No serets tots temps batle 2

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] 18 1407.— Agresión del propietario Ramon Prats a un liberto que buscaba caracoles en su finca. JORDI, XARQUES, qui fo catiu d'en Jordi Julià, de la parròquia de Luchmaior [...] dix que ell testimoni, lo die prop passat que fo diluns, anava en ciutat e mès-sa a cullir caragols, com fo en la garriga d'en Ramon Prats, e matie·ls en una calsa que·l testimoni aportava, e, cullint aquest dels dits caragols, vench lo dit Ramon Prats i dix a aquest testimoni què faia. I aquest testimoni dix-li que cullia caragols. E lo dit Ramon dix, on eren. E aquest dix-li que en la calsa. I lo dit Ramon dix que li donàs la calsa. I aquest dix que no hu volia fer. I lo dit Ramon lavors, ab una lansa que aportava, a batallons, donà a aquest un colp en la bras e nafrà-lo i aquest anà-sse·n. I àls no fo [...] RAMON PRATS, habitador de la parròquia de Luchmaior, [...] dix [...] que, diluns pus prop passat, aquest era en la sua alqueria e ja l'any passat lo dit xarquès féu de grans anugs a aquest, so és que li desfeya parets i bardisses per cercar caragols, i axí mateix, ara, en Jordi no feia altra. E aquest testimoni dix-li moltes i diverses voltes que se·n anàs i no li vengués en res del seu sinó que ell lo·n faria panadir i ja lo dit xarqués no se·n stava, hoc que aquests jorns passats aquest trobà que li havien lavats un parell de pols de la eyra i un poal de la sisterna. I lo dit xarquès vench, entorn hora de tèrcia, a la dita alqueria d'aquest, e anava entorn de les gallines i polls que aquest té en la sua alqueria, ab un bastó en la mà, e aquest era dins una payissa que stibava paya i en Joan Padrina, ciutadà de Mallorques, qui anava per là, cridà aquest i dix-lo-y. I aquest isqué dafora [...] i lo xarquès, qui tantost que oí parlar lo dit Joan [tement que] nagú no·l veés, mès-se per anar-se·n d'amagatons i aquest com fo ab lo dit xarquès dix-li: —Udà! E no t'havia yo fet manament que no m'ig venguesses? I près-lo per la mà i dix que lo amanava al batle a Luchmaior. E lo dit xarquès alsà lo bastó que aportava i volch donar a aquest i aquest près-lo-li i ab una forque que aportava donà-li dos o tres colps i, a sos vigares, assats farí-lo en lo bras i, ab lo forchó de la forme, squexà-li lo cuyr del bras i isqué·n sanch i amenà·l. I àls no fo [...]

19 1407.— Diferencias de criterio en torno al producto de un horno de cal. Die e any dessús scrits fo denunciat an Pere Pons, lochtinent de batle reial en Lluchmajor, que en Pere Sanoguera, ferrer, de la parròquia de Lluchmajor, no temens Déus, ne la jurisdicció reial, ans menyspressant aquella, contra empara la qual havia estada feta que no tiràs, ne fes tirar, e ne venés, ne fes vendre de la cals, la qual lo dit Pere havia en un forn de cals en la possessió d'en Simon Montanyans, sens licència de la cort, havia tirada o feta tirar la dita cals, trancant la dita empara. I com tals coses sien de mal eximpli, etc. MIQUEL MONTANYANS, de la parròquia de Lucmajor, testimoni jurat, interrogat dir veritat sobre les coses en la dita denunciació contengudes [...] dix que, a instància d'aquest testimoni, fo fete per n'Antoni Morató, saig de la cort de Luchmajor, una empara en tota la cals, la qual en Pere Sanoguera, ferrer, havia en un forn de cals, lo qual era fet en la possessió d'aquest, per rahó de sinquanta quarteres de cals, que lo dit Pere i sos companyons havían promeses al pare d'aquest, per loguer del forn, e, axí matex, que volie que li pagassen lenya, que havien tayada sens licència del dit son pare. I àls, dix no saber. Interrogat, si aquest féu scriura la dita empara, dix que hoc. Interrogat, si aquest sab que lo dit Pere haia feta tirar la dita cals, dix que hoc, tirada l'ha. I aquest ha vist com l'ha feta tirar, per en Mateu Mas ab lo carro. MATEU MAS, habitador de la parròquia de Luchmajor, testimoni sitat, jurat i interrogat dir la veritat, [...] dix [...] que en Pere Noguera, ferrer, vench a aquest testimoni, i dix que li tiràs cals que lo dit Pere havia, en un forn de cals de la possessió d'en Montanyans, ab en Pere Rafal, i aquest dix que lo seu carro havia (a) adobar i que n·n podia tirar fins que l'hagués adobat. I los dits Pere Noguera i Pere Rafal dixeren a aquest que l'adobàs donchs. I l'endemà hac aquest adobat lo carro, i anà·sse·n al dit Pere Sanoguera i dix-li que lo carro era adobat e si tiraria la dita cals. I lo dit Pere dix que hoc. I aquest dix: —Hoc, més veus per dit vós tenits que·m darets ·XIII· o ·XIIII· sols per lo jorn. I lo dit Pere dix que hoc, ·XIIII· sols hauria. I aquest anà-sse·n al forn i tirà dos jorns de la cals. I àls, dix no saber. Interrogat, si aquest sàpia que la dita cals sie d'en Pere Sanoguera, i dix que ans se pense que sie d'ambdosos los dits Pere Sanoguera i Pere Rafal, pus abdosos li vengueren, segons dit ha. I àls, dix no saber. PERE SANOGUERA, habitador de la parròquia de Luchmajor, jurat i interrogat [...] dix star en veritat que en Pere Rafal tania tirada la sua part de la cals que havia en lo forn de cals i que aquest no havia tirada gens de la sua part. Interrogat, qui havia logat en Mateu Mas per tirar de la dita cals, dix que en Pere Rafal. Interrogat, qui féu lo preu de tiratge de la dita cals, i dix que lo dit Pere ab aquest ensemps. Interrogat, si lo dit Pere Rafal havia venuda a nagú de la dita cals, dix no saber. Interrogat, per què aquest no tirava de la sua, dix que no hu vol fer fins que haia pagat lo forn.

Interrogat, donchs, aquest, per què ha treballat en tirar la dita cals, dix que per so com lo dit Pere Rafal li retrà los jornals com los haia mester. PERE RAFAL, de la parròquia de Luchmajor, testimoni jurat i interrogat [...] dix que ell ha part en lo forn de la cals dessús dit i ha logat en Mateu Mas, carrater, i ha feta tirar, de la dita cals, dos jorns. I àls, dix no saber. Interrogat, si en Pere Noguera, ferrer, ha part en la cals que aquest ha feta tirar, i dix que no. Interrogat, qui féu lo preu ab lo dit Mateu Mas, i dix que aquest, ja sie que lo dit Pere Noguera hi fos ab ell e lo hi haia anat a tirar, per so com aquest testimoni li havia ja ajudat en certa cantitat de cals, que, ja d'abans, havia tirada, molt ha. 20"> 1407.— Cuchilladas de un marido celoso a su mujer. Die i any dessús scrit, fo denunciat al discret en Vicens Godofré, batle reial de la parròquia de Luchmaior, que n'Antoni Cardell havia nafrade legament la dona Margarida, muller sua, [...] e a saber veritat de les dites coses féu la inquisició següent: ANTONI CARDELL, delat, jurat e interrogat sobre la dita denunciació, dix, sobra aquella, ésser ver so que an aquella se conté. Fo demanat, per què nafrà la dita dona, muller sua, i dix que per so com lo havia afrentat e fetes feynes per què meraxía les nafres per aquest fetes. Demanat, aquest, del loch i hora de les dites nafres fetes a la sua muller, e dix que era hora de tèrcia o aquèn entorn, aprés missa dita, sobre taula, aprés dinaren en les cases d'en Bernat Cardell [...] MARGARIDA, muller d'en Antoni Cardell, jurada e interrogada, [...] dix que aquesta, lo die de Sincogema, dinant-se ab son marit delat, Catarina, mare d'aquesta, i la dona Doussa an l'alberch del hereu d'en Bonanat Cardell, i parlans de les nosses qui novelament éran stades fetes entre lo dit Bernat Cardell i la filla d'en Miró, e stants sobre taula parlans de les dites coses, lo dit Antoni Cardell, sense naguna rahó, trasch un punyal, lo qual era sobre la taula, i nafrà aquesta de diverses colps, so és, a saber, un a la cuxa dreta i dos al costat squerra i tres colps al [...] i altre al bras dret. I àls dix que no fo [...] Interrogada sobre la causa, per què lo dit marit seu havia maltractat a aquesta, dix que per so cor se dupta d'aquesta, so és que ha suspita [...] ab aquesta. CATARINA, dix [...] (parlant) de les nosses qui novellament éran stades fetes entre Bernat Cardell, fill d'en Benanat Cardell i la filla d'en Miró de Campos, la dona (Doussa) dix les paraules següents o semblants: —Oh sènyer n'Antoni, no feyets tan mala cara, ne stàvets trist lo dia de les nosses (vostres, ne) de les nosses del dit Bernat Cardell, cor bon hom sóts e sabets fer boneses! Qui delat, de continent, posà la mà al punyal qui era sobre la taula ab lo qual havían teyada la carn que havien menjat i ab lo dit punyal vench contra la dita Margarida, muller sua, [...] i nafrà la dita Margarida. E aquesta, vesent que lo dit delat axí nafrava la dita muller sua, filla d'aquesta testimoni, acostà·s al dit e contrastà, mentra pòch, al dit delat, que no mal menàs la dita muller sua. Finalment que, mentre lo dit delat volch dar un colp al acorador a la dita Margarida, aquesta testimoni li aferrà al punyal i l'ha nafrada un poch, per lo dit punyal, a la mà. I àls dix que no fo.

[DOUSSA], muller d'en Guillem Pons [...] dix [...] (que quan) hagueren menjat e assò fo lo die de Sincogema [...] parlaren [...] de les nosses, les quals éran stades fetes entre en Bernat Cardell e una filla d'en Miró de Campos e lo dit delat dix les paraules següents o semblants: —Plàcia a Déu que an tan bona anomenade sia esa, com han totes les Cardelles. E assò dix de la dita filla d'en Miró, al qual delat aquesta testimoni dix les paraules següents o semblants: —E donchs, compare, membrets de vostra bonesa! E encontinent el dit delat qui seya an la dita taula [...] ab un coltell de tay seu mateix, lo qual tania, dix les paraules: —[...] moroll. E assò dix de la dita muller sua, e, ab lo dit coltell, dóna·n a la dita [...] [muller] [sua]. 21"> 1407.— Tala de un rebaño de ovejas durante la temporada de siega. Die martis, ·XXIII· mensis Madii, anno predicto (1407). Die i any dessús scrits, fo denunciat al discret en Pere Pons, lochtinent de l'honrat n'Antoni Mut, batle reial de la parròquia de Luchmaior, que en Pere Contestí, fill d'en Pere Contestí, no temens Déus, ne la jurisdictió reial, ans menyspresant aquella, havia mesas les lurs ovelles en la pastura de n'Andreu Noguera i, com lo dit Andreu se volgués amanar les dites ovelles a la cort o haver panyora del dit Pere, lo dit Pere contrestava liurar-li aquelles e donar-li panyora, ans, so que és pitjor, és, près péres i arramí-les a aquell Andreu e, acumulant mal a mal, que jurà leig de Déu, so és, lo cul. E com tals coses sien de mal aximpli, lo dit batle enquerí d'aquelles en la manera següent: ANDREU NOGUERA, habitador de la parròquia de Luchmajor, injuriat, testimoni jurat [...] dix saber que lo die passat, que era diluns, aquest testimoni era en la alquaria d'en Ramon Julià, que gordava les sues ovelles, i víu que havien meses altres ovelles en unes pastures que aquest testimoni ha en una sort de terra de la dona Garaula. I aquest testimoni, pensant que fos bestiar de pessatge, no se moch i, a cap de stona, aquest testimoni anà a monyir i, com hac monyit, aquest testimoni veé que encara les dites ovelles éran en les dites pastures. E lavors, aquest, vaent que massa hi estaven, e que les ovelles estaven refermades, partí·s de la dita alqueria d'en Ramon Julià i féu la via de les dites ovelles. I, com aquest testimoni hac caminat un poch anant, aquest testimoni víu que Pere, lo fill d'en Contestí, lo maior, partí de la sagada d'en Jacmet Tomàs i vench i faia la via de les dites ovelles, ab una lanse en la mà i ve venir les dites ovelles de la pastura corrent i, ab gran pressa, aquest, corrent vench, i lavors aconseguí lo dit fill d'en Contestí en uns cayrons prop l'hort d'en Reyal i parà·s danant los ovelles, so és, com que no volia que·s moguessen fins que li donàs panyora de les ovelles, per raó de la dita sua pastura. I lo dit Pere Contestí dix a aquest que no ho volia fer i com aquest no volgués lexar les dites ovelles fins hagués la dita panyora, lo fill d'en Contestí près péres en la mà, dient que si no·s lavava danant, que ell li tiraria les péres, i que, per lo cul de Déu, que si no les lexava anar que un o altre jorn... I en aquestes noves vench en Pere Contestí, pare del dit Pere Contestí i donà [un drap] de lí, per panyora, a aquest. I aquest près-lo, i laxà anar les ovelles. I, àls, no hi fo. Interrogat, qui foren presents com lo dit fill d'en Contestí contradeia anar les ovelles o (dar) panyora, aquest testimoni dix que en Jacme Thomas i en Guillemó Arbona, los quals axí matex oiren com lo dit Pere jurà lo cul de Déu i dix axí matex "barba merdosa", i "que tot hom li·n fos testimoni". Interrogat, si lo dit Pere li tirà péres, ne armes algunes, i dix que no.

Interrogat, si aquest jurà leix de Déu, dix que no. PERE CONTESTI, fill d'en Pere Contestí, habitador de la parròquia de Lucmaior, testimoni jurat, delat, interrogat dir veritat [...] dix que diluns pus prop passat, hora de capvespre, aquest partia de una pastura verç lo rafal d'en Serra, que és del pare d'aquest i venia a la bassa per abeurar les ovelles, i, anà-les entrar en una sort de la dona Garaula, i, tantost que aquest fo dins la pastura, aquest veé venir n'Andreu Noguera, i aquest s'era atracat a la segada d'en Jacme Thomàs i havia presa la faus del dit Jacme Thomàs, que ligava garbes, i aquest per burla mès-se a sagar garbes ab sa muller del dit Tomàs i un fill d'en Jacme Salom toquava les ovelles, i aquest, qui víu venir lo dit Andreu Noguera, imaginà·s que la pastura fos sua i que per allò venia, i corech i féu passar les dites ovelles com abans pòch i mès-les en un cayró lur, prop la mostra. I lo dit Andreu vench i tant tost tirà péres davant les ovelles, que les se·n volia amanar i aquest dix que no ho faés que per la sua fe no sabia que fos sua i que, si res li havia fet de dampnatge, que anà·s clamar, que prou testimonis hi havia que havien vist passar a aquest i que havia fet de les dites ovelles. I lo dit Andreu dix: —Per lo cul de Déu, ans les me·n manaré, vullau o no! I aquest respòs que, per lo cul de Déu, no faria i que se·n anàs. I lo dit Andreu les se·n volia amanar o aquest que li donàs panyora, i aquest dix que no ho volia fer, pus no l'havia près en so del seu. I en aquest endemig vench lo pare d'aquest i donà panyora [un drap] de lí al dit Andreu. I lavors lo dit Andreu anà-sse·n. Interrogat, si aquest près péres e que les arramís [...] dix que no. Interrogat, si aquest dix paraules injurioses al dit Andreu, dix que no. Interrogat, qui hi foren presents a les dites coses, dix que en Jacme Thomas, en Lorens Despuig i en Mateu Tarragó texidor. JACME TOMÀS, fill d'en Guillem Thomàs, habitador de la parròquia de Llucmajor [...] dix que lo die que lo dit Pere Contestí, fill d'en Pere Contestí, mès les ovelles en la pastura d'en Andreu Noguera, aquest testimoni, ab se muller, sagava en un seu blat, i, cap vespre, vench lo dit Pere Contestí, ab ses ovelles, prop la saguada d'aquest, en la dita pastura d'en Noguera, i vench a aquest i demanà una faus, i près la faus d'aquest, i mès-se a saguar i un fill d'en Salom assegurava i regordava les ovelles i, cap d'estona, aquest víu que lo dit Pere correch i demanà a aquest on era lo glavi, i aquest testimoni anà-sse·n ab ell i lo dit Pere près-lo i anà-sse·n, corrent, dient que abaurar anava les ovelles i brugent, veé aquest que trasch les ovelles de la dita pastura i passà-les pus anant i aquest veé que los dits Andreu Noguera i Pere Contestí se barrajaven del bestiar, i, aquest, pensant-se triassen qualche ovella, no se·n curà fins que la muller d'aquest dix-li que barallaven-se i aquest lavors vench-hi i lavors ja hi fo primer en Pere Contestí lo prom, aquest, com fo allà, mès-se en lo mig, i dix que se·n anassen i que lexàs les ovelles, a lo dit Andreu, que prou hi havia testimonis. I lo dit Andreu dix que no·ls prenia neguns per testimonis. I entre tant vench lo pare d'en Contestí i donà panyora al dit Andreu i lo dit Andreu anà-sse·n... GUILLEM ARBONA, habitador de la parròquia de Luchmajor [...] dix [...] que el testimoni, lo jorn que en Pere Contestí mès les sues ovelles en la pastura d'en Andreu Noguera, tirava garbes a la sua era, i veé venir lo dit Pere Contestí, devers lo rafal d'en Serra, que faia la via de la sort de la dona Gueraula, la pastura de la qual és del dit Andreu Noguera. I com lo dit Pere Contestí fo en la dita pastura, aturà·s a saguar ab en Jacme Tomàs, que segava a un seu blat, i les ovelles esteneren-se per la dita pastura i un infant, lo qual dit testimoni no conech, regordava-les. I, a cap d'estona, aquest testimoni víu venir corrent n'Andreu Noguera, de la alqueria d'en Ramon Julià, i aquest testimoni tantost pensà·s que per les dites ovelles venia, i, tantost, aquest veé que lo dit Pere Contestí lensà la faus ab què sagava i, corrent ab ·I_a· lansa, trasch les ovelles de la dita pastura i mès-les en uns rostolls, pres dels horts, e, com lo dit Andreu Noguera fo atés a les dites ovelles, el testimoni víu que havían noves los dits Pere i Andreu

[I aquest] no hi anava fins que víu aquest testimoni que berrejaven les ovelles i, lavors, aquest, tement que no·s berellassen, corech-hi i contalsés-los i dix aquest: —I tan mal dia, n'Andreu, lexau anar les ovelles! I lo dit Andreu dix que ans li dava panyora o amanava lo bestiar a la cort. I lo dit Pere dix que ja hi havia prou testimonis que ho havien vist. I lo dit Andreu dix que ans hauria panyora o se·n amanaria les ovelles. I lo dit Pere dix que no les se·n amanaria com ell hi sabés [...] hi havia prou. E, en aquest endamig, vench en Pere Contestí, prohom i donà una panyora al dit Andreu. I àls no fo. 22"> 1407.— Descripción del acorralamiento de una piara de cerdos en la alquería de Llobets y sus secuelas. PERICÓ LOBET, delat, jurat i interrogat, dix sobre aquella denunciació, res no saber. Fou demanat, on era aquest lo die de digous prop passat, i dix que en la possessió de sos frares. Interrogat, si aquest encorrelà dit die los porcs del dit Pere Ferrer, i dix que no los encorralà, mes dix que·ls ve lo dit die en una rota d'en Bernat, frare d'aquest, so és en lo blat, i ve que un fiyl d'en Arnau Catany, per nom Pere, los trasch de la rota i mès-los al corral del dit Bernat Lobet, frare d'aquest. Interrogat, si sap qui ha nafrats los dits porcs, i dix que no. Interrogat, si quant aquest ve los dits porcs en la rota de son germà (axí com dit ha), ve aquellas nafras, i dix que no, per so cor era lavors luny, bé ·XXX· tornays de bous. BERNAT LOBET, delat, jurat i interrogat, [...] dix no res saber, ans les coses contra aquest denunciades, de tot, nega. Fo interrogat, si aquest encorralà los dits porcs, lo dit die de digous prop passat, i dix que no, mes que és ver que en Pericó Catany, en lo dit dia de digous, en so d'aquest, encorralà los dits porcs, per tal com los dits porcs eren en lo blat d'aquest delat. Fo interrogat, si aquest ve lo dit die dits porcs, i dix que hoc, en lo corral d'aquest, com lo dit Pericó Catany los hac encorralats. Interrogat, si aquest ve los dits porcs estans en lo dit corral nafrats, i dix que no. Fou interrogat, si sap qui ha nafrats lo dits porcs, i dix no saber sinó, tan solament, que·s diu que la companya del dit Pere Ferrer los havia acaniçats. Interrogat, si sap on era lo dit Pere Lobet, frare d'aquest, i dix no saber. Interrogat, entre quals se diu que la companya del dit Pere Ferrer haguessen nafrats los dits porcs, i dix que no li recorda. PERE CATANY, testimoni jurat e interrogat,. [...] dix [...] que lo dit dia de digous damunt contengut, aquest era pres del pou dels Lobets, e en Pere Lobet, delat, damunt dit, passant pres d'aquest, dix an aquest que encorralàs los porcs d'en Pere Ferrer, que eren en lo blat d'en Bernat Lobet. E lavors, aquest testimoni anà cercar dits porcs e encorralà·ls en un corral d'en Viasol, devant lo pati del alberch del dit Bernat Lobet. E pres que·ls hac encorralats anà-sse·n als bous del dit Bernat Lobet. E àls, dix no saber. Fo interrogat, si aquest ve los dits porcs nafrats al dit corral, ne mentre los menava al dit corral, i dix que no. Interrogat, si sap qui ha nafrats los dits porcs, i dix que no. Interrogat, si sap que, mentre los dits porcs eren en lo dit corral an Pere Lobet, ne Barnat Lobet, fossen lavors en la dita

alqueria, so és en los corrals de la dita alqueria, dix que hoc, que abdosos éran en la dita alqueria, so és en los corrals de la dita alqueria, untans les oveyes del dit Bernat per que havien [...] [...] jurat e interrogat, [...] dix [...] que és ver que aquest, laurant en so del seu, en Bartomeu [...], saig de la cort reyal de Luchmajor, féu manament en aquest que·ls seguís, i aquest, dexats los bous ab què laurava, seguí lo dit saig. E abdosos, ab un catiu d'en Pere Ferrer, per nom Toder, anaren-se·n als casats de la alqueria d'en Bernat Lobet. E, com foren pres de les cases de la dita alqueria, lo dit saig interrogà lo dit catiu d'on havia trets los dits porcs, i que anàs dretament al corral d'on los havia trets. I lo dit catiu anà dretament en un corral qui és devant lo pati del dit Bernat Lobet, dient: —D'aquest corral los hé trets. E entrants, tots ensemps, en la dita cova o corral damunt dit, lo dit catiu ensenyà en aquest i al dit saig alguna poqua de sanch qui era dins la dita cova, en la qual foren mesos los dits porcs, sobre péres qui aquí eren. I àls, dix no saber. Interrogat, si sap que la dita sanch en la dita cova atrobada, fos dels dits porcs axida, i dix que no. Interrogat, si sap qui ha nafrats los dits porcs, i dix que no. Interrogat, quines nafras havían los dits porcs, i dix que una truga hi havia que havia colp demunt lo cos, de lansa a son vigarés, i un altre porc que havia al ventre un stoch, no sap si era de lansa o de dart, i havia quatre qui eren colpats de colp de bastó o de péres. TODOR, catiu d'en Pere Ferrer, testimoni jurat i interrogat, [...] dix res no saber, salvant que·s ver que aquest lo dit dia contengut en la dita denunciació, per lo matí, amanà los dits porcs a la garriga guardans aquels. E quant fou pres de mig jorn del dit dia, aquest lexà los dits porcs, e anà aplegar bestiar de son senyor. E quant tornà, aquest no atrobà los dits porcs. E anà cercans aquells e atrobà en Bernat Lobet, al qual aquest dix, si sabia on eren los dits porcs. E dix que, al corral seu, éran. E lavors, aquest anà-sse·n a la casa del dit Bernat Lobet, en la qual trobà la mara del dit Bernat Lobet, a la qual demanà los dits porcs, e la dita dona dix an aquest, mostrant en aquest una cova en la qual los dits porcs eren, quels se·n amenàs, donant, però aquest, a la dita dona, penyora. E lavors aquest anà-se·n a la dita cova, i trasch los porcs de la dita cova. E quant los dits porcs foren fora de la dita cova, aquest testimoni ve los dits porcs, alsguns d'aquells ranqueyosos, que envides se porien tenir, i d'altres que bé no volien anar, ans se ageyen. E, en special, ve aquest una truga que havia, la qual era stada sanada no havia gayra, que li havían oberta la sanadura. I àls, dix no saber. Interrogat, qui nafrà los dits porcs, i dix no saber... 23"> 1407.— Crónica de un robo casero con nocturnidad y alevosía. Die lune, ·XIII· mensis decembris, anno predicto (1407) Die e any dessús scrits fo denunciat al discret an Ramon Julià, batle per lo senyor rey en Luchmaior, que Andreu, saig de la cort, no temens Déus, ne la jurisdicció reyal, ans menyspresant aquella, era entrat de nits dins lo alberch d'en Ferrer Forcimanya e se·n havia aportades algunes robes, axí com son lensols, unes tovalles, tovallons, fill a rams e ferradures i una samarra, les quals éran dins un artibanch e éran de Na Maria, muller del dit

Andreu. Per què lo dit batle per saber la veritat del fet enquerí de les dites coses, en la manera següent, per tal que sia trobada la veritat del fet i si serà colpable lo dit Andreu, sia punit. MARIA, de generació de xarqueses, muller d'Andreu, saig de la cort de Lucmaior [...] dix, sobre aquelles coses contengudes en la dita denunciació, saber so que·s saguex, so és que ella testimoni, entorn sinch meses ha passats, que ella testimoni trasch un artibanch de case sua i aportà·l en lo alberch d'en Francesch Forsimanya, qui solia ésser senyor de aquesta, per so com lo dit Andreu se·n volia anar en altres terres i volia fogir i havia por, aquesta testimoni, que finalment no se·n aportàs la dita roba. E aprés seguí·s que lo dit Andreu no se·n anà, axí com volia, per so com fo sentit per en Moyà, senyor de dit Andreu, ans tornà ab aquesta sa muller, e ara, la nit pus passada, de nits, són entrats dins la casa del celler de l'alberch del dit Ferrer Forsimanya, on aquesta tenia la dita roba, i han-le-se aportada tota. I àls, dix no saber. Interogada, quina roba havia en lo dit artibanch que se·n havia aportada, e dix que una sua cota d'olivereta e divuyt llibres de fil debanat, entre bri e stopa, i, més anant, tres tovayoles de stopa noves e tres tovayoles de bri, quatre albaneques blanques e una obrada, tres agulles de perles, dues dotzenes de botons d'argent menuts, redons. Item , una tovaya de pastar e dues tovayes de taula redona e dos tovallons e un parell de vels de cotó e un sinyell de seda morada e dos anells d'argent d'aquesta testimoni. Interrogada, si en lo artibanch, del qual havia treta la dessús dita roba, havia altra roba menys de la dessús dita, e dix que hoc: una cota de dona de blau de palmella ab vays entorn de peus ab les mànagues folrades de saya vermella i uns parenostres de lambre. Interrogada, si ella testimoni ha sospita sobre nagú, e dix que sobra son marit, n'Andreu, i lo catiu moro d'en Forcimanya. Interrogada, per què ha sospita sobre lo dit son marit, i dix que, per tal com tot jorn, lo dit son marit, li deia per què no aportava a case sua lo dit artibanch e la sua roba e que ho venessen, pus aquesta testimoni no se·n emprava, e aquesta testimoni deia-li que no ho volia fer, que venés lo dit son marit la sua e que bé era la dita roba allà on era, mils que no en case sua, car, a vagades, ells abdós, marit i muller, se partien de casa de nits i porien-los robar i no farien alà on stava. Interrogada, si lo dit son marit sabia i havia vista la roba que aquesta havia, i dix que hoc, que en preu de son dot la y havia aportat, com lo près per marit. Interrogada, si alcú altri sabia la rova que aquesta havia en lo dit artibanch sinó ella testimoni i lo dit son marit, i dix que no altre, sinó la dona Forcimanya, la profembre. Interrogada, lo dit son marit on jagué la nit que li fo furtada la dita roba, e dix que ab ella testimoni. Interrogada, on sopà anit passada lo dit seu marit, e dix que en case sua, d'un pollastre que havia mort e farcit d'ays ab panses. Interrogada, quina hora soparen i dix que hora del seny del pardó. Interrogada, si lo dit marit seu isqué de case aprés que hac sopat o no, i dix que, mentre sopaven, vench en Jacme Pou e tornà-sse·n tantost i lo dit son marit, tantost que hac sopat, anà-sse·n. No sab ella testimoni on. Interrogada, quina hora se colgà lo dit son marit, i dix que no li recorda, mes que ja se·n éran anats los traginers en ciutat. Interrogada, per què és colgà tan vespre, e dix que lo dit son marit, aquella nit, vench hora del seny del ladre en casa d'aquesta testimoni, ab en Jacme Pou, texidor, e ab Jacme Company, fill d'en Gabriel Company, i volien jugar a nayips e lo dit son marit que no volia que lo dit Jacmet company hi jugàs, per so com conaxia totes les cartes, sinó ell i lo dit en Pou. E axí, tots tres, isquéran aquella hora de case i lo dit Jacme Company anà-sse·n colgar i lo dit Andreu ab lo dit Jacme Pou anaren-se·n, com fora tornats, lo dit son marit li dix a case d'en Sagué, al qual lo dit Andreu havia a fer una assignació, i tornaren, a cap de stone, ensemps, e axí abdós jugaren fins que los traginers se·n anaren en ciutat i lavors lexaren de jugar, i lo dit en Pou anà-sse·n colgar i lo dit son marit colgà·s. I àls dix no saber.

Interrogada, si lo dit son marit isqué de casa d'aquesta despuys que lo dit en Pou se·n fo anat, i dix que no, sinó per pixar, que ella sàpia, car, com vench el matí, hora de misse matinal, ella testimoni lo veé levar del lit. Interrogada, si ella testimoni se despertà neguna hora de la nit, despuys que lo dit Andreu se colgàs, com lo dit en Pou se·n fo anat i dix que no jamés, car vespre se era colgada i havia son, fins hora de la missa del jorn, que lo dit Andreu son marit matex la despertà. I àls, dix no saber. ANDREU, saig de la cort de Luchmaior, [...] dix res no saber. Interrogat, si ell testimoni sab qui ha furtada la dita roba de na Maria, muller d'aquest, e dix que no verament. Interrogat, aquest testimoni, si sabia quina roba tenia na Maria, se muller, dins lo artibanch (quan) le hi han furtada de case del celler de l'alberch d'en Forsimanya, i dix que no, sinó una cota de se muller i un artibanch. Interrogat, digmenge prop passat, on sopà ell testimoni, i dix que en casa de na Maria, se muller, d'una botifarra. Interrogat, quina hora, a son parer, i dix que entorn el seny del pardó. Interrogat, si ell testimoni aprés que hac sopat sortí de case, i dix que no s'era partit nulla hora, més que, en enfosquir, vengueren en case d'aquest testimoni en Jacme Pou, texidor, e un fill d'en Gabriel Company e volien jugar a nayips e aquest dix al dit Jacme company que no volia jugar ab ell que masse na savia, e, lavors, aquest testimoni isqué·s de casa i anà-sse·n ab los dessús anomenats Jacme Pou e Jacme Company e, axí ensemps, anaren fins al cantó de la dona Saguina e, com fóran aquí, lo dit Jacme Company se partí de éls i sa anà vers la plassa i aquest testimoni i lo dit en Pou qui l'acompanyà, anà-sse·n a case d'en Pere Sagueres, per fer-li una intimació d'una tala que havia feta. E, feta la dita intimació per lo dit aquest testimoni, endós ensemps, tornaren-se·n a case d'aquest testimoni i aquí jugaren a naips, abdosos, fins hora de matines. E com vench hora de matines, ells se laxaren de jugar i lo dit en Pou anà·s colgar i el testimoni, axí mateix, colgà·s ab se muller. I àls no fo. Interrogat, si, aprés que en Pou se·n fo anat, aquest testimoni se levà del lit, ne isqué dafora, dix que no, fins al matí, que vench una filla de na Maria, muller d'aquest testimoni, fillastre d'aquest testimoni, plorant e dient que la roba de na Maria, que stava en lo alberch de madona Forcimanya, havían furtada, i aquest, lavors, lavà·s i ell testimoni i se muller anaren-hi, i trobaren de fet que stava en veritat que havien furtada la dita roba. I àls, dix no saber. E lo dit die matex, LO DIT BATLE personalment anà ab en Guillermó Mas, Guillermó Salom e Gabriel Company, prohomens per ell preses, a l'alberch o case d'on havían furtada la dita roba e trobà que éran entrats, per l'hort de l'alberch del dit Ferrer Forcimanya, dins lo dit alberch. E per so, com fo dit aquí matex al dit batle, que, petjades havia en un canyís, sembrat de ferrratge, de na Cifra, per on se·n éran anats, segons que aparia, los qui havían furtada la dita roba, lo dit batle, ab los dits prohomens, anà al dit loch, i, vistes les petjades e haüde una spardenya de n'Andreu, saig, la qual mida ab les dites petjades, e atrobà que les dites petjades éran, apunt, apunt, de la forma de la dita sperdenya, segons clarament se mostrava, e axí mateix que en loch per on éran entrats dins lo hort de l'alberch del dit Ferrer Forsimanya, sobre la paret en una penya aspre, haguessen atrobats pèls de roba de lana, axí com havien frotat per la paret, i lo dit batle près los dits pèls i mostrà aquells a·n Bernat Ferrer, sastre, i P. Bruguera, capdeguayta, lo qual era en la parròquia, e haüts per lo dit batle dels pèls de unes calses les quals n'Andreu, saig, calsava, burallasses, e provats e mirats e cotajats los dits pèls per ells, concordàran que, verament, lo pel, per lo dit batle primerament mostrat i atrobat en la paret del dit, era del pel de les calses del dit Andreu, segons lur vijares. MARCH, catiu d'en Ferrer Forcimanya, habitador de la parròquia de Luchmaior [...] dix es no saber. Interrogat, si sab qui ha furtada la roba de na Maria, muller d'Andreu saig, dix que no. Interrogat, on sopà ell testimoni, digmenge vespre, dix que a case de son senyor.

Interrogat, si ell testimoni, dit die de digmenge passat, fo en Luchmaior dins la vila, dix que hoc, que begué en la taverne de n'Antoni Riera, e, com hac begut, ell testimoni vench a la plasse i trobà en Johan Trobat, lo qual li deu diners i dix-li: —Sènyer en Trobat, perquè no·m dau diners? I lo dit [...] Trobat dix-li que no n'havia fins que vengués lo bestiar, e lo dit en Trobat dix-li que se·n anàssen, que ell anava verç l'alqueria de son senyor. E aquest testimoni, ab una torta de cera, que li havia costat ·X· diners de case del spaciaire, en la mà, anà-sse·n ab lo dit en Trobat fins un torrent de les Teringades, on trobà los bous de son senyor. E aquí lo dit en Trobat se·n anà i aquest testimoni amanà los bous a case de son senyor i donà·ls paya, encara que havían a passar prop d'una hora. I aquest, lavors, com hac donada palla als bous, anà-sse·n parlar ab la muller d'en Johan Gibert i, com vench hora de sopar, que ja era foscant, aquest se·n anà a la case i la dona d'aquest dix-li que sopàs i aquest dix que ell havia begut vi a Luchmaior i despuys havia beguda aygo de sisterne derrera i havia-li fet mal i no volia sopar, més aquest tantost anà a la payisse dormir. E com lo senyor d'aquest hac sopat, vench a la payisse on aquest geya i cridà·l que donàs paya al bestiar. I aquest, lavòs, donà·l-se i el senyor anà·s colgar i aquest tornà en la payisse i no n'isqué fins l'endemà, per lo matí, que·s levà per anar laurar, que son senyor lo despertà. Interrogat, com sap que hàian furtada la roba de na Maria, i dix que diluns, ja gran die, vench a l'alqueria del senyor d'aquest na Nicholava, filla de na Maria, i dix al senyor d'aquest que se roba de se mara havían furtada de l'alberch i son senyor tantost hi anà. I àls dix no saber. Interrogat, si aquest jagué tot sol, i dix que hoc. Interrogat, que féu la torta, i dix que a la dona d'aquest la donà, com fo a l'alqueria, que la y estojàs. Interrogat, per què la havia comprada, i dix que per so com volia vetlar en la nit de Nadal a la asglèya i volia-la cremar, e encara la té la dita dona d'aquest, estojada. FERRER FORCIMANYA, habitador de la parròquia de Lucmaior [...] dix res no saber sinó que, diluns prop passat, aquest laurava, i vench a l'alqueria d'aquest testimoni una filla de na Maria diguent que roba havien robada de l'alberch d'aquest testimoni i aquest tantost anà a Luchmaior. Interrogat, March, catiu d'aquest testimoni, si sopà digmenge vespre en case d'aquest, i dix que hoc. Interrogat, on jagué, i dix que en case sua. Interrogat, si ell testimoni ab què la dita nit lo dit March se partís de case sua, dix que no, cor no era trampat segons deia, car com ell testimoni volch sopar, el catiu no volia sopar ans se complanyia i deia que no era sà i aquest testimoni pensà·s que fos enbriach, per ço com era stat a Luchmaior; no se·n curà, sinó que com ell testimoni hac sopat, i se volia colgar, com aquest estava ab les sabates en los peus, que ja s'era descalsat, anà-sse·n a le payisse, on lo dit March jayia, i cridà·l que aportàs paya a les bèsties i lo dit March tantost aportà una sàrria i donà palla a les dites bèsties i lo dit testimoni anà·s colgar i lexà lo dit catiu en la payisse. Interrrogat, quina hora era com lo dit March donà la palla a les dites bèsties, i dix que entorn dues o tres hores de nit, car com aquest testimoni se isqué a sopar ja era foscant i stigué molt sobre taula: axí bé·s pensa més prop era de tres hores que no de dues. Interrogat, si ell testimoni, per lo matí, atrobà lo dit March, catiu seu, en l'alqueria, i dix que hoc. Interrogat, quina hora era com ell testimoni lo despertà, i dix que havien a passar bones quatre hores de nit i lo dit March féu foch i stech aquí fins que fo jorn, que anà laurar. I àls dix no saber. Interrogat, lo dit catiu quines robes ha i de quina color, i dix que de blanquet, totes. Interrogat, si ha calses, ne altres robes d'altre color, dix que no. JACME POU, texidor, habitador de la parròquia de Luchmaior, [...] Interrogat si ell testimoni, digmenge de nits, jugà a naips ab en Andreu saig, i dix que hoc.

Interrogat, fins quina hora de nit jugà ab ell, e dix que fins passada mitja nit, car ell testimoni, com hac sopat en case sua, bé fo entorn una hora de nit, e, havent sopat, anà-sse·n a casa del dit Andreu e trobà·l que sopava ab na Maria, se muller, e dix-los: —Encara sopau? I lo dit Andreu respòs: —Germà, un pollastra havem menjat farcit, ab pler. I aquest testimoni dix al dit Andreu: —I donchs jugarem? I lo dit Andreu respòs: —Tercer hauríem master. I parlant axí, vench en Jacme Company, fill d'en Gabriel Company. E lo dit Andreu hac ja sopat, e tots tres, isqueren de case del dit Andreu, per so com lo dit Andreu deia que havia anar a case d'en Sagueres per a dur-li una corretge que tenia en la mà, que deia que era penyora, e anaren-se·n ensemps fins al cantó de la dona Saguina, e aquí aquest testimoni dix: —Donchs, no jugarem? I lo dit Andreu colpajà·l. I aquest testimoni, tantost entès que lo dit Andreu no volia que lo dit Jacme Company hi jugàs, i aquest lavors dix: —Donchs, anem-nos colgar! I lo dit Jacme Company anà-sse·n. I aquest testimoni ab lo dit Andreu anà a case del dit Sagueres i entrà dins i puys vench lo dit Andreu, quaix tantost a aquest, i abdós anaren-se·n en case del dit Andreu i aquí jugaren abdós fins tocada hora de mitja nit, que no·s pense que haguessen a passat de quatre en cinc hores de nit al punt des que·s lexaren de jugar fins al jorn. E aquest Andreu anà·s colgar i lo dit testimoni anà·s en casa sua. I àls dix no saber. Interrogat, [quin] [temps] [...] aquest testimoni ab lo dit Andreu foren al cantó d'en Miquel Catany, i dix que entorn una hora i mitja. Interrogat, si lo dit Andreu jamés dementre jugaven abdós, isqué fora de case sua, i dix que no, sinó per pixar, que aquest isqué ab lo dit Andreu, entorn hora de mitja nit. Interrogat, si ell sab que el dit Andreu isqués de case aprés que aquest testimoni se·n fo anat, i dix que no. Interrogat, si na Maria, muller del dit Andreu, hi era com ells jugaven, dix que hoc. Interrogat, si la dita Maria vetlava ab ells o era colgada i dix que molt vetlà ab ells, mes que colgada era com ell se·n anà, mes no dormia, que ans se baraylava ab son marit, per so com aquest testimoni li havia guanyats sis sous, i deia a aquest que a mal guany en case sua li venia guanyar los diners. I àls dix no saber. LA DONA ANTONIA, MULLER DEL PROHOM EN FERRER FORCIMANYA, habitador de Lluchmaior [...] dix [...] que, digmenge nit, ella testimoni dormia en case sua i entorn hora de mitja nit o poch més, car ella testimoni ja havia dormit un bon son, ella testimoni se despertà i sentí colpajar, un colpajar fort baix, e aquesta testimoni elsàs sobre lo lit i, pensant-se que fos cà que volgués entrar o axir de l'alberch i que gratàs a les portes, tornà dormir. I ella contínuament sentia lo colpajar i ella pur, adés adés, se alsava per escoltar i axí com escoltava ella sentí lo colp pus luny e i fo que, en lo comensament, obrien un cofra qui està en la entrada de l'alberch i del qual tragueren entorn una libra de carn salada i una fogassa de formatja i puys obriren la case del celler, qui és pus luny de la cambra on stava la roba de na Maria, la qual furtaren, i aquest lavors pensàs que fos en la [...] e pus no sentí lo picar i pensàs que, si fos cà, que se·n fos anat, i tornà·s a dormir i no curà d'àls. I dormí aquesta testimoni un altre son i com se despertà fo ja alba, car ella oí, en la carrera, gent que volien anar laurar, car sentí traura una reya, e aquesta lavors cridà una infanta qui era ab ella, filla de na Maria, dient-li que·s lavàs, que jorn era i matarien lo cà qui feia ramor en l'alberch, si cas era que hi fos. E la dita fadrina lavàs i volch obrir la porta de la cambre [...] i lo forellat fo-los stat mès demunt. I la dita fadrina dix a aquesta que lo forellat no era a la porta i aquesta lavors sabent que negú no sia entrat en lo dit alberch sinó ella, tant tost pensàs que ladres ho haguessen fet, anant-hi lo cor a la remor que havia sentit en la nit i comensa a cridar "Via fora". I la dona Font, qui stà denant lo seu alberch, oí-ho i entraren per les parets d'en Bernat i obrien-li la porta i aquesta isqué de la cambra i anà a la casa on la dita Maria tenia la sua roba. I aquesta trobà que hagueren ubert lo artibanch de la dita Maria i eren-se aportada tota la sua roba e lo que havia en una caxeta e una samarra nova que havien presa d'aquesta testimoni que stava en un [...] del porxo de l'alberch e un barragà listat qui stava desobre un lit i uns tovallons larchs i uns altres de mitja cana.

Interrogada, si sab qui ha furtada la dita roba dix que no, si donchs n'Andreu, marit de la dita Maria. Interrogada per què se pensa que lo dit Andreu la haia furtada, i dix que per so com lo dit Andreu [...] davant aquesta deia a la dita Maria que tornàs la roba [...] que a mala part la y tenia aportada i deia axí matex a aquesta testimoni en so que matàs la dita Maria sinó que se·n stava per honor d'aquesta. Interrogada si, ella sab que nagú sabés la dita roba sinó los dits [...]