Ordinacions municipals de l'Alguer (1526)

Transcripció del text Ara ojats què·s mana ý notiffiqua ý fa saber lo noble Don Pedro de Fferreres Veguer real de la Ciutat del Alguer, veus portant del Governador per la Sacra Sezàrea Chatòlica imperial Magestat, Rey nostre Señor ab voluntat ý ordinació dels magniffis de consellers mossèn Galçeran Desperes, cavaller, Anthoni Lluis Sarrovira, Duran Guio, Miquel Briolf, Johan Ribes, a conto generalment del qual se vol ley, grau, nasió, condissió, o stament sían que tíngan ý obsérvan les ordinations devall scriptes, e contra aquellas no fàssan, ni contravinguen per alguna via, causa, o rahó, si las penas devall scriptes, cuitar desijen les quals als contrafahents iuremissiblament seran executades cassant, abullint ý anul·lant, totes e qualsevol altres ordinations per lo passat són states fetes sins la present jornada, assí fetes no fàssan sols se hagen a tenir les presents de servar, les quals són del tenor següent. Per quant en lo llibre vell del honorable mostessaph havia molts Capítols ý ordinatyons obscures, e inpraticables, e mal usades per hont de cada dia se seguien moltes qüestions, contradictions entre lo dit mostassaph e los poblats de la present Ciutat, per hont lo dit mostassaph no podia bé ni degudament fer son offici, e per llevar ý remoure totes les preteses qüestions lo dia de la festa dels gloriosos sancts ignoscents, que als ·XXVIII· de mes de desembre del any de la nativitat de nostre Senor Déu Jesús Crist ·MDXXVII·. Essent Veguer real lo noble don Pedro de Ferreres, e consellers los magnífichs mossèn Galçeran Desperes, cavaller, Anthoni Lluís Çarrovira, Duran Guio, Miquel Briolf, et Johan Ribes, quals estat proposat per los dits consellers dins la casa de la Ciutat celebrant lo consell general que en tal jornada se acostuma celebrar ab los cent jurats, prohòmens, deputats de la Ciutat. La gran confusió e verietat del dit libre vell, de dit mostassaph, del qual ha aparegut a tots los dits jurats, prohòmens, ý diputats, que lo dit libre se agués de adobar, corregir ý declarar per què nostre Senor Déu ne sia llohat ý la sacra Sezàrea chatòlica magestat del emperador Rey ý Señor nostre ne sia servit per los pobles de dita Ciutat sien ben regits ý governats, ý lo dit mostassaph puga bé ý degudament fer son offici, e tot lo dit consell de bon accord i tots conformes ý de bona voluntat donaren facultat als dits consellers inseguint los vots he des libres del dit consell e tenint plena potestat per lo privilegi atorgat per sa imperial ý real magestat de poder bé ý degudament ordenar ab summa diligència, àn ordenat capitulat, declarat, lo dit libre, en la forma que seguex.

Primerament: aprés que lo dit mostassaph serà elet per lo molt Señor Sereníssim loctinent general e per lo señor Governador per lo magnífich Veguer lo dia de la festa del gloriós apòstol Sanct Thomas, lo dit mostassaph presterà sagrament ý homenatge en poder del dit señor de bé ý lealment regir son offici ý que estarà a consell de dits consellers.

Capítol ·I· Item : és stat ordenat per los dits consellers que si entre lo dit mostassaph e qualsevol altra persona haurà alguna contensió sobre los capítols, e ordinations per dits consellers fetes ý fahedors en lo present libre en tal cas la interpretació e declaratió de dits capítols he ordinations se aja de fer per los dits consellers, e no per deguna altra persona, e que en lo interim non sia feta execussió alguna de dita contençió fins tant que los dits consellers ajen declarat dita consençió. Capítol ·II· Item que lo dit mostassaph aja de regir personalment son offici ý no puga ser sostituhit algú, e si per cars lo dit mostassaph fos absent de la Ciutat o que fos malalt que no pogués regir en tal cas lo dit mostassaph puga sostituir en los seu una altra persona equivalent ab voluntat dels consellers. Capítol ·III· Item que lo dit mostassaph en lo introhit de son offici aja de pagar al magnífich Veguer sinch liures per rahó del dret que li toca de les penes ordenades en lo present libre.

Capítol ·IIII· Item que lo dit mostassaph aja de tenir un missatge, o dos, per fer los manaments ý execussions que líssites li seran. Capítol ·V· Item que lo dit mostassaph que lo introit de son offici ab veu de pública crida per los locs acostumats de la present Ciutat manam a totom generalment que dins ·XV· dies ajen de portar los pesos e mesures e lo dit mostassaph ab los originals de la casa de la Ciutat aja de reveure e rrefinar aquells per tal que sien yguals e juts he posarà en cascuna mesura, o pes, lo seu senyal, aprés que l'aurà reffinat pagar li àn per cascuna mesura o pes que senyalarà sis dinés tant solament. Capítol ·VI· Item que tots los pesos he mesures que serviran per originals, aquells tals ajen de estar dins la casa de la Ciutat en una caxa tancats en clau, e lo mostassaph quant aurà de aquells pendrà còpia per reffinar Capítol ·VII· Item que qualsevol cosas axí de menjar com de altres que·s porran

vendre a pes o mesura, aquellas tals se ajen a vendre a pes o a mesura, e no a ull de bon albitre per què degú no sia engañat ni fraudat. Capítol ·VIII· Item per reffinar ý senyalar o [...] pagaran dos sous tant solament. Item de mig moy de rreffinar ý senyalar pagaran dos sous. Item de mig almut de rreffinar ý senyalar pagaran un sou. Item És entès emperò que si les dites mesures seran justas ý bonas pagaran tant solament per lo senyal sis dinés tant solament. Capítol ·VIIII· Item per cascuna pinta que raffinarà de vendre vi, pagarà doze diners ý per lo senyal no més. Item per cascuna mitga pinta per refinar ý senyalar pagaran nou diners, e no més. Item per cascun dinal per refinar ý senyalar pagaran sis diners e no més. Item És entès que si dites mesures seran justes ý bones que no agen de pagar si no sis dinés per lo senyal ý no més. Capítol ·X· Item tota romana que pesarà de una lliura fins en sinquanta, pagarà de reffinar un sou. Item tota romana que pesarà de sinquanta lliuras fins en quaranta quintars pagarà de rreffinar dos sous. És entès que si dites romanes saran

justas ý no auran menester reffinar per reconèxer aquelles pagaran un sou tant solament. Capítol ·XI· Item lo pes de una lliura fins ens sinch lliures que pesarà, pagarà sis dinés. Item pesos menuts so és devallant de una liura per onsas quant e mig quart, pagaran per cascú tres diners e no més. Item de rreffinar balanses tant grans com petites pagarà un sou tant solament. És entès que si dites balanses seran justas e pesos que no valrà reffinar per reveure aquelles pagaran per cascú tres diners. Capítol ·XII· Item las canas que comaran draps de lli ý de canes agen de esser de dotze pams, de monpeller, e pagaran per reffinar dita cana dotze diners e per mitga cana nou diners. Item les canes que mesuraran draps de llana sían de deu pams de monpeller, pagaran per reffinar com dites e no més. És entès que si dites canes o mitgas canas seran trobades justes que no càlegua aquellas reffinar, sinó reveure pagaran per cascuna e per senyalar sis diners, e no més. Item que quals se vol cana, o mitga cana aja de tenir los dos caps bollats de fferro, sots pena de tres sous e no més.

Capítol ·XIII· Item que si serà trobat algun pes, o mesura que no seran senyalades de dit mostassaph, he aquelles tals seran justes, e bones que lo dit mostassaph no puga executar de pena alguna, emperò lo dit mostassaph posarà lo seu senyal de aquellas e pagaran sis diners per senyal si senyalades no seran, e les qui seran trobades justas e senyalades, no agen a pagar cosa alguna. Capítol ·XIIII· Item si serà trobat alguna mesura, o pes que sia nacsa o fals tal pes, o mesura, si serà presa per lo mostassaph, lo dit mostassaph en presènsia de dos testimonis sendellarà aquellas e si les trobarà falsas ý nacses com dites se lassarà e compra[rà] aquellas que clavarà aquellas a las portas de la Casa de la Ciutat, e executarà, al señor veguer seran les mesuras de pena de vuit sous. Capítol ·XV· Item qualsevol persona que farà mesura, pesada, o falça lo dit mostassaph en presència de dos testimonis scandellarà dita mesura, o pesada, e serà falça pagarà de pena sinch sous. Capítol ·XVI· Item és estat ordenat per los dits consellers que lo dit mostassaph sia jutge e conega qüestions ý differències de obres, de portals, de finestras,

de spilleres, de parets mitgeres de envans, ý de exides de parets, en los carrers, e de cases consemblants summàriament e de plaseus scrits e açò ab dos vehedors el·legits per los consellers, e si mester serà ab los dits consellers, jutgaran e declararan aquelles, causa lo dit mostassaph per quiscuna declaraçió sinch sous de salari. Capítol ·XVII· Item que lo dit mostassaph tots los dissaptes, e vigílias de festas solemnas aja demanar ab veu de crida pública per los lochs acostumats que tot hom fassa nets carrers ý carrerons, cascú per sa encontrada, e ajen de llansar les brutures en lo loch acostumat sots pena de sinch sous. Capítol ·XVIII· Item que ninguna persona no gose llansar ffems ni deguna altra manera de bruturas en lo carrer, ni sendrades sots pena de sinch sous, ý axí mateix, cavalls, àzens, cans, dins la Ciutat sinó fora de la muralla, sots la dita pena so se entén que sien morts. Capítol ·XVIIII· Item que qualsevol persona que lansarà de dia, o de nit, berengueres, o servidores, en qualsevol carrer de la present Ciutat sinó en los lochs acostumats fora de la present muralla sots pena de sinch sous, e si aquell qui la aurà llansada no tindrà

de què pagar, aja de estar ·XV· dies a la presó ý si seran en carrer senoryals, ajen de pagar deu sous ý en coneixensa dels consellers. Capítol ·XX· Item que ninguna persona no gose lansar fems, ni deguna altra manera de bruturas en lo carrer quant plou per què lo riu de la pluja, ho porta tot al port de la present Ciutat per hont és gran dan sots pena de ·XX· sous, e si lo qui lansat aurà, no tindrà de què pagar, aquell tal aja de star trenta dies en la presó. Capítol ·XXI· Item que ningú no gós lansar aigües brutas per portas ni per finestras, fins sia feta la primera guàrdia de la serca e qui la lançarà aja de dit dos vegadas gara de vall sots pena de sinch sous. Capítol ·XXII· Item que degú no gós donar, o posar a menjar a cavall, o a jumenta alguna en la porta del carrer, per lo perill que concorra sots pena de tres sous Capítol ·XXIII· Item que ningú no gós vendre una cosa per altra ni falsifficar mercaderies degunas sots pena de tres liures. Capítol ·XXIIII· Item que ningun forester no gós vendre tots draps de lí ý de cànem

olandas, mitgas olandas, cambraios, cotoninas, bambasinas, fustanis blanchs, negres, ý de altras colors, sinó ab cana de doze pams de mompeller, sots pena de tres liuras. DRAPS MERCADERS Capítol ·XXV· Item qualsevulla mercader forester qui vendrà teles sia tengut ý obligat donar al comprador per tavas de ditas telas deu pams per centenar de canas, comensant de sinquanta canas en amunt sots pena de tres liuras. Capítol ·XXVI· Item que tot forester aja de vendre tots los arbarjos, foresos, sarjes, ab cana de doze pams de mompeller sot pena de tres liures. MERCADERS Capítol ·XXVII· Item que ningú no gós vendre tota manera de draps de llana fina sinó ab cana de deu palms de mompeller sots pena de tres liures. Capítol ·XXVIII· Item que qualsevol venedor qui vendrà draps de llana que sían triats ajen de donar de preses mig palm de cana sots pena de tres liures. Capítol ·XXVIIII· Item que qualsevol venedor vendrà draps en gros, axí de pesses sia

tengut obligat al comprador fer-li bons noranta palms, dos pams, més o menys, ab cap ý coha, sots pena de tres liures. Capítol ·XXX· Item que ningú no gós mesurar draps de llana sinó sobra taula ý per terç sots pena de tres liures. Capítol ·XXXI· Item que tota manera de velluts, drap d'or, ý de sedas, se agen de canar ab cana de deu palms de monpeller sots pena de tres liures. ORTELANS Capítol ·XXXII· que qualsevol mercader que vendrà olis, tant en gros quant en menut, tant en la duana, quant fora de la duana, no sia tengut ni obligat donar al mostassaph cosa deguna puix pagar les mesures al mesurador real puix paga los drets reals ý de la Ciutat. Capítol ·XXXIII· Item qualsevol persona qui portarà vitualles per vendre dins la present Ciutat, axí com són, arròs, nous, amellas, e vellanas, castanyes, figues, pansas, olivas, llimons, tota natura de llegums ý qualsevol altras fruitas, que lo dit venedor no sia tengut ni obligat donar cosa alguna al dit mostassaph sinó tant solament un sou, si lo dit mostassaph li presentarà

pesos o mesures ý no en altra manera puix paga los drets reals ý de la Ciutat. Capítol ·XXXIIII· Item qual se vol persona que portarà formatges en la plassa de la carra per vendre aquells o en alia part, cansalades, o altres graixes, per vendre a menut que no aja de donar cosa alguna al dit mostassaph, sinó tant solament un sou, assò si li prestarà los pesos ý no en alia manera puix paga los drets reals ý de la Ciutat. Capítol ·XXXV· Item que qualsevol llenyader forester no puga vendre les somades de la lenya, sinó en questa manera, del primer dia de abril fins per tot lo mes de setembre, la somada del cavall a rahó de tres sous e la del aze a rahó de dos sous e mig, e del primer dia de octubra, fins per tot lo mes de març, la somada del cavall, a rahó de quatra sous, e la del aze, a rahó de tres sous, sots pena de dos sous, e los habitadors sis diners més en lo situ. Capítol ·XXXVI· Item qualsevol persona qui portarà fruitas, tant verdas quant sequas, o qualsevol altra graixa dins la present Ciutat per vendre que aja de star ý vendre aquellas, a menut al poble, ý no púgan vendre, ni altre comprar en gros fins tres dias sien

passats sens lissènçia del mostassaph, sots pena de sinch sous, tant lo venedor quant lo comprador. ORTELANS Capítol ·XXXVII· Item qualsevulla ortolà que farà ortalla per vendre que totes las ansalades agen de esser de bonas erbes, netes, e domèstiques, e que no púgan vendre ortalla deguna sinó la que serà cullida lo dia mateix, sots pena de dos sous ý perdre la ortalla ý no si comprerà taronges, naps, sebes, porros, ý alls, ni cols cabdelledes ý de tronxo. Capítol ·XXXVIII· Item qualsevulla malmera que no puga pendre més avant de sis sous per raser, e que si falsificaran la farina ý no donarà lo just, si serà trobat sían algú pague de pena sinch sous. Capítol ·XXXVIIII· Item que deguna persona no gose posar bèstia deguna dins lo fossar de Sanct Miquel ni stendre robe deguna dins dit fossar sots pena de dos sous DE CARNISÇERS Capítol ·XXXX· Item que tot carnissier que vendrà carns, aja de vendre aquellas al preu que aurà asegurat ab los dits consellers sots pena de tres sous, e

ajen de vendre aquelles bones aconeguda del mostassaph ý de dos prohòmens. Capítol ·XXXXI· Item que tot carnisser que serà obligat a la Ciutat sia tengut ý obligat tallar al poble tots los dissaptes de vespres en avall ý totes les vigílias de las festas solempnas sots pena de deu sous. Capítol ·XXXXII· Item que tot carnisser sia tengut ý obligat tots los dissaptes e vigílias de festas solempnas de natejar ý rescar les taulas, ý pilons, a hont tallarà la carn, e ajen de scombrar la plassa ý carrer de dites carnissaries, ý lançar les brutures en lo loch acostumat sots pena de tres sous Capítol ·XXXXIII· Item que degun carnisser no gós infflar bèstia deguna ab la boca sinó ab manxas, sots pena de perde la carn, que serà donada als pobres del spital, ý pagarà al mostassaph tres sous. Capítol ·XXXXIIII· Item que si algun carnisser per cars se esgarrarà algun bou, vaqua, o vedell, sia tengut aquell tal de matar-lo ý tallar lo de present si vendre lo deurà, ý no·l tinga sgarrat per què la carn se entresteix sots pena de sinch sous, ý perdre la carn sia donat als pobres del spital.

Capítol ·XXXXV· Item que ningun carnisser no puga fer tornas ningunes sinó la natura mateixa que serà la pessa major sots pena de sinch sous ni puga fer tornas de frexures, peus ni cap. Capítol ·XXXXVI· Item que negun carnisser no gós vendre deguna natura de carn mazella, malalta, morta de mal, ni morta per ella mateixa sots pena de vint sous, e la carn sia llansada als valls de la muralla. Capítol ·XXXXVII· Item que degun scorxador de carns per vendre ý menjar, si en algun dia scorxarà bèstias brutas, com són cavalls, àzens, o cans, o vers semblants en aquell dia no puga scorxar bèstia deguna per vendre ý menjar sots pena de sinch sous. Capítol ·XXXXVIII· Item degun carnisser no gós inflar ronyó algu, [de] deguna bèstia sots pena de tres sous, ni axí mateix, puga tenir ventres, ni budells sobre taules, ni pilons hont talla les carns sots dita pena. Capítol ·XXXXVIIII· Item que degun carnisser no gose llevar lo greix de ningun ronyó de bèstia deguna sots pena de sinch sous. Capítol ·L· Item que degun carnisser no gós

vendre una carn per altra, so és ovella per moltó, truja per porch mascle, bou ni vaqua per vedell, sots pena de vint sous. CABRITS Capítol ·LI· Item és stat ordenat que tots los cabrits ý anyons se agen a vendre a rahó de tres sous la pessa ý que sien bons a coneguda del mostassaph sots pena de dos sous. Capítol ·LII· Item que tot venedor de carns salades de porch que sia feta dins la present Ciutat se aja de vendre a rahó de vuit dinés la liura si és mascla, si serà femella, a rahó de sis diners la liura, e si serà portada de muntanya puga vendre a rahó de deu diners la liura, e que tota sia bona e mercantínol sots pena de sinch sous. Capítol ·LIII· Item que qualsevol persona que farà albitre de vendre carns, salvatgines, si serà forester, aquellas, aja de vendre en las carnassaries, e si serà habitador, puga vendre aquelles en las casas pròpias, lo preu de aquelles és lo porch salvatge, axí mascle, com femella, a rahó de quatre diners la liura, e lo cabirol que sia gras, a dit preu, cervos, mufflons mascles, o femelles, a rahó de tres diners la liura, pagant lo dret enperò al arrendador de les carns ý assò a pena de deu sous.

FORMATGES Capítol ·LIIII· Item que tot venador de formajes o revenador qui vendrà a menut ý a tall que tal formatge sia aforat per lo mostassaph ab dos prohòmens que lo preu corresponga, al preu valrà quintar en la plassa a pena de sinch sous. PORCHS Capítol ·LV· Item que totes les menúccies dels carnatges se agen de vendre en la forma següent: la spina de porch vedusto se aja de vendre dihuit diners; la spina del quisorjo, quinze diners; la morxa ab la sanch, setze diners; la ffrexura ab la tela, ventre ý melça, un sou; los lloms ý ronyons, quatre diners; lo parell de les costelles, sis costelles per quiscuna part un sou; sots pena de sinch sous. LLET Capítol ·LVI· Item que ningun no gós posar aygua dins la llet sots pena de sinch sous ý perdre la llet. DE PESCADORS Capítol ·LVII· Item és stat ordenat per los magnífichs consellers que tot pescador o venedor de peix aja de vendre ý servir primer que degun al senyor

sereníssim Loctinent general, al senyor governador, als magnífich Veguer ý consellers, capellans ý frares, trobant-se presents los compradors dels sobre dits ý essent request pague les sots pena de sinch sous. Capítol ·LVIII· Item que tota manera de peix, vermell, blanch, morenas, congras ý calamars se ajen de vendre a rahó de sis diners la liura sots pena de sinch sous, ý tot peix de stany ý salpas que sien smocades, e tot peix de canya que és vendrà a hull que les ponga sis diners la liura Capítol ·LVIIII· Item lo jarret, bogues, sardines, seclets, polps, e sípies a rahó de quatre diners la liure ý que no y agen mescla de altre peix, com és moixó ý scanyavelles sots pena de sinch sous, és entès dels polps que pasaran una liura lo que no pasaran se poguen vendre a dos liures. Capítol ·LX· Item tota to[n]yina, emperador a rahó de sis diners la liura. Item les anguilas a rahó de deu diners la liura que sían frescas ý no lluades. Item lo moixó, llagostas, lomàntols, cabràs tot peix de closcha a rahó de tres diners la liura. Item tota bestina com és mussola, cassó, ragada, gat, scat o altra consemblant smoradas, llevadas alas ý morros, se agen de vendre a rahó

de tres diners la liura ý no més, tots sot pena de sinch sous. Capítol ·LXI· Item tot peix fumat ý sech se aja de vendre a rahó de dotze diners la liura eccepto los mognedos [?] que valgue ·XVI· diners la liura ý no més avant. Item lo peix ramullat a rahó de vuit diners la liura sots pena de sinch sous. Capítol ·LXII· Item que tot pescador qui pescarà peix en las mars de la present Ciutat, so és del Cap de Marratge fins a Portixol, a que·l tal peix agen a portar ý vendre en la present Ciutat, so és que no·l puguen portar ni vendre fora de la Ciutat sots pena de vint sous. Capítol ·LXIII· Item que qualsevol pescador, o altra persona, no puga salar ni fer saladures de ninguna natura de peix, per fer albitre per revendre si donchs no avia molta abundànsia de peix en la present Ciutat ý asò a coneguda del mostassaph sots pena de vint sous. FFORNERS Capítol ·LXIIII· Item és stat ordenat per los dits consellers que degun forner no gós pendre per pagar de coure pa, sinó tant solament lo vintè, so és de vint

pans hú, e si serà més o menys, pendrà per portata lo que li tocarà, e si lo pa serà de dos qualitats, so és blanch o ros aja de pendre del hú, o del altre per sa portata e si pagaran per diners, pagaran tres sous per raher, ý no més, açò a pena de deu sous. Capítol ·LXV· Item que tot forner sia tengut ý obligat a pendre lo pa comprat ý aquell aja de restituir per lo mateix comte, e si res y mancarà sia tengut a pagar lo dau axí mateix si lo pa serà guastat per culpa sua aja de pagar tot lo dau ý pagarà de pena de sinch sous. Capítol ·LXVI· Item que degun forner no gose pendre ny fer-se pagar tant en festas anyals com en les festes solempnas, més avant del preu sobre dit so és lo vintè o tres sous per raher no més, axí mateix que dit forner ny missatge per ell púgan pendre ny demanar strenas degudas sots pena de deu sous. Capítol ·LXVII· Item que tot forner sia tengut ý hobligat de scalfar lo forn per coure pa tota vegada que per lo mostassaph serà request a pena de vint sous. Capítol ·LXVIII· Item que tot forner sia tingut ý obligat a tots sos parroquians coure

una cassola fins en dos. Dos panades sens pagar deguna en la setmana, e si no serà parroquià ajan de pagar per cascuna casola, o panada un diner tant solament ý no més, sots pena de sinch sous. Capítol ·LXVIIII· Item que tot flaquera, o fflaquera que faran pa per vendre agen ý deguen fer aquell bé ý degudament ben pastat, ý ben cuyt ý ajen a donar lo pes just segons per lo mostassaph los serà hordenat, corresponent al preu valdrà lo forment, e açò a pena de sinch sous ý sia tornat lo pa al venedor. Capítol ·LXX· Item que tot forner o altra persona no puga vendre sendra més avant de dotze diners l'almut, e que sia bona ý sens mattafara deguna, e sia colada per garbell, ý açò sots pena de dos sous. DE TAVERNERS Capítol ·LXXI· Item és stat ordenat que degun taverner o venedor de vi no gós posar aygua ni falsificar lo vi, ni posar aygua en les mesures sots pena de vint sous ý perdre lo vi que sia donat als pobres del spital. Capítol ·LXXII· Item que degun taverner o venedor de vi no puga vendre un matex vexell de vi a dos preus, so és al primer

preu aurà scomensat a vendre, aja de acabar aquell, és entès que puga avalar de preu ý no puga minvar de pena de dos sous. DE CANDELERS Capítol ·LXXIII· Item és stat ordenat que tot candeler de cera aja deffer los blens de cotó, ý no de altra cosa, és entès que candeles, diuals fins aciriets, de pes de una onsa fins a siriot de una liura sien tots los blens com dites de cotó e de una liura en sus axí entorchas, quadrades, o siris rodons agen de esser los blents la mytat de cotó, e l'altra mytat destopa cuyta, e que no y aja en la sera mattaffara alguna sots pena, per la factura dels blens sinch sous, e si la sera serà falsificada manualment feta, pague de pena qui tal aurà fet tres liuras ý la sera sia donada a la Seu. Capítol ·LXXIIII· Item que tot candeler que farà candeles de sèu per vendre aja affer aquelles ben fetes de bon sèu, ý bé cuyt ý ben trampat que no hajen de fondra·s, e sien los blens de cotó; la mayor part a menut àjan de respondre a ·XIII· ý ·XIII· candilles a menut, al hun fil de stopa o de lý sia cuyta dita stopa e ajen-se a vendre a rahó de dos sous la liura, e no més, he ajen a vendre a menut un diner ý dos diners, tot sots pena de sinch sous.

DE FORMENTS Capítol ·LXXV· Item és stat ordenat que tot venedor de forments, ý ordis agen a mesurar ab mesures justas ordenades per la Ciutat, he ajen de ompli[r] aquelles ab pala ý no en altra manera, he que dits forment, ý orde sien bons mercantívols, rehebedors tot sots pena de deu sous. Capítol ·LXXVI· Item és stat ordenat qualsevol persona que comprarà qual se vol manera de mercaderies axí de menjar com de altra qual se vol cosa dins la present Ciutat, si per los habitadors de la Ciutat serà request de voler part de dites coses, aquell tal qui comprat aurà sia tengut ý obligat fer-los ne part al preu que costat li aurà és entès emperò que lo dit comprador qui comprat aurà se puga retenir ý pendre lo terç de dites mercaderies, acceptat no sían vituvalles ý açò sots a pena de vint sous. DE BLANQUERS Capítol ·LXXVII· Item és stat ordenat per los dits concellers que qualsevol blanquer ý asaunador de cuyram sia tengut ý hobligat bé ý lealment tot lo cuyram, so és de bé spenar, ý de bé ben llenar aquell ý de bé donar-i bon compliment de mursas ý de banys, tot lo que mester serà per lo adop de dit cuyram e que no puga esser

lliurat lo dit cuyram a son señor que no sia revist per lo mostassaph ý revesadors elegits per los consellers, e si serà bo ý rebedor sia marcat per dit mostassaph, he pagaran per dita revisió als revesadors deu sous. Sinch sous lo adobador, e sinch sous lo señor del cuyram, e si serà trobat cuyram cremat aquell tal cuyram sia cremat de foch en la plassa, he pagarà al dit mostassaph, vint sous per pena e pagarà lo cuyram al señor de qui serà. DE ASSAUNADORS Capítol ·LXXVIII· Item que tot assaunador de cuyram qui bé ý lealment aja de assaunar aquell, ab greix de porch, o de truja segons, quant serà mester, e si serà cars, que fos anyada que no y agués graixa de porchs, que no pogués assaunar dit cuyram, en tal cars puga lo dit assaunador assaunar ab altre greix demanant lissència al dit mostassaph, ab consentiment dels consellers, fent lo contrari del sobre, totes les dites coses pagarà de pena tres liures al dit mostassaph. DE SABATERS Capítol ·LXXVIIII· Item és stat ordenat per los dits consellers que tot sabater aja de fer tota lo obraria bé ý degudament, so és ben tallar, ben cosir, ý ab bon fil, ý ben forrat, fent lo contrari pague de pena al mostassaph sinch sous

si no tendrà altre dain, ý aquell tal obraria sia descusit ý tornat al sabater, e pagarà lo sabater ultra la pena del dit mostassaph, sinch sous als revesadors, e si dit obraria serà de cuyram cremat que aquell tal obraria sia donat als pobres del spital he pague tres liures de pena al mostassaph. Capítol ·LXXX· Item que dengun sabater no gós vendre hobraria fet de moltó per cordonar sots pena de vint sous, he lo dit obraria sia donat als pobres del spital, és entès que si lo sabater manifestarà al comprador lo obraria, cent de moltó, e lo preu sia condessent, no sia obligat en res puix lo preu sia per obratga de moltó. Capítol ·LXXXI· Item que tot sabater no puga posar en obratge de cordona, moltó, salvo en forraduras, ý orlas sots pena de deu sous. Capítol ·LXXXII· Item que tot sabater aja de posar de las solas de las sabatas bones ý sufficients segons la condissió ý qualitat per qui forniran que si las solas que seran primas que són bones per sabates de dona, no les púgan posar, he sabates de hòmens e si serà fet lo contrari tals solas sien descosides per los revesadors, e pague de pena lo sabater sinch sous al mostassaph ý sinch sous als revesadors.

Capítol ·LXXXIII· Item que totes les sabates de dona que seran fetas de badanes de colar se ajen a vendre a rahó de tres sous e mig lo parell e no més sots pena de sinch sous. Capítol ·LXXXIIII· Item que ninguna persona no gós vendre badanes sens que no sían regonegudes per lo mostassaph, ý revessadors sots pena de vint sous pagarà lo señor de les badanes deu sous al mostassaph ý revessadors. Item que la somada de la palla no puga valer més de quatre sous de stiu ý de invern sis sous, a saber és de forment ý la de ordi tres ý de invern quatra, sots pena de ·38· sous als habitadors ý als strangers que no puguen vendre a negun foc sinó ab licència de ses magnificències o del mostassaph sot la dita pena que se·ls dara lo foc, ý preu. Capítol··LXXXV· Item és stat ordenat per los magnífichs consellers que tots los sobre dits capítols he ordenations se ajen a tenir ý observar e si entre lo mostassaph ý deguna alia persona aurà alguna contradictió sobre dits capítols he ordinations per los dits consellers fetes ý fahedores, en lo present libre, o farà del present libre, e en tal cars volen los dits consellers que la interpretació ý declaració de aquells se aja de fer ý conèixer per los dits consellers e no per deguna alya persona, e que en

lo interim lo dit mostassaph no puga fer esecució alguna de dita contenció fins que los dits consellers ajen declarat ý indicat aquella, e que lo dit mostassaph ý aquells ab qui serà feta dita contenció agen de estar y lohar lo que per dits consellers serà declarat ý indicat sumàriament ý de pla sens scrits alguns ý que de dita declaració dengú de les parts no puga appellar ans aquella agen de lohar ý servar. Capítol ·LXXXVI· Item és stat ordenat per los abusos

ý mals costums que en lo libre vell són stats, ý per levar aquells que nenguna persona privada ni lo mateix mostassaph, no puga ordenar, capitular, ni postillar, en lo present libre sins tant solament los mateixos consellers asignats de mà del notari, ý scriva de la Casa de la Ciutat. E si serà fet lo contrari volen los dits Consellers que sia nul·la, e de deguna valor com si fet no fos. Finis laus dei

Que quidem [...]apitula et ordinaciones in eodem expresse fuerunt publicate alta et intelligibili voce per loca solita et consueta civitatis Alguerii pro Angelum Figera curritorem publicum et iuratum eiusdem civitatis [...] presentibus emisso die videlicet veneris inter ·XVIIII· mensis januarii anno a nativitate Domini ·M· quingentesimo vigesimo sexto videlicet Francisco De Tola, scriptore regente et dicto curritore palam et publicante pro ut idem curritor retulit et fidem fecit in Antonio Miralles notario publico et scribe domus consilii civitatis Alguerii.