mort cruel, e quant és amargosa la tua memòria!"
Gran compació e pietat deu hom aver de les dones
vídues, car no àn gamés protector ni defenedor,
e si n'àn, és bé a tart. Speritualment parlant, tot hom
deu aver pietat de les vídues com ve que
en corts generals. E per tal, Jesús fill de Syrach,
vaent per sperit de prophecia la gran injustícia que
la Mort feya a la vídua desolada verge Maria, complayent-la
deya: "O mort cruel, qui t'à creada? O mort
dolorosa, d'on às pres lo nom? O mort amargosa, per
què às injuriada la verge Maria, vídua? Certes, Déu no
t'à feta ni
envega del dyable, la mort entrà en lo món"
ca_o).
corts generals per la vídua dolorosa, car tu ést notada
de pocha leyeltat, car lo teu Déu às mort; per què
tu ést notada de gran crueltat, car Jesús, innocent, às
arepat; tu ést notada e acusada de gran iniquitat, car
lo bé comú às consumat. E per ço
ad Cor., 15):
mort, ¿on és la tua victòria, que ab tanta audàcia seyorajaves,
e sens judicii às offès lo tresor sobirà, l'ayel
sens màcula e la Verge molt gloriosa?
Per aquesta rahó, fels christians, contemplem devotament
que en la ciutat de Jerusalem se són ajustades
corts generals, e fo president nostre pare Adam,
per ço que a la Verge vídua desolada sia feta justícia
de la Mort, qui ab gran tració s'és levada contra Jesuchrist.
He agué y legats, ço és, misatgers, de totes
les comunitats, per fer compliment de justícia a la dita
Verge.
De la comunitat celestial fo misatger Grabriel,
molt graciós.
De la comunitat de pareys terrenal fo misatger
Enoch, molt virtuós.
De la comunitat mundanal fo misatger Julii Cèsar,
príncep meravelós.
De la comunitat infernal fo misatger Lucifer, molt
tenebrós.
Del bras eclesiàstich fo misatger sent Symeon,
molt piadós.
De part dels nobles e barons fo misatger lo rey
David, sant e gloriós.
De part dels cavalers fo misatger Sampsó, duch
molt valerós.
De part dels ciutadans fo misatger Johan Babtista,
plorant e amargós.
E com tots aquests misatgers siguessen entorn,
e Adam enmig d'éls axí com a president, parlà a les
corts dyent:
—Amichs honrats. Hoyit é dir, ab gran dolor, que
en la regió mundanal és estat perpetrat un gran malifici,
ço és, que un noble Rey, fill de una molt honesta
Dona, al qual se esperava la heretat del regne del món,
anà al romiatge de Jerusalem per devoció, en lo qual
romiatge los seus servens se levaren contra ell ab mà
—dix Adam—,
armada, en presència de la Mara, e sens tot dret e justícia
sobravench la Mort e à
Considerats, donchs, senyors car
dapnatge és comú, e tots som tenguts de vengar aquesta
mort e aquesta injúria. Per què, si vosaltres determenats
que la Mara dolorosa sia desolada, posar-li é
scilencii que no
prech-vos, senyors, que agats Déu denant los vostres
huls e no vullats pus molestar la dolorosa Mare, la dolor
de la qual vos mostrarem per
per son procurador.
La primera letra diu axí:
"Als sans pares ajustats en la ciutat de Jerusalem
a les corts generals, yo, Matheu Evangelista (en lo 21
capítol), salut ab mercè de bons vesals a lur senyor.
Moguts per enveja los cans jueus infels, Jesús sens peccat,
lum e via dels desviats, prengueren-lo en la nit
pesada, ligat l'àn e jutgat a mort. Dada la letra en Jerusalem,
ab gran tristor demenant ajuda".
La 2a letra diu axí:
"Als temens de Déu e servidors leyals, yo, March
Evangelista, dexeble de sent Pere, saluts e compasió
de bona amor. Los malvats jueus, per concell de Judes
traydor, àn pres Jesuchrist, mestre vertader, e condempnat
a mort, la Mare sue protestant que mort no
merexia. Dade la letra dymarç pus prop passat, en la
ciutat de Jerusalem".
La 3a letra diu axí:
"Als servidós de justícia e cancelers de les corts,
yo, Luch Evangelista, metge he escrivà de la vídua desolada,
salut ab compliment de vera piatat. Espaventable
cosa s'és esdevenguda: que sens procés ne vista
de senyor los jueus de vil natura àn pres a Jesús,
Fill de Déu, e Cayfàs à
pertay de dar ajuda. Dada la letra dimecres (a
capítols) pus prop passat".
La 4a letra diu axí:
"A nostres pares e bons amichs, Adam e tots los
sans pares, de mi, Johan Evangelista, verge, nabot de
la Mare e cosí del Spos, presoner e condempnat a
mort, Jesús. Huy, que és divendres, dade la present
letra, delà lo torrent de Sedron axí com a ladre àn
pres Jesús, pare meu e amich vostre; a mort lo duyen
ja, si no y donats remey tost e molt breu (a
capítols)".
La 5a letra diu axí:
"A totes les creatures posades en dolor, e a totes
les mares que àn perduts per mort cruel los lurs fills,
yo, Maria de Natzaret, juya molt amargosa e vídua e
maridada, sospís e làgremes més que hom no pot dir
ni comptar. Molt amades amigues mies: com qüestió
e plet se menàs entra Déu lo Pare, de
la altre lo humanal linatge, sobre un ladronici que s'era
fet en pareys terrenal, e mon Fill, que mal no y merexia,
los jueus lo m'àn vuy pres e de tal manera aparelat
que, devant los meus hulls, lo m'àn jutgat a pengar.
E no à trobat qui li ajudàs sinó yo, lasa vídua, que
no
pengat! La sua sanch trespassa les mies entràmenes,
e cové
no
en mes mans, lo meu Fill. O mort hó viu, dats-lo
lo meu Fill, e ajudats-me. Que Déu vos ajut e us guart
de tal dolor com jo, lasa, sostench per amor cara. Dada
la letra en Jerusalem lo jorn dolorós del divendres
sant. De part de Maria verge, amiga vostra molt trista
e desolada".
Dix Adam, donchs:
—Senyors, pus la Verge és sens colpa e prega
per ten piadosa quosa, tots na davem aver compassió,
car no
és amargosa la tua memòria!"
En les quals paraules
les quals són aquestes:
Querimònia molt amargosa que la Verge sens peccat
fa contra la Mort plorant.
Cruel pena e fort angoxosa que Jesús sostench
per nós, a gran tort.
Final ordonació plorosa que
si volem dels mals confort.
E açò és per què la Mare dolorosa crida, per gran
pietat que ha del Fill, mostrant son plorós confort.
—Lo primer capítol, donchs, d'aquestes corts generals
és querimònia molt amargosa que fa la verge
Maria, la qual és sens peccat, plorant; e fa-la contra
la Mort, segons que apar per lo primer capítol. Perquè
—dix Adam—
què yo hé volgut hoyir a vosaltres en
aquesta matèria, car escrit és: "Fes totes quoses ab
consell, e no te
vostres dignitats, he diga primer lo misatger celestial.
De continent se levà l'àngel Gabriell, misatger
del cel, dient aytals paraules:
—Pare Adam, scrit és
flebunt,
E segons, açò, a mi pertayhiria de plorar, si làgremes
podien exir dels huls dels àngels, car yo són estat misatger
de la sua Incarnació, servidor humil de la sua
Mare, a la qual port tanta d'amor que en poch no
muyr de gran dolor. Jo só cert que la verge Maria,
flor del món e de les verges, tan dolça, cara e ten
excel·lent que no és hom que la age gordada que no
la age tostemps gordada e amada, exceptat los malvats
jueus, yo la é saludada e li portí les noveles, e
és-se esdevengut tot lo contrarii; per què yo no gosaria
aparèxer en loch on ela fos, e açò per tal que
a la mia vista ela no agués major torbació. Mas per
tant com ab sagrament yo só enterrogat, diré segons
consciència, emperò protest que la verge Maria
que
deu clamar de la Mort, car nagú no
lo voler [de] [Déu]; donchs, si Déu vol que
Fill muyra, la verge Maria no deu ésser oyida ni escoltada
d'ecí avant. Mas diu Sèneca (
Lucillum): Placeat quidquid Deo placet,
ço que plau a Déu. E la verge Maria sap bé que a Déu
plau que son Fill muyra, car ja li fou dit per Symeon
en lo templa:
en Jerusalem, e lo Fill del hom serà pres e ligat,
e dar-li àn mort." Encara més, ho sabia per los
prophetes. Primerament per Zacharies:
meus Iesus,
ovis ductus est ad occisionem,
és estat menat Jesús a la mort. Encara més, ó sabia
per lo propheta David:
meos et dinumeraverunt omnia ossa mea,
mies mans àn cavades e los meus peus e los meus
ossos àn comptats. E axí, per tots aquests testimonis,
sabia bé la verge Maria que voler era de Déu que
lo seu Fill devia morir; per què no devia posar tals
clams, ni li deuen ajudar en res, car no és res sobra
lo voler de Déu. Restrengue
fragilitat, e no cerch ço que no pot trobar. Dich yo,
donchs, Gabriel, misatger de la comunitat celestial,
de part de tots, que
qui és pres, que muyra, car gran minva és de la
ciutat celestial que no s'ecap ço qui és començat, e
no
la verge Maria, mare de Déu, com axí é yo parlat
contra ella.
Aprés se levà un hom molt vell, qui avia nom
Enoch, lo qual era de adat de
era misatger de la comunitat de pareys terrenal, ab
grans làgremes, e dix aytals paraules:
—Sàpies-te, Gabriel, que may no fuy en corts ni
en consell on tanta angoxa de cor agués; car, de
part veg la Verge desolada, que de tanta virtut és ornada,
que no à sinó un Fill, lo qual plora ten agrament
que tota natura escomou a plorar, en tant que diu Jaufredus
"Neccessarii és que sostenga affay, puys Déu de
Natura na sosté. Ploren, donchs, totes les quoses ab
mi; lo cel tanque les
broma, la mar crit, la terra tremol e tots los elamens
ploren e facen dol e facen compaya a la verge Maria".
Mas, d'altra part, hé
dagudament ço que és seu; donchs, com Déu vula
pendra son Fill a la verge Maria e
la sua Mare per mort corporal, no pren res de nagú,
sinó so del seu, per què no y deu nagú contrastar. E
per ço diu Job:
beneït e loat. Axí ho deu dir la verge Maria e no
clamar de la Mort; per què jo us dich, de part de la
comunitat de pareys terrenal, que Jesús muyr, que més
val que ell muyra que si tota la gent peria. E perdó-ma
la verge Maria.
Aprés se levà lo misatger de la comunitat mundanal,
lo qual era apelat Juli Cèsar, qui fo lo primer
emperador, tot bayat de sanch de dues nafres que avie
preses en son cors, e dix aytals paraules en les corts
generals:
—O senyors, vullats-me hoyir. Yo, mesquí, són
dampnat; qui tantes batales hé venzudes e ab tanta
honor yo hé regit e seyorajat tot lo món e l'emperii
de Roma, e la passió de Jesuchrist no
res.
tot lo món, e a nosaltres, qui som dampnats, nos ha
donada major pena. Yo hé hoyit dir moltes laors de
la sua Mare, beneyta Mare, e specialment a un mestre
meu (
excel·lent és estada que ha concebut sens corrumpiment".
Mas per ço com yo hé constituïdes leys, e aqueles
hé observar, ley és e sta stabblida, pare Adam, que,
per lo vostre peccat, que tot hom muyra qui en aquest
món nexerà
semel morí.
car Matusalem visqué
morí; no y val fortalea, car yo, mesquí, qui é
vensudes
axí matex jo só mort. E per ço deya
Pauperis et regis
communis est mors.
Lex moriendi
dat causam flendi.
Si bene Scripturam legis,
gustato pomo,
nullus transsiit sine morte.
Heu, misera! Porte
clauditur omnis homo.
deu morir; e si la Mort lo vol, no
ni sa Mare no
ésser plorats, yo mesquí, qui són dampnat, deg ésser
plorat; mas no ell, qui és vida e salut de la natura e
deu en breu resucitar. Axí ho diu Ysidorus
bono): Illi plorandi sunt in morte quos miseros
infernus ex hac vita recepit, non quos celestis aula letificandos
includit,
que són dampnats, mas no aquells qui són salvats. De
part, donchs, de la comunitat mundanal, determene
yo, Juli Cèsar, que muyra Jesuchrist. E perdó-me la
sua Mare beneyta.
Levà
Lucifer, e dix:
—Gran gox hé e alegria de la mort d'aquest traydor,
qui l'altre dia
d'altres injúries m'à fetes. Emperò yo tinch en mon
poder Judes lo traydor, dexeble seu, per què són cert
que no
torbat infern, mas en loch serà que tot ho comprarà.
Per què yo us dic, de part de la comunitat infernal,
que muyre aquest malvat e sia punit de sos malificiis.
La raó sí és aquesta: él s'és obligat a satisfer per lo peccat
de Adam, e lo peccat de Adam fo ladronici; donchs,
com a ladre deu ésser punit e pengat. Emperò prech-vos,
senyors, que si sabets que aquest sia Déu, que
m'ó digats, car, si ell és Déu, yo no concent en naguna
manera que muyra; he, per tal com yo y dupta,
esta nit pessada é donat en visió aquest hom a la muler
de Pilat, e açò per tal que ela empetxàs la sua mort
e pació. Mas yo veg, d'altra part, que ell ha aguda paor
de la mort, com axí affectuosament ell ha pregat Déu
lo Pare que aquesta passió passàs, que no la sostengués,
e per ço é yo cobrat cor. Atenent, encara, en
les injúries que m'à fetes sa Mare, car d'ela és scrit
que
a mort, e tentost tramatré per la Mort, amiga mia,
que vingua a batalar contra ell.
Hoynt ten cruel sentència, sent Symeon, qui era
misatger del bras de la Ecclésia, dix axí:
—O malvat Sathan! Si no fos la tua malvestat, car
tu às nodrida la Mort com fuist gitat de pareys, no sostenguera
ten gran passió Jesuchrist ni la sua beneyta
Mare. Mas per tal com nostre pare Adam à comesa colpa
infinida, neccessarii és que age redemptor infinit,
—dix Symeon—,
e que sia Déu e hom: Déu per perdonar la injúria, e
hom per fer la esmena. E ab tant, ell deu morir, e açò
per tal que per la sua mort ell te desposeescha de les
ànimas que retens injustament, que pertayen a la Ecclésia.
Determena, donchs, la Ecclésia que muyra lo
seu Espòs, per tal que los fills agen beneficii de resurrecció;
car si Jesuchrist mor ara de present, ell resucitarà
lo 3r dia e mostrar-nos ha la via de la sua glòria.
Perdó-me, donchs la verge Maria,
a la qual yo avia revelada la sua mort.
Aprés se levà lo rey David, qui sostenia lo bras
dels nobles, e dix aytals paraules:
—Pares e senyors. Com hom tracta de quoses
duptoses e de gran dificultat, hom deu de sí foragitar
tot oy e rancor e male volentat, segons que nota Salusti;
e donchs, com les paraules de Lucifer sien odioses
e de gran rancor, no deuen ésser acceptades, bé
que
nobles— que lo bé comú deu ésser devant posat: axí,
que Jesuchrist muyra per lo poble. Car açò és propietat
dels nobles, de morir per la quosa pública, e
axí és declarat en les ystòries romanes; donchs, com
nosaltres e lo poble siam estats tant de temps catius,
e axí, si ell nos ama tant com se diu ni és ten noble
senyor, bé deu morir per reembre sos servidós. Ni ja
per açò la sua Mare no
no
era viu, posat en malaltia, mas, pus fo mort, me
aconsolí, e axí és scrit
senyors, lo bras dels nobles vol e determena que la
Mort vinga e prenga seyoria sobra Jesuchrist.
Levà
—Yo, misatger dels cavalers, fuy figura d'aquest
jove pres, car, per tració de la dona Dalida, fuy donat
en presó en mans de mos enamichs, e fuy exorbat e
debelitat; yo, qui era ten fort que los leons trosejava.
Axí n'à pres aquest jove, qui és vengut per batalar contra
lo dimoni: Judes lo traydor l'à trayt anit pessada
he l'à mès en les mans dels seus henemichs, e és de termenat
que muyra. Axí ho vol Josué, axí ho requer
Judes Machabeu, axí ho mana Antenor Tebanus, qui
fo mort per sos vesalls, axí ho determena Hèrcules
e Èctor Troyà, e tots los cavalers, per tal que puguen
portar les banderes seyelades ab la sua sanch. Perdon-me,
donchs, la verge Maria, beneyta mare sua.
Vench sent Johan Babtista, cosí de Jesuchrist, qui
per sa veu no podia aconsolar la verge Maria, trista
e dolorosa, [e] axí com a misatger dels ciutadans dix
aytals paraules:
—¿Com és açò, sans pares, que axí jutgau aquest
—respongueren tots—,
hom en abscència de sa Mare? No vets la sua gran dolor?
¿No vets com crida per los carrés de Jerusalem,
dient: "O vosaltres, senyors, qui passats per la via! Vegats
si és dolor ten gran com la mia, car no és nagú
qui age pietat de mi, marrida"? Almenys vosaltres, qui
sots stats amichs meus e de son Fill, ajats-ne pietat,
no vullats jutgar l'om innocent sens justícia. Plàcie us
que vinga ací la sua Mare present.
—Plau-nos mas que y
vinga l'altra part ab qui à la qüestió, ço és, la Mort.
Com la verge Maria comparech devant les corts,
Adam, president, donà sentència contra Jesuchrist,
sots tal forma:
—Agut consell ab los sans pares presens, avem
conclòs, verge Maria, que si la Mort vol batalar contra
lo teu Fill, que n'aga licència plana de batalar e de
donar-li la mort. No resta, donchs, sinó que us avingats
ab la Mort e que tracteu pau ab ela; en altra manera,
yo dó sentència que vostre Fill muyra.
Lavòs la Mare angoxosa, vaent lo consell contra
sí matexa, tota estramordida girà
axí:
—O Mort molt cara! Si tu
que
de mon Fill, series molt més amiga mia; o almenys,
si
lo teu poder. Mas veg que t'ést ligada ab lo dyable,
e às ordonat que yo romanga sola e lo meu Fill que
muyra. Gran crueltat fas com prens los infans, e gran
terriblitat com prens los jóvens, mas fort ést detestable
e espeventable com prens los hòmens perfets; e
com prens los hòmens vells fas ço que deus fer. Mas,
pus que no vols acceptar les mies pregàries e lo consell
se
Mort cruel! O Mort dolorosa! Què às trobat contra lo
meu Fill? ¿Ni per què t'à plagut tant prendre lo sol
resplandent del món he às-hi lexades tenebres? ¿Per
què prens aquell qui és lum dels nostres hulls, dolçor
de la nostra boca, so de les nostres oreles, e és
senyor de les batales, glòria dels reys, delit del món?
Ell és pare meu, fill e espòs meu. ¿E no
que açò sia gran crueltat?
E aprés la verge Maria girà
Gabriel, àngel, dient:
—Moltes gràcies te fas, àngel Gabriel, car tantes
bones promatences me avies fetes e ten poques me
atens ara, que sol un poch no
és de mi, Mare desolada
consoletur eam ex omnibus caris eius,
vulla aconsolar la dolorosa Mare de tots sos amichs.
occuli mei dum spero in Deum meum,
cridat que la veu hé ragulosa, tant hé plorat que los
huls me defallen.
Aprés de ço, la Mort, falona contra Jesuchrist, se
levà e sonà lo corn dient:
—Muyra Jesuchrist!
Leven-se los jueus e cridan: —Sia crucificat!
Levòs tots los sans pares tots s'escamparen e lexaren
la verge Maria sola ab la Mort. E dix la verge
Maria:
—O Mort! ¿Què t'avia fet mon Fill, que ten jove
lo m'às pres? ¿NO saps que tots avem a morir e no
podem escapar? ¿Per què no esperes que sia vell, e
levòs fer n'às a te guisa? Plorats ab mi, mares doloroses
qui avets perduts vostres fills vells, e digats ab mi:
O Mort, e com és amargosa la tua memòria!
E axí és acabat lo primer capítol, de la querimònia
molt amargosa de la verge Maria sens peccat que
fa contra la Mort dient: "O Mort!"
Termenat lo primer capítol de les corts generals
celebrades en Jerusalem per nostre pare Adam donant
sentència a la qüestió que era entra la verge Maria e
la Mort, seguex-se lo segon capítol, de la cruel pena
e fort angoxosa que Jesús benevuyrat sostench, a gran
tort,
Molt és estada amargosa la mort de Jesuchrist, e
açò per tres rahons, ço és: ab pena desmesurada e de
gran dolor; per mort desonrada e de gran herror; e
mort sens causa no al·legada, per gran favor. E per
ço à rahó de donar crit contra la Mort, per gran
amargor.
La primera part d'aquest capítol està en la pena
de Jesús, la qual fo desmesurada, primerament, si gordam
lo comensament, l'ordonament e lo seu bon
enteniment.
Demostra, donchs, la verge Maria la rahó de sos
clams e diu axí:
—Sabets, senyors, per què
Esdevengut s'és en lo regna de Judea, en la ciutat de
Jerusalem, en l'ay del comensament del món
e lo
com fo format Adam [e] nasqué lo meu Fill, e
mes com nasqué, morí, en lo
en lo
a Daniel per l'àngel Gabriel, en lo segon any del inperii
de Tiberii Cèsar, tercer emperador, en l'ay de
en lo 33 any de la vida del meu Fill. Com moltz
beneficis agués fetz e donatz als jueus, als quals era
tramès, hý ells, desconexens dels seus beneficiis, per
tal com los preycave veritat e reprenia los viciis d'éls
mals, allí près axí com Alexandre reconte de la aygua
vesada sobra la pedra o pedres que engendra trons:
com lo meu Fill escampàs l'aygua de la sua saviesa en
los coratges dels jueus, durs com a pedra, isqueren-ne
grans trons, car levaren-se los fills de iniquitat e
són-se esforçats moltes vegades de tolre-lo
mort. Com ell los il·luminave los cechs, lo volgueren
enderocar per
lo volgueren apedregar. E en especial vuy ha
per tal com hac resucitat Làtzer, e açò per lo gran miracle
que veeren, moguts de enveja, determenaren en
lur consell, dissapte après, que
morís. E com aquest dissapte de rams proppessat lo
dyable entrà en lo cor de Judes lo traydor, qui solia
ésser ten gran amich de mon Fill, e per tal com Magdalena
aboquà sobre lo cap de mon Fill aquell preciós
angüent, mogut de averícia, vené lo meu Fill per
Fill, e de tot quant hy n'avia, de tot furtava la
part; esmaginà lo traydor de Judes que l'angüent valia
a ses mans fos vengut l'engüent, e per ço esmaginà
que
yo li aguera donat tot quant hé en aquest món, que
bé val
que
que lo meu Fill fos venut per ten vil preu. E puys
que Judes se fo avengut ab los jueus del preu dels
dinés, l'endemà, ço és, digmenga proppessat, lo meu
Fill se partí de Betània e vench-se
raberen-lo axí com a rey, faent-li gran honor. E lo diluns
e lo dimarts ell preycava en lo templa als jueus;
mas lo dimecres aprés, Cayifàs, príncep dels sacerdots,
donà sentència contra mon Fill dient que més valia
que un hom morís que si tota la gent peria; he en açò
era present Judes, e près tentost
dinés, segons que
foren los primés dinés del món. O Judes desleyal, e
quina mercaderia fas ten malvada! ¿Per què dónes tot
lo tresor del món per 30a dinés? Jo
mi matexa, o a sent Pere, o sent Johan o un dels altres,
o Magdalena t'aguera donat lo seu castell; mas
la pocha lealtat que às al meu Fill t'à fet errar. Mas ir,
que fon digous, lo meu Fill se partí de mi, de la ciutat
de Betània, e tramès dos dels seus dexebles dient-los:
—Anats-vos-en a la ciutat de Jerusalem, e trobarets
un hom qui porta un cànter d'aygua; seguits-lo,
e là on ell entrarà, demanau lo senyor de la casa e
digats-li: "Lo Mestre nos envia a acii, a tu, que
on és la casa on deu menjar ab sos dexebles". E
ell mostrar-vos à una gran sala, e allí aparellats la cena.
Los dexebles anaren e feren ço que Jesús los menà.
Mas Maria Magdalena sentí que Jesuchrist se
partir e dix-li aytals paraules:
—O molt dolç Mestra, en quantes quoses me
avets demostrada amor! Prech-vos que ara l'em mostrets.
Plàcie us que romangats acii aquesta Pascha ab
nosaltres, car la vostra dolça Mare hi serà e serà molt
aconsolada; e prech-vos que no anets en Jerusalem,
car los jueus vos volen metar.
E Jesús respòs:
—O filla! Cové que complescha la volentat del
meu Pare.
E lavòs Magdalena vench-se
grans làgremes plorant, e dix-me:
—Mare de Déu, com més prech lo meu Mestra
que romangua, meys hy acap; per què, Mare dolça,
ten gran por e que no agam amargosa festa.
E lo meu Fill se
l'ayel pascual ab letugues agrestes, axí com la
ley menave. Après, levà
mantell e seyí
vench-se
fon per tal que Judes se penedís de la tració que avia
feta. Com Jesuchrist vench a sent Pere per levar-li los
peus, dix sent Pere:
—Senyor, ¿e tu, qui ést mon mestre e ést de gran
linatge he ést hom molt delicat, vols levar los peus
a mi, qui són ton escolà e estech vilà pescador de sotil
linatge?
Respòs Jesuchrist:
—Ço que yo fas, tu no u saps ara què vol dir, mas
sabràs-ho aprés.
Dix sent Pere:
—Sertes, Mestre, no
és daguda quosa que lo senyor lau los peus al misatge.
Respòs Jesuchrist:
—Si yo no
—so dix sent Pere—.
res del meu.
—No? Donchs, Senyor, no
ten solament vull que
e
Respòs Jesuchrist:
—Qui és bel, no li cal que
Com Jesuchrist ach levats los peus a tots los dexebles,
abrigà
aytals paraules:
—Sabets, fills, què hé yo fet. Si yo, qui són mestre
vostre, vos lau los peus, per semblant manera davets
fer vosaltres: los uns als altres vos devets levar
los peus. Eximpli vos hé donat, que feçats axí com
yo hé fet.
Aprés dix Jesuchrist:
—Dich-vos per veritat que
esta nit.
Los dexebles, qui oyiren açò, foren fort torbats,
e gordaren-se los uns als altres e digueren a Jesuchrist:
—E són yo, Senyor?
E Jesús no responia a negú, entrò que Judes dix:
—E só yo, Rabí?
Respòs Jesuchrist: —Tu ó dius.
Però aquesta resposta no la entès nagú, e per ço
sent Pere pregà a sent Johan Evangelista que demenàs
a Jesuchrist qui era aquel qui
sent Johan lo y demenàs, respòs Jesuchrist:
—Aquell a qui daré aquesta sopa de pa, me trayrà.
E donà-la ajudes. Mas sent Johan se adormí en
la falda de Jesuchrist, on ach revelacions divinals, per
les quals oblidà tot ço que Jesuchrist avia dit e, ab tant,
no reté resposta a sent Pere. Aprés Jesuchrist près un
pa, e beneyí
—Aquest és lo meu cos, qui és trayit per vosaltres;
prenets-lo e menjats.
Aprés féu semblant del càlzer, dient:
—Prenets e bevets; aquest és lo càlzer del novell
testament, qui per vosaltres serà escampat.
E dites aquestes paraules, levà
aquest loch.
Los apòstols, qui oyren aquesta paraula, que avien
anar defora, tots estigueren espordits e no sabien on
se anaven. E Jesuchrist, axí com avia acustumat, anàsse
a deportar ab los dexebles delà lo torrent de Sedron,
on avia un ort on sovint anave Jesuchrist. E com
foren fora la ciutat, dix-los Jesuchrist:
—Totz quans sou ma ferets escàndol en aquesta
nit, car escrit és: "Fariré lo pastor e escampar s'àn les
oveles".
Respòs sent Pere e dix:
—Mestre, si tots te desenparen, yo no
desenpareré.
Dix Jesuchrist:
—Dic-te per veritat que, anans que anit cant lo
gal,
Respòs sent Pere:
—Senyor, si yo sabia morir ab tu, no
may.
Com Jesuchrist fos a
Jetsemaní, dix als seus dexebles:
—Seyts-vos ací, entrò que torn de fer oració.
E près sent Pere e sent Jacme e sent Johan, e començà
tot a tremolar e avent por, dient axí:
—Trista és la mia ànima fins a la mort. Vetlats ab
mi, e pregau Déu que no entrets en temptació.
E luyà
oració a Déu lo Pare dient:
—O Pare molt piadós! Prech-te que oges la mia
oració e no la vules menysprear, car jo són pobre, posat
en grans trebals, e molts cans rabiosos m'àn incircuït.
Donchs, si fer-se pot, no age tanta pació a pessar.
Aprés la oració, vench als
durment. E no
altre vegade e dix:
—O Pare piedós e molt poderós! Si possible és
a tu que aquesta mort yo no la sostenga ni aquesta
cruel pació, fets-me
sia tostemps complida.
Aprés segonament vench als seus dexebles, e trobà
encare que dormien e dix-los:
—E com dormits axí? No podets vetlar
ab mi? Vetlats, e pregats Déu que no entrets en
temptació.
Tornà terçament a fer oració dient axí:
—Pare celestial, pus que axí és determenat que
lo teu Fill ignocent muyra, recoman-te la mia Mare
molt dolça e los meus dexebles e fills meus, e prech-te
que
E feta aquesta oració, la sensualitat de Jesuchrist
ach gran disputació ab la rahó, he en aquela disputació
foren mostrats a Jesuchrist
saber: la mort cruel que ell no merexia, la gran dolor
de la sua Mare, la persecució dels seus dexebles, la
perdició de Judes, la sanc dels martis, lo poch profit
dels jueus. E soptosament que açò ach vist, vench l'àngel
e trobà
suor de sanc. E l'àngel li dix:
—O bon Jesús! Sàpies que la tua oració és presentada
devant Déu lo Pare, e en naguna manera no
pot ésser ramut lo humanal linatge sinó que prengues
aquesta mort e passió.
E ab
e confortà
vench-se
los lurs hulls eren agreugats per gran dolor e tristícia
que avien. E dix-los Jesuchrist:
—Anem
—no dix pas: "Fugam"—, car ací és
aquell que
He encara no ach bé parlat, veus Judes qui vench
ab gran compaya de jueus, bé armats de totes armadures,
ab lanternes e ferons, a pendre Jesuchrist, axí
com si fos ladre hó omeyer hó trancador de camins.
E Jesuchrist no rugí, ans se acostà a ells e dix-los:
—Qui demenats?
Hý ells respongueren: —Jesús de Natzerè.
E dix Jesuchrist: —Yo só.
Com los jueus hoyren aquesta paraula, tornaren
atràs e caygueren en terra. Altra vegada los enterogà
Jesuchrist dient:
—Qui demenats?
Éls respongueren: —Jesús de Natzarè.
E Jesuchrist dix-los: —Ja us ho é dit que yo só.
E de continent caygueren en terra. Altra vegada
los enterrogà Jesuchrist:
—Qui demenats?
Ells respongueren: —Jesús de Natzerè.
Dix Jesús:
—Donchs, si a mi demenats, lexatz-ne anar los
meus dexebles.
Levores los jueus gordaren lo lur malvat capità
Judes, qui
"Aquell lo qual yo basaré és Jesuchrist, e aquell pendrets".
Car costuma era de Jesuchrist que, com los seus
dexebles venien de fore, ell los besave; e axí u acostuman
encara los cardenals, que com s'encontren,
que
acostà
—Déus te sal, Mestre.
E Jesuchrist li respòs:
—Amich, a què ést vengut?
—quasi a dir: "Vols
tornar a salvació?"
Mas Judes, endurat, no
los jueus a pendre Jesuchrist. E tentost materen-li
ligaren-li les mans, axí com a traydor, detràs. Vaent
sent Pere que mal anave, trach lo coltell e donà gran
colp a un hom armat al cap, que levà-li la orela; e
aquest era escuder del bisbe, e avia nom Malcus. Dix
Jesuchrist a sent Pere:
—Pere, torna lo coltell en la beyna. ¿E no vols
tu que yo sostenga la passió que lo meu Pare ha
hordonada?
E près Jesuchrist la orella e tornà-la a Malcus. Del
qual miraccle los jueus no
que se
e escarns que li feren, entrò a casa de Anna.
E los dexebles tots fugiren per ço que fos complida
la paraula que és escrita:
feriré lo pastor e escampar s'à lo remat. Emperò sent
Pere seguí Jesuchrist de luy, mas sent Johan lo seguia
de prop. E com Jesuchrist fo en la sala devant lo bisbe,
sent Pere era romàs defora la porta, car no
jaquit entrar; mas sent Johan, qui era conexent del bisbe,
li ach gràcia que entràs.
Estant Jesuchrist devant la presència del bisbe,
la
los altres lo blastomaven, los altres li gitaven fanch
en la cara, los altres li tiraven los pèls de la barba e
los cabells del cap. E molts tacanys, qui eran venguts
en Jerusalem per rahó de la festa, eren-se ajustats a
la porta del bisbe e cridaven:
—On és lo traydor?
E despuys que foren entrats, no cessaven d'escopir
en la cara de Jesuchrist e ferir e blastomar aquell,
dient-li grans injúries:
—Ladre, traydor, omeyer, encantador, ara veurem
què sebràs fer ab les tues arts! En loch ést que
no
Veus ací, senyors
—diu la verge Maria—, la gran
pena dolorosa de mi, Mare angoxosa, com tals vituperis
veya fer al meu fill Jesuchrist.
E açò sia quant a la primera part del segon capítol.
Ara avem Jesuchrist pres e ligat en casa de Anna,
bisbe.
La 2a part del segon capítol de les corts és que
Jesús, fill meu, és mort per manera desonrada, e açò
és a mi, Mare sua, gran amargor. Car si l'aguessen secretament
mort, fóra amargosa, mes pur fóra soportable;
mas [no] com l'àn mort en ciutat reyal, e àn-lo
menat per
batut e maltractat. Primerament, en la cort de Anna,
que del cap fins als peus tant l'àn assotat, ligat a
colona, que tot corria sanch; en la qual cort sent Pere
l'à renegat. On, com sent Pere entrà en lo palau
del bisbe, dix la serventa qui gordave la porta:
—¿E no ést tu dexeble d'aquest hom que àn pres?
Respòs sent Pere: —Certes, no pas.
E après sent Pere se acostà al foch, e escalfave
ab altres, car gran fret feya. E començaren-lo de enterrogar
dient:
—No ést tu dexeble d'aquest hom?
Respòs sent Pere:
—Certes, no són yo son dexeble.
Respòs un escuder del bisbe, qui era cuyat de Malcus,
al qual sent Pere avie tellada la orela, e dix-li:
—¿Com pots tu dir que no sies dexeble d'aquest
—dix sent Pere—,
hom? ¿No
qui és ací pres?
—Certes jo no víu jamés
aquest hom ni
de sa compayia.
E jurà e donà sobra si excommunicació que jamés
no avia conagut Jesuchrist. E tentost lo gal cantà,
e recordà
dit: "Ans que lo gal canta,
E lavòs sent Pere isqué de casa d'Anna e plorà
molt agrament.
E lavòs lo bisbe Anna féu-se venir Jesuchrist, e
cercaven falsos testimonis contra ell per tal que
jutjar a mort. E com molts falsos testimonis
contra ell li alevassen, singularment digueren que Jesuchrist
avia dit que ell podia destrouir lo temple de
Salamó e que en tres dies ell lo tornaria. Lavores lo
bisbe Anne enterrogà
no li respòs res. E lo bisbe dix-li:
—Jo
veritat si ést Jesuchrist, Fill de Déu viu.
E respòs Jesuchrist:
—Tu ó dius. Emperò encara veurets lo Fill del
hom seurà a la dreta part de Déu e
les nuvoreles del cel.
E com lo bisbe hoyí aquestes paraules, esquinçà
les sues vestadures e dix:
—E què
la gran blastomia que ha dita aquest ladre malvat?
Què us en par?
Digueren los savis: —Digne és de mort.
Lavors començaren-lo d'escopir e de abufetegar,
dient-li:
—Adivina qui t'à ferit, Jesuchrist!
Après lo bisbe enterrogà altra vegade a Jesuchrist
dels seus dexebles e de la sua doctrina, e Jesuchrist
respòs:
—Yo manifestament hé parlat en lo món e tota
vegada hé parlat en la sinagoga hý en lo templa, on
se ajusten los jueus, e no é res dit en secret ni amagat.
Donchs, per què
qui m'àn hoyit, car aquels saben bé què hé yo preycat
ni dit.
E com Jesuchrist ach dites aquestes paraules, levà
aquell tacay al qual Jesuchrist avia tornada la orella,
e volent complaura al bisbe donà gran templada
a Jesuchrist, que en terra lo fou caura, dient-li:
—Axí respons al bisbe tu?
E Jesuchrist, qui stave pres e ligat a
quasi mig mort dels batimens, envides se póch levar,
e respòs-li:
—Hó bon hom! Si yo é mal dit, reprèn-me del
mal que yo hé dit; e si yo é bé dit, per què
E per tal com Jesuchrist se escusà axí en aquest
pas, ajustaren-se
l'apela traydor, e l'altre li pela la barba e li escup en
la cara. E Anna, irat, tramès Jesuchrist a Cayfàs, príncep
dels sacerdots.
E com Jesuchrist fos dintre casa, van-lo metra ab
los phariseus. E un tacay malvat va-se
ab gran gox, dient-li:
—Senyor, bones noveles te port, car pres és
aquell malvat ypòcrit, fill de Maria e de Josep, e ja és
dintre casa.
Lavors Cayfàs fou cobrir la cara a Jesuchrist, e feye
ferir ab
—Divina qui t'à ferit!
E com en semblans escarns éls aguessen molt vetlat,
anaren-se
sol, nuu, pres e bé ligat; e pesava gran fredor.
E lavors sent Johan, com víu Jesuchrist tot sol,
acostà
—Mestre, jo no
yo hé dels jueus; mas si res vos plau, digats-m'ó.
Respòs Jesuchrist:
—Johan, sobre totes quoses te prech que vulles
aconsolar la mia Mare.
E sent Johan partí
verge Maria plorant e senglotegant. E com Magdalena
lo ves venir, demenà-li de Jesuchrist, e sent Johan
no podia parlar per lo gran plor. E dix la Magdalena:
—Prech-te, Johan, que calls, per tal que la verge
Maria no
Emperò per tal com se feya de dia, sent Johan
entrà en casa de la verge Maria. E com la verge Maria
lo ves plorant, conagué que mal novell hy avia, e girà
a Déu lo Pare dient-li axí:
—O Pare molt sant, Pare piadós, Pare misericordiós!
Prech-vos que agats per recomenat lo meu Fill
e no li siats cruell vós, qui a tantes gens sotz benigne,
car ell, per sa humilitat, no
Pare piadós, ajudats-li ab son bon dret.
Aprés la verge Maria se girà a sent Johan dient-li:
—O car nabot! Digues-me bones novelles del meu
Fill Jesús, sí Déus te dó alagria del teu pare e de la tua
mare!
E lavors sent Johan, quasi escletant per mig del
cor, dix-li:
—Mare, lo teu Fill és pres e ligat e escopit, escarnit,
nefrat, que tot core
tota plena de sanch e d'escopina, e està, tot nuu, ligat
a
vés-hi tost; mas no
per los colps que ha rabuts!
Lavòs la desolada Mare dix aytals paraules:
—O cruel compaya dels jueus, qui sots del meu
linatge! Quantes vegades é yo pregat lo meu Fill per
vosaltres, e quantes gràcias vos à fetes per amor de
mi! ¿He és aquest lo guardó que li
dolç Symeon, ara és complit so que tu
la passió del meu Fill seria coltell qui travesseria la mia
ànima! O Adam desleyal, ¿e com às gosat offendre Maria,
amiga tua? O Gabriel, e com s'és mudada la salutació
per tu anunciada! O Johan, ¿e on és sent Pere,
qui ten fort se retia, ni sent Andreu, ni sent Phalip ni
los altres dexebles del meu Fill? Judes l'à trayt e totz
los altres són fugits. Donchs, iré a veura lo meu Fill
ans que no muyra.
E mentre que la verge Maria e sent Johan e les
altres Maries venien de Betània en Jerusalem, plorant
e cridant la dolorosa Mare, los jueus van menar Jesuchrist
ab gran desonor a la 3a cort, de Pilat, príncep
dels romans. Mas en aquella cort los sacerdots
no y entraren per tal que no fossen escomunicats, mas
que justament celebrassen la Pascha.
Vaent Judes que Jesuchrist era liurat a la cort setglar
de Pilat e que no podia escapar a mort, dix axí:
—O las, mesquí! Massa hé proceït avant contra
aquest hom. Bé sé que yo dapnat són, car hé trayda
la sanch del hom just.
E gità los
sacerdots e anà
sacerdots prengueren los dinés e digueren:
—No és degut que aquests dinés estiguen en la
caxa del temple, car preu de sanch són.
E fo donat concell que fos comprat
mestre qui feya olles e cantes, en lo qual camp soterrassen
los pelagrins; e per so ha nom lo camp
demach,
Pus que Jesús fo en la cort de Pilat, Pilat na près
informació, e isqué defora lo palau als prínceps dels
sacerdots dient:
—Quina acusació avets contra aquest hom?
Respongueren los jueus dient:
—Si no fos malfactor, no
Dix Pilat:
—Prenets-lo vosaltres e jutjats-lo segons la vostra
ley.
Respongueren los jueus:
—¿No saps bé, Pilat, que nosaltres som sacerdots
e no
mort a nagú?
Enaprés entrà-se
e comensà
—Ést tu rey dels jueus?
Respòs Jesuchrist:
—¿Dius-ho per tu matex hó àn-t'ó dit altres?
Respòs Pilat:
—Tu sabs bé, Jesús, que yo no só jueu. La tua
gent e los teus bisbes t'àn amanat ací a mi. Vegam,
què às fet?
Respòs Jesús:
—Jo bé só rey, mas lo meu regna no és d'aquest
món; car si d'aquest món fos, los meus ministres me
defensaren de les mans dels jueus.
Dix Pilat: —Donchs, rey ést tu?
Respòs Jesuchrist:
—Tu ho dius, que yo són rey, e per so són nat
en aquest món: que tostemps diga veritat, e hom qui
ha en sí veritat hou la mia veu.
Dix Pilat: —Què és veritat?
E com Jesuchrist no li respongués, isqué Pilat als
jueus e als prínceps dels sacerdots dient:
—Yo no trop res en aquest hom per què ell dega
morir.
Los sacerdots respongueren:
—Aquest hom és fort comovedor del poble. Tota
la terra nos à comoguda per tota Judea, comensant
en Galilea fins ací.
Com Pilat oyí Galilea, demenà si era hom galileu;
e conagué que era de la seyoria de Herodes, e
remès-lo a Harodes, qui era en Jerusalem en aquels
dies. E com Herodes víu Jesuchrist, ach-ne gran gox,
car gran temps avia esperat de veura Jesuchrist, e açò
per miracles que feya, e volie
Herodes enterrogà
li respòs; he per ço Herodes menyspreà Jesuchrist e
féu-li vestir
a hom fol, e ramès-lo a Pilat. E d'aquela hora avant
Pilat e Herodes foren amichs, car d'ebans eren
enamichs.
Apres Pilat apelà los sacerdots e los prínceps, e
dix-los:
—Vosaltres m'avets amanat ací aquest hom axí
com a comovedor del poble, e yo l'é enterrogat devant
vosaltres e no li trop naguna quosa per què dega
morir; ni de ço que vosaltres l'acusats yo no y trop
res, ni Herodes, ans sens nagun mal lo
Donchs, corregir l'é e lexar l'é anar.
Com açò hoyren los jueus, levaren-se los rabins
e los prínceps e phariseus e sacerdots, e començaren
altes veus a cridar:
—Prin-lo e fes-lo crucificar!
Respòs Pilat: —Lo vostre rey crucificaré?
Digueren los jueus:
—No avem rey sinó l'emperador Cèsar. Guarde
Pilat, què fas, que nosaltres bé vem e conexem que
tu vols que aquest hom escap, mas nosaltres te deym
que, si tu jaqueys anar aquest hom e no
seràs amich de Cèsar; car nosaltres te acusarem que
tu ést traydor a l'emperador romà e farem que perdràs
la seyoria, car vols desliurar aquel qui és enamich
seu; car qui
Cèsar e deu pendre mort, e tu vols desliurar
aquest. Guarde què feràs, que clar que parlam.
Avien los jueus de costuma que lo dia de Pascha
demenaven al senyor un hom presoner, e per ço dix
Pilat als jueus:
—De custuma és que yo us dó
Pascha. Volets que us dó lo rey dels jueus?
Respongueren los sacerdots:
—No, sinó Barrabam.
Barrabam era
mès en la carce.
—Donchs
—dix Pilat—, què volets que face del
rey dels jueus?
Respongueren: —Que sia crucificat.
—E voletz que crucific lo vostre rey?
E aquests digueren: —No avem rey sinó Cèsar.
E asò deya Pilat per fer-los major injúria, com no
volien consentir a la sua volentat. Quan Pilat víu que
no podia res fer, ans los jueus eran més indignats contra
Jesuchrist, dix:
—Yo no poré fer pegats aquests sinó que faça
gran injúria a Jesuchrist.
La major injúria que los jueus avien de Jesuchrist
sí és com deya que era rey dels jueus. E Pilat,
per fer pegats aquels, près jonchs marins, un gran menat,
qui eran molt espinosos e aguts, e féu-los torce
totz ensemps per contrarii, e féu-ne
groça com lo bras, e féu-la metra en lo cap a Jesuchrist,
axí forçadament que les espines entraren per
lo cap a Jesuchrist fins al servell, e tot lo seu cap corria
sanch. E féu-lo batre e assotar fort cruelment. E
vastí-li la porpra blanqua que li avia donada Herodes,
e mès-li
e féu-li velar los hulls, axí com d'aquests ladres, e féu-lo
axir fora lo palau devant tot lo poble, e dix als jueus:
—Veus assí l'om. Defora lo
—quasi
que volgués dir: "Aquest és l'om de malvada condició
que ha aguda en sí tanta de audàcia que diu que
és rey dels jueus, e per ço yo li é donat tal hàbit que
pertay a
E lavòs los cavalers de Pilat, per complaura als
jueus, batien a Jesuchrist e escupien-li en la cara, e ficaven
los jonols en terra devant ell, e prenien-li la caya
de la mà e donaven-li al cap dient:
—Déus te sàl, rey dels jueus!
E com totes aquestes injúries li aguessen fetes,
tornaren-lo dins lo palau, e despularen-li aquela vestadura,
é levaren-li la corona d'espines, e vestiren-li
les sues vestadures. E Pilat parlà al poble dient:
—Yo ab diligència hé examinat aquest hom e
no y é trobat res; emperò ja avets vist com l'é castigat
e vituperat. Prech-vos que sia satisfet açò a vosaltres,
car dich-vos que ell no deu prendre mort, ni encara
sostenir naguna pena; mas per les injúries que us
ha fetes, jo li é feta aquesta injúria, la qual és molt gran
e vituperosa; e axí, perdonats-li la mort, e jo menar-li
é que jamés no sia en loch hon vosaltres siats.
Com los jueus oïren aquestes paraules, axí com
a quans rabiosos començaren a cridar dient:
—E com, Pilat? ¿Penses-te que nosaltres siam infans
pochs que no sapiam què fem? Per cert volem
que sàpies que nosaltres volem que mates aquest hom,
e jamés no serà a nosaltres satisfet si no li dónes mort.
E no volem pas que muyra a qualsevula mort, mas
a la pus vil e desonrada mort que puxa ésser al món,
car nosaltres volem que sia crucificat.
E totz a
—Sia crucificat! Crucificat sia!
totes quoses volem que muyra!
E Pilat fon torbat, e dix als jueus:
—Per què deu ésser crucificat? Quin mal ha fet
aquest hom? Si volets que sia crucificat, prenets-lo vosaltres
e crucificats-lo! Quin mal ha fet?
Respongueren los jueus:
—Si no agués feta altra quosa sinó que ha dit que
és Fill de Déu, per aquesta quosa deu morir.
Quant Pilat oyí dir que ell sa feya Fill de Déu, ach
gran por de dar-li mort, e vench-se
dix-li:
—D'on ést? Quals són tos parens? Qui és ton
pare?
E Jesuchrist no li respòs. E dix Pilat:
—A mi no vols parlar? ¿No saps bé que yo é potestat
de crucificar-te hó de lexar-te anar?
Respòs Jesuchrist:
—Tu no auries potestat sobre mi si no
per lo teu sobirà, ço és, per l'emperador romà,
e aquesta potestat és donada a tu: per ço
bé usar; mas tu, Pilat, ne uses mal, faent a mi moltes
injúries contra tota raó, de què às peccat. Emperò major
peccat fan los jueus, qui m'àn mès en les tues mans;
car ço que tu fas, forçadament ho fas e vols complaura
al poble, e lo teu peccat ha alguna escusació; mas ço
que fan los jueus envés mi fan de pura malícia e volenterosament,
e per ço lo lur peccat no à naguna
excusació.
Estant Pilat en aquestes paraules, sa muler li tramès
a dir:
—Guarde
é vistes meravelles, so és, meraveloses visions d'aquest
hom, de què
mort; per què
hom no muyra.
E Pilat, qui ach oyides totes aquestes quoses, ach
por de perdra la senyoria. E demanà aygua, e devant
tot lo poble ell se levà les mans dient:
—Veus que devant vosaltres me lau les mans, e
protest que yo no é colpa en la mort d'aquest hom, car
vosaltres me forçats de ço que fas que li done mort.
E los jueus, tots ensemps, començaren a cridar:
—No ages por, Pilat. La sanch d'aquest sia sobra
nós e sobre nostres fills!
E Pilat, volent complaura als jueus e avent por
del emperador Cèsar, asigué
féu-se amanar Jesuchrist devant la sua presència. E per
fer pagats los jueus, ell donà sentència contra Jesuchrist
sots tal forma:
—Jo, Pilat, governador de la ciutat de Jerusalem
e lochtinent del molt alt emperador Cèsar, senyor universal
de tot lo món, vaent e atenent los grans crims
dels quals Jesús de Natzarè és estat acusat en nostre
cort, per los quals crims merex mort segons los estatuts
de la dita ciutat de Jerusalem, per la qual quosa
yo dó sentència que Jesús que sia pengat e crucificat
en tal manera que muyra.
Aprés que la sentència fo donada, despularen Jesuchrist
les sues vestadures e vestiren-li
blancha. E materen-li la corona d'espines al cap e
caregaren-li la creu al col, en senyal que condempnat
era a mort axí com a ladre, e que la portàs, puys que
morir devia en aquela, ço és, en la creu, ab dos ladres
qui
ensemps. E axí
ab gran vituperi. Mas anant per la ciutat encontraren
un hom qui avia nom Symon Cireneu, qui vania
de fora vila, e com Jesuchrist no pogués portar
la creu, feren-li ajudar en aquest Symon Cireneu.
E axí apar la 2a part del capítol, que notava que
Jesuchrist és mort per manera desonrada.
Seguex-se la 3a part del segon capítol, en lo qual
és declarat que Jesuchrist és estat condempnat sens
naguna al·legació, car tots los jutges eran perduts. ¿No
fo gran injúria que en un dia fo pres hý en altra mort,
l'altre mort e soterat, e, per major desonor, enmig de
dos ladres és estat pengat?
E com lo menaven a penjar e foren prop la porta
de la ciutat, la sua dolorosa Mare aconseguí
lo gordàs, envides lo conexia. E com Jesuchrist oyís
plorar la sua Mare ab les altres dones qui la seguien,
girà
—Files de Jerusalem, no plorets per mi; plorats
sobre vosaltres e sobre vostres fills! Car temps vendrà
que vosaltres direts: "Beneventurades són les
dones qui no àn infantat he les mameles qui no àn
aletat". Levores diran a les muntayes que
desús, als colls que
Aprés vengueren en un loch fort sutze he abominable,
qui ha nom Calvarie, e aquí despularen Jesuchrist
e van-lo estendra en la creu. Los uns tiraven
lo bras dret e los altres l'esquere, e axí
la creu ab grosos claus despuntatz. E com la sua Mare
dolorosa oyí los colps de les nafres, fo
li trevesà la sua ànima. E com agueren dreçada la creu,
penjaren-li
esquere.
E axí apar ésser provat lo 2on capítol de les
corts, qui tractave de la cruel pena e pació e fort angoxosa
que Jesuchrist sostench.
Seguex-se lo 3r tractat de les corts generals, qui
posa la final ordonació plorosa,
Hon, vaent lo Fill de Déu e Fill meu que s'acostave
a la mort, estant en la creu, ordonà son testament
sotz tal forma:
"Yo, Jesús de Natzerè, amargós e ple de dolors,
car de la planta dels meus peus fins al cap no és trobada
sanitat, ordon mon testament, estant en mon bon
sey he enteniment.
Primerament, alegesch per sepultura lo sepulcre
de Josep, qui és en lo seu ort, entrò sus al 3r dia.
Ordon marmassós meus e exsecudors de la mia
darera volentat, la mia Mare e Johan Evangelista e Maria
Magdalena.
Fas mon hereu universal lo humanal linatge, per
lo qual sostench tant de mal, e per ço no li puc voler
mal. Per què, Pare piadós, prech-te que perdons
aquests qui
Jaquesc a la mia dolça Mare per fill sent Johan
Evangelista, cosí jermà meu, e la mia Mare a ell per
mare, los quals prech que s'amen en caritat.
la dreta part, la glòria de paradís, car piadosament l'à
demenada.
del infern, per tal com m'à blastomat; e als prínceps
dels sacerdots semblantment, car a ten cruel mort
m'àn condempnat.
lur ciutat e mort eternal.
forçat de cridar:
no
Encare més, per la gran ardor del alè, hé a cridar:
E ab tant, concloc lo meu testament dient:
E com Jesuchrist dix aquestes paraules, dix-les ab
ten gran veu que totz los elamens se estremordiren,
e en aquell punt reté la sua santa ànima a Déu lo Pare.