Les Corts de Jerusalem

O mors, quam amara est memòria tua! La sentència d'aquestes paraules és aquesta: "O mort cruel, e quant és amargosa la tua memòria!" Gran compació e pietat deu hom aver de les dones vídues, car no àn gamés protector ni defenedor, e si n'àn, és bé a tart. Speritualment parlant, tot hom deu aver pietat de les vídues com ve que·ls és feta injustícia en corts generals. E per tal, Jesús fill de Syrach, vaent per sperit de prophecia la gran injustícia que la Mort feya a la vídua desolada verge Maria, complayent-la deya: "O mort cruel, qui t'à creada? O mort dolorosa, d'on às pres lo nom? O mort amargosa, per què às injuriada la verge Maria, vídua? Certes, Déu no t'à feta ni·s delita en la perdició dels morts. Mas, per envega del dyable, la mort entrà en lo món" (Sap., 2_o ca_o). Per què yo hé rahó contra tu de comoure les corts generals per la vídua dolorosa, car tu ést notada de pocha leyeltat, car lo teu Déu às mort; per què tu ést notada de gran crueltat, car Jesús, innocent, às arepat; tu ést notada e acusada de gran iniquitat, car lo bé comú às consumat. E per ço·t diu sent Pau (P_a ad Cor., 15): Ubi est, mors, victoria tua? Digues-me, mort, ¿on és la tua victòria, que ab tanta audàcia seyorajaves, e sens judicii às offès lo tresor sobirà, l'ayel sens màcula e la Verge molt gloriosa?

Per aquesta rahó, fels christians, contemplem devotament que en la ciutat de Jerusalem se són ajustades corts generals, e fo president nostre pare Adam, per ço que a la Verge vídua desolada sia feta justícia de la Mort, qui ab gran tració s'és levada contra Jesuchrist. He agué y legats, ço és, misatgers, de totes les comunitats, per fer compliment de justícia a la dita Verge. De la comunitat celestial fo misatger Grabriel, molt graciós. De la comunitat de pareys terrenal fo misatger Enoch, molt virtuós. De la comunitat mundanal fo misatger Julii Cèsar, príncep meravelós. De la comunitat infernal fo misatger Lucifer, molt tenebrós. Del bras eclesiàstich fo misatger sent Symeon, molt piadós. De part dels nobles e barons fo misatger lo rey David, sant e gloriós. De part dels cavalers fo misatger Sampsó, duch molt valerós. De part dels ciutadans fo misatger Johan Babtista, plorant e amargós. E com tots aquests misatgers siguessen entorn, e Adam enmig d'éls axí com a president, parlà a les corts dyent: —Amichs honrats. Hoyit é dir, ab gran dolor, que en la regió mundanal és estat perpetrat un gran malifici, ço és, que un noble Rey, fill de una molt honesta Dona, al qual se esperava la heretat del regne del món, anà al romiatge de Jerusalem per devoció, en lo qual

romiatge los seus servens se levaren contra ell ab mà armada, en presència de la Mara, e sens tot dret e justícia sobravench la Mort e à·l separat de la vida present. Considerats, donchs, senyors —dix Adam—, car dapnatge és comú, e tots som tenguts de vengar aquesta mort e aquesta injúria. Per què, si vosaltres determenats que la Mara dolorosa sia desolada, posar-li é scilencii que no·s clam pus de la mort del Fill. Mas prech-vos, senyors, que agats Déu denant los vostres huls e no vullats pus molestar la dolorosa Mare, la dolor de la qual vos mostrarem per ·V· letres que hé rabudes per son procurador. La primera letra diu axí: "Als sans pares ajustats en la ciutat de Jerusalem a les corts generals, yo, Matheu Evangelista (en lo 21 capítol), salut ab mercè de bons vesals a lur senyor. Moguts per enveja los cans jueus infels, Jesús sens peccat, lum e via dels desviats, prengueren-lo en la nit pesada, ligat l'àn e jutgat a mort. Dada la letra en Jerusalem, ab gran tristor demenant ajuda". La 2a letra diu axí: "Als temens de Déu e servidors leyals, yo, March Evangelista, dexeble de sent Pere, saluts e compasió de bona amor. Los malvats jueus, per concell de Judes traydor, àn pres Jesuchrist, mestre vertader, e condempnat a mort, la Mare sue protestant que mort no merexia. Dade la letra dymarç pus prop passat, en la ciutat de Jerusalem". La 3a letra diu axí: "Als servidós de justícia e cancelers de les corts,

yo, Luch Evangelista, metge he escrivà de la vídua desolada, salut ab compliment de vera piatat. Espaventable cosa s'és esdevenguda: que sens procés ne vista de senyor los jueus de vil natura àn pres a Jesús, Fill de Déu, e Cayfàs à·l jutgat a mort. A vosaltres se pertay de dar ajuda. Dada la letra dimecres (a ·XXII· capítols) pus prop passat". La 4a letra diu axí: "A nostres pares e bons amichs, Adam e tots los sans pares, de mi, Johan Evangelista, verge, nabot de la Mare e cosí del Spos, presoner e condempnat a mort, Jesús. Huy, que és divendres, dade la present letra, delà lo torrent de Sedron axí com a ladre àn pres Jesús, pare meu e amich vostre; a mort lo duyen ja, si no y donats remey tost e molt breu (a ·XVIII· capítols)". La 5a letra diu axí: "A totes les creatures posades en dolor, e a totes les mares que àn perduts per mort cruel los lurs fills, yo, Maria de Natzaret, juya molt amargosa e vídua e maridada, sospís e làgremes més que hom no pot dir ni comptar. Molt amades amigues mies: com qüestió e plet se menàs entra Déu lo Pare, de ·I_a· part, e de la altre lo humanal linatge, sobre un ladronici que s'era fet en pareys terrenal, e mon Fill, que mal no y merexia, los jueus lo m'àn vuy pres e de tal manera aparelat que, devant los meus hulls, lo m'àn jutgat a pengar. E no à trobat qui li ajudàs sinó yo, lasa vídua, que no·m puch consolar ni acostar a ell, tant alt lo m'àn pengat! La sua sanch trespassa les mies entràmenes, e cové·m de morir si vosaltres no m'ajudats. E si viu

no·l puch aver, dats-me la sua carn sagrada e tinge·ll en mes mans, lo meu Fill. O mort hó viu, dats-lo·m, lo meu Fill, e ajudats-me. Que Déu vos ajut e us guart de tal dolor com jo, lasa, sostench per amor cara. Dada la letra en Jerusalem lo jorn dolorós del divendres sant. De part de Maria verge, amiga vostra molt trista e desolada". Dix Adam, donchs: —Senyors, pus la Verge és sens colpa e prega·ns per ten piadosa quosa, tots na davem aver compassió, car no·s clama sens rahó dient: "O mort, e quant és amargosa la tua memòria!" En les quals paraules ·III· quoses hi són notades, les quals són aquestes: Querimònia molt amargosa que la Verge sens peccat fa contra la Mort plorant. Cruel pena e fort angoxosa que Jesús sostench per nós, a gran tort. Final ordonació plorosa que·ns dóna per heretat, si volem dels mals confort. E açò és per què la Mare dolorosa crida, per gran pietat que ha del Fill, mostrant son plorós confort. [PRIMER CAPÍTOL] —Lo primer capítol, donchs, d'aquestes corts generals és querimònia molt amargosa que fa la verge Maria, la qual és sens peccat, plorant; e fa-la contra la Mort, segons que apar per lo primer capítol. Perquè què —dix Adam— yo hé volgut hoyir a vosaltres en

aquesta matèria, car escrit és: "Fes totes quoses ab consell, e no te·n penediràs". Donchs, parlats segons vostres dignitats, he diga primer lo misatger celestial. De continent se levà l'àngel Gabriell, misatger del cel, dient aytals paraules: —Pare Adam, scrit és (Ys., 33) : Angeli pacis amare flebunt, los àngels de Déu ploraran amargosament. E segons, açò, a mi pertayhiria de plorar, si làgremes podien exir dels huls dels àngels, car yo són estat misatger de la sua Incarnació, servidor humil de la sua Mare, a la qual port tanta d'amor que en poch no muyr de gran dolor. Jo só cert que la verge Maria, flor del món e de les verges, tan dolça, cara e ten excel·lent que no és hom que la age gordada que no la age tostemps gordada e amada, exceptat los malvats jueus, yo la é saludada e li portí les noveles, e és-se esdevengut tot lo contrarii; per què yo no gosaria aparèxer en loch on ela fos, e açò per tal que a la mia vista ela no agués major torbació. Mas per tant com ab sagrament yo só enterrogat, diré segons consciència, emperò protest que la verge Maria que·m perdó. Dóna·m, senyors, de viares que ela no·s deu clamar de la Mort, car nagú no·s deu clamar contra lo voler [de] [Déu]; donchs, si Déu vol que·ll seu Fill muyra, la verge Maria no deu ésser oyida ni escoltada d'ecí avant. Mas diu Sèneca ( in Epístola ad Lucillum): Placeat quidquid Deo placet, plàcia a l'om ço que plau a Déu. E la verge Maria sap bé que a Déu plau que son Fill muyra, car ja li fou dit per Symeon en lo templa: Tuam ipsius animam pertransibit gladius. Encare ho sabia per son Fill, com dix: "Ara pujarem en Jerusalem, e lo Fill del hom serà pres e ligat,

e dar-li àn mort." Encara més, ho sabia per los prophetes. Primerament per Zacharies: Morietur filius meus Iesus, morrà lo meu fill Jesús. Ysaïes: Sicud ovis ductus est ad occisionem, axí com a ovela és estat menat Jesús a la mort. Encara més, ó sabia per lo propheta David: Foderunt manus meas et pedes meos et dinumeraverunt omnia ossa mea, les mies mans àn cavades e los meus peus e los meus ossos àn comptats. E axí, per tots aquests testimonis, sabia bé la verge Maria que voler era de Déu que lo seu Fill devia morir; per què no devia posar tals clams, ni li deuen ajudar en res, car no és res sobra lo voler de Déu. Restrengue·s, donchs, la humana fragilitat, e no cerch ço que no pot trobar. Dich yo, donchs, Gabriel, misatger de la comunitat celestial, de part de tots, que·ls plau que Jesús, fill de la Verge, qui és pres, que muyra, car gran minva és de la ciutat celestial que no s'ecap ço qui és començat, e no·s pot fer sinó per la mort de Jesús. Donchs, perdó-me la verge Maria, mare de Déu, com axí é yo parlat contra ella. Aprés se levà un hom molt vell, qui avia nom Enoch, lo qual era de adat de ·V_mília· anys, e aquest era misatger de la comunitat de pareys terrenal, ab grans làgremes, e dix aytals paraules: —Sàpies-te, Gabriel, que may no fuy en corts ni en consell on tanta angoxa de cor agués; car, de ·I_a· part veg la Verge desolada, que de tanta virtut és ornada, que no à sinó un Fill, lo qual plora ten agrament que tota natura escomou a plorar, en tant que diu Jaufredus (li_o 2_o). "Com Jesuchrist sostenia mort, dix Natura: "Neccessarii és que sostenga affay, puys Déu de

Natura na sosté. Ploren, donchs, totes les quoses ab mi; lo cel tanque les ·III· lums principals e l'ayre git broma, la mar crit, la terra tremol e tots los elamens ploren e facen dol e facen compaya a la verge Maria". Mas, d'altra part, hé ·I_a· aytal raó: tot hom pot pendra dagudament ço que és seu; donchs, com Déu vula pendra son Fill a la verge Maria e·ll vula separar de la sua Mare per mort corporal, no pren res de nagú, sinó so del seu, per què no y deu nagú contrastar. E per ço diu Job: Dominus dedit, Dominus abstulit etc., Déu m'ó à dat, Déu m'ó à pres, lo nom de Déu sia beneït e loat. Axí ho deu dir la verge Maria e no·s deu clamar de la Mort; per què jo us dich, de part de la comunitat de pareys terrenal, que Jesús muyr, que més val que ell muyra que si tota la gent peria. E perdó-ma la verge Maria. Aprés se levà lo misatger de la comunitat mundanal, lo qual era apelat Juli Cèsar, qui fo lo primer emperador, tot bayat de sanch de dues nafres que avie preses en son cors, e dix aytals paraules en les corts generals: —O senyors, vullats-me hoyir. Yo, mesquí, són dampnat; qui tantes batales hé venzudes e ab tanta honor yo hé regit e seyorajat tot lo món e l'emperii de Roma, e la passió de Jesuchrist no·m aprofita en res. ·I_a· sola gota de la sua sanch seria bestant a salvar tot lo món, e a nosaltres, qui som dampnats, nos ha donada major pena. Yo hé hoyit dir moltes laors de la sua Mare, beneyta Mare, e specialment a un mestre meu ( in li_o De vetula), dient: " ·I_a· verge molt bela e excel·lent és estada que ha concebut sens corrumpiment". Mas per ço com yo hé constituïdes leys, e aqueles

hé observar, ley és e sta stabblida, pare Adam, que, per lo vostre peccat, que tot hom muyra qui en aquest món nexerà Ad Hebreos, 9o ca_o): Statutum est hominibus semel morí. E no y val longament viura, car Matusalem visqué ·nou_cens_IX· anys, mas finalment morí; no y val fortalea, car yo, mesquí, qui é vensudes ·XXX· batales campals ab gran victòria e fortalesa, axí matex jo só mort. E per ço deya ·I· poeta: Pauperis et regis communis est mors. Lex moriendi dat causam flendi. Si bene Scripturam legis, gustato pomo, nullus transsiit sine morte. Heu, misera! Porte clauditur omnis homo. Donchs, pus que nat és Jesuchrist, de neccessitat deu morir; e si la Mort lo vol, no·n fa injúria a negú, ni sa Mare no·l deu plorar. E si los morts deuen ésser plorats, yo mesquí, qui són dampnat, deg ésser plorat; mas no ell, qui és vida e salut de la natura e deu en breu resucitar. Axí ho diu Ysidorus (3o De sumo bono): Illi plorandi sunt in morte quos miseros infernus ex hac vita recepit, non quos celestis aula letificandos includit, aquells deu hom plorar en la mort que són dampnats, mas no aquells qui són salvats. De part, donchs, de la comunitat mundanal, determene yo, Juli Cèsar, que muyra Jesuchrist. E perdó-me la sua Mare beneyta.

Levà·s lo misatger de la comunitat infernal, ço és, Lucifer, e dix: —Gran gox hé e alegria de la mort d'aquest traydor, qui l'altre dia·m tolch Làtzer de les mans, e moltes d'altres injúries m'à fetes. Emperò yo tinch en mon poder Judes lo traydor, dexeble seu, per què són cert que no·m pot escapar. Ell m'à gitat de pareys e m'à torbat infern, mas en loch serà que tot ho comprarà. Per què yo us dic, de part de la comunitat infernal, que muyre aquest malvat e sia punit de sos malificiis. La raó sí és aquesta: él s'és obligat a satisfer per lo peccat de Adam, e lo peccat de Adam fo ladronici; donchs, com a ladre deu ésser punit e pengat. Emperò prech-vos, senyors, que si sabets que aquest sia Déu, que m'ó digats, car, si ell és Déu, yo no concent en naguna manera que muyra; he, per tal com yo y dupta, esta nit pessada é donat en visió aquest hom a la muler de Pilat, e açò per tal que ela empetxàs la sua mort e pació. Mas yo veg, d'altra part, que ell ha aguda paor de la mort, com axí affectuosament ell ha pregat Déu lo Pare que aquesta passió passàs, que no la sostengués, e per ço é yo cobrat cor. Atenent, encara, en les injúries que m'à fetes sa Mare, car d'ela és scrit que·m deu trencar lo cap. E puys que axí és, jo·l jutge a mort, e tentost tramatré per la Mort, amiga mia, que vingua a batalar contra ell. Hoynt ten cruel sentència, sent Symeon, qui era misatger del bras de la Ecclésia, dix axí: —O malvat Sathan! Si no fos la tua malvestat, car tu às nodrida la Mort com fuist gitat de pareys, no sostenguera ten gran passió Jesuchrist ni la sua beneyta Mare. Mas per tal com nostre pare Adam à comesa colpa

infinida, neccessarii és que age redemptor infinit, e que sia Déu e hom: Déu per perdonar la injúria, e hom per fer la esmena. E ab tant, ell deu morir, e açò per tal que per la sua mort ell te desposeescha de les ànimas que retens injustament, que pertayen a la Ecclésia. Determena, donchs, la Ecclésia que muyra lo seu Espòs, per tal que los fills agen beneficii de resurrecció; car si Jesuchrist mor ara de present, ell resucitarà lo 3r dia e mostrar-nos ha la via de la sua glòria. Perdó-me, donchs —dix Symeon—, la verge Maria, a la qual yo avia revelada la sua mort. Aprés se levà lo rey David, qui sostenia lo bras dels nobles, e dix aytals paraules: —Pares e senyors. Com hom tracta de quoses duptoses e de gran dificultat, hom deu de sí foragitar tot oy e rancor e male volentat, segons que nota Salusti; e donchs, com les paraules de Lucifer sien odioses e de gran rancor, no deuen ésser acceptades, bé que·m dóna de viares —e açò dich de part dels nobles— que lo bé comú deu ésser devant posat: axí, que Jesuchrist muyra per lo poble. Car açò és propietat dels nobles, de morir per la quosa pública, e axí és declarat en les ystòries romanes; donchs, com nosaltres e lo poble siam estats tant de temps catius, e axí, si ell nos ama tant com se diu ni és ten noble senyor, bé deu morir per reembre sos servidós. Ni ja per açò la sua Mare no·l deu plorar, car per sos plors no·l poria resucitar; e per ço plorí yo mon fill, com era viu, posat en malaltia, mas, pus fo mort, me·n aconsolí, e axí és scrit (2_o Reg., 12_o c_o) . E ab tant, senyors, lo bras dels nobles vol e determena que la Mort vinga e prenga seyoria sobra Jesuchrist.

Levà·s Sampsó, fort trist e dolorós, e dix plorant: —Yo, misatger dels cavalers, fuy figura d'aquest jove pres, car, per tració de la dona Dalida, fuy donat en presó en mans de mos enamichs, e fuy exorbat e debelitat; yo, qui era ten fort que los leons trosejava. Axí n'à pres aquest jove, qui és vengut per batalar contra lo dimoni: Judes lo traydor l'à trayt anit pessada he l'à mès en les mans dels seus henemichs, e és de termenat que muyra. Axí ho vol Josué, axí ho requer Judes Machabeu, axí ho mana Antenor Tebanus, qui fo mort per sos vesalls, axí ho determena Hèrcules e Èctor Troyà, e tots los cavalers, per tal que puguen portar les banderes seyelades ab la sua sanch. Perdon-me, donchs, la verge Maria, beneyta mare sua. Vench sent Johan Babtista, cosí de Jesuchrist, qui per sa veu no podia aconsolar la verge Maria, trista e dolorosa, [e] axí com a misatger dels ciutadans dix aytals paraules: —¿Com és açò, sans pares, que axí jutgau aquest hom en abscència de sa Mare? No vets la sua gran dolor? ¿No vets com crida per los carrés de Jerusalem, dient: "O vosaltres, senyors, qui passats per la via! Vegats si és dolor ten gran com la mia, car no és nagú qui age pietat de mi, marrida"? Almenys vosaltres, qui sots stats amichs meus e de son Fill, ajats-ne pietat, no vullats jutgar l'om innocent sens justícia. Plàcie us que vinga ací la sua Mare present. —Plau-nos —respongueren tots—, mas que y vinga l'altra part ab qui à la qüestió, ço és, la Mort. Com la verge Maria comparech devant les corts, Adam, president, donà sentència contra Jesuchrist, sots tal forma:

—Agut consell ab los sans pares presens, avem conclòs, verge Maria, que si la Mort vol batalar contra lo teu Fill, que n'aga licència plana de batalar e de donar-li la mort. No resta, donchs, sinó que us avingats ab la Mort e que tracteu pau ab ela; en altra manera, yo dó sentència que vostre Fill muyra. Lavòs la Mare angoxosa, vaent lo consell contra sí matexa, tota estramordida girà·s a la Mort, dient-li axí: —O Mort molt cara! Si tu·m volies fer tanta gràcia que·m prenguesses per tal que no ves tanta de dolor de mon Fill, series molt més amiga mia; o almenys, si·m volies pendra ab mon Fill ensemps, loaria molt lo teu poder. Mas veg que t'ést ligada ab lo dyable, e às ordonat que yo romanga sola e lo meu Fill que muyra. Gran crueltat fas com prens los infans, e gran terriblitat com prens los jóvens, mas fort ést detestable e espeventable com prens los hòmens perfets; e com prens los hòmens vells fas ço que deus fer. Mas, pus que no vols acceptar les mies pregàries e lo consell se·n va, clam-me de tu ab plant dolorós dient: O Mort cruel! O Mort dolorosa! Què às trobat contra lo meu Fill? ¿Ni per què t'à plagut tant prendre lo sol resplandent del món he às-hi lexades tenebres? ¿Per què prens aquell qui és lum dels nostres hulls, dolçor de la nostra boca, so de les nostres oreles, e és senyor de les batales, glòria dels reys, delit del món? Ell és pare meu, fill e espòs meu. ¿E no·t dóna de viares que açò sia gran crueltat? E aprés la verge Maria girà·s al consell e parlà a Gabriel, àngel, dient:

—Moltes gràcies te fas, àngel Gabriel, car tantes bones promatences me avies fetes e ten poques me·n atens ara, que sol un poch no·m vols escoltar. Scrit és de mi, Mare desolada (Tre., p_o ca_o) : Non est qui consoletur eam ex omnibus caris eius, no és nagú qui vulla aconsolar la dolorosa Mare de tots sos amichs. Ideo clamavi, rauce facte sunt fauces mee; defecerunt occuli mei dum spero in Deum meum, per ço hé tant cridat que la veu hé ragulosa, tant hé plorat que los huls me defallen. Aprés de ço, la Mort, falona contra Jesuchrist, se levà e sonà lo corn dient: —Muyra Jesuchrist! Leven-se los jueus e cridan: —Sia crucificat! Levòs tots los sans pares tots s'escamparen e lexaren la verge Maria sola ab la Mort. E dix la verge Maria: —O Mort! ¿Què t'avia fet mon Fill, que ten jove lo m'às pres? ¿NO saps que tots avem a morir e no·t podem escapar? ¿Per què no esperes que sia vell, e levòs fer n'às a te guisa? Plorats ab mi, mares doloroses qui avets perduts vostres fills vells, e digats ab mi: O Mort, e com és amargosa la tua memòria! E axí és acabat lo primer capítol, de la querimònia molt amargosa de la verge Maria sens peccat que fa contra la Mort dient: "O Mort!"

[SEGON CAPÍTOL] Termenat lo primer capítol de les corts generals celebrades en Jerusalem per nostre pare Adam donant sentència a la qüestió que era entra la verge Maria e la Mort, seguex-se lo segon capítol, de la cruel pena e fort angoxosa que Jesús benevuyrat sostench, a gran tort, quia amara. Molt és estada amargosa la mort de Jesuchrist, e açò per tres rahons, ço és: ab pena desmesurada e de gran dolor; per mort desonrada e de gran herror; e mort sens causa no al·legada, per gran favor. E per ço à rahó de donar crit contra la Mort, per gran amargor. La primera part d'aquest capítol està en la pena de Jesús, la qual fo desmesurada, primerament, si gordam lo comensament, l'ordonament e lo seu bon enteniment. Demostra, donchs, la verge Maria la rahó de sos clams e diu axí: —Sabets, senyors, per què·m clam yo de la Mort. Esdevengut s'és en lo regna de Judea, en la ciutat de Jerusalem, en l'ay del comensament del món ·V_mília_CCXLIII· e lo ·VI_èn· jorn de la setmana; en tal dia com fo format Adam [e] nasqué lo meu Fill, e·n tal mes com nasqué, morí, en lo ·XLV· any de la mia vide, en lo ·XLIX· any après de la ravelació que fo feta a Daniel per l'àngel Gabriel, en lo segon any del inperii de Tiberii Cèsar, tercer emperador, en l'ay de ·XCIII· olimpíadis, en lo 85 any aprés que Roma fo edificada, en lo 33 any de la vida del meu Fill. Com moltz beneficis agués fetz e donatz als jueus, als quals era tramès, hý ells, desconexens dels seus beneficiis, per

tal com los preycave veritat e reprenia los viciis d'éls mals, allí près axí com Alexandre reconte de la aygua vesada sobra la pedra o pedres que engendra trons: com lo meu Fill escampàs l'aygua de la sua saviesa en los coratges dels jueus, durs com a pedra, isqueren-ne grans trons, car levaren-se los fills de iniquitat e són-se esforçats moltes vegades de tolre-lo·m per mort. Com ell los il·luminave los cechs, lo volgueren enderocar per ·I_a· muntaya; com resucitave los morts, lo volgueren apedregar. E en especial vuy ha ·III· dias, per tal com hac resucitat Làtzer, e açò per lo gran miracle que veeren, moguts de enveja, determenaren en lur consell, dissapte après, que ·I_a· vegada mon Fill morís. E com aquest dissapte de rams proppessat lo dyable entrà en lo cor de Judes lo traydor, qui solia ésser ten gran amich de mon Fill, e per tal com Magdalena aboquà sobre lo cap de mon Fill aquell preciós angüent, mogut de averícia, vené lo meu Fill per ·XXX· dinés. Car ell era procurador de la cort del meu Fill, e de tot quant hy n'avia, de tot furtava la ·X_a· part; esmaginà lo traydor de Judes que l'angüent valia ·CCC· dinés, dels quals aguera aguts ·XXX· dinés si a ses mans fos vengut l'engüent, e per ço esmaginà que·ls agués de mon Fill. Mas no calia que·l vanés, car, yo li aguera donat tot quant hé en aquest món, que bé val ·XXX· dinés; o si no, yo li donaré a mi matexa que·m vanés per esclava, ans que yo no aguera consentit que lo meu Fill fos venut per ten vil preu. E puys que Judes se fo avengut ab los jueus del preu dels ·XXX· dinés, l'endemà, ço és, digmenga proppessat, lo meu Fill se partí de Betània e vench-se·n en Jerusalem, e raberen-lo axí com a rey, faent-li gran honor. E lo diluns e lo dimarts ell preycava en lo templa als jueus;

mas lo dimecres aprés, Cayifàs, príncep dels sacerdots, donà sentència contra mon Fill dient que més valia que un hom morís que si tota la gent peria; he en açò era present Judes, e près tentost ·XXX· dinés, los quals dinés, segons que·s diu, fou Tare, pare de Abraam, e foren los primés dinés del món. O Judes desleyal, e quina mercaderia fas ten malvada! ¿Per què dónes tot lo tresor del món per 30a dinés? Jo·t aguera donat a mi matexa, o a sent Pere, o sent Johan o un dels altres, o Magdalena t'aguera donat lo seu castell; mas la pocha lealtat que às al meu Fill t'à fet errar. Mas ir, que fon digous, lo meu Fill se partí de mi, de la ciutat de Betània, e tramès dos dels seus dexebles dient-los: —Anats-vos-en a la ciutat de Jerusalem, e trobarets un hom qui porta un cànter d'aygua; seguits-lo, e là on ell entrarà, demanau lo senyor de la casa e digats-li: "Lo Mestre nos envia a acii, a tu, que·ns mostres on és la casa on deu menjar ab sos dexebles". E ell mostrar-vos à una gran sala, e allí aparellats la cena. Los dexebles anaren e feren ço que Jesús los menà. Mas Maria Magdalena sentí que Jesuchrist se·n volia partir e dix-li aytals paraules: —O molt dolç Mestra, en quantes quoses me avets demostrada amor! Prech-vos que ara l'em mostrets. Plàcie us que romangats acii aquesta Pascha ab nosaltres, car la vostra dolça Mare hi serà e serà molt aconsolada; e prech-vos que no anets en Jerusalem, car los jueus vos volen metar. E Jesús respòs: —O filla! Cové que complescha la volentat del meu Pare. E lavòs Magdalena vench-se·n a mi desolada, ab grans làgremes plorant, e dix-me:

—Mare de Déu, com més prech lo meu Mestra que romangua, meys hy acap; per què, Mare dolça, ten gran por e que no agam amargosa festa. E lo meu Fill se·n anà ab los seus dexebles, e menjaren l'ayel pascual ab letugues agrestes, axí com la ley menave. Après, levà·s de taula, he desebrigà·s lo mantell e seyí·s un lansol, e mès aygua en un bací e vench-se·n a Judes primer per levar-li los peus, e açò fon per tal que Judes se penedís de la tració que avia feta. Com Jesuchrist vench a sent Pere per levar-li los peus, dix sent Pere: —Senyor, ¿e tu, qui ést mon mestre e ést de gran linatge he ést hom molt delicat, vols levar los peus a mi, qui són ton escolà e estech vilà pescador de sotil linatge? Respòs Jesuchrist: —Ço que yo fas, tu no u saps ara què vol dir, mas sabràs-ho aprés. Dix sent Pere: —Sertes, Mestre, no·m levaràs los peus, car no és daguda quosa que lo senyor lau los peus al misatge. Respòs Jesuchrist: —Si yo no·t lau los peus, Pere, no auràs part en res del meu. —No? —so dix sent Pere—. Donchs, Senyor, no ten solament vull que·m laus los peus, mas les mans e·ll cap. Respòs Jesuchrist: —Qui és bel, no li cal que·s lau sinó los peus. Com Jesuchrist ach levats los peus a tots los dexebles, abrigà·s son mantel e tornà a la taula, e dix-los aytals paraules: —Sabets, fills, què hé yo fet. Si yo, qui són mestre

vostre, vos lau los peus, per semblant manera davets fer vosaltres: los uns als altres vos devets levar los peus. Eximpli vos hé donat, que feçats axí com yo hé fet. Aprés dix Jesuchrist: —Dich-vos per veritat que ·I· de vosaltres me trairà esta nit. Los dexebles, qui oyiren açò, foren fort torbats, e gordaren-se los uns als altres e digueren a Jesuchrist: —E són yo, Senyor? E Jesús no responia a negú, entrò que Judes dix: —E só yo, Rabí? Respòs Jesuchrist: —Tu ó dius. Però aquesta resposta no la entès nagú, e per ço sent Pere pregà a sent Johan Evangelista que demenàs a Jesuchrist qui era aquel qui·l devia trayir. E com sent Johan lo y demenàs, respòs Jesuchrist: —Aquell a qui daré aquesta sopa de pa, me trayrà. E donà-la ajudes. Mas sent Johan se adormí en la falda de Jesuchrist, on ach revelacions divinals, per les quals oblidà tot ço que Jesuchrist avia dit e, ab tant, no reté resposta a sent Pere. Aprés Jesuchrist près un pa, e beneyí·l e trencà·l dient: —Aquest és lo meu cos, qui és trayit per vosaltres; prenets-lo e menjats. Aprés féu semblant del càlzer, dient: —Prenets e bevets; aquest és lo càlzer del novell testament, qui per vosaltres serà escampat. E dites aquestes paraules, levà·s de taula dient: —Surgite, eamus hinc, levatz-vos e anem de aquest loch. Los apòstols, qui oyren aquesta paraula, que avien anar defora, tots estigueren espordits e no sabien on

se anaven. E Jesuchrist, axí com avia acustumat, anàsse·n a deportar ab los dexebles delà lo torrent de Sedron, on avia un ort on sovint anave Jesuchrist. E com foren fora la ciutat, dix-los Jesuchrist: —Totz quans sou ma ferets escàndol en aquesta nit, car escrit és: "Fariré lo pastor e escampar s'àn les oveles". Respòs sent Pere e dix: —Mestre, si tots te desenparen, yo no·t desenpareré. Dix Jesuchrist: —Dic-te per veritat que, anans que anit cant lo gal, ·III· vegades m'euràs renegat. Respòs sent Pere: —Senyor, si yo sabia morir ab tu, no·t negaré may. Com Jesuchrist fos a ·I_a· vila petita, que ha nom Jetsemaní, dix als seus dexebles: —Seyts-vos ací, entrò que torn de fer oració. E près sent Pere e sent Jacme e sent Johan, e començà tot a tremolar e avent por, dient axí: —Trista és la mia ànima fins a la mort. Vetlats ab mi, e pregau Déu que no entrets en temptació. E luyà·s d'éls tant com és un tret de pedra, e féu oració a Déu lo Pare dient: —O Pare molt piadós! Prech-te que oges la mia oració e no la vules menysprear, car jo són pobre, posat en grans trebals, e molts cans rabiosos m'àn incircuït. Donchs, si fer-se pot, no age tanta pació a pessar. Aprés la oració, vench als ·III· dexebles e trobà·ls durment. E no·ls dix res, mas tornà-sse·n a fer oració altre vegade e dix: —O Pare piedós e molt poderós! Si possible és

a tu que aquesta mort yo no la sostenga ni aquesta cruel pació, fets-me·n gràcia; emperò la tua volentat sia tostemps complida. Aprés segonament vench als seus dexebles, e trobà·ls encare que dormien e dix-los: —E com dormits axí? No podets vetlar ·I_a· hora ab mi? Vetlats, e pregats Déu que no entrets en temptació. Tornà terçament a fer oració dient axí: —Pare celestial, pus que axí és determenat que lo teu Fill ignocent muyra, recoman-te la mia Mare molt dolça e los meus dexebles e fills meus, e prech-te que·lls guardes de mal. E feta aquesta oració, la sensualitat de Jesuchrist ach gran disputació ab la rahó, he en aquela disputació foren mostrats a Jesuchrist ·VI· turmens, ço és a saber: la mort cruel que ell no merexia, la gran dolor de la sua Mare, la persecució dels seus dexebles, la perdició de Judes, la sanc dels martis, lo poch profit dels jueus. E soptosament que açò ach vist, vench l'àngel e trobà·l, per gran tristícia, que era vengut tot en suor de sanc. E l'àngel li dix: —O bon Jesús! Sàpies que la tua oració és presentada devant Déu lo Pare, e en naguna manera no pot ésser ramut lo humanal linatge sinó que prengues aquesta mort e passió. E ab ·I· suari l'àngel li axugà los huls e la sua cara, e confortà·l e aconsolà·l. E Jesuchrist, aconsolat, vench-se·n als seus dexebles e trobà·ls durment, car los lurs hulls eren agreugats per gran dolor e tristícia que avien. E dix-los Jesuchrist: —Anem —no dix pas: "Fugam"—, car ací és aquell que·m traex.

He encara no ach bé parlat, veus Judes qui vench ab gran compaya de jueus, bé armats de totes armadures, ab lanternes e ferons, a pendre Jesuchrist, axí com si fos ladre hó omeyer hó trancador de camins. E Jesuchrist no rugí, ans se acostà a ells e dix-los: —Qui demenats? Hý ells respongueren: —Jesús de Natzerè. E dix Jesuchrist: —Yo só. Com los jueus hoyren aquesta paraula, tornaren atràs e caygueren en terra. Altra vegada los enterogà Jesuchrist dient: —Qui demenats? Éls respongueren: —Jesús de Natzarè. E Jesuchrist dix-los: —Ja us ho é dit que yo só. E de continent caygueren en terra. Altra vegada los enterrogà Jesuchrist: —Qui demenats? Ells respongueren: —Jesús de Natzerè. Dix Jesús: —Donchs, si a mi demenats, lexatz-ne anar los meus dexebles. Levores los jueus gordaren lo lur malvat capità Judes, qui·ls avia donat senyal qual pendrien dient: "Aquell lo qual yo basaré és Jesuchrist, e aquell pendrets". Car costuma era de Jesuchrist que, com los seus dexebles venien de fore, ell los besave; e axí u acostuman encara los cardenals, que com s'encontren, que·s besen. Per tal, donques, com Judes venia de fora, acostà·s a Jesuchrist e besà·l dient: —Déus te sal, Mestre. E Jesuchrist li respòs: —Amich, a què ést vengut? —quasi a dir: "Vols tornar a salvació?"

Mas Judes, endurat, no·s volch penedir, ans induí los jueus a pendre Jesuchrist. E tentost materen-li ·I_a· corda al coll, axí com a ladre, e ab ·I_a· altre corde ligaren-li les mans, axí com a traydor, detràs. Vaent sent Pere que mal anave, trach lo coltell e donà gran colp a un hom armat al cap, que levà-li la orela; e aquest era escuder del bisbe, e avia nom Malcus. Dix Jesuchrist a sent Pere: —Pere, torna lo coltell en la beyna. ¿E no vols tu que yo sostenga la passió que lo meu Pare ha hordonada? E près Jesuchrist la orella e tornà-la a Malcus. Del qual miraccle los jueus no·s passificaren en res, mas que se·n menaren Jesuchrist pres e ligat, ab grans vituperis e escarns que li feren, entrò a casa de Anna. E los dexebles tots fugiren per ço que fos complida la paraula que és escrita: Percutiam pastorem, feriré lo pastor e escampar s'à lo remat. Emperò sent Pere seguí Jesuchrist de luy, mas sent Johan lo seguia de prop. E com Jesuchrist fo en la sala devant lo bisbe, sent Pere era romàs defora la porta, car no·l avien jaquit entrar; mas sent Johan, qui era conexent del bisbe, li ach gràcia que entràs. Estant Jesuchrist devant la presència del bisbe, la ·I· li escopia en la cara, l'altre li donave acollades, los altres lo blastomaven, los altres li gitaven fanch en la cara, los altres li tiraven los pèls de la barba e los cabells del cap. E molts tacanys, qui eran venguts en Jerusalem per rahó de la festa, eren-se ajustats a la porta del bisbe e cridaven: —On és lo traydor? E despuys que foren entrats, no cessaven d'escopir

en la cara de Jesuchrist e ferir e blastomar aquell, dient-li grans injúries: —Ladre, traydor, omeyer, encantador, ara veurem què sebràs fer ab les tues arts! En loch ést que no·n axiràs axí com te cuydes ni·t penses. Veus ací, senyors —diu la verge Maria—, la gran pena dolorosa de mi, Mare angoxosa, com tals vituperis veya fer al meu fill Jesuchrist. E açò sia quant a la primera part del segon capítol. Ara avem Jesuchrist pres e ligat en casa de Anna, bisbe. La 2a part del segon capítol de les corts és que Jesús, fill meu, és mort per manera desonrada, e açò és a mi, Mare sua, gran amargor. Car si l'aguessen secretament mort, fóra amargosa, mes pur fóra soportable; mas [no] com l'àn mort en ciutat reyal, e àn-lo menat per ·IIII· corts generals, e en cascuna és estat batut e maltractat. Primerament, en la cort de Anna, que del cap fins als peus tant l'àn assotat, ligat a ·I_a· colona, que tot corria sanch; en la qual cort sent Pere l'à renegat. On, com sent Pere entrà en lo palau del bisbe, dix la serventa qui gordave la porta: —¿E no ést tu dexeble d'aquest hom que àn pres? Respòs sent Pere: —Certes, no pas. E après sent Pere se acostà al foch, e escalfave·s ab altres, car gran fret feya. E començaren-lo de enterrogar dient: —No ést tu dexeble d'aquest hom? Respòs sent Pere: —Certes, no són yo son dexeble. Respòs un escuder del bisbe, qui era cuyat de Malcus, al qual sent Pere avie tellada la orela, e dix-li:

—¿Com pots tu dir que no sies dexeble d'aquest hom? ¿No·t víu yo en l'ort a tu ab aquest malvat hom qui és ací pres? —Certes —dix sent Pere—, jo no víu jamés aquest hom ni·l conec ni sé qui s'és, ni jamés no fuy de sa compayia. E jurà e donà sobra si excommunicació que jamés no avia conagut Jesuchrist. E tentost lo gal cantà, e recordà·s sent Pere de ço que Jesuchrist li avia dit: "Ans que lo gal canta, ·III· vegades me auràs renegat". E lavòs sent Pere isqué de casa d'Anna e plorà molt agrament. E lavòs lo bisbe Anna féu-se venir Jesuchrist, e cercaven falsos testimonis contra ell per tal que·ll poguessen jutjar a mort. E com molts falsos testimonis contra ell li alevassen, singularment digueren que Jesuchrist avia dit que ell podia destrouir lo temple de Salamó e que en tres dies ell lo tornaria. Lavores lo bisbe Anne enterrogà·l dient-li si era veritat, e Jesuchrist no li respòs res. E lo bisbe dix-li: —Jo·t man, de part de Déu viu, que tu que·m digues veritat si ést Jesuchrist, Fill de Déu viu. E respòs Jesuchrist: —Tu ó dius. Emperò encara veurets lo Fill del hom seurà a la dreta part de Déu e·ll veurets venir ab les nuvoreles del cel. E com lo bisbe hoyí aquestes paraules, esquinçà les sues vestadures e dix: —E què·ns cal sercar testimonis? ¿No avets hoyida la gran blastomia que ha dita aquest ladre malvat? Què us en par? Digueren los savis: —Digne és de mort.

Lavors començaren-lo d'escopir e de abufetegar, dient-li: —Adivina qui t'à ferit, Jesuchrist! Après lo bisbe enterrogà altra vegade a Jesuchrist dels seus dexebles e de la sua doctrina, e Jesuchrist respòs: —Yo manifestament hé parlat en lo món e tota vegada hé parlat en la sinagoga hý en lo templa, on se ajusten los jueus, e no é res dit en secret ni amagat. Donchs, per què·m enterrogues? Enterroga aquells qui m'àn hoyit, car aquels saben bé què hé yo preycat ni dit. E com Jesuchrist ach dites aquestes paraules, levà·s aquell tacay al qual Jesuchrist avia tornada la orella, e volent complaura al bisbe donà gran templada a Jesuchrist, que en terra lo fou caura, dient-li: —Axí respons al bisbe tu? E Jesuchrist, qui stave pres e ligat a ·I_a· colona, quasi mig mort dels batimens, envides se póch levar, e respòs-li: —Hó bon hom! Si yo é mal dit, reprèn-me del mal que yo hé dit; e si yo é bé dit, per què·m bats? E per tal com Jesuchrist se escusà axí en aquest pas, ajustaren-se ·I_a· gran compayia de ribalts, e la ·I· l'apela traydor, e l'altre li pela la barba e li escup en la cara. E Anna, irat, tramès Jesuchrist a Cayfàs, príncep dels sacerdots. E com Jesuchrist fos dintre casa, van-lo metra ab los phariseus. E un tacay malvat va-se·n anar a Cayfàs, ab gran gox, dient-li: —Senyor, bones noveles te port, car pres és aquell malvat ypòcrit, fill de Maria e de Josep, e ja és dintre casa.

Lavors Cayfàs fou cobrir la cara a Jesuchrist, e feye·l ferir ab ·I_a· caya dient-li: —Divina qui t'à ferit! E com en semblans escarns éls aguessen molt vetlat, anaren-se·n totz a dormir e jaquiren Jesuchrist tot sol, nuu, pres e bé ligat; e pesava gran fredor. E lavors sent Johan, com víu Jesuchrist tot sol, acostà·s a ell e dix-li: —Mestre, jo no·t gós parlar per la gran paor que yo hé dels jueus; mas si res vos plau, digats-m'ó. Respòs Jesuchrist: —Johan, sobre totes quoses te prech que vulles aconsolar la mia Mare. E sent Johan partí·s de Jesuchrist e vench-se·n a la verge Maria plorant e senglotegant. E com Magdalena lo ves venir, demenà-li de Jesuchrist, e sent Johan no podia parlar per lo gran plor. E dix la Magdalena: —Prech-te, Johan, que calls, per tal que la verge Maria no·t hoja. Emperò per tal com se feya de dia, sent Johan entrà en casa de la verge Maria. E com la verge Maria lo ves plorant, conagué que mal novell hy avia, e girà·s a Déu lo Pare dient-li axí: —O Pare molt sant, Pare piadós, Pare misericordiós! Prech-vos que agats per recomenat lo meu Fill e no li siats cruell vós, qui a tantes gens sotz benigne, car ell, per sa humilitat, no·s vol ajudar. Donchs vós, Pare piadós, ajudats-li ab son bon dret. Aprés la verge Maria se girà a sent Johan dient-li: —O car nabot! Digues-me bones novelles del meu Fill Jesús, sí Déus te dó alagria del teu pare e de la tua mare!

E lavors sent Johan, quasi escletant per mig del cor, dix-li: —Mare, lo teu Fill és pres e ligat e escopit, escarnit, nefrat, que tot core·n sanch; la sua cara troberàs tota plena de sanch e d'escopina, e està, tot nuu, ligat a ·I· pilar. Àn-lo jutgat a mort, e si·l vols veura, vés-hi tost; mas no·l conexeràs, axí és alterat e mudat per los colps que ha rabuts! Lavòs la desolada Mare dix aytals paraules: —O cruel compaya dels jueus, qui sots del meu linatge! Quantes vegades é yo pregat lo meu Fill per vosaltres, e quantes gràcias vos à fetes per amor de mi! ¿He és aquest lo guardó que li·n retets? O molt dolç Symeon, ara és complit so que tu·m diguist, que la passió del meu Fill seria coltell qui travesseria la mia ànima! O Adam desleyal, ¿e com às gosat offendre Maria, amiga tua? O Gabriel, e com s'és mudada la salutació per tu anunciada! O Johan, ¿e on és sent Pere, qui ten fort se retia, ni sent Andreu, ni sent Phalip ni los altres dexebles del meu Fill? Judes l'à trayt e totz los altres són fugits. Donchs, iré a veura lo meu Fill ans que no muyra. E mentre que la verge Maria e sent Johan e les altres Maries venien de Betània en Jerusalem, plorant e cridant la dolorosa Mare, los jueus van menar Jesuchrist ab gran desonor a la 3a cort, de Pilat, príncep dels romans. Mas en aquella cort los sacerdots no y entraren per tal que no fossen escomunicats, mas que justament celebrassen la Pascha. Vaent Judes que Jesuchrist era liurat a la cort setglar de Pilat e que no podia escapar a mort, dix axí: —O las, mesquí! Massa hé proceït avant contra

aquest hom. Bé sé que yo dapnat són, car hé trayda la sanch del hom just. E gità los ·XXX· dinés devant los prínceps dels sacerdots e anà·s pengar per lo coll. Los prínceps dels sacerdots prengueren los dinés e digueren: —No és degut que aquests dinés estiguen en la caxa del temple, car preu de sanch són. E fo donat concell que fos comprat ·I· camp d'un mestre qui feya olles e cantes, en lo qual camp soterrassen los pelagrins; e per so ha nom lo camp Acheldemach, demach, ço és, camp de sanch. Pus que Jesús fo en la cort de Pilat, Pilat na près informació, e isqué defora lo palau als prínceps dels sacerdots dient: —Quina acusació avets contra aquest hom? Respongueren los jueus dient: —Si no fos malfactor, no·l te aguérem amanat. Dix Pilat: —Prenets-lo vosaltres e jutjats-lo segons la vostra ley. Respongueren los jueus: —¿No saps bé, Pilat, que nosaltres som sacerdots e no·ns és donat que nosaltres donem sentència de mort a nagú? Enaprés entrà-se·n Pilat en lo palau, e cridà Jesuchrist e comensà·l ha enterrogar dient: —Ést tu rey dels jueus? Respòs Jesuchrist: —¿Dius-ho per tu matex hó àn-t'ó dit altres? Respòs Pilat: —Tu sabs bé, Jesús, que yo no só jueu. La tua gent e los teus bisbes t'àn amanat ací a mi. Vegam, què às fet?

Respòs Jesús: —Jo bé só rey, mas lo meu regna no és d'aquest món; car si d'aquest món fos, los meus ministres me defensaren de les mans dels jueus. Dix Pilat: —Donchs, rey ést tu? Respòs Jesuchrist: —Tu ho dius, que yo són rey, e per so són nat en aquest món: que tostemps diga veritat, e hom qui ha en sí veritat hou la mia veu. Dix Pilat: —Què és veritat? E com Jesuchrist no li respongués, isqué Pilat als jueus e als prínceps dels sacerdots dient: —Yo no trop res en aquest hom per què ell dega morir. Los sacerdots respongueren: —Aquest hom és fort comovedor del poble. Tota la terra nos à comoguda per tota Judea, comensant en Galilea fins ací. Com Pilat oyí Galilea, demenà si era hom galileu; e conagué que era de la seyoria de Herodes, e remès-lo a Harodes, qui era en Jerusalem en aquels dies. E com Herodes víu Jesuchrist, ach-ne gran gox, car gran temps avia esperat de veura Jesuchrist, e açò per miracles que feya, e volie·n veura algú. E lavors Herodes enterrogà·l de moltes quoses, e Jesuchrist no li respòs; he per ço Herodes menyspreà Jesuchrist e féu-li vestir ·I_a· gonela blancha de porpra, axí com a hom fol, e ramès-lo a Pilat. E d'aquela hora avant Pilat e Herodes foren amichs, car d'ebans eren enamichs. Apres Pilat apelà los sacerdots e los prínceps, e dix-los: —Vosaltres m'avets amanat ací aquest hom axí

com a comovedor del poble, e yo l'é enterrogat devant vosaltres e no li trop naguna quosa per què dega morir; ni de ço que vosaltres l'acusats yo no y trop res, ni Herodes, ans sens nagun mal lo·ns ha enviat. Donchs, corregir l'é e lexar l'é anar. Com açò hoyren los jueus, levaren-se los rabins e los prínceps e phariseus e sacerdots, e començaren altes veus a cridar: —Prin-lo e fes-lo crucificar! Respòs Pilat: —Lo vostre rey crucificaré? Digueren los jueus: —No avem rey sinó l'emperador Cèsar. Guarde·t, Pilat, què fas, que nosaltres bé vem e conexem que tu vols que aquest hom escap, mas nosaltres te deym que, si tu jaqueys anar aquest hom e no·l mates, no seràs amich de Cèsar; car nosaltres te acusarem que tu ést traydor a l'emperador romà e farem que perdràs la seyoria, car vols desliurar aquel qui és enamich seu; car qui·s fa apelar rey dels jueus contradiu a l'emperador Cèsar e deu pendre mort, e tu vols desliurar aquest. Guarde què feràs, que clar que parlam. Avien los jueus de costuma que lo dia de Pascha demenaven al senyor un hom presoner, e per ço dix Pilat als jueus: —De custuma és que yo us dó ·I· presoner en la Pascha. Volets que us dó lo rey dels jueus? Respongueren los sacerdots: —No, sinó Barrabam. Barrabam era ·I· ladre qui per sos demèrits era mès en la carce. —Donchs —dix Pilat—, què volets que face del rey dels jueus? Respongueren: —Que sia crucificat.

—E voletz que crucific lo vostre rey? E aquests digueren: —No avem rey sinó Cèsar. E asò deya Pilat per fer-los major injúria, com no volien consentir a la sua volentat. Quan Pilat víu que no podia res fer, ans los jueus eran més indignats contra Jesuchrist, dix: —Yo no poré fer pegats aquests sinó que faça ·I_a· gran injúria a Jesuchrist. La major injúria que los jueus avien de Jesuchrist sí és com deya que era rey dels jueus. E Pilat, per fer pegats aquels, près jonchs marins, un gran menat, qui eran molt espinosos e aguts, e féu-los torce totz ensemps per contrarii, e féu-ne ·I_a· garlanda axí groça com lo bras, e féu-la metra en lo cap a Jesuchrist, axí forçadament que les espines entraren per lo cap a Jesuchrist fins al servell, e tot lo seu cap corria sanch. E féu-lo batre e assotar fort cruelment. E vastí-li la porpra blanqua que li avia donada Herodes, e mès-li ·I_a· caya en la mà dreta en loch de ceptre, e féu-li velar los hulls, axí com d'aquests ladres, e féu-lo axir fora lo palau devant tot lo poble, e dix als jueus: —Veus assí l'om. Defora lo·s hé amanat —quasi que volgués dir: "Aquest és l'om de malvada condició que ha aguda en sí tanta de audàcia que diu que és rey dels jueus, e per ço yo li é donat tal hàbit que·s pertay a·ytal rey com és aquest". E lavòs los cavalers de Pilat, per complaura als jueus, batien a Jesuchrist e escupien-li en la cara, e ficaven los jonols en terra devant ell, e prenien-li la caya de la mà e donaven-li al cap dient: —Déus te sàl, rey dels jueus! E com totes aquestes injúries li aguessen fetes, tornaren-lo dins lo palau, e despularen-li aquela vestadura,

é levaren-li la corona d'espines, e vestiren-li les sues vestadures. E Pilat parlà al poble dient: —Yo ab diligència hé examinat aquest hom e no y é trobat res; emperò ja avets vist com l'é castigat e vituperat. Prech-vos que sia satisfet açò a vosaltres, car dich-vos que ell no deu prendre mort, ni encara sostenir naguna pena; mas per les injúries que us ha fetes, jo li é feta aquesta injúria, la qual és molt gran e vituperosa; e axí, perdonats-li la mort, e jo menar-li é que jamés no sia en loch hon vosaltres siats. Com los jueus oïren aquestes paraules, axí com a quans rabiosos començaren a cridar dient: —E com, Pilat? ¿Penses-te que nosaltres siam infans pochs que no sapiam què fem? Per cert volem que sàpies que nosaltres volem que mates aquest hom, e jamés no serà a nosaltres satisfet si no li dónes mort. E no volem pas que muyra a qualsevula mort, mas a la pus vil e desonrada mort que puxa ésser al món, car nosaltres volem que sia crucificat. E totz a ·I_a· veu cridaren: —Sia crucificat! Crucificat sia! ·I_a· vegada sobre totes quoses volem que muyra! E Pilat fon torbat, e dix als jueus: —Per què deu ésser crucificat? Quin mal ha fet aquest hom? Si volets que sia crucificat, prenets-lo vosaltres e crucificats-lo! Quin mal ha fet? Respongueren los jueus: —Si no agués feta altra quosa sinó que ha dit que és Fill de Déu, per aquesta quosa deu morir. Quant Pilat oyí dir que ell sa feya Fill de Déu, ach gran por de dar-li mort, e vench-se·n a Jesuchrist e dix-li:

—D'on ést? Quals són tos parens? Qui és ton pare? E Jesuchrist no li respòs. E dix Pilat: —A mi no vols parlar? ¿No saps bé que yo é potestat de crucificar-te hó de lexar-te anar? Respòs Jesuchrist: —Tu no auries potestat sobre mi si no·t fos donada per lo teu sobirà, ço és, per l'emperador romà, e aquesta potestat és donada a tu: per ço·n deuries bé usar; mas tu, Pilat, ne uses mal, faent a mi moltes injúries contra tota raó, de què às peccat. Emperò major peccat fan los jueus, qui m'àn mès en les tues mans; car ço que tu fas, forçadament ho fas e vols complaura al poble, e lo teu peccat ha alguna escusació; mas ço que fan los jueus envés mi fan de pura malícia e volenterosament, e per ço lo lur peccat no à naguna excusació. Estant Pilat en aquestes paraules, sa muler li tramès a dir: —Guarde·t, Pilat, què fas, car en aquesta nit yo é vistes meravelles, so és, meraveloses visions d'aquest hom, de què·s poria esdevenir grans mals de la sua mort; per què·t prech sobre totes quoses que aquest hom no muyra. E Pilat, qui ach oyides totes aquestes quoses, ach por de perdra la senyoria. E demanà aygua, e devant tot lo poble ell se levà les mans dient: —Veus que devant vosaltres me lau les mans, e protest que yo no é colpa en la mort d'aquest hom, car vosaltres me forçats de ço que fas que li done mort. E los jueus, tots ensemps, començaren a cridar: —No ages por, Pilat. La sanch d'aquest sia sobra nós e sobre nostres fills!

E Pilat, volent complaura als jueus e avent por del emperador Cèsar, asigué·s en la cadira judicial e féu-se amanar Jesuchrist devant la sua presència. E per fer pagats los jueus, ell donà sentència contra Jesuchrist sots tal forma: —Jo, Pilat, governador de la ciutat de Jerusalem e lochtinent del molt alt emperador Cèsar, senyor universal de tot lo món, vaent e atenent los grans crims dels quals Jesús de Natzarè és estat acusat en nostre cort, per los quals crims merex mort segons los estatuts de la dita ciutat de Jerusalem, per la qual quosa yo dó sentència que Jesús que sia pengat e crucificat en tal manera que muyra. Aprés que la sentència fo donada, despularen Jesuchrist les sues vestadures e vestiren-li ·I_a· vestadura blancha. E materen-li la corona d'espines al cap e caregaren-li la creu al col, en senyal que condempnat era a mort axí com a ladre, e que la portàs, puys que morir devia en aquela, ço és, en la creu, ab dos ladres qui·l acompayaven, los quals devien morir ab ell ensemps. E axí·l tragueren fora de la ciutat de Jerusalem, ab gran vituperi. Mas anant per la ciutat encontraren un hom qui avia nom Symon Cireneu, qui vania de fora vila, e com Jesuchrist no pogués portar la creu, feren-li ajudar en aquest Symon Cireneu. E axí apar la 2a part del capítol, que notava que Jesuchrist és mort per manera desonrada. Seguex-se la 3a part del segon capítol, en lo qual és declarat que Jesuchrist és estat condempnat sens naguna al·legació, car tots los jutges eran perduts. ¿No fo gran injúria que en un dia fo pres hý en altra mort,

l'altre mort e soterat, e, per major desonor, enmig de dos ladres és estat pengat? E com lo menaven a penjar e foren prop la porta de la ciutat, la sua dolorosa Mare aconseguí·l; mas com lo gordàs, envides lo conexia. E com Jesuchrist oyís plorar la sua Mare ab les altres dones qui la seguien, girà·s a elles dient: —Files de Jerusalem, no plorets per mi; plorats sobre vosaltres e sobre vostres fills! Car temps vendrà que vosaltres direts: "Beneventurades són les dones qui no àn infantat he les mameles qui no àn aletat". Levores diran a les muntayes que·ls cayguen desús, als colls que·ls cobren. Aprés vengueren en un loch fort sutze he abominable, qui ha nom Calvarie, e aquí despularen Jesuchrist e van-lo estendra en la creu. Los uns tiraven lo bras dret e los altres l'esquere, e axí·l clavaren en la creu ab grosos claus despuntatz. E com la sua Mare dolorosa oyí los colps de les nafres, fo ·I· coltell qui li trevesà la sua ànima. E com agueren dreçada la creu, penjaren-li ·I· ladre al costat dret e altre al costat esquere. E axí apar ésser provat lo 2on capítol de les corts, qui tractave de la cruel pena e pació e fort angoxosa que Jesuchrist sostench. [TERCER CAPÍTOL] Seguex-se lo 3r tractat de les corts generals, qui posa la final ordonació plorosa, quia memòria. Hon, vaent lo Fill de Déu e Fill meu que s'acostave

a la mort, estant en la creu, ordonà son testament sotz tal forma: "Yo, Jesús de Natzerè, amargós e ple de dolors, car de la planta dels meus peus fins al cap no és trobada sanitat, ordon mon testament, estant en mon bon sey he enteniment. Primerament, alegesch per sepultura lo sepulcre de Josep, qui és en lo seu ort, entrò sus al 3r dia. Ordon marmassós meus e exsecudors de la mia darera volentat, la mia Mare e Johan Evangelista e Maria Magdalena. Fas mon hereu universal lo humanal linatge, per lo qual sostench tant de mal, e per ço no li puc voler mal. Per què, Pare piadós, prech-te que perdons aquests qui·m donen la mort, car no·s saben què·s fan. Jaquesc a la mia dolça Mare per fill sent Johan Evangelista, cosí jermà meu, e la mia Mare a ell per mare, los quals prech que s'amen en caritat. Ítem lex, encara més, al ladre qui està penjat a la dreta part, la glòria de paradís, car piadosament l'à demenada. Ítem jaquesc al ladre de la part esquere les penes del infern, per tal com m'à blastomat; e als prínceps dels sacerdots semblantment, car a ten cruel mort m'àn condempnat. Ítem lex al poble de Jerusalem destrucció de la lur ciutat e mort eternal. Ítem lex al meu cos dolorosa passió, per què só forçat de cridar: Hely, Hely, Hely! Déu meu, Déu meu, no·m desenpa[r]s! Encare més, per la gran ardor del alè, hé a cridar: Sitio! E ab tant, concloc lo meu testament dient: Cosummatum

est, e ret la mia ànima a Déu lo Pare dient: In manus tuas, Domine, comendo spiritum meum." E com Jesuchrist dix aquestes paraules, dix-les ab ten gran veu que totz los elamens se estremordiren, e en aquell punt reté la sua santa ànima a Déu lo Pare. Dic sicut scis et fac finem.