ORDINATIÓ DE LA SOLEMNITAT FETA PER PART DE LA CIUTAT EN LO
ANNIVERSARI CELEBRAT EN LA SEU DE BARCELONA PER LA ÀNIMA DEL
ILLUSTRÍSIMO E CATÓLICO SENYOR, LO SENYOR DON FERRANDO, REY
E SENYOR NOSTRE DE INMORTAL MEMÒRIA.
Com la scriptura sia instrument per la qual les coses passades sien fetes
presents als esdevenidors, e perquè no sien meses en oblit, per ser la memòria
nostra molt làbil e transitòria, ans pugan dar testimoni e lum als
esdevenidors del modo e manera que per los passats e presents se són fetes
les serimones de semblants sepulturas, com és la devall scrita; per ço, los
honorables mossèn Pere Girgós, mossèn Luýs Gibert, ciutadans; mossèn
Joan Bernat de Tamarit, donzell; mossèn Amador Parets, mercader; e
mossèn Antoni Miquel, notari, l'any present consellers de la ciutat de Barchinona,
digueren a mi, Joan Lorens Calça, notari e scrivà de la casa del
rational de la dita Ciutat, que tota la solempnitat de dit anniversari e tots
los actes proceïts e seguits en aquella fins a la fi, continus sots degut orde.
E yo, dit Joan Lorens Calça, vist ý considerat que semblants actes, com
a dignes de memòria, per causa de mon offici só tingut continuar, per ordinatió
dels dits honorables consellers, hé procehit a continuar les dites
cosas sots l'orde següent.
Ço és, que quant vénch en la present ciutat letra del magnífich mossèn
Luís Sanchez, thresorer general de la católica magestat del dit senyor
rey, dirigida a mossèn Barthomeu Ferrer, regent dita thresoreria general en
aquest principat de Cathalunya, dimarç, que comtàvem
janer del any
als dits honorables consellers la mala nova de la indisposició de sa altesa,
en aquella hora, los dits consellers anaren a la Seu; e encontinent feren
fer una professó entorn la dita Seu ab tots los canonges ý clero, ab molta
devotió ý precàries, per la convalescència de sa magestat; ý per lo semblant,
en la matexa hora, tremeteren los dits consellers llurs verguers per
totes les parròchies ý monastirs, que fessen pregàries per lurs esglésies per
la susdita rahó. En aquel matex dia, los dits honorables consellers, ensemps
ab lo parer dels diputats, delliberaren scriure a micer Phelip de Ferreras,
regent la cancelleria, residint en Cort, per ço que era ciutadà de la present
ciutat, e al protonotari de sa magestat, pregant-los los volguessen certificar
del stament de dit senyor rey. E al illustríssimo e reverendíssimo senyor
archebisbe de Çaragoça lo mateix. E foren despachadas les letras dels honorables
consellers dirigidas als demunt dits en aquel matex dia, e delliberaren
que Pere Orsuya, correu de la dita Ciutat, anàs ab dites letras a la
Cort; mas per quant los diputats contribuÿen en la meytat de la paga de
dit correu ý les letras lurs no eren expedides, lo dit correu no partí aquell
dia.
Lo dimecres aprés següent, fonch feta solemne professó per los canonges
ý clero de la dita Seu, la qual anà a la verge Maria de Pietat; ý en
la capella de la sacratíssima verge madona sancta Maria de Pietat foren
fetes pregàries per la convalescèntia del dit senyor rey, ý feren lo offici
en la sglésia dels Augustins. En aquest dia partí dit Pere Orsuya, correu de
la Ciutat, ab tot lo despaix dels dipputats ý consellers, a dues hores aprés
mig jorn; ha de anar ab sinch dias, ý tornar ab altres sinch, aprés de esser
despachat; foran-li donats
e
Lo dijous següent,
solemne professó, la qual anà a la sglésia parrochial de Sancta Maria
la Mar per rahó de les pregàries dessús dites. En lo mateix dia, stant los
dits consellers en la Seu, agueren sentiment com havia passat correu qui
venia de la Cort de sa magestat, lo qual havia portades letras a dit mossèn
Barthomeu Ferrer, ý per ço, encontinent, trameteren un verguer a dit mossèn
Barthomeu Ferrer, perquè de part dels honorables consellers sabés
quines noves tenia del stament del senyor rey; ý dit thresorer, per esser
indispost ý esser les noves tan tristes ý amargas, com la publicatió de
aquellas aprés ha bé mostrat, no las volgué comunicar a dit verguer, ni per
la indisposició no pogué venir a comunicar-las a dits consellers; e axí hi
anà poch aprés mossèn Joan Berenguer Aguilar, ciutadà, de part de dits
consellers, ý sabé per dit Barthomeu Ferrer como lo thresorer general havia
scrit a dit mossèn Barthomeu Ferrer, que la real ý católica magestat, per lo
deute que devia a natura, havia retuda la sua ànima, molt catòlicament
ý sancta, a son Creador, en la vila de Madrigalejo del regne de Castella, a
ý feta relatió de les coses dessús dites als honorables consellers, ý hagut
Consell de alguns pròmens, per no tenir letra alguna a ells dirigida qui
certificàs de dita mort, no
que portavan, ý anaren tant solament ab los caparons.
Stigueren dits consellers molt admaravellats de alguns catalans curials
que no haguessen dat avís ab dit correu a dits consellers de dita mort; e
com aquells qui zelavan lo bé públich vehent-se privats de tant catòlich
governador e protector com era lo senyor rey, que en glòria sia, de continuo
feyen aplegar prohòmens, ý
al bé públich ý deffensió dels poblats en la present ciutat, e açò feren per
lo divendres e dissapte següents, no demostrant tristícia alguna al poble;
proveyen per les sinquantenes, que regoneguessen secretament com estavan
apparellats los de les sinquentenes en armas e moltes altres coses necessàrias
de què per cert són dignes de molta comendatió ý alevança.
Diumenge, a
aplegaren lo deprés dinar a casa de mossèn Girgós, conseller en cap, ý
allí, ab alguns pròmens, comunicaren de lo que se havia de fer per ser certificats
de la mort de sa altesa, e axí delliberaren fer correu propi al illustríssimo
senyor archebisbe de Çaragoça ab les letres de dits consellers, per
ser certificats de dita mort. E en aquel mateix dia partí lo correu ab dites
letras, a
Dit dia, per què lo Capítol se fatigava de, incessantment, fer pregàries
en lo cor de dita Seu, les quals pregàries de part dels honorables consellers
se comensaren lo mateix dia que saberen la nova da la indisposició
de sa altesa, aprés de esser feta la professó entorn la Seu, hi era quasi notori
a tot 1o món la mort de sa magestat, que alguns particulars se
ya senyalats, ab voluntat de dits consellers, cessaren dites pregàries ya dematí
abans de missa.
Dijous, que comtàvem
mig jorn, arribà lo correu, que era anat al senyor archebisbe de Çaragoça,
lo qual aportà les letras de la sereníssima senyora reyna donya Germana,
relicta del senyor rey don Ferrando, de immortal memòria, del excelentíssimo
senyor archebisbe ý del egregio embaxador Adriano, les quals són
del tenor següent:
La reyna. Amados nuestros: A Nuestro Senyor ha plazido levar para
si el rey, mi senyor, que sancta gloria haya, que ha seydo toda nuestra
desventura y desolatión; solo nos queda el consuelo de haver seydo su
muerte muy católica, bien conformándose con la vida que fizo. Algunas
cosas se han de fazer, que su alteza ha mandado por su testamento a los
testamentarios, y specialmente los suffragios de su ánima, sobre lo qual
%Pág. 363">
os scrivirá largamente el illustre arçobispo, nuestro muy amado fijo; sea
creydo, y entendet, por nuestro amor, en el buen cumplimiento de todo
ello, como de vos se ha de sperar. Data en Madrigallejo, a
mes de enero en el anyo de
A los magníficos y nuestros speciales amigos los consellers de la cuitat
de Barcelona.
Magníficos y nuestros speciales amigos: Con este levador recibimos
vuestra carta, y por ella vimos el grand cuydado que teníades de la salud
del rey, mi senyor, que Dios tiene en su glòria. Fué su muerte católica y
bien conforme a la vida que fizo, que se debe tener por cierto está en la
gloria celestial, que este es el consuelo que para el estremo dolor de su
fallescimiento nos queda. Vosotros usastes de vuestro officio, como de
prudentes y fidelíssimos súbditos de su católica magestat se sperava, faciendo
facer devotiones y sacrificios por la salud de su real persona. Agora,
pués Dios lo ha levado para si, rogámosvos muy affectuossamente, que
por lo mucho que todos devíamos a su católica magestat viviendo, que
agora por su ánima, en lo que vos cabe, fagais facer los suffragios, devotiones
ý exèquias que essa ciudad por sus reyes y príncipes ha acostumbrado
loablemente fazer, segund de vosotros se spera; y screvireis a las otras universidades
y personal a quien convenga, para que hayan de facer otro tanto
por la ánima de su alteza, a la qual toda cosa se deve, no solo por el muy
buen govierno que viviendo tuvo de todos sus reynos, mas ahun viniendo
a la muerte demostró tener dello no menor cuidado, e a poco antes que
falleciese, por ciertas provisiones y por su último testamento, ordenó que
por la indisposición de la reyna donya Juana, mi senyora, el principe don
Carlos, mi senyor, sea por ella governador general de todos sus reynos;
y entretanto, que el príncipe, mi senyor, no vendrá o no havrá otramente
proveydo, que nos tengamos el mismo poder de governar que su alteza en
estos reynos de la corona de Aragón; y porqué la venda del príncipe, mi
senyor, en estos sus reynos es tan necesaria como podeis considerar, mandó
su altesa a sus marmessores y spondaleros, que somos uno dellos, procuremos
que estos sus reynos, con la menor costa que podieren, enbien sus embaxadores
al invictíssimo senyor rey de los romanos y al príncipe, mi senyor,
para que solliciten que su venda sea muy presta, segund podrés ver por el
traslado de la cláusula del testamento que con esta vos enviamos; devés
dar ahí toda la diligència segun que a los dipputados desse principado y
del reyno de Valencia havemos scrito, para que se entienda en fazer la dicha
embaxada y avisatnos de lo que vos occorrerá por que, con la ayuda de
Dios, entendemos de obedecer los reales mandamientos, y mirar en quanto
podamos por la quietut y tranquillo vivir de los poblados en estos sus reynos,
con buenas obras. De Çaragoça, a
algunos buenos respectos se havia differido el despacho de la presente en
respuesta de la carta que nos enbiastes con vuestro primer mensagero.
Después, esta manyana antes del dia cinco del presente, recebimos la
vuestra de es mucho de loar vuestra affición y sollicitut, la qual procuraremos
de gratificaros en cuanto podamos. A lo que quereis saber como
quedan los goviernos destos reynos, vos respondemos, que los de Castilla,
fasta que venga el príncipe, mi senyor, han de estar en govierno del cardenal
arzobispo de Toledo. Los reynos de la corona de Aragón, por la
cláusula del testamento que vos enbiamos, vereis lo que su católica magestat,
que en glòria sea, dispuso y por otras provisiones mandó, que todos los
officiales mayores y menores estén en sus exercicios, y conforme a esso
vos dará el governador una carta del embaxador del príncipe mi senyor,
que reside en Castilla. Será bien nos rescrivais de lo que vos parecerá
se deva facer. A lo que os plazerá. Don Alfonso de Aragón. Varrachina
secretario.
A los magníficos y muy virtuosos senyores los conselleres de la ciutat
de Barcelona.
Muy magníficos señores: La confiança que la sereníssima reyna e illustrísimo
príncipe, nuestros senyores, tienen de la innata fidelidad y mucho
zelo y affición de todo esse reyno en general, y de vosotros en particular,
para todo lo de su servicio y stado por lo que por experiència se ha visto
que haveis fecho con la católica magestat de su señor y padre, que en glòria
sea, és tan grande que, placiendo a Nuestro Señor, lo vereis por la grattificación
que dello se os fará y en la endreça y bien vuestro. Por el senyor governador
sabreis lo que por agora cumple fazerse para el buen govierno, pacificatión
ý reposo desse dicho reyno fasta tanto que el dicho illustrísimo príncipe,
nuestro senyor, sea venido en estas partes que, plaziendo a Dios, será pronto,
ý assimismo lo vereis por la cláusula del testamento y provisión que la
prefata católica magestat fizo antes de su fin con su acostumbrada prudencia;
pidos, senyores, por merced, de mi parte y de la del dicho illustrísimo
príncipe nuestro senyor, cuyo poder para ello tengo vos encargo muy
strechamente que acatando a lo que al servicio y stado de sus altezas,
como fidelíssimos vasallos deveis, y a lo que cumple al bien y reposo de
vosotros mismos, sigais y steis con toda promptitud y voluntat a todo lo que
para el beneficio público, deffensión y buen stado desse dicho reyno, buena
administración de la justícia, y servicio de sus altezas se os dixiere por el
dicho senyor arzobispo que la felice venida del dicho illustrísimo príncipe,
nuestro senyor, en estas partes, plaziendo a Dios, será muy presta; y podeys
govierno vuestro, como de tan grande y poderoso príncipe y senyor se ha de
sperar; y de lo que en esto sirviéredes, sed, senyores, ciertos que se tendrá
por su alteza el recuerdo que és razón para en vuestra endreça, a mas de
lo que cumplireys en ello con vuestra acostumbrada fidelidad. Nuestro
Señor luengamente vuestras muy magníficas y muy virtuosas personas
conserve como, senyores, desseays. De Guadalupe, el primero de febrero
de
Cláusula del último testamento del muy alto, muy católico y muy poderoso
senyor, el senyor rey don Ferrando de gloriosa recordación.
E por que a nos, como a padre y rey, conviene exortar, amonestar y
mandar a la dicha serenísima reyna donya Joana, nuestra primogénita,
y al dicho illustrísimo príncipe don Carlos, su primogénito, nuestro nieto,
en lo que és descargo suyo y bien de los reynos y senyorios, y haviendo
tan justa y urgente causa proveher en el buen regimiento y govierno de aquellos
para después de nuestros días, lo que cumple al descargo de la dicha
serenísima reyna, la cual, segund todo lo que de ella havemos podido conocer
en nuestra vida, stà muy apartada de entender en governación ni
regimiento de reynos, ni tiene la disposición para ello que convernía, lo
que sabe Nuestro Señor quanto sentimos; y por ser muy necessària la provisión
dello, para el buen stamiento y govierno de los dichos nuestros reynos
ý senyorios y de los poblados en aquellos, a nos y a todos nuestros
progenitores fidelíssimos, de quien es muy justo tengamos mucho recuerdo
en nuestro fin para en el bien dellos como en vida lo havemos fecho en lo
que nos ha seydo possible, ahunque no como quisiéramos y éramos tenido
con otras grandes ocupationes; y cierto, ya que del impedimiento de la
dicha serenísima reyna, nuestra fija primogénita, sentimos la pena como
padre, que és de las más graves que en este mundo se pueden ofrescer, nos
parece para en el otro nuestra consciencia staria muy agravada y con mucho
temor si no proviéssemos en ello como conviniesse. Por ende, en la meior
via y manera que podemos y devemos, dexamos y nombramos por governador
general de todos los dichos reynos y senyorios nuestros al dicho
illustrísimo príncipe don Carlos, nuestro muy caro nieto, para que, en nombre
de la dicha serenísima reyna su madre, los govierne, conserve, rija y
administre; y porqué en el entretanto que el dicho illustrísimo príncipe
viene, por absència suya y fasta haverlo el proveydo, no se sigua algun
scándalo o inconveniente en los dichos reynos, confiando muy enteramente
de la prudentia e integridad del illustre y muy reverendo don Alonso de
Aragón, arçobispo de Çaragoça y de Valencia, nuestro muy amado fijo,
lugarteniente y capitán general, y del deudo y obligación que tiene al bien
nuestro caro nieto, nombramos y senyalamos al dicho arzobispo de
Çaragoça, nuestro fijo, en nombre del dicho illustrísimo príncipe para que
administre, proveha y govierne los dichos nuestros reynos de la corona de
Aragón fasta tanto que el dicho illustrísimo príncipe lo proveha, como
dicho és, para que el dicho illustre arçobispo faga en el dicho tiempo todas
las cosas que el dicho príncipe y governador general podía y devía facer;
para lo qual le damos y conferimos todo el poder necesario con el presente,
ý para la más próxima venida del dicho illustrísimo príncipe en estas partes;
por lo que nuestra ánima stará dello descansada, a mas de lo mucho
que importa su presèntia; mandamos muy strechamente a los dichos testamentarios
que se fallaren presentes el dia de nuestra muerte embien
con toda diligentia persona o personas y scrivan al serenísimo rey de los
romanos, nuestro hermano, y al dicho illustrísimo príncipe, nuestro nieto,
faciéndole saber nuestro fallescimiento, y lo que les encargamos por este
nuestro testamento, que entiendan con toda instáncia en que haya luego
de venir el dicho illustrísimo príncipe, por lo mucho que cumple a su stado
y al bien de todos los reynos y senyorios su presta venida por la indisposcisión
grande de la dicha serenísima reyna donya Joana, su madre, y a la
buena y quieta successión suya, y que cuanto mas presta fuere fará mas fruto
para todo lo que conviene. y junctamente, con lo que por esta via se proveherá,
entenderán los dichos nuestros testamentarios y marmessores en
que los reynos de Aragón, Valencia y principado de Cataluña fagan mensaieros
a los dichos sereníssimos rey e illustrísimo príncipe, supplicando e
instando su venida, y esto han de despachar con toda presteza, pues vehen
quanto es necessària la venida del dicho illustrísimo príncipe para el bien
dellos; y por todas las otras vias y medios que parecieren meior y mas
convenientes, procurarán los dichos nuestros testamentarios y marmessores
la venida del dicho illustrísimo príncipe, nuestro nieto, al qual dezimos y
amonestamos, como padre, muy strechamente, qne no faga mudança alguna
para en el govierno y regimiento de los dichos reynos de las personas
del real Conseio y de los officiales otros que nos sirven en las cosas de las
peccunias y cancelleria, y se fallaren tener los dichos officios al tiempo de
nuestra muerte, y los otros officiales que se fallaren proveydos por nos en
todos los dichos reynos de la corona de Aragón; y mas, que no tracte ni
negocie las cosas de los dichos reynos sinó con personas de los naturales
dellos, ni ponga personas strangeras en el conseio ni en el govierno y otros
officios sobre dichos, que cierto satisfaze mucho, y para el bien de la negociación
que la entienden y tienen en práctica della y con la naturaleza la
facen con mas amor y cura; y ahun és en grand manera a mucho contentamiento
y descanso de los poblados en los dichos reynos, viendo se tractan
las otras cosas, tome de nos como de padre para en qualquier tiempo, que
cierto teneinos experiència dello, y desto specialmente tenga mucho cuydado
y cargo de solicitar y instar de nuestra parte al dicho illustrísimo
príncipe los dichos nuestros testamentarios; y encargamos mucho al dicho
illustrísimo príncipe, tenga en especial cura (allende de lo que és tenido por
lo de Dios) de mantener todos los poblados en los dichos reynos en paz
y justícia, e mire mucho por ellos y los tracte con mucho amor, como a
mucho fidelísimos vasallos y muy buenos servidores que siempre han seydo
nuestros, y ansí se los encomendamos muy caramente, que la misma fidelidad
y zelo tenrán con él y no le faltaran a cosa que cumpla a su servicio y stado,
que innata les es la fidelidad y honra de sus reyes a la qual nunca faltaron;
y por lo semejante, a los prelados, personas ecclesiásticas, amonestamos attentamente,
y a los lugartenientes generales, visoreyes, governadores, príncipes,
almirantes, duques, marqueses, condes, vizcondes y a los de nuestro
Conseio y Audiència, y nuestros officiales, alcaydes, nobles, varones, meznaderos,
vervessores, cavalleros, infançones, ciutadans, burgeses, conseios,
officiales y hombres buenos de cualesquiere siudades, villas e lugares de
todos los dichos nuestros reynos y senyorios de la corona de Aragón, aquende
y allende el mar, de qualquiere grado o condición que sean, súbditos y
vasallos nuestros, dezimos y mandamos, so la fidelitat y acatamiento que
nos deuen como rey e sennor, poniendo ante si el servicio de Nuestro Señor
y lo que cumple al servicio de los dichos reynos y al stado de la dicha nuestra
primogénita y nieto, por la grande falta de aquella para governar,
tengan la dicha forma de regimiento y gobernación assí como si por nos
en vida, y después nuestros dias por la dicha serenísima reyna, nuestra
fija, en persona fecho fuesse proveydo y mandado, que con esto cumplen
con la fidelidad que a nos y a la dicha nuestra primogénita són tenides.
Suppliendo por el presente nuestro testamento en aquesta parte lugar de
epístola y rescripto haviente de nuestro poder real absoluto en la edad del
dicho illustrísimo príncipe, para que, no embargante su menor edad, pueda
regir y governar luego los dichos reynos y senyorios de la corona de Aragón,
visto el buen seso y cordura suya, y assí nunch pro tunch y e converso suplimos
el defecto de la dicha su menor edad y lo facemos abil e capaz para ello
del dicho nuestro poder real absoluto, del qual queremos usar y usamos para
en este caso, considerada la necesidad que hay dello y lo que cumple para
el bien y assiento de los dichos reynos y señorios.
En lo mateix dia de dijous, aprés de esser legidas les dessús dites letras
ý claúsula, rebudes per dit correu, los honorables consellers enviaren a
mossèn Joan Bernabé Alzina, e mossèn Matià Julià, l'any present obrés,
a pregar lo vicari general del reverendíssim senyor bisbe de Barcelona que
pus era certa la infelicíssima mort del senyor rey, que en glòria sia, fes
sonar totes les campanas de la Seu que acostumen sonar per los finats, e
açò tres vegades lo dia fins lo dia que
e que proveýs e manàs, que totes les parròchies de la present ciutat, quant
hoyrian sonar les campanas de la Seu sonassen per lo semblant llurs campanas;
e per lo semblant, a pregar tots los monastirs, axí de hòmens com
de donas de la present ciutat, e encara aquell de Valldonzella, que totes
les hores que sentirian sonar la Seu fessen sonar llurs campanas. E en la
mateixa hora, los dits honorables consellers per llurs vergués feren aplegar
per lo mateix dia Consell de trenta; en lo qual aplegat, proposà lo magnífich
mossèn Pere Girgós, conseller en cap, com en lo mateix dia havien
rebudes les letras demunt dites, per les quals los era nottificada la mort
del senyor rey, ý que ell, absemps ab sos companyons, havian fet aplegar
lo present Consell per poder millor delliberar sobre les exèquies ý totes
aquelles coses que
senyor rey, pregant a tot lo Consell en general ý a quiscú en particular,
sobre les sobredites coses dependents ý emergents de aquellas, los volgessen
aconsellar.
E entesa per lo Consell la propdita proposició, e oÿdes les dessús dites
letras en lo dit Consell legides, nottificants la mort del excelentíssimo e
serenísimo senyor, lo rey don Ferrando, senyor nostre, de immortal memòria,
per la qual mort tots los súbdits e vassalls seus, e senyaladament los
poblats e habitants en dita ciutat, és cosa molt deguda e pertenent senten
gran dolor ý tristícia, per esser stat tan singularissim e virtuosissim príncep,
rey ý senyor, ý que per la ànima sua sien fets tots los suffragis que
pera semblants sepultures de reys aquesta ciutat te loablement acustumat,
féu delliberatió e conclusió que per la real ànima del dit senyor rey, que
sancta glòria haja, sie fet solempne anniversari ý exèquies, axí e segons en
semblents exèquies e sepultures reals és acustumat fer; e que sie propossat
en lo Concell de cent jurats de la dita Ciutat de quin dret se pagaran
les despeses per rahó de les dites exèquies, anniversari e sepultura fahedores,
remetent les dites cosas ab deppendents e emergents de aquellas als dits
honorables consellers ab pleníssima potestat.
Per virtut de la qual delliberatió e pleníssima potestat, los dits honorables
consellers feren aplegar, lo divendres aprés següent, que comptàvem
dits honorables consellers e pròmens, e vistes algunes sepultures de reys e
reynes fetes en la present ciutat, e de anniversaris, axí de reys d'Aragó
morts fora la dita ciutat, fou delliberat per los dits honorables consellers
e pròmens, que la solempnitat de dit aniversari fos feta en la forma
següent.
Ço és, que los honorables consellers, pròmens, advocats de la Casa,
obrés, clavari, los scrivans major ý del rational, verguers dels honorables
concellers, als quals clavari e scrivans se pertany per lurs officis, segons se
troba continuat en altres sepultures, ý lo sýndich ý sotsýndich, ý encara
per alguns bons respectes ý perque
qui és hun dels scrivans jurats de la scrivania major, fonch delliberat,
que tots los dessús dits, ý lo discret en Pere Mas, notari, scrivà jurat de
dita scrivania, e lo fill de dit mossèn Anthoni Miquel, com ha deservint lo
offici de son pare, fossen vestits de dol; ço és, los honorables consellers, de
gramalles de
rational, síndich rational, ý scrivans jurats demunt dits, de
verguers dels honorables consellers, de
donades
acustumava dar. E a n'an Pere Orsuya, correu, ý a n'Anthoni Ribalta,
porter del honorable clavari, foren fets sengles mantos sens cua, ab caparons
ý carapuças, donant a cada
Les persones deval scrites foren vestides de dol de part de la dita
Ciutat.
Mossèn Pere Girgós, mossèn Luýs Gibert, mossèn Bernat Joan de Tamarit,
mossèn Amador Parets, mossèn Anthoni Miquel, consellers.
Mossèn Joan Bernabé Alzina, mossèn Matià Julià, obrés.
Lo honorable clavari; scrivà major; scrivà del rational; sýndich; rational;
sotsýndich; en Pere Mas, notari, e Antich Miquel, com a regint
lo offici de son pare, scrivans jurats del Consell.
Promens: mossèn Galceran Strada, mossèn Pere Deztorrent, mossèn
Joan Berenguer Aguilar, mossèn Pere Esquerit, mossèn Miquel Ros, mossèn
Joan Pujades, mossèn Valentí Gibert, ciutadans; mossèn Francí Vicens,
mercader, mossèn Bernat Terré, mossèn Antich Almugàver, mossèn Galceran
de Barbarà, mossèn Joanot Fivaller, mossèn Galceran Oliver, mossèn
Prancí Junyent, donzells; Gabriel Stanyol, apothecari; Joan Pereller, fuster.
Advocats de la Casa: micer Hieronym Malet, ciutadà, micer Guerau
Guardiola, cavaller.
Pere Orsuya, correu; Anthoni Ribalta, porter del clavari.
Lo mateix dia de divendres, de part dels honorables consellers, fonch
feta crida per los lochs acustumats de la dita ciutat a tothom generalment,
manant que per lo dit dia de divendres ý dissapte següent, tots los qui
tenian botigas e obradors cessassen de parar aquells, ans stiguessen per los
dits dias ab les portes tancadas per demostratió de la tristícia ý dolor que
aquesta ciutat ý poblats en ella tenen de la infelicíssima mort del dit senyor
rey. E per lo semblant, los honorables consellers, los dits dias de divendres
ý dissapte, vingueren a la Casa de la Ciutat, acompanyats de
alguns dels demunt dits pròmens, ab gramalles rossegants ý caparons al
cap, ý stigueren ab les portes tancades per dita rahó.
Lo dissapte aprés següent, que comptàvem
los dits honorables consellers, acompanyats de alguns pròmens e officials
de la casa, anaren a visitar lo senyor governador de Cathalunya, qui pochs
dias havía era arribat de Manresa, ý stava algun tant indispost, ý per
tractar ab ell algunes coses consernents al bé ý repós de la dita ciutat.
Diumenge, immediatament següent, que comptàvem
febrer, los honorables consellers, ja hora tarda, se aplegaren a la Casa de
la Ciutat ab copiós nombre de pròmens, ý allí tractaren sobre les coses fahedores
en les exèquies ý en donar orde que
axí mateix, tractaren si seria expedient que lo dimarç següent, que lo beneyt
dia de madona sancta Eulària, patrona nostra, anassen al offici que
per lo dit dia en la Seu, com eran tinguts, segons stà continuat en lo
libre que los honorables consellers tenen de les cerimònies; ý per poder
millor delliberer de dites coses feren venir a mi, Joan Lorens Calça, notari
scrivà de la casa del rational, ab alguns Libres de Cerimònies, de Sepulturas e
Anniversaris, que són custòdits en lo archiu del rational, ý en presèntia d'ells
foren per mi legides algunas sepulturas en dits libres continuades, axí de
reys com de primogènits, ý anniversaris de reys ý reynes de Aragó, ý senyaladament
lo anniversari de la senyora reyna donya Elionor, relicta del senyor
rey en Ferrando, de bona memòria, que és lo terç Libre de Cerimònies
en carta
del senyor rey en Joan de loable memòria, que és en dit Libre en carta
ý la sepultura del sereníssimo senyor rey don Joan, pare del senyor rey don
Ferrando, de immortal memòria, la qual és continuada en lo present Libre
en carta
en lo present Libre en carta
eran continuats ab major copiositat de cerimònies que les altres, ý era
cosa molt rahonable e pertanyent, que axí com en sa vida lo dit senyor
ha crescut lo copiós nombre de conquestas ý virtuts, exèrcitades loablement
per sos predecessors reys de gloriosa recordació, axí fos fet ab major compliment
lo anniversari fahedor per la ànima de sa real alteza. E axí, vistes
les dessús dites cosas, delliberaren que per lo sendemà que era diluns, se
fessen venir lo fuster de la Ciutat, ý concertassen ab ell de fer lo capellardent
lo mes prest que poguessen. E que la anada de sancta Eulària no era
expedient per causa de tant gran dolor ý tristícia com havia en la ciutat,
ý no era versemblant que
per semblant jornada se acustumava degudament celebrar en dita Seu.
Lo diluns següent, que comptàvem
volent donar orde que lo capellardent se fassa en la Seu de Barchinona,
feren venir Anthoni Gual, fuster, a la Casa de la Ciutat, ý ab ell tractaren
de fer dit capellardent per lo menys que pogueren, ý perquè dit
Antoni Gual demanava
fos ja fet ý stigués custodit en dita Seu ab alguna altra fusta necessària
a bastir aquell en dita Seu, com aprés foren informats dits consellers per
Anthoni Carbonell, fuster de la Seu, e per ço, dits honorables consellers llavors
feren preu ab dits Carbonell e Gual, fusters, de dar-los
treballs ý mans, ý alguna fusta necessària per acabar de bastir-lo en dita
Seu. Entès emperò, que lo clavari tingués càrrech de avenir-se ab lo capítol
de la Seu, per ço que pretenen que tot és de la Seu; e axí foren contents.
E per lo honorable clavari fou feta avinença ab lo capítol de la Seu
e obrés, que pagant ell dit clavari sine liuras als obrés, segons era stat apuntat,
segons digueren los obrés de la Seu, en la sepultura del rey Felip, per
mossèn Perot Miquel, llavors clavari, los obrés donassen lo capellardent
que era en dita Seu, pretès esser de la Ciutat, per aquest anniversari present,
ý que cada vegada que semblant necessitat ocorrega, donant la Ciutat
que ocorrerà, per ço que ells lo hajan de guardar ý conservar ab tot
lo necessari pera bastir-lo en dita Seu, en los corredors de la qual de present
sta. E per ço fas assí memòria, jo Joan Lorens Calça, que quant se seguís
semblent necessitat de la present, no
jornalls pagar-los per lo bastir de dit capellardent, axí com se féu per
Anthoni Carbonell en les exèquies de la sereníssima senyora reyna donya
Isabell.
Dimecres aprés següent,
aplegats a Casa de la Ciutat ab alguns pròmens per dar cumpliment a dit
capellardent, delliberaren que per part de la Ciutat, fossen fets
ciris brandonets, quiscú de pes de
pes de
e cremassen, ço és, los
o capellardent que la dita Ciutat devia fer bastir en dita Seu sobre les
graus de sancta Eulària. E los restants
son devant l'altar major.
qui cremassen baix entorn la tomba o cors present del dit senyor rey lo die
del dit anniversari, però que fos feta compositió e avinença ab lo regent la
segrestia de la Seu a certs nombres dels dits brandons, los quals romanguessen
a la Seu, e los restants fossen cobrats per lo candaler qui
e axi
de la Seu de deu brandons hú, e los restants foren cobrats per lo candaler,
segons se mostre per los comptes donats per los candalers qui posen en
rebuda lo refús.
vuy en dia no
de la segrestia de la Seu, dels que la Ciutat per altres sepultures passades
havia dats a la dita Seu, e axí fonch fet; peró, attès, que la dita Ciutat, per
diverses sepultures passades, havia manlevat draps a la dita Seu, ý no
donats, ans los devia a dita Seu, fonch feta per ço remissió per la dita
Seu a la dita Ciutat per los dits draps, ý de nou és stada feta obligatió pròpria
per lo clavari de la Ciutat per lo preu del drap, que ara ha de dar a
dita Seu per lo present anniversari, ý per les
E per dar cumpliment al dit anniversari fonch liurat al honorable mossèn
Joan Bastida, clavari de la dita Ciutat, un memorial del tenor següent.
Memorial del honorable mossèn Joan Bastida, clavari de la Ciutat, per
rahó del anniversari fahedor per part de la Ciutat per lo sereníssimo senyor
rey don Ferrando.
Primerament, que dó obre ab acabament que Anthoni Carbonell e Anthoni
Gual, fusters, que han pres càrrech de fer lo dit tuguri o capellardent, metan
mans en fer bastir dit capellardent sobre las graus de la capella de
sancta Eulària, e sobre grans bigues e jasses e postam, e que y sien fets
grahons per puiar. E dalt, a forma de lit, que y sien posades posts, e sobre
les posts que y sien posats draps de peus, ço és, los quabriadzembles quatre
ý los draps de taulell del rational, de la scrivania major ý del archiu dels libres
de la Taula, ý los dos bancals vells, qui són en la casa del rational. E sobra
la tomba o forma de lit, que y sien posats draps de ras, axí que la tomba puixa
star sobra lo dit lit; e sobre la dita tomba, sie posada tela blancha, manlevada
del sagristà de la Seu, e sobra aquella sie posat lo drap d'or de brocat, que
la Seu ha promès prestar lo die del anniversari, en los tovallons del qual drap,
enprat del dit sagristà, fassa fer a la viuda Alemanya, a qui los dits confellers
han donat càrrech de les pintures del capellardent,
sobreposats, ço és, del dit senyor rey e altres
feta la empra del dit drap per quant de present no
en la ciutat. Emperò, fou promès per los honorables consellers, ab
pròpria obligatió que lo dit clavari féu, que lo més prest que serà expedient,
faran comprar lo dit drap imperial ab tovallons, en los quals haurà
ab fullatjes d'or fi, ço és,
qual drap serà donat a la sagrestia de la Seu, e per ornament de la església de
aquella.
de tela bona, de blau scur, ab un senyal gran al mig, del dit senyor rey,
e quatre senyals de la Ciutat, ço és, hú en quiscun cantó; en quiscú dels
quals senyals haje un texell obrat de fulles d'or partit.
dita tela, ý que y sien pintats
e
brandons.
cantons de e quatre torretes dalt del dit capell ardent, e hú del senyor
rey, alt a la cima del dit cimbori.
de pes de
negres, quiscú de pes de
de dit cimbori, e que estiguen en los canalobres dins lo altar major.
de cera groga, ennegrits, quiscú de pes de
en quiscú, ab paper sobreposat; los quals seran posats a les orles, fahent-ne
tres parts, ço és, una al cap vers lo altar e una a quiscun costat. E fet lo dit
anniversari per dita avinença, de tots los dits ciris e brandons ne Deu romandre
a la Seu lo delme, e la resta que sia tornada al dit candaler.
de pes de
notables qui seran emprades per fer honor al dit anniversari, e als
quatre canonges qui portaran los bordons; e en quescú sie posat un sisé
d'argent.
dos diners, per ço que sien donades a totes les altres personas axí hòmens
com dones, ço és, a quiscú una, ab un dobler dels qui
en dia.
consellers e a les personas en lo demunt dit memorial contengudes.
Dissapte, que comptàvem
los honorables consellers feren fer una crida, nottificant a tothom generalment
que lo diluns següent, que comptaríem
celebraria la festa del dit anniversari, dematí a la Seu, ý que per ço tothom
celebràs la dita festa, cessant de lurs operacions e interessent a la dita
celebratió.
Joan Bernabé Alzina, ciutadà, e mossèn Matià Julià, mercader, obrers l'any
present de dita Ciutat, per rahó del dit aniversari.
Memorial fet als honorables mossèn Joan Bernabé Alzina, e Matià Julià,
obrés, per rahó del anniversari fahedor per lo serenísimo senyor rey don
Ferrando, de bona memòria.
E primerament, que los dits obrés, ab gramallas e caperons al cap, pregan
al vicari del reverent senyor bisbe, per ço com lo dit senyor no sie
present en la ciutat, ans se tròpia en Çaragoça de Aragó, que lo diumenge
següent, que comptarem
e encara en la vesprada, e lo diluns aprés següent, dematí, fassa sonar les
campanas de la Seu e de les esglésies parrochials, e que les sglésias parrochials
vengan lo dit dia de diluns en la dita Seu processionalment, ab creu alsada,
per alsolre sobre lo dit cors present.
aquell de Valldonzella, que quant oyran sonar les campanas de la
dita Seu, sonen les lurs campanes, segons és acustumat en semblants anniversaris.
E axí mateix, que lo dit dia de diluns per lo matí, quant oyran sonar
les campanes de la dita Seu, que sonen les lurs, e que vinguen processionalment
absolre a la Seu sobre lo dit cors present.
dia del dit anniversari.
del anniversari, prengue càrrech de sermonar.
sien a Casa de la Ciutat per ordenar e acompanyar los dits honorables consellers
e altres que aquí seran per rahó del dit anniversari.
E axí mateix, ultra les dites coses, per rahó del dit anniversari, fou fet lo
memorial següent als preveras, qui han càrrech de la offerta lo dia del dit
anniversari.
Memorial fet als venerables mossèn Miquel Aymerich del Bosch ý de
Sallent, mossèn Jaume Pol, mossèn Jaume Font, mossèn Francesch de
Masferrer, mossèn Jaume Brugera e mossèn Barthomeu Molles, preveres
beneficiats en la Seu, per rahó de la offerta que han càrrech lo die del anniversari
fahedor per part de la Ciutat per lo sereníssimo senyor rey don
Ferrando.
Primerament, que
ne donen al manner de la Seu
e preveres de la Seu lo dia del dit anniversari.
hòmens de paratge, mercaders honrats, los ciris blanchs, mentre bastaran,
ab sis diners en quiscú.
un ciriet blanch, ab un cisé a quiscú.
de Cardona, grand condestable d'Aragó, a quiscú un ciri blanch de mija
liura, ab mig ducat en quiscú per offerta.
real, e a la senyora donya Joana, muller del senyor governador, un ciri de
hòmens com dones, per offerir una candela e un ardit.
E lo mateix dia de dissapte, per ço com los primés actes necessaris al
dit anniversari són elegir certes personas, les quals, de part de la Ciutat,
convidassen prelats, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans
e mercaders de la dita ciutat que fossen a la dita sepultura, los honorables
consellers feren aplegar Consell de pròmens, ý constituïts en la
casa de
persones devall scrites, per exequir lo dit acte de convidar, lo diumenge
inmediatament següent, aprés dinar, anant a cavall per los carrés de la dita
ciutat, ý fahent tocar per les portes dels prelats, barons e altres dessús dits,
ý encara al reverendíssimo senyor archebisbe de Tarragona e de Montreal,
ý al senyor duch de Cardona ý gran condestable de Aragó, ý al senyor
governador, dipputats de Cathalunna, la senyora comptessa de Trevento,
la senyora dona Joana de Cardona, muller del dit senyor governador, ý los
cònsolls de Lotge, per interesser al dit anniversari lo diluns propsegüent,
e anomenats a dit acte foren los següents.
Ciutadans: mossèn Galceran Strada, mossèn Pere Deztorrent, mossèn
Galceran Fivaller, mossèn Joan Berenguer Agillar, mossèn Pere Esquerit,
mossèn Miquel Ros, mossèn Joan Pujades, mossèn Valentí Gibert.
Mossèn Bernat Terré, mossèn Antich Almugàver, mossèn Joanot Fivaller,
mossèn Galceran de Barberà, mossèn Galceran Oliver, mossèn Francí
Junyent, micer Guerau Guardiola, cavallers.
Dels dits elegits e anomenats per al acte de convidar, quatre anaren,
aprés de haver feta la cerca per ciutat, ensemps ab los dement dits, a convidar
lo senyor governador, al senyor archebisbe de Montreal ý al senyor duc de
Cardona, e foren los següents: mossèn Pere Deztorrent, mossèn Pere Esquerit,
ciutadans; mossèn. Antich Almugàver, mossèn Galceran Barbarà, cavallers.
E altres quatre anaren a convidar lo senyor archebisbe de Tarragona
e foren: mossèn Galceran Fivaller, mossèn Joan Berenguer Aguilar, ciutadans;
mossèn Bernat Terré, mossèn Galceran Barbarà, cavallers.
E los obrés, acompanyats dels venerables en Raphael Cervera, notari
e síndich, e d'en Pere Mas, notari, scrivà jurat de la scrivania major, anaren
a convidar a peu a la senyora comptessa de Trevento, la senyora donna
Joana de Cardona, muller del senyor governador, los dipputats de Cathalunya
ý los cònsols de Lotge.
Diumenge següent, que comptàvem
consellers, aprés dinar abans de la una hora, se aplegaren a la
Casa de la Ciutat, ensemps ab les persones eletes per a convidar, les quals
partiren de dita Casa de la Ciutat, a cavall, e convidaren per la ciutat en
la forma dessusdita. E aprés de haver fet lo dit convit, feren relatió a
dits honorables consellers en dita casa atrobats.
E les quatre persones qui anaren a convidar lo senyor governador, lo
senyor archebisbe de Montreal, e lo senyor duch de Cardona, com dalt és
dit, feren relatió, que lo senyor governador havia respost, aprés de haver-lo
convidat, que volia veure lo modo del seure ý quin loch tenian los de son
Consell real.
E feta dita relatió, encontinent los dits honorables consellers feren
aplegar Consell de pròmens, e immediatament aplegats, volgueren, que per
mi, Joan Lorens Calça, fossen portats tots los Libres de Cerimònies, que són
custodits en lo archiu del rational, per veure lo modo del seure del governador
en altres anniversaris e sepultures, ý per mi foren legides senyaladament
la sepultura del senyor rey don Joan, de gloriosa recordació, que és en lo
present libre, en carta
de Catahlunna, que lavors era, convidat per los dits honorables consellers,
vench a Casa de la Ciutat, ý partint d'allí ab son orde, ço és, dit
governador ý conseller en cap ý lo vicecanceller de dit senyor rey, un cavaller
ab un ciutadà anaren en lo primer trast a la Seu, ý allí segueren lo governador
ab los consellers, tots sinch, alt al altar major, a la part dreta;
ý lo veguer, ab los dipputats, prengueren l'altra part de dit altar. E oÿda
la dita forma del seure, fonch deliberat per los honorables consellers que
mossèn Pere Esquerit e jo, dit Calça, anassem al senyor governador per
mostrar-li la dita forma del seure, com stava continuada en lo dit present
libre, lo qual me
fonch per mi legida, axí com dalt és dit; la qual oÿda per dit
governador, e altres persones que foren atrobades en aquella hora ab sa
senyoria, dit mossèn Pere Esquerit restà ab dit governador, e yo me
torní a la Casa de la Ciutat, pus havia fet mon offici. Poch aprés, tornà dit
mossèn Pere Esquerit, e recità, que la resposta que dit senyor governador
li havia feta era que aquella dispositió de seure no
ço com los del Consell real no y eren en aquell temps com ara, ý que ell
volia saber com havian de seure los de son Consell real; feta relació de dita
resposta per dit mossèn Esquerit, los honorables consellers ý pròmens, haguts
primer certs colloquis entre ells sobre lo que debia fer, delliberaren
que quatre pròmens dels qui es trobaven presents en la dita casa anassen
a desenganar dit governador, que no mudarien l'orde que trobavan continuat
ý que si axí li playa ho digués a dites quatre persones, que foren
les següents: mossèn Joan Bastida, clavari; mossèn Guerau Durall cavaller;
mossèn Pere de Santcliment, mossèn Joan Pujades, ciutadans.
Los quals, inmediadament, anaren al dit senyor governador de part
dels honorables consellers, per dir-li lo que ells havien delliberat; estigueren
be dos horas, o cerca, per persuadir-lo no volgués pervertir l'orde que
trobava continuat en dit libre, lo qual fonch per mi legit, com dalt és dit,
per què seria molt perillós en semblant temporada innovar cosas de què
poguessen seguir tants inconvenients e avalots de poble com d'aquesta se
podria seguir. E haguda la resposta de dit senyor governador, s'entornaren
a la Casa de la Ciutat, ahont eran los consellers ý pròmens aplegats;
feren relatió que la resposta de dit governador era que
de dits consellers, que de semblants cosas no haguessen volgut comunicar
ab ell de spay ý repós, ý no esperar al darrer punt, que era lo sendamà
prefixit per celebrar lo dit anniversari, però que pus axí era, lo sendamà que
seria diluns, de gran matí, ell faria aplegar son real Consell, e aprés ell delliberaria,
lo que hauria de fer, ý que torna-ssem llavors per la resposta. E oÿda
dita resposta, los honorables consellers, per [què] eran ya dotze horas de la
mija nit, pregaren los pròmens que allí eran, que lo sendamà de bon matí
volguessen venir a dita casa, per saber dita resposta ý poder delliberar sobre ella. E axí se
Diluns següent, que comptàvem
honorables consellers, applegats en dita casa ab los dits pròmens enviaren
lo sýndich de la Ciutat a casa de dit governador per saber la resposta del
que li era stat consultat la nit precedent. E aquella haguda, lo dit síndich
féu relatió a dits honorables consellers que dit governador feya de resposta
que ell no delliberava anar a dit anniversari sens que los de son real Consell
no tinguessen lo loch que dignament merexian, ço és, de seura en la part
del altar que ell seurà. E oÿda dita resposta, los dits honorables consellers
e pròmens, no volent dar loch a semblans cosas, delliberaren prorrogar lo
dit capellardent, e axí nos féu aquel dia.
Lo mateix dia de diluns, ý encara lo dimarç següent, entrevenint-hi
los dipputats de Cathalunya, los dits consellers tractaren ab lo governador
sobre lo demunt dit modo de seure dels dits doctors de la real
Audiència, ý en aquest medi se esdevench, que stant ya lo dit governador
algun tant indispost li augmentà dita indispositió, en tanta manera
que no podia interesser a dit anniversari. E vista dita indispositió,
los honorables consellers delliberaren, que per lo dijous següent, que comptaríam
que comptàvem
consellers de matí feren fer crida per los lochs acustumats de dita ciutat,
notificant a tothom generalment que per lo dijous següent, que comptaríem
sereníssimo senyor rey don Ferrando, de gloriosa recordació; ý que per ço,
cessant de lurs operations e negocis familiars, vinguessen a interesser a dit
anniversari celebrador en la Seu de Barchinona.
Lo mateix dia de dimecres, los obrés tornaren a pregar lo vicari del reverendíssim
senyor bisbe de Barchinona, que fes sonar les campanas de
la Seu lo dit dia de dimecres a mig jorn, aprés vespres, ý en la vesprada,
ý lo dijous següent per lo matí, ý que proveýs que totes les parròchias
sonassen lurs campanes totas aquellas horas quan oyran sonar las campanas
de la Seu, ý que lo dijous de matí, quant oyrian tocar la Seu, tocassen
per lo semblant lurs campanas, ý vengan processionalment a la Seu
per absolre sobre dit cors present.
dones, que quant oyrian tocar las campanas de la Seu tocassen lurs campanas,
ý que lo dijous següent de matí venguessen processionalment a la Seu
per absolre sobre lo dit cors present.
Dijous següent, que comptàvem del dit mes de febrer del any
dia assignat per a celebrar lo dit capellardent, los honorables consesellers,
stant totes les Gosses necessàrias a dita celebratió ya en orde, se
aplegaren de bon matí a la Casa de la Ciutat, ý aquí speraren los convidats
que
per anar a la Seu sots l'orde següent.
primer trast: illustre e reverendíssim senyor archebisbe de Montreal;
lo illustre senyor duch de Cardona, grand condestable e almirant de
Aragó e capit. general de Cathalunya; mossèn lo veguer; mossèn Pere
Girgós, conseller en cap; don Luýs de Centelles; mossèn Galceran Strada,
ciutadà.
segon trast: Mossèn Luýs Gibert, conseller segon;mossèn Francesch
Pla, mestre rational; lo baró Bellera; lo comandador Ferrer; mossèn Pere
Joan Vicens.
terç trast: Mossèn Bernat Joan de Tamarit, conseller terç; mossèn lo
balle; lo comandador Merquet; mossèn Bernat Terré, cavaller; mossèn
Pere Lull, ciutadà.
quart trast: Mossèn Amador Parets, conseller quart; mossèn Miquel de
Gualbes, mestre rational de Sardenya; mossèn Galceran Fivaller, cònsol de
Lotge; mossèn Joanot de Gualbes, alcalde; mossèn Pere Deztorrent,
ciutadà.
Quint trast: Mossèn Anthoni Miquel, conseller quint; mossèn Barthomeu
de Guimerà; mossèn Joan Bastida, clavari; mossèn Baltasar Romaguera,
cònsol; mossèn Antich Cornet, alcalde.
E junts a la dita Seu, lo illustre e reverendíssim senyor archebisbe de
Montreal e lo illustre senyor duch de Cardona, gran condestable ý almirant
de Aragó ý capità general de Cathalunya, ab lo veguer de Barchinona,
honorables consellers, mestre rational, ab los altres demunt dits, prengueren
la part dreta del altar major que és del evangeli.
E los dipputats de Cathalunna, ab mols altres cavallers e ciutadans qui
eran ja arribats a dita Seu, prengueren l'altra part esquerra del dit altar.
En lo tuguri o capellardent estava la senyora comptessa de Trevento,
la senyora donya Joana de Cardona, muller del senyor governador de Cathalunna,
e alguns criats del senyor rey.
E los restants qui acompanyaren los concellers, com són officials de la
Casa e altres, segueren per los grahons de dit tuguri. E hagué aquell dia
infinita gent a la Seu.
Digué la missa lo reverent senyor bisbe de gràcia don Joan Cardona,
al qual fonch donat per caritat de dir dita missa un ducat.
Digué lo sermó mestre Pere Joan, de la orde de Preÿcadors, al qual
per caritat de dit sermó fonch donat
corrents.
En lo matí, en lo temps que
ordens, unes aprés altres absolien sobre dit cors present.
E celebrada dita missa, fonch feta una solempne absolutió, e los dits
honorables consellers, ensemps ab tots los altres qui eran anats ab ells a
la Seu, ab los caparons vestits, se
quiscú se
Ciutat, foren desfets los tàlem e totes les altras cosas qui eren stades fetes
per rahó del dit anniversari, fet per lo dit senyor rey don Ferrando, de immortal
memòria,
Dei, sine fine, requiescant in pace.
Les messions fetes per part de la Ciutat per rahó del dit anniversari són
continuades en lo primer compte de mossèn Joan Bastida, clavari de la
dita Ciutat, en cartes
del primer de mossèn Joan Bastida, les quals són en summa
lls.
ASSÍ SERÀ CONTINUADA LA CERIMÒNIA ý LA RECEPTIÓ PETA REVERENDÍSSIMO
SENYOR PRAY ORDE DELS AUGUSTINS, CARDENAL,
Ý LEGAT APOSTÒLICH DEL NOSTRE SANCT PARE PAPA LEÓ
PARTS D'ESPANYA.
Disapte, a
de la ciutat de Barcelona, en lo matí, reheberen letras del príncep e
rey nostre senyor, les quals aportà lo reverent e magnífic mossèn. Joan
de Albanell, cabiscol de la Seu de dita ciutat, e mossèn Galceran Albanel,
cavaller gentil hom de la guarda de sa altesa, ab crehença dels dits per als
dits honorables consellers, sobre la receptió fahedora per part de la Ciutat
al reverendíssimo senyor cardenal e legat apostòlich.
que cumplen al estado de la fe xpistiana, embía a nos al reverendíssimo fray
Egidi, cardenal, son legado, al qual, así por el cargo que trahe, como por
la honra que se deve fazer a la Sede Apostòlica, queremos que sea muy
bien tractado y recebido y honrrado en todas nuestras tierras e senyorios,
al qual dicho cardenal embiamos al venerable y amados nuestros mossèn
Joan Albanell, chantre de la iglésia de Barchinona, nuestro e
Galceràn Albanell, gentil hombre de nuestra guarda, para que de nuestra
parte le visiten y acompanyen, e fagan de nuestra parte proveher en todas
las cosas que fueren menester para el buen tractamiento del dicho cardenal,
segund que les habemos mandado. Por ende, nos vos encargamos y mandanos
que en la entrada del dicho reverendíssimo cardenal en esta ciudad,
le fagan todo el recibimiento y honrra que a ssemejantes legados apostólicos
se acostumbran, que nos vos lo ternemos en muy accepto servicio,
segund que de nuestra parte los dichos chantre et Galceran Albanell os dyran.
Data en Çaragoça a
rey. Albornós,
Barcelona.
Los quals dits mossèn Joan et Galceran Albanell, per virtud de la crehença,
explicaren a sas magnificències, de part del senyor rey, com tindrie
a servey que los dits consellers rehebessen al dit senyor legat ab tota
aquella honor e reverència que acostuman rehebre semblants legats cardenals,
fahent-ho segons la Ciutat loablement ho té acostumat. E dits honorables
consellers feren de resposta que stavan apparellats a fer lo que
per sa altesa era manat, e que se aconsellarien del que la Ciutat ha costumat
fer, segons las pràtiques antigues. E de continent, per sos verguers, faheren
aplegar un gran nombre de ciutadans honrats de dita ciutat per aconsellar-los
en dita receptió. Estant aplegats en l'ort de la present Casa de la Ciutat,
feren cercar les cerimònies passades, acostumades esser fetes per la Ciutat
en semblants casos, e digueren a mi, Joan Lorens Calça, notari et scrivà
de la casa del raciomal, ahont són recòndits e scorats los Libres de les Cerimònies,
que cercàs algunes cerimònies que satisfessen al cars occorrent.
E de continent, pusí, yo dit notari, obra per execució, regirant tots los
Libres de dites Cerimònies; e per quant havia lonch temps que semblant
cars no
cardenal, legat apostòlich, e los Libres de dites Cerimònies comensan en
l'any
al dit cardenal qui passà lavors, salvo que
del honorable Consell que la Ciutat, stant en Barchinona, li donà una molt
bona collació de confitures e altras cosas pera menjar et beure nessessàries,
venint ell a visitar la dita Casa de la Ciutat; e altres despesas no
continuadas, e volgueren veure dits honorables consellers la cerimònia
feta al sanct pare papa Benet
de setembre, passà per la present ciutat, venint de les parts de Perpinyà.
E legida per mi dit notari aquella, la qual és continuada en lo segon Libre
de Cerimònies, en cartas
del dit senyor rey, en los quals, sens exprés manament de sa altesa, no
pot innovar casa alguna, delliberaren que lo rebrien molt honoríficament
ab totes les cerimònies degudes a sa reverendíssima senyoria, excepto lo
pali, lo qual expressament demanave lo mestre de les cerimònies de sa senyoria,
qui era vingut aquí present per esser cert de la receptió fahedora a
dit senyor cardenal ý legat apostòlich; e dit mestre de les cerimònies replicà,
que la cerimònia fahedora en la receptió de dit senyor cardenal estava
ya continuada en un libre apellat Pontificale, lo qual el apportava ab sí,
en lo qual expressament és disposat, que los consellers de les ciutats acostumen
de rehebre los cardenals apostòlichs tremesos per lo Pare Sant en
qualsevulla províncias ab pali al entrant de la porta de la ciutat, ab la proffessó
de la Seu qui hix fins a dita porta, e que per ço sa senyoria volia
que
consellers, vist açò, e oÿt sobre lo mateix al reverent cabiscol mossèn Joan
Albanell, faheren aplegar per lo després dinar altre consell de pròmens en
assaz nombre, ý devant dits pròmens ý encara los advocats de la present
Casa, legiren dita dispossició del Pontificale ý sobra aquella tots delliberaren
que dits honorables consellers isquessen en sa forma acostumada fora lo
Portal Nou, e que per no esser en pràtica de rebre
respectes tocants a les preheminències reals, a les quals, sens exprés manament
de aquella, no
e axí ho delliberaren, he feren relació a dit cabiscol de la delliberació
susdita; he dit cabiscol, sabent la intenció de un archebisbe qui ve ab
companyia de sa senyoria, dix que no entraria altrament.
E dits consellers digueren que ells farien lo que la Ciutat ha acostumat
fer, ý que altra cosa no podian fer, que seria fer contra lo que eran aconsellats.
E fonch replicat per lo dit mestre de les cerimònies, que sa reverendíssima
senyoria no entraria en la present ciutat en altra manera sinó segons
la disposició del Pontificale perquè no defraudàs las honors de la Sancta
Sede Apostòlica. E per ço, dits honorables consellers delliberaren enviar al
dit reverendíssimo senyor legat dos ciutadans honrrats pera visitar sa senyoria
reverendíssima, ý pera significar a aquella la molta alegria que dits
consellers, per part de tota la ciutat, havien presa en saber que sa reverendíssima
senyoria venia a vesitar aquesta ciutat, axí per la gran dignitat sua,
com encara per las admirables letras e singular virtut que en el resplendien,
ab letres de dits honorables consellers de crehença pera ells al dit senyor
legat. E foren mossèn Joan Bastida e mossèn. Galceràn Ffivaller, ciutadans
qui en los dias ça enrrera són stats consellers en cap de la present
ciutat.
E en lo matex dia proveyiren per sos verguers en convidar los honorables
regent la Vagueria de Barchinona e cònsols de la Lotja e ciutadans
he mercaders honrrats de la present ciutat, que que serà diumenge,
a
a cavall, a companyar a los honorables consellers a la recepció del dit
senyor legat. E en la mateyxa hora, faheren fer crida per
ab les sobrevestes ý banderas de la Ciutat, e ab los tabals de la Ciutat,
la qual tirà del Portal Nou, venint la via del Augustins, e per lo carrer de
Sant Culgat, e per la Bòria, e per la Calçateria, per la plaça de Sant Jaume,
per la Dipputació fins devant lo portal major de la Seu, notificant a totom
generalment, com lo sendamà a las quatre oras aprés dinar, havia de entrar
lo reverendíssim senyor cardenal ý llegat apostòlich, e que quiscú scombràs
ý regàs les carreres de les cases dels dits carrers, ý empaliàs los enfronts de
aquellas bé ý honrradament per la susdita rahó.
Diumenge, a
las
mossèn Galceràn rivaller dessús dits, ab letra de crehença de dits honorables
consellers per al dit senyor legat, acompanyats de sos scuders ý del
correu de la Ciutat, ý del porter del dit mossèn Galceran Ffivaller, de
present clavari de aquella, ab les cotes que la Ciutat los donà, ý de mi,
notari dessusdit, qui hi fuy present en tot, anaren al dit senyor legat, qui
per sort era ja vingut a dormir aquella nit a la casa qui és davant la Creu
Nova enderrocada, fora del portal Nou. E intrats dins la cambra de sa
senyoria, li besaren la mà, e li donaren la susdita letra, la qual per ell legida,
explicaren de part de la Ciutat sa embaxada ya dalt posada. E lo dit
senyor legat los rehebé molt amigablement, e
molt la visita, e que restava promte a tota honor de la dita ciutat,
pregant a nostre senyor Déu per la longa conservació del stament ý prosperació
de aquella. E aprés, vingueren a parlar de la recepció fahedora,
significant a sa senyoria que la Ciutat havia feta diligència en veura lo
que era en costum fer en semblants recepcions ý que per cert no
què pali pogués esser donat a sa senyoria reverendíssima, pus axí era lo
costum, si donchs ab manament de sa altesa no era dispost altrement, per
ço que tocava a sa magestat disposar ý manar de les cosas tocants a les
sues regalies, ý no era en mà dels consellers ni del Consell poder-hi dispensar,
sens exprés manament de aquella, ý que per ço pregavan a sa senyoria
no ho reputs a deservey, pus la voluntad ý ànimo era prompte a tota ordinació
ý manament de sa senyoria. E lo dit senyor reverent respons que
ell conexia bé lo ànimo ý voluntad dels honorables consellers, ý que a ell
no tocava desposar de la sua recepció, per ço que Sa Santadat li avia dats
ministres per a fer servar les honrres tocants a la Sede Apostòlica, ý que
parlassen per ço ab lo archebisbe de [...] ý ab lo mestre de les cerimònies
ý que ab ells concordassen de dita receptió, que ell restava molt
satisfet ý content de la dita ciutat, vista la bona voluntad li tenian, la
qual los regraciava molt. E axí, dits missatgers li besaren la mà per la despedida
e lo dit senyor los abraçà ý
E dits missatgers tornaren a fer relació a mossèn Pere Esquerit, conceller
en cap, en loch de tots, de la reposta de sa senyoria reverendíssima, ý com
los remetia al reverendíssim archebisbe ý al mestre de cerimúnies qui tenian
càrrech per sa Santedad de dites cerimònies. E axí, aprés de feta relació,
anaren al dit reverendíssim archebisbe per a concertar dita receptió.
E aprés de molts colloquis, fets entre ells, delliberaren, que pus no
altre forma del pali, que sa senyoria reverendíssima, ab protestació
de no derrogar a les cerimònies de la Sede Apostolica, fora content. I axí
concertaren per lo després dinar a les quatre horas.
E fet dit apuntament, lo després dinar, en vers les dues hores passat
mig jorn, los honorables consellers foren a cavall a la Casa de la Ciutat,
acompanyats de alguns pròmens e altre gent qui
arribaren los honorables regent la Vagueria de Barchinona, e los cònsols
de la Lotga, e molts altres ciutadans, qui la nit abans eran stats convidats
de part de dits consellers. E axí aplegats, en vers les quatre horas, partiren
per son horde de la dita casa, tirant per la plaça de Sant Jaume, per la
Calçateria, per la plassa del Blat, per la Bòria, per la plaça de la Lana,
per la capella den Marcús, per Sant Cugat ý los Augustins, per lo carrer del
Portal Nou, ý pararen devant de la yglésia de nostra senyora dels Socors,
fins a saber que la reverendíssima senyoria fos presta per a entrar ý la
proffessó de la Seu arribada al Portal Nou. E estant aquí dits honorables
consellers ý cònsols, poc aprés, arribà lo senyor governador et lo seyor reverendíssim
archebisbe de Monreal, son jermà acompanyats de molts
nobles ý cavallers, ý tiraren avant vers la Creu Nova, ahont sa senyoria
reverendíssima estava en una casa qui és devant dita creu a mà dreta,
ý estants aquí los dits seyors governador ý archebisbe, ý essent la professó
ja vinguda al Portal Nou, lo senyor reverendíssim cardenal ý legat apostòlich
isqué de dita posada a cavall, ab creu alçada devant, e dos porters
a cavall qui anaven devant sa sanyoria; e lo dipputat ecclesiàstich mossèn
Garret, qui isqué ab el qui era dins dita posada, ab los altres deputats junts,
ab lo senyor governador, se apartà lo dit deputat e lo dit senyor governador
se ajuntà ab sa reverendíssima senyoria e li besà la e sa senyoria
li besà la galta per bon amor. E aprés, per lo semblent lo dit senyor arquebisbe
de Montreal, e a prés los nobles e cavallers; e sa senyoria tirà avant
la via del Portal Nou, anant en mich del senyor governador e reverendíssim
archebisbe de Monreal.
E sabent los dits consellers que sa senyoria reverendíssima havia cavalcat,
tiraren per son orde la via de la Creu Nova, e axí entre la dita sglésia del
Socors e la Creu Nova juntaren ab lo dit seyor cardenal qui venia, com dalt
apar, en mich del governador he del archebisbe de Monreal, e lo conseller
en cap li féu honor e reverència e li besà la mà e sa senyoria lo abraçà e li
besà la galta; e aprés, de hú en hú dels altres consellers li besaren la mà,
e los altres aprés. E axí, feta la honor e reverència susdita, tiraren la via del
Portal Nou, anant dit senyor cardenal en mich del governador, a la mà
dreta, e del conseller en cap a la mà squerra; aprés venian lo conseller
segon, a la mà dreta, e lo archebisbe, ço és, lo hú qui venie ab lo dit cardenal
e lo archebisbe de Monreal al mich e mossèn. Pere Lull a la part squerra;
aprés venien per los trasts los altres consellers ab ciutadans. Arribats al
Portal Nou, lo dit senyor cardenal descavalcà, e agenollat davant a hun
sitial li era ya aparellat al dit Portal Nou, defora, exint a la man esquerra,
adorà la Vera Creu que li aportà lo reverent cabiscol de la Seu, e aprés feta
dita adoració, tornà ha cavalcar. E essent a cavall se ordenà la proffesó
de la Seu en la forma e manera següent: que primer anaren los atabalés
he trompetes de la Ciutat; aprés lo cavall de santa Heulària; aprés los
ganfanons de la Seu ý de las parròquies; aprés las creus de la dita Seu,
parròchies ý del hordens; aprés venian los capellans de las parròchies;
aprés los frares del hordens, per son horde; aprés los capellans, beneficiats,
canonges de la Seu ab capes; aprés venia lo reverendíssim senyor bisbe
vestit de pontifical ab diaca e sosts diaca, e aprés, venie a cavall, lo qui
porta la creu alçada devant dit senyor cardenal; aprés los porters de dits
senyors cardenal ý dels consellers; aprés venia lo dit senyor cardenal, en
mich del governador, a man dreta, e del conseller en cap, a mà squerra;
aprés venian los altres consellers per son orde, com dalt és continuat. E
axí tiraren per lo carrer amunt qui va als Agustins, e per lo carrer de Sant
Culgat, e per la capella den Marcús, e per la plaça de la Lana, per la Bòria,
per la plaça del Blat, per la Cort, per la Calçeteria, per la plaça de Sent
Jaume, per la Diputació e per lo palau episcopal; e axí tiraren a la Seu,
ahont descavalcaren, e lo dit senyor cardenal ab lo governador e los archebisbes
e los consellers se
molt honoríficament parat. E agenollat en un sitial rich li havien parat,
davant l'altar, cantaren la antífona acostumada en semblants casos, ý lo
reverendíssim bisbe digué una oració acustumada. E dit senyor cardenal
legat, aprés de dita la susdita, oració, se levà en peus ý digué una oració
de santa Eulària
pujà alt al altar ý besà en mich de la ara de aquella, ý donà la benedictió
en la forma acustumada; ý dada la benedictió, lo dit reverent senyor cardenal
se
anar a cavalcar; isqué per lo portal de les claustres, ý per las Vèrgens, ý
allí al portal de les vergens cavalcà, ý acompanyat del governador ý dels
consellers, ý dels archebisbes susdits se
lochs matexos per hont ere vingut al monastir dels Agustins de son horde,
ahont li avia aparellada posada; he arribats allí, los honorables consellers
se despediren d'ell ý se
la ý de mols ciutadans ý mercaders honrats a la Casa de la Ciutat,
e allí se despediren cada hú per a ses cases.
Dilluns, a
consellers foren aplegats a la Casa de la Ciutat e feren de continent aplegar
Consell ordinari per a delliberar de les despesses fetes ya en la receptió susdita
del dit senyor legat, e encare sobre algunes coses pensades per lo dit
senyor legat, lo qual aplegat, proposà mossèn Francesch Sent Just, conseller,
en lo verger de dita casa.
E entesa per lo present Consell la proposició per los honorables consellers
en aquella feta sobre la receptió per los dits honorables consellers,
acompanyats per lo honorable regent la Vegueria, cònsols de la Lotga ý
molts altres notable gent de la dita ciutat feta del reverendíssimo senyor
lo senyor fra Egidi, de la santa sglésia romana cardenal e legat apostòlich
en los regnes de Spanya per a santidat de nostre Sant Pare, Papa Leo
tramès a la magestat del rey e príncep nostre senyor, qui de present és en
la ciutat de Çaragoça, la qual receptió del dit reverendíssim senyor cardenal
e legat apostòlich fou feta per los dits honorables consellers foral Portal
Nou de la dita ciutat, ý aprés acompanyant aquell per la solemne professó
de tot lo clero ý ecclesísticas personas, axí de la Seu com de les altres
esglésias parrochials ý orde de la dita ciutat, qui ab lurs creus ý ganfanons
vingueren fins al dit Portal Nou per rehebre per lo semblant aquell fins
a la dita Seu, ý feta per lo dit senyor cardenal ý legat apostòlich oració ý
dada benedictió en la dita Seu, tornant acompañar aquell fins al monastir
dels Augustins de la dita ciutat, en la qual lis era etada aparellada posada
per esser ell de aquell orde, ý sobre les despeses per dita rahó fetes,
axí en les trompetes ý tabals, que lo dissapte propassat faheren crida de
la intrada, ý aprés en la dita intrada acompanyaren la dita professó, com
altres, ý encare sobre lo pensament hagut per los dits honorables consellers
que si lo reverendíssim cardenal ý legat apostòlich vindria per veure
la present casa del consell per servey del dit rey ý príncep nostre senyor,
ý per honor ý reputació de la dita ciutat, li sia feta alguna collació de confitures
ý altres coses a despeses de la Ciutat, segons se troba en lo passat
esser acostumat per aquella, o si lo reverendíssim senyor cardenal no vindrà
veure la dita casa, li sie fet algun servey hó present de algunes coses
de mengar ý beuré.
Lo dit Consell, oÿdes les letres del rey ý príncep nostre senyor sobre
la receptió del dit reverendíssim seyor cardenal als dits honorables
consellers dirigides ý en lo dit Consell legides, havent totes les coses
despeses per los dits honorables consellers, cerca la dita receptió, fins
ací fetes per bones ý ben fetes, lohant ý approbant aquellas, féu delliberació
ý conclusió que al dit reverendíssimo senyor cardenal, en nom per
part de la dita Ciutat, sie fet sevey he present de algunes coses de manjar
ý beure, segons serà vist als dits honorables consellers, pux les despeses
per aquell fahedores no exedescan més avant de
sie posat en lo Consell de cent jurats de quin dret pagaran les
lls. ý les altres despeses per dita receptió fetes, axí emperò que encara
que lo dit senyor cardenal vinguen en la dita ý present casa no li sie feta
collació ý altre servey remetent la executió de les coses als dits honorables
consellers.
Per virtud de la qual delliberació provehiren dits honorables consellers
que s'entengués en comprar algunas cosas necessàries per al mengar ý beure
per fer present de aquellas lo dit senyor cardenal lo dimars següent de bon
matí.
E en lo mateix dia de dilluns, aprés dinar, los dits honorables consellers
ajustats a la present Casa de la Ciutat, ý aguda ya per lo sotsíndich de la
Ciutat resposta de la disposició que sa senyoria donave pera la vista, anaren
acompanyats de sos pròmens honrrats de aquesta ciutat ý de alguns officials
de la present Casa al monastir dels Augustins, ý, feta oració en la
yglésia, entraren al apartament ahont posava sa senyoria reverendíssima,
qui és al entrant del pati qui va a les claustres a man dreta, e entraren a
la cambra ahont stava sa senyoria reverendíssima, feta la reverència pertanyent,
hagueren algun colloqui ab aquella per modo de visita, e poch
aprés demanada licènsia ab la honor e condecent se despediren de sa reverendíssima
senyoria e se
Dimarts, a
bon matí, foren a Casa de la Ciutat per a trametre lo present al senyor
cardenal e axí ho ordenaren que anàs del modo següent. Anave sis trompetas
de la Ciutat, ab les sobrevestes de aquella; aprés anaven una percha
de dos parells de pagós, he quatre parells de capons, aprés altre percha de
capons, aprés una percha de gallinas, aprés altre percha de pollastres, aprés
una percha de moltons morts ý scorchats, aprés una percha de cabrits,
aprés dos hòmens ab
paner de sucre fi en panets xiquets, aprés venia una mula ab una sàrria
plena de oques ý de anades, aprés dos animals carregats de dos vedells
morts ý scorchats, aprés venien una càrrega de vi vermell, una càrrega de
vi cleret, huna càrrega de vi groch, mitja càrrega malvasia ý mitja càrrega
trobat en sinch bísties, aprés venien quatre animals carregats de sivada
ý ordi, que havia
dels Augustins; ý perquè lo senyor cardenal volie cavalcar per anar a la Seu a
donar la benedictió, lo present fonch detengut en lo pati de dit
monastir, e lo sotsíndich pujà alt a dit senyor cardenal per a supplicar a
sa senyoria reverendíssima, de part de la Ciutat, que aceptasse lo dit present
que aquella li feya en senyal de la molta voluntad li tenia, ý no miràs la
poquedat de aquell al respecte de son gran meréxer, restant prompte a tota
ordinació ý manament de sa reverendíssima senyoria; la qual respós, que
ella tenia molt bé coneguda la voluntad de la Ciutat, e que li regraciava
molt aquell, que era molt gran cosa ý bé comforme a la gran magnificènsia
de aquella ciutat, ý que restava sempre prompte a tota honor de la dita
ciutat, pregant a nostre senyor Déu per la conservació ý augment de aquella,
e axí cavalcà ý tirà la via de la Seu, acompanyat del arquebisbe de Montreal
ý de molts altres cavallers; e lo majordom de sa reverendíssima
senyoria digué a hun frare que recollís lo present de la Ciutat, e axí fonch
fet; e restaren allí los sachs de la civada ý ordi ý los barrals de vi ý las
perxas de la volateria ý totes les altres coses ab que dit present venie,
exepto les bèsties que eren logadas.
E los honorables consellers, aprés de esser partit lo susdit present al dit
monastir, partiren de Casa de la Ciutat la via de la Seu, acompanyats de
alguns ciutadans e de altre gent.
DE CASTELLA.]
[2 gener 1519]
Diumenge, a
consellers, per ço que lo illustre senyor almirant de Castella, vezcompte de
Cabrera, havia de comunicar ab ells, se ajustaran a la casa de
present Casa, ahont arribà lo dit senyor en companya del dit reverendíssim
senyor archebisbe de Montreal, ý esssent arribats a la dita casa de
los dits consellers foren a la porta ý els reheberen ab la honor pertinent
e anaren a seure sots l'orde seguent: que lo dit senyor almirant segué al
mig, al recó ahont se acustuma seure lo conseller en cap, perquè lo reverendíssim
archebisbe usà de cortesia ab ell, ý se assegué a la part dreta de dit
almirant, ý lo honorable conseller en cap a la part squerra, ý los altres consellers
per son orde, ý axí asseguts comunicaren lo necessari.
És posat assí per memòria, perquè axí han ordenat los honorables consellers.
No l'anaren a visitar ni menys li isqueren a rehebre
ORDINACIÓ E FORMA DE LA FESTA E CERIMÒNIA FETA PER LA CIUTAT DE
BARCHINONA AL ILLUSTRÍSSIMO SENYOR REY DON CARLOS, NÉT DEL
ILLUSTRÍSSIMO DON FERRANDO, REY DE DRAGÓ DE GLORIOSA MEMÒRIA.
Dijous, que comptàvem a
los honorables consellers de la present ciutat de Barchinona reberen letra
del síndich de la dita ciutat, que era stat tramès a la magestat del dit senyor
rey don Carlos a la ciutat de Çaragoça de Aragó, per ço que los aragonesos
l'avian jurat per rey, e ell los celebrava Corts generals en dita ciutat de
Çaragoça, ab la qual letra los feya avís, com lo dit senyor rey partí de la dita
ciutat de Çaragoça per venir ací lo dilluns proppassat, que comptàvem a
dita letra, per letras que ja havian rebudes de la dita magestat de la sua
benaventurada vinguda e per prepparar les coses necessàries e acustumades
fer per la present ciutat, los dits honorables consellers, precehint delliberació
de
faheren fer un gran cadafal en la plaça de Framenors, devant la casa de
Muncada, en la forma acostumada, lo qual per los jornals assolas ensemps
ab la portalade de sant Anthoni fonch donat a esquerada al senyor n'Antoni
Gual, fuster de la Ciutat, per preu de
se trobà fer dita esquerada per manco preu que los altres fusters, e axí
matex faheran envalar la plaça de Framenós fins casi a mitja plaça ab
diverses antenes qui foren dreçades a la dita plaça per tenir los draps de
la dita envelada.
E venint lo senyor rey de les parts de Aragó, dret camí, arribà a la vila de
Molin de Reig, qui és a dues leguas de la present ciutat, ahont arribà lo dia
de dilluns, que comptàvem a
vila fins al dilluns següent, que comptàvem a
que los honorables consellers sentint que sa magestat volia jurar en lo pla
de Framenós, ahont és acostumat fer lo jurament lo dia de la entrada per
salvetat dels privilegis, usos e consetuts atorgats a la present ciutat e
territori de aquella, com a conregnant ab la sereníssima reyna dona Juana
sa mare, entenia a dissentir a dit jurament per via de suplicació en scrits.
E per què los tractadors de part de sa magestat no volien consentir a dit
dissentiment, per tant dits honorables consellers hagueren diversos colloquis
ý parers de doctors, per saber si prejudicaria la presèntia dels consellers
en dita jura, sens dissentir a aquella per via de suplicació. E seguís
per lo dimenge, que comptaven a
senyor cardenal de Tortosa vénch a la present Casa de la Ciutat
ý comunicà ab dits honorables consellers sobre dita jura, dihent que, per
via de dret, no trobava que fos prejudicial aquella ley que diu,
consentire videtur",
de vasallo ad dominem quare ob revereciam taciturnitas vasalli domino
que no parassen en aqueix punt. E axí dits honorables consellers se
reposaren molt ab lo parer del dit senyor cardenal, que ere conforme al parer
de molts altres doctors. Segué lo dit senyor cardenal en la casa de
en aquesta manera, ço és, dit senyor al recó ahont acustuma lo conseller
en cap, a la part dreta lo senyor archebisbe de Tarragona, que venia ab
ell, ý a la part squerra mossèn Carles Bellafilla, conseller segon, per indisposició
del conseller en cap; ý los altres consellers, per son orde, isqueren-li
a rehebre
fins allí.
E ans de la entrada del dit senyor, los honorables consellers, seguint lo
bon costum e pràtiga antigada de la dita Ciutat, en companyia del veguer,
cònsols de la Lotga e de alguns pròmens de tots estaments, per fer reverència
e besar la mà al dit senyor ajustats a la Casa de la Ciutat, partiren
de la dita casa a cavall, exint fora la ciutat fins a l'albareda qui és pasada
la riera de Sants, e allí saberen com lo dit senyor rey era ja vers Prohençana,
qui estava bornajant lo cavall que cavalcave, sperant dits consellers,
per ço que ere avisat, que allí dits consellers acostumaven de rebre son
rey e senyor, dits honorables consellers cuytaren de anar allà hont lo dit
senyor ere en la forma següent. Ço és, que
dels cònsols; aprés los vergués dels dits honorables consellers; aprés
lo honorable veguer ab lo conseller en cap e mossèn Pere Girgós, ciutadà;
aprés lo conseller segon ab mossèn Pere Lull; aprés lo conseller terç e mossèn
Miquel Setantí; aprés lo conseller quart ab lo cònsol ciutadà e lo síndich
de Perpinyà e mossèn Juan Bastida, ciutadà de Barchinona; aprés lo quint
conseller ab mossèn Galceran Fivaller e lo cònsol merchader; e aprés molts
ciutadans, merchaders, artistes e menestrals. E axí en lo dit horde se encontraren
ab lo dit senyor poch aprés de Prohençana, qui venia ab capa de
brocad, portand guió devant sa magestat. E de continent que lo dit senyor
vahé los dits consellers en companyia dels demunt dits, axí com era a
cavall, sens descavalcar, primer lo honorable vaguer, aprés lo conseller
en cap e aprés tots los altres, per lur horde, se acostaren al dit senyor;
e inclinats fins als colls de les mules, besaren la mà del dit senyor; e
feta reverència e besada la mà al dit senyor, se
senyor fins al dit monestir de Valldonzella, acompanyant-lo fins al pati
del dit monestir ahont isqué la proffessó del dit monestir per a rebre lo
dit senyor.
E axí, dilluns, que comptàvem a
senyor en dit monestir de Valldonzella hon atardà, lo qual monestir fou per
la abadessa del dit monestir ampaliat e mès en bell horda; e allí lo dit senyor
reposà aquella nit.
E per què era hora tarda, fonch provehit que aquelles
qui eran aparelladas per rahó de la entrada susdita, fossen a la Creu Cuberta;
e axí fonch fet, que
lo senyor rey fins a dit monastir, e aprés se meteran devant los
honorables consellers qui
partits; e foren los qui aportaren les antorches menestrals ý jovent de las confrarias,
e fonch-los dat lo que ere acostumat; e fonch provehit per los honorables
[consellers] e obrés de la present Ciutat que per rahó de la vinguda lo
dit senyor en dit monestir, lo mestre de la artilleria, per demostrar la gran
alegria que aquesta ciutat sent de la benaventurada vinguda de dit senyor,
tingués la artilleria de la ciutat, ab copia de mascles, a punt en orde per a
festivar dita vinguda; e axí fonch fet, que essent lo dit senyor a la Creu
Cuberta, comenssà a desparar huns quants canons grossos e alguns mascles,
e aprés, arribant a Valldonzella, desparà tots los altres, que fonch cosa
molt bé consertada, e paregué bé als miradors. E per aquella nit e per les
dues altres següents, foren fetes grans alimares per tota la ciutat ab balls
ý falles per les places, que era gran demostració de jucunditat. E lo dit
senyor entrà aprés de sopar en la ciutat a mirar les alimares.
E en la matexa nit, essent tornats los dits honorables consellers a la
Casa de la Ciutat per a desaplegar-se e tornar-se
les coses necesàries per la benaventurada entrada del dit senyor eren prestes,
digueren a mi, dit Juan Lorens Calça, notari e scrivà dessús dit, que digués
de part de dits honorables consellers al magnífic micer Anthoni Augustí,
vicecanceller del dit senyor, que per al sendemà, qui ere dimars, que comptàvem
a
ý que apuntàs la hora que plagués a dit senyor entrar a dita ciutat. E
axí fonch dit per mi a dit magnífich vicecanceller, lo qual de bon matí
parlà ab dit senyor, e apuntà hora de mig jorn del dia de dimars per a dita
entrada.
E per la beneventurada vinguda del dit senyor e per bé festivar aquella,
los dits honorables consellers, feren fer crida per la ciutat hordonant
e pregant a tothom generalment, que tres jorns fessen festa sens obrir o
metre obradors, e fessen alimares als vespres, e que tothom escombràs e
ampaliàs los fronts de les cases, per hont lo dit senyor devia passar.
E per semblant, los dits honorables consellers, per dar horde en les
cosas necessàries per lurs verguers, tremeteran a convidar molts notables
ciutadans, mercaders, artistes ý menestrals, que fossen lo dit dia de dimars
e en la dita Casa de la Ciutat, a cavall, per acompanyar los dits consellers fins
al Portal de sant Anthoni, ahont stava aparellada la grua ab lo cel, com
devall aparrà mes largament.
E no
de les persones qui devien entrevenir e esser hordonades en destrar lo cavall
del dit senyor, e portar los bordons del pali e cordons, per fer la volta acostumada
en semblants entrades, ço és del portal fins al cadafal que per part
de la Ciutat era stat fet en lo pla de Framenós per lo jurament, e de dit
cadaffal fins a la Seu; e foren los següents.
Primo, al banch del fre.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Carles Bellafilla, conseller segon, Mossèn Pere Lull, ciutadà.,
per indisposició del conseller
en cap.
Bordons.
Part dreta: Part esquerra:
Cordons.
Part dreta: Part esquerra:
E hordonades dites coses, lo dimars demunt dit, que comptàvem a
del demunt dit mes de febrer, any
se ajustaren en la Casa de la dita Ciutat ab molts pròmens de tots estaments,
e ajustats, vers las
e anant-los devant
e panons novament fets per la Ciutat, fahent la via de la plaça de
sant Jaume, anant per lo Call e per la Bocaria, per lo carrer del Ospital
fins al dit portal de Sant Anthoni.
E estants los dits consellers en dit portal, enviaren lo correu de la Ciutat
a fer a saber a sa magestat com totes coses eren prestes, si a sa magestat plahia
entrar; e axí vers les tres hores aprés mig jorn, lo dit senyor arribà al
dit portal, acompanyat de molta nobleza, axí de flamenchs com d'espanyols.
E arribat lo dit senyor al camí real del portal de Sant Anthoni, les portes
del cel qui ere bastit sobre lo dit portal de Sant Anthoni, se obriren,
e lo cel aparegué en la forma dejús scrita, que eren tres archades, sobre
les quals, ý en la sobirana al mig, era lo Déu; al costat de la part dreta, era
madona santa Maria; e a la part esquerra sant Juan; e als costats, ço és,
a la hú de la part dreta, n'Elies, e a la part esquerra Enoch. E al segon
arch e mij à havia sis àngels sonants istruments de corda, vestits los tres
ab camís blanchs, los altres tres ab camís e dalmàticas vermellas de la
Ciutat, ý tots ab les cares ý ales de àngels. E en lo terç arch e jusà, eran
sis àngels vestits de la matexa manera dels altres sis dessús dits, e totes
les portes del cel ý espalles eren pintades de strellas ab cherubins, a modo
de cel; e sonant los dits angells feyen una gran melodia.
E arribat lo dit senyor casi junt a la creu del portal, comenssà de abaxar
la caxa qui hera bastida al cap de la grua, dins la qual havia personatges
cantors, vestits com a àngels, sens cares e ab ales, ý al cap cabelleres
e fermalls ab sobrevestes de tela blanca daurades, ý comensaren a cantat
la verba següent:
gentes. Domine, ad te sant oculi nostri. Da pacem, Domine, et justíciam in
diebus nostris.
E finida la susdita cantoria se trobaren devant lo susdit senyor, e feta
per ells reverència deguda, la hú dels dessusdits, oracione soluta, dix les
paraules següents.
prestantissime et clementissime prínceps, explicaré non possum ingentem
incredibilemque leticiam, que in hoch quoque optatissimo maiestatis tue
adventu, animos populi tui, iam pridem languentis et nimia expectacione defessos,
hodie conplectitur; qui hactenus absente catolico rege suo hach justissimo
domino tanquam, subblato solo in horrore et tenebris sentire visus est,
quare pro summa illa fide, quam illibatam semper intactamque majores nostri
erga suos reges habuerunt et nobis erga maiestatem tuam observandam integre
reliquerunt, celsitudinem tuam supplices horamus uti hanch rem sub tuamque
maiestatis tue imperio placidisime sucumbit excipiat et ab injuria sceleratorum
deffensam placatus omnium dissidiis tranquillisime componere dignetur.
Dixi.
E acabada la susdita oració tornà a muntar la susdita caxa, e tots junts,
feta reverència pertanyent, començaren a cantar les paraules següents.
est super nos misericordia ejus et veritas Domini manet in eternum.
E axí feta la dita cerimònia e recepció, los honorables consellers se trobaren
en lo dit portal ab los panons e lo pali, e feta reverència a dit senyor,
se hordonaren en lo modo desús dit, e posaren lo dit senyor jus lo pali, e axí
partiren del dit portal, tirant la via del carrer del Ospital; e en lo portal major
del dit ospital eren posats cadafals, e allí posats los ygnocents e orats
ab mitres e en altres maneres.
E tiraren fins al portal de la Boqueria, e girant per la Rambla avall,
e tirant per lo portal de Framenos, qui és devant la Dressana, e per lo Dormidor
avall, arribaren al cadafal, qui era bastit al pla de Framenos, devant
la casa dels de Muncada, lo qual ere cubert de draps vermells, e fonch envelada
la meytat de la dita plaça de draps vermells, grochs e blanchs.
E junts al dit cadafal, lo dit senyor descavalcà, e los honorables consellers
e pròmens lo meteran al mig e se
posat, a les espalles de la paret, un doser del senyor rey, de brocad molt
rich, e empaliat lo enfront de draps de ras del dit senyor rey; e allí fonch
posade sobre lo cadafalet la cadira de la Ciutat ab los coxins de vellut vert,
sobre la qual se assegué lo dit senyor.
E asegut lo dit senyor rey en sa cadira real, poch aprés, per los frares
de Framenós, vestits tres ab diaca e sotdiaca, fonch aportada la Vera
Creu, ab dos escolans devant portants ciris encesos ab canalobres e un
missal, e muntats en lo dit cadafal, lo senyor archebisbe de Tarragona près
en mà sua lo dit missal e obrí aquell, e posà la dita Vera Creu sobre dit
missal.
E lo dit senyor rey se levà de la dita cadira e posà los genolls sobre un
coxí, e axí agenollat, posà ses mans sobre lo dit missal, e jurà sobre aquell
e la dita Vera Creu tenir e servar constitucions, privilegis, usos e costums
e altres libertats en aquesta ciutat per los antecessors reys atorgats.
E feta la dita jura, los consellers se levaren e besaren la mà al dit senyor,
tots quatre hú aprés d'altre, per ço que mossèn Strade ere indispost,
regraciant la prestació del dit jurament que fet avia.
E estant lo dit senyor en sa cadira, passaren totes les confraries de la
ciutat ab lurs panons e alguns entremesos, sots l'orde següent.
Primo, lo garbelladors ab lur panó.
molt ben vestit e abillat; e lo cavall era enmantat de manta de drap de
lana vert, fins en terra; e tots los altres, com a comanadors de sant Juan,
portant un Crucifix, ab concert de certs cantors de bones veus.
cavall.
la gran spasa qui és de la Ciutat.
e hòmens e dones que sembraven lavor d'espinachs, ab una [...] rosegant
fahents bé lo dolent.
anant a casà en companyia de altres de cavall, ab una tanca feta a forma
de un bosch ab rama, del qual feran volà molta natura de ossells, ço és,
coloms, tortres, gualles, musols e altres; e barretas de grana, tots en una
manera vestits, ab cascavells a les cames, fahent lo ball de la tribalda, tots
enramats de fulla d'eura.
ab barretas de grana cascú en son cap.
bèstia ab cadira; devant ell anava la bibria de la Ciutat, qui lançava
foch per la boca.
de argenteria, ab capells e sombreros als caps.
tots de xaparia d'argent, ab barretas algunas totas de plata d'argent, e
altres de draps ab joyells e fulles d'argent; e alguns portaven en lur coll
cadenes de argent.
ab robes rastrants de drap de lana, ab mànagues mantellines de vellut
negre, portant en punys espervers, xurigués e altres.
E passades totes les dites confraries, e feta per cascuna reverència al
dit senyor rey, ensemps ab los dits honorables consellers e pròmens, devallà
del dit cadefal e muntà a cavall sus una mula que li fonch aparellada;
e nava lo dit senyor vestit de una roba de brocad ras, turquesat, alforrada
de taffatà [...] ab barreta negra al cap, mija gorra ab un fermall;
e axí a cavall, per los honorables consellers fou mès jus lo dit pali, que era
de drap de seda carmesí, brocad d'or, lo qual novament fonch fet per causa
de la dita entrada; e foren posats, axí en lo banch del fre com encara en
los cordons, sots lo dessús dit orde. E axí lo dit senyor rey jus lo dit pali,
a cavall, ab la espasa devant, la qual portava lo gran cavallerís major
flamench, partí del dit cadafal, tirant per lo carrer Ample, ab les trompes
e juglàs de la Ciutat, fins a la carniceria del dit carrer, girant per los Cambis
la via de Santa Maria de la Mar, e per lo carrer de Muncada fins a la capella
d'En Marcús, e per la Bòria fins a la Cort del veguer. E quant lo dit
senyor fonch devant la Cort, los presoners, qui eran detenguts presos, sentint
lo dit senyor rey, cridaren a grans crits: "senyor, misericòrdia",
per moltes
vegades. E lo dit senyor, sentint los crits, volgué, que tots los presonés
que no avien instància de part, fossen deslliurats de pressó; e axi u feren.
E fet lo dit acte, proseguint la volta, tirà vers la plaça de Sant Jaume,
girant la via del palau episcopal. E quant lo dit senyor fou devant lo dit
palau descavalcà, e fonch rebut per lo clero de la Seu ab lo reverendíssim
senyor bisbe de gràcia, vestit episcopalment, ab la creu e bandera de santa
Eulària e ganfanons de la dita Seu, e tirà la via del portal major de
la Seu, en lo qual portal, ço és, a la part dreta de aquell, fou aparellada
una cadira cuberta de drap d'or, ab un coxí posat en terra, sobre lo qual
coxí lo dit senyor rey posà los genolls e adorà la Vera Creu, la qual tenia
lo dit senyor bisbe. E adorada la dita creu, lo dit senyor, jus lo pali, intrà
dins la Seu, e intrant e passant per lo cor de la dita església, tirà al altar
major, e altre vegada adorà la dita Vera Creu en mà del dit senyor bisbe.
E aprés, devallà a santa Eulària, e féu oració sens adoració de la Vera Creu;
aprés axí de la Seu, e fora lo portal cavalcà, e ab lo matex horde del pali
fonch acompanyat fins a la casa del archebisbe de Tarragona, qui és al
carrer Ample, ahont li fonch aparellat lo seu palaci real, preceint totes les
antorches de la Ciutat qui las aportavan los matexos de las confraries.
E feta reverència a sa magestat, ab les trompetes e luminària devant,
acompanyat de molts, se
Vegella de argent, tota deurada dins e defora, presentada a la cesàrea
magestat del senyor emperador don Carlos, rey e senyor nostre, per part
de la present Ciutat, per los honorables mossèn Miquel Setantí, major cavaller,
e mossèn Galceran Fivaller, ciutedà e clavari de la dita Ciutat elets
per lo Consell ordinari celebrat a
a
Primo, un saler de argent, deurat, fet sobre una copa llavorada de massoneria
e de letonets, e sobre lo dit saler era feta una pimentera que
ab caragol, e sobre dita pimentera era la beneventurada madona sancta
Eulària, cors sanct de la present ciutat, fet per n'Asteve Dalmau, argenter;
pesà
ço és, per argent, or e mans, val
diverses obratges ab smalt al mig, ab senyal de la Ciutat; pesaren, ço és, la
huna sobirana, que és cubertora de la font,
Comolada, argenter, e l'altre que és la font pesà
feta per en Francí Vidal, argenter, que per tot són
a rahó de
ço és, los dos fets per en Miquel Planes, argenter,
rahó
pesan, ço és, les dues fetes per dit Miquel Planes
altres dues fetes per dit Joan Nebot,
pesaren, fets per en Rafel Pelegrí, argenter,
argenços; a rahó de
s.,
per en Miquel Bleda, argenter, pesaren
de
fets per en Joan Balaguer, argenter, pesen
a rahó de
a les dues parts quasi al mig dels costats, de argent deurat dins e defora,
fets per en Joan Montiró, argenter, pesen
argenços; a rahó de
per en Gabriel Rabaça, argenter, pesen
per march, valen
de massoneria e alt un home armat qui tenia lo scut ab les armes
de la Ciutat, feta per en Joan Moragues, argenter de la Ciutat, pesa
marchs,
feta per en Steve Dalmau, argenter, pesa
de
e smaragdes, e un letonet sobre ell, del qual se
grossas branquas fetes a manera de una S, que
pern gran, rodó e cayrat, tot smaltat de rugiclés, e al mig un letonet, e del
dit pern partien quatre branques de fullatges, sobre les quals stave assegut
un bací gran rodó ý gallonat, a les vores del qual havia coronetes, tot de argent
deurat dins e defora, feta per en Miquel Barril, argenter, pesa
marchs,
Suma universal del argent:
De la qual suma, deduïts
de la salva e una scudella e un plat de servici que foren levats de ordinació
dels honorables consellers per no tenir facultat de donar sinó
de argent. E axí restarian
LA SOLEMNITAT E ORDINACIÓ DE LA CERIMÒNIA TINGUDA EN LAS EXÈQUIES
FETAS PER PART DEL SENYOR REY DON CARLES, PER LA ÀNIMA DE LA
CESSÀREA MAGESTAT DEL SENYOR EMPERADOR MAXIMIÀ, AVI DE DIT
SENYOR REY, AXÍ DE LAS VESPRES COM DEL OFICI
Dimarç, que comptàvem lo primer dia del mes de març del any
e manera dejús scrita.
Et primerament, partint lo dit senyor rey del seu palau, qui és en lo
carrer Ample en les cases del archebisbe de Tarragona, ahont era arribada
tota la clerecia de la Seu e de les parròchies et tots los òrdens, anave lo badell
de la Seu ab gramalla de doll rossegant, ab la porra cuberta de drap
negre.
Aprés, venien totes les creus per son orde ab canalobres, ço és, primer la
creu de la Seu, aprés les altres de les parròchies e dels òrdens, axí com
acustumen anar en processions, per llur orde.
Aprés, venien quatorze hòmens vestits de doll, ab capparó al cap, ab
entorxas enceses en la ma; e eren las dites entorchas ab bastons de teya,
a modo de Franca.
Aprés, venia tota la clersia de les parròchies per son orde, qui eren en
grand nombre, cantant salmps de morts.
Aprés, venien los òrdens, ço és, primer los de la Mercè, tots sols, tant
de una part com d'altre.
Aprés, los del Carme ab los Agustins, de dos en dos; aprés venien los de
Preÿcadors ab frares Menors, de dos en dos.
Aprés, venia la cleresia de la Seu, qui era en gran nombre, e tots salmejant
salmps de morts.
Aprés los canonges de la Seu ab ses capes negres de folradures de pells
comunes, que acostumen de portar en lo yvern.
Aprés, lo reverent bisbe de gràcia, vestit episcopalment, ab diacha
e sotsdiacha vestits ab capes e o dalmàticas de vellut negre.
Aprés, molts capellans strangers ab sobrepellissos, de diverses òrdens, ý
alguns frares a la mescla, que
Aprés, venien alguns hòmens ab gramalles e capirons al cap, sens
antorxas.
Aprés, venian los vestits de doll, ab los capirons posats al cap, e ab
entorxas en la mà, fetes en la forma susdita, de teya, que eren bé circa
de dues en dues, ý eren studiants ý altres persones pobres que lo senyor
rey havia manat vestir de doll.
Aprés, vingueren alguns criats del senyor rey vestits de doll, de dos en
dos; aprés, los patges del senyor rey, en cos de sayons de doll, de dos
en dos.
Aprés, venian los continuos del seyor rey, flamenchs, ab gramalles e capirons
de contray fayxat, ý los capirons al coll e per les spatlles, ab mitjes
gorres negres, ab los colls acalats ab vetes negres, que eren en grand nombre.
Aprés, venien alguns spanyolls vestits de les meteixes gramalles, en grand
nombre, entre los quals havia alguns reposters de mesa, ab sengles verguetes
en la [mà]; ý havia entre
Aprés venian, lo grand chancheller, ab tos los dell coll, ý ab los secretaris
ý prothonotari del senyor rey, vestits de doll de la metexa sort.
Aprés, venien les trompetes ab capuços ý capirons de doll, ab gorres negres,
ý ab les banderes embolicades per les trompes, sens sonar aquelles.
Aprés, venia un rey d'armas ab cota o sobrevesta de rey d'armes vestida,
qui anave tot soll.
Aprés, venien
susdita sort, qui aportaven
diverses colors ab les armes del imperi ý altres senyories del emperador,
ab sos standarts.
Aprés, venien dos reys d'armes, ab ses cotes vestides.
Aprés, venia lo cavall que lo senyor rey ha de offerir, qui era tot encubertat
de cubertas rastrants de brocat, quasi de pell, molt rich, ab les armes
dell imperi ý la sella de acer, lo quall aportave per lo fre un grand senyor
apellat [...]; e molts moços d'espuelas al entorn, qui ajudaven
a portar les faldes cubertas qui restraven per terra.
Aprés, venia un cavaller qui aportave la cota d'armes ab les armes
dell imperi, tota de brocat de la sort del de les cubertes del susdit cavall, e
aportave-la ab una hasta crehuat, stesa.
Aprés, venia altre cavaller ab una spasa en la mà, del imperi.
Aprés venia altre cavaller ab lo ceptre del imperi.
Aprés, venia altre cavaller ab la mitra dell imperi.
Aprés, venia altre cavaller ab lo pom dell imperi.
Aprés, venien molts alabardés, e en mig d'ells los porters de maça, tots
de doll.
Aprés, venia altre cavaller ab la bandera dell imperi, de brocat de la
sort de les cubertes del cavall, que ere doble ý molt gran.
Aprés, venia el senyor rey a cavall ab mula e ab gramalla rastrant e
ab caparó al cap, qui anave molt trist e plorant, ab molts moços.
Aprés, venia lo nuncio del Papa, a cavall, ab los embaxadors del rey de
França, Inglaterra e de les comunes de Venècia e Florença, tots a cavall
ab gramalles de dol.
Aprés, venien molts e grans senyors spanyolls, entre los quals ere lo
senyor duch de Sogorb ý de Cardona, almirant de Castella, prícep de Bisinyano,
gran condestable ý governador de Cathalunya, tots a la mescla sens
orde.
En la forma susdita partiren del palau del senyor rey, qui és al carrer
Ample a les cases del reverendíssim archebisbe de Tarragona, e tiraren per
lo carrer Ampla, girant per lo Regomir amunt, a la plaça de Sanct Jaume
ý a la Diputació, e devant lo palau episcopall e girant a la Seu entraren
per lo portall major de aquella, ý per lo cor.
E lo dit senyor rey se ascech a la cadira pontificall del bisbe, qui li ere
preparada, cuberta de drap negre ab un dosser petit negre, e los altres
grans senyors e criats se assegueren al entorn del capellardent ab
banchs.
E lo nuncio e ambaxadors se asegueren en les altres cadires del cor dell
senyor rey, les quals cadires ý debaix ý a les spatlles totes eren cubertes
de drap negre que no y havia res que no fos de doll, que senyallaven grand
tristície.
Lo capellardent ere bastit sobre quatre pilars en lo pati que és devant
lo cor e los grahons de santa Eulàlia.
E sobre los pillars havie posades
modo de tiara, ý al cap de tot feta la mitra del emperador, ý de sobre tot una
creu tota deurada, ý los spays del cèrcol a cèrcol tot forrat de drap negre,
e sobre aquell de brocat ras, ý sobre los cèrcols havia canalobres de fusta,
tots plens de ciris encesos, que ere cosa de veure, e a cada cantó de la dita
tiara havie unes canalobreres de fusta concertades, en què cabien bé passats
devallaven per los cèrcols de dita tiara, encesos.
E debaix de dit tuguri era bastida una grand tomba, sobre la quall ere
posat un rich drap de brocat de pell, que ere bé de tir de
estès sobre dita tomba, ab una creu de vellut carmesí qui ere al migs de dit
drap, de larch ý de través de dit drap, ý en dit drap eren les armes del emperador,
e sobre dit drap ere posat de bulto la stàtua ý imatge del dit emperador,
qui ere vestida ab una capa de brocat de sobre, ab son berret negre,
ý stave sobre coxins al cap ý als peus.
E al entorn de dita tomba havia a cada part brandoneres ab entorxes
enceses.
E del cap del altar, ý aprés anant per tots los costats fins al portal
major, eren bastides bigas, ý per aquelles penjaven draps de ras de doll
negres, ý sobre aquells diversas peças de vellut steses al trevés, ý sobre
dites bigas ciris encesos.
E fonch feta una tanca qui seguia de les spatlles del cor fins alt a les scales
de las portes del altar, ab sengles portes al mig qui eren guardades per
alabardés del senyor rey, ý fet un cadaffall sobre los grahons de sancta Eulàlia,
ab un cadaffallet petit prop les retxes, que havia de servir per la offerta
del dit senyor en lo offici.
E stant lo dit senyor assegut en son loch dessús designat, per lo reverendíssim
seyor bisbe de Vich, qui ere vestit episcopallment, foren començades
les vespres de morts al altar major, e foren cantades per los xandres
de la capella del dit senyor, qui staven en un cadaffall fet per ells al costat
de la porta del altar major, denant les capelles dels Innocents e de sancta
Bàrbara.
Y aprés de vespres, foren dites matines ben trossades more romano,
les quals finides, lo dit senyor se
acompanyat, precehints grans entorches denant sa magestat, al seu palau
de hont ere exit lo dit senyor.
E foren posades les
d'armes, per los cantons e per lo mig, e la sobrevesta e spasa e ceptre e altres
coses que se han de offerir romangueren sobre la tomba.
E fonch grand nit com foren dits los officis, ý molta gent vingué a veure
lo dit tuguri, per ço que abans no havien dexat intrar la gent per què guardaven
los alabardés les portes.
Dimecres, a
la missa lo reverent bisbe de gràcia; e aprés per lo reverent senyor bisbe napoletà
ne fonch celebrada altra missa, ab xandres, de la Verge Maria; e quant
foren finits los dos dits officis eren circa de les nou hores, ý los canonges ý lo
clero de la Seu ab la creu ý ab les parròchias ý òrdens anaren al palau hont
ere lo dit senyor rey, allí se ordonaren ý partiren per lo mateix camí ý en
la mateixa forma que la nit passada eren vinguts a les vespres, ý lo senyor
rey, ab la mateixa cerimònia de las entorxas ý ab lo cavall, excepta les banderes
qui eren stades posades la nit abans al tuguri, com dalt appar.
E junt a la Seu ý assegut en sa cadira, per lo reverendíssim cardenal de
Tortosa fonch celebrada la missa per los xandres dell senyor rey.
E quant vénch a la offerta, lo dit senyor se levà de la cadira, preceynt
los reys d'armes ab los portés de maça, e s'en muntà en dit cadaffall, qui
ere bastit sobre los grahons de sancta Eulària, ý stant agenollat ý ab un
ciri encès en la mà, offerí ý donà quatre ducats d'or en dita offerta, ý stant
aquí dit senyor, feren entrar lo cavall del emperador ab les cubertes de
brocat rastrants, ý passà per lo mig del cor ý per lo cost del tuguri, ý aprés
fonch portat ab armonia lo ceptre al dit senyor, ý per aquell fonch offert;
ý aprés, ab la meteixa cerimònie, lo pom, ý aprés la sobreveste, aprés la
spasa, aprés la mitre, e tot fonch offert per lo dit senyor, una cosa aprés
altra.
E feta dita offerta, lo dit senyor se
pujat a sermonar lo reverendíssim senyor bisbe d'Elna
e près per tema [...].
E finida la missa, per lo dit senyor cardenall vestit pontificalment
fonch feta absolta sobre la tomba de dit senyor emperador, la qual finida,
lo dit senyor se meté en un cortinatge que li ere allí prop apparellat, e se
adreçà i
religió del Tyson d'Oro; e axí ab la gramalla, sens lo capiró al cap, se
a son palau; e tot hom a dinar, per què ere bé circa de la una hora aprés
mig jorn. E la Seu era plena de grand nombre de gent ý alt ý baix, si bé
eren stades les portes de la dita Seu tancades per los alabardés del dit senyor
rey.
Los honorables consellers foren a la Seu per dita rahó, per quant
lo senyor rey, lo dia abans, per lo seu majordom, don Johan de la Cueva
los havia tramès a dir que
hi foren de bon matí ab sos verguers; ý s'assegueren en un banch davant
la porta de la sagrestia, al entrant de la porta qui és a la part de la sagrestia;
e no vingueren ab sa altesa, per què per semblants jornades no acustuma
anar ningú a la part dreta ni squerra de sa magestat, majorment
que venia sa magestat, com dalt apar, a cavall.
LA SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER
ÀNIMA DE LA CESÀREA MAGESTAT DEL SENYOR EMPERADOR MAXIMIÀ,
AVI PATERNAL DEL SENYOR REY DON CARLES.
Divendres, a
sabent que lo sereníssimo rey e príncep don Carles, nostre senyor, stave
retret per lo doll que tenia de la mort de la cesàrea magestat del sereníssimo
emperador que s'era publicada en aquelles hores, acompanyat
de alguns pròmens honrats de la present Ciutat, anaren a visitar lo dit senyor,
notificant-li que ells, per part de la Ciutat, se dolien molt de la dita
mort, participant de grand tristura com a vertaders membres de la cesàrea
magestat, ý que staven prests de fer lo que per sa altesa los fos manat.
E dit senyor los respós que los agrahia molt la visita, essent cert de la
molta voluntat que aquesta Ciutat li tenia, ý los pregava molt, que axí
en los suffragis com en altres coses de pregàries acustumaven de fer, per
part de dita Ciutat, per los reys ý prínceps ý altres persones conjunctas
a reys passats fossen fetas per la ànima de dit emperador, per ço que los
ho tindria a senyallat servey. E dits honorables consellers, oÿda dita resposta,
prengueren comiat de dit senyor. E tornats a Casa de la Ciutat,
feren aplegar promenia per aconsellar-se del que deurien fer per dita rahó, ý
axí ajustats en la casa de
scrivà de la casa del racional de la Ciutat de Barchinona, que miràs los Libres
de les Cerimònies per veure si semblant cas se fos seguit en lo passat, que
havent de fer lo rey capellardent, la Ciutat per si ne fes aprés altre. E de
fet pusí, yo Johan Llorens Calça, obra per execució; ý mirant diversos anniversaris
de reys ý germans de reys ý encara de infantas, assenyalladament
lo anniversari fet per part de la Ciutat per la ànima de la illustra senyora
infanta dona Beatriu, muller relicta del illustríssimo senyor infant don
Enrich, honcle del seyor rey en Ferrando, que és continuat en lo quart Libre
de Cerimònies, en cartes,
passat, ý per ço, per esser nou, era necessari nou pensament e nova delliberació.
E axí
hagueren diversos colloquis sobre lo present anniversari fahedor per
part de la Ciutat per la ànima del dit sereníssimo emperador, ý havent
sentiment que sa altesa ho volia molt, ý que per semblant havia scrit a la
ciutat de Saragoça de Aragó sobre lo mateix anniversari, delliberaren tenir
Consell de cent jurats, e que aquell delliberàs lo fahedor.
E axí, dimarç, que comptàvem primer die del mes de març, any
se tench lo dit Consell de cent jurats, en lo quall proposà mossèn
Carles Bellafilla ý féu la delliberació següent:
Lo present Concell de cent jurats, entesa la propòsitió per los honorables
consellers en aquell feta sobre lo que per la magestat del rey e príncep,
nostre senyor, és stat dit e significat als dits honorables consellers,
que la altesa sua pendria a servey que per suffragi de la ànima de la cesàrea
magestat del sereníssimo senyor emperador Maximiliano, avi paternal del
dit rey e príncep, nostre senyor, sien fets anniversari, exèquies e altres coses
per morts de semblants prínceps, reys e senyors acustumades fer per la dita
ciutat, féu delliberació ý conclusió, que per servey de la prefata cathòlica
magestat del rey e príncep, nostre senyor, en la Seu de la dita ciutat o altre
sglésia o monastir que als dits honorables consellers serà vist, sien fets
los dits aniversari ý exèquies ab la luminària ý segons per semblants anniversari
ý exèquies reals la dita Ciutat té acustumat, ab aquella menor despesa
que
que per star la dita Ciutat tan admesa ý enderrocada, no sien fetes ni
pagades per la dita Ciutat gramalles algunes de doll ni altres als dits honorables
consellers ni altres qualsevol officials ni persones, per relevar la dita
Ciutat de les despeses que per lo dit pagament de les dites gramalles se
haurien de fer. E que les despeses per les coses dessús delliberades fahedores
se paguen de aquell dret extraordinari que parrà als dits honorables
consellers esser més expedit, remetents la execució de les coses desús dites
als dits honorables consellers.
E los dits honorables consellers ensemps ab los honorables obrés e
clavari de la dita Ciutat, seguint la delliberació susdita, per donar orde
en les coses necessàries, feren venir a n'Anthoni Carbonell, fuster, per dar
orde en lo cadaffall ý capellardent fahedor en la Seu sobre los grahons de
sancta Eulària, en la forma acustumada, ý prengueren apuntament ab dit
Carbonell que per totes coses de mans e fusta ý claus per fer dit cadaffall
ý capellardent en la dita Seu sobre dits grahons de sancta Eulària, cobrant
ell emperò tota la dita fusta dell cadaffal, per ço que pertany tot als obrés
de la Seu; ý fonch apuntat ab dits obrés, que per rescat de dit capellardent e de
tota la fusta que a ells los pertany per dit anniversari, la dita Ciutat pach
lls, s. E axí fonch apuntat, que pagant dites sinch lliures lo dit Carbonell cobre
les bigues ý altre fusta dell cadaffal, e lo capellardent rest a la dita Ciutat.
E aximeteix, fonch fet apuntament per lo honorable mossèn Galceran
Fivaller, clavari de la dita Ciutat, ab los de la sagrestia de la Seu, que de
la cera grossa qui cremava entorn del capellardent, que los ciris grossos que
sie donat lo delme a la dita sagrestia, e que la cera del capellardent ab los
E perquè lo drap imperial era de cost e la Ciutat havia agudes moltes
despeses per rahó de les despeses fetes per la novella vinguda del dit senyor
fonch mallevat un drap imperial del que féu la Ciutat per lo anniversari fet
per la ànima del sereníssimo senyor don Ferrando, de immortall memòria;
en lo quall fossen sobreposats set senyals dell emperador sobre los set senyals
del dit rey don Ferrando. E foren contents de dexar-lo graciosament, sens
que la Ciutat fos hobligada de fer-ne altre, ý encara, per conclusió del venerable
capitoll de la Seu, fonch dexat lo sobrecel, que fonch fet per part de
la dita Ciutat per la ànima del dit rey don Ferrando; en lo quall fonch posat
al mig un grand senyall del emperador, fet de nou per dita rahó; de modo
que per part de la Ciutat, per dit anniversari no fos fet sinó
deurats ý argentats ab los senyals de la Ciutat ý del emperador, com és
acustumat; e mès los
imperial e un grand per lo sobrecel. E la dita Seu sia tinguda de pagar la tela
dels quatre tovallons, per ço que en la cerimònia susdita, feta per part de la
Ciutat per mort de la illustre infanta, no foren fets sinó
poch deurats. E per respecte que lo venerable capítol no
prestar drap imperial ni sobrecel, per ço fonch apuntat entre lo dit capítol
e lo dit clavari, que pagant lo dit capítol lo cost de la tela que entrarà en
los
fets per dit anniversari; e foren fets dits
romases de la portallada de Sanct Anthoni, feta per la entrada del seyor
rey don Carlos, e axí fonch fet. E per dar compliment al dit anniversari
fou liurat al honorable mossèn Galceran Fivaller, clavari de la dita Ciutat,
un memorial del tenor següent.
Memorial del honorable mossèn Galceràn Fivaller, clavari de la Ciutat,
per rahó del anniversari fahedor per part de la Ciutat per lo dit emperador,
avi paternal del dit senyor rey don Carlos.
Primerament, que done obra ab acabament que en Anthoni Carbonell,
fuster, ó ha pres a scarada. Fet lo dit tuguri o capellardent, meta mans en
haver grans bigues o jasses, e fer-les posar sobre les graus de la capella de
sancta Eulària, e sobre aquelles, postam; e que hi sien fets grahons per pujar.
E dalt, a forma de lit, que hi sien posades posts, e sobre les posts que hi
sien posats draps de peus, e sobre la taula o forma de lit que hi sien posats
draps de ras, dels que la Ciutat té, axí que la tomba puxqua star sobre lo dit
lit; e sobre la dita tomba sie posada tela blancha, e sobre aquella serà posat
lo drap d'or de brocad qui serví al illustríssimo don Ferrando de immortal
memòria, prestat graciosament de la sacrestia de la Seu o dels sacristans
de aquella, en los tovallons del qual drap prestat fassa fer per los pintors de
la Ciutat
feta la dita presta del dit drap per les rahons ya dessús mencionades.
de tela bona de blau escur que la Ciutat féu per la ànima del sereníssimo
don Ferrando, de immortal memòria; lo qual, la sagrestia, per delliberació
del venerable capitol, nos ha prestat, en lo qual sie posat al mig
ab un senyal grand de les armes del dit emperador.
tela, e que hi sien pintats
de la dita Ciutat.
demunt dita per en Gabriel Alamany e mestre Nicholau de Credensa,
pintors de la Ciutat.
cascú de pes de
e hú en cascun cantó del dit tuguri, e los de les
canalobres dins lo altar major; ý
candeler [...] ciris o brandons de cera groga, cascú de pes de
un senyal de la Ciutat en cascú, ab paper sobreposat; los quals seran posats
a les orles al costat del cors present, fahent-ne
vers lo altar, e una en cascun costat; e fet lo dit aniversari, de tots los dits
ciris grans ne deu romandre a la Seu lo delme, e la resta que sia tornada al
dit candeller.
per ço que per dit capítol e clavari fonch apuntat que per lo die del dit
aniversari lo argent sie posat en lo altar major, axí com lo die de les octaves
de Corpore Xpisti; e als
la offerta. Perquè per rahó del senyor rey qui
no fonch feta offerta per los sceculars.
E aximeteix, per rahó del dit aniversari, fou fet memorial als honorables
misser Perot Ferrer e mossèn Jaume Francesch Gili, mercader, l'any
present obrés de la Ciutat, de les coses següents.
E primerament, que los dits obrés ab gramallas ý capirons al cap, sens
vestir dits caparons, preguen lo vicari del senyor bisbe, per ço com lo dit
senyor bisbe no fos en la present Ciutat, que diumenge, que comtàvem
e encara en la vesprada e lo dia aprés següent de matí, fahen sonar les
campanes de la Seu e de les sglésies parrochials, e que les dites sglésies
parrochials vinguen lo prop dit dia en la dita Seu processionalment ab
creu alçada per absolre sobre lo dit cors present.
Valdonzella, que quant hoiran sonar les campanes de la dita Seu fassen
sonar les llurs; axí meteix, que lo dit dilluns per lo matí, quant hoiran
sonar les campanes de la dita Seu, que sonen les llurs. E que vinguen processionalment
absolre en la Seu sobre lo dit cors present.
que celebre la missa lo dia del dit aniversari, al qual per charitat li sia
donat un duchat d'or.
Casa de la Ciutat per ordonar e acompanyar los dits honorables consellers
e altres qui aquí seran per rahó del dit aniversari.
millor los sia vist.
E per quant los primers actes necessaris a la dita sepultura se han elegir
personas, les quals, de part de la dita Ciutat, convidassen prelats, duchs,
comptes, barons, nobles hòmens, cavallers, honorables ciutadans e mercaders
de la dita Ciutat qui fossen a la dita sepultura, per ço los dits honorables
consellers, diumenge, que comptàvem
dessús dit
per exequir lo dit acte de convidar los prelats e altres demunt
dits per interesser a la sepultura del dit emperador lo dilluns següent,
que comptàvem
dita sepultura; los quals elegits e nomenats al dit acte foren
e
sens vestir caparons, faessen lo dit convit, discorrent tota la ciutat
per los carrers, e foren los següents:
Ciutadans: mossèn Pere mossèn Francí de Marimon, mossèn Francesch
Sanct just, mossèn Arnau Durall, mossèn Perot Miquell, mossèn
Francesch Buçot de Sitges.
Cavallers: mossèn Pere de Sanct Climent, mossèn Jaume Salba, mossèn
Galceran Ferrer, mossèn Johan Bisball, mossèn Johan Pujades, mossèn
Miquell de Gualbes.
E feta la dita cerca ý relació als honorables consellers, lo dit die del diumenge
aprés mig jorn foren liurats los memorials a les persones, següents,
pera convidar particularment a les persones següents.
Mossèn Pere Lull mossèn Pere de Sanct Climent, mossèn Francí de
Marimon, mossèn Galceran Ferrer convidaren de part de la Ciutat a la
sereníssima senyora reyna, los reverents lo senyor cardenal ý llegat apostòlich
ý lo senyor cardenal de Tortosa, pregant-los volguessen interesser
en dit aniversari a la Seu.
Mossèn Francesch Buçot de Sitges, mossèn Jacme Salba convidaren
les persones següents que volguessen interesser en dit aniversari a la Seu
ý alguns a Casa de la Ciutat.
A Casa: lo duch de Cardona, lo bisbe de Sigüença, lo duch de Sora,
mossé Dexebres, lo duch d'Alva, lo duch de Nàjare, lo compte de Ganar,
mossé Defrenes.
A la Seu: lo duch de Sogorb, lo marquès de Brancaburch, lo compte de
Benavent, lo marquès d'Estorga, lo governador de Breça.
Mossèn Johan de Gualbes, mossèn Johan Bisbal convidaren les persones
següents, que volguessen interesser en dit aniversari a la Seu.
A la Seu: Lo príncep de Bisinyano, lo condestable de Castella, lo compte
de Golezano, lo compte de Camarata.
Lo duch de Bejar, lo marquès de Guilar ý sa muller, lo compte de Haro.
Mossèn Arnau Dusay, mossèn Johan Pujades convidaren les persones
següents pera que volguessen interesser en dit aniversari a la Seu, ý alguns
a Casa de la Ciutat.
A la Seu: Lo archebisbe de Tarragona, canceller; lo archebisbe de
Montreal, lo almirant de Castella, lo guovernador de Cathalunya, la comptessa
de Módica.
La nuncio apostòlich, lo bisbe de Burgos, lo compte de Porciano, lo grand
canceller de Burgonya, la duquessa de Cardona, la comptessa de Trevento.
Mossèn Francesch Sanct Just, mossèn Perot Miquell convidaren les persones
següents pera que volguessen interesser en dit aniversari a la Seu.
Lo bisbe de Badajoz, lo compte de Quirra, los embaxadors del rey
de Apollonia; los embaxadors dell emperador; los embaxadors del rey de
França; los embaxadors del rey de Inglaterra.
Mossèn Perot Ferrer, mossèn Jachme Francesch Gili, obrés, convidaren
les persones següents pera que volguessen interesser en dit aniversari a
la Seu ý part a Casa de la Ciutat.
A la Seu: Lo bisbe d'Elna, lo bisbe Chefaló, lo deàn de Briançon, lo
prior de Sanct Johan de Castella, lo comanador major de Santiago, lo prior
de Cathalunya, los embaxadors de Venècia, los embaxadors de Génova,
los embaxadors de Rodes, la comptessa de Palamós, dona Johana de Cardona,
muller del governador.
A Casa la Ciutat: bisbe de Leyda, lo bisbe de Vich, lo vescompte
de Rocapartit ý sa muller, lo vescompte de Canet ý sa muller, lo veguer de
Barcelona, los diputats de Cathalunya, los cònsolls de la botja, lo abad
de Poblet, lo abad de Montserrat, lo abad de Sanctes Creus, lo abad
Sampsó, lo abad de Solçona.
Aximetex los discrets en Pere Saragoça, notari síndich, e en Johan
Lunes, notari çotsýndich de la dita Ciutat, anaren a convidar de part de
la Ciutat als egregi ý magnífics misser Anthoni Agostí, doctor en quiscun
dret ý vicecanceller del senyor rey, e mossèn Luýs Sanchiz, tresorer generall
del dit senyor rey, pregant-los volguessen interesser en dit aniversari a la
Seu.
E los verguers dels dits honorables consellers convidaren los síndichs
de Leyda, de Gerona, de Perpinyà, de Manresa e altres universitats, pregant-los
de part de la Ciutat volguessen interesser en dit aniversari per lo
sendemà de bon matí a la Casa de la Ciutat per acompanyar los honorables
consellers a la Seu.
Dilluns següent, que comptaven
consellers, stants totes les coses necessàries a dita celebració ya en orde,
se applegaren de bon matí a la Casa de la Ciutat, ý aquí speraren los convidats
que
casa per anar a la Seu sots l'orde següent.
primer trast: Lo senyor governador, lo reverendíssim senyor archebisbe
de Monreal, lo senyor duch de Cardona; mossèn Johan Carles de Bellafilla,
conseller; mossèn Pere Gorgós; lo senyor bisbe de Leyda; mossèn
Jaumot Fivaller, veguer; mossèn Miquel Setantí, conseller; lo senyor vescompte
de Rochavertí; mossèn Pere Llull; mossèn Bellero, síndich de
Perpinyà.