[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1275, febrer, 20 i 21. Sogorb.
Garcia Sanxis, porter del rei, Arnau Escrivà, batle de la ciutat de València, i Miquel de Canemàs,
clergue i procurador del bisbe Arnau, de Tortosa, presenten al consell municipal de Sogorb
unes cartes del rei en què, segons el manament del papa, ordena que lliuren al bisbe de
Tortosa tots els drets del bisbat de Sogorb, i també lliuren una altra carta del dit batle Arnau
Escrivà donant poders al porter Sanxis per a fer complir això o, si el consell de Sogorb no
vol col·laborar, ser ell qui en done possessió al delegat del bisbe de Tortosa. Al dia següent
el justícia i jurats de Sogorb responen que estan disposats a complir els manaments reials.
En són testimonis del primer dia Pere de Monçó, batle, Pere de Calataiud, justícia, Pasqual de
Ferrera i Sanxo Munyós, jurats, Assalit, Martín Ballester i altres prohoms de Sogorb. I de la
resposta del consell Martín Ruiz, Miquel Garcia, Garcia Peres d'Osa, Eximén Peres d'Osa,
Diego de Santa Cruz, Ortí Sanç, Joan Peris de Busquet i Joan Berenguer.
Notari Guillem Albert, notari públic de València.
Pergamí original.
ACV, pergamí núm. 3911.
kalendas Marcii, in presencia et testimonio Petri de Montesono, baiuli, Petri de Calataiubo,
iusticie, Pascasii de Ferraria, Sancii Muynoz, iuratorum, Assalliti, Martini Ballistarii et quorundam
aliorum proborum hominum de Sogorb, Garcia Sanxiz, porterius domini illustrissimi
regis Aragonum ex parte eiusdem domini regis, et Arnaldi Scribe, baiuli Valencie civitatis
et procuratoris totius regni eiusdem, et Michael de Canemas, clericus et procurator domini
Arnaldi, Dei gracia episcopi Dertusensis, obtulerunt baiulo, iusticie, iuratis et toti concilio de
Sogorb quandam literam domini regis predicti appertam sigillatam cum sigillo eiusdem cere
minore fixo, et quandam aliam literam dicti baiuli Valencie civitatis et procuratoris eiusdem
regni sigillatam cum suo sigillo cere fixo. Forma autem litere domini regis hec est:
Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, fidelibus suis probis hominibus et toti concilio hominum
Sogorbii, salutem et graciam. Noveritis quod hoc anno cum nos essemus Lugduni desemparavimus
domino Pape ecclesiam Sogorbii ut ipse ordinavit de eadem sicut sibi videretur expedire.
Et postea cum nos redivissemus de curia, dominus Papa scripsit nobis ut faceremus tradi
dictam ecclesiam episcopo Dertusensi et quod faceremus ei de iuribus pertinentibus ad ipsam
ecclesiam plenarie responderi, unde vobis dicimus et mandamus firmiter quatenus respondeatis
integre dicto episcopo Dertusensi vel cui ipse mandaverit loco sui de omnibus iuribus ad
eandem ecclesiam pertinentibus et non alicui alii persone aliqua racione, nam dictus episcopus
Dertusensis debet tenere dictam ecclesiam donec dominus Papa ordinaverit aliter de eadem,
et hoc aliquatenus non mutetis.
Datum Tarrage,
Tenor litere dicti baiuli et procuratoris sic incipit:
tot lo regne, als amats seus al batle e a la justícia, als jurats e als prohòmens de Sogorbh,
salut e dilecció. Fem-vos saber que nós havem reebuda carta de manament
del seynor rey en esta manera:
Urgelli, et dominus Montispesulani, fideli suo A. Scribe, baiulo Valencie et procuratori regni
eiusdem, salutem et graciam. Noveritis quod hoc anno cum nos essemus Lugduni desemparavimus
domino Pape ecclesiam Sogorbii ut ipse ordinavit de eadem sicut sibi videretur expedire.
Et postea cum nos redivissemus ad regnum nostrum, dominus Papa mandavit nobis per
literas suas ut de dicta ecclesia et iuribus pertinentibus ad eandem faceremus episcopo Dertusensi
plenarie responderi. Quare mandamus vobis quatenus faciatis tradi dicto episcopo predictam
ecclesiam et responderi ei de iuribus pertinentibus ad eandem et deffendatis eum in
dicta ecclesia donec dominus Papa ordinaverit aliter de eadem.
Datum Tarrage,
vos manam que, vistes les presens, encontinent liurets e deliurar fassats al bisbe de
Tortosa o al procurador seu per nom en Michel de Canamàs en loc d'eil, la dita
[ecclé]sia de Sogorbh ab tots los drets pertaynens ad aquela ecclésia, e que dels drets
que pertaynen ne deuen ésser de la dita ecclésia responats e feés respondre al dit
bisbe de Tortosa o al dit procurador seu e no a nuila altra persona, e aquel bisbe
o
part del seynor rey e de la nostra entrò que altre manament ajats del dit seynor
rey o de nós en loc d'eil. Et açò no mudets per res ans vos pregam que fassats en
tal guisa que nós vos hajam que grair e que
en totes coses. En altra manera sapiats que si açò no complits o complir no féts axí
com damunt és dit, que nós enantarem contra vós e
segons lo manament del seynor rey per la dita rahó a nós feit. Et d'açò altres letres
ne manament de nós no esperets.
Quibus literis lectis antedictis, dictus Garcia Sanxiz, volens facere eis fidem plenam
de mandato quod habebat super dicto negocio a procuratore predicto, ostendit eis quandam
literam dicti procuratoris tenor cuius sic incipit:
sia manifesta cosa com nós, A[rnau] Scrivà, batle de València e procurador per
lo seynor rey en tot lo regne, per zo cor havem haüt manament del seynor rey
e per sa carta que fassam liurar l'església de Sogorbh al bisbe de Tortosa e tots los
dretz pertaynens a aquela, que avem tramesa nostra carta de manament e translat de
la dita carta del seynor rey al batle e a la justícia e als prohòmens de Sogorbh que
deliuren la dita eglésia [al] [dit] bisbe o a
totz sos dretz segons que en la dita letra vostra a éls tramesa és contengut, et si açò
fer no volran, que nós los en forçarem de part del seynor rey. [E] per auctoritat del
seynor rey volem e atorgam a vós, en Garcia Sànxiz, porter del seynor rey que vós
en loch de nós puschats forçar e destréyner tots eils qui contra açò vendran, e que
hi façats tot ço que nós hi puríem fer si personalment aquí erem, e que mantengats
e def[fenats] lo dit bisbe de Tortosa o son procurador damunt dit en la possessió
de la dita església ab tots sos drets, liurant la dita església a éls si
e prohòmens de Sogorbh açò complir no volran segons lo manament nostre a éls
tramés, manans a tots aquels qualsque sien qui esta carta veuran que sien a vós valedors
e ajudadors a les dites coses a complir quant que quant per nós ne seran demanats
de part del seynor rey e de la nostra, per què nós, per auctoritat del seynor
rey manam a vós, en Garcia Sànxiz damunt dit, que les damunt dites coses complats
e complir fassats de part de nós, en tal manera que nós vos ajam que grahir e que
nós ni vós no
Et dicti baiulus, iusticia et iurati atque totum concilium de Sogorb, volentes deliberare
super premissis, petierunt sibi copiam fieri de predictis literis et retinuerunt sibi deliberacionem
usque in crastinum, videlicet
concilium Sogorbii dederunt predicto Garcie Sanxiz et Michaeli de Canamas, procuratori
episcopi Dertusensis, responsionem suam in scriptis, cuius responsionis tenor talis est:
carta del seynor rey a vós, Garzía Sánchiz, portero del seynor rey e a Michel de
Canamás, en la qual carta del seynor rey se contiene e manda a nós que los dreitos
de la esglesia de Sogorb que liuremos al bisbe de Tortosa o a qui él querrá en son
logar, porque nós somos appareyados de responder de todos los dreitos e de las
[ren]das de la esglesia de Sogorb e de darlas aly do el seynor rey manda.
Quod est actum in Sogorbio, die et anno prefixis, presentibus testibus Martino Ruyz,
Michaele Garcia, Garcia Petri de Osa, Eximino Petri de Osa, Diego de Sancta [Cruce?],
Ortino Sancii, Iohanne Petri de Buscheto et Iohanne Berengarii, et pluribus aliis vicinis et
habitatoribus Sogorbii.
Ego Guillelmus Arberti, notarius publicus Valencie et tocius regni eiusdem, qui huic
presentacioni predictarum literarum interfui et ipsas vidi et legi et de mandato dictorum Garcie
Sanxiz, porterii domini illustrissimi regis Aragonum, et Michaelis de Canamas, clerici
et procuratoris venerabilis domini patris episcopi Dertusensis, omnia supradicta in publicam
formam redegi et scripsi cum raso et emendato in
in
et signum meum hic apposui loco, die et anno prefixis.
1296, juny, 17. Setge d'Elx.
Bernat de Llívia, escrivà de ració del rei, comunica a Bernat de Sarrià, conseller reial, que són
deguts uns diners a Miquel Garcia, alcaid de Favanella, per quitació dels dos cavalls armats
amb els quals havia participat en el setge d'Oriola en la host reial.
Inserit en altre albarà de Guillem de Solanes, escrivà reial, dirigit al mateix Bernat de Sarrià en
el qual li indica que ha pagat a dit Miquel Garcia una part del deute. Datat a Barcelona el
4 de maig de 1298.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 456.
Al honrat en Bernat de Serrià, conseyler del seynor rey, de part d'en G[uillem] de
Solanes, del dit seynor rey scrivà. Faç-vos saber que en Miquel Garcia, alcayt
de Favanela, ha liurat a mi
ració del dit seynor rey, en la forma que
A
Garcia, alcayt de Favanela, són deguts per quitació de
tenguts en servii del seynor rey, de diluns
que fo ab lo seynor rey en lo setge d'Oriola, tro per tot lo mes de juyn del
dit an que són
deu a escrivà de ració per quitació de
Scripta in obsedione Eltxi,
dit seynor rey scrivà, aya pagat al dit [Mi]quel Garcia de la quantitat e
contenguda en preu de cartes que trasch de la scrivania,
et axí romanguen a él a pagar, de la dita quantitat en lo dit albarà con[tengut],
quadringentos oct[uaginta solidos] Barchinone. Certefich-vos-en per aquest albarà sagelat
ab mon sagel.
Scrit en
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1296, desembre, 18. Alzira.
Jaspert, vecomte de Castellnou i procurador general del regne de València, comunica a fra
Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, que ha rebut una carta
del rei Jaume II manant que resolga la queixa del monestir de Benifassà sobre el fet que no
eren obligats a comprar la sal en dita localitat de Peníscola. Per aixó mana al comanador
que no embargue béns del monestir mentre no hi haja una resolució del plet per part de
Ramon de Savila.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 287.
Al honrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníschola, de nós en
Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Cast[ell]nou e procurador del regne de
València per lo senyor rey, saluts e bona am[or]. [Fem]-vos saber que de part del abbat
e del convent del monestir de Benif[açà] [ha] esta[t] a nós demostrada una carta
del senyor rey e
aytal:
fideli suo Raym[un]do de [Vil]lario, iudici curie sue, salutem et graciam. Cum venerabilis
et religiosus vir magister milicie Templi aserat abbatem et conventum monasterii de
Benifaçano de[ber]e uti et recipere de sale gabelle Paniscole, abbate et convento predictis in
contrarium aserentibus se non debere nec consuevisse uti nec recipere de sale predicto sed de
quocumque sale voluerint, et super hoc diu sit inter eos contencio su[s]citata, idcirco, mandamus
et dicimus vobis quatenus, vocatis qui fuerint evocandi, inquiratis super predictis diligentissime
veritatem et quicquid super predictis inveneritis faciatis debite execucioni mandari
et inviolabiliter observari. Nos [en]im per presentes mandamus procuratori regni Valencie vel
eius locumtenenti quod ad requisicionem vestri mand[etis] [execu]cioni debite quicquid super
predictis duxer[iti]s decernendum. Interim vero volumus et mandamus quod pr[ocura]tor
predictus cesset conpellere dictum abbatem et conventum re[cip]ere de sale [g]abelle Paniscole
supradicte, comissione per nos iam facta fideli nostro Petro de Libiano, baiulo regni Valencie
generali, quantum ad hoc in aliquo non obstante.
Datum Barchinone, tercio idus Novembris anno Domini
del senyor rey e de la nostra vos requerim que vós, lo dit abba[t] e convent del dit
monestir, no destrengats ni destrényer façats de reebre de la sal de la gabella damunt
dita en alcuna manera entrò que
contrast, segons que en la dita carta del senyor rey és contengut, ans si penyores alcunes
al dit abbat e convent del dit monestir per aquesta rahó feytes avets, aqueles,
encontinent vistes les presens, los restitueschats. E açò per alcuna rahó no mudets.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1297, setembre, 3. València.
Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, comunica a Guerau
de Banyeres, alcaid de Culla i procurador del noble Guillem d'Anglesola, senyor d'aquesta
tinença, que ha comparegut davant ell fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola
de l'orde del Temple, explicant-li que els guardes del monopoli de la sal havien detectat
una càrrega il·legal en Sant Mateu en mules que eren de la tinença, per la qual cosa foren
embargades per la justícia d'aquesta localitat i lliurades a l'orde del Temple i, en resposta,
gent de Culla havia pres per la força diversos ramats d'Albocàsser, senyoria templera. El
vescomte li diu a l'alcaid que, si considera il·legal l'embargament de les mules amb sal, que
li presente una denúncia ja que ell és l'únic competent i que no poden prendre represàlies
pel seu compte, per la qual cosa li mana que torne immediatament els ramats d'Albocàsser
que han pres.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 317.
Al amat e honrat en Gerau de Bayneres, alcayt de Culla e procurador del nobble
en G[uillem] d'Anglesola, de nós en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de
Casteyllnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, salut e honor.
Comparech denant nós l'onrat frare R[amon] Çaguàrdia, comanador de Paníscola
per la orde de la cavaleria del Temple, e dix e proposà denant nós que com per manament
del senyor rey aquells qui són guardadors de la gabella de la sal de Paníscola
aguessen feytes destrényer e emparar en la villa de Sen Matheu, per la justícia del
dit loch, algunes bèsties que era dit que eren de la tinença del nobble G[uillem]
d'Anglesola per ço cor portaven sal d'altruy loguar que no era de la gabella de
Paníscola, les quals bèsties foren liurades per lo dit justícia de Sen Matheu al dit
comanador de Paníscola o a sos hòmens per la rahon damunt dita car portaven sal
vedada enfre
les dites bèsties liurades foren al comanador damunt dit, vós, sens tot desafiament e
sens tota altra rahó, avets corregut lo terme d'Albocàcer e d'alguns altres loguars de
la dita casa del Temple e d'aquells avets treytes e ab vós menades
de bestiar menut e gros, les quals bèsties eren dels lurs hòmens.
Per ço dehim e manam a vós de part del senyor rey e de la nostra us requerim
e us amonestam que, si axí és la veritat del dit feyt, de mantinent retats e
restituats als hòmens de la dita tinencia del Temple tot lo bestiar damut dit e totes
les coses que d'aquells ajats preses e retengudes per la dita rahó car, si los frares del
Temple damunt dits, a tort e sens rahó, avien preses les bèsties desús dites que eren
de la tinencia del nobble en G[uillem] d'Anglesola, no era donat a vós per vostra
actoritat de peynorar la dita tinència del Temple ni
nós que d'ells donar dret vos deguéssem.
On si axí és que vós per vostra actoritat per la dita rahó ajats peynorats
los dits hòmens e levat a ells lo bestiar damunt dit, dehim e manam a vós en lo
nom desús dit que, tantost vistes les presents, aquell bestiar als dits hòmens retats
e restituats e totes les altres coses que a eills levades avets. En tal manera faens que
del dit bestiar ni de les altres coses neguna res amagar ni abseguar no
car nós som aparelats en nom e en veu del dit senyor rey que, si dels dits hòmens
de la tinença del Temple o dels aministradors d'aquella tinència alguns clams vós
avets per les dites bèsties ab la dita sal preses o en altra manera, nós som aparelats
de fer a vós compliment de dretura. En altra manera, si ell dit bestiar vós als dits
hòmens de la dita tinència del Temple no retíets e les altres coses que per la dita
rahó preses los avets, segons que a nós és donat a entendre per lo comanador
desús dit, feyta a nós fe d'açò, enantaríem contra vós en aytant com deguéssem
justícia migansant.
1298, gener, 31. València.
Arnau Sabastida, mestre racional del rei, fa un albarà de liquidació del deute que té la corona
amb el noble Gombau d'Entença per les cavalleries que tenia assignades sobre rendes
d'Aragó i la pèrdua que havia patit de les corresponents als comtats de Ribagorça i Pallars.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 753.
[Inserida en un altre document datat a Barcelona el 29 d'octubre de 1299].
Jo, n'Arnau Sabastida, maestre racional de la cort del seynor rey, atorch a vós, noble
en Gombau d'Entença, que avets comptat ab mi de ço qui us ere degut per
lo dit seynor rey, per defaliments e esmenes de vostres cavaleries d'aquest any de
que us són deguts
asignà en les peites e els esdeveniments de Darocha e de ses aldees, dels quals no
avets res aüt segons que a mi és cert per en Bertran Desvall, qui aquest ayn ha coyllits
los diners de Darocha e de ses aldees per lo seynor rey.
Ítem, trobe que us són deguts
de les rendes de Ribacurssa e de Payllars qui us són assignades per cavaleries per
aquest any, per rah[on] [dels] [dits] [l]och[s] qui foren donats al noble en Felip de Toluga
[...] [...]ytant.
Ítem, vos són deguts
defaliments de Ribacurssa [e] [de] Payllars [per] [aquest] [ayn] [...] per ço quan vos fo
levada la vegueria, el merinat e la sobrejunteria de Ribarcurssa e de Payllars, qui
tenets per cavaleries, de la qual cosa yo son cert que us era assignat e que us fo
d[on]at segons que dejús és dit. E axí monten totes les quantitats damunt dites a
vós degudes per lo dit seynor rey d'aquest ayn,
solidos et tres denarios iaccenses.
segelat ab mon segell.
Qui fo feyt en València,
septimo.
1298, març, 4. València.
El rei Jaume II comunica al seu escrivà Bertran Desvall que ha comparegut davant ell el noble
Joan Eximenis d'Urrea amb un albarà signat per Arnau de Sabastida, mestre racional de la
cort, en el qual li reconeix tota una sèrie de deutes que té la corona amb dit noble, fins i
tot de temps del rei Alfons, per diverses cavalleries. El rei mana que se li pague per meitats
amb les rendes de la dècima eclesiàstica que ha de cobrar-se al regne d'Aragó properament.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 345.
ac sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitanus generalis, fideli scriptori suo
Bertrando de Vallo, salutem et graciam. Presentavit in curia nostra nobilis Iohannes Eximeni
de Urrea quendam albaranum fidelis nostri Arnaldi de Bastida mag[istri ra]cionalis curie
nostre sequentis tenoris:
e regonech a vós, noble en Johan Xeméniç [d']Urrea, que avets comptat ab mi de
ço qui us era degut per lo dit seynor rey, e trobe que us són deguts ab una carta
sua tramesa a
foren fenits la vespra de sent Miquel del ayn de
et nongenti quinquaginta solidi iaccenses,
trobassen que aguéssets aüts tro a aquí.
Ítem, vos són deguts del [t]emp[s] del senyor rey n'Amfòs de bona memòria
ab un albaran d'en Dalmau Suyn[er], [la]donchs [...] senyor rey n'Amfòs,
septingenti triginta quinque solidi et quatuor denarii iaccenses, et duo millia ducenti [triginta
sex] solidi Barchinone.
senyor rey [...] d'aquest ayn [que] comença lo dia de sent Miquel qui passat és e
fenirà la vespra de sent Miquel primervinent [del] ayn de
millia quingenti solidi iaccenses,
damunt dites
denarios iaccenses et duo millia ducentos triginta sex solidos Barchinone,
trob que Bertran Desvall, sobre qui [us] eren assignats, ne altre vos aya fet paga dels
damont dits diners, segons que a mi és cert per lo dit Bertra[n] de qui yo me
certifficat e per lo comte que a mi ha retut. És cert emperò que yo e recobrat de
vós l'a[lbarà] del senyor rey e l'albaran d'en Dalmau Suyner [...].
De les quals coses vos mane fer aquest albaran segelat ab mon segell, que fo
escrit en València, dimarts
Et nos providerimus et velimus quod medietas dicte quantitatis peccunie per nos dicto
nobili Iohanni Eximeni debite persolvatur eidem de denariis decime regni Aragonum per
dominum Papam nobis concesse que in festo sancti Iohannis menssis Iunii proxime venienti
nobis solvi debet, de qua vobis responderi mandamus. Et alia medietas de peccunia decime
preterque solvenda erit in festo Natalis domini proxime venturo. Ideo vobis dicimus et mandamus
quatenus de denariis decime que in festo sancti Iohannis iamdicto ut predicitur solvi
debet, quam vos nomine nostro recepturus estis, solvatis predicto nobili vel cui voluerit loco
sui medietatem quantitatis peccunie supradicte, aliam vero medietatem dicto nobili faciemus
solvi de decima que erat in predicto festo Natalis domini persolvenda. Nos enim albaranum
dicti Arnaldi de Bastida in cancellaria nostra recuperari fecimus et ad cautelam nostre curie
lacerari. Et facta solucione recuperetis ab eo presentem literam cum apocha de soluto.
Datum Valencie,
1298, abril, 13. València.
Bernat de Llívia comunica a Bernat de Sarrià la llista de pagaments que han de fer-se per cavalls
armats i alforrats a les persones que participaren amb el rei en la campanya militar contra
Alfama, al regne de Múrcia.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 493.
A
que foren ab lo senynor rey en lo regne de Múrcia com lo senynor rey près Alfama,
han donat a
yo hé-ó manat levar de lur compte per en F[errer] Descortell, tinent loch meu en lo
dit regne de Múrcia, ab consiència del senynor r[ey] són les quantitats dejús scrites:
Lo noble en Jacme P[eres], per
armat, que fa CLXXX sous; en Bernat de Cruylles, per
en Bernat de Vilamur, per
cavals armatz e per
armat e
XL sous; Gonçalbo Exeméniz d'Arenós,
Garcés de Roda,
sous; en Puigmoltó,
sous; Rodrigo de Biscarra,
d'Ançano,
de Bonvilar,
sous; Pelegrí Dezpont, per
caval armat,
d'Almenara, per
armat,
alcayt de Montagut, per
de la Cabreyana, per
sous; Guillem de Clarà, per
[
alforrat,
de Castelló, per
Alacant, per
lo regne de Múrcia prenen
ordenament del senynor rey axí com damunt és dit. Et munten per tot les quantitatz
damun dites
Ítem, aquests dejús scrits anaren ab lo senynor en lo dit regne de Múrcia, als
quals deu ésser fet compte a raó de
alforrat, los quals donaren axí com damunt és dit la quitació de
Çariera, ço és a saber, lo noble en Felip de [...] per
sous per bèstia, XXXII sous; Pero Xeméniç de B[...], per
cavals alforratz,
Martínez de Morella, per
armat,
caval armat,
Romeu, per
per
sous; Ramonet de Riu_sech, per
per
caval alforrat,
als desús ditz qui anaren ab lo senynor rey e
quals quantitats damun dites que deuen ésser pagades a
en suma
Scripta Valencie,
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1298, novembre, 12. Alzira.
El consell municipal d'Alzira fa un escrit dirigit a tota mena d'oficials i autoritats pel qual els
comunica que el rei Jaume II ha atorgat a aquesta vila un privilegi de franquesa de lleuda,
pes, peatge, portatge i mesuratge durant deu anys per tots els seus dominis, i que el portador
de la present, Pere Destorrents, és veí d'Alzira i li ha de ser respectada la franquesa.
Notari, Berenguer Serra, notari públic d'Alzira.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 991.
Als amats e honrats batles, justícies, jurats, leudés, peatgés e tots altres officials loch
de seynoria tinents als quals la present pervendrà, de nós, la justícia e jurats e bons
hòmens de la vila d'Algezira, salut e dilecció. Fem-vos saber que
donada e atorgada franchea ab son privilegi a tots los habitadors presents e esdevenidors
de la vila d'Algezira e de tot lo terme d'aquella, ço és a saber, de tota leuda,
pes, peatge, portatge e messuratge per tota la senynoria sua, conquesta e a conquerir,
segons que lo translat del dit privilegi dejús translatat veurets ésser contengut:
sumptum a quodam privilegio domini regis sigillo cereo mayori pendenti sigillato, cuius
series sich habetur:
Nos Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie, Murcie comesque
Barchinone ac sancte romane ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, atendentes
sincere devocionis et fidelitatis afectum quem vos, fideles nostri homines de Algezira erga
predecessores nostros et nos gesistis et geritis erga nos, nec minus fidelia et grata servicia per
vos nobis impensa et que speramus per vos exhiberi in antea graciora, idcirco, gratis et ex certa
sciencia de gracia speciali enfranquimus et franquos facimus, quitios et inmunes vos, predictos
et singulos homines ville de Algezira et terminorum eius per decem anos primos venturos et
ad data presentis carte in antea continue numerandos ab omni lezda, pensso, pedagio, portatico
et mensuratico per universa et singula loca terre et dominacionis nostre adquisita et adquirenda,
tam per mare quam per terram quam eciam aquam dulcem, ita quod de mercibus sive
rebus vestris quas vobiscum defferetis seu portabitis seu defferri aut portari pro vobis facietis,
non solvatis nec solvere teneamini in aliquo seu aliquibus locis terre et dominacionis nostre
adquisitis et adquirendis aliquam lezdam, penssum, pedagium, portaticum seu mensuraticum
per decennium antedictum quamdiu infra dictum decennium habitatores fueritis dicti loci de
Algezira seu terminorum eiusdem. Mandantes procuratoribus, baiulis, lezdariis, pedagiariis et
universis aliis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod hanc graciam
et concessionem nostram firmam habeant et observent et faciant inviolabiliter observari per
decennium antedictum ut superius continetur, et non contraveniant nec aliquem contravenire
permitant aliqua racione.
Datum Murcie, undecimo kalendas Februarii anno Domini
Sigillanda.
sabem que cascun de vós en vostra jurisdicció observets e mantengats lo damunt
dit privilegi en totes coses e per totes a
Destorents vos certificam e us feem certs per la present que és vehí e habitador
de la vila d'Algezira e aquí ten sa casa e son capmayor e ha estat de
e açò us pregam que façats per amor de nós car en semblants coses e mayors som
aparellats vostres pregàries hobeyr.
Signum Berengarii Serra, notarii publici Algezire et curie eiusdem, qui hec scripsit
et translatavit loco, die et anno prefixis.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1299, novembre. 5. s.l.
Ramon Gonçalbo, notari de la tinença de les Coves, reconeix deure 60 sous a fra Arnau de Banyuls,
comanador de Peníscola de l'orde del Temple, per l'arrendament del forn de la Salzedella
per un any a partir del dia de Sant Martí.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 717.
Ramon Goçalbo, notari de la tinença de les Coves, scientment atorch e regonech
mi deure a vós, sényer frare Arnau de Baynuls, comanador de Paníschola, o a qui
volretz, sexanta uyt sous de reals de València per rahon del dret a vós pertayent de
lo forn de la Salzadela que de vós hé comprat de sen Martí primervinent a
quals
o axí com vós volretz a la vostra volentat, e a açò atendre oblich mos béns on que
sien. En testimoni de la qual cosa açò escriví de la mia man hi í posí mon segel, ço
és a saber,