Carta de franquesa

25 (Capit.) 1248 (Mallorca) Bernat d'Artés, notari CARTA DE FRANQUESA Sàpie[n] tuyt que dena[n]t p[re]sèntia de nós, A[rnau] sa Font, batle de Malorques pel senyor en Carroç, tene[n]t les veus en lo regne de Malorques per lo molt alt senyor en Jacme per la gràtia de Déu rey d'Aragó, de Malorq[ue]s e de Valèntia e comte de Barchelona e d'Urgel e senyor de Montpestler, comp[ar]aguere[n] en Robert de Belveý, en Guillem de Torreella, en Bernat de Torreella, en Guill[e]m Dalfí, en B[er]n[at] Espanyol, en Bernat Sagranada e n'Àries Yva[n]yes, cònsols de Malorq[ue]s, per nom de la Univ[er]sitat de Malorques, a nós soplegans e encara req[ui]rens que feéssem a éls transladar en forma pública la c[a]rta original de les franquees de Malorques, la qual en nostra presèntia aportaren, e a aquel translat actoritat n[ost]ra e decret donàssem e atorgàssem, que tanta forssa e valor agués con lo seu original. E enaxí nós, dit batle, entesa la dicta supplatió [sic] e aguda sobre les dites coses plenera deliberatió, la damu[n]t dita carta original de les franquees de Malorq[ue]s ·VII· dies anats d'agost en l'ayn de n[ost]re Senyor ·mil_e_CCXLVIII· segons que s'enseguex feem transladar: En non de Jh[es]ux[ri]st. Manifesta cosa sia a tots axí presens com esdevenidors, que nós en Jacme, per la gràtia de Déu rey d'Aragó e del regne de Malorques, comte de Barch[e]lona e d'Urgel e senyor de Montpestler, ab aquesta present e pública scriptura per tots temps valedora p[er] nós e per tots los hereus e successors nostres: [1] Donam e atorgam e loam a vós, amats e feels n[ost]res univ[er]ses e sengles pobladors del regne e de la ciutat de Malorqua e als habitans de la demu[n]t dita ciutat e tota la ila que aquí poblets e habitets. E dam-vos cases e casals, orts e ortals, e lo terme de la ciutat, prats, pastures, aygües dolçes, mars e ribera de mar, casses, pasqueres, plans e muntayes, erbes, lenyes a cases e a naus e ha altres le[n]ys a fer e a tots altres v[ost]res usos e puscats pescar en mar liurament, los estayns tan solament retenguts a nós. [2] Les possessions totes les quals en la ciutat e el regne aurets e posseyrets ajats franques e liures axí con aqueles aurets per cartes de nostra donatió. E puschats d'aqueles fer ab enfant e sens enfant tot[e]s v[ost]res volentats a qui us volrets, axceptats cavalers e sants. [3] Donam encara ha vós que en la ciutat e el regn[e] de Malorq[ue]s e per

tota altra t[er]ra de la senyoria n[ost]ra e del regne d'Aragó, axí en aquestes t[er]res les quals huy avem o per avant porem guaanyar per terra e per mar, siats franchs e liure-us ab totes coses e mercaderies v[ost]res de tota leuda e peatge, portatge, mesuratge e pes e ribatge e de tota q[ue]sta, de tolta, de forsa, de demanda, de préstech, d'ost e de cavalcada e de reenssó e d'equestes depús que la yla serà guaa[n]yada. [4] No donets carnatge de vostre bestiar negun temps ne passatge ni erbatge ne quarentè. [5] Naufra [sic] negú no serà negun temps en les parts de la yla damu[n]t dita. [6] Si alcú traurà coltel hó espaa contra altre menessa[n]t hó irexent, dó a la nostra cort ·LX· sol[s] hó la mà perda. [7] Si alcú serà pres en ladronici alcunes coses emblan, aquel de qui serà la cosa tenga aq[ue]l ladre e tant longament entrò que la sua cosa aja recobrada. E puys reta aquel a la cort a justítia a fer. [8] Alcú de avultiri no sia punit en coses ni en persona si donchs la fe[m]bra o·l marit no p[ro]posava cla[m] de forsa a sí feta. [9] Tots maleficis que seran entre·ls habitadors de la ciutat pusq[ue]n los prohòme[n]s apacificar e difinir ans que sia clam o fermament a la cort feit. [10] De injúries e de maleficis dels quals a la cort serà fet clam fermarets dret en poder de la cort nostra, el colpable darà lo quint per calònia si serà ve[n]sut, mas primerame[n]t deu satisfer al clamant. [11] Per q[ui]nt de cort, lit ni archa no serà penyorada ne vestedures ni armes de la persona sua. [12] Si clam serà fet de possessió hó de cosa no moble no darets calònia ne quint. [13] Los habitadors de la ciutat pledejaran de terç en terç dia, e l'estrayn de dia en dia, si serà demanats, mas si demanarà ús de dret de veý. [14] En pleits de i[n]júries en dans e en nafres fetes sia ennantat segons los husatges de Barcelona. [15] Si deutor hó fermansa alcú sia fet el terme sia passat e t[ro]bat serà en la ciutat hó e·l regne de Malorcha, no puscha privilegi forà al·legar mas aquí sia tengut de respondre. [16] Per alcú crim hó demanda no farets ab nós ne ab batle ne ab cort de la ciutat batala p[er] ferre calt p[er] home ne per aygua ne p[er] neguna altra cosa. [17] Cort, batle ne sayg ne lur lochtenent no entraran en les cases vostres p[er] negun crim ne p[er] rahó de suspita per sí sols, mas ab dos hó ab quatre p[ro]hòme[n]s de la ciutat. Assò matex sarà observat en naus, en leyns, en forns e en molins. [18] Sagrament de calúmpnia farets en los plets vostres, mas res d'aquèn no darets ne posarets per lo sagrament a fer.

[19] No darets a cort ne a batle ne a sayg neguna cosa p[er] vostra justítia a fer ne a enseguir. Mas si·l saig irà fora la ciutat dó a ell o clamant ·VI· diners p[er] legua. [20] Revenedor de vi e de farina hó de coses de menyar si trobat serà ab falsa mesura, perda de tot en tot la cosa venal e aja la cort d'aquèn la terça part e lo mur de la ciutat l[e]s dues parts. [21] Flequera si vendrà pa de meyns pes hó sia posada e·l costel o dó ·V· ss[ols] dels quals aja les dues partes la cort, e·l mur la t[er]ça part. [22] Negú no sia tengut de fer cridar vi, oli hó coses venals ne sia tengut d'aver pes de se[n]yor. Emperò depús seran posades les coses venals, negú no l[e]s pusque vendre més del p[re]u posat, mas vena tota la cosa venal e no fassa en aquel neguna mescla. [23] Veguer, batle hó saig no puscha conèxer de falsedat de pes ne d[e] mesures sinó en loc públic e devant prohòmens de la ciutat. [24] No serà dada calònia si plet no serà fermat de cada una part. [25] Totes qüestions que seran entre·ls habitadors de la ciutat sien menades en lochs públics hon lo veguer serà ab los prohòmens de la ciutat e no ve[n]drets a casa de cort ne de batle per plet a determenar. [26] Deutor hó fermança pusca dar penyora a son creedor a ·X· dies ab manlevador covinent e tendrà la penyora p[er] ·X· dies aprés los quals vendrà la penyora, mas aquela farà córrer per tres dies, e si més de son deute n'aurà q[ue] u restituescha a son deutor e si meyns que·l deutor hó la fermansa ho restituescha a son creedor. [27] Neguna fermanssa no sia tenguda de respondre dementre que la p[ri]ncipal pressona present serà e covinent a satisfer. [28] Si alcú dirà a altre cuguç hó renegat e mantine[n]t aquí alcun dan pendrà non sia te[n]gut de respondre a alcú senyor ne a son lochtinent. [29] Si alcú per alcú crim de cort hó de batle pres serà no sia absolt si no dóna fermansa de dret. [30] Si cavaler no volrà fer complime[n]t de j[us]títia ne de la cort no porà esser destret, lega a sson adv[er]sari penyores pendre per sa p[rò]pria auctoritat esters lo caval que·l cavaler cavalca, e si per aventura altres penyores no aurà lega a l'adversari del cavaler lo caval pendre, sí donchs no cavalcava sobre él o ab sa pròpria mà lo tenga. [31] Los juýs tots dels plets e dels crims jutyarà la cort ab los prohòmens de la ciutat. [32] Si alcun d'alcun crim serà condempnat hon pena corporal sostenga, no perda los béns seus ne partida dels béns seus, mas pusca d'aquels fer testament e jaquir a hereus e a quisvulla. [33] Cada u puscha sí fer crida e puschats ses coses v[ost]res a qui us plàssia fer cridar. [34] Lega a qualque [us] plàtia lech, emperò cuvinent, mas no a negú hordenat

offici d'escrivania usar, fet sagrame[n]t en poder de la cort e dels prohòmens, que sia en son offici p[er] cada una part leyal egualment e feel. [35] De tot clam sia que nech hó que dupte lo colpable hó que atorch la primera sentèntia de la cort sia donada ab consel dels prohòmens, la qual és aytal: per tot aquest dia vos posats ab vostre adversari hó fermats de dret hó al vespre muntats a l'Almudayna, e si en l'Almudayna no mu[n]tarà si ha aüt per fermar de dret, exirà d'aquèn dret. [36] Nós hó alcun successor n[ost]re hó ereu nostre, cort, batle hó alcú tenentloch nostre no farem neguna forsa ne destret en persones ne en coses vostres dementre que aparelats serets de dar ferma[n]ssa de dret si no sia enorme de crim. Volem que la cort, el batle de la ciutat juren totes aquestes coses axí con demunt són escrites a vosaltres tenguen e observent [sic]. [37] Prometem encara a vosaltres que no darem ne excambiarem vos ha alcun[a] perssona ne a cavalers ne a ssants en tot ne e[n] partida, mas tots temps tendrem vosaltres a la Corona d'Aragó e amarem e defensarem vosaltres en tots lochs axí con a feels nostres, prohòmens e leyals. Dada a Malorcha lo primer dia de març en l'ay[n] de nostre Senyor ·MCCXXX·. Senyal d'en Jacme per la gràtia de Déu rey d'Aragó e del regne de Malorq[ue]s e comte de Barcelona e se[n]yor de Montpesler. D'assò són testimonis lo sényer en Nono Sans; lo sényer en P[ere] Cornel, alferiç del senyor rey, en B[ere]n[guer], bisbe de Barcelona; en Ponç Huc, compte d'Empúries; n'Exemèn d'Urrea; en Guillem, bisbe de Gerona; en Ffarrer de Sent Martí, tenentloch del senyor en Ladró; en Ffarrer, pebordre de Tarragona; en Guillem de Moncada, vesco[m]te de Biarn; en Fferran P[ere] de Pina; en Ponç, artiach[e] de Barch[e]llona; en Guillem de Moncada, fil d'en Ramon de Moncada; en P[ere] d'Alcalà; en P[ere] de Centelles, sacrista de Barcellona; en Ramo[n] B[ere]n[guer] d'Àger; n'Asalt de Godal; en Guillem de Mongrí, sacrista de Gerona; en Bernat de S[an]c[t]a Eugènia; en P[ere] de Pomar; e frare B[er]n[at] de Campanes, tene[n]tloch del maestre del Temple; en Gilabert de Cruyles; en Rodrigo Xemeniç Luçià; frare Folch de Fulalquer, maest[re] del Espital; en Jacme de Cervera; en P. Massa. Senyal d'en Guill[em] escrivà qui per manament del senyor rey per en Guill[em] Rabassa e en Guillem Sala, notaris seus, assò escriure féu, e·l loch, e·l die e en l'ayn damu[n]t dits. S[en]yal de n'A[rnau] sa Font, batle de Malorques d[a]munt dit, qui aquest tra[n]slat de sa original carta de les franquees de Malorq[ue]s feelment transladat e per los notaris sots escrits en n[ost]ra presèntia [com]provat, auctoritat nostra e decret atorgam e donam e volem que tanta força aja con lo seu original. Seynal d'en Feliu, notari testimoni. Seynal d'en Ramon d'Aragó, notari públic de la ciutat de Malorques. Senyal de n'A[rnau] Ponç, notari públic de Malorques

testimoni. Senyal d'en B[er]n[at] d'Artés, notari públic de Malorques, qui per maname[n]t del dit batle aquestes coses escriure féu en lo dia e ayn damu[n]t dits ab sobre posat en la linea deehuytena.