Pergamins, processos i cartes reials 3

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] 7. 1275, febrer, 20 i 21. Sogorb. Garcia Sanxis, porter del rei, Arnau Escrivà, batle de la ciutat de València, i Miquel de Canemàs, clergue i procurador del bisbe Arnau, de Tortosa, presenten al consell municipal de Sogorb unes cartes del rei en què, segons el manament del papa, ordena que lliuren al bisbe de Tortosa tots els drets del bisbat de Sogorb, i també lliuren una altra carta del dit batle Arnau Escrivà donant poders al porter Sanxis per a fer complir això o, si el consell de Sogorb no vol col·laborar, ser ell qui en done possessió al delegat del bisbe de Tortosa. Al dia següent el justícia i jurats de Sogorb responen que estan disposats a complir els manaments reials. En són testimonis del primer dia Pere de Monçó, batle, Pere de Calataiud, justícia, Pasqual de Ferrera i Sanxo Munyós, jurats, Assalit, Martín Ballester i altres prohoms de Sogorb. I de la resposta del consell Martín Ruiz, Miquel Garcia, Garcia Peres d'Osa, Eximén Peres d'Osa, Diego de Santa Cruz, Ortí Sanç, Joan Peris de Busquet i Joan Berenguer. Notari Guillem Albert, notari públic de València. Pergamí original. ACV, pergamí núm. 3911. In Dei nomine, anno Incarnacionis eiusdem millesimo ·CC_o· ·LXX_o· quarto, die Iovis scilicet ·IX_o· kalendas Marcii, in presencia et testimonio Petri de Montesono, baiuli, Petri de Calataiubo, iusticie, Pascasii de Ferraria, Sancii Muynoz, iuratorum, Assalliti, Martini Ballistarii et quorundam aliorum proborum hominum de Sogorb, Garcia Sanxiz, porterius domini illustrissimi regis Aragonum ex parte eiusdem domini regis, et Arnaldi Scribe, baiuli Valencie civitatis et procuratoris totius regni eiusdem, et Michael de Canemas, clericus et procurator domini Arnaldi, Dei gracia episcopi Dertusensis, obtulerunt baiulo, iusticie, iuratis et toti concilio de Sogorb quandam literam domini regis predicti appertam sigillatam cum sigillo eiusdem cere minore fixo, et quandam aliam literam dicti baiuli Valencie civitatis et procuratoris eiusdem regni sigillatam cum suo sigillo cere fixo. Forma autem litere domini regis hec est: Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, fidelibus suis probis hominibus et toti concilio hominum Sogorbii, salutem et graciam. Noveritis quod hoc anno cum nos essemus Lugduni desemparavimus domino Pape ecclesiam Sogorbii ut ipse ordinavit de eadem sicut sibi videretur expedire. Et postea cum nos redivissemus de curia, dominus Papa scripsit nobis ut faceremus tradi dictam ecclesiam episcopo Dertusensi et quod faceremus ei de iuribus pertinentibus ad ipsam ecclesiam plenarie responderi, unde vobis dicimus et mandamus firmiter quatenus respondeatis integre dicto episcopo Dertusensi vel cui ipse mandaverit loco sui de omnibus iuribus ad eandem ecclesiam pertinentibus et non alicui alii persone aliqua racione, nam dictus episcopus Dertusensis debet tenere dictam ecclesiam donec dominus Papa ordinaverit aliter de eadem, et hoc aliquatenus non mutetis. Datum Tarrage, ·IIII_o· idus Februarii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·LXX_o· quarto. Tenor litere dicti baiuli et procuratoris sic incipit: De nós, A[rnau] Scrivà, batle de València e procurador per lo seynor rey en tot lo regne, als amats seus al batle e a la justícia, als jurats e als prohòmens de Sogorbh, salut e dilecció. Fem-vos saber que nós havem reebuda carta de manament del seynor rey en esta manera: Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli, et dominus Montispesulani, fideli suo A. Scribe, baiulo Valencie et procuratori regni eiusdem, salutem et graciam. Noveritis quod hoc anno cum nos essemus Lugduni desemparavimus domino Pape ecclesiam Sogorbii ut ipse ordinavit de eadem sicut sibi videretur expedire. Et postea cum nos redivissemus ad regnum nostrum, dominus Papa mandavit nobis per literas suas ut de dicta ecclesia et iuribus pertinentibus ad eandem faceremus episcopo Dertusensi plenarie responderi. Quare mandamus vobis quatenus faciatis tradi dicto episcopo predictam ecclesiam et responderi ei de iuribus pertinentibus ad eandem et deffendatis eum in dicta ecclesia donec dominus Papa ordinaverit aliter de eadem. Datum Tarrage, ·IIII_o· idus Februarii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·LXX_o· quarto. Per auctoritat de la qual letra vos deym e us pregam e de part del seynor rey vos manam que, vistes les presens, encontinent liurets e deliurar fassats al bisbe de Tortosa o al procurador seu per nom en Michel de Canamàs en loc d'eil, la dita [ecclé]sia de Sogorbh ab tots los drets pertaynens ad aquela ecclésia, e que dels drets que pertaynen ne deuen ésser de la dita ecclésia responats e feés respondre al dit bisbe de Tortosa o al dit procurador seu e no a nuila altra persona, e aquel bisbe o·l dit procurador seu en aquela ecclésia ab tots sos drets mantenits e deffene·ls de part del seynor rey e de la nostra entrò que altre manament ajats del dit seynor rey o de nós en loc d'eil. Et açò no mudets per res ans vos pregam que fassats en tal guisa que nós vos hajam que grair e que·l manament del seynor rey sia complit en totes coses. En altra manera sapiats que si açò no complits o complir no féts axí com damunt és dit, que nós enantarem contra vós e·ls vostres béns axí com dejam, segons lo manament del seynor rey per la dita rahó a nós feit. Et d'açò altres letres ne manament de nós no esperets. Datum Valencie, ·XI· kalendas Marcii anno millesimo ·CC_o· ·LXX_o· quarto. Quibus literis lectis antedictis, dictus Garcia Sanxiz, volens facere eis fidem plenam de mandato quod habebat super dicto negocio a procuratore predicto, ostendit eis quandam literam dicti procuratoris tenor cuius sic incipit: A totz aquels qui esta carta veuran de qualque loch sien del regne de València, sia manifesta cosa com nós, A[rnau] Scrivà, batle de València e procurador per lo seynor rey en tot lo regne, per zo cor havem haüt manament del seynor rey e per sa carta que fassam liurar l'església de Sogorbh al bisbe de Tortosa e tots los dretz pertaynens a aquela, que avem tramesa nostra carta de manament e translat de la dita carta del seynor rey al batle e a la justícia e als prohòmens de Sogorbh que deliuren la dita eglésia [al] [dit] bisbe o a·n Michel de Canemàs, procurador seu, ab totz sos dretz segons que en la dita letra vostra a éls tramesa és contengut, et si açò fer no volran, que nós los en forçarem de part del seynor rey. [E] per auctoritat del seynor rey volem e atorgam a vós, en Garcia Sànxiz, porter del seynor rey que vós en loch de nós puschats forçar e destréyner tots eils qui contra açò vendran, e que hi façats tot ço que nós hi puríem fer si personalment aquí erem, e que mantengats e def[fenats] lo dit bisbe de Tortosa o son procurador damunt dit en la possessió de la dita església ab tots sos drets, liurant la dita església a éls si·l dit batle e justícia e prohòmens de Sogorbh açò complir no volran segons lo manament nostre a éls tramés, manans a tots aquels qualsque sien qui esta carta veuran que sien a vós valedors e ajudadors a les dites coses a complir quant que quant per nós ne seran demanats de part del seynor rey e de la nostra, per què nós, per auctoritat del seynor rey manam a vós, en Garcia Sànxiz damunt dit, que les damunt dites coses complats e complir fassats de part de nós, en tal manera que nós vos ajam que grahir e que nós ni vós no·n puscham ésser represes de negligència per lo seynor rey. Datum Valencie, ·X· kalendas Marcii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·LXX_o· quarto. Et dicti baiulus, iusticia et iurati atque totum concilium de Sogorb, volentes deliberare super premissis, petierunt sibi copiam fieri de predictis literis et retinuerunt sibi deliberacionem usque in crastinum, videlicet ·VIII_o· kalendas Marcii. Qua die adveniente iusticia, iurati et concilium Sogorbii dederunt predicto Garcie Sanxiz et Michaeli de Canamas, procuratori episcopi Dertusensis, responsionem suam in scriptis, cuius responsionis tenor talis est: Esta es la respuesta que fazen la justicia e los bonos homes de Sogorb a la carta del seynor rey a vós, Garzía Sánchiz, portero del seynor rey e a Michel de Canamás, en la qual carta del seynor rey se contiene e manda a nós que los dreitos de la esglesia de Sogorb que liuremos al bisbe de Tortosa o a qui él querrá en son logar, porque nós somos appareyados de responder de todos los dreitos e de las [ren]das de la esglesia de Sogorb e de darlas aly do el seynor rey manda. Datum ·VIII_o· kalendas Marcii anno Domini millesimo ·CC_o· ·LXX_o· ·IIII_o·. Quod est actum in Sogorbio, die et anno prefixis, presentibus testibus Martino Ruyz, Michaele Garcia, Garcia Petri de Osa, Eximino Petri de Osa, Diego de Sancta [Cruce?], Ortino Sancii, Iohanne Petri de Buscheto et Iohanne Berengarii, et pluribus aliis vicinis et habitatoribus Sogorbii. Ego Guillelmus Arberti, notarius publicus Valencie et tocius regni eiusdem, qui huic presentacioni predictarum literarum interfui et ipsas vidi et legi et de mandato dictorum Garcie Sanxiz, porterii domini illustrissimi regis Aragonum, et Michaelis de Canamas, clerici et procuratoris venerabilis domini patris episcopi Dertusensis, omnia supradicta in publicam formam redegi et scripsi cum raso et emendato in ·XII_a· linea ubi legitur ésser, et cum supraposito in ·XIII_a· linea ubi dicitur ajats, et in ·XX_a· ·III_a· linea ubi scribitur responsionem suam, et signum meum hic apposui loco, die et anno prefixis.

89. 1296, juny, 17. Setge d'Elx. Bernat de Llívia, escrivà de ració del rei, comunica a Bernat de Sarrià, conseller reial, que són deguts uns diners a Miquel Garcia, alcaid de Favanella, per quitació dels dos cavalls armats amb els quals havia participat en el setge d'Oriola en la host reial. Inserit en altre albarà de Guillem de Solanes, escrivà reial, dirigit al mateix Bernat de Sarrià en el qual li indica que ha pagat a dit Miquel Garcia una part del deute. Datat a Barcelona el 4 de maig de 1298. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 456. Al honrat en Bernat de Serrià, conseyler del seynor rey, de part d'en G[uillem] de Solanes, del dit seynor rey scrivà. Faç-vos saber que en Miquel Garcia, alcayt de Favanela, ha liurat a mi ·I· albarà sagelat ab sagel d'en Bernat de Líbia, scrivà de ració del dit seynor rey, en la forma que·s seguex: A·n Bernat de Serrià, de part d'en Bernat de Líbia, faç-vos saber que a·n Miquel Garcia, alcayt de Favanela, són deguts per quitació de ·II· cavals armats que ha tenguts en servii del seynor rey, de diluns ·VII· dies anats del mes de maig del an ·MCCXCVI·, que fo ab lo seynor rey en lo setge d'Oriola, tro per tot lo mes de juyn del dit an que són ·LV· dies, octingentos octuaginta solidos regalium, dels quals [faç] retenir que deu a escrivà de ració per quitació de ·I· dia que li ha donada, sexdecim solidos regalium. Scripta in obsedione Eltxi, ·XVII_o· Iu[nii] anno predicto. On com jo per manament del seynor rey a mi feyt per en P[ere] March, del dit seynor rey scrivà, aya pagat al dit [Mi]quel Garcia de la quantitat e·l dit albarà contenguda en preu de cartes que trasch de la scrivania, quadringentos [solidos] regalium, et axí romanguen a él a pagar, de la dita quantitat en lo dit albarà con[tengut], quadringentos oct[uaginta solidos] Barchinone. Certefich-vos-en per aquest albarà sagelat ab mon sagel. Scrit en Barchinona, ·IIII_o· nonas Maii anno Domini [·M_o·] [·CC_o·] [·XV_o·] [octa]vo. [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

97. 1296, desembre, 18. Alzira. Jaspert, vecomte de Castellnou i procurador general del regne de València, comunica a fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, que ha rebut una carta del rei Jaume II manant que resolga la queixa del monestir de Benifassà sobre el fet que no eren obligats a comprar la sal en dita localitat de Peníscola. Per aixó mana al comanador que no embargue béns del monestir mentre no hi haja una resolució del plet per part de Ramon de Savila. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 287. Al honrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníschola, de nós en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Cast[ell]nou e procurador del regne de València per lo senyor rey, saluts e bona am[or]. [Fem]-vos saber que de part del abbat e del convent del monestir de Benif[açà] [ha] esta[t] a nós demostrada una carta del senyor rey e·l dós segelada ab lo segell del dit senyor rey, la tenor de la qual és aytal: Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie et Murcie ac comes Barchinone, fideli suo Raym[un]do de [Vil]lario, iudici curie sue, salutem et graciam. Cum venerabilis et religiosus vir magister milicie Templi aserat abbatem et conventum monasterii de Benifaçano de[ber]e uti et recipere de sale gabelle Paniscole, abbate et convento predictis in contrarium aserentibus se non debere nec consuevisse uti nec recipere de sale predicto sed de quocumque sale voluerint, et super hoc diu sit inter eos contencio su[s]citata, idcirco, mandamus et dicimus vobis quatenus, vocatis qui fuerint evocandi, inquiratis super predictis diligentissime veritatem et quicquid super predictis inveneritis faciatis debite execucioni mandari et inviolabiliter observari. Nos [en]im per presentes mandamus procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti quod ad requisicionem vestri mand[etis] [execu]cioni debite quicquid super predictis duxer[iti]s decernendum. Interim vero volumus et mandamus quod pr[ocura]tor predictus cesset conpellere dictum abbatem et conventum re[cip]ere de sale [g]abelle Paniscole supradicte, comissione per nos iam facta fideli nostro Petro de Libiano, baiulo regni Valencie generali, quantum ad hoc in aliquo non obstante. Datum Barchinone, tercio idus Novembris anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· sexto. Sigillada. Per auctoritat de la qual carta del senyor rey dehim a vós e m[a]nam de part del senyor rey e de la nostra vos requerim que vós, lo dit abba[t] e convent del dit monestir, no destrengats ni destrényer façats de reebre de la sal de la gabella damunt dita en alcuna manera entrò que·l dit en R[amon] de Çavila aja conegut sobre·l dit contrast, segons que en la dita carta del senyor rey és contengut, ans si penyores alcunes al dit abbat e convent del dit monestir per aquesta rahó feytes avets, aqueles, encontinent vistes les presens, los restitueschats. E açò per alcuna rahó no mudets. Datum en Algezira, ·XV_o· kalendas Ianuarii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· sexto. [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

106. 1297, setembre, 3. València. Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, comunica a Guerau de Banyeres, alcaid de Culla i procurador del noble Guillem d'Anglesola, senyor d'aquesta tinença, que ha comparegut davant ell fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, explicant-li que els guardes del monopoli de la sal havien detectat una càrrega il·legal en Sant Mateu en mules que eren de la tinença, per la qual cosa foren embargades per la justícia d'aquesta localitat i lliurades a l'orde del Temple i, en resposta, gent de Culla havia pres per la força diversos ramats d'Albocàsser, senyoria templera. El vescomte li diu a l'alcaid que, si considera il·legal l'embargament de les mules amb sal, que li presente una denúncia ja que ell és l'únic competent i que no poden prendre represàlies pel seu compte, per la qual cosa li mana que torne immediatament els ramats d'Albocàsser que han pres. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 317. Al amat e honrat en Gerau de Bayneres, alcayt de Culla e procurador del nobble en G[uillem] d'Anglesola, de nós en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Casteyllnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, salut e honor. Comparech denant nós l'onrat frare R[amon] Çaguàrdia, comanador de Paníscola per la orde de la cavaleria del Temple, e dix e proposà denant nós que com per manament del senyor rey aquells qui són guardadors de la gabella de la sal de Paníscola aguessen feytes destrényer e emparar en la villa de Sen Matheu, per la justícia del dit loch, algunes bèsties que era dit que eren de la tinença del nobble G[uillem] d'Anglesola per ço cor portaven sal d'altruy loguar que no era de la gabella de Paníscola, les quals bèsties foren liurades per lo dit justícia de Sen Matheu al dit comanador de Paníscola o a sos hòmens per la rahon damunt dita car portaven sal vedada enfre·ls térmens de la dita gabella de [Pan]íscola e que, per la dita rahó, car les dites bèsties liurades foren al comanador damunt dit, vós, sens tot desafiament e sens tota altra rahó, avets corregut lo terme d'Albocàcer e d'alguns altres loguars de la dita casa del Temple e d'aquells avets treytes e ab vós menades ·I_a· gran quantitat de bestiar menut e gros, les quals bèsties eren dels lurs hòmens. Per ço dehim e manam a vós de part del senyor rey e de la nostra us requerim e us amonestam que, si axí és la veritat del dit feyt, de mantinent retats e restituats als hòmens de la dita tinencia del Temple tot lo bestiar damut dit e totes les coses que d'aquells ajats preses e retengudes per la dita rahó car, si los frares del Temple damunt dits, a tort e sens rahó, avien preses les bèsties desús dites que eren de la tinencia del nobble en G[uillem] d'Anglesola, no era donat a vós per vostra actoritat de peynorar la dita tinència del Temple ni·ls hòmens lurs, mas recorre a nós que d'ells donar dret vos deguéssem. On si axí és que vós per vostra actoritat per la dita rahó ajats peynorats los dits hòmens e levat a ells lo bestiar damunt dit, dehim e manam a vós en lo nom desús dit que, tantost vistes les presents, aquell bestiar als dits hòmens retats e restituats e totes les altres coses que a eills levades avets. En tal manera faens que del dit bestiar ni de les altres coses neguna res amagar ni abseguar no·s puscha, car nós som aparelats en nom e en veu del dit senyor rey que, si dels dits hòmens de la tinença del Temple o dels aministradors d'aquella tinència alguns clams vós avets per les dites bèsties ab la dita sal preses o en altra manera, nós som aparelats de fer a vós compliment de dretura. En altra manera, si ell dit bestiar vós als dits hòmens de la dita tinència del Temple no retíets e les altres coses que per la dita rahó preses los avets, segons que a nós és donat a entendre per lo comanador desús dit, feyta a nós fe d'açò, enantaríem contra vós en aytant com deguéssem justícia migansant. Datum Valencie, ·III_o· nonas Septembris anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· septimo.

115. 1298, gener, 31. València. Arnau Sabastida, mestre racional del rei, fa un albarà de liquidació del deute que té la corona amb el noble Gombau d'Entença per les cavalleries que tenia assignades sobre rendes d'Aragó i la pèrdua que havia patit de les corresponents als comtats de Ribagorça i Pallars. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 753. [Inserida en un altre document datat a Barcelona el 29 d'octubre de 1299]. Jo, n'Arnau Sabastida, maestre racional de la cort del seynor rey, atorch a vós, noble en Gombau d'Entença, que avets comptat ab mi de ço qui us ere degut per lo dit seynor rey, per defaliments e esmenes de vostres cavaleries d'aquest any de ·MCCXCVII· que fenirà en la vespra de sent Miquel del ayn de ·MCCXCVIII·. E trobe que us són deguts ·VIII· mille solidi iaccenses per ·XVI· cavaleries que·l seynor rey vos asignà en les peites e els esdeveniments de Darocha e de ses aldees, dels quals no avets res aüt segons que a mi és cert per en Bertran Desvall, qui aquest ayn ha coyllits los diners de Darocha e de ses aldees per lo seynor rey. Ítem, trobe que us són deguts ·MCCCCI· solidi ·II· denarii iaccenses que us falten de les rendes de Ribacurssa e de Payllars qui us són assignades per cavaleries per aquest any, per rah[on] [dels] [dits] [l]och[s] qui foren donats al noble en Felip de Toluga [...] [...]ytant. Ítem, vos són deguts ·DCCCCXCIIII· solidi ·I· denarius iaccenses per los altres defaliments de Ribacurssa [e] [de] Payllars [per] [aquest] [ayn] [...] per ço quan vos fo levada la vegueria, el merinat e la sobrejunteria de Ribarcurssa e de Payllars, qui tenets per cavaleries, de la qual cosa yo son cert que us era assignat e que us fo d[on]at segons que dejús és dit. E axí monten totes les quantitats damunt dites a vós degudes per lo dit seynor rey d'aquest ayn, decem mille trecentos nonaginta quinque solidos et tres denarios iaccenses. En testimoni de la qual cosa vos fas aquest albarà segelat ab mon segell. Qui fo feyt en València, pridie kalendas Februarii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XC_o· septimo.

116. 1298, març, 4. València. El rei Jaume II comunica al seu escrivà Bertran Desvall que ha comparegut davant ell el noble Joan Eximenis d'Urrea amb un albarà signat per Arnau de Sabastida, mestre racional de la cort, en el qual li reconeix tota una sèrie de deutes que té la corona amb dit noble, fins i tot de temps del rei Alfons, per diverses cavalleries. El rei mana que se li pague per meitats amb les rendes de la dècima eclesiàstica que ha de cobrar-se al regne d'Aragó properament. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 345. Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie et Murcie comesque Barchinone ac sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitanus generalis, fideli scriptori suo Bertrando de Vallo, salutem et graciam. Presentavit in curia nostra nobilis Iohannes Eximeni de Urrea quendam albaranum fidelis nostri Arnaldi de Bastida mag[istri ra]cionalis curie nostre sequentis tenoris: Jo, n'Arn[au] [de] Sabastida, maestre racional de la cort del senyor rey, atorch e regonech a vós, noble en Johan Xeméniç [d']Urrea, que avets comptat ab mi de ço qui us era degut per lo dit seynor rey, e trobe que us són deguts ab una carta sua tramesa a·n Bertran Desvall, escrivà seu, per vostres cavalleries de ·IIII· ayns qui foren fenits la vespra de sent Miquel del ayn de ·MCCXC_e_VII·, viginti septem millia et nongenti quinquaginta solidi iaccenses, abatudes totes pagues e acorriments qui·s trobassen que aguéssets aüts tro a aquí. Ítem, vos són deguts del [t]emp[s] del senyor rey n'Amfòs de bona memòria ab un albaran d'en Dalmau Suyn[er], [la]donchs [...] senyor rey n'Amfòs, tria millia septingenti triginta quinque solidi et quatuor denarii iaccenses, et duo millia ducenti [triginta sex] solidi Barchinone. Ítem, vos són deguts per les ·XXV· cavaleries que prenets sobre·ls cofres del senyor rey [...] d'aquest ayn [que] comença lo dia de sent Miquel qui passat és e fenirà la vespra de sent Miquel primervinent [del] ayn de ·MCCXCVIII·, duodecim millia quingenti solidi iaccenses, e axí monta tot ço qui degut vos és per les rahons damunt dites quadraginta quatuor millia centum octuaginta quinque solidos et quatuor denarios iaccenses et duo millia ducentos triginta sex solidos Barchinone, dels quals yo no trob que Bertran Desvall, sobre qui [us] eren assignats, ne altre vos aya fet paga dels damont dits diners, segons que a mi és cert per lo dit Bertra[n] de qui yo me·n só certifficat e per lo comte que a mi ha retut. És cert emperò que yo e recobrat de vós l'a[lbarà] del senyor rey e l'albaran d'en Dalmau Suyner [...]. De les quals coses vos mane fer aquest albaran segelat ab mon segell, que fo escrit en València, dimarts ·III· dies en març anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· ·VII_o·. Et nos providerimus et velimus quod medietas dicte quantitatis peccunie per nos dicto nobili Iohanni Eximeni debite persolvatur eidem de denariis decime regni Aragonum per dominum Papam nobis concesse que in festo sancti Iohannis menssis Iunii proxime venienti nobis solvi debet, de qua vobis responderi mandamus. Et alia medietas de peccunia decime preterque solvenda erit in festo Natalis domini proxime venturo. Ideo vobis dicimus et mandamus quatenus de denariis decime que in festo sancti Iohannis iamdicto ut predicitur solvi debet, quam vos nomine nostro recepturus estis, solvatis predicto nobili vel cui voluerit loco sui medietatem quantitatis peccunie supradicte, aliam vero medietatem dicto nobili faciemus solvi de decima que erat in predicto festo Natalis domini persolvenda. Nos enim albaranum dicti Arnaldi de Bastida in cancellaria nostra recuperari fecimus et ad cautelam nostre curie lacerari. Et facta solucione recuperetis ab eo presentem literam cum apocha de soluto. Datum Valencie, ·IIII_o· nonas Marcii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· ·VII_o·.

117. 1298, abril, 13. València. Bernat de Llívia comunica a Bernat de Sarrià la llista de pagaments que han de fer-se per cavalls armats i alforrats a les persones que participaren amb el rei en la campanya militar contra Alfama, al regne de Múrcia. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 493. A·n Bernat de Sarrià, de part d'en Bernat de Líbia, faç-vos saber que los deyús scrits que foren ab lo senynor rey en lo regne de Múrcia com lo senynor rey près Alfama, han donat a·n Berenguer Ça_Riera, metge del dit seynor rey, la quitació de ·I· dia e yo hé-ó manat levar de lur compte per en F[errer] Descortell, tinent loch meu en lo dit regne de Múrcia, ab consiència del senynor r[ey] són les quantitats dejús scrites: Lo noble en Jacme P[eres], per ·XXX· cavals armats a raó de ·VI· sous per caval armat, que fa CLXXX sous; en Bernat de Cruylles, per ·VIII· cavals armats a raó de ·VIII· sous per caval armat, XLVIII sous, e ·III· cavals alforratz a raó de ·II· sous, ·VI· sous; en Bernat de Vilamur, per ·V· cavals armatz, ·XXX· sous; en Ramon d'Urig, per ·V· cavals armatz e per ·IIII· cavals alforratz, XXXVIII sous; do[n] Ato de Lisó, ·I· caval armat e ·XII· alforratz, ·XXX· sous; don Pero Çabata, ·V· cavals armatz e ·V· alforratz, XL sous; Gonçalbo Exeméniz d'Arenós, ·III· cavals armatz, ·XVIII· sous; don Ferran Garcés de Roda, ·II· cavals armatz, ·XII· sous; Alfonso Pèriç, ·II· caval[s] armats, ·XII· sous; en Puigmoltó, ·I· ca[val] armat, ·VI· sous; en Bernat Çarovira, ·I· caval armat, ·VI· sous; Rodrigo de Biscarra, ·X· cavals armats e ·III· alforrat, LXVI sous; Garcia Lópiç d'Ançano, ·I· caval armat, ·VI· sous; Martí Ferràndiç, ·I· caval armat, ·VI· sous; en P[ere] de Bonvilar, ·I· caval armat, ·VI· sous; Berenguer de Claramunt, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Pelegrí Dezpont, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Exemén Lópiç d'Auhero, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Pero Lópiç de Biscarra, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Ruy Sanxis d'Almenara, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Garcia Ferràndez de los Fayos, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Johan Garcés de Jánoes, per ·II· cavals armats, ·XII· sous; Garcia Matheu, alcayt de Montagut, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Marco Garcia, per ·I· caval armat, ·VI· sous; Vicent de Sexona, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; Ruy Sanxis d'Ayvar, per ·I· cavall alforrat, ·II· sous; Ferran Pèriç Costa, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; Garcia Pèriç de la Cabreyana, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; Bonajunta, per ·II· cavals alforratz, ·IIII· sous; Guillem de Clarà, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; Lop Ortiç, per ·I· caval alforrat, [·II· sous]; P[...]z, adalill, per ·I· cavall alforrat, ·II· sous; Francesch [Or]tiç, per ·I· caval alforrat, ·II· sous, Johan Ferràndeç de Jahén, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; Ferran Pèriç de Castelló, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; P[ere] Andreu d'Òdena, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; Pero Bono, adalill, per ·I· caval alforrat, ·II· sous; en P[ere] de Meala, alcayt de Alacant, per ·VIII· cavals armats, XLVIII sous, et totz aquests damun dits qui estan en lo regne de Múrcia prenen ·VI· sous per caval armat e per caval alforrat ·II· sous per ordenament del senynor rey axí com damunt és dit. Et munten per tot les quantitatz damun dites ·DCXLVI· sous reals. Ítem, aquests dejús scrits anaren ab lo senynor en lo dit regne de Múrcia, als quals deu ésser fet compte a raó de ·VIII· sous per caval armat e ·IIII· sous per caval alforrat, los quals donaren axí com damunt és dit la quitació de ·I· dia al dit Berenguer Çariera, ço és a saber, lo noble en Felip de [...] per ·XVI· bèsties a raó de ·II· sous per bèstia, XXXII sous; Pero Xeméniç de B[...], per ·II· cavals armatz e per ·III· cavals alforratz, ·XXVIII· sous; Ferran Lópiç de Luna, per ·VI· bèsties, ·XII· sous; Alfonso Martínez de Morella, per ·I· cavall armat, ·VIII· sous; Galceran de Vilanova, per ·I· caval armat, ·VIII· sous, Salvador de Terol, per ·I· caval armat, ·VIII· sous; Andreu Pèriç, per ·I· caval armat, ·VIII· sous; Enrigo Quintavayl, per ·I· caval armat, ·VIII· sous; Martí Xeméniç Romeu, per ·I· caval armat e per ·I· caval alforrat, ·XII· sous; Exemén Pèriç Romeu, per ·I· caval armat, ·VIII· sous; Sanxo Xeméniz de Tormos, per ·III· cavalls armatz, ·XXIIII· sous; Ramonet de Riu_sech, per ·II· cavals armatz, ·XVI· sous, micer Thomàs de Pròxida, per ·II· cavals armats, ·XVI· sous; Exemén Pèriç d'Arenós, per ·III· cavals armatz, ·XXIIII· sous; Francisco de Pròxida, per ·IIII· cavals armatz, XXXII sous; Puyalt, per ·I· caval alforrat, ·IIII· sous, e axí munte ço que yo hé abatut e deig abatre de lur compte als desús ditz qui anaren ab lo senynor rey e·l regne de Múrcia ·CCXLVIII· sous, les quals quantitats damun dites que deuen ésser pagades a·n Berenguer Çariera són en suma octingentos nonaginta quatuor solidi regalium. Scripta Valencie, ·XIII_o· Aprilis anno ·XV_o· octavo. [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...]

122. 1298, novembre, 12. Alzira. El consell municipal d'Alzira fa un escrit dirigit a tota mena d'oficials i autoritats pel qual els comunica que el rei Jaume II ha atorgat a aquesta vila un privilegi de franquesa de lleuda, pes, peatge, portatge i mesuratge durant deu anys per tots els seus dominis, i que el portador de la present, Pere Destorrents, és veí d'Alzira i li ha de ser respectada la franquesa. Notari, Berenguer Serra, notari públic d'Alzira. Pergamí original. ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 991. Als amats e honrats batles, justícies, jurats, leudés, peatgés e tots altres officials loch de seynoria tinents als quals la present pervendrà, de nós, la justícia e jurats e bons hòmens de la vila d'Algezira, salut e dilecció. Fem-vos saber que·l senyor rey ha donada e atorgada franchea ab son privilegi a tots los habitadors presents e esdevenidors de la vila d'Algezira e de tot lo terme d'aquella, ço és a saber, de tota leuda, pes, peatge, portatge e messuratge per tota la senynoria sua, conquesta e a conquerir, segons que lo translat del dit privilegi dejús translatat veurets ésser contengut: ·II_e· idus Novembris anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· ·VIII_o·, hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quodam privilegio domini regis sigillo cereo mayori pendenti sigillato, cuius series sich habetur: Nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie, Murcie comesque Barchinone ac sancte romane ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, atendentes sincere devocionis et fidelitatis afectum quem vos, fideles nostri homines de Algezira erga predecessores nostros et nos gesistis et geritis erga nos, nec minus fidelia et grata servicia per vos nobis impensa et que speramus per vos exhiberi in antea graciora, idcirco, gratis et ex certa sciencia de gracia speciali enfranquimus et franquos facimus, quitios et inmunes vos, predictos et singulos homines ville de Algezira et terminorum eius per decem anos primos venturos et ad data presentis carte in antea continue numerandos ab omni lezda, pensso, pedagio, portatico et mensuratico per universa et singula loca terre et dominacionis nostre adquisita et adquirenda, tam per mare quam per terram quam eciam aquam dulcem, ita quod de mercibus sive rebus vestris quas vobiscum defferetis seu portabitis seu defferri aut portari pro vobis facietis, non solvatis nec solvere teneamini in aliquo seu aliquibus locis terre et dominacionis nostre adquisitis et adquirendis aliquam lezdam, penssum, pedagium, portaticum seu mensuraticum per decennium antedictum quamdiu infra dictum decennium habitatores fueritis dicti loci de Algezira seu terminorum eiusdem. Mandantes procuratoribus, baiulis, lezdariis, pedagiariis et universis aliis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod hanc graciam et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari per decennium antedictum ut superius continetur, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua racione. Datum Murcie, undecimo kalendas Februarii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· septimo. Sigillanda. Per la qual cossa pregam e requerim la vostra discreció axí com podem e sabem que cascun de vós en vostra jurisdicció observets e mantengats lo damunt dit privilegi en totes coses e per totes a·n P[ere] Deztorents, lo qual en P[ere] Destorents vos certificam e us feem certs per la present que és vehí e habitador de la vila d'Algezira e aquí ten sa casa e son capmayor e ha estat de ·XX· anys ançà, e açò us pregam que façats per amor de nós car en semblants coses e mayors som aparellats vostres pregàries hobeyr. Datum Algezire, ·II_e· idus Novembris anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· ·VIII_o·. Signum Berengarii Serra, notarii publici Algezire et curie eiusdem, qui hec scripsit et translatavit loco, die et anno prefixis. [...] [...] [...] [...] [...] [...]

134. 1299, novembre. 5. s.l. Ramon Gonçalbo, notari de la tinença de les Coves, reconeix deure 60 sous a fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, per l'arrendament del forn de la Salzedella per un any a partir del dia de Sant Martí. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 717. Ramon Goçalbo, notari de la tinença de les Coves, scientment atorch e regonech mi deure a vós, sényer frare Arnau de Baynuls, comanador de Paníschola, o a qui volretz, sexanta uyt sous de reals de València per rahon del dret a vós pertayent de lo forn de la Salzadela que de vós hé comprat de sen Martí primervinent a ·I· an, los quals ·LXVIII· sous promet a vós o a qui vós volretz pagar segons que és acostumat o axí com vós volretz a la vostra volentat, e a açò atendre oblich mos béns on que sien. En testimoni de la qual cosa açò escriví de la mia man hi í posí mon segel, ço és a saber, nonas Novembris anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·XV_o· ·IX_o·.