Axí com cell qui
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que
l'imaginar, qu'altre bé no y habita,
sentint estar en aguayt ma dolor,
sabent de cert qu'en ses mans hé de jaure.
Temps de venir en negun bé
aquell passat en mi és lo millor.
Del temps present no
mas del passat, qu'és no
d'aquest pensar me sojorn e
mas quan lo pert, s'esforça ma dolor,
sí com aquell qui és jutgat a mort
he de lonch temps la sab e s'aconorta,
e creure
e
Plagués a Déu que mon pensar fos mort,
e que passàs ma vida en durment!
Malament viu qui té lo pensament
per enamich, fent-li d'enuyts report;
e com lo vol d'algun plaer servir
li
que si verí li demana plorant
ha ten poch seny que no
Ffóra millor ma dolor sofferir
que no mesclar pocha part de plaher
entre
com del passat plaher me cové
Làs! Mon delit dolor se converteix;
doble~s l'affany aprés d'un poch repòs,
sí co
tot son menjar en dolor se nodreix.
Com l'ermità, qui
d'aquells amichs que teni'en lo món,
essent lonch temps qu'en lo poblat no fon,
per fortuyt cars hun d'ells li apareix,
qui los passats plahers li renovella,
sí que
mas com se
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.
Plena_de_seny, quant amor és molt vella,
absença és lo verme que la guasta,
si fermetat durament no contrasta,
e creura poch, si l'envejós consella.
Pren-me
té sa gran nau e pens aver castell;
vehent lo cel ésser molt clar e bell,
creu fermament d'un'àncora ssats haja.
E sent venir soptós hun temporal
de tempestat e temps incomportable;
leva son juhi: que si molt és durable,
cerquar los ports més qu'aturar li val.
Moltes veus és que
tant que no pot surtir sens lo contrari,
e cella clau qui us tanqua dins l'armari
no pot obrir aquell mateix portal.
Axí m'à pres, trobant-m'anamorat,
per sobresalt qui
del no amar desalt ne té la via,
mas hun sol pas meu no y serà trobat.
Menys que lo peix és en lo bosch trobat
e los lleons dins l'aygu'àn lur sojorn,
la mi'amor per null temps pendrà torn,
sol conexent que de mi us doneu grat;
e fiu de vós que
e, conegut, no
tota dolor havent per vós sentida;
ladonchs veureu les flames d'amor créxer.
Si mon voler hé dat mal a paréxer,
creheu de cert que ver'amor no
pus que lo sol és calt al mes de juny,
ard mon cor flach sens algun grat meréxer.
Altre sens mi d'açò merex la colpa;
vullau-li mal, com tan humil servent
vos té secret per son defaliment;
cert, és Amor que mi, amant, encolpa.
Ma volentat ab la rahó s'envolpa
e fan acort, la qualitat seguint,
tals actes fent que
en poch de temps una gran part de polpa.
Lo poch dormir magres'al cors m'acosta,
dobla
lo cors molt gras, trobant-se dormidor,
no pot dar pas en aquest'aspra costa.
Plena_de_seny, donau-me una crosta
del vostra pa, qui
de tot mengar m'à pres gran desabor,
sinó d'aquell qui molt'amor me costa.
Àlt e amor, d'on gran desig s'engendra,
sper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna
la por del mal, qui
e port al cor sens fum contínuu foch,
e la calor no
Socoreu-me dins los térmens d'un'hora,
car mos senyals demostren viure poch.
Metge scient no té lo cas per joch
com la calor no surt a part extrema;
l'ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab lengua mal diserta;
gests e color assats fan descuberta
part de l'afany, que tant com lo dir val.
Plena_de_seny, dir-vos que us àm no cal;
puys crech de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què Amor és desegual.
Axí com cell qui desija vianda
per apagar sa perillossa fam,
e veu dos poms de fruyt en hun bell ram,
e son desig egualment los demanda,
no
sí que
axí m'à pres dues dones amant,
mas elegesch per haver d'Amor vida.
Sí com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
hú de levant e altre de ponent,
e dura tant fins l'un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers hú seguir dispensa;
yo
E no cuydeu que tan ignoscent fos
que no vehés vostr'avantatge gran;
mon cors no cast estava congoxan
de perdre loch qui l'era delitós.
Una rahó fon ab ell de sa part,
dient qu'en ell se pren aquest'amor,
sentint lo mal o lo delit major,
sí qu'ell content, cascú pot ésser fart.
L'enteniment a parlar no vench tart,
e planament desféu esta rahó,
dient que
ha tal amor com hun lop o renart;
que lur poder d'amar és limitat,
car no és pus que apetit brutal,
e si l'amant veheu dins la fornal,
no serà plant e molt menys defensat.
Ell és qui venç la sensualitat;
si bé no és en ell prim moviment,
en ell stà de tot lo jutgament:
cert guiador és de la voluntat.
Qui és aquell qui en contra d'ell reny?
Que voluntat, per qui
l'atorch senyor, e si ab ell disputa,
a la perfí se guia per son seny.
Diu més avant al cors ab gran endeny:
"Vanament vols e vans són tos desigs,
car dins hun punt tos delits són fastigs,
romans-ne llàs, tots jorns ne prens enseny.
Ab tu mateix delit no pots haver:
tant ést grosser qu'Amor no n'és servit;
volenterós acte de bé és dit,
e d'aquest bé tu no sabs lo carer.
Si bé complit lo món pot retener,
per mi és l'om en tan sobiran bé,
e qui sens mi sperança
és foll o pech e terrible grosser."
Aytant com és l'enteniment pus clar,
és gran delit lo que per ell se pren,
e son pillart és suptil pensamén,
qui de fins pasts no
Plena_de_seny, no pot Déu a mi dar,
ffora de vós, que descontent no camp;
tots mos desigs sobre vós los escamp;
tot és dins vós lo que
Tant hé amat, que mon grosser enginy
per gran treball de pensa és suptil.
Lexant a part aquell sentiment vil
qu'en jorn present los enamorats ciny,
só tant sabent, que sé ben departir
amor d'aquell desig no virtuós,
car tot desig, retent hom congoxós,
no~s ver'amor ne per tal se deu dir.
Axí com Déu, qui no
stant enclòs en lo virginal ventre,
e quant isqué defora d'aquell centre,
may lo Setan lo poch ben discernir,
ans, quant en ell veya
creya de cert aquell no ésser Déu,
mas ja retut son sperit en creu,
sabé
per mals parlés é tret saber e cura
de retenir lo foch d'amor sens fum,
e per açò hé cartejat volum
d'aquell saber que sens amor no dura.
Viscut hé molt sens ésser conegut,
per molts senyals que fictes hé mostrats,
mas quant seré per hom foll publicats,
serà ben cert lo tart apercebut.
Sia en vós aytant de bé caygut,
obrant en vós areglada mercé,
que vehent mi despulat de tot bé,
no
e si per vós é nom de foll atés
e contra mi só restat malmirent,
sia per vós cregut savi sabent,
puys que per vós mon seny auré despés.
Si per amar a vós havi'atés
honor e béns, bellea ý saviesa,
l'amor que us hé tendria per ofesa
si, tal senblant, en vós no paregués.
Ma voluntat en sí tal càrech porta
que no serà sens la vostra contenta,
e fora vós no
que null desig li sodegue la porta.
Plena_de_seny, natura no
que tal dolor no decresqua ma vida.
Si Déu preguàs, ma veu seri'hoïda;
hoÿu-la vós, pus veritat reporta.
Molt hé tardat en descobrir ma falta,
per joventut que
En hun cas nou l'om és mal conexent,
e ja pus fort havent rahó malalta
per gran esforç de folla voluntat;
car tant com és la voluntat moguda,
hom deu haver del seny major ajuda
si virtuós deu ésser nomenat.
Qui son camí verdader ha erat
per anar llà hon vol sojorn haver,
és-li forçat que prengua mal sender
e may venir a son loch desijat.
Tal cas m'à pres, volent-me contentar
mon ferm voler per altre tal amant:
no ha trobat lo seu propii senblant,
car son esguart és verament amar.
L'enteniment en qui
fforçadament ha pendr'opinions;
voluntat mou sufístiques rahons,
ffent-les valer e per bastans passar.
Sí com florí qui bona color ha
e no val res, coneguda sa ley,
n'à pres a mi qu'en pensa muntí rey,
ffahent rahons quals veritat desfà.
E si pas mal, bon dret ho consentrà,
puys és dit foll cell qui serveix senyor
qui no pot fer content bon servidor
e per null temps negun dret juhý fa;
e més, que mal administrador és:
al cavador dóna loguer de metge;
en los lochs plans fa durar l'estret setge,
e fort castell en tera tost l'à mès.
Pren-me
que bon sement en mala terra met;
ultracuydat, pens'aver bon splet
d'aquell terreny qui buyda los graners.
Assats ha seny qui no ha sentiment
per encerquar e trobar la rahó,
e pren esment de mal del conpanyó;
per cas passat jutja lo seu present.
Seguint l'estil que natura consent
e ço que
negre forment no dóna blancha pasta,
ne l'ase ranch és animal corrent;
tanpoch serà que nulla dona senta
ne veja prim lo fin secret d'Amor,
si per amar no sofir gran dolor
ý en sentiment triada
Plena_de_seny, si algú mi esmenta,
tots los hoents dien que só mellor,
pus flach e fort e callant amador,
ma voluntat faent d'Amor serventa.
Sí com rictat no porta béns ab sí,
mas val aytant com cell qui n'és senyor,
Amor no val mas tan com l'amador:
manxa bufant orgue fals no ret fi.
Amor val poch com tot enamorat
ha falsedat en son pits fals enclosa,
o és ajunt ab una tal esposa:
peguea és son dret nom apellat.
Amor no pot haver desordenat
ço que Déus fa, Natura migançant,
car home pech no pot ser fin amant
ne lo suptil contra sa calitat.
Mal pendrà pint'en l'aygua sa figura:
molt menys Amor pendrà lo no dispost;
ne pot estar l'aygua dins un loch rost:
axí Amor en cap d'om foll atura!
Per ben amar ab angoxossa cura,
en temps passat eren ladonchs volguts;
Ovidi
per altr'amor demostrant sa factura.
Verdader fon son dit e sos presichs,
tant quant Amor fon prop de conexença,
mas en est cas entr'ells ha malvolença,
tal que no creu null temps sien amichs.
Si fóssem nats vós e yo entre
lay quant Amor amant se conqueria
sens praticar alguna maestria,
lo vostre cor no fóra tan inichs.
En vós conech gran disposició
de fer tot ço que gentilea mana,
mas criament veg que natura
car viur'ab mals és d'om perdició.
Per mal grahir ne per mala sahó
mon cor no pot Amor desemparar;
devotament los me plau remembrar
aquells passats, a qui dón Déus perdó.
E com seré trespassat d'aquest món,
letres diran sobre la mia tomba:
"Plena de seny no tinguau a gran bomba,
car per vós muyr e vag no sabent hon."
Enveja~ tal que tot primer confon
a tots aquells qui ab sí la s'ajusten;
los envejats un poch ne molt no gusten
aquell mal tast que
Tal és Amor, car yo qui la m'ajust,
sent grans dolors dant-me folls moviments,
e vós haveu d'açò tals sentiments
com fort destral ha de tallar molt fust.
Sí com Adam près mal del vedat gust,
com sa muller li mostrà mal camí,
dient: "Adam, mengem d'aquest bocí,
e semblarem a Déu, qui és tot just",
ne pren a mi, car mon seny ha cregut
la voluntat, fent-li promissió
que ben servint aconsegria do
que per null temps tal no fon conegut.
Per mal servir no crech l'aja perdut,
car si
cors gloriós fóra
e ja plorant sovín me trobe mut.
Si
los grans secrets enclosos en natura,
no fór'al món cosa que
dels fets divins gran part ne pogr'atendre.
Plena_de_seny, tot mon seny vull despendre
amant a vós sens algun grat cossegre,
e durarà fins que del riu de Segre
l'aygua corrent amunt se puga stendre.
Ja tots mos cants me plau metr'en oblit,
fforagitant mon gentil pensament,
e fin'amor de mi
e sí com fals drut, cercaré delit.
Axí
cobles e lays, dances e bon saber
lo dret d'Amor no poden conquerer;
passà lo temps que
Seguiré
sí co
e mostra bé haver poch sentiment
si per un temps dança rostit bullit.
En temps passat, mudança no sentia;
d'açò
cuydant saber tot quant era mester:
ffoll és perfet qui
Sí com l'infant qui tem mal esperit
com li defall compayia de gent,
preni'a mi, qui duptava
que
e desigé ço qu'ésser no poria,
car fermetat en él no pot haver,
puys no és pus que destemprat voler
e dura tant com la passió
Sí com aquell qui stà
robant les gents, matant lo defenent,
e cuyda sser a Déu humil servent,
ffaent retret del temps qui l'ha servit,
n'à pres a mi que vós, Amor, servia,
passant afanys, esperant lo plaer,
amant molt ferm, ab un escur esper;
puys hé pecat, yo meresch punit sia.
Molt me reprench com d'Amor hé mal dit
ne diré mal de don'al món vivent,
e si lo sol és calt naturalment,
si no és fret, no deu ser corregit.
Per què d'Amor yo mal ja no diria,
qu'en ell no és de ben fer lo poder,
car fermetat de dona y és mester,
e si la ves, per Déu l'adoraria.
Per sa bondat, prech la verge Maria
qu'en son servir cambie mon voler,
mostrant-me clar com han perdut carrer
los qui
Amor se dol com breument yo no muyr,
pus no li fall, per ésser de mi fart;
car sos mals ginys m'àn portat en tal part
que mon delit és quant de plor abuyr;
e de mon dan yo no só malmirent,
car só forçat d'entrar dins tal presó,
que
Amor ho té per seu forçadament.
Yo faç tot quant me diu lo pensament,
e si hagués tant seny com Salamó,
ffóra tot poch no dar occasió
que no temés a son gran manament.
Cell qui no sent què pot fer molt amar,
yo li perdó si de mi
Píramus volch morir passat d'un bran,
e per senblant mort Tisbe volch passar.
Si no és pech, ¿qui
d'algun cas fort que sdevenga
L'om fora seny no pot ser ben usan.
Tal me confés; donchs no
Amor ha pres lo carch, si
car só abstret de seny e de saber
e res no faç en contra son voler;
desijant bé, la dolor li graesch.
Stant a part e sol, yo m'enpeguesch,
ymaginant ço que deuria fer;
d'executar no dech haver esper,
puys lo primer assaig no enseguesch;
l'imaginar Amor me vol rependre,
tan larguament ab vergonya
¿Com se farà que ab cara serena
haja poder de ma rahó estendre?
Los fets d'Amor yo no pusch ben entendre;
de grans contrasts m'opinió és plena;
hor'à
pensant en ço que vinch a l'arma rendre.
Si altra veu l'imaginar m'í porta,
per dar senyal que yo sia cregut,
suplich la mort qu'en tal cas me ajut;
e si no
Lir_entre_carts, fins a veure la porta
de mos delits sobirans son vengut;
no y hé toquat, ans me
e per tornar ja trob la via torta.
Sí com hun rey, senyor de tres ciutats,
qui tot son temps l'à plagut guerrejar
ab l'enemich, qui d'ell no
may lo vencés, menys d'ésser-ne sobrats,
ans si
ans del sol post pel rey era vençut,
ffins qu'en les hosts contra
un soldader qui lo rey desconfia;
ladonchs lo rey perdé la senyoria
de les ciutats, sens ulla possehir,
mas l'enemich dues li
dant fe lo rey que bon compte
com hà vassall, la renda despenent
a voluntat dell despossehidor;
de l'altra vol que no
ne sia vist que li vinga
Lonch temps Amor per enemich lo sent,
mas jamés fon que
qu'en poch instant no li fes pendre torn,
fforagitant son aspre pensament.
Tot m'ha vençut ab sol esforç d'un cors,
ne l'ha calgut mostrar sa potent força;
los tres poders qu'en l'arma són me força,
dos me
E no cuydeu que
aquest vedat, ans n'endure de grat;
si bé no puch remembrar lo passat,
molt és plassent la càrregu'a mon dors.
Jamés vençó fon plaer del vençut,
sinó de mi que
e
mas paren bé sos colps en mon escut.
De ffet que fuy a sa mercé vengut,
l'Enteniment per son conseller près
e mon Voler per alguazir lo mès,
dant fe cascú que may serà rebut
en sa mercé lo conpanyó Membrar,
servint cascú lealment son offici,
sí que algú d'éls no serà tan nici
qu'en res contrast que sia de amar.
Plena_de_seny, vullau-vos acordar
com per Amor vénen grans sentiments,
e per Amor pot ser hom ignoscents,
e mostre-u yo qui n'hé perdut parlar.
¿Quins tan segurs consells vas encerquant,
cor malastruch, enfastijat de viure?
Amich de plor e desamich de riure,
com soferràs los mals qui
Acuyta
e per tos mals te allongues los jorns;
aytant és luny ton delitós sojorns
com vols fugir a la mort falaguera.
Braços uberts és exid'a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig;
melodiós cantar de sa veu hoig,
dient: "Amich, hix de casa strangera.
En delit prench donar-te ma favor,
que per null temps home nat l'à sentida,
car yo defuig a tot home que
prenent aquell qui fuig de ma rigor."
Ab hulls plorant e carra de terror,
cabells rompent ab grans hudulaments,
la vida
e d'aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu orrible ý dolorosa,
tal com la mort crida
car si l'om és a mals aparellat,
la veu de mort li és melodiosa.
Bé
la voluntat de cascun amador;
no demanant a mi qui és Amor,
en mi sabran sa força dolorossa.
Tots, maldient, sagramentegaran
que may Amor los tendrà
e si
lo temps perdut, sospirant, maldiran.
Null hom conech o don'a mon senblan,
que dolorit per Amor faç'a plànyer;
yo son aquell de qui
car de mon cor la sanch se
per gran tristor que li és acostada;
sequa
e la tristor contra mi és ardida,
e
Liir_entre_carts, l'ora sent acostada
que civilment és ma vida finida;
puys que del tot ma sperança~s fugida,
m'arma roman en aquest món dampnada.
Ja no esper que sia
car mon voler no us veu report
per mon esforç, qui no~s tan fort
que dir que us àm haja gosat.
Per vós me só mès en amar,
e mon hull no
molt menys ma lengua volrrà dir
ço que
Volgr'aver l'ull tan esforçat
ab què us mostràs lo que dins port,
e que us fes venir en acort
què diu l'esguart enamorat.
De mon cor no puch compte far,
ne de ma lengua per lo dir;
dien que
car mills se
Sobre vós és tot bé cargat,
mas feu semblant no voler port
de la mercé qui
ab son bell giny ha redreçat.
¿Qui pot ne deu tal feix portar,
volent tal pena soferir?
E la mercé no y vol suplir
per lo gran càrrech parençar.
¿Qui és aquell tan malfadat
que sens esper li fall conort,
e no s'esforç contra
puys en aquell és desperat?
E yo no
ans prench tot giny per no sentir
los grans afanys qui
en part venguts per no gosar.
No puch recollir lo desgrat
que
ffaent menys mal, vey passar mort
a molt mesquí desventurat;
car no
d'ésser lo mils nat en ahuyr,
per no poder mi enardir
en passions d'amor mostrar.
Les dones prech vullen pensar
cascun'ab quin esguart la mir;
en lo gest me vull enardir
puys que Amor m'à tolt parlar.
Colguen les gents ab alegria festes,
loant a Déu, entremesclant deports;
places, carrers e delitables orts
sien cerquats ab recont de grans gestes;
e vaja yo los sepulcres cerquant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d'altre que mi en son contínuu plant.
Cascú requer e vol a son senblant;
per ço no
D'imaginar mon estat són esquius;
sí com d'om mort, de mi prenen espant.
Lo rey xipré, presoner d'un heretge,
en mon esguart no és malauyrat,
car ço que vull no serà may finat,
de mon desig no
Cell Texion qui
e per tots temps brota la carn de nou,
en son menjar aquell ocell may clou;
pus fort dolor d'aquesta
car és hun verm qui romp la mia pensa,
altre lo cor, qui may cessen de rompre,
e llur treball no
sinó ab ço que d'aver se defensa.
E si la mort no
—ffer mi absent d'una tan plasent vista—,
no li graesch que de tera no vista
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo ymaginar
los meus desigs no poder-se complir;
e si
seran donats térmens a ben amar.
E si
part veur'a Ell, per complir mon delit
serà mester que
que d'esta mort vos ha plagut plorar,
penedint-vos com per poqua mercé
mor l'ignoscent e per amar-vos martre:
cell qui lo cors de l'arma vol departre,
si ferm cregués que us dolrríeu de se.
Lir_entre_carts, vós sabeu e yo sé
que
creure de mi, que só en tal dolor,
no fareu molt que y doneu plena fe.
Malventurós no deu cerquar Ventura:
croar-se deu lo front com l'anomenen,
no desloant los qui favor ne prenen
entreposant lur bon enginy e cura.
Negú no deu son juy tan prest aver
que cell desllou qui Ventura vol fényer,
no virtuós, denegant-li atényer
ço que sos fills han menys d'algun saber.
E leix-me, donchs, d'ésser aventurer,
si bé no
qu'en contra d'ell me pogués tant empényer,
sí que fugís a son peu molt lauger.
Senyor és gran, béns mundans regidor,
e son juhý és a l'hull amagat,
ferint-vos llà d'on sereu delitat,
e que
Lonch és lo temps del contínuu dolor
a part detràs; car són cinch anys passats
que
ffent-me sentir fret aprés de calor,
diverssitat de cassos aportant
per desgastar d'Amor lo benifet;
dels béns d'Amor conservador se
ffóra content yo qui só desijant!
A Déu ne
car bé ha dat aygu'a ma granda set;
no sadollat, mas compte li n'és fet
no pot complir ço que só desijant;
e no mereix algun repreniment,
car del cel terç eguals forces nos fa
segons cascú a
e tant com pot estreny son manament.
Fortuït cas m'à fet ésser absent
del foch d'Amor qui ja m'il·luminà;
en millor cas Ventura l'apagà,
e yo son cert qu'Amor ne fon dolent;
per què no
car son poder me ha desfavorit;
en abandó no
ans persegueix amor e ma gran cura.
Lir_entre_carts, del món deu perdre cura
qui li cové d'Amor perdre sperança,
e tal o qual és d'Amor la fermança
ab lo desig que li dóna punctura.
Si prés grans mals un bé
mos guays e plants delits se convertran:
aprés los mals, los béns mellors parran,
e bé no val mas tant com és preat.
Rey pot ser dit lo pobre dins sa pensa
per un petit do que
e lo rich hom, de larguesa desert,
gran suma d'or pobretat no
Mon pensament, enbolt en amor, pensa
com tot son bé d'aquest loch pusqua traure;
no piadós, Amor lo veu mort jaure;
durar no deu lo comport d'est'ofença.
Per mal de mi romp sos costums Amor
e fa mentir los qui d'ell han escrit;
esperiment en mi és defallit:
Amor desdiu ser en tal cas senyor.
Sí com lo sol escalf'ab sa calor
totes les parts que són dejús lo cell,
escalf'Amor cascun cor de bon zel,
sinó
¿D'on ve lo glaç, qui tanta fredor porta,
ffaent contrast al calt que Amor gita?
Los ermitans fa surtir de l'ermita;
los grans delits s'entren per esta porta.
Del foch d'amor Phedra no fonch estorta,
requerre volch Ypòlit son fillastre,
e Lançalot hac en amor tal astre
que fon request per dona qui
O cruels fats! Vós qui fés jutjament
que yo amàs un cor de carn tan dur,
ffeu-lo ser moll, manau-li que no dur
que ab hull cast denegue mon talent.
Amor és tal que fets injusts consent,
mas jamés fon tan injust com aquest,
car yo guayment, mon cervell romp lo test,
e vós sou prop que
Ma pensa és en vos amar enbolta,
és-li forçat, d'altra part no la tiren,
e vostres hulls en guardar mi no
e mostren bé que pensa teniu solta.
Si amat só, festa
car en lo món un cors serà guanyat:
axí lo cel fa gran solempnitat
com de l'infern un'arma
Los cantadors ab melodia canten,
los trobadors a fer dictats acuyten,
los aldeans salten, córreguen, luyten,
los amadors d'amar bé no s'espanten.
Plena_de_seny, molts hòmens són qui
que han ben vist Amor e conegut,
portans d'aquell escrits en lur escut;
no l'han sentit, e de sos fets s'espanten.
Junt és lo temps que mon goig és complit
en lo esguart del qu'é yo desijat,
car vist hé ço d'on era desperat,
e molt pus bell que dins mi no fon dit.
Mas de present caych en dolor no llenta:
ffort és e tant que
torbat del tot, mos passos hé cuytar
e trob remey, mas de mi no s'absenta.
Sí com l'exorch qui a Déu no esmenta
que li dón fills asenats e adrets,
e quant los veu ésser folls e contrets
nova dolor davant ell se pressenta,
n'à pres a me, qui tostemps desigé
dona servir on cabés tot mon àlt,
e quant la veg, mon cor s'ajau malalt,
crehent de cert que no
De gran tristor sobresdolor me ve:
que
e de gran por ma pens'à fet tal mur
que
e són aytals que, si d'ells no
ben enfortint la força mal deffesa,
tots entraran, sients a taula mesa:
tremolar sent ja mon enteniment!
D'ésser vençut o sobrat no
és lo tardar, que
sens fer-se loch entrar volrrien tots
e no
E si
l'enteniment forçarà de fugir:
en lur debat és mon ben avenir;
llur pau és port d'aquell jorn meu derrer.
Pejor que mort és vida sens plaer,
mas no m'acús que fenesqua ma vida,
car mentre visch no pot ésser perida
una dolor junt'ab algun esper;
ne sé d'on ve, mas de por de natura
que no consent contra mort gran esforç,
e per açò contra mon cas m'esforç
per no complir la mia desventura.
Plena_de_seny, en home foll atura
la molt'amor ab vana esperança,
car pren tal born que cerca tota França;
d'aquest gran vol la rahó ne murmura.
Si Déu, del cors, la mi'arma sostrau,
no
car mos amats no
qu'en aquell cas no
Escàs loguer és dat a mon treball
com no só plant de pena sostenguda,
e si rahó pot ésser coneguda,
culpa no han, puys bon voler los call.
E d'açò
e dins mi plor e calle com a mut,
e fir-me cell qui
trencant mon cor, e crit de mi no sall.
D'Amor ho dich, qui
que per null temps seré per vós amat,
e per açò yo
car tot assaig se causa d'esperar.
Dels amadors me vull ben informar
on és amor en desesperat cor,
e si és viu, per què de ffet no mor,
com per amor no pot amor mostrar.
No diré pus; mas contenple cascú
l'estat d'aquell qui en tal cas se veu.
Mas, guay de mi!, que tot lo cas és meu;
donchs no deu ser que no
Los mals d'amor són pochs al juhy comú,
car en pochs cau aquesta passió,
e tal dolor no la sent la rahó;
sinó a ssí, no pot jutjar algú.
Aquell coneix la dolor de la mort
qui
e cell qui ha sa vida
de tal dolor no pot fer bon report.
És veritat: si portam en recort
que molts passats morir ne sostengueren,
conexerem quanta dolor hagueren
puys que morir los fon millor soport.
Sens causa gran null acte gran se fa;
per ço cascú pot haver conexença
que l'hom havent de mort poqua temença,
tan foll gosar gran dolor lo portà.
Metg'en lo món saber no li bastà
sentir lo mal que lo malalt soferta,
mas per senyals en la part descuberta
porà jutjar l'om en quin punt està.
Enaxí
no pot sentir passió, mas veu l'acte
d'ayçell qu'en ssí porta lo gran caracte
d'Amor, qui may contra ssí vol consell.
Sí com empeny balesta lo quadrell
aytant com pus la sua força basta,
la voluntat de l'hom o dona~s casta,
tant quant Amor sa força stén en ell.
En contr'Amor no valgué saviesa;
si no David se
e savis molts no hagren tant amprés
si contr'Amor valgués alguna
Plena_de_seny, per no ésser entesa
la mi'amor porà scapar sens mèrit;
e sab-me greu, com no haureu demèrit
per mon parlar no faent-la-us palesa.
Ffantasiant, Amor a mi descobre
los grans secrets c'als pus suptils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosqua,
e visch de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cors s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no
Ma carn no sent aquell desig sensible,
e l'esperit obres d'amor cobeja;
d'aquell cech foch qui
paor no
Un altre sguart lo meu voler pratica
quant en amar-vos, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contr'Amor no dignes.
Si fos Amor substança rahonable
e que
béns guardonant e punint los demèrits,
entre
car yo tot sols desempare la mescla
de leigs desigs qui ab los bons s'enbolquen.
Càstic no
la causa llur en mi és feta nul·le.
Sí com los sants, sentints la lum divina,
la lum del món conegueren per ficta,
e menyspreants la glòria mundana,
puys major part de glòria sentien,
tot enaxí tinch en menyspreu e fàstig
aquells desigs qui, complits, Amor minva,
prenint aquells que de l'esperit mouen,
qui no~s lassat, ans tot jorn muntiplica.
Sí com sant Pau Déu li sostragué l'arma
del cors perquè vés divinals misteris,
car és lo cors de l'esperit lo carçre
e tant com viu ab ell és en tenebres,
axí Amor l'esperit meu arrapa
e no y acull la maculada pensa,
e per ço sent lo delit qui no
sí que ma carn la ver'amor no
Pren-me
qui, per muntar al bé qui no
los perdedors lançà en mar profunda,
crehent aquells l'enteniment torbassen.
Yo, per muntar al delit perdurable,
tant quant à
crehent de cert que
aquell plaer qu'en fastig, volant, passa.
Als naturals no par que fer-se pusquen
molts dels secrets que la deytat s'estoja,
que revellats són stats a molts martres,
no tan suptils com los ignorants ý aptes.
Axí primors Amor a mi revella,
tals que
e quant ho dic, de mos dits me desmenten,
dant aparer que folles coses parle.
Lir_entre_carts, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre;
ço fay Amor, a qui plau que yo senta
sos grans tresors; sols a mi
Hohiu, hohiu, tots los qui bé amats,
e planyeu mi si deig ésser plangut,
e puys veheu si és tal cas vengut
en los presents ne
Doleu-vos, donchs, de mi, vostre semblant
en soferir la dolor delitable,
car tost de mi se dolrrà lo diable
com veurà mi semblant mal d'él passant.
¿Qui és l'om viu, tal dolor suffertant,
que desig ço de què se desespera?
Aytant és greu que no par cosa vera
desijar ço de qu'és desesperant.
Ne só
tot quant pratich tornar me sent en dan;
menys de poder me trob, havent-lo gran,
car no m'esforç per mostrar mon talent.
Mon primer mal és mon esperdiment,
per què m'ahir e per no res m'acús;
e lo segon és terrible reffús
que vós mostrau si us feya
Portat me trob a molt prop de ma fi,
puys mon voler cas inpossible guarda;
no tardarà l'ora, que ja fos tarda,
que tendré
Si per null temps en contr'Amor fallí,
yo
e may vers mi poguí ésser amich,
car per null temps poder hi despenguí.
Hoc lo voler me trob en habundança,
mas del poder no
car yo peresch e son tan defallit
que no puch dir: "En vós és ma sperança."
Una sabor d'agr'e dolç Amor lança
que lo meu gust departir-les no sab:
dins mos delits dolor mortal hy cap,
e tal dolor ab delit ha ligança.
Mas yo
de ço qu'en mi no basta la sciència;
sobresamor me porta ignoscència:
vull e desvull sens cas esdevengut.
Lir_entre_carts, creeu l'amador mut
ý al cambiant de punt en punt color,
e al pauruch com se menbra d'Amor;
de l'atrevit sia son temps perdut.
Alguns passats donaren si a mort
per escapar als mals que
e per haver uberta
on los desigs tots vénen a bon port.
A mi no cal de aquest món exir
per encerquar aquell sobiran bé:
en vós és tot, e no
car veu mon hull e sent-vos mon sentir.
Grat faç a Déu com sens mort soferir
tinch davant mi lo goig de l'esperit:
ell és aquell mon sobiran delit
e lo derrer on me plau romanir;
ell és aquell qui desigs me sostrau,
ell és aquell on mals e béns fenexen;
mos penssaments de altra part no
ne han per bo si res fora d'ell cau.
Tant ma dolor és en sobiran grau,
com tinch present mon bé carestiós,
que si de mort vull ser volenterós,
no
Gran Crueldat ab Grahir Poch n'àn guarda,
per ço no toch a la porta, que m'obren;
mos sentiments clarament me descobren
que la favor de l'alt secret no
Cascun semblant ab son semblant se guarda;
donchs, aquest dret, qui és aquell qui
Yo, enclinat, gran desig me corromp,
ý en desijar, la que yo àm ve tarda.
E tardarà si Amor no
los grans secrets qui
tals que sinó en cors gentils no
obedients a Na Venus estela.
Sí com lo foch, quant és en la canela,
mostra desig d'anar a ssa espera,
ma voluntat hun moment no espera:
tant com mils pot, als vents dóna la vela
per arribar al port molt desijat;
en altre port a mi no té lo ferre,
e si del tot del port me desafferre,
en esta mar me trobaré negat.
Lir_entre_carts, dich-vos la veritat:
que si podeu saber ma gran amor,
creure no puch no sentau gran dolor,
ne
Tant en Amor ma pens'à consentit
que sens aquell en àls no puch entendre,
a mi que plau, que d'àls no puch apendre:
tot altr'affer me corr'en gran despit.
Los grans tresors ne tot l'onor del món
no
car sens açò nom de benahuyrat
no és en mi, car desig me confon.
Pobre só, donchs, molt pus que Job no fon,
puys és dit rich cell qui no ha desig;
en passions yo
si desijar ab desesper l'om fon.
Jamés Amor hac axí avinent
en bé mostrar sa famosa virtut
com alt muntar mi, qui
benahuyrat sus tots complidament.
Per dos extrems Amor és malmirent:
per molt e poch, e lo mig se jaqueix;
bé
car tot ço cau que strem és son tinent.
Bé
puys qu'en estrems vol que stiga son pes:
lo meu voler és més que tota res,
e
Durar no pot si no m'és fet gran frau,
trencant Amor de natura costums;
poch menys contrast qu'en tenebres e lums
en mon voler ý el de ma dona jau.
O Déu! ¿Per què Amor és desegual,
que no consent que vostre voler cresqua
perquè lo meu per negun temps peresqua,
si bé no
Déu per bondat vol sser tan cominal,
que no conssent un cor dur e salvatge
ésser amat a gran desavantatge
d'aquell qui és en amor son cabal.
Per ço no pens que amor en mi dur,
car en amar-vos hé pres tot extrem,
e vostre cor és d'amor axí ssem
qu'en mi penssar no crech jamés atur.
Plena_de_seny, per l'amor que us port, jur
que si
present de tots, faré de mi sentença
que sonarà mentre
Callen aquells que d'Amor han parlat,
e dels passats deliu tots lurs escrits,
e
En mon esguart degú~s enamorat,
car pas desig sens esperanç'aver.
Tal passió jamés home sostench;
per als dampnats nostre Déu la retench:
sol per aquells qui moren sens esper.
Puys mon afany és entre tots primer,
Amor fa tort com se reté mon dret:
als folls e pechs no
ne fret ne calt: tots han complit mester;
car no n'és hú no trobe tot son àlt,
mercé havent si jamés la demana,
e yo d'amor visch d'esperança vana,
si
No só empés ne temptat per desalt
de res qu'en vós los meus hulls hagen vist;
l'enteniment per lo vostr'és conquist:
en gran rahó és causat aquest àlt.
Vós no veheu ma pura
car desamor vos enfosqueix la vista;
per ço romanch ab la mi'arma trista
com no meriu la mi'affecció.
Del pare sant no
car mon peccat és amar follament;
deman-l'a mi, c'ab mon consentiment
hé fet d'Amor cativa ma rahó.
Sia content Amor del cors sens pus,
e la rahó servirà son offici;
mon sentiment, qui
que no s'esguart ab qui tinga l'ull clus.
Ffent bé a molts a la mort me acús,
car seré spill de leals amadors
prenints remey a totes lurs dolors,
car envers mi tota dolor és jus.
Aytant com hé pus alt levada pensa
e netament hay en Amor entés,
seny femenil fora si m'à empés,
ffent a ssí tort e a mi gran offensa.
Plena_de_seny, yo vull e Déu dispensa
que per Amor yo fenesqua mos jorns;
mas, si m'escap, per null temps daré torns
per dona que ver'Amor se deffensa.
Lexant a part l'estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat,
e sostrahent mon voler affectat
perquè no
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrrà, car fe no y donaran,
e los vehents que dins vós no veuran,
en creur'a mi, llur arma serà trista.
L'ull de l'hom pech no ha tan fosqua vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no
hoc la color, mas no sab de la lista.
Quant és del cors, menys de participar
ab l'esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color ý ell tall pot bé saber,
mas ga del gest no porà bé parlar.
Tots som grossers en poder explicar
ço que mereix hun bell cors e honest;
jóvens gentils, bons sabents, l'àn request,
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço c'altre no basta,
que sab regir la molta subtilea;
en fer tot bé s'adorm en vós perea;
verge no sou perquè Déu ne volch casta.
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retench per fer singulars dones:
ffetes n'à ssats molt sàvies e bones,
mas compliment dona Teresa
havent en sí tan gran coneximent
que res no
a l'hom devot sa bellesa encega;
past d'entenents és son enteniment.
Venecians no han lo regiment
tan pasciffich com vostre seny regeix
suptilitats, que l'entendre us nodreix,
e del cors bell sens colpa
Tan gran delit tot hom entenent ha
e occupat se troba
que lo desig del cors no
a leig voler, ans com a mort està.
Lir_entre_carts, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona
meriu-la vós, car la qui és visible
no
No sech lo temps mon pensament inmoble,
car no~s trespost de un ésser en altre;
Ffortuna vol son torn variat perdre,
sí qu'amistat ab fermetat acapta:
quant m'à sentit al pus jus de son centre,
aspres ha fets los corons de sa roda,
perqu'allissant, en altre torn, no munte
a sseure llà on és lo gran desorde.
Com l'envejós, qui soberc dan vol rebre
perquè major dan son desamich senta
e pren delit del mal que veu soferre,
tant que no sent lo mal qui l'és proïsme,
tal semblant cas Fortun'ab mi pratica:
ffahent procés a sson delit denul·le,
muda lo nom que pren d'ésser no ferma,
pert son plaer qu'és no dar temps al vogi.
Sí com aquell c'adorm ab artifici
son cors perquè la dolor no sufferte,
volgr'adormir los penssaments qui
coses a què ma voluntat s'enclina,
causant en mi cobejança terrible,
passionant l'arma, qui és ajunta
en soffertar aquest turment tan aspre
ab lo meu cors, qui
Sí co
tirant ab dents part de son cors aranqua
—per gran instint que Natura li dóna
sent que la mort li porten aquells membres—,
per ma rahó volgr'aver conexença,
posant menyspreu als desigs qui
matant lo cors, enpeccadant-me l'arma,
sí que jaquir los me cové per viure.
En aquell punt que
volgra sser foll, ab la pensa tan vana,
que no pensàs pus aventurat home
Fortun'agués prosperat de béns mobles.
En gran calor lo fret tot hom desija,
ne creure pot que jamés l'ivern torne;
axí me
creure no pusch qu'en part de content baste.
Lir_entre_carts, si lo comun enginy
és tan grosser que no us bast a compendre,
vullau ab Déu fer que si Fe los basta,
sia remés lo peccat d'amor folla.
No
qu'és ja passat; pens que tal no venrrà.
Si
car piatat fet aurà pau ab vós.
Preareu mi qui
e confessant que us dolíeu de mi.
Ara que us àm plus que jamés amí,
tornau-vos llà on de primer estàveu.
Plus que dabans me trobe desijós,
e lo desig en mi jamés morrà,
car per sa part mon cors lo sostendrà,
l'enteniment no
Vós desijau a mi, qui desijàveu
per tal voler del qual yo
Ara que us àm plus que jamés amí,
tornau-vos llà hon de primer estàveu.
E si rahó fon que benvolgut fos,
mils ho meresch, mon hull no
car per gran dol moltes veus ne plorà,
e no plorant, mostrava
E vós, de goig, lo tedèum cantàveu.
Lagremejant, maldicions cantí.
Ara que us àm plus que jamés amí,
tornau-vos llà on de primer estàveu.
Comptar no deg les passades dolors,
car poqua fe per vós tost hi serà:
qui~s menys d'amor altr'amor no sentrà,
car no ha sguart lo rient al plorós.
Si ben amant lo terç d'un jorn passàveu,
hauríeu grat del que per vós passí.
Ara que us àm plus que jamés amí,
tornau-vos llà on de primer estàveu.
Reclam a tots los meus predecessors,
cells qui Amor llur cor enamorà,
e los presents e lo qui naxerà,
que per mos dits entenguen mes clamors;
e si en vós conexença justàveu,
mal grat haureu del que fés un matí.
Ara que us àm plus que jamés amí,
tornau-vos llà hon de primer estàveu.
Plena_de_seny, si
trobàreu clar que us amaré sens fi.
Ara que us àm plus que jamés amí,
tornau-vos llà on de primer estàveu.
Yo crit lo bé si
callant lo mal sens passar-ne despit,
car en maldir mon cor no pren delit
ne
no per aytant que molts béns yo no senta,
mas poch val crit entre lo sort e
per què
e sa valor en lo món no l'augmenta.
Menys que la ley crestiana
als africans, ne la volen hoir,
veig la virtut en null esment venir:
l'om viciós e
Salamó diu qu'en pochs és saviesa;
los enemichs són molts de la virtut,
dients que sou home foll conegut
si del costum se lunya vostr'abtesa.
Lo vici~s tant que virtut ha empesa,
e lo profit honor à tret del món
—en tan pochs és, e poch a poch se fón!—
No y ha calor contra
Lo nombr'és tant d'aquells qui la desonren,
que ja no y val empara de algú;
e si voleu que us diga
"Peresquen cells qui d'onor no ss'aombren!"
Als hòmens morts d'actes bons no desombren,
car dels absents no
pahir no
dins los ventrells qui d'envejar s'escombren;
no dan laor al viu qui la percaça,
ans fan rahons com la y poran sostraure,
e si
dien-ne mal, tant que lo bé desfaça.
Bondat, virtut, han perduda sa raça,
cossos humans han molt diminuhit,
Déu és per nós mal honrat e servit,
e ja la mort pus estret nos abraça;
tot quant per Déu és jus lo cel creat
ha molt perdut de son propi cabal:
saber se pert, speriment no val,
lo viure curt, que
¿Hon és l'enginy d'Aristòtil trobat,
d'Origenés, Sèneca e Plató?
Qui mostrarem semblant al fort Samssó?
On és tan bell com Absalon trobat?
Línceus fon qui res no l'escapava,
que no fos vist per sa vista suptil:
dins en la mar veya de milles mill.
Lo viure llur més que
Ffoll és aquell qui no ymaginava
que fallirem puys fall ço per què som.
Sí com decau la rama e lo pom
si la rael de l'arbre hom tallava,
ffallirem nós, puys lo que
Bé
puys lo que
son poch a poch Natur'a nós defall.
Lir_entre_carts, no
per trobar fons en la vostra estima,
e quant vos llou no trob rahó ne rima
de què
Sobresdolor m'à tolt l'imaginar;
l'enteniment no
aytant és dolç que l'ha calgut abatre,
e mon affany, plorant, no
No trob remey, car ma dolor és tanta,
que mon voler en parts ne tinch partit,
ne
sinó
Sí com l'om flach qui l'és forçat triar
ab qual de dos hòmens forts s'à combatre,
no sab pensar ab qual deja debatre,
e, spaordit, sos comptes no pot far,
ne pren a me, que lo viure m'espanta,
e lo morir me serà gran despit:
com viure vull, la mort prench en delit;
com vull morir, la vida tinch per santa.
Sí com aquell qui és verí donant
al mestre seu, e quant veu sa dolor
ha pietat del mal de son senyor
e sobr'aquell vol ésser ajudant,
vós, penssament, per qui mon seny s'absenta,
per los trebals dant-li alterament,
a son afany donau acorriment,
puys que sos mals per migà vostre
Yo contrafaç nau en golf perillan,
l'arbre perdent e son governador,
e per contrast de dos vents no discor;
los mariners enbadalits estan,
e cascú d'ells la sua carta tenta,
e són discorts en llur acordament:
hú volgra sser prop terra passos cent,
l'altre tan luny com vent pot dar empenta.
Ma voluntat, ab què
fallida és e pogra
ja ma rahó de son loch és cayguda:
mos pensaments contraris m'àn atés;
ja mos desigs no saben elegir
vida ne mort, qual és la millor triha;
natura
e pren la mort per major dan fugir.
Plena_de_seny, no
vida ý dolor sens pendr'algun espay;
lo meu desig se converteix en glay
quant me recort que res vos haja dir.
Lo jorn ha por de perdre sa claror
quant ve la nit que spandeix ses tenebres;
pochs animals no cloen les palpebres,
e los malalts crexen de llur dolor.
Los malfactors volgren tot l'any duràs
perquè llurs mals haguessen cobriment,
mas yo qui visch menys de par, en turment
e sens mal fer, volgra que tost passàs.
E d'altra part faç pus que si matàs
mil hòmens justs, menys d'alguna mercé,
car tots mos ginys yo solt per trahir-me;
e no cuydeu que
ans en la nit treball rompent ma penssa
perquè
por de morir ne de fer vida streta
no
Plena_de_seny, mon enteniment pensa
com abtament lo laç d'Amor se meta;
sens aturar, pas tenint via dreta;
vaig a la fi si mercé no
Sí com lo taur se
quant és sobrat per son semblant qui
ne torna may fins ha cobrada força
per destruir aquell qui l'ha desert,
tot enaxí
car vostre gest mon esforç ha confús;
no tornaré fins del tot haja fus
la gran pahor qui
Vengut és temps que serà conegut
l'om qui son cor haurà fort hó covart,
e ja negú no cuyt saber tal art
que si és flach, tal no sia sabut;
car, desastruch, al perill de la mort,
ladonchs no
per ben cobrir sa strema covardia,
ans elegeix fugir per ser estort.
Ans del perill se deu fer lo cor fort;
emprenent risch, hom ha dels bons paria,
aconseguint honor e senyoria,
ffahent venir los cèssars en recort.
Les armes fan los prous hòmens valer
e
aquest és loch d'on lo covart dexén:
més prop de ssí és les dones veher.
Renom d'ardit volrrà lo parencer,
mas no serà comportat son engan,
car los qui més de tals afers sabran
diran quin nom sobre sí deu haver,
e baxament entre ssí volrran dir:
"Hom virtuós no deu ser nomenat,
mas prenedor del que no ha guanyat
entre aquells qui no
L'ome tastart qui no tembrà morir,
no faent fruyt, son perill assajat,
grau de virtut volrrà en sí possat;
mas en aquest se deu mils soferir,
puys ab perill molt gran de sa persona
cuyda guanyar lo que no
car la virtut en lo mig loch se met
e los estrems per vicis abandona.
Guanya virtut qui son cors a mort dóna
per hun gran bé o de molts beniffet;
pensar no deu compte li
virtut, de sí, lo virtuós guardona.
L'om de cor flach meta
car sa honor luny de perill està,
e lo tastart, per temps, venir porà
en ser temprat e usar de renart.
Quant dels passats lig alguns fets e guart
los per venir, gràcia Déu nos fa
com som en temps que
per grans affers e de cascuna part;
especial per nostre gran senyor,
qui, festejant, la gent ab por lo mira.
Tot gran senyor dintre son cor sospira
crehent qu'ell vol ser dels senyors major.
Ffortuna és soptós cambiador,
negú no sab on son voler la tira
e lo semblant de son amor és ira:
sa ira és moltes veus gran amor;
negú no
sinó que
e
havent esforç, vehent-la contra d'ell.
Contra la mort és aquest aparell:
menyspreu del cors e no tembre Fortuna,
tenir sa ley, e, si és moro, çuna,
e Déu ladonchs lo farà segur d'ell.
Molts hòmens hoig clamar-se de Fortuna
e malahir aquella per sos actes,
volents ab ley fer amigables pactes
donant-los bé, e que tostems fos una;
no recordant sa pròpria natura
qu'és l'alt baxar e lo baix muntar alt;
e qui d'açò se dóna gran desalt,
lexe los béns portants ab sí fretura.
A Déu no plach haver del món tal cura
que no y jaquís de terribles afanys:
pèrdues són en nombre més que
ne sguart del ver lo seny és oradura;
e l'om girat al mundanal saber
ýdoles creu, donant-hy plena fe:
en béns mundans creu ésser complit bé,
volent morir solament per haver.
S'algú pogués de Fortuna tener
ab hun fort clau sa roda quant és sus,
ffóra-li bo anar amunt e jus
soferint mals, per trobar tal mester;
mas los metalls no han tanta vigor
que tan gran pes ab lur força retinguen,
ne ginys no fan que d'alt en baix no vinguen
los qui seuran en la falssa honor.
Per negun temps perdrà Fortun'ardor
de fer lochs plans de les timpes e munt,
e quant del tot son desijat és junt
e no pot fer pus ab sa gran furor,
torna reffer desabitada casa
qu'en poch espay havia feta buyda,
e l'om desert, qu'enrequir jamés cuyda,
umple graners, olis e vins embasa.
En son costat no deu portar espasa:
com a foll hom deu franch arbitre perdre
qui no creu cert que Fortuna pot perdre
los béns movents e los sients arrasa;
mas l'om del món per Fortuna mirat
ab lo esguart de riallosa cara,
la part del plor no ha vista encara;
creu que sos ginys l'àn de béns prosperat.
Lir_entre_carts, propi só comparat
a Tantalús per contínuu desig;
no sé per què tots dies hi affig
puys que m'és prop compte desesperat.
L'ome pel món no munta
sens haver béns, bondat, linatge gran,
mas la del mig val més que lo restan
e no val molt sens les altres haver;
per ella
car poder val tant com és ministrat,
linatge val aytant com és honrat:
la valor d'om ho fa tot graduar.
Mas no serà l'om sabent de sonar
si
car per voler sonar, lo nom no
mas l'esturment sonant, bé acordar;
tot enaxí aquell qui dins sí val,
pobre de béns e d'avillat linatge,
no té
en la virtut que
Són e seran molts d'un altre cabal:
havents molts béns e d'alta sanc favor,
e valent poch han la part no mellor,
car, sens l'om bo, quant pot haver és mal;
e moltes veus ha
car fóra bo tal que valer no sab:
negun saber no pot viur'en llur cap;
sens colpa llur, de valler han fretura.
Entre
molt greu d'obrar ý entre pochs conegut;
per ell saber no~s hom per bo tengut
mas fets hobrant forans, dins tal mesura.
Aytant és larch l'om menys de fer larguesa
com és escàs si no fall en despendre:
vicis, virtuts per actes s'àn a pendre;
aprés lo fet és llur potença presa.
No conqueran virtuts per gran abtesa,
no les hauran poetes per llur art:
han-les aquells metents vicis a part,
obrant virtut per amor de bonesa,
res no duptant viciosa vergonya
mas solament amant virtuós preu;
e l'ome pech en aquest banch no sèu,
e qui n'és luny lo gran delit se lonya.
Lir_entre_carts, tostemps faré ma ponya
que la dolor jamés de mi
e no penseu que mon cas enferesqua,
car major dan mereix ma gran vergonya.
Sens lo desig de cosa desonesta,
d'on ve dolor a tot enamorat,
visch dolorit, desijant ser amat,
e par-ho bé que no us vull desonesta.
Ço que yo àm de vós és vostre seny
e los estats de vostra vida casta;
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.
L'enteniment a vós amar m'enpeny
e no lo cors ab voler deshonest;
tira
ab sentir prim, qui desperta desdeny.
Tant està pres lo meu enteniment
per molta part del vostre que li alta,
que
d'un tal dormir que pert lo sentiment.
No cessarà lo meu egual talent,
puys mou de part que no
car l'esperit tot lo finit aparta:
no és en cors lo seu contentament.
De vós deman la voluntat guanyada,
cella qui és en l'arma infinida;
la part d'amor que pot ésser perida,
en lo meu cor no s'í troba sforçada.
Sí com lo foch creix la sua flamada
quant li són dats molts fusts perquè
e ladonchs creix e mostra major fam,
com pot sorbir cosa que
ne pren a mi, car ma voluntat creix
per los desigs presentats en ma penssa,
e, remoguts, seria
car d'altra part ma voluntat no
Mon penssament mostra que m'entristeix
quant entre gents estich mut e pensiu;
ladonchs Amor peix sos fills en lo niu
que dins mon cap és lonch temps que nodreix.
Cest és aquell voler sens negun terme,
per ço Amor de mi no
aquell'Amor qu'en nostra carn està
no met al cor lo no cansable verme.
Plena_de_seny, mon enteniment ferme
en ço que may amador lo fermà,
e si fallesch, ver'amor fallirà;
"mellor de tots" hauré nom si
Tots los desigs escampats en lo món
entre les gents, segons for de cascú,
ab trenquat peu, a pas, van detràs hú,
qui és lo meu, e lonch temps ha que fon.
Sí com los puigs poran fugir al vent,
ma voluntat d'ell poria campar;
en hun loch ferm li cové d'esperar;
no
En remeyar no
si bé l'assaig hé yo sperimentat;
per mon esforç pogra sser deliurat
d'una gran part de la dolor que sent.
Amor suplich que
lo sobresalt que de vós, dona,
entenent vós quin'obra fa dins me
e com sens mort yo no me
Passar puch, donchs, sens honestat offendre,
mostrant virtut, com res no cast no vull;
si bé
no
sos moviments negú pot esquivar
—servents no són de nostre franch juhý—;
donchs, com serà que jo fuja de mi?
Colpa no us tinch si forçat són d'amar.
Aquest'amor tant se pot esforçar
que l'amador a mort farà venir;
¿on és l'om fort, potent a resestir
les passions que vol Amor donar?
E, donchs, ¿per què yo só desacordant
mostrar a vós la voluntat que us port?
Ma lengua té la vida e la mort;
lo meu voler no
Sí com aquell qui està Déu pregant
que ploga fort sens lo temps nuvolós,
vull ser amat sens dar occassiós,
e no
L'enteniment e calitat s'acorden
amar a vós en qui és llur semblança,
e los volers han gran desacordança:
contra rahó en tanta part discorden.
Lir_entre_carts, los escurçons no morden
ab tant fort mòs com és lo de Amor;
si bé
perden lo seny e les vistes exorben.
Sia cascú per ben hoir attent
e no ymagín que yo
car, de tot cert, per mi porà percebre
grans novitats e de nou sentiment,
tals que no sé los mijans qui
mas solament resta
sí co
no sab los mals qui la mort li percacen.
Aquells afanys qui
e són comuns e quasi manifests
no són en mi, ne desenblants d'aquests
no
Dolors é tals qu'en amadors no vénen,
car yo peresch com ja no pusch amar;
solament bast mi de mort hahirar
per mos defalts qu'en ira mi encenen.
No sé quins són los delits qui
com no m'acuyt metre lo món a part;
car d'ahirar-me jamés no
pensau los béns qu'en esta penssa
Morir me plau car no
lo mils de mi és com en res no pens,
e tant com pusch, de penssar me deffens;
consell no
Sí co
vehent-se prop d'aquell seu jorn derrer,
no prega Déu li sia mercener
e sab que va hon null hom se pot riure,
ne pren a me, qui fuig a la mercé
d'Amor en qui s'enclou tot lo meu ésser:
¡tant envers ell me só volgut hiréxer
per lo fallir qui és comés per me!
Sí com l'om pech qui ha pensat dins se
de l'hom sabent, a sson saber atényer,
e com veu sí qu'en tant no
lo malaheix e sí mateix d'on ve,
ne pren a mi no bastant ser atés
lay on tots temps hé tengut mon camí;
tot per defalt qu'és atrobat en mi:
hahir Amor e volgra sser no
Lir_entre_carts, lo bé qui m'és defés,
Amor lo
e follament de tant preu estimar
que no ymagín que haver se pogués.
¡O Mort, qui ést de molts mals medecina
e lo remey contra mala fortuna:
en contra mi hages ley e no çuna;
puys vinch a tu, l'orell'a mi enclina!
Mas tu deffugs a l'hom qui a tu crida,
anant a
per tu
per ser plagat de ta dolça ferida.
Ma dolor gran no pot ésser perida
sinó per mal qu'en quantitat la passe;
per altr'affany no crech mon cor se lasse
e sia tant que
torbant mon seny fins que dolor no senta:
ladonchs remey yo pens aconseguesqua;
altra dolor me plau que sia fresqua,
o prech la mort que morir me consenta.
L'imaginar per null temps no m'esmenta
altra dolor, e que apert no sia
a donar plor perdent tot'alegria;
ffuig de les gents, no
Deman de vós que de mi us vullau dolrre;
açò deman que lleument pusch atényer,
e no és poch; ab que no
gran part del mal vós me poreu dissolrre.
Dona, tal sou que per vós me vull tolrre
tots los delits que
a vostr'amor lo meu cor s'abandona,
lo vostre cors per deessa vull colrre;
e si d'açò ves Déu comet offensa,
yo me
la gran sabor del penident no taste;
la vostra, pens, ser de verins deffensa.
Tot lo revers muda ma vana penssa,
pregant-vos molt que mi no vullau plànyer,
e si, resclús, me veu la gent complànyer,
de sos delits me peix Amor e
Amor a mi tan cominal se mostra,
que fa que foll qui de mon mal se planga.
E, donchs, enug de mi no us ne atanga:
ma fort dolor serà menys sens la vostra.
Lir_entre_carts, Amor los mals me mostra
tots quants venir en un amador poden;
reb-los mon cor tots quants en penssa
e quant los call, aquella és llur mostra.
La mia por d'alguna causa mou.
Per bé que
mon sentiment, profeta verdader,
de bon penssar mon penssament remou.
¿Què és açò que
e lo dormir la congoxa no
e ma rahó cuyda morir per dol,
com en remey jamés donar ha clos?
Dolor me puny que
ne causa veig de l'avenidor dan;
mon esperit és mal prenostican
—generalment, que special no
Quant me despert, me sembla que
una dolor, ab agut punyiment;
ffamiliar é tant est penssament
que
Yo só ben cert que vós no sou ben certa
de mon voler, del qual me só callat;
ma colpa és, com no
e tal amor no mereix ser cuberta.
Ja só pus luny de mon voler mostrar;
a poch a poch mon esforç sent descréxer;
lo que de mi sabeu no pot meréxer
qu'en mi penseu amar ne desamar.
Sobresamor de vós m'à fet lunyar
e dintre sí vol ésser departit;
per molt amar mon voler no hé dit,
e sentiment d'ell a vós no vol dar.
Vós no sabeu lo meu voler secret;
vós no sentiu, e sobresdolor sent;
Amor ho fa sens ús d'enteniment,
fartant a vós, dant a mi fam e set.
Los mals tan grans que Amor me promet,
esforç no ssé qui
yo àm lo dan vengut per vós amar,
penssar deveu quant més lo beniffet.
A vós ador, si no me
dexau a mi càrrech de consciença:
en tan estrem és ma gran benvolença,
que vos confés per un terrenal déu.
Jamés diré que siau lo mal meu,
car tot lo mal yo prench en molt gran bé;
si mon amich del meu mal semblant té,
yo per son bé volgr'abans fos en creu.
Amor me fa lo càrrech sostenir,
yo
e si mon cors pert virtut per treball,
no li dón mort per son mal no finir.
Lir_entre_carts, tot quant de vós yo mir
e quant me pens me fa créxer d'amor;
delit me sent, a las veus sens dolor,
e puys me dolch tant com pusch soferir.
Si bé mostrau que mi no avorriu,
ans vos altau de ma simpla paraula,
e mos escrits no creheu ésser faula,
e us plau de mi si algun hom bé
quant ymagín que per vós yo amar
avorresch mi, que res no y fall d'entregue,
en aquell punt tot mon bon voler negue
puys que vostr'àlt no passa
Conort bastant en mi no pusch penssar,
e si per temps alguna part n'atench,
serà per ço com part d'Amor tal prench
que
hauré Amor de mi despossehit,
que per null temps tal servent cobrarà;
aquest penssar conort me portarà:
durarà tant com ser enfellonit.
Ço que deman mereix preu infinit;
no
l'ànima us dó qu'és a Déu bell present,
ella no
No us prech d'amor, mas que la
del qu'és en vós hauré singular grat;
si bon voler me teniu amagat,
tant àm lo mal ab què
Yo son ben cert que vós mi conexeu
e los tres temps de mi no ignorau,
mos penssaments yo creu que sapiau;
no us preheu, donchs, si no
Lo meu voler ab infinit s'acosta;
serà content del vostre, poch o molt:
donchs, envers mi no us cal anar d'escolt;
lo camí~s pla sens barranch ne gran costa.
Vostra valor tot quant pusch dar me costa,
no
dos grans contrasts de volers veig en vós:
mon viure us plau, de mort és la resposta.
Los hulls tinch cluchs, no conech nit ne jorn,
ne tinch hom prop qui del temps me avise,
ne sent res ferm ab què lo temps divise;
ab tot açò ma pensa no pren born.
Lir_entre_carts, dins mi porte hun forn
cohent un pa d'una dolça sabor,
ý aquell mateix sent de gran amargor;
tot açò
Qui no és trist, de mos dictats no cur,
o
e lo qui és de mals passionat,
per fer-se trist no cerque loch escur;
lija mos dits mostrans penssa torbada,
sens algun'art, exits d'om fora seny,
e la rahó qu'en tal dolor m'enpeny
Amor ho sab, qui n'és causa estada.
Alguna part, e molta, és trobada
de gran delit en la pensa del trist,
e si les gents ab gran dolor m'àn vist,
de gran delit m'arma fon conpanyada.
Quant simplament Amor en mi habita,
tal delit sent que no
e com sos fets vull veure de pregon
mescladament ab dolor me delita.
Prest és lo temps que faré vida
per mils poder d'Amor les festes colrre;
d'est viure strany algú no
car per sa cort Amor me vol e
E yo qui l'àm per sí tant solament,
no denegant lo do que pot donar,
a ssa tristor me plau abandonar
e per tostemps viur'entristadament.
Traure no pusch de mon enteniment
que sia cert e molt pus bell partit
sa tristor gran que tot altre delit,
puys hi recau delitós languiment.
Alguna part de mon gran delit és
aquella que tot home trist aporta,
que planyent sí lo plànyer lo conforta
més que si d'ell tot lo món se dolgués.
Ésser me cuyt per moltes géns représ
puys que tant lou viur'en la vida trista,
mas yo qui hé sa glòri'a l'ull vista,
desig sos mals puys delit y és promés.
No
lo gran delit qu'és en lo sols voler
d'aquell qui és amador verdader
e ama si vehent-s'en tal volença.
Lir_entre_carts, Déu vos dón conexença
com só per vós a tot estrem posat;
ab mon poder Amor m'à
sens aquell seu d'infinida potença.
Cell qui d'altruy reb enug e plaer
e perdre vol totalment s'amistat,
és-li mester haja per oblidat
tot lo plaer, havent-ne desesper;
e tot primer que~s luny de sa presença
e del plaer no sia recordant,
car si aquell l'és present al davant,
enyorament dobla sa benvolença.
Tres coses són que lunyen bon voler:
dan e desalt e gran iniquitat.
Al propi bé hom és tan inclinat
que no vol bé d'on gran dan pot haver.
En gran desalt no
que cell amem qui
lo nostre sforç no sab fer en nós tant
que
Iniquitat met l'om en desesper,
avorrint Déu, senyor qui l'ha creat
—ço fa lo seny de l'hom quant és irat,
se avorrint, amant-se tant primer—.
Aprés de sí, l'om ama sa semença,
tant que lo nan cuyda ésser gigant,
e tant pot ser envers nós mal usant,
qu'en mal voler giram nostra sciença.
Sí com l'om fort qui~s egual de poder
ab l'enemich qui l'és davant posat
—ffins que l'hun d'ells és per l'altre sobrat,
algú no pot negun dret juhý fer—,
tot enaxí no puch donar sentença
entre Amor ab Oy desacordant:
cascú d'aquests en mi és tant poxant,
que mon saber no y coneix differença.
Amor al camp no fon lo pus derrer,
mas Oy vench llà d'armes tan esforçat
c'al pus estrem del camp l'à derrocat,
que yo
mas no
mon foll Voler li fon prest ajudant;
Hoy donà crit dient: "¡O llàs, e quant
tarda Rahó qui
Supplich a Déu que
o, volent Ell, hus yo de passió,
d'aquella que sia prop de rahó,
lexant Amor qui
Volgra sser nat cent anys hó pus atràs,
perquè son cert qu'és pijorat lo món;
aytan poch val, qu'ell mateix no sab hon
s'aulesa gran en pus baix loch baxàs;
e veig hun cas de rahó apartat:
que lo mal hom fa casa prop la forqua,
e l'ome just fuig e
per aquell mal que jamés ha pensat.
Foll és aquell qui vol haver usat
de mal saber hon serà ben entés;
ymaginar deu que serà représ,
e sens murmur no deu ser comportat;
e lo mal hom deu ser cridat ab trompa,
per ço que un e l'altre no engan:
¡tants són aquells qui per bons hòmens van
que, diffamats, cessaria lur pompa!
Lo just voler pensa com entorrompa
ficte voler, acolorat de bé,
e ladonchs és guardada bona fe
com lo leig fet acusador lo trompa.
Aquell és dit misericordiós
que guarda
perdonador al qui leig fet comet,
d'infinits mals dóna occasiós.
Fama tement l'hom és dit virtuós,
e ço no cau en hom desvergonyit;
donchs lo mal dir no deu ser en oblit
puys que virtut mostra l'om viciós.
A vici som moguts naturalment,
e costreny nós por de la mala fama.
¡Beneyt aquell qui
e diu lo mal com bé n'és conexent!
És mal senyal del qui és desplasent
e mor d'enuig com mal dir s'acostuma,
e li desplau si
d'algun leig fet, vehent sí malmirent:
sí com aquell qui
son companyó, qui no
e diu qu'és molt cosa descominal
que per tal fet deja mort sostenir.
Ja de present delit no pusch sentir
sinó semblant a
e com lo cerch e tal no l'é trobat,
a mi mateix e tot lo món ahir.
Maldit
Vós qui sabeu de la tortra
e si no u feu, plàcia
quant mort li tol son par, se vol jaquir
d'obres d'amor, ne beu aygua de flum,
ans en los clots ensutza primer l'aygua,
ne
Mas contr'açò és vostra qualitat,
per gran desig no cast qu'en vós se raygua.
E no cuydeu, dona, que bé us escaygua
que, puys agués tastat la carn gentill,
hà mercader liuràs vostre cors vill;
e son dret nom En Johan me pens caygua.
E si voleu que us ne dón conexença:
sa fàç és gran, ab la vista molt losca,
sos fonaments són de lagost o mosca;
cert no merex draps vendre de Florença.
Econexent la vostra gran fallença,
volgué
e sabent ell tot vostre fet en ver,
en vós amar, se tengr'a consciença,
sabent molt clar la
prenent publich les pagues del peccat.
Vostre cors leg per drap és baratat;
vostre servir és bo sol per a dida.
E no cuydeu filla us agués jaquida,
vós aletant aquell'ab vostra let,
car vostre cors és de verí replet,
e mostren-ho vostres pèls fora mida;
car si us jaquiu vostra barba criada
e la us toleu, puys, ab los pèls dels braços,
poran-se
prenints perdius e tortra o bequada.
Quant hoyreu: "Alcavota provada!",
responeu tost, que per vós ho diran;
e puys per nom propi vos cridaran,
ja no us mostreu en l'oyr empatxada,
enterrogant: "Amichs, e què voleu?
En dret d'amor ha-y res que yo fer pusca?
Tracte semblant jamés me trobe cusca,
presta seré a quant demanareu."
Tots los qui trob acunçament volreu
en fets d'amor, enprau Na Monbohí;
ella us farà tot lo que féu a mi:
no
Coratge meu, a pendre sforç molt tart,
no piadós de tots los qui
l'arma ý lo cos a departir-se vénen;
per tu ser flach, lo cos de viur'és fart;
mos ulls no són lliberts fer son offici,
mon pas és tolt, ma lengua no
e de açò la Vergonya
com só plaguat de tan vergonyós vici.
Paor me sent, gran suor me comença;
surtint, mon cor lo pits me cuyda rompre;
no
ésser no pot ma Sperança Por vença.
No puch mostrar lo secret de ma pensa,
e vanament hé por de la resposta;
lo meu duptar major dupte m'acosta,
ffemenill gest ardiment me defenssa.
Alguns han dit que Vergonya no
mas yo
de vista, no; semblant és al dimoni:
part de mos senys e parlar me derroba;
dón'a sentir de sí alguns forts actes,
segons de molts havem hoÿdes gestes,
crehent los tals qui descolen les festes;
senyor és meu, Amor ferma
E si posqués l'obediença tolrre
—que per son colp la mi'amor jau morta;
car no parent, l'és altr'amor estorta,
no ssé quin déu dampnat sant me fa colrre—,
yo hagra sforç de metre tost en obra
lo que no gós mostrar, una parença;
ab gran esforç Vergonya
sí c'ardiment un poch en mi no sobra.
En tots aquells on gran amor no penja,
son giny no pot de Vergonya, ne força;
a mi he pochs a son voler nos força,
nostre voler nostres enemichs venja.
Aquest voler Desig i Amor sostenen,
causa d'aquests sou vós, a qui s'esguarden;
creure no pusch vostres sentiments tarden
en descobrir los mals que per vós vénen.
O_foll'_Amor, aquells dolors sostenen
que cerquen fi là on fi no pot ésser;
de llur treball no
e són aquests los qui de vós s'encenen.
Tot metge pren càrech de consciença
si lo perill al malalt té secret:
lo cors hi pert, mas l'arma
comptes mortals port'en reconexença.
Vós qui sabeu clarament lo meu ésser,
feu-m'ésser cert de l'esdevenidor:
yo vull saber què
mon mal e bé de ffet me feu conéxer.
Mon ignorar bé no
e per null temps jamés bé aportà,
e tart o breu mon mal a ffi venrà,
e d'esperar mon mal poria créxer.
Si plau a vós que bé
no
e per tardar aquest coneximent
no
Tarda de temps no
los temps en mi vençr'Amor no poran,
tots los meus jorns un moment semblaran:
corre lo sol, no
Si pert Amor per forçat desesper,
vós me dolrreu ý ell no vist perdut temps;
donchs, vós ý Amor acordau-vos ensemps,
tot prestament, què us plaurà de mi fer.
Lir_entre_carts, qui mal ho bé vol fer,
no deu penssar algun dan si
car lo voler en dos parts se parteix,
e cor partit degun fet no requer.
Los ignorants Amor e sos exemples,
crehent que
reprenen mi perquè
prenint delit en franch arbitre perdre.
A llur semblant un gran miracle sembla,
e majorment alguns pus forts articles:
descreen mort ésser de grat suferta,
e qu'en dolor d'amor delit se mescle.
Foch amagat, nudrit dins en les venes,
faent gran fum per vya dreta ý torta;
ira dins pau, e turment molt alegre,
lum clar e bell ab sí portant tenebres:
aquests contrasts los fins amadors senten.
Dins en un temps Amor dins ells alloga,
e tots aquells no crehents ser possible,
sols d'ésser nats natura pren vergonya.
Vehent lo cel ma natura disposta,
volch influir dos poders separables
a mi vinents ab manera diversa,
cascú prenent la part a ell condigna:
ffahent amar simplament la mi'arma
lo seu semblant, sentit de vici munda,
e l'altra part en mi no roman solta,
ý en son voler son decret l'arma posa.
Aquell'amor que
e solament sguarda part honesta,
aquest'amor ha fet a mi amable
per mon semblant e
E l'altr'amor qu'en delit s'entitola
e d'onestat és enimich rebel·le,
m'arma e cors per ell prenen ses armes,
aportants pau e guerra tot ensemble.
Aquest'amor per nostres senys nos entra
e fa present al comú seny, e passa
lo presentat, per sos migs, a l'entendre,
d'on voler creix tant com l'om s'í delita;
mas perquè
dins en l'ostal que Venus lo alleuja,
totes virtuts e seny de la persona
són desijats en servitut de l'acte.
Cells qui amor bestialment pratiquen
sens acollir en part delit d'entendre,
sol per la carn llur apetit se liga
que, sinó brut, plaer no
Qui vol trobar amor qui null temps folgua,
no la cerch llà on lo poder se vença,
car tota res, perdent la sua causa,
no és trobat de aquell algun ésser.
Alguns elets, en molt espoquat nombre,
qui solament d'amor d'espirit amen,
d'aquest'amor participen ab àngel,
e tal voler en per null temps se canssa.
Los qui amor ab cors e arma senten,
amant lo cors e més la part de l'arma,
grau de amor homenívol atenyen:
sobre dos colls lo jou d'Amor aporten.
Puys arma ý cors donen ésser a l'home,
prop de forçat és entr'ells lo complaure:
ame lo cors a sson semblant conforme,
ne fa reptar si
Nostre sperit a sson semblant cobeje,
e de aquell tots los actes que n'hixen;
mas los volers que d'aquests composts naxen
són més punyents que d'algun'amor simple.
De la virtut és nostra vida
sí que lo cors venç a l'arma batalles,
ý els pochs volers lo seny de l'hom no tempra.
E, donchs, quant menys los qui gran força porten?
E tal amor lo juhí no escolta,
tant de la carn benivolença capta.
Ab cor segur de vençr'aquella tempta,
ses blanes mans los forts diamants pasten.
Si bé Amor les passions avança,
en ser primer lo desig li da força,
e puys delit lo sosté dins son regne;
ffallint aquest defall d'Amor lo ceptre.
No sia
car fin'Amor d'altr'amor se contenta;
si no l'ateny viu d'esperança sola,
e la gran por segueix lo seu contrari.
Cell qui d'Amor del tot no
sí que rahó de son consell no lunya,
no mereix pas la corona de martre
d'aquells passius no havents altre compte
sinó pensar haver lur vida terme,
ffinit aquell qui
crehent de ferm los fets del món ser ombra
d'aquell sol clar qui tot lur cor escalfa.
¡O bon'Amor, a qui mort no triümpha,
segons lo Dant ystòria recompta,
e negun seny presumir no s'ocupe
contra tu fort victòria consegre,
e cossos dos ab un'arma governes
per la virtut que d'amistat s'engendra!
Cell qui de tu lo terme penss'atényer
no sab de tu, d'ignorança~s dexeble.
Lir_entre_carts, tres són les grans carreres
on veritat per negun temps passeja:
Ira i Amor ab sí no la consenten,
e l'altra és general Ignorança.
Veles e vents han mos desigs complir,
ffahent camins duptosos per la mar.
Mestre ý ponent contra d'ells veig armar;
xaloch, levant los deuen subvenir
ab lurs amichs lo grech e lo migjorn,
ffent humils prechs al vent tremuntanal
qu'en son bufar los sia parcial
e que tots cinch complesquen mon retorn.
Bullirà
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre sí atur hun punt al jorn;
grans e pochs peixs a recors correran
e cerquaran amaguatalls secrets:
ffugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remey en terra exiran.
Los pelegrins tots ensemps votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà
que al confés descuberts no seran.
En lo perill no
ans votaré hal Déu qui
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Yo tem la mort per no sser-vos absent,
perquè Amor per mort és anul·lats;
mas yo no creu que mon voler sobrats
pusqua esser per tal departiment.
Yo só gelós de vostre scàs voler,
que, yo morint, no meta mi
sol est penssar me tol del món delit
—car nós vivint, no creu se pusqua fer—:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tots en ira convertit,
e, yo forçat d'aquest món ser exit,
tot lo meu mal serà vós no veher.
O Déu!, ¿per què terme no y à
car prop d'aquell yo
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l'avenidor.
Yo son aquell pus estrem amador,
aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
puys yo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa strema dolor.
A bé o mal d'amor yo só dispost,
mas per mon fat Fortuna cas no
tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Yo desig ço que
ý aquest esper de molts mals m'aconorta;
a mi no plau ma vida sser estorta
d'un cas molt fér, qual prech Déu sia tost.
Ladonchs les gents no
al que Amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós yo
de què la part pijor me
e de vós sab lo qui sens vós està.
A joch de daus vos acompararé.
Bé
e com lo foch per fexuch pes no cau,
e com no
ffermant son loch en la pus alta spera.
Major senyal no pot mostrar lo món,
e digne molt que l'om se
ab un poch més hauré creure per ell
que periran tots quants en lo món són.
A mon juhí, ses leys Amor confon;
speriment ja del tot és errant.
Tot amador ama per son semblant;
lo contraffer en per null temps no fon.
Vós, qui bastant sou per un món regir,
porà
Per acte leig sentiment haureu cech?
No haveu pus escusa
Mon creure ferm no pot bé soferir
un cas tan fort, e per moltes rahons,
mas tan bé ssé que la carn ha sperons,
e no us veig fre bastant a retenir;
e d'altra part Amor, per sa furor,
secretament, sens compte, lo cors liga
en actes tals quals honestat castiga.
E pot esser ameu de tal amor?
Si ver serà, prech Déu que la calor
de tots los fochs creme la vostra carn,
si no teniu en un terrible escarn
que no vençau una tan gran eror.
Mas vostre cors per ventura
husar dels fruyts que Na Venus conrea;
mas vostre seny deuri'aver ferea
de fer tals fets, e géns n'àn ja sospita.
Per tal dolor no faré vida
palesament serà ma vida
e de parlar no tendré lengua squiva,
e ver parlar, de ssí gran dolçor gita.
Cells qui sabran mon ver complanyiment,
tots planyeran mi per ma causa justa,
e planyiment de ssí amor ajusta
e rependran natura si u consent.
O_foll'_Amor, de vós no son content,
e ja molt menys dels fets de la que àm;
no sé de qui haver pus honest clam;
per no errar, maldich-vos egualment.
Ab vós me pot Amor ben esmenar,
del temps passat, lo seu gran falliment;
sa fort dolor, per mon mal pensament,
vós mi amant se pot acabalar.
Yo li perdon si m'à dat mal dormir,
yo li perdon voler mal guardonat,
yo li perdon si m'à d'amar forçat
dona tan vil que
Si cossa fos lauger'a comportar
que yo de vós hagués tal vantament
que
lo nom sens pus me bast'a contentar.
Tal me pareu que si de ferm vos mir,
lo meu desig roman tan alterat
que no vol res del que ha desijat,
ne del present ne del que pot venir.
Creheu de ferm que no
del que sabré que serà vós plasent,
e si
serà molt lleus càrech de suportar.
Donchs en manar no us cal molt enardir:
tot se farà lo que serà manat
ab que d'amar no ssia deffenssat,
car mon voler en àls no pot servir.
Acort no us cal en voler mi amar,
si us ne altau, ne de mon sentiment;
de mon voler creeu segurament
que per null temps vos porà desaltar.
Ell amarà e no farà mentir
los meus escrits qui d'ell han tant parlat,
ne scarnirà mon verdader dictat,
ans en millor lo veureu affegir.
A Déu no
sinó que fos de Amor serviment,
car en tot l'àls lege
en fer tot quant lo món li pot manar.
No sabeu prou si lexau temps fugir,
e temps perdut no pot ésser cobrat;
e, donchs, restau ab voler termenat
de ben amar lo qui us sabrà grahir.
Lir_entre_carts, los meus jorns vull finir
amant a vós, sol que me n'ajau grat;
e si Amor d'amar ha mi lloat,
creeu-lo ferm, car no u fa desmentir.
A mal estrany és la pena estranya
e lo remey hauria sser estrany,
e qui de fret mor, per entrar en bany
haurà calor, si aygua freda
e si
lo mig segueix e la fi lo començ;
ab forces tals Amor mi, amant, venç,
que planament lo dir no m'és possible.
En contra mi Amor és molt orrible
e tant plaent que m'à fet ser content,
car davant mi tinch bé complit present
e d'altra part me puny dolor terrible.
Aquesta és una dolor novella
que dins mon cap ha fet novella hobra,
desassentant la mia pensa pobra
que a ssos mals tenia sa jaella.
Amor en mi no fa gran maravella,
ffermant ses leys en temps passat posades;
mas per lonch temps eren ja oblidades:
per mi Amor son poder torna
e sí com Déu miracles volch mostrar
perquè
ffahent parlar los muts e que
Amor li plau que perda lo parlar.
Envers alguns açò miracle par,
mas si
e de aquells que la terra
sabrem Amor vers nós què pot mostrar.
Cella que àm en egual de la vida,
mostre
quant li só prop, é d'ella sbaÿment,
ab continent de aver-l'avorrida.
Dins en mi sent una força
tant qu'és pus fort que lo desig d'Amor;
cascun d'aquests d'Amor pren sa favor,
mas egualment entr'éls no és partida;
car mon desig no basta fer menaces
a la gran por qui
d'aquesta és Amor tan gran amiga
que toll poder al desig de sos braces.
Lir_entre_carts, Amor no té pus laces
que
ungles no té ab què ma carn arrape,
mas dorm segur de present en sos braces.
Sí com aquell qui per sa
no pot esser de res finit content,
sí que res fet ab algun element
en son delit no l'haurà contentat
—per inperfet lo delit mundà posa
e sinó
axí Amor, vós amant, m'assegura;
tot lo restant del món li fa gran nosa.
En vós penssant ma penssa és enclosa,
dompda~s per vós, ma voluntat no
car ma rahó la té cativ'ab carta,
que res no vol e demanar no guosa.
No
conexent vós, vehent-vos e sentint;
al meu voler lo saber lo desmint,
lo meu saber al voler va davant.
Yo
crehent en vós ésser un paradís,
e no ssé hom qu'en vós aytant sentís
que no
No
mas per Amor hé sentit més en vós;
Amor ha fet, dels seus bons servidós,
del pech, sabent, e franch, del pus escàs.
A desijar mon desig no és llàs,
mas la valor vostra més ne mereix;
en estimar hom bé no la compleix,
no us ama ssats qui amant no sclatàs.
Ja per Amor amadors morts ne són,
e yo só viu; en fet no rest egual:
la causa d'on los vench aytant de mal
no és tan gran com la que mi confon.
E puys semblant de vós jamés no fon,
yo degra sser sus tots avantajat;
nou penssament Déu me pogr'aver dat
que no servís a pus a ffer al món
sinó en vós per tots temps contemplar,
car yo
e pas dolor com no
que no
Lir_entre_carts, ço que
no m'entra pas solament per la vista;
vostre sperit és aquell qui
e com de mi no us mostrau desaltar.
Tal só com cell qui penssa que morà
e ja ll'àn llest moltes veus la sentença,
mas per mercé l'és donad'audiença:
creu e no creu que mercé li valrrà;
lo mal e
que fermament no
Axí no pusch sens por vós desijar,
ne sser no
Aytant com puch iré vid'allargant
perquè l'estrem de tots los mals és mort;
no
mes àm dolor, mort e vida dubtant.
E tant com pus de ma dolor creheu
e lo remey en vós lo deteniu,
lo meu esper jau mort molt més que viu,
ans de sa mort prega-us li perdoneu.
Ladonchs morré, com parlar no
e tinch per foll qui de mort no
aquella és derrer dan e turment;
no meresch yo que los meus jorns fineu.
No guardeu mi, sinó ma benvolença;
mi offenent, offendreu lo voler
qui, vós amant, de mi és homeyer,
e, conexent, vos fall reconexença.
On és Jason e sa desconexença?
On és Theseu, qui trahí Adriana?
E Dido fonch d'esperança tan vana
que la trahí Eneas en crehença.
Los fets passats de present me consolen.
Irat me trob vers femení linatge;
los fins amans no àn en ell estatge:
sembren los bons, cullen los mals e molen.
Savis són cells qui les festes no colen
d'aquell amor qui en les dones cau;
ab desleals sovent elles àn pau,
lexant aquells qui per ben amar moren.
En recort és aquell Pau de Bellviure
qui per amar sa dona tornà foll;
tal camí tench, soptat rompent lo coll.
De tot mon dan dupte
Plena_de_seny, no m'abreugeu lo viure,
car, mentre visch, vostra llaor s'allargua,
e vós lloant no
ne tart la mà com de vós vull escriure.
—Clamar no
dons vós, mon cor, no us senta pus clamar!
Vostres gemechs no
e vostres colps se mostren sus ma roba.
Hajau esforç, car lo pijor és mort;
puys a Déu plau, preniu-hi paciença;
Ell és aquell qui fa de vós sentença:
creure deveu que no fa negun tort.
Ans que lo món, fon vostra mala sort,
puix fon en Déu lo vostre cas present,
e lo saber de Aquell no consent
que sia menys vostre cas ne pus fort,
sinó aytal com per Ell és sabut.
La tarda és la vostra enemiga;
la que amau vejau si us és amiga:
lança li veig portar e no escut.
—En aquell jorn seré
car, yo morint, tot mon delit morrà;
algun plaer l'ull no m'aportarà,
que de aquest moltes veus me n'ajut.
¿Com se farà qu'en un tan gran risch meta
tot lo meu bé, ab tal dupte de perdre?
Lo meu esforç cascun jorn sent esperdre;
null penssament no veig que bé
Quant me ferí Amor ab la sageta,
no víu lo lanç ans de sentir dolor;
untada fon de una gran dolçor,
material dolç portava la treta.
No
saber no
aquella que veurà tal cas en mi,
sí que lo plor aurà pus prop de riure.
—En un mal loch, amich, vos veig assiure,
sí que tot hom vos ne té per grosser,
com vós creheu que darà mal saber,
quant de la mort no us veurà bé delliure.
En ell'està la vostra mort e vida;
sapiau, donchs, si us vol haver mercé;
no us consell pus sinó saber lo bé
que us vol la que vós tant haveu servida.
—Si bé del tot porà ésser perrida,
per mon saber, ma vida ý ma sperança,
e veig la mort ab la vida
llou lo consell car és bo en partida.
Negú no
a l'hom és dat per son dret naturall
desijar bé, volent saber lo mal;
d'aquest saber vull donchs haver gran cura.—
Als amadors Amor los assegura
que no auran en ell seguretat;
en llurs volers no cabrà fermetat;
donchs, com serà entr'ells cosa segura?
Ab tal dolor com l'esperit s'aranqua
e dins lo cors comença fer camí,
e roman fret lo loch d'on parteix sí,
la viva carn s'alterra
molt e pus fort dolor mon desig sent
com ha partir de la mia sperança;
no és del tot, mas en lo camí
ja mon esper demostr'alterament.
No
que
no
car de tot l'àls mon esforç és potent.
Tots los assaigs que amadors àn fets,
tots me són pochs sinó mort acordada;
si
per castigar mos passats maliffets.
Tan gran amor hauria
que tal affer menys de senyal passàs.
De bé o mal se
Amor li plau que
Tant mon voler Amor ha hobeÿt,
que no
si per null temps la fama no ss'apaga,
com sent Francesch, de la su'à jaquit.
Vós, dona, sou mon déu e mon delit;
donchs no us dolgau si pert lo món per vós.
No
e, vós dolent, me féu pus dolorit.
Res no
lexau a mi acomanat Amor,
car de aquell no
de ira prech que
Sí com a l'hom frenètich l'és molt greu,
quant a fer mal se vol ésser levat,
lo fort ligam que li hauran possat
ý ell mal no sent fins la follia veu,
ne pren a mi quant só torbat per ira:
yo
quant me jaqueix, si bé tot jorn ho call,
romanch tant llàs, que sol mon cor sospira.
Lir_entre_carts, ma voluntat se gira
tant que yo us vull honesta ý desonesta;
lo sant haïr, aquell del qual tinch festa,
e plau-me ço de què vinch tost en ira.
¿Qui, sinó foll, demana si m'enyor,
essent absent, d'aquella qui
E si no plor, ¿qui és lo qui
si bé no pas contínua dolor?
Tots mos delits en hú é transportat;
Amor li plau en mi fer aquest cambi;
lo món no té res valent lo recambi
de l'esperant lo bé tan desijat.
Tant és lo bé qui m'és davant possat,
que sens dolor visch aquell esperant;
si no l'atench, seré tan malanant
qu'en aquest món infern hauré trobat.
Contentament la una part me dóna,
per l'altra és ma vida tribulada:
ab mort està en balança posada,
tement que por ma sperança confona.
De punt en punt ma sperança
e venç-me por d'aquell mal que yo
¿Qui és aquell en poch amar estrem
que segurtat prenga per companyona?
Per molt amar en altre mi tresport,
sí qu'ésser pens tot la persona
seria
que no agués por de la mala sort.
Viur'en delit port'ab sí por de mort
car d'aquell és enemich sobirà,
e si Amor delit jamés portà,
yo só aquell qui
¡O Mort, qui ést de tots béns envejosa,
ý en tal voler te segueix la Fortuna!:
cascuna prech que mudeu ley alguna,
no ressemblant a la qui m'és dapnosa.
Saber-se pot ma vida perillossa
caent en mans d'enemichs tan mortals;
pobres e richs senten sos aspres mals,
e cascú d'éls ab manera
Seguesquen mi tots los que amaran,
mon ris o plor qualque d'ells me seguexqua,
car yo son prest de tastar fel o bresqua
per los qui mal o bé d'Amor pendran.
Lir_entre_carts, passions d'Amor fan
Tembre ý Fiar estar dins un hostal;
de gran remor duptar un punt no cal,
¡e guay d'aquells qu'entre llurs mans estan!
Per molt amar ma vida és en dupte,
mas no cregau que de la mort me tema;
a poch a poch ma sperança
e
Haja mal grat de ssa compassió,
puys no
lo detardar no veda lo venir,
e creix desig, e dobla
Déu m'à donat tal disposició,
que mon voler s'esguarda sol amar,
e fahent àls, serveix a companyar
l'estat d'Amor; en tot l'àls, abandó.
Amor yo àm, ell a mi punt no ama,
e per ell àm linatge femení;
generalment sia entés axí:
aquella vull qu'en sa culpa
Ab tort e dret mon cor d'Amor se clama,
tort en passat ý ab dret gran de present:
no perquè fos en algun temps content,
per null temps hach tempre la mia flama.
Del temps passat yo no
ell me valgué, mas noch-me la temença;
envergonyit, no mostrí benvolença,
ne fiu saber mon voler e dolor.
E per finir mos jorns ab gran tristor
e per haver d'Amor algun just clam,
yo, desamat, vol que stretament àm,
sí que, amant, del món perda sabor,
mi avorrint ab abastat conort,
e fora vós, tot quant Déu aja fet.
Mon avorrir en compte vós no met:
més que mi us àm; si no
O amadors! No us caygua del recort
un fet tan car per sola stranyedat:
yo, gran parler, dos anys só mut estat;
no cregau, donchs, que dolor done mort.
Yo son aquell qui
de l'espirit, al cors cargua fexuga;
mas no m'és luny un'ora desastruga,
que perdre
Lir_entre_carts, molts trobadors àn dit
que
yo dich que stà prop del contentament.
D'aquell ho dich qui mor, desig finit.
Ma voluntat, amant-vos, se contenta,
havent desig de possehir la vostra;
e só content de tal com se demostra.
Lo freturós desig prech Déu no senta,
si bé d'amor terme no pusch atényer
en aquell loch on amadors conexen:
lur gros desig complit, d'amor se lexen,
e yo ladonchs me sent d'amor estrényer.
Amor no
veent penjar son estat prim en l'ayre;
cantar no deu ab alegre becayre,
mas ab bemols alegria constrényer.
Sol en nós dos Amor se manifesta,
e nós vivents, no li fallirà casa;
e si del món és nostra vida rasa,
tolrrà favor a recort d'altra gesta.
Lo meu delit no cab en nulla testa,
ne pot muntar ma glòria
pus no
que fermetat me sia
E si és ver que déu sia Fortuna,
suplich-lo molt repose son offici:
l'alt derrocar me par terible vici,
fahent morir dos cors en vida una.
Tot simplament e sens dolor alguna
visch en delit ab ma voluntat solta,
que lo cor fosch qui la tenia
clar posseech, fent-me lum sol e luna;
e no y veig àls que pur'amor entrega
sí transportant en la persona
res no
la mà de Déu a mi res no denega.
Volgra sser orb, faent Fortuna cega,
perdent lo pas on tan alt m'à fet metre,
e si del loch aquell me fa remetre,
en aquest temps la mort me regonega.
Ans que
en est espay ma vida pendrà terme;
lo meu estat ab la mort lo conferme:
perdent aquell, de la mort me plau guerra.
Lir_entre_carts, en l'espay de la terra
no y ha delit que dure ne contente;
sols és lo meu, que no vull que s'aumente;
mas del durar, quant hy pens, dol m'aferra.
Por de pijor a molts fa pendre mort
per esquivar mal esdevenidor;
si bé la mort ressembla cas pijor,
cell qui la pren la té per bona sort,
e de açò Cató mostrà camí
e li mès nom hús de la libertat,
car de tot àls pot hom ésser forçat
sinó
Algú la pren e reb nom de mesquí,
fugint perill qui l'és davant posat;
altre serà de cor nobl'animat,
que vol morir per la valor de sí:
venint en mans d'enemich seu potent,
sobrat lo cors, guerrej'ab lo voler;
de vencedor encara
vol perdre
Jhesús en creu fon pus fort e potent
que no aquells qui
car son voler no
ne fon complit lur dampnat penssament.
No roman fart lo forçador del cors
si voluntat per cas semblant no força,
ans és vencent aquell qui tant s'esforça,
que de la mort no vol tembre son mòs.
Del viure lonch ja sent lo gran repòs
qui d'aquest curt lo viure avorreix;
e la dolor de la mort se parteix
com lo qui mor compte de mort ha clos.
Ladonchs virtut la força multiplica
del virtuós, qui s'opinió ferma
en qualque part on virtut lo conferma,
que sol a Déu de l'esperit suplicha.
Alguns passats que voluntat iniqua
los féu morir, o l'oppinió vana,
aquests no llou, mas los de penssa sana,
volents morir per fer lur arma riqua,
perdent un poch per l'infinit atendre,
guanyant lo goig que al Fill de Déu costa.
Gran és lo bé, segons aquesta costa,
que per la mort de tal Hom s'agués vendre.
Dolor e por són bastans per offendre
totes virtuts que l'ànima
los qui
qu'en aquest món no poden mal atendre.
Sí com l'om rich que per son fill treballa
e sol per ell vol que l'haver servesqua,
e quant la Mort vol que
dóna sos béns e tot goig de sí talla,
ne pren a me, qui lanç tot mon delit,
perdent a vós, lo goig de mon entendre,
car mon voler en àls no pot entendre,
ans tota res m'és enug e despit.
Amor a mi vostre cors ha
tant que lo blanch d'altre cors negre par,
e la negror qu'en l'ull belles'apar
sembla
A la valor la fama és enganosa;
aytant valeu, que no ssé dehidor
que us lloàs prou, sinó vostr'amador.
Aquest parlar no us faça ergullosa!
Ma vida és amarga e plorosa
si pert a vós, e per vós pert lo món;
tots los camins d'aquest tanquats me són,
si fall a mi la sperança duptosa.
Lo malfactor qui a sa sgleya cuyta,
torbat, no
ne pus ne menys de cert ne pren a mi:
torbat me sent, perdent compte de fuyta.
Ma voluntat ab la rahó no luyta,
cascuna fa lo més de son poder:
ma voluntat pus d'amar no pot fer,
son poder fa, e ma rahó la
D'un ventre trist exir m'à fet natura,
per vós amar fon lo meu naximent;
no ssé als fats com no
en fer que vós d'amar aguésseu cura.
Sobresamor dos estrems me procura,
e lo mig d'ells no pusch haver trobat:
d'un poch esper no puch ésser lançat
per gran desig qui li dóna mesura;
e d'altra part lo desig és tan gran,
que no consent ab sí ferma creença
que per null temps me hajau benvolença;
de hú en àls vaig axí redolan.
Lir_entre_carts, delits d'amor estan
partits seguons d'on surt la voluntat;
algú d'ells mor ab lo desig finat,
altre delit perdurable roman.
Sí co
que no
si donchs no beu de verí un anap,
e lo perill no li està cubert,
ne pren a mi, qui vull esperiment
molt perillós e sens ell no pusch viure:
lo dilatar per mort se pot escriure,
e tem l'assaig ab la mort egualment.
¿Qui és aquell estimant lo turment
e lo perill en què m'arma està,
veent-se prop d'on veu que tost perdrà
ço perquè fon vengud'al món present?
En dupte stich; la mia mà tremola,
que no consent que mate mi matex,
e d'altra part mort certa no
yo
En lo meu coll veig penjar una mola,
e lo gran fons on seré trabucat,
si donchs mercé no vol haver tallat
la corda fort; mas coltell no esmola.
Mercé deman ab veu espaordida,
mostrant negar al qui per mi~s request;
vós no guardeu que mostra pauruch gest,
mas piatat sia en vós complida.
Puys que per vós pot ésser ben sentida
la part d'amor que yo no puch mostrar,
vullau hun poch la penssa empaxar
en quin fill prim penja la mia vida.
Yo son aquell qui del carçre l'àn tret
ý ab torbat pas va pendre cruel mort,
que no hé pus remey n'altre conort
sinó mercé del qui
Jamés d'amor fon un cas tan estret
com és aquell del qual no puch fugir:
per hú son cert de la vida finir;
l'altr'és verí per apagar ma set.
¡O vós, qui sou causa de mon perill
e fins ací no merexeu gran culpa:
poqua mercé per avant vos enculpa,
si per defalt d'aquella prench exill!
Lir_entre_carts, no veu degun perill
fin amador, e si
Tot cas és poch essent lo pus estrem;
la torre gran li sembla gra de mill.
Mes voluntats, en gran part discordants,
dona, per vós les hé fetes concordes;
per vós han pau solent ésser discordes,
per vós conech l'error on era
Per vós conech tot lo delit de viure;
mos penssaments concòrdia
ja de contrast, sí com dabans, no
ans, als amichs, de pau poden escriure.
A ymaginar no
per aplegar ma pensa molt confusa:
de la virtut de fermetat molt usa;
de dos afanys, del primer só deliure.
Per encercar, no
trobat és ja tot obs de la mi'arma;
e per guanyar ses flaques mans fort arma,
e per haver al cors de mals deffenssa.
E si del cors ma fortuna dispensa
que per son mal m'arma perda batalla,
ja sab què fer e ma lengua no u calla:
viur'en lo món aver en gran offenssa.
Mal consellat, mon cors volch pendre lança,
e, ple de por, ab ses armes volch noure,
mas près consell que les tornàs al foure;
prenint escut, armes d'offendre lança.
No m'ha jaquit del tot ma esperança:
ab ella
mas yo conech la mi'arma
que tot perill se té
Dolga
no
null junyidor no féu encontre tal
d'on fos content com yo veent lo rench.
Si mos mals fats ab força
malauyrat no
si vagabunt me veu lo món anar,
en tan segur port home jamés vench.
Mon desig és en molta part complit,
trobant molt més del que fuy desigós;
si no atench, no pens algú que fos
ab tal dolor sens molt major delit.
Lir_entre_carts, lo que de vós hé dit,
plàci'a Déu no
ý el qu'é sufert essent-vos amador,
per mal esguart no
O fort Dolor!, yo
si no
la que yo àm contra tu ha manat;
donchs, si no muyr, no
puys a mi vull en dues parts partir
e dón a tu l'enteniment per part,
e lo meu cors de la mort lo apart;
a fort Amor yo no puch contradir.
La que yo àm mi no consent morir;
dóna
e sab que tu no
no
En aquell punt hages compassió
d'aquella que jamés de mi l'aurà;
com l'esperit del cors exir volrrà,
oblida mi, menbre
En aquest món la mi'ànima
ý ells penssaments que
de res del cors no
car viure vol e que digues que no.
Del cors mesquí no sies descontenta,
car tot és teu, sinó lo moviment,
e sos gemechs no vaguen, yo durment;
ta voluntat mon sopni la contenta.
Puys per mos crits mercé de mi s'absenta
e Déu per vós vol punir mos demèrits,
e los meus fats contrasten a mos mèrits,
licenciats dolor qui
car una és ma vida ý ma sperança
e dóna
e vós dieu que us plau la vida mia;
ells departits, la mort del món me lança.
Creheu de ferm que só
que perda
e per null cas lauger no vullau creure
que
Quant pens que mort me pot fer ser absent
de vós, qui
d'aquella fuig a la qual ma veu crida;
guanyat me té lo primer moviment.
Lir_entre_carts, tant vos àm purament,
que m'és dolor com no
sinó d'amor que solen praticar
los amadors amant comunament.
¿Qui
del sobiran do per ella rebut?
E tinch per foll tot hom e decebut
que poch ne molt conteng'ab mi de par.
Yo só molt prop de viure bé content;
embarch no
que sembl'a mi que ve menys de rahó,
puys ha raell en vostre falliment.
Ab mi no
puys la que àm creem qu'és la mellor,
ab molt gran seny e honestat de cor,
e yo l'àm tant qu'ella m'és benvolent.
En lo començ fon bona ma ventura,
seguir-lo deu la fi a mon començ,
e si no u fa, mort, qui tota res venç,
donarà mi la terra
Mas Déu no sab en lo món creatura
sens defallir alguna part de bé;
d'on l'om és foll qui ha laugera fe,
abandonant Aquell ultra mesura.
Per què yo
e no crech bé lo que m'és dit per ella,
e cuyt haver d'açò justa querella,
mas creure ferm no tinch en mon poder.
Term'en amor algú no pot saber,
e cell qui
qui
no troba fi, e penssa
Dos cors units en una voluntat
deu fer Amor, e lo qui se
en ell Amor de continent pereix;
no ama fort l'amador limitat.
Amor se té per pus injuriat
per hom en qui trobe lo seu cor fret,
que per traydor on fos tot malifet,
puys lo forçàs d'ésser enamorat.
Qui tèbeu és, d'Amor és enemich,
e port'ab sí contr'Amor lo fallir;
si no~s cregut, tolga
car de cor franch hom no creu l'om enich.
Si lo meu hull no tinch per ver amich
e del que sé no vull ésser membrant,
no creuré vós ésser vers mi errant
e trobar-m'é de peguesa molt rich.
La mi'amor a mi creix la sospita,
e lo que sé, que de mi no
e de mon cas no us voleu assats dolre
per poqu'amor que dintre vós habita.
M'oppinió és en mon cor escrita,
que, sinó vós, àls no la me
vós me podeu en tot'arror fer caure,
puys que Amor forçar mi se delita;
e tant desig que sia
que m'és forçat duptar que axí sia;
Amor me fa de veritat falsia,
no bast'en pus qu'en ésser sospitós.
O_foll'_Amor! En l'om molt desijós
cabre no pot en ell sats conexença;
sa passió li torba sa sciença,
e majorment lo qui és amorós.
¿Qui
e
Catiu me trob, licenciat d'Amor,
e, d'él partit, tot delit m'és lunyat.
Sí co
que null castich ne càrech li vol dar,
axí Amor me da bandonament,
que son poder en mi no
En ira stà de Déu lo peccador
com en est món treball no li és dat;
dels béns de Déu no sia sperador:
no ha lloguer qui no ha treballat.
Axí, d'Amor qui no sent lo turment,
en sos delits no
tot amador prenga
que sens tristor no
Dolor és gran de tot fin amador,
com desesper li és davant posat;
mas, per mercé, Amor l'és donador
que d'esperar delit no és lançat;
goig e tristor li estan de present,
esper e por luny li volen mostrar
son mal hó bé, dels quals hú tostemps sent,
e lo que pert aprés torna cobrar.
Aprés lo mal, qui sent de bé sabor
no pot ser dit del tot malahuyrat;
lo past d'amor no ha tant'amargor
que sus tot dolç no sia stimat.
De tal sabor no
e pus amarch que fel hé de gustar,
car yo sofir dolor d'enyorament
ne veig camí per algun bé sperar.
Qui d'Amor fuig, d'ell és encontrador,
e yo qui
en lochs lo veig difamat per traydor,
e fuig de mi qui l'é més qu'altr'honrrat.
Yo no
mas que dins mi ell vulla reposar;
sembla la mort, qu'encalça lo fugent
e fuig d'aquell qui la vol encontrar.
Cremat vull ser d'Amor per sa calor,
car dins son foch yo
sí com lo sant, havent en Déu ardor,
en son turment se troba consolat.
Tant quant Amor és fort ý en mi potent,
lo seu delit prop mi sent acostar;
si
fora de mi mon delit hé trobar.
Aytant pot fer d'Amor sa gran favor,
que bastarà fer que l'enamorat
no
tant estarà en goig present torbat!
Yo
propri~s a mi tal estat desijar;
a l'ignorant desig no
enemich és de Amor ignorar.
L'ome no pot ser al món vividor,
si de humor mal serà netejat;
lo bo ý el mal conserven la calor
d'om radical, que sens ells és gastat.
Axí d'Amor, qui lo seu mal no sent,
no pot en ell sa passió durar:
desig lo té, qui~s de bé falliment,
ý ell bé atés, tal desig ha cessar.
Amor_Amor, yo só ver penident
com de ingrat vos hé volgut reptar
per no trobar loch a mi convinent;
és lo defalt com yo no pusch amar.
Lo temps és tal que tot animal brut
requer amor, cascú trobant son par;
lo cervo brau sent en lo bosch bramar,
e son fér bram per dolç cant és tengut;
agrons e corps han melodia tanta
que llur semblant, delitant, enamora;
lo rossinyol de tal cas s'entrenyora,
si lo seu cant s'anamorada spanta.
E, donchs, si
com veig amats menys de poder amar,
e lo grosser per apte veig passar:
Amor lo fa ésser no conegut.
E d'açò
com desamor exorba ma ssenyora,
no conexent lo servent qui l'adora
ne vol penssar qual és s'amor ne quanta.
No com aquell qui son bé ha perdut,
metent a risch, si poria guanyar,
é, vós amant, que
delliberat: no ssó
Tot nuu me trob, vestit de grossa manta;
ma voluntat Amor la té
e ço de què mon cor se adolora
és com no veu ma fretura qu'és tanta.
Lir_entre_carts, ab milans caç la ganta
ý ab lo branxet la lebre corredora:
assats al món cascuna~s vividora,
e mon pits flach lo passi de Rams canta.
No só gosat en demanar mercé
a ma dolor que del tot m'abandon;
un poch espay la prech de temps que
a poder dir lo mal que d'ella
E si mon cor en sa força retorn
ý el torbament de l'enteniment pert,
porà saber qui d'amor no és cert
Ira i Amor com dins mi han contorn.
Sí com l'om cech no coneix nit ne jorn
si dels vehents ell no és avisat,
d'Ira ý Amor no ssé qual m'à ssobrat;
haja
Yo desig molt qu'Amor m'abandonàs,
car sola és la causa de mon mal,
mas de poder Ira no té cabal
qu'en contr'Amor yo tant me rebel·làs.
E si remey a ma dolor trobàs,
fóra content, car yo
los vostres fets me fan vós avorrir
e no
Mon partiment no pusch ben acabar:
en vós penssant, estrany turment n'atench,
e quant l'estat de mi saber m'estrench,
ladonchs yo caych en mi pus ignorar.
No ssé remey potent mi consolar,
si altr'amor nova no conseguesch.
¡O tu, Amor, colp vell guareix ab fresch,
o de aquest me vulles bandonar!
Veges mon cor en quina dolor jau;
en ton ostal no mereix tan dur llit.
Qui és l'om viu d'on sies mils servit?
Tant és humill, que sforç no
Plagués a Déu qu'ab mi mateix fes pau,
mi acordant ab cor ferm a la mort.
Yo mir e pens si
com de Amor e d'Ira sser esclau.
Afany té sats l'om dos senyors sirvent;
e quant més, donchs, essent ells enemichs?
Quant hú complach, l'altr'és vers mi inichs;
no ssé com bast complaure
O_foll'_Amor! Si és ver que
és ocasió de tu a mi forçar,
si bé lo món res tant no pot prear,
vellea
Algú no pot haver en sí poder
altre amar contra sa voluntat,
ne
a desligar los nuus c'Amor sab fer.
Qui és lo foll qui
Qui és lo foll reptant-me de amar?
Tal passió negú la pot forçar;
per què d'algú, si bé no
O ver'Amor!, tu invoch e reclam:
puys m'às plagat, vulles m'abandonar
aquell engüent que sol medecinar
los pacients que per tu mal passam.
No sia sols yo en ta desfavor!
Ta piatat, mans juntes la requir;
no
tant àm quant pot hom fer amar Amor.
¡O tu, qui ést sobirana dolor,
quant deseguals los volers fas unir!
No
dolça
Mostra
no pas aytal com de tu vana
mas que rahó la consenta prop sse.
No
Sí co
per alguns mals que familiars té,
si algun mal d'altr'accident li ve,
en por de mort l'imaginar lo lança,
ne pren a me, que m'era ja no res
lo mal d'Amor, vivint sobre aquell,
e per mal nou, a morir vinch per ell,
per no sser tal e com molt major és.
¡O tu, Amor, a qui Déus ha permés
que de infant usar fas l'ome vell,
e lo sabent d'ignoscent no s'apell
puys que de tu ell no sia defés!:
tu ést aquell ayre molt pestilent
portant al món una plaga mortal;
ésser menys d'ulls, ans del colp, molt hi val,
mas al ferit mort sola~s guariment.
Amor_Amor, lo jorn que l'Ignoscent
per bé de tots fon posat en lo pal,
vós me ferís, car yo
penssant que
Ja de amor tèbeu jamés no sia!
Fret o tan calt, cremat tot fins en cendra,
al qui Amor los seus estrems engendra,
no sent dolor ne viu en malaltia.
Qui ama poch, amor poqua
no és gelós, compleix lo que desija
a bastament, fins en tant que
toquar-se pot ço d'on ell se contenta.
L'alt amador dolor punt no
car la major, de mort, no l'és estrema;
tant ardentment lo foch d'amor lo crema,
que tot l'és fret quant pot toquar ne senta;
hix fora ssí, res de sí no
si donchs delit en l'altre no li porta;
sa voluntat envers sí està morta,
en la gran cort fa la vida ermita.
Lo penssament dels amadors cogita,
sí que un cors fa dels dos qui molt s'amen;
los spirits dins en aquells se clamen
com ú
Tota res va en lo loch on cobeja,
fugint mals trists, volent béns on reposa;
m'arma qui és en mi pus noble cosa,
lo vostre cors qui és son centre
Tal grau d'amor, qui no
e per alguns se sab mils que no senten,
car per lo menys saben lo molt e tenten,
puys different l'espècia no
No
com lo sabent per dues conexences:
per passions e per veres sentences.
Lo no espert jutja ple d'ignorances.
Pedra de toch tinch, e d'amor balances,
per saber ell quant és e sa natura,
mas vostr'amor és a mi cosa scura;
mon cor ubert vos està per ses lances
qui
lexe lo meu, car l'espirit no l'ama."
La mia carn, cremant-sse per gran flama,
yo sentré
No
sa voluntat no
n'és veritat que del tot ell desame;
no li escau que riga ne guaymente.
De filats vist, no cregau que nuu vaja;
creu ser vestit, no cerqua pus què vista,
e lo tot nuu vol drap de bona lista,
e son poder tot quant pot fer assaja.
Amor_Amor, no pensseu que yo vaga,
buydes les mans, per mercé de vós pendre;
tot quant pusch dar, amplament vos vull rendre:
sembla
No
qui va cerquant senyor qui festa
tenint-lo calt en lo temps de la glaça
e fresch, d'estiu, com la calor se met;
preant molt poch la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
vehent molt clar que té mala carrera
de cambiar son estat en major.
¿Com se farà que visca sens dolor
tenint perdut lo bé que posseÿa?
Clar e molt bé ho veu, si no ha follia,
que may porà tenir estat millor.
¿Donchs què farà, puix altre bé no
sinó plorar lo bé del temps perdut?
Vehent molt clar per sí ser decebut,
may trobarà qui
Yo son aquell qui
quant les més gents festegen prop los fochs
e pusch haver ab ells los propris jochs,
vaig sobre neu, descalç, ab nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne
en tot leig fet hagué lo cor salvatge,
solament diu que bon guardó no
Plena_de_seny, leigs desigs de mi tall;
erbes no
sia entés com dins en mon coratge
los penssaments no
Clar és e molt a tots los amadors,
ý a tots aquells que de mi han sabut,
que mon semblant no és huy conegut.
D'aver sentit Amor e ses dolors
no
ne blan parlar ab persuasions,
ne falagar orelles ab rahons:
favor ha gran paraula dient ver.
Perquè
en aquest món no ha trobat semblant;
los que
no
Amor en mi tant ha loch convinent,
qu'en altra part se veu ésser estrany;
son lauger pes ja dón'al món afany:
als muscles meus és càrech molt plaent.
No farà molt lo qui serà crehent,
vehent d'Amor en mi lo seu procés:
la grossa part d'Amor en mi gran és,
de l'altra
Los actes grans d'aquest'amor mostrats,
jutjau-los tots, vós qui més n'enteneu;
los no toquats perdon, si
car segur só dels ben enamorats.
Mos sentiments són axí alterats
quant la que àm mon ull pot divisar,
que no m'acort si só
ý els membres luny del cor tinch refredats.
Si
yo crit algú perquè ab ell'escús
aquesta por, perqu'ella no
crehent mon mal de mala part venir.
Tal pena, donchs, ¿qui la pot sostenir
com yo, vehent que
per molt amar, d'ardiment ser fallit,
e mon voler estrem veig desgrahir?
Ans só jutjat hom pech e sens amor,
o sens calor alguna naturall;
e si no
ja fóra mort per sobresgran dolor.
No trob en mi poder dir ma tristor,
e de açò me
lo meu cor diu que no n'és enculpat,
car del parlar la lengua n'és senyor.
La lengua diu qu'ella bé ho dirà,
mas que la por del cor força li tol,
que sens profit està, com parlar vol,
e, si ho fa, que balbucitarà.
Per esta por vana la penssa stà,
sens dar consell per execució;
no és senyor en tal cas la rahó,
l'orgue del cors desbaratat està.
La mà no pot suplir en lo seu cas,
mou-se lo peu no sabent lo perquè,
tremolament per tots los membres ve,
per què la sanch acorre al pus llàs.
¡O tu, Amor, qui ab ulls cluchs estàs
quant vols partir tos amargosos dons!
No compenssant los mèrits e rahons,
ta voluntat regeix fortunat cas;
vulles pensar l'incomportable dan
que lo món reb de tos fets deseguals.
Qui pren de tu delits, degr'aver mals,
e plora
Lir_entre_carts, les coses periran
que dintre ssí estan en desacort.
Ý Amor a ssí no guarda de fer tort;
com guardarà lo qui
Per què m'és tolt poder delliberar?
La mort no
com gran contrast ab sí mateix haver,
d'on lo voler usa d'arredolar.
¿Qual tan cruel a mi no planyeria,
havent passat tal cas pròpriament?
Tot lo saber del món no
qu'en altre loch dolor fos més potent.
Del tot no pusch m'aymia enculpar,
ne de mercé no puch haver poder;
lo seu malfet ab gran enginy lo quer,
e quant lo trob, no
Dos enemichs, qui dins sí
Ira i Amor dins mi van debatent;
Ira d'Amor li ve la senyoria:
com serà, donchs, que pusqua sser vencent?
Yo desig molt ma gran dolor celar
e cuyt morir fins ella l'à saber;
quant no la veig, muyr per ella veher,
e si
Yo li vull bé, lo seu mal me plauria;
no ssé que
voler morir de gran recors seria.
Mate
Quant Amor plau que d'ell m'é acordar,
Ira~s ab ell en orde pus derer;
a mon sentir no ssé qual és primer:
tant prestament llurs actes sent passar!
Campar no pusch, si
axí d'Amor no hauré sentiment,
car no
qu'Ira no
Aquells remeys que solen ajudar
a l'amador del mal qu'Amor sab fer,
són convertits en mortal desplaer,
e dos volers en mi sent treballar.
Ignor si àm: sens Amor no
ahir e àm molt e mescladament;
puys yo m'ignor, qui u sab, mon cas me dia,
e sia
Bon passament ha qui
veent l'amat, ý en son propri voler
tot amador no
e pren delit en s'aymia mirar.
De tals delits no
muyr per dolor quant bon voler me sent,
e m'esbahesch com hé veure m'aymia,
e son voler me porta marriment.
Si mon dictat veu algú varriar,
en ira stich rebolt e
en dos moments cascú
d'ell tot a ssí no
Lexen-me tots, o vença qual que sia,
o pas lo temps molt pus cuytadament;
hoït é dir que tot mal fa sa via,
si lonch espay de temps és atenyent.
Veent Amor, ab dret yo li diria
que no m'ha dat mon ver mereiximent;
e de tot cert ell a mi respondria:
"No puch entrar qui no ha
¿Què m'ha calgut contemplar en Amor,
e bé sentir sos amagats secrets?
De mos treballs quins comptes me són fets?
Vanament hé despesa ma dolor:
tot lo meu seny, franch arbitre, l'é dat;
lo meu jovent, servint ell, hé despés;
fins a present no me
preant hun mal per bé gran estimat.
Un gran voler ha tengut mi cegat,
e fins haver en vós esperiment,
molt hé tardat en sentir lo que sent;
enyor lo temps que no pot ser cobrat.
En tot aquest no
sinó de vós a qui hé bé volgut;
haveu-m'entés e mal guardó retut.
Qui és lo dolç que dona vol amar?
Si
en don'al món, d'aquell no freturau;
sí Déus és ver, del meu no us desaltau:
en calitat ab mi us veig acordar.
Penssar no pusch que lo vostre voler
volgués may res per mi no fos complit,
e sia
que
Aquell delit que l'arma pot haver
en contentar en Amor sa gran part,
per mon sentir regles n'é dat e art
als amadors freturans de saber;
e vós hé vist exir de vostre seny,
en mi prenint delit ý en tot mon dir,
e véyeu clar aquell jamés fallir,
ans mon voler en més que
Si
com és segur lo burch sens mur ne vall?
E si en vós la fermetat defall,
no és al món algú d'açò no reny.
Com porà
Com serà ferm lo qui és tremolant?
Vós entenent, ferma, vós variant,
de tot dich ver, mas de ferma yo mént.
D'altres amors só més que penident,
lo remembrar tinch en abusió;
en cap orat hé cerquada rahó,
ý enteniment on Déu may no u cossent.
Lo bon voler cerquí, no sabent hon;
los apetits hé trobat en molt loch,
durant aytant com lo veur'e lo toch,
mas, yo absent, no, sí Déus me perdon.
¡O amadors, recort-vos lo que fon
de tots aquells qui primer són passats,
los desgradats casos d'amor estats
ý els mals tan grans qu'en gestes escrits són!
Ressemblant és a fort pluja d'estiu,
portant remor de trons, mostrant relamps,
ý en poch espay los grans barranchs e camps
aygua no han que trameten al riu.
¿Quals són aquells amadors que yo víu
que de amor durable porten jou?
Fort voler, cech, molt poch durant, los mou,
ço que volrran llur apetit desdiu;
puys res, en part, no toquen de virtut,
e l'espirit part no té
vehent, toquant, llurs desigs són complits
e tal voler és tost fart e vençut.
Qui en amor és ben apercebut,
sab que jamés dona tench voler ferm:
cor deshonest ý enteniment enferm
los toll Amor e no l'àn percebut.
Com res del món sens honestat no dur,
e delitar sens entendr'om no pot,
e dones han poqua part de tal dot,
Amor no pot en elles fer atur.
L'animal brut serà molt pus segur
d'est appetit que dona no serà,
car solament en l'acte se mourà,
sentint aquell qui
ella, penssant en algun passat cas,
mourà
e son voler és aytant desijós
tant quant en ell més se adelitàs.
Puys en tal fet dona de tant sobràs
l'animal brut, membrant aquell abús,
rahó d'amor pot muntar l'om tant sus
que son voler d'amar no freturàs,
fforjant tals dits, continences e fets
que l'espirit perfet amor concep,
e tals que
sí qu'és ben dit ells en amar perfets.
Per honestat dona no tench estrets
los seus volers, que aquells no complís,
mas per haver por que, si
no rebés dan o menyspreu ser-li fets.
Gloriejar en llur ben fet en sse
los és deffés: tals les ha fetes Déu;
lo prim motiu és lo maestre seu,
e cor pauruch, d'on bé, si àn, los ve.
Graesch a Déu faent-me tant de bé
que mon voler no
hoc en lo cors, e no
car per son preu yo só cert que n'hauré.
Lur cap no val, perquè no y ha cervell,
tot l'àls és bo segons a què serveix:
linatge d'om, mijançant elles, creix;
lur ésser fon per aumentar aquell.
Maldich lo temps que fuy menys de consell,
dones amant més que a mi mateix;
ama-les tal qui bé no les coneix,
e yo
Paor no
loant aquell qui totes lengües loen,
guardant honor a
on tota res en ell és pus perfeta
que
ans hé pahor que mon parlar no cumpla
en publicar part de sa justa fama,
tal com requer ý els mèrits seus l'atracen.
L'om envejós son offici reposa,
car d'egualtat ab ell negú pareja;
en ell penssant, cascú sí justifiqua,
tallant de ssí l'amor a ssa persona.
Tant són en ell les virtuts manifestes,
qu'és d'ira cech l'om qui bé no les veja:
per los migs va, qu'en los estrems no toqua.
En temps dels déus, en vida, l'adoraren.
E Déus, vehent la perllongada onta
que
tenints ab fraus e tirannes maneres
les parts del món, los pochs e grans realmes,
ha dat voler al justificat home
qu'en breu espay haja la monarchia.
Clar lo nomén ab aquest'altra
com de tot cert és dels hòmens pus savi.
Per ço que mils a totes gents se mostre,
mostrant-la
ell és aquell qui
sobrà
e despocat de nombre de gent d'armes,
les multituts d'aquelles ha fet retre.
Tot quant pot fer virtut de fortalesa
dins hun cos d'om, en lo seu ho demostra.
En gran defalt és lo món de poetes
per enbellir los fets dels qui bé obren;
nós freturants de bella eloqüença,
l'orella d'om afalach no pot rebre.
D'aquest valent una gran trompa sona
Que
hoen-la
ý ells de Ponent e de Llevant los pobles.
Foll és aquell qui fa juhí
seguons que d'ells la Fortuna ordena;
aquells affers que no són en l'arbitre,
colpa no y cau, si vénen per contrari.
No pens algú que m'allarch en paraules
e que mos fets ab los dits enferesqua,
ans prech a Déu que de present peresqua,
si mon parlar atany en res a faules.
Mos fets d'amor ab los romans acorden,
que foren més que los escrits no posen;
cells qui d'amor en lo mal se reposen,
en creure mi consciences no
Sens amor són aquells c'ab mi discorden
e la dolor de amor temoregen,
e quant hi són, exir d'ella cobejen
e per tots temps de ssí mateys recorden.
Poch és amant qui dolor lo turmenta,
sí que volgués menyscabar de aquella;
dins la dolor és una maravella
que no ssé com lo delit s'í presenta.
Dolor d'amor a mi tant no turmenta
qu'exir volgués de son amargós terme,
e si davant me veig d'absença verme
e lo conort contr'amor dant empenta,
yo
que cerch verins per què lo conort muyra,
ý en gran delit mon cor jamés abuyra
ffins qu'en amor ma penssa està vaga.
Un gran delit als amadors s'amaga,
a tots aquells qu'en molt'amor no vénen:
en llur voler delit d'amor no prenen,
no ssenten bé, si esper no
No és al món tan gran delit de penssa
com lo penssar en la perssona
e qui l'ateny, tota caus'oblidada,
sí que a ssí no troba mentre y penssa.
Tèbeu voler delit d'amor deffenssa;
los estrems han de bé complit semblança:
lo poch voler no ha por ne sperança,
rebre no pot gran bé ne molt'offenssa;
e l'alt estrem ell sí mateix delita:
no recordant, del bé venint espera.
Cascú d'aquests ha la sua carrera,
e lo del mig no sab hon se habita
Yo só aquell servent qui no despita
si no ateny del servey conexença:
tot és aquell hon ha sa benvolença
ý en son voler tot lo seu abilita.
Tant en amor ma penssa
que m'arma és dins en lo cors que ama,
e só content de qualsevulla fama:
en res de mi voluntat hé defunta.
Dins sí mateix veu gran glòria junta
qui de amor bé ne mal no espera,
altre amant ab voluntat sancera,
per ses virtuts, sens passió conjunta.
Nostre sperit sols béns e virtuts guarda
quant solament usa de sa natura,
amant per sí aquella creatura
que les virtuts als vicis li són guarda.
Lir_entre_carts, qui d'amor se pren guarda,
tres parts se
la huna mor, e l'altra tostemps dura,
la terça és que fals apetit guarda.
Als fats coman tot quant serà de mi,
puys só estolt de ma elecció;
mon seny és mort, a qui Déu no perdó,
puys al començ del tot me derrenclí.
Ja no és temps tenir frens al voler,
malalta és ma bona voluntat,
e vaig en loch on no vull ser portat;
só descontent de tot quant pusqua fer.
Sí com a l'hom no li basta poder,
paralitich, quant és en peus levat,
anar al loch on vol ésser anat,
ans cau, o tort va contra son mester,
ne pren a mi que faç lo que no
ý aquell voler de la rahó~s vençut,
e si
per què sens cor faç quant de mi vejau.
Sí com als vents és donada la nau,
mentr'és debat als mariners vengut
—ladonchs la nau son camí ha tengut
per senya tal qual ans del contrast jau—,
ne pren a mi, car mon enteniment
ha gran debat ab lo voler del cors;
determenar llur debat clar no gós,
proejant lo temps, l'appetit vaig siguent.
Passà lo temps que fuy d'Amor content,
si bé tostemps sentí ses grans dolors,
mescladament dolçós ab amargors:
creya rey ser, vehent-me d'ell sirvent;
yo fuy content de sos mals sens los béns,
per bé que
mas yo amprench per ell més que morir.
Malament viu qui
¡O tu, Amor, qui ton poder m'estens
axí fortment que no
hix fora mi, puys en plaer no gir
ma voluntat a fer tos manaments!
Vulles haver en contra mi ergull!
Lexa vasall qui no
¿Quin moviment venç aquesta dolor,
fent-me jaquir ben fer, de què
Aquest meu fet bona ffi no ll'acull,
e lo present és ple de gran tristor;
aquesta ve del dan avenidor
que de present lo tinch davant mon ull.
Yo
la que yo àm per mi passa lo mal,
sens penedir —qui
ladonchs la mort no
Lir_entre_carts, gran és lo meu delit
mentre no pens lo que poríeu fer;
tot act'és prop de llà on és poder,
si al voler governa l'apetit.
¿Qui és aquell qui en Amor contemple
com yo, qui sent sos delits on abasten?
¿Qui són aquells qui dolç'amargor tasten,
e, juntes mans, l'adoren fora temple?
Yo só tot sol a qui natura streny
a no poder àls fer ne pus entendre
sinó amar, e, volent-me
no
Si
si no y acull Amor al delit pendre;
les potestats del cel han volgut vendre
e fer catiu de mon voler lo seny.
No
segons cascú sa qualitat requer;
qui
tinga
Lo temps dels déus se vol ara mostrar,
car dintre sí un déu cascú vol fer,
e dels desigs on corre lo voler,
solempnes déus a tots veig adorar;
e sobre tots Venus és mils servida,
car nostra carn no coneix altre déu.
Bacus, en part, sa favor no l'és greu;
Ceres, muller, no n'és enfellonida.
Juno del món té una gran partida;
diu que deu ser pus colt', al juhí seu.
Saturn e Mars no torben sa gran veu;
a llur poder Juno ý Venus dan mida.
Mas Venus diu: "Yo son rey natural,
ab alguns déus, senyors jus mi sients;
per mi són bons e per sí no valents;
los altres han poder accidental."
Mercuriús e Pal·las veu no
desfalagant l'orella de l'hoent;
Diana és de favor menys potent;
mas en lo món Déu los ha dat cabal:
ver, llur gran nom pel món és preÿcat,
e totes géns d'aquestes manen festa:
colta no és, car de cascú no
sinó hun troç de carn dins dens tancat.
En gran discort està lo món possat.
Venus del món se trau la fina lesta;
tot home bo en son ostal se resta,
e val-se poch qui no y és albergat.
Juno té gent en dues parts gitada:
prop de la mort, cobejosa de viure;
altres, que veig, de baix estat delliure,
ffam'atenyents ab leig vici guanyada.
Ceres, quan és a Venus ordenada,
e son marit, qui Bacus se fa scriure,
als peus del déu Venus se deuen siure;
stants per ssí, llur secta~s difamada,
car, no guardant a Venus reverença,
són menyspreats en lo món e maldits;
l'animal brut no
e lo cors d'hom ne passa penitença.
Saturn e Mars per sí no han potença,
mas per dos déus són estrem favorits:
guardant honor a Venus són servits,
e per haver a Juno
Mars a Saturn humilment hobeeix,
e l'obehir entr'ells molt se cambia.
De Pal·las, yo parlar ges no volrria
de son estat, car pietat me
L'inperfet hom a Diana serve
e tots aquells on la vida
car Venus ha tan dolça parleria,
que tot voler a ssí lo reduheix.
Los públichs prechs s'endrecen a Diana,
la voluntat és de Venus entrega;
al temple seu, si
los grans barranchs foren carrera plana.
Aquelles gents ab la pensa molt vana
que ab rahó jamés han pau ne brega,
per llur cor flach, de vergonya fan plega,
qui
e si lo giny de Venus romp tal fre,
saben-li grat com axí
qu'en son servir no
fent-li present del millor de llur bé.
En lo començ, por e Diana
mas si lo vel d'ignorants les ha toltes,
Venus colents, Març e Saturn a voltes,
entre llurs peus Diana va e ve.
Ladonchs en fet colen Venus deessa,
cuydant haver la batalla molt justa
contra tot hom, qui del cas les afusta,
e per tots temps por e vergonya cessa.
Senyal de bé en tota dona cessa,
com dins son cor vergonya no s'ajusta;
ý al savi hom és vici qui l'afusta:
la rahó pert, qui és en ell princessa.
On és lo loch on ma penssa repose?
On serà, on, que mon voler contente?
Ab escandall yo cerch tot fons e tente,
e port no trob on aturar-me gose.
Lo que, dabans, de tot vent me guardava
és envers mi cruel plaga deserta;
vagabunt vaig, la casa qui m'és certa;
treball és gran en part on yo vagava.
¿On és aquell delit, quan yo pensava
ésser amat de la qui m'entenia?
Tot mon voler ý el seu no
d'amar, en tant com son poder bastava.
Tots los senyals c'amor donen entendre,
en ella viu, no tolent-ne la obra.
¿Qui és aquell qu'en amor tant descobra,
que no
Ja res del món dolor no
perdut és ja tot lo goig de mon viure,
a mos amichs de tristor puch escriure,
no
Tant la tristor ha falagat ma penssa,
que tot m'és trist quant puch oir ne veure,
tant que m'és greu que yo vinga en creure
que a tristor yo pusqu'aver deffenssa.
Puys que Amor ab lo cor ferm dispensa
que sos delits follament los espere
—e per açò del món me desespere,
car sens amor tot delit m'és offenssa—,
l'arma coman a Déu, lo qui l'à feta,
lexant lo cors desastruch per mal astre;
ja no li plau de sos volers lo rastre,
puys ab dolor viu per ell, no discreta.
Sí com l'om vell, qui
sats plaentment en algun'art apresa,
e per fort cas aquella l'és defesa
—no sab en què son giny de viure meta—,
ne pren a mi, que no sé com me visca,
perquè d'Amor me veig tancada porta,
ne ssé pus fer, ne
que d'aquest hús per altre yo
O_foll'_Amor, malament se arrisca
qui per virtuts vol amar nulla dona;
sa calitat ý el loch la fan ser bona,
car en rahó, qual serà la que y visca?
No pot mostrar lo món menys pietat
com en present desobre mi pareix:
tot'amor fall, sinó a ssí mateix;
d'enveja és tot lo món conquistat.
Hom sens affany no vol fer algun bé:
com lo farà contra ssí, ab gran cost?
Cascun cor d'om yo veig pus dur que post;
algú no
Lo qui no sab, no pot haver mercé
d'aquell qui jau en turment e dolor;
donchs yo perdon a cascú de bon cor,
si no són plant del que mon cor sosté.
Secretament, ab no costumat mal,
ventura
d'Amor no
bé ý mal penssats, yo
Altre socors de vostr'amor no
sinó que
ne res pus cert de vós no puch saber,
ans si més cerch, per ser content no
Yo veig molt hom sens amar ser amat,
ý el mentidor tant com vol és cregut;
e yo d'Amor me trob axí vençut,
que dir no pusch quant só enamorat.
Amor_Amor, un àbit m'é tallat
de vostre drap, vestint-me l'espirit;
en lo vestir, ample molt l'é sentit,
e fort estret, quant sobre mi~s posat.
No guart avant ne membre lo passat:
un punt estret guarda mon pensament;
no guart la fi, tenint mon seny torbat
per lo voler affectat al present.
No solament colpa del mal oblit,
ne la tristor ne
passionat per hun present delit,
no
Ja no conech mon dan hó mon profit,
per què
qui
hoynt de mi lo que hoyr porà.
Quant ma rahó féu contrast al voler,
per aquell fon sobrada en la fi;
d'ella senyal en mi no
voler vencé, rahó de mi fugí.
Mon pensament és en vós més qu'en mi,
e mon delit per vós passa primer;
jamés aquell ans que vós yo sentí,
ma voluntat a mi troba derrer.
Yo son content si veig contenta vós,
e tant en mi aquest desig és gran,
que
fins que
Delit no sent la vostra carn toquan,
tant mon voler del vostr'és desijós;
tal passió d'açò
que lo meu cor ne resta tremolós;
e tant desig que assats me ameu,
que no
e si m'acost a vós, veure poreu
que mon esforç és menys, per mass'amar.
No ymagín de mi us pusquau altar,
car dintre mi yo creu que no veheu;
pens que no bast plaure-us al praticar,
e muyr de por que de mi us contenteu.
E quant d'algú, de sa virtut m'acort,
o d'alguns béns, o que sia molt bell,
lo qu'en mi fall pens que us ve al recort,
e desijau tot quant és en aquell.
A tot quant por ateny ab son mantell,
tem lo meu cor, fent-se franch a la mort;
cas no ymagín que no
ý el cert no crech e que
Quant me cuyt ser ab vós en millor punt,
sens algun cas mude d'oppinió;
distinctament mon ésser no apunt;
a mal he bé, cerqant, trobe rahó.
Lo turmentat tem present passió
que met oblit al mal de ser defunt.
En semblant cas a mi conech que só:
fugint dolor, en major dolor munt.
Tant de present me passion'Amor,
que yo pratich molt qu'en amor me nou,
e, conexent, me
com lo meu puny en matar mi se mou.
O_foll'_Amor, conciença
que diga
lo desperat no serà menys de fe,
ý a molt mesquí no
O vós, mesquins, qui sots terra jaheu
del colp d'Amor ab lo cors sangonent,
e tots aquells qui ab cor molt ardent
han bé amat, prech-vos no us oblideu.
Veniu plorant, ab cabells escampats,
ubers los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d'or
ab què Amor plaga
Los colps d'Amor són per tres calitats,
e veure
per què
dolor del colp segons seran plagats.
D'or e de plom aquestes flexes són,
e d'un metall que s'anomena
cascú d'aquests dóna son sentiment,
segons que d'ells differenç'à
En aquell temps que primer d'aquest fon,
les flexes d'or Amor totes lançà,
e, desmembrat, huna se n'aturà
ab què
De flexes tals molts passats foren morts;
ja no té pus que fer guerra mortal.
Ab les d'argent sol bast'a fer senyal,
mas los plagats de morir són estorts.
Ab les de plom són huy tots sos deports,
e son poder no bast'a traure sanch.
Amor, vehent lo seu poder tan manch,
ha trenquat l'arch; yo
Ab cor sancer crida la sua pau,
per què cascú pot anar en cabells;
per fugir d'ell no cal muntar castells,
lo seu poder pus baix que terra jau.
Mas yo romanch a mort; d'açò fiau.
La sua pau és guerra per a mi;
si
yo fóra
Pau ha lo món, e guerra yo tot sol,
perquè Amor guerrejar ha finit;
yo son plagat e no puch ser guarit,
puys la que àm, de sa plaga no
O_foll'_Amor, qui vostre delit vol,
sobre loch fals ha son contentament;
per ço repòs no té
car sinó
Tot laurador és pagat del jornal,
e l'advocat qui pert lo guanyat plet.
Yo, per servir Amor, romanch desfet
de tot quant hé, que servir no me
hé fet senyor del seny a mon voler,
vehent Amor de mon seny mal servit;
rapaç l'é fet e Déu a part jaquit,
e són setz'anys que lo guardó esper.
Amor_Amor, poch és vostre poder
per altre hom com yo fer tant amar;
anau, anau vostres armes provar
en contra
Axí com cell qui
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo loch on se pot restaurar
e no y ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig affanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostr'ergull recitant.
Quant plau a Déu que la fusta peresqua,
en segur port romp àncores ý ormeig,
e de poch mal a molt hom morir veig:
null hom és cert d'algun fet com fenesqua.
L' ome sabent no té pus avantatge
sinó que
L'esperiment ý ells juhís veig fallir;
Fortuna ý Cas los torben llur usatge.
Sí co
e vol hun jorn esforçar-se llevar,
e sa virtut no li pot molt aydar,
ans, llevat dret, soptament, plegat, cau,
ne pren a mi, que m'esforç contr'Amor
e vull seguir tot ço que mon seny vol;
complir no u pusch, perquè la força
un mal estrem atraçat per Amor.
Tant hé amat que vinch en desamar,
sí com aquell qui amichs ha tengut;
per llur defalt havent-lo decebut,
a tot lo món se gira
La gran amor port'ab sí càrrech gran,
viure no pot sens gran sosteniment;
lo seu semblant voler l'és sostinent,
ý, aquell no ferm, amor va tremolan.
Qui ama poch no deu ser desijan
que son amat li sia strem volent,
car poch voler no és delit sintent
del gran voler que li porta l'aman.
Sol per amor se desija
per sí mateix no porta
e dóna cels, dant congoxós despit,
si lo delit d'ésser amat no
Ja en amor no seré durador,
car son afany sobrepuja
Al temps antich yo degra sser exit,
que ignoscent era tot amador,
e l'ome vell solia sser fadrí;
ý en temps pressent és vell qui barba met.
Cascun'amor vol temps sens calt ne fret:
yo crem d'ivern e d'estiu tremolí.
Lo meu voler en amor no fartí
d'ésser entés e molt menys satisfet;
Déu, mi e
és molt escàs lo grat que yo
Per aquell preu qu'Amor deu ser venut,
yo, dant aquell, no víu que l'atengués;
aquell voler que sens dir és entés,
per mal sentir no fon bé conegut.
Ab gran voler de parlar, yo fuy mut,
per no trobar rahó qui
a ma dolor, que bastament digués;
e per ço fuy hom sens amor tengut.
Mon cor sostrach la paraula de se,
ma boca tench aquella no passàs,
vergonya ý por guardaren aquest pas,
e no fon vist com d'amor tal cas ve.
Menys mal d'aquest, qual fort cor lo sosté?
¿Qui és aquell qui soptós no sclatàs,
que sa dolor a mostrar no bastàs
e fos cregut hom sens amor e fe,
e son voler vengués ésser jutjat
per saber gros e voler desleal;
l'entendre seu vehent lo cominal,
que fos entés d'enteniment tapat?
Si ans de temps só vist blanc e ruat
e lo meu cors mostr'aver passat mal,
serà per ço com Amor ja no val
a
Per Déu a mi solament yo no planch,
mas a cascú qui
bé son yo cert qu'en tot no
car per honor yo
Amor_Amor, vostre poder és manch,
o de sens grat ésser podeu reptat;
qual d'aquests noms voleu en vós posat,
de qualsevol costat jaheu en fanch.
Lexe la Sort lo seu variat torn;
cesse Amor son dolorós costum.
D'ell só content, si bé no u acostum:
no
Mas yo vull ço que natura no té,
e desig més que yo no puch trobar,
volent que res no pogués empaxar
lo meu delit, que per Amor me ve.
Ara conech que preu més aquest bé
que tots aquells que yo pori'aver;
e dels passats compte no me
foren no res, segons se veurà bé.
Delit d'amor no prehí jamés tant
que fos celós de tot l'avenidor;
ara tem mi que no
e quant me pot noure yo ssó dubtant.
E si de mi yo
a vós yo tem aytant com enemich,
mas sobretot Amor tem que desllich
lo ligament del qual ell fon ligant.
Aquell voler que yo pusch bé regir,
no
aquell voler qu'en passió starà,
done
¿Per què
en mi amor sens mon consentiment?
Ja sent dolor e com mon sentiment
no és forçat de mon voler seguir;
e yo, segur d'amor en mi e vós,
tendré
àls no m'í fall sinó seguretat,
car en present bast'en ser gloriós.
Jamés amí que no fos desijós
d'aquell desig que per fretur'avem.
D'alguna part lo meu voler fon sem,
perquè
Amor a mi stranys térmens ha mès:
mon desig és complit per vós de tot;
a fermetat vull sol haver un mot:
que d'enemichs d'amor sia defés.
Vostra valor m'à en amor empés,
e lo voler, que
e l'alt secret, que fer compte no
car forçat fuy d'aquest foch ser encés.
Si la valor vostra ý ell voler fall,
ab ells mesclat, lo meu àlt finarà;
mentres vullau e valgau no morrà;
d'aquestes tres pedres faç mon fermall.
Tot escrivent jutja lo seu treball
pus afanyós que no
tot axí
baxant tot cas, ý el seu munt'a cavall;
ý el pobre hom fa juhí del tirant
que son penssar tostemps corr'a delit:
de Déu és ja qui viu ab null despit,
car lo pus rich del món és pobrejant.
Yo só amat e visch dolorejant
d'altres dolors que
yo tem de mort lo cor e més lo cap
d'aquella que de pressent és amant.
Yo àm molt més per ser-ne benvolgut;
tot mon delit de s'amor se nodreix;
si contr'Amor lo seu voler falleix,
qui penssarà lo dan a mi vengut?
O_foll'_Amor! En dolor só caygut
com no veig hom que parle bé de vós,
e veig-ne tals que n'han justes clamors.
Déu guard a mi d'ésser en tal vengut!
Si
és pas tan fort que
ý és d'admirar, passant, com no
ingratitut, portant-me
May retrauré de vostr'amor un pas,
puix en seguir a vós, honesta, medre;
ý si rahó me fa contrast, desmedre,
ý és-me lo món, sens vós, present escàs.
Passe, penant, un riu de mort lo dia,
ý en ser per vós, me dol fer curta via.
Tot entenent amador mi entengua,
puys mon parlar de amor no s'aparta,
e l'amador qu'en apetit se farta,
lo meu parlar no
Tres amors són per on amadós amen:
l'ú és honest, e l'altre delitable;
del terç me call, qu'és lo profit amable,
per què
Los dos hunits en nós se poden pendre,
si lurs dos fochs han loch en nós d'encendre.
Aquests volers a desigs han acórrer,
seguint cascú sa pròpria natura.
Lo cors, qui és corrupta creatura,
als apetits corruptes ha d'acórer.
L'arma, qui és per tostemps duradora,
béns e virtuts ab lauger peu encalça;
l'amor del cors en son delit la
mas, no trobant son propi, s'entrenyora;
ladonchs ells junts mesclat voler conponen,
que dura tant com d'aquell se conssonen.
Tal voler naix en part per ignorança,
e compost és de nostres dos natures,
e fa que l'om ab tots enginys e cures
vol e no ha la fi de sa sperança;
perqu'ell no és bastant l'arm'a complaure,
e menys lo cors, car més dels obs li dóna:
puja
fa que acort jamés pot en l'om caure.
Tot quant és d'om vol fi de sa natura,
ý aquest voler res del món no l'atura.
Lo seu ver nom delitable
e, desreglat, pren quant l'és agradable;
aquest fa hom falssament ser amable,
volent açò qu'en ser content no
car no vol res que tot l'ome contente.
Per ço en ell l'amador no reposa,
e tant en hom aquest voler fa nosa
com als volers cossa
si hú vol molt ço que poch l'altr'aïre,
no y ha molt fer que del tot a sí
D'aquest voler los trobadors escriuen,
e, per aquest, dolor mortal los toca;
la racional part de l'arma no
del sensual aquests apetits viuen.
Ésser bé pot que l'om simplament ame:
d'arma sens cors e ab lo cors sens arma;
amant virtut, hom de tal amor s'arma,
ý el cors és cert que d'un brut voler brame.
Aquests mesclats hun drap de mescla tixen
que no
Cascú d'aquests sa natura oblida,
e tant com pot fa que l'altr'obeesca,
no pas en tant que del tot s'avorresca;
son estament és entre mort e vida.
E quant cascú son apetit treballa,
se mòstran clar maravellossos actes,
fahent acort ab amigables pactes;
ý en semblant cas deuri'aver baralla,
car l'arma vol ço que rahó no dicta
ý en aquell fet lo cors de mort s'aflicta.
Tot amador delit no pot atényer
fins que lo cors e l'arma se acorden,
car si
aquest amor no
En contra
tolent-li quant natura li atorgua,
ý a l'arma fa beure amargant porga;
de dret en dret no plau natura nostra:
l'arma per sí contentament no
sí fa lo cors, mas poch, e tost se gasta.
L'arma per sí en tal voler no
car no~s en res ne pot ser son objecte,
ne
D'abdós hunits se compon esta mescla;
car l'ome vol, la voluntat guanyada,
seny e saber de la dona que ama;
ama l'amat, e toll l'onor e fama,
ý en fets del cors l'arma és delitada;
lo cors jamés, si canssa, bé no
e tant com pot tot lo finit aparta.
Les voluntats se mostren per les obres,
d'on se veu clar com la nostr'arma
e
perquè
L'arma pel cors a son delit s'enclina,
lexant lo seu, e sa natura
lo cors en alt a delitar met punya,
no coneix bé sa natura mesquina.
La carn volar vol e l'arma s'aterra,
perquè algú, si toca, no s'aferra.
Les voluntats que de virtut no toquen,
han moviment en semblant de marea,
ý en lo començ metrien gran ferea
al qui sabés com pugen e
De tres cordells Amor deu fer sa corda,
car hú romp tost e l'altre molt no dura:
trench o fluix d'ú en l'altre mort procura;
si
Aquest és ferm ý ells altres fa que tinguen,
ésser no
No
aquest voler, ne
hú sent content, los poders d'altre caen,
e, agreujat, les forces muntipliquen;
car moltes veus dels cors l'appetit cessa,
sí c'ab lo seu és obs que l'arma
e l'altre veu és ops que
per amanssar l'arma qui
Tots de per ssí han ops que fam los toque,
o que
Si l'apetit rahonable s'agreuja
del cobejós seguir, no
car tant com pot, per delit, aparella
que l'arma
A l'infinit no per sí lo cors guarda;
l'arma per sí de tot excés s'enuja;
junts, acordants, en delit cascú puja,
tant com saber l'errada l'arma tarda.
Açò sdevé com del cors volers fluxen;
ladonchs los tels de sos ulls desengruxen.
L'arma ý el cors cascú
delits, dolors, entr'ells, los se partexen;
les passions d'ú en altre
speriment als pechs trau de sospita.
Mas algú d'ells no és tan suportable
que totalment per l'altre s'avorresca:
fastig o oblit fan qu'Amor d'ells partesqua,
o
En los molt més per part del cors spira,
e moltes veus per oblit o per ira.
Per nostres hulls l'om d'est'amor s'enflama,
toch desijant, d'on voler creix o fina;
temprat esper la voluntat afina,
e, perdut ell, Amor de Mort se clama;
son fill e nét són Desig ý Esperança,
mas prop los ve Paor, qui
tals passions amador no les nega;
aquest'amor cau en esta balança.
Cascú d'aquests a l'altre vençre tenta,
e si u compleix, Amor e sí destenta.
Per nostres senys amor d'arma comença,
mas vol per sí virtuts e saviesa;
aquest'amor per sol entendr' és presa,
amant lo bé del qual ha conexença;
és feta gran seguons les parts s'acorden,
multiplican los béns d'on ella
Del bé honest aquest'amor pren forma,
e los volers que
lo qui l'ateny en ser content s'acosta,
por no acull ne sperança de costa.
¿Quals són aquells qu'amor honest los force
amar per sí virtuts en una dona?
Bé son yo cert que tots la volen bona
perquè
No
menys de saber, senten dins ells sa obra,
d'on l'altr'amor nom de ferma li
de fastig reb o de oblit enpenta.
Aquest'amor és philosofal pedra
que, llà on cau, ço que res no val medra.
Aquell'amor hon Venus ha sa regna,
a nostre cors ensemps ab l'arma guarda;
a molts plaers e dolors no és tarda,
en cor honest moltes vegades regna;
torba lo seny, suptilitats enfosqua,
e sa dolor, durment hom, ella vetlla;
solaços vol e prestament la cetla;
qui n'és plagat la rahó té molt fosqua,
perquè no pot honest'amor percebre.
De ardiment no pot sentir la lebre!
Los appetits sensuals l'arma liguen;
donchs, tots aquells qui del tot Venus tira,
molt foscament llur enteniment mira
per los cechs fochs qui l'espirit abriguen.
Los escolans de qui Venus és mestre,
lo contemplar jaquexen, prenints l'acte.
Voler no cast, executor sens pacte,
domda cors braus, domèstich fa
fahén sentir passió molt extrema,
jau en dur llit en hom de vida sema.
L'amor que
en les virtuts ý en l'entendre s'endreça;
aquest voler, simple, Déu lo adreça
e pot ser tant que tot altre
Però en mi, trobant loch, tots caygueren,
mogut cascú per la sua semblança;
dos colps sentí, donà
actes cascú dins en mi cometeren:
hú donà lum per ssí, l'altre tenebra,
e tots justats salut, delit e febra.
Déu l'espirit de gran favor abasta:
en mers delits passions no
al cors mesquí, sens fastig no l'afloxen:
no pot sentir bé, si lo mal no tasta;
tant com lo cors sa passió gran lexa,
de l'espirit és la presó pus ampla,
e ses virtuts e potences exampla,
sí que no veu tras paret mas per rexa;
sa pur'amor en interés no~s causa,
e la del cors és curt plaer sa causa.
Yo no
d'aquell voler que arma ý cors abracen:
aquest voler mes natures l'atracen;
per dues parts me vendrà qui
Axí com l'om pot més glòri'atényer
quant nostra carn ab l'arma serà junta,
Amor a mi en delitós grau munta
quant dos ligams arma ý cors han a strényer,
car moltes veus hú per l'altre
e no~s tant fort l'amor de la persona.
Quant al meu cors Amor lo desempara
perquè
en pur'amor l'esperit meu conferme
e
Tan gran delit sent en aquella hora,
que los delits del cors en fastig tornen,
e quant del cors forces a mi retornen,
en lo començ lo meu espirit plora;
e si del tot mon cors en força torna,
en son delit mon esperit sojorna.
Aquell'amor per qui ma carn s'enclina,
compliment sent dels béns que Venus lliura;
l'altra, major, e d'esta no delliura,
lo que merex no ha ý amar no fina.
L'onest'amor, però, és qui
l'enteniment d'altres béns no s'alegra.
¿On serà, donchs, un'amor tan entegra
qu'en ell'aver de mals sia delliure,
amant a mi per consemblant manera?
Lo meu delit cau en aquesta spera.
Mon espirit contemplant se contenta
e dintre sí huna persona forja;
d'ella no pens braços, mans, peus ne gorja,
car tot semblant altre semblant presenta.
Solament vull d'ella tan clara penssa
que res de mi no
abta ý sabent, e d'amor fos estreta,
lo contraffer prengués en gran offensa;
de son voler volgués ésser celosa,
e que per mi ves mort fos animosa.
Mas, ¿per què Déu l'arma de carn abriga,
los fats volents contr'Amor no sser solta,
e per null temps rahó no la n'ha tolta,
ans tot contrast ha per cosa
Tant és ma carn al delit enclinada,
dona no veig que m'alt, que no sospire,
hí en possehir sens fi aquella mire
—de tal desig m'arma~s passionada—;
e ma rahó de grat yo la perdria
si
Sí com aquell de la penssa tan vana
qu'en aquest món lo bé sobiran cerqua,
ý ab gran enginy en grans delits fa cerqua
e veu molts mals en glòria mundana,
ne pren a mi, que Amor dehifique,
sí que d'aquell contentament vull traure,
sí que no pot lo que
no troba loch on sa
Loch és no ferm on mon desig reposa;
desemparar ma sperança no
No conech hom qui sens amar persona,
coneg'Amor e per déu lo confesse;
yo son aquell que per negun temps cesse
d'imaginar en ell, e res no
Desig me fa en la sperança jaure,
dormint tant fort que rahó no
assats a mi és caussa descuberta
que pur'amor no pot en dona caure.
Mon delit és vida contemplativa,
e romanch trist devallant en l'activa.
Ladonchs lo foch d'amor bé no s'amaga,
e los meus hulls publich lo manifesten,
e les dolors mes sanchs al cor arresten,
acorrent llà on és donada plaga.
Los meus desigs de punt en punt cambie,
e la dolor no
ma cara és de sa color incerta;
cerch lochs secrets e los públichs desvie;
lanç-m'en lo llit, dolor me
cuyt esclatar mentre mon hull no plora.
Mos membres flachs soptós moviment muden,
lo cap al coll és càrrega fexuga,
la gran calor dintre mes venes juga,
perills vinents a mon sentir secuden,
pert lo recort de les cosses passades
e lo meu cors me vist sola vergonya;
la cura gran d'amor tots fets me lonya
e no s'estén sinó
l'executar lo meu desig l'esforça,
e no ssé què venç aquesta gran força.
Axí com l'or sobre paper se posa,
segons serà la bona o mala ssisa,
tal semblant cas mon sentiment divisa
d'aquest'amor segons en qui reposa.
Sí com lo foch tots humits li contrasten
e los sechs lochs sa força obeexen,
axí d'amor ses influences vexen
a tots aquells on sos poders abasten.
Tant fa com pot fer la persona
havent tant loch en nós com lo diable.
En lo delit que arma ý cors desigen
ffeneix delit, si compliment hi basta,
mas los delits que l'arma sola tasta
són duradors, car jamés la fastigen;
e sí com l'om que la mort lo encorre,
l'arma d'ell viu, qu'és d'infinit exida,
e l'altra part en lo món és delida,
car lo finit en tal cas no l'acorre,
axí lo cors fa mortal amor ésser,
e l'arm'ab ell no mostra son dret ésser.
Sí com l'arnés d'acer a colp s'engruna
e lo de ferr hun petit colp lo passa
—quant són hunits no
d'aquests mesclats surt molt gran virtut una—,
axí Amor suptil ý enfinit tempra
la finitat de la del cors y aviva:
en cert cas mor nostr'amor sensitiva
e l'espirit junt ab ell se destempra.
Amen ensemps e l'espirit sols ame,
perquè tot l'om no
Los hòmens lechs qui per Amor s'encenen
en fets divins, ab infusa sciença,
divinal és lur gran intel·ligença
e sos costums a creure tots amenen.
Donchs si d'amor algun parlar m'escapa
que la rahó no
no ssia
dels grans secrets c'Amor cobre
de tots aquells puch fer Apochalipsi;
yo deffallint, Amor farà eclipsi.
Lo món finit, lo sol e luna ý signes
no correran per lo cel, ne planetes;
per ops d'aquell los ha Déu fets e fetes,
ý, él defallint, cessen llurs fets insignes.
Tot enaxí si d'aquest món trespasse,
aquell poder qu'en amar nos enclina
caurà del cel, car pus hom no s'afina
en ben amar, ans quascú veig que
Si Amor veu qu'errant sens profit vaja,
envergonyit yo creu de son loch caja.
Malament viu qui delit pert de viure:
ell és aquell qui nostra vid'acaba,
e la tristor la destruu e menyscaba.
Donchs, si bé
puys hé perdut a vós qui m'éreu vida.
Per vós amar, del món me contentava;
de Déu e gents tot grat abandonava,
e vós haveu ma sperança scarnida.
La gran dolor ha ma força
que pietat só forçat de mi pendre,
e quant en cor fembril me veig atendre,
vull-me sforçar e ma força~s perida.
Sí com aquell qui s'arm'a vicis dóna,
per hun gran temps en àbit aquells gira,
no té poder en contr'Amor ne Ira,
qui al començ son poder abandona.
No és en mi de tolrre ma persona
e d'apartar del tot d'amor ma penssa.
Dolor hé ja com no
de ço que
En tal contrast sol vida d'om descréxer,
mas no la vull, si Déu no la mellora;
ma voluntat res tant no la
com si la veu, sens aquella meréxer.
Yo sens amor bastara vós conéxer:
per ell passau sens ésser coneguda;
tal voluntat com la mia~s perduda
la vostr'amant, qui no
La vostr'amor d'altr'amor no
qui ama poch, altr'amor no li alta;
sana rahó e passió malalta
han tot poder per amor dar empenta.
Dolor d'amor novament me turmenta:
perqu'és lonch temps que dolors no
e mos volers amar ja no sofiren,
novell'amor no
Amant a vós, hé plagut ma natura,
e contra vós és que a mi amàsseu;
primors de por no ssé que us oblidàsseu
ne remetés los fets a la ventura.
En contr'Amor vostre cor à
e per tots temps ab la rahó
si no amau no és gran maravella,
car poc'amor no viu on seny atura.
Si passions d'amor dins vós jutgassen
fósseu del seny quantsevol consellada;
la voluntat de dona
no troba frens aquella refrenassen.
Si amadors poder sentir bastasen
les grans dolors qu'en fi d'amor se prenen
—si bé
yo só ben cert que d'amor se duptasen.
Delit present nostra penss'afalaga,
que toll saber de dolor venidora;
saber-se pot, mas no és sentidora:
la carn no sent lo mal que per temps paga.
Qui és malalt d'aquella dolça plaga,
no sab la mort qu'él se veu manifesta;
e de present Amor lo delit presta,
ý al sentiment dolor vinent s'amaga.
Hom sab e sent lo delit qui
e la dolor de luny a nós menaça;
ab ulls rients lo delit nos abraça,
e la dolor calla detràs la porta.
Quant delit naix, la dolor jau mig morta,
ý en poch instant aquesta met sa força;
desig qui és passió d'om, la sforça,
e por de mal venidor la conforta.
Lo bé atés no munta
com ans d'aquell la pensa haver ordena,
ý el pes d'amor no
de per sí cau o prop terra
O_foll'_Amor! Sol vostre nom m'espanta:
no y trob lo bé qu'en temps passat trobava,
e sent los mals que dabans ignorava;
plora mon hull e ma boca no canta.
Cervo ferit no desija la font
aytant com yo ésser a vós pressent;
al gran repòs de mon contentament
passar no pusch sinó per aquest pont.
Molt me ve tart lo jorn tan desijat,
comprat molt car per dolorós sospir;
e tart o breu só cert que deu venir,
si per la mort camí no m'és tancat.
Ésser no pusch d'esperança lançat,
car yo us desig segons mon major bé.
A vós deman: contra mi res no us té,
mentre
Si
d'imaginar haver vostre voler,
sens aquell tot, no pusch delit haver;
si no~s tot sà, tost porà sser defunt.
Davant me veig de grans dolors un munt,
puys ops hé tant per a mon contentar,
e mon voler porà molt menyscabar
si
e devallant, devallarà lo meu,
e, d'alt cahent, no darà poch crebant,
car tot estrem altre strem és donant:
al poch estat no par l'offenssa greu.
Mil veus lo jorn és per mi pregat Déu
de ço qu'en vós està la major part:
qu'en mon voler hajau lo vostre sguart;
e prech Amor vos lanç tot poder seu.
E si u compleix, ladonchs pendreu estrem,
si troba loch on se prenga en vós;
en loch dispost sa passió~s en nós,
e lo contrast tenim e no volem.
Noves de vós saber mortalment tem,
dubtant-me fort que no y mostreu amor;
per no saber visch en altra dolor:
no ssé de qual costat guart que no
No és en vós complir lo meu delit,
per bé que vós vullau complir aquell;
d'amor haveu haver forçat consell,
en vós ý en ell recau mon bé complit.
Res no temau ne prengau en despit
dels penssaments meus ab varietat,
car en servey seran de fermetat;
de tals servents vol ser Amor servit.
Si punt d'enug d'est praticar sentiu,
sens amor sou o no sabeu què vol;
ferm loch no
lo moviment per segurtat teniu.
Si tant de vós com voleu no confiu,
mon gran voler me porta
de vostre cors no tem lo pus prim pèl
qu'en contra mi res fes ne
La voluntat vull que pas tota
yo só celós si molt amau a Déu;
dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu;
quant vos dolgués, de mal vostre
Mon_derrer_bé, de vós yo guart la fi,
quant del present me trob ésser content,
e si
res venidor trobar no
No
car tot delit és ja fora de mi;
tant com major part d'aquell yo sentí,
com és passat, se dobla ma dolor.
Car yo crech cert que lo temps és passat,
ab cor tot ferm, que tal en mi no torn;
plagués a Déu que
ab qui, ne on, Amor m'à delitat.
Sí com lo temps a plour'aparellat,
la terra
tota dolor d'altre m'és convinent
qu'en ma dolor sia passionat.
Tot cas estrem me port'a recordar
lo propri dan ý el lunyament de bé;
mas yo
car en l'affany és companyó e par.
Si cas semblant a degú veig passar,
yo
planch ell e mi, e àm l'oy e despit
del que jamés sentí lo mal d'amar;
e crech de cert ésser malventurós
qui major bé de Amor sentirà:
axí com yo, sé que son bé perdrà,
ý ab lo dolç tast sentrà més l'amargós.
Lo major bé de perdr'és perillós,
més que
e si
tot bé complit seria entre nós.
Mas dintre nós nostr'enemich portam,
qui sense nós lo delit nostre tol;
e, fora nós, d'embarchs hun gran estol;
e com lo ferm voler de don'amam?
Tants són los dits desligans lo ligam,
que no y ha nuu que puga ser dit cech;
en fer contrast vers Amor hom no~s lech,
dins nós mateys medecines trobam.
E nostr'amat, per son mal cor o cap,
la su'amor no pot molt envellir,
o
e cassos molts d'on no veig hom escap.
Bé
com en aquell qui
lo prosperant ab lo recort ha vist
—l'esperiment solament açò sab—,
no esperant ja delectació
per mudament primerament de sí,
e per defalt de no trobar en qui
plaure pogués sa carn e la rahó.
Mon remembrar és ma confusió
e com no sent que bé
car hé perdut delit, quant al sentir,
l'enteniment és ops que altre
Àbits novells seran no coneguts,
e serà molt si
vida no
ans que aquells a mi sien venguts.
Amor_Amor, aquells són decebuts
qui
car menys ferm res la Fortuna no té;
de mal en bé dins hun punt són cayguts.
En aquell temps sentí d'amor delit
quant mon pensar mirà lo temps present;
lo venidor no
e lo passat fon lançat en oblit.
Ja no farà mon sentiment dormir
qu'en lo començ ignor sa mala fi;
tals fets Amor sol aportar ab ssí
que tots sos béns en dol han convertir.
Lo bé d'amor clar demostr'ab lo dit,
a l'amador, lo mal qui l'és vinent;
és hun senyal que no pot ser mintent;
donchs en lo goig se troba entristit.
Qui és content és molt prop d'avorrir
en pus breu temps que de vespr'a matí;
grat, sobregrat e cambi
e ranc és dret, no
Lo desijat pler se volta en despit,
no té loch ferm d'amor lo sentiment,
sos torns é vist assats complidament,
e veig aquell de mil colors vestit.
Detràs ell va contínuu penedir:
tal seguidor no
ab los ulls cluchs detràs sos peus aní,
guiant-m'en part on tart poguí exir.
Sí com lo jorn va primer que la nit
e d'ella és hun cert demostrament,
va lo delit d'amor primerament;
dolor aprés no
havent poder de tota res delir
que ab sa llet dolça delit nodrí;
tot ço que naix, delit ho consentí
e corromp ssí per estrem dolorir.
Dels mals d'amor que trobadors han dit
no
lo ferm estat no dura longament,
seguint aquell hun novell apetit.
Ffahent jaquir ço que vol hom seguir,
mon apetit vol ço que no volguí:
volent amar, ladonchs yo avorrí,
e, no volent, amí sens consentir.
Certs mals d'amor per sa colpa hé dit;
altres ne són Fortuna malmirent,
cassos portant d'on ve departiment,
donant enyor ý entr'alguns met oblit.
La mort breument Amor port'a morir,
jaquint dolor a
e lo qui mor no tem final juhí,
per gran dolor forçat d'amor partir.
Los fets d'amor no puch metr'en oblit:
ab qui
no puch sentir com los era sintent;
on seny no
Lo meu recort a mi no pot suplir
dar lo delit que per Amor sentí;
perdent lo tast que per Amor tastí,
a poch instant lo delit víu fugir.
Ab la rahó algú no ha sentit
lo mal d'amor o lo delit que
en altre loch ha son sitiament
ý és ja en mi alterat ý marsit.
Quant altres béns yo veig de mi fugir,
enyor aquell que temps fon que
puys que lo loch d'amor en mi fallí,
Amor en mi no troba on tenir.
Tot mudament és verament fallit
e d'amor és lo seu sosteniment,
car de rres l'om no pot ésser content
si
Si fermetat Amor fa defallir,
com portarà res ferm Amor en ssí?
Donchs, si Amor en fermetat fallí,
raó és gran puys no ferm l'à tenir.
Amor_Amor, temps és de penedir,
sí que, vehent, no
lo vostre bé fastig porta prop ssí,
o tal dolor que sab prou qui u sab dir.
Primer cant de Mort
Aquelles mans que jamés perdonaren
han ja romput lo fil tenint la vida
de vós, qui sou de aquest món exida,
segons los fats en secret ordenaren.
Tot quant yo veig e sent, dolor me torna,
dant-me recort de vós, qui tant amava.
En ma dolor si prim e bé
se trobarà que delit s'í contorna;
donchs, durarà, puys té qui la sostinga,
car sens delit dolor crey no
En cor gentil Amor per mort no passa,
mas en aquell qui per los vicis tira;
la quantitat d'amor durar no mira,
la qualitat d'amor bona no
Quant l'ull no veu e lo toch no
mor lo voler, que tot per ells se guanya;
qui
mas dura poch: l'espert ho testifica.
Amor honest los sants amants fa colrre:
d'aquest vos àm, e Mort no
Tots los volers qu'en mi confusos eren,
se mostren clar per lur obra forana:
ma carn se dol, car sa natura u mana,
perquè
en sa dolor m'arma és enbolcada,
de què llur plor e plant per null temps callen.
En tal dolor tots los conorts me fallen,
com, sens tornar, la que àm és anada.
Mas l'altr'amor, de amistança pura,
aprés sa mort, sa força gran li dura.
Aquest'amor, si los pechs no la crehen,
és ver senyal del bé qu'en ell'abita:
aquesta és qui sens dolor delita,
ý ells cechs volers de prop aquesta
Lo voler cech del tot ell'illumena,
mas no en tant que leve
e si posqués fer sens empaig son acte,
no fór'al món hull ab gota serena;
mas és axí com la poqua triagua,
que molt verí sa virtut li apagua.
Aquell voler qu'en ma carn sola~s causa,
si no és mort, no tardarà que muyra;
l'altre per qui dol contínuu m'abuyra,
si
Ell pot ser dit voler concupiscible,
e sol durar, puys molt de l'arma toqua,
mas fall per temps, car virtut no invoca,
e d'un costat és apetit sensible.
Aquests volers l'amor honesta
perqu'entre mal e bé mes penses orben.
D'arma e cors és compost l'hom, contraris,
per què
tot quant aquests de llur natura tasten
és saborós e vitals letovaris.
Altre voler qu'en mig d'aquests camina,
és atrobat que no té via certa;
cuyd'haver port en la plaja deserta,
e lo verí li sembla medecina.
Aquest voler ab arma ý cors converssa,
naix d'ells e fa la obra d'éls diverssa.
Tres són les parts vers on mos volers pugen,
e per semblant vénen per tres maneres;
entre ssí han contràries carreres,
delits portants e d'altres que m'enugen.
Quant los delits del cors la penssa
yo sent dolor car són perduts sens cobre.
Altra dolor sent que
com pens que Mort ha tolta l'amor nostra.
L'altre voler rahó ý natura funden,
que sens dolor molts delits ne abunden.
Lo loch on jau la dolor gran que passe,
no és del tot fora de mes natures,
ne del tot és fora de lurs clausures;
lo moviment creu que per elles passe.
Aquell voler qu'en mi no troba terme
és lo mijà per on dolor m'agreuja;
l'estrem d'aquest fora natur'alleuja,
ffort e punyent, mas encansable verme.
Oppinió falssa per tots és dita,
que fora nós e dintre nós habita.
D'aquest'amor les demés géns tremolen;
aquesta és sentida ý no sabuda;
poques gents àn sa causa coneguda;
delits, dolors per ella venir solen.
Lo cors per sí lo seu delit desija,
l'arma
lo propri seu, al qual no
car tot és fals, d'on ella se fastija.
D'aquests contrasts aquest'amor escapa,
que veritat no ateny ab sa capa
Tant és hunit lo cors ab la nostr'arma,
que act'en l'om no pot ser dit bé simple;
algú no és vers l'altr'umil e simple:
contrast se fan, hú contra l'altre s'arma.
Mas és tan poch lo contrast a sa hora,
qu'en fets del cors l'arma no fa gran nosa;
ý en contemplant, axí l'arma reposa,
que, bé représ, lo cors d'açò no plora.
Aquesta pau en mi no és molt longa,
per què dolor més que
Dolor yo sent e sembl'a mi estrema;
no só en punt de voler consell rebre,
e de negun remey me vull percebre,
ans de tristor hé presa ja ma tema.
Si
ja tinch senyal ab què a dolor torne:
recort sos fets d'amor, e allens borne;
d'ascí scapant ab oci no
Son espirit ab lo cors yo contemple;
tant delit sent com l'om devot al temple.
De pietat de sa mort ve que
e só forçat que mon mal haj'a plànyer;
tant hé perdut, que bé no
Ffortuna ja no té què pus me tolga.
Quant ymagín les voluntats hunides
ý ell converssar, separats per a sempre,
penssar no pusch ma dolor haja tempre,
mes passions no trob gens aflaquides;
e si per temps elles passar havien,
vengut és temps que començar devien.
Mes volentats mos penssaments aporten
avall ý amunt, sí com los núvols l'ayre;
adés me dolch, puys dolor no sent gayre,
e sent dolors qu'ab sí delits comporten.
Quant pens que
e les dolors que pas sens grat se perden,
mos sentiments han mal, e no s'esperden
tant que d'amor e dolor se deffenssen;
e pas dolor qu'en la d'infern s'acosta,
com en est món no la
En altre món a mi par que yo sia
ý ells propis fets estranys a mi aparen;
semblant d'aquells que mos juhís loaren,
lo fals par ver, la veritat falsia,
Los meus juhís la dolor los offega,
lo loch no y és hon primer habitaven.
Si és, no tal com ans del cas estaven;
alterat és: la Mort. Ý asò
tal e tan fort, qu'altre matant, mi mata.
No ssé com és que lo cor no m'esclata.
Alguns han dit que la Mort és amarga;
poden-ho dir los qui la sabor senten,
o de per ssí o com per altre tenten
sa fort dolor, qu'entre totes és larga.
Per mi no tem, per altre l'é temuda;
puys fon cruell, ja pietat no m'haja;
qui
en l'esperat ma sperança~s perduda.
O partiment dolorós, perdurable,
ffent en dolor mi comparat diable!
No prèu los béns que yo sol posseesca,
car plaent res home sol no pratica;
la Mort no tem, que lo món dampnifica,
sinó que tem que
Tot cas yo mir ab una egual cara:
res no
no és color desobre, blanch o negre:
vers mi no y ha cosa scura ne clara.
Tot quant Amor e Por me pogren noure,
ffiní lo jorn que li víu los ulls cloure.
Segons lo cas ma dolor no és tanta
com se requer per un mortal damnatge;
sobre tots mals la Mort porta
yo l'hé sentit e de present m'espanta.
Segons l'Amor, del dan no port gran signe,
e volgra yo qu'en lo món fos notable,
dient cascú: "Veus l'ome pus amable",
e que plangués cascú mon fat maligne.
Aquell voler caussat per cos'onesta,
mentre seré, serà mostrant gran gesta.
Tan comun cas, ¿per què tan estrem sembla
al qui per sort la Mort en tant lo plaga?
¿Per què
e passió tota sa forç'assembla?
Déu piadós e just cruel se mostra:
tant és en nós torbada conexença!
Ffluxant dolor, primer plega creença,
mas ferm saber no~s en potença nostra.
Als que la Mort toll la muller aymia
sabran jutjar part de la dolor mia.
Tot ver amich a son ver amich ama
de tal amor que Mort no la menyscaba,
ans és fornal qu'apura l'or ý acaba,
lexant-lo fi, e l'àls en fum derrama.
D'aquest'amor àm aquella qu'és morta,
e, tement, àm tot quant és de aquella.
L'espirit viu. Donchs, ¿quina maravella
que àm aquell? E res tant no
Membra
e quant hi só, dolor pas com me floxa,
Accident és Amor, e no substança,
e per sos fets se dón'a nós conéxer;
quant és ne qual ell se dón'a paréxer;
segons d'on part, axí sa força lança.
Sí com lo vent, segons les encontrades
on és passat, de ssí calt o fret gita,
axí Amor dolor da o delita,
segons lo for del loch hon ha lançades
ffondes rahils: o sus cara de terra,
o sobre fanch, o sus molt aspra serra.
Amor en l'om dos lochs disposts atroba,
car hom és dit per ses dues natures:
lo cors per sí vol semblant de sutzures,
l'arma per sí d'un blanch net vol sa roba.
D'ells hahunits surt amor, d'algun acte
que no
cascú per sí algun delit acaça,
ý, aquell atés, l'altre
E veus la Mort que llur voler termena:
lo bo no pot, no basta que l'offena.
Morint lo cors, a son amant no
sinó dolor, per lo recort del plaure;
ffallint aquell, no tard'amor en caure:
ffallint lo sant, defall la sua festa.
Alguns delits qu'en l'arma pel cors vénen,
són los composts que
e cascú d'ells tanta ý qual dolor senten
segons del cors o de l'arma part prenen;
e, mort l'amat, amor és duradora
tant quant lo mort del viu té gran penyora.
Ço qu'en passat enbolt e confús era,
és departit: lo gra no~s ab la palla;
esperiment altre no
per la Mort és uberta la carrera.
Ma carn no ssent; donchs no
car ja no és ço que sentir hi feya;
si voler tinch, pech és lo qui no crehia
que l'espirit de pur'amor s'enflame,
cobejant molt que Déu s'arma s'enporte;
açò dubtant, que yo pena reporte.
Si
e d'ella pert esperança de veure,
sinó que tost vinch en açò descreure,
l'arma
Si bé los morts en lo món no retornen,
ans d'ésser mort noves sabré d'aquella.
Stat és ja: donchs, no~s gran maravella,
açò sperant, mos sentiments sojornen;
e si cert fos qu'entre los sants fos mesa,
no volgra yo que de Mort fos defesa.
O Déu, mercé! Mas no ssé de què
sinó que mi en lo seu loch aculles;
no
puys l'espirit on és lo seu aplegue;
e lo meu cors, ans que la vida fine,
sobre lo seu abraçat vull que jaga.
Fferí
separà
Lo jorn del Juhy, quant pendrem carn e ossos,
mescladament partirem nostres cossos.
Segon cant de Mort
¿Qui serà aquell del món superior
que veritat de vós a mi recont?
¿E qui sab dir on serà
que nós haurem, portant goig o dolor?
Los lochs seran mostrants lo bé o mal,
segons en ells mal o bé
e si nós dos hun loch no
lo partiment serà perpetual.
L'esguart que yo de vós hé no~s egual:
axí divers és, o contrariant.
Les penes grans d'infern yo só dubtant:
tot quant n'é lest a dolorir me val.
E puys ve temps que us ymagín al món
haver ab mi verdader'amistat;
aquell delit que
ffort cor és obs a membrar lo que fon.
Lo dolorós e miserable don,
strany e molt, mas prestament perdut,
és tot ço quant en lo món hé haüt;
la Mort l'à tolt e portat no ssé on.
Ma fort dolor no bast'a fer valer
que l'amistat fos estada no res,
ans só content d'aquella, que fo més,
si bé tristor per aquella sofer.
¿Hon és aquell qui no spera plaer
e no à sguart a bona u mala fi?
Mira lo món: veu-se jove ý mesquí,
com ja no y és hon ferme son voler.
Dreça sos ulls envers la part del cell,
e diu a Déu, ab gest no sats humil,
paraules tals que puys se
mas l'om irat davant rahó té vel.
Ho Déu! ¿Per què no romp l'amargua fel
aquell qui veu a son amich perir,
quant més pus vol tan dolça mort sofrir?
Gran sabor ha, puys se pren per tal zel.
Tu, Pietat, ¿com dorms en aquell cas
que
No tens poder que tal fet no acabs?
Qual tan cruell qu'en tal cas no
Arquer no sé que tres hocells plaguàs
ab un sol colp, que no fos ben content,
matant los dos hí el terç en estament
que per mig mort o prop de mort portàs.
Mort, en un colp, los tres béns m'à ferits:
los dos són morts —l'útil ý el delitós—,
e si l'onest perdés del cel recors,
sos derrés jorns serien ja finits.
Yo no puch dir que no senta delits
del pensament, puys que perdre no
en lo meu mal algun bé s'í recull,
tal que
Pense cascú quant fon ans de sa mort,
que, perdut ell, yo n'avorresch tot bé;
no sé hon jau, si recort no
car tots mos senys àn perdut lur deport.
Per bé que
reptant aquells qui alarguen son dol,
e yo sabí que bona rahó vol
que null remey és dolre
e tot quant l'om per sa voluntat fa,
se deu dreçar a
e que lo dol, si és tolt, ix d'om tart,
car certament en ell delit està;
però si dol may raó
aquest serà que yo
un tal delit ab sabor agra y prench
qu'en desijar altre bé cor no
Riure jamés no
l'aygua dels hulls, res tan dolç no m'apar;
no prench enyor si no
contra la Mort me trop esforçat cor.
E si tots temps en contínuu no plor,
de mon recort aquella no
ans vull que dol me leixque, si
mon sentiment vull que muyra, si mor.
Puys que delit a ma dolor segueix,
ingrat seré, si ella no m'acost;
tal sentiment, de mal e bé compost,
temps minva
Un gran delit en ma penssa
quant algun fet sens la mort d'ella pens;
quant me perceb, de dolor no
penssant que Mort per tostemps nos parteix.
Aquest delit la penssa
ffoch és mon mal e mon bé sembla fum;
en aquest cas, de sompni té costum:
bé sent durment, e mal quant só despert.
Yo no puch dir que no sia desert
de tot delit, quant morta l'imagín;
de mi mateix m'espant, quant yo m'affín
penssant sa mort, e
Tal mudament hé vist en temps tan breu,
que
ne sent, ne veu, n'entén, si
e tot és bé, puys és obra de Déu.
A tu qui ést mare ý filla de Déu,
supplique molt, puis Ell no
qu'en aquest món s'arma pusca venir
perquè m'avís hon és l'estatge seu.
Tercer cant de Mort
Puys me trob sol en amor, a mi sembla
qu'en mi tot ço sia costuma stranya:
Amor se pert entre gents per absença,
e per la mort la mi'amor no fina,
ans molt més àm a vós en mort qu'en vida,
e yo perdon si algú no
pochs són aquells qui altres cosses creguen
sinó semblants d'aquelles que
Ma dolor fort lo comun córs no serva;
tota dolor lo temps la venç e gasta;
no dich qu'en tot a tot'altra dessemble:
en quantitat molt prop d'altres se jutja;
en qualitat ab les altres discorda.
Seguint l'Amor d'on ella pren sa forma,
gran part del temps seca dolor me dóna
ý algun delit ab altra dolor dolça.
Dins lo cors d'om les humors se discorden;
de temps en temps llur poder se transmuda:
en un sols jorn regna malenconia,
n'aquell mateix còlera, sanch e fleuma.
Tot enaxí les passions de l'arma
mudament han molt divers o contrari,
car en un punt per ella
e prestament és en lo cors la causa.
Axí com l'or que de la mena
està mesclat de altres metalls sútzeus,
e, mès al foch, en fum se
lexant l'or pur no podent-se corrompre,
axí la Mort mon voler gros termena:
aquell fermat en la part contrassemble
d'aquella que la Mort al món l'à tolta,
l'onest voler en mi roman sens mescla.
Dos volers són que natura seguexen,
e cascú d'ells l'om per natura guien;
sí acte
seguons qual d'ells en l'altre ha domini.
Quant la rahó l'apetit senyoreja,
és naturall de l'hom tota sa obra,
e lo revers sa natura li torba,
e no ateny la ffi qu'en tots fets cerca.
Quant l'apetit segueix la part de l'arma,
l'ome va dret, seguint natura mestra,
car la major part la menor se tira
e ves la fi que va lo camí troba;
e l'appetit volent son necessari,
l'ome no fall, si no trespassa l'orde,
e si s'estén més que natura dicta,
surt-ne voler fals, oppinionàtich.
Les voluntats que per natura vénen,
en certitut e terme són compreses.
L'altre voler passa d'om les natures;
son senyal cert és que no l'enclou terme.
De tots aquests passions mantengueren
mescladament, sí com mesclats jahien;
mas bé distints són aprés de son opte,
e separats los sent, quasi vissibles.
Molts són al món que mos dits no
e ja molts més que d'aquells no sentiren.
¿Qui creure pot qu'entr'amors vicioses
voler honest treball per estar simple,
gitant de ssí maravellós effecte
estant secret per força dels contraris?
Dolç ý agre
ella vivint, mos volers aytals foren.
Dolrre
e de açò yo
ffugir les gents quisque sien alegres
ý aver despit que jamés lo dol fine.
Tot delit fug com a cosa
car un bé poch entre grans mals dol porta,
e met poder que
perquè de goig la sabor jamés taste.
Senyals d'amor qu'en tal cas hòmens senten,
yo trob en mi que sens dolor se prenen:
si res començ yo
per què la fi de res mi no contenta.
Molt e pus fort tot'amor me da fàstig,
e sembl'a mi ser cosa
s'algun delit entre mes dolors mescle,
de ffet lo pert e torn a ma congoxa.
Si
d'ell acordant, ab gran sospir lo cobre;
en lo començ ab dolor en mi entra,
no passa molt que m'és dolor plaïble.
Decrepitut ma natura demostra,
car tota carn a vòmit me provoca;
grans amadors per llur aymia morta
són mi semblants en part: al tot no basten.
Si res yo veig d'ella, dolor me dóna,
e si
los temps e lochs ab lo dit la
segons en ells delits o dolors foren;
e són-ne tals que la
altres, e molts, mostrants aquell'alegra.
E pas dolor com jamés li fiu greuge,
e volgr'açò ab la mia sanch rembre.
Amor és dat conéxer pells efectes.
Sa cantitat no té mesura certa:
gran és o poch l'amador segons altre,
e poder pren Amor, segons on entra.
La qualitat és tal com segons guarda,
car de semblants és forçat que s'engendre;
la carn vol carn, l'arma son semblant cerca,
d'ells naix fill bort als engenrrants contrari.
Qui ama carn, perduda carn, no ama,
mas en membrant lo delit, dol li resta.
En tot'amor cau amat e amable;
donchs, mort lo cors, aquell qui ell amava
no pot amar, no trobant res que ame.
Amor no viu, desig mort ý esperança,
ý en lo no
quant és del cors, la Mort a no
Si la que àm és fora d'aquest segle,
la major part d'aquella és en ésser;
e quant al món en carn ella vivia,
son espirit yo volguí amar simple.
E, donchs, quant més qu'en present res no
Ella vivint, la carn m'era rebel·le;
los grans contrasts de nostres parts discordes
canten, forçats, acort, e de grat, contra.
De mon voler jutge cascú la causa,
e farà poch vehent en mi les obres;
la mi'amor per la Mort no és morta,
ne sent dolor, vehent-me lo món perdre.
Yo àm, e tem ab honesta vergonya,
l'esperit sol de la qui Déus perdone,
e res de mi ne del món no cobege
sinó que Déu en lo cel la col·loque.
Mare_de_Déu, si és en purgatori
son espirit per no purgats delictes,
sí ton Fill prech no guart los prechs d'on vénen,
mas llà on van. Mos pecats no li noguen!
Quart cant de Mort
¿Què val delit puys no és conegut,
ans és fastig quant és molt costumat?
Ço per què mort vós haureu atraçat,
dins molt breu temps volrreu haver perdut;
e ço de què no ymaginarem
que
si
que de bon grat vida
En aquest punt me trob yo tan estrem:
ço que volguí ab molt estrem'ardor,
torna en mi una lenta calor,
e puys, perdut, mortal dolor me prem.
Tal mudament en ssí hom no veurà,
com en mi veig per nostre partiment;
la Mort ho fa, qui
del venidor sab Déu lo que serà.
Molts han perdut tot lo que ve e va,
ffills e muller e part de llur argent,
e resta
e may virtut en llur cor habità;
e yo tinch clos e sagellat procés,
que per null temps delit yo sentiré,
ne planch lo dan per on ma dolor ve,
mas l'aspra mort d'on son mal vengut és.
Un poch delit en ma dolor és pres;
ja ssent dolor com mon cor mal sosté;
penssant per qui ne d'on ma dolor ve,
a mi no plau de dolor ser deffés.
¡O tu, qui ést fora del present món,
e veus a mi, per ta mort, mal passar!:
acapt'ab Déu que
quins espirits a tu de prop te són.
La Mort qui tol lo agradable don
que vida ý sort als hòmens volen dar,
quant és de mi m'à tolt, sens mi matar;
de mos tres temps me resta lo que fon.
D'aquest present a tot hom dó ma part,
car no y ha res que
del venidor no vull haver esper,
puys la tristor és a mi dolç esguart.
No
ans ma dolor yo prench per mon mester;
mon cor de carn és pus fort que l'acer,
puys ell és viu ý entre nós és depart.
Quant l'espirit del cors li víu partir
e li doní lo derrer besar fret,
conech de mi qu'Amor no
c'ab cor sancer ho posquí sostenir.
En molt breu temps l'om no
tant com depuys ab l'entendr'és costret,
car per gran torb tots comptes no ha fet:
dolor vol temps, si l'om tot l'à ssentir;
e majorment com rahó y apareix,
car, si no u fa, tost s'í mescla conort.
Massa és foll lo qui
si cascun jorn son dol foll no pereix.
No
si tinch rahó per dolrre
en ella fon complit lo meu deport:
ella finint, lo món per mi feneix.
¿Qui~s tan cruel que no
e de aquell qui
Donchs, si algú pusque fer honest dol,
licenciat no
O Mort, qui fas l'om venturós mesquí,
ý el ple de goig, tu mijançant, se dol:
de tu ha por tot quant és jus lo sol,
dolor sens tu no hauria camí.
Tu ést d'amor son enemich mortal,
ffaent partir los coratges hunits;
ab ton colp cert has morts los meus delits,
gustar no
Tu, espirit, si mon benfet te val,
la sanch daré per tos goigs infinits;
vine a mi de dia o de nits,
ffes-me saber si pregar per tu cal.
Cinquè cant de Mort
La gran dolor que llengua no pot dir
del qui
-no sab sson Déu si per a sí
o si
semblant dolor lo meu esperit sent,
no sabent què de vós Déus à ordenat,
car vostre bé hó mal a mi és dat,
del que aureu jo
Tu, esperit, qui às fet partiment
ab aquell cos qual hé yo tant amat,
veges a mi qui ssó passionat,
duptant estich fer-te rahonament.
Lo lloch hon ést me farà cambiar
d'enteniment de ço que
goig o tristor per tu hé yo complir,
en tu està quant Déu me volrà dar.
Preguant a Déu, les mans no
car fet és tot quant li pot avenir:
si és e
si en infern, en foll és mon preguar.
Si és axí, anul·la
sia tornat mon ésser en no
e majorment si
no sia yo de tant adolorit.
No ssé què dir que
si crit o cal, no trop qui
si vach o pens, é temps en va despés;
de tot quant faç, ans de fer me penit.
No planch lo dan de mon delit perdut,
tanta~s la por que
Tot mal és poch si no~s perpetual,
e tem aquest no l'haja merescut.
Lo dan mortal és molt més que temut,
e tol-ne part ésser a tots egual.
O tu, Dolor, sies-me cominal!;
en contra ublit vulles-me sser escut!
Ffir-me lo cor e tots los senys me pren,
farta
dóna
tant com tu pots, lo teu poder m'estén.
Tu, espirit, si res no te
romp lo costum que dels morts és comú;
torna
lo teu esguart no
Sisè cant de Mort
Si per null temps creguí ser amador,
en mi conech d'amor poch sentiment.
Si mi compar al comú de la gent,
és veritat qu'en mi trob gran amor;
però si guart algú del temps passat
ý el que Amor pot fer en loch dispost,
nom d'amador solament no m'acost,
car tant com dech no só passionat.
Morta és ja la que tant hé amat,
mas yo son viu, veent ella morir;
ab gran amor no
que de lla Mort me pusqu'aver lunyat.
Là dech anar on és lo seu camí,
no ssé què
sembla que u vull, mas no és ver, puys Mort
res no la toll al qui la vol per ssí.
Enquer està que vida no finí,
com prop la mort yo la víu acostar,
dient plorant: "No vullau mi lexar,
hajau dolor de la dolor de mi!"
¡O cor malvat d'aquell qui
com pecejat o sens sanch no roman!
Molt poc'amor e pietat molt gran
degra bastar que senyal gran mostràs.
¿Qui serà
lo piadós mal de la Mort vengut?
¡O cruel mal, qui tolls la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
L'espirit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;
tot lo delit present deçà roman.
Qui és lo sant qui de Mort no dubtà?
¿Qui serà
d'altre u de ssí, tant com és lo gran mal?
Sentir no
molt menys lo sab qui mort jamés temptà.
¡O cruell mal, donant departiment
per tots los temps als coratges units!
Mos sentiments me trob esbalaÿts,
mon espirit no té son sentiment.
Tots mos amichs hajen complanyiment
de mi, segons veuran ma passió;
haja delit lo meu fals companyó,
e l'envejós, qui de mal delit sent,
car tant com puch, yo
e com no
car yo desig que perdés tot plaher
e que jamés cessàs plorar mon ull!
Tan poch no àm que ma cara no mull
d'aygua de plor, sa vida ý mort pensant;
en tristor visch, de sa vida membrant,
e de sa mort aytant com puch me dull.
No bast en més, en mi no puch fer pus,
sinó
ans perdre vull la rahó, si la
mas puis no muyr, de poc'amor m'acús.
Tot amador d'amar poch no s'escús
que sia viu, e mort lo seu amat,
o que almenys del món visca
que solament haja nom de resclús.
Per lo camí de mort é cercat vida,
on hé trobat moltes falsses monjoyes;
quasi guiat per les falses ensenyes,
só avengut a perillosa riba,
sí co
e ves infern ab cuytat pas camina,
ý axí com cell qui de Migjorn les terres
va encerquant per vent de Tremuntana.
Gran és mon dan, segons ma complacença;
seguons lo ver, és poch lo meu dampnatge.
Yo pert delit, havent ab dolor liga,
e tal com fon, plach molt a ma natura;
en mi no pusch trobar àls sinó perdre,
e de mon bé, si bé u vull, no m'alegre.
Lo perdre sent, perquè, perdut dolç hàbit,
del bé vinent no
Axí com l'om, per molta fe que haja,
lex'ab dolor esta vida mesquina,
perquè no sent los delits de l'Altisme
e sent aquests qu'en esta vida lexa,
ne pren a mi que
ab tal dolor que no ssé on pot cabre;
ab molta por esper lo rahonable,
perquè no ssé com lo sentré plaïble.
Sí com aquell qu'entrar vol en batalla
e troba
e quant se veu ésser prop de l'encontre,
per gran paor fug, mostrant les espatles,
ne pren a mi qu'en contr'Amor m'esforce
fins a venir a fer-ne l'estret compte,
e quant só prop de aquell apartar-me,
com a vençut yo abandon mes armes.
Dubtar no
ab algun'art són preses mes potences:
per son voler tot home del món ama,
ý amar no
Per los cabells a mi sembla que
a fer los fets que Amor me comana;
si
en tal contrast la mia vida penja.
Aquell dolç tast c'ab sí l'acordant tasta,
no és en mi, mas dolor del discorde.
Qui no~s amat ý amor d'altre cobeja,
no sent gran mal, puys un terme desija.
Yo son aquell qui
yo àm a qui no mereix que yo l'ame,
e d'altra part veig obres en contrari:
de vida ý mort hé certana paraula.
A tot mesquí un gran bé no li minva,
ço és, haver de mort un molt poch dubte;
d'aquest gran bé yo no ssé on té casa:
no trob rahó per què viure desige.
En contr'Amor aytant yo no m'esforce
que dón oblit en algun bé seu ficte,
n'él m'és bastant, sí com d'abans, complaure;
yo só
Font són mos ulls d'aygua dolça ý amargua,
perquè
car una és la dolor delitable,
l'altr'ab aquell poch ne molt no
Com ne per què, saber açò com passa,
no ssia yo lo deïdor o mestre,
tan solament a ben sentir o baste.
Vinga
Cascuna part de sí
tant que no ssé rahó que la desfaça;
Amor de ssí gran rahó m'à donada,
e si desam, no
Ja los meus fets rahó d'ome no
als fats és dat tot quant a mi seguesca;
a res a fer a mi és tolt l'arbitre,
no
O_foll'_Amor!, les dolors costumades
vénen, per temps, que no donen congoxa;
s'axí no fos, ja no serien hòmens.
E per què, donchs, aquest hús en mi
Aquesta és perdurable dolor.
Les que sentí foren totes a temps,
mas la present deu viur'ab mi ensemps.
Bé
Ab coxo peu m'à sseguit ý aturat;
atesa és la pena de mon mal;
fferit me sent d'una plaga mortal:
és lo remey fer no res lo passat.
Gran mudament no pot ser comportat
en poch de temps sens alteració.
¿Qui pot saber la dolor en què só,
vinent a mi per haver molt amat?
Aquella d'on esperí tot mon bé,
tant quant delit en mi pot abastar,
per son defalt me
e pel camí d'amor gran ira
Tal mudament, ¿com natura
sens fer senyal major del qu'és en mi?
Aquella que per ma vida tenguí,
entre morir e viure me deté.
Lo meu repòs treball és convertit,
e lo meu goig en tristor sens remey;
yo só catiu com ésser penssí rey,
tot alterat me trob ý esbalahit.
Aquella carn on lo meu espirit
entrar volgué abans qu'en paradís,
mi sembla foch de l'infernal abís,
e moltes veus no
Ans d'acostar no sent lo mudament,
mas fet l'acost, sent lo cambi tan gran,
que res no
e pas dolor d'aquest mal calament.
On cab en mi tan gran alterament?
Si por me pren, per què sperança
¿Què és açò que voluntat me tol,
qu'en bé ne mal no hus d'enteniment?
O fals Amor, qui
Lexa
¿Per què
ço que amar a mi tant me desplau?
Per què
Amor ho vol. ¿Per què tant li contrast,
e mon desig cobeja lo fer past
d'aquella carn on gran amargor jau?
O fals Amor, no poràs pus en mi
sinó forçar mon apetit escàs;
mon espirit per força
no amarà ço que vols de per ssí!
O fort dolor!, no perdones a qui
per colpa gran me dóna dol e plant.
Tu, Pietat, no vulles parlar tant
en la favor de qui tan mal merí!
Yo àm mon dan, e mon bé avorresch;
lo perquè àm, no és vist; lo perquè
del desamar, molt clarament ho sé,
e lo carrer no vist yo enseguesch.
O Déu! Per què àm a qui avorresch?
En tal contrast, com vida no
Amor no mor e d'ahirar no
quas'igualment entr'ells a mi partesch.
Saber no
Muyra, donchs, yo, per llur debat finir!
Quant àm me dolch e mal pas mentr'ahir,
lo pus cortés dolor mortal me fa.
Yo só malalt havent lo cors tot sà,
cascun'umor ab l'altra s'acordant.
Mon espirit és lo dolorejant,
ab l'orgue seu desacordat està.
Ell de per ssí vol lo que deu voler:
perdut l'onest voler, no vol que àm;
e mon cor fals pot haver molt just clam
d'aquell a qui pietat vol haver.
En la dolor d'amor delit pot ser,
si ab aquell ira
essent lo cas, ladonchs dolor tramet
contra qui cau tot lo seu gran poder.
E tant com pus Amor és gran e bell,
tant sa dolor és major e pus fort;
en lo cors sà tota
ý en lo malalt no
No dech morir solament ab coltell:
mon cors mig mort deu ser viand'als cans;
mon cor, partit entre corps e milans;
mon espirit tinga lo loch d'aquell
qui volch trahir, besant, lo Fill de Déu:
aquest és loch a ell just e degut;
puys ha trahyt a ssí, Déu no l'ajut,
e
Amador fuy, tant com l'espirit meu
penssà gran seny en dones o bondat,
mas sinó carn no y trob e só
a quatre peus deu anar qui no u creu.
Entre Amor ssó portat he Fortuna,
cahent, levant, sí com infant en roques;
congoxes grans ab alegries poques,
si
Semblant me trop a l'home qui navegua,
qui per los vents sa persson'és regida
dolrre no
—caure deu l'om, guiat per via cegua—;
no com aquell qui
e dintre ssí delits de virtuts usa,
sa fi guardant —aquella qui acusa
als ignorans hý als sabens mal no plegua—,
jaquint los mals qui béns als pechs aparen,
ja perdut tast de res no essent noble;
ans é sseguit delits comuns de poble,
e davant mi altres no ss'y acarren.
Donchs si dolors a mes pensses emparen,
rahó és gran; puix, tal vida seguida,
la fi de l'hom tardament hé sentida,
mos apetits ssens trava caminaren;
a lur semblant cuytats acorregueren,
als qui pus prop los fon de lur natura
regonegut; m'arma
tal com aquells vicis saber li feren.
Los meus desigs tals delits emprengueren
qu'altre poder dins sí mateys avia,
hí aquells aguts, degú mi no complia,
e no molt tard a mi desparegueren.
Qui
no
qui vol rich ser per una mà esquasa,
lo seu desig de aver sse deffenssa.
Ja no viuran en molt alegra pensa
qui béns del cors e de fortuna volen,
e totes géns per aquells aver volen,
hí en contra ssý prenen armes d'ofenssa,
sí co
pendrà verí cuydant aquell guaresqua,
e de sabor amargua sent la brescha,
e dolssa
Qui
e no ateny al delit de l'entendre,
la veritat de res no pot apendre
ý esclava fa de sa rahó, rehyna;
delit d'om pert qui tals delits no tasta,
car l'om és dit més per la part de l'arma;
tot a ssí pert qui de rahó no ss'arma
ý en aquell fruyt d'enteniment no basta.
A sí matex lo malvat hom contrasta,
ý el que li plau fa, e lo restant llexa;
lo bé jaqueix, ab tot lo mal se fexa;
si delit pren, en molt poch temps se gasta.
Tot lo que fa li torna en contrari,
e no conex l'enemich seu qui
aquell qui deu portar jus la çabata,
té sobre
Pren-me
qui prop la mar les erbes del bosch cerqua,
e com lo clerch fahent de festes cerqua
en lo Troyà, llexant lo Breviari.
Qui
cerque delits que ssa natura vulla,
llexant als bruts los camps e llur despulla,
e sos delits no
Lo delit d'om en l'entendre s'assenta
quant veritat per aquell és sabuda;
en tal delit sa sciència y ajuda,
mas no~s complit sens volentat conssenta
en bé obrar cosa de bé ý eleta,
e que delit prengua
Tot quant és d'om fa sa pròpia obra;
si u fa per Déu, sa vida és perfeta.
La vida d'om és en dolor constreta,
com los pus alts delits mundans pratiqua;
llur estament en fermetat no
o cambi pren qui
o fallex ço per on los delits vénen
e de ssí ells l'ànima no contenten.
Com sobirans béns, ans d'aver, se tenten;
com són aüts, ab sí dolor sostenen.
Ignorantment les gents fals delit prenen,
corrent al mal, puix à de bé semblança;
en lloch de por àn alegra sperança,
havents més bé, dementre no la tenen.
Atés lo lloch, qual ab gran desig volen,
àn compliment de dolor infinida:
volent tot bé, no
per delitar, amargua dolor colen.
Alguns delits d'aquell ver delit solen
llunyar-se
e tots aquells que delitar hy punyen,
si plaer àn, ab ells no ss'aconsolen;
e tant com pus en ells hom se delita,
axí forment a gran dolor s'acosta:
de luny mirat, lo camí~s plasent costa,
ý el caminant, ronpent lo col, despita.
Carnal amor a gran pena concita
a tots aquells metens-hy llur espera;
desig mortal és passió primera,
de penedir no
A les honors grans penssamens seguexen;
a riques géns servex la roberia:
dolor de mort han que llur bé tolt sia;
senyors en nom e com esclaus servexen.
Si
no
de fortitud lo bou à més potença,
de temprament los ocells en florexen;
per hun no res estime la bellessa:
en poch temps cau e poch temps la se
e sson poch fruyt als folls amans conforta;
la sanitat mal poch la
Bé mostra
que de virtud l'animal brut lo passa.
L'om és senyor: donchs, no per esta massa,
car d'esta part los bruts àn més despessa.
L'om és mortal animal rahonable:
quant a la carn, bèstia n'és formada,
e la rahó en l'arma~s emprentada;
per esta part a Déu és comparable.
Tant quant finit, ¿pot ésser estimable
ab l'infinit, e comte s'í pot metre?
¿A comparar se poria remetre
res de la carn ab l'esperit durable?
Sinó
—tastant, toquant— alguns delits sensibles;
los altres senys per sy no
delit dels tres pels dos sobredits tasta.
Delit és bo puix a dolor contrasta,
mas no val molt sens obra virtuosa;
él la complex, sens ell no~s saborosa,
on en dolor la virtud no ss'enguasta.
Donchs, quant la carn és a l'arma tirada
per bon delit, sa obra és perfeta:
no és rahó, mas és sa filla feta;
la part brutal, rahonal és tornada.
Aquells delits de què la carn s'agrada
cascú bé sap, hý els de l'arma ignora;
aquella res que no fall algun'ora
entenen pochs ý és per molts menys toquada.
A
altres, sabens, per no tastar no preen:
axí villans, qu'en lloch honrat no seen,
no senten bé lo delit qu'onor llança.
En sser content cascú ha sperança
e follament aquell delit espera,
car los llidons vol trobar en figuera
e tals morischs cerqua
Hu és lo bé cerquat en grans partides;
no y ha delit sens dolor en alguna;
qui més ne pren ha voluntat dejuna,
los menys volens ne han alegres vides.
Ans que virtuds sien per hom sentides,
los vicis àn mesa dins nós lur força,
e si per temps la rahó tant s'esforça,
és conexent, e no clar, ses fallides.
Durant lo temps mals àbits se nodrexen;
en hom, sens hom, aquest àbit se talla:
l'arma ý lo cors se
e los broquats leigs vestits li aparexen.
¿Qui són aquells qui
que solament los vicis se coneguen?
La major part yo son cert que ferm creguen
que ço és bo que volen e conexen.
Puix l'om és mal, lo bé no li pot plaure,
car no té part en bé que aquell tira;
en voler d'om és al començ que gira,
mas l'àbit fet, Déu ajudant, pot raure.
En saborit sentiment deu recaure
aquell delit qu'en bé obrar se troba;
d'aquest delit l'arma sol no
mas en lo cos tal sentiment ha jaure.
Tant quant cascú és pus dispost a rebre,
aytant val menys, si no hix en bel acte;
dels dos loants en surt aquest contracte,
sens llur acort no
A sí mateix par que vulla decebre
qui sa valor aytant com pot no munta;
tota res d'él vol a bondat conjunta:
lo fill ý el nét, lo bou ý el cà de lebre.
Segons l'amor, axí llur bé demana;
amant a sí, molt més del bé s'aparta;
desigant bé, s'umple de mal e
mal vol per sí, ý a l'altre vida sana.
Puix que virtud delit e bé
per què no
La voluntad a bé ý a delit salta,
l'enteniment sol entendre
Mas no volem tastar d'esta vianda,
car en començ desaborida
l'àvol delit sent la passió nostra;
aquest l'ateny, treball e cura granda.
A tal delit los pechs no troben anda,
puix que no és en ells esperiença:
fe no havens, no
lo no sentit per ells lexen en banda.
No volen mal quant són en malaltia,
e, pobrejant, cobejen les riquees;
los flachs e leigs, forces e grans bellees:
luny, fora sí, han tota s'alegria.
Tot hom vol bé perquè delitat sia,
e, no sentint aquell propi de l'arma,
cerqua
e d'altres molts que follament se fia;
los quals, com són units en una cosa,
aquella és de l'hom benahuyrança;
cascú per sí, l'om havent-ne sperança,
en algú d'ells sa pensa no reposa.
Per millor part Déu l'enteniment posa
com a senyor en cascuna persona,
e si
com pus n'ateny, en tant més li fa nosa;
car de per sí lo lleig fet tristor mena,
e sent-ho més qui d'entendre més toqua,
sí com l'om foll qui
com pus dret fir, sa vista destermena.
Tota passió és cert que més s'encena
en l'om suptil qu'en perssona grossera,
car entenent en contra la carrera
d'oy o d'amor, d'on s'aparella pena;
car solament pratiquant de l'entendre,
no espletat en virtut ne
de ço que
e no és res qu'en dol no
Si Déu a l'hom groser lo plau defendre
de fam e set e de dolor ssenssible,
altra dolor no li pot sser terrible,
si ja molt prop d'aquestes no
E, donchs, de tant l'om entenent pren colpa
com en dolor a l'home grosser passa;
saber à poch e
lo poch hý el molt cascú per sí l'encolpa.
Lo viscahí qui
paralitich, que no pot senyalar,
si és malalt, remey no li pot dar
metge del món, si donchs no és d'Espanya,
qui del seu mal haurà més conexença
ý entendrà millor sa qualitat.
Atal son yo en estrany loch posat,
c'altre sens vós ja no
Yo víu uns ulls haver tan gran potença
de dar dolor e prometre plaher;
yo, smaginant, víu sus mi tal poder
qu'en mon castell era sclau de remença;
yo víu un gest e sentí una veu
d'un feble cos, e cuydara jurar
qu'un hom armat yo
sens rompre
Sí com l'infant que sab pel carrer seu
prou bé anar, segons sa poca edat,
si en esculls, per cas, se veu posat,
està pahuruch —no sab hon se té
d'anar avant, perquè no y veu petjada;
no vol ne pot usar de camí pla,
tornar no sab, perquè altri
que ell per sí no fera tal jornada.
Mos ulls d'açò han feta la bugada
e tots mos senys s'í són volguts mesclar;
yo pena
perqu'algun tant ab delit és mesclada.
Amor me vol e Fortuna
a tals contrasts no basta mon poder;
sens ell'al món remey no puch haver.
Donchs dir-m'éu vós ja de mi què us paria!
Dormint, vetlant, yo tinch la fantasia
en contemplar qui àm, qui és, què val,
e quant més trob, lavors me va pus mal,
pel pensament, qui
hoc e
son poch parlar, son estat tal qual és,
més qu'ésser rey del poble tot francés.
E muyra prest, si mon parlar yo
Vos no voler lo meu voler empeny,
he vostres ulls han mon arnés romput;
mon pensament, minvant, m'à ja vençut;
só presoner, pahoruch, per vostre seny.
Lo vostre gest tots mos actes afrena,
he mon voler res no
l'ivern cremant, l'estiu sens escalfar,
aquests perills me daran mala strena.
Bell'_ab_bon_seny, tot és poca faena
al meu affany veure vós luny estar,
car prop de vós res no
e luny de vós no trob res bo sens pena.
¿Qual serà
farà juhí, puys si no sab jutjar?
Sa passió no sabrà estimar
quanta~s ne qual, ne si minva o creix.
¿Qual és lo foll que stime res de ssí,
puys lo voler no sab on li darà?
Son mal vinent no sab com lo sentrà,
lo que sofir no sab de fi en fi.
Traure no
qui son voler l'à en tal part lançat
que no sab com ama o és amat:
d'och o de no no pot fer bon juhí,
e passa molt dolrossa passió,
que
en hun instant se troba reposat,
que
Sí com aquell qu'en la mar té maysó
e d'aquell'art se té per molt sabent,
e veu tal temps fora d'esperiment
qu', a son juhý, és contra la rahó,
e va en part on per null temps no fon,
e veritat sa búxola no
de tot quant féu e dix allí
com creu ses leys que natura confon;
sí guart lo temps present e lo que fon:
de nou creat me par que m'haja Déu.
Mos apetits e lo penssament meu
cambi han pres, no sé com ve ne d'on;
car en amar fuy tot del sperit
e no
Si no amàs, no sentria dolor:
lo mal d'amor menciona delit.
Per contemplar fuy en lo món exit,
penssant los béns e lo gentil voler
d'aquella
eren lançats sens haver-ne despit.
No
he sats parlat d'amor e de sos fets
e descuberts molts amagats secrets,
los quals en mi són de present fallits.
Mos bells volers són de present finits:
solament àm de un'amor brutal
que passa
forçadament, com arma ý cors units.
Axí m'és nou aquest mal sentiment,
com si amat yo per null temps agués;
tots los costums d'amor veig al revés,
en poca part han semblant aparent.
Parlat hé ja, sens clar coneximent,
d'aquest'amor, perquè
mas l'altr'amor honesta la té strita
que no
Mas hé sentit qu'en est'amor del cors,
temps discorrent, l'ànima
e mescla-s'í hom, sens haver esguart,
d'on se penit e mostren-ho sos plors.
Moltes veus és que yo sent mon repòs,
tant quant al cors, puys fartament ateny;
mas l'apetit a més delit m'empeny
e troba carts per voler cullir flos.
Molt hom és bo per ésser un catiu,
que per senyor no valrria hun clau;
axí Amor és bo, si
e mal si vol fer del cors mort hom viu.
Sí com aquell qu'ab flaca barca
pesca son peix e viu sats cabalós,
mas per esser de béns pus abundós
entra
ne pren aquell qui ama dona vil
e l'és plaent tan com toca la carn:
si més ne vol, prenga
si n'és forçat, vaga
Aquell'amor deu ser tenguda vil
que null delit aporta
en molt breu temps passa lo seu deport,
mal criminós ha e delit civil.
Qui ama carn e l'ànim'avorreix,
obra e tanch sos ulls, cloent l'oir,
car per aquells dolor ha de sentir,
e són aquells d'on amor se nodreix.
Aquest'amor ses forces aflaqueix
si primament enquesta se
si
ý als altres temps, dolor, sens amor, creix.
Amants voler ferm ý als altres honest,
penssant açò, qui és que no s'espant?
¿Qual dona és que no sia dubtant
ella ý amar, si d'ells serà enquest?
¡O trist d'aquell que un cors desonest
ama, forçat, e fer honest lo vol!
Dia
mas no del tot d'ignorança
ans sab que may fartà la sua fam,
desvergonyit a dar e pendre larch;
no y ha bocí que li pareg'amarch:
què
D'altre que mi no puch haver just clam;
lo meu delit és qui m'à decebut;
trobat só pres ans que regonegut,
no pas tot mi, car no
ans, sinó tant com fora seny romanch
e sentiment, contínuu dolor pas;
partit me trob com si hom me serràs:
si
Hoït hé dir que per ésser pus franch
a perdonar sent Per'al peccador,
Déu permeté que vengés en error,
mostrant-li com lo sancer pot ser manch.
Tot enaxí de mi Déus ha permés
que ame tal que no
per què jamés me pusqua
en contr'algú que d'amor sia pres.
Tan clarament partit me víu jamés,
no fon en mi tan maniffest contrast,
car ma carn sent son apropiat past,
e res tan fer a m'ànima no és.
Grat e desgrat en mi han trobat loch,
e cascú d'ells ha trobat tot son àlt:
m'arm'à
ma carn en res de tan bon grat se moch.
Aygua no tinch per apagar est foch,
e majorment si prop estar-li vull;
sos deffensós són lo toch e mon ull,
l'aurella és què li fa mortal joch;
car tot quant hoig en ira o retorn
e
com veig mon cor qu'en tal amar ss'aseu,
que mal se
Axí com cell que
ý el cors lançat sobre llit fresch o moll,
aquest delit la dolor no li toll,
ans passa
ne pren a me, car si en ella pens
algun delit, gran dolor conseguesch;
son antich mal a mi és un mal fresch,
preant-me poch com d'amar no
Foch crem ma carn, e lo fum per ensens
vaj'als dampnats per condigne perfum!
Mon espirit trespàs de Lete
perquè de res de aquest món no pens!
Car per haver delit, dolor atench,
puys ne vull més que lo toch no
passant avant, mon delit és desfet,
e pas dolor fins que aquell restrench.
Quant en desig d'ésser amat m'estench,
yo sent dolor mesclat d'un fret e calt,
car no
D'ací scapant, en pejor punt me prench:
mire son cors e totes ses fayçons,
e veig algú qui l'ha conquest sens cost;
com pus yo àm, a dolor me acost;
ladonchs desig sa carn per als lleons.
Tot quant yo pens me porta passions,
e sens penssar poch delit s'aconsech;
menys que d'un bou lo meu delit conech,
car mentre
car tant com és plaent e de mon punt,
d'aquell delit una dolor me
penssant qu'en tal ab l'altr'ella vengué
e que y vendrà, si no li só ajunt.
O Déu! ¿Per què justat és en un munt
tan gran voler ab avorriment tant?
Yo avorresch del que
dins en mi viu qui volgra fos defunt.
Ara veig clar lo natural contrast
qu'en l'om està per s'ànima e cors:
hú fastig pren de l'assaborit mòs
que l'altre sent per dolç e agre past.
Axí com cell de gran follia~s bast
qui vol fer or de coure o de plom,
los amadors en aquest punt tots som
que volem seny on tot seny és degast,
e lealtat en cor malvat e fals,
qu'amor no ha menys de vilana por;
car por gentil ve de notable cor
que té fort mur a tots fets desleals.
Sí co
de l'accident e penssa que stà bé,
e veu pulguó que prestament li ve,
o àls pejor que
ne pren a me com amar ja no cuyt
per ignorar lo que dins Amor port,
e veig senyal cert d'amor com la mort,
que lo meu cor de amar no stà buyt.
Rahó és gran qu'en dolor sia cuyt,
car dins en mi grans maravelles veig;
senyal d'amor en mi tinch per cas leig,
e quant no
La part en mi qu'en rahó pusch mesclar
vol que no
l'altra de qui no tinch lo regiment,
d'esta part àm e
Yo pas delit com la veig mal passar,
e sent dolor com per açò l'àm més;
donant-se poch, en mi no
e sent delit com la dech aïrar.
Bast'a cascú, volent saber de mi,
que ço que
yo com a foll hé volgut fer perfet,
penssant trobar contentament e fi.
O amadors!, rebeu açò al ssí,
los que jovent vol que us sia cubert:
delit d'amor en l'ome tot se pert,
si vol saber l'amor d'altre ý de sí.
Si tem saber açò, en dolor jau,
car ja no creu que sia bé amat,
e l'amador ja no~s ben reposat,
si en l'amat la prova bé no y cau.
O amadors!, los qui
vullau de vós mateys haver mercé,
penssau Amor on va e d'on vos ve,
e on està, ne si us fa guerra u pau.
Sabent açò, de vós no fiareu,
e menys d'amor e de aquell voler
qu'en dona cau, poch valent e lauger,
qu'en mig l'ivern estiu hi trobareu.
O amadors!, en amor sentireu
que lo que més delitat vos haurà,
en molt breu temps al revés tornarà
e tan greujós res contra vós haureu.
Lo gran desig en fastig serà mès,
los vostres peus contra
los mals delits contra los bons seran;
com penssareu ahirar, amau més.
No sia
sinó aquell bé sentit e sabent,
car aquest veu lo clar departiment
de son compost e sab com partit és;
car la rahó contrasta l'apetit,
a l'apetit no
solament reb de concòrdia do
l'om bestial o l'entenent complit.
Aquell ateny tot quant atényer vol,
si lo voler egual'ab lo poder;
no
ý ell no sabent penssa que tot mal tol.
Donchs per haver hom lo major delit,
no cerch ab ço que lo diner ateny,
car en més mal que a bé l'hom empeny;
dins hom està lo seu bé tot complit.
Natura
a sos desigs, per aquells contentar,
e bastantment per aquells sadollar,
ý ell no sabent ho vol en infinit.
Guardat de fam, de fret e de calor,
lo cors per ssí res no demanarà;
si l'apetit de més lo requerà,
en loch de bé s'í metrà la dolor.
Erminis, marts no guarden de fredor
més que lla pell de la volp o d'anyell;
ne cal vestir, per calor, terçanell,
ne son requer lit ab molta blanor.
Prest, sens gran cost, és quant mester havem;
mas l'apetit nostre
tant que la fam, com més n'avem, nos creix;
d'alguns desigs, complits, fastig n'avem.
Aquell voler per null temps fartarem
que passa d'om lo delit natural,
e sols aquest és lo mer sensual
ý aquell major que d'entendre prenem.
Quant aquests han lo seu propi esguart,
l'ome pot dir qu'és en lo món content:
ladonchs lo ver coneix l'enteniment
ý ell cors, sens fam e fastig, roman fart.
Aquell voler és molt menys que bastart,
no resemblant als qui l'àn engenrat:
sembla
veent d'ell fets lançants natur'a part.
Aquest ociu aquells d'on l'ésser trau;
él és fill cert de falss'opinió,
matant lo cors, destruint la rahó,
e qui
Rey és tot hom; aquest lo fa esclau,
e menys de grat aquest se fa servir,
car per aquest l'ome no pot venir
al desijat e fa lo que li plau.
Ell és aquell qui l'om porta
cercant la fi que jamés trobarà,
e fora ssí jamés hi pervendrà:
les fins d'aquest en natura no són.
Per consegüent lo meu consell yo dón:
que vostr'amich hus del[s] dinés axí:
que solament ne prenga per a ssí,
tant com mester al necessari són;
e lo restant partesc'als qui no n'han,
car no
hoc hun bé fals que tost se
tal que
Avís a tots los qui trobar volrran
lo gran delit sens mescla de dolor:
fugen del tot cobejança e por,
e pells diners a llur ostal venrran.
Qui ne per sí ne per Déu virtuts husa,
bé serà foll que pena pas sens mèrit.
On mal fahents, de lur mal fet no penen;
los ben fahents, de ben fer no meriten.
Ja són estats versemblants bons, per fama,
no pas en ver, car, per fama, bé feyen
e per lurs fets lo món los meritava.
No y rest'al món que res de bé guardone.
Donchs lo mal hom als hòmens ja té scusa:
cascú pot ser tal com son voler dicta;
tot estament son ofici no serva
—no
Papes e reys fins a l'estat pus minve,
fan lo que
Déu, amador d'intenció primera,
és colt ý onrrat d'intenció segona.
Dret natural és que la Prima Causa
en nostr'amor les altres preceesca,
e quant se fa, se faça per aquella,
e no vullam aquella per les altres.
Ella~s la fi de nós e lo principi,
en ella és, més qu'en nós, lo nostr'ésser;
nós, ignorants, regiram aquest orde,
car Déu volem, no per sí, mas per altre.
Déu no pregam ardentment, sinó
e quant volem gràcia d'él atényer;
e som tan pechs que
e nostres prechs ab gran dret nos condampnen.
Puys no havem l'intenció primera
en Ell, ý aprés a nós e nostres coses,
a nostres prechs Ell hou d'orella sorda,
e no
No
com los morals, qui són clars, escurs paren;
llur fonament és en nostres ventresques,
per què no
Si a travers la fusta va [a] la roca,
rahó serà puys naucher no la guia.
Si per virtuts los hòmens no s'adrecen,
què pendran, donchs, per forma de lur viure?
Si Déu no fos, ne lo món donàs premis,
per sí mateix hom deu fer bones obres,
car en ben fer lo bon hom se delita
e l'ome reb de sa bon'obra paga.
Mas qui en Déu ne
mas vol haver honor, glòria, ffama,
foll és penssant que fent bé les atenga
e si no sab que treball no merexen.
Segurs de Déu són de lurs crims los hòmens
en aquest món, puys càstich no se
e ja los reys los potents no castiguen
perquè
Sí com lo lop la ovella devora,
e lo gran tor, segur d'ell, peix les erbes,
axí los reys los pobres executen
e no aquells havents en les mans ungles.
No roman sol la colpa en los prínceps,
mas en aquells qui en mal fer los insten;
ells ja són mals, ý en mal fer los enclinen
per lur profit o per causa d'enveja.
De nós mateixs pren lo mal causa prima,
qui
en contr'aquells qui
per fer-nos grans d'onor e de riqueses.
Dobl'animal és l'om, ý els altres simples,
per ço com són en ell dues natures;
si del que fa no
del tot és foll que de natura isqua:
si no complau a la part rahonable
o l'apetit, sol c'altre no
Foll és del tot, si
per aver ço que
Tals com aquells qui per la mar navegen
són desviats si
e van en loch on la ventura
són en lo món los hòmens qu'en ell viuen,
puys la virtut no tenen per ensenya:
cascú va llà on l'apetit lo porta.
Qui contraffà, és foll que s'atribule,
puix que no sab causa per qui treballe.
O Déu! ¿Per què los qui
ý ell que volran per null temps aconsiguen,
ý, aconseguit, lur voler més desija,
sí que jamés fam se part de lur ventre,
com ne per què no demanen ab cuyta
si res pot ser de què l'om se contente?
Sabran que och e veuran qui
e contra ssí com per tots temps treballen.
Per acabat foll se tenrà
de son defalt haurà més conexença,
penedint-sse, donant-sse a carnatge,
servint aquell que no sab d'on devalla.
D'oppinió falssa pren lo seu ésser;
près-la
Fama ý diners cuydà que virtuts fossen;
los folls les han e savis les pledejen.
Res no és bo que
e com honors los mals hòmens atenguen,
los hòmens bons ab fam no les demanen,
e majorment penssant los qui les donen.
Foll és aquell qui
car ja no ha d'aquell do la estima;
a la final, diferença no~s molta
entre aquells qui vanes cosses volen.
La bona honor al bon hom no contenta,
car lo bon hom en son acte
no en l'onor del qui li s'agenola.
Si onor és bé, en aquell és qui honra,
e no
e si no y és, honor folla~s aquella,
que lo bon hom de tot en tot menysprea.
No pens ser bo qui
Gran rahó
puys lo perdem per déu qui no~s en ésser.
Quant los gentils los lurs déus adoraven,
en lur error havien gran escusa,
veent aquells ab l'ull, no sol de penssa,
e versemblants que
Ar'adoram déus d'oppinió falssa,
durant aytant com los trigam conéxer.
A la virtut cuydam fer sacriffici
quant la honor havem en reverença,
e no sabem d'on fals'honor pren força,
e ignoram d'on ver'honor pren forma.
Tota honor nos sembla que
ne los sabents més de l'entendre passen,
car fan honor als qui no la merexen;
tots som eguals al que deffora
Affectió ý enveg'als bons guerregen,
enemichs són d'onor e fama bones,
e l'ignorant en qui ver juhí
Qui serà
Més són, però, los qui d'onor mal tracten
que tots aquells qui la fama varien;
al viciós pus tost l'és honor dada
que lo dolent de fama no triümfa.
No solament als pechs, qui res no
mas a quants som l'ull nostre s'enfalaga,
sí que, veent, los favorits hom honra,
e tol recort, com no són molt colpables
qui per legs fets són muntats a domini.
Honra
Donchs, ¿qui~s lo foll qui per honor bé faça,
puys la honor per bé fer no s'atenga?
Ignorantment al món alguns bé obren
per no saber lo qui
altres no tant, mas pegament bé usen,
ffaents per tal que lur ben fer se perden.
Los primers són tenguts molt a natura,
qui
Los altres són vers Déu e si colpables;
infern, vivint e prés mort, posseexen.
Fàstig ha Déu del qui
e del qui l'ha, si d'aquell no s'aparta.
No solament és luny qui~s en l'armita,
mas tots aquells qui del barbul se lunyen.
Ladre és vist qui ab ladres pratica;
superbiós, qui per honor treballa;
avar, aquell qui ab diners se bolca:
lo loch on és lo mostra sser colpable.
Diners, honor, no s'han per bones vies,
tants són los mals qui per aquells treballen.
Qui bonament en aquest món pratica,
no pot muntar per los mals qui l'empachen;
qui regiment vol, de ben fer no s'alta,
o és grosser, no sabent què s'í husa.
A mal a ffer lo camí pla no
per nous camins hi van hý estranyes sendes.
Si l'hom hagués per leig fet vituperi,
¿què farà
havent pres grau d'excel·lent viril home,
ý aquell jaqueix volent costum de fembra?
D'alguns sabem aquest peccat orible;
no
Qui no la tol de on tolta deu ésser,
no la darà en part on se meresca.
Ja no és crim que la honor rebuge,
e ja molt menys en hòmens qu'en les fembres:
ans fa senyal un poch peccat en elles
que lo major que
Açò sdevé perquè
passants dolor del crim qu'eles més toca;
amant a ssy, lo mal d'altr'encarexen,
e simples fan lurs fets abominables.
Reptar no cal de lurs vicis les dones,
car de aquells natura
qui no entén, e passió lo força,
de son bé ý mal natura és maestra.
Los tres pilars hon lo bé d'hom s'asenta,
ésser no pot qu'en elles se recolzen:
lur fonament deu ésser la prudença,
e lo nom sol a elles par salvatge.
Als qui poder e saber han d'apendre
e de ben fer per favor de natura,
en contra d'ells Déu pogra fer miracle
com, en peccar, de lla natura hixen.
Simplament l'om contra natura pecca
en tot peccat, puys a rahó repugna;
de tot en tot a sa natura~s contra,
com en peccar trespassa d'om los térmens.
Yo guart lo cel e no veig venir flames
per abrassar la sodomita sechta.
¿On és lo temps que Tu prenies venge
de tots aquells qui natura offenien?
Mire lo cel quant plourà la justícia
qu'en temps passat entre nós habitava,
e no veig res que d'aquest loch devalle;
en fe roman tot quant de Tu s'espera.
O senyor Déu! E quant serà que
Ja tarda molt com del mal hom no
Yo son ben cert que dellà t'ó esperes,
mas en lo món bé
Vulles haver pietat del bon poble;
poneix aquells sients alt en cadira,
qui de l'anyell volen la carn e llana
e són consents que feres los devoren!
Si dels estrems los hòmens no s'espanten,
vicis comuns quasi
ja los avars passen per hòmens savis,
los cavallers per mercaders s'espachen,
e los coharts lur grau d'honor no perden,
per bé que
Als propriis fets enteniment no
sí per aquells per hon diners s'ajusten.
No~s deshonrat per ser avar lo jove
e que passàs Tàntalus en cobea;
si és dispost en ser franch, essent pròdich,
ja li nourà, si tracta matrimoni.
Vell, ignocent de bé, mas de mals apte,
luxuriós, cubert e ple de pompa,
no pert honor, n'entre los pechs sa fama.
Qui són aquells, sabents quin deu l'om ésser?
¿Què pot valer hom qu'endignat no sia
en contr'aquells qui en lo món triünfen,
veent-los folls, grossers e plens de vicis,
e tot lur bé los ve per atrivença?
No
que l'enderoch, puys, no sentint, no
Mal dit, jutjat pot ser, mas no l'empachen;
a l'atrevit lo món camí ly obre.
Pels mals mijans lo món sa ffavor dóna,
ý, en son despit, los atrevits s'avancen;
són avorrits, e quasi
loch té cascú en lo món hon s'alloga.
No y és rahó l'ordenador al seure,
ne y seurà
no contraffà la Taula de Peruça:
orde no y és, mas error sempiterna.
Rey no regeix ne
no ssé qui és pus colpable a l'altre;
degun estat a l'altre no impugne,
car no~s algú que sa fi no
Si algun hom és que la regla rompa,
tan poca part al tot punt no altera;
ab tot açò resta la regla ferma:
un oronell l'estiu no denuncia.
O gent del món! Obriu los hulls per veure
com no és ver lo que veritat sembla,
e que honors, la glòria o ffama,
per les virtuts per null temps s'atengeren.
Lo cobejós, cruel, feynt, ple de pompa,
astuciós, inportú, sens Déu tembre,
aquest aytal les gents per déu adoren,
elles semblant que font de virtuts mane.
L'om que virtut ab sol entendre toca
ý en algun tant pot glòria consegre,
és conexent e la favor menysprea,
veent los fols com en aquell'atenyen;
no és tam bo, que si los bons l'avien
no la volgués ab rahonable stima;
no és tan foll qu'en estrem la cobege.
L'entendre ha, mas ha virtut no basta.
¡O quant són pochs qui de general regla
sàpien fer als ffets singulars regles,
e aplicar aquelles a la vida
e fer juhís incerts e necessaris!
Tots los juhís que
affecció la sentència ordena;
d'on tinch per foll qui en glòria
per lo juhí qui tal jutge la done.
Caus'àn les gents d'esta error comuna,
puys en lo món tal enteniment troben;
ans de aver del ver la conexença,
han engenrats hàbits dels mals conceptes.
No ha molt fet qui
mas lo qui l'ha, que la part bona prenga;
als hòmens flachs par obra impossible,
per c'ab hull flach miren cosa difícil.
Cant espiritual
Puys que sens Tu algú a Tu no basta,
dóna
si no estench la mia
quasi forçat a Tu mateix me tira.
Yo vull anar envers Tu a l'encontre;
no ssé per què no faç lo que volrria,
puys yo son cert haver voluntat francha
e no ssé què aquest voler m'enpacha.
Levar mi vull e prou no m'í esforce:
ço fa lo pes de mes terribles colpes;
ans que la mort lo procés a mi cloga,
plàcia
fes que ta sanch mon cor dur amollesca:
de semblant mal guarí ella molts altres.
Ja lo tardar ta ira
ta pietat no troba
Tan clarament en l'entendre no peque
com lo voler hé carregat de colpa.
Ajuda
car Tu no vals sinó al qui s'ajuda,
e tots aquells qui a Tu se apleguen,
no
¿Què faré yo, que no meresch m'ajudes,
car tant com puch conech que no m'esforce?
Perdona mi si follament te parle!
De passió partexen mes paraules.
Yo sent pahor d'infern, al qual faç via;
girar-la vull, e no y disponch mos passos.
Mas yo
—tant quant hom veu no y bastaven ses obres—;
ton spirit là hon li plau spira:
com ne per què no sab qui en carn visca.
Ab tot que só mal crestià per obra,
ira no
yo son tot cert que per tostemps bé obres,
e fas tant bé donant mort com la vida:
tot és egual quant surt de ta potença,
d'on tinch per foll qui vers Tu
Amor de mal, e de bé ignorança,
és la rahó que
A Tu deman que lo cor m'enfortesques,
sí que
e puys que sé que lo món no
dóna
e lo delit que
fes-me
perquè ma carn, qui m'està molt rebel·le,
haj'afalach, que del tot no
Ajuda
perquè
Tant són en mi envellits los mals hàbits,
que la virtut al gustar m'és amarga.
O Déu, mercé! Revolta
que mala és per la mia gran colpa;
e si per mort yo puch rembre ma falta,
esta serà ma dolça penitença.
Yo tem a Tu més que no
e davant Tu confés la colpa
torbada és la mia esperança,
e dintre mi sent terrible baralla.
Yo veig a Tu just e misericorde;
veig ton voler qui sens mèrits gracia;
dónes e tolls de grat lo do sens mèrits.
Qual és tan just, quant més yo, que no tema?
Si Job lo just por de Déu l'opremia,
què faré yo que dins les colpes nade?
Com pens d'infern que tems no s'í esmenta,
llà és mostrat tot quant sentiments temen.
L'arma, qui és contemplar Déu eleta,
en contr'aquell, blasfemant, se rebel·la;
no és en hom de tan gran mal estima.
Donchs, com està qui vers tal part camina?
Prech-te, Senyor, que la vida m'abreuges
ans que pejors cassos a mi
en dolor visch faent vida perverssa,
e tem dellà la mort per tostemps longa.
Donchs, mal deçà, e dellà mal sens terme.
Pren-me al punt que milor en mi trobes;
lo detardar no sé a què
no té repòs lo qui té fer viatge.
Yo
de l'infinit dampnatge, lo qual dubte;
e tal dolor no la recull natura,
ne
E, donchs, açò sembl'a mi flaca scusa,
com de mon dan, tant com és, no m'espante;
si
fretura pas de por e d'esperança.
Per bé que Tu iracible t'amostres,
ço és defalt de nostra ignorança;
lo teu voler tostemps guarda clemença,
ton semblant mal és bé inestimable.
Perdona
car yo conffés ésser aquell colpable;
ab hull de carn hé fets los teus judicis:
vulles dar lum a la vista de l'arma!
Lo meu voler al teu és molt contrari,
e
Ajuda
Yo
yo m'enug molt la vida com allongue,
e dubte molt que aquella fenesqua;
en dolor visch, car mon desig no
e ja en mi alterat és l'arbitre.
Tu ést la fi on totes fins termenen,
e no és fi, si en Tu no termena;
Tu ést lo bé on tot altre
e no és bo qui a Tu, Déu, no sembla.
Al qui
per Tu semblar, major grau d'ome
d'on és gran dret del qui plau al diable,
prenga lo nom d'aquell ab qui
Alguna fi en aquest món se troba;
n'és vera fi, puys que no fa l'om fèlix:
és lo començ per on l'altra s'acaba,
segons lo córs qu'entendre pot un home.
Los filosofs, qui aquella posaren
en sí mateixs, són ésser vists discordes:
senyal és cert qu'en veritat no
per consegüent, a l'home no contenta.
Bona per sí no fon la ley judayca
—en paradís per ella no s'entrava—,
mas tant com fon començ d'aquesta nostra,
de què
Axí la fi de tot en tot humana
no da repòs a l'apetit, o terme,
mas tanpoch l'om sens ella no ha l'altra:
sent Johan fon senyalant lo Messies.
No té repòs qui null'altra fi guarda,
car en res àls lo voler no reposa;
ço sent cascú, e no y cal suptilesa,
que fora Tu lo voler no s'atura.
Sí com los rius a la mar tots acorren,
axí les fins totes en Tu se n'entren.
Puys te conech, esforça
Vença l'amor a la por que yo
E si amor tanta com vull no m'entra,
creix-me la por, sí que, tement, no peque,
car no peccant, yo perdré aquells àbits
que són estats, perquè no t'àm, la causa.
Muyren aquells qui de Tu m'apartaren,
puys m'àn mig mort e
O Senyor! Fes que ma vida s'allargue,
puys me apar qu'envers Tu yo m'acoste.
Qui
quant auré dar mon mal ordenat compte?
Tu m'às donat disposició recta,
e yo hé fet del regle falç molt corba.
Dreçar-la vull, mas hé mester t'ajuda.
Ajuda
desig saber què de mi predestines:
a Tu~s present ý a mi causa venible.
No
ne béns alguns de natura ý fortuna,
mas solament que a Tu, Déu, sols ame,
car yo só cert que
Per consegüent, delectació alta
yo no la sent, per no dispost sentir-la;
mas per saber, un home grosser jutja
que
Qual serà
E serà quant de t'amor yo m'inflame,
e no
e que per Tu aquella yo menysprehe.
Ladonchs seran jus mi totes les coses
que de present me veig sobre los muscles;
lo qui no tem del fort leó les ungles,
molt menys tembrà lo fibló de la vespa.
Prech-te, Senyor, que
e qu'en null temps alguns delits yo senta,
no solament los leigs qui
mas tots aquells qu'indifferents se troben.
Açò desig perquè sol en Tu pense
e pusc'aver la via qu'en Tu
fes-ho, Senyor, e si per temps me
haja per cert trobar t'aurella sorda.
Tol-me dolor com me veig perdre
car mentre
e vull-ho fer, mas l'àbit me contrasta;
en temps passat me carreguí la colpa.
Tant te cost yo com molts qui no
e Tu
per què
puix ést entrat en pus abominable.
Cathòlich só, mas la Fe no m'escalfa,
que la fredor lenta dels senys apague,
car yo leix so que mos sentiments senten,
e paradís crech per fe ý rahó jutge.
Aquella part de l'esperit és prompta,
mas la dels senys rocegant-la m'acoste;
donchs tu, Senyor, al foch de fe m'acorre,
tant que la part que
Tu creïst me perquè l'ànima salve,
e pot-se fer de mi sabs lo contrari.
Si és axí, ¿per què, donchs, me creaves,
puix fon en Tu lo saber infal·lible?
Torn'a no
car més me val que tostemps l'escur càrcer;
yo crech a Tu com volguist dir de Judes
que
¡Per mi segur, havent rebut batisme,
no fos tornat als braços de la vida,
mas a la mort hagués retut lo deute
e de present yo no viuria
Major dolor d'infern los hòmens senten
que los delits de parahís no jutjen;
lo mal sentit és d'aquell altr'exemple,
e paradís sens lo sentir se jutja.
Dóna
Yo
e si no y bast, Tu de ma carn te farta,
ab que no
e sobretot ma fe que no vacil·le
e no tremol la mia sperança;
no
e de la carn, si
¡O, quant serà que regaré les galtes
d'aygua de plor ab les làgremes dolces!
Contrictió és la font d'on emanen:
aquesta~s clau que
D'atrictió parteixen les amargues,
perquè
mas, tals quals són, d'aquestes me abunda,
puys són camí e via per les altres.
Lo tot és poch ço per què treballam,
puix, conseguint, lo voler fart no és;
en lo volgut lo defalt no és pres;
mas l'apetit, com en tal part gitam?
Alguns desigs acorren a delits,
que
e d'altres molts, que se
en contra nós per nós són elegits.
Per poch lloguer treballam jorns e nits;
no sé què fa perdre hom sí e Déu;
molt per poch preu se dóna ço del seu,
perdent delits per delits ab despits.
Contra lo cors és enemich lo món,
de l'arma és enemich principal;
entre aquests és nostre bé o mal;
donchs, d'on los ve amar qui ells confon?
Diverssitats de delits en l'om són.
À-n'í alguns nessessàriament:
naturals són, la spècia sostinent;
altres que
mas ssón per hom d'openió stimats,
los quals per ssí no han nulla valor,
car en ssenyal de virtud és honor
ý els diners ssón per estima trobats.
Los hòmens ssón axí foraviats
c'onor, diners, crehen ser bé de l'hom;
ço és perquè l'ull nostre no veu com
a la virtud sien premis donats,
e veu aquells honrats, havens diners.
Lo loch no y és e lo senyal roman,
e tant al món à durat est engan,
que no sap hom altres déus verdaders.
Uns delits ssón dels altres homeyés:
la carn no vol treball, fam ne coltell,
e pels dinés, axí jove com vell
se dóna mort e pert tots sos plaers;
e la honor ab lo diner debat,
no pas tots temps, ans al diner segueix;
en camps ssembrats de diners, honor creix.
Tals són los déus que
Si bé à
—dich-ho d'aquell qui no sap altre bé—,
e si té mal, axí pel món hy ve,
no en tot mal, mas en gran cantitat.
Lo món fa mal dant entendre ben fer,
e quant fa bé, no és bé verament;
açò no
e lo sabent qui passió sufer.
Ardit e franch, prudent, justicier,
és l'om, pel món, sens àbit de virtud;
aquest nom ha per lo món merescut
perquè no
Bon fet requer de bé fer gran amor;
si açò y és, delit no y fallirà:
la
ý el món vol àls, ço és, béns ý honor.
Infinits ssón que obren ab dolor
ý ab interés algun acte honest,
e
ja la virtud ab gran dolor e por.
Altres, e pochs, entenen lo que fan,
e faran bé ab mala
dant entenent que llur voler és bo:
tots davant gents virtuosos seran.
Sens nombre ssón los qui tant no faran,
volents portar si molt bé arreats,
no penssant àls sinó com són mirats,
hý en lo poblich ab dolor despendran.
De la virtud qu'en conservar serveix,
tanta n'auran com ssolament los plau,
res no metent en obra, si
sepulcre són on res leig no pareix.
Lo bé del món no és bé qui
lo savi
savi no és qui
sens act'onest prudença no
De savis folls yo faré menció,
e de aquells qui savis hom pot dir:
dels folls cuberts e dels menys de cobrir,
dels perdonats e dels menys de perdó.
Seguons de molts fon llur intenció
que
mas, enaprés d'açò, deu ésser dit
què és lo bé per vera openió:
tant com hom sent ab ànima e cos,
e tant com ssent ab lo cos solament,
e tant quant ssent ab mer inteniment.
Del bé celest, d'aquell yo res no pos.
Molts philosofs en llurs escrits àn clos
ser profitós, delitable ý honest,
e tot quant és que sia desonest
no ésser bé, fora de tot repòs.
Lo bé honest se
car per aquest, delit perfet s'ateny;
axí matex a tot profit s'enpeny,
no desviant de rahó lo camí.
Lo profitós, perquè ss'esguarda fi,
lo delitós dins sí matex enclou;
tot act'en l'om que d'elecció mou,
porta delit, e no u cal dir a mi.
Mas tot delit profit a ssí no trau,
e pus comú és delit que profit:
tot animal participa delit,
ý en lo proffit hom per la rahó cau.
D'on se pot dir que
en aquests béns, clohent-los tots l'onest;
mas és a dir què és lo bé aquest,
e si l'ateny lo rey e lo esclau,
e hon està en l'ome assegut,
e què deu fer per consseguir tal do,
e què n'ateny per sa possessió,
e com per poch lo vol aver perdut.
Seguons per molts e per mi és sabut,
tot quant que és, en va no és fet res:
los elements e tot quant que d'ells és
a certa fi per sos migs àn vengut.
Repòs ateny, seguons qui és, cascú,
no pus ne menys que natura
en consservar sí, cascú és discret,
e, fet açò, no roman trist algú.
L'animal hom és animal comú,
toquant de brut e de celestial:
brut per la carn; per l'arma, divinal.
E d'aquest bé molt menys serà dejú,
e serà quant la rahonable part
atés aurà sa fi per sson obrar:
est és lo bé final hon vol bastar
ab que
Cascú, obrant, a bé ha sson esguart,
e sap que mal de tot en tot farà;
mas per fals juhy algun bé stimarà
plahent a ssí, per fer l'apetit fart.
E no serà, si
car no roman contenta la rahó
si no és bé, mas per openió;
si n'ha delit, no
Tal és lo bé, que no és mur ne vall
tingua lo pas que
per ssa virtud, sens de hom lo acort,
lo tir'a ssí e sens altr'entrevall.
E d'ell àn dit savis estocians
que
lo philosof açò pren per error,
dient d'aquest no stendre tant ses mans.
Alguns han dit qu'en les coses molt grans,
lo contemplar d'elles la veritat
és aquest bé; mas axí àn errat.
Altres àn dit qu'en les virtuts usans.
Tots àn dit ver, e no cascuns per ssí.
Lo bé de l'hom en dues parts se pren:
quant veritat l'enteniment entén,
e l'apetit a rahó conssentí.
Del bé aquest algú no desentí
que de per ssí benahuyrat l'om fa;
mas, per complir él, que l'om mester ha
dels béns forans; e sens ells no~s mesquí,
mas que del tot benahuyrat no és.
D'altra part diu per ssí ésser bastant.
Entre bé ý mal l'om fa estar penjant:
entr'aygua ý foch, sens fret o calt l'à mès.
De son poder Sènequ'à so defés,
dient qu'en béns forans és algun bé,
mas lo qui
per ells aver, la part de mig pugés.
Ell vol tant l'om estrényer dins sa pell,
no pus haver que sa natura voll;
s'alguns d'aquests la Fortuna li tol,
que
Si
conplir son bé a l'hom en aquest món,
menys de aquests lo bé no és ne fon:
deserta és sa pròpria obra
Ffortuna aurà en ell sson poder llarch
ý el natural, comú a tots los bruts;
son propi bé en él serà perduts,
si aquells béns en ell àn tant allarch.
De aquests béns veritat no fa
d'ésser en hom forans, ý enteriós:
ffama ý dinés són forans e honós,
ffills e mulers, e no
los a part dins, bellea ý sanitat,
e tots aquells que natura dar pot.
Tots ssón no rres, a mon parer e vot,
per sser comuns e fora potestat.
E aquest bé no és en hom trobat,
e si trobat, s'ateny sens los estranys:
qui perdre pot, no ten ssegurs los guanys,
hý en perfet bé s'entén seguretat.
¿Qui jutgarà si aquest bé pot ser,
sinó aquell qui és tot virtuós,
car l'ome flach un pes molt ponderós
per tant alçar no creu d'él fort poder?
Menys de delit tal bé no
e lo major que
e res no
tant acordat aquest lo fa saber.
Picurus dix ell ésser lo delit.
Açò és fals, mas és per conssigüent:
sens lo major delit no~s hom content;
sson senyal cert és fer l'om ahunit.
Saber no
e no
l'enteniment sab lo bé on és més,
mas pel voler deu ésser elegit.
L'om és mester que faça unió
de sses dos parts, la principal seguint,
ffahents tals fets que sia hobehint
son apetit ssenssual a rahó.
En est obrar cau delectació,
donant ssenyal d'ésser l'acte perfet;
sens lo delit l'àbit no
car mostra
Clarament és deshobedient fill
qui, murmurant, per lo pare treball;
si l'apetit l'obediença fall
a la rahó, la pau és en perill.
Damunt és dit que virtud pren exill
si l'om, obrant, obra per interés
e per delit; que l'àbit complit és,
e sens aquest no vall un gra de mill.
Mas si delit és sola caus'al fet,
per interés nomenar se farà;
no
se v'a delit, e tristor a malfet.
Al bé obrant, virtud delit promet,
ý el mal fahent, s'algun delit ateny,
no passa molt que tristor lo costreny,
e no
Ab ell se va conexença de mal,
qui per tots temps la conciença
si és malvat, tant qu'en mal sa fi clou;
lo sseu delit a dolorir li val.
Plató volch dir que bo ni cominal
no és delit, mas ach molts enemichs.
Picurians posaren, com inichs,
que
mas derrer vench son dexeble matex
que anul·là vanes openions,
e del que dix dóna
ý el bon delit de l'àvol dividex.
Delit e bé sol orde
Delit és bo en tots fets naturals,
sinó en l'om quant passa
car en tal cas natura desseguex.
Quant à Déu fet seguex natural cós:
lo cel e
axí rahó met a l'hom instituts;
si les romp, és animal ociós.
De quant fa l'om delit és occasiós,
car tot agent entén semblar a ssí
per convinent de la cosa per qui
ffa lo que fa, essent-ne cobejós;
si bé és ver que molts actes l'om fa
qu'entre voler e no voler se fan,
de què
mas, elegint, a voler se refà.
Sí com dolor contra delit està,
axí fa
de tot quant fuig dolor és la rahó:
tals passions nostra natura
Amor e hoy, primeres pressions,
són termenats en delit o dolor;
a sguart de bé lo camí és amor,
e per fogir dolor ne da rahons.
Savis no ssón tots qui les qüestions
determenar ssaben e dar conssells,
si contra por ssón simples com anyells,
e vers delits ardits com a lleons.
Savi~s aquell qui sap sí consellar
envers lo bé qui propi és e sseu,
prenint aquell, jaquint l'àls en relleu,
mirant los folls en lo món tribular.
Savis ssón dits los qui poden justar
honor, dinés e favor de grans géns,
e ssón villans de cor e mal ssabens
que res del ver no ssabrien penssar.
Cuydant esser ssavis, ells ssón astuts;
poder avent d'ésser bons, ssón malvats;
aquests aytals no sseran perdonats
pel savi hom qu'en sa fi és venguts.
Molt ssón errants, d'ignorança vençuts;
altres que ssón erants ignorantment,
gran causs'avents de llur defalliment,
penedint se del cas on ssón cayguts.
Tots aquests són sens culpa llur pecants,
no l'ignorant que per colpa no sab;
rahó serà que perdó no acap,
e sí aquells sens llur culpa errants.
Aquells ssón folls qui ssón llurs béns guastants,
menys de servar manera
Parlar de tals larguament yo no cur,
mas d'altres folls saviessa mostrants,
comprant molt car treball, dolor e mort
per guanyar poch, e
Pleguats al lloch, lo troben tot desert,
clamants del món, e açò ab gran tort.
Axí com l'orp no trob'ab l'ull deport,
perquè no y veu, per falta d'un gros tel,
e tolt aquell pot veure terra ý cel,
ne pren a
en veure
és ignorant, que lo mal jutga bé.
L'incontinent per passió
l'intemperat en fer mal pren delit.
De semblants gents està lo món fornit;
en tals recau la major part del món.
Quals ssón aquells qui de aquests no ssón?
Lo dat a Déu hý el de natur'axit.
En general l'incontinent entén,
mas ja no sap com passió lo prem;
él sap lo bé e va per lo estrem.
L'intemperat no
Encadenat deu sser qui no comprén
que tota res deu sser jaquit per Déu;
mas, escapant d'ací, tot home creu
que altre bé lo cor de l'hom encén.
Del bé aquest és de maravellar
com se pot fer que
en part hon fi e lo començament
ab la rahó pot bé de ssí llunyar.
La major part del món no pot amar
lo bé honest, perquè bé no
¿Qui és aquell qui
que tot sson bé dins ssí puscha estar,
e per virtud tal bé sse n'aconsech,
e que la mort no deu hom avorir,
e que honor e béns ssón de jaquir,
e de aquells qui
Savi e foll, scient e home llech,
en algun bé sa esperança met,
e si l'honest, llançat, a part tramet,
de falssos béns l'és forçat fer aplech.
Seguons qui és, tal fi li aparà;
lo temps e
li mudaran sa mala openió;
jamés en ferm sa volentat aurà.
L'home avar son bé
hý en lo delit del cohyt, lo fembrer;
l'om ergulós desiga honrat ser,
mas entre ssí açò diverç serà.
Molt hom avar lo llogre té per mal,
e vol robar en places e camins;
si bé
en lo guanyar hú d'altr'és desegual.
L'om ergullós vol sser, en general,
honrat, lloat, mas en diverç cascú:
hú vol ser dit franch, ardit, pel comú;
altr'en saber creu ésser sson cabal;
altr', en virtud del cos o bell cantar.
Tot açò fa qualitat dessemblant
e per ssaber de l'hom, qui és tirant
entr'aquests béns, qual per milor li par.
Nessessitat fa la fi cambiar,
car lo malalt en sanitat la met,
lo sedejant diu qu'en fartar la set,
lo pobre hom en aver creu estar;
lo flach e lleig fort voll ésser e bell.
Tots aquests béns ans d'aver àn gran preu;
lo bé honest no
sinó
De l'hom sabent és dret que
què és açò que de tot seny lo trau,
com no coneix que foll és més que sclau;
volent delit, lo pert per mal conssell,
car natural passió ell no
Tals desigs ssón trobats d'openió;
per no usar lo delit de rahó,
sa voluntat, cerquant sson bé
Nostra rahó aquests delits exclou;
no
¿Qui més de prou ha com voler li crex
a desigar ço qu'a la vida nou?
Quant l'om de poch, en pau, munta senyor,
¿què li plau més, per tots temps treballant,
obrant mals fets, nulla virtut usant,
no esperant sinó falssa honor?
Delits del cos no ssón de tant'arror,
car no~s algú que
restant en carn, llur delit res no venç,
l'espècia d'om d'aquells trau sa valor.
Sobresvolguts, nostr'arma
e vol-n'eccés per sa
en terme ssón, e de llur terme
ffer-los vol grans, natura no u sosté.
Donchs, al sabent, ¿quina sperança
en los dinés e honor de mal lloch?
No dich, si
no
Tant com dinés, lo cor d'om res no streny;
en cor avar algun bé no s'assiu,
ne pot haver amich home altiu.
Qui pecca
Donchs, ¿qui dirà d'aquell hom haver seny
que
car per haver favor de folla gent
a grans despits e vergonya s'enpeny?
No venç primer de trobar-se vençut,
e serveix ans que no sia servit,
e pert plaer ans d'aver-ho sentit,
e si l'ateny, ab dol és retengut.
Cell qui no sap qu'en obra de virtut
és un tal bé, donant delit perfet,
e que
no
com veu que res no
e no
e de tal bé veu tot animal rich,
ý él, qu'és senyor, que n'haja pobrejar.
S'entre los béns forans lo vol trobar
ý els naturals, e no
en est'arror açò lo y fa venir,
com cantitat penssa que
E jamés fon hun hom tan bell e fort,
honrat e rich, que per ço fos content;
seguons què vol, à l'hom contentament,
no seguons quant, si bé y à
En la honor ha bé, com fa report
de la virtud, mas bé no ha per ssí;
son bé està en qui la fa ý a qui
és dat, si u vall; si no, tots reben tort.
L'onrrant ha bé com al bo fa honor;
l'onrrat n'à més com la honor merex,
e la honor algun tant voler crex,
e si l'és tolt, per ço no
Honor és bé quant no
mas plau al bo pel moviment primer;
no s'estén pus, car virtud no sofer
que
Mas ¿què
—més, si és vell—, cerquant favós e béns?
En tot barat esperons ha sens frens,
no conexent tenir camí errat.
De l'home pech no só maravellat,
puix no sent res defora de sa carn;
de l'hom sabent se cové traure scarn,
qu'en sson saber sia
perdent a ssí e Déu, ý el món no guany.
¿Què conexem tan savi e tan bo
que mal e bé no sse
E, donchs, al bo, de fama poch li tany.
Foll és aquell qui lo bon home plany,
com no~s preat del poble malastruch;
ja no és bo, e més pech és que ruch
qu'en tal favor e de fortuna
Plànyer-sse deu lo bo, com no té loch
d'executar sa famosa virtud,
e que
anant badant a
Poble yo dich a rey, peons e roch,
duch, cavaller, juriste, menestral,
avens per bé l'openió general
qu'en la honor e dinés tot bé toch.
E sobr'aquests són unes poques géns
dients que
altres, tan pochs, dients que stà
menys de haver d'altre bé sentiments.
Per donar fi a mos breus parlaments,
pens lo bon hom com, qui
e si bon hom lo lloa e de bé,
aja
Glòria stà en conéxer a ssí
ple de virtuts e no lloat de folls;
d'aquells no u dich qui stan caden'a colls,
mas dells sabens que ignoren sa fi.
Vaja cerquant lo foll grosser, mesquí,
lo sseu delit entre los populars,
car tot semblant sse delit'ab sos pars,
e no deman a degú lo camí.
Si l'és mostrat, camí no girarà,
mas no irà ab tan acuytat pas.
Si, donchs, no~s foll, qu'en saber no bastàs,
quin és lo jorn que meng'alegre pa?
¿Per què
com veu lo món pels dolents possehyt,
e per què vol d'aquells ser favorit?
No és d'alt cor qui tras tal favor va.
Magnànim és qui lo món té
e molt mesquí lo qui
E com aquest lo
què fa, lo llàs? Sospirant, lloha Déu.
Hon virtud és, la veritat ss'asseu,
e la rahó ab aquestes se juny:
hon una és, les altres no ssón lluny;
d'elles no sap qui no
La ver'amor és dad'als llochs on són,
e lo revés al qui sse
l'om qui n'és menys, és arbre menys de fruyt;
homs en bell ort són los hòmens del món.
¡O quant és foll qui tem lo forçat cas,
o contr'aquell remey és demanant,
e qui poder se troba molt bastant
e no
Vós sóu aquell amprant contra la mort.
Puys és forçat qu'en molt breu temps morreu,
hoc menysprear son poder bé podeu,
e no tement, morint, sou d'ella stort.
En vós està fer son cas flach o fort,
car lo seu mal per dues coses naix:
per tembre
e per haver perdut al món deport.
Ja de aquest alçar podeu la mà,
puys vostres senys los quatr'aveu perduts.
Donchs, contra
e no us dolrreu ne tembreu ça ne llà.
A l'home bo la mort negun mal fa,
ans és mijà per hon trespass'a Déu,
e si
no u fa la mort, mas ha mal com pecà.
La mort tem molt qui viu en mal delit,
car pert dos móns: jusà ý superior;
si
no és molt gran penssant de l'esperit.
A l'home, Déu ha dos móns establit,
axí com són dos natures en ell;
cascuna part espera en aquell
d'on l'ésser trau, finit o infinit.
Al nostre cors la mort del tot confon,
perdent son bé, lo qual és tot present;
e l'espirit no tem anul·lament:
per mort reviu, mas va no sabent hon.
Los sentiments d'aquests, diversses són,
per bé qu'a tots aquesta mort desplau:
hú tem e dol, e l'altr'en dolor jau;
loch vol cascú en lo seu propi món.
Aquest compost en molts veig discordar,
en altres molts qu'en acort par que stan,
mas no és ver, puys males obres fan;
lo bon hom sol pot ab sí acordar.
Ab vera pau lo bon hom pot obrar,
no
per esta fi lo bé ý lo mal és fet:
pel bé s'ateny, pel mal no
En general hom vol ý entén est bé;
particular, quant ha dreta rahó
entén; no
e lo malvat no
Cascuna part de nós tira d'on ve:
lo cors terreny deçà vol romanir;
l'arma d'aquell no
e lo seu bé per la mort li pervé.
Mas tant abdós han estret'amistat,
que l'hú dolor pel companyó soffer,
hoc fins en tant que
ý ell mal aquell ha per gran bé estimat.
Tant com més l'om tem l'inmortalitat,
d'aquesta mort sofir major turment;
e si prés mort creu son anul·lament,
en major mal és per la nul·litat.
E que lo món superior no fos,
a l'hom és obs que u pens ésser axí,
car lo present no
nostr'apetit no fuig a freturós.
Per ésser l'om contra mort animós,
l'és obs virtut teulogal e moral,
sí que lo cors sia racional
per l'appetit portat a virtuós.
Ladonchs tot l'om bons delits usarà,
passats pel cors, mas a l'arma semblants,
més d'inmortal que de mortal tocants,
sí qu'en est món de l'altre ja sentrà.
Qui en tant ve, la mort no dubtarà,
car lo seu cors en arm'aurà conduyt;
sí com lo mal hom d'ànima és buyt,
axí lo bo, lo cors nosa no
puys ab rahó jaquit ha tot estrem
e temprats ha tots los mals moviments:
espera
e viu en fe, d'on tots nos salvarem.
Mare_de_Déu, tots los qui bé creem
que tu portist aquell Crist, fill de Déu
—per consegüent per nós morí en creu—,
fes-nos haver tanta fe com volem.
Toni amich, vostra carn és ja fem,
e sens la got'haveu bon esperit;
si no y penssau, restareu escarnit,
que per ser ffresch lo cors, l'esperit crem.
No
si
defora mi és la causa qui
mas dintre mi és aquell qui m'encolpa.
No ssé si
fals estimant les coses presentades,
o l'apetit, per sobresdesijades,
és occasió que no les puch entendre.
Menys de caler enteniment despendre,
tot quant Déu féu és bo per sa natura:
Ell establí a tota creatura
terme de bé e no
e l'ome foll sa natura regira
e met valor on degun preu se troba:
despulla sí e dón'a l'estrany roba;
gràcia fa, de sí mateix la tira.
L'ull de l'hom pech totes les coses mira
desobre ssí, essent elles jusanes,
ý a sson voler vol portar les foranes;
e quant no pot, en contra Déu sospira,
no compenssant com en ell és la falta,
per no dompdar l'appetit no fartable:
penssant que és bastant e sats durable
la cosa que és poca, e tost salta.
Assats en hom és la rahó malalta
c'a sson voler portar vol tota cosa,
ne sab que l'hom en lo món no reposa
si del forçat que sofir se desalta.
Donchs, ¡quant és foll lo qui vol l'inposible
e té
ne sab que may l'apetit pot estrényer,
si donchs no
Tant lo sentir e l'entendr'és fal·lible
com en menys temps haïra l'om o ama:
viure li plau e vol honor e fama,
e dins breu temps li és cosa terrible.
Donchs, ¿què serà dels qui
amor gentil, amor e gran bonesa?
Dien que
per no saber d'on los ve per què
No és molt poch als qui ben amar solen
saber d'on ve per què dolor sofiren.
Ab cor d'aver tot bé complit, requiren
per don'amar, ý ans d'aver, per Déu colen,
per ignorar Amor e sa natura.
E ignorant les dones e lur ésser,
cuyden que
e dura tant la fam com l'oradura.
Gràci'ateny aquell qui no atura
en la error, sinó mentre ignora.
Mas com coneix, moltes veus no se
e no se
e a las veus, la falta coneguda,
partir-se
perquè li plau ý és temps que s'í alleuja,
sperant qual part d'ell serà vençuda.
Enemich és de la cosa sabuda
l'enteniment, si veritat no guarda;
donchs de Amor follia és sa guarda,
puys dins breu temps de blanch en negre
No pens algú la colpa d'amor sia,
ne de l'amat, mas de l'amant, qui ferma
sa voluntat en loch on no ha ferma.
Foll és aquell qui
Lo qu'és derer met l'om en primeria,
e no u coneix fins que no~s temps que
quant l'apetit, totes coses abraça,
e lexa ý vol ço que fer no
ladonchs l'om veu, si és sabent, l'errada,
com ne per què no ateny lo que cerqua;
lo savi pren lo proffit de sa cerca,
lo foll roman en sa trista
Ans de haver la cosa desijada,
és de saber, haüda, quant contenta;
e ço no
l'ésser de ssí e del que li agrada,
e que primer son apetit strengua
a no voler lo que rahó no vulla.
De l'hom vestit mal pendre fa despulla;
menys és de fer, tolre
Pus fàcilment yo crech que l'hom atengua
tolrre
¿Qual és aquell qu'en loch llenegant ferme
son peu, que tost en terra no s'estengua?
Donchs qui d'amor segurament vol viure,
los moviments ab fermes rahons tolgua;
e qui d'açò no és bastant s'estolga,
més prop li és lo plorar que lo riure.
A cobejar és hom primer deliure
que no haver de les coses sciença,
perquè no té franca la conexença
dones ý amor en loch degut assiure.
No ssé com és conexença primera
que
ella val poch, si ells camí desvien,
ý ells van com orbs, si no
A tots aquells qu'en lo món han manera
de abraçar totes coses mundanes,
com pus n'auran veuran ells ý elles vanes.
Ffugir del món és la dreta carrera.
Vós, mon senyor, haveu sciença vera,
ý ells apetits mals a vós no contrasten;
mostrau a molts, qui u saben e no u tasten,
si
Dona, si us àm, no
aquella part de què yo só forçat,
grahiu a Déu, qui us ha tal cors forjat
que altra cors no bast'a sa valor:
bell, ab gran gest, portant un spirit
tan amplament que no
mas com senyor usant de son poder,
tenint estret davall sí l'apetit.
E si treball per tostemps, jorn e nit,
e faç quant pusch perquè
no meresch tant, car no
la vostr'amor: lo preu és infinit.
Ací~s causat lo meu mereximent,
com la dolor ý ell treball a mi plau;
mas no meresch ser amat, si us desplau:
no basta
Hajau-me grat com lo meu pensament,
qu'era
e ja d'amor yo no scrivia mot,
ans del passat era ver penident,
ara per vós ý en vós tot lo despench,
menys de penssar que me
Si Amor fa que per ço mi ameu,
ffarà
Puys Amor vol qu'en amar tant m'estench
per molta part de vós que troba
tanta que may en altra no trobí,
e de amar aquelles ell estrench,
rahó serà que strenga més a vós,
puys que per vós m'à stret més que jamés.
Aquell semblant vostre per qui só pres,
mal rest'amor, no fent amar abdós.
Lonch temps és ja que, per fugir dolors,
fugí Amor aytant com en mi fon,
mas, veent vós, recorts en mi no són
dels mals passats, ans me paren dolçors.
Yo li perdon los mals que n'hé passats,
e lo pressent ý ells que són per venir;
acordat só per vós tant soferir,
puys que aquells sàpia que sentats.
Mon_derrer_bé, ja eren castigats
los meus volers a jamés don'amar.
Per vós amar, yo
si no us n'àn grat, ajau-los per ingrats.
Là só atés d'on só volgut fugir;
tinch-me per pres e no só presonat;
mas yo veig clar lo córs de mon mal fat,
e no l'hé vist ans d'en ses mans venir.
Pren-me
de sa greu mort per alguns clars mijans
prenusticant: no fugint de ses mans,
é ja per ffet tot quant és venidor.
O tu, mal fat, mal prenosticador!
E veig-l'axí com si era present,
per tal senyal que no pot ser mintent,
puys m'à plagut lo que fuy vorredor.
Quant só vengut al prenosticat punt,
veent, fuy orb, e sabent, ignorant.
No ssé què fon que
per anar llà on no volgra sser junt.
Sí co
pells cans petits qui no
e baix'al pla, on veu alans estar,
vol e no pot tornar del pla
ne pren a me, qui per fogir mal poch,
caych en les mans de dolor sens remey,
perpetual, sens mudar esta ley,
ans crexerà com, en loch dispost, foch.
No creu lo fat molt hom qui és badoch,
e molt grosser li allonga
sobre què va e què pot en nós ffer.
Lo cors és seu, e tot quant d'aquell toch;
mogut e fferm, ha lo poder per Déu;
tant quant al temps, se mostra variat;
mas tot per Déu és axí ordenat,
lo qual no
Lo ffat se pren, segons l'entendre meu,
tot quant és d'om, deffora la rahó;
lo foll és seu e sa elecció;
del savi pren quant a natura deu.
No ssé lo fat si guarda sol la fi,
o si la fi pels mijans mirarà;
ladonchs la fi son ésser mudarà,
si los mijans pendran revers camí.
Mare_de_Déu, hages mercé de mi
e fes-me sser de tu enamorat;
de les amors que só passionat,
yo conech cert que só més que mesquí.
Axí com cell qui
ab cor tot ferm que jamés hi retorn,
deixant amichs e fills plorant entorn,
e cascú d'ells a ses faldes s'aferra,
dient plorant: "Anar volem ab vós.
O, no
e l'és forçat aquells haver jaquits,
qui pot saber d'aquest les grans dolós?
Yo me
que yo só tal com lo de qui parlat,
car tot delit de mi és apartat,
sí que jamés me veja delitós.
No solament hé lo delit perdut,
ans en son loch entrada és dolor,
car yo m'aÿr havent perdut amor,
e jach del colp que tostemps hé temut.
No menys que mort a mi és avengut:
no
e yo d'aquest a tothom ma part dón,
puix que no àm ne puch ser benvolgut.
Tot ço que veig me porta en recort
lo mal present e lo qu'és per venir;
lo negre prop lo blanch fa més loir:
un poch delit ma dolor fa pus fort.
Yo no puch dir senta dolor de mort;
sa tinch lo cors, e malalt l'esperit
d'un accident qu'en vida m'à jaquit
en tal estat que no
L'enteniment no
e res plaent no vol ma voluntat;
yo vixch al món e d'ell desesperat;
si
O mos amics! Vullau dolor haver
e pietat del qui, viu, pert lo món,
e majorment si algun tant hi fon,
car molts hi són qu'en res no y són mester;
altres, havents d'aquell menys sentiment
que la guineu, molt astut animal;
e d'altres molts que l'entendre no
sinó
No sé a qui adreç mon parlament,
perqu'és lonch temps no
e dona
axí mateix yo no n'hé sentiment.
Cant moral
Cobrir no pusch la dolor qui
veent que Mort son aguayt me descobre;
lo camí pla, de perdre vida, m'obre,
e traure
car, tot primer, virtut del cos m'à tolta.
Ja mos cinch senys no senten lo que solen;
los a part dins de gran por ja tremolen;
l'enteniment de follia tem volta.
La velledat en valencians mal prova,
e no sé com yo faça obra nova.
O Mort, qui tols a tot vivent la vida!,
tu ést dolor a tot'humana pensa;
a tu no tem qui en tu jamés pensa,
o qui en Déu ha voluntat unida.
Entr'aquests dos estats és tot lo poble,
e yo confés ésser de aquest nombre.
E ve per temps que de por yo m'assombre,
e puix la pert, mas no
de passió parteix, o de follia,
e tembre torn, tant que m'és dolentia.
¿Qui pot saber quant al món ést noïble
destrohint quant nos atorga natura,
hoc e tot ço qu'ell mateix se procura,
fent racional per virtut lo sensible,
delitant-se tant com delit delita,
car de un poch tothom delita
Los béns forans qui porten plor e riure,
en lur poch bé, de mal porten sospita;
mas aquells grans e propis tu faç perdre;
tu has ja fet a molt bon hom esperdre.
Donchs, ¿qui serà que
veent que tu li tols de home l'ésser?
Qui pot pensar la dolor del dessésser?
E de tant mal, qui és lo qui
Tots quants béns són, morint hom, tu anul·les,
e fas morir aquells que ab sí porten
la vida d'hom, e d'aquella
grans benifets tu destrús ab tes butles.
Qui
quant més béns ha, de tu més se squiva.
De tots los béns que dóna la Fortuna,
si tols aquells, no se
car menys de tu, yo
qui
Tu, sens res dar, destruus quant ella dóna;
tement a tu, en res hom no reposa;
ab tu ensemps no y à
plaent pensar prop de tu no
Tu ést dolor que totes dolors passes;
tu ést a l'hom com al cavall mordaces.
Tots los béns tols, de fama gloriosa
e de honor degudament guanyades,
e veure
faent en l'om la pensa delitosa.
Aprés d'açò, ¿qui pot donar estima
al sobiran delit que surt de l'obra?
Felicitat, per propi nom, li
e fa que nós prop lo cel nos arrima:
no
e destrohint l'hom, tu destruus aquella.
Com pus subtil és nostra conexença,
pus dolorós és ton cruel damnatge;
l'hom qui
no sent delit ne del mal sofirença.
D'amor nos ve la dolor que tu
perquè
no sols honors, fills, riquea e fama,
mas tot lo bé que senten les persones.
Ta fort dolor ab lo sentir jutjada,
trau de tot seny quan és ymaginada.
L'obra serà, en l'esguart de molts, gasta,
perquè no splich molts casos en què
en compte són les pedres de les roques,
mas dir tos mals lengua d'om no abasta:
dónes dolor ab delits acostada;
lo qui la sent no coneix que tal sia:
aquesta és quan parteix companyia
entre
quant los delits se membren de la vida,
e ta dolor ab delit és sentida.
Diversitats de dolor en l'hom portes;
açò sdevé segons que a nós trobes;
ton mal és tant com lo delit que
per ço tostemps nom de cruel reportes.
Tan solament al qui en Déu espera,
no follament, mas per sa bona obra,
tu bona ést, car per tu gran bé cobra,
anant en loch hon és sa vera spera.
Ab tot açò, no li desplau lo viure,
e quan li véns, no s'aparell'a riure.
Passats són ja los qui mort desijaven
per consaguir glòria
e molt antichs qui
en obrar ço que per virtut obraven.
Carnals delits fan a l'hom la mort tembre,
puix són aquells qu'en molt natura plaen;
los del compost plahen, hoc e desplahen,
e lur excés la rahó vol que
e si
ja sens la mort per aquells dolor tasta.
Los purs delits que pels senys hòmens senten,
bé atemprats, la dolor no s'í mescla,
e los que són d'enteniment, sens mescla,
que lo excés no toquen ne consenten;
quan al mellor estat d'aquests hom munta,
lo teu recort lur delit dolor torna.
E, donchs, ¿quant més si l'ànima
dins en lo cors, e per exir apunta,
jaquint son bé e tant quant hom pot rebre?
En semblant cas lo leó torna lebre.
A tu no tem qui no
car passió fa loch a la costuma;
axí mateix basta levar la suma
que hom no deu tembre
En tu pensant, los delits no deliten;
no delitant, pert-se l'amor de vida;
ladonchs virtut se troba enfortida.
Los censuals en lo començ despiten,
de què
e no fa poch lo qui a vençre plega.
Axí com és pintada la Fortuna
ab dos esguarts, hú trist e l'altr'alegre
—mirant lo trist, resta
per l'altre sguart no y ha dolor alguna—,
axí de tu: qui ab seny t'imagina,
no és dolor qui en tu no fenesca,
e qui trobar-te vol dolça com bresca,
no li falràs, e de mals medicina
e de sabor entre dolça ý amarga,
ý al desperat, si
Ja són stats qui tal nunca
e molts, vivint, ta força han provada,
a lur semblant veent-te acostada,
e ton poder de bon grat obeïren.
E la rahó per sa virtut los força
de fer-se forts, puix largament hi basta.
Algú d'aquests mescladament te tasta;
lo de cor flach no creu aquesta força,
mas açò~s ver que
caure no
Nostra virtut, sens en Déu esperança,
basta que Mort ab ardiment s'amprenga:
ab molt delit, mas no
tolre dolor, mas a donar temprança
tal que delit la dolor sobrepuja;
de què s'ateny gran delit a sa hora,
d'on l'arma tem e la carn agre plora.
Tot elector, d'elecció s'enuja;
car l'esperit és prompte la mort pendre,
mas lo compost no
Açò apar als hòmens gran miracle,
que la virtut tant lo cor enfortesca,
que la sabor de fel se torne bresca,
l'ome faent a sí mateix obstacle.
Per una part ell requer de Mort fuyta,
per altra va corrent envers aquella;
aquest contrast tot ardiment exella,
e dura tant fins veure que
e si l'om venç, la Mort és avilada,
matant la carn que li és subjugada.
Dret natural és que l'hom la mort tema;
axí mateix ha rahons contr'aquella:
tot quant que mor a dolor s'aparella,
car se corromp; e donchs la pus estrema,
la part de l'hom que la mort senyoreja,
porta dolor per la rahó susdita.
Per l'esperit, qui no mor, se delita
en fer contrast, o por l'és cosa leja;
sens esperar profit d'alguna cosa,
se met a mort per la virtut dins closa.
Sens interés de honor o riquea
o d'alguns béns, fora de aquell propi,
l'om contra Mort ésser no vol repropi,
ans cometrà gran perill sens ferea.
En loch secret, hon Déu és secretari,
lo leó fort comet o bèstia fera,
o perill gran de qualsevol manera
almenys no fuig, si no n'és voluntari;
e si
e si té fort, en gran delit alleuja.
Los qui perills han per glòria vana,
o per grans béns, o per delits atényer,
o ira fort los féu a mort enpényer,
tots aquests han gran causa qui
altres són ja qui per vergonya sola
cometen fets los quals ab dolor pasen,
e si del fet bona suma levassen,
gran és lo mal e poch bé
qui per moral virtut la mort assagen:
aquests ý aquells han camí per hon vagen.
Delit, Dolor dins aquests se combaten,
e venç aquell qui
los qui no han de virtuts vestit roba,
ço per què fan errat, per dol esclaten,
puix que lur fi en mans de altri han mesa,
volent de gent honor e vana fama;
lur bon voler penja de flaca rama,
com de lur fet jamés han pag'atesa.
Molt fan per poch, e aquell poch los tolen
los ignorants ý los qu'enveja colen.
Aquell gran bé que per ta causa
e lo delit, de virtut fortalea,
causa li ést; e
car, morint, l'om pert quant al món afanya.
Ço és gran fet: que Mort, qui tot bé mata,
fora l'onest, l'om espere de cara,
hoc e la fi que
puix aprés Mort no cobrarà la data.
Ço per què u fa, és fi, mas no derrera,
puix, aprés mort, la major fi espera.
Los qui la mort per qualque sguart arrisquen,
o certament aquella elegeixen,
alguna fi bon'o mala coneixen:
crehen fer bé com la vida y confisquen.
És veritat que l'hom qui mort arrisca,
menys de sguart, o féu natura bona,
qui en lo cor de l'hom valerós sona,
que
e d'aquest és hom mateix lo ver jutje,
e no y ha qui pus dretament ho jutje.
D'aquella por que
e les rahons qu'encontra d'ella
tots los escrits dels passats ho abunden;
per ço no dich los mals que s'í assenten
e los conforts que
Yo no recit ne coses per mi lestes
de Senecà, e moltes altres gestes
que
Ço que
lo sentir com de l'ànima
Qui
si
al qui serví ab treball e sciença,
dón-li remey, puix hac en ell fiança.
Lo qui és tal, deu ésser maravella
com ans del temps lo cor no li esclata,
vehent que Mort l'animal cors li mata,
ne ha rahons de sforç en contra d'ella;
car de virtut moral no près l'offici,
al cors e
Ymaginat és l'om en tres maneres,
e, segons viu, per la vida
nom de brut pren si viu en vida leja;
si moralment, costumes ha d'hom veres;
si sobre hom passa la sua vida,
és més que hom, en àngel se transforma.
Segons que viu, de por de Mort pren forma,
sabent què pert, e dubta la exida.
Molts són perduts qu'en aver por no vénen,
perquè d'infern no creen qu'allí penen.
¿Qui porà dir la dolor que turmenta
lo peccador, quant a la Mort s'acosta,
perdent lo bé que
e tem anar hon delit no s'esmenta?
Sí com al món los senys se delitaren,
tots se dolran, havent excés contrari
enpertostemps; car és tancat l'armari,
hon són tancats aquells que dins entraren,
dolent-se tant com fer se pot que
no esperant que la dolor los tolguen.
D'aquells ho dich qui
tement infern e paradís esperen;
dels havents ley e bé no la cregueren,
perdent lo món, de l'altre no s'esquiven;
e de aquests, s'esdevé morals visquen.
Mas los de més en vida viciosa,
la mort los és a
segons lo bé que
savis antichs en açò discordaren
e different dolor entr'ells jutjaren.
¿Qui porà dir que la mort més l'agreuge:
o qui
donant-li més que
—viure sens por, assegurat de greuge—,
o qui
ab altres molts, honors grans e riqueses,
mescladament ab dolors entorn meses,
d'on torn atràs lo qui molt s'í profunda?
Yo prech a tots qe
a qual d'aquests la mort deu més desplaure?
Per delitar, los hòmens vida volen,
e sens delit en lo món no treballen,
e quant d'aquest lo viure los atallen,
tant han dolor com delit haver solen.
Doncs, puix delit major lo savi prenga
en son obrar —per consegüent, en viure—,
en major grau de dolor deu assiure,
que
Lo qui delit hac ab dolor embolta,
ja ve a temps pregar per vida tolta.
Tals són e tants los mals que Mort atraça
naturalment al cos e arma
que yo
pochs són, segons los que la Mort abraça;
per què diré dels que la Mort aporta
a l'hom quant mor e tem més que no espera.
Aquest és mal de diversa manera:
qui tem aquest e
mas ha remey en contra son damnatge:
la caritat que no
Qui en virtuts morals ha vida feta
e conseguí lo bé d'hom per natura
—fe, caritat ne d'esperanç'ach cura—,
com animal hom féu vida perfeta.
Tot fon dins sí e vixqué
menys de sentir los mals que altres senten;
com vench a mort ses penses no consenten
que la dolor terribl'ab ell no sia;
car per amor de sí féu sa fahena,
no
Menys de ser bo, per son saber hom basta
en fer juhí qu'en Déu és la fi nostra;
puix en est món, ne prés la Mort, se mostra,
en Déu roman, si rahó no
Donchs, puix no és fi que l'home contente
en los dos móns, rahó és qu'en Déu sia,
car, sinó Ell, altre no
que, fora Déu, a l'entendre
Tant quant l'om viu, moral virtut lo cumple;
mas aprés mort, Déu és lo que l'hom umple.
Primer que leys fossen per Déu donades
e per scrits se regissen los hòmens,
dispondre
raels de bé Déu en l'om ha creades.
Ells de açò una sciença feren
ab què lo món una part se governa;
los actes tots dels hòmens subalterna.
Los vells antichs altre no
hagren de Déu conexença confusa;
per ço la Mort a dolor los acusa.
Tres principals fins són d'hon hòmens obren:
una dins sí, e l'altra tota fora,
altra que dins e fora de sí mora.
Per lurs esguarts aquestes se descobren.
Volen honor, glòria, béns o fama,
e tot quant ve d'accident o natura,
ý aquella fi qu'en la virtut atura:
d'aquestes fins lo voler d'hom s'enflama.
L'altra~s en Déu, qui a sí nos convida;
fora nós és, mas no~s del tot partida.
Tot quant se té per qualque sostinença,
falleix quant fall aquell en qui
fallint lo món, qui
pert sí mateix e no n'ha conexença;
e qui dins sí e per sí actes obra,
vinent la Mort, tot lo seu bé veu perdre,
e farà prou deffenent-se d'esperdre,
pux s'arma és, defora del cors, pobra.
Aquell escalf del qui en Déu espera,
no troba
Puix que del món e dins sí l'hom no
sa porció major està deserta,
puix aprés mort l'ànima és incerta
de l'infinit, e més si
Donchs entengam guanyar lo perdurable:
aquest és Déu qui aprés Mort nos prenga;
qui l'infinit a creure ferm s'estenga,
de paradís no
com son semblant l'esperit lo cobeja,
e lo finit per sí té
Qui l'esperit infinit lo vol creure,
molt li és prop que part de Déu lo crega;
e qui tornar a son principi nega,
no li és luny que toqu'en Déu descreure.
E donchs puix Déu és lo principi nostre,
complit és foll qui tornar no y desija;
e qui del món, per Déu, no se
per chrestià molt devot no s'amostre.
Déu e lo món ensemps no
qui u vol fer tot, aparell-se a dolre.
Déu és tot bé, e lo món son contrari,
e per ço és que lo qui Déu no ama,
lo món segueix e no ab coxa cama.
Qui
Per menor món l'om per tots se nomena,
e lo major resembla
açò és test auctèntich, menys de gloses,
que no
Tot axí l'hom menys de obra no resta,
e mala és, si no fa la honesta.
Qui no vol bé, forçat és que mal vulla.
L'indiferent, sens assignar-li terme,
poch és de sí, no té res a què
ne
e no pot ser que l'entendre romanga
tan ociós que de res no entenga,
e ve a tart que
a res voler, planet o que se
Donchs, vullam Déu, aquella causa prima;
si no farem, de cosa vana, stima.
Algun tirant no féu tan alta
quant ell à
con féu aquell qui son voler volch metre
guanyar lo cel, hon és tota riquesa.
Per fer açò, lo seu cos mès per terra,
tolent de sí tots delits qui
elegir volch penses qui l'ajudassen,
a l'esperit, per fer a la carn guerra,
e no amprà lances ne colobrines,
mas les virtuts morals ab les divines.
Mort lo món tol ý al conquistant conquesta,
e si conquer lo cel prés mort, n'és digne;
e tant és l'hom pus grosser e maligne
com no conquer lo món qu'aprés mort resta,
lo qual és fi, e lo present és via.
Car lo món és perquè
vida~s perquè de virtuts no
e virtuts són per fer a Déu paria;
e si aquest recors hom no encontra,
tot quant ha fet en lo món li és contra.
Fe, caritat ý esperança
mas fe roman ý esperanç', a la porta,
car la rahó allí no les comporta.
Creure no cal ço que
menys, esperar lo que present se mostra.
Mas fruirem Déu qui tant esperàvem;
per caritat amarem qui amàvem;
açò serà tota la glòria nostra.
Ella~s la fi e les altres són via,
sens ella~s foll qui
Mare_de_Déu e advocada mia,
fes ab ton Fill que piadós me sia.
La vida~s breu e l'art se mostra longa;
l'esperiment defall en tota cosa;
l'enteniment en lo món no reposa;
al juhí d'hom la veritat s'allonga.
No solament és falta de natura,
mas nós matexs fem part en l'ignorança;
aquesta és en tan gran abundança,
que
Qui tant no sap, en dos errors encorre:
ignora sí, ne veu lo temps qui
Naturalment Ignorança
En esta part no podem d'ella storçre;
per altres parts li podem camí torçre,
mas no volem, de què
Ço que libert és a nós qu'aprenguéssem,
no y treballam per nostra negligença,
e, mal fahent, de bé perdem sciença.
Donchs, com serà que res de bé
Per dues parts l'ignorança és tanta,
que
Déu no
presa pel seny, e Déu no és sensible,
ne
l'enteniment ab la rahó la forma.
Los accidents sol bastam a conéxer,
e havem obs los migs que disposts sien;
embarchs havem tants, que
mudant juhí, minvant e fahent créxer.
Nostre saber a molt poch nos abasta,
e passió totalment lo degasta.
¿Qui és aquell matèria conega,
sinó perquè la forma
Lo different de les coses compendre
no és en hom: son saber no y aplega;
e la virtut que del compost resulta,
com e per què no
una
divers'a ells —no
D'aram ý estany veu hom exir lo coure,
que
Leixant a part les coses amagades
que no
e ymaginant l'ignorar que
si
fins a venir que no
de nós mateixs, axí de cors com d'arma.
D'aquest saber cascú ses mans desarma;
de mal de sí a
Aprés saber Déu, veritat primera,
segona és de nós sciença vera.
Creixent saber, l'ignorança
al qui més sab li corre major dubte:
en aquell temps que res no sé, no dubte,
e
En son saber algú no
algú no sap del saber lo subjecte:
l'ànima és, e sol sabem l'effecte;
l'essencial molt saber lo cobege,
car los passats foscament lo sentiren,
e los presents a lurs dits se refiren.
En general parlar mi no contenta,
mas en donar del que yo dich exemple;
los fets del món ab ànsia contemple
dant afalach ý axí mateix la
per nos lançar a l'apetit sensible.
Sens rettenir e metr'en aquell tempre,
se fa l'hom foll ignorant per a sempre;
lo reffrenar és quasi no possible.
La voluntat no solament alteren:
l'enteniment d'entendre despoderen.
No sé algú que prèu lo bé que usa,
fretura fa donar-li sa estima;
axí mateix per fretura s'estima
molt més de dret, e contra no y à scusa.
Tan solament lo bé que virtut causa,
qui
los altres tots lur preu no
és la rahó car no han ferma causa;
lur fonament està sobre falsia;
opinió tot son ésser cambia.
Molt hom conech, cuytat, corrent al metge,
dient sos mals per fer sa vida larga.
De l'esperit, algun hom no s'allarga
en demanar quin mal li té lo setge:
¿qui serà l'hom qui al vehí demane
de sos mals fets, puix a sí ell los cobre?
Lo qui té clau ý a ssí mateix no obre,
qui serà
No és algú qu'a sí mateix no menta;
per sa lahor de falsia
Puix l'apetit a sí l'entendre
tant que lo ver en falsia li torna,
en poch instant entre ver ý fals borna,
crehent de ferm e puix fe no comporta.
No y ha res clar qu'enteniment entenga,
e l'apetit és bastant l'escuresca.
Car tota res obs és que s'apetesca,
qui és qui poch o massa no l'estenga?
Affecció l'entendre desordena:
tots som estrets ab aquesta cadena.
Quant per son mal hom ix d'aquella senda
de paradís qu'en gros li és mostrada,
tot'altra l'és carrera molt errada,
res no y coneix no haja obs esmenda;
no coneix Déu ne sí, e menys natura
—e tot saber sobr'aquests se treballa—,
e res no y sab e dintre sí
Donchs, qui~s lo foll qu'en son saber s'atura?
L'om deu saber, e fer qu'en sa fi reste,
e qu'en tot l'àls lo costat flach hi preste.
¿Qui pot saber com sa passió senta
en temps vinent, si la present ignora?
Del que fa juhi que riurà, ell ne plora,
e pens'amar, e Amor d'ell s'absenta.
Axí com l'hom no sab què dins sí porta
e veu-se sà, e té la mort de costa,
ý aquell qui ha sa persona disposta
per viure molt e la mort té a porta,
tal obra fan en nós Amor e Ira,
que no sabem qual d'ells en nós se gira.
Perquè restàs l'obra de Déu perfeta
e que sa fi l'home pogués atendre,
fon gran rahó que d'ell pogués entendre
tant, que vers ell anàs carrera dreta.
D'aquí avant l'om és foll qui s'ergulle
en son saber, puix lo ver li s'amaga;
lo savi hom se coneix esta plaga,
e pren-ne tant que de fe no
Ésser un Déu l'enteniment ho mostra;
en lo restant és mester la fe nostra.
Alguns seran que passen més vergonya
de no saber que de mals hòmens ésser;
ans que grossers volrien lur desésser,
e lur voler de bon saber se lonya.
No solament aquell no consegueixen,
mas d'hon se pren no saben, e què dóna,
passant dolor l'arma e lur persona
en tot quant fan, e açò no coneixen,
axí com l'hom que viu en la galera,
que ja pudor l'és olor falaguera.
¿Quals són aquells qui en lo món pratiquen,
sens mass'amar, les coses agradables,
si retrahent d'aquelles aïrables,
retrahent-se de les que
En carn sens carn viu qui pel mig camina,
e no
de mi confés que mon juhí
voltant-se llà hon passió l'affina.
Lo metge qui al gust agror li alta,
no la tolrà en persona malalta.
Sens cas vengut, mas concebut en pensa,
segons qual és, l'enteniment se volta
là hon Amor o Ira no és tolta;
de ver en fals, de fals en ver dispensa.
Lo cas e loch tot son ésser li muda,
e no és res que dos cares no mostre,
e per son mal hom diu lo paternostre;
bona~s la mort, segons en qui~s venguda.
Tostemps havem un moviment molt vari,
d'altre mogut e tostemps ordinari.
Nostr'apetit altre movent lo mena,
no pas aquell qu'en general bé
lo loch hon és lo tal bé hom cogita:
són los esguarts que per bruts hom s'ordena.
L'enteniment aprés cerca la via
com aquest bé del loch tal haja traure;
en fals juhí l'enteniment ha caure
sinó~s allí hon trobar-lo volria.
Puix l'apetit un altre no
l'enteniment ab gran cura
Ja veig estar a Déu ple de rialles,
vehent com som a nós mateixs contraris;
lo que cercam són nostres adversaris:
aquests són béns d'hon havem grans baralles.
Lo mal volem, cuydant que bé gran sia,
e pledejam aquell ab grans despeses,
volent honors, matremonis, riqueses,
e lo reverç s'ateny del qu'hom volria.
Lo mal és bé, e lo bé mal retorna:
algú no sab sa nau per quin vent borna.
Semblant me trob al qui alegre canta
e port'al cors disposició mala,
que pleuresís o gota
e altres mals que l'esmentar espanta;
e com aquest de viure ja no pensa,
torna cobrar sanitat més perfeta;
aprés li ve, no sab d'on, la sageta
que
Lo que pensam que
allò mateix la destruu e l'abrasa.
Tot hom és foll qui molt del món s'alegre,
puix no y ha fi, e si, és sospitosa;
lo desijar és cosa treballosa,
lo possehir fa l'hom trist o alegre.
Lo pus sabent no sab n'entén què vulla:
quant deu plorar d'algun fet, ell vol riure,
corr'a la mort pensant anar a viure,
de casa ix quant cové que
Per un bé poch s'ànima e cos dóna,
e per son mal sí mateix tot bandona.
¿Qui pot saber què d'ell los fats ordenen,
quant, com e hon finarà los seus dies?
Fogint la mort, hi va per dretes vies,
no sab los migs si
Ell va de nit sens brúxola o carta,
menys de pilot, en la canal de Flandes,
e cuyd'anar en coll d'hòmens, en andes,
trahent-se joch del qui del món s'aparta.
Tot açò fan aquells qui hom diu savis;
tal exemplar trahen los néts dels avis.
¿Hon se recull en nós tant'ignorança,
obrant en ferm sobr'incertes ventures,
e pledejam ab molt amargues cures
lo tan incert ab tan ferma sperança?
Sí com l'orb foll, corrent, tira la via
e no sab hon sia son dubtós terme,
e caminant no veu hon lo peu ferme,
trencant va
tal és aquell qui bé final vol traure
dels béns del món, e ací veig tots jaure.
Sí co
per a guarir del cos, e amargosos,
e són verins per a la mort cuytosos
—altres no
ne pren a
per conseguir ab què lo voler farte,
e no
en les restants fins, bé ý mal se treballa.
Los béns del món mostren fi e no
car no
Tots quants béns són fora de la persona,
si bé~s pensat, en degun fi termenen:
en algun fi los quals atenyent vénen,
mas lo derrer és qui bé sens mal dóna.
En los primers la pensa~s delitada,
no sens dolor, car despit se remija;
no
si donchs no fa la pensa termenada;
senyal és cert que, hon mal se pot metre,
al final bé e ver no
Dels fets la fi la mort ne determena
e fins aquí algú no és bon jutge.
¿Qui és aquell lo qui dretament jutge,
de ço que fa, si n'haurà goig o pena?
Les fins dels fets estan encadenades
secretament, que no és ull les veja.
La pus gentil senyala cosa leja;
si no
Sí com lo temps humit lo sech senyala,
los fets del món van de bon'obr'a mala.
Mare_de_Déu, mostrau-me la escala
que puja hom hon delit no s'eguala.
Mare_de_Déu, tu ést aquella escala
ab què
Retinga
puix que no
en ella sent una tan gran dolçor,
per sí, e com altre delit no sent.
Sens grat seré si jamés la
e solament assaig d'ella exir,
tant gran delit me sent d'ella venir,
que no desig res fora mi, ne vull.
Tot quant yo pens e tot quant veu mon ull,
tant com és bell e m'és portant delit,
de tant me trob yo pus adolorit,
car en mon cor bon delit no
Fet és de mi lo que
perdent Amor, no vull que m'ajut Déu
en fer que
puix no té res dispost a mon voler.
Menys de ser trist, no
d'aquell ho dich ab la tristor mesclat,
car aquest és lo pus terrible stat
de tots aquells que
Yo pert açò que molt hom ha perdut,
e me
per mass'amar yo
no havent àls preat ne conegut.
Amor ha fet qu'en açò só vengut:
que pert lo món per no poder amar,
e pogra
que amàs yo e qu'amor no m'ajut.
Tot fon ensemps: veure mi no dispost
e leixar-me de Amor totalment,
de què romanch en tal trist pensament,
que a la mort visiblament m'acost.
Trist, ab delit la mort yo pendré tost,
e ja en mi és perdut lo remey;
fort passió abasta mudar ley
e fer d'acer e pedra cor compost.
Yo só aquest qu'en la mort delit prench,
puix que no tolch la causa per què
ma passió en tristor me deté,
que no sent pus en son temps ni entench.
Mon mal no és tant com en altre
yo l'hé fet gran, preant molt lo que pert,
car, vént-me ser de tot'amor desert,
la terra
Mentre no pens, yo trob algun repòs,
mas l'esperit meu tostemps està trist
per l'àbit pres, que lonch temps és que vist
d'un negre drap o celici molt gros.
No
puix l'esperit no y és participant;
natura
vol que m'esforç, e mon decret no y pos;
e ya del tot vençut per l'àbit vell,
no prench delit en res fora
pensant mos mals tot lo temps hi consum,
essent-hi bé, puix me delit en ell.
No trob en mi voler e menys consell
a desijar cosa
mos pensaments recollits dins mi són
per no pensar res que sia d'aquell.
Lo dia clar volria fos escur,
udulaments e plors en loch de cants;
no té lo món coses a mi bastants
a fer que dol per tostemps no m'atur.
Per ignorar ve que l'om se procur
grossos delits no sabent quant se nou;
fora tot seny és qui sos comptes clou
que, perduts ells, del món se desnatur.
Açò és ver, mas tristor me té pres
tant, que delit sent com tal me conech,
e sab fer tant, que tot delit renech,
ne puch sentir altre
Molts han jaquit lo món sens perdre res,
mas per consell de lur bona rahó,
e yo
pensant que pert lo món e tot quant és.
Mon foll pensar me disponch voler tal
que ha fet mi déu d'amor adorar,
e yo, forçat de aquell apartar,
me par ser bo tot quant a tots és mal.
Puix que lo món ne Déu a mi no val
a rellevar la causa d'on só trist,
a mi plau bé la tristor que yo vist:
delit hi sent mentre yo
Axí dispost, dolç me sembla l'amarch,
tant és en mi enfeccionat lo gust!
A temps hé cor d'acer, de carn e fust:
yo só aquest que
A Déu suplich que
o meta
que mon voler envers Ell lo referm,
perquè anant a Ell no trobe
Puix me penit, senyal és cert que baste
per a saber l'error de què
Mas, ¿qui
per a jaquir lo delit que yo
Per ma rahó yo venguí
qu'en ser amat no
mas ab Amor yo n'hé fet ja l'afronte,
complidament hé vist la speriença:
la mi'amor un'altr'a sí no
lo dret d'amor en mi tot se regira.
Puix altr'amor per la mia no guanye,
la qual és preu per hon Amor se guanya,
per ser vencent no sabí altra manya;
perdut és ja tot quant per ell'affanye.
Sí com aquell qui viu ab medicina
e ve per temps que no li val al viure,
axí muyr yo, qu'amor, qui
altre voler per lo meu no s'inclina.
Puix no pot fer que, amant, amat sia,
leixe
Ell m'és entrat per la part mia flaca,
dant-m'entenent que, amant, amat fóra,
e jamés d'ell me
aquest és preu que
Desesperat del tot yo de aquesta,
dexí
e só tornat més que altre amable
d'aquell'amor que no
e puix me vench sens altr'acompanyada,
no
¿Qual tan cortés qui de amor excepte
cas leig o fort, puix que Amor lo mane?
¿Qui és tan foll qui
dient: "Yo só qui leix e qui accepte"?
Tot enaxí com l'ànima infusa,
racional, sobre l'inrahonable
fa tot son fet per via rahonable
—tot quant fa l'hom per lo seu decret usa—,
tal és Amor, que si en hom se lança,
tot quant és d'ell torna en sa semblança.
¿Qui és lo foll, donchs, qui d'amor no tema,
si ha sentit son poder no vencible?
No
no só aquell, car part n'é presa strema.
E, atrevit, pensant haver deffensa
en contr'amor, li hé tenguda cara.
Pensant haver de ma rahó empara,
yo no
tal que, volent mi de Amor defendre,
ell me pogués la sua força stendre.
O quant és poch per hon Amor se fica,
e per aquell, en loch dispost, molt obra!
Per no sabuts mijans en nós fa obra,
lo temps e loch lo creix o mortifica.
Amor sab mills lo que a nós agrada
que nós mateixs no bastam a conéxer,
e quant pensam que nostr'amor deu créxer,
en aquell punt és desagraduada.
Quant nós pensam que
ab un fil prim se tira una roca.
Delits passats de la que àm m'acorden
contra mon grat, e les dolors m'obliden.
¿Qui són aquells que dins lo meu cor criden
e par a mi que són vèrmens qui
Ço són desigs contraris qui
car vull delits qui dolor me aporten;
vull desamar, mas ells no m'ó comporten;
a mon voler los apetits dissenten.
Pensar se pot quant a rahó contrasten,
qu'ells entre sí a plaure no s'abasten.
Sí co
de l'accident, e no sap lo que
vehent tot sí que per dolor esclata,
e semblant mal no sentí algun'ora
—no cal dubtar, si roman en sospita,
si
e si d'excés, quin fon, que tant procura,
a ssí mateix tot lo passat recita—,
axí d'amor yo
que per tan poch en tant me degués veure.
No puch oir, de la que àm, paraula
que senyal gran ella en mi no faça:
si bona és, gran delit me atraça;
mala essent, la dolor és en taula.
No passa res que d'ella ymagine,
que no m'escalph o que tot no
tots los mijans de mi apart e vede,
en ahirar o amar sí pens fine.
Cascú d'aquests té causa
no sé jutjar en mi qual se retinga.
L'imaginar altre bé no m'esmenta,
sinó aquest qu'é sentit per aquesta;
té
per allogar Ira quant se presenta;
fent mudament tan gran en ma persona,
qu'en suor vinch quant Ira
ladonchs Amor no pot fer que la vença,
ans son poder del tot li abandona;
no passa molt que lur poder s'eguala
e venç Amor, entrant-me sens escala.
No
lo que yo sent, car per la carn és tota;
d'açò
en l'esperit, e si u fa, com repropi.
E
molt lo desig que fartament aporta;
mas hom veu que natura no comporta
que lo fruyt vert cayga sens que madure.
Lo meu voler és obs que tal cós faça,
o volrà Déu que natura
E que fos l'hom tant com serà lo segle,
tostemps veurà en si coses novelles,
prenint, jaquint les noves per les velles;
lo que fon tort un temps, puix li és regle.
Novellament casos a nós avenen,
per no ser tals o per altra costuma;
esperiment cascun jorn se consuma,
e los juhís en molta error vénen.
Fins a la mort és mester hom se tema,
perquè Amor en les carns tostemps crema.
Amor_Amor, yo hé pres ferma tema:
que vostre bé porta dolor extrema.
Cert és de mi que no me
per fer contrast Amor, qui tant me força.
Ira, yo
los meus affanys sol a tu los recompte.
Envergonyit, confés la mia colpa,
com no m'esforç contra
que
Semblant a
yo prench conort com per son colp tals jahen;
infern és ple dels qui Amor complaen.
Tant com en mi és e fon soportable
de contrastar e vençre la batalla,
yo hé complit, dins mi sentint baralla,
tal que no
Yo desig tant com lo cor me soporta,
e per aquest desig àm ý ahire;
puix la que àm ab grat e desgrat mire,
torbat me sent, costum passat no
Yo àm e
d'ella
Los béns que y sent en ell'amar m'enpenyen,
e los seus mals per avorrir no basten,
e són tan grans e tant a mi contrasten,
que moltes veus als béns de mort estrenyen.
No passa molt que Amor los empara
e fa qu'oblit, sens perdó, sa gran falta;
Ira no mor, mas està com malalta,
mentre Amor té gran força encara.
Quant Ira
romanch en pau, com entr'ells no ha guerra.
D'esperiment no passe gran fretura.
Yo sé Amor e Ira com s'avenen
dins l'amador, e de quant aquell penen
de tal dolor que no soffir mesura.
Si amat só, dolor serà ma vida;
si desamat, al risch serà mon viure;
mas tost seré de mal o bé delliure:
breu serà
Ésser amat és dolor mentre visca,
mas lo desig sens consell mi arrisca.
Qui és lo foll qui
Segurs són d'ell los morts ý els no sensibles,
mas no alguns qui són d'amor passibles;
qui vol ser fort, de la carn se despulla.
En mi hé vist un singular exemple:
quant hé pensat d'amor del tot estorçre,
contra mi vaig camí que no puch torçre,
portant-me
no puch dar pas plaent a mon coratge;
ab cor tirat vaig faent mon damnatge.
En temps passat sentí dolor estrema,
mas no és menys aquesta present, fresca.
Aquesta~s fel, no toca res de bresca,
e par a mi qu'ab mans lo cor me prema.
No pot durar que no
ella és fort perqu'ab delit no
hon lo delit e dolor fan sa mescla
ésser no pot que
perqu'a mi plau que muyra o que
esclatar vull més que, si languint, lasse.
Semblant a
e quant l'és luny ab rahons la menaça,
veent-la prop sí, pau vol e ell'abraça,
jurant que may tal assaig volrà
ne pren a mi qu'en contr'amor m'esforce,
durant l'esforç tant com ma rahó basta,
e pert-se tost, car no té ferr'en asta;
fugir vull d'ell, si bast fer que no
mas tot mon cos, per ell, contra mi s'arma
e poca part rebel·lada de l'arma.
Partir no
Donchs, ¡quant desig de veure sa persona
e tem de mort si bon esguart no
E si
car ymagín que altre l'à sentida,
la su'amor e son esguart benigne,
e yo hé vist aquell bo e maligne.
Plaent me fon e molt adolorida,
e tant com més en ella yo
pensant que tal féu ab altre, despite.
Plagués a Déu que perdés yo la pensa,
perquè
En pijor vinch si aquella m'afloxa,
puix quant hi torn, yo reb major offensa,
car no
e per aquell més dolor me turmenta.
Davant la tinch e sembla
no sé la nit o lo jorn qual dech tembre;
yo fuy amat, e no tant com pensava;
sens retenir, mon voler bandonava.
Tots los senyals que l'amador acaben
yo trob en mi, que no fall hú que y sia;
per ella vinch en tristor ý alegria:
tots los meus senys forans e dins ho saben;
car no veig res sinó ella que m'alte,
no desig toch de ningun'altra dona;
alguna veu no
son cors no bell, e yo no me
Ymaginant, car no y sé pus en ella,
ses parts pel tot àm en gran maravella.
No solament la pens haver perduda,
e per açò dolor mortal m'agreuja,
mas hé sabut que Amor no m'alleuja
de tot son pes, mas la manera
e perquè yo en los deserts habite,
ha
e volgra yo primer lo meu desésser
que si d'amor, yo amant, no
No
mas si yo àm, muyren los qui
Yo creguí ferm que sentir no poguera
en mi amor ne
ne per la carn l'agués tant desijada,
no ymaginant qu'en ser amat venguera;
hun gest mostrant dona ficta honesta,
e sentiment praticant d'amor acte,
sens recelar ha fet en mi fals tracte,
prenint-me
La que roman té occupada Ira,
e quant se mou, tot quant só a sí
Lo gest dels ulls e de aquells la forma
fet han en mi passió molt estranya,
per l'apetit que tot per carn se guanya
ab altre molt que d'opinió
e d'aquest és lo tot d'ella l'objecte,
no sol lo cors, mas tota ensemps presa.
En açò és ma voluntat atesa
molt tardament, no volent tal effecte.
No vull amar, e mon apetit ama:
sobre neu veig maravellosa flama.
Axí com és en nós l'ànima tota
en tot lo cors e tota
—tallant algú, no cal per açò tembre
que per aquell ella romanga rota—,
la mi'amor és en lo tot d'aquesta,
e si
no sent en mi que d'amor despodere;
en lo seu tot la mia tota resta,
sí com la mar un punt no se n'altera,
si hom ne trau una gran albufera.
Yo vull Amor ab condicions tales,
que, segons ell, grans contraris empliquen;
ell és tot mal, e més los qui
tots són eguals en lurs qualitats males.
Son ferm estat, si és, saber no
aquell instant no
tostemps està en lo minvar o créixer;
sent-ho aquell qui molt ab ell se feixa.
Axí com só compost de molts contraris,
ma voluntat e l'apetit són varis.
Amor_Amor, los vostres letovaris
són molt amarchs ý a sanitat contraris.
Lo cinquén peu del moltó ab gran cura
yo hé cercat —e no
volent honest en amor deshonesta
e lealtat en cor de falsa fembra;
e per amor hé volgut ser alegre,
menys de ser trist, e ferm en un prepòsit.
Gran amador de semblant no s'escuse
e que
No solament m'à romàs en la pensa,
ans ho volguí en les obres foranes;
aquest'amor de contemplar no
si bé, a temps, en pensa hom ho forja.
Yo, praticant d'amor leigs e bells actes,
ymaginí tals contraris factibles,
e no
perquè
L'engan conech, mas per obra no
puix que d'amor del tot yo no
fluix me penit, car dolor no m'agreuja:
solament bast aÿrar mi, si ame.
Al grau primer, bo, del peccant me trobe
que del mal fet ha conexença fosca,
e, sinó quant, a temps, desig me torba,
yo só content ell e son delit perdre.
Volgra
mas que vengués per alguna ventura
—plagués a Déu per ser malalt o pobre—,
car si
Si bé rahó en contr'amor se arma,
veent que
no
ab tot que més de contemplar no passe.
En quantitat, en delit gran no puge,
ans és molt poch, mas fort per a disolre;
fastig no tem, por ne sperança
la sua fi tota dins mi se n'entra.
Puix que no pot ésser en aquells actes
que de amor los amadors pratiquen,
pren un remey: qu'en contemplar se
e d'allò viu que d'amor no
Si fos axí que sens passar principis
yo fos al ple que Amor l'amant alça,
hon ha delit, coneixença perduda,
yo só ben cert qu'en oy Amor no
Mas, ¿qui serà qu'en delit passar vulla
per gran dolor, si d'aquell no sent purna?
E yo no àm, e menys amat puch ésser,
e la rahó tant res no abomina.
La voluntat Amor no
hoc l'apetit, fins que de mi
mas quant yo pens totes les circunstàncies,
entre Amor e mi és gran barrera;
car yo no pens qu'en ser amat abaste
ne
És veritat que no sé què me
essent amat si
Pren-me
l'ésser de l'hom e com és de Déu obra,
e puix ell ve a contemplar sos actes,
tant avorreix trobar-s'en lo món home!
Com de Amor son ésser ymagine
e
yo m'adelit, e com al voler passe,
per lur excés e qualitat m'agreuge.
Entench no bé los mals que Amor atraça,
perqu'altres béns no sentí en ma vida:
qui
ab dol se n'ix puix en àbit li torna.
Renunciar no puch lo franch arbitre
de obeir, si Amor me demana,
e quant amant e amat ésser pense,
no trob en mi ésser cosa possible.
Per un portal ixch de l'hostal de Venus,
per altre y torn ab les cames trencades,
e yo no pens qu'en ser amat abaste,
ne
Yo só aquell qui
sab e no sab qu'és mal e no
car no pot ser àbit sens delit reste,
e açò par en covarts hòmens d'armes.
Mi e mos fets yo mir ab vista fosca,
no pas com orb, ne ab la vista clara;
conech mon dan, mas no tant que me
lo cor no
Quant yo m'esforç que Amor de mi lance,
son bé
si
e só membrant del bé de l'honest viure.
Semblant a
e, quant lo pren, Déu no coneix ne honra,
perqu'és d'aquell qui té ses virtuts preses,
e puix, jaquit, torna
quant per la carn Amor me passiona,
no
E quant d'amor la part pura contemple,
yo sent delit; si pas avant, m'agreuja.
Sí com se pert lo poder de la vista
si l'om està longament en tenebres,
axí
los fets aquells d'on havia costuma.
Per ço Amor sol en la pensa
perqu'à lonch temps que l'obra no pratique;
a mon delit la dolor no contrasta,
car no sent por ne sperança
Mentre Amor dels àbits no arranque,
yo
ja no pot ser qu'en mi
mon cor li és com terra molt exorca.
Loch troba
sperant temps lo pus dispost que trobe;
abasta ell, qu'en sola pensa reste
per l'àbit pres, que si pèl rau no squinça.
Quant de Amor, indiferent, yo parle,
sia entés lo que tot l'ome liga,
e no aquell qui sols a l'àngel toca,
e menys als bruts, puix de rahó freturen.
Aquest és dit amor de home propi,
car és compost de ses dues natures;
bell és e leig, segons de qual més toca,
mas no pot fer que reste menys de mescla.
Si
és dit amor, car de la fi pren forma;
e si en carn, sens res abstraure fina,
és brut voler, puix més avant no passa.
Axí com és tot'arma bon'o mala
segons que pren d'acer e ferre tempre,
Amor és tal que, segons és composta,
sa valor pren: lo tal e qual la honren.
Res sens esguart no~s d'hom pròpria cosa,
car general és als bruts e als arbres;
del sentiment lo brut a l'arbr'avança,
e la rahó a l'hom d'aquells separa.
Donchs l'apetit, hon la rahó no
no
e tant és hom com més ne participa,
e segons quant, d'hom se lunya u s'acosta.
No
que poch o molt una part no decante:
o l'apetit del cors més a sí
o l'arm'a sí per sa part lo se
Sí com en l'om un'humor predomina,
que no és hú que per egual les haja,
e ve per temps que
axí Amor pratica en nosaltres.
Ésser no pot que l'arma obre sola
e que lo cors sens aquella res faça;
res no fa l'hom que tot no y comunique,
segons ses parts de l'acte han semblança.
Per bé que
e l'esperit materials no vulla,
d'ells abduys junts hix Amor que
prenint lo nom d'aquell a qui més sembla.
L'enteniment no és d'amor la causa,
mas l'apetit, de què
donchs, de amor axí mateix ne senten,
ab fort desig, tal qu'en ràbia torna.
La duració veu hom no ésser molta,
e d'est'amor los més hòmens s'encenen:
alguns tostemps; altres segons los troba,
seguint Amor per l'esguart que
Si
tot lo compost ses potences té preses,
car segons és e a qui és amable,
axí ses parts de amor les carrega,
tirant, fluixant, creixent, minvant, fent cambis,
volent l'onest, aprés tot lo contrari
—açò segons se porta
a temps volent com hom, com brut, com àngel.
Tot enaxí com lo foch no~s en acte
en lo acer, mas l'obra~s en potença,
e mès al foch la calor lo desperta,
car si
amor en temps està
e puix reviu, mostrant-se
d'hon se veu clar que restava en l'àbit,
prest en obrar, mogut per son consemble.
Tot element elementat no~s simple,
ans és compost d'un altre son contrari;
mas és tan poch lo que de l'altre s'ampra,
que bé no
Tal és Amor, que
car sensuals són e d'esperit toquen,
mas una part a l'altra sobremunta,
qu'ella
Semblant me trob de l'assetjat en plaça,
hon és lo burch e fort castell e vila,
e armejant, perdent forces, lo
fins al pus fort, hon no fa ne tem armes;
axí Amor: mos pensaments lo lancen
fora de mi, d'un acte aprés l'altre,
fins que roman en l'àbit sol de pensa,
e
Sí com lo foll en pensa rey se forja
fins que perceb que no ha de rey actes,
e dura tant estar en ignorança
com ell roman en pensa de rey ésser,
axí Amor en pensa m'adelita
fins que la fi pens què se
ans que yo pens a qui amar, yo ame;
quant l'imagín d'ella millor, m'espante.
Sí com l'avar los diners per ells ama,
que no veu res per què aquells despenga
—a sí mateix no diu que no se n'ampre,
mas no
axí Amor no veig a què
en tant me plau que de la fi no pense.
Yo no esper, ne
entre lo mig d'aquests estrems alleuge.
Un hom és tal que ama per natura
son fill, en tant qu'avorrir no
e si és foll, de sos fets se desalta
perquè
Axí d'amor ses penses me deliten
per l'àbit pres que natural repute;
mas per mon temps de sos fets me desalte,
car totalment lo trob a mi dessemble.
Amor me plach tant per sos actes nobles,
que de per sí yo l'àm sens esguart altre,
semblant a
pel que ha fet e no per lo que faça.
En tant me plach per delitables obres,
qu'en mi roman tal signe o caracte,
que perdent yo l'esguart per qui amava,
aquell delit àm qu'en la pensa
Los meus desigs, si de passió mouen,
de l'àbit pres lur moviment comença;
ymaginant com aquells yo sentia,
aquells yo sent e fa que yo
regonegut, en dol me converteixen,
conexent mi no poder aquells rebre
sinó com veig e del passat m'acorde;
ma passió no
Axí com és la sciença del metge
bella
axí
e tots los senys quasi fastig ne senten.
Tal és Amor, que
lo praticar, odiós e terrible,
car l'esperit ne pren molt gran angoixa
e lo cors fam, ý en fastig, volant, passa.
No cal dubtar que sens ulls pot hom veure,
puix sens desig de ser amat, yo ame;
d'amor no
natura
Yo sent delit que no sé d'on pren força.
Si és de carn, d'on li ve que no
Si d'esperit, com l'infinit aparta?
Si del compost, d'on ve que tot no
La carn lo vol e lo perquè s'amaga;
ab no vist colp só ferit de gran plaga.
¿Com se pot fer tal voluntat no passe
a fer voler que ser amat cobege?
¿Què pot bastar que d'amor yo
e que ma carn se fart e que no
Açò és vist: que la nostr'arma
en los delits del cors e s'í delita;
si no
sa part ne pren, lo cors ne creix sa raixa.
Aquest delit ma carn sola empara,
e tot me pren lo temps, que n'és avara.
E si
açò és quant la carn per sí desija;
si
no sent delit, ans algun despit taste.
Ymaginant, si
no
fora la carn, mon delit fa sa via;
tot mon desig començ per ella ý fine.
Naturalment tot quant delit aporta,
no
Tostemps fuy cert que yo dins mi portava
en contra mi una mala persona:
aquesta és qu'a tots natura dóna,
reyna
Mas ara sent un terç qu'en mi
e son poder sentí sens conexença;
menys de rahó, ve de passió volença:
yo hé volgut ço que sens mon grat obre.
Àbit antich és lo terç que us nomene,
que
Aquells delits d'on bons amadors viuen
—ço és, amar e delit d'amat ésser—
e la dolor que
tals passions de mon cor no deriven.
Yo pas dolor si
e met poder qu'amat ésser no crega;
ab tot açò mon apetit aplega
sentir delit a temps; però durable
ma carn lo sent, e yo
quant me trob fart, obra
Quant sent d'amor, ý el que sentir solia,
és occasió que de mi yo m'espante;
àm ý avorreixch, no sé hon me decante,
altrament sent amor que no sentia.
Si és ver dir que tot quant delit porta
deu ser amat, per ço que hom se ama,
amador só, yo m'encench d'esta flama
que no rellú, ans, viva, està morta.
Quant a la carn, ha vida per set vides;
quant l'esperit, totes li són fallides.
Axí com és lo cor primer en vida,
és lo derrer qui mor de tots los membres;
pels amadors, axí hòmens com fembres,
lo cor se vol ans que altra partida,
e quant Amor se
derrerament l'altr'amor abomina:
primer del cors, fartant, se desvehina;
lo que volgué primer, derrer bandona.
Açò és quant fastig, Amor, lo
o cor irat li
¿Qui és aquell qu'en altre juhí faça
e res de sí en temps venidor jutge?
Del que soffir no pot ésser bon jutge:
pensant que fuig, lo llaç al coll s'enllaça;
e ço per què amau alguna dona
serà per temps d'un jorn que ja no us alta,
e tant serà una part que us desalta
que no veureu res d'ella sia bona.
Quant és Amor entre
fa mudament, car desig la sustenta.
¿A qui ha dat favor tanta natura,
que no ignor com dins ell Amor obra?
Pensant que
no
Per delit creix o per delit aminva,
per mal se mor e mal en vida
e no tostemps, car varietat l'orna;
sa força~s gran quant hom pensa que
Açò és ferm que sens desig menyscaba,
lo seu poder sens dolor no s'acaba.
Per lo garró que lo rey veu de Caba
se mostr'amor, que tot quant vol acaba.
Maleyt lo jorn que
puix tant só vist en mos volers contrari;
yo só aquell qui
e voluntat del tot desahunida.
Ab desgrat àm e avorreixch ensemble;
mos senys en mi conech ésser discordes:
l'ull e lo toch dabans foren concordes;
si pens qui só, al que fuy punt no semble.
Avorriment ab Amor en mi foren,
mas ab desalt ensemps en mi lavoren.
Qui pot amar dona de què
Mas bé pot ser que d'ira ple molt ame.
Mas, ¿què serà que reffret e qu'enflame
e fastig port e qu'ensemps hom se n'alte?
Tant és l'escalf que pel gest m'enamora,
que no sent res del fret que
ans tot és foch quant la pensa
l'imaginar l'amarch dolç assabora,
sí com la mar los rius la obehexen
qu'en s'amargor lur dolçor convertexen.
Sens mon voler yo no
per un desig que no
car no cobeig la su'amor fos mia,
ans ve a temps que
car per s'amor la mia se n'obliga
e mi no plau de tal preu fer-li paga.
No vull son bé e tinch-ne al cor plaga
de leig fet nou e de legea antiga,
e ve que dich que
mas no pot ser qu'en tal pensa feneixca.
Quant ymagín d'aquest'amor la causa,
no la perceb e menys hon té son siti:
crech que desam, e quant ne pens ser quiti,
mon pensament un gran delit se causa,
e no sé com en tant e tal s'estenga
e trob rahó per desgrat e per ira.
Quant desgrat sent, Amor tost a sí
o almenys fa que lesió no
en hora
mas per tostemps de sos fets hé ferea.
Grat e desgrat ensemps ab mi
en algun temps, amant alguna dona,
car yo volguí la malvada fer bona,
mas tots los grats de la carn s'í trobaren.
De present veig contrasts qu'en mi
car de per sí lo toch e l'ull desamen,
e per lo gest de gran desig s'inflamen;
aquest esguart fa qu'en amar s'acerten:
l'ull de per sí e
per los senys dins lurs delits se asenten.
Lo toch, per sí, molt no s'í adelita:
quant pren delit, l'imaginar lo y porta
pel gest, que tal pensament me reporta
que tot mi
En amagat, Amor en mi fa obra;
no trob rahó per què tant la cobege,
e lo que veig no basta que pledege
tal heretat, de la bossa tan pobra.
Algun temps fon amar ço que desalta,
no a la carn, mas per fer Amor falta.
Axí com és torbat algun bon metge
com del malalt lo mal no pot conéxer,
e veu bon polç e sa vida descréxer,
ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge;
dels vuit senyals mortals qu'Ypocràs posa,
no
ne pren a mi, qu'amor en mi alleuja
e no sé hon que
Puix que no vull amar ne amat ésser,
com és en mi de Amor lo seu ésser?
Sí co
com li sdevench son accident de febra
—diu que menjant carn de bou o de lebra
o per fredor o per mal'aygua beure—,
e no veu res que per l'accident baste,
de què
ne pren a mi, que no puch juhí traure
quin delit és lo que d'amor yo taste.
No és en carn, e la carn mi enclina:
entra per l'ull e
Axí com és bella una persona
tota ensemps, e no en parts jutjada,
e no
puix no ha res qu'als bells natura dóna
—en àls està que
ço és lo gest qu'en tal cas l'ull engana—;
Amor pel gest cors leig amar me mana,
tant qu'en mi veig speriença stranya:
si
e quant la veig o toch, sens àlt, no
Quant yo m'acort de res qu'en ira
si poca és, lo meu desig s'esforça,
e si és gran, la ira
que no ymagín qu'en amor yo retorne.
Dubte
ans ve a temps que sa mort no m'és crua;
no prench delit en res de l'amor sua
e
Ab tot açò mon delit és en ella,
prenent-l'en parts per lo tot de aquella.
Amor_Amor, yo
de vostres fets, si degú
Si
cuydant que fos de mals afortunat,
yo só ben cert que fuy molt viciat;
molt fon millor que
Per sol haver mon desig no complit,
lo qual no
—e majorment en la via d'amar—,
pensí que fos l'hom pus adolorit.
Mon foll voler me tolgué lo delit,
perquè y volguí més bé qu'en ell no és;
si la valor d'aquell jutjar sabés,
lo meu voler no fóra escarnit.
Sí com vexell no pot més recollir
despuix qu'és ple —tot l'àls perdre
axí lo seny en delit pus no ve,
sinó en tant com son poder soffir.
Axí com pert hom lo veure ý l'hoyr,
e lo poder és perdut de tot seny
quant son esguart en gran excés ateny
—e pot ser tant que
axí mateix lo qui més delit vol
que d'hon lo trau, hoc e d'ell, no
no pot sentir, sens gran dolor, plaer,
e si
No
per excessiu, son delit no~s desert;
orgue no ha, per ço
e son esguart algun excés no tol.
Incorporal és tot quant ell entén,
fahent juhí en generalitat;
mas devallant en particulartat,
mescla-y un seny, e menys, no s'í entén.
Lo fort voler tot saber se deffén,
per què
yo
sentí delit del que Amor car ven.
Ara no àm e sent molta dolor,
no
algun delit, e m'acost a morir.
No
No solament delit fuy sentidor,
mas de la mort jamés dolor sentí,
ne
tastí per ço lo dolç sens amargor.
Ja pert delit qui pensa que
e ja molt més si de la mort se tem,
e yo
e ja la tem. Donchs, qui
¿Qui serà
que
Semblant de mi veig que molts cayguts són,
e qui no y és, que molt prest hi serà.
Yo planch mon mal e cascú planga
aquest remey és poch en tant affany.
Yo pert lo cors, e l'ànima no guany;
e puch-ho fer, e no fahent, m'és greu.
A tot hom dich lo que confés a Déu:
que tant no faç, que tolga de mon seny
aquell delit a què ma carn m'enpeny,
e lo voler no
Dona que m'alt, yo
regonegut, tal delit avorreixch;
lo de la carn maldich e no
lo d'esperit a temps é com forçat.
No puch amar e menys ésser amat,
e no
estat és ja home vell amorós,
e majorment si u fon en temps passat.
Déu guart a mi e done
que tornar llà hon tot lo temps perdí;
puix que
la fi no
Dels actes folls, d'on tot hom reb engans,
quin deu esser a mi aquell espant?
Quant yo m'afín, açò ymaginant,
jóvens disposts, si amen, tinch per vans.
Donchs, ¿què farà qui Amor no l'acull
de son ostal, per ésser grosser vell?
Valencià de tal cas no s'apell;
en ell e tals la follia
En contr'amor no puch haver orgull,
que totalment e
mas los meus senys forans tinch de sa part,
per què
O tu, recort, no
e del present perda l'imaginar,
e tu, mon ull, res no vulles mirar!
Ladonchs lo toch no farà molt sens tu.
Puix no
e plau-los ço que no
si del que
de lurs delits sofferré ser dejú.
Leixe
car si no
puix no faré lo que m'és leig de fer,
en aquest temps l'àbit serà perdut.
Del loch hon és, mon esforç prech que
no pas del cor, puix li és natural;
vulla mudar tot lo accidental
e guanye ço que per colp'à perdut.
De mals delits és volgut ser nodrit,
per què
donant-me tal delitament que
tot quant dech fer que tost no
Si res hé fet que bé pusca ser dit,
no l'hé obrat sinó per passió;
si m'ha semblat que u ha fet la rahó,
a mi mateix certament hé mentit.
Lo moviment per passió vingué,
o esdevench per aventurat cas,
axí com l'hom qui
per passió que aquella vencé.
Qui de virtut àbit format no té,
quasi quant fa per passió~s obrant,
en tots sos fets se troba vacil·lant,
e dins un punt son dolor va e ve.
Qui passió en algun fet lo mou,
res no farà que d'ell sia segur,
e si ve cars qu'en aquell se atur,
lo començar ab lo finit no clou.
Al bon delit negun mal temps li nou,
car per tostemps és presta la sahó;
puix dins està en l'ús de la rahó,
no y fa empaig any cech o si molt plou.
Als mals delits és obs temps e affany,
e tot açò, si basta, no és ferm,
per què
qu'en tals delits lo perdr'és un gran guany.
O Dona, vós qui Déu per fill vos tany,
vullau parlar ab ell, com mar'ab fill:
que aquest món yo prenga per exill
e que no leix lo fin or per estany.
Molt me par bo que pens de l'altre món,
puix que
graeixch a Déu com veig, mas no pas clar,
la gran error en què ma pensa fon.
Yo trobe solt lo meu enteniment,
e só libert, a temps, del que dech fer,
mas tost llevar l'àbit no tinch poder:
mudar costum no
Lo qui pogués haver coneximent,
en lo començ, ans de l'àbit format,
quant fa de mal aprés qu'és engenrat
e quant en nós sa força és potent,
guardara com se lançàs al delit,
perquè no fes un altre d'ell senyor.
Ell en l'entrar porta molt gran dolçor,
e quant entrat, qui
Com se pot fer, hom aprén per scrit
no bastantment, car no y ateny rahó;
un seny qui
en tal juhí deu ser ab ell unit.
L'enteniment sens lo seny no sab pus
sinó que
trobant lo mig hon moral virtut és.
Ço és parlar, que va de sus en sus.
Qui assajat no ha de jaquir l'ús,
envellit ja e rànciu de temps lonch,
no sent l'affany, ne de aquell qui
està e vol-se fer dret com lo fus.
No ha temptat de perdre hàbit vell
qui fàcilment se pensa que
puix al vestir plaentment lo trobà,
al despullar, tal pensa trob aquell.
Solen pensar de fer-hi aparell
per a jaquir tan singular amich;
sí creu no sab que li sia
puix gran delit li és vengut per ell,
n'altre senyor ha vist ne conegut:
com lo perdrà per fama d'altr'oir?
No farà poch, si vol aquell jaquir,
car de mudar molt hom és decebut.
Vici jaquir e pendre la virtut:
entr'aquest mig se troba un gran vay;
lo caminant és en terrible glay
quant és al mig sens lo socors vengut,
perquè alguns veu hom tornar atràs,
mostrant pahor per a passar avant,
e
que de lur loch jamés no mouen pas.
Qui
trobara
axí mateix sobre complexió,
e sol costum hi basta, ý no escàs.
E tant és fort l'àbit segons hon cau,
e yo
lo del costum no tost, mas yo
lo que
Los no sabents, yo vull que sapiau
que l'àbit ja no està raygat prou;
com lo voler en contra d'ell se mou,
l'enteniment lo vert no té per blau.
Mas, ¿qui
de rellexar son delit principal,
en lo qual mès tot lo seu bé hó mal,
e per ell volch la vida, sens la mort?
Los uns per Déu, o per sí, o per sort,
o per sentir vergonya dels fets lurs,
e sens ulls clars mas la mitat escurs,
han redreçat lo fust qui era tort,
menys de sentir la dolor del malfet
qu'en l'hom és obs per no ser ignorant,
car per saber solament ser errant,
no és per ço d'ignorança sostret.
Sentir lo mal no fa saber perfet,
mas una part, per què
la qualitat, l'entendre la coneix,
mas quantitat l'entendre no sosmet.
L'enteniment, ab l'estimar unit,
ha fer juhí de l'acte singular,
e farà prou si
no serà, donchs, a l'entendre subdit.
Qui del malfet no és adolorit,
és senyal cert qu'en l'act'és ignorant;
a tot malfet rahó és contrastant,
e mal, en sí, fa contrast a delit.
Donchs qui dolor no sent quant obra mal,
no coneix ço qui
d'on se veu clar aquella part ignor
que lo sentir tant com l'entendre val.
Amor_Amor, cosa és general
que tot delit se mescl'ab desplaher,
e que la fi ab dolor se requer:
un punt de bé molts ne porta de mal.
Tots los delits del cors hé ja perduts,
e no atench als propis d'espirit;
en los mijans ha ésser mon delit,
e si no l'hé, yo romanch decebuts.
E sol d'aquests me resta lo caçar,
per què us soplich, mon car e bon senyor,
que del falcó me siau donador,
un pelegrí lo qual té nom Suar.
Si lo falcó, senyor, no
causa sereu de ma perdició,
car tornaré a ma complexió,
d'on era tolt, ço és, dones amar.
Car no vull ser ociós animal,
no vulla Déu que yo stiga en foll:
més àm anar en part on rompa
que si estich segur entre bé ý mal.
Ja la edat a mi no~s cominal;
seré jutjat de tots per galant vell,
ý a dones plau l'om quant és jovencell;
totes són carn, ý en carn és lur cabal.
Tant quant a ço, recapte
dels membres só bé proporcionat;
mas és lo mal que l'hull tinch ja ruat,
ý en llur esguart, vell me reputaré.
Moltes rahons bastantment los diré,
mas no hiré per los carrers cantant:
a dones plau l'om qui va follejant;
mas a la fi tot quant volrran faré.
No porà ser que no
ab lo pols blanch, ros diumenge matí;
d'argent fan or. Donchs, què diran de mi?
De lur amor quisvol pot ser hereu.
Donchs vós, senyor, d'ocasió
e porà
o si aquell a vós donar no plau,
a Déu ý a vós un home levareu.
A vós és dat curar dels sperits:
donchs en lo meu hajau-hi vostre sguart;
dau mi remey e no vinga molt tart,
perquè
Mon car senyor, tot hom cerca delits,
segons cascú sa qualitat requer,
mas a present la dona ý lo diner
són los déus dos en lo món favorits.
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
no
en rims ho dich, sens por que
hoch serà
Mas, ¿com serà que
puix fes començ en vós naturalment,
e vós aprés lo complís moralment,
perfeccionant sa noble abitut?
Tots los delits del cors hé ja perdut,
e no atench los propis d'esperit,
e no sent molt de l'animal delit:
sé, mas no sent, dels de moral virtut.
Tot mon delit resta sol en caçar;
per què us suplich, dels hòmens vós millor,
que d'un grifaut me siau donador,
tal que a vós escayga lo donar.
Si per ma sort no puch tant acabar,
complaure vull a ma complexió
e fer-me tort que
que foll'amor yo torne praticar.
Mas no vull ser ociós animal,
no vulla Déu que stiga fret o moll;
més àm anar en part hon rompa
que star segur menys de fer bé o mal.
Amor me fon tostemps descominal
per yo amar per bon desig e bell;
dona del món no vol cor ni cervell:
hon serà, hon, la que no
Deçà lo Far yo no la trobaré:
en Nàpols és, si bé serà cercat;
d'un sant mereix propòsit revocat,
e d'un gran rey sa cativada fe.
Aquesta és l'exemple de tot bé.
Qui serà, donchs, que la puga stimar?
E rey valent se jaqueix rahonar,
mas dona tal en maravella ve.
Un fènix hom dona semblant requer,
e Déu permet que Amor aquests juny,
e mostra
per fer unir dos cors en un voler.
O, quant són pochs qui d'amor han saber!
E quasi tots d'aquell han sentiment
d'un gros desig que han naturalment
los animals qui fan menys saber fer.
Mas, ¿qui sabrà d'est'amor discernir
com té units contraris apetits,
en lo finit volent los infinits,
ço que no pot natura consentir?
La carn vol carn —no s'í pot contradir—;
son apetit en l'om pren molta part:
si no~s unit ab l'arma, tost és fart;
d'ells dos units sent hom un terç exir.
Aquell qui sent d'esperit pur'amor,
per àngel pot anar entre les gents;
qui d'arma ý cos junts ateny sentiments,
com perfet hom sent tota la sabor.
No sent delit ans de haver dolor
qui totalment ama de part del cos;
hom famolent no està en repòs:
menjant pert fam, e prop de fart, tristor;
si pass'avant, més que del mester ha,
en fastig ve perquè y recau excés,
de semblant cas l'amador no
entre desig e fastig son bé va.
D'amor honest hom no carregarà
tant, que d'aquest senta l'extrem d'excés:
massa o poch contrari no li és,
dolrós desig, fastig ne zel tendrà.
Tot lo revés porta lo cos, amant:
fastig reb tost e gran desig li nou;
l'amor qu'ensemps met cos e arma
hix d'un poder de tots participant.
Tornada
Si per grosser só vist, escur parlant,
o per sentir d'amor algun secret,
per demostrar com ne per què u hé fet,
si m'és manat, yo passaré nadant.
Seguida
Dona que vós haveu sovint danant
satisfaent vostres senys e rahó,
yo la supplich que us suplich del falcó,
e si u farà, ja
Mentre d'amor sentí sa passió,
d'ell no haguí algun coneximent;
quant hé perdut d'aquell lo sentiment,
yo bast assats donar d'ell gran rahó.
Per son esguart hé vist sa qualitat
e com d'onest té poch e profitós,
e com està
e de l'irós com se n'ampra forçat.
Qui de amor delitabl'és tocat
ý en son voler esperança no sent,
e son delit és tot en lo present,
del cobejós és vist pasionat;
mas qui dolor com no~s amat sofir
ý ab gran desig altr'amant vol haver,
en lo irós és fundat son voler:
sper e por lo fan pus fort sentir.
Sí com lo cos bé format se pot dir
quant egualment los membres ha formats,
tal és Amor quant ses tres qualitats
en actes tres hom veu aquell exir;
car hom veu clar l'apetit corporal
e del compost d'hon pren forma l'honest,
dels quals és l'hom, si bé ama, conquest:
sens tots aquests eguals, Amor poch val.
Aquest'amor no és angelical,
ans més al cors qu'a l'arm'à son esguart;
diu-se d'aquell del qual pren major part,
sa força~s gran com toca
Lo qui Amor per tres parts ha sentit,
toca de tot: d'àngel e d'om e brut,
segons de qual, tal nom ha mereixcut,
e si de tots, de tants és revestit.
Primerament lo cos li és subdit
e per ell és l'ànima
si
axí mateix pert d'amor l'esperit.
Moltes veus és que l'hom coneix bé clar
qual més hi fa, l'ànima o lo cos,
e més del temps hom no sab en què
qual del compost lo mou en més amar.
A l'esperit s'esguarda lo durar,
e lo començ al cors, e
acompanyats tots lurs actes estan
en duració ý en l'acte de amar.
Tal com és l'hom, de tal amor és pres,
e, segons hon la su'amor ha sguart,
hoc e per temps ha fam e tost és fart,
seguint lo for de l'amor qui l'à
Axí com és l'amant per interés
a son amich, del qual gran bé li ve
—ell ama
no veu son foch per dos parts ser encés—,
axí són dos esguarts d'aquest amor,
e no
comença
per dos esguarts e per hú contador.
¿Quin estament és d'aquell amador
no desijant res d'acte desonest,
e ja molt menys d'aquell qui és honest,
e sia
per un voler anant entr'aquests dos,
confús a temps, e puix determenat
per gran desig mortal de ser amat,
e puix per gran desig luxuriós?
D'amor no sab qui
e, menys sabent, tots los ciny en un grau;
lo rey se fa de la serventa sclau
e d'ella vol l'honest ý el delitós.
En Amor veig dues dificultats:
una
altra
e quant e com fa contents sos criats.
A Déu, a Déu sien acomanats
mos pensaments, qui m'han donat delit;
ells són aquells, mas l'esguart és fallit,
e ja en mi yo
Demanda feta per mossén Ausiàs March a Joan Moreno
Ab molta raó me desenamore
car tot lo del món trob desagradable;
la mia edat no veig delitable
e ja lo meu cor a Déu l'empenyore.
Mas yo
Moreno Joan, que tinga fort torre
al combat d'amor que dins l'ome corre.
De vós me digau si cast o amable.
Resposta de Joan Moreno
Senyor mossén March, ja no m'enamore,
no sols per assò ser mal agradable,
mas perquè
a Déu no recort ni prou jo l'adore;
car l'estrem desitx que sent amigable,
me causa tristor que dubte si plore,
ma carn ý spirit ensemps los acore
d'amor, qu'és un mal que no~s comparable.
Lo nom declarant d'amor en scriure
és trist paradís e lum tenebrosa,
alegra tristor, pena delitosa,
infern molt suau, plorós gotx e riure,
repòs no complit, tempesta
malalta virtut, vida menys de viure,
falça veritat, voler no delliure,
folla rahó e temor sospitosa.
Lo dan e tristor, ý a qui no scarmenta?
És de joventut plaent enemiga;
l'engeny e saber del savi religa;
a l'home qui~s vell, de vida l'absenta.
Los ulls del juhí sa falda
si contra sos fets rahó se presenta;
e fa libertat no franqua, serventa;
cativa lo seny, la pensa deslliga.
Amor és potent, del món vencedora,
car los seus delits tot hom senyorejen:
als jóvens constreny, ý als vells qui follejen,
a grans e menós, a tots anamora.
Per sos donatius alguns freturejen,
dels béns de l'avar és despenedora,
fa ser pietat cruel matadora,
los hòmens ardits, amant, covardejen.
Yo no sé los fets a quals m'acompare,
que surten d'amor, com pense Medea,
la mare cruel que, menys de ferea,
matave sos fills en ira del pare.
Malvada calor e quanta legea!
Na Mirra prengué lo loch de sa mare,
e Biblis plorant amave son frare
contra les leys e costum de noblea.
Los senys e rahó tots se desbaraten
quant lo cech voler anprén la bandera;
cavalquen perduts per torta carrera,
sospís e jemechs dins lo cor sclaten.
Quant la voluntat vol ser presonera,
les altres virtuts de l'arma s'abaten,
car no han poder ab què la rescaten,
si ella no
Lo carçre d'amor als presos delita,
ses grans amargós se visten de bresca,
en mon cor se pren com lo foch en l'esca,
de mi Castedat per ço crech despita.
Recort de sos mals dolor me refresca,
mas ab sos falachs l'Amor sobredita
lo semblant recort de mi foragita
e de sos convits me fa pendre lesca.
La part sensual me fa mortal guerra,
ab tot lo contrast de la part de l'arma;
per ço com no só àngel ni fantarma,
cascuna per sí jo sent que m'afferra.
E la part que vens, del tot no desarma
ni complidament ab altra desferra;
per tal, yo pus prest mi leve de terra;
dins mi, donchs, stà qui
De Venus fas déu d'amor quant m'enflame,
en aquell mal punt me torn ydolatre
e tota virtut de mi vinch abatre.
Donchs, qual dona és meresca jo l'ame?
Les dones leals no bàstan a quatre;
a la major part, en pus no difame.
No saben amar, per ço les desame;
puys conech l'engan, no vull lo debatre.
Los meus pensaments al punt que s'afferren,
d'aquell loch hon àm yamés se partexen;
les grans passions en mi tan fort crexen
que tots mos delits de mi se desterren.
Puys de tal amor mes forces perexen,
voler yo no dech tan jove
mas vaja cercant com se desafferren
aquellas amós que l'hom destrohexen.
Tancar-s'àn mos ulls davant gentil dona,
car sé que del grat aquells són finestra,
e no m'entraran dins la part sinestra
les basques de nit que sèrcan la spona.
Natura, de mi essent la maestra,
m'ha senyorejat molt més que persona;
sospís són los colps terribles que dóna,
per ço l'ascarment mos fets assinestra.
De sí és ligat cascú sens cadena;
mirant sí matex, no veu sa errada;
mal home no tem sa veu difamada
ni té prou l'avar de la casa plena.
Quant mire cascú ab sa martellada,
de mi no confiu no passe pena,
car la passió tan bé crech m'ambena
que
Endreça ý tornada
Mon mestre ý senyor, si mal avisada
per falta d'engeny vos par ma fahena,
a mos falliments donau tal smena
que resta per vós aquell'aprovada.
Demanda feta per mossén March a la senyora Na Tecla,
neboda del Pare Sant
Entre
yo
e d'aquell jutgessa us fan,
parlant de vós maravelles.
Dien los ulls que val més
de vós lo veure que l'oir;
elles no y volen consentir,
dient que lo contrari és.
Vós qui de totes valeu més,
axí de fora com de dins,
d'aquests dos senys mirau les fins
e no l'esguart que propi
Resposta de Tecla Borja
Hoÿdes vostres rahons belles,
bon mossén March, a qui
responch-vos breu al que dit han,
segons juhí que faç d'aquelles.
Molt poch estim lo qu'en mi és;
mas puix forçat és lo meu dir,
al qui dirà: "Més val que
yo li comdamne lo procés.
Però si parle lo revés,
de veritat mudant camins,
a vós remet los meus juhins,
qui sou de tots lo més entés.
Resposta de Ausiàs March
a una demanda feta per mossén Fenollar
Quant més amau, tant més temor teniu,
vós e cascú, de perdre lo guanyat;
d'ací
altri sens vós la vostr'amor combat.
E tal pensar, ab lo reçel mesclat,
donant de vós semblant sospiçió,
causa lo reny, duptant mutaçió
per lo plaher de altra calitat.
Tractant d'amor, ab la qual tot hom viu,
lo natural, d'on promou amistat,
mou tal contrast que abduy fan l'esquiu;
temorejant cascú ser transformat
en altr'amor, mouen tots jorns debat;
car res que àm ab inclinaçió
gelós vol ser, si ha perfeció.
E veu per què renyant cascú~s amat.
Tornada
Tots los doctors que yo hé cartejat
trob que hu han dit, fent-ne conclusió:
l'speriment, sens operaçió,
dupten los més, ab gran neçesitat.
Demanda feta per Bernat Fenollar a Ausiàs March
Per mitigar l'enuig gran de l'estiu
e per sentir-lo fins ahuy duptat,
al meu qüesit, de vós ara confiu
me respondreu, per mi tan suplicat.
Enamorats conech dos en ciutat
que
e may estan sens contradictió,
tostemps renyant axí com goz e gat.
Tornada
Vós, magnific, que sou molt avisat,
dir-m'éu, si us plau, què mou tal passió,
perquè de vós aja solució
lo dubte meu en cobla o dictat.
Lai
A Déu siau, vós, mon delit,
car tot mon bé és ya fallit
tant quant al món.
Yo
e lo plaer m'acorda hon
l'aconseguí.
Mas ya no
e poch temps ha que yo
lo sentiment.
Per bé que no l'hagués present,
sentia un saboriment
molt delitant,
que m'aparia fos davant
aquell delit, no pas semblant,
mas propri ell.
Ara no sent sabor d'aquell,
perquè lo temps és ya molt vell
qu'és l'àbit ras;
e ya no
haver delit e que usàs
del que usí;
e tostemps par lo temps a mi,
tant que no sent més qu'un fadrí.
Mesell me trob:
en sofirença no só Job,
ans volria tirar l'estrob,
essent dispost:
car si algun delit m'acost,
de fet aquell me lunye tost,
un altre
car mon sentiment no l'acull
a rebre
d'on pas avant,
e tots los delits vaig cercant,
prenent algú, altre leixant
d'aquells primers.
Regoneguts, no
ans los trob tots per lo revers
quant los pratich.
Ells són aquells, en cert ho dich,
mas yo qui
que altre só
en lo sentir, no
e del temps hé perdut sahó,
e tot jorn pert,
e vench [en] un delit desert.
Un altre
per ell trobar,
tal com lo solia tastar;
mas a mi no
sí com dabans,
cercant com me fes [sos] engans,
temps allargant; mas yo veig vans
mos pensaments.
De mi no
no
en algun port,
per què la mort no
si
per ella
En passar temps la vida princh,
e aquella a mi no retinch
per altre bé,
car de ma obra a mi no
algun delit, e açò sab bé
mon pensament,
que àls no porta en esment,
sinó de mi avorriment
e menysprear.
L'entendre no
puix res a mi no pot donar
que del món fos,
e yo no
ne d'entendre tan abundós
que
en què la veritat trobàs
e obres de virtut obràs,
on és tot bé;
car benaventurança
sobr'aquests pilars, e no sé
que
Alguns són axí tots carnals,
crehents qu'en delits corporals
açò està;
altres, qu'en les honors serà.
L'avar diners ajustarà,
essent tant foll;
crehent que
sens mils menjar e jaure moll
los vol haver,
e null senyal se pot haver
que li vinga per lo diner;
e viu content
a son semblant, mes famolent
té l'apetit contínuament;
e viu penat,
car per null temps veurà
son foll voler. E fos bastat
a nombr'aquell!
Sent e no sab la dolor d'ell,
per qu'és la causa dins sa pell,
e no en l'or.
Qual és l'avar sens esta
Del qu'imagina ser senyor
no~s menys que sclau
D'aquestes fins parlar no
car savis molts crech sapiau
que u han dit tot.
De vanaglòria fóra glot,
furtant sentència o mot
d'aquells primers.
Poques natures de plaers
són que no y mesclen desplaers:
ço sab cascú;
mas qui menja carts no és dejú,
e qui no pren conduyt algú
mor-se de fam.
Yo só aquell, e de mi
puis per ma colpa
res d'aquest món;
e ço és que pus me confon:
com mes penses no tenen hon
hajen camí,
car mal e bo, com lo perdí,
altre mellor yo no
per hon anàs.
Entreforçat me trobe, llàs,
no vaig avant ne torn atràs,
camí perdut.
En part, forçat hi só vengut,
car per edat y só vengut
e per seny poch,
car puix me víu a l'enderroch,
yo degra cambiar [lo] joch,
mudant delit,
lo qual haguí prop de complit;
mas per dues parts m'és fugit,
segons sabreu:
la una que l'entendre meu
lo defalt coneix, e l'és greu
com l'à vist tart;
l'altra, que
e no
que fos amat.
D'açò
que m'ha del món tot apartat,
si bé
e yo de tot son bé
puix que no
on Amor cau.
Aquell que fa del rey esclau
e d'esclau rey de fet torna u,
perquè fer sab,
no y ha res que tost no acab:
si pren lo cors, és pres lo cap
del pus sabent.
Ses ungles contra mi, o dent,
no han poder, e só
puix me trob tal;
car si
yo pendria
e ya fon fet.
Puix és axí que
dels béns que natura promet,
yo m'abandon
ab tal dolor, que no sé hon
haja reffugi
en què
Ya lo procés me trobe clos,
e la sentència tinch al dós,
remey no y ha;
ya l'anafil diu: "Ta, ta, ta:
aquest és qui del món se
e fuig a Déu!"
No só
menys en lo cel, segons veheu:
yo só
¡O quin estat tant graciós,
que l'om estiga sospitós
del loch hont és!
Quant en lo món Déu a l'hom mès
ý als animals, secret promés
dar fi e bé.
Quant animal, hom sa fi té,
d'on és content, e no y cal fe:
rahó y ateny.
Sa pròpria fi à cascú seny
en l'obra sua, qui l'empeny
en delit gran;
per què és cert que
alguna fi per la qual van
al fi darrer,
car si la part son bé requer,
lo tot la deu molt mils haver,
dubtar no y cal.
Açò atteny tot animal,
e par que y basta
de menys valor.
Tot ço que sent fuig a dolor
e v'a delit per sa dolçor,
no pensant d'ell;
mas de la obra hix aquell,
lo qual és gran, poch, leig o bell,
l'obra semblant.
E donchs no
si ha dolor del qu'és obrant,
puix que mal fa;
car de mal fer tal guardó ha,
e lo ben fet cascú pagà
més del degut.
Tal delit no é yo perdut,
car per saber l'é conegut,
mas no sentit;
car si l'hagués aconseguit,
yamés l'aguera derrinclit,
ne ell a mi;
e yamés hom l'asaborí
que no
mentres visqués.
¿Qui és aquell, que
del senyor, qui tant bé li fes,
per un dolent?
E de tal só estat servent
[...]
mas tal com fon, fuy mig content,
no pensant que
dins en mi fos;
mas que per ser malventurós,
e no per no ser prou ginyós
tal fi m'és fuyt.
D'un arbre bort volguí bon fruyt,
e trobar aygua
per mi fartar.
Mas almenys podia gustar
ý en lo començ mi contentar
en molta part,
no pas en tot; e no y val art
que
e l'om trob fi.
És ver que yo m'adelití
e tot altre delit prenguí
e veus que
e tant com puch ma dolor colch,
que res d'aquella yo no tolch,
ans la complach.
E sé qu'és leig com no amach
la gran tristor que
vehent quin só,
e lo món de bella saó
e mi en disposició
que l'hé jaquir.
Qui pot tal dolor sofferir?
Que
los béns abdós,
ço és l'útil e
dels quals assats fuy abundós,
a mon semblant.
L'útil per sí no
jamés diners fuy desijant,
mas per haver
lo que al delit fon menester,
hon despenguí tot mon saber
e part dels béns.
Mas a present me són turments
aquells semblants que han les gents,
d'on se veu clar
puix que bé és
molt ha durat e só
com no
propòsit ferm,
e no pot ser que no
puix no tinch cor e cap enferm
d'aquell bé falç.
Si res amprench, no pot ser àls
sinó ver bé, porgat de mals,
fi del desig.
Enans sentí [molt gran] fastig;
no
sentí afany.
Yo é perdut sens algun guany;
yo só que hisch de un calt bany,
e
Als delits la porta yo tanch,
e com los sent, contínuu planch
per lur contrast,
car mi recorda del fin past;
mes ya no sent res lo meu tast,
segons quin só.
L'enteniment, son companyó,
vehent açò, mostra
e l'ha jaquit,
ý ab lo voler és ahunit
per fer tal obra d'on delit
puguen haver;
mas no encòntran lo carrer;
en general saben què fer
e no fan res,
perquè
ne
mas per l'obrar;
car sens virtuts no
la qual naix del continuar
actes de bé.
Virtut ab gran delit se té;
sinó ensemps, no les hagué
home algú.
Ací fall lo juhí comú;
si no és poch, ho sap cascú
qu'ensemps estan.
Saber se pot, mas no u sentran
los qui mals fets praticaran
[...]. . .
perdonen-me los qui mal fan
que
Altres ne sé, de qu'és ple
sabents lo bé què és e hon
és assegut,
ço és en l'obra de virtut;
mas en l'obrar no han vengut,
per què
la dolor la voluntat venç.
Ço fa que yo res no començ,
e tots som tals:
no pas los bons ne
mas los que hom diu cominals
axí
Ells han propòsit de fer bé,
mas no han l'àbit, ço per què
s'ateny delit.
Los bons han lur camí complit
havent lur intent conseguit
e són contents;
los malvats són cas'inpotents
d'esmenar lurs deffalliments,
d'on han dolor.
Lo pus mal hom té mal pijor,
e lo més bo delit major,
no u cal provar.
Açò no
entre mil bé poden comptar
lo qui se
És molt que ferm açò cregau:
que la dolor delit tornau,
bon àbit fet.
Ladonchs se mostra ser perfet,
com la raó ha tot constret
lo sensual.
Yo sé lo bé, mas faç lo mal;
perquè l'entench en general,
no
lo mal é volgut praticar:
sabut e sentit é molt clar
ý el bé
No per bon seny é perdut l'ús,
mas per lo temps m'és dat reffús:
estich axí
que
mes obres no guarden ull fi,
viu só e mort.
Los delits passats me recort;
açò
d'algun pensar:
no res que
car en res no puch aturar
lo pensament;
e qui no
e valgra
que star torbat,
no havent res delliberat
per lo juhí la voluntat,
d'on romanch va,
que
És lo pejor estat que stà
l'om en tal cas.
No sé al món que hom trobàs
semblant de mi e que
en los dos móns:
yo só despullat d'aquests dons
que vells e jóvens e minyons
han per dret lur.
Cascú té fi per ell adur
en aquell loch hont li procur
l'apetit seu;
en nulla part me porta
car ço que
e res no veig
de tot quant fas no sia leig.
Mas no u àm tant que yo u pledeig:
forçat ó vull;
car ço que alta tost a l'ull
yo u enterromp, puix no y acull
lo que fer dech.
Fulles e flors vull d'un fust sech,
e no vull dir que bé u conech;
en part ignor
bé si mereix un agre plor;
[a]çò fa un virtuós cor,
mas yo
car mon penssament no estench,
e, ginyant, aquell no estrench
en algun fi,
ço és en Déu, puix vol a mi,
leixant lo món pobre ý mesquí,
puix ell no
No
Yo li perdó, passant mon dol
ab cor no clar,
car no puch ab mi acabar
ab cor sancer de perdonar,
e mal no
Quant regonech açò com va,
la dolor que dins mi està
me tol poder
que no ús de mon poch saber;
com passa ço, no y és mester
dir-ho pus larch.
La passió nos fa embarch,
que ço qu'és dolç nos par amarch
e pel revés;
nostre juhí pren menys hó més
segons lo voler serà stés
en bé o mal.
Encara fa lo que menys val:
que fa la cosa ser no tal
com és en ver,
aquella que ab lo saber
conegués, ans que
vos carregàs.
Perquè no
ab passió, que no
nostre juhí;
aytant és flach, més que mesquí,
d'aquell qui és semblant a mi
e d'altres molts!
A mi acorda un dictat
per nom Contemptus nomenat,
avisant los hòmens del món
qu'en les coses que d'ell són
no esperen bona fi,
car són via e camí
de trobar perdició.
E remembra
quant legí
que
mas no
aprés, quant fuy hom per edat,
l'entenguí sens saborir;
ara més tart començ sentir
lo bé e mal que y és entés.
Lo mal, en les coses no és:
instrument[s] són ab què hom fa;
per ço en elles mal no ha.
Natura y ha mès bé molt gran;
a l'estimar és nostr'engan
perquè
e lo mig bé no
perqu'és amagat en loch fosch,
e veig a tothom ésser losch
per a poder-lo divisar.
Hom pot bé del mig disputar:
entendre
no~s conegut, mils se pot dir;
abasta
e que l'obrant sia volent;
virtut lo cor més que
Lo mig de la cos'ab què sol
obrar virtut que
és punt tan sobtil que no y val
vista de home previst,
e vol que hom no sia trist
volent per lo mig caminar
o tant com s'í pot acostar,
car no és en ell lo punt saber.
Per ço alguns han més poder
que altres per als forans fets;
mas basta que sien discrets
los hòmens per voler la fi,
e si no
dins lur voler, l'àbit està;
e si
son àbit no
car son voler e la rahó
a la virtut no han fallit.
Volent fer bé, no sens delit
l'acte de virtut se compleix,
e si
no~s culpa de la voluntat
hon aquest bé tot és causat,
e lo saber serveix a l'ull.
Per ço d'aquest bé parlar vull,
e dels dos altres parlaré,
e per linatges los partré,
segons d'ells és ya menció,
d'on çurt gran delectació
qu'aprés de l'obra
Lo bé delitable per sí
és pus comú e general,
tocant a l'hom e l'animal.
Lo profitós és per esguart,
e per aquest hom aprén art;
mas tot retorna en delit,
car si res fa l'om per profit,
açò és per adelitar;
per què
dels actes més particulars
que
per ses fins poder conseguir.
Darrerament de tot, vull dir
del bé honest un gran procés,
e serà poch, segons ell és,
mas, segons mi, serà
Tants són e tals qui
parlants de tal material
—e majorment en general—,
que
e, com mils sabré, dir-los clars,
mas no en tant qu'en fastig torn.
E menys de pendre altre born,
de tot lo bé faré un munt;
enaprés lo metré desjunt,
partint aquell per moltes parts,
e no
car yo qui u sent, par[lar]-ne puch.
No és algú tan desastruch
que no puixca dir lo que sent.
Ço que jutja l'enteniment
no nessessari, no és clar.
Lo seny no pot hom enganar
de ço que sent de bé o mal.
Primer diré-u en general,
que
és leig lo mal qui
sperant que
D'on tinch per foll —e no per joch—
tot hom qui
per un apparent bé trobar,
car volent bé, vol tot son mal
e cau en error capital,
si pensa que mesclats no són:
axí com l'abella
com pus fort vol donar son pich,
se mostra contra enemich
qui en excés un tal bé vol.
Cercant aquell, en part se dol,
e conseguit, dolor atteny;
e si aquest és hom de seny,
veu aquell bé molt poch durant.
No té
mes si per cas la pensa y ve,
almenys ho creu, si no u sab bé,
que aquell bé tost perdre
no coneix tant, que veja
hon prestament serà caygut.
Per àbit sab, mas no~s astut,
o, per mils dir, no és prudent,
car lo delit qui l'és present,
pel motiu de la passió
li enfosqueix tant la raó
que no
ne
e no~s de franch arbitre tolt,
hoch tant diffícil, que no
lo bé honest poder amar.
Ell porà bé vers ell anar,
mas cor tirat, buyt de saber;
tostemps és solt lo franch voler
a fer deffora
Mas si a l'appetit desplau,
no pot fer qu'en plaer li torn
menys que no faça un gran born
faent-li perdre l'àbit pres,
puix és en lo sensual mes,
lo qual no~s de raó forçat.
Bé pot ésser per temps ginyat,
mas no sobrat en un instant,
e porà ser tan rebel·lant,
c'ab delit jamés l'obrarà.
Los actes ell bé complirà
—tot quant pertany a la raó—,
mas no
ne serà
e, no
Voler li fall tant com saber:
no sab tot hom qual és primer
d'aquests en l'obra de virtut,
car si l'entendr'és decebut,
lo voler és mal ordenat,
e si
l'enteniment no jutja bé.
D'açò pus larch no parlaré;
lo gran philòsoph vos acús,
qui n'ha tocat e no dessús:
tot larch en l' Ètica ho diu
—en lo sisé, temps ha que u víu,
yo m'acort bé com hi està—.
Tornant al punt, hom no farà
que, de lonch temps abituat,
per algun vici delitat,
aquell jaquesca
Déu ho pot fer, qui és tirant
lo cor de l'hom en un moment,
mas no
sens perdre hom de temps espay.
Tot hom deuria haver esglay
en algun delit carregar,
car molt és dur aquell leixar,
e ço qu'és menys, no té
E donchs, bé~s foll qui son poder
vol metr'en cercar tal delit,
en fermetat molt deffalit;
e dolor és la sua fi,
per bé qu'en tots aja
exceptat lo de la virtut;
mas entre
e
Delits vol hom que mal no
e pot aquells ben elegir
en aquells, puix no y vol sentir
sinó deport en recrear;
e no vulla
sinó ser via per l'onest.
Mas ací
que puix l'onest no~s principal,
l'om per natura~s animal
que requer dels béns lo millor,
e si
dels falsos ha ésser vassall;
mas entre
de valor, segons oyreu,
e d'açò gran exempl'aureu
dels folls qui són encadenats,
qu'essent de follia sobrats
prengueren falsa opinió,
e tant com és luny de raó
és foll qui
L'om qui tras honor té camí
e vol ésser molt affamat,
per dues vies és orat:
volent aquelles en excés,
e per cercar-les al revés
d'on les poria encontrar;
e qui riquesa vol justar
ja per açò no erra pas,
mas per ser foll qu'imaginàs
trobar son desijat repòs,
e que tinga son compte clos
que per sos diners serà
Bé
dementre speren què farà;
regonegut, si res no
sens mal fer serà mal volgut.
Cascú deu ser apercebut
que hon no és discreció
regeix la sola passió,
la qual va orba, menys de fre,
qu'en lo mig loch no va ne ve,
e si l'encontra no y roman.
Molts hòmens són qui bé faran
no sabents lo perquè ne com.
Açò no cau en savi hom;
mas no sab [bé] lo que [hom] fa
en aquells delits que
axí com lo toch e lo gust.
L'om és de carn e no de fust;
per qu'és forçat que s'í delit,
e tolén enuig e despit
gran és lur delectació;
per què té molt fre la raó
que aquests puxa bé domar.
L'oyr, lo veure ý l'odorar
no han gran força de per sí,
e no és gran delit lur fi
si al toch fi no prevenen,
e serà molt, si tant estenen
lur fi al seny interior;
car lo delit e la dolor
que porten pe[r] l[o]s senys forans
e imaginacions grans
d'on mal e bé se
lo toch e
que són senys portants delit gran.
Aquests delits que hòmens han,
del sensual han de surtir;
altres sab hom forçats d'exir
de la pensa tant solament.
En aquest[s] res lo cors no sent
perquè són luny de corporals;
aquests són delits animals,
los quals parteixen del compost,
e no fa poch qui sab dir tost
quin és aquell voler que
e per què tan fort los col
puix naturals no li són.
E tant res no prea
com honor e diners e fama;
sobre aquesta flaca rama
tot hom fa sos tempraments:
lo cors no
car no són de s'apprensió;
deffora
no sent per sí, mas com ajunt.
Tot hom qui sab, ací apunt
que tal delit és lo pijor
que pus tost passa en dolor,
e de natura és pus luny.
Lo seu delit té fora
qui
e qui
lo seu entendre ý voluntat;
en un instant és trastornat
l'estament de aquests abdós,
e de cert és més perillós
que estament altre algú:
val e no y val ser importú,
e lo mestre no y sab res.
Tots los que natur'à mès
luny d'est com a reprovats,
qui en tal se són delitats,
en raó són deffallits;
aprés los metré
en l'orde que
¿Par-vos ésser foll perfet
hom qui
jurant que jamés s'í veurà
quant se veu prop de la mort;
passat lo cars, no ha deport
altr'en lo món qu'és navegar?
¿E què us parrà si deu passar
per hom foll lo gran caçador,
no per ser menys de gran error,
per defalt de enteniment?
No ha senyals d'om entenent
l'om qui molt se adelita;
causa dóna de sospita
d'ésser tingut per hom pech.
Quant hi pens, de mi renech,
del que
e lo publich, lo que n'hé fet
—géns ne fan lo testimoni—.
Bo seria estremoni
per tancar l'ull dels vehents.
Yo vull dir mal de les gents
qui [no] meten sa esperança
en la cosa qu'és fermança,
no curant del principal.
Açò és al món gran mal,
segons clarament veureu,
e de cert ab mi sereu,
faents part en lo juhí.
Qualsevol via o camí
per alguna fi anar,
no deuria returar
la sperança de algú.
Tot cavaller, en comú,
poch li val temprar lo cors,
ne dret estar sobr'aspre dors
d'un fort cavall e bé regir;
si
tot quant ha fet és casi va.
Algú és qui bé junyirà
e luytarà vestit e nuu,
que jamés vestí arnés cruu
ne altre per armes a fer;
e tals fets no són, en ver,
per contentar-se d'aquells,
mas per passar a pus bells,
sí qu'és fundat son offici,
e trob un terrible vici
aturar-se l'om aquí.
Molt poch se val metge a sí,
medecina studiant,
si no
ministrar a l'hom malalt;
e aquell qui en puig alt
a l'estrem muntar emprén,
no fa res, si no s'estén
a passar del mig avant.
Molt deu ser hom recelant
que del que fa la fi guart,
e que no s'atur en part
que
ý en lo que fa, sia astut
que guart la fi e la via;
si és bona, Déu la guia,
[e], si mala, dich-li foll.
No sab com se rompa
mas veu la via per hon va.
De l'honest bé res no sabrà;
lo fals bé sab e com hi van;
la fi que
però bé y va pel carrer dret.
Sol una fi és qui promet
lo gran repòs de l'apetit;
les altres, no; mas són delit
segons la valor d'om e lur.
E l'om és pec qui no
les fins segons discreció;
e sens valent disposició
ses fins no valdran un pujés,
car volrà coses de no res
ý en loch tal metrà tot son bé.
De tres linatges a nós ve
delit e bé que
Del bé honest no
fins que los dos sien tractats;
lo profitós, tantost com nats
som, ab gran cuyta requerim,
car de fet aquell prenim
movent-nos a la mamella,
car natura
ço per què la vida crexem,
mas no sabent lo per què u fem,
no
per ço natura
qui sab lo com e lo perquè.
Lo delitós sens esguart ve,
car puix havem tastat la llet,
de fet l'apetit és costret
voler aquella sens esguart.
Tot quant hom fa per algun'art
o per alguna
se fa per sol'affectió
d'alguna fi per què entén,
e una fi moltes ne pren
per [a] venir-s'í acabar;
perquè
per lo pus bell e lo millor.
E qui nau fonch construÿdor
per victòria conseguir,
molt millor fi volch apetir
que
ý aquest millor que
volgués ab ella dels amichs;
e qui per guarda d'enemichs
en pla sab fer un fort castell
ab tot lo seu gran aparell,
de molts officis hach mester
e tant quant l'obra ó requer
fins en ésser acabada.
Dins la gran fi és trobada
una fi d'altra pus gran;
e les que més prop li estan
són pus belles e stimades;
e les que són apartades
d'aquella fi verdadera
són molt luny de la carrera
per conseguir son repòs.
En tot'altra fi no
yo tot sol, l'afalliment;
hom ó sent per sentiment,
e la raó no y contradiu,
e cascun savi açò diu.
Ell és regla en tal fet:
a son juhí és hom constret,
e lo recors és sol a Déu.
En la terra no podeu
a millor jutge recórrer.
E qui
e les fins d'on ells se prenen,
delits són que a nós vénen,
que la vid'a nós procura;
ella no passa fretura
d'onor, fama e riquesa,
ne ha volentat encesa
en voler victòri'atényer.
En altres no
los quals són requests per viure;
altres que no vull escriure
e són los actes d'engendrar
per l'espècia conservar
—que, si no fos, periria
en natura maestria,
que l'animal proveheix
de delit, e açò pare
en l'om, animal comú—.
Açò sab bé casi cascú,
mas pels grossers ho diré.
En general tot hom sab bé
que naturalment l'animal
sab bo lo dolç, e l'amarch, mal,
e quant ha son li plau dormir.
De la spècia, yo vull dir
que tal cosa plau al cà
que lo bou ne fugirà,
e l'om, com animal, semblant.
De l'indivíduu só pensant
que Joan una tal cosa vol
que Martí de sí la tol.
Molt és açò manifest;
altre delit és desonest
per sol costum reprovat,
qu'en lonch temps serà causat
ý a natura molt desplau.
Açò crech bé sapiau
qu'altra natura fa costum:
gran seria lo volum
per lonch exemplificar.
Natura molt se vol mostrar
cruel, aspra, fort e dura,
que tal complexió
faent-nos senblants als bruts,
axí com fa molts sorts e muts
e difformes molt estranys.
De aquests no passen anys
qu'entre nosaltres vejam.
És veritat que si obram
e conseguim algun delit,
aquell és molt pus deffallit
que de natura és pus luny;
lo que, raó tirant, s'ajuny
e natura lo acull,
no en tant com lo veure l'ull,
car necessari no li és,
quant és reglat, no és représ,
mas a tot hom prou li faça.
Ell falaga, mas ab maça
dóna colp que trenca
Tantost al primer affront
par qu'en ell tot bé fenesca;
lo primer bocí és bresca,
lo més voler és més que fel.
Davant ell està un gros vel
que a pochs se dexa veure;
terrenal déu se fa creure
per l'om sabent e lo millor.
Aquest és l'ídol de honor
e de fama leig guanyada;
per aquest vida penada
passen los qui bé n'esperen,
e jamés altre
sinó
no conexent si han de furt
tot lo bé per hont les han,
e per mal saber, ab engan,
o per molt malvats mijans.
Fer de malalt home sans
és la fi de tot bon metje;
l'especier no sab fetge
si és sans o entecat:
a ell no és comanat
sinó dar materials;
aquesta és sa fi, no àls,
e aquells bé confegir.
E qui bé vol inquirir,
erbolari
sa fi tota s'í recull
e pus avant no s'estén.
Males fins vol qui amprén
de haver honor e fama;
molts hi van ab coxa cama,
mas no en justar riquesa;
e qui voluntat encesa
té per lo gust [e] son fer,
axí del tot que
l'enteniment mal reglat,
e
se ordene
a part de fora e de dins,
segons bones los aparen,
tals per sí, altres que
per la major conseguir.
Tot hom pot bé per fi tenir
ço en què sa sperança met,
e son voler no mostra set
en altre que
[...]
sa darrera intenció.
La primera volició
en què hom met son voler,
allò és fi, puix és primer
per què totes coses obra;
e si aprés mès-hi sobra
altra intenció aprés,
l'altre no~s fi, mas via és,
per aquella anadida.
Tantost és la fi jaquida
si la intenció~s darrera,
la darrera pres ab primera,
puix la primera~s més atràs,
e serà via e pas
per conseguir la novella;
axí com lo qui s'aparella
a fer vida filosoffal,
e vol puix l'apostolical
perquè li appar pus alta,
e d'aquest món se desalta
puix tant l'abelleix lo Cel.
De sí mateix hach bon zel
ý en virtuts morals mès fi;
aprés girà lo seu camí
en celestial virtut.
Tot axí com l'om astut
e de vils parents e amichs
qui
per avançar sos parents,
e girant sos pensaments
pujar volch en senyoria;
d'una fi en altra tench via
per muntar en pus alt loch,
on sentrà molt glaç e foch,
ý en tot quant per muntar farà.
E qui diners ajustarà
per satisfer altre desig,
de grosser passa molt lo mig
qui de avar li metrà nom;
de la fi pren sobrenom,
puix en aquella s'atura,
e per la fi mès sa cura
en les coses que y anà,
e d'aquelles no s'amprà
sinó per un passament.
E qui met son pensament
en les dones ý esperança,
e per ço diners avança,
bé pot ser dit luxuriós
durant lo temps que n'és ginyós.
La fi li és tostemps davant
e per ses vies és obrant,
mas la fi està dins ell;
defora
per la fi aconseguir;
e per ço veu hom fallir
lo juhí de moltes gents,
jutjant los fets aparents,
los quals hom veu, mas no
aquell qui
secreta
Si bona o mala és la fi,
la intenció la jutjarà.
Poques fins hom ampendrà
havents les vies sens dolor:
al desijar tot és dolçor;
al posseyr, dubte no y fall.
No és mester qu'ab escandall
hom vulla saber aquest fons:
ací veu hom reys e peons
en esta mar ser offegats;
los primers són tras tornats,
e lo darrer passa primer,
e per açò no és mester
que y pens lo qui vol navegar,
mas que vulla los ulls clucar,
affermant lo compte de tots,
donant rialles e sanglots.
Mas alegria no han ya,
car de falç bé yamés serà
content lo seu posseÿdor,
car veu-lo molt prest perdedor
e dins ell molt terribl'affany.
No
cascuna lengua dirà poch.
E donchs lunyem-nos de tal joch,
que tot lo guany és dolorós,
e lo cercar, molt affanyós.
Al posseyr, de tot se
per què ací cloure poreu
que lo delit d'aquell fals bé
no~s ver delit; açò sent bé
molt hom qui u passa e no u sab.
E no penseu jamés acab
de saber l'apassionat
l'estament hon està posat,
car no escapa d'ignorant:
lo fals delit qui
acompanyat de la dolor,
mescla lo dolç ab l'amargor;
e bon delit mesclat no és
ab la dolor, ne
qui aquell pur ha bé sentit.
Mas l'home de virtut fallit
aquest delit li par estrany,
e no creuria dins un any
que sia res, puix que no
no té senyal, sia
que tal delit se puix'aver.
Ell no sent res, sinó
que li presenta
lo qual li torna
e dins en la dolor se viu,
e de aquella no
puix altre bé no coneix.
E clarament açò pareix
en los conversants malament,
car, de cert, viuen en turment:
delit en ells e dolor cau,
e si bé feyen, no
ans no volrían que Déu fes
que llur mal àbit se perdés
per aquell bo de la virtut,
lo qual és fi e fort escut
per què no tem dolor lo pas,
e qui
ans lo treball li dóne cor
que no l'atteny de por dolor,
e ço que promet, ell atteny;
e tant pot fer que nos estreny
que venim a molt prop de Déu,
e pot hom dir: "Açò és meu."
Los altres béns, de altre són,
car són de natura o del món,
e lo saber és casi fum;
sol aquell bé qu'és en costum
de tenir domptat l'apetit
a la raó, estret, subdit,
pot ésser dit propri de l'hom;
no
e de aquell deu ésser entés,
car per saber en gran excés,
sens lo voler bé arreglat,
tal hom sabent e malvat
e valgra més que fos grosser,
car no haguera tant poder
d'exir en obra de mal fet;
saber indifferent se met
car no termena l'om a bé.
Lo bé que per natura ve,
si sdevé en l'ome mal,
no porà ser sinó tal
com lo qui pot d'aquell usar,
e la color que
pendrà com drap del tintorer.
Semblant és lo nostre voler,
que tot quant li porta lo juhí
anar farà per lo camí,
d'on pendrà nom de mal o bo.
Tot quant que la fortuna dó,
e quant à donat e darà
serà segons ne usarà
l'om ab l'arbitre ministrant.
No vull dir pus d'ací avant
per no ser dit feixuch per lonch;
per ço lo meu parlar estronch.