[A]ns que Usatges fossen meses soli[e]n los
j[utge]s jutgar que totes les malefeytes fossen per
tots temps emenades, si no pod[i]en éser neleytats,
per sagrament hó per batala hó per ayga fred[a] hó
per calda, dien enaxí.
"[Y]lo aytal ju[r] [a] [tu] aytal que aquestes [ma]lefeytes
que yo é a tu feytes, fiu a mon dret e
en ton neleyt, que yo aqueles a tu emendar no deg per
Déu e per aquests sens [...]e staguessen ha
batala hó ha
és assaber: d'ayga freda hó de calda; homeii e cugucia,
que no poden ésser neleitatz, fossen segons
ligs e segons custums jutgats e emenats hó vengats.
[Q]uan lo senyor Ramon Berenguer, veyl compte
e marquès de Barçelona e [subjus[...]ador] d'Espanya,
ac honor e víu e conec que les ligs godes no podien
ésser gardades [e]n tots los pleyts e en totes les
faenes d'aquesta terra, e veé molts clams e molts
pleyts [que] les ligs specialment no jutgaven, per
laor, per conseyl de sos pròmens ensems ab la molt
[...]uler sua, Alamurs, establí e mès Usatges ab
los quals feessen tots los clams [e] tots los mals en
éls messes, destrets e jutgats; e açò féu lo
compte per actoritat [del] [Li]bre del Jutge qui diu:
"si dreturera noveletat de pleyt demanarà d'enadir
lig [...]el príncep n'aurà leer" e "sia tractat per
la saviea de la postat en qual manera lo pleyt nat sia
mès en les ligs" e "sola l'aital potestat serà en totes
coses francha de metre en los pleyts qualque pena
se volrà".
[A]çò són lo[s] Usatges dels usamens de la cort;
los quals establiren a tenir en tota lur terra per tots
temps lo senyor Ramon, veyl compte, e Alamurs, sa
muler, ab consel e [volen]tat dels grans hòmens
d'aquela terra, ço és a saber:
d'[E]n Ponç, vescompte de Girona, e
d'En Ramon, veçcompte de Cardona, e
d'Ulait, veçcompte de Bar[celona], [sob]re tot
d'En Gombau de Besora, e
d'En Mir Gilabert, e
de N'Alaman de Cerveló, e
d'En Bernat Amat de Claramunt, e
d'En Ramon de Moncada, e
d'En Amat Eneas, e
d'En Guilem Bernat de Quera[l]t, e
d'En Arnau Mir de Tost, e
d'En Ug Dalmau de Cervera, e
d'En Arnau Mir de Sent Martí, e
d'En Guilem Senescalch, e
d'En Jofre Bastó, e
d'En Renalt Gu[i]lem, e
d'En Giçbert Guitart, e
d'En Umbert de les Agudes, e
d'En Guilem March, e
d'En Bonfil March, e
d'En Guilem Borel.
Lo juïi aytal és: que qui ociurà veçcompte o
o
e comdor axí com
qui
onces d'aur cuyt, e per plaga
cresca l'emena segons lo compte dels cavalers.
Qui cavaler ociurà dón emena
però, lo nafrarà, axí per
emèn-li
Si algú se met en aguayt, e acordadament requerrà
cavaler e ab fust lo ferrà e per los cabels lo
tirarà, car gran dubte és, emèn-lo per mort, si, però,
en altra guisa alcú ab qualsevol colp ferrà cavaler,
ço és, ab puny hó ab peu hó ab pedra hó ab fust, ço
és, senes sanch, dón-li
ix del cors, dón-li
parega, sie emenat per mort; si, però, és pres e
en ferres hó en casa mès, per miga mort sia emenat;
si és request hó ferit hó nafrat hó en tàvega mès, hó
per reençó destret, sie per mort [emenat]; si solament
és pres e guardat, e nula calúmpnia ni nula
onta non soferrà, ni lonc temps no l'à hom retengut,
sia emenat per aliscara hó per omanatge hó per talió,
si persona és [vi]st[a] a él semblant; e si mayor és
cel qui
sa valor qui faça a él aliscara hó omanatge hó reba
talió; cavaler, però, qui aurà
logats de sa honor e
tota aquesta [emena] davant dita sie a él hó per él
feyta en doble.
[A]guayt e encalç de cavaler e assalt de casteyl
sie emenat per homanatge hó per [al]is[ca]ra, axí
com serà semblant a aquel qui jutgarà aquel pleyt.
Fil de cavaler sie emenat [a]xí com som pare entró
ha
serà feyt ca[valer].
[C]avaler, però, si la cavaleria jaquex, dementre
la pusque tenir, en nula guisa no sie jutgat com a
cavaler ni sie emenat com a cavaler; cavaleria jaquex
assats qui caval e armes non ha, ni té feu de cavaler
e en ost e en cavalcades no va, si donques velea no
li ho veda.
[C]iutadans e burgeses sie[n] atresí pledeyats
e jutyats e emenats axí com [a] cavalers; a la postat,
però, sien emenats axí com a vasvassors.
[J]ueus t[r]enquats hó nafrats, preses e debilitats,
a la volentat de la postat sien emenats.
[B]atle mort hó debilitat hó trencat hó pres,
si és noble e menuga to
sie emenat axí com [a] [cav]aler; lo batle que
no és noble, d'aquesta emena aye la meytat.
[P]agès mort hó altre hom que nula dignitat no
ha, esters que és crestià, sie emenat per
plaga
[D]e presó, però, pus que aurà a él emenat lo
mal que li féu can lo près, sia emenat axí que de son
aver dón ha él tant, que faça a él jurar per home
de sa valor que, per la honta e per la desonor que
li féu, plus a él no li deu emenar, si aquel dia que
sirà pres hó c'endemà, sirà jaquit; si, però, plus
serà retengut e en escaça hó en ferres hó en tàvega
serà mès, hó en alguna presó, hó serà tengut ab garda,
per cascun dia e per cascu[na] nit prena
en emena; per mans hó per peus ligats, li dón hom
[S]i algú ferrà altre en la cara, per
li dón
per fust,
prendrà, altre per los cabels ab
ab
però, si
[S]i un hom a altre, qualsevol colp ades dien,
en lo cors lo ferrà, per sengles cops que no pareguen
sengles sous li dó; de cels, però, qui parran,
sous per cascú; e si n'ix sanch
e
e de la boca hó del nas li faran sanch exir,
Si algú empenyerà altre ab
diners; ab dues,
sous.
[S]i algú escup a l'altre en la cara, dón-li
sous hó li estia a talió.
[S]i algun hom a altre folia criminal dirà, e
aquela provar no volrà hó no porà, hó jur a él per
sagrament que aquela folia per ira la dix e no per
veritat que d'aquen sabés, hó li emèn tant cant per
aquela foli[a] [p]erdre d[eu], si d'aquela fos provat,
si aquel al qual la folia dita sirà, se volrà porgar per
sa[gramen]t d'ela.
Malefeytes en sarraÿns catius, sien emenades
axí com de serfs a lurs senyors; la lur mort, però,
segons la lur valor; per ço dix segons la lur valor,
car són molts que són de gran reençó, uns altres
maestres e
Cascuna fembra sie emenada segons la valor de
son marit, e si marit no ha ni n'ach, segons la valor
de son frare hó de som pare.
Tots hòmens deuen fermar dret a lurs senyors
en qualque loc lurs senyors los manaran e
la postat, però, los vescomptes e els compdors lurs,
per cascun castel ab sa honor, per
d'aur de València; cavaler, però, per cascuna cavaleria
de terra, per
per altres
lur valor; per omanatge, però, per miga cavaleria,
d'açò que ha fe n'atenyerà; pagès, però, per
Pleyt sia manat axí a grans hòmens com a cavalers
primerament ha
en
manat al
lo compte, veçcomptes e comdors e los seus vasvassors
sobre tot e sos cavalers en qualque loc a éls
manarà dins son compdat; mas si aquel dia no poden
al lur tornar, dón-los conduyt. Atretal deu éser entre
veçcomptes e compdors e vasvassors e altres cavalers,
que cascun pledeg ab son senyo[r] de qui és
soliu hó de qui ha mayor benifeyt, dins la porta de
la sua cort si son senyor ho volrà; si, però, no ho vol,
man-li pleyt en qualque loc se volr[à] e
que si en aquel dia al seu tornar no porà, dón-li son
conduyt.
[P]leyt jutgat entre vassal e senyor, e el juí
d'amdues les parts loat e atorgat e en la mà del
senyor bé assegurat que sia a él feyt, refaça lo senyor
ha l'ome seu totes les coses que a él deye en
qualque manera, e puxes reeba del seu home totes
le[s] coses que li siran jutgades.
[B]atala jutgada ans que sia jurada, si per cavalers
deu éser feyta, per
sia per penyores fe[r]mada; [si] [per] peons, sia fermada
per
lo mal que [e]n la batay[la] pend[rà], tant e
quant e
la batala feyta fo e totes les messions que per
aquela batala feu; e definit ço que près aquel qui fo
vençut.
[D]e tots pleyts cominals no cové que sien pus
de
hó per penyores covinentment, axí com obs serà
per clams de la
què sien los clams dits hó raonats e els juís donats
dels jutges elets de la
què sien los clams e els juís retreyts e, si obs sirà,
los juïis milorats; puxes sien loats e atorgats e a
loament d'aquel jutge bé assegurat per penyores que
sia feyt dret; lo
recobre les penyores e, aquel tenent aqueles, sien los
drets feyts e el[s] juïis complits axí com seran jutgats
e de cascunes parts atorgats.
[L]os grans hòmens e els cavalers, si contendran
dret fermar a lur senyor axí com fer deuran,
e per açò los senyors pendran postat de lur casteyl
hó empararan a éls lur feu, no
ni
totes les messions que lo senyor avie feytes per
lo castel a pendre e per la sua garda hó per emparament
del feu. Si en altra manera los en donen postat,
no fermen a él dret entrò lo casteyl ayen cobrat, si
donçs lo senyor no ha gu[e]rra a la qual lo castel
aye obs, hó aye estage al casteyl.
[S]i algú contradirà a son senyor postat de son
castel axí com dar-la-li deu, e d'aquèn soferrà reptament,
si lo senyor pot pendre lo casteyl, serà a él
leer de tenir lo casteyl ab los feus que tenia per aquel
castel, entrò lo menyspreador aye a son senyor emenades
totes les messions e les perdoes que ac feytes
al pendre del casteyl e en la sua garda, [e] asegurat,
juran ab ses pròpries mans per escrit sacramental,
que la postat d'aquel castel en nula g[ui]sa d'aquí
enant no li sia contradita.
[S]i de veçcomptes [en]trò a jusans cavalers
mora algú sens testament e sens leal condició [de]
so[s] [feus], [si]a leer a sos senyors establir los lurs feus
als imfans del senyor que éls volran.
Los castlans e
senyors no deuen sots sí metre altres castlans sens
volentat de lur senyor; e si ho fan e els senyors ho
saben e no hi contradien, aquels castlans meses, éls
sabens e no contradiens, hi deuen estar; si ho saben
e contradexen, giten-los-ne aquels que los í auran
meses.
Si algú lo seu feu aurà donat hó empenyorat hó
alienat sens volentat de son senyor, si son senyor ho
sab e contradex, emparar porà lo seu feu can se volrà;
si ho sab e no hi contradex, emparar lo feu no
porà, mas lo serviï a aquel feu porà demanar a qui
volrà: aytanbé a cel qui
E si li sirà lo serví contradit d'aquel feu, sirà a él
leer d'emparar lo feu e tenir en sa senyoria, tro que
serví perdut sia a él en doble emenat e bé assegurat
que més no li sia contradit.
[Q]ui falirà osts o cavalcades a son senyor a
qui fer-la deu, hó li emèn a él aqueles en doble, si
son senyor ho vol, hó li emèn tot lo don e les messions
e les perdoes que
aurà pres. Aytanbé els cavalers, si en osts hó en
cavalcades hó en serví de lurs senyors res perdran,
emenen a éls lurs senyors axí com averar poran.
Qui veurà son senyor obs aver e falirà a él d'ajuda
e de serví que li deu fer, e per açò l[o] farà
reembre, la reençó aquela per nula manera aver no
deu ni conseguir.
[M]as si son senyor volrà que son hom li enadesca
el serviï, cresca él a él el benifeyt; si no, aya
l'om ço que
com li cové a servir.
Qui soliu és de senyor ben li deu servir, hó segons
son poder hó segons lur covinença; e el senyor
deu l'aver contra tots e no negú contra él; per açò
negú no deu fer solidança sinó ha
donques no li ó atorga lo senyor de qui primer era
soliu.
Qui son senyor viu en batala jaquirà de mentre
li pot aydar, hó per mal enguiny a él de batala falirà,
perdre deu totes les coses que per él ach.
Qui iradament son senyor defiarà hó a él son
fe[u] [jaqu]irà, empar-li son senyor totes les coses
que per él ach, e tinga-ho tant entrò a son om[anat]ge
sia tornat, e ferm-li dret e emèn-li per sagrament
desonor que li féu, e puxes recobre lo feu que li à
gaquit.
Qui son senyor menysprearà e per ergul él acordadament
desfiarà, perdre deu totes les coses que
per él aurà, e a él rendre si alguna cosa ac del seu
moble que no li aye servit.
Qui, si sabent, son senyor ab mà hó ab lenga
ociurà hó son fil leyal, hó sa muler a él tirarà, o li
tolrà son casteyl e no
hó li farà mal que no li pusca emenar, per
si prova[t] hó vençut ne sirà, deu venir en
mà de son senyor, ab totes les coses que per [él] ach,
a fer sa volentat, car gran baÿa és.
D'altres però ba[u]dies e de malefeytes que poden
éser emenades hó refeytes, ferm hom dret a son
senyor axí com custuma és d'aquesta terra, e faça él
a él axí com él li farà jutgar.
La postat del seu castel e fermament de dret
en nula guisa no la contradesca hom a son senyor axí
com dar-li deu postat e fer dret, e aytant com li ho
contradirà sirà son bare. E si per açò mal pendrà,
no li sia emenat, e si
farà, sie emenat del seu home.
Si negú en cort, de son senyor davant príncep
sirà reptat de baÿa, deu-se
loament d'aquela cort; que, si fer no ó vol, lo príncep
lo
Atretal si
hó sa honor tolre: la postat lo
mantenir.
[E] si de la postat serà reptat, deu-se metre en
sa mà e per juïi d'aquela cort retre e emenar lo don
e el mal e la desonor que li ha feyta, hó deu-se purgar
de la baÿa per sagrament hó per batala a som par,
qui de son linatge e de sa honor e de sa valor sie,
ab lo don e ab lo prou que per açò deurà aver. Lo
don e el prou, per açò dic, que tant prena si es vençut
quan perdria si era vençut.
Atretal sia entre els grans hòmens e lurs cavalers,
esters que batala no sia feyta en lur mà, mas
solament en mà de feel elet de la
[...]
[...]
[...]
[...]e la
[T]ots hòmens de veçcomptes tro a cavalers
lurs cavalers tenen[s] honor, lur feeltat deuen fermar
a la postat e sa honor per sacramental escrit a
aquel, ço és [assaber], [de] qui la postat ho volrà.
Sagrament sia [to]ts temps jurat s[o]bre altar
consecrat hó sobre sans evengelis; e aquel qui jurarà
dir veritat "si Deus li ajut e aquests sens".
Tots hòmens, tam bé cavalers com pageses, juren
a lurs senyors axí com éls los faran jutgar dretament
en pleyts; los senyors, però, a lurs hòmens no
juren.
Jueus guren a créstians; créstians, però, a éls
no ja més.
Sagrament de pageses qui tinge mas e laru ab
de plata.
Dels altres pagès qui àn nom bacalars, sien
creeguts lur sagrament entrò ha
d'aur de València; d'aquí enant tot quant juren per
juïi de caldera demonstren.
[C]avaler veyl que no
hó pobre que no
creegut per sagrament ha
[T]ots altres cavalers de
juren, on perjurs sien apelats, ab lurs pròpries
mans hó defenen a lur par.
[L]os sagraments dels burçeses sien creeguts
axí com de cavalers entrò ha
tot ço que juren per batala defenen, ço és assaber,
per peó.
[L]os feus que tenen los cavalers, si los senyors
los neguen a éls que no
per sagrament hó per batala, e agen aquels; aquels,
però, que no tendran e clamaran, o
testimonis hó per escriptures que
lur senyor, hó
Si algú a altre gitarà lança hó sageta hó alguna
manera d'armes, si él en res nafrarà, emèn-li lo mal
que li aurà feyt, e si aquel conseguir no pot, per sola
la presupció que la gità, hó hestia a talió sots aquela
ilexa por, hó li emèn axí com la meytat de
E si armat algú a altre requerrà e no
solament l'escut hó les vestimentes li trencarà e en
terra avalar e caure
per miga plaga.
Si algú ociurà caval hó altra bistia, hom seent
sobre [é]l, h[o] que
dob[l]e, e la desonor del cavalcant per sagrament.
Totes les naus vinens a Barcelona hó d'aquèn
partins, per tots dies e per totes nits, sien en pau
e en treva e sots defensió del príncep de Barcelona
de cap de Creus entrò al port de Salou; e si algú a
éls en res mal los farà, per manament del príncep
sia a éls refeyt en doble, e al príncep la sua desonor
ab sagrament.
De cap establiren que tots los hòmens, nobles e
ignobles, ja sia ço que sien greus enemics, per tots
temps sien segurs per tots dies e per totes nits, e
ayen sancera treva e vera pau de Muntcada tro al
castel de Flix, e del col de Fenestres entrò al col de
la Gavarera, e del col de la Erola e de Valvidrera
dins la mar
trespassarà en res, lo mal e la dessonor que farà,
sia emenada en doble, e per trencament del ban compona
al príncep
Los camins e les entrades e per terra e per mar
sien de la postat, e per deffensió de la postat deuen
éser en pau e en treva per tots dies e per totes nits,
en axí que tots los hòmens, tan cavalers com peons,
axí mercaders com mercers, per aqueles anans e
tornans, vagen e tornen segurs e ses alguna paor ab
totes lurs coses, e si algú aquels requer[r]à, ferrà
hó nafrarà hó desonrarà en res, o
coses, lo mal e la desonor [que] a éls als cors faran,
emèn a éls en doble segons la lur valor, e ço que se
portarà refaça a éls en
la postat de son aver e de sa honor, que per sagrament
diga sobre l'altar que per la deson[o]r que féu,
no deu plus donar ni emenar.
Qar per mal príncep e senes veritat e senes justícia
perex tots temps terra o
açò nos damunt dits prínceps Ramon e N'Alamurs,
ab conseyl e ab ajuda de nostres nobles barons, jutgam
e manam que tots los prínceps que en aquest
principat són ni aprés nos vendran, per tots temps
ayen cincera e acabada fe e vera paraula, en axí que
tots los hòmens, nobles e ignobles [...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
cavalers e peons, mariners e cosaris e moneders, en
aquela terra estans hó alondre vivens ajuden als
damunt dits a lur fe e aquels tenir e gardar e governar
senes engan e senes mal enguiny e ab conseyl en
totes coses, ço és assaber, pleyts tan grans com pocs;
e entre les altres coses fermament sia gardada pau
e aseguretat la qual los prínceps d'Espanya daran
als sarrayns tan per terra quan per mar.
En atretal guisa fermament sia guardada la treva
e la seguretat que manaran los prínceps éser tenguda
entre els enemics, ja sie ço que
a éls no ajen atorgada. E l'emparament que farà
lo príncep, per sí hó per misatge hó per son sag hó
per son sagel, nul hom no
no n'à fadiga de dret e
de la terra d'aquela cort.
[L]a moneda tan d'aur com d'argent axí diligentment
sia gardada que en nula guisa no cresca en
aram ni sia minvada en aur ni en argent ni de pes.
Qui, però, una d'aquestes hó aquestes, ço és, pau,
treva, emparament hó moneda, frenyerà hó corromprà
hó falsarà, car aytal mal és e aytal desonor que
nul hom refer ni emenar no la pot al príncep, aquestes
coses establim, manan que les persones d'aquels,
ab tota lur honor e ab lur aver, vingen en la
man del príncep a fer sa volentat segons conseyl e
laor d'aquela cort; car fe e dretura e pau e veritat
del príncep, ab los quals tot lo regne és governat e
el regne e plus que
pot aesmar ni deu ab altre negun preu ni ab alt[ra]
emena. Qui totes aquestes coses trencarà emenar ni
refer al príncep no porà, si no axí com damunt establit
és, que vinge en sa mà.
[D]e cap establíren que si algú a son senyor jurarà
alguna cosa que tenir no vula, lo don que al
senyor seu per passament del sagrament esdevendrà,
emèn-lo-li en doble; e si porà éser sàul del sagrament,
d'aquí enant lo sagrament tinga e totes coses
que a lur senyor àn covengudes ab sagrament, facen
e atenen. Però, si perjur ne par, hó la mà perda, hó
e vinge en mà d'aquel de qui és feyt perjur. E puxes
no faça testimoni em pleyt ni sia creegut per
sagrament.
[D]e príncep, però, si aquest, qualques aventuras,
serà asitiat hó él tendrà sos ene[mic]s sitiats,
e oyrà algun rey hó príncep contra si venir a combat,
e amonestarà la sua terra a él per socorrer, per letres
hó per missatges, hó per custums ab que hom sol
amonestar la terra, ço és assaber, per fars, tots hòmens
tan cavalers com peons qui ayen edat e poder
de combatre, sempre que açò oyran e veuran, can
pus ivaç pusquen, li acorreguen, e si negú li falia
d'ajuda que en açò li pusca fer, pendre deu per tots
temps tot ço que per él ha, e qui la honor per él no
tendrà, emèn-li lo faliment e la dessonor que li féu
ab aver e ab sagrament juran ab ses pròpries mans,
car negú no deu falir al príncep a tan gran obs ni
ha tan gran cuyta.
[D]e cap establiren los ja dits prínceps que les
exorquíes dels nobles hòmens, ço és assaber, de
grans hòmens, de cavalers, de burçeses, per tots
temps em poder del príncep vinguen, ço és assaber,
tots lurs alous; car ço que plau al príncep força ha
de lig; dels mobles, però, lurs facen los exorcs ço
que
donen per lur arma.
[L]es companyes e les covinençes que els cavalers
los uns als altres faran, e
hó en caça anar, volem fermament sia tengut dels
que les oyran e les atorgaran, e qui aqueles oyran e
celaran e no contradiran, que en axí ayen lo prou
e el don com entre éls serà coventat.
[P]er bon usatge e ben de tots aquels atorgat,
establiren los damunt dits prínceps que tots los hòmens
avens senyors per nul enguiny, ni per nula raó,
ni per hafi[ament], ni per acunydament ni per lur
feu a éls jaquit, aguayten lurs pressones, ni encalçen,
ni les requiren, ni les nafren, ni prenen eles, ni
preses no les tinguen; si, però, açò negú a son senyor
farà, vinge en mà d'aquel tan lo[n]gament estar
pres, entrò que aya a él emenat lo mal e la onta que
li aurà feyta, segons lo juïi del príncep e de sa cort,
ço és assaber, lo mal que en sa presona face.
[L]es entrades e les carreres publiques, les aygues
correns e les fons vives, los prats e les pastures,
les selves e les gariges, e les roques en aquesta terra
fondades, són de les postats per alou, no gens que
les tinguen [en] lur senyoria, mas que sien tots
temps aemprament de tots aquels pobles senes contrast
d'algú e senes algú establit servici; les roques,
però, ayen les postats en tal senyoria, que tots cels
qui les agen en lur feu ni en son alou, no façen sobre
eles castel ni esglea ni monestir senes leer e senes
consel del príncep; que si ho fa algú que la sua honor
aye jurada al príncep, perjur serà en açò senes
alguna remissió, entrò jaquesca aquest
deseretament.
La ciquia de l'ayga dels molins qui corre a Barcelona,
manam éser no tocada per tots temps, e qui
aquela abrivadament trencarà, compona al príncep
a regar açò farà, compona al príncep per sengles vegades
[S]i algú a jueu hó a sarraý bategat retraurà la
lur lig, o
negú dins los murs nostres primerament traurà coltel
contra altre o l'apelarà cuguç, per lo nostre ban
emèn al príncep
aquí alcú mal oyrà ni pendrà, en nula guisa emenat
no li sia, e él pux estia a son adverssari a dret e a
justícia.
[P]er auctoritat e per precs de tots aquels nobles
hòmens establiren los damunt dits prínceps que
tots los hòmens, tant nobles e ignobles, que vinguen
a la postat hó qui estien ab él[s] hó qui
d'éls, aguessen per tots temps, per tots dies e nits,
pau e treva e fossen segurs de tots lurs enemics,
ensems ab tot lur aver e ab tots lurs hòmens qui lur
honor tinguen hó qui estien en lur honor hó qui estien
en lur serviï, ab totes les coses que auran ni
posseyran, entrò que en lur[s] casses sien tornats;
e si a éls algú nourà hó algun don o forfeytura farà,
aquel dia se tinge per acunyd[a]t de la postat, e si
per açò negu[n] [mal] pendrà, en nula guissa no li
sia emenat; e aquel que
[e], a aquels qui [en] aquesta defensó són passats
o a lurs coses, algun mal per algun enguiny farà,
tots los mals que li farà, tot ço que li tolrà, tot ço
que se
forçadament ho tole, per destret de la postat,
per açò algun mal pendrà, en nula guisa no li sia
emenat a aquel qui los manamens dels prínceps
trencaran
li à feyta ab aver e ab sagrament juran ab ses pròpries
mans.
Establiren esters que los clams feyts entre la ú
e l'altre, si les presones d'aquels entre qui lo pleyt
sirà, pux a omanatge hó a sagrament de feeltat hó
nelex a amigança per fer posa vendran, si
dits clams aquí no siran retenguts, sien per tots
temps finits.
Dels grans homes, però, ço és assaber, de comptes
hó de veçcomptes hó de compdors hó de vasvassors,
negú no gós d'aquí enant en nula guisa punir
mals hòmens, sí no penyar per justícia, ni castel contra
príncep novelament bastir, ni força tenir sitiada,
ni combatre ab enguins que
goça ni gata, car gran desonor sirià a les postats.
Que qui ho farà, sempre com demanat ne sirà
del príncep, lo castel jaquesca, hó destrua la força e
la li re[ta] senes penyorament, si presa aquela aurà;
e totes les malefeytes que aquí farà, emèn en doble
per destret d'él; e si cavalers hó altres hòmens aquí
pendrà, solts los renda. Puxes, però, emèn a él la
desonor que en açò li aurà feyta, ab aver e ab honor,
per sagrament ab mans pròpries juran que plus
emendar no li
de fer sinó a les postats. Car fer justícia dels
malsfeytors dades solament són a les postats, ço és
assaber, d'omeïis, d'aulteris, d'aquels qui donen verí,
de ladres, de robadors, de baares e d'altres hòmens,
que facen aquela justícia d'éls axí com lo serà
s[em]blant: trencar peus e mans, trer uls, tenir preses
en carcre lonc temps, a la derera, però, si obos
serà, lur cors penyar. A les fembres tolre nas e lambrots
e horeles e mameles e, si obs serà, cremar e
foc. E car la terra senes justícia no pot viure, per
ço és dat a les postats fer justícia, e axí con és dat a
éls justícia fer, axí sirà a éls leer perdonar a qui
plaurà.
[T]otes les malefeytes que per treva Déu feytes
són, per tots temps sien en doble emenades, esters
aquels qui són de pau e de treva gitats.
La treva dada, axí entre emics com enemics,
sens engan sia gardada e tenguda; si, però, ço que
fala, en re serà franta, en simple sia emenada.
De tots los hòmens esters cavalers, ço és assaber,
de burçeses e de batles e de pajeses, establiren
los damunt dits prínceps aver d'emena la terça part
los senyors en qui honor estaran can morts siran hó
algun mal hó onta en lur cors hó en lur honor hó en
lur aver pendran, si lurs senyors los n'ajudaran; en
axí, però, que a aquels de qui pendran la emena
facen a éls difinició per laor e per conseyl de pròmens
hó per jutge hó per postat de la terra.
Si algú mal pendrà e, ans que
d'aquèn querrà, si malfeytor aquela d'aquèn a él fer
prometrà, e aquel rebugarà la justícia, e pux algun
mal per açò farà, primerament emèn lo mal que feyt
aurà, e puxes prena del malfeytor aquel d'açò dret
que él li féu; que si
si algun mal per açò pendrà, en nula guisa no li sia
emenat.
De cap establiren los damunt dits prínceps que
les postats comfermen per tots temps [e] tinguen pau
e treva Déu e facen aquela fermar e tenir a tots los
grans hòmens d'aquela terra e als cavalers, sobre tot
a tots los hòmens qui viuen en lur terra, e, si algú
en re la pau e la treva Déu trencarà, emenar a juïi
dels bisbes [deu].
[S]i negú aurà hòmens que no ab lur manament
ni ab lur consentiment auran mal feyt a algú, e aquel
per éls e d'éls fer justícia prometrà e volrà fermar
q[ue] la faça f[er], si aquels que
justícia ree[bre] no volran, e puxes d'aquèn [algun]
mal faran, primerament refacen, axí com per dret
los sirà jutgat, lo mal que auran feyt, e pux reeben
per lur senyor dret dels hòmens seus axí com él a
éls fer deurà; car axí co
de dret no deu éser emenat, axí cel qui feyt sirà sobre
proferiment de dret en nula guisa no deu romanir
que no sia emenat.
Si negú contra altre clam algú aurà, [e] a dret
a fer l'apelarà, aquel, però, ni per paor de Déu ni per
manament de jutge ni per amonestament d'amics ni
de parens al clamador dret fer no volrà, lo clamador,
però, irat, les coses d'él mobles [a]rraparà, les no
mobles esvassirà, cases cremarà, messes e vinyes e
arbres gastarà, puxes lo colpable algun temps a justícia
vendrà, [t]ot lo don qu'al clamador féu hó el
guany que poria de les sues coses aver pres, primerament
a él refaça, e pux lo clamador les coses que
dels béns d'él posseex li reta; de celes, però, qui són
gastades, si res de guan n'à, aytant refaça, e pux lo
colpable justícia façe al clamador, si fer-la deu e
cové.
Si negú d'omei sirà reptat hó vençut, vinge en
la mà dels proïsmes del mort e el senyor d'aquel, si
no volrà fer dret hó no porà, a fer lur volentat senes
mort.
De la emena dels hòmens qui són morts lurs
proïsmes e lurs fils als quals vendrà la eretat senyal
sucessió esdevé, acusar lo colpable hó l'omeyer pora[n],
e senes dupte ayen postat de pessegu[i]r. Que
si ho faran ayen la composició de l'omey axí com
serà jutgat als colpables hó als omeiers fer, segons
ligs hó segons les custums d'esta terra.
[D]e les batlies, quals que sien, [re]spondre
deuen los batles ha lurs senyors de lurs drets per
caldera, nieles senes judicis; les batlies negú batle
atorc a sos hereus senes conseyl de son senyor.
Pagès si desempare ço que per dret li serà emparat,
per sola la presumpció, dón
cosa d'aquèn n'aurà, refaça-la en doble, saul lo seu
dret. Cavaler, però, ço que desempararà solva, e ço
que tolrà refaça e[n] simple ab sagrament.
[S]i algú fembra verge per força corrumprà,
hó la prena a muler, si ela hó els parens d'el[a] ho
volran e li daran son exovar, hó li dó marit de sa valor.
E si fembra que no sia verge alg[ú] per força
aurà e la emprenyarà, atretal façe.
De les coses e de les riquees e de les exorquies
dels pageses qui d'aquest segle són passa[ts], los
senyors ajen la part aquela que deurien aver ensemps
los fils, si aquí romasessen nats dels exorcs.
Atretal de les coses e de les posessions dels
exo[r]cs, si els marits no volens sirà feyta la cugucia,
éls e lurs senyors per egals partides ayen tota la
part d'aquel qui féu l'aulteri; si, però, ço que fala,
los marits volens hó consentens sirà feyta la cugucia,
d'aquels aytals lo dret e la justícia ayen entregament
los senyors.
Si les mulers, però, no ab bona volentat, mas
per paor hó per manament del marit açò faran, sien
franques dels marits e dels senyors, e sens alguna
perdoa de lurs béns, e si a aqueles mulers plaurà,
partesquen-se dels marits; axí, però, que no perden
lur dot ni lur espòlii.
Los marits poden reptar lurs mulers d'aulteri
nelex per sospita, e aqueles deuen-se
per lur avagant, per sagrament hó per batala,
les mulers dels cavalers per sagrament e sobre
per cavaler; les mulers dels ciutadans e dels b[u]rgeses
e dels n[o]bles batles per peó; les mulers dels
pageses ab lurs pròpries mans per caldera; si la mule[r]
vençrà, retinga-la lo marit seu onradament, e
emèn-li les messions totes que faran tots sos amics
en aquel pleyt e en aquela batala e el mal d'aquel
bataler; però, si s[irà] ven[çuda] vinga e
marit ab tot ço que aurà.
[V]er jutge en altra manera no sirà si no trau a
ver ço que jutgar farà per sagrament hó per batala
hó per juïi d'ayga calda hó freda.
[A]çò que dret és dels sens hó de les postats hó
terme de castels, no pot hom enbargar a éls niles
per longa posessió de
[L]os tudors e els batles responen, si
los pobils; si no, esperar deu hom entrò que
sien de tal edat, ço és assaber de
pusquen pledeyar ab lurs clamadors; mas si
poran provar que sien fadigats de dret en lurs
pares, aquí ilex deuen los tudors respondre per lurs
pubils e pledeyar sens algú prolongament; en axí,
però, que, can mora lo pare, sempre vinguen los hòmens
davant lo fil e sien feyts sos hòmens ab lurs
pròpries mans comanats, e prenguen per man d'aquel
los castels e els feus qu'éls tinguen per don de
lur pare, ni él estant petit, e dón-li postat
d'aquels castels. D'aquí enant vinguen ab él al senyor
per mà de cui deu aver la sua honor, e comanen él
a él, e façen-li pendre per la mà la honor
comanen él a él, e facen-li pendre
tenia per él; e aquels ab lo tudor servesquen al senyor
en axí que no perda lo pobil la sua honor; e sien
hòmens del tudor, salva la feeltat del senyor, en axí
que, si el tudor volrà la honor d'aquel penyorar hó
sobre el terme usat tenir, ajuden-li d'açò los senyors
d'éls senes engan. Entretant, però, lo tudor tinga los
imfans e la lur honor e nodresca aquel ben e gint,
e al seu temps façe
la sua honor. Però si és fembra dó a ela marit per
laor e per conseyl de pròmens, e aytanbé reta-li la
sua honor senes minva. Los pageses, però, recobren
del tudor la lur honor e el moble ha
[D]es sarraÿns que fugen, qui
retendrà ans que passen Lobregat, reta
e per lur loguer aye de cascú sengles maçmodines
de Lobregat entrò a Francholí
d'aquí enant
vestimens.
Pagès, però, si trobe aur hó argent, que lo poble
ó apela béns, o caval, hó mul, hó sarraý, hó açtor,
sempre ho faça assaber a son senyor, e demostre
e reta
dar-li volrà.
Pagès, nelex com pendrà mal e
son aver hó de onor, en nula guisa no
ni fenir; mas sempre que
e ensemps ab él pendrà d'aquèn justícia e dret,
hó faça fin d'aquèn al manament d'él.
Lo sou de la composició dels arbres trencats, a
la vegada mane
a la vegada de diners; cor axí com tots los arbres no
àn semblant valor axí no deuen aver egual emena;
e açò atorguen que sie en albir del jutge de crexer
hó de minvar aquesta composició; segons la valor
de l'arbre e segons lo don e la desonor d'aquels senyors
sia feyt.
En batala hó en guarda on negú aurà homanatge
hó sens, [si] açò segons son poder ben guardada
e defendrà, aver deu aquí estacament e atemprat
aemprament, ço és assaber d'erbes, de pales, d'orts,
de fruyts d'arbres; e per negun engu[i]ny no li deu
d'aquèn mal exir. Que si ho farà, emèn-li-ho lo senyor
de l'alou e sobre tot açò ajut-li, si per aquesta
batala hó garda aurà pleyt hó guerra. De la batala
hó de la guarda ho[n] no aurà omanatge hó sens, no
aurà estacament, mas tot l'al[t]re aurà.
Si algú dirà si ésser fadigat de dret e
hó e
de dret, hó aposada a él ésser de pau e treva Déu
gitat; hó dirà que son senyor aja deffiat hó acunydat,
[si] açò provar no porà, emèn totes les [ma]lefeytes
que per aquesta ocasió aurà feytes. Puxes, faça clam
e qual justícia, demàn dret axí públicament e moltes
vegades que no pusca a él ésser desnegat.
[T]ots los hòmens, pus que auran acunydades
les postats, ting[u]en a éls pau e treva
les postats als veçcomptes e als comdors,
e als [vas]vassors e als altres cavalers,
[C]restians no venen armes a ssarraïns, sinó
ab lo consentiment del príncep; que si ho fan, les
armes que àn venudes, cobren, ja sie ço que greu
sia; e si açò no fan,
[A]tretal componen si cunduyt los venen, contradién
lo príncep.
[A]quela ilexa composició faça qui farà assaber
a sarraÿns cavalcada hó ardit de postat, o
de son conseyl hó de sos secrets, emendat
lo mal que n'exirà.
[A]ltre los dament dits prínceps noble e onest
gentil usatge meseren, lo qual aquels tenguere[n] e
als lurs successors tenir per tots temps manaren, ço
és assaber que tinguessen cort e gran companya, e
fessen conduyt, e donassen soldades, e feessen emenes,
e tinguessen justícia, e jutgassen per dret, e
mantingessen lo premut, e acorregessen al setiat, e
can volrien menyar, fessen cornar que nobles e ignobles
vinguessen menyar, e aquí partissen les pàlies
que àn, e
manassen osts ab què anassen dest[r]uir Espanya e
aquí feessen novels cavalers.
[D]e cap establiren los prínceps damunt dits
que, si algú per sí hilex hó per son missatge volrà
acunydar hó defiar son senyor, segur ho pusca fer,
segur dementre que vendrà, segur dementre estarà,
segur tro en la casa sia tornat; entretant, però, si
sabrà lo don de son senyor, veny-lo, si pot; que si
venyar no
e si no ho fa, lo don del malfeytor aurà.
[E]stabliren que, si
fils ab los parens contençó hó pleyt auran, los parens
sien jutgats com a ssenyors, e els fils axí [com]
[a] [lurs] [hòm]ens comanats ab pròpries mans.
[Q]ue si
lo pare forç los fils que aquela forfeytura a aquels
senyors refaçen e emenen, hó él ho emèn per éls;
que si fer no ho volran, deseret los fils de tot en
tot e desmantingue
De cap establiren que si algun fil dels grans hòmens
de la terra, tant de mayors com de menors,
farà algun mal a algun hom del castel de son pare
hó de sa honor hó ab sos hòmens, él forç él e sos
hòmens que la sua terra tinguen, e faça refer lo mal
que àn feyt o [é]l ho refaça per éls; e si el fil d'altres
locs, no de la onor del pare ni del casteyl ni ab
los hòmens de son pare, algun mal a algun farà, no
torn e
la mare no li faça nul benifeyt ni cobren en res; que
si ho faran, emèn-li lo mal que
que ab sí menarà.
Establiren los damunt dits prínceps que si contençó
esdevendrà hó pleyt se levarà entre crestians
e jueus, basten de la una part e de l'altra
a provar les lurs faynes, ço és assaber,
crestià e altre jueu; en axí, però, que si provaran
per lo crestià abdosos facen testimoni e jur lo jueu,
e si provaran per los jueus abdosos façen testimoni
e jur lo crestià.
Establiren aquels ilexs damunt dits prínceps e
coneguere[n] éser bona fe que tots hòmens pus que
auran algun saludat hó besat, per negun enguiny res
aquel dia no li forfaça[n], si però, ço que fala, ó faran,
senes algú entredit, aquela forfeytura a qui feyta
l'auran, refaçen e emenen.
Atretal establiren e bon cosiment éser loaran
que si algú ab altre a[u]rà albergat hó menyat,
ni per algun enguiny alguna forfeytura no
per senyor seu ni per amic ni per sí ilex; que si esdevendrà
que ho faça, a qui ho farà,
emèn-lo senes engan.
[E]stabliren que, si negú ab altre irà o sirà hó
en carrera hó en casa hó en camp hó en altre loc,
si algú lo requerrà hó alguna cosa del seu
tolre li volrà, ajut d'aquèn él, axí com mils porà
senes engan, contra tots e contra senyors seus; e
d'açò no
en nula guisa no
per omanatge ni per sagrament pasat, si donques
abans aquel senyor seu no l'avia amonestat que él
no
[A] la perfí los damunt dits prínceps de Barcelona,
estans en l'esg[l]esa de Sancta Creu e de Sancta
Eulàlia, ensemps ab conseyl e ab ajuda dels seus
bisbes, ço és assaber, Berenguer de Barcelona, en
Guilem d'Osona e d'En Berenguer de Girona sobre
tots e d'abats e de diversses ordes de clerges religioses,
per assentiment e per demanament dels grans
hòmens d'aquela terra e d'altres crestians Déu temens,
comfermaren la pau e la treva Déu e establiren
aquela tenir en tota lur terra per tots temps e,
si en alguna gu[i]sa ere franta, refer e emenar, axí
com escrit era en aquel temps en
en un cascun bisbat d'aquela terra.
[S]i aquel qui plivi farà, la fe que covendrà no
volrà portar, lega a cel a qui n'aurà mentit, destrenyer
e penyorar en treva e en pau per tots dies, axí,
però, que atemprat destret faça e faça penyora avinent,
car no n'és dret pendre grans penyores per
pocs teutes; si, però, aquel qui plivi farà, portarà fe
e de son deute pagarà, aquel qui él mès en lo plivi
[e] gitar no
tot lo don que [a] aquel per aquel plivi vendrà.
[S]i algú son senyor menysprearà e a él vilment
respondrà e de reptament que a él farà, lo desmentrà,
si mal d'aquèn pendrà, en nula guisa no li sia emenat,
si el senyor diu ver, però si
al seu home lo mal e la desonor que él e
aquí li auran feyta.
[C]avaler, però, pus que sirà de son senyor de
boÿa reptat, no deu a él respondre d'altres clams
entrò que del reptament se sia purgat, si doncs lo
senyor no li lexa lo reptament enans.
[E]stabliren nelex los damunt dits prrínceps
que si
seran jutgats entre éls, juren los mayors als
menors per sí ilex e els mayors donen a éls [co]nsembles
que juren a éls ço que éls lur devien jurar;
però si
juren los uns als altres; si tot açò fal,
de la
sengles hòmens qui sien crestians e hòmens d'éls
ab lurs pròpries mans comanats; açò establiren
dels pleyts cominals en què nul hom no ha senyoria
ni poder.
D'aquels qui passen sens testament d'aquest segle,
si gaquiran mulers e fils, la terça part consegesquen
los senyors d'éls e
e no mulers, consegesquen la meytat los lurs senyors
damunt dits; si mulers e no fils, ayen la meytat los
senyors damunt dits, l'altra meytat los parens del
mort; que si parens hi falen, als senyors sia donat,
lexat, però, lur dret a lurs mulers en tots locs; atresí
sia de les mulers qui moren entestades com és dels
marits.
Per auctoritat e per precs de tots los nobles e
dels grans hòmens establiren los damunt dits prínceps,
Ramon e Alamurs, en qual guisa tot do estia
ferm per tots temps, e sí que rompre no
Enadens que si negú son castel o sa onor o alguna
posessió volrà dar a son fil hó a sa fila o a son nebot
o a sa néta, en aytal raó que tot ço que li darà tots
los dies de la sua vida ho tinga e aprés son obte romanga
a qui ó donara, aytal fermetat hi cové a
aver: que d'aquí avant en nula guisa sa volentat no
pusca mudar, açò, ço és assaber, que lo reeba a
home ab pròpries mans comanat, hó que li
dó postat del castel, o que coman a él lo casteyl o al
castlà e aquels tots qui tendran per él la onor que
él darà, e que faça a él la honor guaanyar del senyor
per cuy mà él aquel castel hó la honor aurà. Que si
totes aquestes coses farà hó
dites, d'aquí enant la sua volentat mudar no porà,
si aquela donació sirà dreturera, hó nulla raó non ó
enbarge; car ligs e drets atorguen que
fer a son fil o a son nabot donant a él e milorant
él de sa honor, e és usatg[e] f[er] alguna vegada
[a] [present],
dels altres fils seus o de senyors o de parens hó d'amics;
per açò los damunt dits prínceps e tota lur cort,
per sana entenció loaren e loan establiren aquesta
davant dita teneó, ço és assaber, homanatge, postat
de castel o comandament de castlà o gaanyament de
senyor aytal fermetat en totes coses deu aver que d'aquí
enant per nula moxonia no pusca éser trastornat
ni per algun enguiny no pusca éser camiat; en aquesta
guisa e en aquesta orde pusque lo pare o l'avi
milorar son fil o sa fila, son nét hó sa néta.
[D]eseretar poden los pares los seus fils o els
nets o les netes, si éls tant abrivats siran que el pare
o la mare, l'avi o l'àvia, greument ferran o desonraran,
hó de crim éls en judici acusaran, o si
baares, o les files no volran pendre marits, mas volran
viure malament, o si
no se
provats, de la eretat dels davant dits, si
lo pare o la mare, l'avi o l'àvia se volran, los poden
gitar de sí.
[S]i algun, fil o fila, o nét seu o néta, deseretar
volrà, nomenadament aquel deseret, e la colpa per
què lo desseret, diga, e altre e
e la cosa del deseretament de cel qui és establit
sie provada vera; si un d'aquests defalirà, deseretar
fil seu o fila, nét o néta, en nula guisa no porà,
e si fer-ó volrà, res no valrà.
[P]oden nelex los prínceps, los grans hòmens
e els cavalers dar a qui
ço és assaber, que esperen que
la mort d'algun posseydor, mas puxes no poden mudar
lur volentat, si el guanyador ya era lur hom ab
mans comanat o per aquel do aquel homen reeberen;
car açò seria a él aytal teneó que, si
aquesta honor negarà que no age donada, basta a
él l'averament axí com faria si ya aquesta honor
agués tenguda; car moltes vegades trobe hom que
aquest do se fa amagadament; per açò los damunt
dits prínceps a aytal do donaren per tots temps
averament.
[L]o juïi de la cort [dat], [o] [d]at del jutge de la
cort elet, de tots sia pres e per tots temps seguit,
e negú per algun enguiny ni per art no sia gosat
rebugar; que qui ho farà hó fer-ó volrà, la persona
sua ab totes les coses que són vistes aver, vinga en
la mà del príncep per sa volentat a fer; quar qui lo
joïi de la cort rebuga, la cort falsa, e qui la cort
falsa, lo príncep dampna e qui
punit e dampnat sia él per tots temps e tot lo seu
linatge; e orat és e senes sen qui a la sàvia e al saber
de la cort vol contrastar, en què són los prínceps,
los bisbes, los abats, los comptes, los veçcomptes, los
comdors, los vasvassors, lo filòsof e els savis hòmens
e els jutges.
Los juïis de la cort e els usatges deuen ésser
preses de grat e seguits, car no són meses sinó per
asprea de la lig, car tots poden pledeyar, mas composició
sego[n]s les ligs no la poden tuyt complir,
car les ligs jutgen ome[i] éser compost en
que farien
de vul atrer
axí per los altres membres. E jutgen tots hòmens
egualment, e res no jutgen entre vassal e senyor, car
en les ligs no trobam omanatge. E per ço deu hom fer
ço que és segons l'usatge o siran feytes; e per ço
establiren los damunt dits prínceps que fos jutgat
segons los usatges, e là on no bastaran los usatges
que hom tornàs a les ligs e a l'albiri del príncep e
al seu judici e de la cort.
Si algú per treva Déu se met en agayt hó establirà
agayt dins la honor o terme del castel de son
adverssari, e ab aquel agayt c'endemà per fores de
treva forfarà, axí deu emenar com faria si per treva
Déu ó agés feyt.
Stabliren los damunt dits prínceps [que] [cascun]
adverssari en pleyt esperàs entrò a l[a] terça
ora del dia, d'aquí enant, però, si
e tinga aquest faliment per fadiga de dret,
si aquel adversari que a pleyt falirà, no aurà es senes
engan, e si es aurà, lo pleyt al seu pledés no desmanarà;
no sirà axí entre els hòmens e lurs senyors,
mas assats par éser davinent que
lurs senyors entrò a l'[ora] [nona].