[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
DEL MESURAR DE LES BOTES DEL VIN
E DELS MESURADORS DELS OLIS
Die sabbati
[A. H. M. Deter. G. G. C. 1451, fol. 4 ý 5. Mallorca, 9 enero 1451.]
que sia foragitat lo dit mesurar, axí corri és stat suplicat, romanent lo
ofici de la Vergueta. E del mesurar del oli sia remès als dits honorables
Jurats e als dits tres Síndichs.
les botes del vin proveiren aprés los dits honorables Jurats, que lo qui
té la verga, hage d'aquí avant a mesurar ab la vergueta. E que per cascuna
bota de mena hage tansolament de mesurar quatre diners, axí com antigament
era acustumat. Los quals hage a pagar lo mercader o venador.
E si per ventura serà questió o debat entre lo quint o tavernera e l'altra
part sobre la tenor de les dites botes, ladonchs aquelles dites botes
hagen esser mesurades ab gerra. Del qual mesurar hage lo dit mesurador
quatre diners per bota, los quals hage a pagar aquella part, la qual
pretenia la bota esser de major o menor tenor, si per lo dit mesurar
de gerra serà atrobat lo contrari.
mesuradors en lo mesurar dels olis e en la compra de aquells, axí com
per los Defenedors de la Mercaderia és stat suplicat al Gran e General
Concell. Los dits honorables Jurats e tres Síndichs dessús, en la dita
determinació elegits e anomenats, per la potestat a ells atribuïda e donada
sobre açò proveiren que d'aquí avant no sia alcun mesurador d'oli, qui
gós comprar en naguna manera oli per sí ne per mercader alcun ni per
altre qualsevol persona ni de traginers, per interposada persona fer comprar,
ni comprar de aquells oli, encara que lo Mostassaf los ne donàs licència,
sots pena de privació de llur ofici.
ajuda de aquells dits olis no puguen ne gosen comprar ne compren los
moquims dels olis, qui
aquells dits moquims hagen a servir en açò, a qui son diputats a servir,
sots la dita pena de privació del ofici.
PER LOS MOLINERS O SENYORS DE MOLINS
[A H. M. Deter. G. G. C. 1451. fol. 40, Mallorca, 16 octubre 1451.]
honorables Jurats que, com a audiència e sabuda llur sia pervengut, que
com en temps passat per bon e loable custum, los moliners e senyors
de molins acustumassen tots vespres, los sachs pesats del blat, que
aporten per a molre, metre é estojar en botiga. E ara d'algun temps
ensà los dits moliners, abusant, tinguen en lo porxo de la Farina los
dits sachs pesats e no pesats, que no s'hi poden contornar ne passejar.
Per tant, per tots del dit Concell, per foragitar e squivar fraus, que en
los dits sachs e blat d'aquells fer se porien, fou deliberat e concordat,
per profit e utilitat del poble, que sia fet, statuit e ordonat un capítol
contenent, que d'aquí avant los moliners o senyors de molins e companyes
llurs, de continent que hagen portat lo sach o sachs de forment
per a molre e descarregat sots lo dit porxo, ans que vagen ne
per altres sachs de forment aportar, pesen e fassen aquells pesar.
E als vespres, aquells axí pesats, stugen en lurs botigues, e açò sots certa
pena per cascuna vegada, que contrafaran.
SOBRE NO JUGARSE A PILOTA A LA LOTJA NOVA
[A. M. H. Preg. 1440-52, fol. 29, Mallorca, 11 mayo 1452]
condició o stament sia lo magnífich mossèn Arnau de Vilademany e de
Blanes cavaler, conceller del senyor Rey e per lo dit senyor regent lo
ofici de la governació del Regne de Malorques, que, com alscunes
persones jugant a pilota e altres jochs, fassen gran enuig als mercaders
e altres negociants en la Lotga nova de la Mercaderia. Per tant, lo dit
magnífich regent mana que d'aquí avant alcú no gós ne presumesca
jugar dins la dita Lotga, així al dit joch de pilota com en altre qualsevol
loch, e assò sots pena de cent sols per cascuna vegada, que serà
contrafet. E si serà alcú, qui incorrega en la dita pena, e no porà
aquella pagar, starà en la presó trenta jorns. Dat en Malorques a
de maig any
PORTERS DE CIUTAT
[A. H. M. Extr. G. G. C. sin foliar. Mallorca, 18 noviembre 1452.]
honorables mossèn Pere ça Fortesa misser, Gabriel de Verí doctor en
leys e mossèn Joan Lops jurats l'any present de la Ciutat e Regne de
Malorques, ensemps ab los honorables mossèn Francesch Burgues cavaler,
absent del dit Regne, e mossèn Rafel de Vallmajor, lo qual jau
malalt de malaltia. Ab deliberació e concell de moltes notables persones
de la dita ciutat e axí mateix ab deliberació, voluntat, consentiment,
auctoritat e licència dels magnífichs e noble mossèn Francí d'Erill capità
e mossèn Arnau de Viladamany e de Blanes cavaler, lochtinents generals
del molt alt senyor Rey en lo present Regne, e regents la governació
del dit Regne, statuiren, provairen e ordonaren, que en cascuna de les
portes ubertes de la dita ciutat, so és del Citgar e de sant Antoni,
stigan continuadament per custòdia de la dita ciutat quatre persones, so
és, dues novament elegidores e conduïdores per los dits honorables
Jurats a sou de la dita Universitat, e dues per los compradors o collidors
dels drets del quint del vin e de la molige de la dita ciutat a
càrrech e sou dels dits compradors e cullidors de les dites ajudes, e per
aquells elegidors e conduïdors. Les quals, emperò, sien idònees e suficients
a conaguda dels dits honorables Jurats, e ab voluntat e aprovació
de aquells. En axí que les dites quatre persones en cascun dels dits
portals hagen star e a goytar en la forma en los dejús scrits capítols
ordonada. E aquí mateix ab voluntat, concell e auctoritat dels dessús
dits. Los dits honorables Jurats elegiren e conduiren per un any propvinent
per les dites guaytes, so és, per lo portal del Citgar en Pere
Darbre e Gabriel Barrera. E per lo portal de sant Antoni en Blay Trobat
e Miquel Corró ab salari de cinquanta libres cascun [...]
dels béns e peccúnies de la dita Universitat [...]o dit salari o sou
per un any prop següent lo qual [...] comptar a vint del dit present
mes de noembre, prometent lo dit salari de cinquanta libres a aquells e
a cascun d'aquells pagar o fer pagar de béns de la dita Universitat en
la forma e pagues, que los altres salaris de la dita Universitat se acustumen
pagar, obligants per açò los béns de la dita Universitat, presents
e sdevenidors.
Primo, que les dites quatre persones, ço és, les dues per la Ciutat e
dues per los compradors dels drets de la dita Universitat en cascun dels
dits dos portals uberts ço és de sant Antoni e del Citgar hagen e sien
tengudes totes nits star continuadament en les dites portes o dalt en les
cases, qui en aquelles són, e les dues persones hagen en cascun portal
o en la murada o torres de aquell vetlar e fer bona gayta, e les altres
dues poran dormir o reposar, compertint-se entre aquelles la dita gayta
de miga nit a miga nit, o axí ccm millor vist los serà, en tal manera
que, continuadament e cascuna nit, stiguen en cascun dels dits portals
les dites quatre persones e les dues faents gayta.
star e fer gayta tots dies e continuadament, en los dits portals, en axí
que tots temps se fassa la dita gayta de dia per les dites quatre persones
o per tres o al manco per les dues, qui no se
les altres de dia en los dits portals.
hagen e sien tengudes tancar les portes dels dits portals en clau
aprés [...]enir aquelles una hora abans del jorn [...]ran,
emperò, miraran e descubriran [...]brir si veurien o sentirien gent
suspitosa o [...]osa de suspita, axí de fora com dins la ciutat. E si tal
cosa veyen o sentien, que en tal cars sobresegen e cessen obrir les dites
portes fins al jorn o fins que hagen denunciat ço, que sentiran als
magnífichs Lochtinents reyals o Regents la governació, als quals e als
honorables Jurats de la dita Ciutat e Regne sien tenguts denunciar les
dites coses o certificar aquells de les coses suspitoses o dampnoses, que
veurien o sentirien, e star a llur manament e ordinació.
claus de les dites portes, les quals tenguen aquells, qui són mesos e
elets per los dits honorables Jurats e per la Ciutat, e aquelles no puguen
comenar ne liurar a alguna altra persona per nagun cars sinó als altres
dos, qui hi seran per los dits compradors dels drets, per tancar e
obrir les dites portes les hores dessús dites.
dites dues hores de la nit, les dites persones no deguen ne gosen aquelles
ubrir per negun cars, ne per lexar entrar alguna persona o persones de
qualsevol ley, condició, stat o dignitat fossen, fins que aquelles sien
ubertes a la una hora passar ans del jorn, sidonchs no
expressament, per los dits Lochtinents reyals o Regents la governació,
que ubrissen a algun. Emperò, si algun venia de les parts foranes per
algun cars urgent, o fos correu o altra cosa de importància, interroguen
aquell per quina causa ve, e si porta letres, prenguent-les per les ferradures
de les portes, e lo un dels dits quatre vage de continent als
dits Lochtinent o Regents e denuncien-los les dites coses, donant-los
les letres, que
si
obviaran a tots furts de sclaus e altres companyes, e si troben aquells,
entrant ab furts, los pusquin e deguen pendra e metra en lo càrcer o
presó reyal.
Dimarts a
de la Universitat de la Ciutat e Regne de Malorques remogueren de la
dita custòdia e guayta los dits Blay Trobat e Miquel Corró guaytes del
portal de sant Antoni. E en Gabriel Barrera altre de les guaytes del
portal del Citjar.
MODERACIÓ FETA PER LOS HONORABLES JURATS
SOBRE LOS INMODERATS FORS DELS VEXELLS E
OBRES DE VIDRE COMÚ E DE SOSA
[A. H. M. Extr. lletr. com sin foliar. Mallorca, 27 junio 1453.]
die videlicet mercurii vicesima septima mensis junii
coram nobili et magnificis dominis Francisco de Erillio capitaneo et
majordomo et Arnaldo de Viladamany et de Blanes militibus, consiliariis
et locumtenent illustrissimi domini nostri Aragonum Regis ac gubernatore
Regni Majoricarum et insularum Minoricarum et Evice regentibus,
comparuit discretus Petrus Martorell notarius Majoricarum, sindicus et
procurator Universitatis et Regni Majoricarum et presentavit eisdem nobili
et magnificis dominis locumtenentibus regiis per Petrum Salt notarium et
alterum ex scribis Curie Gubernacionis Majoricarum provisionem, ordinacionerii
et tatxacionem seriey sequentis.
passats en la present ciutat e Regne per los vidriers venedors dels vexells
de vidre e senyors de aquell, venents aquells dits vexells a molts grans
e inmoderats fors e açò en gran dan e prejudici de la Universitat e
habitadors del present Regne de Malorques, los honorables mossèn Jordi
de sent Joan cavaler, misser Bonifaci Morro doctor en decrets, mossèn
Joan Fuster, mossèn Berenguer Parera, mossèn Joan de Bas e mossèn
Lorens Marsal, jurats l'any present de la Ciutat e Regne de Malorques,
hagen fetes dels dits vexells de vidre e fors de aquells les tatxacions e
moderacions daval escrites.
Primo cascuna pessa de gots de vidre ros e comú de forma major, a
raó de tres diners e de forma menor, a raó de dos diners.
Item cascuna pessa de brocals comuns, a raó de sis diners.
Item cascuna pessa de copes ab peu alt del dit vidre, a raó de deu
diners.
Item cascuna pessa de orinals, a raó de sis diners,
Item cascuna pessa de les copes petites, a raó de quatre diners.
Item cascuna pessa de les lantes, a raó de sis diners.
Item cascuna pessa dels setrils petits, a raó de tres diners.
Item cascuna pessa dels setrils majors, a raó de quatre diners,
Item cascuna pessa dels salers, a raó de quatre diners.
Item cascuna pessa de les ampolles comunes primes, a raó de cinch
diners.
Item cascuna pessa de les castanyes comunes primes, a raó de cinch
diners.
Item cascuna libra de les ampolles, castanyes e altres vexels grossos
e dobles, a raó de onze diners.
Item cascuna pessa dels brocals de vidre o de ciricorn dé talla de
Barchelona, a raó de dotze diners.
Item cascuna pessa de les copes ab peu de canó de vidre de ciricorn,
a raó de dotze diners.
Item cascuna pessa dels orinals de vidre de ciricorn, a raó de nou diners.
Item cascuna pessa de les copes poquetes de vidre de ciricorn, a raó
de nou diners.
Per tant los dits honorables Jurats per execució e observació de la dita
ordinació, migensant auctorització e decret del noble e magnífichs mossèn
Franci Derill e Arnau de Viladamany e de Blanes, regents la governació
del dit Regne, proveeixen e ordonen, que la dita ordinació e tatxació dels
fors dels dits vexells de vidre sia axí per los senyors e obres del dit vidre
com per los revenadors e revenadores de aquells dits vexells de vidre
segons les tatxacions e fors de aquells dessús mencionades, tenguda e
observada. E açò sots pena de tres libres de moneda de Malorques, en
la qual encorreran per cascuna vegada, que contrafet serà, aplicadores la
terça part al fisch del senyor Rey, e l'altra terça part al honorable Mostassaf
de la present ciutat, e l'altra terça part als missatges del dit Mostassaf,
de la qual pena volen e ordonen los dits honorables Jurats sia execudor
e exigidor lo dit honorable Mostassaf. E ordonen més avant sots la dita
pena que totes e sengles persones, qui tenguen vidre per a vendre o
hagen aquell acustumat de vendre, degen e hagen e sien tenguts aquel
vendre a tota persona, qui comprar ne volrà als dits fors o preus tatxats
e moderats, axí com dessús és ordonat, o a menys fors si
no puxen denegar o recusar en alguna manera, si la dita pena desigen
squivar. Franci d'Erill. Arnau de Viladamany e de Blanes.
PER LO RETAULE DE PÉRA DE "PASSIÓ YMAGINIS"
DE SENT SALVADOR
Die veneris
Domini
[A. H. M. Extr. llet. com. Papel suelto. Mallorca, 12 octubre 1453.]
generals e Regents la governació, o en persona llur, davant lo honorable
micer Jacme Pau doctor en leys, regent la Assessoria de la governació
sa entràs, entre en Bartomeu Rabassa texidor de Mallorca de una part,
e en Bartomeu Ferrando e Antoni Soler, dos dels jurats de la parròquia
de Falanig de la part altra per raó e occasió com lo dit Bartomeu
Rabassa, així com hereu d'en Joan Marsol pintor de Malorques
requeria los dits jurats esser forsats en donar e pagar a aquell en lo dit
nom
de péra de "Passió ymaginis," per lo dit
per la capella de sent Salvador de la dita parròquia de Falanig. E los
dits jurats afermassen no esser tenguts en alguna quantitat per la dita
raó, com les dites quantitats, per lo dit Rabassa demanades, sien stades
pagades per lo discret mossèn Jordi Sabet prevere al dit
Marsol, damentre vivia. En tant, que lo dit honorable regent la Assessoria,
oÿdes les raons, per cascuna de les dites parts allegades, e haüda
informació, axí del dit mossèn Jordi Sabet aquí present, lo qual dix, que
havia pagades les dites quantitats al dit Joan Marsol, e haüda axí mateix
informació, mitgensant jurament evangelical, d'en Andreu Mas, altre dels
jurats de la dita parròquia e d'en Guillem Bordoy e d'en Miquel Sabet
habitadors de la dita parròquia. Atés que, mitgensant informació verbal
dels damunt dits haüda, apar lo dit Joan Marsol haver atorgat davant
aquells, haver rebudes les dites
demanda de les dites
nom feta, imposa a aquell callament perpetual, absolent de la paga de
aquelles los dits jurats e Universitat de la dita parròquia.
Manant cancel·lar les fermances, per los dits jurats donades al dit
Rabassa per raó del dit retaule.
ORDINACIONS DE LA PARRÒQUIA DE FELANIG
[A. H. M. Extr. lletr. com. sin foliar. Mallorca, 13 octubre 1453.]
anno a nativitate Domini
dominis Francisco de Erillo capitaneo, majordomo et Arnaldo de Vijademany
et de Blanes militibus, consiliariis, et locum tenente generali ac
oficium Gubernacionis Majoricarum, Minoricarum et Evice seu in eorum
personam coram honorabili Jacobo Pauli legum doctore, assessoriam
gubernacionis regentem, comparuit discretus Bartolomeus Ferrando juratus
Universitatis de Felanigio et nomine dicte Universitatis presentavit eidem
capitula, que sequntur.
e Miquel Sallit jurats l'any present de Falanig ab lur consell hagen
elegits los honrats en Joan Bordoy, Joan Febrer, Cristòfol Alguer e
Bartomeu Vilastar atribuint e donant an aquells plen poder de taxar
tots los singulars de la parròquia, ço és, que hagen a plantar tants arbres
fruytals com per aquells serà conegut, segons Déu e lurs bones consciències
e per profit e utilitat de les dites coses, ordenen los capítols,
que
E primerament, que si algú recusarà plantar los arbres, que per los
taxadors seran taxats, en aquel cars los jurats puxen fer plantar aquells
a cost e messió de aquell. Emperò, sia inscitat lo senyor dels arbres,
quina ley de arbres volrà, e si dir no ho volrà, sien plantats a coneguda
dels jurats. Jacobus Pauli.
qui sia atrobada en qualsevulla loch dins les quarterades sens guarda
o fermada, que sia tengut lo senyor de aquella bèstia pagar, de dia un
sol e de nit dos sols, ensemps ab la tala que feta hauran. Jacobus Pauli.
dites quarterades sens guardia o fermades, que pach de dia un sol e de
nit dos sols, e més avant tota la tala, que feta hauran. Jacobus Pauli.
aportarse
sols e de nit
caygut en ban.
cabruna e porquina serà trobada en les dites quarterades, del seny del
pardó fins lo sol exit sens fermar, en cars que sia ab guarda pach, ço
és, bèstia de lana dos diners, per cascuna bèstia cabruna quatre diners,
porquina sis diners per cascuna, e rossí, mul, ase, bou dotze diners per
cascuna bèstia e axí mateix tota la tala, que feta hauran. Jacobus Pauli.
de sent Miquel avant, sots pena de cinch sols. Emperò, sia facultat a
cascú de fer pagar lo dit ban, a qui volran. Jacobus Pauli.
mular ne assina sens portar cabestre, sots pena de dos sols.
Jacobus Pauli.
bèsties per camins ne cèquies de les damunt dites quarterades
sens cabestres, sots pena de un sol. Jacobus Pauli.
sien entesos en les alqueries, ço és, en los lochs tancats. Jacobus Pauli.
dits bans en neguna manera, ans aquells fassa, de continent, pagar aquells,
qui en lo ban seran cayguts. Jacobus Pauli.
signavit manu sua et auctoritzavit illa, prout in fine cujuslibet dictorum
capitulorum continetur.
LA PEDRA PEL CASTELL NOU DE NÀPOLS
[A. H. M. Extr. lletr. com. 1453. Mallorca, 11 diciembre 1453.]
e Arnau de Viladamany e de Blanes cavaler, consellers, lochtinents generals
del molt alt senyor Rey e regents la governació del Regne de
Malorques e de les illes de Manorca e de Eiviça. En dies prop passats
considerants que per defecte de naus e altres fustes, que no se trobaven
per trametre al sereníssim senyor Rey la pedra, la qual ha mester, li sia
tramesa en Nàpols per lo Castell Nou, per la qual cosa fins assí era
restat, que la dita pedra no era anada. E d'altra part, veent la gran
instància en moltes requisicions e protests fetes per n'Antoni Sagrera, lo
qual ha càrrech de la dita pedra. Arribant assí una nau de genovesos,
patronejada per Francisco Columbano, entrevinents en açò los magnifichs
mossèn Joan Albertí procurador reyal del dit Regne, micer Antoni Zumbo
secretari e Joan Margarit scrivà de manament e comissaris del dit senyor,
noliejam la dita nau per portar la dita pedra en Nàpols ab certes condicions
e pactes, entre les quals li prometen donar e fer donar así docentes libres,
de les quals ha donades suficients fermanses de restituir aquelles en cas
que la nau per algun cas no arribàs en Nàpols. E més, és stat concertat
en certa forma per seguretat del dit Senyor. E jatsia lo dit Procurador
reyal hagués abans sa partida dit e promés pagar la dita quantitat al
patró de la dita nau o leixar tal orde de pagarse, e fins assí no és stat
pagat, per la qual cosa seria deservey del dit Senyor.
Per tant, per vostra cautela notificants-vos, les dites coses requirim e
manam a vós, honorable en Pere Albertí donzell, lochtinent del dit magnífich
mossèn Joan Albertí procurador reyal del dit Regne de Malorques,
que liberament deiau liurar e pagar les dites docentes liures al dit patró,
cobrant de aquell àpoca "de soluto" e del qual pagament per vostres
letres ne avisareu al dit senyor Rey o a son Tresorer en Nàpols, que de
aquells ne faça deducció del nòlit, que haurà de haver per la dita pedra.
Dat en Malorques a
e Arnau de Viladamany e de Blanes.
ELECCIÓ DE MOSTASSAF
[A. H. M Liber ofic. 1454-67, sin foliar. Mallorca, 23 mayo 1455.]
sinquanta sinch, hora de vespres, dalt en la sala del Consell de la Universitat,
lo noble e magnifich mossèn Franci d'Erill cavaler, conceller,
capità, majordom, lochtinent general del molt alt senyor Rey en los
Regne e illes de Malorques, Manorca e Eyvissa e regent lo ofici de la
governació del dit Regne de Malorques e los honorables Jurats deval
scrits, aplegats al son dit de les batallades del rolotge ensemps ab los
Consellers de la Ciutat, que
Mossèn Jacme de Galiana Per lo stament dels
Mossèn Huguet Borressa Mercaders
Mossèn Antoni Sala Mossèn Francesch Prats
Mossèn Francesch Prats Joan Gradolí
Mossèn Blay Puig Gabriel Abeyar
Joan Loret
Concellers per lo bras Militar Pere Segura
Guillerm de Puigdorfila Joan Falcó
Rodrigo Torrella Antoni Calaf
Bernat Togores Guillerm Goxat
Per lo stament dels Ciutadans Per lo stament dels
Misser Bernat des Cors Manastrals
Misser Nicolau Berard Mossèn Blay Puig
Misser Rafel Ferrer Gregori Scarp
Francesch Morell Gabriel Marí
Misser Antoni Sparech Mateu Bosca
Rafel Armadans Antoni Carbo
Luís Segarra Ramon Vaquer
Pere Marí Bernat Steva
Joan Spanyol Bernat Oliver
G. Ortola Pau Borrell
Ajustats e aplegats aquí, axí com dit és, per fer e elegir Mostassaf
per la present Ciutat, acustumat de treure e elegir la vigília o nit de Pentecostès
segons lo dit Regiment, per regir l'any següent fins l'altra vigília
de la dita festa, feren aquí venir e aportar o traure la caxa desus anomenada
e de tres tancadures o claus tancada. E aquella aquí denant nós
tots uberta, trasqueren de aquella un sach, apellat "Sach per lo ofici del
Mostassaf per lo bras Militar". E novament per lo dit noble e magnífich
Lochtinent general habilitat e aquell per lo dit noble Lochtinent general
dessagellat e ubert e ben remenat e per un infant de edat de set anys
tret de aquel un radolí, e aquell per lo dit Lochtinent ubert, fo hi atrobat
scrit lo nom del honorable en Joan Torrella donzell, per Mostassaf.
E aprés tret un altre radolí del dit sach per lo dit infant e per lo dit
noble Lochtinent ubert, fo hi atrobat lo nom del honorable mossèn
Francesch Burgues cavaler, e aprés tret per lo dit infant altre radolí del
dit sach, e aquell per lo dit noble Lochtinent ubert. fou hi atrobat scrit
lo nom del honorable en Galceran Gener. E aprés més avant tret del
dit sach altre radolí e aquell per lo dit noble Lochtinent ubert fou hi
atrobat scrit lo nom del honorable mossèn Gabriel de Loscos cavaler.
Dels quals quatre, axí per sort exits per ofici del Mostassaf, lo dit noble
e magnífich Lochtinent general près de continent lo dit honorable en
Joan Torrella de Santa Maria des Camí per Mostassaf per tot l'any
següent fins l'altra vigília de Sincogesma sagüent. E lo dit sach de continent
tornat segellar, dins mesos los restants trets, qui exits eren, fets
tres rodolins, fou messos e tornats dins lo dit sach. E aquell mes e
tornat dins la dita caxa, la qual ab les dites tres claus fou tornada tancar
e fou restituïda e tornada en son loch, on sol star.
E aprés, dimecres a
novament creat Mostassaf per la Ciutat de Malorques ensemps ab
tres dels honorables jurats, so és los honorables mossèn Jacme de Galiana
donzell, Huc Borressa e Francesch Prats, comparech denant lo dit
noble e magnífich Lochtinent general, personalment stant dins en lo pati
del Castell reyal de la ciutat de Malorques, denant lo portal de la capella
de sent Anna, lo dit honorable Mostassaf, lo qual presta en mans e
poder del dit noble Lochtinent general lo jurament de la tenor següent.
Vós prometeu e jurau a Déu e als sancts quatre Evangelis per vós
tocats en mans e poder del noble e magnífich mossèn Francí d'Erill
cavaler, conceller, capità, majordom, lochtinent general del molt alt
senyor Rey en los Regne e Illes de Malorques, Manorca e Eyvisa e regent
lo ofici de la governació del Regne de Malorques, que bé e leyalment
vós haureu en lo regiment del ofici de Mostassaf per tot l'any corrent a
honor del senyor Rey e a profit e utilitat de la cosa pública de la present
ciutat, dret e justícia de les gents administrant, e tendreu e tenir fereu
pesos e messures justes de les coses vendibles. E servareu e servar fereu
los capítols del dit ofici. E tendreu Taula e aprés un mes e un dia
aprés que sereu exit del dit ofici retreu bon, just, vertader e leyal
cornpte al honorable Mestre racional de la Cort del senyor Rey en
Malorques.
E axí mateix servareu e servar fareu la ordinació, novament feta, sobre
lo vestir de les dones e gramalles de dol.
DELS FARRERS
[A. H. M. Determ. G. G. C. 1454-6. fol. 99. Mallorca, 12 septiembre 1455.]
die veneris
bus Jacobo de Galiana domicello, Antonio Sala, Francisco Prats et Blasio
Puig juratis anno presenti Universitatis Civitatis et Regni intus domum
dicte Universitatis, personaliter, existentibus, venerunt et comparuerunt
Bartolomeus Prats et Guillelmus Company suprapositi oficii Ferrariorum
civitatis Majoricarum, et in presencia Joannis Cadonyer et Micaelis Sard
virgariorum dictorum honorabilium Juratorum, testium ad hec vocatorum,
presentarunt eisdem honorabilibus Juratis, ac legi fecerunt et requisiverunt,
que sequuntur.
se deu procurar e encertar, que aquelles sien abundades e factils
de totes coses, qui necessàries són en aquelles, axí com són de vitualles,
ferros, fustams e altres coses, qui són necessàries per sostentació de
aquells, e que tots aquells, qui han mester d'aquells, ne puxen haver,
specialment de mans de mercaders e no de regaters, e millor les gents e
los menestrals faran lurs arts, e no
comprien en gros vitualles alscunes, axí com són blats, legums, vins e
altres coses, ne axí matex fustes ne ferros, per so que de aquelles puxen
obrar, cascun en son ofici o art.
On, com en lo ofici de Mostassaf sia edit e ordonat que negun regater
ne altra persona no puxa revendre, comprar ne agaballar alscunes coses,
e asò que compraran, hajen a tenir "tres dies" en la "plassa de la Mar,"
per so que lo poble puxa de les dites coses haver per aquell preu o for,
que la dita persona ho haurà comprat, de les quals coses és molt mal
abusat en aquest Regne en gran dan e prejudici del poble.
E com entre les altres arts e mesters necessaris en aquest Regne e dels
pus principals sia lo art dels Farrers, lo qual en les dites coses és molt
vexat e perjudicat, com no puxa haver ferro, sinó de mà de regaters a
molt més for, que si
ofici e del públich del. present Regne hajen pensat un capítol, qui serà
molt profitós sens dan de alcun ne infàmia, lo qual serà bo esser congregat
e ajustat en los capítols del ofici de Mostassaf, lo qual és de la
tenor següent: "Item, que tot revenador regater, qui acustum de comprar
e revendre, haurà comprat alguna quantitat de ferro o acer o claus o
pales de ferro, que d'aquí avant no gós levar de la botiga o loch, on lo
haurà comprat, ans lo haja a lexar estar en aquell loch per tres dies, e
a consentir a tot lo ofici dels Farrers, tant com ne volran de les dites coses
per semblant preu, que costat hauran, e qui contra farà, per cascuna
vegada, que caüt hi serà, pach de ban deu lliures. E que lo corrador
hage a denunciar als Sobreposats del dit ofici de Farrers cascuna vegada,
que contractat haurà, e de present que lo contracte fet haurà, sots pena
de cent sols, pagadors sens neguna gràcia per cascuna vegada, e de les
dites coses lo dit honorable Mostassaf, no puxa donar a alcun alcuna
licència, ne remetia la dita pena sens voluntat de tots los honorables
Jurats del present Regne".
E com les dites coses se pertanguen e sien a càrrech de vostre ofici,
qui sots protectors e mantenidors del bé públich, per tant, los Sobreposats
del dit ofici supliquen e raqueren, ab aquella pus humil reverència que
pertany a vosaltres, molt honorable mossèn Jacme de Galiana, mossèn
Antoni Sala, mossèn Francesch Prats e mossèn Blay Puig jurats l'any
present de la dita Universitat, que us plàcia per utilitat del bé públich
ordonar e ajustar lo dit capítol ab los altres capítols del ofici de Mostassaf.
e aquell fer auctoritzar e loar al molt noble Lochtinent reyal del
present Regne. E jatsia les dites coses proceesquen de justícia, emperò
los dits suplicants vos ho reputaran a singular gràcia e mercè.
PER LOS BOTIGUERS CONTRA LOS CAPSERS
A set del mes de noembre del any
[A. H. M. Determ. G. G. C. 1454-6. fol. 93 v. Mallorca, 7 noviembre 1455.]
los Capsers, qui van per la present ciutat e per les parts foranes.
Fou per lo dit General Concell determenat que los dits Capsers no
pusquen anar per ciutat ne per les parts foranes ab capses o venderies.
Emperò, que los dits Capsers puxen anar e vendre les lurs coses per los
mercats e plasses públiques o cases dels hostals de les parts foranes.
E que de açò puxen esser fetes ordinacions ab certes penes a conaguda
dels honorables Jurats ab dos Síndichs de les parts foranes.
II. Item, que negun no puxa tenir botiga, si donchs no és nadiu de
la illa present de Malorques. E si és stranyer, que hage muller assí o
de la illa, o que la hage amenada e sia legítima muller sua.
PER LO MESURAR DE LES BOTES
A set del mes de noembre del any
[A. H. M. Determ. G. G. C. 1454-6. fol 93 Mallorca, 7 noviembre 1455]
mesurar les botes dels vins strangers prenia e havia salari excessiu.
Cor de cascuna bota, que a la mar, feya a un catiu mesurar, prenia e
havia lo a qui era dat lo dit ofici dotze diners, e daven al catiu, qui la
umplia, dos o quatre diners, per què era massa lo salari excessiu.
Sobre la qual proposió fou per lo dit General Consell determinat
que aquell, al qual lo dit ofici de mesurar les dites botes dels vins
strangers serà donat, hage e sia tengut personalment fer e exercir lo
dit ofici, e no per substitut. E que no hage, ne puxa haver ne pendre
de salari sinó tansolament sis diners per cascuna bota. E que lo dit
ofici se hage a donar a persona, qui sàpia scriure. E que fassa e prest
sagrament e homenatge de haver-se en lo exercici del dit ofici bé e
leyalment. E que no pendrà més avant dels dits sis diners de mesurar
per cascuna bota.
CRIDA FETA PER NO ENTRAR EN LA CLOENDA
DEL MONESTIR DE LA VERGE MARIA DE JESÚS
Die martis
[A. H. M. Extr. G. G. C. 1457-59, sin foliar. Mallorca, 20 marzo 1458.]
fecisse et preconitzasse per loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem
sequentem.
del molt alt senyor Rey e lochtinent del molt noble e magnífich
mossèn Franci d'Arill cavaler, conceller, capità, majordom e lochtinent
general del dit senyor en los Regne e illes de Malorques, Manorca e
Eyvissa e regent lo ofici de la governació del dit Regne.
A tothom generalment de qualsevol ley, condició o stament sia,
no gós o presumesca entrar dins les bardisses de Nostra Dona dels
Angels del monestir de observança del Orde de sant Francesch. sots
pena de deu sols a la obra dels murs de la ciutat per la maytat e per
l'altra maytat al fisch reyal aplicadors. E si serà persona libera, e pagar
no ho porà, starà dins la presó a mercè del dit magnífich Lochtinent.
E si serà sclau o sclava e pagar no porà, rebrà en los cancells del
honorable Batle de Malorques
mars any
AVOLS MIXTURES DE VINS
[A. H. M. Determ. G. G. C. 1456-60. fol. 132. Mallorca, 29 agosto 1459]
dits honorables Jurats dient com en los dies prop passats lo honorable
en Palay Unis donzell, mostassaf l'any present de la ciutat de Malorques,
faent la prova acustumada fer dels vins de les tavernes e cellers
de la dita ciutat, seria stat atrobat, que per los taverners o senyors dels
dits vins seria stada feta mescla d'aygua e de altres àvols mixtures e
vin agra e vins pudrits, de què li ha covengut exequtar molts e diverses
dels dits taverners o senyors dels dits vins e vassar o lensar los dits
vins. La qual cosa redunda en gran dan e prejudici del dit Regne e
destrucció dels cossos del poble, qui aquell beuen sots fiansa, que sien
bons e aquells que
assò sia proveït e fets certs capítols e ordinació, en manera que no s'hi
fassa tal abús com s'hi fa en les mescles dels dits vins, ne s'hi meta aygua
sinó en certa manera, axí com se ordenarà, so és en lo axermar dels
cortins e en la brisa, segons mils se porà proveir e ordonar a profit
del dit poble, qui compren e beuen lo dit vi.
Sobre la qual proposició fou per la major part del dit Consell conclòs
e determenat, que sia remès als dits honorables Jurats de la Ciutat e
Regne de Malorques, los quals puxen fer sobre les dites coses aquells
capítols e ordinacions, que
la cosa pública de la dita ciutat e Regne de Malorques e dels singulars
de aquella. E los dits capítols fer auctoritzar per lo magnífich Lochtinent
general del present Regne per corroboració e validació de aquells.
PER APARTIR CARN
[A. H. M. Lib. Franq. cod. 43. sin foliar. Mallorca, 22 abril 1467.]
bèsties, que seran, axí com paguen carnissers per liura de carn, sots pena
de xexanta sous aplicadors e convertidors, axí com damunt. Exceptat,
emperò, en los dos jorns de Carnestoltes e en la vigília de Pasqua
e lo s'endemà. E per semblant la nit de Sincogesma puxen qualsevol
persones comprar una bístia o més per menjar, e aquelles partir ab
altres persones a quorters o migs quorters, sens pagar algun dret.
no gós levar la caxa de la taula, on la carn talarà, tro que haja
comptat ab lo levador de la dita ajuda, e aquell hage donat e pagat
son dret bé complidament, sots pena de
manera.
CAPÍTOLS DELS ÇABATERS E ASSAUNADORS
[A. H. M. Extr. Jurats 1469-71, sin foliar. Mallorca, 22 octubre 1471.]
nativitate Domini
domino Locumtenente generali suoque magnifico Assessore, comparuit
discretus Bartolomeus Camella notarius, sindicus Universitatis Majoricarum
et obtulit et presentavit eidem ac per Joannem Bonet notarium et
unum ex scribis Curie gubernacionis Majoricarum legi et intimari requisivit
et fecit suplicacionem et alia, que sequuntur.
Molt spectable e magnífich Lochtinent general.
Com los magnífichs Jurats de la Universitat de la Ciutat e Regne de
Malorques per obviar e proveir al dan, qui
present Regne per los obratges, qui
cabrit adobats ab guix e tanyits de colors, los quals són molt danyosos
als dits habitadors del present Regne, hagut colloqui sobre açò ab lo
magnífich mossèn Huc de Sant Joan cavaler de la present ciutat e
haguda informació, migensant jurament per lo dit Mostassaf rebuts dels
Sobreposats e Prohòmens dels oficis de Çabaters e Assaunadors de la
present ciutat han fetes les ordinacions davayll insertes, de les quals
no
e decretades. Per tant, los dits magnífichs Jurats supliquen vostra
magnificència li plàcia per utilitat e benefici de la cosa pública del present
Regne les dites ordinacions auctoritzar e decretar en manar aquelles
publicar ab veu de crida pública per los lochs acustumats de la present
ciutat. Lo vostre spectable ofici sobre les dites coses implorant.
Dimarts a
Mateu Roig, mossèn Antoni Colom, mossèn Guillem de Dameto, mossèn
Mateu Riera, mossèn Pere Martí e mossèn Julià Valls jurats l'any present
de la Universitat del Regne de Malorques, per proveir e obviar al dan,
que
e altres obratges, qui
són adobats ab guix e tanynes de colors, com aquells no sien de alguna
durada, ans de continent se squinsen les sabates e tot quant se obra dels
dits cuyrams. Haüt sobre açò colloqui ab lo magnífich mossèn Huc de
Sant Joan cavaler, mostassaf l'any present de la present Ciutat e haüda
per ells informació migensant jurament per lo dit Mostassaf reebut dels
Sobreposats e Prohòmens dels oficis de Sabaters e Assaunadors de la
present ciutat, han delliberat e fetes les ordinacions e capítols de les
tenors següents ab auctoritat e decret del spectable e magnífich Lochtinent
general.
Primerament, que algun Assaunador, habitant en la present ciutat o
en qualsevulla loch de la present illa, no gós ni presumesca d'aquí avant
adobar ab guix ne tanyir de color algun cuyram de moltó ne de cabrit;
ans aquell hajen adobar ab sagí e tanyir de negre e no d'altra color.
Exceptat que per obs dels tapiners pusquen adobar del dit adob ab guix
e tanyir de color, tant quant los dits tapiners ne hauran mester, per fer
tapins tansolament e no en altra. Los quals no se
per a tapins. E açò sots pena de tres lliures per cascuna vegada incorradora
per aquell o aquells, qui lo contrari faran. La qual pena se aplich
per lo terç, al fisch del senyor Rey e per l'altre terç al Mostassaf e per
lo restant terç al acusador o denunciador. Jo. Dusay.
no gós ne presumesca fer ne obrar sabates, borseguins ne altre obratge
de cuyram, de moltó ne de cabrit, qui sia adobat ab guix o tanyit de
color, exceptat negre, e açò sots pena de tres lliures, incorradora e aplicadora
segons que en lo precedent capítol és contengut. Jo. Dusay.
presentatis, lectis, et intimatis, illico dictus spectabilis et magnificus
dominus Locumtenens generalis de consilio dicti sui magnifici Assessoris,
tenore ipsorum audito. Atento quod contenta in preinsertis capitulis
concernunt utilitatem rei publice, ipsa decretavit et auctoritzavit in fine
cujuslibet ipsorum se subscribendo, providens voce preconia publicari per
loca solita hujusmodi civitatis.