[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[Nicolau Palerm]
partí mossèn Francesch Cardona per València ab lo berguentí de
Gaspar Palerm per anar a la Font Sancta, que s'és trobada que
guarix de tot mal.
[Gaspar Basset]
huna barqua armada de Bogia la qual portà nova com Barba Rossa
hauria presa la fortalesa de Alger. Per memòria.
[Gaspar Basset]
morí lo reverent mossèn Martí Vidal, prevere, a la Illa Plana,
lo qual era allí detengut per los magnífichs morbes, per quant
vania de València ý se deya que havia sospició en dita ciutat.
Nostre Senyor lo haja col·locat en los sants àngells. Amén.
[Perot Tur]
1532 arribà lo reverent mossèn Banet Arabí de Malorca ab una
nau de biscaïns en la qual vingué en Visent Torres, Botja, lo qual
era acampat de poder de turchs en Càl[l]er, ab vuyt vaxels que
donaren a través ý ab
ab tres vaxels que éran de lur companyia. Per memòria.
[Perot Tur]
una fragata o bergantí de moros en el riu de Santa Aulària, ý aquí
isqueren los moros ý anaren en el molí del Perral, lo qual és de
n'Andreu Sala de Pere. Ý aquí pringueren onze persones ý alguns
draps blanchs del molí draper. Las personas són las sagüents:
Andreu Sala de Pera ý sa muller Damiana Torres; en Bernat Boter
ý sa muller ý una fila donzela ý un filet ý un fil de M_o Agostí de
Maria Bestart; ý en Johan Palau ý una fila d'en Jauma Palau, barater,
donzella; ý un criat del demunt dit Johan Palau ý na Fransina,
esclava de la senyora Aranyona, la qual havia portat blat al molí.
[Perot Tur]
ý alí pringué en Ffrancesch Bru, fill de mossèn Ramon Bru,
jurat de mà mitgana l'any present, ý lo seu majoral, qui
Nicolau Genovès, los quals anaven a pexcar. Ý aprés anaren a la
Torra Blanca de mossèn Francolí ý alí pringueren la muller de
Bernat Sunyer, na Bramona, ab huna xica ý la filla de Johan Costa.
Ý més pringueren en Pere Toni ab hun minyó. Ý, axí, feta la
presa tiraren a Formantera. Ý sabuda que fonch la nova, vehent
lo camí de la fragata, los regidors ý jurats armaren dos barcas
dels Damians ý lo laüt d'en Xanxo de Dénia ý anaren en la nit a
Formantera. Ý lo disapte en l'alba se trobaren en la fragata a hun
loch que
què mataren quatre moros ý malnafraren molts. Ý dels nostros
foren nafrat en Ffrancesch Sart ý en Johanot Bisbau ý en Corso.
Ý axí vista la gran gràcia que
férem solempna profesó a la Verge Maria dels Sacors, fent-li
lahors ý gràcias axí com és molta rahó. En Ffrancesch Sert morí
de dita nafra a cap de dias.
[Gaspar Basset]
mes, arribaren
Pormany, de las quals era capità don Àlvora del Maçan.
comptam a
les qualls és capità general lo senyor don Àlvoro Almeçan,
les qualls vinguéran de Malorques a causa que anaven per a pindra
una galera de turchs ý per nostra desdixa no la poguéran pindra.
heretats. Ý açò per memòria.
[Antoni Joan de la Volta]
sglésia paroquial per lo reverent mossèn Rafell Francolí, prevere,
official ý vicari general, a causa de serts dinés pringuéran dell
senyor ar[c]habisbe per pagar los soldats que stan ací. Lo quall
fonch capità general de dits soldats, lo nom dell qual se diu Martí
Peris. Nostre Senyor per sa misericòrdia nos vulla fer gràcia que
tot sia en remisió de nostras falltes ý culpes. Ý açò perquè sia
notori a qualsevol persona, perquè en sert ya havia molt tal no
trobava. Per memòria.
entredit de la església de Yviça. Plàcia a Nostro Senyor Déu
Jesuscrist may si n'í pos més. Sans ý bons que siam.
de Tunis i noves sobre la batalla]
[Perot Tur]
ab lletras dels jurats de la ciutat donant-nos avís com havien
sabut per via de Manorcha ý per huna nau que pasava per
Mallorcha com lo emperador nòstron senyor ab son exèrcit
havia presa la Goleta de Tunis ab la armada de Barba Rosa, ý
havia tirat en la ciutat ý aquella havia presa ab molts catius cristians,
ý que Barba Rosa seria ascapat; ý que, sabent talls novas
los de Malorcha de la tant triünfant victòria, havien fetas grans
gràcias a Déu ab molta alegria tocant n'Aloy; ý que per so havien
donat lo dit avís perquè nosaltres féssem altra tal. Per la
qual cosa,
repicant les campanas ý la terra tirant molts tirs de bonbarda
determenant
governador, lo senyor vicari ý altres senyors, fossen fetas gràcias
a Déu ý a la gloriosa Verge Maria manant ab crida publicada per
los lochs acostumats totom generalment, axí hòmens com donas,
fossen a la profesó per a fer gràcias a Déu de la tant triünfant
victòria havia aguda lo senyor emperador. Ý axí fonch feta la
profesó molt solemnament ab totas les confraries ab lurs
pennons ý luminàries, ab la creu major ab set capes, com lo dia
de Nostra Dona de agost. Cantant tostemps lo
laudamus,
aquí anaren per les creus rodant la drasana. Anaren per tota la
villa ý, essent en la església, digueren lo dit
ab orga, fent tostemps lahors ý gràcias a Déu ý pregant-lo que
per sa infinida misericòrdia ý bondat ý per mèrits de la gloriosa
Verge Maria, mare sua ý advocada nostra, vulla guordar lo senyor
emperador, ab tot son exèrcit ý vasals seus, ý dar-li tostemps
victòria en aument de la sancta fe cathòlica, ý prosperar la
emperial corona de la sacra cathòlica cesàrea majestat ý dar pau
ý concòrdia entre la cristiandat fent tals obres que sien a lahor de
Déu Jesuscrist, salvador nostro, qui per nosaltres ha escanpada
la sua sanch preciosa.
Aprés, lo dia de Sanct Bernat, arribà una nau de la platga de
València ab gent de nostra terra donant-nos avís com era arribat
hun correu de Sa Magestat an el [senyor] duch com havien presa
la Goleta de Tunis a
[ga]leras, galiotas ý fustas. Entre morts ý negats han passat dos_míla
moros [los] [que] han morts. Ý, a bé que la Goleta fos
més fort que no
adjutori divinal la han presa ab pèrdua de trenta hòmens, cosa
miraculosa. Enaprés han merxat devers la ciutat ý, vehent açò Barba
Rosa, que Sa Magestat havia presa la Goleta ý que merxava
devers la ciutat, lo dit Barba Rosa li hisqué a l'encontra ab
ý ffonch huna gran batalla. Mes Nostro Senyor Déu, per sa
infinida misericòrdia, donà la victòria an el senyor emperador, per
hon ffonch [for]sat a Barba Rosa tornar-se
ffonch per entrar a l'alcasaner, trobà tancat ý no
ab la gent, sinó a ell a solas, lo qual [n]o gosà entrar per causa que
sabé que los catius cristians se éran alsats ý avien degollats en suma
de xexanta renegats hí
tenia ramey de fer-se fort, fugí, ab vint_mília moros que tenia fen
retragorda, devers Bona, a hon tenia
ý és opinió que anà Alger. Nostro Senyor Déu Jesús, per infinida
bondat lo vulla posar en mans ý poder del senyor emperador perquè
sia castigat de tants mals que [ha] [fet] [a] [t]ants catius cristians,
los quals, aprés de Déu, han tant cridat dient [an] [el] [nostro] [emperador]:
lo adjutori divinal ho ha fet.
prosper en aument de la sancta fe cathòlica [ý] a la hora de la sua fi
Nostro Senyor Déu lo vulla col·locar
qu[am] similiter nos perducat. Amen.
trobaren en la presa de Tunis éran [
richs per causa d'ésser primers en lo
[Perot Tur]
determenat per la venerable comunitat que lo procurador major
ý lo dels percassos que no exercitassen per la nova sabien de
Barba Rosa fins que Déu nos milloràs les novas; ý que també los
dits procuradors no fossen obligats a pagar a ningú, sinó tant
solament les misas dels aniversaris generals; ý que tant temps
quant estirien en los sobresehiments que tant temps tinguessen
de gràcia de no pagar ningú quant tornarien axercitar. Per
memòria.
[Antoni Joan de la Volta?] Dimecres, que comptàvem
de la volta de Santa Aulària com venien dotze galeres ý hun
bergantí. Ý ha poch instant, del castell ý del campanar de la
present illa descubriren les dotze galeras ý hun bergantí. Ý,
essén derrera la Illa de les Forques, deventà
las galeres venien totas a la vela ý, essent lo bergantí a la
punta de la Illa del Botafoch, del baluart de la Portella de la
sglésia tiraren un colp de bombarda an el bergantí. Ý vegent
açò, lo bergantí féu [...] ý tornà a les galeres. Ý les galeres,
vegent açò, totes amaynaren las veles ý tengueren lur consell.
Ý, vista la present, feren-se tres squadrons, ço és: en lo
freu de la Ylla Plana, tres galeres; ý cuatre a la punta fora del
Botafoch; ý sinch ý lo bergantí vingueren prop de la Ylla
Negra del Fosar dels Serraÿns. Ý de allí tiraren mols tirs de
bombardes a lo castell ý a la villa ý a la sglésia, entre los quals
pegaren un colp de bombarda a la capella del gloriós San Martí,
lo qual foradà la paret de la capella ý entrà dintra la sglésia ý
[...] la polsera del retaula de dit San Martí a la paret de lo
apòstol San Bartomeu. Ý altre donà a la paret de la sacrestia,
de l'altar de l'arcàngel Sant Miquel en la paret de la sglésia. Ý
un altre en lo campanar sobre la casa del relonge, en hun peu
de pedre meresa que té dit campanar, ý pessà de clar ý la pedra
caigué baix. Ý altre cop de bombarde més alt, en la més
alta finestra de las que estan devés la porta nova de la sglésia,
ý de aquí anà a la pabordria ý sfondrà un terrat de cambre ý
passà a l'almudaina, cosa de no creure, que cascuna pedre que
tiraven pesava poch més hó manco sinquanta liures de ferro
colat. Teníem en lo port tres naus en què n'í avia huna grossa
de regusseus, ý huna altre xiqua ý huna del senyor de Monago,
molt ben armades. Ý, veyent que les galeres atén grans colps
los donaven de artellaria, desliberaren a lexar-les ý de fet ho
feren, que tots desempararen les naus ý vingueren-se
villa. Ý ten fort eren les bombardes, ý ten grans ý atén furioses,
que pasaven la nau de banda a banda ý s'enportaven tot
quant trobaven devant. Ý los que més trebal donaven a les
naus fonch huna galera que estava deval la penya del molí
d'en Tur, Scarey, que de la terra no li podien tirar, ý ella feya
la guerra a les naus, en special a la nau grossa de regosseus,
que no tirava colp que no la ferís. Ý nosaltres tiraren molts
colps de la nostra artillaria, de manera que aprés se n'anaren a
la volta de les vinyes de mossèn Francolí ý passaren fins a la
torra de mossèn Guillem Orvay, Tetí, ý aportaren-se moltes
galines ý molts porchs. Creyem que són francesos. Ý de alí se
n'anaren. Nostre Senyor, per sa infinita misericòrdia nos vulla
guardar. Amén.
gran abalot a la villa com los moros éran a la Verga Maria del
Socós, ý de fet fonch veritat ý, tentost tocaren alarme ý hacudint
tota la gent a las moradas de la villa, sentiren grans crits a la Creu
ý eren que los moros ý molts francesos que éran arribats allí
mataven ý robaven totes les cases de la Creu, entre los quals
foren presos mestra Aymerich, mestra de axa, ý tots de sa casa; ý
Cristòfol Demià ý tota sa casa, ý molts altres de la Creu.
Ý respetaren mestra Jauma Roselló, espardanyer, ý los de sa casa,
a causa que
ý per axò no
sobre lo seu terrat ý sa muller ý sa filla, ý aportaren-se
dona que feya feyna en sa casa. Ý entraren los
sos ý moros dintre la casa de la Verga Maria del Socós ý romperen
les corones daurades del retaula major ý les ales dels àngels
que estan baix lo retaula; ý robaren lo altar ý dexaren solament
la ara ý un jesuset abucat de cara; ý romperen la creu daurada
que estava sobre lo altar ab serts ymatges; ý romperen la làntia ý
les cortines del Devallament de la Creu ý dels Metges, esquixaren
ý romperen lo feristol ý lo caxó de tenir las caritats; ý romperen
la caxa ý aportaren-se lo càlser de la Verge Maria ý dexaren lo
misal sens fer-li mal ningun; ý entraren dintre la sacristia de la
dita casa ý robaren lo altar que y stava per a vestir-se lo prevere;
ý romperen lo crucifici que y stava molt devot, ab set o vuit
lochs. Ý de la villa tiraren molts colps de arcabusos de la morada
ý mataren hun turch, ý no isqueren a causa que y avia gran emboscada
ab tres o quatre lochs. Ý arribaren fins als tints ý aportaren-se
la tintorera ý prengueren lo tintorer prop les vinyes,
ý ha casa dels Bonets de la [...] ý de aquí se n'anaren a les Salines
ý posaren foch a tantes cases [...] ý cremaren forment ý tot lo
que trobaren per allí. Ý en aprés, essén de mitgdia, los francesos
ý moros tramateren hun bergantí diyent que volien parlar ab lo
capità dels soldats ý fonch-los feta resposta que anasen per a
endavant, que no podían parlar ab ningú. Ý de aquí se pertí. Ý a
pochs instants lo bergantí tornà ý aportà mestra Cristòfol Demià,
ý aportà[
diyent com lo barco de Sant Biancar, capità general,
deya que avia fet a causa que quant fonch aquí no li volgueren
donar vitualles ý que li fonch forsat anar Alger, ý que de Alger
éran vinguts assí, ý que él suplicava a lo senyor governador li
volgués tramèter-li dos hó tres hòmens per a perlar ý de altres
coses que [...]. Ý fonch-los fet de resposta que fesen lo que porien,
ý nosaltres també feríem lo que poríem, ý que per lo present no
desliberàvem sinó ésser enemichs dels enemichs de Sa Cesàrea
Magestat ý amichs dels seus amichs. Ý açò per memòria.
Nota que són anomenats los capitans dels francesos lo baró
de Sant Bianquar, lo capità Ma[...] ý monsiur de Vincs. Lo capità
dels turcs se diu Caramani.
13. [Desembarcament de pirates a les salines i noves de la guerra
contra França]
[Antoni] [Joan] [de] [la] [Volta]? Nota que, a
isqueren los francesos ý turchs a las Salines ý pegaren foch a
molts lochs que los altres dias no n'avían posat. Ý, veient açò,
isqueren los de la villa [...] de vint_ý_sinch hòmens de peu ý sis
tres vius. Ý açò per memòria.
Ý en dit dia arribà un bergantí de Dénia que és d'en Sabater
ý comptà con Sa Magestat havia presa una ciutat dels francesos
que
de les noves tenia del Turch ý a causa que los de la ciutat de Arlés
avían morts ab huna mina que havien feta quatre_mília hòmens o
més de Sa Magestat. Ý açò per memòria.
14. [Intercepció de missatgeria entre turcs i francesos i notícia
d'un altre atac pirata a Eivissa]
[Antoni] [Joan] [de] [la] [Volta]? Nota que lo sendamà, que
comptàvem tres del demunt dit mes ý any, havent vistes lo
senyor governador certes letres comptan com Miquel Boncia,
capità de les galeras de don Àlvaro de Baçan, havia pres un
bergantí de turchs que anava en Fransa ab letres del gran Turch
ý narraven que lo gran Turch deya al rey de Fransa que per
aquet hivern fes qualsevol partit ab lo rey de Spanya fins al stiu
vinent asegurant victòria, sen levores que él li donaria dosentes
galeres per la mar molt ben armades ý per terra li donaria
tanta de gent que en poch temps lo faria senyor de tota la
cristiandat; ý, legides per Sa Magestat les dites letres del Turch,
mostrà-les a tots los grandes que tenia ý als embaxadors del
papa ý dels altres reys qui tractaven pau. Ý aprés les ha enviades
al sant pare dient-li que miràs les obres ý tractu del rey de
Fransa ý que Sa Santedad los jutge de tal fet, puix estava en
loch de Nostre Senyor Déu en la terra. Ý açò perquè per
Nota que lo dia matex anaren los francesos ý turchs al quartó
de Santa Aulària ý pegaren foch a moltes cases ý pringueren molta
gent dels nostres ý alguns que en mataren. Plàcia a Nostre Senyor
Déu los vulla confondre a tots com per nosaltres és
desitjat.
15. [Un estol pirata ataca la vila i altres llocs de l'illa]
[Antoni] [Joan] [de] [la] [Volta]? Nota que, a
devant lo Carregador vint_ý_sinch velas de fustas ý
galeres ý galiotes per les quals se diu és capità general Bragui
Baxà, endesemps ab un qui
de divendres de matí vingueren a la Creu
hòmens poc més o menys, ý comensaren ab escopetas ý balestes
donar guerra a la villa nostra, de manera que fonch la batalla
los espantaven ý no y pringué mal ningú mersè a Nostre Senyor
Déu,
mort de manera que morí. Ý de aquí pertéxan ý pòsan foch per
totes les Salines o part de aquellas, ço és a saber, garberas qui
staven per les heras ý cases, torres ý tot lo que devant los venia,
ý axò fonch lo dia present. En aprés, lo sendemà, tiraren a la
volta de Santa Aulària, ý aquí posaren foch per tot lo cortó ý
arribaren fins a Balàfia ý posaren foch a les torres, de què pens
que, si tota la pagesia se fos trobada dins en la villa, los feen un
gran engany. Ý de allí se tornaren a cap de pochs dies a Formentera.
Nostre Senyor Déu, per sa infinita misericòrdia nos vulla
lliurar de tals perills ý mals ý aquexa cosa que desijam que vejam
Alger pres ý en poder de cristians. Amén.
[Antoni Joan de la Volta]
comptam a 20 de abrill dell'any 1539, a tres hores aprés migdia
se acripsà lo soll en quatra parts, de què stigué
de hora acripsat. Fonch cossa molt de admiració. Nostra Senyor
Déu per sa infinida misericòrdia nos dóna bona senitat ý que
vejam Alger en poder de cristians, axí com creem serà plaent a
Nostre Senyor Déu. Per ço fas yo, Antoni Joan, la present memòria,
perquè may ho avia vist, sinó en lo present dia ý any.
[Antoni Joan de la Volta]
fóran arribades setza galeras d'Espanya, capità general don
Bernadí de Mendossa, ý stiguéran dins lo port della present
illa un dia. Ý, vingut que fonch lo vespra, partiren per a
Bersalona.
Dit dia partí ab dites galeras mossèn Moffra per a Bersalona,
volent anar a Nostra Dona de Montserat. Per memòria.
[Antoni Joan de la Volta]
1541, fóran aribad[es] quoranta naus en la Formantera ý setza
galeras, les qualls aribàran per la armada, ço és la armada de Spaya.
Ý segons se diu se spera [...] [lo] senyor enperador ý senyor nostre,
lo qual se diu [devalla] ab molt gran exèrcit, diu-se que per
Alger, segons desigam tots se prengra per [...] Spanya. És capità
general lo senyor duch [de] Alba, ý [altres] duchs, comptes,
merquesos, nobles van ab sa companya segons hé vist; en què se
diu y à de cavalls mill ý sent cavalls ý molta jent d'armes. Nostre
Senyor, per sa infinida misericòrdia, nos [fa]ssa gràcia que [vej]am
Alger pres axí com desigam. Amén.
senyor emperador, rey ý senyor nostre.
Nota que lo disapta de Sant Andreu, que comptam a
de noembre dell'any 1541, fonch aribat en lo port de [Porma]ny
lo senyor emparador, rey nostro ý senyor [ab] [quinza] [galeras] de
don Bernabí de Mandosa, l[o] [qual] [venia] [de] [Bo]gia, de què tots
stàvem [sper]ant-lo de dia en dia per a [veure][
en lo port nostra, de [què] se diu lo temps lo forsà que no pogué
venir a[sí]. Emperò, puix és stat ací, en Ayviça, tots devem pregar
per Sa Sacra ý Sesària ý Reall Majestat que Nostre Senyor li
dóna vida ý prosperitat, de què pugam veura aquella ciutat de
Alger en son poder, perquè pugam nosaltres viura ab més descans
ý repòs, per[què] en sert és cossa que [ponderam] molt, en
què Alger sia de cristians pres, pregant tots per sa prosperitat ý
vida. Amén. Axí sia.
Més speram en Nostre Senyor Déu que tinch a fer huna memòria
en lo present libre della pressa ý conquistament de Alger
quant serà pres per Sa Majestat. Ý si per ventura yo, Antoni Joan,
no fes dita nota, speram en Nostre Senyor la ferà alltre procurador
dell present libre. La causa, perquè poria ésser lo temps meu
passàs.
[Antoni Joan de la Volta]
conbaté huna galera de turchs en lo port dos naus de portogesos,
de què matà [de] los demunt dits sinch cossos. Ý no las
pringuéran, sinó que se defansàran.
[Antoni Joan de la Volta]
stada.
Nota que disapta, que comptam a
aguéram tanta de neu que fonch cossa de admiració, per què
pindrem lo rafrany dels pajessos que dien: "Any de neu, any de
Déu ý bon prinsipi de any." Pregam a Nostre Senyor Déu lo
dó bo per a son servey.
[Antoni Joan de la Volta]
vist en aquesta islla nostra de Ayviça. Dimecres, que comptàvem
a
mogué un grandísim temps, ço és, de molts contrats de vents, en
què tostemps regnava lavants, de què
que vingué a portar la terra en grandísim trebal, perquè enderoquà
ý mogué mollts abres, que no
digué que lo mal que féu no abastaria, paguat, mil sin_cents ducats,
poch més o menys, de què
lo qual era de tre_sens modins ý son amo se diu P[e]ra Gropalldo.
Perquè, moguda la fortuna dins lo port, vingué a
perdra-se prop della Illa Plana, per què fonch cossa de admiració.
Après se digué que no
enderoquà molltes casses ý lo palmer de mossèn Jauma Joan ý la
vedriera de Sent[a] Maria ý molltes alltres cosses que no són en
nombre de dir ni contar. Ý açò fonch per lo que Nostre Senyor
nos permaté per nostras peccats. Fonch dia ý any demunt dit; ý
més havant era tanta la fortuna, que no lexà mollins niguns, que
tots no
Vera Creu los venerablles preveras, vista la tanta fortuna nos
permaté Nostre Senyor ý treball ý perill stàvem. Ý açò és per lo
que Nostre Senyor sia plesent.
[Antoni Joan de la Volta]
que comptam a
galiotes de moros, les qualls aríban de Contestinoblla o pus
ver de Nissa, de punt en blanch. Ý aribàran al riu de Senta
Aulària ý aquí desenbarquàran mollts turchs ý aribàran fins a
Balàfia ý Atzeró ý Arabí ý féran allí molt mal, de què no pringuéran
nigun home, sinó se diu tres o quatra dones. Ý nosalltres
pringuéram tres turchs ý hun mort. Lo capità se diu que és
Salla Rais ý hun nebot de Barba Rossa. Ý van alla vollta de
Alger. Per memòria. Despuix se digué pringuéran Antoni
Torras, moliner.
[Antoni Joan de la Volta]
1543, aribàran della illa de Formantera vint_ý_tres galeras de
turchs en què se diu per alguns turchs fóran pressos ací que
lensaven
Caragador
sos ascodrons alla vollta della creu dells Far[r]ers ý alls horts
d'en Toni Tur ý Jacme Palerm ý a l'ort d'en Jenovart, de què
della villa los tiràvem molta artalaria ý molts arcabusos dells soldats
nostras teníam en la villa, per manera que stiguéram
conbatent
Maria del Secors molta jent inimiga nostra. Posaren-se a toquar
la campana, donàran an ells àngells qui staven en les polseras
dell rataulla coltalades per la cara ý per les mans, de què
vinguéran que de allí se diu tiràran hun colp de arcabús ý matàran
mestre Aloy Far[r]er, qui stava en la morada de n'Arbona.
Ý niguna alltra persona no y pringué mal nigun mersè alla divina
bondat. Ý, dementra que los moros pugnaven contra la villa,
tiràran dell gint d'en Gall moltes bonberdades allas galeras qui
staven alla Illa dellas Rates, de què se diu posàran dos colps dintra.
Pringuéran quatra o sinch turchs ý matàran-ne dos. Pregam a
Nostre Senyor nos vulla guardar ara ý per a tostemps. Amén.
En fi que fóran la suma dells turchs dotza catius ý sis morts.
[Antoni Joan de la Volta]
1543, que fonch lo disapta de Tots Sants, fonch determenat
que enderoquasen la isglésia della beneventurada Sancta Lúcia ý
allgunes casses de alí circumstans dell puig, ý açò per no donar
ocasió alls inimichs nostras, inimichs de nostra santa fe cathòlica.
Ý tot açò ve per nostras peccats o per lo que a Jhesucrist plau,
perquè pogam dir tots que havem vist en nostra temps enderoquar
nostras isglésias, de què fonch cossa de molta admiració
ý de estar-ne admeravelats en grandíssima manera. Sia tot per
més bé ý hotill de nostras ànimas. Amén, amén, amén.
del Secors ý della Creu.
Nota que, en l'any
casses della Creu, lo Cavalcador, l'ort de mossèn Nicolau Palerm,
prevera, ý per més memòria la sglésia della Verga Maria dell Secors
beneventurada. La quall memòria hé volguda fer yo, Antoni
Joan, prevera, perquè sia notori a qualsevoll personas presents ý
sdevenidoras, perquè ya, per in eterna memoria no veurem lo
que havíem vist ni més no speram veura la invocació della Verga
Maria dell Secors a son loch a hon stava. Ý açò fonch en lo mes
de octubre, any susdit.
[Antoni Joan de la Volta]
Nicolau gloriós, que comptàvem
de misa, aribà un home com a cor[r]eu dient que sis gualleras
de turchs desemberquàran a Malla Garba. Vist açò, lo lochtinent
de governador ý lo capità desliberaren a tremèter-y do_sents
hòmens della terra ý soldats, per a hon merxaren per alla volta
de Senta Aulària. Ý com fóran allí diguéran-los que los mor[o]s
héran Arabí. Desliberaren a merxar per allí ý, aribats que fóran,
véran los moros que trebalaven a venir alla vollta della Marina
per a recullir-y los nostras cristians. Vent açò, enaren enbés ells
per manera que sceremosaren ý is trobaren que no s'í jugava
sinó aspasa ab aspasa, de què los nostras ne mataran
o trenta, tots degolats, a no pindra nengú a mersè, ý seguint
tostemps la victòria fins a fer-los enbarquar. Morí en dita
esquaramusa Lorens Soldevilla, carniser, ý lo caval de mossèn
Guillem Orvay. Pregam a Nostre Senyor nos vulla per a tostemps
donar victòria quantra nostras inimichs. Amén. Lo alferis
dells soldats se deea Roies, marit della filla de Joan Cucarella,
picapedrer.
França]
[Joanot Mofre]
honze del mes de juny del present any, arribà huna nau de Nissa,
de la qual és patró Rafell Dies, ý comptà com lo capità dels turchs
Barba Rossa havia feta ressenya de tota la sua gent ell havia aportada
de Turquia ý trobà que li faltava més de sis_mília turchs. Ý
vist açò tramès ha cridar los capitans del rey de Fransa ý, esent
vinguts en la sua galera, dix-los: "Senyós, ja sabeu com lo gran
Ý tots los capitans,
senyor me ha tramès así per a servir la alteza del rey de Fransa ý
sabeu molt bé vosaltres ab quanta amor lo hé servit jo ý tots los
altres. Ý fins assí may havem vista la cara sua ni tempoch
del dalfí son fill. Ý perquè jo puga donar bona rahó de mi mateix,
vos vul pregar que vosaltres vullau testificar la veritat de
totes coses, ý com l'é servit molt leyalment."
que eren sinch, los més principals, los quals se deyen lo prior de
Càpua ý Gentil ý [...] dos altres, varen testificar la veritat molt
largament. Ý fet assò, los dits capitans volgueren tornar en lurs
galeres, ý Barba Rossa dix-los que no se
galera, sinó que ab ell avían anar a Turquia. Ý los capitans lo
pregaren que
rey de Fransa avisant-lo molt largament de tot, ý que per assò
prenien de temps vuit dies. Ý axí los fonch atorgat. Ý dins los
vuit dies fonch anat ý vingut lo correu. És ver que no
que avia negosiat, sinó que Barba Rossa près sinch galeres del
rey de Fransa, les millors, ý ha-se
que restaven del rey de Fransa que les ha desarmades de gent ý
de artileria ý de totes altres coses, ý se n'és anat en Vilafranca de
Nissa. Ý, essent allí, ha cremats arbres ý lo restant que ha pogut
de la villa, ý que se n'és anat a la volta de llevant ý, essent en hun
loch prop de Jànova que
genovesos carregat de formatges ý pringueren-lo ý levaren-li lo
arbre ý tots los formatges ý pagaren-lo, segons diu, molt bé ý
aviaren-lo. Plàsia a Nostre Senyor Déu lo vulla confondre ý llevar-li
del seu enteniment que no vinga en les nostres parts. Ý
més comptà dit patró com lo nostre emperador entraria ab gran
multitut de gent per la part de Fransa per hun loch qui
Picardia, ý que ja era a dues jornades o tres de huna gran siutat
que
entrant de juny lo marquès del Gasto tindria fins en trente_ý_sinch_mília
hòmens per entrar per altra part. Plàsia a Nostre Senyor
los vulla donar pau ý concordi ý victòria contra los enemichs
de la santa fe catòlica.
[Antoni Joan de la Volta]
any dit, fonch pressa huna galiota de turchs alla Formantera, la
quall le pringué huna fusta de Màlaga ý hun bargantí.
[Antoni Joan de la Volta]
fonch aribat mossèn Bernat Balansat, prevera, de Alger, lo quall
fonch catiu en Alger, lo quall aribà ab hun navilli d'en Noffra.
Per memòria.
[Antoni Joan de la Volta]
Déu ý della intemerada Verga Maria, mare nostra, vuy dimecres,
que comptam a
per sa infinida misericòrdia, lo lexa traura ab molta prosperitat
e senitat, axí com tots desigam. Amén. Ý lo stany quant
se traurà.
que comptam lo primer de satembre 1546, en nom de Nostre
Senyor Déu ý della intemerada Verga Maria, mara nostra, se tragué
lo stany major. Nostre Senyor lo leix traura ab bona senitat
axí com tots desigam. Amén. Per a hon és grandísima cossa que
lo stany se tregue, perquè per aquell se repàran moltes persones
ý subvenen a les nesesitats ý treballs. Amén, amén, amén.
Mallorca]
[Antoni Joan de la Volta]
a miganit sobra lo port de Balansat en què y anava la visreyna de
Malorques, muller dell magnífich senyor don Felip de Servalló,
visrey de Malorques, per a hon allí
ella ab una filla donzella ý dos fills ý molta jent que venían en
dita nau, de què escapà de dita fortuna lo fill major, lo qual se diu
don Felip, ý
neguàran. Diu-se que
los haja trobats en stament de gràcia ý ills perdona sos peccats
cats ý culpes.
nau anava en la ciutat de Barsalona.
[Andreu Joan]
juny 1549, aribà huna barqua de Mallorca la quall aportà a Jeroni
Ffrancolí, lo quall era adelat per la mort de mestre Tomeu Barber.
Ý lo senyor governador prengé
ésser lo dit Jeroni coronat, lo senyor vicari lo demanà al senyor
governador ý no l'ey volgé donar. Ý lo senyor vicari féu-li un
monitori que [a] la hora lo volgés liurar en son poder. Ý no
volent-l'ey donar, proseý contra ell en las armas de sancta mara
Sglésia en gravar ý reg[r]avar. Ý, estant él en la pertenàsia, la
matexa hora lo senyor vicari l'en fa entradit en la església ý proseý
contra ells. Ý asò per mamòria.
[Andreu Joan]
aribaren en la ylla de Formantera
en las qualls y ha
qual ermada és capità Gargut Arays, lo quall ve de levant ý
ha barragat serts lochs de la ribera o costa de levant de Jènova,
segons lletra d'evís, ý de la costa de Barsalona. Ý prengeren en la
dita ylla de Formantera dos hòmens, hun mestre Fransisquo,
bombarder gallego, ý hun jova qui
recort ý mamòria. Ets.
[Andreu Joan]
hun bargantí de turchs de la siutat d'Elger, lo quall entrà dins lo
present port per ésser pau entra lo emperador ý lo gran Turch.
Lo quall bargantí aribà allí per ésser-li contrari lo temps, perquè
anava a Mallorca e aportava hun anbaxador turch ab lletras del
rey d'Elger, fill de Barba Rossa, anomenat Mulley Assan, ý aportava
lletras per lo virey de Mallorca don Gaspar Marades, ý de
aquí avia anar a la cort del molt alt príncep de Hongria ý governador
general d'Espanya, sobra sertes coses de la[s] qual[s] fins
assí no