Text view

Vint processos criminals d'Albalat de la Ribera (1611-1666) 2

TitleVint processos criminals d'Albalat de la Ribera (1611-1666) 2
Author---
PublisherGLD-UAB
msNameG-30-Albalat 2.txt
DateSegle XVIIb
TypologyG-Llibres de cort
DialectOc:V - Valencià
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] XVII 1650, gener, 15 -1650, febrer, 4"> AMAR, 11,1,16, Doc. 11"> Informació ex offïcio feta per Francés Monreal, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat de la Ribera de Chúquer, sobre [la] punyalada pegada per Joan Sancho a Sebastian López, texidor. 1650"> Cort Justícia de Albalat Informació ex officio, etcètera. Anno a Nativitate Domini milessimo sepcentessimo quinquagessimo die vero intitulato decimo quinto mensis januarii, Francés Monreal, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat de la Ribera de Chúquer, havén tengut avís que en la present ora, que serien entre huit i nou ores de la nit, avien nafrat de una punyalada a Sebastian López, texidor de lli de dita vila, decontinent ensemps ab mi Pere Ferrer, notari ý scrivà, ý ab son ministre ý altra gent de armes que l'acompanyava, accedí perçonalment a la casa del dit Sebastian López, que està en lo carrer de l'os[pi]tal, ý entrant en dita casa trobà dins de aquella moltes dones ý gent, ý dins de l'estudi, entrant en dita casa a mà esquerre, al dit Sebastian López, gitat en lo llit, ý a Antoni Oriola, sirurgià, que l'estava acabant de curar de una punyalada que tenia en la esquena, davall lo muscle esquerre, de la qual nafra es véu clarament avia exit molta effusió de sanch, per lo[s] senyals se mostraven en lo gipó ý camisa que portava lo dit Sebastian López; ý demanant lo dit justícia que per què o com lo avien nafrat als que estaven allí presents.

Dixeren que avien hoÿt dir que per lo joch del vint_ý_hú se avien desavengut lo dit Sebastian López ý Joan Sancho, ý que dien si aurà pegat dita punyalada lo dit Joan Sancho. Et decontinent, manà lo dit justícia al dit Antoni Oriola fes relatió de la calitat de la nafra, ý com fos [present], medio juramento, etcètera, dix ý féu relatió lo dit Antoni Oriola, sirurgià, que [ha] curat de una pu[n]yalada al dit Sebastian Lóp[ez], teixidor, que li entrà entre la carn ý les costelles, que encara que per a huy és ferida simple per no ser penetrant, emperò per estar en la cavitat vital pot fer-se penetrant, ý entonces pot tenir per[ill] de la vida. Lo que és per a huy no és perillosa, si no és que per los accidents que podien venir ó sia també. Ý també fa relatió que de dita nafra à exit gran effusió de sanch. E açò, etcètera. De quibus, etcètera, lo qual, etcètera. Actum en Albalat en dita casa etcètera. Testes, Grabriel Serdo ý Joan Oltra, llauradors, de dita vila habitadors. Dictis die et anno, decontinent rebuda la desús dita relatió lo dit justícia, Francés Monreal, enautà a rebre la relatió ý depossició del dit Sebastian López, nafrat ý fer altres di[li]gències que importaven per al dit cas en la forma següent. Die ·XV· mensis januarii anno a Nativitate Domini ·MDCL· Sebastian López, texidor de lli, de la present vila de Albalat habitador, de hedat que dix ser de cinquanta anys poch més o menys, relant ý testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que aurà cos[a] de un[a] ora poch més o menys, que staven jugant en la cuyna de sa casa ell, relant ý testimoni, Joan Sancho, que té la habit[ac]ió en un estudi de sa casa que stà al costat de la cuyna, que és a on estaven jugant, Monserrat Sans ý la muller de aquell, ý Francés Borda, que per ser vehins les [més] [nits] passaven a la dita sa casa a entretenir-se al joch del vint_ý_hú un diner, ý en aprés giraven al joch del canet. Ý venint a exir una carta doble ell, relant ý testimoni, possà en la dita carta sis dinés, ý lo dit Joan Sancho dix: "Sebastià, nosaltres jugam per amistat, ý no per a guanyar-los les capes, que no jugam si no és un diner, per entreteniment ý un diner. Possa sis que yo ya sé lo que tinch de fer, que és pagar la primera carta ý deixar les cartes". Ý si se li podia o no podia deixar lo joch ý les cartes es desavingueren. Ý lo dit Joan Sancho prengué les cartes ý les esgarrà. Ý a esta acció respongué lo dit Monserrat que no estava bé, ni pareixia bé que estant tots en una casa ý sent amichs ý vehins, ý jugant doncs, rompre les cartes. Ý lo dit Joan Sancho respongué que estava mo[lt] ben fet lo que avia fet ý que si no·ls pareixia bé que ó prenguesen de la manera que·ls paregués. Ý a esta resposta se alsaren, ý lo dit Joan Sa[nch]o lansà mà al punyal ý se n'ixqué al carrer, ý ell, relant ý testi[mo]ni, prengué un bastó mijanser; ý com ohý que lo dit Joan Sancho del carrer los desafiava dient que si eren òmens que ixquesen al carrer,

ell, dit testimoni ý relant, ixqué al carrer, ý lo dit Joan Sancho lo acometé a punyalades, ý ell, relant, li pegava en lo bastó rebatent [...] lo punyal. Ý sentint remor, ell, testimoni, per darrere, tement-se com era de nit no·l matassen, se girà. Ý tan prest, se sentí nafrat per darrere en les espal·les; ý cridant ell, dit testimoni ý relant, dient: "Que me à mort!", acodí la gent. Ý en açò lo dit Joan Sancho pegà a fugir, ý se n'entrà en casa de Pere Joan Selma, ý ell, dit relant, se n'entrà nafrat en sa casa. Ý anaren avisar al barber per a curar-lo, ý el curà de una punyalada que li pegà lo dit Juan Sancho en la esquena, davall del muscle esquerre. Ý no pot haver-lo nafrat altra perçona perquè tan prest que es sentí nafrat no véu altra perçona prop de aquella si no és lo dit Sancho que pegà a fugir, a la que ell, relant, dix: "Que me à mort!". Ý véu que los que ixqueren a la remor que sentí, eren lo dit Monserrat Sans ý Francés Borda que eixiren a despar[tir]-los. Ý estant-lo curant lo dit barber, aplegà lo dit Francés Monreal, justícia, ý [tro]bà a ell, dit relant ý testimoni, que l'estava acabant ja de curar, g[i]tat damu[n]t del llit, avent-li exit de la nafra de la dita p[u]nyala[d]a molta e[ff]usió de sanch. E açò, etcètera. Injunctum, etcètera. E com no sabés scriure féu assí una creu de sa mà: + E lo dit justícia continuant en les diligències que ex officio li tocaven de fer, ensemps ab mi, Pere Ferrer, notari, son scrivà, son ministre, ý altra gent que l'acompanyava, decontinent anà a l'estudi a on abitava lo dit Jo[a]n Sancho, que està en la mateixa casa del dit Sebastian López, nafrat. Ý entrant en aquell, havén-lo regonegut molt bé ý mirat, no trobant a ninguna perçona en aquell, féu e[s]criptió dels béns que trobà en aquell, que dixeren ser del dit Joan Sancho. Ý sols trobà una caixeta buyda, un llit de [...] ab un matalaf, un coixí, una flasadeta vella, ý dos llansolets. Ý a la que se n'eixia, prop de la porta del dit estudi, a la part de dedins, véu un rastre de sanch de moltes gotes grosses; ý advertí als testimonis que mirasen aquell rastre de sanch fresch, ý em requerí a mi dit Pere Ferrer, notari, rebés acte de la dita scriptió de b[éns] ý rastre de la sanch que avia trobat dins de l'estudi del dit Joan Sancho, lo qual, etcètera. Actum en dita casa ý estudi, etcètera. Testes, Joan Oltra ý Grabriel Serdà, llauradors, de [d]ita vila habitadors. E lo dit justícia non se divirtendo ad alios actus tornà a l'estudi de hà on estava gitat en lo llit lo dit Sebastian López, nafrat, e interrogant ad aquell digués sobre lo mateix jurament que tenia prestat que si després de nafrat havia entrat en lo estudi de a on habitava lo dit Joan Sancho. Lo qual respongué que no, ý dient lo dit justícia ý amonestant al dit Sebastian López que si volia clamar criminalment contra lo dit Joan Sancho, aquell dix ý respongué que no, sinó que ans bé lo perdonava, ý que lo justícia fes sos descàrrechs. De quibus, etcètera, lo qual, etcètera. Actum Albalat, etcètera. Testes, qui supra.

Dictis die et anno, lo dit Francés Monreal, justícia, aconsellat de son assessor ý scrivà, arrestà al dit Sebastian López, nafrat, al qual manà que sots pena de cinquanta lliures, tingués per arrest ý presó la dita sa casa, ý que de aquella no ixqués, sens orde de dit justícia, lo qual per lo sagrament ý omenatge que avia prestat en poder de dit justícia à promés fer-ho així, i que en cas de contravenció, pagaria la dita pena ý quantitat de 50 liures que se li an[à] a impossar per lo dit justícia. De quibus, etcètera, ý actum ut supra, etcètera. Testes, qui supra. En seguint ý continuant lo dit justícia les diligències à fiança ý arresta en sa casa a [lo] [dit] Monserrat Sans, manant-li que sots pena de cent lliures tingués per arrest ý presó sa casa, ý que de aquella no ixqués sens orde de aquell, lo qual com fos present prestat jurament en poder de dit justícia, prometé que tindria per arrest ý presó la dita sa casa, ý que de aquella no eixiria sens orde [del] dit justícia. Ý en cas de contravenció pagaria per pena les cent lliures que l[i] avia [im]possat lo dit justícia, ý que preà en ratió de dites cosses, dictava ý fermava ý principal obligat juntament ab aquell sens ell a insolidum, a Francés Ribera, fill de Francés, lo qual com fos present interrogat, que dix que sí, ý pro quibus, etcètera, prometeren ý obigaren a ambos simul etcètera, renuntiaren, [etcètera], sotsmeteren-se, etcètera. Actum Albalat, etcètera. Testes, Joan Oltra ý Grabriel Serdo, llauradors, de dita vila habitadors. Ý passant avant, lo dit justícia ab son scrivà, [assessor], ministre ý gent que l'acompanyava anà casa de Pere Joan Selma a on dixeren que se n'avia entrat després de aver nafrat al dit Sebastian López. Ý avent fet regonéixer molt bé tota la dita casa entrà en un estudi a o[n] trobà a la muller de Pere Joan Selma, gitada en lo llit, tota alterada, ý un rastre de sanch de fresch a l'entrar de dit estudi, a la part de dedins; ý regone[i]xe[nt] també lo dit estudi no trobant [alt]ra cossa que la dita muller del dit [Per]e Joan Selma, nomenada Franc[is]ca [Llà]zer, lo dit justícia la interrogà ý prengué de jurament dient que digués, per lo jurament que avia prestat, si avia entrat Joan Sancho en la dita sa casa ý dins del dit estudi, ý si aquell estava nafrat o no. Ý la dita Francisca Llàzer dix que està en veritat que auria cosa de mija ora que sentí re[mor] de brega en lo carrer, ý que véu que vi[n]gué Joan Sancho corrent ý se li llansà en lo estudi ab un punyal en la mà sullat de sanch; ý també véu que lo dit Joan Sancho estava nafrat en la cara perquè lo véu que tota la cara tenia plena de sanch, que anava chorrant a terra, ý que de allí el tragué Baltazar Requeni, ý li donà escapo per la paret del corral, que ix als morerals perquè de ý on, ý hoý a dir avia pegat lo dit Joan Sancho una punyalada a Sebastian López, teixidor, per lo joch. E açò, etcètera, de quibus, etcètera. Actum en dita casa, etcètera. Testes, qui supra. E decontinent lo dit Francés Monreal, justícia, ab lo dit son scrivà, assesor, ministre ý demés gent que l'acompanyen ixqué fora de la dita vila per darrere de los corrals, fent diligències ý escorcollant per puestos sospitosos, com és lo seu solar vora riu ý corrals que ixen de defor[a] [d]els morerals; ý axí mateix regonegué l'[os]tal ý dos casses més ý no pogu[é] descobrir

al d[it] Joan Sancho per [a] [ve]ure s[i] el podia capturar. De quibus, etcètera lo qual, [etcètera], [ac]tum Albalat, etcètera. Testes, [qui] supra. Die ·[X]VII· mensis januarii Anno ·MDCL· Francés Borda, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de hedad que dix ser de trenta anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo disapte en la nit, que seri[e]n entre huit ý nou ores de la nit poch més o menys, passà ell, testimoni, Monserrat Sans, ý la muller de dit Sans a la casa de Sabastian López a vel·lar; que per e[s]tar vehins ý passar-se com se passen los corrals, per no estar tancats aquells, passaren com altres nits acostumaven de passar a vel·lar, ý a entretenir-se a goch de dones. Ý estant en la cuyna del dit Sebastian López se possaren a jugar a cartes ell, dit testimoni, lo dit Sebastian López, Joan Sancho, que tenia sa habitació en la dita casa del dit Sebastian López, en un estudi de dita casa, lo dit Monserrat Sans, la dita sa muller ý una filla de dit Sebastian López nomenada Maria. Ý jugaren al goch del vint_ý_hú, un diner [per] amist[at] ý entrete[n]iment. Ý després giraren al joch del canet, ab molta amistat ý molta pau. Ý venint a tenir les cartes lo dit Joan Sancho vegué una carta doble, ý lo dit Sebastian López li p[o]ssà sis dinés, ý véu que lo dit Joan Sancho li dix: "Senyor Sebastian, aquí jugamos por amistat ý no per a guanyar les capes. Jo ab un diner pague perquè ya sé lo que tinc de fer, que en pegar la primera carta tinch fet lo joch, ý deixar les cartes". Ý sobre si podia o no podia deixar de dir a la carta doble començaren a paraules ý a males espècies, de manera que lo dit Joan Sancho véu ell, testimoni, que esgarrà les cartes. Ý véu que lo dit Monserrat Sans li dix que ni havia fet bé en esgarrar les cartes, que podia mirar que jugaven dones en la taula, ý que eren tots amichs per a no haver fet lo que havia. Ý a estes rahons véu que se alçaren, ý véu que lo dit Joan Sancho llansà mà un punyal que portava, ý dix que si no·ls pareixia bé que u prenguesen com los paregués que estava molt ben fet. Ý véu se n'ixqué al carrer, ý hoý que digué que si eren òmens que ixquesen al carrer. Ý tan prest véu que ixqué al carrer lo dit Sebastian López, ab un bastó, ý ell, testimoni, també anà mirant si trobava algun bastó per lo corral, per a aver de exir a despartir-los. [Ý] a la que anava al carrer, sentí que dix Joan Sancho que [...] no les avia per Sebastian, si no és per Monserrat San[s], ý a la que acabà de exir al carrer ja véu que Joan Sancho fugia en lo punyal en l[a] mà, anant-li de darrere acasant[-lo] lo dit Sebastian, dient: "¡Ai!, ¡Qué me a muerto el traydor!". Ý als crits ý remor de la brega ý valor acudí Vicent Monreal, ý altra gent, ý lo dit Joan Sancho rodà per casa del dit Monserrat Sans. Ý

véu ell, dit test[imo]ni, que entrà en la casa del dit Sebastian López ý es tan de dedins d[e]l seu e[s]tudi, ý hoý que deya ý cridava ahý Vicent Monreal "Que·m maten". Ý de allí ixqué ý tor[n]à a fugir per lo carrer, ý que se n'entrà en casa de Pere Joan Selma. Ý hoý a dir que ell havia nafrat de una punyalada al dit Sebastian López, ý que també se n'anava nafrat en la cara lo dit Joan Sancho. Ý en aprés véu que acudí més gent, ý que al dit Sebastian López lo portaren nafrat, ý el gitaren en lo llit ý cridaren al barber. Ý véu ell, testimoni, que·l curà de una punyalada en les espal·les; ý véu que de la dita nafra li avia exit molta e[f]fusió de sanc. Ý a la que l'acaben de curar véu al senyor justícia, llochtinent, scrivà, assessor, ministre ý molta altra gent en lo dit justícia; ý véu que féu moltes diligències. Ý la véu ý fama és que dit Joan Sancho av[ia] peg[a]t dita punyalada al dit Sebastian López perquè s'és ausentat. Des de dita nit que no l'à vist més en la dita vila. E açò, etcètera. In[ju]nc[t]um, etcètera. E com no sabés scriure féu assí una creu de sa mà: + Die quarto mensis februarii anno a Nativitate Domini ·MDCL· Antoni Sancho, llaurador, germà de Joan Sancho, comparent davant de Francés Monreal, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat attés que té presentit que la perçona de Sebastian López, texidor de lli, està ja bo ý sà de la nafra de la punyalada que li pegà lo dit Joan Sancho, ý que està en estat per a poder ser desospitat, per ço requi[r] lo dit justícia mane fer venir davant de sí la perçona de Antoni Oriola, sirurgià de dita vila, que és qui à curat de dita nafra al dit López, ý que fasa relatió si està la nafra per a poder-se desospitar. E lo dit Francés Monreal, justícia, vista dita requesta, manà a Pedro Aznar, ministre, fes venir al dit Antoni Oriola, sirurgià. Dictis die et anno. Antoni Oriola, sirugià, de la present vila de Albalat habitador, convocat que és estat per orde de Francés Monreal, justícia de dita vila, per a efecte de fer la present rela[t]ió, ell, medio juramento, fa relatió que à curat a Sebastian López de una nafra de punyalada que té a les espal·les, davall de la espal·la esquerre, ý que huy està bo ý sà de la dita nafra, ý que té tots los requisits necessaris per a poder-se desospitar. De quibus, etcètera. Registratur Ferrer, notari_scrivà. E lo dit Francés Monreal, justícia, vista dita relatió nomenà al doctor Joseph Exar[nir] ý al dit Antoni Oriola, sirurgià, per no aver [...] altre barber, per a que regoneguen la [na]fra de la punyalada de la perçona de[l] dit Sebastian López, et medio juramento, fassen la desospitació de aque[ll]a en poder del scrivà de la present cort, per a que·s continue aquella al peu del present procés, als quals dóna comissió large, etcètera. Die quinto, dictorum mensis et anni. Joseph Ex[ar]nir, doctor en medeçina ý Antoni Oriola, sir[ur]già, ells per axò de la dessús dita comissió a ells donada, medio juramento per aquells prestat, en poder de Francés Monreal, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat, fan relatió haver

vist ý regonegut la nafra de punyalda que té la perçona de [Se]bastian López, texi[d]or de dita vila, da[v]all la espal·la esquerre, la àn trobada estar dirigida, mundificada, encarnada, ý part de la dita nafra [...] que sentats los requesits que à de tenir per a poder-se desospitar; ý ademés de dites ca[l]itats, lo dit doctor lo à trobat al dit Sebastian López, sens rastre de febra, ý guardant aquell bon orde ý dreta, està bo ý lo de dita nafra [...] D[e] qu[i]bus, etcètera, lo qual, etcètera. A[ct]um Albalat, etcètera. Testes, Miqu[e]l Casals ý Gerony Ripoll, llaurador, de dita vila de Albalat habitadors. Dicto die Pau. Joan Sancho de una ý Sebastian López de altra, de la present vila de Albalat habitadors, fermaren bona pau en mà e poder de Francés Monreal, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat, ý prometeren la una part a l'altra, etcètera, que no·s faran, etcètera, sots pena, etcètera, prometeren, etcètera, obligaren, etcètera, renuntiaren, etcètera, sotsmeteren-se, etcètera. Actum Albalat. Testes, a la ferma de Joan Sancho, Miquel Casals ý Pedro Aznar; ý a la ferma de Sebastian López, Pedro Aznar ý Francesc Borda, de dita vila habitadors. XVIII 1663, novembre, 20 - 1633, novembre, 24"> AMAR, 11,1,19, Doc. 14"> 1663"> Informació ex officio feta per Mat[e]u Gilabert, j[us]tícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat. 1663"> Die ·XX_o· mensis novembris anno Nativitate Domini ·MDCLXIII· Fonch atrobat per Batiste Garcia, jurat en cap, regent lo bastó de justíçia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat de la Ribera de Chúquer, per absència de dit justícia ý de sos llochtinents enmig de la senda eo camí dit de Bresquil, entre la terra de Antoni Castelló, bal·le, ý de la herència de Juseph Sanchis, un cadàver de home, lo qual esent regonegut fonch vist tenir dos nafres eo orificis al paréixer fets ab balles de escopetada. Lo hú en mix dels renyons eo de la espina, que·l travesa de part a part per la cavitat vital, ý lo altre orifici a la boca del ventrell, a on li exien los budells, dels quals orifficis de nafres fonch vist exir efusió de sanch. Ý com se trobassen presents Juseph Gràcia, llaurador ý Pere Claver, obrer de la vila, de dita vila habitadors, interrogats ab jurament diguen si coneixien a dit cadàver ý vivint com se deya ý nomenava, e aquells en virtud de dit jurament dixeren conéixer

molt bé dit cadàver, ý que vivint se deya ý nomenava Bernat Espià, de naçió francés, criat que estava servint en la vaqueria de Francés Diego, de Cullera, al qual havien trachtat vivint algunes vegades en la dita vila de Albalat venint a comprar pa ý vi a dita vila. E lo dit jurat, regent lo dit bastó de justícia, vista dita relació provehí que lo dit cadàver fos lliurat a eclesiàstica sepultura. De quibus, etcètera. Actum en lo dit puesto. Registratur Ferrer, notari;scrivà. Presents foren per testimonis a dites cosses Pheliph Vendrell, ciutadà, ý Antoni Talens, mayor de dies, llaurador, de dita vila de Albalat habitadors. Informació de testimonis ex oficcio rebuda per lo justícia de la present vila de Albalat . Die ·XXII· mensis novembris anno a Nativitate Domini ·MDCLXIII· Antoni Servera, machoral de les vaques de Françés Diego de la vila de Cullera, pres ý detingut en les presons de la present vila de Albalat de edat dix ser de trenta_ý_dos anys poch més o menys, testimoni, etcètera, de lo qual jurà a Nostre Senor Déu dir veritat. Fonc interrogat, etcètera. Ý dix que lo que sap ý pot dir ell, testimoni, sobre lo que és estat interrogat, és que Bernat Espià, de naçió francés, servia de criat en dita vaqueria ya aurà cosa de setçe mesos que servia en ella; ý lo dilluns pròxime pasat contans dènau dels present a la vesprada lo dit Bernat Espià se·n vingué a la present vila a mudar-se. Ý a la que fonc micha hora ans de post lo sol tornà a l'ato, ý estant sopant que ya era de nit, ý li par al dit testimoni que seria entre sis ý set, lo dit Bernat li dix a dit testimoni: "Antoni dexau-ma anar Albalat". Ý dit testimoni respongué: "No véns ara de allà? A què vols tornar?". Ý el dit Bernat respongué que volia venir perquè lo dumenge avien de anar ell ý Simó, ministre de Albalat, ý sa muller, al Sant Christo de Sollana. Ý ell, testimoni, li da lliçència per a que vingués ý li encomanà los portàs un real de València de ayguardent. Ý dit Bernat demanà li prestasen un altre valencià. Ý a penes acabaren de sopar, quant lo dit Bernat Espià se n'anà, ý ell, testimoni, no l'à vist més. Ý lo dimats de matí, contant vint dels presens, entre deu ý onse anà a l'ato Joan Oltra, altre dels jurats de dita vila ý capturà a ell, testimoni, ý a Pere de la Beusa, ý portan-los a la present vila els dix com al dit Bernat Espià lo avien mort en una escopetada, ý els amostrà lo puesto a on lo avien trobat. Però ell, testimoni, ni sap ni à hoït dir qui l'à mort ni per quina causa. Si sap que axa tengut inemistat en persona alg[un]a, que ans bé el dit Bernat Espià era un fa[drí] quiet. Ý assò és lo que sap ý no altra cosa. Fuit sibi lectum.

E com no sabés escriure féu la creu seguen: [rubricat]: Phelip Vendrell + [rubricat]: Vicent Tort Dicto die Pere de la Beusa, de nació francés, pres ý detingut en les presons de la present vila de Albalat, de edat que dix ser de vint_ý_tres anys poc més o menx, testimoni, etcètera, el qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonc interrogat, etcètera. Ý dix que lo dilluns pròxime passat contans dènau dels presents, a la vesprada, Bernat d'Espià, criat de les vaques de Françés Diego, de la vila de Cullera, se·n vingué a la present vila a mudar-se; ý a la que fon mich'ora ans de post lo sol tornà lo dit Bernat a l'ato de dites vaques, a on estava ell, testimoni, Antoni Servera, machoral, ý dos fadrins més, ý tots se posaren a sopar a la que serien les sis ores, poc més; ý estant sopant lo dit Bernat Esplà li dix al machoral que el dexàs tornar a Albalat aquella nit, que avia de parlar en Simó, perquè lo diumenge avien de anar al Sant Cristo de Sollana. Ý lo dit machoral li da llicènçia per a que ving[u]és, ý li dix que pues anava a Albalat, que els portàs un real valencià de ayguardent, ý lo dit Bernat Esplà dix que li dexasen un altre real valençià. Ý a penes agueren acabat de sopar, quant lo dit Bernat Esplà se n'anà, ý ell, testimoni, no l'à vist més. Ý a la que fonc al sendemà dimats contant vint dels presents, lo jurat Joan Oltra, ý altra gent anaven a l'ato, que serien entre deu ý onse del matí, ý el demanaren si faltava algun fadrí; ý el machoral respongué que ens ne faltava u, que la nit ans se n'avia vengut. Ý capturà al dit testimoni ý als demés; ý portant-los a la dita vila per lo camí els dix com lo avien mort al dit Bernat ab una escopetada, ý els amostrà lo puesto a on lo avien trobat, que era prop de la present vila. Però no sap ell, dit testimoni, qui l'à mort ni per quina causa, ni sap que el dit Bernat Espià ayés tengut inemistat en persona alguna. Ý assò, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. E per no saber escriure féu la creu seg[ü]ent: [rubricat]: Phelip Vendrell + [rubricat]: Vicent Tort [...]tava algun fadrí ý lo majoral respongué que sí, un fadrí nomenat Bernat Esplà anà la nit passada a passar nit, demanà Hisenda per venir a la present vila, ý que no havia tornat. Ý lo dit jurat capturà a ell, dit testimoni, al majoral, ý als demés; ý per lo camí li dix que avien mort al dit Bernat Espià, ab una escopetada, ý els mostrà lo puesto a on lo avien trobat mort, que era prop de la present vila, però no sab ell, dit testimoni, qui l'à mort ni per quina causa, ni té notícia que dit Bernat Espià se aja desavengut, ni tingués enemiga ab ninguna perçona. Ý açò, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera.

E com no sabés scriure féu assí una creu: + Die ·XXII· mensis novembris anno a Nativitate Domini ·MDCLXIII· Antoni Servera, majoral de les vaques de Francés Diego, de Cullera, ý Pere de la Beusa, pastor, detenguts al present en les pressons comunes de la present vila de Albalat, per lo sagrament ý omenatge per aquells prestats de mà e boca, en mà e poder de Mateu Gilabert, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat, prometen al dit justícia de presentar-se en les dites pressons sempre que per a dit justícia los fos insinuat en guiats i no segurats, sinó està tota sa orde ý dispossició de dit justícia a pagar en contravenció per pena dos_centes lliures per coses de aquelles respectives, [200] reals de València. Pro quibus, etcètera, prometeren, etcètera, obligaren, etcètera, renuntiaren, etcètera, sotsmeteren-se ý per a [...] ý seguretat de dites cosses ý de pagar dita pena pecuniària donen per fiança ý principal obligat [...] ab aquelles sens ells eo insolidum a Francés Diego, curador, de la vila de Cullera habitador, lo qual present interrogat si faya de sa fiança ý principal obigació [...] ab los dits Antoni Servera ý Pere de la Beusa, sens aquells et insolidum dix ý respost que sí. Pro quibus ambo símil, etcètera, prometeren, etcètera, obligaren, etcètera, renuntiaren, beneficii, etcètera, fori generali Valentii, etcètera, ab omnibus, etcètera, [...]. Actum Albalat en la sala de dita vila. Presents per testimonis foren Pheliph Vendrell, ciutadà, ý Sebastian Mulet, llaurador, de dita vila habitadors. Registratur Ferrer, notari_scrivà. Die ·XXVIIII· mensis novembris anno ·MDCLXIII· Guillem Vareyt Dason, de nació francés, pres ý detengut en les pressons comunes de la present vila de Albalat, de hedad que dix ser de sexanta anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo dilluns de la semana pròxime passada, contats dènau dels presents, a la vesprada, Bernat de Espià, criat de les vaques de Francés Diego, de Cullera, se·n vingué a la present vila a mudar-se. Ý a la que fonch mija ora, ans de pondre·s lo sol, tornà lo dit Bernat a l'ato de dites vaques, a on estava ell, testimoni, lo majoral, nomenat Antoni Servera, ý dos fadrins més, ý tots soparen junts. Ý estant s[opant], que serien poch més de les sis ores de la vesprada, li dix lo dit Bernat Espià al dit majoral que·l deixàs tornar ad Albalat aquella nit, que avia de parlar en Simó, lo ministre, perquè el dumenge avien de anar al Sant Christo de Sollana. Ý li donà llisènsia lo dit majoral per

a que tornàs ad Albalat, ý li dix que pues tornava, que·ls portàs un real valencià de ayguardent, ý lo dit Bernat Espià dix que li prestasen un altre real valencià. Ý en lo moment que agueren s[o]pat, lo dit Bernat Espià se n'anà, ý ell, dit testimoni, no l'à vist més. Ý al sendemà de matí, contants vint dels present, lo jurat Joan Oltra ý altra gent anaren a l'ato, que serien entre deu ý onze ores del matí, ý els demanaren si faltava algun fadrí. Ý el majoral respongué que·ls ne faltava hú, que la nit abans se n'avia vengut a la present vila. Ý capturà a ell, dit testimoni, ý als demés, ý portant-los a la dita vila pressos, per lo camí els dix com lo havien trobat mort al dit Bernat Espià, ab una escopetada, ý els amostrà lo puesto a on lo avien trobat, que era prop de la present vila. Per[ò] no sab ell, dit testimoni qui l'à mort ni per quina causa, ni sab que el dit Bernat Espià agués tingut enemistat en perçona alguna. E açò, etcètera. Fuit sibi lectura, etcètera. E per no saber scriure féu assí un creu: + Dicto die Joan Pomàs, de nació francés, criat de les vaques de Francés Diego, de Cullera, al present detengut ý pres en les pressons comunes de la present vila de Albalat, de hedad que dix ser de trenta anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo que pot dir ý testificar ell, dit testimoni, sobre lo que és estat interrogat és que Bernat Espià, criat de les vaques de Francés Diego, de la vila de Cullera, en cosa de mija ora de sol vingué de Albalat a l'ato, lo dilluns de la semana passada, contants dènau de la present que està detengut, a la dita e present vila a mudar-se; ý després de aver sopat al dit testimoni, lo dit Bernat, Antoni Servera, major, ý Guillem Vareyt, tots junts en dit ato, sentí que dit Bernat demanà Hisenda al dit majoral per a tornar a dita ý present vila, dient l'importava parlar en Simó Julià, ministre, perquè avien de anar lo diumenge al sant Christo de Sollana. Ý dit majoral li dix que per què avent estat poch ans en dita vila volia tornar, ý li dóna llisènsia; ý hoý li dix que procuràs tornar prest, ý aquell dix que no tornaria que no ixqués la lluna. Ý ell, dit testimoni, ý los demés li digueren que pues tornava ad Albalat portàs un real valencià de ayguardent; ý lo dit Bernat dix que li prestassen un altre real valençià, ý lo majoral li donà dos dihuytens. Ý al sendemà de matí, dimats, contats vint de dits mes e anys, que serien cosa de deu ores poch més o menys véu ell, testimoni, que vingué al dit ato Joan Oltra, jurat ý altra gent, ý els demanà si sab[...]

XIX (i) 1664, juliol, 27 -1664, juliol, 29"> AMAR, II, 1,19, Doc. 13"> 1664"> Informació ex officio, etcètera. 1664"> Die ·XXVII· mensis julii anno a Nativitate Domini ·MDCLXIIII· Fonch atrobat per en Jaume Bleda, justícia de la present vila de Albalat, en la cassa de Francés Suelves, en un aposento de aquella, a Francés Suelves, menor, gitat damunt de un llit, nafrat de una nafra en la monyeca del bras esquerre, feta al [pa]réixer ab arma tallant de la qual fonch vist exir effusió de sanch; de les quals cosses me requerí lo dit justícia a mi Pere Ferrer notari_scrivà li·n rebés acte públic ad habendum, etcètera, lo qual per mi, dit notari-scrivà, fonch rebut en dita cassa ý apossento los dia, mes, any dessús dits. Testes, Loys Pavia ý Pere Joan Selma, llauradors, de dita vila de Albalat habitadors. Registratur, Ferrer, notari_scrivà. Dicto die Joan Lana, sirurgià, de la present vila de Albalat habitador, lo qual, medio juramento, dix ý relació féu haver curat hayr de vesprada entre sis ý set ores de la vesprada a Francés Suelves, menor, de una nafra en la monyeca del bras esquerre a la part interna, nafra simple sens aver desinuant de sustància ý per ara sens perill algú, lo que dix saber per experiència té en lo art de furnir [...]. Fuit sibi lectum, etcètera. [rubricat]: Juan Lana Dicto die Francés Suelves, menor de dies, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de hedat que dix ser de catorze anys poch més o menys, relant ý testimoni, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que estant ell relant i testimoni hayr de vesprada en la era del camp de l'arròs de la viuda na Muleta, a on estaven Joan Mulet, Joan Talens, Bruno Sarrió, Fransés Ribera ý Bernat Sans, que tots seran de edat de dotze

anys, poch més o menys, estant tots de conversa, lo dit Juan Mulet prengué la armilla de ell, relant ý testimoni, ý la y amagà; ý de allí a un poch que fonch quant se·n volia venir lo dit, relant ý testimoni, dix al dit Joan Mulet que li amostrara a on li avia amagat la armilla. Ý dit Mulet li respongué que no ó volia fer ni anar amostrar-li a on estava. Ý replicant-li ell, relant ý testimoni, que li amostràs a on estava la armilla tornà a dir-li lo dit Mulet que ja li avia dit que no volia anar amostrar-li a on estava. Ý ell, relant ý testimoni, vént que no volia anar a mostrar-la-y, en una verga de figuera que tenia en les mans li pegà dos o tres vergades al dit Joan Mulet ý li trencà la verga. Ý lo dit Mulet en una corbella que tenia en les mans escomençà acassar-lo ý a córrer, ý a pochs passos l'alcançà, ý li tirà una corbellada; ý volent ell, relant ý testi[moni], aferar-li el mànech de la corbella l'alcançà en la muny[eca] del bras esquerre ý li féu la nafra del que sta nafrat. [Ý] [als] crits acudiren Pere Joan Selma, çequier de Palmella, [An]toni Talens, Lluys Pavia, Grabriel Mulet ý Mateu Gila[bert], menor. Ý el dit çequier capturà al dit Joan Mulet, ý el volia portar a la pressó; ý lo dit Antoni Talens lo prengué a càrrech en cent lliures ý que·l restituhiria sempre que fos demanat, ý lo dit çequier el deixà anar al dit Mulet. Ý ell, relant ý testimoni, se·n vingué a casa son pare. [...] temps que es nafrà o el nafrà lo dit Mulet no estaven presents los dits Talens, Bruno Sarrió, Francés Ribera ý Bernat Sans per aver-se·n anat devés del morelló. E açò, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. E com no sabés escriure féu assí una creu: [rubricat]: Vicent Ximeno + [rubricat]: Juan Vilarasa Informació de testimonis ex officio, etcètera . Die ·XXVII· mensis julii anno a Nativitate Domini ·MDCLXIII· Pere Joan Selma, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, çequier de les aygües de Palmella, testimoni de edat que dix ser de quaranta_sis anys poch més o menys, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que estant air de vesprada, que serien entre quatre ý sinch ores en un camp de Pere Omella, en lo camí de Palmella, defront del dit camp que està bon tros passat lo molí arroser, aplegà Antoni Talens, fill de Antoni, menor, ý li dix: "Senyor çequier, mon pare m'envia assí per a que vostra merced vinga a la era de na Muleta, que Francés Suelves, menor, està nafrat, per

a que vostra merced se l'enporte en lo rosí". Ý ell, [tesltimoni, puijà a cavall en lo rosí ý anà a dita era que staria a on ell, testimoni, estava cossa de quatre_cens passos, poch més o menys, ý avent aplegat trobà al dit Francés Çuelves nafrat, ý en ell estava Antoni Talent, menor, ý después acudiren Batiste Guerola ý Lluys Pavia. Ý demanant-li ell, testimoni, que qui l'avia nafrat dix lo dit Suelves que Joan Mulet; ý ell, testimoni, picà lo rosí devés a on avia vist altres jichs; ý a la que fonch al Morelló topà al dit Joan Mulet, ý el capturà, portant-lo pres se·n tornà a la hera de dita na Muleta. Ý estant allí aplegaren Grabiel Mulet ý Mateu Gilabert, menor; ý prengué a cavall al dit Francés Suelves nafrat ý li dix al dit Joan Mulet que passàs davant. Ý entonces lo dit Grabiel Mulet li dix a ell, testimoni, que a on volia portar al dit son germà. Ý ell, testimoni, li respongué que a la pressó; ý el dit Grabiel Mulet li dix que ell estava allí per a tot lo que fos menester. Ý el dit testimoni li respongué que era fadrí, ý entonces lo dit Antoni Talens li dix que vés lo que volia, que ell estava allí per a tot. Ý ell, dit testimoni, li dix: "Pues prenga·l a càrech en cent lliures, que me·l restituhirà sempre que lo y demanaré"; de què fonch content lo dit Talens. Ý ell, dit, prengué per testimoni a Batiste Guerola ý a Lluýs Pavia, ý deixà al dit Joan Mulet, ý se·n vingué a la present vila en lo nafrat. E açò és lo que sap per testimonis, ý no altra cosa. Fuit sibi lectura, etcètera. E per no saber escriure féu assí una creu, la creu següent: + [rubricat]: Juan Vilarasa + [rubricat]: Mateu Gilabert Dicto die Antoni Talens, menor de dies, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de hedad que dix ser de quaranta_tres anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo que sap ý pot dir ell, testimoni, sobre lo que és estat interrogat és que stant air de vesprada entre quatre o sinch ores poch més o menys, en la partida de Palmella, en lo camí, defront del camp de Pere Omella, ell testimoni, Pere Juan Çelma, çequier de dita partida, Lluys Pavia, Batiste Guerola, estaven [rao]nant de l'aygua dix ell, dit testimoni, al dit çequier ý als demés que si volien anar a cassa. Ý ells respongueren que tenien que fer [...] ell, dit testimoni, s'alçà ý se n'anà veure la parada que tenia en lo regant. Ý a penes aplegà allí Juan Talens, fill de dit testimoni, ý li dix: "Senyor pare, vinga fins a la hera de na Muleta que Franseset de Suelves està nafrat". Ý ell, dit testimoni, anà a dita hera ý el trobà chitat en un marche, mirà-li a on tenia la nafra, ý la trobà en la munyeca del bras esquerre; apretà-li un mocador, ý li dix al dit son fill que anàs al dit Pere Juan Selma, que tenia allí el rosí, que se·n vingués, ý el portaria a cavall a la present vila. Ý lo dit son fill anà; ý entretant ell, dit testimoni, li demanà qui l'avia nafrat, ý per què l'avia nafrat. Ý lo dit Fransés Suelves, menor, li dix a ell, dit testimoni, que l'avia nafrat Joan

Mulet, perquè s'avien desavengut per una armilla que li avia amagat lo dit Mulet ý no li volia dir a on estava. Ý en açò vingué lo dit Selma a cavall, ý així com aplegà li demanà qui l'avia nafrat ý respongué que Joan Mulet, entonces picà lo rosí, se n'anà devés lo Morelló. D'allí a un rato tornà, ý véu ell, dit testimoni, com portava pres al dit Mulet. Posaren a cavall lo dit nafrat, ý al dit Mulet lo fea pasar davant. Estonces Grabiel Mulet, que avia aplegat allí en companyia de Mateu Gilabert, menor, dix que a on lo volia portar, lo dit Selma respongué que [a] [la] presó. Lo dit Grabiel Mulet respongué: "Assí estich yo per a tot allò que vosté vulla". Ý lo dit Selma [res]pongué: "Vosté és fadrí". Ý ell, dit testimoni, li dix al dit Selma que vés lo que volia, que ell entraria, lo dit Selma li dix: "Jove, vosté el pendrà a càrrech en cent lliures, ý me·l restituhirà sempre que yo el demanaré, que a la nit ne darà rahó al justícia". Ý ell, testimoni, li dix que sí. Ý lo dit Selma prengué per testimoni a Batiste Gerola ý a Lluys Pavia, ý soltà al dit Joan Mulet; ý lo d[i]t Se[l]ma ý el nafrat, ý el dit testimoni ý el dit Lluys Pavia vingueren a la present vila. E açò, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. E com no sabés escriure féu assí una creu. [rubricat]: Juan Soriano + [rubricat]: Juan Lana, sirurgià Dicto die Lluys Pavia, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de hedad que dix ser de trenta anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Jesuchrist, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que en lo dia de air de vesprada, entre quatre o sinch ores poch més o menys, estava ell, dit testimoni, en lo camí dit de Palmella, defront del camp de l'arròs de Pere Omella, de la present vila, en companyia de Pere Joan Selma, çequier, Antoni Talens, menor, ý Batiste Gonsalbo, raonant de la falta de aygua que avia per a regar los arrossos. Ý d'allí un poquet véu venir a Joan Talens, fill del dit Antoni Talens, de menor hedad; ý aplegat al puesto a on estaven sentí que dix a Pere Juan Selma, çequier, que anàs a la hera de na Muleta, que stava nafrat Franssés Suelves, menor, en lo bras, de una corbellada, ý el portaria a cavall en lo rosí a la present vila. Ý encontinent ell, dit testimoni, lo dit cequier, ý los demés, anaren a la dita hera ý trobaren a dit Francés Suelves, menor, nafrat, chitat sobre un marche, ý que tenia en lo bras esquerre alguna exidura de sanch que li avia exit de la nafra. Ý sentí que lo dit Pere Joan Selma, çequier, demanà al dit Franssés Suelves, menor, que qui l'avia nafrat, ý aquell li dix que Joan Mulet, menor, que per una armilla que li avia amagat s'avien desavengut. Entonces véu que lo dit cequier annà corrent en lo rosí devés la partida del Morelló, a on ý avia uns fadrinets, ý en l'ora véu que tornà ý que portava a Juan Mulet pres. Ý aplegat a la hera, véu que vingué també ý aplegà allí Grabi[e]l Mulet, ý dient lo dit cequier que pui[ch]asen en lo rosí al

dit Francés Suelves, menor, per a portar-lo a la present vila, a cassa de son pare, ý per a dar rahó del cas al justícia de la present vila, sentí ell, [dit] testimoni, ý véu que lo dit Pere Juan Selma, cequier dix al dit Joan Mulet que passàs davant que avia de anar a la pressó. Tan prest oí que lo dit Grabiel Mulet li dix: "Senyor cequier, si vosté és cervit deixe a mon germà que yo eyxch a càrrech de tot lo que siga". Ý entonces lo dit cequier li respongué que ell era fadrí ý no lo y volia dar a càrrech, sinó portar-lo a la pressó. Ý entonces oí que dix lo dit Antoni Talens, menor, que ell lo pendria a son càrrech, ý eixiria a tot lo que fos menester per lo dit Joan Mulet. Ý lo dit cequier li dix que lo y donava a càrrech en pena de cent lliures de que lo y restituís en la present vila sempre que lo y demanàs. Ý per ad açò dix lo dit cequier fosen testimoni ell, dit testimoni, ý lo dit Batiste Guerola; ý de allí lo dit cequier véu que ab lo dit Franssés Suelves, nafrat, ý ell, dit testimoni, ý lo dit Antoni Talens se·n vingueren a la present vila. E açò ý no altra cosa, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. E com no sabés escriure fiu assí una creu: + Die ·XXVIIII· mensis julii anno a Nativitate Domini ·MDCLXIIII· Batiste Guerola, sastre, de la present vila de Albalat habitador, de hedad que dix ser de trenta_hun anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist dir veritat, etcètera. E dix que lo que pot dir ý testificar ell, dit testimoni, que està en veritat és que en lo dia de vint_ý_sis dels presents, de vesprada, que serien entre quatre o sinch ores poch més o menys, estava ell, dit testimoni, en lo camí dit de Palmella, defront del camp de l'arròs de Pere Omella, llaurador de la present vila, en companyia de Pere Juan Selma, çequier, Antoni Talens, menor, ý Lluys Pavia, raonant de la poca aygua que avia per a els arrosos. Ý estant així, dix lo dit Antoni Talens que ya era hora, que si volien anar a cassa. Ý ell, dit testimoni, ý los demés li digueren que no podien anar que tenien un poch que fer; ý véu que el dit Antoni Talens se n'anà devés de una parada de a on regava lo seu arròs; ý d'allí a una rato vingué Juan Talens, fill del dit Antoni, menor de dies, ý sent[í] ell, dit testimoni, que dix lo dit Pere Joan Selma, [c]equier, que anàs en lo rosí a la hera de na Muleta, [que] [s]tava nafrat allí Franssés Suelves, menor de dies, de una corberada en lo bras esquere ý el portar[ia] [a] cassa son pare. Ý encontinent ell, dit testimoni, lo dit cequier, ý Lluýs Pavia anaren a la dita hera, ý trobaren allí al dit Antoni Talens, menor, ý el dit Franssés Suelves, menor, chitat sobre un marche, al qual véu que tenia lo bras esquerre sullat de sanch, que li avia exit de la nafra, ý aplegat dita hera, sentí que dix lo dit çequier

al dit Francsés Suelves, menor, que qui l'avia nafrat, ý per què, ý centí que dix lo dit Françés Suelves respongué al dit çequier que Joan Mulet, menor de dies, ý que la causa ý aver-se desavengut avia estat per una armilla que li avia amagat. Ý encontinent ell, dit testimoni, véu que lo dit Pere Juan Selma, corregué en lo rosí devés la partida del Morelló, a on y avia uns fadrinets. Ý tan prest véu que tornà a dita hera, ý portava pres al dit Juan Mulet, ý volent-lo portar pres a la present vila, aplegà a dita hera Grabiel Mulet; ý oý ell, dit testimoni, que li dix al dit çequier que es servís de deixar a son germà, que ell exia a càrrech a tot lo que fos menester. Ý oý ý véu que lo dit çequier dix al dit Grabiel Mulet que ell no u podria fer perquè era fadrí; ý tanprest sentí que lo dit Antoni Talens dix: "Senyor cequier, yo exiré a tot lo que sia menester, ý pendré a càrrech al dit Juan Mulet, de restituhir-lo sempre que vostra merced me·l demanarà". Ý entonces lo dit cequier li dix al dit Antoni Talens, menor, que venia bé ý que en pena de cent lliures lo y dexava a son càrrech, ý que lo y agués de restituyr sempre que lo y demanaria; ý dit Talens lo prengué a son càrrech en dita pena. Ý dit cequier prengué per testimonis a ell, dit testimoni, ý al dit Lluýs Pavia. Ý encontinent dix lo dit cequier li donasen al dit Franssés Suelves, nafrat, ý pres aquell en lo rosí a cavall, véu se·n vingueren devés de la present vila, ý ell, testimoni, se·n tornà a possar aygua en lo seu camp de arròs, a on se quedà aquella nit. E açò ý no altra cosa, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. E com no sabés escriure féu assí una creu: [rubricat]: Pere Sancho + [rubricat]: Antoni Ciurana XIX (ii) 1664, juliol, 26"> Acte fet per los justícia, jurats ý síndich de la de vila de Albalat. Die ·XXVI· mensis julii anno ·MDCLXIIII·, comparents davant ý en presència de Antoni Castelló, ciutadà bal·le de la present vila de Albalat, ý en presència de mi Pere Ferrer, notari, ý testimonis davall scrits, Jaume Bleda, justícia, Antoni Talens ý Blay Novell, jurats, ý de Batiste Ameller, síndich de dita vila, attés que lo dit Castelló, bal·le, à possat ý tancat en les pressons comunes de la present vila a Joan Mulet, menor de hedad, per la diferència ý rinya que dit Joan Mulet à tengut en lo dia de huy de vesprada en la hera del camp de l'arroços de la viuda Muleta, sa mare, en Francés Suelves, també menor de dies; de la qual differència ý rinya està nafrat lo dit Francés Suelves en la monyica del bras esquerre, al qual Francés Suelves se à tengut notícia lo dit Antoni Castelló, bal·le, lo avien arrestat en la cassa de Francés Suelves, son

pare, ý donat encàrrech a na Maria Ròbio, sa mare; ý que per a tancar en les pressons de dita vila al dit Joan Mulet, menor, havia anat lo dit bal·le a cassa de Jaume Bleda, justícia, ý havia demanat les claus de dites pressons a la muller de dit justícia, per estar com estava fora de la present vila lo dit justícia. Ý després de haver pres les dites claus, ý tancat en les dites pressons al dit Joan Mulet, sens permissió, ni tenir-ne notícia alguna los dits justícia ý jurats ý síndic per ser com són les pressons pròpies de dita vila, ý no del senyor de aquella, vist per dits justícia, jurats ý síndic, se retenia dit bal·le en son poder les claus de dites pressons ý que no les tornava al justícia ni a la vila, dixeren al dit bal·le es servís de tornar ý entregar les claus de dites pressons al dit justícia eo als jurats de la present vila de què són les pressons, ý que en tot lo que avia fet ý obrat ý volia obrar en nom del senyor així de haver capturat ý apresat dit Joan Mulet, ý tancat en les pressons de dita vila, com de haver-se ocupat de les claus de dites pressons sens permissió ni saber-ne ninguna cosa dit justícia, jurats ý síndich; com també de haver arrestat al dit Francés Suelves, menor, com de tot lo demés que en nom del senyor de la present vila vulla fer ý obrar sobre la dita diferència ý rinya tenguda entre los dits Joan Mulet ý Suelves, menors, com de retenir-se en son poder les claus de dites pressons, diuhen que no consentixen ni veuen bé a ninguna de les dites cosses fetes ý fahedores per lo dit bal·le en nom del senyor de dita vila, protestant, disintrint ý contradient a totes les dites cosses de que per aquelles ara ni per ningun temps puixa venir ni causar perjuhý als drets que té la dita vila ý pocessió de poder obrar ý conéixer lo dit justícia en primera instància de totes les causes així civils com criminals ý que en este present los molt abans ý algunes ores enans que el senyor bal·le obràs ninguna cossa. Pere Joan Selma, çequier ý official de la present vila, estant en la marjal, tenint notícia de la dita pendència ý rinya capturà al dit Joan Mulet [ý] [vo]lent-lo portar pres a les pressons comunes de la present vila, Antoni Talens, menor, lo prengué a son càrrech de restituhir-lo sempre que·l demanarien, en pena de cent lliures; ý que al dit Francés Suelves, menor, lo portà a cassa son pare ý el deixà acomanat a sa mare per no estar en la present vila son pare ni lo dit justícia. Ý que així volien ser los últims en protestar per part de dita vila de tots los drets de aquella, los quals volen resten salvos e il·lessos, nominibus et per nomina. E lo dit Antoni Castelló, bal·le, dix que no obstant lo dit protest fet per part de la present vila no podia deixar de obrar en este cas ý altres per part de son senyor, lo egregi conde de Sellent, senyor ý baró de la dita ý present vila, per tenir orde exprés de sa senyoria, de son procurador general de haver-ho de fer. Ý que així mateix protestava per part de sa senyoria de tots los drets que té ý pretén tenir son senyor ý baró de la present vila, així en lo civil com en lo criminal. Ý que en tots sos drets no li sia causat perjuhý algú, ý que les claus de dites pressons les tornava ý entregava al dit Jaume Bleda, justícia, al protest de que lo dit Joan Mulet aja de estar ý estiga en dites pressons per son orde ý no del dit justícia; manant-li com li manà a dit justícia aquell lo tinga en dites pressons en càrrech ý pena de dos_centes lliures de què sempre que lo y demanarà lo y entregarà en ses mans, ý també les dit[e]s cla[us] de les pressons,

volent així mateix per part de sa senyoria ý son senyor, lo dit conde de Sellent, senyor ý baró de dita vila, ser lo últim en apelar ý protestar en tots los drets que li toquen en rahó de lo que se li à acomanat ý manat últimament se reprotesta a tot lo dessús dit per part dels dits justícia ý jurats de la present vila; de totes les quals cosses així per part dels justícia, jurats ý síndich de la present vila com per part del dit Antoni Castelló, bal·le per lo dit senyor me requeriren a mi dit Pere Ferrer notari, los ne rebés acte públich per haver-ne memòria en lo sdevenidor, lo qual per mi dit notari los fonch rebut en la dita ý present vila de Albalat davant de la porta de la cassa del dit Joan Batiste Ameller los dia, mes e any dessús dits, essent present per testimoni a totes les dites cosses Ysidro Bolox ý Agostí Martí, llauradors, de dita vila de Albalat habitadors. Jhesus, in quorum fidem, ego Petrus Ferrer, notarius publicus, hoc meum artis a notaria, ponoprimo signum +. XX 1666, juliol, 18 - 1666, juliol, 24"> AMAR, II, 1, 19, Doc. 16"> Informació [r]ebuda per lo justícia en [lo] [civ]il ý criminal de la present vila de Albalat sobre unes paraules tengudes entre Pere Ameller, ciutadà, ý Pere Bonacassa. 1666"> Die ·XVIIII· julii anno a Nativitate Domini ·MDCLXVI· Pere Ameller, ciutadà, de la present vila de Albalat de la Ribera habitador, en virtud del sacrament ý homenatche que de mans ý boca té prestat en m[ans] [ý] [poder] de Pe[re] [Fe]rrús, justícia en lo civil ý criminal de la present ý dita vila de Albalat de la Ribera, promet ý se obliga al dit justícia present ý acc[e]ptant ý a sa cort ý a la persona de qui és o podrà tenir interés licet absents lo notari tamen, etcètera, a estipulante, etcètera ý al sents que tindrà per arrest ý pressó sa cassa ý que no exirà de aquella fins altra orde tindrà de dit justícia. Ans bé estarà a tota orde ý dispocissió de aquell fins altra cossa per aquell li serà manat. Ý en cas de contravinció de qualsevols de dites cosses pagarà la cantitat de cinch_centes lliures moneda reals de València, per a tot lo qual obliga sa persona ý béns, renuntiant a son propi for ý sotsmetent-se al for ý jurisdicció del dit justícia ac etiam renuntia als benife[ts] de la seca, capitania familiatura ý centenar ý als benifets de cedir ý p[ar]tir les accions, noves ý velles construccions u al for de [Valè]ncia ý a tot altre qualsevol dret que tinga introduhit en son favor. De quibus, etcètera, requirens, etcètera. Actum Albalat, etcètera. Testes, Juseph Castelló, ciutadà ý Jaume Exea, [...], de dita vila habitadors.

Dicto die Pere Bonacassa, de nació francés, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, en virtud del sacrament ý homenatche que té prestat de mans ý boca, en mans ý poder de Pere Ferrús, justícia en lo civil ý criminal de la present vila, promet al dit justícia ý a sa cort present ý acceptant-nos tamen estipulante, etcètera, ý al seus que tindrà per arrest ý pressó sa cassa, ý que no e[x]irà de aquella fins altra orde tindrà de dit justícia. Ans bé, estarà a tota orde ý dispocissió de aquell, ý en cas de contravenció de qualsevols de dites coses pagarà la cantitat de dos_centes lliures, moneda de València, per a lo qual obliga sa persona ý béns, renuntia a son propi for, ý sotsmetent-se al for ý jurisdicció del dit justícia ac etiam renuntia als drets de dividir ý partir les accions, noves ý velles constitucions ý al for de València ý a tot altre dret que·s trobe entroduhit en son favor. De quibus, etcètera, requirent, etcètera. Actum Albalat, etcètera. Testes, Joan Oltra ý Juseph Castelló, ciutadà, de dita vila de Albalat habitadors. Informació, etcètera. Die ·XX· mensis julii anno a Nativitate Domini ·MDCLXVI· Batiste Gonsalbo, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de edad que dix ser de trenta_dos anys poch més o meins, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo que sab ý pot dir ell, testimoni, sobre lo que és estat interrogat és que en lo dia de dimecres contants a 14 dels present estant ell, testimoni, en la era de Pere Ameller, treballant juntament ab Pere Bonacassa ý altres, estant tractant lo dit Bonacassa ab Pere Ameller respecte dels plets que la vila portava contra diferens persones ý que nunca n'avia guanyat ningú, ý que·l plet de les vaques de Francés Diego tanpoc se avia declarat. A lo qual respongué Pere Ameller que el pleit de Fra[n]cés Diego estava huy en València per a declarar-se, ý que encara no sabia lo que seria. Ý dit Pere Bona li dia ell dit Pere Ame[ll]er que la vila de Albalat dins quatre anys estaria tan acabada com Po[li]n[y]à, a lo que respongué dit Ameller que callàs ý procu[ràs] treballar. Ý lo dit Pere Bonacassa dix a dit Pere Ameller que no volia treballar, ý se n'anà de dita hera; ý después, a l'endemà, estant llogat ell, testimoni, per a treballar per a dit Ameller en la mateixa era, l[o] [dit] Pere Bonacassa tornà ý treballà per conte ý orde de dit Pere Ameller. E açò és lo que sab ý pot dir sobre lo que és estat interrogat ý per lo jurament que té prestat. E açò, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. [rubricat]: Pere Mars + [rubricat]: Batiste Garcia

Dicto die Antoni Sancho, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de edad que dix ser de trenta_quatre anys poch més o meins, testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir ventat, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo que sab ý pot dir ell, testimoni, acerca de lo que és estat interrogat, que en lo dia de [...] treballant en la era de Pere Ameller, juntament en altres, estant tractant Pere Bonacassa ý Pere Ameller dels plets que portava la vila contra diferents ý [que] nunca ne havia guanyat ningú, ý q[ue] el pleit de les vaques de Francés Diego nunca se havia declarat. A lo qual respongué Pere Ameller que el pleit de Francés Diego estava huy en València per a dectar-se ý que encara no es podia dir ninguna cossa. Ý entonces Pere Bonacassa dix que la vila de Albalat d[e] quatre anys l'avia de veure tan acabada com huy estava Polinià. Ý lo dit Ameller li dix que callàs ý que procuràs treballar. Ý entonces li dix que no volia treballar ý se n'anà de dita era. Ý después, a l'endemà e[ll], testimoni, estant llogat per conte del dit Am[e]ller per a la mateixa era, lo dit Pere Bonacassa tornà ý treballà per conte de dit Pere Ameller. E açò sab ý pot dir sobre lo que és estat interrogat, ý per lo jurament que té prestat. E açò, etcètera. Fuit sibi lectum, etcètera. [rubricat]: Pere Mars + [rubricat]: Batiste Garcia Dictis die et anno Pere Cerrador, llaurador, de la dita ý present vila habitador, de edad que dix ser de trenta_cinch anys poch més o meins, testimoni etcètera lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veri[ta]t, etcètera. Fonch interrogat, etcètera. E dix que lo que sab ell, testimoni, a cerca de lo que li és estat interrogat és que en lo dia de di [...] estant llogat ell, testimoni, per t[r]eballar per conte de Pere Ameller en la sua era, juntament ab Pere Bonacassa ý altres, sentí que els dits estaven tractant dels plets que la vila posava contra diferens persones, ý que nunca n'avia [g]uan[yat] [ningú], [ý] que el plet de les vaques de Francés Diego nunca se havia declarat. A lo qual respongué lo dit Ameller que el pleit de Francés Diego estava en València per a declarar-se, ý que encara no sabia lo que seria. Ý entonces lo dit Pere Bonacassa li dix al dit que la vila de Albalat dins 4 anys estaria tan acabada com Polinyà. A lo qual respongué lo dit Ameller que callàs ý que procuràs treballar. Ý dit Pere Bonacassa dix que no volia treballar ý se n'anà de dita era. Ý después, a l'altre dia estant llogat per a treballar per dit Ameller en la mateixa era, véu ell, testimoni, que lo dit Pere Bonacassa tornà a treballar per conte de aquell. E

açò és lo que sab ý pot dir sobre lo que hés estat interrogat, ý per lo jurament que té prestat. E açò, etcètera. Fuit sibi lectura, etcètera. [rubricat]: Pere Mars + [rubricat]: Batiste Garcia Die ·XXIIII· julii anno a Nativitate Domini ·MDCLXVI· Pere Ameller, ciutadà, de la una, ý Pere Cavaller que después f[er]marà en virtud del sacrament ý omenatche per aquell prestat en mà ý poder de Pere Ferrús, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat, gratis, etcètera, sobre qualsevols debats que stime diferències que entre si hachen tengut fins al present dia de huy fermen pau ý final tregua duradera per temps de cent ý un any; prometent segur que prometen la una part a l'atra, ý l'altra a l'[altra] ad vinicim et vicissim prenent ý acceptant no fer-se mal ni dain algú, en béns ni en persones, ni en cosses sues. Ans bé si algú els ne volgués fer, etcètera, sots pena de cent lliures moneda de València, per lor part que endavindrà pagadores, ço és la mitat a l'altra part, ý el ters a sa senyoria, renuntien a son propi for, sotsmetent-se al for ý jurisdicció del justícia, ý vol que la execució faedora sia real ý si cal et propie dictis, etcètera, obligaren ad vinicim et vicissim, etcètera, renuntien a tot dret civil ý criminal, etcètera. Actum Albalat, etcètera. Testes, Joan Oltra ý Francés Burguera, llauradors, de dita vila habitadors.


Download XMLDownload text