Un memorial de la guerra contra el turc 2

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] 2. [Partida d'un clergue] [Nicolau Palerm] Nota. Dimecras, ha ·XXV· de agost, se

partí mossèn Francesch Cardona per València ab lo berguentí de Gaspar Palerm per anar a la Font Sancta, que s'és trobada que guarix de tot mal. 3. [Noves sobre el Turc] [Gaspar Basset] Nota. Divendres a ·XI· de juny, arribà huna barqua armada de Bogia la qual portà nova com Barba Rossa hauria presa la fortalesa de Alger. Per memòria. 4. [Mor un capellà en quarantena] [Gaspar Basset] Divendres, a ·XXVIII· de juliol any susdit, morí lo reverent mossèn Martí Vidal, prevere, a la Illa Plana, lo qual era allí detengut per los magnífichs morbes, per quant vania de València ý se deya que havia sospició en dita ciutat. Nostre Senyor lo haja col·locat en los sants àngells. Amén. 5. [Torna un eivissenc alliberat de captiveri] [Perot Tur] Lo dia de Asensió que comptam ·VIII· de maig 1532 arribà lo reverent mossèn Banet Arabí de Malorca ab una nau de biscaïns en la qual vingué en Visent Torres, Botja, lo qual era acampat de poder de turchs en Càl[l]er, ab vuyt vaxels que

donaren a través ý ab ·DCCC· catius cristians. Los turchs se salvaren ab tres vaxels que éran de lur companyia. Per memòria. 6. [Atac pirata a Santa Eulària] [Perot Tur] Nota. Dimecres, a ·XXV· de setembre 1532, arribà una fragata o bergantí de moros en el riu de Santa Aulària, ý aquí isqueren los moros ý anaren en el molí del Perral, lo qual és de n'Andreu Sala de Pere. Ý aquí pringueren onze persones ý alguns draps blanchs del molí draper. Las personas són las sagüents: Andreu Sala de Pera ý sa muller Damiana Torres; en Bernat Boter ý sa muller ý una fila donzela ý un filet ý un fil de M_o Agostí de Maria Bestart; ý en Johan Palau ý una fila d'en Jauma Palau, barater, donzella; ý un criat del demunt dit Johan Palau ý na Fransina, esclava de la senyora Aranyona, la qual havia portat blat al molí. 7. [Falconada dels turcs a la costa eivissenca] [Perot Tur] Nota. Divendres, que comptàvem ·X· de janer ·MDXXXIII·, vingué huna fragata o berguantí de moros al Carregador ý alí pringué en Ffrancesch Bru, fill de mossèn Ramon Bru, jurat de mà mitgana l'any present, ý lo seu majoral, qui·s deya Nicolau Genovès, los quals anaven a pexcar. Ý aprés anaren a la Torra Blanca de mossèn Francolí ý alí pringueren la muller de Bernat Sunyer, na Bramona, ab huna xica ý la filla de Johan Costa. Ý més pringueren en Pere Toni ab hun minyó. Ý, axí, feta la presa tiraren a Formantera. Ý sabuda que fonch la nova, vehent lo camí de la fragata, los regidors ý jurats armaren dos barcas dels Damians ý lo laüt d'en Xanxo de Dénia ý anaren en la nit a

Formantera. Ý lo disapte en l'alba se trobaren en la fragata a hun loch que·s diu lo Pujol ý aquella pringueren a força de armas, de què mataren quatre moros ý malnafraren molts. Ý dels nostros foren nafrat en Ffrancesch Sart ý en Johanot Bisbau ý en Corso. Ý axí vista la gran gràcia que·ns avia feta Déu, lo diumenge sagüent férem solempna profesó a la Verge Maria dels Sacors, fent-li lahors ý gràcias axí com és molta rahó. En Ffrancesch Sert morí de dita nafra a cap de dias. 8. [Moviments de l'armada espanyola] [Gaspar Basset] Nota. Disapta vespre, a ·X· del present mes, arribaren ·XVIII· galeras de l'emperador en lo port de Pormany, de las quals era capità don Àlvora del Maçan. [Antoni Joan de la Volta] Nota que dijous a vespre, que comptam a ·XX· de agost ·MDXXXIIII·, fóran aríbades deu galleras d'Espanya, les qualls és capità general lo senyor don Àlvoro Almeçan, les qualls vinguéran de Malorques a causa que anaven per a pindra una galera de turchs ý per nostra desdixa no la poguéran pindra. Hoch vinguéran a sequegar les vinyes ý melonàs de cascú qui tenien heretats. Ý açò per memòria. 9. [Conflicte entre la comunitat i la guarnició de la vila] [Antoni Joan de la Volta] Vuy disapta, que comptam a

·XXX· de janer any ·MDXXXV·, se fonch possat entradit en la nostra sglésia paroquial per lo reverent mossèn Rafell Francolí, prevere, official ý vicari general, a causa de serts dinés pringuéran dell senyor ar[c]habisbe per pagar los soldats que stan ací. Lo quall fonch capità general de dits soldats, lo nom dell qual se diu Martí Peris. Nostre Senyor per sa misericòrdia nos vulla fer gràcia que tot sia en remisió de nostras falltes ý culpes. Ý açò perquè sia notori a qualsevol persona, perquè en sert ya havia molt tal no·s trobava. Per memòria. [Perot Tur] Nota. A ·II· de juny de matí fonch levat lo entredit de la església de Yviça. Plàcia a Nostro Senyor Déu Jesuscrist may si n'í pos més. Sans ý bons que siam. 10. [Celebracions públiques per la presa de la fortalesa de la ciutat de Tunis i noves sobre la batalla] [Perot Tur] Nota. [Lo] [dia] [de] Sanct Roch, que comptàvem ·XVI· de agost ·MDXXV·, arribà hun laüt de avís de Malorcha ab lletras dels jurats de la ciutat donant-nos avís com havien sabut per via de Manorcha ý per huna nau que pasava per Mallorcha com lo emperador nòstron senyor ab son exèrcit havia presa la Goleta de Tunis ab la armada de Barba Rosa, ý havia tirat en la ciutat ý aquella havia presa ab molts catius cristians, ý que Barba Rosa seria ascapat; ý que, sabent talls novas los de Malorcha de la tant triünfant victòria, havien fetas grans gràcias a Déu ab molta alegria tocant n'Aloy; ý que per so havien

donat lo dit avís perquè nosaltres féssem altra tal. Per la qual cosa, ipso facto, nosaltres férem grans alegrias, so és la església repicant les campanas ý la terra tirant molts tirs de bonbarda determenant incontinenti los regidors de la terra, so és lo senyor governador, lo senyor vicari ý altres senyors, fossen fetas gràcias a Déu ý a la gloriosa Verge Maria manant ab crida publicada per los lochs acostumats totom generalment, axí hòmens com donas, fossen a la profesó per a fer gràcias a Déu de la tant triünfant victòria havia aguda lo senyor emperador. Ý axí fonch feta la profesó molt solemnament ab totas les confraries ab lurs pennons ý luminàries, ab la creu major ab set capes, com lo dia de Nostra Dona de agost. Cantant tostemps lo Te Deum laudamus, anaren a la església de la Verge Maria del Sacors ý de aquí anaren per les creus rodant la drasana. Anaren per tota la villa ý, essent en la església, digueren lo dit Te Deum laudamus, ab orga, fent tostemps lahors ý gràcias a Déu ý pregant-lo que per sa infinida misericòrdia ý bondat ý per mèrits de la gloriosa Verge Maria, mare sua ý advocada nostra, vulla guordar lo senyor emperador, ab tot son exèrcit ý vasals seus, ý dar-li tostemps victòria en aument de la sancta fe cathòlica, ý prosperar la emperial corona de la sacra cathòlica cesàrea majestat ý dar pau ý concòrdia entre la cristiandat fent tals obres que sien a lahor de Déu Jesuscrist, salvador nostro, qui per nosaltres ha escanpada la sua sanch preciosa. Aprés, lo dia de Sanct Bernat, arribà una nau de la platga de València ab gent de nostra terra donant-nos avís com era arribat hun correu de Sa Magestat an el [senyor] duch com havien presa la Goleta de Tunis a ·XXI· de juliol ab vuytanta velas en[tre] [ga]leras, galiotas ý fustas. Entre morts ý negats han passat dos_míla

moros [los] [que] han morts. Ý, a bé que la Goleta fos més fort que no·ns pensàvem, tant de gent com de artellaría, ab lo adjutori divinal la han presa ab pèrdua de trenta hòmens, cosa miraculosa. Enaprés han merxat devers la ciutat ý, vehent açò Barba Rosa, que Sa Magestat havia presa la Goleta ý que merxava devers la ciutat, lo dit Barba Rosa li hisqué a l'encontra ab ·LXXX_mília· ý ffonch huna gran batalla. Mes Nostro Senyor Déu, per sa infinida misericòrdia, donà la victòria an el senyor emperador, per hon ffonch [for]sat a Barba Rosa tornar-se·n a la ciutat. Ý, quant ffonch per entrar a l'alcasaner, trobà tancat ý no·l dexaren entrar ab la gent, sinó a ell a solas, lo qual [n]o gosà entrar per causa que sabé que los catius cristians se éran alsats ý avien degollats en suma de xexanta renegats hí·s feren forts, per hon, vist lo Barba Rosa no tenia ramey de fer-se fort, fugí, ab vint_mília moros que tenia fen retragorda, devers Bona, a hon tenia ·XV· galeras. Ý aquí se enberchà, ý és opinió que anà Alger. Nostro Senyor Déu Jesús, per infinida bondat lo vulla posar en mans ý poder del senyor emperador perquè sia castigat de tants mals que [ha] [fet] [a] [t]ants catius cristians, los quals, aprés de Déu, han tant cridat dient [an] [el] [nostro] [emperador]: " Veni [ad] [li]berandum nos et iam noli tardare", lo qual ab lo adjutori divinal ho ha fet. [Pro]ter hoc Nostro Senyor Déu lo prosper en aument de la sancta fe cathòlica [ý] a la hora de la sua fi Nostro Senyor Déu lo vulla col·locar ad gloriam paradisi ad qu[am] similiter nos perducat. Amen. Los catius cristians que·s trobaren en la presa de Tunis éran [ ·XX_mília·], los quals ne restaren richs per causa d'ésser primers en lo saco. 11. [Instruccions per als administradors de la comunitat] [Perot Tur] Nota. Dimecres, a ·XV· de satembre, fonch

determenat per la venerable comunitat que lo procurador major ý lo dels percassos que no exercitassen per la nova sabien de Barba Rosa fins que Déu nos milloràs les novas; ý que també los dits procuradors no fossen obligats a pagar a ningú, sinó tant solament les misas dels aniversaris generals; ý que tant temps quant estirien en los sobresehiments que tant temps tinguessen de gràcia de no pagar ningú quant tornarien axercitar. Per memòria. 12. [Atacs pirates al port i a la vila d'Eivissa] [Antoni Joan de la Volta?] Dimecres, que comptàvem ·XVIII· del mes de agost 1536, hora quasi de migdia, vingué nova de la volta de Santa Aulària com venien dotze galeres ý hun bergantí. Ý ha poch instant, del castell ý del campanar de la present illa descubriren les dotze galeras ý hun bergantí. Ý, essén derrera la Illa de les Forques, deventà·s lo bergantí; ý las galeres venien totas a la vela ý, essent lo bergantí a la punta de la Illa del Botafoch, del baluart de la Portella de la sglésia tiraren un colp de bombarda an el bergantí. Ý vegent açò, lo bergantí féu [...] ý tornà a les galeres. Ý les galeres, vegent açò, totes amaynaren las veles ý tengueren lur consell. Ý, vista la present, feren-se tres squadrons, ço és: en lo freu de la Ylla Plana, tres galeres; ý cuatre a la punta fora del Botafoch; ý sinch ý lo bergantí vingueren prop de la Ylla Negra del Fosar dels Serraÿns. Ý de allí tiraren mols tirs de bombardes a lo castell ý a la villa ý a la sglésia, entre los quals pegaren un colp de bombarda a la capella del gloriós San Martí, lo qual foradà la paret de la capella ý entrà dintra la sglésia ý [...] la polsera del retaula de dit San Martí a la paret de lo apòstol San Bartomeu. Ý altre donà a la paret de la sacrestia,

ý no li và fer cosa ninguna. Ý altre colp donà sobre la vidriera de l'altar de l'arcàngel Sant Miquel en la paret de la sglésia. Ý un altre en lo campanar sobre la casa del relonge, en hun peu de pedre meresa que té dit campanar, ý pessà de clar ý la pedra caigué baix. Ý altre cop de bombarde més alt, en la més alta finestra de las que estan devés la porta nova de la sglésia, ý de aquí anà a la pabordria ý sfondrà un terrat de cambre ý passà a l'almudaina, cosa de no creure, que cascuna pedre que tiraven pesava poch més hó manco sinquanta liures de ferro colat. Teníem en lo port tres naus en què n'í avia huna grossa de regusseus, ý huna altre xiqua ý huna del senyor de Monago, molt ben armades. Ý, veyent que les galeres atén grans colps los donaven de artellaria, desliberaren a lexar-les ý de fet ho feren, que tots desempararen les naus ý vingueren-se·n a la villa. Ý ten fort eren les bombardes, ý ten grans ý atén furioses, que pasaven la nau de banda a banda ý s'enportaven tot quant trobaven devant. Ý los que més trebal donaven a les naus fonch huna galera que estava deval la penya del molí d'en Tur, Scarey, que de la terra no li podien tirar, ý ella feya la guerra a les naus, en special a la nau grossa de regosseus, que no tirava colp que no la ferís. Ý nosaltres tiraren molts colps de la nostra artillaria, de manera que aprés se n'anaren a la volta de les vinyes de mossèn Francolí ý passaren fins a la torra de mossèn Guillem Orvay, Tetí, ý aportaren-se moltes galines ý molts porchs. Creyem que són francesos. Ý de alí se n'anaren. Nostre Senyor, per sa infinita misericòrdia nos vulla guardar. Amén.

[Antoni Joan de la Volta?] Nota com diluns, que comtàvem ·XXV· del mes de satembre 1536, ha una hora abans del dia, se mogué gran abalot a la villa com los moros éran a la Verga Maria del Socós, ý de fet fonch veritat ý, tentost tocaren alarme ý hacudint tota la gent a las moradas de la villa, sentiren grans crits a la Creu ý eren que los moros ý molts francesos que éran arribats allí mataven ý robaven totes les cases de la Creu, entre los quals foren presos mestra Aymerich, mestra de axa, ý tots de sa casa; ý Cristòfol Demià ý tota sa casa, ý molts altres de la Creu. Ý respetaren mestra Jauma Roselló, espardanyer, ý los de sa casa, a causa que·s feren forts, ý los moros posaren-li foch en sa casa, ý per axò no·l prengueren. Ý mestra Joanot Palerm estava nafrat sobre lo seu terrat ý sa muller ý sa filla, ý aportaren-se·n huna dona que feya feyna en sa casa. Ý entraren los perros de francesos sos ý moros dintre la casa de la Verga Maria del Socós ý romperen les corones daurades del retaula major ý les ales dels àngels que estan baix lo retaula; ý robaren lo altar ý dexaren solament la ara ý un jesuset abucat de cara; ý romperen la creu daurada que estava sobre lo altar ab serts ymatges; ý romperen la làntia ý les cortines del Devallament de la Creu ý dels Metges, esquixaren ý romperen lo feristol ý lo caxó de tenir las caritats; ý romperen la caxa ý aportaren-se lo càlser de la Verge Maria ý dexaren lo misal sens fer-li mal ningun; ý entraren dintre la sacristia de la dita casa ý robaren lo altar que y stava per a vestir-se lo prevere; ý romperen lo crucifici que y stava molt devot, ab set o vuit lochs. Ý de la villa tiraren molts colps de arcabusos de la morada ý mataren hun turch, ý no isqueren a causa que y avia gran emboscada ab tres o quatre lochs. Ý arribaren fins als tints ý aportaren-se·n la tintorera ý prengueren lo tintorer prop les vinyes,

que fugia; ý anaren fins a casa del senyor en Bernat Sala, Perom, ý ha casa dels Bonets de la [...] ý de aquí se n'anaren a les Salines ý posaren foch a tantes cases [...] ý cremaren forment ý tot lo que trobaren per allí. Ý en aprés, essén de mitgdia, los francesos ý moros tramateren hun bergantí diyent que volien parlar ab lo capità dels soldats ý fonch-los feta resposta que anasen per a endavant, que no podían parlar ab ningú. Ý de aquí se pertí. Ý a pochs instants lo bergantí tornà ý aportà mestra Cristòfol Demià, ý aportà[·l] en terra, devall los molins; ý perlà en Villa ab lo governador diyent com lo barco de Sant Biancar, capità general, deya que avia fet a causa que quant fonch aquí no li volgueren donar vitualles ý que li fonch forsat anar Alger, ý que de Alger éran vinguts assí, ý que él suplicava a lo senyor governador li volgués tramèter-li dos hó tres hòmens per a perlar ý de altres coses que [...]. Ý fonch-los fet de resposta que fesen lo que porien, ý nosaltres també feríem lo que poríem, ý que per lo present no desliberàvem sinó ésser enemichs dels enemichs de Sa Cesàrea Magestat ý amichs dels seus amichs. Ý açò per memòria. Nota que són anomenats los capitans dels francesos lo baró de Sant Bianquar, lo capità Ma[...] ý monsiur de Vincs. Lo capità dels turcs se diu Caramani. 13. [Desembarcament de pirates a les salines i noves de la guerra contra França] [Antoni] [Joan] [de] [la] [Volta]? Nota que, a ·II· de octubre 1536, isqueren los francesos ý turchs a las Salines ý pegaren foch a molts lochs que los altres dias no n'avían posat. Ý, veient açò, isqueren los de la villa [...] de vint_ý_sinch hòmens de peu ý sis

de a caval ý mataren divuit turchs, moros ý francesos, ý aportaren-ne tres vius. Ý açò per memòria. Ý en dit dia arribà un bergantí de Dénia que és d'en Sabater ý comptà con Sa Magestat havia presa una ciutat dels francesos que·s diu Arlés, ý que la havían posat a foch ý ha sanch ha causa de les noves tenia del Turch ý a causa que los de la ciutat de Arlés avían morts ab huna mina que havien feta quatre_mília hòmens o més de Sa Magestat. Ý açò per memòria. 14. [Intercepció de missatgeria entre turcs i francesos i notícia d'un altre atac pirata a Eivissa] [Antoni] [Joan] [de] [la] [Volta]? Nota que lo sendamà, que comptàvem tres del demunt dit mes ý any, havent vistes lo senyor governador certes letres comptan com Miquel Boncia, capità de les galeras de don Àlvaro de Baçan, havia pres un bergantí de turchs que anava en Fransa ab letres del gran Turch ý narraven que lo gran Turch deya al rey de Fransa que per aquet hivern fes qualsevol partit ab lo rey de Spanya fins al stiu vinent asegurant victòria, sen levores que él li donaria dosentes galeres per la mar molt ben armades ý per terra li donaria tanta de gent que en poch temps lo faria senyor de tota la cristiandat; ý, legides per Sa Magestat les dites letres del Turch, mostrà-les a tots los grandes que tenia ý als embaxadors del papa ý dels altres reys qui tractaven pau. Ý aprés les ha enviades al sant pare dient-li que miràs les obres ý tractu del rey de Fransa ý que Sa Santedad los jutge de tal fet, puix estava en loch de Nostre Senyor Déu en la terra. Ý açò perquè per

sdevenidor se puga veurà per los qui vindran aprés. Nota que lo dia matex anaren los francesos ý turchs al quartó de Santa Aulària ý pegaren foch a moltes cases ý pringueren molta gent dels nostres ý alguns que en mataren. Plàcia a Nostre Senyor Déu los vulla confondre a tots com per nosaltres és desitjat. 15. [Un estol pirata ataca la vila i altres llocs de l'illa] [Antoni] [Joan] [de] [la] [Volta]? Nota que, a ·XVIII· de juliol any ·MDXXXVIII·, divendres de matí, fóran arribades de la illa de Formentera devant lo Carregador vint_ý_sinch velas de fustas ý galeres ý galiotes per les quals se diu és capità general Bragui Baxà, endesemps ab un qui·s diu Caramani, per los quals dit dia de divendres de matí vingueren a la Creu circa de sinch_sents hòmens poc més o menys, ý comensaren ab escopetas ý balestes donar guerra a la villa nostra, de manera que fonch la batalla circa de huna hora perquè les bombardas que tiraven de la villa los espantaven ý no y pringué mal ningú mersè a Nostre Senyor Déu, salvo que trobaren Blay Sala del Pla ý aportaren-lo a la mort de manera que morí. Ý de aquí pertéxan ý pòsan foch per totes les Salines o part de aquellas, ço és a saber, garberas qui staven per les heras ý cases, torres ý tot lo que devant los venia, ý axò fonch lo dia present. En aprés, lo sendemà, tiraren a la volta de Santa Aulària, ý aquí posaren foch per tot lo cortó ý arribaren fins a Balàfia ý posaren foch a les torres, de què pens que, si tota la pagesia se fos trobada dins en la villa, los feen un gran engany. Ý de allí se tornaren a cap de pochs dies a Formentera. Nostre Senyor Déu, per sa infinita misericòrdia nos vulla lliurar de tals perills ý mals ý aquexa cosa que desijam que vejam Alger pres ý en poder de cristians. Amén.

16. [Eclipsi] [de] [sol] [Antoni Joan de la Volta] Nota que divendres, que comptam a 20 de abrill dell'any 1539, a tres hores aprés migdia se acripsà lo soll en quatra parts, de què stigué circa de hun quart de hora acripsat. Fonch cossa molt de admiració. Nostra Senyor Déu per sa infinida misericòrdia nos dóna bona senitat ý que vejam Alger en poder de cristians, axí com creem serà plaent a Nostre Senyor Déu. Per ço fas yo, Antoni Joan, la present memòria, perquè may ho avia vist, sinó en lo present dia ý any. 17. [Moviments de l'armada espanyola] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a 4 de juny 1541, fóran arribades setza galeras d'Espanya, capità general don Bernadí de Mendossa, ý stiguéran dins lo port della present illa un dia. Ý, vingut que fonch lo vespra, partiren per a Bersalona. Dit dia partí ab dites galeras mossèn Moffra per a Bersalona, volent anar a Nostra Dona de Montserat. Per memòria. 18. [Pas per Eivissa de l'expedició de Carles V contra Alger] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a 23 de octubre 1541, fóran aribad[es] quoranta naus en la Formantera ý setza galeras, les qualls aribàran per la armada, ço és la armada de Spaya. Ý segons se diu se spera [...] [lo] senyor enperador ý senyor nostre,

lo qual se diu [devalla] ab molt gran exèrcit, diu-se que per Alger, segons desigam tots se prengra per [...] Spanya. És capità general lo senyor duch [de] Alba, ý [altres] duchs, comptes, merquesos, nobles van ab sa companya segons hé vist; en què se diu y à de cavalls mill ý sent cavalls ý molta jent d'armes. Nostre Senyor, per sa infinida misericòrdia, nos [fa]ssa gràcia que [vej]am Alger pres axí com desigam. Amén. [Antoni Joan de la Volta] Memòria della vinguda dell senyor emperador, rey ý senyor nostre. Nota que lo disapta de Sant Andreu, que comptam a ·XXVIIII· de noembre dell'any 1541, fonch aribat en lo port de [Porma]ny lo senyor emparador, rey nostro ý senyor [ab] [quinza] [galeras] de don Bernabí de Mandosa, l[o] [qual] [venia] [de] [Bo]gia, de què tots stàvem [sper]ant-lo de dia en dia per a [veure][·l], pensant vingués en lo port nostra, de [què] se diu lo temps lo forsà que no pogué venir a[sí]. Emperò, puix és stat ací, en Ayviça, tots devem pregar per Sa Sacra ý Sesària ý Reall Majestat que Nostre Senyor li dóna vida ý prosperitat, de què pugam veura aquella ciutat de Alger en son poder, perquè pugam nosaltres viura ab més descans ý repòs, per[què] en sert és cossa que [ponderam] molt, en què Alger sia de cristians pres, pregant tots per sa prosperitat ý vida. Amén. Axí sia. Més speram en Nostre Senyor Déu que tinch a fer huna memòria en lo present libre della pressa ý conquistament de Alger quant serà pres per Sa Majestat. Ý si per ventura yo, Antoni Joan, no fes dita nota, speram en Nostre Senyor la ferà alltre procurador dell present libre. La causa, perquè poria ésser lo temps meu passàs.

19. [Batalla al port d'Eivissa] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a ·XXV· de janer 1542, conbaté huna galera de turchs en lo port dos naus de portogesos, de què matà [de] los demunt dits sinch cossos. Ý no las pringuéran, sinó que se defansàran. 20. [Neu sobre Eivissa] [Antoni Joan de la Volta] Memòria della neu que és stada. Nota que disapta, que comptam a ·XIIII· de janer dell'any 1543, aguéram tanta de neu que fonch cossa de admiració, per què pindrem lo rafrany dels pajessos que dien: "Any de neu, any de Déu ý bon prinsipi de any." Pregam a Nostre Senyor Déu lo·ns dó bo per a son servey. 21. [Temporal sobre Eivissa i desfetes a la vila i al port] [Antoni Joan de la Volta] Memòria dell tant trebal s'és vist en aquesta islla nostra de Ayviça. Dimecres, que comptàvem a ·XIII· de satembre dell'any 1543, fonch a migdia o sirca qui·s mogué un grandísim temps, ço és, de molts contrats de vents, en què tostemps regnava lavants, de què·s mogué tanta pluja ý vent que vingué a portar la terra en grandísim trebal, perquè enderoquà ý mogué mollts abres, que no·s poden contar ni dir, perquè se digué que lo mal que féu no abastaria, paguat, mil sin_cents ducats, poch més o menys, de què·s trobà unn gallió de jenovesos,

lo qual era de tre_sens modins ý son amo se diu P[e]ra Gropalldo. Perquè, moguda la fortuna dins lo port, vingué a perdra-se prop della Illa Plana, per què fonch cossa de admiració. Après se digué que no·s perdé niguna persona. Ý aprés enderoquà molltes casses ý lo palmer de mossèn Jauma Joan ý la vedriera de Sent[a] Maria ý molltes alltres cosses que no són en nombre de dir ni contar. Ý açò fonch per lo que Nostre Senyor nos permaté per nostras peccats. Fonch dia ý any demunt dit; ý més havant era tanta la fortuna, que no lexà mollins niguns, que tots no·lls possà en terra, per manera que haguéram a traura la Vera Creu los venerablles preveras, vista la tanta fortuna nos permaté Nostre Senyor ý treball ý perill stàvem. Ý açò és per lo que Nostre Senyor sia plesent. 22. [Atac pirata a Santa Eulària] [Antoni Joan de la Volta] Nota que vuy divendras, que comptam a ·XII· de octubre 1543, aribàran vint galeras ý tres galiotes de moros, les qualls aríban de Contestinoblla o pus ver de Nissa, de punt en blanch. Ý aribàran al riu de Senta Aulària ý aquí desenbarquàran mollts turchs ý aribàran fins a Balàfia ý Atzeró ý Arabí ý féran allí molt mal, de què no pringuéran nigun home, sinó se diu tres o quatra dones. Ý nosalltres pringuéram tres turchs ý hun mort. Lo capità se diu que és Salla Rais ý hun nebot de Barba Rossa. Ý van alla vollta de Alger. Per memòria. Despuix se digué pringuéran Antoni Torras, moliner.

23. [Atac dels turcs a la vila d'Eivissa] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a ·XV· de octubre 1543, aribàran della illa de Formantera vint_ý_tres galeras de turchs en què se diu per alguns turchs fóran pressos ací que lensaven ·III_mil_ý_sent· hòmens, de què desenbarquàran all Caragador circa de mil hòmens ab sinch o sis banderas venint ab sos ascodrons alla vollta della creu dells Far[r]ers ý alls horts d'en Toni Tur ý Jacme Palerm ý a l'ort d'en Jenovart, de què della villa los tiràvem molta artalaria ý molts arcabusos dells soldats nostras teníam en la villa, per manera que stiguéram conbatent circa quatra horas molts turchs. Y havia dins la Verga Maria del Secors molta jent inimiga nostra. Posaren-se a toquar la campana, donàran an ells àngells qui staven en les polseras dell rataulla coltalades per la cara ý per les mans, de què vinguéran que de allí se diu tiràran hun colp de arcabús ý matàran mestre Aloy Far[r]er, qui stava en la morada de n'Arbona. Ý niguna alltra persona no y pringué mal nigun mersè alla divina bondat. Ý, dementra que los moros pugnaven contra la villa, tiràran dell gint d'en Gall moltes bonberdades allas galeras qui staven alla Illa dellas Rates, de què se diu posàran dos colps dintra. Pringuéran quatra o sinch turchs ý matàran-ne dos. Pregam a Nostre Senyor nos vulla guardar ara ý per a tostemps. Amén. En fi que fóran la suma dells turchs dotza catius ý sis morts. 24. [S'emprenen mesures per a la defensa de la ciutat] [Antoni Joan de la Volta] Nota que lo derer de octubre 1543, que fonch lo disapta de Tots Sants, fonch determenat

que enderoquasen la isglésia della beneventurada Sancta Lúcia ý allgunes casses de alí circumstans dell puig, ý açò per no donar ocasió alls inimichs nostras, inimichs de nostra santa fe cathòlica. Ý tot açò ve per nostras peccats o per lo que a Jhesucrist plau, perquè pogam dir tots que havem vist en nostra temps enderoquar nostras isglésias, de què fonch cossa de molta admiració ý de estar-ne admeravelats en grandíssima manera. Sia tot per més bé ý hotill de nostras ànimas. Amén, amén, amén. [Antoni Joan de la Volta] Memòria della Verga Maria del Secors ý della Creu. Nota que, en l'any ·MDXXXXIII·, fóran posades a baix totes les casses della Creu, lo Cavalcador, l'ort de mossèn Nicolau Palerm, prevera, ý per més memòria la sglésia della Verga Maria dell Secors beneventurada. La quall memòria hé volguda fer yo, Antoni Joan, prevera, perquè sia notori a qualsevoll personas presents ý sdevenidoras, perquè ya, per in eterna memoria no veurem lo que havíem vist ni més no speram veura la invocació della Verga Maria dell Secors a son loch a hon stava. Ý açò fonch en lo mes de octubre, any susdit. 25. [Nova incursió turca al camp eivissenc] [Antoni Joan de la Volta] Nota que lo dia de Sent Nicolau gloriós, que comptàvem ·VI· de noembre 1543, hora quasi de misa, aribà un home com a cor[r]eu dient que sis gualleras de turchs desemberquàran a Malla Garba. Vist açò, lo lochtinent de governador ý lo capità desliberaren a tremèter-y do_sents hòmens della terra ý soldats, per a hon merxaren per alla volta de Senta Aulària. Ý com fóran allí diguéran-los que los mor[o]s héran Arabí. Desliberaren a merxar per allí ý, aribats que fóran,

véran los moros que trebalaven a venir alla vollta della Marina per a recullir-y los nostras cristians. Vent açò, enaren enbés ells per manera que sceremosaren ý is trobaren que no s'í jugava sinó aspasa ab aspasa, de què los nostras ne mataran sirca vint_ý_sinch o trenta, tots degolats, a no pindra nengú a mersè, ý seguint tostemps la victòria fins a fer-los enbarquar. Morí en dita esquaramusa Lorens Soldevilla, carniser, ý lo caval de mossèn Guillem Orvay. Pregam a Nostre Senyor nos vulla per a tostemps donar victòria quantra nostras inimichs. Amén. Lo alferis dells soldats se deea Roies, marit della filla de Joan Cucarella, picapedrer. 26. [Arriben noves sobre Barba Rossa i sobre la guerra contra França] [Joanot Mofre] Nota que dimecres, que comptàvem honze del mes de juny del present any, arribà huna nau de Nissa, de la qual és patró Rafell Dies, ý comptà com lo capità dels turchs Barba Rossa havia feta ressenya de tota la sua gent ell havia aportada de Turquia ý trobà que li faltava més de sis_mília turchs. Ý vist açò tramès ha cridar los capitans del rey de Fransa ý, esent vinguts en la sua galera, dix-los: "Senyós, ja sabeu com lo gran senyor me ha tramès así per a servir la alteza del rey de Fransa ý sabeu molt bé vosaltres ab quanta amor lo hé servit jo ý tots los altres. Ý fins assí may havem vista la cara sua ni tempoch del dalfí son fill. Ý perquè jo puga donar bona rahó de mi mateix, vos vul pregar que vosaltres vullau testificar la veritat de totes coses, ý com l'é servit molt leyalment." Ý tots los capitans,

que eren sinch, los més principals, los quals se deyen lo prior de Càpua ý Gentil ý [...] dos altres, varen testificar la veritat molt largament. Ý fet assò, los dits capitans volgueren tornar en lurs galeres, ý Barba Rossa dix-los que no se·n podien anar de la sua galera, sinó que ab ell avían anar a Turquia. Ý los capitans lo pregaren que·ls fes tanta gràcia que·ls lexàs fer hun correu an el rey de Fransa avisant-lo molt largament de tot, ý que per assò prenien de temps vuit dies. Ý axí los fonch atorgat. Ý dins los vuit dies fonch anat ý vingut lo correu. És ver que no·s sabia lo que avia negosiat, sinó que Barba Rossa près sinch galeres del rey de Fransa, les millors, ý ha-se·n-les aportades, ý les tretze que restaven del rey de Fransa que les ha desarmades de gent ý de artileria ý de totes altres coses, ý se n'és anat en Vilafranca de Nissa. Ý, essent allí, ha cremats arbres ý lo restant que ha pogut de la villa, ý que se n'és anat a la volta de llevant ý, essent en hun loch prop de Jànova que·s diu [...] trobà dita armada hun galió de genovesos carregat de formatges ý pringueren-lo ý levaren-li lo arbre ý tots los formatges ý pagaren-lo, segons diu, molt bé ý aviaren-lo. Plàsia a Nostre Senyor Déu lo vulla confondre ý llevar-li del seu enteniment que no vinga en les nostres parts. Ý més comptà dit patró com lo nostre emperador entraria ab gran multitut de gent per la part de Fransa per hun loch qui·s diu la Picardia, ý que ja era a dues jornades o tres de huna gran siutat que·s diu Lió; ý més diu com per tot lo mes de maig fins ha lo entrant de juny lo marquès del Gasto tindria fins en trente_ý_sinch_mília hòmens per entrar per altra part. Plàsia a Nostre Senyor los vulla donar pau ý concordi ý victòria contra los enemichs de la santa fe catòlica.

27. [Apresament d'un vaixell pirata] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a ·XVII· de mars, any dit, fonch pressa huna galiota de turchs alla Formantera, la quall le pringué huna fusta de Màlaga ý hun bargantí. 28. [Un capellà retorna de captiveri] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a ·XVIIII· de abrill, fonch aribat mossèn Bernat Balansat, prevera, de Alger, lo quall fonch catiu en Alger, lo quall aribà ab hun navilli d'en Noffra. Per memòria. 29. [Activitat a les salines] [Antoni Joan de la Volta] En nom de Nostre Senyor Déu ý della intemerada Verga Maria, mare nostra, vuy dimecres, que comptam a ·XI· de agost 1546, se tragué la Punta. Nostra Senyor, per sa infinida misericòrdia, lo lexa traura ab molta prosperitat e senitat, axí com tots desigam. Amén. Ý lo stany quant se traurà. [Antoni Joan de la Volta] Nota que vuy dimecres, que comptam lo primer de satembre 1546, en nom de Nostre Senyor Déu ý della intemerada Verga Maria, mara nostra, se tragué lo stany major. Nostre Senyor lo leix traura ab bona senitat axí com tots desigam. Amén. Per a hon és grandísima cossa que lo stany se tregue, perquè per aquell se repàran moltes persones

ý subvenen a les nesesitats ý treballs. Amén, amén, amén. 30. [Naufragi de la nau on viatjava la família del virrei de Mallorca] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a ·XIIII· de novembre ·1547·, se esdevech que s'à perduda una nau lo dilluns present a miganit sobra lo port de Balansat en què y anava la visreyna de Malorques, muller dell magnífich senyor don Felip de Servalló, visrey de Malorques, per a hon allí·s perdé dita senyora ý is negà ella ab una filla donzella ý dos fills ý molta jent que venían en dita nau, de què escapà de dita fortuna lo fill major, lo qual se diu don Felip, ý sirca de vint o trenta persones ý tots los alltres se neguàran. Diu-se que·s negaran circa LX personas. Nostre Senyor los haja trobats en stament de gràcia ý ills perdona sos peccats cats ý culpes. Animae eorum requiescant in pace. Amen. Ý dita nau anava en la ciutat de Barsalona. 31. [Conflicte de jurisdiccions entre la comunitat i el governador] [Andreu Joan] Nota que avuy, que contam a ·XXV· de juny 1549, aribà huna barqua de Mallorca la quall aportà a Jeroni Ffrancolí, lo quall era adelat per la mort de mestre Tomeu Barber. Ý lo senyor governador prengé·l ý portà·l al castel, ý per ésser lo dit Jeroni coronat, lo senyor vicari lo demanà al senyor governador ý no l'ey volgé donar. Ý lo senyor vicari féu-li un

monitori que [a] la hora lo volgés liurar en son poder. Ý no volent-l'ey donar, proseý contra ell en las armas de sancta mara Sglésia en gravar ý reg[r]avar. Ý, estant él en la pertenàsia, la matexa hora lo senyor vicari l'en fa entradit en la església ý proseý contra ells. Ý asò per mamòria. 32. [Una esquadra turca fa presa a Formentera] [Andreu Joan] Nota que dimarts, a ·XVII· de juliol 1549, aribaren en la ylla de Formantera ·XXII· vaxells de turchs ý moros en las qualls y ha ·VI· galeras ý las altras fustes grans ý xiquas, de la qual ermada és capità Gargut Arays, lo quall ve de levant ý ha barragat serts lochs de la ribera o costa de levant de Jènova, segons lletra d'evís, ý de la costa de Barsalona. Ý prengeren en la dita ylla de Formantera dos hòmens, hun mestre Fransisquo, bombarder gallego, ý hun jova qui·s deya Pere Joan Fransès. Per recort ý mamòria. Ets. 33. [Una ambaixada turca fa escala al port d'Eivissa] [Andreu Joan] Nota que, a ·X· de desembra 1549, aribà hun bargantí de turchs de la siutat d'Elger, lo quall entrà dins lo present port per ésser pau entra lo emperador ý lo gran Turch. Lo quall bargantí aribà allí per ésser-li contrari lo temps, perquè anava a Mallorca e aportava hun anbaxador turch ab lletras del rey d'Elger, fill de Barba Rossa, anomenat Mulley Assan, ý aportava lletras per lo virey de Mallorca don Gaspar Marades, ý de

aquí avia anar a la cort del molt alt príncep de Hongria ý governador general d'Espanya, sobra sertes coses de la[s] qual[s] fins assí no·s sap lo sensial. Y havia nom dit turch anbaxador [...]