Text view

Crònica [B. Desclot]

TítolCrònica [B. Desclot]
AuthorDesclot, Bernat
PublisherGLD-UAB
msNameB-01_Desclot-Cronica.txt
DateSegle XIIIb
TypologyB-Cròniques i obres historiogràfiques
DialectOr - Oriental
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

index   II.129 < Page II.130 > II.131

vila prés del pendre, e si él se·n muvia, puria-y esdevenir tal cosa hon tot lo feyt valria menys. Quant lo chomte En Nuno entès que·l chomte d'Ampúries e totes les géns de la host eren despagats del seu partir, romàs del anar e lexà lo cunvit qu'En Benahabet li avia feit. — Barons—dix lo chomte En Nuno—, yo no·m hic vuil partir, pus a vosaltres no par bo. Mas fassam-ho axí, del pendre de la ciutat, com yo us diré: enprenam lo dia de la batayla que entrem en la ciutat, o per murir o per viure, que nul hom aquel jorn no se·n pusca estrer. E assò juren tuit, e mayorment tots los capdals de la host. — Sènyer — so dix lo chomte d'Empúries —, molt avets ben dit. — E tots los altres barons de la host ho tengren per bo; e feeren venir lo missal, e·l rey jurà primer, e puys tots los altres. E dixeren al rey que él no y entraria tro que la ciutat fos presa; e el rey dix que nuyl temps no·s pendria si no entrava primer. E·ls barons qui conegren ça volentat, atorgaren-li-ó. Mas lo sagrament fo en aquesta forma feyt: que éls juraren tots, grans e pocs, que totes les senyeres dels capdals entrassen primeres e les muntassen e·ls murs, e cascú dels capdals, ab tots sos cavalers, que deguessen entrar primés en la ciutat, e que·ls hòmens a peu los seguesquen al mils anar, que no·s partesquen d'éls, sí tots sabien

Download XML • Download text