ORDINATIÓ Ý FORMA DE LA CERIMÒNIA Ý FESTA FETA PER LA CIUTAT DE
BARCELONA PER RAHÓ DE LA NOVA ENTRADA DEL CATHÒLIC E MOLT ALT
SENYOR DON PHELIP, REY Ý SENYOR NOSTRE, VUY BENEVENTURADAMENT
REGNANT, FILL DE LA BONA MEMÒRIA DE DON CHARLES, EMPERADOR
Ý REY NOSTRE, LA QUAL ENTRADA ES LA PRIMERA QUE HA FETA EN
ESTA CIUTAT DE BARCELONA COM A REY.
Per quant los honorables consellers, a deu dies del present mes de janer
e any present
de Monsó a
que prest seria en la present ciutat, per tant los dits honorables consellers,
volents com és acostumat, preparar-se en rebre lo dit senyor, ferena plegar
promenia per comunicar sobre lo dit fet. E aprés, ço és, a
janer, feren aplegar Consell ordinari, lo qual delliberà que dit negoci montàs
a Consell de cent jurats.
E axí, a
jurats per dispondre dita festa ý receptió ý dar forma en haver pecúnias
per a pagar las despeses faedores per dita beneventurada entrada, per lo
qual Consell fonc delliberat que fos feta dita receptió ab tot aquell compliment
que be apparegués als dits honorables consellers ý a
per dit Consell per açò eletes. E axí feren fer un gran cadafal en la plassa
de Framenors devant la casa de Montcada en la forma acostumada, e feren
envelar dita plassa de Framenors fins quasi a la meytat, ab diverses entenes
que y foren adressadas.
E venint lo dit senyor de la vila de Monçó dret camí fins a Ygualada,
prengué lo camí per Nostra Senyora de Montserrat, e per ço, a
de febrer, dit any, sabent los dits honorables consellers que dit senyor era
en dit monastir de Nostra Senyora de Montserrat, inseguint la loable e
antiga costuma d'esta ciutat, elegiren dos notables e insignes personas
per embaixadors, ço és, mossèn Jonot Çalba, militar, ý mossèn Joan Luís
Lull, ciutedà per fer gràcias per part de la Ciutat a sa magestat del treball
per sa magestat près en venir a visitar esta ciutat, ý per a concertar o saber
lo dia seria servit venir a Valldonzella hont és acostumat posar los
reys ans de entrar en la present ciutat; los quals embaixadors per saber que
sa magestat partia lo dia present de Montserrat anaren a la posta, apportant-se
lo correu de dita Ciutat ab ells.
Divendres, a
Molinderey, de la qual, segons ell havia dit a dits embaixadors, havia de
partir l'endamà per ha venir en dit monastir de Valldonzella. Per tant, lo
dit dia de
inseguint lo bon costum ý pràtiga de dita ciutat, feren convidar lo
spectable governador de Cathalunya, veguer ý balle de Barcelona, cònsols
de la Mar, ý molts pròmens de tots staments per a què dit dia fossen en lo
pati de la present Casa a cavall, a les dotze horas, per anar a fer reverèntia
ý besar la mà al dit senyor. E aiustats en lo dit pati, precehint primer los
verguers dels cònsols ý aprés los dels honorables consellers, partiren de la
dita Casa a cavall agraduats en la forma següent:
Lo honorable veguer; mossèn Jaume Joan Sapila, conseller en cap;
mossèn Miquel de Vallseca, ciutedà.
Mossèn Miquel Çarrovira, conseller segon; mossèn Jonot Salba, militar;
lo balle de Barcelona; mossèn Joan Luís, ciutedà.
Mossèn Galceran Dusay, conseller terç; mossèn Pere Antoni Colom,
militar; mossèn Guillem Ramon Desvalls, ciutedà.
Mossèn Jaume Codina, conseller quart; mossèn Galceran Torrent, militar;
mossèn Loýs Gibert, ciutedà; mossèn Hierònym Arlès, cònsol.
Mossèn Ffrancesch Joan, conseller quint; mossèn Galceran Lull, militar;
mossèn Berenguer Çapila, ciutedà; mossèn Francesch Casademunt, loctinent
de cònsol.
E tiraren per la plassa de Sanct Jaume, per lo Call, la Bocaria, carrer del
Hospital, exint fora lo portal de Sanct Antoni tirant vers l'Albareda, que és
passada la Riera de Sans, ha hont acostuman los dits honorables consellers rebre
son rey ý senyor quant ve en la present ciutat. E quant los dits consellers
foren prop la carniceria de Sans s'encontraren ab lo dit senyor, lo qual per sa
benignitat se
de la present Casa un poch tart, per ço que lo correu que era estat embiat
per a saber la hora partiria sa magestat de Molinderey hy arribà tard.
E encontinent, essent devant sa magestat, lo qual se era aturat en veure
los consellers, ells dits honorables consellers ab los demunt dits ý altros
molts ciutadans, mercaders, artistes ý menestrals que ab ells venian a cavall,
sens descavalcar ni donar peu en terra, primer lo dit honorable veguer,
lo qual veguer encontinent se
besada la mà del dit senyor li passà per de part derrera ý se li posà al costat
squerra, ý aprés tots los altros per llur orde, se acostaren al dit senyor,
inclinats fins als colls de las mulas li besaren la mà e feren reverèntia. Dich
que li besaren la mà no sols los dessús agraduats mas encara tots los altros
qui venien ab dits consellers sens descavalcar ningú, lo qual senyor stech
tostemps parat per sa clemèntia mentre hy hagué persona que li basàs la mà.
E besada la mà ý feta la reverèntia, con s'és dit, lo conseller en cap,
posat, com dit és, al costat squerra de dit senyor rey, los altros consellers
se posaren devant per lur orde, ab los dits pròmens ý los verguers devant,
tots baxadas las vergues, e ab dit orde lo acompanyaren fins a la porta
del monastir de Valldonzella. E per lo dit camí moltes vegades dit senyor
rey interrogà dit conseller en cap, lo qual quant li responia estava en lo
barret en la mà, ý dit senyor rey cada vegada aprés de haver parlat, li
deya ý assenyalava se cobrís, ý axí se cobría ý descobría cada volta parlava,
ý sperava que dit senyor li manàs se cobrís. E abans arribassen a la porta
de dit monastir, lo dit conseller en cap digué al dit senyor las paraulas
següents: "Vostra Magestat serà servit donar-nos licèntia, per què és la
ý dit senyor digué
pràtiga de no entrar dins", "vayan con Dios"
alegra. En la porta del pati del qual monastir, sens entrar en dit pati e
sens descavalcar, fent-li reverència, lo dexaren los dits honorables consellers
ý los altros qui ab ells anaven, e s'en vingueren al pati de la present
Casa e aquí se desaplegaren. Venia dit senyor rey a cavall en un cortau,
vestit de un sayo de vellut, capot de drap ý sombrero de tafatà negre ab
una ploma blanca ý botas de vacca.
E per la beneventurada vinguda de dit senyor, e per festeiar aquella,
los dits honorables consellers tenian ordenat que al portal de Sanct Antoni
stiguessen apparelladas algunas peces de camp ý mascles de artilleria
per a què, quant lo dit senyor fos a la Creu Cuberta, destirassen aquella
ý donassen senyal a la artilleria dels baluarts ý de la muralla que per açò
estava apparellada. E axí mateix, feren fer crida per la ciutat ordenant e
pregant a tothom generalment que tres jorns fessen festa, sens obrir o
metre obradors; e fessen alimàries ; e que tothom scombràs e empaliàs los
enfronts de les casas per hont dit senyor havia de passar. E axí fonc fet
que lo dit dissapte comenssaren a fer festes, balls ý alimàrias, e duraren
dites festes e dites alimàries tres dies.
E per lo semblant, los dits honorables consellers, per donar orde, en
les coses necessàries per dita entrada, la qual lo honorable conseller en cap
havia sabut per sa magestat a boca, venint per lo dit camí, volia que fos
per lo endemà, per ço, per llurs verguers, trameteren a convidar molts
notables ciutadans, militars, mercaders, artistes ý menestrals pera que fossen
per lo dit dia del endemà en lo pati de la present Casa, a cavall, per acompanyar
los dits consellers fins al portal de Sanct Antoni, hont estava apparellada
la grua ab lo cel, com devall se dirà
E no res menys, los dits honorables consellers ordenaren fer-se un memorial
de las personas que havian de entrevenir e esser ordenadas per portar
de destre lo cavall de dit senyor, e aportar los bordons del pali e cordons
per fer la volta acustumada en semblants noves entradas, ço és, del
portal de Sanct Antoni fins al cadafal que per part de la dita Ciutat
és estat fet en la plassa de Sanct Francesch per a prestar lo jurament
de las libertats d'esta ciutat, e de dit cadafal fins a la Seu; e foren los
següents:
Part dreta Part squerra
Al banc del fre
Mossèn Jaume Joan Çapila, conseller Mossèn Miquel de Vallseca, ciutedà
en cap. anthic.
Cordó
Ciutedans: Mercaders:
Mossèn Benet Puigmarí, militar. Loo cònsol mercader.
Mossèn Joan Loýs, ciutedà. Francesch Pomet.
Mossèn Jaume de Aguilar, militar. Francesch Mir.
Mossèn Onofre Marimon, ciutedà. Francesch Casadamunt.
Mossèn Guillem Guirzes, ciutedà. Jaume Doms.
Lo cònsol ciutedà. Steve Bonell.
Artistes: Menestrals:
Jaume Sastra, notari de Barcelona. Miquel Boygues, argenter.
Pere Talavera, notari de Barcelona. Francí Isern, calsater.
Joan Dot, notari real. Perot Anthic, blanquer.
Pere Prexens, apothecari. Barthomeu Pedromini, rahorer.
Steve Quintana, candeler de cera. Barthomeu Ferrer, sabater.
Bordons del tàlem
Lo conseller quart. Lo conseller quint.
Lo conseller segon. Lo conseller terç.
Mossèn Jonot Salba. Mossèn Enrich Terré.
E ordenades dites coses, lo diumenge que comptavem a
de febrer, any
Jonot Salba ý mossèn Joan Loýs bull a Valldonzella per a saber la hora
volia sa magestat entrar en la present ciutat, e respós que a les
de mig dia. E axí, encontinent, havent dinat los dits honorables consellers,
se aiustaren en lo pati de la present Casa ab los demunt dits e ab
molts promnes ý altra gent de tots staments. E aiustats vers les
acompayants quiscun de un dels dits pròmens, partiren dits consellers de
la present Casa, a cavall, ab los tabals ý trompes de la Ciutat devant, qui
apportaven les sobrevestes per açò fetas, del modo que per delliberations
són estades ordenades fer. E anant per la Bocaria e carrer del
Hospital, exiren al portal de Sanct Antoni, devant la creu que està junct
al pont de dit portal. E estants aquí, embiaren lo correu de la Ciutat a sa
magestat a Valldonzella per fer-li asaber com totes les coses eran prestes
si a sa magestat li plahia entrar. E axí, tocades dues horas aprés mig jorn,
lo dit senyor arribà envers dit portal acompanyat de alguns prínceps ý senyors,
axí de Itàlia com de Spanya ; e los dits consellers ý pròmens ý tota
sa companyia foren descavalcats, e dits consellers ý pròmens se acostaren
un poquet més enllà de la dita creu, ço és, junct al camí qui va a
Valldonzella, sens emperò exir-se de dit camí real, hont estaven. E no tornaren
més a cavalcar nenguns, los quals consellers anaven ab samarras
de vellut carmesí, forradas de tela de or, fetas novament per dita entrada,
ý ab gorres de vellut negre, juxta forma de la delliberatió acerca
de açò feta.
E arribat lo dit senyor al camí real, los dits honorables consellers ab
sos pròmens li feren gran reverència, e se posà lo conseller en cap a
la part squerra de dit senyor, ý los altros consellers devant ab sengles
pròmens. E axí l'apportaren fins al cap del dit pont, en lo qual loch
estant dit senyor, les portes que estaven posadas sobre lo dit portal per
amagar la grua se obriren, e començà a baixar dita grua dins la qual
havia tres personatges, fadrinets cantors, los dos vestits com àngels ab
sobrevestes de telilla de or falsa, ab ales ý sos ceptres en las mans. E
l'altro, vestit com una donzella, representant la verge sancta Eulàlia, patrona
d'esta ciutat, ab garlandas de flors que tenian tots los dits personatges
en los caps, los quals mentre baixaren cantaren a cant d'orgue ab
molt gentil concert los versos següents:
Te cines tui dominem confitemur;
Te catholicum xpistianorum vegem maximum
Universa civitas veneratur;
Tibi laus,
Tibi honor,
Tibi triumphus et victoria.
E acabad de cantar dits versos, la dita santa Eulàlia, tota sola, ab una
veu alta, clara ý distincta, sens cantar, tenint duas claus dauradas en la
mà, las quals eran del dit portal de Sant Antoni de la present ciutat, dirigí
al dit senyor rey los versos següents:
Foelicem adventum turba precatur idem,
Te reducem accipio, claves sacra pignora regni
Carpe manu, prestat Barcino grata fidem,
Is debetur honor coelum testatur, et orbis
Protege commissum pace, vel ense gregem
Collapsus nunquam prudenter ab heresis astu,
Eripimus tecum religiosus eat.
E aprés los hagué dits, li donà les claus ab gentils continents, las quals
lo dit senyor prengué e les donà encontinent al dit mossèn Jaume Joan
Çapila, conceller en cap, lo qual, prenent aquelles besà la mà, e la dita
grua se
d'orga, la verba següent:
Exultemus et letemur in ea.
E montada dita grua, lo conseller en cap prengué los cordons de seda
groga ý vermella, e a la una banda del cavall la hun, ý l'altro a l'altra
banda, en la cabessada sobre del fre del cavall en què venia dit senyor rey,
e posà
e tots los dits altros pròmens dels quatre staments, en l'orde dessús posat,
e los altres consellers ab los dits pròmens prengueren lo dit senyor jus lo
dit pali de brocat, novament per assò fet, ab l'orde dalt posat; e axí, portant
lo dit senyor jus lo dit pali, ab la spasa devant ell, que li apportava son
cavallarís, ý sos quatre reys d'armes a cavall, ý sos trompetas ý clarins,
ý los tabals ý trompetas de la Ciutat se
via del carrer del Hospital, en lo portal del qual estaven dos cadafalets
hont estaven posats los ignocents. E tiraren fins al portal de la Bocaria;
e girant per la Rambla avall e tiraren per lo portal de Framenors, que és
devant la Drassana, abans de la qual, per lo General o sos deputats, era
estat fet un arch triumphal ab unas torras, sota lo qual arch passaran,
hont ans de passar se féu una salva de arcabusseria ý artilleria. E per lo
dormidor de Sanct Francesch arribaren al cadafal, que era bastit al pla de
Sanct Francesch, devant la casa de Montcada, lo qual era cubert de draps
vermells; e junts al dit cadafal lo dit senyor descavalcà, e los honorables
consellers ý pròmens lo meteren al mig e se
qual cadafal, a les spalles de la paret, estava posat un dosser del senyor
rey, de brocat molt rich, empaliat lo enfront de dita paret de draps de ras
de dit senyor; e allí fonch posada sobre lo cadafalet o punta_peu la cadira
de la Ciutat, guarnida de vellut carmesí, ab tres cosins de vellut carmesí
que la dita Ciutat féu fer; e jatsia la pràtiga fos de semblatns jornadas
de venir la Vera Creu aprés de esser-se assentat lo senyor rey en sa cadira,
emperó, esta volta, per no saber-hi més, los frares de Sanct Francesch,
revestits tres d'ells com a prevere, diaca ý sots diaca, ab dos accolits, ab
sos canalobres ý ciris encesos, havian apportada la sanctíssima Vera Creu
en dit cadafal ans de arribar allí dit senyor rey, la qual creu sancta, vista
per dit senyor rey, alt en dit cadafal se agenollà de dos genolls. E posada
dita Vera Creu sobre un missal, demunt un coxí, posà las mans dit senyor
sobre dit missal, e jurà sobre aquell e la dita creu sancta tenir ý servar
constitutions, privilegis, usos ý costums e altres libertats an aquesta ciutat
atorgats per los antecessors reys, segons devall serà incertat. E feta dita
jura, se assentà en dita cadira. E encontinent, dits sinch consellers besaren
la mà, la hú aprés l'altro, a sa magestat, regraciant-li la prestatió de dit
jurament. E encontinent, per la artillaria dels baluarts ý altra artillaria
posada per açò per les muralles, se féu una bona salva. E besades dites
mans, se
a mà squerra de dit senyor rey, posat per través, de manera que
miraven vers lo portal de la Dressana, en lo qual banc segueren primer los
sinc consellers arreu, cuberts, e aprés, pròmens del cordó, mentre ni caberen,
e los altros pròmens que no y caberen, se assegueren per las graus del
dit cadafal. E estant dit senyor en sa cadira, passaren totes las confraries
de la ciutat ab lurs panons, sots l'orde següent;
Primerament, los parayres ab son panó ý apportaven la mulassa.
Ffusters ab son panó.
Blanquers ab son panó ý uns salvatges ý un leó fent entramesos.
Hortolans jòvens ab son panó.
Confraria de Sanct Jaume ab son penó.
Traginers de mar.
Daguers.
Garbelladors ab certs jochs que garbellaven confits.
Mariners, barquers ý pescadors, qui apportaven una bella nau, molt ben
exarciada ý artillada de grossos ý molts coets, ý venia a la vela ab gentil
artifici.
Revenedors.
Corders ab son jagant ý cert entramés.
Boters ab son panó.
Matalafers ab son panó
Hostalers ab son panó.
Pallers ab son panó.
Corredors de coll.
Hortolans ab cert entramés que fehyen laurar huns asens, ý apportaven
un hort ab alguns ausellets.
Carnicers que apportaven un bou encellat ab ses guarnicions ý fre, ý un
home a cavall qui apportave lo penó.
Spasers ab son panó ý sanct Pau.
Texidors de lana ab son panó.
Barraters ab son panó.
Mercers ý Julians ab una inventió de uns boscatges que apportaven representant
la hystòria de sanct Julià cassant, ab diversa cassa salvage que
corregueren, ý molta cassa de ausells que haviaren, lo que fonch molt
bona vista.
Calsaters ab son panó.
Cotoners que apportaven un joch de cavalls cotoners.
Texidors de li ab son panó.
Mestres de casas.
Fferrers, los quals apportaven la brívia.
Tapiners ab son penó.
Sabaters ab son penó.
Freners ab son penó.
Totes estas confrarias ab sos penons, ý algunas d'ellas aportaven algunas
inventions.
Argenters, los quals no apportaven penó per no tenir-ne, ý los quals
per no tenir dit penó se volian scusar de anar-hi, emperó, no obstant lurs
rahons, los fonch manat per dits honorables consellers que y anassen, e axí
hy anaren, ab ses capes abrigats, ab molta gravedat, sens fer joch algú;
passant feren son degut acatament.
Sastres ab son panó.
E passadas les sobre dites confrarias, e feta per quiscun d'ells reverència
al dit senyor rey, lo dit senyor, ensemps ab los dits honorables consellers
ý pròmens devallà de dit cadafal e montà a cavall sus lo mateix cavall;
e axí a cavall, per los honorables consellers fonc mès jus lo dit pali, lo qual
era de brocat de or, e entorns de domàs carmesí, ab les armes de la Ciutat,
lo qual novament fonc fet per causa de dita entrada. E foren-se posats axí
en los bordons del pali, com en lo banch del fre, com en los cordons en la forma
demunt dita. E en aquest temps se féu una salva de la artilleria de la Ciutat.
E axí lo dit senyor rey jus lo dit pali, a cavall, ab la spasa devant, la
qual aportava son cavallarís maior don Antonio de Toledo, a cavall, ab
lo cap descubert, partí del cadafal, ý ab les trompetes, clarins ý ministrils
de la Ciutat devant, tirà per lo carrer Ample fins al cap del carrer de les
Trompetes, ý aquí girant per los Cambis, via de Sancta Maria de la Mar,
sens entrar en ella tirà al Born. E per lo carrer de Moncada fins a la capella
d'en Marcús, hont, per lo que ja era vespre, foren enceses les antorxes
que la Ciutat havia fetes fer per assò, las quals las apportaven mestres
ý jòvens de confraries. E axí, tirant per la Bòria, arribà a la Cort del Veguer,
hont los presos de la presó, sentint lo dit senyor, cridaren "misericòrdia,
per moltes vegadas, la qual cosa dit senyor rey la entengué,
senyor rey"
e fonc feta per ell certa mercè als qui estaven detenguts sens instàntia de
part o per deutes. E fet lo dit acte, proseguint la volta, tirà per la Calçateria,
per la plassa de Sanct Jaume, en lo qual loch los deputats, ý axí
mateix devant la Deputatió ý en altres parts de la ciutat, havien fetes fer
inventions de castells ý coliseus, ý anant ý passant devant la Deputatió
vers lo palau episcopal, devant lo qual palau dit senyor descavalcà, e fonch
rebut per lo clero de la Seu ab lo reverendíssimo senyor archabisbe de
Tarragona, vestit episcopalment, ab la creu ý bandera de sancta Eulàlia
ý ganfanons de dita Seu, ý fonch posat dit senyor al costat del gremial
jus lo dit pali, e lo dit mossèn Jaume Joan Sapila, conseller en cap, prengué
la mà squerra del dit senyor rey, anant fora lo tàlem, e los pròmens se posaren
devant agraduats axí bé com pogueren, per què no podien ordenar-se
commodament per rahó de la multitud de la gran gent. E axí tiraren
vers la via del portal maior de la dita Seu, en lo entrant del qual portal,
ans de esser dintre, ço és, en lo replà, montats los grahons, fonc apparellada
una cadira cuberta de drap d'or, ab un coxí posat en terra, sobre lo
qual coxí lo dit senyor rey posà los genolls ý adorà la Vera Creu, la qual
tenia lo dit senyor archabisbe. E adorada aquella, jus lo pali entrà dins
la dita Seu. E tirant vers lo cor, a la porta del qual fonc deixat lo dit pali,
e passant, tirà fins lo altar maior, e allí tornà adorar altra vegada la dita
Vera Creu en mà del dit senyor archabisbe. E aprés, cuberts los concellers,
devallà a la capella de santa Eulàlia, e féu oratió sens adoratio de la creu.
E aprés, exí de la Seu per lo mateix portal, e fora lo dit portal cavalcà,
ý ab lo mateix orde del pali ý cordons fonc acompanyat, anant devant
lo dit palau episcopal, Deputatió, plassa de Sanct Jaume, devant Casa la
Ciutat, Regomir, carrer Ample fins a la casa que fonc del archabisbe de
Tarragona, que és al carrer Ample hont li fonc apparellat son palau real,
precehint totas las antorxes de la Ciutat qui las apportaven los mateixos
de las confrarias. E feta reverència a sa magestat, los dits honorables consellers
lo dexaren dins la porta del dit palau. E dit senyor dix al dit conseller
en cap, bo ý a cavall, "Cansados deven de estar los conselleres; vàyanse
a reposar"."En cosas que cumple
a sa magestat no y ha canssament algú".
a la Casa de la Ciutat ab les trompetes ý antorxes, aquí se
desaiustaren.
E aprés, a
gracias a Déu de dita novella entrada, la qual fonch feta en la forma continuada
en lo Dietari.
E aprés, dimecres, al primer del mes de març, dit any
senyor rey jurà en la forma acostumada en lo palau del rey, la qual cerimònia
està continuada en lo Dietari.
CEREMÒNIA Ý ORDINATIÓ FETA PER LA ENTRADA Ý RECEPTIÓ DEL ILLUSTRÍSSIMO
Ý REVERENDÍSSIMO SENYOR DON HUGO BONCOMPANY, PER LA
GRÀTIA DE DÉU CARDENAL DE SANT SIXTO, LEGAT APOSTÒLICH A LATERE
DEL NOSTRE SANCT PARE PAPA PIO QUART, VUY BENEVENTURADAMENT
REGNANT, LEGAT EN LES PARTS DE SPANYA, VENINT DE ROMA.
Divendres, aprés mig dia, que comptavem a
any
se sperava entrar en la present ciutat lo diumenge prop vinent, e
per so, per sos verguers feren aplegar un bon nombre de ciutedans honrrats
de dita ciutat pera que los aconsellassen en dita receptió lo faedor, los
quals applegats volgueren veure si
cardenal legat apostòlich. E axí, per mi, Thomàs Vallers, scrivà de
la casa del rational de la present Ciutat, de manament dels dits honorables
consellers fonch legida a ses magnificències ý als dits pròmens la ceremònia
de la receptió feta a fray Egidio segon, del orde dels Augustins,
cardenal legat apostòlich qui entrà en la present ciutat a
cardenal Boncompany se fes semblant receptió de aquella, salvat que no
any, aprés que lo reverent Capítol de la Seu hagué delliberat que
la professó per rebre dit senyor cardenal legat apostòlich, feren fer crida
ab sis trompetes, ab les sobrevestes ý banderes ý tabals de la Ciutat, la
qual tirà del portal Nou venint la via dels Augustins e per lo carrer de
Sanct Cugat e per la Bòria e per la Calceteria, per la plassa de Sanct Jaume,
per la Deputatió fins devant lo portal maior de la Seu, notificant a tot
hom generalment com lo dia següent, que serà diumenge, a
mes ý any, a les quatre hores aprés dinar, havia de entrar lo dit senyor
cardenal ý legat apostòlich, e que quiscú scombràs ý regàs los carrers ý
enpaliàs los enfronts de les cases bé ý honrradament per rahó de la dita
entrada ý receptió del dit senyor cardenal.
E axí mateix, dits honorables concellers delliberaren enviar al dit
senyor cardenal legat apostòlic dos ciutedans honrrats pera visitar lo dit
senyor legat ý pera significar ad aquell la molta alegria que los dits consellers,
per part de la dita Ciutat, havien presa en saber que sa illustríssima
senyoria sia vengut a visitar aquesta ciutat, e foren los dits embaxadors
mossèn Jaume de Mijavila, ciutedà ý mossèn Bernat Joan de Yvorra,
donzell.
E en lo mateix dia provehiren per sos verguers en convidar lo honorable
regent la Vegaria de Barcelona, cònsols de la Mar, ciutedans ý militars,
mercaders ý altres personas honrradas de tots staments pera demà
sian al pati de la Casa de la Ciutat, a cavall, pera que en companyia dels
dits honorables consellers vagen a rebre lo dit legat.
Diumenge, a
acompanyats de lurs scuders, ab lo bastoner del morbo en loch ý per absència
del correu, partiren per anar al encontre del dit senyor legat, lo qual
aquella nit havia dormit a La Rocha, e dits embaxadors se dinaren a Montcada;
e com hagueren dinat, partiren envers La Rocha, e anant saberen
com dit senyor venia, e axí ells lo speraren bon tros més havant de Montcada
en lo pla de Matabous, e descavalcats, li prengueren la mà, aprés de
molta forsa que ell hy féu le y besaren, e de part de dita Ciutat li explicaren
la embaxada ja dalt dita. E lo dit senyor legat los rebé amigablement,
e despedits d'ell se
del morbo devant a la posta per havisar als honorables consellers hont se
trobava lo dit senyor cardenal.
E lo dit dia, aprés dinar, envers les dues horas passat mig jorn, los honorables
consellers foren, a cavall, en lo pati de la present Casa de la Ciutat
acompanyats de molts pròmens e altra gent, hont arribaren los cònsols de
la Mar e molts ciutedans, que eran estats convidats per part de dits consellers;
e axí aplegats e agraduats essent primer havisats dels dits embaxadors
per lo bastoner del morbo, a les tres hores, partiren, a cavall, de la
present Casa, tirant per la plassa de Sanct Jaume, Calceteria, plassa del
Blat, Bòria, plassa de la Lana, capella d'en Marcús, Sanct Cugat ý los
Agostins, lo carrer del Portal Nou e isqueren fora e tiraren envers lo pont
de les Bigues, ý abans de dit pont se encontraren ab lo dit senyor legat
apostòlich qui venia a mà dreta del deputat ecclesístich, ý derrera venian
los altres deputats e lurs officials; e encontinent feren loch e se
per detràs per altre camí, e los dits honorables consellers reberen lo dit
senyor cardenal e sens donar lo peu en terra, sinó estant a cavall, tot primer
mossèn Jonot Salba, conseller en cap, li demanà la mà, lo qual senyor cardenal
aprés de molta porfia le y donà ý
la mà en la sua cara, e dit conseller en cap voltà per derrera e posàs a la
mà squerra de dit senyor; e los altres consellers e los pròmens, e molts
altres dels qui venian ab dits consellers, axí mateix a cavall sens dar peu
a terra, li besaren la mà, e mossèn Berenguer Sapila, conseller segon, se
posà a mà dreta del reverendíssimo senyor don Joan Babtista Castanya,
archabisbe de Rosana, nuntio apostòlich, qui venia en companyia del dit
senyor legat, e mossèn Miquel de Vallseca, ciutedà molt anthic, a la part
squerra, e lo conceller terç a la mà dreta e altros ciutedans a la part squerra
prengueren al mig lo reverendíssimo senyor Joan Aldoberendino, auditor de
la Rota Romana, —lo qual venia ensemps ab dos religiosos theòlechs en
companyia del dit senyor legat, se diu vénen en Spanya per fer la causa
o fortificar la enquesta del senyor archabisbe de Toledo, qui en dies passats
fonch impetit de alguna error en la fe— ab l'orde dessús dit, precehint primer
de tots lo verguer del clavari, aprés los dels cònsols, aprés los dels honorables
consellers ý aprés, junt al dit senyor cardenal, hun familiar seu,
que
ab un Xpisto. E ab dit orde se
loch descubriren la cavalcada ý la guarda del senyor virey qui venia a
rebre lo dit senyor legat, e per so se aturaren en dit loch, per lo que si fossen passats un poch més ensà estava aquí lo rech e podia caure algun cavall,
e arribant lo dit senyor lochtinent, aprés de haver-se feta la receptió deguda,
se posà a la mà dreta del dit senyor cardenal, de manera que dit senyor
legat anava en mig del virrey ý del conseller en cap. E aprés venia lo conseller
segon a la mà dreta ý dit mossèn Vallsecca a la squerra, ý al mig
lo dit archabisbe de Rosana ý lo comte de Aytona, qui era vengut ab lo
dit virrey, de manera que en esta filera anaven quatre. Aprés venia lo
conseller terç a mà dreta 'e lo portantveus de general governador a la
mà squerra, apportant en lo mig lo dit auditor de Rota ý un ciutedà ý un
militar, e aprés los altres consellers aggraduats per son orde, e ab dit orde
arribaren fins prop del [portal] [Nou] e pararen deiús hun holm gran que stà
prop les cases fora dit portal Nou, e aquí se estigueren sota la hombra de
dit holm, sperant que la professó de la Seu arribàs al dit portal; e arribada
aquella, dit senyor cardenal acostant-se a un coxí ý strado que li fonc
apparellat al recó del dit portal, fora entrant a mà dreta, exint emperò és
a mà squerra, ço és, envers lo monastir de Sanct Pere, descavalcà ell tot
sol devant dit portal, e agenollat dessús dit coxí, adorà la sanctíssima Vera
Creu, la qual tenia en les mans lo reverendíssimo don Guillem Cassador,
bisbe de Barcelona, vestit de pontifical, que era vengut ab son, gremial ý
professó, e cantaren lo respons Ecce homo qui, etc. E feta dita adoratió,
dit senyor tornà a cavalcar, e ab dit orde ell ý tots los altres qui lo acompanyaven
a cavall, exceptat que los dits verguers tots se
tant solament lo qui apportava la creu devant dit senyor cardenal, se ordenà
la professó en lo modo següent:
Primerament anaven los tabals ý trompetes de la Ciutat; aprés lo
cavall de santa Eulàlia, los ganfanons de la Seu ý de las parròchias, las
creus de la dita Seu ý parròchias ý dels ordens, los capellans de las parròchias,
los frares dels ordens, per son orde, capellans, beneficiats ý canonges
de la Seu, lo senyor bisbe de Barcelona, vestit de pontifical ab son gremial;
aprés venia, a cavall, lo qui apportava la creu devant dit senyor cardenal,
e aprés lo dit senyor legat ab los altres dessús anomenats ab l'orde
dessús dit ; aprés nobles, cavallers, ciutedans, mercaders, artistes, menestrals
ý molta altra gent, tots a cavall; e axí tiraren per lo carrer del Portal
Nou, per lo pont de
Bòria, plassa del Blat, Calçateria, plassa de Sanct Jaume, Deputació,
per lo palau episcopal, e descavalcaren devant lo portal maior de la Seu, e
lo senyor virrey, comte de Aytona ý governador restaren a cavall fora la
Seu sperant, e dit senyor cardenal ab los dits concellers ý pròmens entraren
dintre e se
molt ben parat, e agenollat en un setial rich li havia apparellat devant lo
altar, e digué una oratió.
E feta dita oratió, se
sancta Eulàlia, e se
pogué exir dit senyor cardenal de la Seu per la gran multitud de poble
que li volian besar la mà; e essent exit fora lo portal maior de dita Seu,
cavalcà ell ý los dits consellers ý tots los altres que eran descavalcats, ý
aquí foren los dits seynor virrey, comte de Aytona ý governador, los quals
se posaren ab l'orde ja dessús posat, ý aggraduats ensemps ab los pròmens
ý tota l'altra gent que anava en dita cavalcada acompanyaren dit senyor
cardenal fins a la porta de sa posada, que fonch al carrer Ample en lo palàtio
del dit virrey, en la casa del almirant de Nàpols, que abans fonch de
don Pedro de Cardona, en la qual acostuma de posar la magestat del senyor
rey quant se troba en la present ciutat; ý de aquí dits consellers se
al pati de la present casa ab tota la cavalcada, ý del dit pati quiscun
d'ells ab la cavalcada ben acompanyats se
Dilluns, a
concellers ben acompanyats de pròmens e dels officials de la present casa,
demanada primer hora per lo sýndich que li trameteren, anaren a visitar
lo dit senyor cardenal en la dita posada sua, al qual, per mossèn Jonot
Salba, conceller en cap, li fonc fet hun curt rahonament, ý aprés de algun
colloqui se despediren d'ell, e lo dit senyor cardenal se enpengué envers la
porta de la cambra hon se feya dita visita dos o tres passos com qui
volia acompanyar, sinó que havent-ne sentiment mossèn Berenguer Sapila,
conceller segon, tirà de la roba lo dit conceller en cap, lo qual, girant-se a
ell, se tornà despedir de aquell.
Dimars, a
Eulàlia, patrona d'esta ciutat, lo dit senyor cardenal legat apostòlich, vestit
de pontifical, ço és, roquet ý mànegues de cambray blanch, ý de sota apportava
una roba de xamellot carmesí que aparia fos de seda, sabatas de setí
carmesí, la mussa de xamellot carmesí ý lo barret de drap de grana, venint
molt ben acompaynat del archabisbe de Ronsana ý dels altres davall
anomenats, anà a la Seu a hoir lo offici, en lo qual també, com és de bona
pràtica per semblant dia, ý anaren los dits honorables concellers ab sos
pròmens, los quals concellers, per rahó de la gran dignitat del dit senyor
legat, prengueren la part de la epístola del altar maior, e per al dit
senyor legat fonch apparellada una cadira de brocat a la part del evangeli,
ço és, en mig del spay que és entre dit altar ý las rexes de devant
ý junct a les rexes del costat del dit altar, la qual cadira estava
alta tres o quatre grahons, ab un replà al cap de dits grahons, axí com
un cadafal petit, ý devant dita cadira li fonch 'apparellat un dosser
o strado de brocat ab sos coxins per a poder-se agenollar ý posar
los brassos, e baix en lo sol o pati en dret, és a saber, ý tenint lo cap al
peu del dit strado, fonc posat un banch que tirava envers derrera lo altar
maior, de tal manera que lo dit senyor cardenal stava a mà dreta ý alt,
com dit és, ý en dit banc, baix, se assentaren, ço és, primer lo dit senyor
archabisbe de Ronsana, nuntio apostòlich, ý aprés lo senyor archabisbe
de Tarragona, patriarcha de Anthiochia, e aprés tres o quatre bisbes d'esta
província, precehint los mes anthichs, vestits tots, ço és, roquets ý mànegues
blancas; e aprés d'ells estava assentat lo dit senyor auditor apostòlich ab
semblant ruquet ý mànegas blancas, e aprés de aquell lo secretari del dit
senyor cardenal ab las mateixas insígnias, perquè es prothonotari apostòlich
dels participants; en aprés estava assentat lo abat de Montserrat, e
aprés d'ell alguns religiosos.
E és a saber que ans se comenssàs dit offici, lo senyor virrey trameté
a dir als reverents canonges, segons axí fonch recitat per lo reverent canonge
Borrell, que lo dit senyor loctinent no vindria al dit offici, de hont se
ha de considerar que dexà de venir a dit offici per rahó de esser-hi dit
senyor cardenal e per conseqüent no tenir lo loch per a ell condessent.
SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER L'ANIMA
DEL SERENÍSSIM SENYOR DON CARLOS PRÍNCEP NOSTRE, FILL PRIMOGENIT
DEL MOLT ALT SENYOR DON PHELIP PER LA GRÀTIA DE DÉU REY Ý
SENYOR NOSTRE, VUY BENEVENTURAMENT REGNANT.
Dilluns, que contavem, a dos del mes de agost del any de la Nativitat
de nostre senyor Déu Jesu Xpist
aprés tocada la oratió, los honorables [consellers] reberen letra del dit
senyor rey en lo sobrescrit del tenor següent:
de la ciudad de Barcelona ".
E lo contengut dins dita letra del tenor següent:
d'este mes, antes del dia, fué Nuestro Señor servido llevar para si
al sereníssimo don Carlos, nuestro charo ý muy amado hijo, haviendo recebido
tres dias antes todos los, sanctos sacramentos con gran devoción. Su fin
fué tant, cristiano ý de tan cathólico príncipe que nos ha sido de mucho consuelo
para el dolor ý justo sentimiento que de su muerte tenemos, pues se
debe con razon sperar en Dios ý en su misericòrdia le ha llamado para que
goze del perpètuamente, de lo qual vos havemos querido mandar advertir
para que lo sepays, como es justo, ý para encargaros hagays hazer en
essa ciudat las honras, exequias ý demonstraciones de lutos ý sentimiento
que en semejantes casos se acostumbran, que en ello nos servireys. Dada
en Madrid a 29 de Julio 1568.
Yo El Rey.
Vidit Comes generalis thesaurarius. Gassol, secretarius.
Vidit Sora, regens.
Vidit Loris, regens.
Vidit Sentís, regens.
Vidit Sapena, regens.
La qual letra rebuda, los dits honorables consellers se applegaren en
casa mossèn Miquel Bastida, conseller segon, ý aquí manaren venir a mi
Thomàs Vallers, scrivà del rational, ý altres officials de la present casa,
per veure lo fahedor, e vists alguns exemplars dels libres de Cerimonis
ý Dietaris, l'endema, fou determinat per dits honorables consellers de fer
applegar una promania para que los aconsellassen acerca del fahedor per
rahó de dita cerimònia.
E per so, dimars, que contavem tres del dit mes de agost, dits honorables
consellers manaren applegar alguns pròmens, ciutadans ý militars en casa
del conseller en cap, en la qual casa vingueren los altres consellers, atapats,
ben matí, ý aplegada dita promania foren aconsellats que lo mateix matí
applegassen lo Consell de trenta, lo qual desliberaria lo fahedor. E més,
foren aconsellats que vinguessen a la present casa ab gramalles ab los capirons
vestits sobre lo cap. E encontinent per llurs verguers fonch applegat
dit Consell ordinari, lo qual applegat e hoïda la lletra del dit senyor
rey, fonch delliberat que les exèquies del dit sereníssimo príncep se fessen
axí e segons que per reys ý reynes nostres se
ciutat, cometent a dits honorables consellers la exequutió de totes les
dites coses e al Consell de cent jurats de quin dret se pagaven les despeses
per assò fahedores.
Lo qual Consell de cent encontinent fonch manat cridar, en lo qual
dits honorables consellers estigueren ab les gramalles de dol ab los capirons
al cap. E proposat per lo honorable conseller primer lo dit fet, e legida
dita letra del senyor rey, attès que ya per lo dit Consell ordinari se era determinat
se fessen dites exèquies conforme per altres reys ý reynes ere
stat acostumat de fer, com dit és desobre, féu delliberació ý conclusió lo
dit Consell de cent jurats que les dites despeses se pagassen del dret ordinari
ý extraordinari, so és, de aquell que més commoditat hy hauria.
Dimecres, a
bon matí vingueren a la present casa per a consertar les coses fahedores
per les dites exèquies. E encontinent feren venir lo fuster de la present
casa ý lo fuster de la Seu per a reffer lo tuguri ý posar aquell, ý fer lo
cadaffal sobre los grahons de sancta Eulàlia ý lo llit alt ý lo cadaffalet de
les dames ý tot lo mester, ý posar-hy llurs treballs ý fustes en lo tuguri
o capell, ý per lo lloguer de la fusta ý per los claus ý per tot se
[...] lls., [...]s.
E axí mateix se feren venir los pintors de la Ciutat, qui són mestre
Antoni Toreno ý mestre Antoni Sabater, als quals per pintar tot lo necessari,
conforme lo memorial que debaix se darà, al honorable clavari qui de
assò té càrrech, se
E més, determinaren que lo dit capell ardent fos fet pera divendres,
que comptarem tretze del present mes de agost, e per dita rahó foren fets
los memorials següents.
Memorial per al honorable mossèn Jonot Salba, donzell, clavari, per
lo anniversari del sereníssim príncep.
Primerament, que don hobra ab acabament que lo fuster de la Ciutat,
ensemps ab lo de la Seu, qui acostumen de fer lo tuguri o capella ardent
en la dita Seu, meten mans en fer bastir dita capella ardent sobre les graus
de la capella de sancta Eulàlia, e sobre grans bigues, jàssenes ý postam;
e que sien fets grahons per pujar alt a forma de llit, que sien posades pots
ý sobre les pots draps de peus, so és, draps setzens, negres o altres semblants,
los quals porà sercar a lloguer; e sobre la tomba e forma de llit
que sien posats draps de ras, axí que la tomba pugue estar sobre
sobre la dita tomba sie posada tela blanca, la qual acostume de deixar
la sacristia de la Seu, e sobre aquella sie posat hú dels draps de brocat
que la Ciutat féu per la mare besavia ó àvia del dit príncep per causa que
no se
donarà aprés a dita sacristia, e lo qual ya fet amprat de la dita sacristia
fasse fer al pintor de la Ciutat quatorze senyals sobreposats, so és, set de
dit senyor príncep ý altres de dita Ciutat.
bona de blau scur ab un senyal gran al mig, del dit senyor príncep, e quatre
senyals de la Ciutat, so és, hú a quiscun cantó, e en quiscú dels dits quatre
senyals hage hun texell de fulles de or partit.
tela, ý que y sien pintats quaranta senyals, so és, vint del dit senyor príncep
ý vint de la Ciutat.
Ciutat, per posar en les antorxes de dita Ciutat, que són cent, ý en los nou
ciris dels canalobres [dels] quantons ý mig del dit tuguri.
vuyt de la Ciutat als quatre cantons de baix ý quatre cantons de dalt
de dita capella ardent, e hú del dit senyor príncep a la sumitat de dit tuguri,
de pes de sis onces, per esser posats sobre lo dit tuguri, e nou ciris de pes
de tres quiscú de dita cera groga, los quals sien posats, so és, hú
en quiscun cantó e un al mig de dit simbori, e quatre que stiguen en los
canalobres del altar maior. E més, fasse fer a dit candeler cent antorxes
o brandons de cera groga, quiscú de pes de sinch lliures, ab un senyal de
la Ciutat en quiscú, de paper sobreposat, les quals antorxes o brandons
seran posats a les [brandoneres], fehent-ne tres parts, so és, una envers
lo altar, altra a quiscun costat. E fet lo dit anniversari, per avinença molt
antiga, de les dites antorxes ý brandons ne deuen romandre a la Seu lo
delme a la sacristia, ý l'altra sia tornat a la Ciutat. E de la cera del tuguri,
jatsia en temps passat se servave lo mateix orde, aquesta volta los magnífichs
consellers, attès que alguna vegada ses fet axí de fet, son estats
contents que tot lo residuum de dita cera de dit tuguri sie de la dita
sacristia.
quiscú de pes de sis onces, los quals sien donats als honorables consellers
ý altres persones notables que seran amprades per ha fer honor a dit anniversari,
ý als quatre canonges qui aporten los bordons; ý a quiscú sie
posat un sisé de argent. E si serà lo senyor lloctinent general o altres personas
d'estat, com són duchs ý comtes, que
lliura, ý posat mig ducat o una pessa de or.
quatorze o quinze la lliura, per so que sien donades a totes les persones,
axí hòmens com dones, a quiscuna d'elles una candela, ý que y sie posat
un ardit.
honorables consellers e a les persones e officials que la Ciutat dona gramalles.
Memorial per als honorables hobrers mestre Steve Guardiet, metge, ý
Jaume Ventellols, mercader, per rahó del anniversari fahedor per l'ànima
del sereníssim don Carlos, príncep nostre.
als caps, preguen per part de la Ciutat lo reverent vicari general del
reverendíssimo senyor bisbe de Barcelona a què divendres, que contarem
a tretze del present, se farà lo anniversari per lo dit senyor príncep, ý que
fins a les hores que sie acabat de celebrar dit anniversari quiscun dia de
assí enllà tres vegades, so és, de matí, mig jorn ý al tard, fassen tocar les
campanes de la Seu ý de les sglésies parrochials, ý que les dites parròchies
lo dia de dit anniversari de matí vinguen a la Seu processonalment per
absolre sobre lo cors present.
los monastirs de Valldonzella ý de Jesús, que quant hoiran sonar les campanes
de la Seu sonen les de llurs sglésies, segons és acostumat per semblants
anniversaris. E que lo dit dia de dit anniversari vinguen processonalment
los frares a fer absolta sobre lo cors present.
bisbe de Barcelona que vulla dir la missa del offici de dit anniversari.
E més, pregaran lo reverendíssimo senyor bisbe Manyiques que vulle
predicar lo sermó de dit anniversari.
de la Ciutat per agraduar ý ordenar los magnichs consellers ý altres persones
que aniran ab ells.
Dijous, a sinch del dit mes de agost, los honorables consellers se applegaren
en la present casa, e feren venir lo monjo de la Seu mossèn Antich
Calopa, prevere, e apuntaren ab ell que, per ajuda de costes per los hòmens
que acostumen de llogar per sonar les campanes en la Seu, se li donassen
a rahó de vuyt sous per quiscun toch, e que los tochs comensassen lo dit
migdia de dit dijous, conforme ja per lo senyor bisbe ere estat manat a les
parròchies a supplicatió de la Ciutat, conforme lo memorial donat a dits
hobrers, desús insertat, es assaber, que lo present jorn, a bé que ý fossen
convidats los consellers, no anaren a Santa Catherina per la festa de sant
Domingo, com és acostumat, ya per rahó de dit dol.
Divendres ý disapte los dits honorables consellers ab ses gramalles de dol
ý capirons al cap, acompanyats dels officials de la present casa, sens exceptar-ne
algú, los quals repartiren pera que quiscun dels officials acompanyàs
a son conseller, vestits dits officials ab ses gramalles de dol ý los capirons
al coll, ý vingueren en la present casa, axí per prosseguir de ordenar lo necessari, com per altres negocis vingueren ý se aplegaren en la present casa.
Diumenge, a vuyt del dit mes de agost, los consellers, a bé que conforme
llur pràtiga no havien de exir de casa dit dia, vingueren ab ses gramalles
de dol ý capirons al cap en la present casa, e hoïda missa en la capella de
dita casa, tingueren una gran promenia de ciutadans ý militars que havien
feta aplegar per rahó de la embaixada feta per part dels reverents ý magnífichs
diputats del General del present principat, dient dits embaixadors
que a be hagués molt temps dits diputats no fossen anats ensemps ab dits
honorables consellers en semblants anniversaris, que desijaven en grandíssima
manera anar a dit anniversari ensemps ab dits consellers, ý que volrien
saber quin lloch los donarien; e los dits pròmens, haguts molts colloquis,
digueren ý conclogueren que alt en lo Consell de cent, hont se havie
de tenir dit dol, los fos donat lloch al costat del conseller en cap, a mà
squerra, hont seuhen los honorables ciutadans, immediadament.
Dimars, a deu del dit mes ý any, de matí, los dits honorables consellers
se tornaren ajustar ab la dita gran promenia en la dita present casa,
e fonch proposat, per part de dits deputats, que lo dit banch que abans
demanaven per ells, fos donat als senyors de títol o de dignitat illustre,
e que dits honorables consellers prenguessen com a pròmens a dits deputats
ý hoïdors, e dita promania fonch de parer que no
alguna, perquè seria del tot llevar als dits senyors titulars o de dignitat
illustre llur lloch que tenen acostumat de star entre los honorables consellers,
e seria llevar-los de llur antigua possesió ý dret; emperó, perquè
tots en grandíssima manera axí dits honorables consellers com prohòmens
desijaven de seure en companyia de dits reverent ý magnífichs deputats
per lo que és magistrat tant honrat ý de tanta qualitat, a be no tinguessen
exemplar may se fos fet, ordenaren dits honorables consellers ab lo parer
de dits prohòmens que en semblants anniversaris ý sepultures los dits deputats
e hoïdors estiguesen entre conseller ý conseller; emperò que trobant-se
alguna persona o persones de dita dignitat o titular illustre que precehesca
a consellers, que les tals persones nien collocades en la forma següent, so és,
que entre lo conseller en cap ý deputat ecclesiàstich sia posada dita tal
persona de dignitat illustre o titular, si una sola serà, e si més ni haurà
l'altra sia posada entre lo conseller segon ý lo deputat militar, ý axí de les
les altres, sense moures los dits deputats de entre consellers, de manera
que entre conseller ý conseller sia dispensat hy haja dos persones, lo que,
com dit és, may s'és trobat que y stiguessen, e assò feyen per lo gran desig
tenen, com dit és, de anar ab dits deputats.
E més, dit dia los dits honorables consellers elegiren vint prohòmens
als quals fossen donades gramalles, pera què ab ells stiguessen al dol ý
fessen altres exercicis a dites exèquies necessaris, les quals persones són
les següents, so és:
Mossèn Andreu Ça Costa, conseller en cap, elegí en prohòmens: mossèn
Miquel de Vallseca, mossèn Galceran Burguès, mossèn Miquel Salgueda,
mossèn Joachím de Rochacrespa.
Mossèn Miquel Bastida, conseller segon, elegí: mossèn Miquel Oliver,
mossèn Francesch Anton Setantí, mossèn Enrich Terré, mossèn Galceran
de Cahors.
Mossèn Joan Luýs Cornet, conseller tercer, elegí: mossèn Luýs Setantí,
mossèn Jaume Joan de Vilatorta, mossèn Miquel de Tamarit, Llorens
Sotalell, notari de Barcelona.
Mossèn Jaume Ros, conseller quart, elegí: mossèn Jaume Joan Çapila,
mossèn Berenguer Çapila, mossèn Pere Cassador, Jaume Luýs Ros,
mercader.
Mossèn Steve Quintana, conseller quint, elegí: mossèn Perot Salba, mossèn
Luýs Dusay, mossèn Honophre Salba, mossèn Anton Rubinat, mercer.
E més havant dits magnífichs consellers ordenaren que lo honorable
clavari compràs lo drap següent per les persones que
Per los magnífichs consellers y
clavari
per los
per los hobrers
per tres advocats
per lo scrivà del Consell
per los dos scrivans jurats
per lo scrivà de registre
per los síndich ý sotsíndich
per lo scrivà de los hobres
per lo rational ý ajudant scrivà y
ajudant
per lo credecencer de les franqueses
per los archivers
Per los verguers
per lo correu
per al porter del clavari
per al morber
Al de la campaneta ý a dos vedells del Studi,
Ha de llogar draps negres com són setzens, devuytens, pessatges, e
forros ý semblants per estar per drap de peus per la Seu ý per posar damunt
lo banch del Consell de cent.
Dimecres, a
officials tingueren lo dol de matí ý després dinar en la casa del Consell de
cent.
Dijous, a
dinar. E és a ssaber que en estos dos dies vinguen al dol al manco cada hú una
vegada les personas següents, so és, los reverents ý magnífichs deputats ý
hoïdors ab companya de llurs officials, lo mestre racional ab sos officials,
lo balle general ab los officials de sa cort, los cònsols de la Mar ab pròmens
ý sos officials, lo senyor bisbe de Barcelona, los alcaldes, lo mostasaff ab
sos officials, totom ab dol, lo prior de Cathalumya, molts abats, molts cavallers
ý ciutadans.
Dit dia, aprés dinar, dits magnífichs consellers ordenaren que los pròmens
ý persones davall scrites convidassen pera demà a la Seu al capell
ardent les persones davall scrites:
mossèn Miquel de Vallseca,
mossèn Miquel Oliver,
mossèn Burgués,
mossèn Luýs Setantí.
Convidaran lo senyor príncep de Melito, lloctinent general de sa magestat,
e li diran que los consellers no acostumen en semblants jornades
visitar sinó de esser visitats, ni acostumen en la Seu exir a rebrer sinó que
acabat lo offici li fan gràties.
E los mateixos convidaran al germà del dit senyor príncep e la senyora
princessa, comtesa de Aytona, ý dona Aldonça de Cardona, pregant-les
que sien lo cap del dol de les dames en la Seu.
Mossèn Francesch Anton Setantí, mossèn Miquel Salgueda, mossèn
Enrich Terré, mossèn Crespa, convidaràn al dit capell ardent lo senyor
bisbe de Barcelona, lo senyor bisbe de Urgell ý comte de Aytona.
Mossèn Perot Salba, mossèn Jaume Joan Çapila, mossèn Galceran
Cohors, mossèn Jaume Joan de Vilatorta, convidaran als diputats en llur
consistori per lo molt que fer que tenen los hobrers.
Los hobrers ý llur scrivà, ý lo ajudant del scrivà del rational, convidaran
lo prior de Cathalunya, lo balliu de Mallorcha, lo gran conservador, l'abat
de Sant Cugat, lo prior de Santa Anna, lo abat Frigola ý altres abats,
vescomte de Rochabertí ý de Canet per la Casa de la Ciutat per anar de
allí enfora al capell ardent.
Lo síndich ý sotssíndich ab los scrivans jurats convidaran lo balle
general, cònsols ý alcaldes en llurs corts pera Casa de la Ciutat ý totes
les senyores nobles ý mulleres de cavallers ý ciutadans ý de juristes principals,
anant per los carrers conforme lo memorial que
ells de dos en dos.
Divendres. En aquest dia se féu capella ardent, e los honorables consellers
partiren de Casa la Ciutat ab tots los que allí foren convidats, agraduats
conforme està la agraduatió en lo Libre dels Hobrers. Ý perquè hy
fonch present en dit capell ardent lo senyor lloctinent, los dits consellers
prengueren la part de la epístola, alt en lo altar; los officials de la Casa
de la Ciutat se posaren per los grahons del tuguri. En mig del offici hy
hagué sermó. E acabat lo dit offici los magnífichs consellers feren gràties
al senyor virey e aprés se
virey, se
present casa de hont quiscun conseller se
dita cerimònia.
SOLEMNITAT FETA PER LO ANNIVERSARI DE LA SERENÍSSIMA SENYORA
DONYA YSABEL, MULLER QUE FONCH DEL MOLT ALT Ý CATHÒLICH SENYOR
DON PHILIP, PER LA GRÀTIA DE DÉU REY NOSTRE, VUY BENAVENTURADAMENT
REGNANT.
Divendres, a 8 del mes de octubre de l'any 1568, vingué nova a la present
ciutat de la mort de la dita senyora reyna. E per què los honorables
consellers no tenien lletra de sa magestat no feren moviment ni mudança
alguna per rahó de dita nova.
Dijous, que comptavem quatorze de dit mes ý any, de matí, en la Casa
de la Ciutat dits honorables consellers reberen lletra de sa magestat avisant-los
de la mort de la dita sereníssima senyora reyna, la qual letra, està
continuada en lo registre de les Lletres Reals. E legida dita lletra, los dits
honorables consellers feren tancar les portes de la Casa de la Ciutat, sols
uberta la portalleta; applegaren promania de alguns ciutadans pera que
aconsellassen lo fahedor, la qual promania fonch de parer que dits honorables
consellers applegassen lo Consell ordinari, lo qual encontinent fonch
applegat ý en lo qual los honorables consellers, vestits ab ses gramalles ý
caparons al cap, proposaren lo dit negoci en dit Consell; e dit Consell féu
deliberatió que lo dit fet fos muntat a Consell de cent lo qual Consell de
cent aplegat, delliberà que
féu per lo sereníssimo príncep en los dias prop passats o altres reys, à coneguda
de dits honorables consellers, ab lo dol emperò mateix que fonch
fet per lo dit sereníssimo príncep en los dies prop passats. E aprés, diumenge,
que comptavem dèset del dit mes de octubre, feta primer diligèntia
per dits honorables consellers entre los pròmens ý officials si
esser les dites gramalles que foren fetes per al dol del sereníssimo príncep,
e haguda relatió que les havien totes desfetes, feren aplegar altra volta lo
Consell de cent, e proposat en dit Consell que les gramalles ý dol fetes per
lo sereníssimo príncep no eren en esser, lo dit Consell féu deliberatió que
tornassen a fer gramalles a les persones que se
E més, hoïda una scriptura donada per los taulers ý officials de la Taula de
la Ciutat continent en effecte que com en la Taula, posant-hy dol ý vestint-se
los officials de gramalles, serie gran demostratió de dol, que per so lo dit
Consell fes la deliberació que bé li apparegués. E lo dit Consell deliberà encara
que may sie estat fet que los taulels de dita Taula fossen cuberts de dol,
so és, de drap negre, ý als taulers ý officials de dita Taula se fessen gramalles.
Dilluns, a 18 de dit, los dits honorables consellers no anaren al Studi
hon se celebrava lo acostumat offici, e assò per rahó de dit dol.
Dimars, a
altres dies, aprés de haver rebuda la letra vingueren a Casa de la Ciutat
ab los capirons al cap ý allí feren venir los hobrers de dita ciutat e ordenaren
que dits hobrers anassen per part de dita Ciutat al reverent vicari
general del Capítol de la Seu de Barcelona, pregant-los que per rahó de dit
anniversari volguessen deixar lo bastiment o fusta del capell ardent ý pilars
que la Seu acostuma de prestar en semblants jornades. E més, se feren
venir lo fuster de la Seu ý de la Ciutat per dar-los càrrech de fer los cadaffals,
grahons ý altres coses eren necessàries per dit capella ardent ab los quals
se havingueren per lo mateix preu que fonch fet per lo del sereníssimo
príncep pochs dies fa. E més, se feren venir los pintors de la Ciutat ab los
quals se havingueren per tot pintar tot lo necessari del dit capellardent
sols per or, argent ý mans en [...] lliures. E més, ordenaren que dit anniversari
fos fet conforme lo de la sereníssima princesa dona Ysabel, quòndam,
primera muller del dit senyor rey don Philip, a les hores príncep
nostre. E que fos celebrat divendres, que comptarem a
present mes de octubre. E per effectuació de dites coses ordenaren que
fessen dos memorials lo hú per lo honorable clavari, l'altre per als honorables
hobrers, los quals són del tenor següent. Los quals memorials foren
conforme la solemnitat feta per lo sereníssimo príncep nostre don Carlos,
atràs continuada.
Dimecres, a
de sa magestat en lo present principat digué lo dia prop passat al magnífich
conseller segon, trobant-se en casa de sa excelència per rahó de una embaixada
feta per part de la Ciutat acerca que fos servit remediar les contentions
eren entre los diputats ý inquisidors, digué ý demanà pera quin
dia se faria la capellardent, per so embiaren a dir a sa excelència lo dia
que
diputats perquè havien entès ne tenien ganes de saber-ho, e assò encara
que may se fos acostumat de fer sinó que solament los acostumen de
convidar a semblants anniversaris.
E més, dit dia, dits honorables consellers ordenaren que fos feta crida
per los llochs acostumats de la present ciutat que pera dimars, dimecres ý
dijous de la semmana prop vinent no tinguessen parades ni ubertes les
portes, per demostratió de dit dol, lo qual dits honorables consellers tindrien
los dits tres dies en la Casa de la Ciutat, ý axí fonch feta dita crida per dos
trompetes ý per lo corredor de la Ciutat ab ses gramalles de dol, als quals
per lo lloguer de aquelles fonch donat, so és, a quiscun d'ells tres reals,
per tots divuyt sous.
E és assaber, que en los dits tres dies tingueren dol e foren visitats los
dits consellers per les mateixes persones que foren visitats per lo dol del
sereníssimo príncep don Carlos. Ý lo dia abans del capellardent dits consellers
feren convidar per pròmens per ells ellegits ý officials de la present
casa les semblants persones ý en lo modo ý manera que fonch convidat
per lo dit anniversari del dit senyor príncep. Ý anaren lo dia del capellardent
ab la graduatió que està continuada en lo Libre de les Agraduations
de la Hobraria. E en tot se seguí la forma del dit anniversari del dit senyor
príncep; algunes emperò coses que s'esdevingueren en estos dias de aquest
dol diverses de les que foren en lo dol del dit senyor príncep són continuades
en lo Dietari del present any.
ORDINACIÓ PER RAHÓ DE LA SEPULTURA FETA DEL REVERENDÍSSIM SENYOR
DON GUILLERM CASSADOR, QUÒNDAM, BISBE DE BARCELONA.
Dimars, a quatorze de nohembre, any
aprés mig jorn, lo reverendíssim don Guillerm Cassador, per la gràtia de Déu
bisbe de Barcelona, morí en la present ciutat en son palau episcopal.
E tantost lo mateix dia, los honorables consellers de la present ciutat,
trobant-se en la Casa de la Ciutat en la quadra del Consell de trenta, certifficats
per part del reverent Capítol de la Seu per dos [canonges] que
farian sepultura al cors del senyor bisbe, segons se pertany a semblant
prelat, vestint-se primer gramalles de dol ý caparons al coll, feren applegar
per llurs verguers una promania de ciutadans ý cavallers als quals pregaren
los volguessen aconsellar sobre lo que la Ciutat havia de fer, ý per so que
foren legides algunes sepultures de bisbes en les quals fonch vist ý trobat
que als bisbes de Barcelona ý archebisbes de Tarragona, deffuncts en la
present ciutat ý soterrats en la Seu de aquella, la Ciutat ha acostumat fer
certa solemnitat. E per so dits prohòmens, hoïdes dites cerimònies, aconsellaren
a dits honorables consellers que ells devien fer semblantment com
los passats havian fet per altres semblants prelats, assenyaladament com
la del quòndam don Jaume Cassador, oncle ý predecessor bisbe de dit
quòndam don Guillem, la una per lo que s'és axí acostumat fer. E l'altra
per lo que dit don Guillem Cassador ere persona tant califficada en scièntia,
benignitat ý en haver exèrcit molt freqüentment son offici pastoral y
pontiffical personalment assistint ab gran frequentia en los officis divinals
en la Seu. E ordenaren que per part de la Ciutat los verguers anassen
per tots los monastirs, pregant-los que com sentirien les campanes de la
Seu, tocassen també les sues per la mort del dit senyor bisbe.
Dimecres, a
ab llurs gramalles de dol e caparons al coll, anaren ab llurs verguers davant,
acompanyats ab los officials de la present casa, al dit palau episcopal, e
montaren a la sala gran de aquella, en la qual lo cors de dit bisbe fonch
posat ab la forma següent, so és, que la dita sala fonch empaliada de draps
de ras; e foren fets sinch altars, so és, dos a quiscuna part de la sala e hú al
cap de aquella, en los quals altars se celebraven misses; e en mig de la dita
sala fonch fet un llit de pots, cubert de un drap imperial, sobre lo qual
fonch posat lo cors de dit illustríssim e reverendíssim bisbe, vestit com si
estigués en sa cadira cathedral, ab sa mitra al cap, ab cara descuberta e
ab la crossa als pits envers la mà dreta. E per los reverents canonges ý
clero de la Seu, quiscun dia se feyen dos vegades absoltes sobre lo dit cors;
e immediatament aprés de esser feta la una absolta de matí se comensava
un offici cantat ab cantors, de rèquiem. E per lo semblant, les parròchies e
monastirs de frares, quotidianament, també una volta de matí e altra de
aprés de dinar, tant quant lo dit cors estigué en la dita sala, processionalment,
vingueren e feren absolució alta davant lo dit cors.
E en la dita sala los dits honorables consellers, asseguts en un banch a
la part de dreta de dita sala posat, hoiren la missa cantada ab cantoria de
rèquiem, la qual se celebrà en lo altar posat al cap de la dita sala; e hoïda
dita missa comunicaren ab los parents de dit senyor bisbe offerint a aquells,
per part de la dita Ciutat, si res los occorria hauran mester de aquella. E
dit dia, dits magnífichs consellers embiaren lo síndich ý lo scrivà del rational
al reverent Capítol pera saber quin dia se feya la sepultura, ý respongueren
que lo disapte provinent.
Dijous, a
parer de la prohomania que damunt, com dit és, fonch applegada, e inseguint
les altres sepultures de semblants prelats fetes, ordenaren que fossen
fetes sinquanta antorxes de cera groga, de pes quiscuna de sinch lliures, ab
senyals de la Ciutat en quiscuna antorxa, les quals fossen apportades per pobres
acompanyant lo cos, e fonch donat a quiscun pobre sis dinés. E de les
dites sinquanta antorxes foren donades a la sacristia de la dita Seu sinch antorxes.
E les restants
E no res menys offeriren donar per la dita sepultura un drap acostumat
donar en semblants sepultures ab senyals de la Ciutat; mas com no puga
esser trobat drap d'or, ni poder esser tant prest fet, fonch manllevat de la
sacristia de la Seu un drap imperial que fonch donat en temps passat per
la Ciutat per la sepultura de la sereníssima princessa e senyora nostra,
muller que fonch del sereníssim príncep ý rey nostre, benaventuradament
regnant, don Philip, en lo qual drap feren fer uns senyals de la Ciutat, de
paper daurat. E sobre dit drap fonch posat lo dit cors.
E més, ordenaren que los honorables mossèn Jonot Salba, Miquel
Oliver, Joan Luýs Llull e Jaume Joan Çapila, ab gramalles de dol, sense
vestir-se caparons, sinó portant-los al coll, per part de la Ciutat convidassen
para la Seu lo excelent lloctinent general ý la senyora princessa,
muller sua, per la dita sepultura fahedora lo disapte prop vinent en la
dita Seu.
E més, deliberaren que los honorables mossèn Galceran Burguès e mossèn
Miquel Salgueda, vestits per lo semblant ab ses gramalles, convidassen per
dita sepultura en Casa de la Ciutat los reverendíssims bisbes de Tortosa,
Leyda, Urgell, Gerona ý Mallorcha.
E més, que mossèn Francesch Ramon Fivaller ý mossèn Luýs Gibert,
per lo semblant, convidassen lo senyor governador de Cathalunya, lo almirant
de Nàpols, lo compte de Aytona ý lo comte de Quirra, per la Casa
de la Ciutat; e la muller de dit governador, duquesa de Cardona, dona
Hierónima de Requesens, muller del comanador maior, la comtessa de
Aytona ý dona Maria de Lara, pera la Seu.
E los honorables hobrers, per lo semblant, convidassen al palau episcopal
mestres en theologia per anar entorn del cors, és assaber, lo provincial,
prior o altre president del monastir de Sancta Catherina, lo provincial,
custodi o altre president del monastir dels Frares Menors, lo provincial o
prior dels Augustins e lo provincial o prior del Carme. E mès tots los frares
dels mateixos ý de tots los altres monastirs pera la Seu ab llurs creus.
E segui
llur, se scusaren de convidar los dits bisbes, e per so ne fonch dat carregat
als dits mossèn Fivaller ý mossèn Gibert; ý dos hobrers convidaren les persones
que dits mossèn Fivaller ý mossèn Gibert havien de convidar.
E lo venerable síndich de la dita Ciutat en companya del discret
en Francesch Guamis, altre dels scrivans jurats del honorable Consell,
convidassen los deputats de Cathalunya a la Seu; e lo veguer e lo balle de Barcelona
a la dita Casa de la Ciutat.
E los discrets en Francesch Vidal, notari de Barcelona, altre dels scrivans
jurats de dit honorable Consell, e Xpistòfol Vidal, scrivà jurat de la
scrivania de dit Consell, per lo semblant, convidassen lo prior de Cathalunya,
bescompte de Rochabertí e de Canet pera la Casa de la Ciutat. E
la senyora bescomtessa de Rochabertí para la Seu.
E que los verguers de dits honorables consellers per lo semblant convidassen
los cònsols de la Lotge, los barons, nobles, cavallers, ciutadans ý
mercaders en la Casa de la present Ciutat, e les mullers de aquells a la Seu.
E lo capítol de la Seu e los parents del senyor bisbe fan convidar a llur de
part per sí mateixos.
E norès menys, los dits honorables consellers, prosseguint la forma de
dita sepultura e segons en semblants sepultures es acostumat, ordenaren
que al cap de dit llit anassen dos canonges de la Seu e dos mestres en theologia
ý dos honrats ciutadans, ý altres tants als peus; e als costats de dit
llit anassen ciutadans ý militars.
Disapte, a
los dits honorables consellers, ben de matí, vingueren en la Casa de la Ciutat
ab ses gramalles de dol, caparons al coll, se
Consell de Cent pera rebre los convidats pera dita sepultura. E primerament
vingué l'abat de Sant Cugat e assentaren-lo entre lo primer ciutadà
ý lo conseller en cap, a mà esquerra de dit conseller en cap. E aprés vingueren
tres altres abats, tots juncts, e ells se agraduaren al costat squerra
de dit abat de Sant Cugat, per llur ancianitat, sens mesclar-se entre ells
persona altre alguna sinó que seyan tots quatre arreu. En aprés vingueren
los cònsols de la Lotge e assentaren lo cònsol ciutadà entre quart ý quint
consellers, e lo cònsol mercader aprés del conseller quint, e los dos prohòmens
mercaders, que són companyons de dits dos cònsols, los reculliren entre los
ciutadans ý cavallers prop del dit cònsol mercader. E aprés, vingué lo balle
de Barcelona ý posaren-lo entre lo terç ý quart conseller, e ultimadament
vingué lo prior de Cathalunya e lo balliu de Mallorca, ý posaren dit prior
entre lo dit conseller en cap e lo abat de Sant Cugat, e lo balliu a l'altra
part, entre lo cònsol mercader e lo ciutadà o cavaller que stave aprés de
dit cònsol. E ya fonch hora ben tarda. E per so, no sperant més gent, delliberaren
partir per anar a dita sepultura e feren la agraduació conforme
està continuada en lo Libre de·Agraduations .
Ý ab lo dit orde partiren de la present Casa de la Ciutat ý anaren al
palau episcopal e pujaren alt. E perquè era molt tard havien baixat lo cors
baix en lo pati, a bé que altres vegades quant los consellers hy van lo cors
acostumave de estar davant la capella. E dalt anaren a la sala gran hont
se tenia lo dit dol, e prengueren los parents e amichs de dit bisbe e los graduaren
entre ells dits consellers, posant hú dels dits parents en cada filera,
ý posant algú dels amichs en dites fileres, de manera que y hagué prou lloch,
perquè los ciutadans ý cavallers que eren venguts ab dita agraduació buydaren,
e se posaren al cap ý peus de dit cors, conforme ere estat axí ordenat.
E baixant per la scala, la proffessó de les parròchies ý monastirs havia ya
bona estona que era partida, ý ya la proffessó de la Seu se comensava ya
ordenar, lo túmul del cors comensà exir del palau, e la proffessó estave
ordenada del modo següent.
Primer anaven sinquanta pobres que portaven sinquanta antorxes enceses
en la mà, que eren las que la Ciutat havia fetes. E aprés, havian
de anar los criats del dit senyor bisbe ab antorxes enceses en la mà ý
vestits de dol; aprés, la creu de la Seu ý totes les altres creus de monastirs
ý parròchies per llur orde; aprés, los capellans de les parròchies; aprés,
los frares dels monastirs ab llur orde acostumat; aprés, lo clero ý canonges
de la Seu; aprés, alguns capellans ab sobrepellissos ý antorxes enceses;
aprés, los sobre dits qui acompanyaven lo cors ab l'orde sobreposat,
ý aprés lo cors, lo qual cors apportaven bastaixos qui estaven dejús
lo llit, que ere gran ý alt. Aprés, venian altres capellans ab sobrepellissos
ý antorxes; aprés, verguers dels cònsols ý consellers, ý consellers ab ses
fileres.
E lo camí fonch que tiraren per la Deputatió, Casa de la Ciutat,
Regomir, carrer Ample, als Cambis Vells, davant Sancta Maria, per lo cap
del Born, carrer de Moncada, capella d'en Marchús, Bòria, plassa del Blat,
plassa del Rey, e tiraren a la Seu, portal maior, ý posaren dit cors sobre lo
cadafal li havien fet en lo cor dejús lo capell ardent li tenian apparellat;
ý los consellers ý los del dol pujaren alt en lo altar maior ý segueren com
acostuman; ý axí feren lo offici, lo qual acabat ý feta absolta, los consellers
ab los del dol tornaren al palau episcopal, dexats los parents, se
tornaren a la present Casa, ý de allí se despediren. E l'endemà los dits honorables
consellers, ab ses gramalles de dol, anaren, partint de la present
casa, al palau episcopal per pendre los parents del dol per anar a les misses
del dit senyor bisbe.