<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://relaxng.org/ns/structure/1.0"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://purl.oclc.org/dsdl/schematron"?>
<TEI xmlnsoff="http://www.tei-c.org/ns/1.0">
<teiHeader>
	<fileDesc>
		<titleStmt>
			<title type="main">Crònica [B. Desclot]</title>
			<title type="sub"/>
			<author>
				<name>Desclot, Bernat</name>
			</author>
		</titleStmt>
		<publicationStmt>
			<publisher>GLD-UAB</publisher>
		</publicationStmt>
		<sourceDesc>
		<msDesc>
			<msIdentifier>
				<msName>B-01_Desclot-Cronica.txt</msName>
			</msIdentifier>
			<msContents>
				<msItem>
					<filiation type="date">Segle XIIIb</filiation>
					<filiation type="typology">B-Cròniques i obres historiogràfiques</filiation>
					<filiation type="dialect">Or</filiation>
					<filiation type="origDate"/>
					<filiation type="copyDate"/>
					<filiation type="translation">No</filiation>
				</msItem>
			</msContents>
		</msDesc>
		</sourceDesc>
	</fileDesc>
</teiHeader>
<text>
<body xml:lang="cat">
<pb n="II.5" id="e-1"/><lb id="e-2" n="1"/><seg type="rest">LIBRE DEL REY EN PERE DE ARAGÓ<lb id="e-3" n="2"/>
E DELS SEUS ANTEÇESORS PASSATS<lb id="e-4" n="3"/>
<lb id="e-5" n="4"/>
DEL PRÒLECH DEL LIBRE<lb id="e-6" n="5"/>
<lb id="e-7" n="6"/>
Assí comensa lo libre qu'En Bernat Desclot<lb id="e-8" n="7"/>
dictà e escriví dels grans feyts e de les conquestes<lb id="e-9" n="8"/>
que feeren sobre saraÿns e sobre altres<lb id="e-10" n="9"/>
géns los nobles reys que hac en Aragó qui foren<lb id="e-11" n="10"/>
del alt linyatge del comte de Barcelona.<lb id="e-12" n="11"/>
<lb id="e-13" n="12"/>
Aquest comte de Barcelona havia <num>·I_a·</num> germana<lb id="e-14" n="13"/>
molt bela e de gran valor, e donà-la per muler a</seg>

<pb n="II.6" id="e-15"/><lb id="e-16" n="1"/><seg type="rest">l'emperador de Castela; de la qual dona hac <num>·II·</num><lb id="e-17" n="2"/>
fils, e la <num>·I·</num> hac nom don Sanxo, qui fo rey de<lb id="e-18" n="3"/>
Castela, e l'altre hac nom don Ferando, qui fo<lb id="e-19" n="4"/>
rey de Leon.<lb id="e-20" n="5"/>
A cap d'un temps murí la germana del comte<lb id="e-21" n="6"/>
de Barcelona, emperadrits de Castela, e l'emperador<lb id="e-22" n="7"/>
près altra muler, <num>·I_a·</num> dona cusina germana<lb id="e-23" n="8"/>
del emperador d'Alamaya, e hac d'ela<lb id="e-24" n="9"/>
 <num>·I_a·</num> fila qui hac nom dona Sanxa, e donaren-la a<lb id="e-25" n="10"/>
muler al rey don Alfonço d'Aragó, qui fo fil del<lb id="e-26" n="11"/>
comte de Barcelona. E d'aquest rey don Alfonço<lb id="e-27" n="12"/>
fo fil lo rey En Pere d'Aragó, e el comte de<lb id="e-28" n="13"/>
Proensa, e En Ferando, qui era abat de Muntaragon,<lb id="e-29" n="14"/>
e <num>·III·</num> files. Del rey En Pere fo fil lo</seg>

<pb n="II.7" id="e-30"/><lb id="e-31" n="1"/>rey En Jacme, aquel qui conquès Malorques e<lb id="e-32" n="2"/>
València ab tot lo regisme. E de aquest rey En<lb id="e-33" n="3"/>
Jacme e madona la reyna, qui fo fila del rey<lb id="e-34" n="4"/>
d'Ungria, exí lo rey En Pere d'Aragó, qui fo<lb id="e-35" n="5"/>
lo segon Alexandrí per cavaleria e per<lb id="e-36" n="6"/>
conquesta.<lb id="e-37" n="7"/>
Ara lexarem a parlar de tots los reys qui foren<lb id="e-38" n="8"/>
aprés lo comte de Barcelona e parlarem en<lb id="e-39" n="9"/>
qual manera lo bon comte de Barcelona gasayà<lb id="e-40" n="10"/>
lo regisme d'Aragó.<lb id="e-41" n="11"/>
<lb id="e-42" n="12"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL <num>·I·</num>. COM LO COMTE DE BARCELONA<lb id="e-43" n="13"/>
EXELLÀ MOSSÈN GUILLEM RAMON<lb id="e-44" n="14"/>
DE MONCADA </seg><lb id="e-45" n="15"/>
<lb id="e-46" n="16"/>
Diu lo comte que quant lo bon comte de Barcelona<lb id="e-47" n="17"/>
hac conquesta tota la forts terra de Catalunya<lb id="e-48" n="18"/>
per gran esforts e per gran proea, e<gap id="e-49"/>·n<lb id="e-50" n="19"/>
hac gitats e morts tots los sarraÿns tro a Leyda

<pb n="II.8" id="e-51"/><lb id="e-52" n="1"/>e tro en les muntanyes de Prades e de Ciurana,<lb id="e-53" n="2"/>
qui és molt forts terra, anà assetgar Leyda,<lb id="e-54" n="3"/>
qui és <num>·I_a·</num> richa ciutat qui adonchs era de saraÿns.<lb id="e-55" n="4"/>
E sdevenc-se que, abans que<gap id="e-56"/>·l bon comte<lb id="e-57" n="5"/>
de Barcelona fos al setge de Leyda, que avia en<lb id="e-58" n="6"/>
la cort del bon comte de Barcelona <num>·I·</num> senescal<lb id="e-59" n="7"/>
de molt gran linyatge, de la terra de Cataluya,<lb id="e-60" n="8"/>
qui avia nom En Guilem Ramon de Muncada,<lb id="e-61" n="9"/>
senescal. E fo ventura que, per alcuna raó que<lb id="e-62" n="10"/>
yo no vul ara comtar, que<gap id="e-63"/>·l comte de Barcelona

<pb n="II.9" id="e-64"/><lb id="e-65" n="1"/>lo gità de la sua terra e el exilà, e aquest senescal,<lb id="e-66" n="2"/>
En Guilem Ramon de Muncada, anà-sse<gap id="e-67"/>·n<lb id="e-68" n="3"/>
en Aragó, e presentà<gap id="e-69"/>·s denant lo rey e saludà-lo<lb id="e-70" n="4"/>
molt altament:<lb id="e-71" n="5"/>
<q type="spoken">— Senyor —</q> dix él—,<q type="spoken"> Déus sau vós e vostra<lb id="e-72" n="6"/>
cort. Yo són vengut a vós qui sóts refugi d'exilats,<lb id="e-73" n="7"/>
e prec-vos, sènyer, que ajats mercè de mi,<lb id="e-74" n="8"/>
que<gap id="e-75"/>·m vulats sostenir en vostra terra, que honrat<lb id="e-76" n="9"/>
hom són e d'aut linyatge. E mon senyor lo<lb id="e-77" n="10"/>
comte de Barcelona, per falses lausengers qui<lb id="e-78" n="11"/>
m'àn acusat ab él, ha<gap id="e-79"/>·m exilat de sa terra e à<gap id="e-80"/>·m<lb id="e-81" n="12"/>
tolt tot quant jo avia. Per què yo us prec, sènyer,<lb id="e-82" n="13"/>
que vulats que yo us servesca axí com bon vassal<lb id="e-83" n="14"/>
deu servir noble senyor. —</q><lb id="e-84" n="15"/>
Quant lo rey entès que aquest era En Guilem<lb id="e-85" n="16"/>
Ramon de Moncada, senescal, levà-sse del siti<lb id="e-86" n="17"/>
en què seïya, e près-lo per la mà e assec-lo<lb id="e-87" n="18"/>
prop sí.<lb id="e-88" n="19"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo rey —,<q type="spoken"> vós siats ben vengut,<lb id="e-89" n="20"/>
així com a bon cavaler e d'onrat linyatge<lb id="e-90" n="21"/>
que vós sóts. Per ma fe, moltes vegades avia desigat<lb id="e-91" n="22"/>
que us pogués veer e tenir en ma cort per<lb id="e-92" n="23"/>
la gran noblea de linyatge e de cavaleria que en<lb id="e-93" n="24"/>
vós és. E sapiats que res que mester vos sia<lb id="e-94" n="25"/>
no us falirà en ma cort. —</q><lb id="e-95" n="26"/>
E d'aquí avant lo rey féu-li donar tot so que

<pb n="II.10" id="e-96"/><lb id="e-97" n="1"/>mester hac, que no li falí res mentre que fo en<lb id="e-98" n="2"/>
la sua cort.<lb id="e-99" n="3"/>
Ara lexarem a parlar d'En Guilem Ramon<lb id="e-100" n="4"/>
de Moncada, senescal, e parlarem del rey.<lb id="e-101" n="5"/>
<lb id="e-102" n="6"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·II·</num>. COM LO REY D'ARAGÓ<lb id="e-103" n="7"/>
ASSETGÀ FRAGA E Y MORÍ </seg><lb id="e-104" n="8"/>
<lb id="e-105" n="9"/>
Esdevenc-se a cap de poc de temps que<gap id="e-106"/>·l rey<lb id="e-107" n="10"/>
d'Aragó manà cort a festa de sent Johan a Ssaragossa,<lb id="e-108" n="11"/>
qui és la maestra ciutat del regisme<lb id="e-109" n="12"/>
d'Aragó. E aquí vengren tots los barons de tota<lb id="e-110" n="13"/>
la terra, e el rey aquel jorn féu molt gran festa,<lb id="e-111" n="14"/>
e féu cavalers, e donà grans dons a cavalers e a<lb id="e-112" n="15"/>
jutglars. E quant venc l'endemà, él tenc parlament<lb id="e-113" n="16"/>
ab cavalers, e ab hòmens de ciutats e ab<lb id="e-114" n="17"/>
bisbes.<lb id="e-115" n="18"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo rey —,<q type="spoken"> per tal vos hic hé<lb id="e-116" n="19"/>
feyts ajustar que us vulria dir paraules qui seran<lb id="e-117" n="20"/>
a honor de Déu e a profit de mi e de tots vosaltres.<lb id="e-118" n="21"/>
Que<gap id="e-119"/>·l meu profit e la mia honor és vostra<lb id="e-120" n="22"/>
el meu dan és vostre, e<gap id="e-121"/>·l profit e la honor vostra<lb id="e-122" n="23"/>
és mia e<gap id="e-123"/>·l vostre dan és meu. Ben sabets que<lb id="e-124" n="24"/>
totes aquestes encontrades entorn d'aquesta terra<lb id="e-125" n="25"/>
són de saraÿns, e fan-nos cascun jorn gran dan,<lb id="e-126" n="26"/>
e màgerment aquels qui són de la ribera de<lb id="e-127" n="27"/>
Sinca entrò sus a Tortosa. Ara, per tal cor yo<lb id="e-128" n="28"/>
hé nobla cavaleria e bones géns d'armes e leyals<lb id="e-129" n="29"/>
</q>

<pb n="II.11" id="e-130"/><lb id="e-131" n="1"/><q type="spoken">
a lur senyor, ab consel e ab volentat de vosaltres,<lb id="e-132" n="2"/>
vulria que<gap id="e-133"/>·ns aparelàssem de garreyar<lb id="e-134" n="3"/>
contra éls e que<gap id="e-135"/>·ns venjàssem dels dans que<gap id="e-136"/>·ns<lb id="e-137" n="4"/>
fan cascun jorn. —</q><lb id="e-138" n="5"/>
Sobr'assò s'assec en son siti, e levà-sse lo bisbe<lb id="e-139" n="6"/>
de Saragossa e dix:<lb id="e-140" n="7"/>
<q type="spoken">— Sènyer rey, so que vós avets dit és obra<lb id="e-141" n="8"/>
de Déu, a la qual nul hom no pot melorar. Per<lb id="e-142" n="9"/>
què tothom se deu esforsar de presona e d'aver<lb id="e-143" n="10"/>
que us ajut; e yo adés promet-vos valença de<lb id="e-144" n="11"/>
 <num>·C·</num> cavalers e de <num>·II_M_a·</num> hòmens a peu a la mia<lb id="e-145" n="12"/>
messió. —</q><lb id="e-146" n="13"/>
Quant lo bisbe de Ssaragossa hac parlat, levaren-se<lb id="e-147" n="14"/>
d'altres bisbes, e abats e clergues, e<lb id="e-148" n="15"/>
proferiren-li de tot quant lur poder bastàs. Puys<lb id="e-149" n="16"/>
levà-sse <num>·I·</num> honrat baró d'Aragó, e parlà e dix:<lb id="e-150" n="17"/>
<q type="spoken">— Senyor rey, so que vós avets dit és gran<lb id="e-151" n="18"/>
profit e gran honor nostre, e anc per nul temps<lb id="e-152" n="19"/>
no oÿm res hon pus alegres fóssem. Per què<lb id="e-153" n="20"/>
jo us dic per tots los cavalers els richs hòmens<lb id="e-154" n="21"/>
d'Aragó, qui me n'àn dat lur poder que us ho<lb id="e-155" n="22"/>
diga, que prenats éls e lur aver en ajuda e en<lb id="e-156" n="23"/>
valença de fer so qui honor sia de vós e de vostre<lb id="e-157" n="24"/>
regisme; e pensats de menar lo feyt a avant,<lb id="e-158" n="25"/>
que nós farem so que vós manarets. </q><lb id="e-159" n="26"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo rey —,<q type="spoken"> vosaltres m'avets<lb id="e-160" n="27"/>
respost axí com a bons vassals e leyals. Per què<lb id="e-161" n="28"/>
yo són molt pagat de vosaltres. Mas vulria m'aconselàssets<lb id="e-162" n="29"/>
en qual loc comensarem de tenir<lb id="e-163" n="30"/>
nostre setge. —</q>

<pb n="II.12" id="e-164"/><lb id="e-165" n="1"/><q type="spoken">— Sènyer —</q> dix <num>·I·</num> cavaler —,<q type="spoken"> lo loc hon nós<lb id="e-166" n="2"/>
havem rebut més de dan, so és la vila de Fraga,<lb id="e-167" n="3"/>
hon à grans géns e bons garrers; e si nós podem<lb id="e-168" n="4"/>
aver primerament aquela vila, per nient<lb id="e-169" n="5"/>
aurem puys tota l'altra encontrada.</q><lb id="e-170" n="6"/>
<q type="spoken">— Certes —</q> dix lo rey—,<q type="spoken"> aquex consel tenc<lb id="e-171" n="7"/>
per bo.</q><lb id="e-172" n="8"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren tots los altres barons —,<lb id="e-173" n="9"/>
<q type="spoken"> e a nós tots par bo aquest consel; e pensats, sènyer,<lb id="e-174" n="10"/>
d'enantar lo feyt abans que éls ne sien<lb id="e-175" n="11"/>
apersebuts. —</q><lb id="e-176" n="12"/>
Esdevenc-se que en Aragó avia <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-177" n="13"/>
qui era molt gran malfeytor, que robava camins<lb id="e-178" n="14"/>
e feya gran mal. E el rey cassà-lo tant, tro que<gap id="e-179"/>·l<lb id="e-180" n="15"/>
près e tolc-li tota sa terra; e tenc-lo grans temps<lb id="e-181" n="16"/>
en presó, e puys lexà-lo anar per prechs d'onrats<lb id="e-182" n="17"/>
hòmens qui<gap id="e-183"/>·l demanaren al rey, mas no li<lb id="e-184" n="18"/>
reté res de so que li avia tolt. E quant lo rey<lb id="e-185" n="19"/>
hac aüt son consel d'anar sobre Fraga, e aquest<lb id="e-186" n="20"/>
cavaler se pensà que ara se puria venjar del<lb id="e-187" n="21"/>
rey, e près son caval e ses armes e exí<gap id="e-188"/>·s de la<lb id="e-189" n="22"/>
terra. E anà-sse<gap id="e-190"/>·n a Fraga e parlà ab lo senyor<lb id="e-191" n="23"/>
del loc, qui era saraý.<lb id="e-192" n="24"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix él—,<q type="spoken"> jo són vengut assí a<lb id="e-193" n="25"/>
tu axí com hom a qui el rey d'Aragó à tolt tot<lb id="e-194" n="26"/>
quant avia, e vul éser ton cavaler e ton soldader.<lb id="e-195" n="27"/>
E sàpies per veritat que<gap id="e-196"/>·l rey ajusta ses<lb id="e-197" n="28"/>
hots per venir sobre Fraga e per fer guerra<lb id="e-198" n="29"/>
ab vosaltres; e si vós vos volets tenir a mon consel,<lb id="e-199" n="30"/>
vós desbaratar-los ets, lo rey e tota sa host.<lb id="e-200" n="31"/>
</q>

<pb n="II.13" id="e-201"/><lb id="e-202" n="1"/>
<q type="spoken">— Amic —</q> dix lo saraý—,<q type="spoken"> ben siats vós<lb id="e-203" n="2"/>
vengut. Yo us faré tant de bé que ben valrà so<lb id="e-204" n="3"/>
que<gap id="e-205"/>·l rey vos ha tolt. E digats-me en qual manera<lb id="e-206" n="4"/>
farem nostre affer.<lb id="e-207" n="5"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix él —,<q type="spoken"> vós trametrets per tota<lb id="e-208" n="6"/>
la vostra encontrada e metets en la vila dels<lb id="e-209" n="7"/>
melors hòmens d'armes que trobets a peu e a<lb id="e-210" n="8"/>
caval, aytants com puscats, e fets saber per tota<lb id="e-211" n="9"/>
la vostra terra que a dia sabut que éls sàpien<lb id="e-212" n="10"/>
que el rey d'Aragó aja assetgada Fraga, quan<lb id="e-213" n="11"/>
veuran lo senyal que vós los farets en la torra<lb id="e-214" n="12"/>
major, que pensen de ferir en la host ardidament;<lb id="e-215" n="13"/>
e axí, com éls se combatran ab aquels de<lb id="e-216" n="14"/>
fora, e nós exirem ab lo gran poder de la vila,<lb id="e-217" n="15"/>
del qual éls no<gap id="e-218"/>·s dessuspitaran, e ferrem en éls,<lb id="e-219" n="16"/>
e axí desbaratar-los ém e<gap id="e-220"/>·ls vençrem. — </q><lb id="e-221" n="17"/>
Tot enaxí com aquest mal cavaler ho dix, tot<lb id="e-222" n="18"/>
axí fo ordonat. Lo rey hac ajustades ses hots<lb id="e-223" n="19"/>
e venc-se<gap id="e-224"/>·n e asetjà la vila. E quant venc <num>·I·</num><lb id="e-225" n="20"/>
jorn, tots los saraÿns de tota l'encontrada foren<lb id="e-226" n="21"/>
justats, e foren molts grans géns, que no sabem<lb id="e-227" n="22"/>
lo comte: tants foren. E van ferir en la host; e<gap id="e-228"/>·l<lb id="e-229" n="23"/>
rey fo armat ab tota sa gent e exí fora de les<lb id="e-230" n="24"/>
tendes per combatre ab los saraÿns. E mentre<lb id="e-231" n="25"/>
que la batala era molt gran e que<gap id="e-232"/>·ls saraÿns se<lb id="e-233" n="26"/>
comensaren ja de desbaratar, e aquels de la vila<lb id="e-234" n="27"/>
comensaren a exir, qui foren grans géns e ben<lb id="e-235" n="28"/>
armats, e feriren en la host; e<gap id="e-236"/>·ls altres saraÿns<lb id="e-237" n="29"/>
cobraren vigor e tornaren ves los crestians, e<lb id="e-238" n="30"/>
aquela saó foren desbaratats los crestians e perduts.</q>

<pb n="II.14" id="e-239"/><lb id="e-240" n="1"/>El rey se perdé, que no<gap id="e-241"/>·l trobà hom, ne<lb id="e-242" n="2"/>
viu ne mort.<lb id="e-243" n="3"/>
<lb id="e-244" n="4"/>
Aquest rey no avia enfant negú, mas avia <num>·I·</num><lb id="e-245" n="5"/>
germà qui era monge en <num>·I_a·</num> abadia; e les géns<lb id="e-246" n="6"/>
de la terra anaren-se<gap id="e-247"/>·n a aquela abadia e dixeren<lb id="e-248" n="7"/>
a aquel seu germà que<gap id="e-249"/>·l rey era mort, e pus no<lb id="e-250" n="8"/>
avien senyor, que vulien él aver per senyor e<lb id="e-251" n="9"/>
per rey. E él dix-lur que molt temps avia estat<lb id="e-252" n="10"/>
fora del secgle e avia servit a Déu, e que dura<lb id="e-253" n="11"/>
cosa li semblava que desemparàs l'orde.<lb id="e-254" n="12"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren los barons d'Aragó —,<lb id="e-255" n="13"/>
<q type="spoken"> assò és cosa a la qual vós no us podets escusar;<lb id="e-256" n="14"/>
que nós havem perdut nostre rey e gran res de<lb id="e-257" n="15"/>
nostres géns, e som romases sens hereu e sens<lb id="e-258" n="16"/>
govern, per què la terra seria en gran peril. </q><lb id="e-259" n="17"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo monge —,<q type="spoken"> sí faré, ab <num>·I·</num><lb id="e-260" n="18"/>
covinent: que sempre que yo aja aüt <num>·I·</num> fil hó<lb id="e-261" n="19"/>
 <num>·I_a·</num> fila de qualque muler yo aja, que sempre yo<lb id="e-262" n="20"/>
me<gap id="e-263"/>·n pusca tornar en l'orde. — </q><lb id="e-264" n="21"/>
Assò li atorgaren los barons de la terra, e<lb id="e-265" n="22"/>
tragueren-lo de la abadia e levaren-lo rey. E donaren-li<lb id="e-266" n="23"/>
muler <num>·I_a·</num> dona qui era fila del rey de<lb id="e-267" n="24"/>
Leó, e d'aquesta dona hac <num>·I_a·</num> fila. E a poc de<lb id="e-268" n="25"/>
temps que la fila fo nada, la reyna murí, e puys<lb id="e-269" n="26"/>
lo rey desemparà lo regisme e, a poc de temps

<pb n="II.15" id="e-270"/><lb id="e-271" n="1"/>que fo en la abadia, murí. E axí la terra romàs<lb id="e-272" n="2"/>
sens rey gran temps.<lb id="e-273" n="3"/>
<lb id="e-274" n="4"/>
E fo eventura qu'En Guilem Ramon, senescal,<lb id="e-275" n="5"/>
escapà, ab pocs d'altres cavalers, de la batala<lb id="e-276" n="6"/>
dels saraÿns, per tal cor eren ben encavalcats;<lb id="e-277" n="7"/>
e tornà en Aragó e aquí esteg gran temps.<lb id="e-278" n="8"/>
<lb id="e-279" n="9"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·III·</num>. COM LO BON COMTE DE BARCELONA<lb id="e-280" n="10"/>
PRÈS HUNA FILLA DEL REY D'ARAGÓ PER<lb id="e-281" n="11"/>
MULLER, A QUI ERA ROMÀS LO REGNE </seg><lb id="e-282" n="12"/>
<lb id="e-283" n="13"/>
Los rics hòmens d'Aragó tengren conseyl a<lb id="e-284" n="14"/>
Ssaragossa en qual manera purien ben maridar<lb id="e-285" n="15"/>
aquela infanta qui era lur dona, ne qui pudrien

<pb n="II.16" id="e-286"/><lb id="e-287" n="1"/>aver per senyor, hon fossen honrats e que la<lb id="e-288" n="2"/>
terra<gap id="e-289"/>·n valgués més. A aquest conseyl fo En<lb id="e-290" n="3"/>
Guilem Ramon, senescalc, e levà<gap id="e-291"/>·s en peus<lb id="e-292" n="4"/>
e dix:<lb id="e-293" n="5"/>
<q type="spoken">— Senyors, si vosaltres vos volets, yo us mostraré<lb id="e-294" n="6"/>
que porets aver lo melor senyor e<gap id="e-295"/>·l pus<lb id="e-296" n="7"/>
honrat que negunes géns qui sien e<gap id="e-297"/>·l món; e<lb id="e-298" n="8"/>
porets conèxer que so que yo us en diré, que no<lb id="e-299" n="9"/>
ho dic per amor que li aja, ne per bé ne per<lb id="e-300" n="10"/>
profit que yo aja aüt d'él, ans n'é aüt dampnatge<lb id="e-301" n="11"/>
e desonor, mas per so cor conec que és gran<lb id="e-302" n="12"/>
honor e gran profit de vostra terra. On vos<lb id="e-303" n="13"/>
conseyl que si él ho vol fer, que la li donets;<lb id="e-304" n="14"/>
so és lo chomte de Barcelona, lo melor cavaler,<lb id="e-305" n="15"/>
e<gap id="e-306"/>·l pus prous e del pus alt linyatge qui sia e<gap id="e-307"/>·l<lb id="e-308" n="16"/>
món. —</q><lb id="e-309" n="17"/>
A aquestes paraules agren lur acort tots los<lb id="e-310" n="18"/>
barons, e tengren per bo so qu'En Guilem Ramon,<lb id="e-311" n="19"/>
senescalc, avia dit, e pregaren En Guilem<lb id="e-312" n="20"/>
Ramon, senescalc, que él fos missatge e parlador<lb id="e-313" n="21"/>
d'aquel feyt, e que degués anar al chomte<lb id="e-314" n="22"/>
de Barcelona, qui era a Leyda, que avia conquesta<lb id="e-315" n="23"/>
poc de temps avia. E Sobr'assò En Guilem<lb id="e-316" n="24"/>
Ramon s'aparelà molt honradament, e cavalcà,<lb id="e-317" n="25"/>
e anà-sse<gap id="e-318"/>·n a Lèrida, e montà al castel, là hon<lb id="e-319" n="26"/>
lo chomte era; e quant fo a la porta, los porters<lb id="e-320" n="27"/>
anaren al chomte e dixeren-li:<lb id="e-321" n="28"/>
<q type="spoken">— Sènyer, En Guilem Ramon, senescalc, és<lb id="e-322" n="29"/>
a la porta ab gran res de cavalers d'Aragó, e<lb id="e-323" n="30"/>
vol parlar ab vós. — </q>

<pb n="II.17" id="e-324"/><lb id="e-325" n="1"/>Quant lo chomte entès que En Guilem Ramon<lb id="e-326" n="2"/>
era, maravelà<gap id="e-327"/>·s fort e manà que hom lo lexàs<lb id="e-328" n="3"/>
entrar. E els porters e d'altres cavalers receberen-lo<lb id="e-329" n="4"/>
e amenaren-lo denant lo chomte. E el<lb id="e-330" n="5"/>
chomte reebé<gap id="e-331"/>·l molt gint e demanà-li per qual<lb id="e-332" n="6"/>
affer li era tornat denant.<lb id="e-333" n="7"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix En Guilem Ramon —,<q type="spoken"> yo<lb id="e-334" n="8"/>
són vengut denant vos axí com a sel qui us percassa<lb id="e-335" n="9"/>
vostre profit e vostra honor, e en altre<lb id="e-336" n="10"/>
tayl yo no us vendria denant sinó claman mercè.<lb id="e-337" n="11"/>
Sènyer, los rics hòmens d'Aragó m'àn tramès<lb id="e-338" n="12"/>
a vós per so cor vos tenen per lo pus honrat<lb id="e-339" n="13"/>
comte e el pus prous qui sia e<gap id="e-340"/>·l món e cel qui<lb id="e-341" n="14"/>
més ha conquès; e presenten-vos lo regisme<lb id="e-342" n="15"/>
d'Aragó e que prenats la donzela per muler, de<lb id="e-343" n="16"/>
qui és lo regisme; e éls tots preguen-vos que<lb id="e-344" n="17"/>
siats lur senyor e lur rey. </q><lb id="e-345" n="18"/>
<q type="spoken">— Certes —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> assí ha bel<lb id="e-346" n="19"/>
present e tal qui no fa a rrefusar. E yo —</q> dix lo<lb id="e-347" n="20"/>
chomte —<q type="spoken"> reeb la donzela e el regisme en aytal<lb id="e-348" n="21"/>
manera: que, aytant con viva, no vul éser apelat<lb id="e-349" n="22"/>
rey; que yo són ara <num>·I·</num> dels melors chomtes del<lb id="e-350" n="23"/>
món, e si era apelat rey, no seria gens dels<lb id="e-351" n="24"/>
majors. </q><lb id="e-352" n="25"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix En Guilem Ramon —,<q type="spoken"> tot<lb id="e-353" n="26"/>
axí sia con vós vulats, e pensem d'enantar el<lb id="e-354" n="27"/>
feit. — </q><lb id="e-355" n="28"/>
Sobr'assò les cartes se feeren e els sagramens<lb id="e-356" n="29"/>
d'amdues les parts. E el chomte cavalcà ab gran<lb id="e-357" n="30"/>
cavaleria, e entrà en Aragó e près la dona per

<pb n="II.18" id="e-358"/><lb id="e-359" n="1"/>muler; e liurà-li hom tot lo regisme. E d'aquesta<lb id="e-360" n="2"/>
dona hac <num>·I·</num> fil qui hac nom N'Amfós,<lb id="e-361" n="3"/>
qui aprés del chomte fo rey d'Aragó e chomte<lb id="e-362" n="4"/>
de Barcelona, e <num>·I·</num> altre fil qui ac nom En Xanxo,<lb id="e-363" n="5"/>
qui era chomte de Rosseló e fo pare d'En<lb id="e-364" n="6"/>
Nuno.<lb id="e-365" n="7"/>
<lb id="e-366" n="8"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·IV·</num>. EN QUAL MANERA LO REY EN<lb id="e-367" n="9"/>
PERE D'ARAGÓ ENGENRÀ SON FILL LO REY<lb id="e-368" n="10"/>
EN JACME QUI PRÈS MALLORQUES </seg><lb id="e-369" n="11"/>
<lb id="e-370" n="12"/>
Aquest rey N'Anfós hac <num>·IIII·</num> fils e <num>·III·</num> files:<lb id="e-371" n="13"/>
lo rey En Pere d'Aragó, e el chomte de Prohensa,<lb id="e-372" n="14"/>
e<gap id="e-373"/>·l abat de Monttaragó, qui avia nom En<lb id="e-374" n="15"/>
Ferando, e En Xanxo, qui era chomte de Rosseyló

<pb n="II.19" id="e-375"/><lb id="e-376" n="1"/>e murí mentre lo rey En Jacme tenia assetjat<lb id="e-377" n="2"/>
lo castel de Moncada, e la emperadrits<lb id="e-378" n="3"/>
dona Costansa, muler del emperador Frederic<lb id="e-379" n="4"/>
d'Alamanya, e altres <num>·II·</num> files. E fo la <num>·I_a·</num> muler<lb id="e-380" n="5"/>
del chomte de Tolosa, e l'altra fo muler del fil<lb id="e-381" n="6"/>
del chomte de Tolosa, que avia aüt d'altra muler;<lb id="e-382" n="7"/>
puis aprés murí lo chomte major e la dona,<lb id="e-383" n="8"/>
e romàs lo fil chomte de Tolosa, e ac <num>·I_a·</num> fila<lb id="e-384" n="9"/>
sens plus de la sor del rey En Pere d'Aragó.<lb id="e-385" n="10"/>
Aquesta fila del chomte de Tolosa, neboda<lb id="e-386" n="11"/>
del rey En Pere, fo parlada per muler al rey<lb id="e-387" n="12"/>
de Fransa, e tramès-la-li hom. E l'apostoli vedà

<pb n="II.20" id="e-388"/><lb id="e-389" n="1"/>que no la presés a muler, que dix que fila era<lb id="e-390" n="2"/>
d'aquel qui era contra la Esgleya. E el chomte,<lb id="e-391" n="3"/>
quan ho sabé, volc-la cobrar, e no la li volgren<lb id="e-392" n="4"/>
retre; e donaren-la al frare del rey de Fransa,<lb id="e-393" n="5"/>
que avia nom N'Anfós, qui no avia mas <num>·I·</num> huyl,<lb id="e-394" n="6"/>
qui fo puys chomte de Tolosa e no hac enfans<lb id="e-395" n="7"/>
negú. Per què la terra deuria tornar a la corona<lb id="e-396" n="8"/>
d'Aragó.<lb id="e-397" n="9"/>
E el rey de Fransa près per muler la fila del<lb id="e-398" n="10"/>
chomte de Proensa, neboda del rey En Pere<lb id="e-399" n="11"/>
d'Aragó, de la qual dona hac <num>·I·</num> fil qui hac nom<lb id="e-400" n="12"/>
Felip, qui fo rey de Fransa, qui hac la néta del<lb id="e-401" n="13"/>
rey En Pere e fila del rey En Jacme d'Aragó<lb id="e-402" n="14"/>
per muler.<lb id="e-403" n="15"/>
Aquest rey En Pere d'Aragó fo molt noble<lb id="e-404" n="16"/>
rey, e bon cavaler e prous d'armes, e era senyor<lb id="e-405" n="17"/>
de tot Carcassès e de Bederès tro a Muntpesler,<lb id="e-406" n="18"/>
e marquès de Proensa.<lb id="e-407" n="19"/>
Esdevenc-se que a Monpesler avia <num>·I_a·</num> dona<lb id="e-408" n="20"/>
qui avia nom dona Maria, qui era dona de Montpesler<lb id="e-409" n="21"/>
e era fila d'En Guilem de Montpesler e<lb id="e-410" n="22"/>
de la fila del emperador de Constantinople; e<gap id="e-411"/>·l<lb id="e-412" n="23"/>
pare e la mare eren morts, e era sens marit, mas<lb id="e-413" n="24"/>
ja avia aüt marit. Los rics hòmens de Montpesler

<pb n="II.21" id="e-414"/><lb id="e-415" n="1"/>agren lur conseyl e dixeren que bon seria<lb id="e-416" n="2"/>
que donasen marit a la dona, e pensaren-se que<lb id="e-417" n="3"/>
bon seria que<gap id="e-418"/>·n parlassen al rey En Pere d'Aragó,<lb id="e-419" n="4"/>
qui era lur veyí e qui marcava ab éls, e, si<lb id="e-420" n="5"/>
él la vulia pendre, més valia que él la agués e<lb id="e-421" n="6"/>
major honor lur seria.<lb id="e-422" n="7"/>
D'aquí avant aparelaren lurs missatges e trameseren-los<lb id="e-423" n="8"/>
al rey, e parlaren ab él, e donaren-li<lb id="e-424" n="9"/>
a entendre que Montpesler era noble loc e<lb id="e-425" n="10"/>
que era e<gap id="e-426"/>·l cap de son regne, e que aquí puria<lb id="e-427" n="11"/>
tenir frontera a ssos enamics. E el rey entès lurs<lb id="e-428" n="12"/>
paraules, e abelí-li Montpesler e près la dona<lb id="e-429" n="13"/>
per muler. E quant venc a poc de temps, él lexà<lb id="e-430" n="14"/>
la dona, que no volc ésser ab ela ne volc venir<lb id="e-431" n="15"/>
enloc hon ela fos, que penedí-sse cor la avia<lb id="e-432" n="16"/>
presa a muler, que él era <num>·I·</num> dels pus altius reys<lb id="e-433" n="17"/>
del món e dix que molt s'era baxat en ela, com<lb id="e-434" n="18"/>
per sol Montpesler avia presa dona qui no era<lb id="e-435" n="19"/>
fila de rey. Mas aquesta dona era molt de bona,<lb id="e-436" n="20"/>
vida, e honesta e plasent a Déu e al segle.

<pb n="II.21" id="e-437"/><lb id="e-438" n="1"/>Esdevenc-se que<gap id="e-439"/>·l rey estec grans temps que<lb id="e-440" n="2"/>
no fo ab la dona, e quant venc a cap d'un gran<lb id="e-441" n="3"/>
temps lo rey era en <num>·I·</num> castel assats prop de<lb id="e-442" n="4"/>
Montpesler, e aquí amava <num>·I_a·</num> dona de gran paratge<lb id="e-443" n="5"/>
molt bela, e fóu tant que la hac per amiga.<lb id="e-444" n="6"/>
E en aquel castel él la<gap id="e-445"/>·s feïya venir a <num>·I·</num> seu majordom<lb id="e-446" n="7"/>
del rey qui era de Montpesler, qui era<lb id="e-447" n="8"/>
son privat d'aytals coses; esters era hom bo e<lb id="e-448" n="9"/>
leyal.<lb id="e-449" n="10"/>
Madona Na Maria de Montpesler sabé assò e<lb id="e-450" n="11"/>
tramès missatge a aquel majordom del rey qui<lb id="e-451" n="12"/>
era seu e son natural, e venc davant ela.<lb id="e-452" n="13"/>
<q type="spoken">— Amic —</q> dix la dona muler del rey —,<q type="spoken"> vós<lb id="e-453" n="14"/>
siats ben vengut. Yo us hé feyt venir a mi per<lb id="e-454" n="15"/>
tal cor vós sóts mon home naturalment e conec<lb id="e-455" n="16"/>
que sóts hom leyal e bo, e cel en què hom se pot<lb id="e-456" n="17"/>
fiar. Yo<gap id="e-457"/>·m vul celar ab vós e prec-vos que de<lb id="e-458" n="18"/>
ço que yo us diré que vós que<gap id="e-459"/>·m hi ajudets. Vós<lb id="e-460" n="19"/>
sabets bé que<gap id="e-461"/>·l rey és mon marit e no vol ésser<lb id="e-462" n="20"/>
ab mi, hon yo són molt despagada, no per altra<lb id="e-463" n="21"/>
cosa mas per ço cor d'él ne de mi no ha èxit infant<lb id="e-464" n="22"/>
qui fos hereu de Montpesler. Ara yo sé<lb id="e-465" n="23"/>
que<gap id="e-466"/>·l rey ha afer ab aytal dona e que la<gap id="e-467"/>·s fa venir<lb id="e-468" n="24"/>
en aytal castel, e vós sóts-ne son privat. Hon<lb id="e-469" n="25"/>
yo us prec que quant que vós li dejats amenar<lb id="e-470" n="26"/>
la dona, que vengats a mi e tot privadament<lb id="e-471" n="27"/>
que<gap id="e-472"/>·m metats en la cambra en loc d'ela, e yo<lb id="e-473" n="28"/>
colgar-m'é e<gap id="e-474"/>·l seu lit. E féts-ho en tal guisa que<lb id="e-475" n="29"/>
no y aja lum, e digats al rey que la dona no ho<lb id="e-476" n="30"/>
vol per tal que no sia coneguda. E yo hé fe en<lb id="e-477" n="31"/>
</q>

<pb n="II.23" id="e-478"/><lb id="e-479" n="1"/><q type="spoken">
Déu que en aquela nuyt engendrarem tal infant<lb id="e-480" n="2"/>
de què serà gran bé e gran honor a tot son<lb id="e-481" n="3"/>
regne.</q><lb id="e-482" n="4"/>
<q type="spoken">— Madona —</q> dix lo ric hom —,<q type="spoken"> yo són aparelat<lb id="e-483" n="5"/>
de fer tota res que vós me manets e màgerment<lb id="e-484" n="6"/>
coses qui sien honor e profit de vós. E sapiats<lb id="e-485" n="7"/>
que so que vós m'avets dit, que yo ho aportaré<lb id="e-486" n="8"/>
a acabament, mas hé gran paor que no<gap id="e-487"/>·n<lb id="e-488" n="9"/>
vénga en ira del rey. </q><lb id="e-489" n="10"/>
<q type="spoken">— Amic—</q> dix la dona—,<q type="spoken"> no us cal tembre,<lb id="e-490" n="11"/>
que yo ho faré en tal guisa que aurets més de<lb id="e-491" n="12"/>
bé e d'onor que anc no agués nuyl temps. </q><lb id="e-492" n="13"/>
<q type="spoken">— Madona —</q> dix lo ric hom —,<q type="spoken"> gran mercès!<lb id="e-493" n="14"/>
E sapiats que yo faré tot ço que vós manets.<lb id="e-494" n="15"/>
E pus axí és, no ho tardem plus. Ara<lb id="e-495" n="16"/>
aparelats-vos, que<gap id="e-496"/>·l rey ha enprès que al vespre<lb id="e-497" n="17"/>
li amèn aytal dona la qual vós sabets; e yo vendré<lb id="e-498" n="18"/>
a vós, e tot celadament amenar-vos hé al<lb id="e-499" n="19"/>
castel, e metré-us en la cambra, e puys sapiats<lb id="e-500" n="20"/>
què fer. —</q><lb id="e-501" n="21"/>
<q type="spoken">— Amic —</q> dix la dona —,<q type="spoken"> bé<gap id="e-502"/>·m plau so que<lb id="e-503" n="22"/>
deïts. Ara doncs anats-vos-en e pensats de vostre<lb id="e-504" n="23"/>
afer, e al vespre venits a mi. — </q><lb id="e-505" n="24"/>
Lo ric hom près cumiat de la dona e anà-sse<gap id="e-506"/>·n,<lb id="e-507" n="25"/>
e quant venc al vespre lo rey parlà ab él e dix-li<lb id="e-508" n="26"/>
que li amenàs aquela dona ab qui avia enprès<lb id="e-509" n="27"/>
que aquela nuit fos ab él.<lb id="e-510" n="28"/>
<lb id="e-511" n="29"/>
<q type="spoken">— Sènyer — </q> dix lo mayordom —,<q type="spoken"> molt volenteres.<lb id="e-512" n="30"/>
Mas la dona us prega que nul hom del món<lb id="e-513" n="31"/>
no us en sia privat, ne dona, ne donzela.<lb id="e-514" n="32"/>
</q>

<pb n="II.24" id="e-515"/><lb id="e-516" n="1"/><q type="spoken">
<q type="spoken">— Vós —</q> dix lo rey —<q type="spoken"> ho fets al mils que<lb id="e-517" n="2"/>
puscats, que yo ho vuyl tot axí com ella ho vula;<lb id="e-518" n="3"/>
e pensats-hi d'anar. — </q><lb id="e-519" n="4"/>
Lo ric hom anà a la dona e amenà-la ab una<lb id="e-520" n="5"/>
donzela solament e ab <num>·II·</num> cavalers, e mès-la en<lb id="e-521" n="6"/>
la cambra del rey. E aquí él la lexà, e la dona<lb id="e-522" n="7"/>
despulà<gap id="e-523"/>·s e mès-se e<gap id="e-524"/>·l lit del rey e féu apagar<lb id="e-525" n="8"/>
tots los lums.<lb id="e-526" n="9"/>
Quant lo rey hac sopat e tots los cavalers se<gap id="e-527"/>·n<lb id="e-528" n="10"/>
foren anats, el rey se<gap id="e-529"/>·n entrà en <num>·I_a·</num> cambra qui<lb id="e-530" n="11"/>
era aprés d'aquela hon él dormia, e aquí él se<lb id="e-531" n="12"/>
despulà e<gap id="e-532"/>·s descalsà, e puis adossat ab son mantel,<lb id="e-533" n="13"/>
en camisa, él se<gap id="e-534"/>·n entrà en aquela cambra<lb id="e-535" n="14"/>
hon la dona sa muler era colgada. E el rey colgà-se<lb id="e-536" n="15"/>
e<gap id="e-537"/>·l lit ab ela, sens lum que no y ac, e el rey<lb id="e-538" n="16"/>
pensà<gap id="e-539"/>·s que fos aquela altra dona ab qui avia<lb id="e-540" n="17"/>
enprès que vengués a él.<lb id="e-541" n="18"/>
Veus que<gap id="e-542"/>·l rey menà son solàs ab la dona sa<lb id="e-543" n="19"/>
muler, e ela no parlà gayre per tal que no la regonegués<lb id="e-544" n="20"/>
tro que hac jagut ab ela, e en aquela<lb id="e-545" n="21"/>
vegada empreyà-la d'un fil. La dona era molt<lb id="e-546" n="22"/>
sàvia e certa, e sempre conec que era preyns e<lb id="e-547" n="23"/>
descubrí<gap id="e-548"/>·s al rey.<lb id="e-549" n="24"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix ela —, prec-vos que no us sia<lb id="e-550" n="25"/>
greu si aquesta nuyt vos hé emblada, que certes<lb id="e-551" n="26"/>
no u hé fet per nuyla malvestat ne per negun<lb id="e-552" n="27"/>
malvat desig que yo agués, mas per tal que de<lb id="e-553" n="28"/>
vós e de mi exís fruit qui plagués a Déu e qui<lb id="e-554" n="29"/>
fos hereu de vostre regne. E sapiats per veritat<lb id="e-555" n="30"/>
que, segons que yo creu, que yo<gap id="e-556"/>·m són feyta<lb id="e-557" n="31"/>
</q>

<pb n="II.25" id="e-558"/><lb id="e-559" n="1"/><q type="spoken">
preyns en aquesta hora. E féts escriure la nuyt<lb id="e-560" n="2"/>
e la hora, que axí ho trobarets. —</q><lb id="e-561" n="3"/>
Quant lo rey entès que assò era la dona sa<lb id="e-562" n="4"/>
muler, tenc-se molt per sobreprès, mas non ho<lb id="e-563" n="5"/>
féu semblant, e fó de beles paraules a la dona<lb id="e-564" n="6"/>
tro al matý. E al maytí levaren-se e estegren<lb id="e-565" n="7"/>
ensems aquel jorn, e puis lo rey cavalcà e anàse<gap id="e-566"/>·n<lb id="e-567" n="8"/>
en Catalunya. E la dona engruxà, e estec<lb id="e-568" n="9"/>
tant en aquel castel tro que parí e hac <num>·I·</num> fil, e<lb id="e-569" n="10"/>
hac nom Jacme.<lb id="e-570" n="11"/>
Lo rey avia hondrats hòmens en Catalunya e<lb id="e-571" n="12"/>
en Aragó qui eren sos parens e avien fiansa que<lb id="e-572" n="13"/>
el rey no agués jamés enfans e que la terra romangués<lb id="e-573" n="14"/>
a éls. E quant saberen que la dona avia<lb id="e-574" n="15"/>
haüt <num>·I·</num> infant, foren-ne molt despagats e pensaren<lb id="e-575" n="16"/>
que<gap id="e-576"/>·l auciessen. E <num>·I·</num> jorn mentre que<gap id="e-577"/>·l enfant

<pb n="II.26" id="e-578"/><lb id="e-579" n="1"/>durmia el bressol en <num>·I·</num> casa, ac hom feyta<lb id="e-580" n="2"/>
 <num>·I_a·</num> trapa endret del bressol, e tramès-li hom daval,<lb id="e-581" n="3"/>
sobre<gap id="e-582"/>·l bressol, <num>·I_a·</num> gran péra per tal que<lb id="e-583" n="4"/>
murís. E plac a Déu que no<gap id="e-584"/>·l tocà, mas donà tal<lb id="e-585" n="5"/>
al copol del bressol que<gap id="e-586"/>·l trencà. Esters, non ó<lb id="e-587" n="6"/>
pòc hom apercebre qui ho féu ne qui no, mas<lb id="e-588" n="7"/>
bé<gap id="e-589"/>·s pensà hom que aquels qui eren sos parens<lb id="e-590" n="8"/>
ó avien feyt fer.<lb id="e-591" n="9"/>
La dona conec que<gap id="e-592"/>·l enfant avia mals volens,<lb id="e-593" n="10"/>
e gardà-lo al mils que pòc e nudrí-lo molt gint.<lb id="e-594" n="11"/>
E a poc de temps ela murí a Roma, que era<lb id="e-595" n="12"/>
anada al apostoli per so cor lo rey En Pere, son<lb id="e-596" n="13"/>
marit, la vulia lexar. E aquí ela és soterada molt<lb id="e-597" n="14"/>
honradament, laÿns en la esgleya de Sen Pere.<lb id="e-598" n="15"/>
Ara lexa a parlar lo libre del rey En Pere e

<pb n="II.27" id="e-599"/><lb id="e-600" n="1"/>del enfant En Jacme, son fil, e parlarà dels feits<lb id="e-601" n="2"/>
qui esdevengren als <num>·III·</num> reys d'Espanya, dels<lb id="e-602" n="3"/>
quals rey fo la <num>·I·</num> d'aquels lo rey En Pere<lb id="e-603" n="4"/>
d'Aragó.<lb id="e-604" n="5"/>
<lb id="e-605" n="6"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·V·</num>. COM MIRAMOLÍ, SERRAÝ MOLT PODERÓS,<lb id="e-606" n="7"/>
FÉU PASSATGE EN SPANYA, E COM LOS<lb id="e-607" n="8"/>
TRES REYS DE SPANYA LI EXIREN A ENCONTRE<lb id="e-608" n="9"/>
E<gap id="e-609"/>·L ROMPEREN, E PRENGUEREN MOLTES CIUTATS<lb id="e-610" n="10"/>
E VILES. FON A <num>·XVI·</num> DE JOLIOL,<lb id="e-611" n="11"/>
ANY <num>·MCCXII·</num> </seg><lb id="e-612" n="12"/>
<lb id="e-613" n="13"/>
Diu lo comte que en la ciutat de Maroqhs<lb id="e-614" n="14"/>
avia <num>·I·</num> miramamoní qui era senyor molt poderós<lb id="e-615" n="15"/>
de tresor e de géns, e destrenýa moltes<lb id="e-616" n="16"/>
grans terres, so és a saber, de Trípol de Barberia<lb id="e-617" n="17"/>
tro a Tunis, e de Tunis tro Aljaer, e d'Aljaer<lb id="e-618" n="18"/>
tro a Septa, e de Septa tro a Marrocs, e<lb id="e-619" n="19"/>
tota la terra de Fes tro a la terra de la Gujelmessa,<lb id="e-620" n="20"/>
e de la Gujelmessa tro a la ciutat d'Òrguena,<lb id="e-621" n="21"/>
e tota la terra de Ginoua, qui és de migjorn.<lb id="e-622" n="22"/>
E encara destrenyia en Espaya, Xibília, e<lb id="e-623" n="23"/>
Còrdova, e Gayén e Úbeda, e tot lo regisme de<lb id="e-624" n="24"/>
Granada e de Múrcia tro a València.<lb id="e-625" n="25"/>
Aquest miramamoní sarraý hac son conseyl ab<lb id="e-626" n="26"/>
sos savis hòmens e dix-lur que él avia en cor<lb id="e-627" n="27"/>
que passàs en la terra d'Espaya ab tot son poder,<lb id="e-628" n="28"/>
e que<gap id="e-629"/>·n gitàs tots los crestians d'Espanya.

<pb n="II.28" id="e-630"/><lb id="e-631" n="1"/>E sos cavalers atorgaren so que él deyia, e dixeren-li<lb id="e-632" n="2"/>
que molt avia ben dit e bon acort avia<lb id="e-633" n="3"/>
pres; que més géns estaven e<gap id="e-634"/>·l quart de la sua<lb id="e-635" n="4"/>
terra que no faÿa en tota la crestiantat.<lb id="e-636" n="5"/>
Ab tant aquest miramamoní s'aparelà de passar<lb id="e-637" n="6"/>
en Espaya e tramès sos missatges per totes<lb id="e-638" n="7"/>
ses terres a totes les géns qui armes sabessen<lb id="e-639" n="8"/>
portar, que venguessen e que passasen en Espaya<lb id="e-640" n="9"/>
ab él, que él vulia gitar tots los crestians<lb id="e-641" n="10"/>
d'Espanya e que anaria tro a Roma.<lb id="e-642" n="11"/>
Quant les géns de les terres de Frequia, e<lb id="e-643" n="12"/>
d'Òrgena, e de Tirinçè, e de tota la Barberia e<lb id="e-644" n="13"/>
de tota la Espanya agren oÿdes aquestes noveles<lb id="e-645" n="14"/>
de volentat de lur senyor, fo-lur semblant que<lb id="e-646" n="15"/>
ja fos tot gasayat, e aparelaren-se de passar en<lb id="e-647" n="16"/>
la terra d'Espanya.<lb id="e-648" n="17"/>
E Miramamoní venc-se<gap id="e-649"/>·n en les parts de Septa<lb id="e-650" n="18"/>
e de Tanga, e passà l'estreta mar e anà-sse<gap id="e-651"/>·n<lb id="e-652" n="19"/>
a Xibília, e aquí estec ben <num>·IIII·</num> anys, tro que

<pb n="II.29" id="e-653"/><lb id="e-654" n="1"/>totes les sues géns de les terres foren passades.<lb id="e-655" n="2"/>
Que tant eren grans géns e venien de tan longues<lb id="e-656" n="3"/>
terres, que de <num>·IIII·</num> anys no foren ajustades<lb id="e-657" n="4"/>
ne pogren ésser aparelades. E Miramamoní tramès<lb id="e-658" n="5"/>
sos missatges al rey de Castela e als altres<lb id="e-659" n="6"/>
reys d'Espaya, que<gap id="e-660"/>·s aparelassen de desemparar<lb id="e-661" n="7"/>
la terra, o si no que manava batala a éls e a tots<lb id="e-662" n="8"/>
cels qui la crou adorassen.<lb id="e-663" n="9"/>
Cant lo rey de Castela e<gap id="e-664"/>·ls altres reys d'Espanya

<pb n="II.30" id="e-665"/><lb id="e-666" n="1"/>agren enteses aquestes noveles, justaren-se<lb id="e-667" n="2"/>
tots, e agren lur consel e trameseren misatge<lb id="e-668" n="3"/>
a l'apostoli, e al rey de Fransa, e al rey d'Anglaterra<lb id="e-669" n="4"/>
e per tota la crestiantat, con sabessen<lb id="e-670" n="5"/>
que Miramamoní de Marohcs era passat en Espanya<lb id="e-671" n="6"/>
ab tantes de géns que nuyl hom no podia<lb id="e-672" n="7"/>
saber lo nombre, e que avia manada batala a tots<lb id="e-673" n="8"/>
los crestians del món hó que li liurassen tota<lb id="e-674" n="9"/>
la terra.

<pb n="II.31" id="e-675"/><lb id="e-676" n="1"/>Quant l'apostoli hac enteses e vistes les cartes<lb id="e-677" n="2"/>
quels missatges li agren portades, tramès sos<lb id="e-678" n="3"/>
cardernals e sos legats per tota la crestiantat,<lb id="e-679" n="4"/>
que feessen saber a les géns aquel feyt e que lur<lb id="e-680" n="5"/>
feesen de lurs pecats perdonansa per tal que hi<lb id="e-681" n="6"/>
anassen; sí que moltes de géns s'aparelaren del<lb id="e-682" n="7"/>
anar, mas no pas axí tost ne axí cuytosament<lb id="e-683" n="8"/>
con obs hi fóra.<lb id="e-684" n="9"/>
<lb id="e-685" n="10"/>
CON LO REY DE CASTELLA SE AJUSTÀ AB SES<lb id="e-686" n="11"/>
HOSTS, E COM LO REY D'ARAGÓ HAC LA DEVANTERA,<lb id="e-687" n="12"/>
E COM DESBARATAREN MIRAMOLÍ<lb id="e-688" n="13"/>
<lb id="e-689" n="14"/>
Quant Miramamoní ac justades totes ses géns<lb id="e-690" n="15"/>
e foren aparelats, comensaren a exir de Xibília,<lb id="e-691" n="16"/>
e de Còrdova e de totes les encontrades hon eren<lb id="e-692" n="17"/>
albergats, que tantes géns eren que ben tenien<lb id="e-693" n="18"/>
lurs albergades <num>·IIII·</num> jornades entorn Xibília.<lb id="e-694" n="19"/>
E anaren-se<gap id="e-695"/>·n a poches jornades ves Castela tro<lb id="e-696" n="20"/>
a l'entrant dels ports de Muredal, e aquí éls s'atendaren<lb id="e-697" n="21"/>
tro que totes lurs géns fossen justades.

<pb n="II.32" id="e-698"/><lb id="e-699" n="1"/>Quant lo rey de Castela sabé que Miramamoní<lb id="e-700" n="2"/>
venia ab ses hots, tramès sos misatges al rey En<lb id="e-701" n="3"/>
Pere d'Aragó e al rey de Navara que<gap id="e-702"/>·ls saraÿns<lb id="e-703" n="4"/>
venien e eren ja prés de l'entrada de lur terra,<lb id="e-704" n="5"/>
e que<gap id="e-705"/>·s aparelassen de venir al pus tost que<lb id="e-706" n="6"/>
poguessen.<lb id="e-707" n="7"/>
Quant lo rey En Pere d'Aragó e<gap id="e-708"/>·ls altres reys<lb id="e-709" n="8"/>
oÿren aquestes noveles, aytantost trameseren<lb id="e-710" n="9"/>
lurs missatges als cavalers e als hòmens de peu<lb id="e-711" n="10"/>
qui ja eren aparelats, que venguessen al pus tost<lb id="e-712" n="11"/>
que poguessen; sí que en poca d'ora foren tots<lb id="e-713" n="12"/>
justats, cascú dels reys ab lurs géns. E partiren<lb id="e-714" n="13"/>
de lurs terres e cavalcaren tant que vengren là<lb id="e-715" n="14"/>
hon lo rey de Castela era ab totes ses géns, e<lb id="e-716" n="15"/>
puis tuit ensems anaren ves los ports de Muredal,<lb id="e-717" n="16"/>
hon los saraÿns devien entrar.<lb id="e-718" n="17"/>
Mas emperò anc tant no<gap id="e-719"/>·s cuitaren los tres<lb id="e-720" n="18"/>
reys d'Espaya, que<gap id="e-721"/>·ls sarraÿns agren passats los<lb id="e-722" n="19"/>
ports de Muredal e tengren lo pla e la montanya.<lb id="e-723" n="20"/>
E els tres reys d'Espanya atendaren-se a<lb id="e-724" n="21"/>
 <num>·I_a·</num> legua prop de la host dels sarraÿns, e establiren<lb id="e-725" n="22"/>
lurs batales en aquesta manera: que cascú<lb id="e-726" n="23"/>
dels <num>·III·</num> reys vulia aver la davantera, mas acordaren-se<lb id="e-727" n="24"/>
entre éls que per honrament, cor los<lb id="e-728" n="25"/>
sarraÿns eren venguts en la terra del rey de Castela<lb id="e-729" n="26"/>
e cor la batala seria en sa terra, que él agués<lb id="e-730" n="27"/>
la devantera, e el rey de Navara la segona escala,<lb id="e-731" n="28"/>
e el rey En Pere d'Aragó fos reregarda ab la<lb id="e-732" n="29"/>
cavaleria de Cataluya e d'Aragó; sí que<gap id="e-733"/>·l rey<lb id="e-734" n="30"/>
En Pere fo molt agreujat cor no hac aüda la davantera.

<pb n="II.33" id="e-735"/><lb id="e-736" n="1"/>E l'endemà devia ésser la batala, que<gap id="e-737"/>·ls<lb id="e-738" n="2"/>
sarraÿns s'eren aparelats de combatre aquel jorn<lb id="e-739" n="3"/>
ab los crestians, que volien-los sobtar per tal<lb id="e-740" n="4"/>
que, abans que fossen creguts de géns e de secors,<lb id="e-741" n="5"/>
los aguessen vensuts e desbaratats. Mas a<lb id="e-742" n="6"/>
Déu no plac.<lb id="e-743" n="7"/>
Quant lo rey En Pere d'Aragó víu que<gap id="e-744"/>·l covenia<lb id="e-745" n="8"/>
venia ésser en la reregarda, pensà ab sí metex<lb id="e-746" n="9"/>
com ho puria fer que agués la denantera e la reragarda;<lb id="e-747" n="10"/>
e fóu-se venir <num>·I·</num> honrat cavaler d'Aragó<lb id="e-748" n="11"/>
e dix-li tot ço que avia en cor de fer.<lb id="e-749" n="12"/>
<q type="spoken">— Vós —</q> dix lo rey —<q type="spoken"> darets civada ab jorn<lb id="e-750" n="13"/>
a vostres cavals e farets armar <num>·CCC·</num> cavalers e<lb id="e-751" n="14"/>
 <num>·CC·</num> balesters a caval, e yo liurar-vos hé bons<lb id="e-752" n="15"/>
adalils qui saben bé la terra e els passes. E cavalcarets<lb id="e-753" n="16"/>
tant tota la nuit tro que siats prop de<lb id="e-754" n="17"/>
les tendes de Miramamoní, qui estarà en la reregarda;<lb id="e-755" n="18"/>
e aquí metets-vos en aguayt, en guisa que<lb id="e-756" n="19"/>
de la host dels sarraÿns no us puschen veer.<lb id="e-757" n="20"/>
E cant vendrà demà, que amdues les hosts s'ajustaran<lb id="e-758" n="21"/>
e la nostra davantera ferrà en la host<lb id="e-759" n="22"/>
dels sarraÿns, yo us faré fer <num>·I·</num> senyal en aquel<lb id="e-760" n="23"/>
puig, e vós sempre exits del aguayt ab vostres<lb id="e-761" n="24"/>
senyeres esteses, e anats ferir en la reregarda<lb id="e-762" n="25"/>
molt ardidament. E els sarraÿns pensar-s'àn que<lb id="e-763" n="26"/>
nós ajam esvaÿda la lur host e que siam passats<lb id="e-764" n="27"/>
ultra tro a la reregarda, e desbaratar-s'àn e fugiran;<lb id="e-765" n="28"/>
e gardats-vos que d'aquest feyt no parlets<lb id="e-766" n="29"/>
a nuyl hom vivent tro que siats en l'aguayt. —</q><lb id="e-767" n="30"/>
Tot axí com lo rey ho hac manat, sí fo feyt.

<pb n="II.34" id="e-768"/><lb id="e-769" n="1"/>Lo cavaler se<gap id="e-770"/>·n anà a ssa tenda e féu manament<lb id="e-771" n="2"/>
a cavalers triats que<gap id="e-772"/>·l rey li avia dits, que donassen<lb id="e-773" n="3"/>
civada ab jorn a lurs cavals e que s'aparelassen<lb id="e-774" n="4"/>
e ss'armasen. Quant los cavals agren menyada<lb id="e-775" n="5"/>
la civada, los escuders armaren los cavals<lb id="e-776" n="6"/>
els enselaren, e els cavalers e els balesters foren<lb id="e-777" n="7"/>
armats e aparelats, e muntaren e<gap id="e-778"/>·ls cavals e cavalcaren<lb id="e-779" n="8"/>
tant de bel pas tota la nuit, ab los adalils<lb id="e-780" n="9"/>
qui sabien los camins e els passes, que al<lb id="e-781" n="10"/>
matí foren detràs <num>·I·</num> pug enboscats, assats prop<lb id="e-782" n="11"/>
de les tendes de Miramamoní. E quant venc al<lb id="e-783" n="12"/>
matí los sarraÿns s'aparelaren de la batayla, e foren<lb id="e-784" n="13"/>
tantes de géns a caval e a peu que nuyl hom<lb id="e-785" n="14"/>
no podia saber lo nombre, que<gap id="e-786"/>·ls plans e les montanyes<lb id="e-787" n="15"/>
n'eren tots cuberts; sí que<gap id="e-788"/>·l veer era gran<lb id="e-789" n="16"/>
feredat.<lb id="e-790" n="17"/>
La primera escala dels sarraÿns era <num>·X·</num> rencs<lb id="e-791" n="18"/>
de sarraïns negres, grans e forts e ben armats<lb id="e-792" n="19"/>
ab lanses grans e longues ab ferres luens e trencans,<lb id="e-793" n="20"/>
e tenien los aristols fermats en terra e els<lb id="e-794" n="21"/>
fers denant. E aquests eren <num>·LXM_a·</num> per nombre.<lb id="e-795" n="22"/>
E aprés d'aquesta escala d'aquest sarraÿns negres<lb id="e-796" n="23"/>
ab lances, avia <num>·III·</num> escales de camels encadenats<lb id="e-797" n="24"/>
e armats la <num>·I·</num> ab l'altre ab cadenes de<lb id="e-798" n="25"/>
ferre; e dintre dels camels encadenats estaven<lb id="e-799" n="26"/>
balesters, e cavalers e tota l'altra gent partida<lb id="e-800" n="27"/>
per batales.<lb id="e-801" n="28"/>
Quant la host dels crestians fo armada e apareylada,<lb id="e-802" n="29"/>
e cascun se fo confessat e penedit de sos<lb id="e-803" n="30"/>
pecats, e<gap id="e-804"/>·ls bisbes e<gap id="e-805"/>·ls prelats de santa Esgleya

<pb n="II.35" id="e-806"/><lb id="e-807" n="1"/>los agren absolts de tots lurs pecats, e totes les<lb id="e-808" n="2"/>
batales foren establides, cavalcaren tant que foren<lb id="e-809" n="3"/>
ajustats ab la host dels sarraÿns. E el rey de<lb id="e-810" n="4"/>
Castela, qui avia la denantera, puyn per esvair<lb id="e-811" n="5"/>
la host dels sarraÿns, mas no pòc enantar a<lb id="e-812" n="6"/>
avant per raó de les lanses qui eren tan espeses<lb id="e-813" n="7"/>
que<gap id="e-814"/>·ls sarraÿns negres a peu tenien fermades en<lb id="e-815" n="8"/>
terra, e per los camels qui eren encadenats.<lb id="e-816" n="9"/>
E cant víu lo rey e tota l'altra gent que no podien<lb id="e-817" n="10"/>
esvair ne anar avant, agren lur conseyl que<lb id="e-818" n="11"/>
girassen los caps a lurs cavals e que feessen semblant<lb id="e-819" n="12"/>
de fugir atràs, e els sarraÿns comensarien<lb id="e-820" n="13"/>
a desrengar e obririen les escales dels camels encadenats:<lb id="e-821" n="14"/>
<q type="spoken">— E puys girarem sobr'éls, e axí esvair-los<lb id="e-822" n="15"/>
ém. — </q><lb id="e-823" n="16"/>
Tot axí com agren dit ho feeren, que giraren<lb id="e-824" n="17"/>
los caps als cavals e esperonaren a atràs en semblansa<lb id="e-825" n="18"/>
de fugir, e els sarraÿns desrenguaren e<lb id="e-826" n="19"/>
obriren les escales dels camels. E aytantost la<lb id="e-827" n="20"/>
host dels cresitians girà sobre<gap id="e-828"/>·ls sarraÿns e comensaren<lb id="e-829" n="21"/>
de ferir en éls sí fortment que lurs cavals<lb id="e-830" n="22"/>
eren afaenats de passar sobre<gap id="e-831"/>·ls saraÿns morts.<lb id="e-832" n="23"/>
E cant la bada que<gap id="e-833"/>·l rey d'Aragó avia feyta estar<lb id="e-834" n="24"/>
e<gap id="e-835"/>·l puyg damunt dit víu que les hosts eren<lb id="e-836" n="25"/>
ensems justades e que la batayla era molt gran,<lb id="e-837" n="26"/>
féu son senyal als cavalers del aguayt que<gap id="e-838"/>·l rey<lb id="e-839" n="27"/>
d'Aragó hi avia trameses, que deguesen ferir en<lb id="e-840" n="28"/>
la reregarda. E aytantost aquels exiren del<lb id="e-841" n="29"/>
aguait ab lurs senyeres esteses e anaren ferir en<lb id="e-842" n="30"/>
la reregarda de la host dels sarraÿns, hon era

<pb n="II.36" id="e-843"/><lb id="e-844" n="1"/>Miramamuní. E feriren sí poderosament que tota<lb id="e-845" n="2"/>
la escala de la rereguarda en què era Miramamuní,<lb id="e-846" n="3"/>
romperen e menaren a mal.<lb id="e-847" n="4"/>
Quant Miramamuní e l'altra gent veeren assò,<lb id="e-848" n="5"/>
cuydaren-se que aquels cavalers aguessen esvaÿda<lb id="e-849" n="6"/>
tota la host e que fossen passats per mig,<lb id="e-850" n="7"/>
que lurs géns fossen desbaratades. E el miramamuní<lb id="e-851" n="8"/>
comensà a fugir, e totes ses géns ab él; e<lb id="e-852" n="9"/>
els crestians donaren-lur al dós e encalsaren-los,<lb id="e-853" n="10"/>
firén e taylan, tro a Úbeda, <num>·I_a·</num> rica ciutat. E en<lb id="e-854" n="11"/>
aquela siutat reculiren-se<gap id="e-855"/>·n bé <num>·XXXM_a·</num>, mas<lb id="e-856" n="12"/>
Miramamuní fugí, que no<gap id="e-857"/>·l pogueren consegir<lb id="e-858" n="13"/>
cor era molt bé encavalcat. E els crestians assetgaren<lb id="e-859" n="14"/>
la ciutat e preseren-la per forsa; e muriren-hi<lb id="e-860" n="15"/>
bé <num>·LXM_a·</num> sarraÿns, sens les femnes e<gap id="e-861"/>·ls<lb id="e-862" n="16"/>
enfans.<lb id="e-863" n="17"/>
E puys anaren avant e conqueseren de sarraÿns<lb id="e-864" n="18"/>
Calatrava, e Alarcos, e Pidra Bona, e Toloza,<lb id="e-865" n="19"/>
e Banos, e Alferrat, e Bilches, e Malagon,<lb id="e-866" n="20"/>
e Apostrema e Alcarràs. Totes aquestes viles e<lb id="e-867" n="21"/>
ciutats gasayaren aquela saó de sarraÿns e poblaren-les<lb id="e-868" n="22"/>
de crestians.<lb id="e-869" n="23"/>
Quant lo rey de Castela e<gap id="e-870"/>·ls altres reys e tota<lb id="e-871" n="24"/>
l'altra gent agren vist lo portament del feyt d'armes,<lb id="e-872" n="25"/>
e la proea e l'ardiment del rey d'Aragó, e<lb id="e-873" n="26"/>
saberen lo feyt dels <num>·CCC·</num> cavalers e dels <num>·CC·</num> balesters<lb id="e-874" n="27"/>
a caval que avia trameses ferir en la reregarda<lb id="e-875" n="28"/>
dels sarraÿns, dixeren e atorgaren que per<lb id="e-876" n="29"/>
Déu e per él eren estats vensuts los sarraÿns, e<lb id="e-877" n="30"/>
avien gasanyada la batayla. Per què<gap id="e-878"/>·l rey d'Aragó

<pb n="II.37" id="e-879"/><lb id="e-880" n="1"/>hac lo preu de feyt d'armes e de cavaleria<lb id="e-881" n="2"/>
d'aquela batayla.<lb id="e-882" n="3"/>
Quant agren desbaratats los sarraÿns e conquestes<lb id="e-883" n="4"/>
moltes ciutats, e de viles e castels, lo rey<lb id="e-884" n="5"/>
d'Aragó e els altres reys d'Espanya se<gap id="e-885"/>·n tornaren<lb id="e-886" n="6"/>
cascú en sa terra. E així com lo rey d'Aragó<lb id="e-887" n="7"/>
se<gap id="e-888"/>·n tornava en Aragó, e él trobà cavalers francès<lb id="e-889" n="8"/>
e anglès e alamayns, e moltes d'altres géns<lb id="e-890" n="9"/>
qui venien a la batala; mas trop s'eren tardats,<lb id="e-891" n="10"/>
e vengren denant lo rey e demanaren-li del feyt<lb id="e-892" n="11"/>
dels sarraÿns com era ne com no. E él respòs-los<lb id="e-893" n="12"/>
que no<gap id="e-894"/>·ls calia anar pus a avant, que<gap id="e-895"/>·ls sarraÿns<lb id="e-896" n="13"/>
eren estats desconfits e morts per los reys<lb id="e-897" n="14"/>
d'Espanya.<lb id="e-898" n="15"/>
<q type="spoken">— Mas yo —</q> dix lo rey d'Aragó —<q type="spoken"> no y són<lb id="e-899" n="16"/>
gens estat, que ya era feita la batayla abans que<lb id="e-900" n="17"/>
yo fos là.</q><lb id="e-901" n="18"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren los franceses e<gap id="e-902"/>·ls honrats<lb id="e-903" n="19"/>
hòmens d'Anglaterra e d'Alamanya —,<q type="spoken"> nós no<gap id="e-904"/>·n<lb id="e-905" n="20"/>
sabem res, mas nós veem venir vostres cavals<lb id="e-906" n="21"/>
nafrats, e vostres escuts e vostres elms rots e<lb id="e-907" n="22"/>
pessejats, e<gap id="e-908"/>·ls cavalers e<gap id="e-909"/>·ls sirvents nafrats e magayats;<lb id="e-910" n="23"/>
per què par bé que en alcun obs siats<lb id="e-911" n="24"/>
estats.—</q>

<pb n="II.38" id="e-912"/><lb id="e-913" n="1"/>A aquestes paraules lo rey no lur respòs res<lb id="e-914" n="2"/>
d'aytant enfora que lur dix que si avien mester<lb id="e-915" n="3"/>
res d'él ne de sa terra, que ho pensassen de pendre.<lb id="e-916" n="4"/>
Ab tant, feeren-li gràcies e preseren cumiat;<lb id="e-917" n="5"/>
e tornaren-se<gap id="e-918"/>·n cascuns en lur terra, e tengren-se<lb id="e-919" n="6"/>
molt per escarnits com no eren estats a la<lb id="e-920" n="7"/>
batala.<lb id="e-921" n="8"/>
E puys aprés, lo rey don Ferrando de Castela,<lb id="e-922" n="9"/>
qui fo lo ters rey de Castela aprés d'aquest<lb id="e-923" n="10"/>
qui fo a la batayla d'Úbeda, qui avia nom lo rey<lb id="e-924" n="11"/>
N'Anfós (qui fo avi del rey don Ferrando per<lb id="e-925" n="12"/>
raó de sa fila dona Berenguera, qui fo muler del<lb id="e-926" n="13"/>
rey de Leó e pare del rey don Ferrando de Castela),<lb id="e-927" n="14"/>
conquès de sarraÿns Còrdova, e Gayent e<lb id="e-928" n="15"/>
Xibília, e poblà-les de christians. E el rey<lb id="e-929" n="16"/>
N'Anfós, qui fo fil del rey don Ferando e de la<lb id="e-930" n="17"/>
reyna dona Johana, conquès de sarraÿns <num>·I_a·</num> ciutat<lb id="e-931" n="18"/>
qui és prop Xibília, qui ha nom Nebla, e poblà-la<lb id="e-932" n="19"/>
de christians.

<pb n="II.39" id="e-933"/><lb id="e-934" n="1"/>Aquest rey N'Anfós hac per muler la fila del<lb id="e-935" n="2"/>
rey En Jacme d'Aragó, aquel qui conquès lo<lb id="e-936" n="3"/>
regne de Malorques e de València, e conquès al<lb id="e-937" n="4"/>
rey de Castela, son genre, lo regne de Múrcia ab<lb id="e-938" n="5"/>
tota la encontrada. Aquest rey de Castela fo lo<lb id="e-939" n="6"/>
pus larc hom de donar qui hanc fos per nuyl<lb id="e-940" n="7"/>
temps, que no fo hanc nuyl hom, fos cavaler ne<lb id="e-941" n="8"/>
jutglar, qui demanar li vengés, que<gap id="e-942"/>·n anàs fadigós;<lb id="e-943" n="9"/>
per què la sua terra ne valia molt meyns,<lb id="e-944" n="10"/>
que les géns no podien sofrir los greuges ne<gap id="e-945"/>·ls<lb id="e-946" n="11"/>
dans que él lur faïya, de molts mals furs que metia<lb id="e-947" n="12"/>
en la terra, axí com de monedes sovén a<lb id="e-948" n="13"/>
cambiar e a fer, e que<gap id="e-949"/>·ls prenia so que avien forsadament<lb id="e-950" n="14"/>
sens raó. Per què los barons de Castela,<lb id="e-951" n="15"/>
e de Leon e de tota l'altra terra, lo desaposaren

<pb n="II.40" id="e-952"/><lb id="e-953" n="1"/>de la senyoria, que no li romàs res sinó<lb id="e-954" n="2"/>
Xibília, e levaren son fil En Xanxo rey e senyor;<lb id="e-955" n="3"/>
que dixeren-li que si él no ho volia pendre,<lb id="e-956" n="4"/>
éls liurarien lo regne a altre, e Sobr'assò él<lb id="e-957" n="5"/>
près lo regisme per so cor son pare, lo rey<lb id="e-958" n="6"/>
N'Anfós, era desmemoriat e volia destruir la<lb id="e-959" n="7"/>
terra.<lb id="e-960" n="8"/>
Quant En Xanxo víu la volentat de les géns,<lb id="e-961" n="9"/>
tramès sos missatges a la ciutat de Xibília al rey<lb id="e-962" n="10"/>
son pare, que li dixessen de la sua part molt<lb id="e-963" n="11"/>
humilment, e soplegan e pregan, que<gap id="e-964"/>·s lexàs del<lb id="e-965" n="12"/>
enteniment que avia contra les sues géns; que<lb id="e-966" n="13"/>
no<gap id="e-967"/>·ls destruís ne<gap id="e-968"/>·ls mesés malvades custumes<lb id="e-969" n="14"/>
dessús; que éls eren molt agreugats dels mals<lb id="e-970" n="15"/>
furs e de les males custumes que lur avia meses<lb id="e-971" n="16"/>
desús, sí que no ho pudien plus sufrir; e que no<lb id="e-972" n="17"/>
volgués que la terra se perdés a ssos obs ne a<lb id="e-973" n="18"/>
ssos fils. Quant lo rey N'Anfós hac enteses les<lb id="e-974" n="19"/>
paraules dels missatges, que son fil En Xanxo li<lb id="e-975" n="20"/>
hac trameses, fo molt irat, e dix que él compliria<lb id="e-976" n="21"/>
tota sa volentat de so que volgués fer, e si nul<lb id="e-977" n="22"/>
hom huymés li<gap id="e-978"/>·n parlava, ne fil ne altre, que<gap id="e-979"/>·n<lb id="e-980" n="23"/>
faria tal justícia que no fo feyta. Quant los misatges<lb id="e-981" n="24"/>
agren assò entès que<gap id="e-982"/>·l rey avia dit, no<lb id="e-983" n="25"/>
agren gens paor d'él e dixeren-li:<lb id="e-984" n="26"/>
<q type="spoken">— Sènyer, nós vos deÿm de part de tots los<lb id="e-985" n="27"/>
barons de Castela que huymés nous entremetats<lb id="e-986" n="28"/>
del feyt del regne ne us trebalets de res, mas<lb id="e-987" n="29"/>
</q>

<pb n="II.41" id="e-988"/><lb id="e-989" n="1"/><q type="spoken">
que us estiats en Xibília e que vivats honradament<lb id="e-990" n="2"/>
axí com a rey e a senyor que us tenen, ab<lb id="e-991" n="3"/>
què mal ne dan no<gap id="e-992"/>·ls fassats a éls ne a la terra.<lb id="e-993" n="4"/>
E volen que vostre fil En Xanxo sia governador<lb id="e-994" n="5"/>
e capdelador de la terra, e si no u vol pendre éls<lb id="e-995" n="6"/>
liuraran la terra a altre. — </q><lb id="e-996" n="7"/>
Sobr'assò los missatges se partiren del rey.<lb id="e-997" n="8"/>
E el rey romàs irat e feló, e mès en la terra de<lb id="e-998" n="9"/>
Xibília lo senyor de Marochs bé ab <num>·XX_mília·</num> <lb id="e-999" n="10"/>
hòmens a caval, e garrejà ab son fil En Xanxo<lb id="e-1000" n="11"/>
e ab tota Castela e destruí molts crestians de<lb id="e-1001" n="12"/>
Castela e de Còrdova. E a la fi lo senyor de Marochs<lb id="e-1002" n="13"/>
rochs e el rey de Granada viuren que tota la<lb id="e-1003" n="14"/>
terra era en guerra e en discòrdia, e no volgren<lb id="e-1004" n="15"/>
la amistat de la <num>·I·</num> ne de l'altre, e garregaren ab<lb id="e-1005" n="16"/>
lo rey e ab tota la terra de Castela e feeren-hi<lb id="e-1006" n="17"/>
gran mal.<lb id="e-1007" n="18"/>
<lb id="e-1008" n="19"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·VI·</num>. EN QUAL MANERA MORÍ LO REY<lb id="e-1009" n="20"/>
EN PERE D'ARAGÓ, QUI FON EN LA<lb id="e-1010" n="21"/>
BATALLA DE ÚBEDA </seg><lb id="e-1011" n="22"/>
<lb id="e-1012" n="23"/>
Diu lo comte que quant lo rey En Pere fo<lb id="e-1013" n="24"/>
vengut de la batala d'Úbeda, e el rey comensà

<pb n="II.42" id="e-1014"/><lb id="e-1015" n="1"/>guerra ab francès, ab lo comte de Tolosa qui li<gap id="e-1016"/>·n<lb id="e-1017" n="2"/>
ajudà, e anà-sse<gap id="e-1018"/>·n ab gran cavaleria de catalans<lb id="e-1019" n="3"/>
e d'aragoneses a Tolosa, e prop de Tolosa encloïren<lb id="e-1020" n="4"/>
en <num>·I·</num> castel, qui avia nom Morel, <num>·I·</num> comte<lb id="e-1021" n="5"/>
francès, qui avia nom comte de Muntfort e<lb id="e-1022" n="6"/>
era hom del rey En Pere d'Aragó, bé ab <num>·CCC·</num><lb id="e-1023" n="7"/>
cavalers. E<gap id="e-1024"/>·l rey atendà<gap id="e-1025"/>·s aquí entorn del castel<lb id="e-1026" n="8"/>
e assetjà-lo. E cels del castel volgren-se retre a<lb id="e-1027" n="9"/>
mercè e el rey no<gap id="e-1028"/>·ls volc pendre a mercè sinó per<lb id="e-1029" n="10"/>
fer sa volentat.<lb id="e-1030" n="11"/>
Sobr'assò aquels del castel agren lur consel e<lb id="e-1031" n="12"/>
dixeren que més lur valia murir conbatent que<lb id="e-1032" n="13"/>
si aquí murien vilment.<lb id="e-1033" n="14"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo comte qui era e<gap id="e-1034"/>·l castel —,<lb id="e-1035" n="15"/>
<q type="spoken"> nós ho farem axí: armem-nos tots, mas los cavals<lb id="e-1036" n="16"/>
sien desarmats. E quant vendrà sus al matí<lb id="e-1037" n="17"/>
que éls seran desarmats e seran venguts de les<lb id="e-1038" n="18"/>
guaytes e durmiran desuspitadament, e nós tots<lb id="e-1039" n="19"/>
plegats devalem del castel, e pensem-nos-en d'anar;<lb id="e-1040" n="20"/>
que abans que éls se sien armats ne sien<lb id="e-1041" n="21"/>
muntats a caval, serem nós luny. — </q><lb id="e-1042" n="22"/>
Tot enaxí com agren dit, ho feeren. Quant<lb id="e-1043" n="23"/>
venc al matí, a sol ixent, comensaren a exir del

<pb n="II.43" id="e-1044"/><lb id="e-1045" n="1"/>castel tots plegats en lurs cavals, e pensaren de<lb id="e-1046" n="2"/>
brocar e d'anar.<lb id="e-1047" n="3"/>
Quant cels de la host ho viuren, meseren mans<lb id="e-1048" n="4"/>
a cridar: <q type="spoken">— A armes, cavalers! Que<gap id="e-1049"/>·ls cavalers<lb id="e-1050" n="5"/>
del castel se<gap id="e-1051"/>·n van! —E el rey, qui assò hac entès,<lb id="e-1052" n="6"/>
va pendre ses armes, e muntà a caval e comensà<lb id="e-1053" n="7"/>
a córrer aprés d'éls; e no foren pus de<lb id="e-1054" n="8"/>
 <num>·XX·</num> cavalers ab él, que<gap id="e-1055"/>·ls altres no eren tantost<lb id="e-1056" n="9"/>
aparelats. El rey era molt bon cavaler e coratgós<lb id="e-1057" n="10"/>
e era molt bé encavalquat, sí quels altres<lb id="e-1058" n="11"/>
cavalers no podien tant córer com él; sí que<gap id="e-1059"/>·l rey<lb id="e-1060" n="12"/>
fo molt a davant de tota sa companya e conseguia<lb id="e-1061" n="13"/>
en aquels qui se<gap id="e-1062"/>·n fugien, sí que<gap id="e-1063"/>·ls fo molt<lb id="e-1064" n="14"/>
prop, e regiraren-se e conegren que aquest era<gap id="e-1065"/>·l<lb id="e-1066" n="15"/>
rey.<lb id="e-1067" n="16"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> aquest és lo<lb id="e-1068" n="17"/>
rey qui<gap id="e-1069"/>·ns encalsa, e és molt prous e coratgós, e<lb id="e-1070" n="18"/>
nós no li podem escapar en altra guisa. Tornem<lb id="e-1071" n="19"/>
a él, que axí sí som morts. — </q><lb id="e-1072" n="20"/>
E axí giraren-se ves él, e él ferí en éls e, el<lb id="e-1073" n="21"/>
primer colp, ferí <num>·I·</num> cavaler francesc ab la lança,<lb id="e-1074" n="22"/>
e abaté<gap id="e-1075"/>·l mort en terra. Puys výu que la lansa<lb id="e-1076" n="23"/>
no li valia res, tant era gran la pressa que<gap id="e-1077"/>·ls<lb id="e-1078" n="24"/>
franceses li faÿen, e mès mans a l'espaa e aquí<lb id="e-1079" n="25"/>
féu de grans colps, sí que ocís <num>·III·</num> cavalers ab<lb id="e-1080" n="26"/>
l'espaa; e encara a asò los seus no eren venguts.<lb id="e-1081" n="27"/>
Sobr'assò vengren-li bé <num>·X·</num> cavalers justats e<lb id="e-1082" n="28"/>
anaren-lo ferir, sí que<gap id="e-1083"/>·l abateren a terra e aquí<lb id="e-1084" n="29"/>
murí. Quant viuren que<gap id="e-1085"/>·l rey era mort, pensaren-se<gap id="e-1086"/>·n<lb id="e-1087" n="30"/>
d'anar per cames de cavals.</q>

<pb n="II.44" id="e-1088"/><lb id="e-1089" n="1"/>Quant la companya del rey vengren, trobaren<lb id="e-1090" n="2"/>
lur senyor mort e no agren cura del encalsar, e<lb id="e-1091" n="3"/>
feeren molt gran dol aquý sobre lur senyor, e<lb id="e-1092" n="4"/>
aportaren-lo-se<gap id="e-1093"/>·n a les tendes. E levà-sse la host<lb id="e-1094" n="5"/>
d'aquí e aportaren-se<gap id="e-1095"/>·n lo rey en Catalunya; e<lb id="e-1096" n="6"/>
soterrà<gap id="e-1097"/>·l hom molt honradament a <num>·I_a·</num> abadia de<lb id="e-1098" n="7"/>
dones qui ha nom Sexena.<lb id="e-1099" n="8"/>
Aquest rey En Pere destrenyia gran terra, so<lb id="e-1100" n="9"/>
és saber lo regne d'Aragó, e tota Catalunya, e<lb id="e-1101" n="10"/>
Carchacès, e Bedarès, e Montpesler e tota Prohensa<lb id="e-1102" n="11"/>
aytant com del Emperi era. E si volets<lb id="e-1103" n="12"/>
saber per qual raó él era marchès de Prohensa,<lb id="e-1104" n="13"/>
assí avant ho trobarets, en qual manera lo bon<lb id="e-1105" n="14"/>
chomte de Barcelona la gasanyà per sa proea.

<pb n="II.45" id="e-1106"/><lb id="e-1107" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·VII·</num>. COM LO COMTE DE BARCELONA<lb id="e-1108" n="2"/>
ANÀ EN ALEMANYA, AB SOL UN CAVALLER,<lb id="e-1109" n="3"/>
PER SCUSAR LA EMPERADRIU DE ALEMANYA </seg><lb id="e-1110" n="4"/>
<lb id="e-1111" n="5"/>
Diu lo comde que <num>·I·</num> rey avia en Alamaya qui<lb id="e-1112" n="6"/>
era molt noble, e prous de ses armes e larc hom<lb id="e-1113" n="7"/>
de donar. E<gap id="e-1114"/>·ls <num>·IIII·</num> prínceps d'Alamaya, per manament<lb id="e-1115" n="8"/>
del apostoli, elegren-lo emperador; e<gap id="e-1116"/>·l<lb id="e-1117" n="9"/>
apostoli confermà-lo e<gap id="e-1118"/>·l coronà. E puys près muler,<lb id="e-1119" n="10"/>
la fila del rey de Boèmia, qui era molt bela<lb id="e-1120" n="11"/>
dona e agradable. Esdevenc-se que en la cort<lb id="e-1121" n="12"/>
del emparador avia <num>·I·</num> cavaler de gran paratge<lb id="e-1122" n="13"/>
e de gran proea, e molt bel hom, e jove e enfant.<lb id="e-1123" n="14"/>
E la emperadriu enamorà<gap id="e-1124"/>·s d'aquel cavaler, sí<lb id="e-1125" n="15"/>
que<gap id="e-1126"/>·ls honrats hòmens del conseyl del emperador<lb id="e-1127" n="16"/>
se preseren garda d'aquela cosa, e dixeren la <num>·I·</num><lb id="e-1128" n="17"/>
al altre:<lb id="e-1129" n="18"/>
<q type="spoken">— Certes, aquesta cosa no és de sufrir, que<lb id="e-1130" n="19"/>
pus traïdors seríem nós que éls si nós celàvem<lb id="e-1131" n="20"/>
nula res qui dan ne deshonor fos del emperador,<lb id="e-1132" n="21"/>
nostre senyor; que nós veem tal comensament<lb id="e-1133" n="22"/>
en aquest feyt que, si pus se celave, él vendria a<lb id="e-1134" n="23"/>
fi. Però nós no som certs si hi àn ja enantat. — </q><lb id="e-1135" n="24"/>
Sobr'assò anaren-se<gap id="e-1136"/>·n a l'emperador e<lb id="e-1137" n="25"/>
dixeren-li:<lb id="e-1138" n="26"/>
<q type="spoken">— Sènyer, nós no us volem celar nuyla res qui<lb id="e-1139" n="27"/>
dan ni desonor fos vostra. Fem-vos saber que<lb id="e-1140" n="28"/>
madona la emperadriu, segons que nós avem<lb id="e-1141" n="29"/>
</q>

<pb n="II.46" id="e-1142"/><lb id="e-1143" n="1"/><q type="spoken">
apercebut, és enamorada d'aytal cavaler, e que<gap id="e-1144"/>·s<lb id="e-1145" n="2"/>
fan entreseyes amdós; d'aquí avant nós no sabem<lb id="e-1146" n="3"/>
si hi à alre enantat. E per tal que mils ho<lb id="e-1147" n="4"/>
cregats, prenets-vos-en garda e conexerets que<lb id="e-1148" n="5"/>
nós vos avem dita veritat. — </q><lb id="e-1149" n="6"/>
Ab tant l'emperador se près garda d'aquela<lb id="e-1150" n="7"/>
cosa, e víu e conec que era veritat so que aquels<lb id="e-1151" n="8"/>
li avien dit. E féu venir la emperadriu e, quant<lb id="e-1152" n="9"/>
fo denant él, axí com hom irat e molt despagat,<lb id="e-1153" n="10"/>
per ço cor él la amava molt, més que nuyla res,<lb id="e-1154" n="11"/>
parlà-li molt felonament.<lb id="e-1155" n="12"/>
<q type="spoken">— Dona —</q> dix l'emperador —,<q type="spoken"> molt són irat<lb id="e-1156" n="13"/>
ves vós, que yo pensava aver la melor dona e la<lb id="e-1157" n="14"/>
pus leyal qui fos e<gap id="e-1158"/>·l món a sson marit, mas par-me<lb id="e-1159" n="15"/>
que no<gap id="e-1160"/>·m val honor, ne tresor, ne paratge,<lb id="e-1161" n="16"/>
ne enfortiment, que vós non ho ajats tot menyspreat<lb id="e-1162" n="17"/>
e desonrat. E, certes, vós sóts venguda al<lb id="e-1163" n="18"/>
jorn que, segons custuma del Emperi, vós ho<lb id="e-1164" n="19"/>
comprarets car, si doncs no avets qui us en deffenés<lb id="e-1165" n="20"/>
per batayla. Certes —</q> dix l'emperador —,<lb id="e-1166" n="21"/>
<q type="spoken"> yo<gap id="e-1167"/>·m són apersebut del vostre feyt, que vós<lb id="e-1168" n="22"/>
amats aytal cavaler; d'aquí avant creem que del<lb id="e-1169" n="23"/>
feyt hi aja enantat.</q><lb id="e-1170" n="24"/>
<q type="spoken">— Certes, sènyer—</q> dix l'emperadriu—,<q type="spoken"> salva<lb id="e-1171" n="25"/>
vostra gràcia, no és pas ver. Vós podets dir com<lb id="e-1172" n="26"/>
a ssenyor so que us volets, mas si nuyl altre hom<lb id="e-1173" n="27"/>
ho diu, e sia qual se vula, él mént falsament e desleyal;<lb id="e-1174" n="28"/>
que anc no<gap id="e-1175"/>·m venc en cor ne en volentat<lb id="e-1176" n="29"/>
nula res qui a tan gran desonor tornàs de vós.—</q><lb id="e-1177" n="30"/>
Sobr'assò vengren aquels barons qui assò

<pb n="II.47" id="e-1178"/><lb id="e-1179" n="1"/>avien manifestat a l'enperador, e dixeren-li:<lb id="e-1180" n="2"/>
<q type="spoken">— Sènyer, aquesta cosa que nós vos avem dita<lb id="e-1181" n="3"/>
és vera, e nós combatrem-ho a <num>·II·</num> cavalers per<lb id="e-1182" n="4"/>
 <num>·II·</num>, que ela no se<gap id="e-1183"/>·n porà escundir. </q><lb id="e-1184" n="5"/>
<q type="spoken">— Dona —</q> dix l'emperador —,<q type="spoken"> de ço que yo<gap id="e-1185"/>·n<lb id="e-1186" n="6"/>
hé a fer són molt despagat; e sapiats que si, d'aquí<lb id="e-1187" n="7"/>
a <num>·I·</num> an e <num>·I·</num> dia, no avets trobats cavalers qui<lb id="e-1188" n="8"/>
d'aquesta cosa vos desencolpen per batala, vós<lb id="e-1189" n="9"/>
serets cremada davant tot lo poble.</q><lb id="e-1190" n="10"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix l'emperadrits —,<q type="spoken"> yo prec<lb id="e-1191" n="11"/>
Déus que<gap id="e-1192"/>·m hi ajut; que d'assò hon aquests falses<lb id="e-1193" n="12"/>
lausengers m'acusen ab vós, yo no mir<lb id="e-1194" n="13"/>
mal. — </q><lb id="e-1195" n="14"/>
Ab tant l'emperador la fóu metre en <num>·I_a·</num> cambra<lb id="e-1196" n="15"/>
e féu-la ben gardar.<lb id="e-1197" n="16"/>
La dona féu sercar cavalers qui la desencolpasen<lb id="e-1198" n="17"/>
per batala, e no podia trobar qui per ela<lb id="e-1199" n="18"/>
se volgués combatre. E sí avia a molts cavalers<lb id="e-1200" n="19"/>
grans dons donats e gran honor feyta, e en aquela<lb id="e-1201" n="20"/>
saó tots la desconegueren. Esdevenc-se que<lb id="e-1202" n="21"/>
en la cort del emperador avia <num>·I·</num> jutglar, molt<lb id="e-1203" n="22"/>
avinent hom, e quant víu que la emperadriu fo<lb id="e-1204" n="23"/>
en presó e que no trobava cavaler qui la volgués<lb id="e-1205" n="24"/>
desencolpar, fo molt irat e exí<gap id="e-1206"/>·s de la cort, e anà<lb id="e-1207" n="25"/>
de terra en terra dient com l'emperadriu d'Alamanya<lb id="e-1208" n="26"/>
avien falsament reptada d'aytal cosa; tant<lb id="e-1209" n="27"/>
que<gap id="e-1210"/>·l juglar venc en la nobla ciutat de Barcelona,<lb id="e-1211" n="28"/>
e anà-sse<gap id="e-1212"/>·n al palau hon lo chomte de Barcelona<lb id="e-1213" n="29"/>
estava, e presentà<gap id="e-1214"/>·s denant lo chomte, e estec<lb id="e-1215" n="30"/>
com a hom molt irat e despagat.

<pb n="II.48" id="e-1216"/><lb id="e-1217" n="1"/>E el chomte demanà-li quin hom era.<lb id="e-1218" n="2"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix él —,<q type="spoken"> yo són juglar, e són<lb id="e-1219" n="3"/>
de molt longa terra vengut per la gran nomenada<lb id="e-1220" n="4"/>
que de vós hé oïda loncs temps.</q><lb id="e-1221" n="5"/>
<q type="spoken">— Amic —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> ben siats vós<lb id="e-1222" n="6"/>
vengut, e prec-vos que<gap id="e-1223"/>·m digats per què estats<lb id="e-1224" n="7"/>
consirós.</q><lb id="e-1225" n="8"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo juglaret—,<q type="spoken"> si vós sabíets<lb id="e-1226" n="9"/>
la raó, ja no us maravelaríets de mi con són conciurós<lb id="e-1227" n="10"/>
ne feló.</q><lb id="e-1228" n="11"/>
<q type="spoken">— Amic —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> prec-vos que<gap id="e-1229"/>·m<lb id="e-1230" n="12"/>
ho digats, e si yo us hi pusc ajudar en res, yo u<lb id="e-1231" n="13"/>
faré volenters.</q><lb id="e-1232" n="14"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo juglaret—,<q type="spoken"> yo hé estat<lb id="e-1233" n="15"/>
lonc temps en la cort del emperador d'Alamaya,<lb id="e-1234" n="16"/>
e ara falses lausengers han acusada madona la<lb id="e-1235" n="17"/>
emperadriu ab l'emperador, d'un cavaler qui és<lb id="e-1236" n="18"/>
en la cort. E l'enperador ha-la mesa en presó e<lb id="e-1237" n="19"/>
à-li donat terme d'un an e <num>·I·</num> dia que aja trobat<lb id="e-1238" n="20"/>
qui la desencolp per batayla de <num>·II·</num> cavalers per<lb id="e-1239" n="21"/>
 <num>·II·</num>; sinó, que la farà cremar. E ha passats ja<lb id="e-1240" n="22"/>
 <num>·VI·</num> meses, e no troba cavaler qui per ela<gap id="e-1241"/>·s combata.<lb id="e-1242" n="23"/>
Per què yo, sèyer, ne són molt despagat,<lb id="e-1243" n="24"/>
que molt és bela, e franca, e cuvinent e de gran<lb id="e-1244" n="25"/>
linyatge, fila del rey de Boèmia, e cela qui ha<lb id="e-1245" n="26"/>
feyt gran bé e gran honor a molts cavalers, e a<lb id="e-1246" n="27"/>
dones e a juglars. E nuyl mal no pot hom dir<lb id="e-1247" n="28"/>
d'ela; mas per enveya e per mal que volen al rei<lb id="e-1248" n="29"/>
de Boèmia, aquels qui la àn acusada, qui són<lb id="e-1249" n="30"/>
dels honrats hòmens d'Alamaya, la han encolpada<lb id="e-1250" n="31"/>
</q>

<pb n="II.49" id="e-1251"/><lb id="e-1252" n="1"/><q type="spoken">
d'aquesta cosa, e negú cavaler no la gosa deffendre<lb id="e-1253" n="2"/>
per temor d'éls.</q><lb id="e-1254" n="3"/>
<q type="spoken">— Garda —</q> dix lo chomte —<q type="spoken"> que sia veritat<lb id="e-1255" n="4"/>
axí com tu dius.</q><lb id="e-1256" n="5"/>
<q type="spoken">— Certes —</q> dix lo juglaret —,<q type="spoken"> sènyer, que vul<lb id="e-1257" n="6"/>
perdre la testa si axí no és. —</q><lb id="e-1258" n="7"/>
Ab tant lo chomte de Barcelona manà cort, e<lb id="e-1259" n="8"/>
ajustà sos cavalers e dix-lur:<lb id="e-1260" n="9"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo chomte—,<q type="spoken"> yo hé oïdes<lb id="e-1261" n="10"/>
noveles que la emperadriu d'Alamaya és encolpada<lb id="e-1262" n="11"/>
per rics hòmens d'Alamaya, d'un cavaler<lb id="e-1263" n="12"/>
de la cort del emperador, per enveja e per mala<lb id="e-1264" n="13"/>
volentat; e deu éser cremada si no ha trobat, a<lb id="e-1265" n="14"/>
 <num>·I·</num> an e <num>·I·</num> dia, qui la deffens per batayla. E no<lb id="e-1266" n="15"/>
troba qui la deffena, e yo vul-hi anar ab <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-1267" n="16"/>
solament, aquel que yo demanaré; e coman-vos<lb id="e-1268" n="17"/>
ma terra e mos enfans, que ho gardets e ho<lb id="e-1269" n="18"/>
salvets axí com vós meseus.</q><lb id="e-1270" n="19"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren los cavalers —,<q type="spoken"> molt volets<lb id="e-1271" n="20"/>
comensar fol assag, que axí anets ab <num>·I·</num> companyó<lb id="e-1272" n="21"/>
solament; que nós vos seguirem ab <num>·D·</num> o<lb id="e-1273" n="22"/>
ab <num>·M·</num> cavalers, a nostra mesió, e farem la batayla<lb id="e-1274" n="23"/>
 <num>·II·</num> per <num>·II·</num>, o <num>·X·</num> per <num>·X·</num>, o <num>·C·</num> per <num>·C·</num>, o axí<lb id="e-1275" n="24"/>
com vós manets.</q><lb id="e-1276" n="25"/>
<q type="spoken">— No plàcia a Déu —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> que<lb id="e-1277" n="26"/>
ja ab mi no irà mas <num>·I·</num> companyó e <num>·X·</num> escuders<lb id="e-1278" n="27"/>
qui<gap id="e-1279"/>·m servesquen; que, si a Déu plau, yo seré al<lb id="e-1280" n="28"/>
jorn de la batala, e combatré<gap id="e-1281"/>·m per la dona e no<lb id="e-1282" n="29"/>
vul que hi sia conegut. —</q><lb id="e-1283" n="30"/>
E si volets saber qui fo lo cavaler qui anà ab

<pb n="II.50" id="e-1284"/><lb id="e-1285" n="1"/>lo chomte per companyó, él avia nom Bertran de<lb id="e-1286" n="2"/>
Rochabruna; e fo de Proensa, d'onrades géns,<lb id="e-1287" n="3"/>
e bo cavaler de ses armes; e l'emperador avia<gap id="e-1288"/>·l<lb id="e-1289" n="4"/>
exilat de sa terra per tal cor li fo caregat que<lb id="e-1290" n="5"/>
avia estat a la mort d'un senescalc qui estava en<lb id="e-1291" n="6"/>
Proensa per l'enperador.<lb id="e-1292" n="7"/>
Quant lo chomte fo aparelat, cavalcà ab son<lb id="e-1293" n="8"/>
compayó e ab <num>·X·</num> escuders a grans jornades molt<lb id="e-1294" n="9"/>
cuitosament (que gran temor avia que no falís<lb id="e-1295" n="10"/>
al jorn de la batayla), tant que fo en Alamanya,<lb id="e-1296" n="11"/>
en <num>·I_a·</num> ciutat qui ha nom Coluya, e aquí fo l'emperador.<lb id="e-1297" n="12"/>
E<gap id="e-1298"/>·l chomte mès-se en <num>·I·</num> rich hostal e,<lb id="e-1299" n="13"/>
depús que fo aquí, no avia a anar tro al jorn de<lb id="e-1300" n="14"/>
la batayla mas <num>·III·</num> jorns, e encara la emperadriu<lb id="e-1301" n="15"/>
no hac trobat cavalers qui la desencolpasen per<lb id="e-1302" n="16"/>
batayla. E<gap id="e-1303"/>·l chomte, quant hac reposat <num>·I·</num> jorn,<lb id="e-1304" n="17"/>
l'endemà anà parlar ab l'emperador, él e son<lb id="e-1305" n="18"/>
companyó, mas no volc que nuyl hom sabés qui<lb id="e-1306" n="19"/>
era ne qui no, e él qui n'avia castigada la companya.<lb id="e-1307" n="20"/>
E quant fo denant l'emperador, saludà-lo,<lb id="e-1308" n="21"/>
e l'emperador aculí-lo molt gent, per tal cor li<lb id="e-1309" n="22"/>
semblà hom honrat.<lb id="e-1310" n="23"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo chomte—,<q type="spoken"> yo són <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-1311" n="24"/>
d'Espanya, e oí dir en ma terra que madona<lb id="e-1312" n="25"/>
la emperadriu era reptada d'un cavaler de<lb id="e-1313" n="26"/>
vostra cort, e que si a <num>·I·</num> an e <num>·I·</num> dia no avia trobat<lb id="e-1314" n="27"/>
qui la deffensàs per batayla, que seria cremada.<lb id="e-1315" n="28"/>
E per lo gran bé que yo hé oÿt dir d'ela,<lb id="e-1316" n="29"/>
són mogut de ma terra ab mon companyó per<lb id="e-1317" n="30"/>
fer la batayla per ela.</q>

<pb n="II.51" id="e-1318"/><lb id="e-1319" n="1"/><q type="spoken">— Sènyer —</q> dix l'emperador —,<q type="spoken"> ben siats vós<lb id="e-1320" n="2"/>
vengut. Certes, gran honor e gran amor li avés<lb id="e-1321" n="3"/>
feyta, e no us avíets obs pus a tardar, que d'así<lb id="e-1322" n="4"/>
a <num>·II·</num> jorns devia ésser cremada, segons la custuma<lb id="e-1323" n="5"/>
del Emperiu.</q><lb id="e-1324" n="6"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> digats a aquels<lb id="e-1325" n="7"/>
cavalers qui la han reptada, que s'aparelen e que<lb id="e-1326" n="8"/>
sien al jorn de la batayla, que gran peccat seria<lb id="e-1327" n="9"/>
si, per lur parlar, era aytal dona cremada; ans<lb id="e-1328" n="10"/>
costarà més a la una part. E prec-vos, sènyer,<lb id="e-1329" n="11"/>
que<gap id="e-1330"/>·m lexets parlar ab la emperadriu, que yo conexeré<lb id="e-1331" n="12"/>
bé en les sues paraules si mer mal en<lb id="e-1332" n="13"/>
aquesta cosa; que, certes, si ela és colpable, yo<lb id="e-1333" n="14"/>
no<gap id="e-1334"/>·m combatré ja per ela. E si yo conec que ela<lb id="e-1335" n="15"/>
no mer mal, yo<gap id="e-1336"/>·m combatré ardidament per ela,<lb id="e-1337" n="16"/>
nós <num>·II·</num> per altres <num>·II·</num> cavalers quals se vulen de<lb id="e-1338" n="17"/>
tota Alamanya.</q><lb id="e-1339" n="18"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix l'emperador—,<q type="spoken"> bé<gap id="e-1340"/>·m plau. —</q><lb id="e-1341" n="19"/>
Ab tant lo chomte anà parlar ab la emperadriu<lb id="e-1342" n="20"/>
e mès-la en raó d'aquel feyt de què era<lb id="e-1343" n="21"/>
reptada.<lb id="e-1344" n="22"/>
<q type="spoken">—Madona—</q> dix lo chomte—,<q type="spoken"> yo són vengut<lb id="e-1345" n="23"/>
de molt longa terra ab mon compayó per vos<lb id="e-1346" n="24"/>
deffendre, per lo gran bé que yo hé oït dir de<lb id="e-1347" n="25"/>
vós. Per què yo us prec que vós que<gap id="e-1348"/>·m digats la<lb id="e-1349" n="26"/>
veritat d'aquest feyt; que yo us promet, per la<lb id="e-1350" n="27"/>
fe que yo deyg a Déu ne per la cavaleria que yo<lb id="e-1351" n="28"/>
hé recebuda, que yo no faliré a la batayla ne serets<lb id="e-1352" n="29"/>
desxelada per mi.</q><lb id="e-1353" n="30"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix la emperadriu —,<q type="spoken"> ben siats<lb id="e-1354" n="31"/>
</q>

<pb n="II.52" id="e-1355"/><lb id="e-1356" n="1"/><q type="spoken">
vós vengut. Prec-vos, sènyer, que<gap id="e-1357"/>·m digats vós<lb id="e-1358" n="2"/>
qui sóts ne de qual terra.</q><lb id="e-1359" n="3"/>
<q type="spoken">— Madona —</q> dix lo chomte,<q type="spoken"> sí faré, ab què<lb id="e-1360" n="4"/>
no<gap id="e-1361"/>·m dexelets meyns de ma volentat.</q><lb id="e-1362" n="5"/>
<q type="spoken">— A bona fe —</q> dix la dona —,<q type="spoken"> no faré.</q><lb id="e-1363" n="6"/>
<q type="spoken">— Yo són <num>·I·</num> chomte d'Espaya que apela hom<lb id="e-1364" n="7"/>
lo chomte de Barcelona. —</q><lb id="e-1365" n="8"/>
Quant la emperadriu entès que él era lo chomte<lb id="e-1366" n="9"/>
de Barcelona, hon ela avia oÿt molt parlar<lb id="e-1367" n="10"/>
per la gran noblea qui en él era, fo molt alegra<lb id="e-1368" n="11"/>
e pagada, e confortà<gap id="e-1369"/>·s molt en él é mès mans a<lb id="e-1370" n="12"/>
plorar molt fortment.<lb id="e-1371" n="13"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix ela —,<q type="spoken"> yo nuyl temps no us<lb id="e-1372" n="14"/>
podré gasardonar aquesta amor ne aquesta honor<lb id="e-1373" n="15"/>
ne aquest serviy que vós m'avets feyt. Ben<lb id="e-1374" n="16"/>
és ver que <num>·I·</num> cavaler avia en la cort del emperador<lb id="e-1375" n="17"/>
molt prous e agradable en tots sos feyts, e<lb id="e-1376" n="18"/>
de gran linyatge. E per la proea que en él era,<lb id="e-1377" n="19"/>
certes yo amava<gap id="e-1378"/>·l molt sens mal enteniment e<lb id="e-1379" n="20"/>
sens nuyl altre fet que no y ha aüt ne parlat.<lb id="e-1380" n="21"/>
E <num>·II·</num> cavalers conselers del emperador, per enveja,<lb id="e-1381" n="22"/>
àn-me acusada ab l'emparador e, per so<lb id="e-1382" n="23"/>
cor éls són honrats hòmens e nobles cavalers,<lb id="e-1383" n="24"/>
negun cavaler no<gap id="e-1384"/>·m ha gosada escondir.</q><lb id="e-1385" n="25"/>
<q type="spoken">— Madona —</q> dix lo chomte—,<q type="spoken"> certes bé<gap id="e-1386"/>·m<lb id="e-1387" n="26"/>
plau so que<gap id="e-1388"/>·m avets dit, e estats segurament que,<lb id="e-1389" n="27"/>
si a Déu plau, nós los farem penedir de la desleyaltat<lb id="e-1390" n="28"/>
que han dita. E prec-vos, madona, que<lb id="e-1391" n="29"/>
tenga alcunes yoies vostres per tal que yo sia<lb id="e-1392" n="30"/>
vostre cavaler.</q>

<pb n="II.53" id="e-1393"/><lb id="e-1394" n="1"/><q type="spoken">— Sènyer —</q> dix ela —,<q type="spoken"> tenits aquest meu<lb id="e-1395" n="2"/>
anel e tot quant vulats de mi.</q><lb id="e-1396" n="3"/>
<q type="spoken">— Madona —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> grans<lb id="e-1397" n="4"/>
mercès ! —</q><lb id="e-1398" n="5"/>
Ab tant tornà-sse<gap id="e-1399"/>·n lo chomte a l'emperador<lb id="e-1400" n="6"/>
e dix-li:<lb id="e-1401" n="7"/>
<q type="spoken">— Senyor emperador, yo hé parlat ab madona<lb id="e-1402" n="8"/>
la emperadriu, e són molt pagat de so que<lb id="e-1403" n="9"/>
madona la emperadriu m'à dit; e, sens tota fala,<lb id="e-1404" n="10"/>
yo pusch ardidament fer la batala per ela, e retré<lb id="e-1405" n="11"/>
morts e vensuts, ab la volentat de Déu e ab<lb id="e-1406" n="12"/>
la sua dretura, aquels qui falsament la han<lb id="e-1407" n="13"/>
encolpada.</q><lb id="e-1408" n="14"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix l'emperador —,<q type="spoken"> molt són pagat<lb id="e-1409" n="15"/>
de so que vós deÿts, sol que axí sia; e deman<lb id="e-1410" n="16"/>
siats aparelat de la batayla.</q> —<lb id="e-1411" n="17"/>
<lb id="e-1412" n="18"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·VIII·</num>. COM LO COMPANYÓ DEL COMTE,<lb id="e-1413" n="19"/>
QUE AVIA AMENAT EN ALAMANYA, LI FOGÍ </seg><lb id="e-1414" n="20"/>
<lb id="e-1415" n="21"/>
Ab tant lo chomte se partí denant l'emperador<lb id="e-1416" n="22"/>
dor e anà-sse<gap id="e-1417"/>·n a son hostal, e l'emperador tramès<lb id="e-1418" n="23"/>
per aquels cavalers qui avien reptada la<lb id="e-1419" n="24"/>
emperadriu e dix-lur:<lb id="e-1420" n="25"/>
<q type="spoken">— Barons, aparelats-vos demà de la batayla<lb id="e-1421" n="26"/>
a fer, que a la emperadriu ha venguts <num>·II·</num> cavalers<lb id="e-1422" n="27"/>
d'Espaya, de la terra de Cataluya, qui escundiran<lb id="e-1423" n="28"/>
la emperadriu.</q>

<pb n="II.54" id="e-1424"/><lb id="e-1425" n="1"/><q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren aquels—,<q type="spoken"> nós ne som<lb id="e-1426" n="2"/>
aparelats. —</q><lb id="e-1427" n="3"/>
Quant venc l'endemà, l'emperador hac feyt<lb id="e-1428" n="4"/>
fer lo camp hon se conbatessen, e los <num>·II·</num> cavalers<lb id="e-1429" n="5"/>
qui eren contra la emperadriu foren aparelats<lb id="e-1430" n="6"/>
de fer la batayla e d'entrar e<gap id="e-1431"/>·l camp. E l'emperador<lb id="e-1432" n="7"/>
tramès missatge al chomte de Barcelona,<lb id="e-1433" n="8"/>
si era aparelat, él e son companyó, que entrassen<lb id="e-1434" n="9"/>
e<gap id="e-1435"/>·l camp.<lb id="e-1436" n="10"/>
Esdevenc-se que, quant venc aquel matí, aquel<lb id="e-1437" n="11"/>
cavaler que<gap id="e-1438"/>·l chomte avia menat per companyó<lb id="e-1439" n="12"/>
que fos ab él a la batayla, se<gap id="e-1440"/>·n fugí, que<lb id="e-1441" n="13"/>
anc lo chomte nos sabé què<gap id="e-1442"/>·s fo feyt e esperava<lb id="e-1443" n="14"/>
que vengés, tant que ja era passat bé lo ters del<lb id="e-1444" n="15"/>
jorn. E<gap id="e-1445"/>·l chomte conec que<gap id="e-1446"/>·l compayó li era fuyt<lb id="e-1447" n="16"/>
e li avia falit, e fo molt irat, e garní-sse molt gint<lb id="e-1448" n="17"/>
e s'aparelà, e puis anà-sse<gap id="e-1449"/>·n a l'enperador; e<lb id="e-1450" n="18"/>
l'emperador dix-li si era aparelat d'entrar e<gap id="e-1451"/>·l<lb id="e-1452" n="19"/>
camp.<lb id="e-1453" n="20"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix él —,<q type="spoken"> yo us diré com m'és<lb id="e-1454" n="21"/>
esdevengut. Lo compayó que yo avia amenat ab<lb id="e-1455" n="22"/>
mi m'à falit e m'és fuyt; per què no és pas cosa<lb id="e-1456" n="23"/>
raonable que yo<gap id="e-1457"/>·m combata ab <num>·II·</num> cavalers ensems,<lb id="e-1458" n="24"/>
mas combatré<gap id="e-1459"/>·m ab la <num>·I·</num> e puys ab l'altre.</q><lb id="e-1460" n="25"/>
<q type="spoken">— Sí Déus m'ajut —</q> dix l'emperador—,<q type="spoken"> so<lb id="e-1461" n="26"/>
és raon.—</q><lb id="e-1462" n="27"/>
L'emperador tramès a dir als altres <num>·II·</num> cavalers<lb id="e-1463" n="28"/>
qui reptaven la emperadriu, so qui era esdevengut<lb id="e-1464" n="29"/>
al chomte, e que<gap id="e-1465"/>·s combatria ab la <num>·I·</num> e<lb id="e-1466" n="30"/>
puis ab l'altre, e que li paria raon; e els <num>·II·</num> cavalers

<pb n="II.55" id="e-1467"/><lb id="e-1468" n="1"/>que ho atorgaren, e dixeren la <num>·I·</num> al altre:<lb id="e-1469" n="2"/>
<q type="spoken">— Qual que sia melor cavaler de nós e pus<lb id="e-1470" n="3"/>
forts, se combata primer. —</q><lb id="e-1471" n="4"/>
E assò fo enprès entre<gap id="e-1472"/>·ls <num>·II·</num> cavalers. E l'emperador<lb id="e-1473" n="5"/>
dix al chomte que entràs el camp e<lb id="e-1474" n="6"/>
que<gap id="e-1475"/>·s combatria ab la <num>·I·</num> cavaler e puys ab l'altre,<lb id="e-1476" n="7"/>
si tant era que tant duràs la batayla. Ab tant<lb id="e-1477" n="8"/>
lo chomte se<gap id="e-1478"/>·n entrà e<gap id="e-1479"/>·l camp primer, axí com<lb id="e-1480" n="9"/>
és custuma, e puis vengren los <num>·II·</num> cavalers; mas<lb id="e-1481" n="10"/>
no entrà mas la <num>·I·</num> e<gap id="e-1482"/>·l camp, aquel qui era melor<lb id="e-1483" n="11"/>
cavaler dels <num>·II·</num> cavalers. Mas nuyl hom no sabia<lb id="e-1484" n="12"/>
en la terra que aquel fos lo chomte de<lb id="e-1485" n="13"/>
Barcelona.<lb id="e-1486" n="14"/>
<lb id="e-1487" n="15"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·IX·</num>. COM LO COMTE DE BARCELONA<lb id="e-1488" n="16"/>
ENTRÀ EN LO CAMP E GUANYÀ LA BATALLA </seg><lb id="e-1489" n="17"/>
<lb id="e-1490" n="18"/>
Quant venc que<gap id="e-1491"/>·ls <num>·II·</num> cavalers foren e<gap id="e-1492"/>·l camp,<lb id="e-1493" n="19"/>
lo cavaler alamayn se moc primerament per escometre<lb id="e-1494" n="20"/>
lo chomte, axí con és custumat que cel<lb id="e-1495" n="21"/>
qui repta dou escometre primer aquel qui és reptat.<lb id="e-1496" n="22"/>
E<gap id="e-1497"/>·l chomte puyn dels esperons son caval e<lb id="e-1498" n="23"/>
mès-se la lansa denant, e anà ferir lo cavaler<lb id="e-1499" n="24"/>
alamayn de tal vertut que la lança li passà de<lb id="e-1500" n="25"/>
l'altra part per mig lo cors e abaté<gap id="e-1501"/>·l mort a<lb id="e-1502" n="26"/>
terra. É puys près lo caval per les regnes e menà-lo<lb id="e-1503" n="27"/>
a <num>·I_a·</num> part del camp, e, ab les regnes metexes,<lb id="e-1504" n="28"/>
ligà-lo a les murades del camp; e puys

<pb n="II.56" id="e-1505"/><lb id="e-1506" n="1"/>tornà sobre<gap id="e-1507"/>·l cavaler, e víu que mort era de tot<lb id="e-1508" n="2"/>
en tot. El chomte dix a aquels qui gardaven lo<lb id="e-1509" n="3"/>
camp que feessen venir l'altre cavaler, que ab<lb id="e-1510" n="4"/>
aquel avia enantat so que devia; e aquels dixeren-ho<lb id="e-1511" n="5"/>
a l'emperador, e l'emperador manà a<lb id="e-1512" n="6"/>
aquel cavaler que entràs e<gap id="e-1513"/>·l camp, que él veïya<lb id="e-1514" n="7"/>
que son companyó era mort el camp.<lb id="e-1515" n="8"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo cavaler —,<q type="spoken"> no y entraria<lb id="e-1516" n="9"/>
qui<gap id="e-1517"/>·m donava tot lo món; e fets de mi so que us<lb id="e-1518" n="10"/>
plàcia, que més àm estar en vostra mercè e de<lb id="e-1519" n="11"/>
madona la emperadriu que del cavaler estrayn,<lb id="e-1520" n="12"/>
que molt és noble cavaler. Yo dic davant tota la<lb id="e-1521" n="13"/>
cort que so que nós avem dit de madona la emperadriu,<lb id="e-1522" n="14"/>
dixem per enveya e per mala volentat;<lb id="e-1523" n="15"/>
e prec-vos, sènyer, que ajats mercè de mi.</q><lb id="e-1524" n="16"/>
<q type="spoken">— Certes, vós no aurets altra mercè sinó aytal<lb id="e-1525" n="17"/>
con la emperadriu volrà. —</q><lb id="e-1526" n="18"/>
Ab tant menà-lo hom denant la emperadriu,<lb id="e-1527" n="19"/>
qui estava en <num>·I_a·</num> casa de fust que hom li avia<lb id="e-1528" n="20"/>
feyta denant lo camp, e aquí de prop havia bastit<lb id="e-1529" n="21"/>
 <num>·I·</num> gran foc, que si el chomte fos vensut, que<lb id="e-1530" n="22"/>
fóra cremada. E quant lo cavaler fo denant la<lb id="e-1531" n="23"/>
emperadriu, devalà de son caval e ficà los genols<lb id="e-1532" n="24"/>
en terra, e dix-li que agués mercè d'él, que falsament<lb id="e-1533" n="25"/>
e desleyal avien dit d'ela so que<gap id="e-1534"/>·n avien<lb id="e-1535" n="26"/>
dit, he que feés d'él so que li plagués.<lb id="e-1536" n="27"/>
<q type="spoken">— Amic —</q> dix la emperadriu —,<q type="spoken"> anats-vos-en<lb id="e-1537" n="28"/>
san e salv, que yo de vós no pendré venjansa ne<lb id="e-1538" n="29"/>
la<gap id="e-1539"/>·n faré pendre, mas Déus la<gap id="e-1540"/>·n prena quant que<lb id="e-1541" n="30"/>
a él plàsia; e partits-vos denant mi. —</q>

<pb n="II.57" id="e-1542"/><lb id="e-1543" n="1"/>Ab tant lo cavaler se partí devant la emperadriu<lb id="e-1544" n="2"/>
e anà-sse<gap id="e-1545"/>·n a sson hostal. E<gap id="e-1546"/>·l emperador<lb id="e-1547" n="3"/>
fo molt alegre, e entrà e<gap id="e-1548"/>·l camp e dix al chomte:<lb id="e-1549" n="4"/>
<q type="spoken">— Senyer —</q> dix él —,<q type="spoken"> l'altre cavaler no<gap id="e-1550"/>·s vol<lb id="e-1551" n="5"/>
combatre ab vós, e és vengut a la emperadriu<lb id="e-1552" n="6"/>
clamar mercè, e ha dit que falsament e desleyal<lb id="e-1553" n="7"/>
la avien acusada; e la emperadriu ha-li perdonat<lb id="e-1554" n="8"/>
francament per ço cor Déus e vós li avets feyta<lb id="e-1555" n="9"/>
tanta d'onhor.</q><lb id="e-1556" n="10"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> pus axí és,<lb id="e-1557" n="11"/>
bé<gap id="e-1558"/>·m plau. —</q><lb id="e-1559" n="12"/>
E l'emperador près-lo per les regnes e menà-lo<lb id="e-1560" n="13"/>
davant la emperadriu.<lb id="e-1561" n="14"/>
<q type="spoken">— Dona —</q> dix l'emperador —,<q type="spoken"> veus assí lo<lb id="e-1562" n="15"/>
cavaler qui us ha deffensada de mort. No<gap id="e-1563"/>·s partesca<lb id="e-1564" n="16"/>
de vós, e féts-li aytanta d'onor com puscats;<lb id="e-1565" n="17"/>
e no y gardets res que mester ajats de ma<lb id="e-1566" n="18"/>
terra, e amenats-lo al nostre palau e aquí menyarem<lb id="e-1567" n="19"/>
ensems.</q><lb id="e-1568" n="20"/>
<q type="spoken">— Sènyer—</q> dix la emperadriu—,<q type="spoken"> axí sia<lb id="e-1569" n="21"/>
com a vós plàcia. —</q><lb id="e-1570" n="22"/>
L'emperador se<gap id="e-1571"/>·n anà a sson palau e la emperadriu<lb id="e-1572" n="23"/>
atresí, e menaren-se<gap id="e-1573"/>·n ab molt gran honor<lb id="e-1574" n="24"/>
lo chomte al palau; e aquí menyaren ensems.<lb id="e-1575" n="25"/>
E puys lo chomte anà-sse<gap id="e-1576"/>·n a sson hostal; e<lb id="e-1577" n="26"/>
quant venc a la nuyt, él féu donar civada ab<lb id="e-1578" n="27"/>
jorn, e, sempre que fo envesprit, cavalcà ab sos<lb id="e-1579" n="28"/>
escuders e tenc son camí tota la nuit per tornar<lb id="e-1580" n="29"/>
en Cataluya.<lb id="e-1581" n="30"/>
Quant venc l'endemà, l'emperador tramès missatge

<pb n="II.58" id="e-1582"/><lb id="e-1583" n="1"/>al chomte que vengués al palau; mas l'enperador<lb id="e-1584" n="2"/>
no sabia gens que él fos lo chomte de<lb id="e-1585" n="3"/>
Barcelona, mas que fos <num>·I·</num> altre cavaler estrayn.<lb id="e-1586" n="4"/>
E el senyor del hostal dix que anat se n'era ja<lb id="e-1587" n="5"/>
la nuit que passada era, que ben podia aver cavalcat<lb id="e-1588" n="6"/>
 <num>·X·</num> legües. Lo missatge tornà al emperador:<lb id="e-1589" n="7"/>
<q type="spoken">— Sènyer, lo cavaler qui fóu la batayla per<lb id="e-1590" n="8"/>
madona se<gap id="e-1591"/>·n és anat, que ben pot aver cavalcat<lb id="e-1592" n="9"/>
 <num>·X·</num> legües.—</q><lb id="e-1593" n="10"/>
Quant l'emperador ho hac oït, fo molt irat e<lb id="e-1594" n="11"/>
parlà ab la emperadriu.<lb id="e-1595" n="12"/>
<q type="spoken">— Dona —</q> dix él —,<q type="spoken"> lo vostre cavaler se n'és<lb id="e-1596" n="13"/>
anat meyns de ma sabuda, e no sé si ha pres cumiat<lb id="e-1597" n="14"/>
de vós; que molt ne ssón despagat. —</q><lb id="e-1598" n="15"/>
Quant la emperadriu entès que<gap id="e-1599"/>·l chomte se<lb id="e-1600" n="16"/>
n'era anat, per poc no exí de son sen.<lb id="e-1601" n="17"/>
<q type="spoken">—¡A sènyer </q>— dix ela —,<q type="spoken"> malament som escarnits!<lb id="e-1602" n="18"/>
Que vós pas no sabíets aquest cavaler<lb id="e-1603" n="19"/>
qui era.</q><lb id="e-1604" n="20"/>
<q type="spoken">— Certes —</q> dix l'emperador—,<q type="spoken"> no pas, sinó<lb id="e-1605" n="21"/>
que él m'avia dit que era <num>·I·</num> cavaler d'Espanya.<lb id="e-1606" n="22"/></q>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix la emperadriu —,<q type="spoken"> aquest cavaler<lb id="e-1607" n="23"/>
que vós avets vist que ha feyta la batayla<lb id="e-1608" n="24"/>
per mi, és lo bon chomte de Barcelona, de qui<lb id="e-1609" n="25"/>
moltes vegades avets oït parlar, de la gran noblea<lb id="e-1610" n="26"/>
e del gran ardiment que en él és, e dels<lb id="e-1611" n="27"/>
grans feyts e de les grans conquestes que ha feytes<lb id="e-1612" n="28"/>
sobre saraÿns.</q><lb id="e-1613" n="29"/>
<q type="spoken">— Com, dona? — dix l'emperador—. ¿és ver<lb id="e-1614" n="30"/>
que aquest fos lo bon chomte de Barcelona ? Sí </q><lb id="e-1615" n="31"/>


<pb n="II.59" id="e-1616"/><lb id="e-1617" n="1"/><q type="spoken">
Déus m'ajut, nuyl temps la corona del Emperi<lb id="e-1618" n="2"/>
no près tan gran honor com és aquesta; que de<lb id="e-1619" n="3"/>
tan longa terra sia vengut tan honrat chomte per<lb id="e-1620" n="4"/>
deffensar tan gran desleyaltat, la qual era gran<lb id="e-1621" n="5"/>
dan e gran vergonya e de vós e de mi. E, la<lb id="e-1622" n="6"/>
mercè de Déu!, és vengut a éls desús; per què<lb id="e-1623" n="7"/>
a mi és curt terme que jamés li<gap id="e-1624"/>·n pusca retre<lb id="e-1625" n="8"/>
gasardó. Hon yo us dic que ja ma amor ne ma<lb id="e-1626" n="9"/>
gràcia nuyl temps no aurets, si no sercats tant<lb id="e-1627" n="10"/>
que<gap id="e-1628"/>·l ajats trobat e que<gap id="e-1629"/>·l amenets ab vós. E aparelats-vos<lb id="e-1630" n="11"/>
a mils que puscats, e anats honradament<lb id="e-1631" n="12"/>
axí com a vós tayn ne a nós; e assò no<lb id="e-1632" n="13"/>
triguets gayre. —</q><lb id="e-1633" n="14"/>
<lb id="e-1634" n="15"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·X·</num>. COM LA ENPERADRIU DE ALAMANYA<lb id="e-1635" n="16"/>
ANÀ A SERCAR LO BON COMTE DE BARCELONA,<lb id="e-1636" n="17"/>
E COM LO EMPERADOR LI DONÀ PROENÇA </seg><lb id="e-1637" n="18"/>
<lb id="e-1638" n="19"/>
La emperadriu s'aparelà del anar per sercar<lb id="e-1639" n="20"/>
lo bon chomte de Barcelona, e menà <num>·C·</num> cavalers,<lb id="e-1640" n="21"/>
e <num>·C·</num> donzeles, e escuders e altra compaya, aytanta<lb id="e-1641" n="22"/>
com mester n'avia; e cavalcà tant tro que<lb id="e-1642" n="23"/>
venc en la nobla ciutat de Barchelona. El chomte,<lb id="e-1643" n="24"/>
que sabé que <num>·I_a·</num> dona qui era emperadriu<lb id="e-1644" n="25"/>
d'Alamanya era venguda en Barcelona, fo molt<lb id="e-1645" n="26"/>
maravelant, e cavalcà e anà-la veer a sson hostal.<lb id="e-1646" n="27"/>
E aytantost que el la hac vista, él conec que era<lb id="e-1647" n="28"/>
aquela dona per qui hac feyta la batala, e la emperadriu

<pb n="II.60" id="e-1648"/><lb id="e-1649" n="1"/>mantinent conec él, e amdós abrassaren-se<lb id="e-1650" n="2"/>
e agren gran goyg. E<gap id="e-1651"/>·l chomte demanà-li<lb id="e-1652" n="3"/>
qual ventura la avia amenada en aquesta terra.<lb id="e-1653" n="4"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix la emperadriu —,<q type="spoken"> aytant com<lb id="e-1654" n="5"/>
yo viva sia, nuyl temps yo no gosaré tornar davant<lb id="e-1655" n="6"/>
l'emperador meyns de vós, ne pusc aver sa<lb id="e-1656" n="7"/>
amor ne sa gràcia. Que quant él hac entès que<lb id="e-1657" n="8"/>
vós érets lo chomte de Barcelona e que tanta<lb id="e-1658" n="9"/>
d'onor avíets feyta a mi e a él, que de tan longa<lb id="e-1659" n="10"/>
terra érets vengut per mi deffendre, dix que jamés<lb id="e-1660" n="11"/>
no seria alegre tro que us agués retut gasardó<lb id="e-1661" n="12"/>
de la honor que feita avíets a la corona del<lb id="e-1662" n="13"/>
Emperi. Hon yo, sènyer, qui són serva vostra,<lb id="e-1663" n="14"/>
vos prec humilment que<gap id="e-1664"/>·m dejats acompayar davant<lb id="e-1665" n="15"/>
l'emperador, si volets que yo sia apelada<lb id="e-1666" n="16"/>
emperadriu. </q><lb id="e-1667" n="17"/>
<q type="spoken">— Madona —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> per ço cor ta<lb id="e-1668" n="18"/>
mal n'avets treyt e per fer honor a vós, que ho<lb id="e-1669" n="19"/>
faré volenters. —</q><lb id="e-1670" n="20"/>
D'aquí avant fóu-li gran honor mentre fo en<lb id="e-1671" n="21"/>
ça terra, e puis aparelà<gap id="e-1672"/>·s molt honradament, al<lb id="e-1673" n="22"/>
mils que pòc, ab <num>·CC·</num> cavalers, e seguí la emperadriu<lb id="e-1674" n="23"/>
tro que fo en Alamaya. El emperador,<lb id="e-1675" n="24"/>
quant sabé que la emperadriu venia e que<gap id="e-1676"/>·l<lb id="e-1677" n="25"/>
chomte venia ab ela, exí-lur a carrera, e amenà<gap id="e-1678"/>·ls-se<gap id="e-1679"/>·n<lb id="e-1680" n="26"/>
a son palau e hac molt gran gog de la<lb id="e-1681" n="27"/>
venguda. E tota la gent de la terra feeren-ne ben<lb id="e-1682" n="28"/>
 <num>·VIII·</num> jorns molt gran festa e foren molt alegres,<lb id="e-1683" n="29"/>
e l'emperador aculí molt gint lo comte, al mils<lb id="e-1684" n="30"/>
que pòc.

<pb n="II.61" id="e-1685"/><lb id="e-1686" n="1"/><q type="spoken">— Sènyer —</q> dix l'emperador —,<q type="spoken"> molt vos<lb id="e-1687" n="2"/>
avem que grair del gran honrament que feyt nos<lb id="e-1688" n="3"/>
avets; e, sí Déus m'ajut, tots temps avia oït parlar<lb id="e-1689" n="4"/>
gran bé de vós, mas encara n'í ha més <num>·C·</num><lb id="e-1690" n="5"/>
tans que hom no podria dir. E és obs que yo us<lb id="e-1691" n="6"/>
fassa tal gasardó que a mi sia honrat per donar<lb id="e-1692" n="7"/>
e a vós de pendre. Yo hé <num>·I_a·</num> terra, qui marcha<lb id="e-1693" n="8"/>
assats pres de vós, qui és nostra e de nostre Emperi;<lb id="e-1694" n="9"/>
e yo dón-la a vós e als vostres, e siats marquès<lb id="e-1695" n="10"/>
de Proença. E yo fas-vos-en bona carta jurada<lb id="e-1696" n="11"/>
e fermada de nós e dels prínceps<lb id="e-1697" n="12"/>
d'Alamanya.</q><lb id="e-1698" n="13"/>
<q type="spoken">— Sèyer —</q> dix lo chomte —,<q type="spoken"> assí ha molt bel<lb id="e-1699" n="14"/>
do. Gran mercès! —</q><lb id="e-1700" n="15"/>
D'aquí avant les cartes se feeren, jurades e<lb id="e-1701" n="16"/>
fermades molt bé, ab sejel del Emperi, d'aur.<lb id="e-1702" n="17"/>
E quant lo chomte hac estat en la terra <num>·I·</num> gran<lb id="e-1703" n="18"/>
temps e tots los barons d'Alamanya l'agren vengut<lb id="e-1704" n="19"/>
veer, él près cumiat del emperador e de la<lb id="e-1705" n="20"/>
emperadriu, qui li donà molts rics presens; e<lb id="e-1706" n="21"/>
venc en Proensa e entrà en possesió de la terra.<lb id="e-1707" n="22"/>
E la gent de Proensa agren-ne molt gran gog e<lb id="e-1708" n="23"/>
feeren-li molt gran honor; e d'aquí avant tengren-lo<lb id="e-1709" n="24"/>
per senyor.

<pb n="II.62" id="e-1710"/><lb id="e-1711" n="1"/>Ara lexarem a parlar del bon chomte de Barcelona<lb id="e-1712" n="2"/>
e parlarem del enfant En Jacme, fil del<lb id="e-1713" n="3"/>
rey En Pere d'Aragó.

<pb n="II.63" id="e-1714"/><lb id="e-1715" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XI·</num>. DE LA CORONACIÓ DEL INFANT<lb id="e-1716" n="2"/>
EN JACME, FILL DEL REY EN PERE DE MORELL </seg><lb id="e-1717" n="3"/>
<lb id="e-1718" n="4"/>
Mentre aquest enfant En Jacme se nudria en<lb id="e-1719" n="5"/>
Aragó, l'abat de Muntaragó, qui avia nom En<lb id="e-1720" n="6"/>
Ferrando e era avonclo del enfant, se exí de la<lb id="e-1721" n="7"/>
abadia e parlà ab En Guilem de Muncada e ab<lb id="e-1722" n="8"/>
d'altres capdals de Catalunya e d'Aragó, e partiren<lb id="e-1723" n="9"/>
tota la terra entre éls e volgren deseretar<lb id="e-1724" n="10"/>
l'enfant En Jacme; e dixeren que aquel assats<lb id="e-1725" n="11"/>
avia que fos senyor de Muntpestler, qui era estat<lb id="e-1726" n="12"/>
de sa mare.<lb id="e-1727" n="13"/>
E aquest enfant En Jacme fo ja cregut, que<lb id="e-1728" n="14"/>
ben avia ja <num>·XX·</num> ans, e anà-sse<gap id="e-1729"/>·n a Saragossa e<lb id="e-1730" n="15"/>
levà-sse rey; e senyorejà la terra e mès mans a<lb id="e-1731" n="16"/>
garreyar ab En Guilem de Moncada e ab aquels<lb id="e-1732" n="17"/>
qui<gap id="e-1733"/>·l volien deseretar. E a la fi posaren-se tots<lb id="e-1734" n="18"/>
ab él; e<gap id="e-1735"/>·l chomte de Rosseyló, En Nuno, qui era<lb id="e-1736" n="19"/>
son cusí germà, tenia<gap id="e-1737"/>·l en poder e era son<lb id="e-1738" n="20"/>
conseler.

<pb n="II.64" id="e-1739"/><lb id="e-1740" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XII·</num>. DE LES FAIÇONS DEL REY EN<lb id="e-1741" n="2"/>
JACME QUE PRÈS MALLORQUES E VALÈNCIA </seg><lb id="e-1742" n="3"/>
<lb id="e-1743" n="4"/>
Aquest rey En Jacme d'Aragó fo lo pus bel<lb id="e-1744" n="5"/>
hom del món; que él era major que altre hom<lb id="e-1745" n="6"/>
 <num>·I·</num> palm, e era molt bé format e cumplit de tots<lb id="e-1746" n="7"/>
sos membres, que él avia molt gran cara e<lb id="e-1747" n="8"/>
vermela e flamenca, e el nas long e ben dret, e gran

<pb n="II.65" id="e-1748"/><lb id="e-1749" n="1"/>boca e ben feyta, e grans dens beles e blances que<lb id="e-1750" n="2"/>
semblaven perles, e<gap id="e-1751"/>·ls huyls vayrs, e bels cabeyls<lb id="e-1752" n="3"/>
rossos semblans de fil d'aur, e grans espatles, e<lb id="e-1753" n="4"/>
lonc cors e delgat, e<gap id="e-1754"/>·ls brasses grossos e ben<lb id="e-1755" n="5"/>
feyts, e beles mans, e loncs dits, e les cuxes grosses,<lb id="e-1756" n="6"/>
e les cames longues e dretes e grosses per<lb id="e-1757" n="7"/>
lur mesura, e<gap id="e-1758"/>·ls peus loncs e ben feyts e gint<lb id="e-1759" n="8"/>
causans. E fo molt ardit, e prous de ses armes,<lb id="e-1760" n="9"/>
e forts, e valent, e larch de donar, e agradable a<lb id="e-1761" n="10"/>
tota gent e molt misericordiós; e hac tot son cor<lb id="e-1762" n="11"/>
e tota ça volentat de garreyar ab sarraïns.<lb id="e-1763" n="12"/>
Lo rey En Jacme près per muler la germana<lb id="e-1764" n="13"/>
del rey En Ferrando de Castela, e hac-ne <num>·I·</num> fil<lb id="e-1765" n="14"/>
qui hac nom N'Amfós. E sempre departí<gap id="e-1766"/>·ls hom,<lb id="e-1767" n="15"/>
per ço car eren parens.<lb id="e-1768" n="16"/>
<lb id="e-1769" n="17"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XIII·</num>. COM LO REY EN JAUME ASSETGÀ<lb id="e-1770" n="18"/>
LO CASTELL DE PANÍSCOLA </seg><lb id="e-1771" n="19"/>
<lb id="e-1772" n="20"/>
En aquel temps avia <num>·I·</num> castel molt forts riba<lb id="e-1773" n="21"/>
mar, de la part de Tortosa, qui avia nom Paníscola,

<pb n="II.66" id="e-1774"/><lb id="e-1775" n="1"/>qui era de sarraÿns. E aquí tenien frontera<lb id="e-1776" n="2"/>
los sarraÿns ab los crestians de la ciutat de Tortosa<lb id="e-1777" n="3"/>
e del regne d'Arragó. E<gap id="e-1778"/>·l rey En Jacme<lb id="e-1779" n="4"/>
ajustà ses osts e anà assetgar aquel castel de<lb id="e-1780" n="5"/>
Peníscola.<lb id="e-1781" n="6"/>
Lo castel és molt forts en <num>·I_a·</num> rocha sobre<lb id="e-1782" n="7"/>
mar, que no tem nuyl hom, per gran poder que<lb id="e-1783" n="8"/>
aja, sol que agen què mengar. Lo rey estec aquí<lb id="e-1784" n="9"/>
gran temps que no y pòc res fer, que<gap id="e-1785"/>·l castel era<lb id="e-1786" n="10"/>
molt bé aparelat de vianda, e d'armes e de tot ço<lb id="e-1787" n="11"/>
que mester avia. E quant víu que res no y podia<lb id="e-1788" n="12"/>
acabar, levà-sse<gap id="e-1789"/>·n, e tornà-sse<gap id="e-1790"/>·n ab les hosts.<lb id="e-1791" n="13"/>
<lb id="e-1792" n="14"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XIV·</num> COM LO REY D'ARAGÓ EN JACME<lb id="e-1793" n="15"/>
TENCH PARLAMENT A BARCELONA PER LO PASSATGE<lb id="e-1794" n="16"/>
A MALLORQUES, PER PENDRE LA YLLA </seg><lb id="e-1795" n="17"/>
<lb id="e-1796" n="18"/>
Puis esdevenc-se que a poc de temps, que <num>·II·</num><lb id="e-1797" n="19"/>
sagities de Tarragona entraven en cors en Espanya<lb id="e-1798" n="20"/>
e, quant foren en Evissa, <num>·I_a·</num> illa qui és prop<lb id="e-1799" n="21"/>
la ila de Malorches, atrobaren <num>·I_a·</num> galea e <num>·I_a·</num><lb id="e-1800" n="22"/>
tarida del rey de Malorques sarraý, qui cargaven<lb id="e-1801" n="23"/>
de fusta per fer galees a Malorques; e preseren<lb id="e-1802" n="24"/>
la terida, e la galea fugí e venc a Malorques.<lb id="e-1803" n="25"/>
E dixeren al rey de Malorques les noveles<lb id="e-1804" n="26"/>
com lur era esdevengut, e com <num>·II·</num> sagities de

<pb n="II.67" id="e-1805"/><lb id="e-1806" n="1"/>catalans avien presa la tenda cargada de fusta;<lb id="e-1807" n="2"/>
e<gap id="e-1808"/>·l rey sarraý de Malorques fo<gap id="e-1809"/>·n molt despagat.<lb id="e-1810" n="3"/>
E a cap de pocs de dies, venc <num>·I·</num> nau de Barcelona,<lb id="e-1811" n="4"/>
qui venia de Bugia, a Malorches, e<gap id="e-1812"/>·l rey<lb id="e-1813" n="5"/>
près-la ab tot l'aver que laïns era. Puis armà<lb id="e-1814" n="6"/>
galeres e, en la illa de Evissa, preseren <num>·I_a·</num> nau<lb id="e-1815" n="7"/>
de Barcelona molt rica qui anave a Septa, e amenaren-la<lb id="e-1816" n="8"/>
a Malorques.<lb id="e-1817" n="9"/>
Sobr'assò les noveles vengren a Barcelona<lb id="e-1818" n="10"/>
que<gap id="e-1819"/>·l rey sarraý de Malorques avia preses <num>·II·</num><lb id="e-1820" n="11"/>
naus ab tot l'aver e les presones, e<gap id="e-1821"/>·ls prohòmens<lb id="e-1822" n="12"/>
de Barcelona dixeren-ho al rey, qui era en Barcelona.<lb id="e-1823" n="13"/>
Sí que<gap id="e-1824"/>·l rey d'Aragó ne fo molt despagat,<lb id="e-1825" n="14"/>
e sempre féu armar <num>·I·</num> leyn de <num>·XL·</num> rems<lb id="e-1826" n="15"/>
e tramès <num>·I·</num> missatge al rey malorquí, que li degués<lb id="e-1827" n="16"/>
trametre aqueles <num>·II·</num> naus ab tot l'aver e les<lb id="e-1828" n="17"/>
persones, e si no ho volia fer que<gap id="e-1829"/>·s tengués per<lb id="e-1830" n="18"/>
son acunydat. E axí lo missatge anà al rey malorquí<lb id="e-1831" n="19"/>
e dix-li lo missatge que<gap id="e-1832"/>·l rey d'Aragó li<lb id="e-1833" n="20"/>
avia dit; e él respòs-li que auria<gap id="e-1834"/>·n son acort.<lb id="e-1835" n="21"/>
En la ciutat de Malorques avia molts mercaders<lb id="e-1836" n="22"/>
jenoveses, e pisans e prohonsals; e el rey<lb id="e-1837" n="23"/>
malorquí fóu-los-se tots venir denant e dix-lur:

<pb n="II.68" id="e-1838"/><lb id="e-1839" n="1"/><q type="spoken">— Barons: vosaltres sóts mercadés crestians,<lb id="e-1840" n="2"/>
e venits en la mia terra, e gasayats hic, e hic<lb id="e-1841" n="3"/>
féts vostre prou e sóts salvs e segurs sobre la<lb id="e-1842" n="4"/>
mia fe; e yo dic-vos que<gap id="e-1843"/>·m aconselets leyalment<lb id="e-1844" n="5"/>
de so que yo us demanaré. Lo rey d'Aragó m'à<lb id="e-1845" n="6"/>
tramès missatge que yo li deja trametre <num>·II·</num> naus<lb id="e-1846" n="7"/>
que yo hé preses de catalans, e, si no, que<gap id="e-1847"/>·m tenga<lb id="e-1848" n="8"/>
per son acunydat. E yo deman-vos lo rey quin<lb id="e-1849" n="9"/>
poder ha ne si me<gap id="e-1850"/>·n cal tembre, o si les li retré;<lb id="e-1851" n="10"/>
e d'assò vul que<gap id="e-1852"/>·m aconselets. —</q><lb id="e-1853" n="11"/>
Sobr'assò levà-sse <num>·I·</num> ric hom jenovès, e parlà<lb id="e-1854" n="12"/>
per tots los altres e dix al rey malorquí:<lb id="e-1855" n="13"/>
<q type="spoken">—Sènyer: no<gap id="e-1856"/>·t cal aver temor del rey d'Aragó,<lb id="e-1857" n="14"/>
que rey és de poc poder; que gran temps<lb id="e-1858" n="15"/>
tenc assetgat <num>·I·</num> catyu casteló qui ha nom Peníscola,<lb id="e-1859" n="16"/>
e hac-se<gap id="e-1860"/>·n a partir, que anc no<gap id="e-1861"/>·l pòc pendre.<lb id="e-1862" n="17"/>
Per què ya no li retats res que ajats pres<lb id="e-1863" n="18"/>
de les sues géns. —</q><lb id="e-1864" n="19"/>
E aquest jenovès e els pisans li donaren malvat<lb id="e-1865" n="20"/>
conseyl a ssos obs e bo a nostres obs. E éls<lb id="e-1866" n="21"/>
no u feeren sinó per ço que poguessen mils comprar<lb id="e-1867" n="22"/>
e vendre lurs mercaderies, e que catalans<lb id="e-1868" n="23"/>
no gosassen anar per mar.<lb id="e-1869" n="24"/>
Lo rey malorquí reté respost al missatge del<lb id="e-1870" n="25"/>
rey d'Aragó e dix-li que no<gap id="e-1871"/>·l retria gens de les<lb id="e-1872" n="26"/>
naus ne de la roba e que no preava res sos acunydamens,<lb id="e-1873" n="27"/>
mas que li feés al pits que pogués.<lb id="e-1874" n="28"/>
Lo missatge se<gap id="e-1875"/>·n tornà a Barcelona e reté respost<lb id="e-1876" n="29"/>
post al rey d'Aragó de so que<gap id="e-1877"/>·l rey malorquí li<lb id="e-1878" n="30"/>
avia dit. É quarit lo rey hac entès assò, fo molt

<pb n="II.69" id="e-1879"/><lb id="e-1880" n="1"/>irat e jurà per Déu que no volia aver nom de<lb id="e-1881" n="2"/>
rey si no<gap id="e-1882"/>·l prenia per la barba.<lb id="e-1883" n="3"/>
Ab tant lo rey féu ajustar sos barons de Catalunya<lb id="e-1884" n="4"/>
e d'Aragó, e hòmens de ciutats e de viles<lb id="e-1885" n="5"/>
e prelats de santa Esgleya a Barcelona; e aquí<lb id="e-1886" n="6"/>
tenc parlament ab éls a les festes de Nadal, e<lb id="e-1887" n="7"/>
dix-lur:<lb id="e-1888" n="8"/>
<q type="spoken">— Barons: ben sabets lo mal e<gap id="e-1889"/>·l dan que<gap id="e-1890"/>·l rey<lb id="e-1891" n="9"/>
malorquí fa tots jorns a les mies géns; e jo hé-li<gap id="e-1892"/>·n<lb id="e-1893" n="10"/>
tramès missatge e él à-m'ó tengut en vil;<lb id="e-1894" n="11"/>
per què jo hé en cor e en volentat que, a plaer<lb id="e-1895" n="12"/>
de Déu e per tal que son serviy hic sia encara<lb id="e-1896" n="13"/>
feyt, que si vosaltres m'í volets ajudar, que va ja<lb id="e-1897" n="14"/>
pendre la ciutat de Malorques ab tota la yla.<lb id="e-1898" n="15"/>
E d'assò prec-vos tuit que ajats bon cor e que<gap id="e-1899"/>·m<lb id="e-1900" n="16"/>
retats tal respost que Déu ne sia pagat, e jo e<lb id="e-1901" n="17"/>
tots vosaltres. —</q>

<pb n="II.70" id="e-1902"/><lb id="e-1903" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XV·</num>. COM RESPÒS LO ARQUEBISBE<lb id="e-1904" n="2"/>
DE TARRAGONA </seg><lb id="e-1905" n="3"/>
<lb id="e-1906" n="4"/>
Quant l'archabisbe de Taragona hac entès so<lb id="e-1907" n="5"/>
que<gap id="e-1908"/>·l rey hac parlat, levà-sse en peus e plorà<lb id="e-1909" n="6"/>
molt tendrament de pietat del rey, qui tant jove<lb id="e-1910" n="7"/>
era e avia tan gran feyt comensat.<lb id="e-1911" n="8"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix l'archabisbe —<q type="spoken">: molt són pagat<lb id="e-1912" n="9"/>
de so que vós avets dit, e creu sens fala que<lb id="e-1913" n="10"/>
de Déu mou e<gap id="e-1914"/>·l Sant Esperit és ab vós; e par bé<lb id="e-1915" n="11"/>
del linyatge hon vós movets del prous chomte de<lb id="e-1916" n="12"/>
Barcelona e de sos hereus, qui són estats de gran<lb id="e-1917" n="13"/>
cor e de grans feyts e de nobleses, e vós, sènyer,<lb id="e-1918" n="14"/>
volets éls ressemblar. E sia plaer de Déu, que<lb id="e-1919" n="15"/>
aquest tant ric ardit vos ha mès en cor de comensar,<lb id="e-1920" n="16"/>
que Él lo us lex acabar a honor sua e a profit<lb id="e-1921" n="17"/>
vostre e nostre e de tota crestiantat. E jo dón-vos<lb id="e-1922" n="18"/>
 <num>·M·</num> marcs d'argent e <num>·D·</num> muiges de civada; e<lb id="e-1923" n="19"/>
menaré <num>·C·</num> cavalers e bons <num>·M·</num> sirvens ab lançes<lb id="e-1924" n="20"/>
qui seran bons en terra e en mar, e donar-lur hé<lb id="e-1925" n="21"/>
lur obs e bon sou, e fer-lur hé lur obs de tot<lb id="e-1926" n="22"/>
quant auran mester entrò que la terra sia<lb id="e-1927" n="23"/>
conquesta. —</q><lb id="e-1928" n="24"/>
Ab tant l'archabisbe calà e volc oyr so que<gap id="e-1929"/>·ls<lb id="e-1930" n="25"/>
altres diran.

<pb n="II.71" id="e-1931"/><lb id="e-1932" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XVI·</num>. COM PARLÀ LO BISBE<lb id="e-1933" n="2"/>
DE BARCELONA </seg><lb id="e-1934" n="3"/>
<lb id="e-1935" n="4"/>
Levà-sse lo bisbe de Barcelona:<lb id="e-1936" n="5"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dix él —:<q type="spoken"> tal ardit avets comensat<lb id="e-1937" n="6"/>
qui és gran honor a tota crestiantat e serà<lb id="e-1938" n="7"/>
gran profit a nós e a tots cels qui aprés de nós<lb id="e-1939" n="8"/>
vendran. E jo promet-vos davant tots que hi iré<lb id="e-1940" n="9"/>
ab <num>·C·</num> menys <num>·I·</num> cavaler e ab <num>·M·</num> sirvens, e donar-lur<lb id="e-1941" n="10"/>
hé bon sou, e prou pa, e vi e civada, e tot so<lb id="e-1942" n="11"/>
que mester lur farà; e no me<gap id="e-1943"/>·n vendré tro que<lb id="e-1944" n="12"/>
Déus vula que ajam la terra conquesta, e Déus<lb id="e-1945" n="13"/>
qui<gap id="e-1946"/>·ns en dó gràcia e poder. —</q><lb id="e-1947" n="14"/>
Ab tant tornà seser per saber dels altres lur<lb id="e-1948" n="15"/>
volentat.

<pb n="II.72" id="e-1949"/><lb id="e-1950" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XVII·</num>. DE ÇO QUE DIX LO BISBE<lb id="e-1951" n="2"/>
DE GIRONA </seg><lb id="e-1952" n="3"/>
<lb id="e-1953" n="4"/>
Lo bisbe de Gerona se levà en peus e dix:<lb id="e-1954" n="5"/>
<q type="spoken">— Beneyt sia Déus qui aquest ardit vos ha<lb id="e-1955" n="6"/>
mès e<gap id="e-1956"/>·l cor, e sia al seu plaer que Él lo us lex<lb id="e-1957" n="7"/>
acabar a honor sua e a profit de nós e de crestiantat.<lb id="e-1958" n="8"/>
E promet-vos, sènyer, que jo iré ab vós<lb id="e-1959" n="9"/>
ab <num>·XXX·</num> cavalers e ab <num>·CCC·</num> servens, a qui donaré<lb id="e-1960" n="10"/>
bon sou e fer-lur hé lur obs aytant con delà<lb id="e-1961" n="11"/>
estiam; e no me<gap id="e-1962"/>·n vendré més tro que la ciutat<lb id="e-1963" n="12"/>
e tota la terra ajam presa. —</q><lb id="e-1964" n="13"/>
Ab tant tornà seser per oyr dels altres què<lb id="e-1965" n="14"/>
diran.<lb id="e-1966" n="15"/>
<lb id="e-1967" n="16"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XVIII·</num>. COM RESPÒS L'ARTIACHA<lb id="e-1968" n="17"/>
DE BARCELONA </seg><lb id="e-1969" n="18"/>
<lb id="e-1970" n="19"/>
Puis aprés respòs l'artiacha de Barcelona:<lb id="e-1971" n="20"/>
<q type="spoken">—Sènyer: l'ardit que avets comensat, de Déu<lb id="e-1972" n="21"/>
vos és vengut, e tot so qui de Déu mou, a bona<lb id="e-1973" n="22"/>
fi deu tornar e venir; per què tuit nos devem<lb id="e-1974" n="23"/>
esforsar que us ajudem de tot nostre poder. E yo<lb id="e-1975" n="24"/>
</q>

<pb n="II.73" id="e-1976"/><lb id="e-1977" n="1"/><q type="spoken">
promet-vos, sènyer, que us seguiré ab <num>·X·</num> cavalers<lb id="e-1978" n="2"/>
e ab <num>·CC·</num> servens sens escuders e altra compaya;<lb id="e-1979" n="3"/>
e donar-lur hé bon sou e lur obs de tot<lb id="e-1980" n="4"/>
quant mester auran tro que dessà siam<lb id="e-1981" n="5"/>
tornats. —</q><lb id="e-1982" n="6"/>
Ara<gap id="e-1983"/>·s calà l'artiacha e volc oyr so que<gap id="e-1984"/>·ls altres<lb id="e-1985" n="7"/>
diran.<lb id="e-1986" n="8"/>
<lb id="e-1987" n="9"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XIX·</num>. COM PARLÀ LO SAGRISTÀ<lb id="e-1988" n="10"/>
DE BARCELONA </seg><lb id="e-1989" n="11"/>
<lb id="e-1990" n="12"/>
Aprés respòs lo sagristà de Barcelona:<lb id="e-1991" n="13"/>
<q type="spoken">— Sènyer En rey: tant és gran la honor e<gap id="e-1992"/>·l<lb id="e-1993" n="14"/>
profit a nós e a tota crestiantat d'aquest feyt que<lb id="e-1994" n="15"/>
vós avets comensat, que tuit hi devem metre lo<lb id="e-1995" n="16"/>
cor, e<gap id="e-1996"/>·l cors, e l'aver e tot so que ajam. E jo promet-vos<lb id="e-1997" n="17"/>
valensa de mi ab <num>·XV·</num> cavalers qui seran<lb id="e-1998" n="18"/>
molt bé aparelats; e donar-lur hé bon sou, e fer-lur<lb id="e-1999" n="19"/>
hé lur obs tro que dessà siam tornats. E menaré<lb id="e-2000" n="20"/>
molts sirvens, qui seran bons balestés, e<lb id="e-2001" n="21"/>
d'altra compaya per servir cavalers. —</q>

<pb n="II.74" id="e-2002"/><lb id="e-2003" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XX·</num>. COM PARLÀ LO SAGRISTÀ<lb id="e-2004" n="2"/>
DE GIRONA </seg><lb id="e-2005" n="3"/>
<lb id="e-2006" n="4"/>
Ab tant levà-sse en peus lo sagristà de Gerona,<lb id="e-2007" n="5"/>
e dix:<lb id="e-2008" n="6"/>
<q type="spoken">— Sènyer En rey; so que vós avets comensat<lb id="e-2009" n="7"/>
vos és leugera cosa de fer e de portar a bona fi,<lb id="e-2010" n="8"/>
per ço cor és obra que a Déu plau, e totes vostres<lb id="e-2011" n="9"/>
géns ne són molt alegres e de gran volentat.<lb id="e-2012" n="10"/>
E promet-vos que hi iré ab <num>·X·</num> cavalers bons e<lb id="e-2013" n="11"/>
bé aparelats; e donar-lur hé bon sou, e prou pan,<lb id="e-2014" n="12"/>
e vin, e carn e civada. E menaré molts sirvens,<lb id="e-2015" n="13"/>
qui seran bons en terra e en mar, e escuders e<lb id="e-2016" n="14"/>
altra compaya bona, per servir mi e mos<lb id="e-2017" n="15"/>
cavalers. —</q><lb id="e-2018" n="16"/>
Ara<gap id="e-2019"/>·s calà lo sagristà, que no volc pus dir, e<lb id="e-2020" n="17"/>
volc oyr dels altres so que diran.<lb id="e-2021" n="18"/>
<lb id="e-2022" n="19"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXI·</num>. COM RESPONGUEREN MOLTS<lb id="e-2023" n="20"/>
PRELATS E CLERGUES </seg><lb id="e-2024" n="21"/>
<lb id="e-2025" n="22"/>
Levaren-se canonges e clergues seglars, e<lb id="e-2026" n="23"/>
monges e priós e prelats de santa Esgleya, e dixeren

<pb n="II.75" id="e-2027"/><lb id="e-2028" n="1"/>al rey que pensàs d'enantar e de menar lo<lb id="e-2029" n="2"/>
feyt a acabament; que éls li donarien civada e<lb id="e-2030" n="3"/>
forment, e irien ab él e menarien cavalers e sirvens,<lb id="e-2031" n="4"/>
e servirien al rey al mils que purien, e no<gap id="e-2032"/>·s<lb id="e-2033" n="5"/>
partirien d'él entrò que la terra aguessen<lb id="e-2034" n="6"/>
gasayada.<lb id="e-2035" n="7"/>
<lb id="e-2036" n="8"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXII·</num>. COM RESPONGUEREN LOS<lb id="e-2037" n="9"/>
TEMPLÉS, ÇO ÉS HÚ PER TOTS </seg><lb id="e-2038" n="10"/>
<lb id="e-2039" n="11"/>
Puis aprés, resposeren los templers, dels quals<lb id="e-2040" n="12"/>
n'í ac <num>·I·</num> qui respòs per tots los altres.<lb id="e-2041" n="13"/>
<q type="spoken">— Sènyer En rey —</q> so dix lo comenador —:<lb id="e-2042" n="14"/>
<q type="spoken"> nós som hòmens de religió, e som retuts en orde<lb id="e-2043" n="15"/>
per servir Déu, e per deffendre la fe de Jesuchrist<lb id="e-2044" n="16"/>
e per tornar arrere los enamics de Jesuchrist.<lb id="e-2045" n="17"/>
E pensats d'anar a Malorca o là hon<lb id="e-2046" n="18"/>
anar vulats sobre sarraïns, que nós irem ab vós<lb id="e-2047" n="19"/>
ab <num>·XXX·</num> cavalers e ab <num>·XX·</num> balesters a caval ben<lb id="e-2048" n="20"/>
aparelats de bons cavals, e d'armes e de tot ço<lb id="e-2049" n="21"/>
que mester agen. E menarem de bons sirvents,<lb id="e-2050" n="22"/>
qui seran bons en terra e en mar, e escuders e<lb id="e-2051" n="23"/>
altra compaya. —</q>

<pb n="II.76" id="e-2052"/><lb id="e-2053" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXIII·</num>. COM PARLÀ LO COMTE NUNO<lb id="e-2054" n="2"/>
E MOLT HONRADAMENT </seg><lb id="e-2055" n="3"/>
<lb id="e-2056" n="4"/>
Quant los templers agren parlat, respòs lo<lb id="e-2057" n="5"/>
chomte En Nuno, qui era avonclo del rey, e<lb id="e-2058" n="6"/>
dix: <q type="spoken">— Sènyer: molt són alegre de vós, qui sóts<lb id="e-2059" n="7"/>
tan jove e de tan poca edat, qui tan bon ardit e<lb id="e-2060" n="8"/>
tan noble feyt vos ha Déus mès en cor. E dic<lb id="e-2061" n="9"/>
aytant per so cor vós sóts tan jove e no sóts<lb id="e-2062" n="10"/>
usat de les armes a portar e de colps a ssufrir:<lb id="e-2063" n="11"/>
que vós que romangats, e nós irem a Malorcha<lb id="e-2064" n="12"/>
e conquerem la terra, e puis vós porets-hi anar.<lb id="e-2065" n="13"/>
E si tant és que vós no vulats romanir, yo iré ab<lb id="e-2066" n="14"/>
vós e tots los altres, qui us deffendrem de nostre<lb id="e-2067" n="15"/>
poder mentre vida nos bast, axí com bons vassals<lb id="e-2068" n="16"/>
deuen deffendre lur bon senyor. E menaré<lb id="e-2069" n="17"/>
 <num>·CC·</num> cavalers ben aparelats, e donzels e fils de<lb id="e-2070" n="18"/>
cavalers que faré cavalers quant serem a Malorcha.<lb id="e-2071" n="19"/>
E menaré molts sirvens qui seran balesters<lb id="e-2072" n="20"/>
e seran bons en plans e en montayes. E portaré<lb id="e-2073" n="21"/>
molt pan, e vin, e carn e civada; e no me<gap id="e-2074"/>·n tornaré<lb id="e-2075" n="22"/>
entrò que vós ho vulats. —</q>

<pb n="II.77" id="e-2076"/><lb id="e-2077" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXIV·</num>. DE ÇO QUE DIX LO COMTE<lb id="e-2078" n="2"/>
DE AMPÚRIES<lb id="e-2079" n="3"/>
<lb id="e-2080" n="4"/>
Quant hac parlat lo chomte En Nuno, tornà<lb id="e-2081" n="5"/>
seser, e levà-sse lo chomte d'Empúries e dix:<lb id="e-2082" n="6"/>
<q type="spoken">— Sènyer En rey: so que vós avets comensat<lb id="e-2083" n="7"/>
no sembla gens que de vós sia mogut, segons los<lb id="e-2084" n="8"/>
dies que vós avets, mas féts atreyt al bon linyatge<lb id="e-2085" n="9"/>
d'on vós sóts èxit. Per què yo, sènyer, ne són<lb id="e-2086" n="10"/>
molt alegre cor tan bé comensats. E seguir-vos<lb id="e-2087" n="11"/>
hé ab <num>·LXXX·</num> cavalers, e ab <num>·XX·</num> balesters a caval<lb id="e-2088" n="12"/>
e ab <num>·M·</num> sirvents; e donar-lur hé bon sou e fer-lur<lb id="e-2089" n="13"/>
hé lur obs tro que dessà siam tornats. —</q></seg>

<pb n="II.78" id="e-2090"/><lb id="e-2091" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXV·</num>. COM RESPÒS LO PROUS<lb id="e-2092" n="2"/>
BESCOMTE EN GUILLEM<lb id="e-2093" n="3"/>
DE MONCADA </seg><lb id="e-2094" n="4"/>
<lb id="e-2095" n="5"/>
Ab tant levà-sse en peus lo prous vescomte<lb id="e-2096" n="6"/>
En Guilem de Moncada, e dix:<lb id="e-2097" n="7"/>
<q type="spoken">— Sènyer ver Déus, beneit siats vós! Que so<lb id="e-2098" n="8"/>
hé trobat ara que tant avia cercat, com pogués<lb id="e-2099" n="9"/>
servir a mon senyor e tornar en sa amor e en sa<lb id="e-2100" n="10"/>
gràcia, hon hom m'avie gitat a gran desleyaltat;<lb id="e-2101" n="11"/>
mas ara li serviré tant de tot mon poder, que<lb id="e-2102" n="12"/>
serà son plaer que<gap id="e-2103"/>·m perdonarà. Mas dic-vos,<lb id="e-2104" n="13"/>
sènyer, que sobre sóts jove per tan gran feyt a<lb id="e-2105" n="14"/>
comensar; mas per mon conseyl, sènyer, vós romandrets,<lb id="e-2106" n="15"/>
e nós irem a Malorca e conquerem la<lb id="e-2107" n="16"/>
terra, e puis porets-hi vós anar. Mas si tant és,<lb id="e-2108" n="17"/>
sènyer, que no vulats romanir, yo iré ab vós e<lb id="e-2109" n="18"/>
menaré <num>·C·</num> cavalers bons e bé aparelats de bons<lb id="e-2110" n="19"/>
cavals e d'armes, e de balesters e sirvens aytans<lb id="e-2111" n="20"/>
con obs n'aurem; e a tos donaré bon sou e fer-lur<lb id="e-2112" n="21"/>
hé lur obs de tot so que mester auran. E servir-vos<lb id="e-2113" n="22"/>
hé, sènyer, ab tota ma companya, tro que<lb id="e-2114" n="23"/>
la ciutat ajam presa, e puys aytant com vós<lb id="e-2115" n="24"/>
vulats. —</q>

<pb n="II.79" id="e-2116"/><lb id="e-2117" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXVI·</num>. COM RESPÒS EN RAMON<lb id="e-2118" n="2"/>
DE MONCADA </seg><lb id="e-2119" n="3"/>
<lb id="e-2120" n="4"/>
Puis aprés ha respost En Ramon de Moncada,<lb id="e-2121" n="5"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> so dix al rey—:<q type="spoken"> ben és veritat<lb id="e-2122" n="6"/>
so que tots temps hé oït dir, que de bon arbre,<lb id="e-2123" n="7"/>
bon fruit n'ix. Axí és esdevengut de vós, segons<lb id="e-2124" n="8"/>
los bons feyts que comensats; e sia plaer de<lb id="e-2125" n="9"/>
Déu, que<gap id="e-2126"/>·ls vos fa comensar, que Él los vos fassa<lb id="e-2127" n="10"/>
venir a bon acabament. Mas de mi us dic aytant:<lb id="e-2128" n="11"/>
que tant són alegre de so que vós avets comensat,<lb id="e-2129" n="12"/>
que hi vul metre e despendre tot so que hé,<lb id="e-2130" n="13"/>
ne pusca aver, a vós servir e honrar. E menaré<lb id="e-2131" n="14"/>
 <num>·XXV·</num> cavalers ab bons cavals e ab armes; e dar-lur<lb id="e-2132" n="15"/>
hé bon sou, e fer-lur hé lur obs de pa, e de<lb id="e-2133" n="16"/>
vi, e de carn e de civada. E menaré de bons sirvens<lb id="e-2134" n="17"/>
ab balestes e ab lançes, e mariners e d'altra<lb id="e-2135" n="18"/>
compaya, qui seran bons en mar e en terra; e no<lb id="e-2136" n="19"/>
me<gap id="e-2137"/>·n vul venir tro que la terra ajam presa. —</q>

<pb n="II.80" id="e-2138"/><lb id="e-2139" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXVII·</num>. COM PARLÀ EN RAMON<lb id="e-2140" n="2"/>
BERENGUER </seg><lb id="e-2141" n="3"/>
<lb id="e-2142" n="4"/>
En Ramon Berenguer d'Àger s'és levat en<lb id="e-2143" n="5"/>
peus, e ha dit al rey:<lb id="e-2144" n="6"/>
<q type="spoken">— Sènyer: aquest feyt que avets comensat vos<lb id="e-2145" n="7"/>
és gran honor si acabar-lo podets, mas no romanga<lb id="e-2146" n="8"/>
per nuyla res que nós, qui som vostres,<lb id="e-2147" n="9"/>
hi puscam fer. E pensats-ho d'enantar al pus tost<lb id="e-2148" n="10"/>
que puscats, que tuit vos ajudarem de tot quant<lb id="e-2149" n="11"/>
ajam e us seguirem là hon anar vulats. E yo iré<lb id="e-2150" n="12"/>
ab vós e menaré <num>·XXV·</num> cavalers bons e ben aparelats,<lb id="e-2151" n="13"/>
e de bons sirvents ab balestes e ab lançes ;<lb id="e-2152" n="14"/>
e donar-lur hé bon sou e fer-lur hé lur obs de so<lb id="e-2153" n="15"/>
que mester auran. E no<gap id="e-2154"/>·m partiré de vós tro que<lb id="e-2155" n="16"/>
vós ó vulats. —</q>

<pb n="II.81" id="e-2156"/><lb id="e-2157" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXVIII·</num>. COM PARLÀ EN BERNAT<lb id="e-2158" n="2"/>
DE SENTA EUGÈNIA </seg><lb id="e-2159" n="3"/>
<lb id="e-2160" n="4"/>
Quant hac parlat En Ramon Berenguer d'Àger,<lb id="e-2161" n="5"/>
levà-sse en peus En Bernat de Sancta Eugènia,<lb id="e-2162" n="6"/>
de Torroela de Mongrí, e ha dit al rey:<lb id="e-2163" n="7"/>
<q type="spoken">— Sènyer: so que vós avets dit vos mou de<lb id="e-2164" n="8"/>
gran valor, que us volets trebalar per donar prorfit<lb id="e-2165" n="9"/>
fit e honor a vostres géns e a tota crestiantat, e<lb id="e-2166" n="10"/>
volets venjar lo dampnatge que<gap id="e-2167"/>·ls vostres hòmens<lb id="e-2168" n="11"/>
hi han pres. Per què és ma fe que Déus,<lb id="e-2169" n="12"/>
qui aquest cor vos à dat, vos hi ajudarà. E tots<lb id="e-2170" n="13"/>
nosaltres devem-hi fer nostre poder, que de<lb id="e-2171" n="14"/>
mi us dic aytant: que iré ab vós e menaré <num>·XX·</num><lb id="e-2172" n="15"/>
cavalers valens e abrivats, qui són usats de guera,<lb id="e-2173" n="16"/>
ab bons cavals e ab bones armes, e sirvents<lb id="e-2174" n="17"/>
de montanya aytans con obs n'aurem, e marinés<lb id="e-2175" n="18"/>
e d'altra compaya; e dar-lur hé bon sou, e<lb id="e-2176" n="19"/>
fer-lur hé lur obs, mentre delà siam, de tot ço<lb id="e-2177" n="20"/>
que mester auran. E no me<gap id="e-2178"/>·n vul venir entrò que<lb id="e-2179" n="21"/>
vós ho vulats e la terra ajam conquesta. —</q>

<pb n="II.82" id="e-2180"/><lb id="e-2181" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXIX·</num>. COM LOS BARONS DEL COMTAT<lb id="e-2182" n="2"/>
DE BARCELONA ÀN FETA LLUR RESPOSTA.<lb id="e-2183" n="3"/>
E TORNA A PARLAR UN POCH DEL<lb id="e-2184" n="4"/>
COMTE DE BARCELONA </seg><lb id="e-2185" n="5"/>
<lb id="e-2186" n="6"/>
Ara han feyta tots los barons del chomdat de<lb id="e-2187" n="7"/>
Barcelona lur resposta al rey que iran ab él, cascú<lb id="e-2188" n="8"/>
ab son poder. Per què el rey n'és molt alegre<lb id="e-2189" n="9"/>
e pagat; e no fo maravela, per ço cor tans rics<lb id="e-2190" n="10"/>
barons se víu denant justats, tots alegres e gojosos<lb id="e-2191" n="11"/>
per servir él, e que<gap id="e-2192"/>·l volen seguir a tota sa<lb id="e-2193" n="12"/>
volentat sobre<gap id="e-2194"/>·l feyt de Malorcha. E si a Déu<lb id="e-2195" n="13"/>
plau, vendrà lo feyt a acabament en tal guisa que<lb id="e-2196" n="14"/>
Déu ne serà pagat.<lb id="e-2197" n="15"/>
E si<gap id="e-2198"/>·ls jenoveses aguessen retengut so que<gap id="e-2199"/>·l<lb id="e-2200" n="16"/>
bon chomte de Barcelona avia gasaiat, ja aquesta<lb id="e-2201" n="17"/>
vegada no calgra lo rey trebalar ne sos barons.<lb id="e-2202" n="18"/>
Que diu lo comde que<gap id="e-2203"/>·l bon chomte de<lb id="e-2204" n="19"/>
Barcelona passà ab sa host a Maloreha e conquès<lb id="e-2205" n="20"/>
la ciutat per gran esfors d'armes, e quant<lb id="e-2206" n="21"/>
la hac presa, <num>·I·</num> missatge li venc de Barcelona<lb id="e-2207" n="22"/>
que tots los sarraÿns de les montanyes de Prades<lb id="e-2208" n="23"/>
e de Ciurana e de tota la tera eren venguts<lb id="e-2209" n="24"/>
assetgar la ciutat de Barcelona. E quant lo<lb id="e-2210" n="25"/>
chomte ho hac entès, fóu-se venir tots los jenoveses<lb id="e-2211" n="26"/>
qui eren venguts ab él a Malorques.<lb id="e-2212" n="27"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo comte —,<q type="spoken"> yo us coman la<lb id="e-2213" n="28"/>
ciutat de Malorques, que grans afers m'à creguts<lb id="e-2214" n="29"/>
</q>

<pb n="II.83" id="e-2215"/><lb id="e-2216" n="1"/><q type="spoken">
a Barcelona e cové-m'í anar. Mas no y estaré<lb id="e-2217" n="2"/>
gayre, que tost tornaré dessà a bon recapte.<lb id="e-2218" n="3"/></q>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren los jenoveses—,<q type="spoken"> anats<lb id="e-2219" n="4"/>
en bona ventura, que nós gardarem la ciutat. — </q><lb id="e-2220" n="5"/>
Ab tant lo chomte se reculí ab sos cavalers e<lb id="e-2221" n="6"/>
ab sa gent, e feeren vela e anaren tant que preseren<lb id="e-2222" n="7"/>
terra entre<gap id="e-2223"/>·l cap de Lobregat e el Castel de<lb id="e-2224" n="8"/>
Fels; e devalaren en terra, éls e lurs cavals.<lb id="e-2225" n="9"/>
Quant los sarraÿns que tenien assetgada la<lb id="e-2226" n="10"/>
ciutat de Barcelona, saberen que<gap id="e-2227"/>·l chomte avia<lb id="e-2228" n="11"/>
presa terra e que venia, levaren lurs tendes e comensaren-se<gap id="e-2229"/>·n<lb id="e-2230" n="12"/>
a anar ves Martorel. E<gap id="e-2231"/>·l chomte,<lb id="e-2232" n="13"/>
qui sabé que<gap id="e-2233"/>·ls sarraÿns se<gap id="e-2234"/>·n anaven, cuytà-sse<lb id="e-2235" n="14"/>
tant que fo abans al pas de Martorel que<gap id="e-2236"/>·ls sarraÿns;<lb id="e-2237" n="15"/>
e<gap id="e-2238"/>·ls sarraÿns, qui eren sens nombre, no<gap id="e-2239"/>·s<lb id="e-2240" n="16"/>
pogren gandir a la host del chomte qui lur era<lb id="e-2241" n="17"/>
denant, ne a les géns de la ciutat qui lur donaren<lb id="e-2242" n="18"/>
detràs; e axí moriren-ne aquí tants, que l'aygua<lb id="e-2243" n="19"/>
de Lobregat n'era tota vermela fins a la mar.<lb id="e-2244" n="20"/>
E puys lo chomte venc-se<gap id="e-2245"/>·n a la ciutat de Barcelona<lb id="e-2246" n="21"/>
e ordonà sos feyts per tornar a Malorques.<lb id="e-2247" n="22"/>
E mentre que<gap id="e-2248"/>·s aparelava del anar, missatge<lb id="e-2249" n="23"/>
li venc de Malorques que<gap id="e-2250"/>·ls jenoveses avien<lb id="e-2251" n="24"/>
desemparada la ciutat de Malorques e que<gap id="e-2252"/>·ls sarraÿns<lb id="e-2253" n="25"/>
la avien cobrada. Per què lo chomte ne fo<lb id="e-2254" n="26"/>
molt irat, mas no y pòc alre fer.

<pb n="II.84" id="e-2255"/><lb id="e-2256" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXX·</num>. COM LO REY EN JACME DE<lb id="e-2257" n="2"/>
ARAGÓ MANÀ FER GALERES, E LENYS E ALTRES<lb id="e-2258" n="3"/>
VEXELLS PER A PASSAR A MALLORQUES </seg><lb id="e-2259" n="4"/>
<lb id="e-2260" n="5"/>
Diu lo comde que quant los barons de Catalunya<lb id="e-2261" n="6"/>
agren feyta resposta al rey, ne fo molt<lb id="e-2262" n="7"/>
alegre e pagat. Sí lur dix:<lb id="e-2263" n="8"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo rey —:<q type="spoken"> molt són alegre e<lb id="e-2264" n="9"/>
pagat de la bona resposta que feyta m'avets.<lb id="e-2265" n="10"/>
E conec bé que de gran cor hi venits; e fa-us-ho<lb id="e-2266" n="11"/>
</q>

<pb n="II.85" id="e-2267"/><lb id="e-2268" n="1"/><q type="spoken">
fer gran amor e gran leyaltat que<gap id="e-2269"/>·m avets. E yo<lb id="e-2270" n="2"/>
menaré <num>·CC·</num> cavalers d'Aragó molt bons e valens,<lb id="e-2271" n="3"/>
gint arreats, e de bons cavals e de riques<lb id="e-2272" n="4"/>
armes, e <num>·D·</num> donzels qui seran bons a caval e a<lb id="e-2273" n="5"/>
peu, e sirvens bons e valens, tants com mester<lb id="e-2274" n="6"/>
n'auré. E portarem molts gins e menarem de<lb id="e-2275" n="7"/>
bons giadors. E yo promet a Déu que sol que<lb id="e-2276" n="8"/>
vida<gap id="e-2277"/>·m bast, que abans d'un an seré passat a Malorca;<lb id="e-2278" n="9"/>
e prec-vos que enprenam lo terme que<lb id="e-2279" n="10"/>
cascú sia aparelat, com abans puscam. —</q><lb id="e-2280" n="11"/>
Ab tant tuit resposeren a <num>·I_a·</num> vou, ab gran alegre,<lb id="e-2281" n="12"/>
que a sancta Maria d'Agost fossen justats<lb id="e-2282" n="13"/>
a Taragona, e<gap id="e-2283"/>·l rey tenc-ho per bo, e tuit ensems<lb id="e-2284" n="14"/>
ab él. E tots los barons qui avien feytes lurs promesses<lb id="e-2285" n="15"/>
feeren aportar <num>·I·</num> libre missal e juraren<lb id="e-2286" n="16"/>
davant lo rey que atendrien so que avien promès,<lb id="e-2287" n="17"/>
e el rey atressí.

<pb n="II.86" id="e-2288"/><lb id="e-2289" n="1"/>E puis partí-sse lo parlament e anaren menyar.<lb id="e-2290" n="2"/>
E quant venc a la nuyt, so fo a la vespra<lb id="e-2291" n="3"/>
de Nadal, el rey anà vetlar, ab tota ça cavaleria<lb id="e-2292" n="4"/>
e ab moltes d'altres géns, a la esgleya de Sancta

<pb n="II.87" id="e-2293"/><lb id="e-2294" n="1"/>Crou de Barcelona, e ab molts brandons, e ab<lb id="e-2295" n="2"/>
moltes tortes de cera, e ab grans lums e ab gran<lb id="e-2296" n="3"/>
alegre, vetlaren aquí aquela nuyt e oÿren la<lb id="e-2297" n="4"/>
missa. E puys anaren-se deportar, e puys menyaren<lb id="e-2298" n="5"/>
tuyt ab lo rey de totes festes, e boornaren,<lb id="e-2299" n="6"/>
e tragueren a postat e menaren molt gran alegre.<lb id="e-2300" n="7"/>
E puys cascú près comiat del rey e tornaren-se<gap id="e-2301"/>·n<lb id="e-2302" n="8"/>
en lurs terres per aparelar del feyt de Malorcha.

<pb n="II.88" id="e-2303"/><lb id="e-2304" n="1"/>E<gap id="e-2305"/>·l rey fóu venir En Ramon de Plegamans,<lb id="e-2306" n="2"/>
 <num>·I·</num> ric hom de la ciutat de Barcelona, e dix-li que<lb id="e-2307" n="3"/>
fos percurador de son feyt e que feés fer galeres,<lb id="e-2308" n="4"/>
e tandes e lenys per portar cavals, e cavalers,<lb id="e-2309" n="5"/>
e vianda, e civada e gins. E aytantost que<gap id="e-2310"/>·l rey<lb id="e-2311" n="6"/>
ho hac manat, En Ramon de Plegamans fóu fer<lb id="e-2312" n="7"/>
galeres, e tarides e d'altres lenys, e féu fer bescuyt<lb id="e-2313" n="8"/>
e ajustar farina, e forment, e civada, e vin,<lb id="e-2314" n="9"/>
e carn, e formatges e pex salat.<lb id="e-2315" n="10"/>
E puys lo rey partí-sse de Barcelona e anàsse<gap id="e-2316"/>·n<lb id="e-2317" n="11"/>
a Leyda, e aquí trobà <num>·I·</num> cardenal que<gap id="e-2318"/>·l senyor<lb id="e-2319" n="12"/>
apostoli avia tramès al rey. E foren-hi tots<lb id="e-2320" n="13"/>
los barons d'Aragó, e de Ribacursa e de Palars.<lb id="e-2321" n="14"/>
E<gap id="e-2322"/>·l rey aculí e honrà molt gint, al mils que póch,<lb id="e-2323" n="15"/>
lo cadernal; sí que<gap id="e-2324"/>·l cadernal fo molt alegre e<lb id="e-2325" n="16"/>
pagat de la vista del rey e de son capteniment,<lb id="e-2326" n="17"/>
e demanà<gap id="e-2327"/>·l de sos afers. E<gap id="e-2328"/>·l rey comtà-li tot son<lb id="e-2329" n="18"/>
feyt, e<gap id="e-2330"/>·n qual guisa avia ordonat de passar a Malorques.<lb id="e-2331" n="19"/>
E<gap id="e-2332"/>·l cardenal gardà-lo, e víu-lo tant enfant,<lb id="e-2333" n="20"/>
e donà<gap id="e-2334"/>·s gran maravela com tan gran feyt<lb id="e-2335" n="21"/>
avia comensat.<lb id="e-2336" n="22"/>
<lb id="e-2337" n="23"/>
<q type="spoken">— Fil —</q> so dix lo cardenal—,<q type="spoken"> certes, aytal<lb id="e-2338" n="24"/>
feyt com és aquest no és mogut de vós, segons la<lb id="e-2339" n="25"/>
edat que en vós és, ans ho ha de Déu, qui us ha<lb id="e-2340" n="26"/>
espirat e tramesa la sua gràcia. E plàcia a Él<lb id="e-2341" n="27"/>
que us ho lex acabar axí com vostre cor<lb id="e-2342" n="28"/>
desiga. —</q><lb id="e-2343" n="29"/>
Quant assò fo feyt, l'endemà lo rey manà que<lb id="e-2344" n="30"/>
tots fossen al palau, al parlament, e tuit foren<lb id="e-2345" n="31"/>
aquí: cavalers, e ciutadans, e clergues e hòmens

<pb n="II.89" id="e-2346"/><lb id="e-2347" n="1"/>d'orde, per oir del rey so que volia dir. Mas ja<lb id="e-2348" n="2"/>
enans d'assò, los barons d'Aragó e els hòmens<lb id="e-2349" n="3"/>
de Leyda avien pregat lo cadernal que degués<lb id="e-2350" n="4"/>
pregar lo rey que mudàs lo viatge a València;<lb id="e-2351" n="5"/>
que aquí farien tot lur poder, que del feyt de<lb id="e-2352" n="6"/>
Malorcha no avien cura.<lb id="e-2353" n="7"/>
Quant tuit foren justats, el rey parlà e dix:<lb id="e-2354" n="8"/>
<q type="spoken">— Barons: per so vos hic hé feyts ajustar<lb id="e-2355" n="9"/>
que us vul dir so que hé en cor de fer. Certa<lb id="e-2356" n="10"/>
cosa és que el rey sarraý de Malorca ha feyt<lb id="e-2357" n="11"/>
gran dan a les mies gents e fa cascú jorn; encara,<lb id="e-2358" n="12"/>
que té mos hòmens preses e, per missatges<lb id="e-2359" n="13"/>
que yo li aja trameses, no<gap id="e-2360"/>·ls me vol retre. Per<lb id="e-2361" n="14"/>
què és mon cor e ma volentat que pàs a Malorca<lb id="e-2362" n="15"/>
ab tot mon poder, a honor de Déu e de la<lb id="e-2363" n="16"/>
crestiantat. —</q><lb id="e-2364" n="17"/>
Quant lo rey hac parlat, lo cardenal se levà,<lb id="e-2365" n="18"/>
e parlà e dix:<lb id="e-2366" n="19"/>
<q type="spoken">— Sènyer rey: los barons que así són e els<lb id="e-2367" n="20"/>
rics hòmens d'esta ciutat m'àn pregat que yo<lb id="e-2368" n="21"/>
que us deja dir e pregar que mudets lo viatge e<lb id="e-2369" n="22"/>
que anets a València; e seguir-vos han tuit e faran<lb id="e-2370" n="23"/>
tot ço que vós manets. Que del anar de Malorca<lb id="e-2371" n="24"/>
no han volentat ne cura.<lb id="e-2372" n="25"/></q>
<q type="spoken">— Certes —</q> so dix lo rey —<q type="spoken"> lo viatge de Malorcha<lb id="e-2373" n="26"/>
yo no lexaré, ne ja no<gap id="e-2374"/>·n passaré lo sagrament.<lb id="e-2375" n="27"/>
Qui seguir-me volrà farà so que deurà, e<lb id="e-2376" n="28"/>
yo seré<gap id="e-2377"/>·n mils son amic; e qui no<gap id="e-2378"/>·m volrà seguir,<lb id="e-2379" n="29"/>
aurà<gap id="e-2380"/>·n abans gasardó que fi. —</q><lb id="e-2381" n="30"/>
Ab tant lo rey près <num>·I·</num> cordonet que tenia e

<pb n="II.90" id="e-2382"/><lb id="e-2383" n="1"/>féu-ne <num>·I_a·</num> crou, e dix al cadernal que la li cusís;<lb id="e-2384" n="2"/>
e el cadernal cusí-la-li, e beneý-lo e donà-li sa<lb id="e-2385" n="3"/>
gràcia, e donà gran perdó a tots aquels qui<gap id="e-2386"/>·l seguirien.<lb id="e-2387" n="4"/>
E puys lo bisbe de Barcelona, e l'artiacha,<lb id="e-2388" n="5"/>
e el sagristà e d'altres rics hòmens que ab<lb id="e-2389" n="6"/>
lo rey eren venguts de Barcelona, croaren-se de<lb id="e-2390" n="7"/>
la mà del cardenal.<lb id="e-2391" n="8"/>
Quant los rics hòmens d'Aragó e les gents de<lb id="e-2392" n="9"/>
Leyda viuren que<gap id="e-2393"/>·l rey fo croat, e molts d'altres,<lb id="e-2394" n="10"/>
foren maravelats e fo-lur greu com no ac mudat<lb id="e-2395" n="11"/>
lo viatge a València; e no<gap id="e-2396"/>·n hi hac negú qui hanc<lb id="e-2397" n="12"/>
li feés profirensa de res.<lb id="e-2398" n="13"/>
<lb id="e-2399" n="14"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXI·</num>. COM LO REY D'ARAGÓ EN<lb id="e-2400" n="15"/>
JACME SE PARTÍ DE LEYDA E ANÀ EN ARAGÓ </seg><lb id="e-2401" n="16"/>
<lb id="e-2402" n="17"/>
Ab tant lo rey, cant hac endressat a Leyda so<lb id="e-2403" n="18"/>
que hi avia a fer, anà-sse<gap id="e-2404"/>·n en Aragó e pensà de

<pb n="II.91" id="e-2405"/><lb id="e-2406" n="1"/>sos cavalers e de sa gent a aparelar. E<gap id="e-2407"/>·l bisbe de<lb id="e-2408" n="2"/>
Barcelona tornà-se<gap id="e-2409"/>·n a Querol, e aquí trobà En<lb id="e-2410" n="3"/>
Guilem de Moncada ab gran res de cavalers, e<lb id="e-2411" n="4"/>
demanà del rey hon era ne què faÿa; e<gap id="e-2412"/>·l bisbe<lb id="e-2413" n="5"/>
dix-li que avia presa la crou e puys que se<gap id="e-2414"/>·n era<lb id="e-2415" n="6"/>
entrat en Aragó.<lb id="e-2416" n="7"/>
Quant En Guilem de Muncada oí dir que<gap id="e-2417"/>·l<lb id="e-2418" n="8"/>
rey avia presa la crou, dix al bisbe, son cusí, que<lb id="e-2419" n="9"/>
en nom de Déu que li cusís la crou; e el bisbe<lb id="e-2420" n="10"/>
fóu-ho molt volenters, e puys a tots los altres<lb id="e-2421" n="11"/>
cavalers. E quant hac estat aquí <num>·II·</num> jorns, anà-sse<gap id="e-2422"/>·n<lb id="e-2423" n="12"/>
a Barcelona e pensà de sos afers, e tramès<lb id="e-2424" n="13"/>
per tots sos amics e pregà<gap id="e-2425"/>·ls que<gap id="e-2426"/>·l seguissen a<lb id="e-2427" n="14"/>
Malorca; e éls atorgaren-li-ho molt volenters e<lb id="e-2428" n="15"/>
preseren la crou. E el bisbe aparelà-los de cavals<lb id="e-2429" n="16"/>
e d'armes e de tot ço que mester lur fo. E féu<lb id="e-2430" n="17"/>
capdeladors e caps de tota ça compaya En Guilem<lb id="e-2431" n="18"/>
de Moncada, qui era son cusí germà, En

<pb n="II.92" id="e-2432"/><lb id="e-2433" n="1"/>Ramon de Solsona, En Ramon de Tayana e<gap id="e-2434"/>·N<lb id="e-2435" n="2"/>
Arnau Desvilar, cavalers honrats e prous.<lb id="e-2436" n="3"/>
<lb id="e-2437" n="4"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXII·</num>. DELS COMPANYONS QUE MENÀ<lb id="e-2438" n="5"/>
AB SÍ LO COMTE EN NUNO </seg><lb id="e-2439" n="6"/>
<lb id="e-2440" n="7"/>
Lo chomte En Nuno menà ab sí, per capdeladors<lb id="e-2441" n="8"/>
e per compayons, <num>·I·</num> comdor molt honrat,<lb id="e-2442" n="9"/>
En Jofré de Rochabertí, e<gap id="e-2443"/>·N Oliver de Térmens,<lb id="e-2444" n="10"/>
e En Ramon de Canet, e En Xasbert de Barberà,<lb id="e-2445" n="11"/>
e En Pons de Vernet, e En Pere Arnau de<lb id="e-2446" n="12"/>
Barberà, e En Bernat Espayol, e En Bernat Olivers,<lb id="e-2447" n="13"/>
e<gap id="e-2448"/>·N Bernat de Muntesquiu, e<gap id="e-2449"/>·N Arnau de<lb id="e-2450" n="14"/>
Vernet, e<gap id="e-2451"/>·N Castelà Ruiz e <num>·II·</num> honrats barons<lb id="e-2452" n="15"/>
de Castela.<lb id="e-2453" n="16"/>
<lb id="e-2454" n="17"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXIII·</num>. DELS COMPANYONS QUE<lb id="e-2455" n="18"/>
MENÀ AB SÍ EN GUILLEM DE MONCADA </seg><lb id="e-2456" n="19"/>
<lb id="e-2457" n="20"/>
En Guilem de Muncada menà ab sí, per compayons<lb id="e-2458" n="21"/>
e per capdeladors de ça compaya, <num>·I·</num><lb id="e-2459" n="22"/>
comdor molt honrat, En Guilem de Sen Martí,<lb id="e-2460" n="23"/>
En Guilem de Cerveló, e En Ramon Alamany,

<pb n="II.93" id="e-2461"/><lb id="e-2462" n="1"/>En Guilem de Clarmunt, e<gap id="e-2463"/>·N Huch de Mataplana,<lb id="e-2464" n="2"/>
En Guilem de Sen Vicens, En Ramon de<lb id="e-2465" n="3"/>
Bel-loc, En Bernat de Senteles, En Guilem de<lb id="e-2466" n="4"/>
Palafols e<gap id="e-2467"/>·N Berenguer de Santa Eugènia. Tots<lb id="e-2468" n="5"/>
aquests que us hé nomenats eren comdors e honrats<lb id="e-2469" n="6"/>
hòmens de Catalunya.<lb id="e-2470" n="7"/>
<lb id="e-2471" n="8"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXIV·</num>. COM LO REY EN JACME<lb id="e-2472" n="9"/>
SE RECULLÍ AB SA OST PER PASSAR<lb id="e-2473" n="10"/>
A MALLORQUES </seg><lb id="e-2474" n="11"/>
<lb id="e-2475" n="12"/>
Quant venc lo Pascor, tots los lenys, e les<lb id="e-2476" n="13"/>
tarides e les galeres foren feites e aparelades de<lb id="e-2477" n="14"/>
varar; e el bescuyt fo feyt e totes les altres coses<lb id="e-2478" n="15"/>
aparelades. Los lenys vararen e caregaren per<lb id="e-2479" n="16"/>
tota la ribera de tot ço que mester lur fo; puys<lb id="e-2480" n="17"/>
anaren-se<gap id="e-2481"/>·n al port de Taragona, qui à nom Salou,<lb id="e-2482" n="18"/>
e aquí tot lo navili s'ajustà. E quant venc a<lb id="e-2483" n="19"/>
sancta Maria d'Agost, lo rey fo vengut ab tots<lb id="e-2484" n="20"/>
sos cavalers d'Aragó, e tots los barons de Cataluya<lb id="e-2485" n="21"/>
foren justats a Taragona e a Salou, aparelats<lb id="e-2486" n="22"/>
de recúler; e les naus, e les tarides, els lenys<lb id="e-2487" n="23"/>
e les galeres foren estibades e caregades de bescuyt,<lb id="e-2488" n="24"/>
e de farina, e de civada, e de carn, e de formatges,<lb id="e-2489" n="25"/>
e de vin e d'aygua; e les establies dels<lb id="e-2490" n="26"/>
cavals foren aparelades.

<pb n="II.94" id="e-2491"/><lb id="e-2492" n="1"/>E<gap id="e-2493"/>·l rey manà que tuit reculissen lurs cavals e<lb id="e-2494" n="2"/>
lurs cors, e que se<gap id="e-2495"/>·n pensassen d'anar. Quant lo<lb id="e-2496" n="3"/>
rey ho hac manat, aytantost fo feyt: tuyt reculiren<lb id="e-2497" n="4"/>
los cavals, e lurs armes e lurs cors, e feeren<lb id="e-2498" n="5"/>
vela e partiren d'aquí; so fo ja dins setembre.<lb id="e-2499" n="6"/>
E anaren tant per la mar, ab <num>·I·</num> vent e ab altre,<lb id="e-2500" n="7"/>
tro que aribaren a la primera terra de la ila de<lb id="e-2501" n="8"/>
Malorca, qui ha nom la Palomera, e aquí ormegaren-se<lb id="e-2502" n="9"/>
totes les naus, e los lenys, e les tarides<lb id="e-2503" n="10"/>
e l'altre navili. E<gap id="e-2504"/>·l rey devalà en <num>·I_a·</num> ileta, prop<lb id="e-2505" n="11"/>
de terra, qui ha nom lo Pantaleu, e fóu aquí parar<lb id="e-2506" n="12"/>
tendes; e tots los barons qui no eren usats<lb id="e-2507" n="13"/>
de la mar reposaren aquí tro que lur temps fo.<lb id="e-2508" n="14"/>
<lb id="e-2509" n="15"/>
E<gap id="e-2510"/>·ls sarrayns, qui viuren venir lo navili en<lb id="e-2511" n="16"/>
aquel loc, cuydaren-se que aquí volgués pendre<lb id="e-2512" n="17"/>
terra lo rey ab ses géns, e ajustaren-se davant<lb id="e-2513" n="18"/>
éls en terra bé <num>·XM_a·</num> sarraÿns. Mentre que estaven<lb id="e-2514" n="19"/>
axí, <num>·I_a·</num> barcha de la host del rey anà a terra<lb id="e-2515" n="20"/>
ab <num>·VIII·</num> hòmens armats, e<gap id="e-2516"/>·ls <num>·VII·</num> devalaren en<lb id="e-2517" n="21"/>
terra e<gap id="e-2518"/>·l <num>·VIII·</num> tenc la barcha aparelada. E quant<lb id="e-2519" n="22"/>
los sarraÿns ho viuren, anaren-ne ves éls tro a<lb id="e-2520" n="23"/>
 <num>·XL·</num>, e los crestians mesclaren-se ab éls, e auceÿren-ne

<pb n="II.95" id="e-2521"/><lb id="e-2522" n="1"/> <num>·III·</num> e nafraren-ne <num>·IIII·</num>; e puys, malgrat<lb id="e-2523" n="2"/>
dels sarraÿns, reculiren-se en la barcha, que no<lb id="e-2524" n="3"/>
agren mal ne dan sinó la <num>·I·</num> que fo <num>·I·</num> poc nafrat<lb id="e-2525" n="4"/>
en la cama. Quant cels de la host de la mar ho<lb id="e-2526" n="5"/>
viuren, volgren lur secórrer, mas éls se foren<lb id="e-2527" n="6"/>
aytantost reculits, e axí tornaren-se<gap id="e-2528"/>·n.<lb id="e-2529" n="7"/>
<lb id="e-2530" n="8"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXV·</num>. COM LA OST DEL REY D'ARAGÓ<lb id="e-2531" n="9"/>
PRÈS TERRA EN LA YLLA DE MALLORQUES, EN<lb id="e-2532" n="10"/>
HUN LLOCH QUE DIEN SENTA PONÇA </seg><lb id="e-2533" n="11"/>
<lb id="e-2534" n="12"/>
Diu lo comde que quant tot lo navili fo justat<lb id="e-2535" n="13"/>
a la Palomera e el rey fo èxit en la ila del Pantaleu<lb id="e-2536" n="14"/>
ab molts de rics barons e d'altres géns per<lb id="e-2537" n="15"/>
deportar e per alegrar, per ço cor la mar los avia<lb id="e-2538" n="16"/>
trebalats, assò fo <num>·I·</num> dimenge matí. E<gap id="e-2539"/>·ls sarraÿns<lb id="e-2540" n="17"/>
se foren ajustats en la terra davant la ila del<lb id="e-2541" n="18"/>
Pantaleu, tro a <num>·XV_mília·</num> sarraÿns a caval e a<lb id="e-2542" n="19"/>
peu ab lurs armes; dels quals sarraÿns se<gap id="e-2543"/>·n partí<lb id="e-2544" n="20"/>
 <num>·I·</num> e gità-sse en la mar e, de nadantes, venc-se<gap id="e-2545"/>·n<lb id="e-2546" n="21"/>
a la ila hon lo rey d'Aragó era. E quant fo exit<lb id="e-2547" n="22"/>
de la mar, venc davant lo rey, e agenolà<gap id="e-2548"/>·s a él e<lb id="e-2549" n="23"/>
saludà-lo en son latí. E el rey fóu-li donar vestetures<lb id="e-2550" n="24"/>
e puys demanà-lo del feyt de la terra e<lb id="e-2551" n="25"/>
del rey sarraý; e el sarraý dix-li:

<pb n="II.96" id="e-2552"/><lb id="e-2553" n="1"/><q type="spoken">— Sènyer, sàpies per cert que aquesta terra és<lb id="e-2554" n="2"/>
tua e a ton manament; que ma mare me dix em<lb id="e-2555" n="3"/>
pregà que yo que vengués a tu e t'ó dixés. Que<lb id="e-2556" n="4"/>
ela és molt sàvia femna e ha conegut en la sua<lb id="e-2557" n="5"/>
art d'estronomia que aquesta terra deus tu<lb id="e-2558" n="6"/>
conquerir. —</q><lb id="e-2559" n="7"/>
Dix lo rey: <q type="spoken">— Co às tu nom? </q><lb id="e-2560" n="8"/>
<q type="spoken">— Sènyer — dix lo sarraý —, Alý m'apela<lb id="e-2561" n="9"/>
hom, e són mayordom del rey de Malorques.</q><lb id="e-2562" n="10"/>
<q type="spoken">— Digues-me, lo rey hon és ne què fa? </q><lb id="e-2563" n="11"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> so dix lo sarraý —,<q type="spoken"> lo rey és en<lb id="e-2564" n="12"/>
la ciutat e ha ajustats per escrit, que yo<gap id="e-2565"/>·ls hé tots<lb id="e-2566" n="13"/>
comdats, <num>·XLII_mília·</num> hòmens ben armats, dels<lb id="e-2567" n="14"/>
quals n'í à <num>·V_mília·</num> a caval e<gap id="e-2568"/>·ls altres són bons<lb id="e-2569" n="15"/>
servens, e molt valens e ardits; e cuyden-te vedar<lb id="e-2570" n="16"/>
que no prengues terra en nuyl loc de Malorcha.<lb id="e-2571" n="17"/>
Per què faràs gran sen sy<gap id="e-2572"/>·t cuytes de pendre<lb id="e-2573" n="18"/>
terra al pus tost que pusches, abans que éls<lb id="e-2574" n="19"/>
sien èxits de la ciutat.</q><lb id="e-2575" n="20"/>
<q type="spoken">— Amic </q>— dix lo rey—,<q type="spoken"> ben sies vengut, e<lb id="e-2576" n="21"/>
sàpies que yo<gap id="e-2577"/>·t faré gran bé, a tu, e a ta mare e<lb id="e-2578" n="22"/>
a tos fils; sí que te<gap id="e-2579"/>·n tendràs per pagat. —</q><lb id="e-2580" n="23"/>
Quant lo rey e<gap id="e-2581"/>·ls barons de la host agren entès<lb id="e-2582" n="24"/>
so que<gap id="e-2583"/>·l sarraý lur hac dit, agren lur consel<lb id="e-2584" n="25"/>
que al vespre que<gap id="e-2585"/>·s aparelassen del anar, tant tro<lb id="e-2586" n="26"/>
que atrobassen loc hon poguessen terra pendre,<lb id="e-2587" n="27"/>
pus a la Palomera no podien pendre terra per<lb id="e-2588" n="28"/>
los sarraÿns, qui molts s'í eren ajustats. Ab tant<lb id="e-2589" n="29"/>
lo rey fóu manament a cels de les naus, e dels<lb id="e-2590" n="30"/>
leyns, e de les tarides e de les galeres, que a la

<pb n="II.97" id="e-2591"/><lb id="e-2592" n="1"/>nuyt, quant serà envesprit, que dejen moure per<lb id="e-2593" n="2"/>
sercar la ribera tro que ajen trobat loc hon prenguen<lb id="e-2594" n="3"/>
terra.<lb id="e-2595" n="4"/>
Quant venc a la nuyt, les tendes, e les galeres<lb id="e-2596" n="5"/>
e els lenys foren aparelats; e<gap id="e-2597"/>·l rey se reculý, e<lb id="e-2598" n="6"/>
En Guilem de Moncada, e En Nuno e tots los<lb id="e-2599" n="7"/>
capdals d'Aragó e de Cataluya; e mogeren-se<lb id="e-2600" n="8"/>
d'aquí e anaren tota la nuit, a vela e a rems, costegan<lb id="e-2601" n="9"/>
la ribera. Mas en les naus eren romasos<lb id="e-2602" n="10"/>
gran res de cavalers e d'altres géns moltes d'armes,<lb id="e-2603" n="11"/>
d'on fo gran dan e gran minva al rey e a<lb id="e-2604" n="12"/>
tota la host. Quant agren axí anat tota la nuyt<lb id="e-2605" n="13"/>
e<gap id="e-2606"/>·l jorn del diluns fo esclarit, éls viuren davant<lb id="e-2607" n="14"/>
éls <num>·I·</num> bel port, qui ha nom Sancta Ponsa, en<lb id="e-2608" n="15"/>
què podien molt bé exir e que no y avia dels sarraÿns<lb id="e-2609" n="16"/>
negú; e aquí éls preseren terra al pus tost<lb id="e-2610" n="17"/>
que pogren, cavalers e sirvens. E aquí viren<lb id="e-2611" n="18"/>
 <num>·I·</num> bel pug, alt e escarit; e <num>·I·</num> servent en camisa<lb id="e-2612" n="19"/>
ab avarques els peus, ab <num>·I·</num> penó bausà, partí-sse<lb id="e-2613" n="20"/>
de la host e montà-se<gap id="e-2614"/>·n e<gap id="e-2615"/>·l pug, e puys senyà ab<lb id="e-2616" n="21"/>
lo penó que penssasen de muntar el pug abans<lb id="e-2617" n="22"/>
que<gap id="e-2618"/>·ls sarraÿns hi fossen. E quant cels de la host<lb id="e-2619" n="23"/>
ho viuren, foren-ne molt alegres, e, axí com devalaren

<pb n="II.98" id="e-2620"/><lb id="e-2621" n="1"/>en terra ab lurs armes, montaren e<gap id="e-2622"/>·l pug,<lb id="e-2623" n="2"/>
que la <num>·I·</num> no esperava l'altre. Sí que En Ramon<lb id="e-2624" n="3"/>
de Muncada fo aparelat, e<gap id="e-2625"/>·ls primés, e fo e<gap id="e-2626"/>·l pug<lb id="e-2627" n="4"/>
ab gran res d'altres géns; e viuren venir los sarraÿns<lb id="e-2628" n="5"/>
qui eren a la Palomera, tro a <num>·X_mília·</num>,<lb id="e-2629" n="6"/>
qui<gap id="e-2630"/>·ls anaven seguén.<lb id="e-2631" n="7"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> so dix En Ramon de Moncada —,<lb id="e-2632" n="8"/>
<q type="spoken"> yo<gap id="e-2633"/>·ls iré escosir tot sol, e la <num>·I_a·</num> partida de<lb id="e-2634" n="9"/>
la gent romandrà e<gap id="e-2635"/>·l pug e l'altra devalarà el pla.<lb id="e-2636" n="10"/>
Per res que veéssets, nous moguéssets d'aquí<lb id="e-2637" n="11"/>
tro que yo sia tornat a vosaltres. —</q><lb id="e-2638" n="12"/>
Ab tant En Ramon de Moncada devalà del<lb id="e-2639" n="13"/>
puig ab la <num>·I_a·</num> partida de la gent; e quant foren<lb id="e-2640" n="14"/>
e<gap id="e-2641"/>·l pla, partí-sse dels cavalers e dels sirvents e<lb id="e-2642" n="15"/>
anà-sse<gap id="e-2643"/>·n tot suau e de bel pas, armat en son caval,<lb id="e-2644" n="16"/>
ves los sarraÿns, e escosí-los quants eren ne<lb id="e-2645" n="17"/>
quants no. E quant los sarraÿns lo viuren tant<lb id="e-2646" n="18"/>
fort apruïmar, tengren-se fort per aontats, e desrengaren-ne<lb id="e-2647" n="19"/>
tro a <num>·XL·</num> e coregren ves él. Mas En<lb id="e-2648" n="20"/>
Ramon de Moncada, com a prous, esgambà<gap id="e-2649"/>·s<lb id="e-2650" n="21"/>
d'éls molt gint e tornà-sse<gap id="e-2651"/>·n als seus.<lb id="e-2652" n="22"/>
<q type="spoken">—Barons —</q> dix él —,<q type="spoken"> los sarraÿns són grans<lb id="e-2653" n="23"/>
géns, mas Déus serà ab nós; e cascú aja ferm<lb id="e-2654" n="24"/>
cor e bona esperança en Déu, e firam en éls<lb id="e-2655" n="25"/>
ardidament. —</q><lb id="e-2656" n="26"/>
A aquest conseyl s'acordaren tots e anaren ferir<lb id="e-2657" n="27"/>
e<gap id="e-2658"/>·ls sarraÿns, cavalers e sirvents. La batala fo<lb id="e-2659" n="28"/>
molt gran, mas los sarraÿns no u pogren durar<lb id="e-2660" n="29"/>
e comensaren de fúger devés les muntanyes que<lb id="e-2661" n="30"/>
hi eren grans; e<gap id="e-2662"/>·ls crestians, firén e talan, encalsaren-los

<pb n="II.99" id="e-2663"/><lb id="e-2664" n="1"/>tro en la montanya, que no pogren<lb id="e-2665" n="2"/>
anar pus avant per les montayes qui eren altes<lb id="e-2666" n="3"/>
e<gap id="e-2667"/>·ls boscs grans. En aquesta batala moriren bé<lb id="e-2668" n="4"/>
<num>·II_mília·</num> sarraÿns, menys d'aquels que retengren<lb id="e-2669" n="5"/>
a presó.<lb id="e-2670" n="6"/>
E quant agren lo camp levat, tornaren-se<gap id="e-2671"/>·n a<lb id="e-2672" n="7"/>
la host e aquí trobaren lo rey, e En Guilem de<lb id="e-2673" n="8"/>
Moncada, e<gap id="e-2674"/>·l chomte En Nuno e molts d'altres<lb id="e-2675" n="9"/>
barons que no eren estats a aquesta batala ne<gap id="e-2676"/>·n<lb id="e-2677" n="10"/>
sabien res. E quant ho saberen, foren-ne molt<lb id="e-2678" n="11"/>
irats cor éls no y eren estats. E aytantost preseren-se<lb id="e-2679" n="12"/>
tots a les armes, e montaren en lurs cavals<lb id="e-2680" n="13"/>
e corregren ves la montaya; mas los sarraÿns s'eren<lb id="e-2681" n="14"/>
enboscats en les montanyes e no<gap id="e-2682"/>·n trobaren<lb id="e-2683" n="15"/>
gayre, mas aquels meteys moriren tots. E puys<lb id="e-2684" n="16"/>
lo rey e tota la compaya tornaren-se<gap id="e-2685"/>·n a Senta<lb id="e-2686" n="17"/>
Ponsa e atendaren-se aquí riba d'una ayga.<lb id="e-2687" n="18"/>
Ara lexarem a parlar del rey e dels altres barons<lb id="e-2688" n="19"/>
qui són a Sancta Ponsa, e parlarem de les<lb id="e-2689" n="20"/>
naus qui eren romases a la Palomera.

<pb n="II.100" id="e-2690"/><lb id="e-2691" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXVI·</num>. COM TORNA A PARLAR LO<lb id="e-2692" n="2"/>
LLIBRE DE LES NAUS E TARIDES DEL REY DE ARAGÓ,<lb id="e-2693" n="3"/>
QUE ROMANGUEREN AL PORT DE LA PORAÇA </seg><lb id="e-2694" n="4"/>
<lb id="e-2695" n="5"/>
Quant les tarides, e les galeres e els lenys<lb id="e-2696" n="6"/>
plans foren partits, lo dimenge a nit, de la Palomera<lb id="e-2697" n="7"/>
ab lo rey e ab molts d'altres barons, les<lb id="e-2698" n="8"/>
naus e els lenys grans romaseren tro a l'alba que<lb id="e-2699" n="9"/>
no feeren vela per anar là, hon lo rey fos. Mas<lb id="e-2700" n="10"/>
éls no<gap id="e-2701"/>·s pensaven ne sabien que a Senta Ponsa<lb id="e-2702" n="11"/>
aguessen presa terra, e feeren la via de la Porrassa,<lb id="e-2703" n="12"/>
qui és bon port a dues legües prop de la vila.<lb id="e-2704" n="13"/>
E quant foren prop del port, éls viuren venir<lb id="e-2705" n="14"/>
 <num>·I_a·</num> barqueta a rems, e colaren les puges e esperaren-la<lb id="e-2706" n="15"/>
per saber noveles del rey hon era. Quant<lb id="e-2707" n="16"/>
la barcha fo venguda, comdà-lur les noveles del<lb id="e-2708" n="17"/>
rey, que era a Senta Ponsa, e com avien aüda<lb id="e-2709" n="18"/>
batala ab los sarraÿns e<gap id="e-2710"/>·ls avien vensuts, e desbaratats<lb id="e-2711" n="19"/>
e morts. Quant aquels de les naus agren<lb id="e-2712" n="20"/>
entès so que<gap id="e-2713"/>·ls hòmens de la barcha lur agren<lb id="e-2714" n="21"/>
dit, foren molt desconfortats, cor no eren ab lo<lb id="e-2715" n="22"/>
rey ne com no avien estat a la batayla. Ab tant<lb id="e-2716" n="23"/>
meseren les puges, e entraren-se<gap id="e-2717"/>·n e<gap id="e-2718"/>·l port de la<lb id="e-2719" n="24"/>
Porrassa e aquí ormejaren-se. E axí fo la host<lb id="e-2720" n="25"/>
departida en dues partides; per què fo gran dan<lb id="e-2721" n="26"/>
e gran fadiga a tota la host.

<pb n="II.101" id="e-2722"/><lb id="e-2723" n="1"/>Ab tant lo vespre fo vengut, e estieren axí tro<lb id="e-2724" n="2"/>
al dimarts matí, que cascuns estaven en les<lb id="e-2725" n="3"/>
naus, cavalers e sirvens, que estaven molt consiurós<lb id="e-2726" n="4"/>
con axí eren departits del rey. E mentre<lb id="e-2727" n="5"/>
que estaven axí, éls viuren venir devés orient lo<lb id="e-2728" n="6"/>
rey sarraý ab sa host, molt ordonadament aparelats<lb id="e-2729" n="7"/>
de batayla. E foren molt grans géns, e davant<lb id="e-2730" n="8"/>
anaven coredors qui descubrien los vals e<lb id="e-2731" n="9"/>
els torents, que no y agués aguayt. E quant foren<lb id="e-2732" n="10"/>
ajustats denant lo port de la Porassa, preseren<lb id="e-2733" n="11"/>
lo secost de la muntanya e aquí aturaren-se<lb id="e-2734" n="12"/>
aparelats de batayla.<lb id="e-2735" n="13"/>
Ara lexarem a parlar d'aquests e parlem del<lb id="e-2736" n="14"/>
rey, qui era a Senta Ponça.<lb id="e-2737" n="15"/>
<lb id="e-2738" n="16"/>
COM LA OST DEL REY DE ARAGÓ SE MESCLÀ<lb id="e-2739" n="17"/>
AB LA OST DEL REY SERRAÝ, E COM MORÍ<lb id="e-2740" n="18"/>
EN GUILLEM DE MONCADA<lb id="e-2741" n="19"/>
<lb id="e-2742" n="20"/>
Quant venc lo dimarts matí, lo rey se fóu venir<lb id="e-2743" n="21"/>
davant tots los barons e els cavalers, e<lb id="e-2744" n="22"/>
dix-lur:<lb id="e-2745" n="23"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> so dix lo rey —:<q type="spoken"> tuyt devem ésser<lb id="e-2746" n="24"/>
molt alegres e devem fer gràcies a Déu de la<lb id="e-2747" n="25"/>
honor que feita<gap id="e-2748"/>·ns ha; que malgrat dels sarraÿns<lb id="e-2749" n="26"/>
</q>

<pb n="II.102" id="e-2750"/><lb id="e-2751" n="1"/><q type="spoken">
avem presa terra e<gap id="e-2752"/>·ls avem vensuts e desbaratats.<lb id="e-2753" n="2"/>
Aparelem-nos e anem-nos-en devés la ciutat,<lb id="e-2754" n="3"/>
e vejam si trobarem los sarraÿns; que Déus<lb id="e-2755" n="4"/>
és ab nós e desbaratar-los ém. E cascú pens de<lb id="e-2756" n="5"/>
confessar e de penetenciar de sos peccats, e trebal-se<lb id="e-2757" n="6"/>
per nostre Senyor, que Él soferí molt gran<lb id="e-2758" n="7"/>
trebayl per nós, tro a la mort. —</q><lb id="e-2759" n="8"/>
Aquest conseyl han tuit tengut per bo, e anaren<lb id="e-2760" n="9"/>
hoir les misses e confessaren-se. E puys anaren-se<lb id="e-2761" n="10"/>
dinar molt tost, e quant foren dinats armaren-se,<lb id="e-2762" n="11"/>
éls e lurs cavals, e plegaren lus tendes<lb id="e-2763" n="12"/>
e l'arnès e caregaren les embles. E puys montaren<lb id="e-2764" n="13"/>
a caval el rey donà la denantera a<gap id="e-2765"/>·N Guilem<lb id="e-2766" n="14"/>
de Moncada.<lb id="e-2767" n="15"/>
Quant En Guilem de Moncada hac aüda la<lb id="e-2768" n="16"/>
denantera e<gap id="e-2769"/>·l rey la li hac atorgada, ajustà sos<lb id="e-2770" n="17"/>
cavalers, e sos parents e tots aquels qui sos tenguts<lb id="e-2771" n="18"/>
eren, e dix-lur:<lb id="e-2772" n="19"/>
<q type="spoken">— Barons: tots sóts mos parens e mos tenguts,<lb id="e-2773" n="20"/>
e bons cavalers e prous. Molt nos és gran<lb id="e-2774" n="21"/>
honor que nós siam en les primeres ferides; per<lb id="e-2775" n="22"/>
què tots devets ésser molt alegres e coratgosos<lb id="e-2776" n="23"/>
de combatre contra los enamix de Jesuchrist.<lb id="e-2777" n="24"/>
E nul hom no<gap id="e-2778"/>·s partesca de la mia senyera. —</q><lb id="e-2779" n="25"/>
Quant En Guilem de Moncada hac parlat, tots<lb id="e-2780" n="26"/>
foren molt alegres, e escalfats en la amor de Déu<lb id="e-2781" n="27"/>
e coratgosos de murir per Él, si mester lur fos.<lb id="e-2782" n="28"/>
Ab tant tuit foren montats a caval e armats, e<lb id="e-2783" n="29"/>
les embles cargades, e<gap id="e-2784"/>·ls servens foren aparelats<lb id="e-2785" n="30"/>
d'anar; e mogren-se d'aquí per anar devés la ciutat.

<pb n="II.103" id="e-2786"/><lb id="e-2787" n="1"/>En Guilem de Muncada fo en la devantera<lb id="e-2788" n="2"/>
ab tota sa companya e la cavaleria del Temple,<lb id="e-2789" n="3"/>
qui fo ab él; e el rey e En Nuno fo en la reregarda<lb id="e-2790" n="4"/>
ab tots los altres barons. E<gap id="e-2791"/>·ls sirvens foren<lb id="e-2792" n="5"/>
tots primers e anaren tant a avant que foren<lb id="e-2793" n="6"/>
en <num>·I·</num> trescol; e<gap id="e-2794"/>·ls sirvens qui anaven primes<lb id="e-2795" n="7"/>
viuren la host dels sarraÿns qui era part lo trescol<lb id="e-2796" n="8"/>
prés d'éls. E per la gran multitut de la gent<lb id="e-2797" n="9"/>
que viuren, a caval e a peu, que axí<gap id="e-2798"/>·l fo prés,<lb id="e-2799" n="10"/>
tornaren enderrer, e dixeren a<gap id="e-2800"/>·N Guilem de<lb id="e-2801" n="11"/>
Moncada que<gap id="e-2802"/>·ls sarraÿns eren detràs lo col molt<lb id="e-2803" n="12"/>
grans géns.<lb id="e-2804" n="13"/>
Ab tant anaren a avant e, quant foren el trescol,<lb id="e-2805" n="14"/>
encontraren-se ab la host dels sarraÿns e<lb id="e-2806" n="15"/>
anaren ferir en éls; sí que la batayla fo gran e<lb id="e-2807" n="16"/>
forts. En Guilem de Muncada víu <num>·I·</num> pug denant<lb id="e-2808" n="17"/>
sí, e conec que si<gap id="e-2809"/>·ls crestians podien pendre aquel<lb id="e-2810" n="18"/>
puyg, que tot lur feyt seria guaayat e<gap id="e-2811"/>·ls sarraÿns

<pb n="II.104" id="e-2812"/><lb id="e-2813" n="1"/>seryen perduts; e si els sarraÿns lo prenien, los<lb id="e-2814" n="2"/>
crestians aurien perduda la batayla. Ab tant partí-se<lb id="e-2815" n="3"/>
de la sua seyera ab <num>·I_a·</num> partida de sos cavalers,<lb id="e-2816" n="4"/>
e anà ferir entre<gap id="e-2817"/>·ls sarraÿns; sí que<gap id="e-2818"/>·ls esvaí,<lb id="e-2819" n="5"/>
e malgrat d'éls montà-sse<gap id="e-2820"/>·n per <num>·I_a·</num> serra a<lb id="e-2821" n="6"/>
amont, sus e<gap id="e-2822"/>·l puyg. E quant los sarraÿns ho viuren,<lb id="e-2823" n="7"/>
foren-ne molt irats, e partiren-se de lur<lb id="e-2824" n="8"/>
host bé <num>·XII_mília·</num> e montaren-se<gap id="e-2825"/>·n ves lo pug<lb id="e-2826" n="9"/>
hon En Guilem de Moncada era. E quant En<lb id="e-2827" n="10"/>
Guilem de Moncada los víu venir, dix a ssos<lb id="e-2828" n="11"/>
cavalés:<lb id="e-2829" n="12"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix él —,<q type="spoken"> anats-los ferir, e yo romandré<lb id="e-2830" n="13"/>
assí ab sol <num>·I·</num> cavaler; que si el puyg podem<lb id="e-2831" n="14"/>
retenir, la batayla avem guaanyada. —</q><lb id="e-2832" n="15"/>
Ab tant los cavalers puyiren ves los sarraÿns<lb id="e-2833" n="16"/>
e anaren ferir en éls, sí que<gap id="e-2834"/>·ls vaÿren e passaren<lb id="e-2835" n="17"/>
d'oltra; mas tant era gran la pressa dels sarraÿns,<lb id="e-2836" n="18"/>
que no pogren tornar e<gap id="e-2837"/>·l puyg a<gap id="e-2838"/>·N Guilem<lb id="e-2839" n="19"/>
de Moncada. E els sarraÿns montaren e<gap id="e-2840"/>·l puyg,<lb id="e-2841" n="20"/>
e En Guilem de Moncada, qui<gap id="e-2842"/>·ls víu venir, volc-lur<lb id="e-2843" n="21"/>
escapar, per ço cor no era mas ab <num>·I·</num> cavaler,<lb id="e-2844" n="22"/>
mas no pòc devalar ab lo caval, que la montanya<lb id="e-2845" n="23"/>
era molt rosta e arrocada. E tornà atràs e volc<lb id="e-2846" n="24"/>
pendre altra carrera, mas los sarraÿns lo sobtaren<lb id="e-2847" n="25"/>
tan fort de totes parts, que no<gap id="e-2848"/>·s pòc deffendre,<lb id="e-2849" n="26"/>
e près <num>·I·</num> colp en la cama, que<gap id="e-2850"/>·l peu li caech<lb id="e-2851" n="27"/>
en terra; e puys auceïren-li son caval, e caech de<lb id="e-2852" n="28"/>
tot en terra e aquí morí. E el cavaler qui ab él<lb id="e-2853" n="29"/>
era, mentre que els seraÿns se conbatien ab En<lb id="e-2854" n="30"/>
Guilem de Moncada, deffensà-se al mils que pòc;

<pb n="II.105" id="e-2855"/><lb id="e-2856" n="1"/>e puys, quant víu que son senyor fo mort, escapà<lb id="e-2857" n="2"/>
als saraÿns, e malament nafrat e<gap id="e-2858"/>·l cap e en la<lb id="e-2859" n="3"/>
cara, e tornà-sse<gap id="e-2860"/>·n ves los crestians.<lb id="e-2861" n="4"/>
Ab tant En Ramon de Moncada seguí la senyera<lb id="e-2862" n="5"/>
e anava a avant, firén e donan de grans<lb id="e-2863" n="6"/>
colps; e el caval enseptà e caec en la pressa, qui<lb id="e-2864" n="7"/>
era molt gran, e aquí morí.<lb id="e-2865" n="8"/>
<lb id="e-2866" n="9"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXVII·</num>. COM LA OST DEL REY<lb id="e-2867" n="10"/>
D'ARAGÓ DESBARATÀ E VENCÉ LA OST<lb id="e-2868" n="11"/>
DELS SERRAŸNS, E COM ASSETJAREN<lb id="e-2869" n="12"/>
LA CIUTAT DE MALLORQUES </seg><lb id="e-2870" n="13"/>
<lb id="e-2871" n="14"/>
Lo rey, que era en la rereguarda, sobrevenc<lb id="e-2872" n="15"/>
en la batayla e anà ferir entre<gap id="e-2873"/>·ls sarraÿns ab<lb id="e-2874" n="16"/>
tota sa cavaleria. E mentre que la batayla era<lb id="e-2875" n="17"/>
molt forts e dura e cels qui eren en les naus foren<lb id="e-2876" n="18"/>
devalats en terra al rey e als altres barons,<lb id="e-2877" n="19"/>
lo rey víu que<gap id="e-2878"/>·l puyg agren perdut los crestians<lb id="e-2879" n="20"/>
e que<gap id="e-2880"/>·ls seraÿns lo tenien establit.<lb id="e-2881" n="21"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo rey a ssos cavalers que de<lb id="e-2882" n="22"/>
prés li eren—,<q type="spoken"> anem a amont e<gap id="e-2883"/>·l puyg e devalem-ne<lb id="e-2884" n="23"/>
los sarraÿns; que, si el puyg podem aver,<lb id="e-2885" n="24"/>
tot nostre feyt és restaurat.<lb id="e-2886" n="25"/></q>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> dixeren los cavalers —,<q type="spoken"> vós no y<lb id="e-2887" n="26"/>
montarets ja, que la pressa dels sarraÿns hi és<lb id="e-2888" n="27"/>
molt gran. Mas nós hi montarem, e vós remandrets<lb id="e-2889" n="28"/>
assí ab la <num>·I_a·</num> partida de la cavaleria. —</q>

<pb n="II.106" id="e-2890"/><lb id="e-2891" n="1"/>Ab tant lo rey puny lo caval dels esperons, e<lb id="e-2892" n="2"/>
mès l'escut denant e montà-sse<gap id="e-2893"/>·n per la costa e<lb id="e-2894" n="3"/>
amont. E els cavalers, que viuren que no li ho<lb id="e-2895" n="4"/>
podien vedar, brocaren a avant e meseren-se al<lb id="e-2896" n="5"/>
seu dós. E el rey, firén e trencan ab sos cavalers,<lb id="e-2897" n="6"/>
montaren sus alt e<gap id="e-2898"/>·l puyg, hon trobaren la gran<lb id="e-2899" n="7"/>
pressa dels sarraÿns, sí que la batayla fo molt<lb id="e-2900" n="8"/>
gran sus alt e<gap id="e-2901"/>·l pug de totes parts. E els sarraÿns<lb id="e-2902" n="9"/>
no pogren sufrir lo rey ne sa companya<lb id="e-2903" n="10"/>
qui e<gap id="e-2904"/>·l puyg foren muntats; que tants sarraÿns<lb id="e-2905" n="11"/>
agren morts, que<gap id="e-2906"/>·l sanc coria per lo puyg a aval<lb id="e-2907" n="12"/>
con si fos flom d'aygua. Devalaren del puyg, fugén<lb id="e-2908" n="13"/>
e desbaratats.<lb id="e-2909" n="14"/>
Quant lo rey sarraý e tota sa companya viuren<lb id="e-2910" n="15"/>
que<gap id="e-2911"/>·ls crestians avien pres lo puyg e que ta<lb id="e-2912" n="16"/>
mal los menaven, foren molt desconortats, e tengren-se<lb id="e-2913" n="17"/>
per morts, e comensaren a girar e a fugir<lb id="e-2914" n="18"/>
ves la montanya. E el rey d'Aragó, ab tota ça<lb id="e-2915" n="19"/>
gent, donà-lur al dós e encalsaren-los, talan e firen,<lb id="e-2916" n="20"/>
tro que<gap id="e-2917"/>·ls sarraÿns se foren meses en les<lb id="e-2918" n="21"/>
montanyes e en les selves. E puys lo rey e tota ça<lb id="e-2919" n="22"/>
gent tornaren-se<gap id="e-2920"/>·n alegres e jausens e feeren gràcies<lb id="e-2921" n="23"/>
a Déu. Quant se<gap id="e-2922"/>·n foren tornats, levaren lo<lb id="e-2923" n="24"/>
camp, e sercaren los crestians morts e aportaren-los<lb id="e-2924" n="25"/>
a la mar, per ço que<gap id="e-2925"/>·ls soterrassen a Malorca.<lb id="e-2926" n="26"/>
Ab tant los lenys, e les tarides e les galeres<lb id="e-2927" n="27"/>
qui eren a Senta Ponsa foren vengudes, e cascuns<lb id="e-2928" n="28"/>
se<gap id="e-2929"/>·n anaren regonèxer lurs amics, e qui viu<lb id="e-2930" n="29"/>
los trobava era molt alegre, e no era maravela.<lb id="e-2931" n="30"/>
Esters, en tota aquela batayla no y moriren cor

<pb n="II.107" id="e-2932"/><lb id="e-2933" n="1"/> <num>·XIIII·</num> cavalers, dels quals fo En Guilem de Moncada,<lb id="e-2934" n="2"/>
e En Ramon de Moncada, e N'Uget des<lb id="e-2935" n="3"/>
Far e<gap id="e-2936"/>·N Huc de Mataplana; dels hòmens a peu<lb id="e-2937" n="4"/>
hi moriren pocs, segons que la batayla fo gran.<lb id="e-2938" n="5"/>
Quant tots foren justats, lo rey se mès primer<lb id="e-2939" n="6"/>
ab tota sa host e anà-sse<gap id="e-2940"/>·n ves la ciutat de Malorca.<lb id="e-2941" n="7"/>
E les naus e els lenys plans feeren vela atressí,<lb id="e-2942" n="8"/>
e qui mils pòc anà-sse<gap id="e-2943"/>·n ves la ciutat, tant<lb id="e-2944" n="9"/>
que foren a Port_Topí, e preseren les torres e<lb id="e-2945" n="10"/>
tot quant hi fo, e entraren e<gap id="e-2946"/>·l port e ormegaren-se<lb id="e-2947" n="11"/>
aquí. E molts d'altres lenys anaren-se<gap id="e-2948"/>·n davant<lb id="e-2949" n="12"/>
la ciutat e aquí ormejaren-se.<lb id="e-2950" n="13"/>
Quant lo rey ab sa host fo prop de la ciutat,<lb id="e-2951" n="14"/>
foren molt lassats e hujats, per la mar qui<gap id="e-2952"/>·ls avia<lb id="e-2953" n="15"/>
trebalats, e per lo trebayl que agren haüt en la<lb id="e-2954" n="16"/>
batayla e per l'anar que agren feyt; e era gran<lb id="e-2955" n="17"/>
pietat qui veïya los cavals, que tant eren hujats<lb id="e-2956" n="18"/>
que a penes pudien anar. Sí que trobaren, pres<lb id="e-2957" n="19"/>
de la ciutat <num>·I_a·</num> balestada, <num>·I·</num> jardí qui era del rey<lb id="e-2958" n="20"/>
sarraý, molt gran, que ben tenia de cascun cayre<lb id="e-2959" n="21"/>
dues balestades, e era clos de totes parts de fors<lb id="e-2960" n="22"/>
mur d'un estat de lansa en alt, e avia-y <num>·I·</num> bel<lb id="e-2961" n="23"/>
alberc e passava la aygua per mig. E tota la<lb id="e-2962" n="24"/>
host entrà-sse<gap id="e-2963"/>·n laÿns, e aquí atendaren-se e<lb id="e-2964" n="25"/>
menyjaren de la fruyta que trobaren e<gap id="e-2965"/>·l jardí<lb id="e-2966" n="26"/>
aquela nuyt, que d'àls no soparen per ço cor no<gap id="e-2967"/>·n<lb id="e-2968" n="27"/>
avien; e donaren als cavals pala e erba que trobaren

<pb n="II.108" id="e-2969"/><lb id="e-2970" n="1"/>assats. E reposaren, que molt eren trebalats;<lb id="e-2971" n="2"/>
mas no per tant que anc aquela nuyt no<gap id="e-2972"/>·s<lb id="e-2973" n="3"/>
desgarniren ne nuyl hom en tota la host no durmí,<lb id="e-2974" n="4"/>
ans estagueren tota la nuyt aparelats de batayla<lb id="e-2975" n="5"/>
si els sarraÿns los volguessen assaltar.<lb id="e-2976" n="6"/>
Axí estegren tota la nuyt tro al dimercres matí,<lb id="e-2977" n="7"/>
so fo en l'entrant de setembre, que tuit se<lb id="e-2978" n="8"/>
garniren, e montaren en lurs cavals, e anaren-se<gap id="e-2979"/>·n<lb id="e-2980" n="9"/>
ves la ciutat e sercaren-la entorn per trobar<lb id="e-2981" n="10"/>
loc hon la host pogués mils estar. Sí que trobaren<lb id="e-2982" n="11"/>
aytal loc com a éls avia mester, e aquí atendaren-se<lb id="e-2983" n="12"/>
e feeren cabanyes e ramades; e ordonaren<lb id="e-2984" n="13"/>
lur host axí bé com si fos <num>·I_a·</num> ciutat. E puys<lb id="e-2985" n="14"/>
partiren lurs gaytes e ordonaren que cascuna<lb id="e-2986" n="15"/>
gayta fos de <num>·C·</num> cavalers armats e de <num>·M·</num> sirvents.<lb id="e-2987" n="16"/>
E atendaren-se sí prop de la ciutat que<gap id="e-2988"/>·ls manganels<lb id="e-2989" n="17"/>
traÿen en la host; sí que la tenda del<lb id="e-2990" n="18"/>
chomte En Nuno e del Espital traucaren tota.<lb id="e-2991" n="19"/>
Quant agren aquel jorn del dimercres lurs<lb id="e-2992" n="20"/>
tendes parades e agren cascuns feytes cabanes e

<pb n="II.109" id="e-2993"/><lb id="e-2994" n="1"/>ramades en què albergassen, e feeren venir de<lb id="e-2995" n="2"/>
la mar pa, e vin, e civada e tot ço que agren mester,<lb id="e-2996" n="3"/>
e desgarniren-se e menyaren, e reposaren<lb id="e-2997" n="4"/>
aquel yorn; e la nuyt durmiren e reposaren, e<lb id="e-2998" n="5"/>
gaytaren cels qui degren gaytar, tro que venc lo<lb id="e-2999" n="6"/>
dijous matí, que<gap id="e-3000"/>·l rey hac son conseyl que<gap id="e-3001"/>·s valejassen<lb id="e-3002" n="7"/>
de totes parts la host. E féu manament<lb id="e-3003" n="8"/>
a tuyt que y ajudassen; sí que<gap id="e-3004"/>·l val fo feyt en<lb id="e-3005" n="9"/>
poca d'ora, gran e bel. E puys estegren fermament<lb id="e-3006" n="10"/>
e segura; e gaytaren tan fort la ciutat, per<lb id="e-3007" n="11"/>
terra e per mar, que nuyl hom no<gap id="e-3008"/>·n pudia exir<lb id="e-3009" n="12"/>
ne entrar que no fos mort hó pres.<lb id="e-3010" n="13"/>
Ara lexarem a parlar de la host e parlarem del<lb id="e-3011" n="14"/>
rey sarraí.<lb id="e-3012" n="15"/>
<lb id="e-3013" n="16"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXVIII·</num>. COM LO REY SERRAÝ DE<lb id="e-3014" n="17"/>
MALLORQUES ENTRÀ EN CIUTAT CELADAMENT </seg><lb id="e-3015" n="18"/>
<lb id="e-3016" n="19"/>
Quant lo rey sarraý fo fuyt de la batala e se<gap id="e-3017"/>·n<lb id="e-3018" n="20"/>
fo muntat en les muntanyes, sí estec amagat e<gap id="e-3019"/>·ls<lb id="e-3020" n="21"/>
boscs <num>·IIII·</num> jorns, que no fo atrobat tro que<gap id="e-3021"/>·ls<lb id="e-3022" n="22"/>
sarraÿns qui foren escapats de la batayla, bé<lb id="e-3023" n="23"/>
<num>·VIII_mília·</num>, l'atrobaren. E puys, ab éls ensems,<lb id="e-3024" n="24"/>
vengren-se<gap id="e-3025"/>·n ves la ciutat e feeren senyals a cels<lb id="e-3026" n="25"/>
de la ciutat, de nuyt, que éls venien per entrar<lb id="e-3027" n="26"/>
en la ciutat. Sí que la nuyt qui venc aprés fo<lb id="e-3028" n="27"/>
molt escura e torbada, e els sarraÿns de la ciutat,<lb id="e-3029" n="28"/>
qui sabien que lur rey venia, per tal que<gap id="e-3030"/>·ls

<pb n="II.110" id="e-3031"/><lb id="e-3032" n="1"/>crestians de la host no se<gap id="e-3033"/>·n apersebessen, aportaren<lb id="e-3034" n="2"/>
moltes fayes enseses e molts lums d'aquela<lb id="e-3035" n="3"/>
part hon la host era, e cridaven molt fortment a<lb id="e-3036" n="4"/>
altes vous en lur latí; sí que semblava que<gap id="e-3037"/>·l cel<lb id="e-3038" n="5"/>
e la terra tot ç'ajustàs. E en aquela hora lo rey<lb id="e-3039" n="6"/>
sarraý ab sa gent, a la hora del gal cantant, se<lb id="e-3040" n="7"/>
reculí en la ciutat; que cels de la host no<gap id="e-3041"/>·n saberen<lb id="e-3042" n="8"/>
res aquela nuyt, tant estaven maravelats<lb id="e-3043" n="9"/>
dels crits e dels focs que<gap id="e-3044"/>·ls sarraÿns faïen.<lb id="e-3045" n="10"/>
<lb id="e-3046" n="11"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XXXIX·</num>. COM LO REY D'ARAGÓ SABÉ<lb id="e-3047" n="12"/>
QUE<gap id="e-3048"/>·L REY SERAÝ ERA TORNAT EN LA CIUTAT; E<lb id="e-3049" n="13"/>
COM SE ACUNSÀ HUN RICH MORO DE LES MUNTANYES<lb id="e-3050" n="14"/>
AB LO REY D'ARAGÓ </seg><lb id="e-3051" n="15"/>
<lb id="e-3052" n="16"/>
Quant lo rey d'Aragó sabé que<gap id="e-3053"/>·l rey sarraý e<lb id="e-3054" n="17"/>
sa gent eren tornats en la ciutat e que no se<gap id="e-3055"/>·n<lb id="e-3056" n="18"/>
eren apercebuts, fo-li greu e no y pòc alre fer.<lb id="e-3057" n="19"/>
E fóu venir trebuquets e d'altres gins, e fóu-los<lb id="e-3058" n="20"/>
dressar per trer en la ciutat; e axí cascun jorn<lb id="e-3059" n="21"/>
conbatien la ciutat ab gins e ab balestes, sí que<lb id="e-3060" n="22"/>
gran re del mur avien enderrocat. Mas no y valia<lb id="e-3061" n="23"/>
res, que la ciutat era molt bé murada de totes<lb id="e-3062" n="24"/>
parts, de <num>·II·</num> murs, e era valejada tot entorn, de<lb id="e-3063" n="25"/>
vals molts grans e pregons.

<pb n="II.111" id="e-3064"/><lb id="e-3065" n="1"/>Mentre que<gap id="e-3066"/>·l rey estava axí e tenia assetjada<lb id="e-3067" n="2"/>
la ciutat, levà-sse <num>·I·</num> sarraý, molt gran ric hom e<lb id="e-3068" n="3"/>
honrat, que estava en les muntanyes e avia nom<lb id="e-3069" n="4"/>
Benahabet. E venc-se<gap id="e-3070"/>·n al rey d'Aragó e dix-li<lb id="e-3071" n="5"/>
que él, ab <num>·DCCC·</num> albercs de sarraÿns que estaven<lb id="e-3072" n="6"/>
en les muntanyes, vulia aver pau e treves ab<lb id="e-3073" n="7"/>
él, e que li donaria bons hostatges, e que aportarien<lb id="e-3074" n="8"/>
a la host pan, e civada, e carn, e formatges,<lb id="e-3075" n="9"/>
e galines e bestiar a vendre, e que pogessen<lb id="e-3076" n="10"/>
anar e venir salvs e segurs. Quant lo rey hac<lb id="e-3077" n="11"/>
assò entès, plac-li molt e assegurà los serraÿns;<lb id="e-3078" n="12"/>
e<gap id="e-3079"/>·ls sarraÿns donaren-li bons hostatges de lurs<lb id="e-3080" n="13"/>
fils e de lurs files. E puys d'aquí avant los serraÿns<lb id="e-3081" n="14"/>
venien cascun jorn en la host, e aportaven<lb id="e-3082" n="15"/>
pan, e civada, e bestiar, e galines e fruyta, e<lb id="e-3083" n="16"/>
faïyen saber al rey tots los ardits que<gap id="e-3084"/>·ls serraÿns<lb id="e-3085" n="17"/>
vulien fer en la ciutat ne defora la ciutat; sí<lb id="e-3086" n="18"/>
que-ls crestians guaayaven molt de ço que<gap id="e-3087"/>·ls sarraÿns<lb id="e-3088" n="19"/>
lur faïyen a ssaber.

<pb n="II.112" id="e-3089"/><lb id="e-3090" n="1"/>Esdevenc-se que<gap id="e-3091"/>·l rey sarraý tramès cavalers<lb id="e-3092" n="2"/>
e sirvents fora de la ciutat a les muntanyes, que<lb id="e-3093" n="3"/>
ajustassen totes les géns de tota la terra de Mayorca,<lb id="e-3094" n="4"/>
e que assetjassen la host dels crestians e<lb id="e-3095" n="5"/>
que <num>·I·</num> jorn que ferissen en la host, e aquels de<lb id="e-3096" n="6"/>
la ciutat atressí. Mas tot aquest ardit sabé lo rey<lb id="e-3097" n="7"/>
d'Aragó e fóu aparelar ça host, e ordonar e<lb id="e-3098" n="8"/>
guaytar al mils que pòc. Quant venc <num>·I·</num> jorn, tots<lb id="e-3099" n="9"/>
los sarraÿns de la terra foren a caval e a peu, e<lb id="e-3100" n="10"/>
foren bé <num>·VIII·</num> mília, e vengren-se<gap id="e-3101"/>·n a <num>·I·</num> puyg<lb id="e-3102" n="11"/>
qui era mija legua prop de la host dels crestians,<lb id="e-3103" n="12"/>
e aquí éls s'atendaren; e el rey d'Arragó esperava<lb id="e-3104" n="13"/>
que<gap id="e-3105"/>·s partissen d'aquí e que venguessen a la<lb id="e-3106" n="14"/>
host combatre. E axí estegren <num>·X·</num> jorns que no<lb id="e-3107" n="15"/>
sse<gap id="e-3108"/>·n mogren; e trencaren la aygua que venia a<lb id="e-3109" n="16"/>
la host.<lb id="e-3110" n="17"/>
<q type="spoken">—Barons —</q> dix lo rey d'Aragó —,<q type="spoken"> prenam<lb id="e-3111" n="18"/>
conseyl que aquests enamix que en aquel loc se<lb id="e-3112" n="19"/>
són posats, que<gap id="e-3113"/>·ls ne fassam levar.<lb id="e-3114" n="20"/></q>
<q type="spoken">—Senyor —</q> so dix lo chomte En Nuno —,<lb id="e-3115" n="21"/>
<q type="spoken"> hon és so que vós deÿts. yo y iré molt volenters<lb id="e-3116" n="22"/>
ab <num>·CC·</num> cavalers e ab <num>·IIM_a·</num> sirvens; e pren a<lb id="e-3117" n="23"/>
companyó lo chomte d'Ampúries, si a él plau<lb id="e-3118" n="24"/>
anar. E vós, sènyer, ab l'altra gent, guardarets<lb id="e-3119" n="25"/>
</q>

<pb n="II.113" id="e-3120"/><lb id="e-3121" n="1"/><q type="spoken">
vostra host e estarets aparelats que<gap id="e-3122"/>·ls sarraÿns<lb id="e-3123" n="2"/>
d'e la ciutat no us poguessen sobtar. —</q><lb id="e-3124" n="3"/>
Ab tant lo chomte En Nuno e el chomte<lb id="e-3125" n="4"/>
d'Ampúries s'aparelaren ab <num>·CC·</num> cavalers e ab <num>·II·</num><lb id="e-3126" n="5"/>
mília sirvens, e anaren-se<gap id="e-3127"/>·n ves los sarraÿns.<lb id="e-3128" n="6"/>
E el chomte d'Empúries cavalcà seladament per<lb id="e-3129" n="7"/>
una val e mès-se en aguayt ab <num>·C·</num> cavalers en un<lb id="e-3130" n="8"/>
olivar entr'éls e la muntanya. El chomte En<lb id="e-3131" n="9"/>
Nuno venc abrivat ves éls, e els serraÿns qui<gap id="e-3132"/>·ls<lb id="e-3133" n="10"/>
viren venir aparalaren-se e van-se mesclar ab<lb id="e-3134" n="11"/>
éls. E el chomte d'Empúries exí del aguayt e<lb id="e-3135" n="12"/>
ferí de l'altra part, sí que<gap id="e-3136"/>·ls sarraÿns foren tots<lb id="e-3137" n="13"/>
morts hé preses; que no<gap id="e-3138"/>·n escaparen cor <num>·II_mília·</num> <lb id="e-3139" n="14"/>
que fugiren en les muntanyes e lexaren les<lb id="e-3140" n="15"/>
tendes e lur arnès.<lb id="e-3141" n="16"/>
Quant los crestians agren vensuts los serraÿns,<lb id="e-3142" n="17"/>
plegaren lurs tendes e so que dels serraÿns<lb id="e-3143" n="18"/>
era e, ab gran alegre e feén gràcies a Déu,<lb id="e-3144" n="19"/>
tornaren-se<gap id="e-3145"/>·n ves la ciutat. Mentre que<gap id="e-3146"/>·ls <num>·II·</num><lb id="e-3147" n="20"/>
chomtes foren fores de la host e<gap id="e-3148"/>·ls serraÿns de<lb id="e-3149" n="21"/>
la vila agueren vist que aquela cavaleria era exida<lb id="e-3150" n="22"/>
de la host, tengueren-se la host per guaayada<lb id="e-3151" n="23"/>
e aparelaren-se tots, a caval e a peu, e acordaren-se<lb id="e-3152" n="24"/>
que ferissen de dues parts en la host; e<lb id="e-3153" n="25"/>
axí desbaratar-laÿen. Ab aytant exiren de la<lb id="e-3154" n="26"/>
ciutat de dues parts, de ponent e de levant, los<lb id="e-3155" n="27"/>
sarraÿns, per cor de ferir en la host. E quant lo<lb id="e-3156" n="28"/>
rey e els altres de la host que eren garnits e aparelats<lb id="e-3157" n="29"/>
los viren venir de dues parts, feeren dues<lb id="e-3158" n="30"/>
mans dels cavalers e de la gent, e exiren de les

<pb n="II.114" id="e-3159"/><lb id="e-3160" n="1"/>tendes e corregren ves los serraÿns de dues<lb id="e-3161" n="2"/>
parts. E els serraÿns, quant los viuren venir,<lb id="e-3162" n="3"/>
no<gap id="e-3163"/>·ls gosaren esperar, ans fugiren tro als portals<lb id="e-3164" n="4"/>
de la ciutat. E els crestians esperonaren ves éls<lb id="e-3165" n="5"/>
e retengren-ne <num>·I·</num> sarraý a caval; e puys tornaren-se<gap id="e-3166"/>·n<lb id="e-3167" n="6"/>
a lurs tendes alegres e pagats.<lb id="e-3168" n="7"/>
Ab tant los <num>·II·</num> chomtes ab lurs companyes foren<lb id="e-3169" n="8"/>
tornats a la host ab gran guaayn. E axí<lb id="e-3170" n="9"/>
aquela nuyt reposaren alegrament e en pau; e<lb id="e-3171" n="10"/>
avien-ho bé obs, que molt avien aquel jorn<lb id="e-3172" n="11"/>
trebalat.<lb id="e-3173" n="12"/>
<lb id="e-3174" n="13"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XL·</num>. COM LA OST DEL REY D'ARAGÓ<lb id="e-3175" n="14"/>
COMENÇÀ A FFER CAVES PER ENTRAR EN<lb id="e-3176" n="15"/>
LA CIUTAT DE MALLORQUES </seg><lb id="e-3177" n="16"/>
<lb id="e-3178" n="17"/>
Quant venc l'endemà, lo rey feu trer los gins<lb id="e-3179" n="18"/>
e els trebuquets als murs e en la vila. E los serraÿns<lb id="e-3180" n="19"/>
feeren en la ciutat <num>·II·</num> trabuquets, e traïyen<lb id="e-3181" n="20"/>
en la host; e quant los crestians ho viuren, giraren<lb id="e-3182" n="21"/>
los lurs trebuquets devés aquela part hon<lb id="e-3183" n="22"/>
los trebuquets dels serraÿns eren, e puys tragueren-lur<lb id="e-3184" n="23"/>
tant que tots lo lur agren pesseyats.<lb id="e-3185" n="24"/>
Quant los sarraÿns viuren lurs trabuquets trencats<lb id="e-3186" n="25"/>
e els murs enderocats, tengren-se per morts<lb id="e-3187" n="26"/>
e preseren tots los crestians catius qui eren en<lb id="e-3188" n="27"/>
la ciutat, e la nuit que venc aprés, tots nuns, pujaren-los<lb id="e-3189" n="28"/>
en crou als murs hon los trebuquets

<pb n="II.115" id="e-3190"/><lb id="e-3191" n="1"/>tiraven, per tal que no y traguessen. E quant<lb id="e-3192" n="2"/>
venc al matí, que cels de la host ho viuren, foren-ne<lb id="e-3193" n="3"/>
molt irats, e acostaren-se al val, e parlaren ab<lb id="e-3194" n="4"/>
éls e dixeren-lur que aguessen bona fe en Déu,<lb id="e-3195" n="5"/>
que per éls no<gap id="e-3196"/>·s lexarien de trer en la ciutat ne<lb id="e-3197" n="6"/>
al mur; que si se<gap id="e-3198"/>·n lexaven no pudrien pendre la<lb id="e-3199" n="7"/>
ciutat e no seria bo que per éls la perdessen.<lb id="e-3200" n="8"/>
E Sobr'assò lo rey hac son conseyl ab tots sos<lb id="e-3201" n="9"/>
barons de la host; e dixeren-li que per éls no estegués<lb id="e-3202" n="10"/>
que no combatés la vila e que no feés trer<lb id="e-3203" n="11"/>
los trebuquets, que si murien la arma n'iria salva<lb id="e-3204" n="12"/>
a Déu, e<gap id="e-3205"/>·ls serraÿns que són falses e menyscreens<lb id="e-3206" n="13"/>
ne foren morts e destruïts.<lb id="e-3207" n="14"/>
Ab tant lo rey fóu manament que hom combatés<lb id="e-3208" n="15"/>
la ciutat molt abrivadament, e<gap id="e-3209"/>·ls trabuquets<lb id="e-3210" n="16"/>
que traguessen pus sovén que no sulien fer.<lb id="e-3211" n="17"/>
E axí combateren la ciutat e éls tragueren en<lb id="e-3212" n="18"/>
aquel loc hon solien trer, là hon avien posats los<lb id="e-3213" n="19"/>
crestians; e fo vertut de Déu que les péres dels<lb id="e-3214" n="20"/>
trebuquets lur feriren entorn, sí que<gap id="e-3215"/>·ls cabeyls ne<lb id="e-3216" n="21"/>
menaven, e no<gap id="e-3217"/>·n hi ac negú que fos ferit, que<lb id="e-3218" n="22"/>
menys ne valgués ne<gap id="e-3219"/>·n murís. Quant venc la<lb id="e-3220" n="23"/>
nuit, los serraÿns viuren que tot lur feyt era perdut<lb id="e-3221" n="24"/>
e que no<gap id="e-3222"/>·ls valia res que feessen, levaren los<lb id="e-3223" n="25"/>
crestians catius del mur e meteren-los en la<lb id="e-3224" n="26"/>
presó.<lb id="e-3225" n="27"/>
Aprés d'assò los aragoneses feeren <num>·I_a·</num> cava<lb id="e-3226" n="28"/>
molt gran per enderrocar los murs; e quant<lb id="e-3227" n="29"/>
agren tant cavat que foren als fonamens del<lb id="e-3228" n="30"/>
mur, avien laÿns tanta de calor, per ço cor l'àer

<pb n="II.116" id="e-3229"/><lb id="e-3230" n="1"/>no y pudia entrar e per l'alè de les géns que<lb id="e-3231" n="2"/>
laÿns obraven que no podia exir defors, preseren<lb id="e-3232" n="3"/>
conseyl que feesen <num>·I·</num> espirayl hon hi entràs<lb id="e-3233" n="4"/>
l'àer. E quant l'agren feyt, los serraÿns se<gap id="e-3234"/>·n<lb id="e-3235" n="5"/>
aperseberen, que yiuren la clardat dels lums que<lb id="e-3236" n="6"/>
laïns eren <num>·I_a·</num> nuit, e conegren que aquí faïyen<lb id="e-3237" n="7"/>
cava per enderocar los murs; e meseren mans a<lb id="e-3238" n="8"/>
cavar dedins la ciutat endret d'aquel espirayl, sí<lb id="e-3239" n="9"/>
que éls s'encontraren ab aquela cava dels crestians,<lb id="e-3240" n="10"/>
e aquí hac molt gran batayla entre<gap id="e-3241"/>·ls crestians<lb id="e-3242" n="11"/>
e els sarraÿns, sí que<gap id="e-3243"/>·ls arragonesos se<gap id="e-3244"/>·n<lb id="e-3245" n="12"/>
agren a lexar e desempararen la cava. Mas aprés<lb id="e-3246" n="13"/>
d'assò, ne feeren altra que anà tro a la barbacana,<lb id="e-3247" n="14"/>
e puys estalonaren-la e feeren-hi foc, e caec<lb id="e-3248" n="15"/>
de la barbacana bé <num>·XXX·</num> brasses.<lb id="e-3249" n="16"/>
E puys lo chomte d'Ampúries comensà <num>·I_a·</num><lb id="e-3250" n="17"/>
cava assats prop del val, e féu desots terra, molt<lb id="e-3251" n="18"/>
pregon, <num>·I_a·</num> cava feyta a guisa d'alberc, en què<lb id="e-3252" n="19"/>
pogren albergar ben <num>·CC·</num> cavalers; e aquí lo<lb id="e-3253" n="20"/>
chomte se mès per estar ab tota sa companya,<lb id="e-3254" n="21"/>
que no<gap id="e-3255"/>·n exia nuyt ni jorn. E fóu-hi portal que<lb id="e-3256" n="22"/>
exia e<gap id="e-3257"/>·l val, e aquí él avia de bones balestes que<lb id="e-3258" n="23"/>
traÿen als serraÿns que d'aquela part exien als<lb id="e-3259" n="24"/>
murs, sí que negú no exia que no fos nafrat hó<lb id="e-3260" n="25"/>
mort. E puys lo chomte comensà a cavar dins<lb id="e-3261" n="26"/>
la sua cava en guisa que<gap id="e-3262"/>·ls serraÿns no se<gap id="e-3263"/>·n apersebien;<lb id="e-3264" n="27"/>
e entrà sots lo val tro al mur, sí que del<lb id="e-3265" n="28"/>
mur caec <num>·I_a·</num> gran partida. E puys cobriren lo<lb id="e-3266" n="29"/>
val, qui era molt pregon, de leyam, e desots terra<lb id="e-3267" n="30"/>
entraren e<gap id="e-3268"/>·l val, e totes les géns aportaven

<pb n="II.117" id="e-3269"/><lb id="e-3270" n="1"/>aquí péres e lenya e tota res que pudien trobar<lb id="e-3271" n="2"/>
per lo val a reblir. Mas agren-se<gap id="e-3272"/>·n a lexar can<lb id="e-3273" n="3"/>
molt hi agren trebalat, que tanta de pluja venc,<lb id="e-3274" n="4"/>
que durà de sen Martí enlà <num>·VII·</num> setmanes, que<lb id="e-3275" n="5"/>
tota la casa e el val s'umplí d'aygua, sí que no y<lb id="e-3276" n="6"/>
pogren entrar.<lb id="e-3277" n="7"/>
En aquesta saó exí de la ciutat <num>·I·</num> serraý molt<lb id="e-3278" n="8"/>
valent qui avia nom En Fatitlà, e anà-sse<gap id="e-3279"/>·n en<lb id="e-3280" n="9"/>
les muntanyes, e ajustà bé <num>·D·</num> sarraÿns e meté<gap id="e-3281"/>·s<lb id="e-3282" n="10"/>
en aguayt. E quant los crestians anaven defora<lb id="e-3283" n="11"/>
la host, faïya<gap id="e-3284"/>·ls tot lo mal que fer-lur podia, sí<lb id="e-3285" n="12"/>
que <num>·I·</num> jorn donà salt a sirvens, que eren exits<lb id="e-3286" n="13"/>
de la host, e escaparen-li, e vengren a la host e<lb id="e-3287" n="14"/>
dixeren con aytal sarraý s'era ajustat ab sarraÿns<lb id="e-3288" n="15"/>
molts e gaytava en los camyns les géns<lb id="e-3289" n="16"/>
qui exien de la host. Quant assò hac entès Guerau<lb id="e-3290" n="17"/>
de Cerveló e En Fferrer de Sen Martí, aparelaren-se,<lb id="e-3291" n="18"/>
e preseren lurs armes, e montaren a<lb id="e-3292" n="19"/>
caval ab lurs cavalers e entrò ab <num>·CC·</num> sirvens, e<lb id="e-3293" n="20"/>
anaren-se<gap id="e-3294"/>·n ves la muntanya; e aquí atrobaren-se<lb id="e-3295" n="21"/>
ab aquel serraý que avia nom En Fatitlà e ab sa<lb id="e-3296" n="22"/>
companya, e sobtaren-los tan fort que no agren<lb id="e-3297" n="23"/>
altre conseyl que feessen mas que<gap id="e-3298"/>·s reculiren tots

<pb n="II.118" id="e-3299"/><lb id="e-3300" n="1"/>en <num>·I·</num> pug escarit. E els crestians pugaren detràs<lb id="e-3301" n="2"/>
éls e enderocaren-los tots del puyg per <num>·I_a·</num><lb id="e-3302" n="3"/>
baus a aval, sí que tots muriren, que hanc no<gap id="e-3303"/>·n<lb id="e-3304" n="4"/>
escapà negú. E puys los crestians tornaren-se<gap id="e-3305"/>·n<lb id="e-3306" n="5"/>
a la host alegres e pagats.<lb id="e-3307" n="6"/>
E<gap id="e-3308"/>·l rey fóu manament als sarraÿns paliers que<lb id="e-3309" n="7"/>
anassen là hon los sarraÿns eren morts e que li<lb id="e-3310" n="8"/>
aportassen totes les testes; e els serraÿns feeren-ho<lb id="e-3311" n="9"/>
axí com lo rey ho hac manat e aportaren-ne<lb id="e-3312" n="10"/>
per comde <num>·CCCC·</num> e <num>·XII·</num> E el rey fóu-les gitar<lb id="e-3313" n="11"/>
en la ciutat ab los trebuquets, sí que<gap id="e-3314"/>·ls sarraÿns<lb id="e-3315" n="12"/>
ne foren molt esperduts. Mas no<gap id="e-3316"/>·s cuydaven que<lb id="e-3317" n="13"/>
aquel serraý En Fatil·là hi fos ab aquels, sí que<lb id="e-3318" n="14"/>
 <num>·I·</num> altre sarraý de la ciutat, molt valent hom, se<gap id="e-3319"/>·n<lb id="e-3320" n="15"/>
exí ab <num>·XL·</num> sarraÿns, que anava sercant En Fatil·là,<lb id="e-3321" n="16"/>
e sabé per los altres sarraÿns de la terra<lb id="e-3322" n="17"/>
que axí li era esdevengut e que era mort. Quant<lb id="e-3323" n="18"/>
aquests agren assò oÿt, agren molt gran paor e<lb id="e-3324" n="19"/>
volgren-se<gap id="e-3325"/>·n tornar en la ciutat, sí que<gap id="e-3326"/>·ls crestians<lb id="e-3327" n="20"/>
de la host ho saberen, e aquela nuyt exiren<lb id="e-3328" n="21"/>
tantes géns de la host que<gap id="e-3329"/>·s meseren en agayt per

<pb n="II.119" id="e-3330"/><lb id="e-3331" n="1"/>molts locs, que quant los serraÿns vengren, que<lb id="e-3332" n="2"/>
se<gap id="e-3333"/>·n vulien entrar en la ciutat, e els crestians los<lb id="e-3334" n="3"/>
viuren, e donaren-lur salt e aucieren-ne <num>·XXXVII·</num>,<lb id="e-3335" n="4"/>
veén aquels dels murs de la ciutat. E escaparen-ne<lb id="e-3336" n="5"/>
 <num>·III·</num>, qui<gap id="e-3337"/>·s reculiren en la ciutat, qui comdaren<lb id="e-3338" n="6"/>
les noveles d'En Fatil·là e dels altres, sí<lb id="e-3339" n="7"/>
que<gap id="e-3340"/>·ls sarraÿns de la ciutat se tengueren tots per<lb id="e-3341" n="8"/>
morts; per què puys negú serraý no exí fora de<lb id="e-3342" n="9"/>
la ciutat. E adoncs lo rey féu establir la torra de<lb id="e-3343" n="10"/>
les Lavaneres molt ricament, qui és sobre la mar,<lb id="e-3344" n="11"/>
prop lo portal de Port_Tupí <num>·I·</num> miler, per tal

<pb n="II.120" id="e-3345"/><lb id="e-3346" n="1"/>que d'aquela part negú no entràs ne exís de la<lb id="e-3347" n="2"/>
ciutat que aquels no u veessen.<lb id="e-3348" n="3"/>
<lb id="e-3349" n="4"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLI·</num>. COM LO REY SERAY DE MALLORQUES<lb id="e-3350" n="5"/>
COMENÇÀ DE FFER PARLAR<lb id="e-3351" n="6"/>
PLACH AL REY D'ARAGÓ </seg><lb id="e-3352" n="7"/>
<lb id="e-3353" n="8"/>
Quant lo rey serraý se víu axí apoderat, fóu<lb id="e-3354" n="9"/>
parlar al rey molts pleyts per tal que<gap id="e-3355"/>·l se pogués<lb id="e-3356" n="10"/>
levar de sobre. E al rey d'Aragó no li<gap id="e-3357"/>·n parec<lb id="e-3358" n="11"/>
negú bo, mas que<gap id="e-3359"/>·s retés a él ab tota sa gent per<lb id="e-3360" n="12"/>
fer sa volentat. E el rey serraý dix-li que li desempararia<lb id="e-3361" n="13"/>
la ciutat e que li donaria per testa <num>·V·</num><lb id="e-3362" n="14"/>
besans d'argent per<gap id="e-3363"/><num>·LXXX_mília·</num> pressones e que<lb id="e-3364" n="15"/>
no<gap id="e-3365"/>·n portarien nula res sinó aytanta de vianda<lb id="e-3366" n="16"/>
com aguessen obs per mar. E aquest pleyt romàs<lb id="e-3367" n="17"/>
per so cor lo rey sarraý deÿa que no fossen<lb id="e-3368" n="18"/>
escorcolats e el rey d'Aragó non ho volc fer.

<pb n="II.121" id="e-3369"/><lb id="e-3370" n="1"/>Mentre que aquestes paraules se parlaven, lo<lb id="e-3371" n="2"/>
preborde de Terragona comehsà a fer <num>·I_a·</num> cava<lb id="e-3372" n="3"/>
molt gran, e pregon e long'a argenters, qui saben<lb id="e-3373" n="4"/>
de caves a fer, e molta d'altra gent. Cavaren<lb id="e-3374" n="5"/>
tant tro que foren al mur<pc force="weak">-</pc>major e puys estalonaren-lo,<lb id="e-3375" n="6"/>
e el pebordre fóu aportar lenya seca<lb id="e-3376" n="7"/>
molta, e féu-la metre laïns ab molt seu, e pega<lb id="e-3377" n="8"/>
e oli; e puys féu-hi metre foc sus en l'alba.<lb id="e-3378" n="9"/>
E quant venc lo matí, que tuit foren levats, lo<lb id="e-3379" n="10"/>
mur ne venc en terra e caec e<gap id="e-3380"/>·l val. E els crits<lb id="e-3381" n="11"/>
se meseren per la host e meseren mans a cridar:<lb id="e-3382" n="12"/>
<q type="spoken">— Via dins! via dins! —E preseren lurs armes<lb id="e-3383" n="13"/>
e volgren-se<gap id="e-3384"/>·n entrar.</q> Mas lo rey d'Aragó<lb id="e-3385" n="14"/>
correc d'aquèn enlà e, qui per grat hó per forsa,<lb id="e-3386" n="15"/>
fóu-los-ne tornar, per ço cor lo rey sarraý era<lb id="e-3387" n="16"/>
en cuvinensa ab él, que negú no ó sabia, que<gap id="e-3388"/>·s<lb id="e-3389" n="17"/>
retria a él a tota ça volentat. Mas puys, quant lo<lb id="e-3390" n="18"/>
rey serraý víu lo mur caüt, penedí-sse de la cuvinensa,<lb id="e-3391" n="19"/>
que hac paor que no fos dessebut per<lb id="e-3392" n="20"/>
los crestians, e tramès missatge al rey d'Aragó

<pb n="II.122" id="e-3393"/><lb id="e-3394" n="1"/>que pensàs de fer so que pogués, que si él lo<lb id="e-3395" n="2"/>
combatia, e éls se deffensarien.<lb id="e-3396" n="3"/>
E axí estegren aquel jorn e tota la nuyt; e<lb id="e-3397" n="4"/>
quant venc l'endemà <num>·I·</num> fil del rey sarraý s'exí<lb id="e-3398" n="5"/>
de la ciutat, e venc-se<gap id="e-3399"/>·n al rey e reté<gap id="e-3400"/>·s a él, e el<lb id="e-3401" n="6"/>
rey assegurà-lo e donà-li a menyar e a boure e<lb id="e-3402" n="7"/>
tot ço que hac mester.<lb id="e-3403" n="8"/>
<lb id="e-3404" n="9"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLII·</num>. COM LO REY DE ARAGÓ<lb id="e-3405" n="10"/>
FÉU FER HUN CASTELL DE FUSTA<lb id="e-3406" n="11"/>
PER COMBATRE LA CIUTAT </seg><lb id="e-3407" n="12"/>
<lb id="e-3408" n="13"/>
En aquela saó lo rey fóu fer <num>·I·</num> castel de fusta<lb id="e-3409" n="14"/>
molt gran e aut, e el chomte En Nuno <num>·I·</num> altre<lb id="e-3410" n="15"/>
castel, dels <num>·II·</num> trebuquets del rey e d'En Nuno<lb id="e-3411" n="16"/>
que agren desfeyts; e agren moltes escales molt<lb id="e-3412" n="17"/>
grans per muntar e<gap id="e-3413"/>·ls murs; e<gap id="e-3414"/>·ls castels foren cuberts<lb id="e-3415" n="18"/>
de cladisses e d'altres garnimens. E mentre<lb id="e-3416" n="19"/>
estaven axí, que<gap id="e-3417"/>·s aparelaven de tirar los caestels<lb id="e-3418" n="20"/>
prop del val, los sarraÿns de la ciutat agren feyt<lb id="e-3419" n="21"/>
 <num>·I·</num> trabuquet, e trasc en la host dretament ves <num>·I·</num>

<pb n="II.123" id="e-3420"/><lb id="e-3421" n="1"/>gin qui avia nom Arnaldàs, que era molt bo;<lb id="e-3422" n="2"/>
sí que li trencà la <num>·I_a·</num> cuxa. E el rey fóu manament<lb id="e-3423" n="3"/>
que y feés hom tirar lo trebuquet de Marsela<lb id="e-3424" n="4"/>
tro que N'Arnaldàs fos adobat. E Sobr'assò<lb id="e-3425" n="5"/>
tota la gent anà al trebuquet, que<gap id="e-3426"/>·l tirassen là<lb id="e-3427" n="6"/>
hon N'Arnaldàs estava, e trigaren-hi <num>·III·</num> jorns<lb id="e-3428" n="7"/>
que hanc no<gap id="e-3429"/>·l pogren moure per les fanges qui<lb id="e-3430" n="8"/>
eren molt grans, que no faïya mas ploure nuit<lb id="e-3431" n="9"/>
ne jorn; per què era gran pietat dels cavalers e<lb id="e-3432" n="10"/>
dels cavals, qui<gap id="e-3433"/>·l fret e la pluja avien a ssuferir<lb id="e-3434" n="11"/>
tots garnits, nuyt e dia, a les gaytes e a les batayles.<lb id="e-3435" n="12"/>
E quant lo rey víu que<gap id="e-3436"/>·l trebuquet de<lb id="e-3437" n="13"/>
Marsela no y pudien amenar, fóu desfer lo trebuquet<lb id="e-3438" n="14"/>
e mès mans a trer; e trasc tant al trebuquet<lb id="e-3439" n="15"/>
dels serraÿns tro que<gap id="e-3440"/>·l hac tot pessejat.<lb id="e-3441" n="16"/>
Ab tant N'Arnaldàs fo adobat, e dressaren-lo<lb id="e-3442" n="17"/>
e trasc als murs, e en la ciutat e là hon se vulien.<lb id="e-3443" n="18"/>
E puys, aprés d'assò, totes les géns de la host<lb id="e-3444" n="19"/>
comensaren <num>·I_a·</num> cava molt gran, après de la cava<lb id="e-3445" n="20"/>
del chomte d'Ampúries, sí que per la cava del<lb id="e-3446" n="21"/>
chomte caegren bé <num>·XX·</num> brasses del mur major;<lb id="e-3447" n="22"/>
so fo la vespra de sent Andreu. E quant les géns<lb id="e-3448" n="23"/>
foren levades, lo matí de sent Andreu, e viuren<lb id="e-3449" n="24"/>
lo mur caüt, e preseren-se a les armes, e corregren<lb id="e-3450" n="25"/>
là hon lo mur era caüt e volgren-se<gap id="e-3451"/>·n entrar;

<pb n="II.124" id="e-3452"/><lb id="e-3453" n="1"/>sí que la batayla fo aquí molt gran. E foren-se<gap id="e-3454"/>·n<lb id="e-3455" n="2"/>
entrats, sinó que<gap id="e-3456"/>·l rey sarraý venc aquí<lb id="e-3457" n="3"/>
ab tot lo poder de la ciutat, e encara més que<gap id="e-3458"/>·ls<lb id="e-3459" n="4"/>
serraÿns agren feyt, la nuyt, <num>·I·</num> mur dins aquel<lb id="e-3460" n="5"/>
qui era caüt, de péra e de cals, molt gros, de <num>·III·</num><lb id="e-3461" n="6"/>
brasses d'alt, e agren-hi feyts cadafalcs de fusta<lb id="e-3462" n="7"/>
e balestaries. E axí aquel jorn no pogren pendre<lb id="e-3463" n="8"/>
la vila.<lb id="e-3464" n="9"/>
<lb id="e-3465" n="10"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLIII·</num>. COM LO COMTE DE AMPÚRIES<lb id="e-3466" n="11"/>
FFÉU CAVAR LO MUR A LA PART DE PONENT </seg><lb id="e-3467" n="12"/>
<lb id="e-3468" n="13"/>
Ab tant lo bon chomte d'Ampúries fóu cavar<lb id="e-3469" n="14"/>
lo mur e la tor de ponent, e puis fóu-la estalonar<lb id="e-3470" n="15"/>
e el foc metre laÿns per los estalons a cremar.<lb id="e-3471" n="16"/>
E quant venc lo dissapte matí aprés de sent Andreu,<lb id="e-3472" n="17"/>
lo mur e la tor caec tot el val. E sobrassò<lb id="e-3473" n="18"/>
agren lur conseyl que<gap id="e-3474"/>·l dimenge matí fossen tuit<lb id="e-3475" n="19"/>
aparelats, ab lurs armes, d'entrar en la ciutat.<lb id="e-3476" n="20"/>
<lb id="e-3477" n="21"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLIV·</num>. COM SE APARELLAREN TOTS<lb id="e-3478" n="22"/>
PER ENTRAR E PER PENDRE LA CIUTAT<lb id="e-3479" n="23"/>
DE MALLORQUES </seg><lb id="e-3480" n="24"/>
<lb id="e-3481" n="25"/>
Quant venc lo dimenge matí, anaren oyr les<lb id="e-3482" n="26"/>
misses, e conbregaren e feeren lur orde axí com

<pb n="II.125" id="e-3483"/><lb id="e-3484" n="1"/>cels que eren molt volenterosos de pendre la ciutat<lb id="e-3485" n="2"/>
e no preaven res lur vida, sol que poguessen<lb id="e-3486" n="3"/>
servir a Déu. E puys dinaren-se axí com lur<lb id="e-3487" n="4"/>
venc a talent, e preseren lurs armes e, a caval<lb id="e-3488" n="5"/>
e a peu, anaren-se<gap id="e-3489"/>·n ves aquela part hon cuidaven<lb id="e-3490" n="6"/>
entrar. Sí que la batayla fo aquí molt gran;<lb id="e-3491" n="7"/>
tant que entraren dedins tro a <num>·CCC·</num> crestians e<lb id="e-3492" n="8"/>
molts d'altres aprés d'aquets. Mas lo poder dels<lb id="e-3493" n="9"/>
serraÿns era aquí tan gran que no ho pogueren<lb id="e-3494" n="10"/>
durar, e molt durament tornaren-los enderrer e<lb id="e-3495" n="11"/>
enderrocaren-los e<gap id="e-3496"/>·l val; e puys gitaren-los laÿns<lb id="e-3497" n="12"/>
peyres, e lançes, e caus viva e fems pudrits.<lb id="e-3498" n="13"/>
E així estaven en molt gran cuyta. sí que hi muriren<lb id="e-3499" n="14"/>
tro a <num>·IX·</num> crestians e ben <num>·CCC·</num> serraÿns, e<lb id="e-3500" n="15"/>
bé <num>·CC·</num> naffrats. E aquesta batayla durà del matý<lb id="e-3501" n="16"/>
tro al vespre. E per ço cor lo portel hon avien a<lb id="e-3502" n="17"/>
entrar en la ciutat no avia mas <num>·VI·</num> palms d'ample,<lb id="e-3503" n="18"/>
romàs que la ciutat no<gap id="e-3504"/>·s près aquel jorn.<lb id="e-3505" n="19"/>
Ab tant lo vespre fo vengut e anaren-se reposar,<lb id="e-3506" n="20"/>
que ben ho avien obs, que molt avien trebalat<lb id="e-3507" n="21"/>
aquel jorn. E<gap id="e-3508"/>·l chomte, que hac feyta cavar<lb id="e-3509" n="22"/>
l'altra torra e estalonar, fó-y metre foc e caec el<lb id="e-3510" n="23"/>
val; e d'assò són-se molt alegrats.<lb id="e-3511" n="24"/>
Cant venc lo diluns matí abans de l'alba,<lb id="e-3512" n="25"/>
agren lur conseyl que<gap id="e-3513"/>·s mesessen en la cava del

<pb n="II.126" id="e-3514"/><lb id="e-3515" n="1"/>chomte d'Ampúries en aguayt, e que emblassen<lb id="e-3516" n="2"/>
la ciutat. E axí meseren-se en la cava cavalers<lb id="e-3517" n="3"/>
e sirvens, e pujaren e<gap id="e-3518"/>·ls murs tro a <num>·CC·</num>; e los<lb id="e-3519" n="4"/>
serraÿns, qui<gap id="e-3520"/>·ls viuren, desempararen los murs e<lb id="e-3521" n="5"/>
fugiren atràs. E els altres crestians, que venien<lb id="e-3522" n="6"/>
detràs, no<gap id="e-3523"/>·s cuytaren de muntar ab aquels axí<lb id="e-3524" n="7"/>
com mester fóra; e els serraÿns tornaren ves<lb id="e-3525" n="8"/>
aquela part gran poder e devalaren-los dels murs<lb id="e-3526" n="9"/>
molt malament, sí que<gap id="e-3527"/>·n muriren <num>·XXX·</num> e <num>·III·</num><lb id="e-3528" n="10"/>
d'aquels qui y eren muntats. E axí la batayla se<lb id="e-3529" n="11"/>
departí, que aquel jorn no pogren res fer.<lb id="e-3530" n="12"/>
Cant venc lo dimarts, cascú pensà de fer so<lb id="e-3531" n="13"/>
que melor li parec per la ciutat a pendre. Los<lb id="e-3532" n="14"/>
uns fan trer los gins, e<gap id="e-3533"/>·ls altres combaten los<lb id="e-3534" n="15"/>
murs, e<gap id="e-3535"/>·ls altres cavaren los murs del portal, sí<lb id="e-3536" n="16"/>
que la vouta del portal enderrocaren; e puys<lb id="e-3537" n="17"/>
meseren foc a les portes qui eren de ferre, sí<lb id="e-3538" n="18"/>
que totes cremaren e caegren el val. E axí la valent<lb id="e-3539" n="19"/>
gent trebalaven nuyt e jorn de pendre la<lb id="e-3540" n="20"/>
ciutat.<lb id="e-3541" n="21"/>
Quant assò fo feyt, en l'entrant de deembre<lb id="e-3542" n="22"/>
lo chomte En Nuno comensà a fer <num>·I_a·</num> gran cava<lb id="e-3543" n="23"/>
devés sol ixent, e liurà-la a<gap id="e-3544"/>·N Oliver de Térmens,<lb id="e-3545" n="24"/>
que él ne pensàs; e cavaren tro a la barbacana,<lb id="e-3546" n="25"/>
e caegren bé <num>·XIII·</num> brasses, que plan peu<lb id="e-3547" n="26"/>
se<gap id="e-3548"/>·n pudien anar tro al mur major. E puis comensaren<lb id="e-3549" n="27"/>
a cavar tro al mur major, e els sarraÿns,<lb id="e-3550" n="28"/>
qui ho conegren, feeren altra cava dedins

<pb n="II.127" id="e-3551"/><lb id="e-3552" n="1"/>endret d'éls; sí que s'encontraren ensems e aquí<lb id="e-3553" n="2"/>
agren gran batayla, sí que<gap id="e-3554"/>·ls crestians agren la<lb id="e-3555" n="3"/>
cava a desemparar. Mas lo peborde de Terragona<lb id="e-3556" n="4"/>
hac feita <num>·I_a·</num> cava, sí que hac enderrocat del<lb id="e-3557" n="5"/>
mur major pus de <num>·X·</num> brasses; sí que tots cels<lb id="e-3558" n="6"/>
de la host se<gap id="e-3559"/>·n tengren per pagats del gran portel<lb id="e-3560" n="7"/>
que hi era del mur caüt.<lb id="e-3561" n="8"/>
Ab tant lo castel d'En Nuno fo fet e aparelat,<lb id="e-3562" n="9"/>
e el rey fóu manament a les géns que<gap id="e-3563"/>·l anassen<lb id="e-3564" n="10"/>
tirar a la riba del val, d'aquela part hon lo mur<lb id="e-3565" n="11"/>
era caüt. Les géns vengren al castel e volgren-lo<lb id="e-3566" n="12"/>
tirar al val, mas les fangues eren sí grans que<lb id="e-3567" n="13"/>
no<gap id="e-3568"/>·l pogren moure d'un loc, e axí lexaren-lo estar.<lb id="e-3569" n="14"/>
E quant venc a cap de <num>·VIII·</num> jorns, lo temps<lb id="e-3570" n="15"/>
se xerenà; e<gap id="e-3571"/>·l rey donà gran aver als hòmens de<lb id="e-3572" n="16"/>
Marcela, que deguessen tirar lo castel al val, e<lb id="e-3573" n="17"/>
éls empararen-se<gap id="e-3574"/>·n, e bastiren àrguens e fermaren<lb id="e-3575" n="18"/>
pals, e per forssa d'àrguens tragueren-lo del<lb id="e-3576" n="19"/>
fanc. E quant l'en agren treit, cubriren-lo tot de<lb id="e-3577" n="20"/>
matalafs molt bé e puis lexaren-lo aquí estar tro<lb id="e-3578" n="21"/>
a la nuit; e quant venc a la nuit, tiraren-lo tro<lb id="e-3579" n="22"/>
al val. E els sarraÿns, quant viuren que aquel<lb id="e-3580" n="23"/>
castel avien los crestians menat al val, foren-ne<lb id="e-3581" n="24"/>
molt irats e dressaren-hi pedres e gins, sí que<lb id="e-3582" n="25"/>
tots los matalafs e tot ço que hi avien posat n'abateren<lb id="e-3583" n="26"/>
les pedres dels gins. E puys agueren<lb id="e-3584" n="27"/>
dels rets de les naus e cubriren-l'en, sí que les<lb id="e-3585" n="28"/>
péres dels gins no y pogren dan fer. E els balesters<lb id="e-3586" n="29"/>
estaven lasús, e els hòmens d'armes, e feeren<lb id="e-3587" n="30"/>
tant de dan e de mal a cels que e<gap id="e-3588"/>·ls murs estaven,

<pb n="II.128" id="e-3589"/><lb id="e-3590" n="1"/>que<gap id="e-3591"/>·ls ne feeren levar, que puys no<gap id="e-3592"/>·n hi<lb id="e-3593" n="2"/>
estec negú.<lb id="e-3594" n="3"/>
Aprés d'assò pensaren del val a rasar e gitaren-hi<lb id="e-3595" n="4"/>
lenya, e fusta e tot ço que pogren trobar.<lb id="e-3596" n="5"/>
E els serraÿns feeren una cava dedins, sots<lb id="e-3597" n="6"/>
terra, que exia el val, e volgren metre foc a la<lb id="e-3598" n="7"/>
lenya e a la fusta que e<gap id="e-3599"/>·l val era. E el rey fóu girar<lb id="e-3600" n="8"/>
lo reg del aygua que passava per la host al<lb id="e-3601" n="9"/>
val, per lo foc a apagar. E quant los serraÿns ho<lb id="e-3602" n="10"/>
viuren, mortament e axí com a hòmens esperduts,<lb id="e-3603" n="11"/>
desempararen-ho e lexaren-ho estar.

<pb n="II.129" id="e-3604"/><lb id="e-3605" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLV·</num>. COM HUN RICH HOM SERRAY<lb id="e-3606" n="2"/>
DE LA YLLA DE MALLORQUES VENCH CONVIDAR<lb id="e-3607" n="3"/>
LO COMTE EN NUNO </seg><lb id="e-3608" n="4"/>
<lb id="e-3609" n="5"/>
Ab tant que assò fo feyt, les festes de Nadal<lb id="e-3610" n="6"/>
foren vengudes, e <num>·I·</num> ric. hom sarraý, que avia<lb id="e-3611" n="7"/>
nom Benahabet, venc en la host e cunvida lo<lb id="e-3612" n="8"/>
chomte En Nuno de totes festes, que menjàs ab<lb id="e-3613" n="9"/>
él en la vila de Polença, hon ho avia feyt aparelar;<lb id="e-3614" n="10"/>
sí que<gap id="e-3615"/>·l chomte En Nuno li ho atorgà, e<lb id="e-3616" n="11"/>
muntà a caval, que se<gap id="e-3617"/>·n volc ab él anar. E el rey<lb id="e-3618" n="12"/>
e tots cels de la host saberen assò e sabé-lur<lb id="e-3619" n="13"/>
molt greu, mas no li ho gosaven dir. E<gap id="e-3620"/>·l chomte<lb id="e-3621" n="14"/>
En Nuno dix al rey al cumiat a pendre:<lb id="e-3622" n="15"/>
<q type="spoken">— Sènyer En rey, gardats bé vostra host e<lb id="e-3623" n="16"/>
estats sàviament, que d'aquí a <num>·IIII·</num> jorns seré<lb id="e-3624" n="17"/>
tornat assí. —</q><lb id="e-3625" n="18"/>
Ab tant lo chomte d'Ampúries, qui no sabia<lb id="e-3626" n="19"/>
res d'aquest feit, sobrevenc al conseyl, e les gents<lb id="e-3627" n="20"/>
de la host dixeren al chomte com En Nuno se<lb id="e-3628" n="21"/>
partia de la host, per què n'eren fort despagats.<lb id="e-3629" n="22"/>
E<gap id="e-3630"/>·l chomte d'Ampúries aytantost dix a<gap id="e-3631"/>·N Nuno<lb id="e-3632" n="23"/>
que si él se partia de la host, ne se<gap id="e-3633"/>·n anava tenir<lb id="e-3634" n="24"/>
festa eh Polensa, él se n'yria a Casteyló; e pregà-lo<lb id="e-3635" n="25"/>
que per nuyla res no fos, que ara era la

<pb n="II.130" id="e-3636"/><lb id="e-3637" n="1"/>vila prés del pendre, e si él se<gap id="e-3638"/>·n muvia, puria-y<lb id="e-3639" n="2"/>
esdevenir tal cosa hon tot lo feyt valria menys.<lb id="e-3640" n="3"/>
Quant lo chomte En Nuno entès que<gap id="e-3641"/>·l chomte<lb id="e-3642" n="4"/>
d'Ampúries e totes les géns de la host eren despagats<lb id="e-3643" n="5"/>
del seu partir, romàs del anar e lexà lo<lb id="e-3644" n="6"/>
cunvit qu'En Benahabet li avia feit.<lb id="e-3645" n="7"/>
<lb id="e-3646" n="8"/>
<q type="spoken">— Barons—</q>dix lo chomte En Nuno—,<q type="spoken"> yo<lb id="e-3647" n="9"/>
no<gap id="e-3648"/>·m hic vuil partir, pus a vosaltres no par bo.<lb id="e-3649" n="10"/>
Mas fassam-ho axí, del pendre de la ciutat, com<lb id="e-3650" n="11"/>
yo us diré: enprenam lo dia de la batayla que<lb id="e-3651" n="12"/>
entrem en la ciutat, o per murir o per viure, que<lb id="e-3652" n="13"/>
nul hom aquel jorn no se<gap id="e-3653"/>·n pusca estrer. E assò<lb id="e-3654" n="14"/>
juren tuit, e mayorment tots los capdals de la<lb id="e-3655" n="15"/>
host.</q><lb id="e-3656" n="16"/>
<q type="spoken">— Sènyer —</q> so dix lo chomte d'Empúries —,<lb id="e-3657" n="17"/>
<q type="spoken"> molt avets ben dit. —</q><lb id="e-3658" n="18"/>
E tots los altres barons de la host ho tengren<lb id="e-3659" n="19"/>
per bo; e feeren venir lo missal, e<gap id="e-3660"/>·l rey jurà primer,<lb id="e-3661" n="20"/>
e puys tots los altres. E dixeren al rey que<lb id="e-3662" n="21"/>
él no y entraria tro que la ciutat fos presa; e el<lb id="e-3663" n="22"/>
rey dix que nuyl temps no<gap id="e-3664"/>·s pendria si no entrava<lb id="e-3665" n="23"/>
primer. E<gap id="e-3666"/>·ls barons qui conegren ça volentat,<lb id="e-3667" n="24"/>
atorgaren-li-ó.<lb id="e-3668" n="25"/>
Mas lo sagrament fo en aquesta forma feyt:<lb id="e-3669" n="26"/>
que éls juraren tots, grans e pocs, que totes les<lb id="e-3670" n="27"/>
senyeres dels capdals entrassen primeres e les<lb id="e-3671" n="28"/>
muntassen e<gap id="e-3672"/>·ls murs, e cascú dels capdals, ab tots<lb id="e-3673" n="29"/>
sos cavalers, que deguessen entrar primés en la<lb id="e-3674" n="30"/>
ciutat, e que<gap id="e-3675"/>·ls hòmens a peu los seguesquen al<lb id="e-3676" n="31"/>
mils anar, que no<gap id="e-3677"/>·s partesquen d'éls, sí tots sabien

<pb n="II.131" id="e-3678"/><lb id="e-3679" n="1"/>ésser morts o pessejats, ne gosàs tornar<lb id="e-3680" n="2"/>
atràs. E si negú muria, fos chomte, hó baró hó<lb id="e-3681" n="3"/>
altre hom, que hom lo lexàs estar aquí hon lo<lb id="e-3682" n="4"/>
colp agués pres, que per nuyl hom no<gap id="e-3683"/>·n fos levat.<lb id="e-3684" n="5"/>
Ne nul hom qui fos nafrat no tornàs a les tendes,<lb id="e-3685" n="6"/>
mas que estiés aquí hon la nafra auria presa,<lb id="e-3686" n="7"/>
que<gap id="e-3687"/>·l ne torn hom levar. Ne si los uns veïen<lb id="e-3688" n="8"/>
auciure los altres, que no planguessen lur mort,<lb id="e-3689" n="9"/>
mas que<gap id="e-3690"/>·s deffensasen al mils que poguessen. E si<lb id="e-3691" n="10"/>
negú veïya altre qui tornar-se<gap id="e-3692"/>·n volgués a les<lb id="e-3693" n="11"/>
tendes ne enderrer, que per amic que li fos no<gap id="e-3694"/>·l<lb id="e-3695" n="12"/>
duptàs de ferir axí com <num>·I·</num> dels sarraÿns. E que<lb id="e-3696" n="13"/>
nuyl hom no degués pendre alberc ne hostal tro<lb id="e-3697" n="14"/>
que la ciutat fos presa. Encara, que nuyl hom<lb id="e-3698" n="15"/>
no degués tolre son loc ne son alberch a cel<lb id="e-3699" n="16"/>
qui<gap id="e-3700"/>·l auria pres. E cel qui assò passaria, que<lb id="e-3701" n="17"/>
fos perjur e tengut per fals e per baare a Déu<lb id="e-3702" n="18"/>
e al rey.<lb id="e-3703" n="19"/>
Mas esters nuyl hom no sabia lo jorn de la<lb id="e-3704" n="20"/>
batayla sinó lo rey e sos conselers, per tal que<gap id="e-3705"/>·ls<lb id="e-3706" n="21"/>
sarraÿns no se<gap id="e-3707"/>·n apersebessen. E quant lo sagrament<lb id="e-3708" n="22"/>
fo feit, <num>·I·</num> bisbe à<gap id="e-3709"/>·ls preïcats e ha-lur dit con<lb id="e-3710" n="23"/>
són venguts aquí per servir Déu e per destruir<lb id="e-3711" n="24"/>
los enamics de Jesuchrist; e que regoneguen per<lb id="e-3712" n="25"/>
què àn presa la crou, que tot axí com Jesuchrist

<pb n="II.132" id="e-3713"/><lb id="e-3714" n="1"/>murí volenters per éls, que cascú sia volenterós<lb id="e-3715" n="2"/>
de murir per Jesuchrist si mester li és; e que si<lb id="e-3716" n="3"/>
volen nuyl temps tornar en lurs terres, cové que<lb id="e-3717" n="4"/>
per la ciutat de Malorques passen, que axí és<lb id="e-3718" n="5"/>
feyt lo sagrament e ordonat; per què cascú sia<lb id="e-3719" n="6"/>
aparelat al jorn de la batala, en guisa que l'arma<lb id="e-3720" n="7"/>
e el cors sia garnit de bones obres, e que no<gap id="e-3721"/>·s<lb id="e-3722" n="8"/>
tema de murir per Jesuchrist.<lb id="e-3723" n="9"/>
Quant agren oït lo sermó, foren molt alegres<lb id="e-3724" n="10"/>
e pagats, e cascuns anaren-se<gap id="e-3725"/>·n a lurs tendes e<lb id="e-3726" n="11"/>
puys d'aquí avant aparelaren-se al mils que pogren,<lb id="e-3727" n="12"/>
en tal guisa que, quant seria lo jorn de la<lb id="e-3728" n="13"/>
batayla, no<gap id="e-3729"/>·ls falís res que mester los fos.<lb id="e-3730" n="14"/>
<lb id="e-3731" n="15"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLVI·</num>. QUANT LO REY EN JACME<lb id="e-3732" n="16"/>
DE ARAGÓ FÉU UN CAVALLER NOVELL<lb id="e-3733" n="17"/>
QUE AVIA NOM EN CARRÒS </seg><lb id="e-3734" n="18"/>
<lb id="e-3735" n="19"/>
Ab tant lo sant jorn de Nadal fo vengut, el<lb id="e-3736" n="20"/>
rey oí la missa ab tots los barons, e l'altra gent<lb id="e-3737" n="21"/>
atressí; e conbregaren. E el rey fóu <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-3738" n="22"/>
novel qui avia nom Karòs e fo fil del chomte<lb id="e-3739" n="23"/>
alamayn; e fóu-li molt gran honor per ço cor él<lb id="e-3740" n="24"/>
era molt prous e valent. E axí passaren aquel<lb id="e-3741" n="25"/>
jorn alegrament e en pau, que anc no y hac donat<lb id="e-3742" n="26"/>
colp ne pres.

<pb n="II.133" id="e-3743"/><lb id="e-3744" n="1"/>Quant venc l'endemà, que fo lo jorn de sent<lb id="e-3745" n="2"/>
Steve, anaren cavar al mur, sí que<gap id="e-3746"/>·n enderrocaren<lb id="e-3747" n="3"/>
bé <num>·XIIII·</num> brasses ab solers e ab cadafalcs<lb id="e-3748" n="4"/>
que y avia. Puys feeren altra cava qui anà tro al<lb id="e-3749" n="5"/>
mur major, sí que sots los fonamens del mur<lb id="e-3750" n="6"/>
cavaren bé <num>·XV·</num> brasses, e puys estalonaren-lo e<lb id="e-3751" n="7"/>
meseren-hi lenya ab foc per ço que caegués. Mas<lb id="e-3752" n="8"/>
quant tot fo cremat e la gent esperaven que<gap id="e-3753"/>·l mur<lb id="e-3754" n="9"/>
caegués, e aquela saó no caec; per què tuit ne<lb id="e-3755" n="10"/>
foren despagats.<lb id="e-3756" n="11"/>
Ab tant lo vespre fo vengut, e tuit anaren-se<gap id="e-3757"/>·n<lb id="e-3758" n="12"/>
a lurs tendes reposar. E mentre que cascuns s'estaven<lb id="e-3759" n="13"/>
axí, el mur caec per sí metex e anà-sse<gap id="e-3760"/>·n<lb id="e-3761" n="14"/>
e<gap id="e-3762"/>·l val. E puys tota la gent esplanaren e adobaren<lb id="e-3763" n="15"/>
là hon devien entrar, malgrat dels serraÿns. Mas<lb id="e-3764" n="16"/>
los serraÿns avien feyt <num>·I·</num> mur dintre d'aquel qui<lb id="e-3765" n="17"/>
era caüt, e els crestians avien-lo desots cavat,<lb id="e-3766" n="18"/>
que<gap id="e-3767"/>·ls serraÿns no<gap id="e-3768"/>·n sabien res; mas no<gap id="e-3769"/>·l volien<lb id="e-3770" n="19"/>
enderrocar per tal que<gap id="e-3771"/>·ls sarraÿns no<gap id="e-3772"/>·n feessen<lb id="e-3773" n="20"/>
altre e que<gap id="e-3774"/>·s fiassen per aquel; que quant lo jorn<lb id="e-3775" n="21"/>
de la batayla seria, no calria mas enpènyer, que<lb id="e-3776" n="22"/>
sempre cauria. E tot axí com ho agren ordonat,<lb id="e-3777" n="23"/>
fo feyt.

<pb n="II.134" id="e-3778"/><lb id="e-3779" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLVII·</num>. COM LO REY EN JACME DE<lb id="e-3780" n="2"/>
ARAGÓ PRÈS LA CIUTAT DE MALLORQUES, E FFO<lb id="e-3781" n="3"/>
EN L'ANY DE NOSTRE SENYOR <num>·MCCXXVIIII·</num><lb id="e-3782" n="4"/>
LO DARER DIA DE DEHEMBRE </seg><lb id="e-3783" n="5"/>
<lb id="e-3784" n="6"/>
Assò fo en l'an de la Encarnació tenén<lb id="e-3785" n="7"/>
 <num>·MCCXXIX·</num>, lo derrer jorn de deembre matí, la<lb id="e-3786" n="8"/>
vespra d'Aninou, e fo lo temps bel e clar. E<gap id="e-3787"/>·l rey<lb id="e-3788" n="9"/>
d'Aragó fóu saber a tuit per la host que<gap id="e-3789"/>·s aparelassen<lb id="e-3790" n="10"/>
d'entrar en la ciutat. E tuit anaren oyr<lb id="e-3791" n="11"/>
les misses, e confessaren e conbregaren; e puis<lb id="e-3792" n="12"/>
anaren-se dinar de plors, e de làgrimes e d'altres<lb id="e-3793" n="13"/>
menjars, e perdonaren-se los uns als altres.<lb id="e-3794" n="14"/>
E preseren lurs armes e quant foren tuyt armats,<lb id="e-3795" n="15"/>
a caval e a peu, anaren-se<gap id="e-3796"/>·n ves aquela part hon<lb id="e-3797" n="16"/>
devien entrar.<lb id="e-3798" n="17"/>
Ab aytant <num>·I·</num> sirvent qui era de Barcelona anà<lb id="e-3799" n="18"/>
desrengar ab <num>·I·</num> penó que portava e muntà-sse<gap id="e-3800"/>·n<lb id="e-3801" n="19"/>
els murs, e <num>·V·</num> d'altres sirvens anaren-li<gap id="e-3802"/>·n al dós,<lb id="e-3803" n="20"/>
e derocaren los sarraÿns qui eren en <num>·I_a·</num> torre, e<lb id="e-3804" n="21"/>
aquí posaren lo penó. E puys senyaren ab les<lb id="e-3805" n="22"/>
espaes a la host que pensassen d'entrar, e cridaren:<lb id="e-3806" n="23"/>
<q type="spoken">— Via dins! via dins! que tot és nostre! —</q>.<lb id="e-3807" n="24"/>
D'on los crestians foren molt alegres. E aprés<lb id="e-3808" n="25"/>
d'aquests entraren-se<gap id="e-3809"/>·n bé <num>·CCC·</num> sirvens molt bé<lb id="e-3810" n="26"/>
aparelats, e puys tota la cavaleria comensà d'entrar.<lb id="e-3811" n="27"/>
Mas lo primer cavaler qui entrà avia nom<lb id="e-3812" n="28"/>
Martí Pèriç, e altre aprés En Bernat de Gurp e

<pb n="II.135" id="e-3813"/><lb id="e-3814" n="1"/>el ters En Feran Pèriz de Pina; e puys aprés<lb id="e-3815" n="2"/>
entraren tots los altres, al pus tost que pogren.<lb id="e-3816" n="3"/>
E quant foren tots entrats, ajustaren-se en <num>·I·</num><lb id="e-3817" n="4"/>
loch, e puys anaren a avant e feriren en la gran<lb id="e-3818" n="5"/>
pressa dels serraÿns que s'eren ajustats en aquela<lb id="e-3819" n="6"/>
carrera, sí que<gap id="e-3820"/>·ls esvaïren e<gap id="e-3821"/>·ls aucieren tots.<lb id="e-3822" n="7"/>
E axí anaren a avant, talan e aucient serraÿns,<lb id="e-3823" n="8"/>
tro al castel del rey que hom apela l'Almudayna,<lb id="e-3824" n="9"/>
e tota l'altra gent anaren per la ciutat a amunt e<lb id="e-3825" n="10"/>
aval aucient sarraÿns, sí que tot aquel jorn no<lb id="e-3826" n="11"/>
feeren àls. E cels qui s'eren reculits e<gap id="e-3827"/>·l castel dels<lb id="e-3828" n="12"/>
Jueus, reteren-se al rey per fer ses volentats.<lb id="e-3829" n="13"/>
En aquest mig estant, hòmens de Tortosa trobaren<lb id="e-3830" n="14"/>
lo rey serraý en <num>·I·</num> coral e amenaren-lo al<lb id="e-3831" n="15"/>
rey. E el rey liurà-lo al chomte En Nuno, qui<gap id="e-3832"/>·l<lb id="e-3833" n="16"/>
se<gap id="e-3834"/>·n menà a son hostal. E demanaren-lo de moltes<lb id="e-3835" n="17"/>
coes, e entre les altres dixeren-li que lur feés<lb id="e-3836" n="18"/>
liurar lo castel de l'Almudayna; e él sempre tramès<lb id="e-3837" n="19"/>
missatge, e aytantost fo retut. Puys dixeren<lb id="e-3838" n="20"/>
que feés venir los catyus crestians; e él fóu-los

<pb n="II.136" id="e-3839"/><lb id="e-3840" n="1"/>venir, e foren <num>·CLXXX·</num> E quant foren davant lo<lb id="e-3841" n="2"/>
rey, agenolaren-se a él e besaren-li les mans.<lb id="e-3842" n="3"/>
E el rey e cels que ab él eren ploraren-se de pietat<lb id="e-3843" n="4"/>
dels catius que ta mal avien sofert.<lb id="e-3844" n="5"/>
Ab tant lo vespre fo vengut, e tuyt foren albergats<lb id="e-3845" n="6"/>
en la ciutat; e els catius anaren-se<gap id="e-3846"/>·n cascuns<lb id="e-3847" n="7"/>
ab lurs amics e foren mantinent desterrats.<lb id="e-3848" n="8"/>
E reposaren-se aquela nuyt; e era<gap id="e-3849"/>·ls bé mester,<lb id="e-3850" n="9"/>
que molt avien aquel jorn trebalat. Mas anc al<lb id="e-3851" n="10"/>
entrar ne al pendre de la ciutat no y muriren<lb id="e-3852" n="11"/>
mas <num>·V·</num> crestians a peu, que foren e<gap id="e-3853"/>·l val trobats.<lb id="e-3854" n="12"/>
E quant venc l'endemà matí, que foren levats,<lb id="e-3855" n="13"/>
anaren oyr les misses e puys tornaren dinar; e<lb id="e-3856" n="14"/>
quant foren dinats, cascuns anaren per la ciutat,<lb id="e-3857" n="15"/>
gardan e badan tot aquel jorn. E viuren tants<lb id="e-3858" n="16"/>
sarraÿns morts per cases, e per carreres, e per<lb id="e-3859" n="17"/>
orts e per cortals, que gran feredat era lo veer.<lb id="e-3860" n="18"/>
E axí passaren aquel jorn; e quant venc l'endemà,<lb id="e-3861" n="19"/>
agren lur conseyl que si<gap id="e-3862"/>·ls sarraÿns morts<lb id="e-3863" n="20"/>
no gitaven de la ciutat ans que pudissen, que<lb id="e-3864" n="21"/>
nuyl hom no y puria durar, ans aurien a desemparar<lb id="e-3865" n="22"/>
la ciutat. Sobre assò l'arcabisbe e els bisbes<lb id="e-3866" n="23"/>
donaren <num>·M·</num> jorns de perdó a tot hom que <num>·I·</num><lb id="e-3867" n="24"/>
sarraý mort gitàs fora de la ciutat. E axí les géns<lb id="e-3868" n="25"/>
volenters, per amor del perdó, ab cavals, e ab<lb id="e-3869" n="26"/>
muls e ab rucins, rossegan, gitaren tots los morts<lb id="e-3870" n="27"/>
fora de la ciutat. E puys agren molta lenya e<lb id="e-3871" n="28"/>
cremaren-los; e foren<gap id="e-3872"/><num>·L_mília·</num> los sarraÿns qui<lb id="e-3873" n="29"/>
hi murriren, e <num>·XXX_mília·</num> aquels que foren presos<lb id="e-3874" n="30"/>
vius e foren catius.

<pb n="II.137" id="e-3875"/><lb id="e-3876" n="1"/>E puys reposaren-se belament e en pau, axí<lb id="e-3877" n="2"/>
com cels qui ho avien ben obs, que molt de temps<lb id="e-3878" n="3"/>
avien trebalat.<lb id="e-3879" n="4"/>
El rey partí la terra per cavaleries, e als hòmens<lb id="e-3880" n="5"/>
de peu atressí; e donà-la-lur francha e quítia,<lb id="e-3881" n="6"/>
sens dret ne usatge que no fossen tenguts de<lb id="e-3882" n="7"/>
donar a nuyl hom. Encara, que tot hom hi fos<lb id="e-3883" n="8"/>
franch, anant e vinent, crestià, e jueu e sarraý,<lb id="e-3884" n="9"/>
de tot ço que aportàs ne<gap id="e-3885"/>·n tragués, que no fos<lb id="e-3886" n="10"/>
tengut de negun dret a donar. E axí la ciutat de<lb id="e-3887" n="11"/>
Malorches se poblà de christians, e tota la yla.<lb id="e-3888" n="12"/>
E puys lo rey, ab de sos barons, tornà-sse<gap id="e-3889"/>·n en<lb id="e-3890" n="13"/>
Catalunya e pensà d'altres afers, segons que en<lb id="e-3891" n="14"/>
aquest libre trobarets e oyrets.

<pb n="II.138" id="e-3892"/><lb id="e-3893" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLVIII·</num>. COM LO REY EN JAUME DE<lb id="e-3894" n="2"/>
ARAGÓ SE PARTÍ DE MALLORQUES E TORNÀ-SSE<gap id="e-3895"/>·N<lb id="e-3896" n="3"/>
EN CATALUNYA </seg><lb id="e-3897" n="4"/>
<lb id="e-3898" n="5"/>
Quant lo rey En Jacme fo vengut de Malorches<lb id="e-3899" n="6"/>
en Cataluya, e la dona sa muler, hon hom<lb id="e-3900" n="7"/>
l'avia partit per parentesc, fo morta (de la qual<lb id="e-3901" n="8"/>
hac <num>·I·</num> fil qui hac nom N'Anfós, al qual fóu jurar<lb id="e-3902" n="9"/>
tota ça terra quant anà conquere la ciutat de Malorches),<lb id="e-3903" n="10"/>
puys près altra muler, la fila del rey<lb id="e-3904" n="11"/>
d'Ungria, qui hac nom dona Violan; e fo regina<lb id="e-3905" n="12"/>
d'Aragó, e fo molt bela dona, e bona e agradable<lb id="e-3906" n="13"/>
a Déu e a son poble. E d'aquela dona hac <num>·III·</num><lb id="e-3907" n="14"/>
fils e <num>·IIII·</num> files, so és a saber: l'enfant En Pere,<lb id="e-3908" n="15"/>
qui fo rey d'Aragó e de Sicília; e l'enfant En<lb id="e-3909" n="16"/>
Jacme, qui fo rey de Malorques e de les yles entorn<lb id="e-3910" n="17"/>
d'aquela, e chomte de Rosseló e senyor de<lb id="e-3911" n="18"/>
Montpesler; e En Xanxo, qui fo lo menor, fo<lb id="e-3912" n="19"/>
archabisbe de Tolèdol; e la <num>·I_a·</num> germana fo regina<lb id="e-3913" n="20"/>
de Castela, muler del rey N'Anfós; e l'altra<lb id="e-3914" n="21"/>
germana fo muler d'En Manuel, germà del rey<lb id="e-3915" n="22"/>
de Castela; e l'altra fo reyna de França, muler<lb id="e-3916" n="23"/>
del rey Felip; e l'altra fila avia nom dona Maria,<lb id="e-3917" n="24"/>
murí sens marit e era molt bela dona, e gran, e<lb id="e-3918" n="25"/>
agradable a tota gent e de molt bona vida e<lb id="e-3919" n="26"/>
honesta.

<pb n="II.139" id="e-3920"/><lb id="e-3921" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·XLIX·</num>. COM LO REY EN JAUME DE<lb id="e-3922" n="2"/>
ARAGÓ PRÈS LA CIUTAT DE VALÈNCIA AB TOT LO<lb id="e-3923" n="3"/>
REGNE. E FFO A <num>·XXVIII·</num> DEL MES DE SETEMBRE,<lb id="e-3924" n="4"/>
EN LO ANY <num>·MCCXXXVIII·</num> </seg><lb id="e-3925" n="5"/>
<lb id="e-3926" n="6"/>
Quant venc a cap <num>·X·</num> ans que<gap id="e-3927"/>·l noble rey En<lb id="e-3928" n="7"/>
Jacme hac conquesta la ciutat de Malorques ab<lb id="e-3929" n="8"/>
tota la yla, a él venc en cor que conquesés la<lb id="e-3930" n="9"/>
ciutat de València ab tot lo regisme, per ço car<lb id="e-3931" n="10"/>
marchava ab Cataluya e ab Aragó, e els sarraÿns<lb id="e-3932" n="11"/>
d'aquela regió faÿen molt gran dan en la<lb id="e-3933" n="12"/>
terra d'Aragó e de Cataluya. E el rey tramès En<lb id="e-3934" n="13"/>
Bernat Guilem d'Entença e En Guilem d'Aguiló<lb id="e-3935" n="14"/>
ab <num>·LXX·</num> cavalers, e frares del Temple e del<lb id="e-3936" n="15"/>
Hespital tro a <num>·XXX·</num> calavers, e <num>·II_mília·</num> hòmens<lb id="e-3937" n="16"/>
a peu, e a <num>·II·</num> legües de la ciutat de València en<lb id="e-3938" n="17"/>
establiment a <num>·I·</num> puyg que hom apelava lo Puyg<lb id="e-3939" n="18"/>
de la Cebola e ara és apelat lo Puyg de Sancta<lb id="e-3940" n="19"/>
Maria. E quant foren en aquel puyg, éls s'atendaren,

<pb n="II.140" id="e-3941"/><lb id="e-3942" n="1"/>e<gap id="e-3943"/>·s muraren e s'enfurtiren al mils que pogueren,<lb id="e-3944" n="2"/>
per tal que<gap id="e-3945"/>·ls sarraÿns no<gap id="e-3946"/>·ls poguessen<lb id="e-3947" n="3"/>
sobrar ne fer dampnatge, e que éls poguessen<lb id="e-3948" n="4"/>
fer tots jorns dan als sarraÿns e córrer sobre<lb id="e-3949" n="5"/>
éls.<lb id="e-3950" n="6"/>
Mentre que éls estaven aquí, la novela anà al<lb id="e-3951" n="7"/>
rey de València e per tota la encontrada tro a<lb id="e-3952" n="8"/>
Múrcia, que cavalers crestians e géns del rey<lb id="e-3953" n="9"/>
d'Aragó s'eren venguts atendar en aquel pug per<lb id="e-3954" n="10"/>
fer mal e dan als sarraÿns e a tota la terra. Sobre<lb id="e-3955" n="11"/>
assò lo rey de València hac son conseyl ab sa<lb id="e-3956" n="12"/>
gent, qual conseyl pendrà d'aquel feyt que a gran<lb id="e-3957" n="13"/>
minva e a gran desonor li tornava, con tan prop<lb id="e-3958" n="14"/>
s'eren posats los crestians de la ciutat, ne com<lb id="e-3959" n="15"/>
axí eren entrats en ça terra. E tramès missatges<lb id="e-3960" n="16"/>
e letres per tota la terra tro a Múrcia, que<gap id="e-3961"/>·ls<lb id="e-3962" n="17"/>
crestians eren venguts en aquel loc per fer dan<lb id="e-3963" n="18"/>
a paganisme; e manà que tuyt fossen a València<lb id="e-3964" n="19"/>
a dia cert ab lurs armes, a caval e a peu.<lb id="e-3965" n="20"/>
Mentre que totes les géns del regne de València<lb id="e-3966" n="21"/>
e de Múrcia foren ajustades a València

<pb n="II.141" id="e-3967"/><lb id="e-3968" n="1"/>per anar a aquel puig hon los crestians estaven<lb id="e-3969" n="2"/>
en establida, esdevenc-se que aquela nuyt s'exí<lb id="e-3970" n="3"/>
 <num>·I·</num> crestià de la presó de València, qui era catiu,<lb id="e-3971" n="4"/>
e anà-sse<gap id="e-3972"/>·n al puyg hon los crestians estaven, e<lb id="e-3973" n="5"/>
fo aquí ans de mija nuit. E quant fo aquí, prop de<lb id="e-3974" n="6"/>
la barbacana, les gaytes lo sentiren, e anaren per<lb id="e-3975" n="7"/>
él e preseren-lo; e demanaren quyn hom era, e él<lb id="e-3976" n="8"/>
dix que era crestià qui era escapat de la presó de<lb id="e-3977" n="9"/>
València. E aquels menaren-lo denant En Bernat<lb id="e-3978" n="10"/>
Guilem d'Entensa e denant En Guilem d'Aguiló;<lb id="e-3979" n="11"/>
e éls demanaren-li quines noveles sabia.<lb id="e-3980" n="12"/>
<lb id="e-3981" n="13"/>
<q type="spoken">— Senyors —</q> dix él —,<q type="spoken"> jo us diré quals. Lo<lb id="e-3982" n="14"/>
rey de València ha feyts ajustar tots los sarraÿns<lb id="e-3983" n="15"/>
del regne de Múrcia e del regne de València,<lb id="e-3984" n="16"/>
a caval e a peu, e són sens nombre a València;<lb id="e-3985" n="17"/>
e al matí seran tots assí, que us cuyden pendre<lb id="e-3986" n="18"/>
menys de contrast. —</q><lb id="e-3987" n="19"/>
Quant los cavalers e les géns qui eren en la<lb id="e-3988" n="20"/>
establida oÿren assò, ajustaren-se tots e tengren<lb id="e-3989" n="21"/>
conseyl. Sobr'assò En Bernat Guilem d'Entesa<lb id="e-3990" n="22"/>
parlà, e dix que cascú que dixés so que milor<lb id="e-3991" n="23"/>
fos, a profit d'éls e a honor del rey; sí que-n hi<lb id="e-3992" n="24"/>
hac alcuns que dixeren que seria bo que desemparassen<lb id="e-3993" n="25"/>
lo puyg e que se<gap id="e-3994"/>·n anassen. Sobr'assò<lb id="e-3995" n="26"/>
dix En Guilem d'Aguiló:<lb id="e-3996" n="27"/>
<q type="spoken">— Senyós —</q> dix él —:<q type="spoken"> nós som assí venguts<lb id="e-3997" n="28"/>
a honor de Déu e de nostra dona sancta Maria,<lb id="e-3998" n="29"/>
per tal que<gap id="e-3999"/>·l seu nom hic sia exalsat, e el seu<lb id="e-4000" n="30"/>
sacrifici hic sia feyt, e aquesta gent menyscresent<lb id="e-4001" n="31"/>
sia destruïda e confusa e lurs baffumeries, e nós,<lb id="e-4002" n="32"/>
</q>

<pb n="II.142" id="e-4003"/><lb id="e-4004" n="1"/><q type="spoken">
qui som poca gent, hic salvem nostres armes.<lb id="e-4005" n="2"/>
Però nós serem més que éls, que Déus serà ab<lb id="e-4006" n="3"/>
nós, e axí sobrar-los ém; e cascú estia ab bon<lb id="e-4007" n="4"/>
cor e ab ferm, que anc la senyera d'Aragó no<lb id="e-4008" n="5"/>
tornà atràs, e ja aquesta no farà, que molt més<lb id="e-4009" n="6"/>
val murir a honor que viure a desonor. Que si<lb id="e-4010" n="7"/>
murim, les ànimes nostres iran a Déu; e si vivim<lb id="e-4011" n="8"/>
a desonor, la ànima e<gap id="e-4012"/>·l cors auríem perdut. —</q><lb id="e-4013" n="9"/>
Aprés parlà En Bernat Guilem d'Entença,<lb id="e-4014" n="10"/>
e dix:<lb id="e-4015" n="11"/>
<q type="spoken">— Senyors: ço que En Guilem d'Aguiló vos<lb id="e-4016" n="12"/>
ha dit són paraules de gran veritat, e de gran<lb id="e-4017" n="13"/>
sen e de gran noblea, e cascú dou-les metre en<lb id="e-4018" n="14"/>
son cor. Ben és ver que nós som assí poca compaya<lb id="e-4019" n="15"/>
de cavalers e de servens, mas ajam bona<lb id="e-4020" n="16"/>
fe en Déu, per qui nós som assí, e Él serà ab<lb id="e-4021" n="17"/>
nós. E aparelem-nos al mils que puscam, e ordonem<lb id="e-4022" n="18"/>
nostra batayla, que éls són grans géns sens<lb id="e-4023" n="19"/>
nombre, e vendran felonament e desordonada, e<lb id="e-4024" n="20"/>
cuydar-nos àn tenir sempre en lurs mans. E nós<lb id="e-4025" n="21"/>
farem axí: nós avem assí <num>·LXX·</num> cavals cubertz<lb id="e-4026" n="22"/>
de ferre, bons; esters ha-hic, entre muls e russins,<lb id="e-4027" n="23"/>
ben <num>·CC·</num>, e ha-hic <num>·II_mília·</num> hòmens a peu;<lb id="e-4028" n="24"/>
e aquels qui no han trepes ne sobre<pc force="weak">-</pc>senyals prenen<lb id="e-4029" n="25"/>
los cobertors e els lansols e fassen-ne cubertes<lb id="e-4030" n="26"/>
als muls e als rucins; e fassam aytants hòmens<lb id="e-4031" n="27"/>
a caval com puscam, e ajam los penons e<lb id="e-4032" n="28"/>
les seyeres d'aqueles <num>·III·</num> galeres qui<gap id="e-4033"/>·ns han aportada<lb id="e-4034" n="29"/>
la vianda. E quant vendrà al matí, yo exiré<lb id="e-4035" n="30"/>
ab <num>·L·</num> hòmens a caval e ab <num>·M·</num> hòmens a peu, de<lb id="e-4036" n="31"/>
</q>

<pb n="II.143" id="e-4037"/><lb id="e-4038" n="1"/><q type="spoken">
la bastida, e ferré en la host dels sarraÿns de la<lb id="e-4039" n="2"/>
una part, ves la mar, de migjorn; e tota l'altra<lb id="e-4040" n="3"/>
gent a caval, ab En Guilem d'Aguiló, e ab lo<lb id="e-4041" n="4"/>
Temple, e ab l'Espital e<gap id="e-4042"/>·ls servens, ab totes les<lb id="e-4043" n="5"/>
senyeres e ab <num>·VI·</num> parels de trombes que y avia,<lb id="e-4044" n="6"/>
estats detràs lo puyg. E quant vourets que nós<lb id="e-4045" n="7"/>
serem en major cuyta ab éls, vosaltres exits de<lb id="e-4046" n="8"/>
la altra part del puyg ab les senyeres esteses, e<lb id="e-4047" n="9"/>
fets con mayor mostra puscats, e ab gran brugit<lb id="e-4048" n="10"/>
ferits en l'altra part de la host. E els sarraÿns<lb id="e-4049" n="11"/>
que assò vouran, cuydar-s'àn que siam major<lb id="e-4050" n="12"/>
gent o que sia<gap id="e-4051"/>·l rey qui<gap id="e-4052"/>·ns vénga en ajuda, e desbaratar-s'àn<lb id="e-4053" n="13"/>
e comensaran a fugir; e nós pensarem<lb id="e-4054" n="14"/>
del encalsar e del ferir sobre éls. —</q><lb id="e-4055" n="15"/>
Tot enaxí com ó agren dit fo ordonat, que cascú<lb id="e-4056" n="16"/>
se<gap id="e-4057"/>·n anà a casa e aparelaren lurs armes; e<lb id="e-4058" n="17"/>
aquels qui no avien cubertes de caval ne trepes,<lb id="e-4059" n="18"/>
feeren tota la nuyt cubertes de cobertors e de<lb id="e-4060" n="19"/>
vànoves, e trepes de lansols, e senyeres; e trameseren<lb id="e-4061" n="20"/>
missatge als hòmens d'aqueles <num>·III·</num> galeres<lb id="e-4062" n="21"/>
que<gap id="e-4063"/>·l rey hi avia trameses, e que venguessen<lb id="e-4064" n="22"/>
en terra a éls e que aportassen totes les<lb id="e-4065" n="23"/>
senyeres e els penons de les galeres, e ab les<lb id="e-4066" n="24"/>
trombes e ab lurs armes que montassen e<gap id="e-4067"/>·l puyg.<lb id="e-4068" n="25"/>
Quant venc al matí, tuit confessaren e conbregaren,<lb id="e-4069" n="26"/>
e puys dinaren-se axí com a cascú venc<lb id="e-4070" n="27"/>
a talent. E puys aparelaren-se e establiren lurs<lb id="e-4071" n="28"/>
batales; enaxí qu'En Bernat Guilem d'Entença<lb id="e-4072" n="29"/>
devalà del puyg, ab <num>·L·</num> hòmens a caval e ab <num>·M·</num><lb id="e-4073" n="30"/>
sirvens, de la banda de migjorn, ves la mar. E els

<pb n="II.144" id="e-4074"/><lb id="e-4075" n="1"/>sarraÿns foren venguts e foren al peu del puyg a<lb id="e-4076" n="2"/>
caval e a peu, tants que<gap id="e-4077"/>·ls plans e les montanyes<lb id="e-4078" n="3"/>
n'eren cubertes, que gran feredat era del veer;<lb id="e-4079" n="4"/>
e tengren los crestians, qui e<gap id="e-4080"/>·l puyg eren, ja per<lb id="e-4081" n="5"/>
lurs, mils que si<gap id="e-4082"/>·ls tenguessen a València en<lb id="e-4083" n="6"/>
presó.<lb id="e-4084" n="7"/>
En Bernat Guilem d'Entença, ab los <num>·L·</num> cavalers<lb id="e-4085" n="8"/>
e ab los <num>·M·</num> sirvens, va ferir entre<gap id="e-4086"/>·ls serraÿns<lb id="e-4087" n="9"/>
molt ardidament, sí que<gap id="e-4088"/>·n abateren molts a terra,<lb id="e-4089" n="10"/>
morts de colps de lanses. E els sarraÿns se<lb id="e-4090" n="11"/>
defeseren molt fort ab lanses e ab balestes, e cuydaren-se<lb id="e-4091" n="12"/>
que tots cels qui eren e<gap id="e-4092"/>·l puyg fossen<lb id="e-4093" n="13"/>
aquí; e quant éls guardaren devés tresmuntana<lb id="e-4094" n="14"/>
en <num>·I·</num> col, éls veeren exir En Guilem d'Aguiló ab<lb id="e-4095" n="15"/>
lo romanent dels cavalers e dels sirvents qui<lb id="e-4096" n="16"/>
eren e<gap id="e-4097"/>·l puyg, ab moltes seyeres, e ab penons e<lb id="e-4098" n="17"/>
ab l'estendart major reyal estès. E foren entre<lb id="e-4099" n="18"/>
hòmens a caval e en muls e en rucins cuberts de<lb id="e-4100" n="19"/>
lançols e de cobertors, tro a <num>·CC·</num>, e <num>·II_mília·</num> hòmens<lb id="e-4101" n="20"/>
a peu; e hac-hi <num>·VI·</num> pareyls de trombes. E<lb id="e-4102" n="21"/>
van ferir en la host dels sarraÿns de la banda de<lb id="e-4103" n="22"/>
tresmuntana, sí que<gap id="e-4104"/>·ls sarraÿns se desbarataren<lb id="e-4105" n="23"/>
e comensaren a fugir, en tal guysa que los<lb id="e-4106" n="24"/>
uns quaïyen morts sobre<gap id="e-4107"/>·ls altres. E<gap id="e-4108"/>·ls crestians<lb id="e-4109" n="25"/>
encalsaren-los bé <num>·I_a·</num> legua e mija, e firén e talan,<lb id="e-4110" n="26"/>
e agren-ne tans morts, que lurs cavals eren<lb id="e-4111" n="27"/>
lassats e hujats, qui no pudien anar sinó sobre<lb id="e-4112" n="28"/>
hòmens morts. E hac-n'í ben <num>·X_mília·</num> que muriren<lb id="e-4113" n="29"/>
senes colp, qui<gap id="e-4114"/>·s gitaven los morts de sobre e<lb id="e-4115" n="30"/>
murien de paor.

<pb n="II.145" id="e-4116"/><lb id="e-4117" n="1"/>Quant los crestians los agren encalsats tro a<lb id="e-4118" n="2"/>
miga legua prop la ciutat de València, éls foren<lb id="e-4119" n="3"/>
molt lassats e hujats, e tornaren-se<gap id="e-4120"/>·n al Puyg,<lb id="e-4121" n="4"/>
hon era lur establida, ab gran guany e, ab gran<lb id="e-4122" n="5"/>
presa de cavals, e de muls, e de rucins e d'armes,<lb id="e-4123" n="6"/>
e no agren perduts mas <num>·III·</num> hòmens a caval<lb id="e-4124" n="7"/>
e <num>·VIII·</num> hòmens a peu. E foren molt alegres<lb id="e-4125" n="8"/>
e feeren grans gràcies a Déu de tan gran honor<lb id="e-4126" n="9"/>
que feyta lur avia, que a <num>·I·</num> crestià hi avia <num>·M·</num><lb id="e-4127" n="10"/>
serraÿns.<lb id="e-4128" n="11"/>
Quant los sarraÿns qui foren escapats vius de<lb id="e-4129" n="12"/>
la batala se foren reculits en la ciutat de València,<lb id="e-4130" n="13"/>
e comtaren les noveles com lur era esdevengut<lb id="e-4131" n="14"/>
e que tota la major partida de lur host és<lb id="e-4132" n="15"/>
perduda, foren molt desconfortats e agren molt<lb id="e-4133" n="16"/>
gran paor; sí que<gap id="e-4134"/>·l rey de València, qui avia nom<lb id="e-4135" n="17"/>
Jayent, féu tancar a péra e a caus tots los portals<lb id="e-4136" n="18"/>
de la ciutat, sinó <num>·I·</num> portal hon entrassen e<lb id="e-4137" n="19"/>
exissen.<lb id="e-4138" n="20"/>
Les noveles anaren al rey d'Aragó que<gap id="e-4139"/>·ls cavalers<lb id="e-4140" n="21"/>
e la companya qui eren en la establida del<lb id="e-4141" n="22"/>
Puyg de València, avien feyta tan gran esvaïda<lb id="e-4142" n="23"/>
e tan gran venseó de serraÿns, sí que<gap id="e-4143"/>·n fo molt<lb id="e-4144" n="24"/>
alegre; e ésser que ó dech, e tots cels qui ho<lb id="e-4145" n="25"/>
oÿren. E mantinent aparelà-sse ab molt gran<lb id="e-4146" n="26"/>
host e anà assetjar la ciutat de València. E aquí<lb id="e-4147" n="27"/>
pararen lurs tendes, e dressaren lurs trabuquets

<pb n="II.146" id="e-4148"/><lb id="e-4149" n="1"/>e conbateren la ciutat molt fort tots jorns.<lb id="e-4150" n="2"/>
Puys aprés tramès lo rey a totes les viles e les<lb id="e-4151" n="3"/>
ciutats de son regne que venguessen totes les<lb id="e-4152" n="4"/>
hosts, per ço cor los sarraÿns eren molts grans<lb id="e-4153" n="5"/>
géns e avien molt forts terra e ben encastelada<lb id="e-4154" n="6"/>
de molts forts castels, que sol en lo regisme de<lb id="e-4155" n="7"/>
València ha <num>·CCC·</num> castels de rocha que no temen<lb id="e-4156" n="8"/>
nuyl hom, sol que ajen què menyar. Quant los<lb id="e-4157" n="9"/>
rics hòmens de les ciutats agren haüt lo missatge<lb id="e-4158" n="10"/>
del rey, aytantost aparelaren-se, a caval e a<lb id="e-4159" n="11"/>
peu, ab lurs tendes, e ab vianda, e ab civada, e<lb id="e-4160" n="12"/>
ab ço que agren mester. Anaren tant ves Espanya,<lb id="e-4161" n="13"/>
tro que vengren a la ciutat de València,<lb id="e-4162" n="14"/>
e aquí éls s'atendaren, cascú là hon li plac, prop<lb id="e-4163" n="15"/>
de la ciutat. Mas la host de Barcelona venc per<lb id="e-4164" n="16"/>
mar e per terra, molt honradament e molt ben<lb id="e-4165" n="17"/>
aparelats, ab lenys e ab galeres armades, cargades<lb id="e-4166" n="18"/>
de viandes e d'arnès, e assetià-sse molt prop<lb id="e-4167" n="19"/>
de la ciutat.<lb id="e-4168" n="20"/>
En la ciutat avia molts cavalers sarraÿns, e<lb id="e-4169" n="21"/>
molts balesters e d'altres hòmens d'armes; e cascun<lb id="e-4170" n="22"/>
jorn exien defors per fer mescles e torneys<lb id="e-4171" n="23"/>
ab aquels de la host, e aquels de la host anaven-los<lb id="e-4172" n="24"/>
requerir tro al mur e tro als portals e metien-los-en<lb id="e-4173" n="25"/>
per puntes de lances, e aquí romanien e<lb id="e-4174" n="26"/>
caïen molt serraý mort de colp de lances e d'espaes;<lb id="e-4175" n="27"/>
e aquest deport tenin <num>·III·</num> o <num>·IIII·</num> vegades

<pb n="II.147" id="e-4176"/><lb id="e-4177" n="1"/>lo jorn. D'altra part anaven hòmens a peu e a<lb id="e-4178" n="2"/>
caval per la terra, e fayen cavalcades e amenaven<lb id="e-4179" n="3"/>
grans presses de serraÿns, e de bestiar e d'arnès.<lb id="e-4180" n="4"/>
D'altra part los trebuquets que tiraven nuit e<lb id="e-4181" n="5"/>
jorn en la ciutat.<lb id="e-4182" n="6"/>
E axí lo bon rey En Jacme estec tant aquí ab<lb id="e-4183" n="7"/>
ses hosts, tro que la ciutat fo molt destreta per<lb id="e-4184" n="8"/>
fam. E feeren pati ab lo rey que<gap id="e-4185"/>·ls ne lexàs anar,<lb id="e-4186" n="9"/>
sauvs e segurs, ab aytanta roba con cascú puria<lb id="e-4187" n="10"/>
portar; e que aguessen espeegada la vila a <num>·III·</num><lb id="e-4188" n="11"/>
jorns; e que<gap id="e-4189"/>·ls asseguraria a <num>·VII·</num> legües de València<lb id="e-4190" n="12"/>
e a <num>·C·</num> miles en mar, si per mar se<gap id="e-4191"/>·n volien<lb id="e-4192" n="13"/>
anar. E qui hac moneda ne volc comprar molts<lb id="e-4193" n="14"/>
bels matalafs de cendat, ne d'altres draps, ne bels<lb id="e-4194" n="15"/>
cobertors, ne molt bel drap de ceda e d'aur, ne<lb id="e-4195" n="16"/>
molt bel arnès, ben pudia gasayar la meytat hó<lb id="e-4196" n="17"/>
les dues parts. E quant venc al ters jorn, els<lb id="e-4197" n="18"/>
sarraÿns desempararen la ciutat e anaren los uns<lb id="e-4198" n="19"/>
per terra e los altres per mar en les naus e els<lb id="e-4199" n="20"/>
lenys que noliejaren, de Barcelona e d'altres locs.<lb id="e-4200" n="21"/>
Quant los peons e els almugàvers saberen que<gap id="e-4201"/>·ls<lb id="e-4202" n="22"/>
serraÿns se<gap id="e-4203"/>·n anaven en terra de Múrcia e de<lb id="e-4204" n="23"/>
Granada, passaren en les partides de Bilena e<lb id="e-4205" n="24"/>
foren als passes; e aquí cativaren-ne molts e<lb id="e-4206" n="25"/>
n'auceïren, e lur tolgren gran arnès e gran tresor.<lb id="e-4207" n="26"/>
Lo noble rey En Jacme entrà en la ciutat ab<lb id="e-4208" n="27"/>
totes ses hosts. E quant fo albergat en la ciutat

<pb n="II.148" id="e-4209"/><lb id="e-4210" n="1"/>lo rey e la hac molt bé establida, mès mans a cavalcar<lb id="e-4211" n="2"/>
ab cavalers e ab sirvens, e conbateren<lb id="e-4212" n="3"/>
castels e viles e preseren fortalees e castels de<lb id="e-4213" n="4"/>
roca tro en la val d'Alfandec de Mariyén, e tro<lb id="e-4214" n="5"/>
en la val d'Alcoy e tro en la val d'Albayda.<lb id="e-4215" n="6"/>
E conbateren la vila de Muntesa, e reteren-se a<lb id="e-4216" n="7"/>
él e lexà<gap id="e-4217"/>·ls estar.<lb id="e-4218" n="8"/>
Puys anà asetgar Exàtiva, <num>·I·</num> castel qu'e<gap id="e-4219"/>·l món<lb id="e-4220" n="9"/>
no<gap id="e-4221"/>·n ha tan forts ne tan reyal; e són <num>·II·</num> castels<lb id="e-4222" n="10"/>
en <num>·I·</num> muntaya, e la muntaya és tan forts que<lb id="e-4223" n="11"/>
no y pot hom muntar sinó per <num>·I·</num> loc, e aquel loc<lb id="e-4224" n="12"/>
gardarien <num>·XX·</num> hòmens a <num>·X_mília·</num>. E és molt bé<lb id="e-4225" n="13"/>
clos de forts murs é de forts tórrens; e era molt<lb id="e-4226" n="14"/>
bé establit de cavalers, e de cirvens e de moltes<lb id="e-4227" n="15"/>
armes. E avien què menyar <num>·III·</num> ans; e ha <num>·I_a·</num><lb id="e-4228" n="16"/>
font e<gap id="e-4229"/>·l castel qui<gap id="e-4230"/>·ls basta a boure, a éls e a lurs<lb id="e-4231" n="17"/>
cavals, mentre obs n'àn.<lb id="e-4232" n="18"/>
Quant lo rey En Jacme hac estat e<gap id="e-4233"/>·l setge d'aquel<lb id="e-4234" n="19"/>
castel gran temps e víu que no y pudia aver<lb id="e-4235" n="20"/>
poder, que<gap id="e-4236"/>·l castel era molt forts, pensà-se, axí

<pb n="II.149" id="e-4237"/><lb id="e-4238" n="1"/>com a hom savi, que per forsa no y pudia res<lb id="e-4239" n="2"/>
acabar, mas en blandén e ab maestria, e tramès<lb id="e-4240" n="3"/>
missatge al castel, que volia parlar ab lo senyor<lb id="e-4241" n="4"/>
del castel. So és saber que e<gap id="e-4242"/>·l castel avia <num>·II·</num> senyors<lb id="e-4243" n="5"/>
qui eren germans, e tenia la <num>·I·</num> germà la<lb id="e-4244" n="6"/>
 <num>·I·</num> castel, e l'altre germà d'él, l'altre castel. E el<lb id="e-4245" n="7"/>
rey tramès missatge al <num>·I·</num> dels germans, qui era<lb id="e-4246" n="8"/>
senyor del castel mayor; e venc ab lo rey parlar<lb id="e-4247" n="9"/>
en la host, e parec bé que fos honrat hom, que<lb id="e-4248" n="10"/>
él venc en <num>·I·</num> caval liar molt bel, e la sel'e<gap id="e-4249"/>·l pitral<lb id="e-4250" n="11"/>
obrat ab fula d'aur de son seyal, el fre e les<lb id="e-4251" n="12"/>
regnes de seda ab platons d'argent, ab obra entalada<lb id="e-4252" n="13"/>
ab péres e ab perles encastades; e fo vestit<lb id="e-4253" n="14"/>
d'escarlata ab fresadures d'aur, e no aportà<lb id="e-4254" n="15"/>
negunes armes mas <num>·I·</num> espaa pendent en son<lb id="e-4255" n="16"/>
coyl, molt richa ab ric garniment. E amenà ab sí<lb id="e-4256" n="17"/>
 <num>·CCCC·</num> sarraÿns, ab lanzes, e ab darts e ab bones<lb id="e-4257" n="18"/>
balestes, qui no dupten nuyl hom d'armes. E<lb id="e-4258" n="19"/>
quant fo denant lo rey, descavalcà e donà dels<lb id="e-4259" n="20"/>
jonols en terra, e besà-li la mà e saludà-lo.<lb id="e-4260" n="21"/>
<q type="spoken">— Amic — </q>dix lo rei —,<q type="spoken"> ben siats vós vengut.<lb id="e-4261" n="22"/>
Ben és ver que yo us hé tramès missatge que<lb id="e-4262" n="23"/>
vengéssets ab mi parlar. Vós sabets que yo é<lb id="e-4263" n="24"/>
presa la ciutat de València e la major forsa dels<lb id="e-4264" n="25"/>
castels e de les viles d'aquest regne; e vós tenits<lb id="e-4265" n="26"/>
</q>

<pb n="II.150" id="e-4266"/><lb id="e-4267" n="1"/><q type="spoken">
aquest castel e conexets que longament no us podets<lb id="e-4268" n="2"/>
tenir a mi. Mas per ço cor yo us tenc per<lb id="e-4269" n="3"/>
gentil hom e hé hoÿt gran bén dir de vós, no vulria<lb id="e-4270" n="4"/>
que de tot fóssets exilat d'aquesta regió.<lb id="e-4271" n="5"/>
Yo us donaré a vostra volentat, a vós e als vostres,<lb id="e-4272" n="6"/>
la vila de Muntesa, tan solament que tingats<lb id="e-4273" n="7"/>
mi per senyor e que<gap id="e-4274"/>·m retats lo castel que<lb id="e-4275" n="8"/>
vós, tenits d'Exàtiva, e donar-vos hé per messions<lb id="e-4276" n="9"/>
<num>·X_mília·</num> morabatins.</q><lb id="e-4277" n="10"/>
<q type="spoken">— Sèyer —</q> dix lo sarraý, qui era seyor de<lb id="e-4278" n="11"/>
castels—,<q type="spoken"> donats-me acort d'un dia, e aprés<lb id="e-4279" n="12"/>
yo us respondré. —</q><lb id="e-4280" n="13"/>
Ab tant lo sarraý se<gap id="e-4281"/>·n tornà al castel e hac<lb id="e-4282" n="14"/>
son acort aquela nuyt, e l'endemà tornà al rey<lb id="e-4283" n="15"/>
e atorgà so que<gap id="e-4284"/>·l rey li avia dit; e feeren lurs<lb id="e-4285" n="16"/>
cartes e lurs cuvinens. Et puys hac, la nuit, servens<lb id="e-4286" n="17"/>
e cavalers crestians, e lirà<gap id="e-4287"/>·ls lo castel major;<lb id="e-4288" n="18"/>
e quant venc lo matí, les seyeres reyals foren<lb id="e-4289" n="19"/>
per les torres e per los murs del castel.<lb id="e-4290" n="20"/>
E quant cels del altre castel ho viuren, tengren-se<lb id="e-4291" n="21"/>
per morts; e els crestians del castel major dixeren-lur<lb id="e-4292" n="22"/>
que<gap id="e-4293"/>·s retessen, que huymés no<gap id="e-4294"/>·s pudien<lb id="e-4295" n="23"/>
tenir, e éls dixeren que<gap id="e-4296"/>·s metrien en poder<lb id="e-4297" n="24"/>
del rey. E<gap id="e-4298"/>·l rey près-los a merçè e heretà-los en<lb id="e-4299" n="25"/>
la terra metexa el pla. E axí lo rey hac lo castel<lb id="e-4300" n="26"/>
de Xàtiva, e la vila, qui és molt bona e gran,<lb id="e-4301" n="27"/>
e tota la encontrada.<lb id="e-4302" n="28"/>
E près la vila d'Algesira, qui és en <num>·I_a·</num> ila entre<lb id="e-4303" n="29"/>
dues aygües nevals, que no y pot hom entrar<lb id="e-4304" n="30"/>
sinó per pont. E près Buriana e Culera, e près

<pb n="II.151" id="e-4305"/><lb id="e-4306" n="1"/>Gandia e la vila de Dènia, qui era molt gran e<lb id="e-4307" n="2"/>
fort, e moltes d'altres viles e castels del regne de<lb id="e-4308" n="3"/>
València.<lb id="e-4309" n="4"/>
<lb id="e-4310" n="5"/>
COM EN AQUELLA SAHÓ SE LEVÀ <num>·I·</num> SARRAHÍ NEGRE,<lb id="e-4311" n="6"/>
LO QUAL APPELLAVA HOM REY ALBOCHOR<lb id="e-4312" n="7"/>
<lb id="e-4313" n="8"/>
E en aquela saó levà-sse <num>·I·</num> sarraý d'aquela<lb id="e-4314" n="9"/>
terra qui era pastor e era negre, molt valent<lb id="e-4315" n="10"/>
hom. E ajustà-se ab servens e ab hòmens d'armes<lb id="e-4316" n="11"/>
sarraÿns; e apelava<gap id="e-4317"/>·l hom rey Albacor.<lb id="e-4318" n="12"/>
E mès mans a córrer là hon los crestians estaven,<lb id="e-4319" n="13"/>
en les viles e en los altres locs, e feÿa gran<lb id="e-4320" n="14"/>
mal e gran dan a crestians e màgerment a la<lb id="e-4321" n="15"/>
vila d'Algesira. E aquest sarraý tenia de forts<lb id="e-4322" n="16"/>
castels en les muntayes d'Alcoy e d'Albayda,<lb id="e-4323" n="17"/>
e havia molts hòmens a cavayl e a peu. E axí lo<lb id="e-4324" n="18"/>
rey no se<gap id="e-4325"/>·n pudia a res pendre; e no avia nombre<lb id="e-4326" n="19"/>
lo mal que feÿa, que molts crestians avia<lb id="e-4327" n="20"/>
morts e cativats.<lb id="e-4328" n="21"/>
Esdevenc-se que aquel rey Albocor sumià <num>·I_a·</num>

<pb n="II.152" id="e-4329"/><lb id="e-4330" n="1"/>nuit que entrava ab gran gent e ab gran brugit<lb id="e-4331" n="2"/>
en la vila d'Algisira. E quant venc l'endemà, él<lb id="e-4332" n="3"/>
s'aparelà ab sa gent, que<gap id="e-4333"/>·l matí qui venc aprés<lb id="e-4334" n="4"/>
que anàs córrer e asaltar a Algisira, e que si li<lb id="e-4335" n="5"/>
exien la gent fora del pont, que per forsa que<lb id="e-4336" n="6"/>
s'entràs ab éls. E fo ventura que<gap id="e-4337"/>·ls hòmens d'Algisira<lb id="e-4338" n="7"/>
agren sabuda d'aquest fet, e agren cavalers<lb id="e-4339" n="8"/>
e sirvens, e ans del jorn meseren-se en<lb id="e-4340" n="9"/>
aguayt luy de la vila. E els hòmens de la vila<lb id="e-4341" n="10"/>
gitaren lur bestiar defora, e feeren simbel per<lb id="e-4342" n="11"/>
tal que<gap id="e-4343"/>·ls sarraís vengessen pus asseguradament,<lb id="e-4344" n="12"/>
axí com se sulien fer; e estaven bé aparelats ab<lb id="e-4345" n="13"/>
lurs armes, que quant aquels dels aguayts donassen<lb id="e-4346" n="14"/>
salt, que éls atressí exissen defors.<lb id="e-4347" n="15"/>
Tot enaxí com s'ó agren pensat fo fet, que<gap id="e-4348"/>·l<lb id="e-4349" n="16"/>
rey Albacor venc ab gran res de cavalers e de<lb id="e-4350" n="17"/>
servens, e cuydava<gap id="e-4351"/>·s que<gap id="e-4352"/>·ls hòmens de la vila li<lb id="e-4353" n="18"/>
exissen e que él se<gap id="e-4354"/>·n entràs ab éls ensems.<lb id="e-4355" n="19"/>
E quant él fo al cap del pont vengut, aquels qui<lb id="e-4356" n="20"/>
eren en l'aguayt exiren, e vengren-lur a encontra,<lb id="e-4357" n="21"/>
e cels de la vila exiren defors, e axí tengren-lo<lb id="e-4358" n="22"/>
el mig. E axí, talan e firén, alcieren-ne<lb id="e-4359" n="23"/>
molts, e retengren lo rey Albacor ab molts d'altres,<lb id="e-4360" n="24"/>
e meseren-lo en la vila ab molt gran alegre;<lb id="e-4361" n="25"/>
que hanc nuyl temps no agren tant d'alegre ne<lb id="e-4362" n="26"/>
de goyg, per ço con pochs n'í avia a qui no agués<lb id="e-4363" n="27"/>
mort son fil, hó son germà, hó so marit hó son<lb id="e-4364" n="28"/>
parent. E per ço feeren-ne la major justeÿa del<lb id="e-4365" n="29"/>
món, que en cascun loc del regne de València lo<lb id="e-4366" n="30"/>
tramès hom e en cascun loc li feïya hom justeïya

<pb n="II.153" id="e-4367"/><lb id="e-4368" n="1"/>aytal con lur pleïya, tant tro que fo mort. Puys<lb id="e-4369" n="2"/>
feeren-lo tirar per tota la terra a rucins.<lb id="e-4370" n="3"/>
Ara lexarem a parlar huymés d'aquest, e parlarem<lb id="e-4371" n="4"/>
d'un sarraý qui hac nom Alahazarch, qui<lb id="e-4372" n="5"/>
aprés del rey Albacor se levà en la terra. E s'alsà<lb id="e-4373" n="6"/>
bé ab <num>·X·</num> castels dels forts del regne de València<lb id="e-4374" n="7"/>
e fóu gran mal e gran dan en la terra, per ço cor<lb id="e-4375" n="8"/>
en la terra avia molts sarraýs. Sí que<gap id="e-4376"/>·l rey d'Aragó<lb id="e-4377" n="9"/>
anà per la terra ab ses osts e garregà-lo<lb id="e-4378" n="10"/>
tant de temps que no pòc plus durar en la terra;<lb id="e-4379" n="11"/>
e exí-sse<gap id="e-4380"/>·n e desemparà tots los castels e tot ço<lb id="e-4381" n="12"/>
que tenia. E el rey establí tots los castels de<lb id="e-4382" n="13"/>
cavalers crestians e de servens, mas tots los<lb id="e-4383" n="14"/>
plans e els vayls tenien sarraýs paliers, qui lauraven<lb id="e-4384" n="15"/>
les terres e donaven son dret al rey.<lb id="e-4385" n="16"/>
Ara lexarem a parlar del regne de València e<lb id="e-4386" n="17"/>
de les conquestes, e parlarem de la guerra qui<lb id="e-4387" n="18"/>
fo entre<gap id="e-4388"/>·l rey d'Aragó e lo rey N'Amfós de Castela,<lb id="e-4389" n="19"/>
que era son genre.

<pb n="II.154" id="e-4390"/><lb id="e-4391" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·L·</num>. DE LA GUERRA QUE FO ENTRE<gap id="e-4392"/>·L<lb id="e-4393" n="2"/>
REY DE ARAGÓ E LO REY DE CASTELLA,<lb id="e-4394" n="3"/>
SON GENDRE </seg><lb id="e-4395" n="4"/>
<lb id="e-4396" n="5"/>
Quant venc a cap d'un gran temps que<gap id="e-4397"/>·l rey<lb id="e-4398" n="6"/>
d'Aragó hac çonquest lo regne de València e<lb id="e-4399" n="7"/>
l'ac poblat de crestians, so és a saber la ciutat e<lb id="e-4400" n="8"/>
les viles, e hac establits los castels e liurats a cavalers,<lb id="e-4401" n="9"/>
qui eren castelans, que<gap id="e-4402"/>·ls gardassen (mas<lb id="e-4403" n="10"/>
los sarraÿns hac lexats estar e<gap id="e-4404"/>·ls plans, e en les<lb id="e-4405" n="11"/>
muntayes e en les vals, qui lauraven la terra e<lb id="e-4406" n="12"/>
donaven dret al seyor rey de ço que lauraven),<lb id="e-4407" n="13"/>
esdevenc-se que aquela saó avia <num>·I·</num> rey en Navarra<lb id="e-4408" n="14"/>
qui avia nom Tibaut e avia <num>·II·</num> filets molt<lb id="e-4409" n="15"/>
petits de ça muler; e fo molt malaut, e fó son<lb id="e-4410" n="16"/>
testament e lexà tota la terra a sos filets, mas<lb id="e-4411" n="17"/>
lexà per tudor e per governador dels infans e de<lb id="e-4412" n="18"/>
la terra lo rey En Jacme d'Aragó, tro que<gap id="e-4413"/>·ls enfans<lb id="e-4414" n="19"/>
fossen de edat que pogessen e sabessen governar<lb id="e-4415" n="20"/>
lur terra. E quant hac ordonades totes<lb id="e-4416" n="21"/>
les sues coses, passà d'aquest segle.<lb id="e-4417" n="22"/>
E quan fo mort, levà<gap id="e-4418"/>·s lo rey de Castela,<lb id="e-4419" n="23"/>
N'Amfós, ab gran res de cavalers e d'òmens a<lb id="e-4420" n="24"/>
peu, e volc entrar en Navarra per tal que la<lb id="e-4421" n="25"/>
terra els infans fils del rey Tibaut fossen a son

<pb n="II.155" id="e-4422"/><lb id="e-4423" n="1"/>comendament, e sos hòmens. Mas aytantost lo<lb id="e-4424" n="2"/>
rey d'Aragó, que assò hac sabut, ajustà ses hosts<lb id="e-4425" n="3"/>
e anà-sse<gap id="e-4426"/>·n estar en <num>·I·</num> loc qui és al ixent d'Aragó<lb id="e-4427" n="4"/>
e a l'entrant de Navarra e de Castela; e<lb id="e-4428" n="5"/>
tramès misatge a totes les géns de Navarra que<lb id="e-4429" n="6"/>
ç'aparelassen de gardar lur terra, e defendre al<lb id="e-4430" n="7"/>
rey de Castela, que vulia entrar en la terra<lb id="e-4431" n="8"/>
sens raó.<lb id="e-4432" n="9"/>
Quant lo rey d'Aragó hac assò endressat, tramès<lb id="e-4433" n="10"/>
misatges al rey de Castela, que él lo pregava,<lb id="e-4434" n="11"/>
com a bon fil e cel que él amava molt, que<lb id="e-4435" n="12"/>
no s'entramesés del fet de Navarra ne y volgés<lb id="e-4436" n="13"/>
entrar; que ben sabia que la terra e els enfans<lb id="e-4437" n="14"/>
eren romàs en son poder. Per què li tornaria a<lb id="e-4438" n="15"/>
gran desonor si no la defenia a tot hom qui entrar-hi<lb id="e-4439" n="16"/>
volgués.<lb id="e-4440" n="17"/>
Quan lo rey de Castela hac entès so que<gap id="e-4441"/>·ls<lb id="e-4442" n="18"/>
misatges li agren dit, fo molt feló e tramès a dir<lb id="e-4443" n="19"/>
al rey d'Aragó que la defensàs con mils pogés,<lb id="e-4444" n="20"/>
que él hi entraria malgrat de tots aquels qui li ó<lb id="e-4445" n="21"/>
volgesen vedar.<lb id="e-4446" n="22"/>
Quant lo rey d'Aragó hac entès so que<gap id="e-4447"/>·l rey<lb id="e-4448" n="23"/>
de Castela li hac tramès a dir, fo molt irat e tramès<lb id="e-4449" n="24"/>
per tota ça terra a tots los cavalers e a les

<pb n="II.156" id="e-4450"/><lb id="e-4451" n="1"/>géns de ciutats e de viles que vengessen ab lurs<lb id="e-4452" n="2"/>
armes al pus tost que poguessen; sí que en poc<lb id="e-4453" n="3"/>
de temps foren justats là hon lo rey era. E el<lb id="e-4454" n="4"/>
rey de Castela venc ab totes çes géns a mija legua<lb id="e-4455" n="5"/>
prop de les osts del rey d'Aragó, sí que<gap id="e-4456"/>·l<lb id="e-4457" n="6"/>
rey d'Aragó hac en cor que<gap id="e-4458"/>·s combatés ab él, ja<lb id="e-4459" n="7"/>
fos cosa que avia meys de gent la meytat que<gap id="e-4460"/>·l<lb id="e-4461" n="8"/>
rey de Castela, mas avia tan bona cavaleria e<lb id="e-4462" n="9"/>
tan bona gent d'armes de Catalunya e d'Aragó,<lb id="e-4463" n="10"/>
que si fossen més <num>·III·</num> tans que no eren, sí li era<lb id="e-4464" n="11"/>
semblant que tots los degués desbaratar e gitar<lb id="e-4465" n="12"/>
de camp. Mas los bisbes, e els prelats e els hòmens<lb id="e-4466" n="13"/>
d'orda anaven de la <num>·I·</num> rey a altre, e parlaven<lb id="e-4467" n="14"/>
posa e vedaven aytant com pudien que la<lb id="e-4468" n="15"/>
batala no<gap id="e-4469"/>·s faés.<lb id="e-4470" n="16"/>
E entre<gap id="e-4471"/>·ls altres avia-hi <num>·I·</num> ric hom molt savi<lb id="e-4472" n="17"/>
e cert e era de Cataluya, e avia nom En Bernat<lb id="e-4473" n="18"/>
Vidal de Bosoldó e anava ab lo rey de Castela.<lb id="e-4474" n="19"/>
E aquel anava-sse<gap id="e-4475"/>·n al rey d'Aragó e deïya-li:<lb id="e-4476" n="20"/>
<q type="spoken">— Sèyer, què volets fer? Lo rey de Castela és<lb id="e-4477" n="21"/>
vostre genre e vostre fil, e ha molts infans de<lb id="e-4478" n="22"/>
vostra fila qui són vostres néts, e és honrat rey<lb id="e-4479" n="23"/>
e és ab moltes géns. E si us combatets ab él, per<lb id="e-4480" n="24"/>
bé que us en prena, sí y pendrets vós maor don<lb id="e-4481" n="25"/>
que él, que aurets perduda vostra fila e vostres<lb id="e-4482" n="26"/>
néts. —</q><lb id="e-4483" n="27"/>
E puys anà-sse<gap id="e-4484"/>·n al rey de Castela e deïya-li<lb id="e-4485" n="28"/>
que molt ho feÿa mal, con se vulia combatre ab<lb id="e-4486" n="29"/>
lo rey d'Aragó, qui era axí com son pare; que<lb id="e-4487" n="30"/>
en negun tal no li pudia bé esdevenir, que<gap id="e-4488"/>·l rey

<pb n="II.157" id="e-4489"/><lb id="e-4490" n="1"/>d'Aragó feïya a gran dret so que feïya, e él a<lb id="e-4491" n="2"/>
gran tort. Encara, que en la host del rey d'Aragó<lb id="e-4492" n="3"/>
avia tan gran larguea de pa, de vi, e de carn<lb id="e-4493" n="4"/>
e de civada, que quax per nient ho avien, e en<lb id="e-4494" n="5"/>
la host del rey de Castela avia tan gran carestia<lb id="e-4495" n="6"/>
de totes coses, que les géns e les bèsties murien<lb id="e-4496" n="7"/>
de fam.<lb id="e-4497" n="8"/>
E axí aquest ric hom, En Bernat Vidal, trebalà<lb id="e-4498" n="9"/>
tant e parlà ab amdosos los regs, que quant<lb id="e-4499" n="10"/>
venc <num>·I·</num> jorn que nuyl hom no<gap id="e-4500"/>·n sabé res, cascú<lb id="e-4501" n="11"/>
dels reys venc, si altre a cavayl, en la mijania<lb id="e-4502" n="12"/>
d'amdues les hosts, e aquí éls s'encontraren, e<lb id="e-4503" n="13"/>
abrassaren-se, e besaren-se en la boca, e ploraren<lb id="e-4504" n="14"/>
amdós molt fort e demanaren-se perdó la <num>·I·</num><lb id="e-4505" n="15"/>
al altre; e el rey de Castela humilià<gap id="e-4506"/>·s al rey d'Aragó<lb id="e-4507" n="16"/>
molt fort, e pregà-lo que<gap id="e-4508"/>·s n'anàs ab él a<lb id="e-4509" n="17"/>
ça tenda e que menyàs ab él e vouria la reyna,<lb id="e-4510" n="18"/>
ça fila, e sos néts. E el rei d'Aragó atorgà-li-ó e<lb id="e-4511" n="19"/>
anà-sse<gap id="e-4512"/>·n ab él.<lb id="e-4513" n="20"/>
Quant les géns saberen assò, d'amdues les<lb id="e-4514" n="21"/>
hosts, que amdós los reys s'eren posats, nuyl<lb id="e-4515" n="22"/>
hom no<gap id="e-4516"/>·s pot aestmar l'alegre e el goyg que éls<lb id="e-4517" n="23"/>
agren. E puys cascú dels reys tornà-sse<gap id="e-4518"/>·n en ça<lb id="e-4519" n="24"/>
terra ab ses hosts, e foren amichs axí com ja<lb id="e-4520" n="25"/>
eren dabans. E el regne de Navarra romàs en

<pb n="II.158" id="e-4521"/><lb id="e-4522" n="1"/>poder del rey d'Aragó tro que<gap id="e-4523"/>·ls infans, fils del<lb id="e-4524" n="2"/>
rey Tibaut, foren tan creguts que per éls meteys<lb id="e-4525" n="3"/>
saberen governar lur terra; mas lo major fo levat<lb id="e-4526" n="4"/>
rey e seyor de la terra, e el menor hac ça<lb id="e-4527" n="5"/>
partida, segons que<gap id="e-4528"/>·l pare hac ordonat. E aquel<lb id="e-4529" n="6"/>
qui fo rey hac muler mas no hac infans, e passà<lb id="e-4530" n="7"/>
a Tunis ab lo rey de França, e de Tunis vengren<lb id="e-4531" n="8"/>
a Tràpena en Sicília; e aquí lo rey de Navarra<lb id="e-4532" n="9"/>
murí. E lo frare fo levat rey e près per muler<lb id="e-4533" n="10"/>
la sor del rey de França, Phelip.

<pb n="II.159" id="e-4534"/><lb id="e-4535" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LI·</num>. COM L'INFANT EN PERE<lb id="e-4536" n="2"/>
DE ARAGÓ PRÈS PER MULLER LA FILLA<lb id="e-4537" n="3"/>
DEL REY MANFRÉ DE SECÍLIA </seg><lb id="e-4538" n="4"/>
<lb id="e-4539" n="5"/>
Diu lo comde que quant lo noble enfant Pere,<lb id="e-4540" n="6"/>
fil del rey En Jacme d'Aragó, fo d'edat de muler<lb id="e-4541" n="7"/>
a pendre, que avia <num>·I·</num> rey en Çicília qui avia<lb id="e-4542" n="8"/>
nom rey Manfré e fo fil del emperador Frederich<lb id="e-4543" n="9"/>
d'Alamaya. Aquest rey Metfré tenia la major<lb id="e-4544" n="10"/>
cort e la pus honrada de negun rey que el<lb id="e-4545" n="11"/>
món fos, e era molt savi, e prous, e molt bel home<lb id="e-4546" n="12"/>
e agradable. Aquest rey Metfré avia <num>·I_a·</num> fila de<lb id="e-4547" n="13"/>
la primera muler qui avia tro a <num>·XII·</num> anys, e fó<gap id="e-4548"/>·n<lb id="e-4549" n="14"/>
parlar al noble enfant En Pere d'Aragó que la<lb id="e-4550" n="15"/>
presés per muler; e él, ab consel de son pare<lb id="e-4551" n="16"/>
lo noble rey En Jacme d'Aragó, tremès sos misatges<lb id="e-4552" n="17"/>
al rey Metfré ab <num>·II_es·</num> naus, los quals misatges<lb id="e-4553" n="18"/>
foren la <num>·I·</num> En Ferran Xanxis, frare bort

<pb n="II.160" id="e-4554"/><lb id="e-4555" n="1"/>del noble enfant En Pere, e l'altre En Guilem de<lb id="e-4556" n="2"/>
Torreyes, cavalers honrats; e vengren a la ciutat<lb id="e-4557" n="3"/>
de Nàpols e aquí parlaren ab lo rey Matfré. E el<lb id="e-4558" n="4"/>
rey Metfré fóu-lur gran honor e tenc-se molt per<lb id="e-4559" n="5"/>
pagat de la misatgeria que éls li aportaren.<lb id="e-4560" n="6"/>
Lo rey Metfré, quant venc a Nàpols, no albergà<lb id="e-4561" n="7"/>
pas dins la ciutat, ans s'atendà defora, prop<lb id="e-4562" n="8"/>
de la ciutat, riba mar, e cunvidà los missatges,<lb id="e-4563" n="9"/>
aquel jorn e menjaren ab él tot aquel jorn ab<lb id="e-4564" n="10"/>
tota lur compaya molt honradament, e foren<lb id="e-4565" n="11"/>
servits a gran honor, axí con missatges qui eren<lb id="e-4566" n="12"/>
de gran valor e d'onrat seyor. La cort fo gran<lb id="e-4567" n="13"/>
e plenera, e<gap id="e-4568"/>·l rey donà molt grans dons a cavalers<lb id="e-4569" n="14"/>
e a juglars. Quant la cort fo tenguda, los<lb id="e-4570" n="15"/>
missatges dixeren al rey Metfré:<lb id="e-4571" n="16"/>
<lb id="e-4572" n="17"/>
<q type="spoken">— Sèyer, nós avem assí estat ab vós e, la vostra<lb id="e-4573" n="18"/>
mercè, avets-nos molt gint aculits e honrats,<lb id="e-4574" n="19"/>
e avem-vos dit so que nostre seyor, l'enfant En<lb id="e-4575" n="20"/>
Pere d'Aragó, nos menà, e vós, sèyer, avets-nos-ho<lb id="e-4576" n="21"/>
atorgat. Pregam-vos que<gap id="e-4577"/>·ns liurets la donzela,<lb id="e-4578" n="22"/>
vostra fila, e nós menar-la ém a nostre seyor,<lb id="e-4579" n="23"/>
l'enfant En Pere.</q>

<pb n="II.161" id="e-4580"/><lb id="e-4581" n="1"/><q type="spoken">—Seyor —</q> dix lo rey —,<q type="spoken"> assò no és cosa que<lb id="e-4582" n="2"/>
axí tost se puscha fer; per què yo us prec que us<lb id="e-4583" n="3"/>
ho esperets tro al Pascor e aparelaré galeres e<lb id="e-4584" n="4"/>
naus ab què vaya molt honradament, axí com<lb id="e-4585" n="5"/>
pertay a la nostra altea.</q><lb id="e-4586" n="6"/>
<q type="spoken">—Sèyer —</q> dixeren los misatges —,<q type="spoken"> axí sia<lb id="e-4587" n="7"/>
con a vós plàcia. —</q><lb id="e-4588" n="8"/>
E sobre sso estegren aquí tant, tro que venc lo<lb id="e-4589" n="9"/>
Pascor. E<gap id="e-4590"/>·l rey aparelà moltes galeres e comenà<lb id="e-4591" n="10"/>
la donzela a <num>·I·</num> comte qui avia nom comte<lb id="e-4592" n="11"/>
Bonifay e a<gap id="e-4593"/>·N Ferran Xanxis; e meseren-se<lb id="e-4594" n="12"/>
en les galeres, e partiren de Principat e vengren<lb id="e-4595" n="13"/>
a Monpesler, e aquí fo lo rey En Jacme d'Aragó<lb id="e-4596" n="14"/>
ab gran cavaleria, e<gap id="e-4597"/>·l ynfant En Pere, e<gap id="e-4598"/>·l infant<lb id="e-4599" n="15"/>
En Jacme, e lur germana dona Maria, qui era<lb id="e-4600" n="16"/>
donzela e qui era <num>·I_a·</num> de les pus beles dona del<lb id="e-4601" n="17"/>
món. Les corts foren molts grans e riches, e<gap id="e-4602"/>·l<lb id="e-4603" n="18"/>
noble infant En Pere près la fila del rey Metfré<lb id="e-4604" n="19"/>
per muler a l'esgleya major de Monpesler, nostra<lb id="e-4605" n="20"/>
dona Sancta Maria de les Taules. E puys<lb id="e-4606" n="21"/>
lo rey En Jacme d'Aragó anà tro a Munferran,<lb id="e-4607" n="22"/>
e aquí hac vistes ab lo rey de Franza e refermà<lb id="e-4608" n="23"/>
les noces de ça fila, qui ja era en França, que<lb id="e-4609" n="24"/>
puys fo regina ab Felip, lo fil major del rey Loýs

<pb n="II.162" id="e-4610"/><lb id="e-4611" n="1"/>de Franza. El comte Bonifay tornà-sse<gap id="e-4612"/>·n ab les<lb id="e-4613" n="2"/>
galeres al rey Mentfré molt alegrament, e la<lb id="e-4614" n="3"/>
dona muler del noble enfant En Pere anà-sse<gap id="e-4615"/>·n<lb id="e-4616" n="4"/>
en Cataluya.<lb id="e-4617" n="5"/>
<lb id="e-4618" n="6"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LII·</num>. COM LO APOSTOLI FÉU DONACIÓ<lb id="e-4619" n="7"/>
AL COMTE CARLES DEL REGNE DE CECÍLIA </seg><lb id="e-4620" n="8"/>
<lb id="e-4621" n="9"/>
Esdevenc-se que en aquela saó avia <num>·I·</num> apostoli<lb id="e-4622" n="10"/>
en Roma qui era gran amic del comte Carles,<lb id="e-4623" n="11"/>
qui era comte d'Angou e de Proença e era<lb id="e-4624" n="12"/>
frare del rey de França, aquel qui murí a Tunis.<lb id="e-4625" n="13"/>
E depòs lo rey Matfré de son regne e donà-lo<lb id="e-4626" n="14"/>
al comte Karles, e fóu-lo senador de Roma; e<gap id="e-4627"/>·l<lb id="e-4628" n="15"/>
comte Carles près aquest do, a gran dan de tota<lb id="e-4629" n="16"/>
crestiantat.

<pb n="II.163" id="e-4630"/><lb id="e-4631" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LIII·</num>. COM LO COMTE CARLES SE<lb id="e-4632" n="2"/>
APARELLÀ DE ANAR CONTRA LA TERRA<lb id="e-4633" n="3"/>
DEL REY MANFRÉ </seg><lb id="e-4634" n="4"/>
<lb id="e-4635" n="5"/>
Lo comte Carles s'aparelà en Proença e ajustà<lb id="e-4636" n="6"/>
grans géns per anar contra la terra del rey<lb id="e-4637" n="7"/>
Matfré; e él no era gens ben aparelat de tresor<lb id="e-4638" n="8"/>
axí com mester li era, mas que manlevava e baratava<lb id="e-4639" n="9"/>
so que pudia.<lb id="e-4640" n="10"/>
<lb id="e-4641" n="11"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LIV·</num>. COM N'ANRICH DE CASTELLA<lb id="e-4642" n="12"/>
PRESTÀ GRAN TRESOR AL COMTE CARLES </seg><lb id="e-4643" n="13"/>
<lb id="e-4644" n="14"/>
En aquela saó N'Anric de Castela, fil del rei<lb id="e-4645" n="15"/>
En Ferrando de Castela, era en Tunis, que son<lb id="e-4646" n="16"/>
frare lo rey N'Amfós de Castela l'avia gitat de

<pb n="II.164" id="e-4647"/><lb id="e-4648" n="1"/>ça terra; e prenia soldada del rey de Tunis e<lb id="e-4649" n="2"/>
feïya-li gran honor. Sí que N'Anric de Castela<lb id="e-4650" n="3"/>
hi avia justat molt gran tresor e avia<gap id="e-4651"/>·l tramès en<lb id="e-4652" n="4"/>
Jènova. E<gap id="e-4653"/>·l comte Carles tramès-li misatge a<lb id="e-4654" n="5"/>
Tunis, per ço cor era son cusí germà, que li<lb id="e-4655" n="6"/>
prestàs aquel tresor, qui era en Gènova, seu, per<lb id="e-4656" n="7"/>
ço cor l'avia gran mester; e N'Anrich dix-li que<lb id="e-4657" n="8"/>
ben li plaïya que ço que él agués que ho presés<lb id="e-4658" n="9"/>
a sa honor e a son serviy.<lb id="e-4659" n="10"/>
<lb id="e-4660" n="11"/>
Sobr'assò lo missatge se<gap id="e-4661"/>·n tornà al comte Carles<lb id="e-4662" n="12"/>
e aportà carta a aquels qui tenien aquel tresor<lb id="e-4663" n="13"/>
en Jènova, que<gap id="e-4664"/>·l deliurassen al comte Carles, e<lb id="e-4665" n="14"/>
aytantost li fo deliurat. E ab aquel tresor soldejà<lb id="e-4666" n="15"/>
cavalers e fóu la messió; e anà-sse<gap id="e-4667"/>·n a Roma, los<lb id="e-4668" n="16"/>
cavalers per terra e él per mar en galeres. Sí que<lb id="e-4669" n="17"/>
quant fo a la fou de Roma, exí en terra ab molt<lb id="e-4670" n="18"/>
gran ventura, que era molt gran vent e molta<lb id="e-4671" n="19"/>
mar.<lb id="e-4672" n="20"/>
<lb id="e-4673" n="21"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LV·</num>. COM LO COMTE CARLES AB TOTA<lb id="e-4674" n="22"/>
SA OST SE<gap id="e-4675"/>·N VENCH AL PONT DE XIPRÀ </seg><lb id="e-4676" n="23"/>
<lb id="e-4677" n="24"/>
Quant fo a Roma aparelà-sse ab sa cavaleria,<lb id="e-4678" n="25"/>
e anà-sse<gap id="e-4679"/>·n ves la terra de Principat e de Puyla,

<pb n="II.165" id="e-4680"/><lb id="e-4681" n="1"/>e vengren al pont de Xiprà, qui és a l'entrant<lb id="e-4682" n="2"/>
de Terra de Lavor. E quant foren aquí ajustats,<lb id="e-4683" n="3"/>
foren bé <num>·IIII_M_a·</num> cavalers, entre picarts, e franceses,<lb id="e-4684" n="4"/>
e flamencs, e romans e campanès.<lb id="e-4685" n="5"/>
<lb id="e-4686" n="6"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LVI·</num>. COM LO REY MANFFRÉ TENCH<lb id="e-4687" n="7"/>
CONSELL AB SOS BARONS </seg><lb id="e-4688" n="8"/>
<lb id="e-4689" n="9"/>
Lo rey Matfré sabé noveles que<gap id="e-4690"/>·l comte Carles<lb id="e-4691" n="10"/>
venia sobre sa terra, e tramès misatges als<lb id="e-4692" n="11"/>
comtes e als barons de ça terra. E quant foren<lb id="e-4693" n="12"/>
venguts, demanà<gap id="e-4694"/>·ls de concel.<lb id="e-4695" n="13"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix lo rey—,<q type="spoken"> lo comte Carles<lb id="e-4696" n="14"/>
vén sobre ma terra, e vostra que és, que axí bona<lb id="e-4697" n="15"/>
part hi avets con yo; per què vulria, si vosaltres<lb id="e-4698" n="16"/>
m'ó conselats, que establíssem lo pont de Xiprà<lb id="e-4699" n="17"/>
e les altres entrades, de cavalers e de sirvens, per<lb id="e-4700" n="18"/>
tal que no poguessen entrar en nostra terra los<lb id="e-4701" n="19"/>
nostres enamichs, ne fer negun dampnatge; e que<lb id="e-4702" n="20"/>
cascú de vosaltres s'aparelàs ab tot çon poder al<lb id="e-4703" n="21"/>
pus tost que puscats e fóssem tuit justats breument<lb id="e-4704" n="22"/>
per anar contra los nostres enamichs e deffensar<lb id="e-4705" n="23"/>
nostra terra. —</q><lb id="e-4706" n="24"/>
Respòs lo comte Galvay e dix:<lb id="e-4707" n="25"/>
<q type="spoken">— Sèyer, so que vós avets dit és molt bo: que<lb id="e-4708" n="26"/>
</q>

<pb n="II.166" id="e-4709"/><lb id="e-4710" n="1"/><q type="spoken">
tuit nos aparalem e que siam ensems justats per<lb id="e-4711" n="2"/>
anar contra nostres enamichs. Mas gran volpelatge<lb id="e-4712" n="3"/>
seria e gran minva si nós vedàvem l'entrar<lb id="e-4713" n="4"/>
al comte Carles en nostra terra, e semblaria que<lb id="e-4714" n="5"/>
nós no aguéssem poder de combatre ab él. —</q><lb id="e-4715" n="6"/>
Cascuns dels altres barons qui ja avien parlada<lb id="e-4716" n="7"/>
la tressió, donaren aquel consey e dixeren<lb id="e-4717" n="8"/>
que més valia que<gap id="e-4718"/>·ls lexassen entrar. E caseu fo<lb id="e-4719" n="9"/>
demanat per lo rey ab quals cavalers vendria, e<lb id="e-4720" n="10"/>
cascú fóu sa resposta molt gran e bela; e quant<lb id="e-4721" n="11"/>
venc als obs, que foren justats, non hi hac negú<lb id="e-4722" n="12"/>
lo ters d'aquels que avia dits, ans ne faliren dels<lb id="e-4723" n="13"/>
comtes e dels barons, qui s'escusaven per falses<lb id="e-4724" n="14"/>
escusations, axí com cels qui avien en cor de<lb id="e-4725" n="15"/>
trair lur senyor e de liurar a murir.<lb id="e-4726" n="16"/>
<lb id="e-4727" n="17"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LVII·</num>. COM LO REY MANFFRÉ E LO<lb id="e-4728" n="18"/>
COMTE CARLES ESTAVEN CASCUNS APARELLATS<lb id="e-4729" n="19"/>
PER FFE LA BATALLA </seg><lb id="e-4730" n="20"/>
<lb id="e-4731" n="21"/>
Quant venc <num>·I·</num> jorn que<gap id="e-4732"/>·l comte Carles fo passat<lb id="e-4733" n="22"/>
e entrat e<gap id="e-4734"/>·l regne ab ça cavaleria, e foren<lb id="e-4735" n="23"/>
armats de totes armes e éls e lurs cavayls aparelats<lb id="e-4736" n="24"/>
de combatre, el rey Matfré fo aparelat ab<lb id="e-4737" n="25"/>
sa cavaleria assats prop de la host dels franceses<lb id="e-4738" n="26"/>
e foren <num>·V_mília·</num> hòmens a caval entre cavalers<lb id="e-4739" n="27"/>
e soldaders. E<gap id="e-4740"/>·l rey Matfré fo en la mijana escala;<lb id="e-4741" n="28"/>
e<gap id="e-4742"/>·l comte Jordà fo en la primera escala, e<gap id="e-4743"/>·l

<pb n="II.167" id="e-4744"/><lb id="e-4745" n="1"/>comte Bertholomeu en la segona, e<gap id="e-4746"/>·l comte Galvay<lb id="e-4747" n="2"/>
en la quarta escala, e<gap id="e-4748"/>·l comte camerlenc en<lb id="e-4749" n="3"/>
la reregarda.<lb id="e-4750" n="4"/>
<lb id="e-4751" n="5"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LVIII·</num>. COM LO REY MANFRÉ DE<lb id="e-4752" n="6"/>
SECÍLIA FO VENÇUT E DESBARATAT<lb id="e-4753" n="7"/>
PER LO COMTE CARLES </seg><lb id="e-4754" n="8"/>
<lb id="e-4755" n="9"/>
Sobr'assò les hosts s'ajustaren d'amdues les<lb id="e-4756" n="10"/>
parts, e<gap id="e-4757"/>·l comte Jordà, qui avia la devantera, anà<lb id="e-4758" n="11"/>
ferir en la primera escala dels picarts, e rompé-la<lb id="e-4759" n="12"/>
e la desbaratà tro a la segona escala dels<lb id="e-4760" n="13"/>
proensals; e puys aprés ferí lo comte Bertholomeu<lb id="e-4761" n="14"/>
molt ardidament e fera, sý que y hac molt<lb id="e-4762" n="15"/>
cavaler abatut de son caval, e morts e nafrats de<lb id="e-4763" n="16"/>
la una part e de l'altra. Mentre la batala era<lb id="e-4764" n="17"/>
molt forts, lo comte Galvay e<gap id="e-4765"/>·ls altres qui eren<lb id="e-4766" n="18"/>
detràs en la rereguarda comensaren-s'a derrengar<lb id="e-4767" n="19"/>
e a fugir. Quant lo rey Matfré víu que<gap id="e-4768"/>·ls seus<lb id="e-4769" n="20"/>
cavalers li fugien e que de tot en tot era traÿt,<lb id="e-4770" n="21"/>
puyí son caval dels esperons, tot armat que era,<lb id="e-4771" n="22"/>
e mès-se l'escut denant e la lança, e anà ferir en<lb id="e-4772" n="23"/>
la pressa dels francescs e dix que més amava<lb id="e-4773" n="24"/>
murir rey que viure deseretat. E axí lo rey Matfré<lb id="e-4774" n="25"/>
murí aquí ab la major partida de ça gent, per<lb id="e-4775" n="26"/>
ço cor los traÿdors li faliren, que puxes n'agren<lb id="e-4776" n="27"/>
mal guaardó.

<pb n="II.168" id="e-4777"/><lb id="e-4778" n="1"/>Quant la batala fo finada e el camp agren levat<lb id="e-4779" n="2"/>
los franscests, aquels qui foren escapats vius<lb id="e-4780" n="3"/>
de la batala, lo rey Karles fóu cercar tots los<lb id="e-4781" n="4"/>
morts per trobar lo rey Matfré e per nombrar<lb id="e-4782" n="5"/>
los mors; e trobaren lo rey Matfré mort e <num>·VI_mília·</num> <lb id="e-4783" n="6"/>
cavalers, entre amdues les pars, morts e<gap id="e-4784"/>·l<lb id="e-4785" n="7"/>
camp. E<gap id="e-4786"/>·l rey Karles fóu soterar lo rey Matfré<lb id="e-4787" n="8"/>
a gran honor; e puys anà a avant, e entrà e<gap id="e-4788"/>·l

<pb n="II.169" id="e-4789"/><lb id="e-4790" n="1"/>regne sens contrast, e près gran res de comtes e<lb id="e-4791" n="2"/>
de barons qui eren estats traÿdors al rey Matfré,<lb id="e-4792" n="3"/>
qui cuydaven aver bo gasardó d'él, e fóu-los tots<lb id="e-4793" n="4"/>
murir a mala mort. E puys anà per tota la terra,<lb id="e-4794" n="5"/>
e justeïyà e alcís molt cruelment e sens mercè la<lb id="e-4795" n="6"/>
major partida de les géns de Sicília e de tota<lb id="e-4796" n="7"/>
l'alta gent de la terra; e aprés robà-los, e tolc-lur<lb id="e-4797" n="8"/>
tot quant avien, e fóu-lur molts de mals e<lb id="e-4798" n="9"/>
mès-los en gran servitut de ribauts e d'àvols<lb id="e-4799" n="10"/>
géns qui<gap id="e-4800"/>·ls tenien vilment sots lurs peus. E axí<lb id="e-4801" n="11"/>
aquest rey Karles era molt desamat dels sicilians<lb id="e-4802" n="12"/>
e des pulesos, mas que àls no gosaven fer.<lb id="e-4803" n="13"/>
<lb id="e-4804" n="14"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LIX·</num>. COM CORALÍ, NEBOT DEL REY<lb id="e-4805" n="15"/>
MANFRÉ, VENCH SOBRE LO REY CARLES </seg><lb id="e-4806" n="16"/>
<lb id="e-4807" n="17"/>
Sobr'assò lo comú de Pisa e d'altres barons<lb id="e-4808" n="18"/>
del regne de Sicília trameseren misatge a Corralí,<lb id="e-4809" n="19"/>
qui era nabot del rey Matfré, qui era en<lb id="e-4810" n="20"/>
Alamaya, que vengés, que éls li farien la messió<lb id="e-4811" n="21"/>
de ço que mester agués e li ajudarien ab tot lur<lb id="e-4812" n="22"/>
poder, per terra e per mar, per cobrar lo regne<lb id="e-4813" n="23"/>
de Sicília. Quant Corralí hac aüt lo missatge,<lb id="e-4814" n="24"/>
aparelà<gap id="e-4815"/>·s ab lo fil del duc d'Ostalrich ab <num>·D·</num> cavalés

<pb n="II.170" id="e-4816"/><lb id="e-4817" n="1"/>alatnays, e venc per Lobardia tro en la ribera<lb id="e-4818" n="2"/>
de Gènova ha <num>·I·</num> port qui ha nom Vaÿ, prop<lb id="e-4819" n="3"/>
de Saona, e d'aquí anà-sse<gap id="e-4820"/>·n per mar tro a<lb id="e-4821" n="4"/>
Pisa.<lb id="e-4822" n="5"/>
Ara lexarem a parlar de Corralí e parlarem<lb id="e-4823" n="6"/>
d'En Anric de Castela.<lb id="e-4824" n="7"/>
<lb id="e-4825" n="8"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LX·</num>. COM N'ANRICH DE CASTELLA<lb id="e-4826" n="9"/>
DESAFIÀ LO REY CARLES E SE<gap id="e-4827"/>·n ANÀ A ROMA </seg><lb id="e-4828" n="10"/>
<lb id="e-4829" n="11"/>
Quant N'Anric de Castela sabé que Carles<lb id="e-4830" n="12"/>
hac conquesta la terra de Sicília e de Pola, près<lb id="e-4831" n="13"/>
cumiat del rey de Tunis e anà-sse<gap id="e-4832"/>·n al rey Karles<lb id="e-4833" n="14"/>
per tal cor hac fe que<gap id="e-4834"/>·l feés seyor d'una partida<lb id="e-4835" n="15"/>
de la terra que hac conquesta ab lo seu tresor.<lb id="e-4836" n="16"/>
E quant Karles víu N'Anrich, fóu-li molt<lb id="e-4837" n="17"/>
bel semblant e aculí-lo molt gint, no per tant que<lb id="e-4838" n="18"/>
no<gap id="e-4839"/>·l volgra jamés veer en ça terra per ço que ya<lb id="e-4840" n="19"/>
nuyl temps no li retés so que<gap id="e-4841"/>·n avia manlevat.<lb id="e-4842" n="20"/>
E quant venc a cap d'un temps que N'Anrich

<pb n="II.171" id="e-4843"/><lb id="e-4844" n="1"/>hac estat en la cort del rey Karles e víu que<lb id="e-4845" n="2"/>
Karles no li dava negun recapte, parlà ab lo rey<lb id="e-4846" n="3"/>
Karles e dix-li:<lb id="e-4847" n="4"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey, ben és ver que yo avia aytant<lb id="e-4848" n="5"/>
de tresor en la ciutat de Jènova, lo qual yo avia<lb id="e-4849" n="6"/>
gasayat ab lo rey de Tunis. E vós tramesés-me<lb id="e-4850" n="7"/>
a dir, per vostres cartes e per vostres misatges,<lb id="e-4851" n="8"/>
que per amistat e per parentesc, e per zo con<lb id="e-4852" n="9"/>
gran mester vos era per raó de venir sobre<gap id="e-4853"/>·l rey<lb id="e-4854" n="10"/>
Metfré, e que si vós veníets a el desús del rey<lb id="e-4855" n="11"/>
Matfré ne conquestàvets la terra, que me<gap id="e-4856"/>·n donaríets<lb id="e-4857" n="12"/>
tal partida que a mi seria honor de pendre<lb id="e-4858" n="13"/>
e a vós de donar, que yo que us prestàs aquel<lb id="e-4859" n="14"/>
meu tresor. E yo, per tal cor vos tenc per honrat<lb id="e-4860" n="15"/>
cusí e per ço con són pagat de la vostra honor<lb id="e-4861" n="16"/>
e del vostre bé, fiu-voss-en a plaer e fiu manament<lb id="e-4862" n="17"/>
a aquels qui<gap id="e-4863"/>·l tenien que<gap id="e-4864"/>·l vos deliurassen<lb id="e-4865" n="18"/>
a la vostra volentat a fer. Per què yo us prec<lb id="e-4866" n="19"/>
que<gap id="e-4867"/>·m donets de la terra que avets conquesta ab<lb id="e-4868" n="20"/>
lo meu tresor, tanta que yo<gap id="e-4869"/>·n pusca viure honradament,<lb id="e-4870" n="21"/>
o que<gap id="e-4871"/>·m retats lo tresor que us hé<lb id="e-4872" n="22"/>
prestat.<lb id="e-4873" n="23"/></q>
<q type="spoken">—Sire Anrich —</q> dix lo rey Karles —,<q type="spoken"> yo no<lb id="e-4874" n="24"/>
són ara pas aparelat que us renda vostre tresor,<lb id="e-4875" n="25"/>
ne yo no é pars en cor que us dó <num>·I·</num> palm de ma<lb id="e-4876" n="26"/>
terra ne plus. Mas quant yo u auré bé aparelat,<lb id="e-4877" n="27"/>
sí us rendré vostre tresor e donar-vos é racton<lb id="e-4878" n="28"/>
a vós e a vostra compaya mentre que siats en<lb id="e-4879" n="29"/>
ma cort.<lb id="e-4880" n="30"/></q>
<q type="spoken">—Sèyer —</q> dix N'Anrich —,<q type="spoken"> yo no vul vostra<lb id="e-4881" n="31"/>
</q>

<pb n="II.172" id="e-4882"/><lb id="e-4883" n="1"/><q type="spoken">
ratió, que gens no<gap id="e-4884"/>·m pensava que enaxí vos capdelàssets<lb id="e-4885" n="2"/>
de mi, ne que aytal gasardó me retéssets,<lb id="e-4886" n="3"/>
segons la carta que vós me trameses per<lb id="e-4887" n="4"/>
vostres misatges. E pus axí és, retets-me so<lb id="e-4888" n="5"/>
que us hé prestat e partir-m'é de vós, que no us<lb id="e-4889" n="6"/>
vul plus segir.<lb id="e-4890" n="7"/></q>
<q type="spoken">— Per ma fe —</q> so dix lo rey Karles —,<q type="spoken"> vós<lb id="e-4891" n="8"/>
podets anar là hon vós vulats, mas del tresor yo<lb id="e-4892" n="9"/>
no us retré ara gens. —</q><lb id="e-4893" n="10"/>
Ab tant N'Anrich se partí davant lo rey molt<lb id="e-4894" n="11"/>
despagat, e desexí<gap id="e-4895"/>·s del rey e de ça amor e de ça<lb id="e-4896" n="12"/>
compayia e desafià-lo; e cavalcà e anà-sse<gap id="e-4897"/>·n a<lb id="e-4898" n="13"/>
Roma. E aquí fo molt ben vengut per los richs<lb id="e-4899" n="14"/>
hòmens de Roma e per tot lo poble, e màgerment<lb id="e-4900" n="15"/>
per la partida qui era contra Carles, e feeren-lo<lb id="e-4901" n="16"/>
senador de Roma.<lb id="e-4902" n="17"/>
<lb id="e-4903" n="18"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LXI·</num>. COM CORRALÍ, NABOT DEL REY<lb id="e-4904" n="19"/>
MANFRÉ, SE<gap id="e-4905"/>·N ANÀ A ROMA </seg><lb id="e-4906" n="20"/>
<lb id="e-4907" n="21"/>
Quant los romans saberen que Corralí era<lb id="e-4908" n="22"/>
vengut en Pisa, foren-ne molt alegres, e Romaya

<pb n="II.173" id="e-4909"/><lb id="e-4910" n="1"/>e tota Toscana, per ço cor eren molt despagats<lb id="e-4911" n="2"/>
e agreujats de la seyuria del rey Karles; e trameseren<lb id="e-4912" n="3"/>
misatge a Corralí que vengués ardidament,<lb id="e-4913" n="4"/>
que éls lo metrien en Roma e li valrien<lb id="e-4914" n="5"/>
contra Karles. Quant Corralí hac haüt aquest<lb id="e-4915" n="6"/>
misatge dels romans fo molt alegre, él e lo comú<lb id="e-4916" n="7"/>
de Pisa, que li feïya tota la messió, e aparelaren-se<lb id="e-4917" n="8"/>
molt noblement tota la cavaleria de Pisa e de<lb id="e-4918" n="9"/>
Toscana e el comte Galvay, qui fugi de la batala<lb id="e-4919" n="10"/>
del rey Matfré ab son fil, qui se<gap id="e-4920"/>·n era vengut<lb id="e-4921" n="11"/>
en Pisa, e partiren d'aquí ab tota la host de Corralí.<lb id="e-4922" n="12"/>
Anaren-se<gap id="e-4923"/>·n a Roma e aquí receberen-lo a<lb id="e-4924" n="13"/>
gran honor, e N'Anrich de Castela sobre tots,<lb id="e-4925" n="14"/>
qui era en Roma ab <num>·CCC·</num> cavalés espayols.<lb id="e-4926" n="15"/>
<q type="spoken">— Sèyer —</q> dix N'Anrich—,<q type="spoken"> ben siats vós<lb id="e-4927" n="16"/>
vengut ab tota vostra compaya. Certes molt som<lb id="e-4928" n="17"/>
alegres de la vostra venguda e avem tuyt cor e<lb id="e-4929" n="18"/>
volentat que us valrem de tot nostre poder contra<lb id="e-4930" n="19"/>
Carles. E pensem d'enantar e d'anar al pus<lb id="e-4931" n="20"/>
tost que puscam, que ja no trobarem qui en<lb id="e-4932" n="21"/>
camp no<gap id="e-4933"/>·s gós estar; e si ho fan, hanc no veés<lb id="e-4934" n="22"/>
tanta sanc escampada, que la major partida de<lb id="e-4935" n="23"/>
ses géns són ribauts e àvol gent. E la gent de<lb id="e-4936" n="24"/>
Pola e de Sicília qui<gap id="e-4937"/>·ls amen molt poch e amaran<lb id="e-4938" n="25"/>
més la nostra partida que la sua. —</q><lb id="e-4939" n="26"/>
Atressí li vengren molts barons de Roma qui<lb id="e-4940" n="27"/>
li dixeren que li valrien de lur poder e que<gap id="e-4941"/>·l seguirien<lb id="e-4942" n="28"/>
a la batala contra Carles.

<pb n="II.174" id="e-4943"/><lb id="e-4944" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LXII·</num>. DE LA GRAN BATALLA QUE FON<lb id="e-4945" n="2"/>
ENTRE CORALÍ, NEBOT DEL REY<lb id="e-4946" n="3"/>
MANFFRÉ, E CARLES </seg><lb id="e-4947" n="4"/>
<lb id="e-4948" n="5"/>
Quanc venc a pocs de dies que tuit foren aparelats,<lb id="e-4949" n="6"/>
e Corralí ab tota ça host exí de Roma e<lb id="e-4950" n="7"/>
anà-sse<gap id="e-4951"/>·n ves la terra de Pola. E quant Karles<lb id="e-4952" n="8"/>
sabé que Corralí li venia desús per la terra a<lb id="e-4953" n="9"/>
tolre, aparelà<gap id="e-4954"/>·s ab ses géns e venc-se<gap id="e-4955"/>·n en les<lb id="e-4956" n="10"/>
cunfínies de Terra de Laor, prop lo pont de<lb id="e-4957" n="11"/>
Xiprà, e ordonà ses batales e ac bé tres tans de<lb id="e-4958" n="12"/>
gent que Corralí. E Corralí ac passat lo pont, e<lb id="e-4959" n="13"/>
fo dins en la Terra de Lavor e fo prop la host de<lb id="e-4960" n="14"/>
Karles. E ordonà ses batales e donà a N'Anric<lb id="e-4961" n="15"/>
de Castela ab los cavalers espayols la devantera;<lb id="e-4962" n="16"/>
e los pisans e els toscans cavalers agren la segona<lb id="e-4963" n="17"/>
escala; e los romans la terça; e Corralí ab<lb id="e-4964" n="18"/>
los elamays foren en la reregarda ab lo comte<lb id="e-4965" n="19"/>
Galvay e ab lo fil del duc d'Ostalrich.

<pb n="II.175" id="e-4966"/><lb id="e-4967" n="1"/>Quant Carles víu que Corralí hac establides<lb id="e-4968" n="2"/>
ses batales de molt noble cavaleria e víu la seyera<lb id="e-4969" n="3"/>
d'En Anrich en la davantera, hac molt gran<lb id="e-4970" n="4"/>
paor e tenc-se per perdut; e partí-sse de la sua<lb id="e-4971" n="5"/>
host ab <num>·CCC·</num> cavalers e mès-se detràs <num>·I·</num> pug, per<lb id="e-4972" n="6"/>
tal que si la sua host fos desbaratada, que él se<gap id="e-4973"/>·n<lb id="e-4974" n="7"/>
retornàs en la batala ab los seus cavalers.<lb id="e-4975" n="8"/>
Ab tant Corralí ferí en la host de Carles, e<lb id="e-4976" n="9"/>
N'Anrich ab la host dels espayols, qui avia la<lb id="e-4977" n="10"/>
davantera, ferí primer en la primera escala dels<lb id="e-4978" n="11"/>
proensals e dels picarts, e desbaratà-la tota e la<lb id="e-4979" n="12"/>
menà a mals; e<gap id="e-4980"/>·ls altres feriren en la segona escala<lb id="e-4981" n="13"/>
del comte de Flandres, sí que<gap id="e-4982"/>·ls flamencs e<lb id="e-4983" n="14"/>
los prohensals, ne<gap id="e-4984"/>·ls altres de la host de Carles,<lb id="e-4985" n="15"/>
no pogren sufrir los colps de les lançes ne de<lb id="e-4986" n="16"/>
les espaes dels alamays, ne dels romans e dels<lb id="e-4987" n="17"/>
cavalers pisans, e agren-ne tans morts e abetuts<lb id="e-4988" n="18"/>
de lurs cavals, que<gap id="e-4989"/>·ls camps n'estaven cuberts, sí<lb id="e-4990" n="19"/>
que<gap id="e-4991"/>·ls cavals no pudien anar sinó sobre cavalers<lb id="e-4992" n="20"/>
morts, e comensaren a fugir e a escapar al mils<lb id="e-4993" n="21"/>
que pogren. E Corralí romàs e<gap id="e-4994"/>·l camp ab la sua<lb id="e-4995" n="22"/>
host ab gran alegre; e<gap id="e-4996"/>·ls cavalers e les géns escamparen-se,<lb id="e-4997" n="23"/>
los uns qui encalsaven aquels qui<lb id="e-4998" n="24"/>
fugien, los altres qui descavalcaren per levar lo<lb id="e-4999" n="25"/>
camp e per pendre la roba e<gap id="e-5000"/>·l arnès dels morts,<lb id="e-5001" n="26"/>
e no<gap id="e-5002"/>·s cuydaven que aguayt hi agés, ans se pensaven<lb id="e-5003" n="27"/>
que Carles fos estat en aquela batayla e<lb id="e-5004" n="28"/>
que fos mort hó fuyt.<lb id="e-5005" n="29"/>
Ab tant Karles, qui era detràs lo puyg ab bons<lb id="e-5006" n="30"/>
 <num>·CCC·</num> cavalers, muntà e<gap id="e-5007"/>·l pug per veer de la host

<pb n="II.176" id="e-5008"/><lb id="e-5009" n="1"/>què<gap id="e-5010"/>·n era devengut, e víu que la sua host era<lb id="e-5011" n="2"/>
perduda, e que Corralí era e<gap id="e-5012"/>·l camp, e que eren<lb id="e-5013" n="3"/>
tots escampats e descavalcats e que levaren lo<lb id="e-5014" n="4"/>
camp.<lb id="e-5015" n="5"/>
<q type="spoken">— Barons —</q> dix Karles a sos cavalers —,<q type="spoken"> firam<lb id="e-5016" n="6"/>
en éls ardidament, que tots són nostres!<lb id="e-5017" n="7"/>
Que éls són descavalcats e no<gap id="e-5018"/>·s gayten de nós,<lb id="e-5019" n="8"/>
e abans que sien aparelats aurem-los descunfits<lb id="e-5020" n="9"/>
e morts. —</q><lb id="e-5021" n="10"/>
Enaxí Karles exí detràs lo pug ab sa gent ab<lb id="e-5022" n="11"/>
lurs seyeres, comensà a ferir en la host de Corralí<lb id="e-5023" n="12"/>
e trobà<gap id="e-5024"/>·ls a peu e escampats; e éls, qui<gap id="e-5025"/>·s pensaren<lb id="e-5026" n="13"/>
que fossen major gent que no eren, desbarataren-se,<lb id="e-5027" n="14"/>
e Corralí ab bé <num>·D·</num> cavalers fugí e<lb id="e-5028" n="15"/>
anà-sse<gap id="e-5029"/>·n ves Roma. E N'Anrich de Castela, qui<lb id="e-5030" n="16"/>
víu que tota la host se desbaratava, fugí, e mès-se<lb id="e-5031" n="17"/>
en <num>·I_a·</num> abadia de monges e aquels liuraren-lo<lb id="e-5032" n="18"/>
a Karles. E Karles près-lo e mès-lo en <num>·I·</num> castel<lb id="e-5033" n="19"/>
molt forts qui ha nom Canosa, e aquí tenc-lo<lb id="e-5034" n="20"/>
pres e ferrat.

<pb n="II.177" id="e-5035"/><lb id="e-5036" n="1"/><seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LXIII·</num>. DE LA MORT DE CORALÍ<lb id="e-5037" n="2"/>
E DE SOS COMPANYONS </seg><lb id="e-5038" n="3"/>
<lb id="e-5039" n="4"/>
Quant Corralí se fo luyat tro a <num>·V·</num> legües d'aquel<lb id="e-5040" n="5"/>
loch hon la batala fo estada, ab lo fil del duc<lb id="e-5041" n="6"/>
d'Ostalrich e ab lo comte Galvany, e la nuit fo<lb id="e-5042" n="7"/>
venguda, e Corralí demanà<gap id="e-5043"/>·n de conseyl lo comte<lb id="e-5044" n="8"/>
Galvany si tornarien en Roma hó què farien.<lb id="e-5045" n="9"/>
<q type="spoken">— Sèyer —</q> dix lo comte Galvany —,<q type="spoken"> si nós<lb id="e-5046" n="10"/>
tornam en Roma ne<gap id="e-5047"/>·ns aturam en aquestes parts,<lb id="e-5048" n="11"/>
hó serem morts hó preses, que nós som ab poc<lb id="e-5049" n="12"/>
poder, e sabran que nós som descunfits, e la partida<lb id="e-5050" n="13"/>
de Karles vendrà<gap id="e-5051"/>·ns desús e poran-nos fer<lb id="e-5052" n="14"/>
gran dan. Mas partescam-nos tots <num>·IIII·</num>, vós, e el<lb id="e-5053" n="15"/>
fil del duch d'Ostalrich, e yo e mon fil, d'esta<lb id="e-5054" n="16"/>
compaya privadament; e irem-nos-en en les encontrades<lb id="e-5055" n="17"/>
</q>

<pb n="II.178" id="e-5056"/><lb id="e-5057" n="1"/><q type="spoken">
de Terrassina, qui és riba mar, e nuyl<lb id="e-5058" n="2"/>
hom no<gap id="e-5059"/>·ns conexerà, e metrem-nos en <num>·I_a·</num> barcheta,<lb id="e-5060" n="3"/>
e tornarem a Pisa, e aquí reforsarem e<lb id="e-5061" n="4"/>
pendrem tal conseyl qui bon serà per nós.<lb id="e-5062" n="5"/></q>
<q type="spoken">— Certes —</q> dix Corralí —,<q type="spoken"> vós deïts bé;<lb id="e-5063" n="6"/>
doncs desgarnescam-nos e vistam-nos tals vestedures<lb id="e-5064" n="7"/>
perquè no siam coneguts. —</q><lb id="e-5065" n="8"/>
Adoncs anaren-se aparelar tot privadament, e<lb id="e-5066" n="9"/>
partiren-se de la compaya, que nuyl hom non<lb id="e-5067" n="10"/>
sabé res, e anaren-se<gap id="e-5068"/>·n a peu, tant tro que vengren<lb id="e-5069" n="11"/>
a la mar en les encontrades entre Gayeta e<lb id="e-5070" n="12"/>
Terrassina; e aquí trobaren <num>·I_a·</num> barcheta de peschadors,<lb id="e-5071" n="13"/>
e dixeren-lur si<gap id="e-5072"/>·ls vulien portar tro a<lb id="e-5073" n="14"/>
Pisa e éls pagar-los-n'ien molt bé a lur volentat,<lb id="e-5074" n="15"/>
e los pescadors dixeren que ó farien molt<lb id="e-5075" n="16"/>
volenters. E quant se foren avenguts del nòlit, e<lb id="e-5076" n="17"/>
muntaren en la barcha, e feeren vela d'aquí e<lb id="e-5077" n="18"/>
anaren tot aquel dia e la nuyt; e quant venc lo<lb id="e-5078" n="19"/>
maytí, lo vent lur donà a l'encontra, e no pogren<lb id="e-5079" n="20"/>
anar plus a avant e arribaren a terra en <num>·I·</num> loch<lb id="e-5080" n="21"/>
agrest. Mas assats prop d'aquel loc avia <num>·I·</num> castel<lb id="e-5081" n="22"/>
qui<gap id="e-5082"/>·s tenia per lo pape e era<gap id="e-5083"/>·n castelà un cavaler<lb id="e-5084" n="23"/>
que el pare de Corralí avia fet gran bé.<lb id="e-5085" n="24"/>
E quant foren arribats, exiren en terra axí com a<lb id="e-5086" n="25"/>
hòmens qui no eren usats de la mar ne avien<lb id="e-5087" n="26"/>
menyat bé avia <num>·II·</num> jorns, sinó fort poch. Lo seyor<lb id="e-5088" n="27"/>
de la barcha pensà<gap id="e-5089"/>·s que aquests eren honrats<lb id="e-5090" n="28"/>
hòmens e que si ó deÿa al castelà d'aquel<lb id="e-5091" n="29"/>
castel, que<gap id="e-5092"/>·n auria bon gasardó d'él; e, quax<lb id="e-5093" n="30"/>
qui va fer leya hó sercar alre, partí<gap id="e-5094"/>·s de la barcha

<pb n="II.179" id="e-5095"/><lb id="e-5096" n="1"/>e anà-se<gap id="e-5097"/>·n al castelà del castel, e quant fo là<lb id="e-5098" n="2"/>
dix-li:<lb id="e-5099" n="3"/>
<q type="spoken">— Sèyer, si vós me donats bon gasardó, jo us<lb id="e-5100" n="4"/>
faré molt guasayar; sapiats que <num>·IIII·</num> gentils hòmens<lb id="e-5101" n="5"/>
han noliegada una mia barcheta per anar<lb id="e-5102" n="6"/>
a Pisa, e semblen-me honrats hòmens e crou que<lb id="e-5103" n="7"/>
sien de la compaya de Corralí. —</q><lb id="e-5104" n="8"/>
Quant lo castelà ho hac entès, muntà a cavayl<lb id="e-5105" n="9"/>
ab d'altra compaya, e anà-sse<gap id="e-5106"/>·n a la mar e trobà<lb id="e-5107" n="10"/>
aquests <num>·IIII·</num> cavalers qui eren devalats en terra<lb id="e-5108" n="11"/>
per ço com la mar los avia trebalats; e près-los<lb id="e-5109" n="12"/>
sens tota defensó, e menà<gap id="e-5110"/>·ls-se<gap id="e-5111"/>·n al casteyl, e conec<lb id="e-5112" n="13"/>
bé lo comte Galvay e son fil, que moltes<lb id="e-5113" n="14"/>
vegades los avia vists, e per éls sabé que aquel<lb id="e-5114" n="15"/>
era Corralí e el fil del duc d'Ostalrich. E dixeren<lb id="e-5115" n="16"/>
al cavaler que éls li donarien tot ço que él se<lb id="e-5116" n="17"/>
volgés e que no<gap id="e-5117"/>·ls desxelàs ne<gap id="e-5118"/>·ls retengés a presó;<lb id="e-5119" n="18"/>
e el cavaler tenc-los tant ab beles noves tro<lb id="e-5120" n="19"/>
que ac tramès missatge al rey Karles que él tenia<lb id="e-5121" n="20"/>
pres Corralí e els altres qui ab él eren. E Quarles<lb id="e-5122" n="21"/>
aytantost tramès-í cavalers, e el cavaler liuràl·ls-lur;<lb id="e-5123" n="22"/>
e amenaren-los al rey Carles, e mès-los<lb id="e-5124" n="23"/>
em presó.

<pb n="II.180" id="e-5125"/><lb id="e-5126" n="1"/>Ara, és certa cosa que tota la terra que Karles<lb id="e-5127" n="2"/>
tenia era estada de son avi e de son pare de Corralí;<lb id="e-5128" n="3"/>
per què no era maraveya si Corralí la demanava<lb id="e-5129" n="4"/>
ne<gap id="e-5130"/>·n garreyava ab Karles, que sua devia<lb id="e-5131" n="5"/>
éser. Quant Karles hac Corralí en son poder,<lb id="e-5132" n="6"/>
e él fo molt desijós que<gap id="e-5133"/>·l pogés destruir, e hac<lb id="e-5134" n="7"/>
jutges qui li vulien mal, e axí com a ladre fóu-lo<lb id="e-5135" n="8"/>
jutgar en Nàpols defora en la plaça, davant tota<lb id="e-5136" n="9"/>
la gent, e aquí fóu-li talar la testa, e al fil del<lb id="e-5137" n="10"/>
duc d'Ostalrich, e al comte Galvay e a son fil.

<pb n="II.181" id="e-5138"/><lb id="e-5139" n="1"/>Mas Carles pas no avia entesa la evangeli de sen<lb id="e-5140" n="2"/>
Matheu, d'un rey qui perdonà a <num>·I·</num> seu serv qui<lb id="e-5141" n="3"/>
li devia <num>·X_mília·</num> besans, e que manà lo rey que<lb id="e-5142" n="4"/>
hom venés él, e sa muler, e sos infans e tot<lb id="e-5143" n="5"/>
quant avia, e que el doute fos pagat al rey.<lb id="e-5144" n="6"/>
E aquel serv del rey ajonolà<gap id="e-5145"/>·s a sos peus e clamà-li<lb id="e-5146" n="7"/>
merçè, e el rey hac misericòrdia d'él, e perdonà-li<lb id="e-5147" n="8"/>
e lexà<gap id="e-5148"/>·l anar. E quant aquel serv fou<lb id="e-5149" n="9"/>
defor del palau del rey, él trobà en la carrera <num>·I·</num><lb id="e-5150" n="10"/>
serv del rey pus minve de sí, quayx son conpayó,<lb id="e-5151" n="11"/>
que li devia <num>·C·</num> diners petits, e dix-li que<gap id="e-5152"/>·l<lb id="e-5153" n="12"/>
pagès; e aquel dix que no avia de què e que li<lb id="e-5154" n="13"/>
agés mercè. E lo serv a qui el rey avia perdonat,<lb id="e-5155" n="14"/>
plen d'ira e de mal talent, anà pendre aquel<lb id="e-5156" n="15"/>
serv del rey a la gola e vulia<gap id="e-5157"/>·l estrangolar; e<lb id="e-5158" n="16"/>
com més li clamava merçè, e més lo batia.<lb id="e-5159" n="17"/>
E puys a la fi féu-lo metre en ferres e en càrser.<lb id="e-5160" n="18"/>
Les noveles anaren al rey, que aytal serv a qui<lb id="e-5161" n="19"/>
él avia perdonat, avia batut molt cruelment e<lb id="e-5162" n="20"/>
mès en càrcer <num>·I·</num> dels servs del rey, per ço cor<lb id="e-5163" n="21"/>
no li vulia pagar <num>·C·</num> dinés que li devia; e quant lo<lb id="e-5164" n="22"/>
rey hac assò entès, í tramès missatge per aquel<lb id="e-5165" n="23"/>
serv que vengés a él, e<gap id="e-5166"/>·l serv venc denant lo rey.<lb id="e-5167" n="24"/>
E<gap id="e-5168"/>·l rey dix-li: <q type="spoken">—¡Ho tu, serv malvat e desleyal<lb id="e-5169" n="25"/>
sens mercè! ¿no sabs tu com yo<gap id="e-5170"/>·t hé perdonat<lb id="e-5171" n="26"/>
</q>

<pb n="II.182" id="e-5172"/><lb id="e-5173" n="1"/><q type="spoken">
tan gran deute com tu me devies, e tu no às<lb id="e-5174" n="2"/>
volgut perdonar a <num>·I·</num> dels meus servs, ans l'às batut<lb id="e-5175" n="3"/>
molt cruelment e mès en presó? Certes, tu<lb id="e-5176" n="4"/>
no auràs perdó, ans entraràs en la perfonda càrcer<lb id="e-5177" n="5"/>
hon no exiràs jamés —</q>. E axí lo rey fóu-lo<lb id="e-5178" n="6"/>
gitar en la perfonda càrcer hon nuyl temps puys<lb id="e-5179" n="7"/>
no exí.<lb id="e-5180" n="8"/>
Per ço si Karles membràs quant los sarraÿns<lb id="e-5181" n="9"/>
de Babilònia lo preseren, él e sos frares, qui eren<lb id="e-5182" n="10"/>
anats en terra d'estrayes géns per destruir éls<lb id="e-5183" n="11"/>
e per tolre la lur terra, e no lur feeren nuyl mal<lb id="e-5184" n="12"/>
ans los ne lexaren anar, éls e lurs géns, sans e<lb id="e-5185" n="13"/>
salvus, ben fóra raó e mercè que cant hac pres<lb id="e-5186" n="14"/>
Corralí, qui venia demanar ab raó sa terra, que<lb id="e-5187" n="15"/>
no<gap id="e-5188"/>·l auciés ne li feés mal; mas tot axí com él<lb id="e-5189" n="16"/>
avia trobada mercè entre les géns qui no eren de<lb id="e-5190" n="17"/>
sa lig, que él la agués a Corralí, qui era crestià<lb id="e-5191" n="18"/>
e de sa lig. Mas Déus tot poderós qui vou totes<lb id="e-5192" n="19"/>
coses, a qui no plau crueltat ne desmesures, ans<lb id="e-5193" n="20"/>
li plau mercè e caritat, e fa dels bays alts e dels<lb id="e-5194" n="21"/>
alts bayxs, li reté d'assò gasardó.<lb id="e-5195" n="22"/>
Enaxí Karles regnà molt cruelment sobre la

<pb n="II.183" id="e-5196"/><lb id="e-5197" n="1"/>gent de Pola e del regne de Sicília, sí que les<lb id="e-5198" n="2"/>
géns l'avien molt en ira.<lb id="e-5199" n="3"/>
<lb id="e-5200" n="4"/>
<seg type="rest">CAPÍTOL <num>·LXIV·</num> DE LA NOMENADA<lb id="e-5201" n="5"/>
DEL REY CARLES </seg><lb id="e-5202" n="6"/>
<lb id="e-5203" n="7"/>
Aquest rey Karles hac tan gran renomnada<lb id="e-5204" n="8"/>
per tot lo món, que totes les géns del món lo temien<lb id="e-5205" n="9"/>
e<gap id="e-5206"/>·l duptaven. E hac <num>·I·</num> fil de la primera<lb id="e-5207" n="10"/>
muler, qui fo fila del comte de Proensa, e<gap id="e-5208"/>·l príncep<lb id="e-5209" n="11"/>
de la Morea donà-li sa fila ab tota la Morea,<lb id="e-5210" n="12"/>
e axí lo fil fo príncep de la Morea. E per aquela

<pb n="II.184" id="e-5211"/><lb id="e-5212" n="1"/>terra de la Morea cuydà gasayar lo rey Karles<lb id="e-5213" n="2"/>
tota Romania e destruir los crestians grecs,<lb id="e-5214" n="3"/>
mas Déus, a qui no plau erguyl ne malesa, tramès<lb id="e-5215" n="4"/>
conseyl per què no póch venir a fi de son<lb id="e-5216" n="5"/>
pensament. E sí<gap id="e-5217"/>·n avia feyt molt gran aperelament<lb id="e-5218" n="6"/>
de naus, e de terides, e de galeas e d'altres<lb id="e-5219" n="7"/>
arnès per passar en Romania, lo qual arnès perdé<lb id="e-5220" n="8"/>
tot molt vilment, axí com a Déu plac, segons<lb id="e-5221" n="9"/>
que oÿrets en aquest libre a davant.<lb id="e-5222" n="10"/>
Atressí deseretava e avia desposseït de son<lb id="e-5223" n="11"/>
regne <num>·I·</num> rey que avia en Jerusalem, qui era rey<lb id="e-5224" n="12"/>
de Xipre, qui<gap id="e-5225"/>·l avia posseït ben <num>·XII·</num> anys e gasayat<lb id="e-5226" n="13"/>
de sarraÿns, qui l'agren pres Acre e tota la<lb id="e-5227" n="14"/>
encontrada, si él no fos qui hi estava e y despenia<lb id="e-5228" n="15"/>
tot son tresor en cavalers e en servens per<lb id="e-5229" n="16"/>
deffensar la terra als sarraÿns qui hi venien cascun<lb id="e-5230" n="17"/>
ayn ab grans hosts. Sí que<gap id="e-5231"/>·l ne tenc desposseït<lb id="e-5232" n="18"/>
bé <num>·V·</num> anys, que<gap id="e-5233"/>·l rey Karles tramès en Acre,<lb id="e-5234" n="19"/>
ab ajuda del Temple, <num>·I·</num> comte de Pula qui avia<lb id="e-5235" n="20"/>
nom comte Roger de San Ceverí, qui tenia

<pb n="II.185" id="e-5236"/><lb id="e-5237" n="1"/>la terra per lo rey Karles; el rey de Xipre estava<lb id="e-5238" n="2"/>
en Xipre. Sí que la terra d'Acre e de Suria<lb id="e-5239" n="3"/>
venc en gran confusió, que anc per Karles no yc<lb id="e-5240" n="4"/>
vench nuyl bé ne nuyl profit, mas guerra, e trebayl<lb id="e-5241" n="5"/>
e carestia. E a la perfí lo comte Roger hac<lb id="e-5242" n="6"/>
a desemparar Acre e la seyuria e se<gap id="e-5243"/>·n tornà en<lb id="e-5244" n="7"/>
Pola molt pobrament.<lb id="e-5245" n="8"/>
Ara lexarem a parlar del rey Karles e parlarem<lb id="e-5246" n="9"/>
del noble enfant En Pere d'Aragó.

<pb n="III.5" id="e-5247"/><lb id="e-5248" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL LXV. COM LO REY EN JAUME DE<lb id="e-5249" n="2"/>
ARAGÓ AB L'INFANT EN PERE, SON FILL, PRESEREN<lb id="e-5250" n="3"/>
MÚRCIA AB TOT LO REGNE, E FFO EN L'ANY<lb id="e-5251" n="4"/>
DE NOSTRE SENYOR <num>·MCCLXVI·</num><lb id="e-5252" n="5"/>
A <num>·XVII·</num> DE AGOST<lb id="e-5253" n="6"/>
<lb id="e-5254" n="7"/>
</seg> Puys esdevenc-se que aquela saó lo rey de<lb id="e-5255" n="8"/>
Granada comensà guerra ab lo rey de Castela,<lb id="e-5256" n="9"/>
e passaren molts sarraÿns de Barberia en Espaya<lb id="e-5257" n="10"/>
per valer al rey de Granada. E en aquela saó<lb id="e-5258" n="11"/>
era Múrcia de sarraÿns e tot lo regne de Múrcia<lb id="e-5259" n="12"/>
tro a Alacant e tro a Bilona, mas tenien-se<lb id="e-5260" n="13"/>
per lo rey de Castela; sí que en la ciutat de<lb id="e-5261" n="14"/>
Múrcia estaven molts crestians per lo rey de<lb id="e-5262" n="15"/>
Castela, e mercaders e altres géns. E quant saberen<lb id="e-5263" n="16"/>
que<gap id="e-5264"/>·l rey de Granada hac comensada guerra<lb id="e-5265" n="17"/>
ab lo rey de Castela e que<gap id="e-5266"/>·l sarraÿns de Barberia<lb id="e-5267" n="18"/>
passaven en Espanya, alcieren tots los

<pb n="III.6" id="e-5268"/><lb id="e-5269" n="1"/>christians qui hi eren, e alsaren-se ab tota la<lb id="e-5270" n="2"/>
terra e comensaren a garregar contra lo rey de<lb id="e-5271" n="3"/>
Castela e contra tot hom qui christià fos. E quant<lb id="e-5272" n="4"/>
lo rey de Castela hac assò entès, que Múrcia<lb id="e-5273" n="5"/>
s'era alsada e tota la terra tro en lo regne de<lb id="e-5274" n="6"/>
València, qui és del rey d'Aragó, víu que altre<lb id="e-5275" n="7"/>
conseyl no y pudia donar (tant avia afer en la<lb id="e-5276" n="8"/>
guerra que avia ab los sarraýs d'aquela part ves<lb id="e-5277" n="9"/>
Xibília), tramès missatges molt honrats al rey<lb id="e-5278" n="10"/>
d'Aragó que él lo pregava axí com a pare que<lb id="e-5279" n="11"/>
li ajudàs de la guerra dels sarraÿns d'aquela<lb id="e-5280" n="12"/>
part ves él, e màjerment del regne de Múrcia,<lb id="e-5281" n="13"/>
qui s'era alsat contra él, que<gap id="e-5282"/>·l li ajudàs a cobrar.<lb id="e-5283" n="14"/>
Quant lo rey d'Aragó hac assò entès, tramès-li<lb id="e-5284" n="15"/>
a dir per missatges que pensàs de menar<lb id="e-5285" n="16"/>
la guerra d'aquela part ves Xibília, que él la<lb id="e-5286" n="17"/>
menaria dessà e li conquerria lo regne de Múrcia.<lb id="e-5287" n="18"/>
E quant venc al Pascor, l'infant En Pere,<lb id="e-5288" n="19"/>
fil del rey d'Aragó, s'aparelà ab moltes géns a<lb id="e-5289" n="20"/>
cavayl e a peu, e anà assetjar Múrcia e talà-lur<lb id="e-5290" n="21"/>
tota la orta e talà tots los blats e els béns qui<lb id="e-5291" n="22"/>
eren en la terra; e cremaren viles e aldeyes e tot<lb id="e-5292" n="23"/>
quant era entorn de Múrcia, e combatien la ciutat<lb id="e-5293" n="24"/>
molt fort de jorn e de nuyt. Sí que l'enfant<lb id="e-5294" n="25"/>
En Pere se<gap id="e-5295"/>·n anà <num>·I·</num> jorn ab gran companya de<lb id="e-5296" n="26"/>
cavalers, en los quals era En Gil Garçés, al portal<lb id="e-5297" n="27"/>
de la ciutat, là hon lo pont era; e l'enfant

<pb n="III.7" id="e-5298"/><lb id="e-5299" n="1"/>En Pere devalà de son caval e los altres atressí,<lb id="e-5300" n="2"/>
e ab los escuts abrassats anaren al pont e volgren-lo<lb id="e-5301" n="3"/>
trencar. E<gap id="e-5302"/>·ls sarraÿns qui ho viuren<lb id="e-5303" n="4"/>
obriren les portes, e exiren de la ciutat molt<lb id="e-5304" n="5"/>
bé armats, e foren moltes géns e deffeneren lo<lb id="e-5305" n="6"/>
pont molt fortment; sí que hi hac molts crestians<lb id="e-5306" n="7"/>
nafrats e morts, e no pogren durar la batayla,<lb id="e-5307" n="8"/>
tans eren los sarraÿns, e tornaren-se<gap id="e-5308"/>·n<lb id="e-5309" n="9"/>
enderrer. Mas l'infant En Pere no se<gap id="e-5310"/>·n vulia<lb id="e-5311" n="10"/>
partir, ans se combatia ab los sarraÿns molt<lb id="e-5312" n="11"/>
esforsadament, tro qu'En Gil Gargés l'en féu<lb id="e-5313" n="12"/>
partir, qui li dix que si no se<gap id="e-5314"/>·n partia que él<lb id="e-5315" n="13"/>
l'auciuria, que més valia que él l'auciés que si<gap id="e-5316"/>·ls<lb id="e-5317" n="14"/>
sarraÿns l'auceÿen o<gap id="e-5318"/>·l prenien. E axí partí<gap id="e-5319"/>·s d'aquí<lb id="e-5320" n="15"/>
e tornà-sse<gap id="e-5321"/>·n a les tendes. Mas no anà a<lb id="e-5322" n="16"/>
gayre que vengren a Múrcia ben <num>·IIII·</num> mília sarraÿns<lb id="e-5323" n="17"/>
genets, ab gran rècoa de blat e de farina,<lb id="e-5324" n="18"/>
e agren-ho fet saber a cels de la ciutat, que<lb id="e-5325" n="19"/>
quant éls vendrien que exixen defors e que ferissen<lb id="e-5326" n="20"/>
en la host de l'enfant En Pere, e éls ferrien<lb id="e-5327" n="21"/>
de l'altra part: <q type="spoken">—E axí desbaratar-l'ém —.</q><lb id="e-5328" n="22"/>
E l'enfant, qui assò sabé, levà-sse<gap id="e-5329"/>·n ab tota sa<lb id="e-5330" n="23"/>
host e venc-se<gap id="e-5331"/>·n a Alacant.<lb id="e-5332" n="24"/>
E<gap id="e-5333"/>·l rey d'Aragó, qui assò sabé, que tantes de<lb id="e-5334" n="25"/>
géns avia vengudes a Murcia que<gap id="e-5335"/>·l enfant En<lb id="e-5336" n="26"/>
Pere se<gap id="e-5337"/>·n era agut a levar, aparelà<gap id="e-5338"/>·s ab ses géns,<lb id="e-5339" n="27"/>
e venc-se<gap id="e-5340"/>·n a Alacant, e, ab l'enfant En Pere e

<pb n="III.8" id="e-5341"/><lb id="e-5342" n="1"/>ab totes les hosts de Cataluya e del regne de València,<lb id="e-5343" n="2"/>
anà-sse<gap id="e-5344"/>·n a Múrcia e assetjà-la de totes<lb id="e-5345" n="3"/>
pars; sí que no y entrava ne<gap id="e-5346"/>·n exia negú que<lb id="e-5347" n="4"/>
no fos mort hó pres. Sí que<gap id="e-5348"/>·ls sarraÿns de la<lb id="e-5349" n="5"/>
ciutat foren sí destrets de fam que<gap id="e-5350"/>·ls cans e<gap id="e-5351"/>·ls<lb id="e-5352" n="6"/>
gats menyaven e éls meteys; e axí reteren-se al<lb id="e-5353" n="7"/>
rey d'Aragó en aquesta gisa: que se<gap id="e-5354"/>·n pogessen<lb id="e-5355" n="8"/>
anar cascú ab so que se<gap id="e-5356"/>·n poguessen portar<lb id="e-5357" n="9"/>
a l'esquena, e donaren al rey molt aur e molt<lb id="e-5358" n="10"/>
argent sens nombre, e que dins <num>·VIII·</num> jorns<lb id="e-5359" n="11"/>
aguessen la ciutat deliurada e que<gap id="e-5360"/>·l rey los guiàs<lb id="e-5361" n="12"/>
 <num>·I_a·</num> jornada luy d'aquí. Mas los alsmugaves, qui<lb id="e-5362" n="13"/>
saberen que<gap id="e-5363"/>·ls sarraÿns se<gap id="e-5364"/>·n devien anar ves<lb id="e-5365" n="14"/>
Granada, anaren-se<gap id="e-5366"/>·n bé <num>·X·</num> mília ves Granada,<lb id="e-5367" n="15"/>
a dues jornades luny de Múrcia, e enboscaren-se<lb id="e-5368" n="16"/>
e estegren en aguayt tant, tro que<gap id="e-5369"/>·ls sarraýs qui<lb id="e-5370" n="17"/>
eren exits de Múrcia, que<gap id="e-5371"/>·l rey avia fets guiar<lb id="e-5372" n="18"/>
 <num>·I_a·</num> jornada de Múrcia a enlà, foren en aqueyl<lb id="e-5373" n="19"/>
loc; e eren ben <num>·XXX_a·</num> mília, entre hòmens, e<lb id="e-5374" n="20"/>
fembres e enfans. E els almugávers donaren-lur<lb id="e-5375" n="21"/>
salt, e ocieren-ne molts, e retengren los altres a<lb id="e-5376" n="22"/>
catiu e agren tot ço que portaven. E puys tornaren-se<gap id="e-5377"/>·n<lb id="e-5378" n="23"/>
en terra de Múrcia, e d'Elacant e de<lb id="e-5379" n="24"/>
València, e veneren los sarraÿns.

<pb n="III.9" id="e-5380"/><lb id="e-5381" n="1"/>E<gap id="e-5382"/>·l rey d'Aragó establí Múrcia e liurà-la als<lb id="e-5383" n="2"/>
hòmens del rey de Castela. E puys anà per tota<lb id="e-5384" n="3"/>
la terra de Múrcia ab sa host e conquès tots los<lb id="e-5385" n="4"/>
castels e les viles que els sarraÿns tenien e<gap id="e-5386"/>·l regne<lb id="e-5387" n="5"/>
de Múrcia; sí que no y romàs negun sarraý<lb id="e-5388" n="6"/>
qui poder agués, sinó ministrals e lauradors.<lb id="e-5389" n="7"/>
E puys lo rey d'Aragó quant hac tot lo regne<lb id="e-5390" n="8"/>
de Múrcia conquès, liurà-lo als procuradors del<lb id="e-5391" n="9"/>
rey de Castela e tornà-sse<gap id="e-5392"/>·n ab totes ses géns en<lb id="e-5393" n="10"/>
sa terra. E puys lo rey de Granada, quant víu<lb id="e-5394" n="11"/>
que<gap id="e-5395"/>·l rey d'Aragó ajudà al rey de Castela de la<lb id="e-5396" n="12"/>
guerra e que avia conqués tot lo regne de Múrcia,<lb id="e-5397" n="13"/>
fóu pau ab lo rey de Castela e tributà<gap id="e-5398"/>·s a él.<lb id="e-5399" n="14"/>
Mas no romàs per aquesta pau qu'En Ben Jucef,<lb id="e-5400" n="15"/>
seyor de Marrocs, tramès son fil en Espaya ab<lb id="e-5401" n="16"/>
grans géns, a Giralchadre e a Màlecha, qui era<lb id="e-5402" n="17"/>
d'En Escayola, qui garrejava ab lo rey de Granada,<lb id="e-5403" n="18"/>
son sogre, e En Ben Jucef ajudava-li.<lb id="e-5404" n="19"/>
E axí aquest garrejaven ab lo rey de Castela e<lb id="e-5405" n="20"/>
ab lo rey de Granada.

<pb n="III.10" id="e-5406"/><lb id="e-5407" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL LXVI. COM LO REY DE CASTELLA<lb id="e-5408" n="2"/>
ANÀ A PARLAR AB LO APOSTOLI<lb id="e-5409" n="3"/>
<lb id="e-5410" n="4"/>
</seg> Diu lo comde que a cap d'un gran temps que<lb id="e-5411" n="5"/>
aquesta guerra hac durat molt entre<gap id="e-5412"/>·l rey de<lb id="e-5413" n="6"/>
Castela e els sarraÿns, axí que<gap id="e-5414"/>·ls sarraÿns no<lb id="e-5415" n="7"/>
pudien gran mal fer al rey de Casteyla, ne el rey<lb id="e-5416" n="8"/>
de Castela no sse<gap id="e-5417"/>·n entrametia gayre, en aquela<lb id="e-5418" n="9"/>
saó l'apostoli tenc consili a Lleó sobre<gap id="e-5419"/>·l Royne<lb id="e-5420" n="10"/>
ab tots los prelats de sancta Esgleya, e ab tots<lb id="e-5421" n="11"/>
los prínceps de crestians e ab lurs procuradors.<lb id="e-5422" n="12"/>
E<gap id="e-5423"/>·l rey de Quastela partí<gap id="e-5424"/>·s de sa terra ab la reyna<lb id="e-5425" n="13"/>
sa muler, fila del rey d'Aragó, e ab <num>·III·</num> fils<lb id="e-5426" n="14"/>
seus e ab <num>·III·</num> files; e ab molts grans géns venc<lb id="e-5427" n="15"/>
en la ciutat de Barçelona. Qui anava parlar ab

<pb n="III.11" id="e-5428"/><lb id="e-5429" n="1"/>l'apostoli e avia jaquit en Castela En Ferrando,<lb id="e-5430" n="2"/>
son fil, en son loch, e avia tramès en la frontera<lb id="e-5431" n="3"/>
dels sarraÿns En Nuno Gonsalvis, qui era <num>·I·</num><lb id="e-5432" n="4"/>
dels melors hòmens de Castela, e<gap id="e-5433"/>·l archabisbe de<lb id="e-5434" n="5"/>
Tolèdol, qui era fil del rey d'Aragó, ab gran<lb id="e-5435" n="6"/>
cavaleria per tenir frontera als sarraÿns.<lb id="e-5436" n="7"/>
E<gap id="e-5437"/>·l rey d'Aragó fóu-li molt gran honor, e totes<lb id="e-5438" n="8"/>
les sues géns. E estec en Barçelona ab tota<lb id="e-5439" n="9"/>
sa gent <num>·XLIII·</num> jorns, el rey d'Aragó fóu-li tots<lb id="e-5440" n="10"/>
sos obs de menyar, e de boure, e de civada e de<lb id="e-5441" n="11"/>
totes altres coses, ab tota sa compaya, <num>·X·</num> jorns,<lb id="e-5442" n="12"/>
e despenia cascun jorn <num>X·</num> mília sous de barcelonesos;<lb id="e-5443" n="13"/>
e la ciutat de Barçelona, <num>·II·</num> jorns; e<gap id="e-5444"/>·l<lb id="e-5445" n="14"/>
bisbe de Barçelona Arnau de Gurp, <num>·I·</num> jorn.<lb id="e-5446" n="15"/>
E quant hac aquí estat <num>·XLIII·</num> jorns, anà-se<gap id="e-5447"/>·n

<pb n="III.12" id="e-5448"/><lb id="e-5449" n="1"/>a Perpiyà e aquí lexà la reyna sa muler, e ses<lb id="e-5450" n="2"/>
files e gran res de sa compaya e él anà-sse<gap id="e-5451"/>·n a<lb id="e-5452" n="3"/>
Beylcayre en Proensa, e aquí trobà l'apostoli e<lb id="e-5453" n="4"/>
parlà ab él del fet del emperi, mas no y acabà<lb id="e-5454" n="5"/>
res, e partí<gap id="e-5455"/>·s d'él e tornà-sse<gap id="e-5456"/>·n a Monpesler.<lb id="e-5457" n="6"/>
E aquí vengren-li noveles que son fil En Ferrando<lb id="e-5458" n="7"/>
de Castela era mort de malautia, e puys<lb id="e-5459" n="8"/>
vengren-li aquí metex noveles que<gap id="e-5460"/>·l archabisbe<lb id="e-5461" n="9"/>
de Tolèdol, fil del rey d'Aragó, e En Nono Gonsalvis,<lb id="e-5462" n="10"/>
ab gran res de cavaleria, eren morts en<lb id="e-5463" n="11"/>
la batala dels sarraÿns en la frontera de Castela.<lb id="e-5464" n="12"/>
E en aquel viatge, mentre se<gap id="e-5465"/>·n tornava a<lb id="e-5466" n="13"/>
Barçelona, murí <num>·I·</num> seu nabot, fil d'En Manuel<lb id="e-5467" n="14"/>
son frare, e <num>·I_a·</num> sua fila, molt bela donçela, qui<lb id="e-5468" n="15"/>
avia nom dona Lionor.<lb id="e-5469" n="16"/>
Enaxí tornà-sse<gap id="e-5470"/>·n en Castela molt yrat e malaut;<lb id="e-5471" n="17"/>
e quant fo en Castela, fóu yurar totes les<lb id="e-5472" n="18"/>
géns del regne de Castela e de tota l'altra terra

<pb n="III.13" id="e-5473"/><lb id="e-5474" n="1"/>a son fil En Xanxo, e no volc que negú dels fils<lb id="e-5475" n="2"/>
d'En Ferrando son fil, qui era mort, fos rey. Sí<lb id="e-5476" n="3"/>
que<gap id="e-5477"/>·l rey Phelip de França, de qui eren nabots,<lb id="e-5478" n="4"/>
fils de sa sor, avia cuvinença ab lo rey de Castela<lb id="e-5479" n="5"/>
que aprés la mort d'En Ferrando deguessen<lb id="e-5480" n="6"/>
ésser sos nabots reys; mas lo rey de Castela<lb id="e-5481" n="7"/>
posà aquesta raó, que dix que pus son fil En<lb id="e-5482" n="8"/>
Ferrando era mort abans que él, que el regne<lb id="e-5483" n="9"/>
devia tornar a <num>·I·</num> de sos fils e puys als néts, per<lb id="e-5484" n="10"/>
ço cor lur pare no era mort rey; per què sos fils<lb id="e-5485" n="11"/>
no devien ésser reys.<lb id="e-5486" n="12"/>
<lb id="e-5487" n="13"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXVII. EN QUAL MANERA LOS SERRAÿNS<lb id="e-5488" n="14"/>
PALIERS DEL REGNE DE VALÈNCIA SE<lb id="e-5489" n="15"/>
ALÇAREN CONTRA LO REY D'ARAGÓ, E FO MIGANT<lb id="e-5490" n="16"/>
JUNY, ANY <num>·MCCLXXVI·</num><lb id="e-5491" n="17"/>
<lb id="e-5492" n="18"/>
</seg> Diu lo comde que en aquesta saó que el rey<lb id="e-5493" n="19"/>
don Alfonso fo vengut de Belcayre, que hac parlat<lb id="e-5494" n="20"/>
ab l'apostoli e fou tornat en Castela, els sarraÿns<lb id="e-5495" n="21"/>
de Barberia foren passats en Espanya, e<lb id="e-5496" n="22"/>
agren gran mal fet en la frontera de Castela e<lb id="e-5497" n="23"/>
agren mort l'archabisbe de Tolèdol e En Nuno<lb id="e-5498" n="24"/>
Gonsalvis ab moltes d'altres géns; e<gap id="e-5499"/>·l rey de

<pb n="III.14" id="e-5500"/><lb id="e-5501" n="1"/>Granada hac trencades les treves al rei de Castela,<lb id="e-5502" n="2"/>
sí que<gap id="e-5503"/>·ls almugaves de terra de València,<lb id="e-5504" n="3"/>
e de Cataluya e d'Aragó saberen que la guerra<lb id="e-5505" n="4"/>
era entre<gap id="e-5506"/>·l rey de Castela e el rey de Granada,<lb id="e-5507" n="5"/>
vengren-se<gap id="e-5508"/>·n tots en terra de Valèntia e aquí<lb id="e-5509" n="6"/>
ajustaren-se, que volien-se<gap id="e-5510"/>·n anar en la frontera<lb id="e-5511" n="7"/>
del regne de Múrçia e del regne de Granada<lb id="e-5512" n="8"/>
per fer mal als sarraÿns. E foren bé <num>·VIII·</num> mília<lb id="e-5513" n="9"/>
hòmens a peu, e meseren-se en la Pena de Xexona,<lb id="e-5514" n="10"/>
qui és entre Alacant e Xàtiva, e corregren<lb id="e-5515" n="11"/>
en la orta d'Alacant, d'Alcadre, e preseren tots<lb id="e-5516" n="12"/>
los sarraÿns qui hi estaven paliers per los hòmens<lb id="e-5517" n="13"/>
d'Alacant e veneren-los tots. E puys corregren<lb id="e-5518" n="14"/>
per lo regne de València, là hon los sarraÿns<lb id="e-5519" n="15"/>
estaven, e preseren-ne molts e<gap id="e-5520"/>·ls veneren;<lb id="e-5521" n="16"/>
sí que<gap id="e-5522"/>·ls sarraÿns del regne de València

<pb n="III.15" id="e-5523"/><lb id="e-5524" n="1"/>se<gap id="e-5525"/>·n vengren clamar al rey En Jacme d'Aragó<lb id="e-5526" n="2"/>
e dixeren-li que no fossen preses ne morts en la<lb id="e-5527" n="3"/>
sua fiança, que<gap id="e-5528"/>·ls almugàvers los cativaven e<gap id="e-5529"/>·ls<lb id="e-5530" n="4"/>
alceïyen, e no trobaven qui<gap id="e-5531"/>·ls ne defesés.<lb id="e-5532" n="5"/>
E<gap id="e-5533"/>·l rey, quant hac assò entès, fo<gap id="e-5534"/>·n molt irat e<lb id="e-5535" n="6"/>
víu que no se<gap id="e-5536"/>·n pudia a res pendre, dix als sarraÿns<lb id="e-5537" n="7"/>
de tot lo regne de València, qui estaven<lb id="e-5538" n="8"/>
e<gap id="e-5539"/>·ls plans e en les vals, que se<gap id="e-5540"/>·n muntassen estar<lb id="e-5541" n="9"/>
al peu dels murs dels castels que els crestians<lb id="e-5542" n="10"/>
tenien e<gap id="e-5543"/>·l regne de València, e ceyls dels<lb id="e-5544" n="11"/>
casteyls deffensar-los ÿen als alsmogàvers e a<lb id="e-5545" n="12"/>
tota altra gent qui mal lur volgués fer. E<gap id="e-5546"/>·ls sarraÿns<lb id="e-5547" n="13"/>
de tot lo regne, quant agren entès so que<lb id="e-5548" n="14"/>
el rey lur hac dit, desempararen les viles dels<lb id="e-5549" n="15"/>
plans e muntaren-se<gap id="e-5550"/>·n estar ab lur bestiar e ab<lb id="e-5551" n="16"/>
lur roba als peus dels murs dels casteyls, cascuns<lb id="e-5552" n="17"/>
segons lo termenat d'on eren. E quant<lb id="e-5553" n="18"/>
agren axí estat bonament e en pau e viuren<lb id="e-5554" n="19"/>
que<gap id="e-5555"/>·ls castels no eren gayre bé establits, que<gap id="e-5556"/>·ls<lb id="e-5557" n="20"/>
cavalers que<gap id="e-5558"/>·l rey hi havia mesos per castelans<lb id="e-5559" n="21"/>
avien pres sou de <num>·XL·</num> servens qui no<gap id="e-5560"/>·n hi tenien<lb id="e-5561" n="22"/>
mas <num>·X·</num>, e d'altres n'í avia qui prenien sou de <num>·LX·</num><lb id="e-5562" n="23"/>
servens e no<gap id="e-5563"/>·n hi tenien mas <num>·XX·</num>, e axí el rey<lb id="e-5564" n="24"/>
era enganat per éls, sí que<gap id="e-5565"/>·ls sarraÿns acordadament<lb id="e-5566" n="25"/>
emblaren bé <num>·XL·</num> castels aquela saó, e aucieren<lb id="e-5567" n="26"/>
tots los crestians que y atrobaren, e trameseren<lb id="e-5568" n="27"/>
missatge al rey de Granada que si vulia<lb id="e-5569" n="28"/>
venir e<gap id="e-5570"/>·l regne de València o trametre secors,<lb id="e-5571" n="29"/>
que ara<gap id="e-5572"/>·l puria cobrar. E axí tots los sarraÿns<lb id="e-5573" n="30"/>
paliers del regne de València se levaren tots

<pb n="III.16" id="e-5574"/><lb id="e-5575" n="1"/>contra<gap id="e-5576"/>·l rey; sí que les noveles vengren al rey<lb id="e-5577" n="2"/>
en la ciutat de Valèntia que tots los saraÿns del<lb id="e-5578" n="3"/>
regne s'eren alsats e avien emblats bé <num>·XL·</num> castels,<lb id="e-5579" n="4"/>
e adoncs lo rey cavalcà ab <num>·CC·</num> cavalers e<lb id="e-5580" n="5"/>
ab <num>·II·</num> mília hòmens a peu, e anà-sse<gap id="e-5581"/>·n a Exàtiva<lb id="e-5582" n="6"/>
per tenir aquí frontera als sarraÿns.<lb id="e-5583" n="7"/>
E quant venc <num>·I·</num> jorn, mijant juy, e<gap id="e-5584"/>·l kalenar<lb id="e-5585" n="8"/>
de <num>·MCCLXXV·</num>, noveles vengren al rey que sarraÿns<lb id="e-5586" n="9"/>
a cavayl e a peu avia entrats en la vayl<lb id="e-5587" n="10"/>
d'Albayda e que avien corregut prop de Xàtiva.<lb id="e-5588" n="11"/>
E<gap id="e-5589"/>·l rey aytantost guarní<gap id="e-5590"/>·s e muntà a cavayl, e<lb id="e-5591" n="12"/>
tots sos cavalers atressí e la gent d'Exàtiva, e<lb id="e-5592" n="13"/>
exiren defors de la vila per entrar en la vayl.<lb id="e-5593" n="14"/>
Mas En Guilem Ramon de Muncada, e En Pere<lb id="e-5594" n="15"/>
de Muncada, maestre del Temple, e En Garçia<lb id="e-5595" n="16"/>
Ortiç de Sagra no volgren que<gap id="e-5596"/>·l rey hi anàs, ans<lb id="e-5597" n="17"/>
dixeren que si él hi anava, que éls se<gap id="e-5598"/>·n tornarien;<lb id="e-5599" n="18"/>
sí que<gap id="e-5600"/>·l rey se<gap id="e-5601"/>·n tornà, e<gap id="e-5602"/>·N Guilem Ramon de<lb id="e-5603" n="19"/>
Muncada, el maestre del Temple son frare, e<lb id="e-5604" n="20"/>
En Garçia Ortiç, ab <num>·CL·</num> cavalers e ab <num>·D·</num> servens,<lb id="e-5605" n="21"/>
cavalcaren e entraren en la val. E aquí encontraren-se<lb id="e-5606" n="22"/>
ab <num>·DC·</num> cavalers sarraÿns e ab gran<lb id="e-5607" n="23"/>
res d'òmens a peu, e foren en tal gisa sobrats<lb id="e-5608" n="24"/>
per los sarraÿns, que hanc no pogren escapar ne<lb id="e-5609" n="25"/>
fer negunes tornes; sí que hi muriren tots, sinó<lb id="e-5610" n="26"/>
En Guilem Ramon de Muncada qui<gap id="e-5611"/>·n escapà, si<lb id="e-5612" n="27"/>
<num>·V_è·</num> de cavalers, e fo nafrat en la cuxa. E<gap id="e-5613"/>·ls sarraÿns<lb id="e-5614" n="28"/>
menaren-se<gap id="e-5615"/>·n pres En Pere de Muncada,<lb id="e-5616" n="29"/>
maestre del Temple, e meseren-lo a <num>·I·</num> castel qui<lb id="e-5617" n="30"/>
à nom Biar. Mas En Garçia Ortiç murí, e tots

<pb n="III.17" id="e-5618"/><lb id="e-5619" n="1"/>los altres. Sí que<gap id="e-5620"/>·ls sarraÿns preseren adons<lb id="e-5621" n="2"/>
molt gran viguria, e currien per tot lo regne de<lb id="e-5622" n="3"/>
València e faÿen molt gran mal.<lb id="e-5623" n="4"/>
Ara lexarem a parlar del regne de València<lb id="e-5624" n="5"/>
e de la guerra del sarraÿns, e parlarem del infant<lb id="e-5625" n="6"/>
En Pere e dels cavalers de Catalunya, e<lb id="e-5626" n="7"/>
d'En Ferran Xanxis, germà bort del infant En<lb id="e-5627" n="8"/>
Pere.

<pb n="III.18" id="e-5628"/><lb id="e-5629" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL LXVIII. COM EN FFERRAN SANCHES,<lb id="e-5630" n="2"/>
GERMÀ DEL INFANT En PERE D'ARAGÓ,<lb id="e-5631" n="3"/>
GUERREJAVA AB ELL E AB SON<lb id="e-5632" n="4"/>
PARE LO REY<lb id="e-5633" n="5"/>
<lb id="e-5634" n="6"/>
</seg> Diu lo comde que abans d'un any e mig que<gap id="e-5635"/>·ls<lb id="e-5636" n="7"/>
sarraÿns se foren alsats e<gap id="e-5637"/>·l regne de València,<lb id="e-5638" n="8"/>
En Ferran Xanxis, qui era fil del rey En Jacme<lb id="e-5639" n="9"/>
e germà del infant En Pere, del rey En Jacme<lb id="e-5640" n="10"/>
qui<gap id="e-5641"/>·l avia haüt d'una dona d'Aragó qui era molt<lb id="e-5642" n="11"/>
honrada e de gran liyatge, parlan tractà ab tots<lb id="e-5643" n="12"/>
los cavalers de Cataluya e ab gran partida d'aquels<lb id="e-5644" n="13"/>
d'Aragó (per ço cor él avia muler qui era<lb id="e-5645" n="14"/>
fila d'un dels pus honrats hòmens d'Aragó, qui<lb id="e-5646" n="15"/>
avia nom Examèn d'Orrea) que garrejassen ab<lb id="e-5647" n="16"/>
lo rey son pare e ab l'infant En Pere son frare,<lb id="e-5648" n="17"/>
e que tolguessen la terra al rey e a l'infant En<lb id="e-5649" n="18"/>
Pere, qui devia ésser rey aprés del rey son pare,<lb id="e-5650" n="19"/>
per ço cor l'infant En Pere vulia molt gran mal<lb id="e-5651" n="20"/>
a<gap id="e-5652"/>·N Ferran Xanxis per molts de mals que avia<lb id="e-5653" n="21"/>
tractats contra él; e màjerment per ço cor En<lb id="e-5654" n="22"/>
Ferran Xanxis e<gap id="e-5655"/>·N Examèn d'Orrea son sogre,<lb id="e-5656" n="23"/>
 <num>·I_a·</num> vegada que venien d'Oltramar per terra de<lb id="e-5657" n="24"/>
la ila del Cret ençà, se giraren al rey Karles e<lb id="e-5658" n="25"/>
parlaren ab él, per ço cor sabien que era el major

<pb n="III.19" id="e-5659"/><lb id="e-5660" n="1"/>enamich que l'enfant En Pere avia. E<gap id="e-5661"/>·l rey<lb id="e-5662" n="2"/>
Karles aculí-los molt bé, e donà-lur grans dons<lb id="e-5663" n="3"/>
e tractà ab éls que deguessen alciure l'enfant En<lb id="e-5664" n="4"/>
Pere hó gitar de la terra, e qu'En Ferran Xanxis<lb id="e-5665" n="5"/>
fos rey d'Aragó; mas tan celadament no ó<lb id="e-5666" n="6"/>
parlaren que<gap id="e-5667"/>·l enfant En Pere no u sabés mantinent.<lb id="e-5668" n="7"/>
Mas ja enans d'assò era tan colpable En<lb id="e-5669" n="8"/>
Ferran Xanxis del infant En Pere, que era digne<lb id="e-5670" n="9"/>
de perdre la vida e tot quant avia; mas lo<lb id="e-5671" n="10"/>
rey l'amà molt e avia dit moltes vegades al infant<lb id="e-5672" n="11"/>
En Pere, son fiyl, que li_degués perdonar,<lb id="e-5673" n="12"/>
que fos son amic. E<gap id="e-5674"/>·l infant En Pere responia-li<lb id="e-5675" n="13"/>
molt humilment e deïya al rey son pare que En<lb id="e-5676" n="14"/>
Ferran Xanxis vengés denant lo rey e que publicament<lb id="e-5677" n="15"/>
dixés lo meu fet que fet li avia, e

<pb n="III.20" id="e-5678"/><lb id="e-5679" n="1"/>adoncs perdonar-li ÿa e abans no; e En Ferran<lb id="e-5680" n="2"/>
Xanxis non ó vulia fer.<lb id="e-5681" n="3"/>
Atressí los cavalers de Cataluya vulien mal al<lb id="e-5682" n="4"/>
infant En Pere per so cor él no vulia sufrir los<lb id="e-5683" n="5"/>
mals que<gap id="e-5684"/>·ls cavalers faïyen en la terra; e auceïyen<lb id="e-5685" n="6"/>
e exorbaven les géns de la terra, e robaven<lb id="e-5686" n="7"/>
los camins e sufrien los homeyers e els robadors.<lb id="e-5687" n="8"/>
E l'infant En Pere vedava<gap id="e-5688"/>·ls-ho aytant<lb id="e-5689" n="9"/>
com pudia e<gap id="e-5690"/>·ls ne castigava, dels pochs tro als<lb id="e-5691" n="10"/>
majors, e quant ne pudia negun pendre. Sí que<lb id="e-5692" n="11"/>
per aquela raó près En Ramon Guilem d'Òdena,<lb id="e-5693" n="12"/>
qui era del gran liyatge de Cataluya, e<gap id="e-5694"/>·l féu negar<lb id="e-5695" n="13"/>
en la mar.

<pb n="III.21" id="e-5696"/><lb id="e-5697" n="1"/>E<gap id="e-5698"/>·l rey son pare veïya que aquest era tan enfortit<lb id="e-5699" n="2"/>
e que no duptava neguna res, ans vulia<lb id="e-5700" n="3"/>
mantenir justeïya e dretura axí dels grans com<lb id="e-5701" n="4"/>
dels pocs, e que no vulia blandir los cavalers<lb id="e-5702" n="5"/>
ne<gap id="e-5703"/>·ls barons axí com él avia fet, tolc-li tot lo poder<lb id="e-5704" n="6"/>
que pòc, e feya<gap id="e-5705"/>·l viure molt pobrement e<lb id="e-5706" n="7"/>
tenc-lo molt en gran vincle. Mas él, axí com a<lb id="e-5707" n="8"/>
bon fil, e savi e de gran sen, prenia en pau e en<lb id="e-5708" n="9"/>
bona volentat so que<gap id="e-5709"/>·l rei son pare li deïya ne li<lb id="e-5710" n="10"/>
feïya, que anc nuyl temps no li fo desobedient<lb id="e-5711" n="11"/>
en re, ne li contrastà re de sa volentat.

<pb n="III.22" id="e-5712"/><lb id="e-5713" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL LXIX. COM L'INFANT EN PERE<lb id="e-5714" n="2"/>
ASSETGÀ HUN CASTELL DE FERRAN<lb id="e-5715" n="3"/>
SANCHES, SON GERMÀ BORT<lb id="e-5716" n="4"/>
<lb id="e-5717" n="5"/>
</seg> Quant En Ferran Xanxis e<gap id="e-5718"/>·N Examèn d'Orrea<lb id="e-5719" n="6"/>
se foren partits del rey Karles e foren tornats<lb id="e-5720" n="7"/>
en lur terra, En Ferran Xanxis parlà ab<lb id="e-5721" n="8"/>
tots los cavalers de Cataluya e d'Aragó e dix-lur<lb id="e-5722" n="9"/>
con l'enfant En Pere los vulia deseretar e<lb id="e-5723" n="10"/>
tolre lurs custumes e lurs franquees, e quant que<lb id="e-5724" n="11"/>
fos rey ne agués poder en la terra, que axí com<lb id="e-5725" n="12"/>
ara eren francs, que<gap id="e-5726"/>·ls metria en gran servitut,<lb id="e-5727" n="13"/>
e que si ara, mentre no avia poder, no se<gap id="e-5728"/>·n ajudaven,<lb id="e-5729" n="14"/>
tot lur fet era perdut. Sobr'assò enpreseren-se<lb id="e-5730" n="15"/>
tots ab sagrament de garregar ab lo rey e<lb id="e-5731" n="16"/>
ab l'infant En Pere tant, tro que fossen venguts<lb id="e-5732" n="17"/>
a fi de lur enteniment.<lb id="e-5733" n="18"/>
En aquela saó l'infant En Pere avia feta novelament<lb id="e-5734" n="19"/>
 <num>·I_a·</num> pobla a l'entrant del comdat d'Ampúries,<lb id="e-5735" n="20"/>
qui à nom Figueres, e<gap id="e-5736"/>·l comte d'Ampúries,<lb id="e-5737" n="21"/>
qui avia nom N'Uget, venc-hi ab tota sa<lb id="e-5738" n="22"/>
host, e près-la e enderrocà-la, e fóu-se<gap id="e-5739"/>·n portar<lb id="e-5740" n="23"/>
les péres e la fusta a Casteló. E<gap id="e-5741"/>·N Ramon de<lb id="e-5742" n="24"/>
Cardona, e<gap id="e-5743"/>·l comte de Palars e En Ferran Xanxis<lb id="e-5744" n="25"/>
meseren mans a garrejar ab lo rey e ab l'infant<lb id="e-5745" n="26"/>
En Pere; e adoncs lo rey conec e sabé so<lb id="e-5746" n="27"/>
que En Fferran Xanxis e<gap id="e-5747"/>·ls altres barons de<lb id="e-5748" n="28"/>
Catalunya e d'Aragó avien enprès de fer contra

<pb n="III.23" id="e-5749"/><lb id="e-5750" n="1"/>él e son fil, e dix a l'enfant En Pere que anàs<lb id="e-5751" n="2"/>
en Aragó, e que menàs totes les hosts d'Aragó<lb id="e-5752" n="3"/>
sobr'En Ferran Xanxis e que no se<gap id="e-5753"/>·n partís jamés<lb id="e-5754" n="4"/>
tro que<gap id="e-5755"/>·l agués pres o gitat de la terra, e<lb id="e-5756" n="5"/>
donà-li plen poder sobre la terra.<lb id="e-5757" n="6"/>
E l'infant, quant hac aüt lo comendament del<lb id="e-5758" n="7"/>
rey, anà-se<gap id="e-5759"/>·n en Aragó, e ajustà gran host de<lb id="e-5760" n="8"/>
cavalers e d'òmens a peu e anà assetgar <num>·I·</num> castel<lb id="e-5761" n="9"/>
molt gran qui ha nom Antiló, qui era d'En<lb id="e-5762" n="10"/>
Ferran Xanxis, hon era En Jordà de Pena, germà<lb id="e-5763" n="11"/>
d'En Ferran Xanxis de part de sa mare, ab<lb id="e-5764" n="12"/>
gran re de cavalers e d'altres géns d'armes.<lb id="e-5765" n="13"/>
E bastí-hi trebuquets e d'altres giyns e combateren-lo<lb id="e-5766" n="14"/>
molt fortment nuyt e jorn. E cels del castel<lb id="e-5767" n="15"/>
deffensaven-se molt enfortidament e tenien-se al<lb id="e-5768" n="16"/>
mils que pudien, per ço com avien fiança que En<lb id="e-5769" n="17"/>
Ramon de Cardona e<gap id="e-5770"/>·l comte de Palars, ab tots<lb id="e-5771" n="18"/>
los cavalers d'Urgeyl e de lur terra, lur venguessen

<pb n="III.24" id="e-5772"/><lb id="e-5773" n="1"/>secorre e que feessen levar l'infant En<lb id="e-5774" n="2"/>
Pere del setge. Mas éls foren enganats d'aquesta<lb id="e-5775" n="3"/>
cosa, que el rey ajustà ses hosts en Catalunya<lb id="e-5776" n="4"/>
e anà-se<gap id="e-5777"/>·n sobre<gap id="e-5778"/>·l comte d'Ampúries, e En Ramon<lb id="e-5779" n="5"/>
de Cardona amà més ajudar al comte, qui<lb id="e-5780" n="6"/>
era son cuyat, que a<gap id="e-5781"/>·N Ferran Xanxis. Mas estant<lb id="e-5782" n="7"/>
lo rey ab ses hosts en la terra del comte<lb id="e-5783" n="8"/>
d'Ampúries, el comte víu, e En Ramon de Cardona,<lb id="e-5784" n="9"/>
que longament no<gap id="e-5785"/>·s purien tenir al rey e<lb id="e-5786" n="10"/>
feeren la sua volentat. E<gap id="e-5787"/>·l rey era misericordiós<lb id="e-5788" n="11"/>
e atorga-lur tot ço que éls volgren, d'aytant enfora<lb id="e-5789" n="12"/>
que feessen dret al infant En Pere de ço que<lb id="e-5790" n="13"/>
li aguessen fet, o que se<gap id="e-5791"/>·n avenguessen ab eyl<lb id="e-5792" n="14"/>
axí com poguessen. E<gap id="e-5793"/>·l rey ab totes les hosts<lb id="e-5794" n="15"/>
exiren-se de la terra del comte, e tornaren-se<gap id="e-5795"/>·n<lb id="e-5796" n="16"/>
cascuns en lurs terres, e el rey tornà-sse<gap id="e-5797"/>·n en<lb id="e-5798" n="17"/>
Barçelona. Assò fo a la exida de juyn.<lb id="e-5799" n="18"/>
<lb id="e-5800" n="19"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXX. COM L'INFANT EN PERE<lb id="e-5801" n="20"/>
D'ARAGÓ FÉU NEGAR A<gap id="e-5802"/>·N FERRAN<lb id="e-5803" n="21"/>
SANCHES, SON GERMÀ<lb id="e-5804" n="22"/>
<lb id="e-5805" n="23"/>
</seg> Mentre que<gap id="e-5806"/>·l infant En Pere tenia assetgat lo<lb id="e-5807" n="24"/>
casteyl d'Antiló, e En Ferran Xanxis anava per<lb id="e-5808" n="25"/>
sos casteyls amagadament, e confortava los cavalers

<pb n="III.25" id="e-5809"/><lb id="e-5810" n="1"/>e les géns qui eren per los castels, que<gap id="e-5811"/>·s<lb id="e-5812" n="2"/>
tenguessen bé e<gap id="e-5813"/>·s deffensassen, que tost aurien<lb id="e-5814" n="3"/>
secors gran, que no<gap id="e-5815"/>·ls calria aver paor de lurs<lb id="e-5816" n="4"/>
enamichs. Sobr'assò al infant venc a ssaber que<lb id="e-5817" n="5"/>
Ferran Xanxis devia venir a Antiló, e féu metre<lb id="e-5818" n="6"/>
bé <num>·C·</num> cavalers en agayts, que si y venia que fos<lb id="e-5819" n="7"/>
pres. Sí que En Ferran Xanxis cavalcava <num>·I·</num> jorn<lb id="e-5820" n="8"/>
que vulia entrar de nuyt a Antiló e passà per l'agayt,<lb id="e-5821" n="9"/>
e<gap id="e-5822"/>·ls cavalers exiren del agayt, qui<gap id="e-5823"/>·l conegren;<lb id="e-5824" n="10"/>
e él era molt bé encavalcat, e fugí-lur e<lb id="e-5825" n="11"/>
entrà-sse<gap id="e-5826"/>·n en <num>·I·</num> seu casteyl qui ha nom Pomar.<lb id="e-5827" n="12"/>
E<gap id="e-5828"/>·ls cavalers foren entorn del castel e trameseren<lb id="e-5829" n="13"/>
misatge al infant, qui era a Antiló, qu'En Ferran<lb id="e-5830" n="14"/>
Xanxis avien enclòs a Pomar. E<gap id="e-5831"/>·l infant aytantost<lb id="e-5832" n="15"/>
tramès-hi cavalers e géns, e tengren-lo<lb id="e-5833" n="16"/>
assetjat; e él meteyx qui hi venc.<lb id="e-5834" n="17"/>
En Ferran Xanxis víu que<gap id="e-5835"/>·l casteyl no<gap id="e-5836"/>·s pudia<lb id="e-5837" n="18"/>
tenir e que auria a venir en les mans del infant<lb id="e-5838" n="19"/>
En Pere, dix a l'escuder que muntàs en <num>·I·</num><lb id="e-5839" n="20"/>
seu cavayl asseyalat, melor que él avia, e féu-li<lb id="e-5840" n="21"/>
vestir les sues vestedures, e dix-li que quant serien<lb id="e-5841" n="22"/>
defors del casteyl, que se<gap id="e-5842"/>·n anàs per cames<lb id="e-5843" n="23"/>
de cavayl aytant com pogués; e él anar-se<gap id="e-5844"/>·n ïa<lb id="e-5845" n="24"/>
d'altra part. E fo vestit molt pobrament con a<lb id="e-5846" n="25"/>
pastor, per tal que si eren regoneguts, que<gap id="e-5847"/>·s cuydassen<lb id="e-5848" n="26"/>
del escuder que fos En Ferran Xanxis.<lb id="e-5849" n="27"/>
Ab aytant exiren-se del casteyl e foren vists de

<pb n="III.26" id="e-5850"/><lb id="e-5851" n="1"/>la host, e<gap id="e-5852"/>·l escuder partí<gap id="e-5853"/>·s d'él e fugí per cames<lb id="e-5854" n="2"/>
de cavayl, mas no li valc res, que tan gran fo<lb id="e-5855" n="3"/>
l'encaus dels cavalers e de les géns, que no lur<lb id="e-5856" n="4"/>
pòch escapar. E preseren-lo e demanaren-li qui<lb id="e-5857" n="5"/>
era aquel qui ab él era exit del casteyl; e él dix<lb id="e-5858" n="6"/>
que En Ferran Xanxis. E puys tornaren-se<gap id="e-5859"/>·n<lb id="e-5860" n="7"/>
e cercaren-lo per moltes parts.<lb id="e-5861" n="8"/>
Quant En Ferran Xanxis fo exit del casteyl,<lb id="e-5862" n="9"/>
si se<gap id="e-5863"/>·n anà aytant con pòch ves <num>·I_a·</num> aygua molt<lb id="e-5864" n="10"/>
gran qui avia nom Sinca, qui és prop d'aqueyl<lb id="e-5865" n="11"/>
loc; e volc passar l'aygua de nadant. E quant<lb id="e-5866" n="12"/>
era leyïns en l'aygua, feïya-li paor l'ayga qui era<lb id="e-5867" n="13"/>
molt gran, e tornà-sse<gap id="e-5868"/>·n a la riba e exí-sse<gap id="e-5869"/>·n; sí<lb id="e-5870" n="14"/>
que del tot la refusà e anà<gap id="e-5871"/>·s amagar en <num>·I·</num> camp<lb id="e-5872" n="15"/>
de blat. E pastors viuren-lo e dixeren-ó als cavalers<lb id="e-5873" n="16"/>
qui<gap id="e-5874"/>·l anaven sercant, els cavalers anaren<lb id="e-5875" n="17"/>
ves aquela part, e preseren-lo sens nuyla deffensó<lb id="e-5876" n="18"/>
e menaren-lo-se<gap id="e-5877"/>·n. E feeren saber al infant<lb id="e-5878" n="19"/>
que éls avien pres En Ferran Xanxis, e què vulia<lb id="e-5879" n="20"/>
que<gap id="e-5880"/>·n feessen. E<gap id="e-5881"/>·l infant manà que<gap id="e-5882"/>·l negassen<lb id="e-5883" n="21"/>
en aqueyla aygua; e aytantost que la nuit fo<lb id="e-5884" n="22"/>
venguda feeren-ne ço que<gap id="e-5885"/>·l infant lur hac manat.<lb id="e-5886" n="23"/>
Mas l'enfant En Pere volgra bé que él se<gap id="e-5887"/>·n<lb id="e-5888" n="24"/>
fos anat e que no fos caüt en lurs mans, mas<lb id="e-5889" n="25"/>
pus axí era, no vulia pas que escapàs a la justeÿa<lb id="e-5890" n="26"/>
que afeyada avia.<lb id="e-5891" n="27"/>
Puys tots los castels e tota la sua terra se reté<lb id="e-5892" n="28"/>
al infant, e exilà En Jordà de Pena e tots cels<lb id="e-5893" n="29"/>
qui ab él eren, de la terra per tots temps. E quant<lb id="e-5894" n="30"/>
lo rey sabé que<gap id="e-5895"/>·l infant En Pere hac fet negar

<pb n="III.27" id="e-5896"/><lb id="e-5897" n="1"/>En Ferran Xanxis, pesà-li molt, per ço cor era<lb id="e-5898" n="2"/>
son fiyl; e d'altra part aconortà-sse<gap id="e-5899"/>·n molt tost,<lb id="e-5900" n="3"/>
per ço com avia pensada tan gran malesa ves él<lb id="e-5901" n="4"/>
ne ves l'enfant En Pere son frare.<lb id="e-5902" n="5"/>
E<gap id="e-5903"/>·l rey anà-sse<gap id="e-5904"/>·n ves lo regne de València per<lb id="e-5905" n="6"/>
raó dels sarraÿns del regne qui s'eren alsats contra<lb id="e-5906" n="7"/>
eyls. E l'infant En Pere, quant ac tengudes<lb id="e-5907" n="8"/>
les festes de Nadal a Barçelona aparelà-se molt<lb id="e-5908" n="9"/>
bé de rics vestirs, e de beles armes noves e de<lb id="e-5909" n="10"/>
bons cavayls, a sos obs e a tota sa compaya, privadament,<lb id="e-5910" n="11"/>
que nuyl hom no volc que<gap id="e-5911"/>·n sabés<lb id="e-5912" n="12"/>
res, anà-sse<gap id="e-5913"/>·n en França per veer lo rey de<lb id="e-5914" n="13"/>
França, son cuyat, e sos nabots fils del rey de<lb id="e-5915" n="14"/>
França e de sa sor, qui ja era morta. Sí que<gap id="e-5916"/>·l<lb id="e-5917" n="15"/>
infant En Pere fo <num>·I_a·</num> jornada prop de París<lb id="e-5918" n="16"/>
abans que<gap id="e-5919"/>·l rey de França ne sabés res. E<gap id="e-5920"/>·l rey<lb id="e-5921" n="17"/>
de França maravelà-sse<gap id="e-5922"/>·n molt con axí era vengut,<lb id="e-5923" n="18"/>
que res no li n'avia fet saber, e exí-li a<lb id="e-5924" n="19"/>
carrera, e aculí-lo molt gint e hac gran gog de<lb id="e-5925" n="20"/>
la sua venguda, per ço cor nuyl temps no l'avia<lb id="e-5926" n="21"/>
vist; e fóu-ne molt gran festa e li fóu molt gran<lb id="e-5927" n="22"/>
honor aytant con estec en la sua terra. E parlaren<lb id="e-5928" n="23"/>
moltes vegades ensems privadament, que<lb id="e-5929" n="24"/>
nuyl hom, per privat que lur fos, no pòc saber<lb id="e-5930" n="25"/>
res de lur conseyl. E puys l'enfant En Pere

<pb n="III.28" id="e-5931"/><lb id="e-5932" n="1"/>près cumiat del rey de França e de sos nabots,<lb id="e-5933" n="2"/>
e tornà-sse<gap id="e-5934"/>·n en Catalunya e venc en la ciutat<lb id="e-5935" n="3"/>
de Gerona.<lb id="e-5936" n="4"/>
<lb id="e-5937" n="5"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXI. COM LO COMTE DE AMPÚRIES<lb id="e-5938" n="6"/>
SE VENCH A METRE EN PODER<lb id="e-5939" n="7"/>
DEL INFANT EN PERE<lb id="e-5940" n="8"/>
<lb id="e-5941" n="9"/>
</seg> Quant l'infant En Pere fo en la ciutat de Gerona,<lb id="e-5942" n="10"/>
e<gap id="e-5943"/>·l comte d'Ampúries N'Uget e les géns<lb id="e-5944" n="11"/>
del comdat saberen que<gap id="e-5945"/>·l infant En Pere era vengut

<pb n="III.29" id="e-5946"/><lb id="e-5947" n="1"/>de França e que era en Gerona, agren molt<lb id="e-5948" n="2"/>
gran paor del infant En Pere que no vengués<lb id="e-5949" n="3"/>
sobre<gap id="e-5950"/>·l comdat e dixeren al comte que<gap id="e-5951"/>·s posàs ab<lb id="e-5952" n="4"/>
l'infant al mils que pogués e que feés la sua volentat,<lb id="e-5953" n="5"/>
hó que<gap id="e-5954"/>·s meses en son poder si alre no<lb id="e-5955" n="6"/>
pudia fer; sí que<gap id="e-5956"/>·ls cavalers e<gap id="e-5957"/>·ls barons de la sua<lb id="e-5958" n="7"/>
terra tengren per bo aquest conseyl. E<gap id="e-5959"/>·l comte<lb id="e-5960" n="8"/>
tramès a Gerona, al infant, sos missatges e sos<lb id="e-5961" n="9"/>
parladors per fer posa ab eyl, mas l'infant non<lb id="e-5962" n="10"/>
ó volc d'altrament fer, sinó que li feés dret o<lb id="e-5963" n="11"/>
que<gap id="e-5964"/>·s meses en son poder.<lb id="e-5965" n="12"/>
Sobr'assò lo comte hac son conseyl ab los cavalers<lb id="e-5966" n="13"/>
e ab los prohòmens de les viles e dels casteyls,<lb id="e-5967" n="14"/>
e dixeren-li que més valia que<gap id="e-5968"/>·s mesés en<lb id="e-5969" n="15"/>
son poder a tota sa volentat, que si garrejava ab<lb id="e-5970" n="16"/>
eyl perdria tota la terra e si<gap id="e-5971"/>·l pudia pendre faria<gap id="e-5972"/>·l<lb id="e-5973" n="17"/>
murir a mala mort. Quant lo comte hac oÿt<lb id="e-5974" n="18"/>
lo conseyl de les sues géns e víu que covenia a<lb id="e-5975" n="19"/>
metre en poder del infant, hac molt gran paor<lb id="e-5976" n="20"/>
de murir, per ço cor li era molt colpable; e fóu<lb id="e-5977" n="21"/>
son testament, e ordonà totes les sues coses, e<lb id="e-5978" n="22"/>
près cumiat de les sues géns, e cavalcà ab sos cavalers<lb id="e-5979" n="23"/>
e venc-se<gap id="e-5980"/>·n a Gerona, al palau hon l'enfant<lb id="e-5981" n="24"/>
En Pere era. E descavalcà, e muntà sus, e<lb id="e-5982" n="25"/>
venc denant l'enfant, e ajenolà<gap id="e-5983"/>·s a sos peus, e<lb id="e-5984" n="26"/>
clamà-li mercè e dix-li que<gap id="e-5985"/>·s metia en son poder<lb id="e-5986" n="27"/>
per fer tot ço que él volgués. E l'infant fóu-lo<lb id="e-5987" n="28"/>
levar d'aquí e manà-lo molt bé guardar.

<pb n="III.30" id="e-5988"/><lb id="e-5989" n="1"/><lb id="e-5990" n="2"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXII. COM L'INFANT EN PERE<lb id="e-5991" n="3"/>
PERDONÀ AL COMTE d'ANPÚRIES<lb id="e-5992" n="4"/>
<lb id="e-5993" n="5"/>
</seg> Esdevenc-se en aquela saó, que era guerra<lb id="e-5994" n="6"/>
entr'En Guilem de Casteylnou, qui era anat ab<lb id="e-5995" n="7"/>
l'infant En Pere en França, e<gap id="e-5996"/>·N Arnau de Cursaví,<lb id="e-5997" n="8"/>
e En Guilem de Canet, e En Ponç Çaguàrdia,<lb id="e-5998" n="9"/>
e En Gauceran de Pinós e En Ramon<lb id="e-5999" n="10"/>
Roger de Palars; e tots aquests garrejaven ab<lb id="e-6000" n="11"/>
En Guilem de Castelnou e li avien cremada e<lb id="e-6001" n="12"/>
gastada tota ça terra mentre En Guilem de Casteylnou<lb id="e-6002" n="13"/>
era en França ab l'infant En Pere.<lb id="e-6003" n="14"/>
E puys anaren assetjar <num>·I·</num> casteyl qui à nom<lb id="e-6004" n="15"/>
Montbauló, qui és d'En Guilem de Casteylnou;<lb id="e-6005" n="16"/>
e eren <num>·CL·</num> cavalers e <num>·IIII·</num> mília hòmens a peu.<lb id="e-6006" n="17"/>
Sí qu'En Guilem de Casteylnou ne fóu mostra<lb id="e-6007" n="18"/>
al infant En Pere que aytals cavalers li avien<lb id="e-6008" n="19"/>
tota sa terra correguda e gastada, e que no se<gap id="e-6009"/>·n<lb id="e-6010" n="20"/>
eren estats per amor d'eyl, e<gap id="e-6011"/>·ncara que tenien<lb id="e-6012" n="21"/>
assetjat lo casteyl de Montbauló. E<gap id="e-6013"/>·l enfant fou-ne<lb id="e-6014" n="22"/>
molt despagat e tramès missatge a<gap id="e-6015"/>·N Arnau<lb id="e-6016" n="23"/>
de Cursaví, e a<gap id="e-6017"/>·N Guilem de Canet e als altres<lb id="e-6018" n="24"/>
cavalers, que<gap id="e-6019"/>·s levassen del setge e que se<gap id="e-6020"/>·n anassen;<lb id="e-6021" n="25"/>
e éls resposeren-li que per nuyl hom no<lb id="e-6022" n="26"/>
se<gap id="e-6023"/>·n levarien ne u avien a fer.

<pb n="III.31" id="e-6024"/><lb id="e-6025" n="1"/>Quant l'enfant En Pere ac aüt lo misatge e<lb id="e-6026" n="2"/>
hac entès que per eyl no se<gap id="e-6027"/>·n vulien levar, fóu<lb id="e-6028" n="3"/>
aparelar sa compayna e ab <num>·LXXX·</num> cavalers ben<lb id="e-6029" n="4"/>
aparelats anà-sse<gap id="e-6030"/>·n jaer aquel jorn que ac aüt<lb id="e-6031" n="5"/>
lo missatge, a Figueres, qui és luy de Gerona<lb id="e-6032" n="6"/>
 <num>·IIII·</num> legües; e assò fo <num>·I·</num> dissapte a nuyt. E<gap id="e-6033"/>·l<lb id="e-6034" n="7"/>
dicmenge matí partí-sse d'aquí e anà-sse<gap id="e-6035"/>·n jaer<lb id="e-6036" n="8"/>
a Seret, <num>·I·</num> casteyl qui és d'En Guilem de Casteylnou,<lb id="e-6037" n="9"/>
e trobà-y En Guilem de Casteylnou ab<lb id="e-6038" n="10"/>
 <num>·XX·</num> cavalers; e d'aquí tro a Muntbauló avia <num>·I_a·</num><lb id="e-6039" n="11"/>
legua.<lb id="e-6040" n="12"/>
Quant venc que les <num>·II_es·</num> parts de la nuyt foren<lb id="e-6041" n="13"/>
passades, levaren-se, e armaren-se e<gap id="e-6042"/>·s aparelaren;<lb id="e-6043" n="14"/>
e l'enfant muntà a cavayl e près ses armes,<lb id="e-6044" n="15"/>
e tots los altres atressí. E cavalcaren per<lb id="e-6045" n="16"/>
 <num>·I·</num> altre camí hon nuyl hom no<gap id="e-6046"/>·s pensava que<lb id="e-6047" n="17"/>
deguessen anar ves lo casteyl que<gap id="e-6048"/>·ls cavalers tenien<lb id="e-6049" n="18"/>
assetyat, mas ans que fossen al casteyl fo<lb id="e-6050" n="19"/>
jorn clar, que<gap id="e-6051"/>·l sol era exit. E l'infant En Pere<lb id="e-6052" n="20"/>
partí<gap id="e-6053"/>·s de la sua compaya ab <num>·X·</num> cavalers e ab la<lb id="e-6054" n="21"/>
sua seyera e corrén tro ins en les tendes de la<lb id="e-6055" n="22"/>
host, mas <num>·XXX_a·</num> cavalers armats qui guaytaven<lb id="e-6056" n="23"/>
aqueyl matí en la host lo viuren venir e anaren<lb id="e-6057" n="24"/>
ves él molt abrivadament; sí que<gap id="e-6058"/>·l feriren de les<lb id="e-6059" n="25"/>
lançes e li traucaren tot l'escut, mas no li feeren<lb id="e-6060" n="26"/>
negun dan. E l'infant rompé sa lança, e mès<lb id="e-6061" n="27"/>
mans a l'espaa e fóu de mortals colps e de grans<lb id="e-6062" n="28"/>
a cavalers e a tot hom que trobava denant; e<lb id="e-6063" n="29"/>
abaté a terra En Ramon Roger de Palars e près<lb id="e-6064" n="30"/>
En Gauceran de Pinós ab <num>·VII·</num> cavalers. Ab aytant

<pb n="III.32" id="e-6065"/><lb id="e-6066" n="1"/>tota la compaya del infant fo venguda e<gap id="e-6067"/>·ls<lb id="e-6068" n="2"/>
cavalés de la host; e<gap id="e-6069"/>·ls cavalers comensaren a fugir<lb id="e-6070" n="3"/>
a cavayl e a peu, mas la muntaya era molt<lb id="e-6071" n="4"/>
mala e rosta, e no pudien fugir a cavayl e anaven-se<gap id="e-6072"/>·n<lb id="e-6073" n="5"/>
a peu. E<gap id="e-6074"/>·l infant En Pere près tot lur<lb id="e-6075" n="6"/>
arnès e lurs tendes e bé <num>·LX·</num> bèsties entre cavals,<lb id="e-6076" n="7"/>
e russins e muls. Mas En Guilem de Canet, sempre<lb id="e-6077" n="8"/>
que výu l'enfant En Pere, se partí dels altres<lb id="e-6078" n="9"/>
cavalers ab sa compaya, e<gap id="e-6079"/>·s trià a <num>·I_a·</num> part e dix<lb id="e-6080" n="10"/>
que él no vendria ab armes contra l'enfant, qui<lb id="e-6081" n="11"/>
era son seyor; per què l'infant li<gap id="e-6082"/>·n hac gran grat.<lb id="e-6083" n="12"/>
Cant tot assò fo fet, l'enfant En Pere fóu gargar<lb id="e-6084" n="13"/>
tot l'arnès e ab tota la prea tornà-sse<gap id="e-6085"/>·n ab<lb id="e-6086" n="14"/>
sa host a Seret; e aquí fóu treves de tots los cavalers<lb id="e-6087" n="15"/>
ab En Guilem de Castelnou a <num>·I·</num> any, e<lb id="e-6088" n="16"/>
puys tornà-sse<gap id="e-6089"/>·n a Gerona.<lb id="e-6090" n="17"/>
E puys partí<gap id="e-6091"/>·s de Gerona ab la dona ça muler e<lb id="e-6092" n="18"/>
ab sos infans, e ab tota sa compaya venc-se<gap id="e-6093"/>·n<lb id="e-6094" n="19"/>
a Barcelona, e amenà lo comte d'Ampúries

<pb n="III.33" id="e-6095"/><lb id="e-6096" n="1"/>ab sí. E <num>·I·</num> jorn fóu manament a tots los cavalés<lb id="e-6097" n="2"/>
e als ciutadans de Barcelona que venguessen al<lb id="e-6098" n="3"/>
palau, e fóu venir tots los savis de ligs e<gap id="e-6099"/>·ls prelats,<lb id="e-6100" n="4"/>
e puys fóu venir lo comte d'Ampúries denant<lb id="e-6101" n="5"/>
sí; el comte agenolà<gap id="e-6102"/>·s devant él ab les<lb id="e-6103" n="6"/>
mans plegades. E quant tuyt foren justats, l'infant<lb id="e-6104" n="7"/>
parlà e dix:<lb id="e-6105" n="8"/>
<q type="spoken">—Barons, ben sabets so que<gap id="e-6106"/>·l comte qui assí<lb id="e-6107" n="9"/>
és m'à fet; e ha-n'ic de tals qui no ho saben<lb id="e-6108" n="10"/>
tot. —</q><lb id="e-6109" n="11"/>
Ab tant manà a <num>·I·</num> escrivà qui de prop li estava<lb id="e-6110" n="12"/>
que ligís davant tuyt so que<gap id="e-6111"/>·l comte li avia<lb id="e-6112" n="13"/>
fet. E<gap id="e-6113"/>·l escrivà levà-sse en peus e mès mans a<lb id="e-6114" n="14"/>
legir <num>·I·</num> capítol, e<gap id="e-6115"/>·l enfant demanava al comte si<lb id="e-6116" n="15"/>
era ver so que<gap id="e-6117"/>·l escrivà avia lest. E<gap id="e-6118"/>·l comte responia-li:<lb id="e-6119" n="16"/>
<q type="spoken">—Sèyer, hoc. Per Déu, merçè!</q> —E<lb id="e-6120" n="17"/>
axí l'escrivà ligí tots los fets que<gap id="e-6121"/>·l comte avia<lb id="e-6122" n="18"/>
fets contra l'infant, de capítol en capítol, e<gap id="e-6123"/>·l comte<lb id="e-6124" n="19"/>
atorgan que era veritat e claman merçè.<lb id="e-6125" n="20"/>
E quant assò fo fet, e l'enfant fóu jutgar per dret<lb id="e-6126" n="21"/>
generalment als savis davant tots que no avia<lb id="e-6127" n="22"/>
dret e<gap id="e-6128"/>·l cors ne en la terra,<lb id="e-6129" n="23"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—so dix l'enfant—, <q type="spoken"> ben veets e<lb id="e-6130" n="24"/>
conexets so que yo puria fer, per dret, del comte<lb id="e-6131" n="25"/>
qui assí és; mas yo li perdó e li vul retre ma<lb id="e-6132" n="26"/>
amor e ma gràcia, e vuyl que sia de ma compaya,<lb id="e-6133" n="27"/>
si ab mi vol anar, e donar-li é ratió a <num>·XL·</num><lb id="e-6134" n="28"/>
bèsties. E si se<gap id="e-6135"/>·n vol tornar en sa terra e ha mester<lb id="e-6136" n="29"/>
mon secors ne ma ajuda, fer-la-li é molt volenters. —</q>

<pb n="III.34" id="e-6137"/><lb id="e-6138" n="1"/>Quant lo comte hac assò entès, qui no<gap id="e-6139"/>·s pensava<lb id="e-6140" n="2"/>
que pogués estorssre a mort, hac molt gran<lb id="e-6141" n="3"/>
goyg e mès mans a plorar, e gità<gap id="e-6142"/>·s en abocons<lb id="e-6143" n="4"/>
als peus del infant e besà-li los peus e les mans.<lb id="e-6144" n="5"/>
E les géns qui eren e<gap id="e-6145"/>·l palau agren molt gran<lb id="e-6146" n="6"/>
goyg e ploraren tots de pietat del enfant En<lb id="e-6147" n="7"/>
Pere, qui axí era estat misericordiós; e tots feeren-li<gap id="e-6148"/>·n<lb id="e-6149" n="8"/>
gràcies. E<gap id="e-6150"/>·l enfant près lo comte per la<lb id="e-6151" n="9"/>
mà, e levà-lo d'aquí e dix-li que anàs là hon se<lb id="e-6152" n="10"/>
volgés; e<gap id="e-6153"/>·l comte anà-sse<gap id="e-6154"/>·n a son hostal, e puys<lb id="e-6155" n="11"/>
a pocs de dies près cumiat del enfant e tornàsse<gap id="e-6156"/>·n<lb id="e-6157" n="12"/>
en ça terra.<lb id="e-6158" n="13"/>
<lb id="e-6159" n="14"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXIII. COM LO REY EN JACME DE<lb id="e-6160" n="15"/>
ARAGÓ MORÍ; AÇÒ FO LO DARER DIA DE AGOST<lb id="e-6161" n="16"/>
EN LO ANY DE NOSTRE SENYOR <num>·MCCLXXVI·</num><lb id="e-6162" n="17"/>
<lb id="e-6163" n="18"/>
</seg> Quant l'enfant En Pere ac perdonat al comte<lb id="e-6164" n="19"/>
d'Empúries, e ac menades a fi totes les coses que<lb id="e-6165" n="20"/>
avia a fer en Cataluya e ac entès que<gap id="e-6166"/>·ls sarraÿns<lb id="e-6167" n="21"/>
del regne de València s'eren alsats e que<lb id="e-6168" n="22"/>
faÿen gran mal en la terra, partí-sse de Barçelona<lb id="e-6169" n="23"/>
e anà-sse<gap id="e-6170"/>·n a València. E<gap id="e-6171"/>·l rey son pare<lb id="e-6172" n="24"/>
adoncs donà-li poder sobre tota la sua terra, e

<pb n="III.35" id="e-6173"/><lb id="e-6174" n="1"/>dix-li que pensàs de menar la gerra contra<gap id="e-6175"/>·ls sarraÿns<lb id="e-6176" n="2"/>
e liurà-li tota la sua compaya.<lb id="e-6177" n="3"/>
Mas no anà a gayre de temps que<gap id="e-6178"/>·l rey enmalautí<lb id="e-6179" n="4"/>
en la ciutat de València; e<gap id="e-6180"/>·l rey fóu-se venir<lb id="e-6181" n="5"/>
l'enfant En Pere davant e dix-li:<lb id="e-6182" n="6"/>
<q type="spoken">—Don infant: yo són molt fort malaut e veil<lb id="e-6183" n="7"/>
e conè que d'aquesta malautia no poré garir;<lb id="e-6184" n="8"/>
mas axí sia com Déus vula. Yo us é fets mouts<lb id="e-6185" n="9"/>
mals a gran tort, per falses lausengers qui us<lb id="e-6186" n="10"/>
acusaven ab mi, e ara penet-me<gap id="e-6187"/>·n, que anc no fo<lb id="e-6188" n="11"/>
negun rey qui melor fil agés com vós sóts estat<lb id="e-6189" n="12"/>
a mi, ne tant obedient a pare, que anc nuyl temps<lb id="e-6190" n="13"/>
no<gap id="e-6191"/>·m agreugàs ne passàs ma volentat de re; e<lb id="e-6192" n="14"/>
sí us n'é provat en moltes gises. Per què yo prec<lb id="e-6193" n="15"/>
Déus que us lex viure lonc temps en vostre regne<lb id="e-6194" n="16"/>
ab gran honor, e us dón forssa e poder sobre<lb id="e-6195" n="17"/>
vostres enemics, e dón-vos Déus amor e gràcia<lb id="e-6196" n="18"/>
de totes géns, e<gap id="e-6197"/>·l vostre nom sia temut e exalsat<lb id="e-6198" n="19"/>
per moutes regions. E plàcia a Déu que vós<lb id="e-6199" n="20"/>
e<gap id="e-6200"/>·l vostre seyal anets tots temps avant e nuil<lb id="e-6201" n="21"/>
temps no sia sobrat per negú, ans sien vensuts<lb id="e-6202" n="22"/>
e sobrats tots cels qui<gap id="e-6203"/>·l veuran qui contra él volran<lb id="e-6204" n="23"/>
venir. Bels fils! pensats de la terra a governar,<lb id="e-6205" n="24"/>
e amats vostre poble e siats-lur misericordiós,<lb id="e-6206" n="25"/>
e amats e hondrats los barons e<gap id="e-6207"/>·ls cavalers,<lb id="e-6208" n="26"/>
e tenits-los en car e donats-lur del vostre, e tenits<lb id="e-6209" n="27"/>
la terra en justeÿa e en dretura, e féts tot
</q>

<pb n="III.36" id="e-6210"/><lb id="e-6211" n="1"/><q type="spoken">
vostre poder que gitets tots los sarraÿns del regne<lb id="e-6212" n="2"/>
de València. —</q><lb id="e-6213" n="3"/>
Quant lo rey ac donada la sua gràcia a son fil<lb id="e-6214" n="4"/>
l'enfant En Pere, e l'ac beneÿt, e li ac dites moltes<lb id="e-6215" n="5"/>
bones paraules, e l'ac fet seyor e ereu de son<lb id="e-6216" n="6"/>
regne, e l'infant En Pere son fil ac oÿdes e enteses<lb id="e-6217" n="7"/>
les sues paraules, ploran e suspiran de pietat<lb id="e-6218" n="8"/>
e de gran dolor que avia de son pare, qui avia<lb id="e-6219" n="9"/>
estat lo melor rey qui anc fos e<gap id="e-6220"/>·l pus agradable<lb id="e-6221" n="10"/>
a totes géns, qui axí<gap id="e-6222"/>·s partia d'él e de son regne,<lb id="e-6223" n="11"/>
besà-lo en la boca, e puis besà-li les mans e estec-li<lb id="e-6224" n="12"/>
denant tota via, que anc per menjar, ne<lb id="e-6225" n="13"/>
per boure ne per durmir no se<gap id="e-6226"/>·n partí tro que<gap id="e-6227"/>·ls<lb id="e-6228" n="14"/>
àngels del cel vengren ab gran alegria, qui li<lb id="e-6229" n="15"/>
preseren l'arma del cors e la se<gap id="e-6230"/>·n muntaren e<gap id="e-6231"/>·l<lb id="e-6232" n="16"/>
cel davant Déu. E l'infant En Pere féu venir tots<lb id="e-6233" n="17"/>
los barons de la sua terra e<gap id="e-6234"/>·ls rics hòmens de<lb id="e-6235" n="18"/>
les ciutats, e ab gran hondrament portà lo cors<lb id="e-6236" n="19"/>
del beneyt rey son pare al monestir de Poblet e<lb id="e-6237" n="20"/>
aquí fóu-lo soterrar molt honradament.

<pb n="III.37" id="e-6238"/><lb id="e-6239" n="1"/>E puys anà-se<gap id="e-6240"/>·n en Aragó, en la maestra ciutat<lb id="e-6241" n="2"/>
de Saragossa, e aquí féu venir tots los barons<lb id="e-6242" n="3"/>
d'Aragó é de Cataluya e<gap id="e-6243"/>·ls rics hòmens de les<lb id="e-6244" n="4"/>
ciutats, e tenc molt gran cort e honrada, e donà<lb id="e-6245" n="5"/>
grans dons a cavalers e a juglars. E coronà-sse<lb id="e-6246" n="6"/>
rey, e coronà madona la reyna Costansa sa muler,<lb id="e-6247" n="7"/>
e mès-li lo pum del aur en la mà e la verga<lb id="e-6248" n="8"/>
de l'aur en l'altra mà en l'esgleya mayor de Sarragossa<lb id="e-6249" n="9"/>
davant l'altar, mentre que<gap id="e-6250"/>·l bisbe cantava<lb id="e-6251" n="10"/>
la missa. E puys, cant la missa fo dita, lo<lb id="e-6252" n="11"/>
rey ab la reyna anà-se<gap id="e-6253"/>·n a son palau, e tenc corts<lb id="e-6254" n="12"/>
bé <num>·VIII·</num> jorns, e<gap id="e-6255"/>·ls cavalers e les géns feeren<lb id="e-6256" n="13"/>
molt gran festa per amor del rey e de la reyna<lb id="e-6257" n="14"/>
e demanaren molt gran alegre.<lb id="e-6258" n="15"/>
E puis la cort se departí, e<gap id="e-6259"/>·l rey tornà-sse<gap id="e-6260"/>·n<lb id="e-6261" n="16"/>
e<gap id="e-6262"/>·l regne de València, e<gap id="e-6263"/>·ls barons e<gap id="e-6264"/>·ls cavalers<lb id="e-6265" n="17"/>
tornaren-se<gap id="e-6266"/>·n en lurs terres.<lb id="e-6267" n="18"/>
<lb id="e-6268" n="19"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXIV. COM LO REY EN PERE PRÈS<lb id="e-6269" n="20"/>
LA VILA DE MUNTESA E COBRÀ TOT LO REGNE<lb id="e-6270" n="21"/>
<lb id="e-6271" n="22"/>
</seg> Quant lo rey En Pere fo vengut e<gap id="e-6272"/>·l regne de<lb id="e-6273" n="23"/>
València, no seyornà gayre ne adelità son cors,<lb id="e-6274" n="24"/>
ans anà per lo regne de València ab cavalers e

<pb n="III.38" id="e-6275"/><lb id="e-6276" n="1"/>ab almugàvers, per plans e per muntayes tot garnit,<lb id="e-6277" n="2"/>
que no li exien les armes del dós a él ne a<lb id="e-6278" n="3"/>
sos cavalers, e garrejava ab los sarraÿns e<gap id="e-6279"/>·ls talava<lb id="e-6280" n="4"/>
lurs blats e els béns de què devien viure;<lb id="e-6281" n="5"/>
e recobrà gran res dels castels e dels locs que<gap id="e-6282"/>·ls<lb id="e-6283" n="6"/>
sarraÿns tenien. E quant los sarraÿns viuren<lb id="e-6284" n="7"/>
que<gap id="e-6285"/>·l rey menava tan fortment la guerra els destreÿa<lb id="e-6286" n="8"/>
per fam e per fet d'armes, desempararen<lb id="e-6287" n="9"/>
poc a poc la terra e reculiren-se tots en <num>·I_a·</num> vila<lb id="e-6288" n="10"/>
molt forts qui ha nom Muntesa, qui és e<gap id="e-6289"/>·l regne<lb id="e-6290" n="11"/>
de València, que avien tenguda tota via sarraÿns<lb id="e-6291" n="12"/>
paliers, mas eren-se alsats contra<gap id="e-6292"/>·l rey; e<lb id="e-6293" n="13"/>
avia-hi bé <num>·XXX_a·</num> mília hòmens d'armes, sens<lb id="e-6294" n="14"/>
femnes e enfans.<lb id="e-6295" n="15"/>
Quant lo rey sabé que tots los sarraÿns de la<lb id="e-6296" n="16"/>
terra, so és a saber la major partida, se foren<lb id="e-6297" n="17"/>
mesos en la vila de Muntesa e que eren aquí<lb id="e-6298" n="18"/>
molt apoderats e feÿien gran mal en la terra,<lb id="e-6299" n="19"/>
lexà tota la altra terra que<gap id="e-6300"/>·ls sarraÿns tenien e<lb id="e-6301" n="20"/>
anà asetyar ab grans hosts, que ac fetes justar, la<lb id="e-6302" n="21"/>
vila de Muntesa. E bastí giyns e trebuquets qui<lb id="e-6303" n="22"/>
treÿen en la vila, e combateren la vila nuit e yorn<lb id="e-6304" n="23"/>
molt enfortidament. E els sarraÿns faïyen grans<lb id="e-6305" n="24"/>
exides defora ab cavalers e ab sirvens, e ferien<lb id="e-6306" n="25"/>
en la host; e<gap id="e-6307"/>·ls crestians ferien en éls e metien-los-ne<lb id="e-6308" n="26"/>
tro en les portes de la vila. E axí faïyen<lb id="e-6309" n="27"/>
grans torneys cascun jorn e murien-hi molts sarraÿns,<lb id="e-6310" n="28"/>
e dels crestians atressí.<lb id="e-6311" n="29"/>
Quant lo rey hac aquí estat molt ab ses hosts<lb id="e-6312" n="30"/>
e víu que<gap id="e-6313"/>·ls sarraÿns de la vila se tenien molt

<pb n="III.39" id="e-6314"/><lb id="e-6315" n="1"/>fort contra él, volc metre tot lo fet a <num>·I·</num> punt,<lb id="e-6316" n="2"/>
axí com cel qui és de molt gran cor e ple de gran<lb id="e-6317" n="3"/>
ardiment e qui no dubte res de fet d'armes, ans<lb id="e-6318" n="4"/>
met son cors a avant als majors obs. La vila de<lb id="e-6319" n="5"/>
Muntesa, que<gap id="e-6320"/>·l rey tenia assetgada, és molt forts;<lb id="e-6321" n="6"/>
e sobre la vila és lo castel alt e forts; e sobre lo<lb id="e-6322" n="7"/>
castel e la vila ha <num>·I_a·</num> mola de rocha molt forts<lb id="e-6323" n="8"/>
qui guarda lo castel e la vila. E els sarraÿns tenien<lb id="e-6324" n="9"/>
aquela mola e el castel, e si la mola avien<lb id="e-6325" n="10"/>
perduda, lo castel e la vila no<gap id="e-6326"/>·s puria puys tenir<lb id="e-6327" n="11"/>
gaÿre. Quant venc <num>·I·</num> jorn, lo rey ajustà son consey<lb id="e-6328" n="12"/>
e dix-lur:<lb id="e-6329" n="13"/>
<q type="spoken">—Barons, en aquesta vila ha moltes géns<lb id="e-6330" n="14"/>
d'armes a cavayl e a peu, e no<gap id="e-6331"/>·ns preen gayre,<lb id="e-6332" n="15"/>
ans són molt enfortits ves nós. E nós avem hic<lb id="e-6333" n="16"/>
estat molt e puria ésser que hic estaguéssem<lb id="e-6334" n="17"/>
gran temps si nós no<gap id="e-6335"/>·ls assajam d'altrament que<lb id="e-6336" n="18"/>
puscam pendre la mola; e si la mola podem<lb id="e-6337" n="19"/>
aver, lo casteyl e la vila aurem puys per nient.<lb id="e-6338" n="20"/>
Quant vendrà al maytí, tuit siats aparelats ab<lb id="e-6339" n="21"/>
vostres armes, e ab dues parts de la gent a cavayl<lb id="e-6340" n="22"/>
e a peu anats combatre la vila tot entorn,<lb id="e-6341" n="23"/>
e tots los sarraÿns correran là hon la major batala<lb id="e-6342" n="24"/>
serà. E yo ab <num>·I_a·</num> partida dels cavalers e dels<lb id="e-6343" n="25"/>
peons combatré la mola, e si la mola podem aver,<lb id="e-6344" n="26"/>
la vila e el castel és nostre. —</q><lb id="e-6345" n="27"/>
Aquest conseyl atorgaren tots e tengren per<lb id="e-6346" n="28"/>
bo. E quant venc lo matí, tota la host fo aparelada,<lb id="e-6347" n="29"/>
e les dues parts de la host anà combatre la<lb id="e-6348" n="30"/>
vila, e el rey a peu ab lo romanent dels cavalers

<pb n="III.40" id="e-6349"/><lb id="e-6350" n="1"/>e de la gent, ab los escuts abrassats e ab los<lb id="e-6351" n="2"/>
elmps e<gap id="e-6352"/>·l cap, muntaren per la costa amunt; e el<lb id="e-6353" n="3"/>
rey fou tota via e<gap id="e-6354"/>·ls primers, tant que foren al<lb id="e-6355" n="4"/>
peu de la mola. E<gap id="e-6356"/>·ls sarraÿns, qui eren desús, gitaven-lur<lb id="e-6357" n="5"/>
péres e cantals, sí que<gap id="e-6358"/>·l rei qui era e<gap id="e-6359"/>·ls<lb id="e-6360" n="6"/>
primers a peu, hi près de molts grans colps de<lb id="e-6361" n="7"/>
péres e de cantals, sí que l'escut li trencaren tot<lb id="e-6362" n="8"/>
desobre. E<gap id="e-6363"/>·ls sarraÿns de la mola viren la batayla<lb id="e-6364" n="9"/>
molt gran que<gap id="e-6365"/>·ls crestians donaven a cels de la<lb id="e-6366" n="10"/>
vila e veïyen los sarraÿns esperdre sovén e tornar<lb id="e-6367" n="11"/>
atràs, esperderen-se. E el rey e la gent qui<lb id="e-6368" n="12"/>
ab él eren preseren viguria, e muntaren sus malgrat<lb id="e-6369" n="13"/>
dels sarraÿns, e alcieren e enderocharen per<lb id="e-6370" n="14"/>
les roques avayl tots los sarraïns que í trobaren,<lb id="e-6371" n="15"/>
e posaren la seyera del rey sus.<lb id="e-6372" n="16"/>
Quant los sarraïns del casteyl e de la vila viuren<lb id="e-6373" n="17"/>
que la mola fo perduda e que tot lur fet era<lb id="e-6374" n="18"/>
perdut, reteren-se al rey a tota la sua volentat<lb id="e-6375" n="19"/>
a fer. E<gap id="e-6376"/>·l rey entrà en la vila, e près tot lo tresor<lb id="e-6377" n="20"/>
e la roba, e près tots los sarraÿns e fóu-ne<lb id="e-6378" n="21"/>
zo que li plac.<lb id="e-6379" n="22"/>
Quant los sarraÿns qui tenien los castels e<gap id="e-6380"/>·l<lb id="e-6381" n="23"/>
regne de València malgrat del rey, saberen que<lb id="e-6382" n="24"/>
Muntesa era presa, reteren los castels al rey e<lb id="e-6383" n="25"/>
desempararen la terra. E axí lo rey En Pere cobrà<lb id="e-6384" n="26"/>
lo regne de València que<gap id="e-6385"/>·ls sarraÿns avien<lb id="e-6386" n="27"/>
pres, ab gran esfors e per gran ardiment d'armes;<lb id="e-6387" n="28"/>
e stablí los castels molt bé e poblà la terra<lb id="e-6388" n="29"/>
de christians.<lb id="e-6389" n="30"/>
E puys lo rey tornà-sse<gap id="e-6390"/>·n en la ciutat de València,

<pb n="III.41" id="e-6391"/><lb id="e-6392" n="1"/>e sejornà e delità son cors, que ben ho<lb id="e-6393" n="2"/>
avia mester, que molt avia trebalat.<lb id="e-6394" n="3"/>
<lb id="e-6395" n="4"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXV. COM LO REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-6396" n="5"/>
PRÈS TOTS LOS BARONS DE CATALUNYA A<lb id="e-6397" n="6"/>
BALAGUER, E FON EN LO MES DE JOLIOL EN LO<lb id="e-6398" n="7"/>
ANY <num>·MCCLXXX·</num><lb id="e-6399" n="8"/>
<lb id="e-6400" n="9"/>
</seg> Mentre que<gap id="e-6401"/>·l rey s'estava en son palau en la<lb id="e-6402" n="10"/>
ciutat de València, tots los barons de Cataluya,<lb id="e-6403" n="11"/>
e el comte de Fox e els cavalers s'ajustaren tots<lb id="e-6404" n="12"/>
e agren lur conseyl que garreyassen ab lo rey e<lb id="e-6405" n="13"/>
que li tramesessen acuyndamens per zo cor lo<lb id="e-6406" n="14"/>
rey, depuys que avia presa la corona en Aragó,<lb id="e-6407" n="15"/>
no avia volguda tenir cort en Barzelona ne confermar<lb id="e-6408" n="16"/>
les franquees als barons e als cavalers<lb id="e-6409" n="17"/>
que<gap id="e-6410"/>·l comte de Barcelona lur avia dades e confermades.

<pb n="III.42" id="e-6411"/><lb id="e-6412" n="1"/>De les quals custumes n'í avia qui<lb id="e-6413" n="2"/>
eren bones e d'altres qui eren molt males e a<lb id="e-6414" n="3"/>
gran dan de la terra; e<gap id="e-6415"/>·l rey vulia que les custumes<lb id="e-6416" n="4"/>
hon la terra valgués meys fossen cassades e<lb id="e-6417" n="5"/>
gitades fora de sa terra, e les altres fossen en ça<lb id="e-6418" n="6"/>
volentat. Per què<gap id="e-6419"/>·ls barons de Catalunya ne foren<lb id="e-6420" n="7"/>
molt agreugats e trameseren lurs missatges<lb id="e-6421" n="8"/>
al rey ab carta d'acuyndamens segelada de molts<lb id="e-6422" n="9"/>
segels de tots los barons de Cataluya, per conseyl<lb id="e-6423" n="10"/>
del comte de Foix. E el rey respòs-lur que<lb id="e-6424" n="11"/>
él no avia cura de lurs acuydaments e que<gap id="e-6425"/>·ls faria<lb id="e-6426" n="12"/>
dret de tot ço que volguessen demanar.<lb id="e-6427" n="13"/>
Mas éls no volgueren pendre son dret, ans<lb id="e-6428" n="14"/>
aytantost con les cartes li agren trameses e els<lb id="e-6429" n="15"/>
misatges foren tornats, comensaren a garrejar e<lb id="e-6430" n="16"/>
a córrer la terra del rey. E<gap id="e-6431"/>·N Ramon Folch venc<lb id="e-6432" n="17"/>
 <num>·I_a·</num> nuyt en Lobregat, e<gap id="e-6433"/>·l matí correch ab sos cavalers<lb id="e-6434" n="18"/>
tro a les portes de Barcelona e se<gap id="e-6435"/>·n menaren<lb id="e-6436" n="19"/>
sarraÿns catius e hòmens lauradors que<lb id="e-6437" n="20"/>
trobaren defora. E les géns de Barcelona exiren<lb id="e-6438" n="21"/>
defora ab lurs armes molt abrivadament e encalsaren-los

<pb n="III.43" id="e-6439"/><lb id="e-6440" n="1"/>grans dues legües; sí que<gap id="e-6441"/>·ls desbarataren<lb id="e-6442" n="2"/>
e cuydaren retenir En Ramon Folc. Mas<lb id="e-6443" n="3"/>
En Gombau de Benavent, <num>·I·</num> cavaler qui era<lb id="e-6444" n="4"/>
veguer per lo rey en Barçelona, no volc que<lb id="e-6445" n="5"/>
passassen l'ayga de Lobregat, e els cavalers feeren<lb id="e-6446" n="6"/>
lo camí de Corbera e tornaren-se<gap id="e-6447"/>·n hujats e<lb id="e-6448" n="7"/>
nafrats, éls e lurs cavayls.<lb id="e-6449" n="8"/>
Mentre que<gap id="e-6450"/>·ls cavalers garrejaven e currien la<lb id="e-6451" n="9"/>
terra del rey e<gap id="e-6452"/>·ls missatges venien al rey, qui era<lb id="e-6453" n="10"/>
en València, que secorregués a la terra, faïya<lb id="e-6454" n="11"/>
semblant que no<gap id="e-6455"/>·n agués cura ne s'ó preàs res;<lb id="e-6456" n="12"/>
mas d'altra part privadament tramès sos misatges<lb id="e-6457" n="13"/>
ab letres per tota ça terra a sos cavalers e<lb id="e-6458" n="14"/>
al ciutadans, que fossen aparelats a dia cert e<lb id="e-6459" n="15"/>
que en assò no agués fala. E puys lo rey, aprés<lb id="e-6460" n="16"/>
d'aysò, venc-se<gap id="e-6461"/>·n en Aragó e ajustà sos cavalers.<lb id="e-6462" n="17"/>
E tots los barons de Cataluya e el comte de<lb id="e-6463" n="18"/>
Fox foren-se justats tots en <num>·I_a·</num> vila qui à nom<lb id="e-6464" n="19"/>
Balaguer, qui és del comte d'Urgel, a <num>·III·</num> legües

<pb n="III.44" id="e-6465"/><lb id="e-6466" n="1"/>prop de la ciutat de Leyda; e eren <num>·CCC·</num><lb id="e-6467" n="2"/>
cavalers e ben <num>·VI·</num> mília hòmens a peu, e eren-se<lb id="e-6468" n="3"/>
aquí ajustats per fer <num>·I_a·</num> gran cavalcada per<lb id="e-6469" n="4"/>
conseyl del comte de Foyx. E<gap id="e-6470"/>·l rey sabé que<lb id="e-6471" n="5"/>
aquí eren tots justats, exí-sse d'Aragó ab <num>·D·</num><lb id="e-6472" n="6"/>
cavalers, e cavalcà nuyt e jorn molt cuitosament;<lb id="e-6473" n="7"/>
e passà per Leyda, mas no s'í aturà, e féu manament<lb id="e-6474" n="8"/>
a les géns de Leyda que tuyt exissen ab<lb id="e-6475" n="9"/>
lurs armes e que<gap id="e-6476"/>·l seguissen. E quant venc <num>·I·</num><lb id="e-6477" n="10"/>
matí, que<gap id="e-6478"/>·ls cavalers qui eren en la vila de Balaguer<lb id="e-6479" n="11"/>
s'eren levats, éls viuren lo rey atendat ab<lb id="e-6480" n="12"/>
ses hosts entorn de Balager. E quant venc al<lb id="e-6481" n="13"/>
terç jorn, totes les hosts de la terra del rey foren<lb id="e-6482" n="14"/>
vengudes e atendades entorn de Balaguer, e<lb id="e-6483" n="15"/>
N'Anfós, fil del rey, ab gran gent, atressí; e<lb id="e-6484" n="16"/>
aquesta fo <num>·I_a·</num> de les majors hosts que el rey<lb id="e-6485" n="17"/>
d'Aragó hagués hanc ab sí, que bé eren tria mília<lb id="e-6486" n="18"/>
cavalers e bé <num>·C·</num> mília hòmens a peu, e tenien<lb id="e-6487" n="19"/>
la vila recinglada de totes parts. E el rey fóu<lb id="e-6488" n="20"/>
bastir <num>·V·</num> brigoles molt grans, qui jorn e nuyt<lb id="e-6489" n="21"/>
traïyen en la vila e<gap id="e-6490"/>·ls combatien molt fortment.<lb id="e-6491" n="22"/>
Mas los barons e<gap id="e-6492"/>·ls cavalers qui eren en la vila<lb id="e-6493" n="23"/>
eren molt valens e ardits e estaven als murs<lb id="e-6494" n="24"/>
quant cels de la host lur donaven bataya; e quant<lb id="e-6495" n="25"/>
los giyns avien enderrocat res del mur lo jorn,

<pb n="III.45" id="e-6496"/><lb id="e-6497" n="1"/>els cavalers paredaven tota la nuit, e quant venia<lb id="e-6498" n="2"/>
lo jorn avien-lo refet. E axí confortaven-se<lb id="e-6499" n="3"/>
e estaven molt enfortidament. Los barons qui<lb id="e-6500" n="4"/>
eren leÿns avien nom axí: lo comte de Foyx,<lb id="e-6501" n="5"/>
lo comte d'Urguel, lo comte de Palars, En Ramon<lb id="e-6502" n="6"/>
Folch, En Ponç de Ribeles, Arnau Roger,<lb id="e-6503" n="7"/>
nabot del comte de Palars, En Ramon d'Abeya<lb id="e-6504" n="8"/>
de Palars si <num>·VIII_è·</num>, En Pere de Joca lo Blanch,<lb id="e-6505" n="9"/>
En Guilem de Muraut de Rochafort si <num>·XVIII_è·</num>,<lb id="e-6506" n="10"/>
de Tolzà, e<gap id="e-6507"/>·N Isam de Fangaus si <num>·X_è·</num>, de Tolzà,<lb id="e-6508" n="11"/>
e<gap id="e-6509"/>·N Ramonet Durfort, de Tolzà, ab <num>·XXIII·</num> cavalers.<lb id="e-6510" n="12"/>
Tots eren comtes, e vescomtes, e comdors<lb id="e-6511" n="13"/>
e hòmens honrats, ab grans compayes.<lb id="e-6512" n="14"/>
Esdevenc-se que mentre que<gap id="e-6513"/>·l rey tenia aquests<lb id="e-6514" n="15"/>
cavalers axí assetgats, En Ramon Roger, frare<lb id="e-6515" n="16"/>
del comte de Palars qui en la vila era, En Ramon<lb id="e-6516" n="17"/>
d'Anglerola, En Ramon de Marchafava, de<lb id="e-6517" n="18"/>
Guascuya, e N'Esquiu de Miralpex, de Tolzà,<lb id="e-6518" n="19"/>
s'ajustaren ab <num>·LX·</num> cavalers e ab <num>·LX·</num> sirvens, tots<lb id="e-6519" n="20"/>
ab balestes de corn, a Agremunt, que vulien entrar<lb id="e-6520" n="21"/>
en la vila de Balager. E aquests <num>·IIII·</num> capdals<lb id="e-6521" n="22"/>
feeren unes letres que vulien trametre per<lb id="e-6522" n="23"/>
 <num>·I·</num> troter als cavalers qui eren en Balaguer, en<lb id="e-6523" n="24"/>
les quals letres lur feïyen saber que éls eren justats

<pb n="III.46" id="e-6524"/><lb id="e-6525" n="1"/>a Agremunt e que vulien entrar a Balaguer,<lb id="e-6526" n="2"/>
e quant conexerien que seria saó d'entrar, que<lb id="e-6527" n="3"/>
feesen <num>·II·</num> faraons e<gap id="e-6528"/>·l cap del casteyl, la nuit, e<lb id="e-6529" n="4"/>
puys que<gap id="e-6530"/>·ls gitassen e<gap id="e-6531"/>·l vayl; e adons, a la altra<lb id="e-6532" n="5"/>
nuyt qui vendria aprés, éls entrarien en la vila.<lb id="e-6533" n="6"/>
Quant agueren fetes les letres, liuraren-les a <num>·I·</num><lb id="e-6534" n="7"/>
petit troteret qui les degués metre en la vila, e<lb id="e-6535" n="8"/>
el troter venc en la host del rey e fo conegut<lb id="e-6536" n="9"/>
e menat denant lo rey. E el rey près la carta e<lb id="e-6537" n="10"/>
víu que en la carta deïya que aquels cavalers devien<lb id="e-6538" n="11"/>
entrar en la vila e aqueyls de la vila lur devien<lb id="e-6539" n="12"/>
fer <num>·II·</num> faraons. E els cavalers foren-se exits<lb id="e-6540" n="13"/>
ab tota lur compaya d'Agramunt e foren-se<gap id="e-6541"/>·n<lb id="e-6542" n="14"/>
venguts a la torra d'Almenara; mas de tot<lb id="e-6543" n="15"/>
aquest ardit negun dels cavalers ni dels sirvens<lb id="e-6544" n="16"/>
no sabien res, sinó los <num>·IIII·</num> capdals qui ab eyls<lb id="e-6545" n="17"/>
eren.<lb id="e-6546" n="18"/>
Quant lo rey hac enteses les letres, aquela<lb id="e-6547" n="19"/>
nuyt fóu fer en la host, sus alt en la esgleya hon<lb id="e-6548" n="20"/>
él estava, <num>·II·</num> faraons e puys fóu-los gitar davayl;<lb id="e-6549" n="21"/>
e no<gap id="e-6550"/>·s pensà lo rey que aquela nuyt deguessen<lb id="e-6551" n="22"/>
entrar, mas la altra qui venia aprés, segons<lb id="e-6552" n="23"/>
que en les letres se contenia. Los cavalers<lb id="e-6553" n="24"/>
qui eren a Almenara viuren aquela nuyt los faraons<lb id="e-6554" n="25"/>
e no volgren esperar l'altra nuyt axí con<lb id="e-6555" n="26"/>
avien emprès, e exiren-se d'Almenara e cavalcaren<lb id="e-6556" n="27"/>
tant que a la mija nuit foren prop de la<lb id="e-6557" n="28"/>
host; e aquí esperaren-se e trameseren <num>·I·</num> troter<lb id="e-6558" n="29"/>
en la host per espiar si d'aquela part avia guaytes<lb id="e-6559" n="30"/>
ni nul hom qui<gap id="e-6560"/>·ls sentís. Entre éls e la vila

<pb n="III.47" id="e-6561"/><lb id="e-6562" n="1"/>avia <num>·I_a·</num> aygua gran neval, mas bé la pudien<lb id="e-6563" n="2"/>
passar a cavayl, e covenia<gap id="e-6564"/>·ls a passar per l'aygua,<lb id="e-6565" n="3"/>
que per lo pont no y pudien entrar. Ab tant<lb id="e-6566" n="4"/>
lo troter tornà a éls e dix-lur que pensasen d'anar,<lb id="e-6567" n="5"/>
que no y avia nuyl hom qui<gap id="e-6568"/>·ls sentís; que<gap id="e-6569"/>·ls<lb id="e-6570" n="6"/>
cavalers armats qui<gap id="e-6571"/>·s guaytaven e anaven entorn<lb id="e-6572" n="7"/>
de la host, eren passats a avant. Quant agren<lb id="e-6573" n="8"/>
assò entès, cavalcaren a avant e anaren-se<gap id="e-6574"/>·n per<lb id="e-6575" n="9"/>
lo fil de la aygua avayl tro que foren al pont;<lb id="e-6576" n="10"/>
e les gaytes del pont, qui eren de la vila, cuydaren-se<lb id="e-6577" n="11"/>
que fossen cavalers del rey e que les<lb id="e-6578" n="12"/>
géns de la host volgessen combatre la vila, cridaren<lb id="e-6579" n="13"/>
als cavalers de la vila a altes vous:<lb id="e-6580" n="14"/>
<q type="spoken">—¡A armes, cavalers, que seyls de la host nos vénen<lb id="e-6581" n="15"/>
combatre e volen passar la aygua ab lurs<lb id="e-6582" n="16"/>
cavayls armats!</q> —Quant los cavalers e la gent<lb id="e-6583" n="17"/>
de la vila agren assò entès, preseren lurs armes<lb id="e-6584" n="18"/>
e corregren als murs, e els cavalers e els sirvens<lb id="e-6585" n="19"/>
qui foren venguts tro al pont meseren mans a

<pb n="III.48" id="e-6586"/><lb id="e-6587" n="1"/>cridar: <q type="spoken">—Foyx e Cardona!—, </q> e travessaren la<lb id="e-6588" n="2"/>
aygua per passar en la vila. E cels de la host los<lb id="e-6589" n="3"/>
agren sentits e trageren-lur ab balestes e ab péres,<lb id="e-6590" n="4"/>
mas no<gap id="e-6591"/>·ls pogueren fer dan, ans passaren la<lb id="e-6592" n="5"/>
aygua, qui era molt gran, malgrat d'éls. E <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-6593" n="6"/>
qui avia nom En Guardiola, entrà en la<lb id="e-6594" n="7"/>
vila primer de tots e cridà hon era lo comte de<lb id="e-6595" n="8"/>
Palars; e<gap id="e-6596"/>·l comte qui era armat, qui se<gap id="e-6597"/>·n anava<lb id="e-6598" n="9"/>
a la porta defendre, encontrà-lo e demanà-li què<lb id="e-6599" n="10"/>
vulia, que él era.<lb id="e-6600" n="11"/>
<q type="spoken">—Ha, sèyer!</q> —so dix lo cavaler—, <q type="spoken"> secorrets<lb id="e-6601" n="12"/>
a vostre frare En Ramon Roger e als altres<lb id="e-6602" n="13"/>
qui us vénen secórrer; que la ayga és molt gran,<lb id="e-6603" n="14"/>
e és paor que no sien negats. —</q><lb id="e-6604" n="15"/>
Quant lo comte hac assò entès, per poc no exí<lb id="e-6605" n="16"/>
de son sey, e gità son escut en terra e son elm,<lb id="e-6606" n="17"/>
e correc ves la porta aytant com pòch e trobà<lb id="e-6607" n="18"/>
En Ramon Roger son frare, e els cavalers e els<lb id="e-6608" n="19"/>
sirvens qui agren passada la aygua, mas agren<lb id="e-6609" n="20"/>
perduts <num>·IIII·</num> cavalers e <num>·XXVI·</num> sirvens qui foren<lb id="e-6610" n="21"/>
negats en la aygua; mas agren tant gran gog<lb id="e-6611" n="22"/>
d'aquels qui foren restaurats, que pus leugerament<lb id="e-6612" n="23"/>
s'aconortaren dels morts. Mas N'Esquiu<lb id="e-6613" n="24"/>
de Miralpex quant fo desots lo pont hon l'ayga<lb id="e-6614" n="25"/>
curria pus fort, lo cavayl li devec, e anà<gap id="e-6615"/>·s pendre<lb id="e-6616" n="26"/>
sus alt a la pila del pont e tenc-la molt fort<lb id="e-6617" n="27"/>
abrassada, tot garnit que era. E els cavalers de<lb id="e-6618" n="28"/>
la vila viuren-lo axí estar e per secorre a él e als<lb id="e-6619" n="29"/>
altres, si negun ne trobassen, muntaren en <num>·I_a·</num><lb id="e-6620" n="30"/>
barcha e anaren-hi; mas él era alt e éls eren

<pb n="III.49" id="e-6621"/><lb id="e-6622" n="1"/>bayx, e per paor que no caygués en la aygua<lb id="e-6623" n="2"/>
no<gap id="e-6624"/>·s volc lexar caer en la barca, e éls tornarense<gap id="e-6625"/>·n,<lb id="e-6626" n="3"/>
que no y pudien estar, tant era gran lo rebeyg<lb id="e-6627" n="4"/>
de l'ayga en aqueyl loc, e no trobaren neguns<lb id="e-6628" n="5"/>
dels altres, ne vius ne morts. E quant venc<lb id="e-6629" n="6"/>
lo matí que fo ajornat, vengren cels de la host<lb id="e-6630" n="7"/>
al pont e preseren N'Esquiu de Míralpeyx, qui<lb id="e-6631" n="8"/>
hac estat la meytat de la nuyt abrassat a la pila<lb id="e-6632" n="9"/>
del pont, qui era assats prop de la riba de l'ayga<lb id="e-6633" n="10"/>
ves la host, e menaren-lo al rey. E el rey demanà-lo<lb id="e-6634" n="11"/>
de noves, ne él qui era; e<gap id="e-6635"/>·l cavaler dix-li<lb id="e-6636" n="12"/>
que él avia nom N'Esquiu de Miralpex, e que<lb id="e-6637" n="13"/>
era vengut secorre ab <num>·XVIII·</num> cavalers e ab<lb id="e-6638" n="14"/>
 <num>·XVIII·</num> sirvens al comte de Fox, qui era son parent.<lb id="e-6639" n="15"/>
E el rey fóu-lo desarmar, e donà-li <num>·I·</num> seu<lb id="e-6640" n="16"/>
vestir molt ric e fóu-lo guardar molt bé.<lb id="e-6641" n="17"/>
Quant lo rey hac sabut qu'En Ramon Roger,<lb id="e-6642" n="18"/>
e En Ramon d'Anglerola e En Ramon de Marchafava,<lb id="e-6643" n="19"/>
ab lur compaya, eren entrats en la vila,<lb id="e-6644" n="20"/>
fo<gap id="e-6645"/>·n molt yrat, e fóu fer <num>·I·</num> pont molt gran de<lb id="e-6646" n="21"/>
fusta en l'aygua sobre la vila e altre pont de barques<lb id="e-6647" n="22"/>
desots la vila ab grans cadenes de ferre<lb id="e-6648" n="23"/>
qui les tenien ligades; e en aqueyls ponts estaven<lb id="e-6649" n="24"/>
gaytes e hòmens armats nuyt e jorn, per tal<lb id="e-6650" n="25"/>
que per l'ayga nuyl hom no entràs en la vila.

<pb n="III.50" id="e-6651"/><lb id="e-6652" n="1"/>E axí puys foren tan fort enclosos e assetjats<lb id="e-6653" n="2"/>
que de nuyla part no y pogra hom entrar ne exí<lb id="e-6654" n="3"/>
sinó per l'àer. E combatia<gap id="e-6655"/>·ls hom molt fortment<lb id="e-6656" n="4"/>
e valent, e exien defors a peu e campegaven ab<lb id="e-6657" n="5"/>
ceyls de la host.<lb id="e-6658" n="6"/>
Mas los hòmens e les géns de la vila estadans<lb id="e-6659" n="7"/>
veïyen lurs viyes e lurs jardins taylar e gastar,<lb id="e-6660" n="8"/>
e lurs albercs rompre e derrocar a les péres dels<lb id="e-6661" n="9"/>
giyns qui traïyen de totes parts molt sovén, e<lb id="e-6662" n="10"/>
no u pogren sofrir, ans feeren saber celadament<lb id="e-6663" n="11"/>
al rey lur volentat que li retrien la vila si els<lb id="e-6664" n="12"/>
cavalers no vulien fer la sua volentat. E els cavalers<lb id="e-6665" n="13"/>
saberen e enteseren la volentat dels hòmens<lb id="e-6666" n="14"/>
de la vila e pensaren-se que si els hòmens<lb id="e-6667" n="15"/>
de la vila retien al rey per trassió la vila, ne els<lb id="e-6668" n="16"/>
hòmens de la host entraven en la vila per forsa,<lb id="e-6669" n="17"/>
que tots murrien per les lurs mans, que no trobarien<lb id="e-6670" n="18"/>
qui<gap id="e-6671"/>·ls menàs honor ne reverència. E sobr'assò<lb id="e-6672" n="19"/>
agren lur coseyl que més lur valria que<gap id="e-6673"/>·s<lb id="e-6674" n="20"/>
retessen al rey e que esteguessen en sa mercè,<lb id="e-6675" n="21"/>
que si àvols géns ne vils los auceïyen vilment<lb id="e-6676" n="22"/>
ne<gap id="e-6677"/>·ls traïyen. E axí lo comte de Foyx, el comte<lb id="e-6678" n="23"/>
de Palars, e<gap id="e-6679"/>·l comte d'Ulgel, e En Ramon Folc,<lb id="e-6680" n="24"/>
e En Ramon Roger, e En Ramon d'Anglerola<lb id="e-6681" n="25"/>
e En Ponç de Ribeles desgarniren-se, e feeren<lb id="e-6682" n="26"/>
molt gran dol e ploraren molt fortment, per ço<lb id="e-6683" n="27"/>
cor avien a venir en les mans del rey e avien temor<lb id="e-6684" n="28"/>
que lur volgués aver mercè e que no<gap id="e-6685"/>·ls feés<lb id="e-6686" n="29"/>
murir a mala mort, éls e tots quans ab éls eren.<lb id="e-6687" n="30"/>
E feeren saber al rey lur volentat, e puys exiren-se

<pb n="III.51" id="e-6688"/><lb id="e-6689" n="1"/>de la vila e vengren en la host, al hostal del<lb id="e-6690" n="2"/>
rey. E quant foren davant lo rey, agenolaren-se<lb id="e-6691" n="3"/>
a sos peus e clamaren-li merçè; mas lo rey no<lb id="e-6692" n="4"/>
fóu anc semblant que<gap id="e-6693"/>·ls enteses, mas que fóu<lb id="e-6694" n="5"/>
manament a son fil N'Amfós que<gap id="e-6695"/>·ls feés gardar<lb id="e-6696" n="6"/>
molt bé. Dels altres cavalers ni sirvens que ab<lb id="e-6697" n="7"/>
éls eren no, ac cura, ans los ne lexà anar ab lurs<lb id="e-6698" n="8"/>
armes e ab lurs cavayls; que dix lo rey que<lb id="e-6699" n="9"/>
aquels tenguts eren d'ajudar a lurs seyors e que<lb id="e-6700" n="10"/>
no<gap id="e-6701"/>·n devien aver mal.<lb id="e-6702" n="11"/>
Puys lo rey partí<gap id="e-6703"/>·s d'aquí e totes les géns de<lb id="e-6704" n="12"/>
la host tornaren-se<gap id="e-6705"/>·n en lurs terres. E N'Anfós,<lb id="e-6706" n="13"/>
fiyl del rey, menà-sse<gap id="e-6707"/>·n los comtes e els barons<lb id="e-6708" n="14"/>
presos a Leyda, e aquí menà-los en <num>·I·</num> palau e<lb id="e-6709" n="15"/>
fóu-los ferrar e gardar molt bé; e el rey fóu-se<lb id="e-6710" n="16"/>
liurar tots lurs castels e lurs terres. E quant hac<lb id="e-6711" n="17"/>
tenguts los cavalers presos e hac tengudes lurs<lb id="e-6712" n="18"/>
terres <num>·I·</num> gran temps, lexà anar los cavalers e<lb id="e-6713" n="19"/>
reté-lur totes lurs terres, sinó lo comte de Foyx<lb id="e-6714" n="20"/>
que no volc lexar anar, ans lo fóu gitar de Leyda,<lb id="e-6715" n="21"/>
e fóu-lo metre e<gap id="e-6716"/>·l castel de Ciurana e aquí<lb id="e-6717" n="22"/>
fóu-lo ferrar e gardar molt bé, per ço que res<lb id="e-6718" n="23"/>
que agués promès al rey no vulia atendre e per<lb id="e-6719" n="24"/>
ço cor parlava altivament e donava a conèxer<lb id="e-6720" n="25"/>
al rey que si exia de la presó, que faria més de<lb id="e-6721" n="26"/>
mal al rey que anc no avia fet. E axí per son foyl

<pb n="III.52" id="e-6722"/><lb id="e-6723" n="1"/>parlar lo rey lo tenia en presó, que no<gap id="e-6724"/>·l vulia<lb id="e-6725" n="2"/>
lexar anar.<lb id="e-6726" n="3"/>
Assò fo e<gap id="e-6727"/>·l mes de juyol, en l'ayn de<lb id="e-6728" n="4"/>
 <num>·MCCLXXXI·</num>.<lb id="e-6729" n="5"/>
<lb id="e-6730" n="6"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXVI. COM LO REY EN PERE<lb id="e-6731" n="7"/>
HAC VISTES AB LO REY DE FFRANÇA<lb id="e-6732" n="8"/>
E AB LO REY DE CASTELLA<lb id="e-6733" n="9"/>
<lb id="e-6734" n="10"/>
</seg> Quant lo rey hac tot lo fet de cavalers de<lb id="e-6735" n="11"/>
Cataluya menat a fi a la sua volentat, tramès<lb id="e-6736" n="12"/>
misatge al rey de França que<gap id="e-6737"/>·s vulia veer ab eyl;<lb id="e-6738" n="13"/>
e<gap id="e-6739"/>·l rey de França fóu-li resposta que seria a Tholosa<lb id="e-6740" n="14"/>
aprés la festa de Nadal e aquí puria parlar<lb id="e-6741" n="15"/>
ab eyl. E el rey En Pere d'Aragó aparelà<gap id="e-6742"/>·s ab<lb id="e-6743" n="16"/>
 <num>·CCCC·</num> cavalers, los quals aparelà molt ricament<lb id="e-6744" n="17"/>
de bons cavayls, e de riches armes, e de bels<lb id="e-6745" n="18"/>
vestits, e tramès missatge al rey de Malorcha,<lb id="e-6746" n="19"/>
son frare, que s'aparelàs ab sos cavalers e que<lb id="e-6747" n="20"/>
anàs ab eyl; e quant foren aparelats, cavalcaren

<pb n="III.53" id="e-6748"/><lb id="e-6749" n="1"/>e anaren-se<gap id="e-6750"/>·n ves Tolosa. E él menà <num>·CC_es·</num> embles<lb id="e-6751" n="2"/>
qui portaven l'arnès, e altres <num>·CC·</num> qui portaven<lb id="e-6752" n="3"/>
figues seches, e atçibib, e dàtils, e malgranes<lb id="e-6753" n="4"/>
dolses e molts cunfits. E quant entraren<lb id="e-6754" n="5"/>
a Tholosa, primerament entraren <num>·CCCC·</num> embles<lb id="e-6755" n="6"/>
e puys entraren tots los cavyls en destre, qui<lb id="e-6756" n="7"/>
eren <num>·D·</num>, e aprés entraren tots los escuders ab<lb id="e-6757" n="8"/>
les armes, e aprés entraren los cavalers cavalcant<lb id="e-6758" n="9"/>
en muls e en rucins, tots armats de riches<lb id="e-6759" n="10"/>
armes noves, e el rey e son frare vengren pus<lb id="e-6760" n="11"/>
derrers de tots. E<gap id="e-6761"/>·l rey de França, exí-li a la carrera<lb id="e-6762" n="12"/>
e aqulí-lo molt gint.<lb id="e-6763" n="13"/>
Quan lo rey hac estat <num>·II·</num> jorns en Tholosa,<lb id="e-6764" n="14"/>
fóu-lo bastir <num>·I·</num> taulat, e trasch al taulat ab tots sos<lb id="e-6765" n="15"/>
cavalers e boornaren; e el rey donà grans dons<lb id="e-6766" n="16"/>
a cavalers e a juglars, e donà als grans barons<lb id="e-6767" n="17"/>
rics cavayls, e moltes fruytes que avia fetes portar<lb id="e-6768" n="18"/>
de sa terra, de les quals eren los franceses<lb id="e-6769" n="19"/>
desigosos, e molts confits. E puys lo rey d'Aragó<lb id="e-6770" n="20"/>
parlà ab lo rey de Frença e dix-li que<gap id="e-6771"/>·s lexàs<lb id="e-6772" n="21"/>
de la demanda que feÿa al rey En Jachme de Malorcha<lb id="e-6773" n="22"/>
del feyt de Monpesler; e parlaren d'altres

<pb n="III.54" id="e-6774"/><lb id="e-6775" n="1"/>afers molts. Mas d'aqueyl e d'altres li dix<lb id="e-6776" n="2"/>
lo rey de França que auria son conseyl, mas non<lb id="e-6777" n="3"/>
ó dix sinó per escusar que no<gap id="e-6778"/>·n feés res; per què<lb id="e-6779" n="4"/>
el rey ne fo molt agreujat, mas no li ó fó pervent.<lb id="e-6780" n="5"/>
E estant aquí lo rey d'Aragó, hac missatges<lb id="e-6781" n="6"/>
del rey de Castela que no feés res ab lo rey<lb id="e-6782" n="7"/>
de França qui fos minva de sa terra, ne no li<lb id="e-6783" n="8"/>
consentís res, si doncs no li era honor e profit;<lb id="e-6784" n="9"/>
que él era aparelat que li ajudaria contra tots<lb id="e-6785" n="10"/>
hòmens e faria tot ço que él volgués. E sobr'assò<lb id="e-6786" n="11"/>
lo rey partí<gap id="e-6787"/>·s de Tholosa, ab son frare lo rey En<lb id="e-6788" n="12"/>
Jacme e ab sa compaya, molt agreugad del rey<lb id="e-6789" n="13"/>
de França.<lb id="e-6790" n="14"/>
E puys anà-sse<gap id="e-6791"/>·n en Aragó, en la frontera<lb id="e-6792" n="15"/>
prop Castela, e aquí hac vistes ab lo rey de Casteyla<lb id="e-6793" n="16"/>
e ab son fil En Xanxo; e el rey de Castela<lb id="e-6794" n="17"/>
e son fil En Xanxo atorgaren al rey d'Aragó<lb id="e-6795" n="18"/>
tot son enteniment e tot so que demanar lur<lb id="e-6796" n="19"/>
volc, e juraren-se de valença contra tots hòmens,

<pb n="III.55" id="e-6797"/><lb id="e-6798" n="1"/>e posaren-se ab eyl de la desamistat que li avien<lb id="e-6799" n="2"/>
per ço cor avia treta de Castela la reyna sa sor,<lb id="e-6800" n="3"/>
muler del rey de Castela, malgrat d'eyl e de sos<lb id="e-6801" n="4"/>
fils, e sos nabots qui eren néts del rey de Castela<lb id="e-6802" n="5"/>
e de la reyna sa sor, qui foren fils de don Ferrando,<lb id="e-6803" n="6"/>
fil del rey de Castela, e de la sor del rey<lb id="e-6804" n="7"/>
Felip de França. Mas puys tornà lo rey d'Aragó<lb id="e-6805" n="8"/>
la reyna sa sor en Castela e la reté al rey,<lb id="e-6806" n="9"/>
mas los enfans qui foren fils d'En Ferrando no<lb id="e-6807" n="10"/>
volc retre a nuyl hom, ans menà ab sí e<gap id="e-6808"/>·ls féu<lb id="e-6809" n="11"/>
molt bé gardar, que<gap id="e-6810"/>·l rey de Castela ne el rey<lb id="e-6811" n="12"/>
de França no<gap id="e-6812"/>·ls aguessen meys de sa volentat;<lb id="e-6813" n="13"/>
per so que si<gap id="e-6814"/>·l rey de Castela los tengués en<lb id="e-6815" n="14"/>
aquela saó que él levà son fil En Xanxo rey<lb id="e-6816" n="15"/>
aprés sí, agra<gap id="e-6817"/>·ls fets metre en tal loc que nuyl<lb id="e-6818" n="16"/>
temps no foren poderosos de demanar res del<lb id="e-6819" n="17"/>
regne. E puys En Xanxo, fiyl del rey e avonclo<lb id="e-6820" n="18"/>
dels infans, fo seyor de Casteyla e garreyà ab<lb id="e-6821" n="19"/>
son pare lo rey; e si él los agués poguts aver en<lb id="e-6822" n="20"/>
son poder, ja<gap id="e-6823"/>·ls agra mils gardats per tal que<lb id="e-6824" n="21"/>
nuyl temps no li<gap id="e-6825"/>·n pogués venir dan ne minva.

<pb n="III.56" id="e-6826"/><lb id="e-6827" n="1"/>E si<gap id="e-6828"/>·l rey de França, lur avonclo, los tengués,<lb id="e-6829" n="2"/>
pus abrivadament garreyara per éls ab En Xanxo<lb id="e-6830" n="3"/>
de Casteyla e tots temps se<gap id="e-6831"/>·n seguirà més de<lb id="e-6832" n="4"/>
mal que no farà. E axí lo rey En Pere d'Aragó<lb id="e-6833" n="5"/>
tén los enfants qui foren fils de son nabot, per<lb id="e-6834" n="6"/>
tal que si<gap id="e-6835"/>·l rey de Casteyla se movia contra eyl<lb id="e-6836" n="7"/>
de res qui fos tort del rey de Casteyla ne de sos<lb id="e-6837" n="8"/>
fils e dret del rey d'Aragó, que<gap id="e-6838"/>·ls levàs reys, e<lb id="e-6839" n="9"/>
ab la sua ajuda e del rey de França que<gap id="e-6840"/>·ls mesés<lb id="e-6841" n="10"/>
en Casteyla; que per nuyl temps no poden ésser<lb id="e-6842" n="11"/>
reys sinó per volentat del rey d'Aragó. E si<gap id="e-6843"/>·l<lb id="e-6844" n="12"/>
rey de França se movia contra eyl de re, que<lb id="e-6845" n="13"/>
agués en ajuda lo rey de Castela o son fiyl ab<lb id="e-6846" n="14"/>
tot lo poder de Casteyla, per tal que<gap id="e-6847"/>·ls enfans no<lb id="e-6848" n="15"/>
fossen retuts al rey de França ne<gap id="e-6849"/>·l rey de França<lb id="e-6850" n="16"/>
no pogués aver poder en re que<gap id="e-6851"/>·l rey d'Aragó<lb id="e-6852" n="17"/>
agués; que tot l'onrament e el bé qu'En Xanxo,<lb id="e-6853" n="18"/>
fil del rey de Casteyla, dou aver, ha per volentat<lb id="e-6854" n="19"/>
de Déu e del rey d'Aragó, que<gap id="e-6855"/>·l rey d'Aragó ha<lb id="e-6856" n="20"/>
poder de metre los enfans en Casteyla, o<gap id="e-6857"/>·ls ó<lb id="e-6858" n="21"/>
pot vedar si<gap id="e-6859"/>·N Xanxo, o qual que sia seyor de<lb id="e-6860" n="22"/>
Casteyla, és en bona amor ab lo rey d'Aragó.<lb id="e-6861" n="23"/>
Per què En Xanxo, fiyl del rey de Castela,<lb id="e-6862" n="24"/>
con a valent e savi, conec que per nuyl hom no<lb id="e-6863" n="25"/>
li pudia venir tant de bé ne d'onor con per lo rey<lb id="e-6864" n="26"/>
d'Aragó, son avonclo, jurà-li de valer e ajudar<lb id="e-6865" n="27"/>
contra tots hòmens, e<gap id="e-6866"/>·l rey d'Aragó atressí a eyl.

<pb n="III.57" id="e-6867"/><lb id="e-6868" n="1"/>E fo-li bé mester, que per volentat del rey de<lb id="e-6869" n="2"/>
Casteyla, pare d'En Xanxo, los francès foren<lb id="e-6870" n="3"/>
entrats en Casteyla e agren deseretat En Xanxo,<lb id="e-6871" n="4"/>
mas no<gap id="e-6872"/>·n han haüt poder, que<gap id="e-6873"/>·l rey d'Aragó tén<lb id="e-6874" n="5"/>
les claus. E si En Xanxo, hó qual que sia seyor<lb id="e-6875" n="6"/>
de Casteyla, vol entrar ab ses hosts en la terra<lb id="e-6876" n="7"/>
del rey de França, lo rey d'Aragó l'í pot metre<lb id="e-6877" n="8"/>
hó li ó pot vedar, per ço cor la terra del rey d'Aragó<lb id="e-6878" n="9"/>
és e<gap id="e-6879"/>·l mig d'amdós los reys e és molt forts<lb id="e-6880" n="10"/>
terra, que no y pot hom entrar sinó per porteyls<lb id="e-6881" n="11"/>
sabuts qui són molt perilosos de passar.<lb id="e-6882" n="12"/>
E axí el rey d'Aragó està e<gap id="e-6883"/>·l mig de <num>·II·</num> reys<lb id="e-6884" n="13"/>
qui són los pus poderosos del món; per què<gap id="e-6885"/>·l<lb id="e-6886" n="14"/>
cove estar axí con cel qui<gap id="e-6887"/>·s combat en <num>·I·</num> camp<lb id="e-6888" n="15"/>
ab <num>·II·</num> cavalers, que mentre fér la <num>·I·</num>, se prena<lb id="e-6889" n="16"/>
guarda del altre; e si l'altre le ve requerir, que<gap id="e-6890"/>·s<lb id="e-6891" n="17"/>
sàpia gent partir de son compayó e que<gap id="e-6892"/>·s men<lb id="e-6893" n="18"/>
tan sàviament que sàpia venir a fi de la <num>·I·</num>, e<lb id="e-6894" n="19"/>
màgerment d'aquel hon més de dan li pot esdevenir,<lb id="e-6895" n="20"/>
que puys del altre vén leugerament a fi.<lb id="e-6896" n="21"/>
Axí com fóu lo bon comte de Barcelona, qui<gap id="e-6897"/>·s<lb id="e-6898" n="22"/>
combaté ab <num>·II·</num> cavalers alamays, e quant hac<lb id="e-6899" n="23"/>
mort aqueyl qui meylor e pus valent era, l'altre<lb id="e-6900" n="24"/>
venc a sa merçè e dix-li que no<gap id="e-6901"/>·s vulia combatre<lb id="e-6902" n="25"/>
ab eyl e que feés d'eyl so que li plagués. Atresí<lb id="e-6903" n="26"/>
nuyl hom, per gran poder que aja de tresor, ne<lb id="e-6904" n="27"/>
de géns, ne de forts casteyls, no deu en vil tenir

<pb n="III.58" id="e-6905"/><lb id="e-6906" n="1"/>son enamic, ans li dou ésser semblant tota via<lb id="e-6907" n="2"/>
que sia pus forts de sí, e que meta tot son poder<lb id="e-6908" n="3"/>
en deffendre contra eyl e que li estia apareylat<lb id="e-6909" n="4"/>
en tal guisa que no pogués ésser sobreprès per<lb id="e-6910" n="5"/>
eyl. Atressí dou guardar que tots aqueyls que ab<lb id="e-6911" n="6"/>
eyl seran sien sos amics, e que<gap id="e-6912"/>·l amen ab leyal<lb id="e-6913" n="7"/>
cor e que<gap id="e-6914"/>·s combatessen per eyl tro a la mort, si<lb id="e-6915" n="8"/>
mester li era; que<gap id="e-6916"/>·l major tresor nel major enfortiment<lb id="e-6917" n="9"/>
que rey ne negun seyor pusca aver,<lb id="e-6918" n="10"/>
són leyals géns qui<gap id="e-6919"/>·l amen de cor e de volentat,<lb id="e-6920" n="11"/>
sens nuyl partiment; que d'altramén no puria<lb id="e-6921" n="12"/>
fer negun bon fet, ne puria venir a fi de sos enamics.<lb id="e-6922" n="13"/>
Per què tot rey e tot seyor de terra se dou<lb id="e-6923" n="14"/>
gardar que no tola a sos barons terres, ne castels,<lb id="e-6924" n="15"/>
ne franquees, ne res que ayen posseÿt ne<lb id="e-6925" n="16"/>
haüt de lurs ancessors, si per sentència general<lb id="e-6926" n="17"/>
no u feÿa que fos condempnat per alcun malefici;<lb id="e-6927" n="18"/>
e encara, donada sentència, si doncs lo<lb id="e-6928" n="19"/>
meysfet no era trop gran, sí li dou aver mercè<lb id="e-6929" n="20"/>
tro a la terça, levà tració de son seyor; e dou-lur<lb id="e-6930" n="21"/>
ésser larch e abandonat de donar, e majorment<lb id="e-6931" n="22"/>
a aqueyls qui mester ho han, e que sia a<lb id="e-6932" n="23"/>
tots de beyl semblant e de beyl aculiment, e que<lb id="e-6933" n="24"/>
aja tals officials e tals batlius qui no fassen desmesura<lb id="e-6934" n="25"/>
ni tort a les géns, per tal que les géns<lb id="e-6935" n="26"/>
no sien irades ves lur seyor. E assò dou ésser<lb id="e-6936" n="27"/>
molt fort esquivat, que molts reys n'àn estats<lb id="e-6937" n="28"/>
deseretats e exilats de lur regne per ço cor eren<lb id="e-6938" n="29"/>
desamats e venguts en ira de lurs géns per los

<pb n="III.59" id="e-6939"/><lb id="e-6940" n="1"/>grans mals que eyls e lurs batlius lur feïyen;<lb id="e-6941" n="2"/>
que Déus no ha posats los reys ne els prínceps<lb id="e-6942" n="3"/>
sobre<gap id="e-6943"/>·ls pobles ne sobre les géns, que<gap id="e-6944"/>·ls degen<lb id="e-6945" n="4"/>
devorar ne menar a mal, ans los hi à posats axí<lb id="e-6946" n="5"/>
com lo pastor és posat sobre les oveles, que les<lb id="e-6947" n="6"/>
deu guardar de lops e de males bèsties, e atressí<lb id="e-6948" n="7"/>
les deu guardar que no entren e<gap id="e-6949"/>·l blat de son<lb id="e-6950" n="8"/>
vesí ne d'altre, ne isquen de bona carrera. Atressí<lb id="e-6951" n="9"/>
lo rey dou gardar e deffendre son poble, que<lb id="e-6952" n="10"/>
nuyl hom no<gap id="e-6953"/>·ls fassa mal ne tort e que<gap id="e-6954"/>·ls tenga<lb id="e-6955" n="11"/>
en justeÿa e en dretura, en tal gissa que tota<lb id="e-6956" n="12"/>
hora que<gap id="e-6957"/>·l vouran ne<gap id="e-6958"/>·l oiran parlar, sien escalfats<lb id="e-6959" n="13"/>
de la sua amor, tot axí com les oveles, qui<lb id="e-6960" n="14"/>
conexen la vou de lur bon pastor e volenteres<lb id="e-6961" n="15"/>
vénen a eyl.<lb id="e-6962" n="16"/>
<lb id="e-6963" n="17"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXVII. DELS MISSATGERS QUE HÚ<lb id="e-6964" n="18"/>
SERAÝ QUI STAVA EN COSTANTINA, PROP ALCOY,<lb id="e-6965" n="19"/>
TRAMÈS AL REY En PERE DE ARAGÓ<lb id="e-6966" n="20"/>
<lb id="e-6967" n="21"/>
</seg> Quant lo rey En Jacme, pare del noble enfant<lb id="e-6968" n="22"/>
En Pere, fo passat d'esta vida, e<gap id="e-6969"/>·l noble enfant<lb id="e-6970" n="23"/>
En Pere hac conquest lo regisme de Valèntia e<lb id="e-6971" n="24"/>
fo vengut a fi dels barons de Cataluya, axí com<lb id="e-6972" n="25"/>
ya avets oÿt en aquest libre, e él se fo levat rey<lb id="e-6973" n="26"/>
en la maestre ciutat de Çaragossa d'Aragó, sí<lb id="e-6974" n="27"/>
s'esdevèn que en Frequia avia <num>·I·</num> rey, qui avia<lb id="e-6975" n="28"/>
nom Mirabussach, qui avia talada la testa a son

<pb n="III.60" id="e-6976"/><lb id="e-6977" n="1"/>nabot lo rey de Tunis e era<gap id="e-6978"/>·s levat rey en Tunis, e<lb id="e-6979" n="2"/>
tramès son fiyl, qui avia nom Boferis, a<lb id="e-6980" n="3"/>
Bugia seyoreyar. En aquela terra de Frequia<lb id="e-6981" n="4"/>
avia <num>·I·</num> sarraý qui era gentil hom e era gran<lb id="e-6982" n="5"/>
amic del rey de Tunis, del pare d'aquel a qui<lb id="e-6983" n="6"/>
Mirabussach avia tolta la testa, e tenia <num>·I_a·</num> ciutat<lb id="e-6984" n="7"/>
e seyorejava, qui à nom Costantina, qui és molt<lb id="e-6985" n="8"/>
forts, e no la vulia retre a Mirabussac; sí que<lb id="e-6986" n="9"/>
Mirabussac hi avia tramesa sa host, mas no y<lb id="e-6987" n="10"/>
pudia res acabar.<lb id="e-6988" n="11"/>
Esdevenc-se que aquest sarraý qui tenia Costantina,<lb id="e-6989" n="12"/>
qui avia nom Bonbòquer e avia molts<lb id="e-6990" n="13"/>
soldaders crestians ab eyl, hac son conseyl e víu<lb id="e-6991" n="14"/>
que longament no<gap id="e-6992"/>·s pudia tenir, e avia paor que<lb id="e-6993" n="15"/>
no fos traÿt e que Mirabussach no li taylàs la<lb id="e-6994" n="16"/>
testa, tramès missatges secrets al rey En Pere<lb id="e-6995" n="17"/>
d'Aragó que si él hy passava ab <num>·DCCC·</num> cavalers<lb id="e-6996" n="18"/>
e ab <num>·X_mília·</num> hòmens a peu, que eyl li lyuraria<lb id="e-6997" n="19"/>
Constantina, qui és luyn de la vila d'Alcoyl e<lb id="e-6998" n="20"/>
de la mar <num>·XII·</num> legües, e que ab aquela ciutat e<lb id="e-6999" n="21"/>
ab la ajuda que él ly faria, puria conquerir tota<lb id="e-7000" n="22"/>
Frequia, e tots los crestians soldaders qui eren<lb id="e-7001" n="23"/>
en Costantina e a Tunis e en tota la terra se<gap id="e-7002"/>·n<lb id="e-7003" n="24"/>
vendrien a eyl, qui són bé <num>·M·</num> hòmens a cavayl;<lb id="e-7004" n="25"/>
e assò que fos secret, que si era descubert, tot<lb id="e-7005" n="26"/>
lur fet seria en ventura de perdre.

<pb n="III.61" id="e-7006"/><lb id="e-7007" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL LXXVIII. DE LA RESPOSTA QUE<gap id="e-7008"/>·L<lb id="e-7009" n="2"/>
REY EN PERE DE ARAGÓ TRAMÈS<lb id="e-7010" n="3"/>
AL SERRAY DE ALCOY<lb id="e-7011" n="4"/>
<lb id="e-7012" n="5"/>
</seg> Quant lo noble rey En Pere d'Aragó hac aüdes<lb id="e-7013" n="6"/>
les cartes d'aqueyl sarraý En Bonbòquer e<lb id="e-7014" n="7"/>
del capitani dels crestians soldaders qui eren en<lb id="e-7015" n="8"/>
la ciutat de Costantina, tramès-lur ses cartes

<pb n="III.62" id="e-7016"/><lb id="e-7017" n="1"/>secretament, que<gap id="e-7018"/>·s tengessen als mils que pogessen,<lb id="e-7019" n="2"/>
que él s'aparelaria al pus tost que pogués e<lb id="e-7020" n="3"/>
al Paschor que passaria a eyls; e d'assò fossen<lb id="e-7021" n="4"/>
segurs.<lb id="e-7022" n="5"/>
Quant En Bonbòquer hac les cartes del rey<lb id="e-7023" n="6"/>
d'Aragó, fo molt alegre, e no preà res sos enamichs<lb id="e-7024" n="7"/>
e tenc-se al mils que pòch; sí que la host<lb id="e-7025" n="8"/>
de Bugia e de tota la terra li era entorn, mas sol<lb id="e-7026" n="9"/>
que aguessen què menyar, no<gap id="e-7027"/>·ls temien res.<lb id="e-7028" n="10"/>
<lb id="e-7029" n="11"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXIX. COM LO REY EN PERE DE<lb id="e-7030" n="12"/>
ARAGÓ ACORDÀ DE ANAR A GONTASTINA E<gap id="e-7031"/>·S<lb id="e-7032" n="13"/>
RECOLLÍ AB TOTES SE GÉNS PER<lb id="e-7033" n="14"/>
PASSAR [A] ALCOY<lb id="e-7034" n="15"/>
<lb id="e-7035" n="16"/>
</seg> Quant lo rey hac trameses sos missatges en<lb id="e-7036" n="17"/>
Costantina e hac aüda la resposta d'En Bonbòquer,<lb id="e-7037" n="18"/>
tramès missatges per tota Cataluya e per<lb id="e-7038" n="19"/>
tot Aragó, a cavalers triats, e bons e provats, e<lb id="e-7039" n="20"/>
foren tro a <num>·DCCC·</num>, que<gap id="e-7040"/>·s aparelassen de seguir lo<lb id="e-7041" n="21"/>
rey là hon eyl volgués anar; e fóu fer tarides, e

<pb n="III.63" id="e-7042"/><lb id="e-7043" n="1"/>naus, e galees e molt gran aperalament de viandes;<lb id="e-7044" n="2"/>
e fou manament que tuyt s'ajustassen al<lb id="e-7045" n="3"/>
port de Tortosa. E aquí él fóu venir tots los almogàvers<lb id="e-7046" n="4"/>
e<gap id="e-7047"/>·ls adelils de la frontera de València<lb id="e-7048" n="5"/>
e de terra de Múrcia, e los gulfins qui estan e<gap id="e-7049"/>·ls<lb id="e-7050" n="6"/>
ports de Muredal; e foren bé <num>·XXX_a·</num> mília hòmens<lb id="e-7051" n="7"/>
a peu.<lb id="e-7052" n="8"/>
Aquestes géns qui han nom "almogàvers" són<lb id="e-7053" n="9"/>
unes géns qui no viuen sinó d'armes, e no estan<lb id="e-7054" n="10"/>
en ciutats ne en viles, sinó en muntayes e en<lb id="e-7055" n="11"/>
boscs, e garrejen tots jorns ab sarraÿns e entren<lb id="e-7056" n="12"/>
dins la terra dels sarraÿns <num>·I_a·</num> jornada hó <num>·II_es·</num><lb id="e-7057" n="13"/>
enladroýn e apresent, e<gap id="e-7058"/>·n traen molts sarraÿns<lb id="e-7059" n="14"/>
preses e molt d'altre aver. E d'aqueyl gasayn<lb id="e-7060" n="15"/>
viuen, e soferen de grans malenanzes que altre<lb id="e-7061" n="16"/>
hom no pudria sufrir; que ben estaran <num>·II·</num> jorns<lb id="e-7062" n="17"/>
sens menjar, si mester lur és, o menyaran de les<lb id="e-7063" n="18"/>
erbes dels camps, que sol no s'ó preen res. E los<lb id="e-7064" n="19"/>
adelils són seyls qui<gap id="e-7065"/>·ls guien, qui saben les terres<lb id="e-7066" n="20"/>
e els camins. E no porten mas <num>·I_a·</num> gonela o <num>·I_a·</num><lb id="e-7067" n="21"/>
camisa, sia estiu o yvern, molt curta, e en les<lb id="e-7068" n="22"/>
cames <num>·I_es·</num> calses ben estretes de cuyr e e<gap id="e-7069"/>·ls peus<lb id="e-7070" n="23"/>
bones avarques de cuyr; e porten bon colteyl, e<lb id="e-7071" n="24"/>
bona correja e <num>·I·</num> foger a la sentura, e porta cascú<lb id="e-7072" n="25"/>
 <num>·I_a·</num> bona lança, e <num>·II·</num> darts e <num>·I·</num> serró de cuyr<lb id="e-7073" n="26"/>
a l'esquena en què porta son pa a <num>·II·</num> o a <num>·III·</num><lb id="e-7074" n="27"/>
jorns. E són molt forts géns e leuger per fugir<lb id="e-7075" n="28"/>
o per encalsar; e són catalans, e aragonesos e<lb id="e-7076" n="29"/>
serrans.<lb id="e-7077" n="30"/>
Aqueles altres géns que hom apela "golfins"

<pb n="III.64" id="e-7078"/><lb id="e-7079" n="1"/>són castelans e galegos e dins de la prefonda<lb id="e-7080" n="2"/>
Espaya, e són la major part de paratge; e per ço<lb id="e-7081" n="3"/>
com no àn rendes de què viven, o cor han degastat<lb id="e-7082" n="4"/>
o jugat so que àn, o per alcuna mala feta,<lb id="e-7083" n="5"/>
han a fugir de lur terra, e ab lurs armes, axí com<lb id="e-7084" n="6"/>
hòmens qui alre no poden ne saben fer, van-se<gap id="e-7085"/>·n<lb id="e-7086" n="7"/>
en la frontera dels ports de Muredal, qui són<lb id="e-7087" n="8"/>
grans muntayes e forts, e grans boscatges, e marquen<lb id="e-7088" n="9"/>
ab la terra de sarraÿns e dels crestians, e<lb id="e-7089" n="10"/>
aquèn passa lo camí qui va de Castela a Xibília<lb id="e-7090" n="11"/>
e a Còrdova, e axí aqueles géns roben e prenen<lb id="e-7091" n="12"/>
de crestians e de sarraÿns, e estan en aquels<lb id="e-7092" n="13"/>
boscs e aquí viuen; e són molt grans géns e bons<lb id="e-7093" n="14"/>
hòmens d'armes, que<gap id="e-7094"/>·l rey de Casteyla no<gap id="e-7095"/>·n pot venir a fi.<lb id="e-7096" n="15"/>
Quant totes aquestes géns foren justades al

<pb n="III.65" id="e-7097"/><lb id="e-7098" n="1"/>port de Tortosa, el rey ne trià <num>·XV_mília·</num>, dels<lb id="e-7099" n="2"/>
melors que él pòc saber, e tramès-ne los altres<lb id="e-7100" n="3"/>
e<gap id="e-7101"/>·ls donà cumiat; mas anc no se<gap id="e-7102"/>·n volgren tornar<lb id="e-7103" n="4"/>
tro que<gap id="e-7104"/>·l rey fo reculit ab sos cavalers e ab<lb id="e-7105" n="5"/>
ses géns, que malgrat del rey vulien anar ab eyl.<lb id="e-7106" n="6"/>
Abans que<gap id="e-7107"/>·l rey vengués al port de Tortosa, fó<lb id="e-7108" n="7"/>
venir tans de bous, e de vaches e de moltons<lb id="e-7109" n="8"/>
que tota la host n'agren bastament mentre que<lb id="e-7110" n="9"/>
aquí estech; e puys sí<gap id="e-7111"/>·n meseren en les naus e<lb id="e-7112" n="10"/>
en les tarides tants que<gap id="e-7113"/>·ls bastaren mentre foren<lb id="e-7114" n="11"/>
sobre mar.<lb id="e-7115" n="12"/>
<lb id="e-7116" n="13"/>
<seg type="rest"> COM LO REY EN PERE D'ARAGÓ PARTÍ DEL PORT<lb id="e-7117" n="14"/>
DE TORTOSA PER PASSAR A LA VILA D'ELCOLL,<lb id="e-7118" n="15"/>
EN BARBERIA<lb id="e-7119" n="16"/>
<lb id="e-7120" n="17"/>
</seg> Quant lo rey fo reculit en la galea al port de<lb id="e-7121" n="18"/>
Tortosa, fóu manament a<gap id="e-7122"/>·N Ramon Marquet,<lb id="e-7123" n="19"/>
qui era capitani dels marinés, que totes les naus<lb id="e-7124" n="20"/>
feesen vela, e les tarides e les galeres, e que faessen<lb id="e-7125" n="21"/>
la via de Maon, qui és en la yla de Manorcha,<lb id="e-7126" n="22"/>
e que aquí se deguessen ajustar.

<pb n="III.66" id="e-7127"/><lb id="e-7128" n="1"/>Quant agren feta vela, tengren lur via, mas<lb id="e-7129" n="2"/>
quant venc la nuyt qui venc aprés, donà-lur lo<lb id="e-7130" n="3"/>
vent a l'encontra e fo mal temps; e<gap id="e-7131"/>·l rey correc<lb id="e-7132" n="4"/>
en Ivissa ab gran re de son navili, e l'altra partida<lb id="e-7133" n="5"/>
a Malorcha. E quant lo mal temps fo passat,<lb id="e-7134" n="6"/>
partiren cascuns de là hon eren e anarense<gap id="e-7135"/>·n<lb id="e-7136" n="7"/>
a Maon, qui és en la yla de Manorcha, qui<lb id="e-7137" n="8"/>
és de sarraÿns, de la sua seyoria. En aquela ila<lb id="e-7138" n="9"/>
de Manorcha estan bé <num>·X_mília·</num> hòmens d'armes<lb id="e-7139" n="10"/>
sarraÿns, dels quals n'í ha <num>·D·</num> hòmens ben encavalcats;<lb id="e-7140" n="11"/>
e són sots la seyoria del rey d'Aragó.<lb id="e-7141" n="12"/>
E àn aytal custuma: que de totes parts de la yla<lb id="e-7142" n="13"/>
estan guàrdies, e sempre que veen venir neguna<lb id="e-7143" n="14"/>
vela de neguna part, cels de la guàrdia fan seyals

<pb n="III.67" id="e-7144"/><lb id="e-7145" n="1"/>a ceyls de la yla, e sempre vénen a la mar,<lb id="e-7146" n="2"/>
là hon la vela deu arribar, ab lurs armes, per tal<lb id="e-7147" n="3"/>
que nuyl hom no pogués entrar en lur terra sens<lb id="e-7148" n="4"/>
lur volentat. E quant éls viuren la host del rey<lb id="e-7149" n="5"/>
venir a Maon, qui és bon port, vengren tots aquí<lb id="e-7150" n="6"/>
ab lurs armes, a peu e a cavayl, ab lo seyor de<lb id="e-7151" n="7"/>
la yla, qui és sarraý e s'apela "moxerif".<lb id="e-7152" n="8"/>
E quan lo rey fo dins lo port ab tot son navili,<lb id="e-7153" n="9"/>
fóu manament a tots ceyls de la sua host, que<lb id="e-7154" n="10"/>
nuyl hom no devalàs en terra meys de son cumiat.<lb id="e-7155" n="11"/>
E él fó posar <num>·I_a·</num> tenda en <num>·I_a·</num> yleta qui és<lb id="e-7156" n="12"/>
en lo port de Maon, e aquí él devalà e estech,<lb id="e-7157" n="13"/>
e fóu aparelar de menyar; e cascuns dels barons<lb id="e-7158" n="14"/>
feeren aquí parar lurs tendes prop del rey, e devalaren<lb id="e-7159" n="15"/>
en terra e acompayaren lo rey. Lo seyor<lb id="e-7160" n="16"/>
de la yla, sarraý, fó venir molts bous, e moltes<lb id="e-7161" n="17"/>
vaques, e moltons e galines assats, e tramès al<lb id="e-7162" n="18"/>
rey sos missatges que presés aquel bestiar e tot<lb id="e-7163" n="19"/>
ço qui mester li fos de la yla, axí com a cosa qui<lb id="e-7164" n="20"/>
sua era, e a sa volentat a fer; e<gap id="e-7165"/>·l rey ac-li<gap id="e-7166"/>·n gran<lb id="e-7167" n="21"/>
grat e près-ne ço qui mester li<gap id="e-7168"/>·n fo a sos obs e<lb id="e-7169" n="22"/>
a sos barons, tant que mentre que aquí estegren,<lb id="e-7170" n="23"/>
agren prou pan fresch, e carn, e galines, e ous,<lb id="e-7171" n="24"/>
e formatges, e burri e molt d'altre refrescament.<lb id="e-7172" n="25"/>
E sempre lo moxerif muntà en <num>·I_a·</num> galea,

<pb n="III.68" id="e-7173"/><lb id="e-7174" n="1"/>e anà al rey, e quant fo davant él, agenolà-se a<lb id="e-7175" n="2"/>
él e besà-li los peus e les mans, e puys asec-se<lb id="e-7176" n="3"/>
devant lo rey e dix-li:<lb id="e-7177" n="4"/>
<q type="spoken">—Ben siats vós vengut, axí com lo melor seyor<lb id="e-7178" n="5"/>
qui sia de negunes géns. Veus assí <num>·I·</num> vostre<lb id="e-7179" n="6"/>
servu; e totes aquestes géns qui assí veets<lb id="e-7180" n="7"/>
són vostres per fer vostres volentats, e tota la<lb id="e-7181" n="8"/>
terra. Pensats de manar, que yo són aparelat de<lb id="e-7182" n="9"/>
fer tot ço que manets.<lb id="e-7183" n="10"/>
—Amic </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> anats-vos-en, que<lb id="e-7184" n="11"/>
yo<gap id="e-7185"/>·m tenc per pagat de vós e de vostres géns, e<lb id="e-7186" n="12"/>
ara no é res mester de vós. —</q><lb id="e-7187" n="13"/>
Ab tant lo moxerif près cumiat del rey, e tornà-sse<gap id="e-7188"/>·n<lb id="e-7189" n="14"/>
en terra a sa gent e aparelà grans presens<lb id="e-7190" n="15"/>
d'aur e d'argent que tramès al rey; sí que<gap id="e-7191"/>·l<lb id="e-7192" n="16"/>
rey se<gap id="e-7193"/>·n tenc per pagat d'eyl. Mas no anà a gayre<lb id="e-7194" n="17"/>
de temps que el dit moxerif fóu molt gran desleyaltat<lb id="e-7195" n="18"/>
al rey.<lb id="e-7196" n="19"/>
<lb id="e-7197" n="20"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXX. COM LO REY EN PERE DE<lb id="e-7198" n="21"/>
ARAGÓ AB SA OST PRÈS TERRA [A] ALCOY<lb id="e-7199" n="22"/>
<lb id="e-7200" n="23"/>
</seg> Quant lo rey ac estat aquí tant que sos cavalers<lb id="e-7201" n="24"/>
foren refrescats e tota ça gent, e els mariners<lb id="e-7202" n="25"/>
viuren que lur temps era, exiren-se del port<lb id="e-7203" n="26"/>
e feeren vela les naus, e les tarides e les galeres;<lb id="e-7204" n="27"/>
e<gap id="e-7205"/>·l rey fóu venir En Ramon Marquet e

<pb n="III.69" id="e-7206"/><lb id="e-7207" n="1"/>donà-li los albarans que degués donar per cascuna<lb id="e-7208" n="2"/>
de les naus, e tarides e galees, que feessen<lb id="e-7209" n="3"/>
la via d'Alcol, qui és <num>·I_a·</num> vila prop de mar, en<lb id="e-7210" n="4"/>
Frequia, prop de Costantina <num>·II_es·</num> jornades poches.<lb id="e-7211" n="5"/>
Quant aqueyl seyor de Manorcha víu que<lb id="e-7212" n="6"/>
les naus feÿen la via de Barberia, aquela nuyt<lb id="e-7213" n="7"/>
armà <num>·I_a·</num> sagetia e dix-lur:<lb id="e-7214" n="8"/>
<q type="spoken">—Anats al pus tost que puscats e féts la via<lb id="e-7215" n="9"/>
d'Alcoi e gardats-vos que no us encontrets ab<lb id="e-7216" n="10"/>
la host del rey. E digats a la gent d'Alcol que<lb id="e-7217" n="11"/>
pensen d'escapar, e puys a tots cels de tota la<lb id="e-7218" n="12"/>
ribera tro a Bugia; que<gap id="e-7219"/>·l rey d'Aragó se<gap id="e-7220"/>·n va en<lb id="e-7221" n="13"/>
Barberia ab gran host. —</q><lb id="e-7222" n="14"/>
Tot axí com ho hac manat ho feeren; sí que<lb id="e-7223" n="15"/>
d'un jorn e d'una nuyt fo abans la segetia a Alcol<lb id="e-7224" n="16"/>
que la host del rey. E pensaren de fugir ab tota<lb id="e-7225" n="17"/>
lur roba; sí que quant la host del rey hy fo junta,<lb id="e-7226" n="18"/>
trobaren la vila desemparada.<lb id="e-7227" n="19"/>
Quant lo rey fo aribat e<gap id="e-7228"/>·l port d'Alcol ab tota<lb id="e-7229" n="20"/>
sa ost, so fo la vespra de sen Pere de juny, lo<lb id="e-7230" n="21"/>
primer hom qui devalà en terra fo lo rey e puys

<pb n="III.70" id="e-7231"/><lb id="e-7232" n="1"/>aprés tots los barons, e<gap id="e-7233"/>·ls cavalers, e<gap id="e-7234"/>·ls sirvens<lb id="e-7235" n="2"/>
e<gap id="e-7236"/>·ls mariners; e trobaren la vila desemparada,<lb id="e-7237" n="3"/>
que tots se<gap id="e-7238"/>·n eren fuits dintre terra en les muntayes.<lb id="e-7239" n="4"/>
Mas trobà-y mercaders pisans que aquí<lb id="e-7240" n="5"/>
avien lurs mercaderies, e demanà<gap id="e-7241"/>·ls del feyt de<lb id="e-7242" n="6"/>
la terra, quines noveles sabien. E eyls dixeren-li<lb id="e-7243" n="7"/>
con <num>·I_a·</num> sagitia de Manorca hy avia estat <num>·I·</num> jorn<lb id="e-7244" n="8"/>
avia passat, qui avia dites noveles a la gent de la<lb id="e-7245" n="9"/>
terra que la host del rey d'Aragó venia en<lb id="e-7246" n="10"/>
Barberia; per què tots eren fuits a les muntayes.<lb id="e-7247" n="11"/>
<q type="spoken">—Del fet de Costantina </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> sabets-ne<lb id="e-7248" n="12"/>
res?<lb id="e-7249" n="13"/>
—Certes </q>—dixeren los mercaders—, <q type="spoken"> nós sabem<lb id="e-7250" n="14"/>
que aquel seyor qui tenia Costantina ha estat<lb id="e-7251" n="15"/>
pres e li fo la testa talada, e a tots los soldaders qui ab él eren:<lb id="e-7252" n="16"/>
—Digats </q>—dix lo rey—: <q type="spoken"> ¿en qual manera<lb id="e-7253" n="17"/>
pòc ésser presa la vila ne aquel qui la tenia?<lb id="e-7254" n="18"/>
—Sèyer, nós vos ho direm. No ha encara<lb id="e-7255" n="19"/>
gayre que<gap id="e-7256"/>·l fiyl de Mirabussach tenia assediada<lb id="e-7257" n="20"/>
Costantina ab la host de Bugia e d'altres locs, e<lb id="e-7258" n="21"/>
ac enprès ab alcuns hòmens de la vila, qui ho<lb id="e-7259" n="22"/>
feeren per aver, que aquela nuyt que la gayta<lb id="e-7260" n="23"/>
seria lur, que éls obririen les portes e que pensassen<lb id="e-7261" n="24"/>
d'entrar. E tot axí com agren parlat fo<lb id="e-7262" n="25"/>
fet; que aqueyls li obriren les portes de Costantina,<lb id="e-7263" n="26"/>
e eyl e tota la host entrà dins la ciutat, e
</q>

<pb n="III.71" id="e-7264"/><lb id="e-7265" n="1"/><q type="spoken">
preseren En Bonbòquer e tots los soldaders et<lb id="e-7266" n="2"/>
lur talà les testes. —</q><lb id="e-7267" n="3"/>
Quant lo rey ac entès assò, que tot son fet era<lb id="e-7268" n="4"/>
destorbat e que no pudia venir a acabament de<lb id="e-7269" n="5"/>
ço que él cuydava fer, fo molt yrat e despagat,<lb id="e-7270" n="6"/>
e no fo maravela. Lo rey fó descargar tots los<lb id="e-7271" n="7"/>
cavals en terra e les viandes, e tengren la vila<lb id="e-7272" n="8"/>
e les forses qui eren entorn la vila, so és a dir<lb id="e-7273" n="9"/>
los puygs qui eren entorn la vila. E aquels qui<lb id="e-7274" n="10"/>
no cabien en la vila atendaren-se e<gap id="e-7275"/>·ls puygs, e<lb id="e-7276" n="11"/>
muraren-se e<gap id="e-7277"/>·s valeyaren, per ço cor la multitut<lb id="e-7278" n="12"/>
dels sarraýs era tant gran que<gap id="e-7279"/>·ls combatien, que<lb id="e-7280" n="13"/>
sens nombre eren.<lb id="e-7281" n="14"/>
Ara lexarem a parlar del rey e de ça host e<lb id="e-7282" n="15"/>
parlarem del fet de Sicília.<lb id="e-7283" n="16"/>
<lb id="e-7284" n="17"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXI. COM LES GENTS DEL REGNE<lb id="e-7285" n="18"/>
DE CECÍLIA OCCIREN TOTS LOS FRANCESOS<lb id="e-7286" n="19"/>
QUI STAVEN EN CECÍLIA PER CARLES.<lb id="e-7287" n="20"/>
AÇÒ FO A <num>·XIIII·</num> DE MAIG,<lb id="e-7288" n="21"/>
ANY <num>·MCCLXXXII·</num><lb id="e-7289" n="22"/>
<lb id="e-7290" n="23"/>
</seg> Diu lo comde que quant lo noble rey d'Aragó<lb id="e-7291" n="24"/>
ajustava ses hosts al port de Tortosa per anar a<lb id="e-7292" n="25"/>
Alcoyl, e d'Alcoyl a Costantina (mas d'assò nuyl

<pb n="III.72" id="e-7293"/><lb id="e-7294" n="1"/>hom del món no<gap id="e-7295"/>·n pudia ésser privat del rey d'aqueyl<lb id="e-7296" n="2"/>
feyt, per què<gap id="e-7297"/>·l feÿa, ne hon devia anar ne<lb id="e-7298" n="3"/>
hon no, ans era molt secreta cosa, que nuyl hom<lb id="e-7299" n="4"/>
no<gap id="e-7300"/>·n sabia res sinó sol lo rey), esdevenc-se que<lb id="e-7301" n="5"/>
en la ciutat de Palerm, qui és la maÿstra ciutat<lb id="e-7302" n="6"/>
del regne de Sicília, al terç jorn de Pascha, so<lb id="e-7303" n="7"/>
és saber lo dimarts de la festa de Pascha, les<lb id="e-7304" n="8"/>
géns de la ciutat anaven defore de la ciutat a<lb id="e-7305" n="9"/>
 <num>·I_a·</num> esgleya hon avia gran perdó. E entre les<lb id="e-7306" n="10"/>
altres géns, anaven-hi <num>·I_a·</num> compaya de gentils<lb id="e-7307" n="11"/>
dones, ab lurs marits, e ab lurs frares e ab lurs<lb id="e-7308" n="12"/>
amichs, e anaven solassan e cantan. Sobr'assò encontraren-se<lb id="e-7309" n="13"/>
ab <num>·I_a·</num> compaya de ribauts francès<lb id="e-7310" n="14"/>
qui eren de la cort de Carles, qui estaven en Palerm<lb id="e-7311" n="15"/>
per eyl; e aquests malvats ribauts van-se<lb id="e-7312" n="16"/>
acostar a les dones e metien lurs mans a les mameles<lb id="e-7313" n="17"/>
de les dones. E los marits de les dones e<lb id="e-7314" n="18"/>
els altres qui ab eles eren dixeren-lur:<lb id="e-7315" n="19"/>
<q type="spoken">—Beyls seyors, tenits vostra via. No fassats<lb id="e-7316" n="20"/>
vilania a les dones. —</q><lb id="e-7317" n="21"/>
E eyls resposeren com a ribauts:<lb id="e-7318" n="22"/>
 <q type="spoken">  <foreign xml:lang="fr"> —De longaya ancor ne parlés vós. —</foreign></q>

<pb n="III.73" id="e-7319"/><lb id="e-7320" n="1"/><foreign xml:lang="fr"/>  Sí alsà la <num>·I·</num> la massa que portava e anà-li<gap id="e-7321"/>·n<lb id="e-7322" n="2"/>
donar <num>·I·</num> gran colp per les espatles. Quant los<lb id="e-7323" n="3"/>
altres seus compayons viuren que tan malament<lb id="e-7324" n="4"/>
los envilanien, eyls e lurs dones qui ab éls eren,<lb id="e-7325" n="5"/>
laxen-se córrer, ab los bordons que portaven, als<lb id="e-7326" n="6"/>
franceschs, e: cridaren: <q type="spoken">—A mort! a mort al<lb id="e-7327" n="7"/>
franceschs!</q> —E axí tota la gent de Palerm<lb id="e-7328" n="8"/>
alcieren tots los franceschs que pogren trobar<lb id="e-7329" n="9"/>
en tota la ciutat ne fora de la ciutat, a gran dret<lb id="e-7330" n="10"/>
lur e a gran tort dels franceschs, qui són molt<lb id="e-7331" n="11"/>
cruel gent e<gap id="e-7332"/>·ls tenien vilment sots lurs peus.<lb id="e-7333" n="12"/>
Quant los ciutadans de Palerm e<gap id="e-7334"/>·ls gentils hòmens<lb id="e-7335" n="13"/>
qui en Palerm estan agren fet assò dels<lb id="e-7336" n="14"/>
franceschs, agren lur conseyl e dixeren que<lb id="e-7337" n="15"/>
mester era que tots los franceschs qui eren en<lb id="e-7338" n="16"/>
Sicília fossen morts e que ja nuyl temps a lur<lb id="e-7339" n="17"/>
vida no agés francesch en Sicília; e feeren capitani<lb id="e-7340" n="18"/>
 <num>·I·</num> cavaler de la terra molt savi hom.<lb id="e-7341" n="19"/>
E quant venc l'endemà, la host de Palerm exí ab<lb id="e-7342" n="20"/>
lurs armes, a cavayl e a peu, e anaren per tota<lb id="e-7343" n="21"/>
la Sicília, per viles e per casteyls, e feeren alciure<lb id="e-7344" n="22"/>
tots los francès que hi trobaren e feeren<lb id="e-7345" n="23"/>
jurar la gent tota dels castels e de les viles al<lb id="e-7346" n="24"/>
comandament de Palerm. E puys trameseren<lb id="e-7347" n="25"/>
lurs missatges a la ciutat de Messina ab aytals

<pb n="III.74" id="e-7348"/><lb id="e-7349" n="1"/>paraules de part de la universitat de Palerm e<lb id="e-7350" n="2"/>
de tots los seus feels compayons del regne de<lb id="e-7351" n="3"/>
Sicília:<lb id="e-7352" n="4"/>
"Als gentils e nobles barons e a tota la universitat<lb id="e-7353" n="5"/>
de Messina, saluts e perdurable amistat.<lb id="e-7354" n="6"/>
"Fem-vos saber que ab la gràcia de Déu, que<lb id="e-7355" n="7"/>
nós avem espoliada nostra terra, e totes les encontrades,<lb id="e-7356" n="8"/>
dels devorables serpens qui<gap id="e-7357"/>·ns englutien nós<lb id="e-7358" n="9"/>
e nostres enfans, e<gap id="e-7359"/>·ns turmentaven nuyt<lb id="e-7360" n="10"/>
e jorn, e tiraven lo layt de les mameles de nostres<lb id="e-7361" n="11"/>
mulers e de nostres files e les devoraven<lb id="e-7362" n="12"/>
sens merçè molt cruelment. Hon nós vos pregam,<lb id="e-7363" n="13"/>
axí com a feels germans nostres e especials<lb id="e-7364" n="14"/>
amics que nós vos tenim, que gitets de vostra<lb id="e-7365" n="15"/>
ciutat los espaventables serpens e que siats<lb id="e-7366" n="16"/>
en contra lo gran dragó forts e ardits compayons<lb id="e-7367" n="17"/>
ab nós ensemps; per ço cor lo temps és<lb id="e-7368" n="18"/>
vengut que siam deliurats e iscam sots lo pesant<lb id="e-7369" n="19"/>
jou de Faraó, qui molt és greu e dur. Que a ara<lb id="e-7370" n="20"/>
és vengut lo temps que Déus tramès Moysès a<lb id="e-7371" n="21"/>
Faraó per deliurar los d'Irreel de captivitat e de<lb id="e-7372" n="22"/>
son poder. Ara és vengut lo temps que aqueyl<lb id="e-7373" n="23"/>
Moysès qui devia deliurar los fils d'Irreel és<lb id="e-7374" n="24"/>
vengut a nós deliurar, qui érem perduts per nostres<lb id="e-7375" n="25"/>
peccats. Per ço cor a Déu lo Pare, qui és<lb id="e-7376" n="26"/>
tot misericordiós, ha presa pietat de nós, levats-vos,<lb id="e-7377" n="27"/>
e no siats adurmits, e dressats-vos de combatre<lb id="e-7378" n="28"/>
contra<gap id="e-7379"/>·ls cruels serpens".

<pb n="III.75" id="e-7380"/><lb id="e-7381" n="1"/>Quant lo poble de Messina agren oÿdes aquestes<lb id="e-7382" n="2"/>
cartes que<gap id="e-7383"/>·ls missatges de Palerm agren aportades,<lb id="e-7384" n="3"/>
en què<gap id="e-7385"/>·s contenien les paraules damun<lb id="e-7386" n="4"/>
dites, no<gap id="e-7387"/>·n hi hac negú que de pietat e de goyg<lb id="e-7388" n="5"/>
no ploràs fortment. E cridaren tuit: <q type="spoken">—Muyren!<lb id="e-7389" n="6"/>
muyren los ribauts franceschs!</q> —E sempre van<lb id="e-7390" n="7"/>
per la ciutat, corrén com a hòmens rabiosos, ab<lb id="e-7391" n="8"/>
lurs armes, e alcieren tots los franceschs que trobaren<lb id="e-7392" n="9"/>
en Messina ni en la encontrada, sinó lo<lb id="e-7393" n="10"/>
justicier qui era en Messina, qui era proensal,<lb id="e-7394" n="11"/>
que meseren eyl e ça compaya en <num>·I_a·</num> nau e trameseren-lo<lb id="e-7395" n="12"/>
a la Catuna.<lb id="e-7396" n="13"/>
<lb id="e-7397" n="14"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXII. COM CARLES AB SES OSTS<lb id="e-7398" n="15"/>
SE<gap id="e-7399"/>·N PASSÀ A CECÍLIA<lb id="e-7400" n="16"/>
<lb id="e-7401" n="17"/>
</seg> Quant Karles sabé que<gap id="e-7402"/>·ls hòmens de Sicília<lb id="e-7403" n="18"/>
s'eren levats contra él e que avien morts tots los<lb id="e-7404" n="19"/>
franceschs qui per eyl hi eren, fo molt yrat, e<lb id="e-7405" n="20"/>
ajustà ses hosts e aparelà naus, e tarides e galees

<pb n="III.76" id="e-7406"/><lb id="e-7407" n="1"/>per passar en Sicília. E venc-se<gap id="e-7408"/>·n a Règol,<lb id="e-7409" n="2"/>
qui és davant Messina, e hac son conseyl que<lb id="e-7410" n="3"/>
assetgàs Messina per mar e per terra, que si<lb id="e-7411" n="4"/>
Messina pudia recobrar ne pendre, tota l'altra<lb id="e-7412" n="5"/>
terra auria per nient. E fóu jutgar e condempnar<lb id="e-7413" n="6"/>
tots los hòmens e les femnes de Sicília, tro als infans,<lb id="e-7414" n="7"/>
a mort; mas Déus tot piadós non ho volc<lb id="e-7415" n="8"/>
sofrir. E quant fo a Règol, reculí sos cavayls e<lb id="e-7416" n="9"/>
sos cavalers en naus e en tarides e passà en<lb id="e-7417" n="10"/>
Sicília, en la ribera entre Tauermina e Messina.<lb id="e-7418" n="11"/>
E quant tota sa gent fo passada, atendà-sse tota<lb id="e-7419" n="12"/>
la host entorn de Messina, en <num>·I·</num> loc qui à nom<lb id="e-7420" n="13"/>
Sancta Maria de Rochamador; e eren <num>·XV_mília·</num> <lb id="e-7421" n="14"/>
hòmens a cavayl e ben<gap id="e-7422"/><num>·L_mília·</num> hòmens a peu,<lb id="e-7423" n="15"/>
sens los marines, e avia-hi, entre galeres armades<lb id="e-7424" n="16"/>
e tarides, <num>·CL·</num>, sens les naus e d'altres lenys.<lb id="e-7425" n="17"/>
E<gap id="e-7426"/>·ls hòmens de Messina agren aparelada la ciutat,<lb id="e-7427" n="18"/>
e murada de fusta de les naus e de les tarides

<pb n="III.77" id="e-7428"/><lb id="e-7429" n="1"/>qui eren en Messina, que Karles avia fetes<lb id="e-7430" n="2"/>
fer per anar en Romania, e deffensaven-se molt<lb id="e-7431" n="3"/>
valentment contra Karles.<lb id="e-7432" n="4"/>
Ara lexa a parlar lo libre de Karles e de la<lb id="e-7433" n="5"/>
ciutat de Messina, e torna a parlar del noble rey<lb id="e-7434" n="6"/>
En Pere d'Aragó.<lb id="e-7435" n="7"/>
<lb id="e-7436" n="8"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXIII. DELS ARDIMENTS QUE<lb id="e-7437" n="9"/>
FEÿEN LES GÉNS DEL REY EN PERE<lb id="e-7438" n="10"/>
D'ARAGÓ ESTANT [A] ALCOLL<lb id="e-7439" n="11"/>
<lb id="e-7440" n="12"/>
</seg> Diu lo comde que cant lo rey e tota ça host<lb id="e-7441" n="13"/>
foren albergats dins en la vila d'Alcoyl, e defora<lb id="e-7442" n="14"/>
de la vila en tendes, e<gap id="e-7443"/>·s foren murats e valeyats<lb id="e-7444" n="15"/>
d'aquela part hon los sarraÿns venien, el comte<lb id="e-7445" n="16"/>
de Palars s'albergà fora de la vila, en <num>·I·</num> puyg<lb id="e-7446" n="17"/>
qui és davant la vila, e<gap id="e-7447"/>·l comte d'Urgel ab eyl,<lb id="e-7448" n="18"/>
ab lurs compayes. E los barons de la host e<gap id="e-7449"/>·ls<lb id="e-7450" n="19"/>
alsmugàvers vengren al rey e dixeren-li:<lb id="e-7451" n="20"/>
<q type="spoken">—Sèyer, pus tant és que assí som venguts,<lb id="e-7452" n="21"/>
pregam-vos que vulats que vejam qui està dintre<lb id="e-7453" n="22"/>
terra, ne si hi ha bestiar hon puscam refrescar<lb id="e-7454" n="23"/>
nostra host.<lb id="e-7455" n="24"/>
—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> bé<gap id="e-7456"/>·m plau so que<lb id="e-7457" n="25"/>
deÿts. Yo partiré los barons de la host per alberans<lb id="e-7458" n="26"/>
e, segons l'albarà que cascú aurà, sí irà<lb id="e-7459" n="27"/>
cavalcar aqueyl jorn; e serà cascuna cavalcada<lb id="e-7460" n="28"/>
de <num>·CC·</num> cavaylers e de <num>·III_a·</num> mília almugàvers. —</q>

<pb n="III.78" id="e-7461"/><lb id="e-7462" n="1"/>Quant lo rey hac ordonat los albarans, sí<gap id="e-7463"/>·ls<lb id="e-7464" n="2"/>
tramès als barons. Primerament donà <num>·I·</num> albarà<lb id="e-7465" n="3"/>
al bon comte de Palars e al comte d'Ulgel, que<lb id="e-7466" n="4"/>
eyls feesen la primera cavalcada ab <num>·CC·</num> cavalers<lb id="e-7467" n="5"/>
e ab <num>·III_a·</num> mília almugàvers; item l'altra cavalcada<lb id="e-7468" n="6"/>
a<gap id="e-7469"/>·N Pere de Queralt e a<gap id="e-7470"/>·N Rodrigo Examenis<lb id="e-7471" n="7"/>
de Luna; e l'altra cavalcada a<gap id="e-7472"/>·N Ponç de<lb id="e-7473" n="8"/>
Ribeles e a<gap id="e-7474"/>·N Examen d'Orrea; e l'altra cavalcada<lb id="e-7475" n="9"/>
a<gap id="e-7476"/>·N Pere Ferrandis e a<gap id="e-7477"/>·N Pere Arnau de<lb id="e-7478" n="10"/>
Botonac; e l'altra cavalcada a<gap id="e-7479"/>·N Bertran de Belpug<lb id="e-7480" n="11"/>
e a<gap id="e-7481"/>·N Sanç d'Antiló; e l'altra cavalcada a<gap id="e-7482"/>·N<lb id="e-7483" n="12"/>
Blasco d'Alagó e a<gap id="e-7484"/>·N Gauceran d'Ostor. E axí<lb id="e-7485" n="13"/>
lo rey departí les cavalcades. Mas negú no gosava<lb id="e-7486" n="14"/>
passar lo vayl per campeyar ne combatre ab<lb id="e-7487" n="15"/>
los sarraÿns sinó ab volentat del rey, e cel qui ó<lb id="e-7488" n="16"/>
assejava de passar lo vayl, lo rey l'en castigave<lb id="e-7489" n="17"/>
sí fort que jamés no li venia en cor que s'í tornàs.<lb id="e-7490" n="18"/>
E axí lo rey capdelava ses géns molt sàviament<lb id="e-7491" n="19"/>
e bé per tal que no presessen mal debades.<lb id="e-7492" n="20"/>
Esdevenc-se que <num>·I·</num> jorn, abans que negú dels<lb id="e-7493" n="21"/>
cavalers anassen cavalcar, fóu aparelar lo rey<lb id="e-7494" n="22"/>
 <num>·M·</num> almugàvers.<lb id="e-7495" n="23"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> demà, ans del<lb id="e-7496" n="24"/>
jorn, entrats dins terra e vejats la host dels sarraÿns<lb id="e-7497" n="25"/>
si és luyn d'assí, ne la terra si és plana<lb id="e-7498" n="26"/>
oltra les muntayes. E yo faré estar <num>·I_a·</num> guàrdia<lb id="e-7499" n="27"/>
en aquela muntaya, e si multitut de sarraÿns vos<lb id="e-7500" n="28"/>
assaltaven, preséssets la muntaya e feéset <num>·I·</num> seyal;<lb id="e-7501" n="29"/>
que sempre nós vos serem en ajuda.—</q><lb id="e-7502" n="30"/>
Quant venc lo matí, los almugàvers pensaren

<pb n="III.79" id="e-7503"/><lb id="e-7504" n="1"/>d'entrar dintre la terra del sarraÿns, e quant foren<lb id="e-7505" n="2"/>
bé <num>·I_a·</num> legua luyn de la host, els sarraÿns<lb id="e-7506" n="3"/>
qui<gap id="e-7507"/>·ls agren vists, qui eren atendats en <num>·I_a·</num> vayl<lb id="e-7508" n="4"/>
ben <num>·II_a·</num> mília sarraÿns a cavayl, lur vénen a<lb id="e-7509" n="5"/>
l'encontra. E<gap id="e-7510"/>·ls almugàvers, qui<gap id="e-7511"/>·ls viuren venir,<lb id="e-7512" n="6"/>
ajustaren-se tots, e plegadament, malgrat dels<lb id="e-7513" n="7"/>
sarraÿns, muntaren en <num>·I·</num> pug e feeren lo seyal<lb id="e-7514" n="8"/>
a la guàrdia de la muntaya sobre Alcoyl, e la<lb id="e-7515" n="9"/>
guàrdia fóu son seyal a la host. E aytantost lo<lb id="e-7516" n="10"/>
rey fo armat e tota la host, e muntaren a cavayl<lb id="e-7517" n="11"/>
e anaren ves aquela part on los almugàvers<lb id="e-7518" n="12"/>
eren en la muntaya, que<gap id="e-7519"/>·ls sarraÿns hi avien enclosos.<lb id="e-7520" n="13"/>
E anc los sarraÿns no<gap id="e-7521"/>·n saberen res tro<lb id="e-7522" n="14"/>
que tota la host fo ab eyls, sí que pocs n'escaparen<lb id="e-7523" n="15"/>
dels dits sarraÿns, que no fossen morts.<lb id="e-7524" n="16"/>
Puys lo rey anà a anant bé <num>·III·</num> legües e trobaren<lb id="e-7525" n="17"/>
molta bela vila desemparada quan lo viuren<lb id="e-7526" n="18"/>
venir, e molt beyl casal e molta bela garbera de<lb id="e-7527" n="19"/>
forment e de liy; e meteren foc a tot sinó a la<lb id="e-7528" n="20"/>
roba de seda, e aur, e argent, e beyls matalafs, e<lb id="e-7529" n="21"/>
bels cobertors de seda e roba leugera de preu<lb id="e-7530" n="22"/>
que poguessen portar. Quant agren cremat e<lb id="e-7531" n="23"/>
afogat tot ço que agren trobat, e fo passat mig<lb id="e-7532" n="24"/>
jorn e totes les muntayes eren cubertes de sarraÿns<lb id="e-7533" n="25"/>
a cavayl e a peu, mas no gosaven devalar<lb id="e-7534" n="26"/>
e<gap id="e-7535"/>·l pla, lo rey se<gap id="e-7536"/>·n tornà ab tota sa ost e amenaren<lb id="e-7537" n="27"/>
bé <num>·II_a·</num> mília bous, e bé <num>·XX·</num> mília entre moltols<lb id="e-7538" n="28"/>
e bochs, e molts sarraÿns presos, e molta<lb id="e-7539" n="29"/>
roba e molt arnès, que anc no trobaren defensó,<lb id="e-7540" n="30"/>
E quant foren a Alcoyl, foren molt alegres e

<pb n="III.80" id="e-7541"/><lb id="e-7542" n="1"/>pensaren d'alciure bous e moltons e metre en<lb id="e-7543" n="2"/>
ast e en calderes, e soparen e reposaren alegrament<lb id="e-7544" n="3"/>
aquela nuyt; que gran abundament avien<lb id="e-7545" n="4"/>
de pa, e de vi molt bo e de tot ço que mester<lb id="e-7546" n="5"/>
avien, que<gap id="e-7547"/>·l rey lur en dava prou, e molt que<gap id="e-7548"/>·n<lb id="e-7549" n="6"/>
trobaven a comprar a gran mercat, que <num>·LX·</num> leys<lb id="e-7550" n="7"/>
hi avia cargats de vi e de viandes, de Malorcha,<lb id="e-7551" n="8"/>
e de Barçelona, e de València e d'altres lochs.<lb id="e-7552" n="9"/>
Puys, cascun jorn, los davan dits barons, axí<lb id="e-7553" n="10"/>
com lo rey avia ordonat, feïyen cavalcades ab<lb id="e-7554" n="11"/>
cavalers e ab almugàvers, e entraven <num>·III·</num> legües<lb id="e-7555" n="12"/>
e <num>·IIII·</num> dintre terre, e amenaven gran gasayn de<lb id="e-7556" n="13"/>
sarraÿns presos, e de bestiar e de bona<lb id="e-7557" n="14"/>
roba, que trobaven per casals e per muntayes.<lb id="e-7558" n="15"/>
Però cascun jorn venien los sarraÿns davant la<lb id="e-7559" n="16"/>
host, a cavayl e a peu, tants que<gap id="e-7560"/>·ls plans e les<lb id="e-7561" n="17"/>
muntayes n'estaven cubertes; e feÿen de grans<lb id="e-7562" n="18"/>
esperonades. Mas quant agren provat lo portament<lb id="e-7563" n="19"/>
dels nostres cavalers e dels almugàvers,<lb id="e-7564" n="20"/>
no<gap id="e-7565"/>·s volgren acostar a la host axí com sulien,<lb id="e-7566" n="21"/>
ans quant los veïen exir fora del vayl, se<gap id="e-7567"/>·n luyaven<lb id="e-7568" n="22"/>
e lur feïyen loch.<lb id="e-7569" n="23"/>
<lb id="e-7570" n="24"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXIV. COM LO REY EN PERE<lb id="e-7571" n="25"/>
D'ARAGÓ TENCH CONSELL AB SOS BARONS<lb id="e-7572" n="26"/>
<lb id="e-7573" n="27"/>
</seg> Quant lo rey víu que<gap id="e-7574"/>·l fet per què era anat<lb id="e-7575" n="28"/>
ne aquí era vengut li era vengut a meyscapte e

<pb n="III.81" id="e-7576"/><lb id="e-7577" n="1"/>que no pudia venir a acabament de ço que cuydava<lb id="e-7578" n="2"/>
fer, ajustà son conseyl dels barons e dels<lb id="e-7579" n="3"/>
savis hòmens de la host.<lb id="e-7580" n="4"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix lo rey —: <q type="spoken"> so per què yo avia<lb id="e-7581" n="5"/>
comensat aquest fet ne per què era vengut assí,<lb id="e-7582" n="6"/>
m'és falit; que yo cuydava aver Costantina e<lb id="e-7583" n="7"/>
si y la agués, ab lo poder que yo avia así e ab<lb id="e-7584" n="8"/>
lo secors qui<gap id="e-7585"/>·m vengra de ma terra, yo cunquistara<lb id="e-7586" n="9"/>
tota Frequia, ab la ajuda de Déu. Que malgrat<lb id="e-7587" n="10"/>
de tots quans sarraÿns ha e<gap id="e-7588"/>·l món, tendríem<lb id="e-7589" n="11"/>
Alcoyl e assí fora nostre cap; e d'assí a Costantina<lb id="e-7590" n="12"/>
no à mas <num>·XII·</num> legües poches, e malgrat dels<lb id="e-7591" n="13"/>
sarraÿns, hy mesérem vianda e tot ço que mester<lb id="e-7592" n="14"/>
y fos. E pus axí és que nós som assí e avem<lb id="e-7593" n="15"/>
presa terra salvament e en bon loc e forts, que<lb id="e-7594" n="16"/>
no temem res que tots quans sarraÿns ha e<gap id="e-7595"/>·l món<lb id="e-7596" n="17"/>
nos hic puschen dan fer per terra ne per mar,<lb id="e-7597" n="18"/>
vulria que a honor de Déu e de la crestiantat hic<lb id="e-7598" n="19"/>
feésem tant que tota crestiantat n'agués honor e<lb id="e-7599" n="20"/>
prou. Mon cor és, si vosaltres m'ó dats per conseyl,<lb id="e-7600" n="21"/>
que trameta mos missatges a Roma al apostoli,<lb id="e-7601" n="22"/>
que<gap id="e-7602"/>·m trameta secors, e cavalers e d'altres<lb id="e-7603" n="23"/>
géns; e si ho fa, nuyl temps, mentre yo viu sia,<lb id="e-7604" n="24"/>
no<gap id="e-7605"/>·m hic partiré e, ab la ajuda de Déu, yo conquerré<lb id="e-7606" n="25"/>
tota aquesta terra a crestians per ço que<lb id="e-7607" n="26"/>
Déu hic sia beneit, e loat e aorat. —</q><lb id="e-7608" n="27"/>
Ab tant los barons resposeren e dixeren al<lb id="e-7609" n="28"/>
rey:<lb id="e-7610" n="29"/>
<q type="spoken">—Sèyer, so que vós avets dit tenim tuit per<lb id="e-7611" n="30"/>
bo. E sia plaer de Déu que eyl vos ho leyx
</q>

<pb n="III.82" id="e-7612"/><lb id="e-7613" n="1"/><q type="spoken">
cumplir axí com vós ho volets; que nós, sèyer,<lb id="e-7614" n="2"/>
no<gap id="e-7615"/>·ns partirem nuyl temps de vós, ans hic farem<lb id="e-7616" n="3"/>
venir nostres mulers e nostres enfans, e<lb id="e-7617" n="4"/>
volem assí Déu servir mentre siam vius. </q>—<lb id="e-7618" n="5"/>
<lb id="e-7619" n="6"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXV. COM LO REY EN PERE<lb id="e-7620" n="7"/>
DE ARAGÓ TRAMÈS SOS MISSATGERS<lb id="e-7621" n="8"/>
AL APOSTOLI<lb id="e-7622" n="9"/>
<lb id="e-7623" n="10"/>
</seg> Quant lo conseyl fou tengut, el rey fóu aparelar<lb id="e-7624" n="11"/>
 <num>·II_es·</num> galees qui deguessen anar a Roma,<lb id="e-7625" n="12"/>
e tramès-hi per missatges En Guilem de Castelnou<lb id="e-7626" n="13"/>
e <num>·I·</num> cavayler d'Aragó, barons honrats e<lb id="e-7627" n="14"/>
nobles. E quant foren aparelats, tengren lur<lb id="e-7628" n="15"/>
via ves Roma, tant tro que vengren a la ciutat<lb id="e-7629" n="16"/>
de Roma.

<pb n="III.83" id="e-7630"/><lb id="e-7631" n="1"/>En la ciutat de Roma avia d'onrats clergues<lb id="e-7632" n="2"/>
de Cataluya e d'Espanya, e quant oïren dir que<lb id="e-7633" n="3"/>
aquests <num>·II·</num> honrats missatges del rey d'Aragó<lb id="e-7634" n="4"/>
venien a l'apostoli, exiren-lur a carrera e aculiren-los<lb id="e-7635" n="5"/>
molt honradament tro a lur hostal; e<lb id="e-7636" n="6"/>
aquí reposaren aquel jorn. E puys l'endemà<lb id="e-7637" n="7"/>
anaren davant l'apostoli acompayats molt honradament,<lb id="e-7638" n="8"/>
axí com a honrats missatges e d'onrat<lb id="e-7639" n="9"/>
rey. E quant foren davant l'apostoli, agonolaren-se<lb id="e-7640" n="10"/>
a él e saludaren-lo molt altament:<lb id="e-7641" n="11"/>
<q type="spoken">—Pare sant de tota christiantat, Déus te sal.<lb id="e-7642" n="12"/>
Lo noble rey En Pere d'Aragó vos soplega<lb id="e-7643" n="13"/>
molt humilment e tramet-vos aquestes cartes. —</q><lb id="e-7644" n="14"/>
L'apostoli près les cartes e fóu-les mantinent<lb id="e-7645" n="15"/>
líger; en les quals se contenia axí:

<pb n="III.84" id="e-7646"/><lb id="e-7647" n="1"/>"A vós, pare sant de tota la crestiantat, de<lb id="e-7648" n="2"/>
nós En Pere per la gràcia de Déu rey d'Aragó,<lb id="e-7649" n="3"/>
saluts e reverència, axí com fil deu fer a pare<lb id="e-7650" n="4"/>
segons Déu.<lb id="e-7651" n="5"/>
"Com nós, pare sant, siam passats en la terra<lb id="e-7652" n="6"/>
de Barberia e ajam presa aquí terra a honor de<lb id="e-7653" n="7"/>
Déu e a creximent de tota crestiantat, e ajam<lb id="e-7654" n="8"/>
mès aquí tot nostre poder de retenir ço que<lb id="e-7655" n="9"/>
avem pres, qui és forts loc e bo, so és la vila<lb id="e-7656" n="10"/>
d'Alcoyl, pregam a vós que<gap id="e-7657"/>·ns trametats vostre<lb id="e-7658" n="11"/>
secors de cavalers e de géns e que donets perdó<lb id="e-7659" n="12"/>
a les géns per passar a nós; e nós, sèyer,<lb id="e-7660" n="13"/>
estarem tant assí que conquerrem la terra per<lb id="e-7661" n="14"/>
tal que Déu hi sia servit e el seu beneyt nom<lb id="e-7662" n="15"/>
exalsat."<lb id="e-7663" n="16"/>
<lb id="e-7664" n="17"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXVI. DE LA RESPOSTA DEL<lb id="e-7665" n="18"/>
APOSTOLI QUE FÉU ALS MISSATGERS DEL REY<lb id="e-7666" n="19"/>
EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-7667" n="20"/>
<lb id="e-7668" n="21"/>
</seg> Quant l'apostoli ac oÿdes les cartes e ac enteses<lb id="e-7669" n="22"/>
les paraules que<gap id="e-7670"/>·ls missatges li agren dites<lb id="e-7671" n="23"/>
de part del rey, sý respòs enaxí:<lb id="e-7672" n="24"/>
<q type="spoken">—Yo </q>—dix l'apostoli— <q type="spoken"> no crou pas que rey<lb id="e-7673" n="25"/>
de tan poc poder com eyl és, sia passat en Barberia,<lb id="e-7674" n="26"/>
ne gós aver emparat tan gran fet. Que<gap id="e-7675"/>·l<lb id="e-7676" n="27"/>
rey de França, e el rey d'Anglaterra, e<gap id="e-7677"/>·l rey de<lb id="e-7678" n="28"/>
Navarra, e<gap id="e-7679"/>·l rey d'Alamaya, e molts comtes, e
</q>

<pb n="III.85" id="e-7680"/><lb id="e-7681" n="1"/><q type="spoken">
el rey Karles foren a Tunis e anc res no y pogren<lb id="e-7682" n="2"/>
fer. Per què yo ara no li trametria secors<lb id="e-7683" n="3"/>
de cavalers ne de tresor; que<gap id="e-7684"/>·l tresor qui és justat<lb id="e-7685" n="4"/>
de la dècima no és justat per despendre en<lb id="e-7686" n="5"/>
Barberia ne en altre loc sinó en la terra d'oltramar.<lb id="e-7687" n="6"/>
E pus al comensament no m'ó fóu saber,<lb id="e-7688" n="7"/>
ja ara no aurà ma ajuda. —</q><lb id="e-7689" n="8"/>
Quant los missatges agren enteses les paraules<lb id="e-7690" n="9"/>
del apostoli e li agren respost so que lur fo<lb id="e-7691" n="10"/>
semblant, partiren-se davant eyl e anaren-se<gap id="e-7692"/>·n<lb id="e-7693" n="11"/>
a lur hostal; e puys parlaren ab los cardenals e<lb id="e-7694" n="12"/>
ab los auts prelats qui en la cort del apostoli<lb id="e-7695" n="13"/>
eren, e dixeren-lur en qual guisa l'apostoli lur<lb id="e-7696" n="14"/>
avia respost. E éls dixeren-lur que se<gap id="e-7697"/>·n anassen,<lb id="e-7698" n="15"/>
que ab eyl no pudien res acabar. <q type="spoken">—Per ço com<lb id="e-7699" n="16"/>
és francesch e de la partida de Karles, e és gelós<lb id="e-7700" n="17"/>
de ço qui és gran dret que esdevenga. Per què<lb id="e-7701" n="18"/>
digats al seyor rey que pens de fer ço qui mils<lb id="e-7702" n="19"/>
li sia semblant que sia sa honor e son profit, e<lb id="e-7703" n="20"/>
Déus ajudar-li à e no<gap id="e-7704"/>·s tema de res. —</q><lb id="e-7705" n="21"/>
Aquestes paraules preseren los missatges,<lb id="e-7706" n="22"/>
que<gap id="e-7707"/>·ls cadernals avien dites, per lo fet de Sicília.<lb id="e-7708" n="23"/>
E preseren cumiat, e reculiren-se en lurs<lb id="e-7709" n="24"/>
galeres e tornaren-se<gap id="e-7710"/>·n a Alcoyl. E feeren la<lb id="e-7711" n="25"/>
resposta al rey que l'apostoli avia feta e dixeren-li<lb id="e-7712" n="26"/>
ço que<gap id="e-7713"/>·ls cadernals e els prelats lur avien dit.

<pb n="III.86" id="e-7714"/><lb id="e-7715" n="1"/>Ara lexarem a parlar del rey e de sa host e<lb id="e-7716" n="2"/>
parlarem de les géns de Ciçília.<lb id="e-7717" n="3"/>
<lb id="e-7718" n="4"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXVII. COM LES GENTS DEL<lb id="e-7719" n="5"/>
REGNE DE CECÍLIA TENGUEREN CONSELL<lb id="e-7720" n="6"/>
<lb id="e-7721" n="7"/>
</seg> Quant los hòmens de Sicília saberen que<gap id="e-7722"/>·l<lb id="e-7723" n="8"/>
rey Karles era passat en Sicília ab tan gran poder,<lb id="e-7724" n="9"/>
e que tenia assetgada Messina per mar e<lb id="e-7725" n="10"/>
per terra e que a la fi no<gap id="e-7726"/>·s pudia tenir longament<lb id="e-7727" n="11"/>
a él, agren gran paor axí com ceyls qui<lb id="e-7728" n="12"/>
eren tots jutgats a mort. E agren lur conseyl<lb id="e-7729" n="13"/>
tots los auts hòmens de Sicília en Palerm; levà-sse<lb id="e-7730" n="14"/>
aquel qui era lur capitani e parlà:<lb id="e-7731" n="15"/>
<q type="spoken">—Seyors: ben sabets que aquesta terra ha<lb id="e-7732" n="16"/>
estat lonc temps en gran servitut e en poder de<lb id="e-7733" n="17"/>
mala seyoria, e ara és esdevengut, axí com tuit<lb id="e-7734" n="18"/>
sabets, que<gap id="e-7735"/>·l rey Karles és passat a Messina, e<lb id="e-7736" n="19"/>
pensa recobrar tota la Sicília e à<gap id="e-7737"/>·ns tots jutgats<lb id="e-7738" n="20"/>
a mort. Nós sabem que<gap id="e-7739"/>·l seyor rey d'Aragó és<lb id="e-7740" n="21"/>
passat a Alcoy e és nostre natural seyor, per
</q>

<pb n="III.87" id="e-7741"/><lb id="e-7742" n="1"/><q type="spoken">
raó de la reyna e de sos fils. Trametam-li nostres<lb id="e-7743" n="2"/>
missatges, e diguem-li ab volentat de tots<lb id="e-7744" n="3"/>
que vénga pendre lo regne de Sicília axí com<lb id="e-7745" n="4"/>
terra sua e de sos fils, e que nós lo bastarem<lb id="e-7746" n="5"/>
de cavayls, e d'aur e d'argent mentre mester<lb id="e-7747" n="6"/>
n'aja. —</q><lb id="e-7748" n="7"/>
A aquestes paraules resposeren tuit, e dixeren<lb id="e-7749" n="8"/>
que tenien per bo ço que<gap id="e-7750"/>·l capitani avia dit e<lb id="e-7751" n="9"/>
que eyls sabien bé que per nuyl hom no pudien<lb id="e-7752" n="10"/>
venir a salvament sinó per lo rey d'Aragó;<lb id="e-7753" n="11"/>
que tot axí com Moysès, qui deliurà, per la<lb id="e-7754" n="12"/>
vertut de Déu, los fils d'Irrehel de les mans de<lb id="e-7755" n="13"/>
Faraó, tot axí devien éls ésser deliurats de les<lb id="e-7756" n="14"/>
mans de Karles per lo rey d'Aragó, ab la volentat<lb id="e-7757" n="15"/>
de Déu. E axí tots s'acordaren a assò e<lb id="e-7758" n="16"/>
elegeren lurs missatges, nobles hòmens e savis,<lb id="e-7759" n="17"/>
e feeren-lur cartes segelades e fermades de tots<lb id="e-7760" n="18"/>
los hòmens de les ciutats, e de les viles e dels<lb id="e-7761" n="19"/>
castels de Sicília, ab sagramens que tots tenien<lb id="e-7762" n="20"/>
per bo e per ferm so que aquels missatges<lb id="e-7763" n="21"/>
farien.<lb id="e-7764" n="22"/>
<lb id="e-7765" n="23"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXVIII. COM LES GENTS DEL<lb id="e-7766" n="24"/>
REGNE DE CEÇÍLIA TRAMETEREN LURS MISSATGERS<lb id="e-7767" n="25"/>
AL REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-7768" n="26"/>
<lb id="e-7769" n="27"/>
</seg> Los missatges s'aparelaren del anar a Alcoyl,<lb id="e-7770" n="28"/>
là hon lo rey d'Aragó era, e quant foren aparelats,<lb id="e-7771" n="29"/>
meseren-se en <num>·II·</num> leys armats e anaren-se<gap id="e-7772"/>·n

<pb n="III.88" id="e-7773"/><lb id="e-7774" n="1"/>a Alcoyl. E aquí devalaren en terra, e anaren-se<gap id="e-7775"/>·n<lb id="e-7776" n="2"/>
a la tenda del rey e aquí trobaren lo<lb id="e-7777" n="3"/>
rey, ab gran res de barons e de cavalers, qui<lb id="e-7778" n="4"/>
ordonava ab sos barons les batayles; que<gap id="e-7779"/>·s vulia<lb id="e-7780" n="5"/>
combatre de tot en tot ab los sarraÿns qui<lb id="e-7781" n="6"/>
de tota Frequia s'eren aquí ajustats, e<gap id="e-7782"/>·l rey<lb id="e-7783" n="7"/>
avia<gap id="e-7784"/>·ls manada batayla. E quan foren denant lo<lb id="e-7785" n="8"/>
rey, agenolaren-se a él, e besaren-li la mà e saludaren-lo<lb id="e-7786" n="9"/>
molt altament:<lb id="e-7787" n="10"/>
<q type="spoken">—Déus te sal, rey d'Aragó e de Sicília, en<lb id="e-7788" n="11"/>
molts ayns vives tu sobre nós a gran honor, e<lb id="e-7789" n="12"/>
tos fils e tots ceyls qui de tu exiran. Los barons<lb id="e-7790" n="13"/>
del regne de Sicília e tota la altra gent te presenten<lb id="e-7791" n="14"/>
lurs cors, e lurs mulers, e lurs enfans,<lb id="e-7792" n="15"/>
e lur aver e tot quant àn; e pregen-te, sèyer,<lb id="e-7793" n="16"/>
que prengues lo regne de Sicília e que sies lur<lb id="e-7794" n="17"/>
seyor e lur rey. E vet, sèyer, les cartes segelades<lb id="e-7795" n="18"/>
e fermades de tots los hòmens de Sicília. —</q><lb id="e-7796" n="19"/>
Quant lo rey ac entès so que<gap id="e-7797"/>·ls missatges li<lb id="e-7798" n="20"/>
agren dit e hac vistes les cartes,<lb id="e-7799" n="21"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> ben siats vós venguts,<lb id="e-7800" n="22"/>
¿Per què avets desposseït Karles, ne gitat<lb id="e-7801" n="23"/>
de ça seyoria?<lb id="e-7802" n="24"/>
—Sèyer </q>—dixeren los missatges—, <q type="spoken"> molt has<lb id="e-7803" n="25"/>
ben dit e con a savi hom. —</q><lb id="e-7804" n="26"/>
Ab aytant <num>·I·</num> dels missatges, qui era molt<lb id="e-7805" n="27"/>
savi hom en leys, trasch <num>·I·</num> libre en què avien<lb id="e-7806" n="28"/>
escrits tots los mals fets e les injúries e les enpremies<lb id="e-7807" n="29"/>
que Karles e sos baylius lur avien fetes

<pb n="89" id="e-7808"/><lb id="e-7809" n="1"/>e faïyen cascun jorn. E mès mans a líger devant<lb id="e-7810" n="2"/>
lo rey, e dia enaxí:<lb id="e-7811" n="3"/>
"Coneguda cosa sia a tots qui aquest escrit<lb id="e-7812" n="4"/>
volran oyr, con Karles, qui era rey en Sicília,<lb id="e-7813" n="5"/>
feya <num>·IIII·</num> vegades l'any colta a les géns del<lb id="e-7814" n="6"/>
regne de Sicília, sí que al cap del ayn lur avia<lb id="e-7815" n="7"/>
pres tot ço que avien. E quant hi havia nul hom<lb id="e-7816" n="8"/>
qui no pogués pagar, avia-hi <num>·I·</num> seu batliu, qui<lb id="e-7817" n="9"/>
culia la colta, qui portava <num>·X·</num> cadenes clavades<lb id="e-7818" n="10"/>
al arçó, detràs de la sela, ab sengles colars, e<lb id="e-7819" n="11"/>
prenia<gap id="e-7820"/>·l, e metia-li <num>·I·</num> dels colars per lo coyl e<lb id="e-7821" n="12"/>
en loc de cans menava<gap id="e-7822"/>·ls a la presó; e puys avien<lb id="e-7823" n="13"/>
 <num>·I·</num> ferre calt e marcava-los e<gap id="e-7824"/>·l front.<lb id="e-7825" n="14"/>
"L'altre capítol és que venien sos ribauts e<lb id="e-7826" n="15"/>
sos soldaders ab lurs cavayls, e entraven en nostres<lb id="e-7827" n="16"/>
albercs e prenien nós, e nostres enfans e<lb id="e-7828" n="17"/>
nostres mulers, e gitaven-nos defora malament<lb id="e-7829" n="18"/>
e desonrada, e prenien nostres draps e tot ço<lb id="e-7830" n="19"/>
que avíem en nostres albercs, e gastaven-ho a<lb id="e-7831" n="20"/>
lur serviy. E quant se<gap id="e-7832"/>·n anaven, portaven-se<gap id="e-7833"/>·n<lb id="e-7834" n="21"/>
ço qui bon lur semblava.<lb id="e-7835" n="22"/>
"L'altre capítol: si <num>·I·</num> hom agués bela muler<lb id="e-7836" n="23"/>
hó bela fila, entraven en son alberch, e gitaven<lb id="e-7837" n="24"/>
defora lo seyor del alberch e puys feïyen ço<lb id="e-7838" n="25"/>
que<gap id="e-7839"/>·s vulien de la muler o de la fila; e si<gap id="e-7840"/>·l seyor<lb id="e-7841" n="26"/>
ne parlàs, donaren-li tantes de colps que<gap id="e-7842"/>·l lexaren<lb id="e-7843" n="27"/>
per mort. E assò és provada cosa per molts.<lb id="e-7844" n="28"/>
"L'altre capítol és que<gap id="e-7845"/>·ns feÿen nodrir truges<lb id="e-7846" n="29"/>
e deÿen: <q type="spoken">—Aquestes truges deuen fer aytans<lb id="e-7847" n="30"/>
porcels al cap del ayn, e és mester que<lb id="e-7848" n="31"/>
</q>

<pb n="III.90" id="e-7849"/><lb id="e-7850" n="1"/><q type="spoken">
d'aytans nos responats</q> —E quant venia al cap<lb id="e-7851" n="2"/>
del ayn, éls venien en aquel hom e deÿen:<lb id="e-7852" n="3"/>
<q type="spoken">—¿Hon són nostres porcs que às nodrits al<lb id="e-7853" n="4"/>
rey? —. </q> E al bon hom era mester que<gap id="e-7854"/>·ls retés<lb id="e-7855" n="5"/>
resposta d'aytans com éls avien dit; si no, metien-lo<lb id="e-7856" n="6"/>
en presó e tulien-li tot quant avia.<lb id="e-7857" n="7"/>
"L'altre capítol, que feÿa moneda nova <num>·II·</num><lb id="e-7858" n="8"/>
vegades del ayn, e prenien d'aquela moneda e<lb id="e-7859" n="9"/>
donaven-la per albercs, segons que l'alberc era<lb id="e-7860" n="10"/>
ric hó pobre: a tal alberch hi avia <num>·II·</num> unces, e<lb id="e-7861" n="11"/>
a tal <num>·III·</num>, o a tal mija o segons que era, e donaven-lur<lb id="e-7862" n="12"/>
 <num>·L·</num> sous d'aquela moneda nova, en què<lb id="e-7863" n="13"/>
no avia sinó aram, per <num>·I_a·</num> unça d'or. E quant<lb id="e-7864" n="14"/>
venia a <num>·IIII·</num> o a <num>·V·</num> jorns, anaven <num>·V·</num> sous a<lb id="e-7865" n="15"/>
tarí, e a <num>·X·</num> o a <num>·XII·</num> jorns, <num>·X·</num> sous a tarí; e axí<lb id="e-7866" n="16"/>
destruïa la gent e lur tulia tot quant avien."<lb id="e-7867" n="17"/>
Encara de moltes d'altres empremies e de<lb id="e-7868" n="18"/>
malvestats, que longa cosa seria a recomtar.<lb id="e-7869" n="19"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> molt me sembla<lb id="e-7870" n="20"/>
dura cosa e mala, aquela. E no<gap id="e-7871"/>·m dó maravela<lb id="e-7872" n="21"/>
de ço que avets fet, que Déus no ha posat lo<lb id="e-7873" n="22"/>
pastor sobre les oveles que les deja devorar ne<lb id="e-7874" n="23"/>
menar a mal, ans les dou governar en via de bé<lb id="e-7875" n="24"/>
e guardar de lops e de males bèsties, que no lur<lb id="e-7876" n="25"/>
fassen mal; atressí és dels reys e dels prínceps,<lb id="e-7877" n="26"/>
que Déus los ha posats sobre<gap id="e-7878"/>·l poble per governar-los
</q>

<pb n="III.91" id="e-7879"/><lb id="e-7880" n="1"/><q type="spoken">
e tenir en dretura, e per defendre que<lb id="e-7881" n="2"/>
altres géns no<gap id="e-7882"/>·ls fassen sobres ne tort. Barons </q><lb id="e-7883" n="3"/>
—dix lo rey—, <q type="spoken"> yo auré mon conseyl e respondré-us<lb id="e-7884" n="4"/>
breument. —</q><lb id="e-7885" n="5"/>
Los missatges se partiren davant lo rey, e el<lb id="e-7886" n="6"/>
rey manà a son senescalc que los liuràs hostal<lb id="e-7887" n="7"/>
e que pensàs d'éls al mils que pogués. E axí<lb id="e-7888" n="8"/>
com lo rey ho ac manat, sí fo fet.<lb id="e-7889" n="9"/>
E<gap id="e-7890"/>·l rey apelà son conseyl de comtes, e de barons<lb id="e-7891" n="10"/>
e de cavalers savis, e dix com los hòmens<lb id="e-7892" n="11"/>
de Sicília li avien trameses missatges que li retrien<lb id="e-7893" n="12"/>
lo regne de Sicília.<lb id="e-7894" n="13"/>
<q type="spoken">—E que<gap id="e-7895"/>·m bastarien de tot ço que yo mester<lb id="e-7896" n="14"/>
agués. Ben sabets que<gap id="e-7897"/>·l regne és de la dona regina,<lb id="e-7898" n="15"/>
muler mia, e de mos fils, e aquest rey<lb id="e-7899" n="16"/>
Karles tenia<gap id="e-7900"/>·l a gran tort. E pus axí és esdevengut<lb id="e-7901" n="17"/>
que<gap id="e-7902"/>·l apostoli no<gap id="e-7903"/>·m vol fer negun secors<lb id="e-7904" n="18"/>
perquè yo romagués assí per cunquistar la terra<lb id="e-7905" n="19"/>
de Frequia, és mon cor que yo vaja pendre<lb id="e-7906" n="20"/>
lo regne de Sicília, pus éls lo<gap id="e-7907"/>·m reten. E vuyl<lb id="e-7908" n="21"/>
saber de vosaltres quin conseyl me<gap id="e-7909"/>·n dats.
</q>

<pb n="III.92" id="e-7910"/><lb id="e-7911" n="1"/><q type="spoken">
<q type="spoken">—Sèyer </q>—dixeren los comtes e els barons<lb id="e-7912" n="2"/>
de Cataluya e d'Aragó—, <q type="spoken"> pensats de fer tot ço<lb id="e-7913" n="3"/>
qui honor vos sia ne prou, que nós vos seguirem<lb id="e-7914" n="4"/>
mentre que vida<gap id="e-7915"/>·ns bast; que gran vergoya<lb id="e-7916" n="5"/>
seria si tornàvem en nostra terra que no<lb id="e-7917" n="6"/>
aguéssem res conquestat ne cregut a la vostra<lb id="e-7918" n="7"/>
seyoria. —</q><lb id="e-7919" n="8"/>
D'aquest conseyl fo molt alegre lo rey.<lb id="e-7920" n="9"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> molt són pagat de<lb id="e-7921" n="10"/>
ço que avets dit, e conec que gran amor e gran<lb id="e-7922" n="11"/>
leyaltat me portats e que gran proea de cavaleria<lb id="e-7923" n="12"/>
vos ho fa dir. E per ço no romanga de fer<lb id="e-7924" n="13"/>
la batala ab aquests meyscresens qui tants se<lb id="e-7925" n="14"/>
són ajustats denant nós.</q></q><lb id="e-7926" n="15"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—dixeren los barons e els cavalers—, <q type="spoken"><lb id="e-7927" n="16"/>
molt vos avem què grair de ço que deïts.<lb id="e-7928" n="17"/>
E fassam-ho en tal guisa que tots temps nos<lb id="e-7929" n="18"/>
dupten; que en Espanya parrà tots temps ço<lb id="e-7930" n="19"/>
que vós e vostres ansessors hi han fet, e és mester<lb id="e-7931" n="20"/>
que assí parega.—</q><lb id="e-7932" n="21"/>
Ab tant lo conseyl se partí, e cascuns se<gap id="e-7933"/>·n<lb id="e-7934" n="22"/>
anaren a lurs tendes e<gap id="e-7935"/>·l rey romàs alegre e baut.<lb id="e-7936" n="23"/>
Ara lexa lo libre a parlar del rey, e torna a<lb id="e-7937" n="24"/>
parlar dels barons e dels cavalers de la host e<lb id="e-7938" n="25"/>
dels almugàvers, dels torneys e dels grans fets<lb id="e-7939" n="26"/>
d'armes que faïyen ab sarraÿns.

<pb n="III.93" id="e-7940"/><lb id="e-7941" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL LXXXIX. DE UN GRAN ARDIMENT<lb id="e-7942" n="2"/>
QUE FÉU LO COMTE DE PALLARS<lb id="e-7943" n="3"/>
<lb id="e-7944" n="4"/>
</seg> Diu lo comde que en la host avia <num>·I·</num> comte<lb id="e-7945" n="5"/>
qui avia nom Arnau Roger, qui era comte de<lb id="e-7946" n="6"/>
Palars, d'una terra molt forts e qui no estec<lb id="e-7947" n="7"/>
anc sens guerra, e ha-hi molt valens géns d'armes.<lb id="e-7948" n="8"/>
Aquest comte era molt beyl hom, e agradable,<lb id="e-7949" n="9"/>
e jove, e a gran maravela valent e prous<lb id="e-7950" n="10"/>
de ses armes e lar hom de donar. Esdevenc-se<lb id="e-7951" n="11"/>
que <num>·I·</num> jorn él s'estava en sa tenda, qui era en<lb id="e-7952" n="12"/>
 <num>·I·</num> puyg fora de la vila d'Alcoyl, e víu <num>·I_a·</num> compaya<lb id="e-7953" n="13"/>
de cavalers sarraÿns qui semblaven honrats<lb id="e-7954" n="14"/>
hòmens e eren tro a <num>·LX·</num>, ben encavalcats<lb id="e-7955" n="15"/>
e ben arreats, e portaven <num>·I_a·</num> seyera vermela ab<lb id="e-7956" n="16"/>
letres sarraÿnesques entorn, e vengren molt prop<lb id="e-7957" n="17"/>
de la tenda sua. E quant lo comte víu que tan<lb id="e-7958" n="18"/>
prop s'acostaven a la sua tenda, fóu manament<lb id="e-7959" n="19"/>
a la sua gent que hom no<gap id="e-7960"/>·ls tragués ab balestes<lb id="e-7961" n="20"/>
ne ab alre, ne nuyl hom no<gap id="e-7962"/>·ls exís. E aytantost<lb id="e-7963" n="21"/>
ganí-sse e muntà en son caval, e pren la lança<lb id="e-7964" n="22"/>
e son escut e exí fora del vayl. E quant fo defora,<lb id="e-7965" n="23"/>
puyí lo cavayl dels esperons e anà ferir<lb id="e-7966" n="24"/>
entre<gap id="e-7967"/>·ls sarraÿns, sí que<gap id="e-7968"/>·l primer colp n'abaté,<lb id="e-7969" n="25"/>
ab lo pits del caval seu, <num>·IIII·</num> a terra; e anà ferir<lb id="e-7970" n="26"/>
 <num>·I·</num> sarraý de la lança, que la dàraqua li passà

<pb n="III.94" id="e-7971"/><lb id="e-7972" n="1"/>e tot lo cors, sí que l'abaté mort a terra. E puys<lb id="e-7973" n="2"/>
arancà-li la lança del cors e, de manén, va<gap id="e-7974"/>·n<lb id="e-7975" n="3"/>
donar tal colp per mig lo pits a aquel qui portava<lb id="e-7976" n="4"/>
la seyera, que mantinent l'abaté mort a<lb id="e-7977" n="5"/>
terra. E <num>·I·</num> sarraý ferí-lo de la azegaya per la<lb id="e-7978" n="6"/>
cuxa, sí que<gap id="e-7979"/>·l nafrà malament, eyl e son caval.<lb id="e-7980" n="7"/>
Sí que puyí tant a anant que oltrapassà los sarrayns.<lb id="e-7981" n="8"/>
Ab tant venc <num>·I·</num> comte d'Urgeyl, qui era enfant<lb id="e-7982" n="9"/>
e jove, e <num>·II·</num> donzels, qui foren fils d'En<lb id="e-7983" n="10"/>
Vidal de Serrià, e puyen lurs cavals dels esperons,<lb id="e-7984" n="11"/>
e van ferir en la pressa dels sarraÿns per<lb id="e-7985" n="12"/>
ajuda al comte de Palars. Sí que<gap id="e-7986"/>·l comte d'Urgell<lb id="e-7987" n="13"/>
ferí ab la lança <num>·I·</num> sarraý sobre la dàracha,<lb id="e-7988" n="14"/>
que la dàraca e el cors li passà; sí que<gap id="e-7989"/>·l cavayl<lb id="e-7990" n="15"/>
ne portava lo sarraý e el comte no li pudia arrancar<lb id="e-7991" n="16"/>
la lança. E quant lo comte de Palars ho<lb id="e-7992" n="17"/>
víu, correc ves lo comte. Dix eyl:<lb id="e-7993" n="18"/>
<q type="spoken">—Yo us aydaré, qui són pus forts que vós. —</q><lb id="e-7994" n="19"/>
E près la lança e tirà-la molt fort, sí que la<lb id="e-7995" n="20"/>
dàraca trasc del coyl del sarraý, e el sarraý caec<lb id="e-7996" n="21"/>
mor a terra.<lb id="e-7997" n="22"/>
Ab tant les géns de la host corregren ves<lb id="e-7998" n="23"/>
aquela part hon lo comte era, e<gap id="e-7999"/>·ls sarraÿns se<gap id="e-8000"/>·n<lb id="e-8001" n="24"/>
fugiren, meys d'aqueyls qui romaseren e<gap id="e-8002"/>·l camp<lb id="e-8003" n="25"/>
morts. E<gap id="e-8004"/>·l comte, ab sos compayons, tornà-sse<gap id="e-8005"/>·n<lb id="e-8006" n="26"/>
en la sua tenda, e desguarní-sse e fóu-se metyar<lb id="e-8007" n="27"/>
de la nafra als bons metyes qui eren en la<lb id="e-8008" n="28"/>
host; e a poc de temps él fo guarit.<lb id="e-8009" n="29"/>
E<gap id="e-8010"/>·l rey reptà-lo molt fort, cor meys de son

<pb n="III.95" id="e-8011"/><lb id="e-8012" n="1"/>manament avia passat lo vayl ne avia esperonat<lb id="e-8013" n="2"/>
ves los sarraÿns, e que no<gap id="e-8014"/>·n valia tant sa fe.<lb id="e-8015" n="3"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—dix lo comte—, <q type="spoken"> sèyer, no és nuyl<lb id="e-8016" n="4"/>
hom e<gap id="e-8017"/>·l món qui diga que yo aya fet res contra<lb id="e-8018" n="5"/>
fe, de vós qui sóts mon seyor enfora, que yo no<lb id="e-8019" n="6"/>
li ó combata.<lb id="e-8020" n="7"/>
—En comte, yo non ho dic gens sinó per la<lb id="e-8021" n="8"/>
fulia que vós feés. Que yo amara més aver perdut<lb id="e-8022" n="9"/>
tot quant hé, que si vós hic fóssets mort.<lb id="e-8023" n="10"/>
Per què hom se dou gardar de foyl assag.<lb id="e-8024" n="11"/>
—Certes </q>—dix lo comte—, <q type="spoken"> si assí no assajam<lb id="e-8025" n="12"/>
nostres cors de fet d'armes, yo no sé hon<lb id="e-8026" n="13"/>
nos assagem.<lb id="e-8027" n="14"/>
—Certes </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> bon provar fa son<lb id="e-8028" n="15"/>
cors, d'un cavaler contra <num>·II·</num> o <num>·III·</num>; mas anar<lb id="e-8029" n="16"/>
ferir entre <num>·L·</num> cavalers ne entre <num>·LX·</num>, no és ardiment<lb id="e-8030" n="17"/>
ans és foltat. Mas yo sé bé que<gap id="e-8031"/>·l vostre<lb id="e-8032" n="18"/>
ardiment és tan gran, que si avíets la meytat de<lb id="e-8033" n="19"/>
força segons la volentat del cor, que vós vos<lb id="e-8034" n="20"/>
combatríets ab <num>·C·</num> cavalers o ab plus.<lb id="e-8035" n="21"/>
—Sèyer </q>—dix lo comte—, <q type="spoken"> gran mercès!<lb id="e-8036" n="22"/>
Que ben m'avets pagat de paraula, que ço qui<lb id="e-8037" n="23"/>
és en vós cargats a mi. —</q><lb id="e-8038" n="24"/>
D'aquests assaygs e d'aquests torneys feïyen<lb id="e-8039" n="25"/>
cascun jorn los nobles cavalers de la host. E<gap id="e-8040"/>·ls<lb id="e-8041" n="26"/>
almugàvers exien <num>·I·</num>, hó <num>·II·</num>, hó <num>·III·</num>, o <num>·IIII·</num>,<lb id="e-8042" n="27"/>
fora del vayl e cridaven als cavalers sarraÿns<lb id="e-8043" n="28"/>
que<gap id="e-8044"/>·s venguessen combatre ab eyls, <num>·I·</num> per altre,<lb id="e-8045" n="29"/>
o <num>·II·</num> per <num>·II·</num>, o <num>·III·</num> per <num>·III·</num>, o <num>·IIII·</num> per <num>·IIII·</num>;<lb id="e-8046" n="30"/>
e en primer los sarraÿns a cavayl venien ferir

<pb n="III.96" id="e-8047"/><lb id="e-8048" n="1"/>en eyls, e els almugàvers campeyaven ab eyls<lb id="e-8049" n="2"/>
e, ab los darts, alceÿen-lur lurs cavals e éls.<lb id="e-8050" n="3"/>
E pus los sarraÿns los agren axí provats, ne<lb id="e-8051" n="4"/>
viuren l'ardiment dels almugàvers ne de l'altra<lb id="e-8052" n="5"/>
gent, no s'acostaven volentés a éls, ans quant<lb id="e-8053" n="6"/>
los veïyen exir fora del vayl, se<gap id="e-8054"/>·n luyaven atràs.<lb id="e-8055" n="7"/>
Quant lo rey venc a Alcoyl, venc ab <num>·X·</num> naus<lb id="e-8056" n="8"/>
grans, e ab <num>·XX·</num> tarides qui portaven cavayls, e<lb id="e-8057" n="9"/>
ab <num>XX·</num> e <num>·II_es·</num> galeres e ab <num>·XXII·</num> sageties de<lb id="e-8058" n="10"/>
 <num>·XVI_e·</num> rems, meys dels leys e de les naus en<lb id="e-8059" n="11"/>
què anava l'arnès dels altres barons, e civada<lb id="e-8060" n="12"/>
e farina; que quant entrà la host a Alcoyl, foren<lb id="e-8061" n="13"/>
 <num>·CXL·</num> veles. Mas anc no fo nuyl temps vist<lb id="e-8062" n="14"/>
tan bel arnès de cavalers, e de mariners e de<lb id="e-8063" n="15"/>
sirvens, de beles cuyrasses ab cubertes de samits<lb id="e-8064" n="16"/>
e de drap d'aur, e molt beyl sobre_seyal<lb id="e-8065" n="17"/>
de scendat ab fuyla d'aur batut, e molta bela<lb id="e-8066" n="18"/>
seyera, e molt bel penó ab fres d'aur e d'argent,<lb id="e-8067" n="19"/>
e molts beyls cavayls de gran preu, e molta<lb id="e-8068" n="20"/>
bela sela de seyal; que quant eren guarnits<lb id="e-8069" n="21"/>
en <num>·I·</num> camp, molt era nobla cosa de veer. En<lb id="e-8070" n="22"/>
tota aquela host no hac jenoveses, ne pisans,<lb id="e-8071" n="23"/>
ne venecians, ne prohensals, ne en mar ne en<lb id="e-8072" n="24"/>
terra, que tota la armada e el navili era de catalans,<lb id="e-8073" n="25"/>
e<gap id="e-8074"/>·ls cavalers eren catalans e aragoneses,<lb id="e-8075" n="26"/>
tots triats e ben provats de fet d'armes.

<pb n="III.97" id="e-8076"/><lb id="e-8077" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL XC. COM LO REY EN PERE DE ARAGÓ,<lb id="e-8078" n="2"/>
AB TOTA SA OST, SE<gap id="e-8079"/>·N VENCH EN CECÍLIA<lb id="e-8080" n="3"/>
<lb id="e-8081" n="4"/>
</seg> Diu lo comde que quant les hosts de tota<lb id="e-8082" n="5"/>
Frequia se foren ajustades a Alcoyl, sí que les<lb id="e-8083" n="6"/>
muntayes e els plans n'estaven cuberts, a cavayl<lb id="e-8084" n="7"/>
e a peu, lo rey lur tramès missatge que<lb id="e-8085" n="8"/>
s'aparelassen de la batayla. E quant los sarraÿns<lb id="e-8086" n="9"/>
ho agren entès, qui ja<gap id="e-8087"/>·ls avien provats e<lb id="e-8088" n="10"/>
veïyen que eren molt valents géns d'armes, feeren<lb id="e-8089" n="11"/>
resposta al rey que aurien lur conseyl; e<lb id="e-8090" n="12"/>
quant agren aüt lur conseyl, trameseren al rey<lb id="e-8091" n="13"/>
missatge per <num>·I·</num> mercader pisà, qui era en la<lb id="e-8092" n="14"/>
host dels sarraÿns, que farien pau ab eyl molt<lb id="e-8093" n="15"/>
volenters, e que se<gap id="e-8094"/>·n anàs en sa terra, o là hon<lb id="e-8095" n="16"/>
se volgés, e que<gap id="e-8096"/>·s tributarien a él. E<gap id="e-8097"/>·l rey hac<lb id="e-8098" n="17"/>
son conseyl e dix que pus li covenia a partir<lb id="e-8099" n="18"/>
d'aquí, e que devia anar en loch hon auria mester<lb id="e-8100" n="19"/>
sos cavalers e sa gent, e que la batayla no<lb id="e-8101" n="20"/>
li acabava res, e que tot ço que agués d'eyls<lb id="e-8102" n="21"/>
auria de gasayn; e axí fóu-lur resposta que eyl<lb id="e-8103" n="22"/>
no y era vengut per lur aver, mas si éls se vulien<lb id="e-8104" n="23"/>
combatre ab eyl, que s'aparelassen de la batayla.<lb id="e-8105" n="24"/>
É éls feeren-li altra vegada resposta que<lb id="e-8106" n="25"/>
no<gap id="e-8107"/>·s vulien combatre ab eyl, ans farien ab eyl<lb id="e-8108" n="26"/>
bona pau, e que li darien tant de tresor que eyl<lb id="e-8109" n="27"/>
se<gap id="e-8110"/>·n tendria per pagat, e que<gap id="e-8111"/>·s tributarien a eyl<lb id="e-8112" n="28"/>
o cascun ayn, e que avien tramès a Tunis per lo

<pb n="III.98" id="e-8113"/><lb id="e-8114" n="1"/>tresor e a la resposta de Mirabussach, qui era<lb id="e-8115" n="2"/>
rey de Tunis.<lb id="e-8116" n="3"/>
Mentre que<gap id="e-8117"/>·l rey estava axí sobre aquestes<lb id="e-8118" n="4"/>
paraules, els missatges del regne de Sicília li<lb id="e-8119" n="5"/>
vengren <num>·I·</num> jorn davant e dixeren-li:<lb id="e-8120" n="6"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey, pregam-te, axí com a noble seyor,<lb id="e-8121" n="7"/>
que<gap id="e-8122"/>·ns respones al nostre fet.<lb id="e-8123" n="8"/>
—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> yo hé haüt mon<lb id="e-8124" n="9"/>
conseyl que, pus als hòmens del regne de Sicília<lb id="e-8125" n="10"/>
plau que<gap id="e-8126"/>·m reten la terra ne volen que yo sia<lb id="e-8127" n="11"/>
rey de Sicília, que passaré là e que<gap id="e-8128"/>·ls defendré<lb id="e-8129" n="12"/>
ab mon poder de tots hòmens; encara, que<gap id="e-8130"/>·ls<lb id="e-8131" n="13"/>
tendré a les bones custumes del rey Guilem.<lb id="e-8132" n="14"/>
—Donques, sèyer, pregam-te que pens d'enantar<lb id="e-8133" n="15"/>
ton fet e de passar en Sicília al pus tost<lb id="e-8134" n="16"/>
que pusques, e no ajes cura d'aquests sarraÿns;<lb id="e-8135" n="17"/>
que nós te bastarem d'aur e d'argent a tot ço<lb id="e-8136" n="18"/>
que mester ages. —</q><lb id="e-8137" n="19"/>
Sobr'assò lo rey víu que<gap id="e-8138"/>·ls sarraÿns lo menaven<lb id="e-8139" n="20"/>
per paraules, fóu reculir sos cavayls, e<lb id="e-8140" n="21"/>
sos cavalers e tot lur arnès, sí qu'en <num>·III·</num> jorns<lb id="e-8141" n="22"/>
fou tot reculit. E quant venc que la nuyt fo<lb id="e-8142" n="23"/>
venguda del ters jorn, lo rey fóu reculir los<lb id="e-8143" n="24"/>
cavayls e els cavalers qui estaven en gàrdia al<lb id="e-8144" n="25"/>
vayl e tots los servens; e<gap id="e-8145"/>·l rey, tro ab <num>·X·</num> almugàvers,<lb id="e-8146" n="26"/>
anava per la vila d'Alcoyl ab grans<lb id="e-8147" n="27"/>
brandons e cercava si y romania nuyl hom malaut<lb id="e-8148" n="28"/>
ne san. E quant víu que no y avia romàs<lb id="e-8149" n="29"/>
negun, reculí-sse en <num>·I_a·</num> galera. E quant lo rey<lb id="e-8150" n="30"/>
fo reculit, los marinés exiren en terra e meseren

<pb n="III.99" id="e-8151"/><lb id="e-8152" n="1"/>foch en la vila bé en <num>·C·</num> locs; e quant lo foch se<lb id="e-8153" n="2"/>
tenc a tota la vila, els sarraýs conegren que la<lb id="e-8154" n="3"/>
host se<gap id="e-8155"/>·n era anada e mantenent vengren a la<lb id="e-8156" n="4"/>
mar e no y trobaren negú, que tots se foren reculits.<lb id="e-8157" n="5"/>
Adoncs pensaren-se que<gap id="e-8158"/>·l rey se<gap id="e-8159"/>·n anava<lb id="e-8160" n="6"/>
en Sicília.<lb id="e-8161" n="7"/>
Quant venc a la miya nuyt, les naus, e les tandes<lb id="e-8162" n="8"/>
e tot lo navili feeren vela, e agren lur vent<lb id="e-8163" n="9"/>
e tengren lur via ves Sicília; e anaren tant ab<lb id="e-8164" n="10"/>
lur beyl vent, que al <num>·V_è·</num> jorn foren arribats<lb id="e-8165" n="11"/>
dins lo port de Tràpena, qui és en Sicília. E<lb id="e-8166" n="12"/>
quant les géns de la vila de Tràpena, e del Munt<lb id="e-8167" n="13"/>
de Sen Julià, e de Marçarà e de tota l'encontrada<lb id="e-8168" n="14"/>
viuren tan gran navili venir, vengren tuyt<lb id="e-8169" n="15"/>
a la mar; que ben sabien que era lo rey d'Aragó<lb id="e-8170" n="16"/>
qui venia en Sicília. E aparelaren-se al<lb id="e-8171" n="17"/>
mils que pogren de recebre lo rey a gran honor,<lb id="e-8172" n="18"/>
e sempre tots los rics hòmens e els cavalers de<lb id="e-8173" n="19"/>
la terra en barques entraren en la nau on lo rey<lb id="e-8174" n="20"/>
era; e quan foren en la nau, ajenolaren-se als<lb id="e-8175" n="21"/>
peus del rey, e besaren-li la mà, e saludaren-lo<lb id="e-8176" n="22"/>
molt altament e dixeren que devalàs en la sua<lb id="e-8177" n="23"/>
terra. E sempre el rey muntà en <num>·I_a·</num> galea e anà<lb id="e-8178" n="24"/>
a terra.<lb id="e-8179" n="25"/>
E quant lo rey fo en terra, hac-li hom aparelats

<pb n="III.100" id="e-8180"/><lb id="e-8181" n="1"/>cavals, e muntà a cavayl, e tota la gent de<lb id="e-8182" n="2"/>
la terra anaven-li denant a peu, e els cavalers<lb id="e-8183" n="3"/>
els barons de Sicília menaven-lo per les regnes<lb id="e-8184" n="4"/>
e portava-li hom <num>·I·</num> pali d'aur en <num>·IIII·</num> lançes<lb id="e-8185" n="5"/>
sobre<gap id="e-8186"/>·l cap. E les donzeles e tota la altra gent,<lb id="e-8187" n="6"/>
ab moltes maneres d'estrumens, anaven-li denant<lb id="e-8188" n="7"/>
e cridaven: <q type="spoken">—¡Ben sia vengut lo nostre<lb id="e-8189" n="8"/>
seyor rey d'Aragó e de Sicília e<gap id="e-8190"/>·l nostre salvador,<lb id="e-8191" n="9"/>
per qui serem deliurats de les mans del<lb id="e-8192" n="10"/>
nostre enamic Karles sens mercè! —</q><lb id="e-8193" n="11"/>
E axí anaren-li cantan e alegran denant, tro<lb id="e-8194" n="12"/>
que<gap id="e-8195"/>·l agren menat dins lo palau reyal, qui fo<lb id="e-8196" n="13"/>
encurtinat de draps de seda e d'aur.<lb id="e-8197" n="14"/>
Los hòmens de la terra feeren venir molts<lb id="e-8198" n="15"/>
bous, e moltes vaches, e moltons, e galines, e<lb id="e-8199" n="16"/>
pa e vi a gran bastament, e feeren molt ricament<lb id="e-8200" n="17"/>
aparelar de menjar. E<gap id="e-8201"/>·ls barons, e els cavalers<lb id="e-8202" n="18"/>
e els almugàvers devalaren de les naus e de les<lb id="e-8203" n="19"/>
tarides, e feeren descarregar lurs cavayls e lur<lb id="e-8204" n="20"/>
arnès e anaren per hostals; e els menjars foren<lb id="e-8205" n="21"/>
aparelats, e menjaren alegrament e puys anaren-se<lb id="e-8206" n="22"/>
reposar, que la mar los avia trebalats.<lb id="e-8207" n="23"/>
E puys la gent de la terra feeren gran festa<lb id="e-8208" n="24"/>
ben <num>·IIII·</num> jorns e trameseren grans presents<lb id="e-8209" n="25"/>
d'aur e d'argent al rey e de draps d'aur e de<lb id="e-8210" n="26"/>
seda; sí que<gap id="e-8211"/>·l rey se tenc per pagat d'eyls, so<lb id="e-8212" n="27"/>
és a dir dels hòmens de Tràpena e de tota l'encontrada.

<pb n="III.101" id="e-8213"/><lb id="e-8214" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL XCI. COM LO REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-8215" n="2"/>
SE<gap id="e-8216"/>·N VENCH A PALERM PER TENIR CONSELL<lb id="e-8217" n="3"/>
<lb id="e-8218" n="4"/>
</seg> Quant lo rey ac estat <num>·V·</num> jorns en la vila de<lb id="e-8219" n="5"/>
Tràpena, e hac demanat del fet de la terra, ne<lb id="e-8220" n="6"/>
de Karles hon era ne hon no, e sabé que Karles<lb id="e-8221" n="7"/>
era entorn de la ciutat de Messina e que la tenia<lb id="e-8222" n="8"/>
assediada per terra e per mar, fóu manament<lb id="e-8223" n="9"/>
a<gap id="e-8224"/>·N Ramon Marquet que feés muntar en<lb id="e-8225" n="10"/>
les galees e en les tarides tots los mariners de<lb id="e-8226" n="11"/>
les naus ab totes lurs armes, e que menassen<lb id="e-8227" n="12"/>
les tarides cargades de pa, e de vi e de carn,<lb id="e-8228" n="13"/>
e que<gap id="e-8229"/>·s n'anassen a Palerm. Tot enaxí com lo<lb id="e-8230" n="14"/>
rey ho ac manat, sí fo fet. E<gap id="e-8231"/>·l rey cavalcà ab ça<lb id="e-8232" n="15"/>
gent tantes jornades que venc en la ciutat de<lb id="e-8233" n="16"/>
Palerm, e les galeres foren aytantost aquí.<lb id="e-8234" n="17"/>
Les géns de la ciutat de Palerm feeren molt<lb id="e-8235" n="18"/>
gran festa de la venguda del rey, e<gap id="e-8236"/>·l receberen<lb id="e-8237" n="19"/>
a gran honor e<gap id="e-8238"/>·l meseren e<gap id="e-8239"/>·l palau emperial.<lb id="e-8240" n="20"/>
Quant lo rey fo albergat en son palau, els cavalers<lb id="e-8241" n="21"/>
e<gap id="e-8242"/>·ls almugàvers foren albergats per la ciutat;<lb id="e-8243" n="22"/>
no gens que tota la cavaleria del rey vengés<lb id="e-8244" n="23"/>
ne<gap id="e-8245"/>·ls almugàvers vengessen tots ensems<lb id="e-8246" n="24"/>
aqueyl jorn ab eyl, ans puyaren a venir pus de<lb id="e-8247" n="25"/>
 <num>·IIII·</num> jorns, per ço cor grans géns no<gap id="e-8248"/>·s poden<lb id="e-8249" n="26"/>
axí tost ajustar; e màgerment, pus eren en

<pb n="III.102" id="e-8250"/><lb id="e-8251" n="1"/>terra de lurs amics e terra abundosa de totes<lb id="e-8252" n="2"/>
viandes, cascú se reposava volentés, per ço cor<lb id="e-8253" n="3"/>
molt avien trebalat. E per ço cor los cavalers<lb id="e-8254" n="4"/>
venien ab lurs farsets vestits, tots suats e negres<lb id="e-8255" n="5"/>
del garnimens, e éls qui eren ennegrits per lo<lb id="e-8256" n="6"/>
sol qui<gap id="e-8257"/>·ls avia colrats, e lurs vestedures royoses,<lb id="e-8258" n="7"/>
e els almugàvers tots suats e mal vestits e negres<lb id="e-8259" n="8"/>
per raó del sol qui<gap id="e-8260"/>·ls avia tocats, les géns<lb id="e-8261" n="9"/>
de Palerm meysprearen-los en lur cor e no<gap id="e-8262"/>·ls fo<lb id="e-8263" n="10"/>
semblant que ya per eyls ne fossen deliures de<lb id="e-8264" n="11"/>
les mans de Karles, qui era ab tan gran poder,<lb id="e-8265" n="12"/>
e per mar e per terra.<lb id="e-8266" n="13"/>
Quant venc a cap de <num>·III·</num> jorns, lo rey tenc<lb id="e-8267" n="14"/>
parlament ab tota la gent de Palerm, e de les<lb id="e-8268" n="15"/>
viles e dels casteyls de Sicília, que de cascun<lb id="e-8269" n="16"/>
loc n'í avia dels melors, e dix-lur:<lb id="e-8270" n="17"/>
<q type="spoken">—Barons: vós sabets bé que yo era anat en<lb id="e-8271" n="18"/>
Barberia sobre sarraÿns a honor de Déu e de<lb id="e-8272" n="19"/>
tota crestiantat, e mentre que yo era en la vila<lb id="e-8273" n="20"/>
d'Alcoyl, qui és en Barberia, los vostres missatges<lb id="e-8274" n="21"/>
vengren a nós de la vostra part e de tota<lb id="e-8275" n="22"/>
la universitat del regne de Sicília, qui era meu<lb id="e-8276" n="23"/>
e de mos fils; e que vosaltres me donaríets aytans<lb id="e-8277" n="24"/>
cavayls con yo agués mester, e<gap id="e-8278"/>·m bastaríets<lb id="e-8279" n="25"/>
d'aur e d'argent a defendre vosaltres del rey<lb id="e-8280" n="26"/>
Karles, e que<gap id="e-8281"/>·m liuraríets tot ço qui hic fos del
</q>

<pb n="III.103" id="e-8282"/><lb id="e-8283" n="1"/><q type="spoken">
rey Karles. Vuyl saber de vosaltres assò si és<lb id="e-8284" n="2"/>
veritat ne si ó atorgats. —</q><lb id="e-8285" n="3"/>
Ab tant lo rey se calà per oyr què li respondran,<lb id="e-8286" n="4"/>
e assec-se en son seti. E <num>·I·</num> cavaler de<lb id="e-8287" n="5"/>
Sicília, qui era hom de grans jorns, se levà, qui<lb id="e-8288" n="6"/>
avia cumiat de tots los altres que degués parlar<lb id="e-8289" n="7"/>
per tots, e dix:<lb id="e-8290" n="8"/>
<q type="spoken">—Mon seyor lo rey, les tues paraules són<lb id="e-8291" n="9"/>
certanes e vertaderes; e tot enaxí com tu ho às<lb id="e-8292" n="10"/>
dit, ó atorga tota la cuminaltat del regne de Sicília. —</q><lb id="e-8293" n="11"/>
E a aquesta paraula resposeren tuyt a <num>·I_a·</num><lb id="e-8294" n="12"/>
vou que atorgaven so que eyl deïya e que eren<lb id="e-8295" n="13"/>
aparelats de seguir la sua volentat. Puys parlà<lb id="e-8296" n="14"/>
aquel cavaler qui primerament avia parlat, e dix:<lb id="e-8297" n="15"/>
<q type="spoken">—Mon seyor lo rey: d'una cosa te volen pregar<lb id="e-8298" n="16"/>
los hòmens de Sicília per ço que tots temps<lb id="e-8299" n="17"/>
sien remembrans de la tua amor e de la tua<lb id="e-8300" n="18"/>
gràcia e que yamés no<gap id="e-8301"/>·s pusca departir: que<gap id="e-8302"/>·ls<lb id="e-8303" n="19"/>
atorcs les bones custumes del rey Guilem. E<lb id="e-8304" n="20"/>
d'aquí avant fé de nós la tua volentat. —</q><lb id="e-8305" n="21"/>
Lo rey se levà e dix:<lb id="e-8306" n="22"/>
<q type="spoken">—Barons: ço que vosaltres me pregats és<lb id="e-8307" n="23"/>
leugera cosa de fer; que major volentat n'é yo<lb id="e-8308" n="24"/>
que vosaltres. Que us atorch totes les bones custumes<lb id="e-8309" n="25"/>
del rey Guilem; e d'assò fer-vos hé bones<lb id="e-8310" n="26"/>
cartes, ab mon segeyl pendent. —</q>

<pb n="III.104" id="e-8311"/><lb id="e-8312" n="1"/>E tuyt feeren-li gràcies del atorgament que<lb id="e-8313" n="2"/>
lur avia fet. E levaren-se tots los barons e els<lb id="e-8314" n="3"/>
cavalers de Sicília e els rics hòmens de les ciutats<lb id="e-8315" n="4"/>
e de les viles e feeren-li homenatge, e puys<lb id="e-8316" n="5"/>
tota la altra gent.<lb id="e-8317" n="6"/>
Ab tant les taules foren meses e el rey anà<lb id="e-8318" n="7"/>
menyar ab sos cavalers; e el parlament se departí.<lb id="e-8319" n="8"/>
<lb id="e-8320" n="9"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL XCII. COM LO REY EN PERE<lb id="e-8321" n="10"/>
TRAMÈS SOS MISSATGERS AL<lb id="e-8322" n="11"/>
REY CARLES<lb id="e-8323" n="12"/>
<lb id="e-8324" n="13"/>
</seg> Diu lo comde que cant lo rey hac ordonat sos<lb id="e-8325" n="14"/>
fets en la ciutat de Palerm e tots los cavalers e<lb id="e-8326" n="15"/>
els almugàvers foren venguts de Tràpena, e el<lb id="e-8327" n="16"/>
rey s'aparelà d'anar ves la ciutat de Messina e<lb id="e-8328" n="17"/>
hac trameses ses cartes per tot lo regne de Sicília<lb id="e-8329" n="18"/>
que totes les géns a peu e a cavayl fossen ab<lb id="e-8330" n="19"/>
lurs armes tots justats a la vila de Randàs.<lb id="e-8331" n="20"/>
Mas enans d'ayçò, tramès sos missatges al rey<lb id="e-8332" n="21"/>
Karles, <num>·II·</num> cavalers honrats qui avien nom En<lb id="e-8333" n="22"/>
Pere de Queralt, de Cataluya, e En Ruys Examenis<lb id="e-8334" n="23"/>
de Luna, e En Guilem Eymeric, jutge ;<lb id="e-8335" n="24"/>
de la ciutat de Barçelona; los quals portaren

<pb n="III.105" id="e-8336"/><lb id="e-8337" n="1"/> <num>·I_a·</num> carta que<gap id="e-8338"/>·l rey lur donà que donassen al rey<lb id="e-8339" n="2"/>
Karles e altra carta de creensa. E portaren lurs<lb id="e-8340" n="3"/>
garnimens, e menaren lurs escuders qui<gap id="e-8341"/>·ls portaren<lb id="e-8342" n="4"/>
lurs armes e menaren lurs cavayls, e cavalcaren<lb id="e-8343" n="5"/>
tant per jornades que vengren a <num>·II·</num><lb id="e-8344" n="6"/>
legües prés de la host de Karles. Mas ja enans<lb id="e-8345" n="7"/>
d'ayçò de <num>·II·</num> jorns abans, avien tramès <num>·II·</num> frares<lb id="e-8346" n="8"/>
de penitència al rey Karles que él sabés que<lb id="e-8347" n="9"/>
missatges del rey d'Aragó veníel a él e que<gap id="e-8348"/>·ls<lb id="e-8349" n="10"/>
asseguràs; e avien aüda resposta que venguessen<lb id="e-8350" n="11"/>
segurament. E quant eyls foren prés de <num>·II_es·</num><lb id="e-8351" n="12"/>
legües de la host del rey Karles e foren a la<lb id="e-8352" n="13"/>
avaylada d'una muntaya, sí viuren lejús e<gap id="e-8353"/>·l pla<lb id="e-8354" n="14"/>
tro a <num>·LX·</num> cavalers armats en lurs cavayls que<lb id="e-8355" n="15"/>
Karles hi avia tramesos per tal que negunes<lb id="e-8356" n="16"/>
géns no poguessen entrar e<gap id="e-8357"/>·l pla que eyl non ho<lb id="e-8358" n="17"/>
sabés, e per tal que abans que els missatges fossen<lb id="e-8359" n="18"/>
en la host que aquels ly ó feessen a ssaber.<lb id="e-8360" n="19"/>
Quant En Pere de Queralt e En Ruys Examenis<lb id="e-8361" n="20"/>
de Luna viuren aquels cavalers, agren paor.<lb id="e-8362" n="21"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix En Pere de Queralt—, <q type="spoken"> armem-nos<lb id="e-8363" n="22"/>
e muntem en nostres cavayls, que<lb id="e-8364" n="23"/>
aquestes géns són molt ultratgés e desconexens.<lb id="e-8365" n="24"/>
E si tant serà que<gap id="e-8366"/>·ns volguessen fer onta ne<lb id="e-8367" n="25"/>
dan, més val que<gap id="e-8368"/>·ns troben aparelats que si muríem<lb id="e-8369" n="26"/>
vilment. —</q><lb id="e-8370" n="27"/>
Ab tant preseren lurs armes, e muntaren e<gap id="e-8371"/>·ls<lb id="e-8372" n="28"/>
cavayls e tengren lur dret camí. E quant los<lb id="e-8373" n="29"/>
cavalers franceses los viuren venir, ben se pensaren<lb id="e-8374" n="30"/>
que aquests eren los missatges del rey

<pb n="III.106" id="e-8375"/><lb id="e-8376" n="1"/>d'Aragó, e encloÿren-los de totes parts e de la<lb id="e-8377" n="2"/>
larga cridaren-lur quins cavalés eren; e eyls resposeren<lb id="e-8378" n="3"/>
que eren missatges del rey d'Aragó.<lb id="e-8379" n="4"/>
E aytantost acostaren-se a eyls e demanaren-los<lb id="e-8380" n="5"/>
del rey hon era; e eyls dixeren que era a<lb id="e-8381" n="6"/>
Palerm. E axí cavalcaren ab eyls ensems bé <num>·I_a·</num><lb id="e-8382" n="7"/>
legua e mija, sí que viuren tota la host del rey<lb id="e-8383" n="8"/>
Karles.<lb id="e-8384" n="9"/>
Quant eyls foren a mija legua prés de la host,<lb id="e-8385" n="10"/>
eyls viuren venir <num>·I_a·</num> compaya de cavalers honrats<lb id="e-8386" n="11"/>
cavalcant en lurs palafrens, molt ricament<lb id="e-8387" n="12"/>
vestits de rics draps ab penes vayres e ab cendats;<lb id="e-8388" n="13"/>
e quant foren prop d'eyls, saludaren-los<lb id="e-8389" n="14"/>
molt gint e<gap id="e-8390"/>·ls receberen molt honradament. E<lb id="e-8391" n="15"/>
tornaren-se<gap id="e-8392"/>·n ab eyls en la host e acompayaren-los<lb id="e-8393" n="16"/>
tro a lur hostal; e puys partiren-se d'eyls,<lb id="e-8394" n="17"/>
sinó <num>·I·</num> cavaler qui romàs tota via ab eyls. E si<lb id="e-8395" n="18"/>
volets saber com foren albergats, sí<gap id="e-8396"/>·ls mès hom<lb id="e-8397" n="19"/>
en <num>·I_a·</num> esgleya e aquí hom los fó albergar; e<lb id="e-8398" n="20"/>
no y hac matalafs ne cobertors, sinó molt fè<lb id="e-8399" n="21"/>
que y agren mès. E<gap id="e-8400"/>·l rey Karles fóu-lur portar<lb id="e-8401" n="22"/>
 <num>·II·</num> flascons de vin, e <num>·VI·</num> pans de forment molt<lb id="e-8402" n="23"/>
negres e leygs, e <num>·II·</num> poyls en <num>·I·</num> ast, e <num>·I_a·</num> caldera<lb id="e-8403" n="24"/>
de cols cuytes ab carn de porc fresch. E axí<lb id="e-8404" n="25"/>
estegren aqueyl jorn e la nuyt, que no<gap id="e-8405"/>·ls lexà<lb id="e-8406" n="26"/>
hom parlar ab Karles.<lb id="e-8407" n="27"/>
Quant venc al matí, lo rey Karles lur tramès<lb id="e-8408" n="28"/>
missatges que venguessen parlar ab eyl; e aytantost<lb id="e-8409" n="29"/>
foren aparelats e vengren a la tenda del<lb id="e-8410" n="30"/>
rey Karles qui seya sobre <num>·I·</num> lit, de richs draps

<pb n="III.107" id="e-8411"/><lb id="e-8412" n="1"/>de seda cubert. Ajenolaren-se a él, e saludaren-lo,<lb id="e-8413" n="2"/>
e puys En Pere de Queralt parlà e dix<lb id="e-8414" n="3"/>
la missatgeria al rey:<lb id="e-8415" n="4"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey Karles, lo nostre seyor rey d'Aragó<lb id="e-8416" n="5"/>
nos tramet a vós; e per tal que creegats<lb id="e-8417" n="6"/>
que nós som missatges seus, veus carta de creensa<lb id="e-8418" n="7"/>
que us tramet.<lb id="e-8419" n="8"/>
—En nom de Déu </q>—dix lo rey Karles—,<lb id="e-8420" n="9"/>
<q type="spoken"> digats ço que<gap id="e-8421"/>·l rey d'Aragó vos mana dir.<lb id="e-8422" n="10"/>
—Sèyer </q>—dix En Pere de Queralt—, <q type="spoken"> tenits<lb id="e-8423" n="11"/>
aquesta carta que nostre seyor lo rey vos tramet. —</q><lb id="e-8424" n="12"/>
E<gap id="e-8425"/>·l rey Karles près-la, mas no la gardà aqueyla<lb id="e-8426" n="13"/>
hora, mas que la posà sobre<gap id="e-8427"/>·l lit en què seïya.<lb id="e-8428" n="14"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey Karles </q>—so dix En Pere de<lb id="e-8429" n="15"/>
Queralt—, <q type="spoken"> nostre seyor lo rey d'Aragó vos diu<lb id="e-8430" n="16"/>
e us mana que li deliurets la terra de Sicília, qui<lb id="e-8431" n="17"/>
és sua e de sos fils, que trop avets tenguda a<lb id="e-8432" n="18"/>
gran tort. Que les géns de Sicília són molt agregades<lb id="e-8433" n="19"/>
de la vostra seyoria e àn requesta la ajuda<lb id="e-8434" n="20"/>
del rey d'Aragó; per què lo rey lur vol ajudar,<lb id="e-8435" n="21"/>
axí com a ceyls qui són seus e de sa terra. —</q>

<pb n="III.108" id="e-8436"/><lb id="e-8437" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL XCIII. DE ÇO QUE<gap id="e-8438"/>·L REY CARLES<lb id="e-8439" n="2"/>
DIX E FÉU DIR ALS MISSATGERS<lb id="e-8440" n="3"/>
DEL REY DE ARAGÓ<lb id="e-8441" n="4"/>
<lb id="e-8442" n="5"/>
</seg> Quant lo rey Karles ac entès so que<gap id="e-8443"/>·ls missatges<lb id="e-8444" n="6"/>
li agren dit, estec tot esbalaït <num>·I_a·</num> gran pessa,<lb id="e-8445" n="7"/>
que no parlà ne respòs, e adés anava menjan<lb id="e-8446" n="8"/>
ab les dens <num>·I·</num>. bastonet que tenia en sa mà, per<lb id="e-8447" n="9"/>
felunia. E quan hac molt pensat, respòs e dix:<lb id="e-8448" n="10"/>
<q type="spoken">—Certes, la terra de Sicília no és pas del rey<lb id="e-8449" n="11"/>
d'Aragó ne mia, ans és de la Esgleya de Roma,<lb id="e-8450" n="12"/>
e yo la tenc per la Esgleya de Roma. Mas yo<lb id="e-8451" n="13"/>
vuyl que vosaltres anets a Messina e que digats<lb id="e-8452" n="14"/>
als hòmens de Messina de part del rey d'Aragó,<lb id="e-8453" n="15"/>
que ajen treves ab mi <num>·VIII·</num>. jorns, tant que nós<lb id="e-8454" n="16"/>
ajam parlat ab vós, e vós ab nós, de so hon avem<lb id="e-8455" n="17"/>
a parlar.<lb id="e-8456" n="18"/>
—Sènyer </q>—dixeren los missatges—, <q type="spoken"> assò<lb id="e-8457" n="19"/>
farem nós molt volenters; e no romandrà ja en<lb id="e-8458" n="20"/>
nós si fer-ho volen. —</q><lb id="e-8459" n="21"/>
Ab tant partiren-se davant lo rey, e anarense<gap id="e-8460"/>·n<lb id="e-8461" n="22"/>
davant la ciutat de Messina e cridaren als<lb id="e-8462" n="23"/>
hòmens del mur, e éls demanaren-lur què demanaven.<lb id="e-8463" n="24"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix En Pere de Queralt—, <q type="spoken"> nós<lb id="e-8464" n="25"/>
som missatges del rey d'Aragó e vulríem parlar<lb id="e-8465" n="26"/>
ab lo vostre capitani, ser Alaymo. —</q>

<pb n="III.109" id="e-8466"/><lb id="e-8467" n="1"/>Quant aquels del mur ó agren entès, anaren-ho<lb id="e-8468" n="2"/>
dir al capitani, ser Alaymo; e venc encontinent,<lb id="e-8469" n="3"/>
e fóu-se al mur e demanà als missatges<lb id="e-8470" n="4"/>
què vulien ne quiyns hòmens eren; e En Pere<lb id="e-8471" n="5"/>
de Queralt respòs e dix:<lb id="e-8472" n="6"/>
<q type="spoken">—Sóts vós lo capitani de Messina? —</q><lb id="e-8473" n="7"/>
E él respòs: <q type="spoken">—Certes, ben són yo lo capitani.<lb id="e-8474" n="8"/>
Per què ho demanats?<lb id="e-8475" n="9"/>
—Sèyer </q>—dix En Pere de Queralt—, <q type="spoken"> nós<lb id="e-8476" n="10"/>
som missatges del rey d'Aragó e pregam-vos<lb id="e-8477" n="11"/>
de la sua part que ajats treves ab lo rey Karles,<lb id="e-8478" n="12"/>
tant que nós ajam parlat ab eyl so que dir-li<lb id="e-8479" n="13"/>
volem de part del seyor rey d'Aragó e eyl nos<lb id="e-8480" n="14"/>
aja feta resposta a les nostres paraules.<lb id="e-8481" n="15"/>
—Certes </q>—so dix lo capitani—, <q type="spoken"> yo no crou<lb id="e-8482" n="16"/>
pas que vós siats missatges del rey d'Aragó, e<lb id="e-8483" n="17"/>
ja per les vostres falses paraules no aurà pau ne<lb id="e-8484" n="18"/>
treves ab nós. E d'aquí avant partits-vos d'aquí<lb id="e-8485" n="19"/>
e tenits vostra carrera. —</q><lb id="e-8486" n="20"/>
Ab tant viuren que res no pudien acabar ab<lb id="e-8487" n="21"/>
eyl e tornaren-se<gap id="e-8488"/>·n al rey Karles.<lb id="e-8489" n="22"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix En Pere de Queralt —,<lb id="e-8490" n="23"/>
<q type="spoken"> nós avem parlat ab lo capitani de Messina e no<lb id="e-8491" n="24"/>
avem pogut res acabar ab eyl per res que lur<lb id="e-8492" n="25"/>
ajam dit, ne volen croure que nós siam missatges<lb id="e-8493" n="26"/>
de rey d'Aragó.<lb id="e-8494" n="27"/>
—Barons </q>—so dix lo rey Karles—, <q type="spoken"> anats-vos<lb id="e-8495" n="28"/>
reposar tro demà, que auré aüt mon conseyl<lb id="e-8496" n="29"/>
e aurets ma resposta. —</q><lb id="e-8497" n="30"/>
Adoncs se<gap id="e-8498"/>·n tornaren a lur hostal e estegren

<pb n="III.110" id="e-8499"/><lb id="e-8500" n="1"/>tot aquel jorn. E la nuyt qui venc, lo rey Karles<lb id="e-8501" n="2"/>
se reculí en <num>·I_a·</num> galera tot privadament, e<lb id="e-8502" n="3"/>
lexà sa host e passà-sse<gap id="e-8503"/>·n a Règol, qui és en la<lb id="e-8504" n="4"/>
Calàbria davant Messina. E fóu manament que<lb id="e-8505" n="5"/>
hom donàs cumiat als missatges; que eyl hy<lb id="e-8506" n="6"/>
vulia trametre sos missatges, per què ara no<lb id="e-8507" n="7"/>
lur vulia fer resposta. E manà que sempre que<lb id="e-8508" n="8"/>
els missatges se<gap id="e-8509"/>·n fossen anats, que tota la host,<lb id="e-8510" n="9"/>
al pus tost que poguessen e pus privadament,<lb id="e-8511" n="10"/>
se<gap id="e-8512"/>·n passàs a Règol. Mas de totes aquestes coses<lb id="e-8513" n="11"/>
los missatges del rey d'Aragó no saberen res,<lb id="e-8514" n="12"/>
ne sabien que<gap id="e-8515"/>·l rey Karles se<gap id="e-8516"/>·n fos passat en Calàbria.<lb id="e-8517" n="13"/>
E quant venc lo matí, <num>·III·</num> cavalers vengren<lb id="e-8518" n="14"/>
als missatges:<lb id="e-8519" n="15"/>
<q type="spoken">—Seyors, lo rey Karles vos diu que us en<lb id="e-8520" n="16"/>
anets e digats al rey que<gap id="e-8521"/>·l rey Karles vol aparelar<lb id="e-8522" n="17"/>
sos missatges per los quals li trametrà sa<lb id="e-8523" n="18"/>
resposta. —</q><lb id="e-8524" n="19"/>
Ab tant los missatges del rey d'Aragó preseren<lb id="e-8525" n="20"/>
lurs armes e muntaren en lurs cavayls; e ab<lb id="e-8526" n="21"/>
lurs escuders tengren lur camí e cavalcaren <num>·II·</num><lb id="e-8527" n="22"/>
jorns tro que vengren en la vila de Randàs, e<lb id="e-8528" n="23"/>
aquí trobaren lo rey d'Aragó, qui hi fo vengut

<pb n="III.111" id="e-8529"/><lb id="e-8530" n="1"/>de Palerm. E dixeren al rey so que Karles lur<lb id="e-8531" n="2"/>
avia dit, e com avien parlat ab lo capitani de<lb id="e-8532" n="3"/>
Messina e con lo rey Karles lur avia tramès a<lb id="e-8533" n="4"/>
dir que se<gap id="e-8534"/>·n anassen, que eyl hi trametria sos<lb id="e-8535" n="5"/>
missatges.<lb id="e-8536" n="6"/>
Ara lexa a parlar lo libre del rey d'Aragó e<lb id="e-8537" n="7"/>
dels missatges qui foren retornats a él.<lb id="e-8538" n="8"/>
<lb id="e-8539" n="9"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL XCIV. COM LO REY CARLES E TOTA<lb id="e-8540" n="10"/>
SA HOST SE<gap id="e-8541"/>·N PASSÀ A RÍGOLS<lb id="e-8542" n="11"/>
<lb id="e-8543" n="12"/>
</seg> Diu lo libre que quant los missatges del rey<lb id="e-8544" n="13"/>
d'Aragó foren partits de la host del rey Karles,<lb id="e-8545" n="14"/>
aytantost saberen tots ceyls de ta host que<gap id="e-8546"/>·l rey<lb id="e-8547" n="15"/>
Karles se<gap id="e-8548"/>·n era passat a Règol; e mantinent, al<lb id="e-8549" n="16"/>
mils que pòc cascú, reculiren-se en les tarides<lb id="e-8550" n="17"/>
e en les galeres e pensaren-se<gap id="e-8551"/>·n d'anar a Règol.<lb id="e-8552" n="18"/>
E quant les géns de Messina saberen que la<lb id="e-8553" n="19"/>
host se<gap id="e-8554"/>·n fugia e desemparaven la terra, comensaren<lb id="e-8555" n="20"/>
a exir de Messina ab lurs armes, e feriren<lb id="e-8556" n="21"/>
en les tendes d'aquels qui eren romasos e<lb id="e-8557" n="22"/>
feeren-lur dampnatge; sí que aqueyls de la host<lb id="e-8558" n="23"/>
se reculiren molt cuytosament e aucién bé <num>·D·</num><lb id="e-8559" n="24"/>
cavayls per ço cor no avien laer de reculir, e<lb id="e-8560" n="25"/>
meseren foc a lur civada e a la farina per tal<lb id="e-8561" n="26"/>
cor no se<gap id="e-8562"/>·n ho pudien portar. E y muriren moltes<lb id="e-8563" n="27"/>
géns al reculir, per ço cor les géns de Messina<lb id="e-8564" n="28"/>
e de la terra lur donaven gran batayla.

<pb n="III.112" id="e-8565"/><lb id="e-8566" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL XCV. COM LO REY EN PERE DE<lb id="e-8567" n="2"/>
ARAGÓ SE<gap id="e-8568"/>·N VENCH A MECINA<lb id="e-8569" n="3"/>
<lb id="e-8570" n="4"/>
</seg> Diu lo comde que aqueyl jorn que<gap id="e-8571"/>·ls missatges<lb id="e-8572" n="5"/>
del rey d'Aragó foren venguts a Randàs e<lb id="e-8573" n="6"/>
agren parlat ab lo rey, a hora de vespres sonades<lb id="e-8574" n="7"/>
vèn <num>·I·</num> hom molt cuytosament al rey, e saludà lo rey e dix-li:<lb id="e-8575" n="8"/>
<q type="spoken">—Seyor rey, sàpies que<gap id="e-8576"/>·l rey Karles e tota<lb id="e-8577" n="9"/>
sa host se<gap id="e-8578"/>·n són fuyts e han desemparada la<lb id="e-8579" n="10"/>
terra.<lb id="e-8580" n="11"/>
—So no pot ésser </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> que<gap id="e-8581"/>·l rey<lb id="e-8582" n="12"/>
Karles, qui és lo pus valent e el pus poderós<lb id="e-8583" n="13"/>
del món, que ab eyl avia <num>·XIIII_mília·</num> hòmens a<lb id="e-8584" n="14"/>
cavayl, aya axí vilment desemparada la terra. —</q><lb id="e-8585" n="15"/>
Mentre que<gap id="e-8586"/>·l rey estava axí parlan ab sos cavalers<lb id="e-8587" n="16"/>
d'aquels fets e d'altres, e <num>·I·</num> altre hom<lb id="e-8588" n="17"/>
venc a cavayl molt cuytosament e saludà lo rey<lb id="e-8589" n="18"/>
e tota sa compaya:<lb id="e-8590" n="19"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey, sàpies per veritat que<gap id="e-8591"/>·l nostre<lb id="e-8592" n="20"/>
enamic Karles és fuyt, él e tota sa host, e ha<lb id="e-8593" n="21"/>
desemparada la terra de Sicília.<lb id="e-8594" n="22"/>
—Com lo saps tu ? </q>—so dix lo rey.<lb id="e-8595" n="23"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix aqueyl missatger—, <q type="spoken"> cor ir<lb id="e-8596" n="24"/>
matí fuy yo ab los hòmens de Messina en la sua<lb id="e-8597" n="25"/>
host mentre que les sues géns se reculien en les<lb id="e-8598" n="26"/>
tarides, e lur feem gran dampnatge; e eyls avien
</q>

<pb n="III.113" id="e-8599"/><lb id="e-8600" n="1"/><q type="spoken">
ja morts bé <num>·D·</num> cavayls per ço cor no avien laer<lb id="e-8601" n="2"/>
que<gap id="e-8602"/>·ls reculissen.<lb id="e-8603" n="3"/>
—Ara<gap id="e-8604"/>·m digues </q>—so dix lo rey —: <q type="spoken"> ¿sabs tu<lb id="e-8605" n="4"/>
si<gap id="e-8606"/>·l rey Karles avia moltes géns d'armes ab sí,<lb id="e-8607" n="5"/>
o per què ha desemparada la terra sens batayla?<lb id="e-8608" n="6"/>
—Sèyer </q>—so dix lo missatger—, <q type="spoken"> certa cosa<lb id="e-8609" n="7"/>
és que en la host de Karles avia <num>·XIIII_mília·</num> <lb id="e-8610" n="8"/>
hòmens a cavayl e bé<gap id="e-8611"/><num>·L_mília·</num> hòmens a peu,<lb id="e-8612" n="9"/>
sens los mariners; e avia-hi, entre galeres e<lb id="e-8613" n="10"/>
terides armades, <num>·CL·</num>, sens les barches e els altres<lb id="e-8614" n="11"/>
leyns. —</q><lb id="e-8615" n="12"/>
Quan lo rey hac entès ço que aquest hom<lb id="e-8616" n="13"/>
hac dit, maravelà-sse molt e dix:<lb id="e-8617" n="14"/>
<q type="spoken">—Cert, a mi pesa molt com lo rey Karles ha<lb id="e-8618" n="15"/>
axí desemparada la terra; que yo volgra bé que<lb id="e-8619" n="16"/>
el fet anàssen tal guysa que cascú pogués provar<lb id="e-8620" n="17"/>
són cors per fet d'armes, sí que la una part ne<lb id="e-8621" n="18"/>
portàs lo lou per tots temps. E ço era la cosa<lb id="e-8622" n="19"/>
que yo avia tots temps desigada, que yo<gap id="e-8623"/>·m pogués<lb id="e-8624" n="20"/>
combatre en camp ab nobles cavalers e<lb id="e-8625" n="21"/>
prous d'armes ab qui<gap id="e-8626"/>·m pogués combatre ab<lb id="e-8627" n="22"/>
mos gentils cavalers. —</q><lb id="e-8628" n="23"/>
Ab tant lo rey manà que al matí fossen tuyt<lb id="e-8629" n="24"/>
aparelats de cavalcar, que él se<gap id="e-8630"/>·n vol anar a la<lb id="e-8631" n="25"/>
ciutat de Messina. E quan venc lo matí, lo rey<lb id="e-8632" n="26"/>
cavalcà ab ça cavaleria, e ab los almugàvers e<lb id="e-8633" n="27"/>
ab totes les géns del regne de Sicília, tro que<lb id="e-8634" n="28"/>
venc a la ciutat de Messina.

<pb n="III.114" id="e-8635"/><lb id="e-8636" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL XCVI. DE LA GRAN HONOR QUE TOTA<lb id="e-8637" n="2"/>
LA GENT DE MECINA FEREN AL REY D'ARAGÓ<lb id="e-8638" n="3"/>
<lb id="e-8639" n="4"/>
</seg> Quant les géns de Messina saberen que<gap id="e-8640"/>·l rey<lb id="e-8641" n="5"/>
era partit de Randàs e que venia a Messina,<lb id="e-8642" n="6"/>
encurtinaren tota la ciutat de Messina de richs<lb id="e-8643" n="7"/>
draps de seda e d'aur, e cubriren tots los carrés<lb id="e-8644" n="8"/>
de jonc vert e d'erbes ben olens e feeren jocs de<lb id="e-8645" n="9"/>
diverses maneres. E exiren a carrera al rey cavalers e<lb id="e-8646" n="10"/>
richs hòmens, e a peu molt honradament<lb id="e-8647" n="11"/>
destraren-lo per les regnes del cavayl e feÿen-li<lb id="e-8648" n="12"/>
portar <num>·I·</num> ric drap d'aur sobre<gap id="e-8649"/>·l cap en <num>·IIII·</num><lb id="e-8650" n="13"/>
lançes. E dones e donzeles anaven-li davant cantant<lb id="e-8651" n="14"/>
e cridant:<lb id="e-8652" n="15"/>
<q type="spoken">—¡Ben sia vengut nostre seyor lo rey dels<lb id="e-8653" n="16"/>
reys terrenals per la gràcia de Déu, e qui<gap id="e-8654"/>·ns ha<lb id="e-8655" n="17"/>
salvats e deliurats de les mans de nostre enamic<lb id="e-8656" n="18"/>
cruel, Karles! —</q><lb id="e-8657" n="19"/>
E axí menaren-lo al palau emperial ab molt<lb id="e-8658" n="20"/>
gran alegria, que semblant lur fo que Déus fos<lb id="e-8659" n="21"/>
devalat en terra sobre eyls.<lb id="e-8660" n="22"/>
En la ciutat avia <num>·I·</num> capitani molt prohom e<lb id="e-8661" n="23"/>
valent qui avia nom ser Alaymo e avia <num>·I_a·</num> dona

<pb n="III.115" id="e-8662"/><lb id="e-8663" n="1"/>per muler qui era molt bela, e gentil, e molt<lb id="e-8664" n="2"/>
prous e valent de cor e de cors; que ela era larga<lb id="e-8665" n="3"/>
e prous de donar, e quant era loc ne temps valia<lb id="e-8666" n="4"/>
 <num>·I·</num> cavaler, e anava a tots jorns ab <num>·XXX·</num> cavalers<lb id="e-8667" n="5"/>
armats, e guaytà la ciutat, e capdelava là<lb id="e-8668" n="6"/>
hon era mester les géns d'armes qui<gap id="e-8669"/>·s combatien<lb id="e-8670" n="7"/>
als murs ne als altres locs de la ciutat.<lb id="e-8671" n="8"/>
Quant aquesta dona víu lo rey, que anc més no<lb id="e-8672" n="9"/>
avia vist, fo<gap id="e-8673"/>·n molt enamorada, axí com de valent<lb id="e-8674" n="10"/>
seyor e agradable, no gens per negun malvat<lb id="e-8675" n="11"/>
enteniment.<lb id="e-8676" n="12"/>
Quant lo rey fo en son palau albergat, e<gap id="e-8677"/>·ls cavalers<lb id="e-8678" n="13"/>
e les altres géns foren entrats en la ciutat,<lb id="e-8679" n="14"/>
los menjars foren aparelats, e<gap id="e-8680"/>·l rey près aygua a<lb id="e-8681" n="15"/>
mans e assec-se a menyar e tots los cavalers ab<lb id="e-8682" n="16"/>
él, e menyaren molt alegrament. E misser Alaymo,<lb id="e-8683" n="17"/>
capitani de Messina, menyà ab eyl, e la<lb id="e-8684" n="18"/>
dona ça muler; e puys serviren lo rey de tot lur<lb id="e-8685" n="19"/>
poder, sí que la dona no<gap id="e-8686"/>·s partia del rey hon<lb id="e-8687" n="20"/>
que anàs ne cAvalcàs per vila, ne a la cassa, e<lb id="e-8688" n="21"/>
servia<gap id="e-8689"/>·l e feÿa-li aytans de plaers com ela pudia,<lb id="e-8690" n="22"/>
e son marit e tots quans n'avia en la ciutat.

<pb n="III.116" id="e-8691"/><lb id="e-8692" n="1"/>E a pocs de jorns vengren a Messina <num>·XXII·</num>.<lb id="e-8693" n="2"/>
galees del rey e <num>·IIII·</num> tarides de rems molt ricament<lb id="e-8694" n="3"/>
armades, e aquí devalaren en terra e refrescaren<lb id="e-8695" n="4"/>
de tot zo que mester lur fo; e<gap id="e-8696"/>·l rey<lb id="e-8697" n="5"/>
donava<gap id="e-8698"/>·ls tots jorns pro pan, e vin e carn, a<lb id="e-8699" n="6"/>
gran bastament.<lb id="e-8700" n="7"/>
<lb id="e-8701" n="8"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL XCVII. COM LO REY CARLES DONÀ<lb id="e-8702" n="9"/>
COMIAT A GRAN RES DE SA GENT<lb id="e-8703" n="10"/>
<lb id="e-8704" n="11"/>
</seg> Dementre que<gap id="e-8705"/>·l rey d'Aragó stava en Messina<lb id="e-8706" n="12"/>
e pensava d'ordonar sa terra e d'establir los<lb id="e-8707" n="13"/>
casteyls e les forces del regne de Sicília, el rey<lb id="e-8708" n="14"/>
Karles estava a Règol ab sa host, assats prop<lb id="e-8709" n="15"/>
de Messina a <num>·VIII_miles·</num>, e víu que<gap id="e-8710"/>·l seu navili<lb id="e-8711" n="16"/>
aquí no pudia estar ne romanir, per raó del<lb id="e-8712" n="17"/>
ivern qui venia, e per ço cor en aquel loc no<lb id="e-8713" n="18"/>
avia port e per tal cor avien molt gran carestia<lb id="e-8714" n="19"/>
de pan, e de vin e de civada. Donà cumiiat a les<lb id="e-8715" n="20"/>
galeres de Marçela, e de Nàpols e de tot Principat,<lb id="e-8716" n="21"/>
que se<gap id="e-8717"/>·n anassent e a tots ceyls de Pola ne<lb id="e-8718" n="22"/>
d'altres locs; e atressí donà cumiats a gran res<lb id="e-8719" n="23"/>
de cavalers e de géns a peu de Principat e de<lb id="e-8720" n="24"/>
Pola.

<pb n="III.117" id="e-8721"/><lb id="e-8722" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL XCVIII. COM QUATORZE GALERES<lb id="e-8723" n="2"/>
DEL REY DE ARAGÓ DESBARATAREN<lb id="e-8724" n="3"/>
QUARANTA GALERES DEL REY<lb id="e-8725" n="4"/>
CARLES E PRENGUEREN-NE<lb id="e-8726" n="5"/>
VINT<pc force="weak">-</pc>E<pc force="weak">-</pc>DOS<lb id="e-8727" n="6"/>
<lb id="e-8728" n="7"/>
</seg> Quant venc <num>·I·</num> jorn que<gap id="e-8729"/>·l soley fo èxit, les galeres<lb id="e-8730" n="8"/>
de Marçela e les galeres de Principat e de<lb id="e-8731" n="9"/>
Pola comensaren a exir de Règol e feeren vela<lb id="e-8732" n="10"/>
per anar cascuns en lur terra. Mas aquestes de<lb id="e-8733" n="11"/>
Marçela e de Principat eren, entre galeres e tarides<lb id="e-8734" n="12"/>
armades, ben <num>·LXX·</num>, qui faÿen la via de<lb id="e-8735" n="13"/>
Nàpols e eren totes cargades d'armes e de rics<lb id="e-8736" n="14"/>
arnès de cavalers e d'onrats hòmens francès,<lb id="e-8737" n="15"/>
e de Nàpols e de Principat qui se<gap id="e-8738"/>·n tornaven<lb id="e-8739" n="16"/>
en lur terra.<lb id="e-8740" n="17"/>
Quant l'almirayl de les galees del rey d'Aragó

<pb n="III.118" id="e-8741"/><lb id="e-8742" n="1"/>víu que<gap id="e-8743"/>·l navili del rey Karles se<gap id="e-8744"/>·n anaven, fóu<lb id="e-8745" n="2"/>
sonar la trombeta, e fóu reculir la gent en les<lb id="e-8746" n="3"/>
galeres, e bateren de rems e anaren en contra<lb id="e-8747" n="4"/>
les galeres del rey Karles, sí que lur foren molt<lb id="e-8748" n="5"/>
prop; tant que les altres no<gap id="e-8749"/>·s pensaven que<gap id="e-8750"/>·s<lb id="e-8751" n="6"/>
gosassen ab eyls mesclar de batala. E cels de les<lb id="e-8752" n="7"/>
galeres del rey d'Aragó foren tots armats e pensaren<lb id="e-8753" n="8"/>
d'anar ves éls, a rems e ab vela, aytant<lb id="e-8754" n="9"/>
con pogren, per cor de combatre. E quant les<lb id="e-8755" n="10"/>
galeres del rey Karles viuren que aquels no<gap id="e-8756"/>·ls<lb id="e-8757" n="11"/>
refusaven e que venien ves eyls ardidament, meseren<lb id="e-8758" n="12"/>
mans a girar e tornaren-se<gap id="e-8759"/>·n a Règol; sí<lb id="e-8760" n="13"/>
que les galeres del rey d'Aragó volgren anar a<lb id="e-8761" n="14"/>
Règol, mas mès-se molt gran vent a l'encontre,<lb id="e-8762" n="15"/>
e no y pogren anar, e tornaren-se<gap id="e-8763"/>·n a Messina.<lb id="e-8764" n="16"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—so dix l'almiral—, <q type="spoken"> si nós no<gap id="e-8765"/>·ns<lb id="e-8766" n="17"/>
gaytam bé e que estiam en tal guisa aparelats<lb id="e-8767" n="18"/>
que sempre que les galees del rey Karles sieu<lb id="e-8768" n="19"/>
exides de Règol que aytantost siam nós ab eles,<lb id="e-8769" n="20"/>
sinó eles se<gap id="e-8770"/>·n iran. —</q><lb id="e-8771" n="21"/>
E aytantost fóu estar tota via a la torreta de<lb id="e-8772" n="22"/>
Messina <num>·X·</num> galeres en guàrdia.<lb id="e-8773" n="23"/>
<lb id="e-8774" n="24"/>
<seg type="rest"> CON LES GALEAS DE CARLES SE<gap id="e-8775"/>·N ANAREN<lb id="e-8776" n="25"/>
E FEEREN VELA TOTES ENSEMPS<lb id="e-8777" n="26"/>
PER ANAR EN NÀPOLS<lb id="e-8778" n="27"/>
<lb id="e-8779" n="28"/>
</seg> Quant venc al <num>·V_è·</num> jorn que les galees del rey<lb id="e-8780" n="29"/>
Karles se<gap id="e-8781"/>·n foren tornades a Règol, so fo <num>·I·</num> divenres

<pb n="III.119" id="e-8782"/><lb id="e-8783" n="1"/>matí, sí fo lo vent a la òstria torbat, e<lb id="e-8784" n="2"/>
layg temps e molt vent; e feeren lur comde que<lb id="e-8785" n="3"/>
ab aytal temps les galeres del rey d'Aragó no<lb id="e-8786" n="4"/>
exirien de Messina. E exiren de Règol e feeren<lb id="e-8787" n="5"/>
vela per anar a Nàpols; e foren, entre galeres<lb id="e-8788" n="6"/>
e tarides armades, <num>·XLVIII·</num>, de les quals n'í avia<lb id="e-8789" n="7"/>
 <num>·XVII·</num> galeres de Maçela, e <num>·V·</num> de pizans e <num>·XXVI·</num><lb id="e-8790" n="8"/>
de Principat.<lb id="e-8791" n="9"/>
<lb id="e-8792" n="10"/>
<seg type="rest"> CON LES GALEAS DEL REY D'ARAGÓ PRESEREN<lb id="e-8793" n="11"/>
 <num>·XXII·</num> GALEAS DEL REY CARLES<lb id="e-8794" n="12"/>
<lb id="e-8795" n="13"/>
</seg> Quant l'almiral del rey d'Aragó víu lo matí<lb id="e-8796" n="14"/>
que les galeres del rey Karles se<gap id="e-8797"/>·n anaven, fóu<lb id="e-8798" n="15"/>
sonar la trombeta e tuit se reculiren al pus tost<lb id="e-8799" n="16"/>
que pogren; e feeren vela, e aytant com pogren,<lb id="e-8800" n="17"/>
a rems e a vela, encalsaren-les, sí que les galeres<lb id="e-8801" n="18"/>
del rey Karles eren luyn de les galees del rey<lb id="e-8802" n="19"/>
d'Aragó bé <num>·VIII_miles·</num> e foren-se meses tant<lb id="e-8803" n="20"/>
prop de terra que<gap id="e-8804"/>·l vent lur falí. E les galeres<lb id="e-8805" n="21"/>
del rey d'Aragó agren lo vent fresc e axí conseguiren-les,<lb id="e-8806" n="22"/>
tant que lur foren prop <num>·II_miles·</num>.<lb id="e-8807" n="23"/>
Mas aquestes galeres del rey d'Aragó que axí<gap id="e-8808"/>·s<lb id="e-8809" n="24"/>
foren adavantades, no eren mas <num>·XIIII·</num> galees,<lb id="e-8810" n="25"/>
axí com abans foren reculides a Messina ne aparelades,<lb id="e-8811" n="26"/>
que les altres qui venien detràs tant eren<lb id="e-8812" n="27"/>
luyn que no les pudien veer.

<pb n="III.120" id="e-8813"/><lb id="e-8814" n="1"/>Quant les galeres de Marçela, e de Pisa e de<lb id="e-8815" n="2"/>
Principat viuren que les galeres dels catalans<lb id="e-8816" n="3"/>
lur venien desobre e que no les refusaven, calaren<lb id="e-8817" n="4"/>
totes, e giraren les proes ves aqueles, e<lb id="e-8818" n="5"/>
meseren-se en escala e aparelaren-se de la batayla.<lb id="e-8819" n="6"/>
E aqueles de Marçela, qui estaven de la<lb id="e-8820" n="7"/>
banda de migjorn, van dressar ab gran gatzara<lb id="e-8821" n="8"/>
 <num>·I_a·</num> seyera molt gran que apelen l'estandart de<lb id="e-8822" n="9"/>
sen Victor, e celes de Pisa e de Principat, qui<lb id="e-8823" n="10"/>
estaven de la banda de terra, feeren atressí per<lb id="e-8824" n="11"/>
aquel semblant metex. E puys feeren venir <num>·I·</num><lb id="e-8825" n="12"/>
ley armat de <num>·LXXXX_a·</num> rems qui era de Nicòtena,

<pb n="III.121" id="e-8826"/><lb id="e-8827" n="1"/>qui era lo melor leny de rems que hom sabés,<lb id="e-8828" n="2"/>
e dixeren-li que anàs escosir les galees dels catalans<lb id="e-8829" n="3"/>
e puys que se<gap id="e-8830"/>·n tornàs. Lo leyn armat<lb id="e-8831" n="4"/>
baté de rems, e anà a <num>·I·</num> tret de balesta prop de<lb id="e-8832" n="5"/>
les galeres dels catalans, e puys près la volta e<lb id="e-8833" n="6"/>
tornà-sse<gap id="e-8834"/>·n a les galees del rey Karles, e dixeren-lur<lb id="e-8835" n="7"/>
que les galees dels catalans eren <num>·XIIII·</num>,<lb id="e-8836" n="8"/>
mas tant era gran la clardat de lurs escuts e<lb id="e-8837" n="9"/>
de lurs capels de ferre febrits e de lurs cuyraces<lb id="e-8838" n="10"/>
de draps d'aur: <q type="spoken">—Que a penes les poguem<lb id="e-8839" n="11"/>
regardar. —</q><lb id="e-8840" n="12"/>
Ab tant les galeres dels catalans foren aparelades<lb id="e-8841" n="13"/>
e comensaren a ferir e<gap id="e-8842"/>·l mig loc de les galeres,<lb id="e-8843" n="14"/>
là hon aqueles de Piza eren; e quant los<lb id="e-8844" n="15"/>
marcelesos les viuren ferir, van metre l'estandart<lb id="e-8845" n="16"/>
de sen Víctor a bayx molt vilment, e preseren<lb id="e-8846" n="17"/>
la volta de migjorn, e comensaren de fugir<lb id="e-8847" n="18"/>
a rems e a vela, e gitaren en mar molt beyl<lb id="e-8848" n="19"/>
arnès de matalafs de seda, e caxes, e bonetes<lb id="e-8849" n="20"/>
e garnimens, per tal que lurs galeres fossen pus<lb id="e-8850" n="21"/>
leugeres. E les galeres de Principat preseren la<lb id="e-8851" n="22"/>
volta de terra e comensaren a fugir devés Nicòtena,<lb id="e-8852" n="23"/>
que no y avia pus de <num>·II_miles·</num>; e les galeres<lb id="e-8853" n="24"/>
dels catalans anaren tro laÿns en terra ab<lb id="e-8854" n="25"/>
eles e retengeren-ne <num>·XXII·</num>, de les quals n'í hac<lb id="e-8855" n="26"/>
 <num>·II·</num> de Piza, en què era l'almirall, e les <num>·XX·</num> galees<lb id="e-8856" n="27"/>
eren de Principat. Sí que<gap id="e-8857"/>·n feriren a Nicòtena<lb id="e-8858" n="28"/>
 <num>·IIII·</num> en terra e els cavalers de la host de<lb id="e-8859" n="29"/>
Karles deffensaven-les de terra; e En Pere Desvilar,<lb id="e-8860" n="30"/>
ab la sua galea e ab <num>·I_a·</num> altra, ferí en terra,

<pb n="III.122" id="e-8861"/><lb id="e-8862" n="1"/>e, malgrat de tota la cavaleria de Karles, vararen-les<lb id="e-8863" n="2"/>
e les se<gap id="e-8864"/>·n menaren.<lb id="e-8865" n="3"/>
Quant aquesta batayla fo fenida, fo migjorn<lb id="e-8866" n="4"/>
passat e a Messina no sabia hom negunes noveles<lb id="e-8867" n="5"/>
de les galees, ne les altres galees no foren a<lb id="e-8868" n="6"/>
la batala, sinó les <num>·XIIII·</num> primeres, mas puys vengren<lb id="e-8869" n="7"/>
que ja se<gap id="e-8870"/>·n tornaven les altres. Sí que venc<lb id="e-8871" n="8"/>
noveles al rey Karles que les galees del rey d'Aragó<lb id="e-8872" n="9"/>
eren descunfites, e<gap id="e-8873"/>·l rey Karles e tota sa<lb id="e-8874" n="10"/>
host, qui eren a Règol, feeren gran luminària<lb id="e-8875" n="11"/>
tota aquela nuyt, que semblava foc se tengués a<lb id="e-8876" n="12"/>
la host. E assò viuren cels de Messina e foren<lb id="e-8877" n="13"/>
molt desconfortats, per so cor no sabien noveles<lb id="e-8878" n="14"/>
de les galees, e lo rey n'era molt feló e despagat.<lb id="e-8879" n="15"/>
Quant les galeres dels catalans agren ligats<lb id="e-8880" n="16"/>
los presos e agren amarinades les <num>·XXII·</num> galees<lb id="e-8881" n="17"/>
que agren preses, tornaren-se<gap id="e-8882"/>·n a rems e a vela<lb id="e-8883" n="18"/>
ves Messina; tant que fo bé mija nuyt ans que<lb id="e-8884" n="19"/>
fossen a la torreta de Messina. E quant foren<lb id="e-8885" n="20"/>
a la torreta, reposaren-se aquí tro al jorn; mas

<pb n="III.123" id="e-8886"/><lb id="e-8887" n="1"/>sempre que foren aquí, trameseren <num>·I·</num> missatge<lb id="e-8888" n="2"/>
al rey, a Messina, per <num>·I·</num> leyn armat qui lur fóu<lb id="e-8889" n="3"/>
saber les noveles de les galeres.<lb id="e-8890" n="4"/>
Quant lo missatge fo a Messina, sí muntà<lb id="e-8891" n="5"/>
molt tost al palau e fo menat denant lo rey qui<lb id="e-8892" n="6"/>
era colgat en son lit; sí que<gap id="e-8893"/>·l rey, aytantost que<gap id="e-8894"/>·l<lb id="e-8895" n="7"/>
víu, se dressà e<gap id="e-8896"/>·l lit e demanà:<lb id="e-8897" n="8"/>
<q type="spoken">—Què noveles aportes?<lb id="e-8898" n="9"/>
—Certes </q>—dix lo missatge—, <q type="spoken"> sèyer, molt<lb id="e-8899" n="10"/>
bones; que les galees del rey Karles són descunfites<lb id="e-8900" n="11"/>
e avem-ne preses <num>·XXII·</num> —</q><lb id="e-8901" n="12"/>
Quant lo rey hac assò entès, sí fo molt alegre<lb id="e-8902" n="13"/>
e fóu grans gràcies a Déu nostre seyor de tan<lb id="e-8903" n="14"/>
gran honor que feta li avia; e fóu donar al missatge<lb id="e-8904" n="15"/>
qui les noveles li hac portades, <num>·I·</num> seu vestir<lb id="e-8905" n="16"/>
d'escarlata ab pena vayra, molt ric. Puys lo<lb id="e-8906" n="17"/>
rey durmí tro al jorn alegrament e en pau; que<lb id="e-8907" n="18"/>
dabans molt era a mal ayre, per ço cor molt era<lb id="e-8908" n="19"/>
duptant del fet. Mas ben sabia que abans que els<lb id="e-8909" n="20"/>
seus no serien al dessots, n'í auria tans morts,<lb id="e-8910" n="21"/>
que no seria qui levàs lo camp.<lb id="e-8911" n="22"/>
Quant les géns de Messina saberen aquela,<lb id="e-8912" n="23"/>
nuyt la novela, lévaren-se tuyt de lurs lits, grans<lb id="e-8913" n="24"/>
e pocs, e van encendre tortes, e brandons, e cera,<lb id="e-8914" n="25"/>
e candeles e fayes, e feen tan gran luminària que<lb id="e-8915" n="26"/>
d'una legua entorn avia tan gran clardat con si<lb id="e-8916" n="27"/>
fos jorn, e menaven lo major alegre qui hanc<lb id="e-8917" n="28"/>
més fos vist.

<pb n="III.124" id="e-8918"/><lb id="e-8919" n="1"/>Quant venc lo matí, les galees dels catalans<lb id="e-8920" n="2"/>
s'aparelaren e<gap id="e-8921"/>·s armaren als mils que pogren, e<lb id="e-8922" n="3"/>
desligaren los presos, e feen-los remar, e les lurs<lb id="e-8923" n="4"/>
galees a revers, ab la popa primera, ab les seyeres<lb id="e-8924" n="5"/>
de Karles tirant per mar. E cascuna de<lb id="e-8925" n="6"/>
les galees del rey d'Aragó remolcaven <num>·I·</num> o <num>·II·</num><lb id="e-8926" n="7"/>
galees d'aqueles que avien preses, ab la popa<lb id="e-8927" n="8"/>
primera. Axí les galees entraren e<gap id="e-8928"/>·l port de Messina<lb id="e-8929" n="9"/>
lo matí, ab gran alegre de trombes e d'altres<lb id="e-8930" n="10"/>
estrumens e ab lurs seyeres levades. E<gap id="e-8931"/>·l rey<lb id="e-8932" n="11"/>
era aquí riba mar ab tota sa cavaleria e tota la<lb id="e-8933" n="12"/>
gent de Messina, e cridaven altes vous:<lb id="e-8934" n="13"/>
<q type="spoken">—¡Ben siats venguts, con als pus valens qui<lb id="e-8935" n="14"/>
ab <num>·XIII·</num>. galeres avets guasayada la victòria de<lb id="e-8936" n="15"/>
 <num>·L·</num> galees! —</q><lb id="e-8937" n="16"/>
E menaven lo major alegre que hanc més fos<lb id="e-8938" n="17"/>
vist. Quant les galees foren e<gap id="e-8939"/>·l port de Messina,<lb id="e-8940" n="18"/>
lo rey fóu metre tots los presos en <num>·I·</num> gran palau<lb id="e-8941" n="19"/>
e foren <num>·III_a_mília·</num> e <num>·L·</num>, meys d'aqueyls qui foren<lb id="e-8942" n="20"/>
morts a la batayla. E<gap id="e-8943"/>·ls hòmens de les galees del<lb id="e-8944" n="21"/>
rey devalaren en terra e cascú portava-sse<gap id="e-8945"/>·n so<lb id="e-8946" n="22"/>
que avia gasayat: copes d'aur e d'argent, e taladors,<lb id="e-8947" n="23"/>
e escudeles, e molt beyl vexelament d'argent,<lb id="e-8948" n="24"/>
e cobertors de seda, e molts richs garnimens,<lb id="e-8949" n="25"/>
e molts beyls vestits ab cendats e ab penes<lb id="e-8950" n="26"/>
vayres e tant aur e argent monedat que negú no<lb id="e-8951" n="27"/>
pot saber lo nombre. E cascuns anaren-se reposar

<pb n="III.125" id="e-8952"/><lb id="e-8953" n="1"/>e solassar là hon li plac; e no s'era maravela,<lb id="e-8954" n="2"/>
que molt avien trebalat.<lb id="e-8955" n="3"/>
<lb id="e-8956" n="4"/>
<seg type="rest"> CON LO REY D'ARAGÓ LIURÀ DUES NAUS EN QUÈ<lb id="e-8957" n="5"/>
SE<gap id="e-8958"/>·N PASSAREN LES GENTS DE PRINCIPAT<lb id="e-8959" n="6"/>
E DE NÀPOLS, AIXÍ COM HOYRETS<lb id="e-8960" n="7"/>
<lb id="e-8961" n="8"/>
</seg> Quant venc a cap de <num>·III·</num> jorns, e<gap id="e-8962"/>·l rey hac aüt<lb id="e-8963" n="9"/>
son conseyl què faria d'aqueles géns que tenia<lb id="e-8964" n="10"/>
preses, qui eren de Principat e de la terra de<lb id="e-8965" n="11"/>
Pula, e fóu-los-se venir davant.<lb id="e-8966" n="12"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> ben veets que yo us<lb id="e-8967" n="13"/>
tenc en mon poder e que<gap id="e-8968"/>·n pusc fer tot so que<gap id="e-8969"/>·m<lb id="e-8970" n="14"/>
vula. E crou que si els meus hòmens fossen venguts<lb id="e-8971" n="15"/>
en poder del rey Karles, que<gap id="e-8972"/>·ls liurara tots<lb id="e-8973" n="16"/>
a mort, so que ja Déus no vula. Mas yo no vuyl<lb id="e-8974" n="17"/>
tant de mal fer. Yo us liuraré dues naus, ab pan,<lb id="e-8975" n="18"/>
e ab vin e ab so que mester ajats, e anats-vos-en<lb id="e-8976" n="19"/>
en vostra terra; e yo fer-vos hé carta ab mon segeyl,<lb id="e-8977" n="20"/>
que portets als hòmens de Principat e de<lb id="e-8978" n="21"/>
Pula, que tota hora que vénguen ab mercaderia<lb id="e-8979" n="22"/>
ne per bé en ma terra, que seran saus e segurs.<lb id="e-8980" n="23"/>
E d'aquí avant gardats-vos que no<gap id="e-8981"/>·m vingats a<lb id="e-8982" n="24"/>
l'encontre; que si<gap id="e-8983"/>·n pudia negun pendre, yo<gap id="e-8984"/>·l<lb id="e-8985" n="25"/>
faria murir a mala mort.—</q>

<pb n="III.126" id="e-8986"/><lb id="e-8987" n="1"/>E donà a cascú <num>·I·</num> diner tornès d'argent e<lb id="e-8988" n="2"/>
tramès-los-ne. E quant eyls viuren la misericòrdia<lb id="e-8989" n="3"/>
del rey, agren goyg, axí com ceyls qui cuidaven<lb id="e-8990" n="4"/>
ésser tots liurats a mort; e agenolaren-se<lb id="e-8991" n="5"/>
tots e cridaren alta vou:<lb id="e-8992" n="6"/>
<q type="spoken">—¡Déus te don vida, rey plen de bontat e de<lb id="e-8993" n="7"/>
misericòrdia, qui<gap id="e-8994"/>·ns has prestada la vida, la qual<lb id="e-8995" n="8"/>
tenim per tu! —</q><lb id="e-8996" n="9"/>
E axí anaren-se<gap id="e-8997"/>·n en lur terra, e portaren renomnada<lb id="e-8998" n="10"/>
e de gran laor del rey d'Aragó e de<lb id="e-8999" n="11"/>
ses géns, e de la bontat que<gap id="e-9000"/>·l rey lur avia feta;<lb id="e-9001" n="12"/>
sí que totes les géns de Principat e de Pula eren<lb id="e-9002" n="13"/>
molt pagades del rey d'Aragó e pregaven tots<lb id="e-9003" n="14"/>
jorns Déus que li donàs honor e victòria sobre<lb id="e-9004" n="15"/>
sos enamichs.<lb id="e-9005" n="16"/>
<lb id="e-9006" n="17"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL XCIX. COM LO REY CARLES TRAMÈS<lb id="e-9007" n="18"/>
MISSATGERS AL REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-9008" n="19"/>
E QUE<gap id="e-9009"/>·L REPTASSEN DE PART SUA<lb id="e-9010" n="20"/>
<lb id="e-9011" n="21"/>
</seg> Quant lo rey Karles sabé que les sues galees<lb id="e-9012" n="22"/>
eren descunfites, fo molt irat, e majorment com<lb id="e-9013" n="23"/>
 <num>·XIIII·</num> galees n'agren descunfites <num>·XLVIII·</num>, de les

<pb n="III.127" id="e-9014"/><lb id="e-9015" n="1"/>quals ne retengren <num>·XXII·</num> e les altres foren fuytes;<lb id="e-9016" n="2"/>
e pensà ab sí metex, e víu que tot son fet<lb id="e-9017" n="3"/>
era perdut e que les sues géns no avien durada<lb id="e-9018" n="4"/>
a les géns que<gap id="e-9019"/>·l rey d'Aragó avia amenades, encara<lb id="e-9020" n="5"/>
que les sues fossen <num>·IIII·</num> tans que les altres;<lb id="e-9021" n="6"/>
pensà com pogés gitar de la terra lo rey d'Aragó,<lb id="e-9022" n="7"/>
que sol que eyl pogués gitar de la terra ab<lb id="e-9023" n="8"/>
qualque maestria la persona del rey d'Aragó, tot<lb id="e-9024" n="9"/>
l'àls li era semblant que fos nient. E fóu-se venir<lb id="e-9025" n="10"/>
 <num>·II·</num> clergues qui eren seus, e adobà-los e vestí-los<lb id="e-9026" n="11"/>
com a frares preÿcadors.<lb id="e-9027" n="12"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—so dix lo rey Karles—, <q type="spoken"> anats-vos-en<lb id="e-9028" n="13"/>
a Messina, e parlats ab lo rey d'Aragó,<lb id="e-9029" n="14"/>
e digats-li de la mia part que eyl no és entrat<lb id="e-9030" n="15"/>
en la terra de Sicília axí com a leyal hom e bo,<lb id="e-9031" n="16"/>
ans hi és entrat malvadament e axí com no dou.<lb id="e-9032" n="17"/>
—Sèyer </q>—dixeren aqueyls <num>·II·</num> falses missatgers—, <q type="spoken"><lb id="e-9033" n="18"/>
</q>

<pb n="III.128" id="e-9034"/><lb id="e-9035" n="1"/><q type="spoken">
nós som aparelats de fer la tua volentat.—</q><lb id="e-9036" n="2"/>
Quant venc la nuyt, fóu-los posar a <num>·I_a·</num> barca<lb id="e-9037" n="3"/>
en Sicília; e quan foren aquí, anaren-se<gap id="e-9038"/>·n al rey<lb id="e-9039" n="4"/>
e dixeren-li la missatgeria que el rey Karles lur<lb id="e-9040" n="5"/>
avia manada dir. E<gap id="e-9041"/>·l rey quant ho hac entès<lb id="e-9042" n="6"/>
mès mans a riure e sol no fo semblant que res<lb id="e-9043" n="7"/>
li pesàs de so que li avien dit.<lb id="e-9044" n="8"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> yo trametré<lb id="e-9045" n="9"/>
mos missatges ab vosaltres ensems al rey Karles,<lb id="e-9046" n="10"/>
per saber de la sua boca si és ver que eyl<lb id="e-9047" n="11"/>
aya dit so que vosaltres deÿts. —</q><lb id="e-9048" n="12"/>
E aytantost lo rey aparelà sos missatges, cavalers,<lb id="e-9049" n="13"/>
barons honrats d'alt afer; e fo la <num>·I·</num> En<lb id="e-9050" n="14"/>
Pere de Queralt, e l'altre En Guilem de Casteylnou<lb id="e-9051" n="15"/>
e l'altre En Examèn.

<pb n="III.129" id="e-9052"/><lb id="e-9053" n="1"/><q type="spoken">—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> anats al rey Karles<lb id="e-9054" n="2"/>
e menats ab vós aquests <num>·II·</num> missatges qui<lb id="e-9055" n="3"/>
m'àn dites aquestes paraules de la sua part; e<lb id="e-9056" n="4"/>
sapiats ab eyl si és ver que eyl los m'aja trameses<lb id="e-9057" n="5"/>
ab aytals paraules con vós avets enteses. E si<lb id="e-9058" n="6"/>
eyl ho atorga, escundits-me, axí com vós vos escundiríets<lb id="e-9059" n="7"/>
d'un altre cavaler qui us reptàs de fe<lb id="e-9060" n="8"/>
e de lyaltat; e no li<gap id="e-9061"/>·n menets honor. E que yo li<lb id="e-9062" n="9"/>
ho menaré cors a cors ab eyl. —</q>

<pb n="III.129" id="e-9063"/><lb id="e-9064" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL C. COM LO REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-9065" n="2"/>
E LOS REY CARLES SE ACORDAREN DE FER<lb id="e-9066" n="3"/>
BATALLA ELLS ABDÓS A BORDEU<lb id="e-9067" n="4"/>
<lb id="e-9068" n="5"/>
</seg> Los missatges s'aparelaren molt honradament<lb id="e-9069" n="6"/>
e passaren a Règol, hon lo rey Karles era, e vengren<lb id="e-9070" n="7"/>
davant lo rey, e paregren bé hòmens de<lb id="e-9071" n="8"/>
gran valor e missatges d'aut seyor; e saludaren<lb id="e-9072" n="9"/>
lo rey e dixeren-li:<lb id="e-9073" n="10"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey Karles, lo noble rey En Pere<lb id="e-9074" n="11"/>
d'Aragó e de Sicília nos tramet a vós per saber<lb id="e-9075" n="12"/>
de vós si aquests <num>·II·</num> frares preÿcadors qui han<lb id="e-9076" n="13"/>
dit al rey nostre seyor que eyl és entrat e<gap id="e-9077"/>·l regne<lb id="e-9078" n="14"/>
de Sicília falsament, e desleyal e no deguda, si<lb id="e-9079" n="15"/>
ho han aüt de vós ne ó han dit per vostra volentat. —</q><lb id="e-9080" n="16"/>
Ab aytant no dixeren plus; e<gap id="e-9081"/>·l rey Karles estec<lb id="e-9082" n="17"/>
 <num>·I·</num> poc en pensat, e puys respòs e dix:

<pb n="III.130" id="e-9083"/><lb id="e-9084" n="1"/><q type="spoken">—Vulats que yo u aja dit hó no, yo dic que<lb id="e-9085" n="2"/>
eyl és entrat en la terra de Sicília malvadament<lb id="e-9086" n="3"/>
e no deguda.—</q><lb id="e-9087" n="4"/>
Adoncs resposeren los missatges dei rey d'Aragó<lb id="e-9088" n="5"/>
e dixeren:<lb id="e-9089" n="6"/>
<q type="spoken">—Sèyer, nós vos responem a aquexes paraules<lb id="e-9090" n="7"/>
per manament del rey d'Aragó e de Sicília,<lb id="e-9091" n="8"/>
nostre seyor, e deïm que vós e tot hom qui diga<lb id="e-9092" n="9"/>
que eyl sia entrat e<gap id="e-9093"/>·l regne de Sicília malvadament<lb id="e-9094" n="10"/>
e no deguda, mént com a fals e desleyal;<lb id="e-9095" n="11"/>
e que us ho menarà per batayla cors a cors e donar-vos<lb id="e-9096" n="12"/>
à avantatge d'armes, aytals co us vulats. —</q><lb id="e-9097" n="13"/>
A aquesta resposta fo molt irat Karles, e sos<lb id="e-9098" n="14"/>
barons dixeren-li que no s'irasqués ne no<gap id="e-9099"/>·ls resposés<lb id="e-9100" n="15"/>
meys de conseyl.<lb id="e-9101" n="16"/>
Sobr'assò levaren-lo d'aquí e entraren-se<gap id="e-9102"/>·n en<lb id="e-9103" n="17"/>
 <num>·I_a·</num> cambra, e aquí tenc son conseyl ab sos barons.<lb id="e-9104" n="18"/>
E puys tornà en son seti e respòs que eyl<lb id="e-9105" n="19"/>
no<gap id="e-9106"/>·s combatria ab eyl tot sol, mas ab <num>·C·</num> cavalers<lb id="e-9107" n="20"/>
per altres <num>·C·</num>.<lb id="e-9108" n="21"/>
<q type="spoken">—Doncs </q>—dixeren los missatges del rey d'Aragó—<lb id="e-9109" n="22"/>
<q type="spoken"> vénguen vostres missatges ab nós, tals<lb id="e-9110" n="23"/>
qui fermen lo fet davant lo nostre rey, si eyl<lb id="e-9111" n="24"/>
ho atorga.<lb id="e-9112" n="25"/>
 —Certes </q>—so dix lo rey Karles—, <q type="spoken">  <foreign xml:lang="fr"> e ge l'autrey.—</foreign></q>

<pb n="III.131" id="e-9113"/><lb id="e-9114" n="1"/><foreign xml:lang="fr"/>  Adoncs aparelà sos missatges, cavalers honrats,<lb id="e-9115" n="2"/>
e tramès-los al rey d'Aragó, a Messina; e<gap id="e-9116"/>·ls<lb id="e-9117" n="3"/>
missatges del rey d'Aragó qui se<gap id="e-9118"/>·n tornaren ab<lb id="e-9119" n="4"/>
eyls. E vengren davant lo rey e saludaren-lo<lb id="e-9120" n="5"/>
molt altament; e<gap id="e-9121"/>·l rey aculí-los molt gint de fet<lb id="e-9122" n="6"/>
e de paraula. E dixeren al rey les paraules qui<lb id="e-9123" n="7"/>
eren estades parlades entre<gap id="e-9124"/>·l rey Karles e sos<lb id="e-9125" n="8"/>
missatges:<lb id="e-9126" n="9"/>
<q type="spoken">—Sèyer rey, nostre seyor lo rey Karles vos<lb id="e-9127" n="10"/>
diu que us ho menarà ab <num>·C·</num> cavaylers per altres<lb id="e-9128" n="11"/>
 <num>·C·</num>, e si assò volets fer, que eyl n'és aparelat;<lb id="e-9129" n="12"/>
e d'aquí avant diu-vos que vós no sóts entrat<lb id="e-9130" n="13"/>
en la terra axí com devets.</q><lb id="e-9131" n="14"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—so dix lo rey d'Aragó—, <q type="spoken"> eyl dirà<lb id="e-9132" n="15"/>
so que<gap id="e-9133"/>·s volrà, e nós farem so qui<gap id="e-9134"/>·ns serà honor.<lb id="e-9135" n="16"/>
Mas yo li ó combatré cors a cors, que yo<lb id="e-9136" n="17"/>
no é fet res contra fe ne leyaltat; e d'aquí<lb id="e-9137" n="18"/>
avant yo li trametré mos missatges ab certes<lb id="e-9138" n="19"/>
paraules. —</q><lb id="e-9139" n="20"/>
Los missatges s'aparelaren, e<gap id="e-9140"/>·l rey dix-lur so<lb id="e-9141" n="21"/>
que avia en volentat. E puys anaren-se<gap id="e-9142"/>·n a Règol<lb id="e-9143" n="22"/>
tots los missatges ensems, e vengren davant<lb id="e-9144" n="23"/>
lo rey Karles e dixeren-li que avien parlat ab lo<lb id="e-9145" n="24"/>
rey d'Aragó:<lb id="e-9146" n="25"/>
<q type="spoken">—Sèyer, lo rey d'Aragó vos diu que<gap id="e-9147"/>·s combatrà<lb id="e-9148" n="26"/>
ab vós e que us darà avantatge d'armes.
</q>

<pb n="III.132" id="e-9149"/><lb id="e-9150" n="1"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—so dix lo rey Karles—, <q type="spoken"> no<gap id="e-9151"/>·n faré<lb id="e-9152" n="2"/>
res; que si eyl sabia que yo<gap id="e-9153"/>·l ne preses ja eyl<lb id="e-9154" n="3"/>
no<gap id="e-9155"/>·l me<gap id="e-9156"/>·n daria.<lb id="e-9157" n="4"/>
—Doncs </q>—dixeren los missatges— <q type="spoken"> diu-vos<lb id="e-9158" n="5"/>
lo rey d'Aragó que pus vós no li ó volets combatre<lb id="e-9159" n="6"/>
cors a cors, que<gap id="e-9160"/>·n pendrà rey hó fil de rey.<lb id="e-9161" n="7"/>
—Certes </q>—so dix lo rey Karles—, <q type="spoken"> no  <foreign xml:lang="fr"> l'autrey<lb id="e-9162" n="8"/>
pas.<lb id="e-9163" n="9"/>
</foreign>  —Doncs </q>—dixeren los missatges—, <q type="spoken"> pus en<lb id="e-9164" n="10"/>
altra guisa no<gap id="e-9165"/>·s pot fer, eyl ne pren vós ab los<lb id="e-9166" n="11"/>
 <num>·C·</num> cavalers.<lb id="e-9167" n="12"/>
—E yo </q>—dix lo rey Karles— <q type="spoken"> ó atorc en<lb id="e-9168" n="13"/>
aquesta manera: que de la sua part aja <num>·VI·</num> feels<lb id="e-9169" n="14"/>
cavalers jurats, e de la nostra part aurà<gap id="e-9170"/>·n altres<lb id="e-9171" n="15"/>
 <num>·VI·</num> cavalers feels jurats; e axí com aqueyls divisaran<lb id="e-9172" n="16"/>
lo fet de la batala, que axí sia, e que eyls<lb id="e-9173" n="17"/>
encerquen loc cuminal on se fassa la batayla.<lb id="e-9174" n="18"/>
E assò que eyls faran, que nós jurem que no y<lb id="e-9175" n="19"/>
puscam res contradir; encara que ho juraran<lb id="e-9176" n="20"/>
de cascuna de les parts <num>·XL·</num> cavalers dels melors<lb id="e-9177" n="21"/>
que nós ajam, que la batayla no pusca romanir. —</q>

<pb n="III.133" id="e-9178"/><lb id="e-9179" n="1"/>Quant les paraules foren atorgades entre<gap id="e-9180"/>·l rey<lb id="e-9181" n="2"/>
Karles e els missatges del rey d'Aragó, lo rey<lb id="e-9182" n="3"/>
Karles tramès sos missatges a Messina ab aqueyls<lb id="e-9183" n="4"/>
del rey d'Aragó ensems; e vengren davant<lb id="e-9184" n="5"/>
lo rey e dixeren lo fet qui era enprès e<lb id="e-9185" n="6"/>
atorgat de la batayla entre eyl e el rey Karles,<lb id="e-9186" n="7"/>
si ó atorgava ne ho vulia.<lb id="e-9187" n="8"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> tot ço que mos<lb id="e-9188" n="9"/>
missatges ajen enprès ne fet ab lo rey Karles,<lb id="e-9189" n="10"/>
yo l'atorc per bé fet. —</q><lb id="e-9190" n="11"/>
Sobr'assò les cartes e les cuvinenses se feeren<lb id="e-9191" n="12"/>
e<gap id="e-9192"/>·s fermaren, e<gap id="e-9193"/>·s juraren d'atendre e de cumplir,<lb id="e-9194" n="13"/>
per man de <num>·XL·</num> cavalers melors de cascuna part,<lb id="e-9195" n="14"/>
los quals cavalers foren aytals con assí oirets:<lb id="e-9196" n="15"/>
En Guilem de Casteylnou, de Cataluya; Ruys<lb id="e-9197" n="16"/>
Examenis de Luna; En Pere de Queralt; Examèn<lb id="e-9198" n="17"/>
d'Orrea; Raolf de Manuel; jutge Renau de<lb id="e-9199" n="18"/>
Limotges; Arnau Roger, comte de Palars; Ermengau,<lb id="e-9200" n="19"/>
comte d'Urgeyl; En Pere Ferrandis,<lb id="e-9201" n="20"/>
frare del rey; En Jacme Pere, fil del rey; En<lb id="e-9202" n="21"/>
Lop Ferran de Luna; En Pons de Ribeles; En

<pb n="III.134" id="e-9203"/><lb id="e-9204" n="1"/>Sanz d'Antiló; En Pere Arnau de Botonach;<lb id="e-9205" n="2"/>
Alamany de Lentí, del regne de Sicília, maestre<lb id="e-9206" n="3"/>
justinià; Aldoví de Vintimila, comte d'Iscla;<lb id="e-9207" n="4"/>
Frederich Mosca, comte de Albarigel; Rotlan<lb id="e-9208" n="5"/>
d'Aspoil; Galter de Galatageró; Bernat Roger<lb id="e-9209" n="6"/>
de Eriyll; Roger de Lúria; Lop Ferran de Actocil;<lb id="e-9210" n="7"/>
Bernat de Muntpaó; Pere Garcés de Nus;<lb id="e-9211" n="8"/>
Bertran de Belpug; Guilem de Besora; Garcia<lb id="e-9212" n="9"/>
Garcés de Arazur; Examèn Lop de Embú; Ramon<lb id="e-9213" n="10"/>
de Mulina; Simon Deslor; Blasi Massa de<lb id="e-9214" n="11"/>
Gavalur; Egidi Rodens de Montoenga; Garcia<lb id="e-9215" n="12"/>
Arnal de Cil; Berenguer d'Ofegat; Gauceran<lb id="e-9216" n="13"/>
de Vilafranca; Ramon de Cortada; Jacme de<lb id="e-9217" n="14"/>
Oblites; Garau d'Ostor; Steve Nunis; Blasco<lb id="e-9218" n="15"/>
d'Alagó, gendre del rey.

<pb n="III.135" id="e-9219"/><lb id="e-9220" n="1"/>Dels quals d'aquests cavalers n'í hac <num>·VI·</num>. feels<lb id="e-9221" n="2"/>
de la part del rey d'Aragó ab altres <num>·VI·</num> de la<lb id="e-9222" n="3"/>
part del rey Karles, los quals <num>·VI·</num> del rey d'Aragó<lb id="e-9223" n="4"/>
foren, per ordonar la batayla e<gap id="e-9224"/>·l fet: En<lb id="e-9225" n="5"/>
Guilem de Casteylnou, Ruys Examenis de Luna,<lb id="e-9226" n="6"/>
Pere de Queralt, Examèn d'Orrea, Raof de Manuel,<lb id="e-9227" n="7"/>
Renau de Limotges, de Messina. Aquests<lb id="e-9228" n="8"/>
 <num>·VI·</num> cavalers feels e jurats, ab altres <num>·VI·</num> de part<lb id="e-9229" n="9"/>
del rey Karles, ordonaren lo fet de la batayla en<lb id="e-9230" n="10"/>
aquesta manera que assí oirets.<lb id="e-9231" n="11"/>
Primerament ordonaren que la batayla se feés<lb id="e-9232" n="12"/>
a Bordeyl, qui és del rey d'Anglaterra, axí que<gap id="e-9233"/>·l<lb id="e-9234" n="13"/>
rey d'Anglaterra hi sia, o son procurador, en tal<lb id="e-9235" n="14"/>
guisa aparelat que pusca assegurar la batayla<lb id="e-9236" n="15"/>
e tots cels qui hi seran.<lb id="e-9237" n="16"/>
Encara, que amdós los reys hi sien lo primer<lb id="e-9238" n="17"/>
jorn de juyn; e aquel qui hi falís, que no y fos<lb id="e-9239" n="18"/>
aquel jorn, fos tengut per fals e desleyal, e que<lb id="e-9240" n="19"/>
no fos tengut per rey, ne nuyl temps no portàs<lb id="e-9241" n="20"/>
seyera ne segel, ne cavalcàs ab compayó.<lb id="e-9242" n="21"/>
Enquara, que negú no y feés ne hi feés fer neguna<lb id="e-9243" n="22"/>
res perquè la batayla romangués; e si ho<lb id="e-9244" n="23"/>
feya, que fos aytal com ja avets oït.

<pb n="III.136" id="e-9245"/><lb id="e-9246" n="1"/>Encara, que negú dels reys no deja venir ab<lb id="e-9247" n="2"/>
grans compayes de cavalers ne de géns, sinó<lb id="e-9248" n="3"/>
ab los <num>·C·</num> cavalers qui douran fer la batayla,<lb id="e-9249" n="4"/>
hó ab pocs més; e ceyl qui ho farà, que sia<lb id="e-9250" n="5"/>
aytal com damunt és dit.<lb id="e-9251" n="6"/>
Encara, que si negun cavaler ne altre hom,<lb id="e-9252" n="7"/>
estant en Bordel ne e<gap id="e-9253"/>·l termenat, comensava barayla<lb id="e-9254" n="8"/>
ne mescla de la una part, que fos aytal<lb id="e-9255" n="9"/>
com damunt avets oït.<lb id="e-9256" n="10"/>
E si tant era que<gap id="e-9257"/>·l rey d'Anglaterra no fos a<lb id="e-9258" n="11"/>
Bordel, ne son procurador, en tal guisa aparelat<lb id="e-9259" n="12"/>
de gardar la batayla que negú no fos poderós de<lb id="e-9260" n="13"/>
fer tor ne sobres a l'altre, que cascú se<gap id="e-9261"/>·n pusca<lb id="e-9262" n="14"/>
tornar salvu e segur.<lb id="e-9263" n="15"/>
E assò juraren amdós los reys ab <num>·XL·</num> cavalers<lb id="e-9264" n="16"/>
de cascuna part ab carta feta de compromès,<lb id="e-9265" n="17"/>
partida per <abbr>a.</abbr> <abbr>b.</abbr> <abbr>c.</abbr><lb id="e-9266" n="18"/>
Quant tot assò fo fet e ordonat, lo rey Karles<lb id="e-9267" n="19"/>
qui era a Règol, qui és en Calàbria davant Messina,<lb id="e-9268" n="20"/>
ordonà e establí sa terra al mils que pòc,<lb id="e-9269" n="21"/>
mas bé conexia la volentat de les géns de Pula<lb id="e-9270" n="22"/>
e de Principat que no<gap id="e-9271"/>·l amaven ne<gap id="e-9272"/>·l preaven res.<lb id="e-9273" n="23"/>
E jaquí son fill, lo príncep de la Morea, ab tota<lb id="e-9274" n="24"/>
la cavaleria a Règol, que estagués aquí en establida,<lb id="e-9275" n="25"/>
que<gap id="e-9276"/>·l rey d'Aragó ne ses géns no poguessen<lb id="e-9277" n="26"/>
passar en Calàbria.<lb id="e-9278" n="27"/>
E puys lo rey Karles aparelà-sse d'anar a la

<pb n="III.137" id="e-9279"/><lb id="e-9280" n="1"/>ciutat de Bordeyl e tenc son camí ves Nàpons<lb id="e-9281" n="2"/>
e ves Roma.<lb id="e-9282" n="3"/>
Ara lexa a parlar assí lo libre del rey Karles<lb id="e-9283" n="4"/>
e de sos fets, e torna a parlar del rey d'Aragó e<lb id="e-9284" n="5"/>
de les sues géns.<lb id="e-9285" n="6"/>
<lb id="e-9286" n="7"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CI. COM LO APÒSTOLI TRAMÈS EN<lb id="e-9287" n="8"/>
AJUDA AL REY CARLES CINCH_CENS<lb id="e-9288" n="9"/>
CAVALLERS FRANCESOS<lb id="e-9289" n="10"/>
<lb id="e-9290" n="11"/>
</seg> Diu lo comde que sempre que<gap id="e-9291"/>·l rey Karles fo<lb id="e-9292" n="12"/>
partit de Règol e hac cavalcat <num>·I·</num> jorn, sí trobà<lb id="e-9293" n="13"/>
 <num>·D·</num> cavalers francès que<gap id="e-9294"/>·l papa ac soldejats e<lb id="e-9295" n="14"/>
pagats de <num>·VI·</num> meses e trametia<gap id="e-9296"/>·ls al rey Karles<lb id="e-9297" n="15"/>
en ajuda. E<gap id="e-9298"/>·l rey Karles fóu-lur manament que<lb id="e-9299" n="16"/>
se<gap id="e-9300"/>·n anassen a la Catuna, qui és davant Messina,<lb id="e-9301" n="17"/>
assats prop de Règol, mija legua, e estagessen<lb id="e-9302" n="18"/>
aquí en establida per tal que nuyl hom de Messina<lb id="e-9303" n="19"/>
no pogués passar en la Calàbria.<lb id="e-9304" n="20"/>
Quant los cavalers se foren partits del rey<lb id="e-9305" n="21"/>
Karles, vengren-se<gap id="e-9306"/>·n a la Catuna e aquí albergaren-se;<lb id="e-9307" n="22"/>
e no<gap id="e-9308"/>·ls era semblant que negunes géns<lb id="e-9309" n="23"/>
del rey d'Aragó lur poguessen fer dan ne venir<lb id="e-9310" n="24"/>
desobre, per ço cor la mar era e<gap id="e-9311"/>·l mig entre eyls<lb id="e-9312" n="25"/>
e Messina.

<pb n="III.138" id="e-9313"/><lb id="e-9314" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CII. COM LO REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-9315" n="2"/>
E DE CECÍLIA, AB TOTA SA OST, PRÈS<lb id="e-9316" n="3"/>
RÍGOLS, E OCCIREN GRAN RES<lb id="e-9317" n="4"/>
DE TOTS LOS FRANCESOS<lb id="e-9318" n="5"/>
<lb id="e-9319" n="6"/>
</seg> Lo rey d'Aragó e les seves géns saberen bé<lb id="e-9320" n="7"/>
que aquels cavalers eren venguts a la Catuna<lb id="e-9321" n="8"/>
e que estaven aquí en establida. Sobr'assò los<lb id="e-9322" n="9"/>
almugàvers vengren al rey e dixeren-li:<lb id="e-9323" n="10"/>
<q type="spoken">—Sèyer, pregam-vos que<gap id="e-9324"/>·ns lexets passar en<lb id="e-9325" n="11"/>
la Calàbria tro a <num>·M·</num> o a <num>·II·</num> mília almugàvers, e<lb id="e-9326" n="12"/>
que<gap id="e-9327"/>·ns hi fassats posar a les galees e vourem si<lb id="e-9328" n="13"/>
porem gasayar sobre nostres enamics qui són<lb id="e-9329" n="14"/>
delà; que nós no som usats d'estar en viles ne<lb id="e-9330" n="15"/>
en ciutats, que no som sabaters, ne tixidors,<lb id="e-9331" n="16"/>
ne hòmens que sapiam res fer sinó de fet d'armes<lb id="e-9332" n="17"/>
contra nostres enamichs.<lb id="e-9333" n="18"/>
—Barons </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> anats e<gap id="e-9334"/>·nom de<lb id="e-9335" n="19"/>
Déu; e yo fer-vos hé armar <num>·X·</num> galees qui us hi<lb id="e-9336" n="20"/>
passaran e estaran tant aquí tro que siats retornats,<lb id="e-9337" n="21"/>
per tal cor delà no avets negú retorn.<lb id="e-9338" n="22"/>
—Sèyer </q>—dixeren los almugàvers—, <q type="spoken"> gran<lb id="e-9339" n="23"/>
mercès! —</q><lb id="e-9340" n="24"/>
Quant venc la nuyt, lo rey fó aparelar <num>·X·</num> galees<lb id="e-9341" n="25"/>
e fóu-hi muntar <num>·II·</num> mília almugàvers. E sus<lb id="e-9342" n="26"/>
a l'albe del jorn preseren terra a la Catuna e devalaren<lb id="e-9343" n="27"/>
en terra. E quan les gaytes de la vila<lb id="e-9344" n="28"/>
los sentiren, meteren mans a cridar altes vous:

<pb n="III.139" id="e-9345"/><lb id="e-9346" n="1"/><q type="spoken">—A armes! a armes, cavalers francès! ¡Que<lb id="e-9347" n="2"/>
les géns del rey d'Aragó són ab nós! —</q><lb id="e-9348" n="3"/>
E cascú se va armar axí com pòc, e d'altres<lb id="e-9349" n="4"/>
qui fugien sens armes; e<gap id="e-9350"/>·ls almugàvers entraren<lb id="e-9351" n="5"/>
en la vila e aucieren-hi bé <num>·D·</num> cavalers, sens l'altra<lb id="e-9352" n="6"/>
gent, e preseren tot lur arnès e lur tresor,<lb id="e-9353" n="7"/>
e reculiren-ho en les galees, e meseren molts cavayls<lb id="e-9354" n="8"/>
en les tarides que hi eren, e puys aucieren<lb id="e-9355" n="9"/>
tots los altres que no se<gap id="e-9356"/>·n pogren menar.<lb id="e-9357" n="10"/>
Quant lo príncep, qui era a Règol, sabé que<lb id="e-9358" n="11"/>
les géns del rey d'Aragó avien ferit a la Catuna,<lb id="e-9359" n="12"/>
correc ab tota sa cavaleria ves aquela part;<lb id="e-9360" n="13"/>
mas poc hi acabà, que ja era tot perdut, e<gap id="e-9361"/>·ls almogàvers<lb id="e-9362" n="14"/>
e les géns de les galees eren ja reculits,<lb id="e-9363" n="15"/>
sinó <num>·XXX·</num> almugàvers qui foren sobrats e<lb id="e-9364" n="16"/>
foren fuyts en la muntaya.

<pb n="III.140" id="e-9365"/><lb id="e-9366" n="1"/>Quant les galees foren reculides e luyades de<lb id="e-9367" n="2"/>
terra tro a mig tret de balesta, éls viuren <num>·I·</num> almugàver<lb id="e-9368" n="3"/>
qui fo romàs en terra, e <num>·V·</num> cavalers<lb id="e-9369" n="4"/>
francès venien-li desobre ab lurs cavayls, e eyl,<lb id="e-9370" n="5"/>
defensan e tornan atràs, venia ves la mar, axí<lb id="e-9371" n="6"/>
com ceyl qui cuydava trobar les galees aparelades<lb id="e-9372" n="7"/>
de muntar sus. En <num>·I_a·</num> de les galees avia <num>·I·</num><lb id="e-9373" n="8"/>
almugàver, qui era de Tàrrega, molt valent hom,<lb id="e-9374" n="9"/>
seyor de <num>·L·</num> servens, e víu que aquel almugàver,<lb id="e-9375" n="10"/>
qui era seu, era en molt gran cuyta; pregà l'almirayl<lb id="e-9376" n="11"/>
que<gap id="e-9377"/>·l feés posar en terra per secórrer a<lb id="e-9378" n="12"/>
son compayó; aytantost près la lansa e sos darts,<lb id="e-9379" n="13"/>
e la galea acostà-se a terra e eyl devalà tot sol.<lb id="e-9380" n="14"/>
Mas abans que eyl fos en terra del tot, víu que<lb id="e-9381" n="15"/>
agren son compayó mort, e no romàs per assò<lb id="e-9382" n="16"/>
que eyl no anàs d'aquela part hon los <num>·V·</num> cavalers<lb id="e-9383" n="17"/>
eren, qui avien mort son compayó; e eyls<lb id="e-9384" n="18"/>
qui<gap id="e-9385"/>·l viuren venir, vengren ves eyl ab lurs cavayls.<lb id="e-9386" n="19"/>
E al primer qui venc, lexà-li anar <num>·I_a·</num> escona<lb id="e-9387" n="20"/>
e donà-li tal colp per mig lo pits, que l'auzberc<lb id="e-9388" n="21"/>
e tots los garnimens li passà; sí que tot lo<lb id="e-9389" n="22"/>
ferre li mès e<gap id="e-9390"/>·l cors, e sempre caec mort del<lb id="e-9391" n="23"/>
cavayl. Puis près <num>·I·</num> salt a través, e encontrà

<pb n="III.141" id="e-9392"/><lb id="e-9393" n="1"/> <num>·I·</num> cavaler d'aqueyls <num>·V·</num>, e a través per mig los<lb id="e-9394" n="2"/>
flancs va ferir de la lança lo cavayl; sí que de<lb id="e-9395" n="3"/>
l'altra part li<gap id="e-9396"/>·n passà tot lo ferre, e<gap id="e-9397"/>·l cavayl caec<lb id="e-9398" n="4"/>
mort a terra e el cavaler caec sots lo cavayl, sí<lb id="e-9399" n="5"/>
que no<gap id="e-9400"/>·s pudia levar. Quant los <num>·III·</num> cavalers<lb id="e-9401" n="6"/>
viuren assò, foren molt irats e lexaren-se anar<lb id="e-9402" n="7"/>
a eyl, e al primer qui li venc, tramès-li la esconeta<lb id="e-9403" n="8"/>
que li era romasa e donà-li tal sobre<gap id="e-9404"/>·l bassinet<lb id="e-9405" n="9"/>
que portava e<gap id="e-9406"/>·l cap, que<gap id="e-9407"/>·l ferre li mès dins<lb id="e-9408" n="10"/>
lo cerveyl; sí que<gap id="e-9409"/>·l cavayler caec mort a terra.<lb id="e-9410" n="11"/>
E puys garentí-se dels <num>·II·</num> cavalers del cavayl<lb id="e-9411" n="12"/>
qui jaya mort en terra e donà <num>·I·</num> colp de la lança<lb id="e-9412" n="13"/>
al cavaler qui estava sots lo cavayl, per la<lb id="e-9413" n="14"/>
ventayla per mig lo coyl; sí que li trencà les venes<lb id="e-9414" n="15"/>
del coyl, e murí encontinent. Puys ab la<lb id="e-9415" n="16"/>
lança apuyada près <num>·I·</num> salt a través ves la mar,<lb id="e-9416" n="17"/>
e<gap id="e-9417"/>·ls <num>·II·</num> cavalers volgren-se metre entre eyl e la<lb id="e-9418" n="18"/>
mar, e no hac altre conseyl mas que près <num>·I_a·</num> péra<lb id="e-9419" n="19"/>
que víu jaer e<gap id="e-9420"/>·l sol, e tramès-la a ceyl qui pus<lb id="e-9421" n="20"/>
prés li era, e donà-li tal sobre la ventayla per<lb id="e-9422" n="21"/>
mig les dens que les dens e les barres d'avayl<lb id="e-9423" n="22"/>
li trencà; sí que<gap id="e-9424"/>·l cavaler, tot esbalaït, girà lo<lb id="e-9425" n="23"/>
cap a son cavayl e fugí. E<gap id="e-9426"/>·l sirvent anà ves l'altre<lb id="e-9427" n="24"/>
cavaler, e el cavaler no<gap id="e-9428"/>·s pog gandir d'eyl;<lb id="e-9429" n="25"/>
e donà-li gran colp de la lança sots les faldes<lb id="e-9430" n="26"/>
del auzberch, sí que tot lo ferre li passà per mig<lb id="e-9431" n="27"/>
la cuxa. E puys acostà<gap id="e-9432"/>·s tant a eyl, quant hac<lb id="e-9433" n="28"/>
tirada la lança, que de burs donà tal colp per<lb id="e-9434" n="29"/>
los flancs al cavayl que esfondrà de la una part<lb id="e-9435" n="30"/>
e de l'altra. E el cavaler tramès-li <num>·I·</num> colp de

<pb n="III.142" id="e-9436"/><lb id="e-9437" n="1"/>l'espaa en fugent, per mig de les espatles; sí<lb id="e-9438" n="2"/>
que li fès de la esquena ben <num>·I·</num> palm. Ab tant<lb id="e-9439" n="3"/>
lo cavaler e el cavayl caec en terra, e<gap id="e-9440"/>·l cavaler<lb id="e-9441" n="4"/>
qui malament era nafrat en la cuxa, jac en terra<lb id="e-9442" n="5"/>
tot estès, que no<gap id="e-9443"/>·s pòc ajudar. Ab tant venc gran<lb id="e-9444" n="6"/>
pressa de cavalers e d'altres géns, e<gap id="e-9445"/>·l sirvent<lb id="e-9446" n="7"/>
qui<gap id="e-9447"/>·ls víu venir, no ac altre conseyl mas que volc<lb id="e-9448" n="8"/>
fugir ves la ma<supplied>r</supplied>, mas moltes géns se meseren entre<lb id="e-9449" n="9"/>
eyl e la mar, e ab la sanc que hac perduda<lb id="e-9450" n="10"/>
molta fou tot esbalaÿt, e aquí aucieren-lo; mas<lb id="e-9451" n="11"/>
ben fo comprat.<lb id="e-9452" n="12"/>
L'almirayl de les galeres quant víu que negun<lb id="e-9453" n="13"/>
conseyl no pudia pendre a recobrar los almugàvers<lb id="e-9454" n="14"/>
qui en terra eren romases e no sabia què<gap id="e-9455"/>·n<lb id="e-9456" n="15"/>
era esdevengut, fo<gap id="e-9457"/>·n molt despagat, e tots los<lb id="e-9458" n="16"/>
altres. Mas ben sabien d'aqueyl bon almugàver<lb id="e-9459" n="17"/>
de Tàrrega que era mort, del qual lur pesà molt;<lb id="e-9460" n="18"/>
mas no li pudien ajudar, tant era gran la multitut<lb id="e-9461" n="19"/>
dels cavalers qui eren per tota la terra, e<lb id="e-9462" n="20"/>
aqueyl era en <num>·I_a·</num> plassa triadament, que no<gap id="e-9463"/>·l pogren<lb id="e-9464" n="21"/>
secórrer que no aguessen a passar per més<lb id="e-9465" n="22"/>
 <num>·II·</num> mília cavalers, e<gap id="e-9466"/>·ncara que tota la host corregra<lb id="e-9467" n="23"/>
là hon les galeres veessen venir a terra.<lb id="e-9468" n="24"/>
E axí les galees se<gap id="e-9469"/>·n tornaren a Messina ab gran<lb id="e-9470" n="25"/>
alegre de la victòria que agren aüda e del gran<lb id="e-9471" n="26"/>
gasayn que agren fet. E devalaren en terra tots<lb id="e-9472" n="27"/>
los almugàvers e<gap id="e-9473"/>·ls mariners e portaren-se<gap id="e-9474"/>·n molt<lb id="e-9475" n="28"/>
beyl arnès que agren gasayat: cobertors de seda,<lb id="e-9476" n="29"/>
e rics draps, e rics vestimens ab penes vayres e<lb id="e-9477" n="30"/>
ab cendats, e moltes beles armes, e copes d'argent,

<pb n="III.143" id="e-9478"/><lb id="e-9479" n="1"/>e escudeles, e taladors e molt argent e molt<lb id="e-9480" n="2"/>
aur monedat, sens nombre. E cascuns anaren-se<gap id="e-9481"/>·n<lb id="e-9482" n="3"/>
a lurs albergs reposar e solassar ab sos<lb id="e-9483" n="4"/>
amics e despeseren larguament del aver dels<lb id="e-9484" n="5"/>
franceses.<lb id="e-9485" n="6"/>
E l'almirayl anà parla<supplied>r</supplied> ab lo rey e comtà-li tot<lb id="e-9486" n="7"/>
so que lur era esdevengut: dels cavalers francescs<lb id="e-9487" n="8"/>
que avien morts, e de so que avien gasayat,<lb id="e-9488" n="9"/>
e dels sirvens que avien lexats d'on no sabien<lb id="e-9489" n="10"/>
noveles, e del sirvent de Tàrrega qui tan valentment<lb id="e-9490" n="11"/>
era mort.<lb id="e-9491" n="12"/>
Quan lo rey hac entès que <num>·XXX·</num> sirvens eren<lb id="e-9492" n="13"/>
romasos en Calàbria, que no sabien si eren morts<lb id="e-9493" n="14"/>
ne presos, sabé-li molt greu; e quant venc a la<lb id="e-9494" n="15"/>
nuyt, fóu fer seyals de foc e<gap id="e-9495"/>·l pus alt loc, qui era<lb id="e-9496" n="16"/>
en son palau, per tal que si aqueyls eren en les<lb id="e-9497" n="17"/>
muntayes de Calàbria, que veessen los seyals e<lb id="e-9498" n="18"/>
que<gap id="e-9499"/>·ls retessen. E quant agren vist lo foc del<lb id="e-9500" n="19"/>
palau del rey, de Messina, conegren que aqueyl<lb id="e-9501" n="20"/>
foc era seyal que hom lur feÿa, e mantinent reteren<lb id="e-9502" n="21"/>
lo seyal. Quant cels del palau de Messina<lb id="e-9503" n="22"/>
agren vist lo seyal que agren fet, reteren-lur <num>·II·</num>.<lb id="e-9504" n="23"/>
seyals, per tal que sabessen que<gap id="e-9505"/>·ls anaria hom<lb id="e-9506" n="24"/>
levar ab galeres e que venguessen a la mar; e éls<lb id="e-9507" n="25"/>
enteseren los seyals e reteren-los. E aytantost<lb id="e-9508" n="26"/>
lo rey fóu armar <num>·II·</num> galeres qui passassen delà,<lb id="e-9509" n="27"/>
en la Calàbria, per reculir aquels <num>·XXX_a·</num> servens.<lb id="e-9510" n="28"/>
Los francès agren entès que almugàvers avia<lb id="e-9511" n="29"/>
romases en terra e que eren amagats en les muntayes<lb id="e-9512" n="30"/>
de Calàbria, meseren-se en aguayt <num>·XXX_a·</num>

<pb n="III.144" id="e-9513"/><lb id="e-9514" n="1"/>hòmens a cavall, per tal que si els almugàvers<lb id="e-9515" n="2"/>
venien a la mar, que<gap id="e-9516"/>·ls presessen. Ab tant les<lb id="e-9517" n="3"/>
dues galees e barques armades vengren prop de<lb id="e-9518" n="4"/>
la Catuna, a terra, al punt del jorn, per tal que<gap id="e-9519"/>·ls<lb id="e-9520" n="5"/>
almugàvers los veessen; e<gap id="e-9521"/>·ls almugàvers, qui viuren<lb id="e-9522" n="6"/>
les galees de la muntaya, vengren ves la mar<lb id="e-9523" n="7"/>
molt abrivadament. E<gap id="e-9524"/>·ls cavalers francès qui<gap id="e-9525"/>·ls<lb id="e-9526" n="8"/>
viuren venir, qui estaven en aguayt, donaren-lur<lb id="e-9527" n="9"/>
salt davant, sí que<gap id="e-9528"/>·ls almugàvers no<gap id="e-9529"/>·s pogren<lb id="e-9530" n="10"/>
gandir d'éls, e axí anaren-se mesclar ab eyls<lb id="e-9531" n="11"/>
ensems. E<gap id="e-9532"/>·ls almugàvers pensaren-se que més<lb id="e-9533" n="12"/>
n'í agués, e tengren-se per morts e lexaren-se<lb id="e-9534" n="13"/>
anar a eyls ab les lançes e ab los dars; sí que<lb id="e-9535" n="14"/>
e<gap id="e-9536"/>·ls primers colps lur alcieren ben <num>·XII·</num> cavayls<lb id="e-9537" n="15"/>
e<gap id="e-9538"/>·ls en nafraren lo romanent. E<gap id="e-9539"/>·ls francès no<gap id="e-9540"/>·s<lb id="e-9541" n="16"/>
gosaren fort metre sobre eyls per paor de les<lb id="e-9542" n="17"/>
lançes, e<gap id="e-9543"/>·ls almogàvers corregren ves aquels a<lb id="e-9544" n="18"/>
qui avien lurs cavayls morts, e alcieren-los.<lb id="e-9545" n="19"/>
Quant los altres qui foren romasos, qui ja eren<lb id="e-9546" n="20"/>
nafrats, eyls hó lurs cavals, ó viuren, axí com<lb id="e-9547" n="21"/>
pogren comensaren-se<gap id="e-9548"/>·n a anar; e<gap id="e-9549"/>·ls almogàvers<lb id="e-9550" n="22"/>
donaren-lur al dós, sí que<gap id="e-9551"/>·ls desbarataren<lb id="e-9552" n="23"/>
e<gap id="e-9553"/>·n alcieren la major partida. E puys vengren<lb id="e-9554" n="24"/>
a la mar, e reculiren-se en les galees, sens<lb id="e-9555" n="25"/>
dan que no agren pres neguns, e tornaren-se<gap id="e-9556"/>·n<lb id="e-9557" n="26"/>
a Messina.<lb id="e-9558" n="27"/>
En aquela saó lo príncep de la Morea, fil del<lb id="e-9559" n="28"/>
rey Karles, estava ab tota sa host a Règol e entès<lb id="e-9560" n="29"/>
que<gap id="e-9561"/>·l rey d'Aragó vulia passar en la Calàbria,<lb id="e-9562" n="30"/>
levà<gap id="e-9563"/>·s de Règol ab tota sa host e anà-sse<gap id="e-9564"/>·n e<gap id="e-9565"/>·l

<pb n="III.145" id="e-9566"/><lb id="e-9567" n="1"/>plan de Sen Martí, qui és luyn d'aquí tro a<lb id="e-9568" n="2"/>
 <num>·XII·</num>. legües, e desemparà la vila de Règol. E tramès<lb id="e-9569" n="3"/>
 <num>·DCCC·</num> cavalers francès e proensals a <num>·I_a·</num> vila<lb id="e-9570" n="4"/>
qui és en la Calàbria, a <num>·II·</num> jornades de la Catuna<lb id="e-9571" n="5"/>
dintre terra, qui és e<gap id="e-9572"/>·l camí del pla de Sen<lb id="e-9573" n="6"/>
Martí. Ab tant lo rey d'Aragó fo aparelat ab<lb id="e-9574" n="7"/>
tota sa host, e passà-sse<gap id="e-9575"/>·n a Règol e establí-lo<lb id="e-9576" n="8"/>
molt bé. E puys cavalcà ab tota sa host, e anàse<gap id="e-9577"/>·n<lb id="e-9578" n="9"/>
a <num>·I_a·</num> vila qui à nom Solanes, e aquí ey sabé,<lb id="e-9579" n="10"/>
que la gent de la vila li ó dixeren, que a Semanara<lb id="e-9580" n="11"/>
avia <num>·DCCC·</num> cavalers francès e proensals que<lb id="e-9581" n="12"/>
el príncep hi avia tramesos per establiment; e<lb id="e-9582" n="13"/>
dixeren-li que, entre aquela vila hon él era e Semanara,<lb id="e-9583" n="14"/>
avia <num>·I·</num> porteyl hon aurien a passar, qui<lb id="e-9584" n="15"/>
era molt mal e forts, que <num>·C·</num> hòmens a peu ho<lb id="e-9585" n="16"/>
vedarien a <num>·II_mília·</num> cavalers, que jamés no purien<lb id="e-9586" n="17"/>
passar, ans aurien a tornar atràs o ésser<lb id="e-9587" n="18"/>
descunfits. Quant lo rey hac assò entès, aparelà-sse<lb id="e-9588" n="19"/>
ab tota sà host una nuyt quant los cavayls<lb id="e-9589" n="20"/>
agren menyada la civada, e cavalcà tota la nuit,<lb id="e-9590" n="21"/>
e passà aqueyl mal pas qui era assats prop de<lb id="e-9591" n="22"/>
Semenara, e lexà<gap id="e-9592"/>·l establit de sirvens molt bé

<pb n="III.146" id="e-9593"/><lb id="e-9594" n="1"/>e puys anà tro a Semenara. E<gap id="e-9595"/>·l rey manà que y<lb id="e-9596" n="2"/>
entrassen <num>·II_mília·</num> almogàvers, abans que cels<lb id="e-9597" n="3"/>
de la vila fossen regoneguts, e <num>·XL·</num> cavalers.<lb id="e-9598" n="4"/>
Quant los almugàvers agren oït lo manament<lb id="e-9599" n="5"/>
del rey, anaren-se<gap id="e-9600"/>·n ves la vila, e les gaytes,<lb id="e-9601" n="6"/>
qui<gap id="e-9602"/>·ls sentiren venir, cridaren molt fortment e<lb id="e-9603" n="7"/>
meseren sò per la vila. E<gap id="e-9604"/>·ls cavalers e les géns,<lb id="e-9605" n="8"/>
qui durmien en lurs lits, levaren-se e preseren-se<lb id="e-9606" n="9"/>
a les armes; e hac-n'í molts qui muntaren<lb id="e-9607" n="10"/>
en lurs cavayls e d'altres qui fugien fors de la<lb id="e-9608" n="11"/>
vila, mas no<gap id="e-9609"/>·ls valia res, que venien en les mans<lb id="e-9610" n="12"/>
de la host qui defores era, e eren morts o presos.<lb id="e-9611" n="13"/>
Mas los almugàvers anaren trencar les lisses<lb id="e-9612" n="14"/>
e el mur de la vila, e entraren dins e los cavalers<lb id="e-9613" n="15"/>
ab eyls, e meteren foc a la <num>·I_a·</num> part de la<lb id="e-9614" n="16"/>
vila; e puys anaren per la vila e trobaren cavalers<lb id="e-9615" n="17"/>
armats per cases, e per carrers e per plasses,<lb id="e-9616" n="18"/>
sí que<gap id="e-9617"/>·n alcieren tots quans n'atrobaren.<lb id="e-9618" n="19"/>
E En Pere Arnau de Botonac, ab los cavalers<lb id="e-9619" n="20"/>
qui ab eyl eren entrats en la vila, venc en <num>·I_a·</num><lb id="e-9620" n="21"/>
plassa, e aquí trobaren <num>·I_a·</num> gran compaya de cavalers<lb id="e-9621" n="22"/>
francès e proensals e anaren ferir en eyls,<lb id="e-9622" n="23"/>
sí que<gap id="e-9623"/>·n enderrocaren molts de lurs cavayls e<gap id="e-9624"/>·n<lb id="e-9625" n="24"/>
alcieren. E En Bernat de Peratalada anà ferir<lb id="e-9626" n="25"/>
 <num>·II·</num> cavalers francescs a través ab la lança, sí<lb id="e-9627" n="26"/>
que amdós los passà e<gap id="e-9628"/>·ls abaté en terra morts.<lb id="e-9629" n="27"/>
E En Pere Arnau de Botonac encontrà <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-9630" n="28"/>
de Prohensa, molt honrat hom, qui avia<lb id="e-9631" n="29"/>
nom En Rumeu de Vilanova, e volc-lo ferir de<lb id="e-9632" n="30"/>
la lança, e lo cavaler, qui era tot armat, cridà-li

<pb n="III.147" id="e-9633"/><lb id="e-9634" n="1"/>que no<gap id="e-9635"/>·l alciés, que eyl era aytal cavaler; e dix-li<lb id="e-9636" n="2"/>
son nom e que puria aver d'eyl gran reensó,<lb id="e-9637" n="3"/>
que no<gap id="e-9638"/>·l alciés. Ab aquestes paraules En Pere<lb id="e-9639" n="4"/>
Arnau de Botonac l'anà abrassar per mig dels<lb id="e-9640" n="5"/>
flancs, e trasc-lo de la sela tot armat, e posà<gap id="e-9641"/>·l-se<lb id="e-9642" n="6"/>
e<gap id="e-9643"/>·l coyl del cavayl, e trasc-lo de la pressa per tal<lb id="e-9644" n="7"/>
que no<gap id="e-9645"/>·l alciessen, e portà<gap id="e-9646"/>·l-se<gap id="e-9647"/>·n defora en la host<lb id="e-9648" n="8"/>
e liurà-lo a sos escuders que<gap id="e-9649"/>·l gardassen. Puys<lb id="e-9650" n="9"/>
barreyaren tota la vila e trobaren aur e argent<lb id="e-9651" n="10"/>
monedat, tant que nuyl hom no pot saber lo<lb id="e-9652" n="11"/>
nombre, so és a ssaber: dobles d'aur, e florins<lb id="e-9653" n="12"/>
d'aur, e karlins d'aur e torneses d'argent; e molta<lb id="e-9654" n="13"/>
vexela d'argent, e molt beyl arnès de seda,<lb id="e-9655" n="14"/>
e rics garnimens, e cavayls, e muls e rucins.<lb id="e-9656" n="15"/>
<lb id="e-9657" n="16"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CIII. COM UN ALMUGÀVER QUE PRENGUEREN<lb id="e-9658" n="17"/>
LES GENTS DEL PRÍNCEP DE LA MOREA<lb id="e-9659" n="18"/>
SE COMBATÉ AB HUN CAVALLER FRANCÈS E<gap id="e-9660"/>·L VENCÉ<lb id="e-9661" n="19"/>
E COM MADONA LA REYNA, MULLER DEL REY<lb id="e-9662" n="20"/>
EN PERE, SE<gap id="e-9663"/>·N VENCH EN CECÍLIA<lb id="e-9664" n="21"/>
<lb id="e-9665" n="22"/>
</seg> Ab aytant lo jorn fo vengut e tornaren-se<gap id="e-9666"/>·n a<lb id="e-9667" n="23"/>
Solanes. Quant lo príncep, qui era e<gap id="e-9668"/>·l pla de<lb id="e-9669" n="24"/>
Sen Martí, a <num>·II·</num> legües de Semenara, sabé les

<pb n="III.148" id="e-9670"/><lb id="e-9671" n="1"/>noveles que tots los cavalers de Semanara eren<lb id="e-9672" n="2"/>
morts o presos, fo molt irat; e correc ab tota sa<lb id="e-9673" n="3"/>
gent ves Semanara, e trobà la vila cremada e<lb id="e-9674" n="4"/>
malmesa e els cavaylers morts per les carreres.<lb id="e-9675" n="5"/>
E víu que altre conseyl no y pudia dar, tornà-sse<gap id="e-9676"/>·n<lb id="e-9677" n="6"/>
molt irat e plen de mal talent, e no fo maravela.<lb id="e-9678" n="7"/>
E cuydà-sse que<gap id="e-9679"/>·l rey d'Aragó l'anàs asaltar<lb id="e-9680" n="8"/>
en la sua host, e levà-sse d'aqueyl loc hon<lb id="e-9681" n="9"/>
era, e passà <num>·I_a·</num> gran aygua, e prop de la aygua<lb id="e-9682" n="10"/>
él s'atendà e fóu valejar tota la host entorn.<lb id="e-9683" n="11"/>
Mas no romania per assò que els almugàvers<lb id="e-9684" n="12"/>
anaven tro en la sua host, e ferien leÿns de nuyt<lb id="e-9685" n="13"/>
e a matinades, e<gap id="e-9686"/>·ls auceÿen cavalers e hòmens a<lb id="e-9687" n="14"/>
peu e se<gap id="e-9688"/>·n portaven de lur arnès assats e de les<lb id="e-9689" n="15"/>
tendes, que no se<gap id="e-9690"/>·n pudien a res pendre; que<lb id="e-9691" n="16"/>
pus nuyt era, no gosaven trer lo peu fors de<lb id="e-9692" n="17"/>
lur host, que semblant lur era que les péres e<lb id="e-9693" n="18"/>
les mates fossen almugàvers, tant los avien espoordits.<lb id="e-9694" n="19"/>
[...]<lb id="e-9695" n="20"/>
Esdevenc-se que, <num>·I·</num> jorn, <num>·I_a·</num> compaya d'almugàvers<lb id="e-9696" n="21"/>
s'encontraren ab gran compaya de cavalers<lb id="e-9697" n="22"/>
franceses e d'òmens a peu; e<gap id="e-9698"/>·ls almogàvers

<pb n="III.149" id="e-9699"/><lb id="e-9700" n="1"/>eren pocs e fugiren en la muntaya, sí que<gap id="e-9701"/>·ls<lb id="e-9702" n="2"/>
franceses ne retengren <num>·I·</num> que no<gap id="e-9703"/>·ls pòc escapar.<lb id="e-9704" n="3"/>
E per mareveles no<gap id="e-9705"/>·l volgren auciure, e menaren-lo<lb id="e-9706" n="4"/>
denant lo príncep e dixeren-li que aqueyl<lb id="e-9707" n="5"/>
era almogàver que avien pres. Lo príncep lo<lb id="e-9708" n="6"/>
regardà e víu-lo que no vestí mas una goneleta<lb id="e-9709" n="7"/>
ab corda, sens camisa, e fo magre e negre del<lb id="e-9710" n="8"/>
calor del soley, e la barba qui li fo molt creguda,<lb id="e-9711" n="9"/>
e sos caubeyls negres e loncs, e portà e<gap id="e-9712"/>·l cap<lb id="e-9713" n="10"/>
 <num>·I·</num> capeyl de cuyr tot trepat, e en les cames uns<lb id="e-9714" n="11"/>
causols de cuyr, e unes avarques de cuyr e<gap id="e-9715"/>·ls<lb id="e-9716" n="12"/>
peus. E quant lo príncep lo víu axí aparelat,<lb id="e-9717" n="13"/>
meravelà-sse<gap id="e-9718"/>·n molt e demanà-li quin hom era;<lb id="e-9719" n="14"/>
e él dix-li que era almogàver de les géns del rey<lb id="e-9720" n="15"/>
d'Aragó.<lb id="e-9721" n="16"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—dix lo príncep—, <q type="spoken"> yo no sé qual<lb id="e-9722" n="17"/>
bontat sia en vosaltres, ne qual ardiment, que<lb id="e-9723" n="18"/>
molt me semblats caytives géns, e pobres e salvatges,<lb id="e-9724" n="19"/>
si tots són aytals.<lb id="e-9725" n="20"/>
—Certes </q>—so dix l'almugàver—, <q type="spoken"> yo són <num>·I·</num><lb id="e-9726" n="21"/>
dels pus caytius dels altres, mas enperò si y avia<lb id="e-9727" n="22"/>
 <num>·I·</num> dels vostres cavalers, lo melor qui hi fos, garnit<lb id="e-9728" n="23"/>
en son cavayl, qui<gap id="e-9729"/>·s volgués combatre ab mi,<lb id="e-9730" n="24"/>
yo<gap id="e-9731"/>·m combatré volenters ab eyl, e que<gap id="e-9732"/>·m fassats<lb id="e-9733" n="25"/>
retre ma lança, e mon dart e mon couteyl. E si<lb id="e-9734" n="26"/>
tant és que yo<gap id="e-9735"/>·l pusca conquerre, que me<gap id="e-9736"/>·n lexets<lb id="e-9737" n="27"/>
anar sans e sauv; e si eyl me conquer, fassa de<lb id="e-9738" n="28"/>
mi so que<gap id="e-9739"/>·s vula.<lb id="e-9740" n="29"/>
—Certes </q>—so dix lo príncep—, <q type="spoken"> assí ha beyl<lb id="e-9741" n="30"/>
plet. —</q>

<pb n="III.150" id="e-9742"/><lb id="e-9743" n="1"/>Ab aytant <num>·I·</num> cavaler francesc se levà en peus,<lb id="e-9744" n="2"/>
qui era hom jove, e gran e sobrer, e dix al príncep<lb id="e-9745" n="3"/>
que eyl li faria la batayla.<lb id="e-9746" n="4"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—so dix lo príncep—, <q type="spoken"> so<gap id="e-9747"/>·m plau.<lb id="e-9748" n="5"/>
Ara, donques, anats-vos armar, e veurem aquest<lb id="e-9749" n="6"/>
què sabrà fer. —</q><lb id="e-9750" n="7"/>
Ab tant lo cavaler s'anà armar, eyl e son cavayl.<lb id="e-9751" n="8"/>
E<gap id="e-9752"/>·l príncep fóu retre al almugàver sa lança,<lb id="e-9753" n="9"/>
e son dart, e son couteyl e sa centura; e fo<lb id="e-9754" n="10"/>
menat defore en <num>·I·</num> camp, e totes les géns de la<lb id="e-9755" n="11"/>
host foren aquí, e<gap id="e-9756"/>·l príncep ab sos cavalers. Ab<lb id="e-9757" n="12"/>
tant lo cavaler venc tot armat en son cavayl e<lb id="e-9758" n="13"/>
venc corrent ves l'almugàver ab la lança davant<lb id="e-9759" n="14"/>
per tal que<gap id="e-9760"/>·l ferís; e<gap id="e-9761"/>·l almugàver qui<gap id="e-9762"/>·l víu venir<lb id="e-9763" n="15"/>
tot abrivat ves eyl, lexà<gap id="e-9764"/>·l-se acostar e tramès-li<lb id="e-9765" n="16"/>
la esconeta al pits del cavayl, sí que li<gap id="e-9766"/>·n mès<lb id="e-9767" n="17"/>
ben <num>·II·</num>. palms entre<gap id="e-9768"/>·l pits e l'espatla. E puys<lb id="e-9769" n="18"/>
près <num>·I·</num> salt a través, sí que<gap id="e-9770"/>·l cavaler l'esgambà,<lb id="e-9771" n="19"/>
que no<gap id="e-9772"/>·l pòc ferir; sí que<gap id="e-9773"/>·l cavayl caec mantinent<lb id="e-9774" n="20"/>
en terra. E aytantost l'almugàver trasc son<lb id="e-9775" n="21"/>
couteyl, e correc sobre<gap id="e-9776"/>·l cavaler qui fo caüt ab<lb id="e-9777" n="22"/>
lo cavayl, e anà-li deslassar son elme e volc-lo<lb id="e-9778" n="23"/>
degolar; mas lo príncep correc là, e vedà-li-ó,<lb id="e-9779" n="24"/>
e dix-li que son plet avia gasayat e que<gap id="e-9780"/>·l lexàs<lb id="e-9781" n="25"/>
estar. E l'almugàver mantinent partí-sse de sobre<gap id="e-9782"/>·l<lb id="e-9783" n="26"/>
cavaler, e el príncep menà<gap id="e-9784"/>·l-se<gap id="e-9785"/>·n a sa tenda,<lb id="e-9786" n="27"/>
e donà-li <num>·I·</num> seu vestir e dix-li que se<gap id="e-9787"/>·n anàs<lb id="e-9788" n="28"/>
salvu e segur. E l'almugàver hac gran gog com<lb id="e-9789" n="29"/>
tan bé li era pres, e passà-sse<gap id="e-9790"/>·n a Messina, e<lb id="e-9791" n="30"/>
presentà<gap id="e-9792"/>·s davant lo rey e contà-li con li era

<pb n="III.151" id="e-9793"/><lb id="e-9794" n="1"/>pres ne esdevengut e el príncep con l'avia deliurat<lb id="e-9795" n="2"/>
e tramès a eyl. E<gap id="e-9796"/>·l rey, quant hac assò<lb id="e-9797" n="3"/>
entès, fo molt alegre, e fóu-se venir <num>·X·</num> francès,<lb id="e-9798" n="4"/>
d'aquels que tenia preses, e vestí<gap id="e-9799"/>·ls molt gint,<lb id="e-9800" n="5"/>
e tramès-los al príncep e fóu-li saber que tota<lb id="e-9801" n="6"/>
via que eyl li tramesés <num>·I·</num>. dels seus hòmens, li<gap id="e-9802"/>·n<lb id="e-9803" n="7"/>
trametria eyl <num>·X·</num>; sí que<gap id="e-9804"/>·l príncep li ó tenc a gran<lb id="e-9805" n="8"/>
valor e conec que negun rey no avia tantes bones<lb id="e-9806" n="9"/>
géns d'armes con lo rey d'Aragó avia, ne<lb id="e-9807" n="10"/>
axí leyals a lur seyor, ne negú rey no era ne fo<lb id="e-9808" n="11"/>
de sí gran enpreza con él.<lb id="e-9809" n="12"/>
<lb id="e-9810" n="13"/>
<seg type="rest"> CON LA REGINA SEN VENCH A MEÇINA, E COM<lb id="e-9811" n="14"/>
LOS HÒMENS DE LA TERRA LA REEBEREN<lb id="e-9812" n="15"/>
AB GRAN HONOR<lb id="e-9813" n="16"/>
</seg> Assò fo e<gap id="e-9814"/>·l mes d'abrill que el rey d'Aragó<lb id="e-9815" n="17"/>
hac conquest lo regne de Sicília e hac menades<lb id="e-9816" n="18"/>
a fi totes les coses, segons que és contengut en<lb id="e-9817" n="19"/>
aquest libre. E madona la reyna Costança, qui<lb id="e-9818" n="20"/>
fo fila del rey Matfré, muler del rey d'Aragó,<lb id="e-9819" n="21"/>
venc en Sicília, a Tràpena, ab <num>·II·</num> fils del rey

<pb n="III.152" id="e-9820"/><lb id="e-9821" n="1"/>d'Aragó e ab una fila, dels quals fils avia nom<lb id="e-9822" n="2"/>
lo major Jacme e l'altre menor Frederich; e<lb id="e-9823" n="3"/>
lexà<gap id="e-9824"/>·n altres <num>·II·</num> fils en Cataluya e en Aragó,<lb id="e-9825" n="4"/>
so és a ssaber lo mayor de tots, qui avia nom<lb id="e-9826" n="5"/>
N'Anfós, e l'altre, qui era menor de tots, En<lb id="e-9827" n="6"/>
Pedro. Quant madona la reyna fo venguda a<lb id="e-9828" n="7"/>
Tràpena ab son navili, devalà en terra e les<lb id="e-9829" n="8"/>
géns receberen-la ab gran honor, axí com cela<lb id="e-9830" n="9"/>
qui era lur dona natural, néta del emperador<lb id="e-9831" n="10"/>
Frederich; e d'aquí cavalcà tant per jornades<lb id="e-9832" n="11"/>
tro que fo a Messina. So fo a la exida d'abril<lb id="e-9833" n="12"/>
que<gap id="e-9834"/>·l rey era en la ciutat de Messina, e fo molt<lb id="e-9835" n="13"/>
alegre de la venguda de la reyna e de sos fils<lb id="e-9836" n="14"/>
e fóu molt gran festa per ela.<lb id="e-9837" n="15"/>
<lb id="e-9838" n="16"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CIV. COM LO REY EN PERE DE ARAGÓ<lb id="e-9839" n="17"/>
SE PARTÍ DE CECÍLIA E SE<gap id="e-9840"/>·N ANÀ A BORDEU<lb id="e-9841" n="18"/>
PER FER BATALLA AB LO REY CARLES,<lb id="e-9842" n="19"/>
E COM ENTRÀ AL CAMP<lb id="e-9843" n="20"/>
<lb id="e-9844" n="21"/>
</seg> Quant lo rey hac estat <num>·III·</num> jorns ab la reyna<lb id="e-9845" n="22"/>
e ab sos enfans en la ciutat de Messina, depús<lb id="e-9846" n="23"/>
que la reyna fo venguda, e hac establits sos batlius<lb id="e-9847" n="24"/>
e sos vicaris per tota la Sicília, sí lur fóu<lb id="e-9848" n="25"/>
manament que tots feesen lo comandament de<lb id="e-9849" n="26"/>
la reyna e de son fil En Jacme axí com per él,<lb id="e-9850" n="27"/>
e comanà la reyna als hòmens de Messina, e sos<lb id="e-9851" n="28"/>
enfans. E puys pres cumiat de la reyna, e de

<pb n="III.153" id="e-9852"/><lb id="e-9853" n="1"/>sos enfans e de la gent de Messina, e partísse<gap id="e-9854"/>·n<lb id="e-9855" n="2"/>
molt cuytosament e venc-se<gap id="e-9856"/>·n a Tràpena,<lb id="e-9857" n="3"/>
hon eren totes les sues naus qui<gap id="e-9858"/>·l esperaven.<lb id="e-9859" n="4"/>
E quant fo a Tràpena ab gran re de sos barons,<lb id="e-9860" n="5"/>
reculiren-se en les naus, e feeren vela e tengren<lb id="e-9861" n="6"/>
lur via ves Cataluya.<lb id="e-9862" n="7"/>
Mas quant foren partits de Tràpena e agren<lb id="e-9863" n="8"/>
anat tant ab lur bon vent que foren venguts<lb id="e-9864" n="9"/>
prop de la yla de Cerdeya a <num>·L·</num> miles, sí lur donà<lb id="e-9865" n="10"/>
lo vent denant, a l'encontre, que no pudien anar<lb id="e-9866" n="11"/>
a avant en lur dreta via e era molt fort temps.<lb id="e-9867" n="12"/>
Sí que<gap id="e-9868"/>·l rey ne fo molt yrat, per so cor lo terme<lb id="e-9869" n="13"/>
era molt breu, que no avia a anar tro al jorn de<lb id="e-9870" n="14"/>
la batayla que devia fer ab lo rey Karles en la<lb id="e-9871" n="15"/>
ciutat de Bordeyl mas <num>·XXVIII·</num> jorns. E<gap id="e-9872"/>·l rey<lb id="e-9873" n="16"/>
dix a<gap id="e-9874"/>·N Ramon Marquet, qui era capitani de<lb id="e-9875" n="17"/>
son navili, que li fées venir <num>·II·</num> galees, que mester

<pb n="III.154" id="e-9876"/><lb id="e-9877" n="1"/>era que se<gap id="e-9878"/>·n anàs per forsa de rems, pus<lb id="e-9879" n="2"/>
lo vent li era contra.<lb id="e-9880" n="3"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix En Ramon Marquet —,<lb id="e-9881" n="4"/>
<q type="spoken"> què volets vós fer? Que<gap id="e-9882"/>·l temps és molt fort<lb id="e-9883" n="5"/>
e greu, e no és temps per anar en galees. Encara<lb id="e-9884" n="6"/>
més, que tota la Cerdeya és plena de leyns<lb id="e-9885" n="7"/>
armats de males géns. Per què yo no us conseyl<lb id="e-9886" n="8"/>
que us metats a tan gran aventura.<lb id="e-9887" n="9"/>
—Certes </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> axí cové que sia;<lb id="e-9888" n="10"/>
que ya és escrit so que<gap id="e-9889"/>·n dou ésser e alre ja no<gap id="e-9890"/>·n<lb id="e-9891" n="11"/>
serà. Ne per res que yo pusca fer, no romandrà<lb id="e-9892" n="12"/>
que yo no sia al jorn de la batayla. —</q><lb id="e-9893" n="13"/>
Ab aytant En Ramon Marquet fóu venir <num>·II·</num><lb id="e-9894" n="14"/>
galees a lats de la nau hon lo rey era, e<gap id="e-9895"/>·l rey<lb id="e-9896" n="15"/>
muntà en <num>·I_a·</num> de les galees ab <num>·III·</num> cavalers, sens<lb id="e-9897" n="16"/>
plus e sens altra compaya; e encara, que no volc<lb id="e-9898" n="17"/>
que dels mariners de les naus, ne nuyl altre<lb id="e-9899" n="18"/>
hom, hi muntàs ab eyl. E partiren-se les galees<lb id="e-9900" n="19"/>
de les naus e anaren a rems tant, lo jorn e la<lb id="e-9901" n="20"/>
nuyt, tro que vengren en la terra de Cerdeya,<lb id="e-9902" n="21"/>
en <num>·I·</num> loc qui à nom Cabo Tera, assats prop del<lb id="e-9903" n="22"/>
golf de Càler; e aquí lo rey devalà en terra,<lb id="e-9904" n="23"/>
e menyà e refrescà. E puys reculí-sse, e les galees<lb id="e-9905" n="24"/>
bateren de rems e anaren-se<gap id="e-9906"/>·n; e quant foren<lb id="e-9907" n="25"/>
tro a <num>·XXX·</num> miles en mar, lo vent lur donà<lb id="e-9908" n="26"/>
al denant e tengren la volta de Barberia, sí que<lb id="e-9909" n="27"/>
quant agren axí anat <num>·I_a·</num> nuyt e <num>·I·</num> jorn, foren

<pb n="III.155" id="e-9910"/><lb id="e-9911" n="1"/>venguts en les parts de Barberia, assats prop<lb id="e-9912" n="2"/>
d'Alcoyl. E puys lo vent se melorà e tornaren<lb id="e-9913" n="3"/>
en lur via. E quant venc al terç jorn, a hora<lb id="e-9914" n="4"/>
de tèrcia, lo nautxer, qui avia nom En Bernat<lb id="e-9915" n="5"/>
Ponz, de la ciutat de Barcelona, dix a <num>·I·</num> mariner<lb id="e-9916" n="6"/>
que muntàs en l'arbre, que terra devien<lb id="e-9917" n="7"/>
veer. E<gap id="e-9918"/>·l mariner muntà sus, e mantinent víu<lb id="e-9919" n="8"/>
lo Toro de Manorcha e dix-ho al nauxer e a<lb id="e-9920" n="9"/>
tots los altres; e<gap id="e-9921"/>·l nauxer dix-ho al rey, sí que<gap id="e-9922"/>·l<lb id="e-9923" n="10"/>
rey lo víu a cap de pessa que<gap id="e-9924"/>·l nauxer li ho hac<lb id="e-9925" n="11"/>
dit. E<gap id="e-9926"/>·l rey hac molt gran goig e fóu manament<lb id="e-9927" n="12"/>
al nautxer que feés aparelar de menyar; e<gap id="e-9928"/>·l nautxer<lb id="e-9929" n="13"/>
sí ho fóu aytantost. E puys lo rey menyà<lb id="e-9930" n="14"/>
e tots los altres, que bé avia <num>·III·</num> jorns que no<lb id="e-9931" n="15"/>
avien menyat, si petit no, per raó del mal temps<lb id="e-9932" n="16"/>
que avien aüt. E puys anaren tant ab rems e ab<lb id="e-9933" n="17"/>
veles, que passaren totes les iles de Manorcha,<lb id="e-9934" n="18"/>
e de Majorques e d'Evissa, e vengren e<gap id="e-9935"/>·l regne<lb id="e-9936" n="19"/>
de València, en <num>·I·</num> casteyl riba mar qui ha nom<lb id="e-9937" n="20"/>
Culera. E aqui foren de nit, e<gap id="e-9938"/>·l rey devalà en<lb id="e-9939" n="21"/>
terra tan solament ab los <num>·III·</num> cavalers e venc<lb id="e-9940" n="22"/>
al casteyl; e les géns del casteyl conegeren lo<lb id="e-9941" n="23"/>
rey e agren molt gran goyg de la sua venguda,<lb id="e-9942" n="24"/>
sí que<gap id="e-9943"/>·n trameseren aytantost missatges a la<lb id="e-9944" n="25"/>
ciutat de València.

<pb n="III.156" id="e-9945"/><lb id="e-9946" n="1"/>Mas lo rey no<gap id="e-9947"/>·s volc aquí aturar, ans se fóu<lb id="e-9948" n="2"/>
liurar bèsties, e cavalcà aytantost e anà-sse<gap id="e-9949"/>·n<lb id="e-9950" n="3"/>
aquela nuyt a Algesira. E quant venc lo matí,<lb id="e-9951" n="4"/>
totes les géns de València foren vengudes a<lb id="e-9952" n="5"/>
Algesira, a cavayl e a peu, per veer lo rey e per<lb id="e-9953" n="6"/>
acompayar. E<gap id="e-9954"/>·l rey, ab eyls ensems, entrà-sse<gap id="e-9955"/>·n<lb id="e-9956" n="7"/>
aquel jorn en la ciutat de València; e donà ses<lb id="e-9957" n="8"/>
letres a tots los missatges, que les portassen per<lb id="e-9958" n="9"/>
tota la sua terra als cavalers, e als barons e als<lb id="e-9959" n="10"/>
ciutadans, que anassen a la ciutat de Bordeyl,<lb id="e-9960" n="11"/>
al pus tost que pogessen, e que no esperàs la<lb id="e-9961" n="12"/>
 <num>·I·</num> l'altre. E axí lo rey estec aquí aquel jorn.<lb id="e-9962" n="13"/>
E quant venc a la nuyt, cavalcà ab los <num>·III·</num> cavalers<lb id="e-9963" n="14"/>
tan cuytosament, de nuyt e de jorn, que<lb id="e-9964" n="15"/>
en <num>·III·</num> jorns e en <num>·III·</num> nuyts fo a Teressona, qui<lb id="e-9965" n="16"/>
és a l'ixent d'Aragó e a l'entrant de Casteyla<lb id="e-9966" n="17"/>
e de Navarra; e ha-y de València <num>·IX·</num> jornades,<lb id="e-9967" n="18"/>
e de Terassona a Bordeyl <num>·VIII·</num> jornades.<lb id="e-9968" n="19"/>
E aquí eyl trobà son nabot En Xanxo, fil del<lb id="e-9969" n="20"/>
rey de Casteyla, e aquí parlà ab eyl. Mas lo rey<lb id="e-9970" n="21"/>
era passat per la ciutat de Sarragossa, hon avia<lb id="e-9971" n="22"/>
trobat son fil N'Anfós e avia-li manat què degués<lb id="e-9972" n="23"/>
fer ne què no.

<pb n="III.157" id="e-9973"/><lb id="e-9974" n="1"/>Quant lo rey hac parlat aqueyl jorn ab son<lb id="e-9975" n="2"/>
nabot En Xanxo, partí-sse d'aquí quant hac<lb id="e-9976" n="3"/>
menyat, que no y volc aturar la nuyt, per lo<lb id="e-9977" n="4"/>
terme, qui era molt breu, del jorn de la batayla,<lb id="e-9978" n="5"/>
e per so cor avia a passar per la terra de Guascuya,<lb id="e-9979" n="6"/>
hon avia enamics. Mas enans que partís<lb id="e-9980" n="7"/>
de Terassona, ordonà axí: que volc cavalcar molt<lb id="e-9981" n="8"/>
celadament per tal que no fos conegut, per so<lb id="e-9982" n="9"/>
cor sos cavalers no pudien ésser tantost ab eyl<lb id="e-9983" n="10"/>
ne eyl no<gap id="e-9984"/>·ls podia esperar per so que no falís<lb id="e-9985" n="11"/>
al terme, qui era lo primer dia de juyn; e no y<lb id="e-9986" n="12"/>
avia a anar mas <num>·VI·</num> jorns, e d'aquí hon eyl era<lb id="e-9987" n="13"/>
avia a anar tro a Bordel <num>·viii·</num> jornades grans.<lb id="e-9988" n="14"/>
E menà ab sí los <num>·III·</num> cavalers qui tota via<lb id="e-9989" n="15"/>
avien anat ab eyl e <num>·I·</num> mercader aragonès, qui<lb id="e-9990" n="16"/>
era mercader de cavayls, qui sabia tots los camins,<lb id="e-9991" n="17"/>
e<gap id="e-9992"/>·ls aforests e les muntayes, de Casteyla<lb id="e-9993" n="18"/>
tro en Gascunya e tro en França. E liurà a cascú<lb id="e-9994" n="19"/>
bon cavayl, melor dels altres, e portà <num>·I·</num> gunió

<pb n="III.158" id="e-9995"/><lb id="e-9996" n="1"/>molt bo, vestit sots la gonela, e <num>·I·</num> bassinet<lb id="e-9997" n="2"/>
en son cap; e vestí <num>·I_a·</num> gramaya blava no gayre<lb id="e-9998" n="3"/>
bona, e <num>·I·</num> caperó vestit en son cap e ses oses<lb id="e-9999" n="4"/>
calsades; e portà en sa mà <num>·I_a·</num> escona muntera.<lb id="e-10000" n="5"/>
E<gap id="e-10001"/>·ls <num>·III·</num> cavalers, qui eren jóvens e de bela faysó,<lb id="e-10002" n="6"/>
anaren descalses e pobrament vestits a guisa<lb id="e-10003" n="7"/>
d'escuders. E<gap id="e-10004"/>·l mercader anà molt ricament vestit,<lb id="e-10005" n="8"/>
axí com bon mercader ne honrat deu fer.<lb id="e-10006" n="9"/>
E quant entraven per neguna vila, descavalcaven<lb id="e-10007" n="10"/>
dels cavayls e menaven-los en destre per<lb id="e-10008" n="11"/>
les regnes, e<gap id="e-10009"/>·l mercader anava<gap id="e-10010"/>·ls aprés en son<lb id="e-10011" n="12"/>
cavayl cavalcant, e el rey aprés, tot derrer, en<lb id="e-10012" n="13"/>
son cavayl, e portava detràs, a l'arsó, <num>·I_a·</num> boneta<lb id="e-10013" n="14"/>
per tal que semblàs magerdom del mercader.<lb id="e-10014" n="15"/>
E quant eren en l'ostal, los <num>·III·</num> cavalers pensaven<lb id="e-10015" n="16"/>
dels cavayls e ajudaven a aparelar de menyar;<lb id="e-10016" n="17"/>
e<gap id="e-10017"/>·l rey despenia, e feÿa aparelar de menyar<lb id="e-10018" n="18"/>
e ajudava als altres. E quant era aparelat de<lb id="e-10019" n="19"/>
menyar, lo mercader menyava e<gap id="e-10020"/>·ls altres lo servien,<lb id="e-10021" n="20"/>
e puys com avia menyat, lo rey e els <num>·III·</num><lb id="e-10022" n="21"/>
cavalers menyaven; e el mercader desonrava<gap id="e-10023"/>·ls,<lb id="e-10024" n="22"/>
e<gap id="e-10025"/>·ls barayava e<gap id="e-10026"/>·ls tenia molt vilment per semblant.<lb id="e-10027" n="23"/>
E axí cavalcaren tant per jornades, que foren<lb id="e-10028" n="24"/>
a l'entrant de la orta de Bordeyl lo derrer jorn<lb id="e-10029" n="25"/>
de mayg, a hora nona, so és a ssaber lo rey, e<gap id="e-10030"/>·l<lb id="e-10031" n="26"/>
mercader e <num>·I·</num> cavaler a peu, que els <num>·II·</num> cavalers<lb id="e-10032" n="27"/>
hac lexats per parades ab los cavayls luyn d'aquí,<lb id="e-10033" n="28"/>
per tal que si mester li fos, que trobàs los cavayls<lb id="e-10034" n="29"/>
frecs. E quant foren a l'entrant de la orta,

<pb n="III.159" id="e-10035"/><lb id="e-10036" n="1"/>lo rey s'aturà aquí e tramès lo cavaler a peu en<lb id="e-10037" n="2"/>
la ciutat de Bordeyl, al seu procurador que eyl<lb id="e-10038" n="3"/>
hi avia ja tramès, qui era en la ciutat, qui avia<lb id="e-10039" n="4"/>
nom En Guilabert de Cruÿles, cavaler honrat<lb id="e-10040" n="5"/>
e savi, pare d'aquel cavaler que<gap id="e-10041"/>·l rey tramès en<lb id="e-10042" n="6"/>
la ciutat, qui avia nom En Bernat de Peratalada.<lb id="e-10043" n="7"/>
E dix-li axí:<lb id="e-10044" n="8"/>
<q type="spoken">—Anats a<gap id="e-10045"/>·N Guilabert de Cruïles e digats-li<lb id="e-10046" n="9"/>
que vaja davant lo senescalc de Bordeyl e diga-li<lb id="e-10047" n="10"/>
que <num>·I·</num> missatge del rey d'Aragó és vengut per<lb id="e-10048" n="11"/>
parlar ab eyl, e és molt honrat hom e és defora<lb id="e-10049" n="12"/>
la ciutat, el cap de la horta, que no vol entrar<lb id="e-10050" n="13"/>
en la ciutat tro que aja parlat ab eyl; e vénga<lb id="e-10051" n="14"/>
ab eyl e amèn ab sí <num>·I·</num> notari de la ciutat.<lb id="e-10052" n="15"/>
E diga al senescalc que no vénga ab gran compaya. —</q><lb id="e-10053" n="16"/>
Lo cavaler se<gap id="e-10054"/>·n entrà a peu en la ciutat, a guisa<lb id="e-10055" n="17"/>
d'un pobre escuder, e venc al hostal hon era<lb id="e-10056" n="18"/>
lo procurador del rey d'Aragó, e parlà ab eyl<lb id="e-10057" n="19"/>
e dix-li tot so que el rei li avia dit que dixés al<lb id="e-10058" n="20"/>
senescalc de Bordeyl. E aytantost cavalcà, e anàsse<gap id="e-10059"/>·n<lb id="e-10060" n="21"/>
davant lo senescalc e dix-li que <num>·I·</num> missatge<lb id="e-10061" n="22"/>
del rey d'Aragó avia defora en la horta, qui era<lb id="e-10062" n="23"/>
 <num>·I·</num> dels pus honrats hòmens que<gap id="e-10063"/>·l rey d'Aragó<lb id="e-10064" n="24"/>
agués, e no vulia entrar dins la ciutat tro que<lb id="e-10065" n="25"/>
ab él agués parlat; per què<gap id="e-10066"/>·l pregava que anàs<lb id="e-10067" n="26"/>
ab eyl parlar e que no anàs ab sí gayre compaya.<lb id="e-10068" n="27"/>
E<gap id="e-10069"/>·l senescalc respòs que ho faria molt volentés.<lb id="e-10070" n="28"/>
Ab tant muntà a cavayl e cavalcà ab <num>·IIII·</num>

<pb n="III.160" id="e-10071"/><lb id="e-10072" n="1"/>compayons, cavalers franceses, e En Gilabert de<lb id="e-10073" n="2"/>
Cruÿles ab eyl, e menà ab sí <num>·I·</num> notari de la ciutat.<lb id="e-10074" n="3"/>
E quant foren defors, là hon lo rey e el mercader<lb id="e-10075" n="4"/>
eren a caval, el senescalc demanà a<gap id="e-10076"/>·N Gilabert<lb id="e-10077" n="5"/>
de Cruïles qual era lo missatge d'aqueyls<lb id="e-10078" n="6"/>
 <num>·II·</num> qui estaven a cavayl.<lb id="e-10079" n="7"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix En Gilabert—, <q type="spoken"> aquel qui<lb id="e-10080" n="8"/>
tén l'escona en la man. —</q><lb id="e-10081" n="9"/>
Ab tant lo senescalc se va a eyl acostar, e saludà-lo<lb id="e-10082" n="10"/>
e dix-li que ben fos vengut; e a cavayl<lb id="e-10083" n="11"/>
trià-lo luny dels altres, e parlà ab eyl e dix-li:<lb id="e-10084" n="12"/>
<q type="spoken">—Sèyer senescalc, lo rey d'Aragó m'à tramès<lb id="e-10085" n="13"/>
a vós, si<gap id="e-10086"/>·l porets assegurar en la ciutat de<lb id="e-10087" n="14"/>
Bordeyl; que él és aparelat, ab los <num>·C·</num> cavalers,<lb id="e-10088" n="15"/>
de fer la batayla ab lo rey Karles, e que no falirà<lb id="e-10089" n="16"/>
al jorn ne a la batayla.<lb id="e-10090" n="17"/>
—Certes </q>—so dix lo senescalc—, <q type="spoken"> tot assò<lb id="e-10091" n="18"/>
avia yo ja entès per son procurador qui assí és;<lb id="e-10092" n="19"/>
e yo dix al procurador, e<gap id="e-10093"/>·n tramís cartes al rey,<lb id="e-10094" n="20"/>
que per neguna res del món no hic vengués.<lb id="e-10095" n="21"/>
Que el rey de França és assí, e el rey Karles,<lb id="e-10096" n="22"/>
ben ab <num>·VIII·</num> mília cavalers, e el rey d'Anglaterra,<lb id="e-10097" n="23"/>
mon seyor, ha feta deliurar tota la terra<lb id="e-10098" n="24"/>
de Bordeyl al rey de França e al rey Karles, a<lb id="e-10099" n="25"/>
tota lur volentat a fer. Per què yo no<gap id="e-10100"/>·l puria<lb id="e-10101" n="26"/>
assegurar, que ans yo estag cascun jorn en lur<lb id="e-10102" n="27"/>
mercè. E sapiats que si hic ve, que éls hi faran<lb id="e-10103" n="28"/>
tot lur poder con lo pusquen trair a mort o a<lb id="e-10104" n="29"/>
presó. Per què yo li conseyl que, per neguna res<lb id="e-10105" n="30"/>
d'aquest món no ic vénga; que el rey de França
</q>

<pb n="III.161" id="e-10106"/><lb id="e-10107" n="1"/><q type="spoken">
ne el rey Karles no hic són venguts per la batayla,<lb id="e-10108" n="2"/>
mas per eyl a trayr.<lb id="e-10109" n="3"/>
—Digats-me </q>—dix lo rey—: <q type="spoken"> lo camp hon<lb id="e-10110" n="4"/>
dou ésser la batayla, és fet?<lb id="e-10111" n="5"/>
—Certes </q>—so dix lo senescalc—, <q type="spoken"> oc eyl.</q><lb id="e-10112" n="6"/>
Mas lo rey Karles l'à fet fer a sa volentat lonc<lb id="e-10113" n="7"/>
e estret, e és la <num>·I·</num> cap del camp prop del mur<lb id="e-10114" n="8"/>
del hostal del rey Karles; e ha-y feta fer porta<lb id="e-10115" n="9"/>
hon pot entrar de son hostal e<gap id="e-10116"/>·l camp. Per què<gap id="e-10117"/>·m<lb id="e-10118" n="10"/>
sembla oltra rasó.<lb id="e-10119" n="11"/>
<q type="spoken">—Prec-vos </q>—so dix lo rey— <q type="spoken"> que<gap id="e-10120"/>·l me mostrets<lb id="e-10121" n="12"/>
en guisa que no entrem en la ciutat. —</q><lb id="e-10122" n="13"/>
E axí cavalcaren parlant de lurs afers tant,<lb id="e-10123" n="14"/>
tro que foren prop d'aqueyl loc on lo camp era<lb id="e-10124" n="15"/>
establit per fer la batayla. E<gap id="e-10125"/>·l rey puyí son cavayl<lb id="e-10126" n="16"/>
dels esperons, e fóu <num>·I·</num> cors tro là hon lo<lb id="e-10127" n="17"/>
camp era, e correc son cavayl per lo camp a<lb id="e-10128" n="18"/>
amunt e a avayl e puys tornà-sse<gap id="e-10129"/>·n al senescalc.<lb id="e-10130" n="19"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> tornem-nos-en<lb id="e-10131" n="20"/>
tro là hon som partits, e yo tornar-me<gap id="e-10132"/>·n hé a<lb id="e-10133" n="21"/>
mon seyor lo rey e vós tornar-vos-n'ets en la<lb id="e-10134" n="22"/>
ciutat.<lb id="e-10135" n="23"/>
—Molt volenters </q>—so dix lo senescalc.

<pb n="III.162" id="e-10136"/><lb id="e-10137" n="1"/>E axí cavalcaren e tornaren-se<gap id="e-10138"/>·n en aqueyl<lb id="e-10139" n="2"/>
loc on lo senescalc avia trobat lo rey. E<gap id="e-10140"/>·l rey<lb id="e-10141" n="3"/>
trià-sse ab lo senescauc a <num>·I_a·</num> part e dix-li:<lb id="e-10142" n="4"/>
<q type="spoken">—Sèyer En senescalc, vós conexeríets lo rey<lb id="e-10143" n="5"/>
d'Aragó, si<gap id="e-10144"/>·l veýets?<lb id="e-10145" n="6"/>
—Certes </q>—so dix lo senescalc—, <q type="spoken"> yo<gap id="e-10146"/>·l deyg<lb id="e-10147" n="7"/>
ben conèxer, que no à encara gran temps que<lb id="e-10148" n="8"/>
yo<gap id="e-10149"/>·l víu a Tolosa quant hac vistes ab lo rey de<lb id="e-10150" n="9"/>
França, e<gap id="e-10151"/>·n fóu gran honor e<gap id="e-10152"/>·m donà <num>·II·</num> cavayls, —</q><lb id="e-10153" n="10"/>
Quant lo senescals hac assò dit, el rey se trasc<lb id="e-10154" n="11"/>
son caperó del cap e dix al senescalc:<lb id="e-10155" n="12"/>
<q type="spoken">—Gardats si<gap id="e-10156"/>·m conexerets; que yo són assí lo<lb id="e-10157" n="13"/>
rey d'Aragó, e si el rey d'Anglaterra, o vós per<lb id="e-10158" n="14"/>
eyl, me podets assegurar, yo són aparelat, ab<lb id="e-10159" n="15"/>
los <num>·C·</num> cavalers, de fer la batala. —</q><lb id="e-10160" n="16"/>
Quant lo senescalc hac conegut lo rey, sí li<lb id="e-10161" n="17"/>
volc besar la mà, mas lo rey non ho volc; e fo<lb id="e-10162" n="18"/>
molt maravelant con axí era aquí vengut e dix-li:<lb id="e-10163" n="19"/>
<q type="spoken">—Ha, sèyer! què avets fet con sóts assí vengut?<lb id="e-10164" n="20"/>
¡Per Déu vos prec que us en tornets e no<lb id="e-10165" n="21"/>
vulats ésser dessabut per vostres enamichs! Anc<lb id="e-10166" n="22"/>
no<gap id="e-10167"/>·m pensé que tan gran assag gossàsets fer.<lb id="e-10168" n="23"/>
Per Déu anats-vos-en al pus tost que puscats!<lb id="e-10169" n="24"/>
—No ajats paor </q>—so dix lo rey —. <q type="spoken"> Vós me<lb id="e-10170" n="25"/>
farets <num>·I_a·</num> carta testimonial con yo són estat al<lb id="e-10171" n="26"/>
jorn enprès en Bordel e e<gap id="e-10172"/>·l camp hon la batayla
</q>

<pb n="III.163" id="e-10173"/><lb id="e-10174" n="1"/><q type="spoken">
se devia fer, e que vós m'avets dit que no<gap id="e-10175"/>·m podets<lb id="e-10176" n="2"/>
assegurar; que axí com la terra degra ésser<lb id="e-10177" n="3"/>
a tuyt cuminal, que el rey d'Anglaterra la<lb id="e-10178" n="4"/>
ha deliurada al rey de Fransa e al rey Karles.<lb id="e-10179" n="5"/>
—Certes </q>—so dix lo senescalc—, <q type="spoken"> sèyer; molt<lb id="e-10180" n="6"/>
volenters. —</q><lb id="e-10181" n="7"/>
Ab tant lo rey fóu venir En Gilabert de Cruyles<lb id="e-10182" n="8"/>
e el notari qui ab eyl era, e<gap id="e-10183"/>·l rey manà fer<lb id="e-10184" n="9"/>
la carta al notari axí com eyl la li dictà. E quant<lb id="e-10185" n="10"/>
lo notari hac escrita la raó, axí com lo rey li ó<lb id="e-10186" n="11"/>
avia dit, sí cridà als cavalés francès qui estaven<lb id="e-10187" n="12"/>
a part, luyn d'éls, per ésser testimonis de la<lb id="e-10188" n="13"/>
carta; e vengren a eyls aytantost. E<gap id="e-10189"/>·l notari ligí<lb id="e-10190" n="14"/>
la carta que avia aquí escrita per manament del<lb id="e-10191" n="15"/>
senescalc e del rey. E la carta comensa axí:<lb id="e-10192" n="16"/>
"Con yo, ser Johan de Grelí, governador<lb id="e-10193" n="17"/>
per lo rey d'Anglaterra en la ciutat de Bordeyl,<lb id="e-10194" n="18"/>
atorc e fas testimoni ab aquesta publica carta<lb id="e-10195" n="19"/>
a vós, seyor En Pere, per la gràcia de Déu rey<lb id="e-10196" n="20"/>
d'Aragó, que fos denant mi, davant la ciutat de<lb id="e-10197" n="21"/>
Bordeyl, que vós érets aparelat ab los <num>·C·</num> cavalers<lb id="e-10198" n="22"/>
de fer la batayla ab lo rey Karles e d'atendre<lb id="e-10199" n="23"/>
totes les coses qui<gap id="e-10200"/>·s contenen e<gap id="e-10201"/>·l compromès

<pb n="III.164" id="e-10202"/><lb id="e-10203" n="1"/>fet en publica carta per volentat d'amdues<lb id="e-10204" n="2"/>
les parts. E yo, ser Johan de Grelí, dic-vos, e us<lb id="e-10205" n="3"/>
hé ja dit per letres e per missatges, que no us<lb id="e-10206" n="4"/>
pusc assegurar, ne el fet no és cuminal; que<gap id="e-10207"/>·l<lb id="e-10208" n="5"/>
rey d'Anglaterra ha manada deliurar tota la<lb id="e-10209" n="6"/>
terra de Bordalès al rey de França e al rey<lb id="e-10210" n="7"/>
Karles per fer lurs volentats. Encara atorc que<lb id="e-10211" n="8"/>
sóts estat e<gap id="e-10212"/>·l camp hon la batayla se devia fer,<lb id="e-10213" n="9"/>
en presèntia de mi e d'aytals cavalers qui ab<lb id="e-10214" n="10"/>
nós eren."<lb id="e-10215" n="11"/>
Quant los <num>·IIII·</num> cavalers francès agren oïda<lb id="e-10216" n="12"/>
la carta de la qual devien ésser testimonis e foren,<lb id="e-10217" n="13"/>
sí demanaren hon era lo rey d'Aragó qui<lb id="e-10218" n="14"/>
aytal carta avia feta fer.<lb id="e-10219" n="15"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> yo són rey d'Aragó.<lb id="e-10220" n="16"/>
—Certes </q>—so dix ser Johan de Grelí—, <q type="spoken"> ben<lb id="e-10221" n="17"/>
és ver; que yo<gap id="e-10222"/>·l conec. —</q><lb id="e-10223" n="18"/>
Adoncs los cavalers francès se trageren lurs<lb id="e-10224" n="19"/>
caperós del cap e li volgren besar la mà, mas lo<lb id="e-10225" n="20"/>
rey non ó volc. Sí que estegren tots esbalaïts<lb id="e-10226" n="21"/>
com axí era vengut; que <num>·II·</num> cavalers francès hi<lb id="e-10227" n="22"/>
avia qui<gap id="e-10228"/>·l conexien molt bé, qui<gap id="e-10229"/>·l avien vist en<lb id="e-10230" n="23"/>
França e a Tolosa. E parlaren entre eyls meteys<lb id="e-10231" n="24"/>
e dixeren que nuyl hom no<gap id="e-10232"/>·s puria defèndere a<lb id="e-10233" n="25"/>
eyl, qui ab eyl agués guerra, tant era ardit e coratgós;<lb id="e-10234" n="26"/>
que neguna novela hom no sabia d'eyl,<lb id="e-10235" n="27"/>
ans se pensava hom que fos encara en Sicília,<lb id="e-10236" n="28"/>
e eyl era ja vengut aquí per atendre so que avia<lb id="e-10237" n="29"/>
promès.

<pb n="III.165" id="e-10238"/><lb id="e-10239" n="1"/>Ab tant ser Johan de Grellí li dix:<lb id="e-10240" n="2"/>
<q type="spoken">—Sèyer, prec-vos que us en anets; que si era<lb id="e-10241" n="3"/>
sabut, gran dan vós en puria venir.<lb id="e-10242" n="4"/>
—Molt volentés </q>—so dix lo rey.<lb id="e-10243" n="5"/>
E dix a<gap id="e-10244"/>·N Gilabert de Cruÿles e al senescalc:<lb id="e-10245" n="6"/>
<q type="spoken">—Yo </q>—dix lo rey — <q type="spoken"> vul parlar <num>·I·</num> poc ab<lb id="e-10246" n="7"/>
vosaltres mentre que yo me<gap id="e-10247"/>·n yré. E vós, En<lb id="e-10248" n="8"/>
Gilabert, tornar-vos-n'ets ab lo senescalc, e farets<lb id="e-10249" n="9"/>
notar en pergamí la carta, e fer-n'ets altra,<lb id="e-10250" n="10"/>
partida per <abbr>a.</abbr> <abbr>b.</abbr> <abbr>c.</abbr>, que liurarets a ser Johan de<lb id="e-10251" n="11"/>
Grelí, e puys aportar-vos-n'ets l'altra quant serà<lb id="e-10252" n="12"/>
acabada. —</q><lb id="e-10253" n="13"/>
E axí anant e parlant ab lo senescalc e ab los<lb id="e-10254" n="14"/>
altres, foren-se luyats de la ciutat <num>·I_a·</num> legua; e<lb id="e-10255" n="15"/>
puys lo rey près cumiat d'éls e tenc son camí<lb id="e-10256" n="16"/>
ves Bayona. Sí que era ja prop de completa;<lb id="e-10257" n="17"/>
que quant lo senescauc e<gap id="e-10258"/>·ls altres cavalers foren<lb id="e-10259" n="18"/>
tornats en la ciutat, fo lo soley prop de la posta,<lb id="e-10260" n="19"/>
e el rey fo luyn de la ciutat ben <num>·II_es·</num> legües e<lb id="e-10261" n="20"/>
mija. E<gap id="e-10262"/>·l senescalc cavalcà aytantost tro al hostal<lb id="e-10263" n="21"/>
del rey de Fransa ab los <num>·IIII·</num> cavalers francès,<lb id="e-10264" n="22"/>
e parlà ab lo rey e dix-li:<lb id="e-10265" n="23"/>
<q type="spoken">—Sèyer, nós avem parlat adés ab lo rey d'Aragó<lb id="e-10266" n="24"/>
qui era vengut per fer la batayla e per atendre<lb id="e-10267" n="25"/>
les cuvinenses qui eren enpreses entre<gap id="e-10268"/>·l rey<lb id="e-10269" n="26"/>
Karles e eyl. —</q><lb id="e-10270" n="27"/>
Quant lo rey Felip de Fransa oý que eyls<lb id="e-10271" n="28"/>
avien parlat ab lo rey d'Aragó hon eyl no sabia<lb id="e-10272" n="29"/>
neguna novela, estec tot esbalaït e maravelant<lb id="e-10273" n="30"/>
e demanà:

<pb n="III.166" id="e-10274"/><lb id="e-10275" n="1"/><q type="spoken">—On és eyl ?<lb id="e-10276" n="2"/>
—Certes </q>—so dix lo senescalc—, <q type="spoken"> ey se<gap id="e-10277"/>·n<lb id="e-10278" n="3"/>
torna enderrer; que pot ben aver cavalcades,<lb id="e-10279" n="4"/>
pus nos fom partits d'eyl, <num>·III·</num> legües. —</q><lb id="e-10280" n="5"/>
E puys aprés sí li comtà en qual manera era<lb id="e-10281" n="6"/>
vengut, ne com avia parlat ab eyl, e con era estat<lb id="e-10282" n="7"/>
e<gap id="e-10283"/>·l camp e com avia feta fer carta de testimoni<lb id="e-10284" n="8"/>
que el rey d'Anglaterra, ne hom per eyl,<lb id="e-10285" n="9"/>
no<gap id="e-10286"/>·l podien assegurar en la ciutat de Bordeyl.<lb id="e-10287" n="10"/>
Quant lo rey de França hac enteses les paraules,<lb id="e-10288" n="11"/>
tramès missatge al rey Karles que el rey<lb id="e-10289" n="12"/>
d'Aragó era estat e<gap id="e-10290"/>·l camp e avia parlat ab lo<lb id="e-10291" n="13"/>
senescalc de Bordeyl. E quant lo rey Karles ac<lb id="e-10292" n="14"/>
assò entès, fo molt yrat, e muntà a cavayl, e venc<lb id="e-10293" n="15"/>
al hostal del rey de França, e parlà ab eyl, e ab<lb id="e-10294" n="16"/>
lo senescalc, e ab los altres cavalers qui ab eyl<lb id="e-10295" n="17"/>
eren, e ab lo notari qui la carta avia presa, e demanà-lur<lb id="e-10296" n="18"/>
com era estat assò; e eyls comdaren-li-ó<lb id="e-10297" n="19"/>
tot axí com estat era. Sí que Karles fóu<lb id="e-10298" n="20"/>
armar totes ses géns e el rey de França atressí,<lb id="e-10299" n="21"/>
e que<gap id="e-10300"/>·l encalsassen; e<gap id="e-10301"/>·n hi hac molts qui exiren<lb id="e-10302" n="22"/>
fora de la ciutat, mas la nuyt fo venguda e agren<lb id="e-10303" n="23"/>
lur conseyl que no y acabarien res, que el rey<lb id="e-10304" n="24"/>
era ja tant adevantat e ben encavalcat, e la nuit<lb id="e-10305" n="25"/>
qui era venguda, que no y purien conseguir ne<gap id="e-10306"/>·l<lb id="e-10307" n="26"/>
trobarien. E axí tuyt desarmaren-se e tornaren<lb id="e-10308" n="27"/>
en lurs hostals.<lb id="e-10309" n="28"/>
<q type="spoken">—Certes </q>—so dix Karles—, <q type="spoken"> aquest no és<lb id="e-10310" n="29"/>
pars hom, ans és diable d'infern, del qual nuyl<lb id="e-10311" n="30"/>
hom no<gap id="e-10312"/>·s pot defendre mas ab lo seyal de la
</q>

<pb n="III.167" id="e-10313"/><lb id="e-10314" n="1"/><q type="spoken">
crou. Mas aquest és pijor, que ab seyal de crou<lb id="e-10315" n="2"/>
ne de salpassa no se<gap id="e-10316"/>·n pot hom gardar; que<lb id="e-10317" n="3"/>
quant hom se pensa que eyl sia luyn <num>·C·</num> jornades,<lb id="e-10318" n="4"/>
él és prés d'om.<lb id="e-10319" n="5"/>
—Certes </q>—so dix lo rey de França—, <q type="spoken"> vós<lb id="e-10320" n="6"/>
deïts ver. Molt és rey de gran trebayl e qui no<lb id="e-10321" n="7"/>
dupta res a fer; e, certes, malament nos à escarnits<lb id="e-10322" n="8"/>
e gaubats. —</q><lb id="e-10323" n="9"/>
Ab tant Karles dix al rey Felip que feés metre<lb id="e-10324" n="10"/>
en presó lo senescalc qui ab eyl avia parlat<lb id="e-10325" n="11"/>
e no<gap id="e-10326"/>·ls ho avia fet saber, e que era traïdor; e el<lb id="e-10327" n="12"/>
rey fóu-lo pendre e metre en presó. Sí que l'anomenada<lb id="e-10328" n="13"/>
anà entre les géns de la ciutat de Bordeyl<lb id="e-10329" n="14"/>
que el rey de França avia fet metre en presó<lb id="e-10330" n="15"/>
lo lur senescalc per ço cor avia parlat ab lo<lb id="e-10331" n="16"/>
rey d'Aragó, d'on eyl no avia colpa neguna, e<lb id="e-10332" n="17"/>
armaren-se e volgren anar sobre<gap id="e-10333"/>·ls franceses; sí<lb id="e-10334" n="18"/>
que la novela venc al rey de França, e el rey<lb id="e-10335" n="19"/>
manà que hom lo deliuràs, e aytantost fo fet.<lb id="e-10336" n="20"/>
E axí les géns desarmaren-se e reposaren aquela<lb id="e-10337" n="21"/>
nuyt; e Karles tornà-sse<gap id="e-10338"/>·n a son hostal, irat<lb id="e-10339" n="22"/>
e plen de mal talent, com no pudia venir a fi de<lb id="e-10340" n="23"/>
so que avia en cor de fer al rey d'Aragó. Mas<lb id="e-10341" n="24"/>
lo rey, com a prous e a savi, se<gap id="e-10342"/>·n sabé ben<lb id="e-10343" n="25"/>
guardar.<lb id="e-10344" n="26"/>
Ara lexarem a parlar assí del rey de Fransa<lb id="e-10345" n="27"/>
e de Karles, e parlarem del rey d'Aragó.

<pb n="III.168" id="e-10346"/><lb id="e-10347" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CV. COM LO REY EN PERE D'ARAGÓ<lb id="e-10348" n="2"/>
PARTÍ DE BORDEU E SE<gap id="e-10349"/>·N TORNÀ<lb id="e-10350" n="3"/>
EN SON REGNE<lb id="e-10351" n="4"/>
<lb id="e-10352" n="5"/>
</seg> Diu lo comde que quant lo rey d'Aragó se fou<lb id="e-10353" n="6"/>
partit del senescalc de Bordeyl, sí cavalcà tant,<lb id="e-10354" n="7"/>
que aquela nuit hac trobats los <num>·II·</num> cavalers que<lb id="e-10355" n="8"/>
avia lexats ab los <num>·II·</num> cavayls per locs sabuts;<lb id="e-10356" n="9"/>
e puys, tots ensems, si quart de cavalers e el<lb id="e-10357" n="10"/>
mercader, cavalcaren tot cuytosament de gran<lb id="e-10358" n="11"/>
embladura, que ans del jorn clar foren davant<lb id="e-10359" n="12"/>
la ciutat de Bayona. Mas no y entraren, ans<lb id="e-10360" n="13"/>
se<gap id="e-10361"/>·n passaren de luny per altre camí que el mercader<lb id="e-10362" n="14"/>
sabia; e anaren tant, que foren luny a hora<lb id="e-10363" n="15"/>
de tèrcia ben <num>·III·</num> legües de la ciutat de Bayona,<lb id="e-10364" n="16"/>
en <num>·I_a·</num> vileta poca, e aquí entraren en <num>·I·</num> hostal.<lb id="e-10365" n="17"/>
E donaren a menyar a lurs cavayls, e<gap id="e-10366"/>·l rey e els<lb id="e-10367" n="18"/>
cavalers dinaren-se, e el mercader, de pan, e de<lb id="e-10368" n="19"/>
truytes d'ous e de vin; e quant foren dinats, al<lb id="e-10369" n="20"/>
rey venc molt gran talent de durmir, e dix que

<pb n="III.169" id="e-10370"/><lb id="e-10371" n="1"/>mester era que durmís, que la son l'apoderava<lb id="e-10372" n="2"/>
molt fort per ço cor <num>·III·</num> nuyts avia e <num>·III·</num> jorns<lb id="e-10373" n="3"/>
que no avia durmit sinó molt poc.<lb id="e-10374" n="4"/>
<q type="spoken">—Certes, sèyer </q>—dixeren los cavalers—, <q type="spoken"> assò<lb id="e-10375" n="5"/>
no és pas loc de durmir, que encara som en<lb id="e-10376" n="6"/>
terra de gran reguart. Per què val més que cavalquem<lb id="e-10377" n="7"/>
aytant com puscam.<lb id="e-10378" n="8"/>
—Certes </q>—dix lo rey—, <q type="spoken"> yo cové que dorma,<lb id="e-10379" n="9"/>
que d'altrament no pot ésser, què que<gap id="e-10380"/>·m<lb id="e-10381" n="10"/>
avenga. —</q><lb id="e-10382" n="11"/>
Ab tant gità-sse en <num>·I·</num> lit e durmí molt poc;<lb id="e-10383" n="12"/>
e puys despertaren-lo e muntà a cavayl e sos<lb id="e-10384" n="13"/>
compayons ab ell. E cavalcaren tant, lo jorn e<lb id="e-10385" n="14"/>
la nuyt, tro que vengren a <num>·I·</num> casteyl del rey de<lb id="e-10386" n="15"/>
Castela, qui ha nom Ponterrabia, e aquí lo rey<lb id="e-10387" n="16"/>
fo segur e fou molt bé aculit per les géns d'aqueyl<lb id="e-10388" n="17"/>
casteyl. E aquí reposà tant, tro que<gap id="e-10389"/>·l procurador<lb id="e-10390" n="18"/>
seu, En Gilabert de Cruÿles, qui era romàs<lb id="e-10391" n="19"/>
a Bordeyl, fo vengut ab la carta que ac feta<lb id="e-10392" n="20"/>
fer e segelar al senescalc de Bordeyll. E puys<lb id="e-10393" n="21"/>
partí<gap id="e-10394"/>·s d'aqueyl casteyl ab sa compaya, so és a<lb id="e-10395" n="22"/>
ssaber, ab los <num>·III·</num> cavalers qui ab eyl eren anats,<lb id="e-10396" n="23"/>
dels quals fo la <num>·I·</num> En Blasco d'Alagó, e l'altre<lb id="e-10397" n="24"/>
En Bernat de Peratalada e l'altre En Corral<lb id="e-10398" n="25"/>
Lança, e el mercader qui avia nom En Domingo<lb id="e-10399" n="26"/>
d'Osca, e ab En Gilabert de Cruÿles e officials<lb id="e-10400" n="27"/>
seus qui l'agren aquí esperat; e cavalcà axí <num>·III·</num><lb id="e-10401" n="28"/>
jorns entre la marcha de Casteyla e de Navarra,

<pb n="III.170" id="e-10402"/><lb id="e-10403" n="1"/>que negú no sabia que el rey fos, tro que fo<lb id="e-10404" n="2"/>
en <num>·I_a·</num> vileta qui era d'una dona de Castela, qui<lb id="e-10405" n="3"/>
era a l'entrant de Navarra. E aquí foren ad hora<lb id="e-10406" n="4"/>
de tèrcia e feeren aparelar de menyar; e no avia<lb id="e-10407" n="5"/>
d'aquí tro a Terrassona cor <num>·IIII·</num> legües.<lb id="e-10408" n="6"/>
E En Johan Nunis d'Albarrasí avia meses<lb id="e-10409" n="7"/>
espies al rey per camins e per locs, que li ó feessen<lb id="e-10410" n="8"/>
saber si<gap id="e-10411"/>·l veessen passar; e d'assò lo rey no<lb id="e-10412" n="9"/>
sabia res. E fou dit a<gap id="e-10413"/>·N Johan Nunis que el rey<lb id="e-10414" n="10"/>
venia, e que<gap id="e-10415"/>·s pensaven que passaria per aquela<lb id="e-10416" n="11"/>
vila, e que li fos davant e<gap id="e-10417"/>·l camí e que<gap id="e-10418"/>·l presés;<lb id="e-10419" n="12"/>
e fo prop d'aquela vileta mija legua ab <num>·CCCC·</num><lb id="e-10420" n="13"/>
cavalers. Mentre que<gap id="e-10421"/>·l rey se reposava e les taules<lb id="e-10422" n="14"/>
foren mees, la dona d'aquela vileta hac sabut<lb id="e-10423" n="15"/>
que el rey d'Aragó era aquí vengut; e sabia<lb id="e-10424" n="16"/>
tots los affers que En Johan Nunis avia en cor

<pb n="III.171" id="e-10425"/><lb id="e-10426" n="1"/>de fer e que era molt prop d'aquí, e venc-se<gap id="e-10427"/>·n<lb id="e-10428" n="2"/>
al rey e lo rey aculí-la molt gint.<lb id="e-10429" n="3"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix la dona—, <q type="spoken"> yo us prec que<lb id="e-10430" n="4"/>
vós vos guardets al mils que puscats e no us hic<lb id="e-10431" n="5"/>
aturets, que En Johan Nunis és prop d'assí,<lb id="e-10432" n="6"/>
mija legua, ab <num>·CCCC·</num> cavalers, e yo hé entès que<lb id="e-10433" n="7"/>
eyl ha aüdes noveles de vós, que devíets passar<lb id="e-10434" n="8"/>
assèn; e per ço és vengut axí prop d'assí estar.—</q><lb id="e-10435" n="9"/>
Quant lo rey hac assò entès, fóu-se donar aygua<lb id="e-10436" n="10"/>
a les mans, e els cavalers atressí, e menjaren<lb id="e-10437" n="11"/>
molt tost. E puis lo rey tramès <num>·I·</num> escuder a<gap id="e-10438"/>·N<lb id="e-10439" n="12"/>
Johan Nunis, là hon era, que él vulia ab eyl parlar,<lb id="e-10440" n="13"/>
e que li fos a mija legua d'aquela vileta; e<lb id="e-10441" n="14"/>
puys lo rey tramès-ne tota sa compaya a Terrassona,<lb id="e-10442" n="15"/>
que no volc que romangués ab eyl sinó <num>·I·</num><lb id="e-10443" n="16"/>
escuder qui sabia tota la terra e els camins, e<lb id="e-10444" n="17"/>
dix-lur que se<gap id="e-10445"/>·n anassen al pus tost que poguessen<lb id="e-10446" n="18"/>
a Terrassona, e aquí trobarien son fil N'Amfós<lb id="e-10447" n="19"/>
e que l'esperassen aquí. E quant lo rey n'ac<lb id="e-10448" n="20"/>
feta anar sa compaya, sí muntà en son cavayl<lb id="e-10449" n="21"/>
ab son gunió vestit, e perpunt de scendat desobre,<lb id="e-10450" n="22"/>
e el capeyl de ferre e<gap id="e-10451"/>·l cap e <num>·I_a·</num> escona muntera<lb id="e-10452" n="23"/>
en la man, e l'escuder en <num>·I·</num> russí corredor<lb id="e-10453" n="24"/>
ab <num>·I_a·</num> lança en la man, exiren-se d'aquela vileta<lb id="e-10454" n="25"/>
e tornaren-se<gap id="e-10455"/>·n ves aquela part hon eren<lb id="e-10456" n="26"/>
venguts ben mija legua; e puys travessaren ves<lb id="e-10457" n="27"/>
Casteyla per <num>·I·</num> sera amunt. E quant foren en

<pb n="III.172" id="e-10458"/><lb id="e-10459" n="1"/>la serra sus alt, el rey víu ben luny e<gap id="e-10460"/>·l pla, part<lb id="e-10461" n="2"/>
aquela vileta a davant, En Johan Nunis ab sos<lb id="e-10462" n="3"/>
cavalers qui agren fetes moltes partides; que<lb id="e-10463" n="4"/>
cuydaven trobar lo rey axí com li ó avia fet saber<lb id="e-10464" n="5"/>
per l'escuder e que<gap id="e-10465"/>·l tenguessen e<gap id="e-10466"/>·l mig<lb id="e-10467" n="6"/>
d'ells, que de neguna part no<gap id="e-10468"/>·ls pogués escapar.<lb id="e-10469" n="7"/>
Mas lo rey e l'escuder foren sus alt en la serra<lb id="e-10470" n="8"/>
d'una muntaya.<lb id="e-10471" n="9"/>
Cavalcaren tant al través ves Casteyla, que<gap id="e-10472"/>·s<lb id="e-10473" n="10"/>
foren luyats d'aqueyl loc hon En Johan Nunis<lb id="e-10474" n="11"/>
era, bé <num>·I_a·</num> legua; e puys dressaren ves lur camí<lb id="e-10475" n="12"/>
hon se<gap id="e-10476"/>·n anassen a Terrassona. E la compaya<lb id="e-10477" n="13"/>
del rey fo venguda a Tarassona, e dixeren que<lb id="e-10478" n="14"/>
avien lexat lo rey tot sol e no sabien hon era<lb id="e-10479" n="15"/>
e que En Johan Nunis lo gaytava e<gap id="e-10480"/>·l camí; sí<lb id="e-10481" n="16"/>
que N'Amfós, fiyl del rey, quant hac assò entès,<lb id="e-10482" n="17"/>
muntà a cavayl ab tots sos cavalers e preseren<lb id="e-10483" n="18"/>
lurs armes, e les géns a peu atressí, e corregren<lb id="e-10484" n="19"/>
ves aquela part hon lur fo semblant que el rey<lb id="e-10485" n="20"/>
degués venir. E quant agren corregudes <num>·II_es·</num> legües<lb id="e-10486" n="21"/>
e foren al peu d'una gran muntaya, eyls<lb id="e-10487" n="22"/>
guardaren a avant e viuren venir lo rey qui devalà<lb id="e-10488" n="23"/>
per lo secost de la muntaya ab l'escuder;<lb id="e-10489" n="24"/>
e fo son cavayl suat e làs. E el rey, tot esparverat<lb id="e-10490" n="25"/>
en son cavayl, suat e colrat del soleyl qui<gap id="e-10491"/>·l<lb id="e-10492" n="26"/>
hac tocat, encontrà<gap id="e-10493"/>·s ab eyls, e N'Amfós besà-li<lb id="e-10494" n="27"/>
la man, e tots los altres, e agren gran goyg con<lb id="e-10495" n="28"/>
l'avien cobrat sans e salvu; e hac-n'í molts qui<lb id="e-10496" n="29"/>
no<gap id="e-10497"/>·s pogren tenir de plorar quant saberen l'afan<lb id="e-10498" n="30"/>
e el trebayl que avia sofert e màgerment con

<pb n="III.173" id="e-10499"/><lb id="e-10500" n="1"/>axí<gap id="e-10501"/>·l viuren venir tot sol en son cavayl, ab les<lb id="e-10502" n="2"/>
armes e<gap id="e-10503"/>·l dós; e fou tot suat e colrat del soley<lb id="e-10504" n="3"/>
e del calor qui era molt gran.<lb id="e-10505" n="4"/>
E aquí lo rey desarmà-sse, e vestí-sse unes<lb id="e-10506" n="5"/>
vestedures de samit molt riches e muntà en <num>·I·</num><lb id="e-10507" n="6"/>
palafrè; e puys cavalcà ab N'Anfós e, ab tota<lb id="e-10508" n="7"/>
l'altra gent, venc-se<gap id="e-10509"/>·n a Terassona. E puys los<lb id="e-10510" n="8"/>
barons, e els cavalers de Cataluya e d'Aragó<lb id="e-10511" n="9"/>
e els richs hòmens, qui anaven a la ciutat de<lb id="e-10512" n="10"/>
Bordeyl per manament del rey, trobaren lo rey<lb id="e-10513" n="11"/>
a Tarassona qui fo vengut de Bordeyl; de què<lb id="e-10514" n="12"/>
foren molt alegres e pagats. E el rey hac gran<lb id="e-10515" n="13"/>
goyg d'eyls e aculí<gap id="e-10516"/>·ls molt gint, axí com bon<lb id="e-10517" n="14"/>
seyor dou aculir bons vassayls.<lb id="e-10518" n="15"/>
En aquela saó En Xanxo de Castela era en<lb id="e-10519" n="16"/>
Castela que ajustava cavalers e géns per venir<lb id="e-10520" n="17"/>
en ajuda a son oncle lo rey d'Aragó e per deffensar<lb id="e-10521" n="18"/>
Casteyla als franceses qui s'eren aparelats<lb id="e-10522" n="19"/>
d'entrar en Casteyla e en Aragó. Mas lo rey<lb id="e-10523" n="20"/>
d'Aragó, qui era en Terassona, sol no feÿa semblant<lb id="e-10524" n="21"/>
que agués guerra ab nuyl hom, ne no se<gap id="e-10525"/>·n<lb id="e-10526" n="22"/>
feÿa afeenat de re, mas que cassava, e<gap id="e-10527"/>·s deportava<lb id="e-10528" n="23"/>
e adelitava son cors; ans fó manament als<lb id="e-10529" n="24"/>
cavalers e a les géns d'Aragó que, si tant era<lb id="e-10530" n="25"/>
que els franceses fossen entrats en Navarra e<lb id="e-10531" n="26"/>
vulien entrar en Aragó, que no fos nuyl hom<lb id="e-10532" n="27"/>
qui<gap id="e-10533"/>·ls exís ne<gap id="e-10534"/>·ls ho vedàs tro que aguessen son

<pb n="III.174" id="e-10535"/><lb id="e-10536" n="1"/>ardit, mas levassen-se de les aldeyes e metessen-se<lb id="e-10537" n="2"/>
per casteyls e per locs forts, en tal guisa que<lb id="e-10538" n="3"/>
no presessen dan. E<gap id="e-10539"/>·l rey hac tramès a dir a<lb id="e-10540" n="4"/>
tots los cavalers d'Aragó e de Cataluya e a les<lb id="e-10541" n="5"/>
géns del regne de Valènçia que esteguessen aparelats,<lb id="e-10542" n="6"/>
que sempre que aguessen son missatge,<lb id="e-10543" n="7"/>
venguessen là hon eyl fos ab lurs armes. E assò<lb id="e-10544" n="8"/>
feÿa per tal que els franceses entrassen dins en<lb id="e-10545" n="9"/>
Aragó desuspitadament, e püys qúe<gap id="e-10546"/>·ls encloýs,<lb id="e-10547" n="10"/>
que no<gap id="e-10548"/>·n poguessen exir sens batayla.<lb id="e-10549" n="11"/>
<lb id="e-10550" n="12"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CVI. COM LO REY FFELIP DE FFRANÇA<lb id="e-10551" n="13"/>
TRAMÈS DEU MÍLIA HÒMENS A CAVALL<lb id="e-10552" n="14"/>
E MOLTA GENT A PEU A CÓRRER<lb id="e-10553" n="15"/>
EN ARAGÓ<lb id="e-10554" n="16"/>
<lb id="e-10555" n="17"/>
</seg> Esdevenc-se que en aquela saó lo rey Felip<lb id="e-10556" n="18"/>
de França avia trameses <num>·X_mília·</num> hòmens a cavayl<lb id="e-10557" n="19"/>
e moltes géns a peu en Navarre per entrar<lb id="e-10558" n="20"/>
en Aragó e per fer mal, que no<gap id="e-10559"/>·s pensava que<gap id="e-10560"/>·l<lb id="e-10561" n="21"/>
rey d'Aragó lur gosàs exir en camp per combatre<lb id="e-10562" n="22"/>
ab eyls, ne que nuyl hom los gosàs esperar<lb id="e-10563" n="23"/>
en la terra, ans se pensà que se<gap id="e-10564"/>·n fugissen e que<lb id="e-10565" n="24"/>
trobassen la terra desemparada.

<pb n="III.175" id="e-10566"/><lb id="e-10567" n="1"/><seg type="rest"> COM LES GENTS DEL REY EN PERE FEREN FOGIR<lb id="e-10568" n="2"/>
LOS FRANCESOS E<gap id="e-10569"/>·N OCIREN MOLTS<lb id="e-10570" n="3"/>
<lb id="e-10571" n="4"/>
</seg> Quant tota la cavaleria del rey de Fransa e les<lb id="e-10572" n="5"/>
altres géns d'armes foren justades en Navarra<lb id="e-10573" n="6"/>
e les hosts de Navarra foren justades ab eyls,<lb id="e-10574" n="7"/>
entraren en Aragó tro a <num>·IIII·</num> legües, e cremaren<lb id="e-10575" n="8"/>
e guastaren aldeyes e tot ço que trobaren,<lb id="e-10576" n="9"/>
e vengren a <num>·I·</num> castelet qui era en <num>·I·</num> pla, lo qual<lb id="e-10577" n="10"/>
castelet avia nom Huyl; e<gap id="e-10578"/>·l rey d'Aragó avia<gap id="e-10579"/>·l

<pb n="III.176" id="e-10580"/><lb id="e-10581" n="1"/>liurat a <num>·I·</num> seu cavaler, qui avia nom Examèn<lb id="e-10582" n="2"/>
Martinis d'Artesa, qui<gap id="e-10583"/>·l guardàs e<gap id="e-10584"/>·l deffensàs als<lb id="e-10585" n="3"/>
franceses si entraven en la terra. Quant les hosts

<pb n="III.177" id="e-10586"/><lb id="e-10587" n="1"/>dels franceses e totes les géns foren entorn del<lb id="e-10588" n="2"/>
castelet, e combateren-lo molt fortment, sí que<lb id="e-10589" n="3"/>
preseren lo burch e les barbacanes tro a la torra<lb id="e-10590" n="4"/>
major, e ceyls del castelet deffensaren-se molt<lb id="e-10591" n="5"/>
ardidament e com a valens hòmens, mas los francesos<lb id="e-10592" n="6"/>
e els navarrès eren tan grans géns que no<gap id="e-10593"/>·s<lb id="e-10594" n="7"/>
podien a tots deffendre, que no eren entre tots<lb id="e-10595" n="8"/>
dins lo castelet mas <num>·XXX·</num> hòmens combatens.<lb id="e-10596" n="9"/>
E quant viuren que<gap id="e-10597"/>·ls covenia a desemparar lo<lb id="e-10598" n="10"/>
burch e la barbacana, meseren-se tots en la torra<lb id="e-10599" n="11"/>
major e deffensaren-se al mils que pogren. E cels<lb id="e-10600" n="12"/>
de la host feeren cledisses e targues, e acostaren-se<lb id="e-10601" n="13"/>
al peu de la torra, e cavaren-la e puys estalonaren-la<lb id="e-10602" n="14"/>
de la una part, que de l'altra part no<lb id="e-10603" n="15"/>
s'í pudien acostar; e puys meseren foc als estalons,<lb id="e-10604" n="16"/>
e caec la meytat de la torra ab la major<lb id="e-10605" n="17"/>
partida dels hòmens qui laÿns eren en la torra.<lb id="e-10606" n="18"/>
Mas aqueyl cavaler, qui era castelà del castelet,<lb id="e-10607" n="19"/>
romàs sus alt en la meytat de la torra ab <num>·IIII·</num><lb id="e-10608" n="20"/>
hòmens, mas no avien péres, ne lançes, ne negunes<lb id="e-10609" n="21"/>
armes ab què<gap id="e-10610"/>·s deffensassen. E cels de la<lb id="e-10611" n="22"/>
host agren escales e muntaren lessús per pendre<lb id="e-10612" n="23"/>
lo cavaler e ceyls qui ab eyl eren; e deÿen-lur<lb id="e-10613" n="24"/>
que<gap id="e-10614"/>·s retessen, mas éls no<gap id="e-10615"/>·s vulien retre a eyls<lb id="e-10616" n="25"/>
per ço cor veïyen que eren géns sen fe e sens<lb id="e-10617" n="26"/>
merçè, ans se deffensaven al mils que pudien.<lb id="e-10618" n="27"/>
Sí que<gap id="e-10619"/>·ls <num>·IIII·</num> hòmens, qui ab lo cavaler eren<lb id="e-10620" n="28"/>
en la torra, foren morts conbatén e deffensan<lb id="e-10621" n="29"/>
lurs cors. E<gap id="e-10622"/>·l cavaler, qui víu que sos compayons<lb id="e-10623" n="30"/>
eren morts, no hac talent de pus a viure, ans

<pb n="III.178" id="e-10624"/><lb id="e-10625" n="1"/>amava més murir que venir en man d'aytals<lb id="e-10626" n="2"/>
géns, e màgerment cor avia perdut lo casteyl<lb id="e-10627" n="3"/>
que son seyor lo rey li avia comanat; deslassà<gap id="e-10628"/>·s<lb id="e-10629" n="4"/>
son elm de son cap e puys près l'orle e tramès-lo<lb id="e-10630" n="5"/>
a <num>·II·</num> cavalers qui eren primers muntats en la<lb id="e-10631" n="6"/>
meytat de la torra, e donà tal colp a la <num>·I·</num> per<lb id="e-10632" n="7"/>
mig la cara, que totes les dens e les barres li<lb id="e-10633" n="8"/>
trencà, e caec mantinent sobre l'altre qui detràs<lb id="e-10634" n="9"/>
li era, sí que l'altre no<gap id="e-10635"/>·s pòc retenir, ans caegren<lb id="e-10636" n="10"/>
amdós al peu de la torra e mantinent foren<lb id="e-10637" n="11"/>
morts. E<gap id="e-10638"/>·ls altres cavalers qui aprés d'aqueyls<lb id="e-10639" n="12"/>
eren muntats devalaren de la torra e lexaren estar<lb id="e-10640" n="13"/>
lo cavaler tot sol; que no<gap id="e-10641"/>·s volgren a eyl<lb id="e-10642" n="14"/>
acostar, pus agren provat son mal talent. Per<lb id="e-10643" n="15"/>
què lo cavaler de la torra ne fo molt yrat, per ço<lb id="e-10644" n="16"/>
cor volgra ab eyls murir. E quant víu que alre<lb id="e-10645" n="17"/>
no pudia fer, e que<gap id="e-10646"/>·l covenia a murir lessús, e<lb id="e-10647" n="18"/>
que no avia ab què<gap id="e-10648"/>·s deffensàs, ne avia negunes<lb id="e-10649" n="19"/>
armes sinó son auzberc que tenia vestit, que l'espaa<lb id="e-10650" n="20"/>
avia perduda, e son elm e son escut, devalà<lb id="e-10651" n="21"/>
de la torra al mils que pòc per les escales que<lb id="e-10652" n="22"/>
els francès hi avien dressades; e quant fo devayl<lb id="e-10653" n="23"/>
volgeren-lo pendre, e no hac alre ab què<gap id="e-10654"/>·s deffensàs,<lb id="e-10655" n="24"/>
mas que<gap id="e-10656"/>·s deslassà lo gant derer del auzberc<lb id="e-10657" n="25"/>
e donà<gap id="e-10658"/>·n sí gran colp a <num>·I·</num> per mig la fàs,<lb id="e-10659" n="26"/>
que a terra<gap id="e-10660"/>·l mès quax per mort.<lb id="e-10661" n="27"/>
Ab tant lo capitani de la host, qui hac vist que<lb id="e-10662" n="28"/>
aquest era de tan gran cor e de tan ferm, e que<lb id="e-10663" n="29"/>
avia tant d'ardiment e que seria gran peccat si<lb id="e-10664" n="30"/>
tant valent hom, com aqueyl era, muria, fó manament

<pb n="III.179" id="e-10665"/><lb id="e-10666" n="1"/>que nuyl hom no<gap id="e-10667"/>·l tocàs ne li feés mal;<lb id="e-10668" n="2"/>
e dix-li que<gap id="e-10669"/>·s retés a eyl e que no agués paor de<lb id="e-10670" n="3"/>
mort. E<gap id="e-10671"/>·l cavaler, qui víu que alre no pudia fer;<lb id="e-10672" n="4"/>
ne no avia negunes armes ab què<gap id="e-10673"/>·s deffensàs,<lb id="e-10674" n="5"/>
que volenter volgra murir ab éls combatén, retésse<lb id="e-10675" n="6"/>
al capitani de la host; e<gap id="e-10676"/>·l capitani féu-lo<lb id="e-10677" n="7"/>
penre mantenent e metre en presó en grans cadenes.

<pb n="IV.5" id="e-10678"/><lb id="e-10679" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CVII. COM LO REY EN PERE DE<lb id="e-10680" n="2"/>
ARAGÓ APARELLÁ SOS MISSATGERS PER ENVIAR<lb id="e-10681" n="3"/>
AL REY DE FRANÇA<lb id="e-10682" n="4"/>
<lb id="e-10683" n="5"/>
</seg> En aquesta saó lo rey En Pere d'Aragó e de<lb id="e-10684" n="6"/>
Sicília era a Terrassona en Aragó e sabia bé<lb id="e-10685" n="7"/>
que la ost dels francès e dels navars s'aparelaven<lb id="e-10686" n="8"/>
d'entrar en Aragó. Mas lo rey no<gap id="e-10687"/>·n feÿa<lb id="e-10688" n="9"/>
nuyl semblant, ans fóu manament a son fil N'Anfós<lb id="e-10689" n="10"/>
e a totes les géns d'Aragó que esteguessen<lb id="e-10690" n="11"/>
apparelats ab lurs armes, que sempre qu'él lur<lb id="e-10691" n="12"/>
tramesés missatge, fossen là hon él fos; mas no<lb id="e-10692" n="13"/>
fos nuil hom qui als francès exís ne<gap id="e-10693"/>·ls contrastàs<lb id="e-10694" n="14"/>
del entrar en Aragó. Mas les géns d'Aragó<lb id="e-10695" n="15"/>
qui eren en aqueles parts assats prop de là hon<lb id="e-10696" n="16"/>
los francès eren, foren tant fort coratgosos de<lb id="e-10697" n="17"/>
fer a éls mal e dampnatge, que no volgren tenir<lb id="e-10698" n="18"/>
lo manament del rey, ans lur corregren tro en<lb id="e-10699" n="19"/>
les tendes; sí que<gap id="e-10700"/>·ls aucieren cavalers e d'altres<lb id="e-10701" n="20"/>
géns. Sí que<gap id="e-10702"/>·ls francès no ó pogeren durar, ans<lb id="e-10703" n="21"/>
levaren lurs tendes e se<gap id="e-10704"/>·n tornaren ves Navarra.<lb id="e-10705" n="22"/>
E adoncs lo rey sabé que<gap id="e-10706"/>·ls francès se<gap id="e-10707"/>·n tornaven,<lb id="e-10708" n="23"/>
fo molt irat com pus avant no eren anats,<lb id="e-10709" n="24"/>
per tal que no<gap id="e-10710"/>·ls fos tan leugera cosa d'exir. E

<pb n="IV.6" id="e-10711"/><lb id="e-10712" n="1"/>mantenent cavalcà ab una partida de cavalers<lb id="e-10713" n="2"/>
e de géns a peu qui ab él eren en Terrassona;<lb id="e-10714" n="3"/>
sí que consegí <num>·I_a·</num> partida de la host dels francès<lb id="e-10715" n="4"/>
a l'ixent d'Aragó e ferí en éls molt durament,<lb id="e-10716" n="5"/>
sí que<gap id="e-10717"/>·n muriren molts e perderen lur arnès<lb id="e-10718" n="6"/>
e lurs embles. E cels qui eren ben encavalcats<lb id="e-10719" n="7"/>
ne leugers fugiren e reculiren-se per viles<lb id="e-10720" n="8"/>
e per casteyls en Navarra. E<gap id="e-10721"/>·l rey tornà-sse<gap id="e-10722"/>·n,<lb id="e-10723" n="9"/>
ab sa gent e ab so que agren tolt als francès a<lb id="e-10724" n="10"/>
Terrassona, e aquí ajustà totes les osts d'Aragó<lb id="e-10725" n="11"/>
e de les altres terres, e dix-lurs que vulia entrar<lb id="e-10726" n="12"/>
en Navarra sobre aqueles géns qui eren entrades<lb id="e-10727" n="13"/>
en sa terra meys de sa sabuda e meys d'acuyndament,<lb id="e-10728" n="14"/>
e que era mester que se<gap id="e-10729"/>·n vengàs,<lb id="e-10730" n="15"/>
E els cavalers d'Aragó e les géns a peu dixeren-li<lb id="e-10731" n="16"/>
que no y irien si él no faÿa la lur volentat de<lb id="e-10732" n="17"/>
so que éls li demanarien. E<gap id="e-10733"/>·l rey respòs-lur que<lb id="e-10734" n="18"/>
no avia ara saó, que semblaria cosa forsada, mas<lb id="e-10735" n="19"/>
quant serien exits de Navarra e tornats en Aragó;<lb id="e-10736" n="20"/>
que él lur donaria tot so que demanassen<lb id="e-10737" n="21"/>
qui raó fos ne él lur pogés donar. E éls dixeren-li<lb id="e-10738" n="22"/>
que ara covenia que<gap id="e-10739"/>·s feés; si no, que ja no<gap id="e-10740"/>·l<lb id="e-10741" n="23"/>
seguirien. E sobr'assò lo rey fo molt feló d'aquesta<lb id="e-10742" n="24"/>
cosa, con en aquela saó s'ó avien esperat;<lb id="e-10743" n="25"/>
no<gap id="e-10744"/>·ls volc res atorgar de so que li demanaven,<lb id="e-10745" n="26"/>
e axí lo fet romàs que<gap id="e-10746"/>·l rey no entrà en Navarra<lb id="e-10747" n="27"/>
aquela saó.

<pb n="IV.7" id="e-10748"/><lb id="e-10749" n="1"/>E<gap id="e-10750"/>·ls francès, qui saberen que<gap id="e-10751"/>·l rei devia entrar<lb id="e-10752" n="2"/>
en Navarra, non ó volgren pus avant esperar,<lb id="e-10753" n="3"/>
exiren-se de Navarra al mils que pogren<lb id="e-10754" n="4"/>
e tornaren-se<gap id="e-10755"/>·n en lur terra ab gran dampnatge<lb id="e-10756" n="5"/>
que agren pres.<lb id="e-10757" n="6"/>
<lb id="e-10758" n="7"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CVIII. COM LOS MISSATGERS DEL REY<lb id="e-10759" n="8"/>
D'ARAGÓ EN PERE ANAREN AL REY DE FRANÇA<lb id="e-10760" n="9"/>
<lb id="e-10761" n="10"/>
</seg> Quant lo rey En Pere d'Aragó e de Sicília<lb id="e-10762" n="11"/>
sabé que<gap id="e-10763"/>·ls francès eren exits de Navarra e que<lb id="e-10764" n="12"/>
se<gap id="e-10765"/>·n eren tornats en lur terra, fo molt yrat com<lb id="e-10766" n="13"/>
axí li eren escapats sens batayla e sens mayor<lb id="e-10767" n="14"/>
dampnatge que fet no<gap id="e-10768"/>·ls avia, per so cor sens<lb id="e-10769" n="15"/>
acuydament li eren entrats en sa terra, que treves<lb id="e-10770" n="16"/>
avia entr'él e<gap id="e-10771"/>·l rey de Fransa, les quals treves<lb id="e-10772" n="17"/>
no<gap id="e-10773"/>·s pudien rompre per cartes ne per missatges<lb id="e-10774" n="18"/>
si doncs parlan amdós los reys ensems no ó faÿen.<lb id="e-10775" n="19"/>
Per què<gap id="e-10776"/>·l rey n'era molt despagat con lo<lb id="e-10777" n="20"/>
rey de Fransa li avia trencades pau e treves ne<gap id="e-10778"/>·n<lb id="e-10779" n="21"/>
avia trencada sa fe; per què<gap id="e-10780"/>·l rey apparelà sos<lb id="e-10781" n="22"/>
missatges, honrats hòmens e savis, dels quals<lb id="e-10782" n="23"/>
missatges fo la un lo bisbe de València e l'altre<lb id="e-10783" n="24"/>
fo <num>·I·</num> burgès molt savi hom d'aquela ciutat<lb id="e-10784" n="25"/>
meteyxa.

<pb n="IV.8" id="e-10785"/><lb id="e-10786" n="1"/><q type="spoken">—Barons </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> anats al rey de<lb id="e-10787" n="2"/>
França e digats-li de la mia part que molt me<lb id="e-10788" n="3"/>
maravel d'él e de la sua savieza, per so cor és<lb id="e-10789" n="4"/>
en cuvinensa ab mi, jurada sobre<gap id="e-10790"/>·l Sagrament<lb id="e-10791" n="5"/>
de sancta Esgleya, que nuyl temps no fos gerra<lb id="e-10792" n="6"/>
entr'él e mi, si doncs nós amdós, cors a cors,<lb id="e-10793" n="7"/>
no<gap id="e-10794"/>·ns desexíem la un de l'altre. E digats-li, davant<lb id="e-10795" n="8"/>
son conseyl a palès, que<gap id="e-10796"/>·n val meys sa fe<lb id="e-10797" n="9"/>
e sa valor, cor sens raó m'à guerregat ne fet<lb id="e-10798" n="10"/>
mal. E d'assò són apparelat, que li ó menaré<lb id="e-10799" n="11"/>
cors a cors, o ab <num>·C·</num> cavalers per <num>·C·</num>, o ab <num>·M·</num><lb id="e-10800" n="12"/>
cavalers per altres <num>·M·</num>, o ab aytans com él vula. —</q>

<pb n="IV.9" id="e-10801"/><lb id="e-10802" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CIX. COM LO REY DE FRANÇA NO<lb id="e-10803" n="2"/>
VOLGUÉ PARLAR AB LOS MISSATGERS<lb id="e-10804" n="3"/>
DEL REY D'ARAGÓ<lb id="e-10805" n="4"/>
<lb id="e-10806" n="5"/>
</seg> Sobr'assò los missatges s'aparelaren del anar,<lb id="e-10807" n="6"/>
e tengren lur camí ves França e cavalcaren tant<lb id="e-10808" n="7"/>
per jornades, que vengren en la ciutat de París,<lb id="e-10809" n="8"/>
on lo rey era; e aquí albergaren en <num>·I·</num> rich hostal<lb id="e-10810" n="9"/>
d'un burgès de la ciutat. E quant lo rey sabé<lb id="e-10811" n="10"/>
que missatges del rey d'Aragó e de Sicília eren<lb id="e-10812" n="11"/>
venguts en la ciutat de París, qui vulien parlar<lb id="e-10813" n="12"/>
ab él, fo molt temorós de so on él se tenia per<lb id="e-10814" n="13"/>
malmirent e per colpable; per què no<gap id="e-10815"/>·s volc demostrar<lb id="e-10816" n="14"/>
a éls. E sobr'assò tramès missatge als<lb id="e-10817" n="15"/>
 <num>·XII·</num> pers de França que vengessen a él; e<lb id="e-10818" n="16"/>
quant foren venguts, dix-lur axí:<lb id="e-10819" n="17"/>
<q type="spoken">—Barons, per tal vos ic é fets ajustar, que<gap id="e-10820"/>·m
</q>

<pb n="IV.10" id="e-10821"/><lb id="e-10822" n="1"/><q type="spoken">
donets conseyl, que anc nuil temps no<gap id="e-10823"/>·m fo<lb id="e-10824" n="2"/>
major mester con ara. Lo rey d'Aragó m'à<lb id="e-10825" n="3"/>
tramesos sos missatges e volen ab mi parlar. E creu<lb id="e-10826" n="4"/>
que reptar-m'àn de part del rey d'Aragó, cor<lb id="e-10827" n="5"/>
li é trencades treves axí com no deig e sens<lb id="e-10828" n="6"/>
acuydament; que cuvinensa era entre mi e él<lb id="e-10829" n="7"/>
que nuil temps no<gap id="e-10830"/>·ns guerrejàssem si nós amdós,<lb id="e-10831" n="8"/>
cors a cors, no<gap id="e-10832"/>·ns acuydàvem. Per què yo<lb id="e-10833" n="9"/>
no me<gap id="e-10834"/>·n puria deffendre a éls per nula bona<lb id="e-10835" n="10"/>
razó. —</q><lb id="e-10836" n="11"/>
Ab tant los barons resposeren al rey de França<lb id="e-10837" n="12"/>
e dixeren-li:<lb id="e-10838" n="13"/>
<q type="spoken">—Sèyer, nós vos donam per conseyl que no us<lb id="e-10839" n="14"/>
demostrets als missatges ne<gap id="e-10840"/>·ls lexets parlar ab<lb id="e-10841" n="15"/>
vós. Mas nós irem a éls e demanar-lus ém què<lb id="e-10842" n="16"/>
volen dir; e segons que diran, nós lur respondrem. —</q><lb id="e-10843" n="17"/>
E axí lo conseyl se departí e<gap id="e-10844"/>·l rey se<gap id="e-10845"/>·n tenc<lb id="e-10846" n="18"/>
per pagat. E<gap id="e-10847"/>·ls <num>·XII·</num> pers de França anaren-se<gap id="e-10848"/>·n<lb id="e-10849" n="19"/>
a <num>·I·</num> aforest luyn de París, e quant foren aquí,<lb id="e-10850" n="20"/>
trameseren a dir als missatges del rey d'Aragó<lb id="e-10851" n="21"/>
e de Sicília que vengessen aquí parlar ab eyls;<lb id="e-10852" n="22"/>
e<gap id="e-10853"/>·ls missatges, qui agren ja entès lo fet, en qual<lb id="e-10854" n="23"/>
giza era e que àls no y pudien fer, vengren là<lb id="e-10855" n="24"/>
on los <num>·XII·</num> pers eren, e paregren bé missatges<lb id="e-10856" n="25"/>
de gran valor e d'onrat seyor. E<gap id="e-10857"/>·ls <num>·XII·</num> pers<lb id="e-10858" n="26"/>
aculiren-los molt bé e dixeren-lur:

<pb n="IV.11" id="e-10859"/><lb id="e-10860" n="1"/><q type="spoken">—Beyls seyors, ben siats vós venguts. Nostre<lb id="e-10861" n="2"/>
seyor, lo rey de França, nos à trameses assí<lb id="e-10862" n="3"/>
a vós, per tal cor él non és bé a ayre de parlar<lb id="e-10863" n="4"/>
ab nuyl hom, que<gap id="e-10864"/>·ns digats so per què sóts venguts,<lb id="e-10865" n="5"/>
ne qui<gap id="e-10866"/>·us à sà trameses. E nós, per lo rey<lb id="e-10867" n="6"/>
de França, respondrem-vos a aysò que vós direts. —</q><lb id="e-10868" n="7"/>
Sobr'assò los missatges del rey d'Aragó e de<lb id="e-10869" n="8"/>
Sicília resposeren als <num>·XII·</num> pers e dixeren que a<lb id="e-10870" n="9"/>
nuyl hom no dirien la missatgeria sinó al rey de<lb id="e-10871" n="10"/>
França, son cors. E<gap id="e-10872"/>·ls <num>·XII·</num> pers resposeren als<lb id="e-10873" n="11"/>
missatges que en nuila manera del món no pudien<lb id="e-10874" n="12"/>
parlar ab lo rey de França, e que si res<lb id="e-10875" n="13"/>
vulien dir, que ó dixessen a éls. E<gap id="e-10876"/>·ls missatges,<lb id="e-10877" n="14"/>
qui viuren que àls no pudien fer e que<gap id="e-10878"/>·l rey de<lb id="e-10879" n="15"/>
França no vulia parlar ab eyls, dixeren axí als<lb id="e-10880" n="16"/>
 <num>·XII·</num> pers de França:<lb id="e-10881" n="17"/>
<q type="spoken">—Bels seyors, nostre seyor lo rey d'Aragó<lb id="e-10882" n="18"/>
e de Sicília tramet a dir per nós a vostre seyor<lb id="e-10883" n="19"/>
lo rey de França que l'à gerregat e malmesa sa<lb id="e-10884" n="20"/>
terra sens acuydament e sens neguna razó; per<lb id="e-10885" n="21"/>
què<gap id="e-10886"/>·n vayl meys sa fe e sa valor. E d'assò és<lb id="e-10887" n="22"/>
aparelat, que li ó menarà cors a cors, o ab <num>·C·</num> cavalers<lb id="e-10888" n="23"/>
per <num>·C·</num>, o ab <num>·M·</num> per <num>·M·</num>.<lb id="e-10889" n="24"/>
—Certes </q>—dixeren los barons del rey de<lb id="e-10890" n="25"/>
França—, <q type="spoken"> vós parlats trop e deÿts tals paraules<lb id="e-10891" n="26"/>
que, si nostre seyor lo rey de França ó sabia,<lb id="e-10892" n="27"/>
él vos faria tolre la vida del cors.<lb id="e-10893" n="28"/>
—Certes </q>—dixeren los missatges—, <q type="spoken"> les paraules<lb id="e-10894" n="29"/>
que nós deÿm de part de nostre seyor lo
</q>

<pb n="IV.12" id="e-10895"/><lb id="e-10896" n="1"/><q type="spoken">
rey d'Aragó e de Sicília, direm nós al rey de<lb id="e-10897" n="2"/>
França si<gap id="e-10898"/>·l nos mostrats ne<gap id="e-10899"/>·l nos lexats veer.<lb id="e-10900" n="3"/>
E deÿm-les a vosaltres per tal que les li digats<lb id="e-10901" n="4"/>
e que<gap id="e-10902"/>·ns y responats per él.<lb id="e-10903" n="5"/>
—Nós </q>—dixeren los barons del rey de França—, <q type="spoken"><lb id="e-10904" n="6"/>
no direm pars aytals paraules al rey, ne us<lb id="e-10905" n="7"/>
farà resposta, ne nós per él. Ans vos deïm que us<lb id="e-10906" n="8"/>
en tornets en vostra terra e que no us yc aturets<lb id="e-10907" n="9"/>
plus. —</q><lb id="e-10908" n="10"/>
Sobr'assò los missatges se<gap id="e-10909"/>·n tornaren a lur ostal<lb id="e-10910" n="11"/>
e estregren aquí aquel jorn e la nuit. E quant<lb id="e-10911" n="12"/>
venc al matí, cavalcaren ab lur compaya tant,<lb id="e-10912" n="13"/>
per jornades, tro que foren tornats en Aragó.<lb id="e-10913" n="14"/>
E vengren davant lo rey e dixeren-li so que<gap id="e-10914"/>·ls<lb id="e-10915" n="15"/>
 <num>·XII·</num> pers de França lur avien dit e con lo rey<lb id="e-10916" n="16"/>
de França no<gap id="e-10917"/>·s era vulgut demostrat a éls.<lb id="e-10918" n="17"/>
Ara lexarem a parlar del rey e dels fets d'Aragó<lb id="e-10919" n="18"/>
e parlarem dels fets de Sicília.<lb id="e-10920" n="19"/>
<lb id="e-10921" n="20"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CX. COM LO REY CARLES FÉU ARMAR<lb id="e-10922" n="21"/>
VINT GALERES A MACELLA, E MADONA<lb id="e-10923" n="22"/>
LA REYNA DE ARAGÓ VINT<lb id="e-10924" n="23"/>
A MECINA<lb id="e-10925" n="24"/>
<lb id="e-10926" n="25"/>
</seg> Diu lo comde que quant les <num>·XIIII·</num> galees del<lb id="e-10927" n="26"/>
rey d'Aragó e de Sicília agren descunfites<lb id="e-10928" n="27"/>
 <num>·XLVIII·</num> galees del rey Karles davant Nicòtena<lb id="e-10929" n="28"/>
en Calàbria, de les quals ne preseren <num>·XXII·</num><lb id="e-10930" n="29"/>
que<gap id="e-10931"/>·n amenaren a Messina e les altres dels proensals

<pb n="IV.13" id="e-10932"/><lb id="e-10933" n="1"/>e de Principat fugiren, lo rey Karles tramès<lb id="e-10934" n="2"/>
missatge a Marseyla, a son senescauc, que<lb id="e-10935" n="3"/>
feés armar <num>·XX·</num> galees en Marseyla al mils que<lb id="e-10936" n="4"/>
pogés e que no romangés nuyl hom bo de mar<lb id="e-10937" n="5"/>
en Marseyla ne en tota Proensa que no entràs<lb id="e-10938" n="6"/>
en les galees; e no romangés per dinés, e qui<lb id="e-10939" n="7"/>
no y vulria entrar per dinés ne per grat, que ly<lb id="e-10940" n="8"/>
feés hom entrar per forssa. Que gran vergoya<lb id="e-10941" n="9"/>
e gran desonor era lur, con axí eren fuits per<lb id="e-10942" n="10"/>
 <num>·XIIII·</num> galees; per què era mester que se<gap id="e-10943"/>·n vengassen.<lb id="e-10944" n="11"/>
Quant lo senescalc del rey Karles ac aüdes les<lb id="e-10945" n="12"/>
cartes e entès so que<gap id="e-10946"/>·l rey li manava, féu armar<lb id="e-10947" n="13"/>
 <num>·XX·</num> galees tot axí con él li ac manat ne tramès<lb id="e-10948" n="14"/>
a dir; sí que no romàs nuil hom bo qui sabés de<lb id="e-10949" n="15"/>
mar en tota Proensa que no fos en les galees.<lb id="e-10950" n="16"/>
Sí que en cascuna galea avia doble armament<lb id="e-10951" n="17"/>
de sobre_salens e de bones armes; per què éls se<lb id="e-10952" n="18"/>
vanaven e deÿen que valien <num>·XL·</num> galees d'altres<lb id="e-10953" n="19"/>
géns. E quant les galees foren aparelades de partir<lb id="e-10954" n="20"/>
de Marseyla, el rey Karles venc en Marseila,<lb id="e-10955" n="21"/>
que fo vengut de Principat e de Roma, que se<gap id="e-10956"/>·n<lb id="e-10957" n="22"/>
anava a la ciutat de Bordeyl, e fóu manament<lb id="e-10958" n="23"/>
als <num>·II·</num> almirails de les galees que se<gap id="e-10959"/>·n anassen<lb id="e-10960" n="24"/>
a Nàpols e que feessen la volentat del príncep,<lb id="e-10961" n="25"/>
son fil; los quals almirails avien nom axí: En<lb id="e-10962" n="26"/>
Bertumeu Bonví e l'altre En Guilem Curnut,<lb id="e-10963" n="27"/>
ciutadans de Marseila. E axí les galees partiren-se<lb id="e-10964" n="28"/>
de Marseila e anaren-se<gap id="e-10965"/>·n a Nàpols.<lb id="e-10966" n="29"/>
E quan foren a Nàpols, lo príncep féu armar

<pb n="IV.14" id="e-10967"/><lb id="e-10968" n="1"/> <num>·VII·</num> leys armats, cascú de <num>·LXXX·</num> rems e de<lb id="e-10969" n="2"/>
 <num>·LXX·</num>, qui anassen ab les galees; e fóu muntar<lb id="e-10970" n="3"/>
en cascuna galea cavalers proensals e napoletans,<lb id="e-10971" n="4"/>
e féu-lur manament que feessen la via de Palerm,<lb id="e-10972" n="5"/>
e puys que costegassen tota la Sicília<lb id="e-10973" n="6"/>
tro a Terranova per trobar les galees del rey<lb id="e-10974" n="7"/>
d'Aragó, e si no les trobaven que se<gap id="e-10975"/>·n anassen,<lb id="e-10976" n="8"/>
en Malta. Quant les galees agren aüt lo manament<lb id="e-10977" n="9"/>
del príncep, partiren-se de Nàpols, e vengren<lb id="e-10978" n="10"/>
tro en la mar de Salern, e en aquela mar<lb id="e-10979" n="11"/>
preseren barques de Principat cargades de vi e<lb id="e-10980" n="12"/>
de fruita qui anaven en Sicília, mas dixeren que<lb id="e-10981" n="13"/>
anaven a Tunis e per assò lexaren-les anar. De<lb id="e-10982" n="14"/>
les quals barques anà la una a Messina e les altres<lb id="e-10983" n="15"/>
a Palerm e a Tràpena e dixeren noveles de<lb id="e-10984" n="16"/>
les galees dels proensals, que devien venir en Sicília.<lb id="e-10985" n="17"/>
Quant madona la reyna Costança, qui era en<lb id="e-10986" n="18"/>
la ciutat de Messina, sabé aquest ardit, féu aytantost<lb id="e-10987" n="19"/>
armar <num>·I·</num> leyn de <num>·XL·</num> rems e trameseren-lo<lb id="e-10988" n="20"/>
en Malta, a les géns que ela y avia trameses,<lb id="e-10989" n="21"/>
qui tenien assetyat lo casteyl de Malta e<gap id="e-10990"/>·l combatien<lb id="e-10991" n="22"/>
ab trebuquets, que se<gap id="e-10992"/>·n levassen, e que<lb id="e-10993" n="23"/>
se<gap id="e-10994"/>·n anassen a la ciutat de Malta e que<gap id="e-10995"/>·s gaytassen

<pb n="IV.15" id="e-10996"/><lb id="e-10997" n="1"/>molt bé, que galees del rey Karles y devien<lb id="e-10998" n="2"/>
anar. E aytantost com aqueles géns qui eren per<lb id="e-10999" n="3"/>
la reyna en Malta agren aüt lo missatge, levaren-se<lb id="e-11000" n="4"/>
d'aquí, e anaren-se<gap id="e-11001"/>·n a la ciutat de Malta<lb id="e-11002" n="5"/>
e pensaren de gaytar e de gardar la ciutat. E madona<lb id="e-11003" n="6"/>
la reyna féu armar <num>·XX·</num> e <num>·II_es·</num> galees de<lb id="e-11004" n="7"/>
catalans e d'almugàvers qui eren romases en<lb id="e-11005" n="8"/>
Messina; sí que les galees foren molt pobrament<lb id="e-11006" n="9"/>
armades de bones géns e de bon arnès, que la<lb id="e-11007" n="10"/>
major partida dels bons hòmens d'armes e dels<lb id="e-11008" n="11"/>
bons marinés se<gap id="e-11009"/>·n eren tornats en Cataluya ab<lb id="e-11010" n="12"/>
lo rey. De les quals galees fo almiray <num>·I·</num> cavaler<lb id="e-11011" n="13"/>
de la casa de la reyna qui avia nom Roger de<lb id="e-11012" n="14"/>
Lòria. Quant les galees foren armades e apparelades,<lb id="e-11013" n="15"/>
madona la reyna se féu venir l'almirayl<lb id="e-11014" n="16"/>
e<gap id="e-11015"/>·ls còmits de les galees e féu-lur manament que<lb id="e-11016" n="17"/>
costejassen tota la Sicília per trobar les galees<lb id="e-11017" n="18"/>
dels proensals, e si no les trobaven aquí, que les<lb id="e-11018" n="19"/>
cercassen en Malta.<lb id="e-11019" n="20"/>
<lb id="e-11020" n="21"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXI. COM LES GALERES DELS<lb id="e-11021" n="22"/>
PROENÇALS VENGUEREN A MALTA<lb id="e-11022" n="23"/>
<lb id="e-11023" n="24"/>
</seg> Quant les galees dels proensals se foren partides<lb id="e-11024" n="25"/>
de Principat, feeren la via d'una yla qui<lb id="e-11025" n="26"/>
és davant Palerm, qui à nom Ústega; e pescadors,

<pb n="IV.16" id="e-11026"/><lb id="e-11027" n="1"/>qui pescaven en la yla, viuren-les e feeren-ó<lb id="e-11028" n="2"/>
saber a la ciutat de Palerm, e<gap id="e-11029"/>·ls hòmens de<lb id="e-11030" n="3"/>
Palerm feeren-ó saber per tota la Sicília. E puis<lb id="e-11031" n="4"/>
les galees dels proensals feeren la via de Tràpena,<lb id="e-11032" n="5"/>
mas no y preseren terra, e axí costeyaren la<lb id="e-11033" n="6"/>
Sicília tro a Terranova, e d'aquí travessaren a<lb id="e-11034" n="7"/>
la yla de Malta e vengren al casteyl; e ceyls del<lb id="e-11035" n="8"/>
casteyl agren molt gran goyg de la lur venguda<lb id="e-11036" n="9"/>
e tengren-se per estorts. E<gap id="e-11037"/>·ls hòmens de les galees<lb id="e-11038" n="10"/>
anaren tro a la ciutat de Malta, e la combateren<lb id="e-11039" n="11"/>
e corregren tota la terra; mas no durà<lb id="e-11040" n="12"/>
gayre, que tost lur fo vedat.<lb id="e-11041" n="13"/>
<lb id="e-11042" n="14"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXII. COM LES GALERES DELS<lb id="e-11043" n="15"/>
CATALANS VENGUEREN AL PORT<lb id="e-11044" n="16"/>
DE MALTA<lb id="e-11045" n="17"/>
<lb id="e-11046" n="18"/>
</seg> Quant les galees dels catalans foren partides<lb id="e-11047" n="19"/>
de Messina e foren vengudes a Palerm, no avia<lb id="e-11048" n="20"/>
mas <num>·II·</num> jorns que les galees dels proensals eren<lb id="e-11049" n="21"/>
passades aquèn, que fayen la via de Tràpena;<lb id="e-11050" n="22"/>
e aytantost quant agren oÿdes noveles de les galees<lb id="e-11051" n="23"/>
dels proensals, foren molt alegres, e bateren<lb id="e-11052" n="24"/>
de rems e anaren-se<gap id="e-11053"/>·n al pus tost que pogren ves<lb id="e-11054" n="25"/>
Tràpena. E quant foren a Tràpena, saberen noveles<lb id="e-11055" n="26"/>
que a Tresfontanes avien estat e que cercaven

<pb n="IV.17" id="e-11056"/><lb id="e-11057" n="1"/>les galees del rey d'Aragó e de Sicília, e<lb id="e-11058" n="2"/>
aytantost segiren-les tant per esclau tro que foren<lb id="e-11059" n="3"/>
a Terranova, e aquí demanaren a les géns<lb id="e-11060" n="4"/>
de la terra si sabien noves de les galees dels<lb id="e-11061" n="5"/>
proensals; e éls dixeren-lur que la via de Malta<lb id="e-11062" n="6"/>
avien feta. E les galees del rey d'Aragó e de Sicília<lb id="e-11063" n="7"/>
aytantost partiren-se d'aquí e feeren la via<lb id="e-11064" n="8"/>
de Malta. Mas ans que y fossen de <num>·XXX·</num> miles,<lb id="e-11065" n="9"/>
l'almiray tramès al Goy de Malta <num>·I_a·</num> barcha<lb id="e-11066" n="10"/>
armada per espiar de les galees si eren aquí ne<lb id="e-11067" n="11"/>
si y avien estat; e dix-lur que si y eren, que lur<lb id="e-11068" n="12"/>
feessen <num>·III·</num> seyals de fum, e si no y eren, que<lb id="e-11069" n="13"/>
lur feessen <num>·I·</num> seyal.<lb id="e-11070" n="14"/>
Quant la barcha armada fo partida de les galees,<lb id="e-11071" n="15"/>
baté de rems tant que venc en la yla del<lb id="e-11072" n="16"/>
Goy de Malta, de la fassana de maïstre, e devalaren<lb id="e-11073" n="17"/>
en terra e demanaren a les géns de la<lb id="e-11074" n="18"/>
yla si sabien noveles de les galees dels proensals;<lb id="e-11075" n="19"/>
e éls dixeren-lur que mantenent se<gap id="e-11076"/>·n eren<lb id="e-11077" n="20"/>
partides e que avien combatut lo casteyl del Goy<lb id="e-11078" n="21"/>
de Malta. Quant los hòmens de la barcha armada

<pb n="IV.18" id="e-11079"/><lb id="e-11080" n="1"/>agren apreses noveles de les galees dels<lb id="e-11081" n="2"/>
proensals, feeren <num>·III·</num>. fums a les lurs galees, e<lb id="e-11082" n="3"/>
puys partiren-se d'aquí e tornaren-se<gap id="e-11083"/>·n ves les<lb id="e-11084" n="4"/>
lurs galees; e quant foren a eles tornats, dixeren<lb id="e-11085" n="5"/>
al almiray e als altres que les galees dels<lb id="e-11086" n="6"/>
proensals avien estat en la yla del Goy, e que<lb id="e-11087" n="7"/>
avien combatut lo casteyl, e que avia poc que<lb id="e-11088" n="8"/>
eren partides d'aquí e que se<gap id="e-11089"/>·n eren anades al<lb id="e-11090" n="9"/>
casteyl de Malta.<lb id="e-11091" n="10"/>
Quant l'almirayl e les géns de les galees saberen<lb id="e-11092" n="11"/>
que les galees dels proensals eren e<gap id="e-11093"/>·l port<lb id="e-11094" n="12"/>
de Malta, foren molt alegres, e aytantost bateren<lb id="e-11095" n="13"/>
de rems e vengren-se<gap id="e-11096"/>·n al Goy de Malta;<lb id="e-11097" n="14"/>
e les géns de la yla agren molt gran goig de la<lb id="e-11098" n="15"/>
lur venguda e donaren-lur refrescament de so<lb id="e-11099" n="16"/>
que agren mester. E puys partiren-se d'aquí e<lb id="e-11100" n="17"/>
vengren-se<gap id="e-11101"/>·n al port de Malta, e fo miga nuyt<lb id="e-11102" n="18"/>
quant y foren. Mas aquels de la ciutat de Malta<lb id="e-11103" n="19"/>
los avien ja vists de jorn; sí que <num>·I·</num> almogàver<lb id="e-11104" n="20"/>
venc de nuyt a la mar, a la punta del port, e<lb id="e-11105" n="21"/>
dix-lur que les galees del rey Karles eren laïns e<gap id="e-11106"/>·l port.

<pb n="IV.19" id="e-11107"/><lb id="e-11108" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXIII. COM LES GALERES DEL REY DE<lb id="e-11109" n="2"/>
ARAGÓ DESBARATAREN E PRENGUEREN<lb id="e-11110" n="3"/>
LES GALERES DEL REY CARLES<lb id="e-11111" n="4"/>
<lb id="e-11112" n="5"/>
</seg> Quant les galees del rey d'Aragó e de Sicília<lb id="e-11113" n="6"/>
foren entrades dintre la punta del port de Malta,<lb id="e-11114" n="7"/>
surgiren totes e meseren-se en escala; e l'almirayl<lb id="e-11115" n="8"/>
tramès missatge per una barca armada a<lb id="e-11116" n="9"/>
les galees dels proensals que les galees del rey<lb id="e-11117" n="10"/>
d'Aragó eren vengudes e que<gap id="e-11118"/>·s aparelassen de<lb id="e-11119" n="11"/>
la batayla. Quant les géns de les galees dels<lb id="e-11120" n="12"/>
proensals oÿren que les galees del rey d'Aragó<lb id="e-11121" n="13"/>
eren e<gap id="e-11122"/>·l port e que demanaven batayla, reculiren-se<lb id="e-11123" n="14"/>
tuit en les galees, e armaren-se e s'aparelaren<lb id="e-11124" n="15"/>
al mils que pogren. E trameseren <num>·I_a·</num> barca<lb id="e-11125" n="16"/>
armada ves les galees del rey d'Aragó per<lb id="e-11126" n="17"/>
espiar quantes galees eren; e puys la barcha armada<lb id="e-11127" n="18"/>
tornà-sse<gap id="e-11128"/>·n e díx-lur que no eren pus de

<pb n="IV.20" id="e-11129"/><lb id="e-11130" n="1"/> <num>·XII·</num> galees, sí que<gap id="e-11131"/>·ls proensals les tengren per<lb id="e-11132" n="2"/>
lurs.<lb id="e-11133" n="3"/>
E sobr'assò partiren-se d'aquí on eren, e vengren-se<gap id="e-11134"/>·n<lb id="e-11135" n="4"/>
surgir davant les galees del rey d'Aragó,<lb id="e-11136" n="5"/>
bé <num>·I_a·</num> gran balestada luyn. E quant venc<lb id="e-11137" n="6"/>
sus alba del jorn, lexaren anar les gúmenes en<lb id="e-11138" n="7"/>
mar e bateren de rems per anar ferir les galees<lb id="e-11139" n="8"/>
dels catalans. E<gap id="e-11140"/>·ls catalans, qui les viuren venir,<lb id="e-11141" n="9"/>
qui no<gap id="e-11142"/>·s cuydaven que venguessen tro al jorn,<lb id="e-11143" n="10"/>
bateren de rems e anaren-se mesclar ab eles.<lb id="e-11144" n="11"/>
E la batayla fo molt gran e forts, de lances, e<lb id="e-11145" n="12"/>
de péres, e de calsina e de cayrels; e majorment<lb id="e-11146" n="13"/>
que de les galees dels proensals venien tantes<lb id="e-11147" n="14"/>
lances, e tantes péres e tanta calsina en les galees<lb id="e-11148" n="15"/>
dels catalans, que totes les galees e la mar<lb id="e-11149" n="16"/>
n'era cuberta. Ab tant l'almirail del rey d'Aragó<lb id="e-11150" n="17"/>
dix als hòmens de la galea on él era, e aquels<lb id="e-11151" n="18"/>
dixeren-ó d'una galea en altra, que no<gap id="e-11152"/>·s desexissen<lb id="e-11153" n="19"/>
de negunes armes sinó dels cayreils e que<gap id="e-11154"/>·s<lb id="e-11155" n="20"/>
pensassen de bé cubrír e de sufrir los colps.<lb id="e-11156" n="21"/>
Aquesta vou anà per totes les galees dels catalans;<lb id="e-11157" n="22"/>
sí que puis no gitaren negunes armes, mas<lb id="e-11158" n="23"/>
que<gap id="e-11159"/>·s cubriren e sufriren los colps qui de les galees<lb id="e-11160" n="24"/>
dels proelsals lur venien, de lances, e de péres<lb id="e-11161" n="25"/>
e de calcina, tant espès, que feredat era lo<lb id="e-11162" n="26"/>
veer. Mas los balestés traÿen d'amdues les parts;<lb id="e-11163" n="27"/>
sí que<gap id="e-11164"/>·l cruxit de les balestes era tan gran, que<lb id="e-11165" n="28"/>
molt era fera cosa d'oir.<lb id="e-11166" n="29"/>
Aquesta batayla durà tro al mig jorn, sí que<lb id="e-11167" n="30"/>
la una part ne l'altra no<gap id="e-11168"/>·s sabien quals n'avien lo

<pb n="IV.21" id="e-11169"/><lb id="e-11170" n="1"/>melor; tant que les galees dels proelsals agren<lb id="e-11171" n="2"/>
despeses les lances, e les péres e la calcina, e meteren<lb id="e-11172" n="3"/>
mans a gitar los boixs e<gap id="e-11173"/>·ls morters. Quant<lb id="e-11174" n="4"/>
los catalans viuren que<gap id="e-11175"/>·ls boixs e<gap id="e-11176"/>·ls morters lur<lb id="e-11177" n="5"/>
gitaven, conegren que totes les armes avien despees,<lb id="e-11178" n="6"/>
e adoncs cridaren: <q type="spoken">—Aragó! Aragó! via<lb id="e-11179" n="7"/>
sus! —. </q> E preseren viguria, e combateren-los<lb id="e-11180" n="8"/>
molt fortment, e gitaren lurs lances de frexa<lb id="e-11181" n="9"/>
ab ferres febrits (que cascuna valia <num>·I·</num> morabatí<lb id="e-11182" n="10"/>
d'aur) e escones munteres, e donaven-lur-en tals<lb id="e-11183" n="11"/>
colps, que no<gap id="e-11184"/>·ls valia garniment ne escut, que<lb id="e-11185" n="12"/>
tot ó passaven, e neyx la cuberta de la galea<lb id="e-11186" n="13"/>
passaven tota d'oltra. Sí que la galea d'En Bertumeu<lb id="e-11187" n="14"/>
Bonví de Marsela, qui era almirayl, non<lb id="e-11188" n="15"/>
ó pòc sufrir, e axí com pòc exí-sse de la batayla<lb id="e-11189" n="16"/>
ab <num>·VIIII·</num> galees de les sues e fugiren fora del<lb id="e-11190" n="17"/>
port. E<gap id="e-11191"/>·ls catalans saltaren en les altres galees<lb id="e-11192" n="18"/>
qui eren romases, e firén e talan, desbarataren-les<lb id="e-11193" n="19"/>
e les preseren. E<gap id="e-11194"/>·N Roger, almirayl dels catalans<lb id="e-11195" n="20"/>
per lo seyor rei d'Aragó, saltà en la galea<lb id="e-11196" n="21"/>
d'En Guilem Curnut, qui era l'altre almiray<lb id="e-11197" n="22"/>
del rey Karles, e aquí combateren-se molt amdós<lb id="e-11198" n="23"/>
en la popa de la galea; sí qu'En Roger fo<lb id="e-11199" n="24"/>
nafrat en la cuxa molt durament d'un colp de<lb id="e-11200" n="25"/>
lança qu'En Guilem Curnut li tramès. E<gap id="e-11201"/>·N Roger<lb id="e-11202" n="26"/>
tramès-li <num>·I_a·</num> lansa, sí que<gap id="e-11203"/>·l ferí per mig lo<lb id="e-11204" n="27"/>
pits, que d'altra part li<gap id="e-11205"/>·n passà més d'un palm,<lb id="e-11206" n="28"/>
que no<gap id="e-11207"/>·li valc cuyrasses ne res que vestís, sí que<lb id="e-11208" n="29"/>
mantinent caec mort en la cuberta de la galea.<lb id="e-11209" n="30"/>
E quant assò fo fet, puys nuyl hom no y féu

<pb n="IV.22" id="e-11210"/><lb id="e-11211" n="1"/>tornes; ans preseren totes lurs galees, e gitaren<lb id="e-11212" n="2"/>
tots los morts en mar, e ligaren los vius qui foren<lb id="e-11213" n="3"/>
escapats de la batayla; e foren per nombre<lb id="e-11214" n="4"/>
 <num>·DCCCLX·</num>, dels quals y avia cavalers e honrats<lb id="e-11215" n="5"/>
hòmens de Marsela e de Proensa.<lb id="e-11216" n="6"/>
Mas quant En Bertumeu Bonví, qui era <num>·I·</num><lb id="e-11217" n="7"/>
dels dos almirails, fo fuit en mar tro a <num>·V·</num> miles<lb id="e-11218" n="8"/>
ab les <num>·IX·</num> galees, gitaren tots los morts en mar<lb id="e-11219" n="9"/>
e meseren tots los nafrats en les <num>·V·</num> galees, desota;<lb id="e-11220" n="10"/>
e de les <num>·IX·</num> galees armaren a penes les <num>·V·</num>,<lb id="e-11221" n="11"/>
e esfondraren les <num>·III·</num> galees e meseren-les a<lb id="e-11222" n="12"/>
fons. E axí anaren-se<gap id="e-11223"/>·n a Marsela ab gran dolor;<lb id="e-11224" n="13"/>
sí que nuyl hom no puria aesmar lo dol ne<gap id="e-11225"/>·l<lb id="e-11226" n="14"/>
plor que les géns de Marseila feeren quant les<lb id="e-11227" n="15"/>
 <num>·V·</num> galees foren vengudes desbaratades e saberen<lb id="e-11228" n="16"/>
que les altres eren perdudes e<gap id="e-11229"/>·ls hòmens morts<lb id="e-11230" n="17"/>
e preses; mas no era meravela si avien dolor,<lb id="e-11231" n="18"/>
que no y avia negú que no y agués son fil, o son<lb id="e-11232" n="19"/>
pare, o son frare, o son marit, o son parent.<lb id="e-11233" n="20"/>
<lb id="e-11234" n="21"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXIV. COM EN ROGER DE LLÚRIA<lb id="e-11235" n="22"/>
SE<gap id="e-11236"/>·N TORNÀ AB LES SUES GALERES E AB<lb id="e-11237" n="23"/>
AQUELLES QUE HAC PRESES,<lb id="e-11238" n="24"/>
A MECINA<lb id="e-11239" n="25"/>
<lb id="e-11240" n="26"/>
</seg> Quant les galees del rey d'Aragó agren preses<lb id="e-11241" n="27"/>
les galees del rey Karles, e agren desgarnits los<lb id="e-11242" n="28"/>
hòmens e ligats, e gitats los morts en la mar,

<pb n="IV.23" id="e-11243"/><lb id="e-11244" n="1"/>e agren regoneguda lur gent, quals eren morts<lb id="e-11245" n="2"/>
ne quals nafrats, e<gap id="e-11246"/>·ls agren fets adobar als metges<lb id="e-11247" n="3"/>
qui y eren, no y trobaren mas <num>·VIII·</num> hòmens<lb id="e-11248" n="4"/>
morts e <num>·CCC·</num> nafrats. E en les galees dels proensals<lb id="e-11249" n="5"/>
trobaren que n'ac morts <num>·DCCCLXX·</num>,<lb id="e-11250" n="6"/>
sens los nafrats; que tot lo port de Malta era<lb id="e-11251" n="7"/>
cubert de gent morta, e de lançes, e d'escuts, e<lb id="e-11252" n="8"/>
de rems e d'arnès, quant la batayla fo finada.<lb id="e-11253" n="9"/>
E puys les galees partiren-se de Malta ab les<lb id="e-11254" n="10"/>
galees que agren preses e ab la gent, e vengren-se<gap id="e-11255"/>·n<lb id="e-11256" n="11"/>
a Saragossa, en Sicília, ab gran alegre, e<lb id="e-11257" n="12"/>
d'aquí l'almiray tramès <num>·I·</num> leyn armat en Cataluya,<lb id="e-11258" n="13"/>
al seyor rey d'Aragó e de Sicília, e féu-li<lb id="e-11259" n="14"/>
saber so qui<gap id="e-11260"/>·ls era esdevengut per la gràcia de<lb id="e-11261" n="15"/>
Déu. E puys partiren-se de Sarragossa e anaren-se<gap id="e-11262"/>·n<lb id="e-11263" n="16"/>
a Messina; e quant entraren per lo<lb id="e-11264" n="17"/>
port de Messina, entraren molt alegrament e<lb id="e-11265" n="18"/>
amenaren les galees dels proensals ab la popa<lb id="e-11266" n="19"/>
primera. Sí que la reyna e tota la gent de Messina<lb id="e-11267" n="20"/>
foren molt alegres d'aquesta victòria que<lb id="e-11268" n="21"/>
Déus lur ac donada. ¡Beneit e loat sia él e<gap id="e-11269"/>·l seu<lb id="e-11270" n="22"/>
poder e la sua forsa, qui los bays munta en alt<lb id="e-11271" n="23"/>
e<gap id="e-11272"/>·ls auts per lur erguyl fa venir a baix, so són

<pb n="IV.24" id="e-11273"/><lb id="e-11274" n="1"/>los ergulosos que torna en gran viltat, e<gap id="e-11275"/>·ls umils<lb id="e-11276" n="2"/>
exalsa e met<gap id="e-11277"/>·en gran riquetat!<lb id="e-11278" n="3"/>
E quant les galees agren regatat per lo port<lb id="e-11279" n="4"/>
de Messina, donaren la popa en terra e devalaren<lb id="e-11280" n="5"/>
de les galees ab lur arnès e ab lo gasayn que<lb id="e-11281" n="6"/>
agren fet. E menaren tots los preses al palau del<lb id="e-11282" n="7"/>
rey e ferraren-los; e madona la reyna tramès-ne<lb id="e-11283" n="8"/>
 <num>·XII·</num> dels pus honrats de Marseila e de Proensa<lb id="e-11284" n="9"/>
en Cataluya, al seyor rey, e<gap id="e-11285"/>·ls altres féu hom hobrar<lb id="e-11286" n="10"/>
tots jorns al mur de la ciutat de Messina.<lb id="e-11287" n="11"/>
<lb id="e-11288" n="12"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXV. COM TORNA A PARLAR, LO LIBRE<lb id="e-11289" n="13"/>
DEL PRÍNCEP FILL DEL REY CARLES<lb id="e-11290" n="14"/>
<lb id="e-11291" n="15"/>
</seg> Torna a parlar lo libre que quant les galees<lb id="e-11292" n="16"/>
dels proensals foren vengudes a Nàpols, el príncep<lb id="e-11293" n="17"/>
tenc tot son fet per gasaiat e fo-li semblant<lb id="e-11294" n="18"/>
que les galees del rey d'Aragó no lur gosasen<lb id="e-11295" n="19"/>
exir en camp, e si ó fayen, que les tenien per<lb id="e-11296" n="20"/>
lurs. E sobr'assò avia fets armar a Brandis<lb id="e-11297" n="21"/>
 <num>·LX·</num> galees e <num>·LX·</num> tarides, qui devien portar cavals<lb id="e-11298" n="22"/>
e cavalers, e que passassen en Sicília, e cuidaven<lb id="e-11299" n="23"/>
pendre la terra sens tot contrast; sí que<gap id="e-11300"/>·l

<pb n="IV.25" id="e-11301"/><lb id="e-11302" n="1"/>comte d'Artés e d'altres barons avien ja cargats<lb id="e-11303" n="2"/>
lurs cavails e lur arnès en les tarides. E<lb id="e-11304" n="3"/>
quant saberen que la bataila era estada de les<lb id="e-11305" n="4"/>
galees, e que les galees del rey d'Aragó avien<lb id="e-11306" n="5"/>
vensudes e preses les galees dels proensals e que<lb id="e-11307" n="6"/>
tanta gent de Proensa era morta en la bataila,<lb id="e-11308" n="7"/>
foren tots desenegats e esperduts, e abandonaren<lb id="e-11309" n="8"/>
les galees e les tarides e fugiren-se<gap id="e-11310"/>·n tots. E<gap id="e-11311"/>·ls<lb id="e-11312" n="9"/>
comtes e<gap id="e-11313"/>·ls barons qui avien cargat lur arnès e<lb id="e-11314" n="10"/>
lurs cavails, tengren tot lur fet per perdut e viuren<lb id="e-11315" n="11"/>
que no valia res tot quant faÿen, descargaren<lb id="e-11316" n="12"/>
los cavails e l'arnès.<lb id="e-11317" n="13"/>
E aprés d'assò l'apostoli e<gap id="e-11318"/>·l príncep trameseren<lb id="e-11319" n="14"/>
lurs missatges al cumó de Venèssia, que degessen<lb id="e-11320" n="15"/>
ajudar al príncep ab galees per recobrar<lb id="e-11321" n="16"/>
lo regne de Sicília e donar-lur ÿen part en la terra<lb id="e-11322" n="17"/>
e grans franquees. E sobr'assò lo duch de Venèssia<lb id="e-11323" n="18"/>
ac son conseyl ab son cumó, e feeren resposta<lb id="e-11324" n="19"/>
al apostoli e al príncep que ara no avien<lb id="e-11325" n="20"/>
de conseyl que guerragassen ab lo rey d'Aragó<lb id="e-11326" n="21"/>
ne ab negun crestià, pus no y avia rasó.

<pb n="IV.26" id="e-11327"/><lb id="e-11328" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXVI. COM LES GALERES DEL REY<lb id="e-11329" n="2"/>
D'ARAGÓ E DE CECÍLIA FESEN GRAN MAL<lb id="e-11330" n="3"/>
EN CALÀBRIA, E EN LO PRINCIPAT<lb id="e-11331" n="4"/>
E PER TOTA LA RIBERA<lb id="e-11332" n="5"/>
TRO A NÀPOLS<lb id="e-11333" n="6"/>
<lb id="e-11334" n="7"/>
</seg> Quant les galees del rey d'Aragó agren descunfites<lb id="e-11335" n="8"/>
e preses les galees del rey Karles e<gap id="e-11336"/>·l<lb id="e-11337" n="9"/>
port de Malta e foren tornats a Messina ab gran<lb id="e-11338" n="10"/>
alegre e ab gran gasayn, refrescaren altra vegada<lb id="e-11339" n="11"/>
de géns e de vianda, e puis partiren de Messina,<lb id="e-11340" n="12"/>
e costegaren Calàbria e Principat e preseren<lb id="e-11341" n="13"/>
viles e casteyls, tots quants n'atrobaren riba<lb id="e-11342" n="14"/>
mar, que nules géns no<gap id="e-11343"/>·ls gosaven esperar en<lb id="e-11344" n="15"/>
vila ne en casteyl. Per què éls cremaren e enderrocharen<lb id="e-11345" n="16"/>
moutes viles e casteyls en Calàbria<lb id="e-11346" n="17"/>
e en Principat, tro a Nàpols, e cremaren per la<lb id="e-11347" n="18"/>
ribera moutes galees, e tarides, e naus noves, e<lb id="e-11348" n="19"/>
rems e molt d'altre arnès que<gap id="e-11349"/>·l rey Karles y avia<lb id="e-11350" n="20"/>
fet fer. E puis vengren davant la ciutat de Nàpols,<lb id="e-11351" n="21"/>
molt prés de terra, sí que de la ciutat lur<lb id="e-11352" n="22"/>
traÿen ab arcs e ab balestes, e cels de les galees<lb id="e-11353" n="23"/>
lur traÿen ab balestes atressí; sí que les géns e<gap id="e-11354"/>·ls<lb id="e-11355" n="24"/>
cavalers qui eren a la riba del port de Nàpols,<lb id="e-11356" n="25"/>
desempararen lo port e la ribera e se<gap id="e-11357"/>·n entraren<lb id="e-11358" n="26"/>
en la ciutat per raó dels cayreils que<gap id="e-11359"/>·ls balesters<lb id="e-11360" n="27"/>
de les galees lur traÿen.<lb id="e-11361" n="28"/>
Puys les galees partiren-se d'aquí e anaren-se<gap id="e-11362"/>·n

<pb n="IV.27" id="e-11363"/><lb id="e-11364" n="1"/>a Yscla e a Capri, qui són <num>·II·</num> yles davant<lb id="e-11365" n="2"/>
Nàpols, e les géns d'aqueles yles tributaren-se a<lb id="e-11366" n="3"/>
éls e<gap id="e-11367"/>·s reteren. E quant assò fo fet, tornaren-se<gap id="e-11368"/>·n<lb id="e-11369" n="4"/>
ves Messina ab gran gasayn que agren fet de<lb id="e-11370" n="5"/>
naus e de leyns que agren preses, que se<gap id="e-11371"/>·n menaren<lb id="e-11372" n="6"/>
a Messina, e aquí desarmaren, per zo cor<lb id="e-11373" n="7"/>
era yvern; e<gap id="e-11374"/>·ls galiots e<gap id="e-11375"/>·ls balesters yvernaren<lb id="e-11376" n="8"/>
aquí alegrament e pagada.<lb id="e-11377" n="9"/>
Ara lexa assí a parlar lo libre dels fets de Sicília<lb id="e-11378" n="10"/>
e torna a parlar del' rey d'Aragó e de Sicília.<lb id="e-11379" n="11"/>
<lb id="e-11380" n="12"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXVII. COM LO REY DE ARAGÓ<lb id="e-11381" n="13"/>
EN PERE ASSETJÀ LA CIUTAT DE<lb id="e-11382" n="14"/>
ALBARASÍ AB TOTA SA OST<lb id="e-11383" n="15"/>
<lb id="e-11384" n="16"/>
</seg> So fo e<gap id="e-11385"/>·l mes d'abril, que<gap id="e-11386"/>·l noble rey d'Aragó<lb id="e-11387" n="17"/>
e de Sicília ac tenguda la festa de Pascha en la<lb id="e-11388" n="18"/>
ciutat de València, que li venc <num>·I·</num> missatge d'un<lb id="e-11389" n="19"/>
honrat clerge de la vila de Terol, qui és en Aragó,<lb id="e-11390" n="20"/>
lo qual clerge sulia estar en la ciutat d'Albarrazí,<lb id="e-11391" n="21"/>
mas era-se<gap id="e-11392"/>·n exit per tal cor En Johan<lb id="e-11393" n="22"/>
Núniz, seyor d'Albarrazí, li avia fets molts<lb id="e-11394" n="23"/>
enuigs, e venc-se<gap id="e-11395"/>·n estar en la terra del rey d'Aragó

<pb n="IV.28" id="e-11396"/><lb id="e-11397" n="1"/>e de Sicília, e procurava e encercava tota<lb id="e-11398" n="2"/>
res qui fos honor e profit del rey e dampnatge<lb id="e-11399" n="3"/>
d'En Johan Núniz. Esdevenc-se que en aquela<lb id="e-11400" n="4"/>
saó En Johan Núniz era en la ciutat d'Albarrazí<lb id="e-11401" n="5"/>
ab <num>·CL·</num> cavalers e ab moltes géns a peu, e apparelava<gap id="e-11402"/>·s<lb id="e-11403" n="6"/>
de córrer en Aragó per fer mal en la<lb id="e-11404" n="7"/>
terra; sí que<gap id="e-11405"/>·l honrat clerge, qui estava en la vila<lb id="e-11406" n="8"/>
de Terol, sabé per amics seus, qui estaven en la<lb id="e-11407" n="9"/>
ciutat d'Albarrazí, tot l'ardit qu'En Johan Núniz<lb id="e-11408" n="10"/>
devia fer. E mantenent apparelà <num>·I·</num> missatge<lb id="e-11409" n="11"/>
que tramès al rey en terra de Valènzia, e féu-li<lb id="e-11410" n="12"/>
saber tot lo fet qu'En Johan Núniz avia en cor<lb id="e-11411" n="13"/>
de fer e<gap id="e-11412"/>·l estament de la ciutat, qui no era establida<lb id="e-11413" n="14"/>
de vianda, qu'En Johan Núniz no<gap id="e-11414"/>·s pensava<lb id="e-11415" n="15"/>
que negunes géns la pogessen assetgar ne<lb id="e-11416" n="16"/>
pendre, tant és la ciutat en forts loc.<lb id="e-11417" n="17"/>
Aquesta ciutat d'Albarrazí està entre <num>·III·</num> regismes,<lb id="e-11418" n="18"/>
so és saber, entre<gap id="e-11419"/>·l regne d'Aragó e<gap id="e-11420"/>·l<lb id="e-11421" n="19"/>
regne de València e entre<gap id="e-11422"/>·l regne de Castela e<lb id="e-11423" n="20"/>
de Navarra, e és enclosa tota entorn d'altes<lb id="e-11424" n="21"/>
muntayes e forts, e la ciutat està bayx e<gap id="e-11425"/>·l mig<lb id="e-11426" n="22"/>
de les muntayes, e passa-li una gran aygua ne val<lb id="e-11427" n="23"/>
tot entorn, que hom no y pot entrar sinó<lb id="e-11428" n="24"/>
per <num>·I·</num> loc molt estret, e és molt bé murada de<lb id="e-11429" n="25"/>
forts mur ab moltes torres e forts.<lb id="e-11430" n="26"/>
Quant lo rey ac aüt aquest missatge e ac entès

<pb n="IV.29" id="e-11431"/><lb id="e-11432" n="1"/>so qu'En Johan Núniz devia fer e l'estament<lb id="e-11433" n="2"/>
de la ciutat, aytantost començà a cavalcar ab<lb id="e-11434" n="3"/>
cavalers e ab géns a peu, al pus tost que él pòc,<lb id="e-11435" n="4"/>
tant tro que fo prop de la ciutat d'Albarrazí.<lb id="e-11436" n="5"/>
E aquí atendà-sse per assetgar la ciutat, e puis<lb id="e-11437" n="6"/>
tramès a totes les géns d'Aragó e als cavalers<lb id="e-11438" n="7"/>
de Cataluya, que vengessen; e mantenent que<lb id="e-11439" n="8"/>
agren aüt lo missatge del rey, s'aparelaren al<lb id="e-11440" n="9"/>
mils que pogren e vengren al setge de la ciutat<lb id="e-11441" n="10"/>
d'Albarrazí. Mas enans d'assò, que totes les<lb id="e-11442" n="11"/>
hosts fossen justades, En Johan Núniz, qui era<lb id="e-11443" n="12"/>
en la ciutat, víu que<gap id="e-11444"/>·l rey era vengut en aquel<lb id="e-11445" n="13"/>
loc per cor d'asetjar la ciutat, ac molt gran paor<lb id="e-11446" n="14"/>
del rey, qui era molt feló ves eyl, per tal cor sabia<lb id="e-11447" n="15"/>
que li ó avia servit, apelà les géns de la ciutat<lb id="e-11448" n="16"/>
e dix-lur:<lb id="e-11449" n="17"/>
<q type="spoken">—Barons, vosaltres sóts mos hòmens e mos<lb id="e-11450" n="18"/>
feels. Yo us coman la ciutat d'Albarrazí, que<lb id="e-11451" n="19"/>
la<gap id="e-11452"/>·m guardets e la<gap id="e-11453"/>·m salvets, axí com tayn a<lb id="e-11454" n="20"/>
bons vassails e leyals que vosaltres sóts. Yo exiré<lb id="e-11455" n="21"/>
d'assí ab <num>·I_a·</num> partida de mos cavalers, e entrar-me<gap id="e-11456"/>·n<lb id="e-11457" n="22"/>
é en Navarra e amenaré tal secors de<lb id="e-11458" n="23"/>
cavalers e de géns, que yc faré levar lo rey mal<lb id="e-11459" n="24"/>
son grat. E leix-vos assí mon nabot per governador,<lb id="e-11460" n="25"/>
e vosaltres féts per eyl axí com faríets<lb id="e-11461" n="26"/>
per mi.
</q>

<pb n="IV.30" id="e-11462"/><lb id="e-11463" n="1"/><q type="spoken">
—Sèyer </q>—dixeren les géns de la ciutat—, <q type="spoken"> nós<lb id="e-11464" n="2"/>
som vostres, e farem vostra volentat, e gardarem<lb id="e-11465" n="3"/>
la ciutat e la deffensarem mentre que la<lb id="e-11466" n="4"/>
vida<gap id="e-11467"/>·ns bast; ans menjaríem los uns los altres.—</q><lb id="e-11468" n="5"/>
Ab aytant, quant venc la nuít, En Johan Núniz<lb id="e-11469" n="6"/>
cavalcà ab sos cavalers e exí-sse de la ciutat,<lb id="e-11470" n="7"/>
que<gap id="e-11471"/>·l rey no li ó pòc vedar, tant són forts e males<lb id="e-11472" n="8"/>
les entrades e les exides d'aquela ciutat; el<lb id="e-11473" n="9"/>
rey majorment qui encara no avia totes ses osts<lb id="e-11474" n="10"/>
ajustades; que si totes y fossen, axí com foren<lb id="e-11475" n="11"/>
en la fi, jamés no<gap id="e-11476"/>·n exira sinó ab volentat del<lb id="e-11477" n="12"/>
rey. Quant En Johan Núniz fo exit d'Albarrazí,<lb id="e-11478" n="13"/>
anà-sse<gap id="e-11479"/>·n en Navarra e fóu tot son poder d'ajustar<lb id="e-11480" n="14"/>
cavalers e géns a peu; que vulia ferir en<lb id="e-11481" n="15"/>
la host del rey. Mas sabé puys que<gap id="e-11482"/>·l poder del<lb id="e-11483" n="16"/>
rey era tan gran, e que cascú jorn se crexia de<lb id="e-11484" n="17"/>
géns e de compayes, e si era ventura que vengués<lb id="e-11485" n="18"/>
en les mans del rey, no<gap id="e-11486"/>·n escaparia sens<lb id="e-11487" n="19"/>
mort, tant li era colpable, lexà-sse d'aquel ardit<lb id="e-11488" n="20"/>
e romàs en Navarra; e màgerment per les géns<lb id="e-11489" n="21"/>
qui volentés no<gap id="e-11490"/>·l volgren segir, per so cor sabien<lb id="e-11491" n="22"/>
que<gap id="e-11492"/>·l rey era ab gran poder de bones géns d'armes<lb id="e-11493" n="23"/>
e qui no duptaven a murir per lur seyor, si<lb id="e-11494" n="24"/>
mester fos.

<pb n="IV.31" id="e-11495"/><lb id="e-11496" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXVIII. COM LO REY EN PERE<lb id="e-11497" n="2"/>
D'ARAGÓ E DE CECÍLIA PRÈS LA CIUTAT DE ALBARAZÍ<lb id="e-11498" n="3"/>
E LA FORNÍ BÉ, QUE NEGÚ NO LI POGUÉS<lb id="e-11499" n="4"/>
NOURE. CONSOQUOTIU AB LO CAPÍTOL PASSAT<lb id="e-11500" n="5"/>
<lb id="e-11501" n="6"/>
</seg> Quant lo rey ac fetes venir totes les hosts<lb id="e-11502" n="7"/>
d'Aragó e de terra de València a Albarrazí e la<lb id="e-11503" n="8"/>
cavaleria de Cataluya y fo venguda, el rey establí<lb id="e-11504" n="9"/>
ses osts per locs e per passes sabuts, on cels<lb id="e-11505" n="10"/>
de la ciutat pogren entrar e exir si hom no<gap id="e-11506"/>·ls<lb id="e-11507" n="11"/>
ho vedàs. Primerament lo rey se posà ab una<lb id="e-11508" n="12"/>
partida de sa gent davant la torra de les Aygües,<lb id="e-11509" n="13"/>
qui és en <num>·I·</num> passatge de l'ayga, luyn de<lb id="e-11510" n="14"/>
a ciutat, e aquí féu bastir <num>·III·</num> gins molt grans,<lb id="e-11511" n="15"/>
qui traÿen en la ciutat. Aprés s'atendà, luyn del<lb id="e-11512" n="16"/>
rey entorn de la ciutat, N'Amfós, fil del rey, ab<lb id="e-11513" n="17"/>
sa compaya. Lo comte d'Urgeil s'atendà ab sa<lb id="e-11514" n="18"/>
gent e ab sa cavaleria en altre loc, luyn del enfant<lb id="e-11515" n="19"/>
N'Anfós, assats prop de la ciutat, mas tota<lb id="e-11516" n="20"/>
via era <num>·I_a·</num> gran aygua entr'éls e la ciutat.<lb id="e-11517" n="21"/>
Aprés s'atendaren los almugàvers ab moltes géns<lb id="e-11518" n="22"/>
a peu. En Ramon Folc de Cardona s'atendà<lb id="e-11519" n="23"/>
davant la torra del Andador, qui és molt forts,<lb id="e-11520" n="24"/>
per la qual entra hom en la ciutat. De l'altra<lb id="e-11521" n="25"/>
part s'atendà

<pb n="IV.32" id="e-11522"/><lb id="e-11523" n="1"/>En Ramon d'Anglerola ab sa compaya. Aprés<lb id="e-11524" n="2"/>
d'En Ramon d'Anglerola s'atendà la ost de<lb id="e-11525" n="3"/>
Terol. En Pere de Muncada s'atendà davant<lb id="e-11526" n="4"/>
los mulins de la ciutat; sí que sempre lur<lb id="e-11527" n="5"/>
trencà los mulins, e<gap id="e-11528"/>·ls los enderrochà malgrat<lb id="e-11529" n="6"/>
lur, e aquí él bastí <num>·II·</num> giyns qui traïen en la<lb id="e-11530" n="7"/>
ciutat.<lb id="e-11531" n="8"/>
Quant totes les hosts foren vengudes, e<gap id="e-11532"/>·l rey<lb id="e-11533" n="9"/>
les ac establides per lochs e agren ordonades lurs<lb id="e-11534" n="10"/>
gaites e lurs escoutes, sí comensaren a combatre<lb id="e-11535" n="11"/>
la ciutat ab gins e ab balestes molt fortment. E<gap id="e-11536"/>·ls<lb id="e-11537" n="12"/>
cavalers e<gap id="e-11538"/>·ls hòmens a peu anaven tro als murs<lb id="e-11539" n="13"/>
e al peu de les torres ab escales aparelades de<lb id="e-11540" n="14"/>
muntar. Mas les géns de la ciutat s'ó tenien molt<lb id="e-11541" n="15"/>
vil; que volentés los lexaven acostar als murs,<lb id="e-11542" n="16"/>
que no se<gap id="e-11543"/>·n prenien a armes, e quant s'eren bé<lb id="e-11544" n="17"/>
acostats als murs, cels de la ciutat lur gitaven<lb id="e-11545" n="18"/>
moltes péres e molts cantals per les roques e per<lb id="e-11546" n="19"/>
los murs avayl; sí que<gap id="e-11547"/>·ls de fora se<gap id="e-11548"/>·n avien a<lb id="e-11549" n="20"/>
partir per forsa, nafrats e ab lurs escuts trencats,<lb id="e-11550" n="21"/>
e molts n'í romanien morts. Aquesta batayla era<lb id="e-11551" n="22"/>
tots jorns de les géns de la host ab aquels de la<lb id="e-11552" n="23"/>
ciutat; sí que de la una part e de l'altra n'í murien<lb id="e-11553" n="24"/>
cascun jorn e n'í avia prou de nafrats. Mas<lb id="e-11554" n="25"/>
les géns de la ost avien gran larguea de pa, e de<lb id="e-11555" n="26"/>
vin, e de carn, e de civada e de so qui mester<lb id="e-11556" n="27"/>
avien; e cels de la ciutat d'Albarrazí avien molt<lb id="e-11557" n="28"/>
gran fretura de pan, e de vin e de carn; sí que<lb id="e-11558" n="29"/>
moltes géns de la ciutat se<gap id="e-11559"/>·n exien e venien-se<lb id="e-11560" n="30"/>
metre a merçè del rey, e<gap id="e-11561"/>·l rey donava<gap id="e-11562"/>·ls a menyar

<pb n="IV.33" id="e-11563"/><lb id="e-11564" n="1"/>e a beure, e faÿa molt bé pensar d'éls e<lb id="e-11565" n="2"/>
deïa<gap id="e-11566"/>·ls que si se<gap id="e-11567"/>·n vulien tornar en la ciutat, que<lb id="e-11568" n="3"/>
se<gap id="e-11569"/>·n tornassen, e qui exir-se<gap id="e-11570"/>·n vulia, que fos<lb id="e-11571" n="4"/>
ben vengut.<lb id="e-11572" n="5"/>
<lb id="e-11573" n="6"/>
<seg type="rest"> CON LO REY FÉU AQUÍ HEDIFFICAR ALBERCHS<lb id="e-11574" n="7"/>
FORTS PER EXIVERNAR AQUÍ<lb id="e-11575" n="8"/>
<lb id="e-11576" n="9"/>
</seg> Quant lo noble rey ac aquí estat tant ab ses<lb id="e-11577" n="10"/>
hosts, que foren passats <num>·IIII·</num> meses e foren a<lb id="e-11578" n="11"/>
l'entrant de setembre, el rey féu manament a<lb id="e-11579" n="12"/>
tots cels de la host que edifficassen aquí albercs<lb id="e-11580" n="13"/>
bons e forts, de péra e de caus e ben cuberts,<lb id="e-11581" n="14"/>
per tal que poguessen aquí estar l'yvern e sufrir<lb id="e-11582" n="15"/>
les grans neus qui en aquel loc caen en l'yvern;<lb id="e-11583" n="16"/>
que tendes ne cabayes no ó purien durar ne les<lb id="e-11584" n="17"/>
géns no y purien viure, per los grans frets que<lb id="e-11585" n="18"/>
en l'yvern y fan. E sobr'assò lo rey comensà a<lb id="e-11586" n="19"/>
fer grans albercs, e totes les géns de la ost atressí;<lb id="e-11587" n="20"/>
e feeren murs e garides entorn de lur host<lb id="e-11588" n="21"/>
per tal que nul hom no pogués exir de la ciutat,<lb id="e-11589" n="22"/>
ne entrar, sens lur volentat, ne nul hom no pogués<lb id="e-11590" n="23"/>
fer mal en la host de nuit ne de jorn. E<lb id="e-11591" n="24"/>
combatien la ciutat cascun jorn cavalers e servens,

<pb n="IV.34" id="e-11592"/><lb id="e-11593" n="1"/>de totes parts, e<gap id="e-11594"/>·ls trebuquets qui no sesaven<lb id="e-11595" n="2"/>
nuit ne jorn de trer.<lb id="e-11596" n="3"/>
Mas les géns de la ciutat eren tan valens e<lb id="e-11597" n="4"/>
bons d'armes e eren en tant forts loc, que no<lb id="e-11598" n="5"/>
preaven res tot quant feïen, solament agessen<lb id="e-11599" n="6"/>
què menyar. Mas quant éls víuren que<gap id="e-11600"/>·l secors<lb id="e-11601" n="7"/>
d'En Johan Núniz e del rey de França lur era<lb id="e-11602" n="8"/>
falit e que no avien vianda en la ciutat ne e<gap id="e-11603"/>·l<lb id="e-11604" n="9"/>
castel, foren molt desconfortats e màgerment<lb id="e-11605" n="10"/>
que aquel cavaler qu'En Johan Núniz y avia<lb id="e-11606" n="11"/>
lexat en son loc, qui era son nabot, era mort<lb id="e-11607" n="12"/>
per <num>·I·</num> cayrel, qui li venc de la host, qui<gap id="e-11608"/>·l aucís.<lb id="e-11609" n="13"/>
Mas abans que murís, donà son loc a <num>·I·</num> seu cusí<lb id="e-11610" n="14"/>
germà e pregà els cavalers e als hòmens de valor<lb id="e-11611" n="15"/>
qui eren en la ciutat e e<gap id="e-11612"/>·l castel, que steguessen<lb id="e-11613" n="16"/>
a custuma d'Espanya, que abans menyassen<lb id="e-11614" n="17"/>
los uns los altres, que<gap id="e-11615"/>·s retessen; que<lb id="e-11616" n="18"/>
l'yvern era molt prop e<gap id="e-11617"/>·l rey ne ses osts no purien<lb id="e-11618" n="19"/>
aquí aturar.<lb id="e-11619" n="20"/>
Quant éls agren tant sofert que agren menjats<lb id="e-11620" n="21"/>
tots los cavals, e<gap id="e-11621"/>·ls muls e<gap id="e-11622"/>·ls russins qui<lb id="e-11623" n="22"/>
laïns eren e que no avien alre què menjar, sinó<lb id="e-11624" n="23"/>
molt poc, e que no avien nul secors d'En Johan<lb id="e-11625" n="24"/>
Núniz ne del rey de França, agren lur consel<lb id="e-11626" n="25"/>
que parlasen alcun plet ab lo rey. E sobr'assò lo<lb id="e-11627" n="26"/>
castelà del castel e de la ciutat tramès missatge<lb id="e-11628" n="27"/>
al rey que vulia parlar ab eyl; e<gap id="e-11629"/>·l rey tramès-li

<pb n="IV.35" id="e-11630"/><lb id="e-11631" n="1"/>a dir que ben fos vengut. Ab tant lo castelà venc<lb id="e-11632" n="2"/>
denant lo rey, e agenolà<gap id="e-11633"/>·s a sos peus e besà-li la<lb id="e-11634" n="3"/>
mà; e<gap id="e-11635"/>·l rey près-lo per la mà e assec-lo prop<lb id="e-11636" n="4"/>
sí.<lb id="e-11637" n="5"/>
<q type="spoken">—Senyor </q>—dix lo castelà—, <q type="spoken"> ben és ver, e<lb id="e-11638" n="6"/>
vós ho sabets, qu'En Johan Núniz és senyor<lb id="e-11639" n="7"/>
nostre e lexà aquesta ciutat e<gap id="e-11640"/>·l castel en nostra<lb id="e-11641" n="8"/>
fe, que li ó deguéssem guardar e salvar mentre<lb id="e-11642" n="9"/>
poguéssem, e que auríem breument son secors.<lb id="e-11643" n="10"/>
E vós, sènyer, sabets l'estament de la ciutat axí<lb id="e-11644" n="11"/>
bé com nós, que no us en puríem mentir de res.<lb id="e-11645" n="12"/>
Mas pregam a la vostra altesa, per salvar nostra<lb id="e-11646" n="13"/>
fe, que<gap id="e-11647"/>·ns lexets trametre missatges a<gap id="e-11648"/>·N Johan<lb id="e-11649" n="14"/>
Núniz, qui<gap id="e-11650"/>·li digen lo fet de la ciutat d'Albarrazí;<lb id="e-11651" n="15"/>
e si d'aquí a <num>·XV·</num> jorns, que serà lo jorn de<lb id="e-11652" n="16"/>
sen Miquel, no<gap id="e-11653"/>·ns à tramès secors on nos puscam<lb id="e-11654" n="17"/>
tenir, que us liurarem la ciutat e<gap id="e-11655"/>·l castel.<lb id="e-11656" n="18"/>
—Certes </q>—so dix lo rey—, <q type="spoken"> bé<gap id="e-11657"/>·m plau so
</q>

<pb n="IV.36" id="e-11658"/><lb id="e-11659" n="1"/><q type="spoken">
que deÿts. Mas yo vul que missatges meus vagen<lb id="e-11660" n="2"/>
ab los vostres, qui ogen e entenen so que<gap id="e-11661"/>·ls vostres<lb id="e-11662" n="3"/>
missatges diran a<gap id="e-11663"/>·N Johan Núniz e la resposta que<lb id="e-11664" n="4"/>
En Johan Núniz lur ferà; e jurar-m'àn sobre<gap id="e-11665"/>·ls<lb id="e-11666" n="5"/>
sents evangelis que no parlaran ab En Johan<lb id="e-11667" n="6"/>
Núniz, ne ab nul hom per él, sinó ab los meus<lb id="e-11668" n="7"/>
missatges ensems, en tal manera que éls ó ogen.<lb id="e-11669" n="8"/>
E al tornar que farets, abans que tornets en la<lb id="e-11670" n="9"/>
ciutat ne parlets ab nul hom de la ciutat, vendrets<lb id="e-11671" n="10"/>
a mi e dir-m'ets tot so qu'En Johan Núniz vos<lb id="e-11672" n="11"/>
aurà dit. E d'assò donar-m'ets bons ostatges, <num>·XX·</num><lb id="e-11673" n="12"/>
dels melós hòmens de la ciutat; e quant serets<lb id="e-11674" n="13"/>
tornats a mi, si us en volets tornar en la ciutat ab<lb id="e-11675" n="14"/>
los ostatges, que ó puscats fer en l'estament en<lb id="e-11676" n="15"/>
què us érets, o si us volets retre a mi, que ó<lb id="e-11677" n="16"/>
fassats; e ajats terme tro al jorn de sen Miquel. —</q><lb id="e-11678" n="17"/>
Sobr'assò los ostatges vengren en poder del<lb id="e-11679" n="18"/>
rey e<gap id="e-11680"/>·ls missatges s'aparelaren del anar là hon<lb id="e-11681" n="19"/>
En Johan Núníz era, en Navarra. E dixeren-li<lb id="e-11682" n="20"/>
l'estament de la ciutat d'Albarrazí, com era<lb id="e-11683" n="21"/>
mort lo castelà e d'altra gent molta per fet d'armes,<lb id="e-11684" n="22"/>
e que no y avia vianda a <num>·X·</num> jorns, que ans<lb id="e-11685" n="23"/>
avien ja menyats los cavals e<gap id="e-11686"/>·ls russins e que ja<lb id="e-11687" n="24"/>
menjaven los cans e<gap id="e-11688"/>·ls gats; e assò sabia lo rey<lb id="e-11689" n="25"/>
molt bé.<lb id="e-11690" n="26"/>
E<gap id="e-11691"/>·N Johan Núniz respòs-lur que no y pudia<lb id="e-11692" n="27"/>
altre consel pendre, mas que ó feessen axí com

<pb n="IV.37" id="e-11693"/><lb id="e-11694" n="1"/>lur fos semblant. Que si veÿen que<gap id="e-11695"/>·s poguessen<lb id="e-11696" n="2"/>
tenir, que ó feessen; si no, que ó feessen al mils<lb id="e-11697" n="3"/>
que poguessen; e que<gap id="e-11698"/>·ls en salvada lur fe, que<lb id="e-11699" n="4"/>
ben veÿa que<gap id="e-11700"/>·s eren ben capdelats com a bons<lb id="e-11701" n="5"/>
vassails e leyals.<lb id="e-11702" n="6"/>
Ab tant los missatges preseren cumiat d'En<lb id="e-11703" n="7"/>
Johan Núniz, e tornaren al rey, e dixeren-li tot<lb id="e-11704" n="8"/>
so qu'En Johan Núniz lur avia dit e que pensàs<lb id="e-11705" n="9"/>
de reebre la vila e<gap id="e-11706"/>·l castel axí com la sua cosa,<lb id="e-11707" n="10"/>
que éls li ó retrien.<lb id="e-11708" n="11"/>
<q type="spoken">—Barons </q>— so dix lo rey—, <q type="spoken"> vós deïts bé,<lb id="e-11709" n="12"/>
mas yo vul que us en tornets en la ciutat ab los<lb id="e-11710" n="13"/>
ostatges que<gap id="e-11711"/>·m liuràs e ajats vostre acort ab<lb id="e-11712" n="14"/>
vostres géns. E dón-vos espay encara, de vuy<lb id="e-11713" n="15"/>
a <num>·XV·</num> jorns, qu'En Johan Núniz vos sia vengut<lb id="e-11714" n="16"/>
secórrer. —</q><lb id="e-11715" n="17"/>
Mas lo rey no dix assò per àls sinó per so<lb id="e-11716" n="18"/>
qu'En Johan Núniz s'aventuràs de venir en la<lb id="e-11717" n="19"/>
ciutat ab cavalers e ab géns per metre vianda,<lb id="e-11718" n="20"/>
e que<gap id="e-11719"/>·l pogués laÿns encloure, o que en qualque<lb id="e-11720" n="21"/>
gisa se pogués ab él encontrar; que de res no<lb id="e-11721" n="22"/>
era tant desigós.

<pb n="IV.38" id="e-11722"/><lb id="e-11723" n="1"/>Quant los missatges agren entès so que<gap id="e-11724"/>·l rey<lb id="e-11725" n="2"/>
lur ac dit, preseren cumiat del rey e tornaren-se<gap id="e-11726"/>·n<lb id="e-11727" n="3"/>
en la ciutat ab los ostatges. E<gap id="e-11728"/>·l rey féu manament<lb id="e-11729" n="4"/>
que no<gap id="e-11730"/>·ls combatés hom, ne<gap id="e-11731"/>·ls gins no<lb id="e-11732" n="5"/>
traguessen; mas féu manament als cavalers e a<lb id="e-11733" n="6"/>
les altres géns que<gap id="e-11734"/>·s guaytassen molt bé de nuit<lb id="e-11735" n="7"/>
e de jorn. E féu armar <num>·D·</num> cavalers qui estaven<lb id="e-11736" n="8"/>
en aguait nuit e jorn ab molts hòmens a peu,<lb id="e-11737" n="9"/>
luyn de la host, d'aquela part on hom entrava<lb id="e-11738" n="10"/>
en la ciutat, per tal que si<gap id="e-11739"/>·N Johan Núniz y<lb id="e-11740" n="11"/>
vengués, que no<gap id="e-11741"/>·ls pogués escapar. E<gap id="e-11742"/>·ls hòmens<lb id="e-11743" n="12"/>
de la ciutat trameseren cascun jorn missatge al<lb id="e-11744" n="13"/>
rey que pensàs de pendre la ciutat, que éls la li<lb id="e-11745" n="14"/>
retrien; e<gap id="e-11746"/>·l rey no la volc pendre tro que<gap id="e-11747"/>·ls <num>·XV·</num><lb id="e-11748" n="15"/>
jorns foren passats. E adoncs les portes li foren<lb id="e-11749" n="16"/>
obertes e liuraren-li la ciutat e<gap id="e-11750"/>·l castel e totes les<lb id="e-11751" n="17"/>
forses de laÿns. E puis donà cumiat als cavalers<lb id="e-11752" n="18"/>
e als ciutadans de laÿns que se<gap id="e-11753"/>·n anassen saus e<lb id="e-11754" n="19"/>
segurs là on anar volguessen; e cascú anà-sse<gap id="e-11755"/>·n<lb id="e-11756" n="20"/>
la on li plac. E<gap id="e-11757"/>·l rey poblà la ciutat de les sues<lb id="e-11758" n="21"/>
géns, e establí lo castel e les fortalees de cavalers,<lb id="e-11759" n="22"/>
e de barons e de bones géns d'armes; e<lb id="e-11760" n="23"/>
mès-s'í molt forment, e molta farina, e molt vi,<lb id="e-11761" n="24"/>
e molta carn salada, e moltes armes e tot so qui<lb id="e-11762" n="25"/>
mester fos a la ciutat e al castel.<lb id="e-11763" n="26"/>
Ara lexarem a parlar del rey e d'Albarrazí,<lb id="e-11764" n="27"/>
e parlarem dels grans fets qui foren en Sicília e<lb id="e-11765" n="28"/>
en les parts de Principat.

<pb n="IV.39" id="e-11766"/><lb id="e-11767" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXIX. COM QUATRE CASTELLS DEL<lb id="e-11768" n="2"/>
REY CARLES SE RETEREN A MADONA<lb id="e-11769" n="3"/>
LA REYNA DE ARAGÓ<lb id="e-11770" n="4"/>
<lb id="e-11771" n="5"/>
</seg> Mentre que<gap id="e-11772"/>·l noble rey En Pere tenia assetgada<lb id="e-11773" n="6"/>
la ciutat d'Albarrazí e madona la reyna<lb id="e-11774" n="7"/>
Costança, muler del noble rey En Pere, ab <num>·II·</num><lb id="e-11775" n="8"/>
fils seus, era en Sicília, en la ciutat de Messina,<lb id="e-11776" n="9"/>
assò fo e<gap id="e-11777"/>·l mes de maig que venc a saber que<gap id="e-11778"/>·l<lb id="e-11779" n="10"/>
rey Carles feÿa molt gran apparelament de galees<lb id="e-11780" n="11"/>
e de tarides a Brandis, e a Nàpols e a Marsela;<lb id="e-11781" n="12"/>
e él son cors era en la ciutat de Marsela,<lb id="e-11782" n="13"/>
que era vengut d'Angou e de França e<gap id="e-11783"/>·n avia<lb id="e-11784" n="14"/>
ajustades géns e soldejats cavalers que<gap id="e-11785"/>·n avia<lb id="e-11786" n="15"/>
trameses en Principat, là hon lo príncep, son fil,<lb id="e-11787" n="16"/>
era, qui era romàs en son loc quant él se partí<lb id="e-11788" n="17"/>
de la terra de Pola e de Principat; e avia ajustat<lb id="e-11789" n="18"/>
tresor e manlevat, on avia armades, entre<lb id="e-11790" n="19"/>
galees e altres lenys armats, <num>·XXXVIII·</num> en la ciutat<lb id="e-11791" n="20"/>
de Marsela, ab les quals él se<gap id="e-11792"/>·n devia anar<lb id="e-11793" n="21"/>
a Nàpols, e<gap id="e-11794"/>·l cumó de Pisa devia-li<gap id="e-11795"/>·n armar <num>·X·</num><lb id="e-11796" n="22"/>
galees, e a Nàpols avia<gap id="e-11797"/>·n <num>·XXX·</num> que<gap id="e-11798"/>·l príncep<lb id="e-11799" n="23"/>
n'avia armades. E totes aquestes devien-se ajustar<lb id="e-11800" n="24"/>
ab l'armada de Brandis, qui era molt gran<lb id="e-11801" n="25"/>
de galees e de tarides cargades de cavalers e de<lb id="e-11802" n="26"/>
cavals, e puis totes ensems devien pendre terra<lb id="e-11803" n="27"/>
en Sicília ab volentat e ab sabuda d'alcuns richs<lb id="e-11804" n="28"/>
hòmens traÿdors qui eren en Sicília. Mas a Déu

<pb n="IV.40" id="e-11805"/><lb id="e-11806" n="1"/>totpoderós no plac, e donà-y altre conseyl, qui<lb id="e-11807" n="2"/>
fo bo per aquels que<gap id="e-11808"/>·l rey Carles avia jutgats a<lb id="e-11809" n="3"/>
mort sens nula merçè.<lb id="e-11810" n="4"/>
En aquesta saó avia gran carestia en Calàbria,<lb id="e-11811" n="5"/>
so és saber a l'Escalea, e a Santo Nòxito,<lb id="e-11812" n="6"/>
e a lo Xitraro e a l'Amantea; e<gap id="e-11813"/>·n aquests <num>·IIII·</num><lb id="e-11814" n="7"/>
locs trameseren missatge a madona la reyna<lb id="e-11815" n="8"/>
Costança, a Messina, que<gap id="e-11816"/>·s retrien a Déu e a<lb id="e-11817" n="9"/>
ela e que fos a la sua merçè que lur tramesés<lb id="e-11818" n="10"/>
secors de géns e de viandes. E madona la reyna<lb id="e-11819" n="11"/>
tramès-y <num>·VIII·</num> galees armades ab molts almugàvers<lb id="e-11820" n="12"/>
e <num>·II_es·</num> tarides cargades de forment; e<lb id="e-11821" n="13"/>
mantenent que foren là, tornà la salma del forment<lb id="e-11822" n="14"/>
a <num>·XX·</num> tarins, qui valia dabans <num>·XL·</num> tarins.<lb id="e-11823" n="15"/>
Quant lo príncep sabé assò, que aquels <num>·IIII·</num><lb id="e-11824" n="16"/>
castels qui són riba mar s'eren retuts al rey d'Aragó<lb id="e-11825" n="17"/>
e de Sicília, tramès <num>·MD·</num> hòmens a caval e<lb id="e-11826" n="18"/>
a peu, franceses e proensals, a l'Escalea. E<lb id="e-11827" n="19"/>
quant les géns de les galees e<gap id="e-11828"/>·ls almugàvers saberen<lb id="e-11829" n="20"/>
que aqueles géns eren aquí vengudes per<lb id="e-11830" n="21"/>
lo príncep, e exíren-lur en camp defora de la<lb id="e-11831" n="22"/>
vila, e agren gran batala ab éls. E fo volentat<lb id="e-11832" n="23"/>
de Déu que la compaya que<gap id="e-11833"/>·l príncep y avya<lb id="e-11834" n="24"/>
tramesa fo vensuda e desbaratada, e foren la

<pb n="IV.41" id="e-11835"/><lb id="e-11836" n="1"/>major partida morts e preses; e entre<gap id="e-11837"/>·ls altres fo-y<lb id="e-11838" n="2"/>
pres <num>·I·</num> ric hom françès qui era fil d'un cavaler<lb id="e-11839" n="3"/>
qui sulia éser vicari de Sicília e<gap id="e-11840"/>·l temps del rey Karles.<lb id="e-11841" n="4"/>
<lb id="e-11842" n="5"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXX. COM MADONA LA REYNA DE<lb id="e-11843" n="6"/>
ARAGÓ E DE CECÍLIA FÉU ARMAR <num>·XXXIIII·</num><lb id="e-11844" n="7"/>
GALERES E D'ALTRES LENYS<lb id="e-11845" n="8"/>
A MECINA<lb id="e-11846" n="9"/>
<lb id="e-11847" n="10"/>
</seg> Quant les géns de les <num>·VIII·</num> galees e de les <num>·II·</num><lb id="e-11848" n="11"/>
tarides, e<gap id="e-11849"/>·ls almugàvers qui ab eyls eren anats,<lb id="e-11850" n="12"/>
agren vensuda la batala a l'Escalea e agren descargat<lb id="e-11851" n="13"/>
lo forment, tornaren-se<gap id="e-11852"/>·n a Messina alegrament.<lb id="e-11853" n="14"/>
E madona la reyna féu armar molt bé<lb id="e-11854" n="15"/>
e ricament <num>·XXXIIII·</num> galees, e d'altres lenys sutils

<pb n="IV.42" id="e-11855"/><lb id="e-11856" n="1"/>gran re. E quant venc lo derrer divendres<lb id="e-11857" n="2"/>
de maig, totes les galees foren reculides e aparelades<lb id="e-11858" n="3"/>
molt ricament; e madona la reyna tramès<lb id="e-11859" n="4"/>
missatge a son almiray, qui avia nom En<lb id="e-11860" n="5"/>
Roger, cavaler de casa de la reyna, e a tots los<lb id="e-11861" n="6"/>
còmits e als notxés, que venguessen davant ela;<lb id="e-11862" n="7"/>
e aytantost davalaren en terra e vengren-li devant.<lb id="e-11863" n="8"/>
E madona la reyna dix al almiray, tot en<lb id="e-11864" n="9"/>
plorant:<lb id="e-11865" n="10"/>
<q type="spoken">—Amic Roger, ben sabs tu com yo t'é nudrit,<lb id="e-11866" n="11"/>
petit enfant, e mon senyor lo rey d'Aragó<lb id="e-11867" n="12"/>
t'à nudrit e molt amat, e t'à fet gran bé e gran<lb id="e-11868" n="13"/>
hondrament e<gap id="e-11869"/>·t à fet almirayl de la sua host, per<lb id="e-11870" n="14"/>
so cor à gran fe en tu e sab que és leyal, e valent<lb id="e-11871" n="15"/>
e prous; e ara és mester que ó sies, que yo,<lb id="e-11872" n="16"/>
e mos enfans e tota ma compaya estam en fe de<lb id="e-11873" n="17"/>
Déu e de tu. —</q><lb id="e-11874" n="18"/>
Quant madona la reyna ac dit assò, e<gap id="e-11875"/>·l almirail<lb id="e-11876" n="19"/>
s'agonolà als seus peus e besà-li la mà, e<lb id="e-11877" n="20"/>
puys mès-li les mans entre les sues, e féu-li homenatge<lb id="e-11878" n="21"/>
e dix-li:<lb id="e-11879" n="22"/>
<q type="spoken">—Madona, no us temats de res, que anc lo<lb id="e-11880" n="23"/>
seyal del rey d'Aragó no fo vensut ne tornà<lb id="e-11881" n="24"/>
atràs; ans à vensut e venserà tots temps sos
</q>

<pb n="IV.43" id="e-11882"/><lb id="e-11883" n="1"/><q type="spoken">
enemichs. E yo é fe en Déu que ó faré en tal<lb id="e-11884" n="2"/>
gisa, que mon seyor lo rey e vós ne serets<lb id="e-11885" n="3"/>
pagats. —</q><lb id="e-11886" n="4"/>
Ab tant tots los còmits e<gap id="e-11887"/>·ls notxés feeren homenatge<lb id="e-11888" n="5"/>
a madona la reyna e preseren cumiat<lb id="e-11889" n="6"/>
d'ela; e la reyna, ploran molt tendrament, comanà<gap id="e-11890"/>·ls<lb id="e-11891" n="7"/>
a Déu e a la sua beneyta mare. E<gap id="e-11892"/>·l almirayl<lb id="e-11893" n="8"/>
reculí-sse e tots los altres ab el; e quant<lb id="e-11894" n="9"/>
foren reculits, bateren de rems, e partiren-se de<lb id="e-11895" n="10"/>
Messina e anarén-se<gap id="e-11896"/>·n a <num>·I·</num> yleta qui à nom Estràngol,<lb id="e-11897" n="11"/>
no gaire luyn de Messina. E aquí totes<lb id="e-11898" n="12"/>
les galees donaren la popa en terra en <num>·I_a·</num> plajola<lb id="e-11899" n="13"/>
qui y és; e<gap id="e-11900"/>·l almirail manà a tota la gent de<lb id="e-11901" n="14"/>
les galees que<gap id="e-11902"/>·s armassen e que feessen mostra<lb id="e-11903" n="15"/>
con eren aparelats. Quant totes les géns de les<lb id="e-11904" n="16"/>
galees foren armades e aparelades, molt los féu<lb id="e-11905" n="17"/>
bel veer; que anc no<gap id="e-11906"/>·n foren altres tan bé armades,<lb id="e-11907" n="18"/>
ne anc no fo més vist tan bel armament de<lb id="e-11908" n="19"/>
beles cuyraçes de samits, e de draps d'aur, e de<lb id="e-11909" n="20"/>
beils capeils de ferre febrits, e de beils escuts, e<lb id="e-11910" n="21"/>
de bones balestes e de bones lances ab fers febrits,<lb id="e-11911" n="22"/>
que cascuna valia míga onza d'aur.

<pb n="IV.44" id="e-11912"/><lb id="e-11913" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXXI. COM EN ROGER DE LLÚRIA,<lb id="e-11914" n="2"/>
ALMIRALL DEL REY EN PERE DE ARAGÓ<lb id="e-11915" n="3"/>
E DE CECÍLIA, PREŸCÀ A LES SUES<lb id="e-11916" n="4"/>
GÉNS DE LA SUA ARMADA<lb id="e-11917" n="5"/>
<lb id="e-11918" n="6"/>
</seg> Quant l'almirail víu tanta bela compaya e tan<lb id="e-11919" n="7"/>
bé armada, fo molt alegre, cor tan bé eren apparelats;<lb id="e-11920" n="8"/>
e dix-lur axí;<lb id="e-11921" n="9"/>
<q type="spoken">—Barons: vostre seyor lo rey d'Aragó e de<lb id="e-11922" n="10"/>
Sicília nós no sabem pas si és en Aragó, o en<lb id="e-11923" n="11"/>
Cataluya, o en Navarra; mas on que eyl sia, nós<lb id="e-11924" n="12"/>
som assí per él. E sabets bé que hanc la sua seyera<lb id="e-11925" n="13"/>
no fo vensuda, ne tornà atràs, ne farà ja.<lb id="e-11926" n="14"/>
Aquesta gràcia li à Déus atorgada per so cor<lb id="e-11927" n="15"/>
molts trebails à soferts per créxer la fe de Jesuchrist.<lb id="e-11928" n="16"/>
E y dic-vos assò, per tal que siats ben<lb id="e-11929" n="17"/>
aparelats; que ans que sien <num>·XII·</num> jorns passats,<lb id="e-11930" n="18"/>
aurem aüda una gran batayla, mas ab la ajuda<lb id="e-11931" n="19"/>
de Déu nós la venserem. Per què cascú estia ab<lb id="e-11932" n="20"/>
ferm cor e ab bo, e no<gap id="e-11933"/>·s esperda de res; que anc<lb id="e-11934" n="21"/>
nuils hòmens no gasayaren tant com nós farem.<lb id="e-11935" n="22"/>
E devets saber que a Nàpols à <num>·XXX·</num> galees armades<lb id="e-11936" n="23"/>
que<gap id="e-11937"/>·l príncep à fetes armar, e deven-ne<lb id="e-11938" n="24"/>
venir de Proensa <num>·XXX·</num>, en les quals deu venir<lb id="e-11939" n="25"/>
lo rey Karles, e<gap id="e-11940"/>·l cumó de Piza deu-li<gap id="e-11941"/>·n liurar<lb id="e-11942" n="26"/>
 <num>·X·</num> armades e aparelades; e axí seran <num>·LXX·</num> cors<lb id="e-11943" n="27"/>
de galees. Mas yo veig les nostres galees tan bé<lb id="e-11944" n="28"/>
aparelades e ab tan nobla compaya, que per <num>·C·</num>
</q>

<pb n="IV.45" id="e-11945"/><lb id="e-11946" n="1"/><q type="spoken">
galees d'altres géns nós no devem girar, ans en<lb id="e-11947" n="2"/>
tot loc on nós les sapiam les devem anar requerre.—</q><lb id="e-11948" n="3"/>
[...]<lb id="e-11949" n="4"/>
A aquestes paraules s'escridaren totes les géns<lb id="e-11950" n="5"/>
de les galees e dixeren en altes vous:<lb id="e-11951" n="6"/>
<q type="spoken">—Anem! anem là on sien! Que totes són<lb id="e-11952" n="7"/>
nostres ab la ajuda de Déu! </q>—<lb id="e-11953" n="8"/>
<lb id="e-11954" n="9"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXXII COM LO PRÍNCEP, FILL DEL<lb id="e-11955" n="10"/>
REY CARLES, FÉU ARMAR A NÀPOLS<lb id="e-11956" n="11"/>
 <num>·XXVIII·</num> GALERES E<lb id="e-11957" n="12"/>
D'ALTRES LENYS<lb id="e-11958" n="13"/>
<lb id="e-11959" n="14"/>
</seg> Ab tant tota l'armada se partí d'aqueil loc<lb id="e-11960" n="15"/>
e costejaren tota la Calàbria tro a <num>·I·</num> cap qui és<lb id="e-11961" n="16"/>
prop de Salern. E<gap id="e-11962"/>·l príncep adoncs era en la<lb id="e-11963" n="17"/>
ciutat de Nàpols e ac sabudes noves que la armada<lb id="e-11964" n="18"/>
del rey d'Aragó e de Sicília venia ves Nàpols<lb id="e-11965" n="19"/>
e que era en les encontrades de Principat;<lb id="e-11966" n="20"/>
e sobr'assò tramès-y un leyn armat d'un genovès<lb id="e-11967" n="21"/>
qui avia nom Navarre per saber si era veritat<lb id="e-11968" n="22"/>
e per escosir quantes galees eren. Mas les

<pb n="IV.46" id="e-11969"/><lb id="e-11970" n="1"/>galees, quant agren passat lo cap de Salem, anaven<lb id="e-11971" n="2"/>
tant justades, que<gap id="e-11972"/>·l leyn armat no les pòc<lb id="e-11973" n="3"/>
bé escosir, que no li fo semblant que fossen pus<lb id="e-11974" n="4"/>
de <num>·XX·</num> galees e d'altres leyns sutils; e puys tornà-sse<gap id="e-11975"/>·n<lb id="e-11976" n="5"/>
a Nàpols. E<gap id="e-11977"/>·l seyor del leyn armat anà<lb id="e-11978" n="6"/>
davant lo príncep, e<gap id="e-11979"/>·l príncep demanà<gap id="e-11980"/>·l de noves<lb id="e-11981" n="7"/>
de l'armada del rei d'Aragó, sí la avia vista,<lb id="e-11982" n="8"/>
ne quantes galees eren. E<gap id="e-11983"/>·l genovès dix-lí:<lb id="e-11984" n="9"/>
<q type="spoken">—Sèyer, nós avem vista la armada prop lo<lb id="e-11985" n="10"/>
cap de Salern, e són tro a <num>·XX·</num> galees, e d'altres<lb id="e-11986" n="11"/>
leyns sutils tro a <num>·X·</num>; e vós, sèyer, féts aparelar<lb id="e-11987" n="12"/>
aquestes <num>·XXVIII·</num> galees qui són assí en Nàpols,<lb id="e-11988" n="13"/>
que yo fas bé comte que ab aquest meu leyn armat,<lb id="e-11989" n="14"/>
qui és de <num>·LX·</num> rems, desbarataré totes les<lb id="e-11990" n="15"/>
barques e<gap id="e-11991"/>·ls leyns sutils, e les <num>·XXVIII·</num> galees<lb id="e-11992" n="16"/>
nostres desbarataran les lurs <num>·XX·</num>.<lb id="e-11993" n="17"/>
—Certes </q>—so dix lo príncep—, <q type="spoken"> vós deïts<lb id="e-11994" n="18"/>
bé.—</q><lb id="e-11995" n="19"/>
Ab tant lo príncep féu manament a son almirail<lb id="e-11996" n="20"/>
que feés armar les galees e aparelar al mils<lb id="e-11997" n="21"/>
que pogés, e l'almirayl féu-ó aytantost, axí con<lb id="e-11998" n="22"/>
lo príncep li ó ac manat. Mas les géns de Nàpols<lb id="e-11999" n="23"/>
no vulien entrar volenters en les galees.

<pb n="IV.47" id="e-12000"/><lb id="e-12001" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXXIII. COM L'ALMIRALL DEL REY<lb id="e-12002" n="2"/>
D'ARAGÓ HAC CONSELL AB SA GENT,<lb id="e-12003" n="3"/>
QUAL VIA FAHESEN<lb id="e-12004" n="4"/>
<lb id="e-12005" n="5"/>
</seg> Quant l'armada del rey d'Aragó e de Sicília<lb id="e-12006" n="6"/>
fo partida del cap de Salern, féu la via d'una yla<lb id="e-12007" n="7"/>
qui és assats prop de Nàpols, qui à nom Capri, e<lb id="e-12008" n="8"/>
aquí tota l'armada s'aturà tota la nuit. E<gap id="e-12009"/>·l almirail<lb id="e-12010" n="9"/>
ac de conseyl ab la gent de l'armada, que<lb id="e-12011" n="10"/>
al matí que feessen la via de Baya, d'un port<lb id="e-12012" n="11"/>
qui és delà Nàpols; e si la armada de Nàpols<lb id="e-12013" n="12"/>
lur exia; que<gap id="e-12014"/>·s combatessen ab éls, e si no<gap id="e-12015"/>·ls exia,<lb id="e-12016" n="13"/>
que<gap id="e-12017"/>·s mesessen en mar, e que feessen semblant<lb id="e-12018" n="14"/>
que se<gap id="e-12019"/>·n anassen vert Sicília, e puys de nuit que<lb id="e-12020" n="15"/>
fessen la via d'una yla qui à nom Ponsa, qui és<lb id="e-12021" n="16"/>
assats prop de Gayeta, e aquí que esperassen la<lb id="e-12022" n="17"/>
armada de Proensa e de Piza e que<gap id="e-12023"/>·s combates-sen<lb id="e-12024" n="18"/>
ab ela.

<pb n="IV.48" id="e-12025"/><lb id="e-12026" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXXIV. COM LA ARMADA DEL REY<lb id="e-12027" n="2"/>
D'ARAGÓ PASSÀ DENANT NÀPOLS, E AÇÒ<lb id="e-12028" n="3"/>
FFO AL MES DE JUNY, EN L'ANY<lb id="e-12029" n="4"/>
 <num>·MCCLXXXIIII·</num><lb id="e-12030" n="5"/>
<lb id="e-12031" n="6"/>
</seg> Quant venc l'endemà matí que agren aüt<lb id="e-12032" n="7"/>
aquest conseyl e tuyt lo tengren per bo, partiren-se<lb id="e-12033" n="8"/>
d'aquí e passaren davant Nàpols. E l'armada<lb id="e-12034" n="9"/>
de Nàpols no<gap id="e-12035"/>·ls exí, que les géns no<gap id="e-12036"/>·s vulien<lb id="e-12037" n="10"/>
reculir ne entrar en les galees, e deÿen que<lb id="e-12038" n="11"/>
sy<gap id="e-12039"/>·l príncep no y entrava ab de sos cavalers, que<lb id="e-12040" n="12"/>
ya no y entrarien. E les galees del rey d'Aragó<lb id="e-12041" n="13"/>
e de Sicília, qui viuren que l'armada de Nàpols<lb id="e-12042" n="14"/>
no<gap id="e-12043"/>·ls exia, meseren-se en mar e feeren la via de<lb id="e-12044" n="15"/>
Sicília. E quant foren fora en mar, l'almirail demanà<lb id="e-12045" n="16"/>
de conseyl los còmits e<gap id="e-12046"/>·ls notxés de les<lb id="e-12047" n="17"/>
galees e l'altra gent.<lb id="e-12048" n="18"/>
<q type="spoken">—Barons </q>—dix l'almirayl—, <q type="spoken"> nós avem entès<lb id="e-12049" n="19"/>
que de Proensa vénen <num>·XXX·</num> galees, e de Piza<lb id="e-12050" n="20"/>
 <num>·X·</num>, e axí són <num>·XL·</num> galees. E a Nàpols à <num>·XXX·</num> galees<lb id="e-12051" n="21"/>
armades; e axí són <num>·LXX·</num> galees. Vuil saber<lb id="e-12052" n="22"/>
de vosaltres si<gap id="e-12053"/>·ns esperarem tant, tro que sien<lb id="e-12054" n="23"/>
totes justades e que<gap id="e-12055"/>·ns combatam ab totes ensems,<lb id="e-12056" n="24"/>
o si<gap id="e-12057"/>·ns combatrem primerament ab aquestes<lb id="e-12058" n="25"/>
de Nàpols si<gap id="e-12059"/>·ns volen exir; e creu que sí faran,<lb id="e-12060" n="26"/>
pus vegen que les anem requerir. —</q><lb id="e-12061" n="27"/>
A assò respozeren los còmits, e<gap id="e-12062"/>·ls notxés e<gap id="e-12063"/>·ls<lb id="e-12064" n="28"/>
altres savis hòmens de l'armada:

<pb n="IV.49" id="e-12065"/><lb id="e-12066" n="1"/><q type="spoken">—Sèyer, més nos val primerament combatre<lb id="e-12067" n="2"/>
ab aquestes <num>·XXX·</num> galees qui són a Nàpols, que<lb id="e-12068" n="3"/>
ab la ajuda de Déu per nient les aurem; e puys<lb id="e-12069" n="4"/>
combatrem-nos ab les <num>·XL·</num>, quant que vengen.<lb id="e-12070" n="5"/>
E axi aurem més d'avantatge que si ab totes<lb id="e-12071" n="6"/>
ensems nos combatíem. —</q><lb id="e-12072" n="7"/>
Aquest conseyl tengren tuit per bo. Sobr'assò<lb id="e-12073" n="8"/>
tota l'armada girà, e feeren la via d'una yleta<lb id="e-12074" n="9"/>
qui à nom Nízer, qui és luyn de Nàpols <num>·V·</num> miles<lb id="e-12075" n="10"/>
vert Baya, e fo miga nuyt quant y foren. Mas<lb id="e-12076" n="11"/>
abans que y fossen, encontraren <num>·II·</num> galees de<lb id="e-12077" n="12"/>
gaÿtans, que<gap id="e-12078"/>·l príncep avia fetes armar a Gayeta,<lb id="e-12079" n="13"/>
qui anaven a Nàpols; e les galees del rey<lb id="e-12080" n="14"/>
d'Aragó e de Sicília preseren-les, que no<gap id="e-12081"/>·ls pogren<lb id="e-12082" n="15"/>
escapar. E puis compartiren los hòmens<lb id="e-12083" n="16"/>
per totes les galees, e dels catalans armaren les<lb id="e-12084" n="17"/>
 <num>·II·</num> galees, e axí foren <num>·XXXVI·</num>. cors de galees<lb id="e-12085" n="18"/>
ben armades e d'altres leyns sutils.<lb id="e-12086" n="19"/>
Sobr'assò l'almirail féu venir una barcha armada,<lb id="e-12087" n="20"/>
de la qual era còmit En Johan Arbert,<lb id="e-12088" n="21"/>
català, e féu-li manament que se<gap id="e-12089"/>·n anàs a Nàpols<lb id="e-12090" n="22"/>
e que escosís quantes galees y avia ne què<lb id="e-12091" n="23"/>
faÿen. Ab tant la barca armada se partí d'aquí<lb id="e-12092" n="24"/>
e fóu la via de Nàpols, que s'acostà tant a la<lb id="e-12093" n="25"/>
ciutat, que víu tot zo que feÿen; e puys giraren<lb id="e-12094" n="26"/>
e tornaren-se<gap id="e-12095"/>·n ves Nízer, on era la lur armada.

<pb n="IV.50" id="e-12096"/><lb id="e-12097" n="1"/>Mas aytantost con éls agren girat, <num>·I·</num> leyn armat<lb id="e-12098" n="2"/>
exí de Nàpols, qui<gap id="e-12099"/>·ls ac vists, e mès-los en cassa;<lb id="e-12100" n="3"/>
mas sempre se<gap id="e-12101"/>·n tornà, que ac paor que no y<lb id="e-12102" n="4"/>
agés aguait. E la barca armada anà-sse<gap id="e-12103"/>·n a Nízer,<lb id="e-12104" n="5"/>
e quant fo là, trobà l'almirayl qui ac ja<lb id="e-12105" n="6"/>
feta dessaferrar tota l'armada.<lb id="e-12106" n="7"/>
<q type="spoken">—Sèyer </q>—so dix lo còmit de la barca armada—, <q type="spoken"><lb id="e-12107" n="8"/>
a Nàpols à <num>·XXVIII·</num> galees e armen-les<lb id="e-12108" n="9"/>
a gran pressa; e a gran meraveila és molta la<lb id="e-12109" n="10"/>
gent armada qui entra en les galees, que tota<lb id="e-12110" n="11"/>
la ribera de Nàpols resplandeyx, axí com si era<lb id="e-12111" n="12"/>
jorn, dels grans lums qui y són, e dels elms febrits<lb id="e-12112" n="13"/>
e dels hòmens armats qui<gap id="e-12113"/>·s reculen en les<lb id="e-12114" n="14"/>
galees. —</q><lb id="e-12115" n="15"/>
<lb id="e-12116" n="16"/>
<seg type="rest"> CON L'ALMIRALL FÉU LA VIA<lb id="e-12117" n="17"/>
DE CASTELLAMAR<lb id="e-12118" n="18"/>
<lb id="e-12119" n="19"/>
</seg> Quant l'almiral ac entès so qu'En Johan Arbert<lb id="e-12120" n="20"/>
hac dit, partí-sse d'aquí ab l'armada e fóu<lb id="e-12121" n="21"/>
la via de Casteylamar, qui és delà de Nàpols<lb id="e-12122" n="22"/>
vert levant tant en obert, que no volc fer la via<lb id="e-12123" n="23"/>
de Nàpols per tal que<gap id="e-12124"/>·l sol no<gap id="e-12125"/>·ls donàs en la<lb id="e-12126" n="24"/>
cara. Assò fo lo primer diluns de juyn, en<lb id="e-12127" n="25"/>
l'ayn de <num>·MCCLXXXIIII·</num>.

<pb n="IV.51" id="e-12128"/><lb id="e-12129" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXXV. COM LO PRÍNCEP AB SOS CAVALLERS MUNTAREN EN LES SUES GALERES<lb id="e-12130" n="2"/>
E FEREN LA VIA DE LES GALERES<lb id="e-12131" n="3"/>
DEL REY D'ARAGÓ<lb id="e-12132" n="4"/>
<lb id="e-12133" n="5"/>
</seg> Quant lo príncep víu que les galees del rey<lb id="e-12134" n="6"/>
d'Aragó e de Sicília passaven davant la ciutat<lb id="e-12135" n="7"/>
de Nàpols e que demanaven batayla, él, son<lb id="e-12136" n="8"/>
cors, tot armat, muntà en <num>·I_a·</num> galea e féu manament<lb id="e-12137" n="9"/>
que tot hom qui son amic fos, que vengués<lb id="e-12138" n="10"/>
aprés d'él. Quant los cavalers e<gap id="e-12139"/>·ls barons<lb id="e-12140" n="11"/>
qui ab él eren, e totes les altres géns, viuren<lb id="e-12141" n="12"/>
que<gap id="e-12142"/>·l príncep era reculit en la galea, cascuns, al<lb id="e-12143" n="13"/>
mils que pogren, reculiren-se en les galees ab<lb id="e-12144" n="14"/>
lurs armes, tant que totes les galees eren plenes<lb id="e-12145" n="15"/>
de cavalers e de géns armades, que no<gap id="e-12146"/>·n pudien<lb id="e-12147" n="16"/>
pus caber. En la galea en què<gap id="e-12148"/>·l príncep era avia<lb id="e-12149" n="17"/>
molts comtes, e barons honrats e mouts cavalers<lb id="e-12150" n="18"/>
francès e puleses, tants, que a penes pudien<lb id="e-12151" n="19"/>
caber en la galea. E quant foren tuit reculits,<lb id="e-12152" n="20"/>
partiren-se de la ciutat de Nàpols ab gran alegre<lb id="e-12153" n="21"/>
e ab gran gatzara de trombes e d'altres estrumens,<lb id="e-12154" n="22"/>
e feeren la via de les galees del rey<lb id="e-12155" n="23"/>
d'Aragó e de Sicília.

<pb n="IV.52" id="e-12156"/><lb id="e-12157" n="1"/><seg type="rest"> CAPÍTOL CXXVI. COM L'ALMIRALL DEL REY<lb id="e-12158" n="2"/>
D'ARAGÓ FÉU FFER UNA SCHALA DE VINT<lb id="e-12159" n="3"/>
GALERES, E LES ALTRES FÉU<lb id="e-12160" n="4"/>
METRE EN REGUARDA<lb id="e-12161" n="5"/>
<lb id="e-12162" n="6"/>
</seg> Quant l'almirail del rey d'Aragó e de Sicília<lb id="e-12163" n="7"/>
víu que les galees eren exides de Nàpols e que<lb id="e-12164" n="8"/>
faÿen la lur via, ac molt gran goyg. E mès mans<lb id="e-12165" n="9"/>
a girar, e féu <num>·I_a·</num> escala de <num>·XX·</num> galees, e féu metre<lb id="e-12166" n="10"/>
les altres en reeguarda, e féu-lur manament<lb id="e-12167" n="11"/>
que sol no<gap id="e-12168"/>·s mogessen ne aguessen cura d'éls,<lb id="e-12169" n="12"/>
si donchs no veÿen que gran obs lur fos; e si<lb id="e-12170" n="13"/>
veÿen que més galees vengessen d'altra part,<lb id="e-12171" n="14"/>
que donassen per éls e feessen-ó en tal gisa que<lb id="e-12172" n="15"/>
fos honor de lur seyor e profit d'eyls; que ben<lb id="e-12173" n="16"/>
sabien qual era la lur reemsó: tant solament del<lb id="e-12174" n="17"/>
murir sens nula merzè.<lb id="e-12175" n="18"/>
<lb id="e-12176" n="19"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXXVII. COM EN ROGER DE LLÚRIA,<lb id="e-12177" n="20"/>
ALMIRALL DEL SENYOR KEY DE ARAGÓ,<lb id="e-12178" n="21"/>
PRÈS LO PRÍNCEP FILL DEL REY<lb id="e-12179" n="22"/>
CARLES E DESBARATÀ TOTES<lb id="e-12180" n="23"/>
SES GALERES<lb id="e-12181" n="24"/>
<lb id="e-12182" n="25"/>
</seg> Ab tant les galees se foren acostades molt<lb id="e-12183" n="26"/>
prop les unes de les altres, e<gap id="e-12184"/>·l almirayl del rey<lb id="e-12185" n="27"/>
d'Aragó e de Sicília féu levar rems a les sues

<pb n="IV.53" id="e-12186"/><lb id="e-12187" n="1"/>galees, per tal que<gap id="e-12188"/>·ls balestés de les sues galees<lb id="e-12189" n="2"/>
los pogessen colpegar de la longa, abans que ab<lb id="e-12190" n="3"/>
eyls fossen ajustats. E quant totes les galees foren<lb id="e-12191" n="4"/>
justades ensems e agren ferides les unes les<lb id="e-12192" n="5"/>
altres, la bataila fo molt forts e dura, de lances,<lb id="e-12193" n="6"/>
e de darts, e de péres e de cayreyls. E la galea<lb id="e-12194" n="7"/>
en què<gap id="e-12195"/>·l príncep era, anà, envestir la galea del<lb id="e-12196" n="8"/>
almirayl del rey d'Aragó de lonc en lonc, e combateren-se<lb id="e-12197" n="9"/>
sí fortment, que molt era gran feredat<lb id="e-12198" n="10"/>
de veer tant hom nafrat e mort de colp de<lb id="e-12199" n="11"/>
lances e de cayreyls e de colps d'espaes e de costalers.<lb id="e-12200" n="12"/>
Sí que cels de la galea del almirayl del<lb id="e-12201" n="13"/>
rey d'Aragó e de Sicília muntaren moutes vegades<lb id="e-12202" n="14"/>
en la galea del príncep per esvayr, mas<lb id="e-12203" n="15"/>
avien-se<gap id="e-12204"/>·n a tornar en la lur galea: tanta era la<lb id="e-12205" n="16"/>
multitut de la gent armada qui era en la galea<lb id="e-12206" n="17"/>
del príncep, que no pudien esvair ne anar avant.<lb id="e-12207" n="18"/>
E a la fi <num>·I·</num> proer de la galea de l'almirail del<lb id="e-12208" n="19"/>
rey d'Aragó près una destral e donà tants colps<lb id="e-12209" n="20"/>
e<gap id="e-12210"/>·l costat devés proa de la galea del príncep, que<lb id="e-12211" n="21"/>
esvaý la taula del costat e la trencà; e <num>·I·</num> durador<lb id="e-12212" n="22"/>
de Messina gità<gap id="e-12213"/>·s en la mar ab <num>·I·</num> barrubí e<lb id="e-12214" n="23"/>
barrinà la galea del príncep bé en <num>·VI·</num> lochs.<lb id="e-12215" n="24"/>
E quant la galea prenia lo lats ves la galea del<lb id="e-12216" n="25"/>
almíray del rey d'Aragó, e l'ayga entrava en la

<pb n="IV.54" id="e-12217"/><lb id="e-12218" n="1"/>galea del príncep, tanta, que les géns qui eren<lb id="e-12219" n="2"/>
desota cuberta ó dixeren als mariners qui damunt<lb id="e-12220" n="3"/>
eren; sí que la galea comensà a ficar la<lb id="e-12221" n="4"/>
proa. E<gap id="e-12222"/>·ls mariners qui viuren que la galea ficava<lb id="e-12223" n="5"/>
la proa e que tanta ayga avia en la galea, cridaren<lb id="e-12224" n="6"/>
altes vous : <q type="spoken">— ¡Aquesta galea és esfondrada!—</q><lb id="e-12225" n="7"/>
Los cavalers francès qui eren en la galea<lb id="e-12226" n="8"/>
ab lo príncep no entenien què<gap id="e-12227"/>·s vulia dir "esfondrar",<lb id="e-12228" n="9"/>
mas quant viuren los mariners gitar en<lb id="e-12229" n="10"/>
la mar e la galea qui ficà la proa sots aygua,<lb id="e-12230" n="11"/>
meseren-se desots en la popa de la galea; el<lb id="e-12231" n="12"/>
príncep romàs damunt en la popa de la galea<lb id="e-12232" n="13"/>
ab gran re de comtes e de barons. E<gap id="e-12233"/>·l almirail<lb id="e-12234" n="14"/>
del rey d'Aragó, ab gran re de sa compaya, saltà<lb id="e-12235" n="15"/>
en la galea del príncep ab les espaes en les<lb id="e-12236" n="16"/>
mans, e donaren de grans colps de lonc e de través,<lb id="e-12237" n="17"/>
que no era nuil hom qui davant lur pogés<lb id="e-12238" n="18"/>
estar, que no fos mort o nafrat. E<gap id="e-12239"/>·l almirayl del<lb id="e-12240" n="19"/>
príncep, qui avia nom Guillem l'Estandart, mès<lb id="e-12241" n="20"/>
mans a cridar:<lb id="e-12242" n="21"/>
<q type="spoken">  <foreign xml:lang="fr"> —Beils seyor! </foreign>  ¡Assí és lo príncep qui<gap id="e-12243"/>·s  <foreign xml:lang="fr"> rent<lb id="e-12244" n="22"/>
</foreign>  a vós e al rey d'Aragó! —</q><lb id="e-12245" n="23"/>
E mantenent l'almirayl correc avant e demanà<lb id="e-12246" n="24"/>
qual era<gap id="e-12247"/>·l príncep; e<gap id="e-12248"/>·l príncep féu-se avant e donà-li

<pb n="IV.55" id="e-12249"/><lb id="e-12250" n="1"/>l'espaa, e<gap id="e-12251"/>·l almirayl près-lo per la mà, e<lb id="e-12252" n="2"/>
trasc-lo de la sua galea e mès-lo en l'altra sua.<lb id="e-12253" n="3"/>
E<gap id="e-12254"/>·ls còmits e<gap id="e-12255"/>·ls barons francès e puleses qui ab<lb id="e-12256" n="4"/>
eil eren reteren lurs espaes als notxés e als hòmens<lb id="e-12257" n="5"/>
de la galea del almirail, e meseren-los en<lb id="e-12258" n="6"/>
la galea ab lo príncep ensemps. E mantenent la<lb id="e-12259" n="7"/>
galea del príncep fo plena d'aygua e entrà-sse<gap id="e-12260"/>·n<lb id="e-12261" n="8"/>
a fons ab tota la gent armada qui laïns era, que<lb id="e-12262" n="9"/>
no y pogren dar conseyl.<lb id="e-12263" n="10"/>
E les altres galees del príncep foren ja desbaratades<lb id="e-12264" n="11"/>
e preses, e<gap id="e-12265"/>·ls hòmens ligats e compartits<lb id="e-12266" n="12"/>
per galees, cels qui vius foren escapats de la<lb id="e-12267" n="13"/>
bataila. Mas no<gap id="e-12268"/>·n retengren sinó <num>·XIIII·</num> galees,<lb id="e-12269" n="14"/>
que les altres <num>·XIIII·</num>, quant viuren que no pudien<lb id="e-12270" n="15"/>
més durar a la bataila, deslenegaren-se de<lb id="e-12271" n="16"/>
les altres e giraren la proa ves la ciutat; e puis<lb id="e-12272" n="17"/>
bateren de rems, e fugiren aytant com pogren,<lb id="e-12273" n="18"/>
e vengren a la ciutat de Nàpols, qui<gap id="e-12274"/>·ls era molt<lb id="e-12275" n="19"/>
prop, e comtaren com lur era esdevengut e con<lb id="e-12276" n="20"/>
lo príncep era pres ab tota sa gent.<lb id="e-12277" n="21"/>
Quant lo príncep fo en la galea del almirayl<lb id="e-12278" n="22"/>
e víu que axí li era pres, ac gran paor de murir<lb id="e-12279" n="23"/>
e fo molt esperdut; e no fo maravela. E l'almirayl<lb id="e-12280" n="24"/>
dix-li:<lb id="e-12281" n="25"/>
<q type="spoken">—Sire príncep, si vós volets escapar a mort,<lb id="e-12282" n="26"/>
féts-me venir la sor de madona la reyna, que<lb id="e-12283" n="27"/>
vós tenits en presó.
</q>

<pb n="IV.56" id="e-12284"/><lb id="e-12285" n="1"/><q type="spoken">
—Sire almirail </q>—so dix lo príncep—, <q type="spoken"> so<lb id="e-12286" n="2"/>
serà fet molt tost. —</q><lb id="e-12287" n="3"/>
E<gap id="e-12288"/>·l príncep manà a <num>·I·</num> seu cavaler francesc<lb id="e-12289" n="4"/>
d'aquels qui eren preses, que y anàs a Sent Salvador<lb id="e-12290" n="5"/>
de Casteylamar, on era, e que dixés a la<lb id="e-12291" n="6"/>
princessa com li era esdevengut, e que la li tramesés.<lb id="e-12292" n="7"/>
Ab tant lo cavaler muntà en <num>·I·</num> leny armat<lb id="e-12293" n="8"/>
que<gap id="e-12294"/>·l almirail féu venir, e portaren-lo là on la<lb id="e-12295" n="9"/>
princessa muler del príncep era. E<gap id="e-12296"/>·l cavaler dix-li<lb id="e-12297" n="10"/>
com lur era esdevengut e com lo príncep era pres<lb id="e-12298" n="11"/>
ab gran re de barons e de cavalers; e si vulia que<lb id="e-12299" n="12"/>
no murís, que li tramesés la sor de la reyna<lb id="e-12300" n="13"/>
d'Aragó.<lb id="e-12301" n="14"/>
<lb id="e-12302" n="15"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXXVIII COM LO PRÍNCEP FILL DEL<lb id="e-12303" n="16"/>
REY CARLES FÉU RETRE AL ALMIRALL DEL REY<lb id="e-12304" n="17"/>
D'ARAGÓ LA GERMANA DE LA REYNA DE ARAGÓ<lb id="e-12305" n="18"/>
QUE ELL TENIA PRESA<lb id="e-12306" n="19"/>
<lb id="e-12307" n="20"/>
</seg> Quant la princessa muler del príncep entès<lb id="e-12308" n="21"/>
que son marit era pres e que tota la sua armada<lb id="e-12309" n="22"/>
era desbaratada per les géns del rey d'Aragó,<lb id="e-12310" n="23"/>
ac tan gran dol en son cor, que mantenent caec<lb id="e-12311" n="24"/>
en terra esbalaÿda, e exí fors de son seyn, e estech<lb id="e-12312" n="25"/>
gran temps que no parlà e perdé sa color

<pb n="IV.57" id="e-12313"/><lb id="e-12314" n="1"/>axí com si fos morta. Mas les dones e les donzeles<lb id="e-12315" n="2"/>
qui ab ela eren, la confortaren e la tornaren<lb id="e-12316" n="3"/>
en son seyn als mils que pogren, e li feeren<lb id="e-12317" n="4"/>
remembrant so que<gap id="e-12318"/>·l príncept avia manat d'aquela<lb id="e-12319" n="5"/>
dona, que li fos tramesa. Quant la princessa<lb id="e-12320" n="6"/>
fo tornada en son seyn, remembrà-li de<lb id="e-12321" n="7"/>
son marit lo príncep, e aytantost entrà-sse<gap id="e-12322"/>·n en<lb id="e-12323" n="8"/>
 <num>·I_a·</num> cambra e féu venir aquela dona qui era<lb id="e-12324" n="9"/>
sor de la reyna d'Aragó e de Sicília; e arnescà-la<lb id="e-12325" n="10"/>
molt bé de richs vestits e de riques goyes<lb id="e-12326" n="11"/>
que li donà. Puys agenolà<gap id="e-12327"/>·s als seus peus e dix-li en<lb id="e-12328" n="12"/>
plorant:<lb id="e-12329" n="13"/>
<q type="spoken">—Bela amiga dolsa, ben véets vós que les<lb id="e-12330" n="14"/>
aventures d'aquest seggle són molt grans e maraveloses;<lb id="e-12331" n="15"/>
que en poca d'ora és hom rich, o en<lb id="e-12332" n="16"/>
pocha d'ora és hom pobre, que pert hom sí metex<lb id="e-12333" n="17"/>
e tot quant hom à. Certes, yo us é amada<lb id="e-12334" n="18"/>
e honrada de mon poder e anc no us fiu res<lb id="e-12335" n="19"/>
qui us tomàs a pesar ne a enug. Per Déu vos<lb id="e-12336" n="20"/>
prec que siats menbrant de mon seyor lo príncep,<lb id="e-12337" n="21"/>
que pregets madona la reyna per él, que<lb id="e-12338" n="22"/>
no li fassa mala presó ne aja per ela negun mal.<lb id="e-12339" n="23"/>
—Certes, madona, yo í faré tot mon poder<lb id="e-12340" n="24"/>
en servir él e honrar aytant quant puscha, e són<lb id="e-12341" n="25"/>
molt despagada con la sua nobla persona pren<lb id="e-12342" n="26"/>
dan ne desonor en re. —</q><lb id="e-12343" n="27"/>
Ab tant la sor de la reyna d'Aragó e de Sicília<lb id="e-12344" n="28"/>
près cumiat de la princessa, e<gap id="e-12345"/>·l cavaler qui y<lb id="e-12346" n="29"/>
era vengut, atressí; e muntaren e<gap id="e-12347"/>·l leyn armat<lb id="e-12348" n="30"/>
e puis tengren lur via tro là on la armada del

<pb n="IV.58" id="e-12349"/><lb id="e-12350" n="1"/>rey d'Aragó e de Sicília los esperava. E vengren<lb id="e-12351" n="2"/>
a la galea del almirayl, on lo príncep era,<lb id="e-12352" n="3"/>
e la dona muntà en la galea ab gran honor, e<lb id="e-12353" n="4"/>
aquí fo molt bé servida per l'almirail e per tots<lb id="e-12354" n="5"/>
los altres.<lb id="e-12355" n="6"/>
<lb id="e-12356" n="7"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXXIX. COM L'ALMIRALL DEL REY<lb id="e-12357" n="8"/>
D'ARAGÓ Se<gap id="e-12358"/>·N TORNÀ A MECINA AB<lb id="e-12359" n="9"/>
LO GUANY QUE AVIA FFET<lb id="e-12360" n="10"/>
<lb id="e-12361" n="11"/>
</seg> Quant l'almirail tenc lo príncep en la galea,<lb id="e-12362" n="12"/>
els comtes e<gap id="e-12363"/>·ls barons qui ab él eren e ac cobrada<lb id="e-12364" n="13"/>
la sor de la reyna, féu manament a totes<lb id="e-12365" n="14"/>
les galees que feessen la via de Sicília. E mantinent<lb id="e-12366" n="15"/>
arboraren e colaren, e puys feeren vela ab<lb id="e-12367" n="16"/>
les <num>·XIIII·</num> galees que agren gasayades en la batala,<lb id="e-12368" n="17"/>
e anaren tant, nuit e jorn, ab veles e ab<lb id="e-12369" n="18"/>
rems, que vengren a la ciutat de Messina ab<lb id="e-12370" n="19"/>
gran alegre. E l'almirayl liurà lo príncep a madona<lb id="e-12371" n="20"/>
la reyna e a son fil En Jacme; e la reyna<lb id="e-12372" n="21"/>
féu-lo metre e<gap id="e-12373"/>·l casteyl de Mafagrifó e liurà-li<lb id="e-12374" n="22"/>
cavalers e hòmens honrats qui<gap id="e-12375"/>·l gardaven, mas<lb id="e-12376" n="23"/>
no gens que hom lo ferràs ne li feés mala presó,<lb id="e-12377" n="24"/>
ans anava tot solt per <num>·I·</num> palau en què hom lo<lb id="e-12378" n="25"/>
tenia, e ly faÿa hom aytanta d'onor con fer pudia,<lb id="e-12379" n="26"/>
axí com a hom pres honrat e bo.

<pb n="IV.59" id="e-12380"/><lb id="e-12381" n="1"/>Ara lexa a parlar lo llibre del príncep e dels<lb id="e-12382" n="2"/>
fets de Sicília, e torna a parlar del rey d'Aragó<lb id="e-12383" n="3"/>
e de Sicília.<lb id="e-12384" n="4"/>
<lb id="e-12385" n="5"/>
<seg type="rest"> CAPÍTOL CXXX. COM LO REY EN PERE DE<lb id="e-12386" n="6"/>
ARAGÓ E DE CECÍLIA ANÀ AB SES OSTS<lb id="e-12387" n="7"/>
EN TUDELA DE NAVARRA<lb id="e-12388" n="8"/>
<lb id="e-12389" n="9"/>
</seg> Diu lo comde que quant lo rey ac presa la ciutat<lb id="e-12390" n="10"/>
d'Albarrazí e la ac establida de cavalers, e de<lb id="e-12391" n="11"/>
sirvens, e de vianda e de so qui mester y era,<lb id="e-12392" n="12"/>
partí-sse d'aquí ab totes les osts e anà-sse<gap id="e-12393"/>·n a<lb id="e-12394" n="13"/>
Tudela de Navarra; e aquí atendà-sse ab totes<lb id="e-12395" n="14"/>
les osts prés de la ciutat, laïns en la orta [...]
</body>
</text>
</TEI>



