28 (Epist.) 1285 (Mallorca) Ponç sa Guàrdia CARTA DE PONÇ SA GUÀRDIA A GARCIA JOFRE DE LOAISA Quib[us] litt[er]is fuit responsum p[er] nobile[m] viru[m] Pontiu[m] d[e] Guardia tenente[m] locu[m] in Maioric[is] p[er] illust[ri]ssimo d[omi]no rege Maioric[arum] ut seq[uitur]: Al noble e honrat en Garcia Joffre d[e] Loaysa, adelantat p[er] lo molt noble senyor rey don Sanxo en lo regne d[e] Múrcia, de nós en Pons sa Guàrdia, loctene[n]t en lo regne d[e] Malorch[e]s d[e]l molt noble senyor rey d[e] Malorch[e]s, saluts e bona amor. Reebe[m] v[ost]res letres, les quals nos tramesés per P[ere] Aparici, v[ost]re missatge portador d'estes letres, les q[ua]ls ve[ér]em e entesem bé e diligentment e plauria molt a nós p[er] honor d[e]l senyor rey de Castela e d[e] vós q[ue] nós aq[ue]les coses q[ue] vós en les dites letres nos d[e]manàvets pogéssem fer e co[m]plir a la v[ost]ra vol[e]ntat, mas cor los corsaris q[ue] vós deïts q[ue] àn trencat lo port del senyor rey d[e] Castela a tort e axí con no degren, sego[n]s q[ue] assò pus plen[er]ame[n]t en les v[ost]res letres se contén, e digen e afermen dena[n]t nós q[ue] so q[ue]·éls feeren [?] en pendre la nau q[ue] éls p[re]sere[n] e·l port d[e] Cartagènia, e feeren bé e raonableme[n]t p[er] so cor era d[e] lurs enemics, e d'assò sien aparelats d[e] respo[n]dre en pod[e]r n[ost]re e demostrar de lur dret bé e plen[er]ament si alcun d'assò los volrà d[e]manar, e co[n] éls sien ciutada[n]s d[e] Malorch[e]s e segons dret e la franq[ues]a d[e] Maylorch[e]s a éls no deja ess[er] feta forssa mentre sien aparelats d[e] fer dret, no ave[m] pugut ne podem contra éls enantar a fer so q[ue] vós d[e]manats en les [vost]res letres p[er] so cor nós avem jurat d[e] tenir e d'obs[er]var les franche[se]s d[e] Malorches, jassia so q[ue] nós agéssem plaer e bon sab[e]r q[ue] pogéssem complir la v[ost]ra vol[e]ntat en so q[ue] fos raó. E p[re]gam-vos q[ue] vós nos degats av[er] p[er] escusats, e si alcun hom d[e] la v[ost]ra jur[a]dicsió ha clams dels dits corssaris p[er] tal q[ue] nós ab rahó pusca[n] enantar contra éls, venga dena[n]t nós e nós farem-li fer breume[n]t e sens mala co[m]plime[n]t d[e] justícia e d[e] raó en tal man[er]a q[ue] p[er] d[e]falime[n]t d[e] justícia no aurà raó ne man[er]a d[e] clamar d[e] nós ne de la cort d[e] Maylorches, ne a nós no par q[ue] pus nós siam apareylats d[e] fer co[m]plime[n]t de dret dels hòme[n]s d[e] Malorches a tots cels q[ui] d'éls ajen clams, axí con és dret ne custuma de la t[er]ra q[ue] vós ne nuil hom ab raó puscats enantar contra los hòme[n]s d[e] Malorches p[er] raó, majorme[n]t con a nós sia vigares

q[ue] vós siats axí savi e discret q[ue] sabets q[ue] no puríets raonableme[n]t enantar en agreujar ne penyorar los hòme[n]s del senyor rey d[e] Malorches p[er] aq[ue]sta raó, pus q[ue] en él ne en nós, q[ui] assí som p[er] él ne els seus officials, no trobets fadiga de dret. E nós p[re]gam-vos q[ue] vós totavia en aq[ue]st feyt enantets en tal man[er]a q[ue] sia rahonable, e q[ue]·ls hòme[n]s d[e] Maylorches p[er] vós sens justa raó no sien forssats ne pe[n]yorats pus fadiga d[e] dret en nós no és trobada. Datu[m] Maioric[is] ·III· Kalendas madii an[n]o D[omi]ni mill[essim]o ·CCLXXX· quinto.