Comença lo procés o disputa de viudes ý donzelles, ordenat per los magnifíchs mossén
Jaume Siurana, generós, ý mestre Lloys Joan Valentí, doctor en medicina, ab una
sentència ordenada per lo honorable ý discret Andreu Martí Pineda, notari
DEMANDA FETA PER MOSSÉN JAUME SIURANA A MESTRE LLOYS JOAN
VALENTÍ
Puix sou la font clara brollant abundància
de dolça doctrina, senyor Valentí,
lo meu baix ingeni, vexell d'ignorància,
vos prega ý suplica, ab molt gran instància,
qu'en esta demanda doneu ver juhí.
A cert amich nostre tothom li consella,
puix prou jove
parlant-li una viuda ý un'altra, donzella.
Donchs, vós responeu-me: en esta querella,
qual d'elles deu pendre, a vostre parer?
qu'estant en est dubte, quant més imagine,
menys trobe la senda que dret m'encamine.
RESPON MESTRE VALENTÍ
En vostra demanda tan grans béns aplica
lo clar juhí vostre, que molt m'admirí;
ý vént quant Apol·ló a vós magnifica,
lo meu servil ànim de prechs multiplica
gran suma, qu'enmende tot quant falta [a] sí.
Que yo dich ý advere que, essent molt venusta,
deu ser elegida per tot bon punter
donzella discreta, que grans delits gusta,
ý al temps que s'escalfa molt fort en la justa,
al jove delita ý al vell, si
Les viudes parexen benignes ý affables,
ý són, en l'intrínsich, lleons indomables.
Si us porta la viuda en sa companyia
alguns fills legítims del seu marit mort,
per ells va perduda, per ells estalvia,
ý tant los regala de nit ý de dia,
que vostres fills propris menysprea molt fort.
La bona donzella no té fill ni filla
que no sien vostres per dret natural,
ý a tots sos fillastres axí
que tostemps los ama ý
ý fa per ells obres de mare carnal.
Les viudes son crues ý males madrastres,
que tostemps maltracten als propis fillastres.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
En vostra resposta triau la fadrina
per pendre d'aquella un fràgil delit,
seguint lo que vostre desig vos inclina;
si vós me creguésseu pendríeu per fina
aquella vianda que fa més profit.
Essent dolça ý útil la fruyta madura,
cercau la que verda se cull dels fruytals,
la qual —com és cosa que mil dans procura—
esmuça dels jóvens la fort dentadura,
ý
La verge sí sembla menjar que deporta,
per un delit fràgil mil penes reporta.
Puix diu lo proverbi: de ver'amicícia
aquell qui més ama deu ser més amat;
d'aquest presupòsit venim en notícia
que totes les viudes, per dret de justícia,
mereixen lo premi de ver'amistat.
La viuda
puix ja sab les regles d'amar ý servir;
la verge
fingint-se benigne ý humil falaguera,
quant troba mamella que puga monyir.
Engana
que
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
La mia resposta yo vull declarar-la,
que prench la fadrina de bona sahó.
Ý axí dich ý aprove qu'és bé desijar-la,
que
ý al jove no esmuça, per justa rahó:
perquè és fruyta dolça, de tal maravella,
que
ý, al temps dels encontres, en esta querella,
al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella,
pensant qu'és sols vostra, sovint hi tornau.
Donzella discreta té
que us fa guardar tostemps les lleys de la Venus.
La viuda no és dubte ser fruyta cascada,
molt prop de podrir-se ý plena de calls,
axí que, volent-la tenir conservada,
per molt que la pensa tingau desvetlada,
jamay se contenta de vostres treballs.
Donzella ignora los jochs agradables,
restant molt alegra d'uns lícits debats,
que
los té huy en tant compte ý en tant admirables,
molt més que les viudes continus combats.
Dexau, donchs, les boyres de vostra malícia,
seguint del que toque los punts ý polícia.
RÈPLICA DE [MOSSÉN] SIURANA
Per molt que
no puch conformar-me ab vostre consell,
en quant menyspreades les viudes dispostes,
voleu les donzelles, que
de seny més mudable que
Qui pren muller verge pren fust que
puix té, reguardant-la, recels ý perills
que no la y desonren ý d'ella no
uns baten les mates ab molta fatiga,
ý
De caure en defectes la viuda
pel seny ý constància qu'en ella
Si vós, com a metge, provàsseu de veres
les jóvens fadrines, tocant-los lo polç,
veuríeu, les unes, superbes, grosseres,
les altres, malaltes, de flaques molleres,
ý no jutjaríeu lo vert fruyt per dolç.
No dich yo que prenguen la viuda podrida,
mas viuda madura de prou bon regent,
la qual en complaure
ý en actes venèreus té gran tempre ý mida,
molt més que la verge qu'espunta corrent.
Preniu gran besconte tenint per guastada
la viuda, qu'és fruyta molt ben sahonada.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Teniu ab la viuda molt gran Babilònia,
si en l'art de Cupido entén de motets,
que, si en lo fregar la teniu santimònia,
és tant enemiga de la cerimònia,
que tostemps nos mostra de gronys mil sonets.
Podeu a la verge donar-li mesura,
segons que comporta lo vostre cabal
ý, ab poch que la unten, no sent may fretura,
ý may que bé us diga lo joch, de ventura
la viuda
Té ja molt perduda al llop la ferea
la viuda ý li resten mil ginys ý destrea.
En carn de donzelles se mostra la força
si és fort o robusta de l'hom esforçat,
puix és cosa certa que, en molt poca força,
la fluxa vellea, encara que
del tot clar trespasse un drap foradat.
Ý si de la viuda voleu pris atényer,
recorda
ý axí, en tot lo vostre retraure ý empényer,
per molt que la vullen pastar ý refényer,
li par que és molt fluxa la vostra furor.
No vull oblidar-me, pregar-vos que us plàcia
voler penedir-vos de tal pertinàcia.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Té gran laberinto qui juga a la gresca
ab verge, que nunca vos diu "no
si trau huna volta la mel de la bresca,
puix és cosa certa que, tant quant la esca
està menys cremada, té
La viuda comporta que l'home la llaure,
portant fluix l'aladre aprés del sol post;
mas, vént ja les forces d'aquell molt decaure,
tantost vol que cesse tocant a retraure,
puix ja sab qu'en l'acte no
Per molt que les vèrgens estiguen cansades,
jamés de la Venus estan saciades.
La viuda discreta discretament balla
al ball de Cupido quant és menester,
ý en veure que
tantost lo ball dexa ý més no treballa
ý aprés, quant s'i torna, se mou ab plaer.
May balla la verge quant veu que
està la viola del músich Orpheu,
mas, quant ella jutja que té, per destempre,
les cordes molt fluxes, tant vol quasi sempre
ballar ý fer voltes qu'engendra menyspreu.
La viuda desperta del ball prest amayna,
si veu que poch sona la vostra dolçayna.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Fogiu de les viudes qu'és cosa bescuyta
ab elles fent treva per cent ý un any,
que
se veu mil vegades en tal pressa ý cuyta,
que nunca li falta renyina ý mal any.
Preniu la donzella que és llibre sens lletres
d'amor, hon s'emprempta lo vostre voler,
ý escriu ella tostemps aquelles caplletres
d'aquell dolç amar-vos, ý ab tant daurats metres,
que tostemps aproven lo vostre parer.
No sab les defenses la verge en la sgrima,
ý és mal quant la dona en l'acte és la prima.
La viuda vol tostemps anar ab bonança,
tenint vent en popa per no perillar;
ý quant veu fortuna tantost vém que
ý ab crits ý desórdens, a tota ultrança,
tantost ella amayna, llançant roba en mar.
Donzella discreta trasteja ý navega,
segons que lo Eolo li dóna lo vent,
ý may, per gran calma, perjura ý renega,
ni per infortunis la roba desplega,
mas va molt conforme a tot vostre intent.
Pels molts fochs les viudes són ja casi cendra,
amau de les vèrgens la carn dolça ý tendra.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Volent ser la verge tenguda en estima,
fingix ignorància al punt del dolçor,
ý és, moltes vegades, com la sorda llima,
que
ý nunca d'aquella sentiu la remor.
En altres negocis que a dones convenen,
vos dich que la verge és molt ignorant,
que
per naturalea lo saben ý entenen
los hòmens ý bèsties, ocells ý
Ý si la donzella és poch desimbolta,
del joch serà mestra jugant una volta.
Qui vol dona viuda no pren gat per llebre,
puix sab que és uberta la closca de l'ou;
prenent la fadrina, vos poden decebre,
que tal per sancera pensau sovint rebre
que ja stà rompuda, fent mal de son prou.
Dieu que les viudes, per ser molt recuytes,
no us poden complaure ni us cauen en grat:
yo dich que
que
llavòs tots lo tenen per més apurat.
En flames de Venus les viudes se proven,
puix són salamandres qu'en foch se renoven.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Si gens és la viuda briosa ý colluda,
cercau qui us enfrene tan fort animal,
qu'al temps que la creuen tenir ja vençuda,
arrunça les celles ý, d'exa venguda,
s'empina molt brava: curau-vos est mal.
Podeu a la verge llançar-la per terra,
palpar ý munyir-la ý fer quant voleu,
ý al temps que la brega dels dos fort s'afferra,
no parla ni chista, plegant la desferra,
ý està tostemps prompta a fer quant maneu.
D'aquesta disputa porem ser bons mestres,
ý en ben domar viudes, jamay serem destres.
Les viudes se volen tenir per discretes,
pensant que del codi entenen lo cert,
ý aproven ý atleguen rondalles eletes,
ý totes ergullen en estes cosetes,
pensant egualar-se ab qui és més expert.
Està la fadrina que gens és discreta,
a tot lo que d'ella vullau ordenar,
ni sab lo Digestis, ni qual és man dreta,
ý en lo potrejar-la és tant mansueta,
sens cos ni corcobos que us puguen danyar.
La coç de la viuda al temps qu'ella guinya,
vos fa major plaga que no fa la tinya.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Les vèrgens, mogudes per naturalea,
perpetren los vicis que yo us contaré:
seguixen prou voltes al qui les menysprea,
ý al trist qui les ama ý en tot les conrea,
li fugen ý
La verge, llenguda, jamay se fatiga
de dir tota cosa que bé li pareix,
de fraus ý mentires és mestra ý amiga,
ý tostemps disfama, rossega ý peciga
los fets del proysme que mal no y mereix.
Dels vicis dels altres se spanta ý altera,
ý
May solen les vèrgens estar sens enveja,
quant veuen les altres ab trajos subtils,
may pert res ab elles qui les llagoteja,
may vém que nenguna se tinga per lleja,
mas totes se creuen ésser molt gentils.
May veig que seguexen camí de temprança,
mas perden-se tostemps seguint los extrems,
may dexen dels vicis la mala usança,
may són virtuoses ab perseverança,
qu'en mar de crims corren a veles ý rems.
Ý may les vém fartes de ser requerides,
ni
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Dieu que la verge, per ser desijada,
té huy en aquest centre perills infinits,
digau-me la viuda dos voltes cevada,
si en ella regolfa gens l'aygua embassada,
no creu que
Hon és la donzella no pot amagar-se,
que stà sagellada pel molt que mereix,
ý ja ab lo negre la viuda fregar-se,
puix ja stà rompuda, bé pot encrespar-se
molt ans que fos vostra, puix res no
Qui vol dona verge, de vidre pren taça;
ý aquell que pren viuda, beu ab carabaça.
Les viudes presenten lo quant les amava
ý en quant les tenia qui les encetà,
ý ab hun sospir diuen: "Morí qui m'honrrava"
tan fort, que
aquest vell caràcter jamay se desfà.
Està la donzella d'aquest punt tan fora,
que
e bé podeu tostemps cridar: "via fora! "
que may per hun altre sospira ni plora
ý tostemps la viuda té seca la tos.
Dexau, donchs, les viudes tan dures femelles,
dexau-les als viudos, que són tals com elles.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Dexau les donzelles, que estan malveades,
en casa dels pares vivint ab regals,
ý aprés, quant se casen, viu moltes vegades,
ab mala ventura ý ab prou males fades,
qui vol desvear-les de pràtiques tals.
Si l'ome castiga la jove fadrina,
tantost se recorda d'aquell temps primer,
ý tostemps gemeca, dient: "Ay mesquina!
ý com só venguda en tanta ruÿna!
faltant-me mon pare, me fall tot plaer."
Pensant en servir-vos, la viuda descansa,
puix altri l'à feta ovella molt mansa.
La calda donzella requir, vol ý cerca
fer bodes ab l'ome qui la festeja,
hí si
que moltes vegades renyina ý alterca
ý mou gran roÿdo per un "fes-te enllà".
Si
ý no la contenta en tot ý per tot,
la gran benvolença tantost és passada,
tantost és la brega tan fort remesclada,
que l'home no gosa chistar ni dir mot.
Ý moltes donzelles pijors vém que
quant més bé les tracten, abillen ý hornen.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Si volen les viudes, vetlant, fer fahena,
ý
està la sua ànima de pensaments plena,
dient ab angústia: "Déu done l'estrena
al qui les carns mies posa en tal desdó."
Ý si per ventura, ve justa la cosa,
ý veuen que nunca se pot millorar,
murmuren ý diuen, en versos ý prosa,
que té prou fatiga qui stà presa ý closa,
ý
Digau, quant bé us vinga, que may són contentes
les viudes de vostres segones empentes.
La tendra donzella sovintment debana
molt justa ý cortesa ý tostemps fa
ý mostra molt prima ý fina la llana;
la viuda, al contrari, per molt que s'aplana,
no té en lo seu cuyro sino pèl agut.
L'amor de les vèrgens nos roba ý cativa
lo cor ý la pensa ý la voluntat,
ý en elles se troba la dolça saliva
de tanta sustància, que tostemps aviva
lo gust del vell home qu'està desmenjat.
Composta, stantissa, nengú la voldria,
ý, essent bona ý fresca, és gran llepolia.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Les viudes són dignes que
car d'elles és l'ome honrrat ý servit,
ý al temps de servir-lo, en faltes no caben,
puix són tan expertes, que plenament saben
en què porà pendre descanç o despit.
Dexau les fadrines que són tan poch destres
en fer de la casa los actes comuns,
ý són tan amigues d'estrado ý finestres,
que sos marits propis los han de ser mestres,
ý d'elles no reben servicis alguns.
Si verge tant erra, pecant d'imperícia,
què pot fer quant peca per sola malícia?
Lo camp de la viuda tan fèrtil ergulla,
restant ja del altre marit cultivat,
qu'en poch que la rella per ell passar vulla,
aquell que bé y sembra no és dubte que
al temps de les messes, lo fruyt molt doblat.
És terra la verge jamés cultivada,
que us dóna continus treballs ý turments,
la qual, ans que puga ésser ben sembrada,
haveu de tenir-la cavada ý llaurada,
ý fer altres coses que y són condecents.
Per ser terra seca, la verge
que, quant més veu ploure, més prega per pluja.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Si may per desastre s'afferma ý ajusta
la viuda en los braços d'un vell ja cansat,
com veu la senyora albenca la fusta,
tantost hi és la cisma, puix no troba ý gusta
lo mèliç ý tea, ý
Quant veu la donzella que s'és affermada
ab fluxa vellea per fort ajustar,
encara qu'en vida se veu soterrada,
ý en temps d'estiu veja la barba nevada
ý tos ý puagre, no gosa chistar.
Les viudes se clamen si
no diu res la verge, per poch que se
No volen les viudes molí de bassades,
ni menys la renyina de l'home que és vell,
ni star en est setgle vivint-hi debades,
ý, al prémer, no volen les premses corcades,
ni
Les vèrgens no miren semblants filatèries,
ni fan d'esta causa tan llarch lo procés,
ý emprempten ý aproven al seu cor ý artèries
los vells, que no entenen ja d'estes matèries,
axí com los jóvens, que
Dexau, donchs, les viudes que són ergulloses,
prenint les donzelles que són amoroses.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Quant veu la fel viuda que
del seu aposento té falta de clau,
ab gran paciència soffrix ý comporta
que
li tanque de volta lo pany del palau.
Quant verge pren l'ome que té barba blanca,
ý veu que no és pràtich ni destre manyà,
lo grony hí renyina entre ells nunca ý manca,
que
ab so de cornetes albades li fa.
Mirant la vellea la verge se spasma,
axí com si veya alguna fantasma.
Si viuda, de vespre, lo dolç cant remunta,
fau més per complaure-us que per altre cas;
per ço, quant ab jóvens s'acosta ý ajunta,
puix canten cant d'orgue, fortment contrapunta,
ý quant ab vells canta, segueix lo compàs.
Les vèrgens, ab jove cantant no concorden,
ni menys ab vell home, que és fluix ý tot moll;
ý puix, en la solfa dels punts no
és molt impossible que no
si canten natura ý
Axí és la donzella com la verda fusta,
que may ab la seca se lliga ý ajusta.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
És cosa molt certa la viuda ser brasa
que crema ý anutla lo jove ý lo vell,
per veure
que
tenint en poch compte lo vostre consell.
Donzella té
que nunca
ý no tenint pràtica de gens mala rassa,
seguint lo vostre orde que
podeu vós dar llímits al seu appetit.
Jugant ab les viudes, mester és parella,
podent, ab la verge, del cel fer paella.
Jugau ab la viuda que sia parlera
al joch de la rumfla, qu'és prou honest joch,
que si, per desdicha, guanyau la primera,
ab hun crit envida: "Tres val la darrera",
ý
La verge està exempta de tals embaraços,
ni sab com se juga, ni
ý vós, quant la viuda teniu entre braços,
pot ser qu'en la pensa li resten tals llaços,
qu'en altri contemple, ý ab vós faça pau.
Ý quant per segona la viuda se stira,
estant en huns braços, per altres sospira.
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Dieu que la viuda sovintment llamenta
la mort del seu propi marit precedent,
quant exa congoxa tan fort la turmenta,
és cosa notòria que no viu contenta
de la companyia que té de present.
Perquè, si les viudes contentes vivien,
tenint marits savis, experts ý prudents,
may del primer thàlem se recordarien,
ý, no recordant-se
lo mal que comporten tenint-los dolents.
Quant més que les vèrgens també veig que
si veuen que
Més val huna viuda que passe pobrea,
que no la donzella que porta gran dot;
la viuda
la jove fadrina, si gens vém que
en trajos ý robes despén tot quant pot.
La dona que enviuda, tantost s'abitua
a ser molt honesta, vestint-se de dol,
ý en ella no
car solament pensa que l'ànima sua
estiga conforme a tot quant Déu vol.
Llavòs desestima les pompes mundanes,
puix veu que són totes caduques ý vanes.
RESPOSTA DE MESTRE VALENTÍ
Portau-vos la viuda hun poch desfreçada,
que no porte
ý moltes vegades, per sobres de yrada,
dirà: "Mal grat n'aja qui m'à cativada
ab est home pèssim, tan trist ý mesquí.
Yo stava contenta, honrrada ý servida,
ý rica de robes ab l'altre marit,
ý estich ara trista, passant mala vida
ab est miserable, que
axí com esclava, per fer-me despit."
Les bodes primeres les viudes llamenten,
ý may de les altres amors se contenten.
De viudes ý viudos nengun bon potatge
no crech fer-se
ý l'home que ab viuda s'enclou, és salvatge;
també la donzella, prestant homenatge
al viudo, donchs vajen los dos a l'açut.
Del qu'hé dit fins ara, yo no dich que
mas pesa
ý, vént la matèria tan llarga ý estesa,
me pesa
de temps, per a traure del tot est enfit.
Favor, donchs, prospere quant dich d'est examen,
pregant als que u lligen que diguen tots: "Amen".
RÈPLICA DE MOSSÉN SIURANA
Si és la donzella de gran parentela,
tantost vol tenir-vos per molt baix criat,
si té la persona gentil com la stela,
haveu de guardar-la ab molta cautela,
ý, a cap de huyt dies, ne stau enfitat.
Si és dona lleja, és cosa molt fera
tenir lo que nunca vos pot contentar,
si és massa jove, se fa pardalera,
ý, anant per visites, se torna trochera,
que no pot dins casa jamés aturar.
Si és anciana és tant obstinada,
que no pot dels vicis ésser desveada.
Venint a concloure les rèpliques belles
ab què magnifique les viudes lleals,
yo dich que no
que pell de llop visten davall pell d'ovelles
ý, ab títol de castes, fan coses brutals.
Les viudes m'agraden, puix l'experiència
les orna ý abilla de seny ý saber,
les quals yo suplique que m'hajen clemència,
si veuen qu'és poca la mia sciència
en traure la suma del seu molt valer.
Puix són amoroses, honestes, discretes,
constants ý fecundes, humils, mansuetes.
Compromés ý electió de jutges
Volent prest excloure los plets ý tempesta,
ý dar fi complida en est bell procés,
les viudes ý vèrgens, ab molta requesta,
requiren que causa tan justa ý honesta
sia declarada per bell compromés.
Ý prenen per jutges, molt pràtichs ý destres,
a dos grans juristes provectes en l'art:
Misser Guardiola, qu'és mestre dels mestres,
en qui jamés caben embusts ni finestres;
ý aquell gran monarcha, misser Lluch Ricart;
Ý l'escrivà volen que sia Pineda,
puix sab de richs versos texir fina seda.
Sentència arbitral donada en la poètica ý artificiosa causa agitada per ý entre los magnifichs mossen Jaume Siurana, generós, de una, e mestre Lluys Joan Valentí, mestre en arts ý medicina, de part altra
Les lleys, furs ý regla de vera amicícia
obliguen als hòmens al punt més excés,
que no y deu concórrer enveja ý malícia,
ni res d'interessos, engans ý cobdícia,
mas junts contentar-se del menys o del més.
En tot temps los ànims units ý conformes,
l'atvers ý lo pròsper los deu ser comú
ý, en tot quant pratiquen, no sien disformes,
mas tinguen ý observen tals lleys ý tals normes,
qu'en tot lo que vullen los dos sien hú.
L'amich que us demana a molt vos obliga,
puix vostre donar-li l'amor creix ý lliga.
L'amich que us implora consell ý subsidi,
ab vera solèrcia deu ser consellat,
no reba per burles favor ý presidi,
que són semblants versos com libin d'Ovidi,
guarnits de blasphemies ý buyts de tot grat.
Mostrau-li vosaltres que deu muller pendre,
de forma que nunca se vulla casar,
que tant les profembres de foch feu encendre,
quant cremen les males, que
mostrant los mil modos d'impúdich usar.
Si feu vera suma de totes les dones,
són més ý en gran nombre, les púdiques bones.
Ab venes molt fèrtils, poètica fúria
en viudes ý vèrgens subtilment formau,
cremant-les en sofre del foch de lluxúria,
de tota modèstia donant-los penúria,
tants crims del dimoni no veig com mostrau.
L'amich que, per honrra, muller vol ý cerca,
en vostre dir troba qu'és cosa molt vil;
pintau-li la verge molt bruta ý enterca,
ý l'altra, que furta, que brama ý alterca,
ý és lleja, poluta, disforme ý sotil.
L'amich qu'és intrínsech, consell vos exclama,
ý no de l'ingeni tants brots, fulla ý rama.
Cascú dels dos pinta ý recama
tot lo que diu
d'or excel·lent, tan rich, tan viu,
que és maravella.
Però dexau-nos la donzella
tant despullada
ý, ab tals pecichs, tan maltractada,
que és pietat.
En testament de puritat,
de verge ý bona
molt mal se diu, aplica ý sona
títol infecte,
no
al seu meréixer.
Virginitat no deu descréixer
de grans llahors,
que, stant en mig de les pudors
de nostra carn,
no sent la tos ni lo cadarn
de les corruptes,
donchs, les que
Com corrompeu
cosa que tant complau a Déu?
Ý la que may
en puritat sentí desmay?
La continent,
que guarda
en ben obrar,
en ben regir ý administrar
la casa ý fills,
molt desviant-se dels perills
que lo món dóna,
guardant lo nom, honra ý corona
del marit mort,
sols lacrimant troba confort,
retreta ý sola.
Ý quant Déu vol que passa ý vola
al segon vot,
molt desvelant-se, tant quant pot
en lo servir,
per què no
d'aver-la presa,
molt diligent, d'amor encesa,
perquè
senta jamés pena ý despit
dels fillastrets.
Ý axí, los cors units ý estrets,
viuen en pau,
sab de quin modo guarda ý plau
al marit nou.
Prou mal any té la que conclou
lo matrimoni,
per col·ligar ab lo dimoni
los pensaments!
Mas en cascú dels estaments
y à bo ý millor,
ý lo rebuig ý lo pijor
és avorrit.
Donchs, com serà tan dessentit
eix amich vostre,
que tanta poquedat vos mostre
que
ý les roÿns veja ý entenga,
ý d'elles vulla?
Cascú dels dos acoromulla,
en belles cobles,
vicis de totes, grans ý dobles,
tan vils ý tals,
que no y ha crims, peccats ý mals
que no
Los dos casats, com despeneu
tantes paraules,
en fer de dones dos retaules
plens de diables?
Los versos bells, gentils vocables,
dolces cadències,
però los tochs, punts ý sentències,
plens de verí.
Dels estaments que veig assí
tan deslloats,
estant d'aquells plens ý poblats
la terra ý cels,
per què tals taques ý repels
y descobriu?
Segons cascú rahona ý diu,
per la part sua,
par que us clameu que us han fet bua!
No sé per què:
que si y trobau tan poca fe,
tal parlar mostra
que
que, no podent,
voleu umplir de fum ý vent
los ulls ý orelles.
Com se pot fer qu'en les donzelles
poseu capell,
que no
ple de llahors,
molt perfilades de primors
ý de virtuts,
ý divulgar les pulchrituts
ab gentils versos,
llisos, polits, galans ý tersos,
segons los vostres?
Ab tot que
ple de mal dir,
semblant tallar ý descosir
en viudes netes,
són contra
per a les males.
Què són mester tan llargues ales
de bell escriure?
Vostre saber, clar ý delliure,
llohe-les totes;
los vostres núvols ploguen gotes
de ros discret,
ý en lo verger, bell ý perfet,
de tantes dames,
no y poseu foch ni tantes flames
lascivioses.
Les continents, molt virtuoses,
ý les donzelles
bones, gentils, tendres ý belles,
llahors meriten,
puix són la mel hon se confiten
perfections.
que, les que van arredolons
mostren ser tals,
que, per disformes ý brutals,
són avorrides.
Mas les que
perfets relonges,
com les notau de tants diphthonges,
crims ý deffalts?
Donchs, empleau los bells esmalts
del rich compondre,
en esforçar ý molt dispondre
venes ý gana:
ab veu excelsa ý sobirana
mostrar qui són,
puix que per elles tot lo món
grana ý floreix.
Vostre trobar, cert que mereix
tal avantatge,
que sou principi del llinatge
dels superns metres;
té per supremes grans impetres
qui us té per mestres:
mans tan gentils, àbils ý destres
may se són vistes,
ý en lo trobar, tan vius juristes
no
Los versos tots tan eguals van,
galants ý fins,
que són poètichs alanbins
per hon se trau
l'aygua molt dolça, d'on recau
tan gran saber,
que
nos abilita,
ý a tots desperta ý solicita
en treballar,
en adquirir ý en ymitar
tan subtil orde;
ý és l'altre tot fam ý desorde,
fent-ne coteg,
ý és lo restant grosser ý lleig,
fat ý sotil.
Donchs, ben mirat l'orde ý estil
de la disputa,
ý com cascú muda ý permuta
sentències altes,
may en llarch joch tan poques faltes
havem trobat,
tanta primor, tal magestat,
que
tant, que
sobre Vergili:
tenen son lloch ý domicili
en l'alt Parnaso;
tots los delits del fresch Pegaso
en ells florexen
de forma tal que tant merexen,
que no podem
(per molt que
per los doctors)
tals atributs ý tals llahors
quals meritau.
Tot quant dieu ý reportau
té tan gran pes,
que
perquè en vosaltres
trobam també que, cert, nosaltres
no som prou jutges,
però, llançant les fels ý sutges
de la malícia,
per traure sols de la justícia
lo degut fruyt,
volem fornir lo blanch ý
del dubtar vostre,
ý declarar l'arbitre nostre
en est litigi,
hon no trobam rastre ý vestigi
d'enamorats.
Ý essent los dos ben col·locats
en matrimoni,
feu del casar mal testimoni
al qui volria
tenir muller ý companyia,
parlant de forma
que lo grilló, cadena ý corma
de la muller
li feu mudar ab tal parer,
dient tant mal,
que no pot ser més infernal.
D'on les senyores,
si contra sí no són traÿdores,
per tal excés,
molt criminal ý gros procés
fer-vos deurien,
ý axí molt clar demostrarien
la vostra culpa.
Puix vostre dir tan fort inculpa
viuda ý donzella,
ý, amuntonant vostra querella
contra les dos,
mostrau que tenen carn de gos
en tot quant obren;
d'on vostres llengües no
tanta blasfèmia,
que les públiques de Boèmia
no són pijors.
Donchs, per llevar plets ý remors,
ab l'arbitrar
volem les dos reintegrar
en són meréixer,
per què tothom puga conéixer
que és burla tot:
d'on, vist ý llest, de mot a mot,
lo compromés,
nostre poder ý lo procés,
versos ý cobles
altes, galants, gentils ý dobles,
ý lo que porten,
també
los esperits.
Si no us mostràsseu penedits
del ser casats,
tenint mullers de magestats,
gentils ý bones,
(tant, que per places ý per trones
clar se publica
lo viure d'elles) fortifica
tot lo que dich,
ý és prou treball, pena ý castich
lo comportar-vos
ab cell tan gran, que sols parlar-vos,
per cert, no gosen,
ý, per servir-vos, may reposen;
tant sou ingrats!
Tostemps vos troben enujats
ý ab mala cara,
ý, si us rieu, may donau clara
vostra rialla;
la vostra llengua jamés calla,
renyinant sempre,
no us troben may gana ni tempre,
sino renyina.
Ý axí llançau en tal çentina
al bon amich,
ý per consell reb lo pecich
de vostres lletres.
Vist com cascú forja bells metres
per al que vol,
ý com conclou, mostra ý resol
lo seu parer,
ý qual va dret ý qual coster
en lo que tira,
ý com remou, romp ý capgira
lo dir contrari;
vist lo dechado ý lo sumari
dels bells motius,
subtils, moderns, galants ý vius
(en tot quant toquen
primors tan grans, parlant derroquen,
qu'és gran espant)
ab un estil tan elegant,
perfet ý dolç,
que tots los altres tornen polç,
fum ý no res.
Si no portara lo procés
tant foch de Venus,
de laureats ý molt extrenus
hauríeu títol,
però no y vém mot ni capítol
que parle d'elles,
que molt cremades ý meselles
no les nos dexe.
Donchs, per molt més que tire ý flexe
larch del mal dir,
les desijam tostemps servir,
amar ý veure;
tot quant dieu no us dexa creure
altre d'aquelles
sinó que, viudes ý donzelles,
ý les casades,
de tots mereixen ser honrades
ý molt volgudes.
Haveu jugat mil avengudes
per desonrar-les,
restau cansats, ý may nafrar-les
haveu pogut;
lo blasphemar de la virtut
és molt gran vici.
Vist del procés tot l'artifici
del bon arbitre,
traure volem lo just salmitre
d'esta pólvora,
passant per tot la fort tisora
de la justícia,
dexant a part prechs ý malícia:
En nom de Déu
qui de no res fabrica ý feu
los cels ý terra,
pascificant dels dos la guerra,
pronunciam
ý molt conformes arbitram
semblant sentència.
Diffinitiva
Que tornen la fama ý gran preminència
vèrgens ý viudes, honestes ý bones,
en altres tants metres guarnits d'eloqüència,
alegres publiquen la gran excel·lència,
les honrres ý gràcies de totes les dones.
Ý puix qu'entre totes ateny major glòria,
dels estaments d'elles tenint lo més noble,
mostrant la medul·la de nostra memòria,
la palma ý triumpho, llorer ý victòria
deu rebre la verge, dels reys ý del poble.
Als dos condempnant-los que d'ells clar entenga
que verge ý no viuda, l'amich content prenga.
Vidit, Misser Guardiola.
Vidit, M. Lluch Ricart.
Scriba
Andreas Martinus
Pineda, Not.
Impresso
General, Any