Versió catalana de la crònica de Jaume I

9 — (Narr.) Primer terç del segle (Mallorca?) Pere Marsili VERSIÓ CATALANA DE LA CRÒNICA DE JAUME I En nom de Déu tot poderós primers exiren en t[er]ra en Nuno, en R[amon] de Monchada e·ls templés, en B[er]n[at] de S[anc]ta Eugènia, en Guilabert de Cruyles, e abans que aquestz fossen al pug foren en aquel pug, qui era decosta la mar del qual damu[n]t avem parlat, bé ·DCCC· critians [sic] a peu, e hac-hi cavalers nostres bé ·CL·, e estegre[n] sarrayns cont[ra] éls un poch lu[n]y bé ·CC· a caval e ·V_mília· a peu esperans. Dix doncs en R[amon] de Moncada: "Yo vag tot sols e negú no vaga derrere mi, e consideraré e estimaré lo nombre d'aquels", e considerà, e fet seyal apelà los n[ost]res e dix ardidament: "Féts, firam, que pocs són!", e aquel qui primer ferí aquels fo el mateix en R[amon] de Muncada e·ls altres seguiren aquel de cor, mas co[m] a mig tret de péra ab tam [sic] vertuós contraviment s'acostan als sarrayns, vehens l'ardiment dels cristians fugiren, e aquests encalsan fortment aquels mataven los aconseguits, a negú no donat alcun espay de vida quant que quant lo demanàs. Do[n]ques foren morts dels sarrayns a la primeria quays ·MD· e los nostres esperans a la riba de la mar lo navili foren tornats, e exí lo rey de la mar e atrobà lo seu cavayl de totes cozes apareylat e los cavalers del rey de Aragó qui de una terida del rey eren exits, e atrobat so que s'era fet, hac gog lo rey de la victòria, mas sabé-li greu e hac dolor con tant s'era trigat, e giran-se al [sic] cavalers de Aragó dix: "Mal sia a nós. La primera victòria és feta en Marlorcha [sic] e la primera bataya els nostres han aüda victòria, e nós no y som estats, seran vuy les n[ost]res mans sens sanch. À-y neguns cavalers entre vosaltres qui·ns vuylen seguir?", e tots los cavalers aragoneses, qui aparelats eren, seguiren lo rey e foren ·XXV· a cavayl, e ve[n]gren al loch on era estada la bataya damont dita, e guardans dessà e delà vehere[n] sobre un coyl ·CCCC· sarrayns a peu, los quals vehens los cristians contra éls acostar desemperaren aquel loch, volien-se mudar a altre loch, so és a ssaber a altre coyl, e dix ·I· cavaler d'aquels qui són naturals de Tahust: "Se[n]yor, si volets éls aconseguir cové·ns més cuytar!", e axí anaven e el rey e alcuns pocs a major pas e fore-ne morts ·V·, e els altres qui venien aprés lo rey e qui avien los cavayls febles per la mar espahegaven dels sarayns aytans con ne podien atrobar,

el rey si ters atrobà ·I· cavaler sarray pahona[n], so és anan a peu, e cobert bé e cuvine[nt]ment de son escut, e tenia una la[n]sa en sa mà e espaha cinta e era garnit de cuyrasses, e·l seu capel era sesaragustà, ço és de Saragossa, e·l rey dix-li que·s retés, lo qual molt endignat dressà sa lansa e no volch parlar e el rey dix: "O cavalers, massa·ns són preciosos los cavals en aquesta part, e cascú n'ich à ·I· solament, e axí més val ·I· caval que ·XX· sarrayns, si negú s'acosta a él perdrà lo cavayl, mas yo us diré en qual manera morrà, vaylem-lo e agam-lo al mig, e con aurà dressada la lansa co[n]tra la ·I· l'altre·l firà e con ferit serà e cahüt no porà noure", e dementre que a él ab aquest prepòsit s'acostaven, subrevench en P[ere] Lobera, e endressà lo caval, escomogut contra aquel, e axí con cavaler no esbaleyt, sabent en la art de cavaleria sobtosament ferí lo caval vehí vinent tant fortment en lo pits que ·I· colze e mig de la asta encorporà aquel cavayl, mas aquel ferit caech del caval e esforsava·s que·s levàs e que trasqués l'espaa de la beyna sots él jaent, e vénch lo rey e·ls seus e convidava aquel que·s retés e escaparia a mort, mas aquest pensan aquesta paraula paraula d'escarn en son lenguatge neg[à]·s e amà més axí soferir tant cruels colps mort portans que obeyr a la voluntat del rey peregrí o esser sostentat de benifet de vida, e aquela vegada foren morts dels sarrayns ·LXXX·. Del repreniment del rey per en G[uillem] e per en R[amon] de Moncada e del missatge recomtan la batayla esdevenidora e la visió dels sarraÿns.