Libre del Mostassaf de Mallorca 12

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] 166. DEL MESURAR DE LES BOTES DEL VIN E DELS MESURADORS DELS OLIS Die sabbati ·IX· januarii anno Domini ·M_o_CCCC_o_LI_o· [A. H. M. Deter. G. G. C. 1451, fol. 4 ý 5. Mallorca, 9 enero 1451.] 1. Item, sobre lo fet del mesurar de les botes del vin fou determinat, que sia foragitat lo dit mesurar, axí corri és stat suplicat, romanent lo ofici de la Vergueta. E del mesurar del oli sia remès als dits honorables Jurats e als dits tres Síndichs.

2. Per virtut de la qual determinació feta sobre lo fet del mesurar de les botes del vin proveiren aprés los dits honorables Jurats, que lo qui té la verga, hage d'aquí avant a mesurar ab la vergueta. E que per cascuna bota de mena hage tansolament de mesurar quatre diners, axí com antigament era acustumat. Los quals hage a pagar lo mercader o venador. E si per ventura serà questió o debat entre lo quint o tavernera e l'altra part sobre la tenor de les dites botes, ladonchs aquelles dites botes hagen esser mesurades ab gerra. Del qual mesurar hage lo dit mesurador quatre diners per bota, los quals hage a pagar aquella part, la qual pretenia la bota esser de major o menor tenor, si per lo dit mesurar de gerra serà atrobat lo contrari. 1. Per virtut de la qual determinació feta sobre lo abús, qui·s fa per los mesuradors en lo mesurar dels olis e en la compra de aquells, axí com per los Defenedors de la Mercaderia és stat suplicat al Gran e General Concell. Los dits honorables Jurats e tres Síndichs dessús, en la dita determinació elegits e anomenats, per la potestat a ells atribuïda e donada sobre açò proveiren que d'aquí avant no sia alcun mesurador d'oli, qui gós comprar en naguna manera oli per sí ne per mercader alcun ni per altre qualsevol persona ni de traginers, per interposada persona fer comprar, ni comprar de aquells oli, encara que lo Mostassaf los ne donàs licència, sots pena de privació de llur ofici. 2. Item, que los mesuradors dels dits olis, ni los compradors de la ajuda de aquells dits olis no puguen ne gosen comprar ne compren los moquims dels olis, qui·s venen en la "plassa del Oli" de la Quartera, ans aquells dits moquims hagen a servir en açò, a qui son diputats a servir, sots la dita pena de privació del ofici. 167. PER LOS MOLINERS O SENYORS DE MOLINS ·XVI· mensis octobris anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_L_o_ primo·. [A H. M. Deter. G. G. C. 1451. fol. 40, Mallorca, 16 octubre 1451.] Item, sobre la proposició feta en lo dit Consell per part dels dits honorables Jurats que, com a audiència e sabuda llur sia pervengut, que com en temps passat per bon e loable custum, los moliners e senyors de molins acustumassen tots vespres, los sachs pesats del blat, que aporten per a molre, metre é estojar en botiga. E ara d'algun temps ensà los dits moliners, abusant, tinguen en lo porxo de la Farina los dits sachs pesats e no pesats, que no s'hi poden contornar ne passejar.

Per tant, per tots del dit Concell, per foragitar e squivar fraus, que en los dits sachs e blat d'aquells fer se porien, fou deliberat e concordat, per profit e utilitat del poble, que sia fet, statuit e ordonat un capítol contenent, que d'aquí avant los moliners o senyors de molins e companyes llurs, de continent que hagen portat lo sach o sachs de forment per a molre e descarregat sots lo dit porxo, ans que vagen ne·s partesquen per altres sachs de forment aportar, pesen e fassen aquells pesar. E als vespres, aquells axí pesats, stugen en lurs botigues, e açò sots certa pena per cascuna vegada, que contrafaran. 168. SOBRE NO JUGARSE A PILOTA A LA LOTJA NOVA [A. M. H. Preg. 1440-52, fol. 29, Mallorca, 11 mayo 1452] Ara ojats què notifica e mana a tothom generalment de qualsevol condició o stament sia lo magnífich mossèn Arnau de Vilademany e de Blanes cavaler, conceller del senyor Rey e per lo dit senyor regent lo ofici de la governació del Regne de Malorques, que, com alscunes persones jugant a pilota e altres jochs, fassen gran enuig als mercaders e altres negociants en la Lotga nova de la Mercaderia. Per tant, lo dit magnífich regent mana que d'aquí avant alcú no gós ne presumesca jugar dins la dita Lotga, així al dit joch de pilota com en altre qualsevol loch, e assò sots pena de cent sols per cascuna vegada, que serà contrafet. E si serà alcú, qui incorrega en la dita pena, e no porà aquella pagar, starà en la presó trenta jorns. Dat en Malorques a ·XI· de maig any ·MCCCCL_dos·. 169. PORTERS DE CIUTAT [A. H. M. Extr. G. G. C. sin foliar. Mallorca, 18 noviembre 1452.] Dissabte, a ·XVIII· del mes de noembre del any ·M_o_CCCCL_dos· los honorables mossèn Pere ça Fortesa misser, Gabriel de Verí doctor en leys e mossèn Joan Lops jurats l'any present de la Ciutat e Regne de Malorques, ensemps ab los honorables mossèn Francesch Burgues cavaler, absent del dit Regne, e mossèn Rafel de Vallmajor, lo qual jau malalt de malaltia. Ab deliberació e concell de moltes notables persones

de la dita ciutat e axí mateix ab deliberació, voluntat, consentiment, auctoritat e licència dels magnífichs e noble mossèn Francí d'Erill capità e mossèn Arnau de Viladamany e de Blanes cavaler, lochtinents generals del molt alt senyor Rey en lo present Regne, e regents la governació del dit Regne, statuiren, provairen e ordonaren, que en cascuna de les portes ubertes de la dita ciutat, so és del Citgar e de sant Antoni, stigan continuadament per custòdia de la dita ciutat quatre persones, so és, dues novament elegidores e conduïdores per los dits honorables Jurats a sou de la dita Universitat, e dues per los compradors o collidors dels drets del quint del vin e de la molige de la dita ciutat a càrrech e sou dels dits compradors e cullidors de les dites ajudes, e per aquells elegidors e conduïdors. Les quals, emperò, sien idònees e suficients a conaguda dels dits honorables Jurats, e ab voluntat e aprovació de aquells. En axí que les dites quatre persones en cascun dels dits portals hagen star e a goytar en la forma en los dejús scrits capítols ordonada. E aquí mateix ab voluntat, concell e auctoritat dels dessús dits. Los dits honorables Jurats elegiren e conduiren per un any propvinent per les dites guaytes, so és, per lo portal del Citgar en Pere Darbre e Gabriel Barrera. E per lo portal de sant Antoni en Blay Trobat e Miquel Corró ab salari de cinquanta libres cascun [...] dels béns e peccúnies de la dita Universitat [...]o dit salari o sou per un any prop següent lo qual [...] comptar a vint del dit present mes de noembre, prometent lo dit salari de cinquanta libres a aquells e a cascun d'aquells pagar o fer pagar de béns de la dita Universitat en la forma e pagues, que los altres salaris de la dita Universitat se acustumen pagar, obligants per açò los béns de la dita Universitat, presents e sdevenidors. Primo, que les dites quatre persones, ço és, les dues per la Ciutat e dues per los compradors dels drets de la dita Universitat en cascun dels dits dos portals uberts ço és de sant Antoni e del Citgar hagen e sien tengudes totes nits star continuadament en les dites portes o dalt en les cases, qui en aquelles són, e les dues persones hagen en cascun portal o en la murada o torres de aquell vetlar e fer bona gayta, e les altres dues poran dormir o reposar, compertint-se entre aquelles la dita gayta de miga nit a miga nit, o axí ccm millor vist los serà, en tal manera que, continuadament e cascuna nit, stiguen en cascun dels dits portals les dites quatre persones e les dues faents gayta. 2. Item, que les dites quatre persones o aldemenys les dues hagen star e fer gayta tots dies e continuadament, en los dits portals, en axí que tots temps se fassa la dita gayta de dia per les dites quatre persones o per tres o al manco per les dues, qui no se·n partesquen, revenint les altres de dia en los dits portals. 3. Item, que les dites quatre persones en cascun dels dits portals hagen e sien tengudes tancar les portes dels dits portals en clau aprés [...]enir aquelles una hora abans del jorn [...]ran, emperò, miraran e descubriran [...]brir si veurien o sentirien gent

suspitosa o [...]osa de suspita, axí de fora com dins la ciutat. E si tal cosa veyen o sentien, que en tal cars sobresegen e cessen obrir les dites portes fins al jorn o fins que hagen denunciat ço, que sentiran als magnífichs Lochtinents reyals o Regents la governació, als quals e als honorables Jurats de la dita Ciutat e Regne sien tenguts denunciar les dites coses o certificar aquells de les coses suspitoses o dampnoses, que veurien o sentirien, e star a llur manament e ordinació. 4. Item, que les dites persones sien tengudes tenir e bé gardar les claus de les dites portes, les quals tenguen aquells, qui són mesos e elets per los dits honorables Jurats e per la Ciutat, e aquelles no puguen comenar ne liurar a alguna altra persona per nagun cars sinó als altres dos, qui hi seran per los dits compradors dels drets, per tancar e obrir les dites portes les hores dessús dites. 5. Item, que aprés, que les dites portes seran tancades, tocades les dites dues hores de la nit, les dites persones no deguen ne gosen aquelles ubrir per negun cars, ne per lexar entrar alguna persona o persones de qualsevol ley, condició, stat o dignitat fossen, fins que aquelles sien ubertes a la una hora passar ans del jorn, sidonchs no·ls era manat, expressament, per los dits Lochtinents reyals o Regents la governació, que ubrissen a algun. Emperò, si algun venia de les parts foranes per algun cars urgent, o fos correu o altra cosa de importància, interroguen aquell per quina causa ve, e si porta letres, prenguent-les per les ferradures de les portes, e lo un dels dits quatre vage de continent als dits Lochtinent o Regents e denuncien-los les dites coses, donant-los les letres, que·ls hauran donades, e tornen-se aprés a les dites portes, e si·ls serà [...] 6. Item, que les dites quatre persones tenguen esment en qua [...] obviaran a tots furts de sclaus e altres companyes, e si troben aquells, entrant ab furts, los pusquin e deguen pendra e metra en lo càrcer o presó reyal. Dimarts a ·XXXI· de juliol any ·MCCCCL_tres· los honrats Jurats de la Universitat de la Ciutat e Regne de Malorques remogueren de la dita custòdia e guayta los dits Blay Trobat e Miquel Corró guaytes del portal de sant Antoni. E en Gabriel Barrera altre de les guaytes del portal del Citjar.

170. MODERACIÓ FETA PER LOS HONORABLES JURATS SOBRE LOS INMODERATS FORS DELS VEXELLS E OBRES DE VIDRE COMÚ E DE SOSA [A. H. M. Extr. lletr. com sin foliar. Mallorca, 27 junio 1453.] Noverint universi, Quod anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_quinquagesimo_tercio·, die videlicet mercurii vicesima septima mensis junii coram nobili et magnificis dominis Francisco de Erillio capitaneo et majordomo et Arnaldo de Viladamany et de Blanes militibus, consiliariis et locumtenent illustrissimi domini nostri Aragonum Regis ac gubernatore Regni Majoricarum et insularum Minoricarum et Evice regentibus, comparuit discretus Petrus Martorell notarius Majoricarum, sindicus et procurator Universitatis et Regni Majoricarum et presentavit eisdem nobili et magnificis dominis locumtenentibus regiis per Petrum Salt notarium et alterum ex scribis Curie Gubernacionis Majoricarum provisionem, ordinacionerii et tatxacionem seriey sequentis. Com, per extirpar diversos abusos e excessos fets e comesos en los dies passats en la present ciutat e Regne per los vidriers venedors dels vexells de vidre e senyors de aquell, venents aquells dits vexells a molts grans e inmoderats fors e açò en gran dan e prejudici de la Universitat e habitadors del present Regne de Malorques, los honorables mossèn Jordi de sent Joan cavaler, misser Bonifaci Morro doctor en decrets, mossèn Joan Fuster, mossèn Berenguer Parera, mossèn Joan de Bas e mossèn Lorens Marsal, jurats l'any present de la Ciutat e Regne de Malorques, hagen fetes dels dits vexells de vidre e fors de aquells les tatxacions e moderacions daval escrites. Primo cascuna pessa de gots de vidre ros e comú de forma major, a raó de tres diners e de forma menor, a raó de dos diners. Item cascuna pessa de brocals comuns, a raó de sis diners. Item cascuna pessa de copes ab peu alt del dit vidre, a raó de deu diners. Item cascuna pessa de orinals, a raó de sis diners, Item cascuna pessa de les copes petites, a raó de quatre diners. Item cascuna pessa de les lantes, a raó de sis diners. Item cascuna pessa dels setrils petits, a raó de tres diners. Item cascuna pessa dels setrils majors, a raó de quatre diners, Item cascuna pessa dels salers, a raó de quatre diners. Item cascuna pessa de les ampolles comunes primes, a raó de cinch diners. Item cascuna pessa de les castanyes comunes primes, a raó de cinch diners.

Item cascuna libra de les ampolles, castanyes e altres vexels grossos e dobles, a raó de onze diners. Item cascuna pessa dels brocals de vidre o de ciricorn dé talla de Barchelona, a raó de dotze diners. Item cascuna pessa de les copes ab peu de canó de vidre de ciricorn, a raó de dotze diners. Item cascuna pessa dels orinals de vidre de ciricorn, a raó de nou diners. Item cascuna pessa de les copes poquetes de vidre de ciricorn, a raó de nou diners. Per tant los dits honorables Jurats per execució e observació de la dita ordinació, migensant auctorització e decret del noble e magnífichs mossèn Franci Derill e Arnau de Viladamany e de Blanes, regents la governació del dit Regne, proveeixen e ordonen, que la dita ordinació e tatxació dels fors dels dits vexells de vidre sia axí per los senyors e obres del dit vidre com per los revenadors e revenadores de aquells dits vexells de vidre segons les tatxacions e fors de aquells dessús mencionades, tenguda e observada. E açò sots pena de tres libres de moneda de Malorques, en la qual encorreran per cascuna vegada, que contrafet serà, aplicadores la terça part al fisch del senyor Rey, e l'altra terça part al honorable Mostassaf de la present ciutat, e l'altra terça part als missatges del dit Mostassaf, de la qual pena volen e ordonen los dits honorables Jurats sia execudor e exigidor lo dit honorable Mostassaf. E ordonen més avant sots la dita pena que totes e sengles persones, qui tenguen vidre per a vendre o hagen aquell acustumat de vendre, degen e hagen e sien tenguts aquel vendre a tota persona, qui comprar ne volrà als dits fors o preus tatxats e moderats, axí com dessús és ordonat, o a menys fors si·s volran. E açò no puxen denegar o recusar en alguna manera, si la dita pena desigen squivar. Franci d'Erill. Arnau de Viladamany e de Blanes. 171. PER LO RETAULE DE PÉRA DE "PASSIÓ YMAGINIS" DE SENT SALVADOR Die veneris ·XII· mensis octobris anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_L_o_tercio· [A. H. M. Extr. llet. com. Papel suelto. Mallorca, 12 octubre 1453.] Los dia e any damunt dits. Com davant los magnífichs Lochtinents generals e Regents la governació, o en persona llur, davant lo honorable micer Jacme Pau doctor en leys, regent la Assessoria de la governació sa entràs, entre en Bartomeu Rabassa texidor de Mallorca de una part, e en Bartomeu Ferrando e Antoni Soler, dos dels jurats de la parròquia

de Falanig de la part altra per raó e occasió com lo dit Bartomeu Rabassa, així com hereu d'en Joan Marsol pintor de Malorques quondam , requeria los dits jurats esser forsats en donar e pagar a aquell en lo dit nom ·XV· libres, a ell degudes, e restants a pagar, per raó de un retaule de péra de "Passió ymaginis," per lo dit quondam Joan Marsol pintat per la capella de sent Salvador de la dita parròquia de Falanig. E los dits jurats afermassen no esser tenguts en alguna quantitat per la dita raó, com les dites quantitats, per lo dit Rabassa demanades, sien stades pagades per lo discret mossèn Jordi Sabet prevere al dit quondam Joan Marsol, damentre vivia. En tant, que lo dit honorable regent la Assessoria, oÿdes les raons, per cascuna de les dites parts allegades, e haüda informació, axí del dit mossèn Jordi Sabet aquí present, lo qual dix, que havia pagades les dites quantitats al dit Joan Marsol, e haüda axí mateix informació, mitgensant jurament evangelical, d'en Andreu Mas, altre dels jurats de la dita parròquia e d'en Guillem Bordoy e d'en Miquel Sabet habitadors de la dita parròquia. Atés que, mitgensant informació verbal dels damunt dits haüda, apar lo dit Joan Marsol haver atorgat davant aquells, haver rebudes les dites ·XV· libres. Per tant et alias sobre la demanda de les dites ·XV· libres per lo dit Bartomeu Rabassa, en lo dit nom feta, imposa a aquell callament perpetual, absolent de la paga de aquelles los dits jurats e Universitat de la dita parròquia. Manant cancel·lar les fermances, per los dits jurats donades al dit Rabassa per raó del dit retaule. Jacobus Pauli. 172. ORDINACIONS DE LA PARRÒQUIA DE FELANIG [A. H. M. Extr. lletr. com. sin foliar. Mallorca, 13 octubre 1453.] Noverint universi. Quod die sabbati tercia decima mensis octobris anno a nativitate Domini ·M_o_CCCCLIII· coram nobili et magnificis dominis Francisco de Erillo capitaneo, majordomo et Arnaldo de Vijademany et de Blanes militibus, consiliariis, et locum tenente generali ac oficium Gubernacionis Majoricarum, Minoricarum et Evice seu in eorum personam coram honorabili Jacobo Pauli legum doctore, assessoriam gubernacionis regentem, comparuit discretus Bartolomeus Ferrando juratus Universitatis de Felanigio et nomine dicte Universitatis presentavit eidem capitula, que sequntur. Com los honorables n'Antoni Soler, Bartomeu Ferrando, Andreu Mas e Miquel Sallit jurats l'any present de Falanig ab lur consell hagen elegits los honrats en Joan Bordoy, Joan Febrer, Cristòfol Alguer e

Bartomeu Vilastar atribuint e donant an aquells plen poder de taxar tots los singulars de la parròquia, ço és, que hagen a plantar tants arbres fruytals com per aquells serà conegut, segons Déu e lurs bones consciències e per profit e utilitat de les dites coses, ordenen los capítols, que·s seguexen. E primerament, que si algú recusarà plantar los arbres, que per los taxadors seran taxats, en aquel cars los jurats puxen fer plantar aquells a cost e messió de aquell. Emperò, sia inscitat lo senyor dels arbres, quina ley de arbres volrà, e si dir no ho volrà, sien plantats a coneguda dels jurats. Jacobus Pauli. 2. Item, que tota bèstia grossa rossinenca, mular, asina e bovina, qui sia atrobada en qualsevulla loch dins les quarterades sens guarda o fermada, que sia tengut lo senyor de aquella bèstia pagar, de dia un sol e de nit dos sols, ensemps ab la tala que feta hauran. Jacobus Pauli. 3. Item, que tota bèstia cabruna, porquina, que sien trobades en les dites quarterades sens guardia o fermades, que pach de dia un sol e de nit dos sols, e més avant tota la tala, que feta hauran. Jacobus Pauli. 4. Item, que si negú serà trobat dins les dites quarterades per aportarse·n de la dita fruyta ab alguna indústria, que pach de dia cinch sols e de nit ·X· sols. Jacobus Pauli. 5. Item, que cascun singular puxa amenar lo bestiar, lo qual serà caygut en ban. 6. Item, que tota bèstia rossinenca, mular, asina, bovina, de lana, cabruna e porquina serà trobada en les dites quarterades, del seny del pardó fins lo sol exit sens fermar, en cars que sia ab guarda pach, ço és, bèstia de lana dos diners, per cascuna bèstia cabruna quatre diners, porquina sis diners per cascuna, e rossí, mul, ase, bou dotze diners per cascuna bèstia e axí mateix tota la tala, que feta hauran. Jacobus Pauli. 7. Item, que negú no gós fer passatge per neguna posessió del dia de sent Miquel avant, sots pena de cinch sols. Emperò, sia facultat a cascú de fer pagar lo dit ban, a qui volran. Jacobus Pauli. 8. Item, que negú no gós anar abeurar neguna bèstia, ço és, rossinenca, mular ne assina sens portar cabestre, sots pena de dos sols. Jacobus Pauli. 9. Item, que negun no gós pasturar neguna de les damunt anomenades bèsties per camins ne cèquies de les damunt dites quarterades sens cabestres, sots pena de un sol. Jacobus Pauli. 10. Item, que tots los béns, que són entesos en les dites quarterades, sien entesos en les alqueries, ço és, en los lochs tancats. Jacobus Pauli. 11. Item, que lo Batle de la dita parròquia no puga remetre los damunt dits bans en neguna manera, ans aquells fassa, de continent, pagar aquells, qui en lo ban seran cayguts. Jacobus Pauli. Quibus oblatis idem honorabilis Jacobus Pauli, visis dictis capitulis signavit manu sua et auctoritzavit illa, prout in fine cujuslibet dictorum capitulorum continetur.

173. LA PEDRA PEL CASTELL NOU DE NÀPOLS [A. H. M. Extr. lletr. com. 1453. Mallorca, 11 diciembre 1453.] De part dels noble e magnifichs mossèn Franci d'Erill capità, majordom e Arnau de Viladamany e de Blanes cavaler, consellers, lochtinents generals del molt alt senyor Rey e regents la governació del Regne de Malorques e de les illes de Manorca e de Eiviça. En dies prop passats considerants que per defecte de naus e altres fustes, que no se trobaven per trametre al sereníssim senyor Rey la pedra, la qual ha mester, li sia tramesa en Nàpols per lo Castell Nou, per la qual cosa fins assí era restat, que la dita pedra no era anada. E d'altra part, veent la gran instància en moltes requisicions e protests fetes per n'Antoni Sagrera, lo qual ha càrrech de la dita pedra. Arribant assí una nau de genovesos, patronejada per Francisco Columbano, entrevinents en açò los magnifichs mossèn Joan Albertí procurador reyal del dit Regne, micer Antoni Zumbo secretari e Joan Margarit scrivà de manament e comissaris del dit senyor, noliejam la dita nau per portar la dita pedra en Nàpols ab certes condicions e pactes, entre les quals li prometen donar e fer donar así docentes libres, de les quals ha donades suficients fermanses de restituir aquelles en cas que la nau per algun cas no arribàs en Nàpols. E més, és stat concertat en certa forma per seguretat del dit Senyor. E jatsia lo dit Procurador reyal hagués abans sa partida dit e promés pagar la dita quantitat al patró de la dita nau o leixar tal orde de pagarse, e fins assí no és stat pagat, per la qual cosa seria deservey del dit Senyor. Per tant, per vostra cautela notificants-vos, les dites coses requirim e manam a vós, honorable en Pere Albertí donzell, lochtinent del dit magnífich mossèn Joan Albertí procurador reyal del dit Regne de Malorques, que liberament deiau liurar e pagar les dites docentes liures al dit patró, cobrant de aquell àpoca "de soluto" e del qual pagament per vostres letres ne avisareu al dit senyor Rey o a son Tresorer en Nàpols, que de aquells ne faça deducció del nòlit, que haurà de haver per la dita pedra. Dat en Malorques a ·XI· de desembre any ·MCCCCLIII·. Franci d'Erill e Arnau de Viladamany e de Blanes.

174. ELECCIÓ DE MOSTASSAF [A. H. M Liber ofic. 1454-67, sin foliar. Mallorca, 23 mayo 1455.] Dissabte, que·s comptava ·XXIII· del mes de maig any mil quatrecents sinquanta sinch, hora de vespres, dalt en la sala del Consell de la Universitat, lo noble e magnifich mossèn Franci d'Erill cavaler, conceller, capità, majordom, lochtinent general del molt alt senyor Rey en los Regne e illes de Malorques, Manorca e Eyvissa e regent lo ofici de la governació del dit Regne de Malorques e los honorables Jurats deval scrits, aplegats al son dit de les batallades del rolotge ensemps ab los Consellers de la Ciutat, que·s seguexen: Mossèn Jacme de Galiana Per lo stament dels Mossèn Huguet Borressa Mercaders Mossèn Antoni Sala Mossèn Francesch Prats Mossèn Francesch Prats Joan Gradolí Mossèn Blay Puig Gabriel Abeyar Joan Loret Concellers per lo bras Militar Pere Segura Guillerm de Puigdorfila Joan Falcó Rodrigo Torrella Antoni Calaf Bernat Togores Guillerm Goxat Per lo stament dels Ciutadans Per lo stament dels Misser Bernat des Cors Manastrals Misser Nicolau Berard Mossèn Blay Puig Misser Rafel Ferrer Gregori Scarp Francesch Morell Gabriel Marí Misser Antoni Sparech Mateu Bosca Rafel Armadans Antoni Carbo Luís Segarra Ramon Vaquer Pere Marí Bernat Steva Joan Spanyol Bernat Oliver G. Ortola Pau Borrell Ajustats e aplegats aquí, axí com dit és, per fer e elegir Mostassaf per la present Ciutat, acustumat de treure e elegir la vigília o nit de Pentecostès segons lo dit Regiment, per regir l'any següent fins l'altra vigília de la dita festa, feren aquí venir e aportar o traure la caxa desus anomenada

e de tres tancadures o claus tancada. E aquella aquí denant nós tots uberta, trasqueren de aquella un sach, apellat "Sach per lo ofici del Mostassaf per lo bras Militar". E novament per lo dit noble e magnífich Lochtinent general habilitat e aquell per lo dit noble Lochtinent general dessagellat e ubert e ben remenat e per un infant de edat de set anys tret de aquel un radolí, e aquell per lo dit Lochtinent ubert, fo hi atrobat scrit lo nom del honorable en Joan Torrella donzell, per Mostassaf. E aprés tret un altre radolí del dit sach per lo dit infant e per lo dit noble Lochtinent ubert, fo hi atrobat lo nom del honorable mossèn Francesch Burgues cavaler, e aprés tret per lo dit infant altre radolí del dit sach, e aquell per lo dit noble Lochtinent ubert. fou hi atrobat scrit lo nom del honorable en Galceran Gener. E aprés més avant tret del dit sach altre radolí e aquell per lo dit noble Lochtinent ubert fou hi atrobat scrit lo nom del honorable mossèn Gabriel de Loscos cavaler. Dels quals quatre, axí per sort exits per ofici del Mostassaf, lo dit noble e magnífich Lochtinent general près de continent lo dit honorable en Joan Torrella de Santa Maria des Camí per Mostassaf per tot l'any següent fins l'altra vigília de Sincogesma sagüent. E lo dit sach de continent tornat segellar, dins mesos los restants trets, qui exits eren, fets tres rodolins, fou messos e tornats dins lo dit sach. E aquell mes e tornat dins la dita caxa, la qual ab les dites tres claus fou tornada tancar e fou restituïda e tornada en son loch, on sol star. E aprés, dimecres a ·XXVIII· del dit mes de maig, any damunt dit ·mil_CCCCL_sinch·, comparech lo dit honorable en Joan Torrella donzell, novament creat Mostassaf per la Ciutat de Malorques ensemps ab tres dels honorables jurats, so és los honorables mossèn Jacme de Galiana donzell, Huc Borressa e Francesch Prats, comparech denant lo dit noble e magnífich Lochtinent general, personalment stant dins en lo pati del Castell reyal de la ciutat de Malorques, denant lo portal de la capella de sent Anna, lo dit honorable Mostassaf, lo qual presta en mans e poder del dit noble Lochtinent general lo jurament de la tenor següent. Vós prometeu e jurau a Déu e als sancts quatre Evangelis per vós tocats en mans e poder del noble e magnífich mossèn Francí d'Erill cavaler, conceller, capità, majordom, lochtinent general del molt alt senyor Rey en los Regne e Illes de Malorques, Manorca e Eyvisa e regent lo ofici de la governació del Regne de Malorques, que bé e leyalment vós haureu en lo regiment del ofici de Mostassaf per tot l'any corrent a honor del senyor Rey e a profit e utilitat de la cosa pública de la present ciutat, dret e justícia de les gents administrant, e tendreu e tenir fereu pesos e messures justes de les coses vendibles. E servareu e servar fereu los capítols del dit ofici. E tendreu Taula e aprés un mes e un dia aprés que sereu exit del dit ofici retreu bon, just, vertader e leyal cornpte al honorable Mestre racional de la Cort del senyor Rey en Malorques. E axí mateix servareu e servar fareu la ordinació, novament feta, sobre lo vestir de les dones e gramalles de dol.

175. DELS FARRERS [A. H. M. Determ. G. G. C. 1454-6. fol. 99. Mallorca, 12 septiembre 1455.] Noverint universi. Quod anno a natívítate Domini ·M_o_CCCC_o_LV_o·, die veneris ·XII· mensis septembris, hora vesperorum, coram honorabili bus Jacobo de Galiana domicello, Antonio Sala, Francisco Prats et Blasio Puig juratis anno presenti Universitatis Civitatis et Regni intus domum dicte Universitatis, personaliter, existentibus, venerunt et comparuerunt Bartolomeus Prats et Guillelmus Company suprapositi oficii Ferrariorum civitatis Majoricarum, et in presencia Joannis Cadonyer et Micaelis Sard virgariorum dictorum honorabilium Juratorum, testium ad hec vocatorum, presentarunt eisdem honorabilibus Juratis, ac legi fecerunt et requisiverunt, que sequuntur. Per tots los Regidors e per Rectors de les policies, qui a ells són comenades, se deu procurar e encertar, que aquelles sien abundades e factils de totes coses, qui necessàries són en aquelles, axí com són de vitualles, ferros, fustams e altres coses, qui són necessàries per sostentació de aquells, e que tots aquells, qui han mester d'aquells, ne puxen haver, specialment de mans de mercaders e no de regaters, e millor les gents e los menestrals faran lurs arts, e no·s deu sostenir que alscuns singulars comprien en gros vitualles alscunes, axí com són blats, legums, vins e altres coses, ne axí matex fustes ne ferros, per so que de aquelles puxen obrar, cascun en son ofici o art. On, com en lo ofici de Mostassaf sia edit e ordonat que negun regater ne altra persona no puxa revendre, comprar ne agaballar alscunes coses, e asò que compraran, hajen a tenir "tres dies" en la "plassa de la Mar," per so que lo poble puxa de les dites coses haver per aquell preu o for, que la dita persona ho haurà comprat, de les quals coses és molt mal abusat en aquest Regne en gran dan e prejudici del poble. E com entre les altres arts e mesters necessaris en aquest Regne e dels pus principals sia lo art dels Farrers, lo qual en les dites coses és molt vexat e perjudicat, com no puxa haver ferro, sinó de mà de regaters a molt més for, que si·l compraven de mercaders. E per utilitat del dit ofici e del públich del. present Regne hajen pensat un capítol, qui serà molt profitós sens dan de alcun ne infàmia, lo qual serà bo esser congregat e ajustat en los capítols del ofici de Mostassaf, lo qual és de la tenor següent: "Item, que tot revenador regater, qui acustum de comprar e revendre, haurà comprat alguna quantitat de ferro o acer o claus o pales de ferro, que d'aquí avant no gós levar de la botiga o loch, on lo

haurà comprat, ans lo haja a lexar estar en aquell loch per tres dies, e a consentir a tot lo ofici dels Farrers, tant com ne volran de les dites coses per semblant preu, que costat hauran, e qui contra farà, per cascuna vegada, que caüt hi serà, pach de ban deu lliures. E que lo corrador hage a denunciar als Sobreposats del dit ofici de Farrers cascuna vegada, que contractat haurà, e de present que lo contracte fet haurà, sots pena de cent sols, pagadors sens neguna gràcia per cascuna vegada, e de les dites coses lo dit honorable Mostassaf, no puxa donar a alcun alcuna licència, ne remetia la dita pena sens voluntat de tots los honorables Jurats del present Regne". E com les dites coses se pertanguen e sien a càrrech de vostre ofici, qui sots protectors e mantenidors del bé públich, per tant, los Sobreposats del dit ofici supliquen e raqueren, ab aquella pus humil reverència que·s pertany a vosaltres, molt honorable mossèn Jacme de Galiana, mossèn Antoni Sala, mossèn Francesch Prats e mossèn Blay Puig jurats l'any present de la dita Universitat, que us plàcia per utilitat del bé públich ordonar e ajustar lo dit capítol ab los altres capítols del ofici de Mostassaf. e aquell fer auctoritzar e loar al molt noble Lochtinent reyal del present Regne. E jatsia les dites coses proceesquen de justícia, emperò los dits suplicants vos ho reputaran a singular gràcia e mercè. 176. PER LOS BOTIGUERS CONTRA LOS CAPSERS A set del mes de noembre del any ·MCCCCLV·. [A. H. M. Determ. G. G. C. 1454-6. fol. 93 v. Mallorca, 7 noviembre 1455.] Item sobre la suplicació presentada e lesta per part dels Botiguers contra los Capsers, qui van per la present ciutat e per les parts foranes. Fou per lo dit General Concell determenat que los dits Capsers no pusquen anar per ciutat ne per les parts foranes ab capses o venderies. Emperò, que los dits Capsers puxen anar e vendre les lurs coses per los mercats e plasses públiques o cases dels hostals de les parts foranes. E que de açò puxen esser fetes ordinacions ab certes penes a conaguda dels honorables Jurats ab dos Síndichs de les parts foranes. II. Item, que negun no puxa tenir botiga, si donchs no és nadiu de la illa present de Malorques. E si és stranyer, que hage muller assí o de la illa, o que la hage amenada e sia legítima muller sua.

177. PER LO MESURAR DE LES BOTES A set del mes de noembre del any ·MCCCCLV· [A. H. M. Determ. G. G. C. 1454-6. fol 93 Mallorca, 7 noviembre 1455] Item fou proposat e dit per lo dit honorable Jurat, que lo ofici de mesurar les botes dels vins strangers prenia e havia salari excessiu. Cor de cascuna bota, que a la mar, feya a un catiu mesurar, prenia e havia lo a qui era dat lo dit ofici dotze diners, e daven al catiu, qui la umplia, dos o quatre diners, per què era massa lo salari excessiu. Sobre la qual proposió fou per lo dit General Consell determinat que aquell, al qual lo dit ofici de mesurar les dites botes dels vins strangers serà donat, hage e sia tengut personalment fer e exercir lo dit ofici, e no per substitut. E que no hage, ne puxa haver ne pendre de salari sinó tansolament sis diners per cascuna bota. E que lo dit ofici se hage a donar a persona, qui sàpia scriure. E que fassa e prest sagrament e homenatge de haver-se en lo exercici del dit ofici bé e leyalment. E que no pendrà més avant dels dits sis diners de mesurar per cascuna bota. 178. CRIDA FETA PER NO ENTRAR EN LA CLOENDA DEL MONESTIR DE LA VERGE MARIA DE JESÚS Die martis ·XXI· marcii anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_LVIII_o· [A. H. M. Extr. G. G. C. 1457-59, sin foliar. Mallorca, 20 marzo 1458.] Retulit et fidem fecit Gabriel Belloch curritor Curiarum Majoricarum fecisse et preconitzasse per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana lo magnífich mossèn Pau Sureda cavaler, conceller del molt alt senyor Rey e lochtinent del molt noble e magnífich mossèn Franci d'Arill cavaler, conceller, capità, majordom e lochtinent

general del dit senyor en los Regne e illes de Malorques, Manorca e Eyvissa e regent lo ofici de la governació del dit Regne. A tothom generalment de qualsevol ley, condició o stament sia, no gós o presumesca entrar dins les bardisses de Nostra Dona dels Angels del monestir de observança del Orde de sant Francesch. sots pena de deu sols a la obra dels murs de la ciutat per la maytat e per l'altra maytat al fisch reyal aplicadors. E si serà persona libera, e pagar no ho porà, starà dins la presó a mercè del dit magnífich Lochtinent. E si serà sclau o sclava e pagar no porà, rebrà en los cancells del honorable Batle de Malorques ·XXV· assots. Dada en Malorques a ·XX· de mars any ·MCCCCLVIII·. 179. AVOLS MIXTURES DE VINS ·XXIX· agost ·MCCCC_sinquanta_nou· [A. H. M. Determ. G. G. C. 1456-60. fol. 132. Mallorca, 29 agosto 1459] Fou proposat per lo dit honorable misser Bonifaci Morro altre dels dits honorables Jurats dient com en los dies prop passats lo honorable en Palay Unis donzell, mostassaf l'any present de la ciutat de Malorques, faent la prova acustumada fer dels vins de les tavernes e cellers de la dita ciutat, seria stat atrobat, que per los taverners o senyors dels dits vins seria stada feta mescla d'aygua e de altres àvols mixtures e vin agra e vins pudrits, de què li ha covengut exequtar molts e diverses dels dits taverners o senyors dels dits vins e vassar o lensar los dits vins. La qual cosa redunda en gran dan e prejudici del dit Regne e destrucció dels cossos del poble, qui aquell beuen sots fiansa, que sien bons e aquells que·s pertanyen. Perquè denunciam al dit Consell sobre assò sia proveït e fets certs capítols e ordinació, en manera que no s'hi fassa tal abús com s'hi fa en les mescles dels dits vins, ne s'hi meta aygua sinó en certa manera, axí com se ordenarà, so és en lo axermar dels cortins e en la brisa, segons mils se porà proveir e ordonar a profit del dit poble, qui compren e beuen lo dit vi. Sobre la qual proposició fou per la major part del dit Consell conclòs e determenat, que sia remès als dits honorables Jurats de la Ciutat e Regne de Malorques, los quals puxen fer sobre les dites coses aquells capítols e ordinacions, que·ls aparrà esser faedors a utilitat e profit de la cosa pública de la dita ciutat e Regne de Malorques e dels singulars de aquella. E los dits capítols fer auctoritzar per lo magnífich Lochtinent general del present Regne per corroboració e validació de aquells.

180. PER APARTIR CARN [A. H. M. Lib. Franq. cod. 43. sin foliar. Mallorca, 22 abril 1467.] Item, paguen les carns, qui·s partexen entre les gents, segons les bèsties, que seran, axí com paguen carnissers per liura de carn, sots pena de xexanta sous aplicadors e convertidors, axí com damunt. Exceptat, emperò, en los dos jorns de Carnestoltes e en la vigília de Pasqua e lo s'endemà. E per semblant la nit de Sincogesma puxen qualsevol persones comprar una bístia o més per menjar, e aquelles partir ab altres persones a quorters o migs quorters, sens pagar algun dret. 2. Item, que ningun carnisser ne altra persona, qui vena carn a tall, no gós levar la caxa de la taula, on la carn talarà, tro que haja comptat ab lo levador de la dita ajuda, e aquell hage donat e pagat son dret bé complidament, sots pena de ·X· ·1· aplicadores en la dita manera. 181. CAPÍTOLS DELS ÇABATERS E ASSAUNADORS [A. H. M. Extr. Jurats 1469-71, sin foliar. Mallorca, 22 octubre 1471.] Noverint universi. Quod die jovis ·XXXI_o· mensis octobris anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_LXX_o_primo·, coram spectabili et magnifico domino Locumtenente generali suoque magnifico Assessore, comparuit discretus Bartolomeus Camella notarius, sindicus Universitatis Majoricarum et obtulit et presentavit eidem ac per Joannem Bonet notarium et unum ex scribis Curie gubernacionis Majoricarum legi et intimari requisivit et fecit suplicacionem et alia, que sequuntur. Molt spectable e magnífich Lochtinent general. Com los magnífichs Jurats de la Universitat de la Ciutat e Regne de Malorques per obviar e proveir al dan, qui·s segueix als habitadors del present Regne per los obratges, qui·s fan de cuyram de moltó e de cabrit adobats ab guix e tanyits de colors, los quals són molt danyosos als dits habitadors del present Regne, hagut colloqui sobre açò ab lo magnífich mossèn Huc de Sant Joan cavaler de la present ciutat e haguda informació, migensant jurament per lo dit Mostassaf rebuts dels Sobreposats e Prohòmens dels oficis de Çabaters e Assaunadors de la

present ciutat han fetes les ordinacions davayll insertes, de les quals no·s pot usar, si per vostra magnificència no són primerament auctoritzades e decretades. Per tant, los dits magnífichs Jurats supliquen vostra magnificència li plàcia per utilitat e benefici de la cosa pública del present Regne les dites ordinacions auctoritzar e decretar en manar aquelles publicar ab veu de crida pública per los lochs acustumats de la present ciutat. Lo vostre spectable ofici sobre les dites coses implorant. Et licet, etc. Les quals ordinacions són de la tenor següent. Dimarts a ·XXII· d'octubre any ·MCCCCLXX_ú·, los magnífichs mossèn Mateu Roig, mossèn Antoni Colom, mossèn Guillem de Dameto, mossèn Mateu Riera, mossèn Pere Martí e mossèn Julià Valls jurats l'any present de la Universitat del Regne de Malorques, per proveir e obviar al dan, que·s segueix als habitants en lo dit Regne de Malorques per les sabates e altres obratges, qui·s fan de cuyram de moltó e de cabrit, los quals són adobats ab guix e tanynes de colors, com aquells no sien de alguna durada, ans de continent se squinsen les sabates e tot quant se obra dels dits cuyrams. Haüt sobre açò colloqui ab lo magnífich mossèn Huc de Sant Joan cavaler, mostassaf l'any present de la present Ciutat e haüda per ells informació migensant jurament per lo dit Mostassaf reebut dels Sobreposats e Prohòmens dels oficis de Sabaters e Assaunadors de la present ciutat, han delliberat e fetes les ordinacions e capítols de les tenors següents ab auctoritat e decret del spectable e magnífich Lochtinent general. Primerament, que algun Assaunador, habitant en la present ciutat o en qualsevulla loch de la present illa, no gós ni presumesca d'aquí avant adobar ab guix ne tanyir de color algun cuyram de moltó ne de cabrit; ans aquell hajen adobar ab sagí e tanyir de negre e no d'altra color. Exceptat que per obs dels tapiners pusquen adobar del dit adob ab guix e tanyir de color, tant quant los dits tapiners ne hauran mester, per fer tapins tansolament e no en altra. Los quals no se·n pusquen servir sinó per a tapins. E açò sots pena de tres lliures per cascuna vegada incorradora per aquell o aquells, qui lo contrari faran. La qual pena se aplich per lo terç, al fisch del senyor Rey e per l'altre terç al Mostassaf e per lo restant terç al acusador o denunciador. Jo. Dusay. 2. Item, que algun Sabater, tant de la ciutat quant de la part forana no gós ne presumesca fer ne obrar sabates, borseguins ne altre obratge de cuyram, de moltó ne de cabrit, qui sia adobat ab guix o tanyit de color, exceptat negre, e açò sots pena de tres lliures, incorradora e aplicadora segons que en lo precedent capítol és contengut. Jo. Dusay. Quibus suplicacione et capitulis seu ordinacionibus, sicut premittitur presentatis, lectis, et intimatis, illico dictus spectabilis et magnificus dominus Locumtenens generalis de consilio dicti sui magnifici Assessoris, tenore ipsorum audito. Atento quod contenta in preinsertis capitulis concernunt utilitatem rei publice, ipsa decretavit et auctoritzavit in fine cujuslibet ipsorum se subscribendo, providens voce preconia publicari per loca solita hujusmodi civitatis.