Text view
Pergamins, processos i cartes reials 4
| Títol | Pergamins, processos i cartes reials 4 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | G-33-Pergamins IV.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | G-Llibres de cort |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, febrer, 18. Ares.
Domingo Ferrando, veí d'Ares, fa carta de cobrament de 2.200 sous en favor de fra Berenguer
de Cardona, mestre de l'orde del Temple, com a indemnització pels ramats que li furtaren
veïns de Benassal. També atorga a dit mestre tots els seus drets legals per a procedir contra
els autors del delicte.
En són testimonis Pere Asnar i Domingo de Cardona, veïns d'Ares.
Notari, Blasco Ényego, notari públic d'Ares.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1319.
Coneguda cosa sia a totz com yo, en Domingo Ferrando, vey d'Ares, per mi e per
totz los meus atorch e en veritat regonech que vós, noble e religiós e honest frare
Berenguer de Cardona, de les cases de la cavalleria del Temple en Aragó e en Cataluyna
maestre, donàs e liuràs a mi dos mília e doens sous de reyals de València los
quals vós a mi donàs per esmena d'aquella roberia que los òmens de Benaçal a mi
feeren del bestiar meu que del terme d'Ares levaren, per la qual cosa, abans de la
paga o solució dels damunt ditz diners a mi per vós feyta, dón e atorch e liure a vós
e als altres frares de la damunt dita cavalleria del Temple, absens axí com si fossen
presens, tot loch meu e totz dretz meus, veus, raons, accions, peticions e demandes
que e quals yo avia o aver devia o a mi pertaynen o pertàyner devien contra totz
aquels omes de Benaçal los quals a mi la dita roberia feeren. Enaxí que pusquats
aquels en cort o fora cort costréyner e contra aquels e als béns seus enantar e demanar,
defendre, apendre, excebir, replicar e triplicar en cort e fora cort, en juy
e fora juhí. Et que pusquatz d'aquels damu[n]t ditz malfeytors los damunt ditz
diners aver e reebre e recobrar bé axí com yo aver e recobrar d'éls los pogués abans
del atorgament de la present carta. Enaxí que qualque cosa per vós o per los altres
frares damunt ditz feyt serà, yo ho atorch aver per ferm e
temps no o revocarem, oblich a totes aquelles cosses damunt dites totz los meus
béns mobles e no mobles, aütz e avedors hon que sien o seran.
Feyta carta en Ares,
e ferm.
Testimonis són d'açò en P[ere] Açnar e en Domingo de Cardona, veyns
d'Ares.
supra.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, març, 26. Sant Mateu.
Fra Ramon Roig, lloctinent del comanador de Xivert de l'orde del Temple compareix davant
Guillem Fibla, justícia de Sant Mateu, i presenta una queixa perquè el justícia havia processat,
condempnat a mort i cremat un sarraí de Xivert, de nom Mafumet, i que la jurisdicció
sobre ell era del Temple; també li demana que li lliure els béns d'aquest sarraí segons marquen
els furs. El justícia li respon que ell ha fet el procés segons les seues competències i
que no ha de donar-li comptes de res, i es nega a retre-li els béns que reclama ja que, abans
de morir, Mahomet es va fer cristià, fou batejat i atorgà testament.
En sóns testimonis Pere Tallaferre i Pere Pintor, notari.
Notari, Guillem Doménec, notari públic de Sant Mateu.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1343.
Conexeran tots quants aquesta present carta veuran que dissapte que
deigós scrits comparech frare Ramon Roig, tinent loch de comanador en
Xivert, davant en Guiem Fibla, justícia de Sent Matheu, e requerí lo dit justícia
que com lo dit justícia condempnàs per sentència a cremar un saray de Xivert per
nom Bafumet, e aquel à cremat aiga, e sia dit e posat davant lo dit frare Ramon
pels moros de Xivert e per d'altres que
fur e que fur ne orde de dret en l'enantament feyt contra aquell no fos servat, que
li degés demostrar lo denantament e la sentència e dar treslat. E encara requerí al
dit justícia que li donàs e li feés deliurar los béns que aquell avia en la vila de Sent
Matheu con aquels, segons çuna de moros e usança del dit loch de Xivert, que si
alcun moro morà o serà condempnat a mort, que
del senyor del moro. En altra manera protestà que si
fahie ni servave, que l'agreuyarie en son dret e, con à agreujat e fadiga atrobada e
dit justícia, protestà que en son temps e loch ell e la cavalleria del Temple puxen
demanar les dites coses al dit justícia o a qui deiga ab lo dan e interesse e messió,
e per aver memòria perdurable requerí a mi, dit notari, que li
A la qual protestació lo dit Guiem Fibla, justícia, respòs e dix que ell degudament
e ab raó segons furs de València enantà contra lo dit saray e l'enantament
és scrit e ordenat e
mostraria ni n'és tengut de mostrar al dit frare Ramon Royg car eyll no sia part ni
aige jurisdicció alcuna sobre
R[amon] Roig demana, les quals foren del dit saray, que són en Sent Matheu, lo
qual ha pres, se féu crestià e reebé baptisme, dix lo dit justícia que y aurà acort e deliberació
per ço con aquell ne féu testament, e aüt son acort, és aparelat de enantar
e de fer ço que raó sia segons fur e raó. Nega emperò lo dit justícia que en ell sia
fadiga de dret atrobada ans li és apparellat de fer compliment de dret.
Presens testimonis en Pere Tallafferre e en P[ere] Pintor, notari.
qui predictis interfuit et hec scribi fecit et clausit die et anno in prima linea contentis.
1300, abril, 17. Morella.
Fra Eximeno d'Albalat, monjo del monestir aragonés de Roda, compareix davant Pere Ricart,
lloctinent del justícia de Morella, i dels seus jurats, i va fer llegir una carta del rei Jaume II
en la qual manava que el consell municipal no fes pagar peites als habitants del mas de Fra
Ximeno, senyoria del monestir, ja que n'eren francs per privilegis reials. Al dia següent els
jurats respongueren que el mas estava dins els termes generals de Morella i que havien de
pagar com tots en la redempció d'host que havia demanat el mateix rei, i encara tornar dit
frare a reclamar l'exempció fiscal.
Testimonis Guillem Destorms, Bertolí Calça, Pere Roca i Bernat de Santa Línea.
Notari, Pere Barberà, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 4-P.
Conexeran tots que dicmenge que hom comtave
anno Domini millesimo trecentessimo
Roda, davant en P[ere] Ricart, tinent loch de justícia, e d'en Domingo Gavaldà, e
d'en Michel de Belsa e d'en P[ere] de Vinathea, batle e jurat de Morella, e en presència
de mi, notari, e dels testimonis dejós escrits presentà a eylls e legir féu una
carta scrita en paper, segeyllada e
Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, fidelibus suis baiulo, iusticie,
iuratis et probis hominibus Morelle, salutem et graciam. Ex parte religiosorum abbatis et
conventus monasterii Rote fuit nobis expositum conquerendo quod quamquam homines dicti
monasterii comorantes in loco vocato grangia fratris Eximini sint liberi et immunes ab omni
peyta et aliis quibuslibet exaccionibus tam regalibus quam vicinalibus et semper usi fuerint
fraquitate predicta, vos noviter ac indebite et iniuste contra franchitatem suam predictam et
usum inde habitum conpellitis ipsos homines et eorum bona ad solvendum et contribuendum
vobiscum in peytiis et aliis exaccionibus vestris tam regalibus quam vicinalibus. Et super hiis
ipsos homines pignorastis et agravastis multipliciter vendendo et distraendo pignora eis facta
super iuris fidancia in eorum preiudicium non modicum et gravamen, propter quod fuit nobis
humiliter suplicatum quod super hiis dignaremur eisdem abbati et conventuy et hominibus
suis predictis de iuris remedio providere. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus homines
dicte grangie vel eorum aliquem aut bona eorum super contribucione huiusmodi contra
predictam franchitatem suam et usum inde habitum non gravetis seu molestetis in aliquo
nec novitatem aliquam faciatis eisdem et pignora que eis contra hoc fecistis, visis presentibus,
restituatis et restituy faciatis taliter quod super hiis ob culpam vestri ad nos iterato recurrere
non cogantur.
Data Barchinone, undecimo kalendas Aprilis anno Domini millesimo
Recipit G.
en G[uillem] Moltó e en Ramon Lenes.
A la qual presentació e letra del senyor rey, diluns que hom comtave
kalendas Madii anno Domini
Morella e digeren que
els hòmens habitans e
l'abat ne
en ost ab los de la dita universitat de Morella. E lo senyor rey man e à manat ara
de noveyll per sa carta que tots aquels qui àn acostumat d'anar en ost ab la dita
universitat de Morella, pagen e sien destrets de pagar en la redempció d'aquela.
E com los dits habitans del dit mas de frare Exemeno no volgessen pagar en la
redempció de la ost de Múrcia, los jurats de Morella penyoraren e àn penyorat los
dits hòmens per la rahó damunt dita, les quals penyores no deuen retre entrò que
per los dits habitans del dit mas de Frare Exemeno sie pagada lur part covinent de
la dita redempció.
Presents testimonis en G[uillem]. Deztorms, Bernat de Santa Línea e P[ere]
Rocha.
E enaprés,
a la dita resposta negà totes les coses possades en la dita resposta en quant
fan contra eyll, e demanà e requerí ab gran instància protestan contra la universitat
de Morella e especialment contra la justícia e jurats a qui especialment e espressa
la dita letra és tramessa, que la dita letra e manament feyt en aquela sia de tot en
tot observat e tengut com sia feyt meyns de tot si e conexença de degú e és quasi
gràcia al dit abat e covent de Roda atorgada ara de novel per lo dit senyor rey,
majorment com los dits hòmens del dit mas no àn nengun temps acostumat de fer
ço que ara noveyllament los és demanat. Les quals coses dix lo dit frare Exemeno
a conservació de son dret en esdevenidor, posan sí e lo dit loch de Roda e los dits
hòmens del dit mas en protecció e guarda del senyor rey. E de totes les damunt
dites coses lo dit frare Exemeno d'Albalat demanà e requerí a mi, notari dejós escrit,
que per mon offici les dites coses en forma pública misés e posàs. Hon yo, dit
en P[ere] Barberà, notari dejós escrit, per mon offici totes les damunt dites mis e
posy. E enaprés, en lo dia e en l'an damunt dit los dits jurats de Morella digueren
que eren apareyllats d'averar e de fer fe ab cartes e ab testimonis tot ço que per
eylls ere estat possat.
Presents testimonis en G[uillem] Deztorms, Bertolí Calça, P[ere] Rocha e
Bernat de Santa Línea.
et clausit die et anno prenotatis.
1300, abril, 18. València.
Nadal Reiner, jutge de la cort reial, sentència en apel·lació el plet portat abans davant el lloctinent
del procurador del regne de València entre els marmessors del testament de Jaume
Escrivà, ciutadà de València, i el marmessor testamentari de la seua muller, Elisenda, sobre
el pagament a ella de la dot.
Una part considerable del text està en llatí, principalment les còpies dels testaments i nomenaments
del procuradgggors, per la qual cosa hem decidit no incloure-les en aquesta edició
llevat d'algun paragraf que facilita la comprensió del procés.
ACA, Cancelleria, Processos en quart, 1300 F.
Raynerii, legum doctore, iudice curie domini regis, conparuit Ferrarius de Ripa, notarius
Valencie, asserens se procuratorem et [...] factum Iacobi Scribe, et ad faciendum fidem de sua
procuracione obtulit quoddam instrumentum publicum, cuius tenor talis est:
Item, dictus Ferrarius nomine quo supra obtulit quosdam apostoles papireos patentes
et in eius dorso sigillatos cum sigillo Egidii de Lehorii, tenentis locum procuratoris in
regno Valencie pro nobili domino Iacobo, domino de Xerica, quorum tenor talis est:
Die Mercurii, [
quo supra [...] et dictus Ferrarius obtulit libellum sub forma que sequitur:
yo en F[errer] Ça_riba, en loch e en nom e axí com a [procu]rador d'en G[uillem]
de Espígol e d'en Bonanat Ricart, marmesors e execudors del testament e derera
voluntat d'en Jacme Escrivà, besan vostres peus e vostres mans supplican e claman
demostre e propose denant la vostra real magestat e alta senyoria que demanda en
pleyt principal fo proposada per los dits marmesors denant en Berenguer Tolsà, savi
en dret, jutge delegat per la justícia ladonchs de València al dit pleit contra en
Bernat Dezplà, marmesor e execudor del testament de na Elicsén, muller qui fo del
dit en Bernat, defuncta, e tudor testamentari de Asensi, fil seu e de la dita na Elicsén
e hereu d'aquela na Elicsén, que la dita na Elicsén, e
e aprés la mort del dit en Jacme Escrivà, primer marit qui fo d'aquela, féu re[tre]
a
la [...] si [a]ver r[e]ebuts d'en A[rnau] Escrivà d'una part
p[...] que nós fa[...] que
del dit en Jachme Escrivà, e la dita quantitat de diners deliurà en paga e satisfacció
del escrex que la dita na Alicsén avia en los béns del dit en Jacme, marit qui fo seu,
e d'altra part per aquella metex rahó ja dita aquels en G[uillem] de Barcelona e na
Alicsén ja dits confessaren aver aüts e [r]eebuts d'en Berenguer de Ripol, notari de
València, en nom dels dit[s] marmessors del dit en Jacme e per aquels e del preu
d'un ort dels [bén]s qui foren del dit en Jacme
del dit escrex, e axí són en summa
en G[uillem] de Barcelona, en lo [no]m sobredit, e la dita na Alicsén, de voluntat e
de consentiment del dit en Bernat Dezplà, darer marit seu, en nom propi d'aquela
per rahon del dit crex, s'atorgaren per pagats e per satisfets. E aquella metexa na
Alicsén, aprés la mort del dit en G[uillem] de Barcelona, pare que fo seu, vench a
compos[ició] e transacció amigable ab los marmesors del testament [del] [dit] pare
que fo seu [...] compar[...] [...] lo dit pare seu de [tota] la dita quantitat del crex
seu per la rahó sobredita, e promés e covench ab volentat tota e fermament del dit
en Bernat Dezplà, marit derer seu, sots obligació de tots los béns d'aquela, que si
qüestió o demanda ere feyta dels dits [
ere pagada, que se
e açò jurà [aver], dir e complir e obligà sos béns e a les dites coses a complir
donà fermança lo dit en Bernat Dezplà, ladonchs marit seu.
On com segons fur de València la dita dona e els hereus e successors d'aquela,
aprés la mort sua fossen e s[i]en ten[guts] restituir dels béns que foren seus
e ara del dit Asensi, fil e hereu d'aquella, los dits
marmesors del dit en Jacme Escrivà, qui àn poder de demanar e recobrar los béns
e drets que foren d'aquell per tal que
e lo dit [en] Bernat Dezplà, en nom de la dit[a] mar[messoria] [e tudoria,]
sia ten[gut] esse[...] dest[...] e observar e enseguir e complir la dita na Alicsén f[...]
sobre la dita rahó sot virtut de sagrament d'aquela reebut.
E lo dit en Berenguer Tolsà, jutge, pleit contestant sobre la dita demanda
principal, sentència sua justa donà en la qual condempnà lo dit en Bernat Dezplà
en lo nom sobredit e son procurador en pagar e satisfer als dits marmesors del dit
en Jacme Escrivà, dels béns que foren de la dita na Alicsén e de son hereu, los dits
totes les dites coses en la dita demanda e en lo procés e en la sentència del [pleyt]
principal pus largament són espressades e contengudes.
De la qual ja dita sentència la part adversa injustament e no deguda és dit
que s'apelà e impetrà en jutge e conexedor del dit pleyt de la primera apelació, en
G[uillem] de Molet, degà e official de València, denant lo qual ja dit jutge n'Arnau
Careres, axí com a procurador del dit en Bernat Dezplà,
fo proposat per manera de [...] la part del dit [...] compar[...] [...] li d[ema]nà sí
no ésser tengut respondre com la sentència donada per lo dit en Berenguer Tolsà,
jutge, fos pasada en cosa jutgada per pasament de temps segons fur de València, e
com no tan solament
de la present appel·lació del dit libel en d[e]síd[ia] de la adversa part, enfre los quals,
segons fur, lo dit pleit de la appel·lació [devia] ésser conclús, mas encara molt més
dies passaren que la adversa part no perseguí lo dit pleit en desídia sua, per què
demana ésser absolt de la dita impe[tració] e la adversa part a [él] ésser condempnat
en les messions del pleyt [...] sia ço que al dit jutge de les coses contengudes en
la dita excepció fos feita plena fe per les dites e per lo procés e per los [kalen]daris
dels dits pleyts e per lo fur de València per la part sua al·legat, lo dit jutge conech
per fin deguda e per sentència sua determenà la sentència donada per lo [dit] jutge
ésser justa en totes coses axí com bé e justament donada aquella [...] pronuncian
per la part del dit A[rnau] Carreres ésser de manament e [...], e condempnan
aquell en les messions d'aquel pleit a la [part] de mi, en F[errer], restituir segons
que totes les dites coses en les actes judicials en lo procés e en la sentència del dit
pleit evidenment aparen e
en Bernat Dezplà és dit que s'apelà a
del dit senyor rey en lo dit regne de València, jassia ço que la dita apelació fos e sia
injusta e de sentència passada en cosa jutgada feyta.
Denant lo qual en Gil de Lihori, tinent loch de procurador del dit senyor
rey, la part del d[it] [en] Bernat Dezplà
en F[errer] donà, contra lo qual libel e contra les rahons per manera de greuges e
de nul·litat, si aital nom aver merexen, en ço que no creu, s[ón] posades moltes e
diverses excepcions e rahons per la part del [dit] en F[errer] segons que en lo [tenor]
del dit pleyt eviden[ment] [...], lo dit tinent loch de procurador injustament
e [no] deguda contra d[ita] justícia e contra fur de València, salv[a] honestat sua,
sentència [...] nul·la e no valedora donà [...] en lo procés e en [...] del dit pleit. E
per la tenor de la dita sentència, si nom de sentència aver merex, evidentment apar
e
per los dits jutges en los dits pleyts no ésser passades en co[sa] jutgada, e [r]evocan
aquels com mils justament aqueles en totes coses confermar degés segons
que en la sua pronunciació és contengut, per la qual ja dita sentència, si nom de
sentència aver merex, lo dit en G[uillem] d'Espígol, marmesor, per sí e per l'altre ja
dit commarmessor del dit testament, en escri[...] de la carta pública, dins temps
covinent e segons que deg, se appel·là al dit senyor rey e aque[l] demanà per fur e
per rahó e demanà apòstols los quals impetrà.
E dix en la dita apelació [...] en observació del privilegi del senyor rey de
la dita sentència del dit tinent loch de procurador si [...] no creu ésser nul·la e no
valedora e [com] nul·la deu ésser pronunciada, e que la part sua [fo] agreugada en
son dret per les rahons en la dita apelació espressades e contengudes, protesta [...]
les altres rahons de nul·litat que per fur e per rahó contra la dita pronuncia[ció] del
dit tinent loch de procurador dir e proposar pusquen e d'aqueles que per lo procés
del dit pelit fer demostren segons que en la dita appel·lació és contengut.
On com lo dit tinent loch de procurador, sal[va] reverència e honestat sua,
no agués loch ne jurisdicció alcuna de conéxer del dit pleit de apel·lació ne determenar
aque[ll], [e] [injustament] e contra furs de València e contra rahó natural aja
agreugat la part d'ell, en F[errer], en son dret en la dita pronunciació sua [com]
mils conéxer e pronunciar degés les sentències donades per los dits en Berenguer
Tolsà e en G[uillem] de Molet ésser bé e justament donades, e aquels eren passades
en cosa jutgada per passament de [temps] segons fur, e la adversa part condemp[...]
[...] pleit a resti[...] per les rahons ja dites. [E] per ço jo, dit F[errer] Ça_riba, en
lo nom so[br]edit, suplican claman requir e deman a la vostra real magestat, besan
vostres peus e vostres mans, que per [justa] sentència deyets pronunciar les sentències
ja dites donades per los dits en Berenguer Tolsà e en G[uillem] de Molet,
jutges, ésser bé e justament donades e aquells axí com justes e passades en cosa
jutgada per diffinitiva sentència confermets, e revoquets en totes coses e anul·lets e
nul·la pronunciets la pronunciació feyta per lo dit tinent loch de [procurador] per
les rahons ans ja dites, e que la adversa part condempnets en les messions d'aquest
pleit a mi a restituir e
E
les rahons en los [...] lo dit tinent loch de procurador la part sia contra dret e rahó,
agreuga, diu e affer[ma] la part d
[lo] [dit] tinent loch de procurador a la part sua e ro[...] [...] à donades e contra la
adversa part per les dites [...], majorment les dites sentències confermar degés e en
totes coses aprovar axí com bé e justament donades. E encara la adversa part non
condempna en les messions del pleyt a él [...].
Diu encara lo dit F[errer] Ça_riba, procurador, e proposa per benefici
d'apel·lació ha conservació e deffensió del dret de la part sua e a él edir e remoure
la [in]tenció de la adversa part, replicans contra les rahons que per manera de
compensació per la adversa part [ja] dita entenen ésser proposades, que no valen
ne tenen les dites rahons ne per aquelles la adversa part compensació ne [retenció]
alcu[na] de la dita quantitat fer no pot, com segons fur de València lo que és en la
[...] de compensació lo primer capítol qui comença: "Compensació e retenció
etc.", e segons l'altre capítol subsegent qui comença: "Si és etc.", [...] compensació
o retenció de la quantitat de què és pleit per la part d'ell, en F[errer], demanada, la
qual és certa, e [com] veritat deguda no pot ésser feyta per la adversa part [...] que
certa no deguda no
furs damunt dits [...].
[...] declarar e especifiquar lo dit en F[errer] Ça_riba, procurador, rahons de
nul·litat contra la sentència donada per lo dit tinent loch de procurador, si sentència
dir-se deu, ço que no creu, diu e proposa lo dit en F[errer], procurador, la
dita sentència ésser nul·la e no valedora e que nul·la deu ésser pronunciada per ço
com fo donada contra esprés fur de València, e [or]de de dret ne de fur no observat
ni enseguit ans en totes coses relaxat.
Ítem, [com] fo donada sobre sentències passades en cosa jutgada per passament
de temps segons fur, ço és, sobre la sentència en lo universal pleit donada
per en Berenguer Tolsà, jutge delegat per la cort [de] [Valèn]cia en lo pleit de la
primera apelació donada per en G[uillem] de Molet, degà e official de València,
per delegació de la justícia, segons que per ell, en G[uillem] d'Espígol, per sí e en
lo nom desúsdit en lo procés dels dits feyts denant los dits jutges de appel·lacions
és estat dit e proposat [...] per los dits processes mostrat e provat.
Encara diu e proposa lo dit en F[errer] Ça_riba, procurador, [...] apelació
e per manera de excepció, que les sentències donades per los dits en Berenguer
Tolsà e en G[uillem] de Mollet, jutges dels dits [...], són passades en cosa jutgada
per passament de temps segons furs de València com per la part adversa, en desídia
sua, sie estat cessat que no sia estat renunciat e conclús en lo pleit d'apelació ne sia
determenat dins
devia per fur de València, lo qual és en la rúbrica de appel·lacions lo capítol que
comença: "Los pleits de totes les apel·lacions etc.", e segons l'altre capítol que comença:
"Lo pleit de la primera apel·lació etc.".
Diu encara lo dit en F[errer] Ça_[ri]ba, procurador, per manera de excepció
e per benefici d'apel·lació que [les] sentències donades per los dits en Berenguer
Tolsà e en G[uillem] de Molet, degà e official de València, jutges, són passades
en cosa jutgada per passament de temps segons [furs], [com] [per] la adversa part no
sia estat appel·lat de la sentència donada per lo dit en G[uillem] de Mollet, jutge,
al senyor rey personalment e denant lo qual, per esprés fur de València, appel·lar e
[...]ir devia là on lo dit senyor rey fos, ne denant lo dit senyor rey la adversa part
no aye persegit lo present pleit de appel·lació segons que fer devia per lo dit fur, lo
qual és en la dita rúbrica de appel·lacions, lo capítol que comença: "Tots los pleits e
les demandes per la segona apel·lació etc.", e per consegent per aquel metex fur la
pronunciació feita per lo dit tinent loch de procurador sia nul·la e no valla ni tinga,
ans deu ésser nul·la pronunciada.
Diu encara lo dit en F[errer] Ça_riba, procurador, per benefici de appel·lació
e per manera de excepció, que la sentència donada per lo dit tinent loch
de procurador en lo dit pleit deu ésser revocada e anul·lada e en mils corregida e
esmenada [com] contrast a aquela excepció de diffinita e absoluta per composició
e transacció feita entre la dita n'Alicsén, mullier qui fo del dit en Jacme Escrivà
e aprés mulier del dit en Bernat Dezplà, e los marmesors del testament d'en
G[uillem] de Barcelona, a la qual na Alicsén succeex, axí com a hereu d'aquela,
Asensi, fill seu, per los quals Alicsén e son fil lo dit en Bernat Dezplà demana
e deffén en los dits [...] e entén a fer compensació e retenció, la qual covinença e
compensació lo dit en Bernat Dezplà en nom de la dita marmessoria e tudoria
és tengut de observar e enseguir, majorment com la dita na Alicsén, sots vertut
de sagrament, aya promés aquela observar e tenir segons que en la carta pública
d'aquén feyta pus largament és contengut. E en veritat de feit la dita na Alicsén ac
e reebé dels béns que foren del dit en Jacme Escrivà, primer marit seu, e dels marmesors
d'aquel e de [hom] per éls, ço és a saber, dels marmesors del pare d'aquel
n'Alicsén qui en nom de [...] dels dits marmesors del dit primer marit qui fo seu
los avia reebuts aquels
los béns qui foren del dit en Jacme.
Al qual libel [apel·latori] e a les rahons de greuges e de nul·litats e per [bene]fici de appel·lació damunt per ell en F[errer] posades, demana ésser respost per la
adversa part [...] o negan per sagrament de calúmpnia, punt a punt e singularment
com él sia apparellat de provar aquelles si per la adversa part seran negades e a [t]ant
com bast a la sua intenció a fundar.
E protesta que per ell no ha estat ni està ni estarà de perseguir lo present pleit
e enantar en aquel si còpia de jutge pot aver e la adversa part enantar vol, e que
entretant lo temps de la appel·lació a la part sua no correga.
E encontinent lo dit en F[errer] Ça_riba, procurador, a fer fe de la sua procuració
tragé en prova una carta pública la tenor de la qual desús en les actes és
escrita.
A la qual resposta feyta per la adversa part encontinent lo dit en F[errer] Çariba,
procurador, tragé en prova les actes del procés del pleyt principal e la sentència
en lo dit pleyt donada per en Berenguer Tolsà, jutge, e les actes e
pleit de la primera apelació e la sentència en lo dit pleyt donada per en G[uillem]
de Mollet, jutge, en aitant com les dites escriptures fan per ell tan solament.
Ítem, tragé en prova les actes e
denant lo dit tinent loch de procurador en aytant tan solament com fan per
la part sua.
Ítem, tragué en prova la appel·lació feyta de la pronunciació sobre si sentència
dir-se deu del dit tinent loch de procurador e les rahons de nul·litat en aquela
espressades, closa e subsignada per mà d'en Bernat G[uillem], públic notari de la
cort del procurador del senyor rey en lo regne de València, la tenor de la qual és
aital com se seguex.
Ítem, tragé en prova la carta de la covinença e composició ja dita fermada e
jurada per la dita na Alicsén, muller qui fo del dit en Bernat Dezplà, de consentiment
d'aquel metex en Bernat, closa e subsignada per mà d'en Nicholau Dezpuig,
notari de València, la tenor de la qual és aytal com se segex.
per alphabetum, tenores volumina dictorum instrumentorum sic se habent:
Sit omnibus notum quod ego Guillelmus de Barchinona, civis Valencie, nomine Elicsendis,
filie mea uxore quondam Iacobo Scribe, confitetor me habuisse et numerando recepisse
a vobis, Arnaldo Scribe, mille et centum solidos regalium de precio illorum operatorium que
emistis a manumissoribus testamenti Iacobi Scribe mandato quorum manumissorum ipsos
michi tradidistis in solucione aucmenti et aliorum que dicta filia mea habebat super bonis dicti
Iacobi, renunciando omni excepcioni peccunie non numerate et non recepte et doli. Quare
[...] ex parte mea et dicte filie mee absolvo vos et vestros et omnia bona vestra et omnia et
bona dicti Iacobi et heredes suos de dictis mille et centum solidis, finem et pactum vobis
et heredibus ac manumissoribus dicti defuncti facimus de non petendo et de non conveniendo,
michi et dicte filie silencium perpetuum imponendo sic melius et sanius ac utilius potest dici,
scribi sive intelligi ad vestrum et vestrorum ac habendum comodum et salvamentum sine aliquo
retentu meo et dicte filie mee, quem in predictis non facio nec facere intendo aliqua racione.
Quod est actum Valencie, sexto decimo kalendas Decembris anno Domini millesimo
ducentesimo septuagesimo septimo.
Signum Guillelmi de Barchinona, predicti, qui hec concedo et firmo.
Testes sunt inde G[uillelmus] Verneto et Raimundus de Iunqueriis.
Signum Berengarii de Ripullo, publici notarii Valencie, qui hec scribi fecit.
Noverint universi quod die Iovis qua dicebatur septimo decimo kalendas Aprilis
anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo nono, in presencia mei, notarii, et testium
infrascriptorum, comparuit Guillelmus d'Espigol, manumissor testamenti Iacobi Scribani,
defuncti, et procurator Bonanati Ricardi, comanumissoris sui, coram Egidio de Lehorin,
tenente locum procuratoris in regno Valencie [pro nobile] Iacobo, domino de Xericha, procuratore
regnorum Vallencie et Murcie pro domino rege, et presentavit eidem et per me, dictum
notarium, legi fecit quandam cedulam papiream formam appellacionis continentem, cuius
series sic se habet:
a aquels que contra dret e justícia per sentència injusta són agreugats, per ço en
Guillem d'Espígol, per sí axí com a marmesor del testament d'en Jacme Scrivà,
defunt, e axí com a procurador establit d'en Bonanat Ricart, comarmessor del
testament ja dit, [mostre] sí ésser agreugat de la sentència donada per l'onrat en Gil
de Lehorin, tinent loch de procurador per lo senyor rey en lo regne de València, en
lo pleyt de la segona appel·lació que és e hera entre en Bernat Dezplà e n'Arnau
Carreres, procurador d'aquell, demanants d'una part, e ell e
per sí e en lo nom sobredit, deffenents del altra, si nom de sentència aver merex,
so que no creu, així com de iníqua, injusta, nul·la e no val·ledora, e si alcuna és, ab
aquest escrit se appel·la al senyor rey hó a aquell a qui deu per fur e per rahon e
demana apòstols. E adés de present diu e afferma la dita sentència, si sentència dir
se deu, ésser nul·la e no valedora e que nul·la deu ésser pronunciada per ço com fo
donada contra esprés fur de València e orde de dret ni de fur no observat ni enseguit,
ans en totes coses relaxat.
Ítem, com fo donada sobre sentències passades en cosa jutgada per passament
de temps segons fur, so és a saber, la sentència en lo principal pleit donada per
en Berenguer Tolsà, jutge delegat per la cort, e la sentència en lo pleyt de la primera
apelació donada per en Guillem de Molet, degà de València, per la delegació de
la justícia segons que per ell, en Guillem d'Espígol, per sí e en lo nom desús dit en
lo procés dels dits pleyts e denant los dits jutges de appel·lacions és estat dit, proposat
e al·legat e per fur de València per los dits processes mostrat e provat. Protesta
enperò lo dit Guillem d'Espígol per sí e en lo nom desús dit de les altres rahons
de nul·litat que en son loch e en son temps puscha aquelles posar e al·legar, segons
que per lo procés dels dits pleits e per furs de València e per privilegis del senyor
rey e per rahon natural proposar e declarar se poran. Protesta encara e protestan a
conservació de son dret diu que per él no ha estat ne està ne estarà de perseguir
e enantar en lo present pleit de appel·lació si còpia de jutge e apòstols pot aver, e
que entretant lo temps de la appel·lació en prejudici de son dret no li correga. E
demane que la present appel·lació e les altres rahons en aquela contengudes sien a
ell meses e liurades en forma pública per lo notari públich del dit tinent loch de
procurador en presència e audiència de testimonis. E que temps cuvinent sia a ell e
a la adversa part assignat e donat a compàrer denant lo dit senyor rey là on sia per
enantar en lo present pleyt.
E
et dix sí ésser appareliyat de donar apòstols per al senyor rey.
Sancii, Bartholomeo Pich et Maymono de Plano.
Signum Bernardi Guillelmi, publici Xative notarii et scriptoris curie procuratoris
regni Valencie pro Francescho de Pinu, qui ad predicta omnia unam cum predictis testibus
interfui et legi atque scribi feci die et anno in prima linea contentis, cum raso et emendato in
prima linea ubi dicitur sui, et manu propria clausi.
totes elles escrites en llatí, i clou amb la sentència, també en llatí].
Lata fuit hac sentencia [...] kalendas Madii anno Domini millesimo trecentesimo,
presente dicto F[errario] de Rippol, procuratore seu actore sepe dictorum marmessorum et
in absencia seu contumacia dicti Bernardo de Plano, et presentibus testibus videlicet Petro
[...], Salvatoris Bernardi Carbonelli, Iacobo F[errario], civium Barchinone.
1300, abril, 19. València.
Mestre Arnau de Vilanova demana fer acta pública de què Guillem Pelegrí, saig de la cort de
València, havia comparegut davant Ramon Junqueres, mostassaf, i l'havia comunicat que els
jurats havien decidit que les aigües pluvials de la pobla de dit mestre foren dutes en direcció
a l'era dels pellissers de la ciutat, però que, quan hi anaren tots a fer compliment d'aquesta
decisió i dos hòmens començaren a cavar, Berenguer Mercer amb altres hòmens, tots armats,
els atacaren i, si no arriben a escapar haurien estat ferits o morts.
En són testimonis Jaume d'Albalat, sagristà de la Seu, mestre Berenguer Desfar, metge, Bernat
Planell, canvista, Bernat d'Asanui i Joan Desclapers.
Notari Pere Ferrer, notari públic de València.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1360.
Sàpien totz que dimarts que hom comtava e dehia
millesimo trecentesimo,
València e dels testimonis dejús scrits, comparech en G[uillem] Pelegrí, saig de la
cort de València, davant en Ramon Junqueres, mustasaf de la dita ciutat, e dix e
proposà denant aquell que com los juratz de la ciutat de València aguessen ordenat,
ahut acort de bons hòmens consellers de la dita ciutat, que les aygües pluyals
les qualls cahien en la pobla la quall maestre A[rnau] de Villanova ha e poseeix en
la parròchia de Sent Johan del Mercat de València, s'escorreguesen ves la era dels
pelicers, segons que fer se devia.
Emperçò, lo dit en G[uillem] Pelegrí, de part d'en Gil de Lahori, lochtinent
de procurador en lo regne de València, establit lo dit en R[amon] de Junqueres
personalment en la dita pobla, en presència de molts manà al dit en R[amon] de
Junqueres que
avien, sobre
de Junqueres, mostasaf, ahut lo dit special manament del dit saig de part del dit
lochtinent de procurador, encontinent faén menar la dita ordenació a exsecució e
faén cavar a dos bons hòmens terra que era en lo cap de la dita pobla, en Berenguer
Mercer ensemps ab d'altres, ab mà armada e ab espaes treytes, esva[i]ren la pobla
del dit maestre A[rnau] e, entran e pasan per aquella, present lo dit maestre A[rnau]
e lo dit mustaçaf e lo dit saig, vengueren contra los ditz bons hòmens qui cavaven
la dita terra e acassaren aquels axí que, si amagatz no
mortz. E el dit notari ensemps ab lo dit maestre A[rnau] e ab lo dit mustaçaf e ab
lo dit saig e ab los altres que aquí eren agueren a fugir e a departir-se d'aquén. De
les quals totes coses e sengles lo dit maestre Arnau de Vilanova demana ésser feyta
carta pública a conservació de son dret e a perdurable memòria.
Les quals totes coses foren feytes en València, en la dita pobla en lo dia e an
en la primera regla escrits.
Presens testimonis en Jacme de Albalat, sagristà de la Seu de València, maestre
Beringuer Dezfar, físich, en Bernat Planel, cambiador, en Bernat de Asenuy, en
Johan Desclapers e moltz d'altres.
singulis una cum prenominatis testibus presens fuit et predicta rogatus a dicto magistro Arnaldo
de Villanova scribi et in formam publicam redigi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.
1300, abril, 19. València.
Mestre Arnau de Vilanova, metge, compareix davant Gil de Lihori, lloctinent del procurador
general del regne de València, i relata que, seguint els manaments dels jurats de la ciutat,
Ramon de Junqueres, mostassaf, havia anat a la pobla que ha construit dit mestre al barri de
Sant Joan del Mercat i manat a dos homes que començaren a cavar la terra per dirigir les
aigües pluvials però que, aleshores, Berenguer Mercer i altres homes armats els atacaren a
tots i els feren fugir. Mestre Arnau diu que no vol denunciar-los sinó sols deixar-ne constància
en defensa dels drets reials.
En són testimonis mestre Berenguer Desfar, metge, Bernat Planell, Bernat d'Asanui i Jaume
Ramon de Cervera.
Notari, Pere Ferrer, notari públic de València.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1361.
Sàpien totz que dimarts que hom dehia e comptava
millesimo trecentesimo,
e dels testimonis dejús scrits, comparech maestre Arnau de Vilanova, físich,
davant la presència d'en Gil de Lihori, tinent loch de procurador en lo regne de
València per lo senyor rey, e dix e proposà davant aquell que com los juratz de la
dita ciutat, ab consell dels prohòmens consellers de la dita ciutat, aguessen ordenat
que les aygües plujals les quals cahien en la pobla del dit maestre A[rnau], la quall
ha en la ciutat de València en la parròchia de Sant Johan del Mercat, s'escorreguesen
et deguessen escórrer ves la era dels pellicers.
E com sia cert e manifest que lo dit lochtinent de procurador manàs a
G[uillem] Pelegrí, saig de la cort de València, que feés manament a
Junqueres, mudaçaff de la dita ciutat, que menàs e feés menar la dita ordenació
a exsecució, e lo dit mudaçaff, ahut lo dit manament del dit saig de part del dit
lochtinent de procurador, feés menar la dita ordenació a exsecució e feés cavar e
levar terra del cap de la dita pobla segons que fer se devia. E sia cert e manifest que
per la dita rahó, no degudament e injusta en Berenguer Mercer ab altres ensems
ab mà armada e ab espaes treites esvaén la pobla del dit maestre A[rnau] e, entran
per aquella, acassassen los hòmens qui la dita terra levaven e cavaven, enaxí que,
si no fossen fogits e amagats, que
maestre Arnau denuncià totes les damunt dites coses e sengles al dit lochtinent de
procurador, enaxí que dix e protestà que ell no denunciava les dites coses ni les
entenia a denunciar perseguén sa injúria mas denunciava aquelles en aytant com
tocaven e
e dels dits mostaçaf e saig que y eren per lo senyor rey, com ell la dita sua injúria
reservu a sí en son loch e en son temps. De les qualls totes coses e sengles lo dit
maestre A[rnau], a conservació del dret del senyor rey e a perdurable memòria, demanà
ésser feita carta pública per mi, notari dejús scrit, les qualls totes coses foren
feites en València en lo dia e an en la primera regla scrits.
Presens testimonis maestre Berenguer Dezfar, físich, en Bernat Planell, en
Bernat d'Assenuy e en Jacme Ramon de Cervera e molts d'altres.
et singulis una cum prenominatis testibus presens fuit et predicta rogatus a dicto magistro
Arnaldo scripsit et in publicam formam redegit et clausit loco, die et anno prefixis.
1300, abril, 20. Palau del bisbe, València.
Mestre Arnau de Vilanova compareix davant Ramon de Poblet, justícia de la ciutat de València,
i de Pere Maçó i Guillem Desbosc, jurats, i, titulant-se domèstic del rei, presenta una protesta
contra Berenguer Mercer i els altres homes que, armats, els atacaren a ells i al mostassaf
de la ciutat i altra gent quan estaven vigilant una obra de conducció de les aigües pluvials
a la pobla que el mestre ha construït a la parròquia de Sant Joan del Mercat de València.
Insisteix repetidament que no ho fa per reclamar una actuació judicial contra ells sinó en
defensa del dret i autoritat de la corona.
En són testimonis Ramon, bisbe de València, Pere Gomir, xantre de la Seu, fra Ponç d'Oltzeda,
de l'orde dels Predicadors, i Andreu Macià, jurista i assessor legal del justícia de la ciutat.
Notari, Pere Gener, notari per totes les terres del rei.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1362.
mei, notarii, et testium infrascriptorum ad hoc specialiter vocatorum et rogatorum in palacio
reverendi patris domini Raimundi, Dei gracia episcopi Valencie, venerabilis et discretus vir
magister Arnaldus de Vilanova fecit legi, publicari et presentari venerabilibus viris Raimundo
de Populeto, iusticie, Petro Maçoni et G. de Boscho, iuratis Valencie, protestacionem et denunciacionem
sequentem et petiit inde sibi fieri per me publicum instrumentum:
proposa e diu maestre A[rnau] de Vilanova que com ell aga denunciat a la justícia
gran excés que Berenguer Mercer ab sos valedors féu en la obra que
dita dels jurats e per manament del loctinent del procurador, feya fer en la pobla
del dit maestre A[rnau], lo qual excés és manifest per evidència pública segons que
apar per
la denunciació damunt dita resposes lo damunt dit justícia al dit maestre A[rnau]
que li donàs per escrit la denunciació e que y enantaria per fur e per dret axí com
degués. E lo dit maestre A[rnau] resposes que no li ó denunciava entenén moure
pleyt contra negun ne proseguen sa injúria mas denuncian simplament, axí com
feel domèstich del senyor rey, lo prejudici e
menyspreu de la sua senyoria, a les quals coses a esquivar quant en sí era deja ésser
tengut per feeltat, e crehya que axí matex ne fos tengut per son offici lo damunt
dit justícia.
Encara altra vegada denúncia aquell matex excés a vós, justícia damunt dita,
davant vós, senyors jurats, e a vós, senyors jurats, davant vós, justícia, dién e proposan
que jasia açò que
e a manifesta injúria en aytant com lo damunt dit Berenguer Mercer li encalçà
ab espaes treytes sa companya, tant entrò que
vehyns per esquivar lur perill, e jasia açò que
dels jurats e de la universitat de València en tant com fo feyta envasió e violència al
mostaçaf qui exseguia l'ordonament e la dita dels jurats axí com mà pública d'ells
e de tota la ciutat. Enperò ne la sua injúria ne aquela de la universitat en tant com
és part d'aquella universitat entén a proseguir per aquesta denunciació, mas com lo
damunt dit excés torn a prejudici e a lesió e a vituperi de la reyal magestat e a
menyspreu de la sua senyoria, en tant com lo damunt dit Berenguer Mercer feés
violència e invasió pública ab armes al mostaçaf e al missatge de la cort los quals
amdós proseguien lo manament del procurador del senyor rey, diu e protesta lo
damunt dit maestre A[rnau] que car ell creu que vosaltres, senyors justícia e jurats,
per vostre sagrament siats tenguts de matenir e defendre lo dret e la auctoritat e la
honor de la reyal magestat e de la senyoria sua e d'esquivar lo contrari, e car sab
que si als missatges de la cort o dels officials del senyor rey, los quals proseguexen
los manamens de la cort o dels officials, és feyta injúria ne violència ne invasió, deu
ésser clamada e proseguida tant solament per la cort o per los officials del senyor
rey, per aquesta raon lo damunt dit maestre A[rnau] diu e protesta que per ço car
és domèstich del senyor e tengut per feeltat e per sagrament d'esquivar aytant com
son poder ne son saber se estén los prejudicis de la sua magestat axí com damunt à
dit, per tal que no puga ésser blasmat ne représ de necligència per lo senyor rey ne
tengut per menys feel, denúncia de part del senyor rey a vosaltres, senyors damunt
dits axí com a officials seus, lo damunt dit excés per tal que vós hi façats per vostre
offici ço que pertayn a defensió e manteniment de la reyal magestat e auctoritat,
e a perdurable memòria requer a mi, notari, que tota la damunt dita protestació e
denunciació meta en forma pública e que li
in Christo patre domino Raymundo, Dei gracia episcopo, Petro Gomir, precentore
Valencie, fratre Poncio de Oltzeda, de ordine Predicatorum, et Andrea Mathiani, iurisperito
et assessore iusticie Valencie.
Signum Petri Ianuarii, notarii publice auctoritate regia per totam terram et dominacionem
domini regis Aragonum, qui predictis presens fui et predictam protestacionem
et denunciacionem ad requisicionem venerabilis et discreti viri domini magistri Arnaldi de
Villanova predicti scripsi et in publicam formam redegi et clausi.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, abril, 24. [Morella].
Recull de testimonis i documents reunits pel procurador dels prohoms de Morella en el plet
que manté aquesta vila amb la ciutat de Saragossa per les penyores i captura de bestiar que
havien fet els primers als segons l'any 1287, en temps del rei Alfons III.
Document incomplet al principi i al final. La major part d'ell està en llatí, i ara editem només la
part valenciana que correspon a les preguntes que es feren a cadascú dels testimonis i unes
declaracions finals del consell de Morella sobre els diners esmerçats en el plet.
ACA, Cancelleria, Processos en quart, 1300 G.
A[rnau] Pinós e D[omingo] Sanxo de Montealbano.
los hòmens de la dita universsitat de Morella e alguns en nom de la dita universsitat
meteren en poder del dit Sanxo de Tena, ladoncs porter del dit senyor rey
don Alfonsso, e liuraren a aquel en lo terme de Morella tot lo dit bestiar menut e
gros e altres coses que preses aguessen dels bestiars o cabanes d'alcuns hòmens de
la dita ciutat de Çaragoça, exceptat aytant com lo dit Sanxo ne donà per a menjar
als ditz hòmens de Maella a menar lo dit bestiar del loch on lo prengueren entrò
e
[...]
Ítem, entén a provar que
los ditz hòmens de Morella al dit Sanxo de Tena per manament feyt als hòmens
de la dita universsitat de Morella per los ditz Sanxo e G[uillem] Logaya per la dita
creença aprés del preniment del dit bestiar, los ditz S[anxo] e G[uillem] dientz e
donantz a entendre als hòmens de la dita universsitat de Morella per la dita creença
que volentat era ladoncs del dit senyor rey don Alfonsso que
reebés lo dit bestiar e altres coses e venés aquel de part e a obs del dit senyor rey.
[...]
Ítem, entén a provar que alcuns hòmens de la dita ciutat de Çaragoça àn
donat dampnatge e pres e robat de hòmens de Morella ab licència de la dita ciutat
de
[...]
Ítem, entén a provar que la dita universsitat de Morella àn sostengut e
ahut dampnatge universsalment per raó dels dans donatz a lurs veyns e per messions
feytes per la dita universsitat per lo dit feyt entre viatges e vistes e altres coses,
de
[...]
Entén a provar A[rnau] Pinós, procurador o síndich de la universsitat de
Morella que tot aquel bestiar gros e menut e altres coses que foren preses per los
hòmens de la dita universsitat universsalment d'alcuns hòmens de Çaragoça etc.
[...]
[Compareix] en Romeu de Brusca, jurat de Morella, davant [...] e savi en
dret en Jachme de Bàsquara e a provar que
donassen licència de penyorar a
contra los hòmens de la univessitat de Morella entrò en suma de
jaqueses, trau en testimoni
és aytal.
[...]
Ítem, a provar que
veyn de Çaragoça, a penyorar los hòmens de Moreylla, trau en testimoni
treslat d'una carta de la licència de la dita penyora la tenor de la qual és aytal.
[...]
Ítem, a provar que
ajen penyoratz albuns hòmens de Morella sobre fiances de dret donades en poder
del senyor rey contra son manament per raon del preniment que
de Morella feeren d'alcuna quantitat de bestiar dels ditz hòmens de Çaragoça per
manament del molt alt senyor rey n'Anfós de bona recordança, trau en testimoni
qual es aytal.
[...]
Ítem, a provar que
en G[arcia] Sanç, veyn de Morella, en CXXX sous jaqueses, trau en testimoni
carta pública la tenor de la qual és aytal.
[...]
Ítem, a provar que
Pujol, veyns de Saragoça e compayons, prengéssen e reembre feessen R[amon]
Mar[tí] [e] M[artí] del Mor [...], Jacme Espelt, macip d'en Esteve Peçonada e de
D[omingo] Exea, veyns de Morella, en
aver reebut dels damunt ditz e d'en P[ere] Corbela, notari públich de Morella, trau
en testimoni
Ítem, entén a provar que sol en viatges de missatgers per lo dit feyt a
trametre al senyor rey per diversses locs munten les messions
conseyl de Morella escrit per mans de notaris públics oltra moltes messions que àn
estades per nom de vistes e de altres coses necessàries per raon del dit feyt del qual
libre fan fe de les dites messions al honrat savi en Jacme de Bàschara.
Et a mostrar e a provar encara les despeses e messions que
Morella avien feytes en diversses locs per diversses temps per raon del dit negoci
de Çaragoça, feu fe lo dit Romeu al dit Jacme de Bàschera per
la vila de Morella escrit per man d'en G[uillem] Beneet e d'en Michel Bernat,
notaris públics de Morella, les quals messions e despeses munten en suma
de les quals escriptures totes feeren fe ab sagrament los ditz notaris al dit en Jacme
de Bàschara ésser escrites de lur mà.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, maig, 21. Sant Mateu.
Guillem Florenç, batle de Peníscola i procurador de fra Arnau de Banyuls, comanador de l'orde
del Temple de dit castell, compareix davant fra Arnau Desbosc, lloctinent del comanador
d'Ulldecona de l'orde de l'Hospital i presenta una protesta perquè veïns d'Ulldecona havien
capturat uns bous del Temple acusats de pasturar il·legalment i no els volien tornar
malgrat les ofertes de pagar la multa i esmenar els danys comesos. Respon el frare de l'Hospital
que un temps abans eren els de Peníscola els que havien capturat uns porcs i una egua
de veïns d'Ulldecona, i que el Temple no havia volgut arribar a un acord, així que, si vol
recuperar els bous, que primer facen acord sobre les altres bèsties.
En són testimonis Guillamó Rocí, Ferrús Ferre, Joan Salfora, Pere Colom, Mateu Ciurana,
Ramon de Rojals i Pere Tallaferre.
Notari, Berenguer Moragues, notari públic de Sant Mateu.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1384.
Diumenge que hom comtave
de mi, notari, e dels testimonis diguns scrits comparech en G[uillem] Florenç,
batle de Peníscola, en nom e en veu e en loch del honrrat frare A[rnau] de
Banyuls, comanador de Peníscola, davant l'onrrat frare A[rnau] Dezbusch, tinent
loch de comanador en Uldichona, e a él dix e demostrà que hòmens d'Uldichona
avien preses e retenguts quatre bous del Temple que eren al molí qui es dit la Torta,
per raon, segons que
d'Uldicona, los quals encontinent foren demanats als hòmens d'Uldicona per los
missatges del Temple qui staven e
tot ço que per raon de la tala que feyta aguessen, deguessen pagar e
segons l'ús e l'establiment d'Uldichona.
Et com açò los hòmens d'Uldichona fer no volguessen, el dit comanador de
Peníscola tramès al dit loch d'Uldichona frare Bertran de Ribesaltes, companynó
seu, lo qual en loch e en veu del dit comanador de Peníscola e per sí requerí al
dit frare A[rnau] Dezbusch que
de pagar tot dan e ban e tala que
coneguda dels bons hòmens d'Uldicona e segons lur ús e stabliment, la qual cosa
lo dit frare A[rnau] Dezbusch fer no volch ni volch fer complir, ans aquels bous
consentí e consent adés ésser retenguts sens fadiga de dret que en lo dit comanador
de Peníscola ni en sos hòmens no és stada atrobada.
Perquè lo dit G[uillem] Florenç, batle dessús dit, ab gran instància el nom
que desús, requerí al dit frare A[rnau] Dezbusch que retés o retre feés a él en nom
del dit comanador de Peníscola los dits
pagar tota tala e dan e ban que
degudament afermassen aver feyta, protestan que si
hòmens de la batlia d'Uldichona àn clams del comanador de Peníscola o d'òmens
de sa batlia, que són apparellats de fer-los compliment de dret segons fur e usança
del regne de València, e sobre açò el dit en G[uillem] Florenç, batle, offrí fermança
ço és en R[amon] Goçalbo, que les dites cosses se offerí ésser fermança he y obligà
sos béns. E com lo dit frare A[rnau] Dezbusch les dites cosses fer ni reebre no
volgués, lo dit G[uillem] Florenç requerí e demanà que de les dites cosses per mi,
notari, li fos feyta carta de protestació a conservació del dret del dit comanador de
Peníscola, ab la qual en son loch e en son temps puxa aver testimoni de veritat, e
protestà que ha trobada fadiga de dret en lo dit frare A[rnau] Dezbusch e en los
hòmens d'Uldicona.
Et lo dit frare A[rnau] Dezbusch retench-se acort tro demà que serà dissapte
a ora de tèrcia, e e el dit dia de dissapte que
A[rnau] Dezbusch comparech, e semblantment lo dit G[uillem] Florenç, e respòs
segons que
que
de son dret dix que ver és que
degudament e injusta prengueren en lo riu d'Uldichona
Vaquer de Valdepins, terme d'Uldicona, amagadament e injusta, e aquels se
Encara prengueren en lo dit terme d'Uldichona amagadament e injusta
egua d'una pastora veyna d'Uldichona, les quals bèsties no àn vulgudes retre jassie
que
d'Amposta, e per en Joan Salfora, veyn d'Uldichona, en loch del dit comanador
d'Amposta e del conssel d'Uldichona, lo qual requerí al honrrat frare A[rnau] de
Banyuls, comanador de Peníscola, ab carta públiqua de protestació que li retés los
dits porchs per ço com los veyns d'Uldicona pos[...] que
atrobats e
València e segons lur ús avien acostumat lurs bestiars d'anar e péxer d'era a era e
terme de Peníscola. Encara protesta que d'açò eren stats totstemps en possessió en
temps que Peníscola ere del senyor rey e d'en G[uillem] de Muncada e d'en Artal
d'Alagó. Encara protesta que
Peníscola no li volch ésser reebuda, ans se partí claman del dit comanador fadiga
de dret en aquel atrobada. Et enaprés,
d'Uldichona e feeren tales en orts e en altres béns, los quals bous són emparats
en Uldichona a instància dels dessús dits R[amon] Vaquer e de na Pastora e per
la dita tala, can foren atrobats en lo terme d'Uldichona, axí com los dits porchs e la
dita egua dién los dits erbegadors que foren atrobats en lo terme de Peníscola, si u
foren, ço que no creu, diu que és apparellat d'esmenar si alcuna tala los dits porchs e
egua alí feeren, e el ban segons l'ús e fur de València. Dix encara que él era apparellat
d'estar e metre lo dit feyt en poder de
sobre les dites cosses si són feytes justament de cascuna part e, entretant, de donar
a caplevar los dits bous e éls que donen a caplevar los dits porchs e egua. E si açò
reebre no volen, dix que hera apparellat de fer dret al dit comanador de Paníscola e
als hòmens de Peníscola per les dites raons, e d'açò dóna e offer fermança en Jacme
d'Anglesola, present e sos béns obligans, e perseveran en la protestació per lo dit en
Johan Salfora feyta dix que
de dret. Nega que
fos fadiga de dret atrobada, presents testimonis en G[uillamó] Rocí, Matheu
Siurana, P[ere] Colom, R[amon] Batle, Bernat de Rogals, [...] de Conques.
A la resposta feyta per l'onrrat A[rnau] Dezbusch, tinent loch de comanador
en Uldichona, respon en G[uillem] Florenç a açò que és dit que él no ha loch de
protestar e diu que, salva pau del dit frare A[rnau], él ha loch e poder de protestar
e no
com sia batle de Peníscola e del terme e la dita protestació ha feyta per manament
del comanador de Peníscola, e açò que és dit que per Johan Salfora en loch del
honrrat e religiós frare G[uillem] de Clarmunt e dels prohòmens d'Uldichona, fo
atrobada fadiga de dret en lo dit comanador de Peníscola, nega lo dit G[uillem]
Florenç que nul hom qui poder ni loch agués requerís el comanador de Peníscola
de les cosses contengudes en la dita resposta ni que fadiga de dret hi fos atrobada;
les altres cosses possades en la resposta del dit tinent loch de comanador nega lo dit
G[uillem] Florenç, salva pau del dit frare A[rnau], ver és en tant com són possades
contra
Et lo dit frare A[rnau] Dezbuch, stant en les coses per él dites e respostes, dix
que here apparellat de seguir ço que per él és dit e protestat e de fer dret e d'estar
a dret là on diga e axí com diga al dit en G[uillem] Florenç e als altres, perquè diu
que protesta negan que en él fadiga de dret sia stada atrobada ans li és apparellat
de fer o de fer fer compliment de dret segons que per él és fermat; les altres cosses
per lo dit G[uillem] Florenç dites e possades nega en tant quant són contra él ésser
veres, e mès sí e la batlia d'Amposta e los béns d'aquela en guarda e en protecció
del senyor rey.
E el dit G[uillem] Florenç el nom dessús dit, dix semblanment que el dit
comanador de Peníscola és apparellat fer compliment de dret al dit frare A[rnau]
Dezbuch e als hòmens d'Uldichona sumàriament e de pla, là on diga e axí com
diga, e aferma ésser atrobada fadiga de dret en lo dit frare A[rnau] Dezbuch e en
los hòmens d'Uldichona segons que per les cartes d'aquén feytes de protestació
se appar. Et lo dit frare A[rnau] Dezbuch, perseveran en les cosses per él respostes
e dites, nega que en él ne en los hòmens d'Uldichona sia stada atrobada fadiga de
dret, e mès sí e els béns de la batlia d'Amposta en guarda e en protecció del senyor
rey, protestan sí ésser apparellat de fer compliment de dret. E el dit en G[uillem]
Florenç persevera en les cosses per él protestades en nom del dit comanador de
Peníscola e semblanment en guarda e en protecció del senyor rey, los hòmens e
els béns de la batlia de Peníscola. E lo dit frare A[rnau] Dezbuch persevera en les
respostes e altres cosses per él protestades.
Presents testimonis en Guillamó Rocí, Ferruç Ferre, Johan Salfora, Pere Colom,
Matheu Siurana, R[amon] de Rogals e en P[ere] Tallaferre.
cum rasso et emendato in
1300, maig, 28. Borriana.
Fra Ramon de Sant Aniol, comanador de la casa de Borriana de l'orde del Temple, compareix
davant el consell municipal i presenta una protesta avalada en una decretal del papa, reclamant
que li siga tornat un mul i altres béns que li han estat embargats per no voler pagar la
peita municipal, ja que n'haurien d'estar exempts.
En són testimonis Ponç Renart, Eximén Llopis de Tovia, Guillem Ferrús, Marc Renart, Bartomeu
Despont i Ramon de Fontanet.
El nou de juny el consell municipal li respon que es ratifiquen en el dit embargament ja que
ho han fet pels béns de l'orde a l'alqueria de Santapau, la qual, abans de ser donada al Temple,
fou d'un particular, Andreu Colteller, que pagava impostos i que, aleshores, aquests
béns han de continuar pagant.
En són testimonis Ramon Colrat, batle de Borriana, Arnau de Vallbona, ciutadà de València, i
Domingo de l'Astor, notari de Castelló de la Plana.
Notari, Pere Ferriol, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 524, núm. 550-P.
Conexeran tots que disapte que hom comptava
del Temple en Burriana davant en P[ere] de Sent Holiva, justícia del dit loc de
Burriana, d'en Jacme de Porpres, Domingo Bonshom, en Berenguer de Montanyana,
en R[amon] de Perpinyà, jurats del dit loch del an present e, en presència
encara del notari e terstimonis daval escrits e a conservació del dret del damunt
dita horde, dix e protestà contra lo dit justícia e jurats que com los damunt dits
justícia e jurats, contra lo privilegi hó decretal noveylament feyta per lo sant Pare
apostoli donada a clergues e a presones religioses e hòmens d'orde, que negun príncep
ni alt hom ni negun noblle ni negunes altres persones, sien majors hó menors,
no costrenguen ni costrényer facen amagadament hó manifesta clergues, persones
religioses ni hòmens d'orde de pagar ni de contribuyr ni fer neguna força en negunes
peytes, cenes ni aenprius ni en negunes altres exaccions axí reals com vehinals,
ni negunes toltes hó forces als dits clergues, presones religioses ni hòmens d'orde
per aquells feyt no
consentirien fosen posats en la pena contenguda en lo dit privilegi hó decretal.
E encara aquell hó aquells qui darien, pagarien hó consentirien de donar hó
de pagar en neguna de les damunt dites coses ni en partida d'aquelles, que fossen
posats e cayguts en aquella matexa pena que és posada en la dita decretal. E semblament
aquell hó aquells que neguna de les dites coses ni en partida d'aquelles
reebria hó reebre faria ni ajuda hó conseyl daria a fer la dita força, fos aytambé
caygut e posat en aquella pena matexa contenguda en la dita decretal, segons que
evidentment appar e és manifest e mils e pus plenerament se demostra e és contengut
en la dita decretal, la qual és estada publicada e legida en lo regne d'Aragó
e per tots los altres regnes.
Hon com los damunt dits justícia e jurats, contra los manaments feyts per
lo sent Pare apostoli en la dita decretal ajen penyorat al dit comanador hó a la dita
casa del Temple de Burriana bèsties apropriades lurs, ço és a saber, un mul de pèl
negre lo qual mul en Jacme de Porpres, [vehín] del dit loc de Burriana e plegador
de la peyta del dit loc hó a manament seu, tragué hó féu traure del jou dementre
que
casa del Temple de Burriana e tots los béns d'aquella hó que a aquela pertanyen
hó deuen pertànyer, sien secrestats e emparats per lo senyor rey hó a manament
seu, e agen trencada e crebantada la franchea dels frares del damunt dit horde del
Temple e sien venguts contra la dita decretal e pres, penyorat e treyt del jou lo dit
mul en l'alqueria del Temple qui és dita d'en Sentapau, la qual los dits frares lauren
ab lur pròpria reyla, e esvayda e trenchada la dita alqueria per rahó com demanen
que la dita casa de la dita horde deu ab ells endesemps peytar e contribuyr per la
dita alqueria en totes accions reals e vehinals. E la dita horde hó el comanador de
la dita casa negun temps no agen acustumat de pagar ni
alqueria ni per altres béns que
negunes exaccions reals ni vehinals. E lo dit comanador, jasia com que sia forçat,
destret e penyorat e li agen venut lo dit mul per la dita rahó, com la dita penyora
agen tenguda forcívolment e aquela no li agen volguda retre, no consent ni vol
consentir en la dita força a él feyta hó a la dita casa per los damunt dits justícia e
jurats ni venir contra la dita decretal, ans d'aquella força e violència a él e a la dita
casa feyta, en viva veu s'apel·la per tal que él sia escusat de la dita sentència que és
en la dita decretal posada. Majorment encara per ço com los damunt ditz béns de
la dita casa sien e estiguen enparats e secrestats per lo damunt dit senyor rey segons
que dit és. E per tal encara que él ho puscha demostrar al senyor maestre e que
senyor maestre e los frares del Temple ho puxen demanar e demostrar en son loc
e en son temps en poder de qualque sia jutge hó major lur, lo dit comanador, a
conservació del dret de la dita horde sobre la força a él e a la damunt dita casa feyta
per los damunt dits justícia e jurats, fa la dita protestació e demana e requer que
per vós, en P[ere] Ferriol, notari públic de Burriana, a perpetual memòria e en
testimoni de veritat li sia posada e mesa en forma pública.
Protesta encara en G[uillem] Ubac axí com aquell al qual tots los béns e
coses de la damunt dita orde són comanats per en Bernat de Líbia, batle general
en lo regne de València, que él no consent ni vol consentir en la dita penyora ni
encara en la venda del dit mul ans axí com aquel qui tenia en escrit e en comanda
lo dit mul e los altres béns de la dita casa, per tal que açò puxa demostrar en son
loc e en son temps a aquell qui los dits béns li à comanats, demana e requer a vós,
dit notari, que li sia mès e posat en forma pública endesemps ab la dita protestació.
Presents testimonis en Ponç Renard, n'Examén Lópiç de Thovia, G[uillem]
Ferruç, March Renard, Bertholomeu Dezpont, e R[amon] de Fontanet.
Diyous que hom comptava
dita universitat enaprés responen a conservació de lur dret e dién contra la dita
protestació he les coses contengudes en aquella que, salva la pau del dit comanador,
que los dits justícia e jurats ni la dita universitat de la dita vila de Burriana no
agreugen contra privilegis ni decretal al dit comanador ni a la dita casa en aquella
manera que per éls és proposat en la dita protestació, per ço com si lo dit Jacme de
Porpres ha penyorat ni venut lo dit mul al dit comanador ni a la dita casa, aguen
a fer per tal com lo dit comanador no volia pagar la peyta que pertanyia a sí a
pagar per rahon de l'alqueria d'en Sentapau, la qual la dita casa del Temple hó lo
comanador d'aquella tenen, per la qual alqueria són tenguts de tenir per totstemps
un capellà qui celebre per ànima d'en Andreu Colteller e de tots feeles defunts, e
si no u faya, que los jurats qui fossen de la dita vila de Burriana poguessen forçar
hó destrényer hó enbargar la dita alqueria de fer celebrar la dita capellania segons
que totes aquestes coses són espresament contengudes en lo derrer testament del
dit Andreu.
Hon com la dita lexa hó donació de la dita alqueria sia condicional e ab
vincle e ab reteniment de la dita capelania, segons que dit és, e ab cognició dels
dits jurats de la dita vila, e aquell dit Andreu no fos persona franqua ans totstemps
agués per la dita alqueria e per los altres béns qui adoncs avia pagar e contribuyr
semblantment ab los altres vehins de la dita vila. E per aqueles rahons, com lo dit
Andreu ere pagés e peyter e en la dita lexa se retenc per a sí e als seus e a tots
feels defuncts la dita capelania, la dita casa del Temple hó los comanadors qui
trespassats són d'aquela tots temps han pagat e contribuït per la dita alqueria,
ço és a saber, per rahon de la dita capellania, en totes peytes e altres accions reals e
vehinals semblanment ab la dita vila del temps a ençà que
bona memòria regnà e ab letra sua e de manament seu. E axí, per les dites rahons
los dits jurats e la dita universitat de la dita vila [...] depuys que la dita alqueria fo
lexada a la dita horde hó a la dita casa, són estats en possessió e són encara de pagar
e contribuyr ab éls, encara ab manament e ab carta del senyor rey en Jacme a nós
feyt que la dita casa pagàs e contribuys per la dita alqueria ab nós ensemps, lo qual
manament en son loc e en sen temps són apparelats de mostrar si mester los serà,
per les quals rahons damunt dites e per moltes d'altres que a avant entenem a dir
e a demostrar davant lo senyor rey hó qualque altre jutge, los dits jurats ni la dita
universitat contra privilegis ni encara la decretal feyta per lo sant Pare apostoli no
agreugen lo dit comanador ni la dita horde per la dita rahó, ans tot ço que per lo
dit justícia, jurats e universitat és estat feyt hó enantat, és feyt per éls justament e
rahonable e axí com deuen perquè dien los dits justícia e jurats en nom de la dita
universitat que neguna res que lo dit comanador ni encara en G[uillem] Ubac agen
dit ni prestat, no nou a sí ni a la dita universitat per totes les damunt dites rahons,
e encara per la damunt dita empara hó sequestre feyt dels béns de la dita casa per
manament del senyor rey no
universitat demanen és profit e a creximent de les regalies del senyor rey, e si u
lexaven a demanar seria a gran minva e en prejudici del senyor rey, e axí, si lo
senyor rey ha feyts enparar hó secrestar los béns de la dita casa per algun dret hó
obligació que aja en la dita casa hó béns hó que li sien confiscats per alcuna altra
rahó, no nou a la dita universitat ni deu noure per ço com la dita universitat ni los
dits jurats per aquella no entenen a pendre ni han pres ni venut neguna cosa del
senyor rey ans lo dit mul trobaren en la dita alqueria d'en Sentapau, la vostra, la
qual alqueria ha contribuït e deu contribuyr segons que dit és ab la dita universitat.
E a pus durablle memòria dien los dits jurats en lo nom sobredit que per vós,
sobredit notari, les sia mès el dós de la dita protestació a defeniment d'éls e de la
dita universitat e a conservació de lur dret.
Presents testimonis en Ramon Colrrat, batle de Burriana, n'Arnau de Valbona,
ciutadan de València, e en Domingo del Aztor, notari de Castelló.
in
dicitur
cum literis suprapositis ubi dicitur alqueria, et clausit die et anno prefixis.
1300, maig, 30.
Guillem Florenç, batle de Peníscola, compareix davant Bernat de Llívia, batle general del regne
de València, i li presenta una carta del rei Jaume II en la qual explica que el mestre de l'orde
del Temple s'ha queixat que els mercaders de Girona passen per Peníscola i es neguen a
pagar la lleuda, per la qual cosa mana a dit oficial que intervinga en favor dels templers.
Aques respon que està preparat per a complir el manament però que, fins ara, no n'havia
rebut queixes sobre la qüestió.
En són testimonis Pere de Bonescomes i Pere Ferrer de Camprodon.
Notari Domingo de Claramunt, notari de València.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1389.
Sia a tots coneguda cosa que diluns en lo qual om comtava
anno Domini
València, e d'en P[ere] de Bonescombes e d'en P[ere] Ferrer de Campredon, testimonis
a açò appellats e pregats, comparech en G[uillem] Florenç, batlle de Paníscola,
denant en Bernat de Líbia, batlle general en lo regne de València per lo senyor
rey, e presentà al dit batlle e per mi dit notari legir e publicar féu en presència dels
dits testimonis, una letra de paper uberta e ab lo sagell del dit senyor rey e
segellada la tenor de la qual és aital:
romane ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, fideli suo Bernardo de Libiano,
baiulo regni Valencie generali, salutem et graciam. Venerabilis magister milicie Templi exposuit
coram nobis quod mercatores civitatis Gerunde transitum facientes cum eorum rebus et
mercibus per locum de Paniscola contradicunt maliciose ac indebite et iniuste solvere lezdario
dicti loci lezdam quam pro dictis rebus et mercibus solvere tenentur, sicut alii inde cum eorum
mercibus transeuntes et cum ex hoc [...] mercatoribus prefatus lezdarius coram nobis
conqueritur quod vos super premissis exhibere iusticiam denegatis, quapropter ad instanciam
et supplicacionem nobis per dictum magistrum factam vobis dicimus et mandamus quatenus
cum contingat lezdarium predictum conqueri coram vobis de mercatoribus predictis pro lezda
sibi debita ipsos mercatores ad dandum et solvendum [lez]dam ipsam [...] [...] ipsam
solvunt in loco predicto cohercione debita compellatis nisi ipsi mercatores hostenderint coram
vobis se ad solucionem dicte lezde ex franchitate vel [aliis] racionibus non teneri.
Datum Ilerde, pridie idus Madii anno Domini
Recipe S.
lo dit batlle dix e respòs sí ésser apparellat de complir e de exseguir lo manament
del dit senyor rey segons la forma de la letra desús dita [...] [...] leuder ne per altre
clam alcú ne mostra per la raó en la dita letra contenguda, no són estats feits denant
ell tro al present dia. De la qual presentació [...] [...] batlle lo dit en G[uillem] Florenç
demanà e requerí per mi, dit notari, a sí ésser feyta pública carta a perdurable
memòria.
Les quals totes coses foren feites [...] [...] àn desús en la primera línia contengut
e en presència e audiència dels testimonis desús escrits.
interfuit et scribi fecit et clausit cum litteris suprapossitis in prima linea ubi dicitur de València,
et in
1300, juny, 8.
Fra Bernat Pallarés, procurador del monestir de Benifassà, compareix davant Bartomeu Ciurana,
justícia de Morella, i dels jurats de la vila per a protestar perquè el consell municipal
continua intentant embargar béns dels seus vassalls arran del plet que tenen per si aquests
darrers han de participar en la fiscalitat del terme general de Morella o no. Hi ha hagut ja
arbitratges i manaments del rei, s'ofereixen garanties per evitar embargaments, però de fet
continuen les pressions i el monestir actua en defensa dels interessos dels seus vassalls de la
tinença de Benifassà.
Testimonis Ramon Gavaldà i Pere d'Abella, notari.
Notari, Bernat Morató, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 14-P.
Sie a tots manifesta cosa que dimercres que hom comtave
Domini millesimo
abat e de tot lo covent de Benifaçà davant en Bertomeu Siurana, justícia de Morella,
e davant en P[ere] Vinatea, Térich de Brusca, Domingo Gavaldà, Michel Belsa,
jurats del dit loch e, en presència de mi, notari, e dels testimonis dejós escrits, dix
protestan el nom de la procuració a él feyta que si lo dit justícia o
loch de Morella àn o entenen a aver alcuna demanda o dret contra los hòmens de
la tinença de Benifaçà sotzmeses e propriis del dit monestir, que el dit monestir
és apareylat d'estar de les dites demandes o demanda a coneguda del senyor rey, e
de fer dret per los dits hòmens de la dita tinença del dit monestir en poder de dit
senyor rey o d'aquel qui en son loch y volrà asignar. E d'açò donà e oferí fermança
de dret en G[uillem] Moltó, lo qual la dita fermanceria atorgà e sos béns y obligà.
E donada la dita fermança, lo dit frare Bernat, en nom de tot lo covent del
dit monestir e axí com a procurador d'aquel, requerí al dit justícia que él no lexàs
d'aquí a davant agreugar los hòmens de la dita tinença vasayls del dit monestir ni
béns d'aquels per la dita rahó com él, segons que dit és, e
de complir dret per aquels davant lo dit senyor rey. En altra manera, si los
dits hòmens de la dita tinença eren agreugats o feit agreugar per lo dit justícia o per
los jurats del dit loch de Morella, proteste que él e
en son loch e en son temps davant lo dit senyor rey, posan lo dit monestir e los
ditz hòmens lurs e lurs béns en guarda e en protecció del dit senyor rey, apelan-se
al dit senyor rey de totes coses que sien sentenciades e dites contra lo dit monestir
o contra lurs vasayls per qualssevol jutges o àrbitres, com éls en neguna manera no
y agen consentit ni í consenten ni í entenen a consentir. E de totes aquestes coses
lo dit frare Bernat, en nom del abat e del covent de Benifaçà, demanà que per mi,
notari dejós escrit, li fos feyta pública carta de protestació la qual cosa a requesta
del dit frare Bernat fiu.
Presens testimonis R[amon] Gavaldà, R[amon] Benet, Bernat Vinatea.
Et encontinent los ditz justícia e juratz demanaren al dit frare Bernat qui feés
fe de la sua procuració, lo qual respòs e dix que él no tenie la dita procuració mas
que ere apareylat de donar e donà fermança en Salvador Çavit, veyn de Morella,
que tot ço per él és demanat o protestat e presentat e posat, que don abat e tot lo
covent de Benifaçà auran per ferm o que farà fe de la sua procuració, lo qual en
Salvador Çavit la dita fermança atorga e sos béns y obliga.
A la qual protestació diluns segent que
lo dit en Bertomeu Siurana, justícia de Morella, respòs a la dita protestació e
dix sí ésser apareylat de fer compliment de dret al dit frare Bernat si alcuna rahó
demostrarà davant aquel perquè los jurats de Morella no ajen demanda ni rahó de
demanar contra lo dit abbat, o
que no sostendrà que
agreugats ni
sostenir no dege e en totes altres coses sí dix ésser apareylat de fer e de conplir que
pertangen a son ofici degudament.
Ítem, enaprés, en lo dit dia de digous, en P[ere] Vinatea e en Téric de Bruscha,
Domingo Gavaldà, Michel de Belsa, jurats del dit loc de Morella, per sí e per la
universitat de Morella responeren a la dita protestació e dixeren que per demanda
que
los hòmens de la tinença de Benifaçà, no entén a prejudici en alcuna cosa al
dit abat e covent, ans usen de lur dret e de feit, lo qual és ja determenat entre la
universitat del dit loch de Morella e l'abat e
arbitral donada per en Téric de Bruscha e per en P[ere] Vinatea, àrbitres qui foren
comunament per la part del covent de Benifaçà e de la universitat de Morella eletz,
e per en D[omingo] de Beltayl, sobrestant qui fo e
pertange al dit abat e covent en alcuna manera dir e contradir. Ans és cert per la dita
sentència lo dit feit ésser cert e clar e manifest entre lo dit abbat e covent e la
universitat de Morella, e per la dita sentència e encara per convinences e per vincle
de obligació aüt entre los hòmens de la dita tinença e los hòmens de Morella, e és
cert e manifest aquest feit o ser notòriament conegut entre los desús dits, si per la
sentència si encara per lo vincle de obligació desús dit, és a saber, per carta de companyia
e d'unitat feyta entre
De les quals coses los dits jurats per sí e en nom de la universitat de Morella
són en possessió e àn estat e sobre aquela dita possessió són apareylats de fer conpliment
de dret al dit abat e covent, en poder del senyor rey o en poder d'aquel jutge
qui per lo dit senyor rey serà asignat o davant aquel qui degen. E d'açò donaren
fermances los dits jurats en P[ere] Ciutadyla, A[rnau] d'Almenara, R[amon] Benet,
los quals la dita fermància atorgaren e sos béns y obligaren, perquè dixeren que no
consenten a la dita protestació axí com feyta no degudament e contra lo dret de lur
possessió, e a enformat lo dret d'aquela dita universitat de Morella el coratge del
dit justícia serien [...]se al dit justícia de la dita carta de la dita obligació feyta entre
la universitat de Morella els hòmens de la tinença de Benifaçà, e de la sentència
arbitral donada entre l'abat e covent del dit monestir e la universitat de Morella.
E sobre açò demanaren al dit justícia e requeriren ab gran instància que per
él sien mantengutz el dret de la lur possessió, e que en alcuna manera contra dret
e rahó e sens coneguda de dret el dit feyt no enantàs, e com lo dit frare Bernat,
dien-se síndich e procurador s'es[...] [...] e vinge contra la sentència arbitral e
compromés feyt entre
aquesta rahó sien caygutz en la pena e
del dret a la dita universitat pertanyent protestaren que
pena contra lo dit abat e covent en son loch e en son temps, quan que quan als dit
juratz e a la dita universitat serà vist faedor. E açò responeren e protestaren los dit
juratz a conservació del dret de la dita universitat de Morella.
E foren testimonis de les respostes desús dites R[amon] Gavaldà, P[ere]
d'Abeyla, notari de Morella.
Et encontinent lo dit frare Bernat dix replican contra la resposta feyta pels
jurats a la protestació per él feyta, que l'abat ni
caüt ni cau en la pena del compromés feyt entre
sobre pleyt alcuna vegada aüt entr
defeniment e conservament de les coses novelament demanades o demanadores e
no sentenciades als òmens vasayls del dit monestir, e no contra neguna sentència
ni conpromés en lo qual don abat ni
qual demanda novelament sens consentiment del abat e covent del dit monestir sia
conpromés estat feit entre los ditz juratz e hòmens de Morella e
vasayls del dit monestir, en prejudici del dit monestir.
De la qual replicació foren testimonis los ditz R[amon] Gavaldà, P[ere]
d'Abeyla, notari.
E de totes les coses desús dites los ditz juratz, en nom de la universitat de
Morella, e lo dit frare Bernat, demanaren que per mi, notari dejós escrit, los fosen
feytes cartes públiques partides per letres a conservació del dret de cascuna de les
parts la qual cosa, yo, dit notari, fiu segons que desús és contengut.
predictarum hec omnia scribsit cum literis suprapositis in
clausit in loco et diebus predictis et anno in prima linea contentis.
1300, juny, 9. Borriana.
Fra Pere Sanera, cellerer major del monestir de Valldigna, compareix davant Jaume de Porpres,
lloctinent del justícia de Borriana, i explica que posseeixen una alqueria al terme de la vila
per donació de Pere de Forés, veí de Gandia, la qual els fou donada franca i sense càrregues,
però que ara el consell municipal els reclamava que pagaren una peita municipal arran de
la petició del dret d'host al rei i que, com no ho havien fet, se
i argumenta que tenen privilegis de franquesa d'impostos i que pot aportar les còpies des
del monestir de Poblet. El justícia respon que les franqueses no són de peites municipals i
veïnals i que n'han de pagar sense excusa.
En són testimonis Pere Gilabert, Jaume Sastre, Asensi d'Alforc i Guillem Obac.
Notari, Marc Renart, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
ARV, Clergat, pergamins, núm. 1026.
Comparech frare P[ere] Sanera, cellerer major del monestir de Vayldigna, per sí e
per nom del senyor abbat e del covent del dit monestir davant en Jacme de Porpres,
tinent loch de justícia per en P[ere] de Santa Oliva, justícia de Burriana, dién
e demostran per sí, a conservació del dit monestir, que com lo dit monestir aja en
lo terme de la dita vila de Burriana una alqueria la qual fo d'en P[ere] de Forés,
vey de Gandia, la qual alqueria aquell dit P[ere] de Forés éntegrament donà al dit
monestir perpetualment sens nengun altre reteniment o vincle de sí ni dels seus, a
honor de Déu e de Madona Santa Maria per remei de la sua ànima e totz feels deffuntz,
segons que totes aquestes coses plenerament se demostren per la carta de la
donació d'aquén feyta e atorgada per lo dit P[ere] Forés, la qual carta fo feyta e closa
per man d'en March Renart, notari de la dita vila. Hon com lo dit monestir per
raó de la dita donació aja tenguda e posseyda la dita alqueria ab éntegre, ço és saber
Porpres, Domingo Bonsom, Berenguer de Monmirau, R[amon] de Perpinyà, juratz
de la dita vila de Burriana, per sí e per tota la universsitat de la dita vila forcen
e destrenguen a pagar e a contribuir al dit monestir o als béns que lo dit monestir
ha en la dita vila de Burriana o
al dit monestir per raó de la redempció de la host que lo senyor rey demanave ara
de present, en lo mes de mayg, a la dita vila per anar en lo regne de Múrcia,
hòmens, e per aquella raó ajen penyoratz e tenguen encara en lur poder los ditz
juratz, ço és saber,
lo dit frare P[ere] Çanera, per sí e per lo dit monestir, requer e suplica humilment
al dit justícia e juratz e prohòmens de la dita vila que per la dita raó no
agreujar a sí ni al dit monestir, ni
lo dit monestir no degués pagar ni contribuir ab la dita universsitat en nenguna
exacció real ni vehinal ni redempció d'ost, com lo dit monestir e totes les lurs coses
e hòmens sien franchs e quitis de totes quèsties, hostz e altres redempcions vehinals
ab privilegi o privilegis atorgatz e confermat[z] per lo senyor rey e per los seus
antecessors, en los quals privilegis manà a totz los officials e sotzmeses seus de no
agreujar lo dit monestir per les dites rahons ni venir contra lo seu manament sotz
pena als rebels o desobediens, per eyl posada o posadora. Los quals privilegis lo
dit frare P[ere] en nom del dit monestir és prest e appareyllat de mostrar si per los
ditz juratz e universsitat li és donat dia covinent, com aquells privilegis sien en lo
monestir major de Sentes Creus, als quals privilegis e a aver aquells e a demostrar
encara lo dit frare P[ere], en lo nom sobredit, humilment requer e demane suplican
que li sie donat dia per vós covinent d'on eyl puxa aver los ditz privilegis o puxa
anar denant lo senyor rey. Encara requer e demana que
dit monestir per la dita raó, tornetz e retatz sobre fermances de dret o caplevadors,
les quals fermances o caplevadors, si reebudes li volen ésser per vós sobreditz, de
present dona e offer, ço és saber, A[rnau] de Bonencontre, en Bernat Berenguer e
en Jacme Sartre, vehins de la dita vila. En aquesta manera, que lo dit frare P[ere],
dins dia covinent aurà mostratz los ditz privilegis o lo dit monestir farà e complirà
dret, en poder del senyor rey hó là on deja, les quals penyores sobre la dita ferma
de dret encontinent deuen ésser deylliurades e retudes segons fur e hús e custum
d'Aragó. En altra manera, si contra les damunt dites coses, segons que request és o
demanades són, lo dit frare P[ere] ni lo dit monestir per vós, ditz juratz e universsitat,
eren agreujatz ni prejudicatz en lur dret axí com a aquels que són clergues e
perssones religioses e són en comanda e en guarda del senyor rey ab totz los lurs
béns e coses, e per vós, ditz juratz e universsitat, sien marchatz e penyoratz sens
tota raó e coneguda de dret estant en lo dit guiatge e guarda del senyor rey, e açò
sia contra fur e privilegis e a gran destret e prejudici e trencament del dit monestir,
axí com afforçat e prejudicat en son dret, en nom del dit senyor abbat e del dit
monestir, protestan en viva veu posa e diu totz los damunt dits greuges contra els
ditz juratz e universsitat per tal que a avant e en son loch e en son temps mils o
puxa mostrar al senyor rey o llà hon dejen e demanar encara lo dan e tot l'interés
als béns dels ditz juratz e universsitat, per les dites raons e a pus durable memòria
demane lo dit frare P[ere] que per vós, en March Renart, notari públich de Burriana,
li sia mesa e posada en forma pública.
P[ere] Romeu, en Bernat Rovira e en P[ere] Examéniz, corredor.
A la qual protestació feyta per lo dit frare P[ere] Çanera e contra los ditz
juratz e universsitat de la dita vila, en D[omingo] Bonsom e en Jacme de Porpres,
juratz, per sí e en nom de la dita universsitat, responen a conservació de lur dret. E
dien que creen que la dita donació fo feyta al dit monestir, de la dita alqueria, per
lo dit en P[ere] Forés, segons que en la carta de la dita donació és contengut, la qual
donació los ditz juratz ni la dita universsitat no contrasten. Mas dien e proposen los
ditz juratz en lo nom sobredit que lo dit P[ere] de Forés no féu la dita donació de
la dita alqueria al dit monestir, francha ni quítia de peytes, cenes, hostz e totes altres
accions reals o vehinals, e si u féu, no u podia fer ni d'aquí a avant la dita alqueria
per raó de la dita donació feyta al dit monestir no deu ésser francha, per ço com lo
dit P[ere] Forés no era ni és perssona francha ni de religió, ans totztemps mentre
tingué la dita alqueria, pagà e contribuí per aquella en totes quèsties e altres accions
reals e vehinals ab la dita universsitat sens algun contradiment, com lo dit P[ere]
Forés fós e sia hom de servii del senyor rey, perquè per raó de la dita donació, la
dita alqueria jasie ço que sia del dit monestir, no pot ne deu ésser francha de les
dites quèsties o accions. Per ço, aquell dit P[ere] Forés, no la pogués donar ni lexar
o alienar sinó ab tota sa càrrega, segons que acustumat avie de contribuir. Com la
dita alqueria sia capmàs e segons fur d'Aragó e ús e custum d'aquén aytal donació
és vedada ésser feyta a tot religiós, monestir o sant. Encara responen los ditz juratz,
en lo nom sobredit, que eylls no deuen donar pus dia ni allongament al dit frare
P[ere] a mostrar ni a presentar los ditz privilegis per ço com ja altra vegada, a pregàries
del dit frare P[ere] e del abat del dit monestir, donaren allongament al dit
frare P[ere] de Pasqua Florida entrò a Cinquagèsima, per a mostrar los ditz privilegis,
al qual dia lo dit frare P[ere] ni altri del dit monestir no mostraren los ditz privilegis
als ditz juratz, ni universsitat ni nenguna altra escriptura o mostra valedora,
per què eylls deguessen cessar de fer contribuir la dita alqueria. Hon com los ditz
juratz e universsitat no vejen nengun privilegi o altra justa raó, segons que dit és,
per la qual lo dit frare P[ere] puxa deffendre la dita alqueria de pagar e contribuir
ab la dita universsitat. E segons que dit és ja altra vegada, aja aüt dies e allongaments
covinens. Per tal, dien los ditz juratz, en lo nom sobredit que sobre la dita penyora
no són tenguts de reebre fermances ni caplevadors per nenguna raó, per ço com
eylls són estatz e són encara en possessió de contribuir ab eylls ensems la dita alqueria.
E axí, segons fur e sen natural, lo posseydor no deu reebre fermança de dret
sobre la sua possessió, ans en tot cas lo posseydor la deu prometre e la deu donar.
E per totes les damunt dites raons e per moltes d'altres que a avant entenen a dir e
proposar, dien los ditz juratz, en lo nom sobredit, que la dita alqueria deu pagar e
contribuir ensems ab la dita universsitat, no contrastan nengunes raons proposades
per lo dit frare P[ere]. E axí, los ditz juratz ni la dita universsitat no agreugen lo dit
frare P[ere] ni lo dit monestir, ni nengun trencament no és estat feyt per eylls al dit
monestir, segons que dit és. Ans tot ço que han feyt ni enantat en la dita penyora
o d'aquí a avant faran si lo dit frare P[ere] hó lo dit monestir pagar no volen la
dita quèstia, fan e faran los ditz juratz e universsitat degudament e justa, e ab raó e
no contra fur ni raó. En deffeniment de la dita universsitat, totes les damunt dites
coses demanen que per vós, sobredit notari, los sia mès el dós de la dita protestació.
e en G[uillem] Ubach.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, juliol, 14-1301. València.
Jaspert de Castellnou, procurador del regne de València, rep una apel·lació presentada per fra
Ramon de Ribelles, castellà d'Amposta de l'orde de l'Hospital, contra Berenguer Gomar,
antic justícia de Sant Mateu i ara veí de Benassal, vassall de Guillem d'Anglesola, perquè
quan fou justícia assaltà el celler de l'orde a dita vila de Sant Mateu i talà una vinya, per les
quals coses fou condemnat per dit castellà a perdre el càrrec i pagar una elevada multa. Com
ja no era veí ni vassall seu, havia evitat el compliment de la condemna i per això l'apellació
al procurador del regne demanant que fos pres i enviat a Sant Mateu per complir la
condemna. El procés és desenvolupat pels jutges reials Guillem de Jàfer i Bernat de Lluna,
i les parts presenten arguments i recorden alguns fets que informen sobre violències entre
la senyoria de la tinença de Culla i la hospitalera del terme de Cervera, però el debat té un
marcar caràcter jurídic sobre el tipus de processament, civil o criminal, i per tant sobre la
legalitat del procediment. Després de més de sis mesos de sessions, el plet acaba amb l'abandonament
de la demanda per part dels hospitalers.
ACA, Cancelleria, Processos en quart 1300-1301.
lo noble en Jaspert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou, procurador
del regne de València per lo senyor rey, e posà so qui
A vós noble en Jaspert, per la gràcia de Déu vescomte de Castelnou e procurador
del reg[n]e de València per lo senyor rey, nós frare R[amon] de Ribelles,
castellà d'Amposta e tinent loc del senyor mestre en Espanya, demostram que
Berenguer Gomar, qui en vostra presència és, estant vehín de Sent Matheu, hom
e vassall del Espital, fo en Sent Matheu denunciat del trencament del nostre seler
e de moltz e diverses e altres crims e maleficis dels quals e per los quals, com ell
no volgés esperar sentència diffinitiva, per rigor de fur e de rahó mès-se en nostre
poder e p[...] sots pena de tració e de bahia e de perjuri, a seguir e observar tot so
que per nós fo jutgat e conegut e feit jutgar e conéxer per les dites rahons.
On com contra lo dit Berenguer Gomar sia estat donada sentència per
nós, e per nostre manament que ell feés certes coses e que no feés mal ni dan al
Espital ni a sos hòmens, e lo dit Berenguer Gomar no aja vulguda observar la dita
sentència ans sia vengut contra aquell feén mal e dan al Espital e a sos hòmens, e
per so a[ja] [comés] e perpetrat crim de tració del qual no
ni per altra manera, per so demanam e requerim a vós, dit sényer procurador, que
la persona del dit Berenguer Gomar prenatz e pendre façats, e aquella presa ab feell
garda a messió nostra trametatz al dit loc de Sent Matheu, o a nós liuretz, on lo
dit Berenguer Gomar féu e perpetrà los ditz crims e maleficis e on fo condempnat,
per so que en la persona d'aquell pusque ésser feita execució de la sentència
damunt dita. E a fer de les damunt dites coses mostra a vós, sényer procurador, en
forma pública
cort del dit loc de Sent Matheu, com lo dit Berenguer Gomar s'à mès en nostre
poder, e la dita sentència feita per mà d'aquell mateix notari, la qual sentència
fo donada per lo poder a nós atorgat per lo dit Berenguer Gomar segons que per
aquella appar.
Encara dehim que [...]s la dita sentència per so com fo a la malafeita de Xert,
qui és loc del Espital e del terme de Cervera, e aquí córrer ab aguait sens que no
s'era desexit de nós, e aquí foren hòmens del Espital mortz e preses e menat bestiar,
e per moltz d'altres maleficis e robages que ha feites e feites fer en Sent Matheu e
en los altres locs del terme de Cervera, segons fur e raó deu ésser tramés al dit loc
de Sent Matheu pres per tal que d'aquell pusque ésser feit so que fur e rahó sia.
Requerim encara ab gran instància per la dita sentència nostra ajudetz a nós a
menar a execució en la persona del dit Berenguer e en les altres coses de què nós no
la podem menar a execució.
E de les coses damunt dites a fer e a complir, supplicam e imploram l'offici
vostre. E d'aquesta supplicació e requisició demanam ésser feita carta pública a
perdurable memòria.
castellà d'Amposta etc., d'una part etc., e en Berenguer Gomar de l'altra, e dix
que no és tengut de respondre a açò qui demanat li és de treva per so com lo noble
en Jaspert damunt dit logrà e
castellà d'Amposta, d'una part, e en Berenguer Gomar, de l'altra, e posà so qui
segueix:
Denant vós noble e honrat sényer en Jaspert, per la gràcia de Déu vescomte
de Castelnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, proteste en
Berenguer Gomar que per res que denant vós aja dit ni d'aquí a avant dirà ne
diu ni entén a dir res en prejudici de sí, ni entén venir en neguna c[osa] contra
fur d'Aragó ni consent que per altre fur en alguna cosa sia tengut de respondre, ni
encara no entén per neguna rahó pleit comensar denant vós, com segons lo dit fur
no sia tengut de respondre a la requisició ni a les altres demandes sinó tan solament
en poder de son jutge, so és, e
domicili e so que ha e son major estatge.
Ítem, là on per fur de València pogués ésser demanat, encara no seria tengut
sinó tan solament de donar fiança de fer dret en aquell loc hon aferme tenir son
estatge, lo qual fur és en rúbrica de jurisdicció, salu dret d'impertinència e salu
que
respondre, nega segons és posat, protestan que si ne era tengut de respondre, que
si haüt per no respost.
Ítem, diu e proposa que vós, sényer procurador, abans que en alrre enantetz
per rahó de la requisició, devetz conèxer e determenar si
és de vostra jurisdicció ni és tengut de respondre ni fer dret en vostre poder.
vist e conegut que ell fos de la vostra jurisdicció, so que no és, vós no devetz enantar
contra ella per requisició com sia fur d'Aragó que
sens clamador hó acusador.
Gomar e
e avinença e empreniment és estat feit entre
voluntat del dit Berenguer Gomar, e lo dit castellà, que totes demandes que
castellà ne los frares del Espital agessen contra lo dit en Berenguer Gomar ni ell
contra ells, que estagessen e fossen a coneguda de P[ere] de la Costa, e d'açò
tramés c[art]a lo dit castellà al dit noble, la qual carta lo dit en Berenguer Gomar
és aparaillat de mostrar [...] dia cuvinent, e per aquestes rahons o per qualsevol
d'aquestes no és tengut de respondre a la dita requisició.
sényer procurador, e del dit castellà, so que en la dita requisició és contengut no
és veritat là hon diu que fo denunciat de moltz altres crims e maleficis, com ell en
veritat no fos denunciat sinó tan solament de trencar les portes del celer e de tala
d'una vinya, les quals denunciacions són civils segons fur, per què inquisició no y
devia ésser feita segons que en aquelles manifestament appar.
damunt ditz, la requisició no és vera en aytant com diu que no volch [present]ar
sentència, car en veritat moltes vegades la demanà e la requerí e no la pot aver ni
à encara, jas fos so que
y feés donar sentència e lo senyor rey ne féu manament a frare A[rnau] Des_soler
que y feés donar sentència, la qual cosa fer no volch.
dix a ell que nuyll temps no exiria de la presó si no
del gran comanador e que feés aytal pau com ell volgés, e dix-li encara moltes
vegades que si en Guillem d'Anglerola ni nuyl hom los fahia mal per rahon d'ell,
que ell murria sempre e que mellors hòmens que ell no era avia hom morts ja en
presó, e puys dehia hom que per ells mateixos eren mortz, e dix-li encara que
gran comanador près a Consogr[a]
com dia fo, ell los hac penyatz, e per aquesta temor e per tal com sos amics no
gosaven clamar ne podia aver sentència com hac [esta]t pres
dites cuvinences e obligacions en aquesta manera que
libre de la cort de Sent Matheu és contengut.
presó en què
açò agé assegurat, ell li mès grilons.
e de sos béns com lo gran comandor volgués, e com açò ac feit, trageren-lo de la
presó.
carta aquestz
presó, e est[ant] així caplevat e obligat e afiançat, lo dit castellà venc a Sent Matheu
e lo dit Berenguer Gomar no y fo, e ell féu pendre en Bernat Roig, qui és genre
del dit en Berenguer Gomar, e dix que
no
feés tot so que ell dixés, e dix e promès a aquells qui aquest feit parlaven que si ell
fahia asò, que
de béns e sens infàmia, les quals coses és aparaillat de provar.
lo dit Berenguer Gomar no li serie tengut de tenir aquelles là hon sens força les
agués feites.
obligacions, per paor que aquells qui per ell eren obligatz a fer aytal pau com ell
volgués no pagassen los dits
aquells, e majorment encara com los germans e los amics de son genrre lo pregaven
e
no fos turmentat. E lo dit en Berenguer Gomar, veén la crueltat e la voluntat del
dit castellà, que ja avia mès e liurat a la justícia lo dit Bernat Roig per turmentar
sens sentència e sens tota rahó, per la dita força e temor agé e atorgà les dites cuvinences
e obligacions les quals per fur ni per dret no valen ni valer deuen segons
que s'appar per los capítols de fur que són en rúbrica "De covinences qui sien
feites per forsa o per temor".
obligacions e cuvinences agés feites sens temor e sens força e per sa plana voluntat,
apar en la carta de la dita obligació e cuvinença que no mès en son poder sinó solament
so de què era denunciat, segons que
e
son poder ni n'era demanat, perquè nuyll hom no pot donar sentència en neguna
cosa en demanda no sia feita, e là hon demanda feita fos e per voluntat fos mès en
son poder, no poria ni deuria crèxer la pena, e si u fa, no val la dita, jassia so que
segons que
sinó solament so de què ere demanat, on com ell fos denunciat de feit civil, pena
criminal no y devia ésser posada ni encara criminalment no és condempnat là
hon valgués, so que no fa, perquè la requisició no val [ni] [h]a loc ni deu ésser reebuda
en aytal cas, ni pot ni deu ésser dit que so que en aquella carta és contengut
sia sentència, car sentència no pot ésser donada sinó segons la demanda.
E encara, que en juhii ha mester
la cosa que hom demana e la rahon per què hom la demana, per què appar que en
aquest feit lo dit castellà no anà com a jutge ni encara com a àrbitre, car en arbitració
deu aver compromés feit entre les parts qui contenen, les quals coses así no
són ni foren.
cartes són feites en gran frau e en prejudici d'ell e, salvant honor de vós, sényer
procurador, e del dit castellà, no és veritat lo feyt així com en aquelles és [escrit],
claman mercé humilment requer e supplica a vós, sényer procurador, que les
dites cartes vingen e sien en vostre poder per tal com ell mostrarà denant vós
justes e bastans rahons que aquelles no valen ni són feites justament ni en veritat
per les rahons ja per ell posades e per altres que mostrarà denant vós en son loc e
en son temps. E així aitals cartes feites per fo[r]ça e contra rahó no puxen ésser
mostrades en prejudici ni en infàmia d'ell, e encara que primerament abans que
neguna condempnació fos feita contra ell, protesta ab pública carta que contra
dit Berenguer Gomar no podia ni devia enantar segons que ell demostrarà per
pública carta, e encara après d'aquella carta que
que
sentència ni valia, jas fos so que frare A[rnau] Des_soler, aquell dia que sabé que
son procurador era a Sent Matheu per dir contra aquella condempnació, que anà
a la Torra e que se
no pogessen appel·lar ni dir res tro fossen passats
en Berenguer Mercer, qui era escrivà del dit loc, e per tal com era amic del dit en
Berenguer Gomar no li gosaren lur dir lur secret, e en poder d'aquell e denant
los juratz e moltz altres prohòmens protestaren e appel·laren d'açò que degren, de
les quals coses és aparaillat de provar so que bast a fundar sa intenció, e com no li
ajatz vulgut donar alongament a aver acort sobre
fur, proteste que no faça prejudici res que dit aga e que li sia dada dilació cuvinent
a respondre a les coses posades en la requisició, a les quals dins aquest dia no ha
pugut respondre com no aja pugut aver avocat ni rahonador. E açò posa, respon e
diu salvu son dret en totes coses e és aparaillat de fer dret e estar a dret là on dega
e així com dega e d'açò que dega.
sint [...]e et iniuste petita.
translat d'aquella carta que
dit en Berenguer Gomar no pot saber que li era manat fer, per là on tengut fos
de obehir aquella o de observar no seria tengut pus no sabia que li era manat fer.
ab carta de totes coses e puys de penyores, e açò és apareillat de provar e nul·la
malafeita no
en treva, per què no y deu respondre, majorment encara com n'és assegurat. E així
appar manifestament que no y ha neguna rahó per què
dega ésser pres ni aturat ni liurat ni tramés loc. Totes les altres coses complesch a
la diligència de vós, sényer procurador, e de vostre consell, però nuyll hom de
religió no pot demanar ni acusar criminalment com no sia persona d'estar en juhii,
per què a les coses per ell posades no deu ésser oït ni pot ésser dit que aja feit ni
perpetrat crim de tració, com sien escritz en fur certz cases de tració e en açò no
sia negun d'aquells.
A instrucció de vós, sényer procurador, e a demostrar que la sentència donada
contra en Berenguer Gomar val e ha valor, proposam nós, frare R[amon]
de Ribelles, humil castellà d'Amposta e tinent loc del senyor maestre en Espanya,
aquestes coses que
Primerament dehim que com lo dit Berenguer Gomar, estant justícia de
Sent Matheu e vassall del Espital, trencàs lo seller del Espital e vessàs lo vin que y
era e d'açò fos denu[n]ciat e inquisicó feita contra ell, e fos provat contra ell e
puys confessàs lo dit crim e malefici a nós en presència d'aquelles presones que en
la sentència són contengudes. E nós per aquella raó e per aquell poder que ell nos
atorga ab carta lo pogessen condempnar criminalment en sa persona si
[e] per mitigar e asuavar la pena corporal que fer-li pogerem, jutgam que
perdés lo justiciat e que d'aquí a avant no tingés offici públic e que retés la carta de
la donació del justiciat dins temps cert. E açò fo molt menor pena que neguna que
corporalment agès a sostenir, majorment com del dit justiciat agués malament usat.
Ítem, per lo dit malefici jutgam que pagàs mil sous, e segons fur de València
degré pagar molt pus gran quantitat per rahon de la dobla e per lo trencament e
esvahiment de la casa nostra, per què apar que nós [mit]igam la sentència en
aytant com no
Ítem, jutgam en la dita sentència que feés matrimoni de son fill ab la filla
d'un altre home de Sen Matheu, qui era son enemic, per tal que pau e concòrdia
fos entre ells, e jutgam que dins temps cert l'agués heretat, la qual cosa él complí,
per què atorgà e aprovà la dita sentència e així huy més no y pot contrastar ni contravenir,
majorment com la dita sentència passada en cosa jutgada car no hi vénc
contra dins
Ítem, jutgam que totes les demandes que ell dehia e entenia a fer contra los
frares del Spital agués posades dins temps cert e si a aquell dia no les avia proposades,
sobre aquelles li posam calament, e açò pogem nós fer per lo poder a nós
atorgat e encara per fur e per rahon natural per so com ell diffamava los frares
del Espital dien que li fahien gran tort e que avia grans demandes e moltes contra
l'Espital e los frares del Spital. E per ço car nós volíem exir d'aquella diffamació e
que ell agués son dret.
Ítem, jutgam e manam en la dita sentència per lo poder per ell a nós atorgat
que ell, que era vassall del dit Espital e avia molt de benifici reebut de la orde, no
feés ni tractàs, procuràs o consentís ne fer tractar, procurar o consentir feés mal ni
dan als frares ne als hòmens del Espital ne a lurs béns, lo qual manament fo just e
honest com a açò fos tengut per deute de vassayllatge e de naturalea e de benifici
que avia reebut del orde.
Ítem, jutgam e manam en la dita sentència que
totes les coses damunt dites dins los terminis en la sentència contengutz e
aquelles observàs e
complir, tenir e observar sots les penes en la dita sentència contengudes.
Per què appar manifestament que la dita sentència nostra fo e és justa e misericordiosa
car, si nós ho volgéssem, lo dit Berenguer pogré ésser punit corporalment,
per què vós, sényer procurador, devetz a nós ajudar a menar la dita sentència
a execució e vós no avetz neguna cognició dels mèrits de la dita sentència com sia
passada en cosa jutgada, e nós vos avem request e encara vos requerim com a mer
execudor segons que és dret, fur e usança de la terra.
De les quals coses damunt per lo dit en Berenguer Gomar posades, lo dit
noble frare R[amon] de Ribelles demanà translat e fo-li atorgat, e donat e dia assignat
a demà que serà dissapte
Castelnou, procurador damunt dit, lo noble frare R[amon] de Ribeles e en Berenguer
Gomar, e lo dit noble frare R[amon] de Ribelles posà so qui
Dehim nós, frare R[amon] de Ribelles, humil castellà d'Amposta e loctinent
de maestre en Espanya, que per les rahons fustratòries per en Berenguer Gomar
proposades denant vós, noble procurador, vós no devetz retardar que no menatz a
execució la sentència donada contra lo dit Berenguer Gomar per nós, dit castellà,
com la dita sentència sia passada en cosa jutgada e
què deu la dita sentència ésser menada a execució, no contrastan les dites rahons
fustratòries magorment com aquelles aga proposades lo dit Berenguer denant vós
ab protestació que no entén a consentir així com en son jutge, ni en lo pleit entrar
ni començar, ni renunciar a fur d'Aragó, per què dehim que vós devetz denegar la
vostra audiència al dit Berenguer sobre les coses e rahons per ell proposades pusque
ell sobre aquelles denegades fer dret denant vós.
E car les dites rahons fustratòries no deuen enbargar la execució de la dita
sentència en aytant com podrien si vostres [...] demostrar aquella sentència ésser
donada contra lo dret de la part del dit Berenguer, per so no neen ne enbargen
que vós no degatz menar a execució la dita sentència e là on fossen de tal natura
e veritat contingessen que redessen la dita sentència nul·la, so que no fan, deurietz
les parts retrametre a nós qui la execució de la dita sentència requerim e demanam
per vós ésser feita, com nós tingam loc de senyor e siam senyor de Sent Matheu,
on la dita sentència fo donada, e posam e metem jutge ordinari en la villa de Sent
Matheu e a nós pertany de conéxer e no a nuyll altre de la nul·litat de la dita sentència
nostra.
Per què là hon aparegués la dita sentència ésser nul·la per les rahons proposades
per lo dit Berenguer si aquelles proposàs denant vós així com denant mer
execudor, deurietz lo dit Berenguer retrametre a Sent Matheu denant nós, dit castellà,
[a] demos[trar] e a fer fe de la nul·litat de la dita sentència denant nós, dit
castellà, qui devem conéxer de la dita nul·litat.
Per què requerim que la dita sentència ajudetz a nós menar a execució segons
que ja avem request.
Encara vos requerim que
gardes trametatz al dit loc de Sent Matheu per so que aquell pusque ésser punit
dels crims e maleficis que feitz ha e perpetratz en lo terme de Cervera, segons fur
e rahó segons que ja us avem request, no contrastant les dites frèvols rahons per lo
dit Berenguer proposades.
De les quals coses lo dit Berenguer Gomar demanà translat e fo-li atorgat
e dia assignat a les dites parts a diluns primervinent que hom contarà
Augusti,
enaixí que d'aquí a avant no serien oyts a posar de feit.
En lo qual dia damunt assignat lo dit noble en Jaspert no fo en València
com ans se
e comparech lo dit noble frare R[amon] de Ribelles denant en G[uillem] de
Jàffer, assessor de la procuració, al qual segons que
de la dita procuració, li dix aquell noble en Jaspert avia comanat son loc tan
solament als fetz del dit noble frare R[amon] e d'en Berenguer Gomar, e aquell
noble frare R[amon] donà al dit assessor, en absència del dit noble en Jaspert,
so qui
Com en Berenguer Gomar sia confessat en juhii moltes vegades denant lo
noble en Jaçpert de Castellnou, procurador del regne de València, que fo denunciat
a Sent Matheu del trencament del celer del Espital e del vessament del vi que y era,
e encara aja confessat semblantment en juhii que fo denunciat en lo dit loc de Sent
Matheu de la tala d'una vinya, encara per carta pública apparega que
Gomar confessà que era encolpat e denunciat del trencament del dit celer
e del vessament del vi e de moltz altres maleficis que eren per ell perpetratz en
lo terme de Cervera. La qual carta nós, frare R[amon] de Ribelles, humil castellà
d'Emposta e tinent loc del senyor maestre en Espanya, avem mostrada denant lo dit
procurador en juhii e és encara registrada e
Requerim nós, dit castellà, que lo dit Berenguer Gomar prenatz e liuretz a
nós e aquell pres ab feells y segurs gardes trametatz al loc de Sent Matheu on los
dits maleficis foren per ell perpetratz e dels quals alí és estat denunciat, com en
aquells locs on los maleficis són perpetratz e en los quals és estada feita denunciació
dels dits crims e maleficis dega ésser acabat lo juhii, e los malfeitors degen alí ésser
punitz en lo malefici àn feit e són estatz denunciatz con sien prevengutz per la
denunciació en tant que puys no poden al·legar altre, e lo dit Berenguer Gomar
en açò no pot al·legar fur d'Aragó cor los dits crims e maleficis foren perpetratz
en loc de fur de València, so és, e
Encara com fo prevengut per les denunciacions contra ell proposades e no
contraste so que lo dit Berenguer Gomar diu que fo denunciat civilment car là on
fos ver civilment fos denunciat, so que no fo, enans fo denunciat criminalment,
encara si deu ésser retramés e
pagar no podia, deuria e auria ésser punit corporalment segons fur e rahó natural.
Encara dehim que per rahon de la sentència donada contra lo dit Berenguer
Gomar deu ésser retramés a Sent Matheu o liurat a nós per so cor là hon la dita
sentència no contingués sinó tan solament condempnació civil, si lo dit Berenguer
no complie o no podie complir la dita condempnació devia ésser punit
corporalment, com la condempnació sia per rahon del malefici per ell perpetrat e
en aytal cas no bastaria que feés cessió de sos béns.
Encara dehim que hi deu ésser retramés o liurat a nós per lo poder a nós
donat que en la dita sentència pogessen corregir e mudar, suplir e declarar e ajustar
quan a nós seria vist faedor per què
dites coses e fer execució contra ell si a nós ben vist serà, e jassia que moltes vegades
ho ajam request, encara requerim ab gran instància que la dita sentència donada
contra lo dit Berenguer Gomar nos ajudetz menar a execució.
Encara requerim que lo dit Berenguer façats respondre a la demanda de les
injúries que contra ell avem proposades.
Emperò en lo damunt dit dia lo dit en Berenguer Gomar no comparech
denant lo dit assessor mas era comparegut denant en Bernat de Líbia etc.
del regne de València, reebé
vescomte de Castelnou, la tenor de la qual és aytal:
Al amat e honrat en G[uillem] de Jàffer, jutge de la cort del senyor rey, de
nós en Jaspert, per la gràcia de Déu vescomte de Castelnou e procurador del regne
de València per lo senyor rey, salut e bona amor. Dehim-vos e us manam de part del
senyor rey e de la nostra que en los pleitz qui són entre lo noble frare R[amon] de
Ribelles e en Berenguer Gomar denant nós per qualque raó o manera, vós en loc
de nós e per nós enantetz en absència nostra tro que nós siam en València per
tal que
l'enantament dels dits pleitz, segons que dit és, a vós totes nostres veus comanam.
Gomar a instància de frare Simon de Borge, qui dix sí ésser procurador per lo dit
meestre, per Domingo Martí, saig de la cort de València, que comparegués denant
per enantar en lo dit feit e en los altres que
ab ell, demà que serà dijous
Dijous,
Comparech per nom del dit meestre frare Simon de Borge, qui dix sí
ésser procurador del dit meestre. Comparech encara lo dit en Berenguer Gomar,
lo qual demanà que
dit frare Simon amenà l'escrivà ab la carta de la procuració, mas no era encara
aclosa, e així lo dit jutge continuà hora a hora de vespres e dix al dit frare Simon
que aportàs la carta aclosa de la dita procuració e manà a cascú part que posen
per huy tot dia so que dir devien peremptòriament diluns pasat per so que
s'enant breument.
En la qual hora comparech lo dit frare Simon e comparech encara lo dit en
Berenguer Gomar, e lo dit frare Simon e a fer fe de la sua procuració mostrà la
carta sots_següent:
ac magister etc.,
posava en lo dia de huy so que per l'onrat frare R[amon] de Ribelles era estat posat
diluns primerpassat e requés que la sentència donada per l'onrat frare R[amon] de
Ribelles damunt dit contra lo dit en Berenguer Gomar fos menada a execució e
àls no vol dir.
E encontinent lo dit Berenguer Gomar demanà que li fos donat translat de
la carta de la dita procuració, lo qual li fo atorgat e donat.
Enaprés dix e protestà lo dit en Berenguer Gomar que com él sia de fur
d'Aragó e contra ell no sia feita demanda per la qual segons lo dit fur sia tengut
de respondre sinó tan solament en poder de son jutge, per tal protesta que per
res que dit aga ni d'aquí a avant dirà, no entén pleit comensar ni consentir en vós,
sényer en G[uillem] de Jàffer, així com en jutge, e com ja denant lo noble en Jaspert
de Castelnou, procurador damunt dit, agés posada la dita protestació e lo dit
noble encara no aja conegut sobre la dita protestació, vós sényer no y devetz enantar,
mas emperò a conservació de son dret e sens prejudici de sí proposa les rahons
sotz següens:
A conservació de son dret diu e protesta lo dit en Berenguer Gomar que ell
caladament ni espressa ni en altra manera no entén aver reebut dia peremptori a
dir ni a proposar so que per dret e per fur dir e proposar vulla, majorment com no
aja aüt ni pogut aver translat d'açò que per la part del Espital és dit e proposat, jasia
so qu'él ha request e demanat moltes vegades.
Ítem, dia peremptori a ell no pot ni deu ésser assignat per so cor frare
Simon de Borge s'és presentat dién sí ésser procurador del dit castellà, lo qual lo dit
Berenguer Gomar no entén ni creu que aja loc ni procuració bastant ne u pusque
ésser en aquest cas, e com ell aja demanat translat d'aquella procuració e dia de dir
contra aquella, appar manifestament que dia peremptori no y deu ne y pot ésser
assignat.
Ítem, dia peremptori no y pot ni y deu ésser assignat per tal com lo dit en
Berenguer Gomar és aparaillat de provar que en aquest present dia lo dit castellà
és dins lo regne de València e deu jurar de calúmpnia abans que alrre sia enantat
el dit feit, la qual cosa és aparaillat de mostrar per fur e dia peremptori deu ésser
assignat a les parts e no en altra manera, perquè tro que sia vist qui és part, lo
dit dia assignat no y deu ésser, e encara que les parts agen jurat de calúmpnia així
com per fur és feedor, lo qual sagrament se deu fer ans de pleit començat e tota
hora ans de sentència.
Ítem, demana lo dit en Berenguer Gomar que
sagrament a les rahons e excepcions per ell posades, e si negarà aquelles, demana
que li sia assignat dia de provar, com ell sia aparaillat de provar aquelles que li sien
negades so que abast a fundar la sua intenció, emperò adés de present, sens prejudici
de sí, posa so que
E protesta que no entén caladament ni espressa a renunciar ni a proposar so
que dega, ans se reté que quanque aparega la part adverssa o procurador bastant o
sufficient que puxa dir e proposar tot so que dir ni proposar vulla de dret e de feit
e de donar cartes e altres proves e tot so que dir ni proposa[r] vulla en ajuda e en
deffeniment de sí, e demana translat de la procuració e de tot so que contra ell
és posat com encara no
Ítem, diu e proposa lo dit en Berenguer Gomar que vós, sényer tinent loc de
procurador, contra ell no podetz enantar per aquella requisició com en aquella sia
contengut que ell demana per la malafeita de Xert, de la qual és guiat e assegurat,
e per nuylla altra malafeita no és demanat, jassia que aquella no
segons que posat és, ne y deu respondre per rahon del dit giatge, encara per fur
d'Aragó per neguna requisició contra algú no deu ésser enantat.
Ítem, demana que
que diu que
Ítem, demana que
que diu que
d'aquells.
Ítem, demana que faça sagrament de calúmpnia sobre les dites coses abans
que àls sia enantat com ell sia dins lo regne.
Ítem, diu que és tengut de demostrar les dites coses per tal com en la sua
requisició ha posat que fo denunciat de moltz e diverses altres crims e malaficis, de
la qual cosa vós devetz ésser cert si és així, e per so encara com diu que sobre les
dites rahons promés estar a sa dita e així deu ésser vist si à dit sobre aquelles coses
de què era denunciat o sobre altres coses.
E encontinent lo dit jutge assignà dia a les parts a compàrer e a enantar en lo
dit feit així com sia feedor dissapte que hom comtarà
al dit Berenguer Gomar [to]t so que dir ni posar volrrà contra la dita carta de la
procuració.
Dissapte
posà so qui
Diu e proposa en Berenguer Gomar que
deu ésser oyt per la requisició ni per aquella no pot ni deu ésser enantat contra ell
per les rahons que ja contra la dita requisició ha proposades, e encara per so com
ell l'à acusat criminalment, la qual cosa hom de religió fer no pot, majorment
com s'auria a parar e a posar a talió, e encara que la demanda no ve ni pertany a
ell com ver fos so que à posat en la requisició so que no és ver, e encara que ell es
diu tinent loc de maestre en Espanya, perquè sens voluntat e consentiment de
son major e de son covent no pot ésser en lo present feit o juhii.
E apar manifestament que ell acusa criminalment en so que diu que ha feit e
perpetrat crim de tració, la qual cosa no és veritat, perquè lo dit en Berenguer Gomar
hi à feita aytal resposta com s'í merexie e encara és aparaillat de fer semblant
resposta si algú serà osat de dir-li aytals paraules o semblans, perquè aytal requisició
no vendrie si no a baraylla tan solament segons fur d'Aragó, si la posava o la feya
persona a qui pertangués hó no fos religiosa, però si algú religiós s'í vol metre ni
obligar no
E així per les dites rahons e per les altres ja proposades appar manifestament
que la requisició no ha loc ni val ni deu valer, magorment com no sia veritat so
que en aquella és proposat.
Ítem, diu lo dit en Berenguer Gomar que pus lo dit castellà no avia loc
de posar la dita requisició no podia donar ni comanar son loc a altri, e jasia so que
frare Simon de Borge se diga sí ésser procurador en aquest feit, appar manifestament
que la carta que ell ha demostrada de la sua procuració que en aquest feit no
és procurador ne u pot ésser ell ni altri no y deu ésser oyt ni reebut en procurador
car aquel qui acusa altri criminalment deja ésser present.
Encara és fur d'Aragó que en tota demanda que sie oltra
bataylla e en tot cas se pot deffendre per bataylla tot hom que sia reptat, per què
demana lo dit en Berenguer Gomar ésser absolt de la demanda de la requisició e la
adversa part a sí ésser condempnat en les despeses e messions les quals li à feites fer
no degudament e injusta, no contrastan les cartes treytes e mostrades en juhii
com aquelles sien feites enganosament e en frau e per força e no és veritat so que
en aquelles és contengut.
Ítem, diu que
lo dit en Berenguer Gomar era alcayt d'El Boy e estava alí ab sa muler e ab son
alberch e ab tota sa companya e s'era desexit de Sent Matheu, per què legudament
podia fer mal e dan a les coses del Spital sigén son senyor e feer son manament, que
per açò no pot ésser dit que
del dit noble com lo dit en Guerau de Banyeres sie sobre tots los alcaytz de la
tinença e procurador en loc del noble en G[uillem] d'Anglerola, e encara que
en Berenguer Gomar no sabia que
manera de sentència ne [ha] pogut aver translat ja fos so que
e demanat e ell no sabia devinar ladoncs ne
Totes les altres coses complescha la diligència del jutge e renúncia e conclou,
si l'altra part vol concluir, salvant qu'és reté que puxa dar en prova cartes e altres
testimonis a fundar la sua intenció.
De les quals coses lo dit frare Simon demanà translat e fo-li donat e dia
assignat a les parts a dimartz primervinent que hom comtarà
Dimartz,
frare Simon posà so qui
Diu frare Simon de Borga, procurador del noble castellà d'Amposta,
que
Diu encara lo dit procurador que
jasia que sie religiós, car no li és vedat per dret ni per orde.
Diu encara lo dit procurador que
procuradors e revocar aquells a sa voluntat sens consentiment d'altri car asò li és
atorgat per dret e per orde segons lo loc e la dicnitat que ha en lo dit orde.
Diu encara lo dit procurador que les coses demanades per lo dit noble castellà
se deuen fer segons fur e rahó natural sens bataylla, com lo dit Berenguer
Gomar no
que féu lo dit Berenguer Gomar que ab ses armes ni ab aylenes no
les coses demanades contra ell.
Ítem, diu lo dit procurador que no era legut e
de fer mal al Espital ne als hòmens del Espital ab en Guerau de Banyeres ne sens
aquell, ans per so car ho féu, és caigut en la pena de la qual és demanat.
Per què requer ab gran instància lo dit procurador que sia enantat per vós,
sényer en G[uillem] Jàffer, tinent loc de procurador en aquest feit segons que és
estat demanat per lo dit noble castellà, com fer-ó degatz segons fur e rahó natural.
Enaprés lo dit en Berenguer Gomar posà so qui
Diu en Berenguer Gomar que no contrastant les frèvols rahons per la adversa
part posades, que ell deu ésser absoluut de la requisició per tal com, si ell avia
feit mal ab en Guerau de Banyeres ensemps, no
per ell posades, e com ho fes no
segons fur d'Aragó no deu respondre sinó en poder de son jutge, e de[m]ana
ésser absoluu e la adversa part a sí condempnat en les despeses e no y vol alre dir
perserveran enperò en so que ha ja posat.
E encontinent fo assignat dia a les dites parts a demà que serà dimecres a
enantar en lo dit feit.
Al qual di damunt assignat les parts comparegren e
so qui
E lo dit frare Simon, en nom del dit noble castellà, demanà que
Gomar respona si ell, aprés que la dita sentència fo contra ell donada, féu
mal al Hespital ne als hòmens del Hespital ne si observà hó complí les coses en la
dita sentència contengudes segons que és posat e demanat per lo dit noble castellà.
E encontinent fo assignat dia a les dites parts a demà que serà dijous
Augusti
Al qual dia de dijous damunt assignat les parts comparegren e
Gomar posà so qui
A alò que és proposat per frare Simon de Borge que diu que
Gomar respona si à feit mal al Espital ni a sos hòmens, diu que no y deu respondre
ni pleit contestar com ell no sia acusat de neguna malafeyta, car si u era, aquell
qui l'acusàs se deuria parar a atalió, e encara que per neguna malafeita que sia feita
al Espital ni a lurs hòmens no serie tengut de respondre per rahon del guiatge, e
encara que segons fur d'Aragó per res que agen request [ne] demanat al procurador
no serie tengut a sí de respondre ni de pleit comensar, perquè esgardan la requisició
manifestament appar ell ésser aturat e detengut contra fur e contra la fe
e la seguretat del guiatge, per que
Espital les messions que li han feites fer ni d'aquí a avant en farà, [hó] que les
li pac del seu propi per tal com l'à acusat e li fa fer messions per la rahon de què
él l'avia guiat e assegurat [sí] e per la malafeita que diu que fo feita a Xert, e com
diu en sa requisició e per molts altres crims e robaylles així mateix se porie dir de
vós, sényer procurador, o de qual altre hom se volgués de la ciutat o d'altre loc per
vós vegatz deu ésser creegut per son dir pus alrre non mostre ni
que
e de roberies lo [vu]ylla acusar per par-se a atalió e pos-los així com deu per fur, e
si lo guiatge no li és tengut, ell és aparaillat de respondre així com fer dege per fur,
demana que
e que dó fiança de redre e, si no, no deu ésser oyt.
Diu e propose en Berenguer Gomar que ja per ell és proposat e al·legat que
dit frare Simon no pot ni deu ésser procurador en la demanda de la requisició
per tal com és demanda criminal, e feit criminal no pot ésser menat per procurador,
e appar que és criminal là hon diu que ha perpetrat crim de tració, per què
procurador no y deu ésser reebut, majorment com fur d'Aragó diga que si algú
denant lo jutge en la cort hon ferma de pleit dirà a altre crim capital, que prenga
aquella pena que aquell deurie pendre si provar no
seguretat donada en juhii, lo ters capítol qui comensa "Establim per fur etc.", per
què appar manifestament que
crim capital com dix que avia feit e perpetrat crim de tració, per què demana que
dit fur li sie observat.
E fo assignat dia a les parts a enantar demà que serà divenres,
Augusti
Divenres damunt assignat les parts comparegren e el dit frare Simon dix que
no podia respondre ni enantar en lo dit feit com no pogés aver haüt son avocat,
e ara fo continuat dia a les dites parts a demà que serà disapte
desús dit frare Simon de Berge, e en Berenguer Gomar, e lo dit frare
Simon posà so qui
Diu frare Simon de Borya en lo nom damunt dit que
Gomar és tengut de respondre si él, aprés que la dita sentència fo donada contra
ell, féu mal al Espital ne als hòmens del Espital ne si observà ne complí les coses
en la dita sentència contengudes segons que és posat e demanat per lo dit noble
castellà de Amposta, car enans que sia en àls enantat, deu ésser respost a les dites
coses e enaprés lo jutge pot conéxer de les rahons que
les partz, per què requer ab gran instància lo dit frare Simon, en lo nom damunt
dit, que
les dites coses o que
Diu encara e proposa frare Simon de Borga e
Gomar deu ésser tramés pres sots feels gardes a mesió del castelà al loch
de Sent Matheu e a la cort de Sent Mateu per què sia feyta execució contra él
de la sentència contra él pronunciada per lo dit castelà e per lo seu manament, que
d'aquel sie e puxe esser feyta raó e justícia dels crims e maleficis per aquels feytes e
perpetrats de què és [de]nunciat él estant en Sent Matheu vey e vassayl del Espital,
los quals crims e maleficis él féu e perpetrà estant justícia de Sent Matheu e vey
del dit loch e vassal del Espital, e mayorment deu ésser tramés e
dit Berenguer no aja observada la dita sentència qui és passada en cosa jutgada, ans
ha feyt dan al Espital e a sos hòmens e ha levat bestiar a hòmens d'Onda e
a
correguda foren morts e presos hòmens de Xert e sobre guiaye del procurador,
per què no contrastan ço que él diu, deu ésser tramés pres a la cort de Sent Matheu
per fer execució de la dita sentència e per fer raó e justícia dels crims e maleficis
de què en Sent Matheu és estat denunciat, car segons fur de València en rúbrica de
crims, que si alcú serà condempnat d'algu[n] crim o malefici, que no deu ésser
reebut en algun loch, ans la cort del loch can lo sabrà lo deu pendre e trametre a
la cort del loc on lo malefici aurà feyt e perpetrat, per què lo dit Berenguer deu
ésser pres e tramés a la cort de Sent Matheu per fer execució de la dita sentència
e raó e justícia dels crims e maleficis de què és estat denunciat en la cort de Sent
Matheu e él se
que
jutge ordinari de Sent Matheu e la excepció dilatòria posada per lo dit Berenguer
no ha loch en lo dit cas com, segons que evidentment apar, la dita requisició no
és denunciació ni acusació ans és requisició e suplicació que pot e deu ésser feyta
al dit procurador per fer e per ajudar fer execució de la dita sentència e justícia e
raó del dit Berenguer e
del dit procurador.
Diu encara lo dit frare Simon en lo nom damont dit que
deu ésser donat a caplevar ne reebuts caplevadors per fur de València ans deu ésser
tramés pres al dit loch de Sent Matheu, com non solament à prenunció e manifesta
sospita contra él de les dites coses ans és manifesta cosa e notòria per la sentència
contra [él] donada e per les denunciacions e denantament feyt contra él en
la cort de Sent Matheu per què deu ésser pres e tramés a la cort de Sent Matheu.
Ítem, responén a les coses proposades e confessades per lo dit en Berenguer
Gomar, diu lo dit frare Simon de Borga que
coses per lo dit Berenguer posades que
donada contra él e féu covinenses e obligacions a requiriment dels germans e dels
amics del genre del dit Berenguer, per la qual cosa apar que
dites covinenses e obligacions no féu forsadament, per què la dita sentència deu
ésser manada a execució no contrastan alguna raó proposada per lo dit Berenguer
com execucions dejen ésser feytes sens strépitu judicària e altra solepnitat segons
fur de València e rahon natural.
Ítem, diu lo dit frare Simon, responén a les coses proposades per lo dit Berenguer,
que jatsia que
ésser dits feyts criminals mas que crims civils e que no y puga ésser enantat per
manera d'inquisició que açò no és ver com lo dit Berenguer confés en so que ha
proposat que él fo denunciat de trencar lo celer del Espital e vessar lo vin qui aquí
era e de talar de nuyt una vinya, e és certa cosa que aquestes coses foren esvayment
e talament de nuyt, les quals coses se deuen punir criminalment e són d'aquel[e]s
coses en què cort pot fer inquisició e enantar segons fur de València, majorment
com el temps que
Ítem, diu e proposa lo dit frare Simon e
Gomar ha confessat que denunciació fo feyta contra el dit Berenguer del
celer del Espital, lo qual avia trencat e esvahit e vessat vin del dit celer e avia talada
una vinya e és manifesta cosa que en aquestes coses cort pot fer inquisició per fur
esprés e posat en la rúbrica de la cort. E
dits crims corporalment, e com lo dit Berenguer digué e confés al·legan per sí que
la sentència donada contra él no valya per agunes rahons les quals ha proposades
denant vós, sényer procurador, posat sens prejudici que les dites rahons fossen veres
segons que él al·lega per ço que él diu e confessa lo dit Berenguer Gomar deu ésser
liurat a la justícia de Sent Matheu, punidor per los crims damon dits per aquel
Berenguer comesos com él confés que no aja estat punit per aquels dien que la
sentència contra aquel Berenguer donada no ten ne val e axí los dits crims feyts per
lo dit Berenguer no deuen remanre sens pena, e ço que
contra sí, deu ésser pres per confessió per él feyta e segons aquela lo senyor
procurador deu jutgar e determenar deliurar lo dit Berenguer Gomar punidor axí
com deya ésser punit per la dita justícia de Sent Matheu e assò és tengut de fer
lo sényer procurador, majorment com sia d'aquestes coses request per la justícia de
Sent Matheu ab letra del dit justícia ab son segel segelada segons que en la carta del
dit justícia tramesa al dit noble és contengut, la tenor de la qual és aytal:
Al molt noble en Jaspert, per la gràcia de Deu vescomte de Castelnou e
procurador del regne de València per lo senyor rey, d'en G[uillem] Fibla, justícia de
Sent Matheu, salut ab aparaillament de tot servii etc.
E fo assignat dia a les parts a demà que serà dimarts
de tèrcia.
Dimarts,
Berenguer Gomar posà so qui
Diu en Berenguer Gomar que vós, sényer procurador, no devets hoyr ni
reebre neguna cosa que frare Simon de Borga pos ni diga contra ell per so com
demana criminalment segons que
que criminalment se demana, procurador no y deu ésser reebut.
Ítem, diu que là hon frare Ramon de Ribelles fos present, no deuria ésser
oyt, pus criminalment demana, sidoncs no
interloqutòria.
Ítem, diu que finida la desús dita rahó abans que en àls sie enantat, sie diffinit
per vós interloqutòria si
a la dita requisició.
Ítem, sie diffinit per vós si
qui són demanades per treva, pus n'és de vós assegurat, car d'àls no és demanat.
Ítem, és fur d'Aragó que si algú dirà a altre crim capital que si provar no u
pot, que prenga la pena que deuria pendre aquell a qui lo crim capital serie dit,
on com lo dit frare Ramon de Ribelles digés al dit en Berenguer Gomar crim
capital, demana que
lo qual fur és en rúbrica de seguretat donada en juhii, lo ters capítol qui comence
"Establim per fur etc.", e diffinit açò és aparaillat denantar en so que dega.
Ítem, diu e propose que manifestament se demostre en so que
Simon ara novellament ha posat que acusa e demana criminalment per què
metre e a preparar a talió, jasia so que, salvant honor de vós, no és veritat so que
dit frare Simon ha posat ni és ver que
criminalment ni nuylla cosa sie contra ell provada.
Enaprés lo dit frare Simon de Borga mostrà en juhii un translat d'una sentència
donada contra en Berenguer Gomar que
e així fo manat al dit en Berenguer Gomar que agués posat e dit tot so que dir
ni posar volgués en lo dit feit per demà tot dia que serà dimarts
en lo dit feit.
Dimarts,
Simon de Borge e
transch en prova lo trenslat sots_següent:
octavo etc.
Dissapte,
acessor de la procuració, aportà al noble en Jaspert, procurador damunt dit, lo consell
que ell dava axí com acessor sobre el feit qui és entre frare R[amon] de Ribelles
e
aquell a
mesés en lo libre segons que allí era escrit, lo qual Bernat G[uillem], reebut lo dit escrit
del dit consell clos e sagellat ab lo dit segell, escriví aquel axí com se
A vós sényer en Jaçpert, vezcomte de Castellnou e procurador del regne
de València, dich yo en G[uillem] de Jàffer, acessor de la dita procuració, que vós
sobre la requisició feita a vós per l'onrat frare Ramon de Ribelles de la persona
d'en Berenguer Gomar per l'arbitrat, dita o ordenació devets per raon aquell remetre
al dit frare R[amon] o a son lochtinent per execució de la dita arbitració o
almens ans que de vostre poder ischa, fassats fer aquella execució segons que
frare R[amon] o son procurador ha request davant vós. Dic a vós encara que
Gomar vol res provar contra la carta de la obligació que féu al dit frare
Ramon, que ó puscha fer, e si àls no provarà, dich que la arbitració, dita o ordenació
val e té per dret e per rahon, salva honor d'aquels qui
probatur, foris de arbitris
et ibi notatur etc. Casus decretalis quod arbitrator potest per se et per alios incertos negocium
diffinire ut extra de arbitris
Item, quod remissio sit facienda ex quo condempnacio fuit facta ex causa maleficii
probatur in foris titulo de criminibus
mandari
ut foris de iniuriis
Disapte,
les dites parts que compareguen denant en Bernat de Luna, savi en dret de València,
e que ladoncs denant lo dit en Bernat de Luna pos la part del Espital en quals coses
volen que la dita sentència sia menada a execució e que respona a totes les coses
posades per lo dit Berenguer Gomar.
Sàpien tots que dimartz que hom dehia e comtava
anno Domini
dret e ciutadà de València, frare Simon de Bo[r]ya dien-se procurador de frare
R[amon] de Ribelles, castellà d'Emposta e tinent loc del maestre major de la santa
casa del Espital de Sen Johan de Jherusalem en Espayna, e en Berenguer Gomar, e
presentaren al dit en Bernat de Luna una letra de paper sagellada e
del noble en Jaspert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou e procurador
del regne de València per lo seynor rey, la tenor de la qual és aytal:
Al amat e honrat en Bernat de Luna, savi en dret de València, de nós en
Jaspert, per la gràcia de Déu vescomte de Castelnou e procurador del regne de València
per lo senyor rey, salut e bona amor. Fem-vos saber que nós per molts e grans
negocis del senyor rey occupats, no podem veer en los pleits qui són entre l'Espital
de una part e en Berenguer Gomar de l'altra, volens que
de tardats e que en aquells sie enantat, per so nós ab aquesta present carta los dits
pleits a vós comanam, enaxí que apelades les parts los dits pleits oïets e en aquells
enantets e enantar façats tro a sentència difinitiva segons que orde de dret ni de fur
vol e demana, cor nós tots nostres locs e veus a vós en los dits pleits comanam tro
a sentència difinitiva segons que dit és.
que
emperò demana que primerament dó fermança de les messions enans que en alre
sia enantat.
E lo dit frare Simon de Borja posà ço que
Diu frare Simon de Borja en lo nom damunt dit que él no deu declarar
que dega ésser feyta la exsecusió de la dita sentència car la persona del dit Berenguer
Gomar deu ésser liurada a la seynoria de Sent Matheu e a la justícia del dit
loch, per ço que sie feyta exsecució de la dita sentència en la persona d'aquel en ço
que dege, e d'açò és a conéxer per la senyoria de Sent Mateu e per la justícia del
loch en que
demanat, demane e requer lo dit frare Simó en lo nom sobredit que la persona del
dit en Berenguer Gomar sie pressa e que ab feel guarda sie tramesa al dit loch de
Sen Mateu a messió del Spital en los ditz malificis féu e perpetrà per ço que en
la persona d'aquell pusque ésser feyta exsecució en ço que dege de la sentència
damont dita.
Et fo assignat dia a les partz a compàrer e a enantar el dit pleit degudament
dijous següent a hora de vespres que hom dirà
E lo dit frare Simon de Borja, com no agués haüda còpia del scrivà del present
pleit de les coses per l'altra part posades, demanà que li fos donat dia a enantar
el dit pleit.
E lo dit jutge assignà a les partz ja dites a compàrer denant ell e a enantar el
dit pleit degudament demà següent a hora de vespres que hom dirà
Septembris.
Simó posà ço que
El dit frare Simon de Borya dix que no era tengut en aquest cas jurar de
calúmpnia ne dar fermansa per messions com sia feyt d'execució, en lo qual no
deu ésser donat escrit mas sumàriament deu ésser enantat sens tota sollempnitat
segons fur e rahó. Diu encara que no és tengut de declarar zo en què demana que
la dita sentència sia manada a execució com assats sia demanat clarament la dita
execució dever ésser feyta en la persona del dit Berenguer Gomar.
Et lo dit en Berenguer Gomar dix que
dit castellà ha a fer lo dit sagrament e dar fermança per messions o no. E demana
que responés a les rahons per ell posades davant lo procurador per les quals la dita
sentència no val ni deu ésser menada a exequció com ja li fos manat per lo dit
procurador que responés a aquelles dimartç primerpassat denant lo dit en Bernat
de Luna.
Et lo dit en Berenguer Gomar dix que ja ha posada justes rahons e bastants
perquè la dita sentència no val ni deu ésser menada a exequció, les quals
és apparellat de provar si li seran negades. E demana que
deliurat a ell per tal que pusca ésser punit dels maleficis que feyts ha.
Et lo dit jutge manà e dix a les parts sobredites que aportassen les actes e
els processes dels pleitz a ell comanatz per lo dit noble en Jaspert, procurador desús
dit, e hauria son acort sobre les dites coses car si
s'entrametrà de oyr aquells.
A les quals coses assignà a les parts diluns primer següent a hora de tèrcia que
hom dirà
Simó posà ço que
Diu frare Simon de Borga per nom de procurador desús dit que no és
tengut de respondre a les frèvols rahons e injustes proposades per en Berenguer
Gomar, cor si ell responia a aquelles rahons [...] manera de pleit e fer e menar
a execució alcun fet no deu ésser menat en forma de pleit mas que la execució sia
feta liurement, no servada sollempnitat de dret axí com és contengut en
la rúbrica
cum multis aliis foris per diversos titulos collocatis".
Et lo dit en Berenguer Gomar dix que
li deu ésser reebuda neguna cosa per tal com no à volgut jurar de calúmpnia, ans
deu ésser caygut de la sua demanda e deu ésser haüt per confés de les rahons per
lo dit en Berenguer Gomar posades, a les quals no ha volgut respondre axí com
li fo manat per lo dit procurador segons que
per vós séyner jutge lo dit frare Simó sie jutgat e condempnat en les dites coses.
Et fo assignat dia a les parts a compàrer denant lo dit jutge e a portar les
actes e el procés dels pleits a él per lo dit noble en Jaspert, procurador desús dit,
comanatz, e a enantar el pleit degudament dimarts següent, a hora de vespres, que
hom dirà
Simó posà ço que
E responén a les damont dites coses frare Simon damont dit dix que
Berenguer Gomar denant vós, séyner jutge, à proposat so que proposat ha folament,
e aqueles coses que ha proposades, ha proposades contra veritat, e les coses
proposades per lo dit frare Simon són justament dites e proposades e la execució
deu ésser feyta breument e sens strepit judiciari.
Ítem, diu lo dit frare Simon que
que
Gomar punidor, les quals coses dix en meynspreu del dit frare Simon e del seynor
maestre de qui lo dit frare Simon és procurador, e con aquestes coses no degessen
ésser excogitades ne pensades per lo dit Berenguer Gomar, e les damont dites coses
sien manifestes a vós, séyner jutge, con sien escrites en les actes, demana que per
vostre offici aquel Berenguer punescatz axí com per raon se deu fer. E que
Berenguer Gomar assò aja dit injuriosament, no
que
ésser punits per lo dit Berenguer com no aja nuyla jurisdicció, ne encara no deuria
ésser punit per hom lec ne per cort seglar, e que vós, séyner jutge, l'on deyatz punir
manifestament apar cor aquel a qui jurisdicció és comanada, pot e deu pronunciar
e conèxer totes coses a aquela pertaynens.
De les quals coses lo dit en Berenguer Gomar demanà còpia, la qual li fon
donada e atorgada, e encontinent posà ço que
Replican o en aquella manera que mils dir se pot e perseveran en ço que
ja ha demanat en Berenguer Gomar, demana encara ab gran instància que vós,
séyner jutge, hajatz per confés lo dit frare Simó de totes les coses e rahons per ell
posades per tal com no ha volgut respondre a aquelles axí com li fo manat per
lo procurador e dia assignat, segons que
no pos ni hage posada neguna raho per què
manament ni la conexença del dit procurador, per què vós, séyner, devetz pronunciar
lo dit frare Simó ésser confés de les dites coses e rahons.
Ítem, diu e propose lo dit en Berenguer Gomar que vós séyner jutge no
devetz oyr lo dit frare Simó ni reebre neguna cosa que ell digue ni posar vulle ans
devetz pronunciar lo dit frare Simó haver perduda la sua demanda e ésser caygut
d'aquella per ço com no ha volgut fer sagra[ment] de calúmpnia, com açò dejatz
fer per fur de València.
Et encara demana que per vós lo dit frare Simó sie condempnat en les messions
e lo dit en Berenguer Gomar ésser absolt de la dita demanda, e com sie fur
de València que si
caia d'aquella segons que és contengut en lo dit fur qui és en rúbrica de sagrament
de calúmpnia, e sobre les dites coses demana que sia per vós, séyner jutge, pronunciat
degudament axí com per fur és faedor, com açò degatz fer, no contrastan les
frèvols e injustes rahons per lo dit frare Simó posades.
De les quals coses lo dit frare Simó demanà cópia la qual li fo donada, e
diyous següent, a hora de vespres a les parts assignat a compàrer denant lo dit jutge
a enantar el dit pleit degudament e a oyr ço que
el pleit present, lo qual dia hom comtava
Disapte
dit frare Simó posà ço que
Diu frare Simó en lo nom damunt dit que ell no és tengut de respondre a
les rahons proposades per lo dit en Berenguer Gomar per ço car per la part del Espital
és demanada exsecució davant lo procurador així com denant mer exsecudor
d'aquela sentència, la qual fo mostrada al procurador, en la qual fo lo dit Berenguer
Gomar condemnat, per què denant lo dit procurador ne denant delegat seu no deu
la part del Espital pledegar per la dita sentència ne per res que contra aquela sie
possat, mas si
diges denant lo jutge que la dita sentència donà o denant la justícia de Sen Mateu,
qui és jutge ordinari del loch on la dita sentència fo donada, e per aquesta raó lo
dit frare Simó no és tengut de fer sagrament de calúmnia ni denantar en altra manera
en lo present prosés, mas solament requer e demane que la dita sentència sie
a exsecució menada en la persona del dit Berenguer Gomar.
Et lo dit en Berenguer Gomar dix que ja ha posades justes rahons e
bastants per les quals la dita sentència no val ni deu ésser menada a execució, les
quals és apparaillat de provar si li seran negades. E demana que
a aquelles axí com li és estat manat e dia assigna[t] per lo procurador, com
la justícia de Sent Matheu ni altre no hage a conéxer en lo present feyt si no lo
procurador o son delegat.
Et lo dit jutge enaprés, haüt acort sobre la sentència e exequció demanada
per lo dit frare Simó, dix que ell ere apparellat de oyr les dites parts sobre la dita exequció
demanada com, segons que manifestament appar per la tenor de la dita sentència
e per les coses contengudes en aquella, la exsecució d'aquella no pot ésser
demanada criminalment.
Et lo dit jutge assignà a les parts a dir e a propossar sobre les dites coses,
ço és a saber, si
lo dit en Berenguer Gomar contra la dita sentència, e la exequció d'aquella demanada
per lo dit frare Simó o no, segons que manat fo per lo procurador, dimartz
següent a hora de tèrcia que hom dirà
Simó posà ço que
E lo dit frare Simon dix e replicà les rahons per ell desús proposades ésser
veres segons que per ell són proposades e dix que per aquelles apar que
Simon no és tengut de respondre a les coses proposades per lo dit Berenguer Gomar
ne jurar de calúmpnia e segons fur e rahó.
Diu encara lo dit frare Simon no deu ésser haüt per confés posat que no aja
respost ne fet sagrament de calúmpnia per f[u]r [com] no
per rahó, e axí com lo dit frare Simon se deffena a aquesta cosa la qual fer no
per fur ne per rahó no deu ésser condempnat en alcuna cosa per ço cor se deffén
en son dret a ell pertanyent cor certa cosa és segons rahó natural que aquell qui usa
de son dret no fa injúria ne tort a alcú.
Et lo dit en Berenguer Gomar demanà interloqutòria sobre les coses per ell
demanades e posades.
Et lo dit frare Simon retench-se deliberació si demanaria la dita interloqutòria
o no.
Et lo dit jutge assignà al dit frare Simó a haver la dita deliberació e a dir si
vol demanar la dita interloqutòria o no, e a abdues les parts a enantar el dit pleit
degudament a hora de vespres del present dia.
A la qual hora comparegeren les parts denant lo dit jutge e lo dit frare Simon
posà ço que
E el dit frare Simon dix que per les coses damont per ell proposades appar
manifestament que lo dit frare Simon no és tengut a les coses per la adversa part
proposades, mas jatsia que açò sia clar e manifest, encara a major cautela sobre les
dites coses lo dit frare Simon entén a donar al·legacions per fur e per rahó natural
sobre les damunt dites coses sobre les quals al·legacions donadores demana a sí
ésser donat covinent dia a arbitratge del senyor jutge per ço que
puscha ésser certifficat en pronunciar e en dir ço que dir deja segons fur e rahó.
Et lo dit jutge assignà al dit frare Simó a donar les dites al·legacions d'aquí a
divendres per tot dia peremptòriament que hom dirà quinto idus Septembris.
Al qual dia comparegeren les dites parts denant lo dit jutge e lo dit frare
Simó posà ço que
Diu e propose frare Simó de Borga que no deu respondre a les coses proposades
per lo dit Berenguer, com lo dit Berenguer encara no à respost açò que
fo request e proposat per lo senyor castelà e per lo dit frare Simó segons que apar
per lo prosés.
Ítem, diu e propose lo dit frare Simó que no y és tengut respondre d'açò
que
previlegi, per què no à loch, magorment com la sentència tinge e sie pasada en
cosa jutgada segons que apar per lo kalendari d'aquela, per què deu ésser tramés
al loch de Sen Matheu on la sentència se dóna e là on se dóna si neguna cosa és a
posar contra aquella deu ésser la feyta la cognició e no per vós en Bernat de Luna
ni per altri.
Ítem, diu encara e propose lo dit frare Simó que
tramés al loch de Sen Mateu per fer exsecució de la dita sentència que és passada
en cosa jutgada contra él, com sie criminal lo feyt e la dita sentència segons que
apar evidenment per la dita sentència e per la carta feyta per lo dit Berenguer,
com lo dit Berenguer no à servada la dita sentència ni seguit ço que en aquela fo
pronunciat e per él promés, ans aprés à feyt dan a l'Espital e a sos hòmens ço és
que près e robà bestiar d'Onda e levà un mul d'en Montesana de Sen Mateu e
escórrech lo poble de Benaçal contra
ab hòmens de caval e de peu e esvay lo mas del Molinar d'en G[uillem] de Fereres
e près en G[uillem] de Fereres e d'altres hòmens del terme de Cervera en la dita
coreguda, e prengueren e robaren béns del dit mas e en la dita coreguda mataren
hòmens de Xert, terme de Cervera, e feyts d'altres mals e dans aprés de la dita
sentència a l'Espital e a sos hòmens, los quals lo dit frare Simó declarara en lo loch
on la exsecució fer se dege, e de les damon dites coses és apareyllat de provar sa
entençó lo dit frare Simó axí com conegut sie e el loch on se cové, protestan que
no entén consentir que vós, sényer en Bernat de Luna, ni altri dege aver cognició
de la dita exsecució si no là hon la dita sentència fo donada e per lo sényer castelà e
per jutge del dit loch e magorment que
lo dit Berenguer són estats feyts aprés de la sentència e sobre ferma de dret que
senyor castelà aige feyta en poder del noble en Jasbert adonchs procurador per què
lo devets trametre pres en loch del procurador al loch de Sen Mateu segons que ja
és estat request al senyor procurador per lo dit senyor castelà e per lo dit frare Simó.
Et lo dit en Berenguer Gomar demanà que fos donada interloqutòria
sobre ço que ja és posat, ço és saber, si
ell proposades segons que li fo manat per lo procurador e si deu donar fermança de
les messions, e diu que ço que
ésser reebut ni les excepcions dilatòries que pose no han loch de posar aquelles ni
deuen ésser reebudes.
Et lo dit jutge retench a sa deliberació sobre les dites coses a dir e a pronunciar
sobre aquelles segons que deja per fur e rahó.
Et assignà a les parts a compàrer denant ell e a oyr ço que per lo dit jutge
e
idus Septembris.
Divenres
Castellnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, frare P[ere] Sanxis
Justas, prior de la casa del Espital de Sen Johan de València e procurador de frare
Ramon de Ribelles, castellà d'Emposta e tinent loch de maestre en Espanya, e
presentà a aquell present lo notari els testimonis dejús escrits e per mi, notari, legir
féu
sagellades, de les quals lur tenor aytal és:
Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, nobili viro Jaçperto, vicecomiti
de Castronovo et procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti, salutem et dileccionem.
Ex parte procuratoris ordinis Hospitalis sancti Iohannis Iherosolimitani propositum extitit
coram nobis quod in causis seu negociis que domus Valencie ipsius Hospitalis hac homines
eiusdem movent coram nobis vel coram acessore seu vestrum locumtenente aliquas personas
vestre iurisdiccioni subiectas vos pluribus aliis negociis [...] dictis causis seu negociis ipsorum
expediendis non potestis comode interesse prout de [...], que quidem cause ex hoc plus debito
derogantur, ex quo tam fratres quam homines supradicti dampnum sustinent in personis et
rebus eorum. Quare dictus procurator nobis humiliter suplicavit ut super hoc vobis scribere
dignaremur, cuius suplicacione benigne ac compromisso volentes ipsos in iure suo conferre,
vobis dicimus et mandamus quot dictis fratribus cum ad nos occurrerint pro negociis seu causis
[ipsorum] et hominum suorum, maxime in hiis que celeritatem desiderant de iniuriis et
maleficiis eisdem illatis, exibeatis seu per acessorem et alios subditos nostros faciatis iusticiam
exhiberi breviter et de plano, maliciis et difugiis non admissis, taliter in predictis vos habendo
quod dicti fratres ius suum concequi valeant et habere et non habeant ad nos ob defectum
vestri recurrere iterato.
Datum Cesarauguste,
Recipe.
Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Valencie et Murcie comesque Barchinone ac sancte
Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, nobili et dilecto Jaçperto de
Castronovo, procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti, salutem et dillecionem. Ex parte
iusticie Sancti Mathei fuit nobis expositum quod Berengarius Gomar, tunc vicinus dicte ville
Sancti Mathei, exercendo publicum officium in dicta villa, aliquociens non utendo officio
supradicto, comisit ibidem multa enormia crimina vel delicta, de quibus coram dicto iusticia
extitit denunciatus et fuit per dictum iusticiam processus. Tandem idem Berengarius compromisit
in nobilem fratrem Raymundum de Ripellis, castellanum Emposte tenentemque locum
magistri in Ispania personam et bona subiciendo sibi sub pena homagii et iuramenti super
omnibus predictis et quibuscumque aliis, ita quod per se et per alium posset ipsum punire
qualitercumque vellet, prout in publico instrumento i[n]de confecto plenius continetur, deinde
idem frater Raymundus tanquam arbitrator ipsum Berengarium legitime condempnavit in
certa peccunie quantitate et in amissione officii et quibusdam aliis prout in ipsa sentencia
continetur. Et cum inclusione dicte sentencie in tenencia nobilis Guillelmi de Angularia se recaptasset,
nuper Valencia inventus fuit per ipsum fratrem Raymundum coram vestri presencia
acusatus et denunciatus et requisitus quod sibi remiteretur racione dicte sentencie, puniendus
vos quod in ipso negocio procedere distulistis. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus,
visis presentibus, in ipso negocio taliter procedatis per vos vel alium quod non possit dictus
frater Raymundus vel eius procurator de negligencia vel iniusticie querelari, faciendo inde
quod iusticia sua debit.
Datum Cesarauguste,
Actum
Lop Lópeç.
Encontinent lo dit procurador tramés
Líbia, tinent loch seu, que requerís en R[amon] de Riusech que avia caplevat en
Berenguer Gomar que tornàs aquell e
feit en aytal manera.
Dimecres
Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou e procurador del regne de
València per lo senyor rey, frare Simon de Borga, procuradro de frare Ramon de Ribelles
e posà ço que
Diu frare Simó de Borga que vós sényer procurador devets trametre .lo dit
Berenguer Gomar a Sent Matheu segons que
axí com a mer execudor e segons lo manament que vós avets del senyor rey devets
denantar en trametre lo dit Berenguer al dit loch de Sent Matheu e no devets hoir
aquell en re que dige com no age loch de po[sa]r-ho ne ho posa là on deu ne
el dit frare Simon no y deu respondre ne
vós mas que sia tramés al dit loch de Sent Matheu e la que pos si nengunes rahons
ha justes davant aquell qui d[eu] perquè la execució no dege ésser feita, per què
requer e suplica lo dit frare Simon que vós sényer procuradors tornets e millorets e
examinets vostre conseill e que y façats ço que y devets fer axí com mer execudor
e segons que per la carta del senyor rey a vós tramesa és contengut.
E semblantment comparech lo dit Berenguer Gomar qui dix e posà ço que
seguex:
Diu en Berenguer Gomar que ja és enantat en lo feit de la requisició per lo
jutge e per lo senyor procurador hi fo assignat segons que per lo procés del pleit
porà ésser vist manifest. Diu encara que
totes les rahons per lo dit Berenguer Gomar posades axí com per vós, sényer procurador,
fo manat e dia assignat al dit frare Simon e en les actes és escrit.
De les quals coses lo dit frare Simon demanà translat e fo-li donat e dia
assignat a d[em]à, a hora de tèrcia, que serà digous
frare Simon de Borya, procurador damunt dit, e
posà ço que
Protestació davant anan diu frare Simon de Borga, procurador damunt dit,
que vós sényer procurador injustament e a tort manats al dit frare Simon de Borya
que respona a les coses proposades per lo dit en Berenguer Gomar com a les dites
coses no sia tengut de respondre, com vós sényer procurador siats en lo present feit
request axí com a mer execudor, lo qual mer execudor no ha alcuna conexença más
que si troba d'acort que deja fer la execució de la qual és request, que deja fer, e
majorment avets agreviat lo dit frare Simon com no ajats trobat de conceyl ab alcun
savi en dret que açò dege seer manat, ni encara ab vostre acessor, per què requer
e soplega lo dit frare Simon que vós lo manament injustament feit dejats revocar.
E
seguex:
[Diu] en Berenguer Gomar que vós, sényer procurador, no devets oir lo
dit frare Simon ne reebre ren que ell pos per rahó de la requisició ne per la demanda
que per la dita requisició ha feita, ni a vós per aquella no cal determenar ne
diffinir com ja aquella qüestió és solta e determenada per en Bernat de Luna, jutge
per vós delegat en aquest feit, per què demana lo dit en Berenguer Gomar que vós
sényer procurador absolvats los caplevadors que ell per raon de la requisició vós
age a donar com açò dejats fer per tal com lo damunt dit jutge à pronunciat qu ela
requisició no devia ésser feita.
Encara que
dit frare Simon sia a ell condempnat en les messions que per raó de la dita requisició
li ha feites fer, les quals estima
E encontinent lo dit frare Simó demanà trelat e fo-li donada e assignada ora
a respondre a ora de vespres d'aquest metex dia.
A la qual ora d'aquest dia comparegren les parts e el dit frare Simó requés
que li fos alongat lo dia de la resposta, e axí lo dit procurador assignà lur dia a
enantar a disapte primervinent, a ora de tèrcia.
Al qual dia e hora les parts comparegren e de voletat de [les] [parts] fo
continuada hora a hora de vespres d'aquest metex dia.
A la qual ora les parts comparegren e el dit frare Simon dix que quant a ara
àls no volia posar, mas que
si ell era tengut de respondre o no.
E semblantment lo dit en Berenguer Gomar dix que a ell pus l'altra part àls
no posava, que
Disapte,
Borya e posà ço que
Comparech frare Simon de Borge, procurador del senyor castellà d'Amposta
davant en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou e procurador
del regne de València, et dix e posà que com lo noble religiós frare Ramon
de Ribelles, castellà d'Amposta e tinent loch del senyor maestre en Spanya, agués
requerit moltes vegades lo dit procurador que li ajudàs menar a exsecució la sentència
que
la auctoritat per la qual la donà, li ha ja feita fe e aquella encara lo dit procurador
no li aiga ajudada a menar a exsecució en tot ni en partida. E la dita sentència continga
en sí que lo dit Berenguer Gomar fo condempnat per raó del trencament del
celer del Spital e per lo vesssament del vi, en perdre lo justiciat de Sent Matheu e
en retre la carta del dit justiciat als frares del Spital dins temps cert, e encara fo
condempnat en pagar al dit castellà e al Spital
Et lo dit Berenguer Gomar no aja retuda la dita carta ne pagats los dits
sous segons que en la dita sentència és contengut, com açò degera aver feit e
complit. Emperaçò lo dit frare Simó, procurador damunt dit, prega e re[quer] ab
gran instància a vós, sényer procurador, axí com mer exssecudor que enconti[nent]
li ajudets a menar la dita sentència a exsecució contra lo dit Berenguer Gomar e
costrenyén e forçan aquell Berenguer de retre la dita carta e de pagar los dits
constrényer lo dit Berenguer com no trobets d'aquell béns de què complir-ho
puscats e les dites penes civils devalen de crims e de maleficis segons dret aquel
que no porà pagar penes sivils que devalen de crims e de maleficis deja aquelles car
comptar en sa persona, inplora per açò lo dit frare Simó, procurador del dit castellà,
lo vostre ofici que vós trametats sots feels guardes a messió del Spital lo dit
Berenguer Gomar al justícia ordinari de Sent Matheu per tal que aquella justícia
puscha retre e donar dret al Spital en la persona del dit Berenguer, de les penes
civils damunt dites que al dit Spital pagar no pot.
Protesta emperò lo dit frare Simó denant vós, sényer procurador, que per
res que ell aja dit ni request imploran l'ofici de vós, sényer procurador, sobre la
dita essecució faedora, no entén res aver dit ni demanat ni d'aquí enant no dirà
ni demanarà per què entena denant vós entraren pleit ni exa[m]en ni coneguda
de jutge aja mester, mas tan solament que inplora lo nostre offici que axí com a
mer exssecudor li ajudets menar la dita sentència a exsecució segons que vol fur
de València, lo qual és en rúbrica "En què manera sentència deu éser menada a
exsecució", lo capítol qui comença la cort mana etc. Les quals coses lo dit frare
Simó demana e requer que sien meses en les actes e encara que li
pública a aver memòria perdurable per mi, notari.
Dimarts,
Gomar.
E fo asignat dia al dit frare Simon a dijous primervinent a hora de tèrcia
per respondre a les coses demanades per lo dit Berenguer Gomar o mostrar raons
perquè no sia tengut de respondre.
Al qual dia comparegren frare Simon de Borga, procurador damunt dit, e
dit Berenguer Gomar.
E
a ora de vespres d'aquest metex dia per dir e pronunciar sobre
dit frare Simon devia respondre, no contrastan les rahons posades per ell.
Diluns, nonas Decembris.
Comparegren frare Simon de Borga e
cosa enantat ans fo continuada a ora de vespres d'aquest dia a la qual ora lo dit
frare Simon respona e mostre [...] per que nom sia tengut.
En lo qual dia e hora comparegren les parts [e] com lo dit frare Simon
[...] no mostràs alcunes rahons per les quals aparegués que ell no fo[s] teng[ut] de
respondre a les dites rahons posades per lo dit Berenguer Gomar, [de]nantà a dar
interlocutòria en la forma que
El dit noble en Jaçpert, procurador damunt dit, vista la declaració feita per
la part del Spital en la qual se declarava en què demanaven la dita sentència ésser
menada a execució, vista encara la contradicció feita per lo dit Berenguer Gomar
en què diu que aquella sentència no val per ço com les coses en que ell s'obliga
perquè la dita sentència fo donada foren atorgades per ell estant ell pres. E axí que
dehia aquella sentència no vellar e que no devia ésser menada a execució com
fos feit per força, entenén encara que aquell maestre conech d'aquella sentència
axí com a arbitrador e que jutge ordinari d'aquell és molt remogut d'esta terra
que pogués conéxer de nul·litat o de iniquitat de sentència sua. Entenén que ell
procurador és jutge ordinari del regne aprés del senyor rey, e dix interloquén lo
procurador del dit frare R[amon] de Ribelles ésser tengut respondre a les rahons
desús dites posades per lo dit Berenguer Gomar denant ell ans que la dita sentència
deja ésser menada a execució com aquelles sien tals que si veres aparien, que
enbarguen aquella execució e ell no trop algun jutge sobirà al dit frare R[amon] a
qui ell aquell negoci [pusc]ha [tra]metre.
les dites parts e presents encara testimonis en Jacme Çafont, en F[errer] Balester
e
E a respondre a les dites rahons lo dit procurador assignà dia al procurador
del dit frare R[amon] a dimecres primervinent a ora de tèrcia.
Et encontinent lo dit frare Simon dix que
axí com a castellà d'Amposta, que ha jurisdicció e és jutge ordinari de tots los lochs
que l'Espital ha en castellania d'Amposta, à request axí com a mer execudor lo dit
noble en Jaçpert, no entenén a dar cognició a ell per requesta que força li agués. Et
en aital cas com ordinari requer ordinari, no li dóna cognició. E com lo dit noble
aja pronunciat per sa interloqutòria sa interlocució deu ésser dita si aver jurisdicció
en aquest cas de conéxer de les dites rahons proposades per lo dit Berenguer Gomar,
la qual sa reverència e honor salva no ha en aquest cas que aguera lo dit frare
Simon, e protesta que del dit greuge se apel·lava.
E
a ell que l'aja agreviat en re, ço que no creu, que és appareillat de esmenar-ho e
tornaran a dret e raó.
Dimecres,
Comparech frare Simon de Borga, procurador damunt dit, denant lo noble
en Jaçpert de Castellnou, procurador del regne de València per lo senyor rey, e dix
e proposà que com a tot bon jutge pertangua corrigir, milorar e en milor esmenar
la sua interlocució e lo seu manament si per aventura aquell aurà contra raon feit,
per açò lo dit procurador requerí e demanà al dit noble e a
seu, que els revoquen e revocar deuen la interloqutòria que éls donaren contra lo
dit Espital en lo feit de la execució faedora contra en Berenguer Gomar, per ço
cor salva reverència del dit noble e de son acesor, a ell no pertany de conéxer ne
determenar les rahons de nul·litat per la part del dit Berenguer proposades contra la
imploració del ofici que
a ell que li ajudàs per son ofici a menar a execució la sentència arbitral donada
amigablement per lo dit castellà contra lo dit Berenguer Gomar, la qual sentència
lo dit Berenguer Gomar diu e proposa ésser nul·la per les rahons davant lo dit noble
proposades, de les quals rahons, salva la reverència del dit noble, él no no deu
conéxer ne pot, ans deu retrametre lo dit feit a la conexença e l'audiència del
dit castellà per ço cor la sentència del dit castellà donà aquella axí com arbitrador e
amigable composador per què si d'aquella sentència serà dupte si té ne val lo mer
execudor a qui és demanat que la men a execució si denant ell excepcions de nul·litat
seran proposades no deu ell d'aquelles conéxer mas deu retrametre lo feit al
jutge ordinari del logar qui
escrita en dret, que
pot e deu conéxer de les excepcions proposades contra la dita sentència e deu
revocar aquella sentència si conex per les excepcions proposades que no vayll[e].
E sobre açò lo dit acessor retench acort e deliberació sobre les coses posades
e al·legades.
Dijous,
a diluns primervinent aja mostrades rahons si alcunes n'à, per què no sia tengut
de respondre a les rahons posades per lo dit Berenguer Gomar o que a aquell dia
respona a aquelles, lo qual dia li assignà per totes dilacions com ja n'agés haüdes
altres moltes peremptòriament.
Al qual dia comparegren les parts e lo dit maestre dix que no era tengut de
respondre a les dites rahons e donà
Comparech frare Simon de Borga, procurador damunt dit, denant lo
noble Jaçbert de Castellnou, procurador del regne de València, e dix e proposà que
com a [...] jutge pertange corregir e meylorar e en meylor esmenar la sua interloqutòria
e lo seu manament, e per ventura aquell aurà contra rahó feit, per açò lo
dit procurador requerí e demanà al dit noble e a
éls revoquen e revocar dejen la interloqutòria que éls donaren contra lo dit Espital
en lo feyt de la execució faedor conra en Berenguer Gomar per ço car, salva reverència
del dit noble e de son assessor, a ell no pertany de conéxer ne determenar
les rahons de nul·litat per la part del dit Berenguer proposades contra la imploració
del ofici que
que li ajudàs per son offici a menar a execució la sentència arbitral donada amigablement
per lo dit castellà contra lo dit Berenguer Gomar, la qual sentència lo
dit Berenguer Gomar diu e proposa ésser nul·la per les rahons denant lo dit noble
proposades, de les quals rahons salva la reverència del dit noble, él no deu conéxer
ne pot ans deu retrametre lo dit feyt a la conexença e a la audiència del dit castellà
per ço car la sentència que
o amigable composador, per què si d'aquella sentència serà dupte e neval lo mer
execudor a qui és demanat que la men a execució si denant excepcions de nul·litat
seran proposades no deu él d'aqueles conéxer mas deu retrametre lo feyt al jutge
ordinari del logar qui
és escrita en dret que
pot e deu conéxer de les excepcions proposades contra la dita sentència e
deu revocar aquella sentència si conex per les excepcions proposades que no vayie.
Diluns que hom comptava
fos citat que a hora de tèrcia comparegués denant lo dit lochtinent de procurador
a respondre e enantar degudament en lo pleit qui entre aquels és, comparech denant
lo dit lochtinent de procurador lo dit en Berenguer Gomar d'una part e frare
Simon de Borga de l'altra.
E el dit lochtinent de procurador,de voluntat e consentiment de les parts
continuà la dita hora tro a ora de vespres del dit dia e manà al dit frare Simon que
en la dita ora vengés e comparegés apparellat de respondre e enantar en lo pleit
degudament e semblantment [el] dit en Berenguer a compàrer.
A la qual hora comparegueren los dits frare Simon de Borga d'una part e el
dit en Berenguer Gomar de l'altra.
E el dit frare Simon de Borga demanà apòstols a sí ésser donats.
E el dit en Berenguer Gomar dix que no li devien ésser donats [per] ço com
eren pasats
apel·lar.
E el dit lochtinent de procurador dix que avia son acort sobre le dites coses
e assignà dia a les parts dimarts següent en ora de tèrcia, el qual dia hom dirà
frare Simon d'una part e el dit Berenguer Gomar de l'altra.
E el dit lochtinent de procurador, haüda deliberació sobre les dites coses, dix
que
etc.
Los quals apòstols per lo dit lochtinent de procurador a la part del dit frare
Ramon de Ribelles donats e atorgats, manà al dit frare Simon per
dimecres primervinent, a hora de tèrcia, comparega denant ell aparellat de respondre
a les dites rahons de nul·litat per lo dit en Berenguer Gomar proposades, el qual
dia hom dirà
comparent.
E encontinent lo dit lochtinent de pocurador, a instància e requisició del
dit Berenguer Gomar, manà e féu citar lo dit frare Simon de Borga per Berthomeu
Navarro, sag de la cort de València que diluns següent en ora de tèrcia, per
comparegés denant ell a respondre a les dites rahons e a enantar en lo dit pleit
degudament, el qual dia hom dirà
lo dit frare Simon de Borga de l'altra, e lo dit frare Simon aportà e posà en escrit
ço que se
Protestació feita per frare Simon de Borga, procurador del senyor castellà,
que per res que dige ne sabe, compar denant vós, sényer lochtinent de procurador,
no entén renunciar a la apelació que ha feyta ans persevere en aquella encara per
altra rahó diu que vós sényer dit lochtinent no podets ne devets enantar, e si en
res enantats, és cas e và per ço car segons rahó natural quan algú se
jutge, lo dit jutge deu donar al apel·lant dins
los apòstols no ha donats, depuys no pot ne deu enantar ne té ne val si en res
enanten. On com lo dit frare Simon ab deguda instància los apòstols aje demanats
dins los
per rahó ne devets enantar en res tro l'article de la apel·lació sie difinit. E si en res
enantàvets lo procés, serie cas e và.
E lo dit en Berenguer Gomar dix que com al dit frare Simó sia assignat per
terça citació a huy que és divendres a rependre a les rahons per ell dit en Berenguer
posades e no aja volgut respondre, demanà que li fos escrita una fadiga. Demanà
encara lo dit en Berenguer Gomar que com lo dit frare Simó sie estat citat
a rependre e enantar e no ho aja volgut fer, demanà e requerí al dit jutge
que
demanà encara que condempnàs lo dit castellà e el dit frare Simó en les messions
que per occasió de la dita demanda li era covengudes fer ne d'aquí enant farà.
1300, agost, 9. Morella.
Guerau Gilabert, procurador de l'abat del monestir de Benifassà, compareix davant Pere
d'Arenys, Pere de Ciutadilla i Téric de Brusca, àrbitres en el plet que manté el monestir
amb el consell municipal de Morella per considerar els seus vassalls francs de fer host amb
dita vila o de pagar la seua redempció en diners, i els presenta una carta del rei Jaume II
en la qual reconeix aquesta franquesa. Seguidament demana que siga acatada dita ordre i
Bartomeu Ciurana, justícia de la vila, declara la seua disposició a complir-la.
Testimonis Pere Barberà, Ramon Benet, notaris, Tomàs de Vall-llebrera i Ramon Gavaldà.
Notari, Berenguer Malràs, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 11-P.
Malràs, notari públic de Morella, e dels testimonis dejús escritz, ço és en Guerau
[Gilabert] [...] casa de la cort de Morella axí com a procurador del honrat frare Berenguer
de Beyltayl, abbat de Benifaçà, e del covent del dit loch, davant en P[ere]
d'Arenys e d'en P[ere] Ciutadilla, àrbitres, e d'en Térich de Bruscha, sobrestant,
que és dit que són entre la universitat de Morella e els hòmens de la tinença de
Benifaçà, e en nom de la dita procuració dix que com los ditz hòmens de la dita
tinença, segons que el dit abbat e covent àn entés, ajen compromés en poder dels
damunt ditz per raó de redempció d'ost que la universitat de Morella a aquels demane,
e açò los ditz hòmens de la dita tinença fer no puxen sens asentiment e
volentat del abbat e covent del dit loch, com de dreta senyoria la dita redempció
d'ost si fer se deu pertangue e pertànyer deu al dit abbat e covent, e per dret e per
les donacions feytes al abbat e covent del dit loch per lo senyor rey en Jacme de
bona memòria e per los predecessors d'aquel.
Et el dit compromés per dret e per fur no valle com sie feyt en prejudici del
dit abbat e covent e de la lur senyoria segons que dit és e, especialment, ço que àn
conpromés los hòmens de la Pobla de Benifaçà e de Bellestar com tinguen lurs
possessions oltra delme e primícia al nové, e alguns altres d'alguns lochs de la dita
tinença a quart, car, segons fur e dret, aquels les dites possessions en alguna cosa
subjugar no puxen.
Per ço lo dit en Guerau, procurador damunt dit, dix protestan a conservació
del dret del dit abbat e covent que, si los ditz en P[ere] d'Arenys e en P[ere] Ciutadilla
donen sentència sobre
puxe prejudicar ne al dret e senyoria d'aquels ne al dit procurador en loch d'aquels.
Et encontinent lo dit procurador presentà e legir féu per mi, dit notari, a
Siurana, justícia de Morella, e a
a
Castelnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, en paper escrita e
sagellada ab son segel, la tenor de la qual és aytal:
Als amatz e honratz la justícia, juratz e bons hòmens de Morella, de nós en
Jazpert, per la gràcia de Déu vezcomte de Castelnou e procurador del regne de
València per lo senyor rey, salut e bona amor. Fem-vos saber que de part del abbat
e del covent del monestir de Benifaçà és estada a nós presentada
rey, en paper escrita e ab lo segel menor del dit senyor rey e
de la qual és aytal:
Sancte Romane Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, fidelibus suis probis
hominibus et universitati Morelle, salutem et graciam. Ex parte abbas et conventus monasterii
de Benifaçano fuit coram nobis expositum conquerendo quod licet homines dicti monasterii
et privilegia predecessorum nostrorum quibus achtenus usi sunt ab exercitu et cavalcata et
redempcione eorum sunt et fuerunt liberi et immunes, vos modo de novo contra privilegia
predicta, usum et morem solitum ipsos homines ad eundum vobiscum in exercitum et ad
contribuendum redempcione eorum compellatis indebite et iniuste. Quapropter fuit nobis pro
parte dicti abbatis et conventus umiliter suplicatum ipsis hominibus predictis provideri de
remedio opportuno, suplicacione ipsa benigne admissa, vobis dicimus et mandamus quatenus
homines dicti monastarii contra privilegia predicta et usum et observanciam eorundem ad
eundum in exercitum et ad solvendum in redempcione eorum minime compellatis. Alias per
presentes mandamus procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti quod si sibi constiterit de
predictis non permitat per vos compelli homines predictos ad eundum vobiscum in exercitum
seu eciam molestari.
Datum Illerde,
Recipe S.
deym e manam que vós, los hòmens del dit monestir, de anar en host ab vosaltres
ni de pagar alguna cosa en reempçó d'aquella d'aquí avant no destrengatz ni destrényer
façatz per alcú o alcuns en alguna manera. Et si penyores a aquels per la
dita raó feytes avetz, encontinent retatz observan e observar feén en totes coses e
per totes lo dit manament del senyor rey a vós feyt. Emperò si alcunes justes raons
avetz perquè açò no siatz tengutz fer, comparetz davant nós per vós o per vostre
procurador covinent al deén dia que feriat no sia aprés la recepció de les presentz
per mostrar aquelles, lo qual temps vós asignam per primera, segona, terça citació e
peremptòriament. En altra manera sapiatz que nós enantaríem contra vós axí com
per fur e raó seria faedor.
dit notari, que per mon offici li
presentació a conservació del dret del dit abbat e covent, la qual cosa yo, dit notari,
fiu e
Presentz testimonis P[ere] Barberà, R[amon] Benet, notaris, Tomàs de Vallebrera
e Ramon Gavaldà.
Et enaprés, disapte que
Siurana, justícia de Morella, respòs a la presentació feyta per lo dit en Guerau,
procurador damunt dit, e dix sí ésser aparellat totes vegades sobre
lo manament del dit procurador e d'enseguir aquel si altra cosa no serà posada per
la qual él deje sobreseer en aquel feyt.
Et lo dit en Guerau, procurador damunt dit, en presència dels ditz juratz
dix que segons que ja davant los ditz àrbitres avie posat per raó de la redempció
d'ost per aquela raó matexa de la dita redempció, use e entén a usar de la carta del
senyor rey e del dit procurador segons que ja ere protestat per frare Bernat Pallarés,
procurador de dit abat e covent.
Presentz testimonis R[amon] Benet e en R[amon] Gavaldà.
literis rasis et emendatis in
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, setembre, 12. Morella.
Fra Bernat Pallarés, del monestir de Benifassà, compareix davant Bartomeu Ciurana, justícia
de Morella, i també dels jurats, i fa llegir una carta d'Arnau, bisbe de Tortosa, en la qual els
comunica que el convent ha prestat fiances davant ell per a tots plets que tinguen amb el
consell municipal de Morella, per la qual cosa mana que no els intenten penyorar.
Testimonis Bernat Paolac, Pere Boter i Mateu Paner.
Notari, Bernat Morató, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 16-P.
Conexeran tots que diluns que
trescentesimo,
davant en Bertomeu Siurana, justícia de Morella, e davant en P[ere] Vinatea,
D[omingo] Gavaldà, Michel de Belsa, jurats del dit loch, e en presència de mi, notari,
e dels testimonis dejós escrits, presentà als dits justícia e juratz e per mi, notari,
legir féu, una letra del senyor bisbe de Tortosa, en paper escrita e uberta e e
sigillada ab lo segel del dit senyor bisbe, la tenor de la qual és aytal:
Als molt honrats e amats la justícia e els jurats e els bons hòmens de Morella,
de nós, n'Arnau, per la gràcia de Déu bisbe de Tortosa, saluts e sancera amor en
nostre Senyor Jhesuchrist. Devets saber que frare Bernat Paylarés, monge e procurador
del monestir de Benifaçà, és conparegut davant nós e ha fermat dret per
fermansa covinent en poder nostre de totes demandes o qüestions que
de Morella aja contra lo dit monestir o els béns d'aquel o contra los hòmens del
dit monestir o béns lurs, perquè us pregam e us requerim e us amonestam que vós,
lo dit monestir o els béns del dit monestir ne els hòmens lurs ne els béns dels dits
hòmens no penyorets ne agreugets en res, cor si vós avets clams d'éls, nós breument
vos en farem compliment de justícia e de dret.
requerí que pus él per lo dit monestir e per los hòmens d'aquel à fermat dret
en poder del dit senyor bisbe, que
hòmens del dit monestir ni lurs béns, ni agreuge ni penyor aquels. En altra manera
proteste per sí e el non damun dit que, si per lo dit justícia o per los ditz jurats, lo
dit monestir o
rahó o per altres, del dit loch de Morella, que él e
ó puxen demanar en son loch e en son temps. E de totes les dites coses lo dit frare
Bernat demanà que li fos feyta carta de presentació e de protestació a conservació
del dret del dit monestir e dels hòmens d'aquel, la qual cosa yo, dit notari, fiu lo dia
e an e
Presens testimonis Bernat Pooylach, P[ere] Boter, Matheu Paner.
suprapositis in
1300, setembre, 12. Morella.
Fra Pere Sudanell i fra Bernat Pallarés, del monestir de Benifassà, compareixen davant Bartomeu
Ciurana, justícia de Morella, i dels jurats, i presenten una llarga al·legació per a què el
consell municipal no cobre peites veïnals ni redempció econòmica per la participació dels
vassalls del monestir en la host o milícia municipal, ja que es consideren francs per privilegis
reials, i que la carta que Morella havia rebuda del rei per a què cobraren a tots els habitants
del terme general, no era correcta per no tenir en compte les seues franqueses.
Testimonis Bernat Paolac, Pere Boter, Mateu Paner, Arnau Aster i Ramon Benet.
Notari Bernat Morató, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 17-P.
Conexeran to[t]s que diluns que hom comtave
millesimo trescentesimo,
de Benifaçà, comparegeren en la cort de Morella davant en Bertomeu Siurana,
justícia del dit loch, e davant en P[ere] Vinatea, D[omingo] Gavaldà, Michel
Belsa, jurats del dit loch, e en presència de mi, notari, e dels testimonis dejós escrits,
los dits frare P[ere] Çudanel e frare Bernat Paylarés protestaren segons que
Com a defensió de la església e del monestir e de les coses e dels hòmens
d'aquel, cascú de la església o del monestir dege ésser reebut e tot hom a qui la
cosa se pertany dega éser oït, e sots agrençament dels hòmens lo senyor sie entés
éser agreugat com se pertanga al senyor que aje los seus sotsmeses richs, enperaçò
dien e proposen excipién frare P[ere] Çudanel e frare Bernat Paylarés, monges
del monestir de Benifaçà, en nom e en veu de tot lo covent del dit monestir e
a conservació del dret del dit monestir e de les coses e dels hòmens d'aquel, que
vós, sényer en Bertomeu Siurana, justícia de Morella, no podets ni devets enantar
contra les coses ni els hòmens del dit monestir per rahó de la letra a vós tramesa del
senyor rey, com la dita letra no vayle con sie enpetrada calada veritat per ço car la
dita letra no fa enmenció d'altra letra del senyor rey e[n]petrada de part del abat
e del covent de Benifaçà en la qual lo senyor rey manave a vós, justícia, e als jurats
e als prohòmens de Morella que no destrengéssetz de pagar en rede[m]pció d'ost
los hòmens de la tinença de Benifaçà com no u agessen acostumat, de la qual letra
en aquesta ara dererament a vós tramesa no fa menció.
Ítem, dien e posen excipién que la dita letra és enpetrada calada veritat per
ço car en Gerau Gilabert, procurador del dit monestir de Benifaçà, s'apelà de la
sentència sobre la redempció d'ost donada contra los hòmens de la tinença de Benifaçà,
per rahó del dit monestir al qual se pertanyie per rahó del prejudici del dit
monestir, de la qual apel·lació la dita letra ara dererament enpetrada no fa enmenció,
majorment com lo feyt e
rahons e per moltes altres dien la dita letra ésser enpetrada calada veritat e que per
rahon d'aquela vós, dit justícia, no podetz ni devets enantar.
Dien encara en la forma e en la manera desús dita e proposen excipién que
vós, sényer dit justícia, no dets ni devets enantar contra los dits hòmens de la dita
tinença de Benifaçà ni
dits hòmens donada per rahó de redempció d'ost per ço car la dita sentència no
ha valor.
Primerament car los dits hòmens, sens volentat e consentiment del abat e
del covent de Benifaçà no pogeren comprometre de la dita redempció en poder
d'àrbitres, com açò fos en prejudici del dit monestir e de la fealtat en la qual los
dits hòmens són obligats al dit monestir, e axí, si
dites rahons e per moltes altres ni per conseqüent la dita sentència d'aquén donada
no val ni té.
Ítem, la dita sentència no val ni té per ço car fo donada contra la primera
sentència donada entre
Morella, com en la primera sentència la qual és passada en cosa jutgada fos pronunciat
los dits hòmens del dit monestir éser franchs de totes exaccions veynals, jasia ço
que
hòmens de Morella en pagar endesemps ab éls en les dites exaccions veynals, la qual
conpanyia és pronunciat per la dita sentència no aver valor com les dites exaccions
fossen en prejudici de lurs senyors, és a saber, del abat e del covent del dit monestir,
donchs los dits hòmens no podien ni devien ésser condepnats en redempció d'ost
real com major dapnatge e greuge e prejudici sie del dit monestir si
pagaven la dita redempció que no les dites exaccions veynals, e là hon és una metexa
rahó, un matex dret deu ésser; e majorment car là hon la dita rede[m]pció
d'ost se degés pagar per los dits hòmens, la dita redempció pertanyie al dit monestir
de Benifaçà com totes les calònies e penes e tots los feyts civils e encara los criminals
se pertangen al dit monestir segons los privilegis al dit monestir atorgats.
Ítem, posen los dits monges excipién que vós, dit justícia, no podetz ni devetz
enantar per la desús dita letra a vós tramesa contra nós ni nostres hòmens ni
lurs béns per tal car lo senyor rey ni vós no avetz jurisdicció en nós ni en nostres
hòmens, com nós siam persones ecclesiàstiques e per conseqüent les nostres coses,
majorment com lo senyor rey se sia desexit de les coses desús dites e aja donades
aqueles franchament al dit monestir, e posada pena de
qui [...] les coses del dit monestir, de la qual pena protestan contra vós, dit justícia,
[...]tas e lexats enantar contra les coses del dit monestir en son loch e en son temps
demanadora.
E de totes les dites coses dien los ditz frare P[ere] Çudanel e frare Bernat
Paylarés éser apareylats de fer conpliment de dret en poder de lur jutge; e a conservació
del dit monestir e de les coses d'aquel, donaren fermança de dret e en
[...], que ço que éls faran el dit feyt, lo covent del dit monestir ó aurà per ferm,
en G[uillem] Aster, vey de Morella, lo qual la dita fermanceria atorgà e sos béns y
obligà, demanans e requerins que sobre fermança de dret no sie enantat contra lo
dit monestir ni lurs hòmens ni
los dits monges que
Presens testimonis Bernat Pooylach, P[ere] Boter, Matheu Paner.
A la qual protestació los dits jurats, dimercres
e ab veritat e conté en sí veritat e són apareylatz de segir lo sen davant lo senyor
rey. E donaren fermances de les messions, en P[ere] Çamesó e en G[uillem] Deçtorms,
los quals la dita fermanceria atorgaren e obligaren-y lurs béns, e afermades
les mesions per la part dels ditz monges demanaren que per vós, sényer justícia, sie
asignat dia a abdues les parts a conpàrer davant lo dit senyor rey per la dita rahó.
E d'açò foren testimonis P[ere] Penó, G[uillem] Aster.
Sobre la qual cosa los dits monges se retengren deliberació. Et enaprés, en lo
dit dia a ora de vespres, los ditz frare P[ere] Çudanel e frare Bernat Paylarés, presens
los ditz jurats, dixeren que éls no eren tenguts de fermar les dites messions segons
fur e per aquesta rahó que aqueles no fermarien.
E lo dit justícia, no aven conegut del feyt si deuen fermar o no, asignà a les
parts a conpàrer davant lo senyor rey ço és,
Miquel, per examinar si la dita carta fo enpetrada calada veritat o no tant solament.
E de totes les dites coses abdues les parts demanaren que per mi, notari dejós escrit,
los fossen scrites cartes públiques partides per letres, la qual cosa yo, dit notari, fiu
en presència dels desús ditz testimonis e d'en A[rnau] Aster e d'en R[amon] Benet.
ABC.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, setembre, 30. Albocàsser.
Guillem Vallporcar, veí d'Albocàsser, promet a fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola
de l'orde del Temple, que compareixerà davant Bartomeu d'Eslava, jurista i ciutadà de Saragossa,
el proper dia de Sant Lluc [16 d'octubre] per a respondre de l'apel·lació presentada
al plet que manté amb en Jaume Berenguer.
En són testimonis Martí Fort, Jaume Forner, Domingo Forner i Arnau Mercer.
Notari, Martí Fort, notari públic d'Albocàsser, a partir del notal de Ramon Gonçalbo, notari
de la tinença de les Coves de Vinromà.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1468.
Con yo, en Guillem Valporcar, vehín e habitator d'Albocàcer, scientment per ferma
e per leyal covinença promet e en bona fe convinch a vós, honrat e religiós frare
Arnau de Bayuls, comanador de Paníschola present, que per mi o per mon procurador
covinent seré davant en Bertholomeu d'Eslava, ciutadà de Saragoça, savi
en dret, el dia de sen Luch primervinent que serà
present, lo qual en Bertholomeu d'Eslava vós avetz asignat en jutge en lo pleyt
d'apel·lació que és entre mi, d'una part apel·lant, e en Jachme Berenguer de altra
defenent, davant lo qual jutge defendré e demanaré mon dret e estaré e tendré la
sentència per lo dit jutge sobre
dites coses ni de nenguna d'aqueles no
mi per lo dit Jacme Berenguer, a les quals coses axí atenedores e fermament conplidores,
oblich a vós, dit senyor comanador tots mos béns on que sien e seran.
Açò fo feyt en Albocàcer,
Signum
Presents testimonis en Martín Fort, en Jacme Forner e en Domingo Forner
e A[rnau] Mercer.
Gunçalbi, notarii tenencie Covarum, hoc scripsit cum suprapossito in
senyor, auctoritate et mandato ipsius et clausit.
1300, octubre, 3. Sant Mateu.
Fra Pere Desvall, cambrer de Peníscola de l'orde del Temple, en nom de fra Arnau de Banyuls,
comanador de dit castell, compareix davant fra Galceran de Caldes, comanador de Cervera
de l'orde de l'Hospital, tots reunits a la taula de l'obrador de Mateu Ciurana, veí de Sant
Mateu, i li presenta una carta del rei Jaume II en la qual mana als hospitalers que respecten
la gabela de la sal de Peníscola i ajuden els templers a fer-la vigilar. A la qual cosa respon
l'hospitaler que sempre ho han fet així segons el costum antic, fins i tot quan alguna de les
poblacions fou d'altres senyors.
En són testimonis Tomàs de Sant Miquel, Pere Tallaferre, Jaume d'Anglesola i Pere Pintor,
notari.
Notari Guillem Doménec, notari públic de Sant Mateu.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1470.
Coneguen tots quants aquesta present scriptura veuran que diluns que hom comtave
Matheu Siurana, de Sent Matheu, en presència de mi, notari e dels testimonis dejús
scrits, davant l'onrat e religiós frare Gualceran de Caldes comparech lo religiós frare
P[ere] Desvayl, cambrer de Paníscola, en nom e en veu del honrat religiós frare
Arnau de Banyuls, comanador de Paníscola, e per sí e al dit comanador de Cervera
presentà e per mi, notari, legir féu una carta del senyor rey uberta, en paper escrita
e sagellada e
romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, dilecto comendatori Cervarie
ordinis Sancti Iohannis Iherosolimitani, salutem et dileccionem. Procurator fratrum milicie
Templi exposuit coram nobis quod vos de novo contra usum et consuetudinem antiquam precepistis
et inhibuistis hominibus dicti Hospitalis comendatorie vestre ne aliqui eorum audeant
recipere seu recolligere in aliquo locho Hospitalis custodes gabelle salis Paniscolle nec dare
eisdem vendicionem seu empcionem nec eos uti permitant oficio custodie dicte salis in locis
Hospitalis, prout fieri antiquitus consuevit. Quapropter ad instanciam et supplicacionem dicti
procuratoris vobis dicimus et mandamus firmiter et expresse quatenus preceptum et inhibicionem
huiusmodi, visis presentibus, revocetis permitendo custodes predictos uti oficio custodie
salis predicti prout ante preceptum et inhibicionem predictam utebantur et uti consueverunt
sine aliquod contradictum. Alias per presentes mandamus procuratori regni Valencie vel eius
locumtenenti quod predicta prout actenus fieri consueverit faciat firmiter observari.
Datum Cessarauguste, idus Septembris anno Domini millesimo tressentesimo. Recipe S.
comanador de Cervera, lo dit frare Pere Desvayl el nom desús dit ab gran instància
preguà e requerí de part del senyor rey al dit comanador de Cervera que la dita
carta del senyor rey e les coses contengudes en aquela plenerament observàs. E per
ço que de les dites coses en son loch pogués ésser mostrat testimoni de veritat, lo
dit frare P[ere] Desvayl preguà e requerí a mi, notari, que de les dites coses li feés
carta públicha de presentació.
A la qual carta del senyor rey lo dit frare Gualceran de Calders, comanador
de Cervera, dix que, salva honor e reverència del senyor rey, lo dit comanador no
vedà als guardadors de la dita guabeyla entrar ni usar el terme de Cervera segons
l'us e costum antich, ans és appareilat lo dit comanador de reebre e acolir los dits
guardadors e
e en temps que la dita gabeyla era del senyor rey e del noble n'Artal d'Alagó e dels
altres senyors de Paníscola s'usave, la qual resposta lo dit frare Gualceran de Calders,
comanador de Cervera, requerí que fos mesa en forma públicha ensemps ab la dita
presentació, la qual carta fo feita en Sent Matheu lo dia e en desús dits.
Presents testimonis en Thomàs de Sent Michel, en P[ere] Talafferre e en
Jacme d'Englesola e en P[ere] Pintor, notari.
et ad requisicionem dictarum partium hec scribi fecit cum suprapossito in prima linea
ubi dicitur anno Domini
1300, octubre, 4. Boixar.
Fra Pere Desvall, en nom de fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del Temple,
compareix davant fra Arnau Pelegrí, cellerer del monestir de Benifassà, i presenta una
protesta perquè els guardes de la gabela de la sal de Peníscola havien detingut Bernat de
Melencasa, veí de Castell de Cabres, terme de Benifassà amb tres mules carregades de sal
il·legal i que, en ser-li embargades, tornà a per elles amb gent armada de Castell de Cabres
i de Coratxà. Seguidament, quans els guardes reclamaren ajuda, isqueren els veïns d'aquesta
segona localitat però no feren res per ajudar-los. Seguidament respon el cellerer que efectivament
hi hagué aquest incident però que per la informació que té ell els veïns de Coratxà
s'oferien a fer complir la llei però que ja era de nit i no hi pogueren fer res.
En són testimonis Guillem de Montblanc i Domingo de Bestui.
Notari, Ciprés de Prades, notari de la tinença de Benifassà.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1471.
presencia mey, Cipresii de Prades, notarii publici tenencie Benifaçani et testium infrascriptorum
specialium electorum,
e religiós frare A[rnau] de Banyuls, comanador de Peníscola, denant lo religiós frare
A[rnau] Pelegrí, celarer del monestir de Benifaçà, e a él de part del dit comanador
e per sí dix e demostrà que com los guardadors establitz a la gabella de la sal de
Peníscola, usan de lur ofici dins los térmens de la dita gabella atrobassen tres bèsties
d'en Bernat de Melencasa, vey de Castel de Cabres, terme de Benifaçà, portans
altra sal que de la gabella damunt dita, e els ditz guardadors establits a la dita gabella
per lo dit comanador segons lo manament e ordenament e privilegis feytz
per lo seyor rey, degudament prengesen dins lo dit terme les dites tres bèsties del
dit Bernat, ab la sal e ab altres robes, e aqeles axí com a confiscades al dit comanador
se
hòmens de Coratxà e de Castel de Cabres e dins lo terme de Benifaçà vingesen
contra los ditz guardadors, mà armada, trencan e esvaín la protecció e manamens
e ordenaments e privilegis del seyor rey e en dan e en meynspreu e prejudici del
seyor rey, qui és tengut de evicció per la dita gabella, e forcívolment tolgesen als
ditz guardadors les dites bèsties portans la dita sal e robes, e ferisen e nafrasen los
ditz guardadors e
al senyor rey. E encara feyt açò, la major partida dels hòmens de Coratxà
hisquesen al son e
cobrar e a seguir les dites bèsties ab los toledors d'aqueles, qui
e açò no volgesen fer.
Per açò lo dit frare P[ere] Deçval el nom desús dit e per sí, pregà e ab gran
instància reqerí al dit frare A[rnau] que con él en loch del abat e del covent vehés
e agés a veher el dit feyt e en altre senblant que les dites bèsties als ditz guardadors,
en loch del dit comanador de Peníscola, redre e deliurar fehés, e qe en la força e
violència feyta als ditz guardadors de la gabela enantàs degudament, e protestà el
dit frare P[ere] Deçval que
fer fe de les dites coses, là hon degen e axí com degen, e que de les dites coses lo
dit frare P[ere] Deçval o el dit comanador o son procurador, en son loch o en son
temps pogesen aver testimoni de veritat là on dega, pregà e reqerí a mi, notari, que
li
A la qual protestació feyta per l'onrat frare P[ere] Deçval respòs lo dit frare
A[rnau] Pelegrí, celarer major de Benifaçà, sí ésser apareylat per l'onrat don abat
de Benifaçà e pel covent de fer e de segir tot ço que él deje fer raonablement e per
son ofici al dit frare P[ere]. Deçval, com per él o per hom seu degudament lo dit
Bernat Melencasa e les dites bèsties li seran demostrades dintre la jurisdicció o poder
seu. E com proteste que hòmens de Castel de Cabres e de Coratxà vingesen ab
lo dit Bernat Melencosa a tolre les dites bèsties e robar als ditz guardadors, respon
senblantment que com per lo dit frare P[ere] los ditz hòmens li seran assignatz o
demostrats d'aquels punir segons que de dret fahedor serà ni segons lo manament
del seyor rey. E com diu qe
segint los malfeytors, respon lo dit frare A[rnau] que, segons lo temps que ere
a dita dels ditz guardadors, bé ere prim seu causa fos mès, que apar de veritat qe
homes de Coratxà bé e degudament hisqeren al dit so e aqel segiren aytant com lo
so durà, dién e demostran als ditz guardadors qe
segirien e
XL a
so e de fer ajuda e socors a aqels qui en nom en en veu del seyor rey ò demanaven
segons que desús és protestat. E açò respon a la dita protestació a coservació de son
dret e del covent de Benifaçà e dels hòmens qui en culpa no sien e d'açò demana
a mi, notari, que de la dita protestació e de la resposta li sie feyta carta pública per
ço que en son loch e en son temps les dites coses puxen éser mostrades a conservació
de son dret. E jo dit Ciprés de Prades, notari dejús escrit, a dema[n]da e a
requisició de cada una de les partz, totes les dites coses rebí e en forma pública metí
a conservació de dret de cada una de les partz.
Montealbo et Dominicus de Bestuy.
Signum Cipresii de Prades, notarii publici tenencie Benifaçani, qui hec scripsit loco,
die et anno prenotatis cum literis suprapositis in prima linea ubi dicitur notum.
ABC.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, octubre, 22. Cullera.
Fra Bernat Desbosc, comandor de Borriana i Vilafamés de l'orde de l'Hospital, protesta en
Cullera davant el noble Jaspert de Castellnou, vescomte de Castellnou i procurador general
del regne de València, per l'actuació del seu lloctinent dellà Uixó, Pere Gilabert, a Vilafamés,
on hi havia anat a penyorar 200 morabatins a Bernat Safont i Guillem Safont, condemnats
per un homicidi comés a Vilafamés. El comanador reclama que la jurisdicció i el mer imperi
són de l'orde, perquè havien rebut la vila en alou i el rei Pere el Gran els l'havia donat,
però el Procurador General no ho accepta i reclama els documents.
En són testimonis Pere Adrover, veí de Cullera, i Bernat Octavià, veí de Sueca.
Notari, Maimó Ferri, notari públic de València i de Sueca.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 524, núm. 553-P.
Publica C. Rabassa i C. Díaz de Rábago, Documents per a la història de Vilafamés,
València, Consell Valencià de Cultura, 1995, pp. 37-38.
En presència de mi, notari, e dels testimonis dejús escrits comparech frare
Bernat Dezbosch, comanador de Burriana, en la vila de Cuyllera denant lo noble
en Jazpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castelnou e procurador del regne de
València per lo senynor rey, e protestà e dix que com en P[ere] Guilabert, tinent
loch de procurador de Huxó a amunt, sia estat en la villa de Vilafameç e vulla usar
el dit loch de mer imperi forcívolment e prena e deman béns d'en Bernat Çaffont
e d'en G[uillem] Çaffont, los quals és dit que avien mort un home e
Vilaffameç, e els ditz béns sien e pertanguen al Espital per jurisdicció del dit loch
com lo dit loch, ab jurisdicció criminal e civil, pertangués al Spital per cambi del
senynor rei en Jacme de bona memòria que
antigament e
e y à feytes justícies corporals, e el senynor rey ni altre per él, e
corporal hanc no y feés depuys que pervench al Spital, e l'Espital e el Temple e los
altres nobles e cavayllés del regne ajen privilegi e conffermació del senynor en Pere
de bona memòria del mer imperi e
E per què ab gran instància requer e suplica lo dit frare Bernat Dezbosch
al dit noble en Jazpert que
Vilafameç ni
e forçat sens coneguda de dret, e que
son lochtinent en la possessió e ús e jurisdicció del dit loch e contra lurs privilegis,
e que a avant no puxa prejudicar al Espital ni als hòmens del dit loch, e que en
son temps e loch lo dit greuge e força e torba, ab lo dan, interés e messió, demanar
puxen. E per aver memòria de les dites coses demana lo dit frare Bernat Dezbosch
ésser feta carta pública per lo notari dejús escrit.
Et incontinent lo dit noble procurador damunt respòs per lo senynor rey
en aquesta forma, que si lo dit en P[ere] Guilabert, lochtinent segons que dit és,
és estat en la vila de Vilafameç e usa ni vol usar de mer imperi e
Bernat Çaffont et G[uillem] Çaffont ni lurs béns, per ço com són ditz aver comés
omicidii e
manament per tal com és cosa notòria e manifesta, per sentència dada per auctoritat
e manament del dit noble, que
omeyes e condempnats per omeyes en doens morabatins pagadors al senynor rey, e
encara que sien penjatz si poden ésser atrobatz segons fur de València. E axí, segons
dret comú e segons fur, meri imperi e justícies corporals pertanguen al senyonr
rey solament, e no sàpia ni crea que
justícia corporal e
notòria que
loctinens, ajen usat totstemps tro al dia de huy e sien huy en possesió o quaix del
dit meri imperi e de les justícies corporals en tots los cases que y sien esdevengutz
tro al dia de huy. Diu que
no és entés que forcívolment faça ço que fa, pus aquella força fa per auctoritat de
dret, car jutge no és entés que faça força ans poneix les forces que
malfeytors. E axí protesta que ell no entén agreujar per allò l'Espital ans usa e entén
usar a conservar lo dret del senynor rei e sa possesió, e no a torbar alcuna cossa
del Espital. En ço, emperò, que
dit meri imperi, respòs que no u creu, mas con li sia mostrada él hy farà ço que
deja. Totes les altres coses contengudes en la dita protestació nega en aytant con fan
contra l'enteniment del senynor rey.
Testes sunt inde Petrus Adroverii, vicinus Cuyllarie, et Bernardus Occtoviani, vicinus
Çueche.
Signum Maymoni Ferri, notarii publici Valencie et Çueche, qui hoc scripsit et ad
requisicionem predictarum partium in formam et in publicam redegit, cum suprapositis in
linia ubi dicitur quals,
rey, et
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, novembre, 21. València.
Guillem de Jàfer, jutge reial, sentencia un plet portat en apel·lació al rei entre els procuradors
de la ciutat de Saragossa i els de la vila de Morella perquè aquesta darrera, en l'any 1287 i
per manament de Sanxo de Tena i Pere Logaya, porter i servidor del rei Alfons IIII respectivament,
havien embargat i penyorat una gran quantitat de ramats d'ovelles, vaques i altres
béns de veïns de Saragossa, els quals havien estat venuts a continuació i lliurats els diners al
tresorer reial Arnau Sabastida. La ciutat de Saragossa reclamà repetidament una imdemnització
perquè acusava Morella de furtar els ramats sense ordre expressa del rei, i posteriorment
s'havien produït diversos empenyoraments de béns contra veïns de Morella en terres
d'Aragó. El procés ja havia estat vist en instàncies anteriors per Guillem de Vallvert, rector
d'Onda, per la qual cosa ara arribava la darrera apel·lació a la cort reial. El síndic de Morella,
Arnau de Pinós i els de Saragossa, Jaume de Luco i Esteve d'Aliaga, tornen a presentar al·legacions
sobre la validesa de les sentències anteriors i sobre si va existir ordre reial de penyorar
o no, perquè Morella no conservava el manament per escrit, però finalment Guillem
de Jàfer sentencia en favor de Morella i que no haurà de pagar indemnització als saragossans.
No s'hi inclouen els dos primers fulls que contenen el nomenament de procuradors per la
ciutat de Saragossa, per estar escrits en llatí i allargar massa el text.
ACA, Cancelleria, Processos en foli, n. 13, any 1300.
Diluns que hom comptava
comparegren en València Jacme de Lucho e Steva d'Aliaga, procuradors
damunt ditz, e A[rnau] de Pinós, síndich de Morella, davant en G[uillem] de Jàffer,
jutge de la cort del senyor rey assignat collidor de les rahons e les instruccions del
fet per lo senyor rey.
E los ditz procuradors de Çaragossa donaren la sua demanda en aquesta
forma:
contra los omes de Moriella, que los de Moriella conseyllalment barriaron e presieron las
cabaynnas del ganado grosso e menudo de la ciudat de Çaragossa, el qual ganado menudo
barrado e preso era de
e bachas, era de
suso e de
e dineros açendientes a suma de
porque demandan que por vos, senyor, lo procurador del concello de Moriella e el concello
sían condepnados a emendar a los ditxos procuradores de Çaragossa, en nopne del concello,
las dictas quantidades de ganado o el precio desús dicto, con la criasón e espleytos que de
aquellos sallieron o podieron sallir entró el tempo de la sentencia, que extimamos valer de
millia solidos iaccenses a suso e de
de suso ditxas en universo aceyen a summa de
por nuestra jura.
A la proposició posada per los procuradors de Çaragossa davant lo senyor rey
contra los hòmens de Moriella respon na A[rnau] Pinós, procurador de la universitat
de Morella, e atorga e diu que és veritat que la justícia e
de Morella reeberen
en la qual era contengut e manava a ells que los damunt ditz justícia e
juratz e concell de Morella creessen a
de Logaya, de casa sua, d'aquelles coses que de la part sua les dirien. E presentada
e lesta la dita carta, los damunt ditz Sanxo de Tena e G[uillem] Logaya manaren de
part del dit senyor rey a la justícia e als juratz e al dit consell que seguissen aquells
encontinent, e que prenguessen les ovelles e els bestiars de Saragossa a ops del senyor
rey per rahon de la guerra que ladoncs ere entre
els hòmens de Çaragossa. Per la qual raó los damunt ditz justícia, juratz e consell
de Morella, temén lo manament del damunt dit senyor rey, obeïren aquells e ab
ells endesemps anaren en aquell loch on eren les cabanyes de Saragosa e, del bestiar
d'aquelles, preseren a ops del senyor rey alcuna quantitat de bestiar menut, lo
qual bestiar ells meseren e posaren en mà e en poder del damunt dit en Sanxo de
Tena, porter del senyor rey, e ell mès e posà aquell en poder d'en A[rnau] Çabastida,
ladoncs tresorer del senyor rey. E aquell fo venut per lo dit A[rnau] Çabastida
o hom per ell e lo preu creu que vénch a la bossa del dit senyor rey, segons que
totes aquestes coses damunt dites a vós, molt alt e poderós senyor don Jayme, per
la gràcia de Déu rey d'Aragó etc., poran ésser manifestes e clarament demostrades
per les actes e el procés e els testimonis haüts e presos per en G[uillem] de Vallvert,
savi en dret, rector d'Onda, al qual vós, senyor, ne feés comissió, e encara per cartes
públiques les quals lo concell de Morella, senyor són aparellatz de mostrar tota via
que vós, sényer, los vullatz.
Totes les altres coses posades per los procuradors de Çaragossa negue lo dit
A[rnau] Pinós, procurador de la universitat de Morella, ésser veres segons que posades
són, hon demane ésser absoltz de la dita demanda en nom de la dita universitat
de Morella. Protesta emperò lo dit A[rnau] Pinós que a declarar les quantitatz
per los ditz procuradors demanadós no
dit sagrament solament no serien declarades les dites demandes ni lo dit sagrament
no ha loch en aquest cas per tal car ço que ells feeren fo feyt per manament del
senyor rey, per què ells no són tengutz en nenguna cosa. E a fundar son [enteni]ment
e a provar les dites coses trau lo dit A[rnau] Pinós en testimoni e en prova
los testimonis e tot lo procés haüt e pres per G[uillem] de Vallvert damunt dit, e
una carta pública la tenor de la qual és aital:
Brusca, Petrus de Vinatea et Michael de Belssa, iurati Morelle, comparuerunt coram Bartholomeo
de Siurana, iusticia Morelle, asserentes amisisse quodam publicum instrumentum
presentacionis iamdiu facte per me, notarium infrascriptum, ad requisicionem Sancii de Tena
et G[uillelmi] Logaya cuiusdam littere excellentissimi domini Alfonsi, inclite recordacionis
regis Aragonum, in dicto instrumento inserte, petentes cum instancia de predicto instrumento
eis fieri reparacionem, unde nos, antedictus iusticia, visa antiqua notula receptoque iuramento
a dictis iuratis qui dictam reparacionem petebant fieri ad conservacionem iuris universitatis
consilii de Morella et non propter fraudem aliquorum, dedimuns in mandatis Poncio de
Raneriis, notario publico in Morella, predictum instrumentum repararet iuxta formam notule
antique, unde ego dictus Poncius de Paners, recepto precepto dicti iusticie, reparacionem dicti
instrumenti iuxta tenorem antiquum scribi fecit et feci ut inferius continetur:
Quarto idus Septembris anno Domini millesimo
Tena, portarius domini regi, et Guillelmus Logaya, de domo sua, presentaverunt Petro Gaucerandi,
iusticie Morelle, et iuratis et consilio eiusdem quandam litteram sigillatam in dorsso
cum sigillo domini regi Alfonsi, cuius littere series talis est:
Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Maiorice et Valencie ac comes Barchinone, fidelibus
suis iusticie, iuratis et consilio Morelle, salutem et graciam. Sciatis quod mitimus ad
vos, fideles nostros Sanccium de Tena, porterium nostrum, et Guillelmum Logaya, de domo
nostra, mandantes vobis quot credatis eis de hiis que ex parte nostra vobis dixerint refferendo
et secamini ipsos ac faciatis pro eis quicquid ex parte nostra dixerint iniungendum.
Datum Tirasone, tercio nonas Septembris anno Domini
Qua littera presentata et lecta, mandaverunt dictis iusticie ac iuratis et consilio Morelle
ex parte domini regi quod sequerentur eos incontinenti et acciperent oves sesaraugustanas
ad opus domini regis racione guerre que tunc erat inter dominum regem et homines Cesarauguste
et aliquos nobiles regni sui, quod mandatum fuit factum eis quarto idus Septembris
anno Domini millesimo
Petri Ricard et Petri Çamesoni, testium, ac plurimorum aliorum in loco qui dicitur Pinar
de les Posades.
Signum Bartholomei Siurana, iusticie antedicti, qui huic reparacioni auctoritatem
suam prestitit et decretum presentibus testibus Matheo de Paner, Nicholao de Açtor et Thomasio
de Astor, eius filio.
Signum Poncii de Paners, notarii publici Morelle, qui hec scribi fecit et clausit die
et anno prefixis.
demanda de los procuradores de la ciudat de Çaragossa, dizen los ditos procuradores que
no saben ni creen que
senyor rey mandasse ni asignasse a ellos que los dixese al concelo de Moriella por la criença
aquellos quellos affirman por sus razones, ni saben ni creen que los sobredichos Sanxo e
Guillem dixesse[n] ni queriesse[n] al concello de Moreilla que seguiessen a ellos e prisiessen
las ovellas e lo bestiar de Çaragossa por a huevos del senyor rey. Ni saben ni creen
que
feyto, prisiesen el dicho ganado e bestiar en las quantidades contenidas en la dita instrución,
ni aquella quantidat quellos dizen, so es los de Moriella, que prisieron que vincasse a poder
de los sobreditos Sanxo e Guillem, ni los sobreditos liurassen aquell ganado e bestiar a
Arnalt Çabastida por mandamiento del senyor rey, ni el precio de aquell veniesse a la bolsa
del senyor rey, por que dizen los ditxos procuradores de la ciudat que ante todas cosas el
procurador de Moriella deven meter en verdat las cosas negadas encontinent, e puesto que lo
pusiesse en verdat, no les aproveycharia porque segunt razón, en maleficio no á lugar ancoria,
antes dizen los ditos procuradores de la çiudat que, pues que cierto es por confessión de los de
Moriella ellos aver presso e envadido alguna quantidat de ganado de Çaragossa, que ellos deven
seer creydos sin jura de las quantidades perdidas pus cierto es de la dita fuerça e invasión,
las quales son aparellados de declarar por su jura encontinent segunt que quiere toda igualdat.
Assò és so que propose lo procurador de la universitat de Morella contra los
ciutadans de Çaragossa e els procuradors d'aquella ciutat a instrucció del senyor
rey, dient e affermant contra aquells que els ditz ciutadans o els officials d'aquella
ciutat consellantment donaren licència de penyorar a hòmens certz, lo nom dels
quals lo dit procurador ignore mas és aparellat de certifficar lo nom d'aquells en
son loch e en son temps, enaxí que per occasió quan los hòmens de Morella,
estant obedients al manament del senyor rey don Alfonço de bona recordança e
per manament d'aquell senyor, penyoraren e preseren dels ditz ciutadans alguna
quantitat de bestiar segons que ja és estat declarat en la resposta feicta per ell a lur
demanda, per la dita licència los hòmens de Morella són estatz penyoratz e robatz
e preses e naffratz per en Garcia Péreç de Roda e per en Johan de la Cambra e
per en Nicholau e per en Domingo de Luco e per en P[ero] de Barea e per en Johan
de Acelumbre e per en Domingo d'Osca e per en G[arcia] Navarro e per en
Garcia Puyol e per n'Aznar de Arras e per en Garcia Pardo Muntanyés e per
d'altres de Çaragossa. E açò que aquells àn pres e penyorat e robat a hòmens vehins
de Morella de
àn tengutz en reguart de
trobassen sobre ferma de dret e encara manament del senyor rey, per la qual rahó
los hòmens de Morella àn pres de dampnage d'aquells temps a ençà de
sous a ensús e de
en degunes altres partides d'Aragó per ço quan ells los tenien los camins, les quals
quantitats demanant lo dit procurador en nom de la universitat de Morella, que
procuradors de Saragossa e en nom de la universitat de Çaragossa sien per vós,
dit senyor, condepnatz a ell en nom de la universitat de Morella en pagar les dites
quantitats e en la dobla de les malafeites que
dret, com ell sie apparellat de declarar les dites malafeytes e dans donatz, per sagramentz
e per altres proves bastans segons per fur e per rahó serà faedor. E demane
lo dit procurador que
les dites coses e precisament a cascuna per sí.
E fo assignada hora a vespres a enantar en lo dit pleyt.
La qual hora fo continuada l'endemà que era dimartz.
E aquella hora comparegren los procuradors de la una part e de l'altra.
E los procuradors de Çaragoça posaren so qui
saben que por los officiales de Çaragossa fuesse feito o licencia dada de penyorar a los de Moriella
a aquellos contenidos en lur demanda, ni saben que aquellos penyorassen o presiessen
bienes de los omnes de Moriella en las quantitades contenidas en la demanda, protestando
que allá do se provasse puedan mostrar razones por las quales no serían tenidos a las cosas
demandadas.
Ítem, a
que non son tenidos segunt que se prove.
A la replicació donada per los procuradors de Çaragossa contra la resposta
feita per lo dit A[rnau] Pinós, procurador de la universitat de Morella, diu lo dit
procurador que totes les coses negades per los ditz procuradors de Çaragossa
són manifestament provades per la carta treita en juhii feita per mà d'en Ponç de
Paners, notari públic de Morella, e encara per lo dit dels testimonis reebutz per
en G[uillem] de Vallvert, per la qual carta e testimonis és provada la sua intenció e
del consell de Morella. Emperò, si per alcuna cavil·lació o manera per los procuradors
de Çaragossa és dit o proposat que
de Vallvert no aguessen loch ni provassen en aquest feit davant lo senyor rey, ans
de la publicació dels ditz testimonis proteste que calladament ni expressa no entén
renunciar a testimonis, enans demane ab instància dilació a provar les coses per los
ditz procuradors de Çaragosa negades.
E assò que dien los procuradors de Çaragossa que no [c]reen que lo senyor
rey don Alfonso de bona recordansa manàs ne castigàs als ditz Sanxo de Tena e
G[uillem] Logaya que ells per la dita creença diguessen aitals rahons al conssell de
Morella, diu lo dit A[rnau] Pinós que açò no li és a ell necessària cosa de provar,
car usança és en tot lo regne e especialment en lo loch de Morella que qualque
porter o altre official vingut aquí de part del senyor rey, que és creegut de tot ço
que diu, majorment pus aport carta de creença axí com aquells feeren. E a açò
que dien los ditz procuradors de Çaragossa que en malefficis no à loch a roberia,
diu lo dit procurador de la universitat de Morella que açò no és ni pot ésser dit
roberia ni maleffici per tal car manifestament e clara apar que
e per manament de senyor, e axí en aital cas, salva la lur honor, lo lur sagrament no
à loch ni deu ésser reebut.
E fo atorgat trellat a la una part e a l'altra de tot ço que dit ni posat avien.
E fo assignada hora a enantar en lo dit pleit ad hora de vespres.
En la qual hora comparegren los ditz procuradors e cascuna part dix que
perseverava en so que dit avien, e lo dit A[rnau] de Pinós, síndich damunt dit, demanava
que los testimonis fossen publicatz, que avia aportatz sajellatz e reebutz per
en G[uillem] de Vallvert per delegació del senyor rey.
Ítem, demanà lo dit A[rnau] de Pinós que li fos jutgada prova sobre so que
negat li ere per l'altra part, com vulla donar testimonis sobre allò que negat li és.
E con lo dit en G[uillem] de Jàffer volgués publicar los testimonis, los procuradors
de Çaragossa protestaren de lur dret que pusquen dir contra les persones
dels testimonis e contra lur dita e contra la recepció d'aquells e contra qualque altra
prova feta o dada per l'altra part, e axí foren publicatz los ditz testimonis e de lur
deposicions fo atorgat trasllat a cascuna part.
Síndich de Morella.
Ítem, ajutgà a prova al dit síndich e manà-li que li donàs articles sobre què
entenia a provar.
Digous que hom comptava
procuradors e cascuns dixeren que no vulien àls posar de fet, mas demanaren dilació
de proves ésser donada a provar les coses negades.
E lo dit G[uillem] de Jàffer, hoïdor assignat per lo senyor rey, ajutgà a proves
a cascuna part sobre aquells capítols sobre los quals volran provar.
Aprés aquestes coses, de consentiment de les partz fo assignat dia a compàrer
e a enantar e a dir als ditz procuradors sobre les dites coses a
de Nadal de nostre Senyor, és a saber, lo primer dia que feriat no sia aprés lo dit
mes, davant lo senyor rey si serà e
Diluns que hom comtava
en la ciutat de València davant lo dit en G[uillem] de Jàfer, Garcia Açnares
Gordo, per nom de procurador d'en Esteva de Luch, procurador de la ciutat de
Saragossa, d'una part, e A[rnau] de Pinós, procurador de la universitat de Morella,
de l'altra. E lo dit Garcia Açnares, a fer fe de la sua protestació mostrà una carta
ab segell de cera pendent en la qual era senyal de lahó, la tenor de la qual és aytal:
ciudat de Saragoça con carta pública subscripta por Valero de Bielssa, notario público de la ciudat
de Çaragosa, e de los jurados de aquella misma, por auctoridat de la dita procuración e
por el poder a mí dado en aquella substituesco special procurador mío el hondrado e savio don
García Açnares Gordo, jurado de la dita ciudat, en el pleyto que ante el senyor rey árbitro o
amigable componedor electo entre la ciudat de Çaragosa de la una part e la universidat de
Morella de la otra, yes o spera seer por raçón de toto el ganado mayor e menudo que por la
universidat de Morella a veçinos de la ciudat de Saragosa fue barriado en Moreilla et en sus
términos, dant al dicto substituydo mío pleno e liure poder de demandar, responder, defender,
contradezir, excebir, contradeçir, replicar, reconvenir, sentencia e sentencias oyr e de jurar en
ánima de aquellos de qui yo so procurador, qualquiere manda de jura que a él judgada será,
quando e quantas vegadas mester será, e de fer todas otras e cadaunas cosas que vertadero e
legítimo procurador puede e deve fer e que yo sobre las avanditas cosas fer podría si personalment
present fuesse, firme e valedero a todos tiempos prometo aver todas e cadaunas cosas que
por ell, dito substituido mío, sobra las cosas avanditas feytas e procuradas serán assí como si
de mí o por mí feytas fuessen e procuradas, dius obligamiento de todos los bienes de aquellos
de qui yo so procurador, mobles e sedientes, avidos e por aver en todo lugar.
Testimonias son de aquesto Johan de Magallón, notario público de la ciudad de Çaragosa,
e Martín de Torres, cappellán de Çaragosa.
Feyta fue aquesta
Signo de mí, Valero de Bielssa, notario público de la ciudat de Çaragosa e de los
jurados de aquella miss[m]a, qui a las avantditas cosas present fue e aquesto con mi propia
mano scrivié e con el siello pendient de la ciudat la siellé.
que
nuçce la carta en la qual se diçe seer contenido transumpto de la carta que la adversa part diçe
seer de creença del rey do Alfonso, adueyta de part del dito conseyllo de Morella, commo
aquella sía transumpto en la qual fe non faze puex que
non pareçe, e assí non façe fe alguna. E allà do ficiese fe, lo que no façe, diçe que adu non
nueçe ni profeyta a la adversa part commo non sía cierto que
seer feito por la creença que los ditos Sancho de Tena e G[uillem] Lagannya afirmaron por
aquello, e puesto que
sobreditos Sancho e Guillem tan solament afirmaron e dixieron por la creença que
aver que los homnes de Morella prendiessen e ocupassen las ovellyas çaragoçanas a huebos del
senyor rey, non fer de mención de otros ganados grossos, e commo se muestre por confessión e
por cartas de la aversa part que los occuparon no tan solament ovellias mas encara ganados
grossos, es a saber, vacas e yeguas e asnos, e assí pasasen la forma del mandamento que en la
dita carta de diçe seer contenido, diçe que son tenidos a restitución d'aquellos ganados grossos
a jura del procurador de la dita ciudat commo no pareça ellos sobre aquello aver avido mandamiento
alguno e assí es estado robería.
Dieçe encara que son tenidos a restitución de las ovellyas porque yan sía que en la dita
carta se diga que los ditos Sancho e G[uillem] dixiessen o afirmassen por la creença quelos
diçen que las ovellyas çaragoçanas prendiessen e enparassen por a huebos del rey, no enpero
pareçe que los ditos homes de Moriella oviessen poder del senyor rey de dar, vender ni liurar
aquellas a alguno, ni pareçe que
suyo, quantoquiere que Sancho de Tena se diga aver recebido cierta ganancia de ganado gros e
menudo en nompne del senyor rey, el qual non pareçe por la carta de la creença quellos diçen
que aviese poder de recobrar aquel por el senyor rey ni que los de Morella diviessen aquell
liurar al dito Sancho, por ont si lo liuraron a ell, non menos son tenidos pendre aquello
al procurador de la dita çiudat ni profeyta a los ditos homes de Morella la vendición que se
diçe seer feyta por P[ere] Samaysón, trapero de Moreilla, a Guillem Moltón de
ganado menudo barriado de Çaragosa por precio de
afirma, dié a do Arnalt Çabastida, porqué non se muestra qu
de vender aquell ganado ni de liurar el precio ad aquell a qui él diçe, ni se muestra en carta
quel dito do Arnalt confiesse aver reçebido el dinero predito por el senyor rey ni quel senyor
rey oviesse aquella recepción por firme, e assí su aserción simple non deve seer fe avida, majorment
commo sia vecino de Morella e a profeyto de si e de los de Morella sia visto decir lo que
diçe, ya sia que no nuaga por las raçones de suso assignadas. E por aquestas mismas raçones
diçe que non nuçe la vendición que se diçe seer feita por Pere Samaysón e a Pere de Binatea
e Arnalt Pinós de
homes de Çaragosa, antes por la carta de la dita vendición que se diçe seçer feyta del dito
ganado pareçe aquel seer preso non devidament e siense actoridat del senyor rey.
Ítem, cuantra ell protesta adveyto por la adversa part el qual se diçe seer avido davant
don G[uillem] de Valvert, rector de Onda, e cuantra las testimonias recebidas por ell e notas
aduytas ante ell en manera de provar, si deven seer ditas, diçe el dito procurador que non valen
commo todo aquello que feyto se diçe seer ante el dito Guillem paresca seer feyto entre non
partes, commo de part de la ciudat procurador no intervenís en aquello ni aquello ovo ni ha
por firme la dita ciudat.
Ítem, commo aquello que se diçe secer aduyto ante el dito don G[uillem] pareçca seer
feyto la lit non contestada, e assí non tiene ni vale de raçón, e do valiese, lo que no façe segunt
que dito es, las testimonias aduytas ante él non provan aquello a que fueron adueytas a provar
ni nenguno de aquellos articlos que substanciales son, e do provassen, lo que no façen, adu
el testimonio dellos non vale commo las ditas testimonias en lo tiempo de succesión fuessen
vecinos e habitadores de Morella e de sus aldeas e mases, subiectos al dito logar de Moreilla e
assí commo sían de la universidat de Morella, segunt que dito es, a profeyto desient de la dita
universidat non pueden testimonio fer commo sian personeros en la defensión del dito feyto,
porque si el conçellio fués en caso de condempnación, ellos serían tenidos contribuir en aquello,
porque diçe que non contrastantes las raçones propuestas de part de los homes de Morella,
ellos son tenidos a toda la robería e deven seer condempnados a restituir aquello segunt que
por part de la dita ciudat es demandado.
translat e fo-li atorgat. E fo continuat lo dia a demà que serà dimarts en hora de
tèrcia.
En lo qual dia e hora comparegren los dits procuradors. E lo dit procurador
de Morella dix que no avia aüt translat de les coses proposades per lo
procurador de Saragossa, e fo-li donat translat de les dites coses. E fo
dia a compàrer e a enantar degudament a divendres següent que hom comtava
kalendas Februarii
Com fos divendres assignat a enantar segons que damunt és escrit, de voluntat
dels procuradors de cascuna part comparegren lo digous ans del dit divendres
en hora de vespres, e lo dit A[rnau] de Pinós, síndic de Morella, donà so que
segueix:
Com segons raó natural no sia justa cosa ni rahonable que aqueles coses les
quals són atorgades, feytes e ordenades entre algunes parts o persones sobre algun
feit, que aqueles coses matexes sien revocades ni anul·lades per la una d'aquelles
parts contra voluntat de la altra, e sobre aquest meteix feit de què és feit compromés
en poder del senyor rey entre les universitats de la ciutat de Saragossa e de la
vila de Morella, fos feyta ordonació e provisió per lo dit senyor rey entre les dites
parts ab voluntat e requisició de misatges trameses al dit senyor rey per les dites universitats,
que sobre lo dit feit reebés dins temps cert n'Examén Peres de Salanova,
justícia d'Aragó, testimonis e altres proves per la part de la dita ciutat, los quals los
ciutadans de la dita ciutat dar volien, e en semblant manera que en G[uillem]
de Valvert reebés per la part de la universitat de Morella aquels testimonis e altres
proves les quals sobre lo dit feit la dita universitat de Morella dar volgués, e sobre la
dita ordinació e provisió, ab volentat dels dits misatges de Saragossa e de Morella, lo
dit senyor rey feés cartes sues de comissió als dits n'Examén Peres e a
de Valvert que reebessen testimonis e altres proves departidament segons que dit és,
e lo dit G[uillem] de Valvert per la part de la dita universitat de Morella reebés dins
lo temps assignat per lo dit senyor rey aquels testimonis los quals dar volgueren los
hòmens de la dita universitat de Morella, e ara de part de la dita ciutat sia dit no
justament e al·legat que la recepció dels dits testimonis e proves feit per lo dit G[uillem]
de Valvert és nul·le e res no val axí com feit no entre parts.
Diu replican lo dit A[rnau] Pinós que la dita rahó, contradiment o revocació
no val ni deu ésser reebuda ni nou a la dita universitat de Morella com los dits testimonis,
segons que dit és e apar per carta del dit senyor rey, sien entre les dites
parts reebuts de lur voluntat e ab sabuderia e sens contradiment de la dita ciutat e
segons que apar per la resposta que feeren los jurats de la dita ciutat a la citació o
monició, la qual féu lo dit G[uillem] de Valvert als dits jurats de Saragossa que trametessen
lur procurador e síndic a aver jurar los testimonis los quals la universitat
de Morella dar vule sobre lo dit feit.
Per què diu lo dit A[rnau] Pinós el nom que dejús que per la dita raó e
encara per la auctoritat de la ordinació e provisió feita per lo dit senyor rey entre
les dites parts e ab lur volentat, sabuderia e consentiment, que la dita recepció de
testimonis e procés feit per lo dit G[uillem] de Valvert val e té, no contrastant ço
que per la part de la dita ciutat és al·legat o posat, car en altra manera la ordinació
de provisió feita entre les dites parts sobre lo dit feit per lo dit senyor rey seria delusòria
e en menyspreu e escarn del dit senyor rey feita, la qual cosa no deu ésser
feita ni cogitada, e la dita universitat de Morella en fe del dit senyor rey e de la dita
ordinació o provisió sua e sots creença que valgués e degués ésser tenguda e servada
en totes coses, enaxí que la una ni la altra part contradir ni revocar alguna cosa
no y pogués ni gosàs, donà testimonis dins lo temps per lo dit senyor rey assignat
en poder del dit en G[uillem] de Valvert, la qual recepció e enantament feit per lo
dit en G[uillem] de Valvert diu lo dit A[rnau] Pinós que val e fa e deu fer fe davant
lo dit senyor rey, àrbitre o arbitrador entre les dites parts sobre lo dit feit, o davant
altre qui aquest feit determén. E abans que en àls sia sobre lo dit feit enantat, demana
lo dit A[rnau] Pinós que sia pronunciat interloquén si val lo dit enantament e
recepció de testimonis feita per lo dit en G[uillem] de Valvert, ni li fa ni deu o pot
fer fe en lo present enantament e davant lo senyor rey o no, so que
Pinós, en nom de la dita universitat de Morella, creu e vol que valla.
Protesta emperò lo dit A[rnau] Pinós el dit nom que sia a él e a la dita
universitat de Morella salvu tot lur dret en totes coses e per totes valent la dita
recepció e procés feit per lo dit G[uillem] Valvert o, aquell revocat si per dret no
valia, que puxa dir, posar, respondre, exceptar e provar e al·legar totes aquelles coses
e sengles les quals a eyl e a la dita universitat puxen en alguna manera profitar e
ajudar, quanquequan e quantesque vegades a él plaurà o fer li covendrà.
De les quals coses lo dit Garcia Açnares, procurador damunt dit, demanà
translat e fo-li atorgat. E a enantar en lo dit feit fo dia assignat als dits procuradors
a dimarts primervinent que hom comtarà
hora de vespres.
En lo qual dia e hora comparegren los dits procuradors de la una part e
de l'altra et lo dit Garcia Açnares, procurador damunt dit, donà so que
propone e diçe lo procurador de Saragossa desús dito, perseverando en sus protestaciones e
raçones ja desusditas e propuestas por ell de las quales no sentende a partir, antes a aquellas
está e innova. E diçe que
en las cosas demandadas por ell, no contrastant lo que propuesto es por el dito procurador de
Morella, porque no nege lo que dito es por el dito procurador de Morella que
davant en G[uillem] de Valvert, si procés mereçe seer dito, que tiene e vale como aquell que
fo feit entre parts etc. E demanda seer interloquido.
Diu lo dito procurador de Saragoça que ja por las raçones desuso propuestas por
part sua, aquell finca nullo e casso e vano e por non fiecto commo entre non partes, e allá
do valiesse, lo que no façe, non por aquello tolría a los de Morella non fuessen en caso de
condempnación por las raçones de parte de suso por ell propuestas, mayorment que puesto
que en Sanxo de Tena e en G[uillem] Logaya oviessen aduita tal carta de creença del senyor
rey do Alffonso de bona memoria al conçello de Morella, que prendiessen e emparassen las
ovellas de las cabanyas de Saragoça, no empero pareçe aver dito por la creença la qual ellos
affirman que
fizieron segunt que de suso an confessado. E assí no es dubdo ellos aver excedido o passado
aquell mandamento porque, segunt que dicto es desuso, ellos son tenidos a emendar aquell
segunt de robería, e puesto sense de prejudicio que dice aviessen assí del ganado grosso como
del menudo, segunt quellos afirman, aún serían en caso de condempnación porque ellos
prendieron bestiar menudo e grosso de los huomens de Saragoça de
suso e de grosso de
e rendieron a Sanxo de Tena por nomne del senyor rey, de menudo entró a
gruesso
muyt bien saben, lo que demás es assí commo es notorio e manifiesto, no tan solament en
Morella mas en los regnos de Valencia e d'Aragó por algunos singulares de Morella e de los
otros logares circunstantes, las quantías que sobran a las ditas quantías de
menudo e de
ditas quantidades que dizen aver dado al dito Sanxo de Tena, aún empero fincarían e serían
tenidos a emendar a los de Saragoça el ganado que barreyado fue desque por ellos era preso
entró a la quantidat de
contenidas en la demanda, o dar e mostrar al senyor rey aquellos qui aquell ganado barreyaron
e prendieron e ovieron por tal que emenda e satisfacción pueda seer feita por ell senyor rey
a los de Saragoça a los quales fue barreyado, porque por todas e por cadaunas raçones por ell
de part de suso propuestas e allegadas diçe la universitat de Morella e lo procurador d'aquella
dever seer condempnados en las quantidades por él demandadas.
fo-li atorgat, e fo assignat dia e enantar als dits procuradors a demà que serà dimecres
que hom comtava kalendis Februarii en l'any damunt dit, en hora de vespres.
En lo qual dia e hora comparegren A[rnau] Pinós e Garcia Açnares, procuradors
damunt dits, e lo dit A[rnau] Pinós donà so que
No contrastants les raons o al·legacions desús proposades per lo procurador
de la dita ciutat de Saragoça, diu lo dit procurador o síndich de Morella estan, perseveran
e innovan ço que és desús per él protestat e posat, que
la dita universitat de Morella deu ésser absolt, e per él la dita universitat, de les coses
demanades per lo procurador de la dita ciutat com sia demostrada e provada sufficientment
per los dits testimonis e cartes e procés la intenció de la dita universitat
de Morella, lo qual procés diu e aferma valer segons que dit A[rnau] demana sobre
açò ésser pronunciat interloquén si val lo dit procés o no, per lo dit en G[uillem]
Jàfer sia poder de pronunciar sobre assò per lo poder a ell donat per lo senyor rey
e per lo dit senyor rey ans que a difinició del dit feit sia en àls enantat.
Emperò, a abreujar e declarar lo dit feit e a remoure la intenció de la part
adversa e a deliurament e escusació de la dita universitat de Morella, diu e proposa
lo dit procurador o síndic de Morella que tot aquell e quant bestiar gros e menut,
no tant com l'altra part aferme, o altres coses que foren preses per los hòmens de
la dita universitat de Morella, universalment foren preses per manament feit als
hòmens de la dita universitat de Morella per los dits Sanxo de Tena e G[uillem]
Logaya per auctoritat e manament de la dita creença e per part del dit senyor
rey don Alfonso de bona memòria. E aprés de la capció o preniment del dit bestiar
o coses, los hòmens de la dita universitat de Morella o alguns en nom de la dita
universitat meteren en poder del dit Sanxo de Tena, ladoncs porter del dit senyor
rey don Alfonso, e liuraren a aquell en lo terme de Morella tot lo dit bestiar menut
e gros e altres coses que preses aguessen dels bestiars o cabanes d'alguns hòmens de
Saragoça, exceptat aytant com lo dit Sanxo ne donà per a mengar als ditz hòmens
de Morella amenan lo dit bestiar del log on lo prengueren entrò al terme de Morella,
e asò faeren per manament feit als hòmens de la dita universitat de Morella per
los dits Sanxo de Tena e G[uillem] Logaya per la dita creença aprés del preniment
del dit bestiar, los dits Sanxo e G[uillem] dients e donans a entendre als hòmens
de la dita universitat de Morella per la dita creensa que voluntat era ladoncs del dit
senyor rey don Alfonso que
venés aquell de part e a obs del dit senyor rey. Per raó de la qual creença e per los
manamens feits als hòmens de la dita universitat de Morella per la dita creensa per
los dits Sanxo de Tena e G[uillem] Logaya, diu lo dit A[rnau] Pinós el nom que
desús que él en nom de la dita universitat, e la dita universitat de Morella per ell,
deu ésser absolta de la demanda desús posada per lo procurador de la dita ciutat de
Saragoça e apar e és veritat que, so que féu e enantà en lo dit feit la dita universitat
de Morella, féu justament e per manament del dit senyor rey e no passà lo seu manament,
perquè no deu ni pot ab raon ésser dit, salva pau del posant, que
de la dita universitat de Morella feessen roberia ni degen per aquell feit axí com
robadors ésser condempnats.
E demana e requer lo dit A[rnau] Pinós el dit nom que
la dita ciutat respona per sagrament a les dites rahons e a cascuna precisament per
sí com sien de feit a les altres desús per él posades negan e atorgan, e negue lo
dit A[rnau] Pinós que la dita universitat de Morella prengués universalment tant
bestiar gros ni menut com és desús posat o demanat per lo procurador de la dita
ciutat. Diu emperò lo dit A[rnau] Pinós que si alguns hòmens d'alguns altres logars
circumstants o veyns del dit loc de Morella prengueren, barreyaren o robaren
bestiar de Saragoça, ço que
prengren sots encobriment e nom de Morella, e encara si alguns hòmens de Morella
o de son terme singularment ne prengueren, ço que él no sab, que él ni la dita
universitat de Morella no entén aquells defendre mas solament la dita universitat
universalment, ans diu e offer sí apparelat e la dita universitat de Morella de ajudar
en totes aquelles maneres que al senyor rey sia vist que fer degen e puxen rahonablement
perquè los hòmens de la dita ciutat recobren ço que sia vist al dit senyor
rey que cobrar degen d'aquels qui, sens manament del dit senyor rey, alguna cosa
prengueren dels dits hòmens de Saragoça.
Divenres,
procuradors
de la una part e de l'altra, e lo dit Garcia Açnares donà so que
e demanda aquello que ja desuso ha demandado, no contrastantes las rahones por la
adversa part propuestas en escusación de si ni escusa lo que propuesto es por el dito A[rnalt]
Pinós, procurador de la dita universidat de Morella, últimament en lo que dize que a Sanxo
de Tena, portero ladoncs del senyor rey, liuraron la universidat de Morella todo el ganado
gruesso e menudo e las otras cosas que presas avían de los homnes de las cabanyas de Saragoça
quando fueron al término de Morella que, salva la paç del diçent, allá do Sanxo de Tena
tal carta de creença oviés aduyta segunt que dito es por la adversa part, no empero el ganado
que preso fiu a los de Saragoça devía ser rendido al dito Sanxo, porque por un transumpto
aduito por ell procurador de Morella en manera de prova paresçe el dito Sanco de Tena tan
solament aver dito a los de Morella que seguissen a ell e a G[uillem] Logaya, e prendissen e
emparassen las ovellas de las cabanyas de Saragoça a uebos del senyor rey don Alfonso e no
que liurassen a ell el ganado segunt que ellos affirman.
E así como a contrarios que son a si mismos en sus proposiciones, no deven seer oídos
en lo que proponen ni escusa encara lo que se diçe por el dito A[rnalt] Pinós, procurador de
Morella, que todo el ganado sacado e
avía preso, avían liurado todo al dito Sanxo e las otras cosas etc., como bien saben e es
cierto que ell concello de Morella, campanas repicadas e anafil, sallieron conselalment a prender
e a barreyar el ganado de Saragoça e las cabanyas, e ivan en el mont no universalment
mas particular e companyias feitas, e así prendían e barreyavan no universalment mas
particular, e mag[er] que particularment fuesse barreyado e preso el dito ganado pus que la
dita universidat conselalment sallió e appellidada e prendiessen e barreassen el ganado los
particulares, no por aquesto se tuelle que la universidat de Morella non sea tenida de raçón
porque elos son e fueron en culpa e raçón de barrear el dito ganado. Encara bien saben el
dito procurador de Morella que non tan solament el ganado fue barreado segunt la manera
que dita es, mas la nuyt que fue plegado a término de Morella fue barreyado e en l'otro día
comtado, e barreyado por algunos singulares de la dita universidat seyendo en apellido e de
los otros vezinos circunstantes, así non pueden seer ditos escusados de condempnación segunt
que demandado es, no tan solament del ganado que se trobó por comte segunt que ellos
affirman, mas encara en l'otro que fue barreyado en las maneras desuso ditas. E desto, si se
nega por la adversa part, el senyor rey o el hoidor reciba jura de verdat dezir en ánima de la
dita universidat de Morella del procurador que es present e d'otros del dito logar de Morella
los quales nos eleyeremos segunt que fer se deve de raçón per tal que la verdat salga. Porque
demanda e diçe por las razones por él desuso propuestas e por aquestas, la dita universidat e
lo procurador en nom d'aquella seer condempnado en las cosas demandadas.
dit A[rnau] Pinós, síndic de la universitat de Morella, e dix que
procurador damunt dit, no avia respost a aquelles coses les quals lo dit A[rnau]
Pinós avia posades de feit, per què demana que respona a les coses damunt dites.
E el dit Garcia Açnares, procurador de Saragoça, dix que no era tengut de
respondre per les rahons damunt dites.
Divenres que es
procuradors, e lo dit oydor, vistes les dites rahons, dix al dit Garcia Açnares que
resposés a les rahons posades per la part de Morella, salvu dret inpertinència.
E encontinent lo dit Garcia Açnares, procurador damunt dit, respòs, salvu
dret d'inpertinència, que no sab ni creu que los dits Sanxo de Tena e G[uillem]
Logaya aguessen aytal creença del senyor rey n'Amfòs. Encara, que no sab ni creu
que
los avia ja manat per la dita creença que prenguessen e emparassen
saragoçanas,
avien de les cabanes aquels de Morella liurasen al dit Sanxo de Tena per la creença
damunt dita la qual éls afermen.
Aprés, lo dit A[rnau] Pinós, procurador ja dit, demanà que
respona a la quantitat demanada desencirament tro a
E lo dit Garcia Açnares respòs e dix que non creya re del dit don tro a
E lo dit A[rnau] Pinós demanà que li fossen ajutgades proves sobre assò que
li era negat.
E lo dit oydor dix-li que en ora de vespres en aquel dia meteix offirà articles
sobre los quals entenia a provar.
En la qual hora comparech lo dit A[rnau] Pinós e donà los articles que
segueixen:
Entén a provar A[rnau] Pinós, procurador o síndic de la universitat de Morella,
que tot aquell bestiar gros e menut e altres coses que foren preses per los
hòmens de la dita universitat universalment d'alguns hòmens de Saragoça,
foren preses per manament feit als hòmens de la dita universitat de Morella per en
Sanxo de Tena e per en G[uillem] Logaya, per auctoritat e manament de la carta
de la creença demostrada als hòmens de la dita universitat de Morella de part del
senyor rey don Alfonso de bona recordança.
Ítem, entén a provar que aprés de la capció o preniment del dit bestiar e
coses, los hòmens de la dita universitat de Morella o alguns en nom de la dita universitat
meteren en poder del dit Sanxo de Tena, ladoncs porter del dit senyor rey
don Alfonso, e liuraren a
gros e altres coses que preses aguessen dels bestiars o cabanes d'alguns hòmens de
la dita ciutat de Saragoça, exceptat aytant com lo dit Sanxo ne donà per mengar
als dits hòmens de Morella amenan lo dit bestiar del loc on lo prengueren entrò
al terme de Morella.
Ítem, entén a provar que
hòmens de Morella al dit Sanxo de Tena per manament feit als hòmens de la dita
universitat de Morella per los dits Sanxo de Tena e G[uillem] Logaya per la dita
creença aprés del preniment del dit bestiar, los dits Sanxo e G[uillem] dientz e
donans a entendre als hòmens de la dita universitat de Morella per la dita creença
que voluntat era ladoncs del dit senyor rey don Alfonso que
reebés lo dit bestiar e altres coses e venés aquell de part e a obs del dit senyor rey.
E de consentiment dels dits procuradors fo comanada la recepció dels testimonis
a
dels testimonis al dit Domingo de Beltayl, e fo-li feta comissió sots la següent
forma:
de Iafero, iudex de curia domini regis, salutem cum promptitudine servicii et honoris.
Noveritis quod in causa arbitrali que vertitur coram domino rege inter universitatem civitatis
Cesarauguste ex una parte et universitatem ville de Morella ex altera occasione cuiusdam
quantitatis bestiarii et rerum aliarum, pars dicte universitatis Morelle intendit testes producere
in villa Morelle, unde cum dominus rex comiserit mihi quod raciones et totum factum
colligere debeam vice sua, sibi diffinitiva sentencia reservata confesus de legalitate et
bonitate vestra vobis de consensu procuratorium utriusque partis comito recepcionem testium
predictorum, rogando vos ac vobis ex parte dicti domini regis nichilominus iniungendo quot
visis presentibus, super articulis quos vobis sigillatos transmito testes quos sindici universitatis
Morelle producere [v]oluerint coram vobis infra mensem et data[m] presencium computandum
recipere debeatis, interrogando eos de visu, auditu et de tempore et loco et de aliis
circumstanciis, adhibita ea cautela que solet et debet in recipiendis testibus adhiberi, scientes
quod procuratores partium comiserunt fidei vostre testium iuramenta, cumque testes predictos
receperitis eorum dicta simul cum ipsis articulis clausa et sigillata remitatis michi per aliquem
fidedignum.
Datum Valencie,
dia a
Divenres que és
Lenes dien sí ésser síndich de la universitat de Morella davant lo dit hoydor en la
ciutat de València, aparellat d'enantar en lo dit feyt segons que dix lo senyor rey
estant present en la ciutat.
E a fer fe del seu sindicat donà una carta en aquesta forma:
de Bruscha, Iacobus Urgelli, iurati Morelle, concilio convocato et congregato ut est moris in
curia dicti loci, per nos et per totam universitatem predictam eligimus, constituimus et ordinamus
et specialiter procuratorem nostrum, sindicum vel actorem vos, Raymundum Lenes,
iuratum dicti loci presentem et hanc procuracionem recipiendum ad comparendum et procedendum
coram serenissimo et excellentissimo domino rege Aragonum vel coram Guillelmo
de Iaffer, auditore donato per dictum dominum regem super cunctis accionibus sive questionibus
que ad invicem moventur inter universitatem civitatis Cesarauguste ex parte una
et nos et universitatem Morelle ex altera super quibus est inter universitates predictas in
predictum dominum regem in arbitrum vel arbitratorem vel compositorem amicabilem compromissum,
ut in compromisso inde confecto plenius continetur. Dantes et concedentes vobis
super predictis plenam et liberam potestatem agendi, deffendendi, ponendi, respondendi de
calumpnia, iurandi seu alterius cuiuslibet generis, iuramentum prestandi, testes et alia probacionum
genera producendi, sentenciam vel sentencias tam interloqutorias quam diffinitivas
audiendi, componendi, procuratorem vel procuratores substituendi et eos destituendi quantumque
vobis videatur, diffinendi, remitendi et absolvendi nomine nostro et omnia alia et
singula specialiter et generaliter faciendi que verus et legitimus potest facere sindicus vel eciam
procurator [...] que nos facere possemus personaliter constituti, promitentes ratum et firmum
habere perpetuo quicquid per vos vel substitutum aut substitutos a vobis super predictis vel
aliquo premissorum actum, procuratum, compositum fuerit sive gestum, et quia volumus vos
dictum procuratorem relevare ab omni honere satisdacionis, promitimus notario infrascripto
stipulanti et recipienti nomine omnium illorum quorum interest vel intererit nos stare in
iudicio et sol[...] iudicatum et quod tempore sentencie recitando venimus in iudicium si opus
fuerit et comode fieri poterit et omnia dabimus et solvemus adversariis nostris pro omnibus
clausulis que in condempnacione continebunt nisi fuerit provocatum sub ypotecha rerum dicte
universitatis Morelle.
Quod est actum Morelle, nonas Marcii anno Domini millessimo trecentessimo.
Signum Bernardi de Vinathea, iusticie; signum Petri Ricart; signum Romei
de Brusca; signum Iacobi Urgelli, iuratorum predictorum, nos qui hanc procuracionem et
omnia in ipsa contenta et loco, nomine et mandato dicte universitatis laudamus, aprobamus,
concedimus et firmamus.
Presentibus testibus Guillelmo Molto, Bernardo Çavall et Christophoro de Medes.
Signum Raymundi de Clarisvallibus, notarii publici Morelle, qui hec scripsit et
clausit die et anno prenotatis.
procurador, e axí lo dit síndich de Morella protestà de les despeses e de la pena del
compromés e de les altres coses.
Ítem, disapte que és
nom que desús denant lo dit hoydor aparellat denantar, maç per la part de la universitat
de Çaragossa no comparech algú e axí protestà altra vegada de son dret
segons que desús protestà.
Ítem, diluns que és
nom que desús e dix sí ésser aparellat denantar si era la part adversa present, maç
la part de la universitat de Saragossa no comparech algú, e axí lo dit R[amon]
Lenes dix que pus l'altra part no era compareguda, jassia que fos esperada per
dies segons custuma de la cort, demanà que foç absolt de la demanda feta per la
universitat de Çaragossa contra la universitat de Morella e que la part de Çaragossa
sie condempnada en la demanda feta per los de Morella, en contumàcia dels de
Çaragossa.
E lo dit hoydor dix que parlaria ab lo senyor rey e certifficar li à del fet.
Disapte que hom comptava
e R[amon] Lenes, síndich e procurador de la universitat de Morella de l'altra, en la
ciutat de València davant lo senyor rey.
E com lo senyor rey agués fet lo fet regonèxer e examinar e el dit fet no fos
encara planerament recollit e el dia del compromés degués exir, volch lo senyor
rey e dix e manà a cascuna part que alongassen lo compromés car ell per raó dels
afers del regne de Múrcia.
civitate Valencie, domo episcopi, in presencia domini regis.
E axí, de manament seu, los ditz procuradors alongaren lo dit compromés
segons que
primo, cum negocium controversie seu questionis que inter universitatem civitatis Cesarauguste
ex parte una, et universitatem ville Morelle ex altera, vertitur et verti speratur coram
domino rege tanquam arbitro seu arbitratore vel amicabili compositore a partibus comuniter
electo super peticione quam universitatis predicte Cesarauguste movetur contra dictam universitatem
Morelle racione quibusdam quantitatem bestiarii grossi et minuti et rerum aliorum
ac dampnorum et pignorum seu marcarum inde subsequiarum [sic] vel alia qualibet causa
vel racione, occasione vel pretextu bestiarii et rerum ac dampnorum seu pignorum predictorum
super quibus per procuratores seu sindicos dictarum universitatum compromissum est in
dictum dominum regem sub pena duorum milliorum marchorum argenti, prout in compromisso
inde facto Valencie auctoritate Bernardi de Aversone, notarii et scriptoris domini regis,
guerram regni Murcie cui dominus rex habuit intendere, decidi seu terminari infra terminum
condictum in ipso compromisso quousque ad instans festum Pasche Resurreccionis Dominice.
Idcirco dictus dominus rex indempnitati partium predictarum volendo providere, mandavit
Garcie Aznarii, procuratori partis civitatis Cesarauguste, et Raymundo Lenes, procuratori
alterius partis, quod de novo compromiterentur in eum prorogando diem dicti compromissi.
Et sic de mandato et voluntate predicti domini regis, dicti Garcias Aznarii nomine universitatis
Cesarauguste et Raimundus Lenes nomine universitatis Morelle, conpromiserunt
denuo et de novo in ipsum dominum regem sub eadem forma et condicionibus in alio compromisso
contentis et sub eadem pena, volentes quod presens compromissum duret usque ad
festum beati Iohannis Babtiste proximum venturum, volentibus et consencientibus et se bona
obligantibus Gondiçalbo Garcie et Poncio de Matarone, fideiussoribus datis in alio compromisso.
Et dicte partes promiserunt quod per suas universitates facient aprobari et confirmari et
ratificari presens compromissum cum cartis publicis quas exhiberi promiserunt die assignata.
Quod est actum Valencie die et anno in prima linea contentis, presentibus testibus Artaldo
de Açlor, porterio domini regis, Guillelmo de Iaffero, Raimundo de Salis, iudicibus curie
dicti domini regis, Matheo Borelli, scriptore eiusdem, et Francischo de Poholaco, de Morella.
Signum mei Bernardi de Aversone, scriptoris domini regis predicti et auctoritate sua
notarii publici, qui predictis interfui et hec scribi feci et clausit loco, die et anno prefixis.
de so que negat li era, e lo senyor rey, sau dret de inpertinència, atorgà al dit procurador
que pusca provar les coses negades e donà
axí emperò que cascuna part fos el primer dia de maig tenguda de conpàrer davant
lo senyor rey hon que sia, e fo feta comissió de la recepció dels testimonis a
de Bàschara, savi en dret, a fe del qual fo comanat lo sagrament dels testimonis.
La forma de la comissió és aytal:
iudex curie domini regis, auditor assignatus in hac questione per dominum regem, salutem
et dileccionem. Noveritis quod in causa arbitrali que coram dicto domino rege vertitur inter
universitatem Cesarauguste ex una parte et universitatem Morelle ex altera racione cuiusdam
quantitatis bestiarii grossi et minuti quod pars dicte universitatis Cesarauguste r[etin]ere
intendit, et super quibusdam aliis rebus, vult pars universitatis Morelle producere testes ad
probandum quadam capitula sibi negata. Quare de voluntate procuratorum utriusque partis
recepcionem dictorum testium super capitulis que vobis mito, duxi discrecioni vestre presentibus
comitendam, iniungendo vobis quatenus vice mea dictos testes recipiatis cum ea diligencia
que solet et debet circa recepcionem testium adhiberi, scientes quod dicti procuratores comiserunt
fidei vestre recipiendorum testium iuramenta cumque dictos testes receperitis eorum deposiciones
simul cum dictis capitulis curetis mihi remitere sub vestri sigilli munimine interclusas.
Datum Valencie, quarto kalendas Aprilis anno Domini millessimo trecentessimo primo.
articles hó capítols ja posatz per la sua part e à eneditz
Entén a provar lo dit R[amon] de Lenes que alguns hòmens de la dita ciutat
de Çaragossa àn donat dampnatge e pres e robat de hòmens de Morella, ab licència
de la dita ciutat, de
Ítem, entén a provar que la dita universitat de Morella àn sostengut e aüt
dampnatge universalment per rahó dels dans donatz a lurs vehins e per messions
feytes per la dita universitat per lo dit feyt entre viatges e vistes e altres coses, de
sinó aquelles coses tan solament que puxe o que abasten a son enteniment a fundar.
Disapte que fo
en Cathalunya e, aixén de la ciutat, comparech davant ell R[amon] de Lenes, síndich
de Morella, e lo senyor rey volch e manà que comparegués davant lo senyor
bisbe de València e davant lo dit hoydor al dia assignat per enantar en lo dit pleyt
que àn ab la universitat de Çaragossa, e com [...] aguessen enantat, que
tramesés al dit senyor rey tot lo procés clos e sejellat.
Dicmenge que fo
hoydor los testimonis que reebutz avie, closes e sejellatz ab son sejell.
Diluns que fo
R[amon] de Lenes en València davant lo dit senyor bisbe e davant lo dit G[uillem]
de Jàffer, hoydor damunt dit, e demanà el dit síndich ab instància que
datz per la lur part fossen publicatz, maç per la part de la universitat de Çaragossa
no comparech negú.
E axí lo dit senyor bisbe e lo dit hoydor dixeren que per custuma de la cort
avies d'esperar
Digous que és
de Lenes e acusà la contumàcia de la adversa part e donà ço que
Demane R[amon] de Lenes que com la part adversa sie absent per contumàcia
ne sie compareguda al dia assignat ni aprés esperada per
forma del compromés, absent la una part puxa ésser enantat en lo feyt sobredit,
que
e per los altres reebutz per en G[uillem] de Vallvert e per les cartes e per les altres
proves induites per la part de Morella és provada sufficientment la intenció de la
dita universitat de Morella, diu sí ésser aparellat de renunciar e concluir en lo dit
feyt si l'altra part fos present e àls posar n[o] [a]gués. E demana que sia per vós,
sényer en G[uillem] de Jàffer, hoydor desúsdit, dia cert assignat a compàrer davant
lo senyor rey a hoyir sentència sobre lo dit feyt e que la part de la ciutat de Çaragossa
sie citada a compàrer a aquell dia que per vós serà assignat a hoyr la sentència
desúsdita denant lo dit senyor rey, e a provar que la universitat de Morella aje per
ferm lo compromés dererament feyt en poder del dit senyor rey trasch en juy una
carta pública sotz la forma que
Romeus de Bruscha et Iacobus Urgelli, iurati eiusdem loci, consilio publice convocato
et generaliter congregato, ut est moris in domo curie Morelle, nos et tota universitas Morelle
laudamus, aprobamus, concedimus et firmamus illud compromissum factum in posse excellentissimi
domini Iacobi, Dei gracia regis Aragonum, inter universitatem Cesarauguste vel
procuratores seu procuratorem eius ex una parte, et universitatem Morelle vel procuratorem seu
procuratores eiusdem ex altera, et eciam prorogacionem et ratificacionem dicti compromissi per
Raymundum Lenes, iuratum et sindicum ac procuratorem nostrum, noviter ipsam factam in
posse dicti domini regis, ut in dicto compromisso vel in dicta ratificacione vel prorogacione ipsius
plenius continetur, qua quidem ratifficacionem et prorogacionem dicti compromissi ratam
habere promitimus et in nullo tempori revocabimus. Dantes eciam vobis dicto Raymundo Lenes,
procuratori nostro ac sindico, plenam et liberam potestatem agendi, deffendendi, ponendi
et excipiendi super dicto negocio et sentenciam audiendi et qui[dquid] super predictis actum,
gestum vel procuratum fuerit per vos, dictum procuratorem nostrum, perpetuo ratum et firmum
habere promitimus sub obligacione omnium bonorum tocius universitatis predicte Morelle.
Quod est actum Morelle,
Signum Bernardi de Vinathea, iusticie predicti; signum Petri Ricardi; signum
Romei de Bruscha; signum Iacobi Urgelli, iuratorum predictorum, nos qui hec concedimus,
laudamus, aprobamus et firmamus.
Testes huius rey sunt Petrus de Vinatea, Guillelmus de Porquerices, Berengarius
Medici, Francischus de Aquilone et Bernardus Braudio.
Signum Michaelis Bernardi, publici notarii Morelle, qui cum litteris suprapositis in
1300, desembre, 17. Benifassà.
Pere Gilabert, lloctinent del procurador reial de la Plana de Borriana, compareix davant fra
Berenguer, abat del monestir de Benifassà, i li presenta una carta del noble Jaspert de Castellnou,
procurador general del regne de València, donant-li poder per embargar béns de
vassalls del monestir perquè alguns d'ells havien atacat als cobradors de la gabela de la sal de
Peníscola. Fra Arnau Pelegrí, cellerer major, vol donar fermances i evitar els embargaments,
a més de queixar-se que l'oficial reial no pot actuar contra qualsevol veí, però el lloctinent
argumenta que només compleix les ordres del procurador general.
Testimonis Pere de Valldelord, notari de la Pobla de Benifassà, i Pere de Vilalta, resident a Coratxà.
Notari, Bernat de Palau, notari públic d'Onda.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 7-P.
Conexeran totz que el dia que hom contava
fo demostrada una letra del noble en Jazpert, per la gràcia de Déu vezcomte de
Castellnou e procurador del regne de València per lo seynor rey, per en P[ere]
Guilabert, tinent loch del dit procurador en la Plana de Burriana, en la qual letra és
contengut que lo dit P[ere] Guilabert peynor e prena béns de Benifaçà e de Castell
de Cabres per rahó de la força e violència que fo feyta als saliners de la gabela de
la sal de Peníschola per en Bernat de Manencosa e d'altres, segons que
letra mils e pus plenerament és contengut. E com lo dit en P[ere] Guilabert aja
preses e peynorades tres bèsties mulars dels hòmens de la honor de Benifaçà per lo
manament a sí feyt en la dita letra, lo qual manament segons fur e rahó natural no
és feyt justament per ço com lo dit abat per la dita rahó no és estat scitat ne amonestat
ne sabuda veritat del dit feyt, ne encara per sentència condempnat ne encara
en lo privilegi de la gabela de la sal no és contengut que negun sia punit sinó tan
solament en la bèstia e en ço que portarà.
E com lo dit abat ne los hòmens del dit monestir no sien trobatz rebel·les al
manament del seynor rey, ans per la dita rahó ja aguen protestat que si los malfeytors
ne rebel·les seran demostratz en lur poder ne en lur juridicció, que són prestz
e apparelllatz de obeir e de seguir lo manament del seynor rey. E sobre les peynores
feytes per lo dit en P[ere] Guilabert, frare A[rnau] Pellegrí, cellerer major del dit
monestir, dóna e ofer fermança que complirà de dret sobre la dita rahó en poder
del seynor procurador e del seynor rey, ço és a saber, en Bernat Piles, habitant el
Boxar, la qual fermança lo dit en Bernat Piles atorga e sí e sos béns obliga.
Hon com lo dit en P[ere] Guilabert la dita fermança reebre no vula, la qual
cosa és contra fur e dret, per tal lo dit frare A[rnau] Pellegrí, en nom e en veu del
dit abat e covent ab viva veu protesta e protestan s'appela del enantament feyt per
lo dit en P[ere] Guilabert al dit procurador o al seynor rey, possan e metén lo dit
monestir e los béns d'aquell sotz custòdia e protecció del seynor rey. E totes les
dites cosses protesta lo dit frare A[rnau] Pellegrí a conservació del dret del dit monestir,
requirén al notari dejús escrit la dita protestació e appel·lació ésser mesa en
forma pública a perpetual memòria.
A la qual protestació e appel·lació lo dit en P[ere] Guilabert, tinent loch de
procurador en la Plana de Burriana per lo dit noble, respòs encontinent e dix que
la dita peynora ha feyta per lo manament a sí feyt en la dita letra, per la qual cossa
no pot ne deu cessar que no complisca lo manament del dit procurador, ne la fermança
donada per lo dit frare A[rnau] Pellegrí no és a sí de reebre com no tengua
manament ne en la dita letra no sia contengut.
La qual cossa fo feyta el terme de la honor de Beniffaçà en lo dia e an damunt
scritz.
Testimonis foren açò presents en P[ere] de Vayldellort, notari de la Pobla de
Beniffaçà, e en P[ere] de Vilalta, estadant en Coratxà.
interfui et ad requissicionem utriusque partis in forma[m] publica[m] regigo atque
pono cum suppraposito in