[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1407.— Agresión del propietario Ramon Prats a un liberto que
buscaba caracoles en su finca.
JORDI, XARQUES, qui fo catiu d'en Jordi Julià, de la parròquia de Luchmaior [...] dix que ell
testimoni, lo die prop passat que fo diluns, anava en ciutat e mès-sa a cullir caragols, com fo
en la garriga d'en Ramon Prats, e matie
aquest dels dits caragols, vench lo dit Ramon Prats i dix a aquest testimoni què faia.
I aquest testimoni dix-li que cullia caragols. E lo dit Ramon dix, on eren. E aquest dix-li
que en la calsa. I lo dit Ramon dix que li donàs la calsa. I aquest dix que no hu volia fer. I lo dit
Ramon lavors, ab una lansa que aportava, a batallons, donà a aquest un colp en la bras e nafrà-lo
i aquest anà-sse
RAMON PRATS, habitador de la parròquia de Luchmaior, [...] dix [...] que, diluns pus
prop passat, aquest era en la sua alqueria e ja l'any passat lo dit xarquès féu de grans anugs a
aquest, so és que li desfeya parets i bardisses per cercar caragols, i axí mateix, ara, en Jordi no
feia altra.
E aquest testimoni dix-li moltes i diverses voltes que se
seu sinó que ell lo
passats aquest trobà que li havien lavats un parell de pols de la eyra i un poal de la sisterna.
I lo dit xarquès vench, entorn hora de tèrcia, a la dita alqueria d'aquest, e anava entorn de
les gallines i polls que aquest té en la sua alqueria, ab un bastó en la mà, e aquest era dins una
payissa que stibava paya i en Joan Padrina, ciutadà de Mallorques, qui anava per là, cridà
aquest i dix-lo-y. I aquest isqué dafora [...] i lo xarquès, qui tantost que oí parlar lo dit Joan
xarquès dix-li: —Udà! E no t'havia yo fet manament que no m'ig venguesses?
I près-lo per la
mà i dix que lo amanava al batle a Luchmaior.
E lo dit xarquès alsà lo bastó que aportava i volch donar a aquest i aquest près-lo-li i ab una
forque que aportava donà-li dos o tres colps i, a sos vigares, assats farí-lo en lo bras i, ab lo
forchó de la forme, squexà-li lo cuyr del bras i isqué
I àls no fo [...]
1407.— Diferencias de criterio en torno al producto de un
horno de cal.
Die e any dessús scrits fo denunciat an Pere Pons, lochtinent de batle reial en Lluchmajor,
que en Pere Sanoguera, ferrer, de la parròquia de Lluchmajor, no temens Déus, ne la jurisdicció
reial, ans menyspressant aquella, contra empara la qual havia estada feta que no tiràs, ne fes
tirar, e ne venés, ne fes vendre de la cals, la qual lo dit Pere havia en un forn de cals en la
possessió d'en Simon Montanyans, sens licència de la cort, havia tirada o feta tirar la dita
cals, trancant la dita empara.
I com tals coses sien de mal eximpli, etc.
MIQUEL MONTANYANS, de la parròquia de Lucmajor, testimoni jurat, interrogat dir
veritat sobre les coses en la dita denunciació contengudes [...] dix que, a instància d'aquest
testimoni, fo fete per n'Antoni Morató, saig de la cort de Luchmajor, una empara en tota la
cals, la qual en Pere Sanoguera, ferrer, havia en un forn de cals, lo qual era fet en la possessió
d'aquest, per rahó de sinquanta quarteres de cals, que lo dit Pere i sos companyons havían
promeses al pare d'aquest, per loguer del forn, e, axí matex, que volie que li pagassen lenya,
que havien tayada sens licència del dit son pare.
I àls, dix no saber.
Interrogat, si aquest féu scriura la dita empara, dix que hoc.
Interrogat, si aquest sab que lo dit Pere haia feta tirar la dita cals, dix que hoc, tirada l'ha.
I aquest ha vist com l'ha feta tirar, per en Mateu Mas ab lo carro.
MATEU MAS, habitador de la parròquia de Luchmajor, testimoni sitat, jurat i
interrogat dir la veritat, [...] dix [...] que en Pere Noguera, ferrer, vench a aquest testimoni, i
dix que li tiràs cals que lo dit Pere havia, en un forn de cals de la possessió d'en Montanyans,
ab en Pere Rafal, i aquest dix que lo seu carro havia (a) adobar i que n
l'hagués adobat.
I los dits Pere Noguera i Pere Rafal dixeren a aquest que l'adobàs donchs. I l'endemà hac
aquest adobat lo carro, i anà
tiraria la dita cals.
I lo dit Pere dix que hoc.
I aquest dix: —Hoc, més veus per dit vós tenits que
I lo dit Pere dix que hoc,
I aquest anà-sse
I àls, dix no saber.
Interrogat, si aquest sàpia que la dita cals sie d'en Pere Sanoguera, i dix que ans se pense que
sie d'ambdosos los dits Pere Sanoguera i Pere Rafal, pus abdosos li vengueren, segons dit ha.
I àls, dix no saber.
PERE SANOGUERA, habitador de la parròquia de Luchmajor, jurat i interrogat [...] dix
star en veritat que en Pere Rafal tania tirada la sua part de la cals que havia en lo forn de cals i
que aquest no havia tirada gens de la sua part.
Interrogat, qui havia logat en Mateu Mas per tirar de la dita cals, dix que en Pere Rafal.
Interrogat, qui féu lo preu de tiratge de la dita cals, i dix que lo dit Pere ab aquest ensemps.
Interrogat, si lo dit Pere Rafal havia venuda a nagú de la dita cals, dix no saber.
Interrogat, per què aquest no tirava de la sua, dix que no hu vol fer fins que haia pagat lo
forn.
Interrogat, donchs, aquest, per què ha treballat en tirar la dita cals, dix que per so com lo
dit Pere Rafal li retrà los jornals com los haia mester.
PERE RAFAL, de la parròquia de Luchmajor, testimoni jurat i interrogat [...] dix que ell
ha part en lo forn de la cals dessús dit i ha logat en Mateu Mas, carrater, i ha feta tirar, de la
dita cals, dos jorns.
I àls, dix no saber.
Interrogat, si en Pere Noguera, ferrer, ha part en la cals que aquest ha feta tirar, i dix que
no.
Interrogat, qui féu lo preu ab lo dit Mateu Mas, i dix que aquest, ja sie que lo dit Pere
Noguera hi fos ab ell e lo hi haia anat a tirar, per so com aquest testimoni li havia ja ajudat en
certa cantitat de cals, que, ja d'abans, havia tirada, molt ha.
1407.— Cuchilladas de un marido celoso a su mujer.
Die i any dessús scrit, fo denunciat al discret en Vicens Godofré, batle reial de la parròquia
de Luchmaior, que n'Antoni Cardell havia nafrade legament la dona Margarida, muller sua, [...] e
a saber veritat de les dites coses féu la inquisició següent:
ANTONI CARDELL, delat, jurat e interrogat sobre la dita denunciació, dix, sobra
aquella, ésser ver so que an aquella se conté.
Fo demanat, per què nafrà la dita dona, muller sua, i dix que per so com lo havia afrentat e
fetes feynes per què meraxía les nafres per aquest fetes.
Demanat, aquest, del loch i hora de les dites nafres fetes a la sua muller, e dix que era hora
de tèrcia o aquèn entorn, aprés missa dita, sobre taula, aprés dinaren en les cases d'en Bernat
Cardell [...]
MARGARIDA, muller d'en Antoni Cardell, jurada e interrogada, [...] dix que aquesta, lo
die de Sincogema, dinant-se ab son marit delat, Catarina, mare d'aquesta, i la dona Doussa an
l'alberch del hereu d'en Bonanat Cardell, i parlans de les nosses qui novelament éran stades
fetes entre lo dit Bernat Cardell i la filla d'en Miró, e stants sobre taula parlans de les dites
coses, lo dit Antoni Cardell, sense naguna rahó, trasch un punyal, lo qual era sobre la taula, i
nafrà aquesta de diverses colps, so és, a saber, un a la cuxa dreta i dos al costat squerra i tres
colps al [...] i altre al bras dret. I àls dix que no fo [...]
Interrogada sobre la causa, per què lo dit marit seu havia maltractat a aquesta, dix que per
so cor se dupta d'aquesta, so és que ha suspita [...] ab aquesta.
CATARINA, dix [...] (parlant) de les nosses qui novellament éran stades fetes entre
Bernat Cardell, fill d'en Benanat Cardell i la filla d'en Miró de Campos, la dona (Doussa) dix les
paraules següents o semblants: —Oh sènyer n'Antoni, no feyets tan mala cara, ne stàvets trist
lo dia de les nosses (vostres, ne) de les nosses del dit Bernat Cardell, cor bon hom sóts e
sabets fer boneses!
Qui delat, de continent, posà la mà al punyal qui era sobre la taula ab lo qual havían teyada
la carn que havien menjat i ab lo dit punyal vench contra la dita Margarida, muller sua, [...] i
nafrà la dita Margarida.
E aquesta, vesent que lo dit delat axí nafrava la dita muller sua, filla d'aquesta testimoni,
acostà
Finalment que, mentre lo dit delat volch dar un colp al acorador a la dita Margarida, aquesta
testimoni li aferrà al punyal i l'ha nafrada un poch, per lo dit punyal, a la mà.
I àls dix que no fo.
[DOUSSA], muller d'en Guillem Pons [...] dix [...] (que quan) hagueren menjat e assò fo
lo die de Sincogema [...] parlaren [...] de les nosses, les quals éran stades fetes entre en Bernat
Cardell e una filla d'en Miró de Campos e lo dit delat dix les paraules següents o semblants:
—Plàcia a Déu que an tan bona anomenade sia esa, com han totes les Cardelles.
E assò dix de la dita filla d'en Miró, al qual delat aquesta testimoni dix les paraules
següents o semblants: —E donchs, compare, membrets de vostra bonesa!
E encontinent el dit delat qui seya an la dita taula [...] ab un coltell de tay seu mateix, lo qual
tania, dix les paraules: —[...] moroll.
E assò dix de la dita muller sua, e, ab lo dit coltell, dóna
1407.— Tala de un rebaño de ovejas durante la temporada de
siega.
Die i any dessús scrits, fo denunciat al discret en Pere Pons, lochtinent de l'honrat
n'Antoni Mut, batle reial de la parròquia de Luchmaior, que en Pere Contestí, fill d'en Pere
Contestí, no temens Déus, ne la jurisdictió reial, ans menyspresant aquella, havia mesas les
lurs ovelles en la pastura de n'Andreu Noguera i, com lo dit Andreu se volgués amanar les dites
ovelles a la cort o haver panyora del dit Pere, lo dit Pere contrestava liurar-li aquelles e donar-li
panyora, ans, so que és pitjor, és, près péres i arramí-les a aquell Andreu e, acumulant mal a
mal, que jurà leig de Déu, so és, lo cul.
E com tals coses sien de mal aximpli, lo dit batle enquerí d'aquelles en la manera següent:
ANDREU NOGUERA, habitador de la parròquia de Luchmajor, injuriat, testimoni jurat
[...] dix saber que lo die passat, que era diluns, aquest testimoni era en la alquaria d'en Ramon
Julià, que gordava les sues ovelles, i víu que havien meses altres ovelles en unes pastures que
aquest testimoni ha en una sort de terra de la dona Garaula. I aquest testimoni, pensant que fos
bestiar de pessatge, no se moch i, a cap de stona, aquest testimoni anà a monyir i, com hac
monyit, aquest testimoni veé que encara les dites ovelles éran en les dites pastures. E lavors,
aquest, vaent que massa hi estaven, e que les ovelles estaven refermades, partí
alqueria d'en Ramon Julià i féu la via de les dites ovelles.
I, com aquest testimoni hac caminat un poch anant, aquest testimoni víu que Pere, lo fill
d'en Contestí, lo maior, partí de la sagada d'en Jacmet Tomàs i vench i faia la via de les dites
ovelles, ab una lanse en la mà i ve venir les dites ovelles de la pastura corrent i, ab gran
pressa, aquest, corrent vench, i lavors aconseguí lo dit fill d'en Contestí en uns cayrons prop
l'hort d'en Reyal i parà
li donàs panyora de les ovelles, per raó de la dita sua pastura.
I lo dit Pere Contestí dix a aquest que no ho volia fer i com aquest no volgués lexar les
dites ovelles fins hagués la dita panyora, lo fill d'en Contestí près péres en la mà, dient que si
no
que un o altre jorn...
I en aquestes noves vench en Pere Contestí, pare del dit Pere Contestí i donà
lí, per panyora, a aquest.
I aquest près-lo, i laxà anar les ovelles. I, àls, no hi fo.
Interrogat, qui foren presents com lo dit fill d'en Contestí contradeia anar les ovelles o
(dar) panyora, aquest testimoni dix que en Jacme Thomas i en Guillemó Arbona, los quals axí
matex oiren com lo dit Pere jurà lo cul de Déu i dix axí matex "barba merdosa", i "que tot hom
li
Interrogat, si lo dit Pere li tirà péres, ne armes algunes, i dix que no.
Interrogat, si aquest jurà leix de Déu, dix que no.
PERE CONTESTI, fill d'en Pere Contestí, habitador de la parròquia de Lucmaior,
testimoni jurat, delat, interrogat dir veritat [...] dix que diluns pus prop passat, hora de
capvespre, aquest partia de una pastura verç lo rafal d'en Serra, que és del pare d'aquest i venia a
la bassa per abeurar les ovelles, i, anà-les entrar en una sort de la dona Garaula, i, tantost que
aquest fo dins la pastura, aquest veé venir n'Andreu Noguera, i aquest s'era atracat a la segada
d'en Jacme Thomàs i havia presa la faus del dit Jacme Thomàs, que ligava garbes, i aquest per
burla mès-se a sagar garbes ab sa muller del dit Tomàs i un fill d'en Jacme Salom toquava les
ovelles, i aquest, qui víu venir lo dit Andreu Noguera, imaginà
allò venia, i corech i féu passar les dites ovelles com abans pòch i mès-les en un cayró lur,
prop la mostra.
I lo dit Andreu vench i tant tost tirà péres davant les ovelles, que les se
aquest dix que no ho faés que per la sua fe no sabia que fos sua i que, si res li havia fet de
dampnatge, que anà
que havia fet de les dites ovelles. I lo dit Andreu dix: —Per lo cul de Déu, ans les me
I aquest respòs que, per lo cul de Déu, no faria i que se
vullau o no!
I lo dit Andreu les se
volia fer, pus no l'havia près en so del seu.
I en aquest endemig vench lo pare d'aquest i donà panyora
lavors lo dit Andreu anà-sse
Interrogat, si aquest près péres e que les arramís [...] dix que no.
Interrogat, si aquest dix paraules injurioses al dit Andreu, dix que no.
Interrogat, qui hi foren presents a les dites coses, dix que en Jacme Thomas, en Lorens
Despuig i en Mateu Tarragó texidor.
JACME TOMÀS, fill d'en Guillem Thomàs, habitador de la parròquia de Llucmajor
[...] dix que lo die que lo dit Pere Contestí, fill d'en Pere Contestí, mès les ovelles en la
pastura d'en Andreu Noguera, aquest testimoni, ab se muller, sagava en un seu blat, i, cap
vespre, vench lo dit Pere Contestí, ab ses ovelles, prop la saguada d'aquest, en la dita pastura
d'en Noguera, i vench a aquest i demanà una faus, i près la faus d'aquest, i mès-se a saguar i un
fill d'en Salom assegurava i regordava les ovelles i, cap d'estona, aquest víu que lo dit Pere
correch i demanà a aquest on era lo glavi, i aquest testimoni anà-sse
i anà-sse
ovelles de la dita pastura i passà-les pus anant i aquest veé que los dits Andreu Noguera i Pere
Contestí se barrajaven del bestiar, i, aquest, pensant-se triassen qualche ovella, no se
fins que la muller d'aquest dix-li que barallaven-se i aquest lavors vench-hi i lavors ja hi fo
primer en Pere Contestí lo prom, aquest, com fo allà, mès-se en lo mig, i dix que se
i que lexàs les ovelles, a lo dit Andreu, que prou hi havia testimonis. I lo dit Andreu dix que
no
dit Andreu i lo dit Andreu anà-sse
GUILLEM ARBONA, habitador de la parròquia de Luchmajor [...] dix [...] que el
testimoni, lo jorn que en Pere Contestí mès les sues ovelles en la pastura d'en Andreu Noguera,
tirava garbes a la sua era, i veé venir lo dit Pere Contestí, devers lo rafal d'en Serra, que faia la
via de la sort de la dona Gueraula, la pastura de la qual és del dit Andreu Noguera. I com lo dit
Pere Contestí fo en la dita pastura, aturà
blat, i les ovelles esteneren-se per la dita pastura i un infant, lo qual dit testimoni no conech,
regordava-les.
I, a cap d'estona, aquest testimoni víu venir corrent n'Andreu Noguera, de la alqueria d'en
Ramon Julià, i aquest testimoni tantost pensà
aquest veé que lo dit Pere Contestí lensà la faus ab què sagava i, corrent ab
ovelles de la dita pastura i mès-les en uns rostolls, pres dels horts, e, com lo dit Andreu
Noguera fo atés a les dites ovelles, el testimoni víu que havían noves los dits Pere i Andreu
aquest, tement que no—I tan mal dia,
n'Andreu, lexau anar les ovelles!
I lo dit Andreu dix que ans li dava panyora o amanava lo bestiar a la cort. I lo dit Pere dix
que ja hi havia prou testimonis que ho havien vist.
I lo dit Andreu dix que ans hauria panyora o se
no les se
E, en aquest endamig, vench en Pere Contestí, prohom i donà una panyora al dit Andreu. I
àls no fo.
1407.— Descripción del acorralamiento de una piara de cerdos
en la alquería de Llobets y sus secuelas.
PERICÓ LOBET, delat, jurat i interrogat, dix sobre aquella denunciació, res no saber.
Fou demanat, on era aquest lo die de digous prop passat, i dix que en la possessió de sos
frares.
Interrogat, si aquest encorrelà dit die los porcs del dit Pere Ferrer, i dix que no los
encorralà, mes dix que
ve que un fiyl d'en Arnau Catany, per nom Pere, los trasch de la rota i mès-los al corral del dit
Bernat Lobet, frare d'aquest.
Interrogat, si sap qui ha nafrats los dits porcs, i dix que no.
Interrogat, si quant aquest ve los dits porcs en la rota de son germà (axí com dit ha), ve
aquellas nafras, i dix que no, per so cor era lavors luny, bé
BERNAT LOBET, delat, jurat i interrogat, [...] dix no res saber, ans les coses contra
aquest denunciades, de tot, nega.
Fo interrogat, si aquest encorralà los dits porcs, lo dit die de digous prop passat, i dix que
no, mes que és ver que en Pericó Catany, en lo dit dia de digous, en so d'aquest, encorralà los
dits porcs, per tal com los dits porcs eren en lo blat d'aquest delat.
Fo interrogat, si aquest ve lo dit die dits porcs, i dix que hoc, en lo corral d'aquest, com lo
dit Pericó Catany los hac encorralats.
Interrogat, si aquest ve los dits porcs estans en lo dit corral nafrats, i dix que no.
Fou interrogat, si sap qui ha nafrats lo dits porcs, i dix no saber sinó, tan solament, que
diu que la companya del dit Pere Ferrer los havia acaniçats.
Interrogat, si sap on era lo dit Pere Lobet, frare d'aquest, i dix no saber.
Interrogat, entre quals se diu que la companya del dit Pere Ferrer haguessen nafrats los dits
porcs, i dix que no li recorda.
PERE CATANY, testimoni jurat e interrogat,. [...] dix [...] que lo dit dia de digous
damunt contengut, aquest era pres del pou dels Lobets, e en Pere Lobet, delat, damunt dit,
passant pres d'aquest, dix an aquest que encorralàs los porcs d'en Pere Ferrer, que eren en lo blat
d'en Bernat Lobet.
E lavors, aquest testimoni anà cercar dits porcs e encorralà
devant lo pati del alberch del dit Bernat Lobet. E pres que
del dit Bernat Lobet.
E àls, dix no saber.
Fo interrogat, si aquest ve los dits porcs nafrats al dit corral, ne mentre los menava al dit
corral, i dix que no.
Interrogat, si sap qui ha nafrats los dits porcs, i dix que no. Interrogat, si sap que, mentre
los dits porcs eren en lo dit corral an Pere Lobet, ne Barnat Lobet, fossen lavors en la dita
alqueria, so és en los corrals de la dita alqueria, dix que hoc, que abdosos éran en la dita
alqueria, so és en los corrals de la dita alqueria, untans les oveyes del dit Bernat per que
havien [...]
[...] jurat e interrogat, [...] dix [...] que és ver que aquest, laurant en so del seu, en
Bartomeu [...], saig de la cort reyal de Luchmajor, féu manament en aquest que
aquest, dexats los bous ab què laurava, seguí lo dit saig. E abdosos, ab un catiu d'en Pere Ferrer,
per nom Toder, anaren-se
E, com foren pres de les cases de la dita alqueria, lo dit saig interrogà lo dit catiu d'on
havia trets los dits porcs, i que anàs dretament al corral d'on los havia trets. I lo dit catiu anà
dretament en un corral qui és devant lo pati del dit Bernat Lobet, dient: —D'aquest corral los hé
trets.
E entrants, tots ensemps, en la dita cova o corral damunt dit, lo dit catiu ensenyà en aquest
i al dit saig alguna poqua de sanch qui era dins la dita cova, en la qual foren mesos los dits
porcs, sobre péres qui aquí eren.
I àls, dix no saber.
Interrogat, si sap que la dita sanch en la dita cova atrobada, fos dels dits porcs axida, i dix
que no.
Interrogat, si sap qui ha nafrats los dits porcs, i dix que no.
Interrogat, quines nafras havían los dits porcs, i dix que una truga hi havia que havia colp
demunt lo cos, de lansa a son vigarés, i un altre porc que havia al ventre un stoch, no sap si
era de lansa o de dart, i havia quatre qui eren colpats de colp de bastó o de péres.
TODOR, catiu d'en Pere Ferrer, testimoni jurat i interrogat, [...] dix res no saber,
salvant que
dits porcs a la garriga guardans aquels.
E quant fou pres de mig jorn del dit dia, aquest lexà los dits porcs, e anà aplegar bestiar de
son senyor. E quant tornà, aquest no atrobà los dits porcs.
E anà cercans aquells e atrobà en Bernat Lobet, al qual aquest dix, si sabia on eren los dits
porcs. E dix que, al corral seu, éran.
E lavors, aquest anà-sse
Bernat Lobet, a la qual demanà los dits porcs, e la dita dona dix an aquest, mostrant en aquest
una cova en la qual los dits porcs eren, quels se
penyora.
E lavors aquest anà-se
porcs foren fora de la dita cova, aquest testimoni ve los dits porcs, alsguns d'aquells
ranqueyosos, que envides se porien tenir, i d'altres que bé no volien anar, ans se ageyen. E, en
special, ve aquest una truga que havia, la qual era stada sanada no havia gayra, que li havían
oberta la sanadura.
I àls, dix no saber.
Interrogat, qui nafrà los dits porcs, i dix no saber...
1407.— Crónica de un robo casero con nocturnidad y alevosía.
Die e any dessús scrits fo denunciat al discret an Ramon Julià, batle per lo senyor rey en
Luchmaior, que Andreu, saig de la cort, no temens Déus, ne la jurisdicció reyal, ans
menyspresant aquella, era entrat de nits dins lo alberch d'en Ferrer Forcimanya e se
aportades algunes robes, axí com son lensols, unes tovalles, tovallons, fill a rams e
ferradures i una samarra, les quals éran dins un artibanch e éran de Na Maria, muller del dit
Andreu.
Per què lo dit batle per saber la veritat del fet enquerí de les dites coses, en la manera
següent, per tal que sia trobada la veritat del fet i si serà colpable lo dit Andreu, sia punit.
MARIA, de generació de xarqueses, muller d'Andreu, saig de la cort de Lucmaior [...]
dix, sobre aquelles
que ella testimoni, entorn sinch meses ha passats, que ella testimoni trasch un artibanch de
case sua i aportà
per so com lo dit Andreu se
testimoni, que finalment no se
E aprés seguí
Moyà, senyor de dit Andreu, ans tornà ab aquesta sa muller, e ara, la nit pus passada, de nits,
són entrats dins la casa del celler de l'alberch del dit Ferrer Forsimanya, on aquesta tenia la
dita roba, i han-le-se aportada tota. I àls, dix no saber.
Interogada, quina roba havia en lo dit artibanch que se
cota d'olivereta e divuyt llibres de fil debanat, entre bri e stopa, i, més anant, tres tovayoles
de stopa noves e tres tovayoles de bri, quatre albaneques blanques e una obrada, tres agulles de
perles, dues dotzenes de botons d'argent menuts, redons.
tovayes de taula redona e dos tovallons e un parell de vels de cotó e un sinyell de seda morada
e dos anells d'argent d'aquesta testimoni.
Interrogada, si en lo artibanch, del qual havia treta la dessús dita roba, havia altra roba
menys de la dessús dita, e dix que hoc: una cota de dona de blau de palmella ab vays entorn de
peus ab les mànagues folrades de saya vermella i uns parenostres de lambre.
Interrogada, si ella testimoni ha sospita sobre nagú, e dix que sobra son marit, n'Andreu, i
lo catiu moro d'en Forcimanya.
Interrogada, per què ha sospita sobre lo dit son marit, i dix que, per tal com tot jorn, lo dit
son marit, li deia per què no aportava a case sua lo dit artibanch e la sua roba e que ho
venessen, pus aquesta testimoni no se
fer, que venés lo dit son marit la sua e que bé era la dita roba allà on era, mils que no en case
sua, car, a vagades, ells abdós, marit i muller, se partien de casa de nits i porien-los robar i no
farien alà on stava.
Interrogada, si lo dit son marit sabia i havia vista la roba que aquesta havia, i dix que hoc,
que en preu de son dot la y havia aportat, com lo près per marit.
Interrogada, si alcú altri sabia la rova que aquesta havia en lo dit artibanch sinó ella
testimoni i lo dit son marit, i dix que no altre, sinó la dona Forcimanya, la profembre.
Interrogada, lo dit son marit on jagué la nit que li fo furtada la dita roba, e dix que ab ella
testimoni.
Interrogada, on sopà anit passada lo dit seu marit, e dix que en case sua, d'un pollastre que
havia mort e farcit d'ays ab panses.
Interrogada, quina hora soparen i dix que hora del seny del pardó.
Interrogada, si lo dit marit seu isqué de case aprés que hac sopat o no, i dix que, mentre
sopaven, vench en Jacme Pou e tornà-sse
anà-sse
Interrogada, quina hora se colgà lo dit son marit, i dix que no li recorda, mes que ja se
éran anats los traginers en ciutat.
Interrogada, per què és colgà tan vespre, e dix que lo dit son marit, aquella nit, vench hora
del seny del ladre en casa d'aquesta testimoni, ab en Jacme Pou, texidor, e ab Jacme Company,
fill d'en Gabriel Company, i volien jugar a nayips e lo dit son marit que no volia que lo dit
Jacmet company hi jugàs, per so com conaxia totes les cartes, sinó ell i lo dit en Pou.
E axí, tots tres, isquéran aquella hora de case i lo dit Jacme Company anà-sse
dit Andreu ab lo dit Jacme Pou anaren-se
Sagué, al qual lo dit Andreu havia a fer una assignació, i tornaren, a cap de stone, ensemps, e
axí abdós jugaren fins que los traginers se
en Pou anà-sse
Interrogada, si lo dit son marit isqué de casa d'aquesta despuys que lo dit en Pou se
anat, i dix que no, sinó per pixar, que ella sàpia, car, com vench el matí, hora de misse
matinal, ella testimoni lo veé levar del lit.
Interrogada, si ella testimoni se despertà neguna hora de la nit, despuys que lo dit Andreu
se colgàs, com lo dit en Pou se
son, fins hora de la missa del jorn, que lo dit Andreu son marit matex la despertà. I àls, dix no
saber.
ANDREU, saig de la cort de Luchmaior, [...] dix res no saber.
Interrogat, si ell testimoni sab qui ha furtada la dita roba de na Maria, muller d'aquest, e
dix que no verament.
Interrogat, aquest testimoni, si sabia quina roba tenia na Maria, se muller, dins lo
artibanch (quan) le hi han furtada de case del celler de l'alberch d'en Forsimanya, i dix que no,
sinó una cota de se muller i un artibanch.
Interrogat, digmenge prop passat, on sopà ell testimoni, i dix que en casa de na Maria, se
muller, d'una botifarra.
Interrogat, quina hora, a son parer, i dix que entorn el seny del pardó.
Interrogat, si ell testimoni aprés que hac sopat sortí de case, i dix que no s'era partit nulla
hora, més que, en enfosquir, vengueren en case d'aquest testimoni en Jacme Pou, texidor, e un
fill d'en Gabriel Company e volien jugar a nayips e aquest dix al dit Jacme company que no
volia jugar ab ell que masse na savia, e, lavors, aquest testimoni isqué
los dessús anomenats Jacme Pou e Jacme Company e, axí ensemps, anaren fins al cantó de la
dona Saguina e, com fóran aquí, lo dit Jacme Company se partí de éls i sa anà vers la plassa i
aquest testimoni i lo dit en Pou qui l'acompanyà, anà-sse
una intimació d'una tala que havia feta. E, feta la dita intimació per lo dit aquest testimoni,
endós ensemps, tornaren-se
hora de matines.
E com vench hora de matines, ells se laxaren de jugar i lo dit en Pou anà
testimoni, axí mateix, colgà
Interrogat, si, aprés que en Pou se
dafora, dix que no, fins al matí, que vench una filla de na Maria, muller d'aquest testimoni,
fillastre d'aquest testimoni, plorant e dient que la roba de na Maria, que stava en lo alberch de
madona Forcimanya, havían furtada, i aquest, lavors, lavà
i trobaren de fet que stava en veritat que havien furtada la dita roba. I àls, dix no saber.
E lo dit die matex, LO DIT BATLE personalment anà ab en Guillermó Mas, Guillermó Salom e
Gabriel Company, prohomens per ell preses, a l'alberch o case d'on havían furtada la dita roba
e trobà que éran entrats, per l'hort de l'alberch del dit Ferrer Forcimanya, dins lo dit alberch.
E per so, com fo dit aquí matex al dit batle, que, petjades havia en un canyís, sembrat de
ferrratge, de na Cifra, per on se
roba, lo dit batle, ab los dits prohomens, anà al dit loch, i, vistes les petjades e haüde una
spardenya de n'Andreu, saig, la qual mida ab les dites petjades, e atrobà que les dites petjades
éran, apunt, apunt, de la forma de la dita sperdenya, segons clarament se mostrava, e axí
mateix que en loch per on éran entrats dins lo hort de l'alberch del dit Ferrer Forsimanya,
sobre la paret en una penya aspre, haguessen atrobats pèls de roba de lana, axí com havien
frotat per la paret, i lo dit batle près los dits pèls i mostrà aquells a
Bruguera, capdeguayta, lo qual era en la parròquia, e haüts per lo dit batle dels pèls de unes
calses les quals n'Andreu, saig, calsava, burallasses, e provats e mirats e cotajats los dits pèls
per ells, concordàran que, verament, lo pel, per lo dit batle primerament mostrat i atrobat en
la paret del dit, era del pel de les calses del dit Andreu, segons lur vijares.
MARCH, catiu d'en Ferrer Forcimanya, habitador de la parròquia de Luchmaior [...] dix
es no saber. Interrogat, si sab qui ha furtada la roba de na Maria, muller d'Andreu saig, dix que
no.
Interrogat, on sopà ell testimoni, digmenge vespre, dix que a case de son senyor.
Interrogat, si ell testimoni, dit die de digmenge passat, fo en Luchmaior dins la vila, dix
que hoc, que begué en la taverne de n'Antoni Riera, e, com hac begut, ell testimoni vench a la
plasse i trobà en Johan Trobat, lo qual li deu diners i dix-li: —Sènyer en Trobat, perquè no
I lo dit [...] Trobat dix-li que no n'havia fins que vengués lo bestiar, e lo dit en
dau diners?
Trobat dix-li que se
ab una torta de cera, que li havia costat
dit en Trobat fins un torrent de les Teringades, on trobà los bous de son senyor. E aquí lo dit en
Trobat se
que havían a passar prop d'una hora. I aquest, lavors, com hac donada palla als bous, anà-sse
parlar ab la muller d'en Johan Gibert i, com vench hora de sopar, que ja era foscant, aquest se
anà a la case i la dona d'aquest dix-li que sopàs i aquest dix que ell havia begut vi a Luchmaior i
despuys havia beguda aygo de sisterne derrera i havia-li fet mal i no volia sopar, més aquest
tantost anà a la payisse dormir.
E com lo senyor d'aquest hac sopat, vench a la payisse on aquest geya i cridà
paya al bestiar. I aquest, lavòs, donà
no n'isqué fins l'endemà, per lo matí, que
Interrogat, com sap que hàian furtada la roba de na Maria, i dix que diluns, ja gran die,
vench a l'alqueria del senyor d'aquest na Nicholava, filla de na Maria, i dix al senyor d'aquest
que se roba de se mara havían furtada de l'alberch i son senyor tantost hi anà. I àls dix no
saber.
Interrogat, si aquest jagué tot sol, i dix que hoc.
Interrogat, que féu la torta, i dix que a la dona d'aquest la donà, com fo a l'alqueria, que la y
estojàs.
Interrogat, per què la havia comprada, i dix que per so com volia vetlar en la nit de Nadal a
la asglèya i volia-la cremar, e encara la té la dita dona d'aquest, estojada.
FERRER FORCIMANYA, habitador de la parròquia de Lucmaior [...] dix res no saber
sinó que, diluns prop passat, aquest laurava, i vench a l'alqueria d'aquest testimoni una filla de
na Maria diguent que roba havien robada de l'alberch d'aquest testimoni i aquest tantost anà a
Luchmaior.
Interrogat, March, catiu d'aquest testimoni, si sopà digmenge vespre en case d'aquest, i
dix que hoc.
Interrogat, on jagué, i dix que en case sua.
Interrogat, si ell testimoni ab què la dita nit lo dit March se partís de case sua, dix que no,
cor no era trampat segons deia, car com ell testimoni volch sopar, el catiu no volia sopar ans
se complanyia i deia que no era sà i aquest testimoni pensà
stat a Luchmaior; no se
aquest estava ab les sabates en los peus, que ja s'era descalsat, anà-sse
March jayia, i cridà
donà palla a les dites bèsties i lo dit testimoni anà
Interrrogat, quina hora era com lo dit March donà la palla a les dites bèsties, i dix que entorn
dues o tres hores de nit, car com aquest testimoni se isqué a sopar ja era foscant i stigué
molt sobre taula: axí bé
Interrogat, si ell testimoni, per lo matí, atrobà lo dit March, catiu seu, en l'alqueria, i dix
que hoc.
Interrogat, quina hora era com ell testimoni lo despertà, i dix que havien a passar bones
quatre hores de nit i lo dit March féu foch i stech aquí fins que fo jorn, que anà laurar. I àls dix
no saber.
Interrogat, lo dit catiu quines robes ha i de quina color, i dix que de blanquet, totes.
Interrogat, si ha calses, ne altres robes d'altre color, dix que no.
JACME POU, texidor, habitador de la parròquia de Luchmaior, [...]
Interrogat si ell testimoni, digmenge de nits, jugà a naips ab en Andreu saig, i dix que
hoc.
Interrogat, fins quina hora de nit jugà ab ell, e dix que fins passada mitja nit, car ell
testimoni, com hac sopat en case sua, bé fo entorn una hora de nit, e, havent sopat, anà-sse
a casa del dit Andreu e trobà—Encara sopau?
I lo dit Andreu respòs: —Germà, un pollastra havem menjat farcit, ab pler.
I aquest testimoni dix al dit Andreu: —I donchs jugarem?
I lo dit Andreu respòs: —Tercer hauríem master.
I parlant axí, vench en Jacme Company, fill d'en Gabriel Company.
E lo dit Andreu hac ja sopat, e tots tres, isqueren de case del dit Andreu, per so com lo dit
Andreu deia que havia anar a case d'en Sagueres per a dur-li una corretge que tenia en la mà, que
deia que era penyora, e anaren-se
testimoni dix: —Donchs, no jugarem?
I lo dit Andreu colpajà
dit Jacme Company hi jugàs, i aquest lavors dix: —Donchs, anem-nos colgar!
I lo dit Jacme Company anà-sse
Sagueres i entrà dins i puys vench lo dit Andreu, quaix tantost a aquest, i abdós anaren-se
case del dit Andreu i aquí jugaren abdós fins tocada hora de mitja nit, que no
haguessen a passat de quatre en cinc hores de nit al punt des que
E aquest Andreu anà
Interrogat,
Catany, i dix que entorn una hora i mitja.
Interrogat, si lo dit Andreu jamés dementre jugaven abdós, isqué fora de case sua, i dix que
no, sinó per pixar, que aquest isqué ab lo dit Andreu, entorn hora de mitja nit.
Interrogat, si ell sab que el dit Andreu isqués de case aprés que aquest testimoni se
anat, i dix que no.
Interrogat, si na Maria, muller del dit Andreu, hi era com ells jugaven, dix que hoc.
Interrogat, si la dita Maria vetlava ab ells o era colgada i dix que molt vetlà ab ells, mes
que colgada era com ell se
com aquest testimoni li havia guanyats sis sous, i deia a aquest que a mal guany en case sua li
venia guanyar los diners. I àls dix no saber.
LA DONA ANTONIA, MULLER DEL PROHOM EN FERRER FORCIMANYA, habitador de
Lluchmaior [...] dix [...] que, digmenge nit, ella testimoni dormia en case sua i entorn hora de
mitja nit o poch més, car ella testimoni ja havia dormit un bon son, ella testimoni se despertà
i sentí colpajar, un colpajar fort baix, e aquesta testimoni elsàs sobre lo lit i, pensant-se que
fos cà que volgués entrar o axir de l'alberch i que gratàs a les portes, tornà dormir. I ella
contínuament sentia lo colpajar i ella pur, adés adés, se alsava per escoltar i axí com escoltava
ella sentí lo colp pus luny e i fo que, en lo comensament, obrien un cofra qui està en la entrada
de l'alberch i del qual tragueren entorn una libra de carn salada i una fogassa de formatja i puys
obriren la case del celler, qui és pus luny de la cambra on stava la roba de na Maria, la qual
furtaren, i aquest lavors pensàs que fos en la [...] e pus no sentí lo picar i pensàs que, si fos
cà, que se
com se despertà fo ja alba, car ella oí, en la carrera, gent que volien anar laurar, car sentí traura
una reya, e aquesta lavors cridà una infanta qui era ab ella, filla de na Maria, dient-li que
lavàs, que jorn era i matarien lo cà qui feia ramor en l'alberch, si cas era que hi fos.
E la dita fadrina lavàs i volch obrir la porta de la cambre [...] i lo forellat fo-los stat mès
demunt. I la dita fadrina dix a aquesta que lo forellat no era a la porta i aquesta lavors sabent
que negú no sia entrat en lo dit alberch sinó ella, tant tost pensàs que ladres ho haguessen fet,
anant-hi lo cor a la remor que havia sentit en la nit i comensa a cridar "Via fora". I la dona
Font, qui stà denant lo seu alberch, oí-ho i entraren per les parets d'en Bernat i obrien-li la
porta i aquesta isqué de la cambra i anà a la casa on la dita Maria tenia la sua roba. I aquesta
trobà que hagueren ubert lo artibanch de la dita Maria i eren-se aportada tota la sua roba e lo
que havia en una caxeta e una samarra nova que havien presa d'aquesta testimoni que stava en
un [...] del porxo de l'alberch e un barragà listat qui stava desobre un lit i uns tovallons larchs
i uns altres de mitja cana.
Interrogada, si sab qui ha furtada la dita roba dix que no, si donchs n'Andreu, marit de la
dita Maria.
Interrogada per què se pensa que lo dit Andreu la haia furtada, i dix que per so com lo dit
Andreu [...] davant aquesta deia a la dita Maria que tornàs la roba [...] que a mala part la y tenia
aportada i deia axí matex a aquesta testimoni
en so que matàs la dita Maria sinó que se
Interrogada si, ella sab que nagú sabés la dita roba sinó los dits [...]