Usatges de Barcelona

1 (us. 1-2) [A]ns que Usatges fossen meses soli[e]n los j[utge]s jutgar que totes les malefeytes fossen per tots temps emenades, si no pod[i]en éser neleytats, per sagrament hó per batala hó per ayga fred[a] hó per calda, dien enaxí. "[Y]lo aytal ju[r] [a] [tu] aytal que aquestes [ma]lefeytes que yo é a tu feytes, fiu a mon dret e en ton neleyt, que yo aqueles a tu emendar no deg per Déu e per aquests sens [...]e staguessen ha batala hó ha ·I· dels juïis qui de mort son dits, ço és assaber: d'ayga freda hó de calda; homeii e cugucia, que no poden ésser neleitatz, fossen segons ligs e segons custums jutgats e emenats hó vengats.

2 (us. 3) [Q]uan lo senyor Ramon Berenguer, veyl compte e marquès de Barçelona e [subjus[...]ador] d'Espanya, ac honor e víu e conec que les ligs godes no podien ésser gardades [e]n tots los pleyts e en totes les faenes d'aquesta terra, e veé molts clams e molts pleyts [que] les ligs specialment no jutgaven, per laor, per conseyl de sos pròmens ensems ab la molt [...]uler sua, Alamurs, establí e mès Usatges ab los quals feessen tots los clams [e] tots los mals en éls messes, destrets e jutgats; e açò féu lo compte per actoritat [del] [Li]bre del Jutge qui diu: "si dreturera noveletat de pleyt demanarà d'enadir lig [...]el príncep n'aurà leer" e "sia tractat per la saviea de la postat en qual manera lo pleyt nat sia mès en les ligs" e "sola l'aital potestat serà en totes coses francha de metre en los pleyts qualque pena se volrà".

3 (us. 4,1) [A]çò són lo[s] Usatges dels usamens de la cort; los quals establiren a tenir en tota lur terra per tots temps lo senyor Ramon, veyl compte, e Alamurs, sa muler, ab consel e [volen]tat dels grans hòmens d'aquela terra, ço és a saber: d'[E]n Ponç, vescompte de Girona, e d'En Ramon, veçcompte de Cardona, e d'Ulait, veçcompte de Bar[celona], [sob]re tot d'En Gombau de Besora, e d'En Mir Gilabert, e de N'Alaman de Cerveló, e d'En Bernat Amat de Claramunt, e d'En Ramon de Moncada, e d'En Amat Eneas, e d'En Guilem Bernat de Quera[l]t, e d'En Arnau Mir de Tost, e d'En Ug Dalmau de Cervera, e d'En Arnau Mir de Sent Martí, e d'En Guilem Senescalch, e d'En Jofre Bastó, e d'En Renalt Gu[i]lem, e d'En Giçbert Guitart, e d'En Umbert de les Agudes, e

d'En Guilem March, e d'En Bonfil March, e d'En Guilem Borel. 4 (us. 4,2-5) Lo juïi aytal és: que qui ociurà veçcompte o·l nafrarà o·l dessonrarà en res, emèn-lo axí com ·II· comdors, e comdor axí com ·II· vasvasors. De vasvasor qui ·V· cavalers ha, per mort d'él sien emenades ·LX· onces d'aur cuyt, e per plaga ·XXX·, e si plus ha cavalers, cresca l'emena segons lo compte dels cavalers. Qui cavaler ociurà dón emena ·XII· onçes d'or; qui, però, lo nafrarà, axí per ·I_a· plaga com per moltes, emèn-li ·VI· onçes. 5 (us. 6) Si algú se met en aguayt, e acordadament requerrà cavaler e ab fust lo ferrà e per los cabels lo tirarà, car gran dubte és, emèn-lo per mort, si, però, en altra guisa alcú ab qualsevol colp ferrà cavaler,

ço és, ab puny hó ab peu hó ab pedra hó ab fust, ço és, senes sanch, dón-li·n ·III· onçes; si, però, sanch li ix del cors, dón-li·n ·IIII· onçes; del cap ·V·, de la cara ·VI·; si, però, en sos membres lo fér, axí que frèvol ne parega, sie emenat per mort; si, però, és pres e en ferres hó en casa mès, per miga mort sia emenat; si és request hó ferit hó nafrat hó en tàvega mès, hó per reençó destret, sie per mort [emenat]; si solament és pres e guardat, e nula calúmpnia ni nula onta non soferrà, ni lonc temps no l'à hom retengut, sia emenat per aliscara hó per omanatge hó per talió, si persona és [vi]st[a] a él semblant; e si mayor és cel qui·l près que cel qui pres fo, liure-li cavaler de sa valor qui faça a él aliscara hó omanatge hó reba talió; cavaler, però, qui aurà ·II· cavalers ha hòmens logats de sa honor e·n tendrà un de sa companya, tota aquesta [emena] davant dita sie a él hó per él feyta en doble. 6 (us. 7-8) [A]guayt e encalç de cavaler e assalt de casteyl sie emenat per homanatge hó per [al]is[ca]ra, axí com serà semblant a aquel qui jutgarà aquel pleyt.

Fil de cavaler sie emenat [a]xí com som pare entró ha ·XXX· ans; d'aquí enant axí co[m] a pagès, si no serà feyt ca[valer]. 7 (us. 9) [C]avaler, però, si la cavaleria jaquex, dementre la pusque tenir, en nula guisa no sie jutgat com a cavaler ni sie emenat com a cavaler; cavaleria jaquex assats qui caval e armes non ha, ni té feu de cavaler e en ost e en cavalcades no va, si donques velea no li ho veda. 8 (us. 10) [C]iutadans e burgeses sie[n] atresí pledeyats e jutyats e emenats axí com [a] cavalers; a la postat, però, sien emenats axí com a vasvassors. 9 (us. 11) [J]ueus t[r]enquats hó nafrats, preses e debilitats, a la volentat de la postat sien emenats.

10 (us. 12) [B]atle mort hó debilitat hó trencat hó pres, si és noble e menuga to·l[s] dies pan de forment e cavalca, sie emenat axí com [a] [cav]aler; lo batle que no és noble, d'aquesta emena aye la meytat. 11 (us. 13) [P]agès mort hó altre hom que nula dignitat no ha, esters que és crestià, sie emenat per ·VI· onçes; plaga ·II· onçes. 12 (us. 15) [D]e presó, però, pus que aurà a él emenat lo mal que li féu can lo près, sia emenat axí que de son aver dón ha él tant, que faça a él jurar per home de sa valor que, per la honta e per la desonor que li féu, plus a él no li deu emenar, si aquel dia que sirà pres hó c'endemà, sirà jaquit; si, però, plus serà retengut e en escaça hó en ferres hó en tàvega serà mès, hó en alguna presó, hó serà tengut ab garda,

per cascun dia e per cascu[na] nit prena ·VI· sous en emena; per mans hó per peus ligats, li dón hom ·X· sous. 13 (us. 14) [S]i algú ferrà altre en la cara, per ·I_a· quexada li dón ·V· sous; per puny hó per peu hó per pedra hó per fust, ·X· sous; e si n'ix sanch ·XX· sous; si algú prendrà, altre per los cabels ab ·I_a· mà, dón-li ·V· sous ab ·II· mans, ·X· sous; e si cau en terra, ·XV· sous; qui, però, si·l pren per la barba, ·XX· sous; per decalvació ·XL· sous. 14 (us. 17) [S]i un hom a altre, qualsevol colp ades dien, en lo cors lo ferrà, per sengles cops que no pareguen sengles sous li dó; de cels, però, qui parran, ·II· sous per cascú; e si n'ix sanch ·V· sous; per os frant e·l cors hó e·l cap ·L· sous; si firen hó tiren alcú iradament, e de la boca hó del nas li faran sanch exir, ·XX· sous li dó per emena.

15 (us. 18) Si algú empenyerà altre ab ·I_a· mà, dón-li ·XII· diners; ab dues, ·II· sous; si cau en terra, dón-li ·IIII· sous. 16 (us. 19) [S]i algú escup a l'altre en la cara, dón-li ·XX· sous hó li estia a talió. 17 (us. 20) [S]i algun hom a altre folia criminal dirà, e aquela provar no volrà hó no porà, hó jur a él per sagrament que aquela folia per ira la dix e no per veritat que d'aquen sabés, hó li emèn tant cant per aquela foli[a] [p]erdre d[eu], si d'aquela fos provat, si aquel al qual la folia dita sirà, se volrà porgar per sa[gramen]t d'ela. 18 (us. 21) Malefeytes en sarraÿns catius, sien emenades axí com de serfs a lurs senyors; la lur mort, però, segons la lur valor; per ço dix segons la lur valor,

car són molts que són de gran reençó, uns altres maestres e·n diverses maestres savis. 19 (us. 22) Cascuna fembra sie emenada segons la valor de son marit, e si marit no ha ni n'ach, segons la valor de son frare hó de som pare. 20 (us. 23) Tots hòmens deuen fermar dret a lurs senyors en qualque loc lurs senyors los manaran e·l lur; a la postat, però, los vescomptes e els compdors lurs, per cascun castel ab sa honor, per ·C· onces d'aur de València; cavaler, però, per cascuna cavaleria de terra, per ·X· sous, e per casteyl ab son aemprament, per altres ·X· sous; per menors feus, segons lur valor; per omanatge, però, per miga cavaleria, d'açò que ha fe n'atenyerà; pagès, però, per ·V· sous.

21 (us. 24-25) Pleyt sia manat axí a grans hòmens com a cavalers primerament ha ·X· dies; d'aquí enant de ·VIII· en ·VIII· dies los sie manat. Als pageses, però, sie manat al ·III· dia hó el ·V_è·. Pledeyar deuen, però, ab lo compte, veçcomptes e comdors e los seus vasvassors sobre tot e sos cavalers en qualque loc a éls manarà dins son compdat; mas si aquel dia no poden al lur tornar, dón-los conduyt. Atretal deu éser entre veçcomptes e compdors e vasvassors e altres cavalers, que cascun pledeg ab son senyo[r] de qui és soliu hó de qui ha mayor benifeyt, dins la porta de la sua cort si son senyor ho volrà; si, però, no ho vol, man-li pleyt en qualque loc se volr[à] e·l seu, enaxí que si en aquel dia al seu tornar no porà, dón-li son conduyt. 22 (us. 26) [P]leyt jutgat entre vassal e senyor, e el juí d'amdues les parts loat e atorgat e en la mà del senyor bé assegurat que sia a él feyt, refaça lo senyor ha l'ome seu totes les coses que a él deye en qualque manera, e puxes reeba del seu home totes le[s] coses que li siran jutgades.

23 (us. 27) [B]atala jutgada ans que sia jurada, si per cavalers deu éser feyta, per ·CC· onçes d'aur de València sia per penyores fe[r]mada; [si] [per] peons, sia fermada per ·C·: per açò que cel qui vençrà li sia emenat lo mal que [e]n la batay[la] pend[rà], tant e·l cors quant e·l caval hó en les armes, e consiga açò perquè la batala feyta fo e totes les messions que per aquela batala feu; e definit ço que près aquel qui fo vençut. 24 (us. 28) [D]e tots pleyts cominals no cové que sien pus de ·IIII· pleyts: ·I· en què sia dret fermat per fermançes hó per penyores covinentment, axí com obs serà per clams de la ·I_a· part e de l'altra oyts; altre en què sien los clams dits hó raonats e els juís donats dels jutges elets de la ·I_a· part e de l'altra; lo terç en què sien los clams e els juís retreyts e, si obs sirà, los juïis milorats; puxes sien loats e atorgats e a loament d'aquel jutge bé assegurat per penyores que sia feyt dret; lo ·IIII_t·, però, en què lo senyor del pleyt recobre les penyores e, aquel tenent aqueles, sien los drets feyts e el[s] juïis complits axí com seran jutgats e de cascunes parts atorgats.

25 (us. 29) [L]os grans hòmens e els cavalers, si contendran dret fermar a lur senyor axí com fer deuran, e per açò los senyors pendran postat de lur casteyl hó empararan a éls lur feu, no·l deuen ha éls retre, ni·l casteyl ni·l feu, entrò ayen a éls feyt dret o refeytes totes les messions que lo senyor avie feytes per lo castel a pendre e per la sua garda hó per emparament del feu. Si en altra manera los en donen postat, no fermen a él dret entrò lo casteyl ayen cobrat, si donçs lo senyor no ha gu[e]rra a la qual lo castel aye obs, hó aye estage al casteyl. 26 (us. 30) [S]i algú contradirà a son senyor postat de son castel axí com dar-la-li deu, e d'aquèn soferrà reptament, si lo senyor pot pendre lo casteyl, serà a él leer de tenir lo casteyl ab los feus que tenia per aquel castel, entrò lo menyspreador aye a son senyor emenades totes les messions e les perdoes que ac feytes al pendre del casteyl e en la sua garda, [e] asegurat, juran ab ses pròpries mans per escrit sacramental, que la postat d'aquel castel en nula g[ui]sa d'aquí enant no li sia contradita.

27 (us. 31) [S]i de veçcomptes [en]trò a jusans cavalers mora algú sens testament e sens leal condició [de] so[s] [feus], [si]a leer a sos senyors establir los lurs feus als imfans del senyor que éls volran. 28 (us. 32) Los castlans e·ls castels que tendran per lurs senyors no deuen sots sí metre altres castlans sens volentat de lur senyor; e si ho fan e els senyors ho saben e no hi contradien, aquels castlans meses, éls sabens e no contradiens, hi deuen estar; si ho saben e contradexen, giten-los-ne aquels que los í auran meses. 29 (us. 33) Si algú lo seu feu aurà donat hó empenyorat hó alienat sens volentat de son senyor, si son senyor ho sab e contradex, emparar porà lo seu feu can se volrà; si ho sab e no hi contradex, emparar lo feu no porà, mas lo serviï a aquel feu porà demanar a qui·s volrà: aytanbé a cel qui·l tenie com a cel qui·l reebe. E si li sirà lo serví contradit d'aquel feu, sirà a él leer d'emparar lo feu e tenir en sa senyoria, tro que·l

serví perdut sia a él en doble emenat e bé assegurat que més no li sia contradit. 30 (us. 34) [Q]ui falirà osts o cavalcades a son senyor a qui fer-la deu, hó li emèn a él aqueles en doble, si son senyor ho vol, hó li emèn tot lo don e les messions e les perdoes que·l senyor per faliment d'aquel aurà pres. Aytanbé els cavalers, si en osts hó en cavalcades hó en serví de lurs senyors res perdran, emenen a éls lurs senyors axí com averar poran. 31 (us. 35,1) Qui veurà son senyor obs aver e falirà a él d'ajuda e de serví que li deu fer, e per açò l[o] farà reembre, la reençó aquela per nula manera aver no deu ni conseguir. 32 (us. 35,2) [M]as si son senyor volrà que son hom li enadesca el serviï, cresca él a él el benifeyt; si no, aya l'om ço que·s sol aver e servesca ha son senyor axí com li cové a servir.

33 (us. 36) Qui soliu és de senyor ben li deu servir, hó segons son poder hó segons lur covinença; e el senyor deu l'aver contra tots e no negú contra él; per açò negú no deu fer solidança sinó ha ·I· sol senyor, si donques no li ó atorga lo senyor de qui primer era soliu. 34 (us. 37) Qui son senyor viu en batala jaquirà de mentre li pot aydar, hó per mal enguiny a él de batala falirà, perdre deu totes les coses que per él ach. 35 (us. 38) Qui iradament son senyor defiarà hó a él son fe[u] [jaqu]irà, empar-li son senyor totes les coses que per él ach, e tinga-ho tant entrò a son om[anat]ge sia tornat, e ferm-li dret e emèn-li per sagrament desonor que li féu, e puxes recobre lo feu que li à gaquit.

36 (us. 39) Qui son senyor menysprearà e per ergul él acordadament desfiarà, perdre deu totes les coses que per él aurà, e a él rendre si alguna cosa ac del seu moble que no li aye servit. 37 (us. 40) Qui, si sabent, son senyor ab mà hó ab lenga ociurà hó son fil leyal, hó sa muler a él tirarà, o li tolrà son casteyl e no·l retrà a él senes penyorament, hó li farà mal que no li pusca emenar, per ·I· d'aquests, si prova[t] hó vençut ne sirà, deu venir en mà de son senyor, ab totes les coses que per [él] ach, a fer sa volentat, car gran baÿa és. 38 (us. 41) D'altres però ba[u]dies e de malefeytes que poden éser emenades hó refeytes, ferm hom dret a son senyor axí com custuma és d'aquesta terra, e faça él a él axí com él li farà jutgar.

39 (us. 42) La postat del seu castel e fermament de dret en nula guisa no la contradesca hom a son senyor axí com dar-li deu postat e fer dret, e aytant com li ho contradirà sirà son bare. E si per açò mal pendrà, no li sia emenat, e si·l senyor en açò aurà don hó messió farà, sie emenat del seu home. 40 (us. 43) Si negú en cort, de son senyor davant príncep sirà reptat de baÿa, deu-se·n purgar per juïi hó per loament d'aquela cort; que, si fer no ó vol, lo príncep lo·n deu destrenyer. 41 (us. 44) Atretal si·l senyor son cavaler volrà a tort menar hó sa honor tolre: la postat lo·n deu defendre e mantenir. 42 (us. 45) [E] si de la postat serà reptat, deu-se metre en sa mà e per juïi d'aquela cort retre e emenar lo don

e el mal e la desonor que li ha feyta, hó deu-se purgar de la baÿa per sagrament hó per batala a som par, qui de son linatge e de sa honor e de sa valor sie, ab lo don e ab lo prou que per açò deurà aver. Lo don e el prou, per açò dic, que tant prena si es vençut quan perdria si era vençut. 43 (us. 46) Atretal sia entre els grans hòmens e lurs cavalers, esters que batala no sia feyta en lur mà, mas solament en mà de feel elet de la ·I_a· part e de l'altra. 44 (us. 47) [...] [...] [...] [...]e la ·I_a· part e de l'altra.

45 (us. 48) [T]ots hòmens de veçcomptes tro a cavalers lurs cavalers tenen[s] honor, lur feeltat deuen fermar a la postat e sa honor per sacramental escrit a aquel, ço és [assaber], [de] qui la postat ho volrà. 46 (us. 49) Sagrament sia [to]ts temps jurat s[o]bre altar consecrat hó sobre sans evengelis; e aquel qui jurarà dir veritat "si Deus li ajut e aquests sens". 47 (us. 50) Tots hòmens, tam bé cavalers com pageses, juren a lurs senyors axí com éls los faran jutgar dretament en pleyts; los senyors, però, a lurs hòmens no juren. 48 (us. 51) Jueus guren a créstians; créstians, però, a éls no ja més.

49 (us. 52) Sagrament de pageses qui tinge mas e laru ab ·I· parel de bous deu éser creegut entrò ha ·VII· sous de plata. 50 (us. 53) Dels altres pagès qui àn nom bacalars, sien creeguts lur sagrament entrò ha ·IIII· maçmodines d'aur de València; d'aquí enant tot quant juren per juïi de caldera demonstren. 51 (us. 54) [C]avaler veyl que no·s porà per sí hilex defendre, hó pobre que no·s pot aparelar de batala, sia creegut per sagrament ha ·V· onçes d'or de València. 52 (us. 55) [T]ots altres cavalers de ·XX· ans tro ha ·XL· quesque juren, on perjurs sien apelats, ab lurs pròpries mans hó defenen a lur par.

53 (us. 5b) [L]os sagraments dels burçeses sien creeguts axí com de cavalers entrò ha ·V· onçes; d'aquí enant tot ço que juren per batala defenen, ço és assaber, per peó. 54 (us. 57) [L]os feus que tenen los cavalers, si los senyors los neguen a éls que no·ls los agen donats, averen-los per sagrament hó per batala, e agen aquels; aquels, però, que no tendran e clamaran, o·ls proven per testimonis hó per escriptures que·ls agen acaptats de lur senyor, hó·ls los jaquesquen. 55 (us. 58) Si algú a altre gitarà lança hó sageta hó alguna manera d'armes, si él en res nafrarà, emèn-li lo mal que li aurà feyt, e si aquel conseguir no pot, per sola la presupció que la gità, hó hestia a talió sots aquela ilexa por, hó li emèn axí com la meytat de ·I· plaga. E si armat algú a altre requerrà e no·l nafrarà, mas solament l'escut hó les vestimentes li trencarà e en terra avalar e caure·l farà, aytanbé sie emenat a él per miga plaga.

56 (us. 59) Si algú ociurà caval hó altra bistia, hom seent sobre [é]l, h[o] que·l [tin]ga ab sa mà, emèn-lo al dob[l]e, e la desonor del cavalcant per sagrament. 57 (us. 60) Totes les naus vinens a Barcelona hó d'aquèn partins, per tots dies e per totes nits, sien en pau e en treva e sots defensió del príncep de Barcelona de cap de Creus entrò al port de Salou; e si algú a éls en res mal los farà, per manament del príncep sia a éls refeyt en doble, e al príncep la sua desonor ab sagrament. 58 (us. 61) De cap establiren que tots los hòmens, nobles e ignobles, ja sia ço que sien greus enemics, per tots temps sien segurs per tots dies e per totes nits, e ayen sancera treva e vera pau de Muntcada tro al castel de Flix, e del col de Fenestres entrò al col de la Gavarera, e del col de la Erola e de Valvidrera dins la mar ·XII· legues. E si negú aquest manament

trespassarà en res, lo mal e la dessonor que farà, sia emenada en doble, e per trencament del ban compona al príncep ·C· onçes d'aur. 59 (us. 62) Los camins e les entrades e per terra e per mar sien de la postat, e per deffensió de la postat deuen éser en pau e en treva per tots dies e per totes nits, en axí que tots los hòmens, tan cavalers com peons, axí mercaders com mercers, per aqueles anans e tornans, vagen e tornen segurs e ses alguna paor ab totes lurs coses, e si algú aquels requer[r]à, ferrà hó nafrarà hó desonrarà en res, o·ls tolrà res de lurs coses, lo mal e la desonor [que] a éls als cors faran, emèn a éls en doble segons la lur valor, e ço que se·n portarà refaça a éls en ·X· dobles, e sobre tot dón a la postat de son aver e de sa honor, que per sagrament diga sobre l'altar que per la deson[o]r que féu, no deu plus donar ni emenar.

60 (us. 64) Qar per mal príncep e senes veritat e senes justícia perex tots temps terra o·ls abitadors d'ela, per açò nos damunt dits prínceps Ramon e N'Alamurs, ab conseyl e ab ajuda de nostres nobles barons, jutgam e manam que tots los prínceps que en aquest principat són ni aprés nos vendran, per tots temps ayen cincera e acabada fe e vera paraula, en axí que tots los hòmens, nobles e ignobles [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] tots los hòmens, nobles e ignobles, grans hòmens, cavalers e peons, mariners e cosaris e moneders, en aquela terra estans hó alondre vivens ajuden als damunt dits a lur fe e aquels tenir e gardar e governar senes engan e senes mal enguiny e ab conseyl en totes coses, ço és assaber, pleyts tan grans com pocs;

e entre les altres coses fermament sia gardada pau e aseguretat la qual los prínceps d'Espanya daran als sarrayns tan per terra quan per mar. 61 (us. 65-66,1) En atretal guisa fermament sia guardada la treva e la seguretat que manaran los prínceps éser tenguda entre els enemics, ja sie ço que·ls enemics aquela a éls no ajen atorgada. E l'emparament que farà lo príncep, per sí hó per misatge hó per son sag hó per son sagel, nul hom no·l gós desemparar, si primerament no n'à fadiga de dret e·l príncep, a custum de la terra d'aquela cort. 62 (us. 66,2) [L]a moneda tan d'aur com d'argent axí diligentment sia gardada que en nula guisa no cresca en aram ni sia minvada en aur ni en argent ni de pes. Qui, però, una d'aquestes hó aquestes, ço és, pau, treva, emparament hó moneda, frenyerà hó corromprà hó falsarà, car aytal mal és e aytal desonor que nul hom refer ni emenar no la pot al príncep, aquestes coses establim, manan que les persones d'aquels,

ab tota lur honor e ab lur aver, vingen en la man del príncep a fer sa volentat segons conseyl e laor d'aquela cort; car fe e dretura e pau e veritat del príncep, ab los quals tot lo regne és governat e el regne e plus que·l regne valen; e per ço negú no pot aesmar ni deu ab altre negun preu ni ab alt[ra] emena. Qui totes aquestes coses trencarà emenar ni refer al príncep no porà, si no axí com damunt establit és, que vinge en sa mà. 63 (us. 67) [D]e cap establíren que si algú a son senyor jurarà alguna cosa que tenir no vula, lo don que al senyor seu per passament del sagrament esdevendrà, emèn-lo-li en doble; e si porà éser sàul del sagrament, d'aquí enant lo sagrament tinga e totes coses que a lur senyor àn covengudes ab sagrament, facen e atenen. Però, si perjur ne par, hó la mà perda, hó ·C· sous la reema, hó la ·IIII· part de son aver perda e vinge en mà d'aquel de qui és feyt perjur. E puxes no faça testimoni em pleyt ni sia creegut per sagrament.

64 (us. 68) [D]e príncep, però, si aquest, qualques aventuras, serà asitiat hó él tendrà sos ene[mic]s sitiats, e oyrà algun rey hó príncep contra si venir a combat, e amonestarà la sua terra a él per socorrer, per letres hó per missatges, hó per custums ab que hom sol amonestar la terra, ço és assaber, per fars, tots hòmens tan cavalers com peons qui ayen edat e poder de combatre, sempre que açò oyran e veuran, can pus ivaç pusquen, li acorreguen, e si negú li falia d'ajuda que en açò li pusca fer, pendre deu per tots temps tot ço que per él ha, e qui la honor per él no tendrà, emèn-li lo faliment e la dessonor que li féu ab aver e ab sagrament juran ab ses pròpries mans, car negú no deu falir al príncep a tan gran obs ni ha tan gran cuyta. 65 (us. 69) [D]e cap establiren los ja dits prínceps que les exorquíes dels nobles hòmens, ço és assaber, de grans hòmens, de cavalers, de burçeses, per tots temps em poder del príncep vinguen, ço és assaber, tots lurs alous; car ço que plau al príncep força ha de lig; dels mobles, però, lurs facen los exorcs ço que·s volran, tant a parens hó a esgleses, hó que ó donen per lur arma.

66 (us. 70) [L]es companyes e les covinençes que els cavalers los uns als altres faran, e·ls peons, en cavalcades hó en caça anar, volem fermament sia tengut dels que les oyran e les atorgaran, e qui aqueles oyran e celaran e no contradiran, que en axí ayen lo prou e el don com entre éls serà coventat. 67 (us. 71) [P]er bon usatge e ben de tots aquels atorgat, establiren los damunt dits prínceps que tots los hòmens avens senyors per nul enguiny, ni per nula raó, ni per hafi[ament], ni per acunydament ni per lur feu a éls jaquit, aguayten lurs pressones, ni encalçen, ni les requiren, ni les nafren, ni prenen eles, ni preses no les tinguen; si, però, açò negú a son senyor farà, vinge en mà d'aquel tan lo[n]gament estar pres, entrò que aya a él emenat lo mal e la onta que li aurà feyta, segons lo juïi del príncep e de sa cort, ço és assaber, lo mal que en sa presona face.

68 (us. 72-73) [L]es entrades e les carreres publiques, les aygues correns e les fons vives, los prats e les pastures, les selves e les gariges, e les roques en aquesta terra fondades, són de les postats per alou, no gens que les tinguen [en] lur senyoria, mas que sien tots temps aemprament de tots aquels pobles senes contrast d'algú e senes algú establit servici; les roques, però, ayen les postats en tal senyoria, que tots cels qui les agen en lur feu ni en son alou, no façen sobre eles castel ni esglea ni monestir senes leer e senes consel del príncep; que si ho fa algú que la sua honor aye jurada al príncep, perjur serà en açò senes alguna remissió, entrò jaquesca aquest deseretament. 69 (us. 74) La ciquia de l'ayga dels molins qui corre a Barcelona, manam éser no tocada per tots temps, e qui aquela abrivadament trencarà, compona al príncep ·C· onçes d'aur de València per cascuna vegada, e qui a regar açò farà, compona al príncep per sengles vegades ·III· onçes d'aur damunt dit.

70 (us. 75) [S]i algú a jueu hó a sarraý bategat retraurà la lur lig, o·ls apelarà trespassalig hó renegats, hó si negú dins los murs nostres primerament traurà coltel contra altre o l'apelarà cuguç, per lo nostre ban emèn al príncep ·XX· onçes d'aur de València, e si aquí alcú mal oyrà ni pendrà, en nula guisa emenat no li sia, e él pux estia a son adverssari a dret e a justícia. 71 (us. 91) [P]er auctoritat e per precs de tots aquels nobles hòmens establiren los damunt dits prínceps que tots los hòmens, tant nobles e ignobles, que vinguen a la postat hó qui estien ab él[s] hó qui·s partesquen d'éls, aguessen per tots temps, per tots dies e nits, pau e treva e fossen segurs de tots lurs enemics, ensems ab tot lur aver e ab tots lurs hòmens qui lur honor tinguen hó qui estien en lur honor hó qui estien en lur serviï, ab totes les coses que auran ni posseyran, entrò que en lur[s] casses sien tornats; e si a éls algú nourà hó algun don o forfeytura farà, aquel dia se tinge per acunyd[a]t de la postat, e si

per açò negu[n] [mal] pendrà, en nula guissa no li sia emenat; e aquel que·l manament del príncep passarà, [e], a aquels qui [en] aquesta defensó són passats o a lurs coses, algun mal per algun enguiny farà, tots los mals que li farà, tot ço que li tolrà, tot ço que se·n portarà, en ·XI· dobles a éls ho refaça, a qui forçadament ho tole, per destret de la postat, e si per açò algun mal pendrà, en nula guisa no li sia emenat a aquel qui los manamens dels prínceps trencaran e pux emèn a la postat la desonor que li à feyta ab aver e ab sagrament juran ab ses pròpries mans. 72 (us. 92) Establiren esters que los clams feyts entre la ú e l'altre, si les presones d'aquels entre qui lo pleyt sirà, pux a omanatge hó a sagrament de feeltat hó nelex a amigança per fer posa vendran, si·ls damunt dits clams aquí no siran retenguts, sien per tots temps finits. 73 (us. 93-94-95) Dels grans homes, però, ço és assaber, de comptes hó de veçcomptes hó de compdors hó de vasvassors, negú no gós d'aquí enant en nula guisa punir

mals hòmens, sí no penyar per justícia, ni castel contra·l príncep novelament bastir, ni força tenir sitiada, ni combatre ab enguins que·ls pageses dien fonevols, goça ni gata, car gran desonor sirià a les postats. Que qui ho farà, sempre com demanat ne sirà del príncep, lo castel jaquesca, hó destrua la força e la li re[ta] senes penyorament, si presa aquela aurà; e totes les malefeytes que aquí farà, emèn en doble per destret d'él; e si cavalers hó altres hòmens aquí pendrà, solts los renda. Puxes, però, emèn a él la desonor que en açò li aurà feyta, ab aver e ab honor, per sagrament ab mans pròpries juran que plus emendar no li·n deu; car aquesta força no és atorgada de fer sinó a les postats. Car fer justícia dels malsfeytors dades solament són a les postats, ço és assaber, d'omeïis, d'aulteris, d'aquels qui donen verí, de ladres, de robadors, de baares e d'altres hòmens, que facen aquela justícia d'éls axí com lo serà s[em]blant: trencar peus e mans, trer uls, tenir preses en carcre lonc temps, a la derera, però, si obos serà, lur cors penyar. A les fembres tolre nas e lambrots e horeles e mameles e, si obs serà, cremar e·l foc. E car la terra senes justícia no pot viure, per ço és dat a les postats fer justícia, e axí con és dat a éls justícia fer, axí sirà a éls leer perdonar a qui·ls plaurà.

74 (us. 98) [T]otes les malefeytes que per treva Déu feytes són, per tots temps sien en doble emenades, esters aquels qui són de pau e de treva gitats. 75 (us. 99) La treva dada, axí entre emics com enemics, sens engan sia gardada e tenguda; si, però, ço que fala, en re serà franta, en simple sia emenada. 76 (us. 102) De tots los hòmens esters cavalers, ço és assaber, de burçeses e de batles e de pajeses, establiren los damunt dits prínceps aver d'emena la terça part los senyors en qui honor estaran can morts siran hó algun mal hó onta en lur cors hó en lur honor hó en lur aver pendran, si lurs senyors los n'ajudaran; en axí, però, que a aquels de qui pendran la emena facen a éls difinició per laor e per conseyl de pròmens hó per jutge hó per postat de la terra.

77 (us. 103) Si algú mal pendrà e, ans que·l venge, justícia d'aquèn querrà, si malfeytor aquela d'aquèn a él fer prometrà, e aquel rebugarà la justícia, e pux algun mal per açò farà, primerament emèn lo mal que feyt aurà, e puxes prena del malfeytor aquel d'açò dret que él li féu; que si·l malfeytor la justícia contendrà, si algun mal per açò pendrà, en nula guisa no li sia emenat. 78 (us. 97) De cap establiren los damunt dits prínceps que les postats comfermen per tots temps [e] tinguen pau e treva Déu e facen aquela fermar e tenir a tots los grans hòmens d'aquela terra e als cavalers, sobre tot a tots los hòmens qui viuen en lur terra, e, si algú en re la pau e la treva Déu trencarà, emenar a juïi dels bisbes [deu]. 79 (us. 104) [S]i negú aurà hòmens que no ab lur manament ni ab lur consentiment auran mal feyt a algú, e aquel per éls e d'éls fer justícia prometrà e volrà fermar q[ue] la faça f[er], si aquels que·l mal auran pres

justícia ree[bre] no volran, e puxes d'aquèn [algun] mal faran, primerament refacen, axí com per dret los sirà jutgat, lo mal que auran feyt, e pux reeben per lur senyor dret dels hòmens seus axí com él a éls fer deurà; car axí co·l mal qui feyt és per fadiga de dret no deu éser emenat, axí cel qui feyt sirà sobre proferiment de dret en nula guisa no deu romanir que no sia emenat. 80 (us. 105) Si negú contra altre clam algú aurà, [e] a dret a fer l'apelarà, aquel, però, ni per paor de Déu ni per manament de jutge ni per amonestament d'amics ni de parens al clamador dret fer no volrà, lo clamador, però, irat, les coses d'él mobles [a]rraparà, les no mobles esvassirà, cases cremarà, messes e vinyes e arbres gastarà, puxes lo colpable algun temps a justícia vendrà, [t]ot lo don qu'al clamador féu hó el guany que poria de les sues coses aver pres, primerament a él refaça, e pux lo clamador les coses que dels béns d'él posseex li reta; de celes, però, qui són gastades, si res de guan n'à, aytant refaça, e pux lo colpable justícia façe al clamador, si fer-la deu e cové.

81 (us. 100) Si negú d'omei sirà reptat hó vençut, vinge en la mà dels proïsmes del mort e el senyor d'aquel, si no volrà fer dret hó no porà, a fer lur volentat senes mort. 82 (us. 101) De la emena dels hòmens qui són morts lurs proïsmes e lurs fils als quals vendrà la eretat senyal sucessió esdevé, acusar lo colpable hó l'omeyer pora[n], e senes dupte ayen postat de pessegu[i]r. Que si ho faran ayen la composició de l'omey axí com serà jutgat als colpables hó als omeiers fer, segons ligs hó segons les custums d'esta terra. 83 (us. 106) [D]e les batlies, quals que sien, [re]spondre deuen los batles ha lurs senyors de lurs drets per caldera, nieles senes judicis; les batlies negú batle atorc a sos hereus senes conseyl de son senyor.

84 (us. 107) Pagès si desempare ço que per dret li serà emparat, per sola la presumpció, dón ·V· sous, e si la cosa d'aquèn n'aurà, refaça-la en doble, saul lo seu dret. Cavaler, però, ço que desempararà solva, e ço que tolrà refaça e[n] simple ab sagrament. 85 (us. 108) [S]i algú fembra verge per força corrumprà, hó la prena a muler, si ela hó els parens d'el[a] ho volran e li daran son exovar, hó li dó marit de sa valor. E si fembra que no sia verge alg[ú] per força aurà e la emprenyarà, atretal façe. 86 (us. 109) De les coses e de les riquees e de les exorquies dels pageses qui d'aquest segle són passa[ts], los senyors ajen la part aquela que deurien aver ensemps los fils, si aquí romasessen nats dels exorcs.

87 (us. 110) Atretal de les coses e de les posessions dels exo[r]cs, si els marits no volens sirà feyta la cugucia, éls e lurs senyors per egals partides ayen tota la part d'aquel qui féu l'aulteri; si, però, ço que fala, los marits volens hó consentens sirà feyta la cugucia, d'aquels aytals lo dret e la justícia ayen entregament los senyors. 88 (us. 111) Si les mulers, però, no ab bona volentat, mas per paor hó per manament del marit açò faran, sien franques dels marits e dels senyors, e sens alguna perdoa de lurs béns, e si a aqueles mulers plaurà, partesquen-se dels marits; axí, però, que no perden lur dot ni lur espòlii. 89 (us. 112) Los marits poden reptar lurs mulers d'aulteri nelex per sospita, e aqueles deuen-se·n purgar d'aquèn per lur avagant, per sagrament hó per batala,

les mulers dels cavalers per sagrament e sobre per cavaler; les mulers dels ciutadans e dels b[u]rgeses e dels n[o]bles batles per peó; les mulers dels pageses ab lurs pròpries mans per caldera; si la mule[r] vençrà, retinga-la lo marit seu onradament, e emèn-li les messions totes que faran tots sos amics en aquel pleyt e en aquela batala e el mal d'aquel bataler; però, si s[irà] ven[çuda] vinga e·ma de son marit ab tot ço que aurà. 90 (us. 113) [V]er jutge en altra manera no sirà si no trau a ver ço que jutgar farà per sagrament hó per batala hó per juïi d'ayga calda hó freda. 91 (us. 114) [A]çò que dret és dels sens hó de les postats hó terme de castels, no pot hom enbargar a éls niles per longa posessió de ·CC· ans.

92 (us. 115) [L]os tudors e els batles responen, si·s volen, per los pobils; si no, esperar deu hom entrò que·ls pobils sien de tal edat, ço és assaber de ·XX· ans, que pusquen pledeyar ab lurs clamadors; mas si·ls clamadors poran provar que sien fadigats de dret en lurs pares, aquí ilex deuen los tudors respondre per lurs pubils e pledeyar sens algú prolongament; en axí, però, que, can mora lo pare, sempre vinguen los hòmens davant lo fil e sien feyts sos hòmens ab lurs pròpries mans comanats, e prenguen per man d'aquel los castels e els feus qu'éls tinguen per don de lur pare, ni él estant petit, e dón-li postat d'aquels castels. D'aquí enant vinguen ab él al senyor per mà de cui deu aver la sua honor, e comanen él a él, e façen-li pendre per la mà la honor e comanen él a él, e facen-li pendre que·l pare d'él tenia per él; e aquels ab lo tudor servesquen al senyor en axí que no perda lo pobil la sua honor; e sien hòmens del tudor, salva la feeltat del senyor, en axí que, si el tudor volrà la honor d'aquel penyorar hó sobre el terme usat tenir, ajuden-li d'açò los senyors d'éls senes engan. Entretant, però, lo tudor tinga los imfans e la lur honor e nodresca aquel ben e gint, e al seu temps façe·l cavaler axí com li tany, e reta-li

la sua honor. Però si és fembra dó a ela marit per laor e per conseyl de pròmens, e aytanbé reta-li la sua honor senes minva. Los pageses, però, recobren del tudor la lur honor e el moble ha ·XV· ans. 93 (us. 116) [D]es sarraÿns que fugen, qui·ls troba [e] els retendrà ans que passen Lobregat, reta·ls ha lurs seny[or]s, e per lur loguer aye de cascú sengles maçmodines de Lobregat entrò a Francholí ·III· maçmodines; d'aquí enant ·I_a· onça e els ferres e els vestimens. 94 (us. 117) Pagès, però, si trobe aur hó argent, que lo poble ó apela béns, o caval, hó mul, hó sarraý, hó açtor, sempre ho faça assaber a son senyor, e demostre·l-li, e reta·l-li e prenga d'él aytal loguer qual lo senyor dar-li volrà. 95 (us. 118) Pagès, nelex com pendrà mal e·l cors hó don de son aver hó de onor, en nula guisa no·l gós venyar

ni fenir; mas sempre que·l pendrà, clam-se·n a son senyor e ensemps ab él pendrà d'aquèn justícia e dret, hó faça fin d'aquèn al manament d'él. 96 (us. 119) Lo sou de la composició dels arbres trencats, a la vegada mane·s éser d'or, axí com la lig ho mane, a la vegada de diners; cor axí com tots los arbres no àn semblant valor axí no deuen aver egual emena; e açò atorguen que sie en albir del jutge de crexer hó de minvar aquesta composició; segons la valor de l'arbre e segons lo don e la desonor d'aquels senyors sia feyt. 97 (us. 120) En batala hó en guarda on negú aurà homanatge hó sens, [si] açò segons son poder ben guardada e defendrà, aver deu aquí estacament e atemprat aemprament, ço és assaber d'erbes, de pales, d'orts, de fruyts d'arbres; e per negun engu[i]ny no li deu

d'aquèn mal exir. Que si ho farà, emèn-li-ho lo senyor de l'alou e sobre tot açò ajut-li, si per aquesta batala hó garda aurà pleyt hó guerra. De la batala hó de la guarda ho[n] no aurà omanatge hó sens, no aurà estacament, mas tot l'al[t]re aurà. 98 (us. 121) Si algú dirà si ésser fadigat de dret e·l príncep, hó e·l bisbe hó en son senyor, hó en son averssari de dret, hó aposada a él ésser de pau e treva Déu gitat; hó dirà que son senyor aja deffiat hó acunydat, [si] açò provar no porà, emèn totes les [ma]lefeytes que per aquesta ocasió aurà feytes. Puxes, faça clam e qual justícia, demàn dret axí públicament e moltes vegades que no pusca a él ésser desnegat. 99 (us. 122) [T]ots los hòmens, pus que auran acunydades les postats, ting[u]en a éls pau e treva ·XXX· dies; e les postats als veçcomptes e als comdors, ·XV· dies, e als [vas]vassors e als altres cavalers, ·X· dies.

100 (us. 123,1) [C]restians no venen armes a ssarraïns, sinó ab lo consentiment del príncep; que si ho fan, les armes que àn venudes, cobren, ja sie ço que greu sia; e si açò no fan, ·C· onçes d'or donen a la postat. 101 (us. 123,2) [A]tretal componen si cunduyt los venen, contradién lo príncep. 102 (us. 123,3) [A]quela ilexa composició faça qui farà assaber a sarraÿns cavalcada hó ardit de postat, o·l descobrirà de son conseyl hó de sos secrets, emendat lo mal que n'exirà. 103 (us. 124) [A]ltre los dament dits prínceps noble e onest gentil usatge meseren, lo qual aquels tenguere[n] e als lurs successors tenir per tots temps manaren, ço

és assaber que tinguessen cort e gran companya, e fessen conduyt, e donassen soldades, e feessen emenes, e tinguessen justícia, e jutgassen per dret, e mantingessen lo premut, e acorregessen al setiat, e can volrien menyar, fessen cornar que nobles e ignobles vinguessen menyar, e aquí partissen les pàlies que àn, e·ls grans hòmens e en lur companya, e aquí manassen osts ab què anassen dest[r]uir Espanya e aquí feessen novels cavalers. 104 (us. 125) [D]e cap establiren los prínceps damunt dits que, si algú per sí hilex hó per son missatge volrà acunydar hó defiar son senyor, segur ho pusca fer, segur dementre que vendrà, segur dementre estarà, segur tro en la casa sia tornat; entretant, però, si sabrà lo don de son senyor, veny-lo, si pot; que si venyar no·l pot, sempre ho faça asaber a son senyor, e si no ho fa, lo don del malfeytor aurà. 105 (us. 126) [E]stabliren que, si·ls parens ab los fils o els fils ab los parens contençó hó pleyt auran, los parens

sien jutgats com a ssenyors, e els fils axí [com] [a] [lurs] [hòm]ens comanats ab pròpries mans. 106 (us. 127) [Q]ue si·ls fils al senyor de lur pare re forfan, lo pare forç los fils que aquela forfeytura a aquels senyors refaçen e emenen, hó él ho emèn per éls; que si fer no ho volran, deseret los fils de tot en tot e desmantingue·ls senes engany. 107 (us. 128) De cap establiren que si algun fil dels grans hòmens de la terra, tant de mayors com de menors, farà algun mal a algun hom del castel de son pare hó de sa honor hó ab sos hòmens, él forç él e sos hòmens que la sua terra tinguen, e faça refer lo mal que àn feyt o [é]l ho refaça per éls; e si el fil d'altres locs, no de la onor del pare ni del casteyl ni ab los hòmens de son pare, algun mal a algun farà, no torn e·l casteyl del pare ni en la honor; ni el pare ni la mare no li faça nul benifeyt ni cobren en res; que si ho faran, emèn-li lo mal que·l fil farà e els hòmens que ab sí menarà.

108 (us. 129) Establiren los damunt dits prínceps que si contençó esdevendrà hó pleyt se levarà entre crestians e jueus, basten de la una part e de l'altra ·II· testimonis a provar les lurs faynes, ço és assaber, ·I· crestià e altre jueu; en axí, però, que si provaran per lo crestià abdosos facen testimoni e jur lo jueu, e si provaran per los jueus abdosos façen testimoni e jur lo crestià. 109 (us. 130) Establiren aquels ilexs damunt dits prínceps e coneguere[n] éser bona fe que tots hòmens pus que auran algun saludat hó besat, per negun enguiny res aquel dia no li forfaça[n], si però, ço que fala, ó faran, senes algú entredit, aquela forfeytura a qui feyta l'auran, refaçen e emenen. 110 (us. 131) Atretal establiren e bon cosiment éser loaran que si algú ab altre a[u]rà albergat hó menyat, ·VII· dies depux de don d'aquel de tot en tot s'abstinga ni per algun enguiny alguna forfeytura no·ls faça ni

per senyor seu ni per amic ni per sí ilex; que si esdevendrà que ho faça, a qui ho farà, emèn-lo senes engan. 111 (us. 132) [E]stabliren que, si negú ab altre irà o sirà hó en carrera hó en casa hó en camp hó en altre loc, si algú lo requerrà hó alguna cosa del seu tolre li volrà, ajut d'aquèn él, axí com mils porà senes engan, contra tots e contra senyors seus; e d'açò no·n teme alguna calompnia, e el senyor seu en nula guisa no·l pusca d'açò reptar en alguna cosa per omanatge ni per sagrament pasat, si donques abans aquel senyor seu no l'avia amonestat que él no·l guiàs ni ab él no anàs. 112 (us. 133) [A] la perfí los damunt dits prínceps de Barcelona, estans en l'esg[l]esa de Sancta Creu e de Sancta Eulàlia, ensemps ab conseyl e ab ajuda dels seus bisbes, ço és assaber, Berenguer de Barcelona, en Guilem d'Osona e d'En Berenguer de Girona sobre tots e d'abats e de diversses ordes de clerges religioses,

per assentiment e per demanament dels grans hòmens d'aquela terra e d'altres crestians Déu temens, comfermaren la pau e la treva Déu e establiren aquela tenir en tota lur terra per tots temps e, si en alguna gu[i]sa ere franta, refer e emenar, axí com escrit era en aquel temps en ·I_a· cascuna seu hó en un cascun bisbat d'aquela terra. 113 (us. 134) [S]i aquel qui plivi farà, la fe que covendrà no volrà portar, lega a cel a qui n'aurà mentit, destrenyer e penyorar en treva e en pau per tots dies, axí, però, que atemprat destret faça e faça penyora avinent, car no n'és dret pendre grans penyores per pocs teutes; si, però, aquel qui plivi farà, portarà fe e de son deute pagarà, aquel qui él mès en lo plivi [e] gitar no·l ne volrà, forçat sia que pac en doble tot lo don que [a] aquel per aquel plivi vendrà. 114 (us. 135) [S]i algú son senyor menysprearà e a él vilment respondrà e de reptament que a él farà, lo desmentrà, si mal d'aquèn pendrà, en nula guisa no li sia emenat, si el senyor diu ver, però si·l senyor mént, emèn

al seu home lo mal e la desonor que él e·l[s] seus aquí li auran feyta. 115 (us. 136) [C]avaler, però, pus que sirà de son senyor de boÿa reptat, no deu a él respondre d'altres clams entrò que del reptament se sia purgat, si doncs lo senyor no li lexa lo reptament enans. 116 (us. 137) [E]stabliren nelex los damunt dits prrínceps que si·ls mayors ab los menors auran pleyt e sagramens seran jutgats entre éls, juren los mayors als menors per sí ilex e els mayors donen a éls [co]nsembles que juren a éls ço que éls lur devien jurar; però si·ls menors poden al[s] mayors dar lurs contrasembles, juren los uns als altres; si tot açò fal, de la ·I_a· part e de l'altra sien feyts sagramens per sengles hòmens qui sien crestians e hòmens d'éls ab lurs pròpries mans comanats; açò establiren dels pleyts cominals en què nul hom no ha senyoria ni poder.

117 (us. 138) D'aquels qui passen sens testament d'aquest segle, si gaquiran mulers e fils, la terça part consegesquen los senyors d'éls e·lurs avers; si gaquiran fils e no mulers, consegesquen la meytat los lurs senyors damunt dits; si mulers e no fils, ayen la meytat los senyors damunt dits, l'altra meytat los parens del mort; que si parens hi falen, als senyors sia donat, lexat, però, lur dret a lurs mulers en tots locs; atresí sia de les mulers qui moren entestades com és dels marits. 118 (us. 76) Per auctoritat e per precs de tots los nobles e dels grans hòmens establiren los damunt dits prínceps, Ramon e Alamurs, en qual guisa tot do estia ferm per tots temps, e sí que rompre no·s pusca. Enadens que si negú son castel o sa onor o alguna posessió volrà dar a son fil hó a sa fila o a son nebot o a sa néta, en aytal raó que tot ço que li darà tots los dies de la sua vida ho tinga e aprés son obte romanga a qui ó donara, aytal fermetat hi cové a aver: que d'aquí avant en nula guisa sa volentat no pusca mudar, açò, ço és assaber, que lo reeba a

home ab pròpries mans comanat, hó que li dó postat del castel, o que coman a él lo casteyl o al castlà e aquels tots qui tendran per él la onor que él darà, e que faça a él la honor guaanyar del senyor per cuy mà él aquel castel hó la honor aurà. Que si totes aquestes coses farà hó ·I_a· d'aquestes damunt dites, d'aquí enant la sua volentat mudar no porà, si aquela donació sirà dreturera, hó nulla raó non ó enbarge; car ligs e drets atorguen que·l pare pot ben fer a son fil o a son nabot donant a él e milorant él de sa honor, e és usatg[e] f[er] alguna vegada [a] [present], alguna vegada amagadament per paor dels altres fils seus o de senyors o de parens hó d'amics; per açò los damunt dits prínceps e tota lur cort, per sana entenció loaren e loan establiren aquesta davant dita teneó, ço és assaber, homanatge, postat de castel o comandament de castlà o gaanyament de senyor aytal fermetat en totes coses deu aver que d'aquí enant per nula moxonia no pusca éser trastornat ni per algun enguiny no pusca éser camiat; en aquesta guisa e en aquesta orde pusque lo pare o l'avi milorar son fil o sa fila, son nét hó sa néta.

119 (us. 77) [D]eseretar poden los pares los seus fils o els nets o les netes, si éls tant abrivats siran que el pare o la mare, l'avi o l'àvia, greument ferran o desonraran, hó de crim éls en judici acusaran, o si·ls fils són baares, o les files no volran pendre marits, mas volran viure malament, o si·ls fils se faran sarraÿns e no se·n volran penedir; aytals qui d'açò sien manifestament provats, de la eretat dels davant dits, si lo pare o la mare, l'avi o l'àvia se volran, los poden gitar de sí. 120 (us. 78) [S]i algun, fil o fila, o nét seu o néta, deseretar volrà, nomenadament aquel deseret, e la colpa per què lo desseret, diga, e altre e·l seu loc n'establesca, e la cosa del deseretament de cel qui és establit sie provada vera; si un d'aquests defalirà, deseretar fil seu o fila, nét o néta, en nula guisa no porà, e si fer-ó volrà, res no valrà.

121 (us. 79) [P]oden nelex los prínceps, los grans hòmens e els cavalers dar a qui·s volran la lur honor, aquela, ço és assaber, que esperen que·ls vinga en obert aprés la mort d'algun posseydor, mas puxes no poden mudar lur volentat, si el guanyador ya era lur hom ab mans comanat o per aquel do aquel homen reeberen; car açò seria a él aytal teneó que, si·l senyor aquesta honor negarà que no age donada, basta a él l'averament axí com faria si ya aquesta honor agués tenguda; car moltes vegades trobe hom que aquest do se fa amagadament; per açò los damunt dits prínceps a aytal do donaren per tots temps averament. 122 (us. 80) [L]o juïi de la cort [dat], [o] [d]at del jutge de la cort elet, de tots sia pres e per tots temps seguit, e negú per algun enguiny ni per art no sia gosat rebugar; que qui ho farà hó fer-ó volrà, la persona sua ab totes les coses que són vistes aver, vinga en la mà del príncep per sa volentat a fer; quar qui lo joïi de la cort rebuga, la cort falsa, e qui la cort falsa, lo príncep dampna e qui·l príncep vol dampnar, punit e dampnat sia él per tots temps e tot lo seu linatge; e orat és e senes sen qui a la sàvia e al saber

de la cort vol contrastar, en què són los prínceps, los bisbes, los abats, los comptes, los veçcomptes, los comdors, los vasvassors, lo filòsof e els savis hòmens e els jutges. 123 (us. 81) Los juïis de la cort e els usatges deuen ésser preses de grat e seguits, car no són meses sinó per asprea de la lig, car tots poden pledeyar, mas composició sego[n]s les ligs no la poden tuyt complir, car les ligs jutgen ome[i] éser compost en ·CCC· morabatins, que farien ·II_milia_CCC· sous de plata fina; de vul atrer ·C·; per man tolta ·C·; per peu ·C·; axí per los altres membres. E jutgen tots hòmens egualment, e res no jutgen entre vassal e senyor, car en les ligs no trobam omanatge. E per ço deu hom fer ço que és segons l'usatge o siran feytes; e per ço establiren los damunt dits prínceps que fos jutgat segons los usatges, e là on no bastaran los usatges que hom tornàs a les ligs e a l'albiri del príncep e al seu judici e de la cort.

124 (us. 83) Si algú per treva Déu se met en agayt hó establirà agayt dins la honor o terme del castel de son adverssari, e ab aquel agayt c'endemà per fores de treva forfarà, axí deu emenar com faria si per treva Déu ó agés feyt. 125 (us. 84) Stabliren los damunt dits prínceps [que] [cascun] adverssari en pleyt esperàs entrò a l[a] terça ora del dia, d'aquí enant, però, si·s [vol], prena penyores e tinga aquest faliment per fadiga de dret, si aquel adversari que a pleyt falirà, no aurà es senes engan, e si es aurà, lo pleyt al seu pledés no desmanarà; no sirà axí entre els hòmens e lurs senyors, mas assats par éser davinent que·ls hòmens esperen lurs senyors entrò a l'[ora] [nona].