INTRADA ILLUSTRA DON ALFONSO, FILL DEL ILLUSTRÍSSIMO REY
DE NÀPOLS E DUCH DE CALABRIA.
Dimecres, que comtàvem
vénch nova certa com lo dit illustra duch de Calàbria, fill del illustríssimo
rey de Nàpols, era arribat ab
qual venia en la present ciutat tremés per lo dit senyor rey, son pare,
per portar-se
encartada del illustrísimo senyor rey de Nàpols.
E stech per la costa, del dimecres fins al dilluns aprés següent, en la qual
per los lochs marítims li fou feta festa e dat compliment de vitualles e de
tot lo que volian, sperant dues galeas grosses e un balaner qui, segons se
deya, eran juntes en Mellorques, qui eran del dit duch de Calàbria.
Lo dit dia de dilluns, que comtàvem
senyor duch arribà a Badalona, hon isqué en terra, e près posada en la casa
dels hereus de mossèn P. de Sencliment.
E lo dimarts en la nit, lo dit senyor duch ab
e no empresa ne acordada, entre los quals hi foren lo príncep de
Bisinyano, Duch d'Andria, duch de Melfi, lo gran senescal, comte Dariano,
e lo comte de Consa, e altres senyors del realma, intrà en la present ciutat, e
vénch dreta via al palau hon lo dit senyor rey e la illustra senyora reyna
filla sua [eren], e era gran nit, e allí descavalcà e muntà al dit palau, e fou
rebut per lo dit senyor e senyora molt alegrament, als quals lo dit duch
féu reverència com se pertanyhia e fou-li feta collació, e aquella nit matexa
se
Lo dimecres aprés següent, matí, lo dit senyor rey delliberà, ensemps
ab la senyora reyna sa filla e ab una flota de dames de la present ciutat per
lo dit senyor rey amprades, anà a Badalona, hon lo dit senyor duch entenia
star fins les dites dues galeasses e balaners demunt dits fossen arribats,
com ja hagués tramès una fusta en Mellorques per fer-les vanir. E ans que
lo dit senyor rey executós se delliberació, ne volch haver consell e parer dels
honorables consellers tremetent-hi lo mestre de Muntesa per splicar-los la
dita delliberació que se magestat havia feta, la qual los honorables consellers
hagueran per bona e loable.
E lo dit senyor rey, executant se delliberació, lo dit dia de dimecres
aprés dinar, ensemps ab la dita illa tra se filla, en companyhia de moltes
dames de la present ciutat, per se magestat emprades, ab gran cavalcada,
portant la dita senyora reyna se filla a les anques de la sua mula, ab coble
de ministrés e trompetes devant, tirant per la Bòria, exint per lo portal
Nou, camí dret, tirà la via de Badalona, hon lo dit senyor duch havia presa
posada, com dit és. E descavalcats los dits senyors rey e reyna, lo dit senyor
duch isqué, en companyhia dels qui ab ell eran, fins a la porta de la
dita casa, fahents reverència a les dites magestats, aconpenyant-se ab ells
los mès en la sala de la dita casa, e allí se adressà gran festa e grans dances,
e per lo dit senyor duch los fou feta una bella collació.
E lo dia matex, hora molt tarda, les magestats dels dits senyors rey e
reyna se filla, jaquint lo dit senyor duch en se posada, se
present ciutat.
E lo mateix dia, per los honorables consellers e per part llur fou feta
crida continent en effecta, que com la magestat del senyor rey hagués delliberat,
que lo dit senyor duch intràs venint per mar ab les dites sues galeres
en la present ciutat lo dijous aprés següent, tot hom generalment festivàs
la dita jornada, scombrant e empaliant los carrés per hon lo dit senyor,
segons devall serà contengut, és ordonat e dellibarat passar.
Lo dit dia de dijous, lo dit senyor duch no intrà per quant se deya que
les galeres e balener que ell sperava de Mallorques eran prop, e axí fou prorrogada
la intrada demunt dita al divendres aprés següent, que comtàrem
En lo dit dia de divendres
ab les dites sues
galeas e una fusta del comte de Cardona, ab molt bell orda, no sperades
les dites dues galeasses e balaner, com no fossen arribades ne
vénch de Badalona, terra terra, la via de la present ciutat, e pessant davant
la dita ciutat, féu la via del speró de ponent, e aprés voltant, vénch davant
Lotge, en lo qual loch fou per los honorables consellers fet fer un pont de
fusta, qui intrava dins mar, lo qual ha de larch
e baranes a cascuna part, de alt de
de drap de lana vermell, e lo pont tot cubert de rama de toronger e
de murta; e fou fet un petit pont scalonat ab baranes tot cubert de drap
vermell.
E junt lo dit senyor ab se galea, dada la popa vers lo dit pont, fou mès
lo dit petit pont, tenint un cap al dit pont, e l'altre cap al dregant de la
dita galera, per lo qual lo dit senyor duch isqué de la dita sua galea, e fou
rabut per lo dit senyor rey en la forma següent: ço és, que lo dit senyor
rey tremès al cap del pont vers la mar lo reverent bisba de Gerona e los
dits honorables consellers, ensemps ab lo mestre de Muntesa, qui reberan
lo dit senyor duch exint de se galea, en companyhia dels seus; e meteran-se
lo dit senyor duch en mig, e los altres aprés venguts al cap del pont, vers
terra, en lo qual la magestat del senyor rey, sperava fora lo pont a cavall,
rebé aquell, qui acostantse a peu a se magestat basant la mà al dit senyor,
se acompanyà, e acompanyat lo féu muntar a cavall en un portant o acaneya
que lo dit rey hac feta aparellar; e per semblant féu muntar a cavall
tots los altres senyors qui eran venguts en companyhia del dit duch. E
muntat a cavall lo dit senyor rey, aprés de moltes cortesies, lo mès a la part
dreta, dins lo pali de la Ciutat, que [per] los honorables consellers, a pregàries
del dít senyor rey, fou allí aparellat.
E fou portat lo dit pali per los honorables consellers ab lo síndich de
Leyda, sens pus, com axí fos ordonat per lo dit senyor rey.
E en la dita forma, lo dit senyor rey, ensemps ab lo dit senyor duch
dins o jus lo dit pali, a cavall, tiraren la volta de la Lotge e voltant aquella
fins a la porta del hort de la dita Lotge; e posat peu a terra, lo dit senyor
e lo duch se
duana de la dita Lotge; la qual sala, per prechs dels dits honorables consellers,
per los honorables cònsols de la mar de la present ciutat fou tota
antapissada e ampaliada de molts bells draps de ras, e cuberta alt de drap
de lana vermells e grochs.
En la qual sala la dita illustra senyora reyna ab moltes dames ben vestides,
ornades e aparellades sperava lo dit senyor, e sentint aquell venir
e muntar per la sala, la dita senyora reyna se empès venint al cap de la dita
scala, e allí rebé lo dit senyor duch, e intrat dins la dita sala lo senyor rey
e reyna se meteran en mig lo dit senyor duch, e tots tres ensemps feran la via
de la finestra del mig de la dita sala, en la qual les dites magestats e duch
miraren les confraries de la ciutat, qui ab llurs panons e ben vestíts ab diverses
entremesos passant devant les dites magestats, fahents reverència
acustumada, tiraren la volta ordonada e notifficada.
E passades les dites confraries, los dits senyor rey, reyna e duch, ab tots
los senyors demunt dits venguts en companyhia del dit senyor duch, cavalcaren
a la porta de la dita Lotge, e sens pali, com lo haguessen tallat e
squinsat essent les dites magestats en la dita sala, que fou gran tala, com
fos molt bell.
E tiraren la via del porxo del Forment, intrant dret per la Ribera fins
al Pla d'en voltant la via del Rech, tirant a la plassa del Born, voltant
al carrer de Muncada fins a la capella d'en Mercús, e Bòria avall fins a
Sant Jacme, e girant devant la Deputació, pensant devant lo palau episcopal,
voltant la via del portal major de la Seu. E ans que fossen en lo dit
portal isqué lo clero de la Seu ab professó, en la qual anà [lo] [bisbe] [de] [Gerona]
vestit episcopalment, ab la Vera Creu en la mà, per rebre lo dit duch,
qui venia en companyia de les dites magestats; e descavalcats les dites magestats,
lo dit duch adorà la Vera Creu, ajonollat sobre un coxí que li fou
aparellat fora lo dit portal; aprés, tots ensemps se
qual per la dita jornada fou ampaliada sumtuosament, e fou cantat
Deum laudamus",
E feta oració, cavalcaren fora lo portal de la Seu, e axí a cavall tiraren la via
del palau episcopal, en lo qual la dita senyora reyna tenia se posada, e allí
la dita senyora descavalcà, e semblanment féu lo dit senyor duch, e acompanyà
la dita senyora fins a la cambre sua, romanent a cavall lo senyor
rey en lo pati del dit palau; e feta reverència en aquella, tornà muntar a
cavall e ensemps ab lo dit senyor rey féu la via de Sant Jachme, tirant Regomir
avall fins al carrer Ample, voltà vers la casa dels hereus de micer
Bernat de Gualbes, la qual lo dit senyor rey li havia assignada per posada,
e aquella li havia feta ampaliar e metra en son orde; e junt a la dita
posada, lo dit senyor rey se
E foren acullits tots los qui venien en companyhia del dit senyor duch en diverses cases del carrer Ample e altres, a pregàries dels consellers de aquesta Ciutat, qui foren pregats per la magestat del senyor rey donassen endressa en posentar aquells, e foren tots ben acullits voluntàriament.
E lo dissapte aprés següent, los dits honorables consellers, en companyhia
de pròmens de la dita Ciutat, visitaren lo dit senyor en se posada.
Aprés, dilluns a
del illustríssimo rey de Nàpols, pare seu, sposà la dita senyora reyna
en la sala del palau reyal, la qual sala fou ornada e ampaliada de molts
bells e sumtuosos draps de ras; e foren-hi presents los honorables consellers
demanats per lo dit senyor rey; e féu les dites sposalles lo senyor bisba de
Gerona vestit episcopalment, ab mitre al cap.
E fetes dites sposalles, de continent sens entrevall de temps, per lo dit
senyor duch fou fet present a la dita senyora reyna de les joyes següents
e altres, ço és: de
era gran pessa e de gran valor; e de una bassina plena de perles molt grosses
de comte; més, de un altre collar de perles; més, de
d'or; dos parells de manilles d'or, ab diverses encasts de diamants e robins
de gran valor.
Lo dijous aprés següent, que comtàvem
lo dit senyor duch, los honorables consellers, precedent delliberació e Consell
de la dita Ciutat, feren o ordonaren esser feta professó com lo dia de
Corpore Xpisti, ampaliant, envalant e enramant les carreres, com és en
semblant jornada acustumat, e fahent anar castells e entremesos, e mirà
la dita jornada la dita festa lo dit senyor duch, ab les magestats reyals, en
lo carrer de Muncada, en la casa de mossèn Ffrancí Dez Valls. E los senyors
qui eran venguts ab lo dit senyor duch miraren ab los dits honorables consellers
en la plassa del Rey en llurs cadeffals acustumats.
E lo dit jorn lo senyor rey, ab intervenció dels honorables consellers,
ordonà los qui portaren los bordons en la forma seguent:
Part dreta: Part squerra:
Lo príncep de Bisinyano
Lo duch d'Andria. Mossèn Bnt. Ponsgem, conseller terç.
Lo fill del comte de Cardona, gran Mossèn Luýs Setantí, conceller en
senescal del senyor rey
Lo senyor rey. Lo senyor duch de Calàbria.
Lo duch de Melfi. Mossèn Baltasar de Gualbes, conseller
Lo síndich de Leyda. segon.
Mossèn Miquel Dez Pla, ciutadà..
Al mig anà al un cap mossèn Johan Fogassot, conseller quart, e en l'altre
mossèn Francí Cocó, conseller quint.
Lo dimenge aprés següent, que comtàvem
senyor duch se ermà ab sí
cubertes del dit brocad, fahent volta per la ciutat e lo dit jorn no junyhí.
Lo dimars aprés seguent lo dit senyor tench rench en la plassa del Born,
quatre per quatre, tots ytalians, junhint a la nostrada, e fou la dita plassa
ampaliada e anvalada.
Dimecres, a
coronà en la plassa del Rey de la present ciutat, e fou la serimònia la següent,
ço és, que la dita plassa fou tota anvalada alt de draps de lana grochs
e vermells la major part; e foren fets dos cadaffals al cap de la dita plassa,
vers lo palau, hú aprés altre, continus; lo qui era més prop del palau era
més alt de l'altre
dos sitials, lo hú ab dos coxins grans cuberts de domàs blanch e una
cadira coberta del dit domàs, en la qual stech asseguda la dita senyora
reyna; e aprés un poch pus alt, fou aparellada una cadira reyal cuberta
de drap brocad d'or e dos coxins coberts del dit brocad, en la qual la magestat
del senyor rey stech assegut. E en l'altre cadeffal fou fet un altar
en lo qual stants les dites magestats asseguts en llurs cadires, lo reverent
bisba de Gerona celebrà missa, e ministraren
vestits episcopalment, ab llurs mitres als caps, pero no y tench crossa sinó
lo dit bisba de Gerona.
ORDINACIÓ DE LA SEPULTURA DEL ILLUSTRÍSSIMO SENYOR
LO SENYOR REY DON JOHAN, REY E SENYOR NOSTRO.
Com la scriptura sia instrument per lo qual les coses passades són fetes
presents als sdevenidors, e perquè no sien meses en oblit, los honorables
mossèn Jachme Dez Torrent, mossèn Johan Roig, mossèn Guillem Ponsgem,
mossèn Jacme Mas, e mossèn March Taxidor, l'any present consellers
de la ciutat de Barchinona, digueran a mi Johan Mayans, notari e scrivà
dels racionals de la dita Ciutat, que la fi e tota la solemnitat de la sepultura,
e tots los actes procehits e seguits en aquella continuàs sots degut
orde. Per tant, yo dit Johan Mayans qui semblants actes continuar com
a dignes de memòria per causa de mon offici só tengut, per ordinació dels
dits honorables concellers hé procehit continuar les dites coses sots l'orda
següent.
Ço és, que com dimenge que comtàvem
nativitat de nostro senyor
consellers, que la magestat del dit senyor se era ajagut de malaltia,
ab molta febra, en una cambre del palau episcopal de la dita ciutat,
en lo qual lo dit senyor havia presa posada, seguint los vestigis e bons costums
dels antichs, e per retra lo deuta que la Ciutat acustuma en semblants
cassos, de continent tots sinch consellers se ajustaren en la Casa del Concell
de la present ciutat, e ajustats partiran de la dita Casa per visitar lo dit
senyor, lo qual trobaren ajagut en la dita cambre en un llit de repós, en lo
qual lo dit senyor acustumava jaura. E visitat aquell, e sentint la disposició
sua ab los metges qui del dit senyor havien cura, tornaren a la Casa
de la dita Ciutat, e de continent tremeteran llurs vergués per haver Consell
de pròmens de la dita Ciutat, e ajustats en la Casa de Concell de
ensemps ab los dits pròmens, lo honorable micer Jacme Dez Torrent, conceller
en cap, fou expost e notificat lo cars de la dita malaltia, demenant
en aquells volguessen aconcellar e dir llur parer ells concellers com se
devian regir en l'acta de la dita malaltia, com fos cosa a tots notòria, que
la Ciutat per fer lo que Deu e retra lo deuta a son rey e senyor sentint tals
cassos se acustuma interposar. E fou consellat, que ells dits consellers, tots
o alguna part d'ells, tots jorns dues voltes, tant quant la malaltia del dit
senyor duraria, devian anar visitar lo dit senyor e veura e entremetres axí
de la disposició sua com de metges e medecines, com encara de altres cosas
qui haguessen sguart a la cura e conservació de la persona del dit senyor;
e que lo hú d'ells dits concellers romangués tots jorns en la nit acompanyat
de dos pròmens ciutadans, tant quant la dita malaltia duràs e la
disposició requerís. E de fet, los dits honorables concellers, seguint lo dit
parer e concell, delliberaren proseguir aquell. E per ço, la nit del mateix
dia, lo dit micer Jacme Dez Torrent, conceller en cap, acompanyat de mossèn
Ramon Merquet e de mossèn Baltasar de Gualbes, fou en la vella del
dit senyor fins lo dia aprés següent; lo dilluns aprés següent féu la dita vella
mossèn Johan Roig, conceller segon, acompanyat de mossèn Bnt. Ça
Pila; lo dimarts féu la vella mossèn Guillem Ponsgem, conceller terç, acompanyat
de mossèn P. Bussot e de mossèn P. Sirvent; lo dimecres féu
la vella mossèn Jacme Mas, conceller quart, acompanyat de mossèn Jacme
Bellester e de mossèn Johan Ros, manor; lo dijous féu la vella mossèn
March Texidor, conceller quint, acompanyat de mossèn Luís Setantí e de
mossèn Johan Ros, major. E axí fou tengut l'orde de la dita vella fins a
ans de mig die, morí e pessà de la present vída lo dit senyor, segons devall
ne serà feta larga menció.
E encara los dits honorables concellers, hoynts dir que a Solsona havia
un solemna metge jueu, tremateran, ab correu volant, al dit metge fos
de continent açí per veura la dita magestat, e esser, ensemps ab los qui ja
hi eran, en la cura de aquell; e lo dit metge, decontinent, rebuda letra dels
dits honorables concellers, fou ací e visità lo dit senyor, e ensemps ab los
altres metges hac càrrech de la cura del dit senyor e tots jorns faya relació
als dits honorables concellers de la disposició del dit senyor. E tant
com la dita malaltia durà, tots jorns, los dits concellers, una vegada
ans de dinar e altre aprés d[i]nar, foren solícits e curiosos de visitar lo dit senyor,
donant tot andrès quant en ells era e les coses necessàries a la salut
del dit senyor.
E lo dimars, que comtàvem
confessà, e sens serimònia alguna, combregà, adorant tan solament lo preciós
cors de Jhesu Xpist consagrat en la missa que un prevera havia celebrada
en la cambre hon lo dit senyor jahia malalt. E lo mateix dia, lo clero
de la Seu aportà al dit senyor lo vel de la verge Maria, lo qual stà en un
bell reliquiari, e adorat per lo dit senyor, aquell besà, e li fou posat sobre
los ulls e cap.
E lo dilluns, que comtàvem
aproismant-se a la mort, fou desanganat de la sua mort per lo reverent
mestre March Berga, de l'orde de Ffrares Menors; les quals coses lo dit
senyor près ab molta passiència e gran sfors, sens fer mutació o moviment
algú, mostrant esser aconortat de la mort.
Aprés, lo dimarts que comtàvem
vers les tres hores de matí, perdé la paraula, e tocades les
del dit die, ans de mig jorn, reté la ànima a nostre senyor Déu, qui per se
clemència la haurà collocada en son regna. E pessat lo dit senyor de la present
vida, lo cors del dit senyor fou embalsamat, e aprés vestit en la forma
següent, ço és, que li mudaren e vestiran camisa e gipó de cetí carmesí, calces
de grana, ben tirades, una roba de vellut carmesí, folrada de mars gibelins,
berreta negre al cap, e fou tornat sobre lo dit lit, hon lo dit senyor
morí; sobre lo qual lit fou posat cubert de un drap brocat d'or molt bell;
e foren posats tres coxins, lo hú de brocat, e los dos de domàs blanch; e
tench lo dit cors lo cap sobre lo coxí de brocat; e fonch-li posada al cap
corona, e a la mà dreta ceptra; e a la squerra devia esser posat pom d'or
ab una creu petita, e no fou fet; e més li fou posada la spasa que acustumava
portar sobre lo dit senyor.
E lo mateix dia, e poch aprés que lo dit senyor hac retud lo deute de
natura a son Creador, los dits honorables consellers, ajustats en la Casa
de la Ciutat, per llurs vergués feren ajustar lo Consell ordinari de
e ajustat lo dit Consell, per lo dit honorable micer Jacme Dez Torrent, conseller
en cap, fou en aquell exposat lo cars sobredit de la mort del dit senyor,
e demanaren llur consell e acort sobre la serimònia per los dits honorables
consellers en nom de la Ciutat servadora en la solemnitat de la sepultura
e per rahó de aquella. E feta la dita proposició, e haüts diverses
colloquis entre los dits honorables consellers e Consell, e vistes altres sepultures
de reys e reynes fetes en la present ciutat, e de aniversaris axí de
reys d'Aragó morts fora la dita ciutat, com encara de reynes relictes e primogènits
de reys, segons se troben continuats en los registres custodits en
lo archiu de la dita Ciutat, fou delliberat per lo dit Consell, que totes les
coses qui
qui han esser vestits de gramalles, e de la cera, com altres coses tocants la
dita sepultura, qui per part de la Ciutat deuen esser fetes, fos remès als dits
honorables consellers axí com de fet ó remateran ab pleníssima potestat
E feta la dita delliberació, los dits honorables consellers, de continent,
no divertint-se en altres actes, delliberaren que la solemnitat de la dita
sepultura fos feta en la forma següent.
Ço és, que los honorables consellers e llurs vergués, cònsols, obrés, clavari,
lo discret en Johan Brujó, notari e scrivà de la scrivania del honorable
Consell, e en Johan Mayans, notari e scrivà dels honorables racionals
de la dita Ciutat, als quals clavari e scrivans se pertany per llurs officis segons
se troba continuat en altres sepultures, e encara fou delliberat que
lo síndich, jatsia no fos acostumat, fossen vestits de gremalles de trelís.
E més, delliberaren que ells dits consellers e
cascun estament, ací anomenats e discrits, primerament mossèn Guillem
Oliver, mossèn Baltasar de Gualbes, mossèn Johan Benet Çapila, ciutadans;
P. Guillem Fàbregues, Berenguer Vendrell, Guillem Bret, mercaders; Narcís
Banús, notari; P. Matheu, spacier, e Ffrancesch Clotes, candaler de sera,
artistes; Johan Ripoll, parayre; Johan Soria, blanquer; e Jacme Dalmau,
gerrer, manestrals. E ultra aquells, los honorables mossèn Johan Ros, menor,
ciutadà, e Miquel Prats, mercader, cònsols de la mar, e semblantment
los honorables en P. Quintana e Andreu Nadal, mercaders, obrés de la
dita Ciutat, e axí mateix, los dits clavari e scrivans, als quals clavari e scrivans
se pertany per dret de llurs officis, segons dit és. E per semblant, volgueran,
jatsia no fos acostumat, fos vestit lo discret en Johan Matheu, notari
e síndich de la dita Ciutat; e mes, fou delliberat, que los verguers dels
dits honorables consellers fossen vestits de sengles gramalles e caperons
de drap de bruneta de bon tint, e que les dites gramalles fossen tallades a
cascú dins l'ort de la Casa de la dita Ciutat, metent cascú en se gramalla
tant drap com seria mester, e cessant d'aquí avant, esser donades a cascú
servada la present forma.
Ffou més delliberat, que a la dita sepultura fossen fets per part de la
dita Ciutat
ab dos senyals de la Ciutat en cascun ciri, dels quals fossen portats
ab tres brandoneras denant lo cors cent ciris encesos ensemps ab l'altra
luminària, cascú en son orda, com lo dit cors se aportaria a la ecclesística
sepultura. E los restants
la dita Ciutat ensemps ab los que restarian dels cent demunt dits. E més,
fossen fets per lo dia del anniversari fahedor per part de la Ciutat circa
ciris de cera groga, ennegrits, de pes cascun de
dita cera, cascú de pes de
tuguri o capell ardent, ço és, hú a cascun cantó e
dit tuguri, e los quatre restants als canalobres; peró, que fos feta avinensa
ab lo regent la sacrestia de la Seu a cert nombre dels dits brandons e cera,
los quals romangessen a la Seu o a la sacrestia de aquella, e los restants fossen
cobrats per lo candaler qui
feta foren liurats a la dita sacrestia de deu ciris hú, e los restants foren cobrats
per lo candaler qui
vuy en dia no
de la sacrestia, dels que la Ciutat per altres sepultures passades havia dats
a la dita sacrestia, e axí fou fet; e per què los senyals dels tovallons del drap
que fou prestat eran squinsats, n'í foren fets de nous, ço és,
reyals e
E més, lo mateix dia fou delliberat per los dits honorables consellers fos
feta la crida següent:
E lo dimars aprés següent, que comtàvem
any
mermessors del dit senyor vinguessen al palau episcopal, en lo qual lo dit
senyor retuda la ànima a son creador, com delliberassen portar lo cors a la
sala del palau reyal, la qual sala era estada molt bellament e de bells draps
de ras ampaliada, e fou fet en mig de la dita sala un lit alt ab banals al
entorn, e cubert de matalaff, sobre lo qual fou posat un bell drap de ras, e
fou posada una tranaca penjada sobre lo dit lit, ligada a una de les arcades
de la dita sala, e al cap del lit fou posada la creu major de la Seu; e foren
construhits en la dita sala
cap baix de la dita sala, e hú sobre lo sitial o tribunal, en lo qual lo dit senyor
vivint seya en se cadira reyal, quant tenia audiència a sos pobles.
E constituhits personalment los dits honorables consellers al dit palau
episcopal, los fou dit que lo canceller e vicicanceller, emsemps ab alguns
dels mermessors del dit senyor, havian comensat ordenar o fer ordinació
axí dels portants lo cors com dels acompanyants aquell, e per so los dits honorables
consellers se acostaren llà hon la dita ordinació per los sobre dits se
comensave fer e scriura. E fou dit als dits canceller e vicecanceller per micer
Jacme Dez Torrent, conseller en cap, que tal ordinació no tocave a ells fer,
ans tocava fer aquella als consellers de la present Ciutat, e que ells, dits
honorables consellers la devian fer, e la farian com la Ciutat ne fos de tals
cosas en continuada posseció, segons se trobava continuat en los registres
que la dita Ciutat en son arxiu té continuats. E de fet, per los dits canceller
e vicecanceller fou sobresegut, e volgeren veura com la dita Ciutat o los honorables
consellers en nom de aquella ho acostumaven fer; e fou mostrat
als demunt dits, por mi Johan Mayans, notari e scrivà dels dits racionals,
algunes serimonies fetes per la dita Ciutat, e scrites en los libres de serimònies,
que la ciutat acostuma, e specialment la serimònia tenguda e servada
per los lavors consellers de la present Ciutat a la sepultura feta a la
illustra reyna Violant, reyna relicta del molt alt senyor rey en Johan, de
loable mamòria, rey de Aragó, en la qual foren presents lo illustrísimo senyor
rey Alfonso, regnant, e lo dit senyor del qual és fet la present sepultura,
llavors rey de Navarra; e vista e regonaguda la ordinació de la dita
sepultura, los demunt dits canceller e vicecanceller e mermessors digueran
que eran contens que ells dits consellers ordonassen, ab protestassió, que
prejudici no
conseller en cap la cédula que havian comensada scriura.
E per quant traura lo cors del dit palau per portar-lo a la sala del palau
reyal, qui era aparellada segons demunt apar, aquell no recaya en serimònia,
fou delliberat que, no tengut orda algú de ordenar, fos tret lo dit
cors del dit palau episcopal e aportat al dit palau reyal, e axí fou fet; és
ver, que los dits honorables consellers, ab llurs vergués ab vergues alsades,
se meteran en lo llur loch, ço és, immediadament tras lo dit cors, ab orda,
sens que altra orda no fou servada; e fou portat lo dit cors per alguns dels
néts e familiars del dit senyor, no servada entre ells orda algú; e axint lo
dit cors del dit palau episcopal, lo clero de la Seu tot sol, ço és, preveres e
canonges de aquella ab un ciri de sera blancha cascú en la mà, e ab creu alçada
devant lo dit cors, portaren aquell en la dita sala sobre un lit cubert
de un drap de brocad d'or e de seda negre molt bell, e vestit lo dit senyor
en la forma demunt dita ab la cara descuberta, sobre lo lit demunt
mencionat, fou mès lo dit drap de brocad, e sobre aquell fou posat lo dit
cors, axí descarat, e fou-li posat un coxí de brocad al cap, e en lo cap del
dit senyor tenia corona, e en la mà dreta septre, e en l'altre la spasa; e
mancà lo pom com no
E stech lo dit cors descarat sobre lo dit lit del dit dia de dimecres fins
al altre dimecres, axí stech
caxes, com comensàs a sentir, e la derrera fou cuberta de drap vellut carmasí.
E fou vestit lo dit cors, ço és, que sobre lo gipó que ja tenia vestit, li
vestiran camís e manipla; aprés li vestiran una daumàtica, e una roba negre,
e fou-li posada corona al cap e spasa sinta, septre en la mà dreta, e pom
en la mà, squerra, e sparons deurats calsats.
E tant com lo dit cors stech en la dita sala qui foren
s'í dixeren misses alta e baxes. E per semblant, tots los dits
és cascun dia, lo clero de la Seu, de les parròquies e monastirs de frares e
de monges venian una volta de matí, altre aprés dinar, ab llurs creus processionalment,
e fayan les absolucions generals, segon és acostumat.
E per semblant, los dits honorables consellers, acompanyats dels pròmens
demunt dits, vestits, dues voltes lo jorn, tant quant lo dit cors stech
en la dita sala, visitaren lo dit cors, saents-se al pla del sitial, al pus alt
scaló, a la part dreta. E los deputats del principat de Cathalunya se metian
a la part squerra.
E per quant los primés actes necessaris a la dita sepultura són elegir
persones, las quals de part de la magestat del senyor rey fill e successor
legítim en sos regnes, jatsia absent, convidassen prelats, comtes, barons,
nobles hòmens, cavallers, honrats ciutadans e mercaders de la dita ciutat,
qui fossen a la dita sepultura, per ço los dits honorables consellers dimecres,
que comtàvem
les
los prelats e altres demunt dits per interesser a la sepultura del dit senyor,
lo divendres aprés següent, que comtàvem
ordonat e assignat fer la dita sepultura; los quals elegits e anomanats al
dit acta foren
gremalles e caperons vestits de saques o de terlís, fahessen lo dit convit, les
quals
a dues tandes, ço és,
senyor rey nou successor, jatsia absent, empraren e comvidaren per esser
a la dita sepultura lo dia aprés, que fou divendres, tots prelats e altres demunt
dits discorrent tota la ciutat per carrés, e foren los següents:
Mossèn Galceran Dusay, mossèn Miquel de Gualbes, mossèn Johan
Bnt. Terré, cavallers.
Mossèn Johan Brigit Boscà, mossèn Galceran Carbó, mossèn Guillem
Oliver, ciutadans.
Mossèn Baltasar Romeu, mossèn Bertran Ramon Saval, mossèn Bnt.
Turell, cavallers.
Mossèn Bnt. Miquel, mossèn Luís Setantí, mossèn Johan Ros, major,
ciutadans.
E com en la sepultura de la senyora reyna Violant, relicta del alt senyor
rey en Johan de gloriosa memòria, les reverents abedessa de Sant Pere,
e de Valldonzella, e les prioresses de Jonqueres e Muntalegra, jatsia en
aquella fossen stades convidades, e sentint insurgir differència entre la
abadessa de Valldonzella e prioressa de Jonqueres, pretanents una e altre
d'elles deura obtenir lo mes honorable loch. E encara, vist lo grandíssim
desorde seguit per les dites monges en la sepultura feta al illustre don Karles,
fill del dit senyor rey deffunt, per ço los dits honorables consellers, ab Consell,
delliberaren, per obviar tota natura de scàndol e desorde, les dites abadessas
e prioresses no fossen convidades, e axí
ni entrevengueran a la dita sepultura lo dia de la solemnitat de aquella.
E provehit a les coses demunt dites, los dits honorables consellers, volents
donar degut orda a la dita sepultura, alegiran
nomanades per portar lo lit, hon lo cors del dit senyor rey fou posat, axí
en la part dreta com en la part squerra, comensant a cascuna part als peus,
e proseguint vers lo cap, anans primers los qui primer són anomanats e scrits.
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Guillem Ponsgem, conceller Mossèn Gomes Suares de Figueroa.
terç. Mossèn Luís Setantí, ciutadà.
Mossèn Baltasar Romeu, cavaller. Mossèn Bnt. Turell, cavaller.
Mossèn Guillem Oliver, ciutadà. Mossèn Galceran Dusay, ciutadà.
Mossèn Jachme Fivaller, cavaller. Mossèn Ffrancesch Dez Torrent,
Mossèn Jachme Bellester, ciutadà. cavaller.
Mossèn Bertran Ramon Çavall, Mossèn P. de Coromines, ciutadà.
cavaller. Mossèn Johan Benet Ça Pila,
Mossèn Johan Bnt. Terre, cavaller. ciutadà.
Mossèn Ffrancesch de Sanmanat, Mossèn Ramon Merquet, ciutadà.
donzell. Mossèn Romeu Lull, ciutadà. Mossèn
Miquel de Gualbes, cavaller. Mossèn Johan Ros, major, ciutadà.
Mossèn Galceran Dusay, cavaller. Mossèn Bnt. Miquel, ciutadà. Mossèn Tohan Roig conseller segon. Mossèn Tohan Çariera, batle general.
E feta la ordinació de les ditas persones, axí dels convidants com dels
portants lo cors, lo dia de dijous, que comtàvem
janer, los honorables concellers tremeteran llurs vergués a les demunt dites
per los honorables concellers a cascú los plagués per honor de la magestat
del senyor rey pendre càrrech de les coses demunt dites, les quals molt voluntàriament
ne prengueran càrrech.
Aprés, lo dia de dijous demunt dit, dia ans de la solemnitat de la dita
sepultura, fou ordonat que fossen corregudes les armes del dit senyor rey
en aquesta forma, ço és, que feran preperar
ab cubertes de saques; e foren fetes quatre banderes reyals, dues ab armes
d'Aragó, una ab armes de Sicília e altres ab armes de Navarra, e
ab dites armes; los quatre cavallers portaren les dites
ab llurs astes lansades al coll, e los dits quatre pavesos, ço és, al bras squerra,
tots arravés, axí que lo que devia anar alt, anava baix als peus. E los altres
pavés, axí arravés com los demunt, ab armes.
E axí mateix, feren preperar los munteros del dit senyor ab llurs corns
e botzines d e cassa, e ab llurs cans, dels quals n'í havia alguns vestits de
canamàs.
E preperat en la dita forma, tots los dits cavallers, ço és, primerament
los qui portaven les banderes, intraren a cavall dins la sala gran del dit palau
reyal ab les banderes alsades, ço és, asta en cuxa, e axí a cavall voltaren
tres vegades lo dit cors del dit senyor, e la derrera, cridant, per
digueran tals o semblents paraules, dressant aquelles a mossèn Rodrigo
de Rabolledo, camerlench del dit senyor: "Mossèn Rodrigo, senyor camerlech:
E fet lo dit crit per los dits cavallers, ab plors molt grans, per
lo
dix: "mort és; veus-lo açí hon jau mort".
E los dits cavallers replicant,
digueran: "com mort?"
E lo dit camerlench dix: "hoc, mort".
E hoïda per los dits quatre cavallers la resposta, lavors los dits quatre cavallers,
ab crits aspres e ab gran plor, brocaren llurs cavalls vers lo dit cors,
enderrocant siris e brandoneres; e acalades les astes de les banderes sobre
llurs colls, rossegants dites banderes per terra; e axí matex los altres
cavallers qui ja staven preperats pres de la dita sala, brocaren llurs cavalls
vers lo dit cors, lansant los pavesos en terra, e quasi lansants-se de llurs
cavalls fins en terra. E per semblant, tots los munteros cornant, e los cans
udolant, e tots ensemps cridants, ab crits de plors e làgremes, dients: "Ha
E fet lo dit acte, vereu aquí plors e lamentacions,
hon lo trobarem, lo bon rey?"
que era gran pietat e trancament de cor als hoynts e miradors;
aprés, los dits cavallers, ensemps ab los munteros, exints del dit palau, discorrent
tota la ciutat, corregueran per totes les plasses les dites armes, comensant
a la plassa del Rey.
Aprés, lo dia de dijous, fou prorogada la jornada de la solemnitat de la
sepultura, com fos assignada per lo divendres al dissapte aprés següent,
que comtàvem
E lo dit dia de díssapte, los honorables consellers se ajustaren bon matí
en la Casa de la Ciutat, e acompanyats de pròmens ab caperons vestits
anaren al palau del rey, hon lo dit cors era. E no divertint-se en altres actes,
collocades primerament les
emprades per portar lo dit cors, e posat cascú en son loch deprés lo
dit cors, exint la professó de la dita sala, ordonaren los qui en la dita sala
foren per acompanyar lo cors e totes coses sots l'orda següent.
E primerament, ordonaren la lluminària qui anava denant lo cors ab
brandoneres sots l'orde següent, ço és, que primer anà la luminària feta
per mossèn Guillem de Peralta, tresorer del dit senyor, qui foren en nombre
Aprés, los brandons de mossèn Ffrancesch Burguès, procurador reyal
de Mallorques, qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Guillem Puiades, conservador, qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Johan Çariera, batle general de Cathalunya,
qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Andreu de Paguera, mestre racional,
qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Fferrando de Rabolledo, criat del dit
senyor, qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Rodrigo de Rabolledo, camerlench del
dit senyor, qui foren
Aprés, los brandons de don Matheu de Moncada, qui foren
Aprés, los brandons de la Ciutat, qui foren en nombre cent,
Aprés, los brandons de don Johan d'Aragó, fill del mestra de Calatrava,
qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Requesens Dez Soler, governador de
Catahalunya, qui foren
Aprés, los brandons del senyor bisba de Gerona, qui foren en nombre
Aprés, los brandons del cors, en cascú dels quals havia senyal reyal posat
al revés, e foren en nombre
E posat lo dit orda de la luminària, aprés anaren los
lo dia de dijous havian corregudes les armes a cavall, e portaven les dites
banderes, rossegant ab llurs scuts, arravés al bras.
Aprés, foren ordonades les creus de les sglésias, sots l'orda següent:
Creu major de la Seu.
Creu de Santa Maria de la Mar.
Creu de Santa Maria del Pi.
Creu de Sant Just.
Creu de Sant Pere.
Creu de Sant Jachme.
Creu de Sant Cugat.
Creu de Santa Ana.
Creu dels frares de la Mercè.
Creus del. Carma e de Sant Agostí.
Creus de Prehicadors e de Frares Manors.
Orda del clero.
Primerament, los preveeres de les parròquies de la dita ciutat.
Aprés, los frares de la Mercè.
Aprés, los frares del Carma e dels Agostins.
Aprés, los frares de Prehicadors e Frares Manors.
Aprés, lo clero de la Seu.
Aprés, lo reverent bisba de Gerona, vestit episcopalment, qui celebrà la
missa, e féu les exèquies e serimònia lo dit dia.
Aprés, foran en orda
portaven sengles brandons de cere negres, encesos.
Aprés, los capellans e altres de la capella del senyor rey, vestits tots
de drap negre, ab sengles ciris en mà encesos, qui anaven salmajant molt
devotament.
Aprés, denant lo cors inmediatament, dos canonges de la Seu ab capes
de llur vestit, e altres dos tras lo dit cors.
Aprés, vénch lo cors ab tots los portants, ordonats segons demunt.
És ver, que per relevar de treball los convidats del càrrech e del portar
hagueran
negre, ço és, cotes e caparusses tan solament, pagades per los dits mermessors,
e los dits hòmens no
Aprés, anaren
Aprés, un cavaller a cavall, qui aportava una bandera rayal, appellada
guió o tallamar, ab salada al cap, en la sima de la qual portava una corona
ab lo timbre o ratapinyada reyal.
Aprés,
al bras cascú.
Aprés, anà mossèn Rodrigo de Rabolledo, camerlench del dit senyor;
e mossèn Fferrando de Rebolledo, ab tots los domèstichs e familiàs del dit
senyor rey.
Aprés, los portés dels deputats, ab los vergués dels honorables concellers,
mesclats, ço és, que dos portés dels diputats, primers a la part dreta, e
un verguer dels dits honorables concellers a la part squerra. E aprés, lo
porter dels deputats a part squerra, e lo verguer dels consellers a la part
dreta.
Aprés, los portés del governador.
Aprés, mossèn March Texidor, conceller quint, ab mossèn Johan Çarrovira,
antich ciutadà.
Mossèn Jachme Dez Torrent, conceller en cap, e mossèn Jacme Mas,
conceller quart.
Aprés, anà la illustra senyora infanta, relicta del illustra don Anrich,
mestre de Santiago, germà del dit senyor rey, emsemps ab tots los néts del
dit senyor, tots en un trast, ço és:
Don Jauma de Navarra, legítim nét.
Don Alfonso d'Aragó, fill bestard del senyor rey nou, succesor al demunt
dit senyor.
Don Phelip d'Aragó, don Johan d'Aragó, fills bestards del illustre don
Karles, fill quòndam legítim del dit senyor.
Don Johan, don Fferrando, fills de don Alfonso d'Aragó, fill bestard
del dit senyor.
primer trast. Aprés, anaren en un trast lo governador de Cathalunya;
lo arcabisbe de Sasser, en Serdenya; lo deputat ecclesiàstich; mossèn
Garau de Servelló; mossèn Johan Pagès, qui era vicicanceller del senyor
rey; mossèn Johan Brigit Boscà, ciutadà.
Barchinona; don Matheu de Muncada, deputat; don Berenguer d'Arill;
mossèn Anthoni Gerònim de Montanyans; mossèn Galceran Carbó, ciutadà.
de Barchinona; mossèn Ffrancesch Ramis, deputat; mossèn Bnt. Margarit;
mossèn Damià Dez Callar; mossèn Ffrancesch Castelló, de Perpinyà;
mossèn Johan Dez Valls, ciutadà.
mossèn Burguès, procurador reyal de Mallorques; mossèn Gerònim Puiades,
conservador; mossèn Ortodo, hoÿdor de comtes; Barthomeu Farissa,
ciutadà de Tortosa; mossèn Bnt. de Marimon.
Perpinyà; mossèn Vallgornera; mossèn Ça Portella, hoÿdor de comtes;
mossèn Icart, de Leyda; mossèn P. Bussot, ciutadà.
Perpinyà; mossèn P. Puiades, governador en Serdenya; mossèn Garau
de Clesquerí; micer Rossell, hoÿdor de comtes; mossèn Johan Ros, cònsol
ciutadà.
Jacme de Gualbes; mossèn Miquel Prats, cònsol mercader.
E aprés, anaren totes les dones de títol qui foren convidades a la dita
sepultura, cascuna en son orda e grau.
E ordonades e meses per los dits honorables consellers totes les dites
coses en lo dit orda, e preperats per portar lo dit cors a la ecclesiàstica sepultura,
mossèn Rodrigo de Rabolledo, camerlench del senyor rey, stant alt
en lo bancal del lit fet al dit cors en la sala demunt dita, ans que lo dit cors
fos mogut, en presència de tots los que allí eran, ab gran plor e lamentació
trencà lo segell del dit senyor ab martell, e encara trencà les vergues dels
uxers e altgutzís, dient paraules de dolor pertinents al dit acte.
E seguit lo dit acte, fou tret e portat lo dit cors en la forma e manera
demunt dita, e per los honorables consellers ordonada, per los lochs següents,
ço [és], que exint de la sala de palau reyal, féu la via plassa avall de la Cort
del vaguer, anant la via de la plassa del Blat, e per la Bòria fins a la capella
d'en Marcús, girant per lo carrer de Muncada fins al Born, pessant devant
lo gran sementiri de la sglésia de Santa Maria de la Mar, intrant en la sglésia
dita per lo portal qui és denant lo sementiri, fahent la via del altar major
de la dita sglésia, e aprés, voltant per lo mig del cor de la dita sglésia e per
lo portal major dret de la dita sglésia, fahent la via dels Cambis, e per lo
carrer Ample, voltant al Regomir, pessant tot dret fins al palau del bisbe,
voltant vers lo portal major de la Seu, intrant per lo dit portal, pessant per
lo mig del cor de la dita sglésia.
E fou posat lo dit cors sobre un lit, lo qual era stat fet per los mermessors
del dit senyor sobre les graus de la scala de la capella de santa Eulàlia,
ab bastiment de fusta, lo qual bastiment fou cubert de drap negre, pagat
per los dits mermessors; e sobre lo dit lit fou fet un tuguri o capell ardent
de fusta, qui stava sobre quatre pilars de fust ennegrits. E dejús lo dit tuguri
o capell ardent fou mès un sobrecel de bocaram, en lo qual fou pintat,
ço és, al mig un gran senyal ab les armes reyals ab fullatges d'or al entorn,
e
ço és a cascun corter, havia
reys e senyors del parentat del dit senyor.
E posat lo dit cors sobre lo dit lit, la dita senyora illustra infanta, ab
tots los dits néts del dit senyor e ab les dones de títol convidades, muntà
en lo bastiment sobre les dites graus vers los peus del dit cors.
E los dits honorables consellers se
al altar major a la part dreta del dit altar. E los deputats se posaren
al dit altar a la part squerra de aquell.
E dix la missa major lo reverent bisba de Gerona, lo qual féu per semblant
lo sermó lo dit dia.
E fou feta la offerta acostumada en semblants sepultures per part dels
mermessors del dit senyor.
E fet lo dit offici e sermó, pres fi la solemnitat de la dita sepultura,
e los consellers e cascú dels altres, sens serimònia alguna, se
casa llur.
E totes les coses fins ací fetes per causa de la dita sepultura, pagà la
mermessoria, salvo les luminàries particulars demunt dites.
E lo mateix dia de dissabte, que comtàvem
los honorables consellers feran convidar per los honorables en P. Quintana
e Andreu Nadal, obrers de la dita Ciutat, acompanyats de dos ab gramalles
e caperons vestits, en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la
Seu per obsèquies de la dita sepultura, la dita senyora infanta e tots los
dits néts del dit senyor e dones demunt ditas, fossen, lo dilluns aprés següent,
a la dita Seu per fer honor al anniversari fehedor per part de la Ciutat
per ànima del dit senyor. E axí mateix convidaren, per part de la dita Ciutat,
los deputats de Cathalunya, hoÿdors de comtes, prelats, barons, nobles
hòmens, cavallers, gentils hòmens, ciutadans honrats e mercaders, que lo
dia del dilluns primer vinent fossen a la Casa de la Ciutat, hon los honorables
consellers se ajustaven per venir a la Seu e fer honor al dit
anniversari.
E lo dit dilluns, de bon matí, que comtàvem primer dia de ffabrer dit
any, vigília de Nostra Dona, los dits honorables concellers ajustats en la
Casa de la Ciutat ab les gramalles de saques e caperons vestits, acompanyats
dels jus scrits, anaren, partint de la dita Casa, a la Seu, per fer fer la dita
solemnitat del dit anniversari per trasts sots l'orde següent:
conceller en cap; mossèn Johan Pagès [e] vicicanceller qui era del dit senyor;
mossèn Garau de Servelló; mossèn Johan Boscà, ciutadà.
Johan Roig, conceller segon;lo prior de Santa Ana; mossèn Anthoni Guillem
de Montanyans; mossèn Bnt. Miquel, ciutadà.
de Marimon, balle de Barchinona; mossèn Rocafort, cavaller; mossèn Galceran
Dusay, cavaller; mossèn Johan Dez Valls, ciutadà.
Perpinyà.; mossèn Johan d'Argentona; mossèn Miquel de Gualbes; mossèn
Ffarissa, de Tortosa; mossèn Johan Ros, major.
mossèn Guillem Oliver; mossèn Johan Ros, cònsol,
Ffrancesch Torrent, cavaller; Miquel Prats, cònsol mercader.
E foren encara, ultra los demunt nomenats, en lo dit acta, molts cavallers,
ciutadans honrats e mercaders.
E junts a la Seu los honorables consellers, tots sinch ensemps ab lo
governador, se meteren al altar major, a la part dreta del dit altar. E lo vaguer
e los deputats prengeran l'altra part del dit altar.
E la illustra infanta vénch a la Seu, e los demunt dits néts del dit senyor,
e posaren-se jus lo tuguri entorn del dit cors.
E asseguts los demunt dits en llur orda, comensà lo offici de les exèquies
del dit anniversari. E dix la missa lo reverent bisba de Arguelo. E féu lo sermó
lo reverent mestre March Berga, del orda dels Frares Menors e mermessor
del dit senyor.
E lo dit jorn del dit anniversari per la Ciutat foren sobreposats senyals,
axí reyals com de la Ciutat, sens altra mixtura de senyals en lo sobrecel del
dit tuguri e en lo tovalló del entorn, qui foren en nombre
E fou dat càrrech per la offerta e distribució del cor fahedora per causa
del dit aniversari a mossèn [...].
E foren fets ciris de
E fou fet memorial als dits dos preveres per la dita offerta e distribució
fahedora per causa del dit aniversari en la forma següent.
Primo, que fossen donats al manner de la Seu per la distribució fahedora
al cor,
de
d'argent.
onces, e
nobles hòmens, ciutadans e mercaders, e als quatre canonges qui aportan
los bordons,
E les candeles grogues distribuhiran donant a cascú dels altres, axí hòmens
com dones, una candela e hun diner manut.
Aprés, lo dijous, que comtàvem
en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monastir de Poblet, en lo qual
lo dit senyor se era lexat, los dits honorables concellers lo dia abans feran
fer una crida, que lo dit dia, passat mig jorn, no fos algú qui paràs obredor
ne obrís portes de aquells, e axí fou fet.
E per semblant, los dits honorables concellers, per honrar e honorifficar
la axida del dit cors, empraren totes les luminàries de les confraries
de la ciutat, la qual fou en gran e cupiós nombre, segons devall apar.
E més, tremateran los obrés de la present Ciutat al vicari del senyor bisba
de la Seu, li plagués tremetre a les parròquies fossen lo dit dia ab llurs creus
e processó dues hores aprés mig jorn per acompanyar lo dit cors, e axí
fou fet.
E més, tramateran convidar les demunt dites
stades convidades e ordonades portar lo dit cors, que lo dit dia e dita hora
fossen a la Seu per portar lo dit cors fins al monastir de Valldonzella fora
ciutat.
E ordonades e preperades totes les dites coses, lo dit dia de dijous, vers
les tres hores pessat mig jorn, lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo mateix
orda e serimònia, e ab tots los acompanyants qui s'í trobaren per llurs
trasts,
que lo dissapte prop pasat era stat portat a la dita Seu per la ecclesística
sepultura.
E axint de la Seu, lo dit cors fou portat, axint per lo portal girant
la via del palau episcopal, fahent la via de Sant Jachme, e voltà vers lo Call,
e féu la via del portal de Sant Anthoni, passant camí dret per la Bocaria, e
denant lo Hospital de Santa Creu, e tirà fora lo portal fins al dit monastir
de Valldonzella, hon per les monges fou rebut exint al pati ab creu,
processionalment.
És veritat que lo clero de la Seu ne les òrdens e parròquies ne llurs
creus no passaren ne exiren fora ciutat, ans se aturaren dins lo dit portal,
salvo que lo senyor bisbe de Gerona isqué ab los canonges de la Seu fort
poch fora lo dit portal, e féu absolució al dit cors e axí se
E com lo dit cors fou près lo dit portal, quasi denant la casa del monastir
de Sant Anthoni,
de llur monastir en la present ciutat per portar-se
rey al dit llur monastir, isqueren de la dita sglésia de Sant Anthoni, ab creu
alsada, ab llur abat vestit, portant mittre e crossa, e aquí reberan lo dit cors
e metents-se denant del dit cors ab tota la luminària demuntdita, que era
bella cosa lo veure, tiraren la via del dit monastir de Valldonzella, e allí
stech aquella nit.
E lo dia aprés, divendres que comtàvem
serimònia alguna, los dits frares se
stipendiats per los dits mermessors, e d'aquí avant cessà la serimònia de la
Ciutat.
Los honorables concellers posaren les gramalles de saques o terlís lo dimenge
aprés següent, que comtàvem
gramalles negres, les quals portaren fins a
E posades les dites gramalles, foren fetes als dits consellers semarres de
contray, folrades les ales de catuhí negre; e fou encara ordonat per los dits
concellers, que fos feta crida que algú no gosàs festajar de trompes, sons,
balls, moms ne jochs fins a la Pasca primervinent, donant senyal de dol e
tristícia.
Les messions fetes per la dita Ciutat, per causa de
la dita sepultura, són notades e continuades en lo
terç comte del honorable en Nicholau Viastrosa en
cartes
quantitat fora posade.
Les confraries qui portaren luminària anaren sots l'orde següent:
Primo, brandons de la Seu, a part dreta.
Brandons de la Ciutat, a part squerra.
Brandons de la confraria de santa Eulàlia, àlias, treginers.
Brandons dels macips de ribera.
Brandons dels garbelladors.
Brandons dels marins.
Brandons de barqués.
Brandons de revenadors.
Brandons de flassaders e assenyalers.
Brandons de botés de ffusta grossa e prima.
Brandons de matalaffers.
Brandons de hostalers.
Brandons de pallers.
Brandons de corredors de coll.
Brandons de ortolans.
Brandons de carnissers.
Brandons de matrassers.
Brandons de bayners.
Brandons de spasers.
Brandons de fusters bosqués.
Brandons de mestre d'axa.
Brandons de texidors de lana.
Brandons de cotoners.
Brandons de mercès.
Brandons de calsatés.
Brandons de blanqués.
Brandons de assehonadors.
Brandons de texidors de lí.
Brandons de mestres de cases e molés.
Brandons de gerrés e ollers.
Brandons de forners e flaquers.
Brandons de fustés caxés.
Brandons de ferrés.
Brandons de sabaters.
Brandons de pallissers.
Brandons de perayres.
Brandons de franés.
Brandons de argenters.
Brandons de sastres.
ORDINACIÓ E FORMA DE LA FESTA E SERIMÒNIA FETA PER LA CIUTAT
DE BARCHINONA AL ILLUSTRÍSSIMO SENYOR REY EN FFERRANDO, FILL
DEL ILLUSTRÍSSIMO SENYOR DON JOAHN, REY D'ARAGÓ, DE GLORIOSA
MEMÒRIA.
Dilluns, que comtàvem
honorables consellers de la present Ciutat de Barchinona reberan letra del
síndich de la Ciutat, qui era stat tremès a la magestat del dit senyor rey en
Fferrando, rey de Castella, e ara, per nova successió, per mort del dit senyor
rey en Johan, para e genitor de aquell, de digna memòria, rey d'Aragó e de
Sicília, etc., ab la qual los feya avís, com lo dit senyor rey partí de la ciutat
de Seragossa, hon ja era vengut per venir açí, lo divendres proppessat, que
comtavem
E ja ans de haver rebuda la dita letra, per letres que ja havien rebudes
de la dita magestat de la sua beneventurada venguda, per preparar les
coses necessàries e acustumades fer per la present Ciutat, los dits honorables
consellers, precehint delliberació de Concell de cent jurats, celebrat lo
primer dia de juliol del dit any, faheran fer un gran cadaffal en la plassa de
Fframenós, denant la casa de Muncada, en la forma acustumada; e faheran
envalar la dita plassa, fins quasi a mige plassa, ab diverses entenes, qui
foren drassades a la dita plasse, per tenir los draps de la anvalada.
E vanint lo dit senyor de les parts de Castella, dret camí, arribà en lo
monastir de Valldonzella hora tarda, dimarts a
lo qual monastir fou per la abedessa del dit monestir ampaliat e mès en bell
orda; e allí lo dit senyor reposà aquella nit.
E ans de la entrada del dit senyor, los honorables consellers, seguint lo
bon costum e pràtica anticada de la dita Ciutat, en companyhia del governador
de Cathalunya e del vaguer, balla, cònsols de la Lotge, e de alguns
pròmens de tots staments, per fer reverència e besar la mà al dit senyor,
ajustats en la Casa de la Ciutat, partiran de la dita Casa a cavall, axint fora
la Ciutat fins a la albareda qui és passada la riera de Sants, e allí speraren
lo dit senyor; e hagut avís que lo dit senyor era ja arribat al Spitalet, los
dits honorables consellers, ensemps ab los demunt dits, partiren de la dita
albereda ab spay e faheran la via del dit senyor, e anaren en aquesta forma,
ço és, que
dels dits honorables conselés; aprés, los porters del dit governador;
aprés, lo governador, lo conseller en cap e mossèn Johan de Marimon; aprés,
lo vaguer ab lo conseller segon e mossèn Ffrancesch Lobet; aprés, lo balla
ab lo conceller terç; aprés, lo conceller quart ab lo cònsol ciutadà e lo síndich
de Vich; aprés, lo quint conceller ab mossèn Luýs Setantí e lo cònsol
mercader; e aprés, molts ciutadans, mercaders, artistes e manestrals; e
axí en lo dit orda se encontraren ab lo dit senyor poch aprés de Proensana
qui venia ab capa de grana antocat, portant guió denant se magestat.
E de continent que lo dit senyor vahé los dits consellers, se retengué e
s'aturà, e los dits concellers, en companyhia dels demunt dits, axí com eran
a cavall, sens descavalcar, primer lo governador, aprés lo conseller en cap
e aprés tots los altres per llur orda, se acostaren al dit senyor, e inclinats fins
al coll de les mules, besaren la mà al dit senyor; e feta reverència e besada
la mà al dit senyor, se
Valldonzella, acompanyant-lo fins a la grau del dit monastir, e apuntaren
ab lo dit senyor, que lo dia aprés, que era dimecres, que comtaríem primer
dia de setembre, se senyoria intràs en la present ciutat, fahent la via de ffora,
intrant per lo portal de la Dressana, e axí plagué al dit senyor; e feta reverència,
prengueren comiat del dit senyor tornant-se
E per la benaventurada venguda del dit senyor, e per bé festivar aquella,
los dits honorables consellers feran fer crida per la ciutat, ordonant e pregant
a tot hom generalment, que tres jorns fessen festa, sens obrir o metre
obredors, e olimares, e axí fon fet; e que tot hom scombràs e ampaliàs los
fronts de les cases per on lo dit senyor devia passar.
E per semblant, los dits honorables conselilers, per dar orda en les coses
necessàries, per llurs vergués tremeteran convdar molts notables ciutadans,
mercaders, artistes e manestrals, que fossen lo dit dia de dimecres en la dita
Casa de la Ciutat, per acompanyar los dits concellers fins al cadeffal qui era
stat fet a la dita plassa de Framenors.
E per quant lo dit senyor se era anujat de la pols qui
per lo gran trepig de les bèsties, los dits honorables concellers tremeteran
als obrés de la Ciutat, dient-los donassen orda que los camins, per hon lo dit
senyor devia venir per intrar dins la present ciutat, fossen adobats e denajats,
e encara volgueran fos tot regat, affi que pols no y hagués; e axí fou
fet, que del dit monastir, e vora mur fins a la Dressana, e dins ciutat fins
al cadeffal, fou denejat e scombrat e ben regat, que era molt bella cosa lo
veure e fou molt a grat del dit senyor.
E no
de les persones qui devian entrevenir e esser ordonades en destrar
lo cavall del dit senyor, e portar los bordons del pali e cordons, per fer la
volta acustumada en semblants intrades, aprés que lo dit senyor havia jurat,
e són les següents:
Primo, al banch del fre
Part dreta: Part squerra:
Micer Jachme Dez Torrent,
conceller en cap. ambaxadó de València.
Bordons
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Jacme Mas, conceller quart. Mossèn March Texidor, conceller
Mossèn Johan Roig, conceller segon. quint.
Mossèn Ffrancesch Lobet, ciutadà. Mossèn Guillem Ponsgem, conceller
terç.
Mossèn Johan Brigit Boscà, ciutadà.
Cordons
Mossèn Luís Setantí, Bernat Oliver, cònsol,
Mossèn Romeu Barthomeu Quintana,
Mossèn Galceran Dusay, Bnt. Ponsgem,
Mossèn Ramon Merquet: ciutadans. P. Merquilles: mercaders.
Barthomeu Costa, Vicens Janover, sastre,
Miquel Ferran: notaris. Barthomeu Font, parayre,
Bnt. Merquilles, spacier, Johan Massanet, payer,
Bnt. Casanoves, barber: artistes. P. Vinyes, tintorer: manastrals.
E ordonades dites coses, lo dimecres demunt dit, que comtàvem primer
dia de setembre, any
en la Casa de la dita Ciutat, ab molts pròmens de tots staments, e ajustats,
vers la una hora aprés mig jorn, partiran de la dita casa, precehints e
anant-los denant
panons de la Ciutat, fahent la via, anant Regomir avall, girant al carrer Ampla
fins al dit cadeffal.
E fou cubert lo dit cadeffal de draps de lana vermells, los quals foren
donats al hospital de Santa Creu, e fou aparellada la cadira reyal que la
Ciutat te en la Casa, cuberta de vellut vert, ab dos coxins, hú per los peus,
altre per lo seura, dins la cadira; axí mateix fou posat en la paret qui és en
les spalles o detràs lo dit cadeffal, draps de ras molt bells; e per semblant
hi fou mès dosser de drap de seda brocad d'or.
E stants los dits consellers alt al dit cadeffal, asseguts, ab pròmens, en
un banch vers la part squerra de la dita cadira, sperant lo dit senyor, la
magestat del dit senyor, vers dues hores aprés mig jorn, partí del dit monastir
en companyhia de molta gent, fahent la via del portal de Sant Anthoni,
e fora lo dit portal, fora mur, tirà la via del portal de la Drassana, e intrant
per lo dit portal, dreta via, tirant per lo Dormidor de Fframenós, féu
la via del dit cadeffal; e los dits honorables consellers vahent lo dit senyor
intrar per lo portal del mur qui és al cap del Dormidor, feran tirar los trompetes
e juglars demunt dits, perquè
la via del dit cadaffal, e axí lo dit senyor vénch e descavalcà al peu
del dit cadaffal, lo qual per los dits honorables consellers fou rebut, qui lo
speraven al peu, en terra del dit cadeffal, com hi fossen ja devallats vehent
lo dit senyor prop de aquell, e descavalcant los meteren al mig, e tots ensemps
se
és, li fou aparellada, e los dits honorables consellers se tornaren asseura al
banch demunt dit.
E assegut lo dit senyor rey en se cadira rayal, poch aprés, per los frares
de Framenós, vestits tres, ab diaca e sotdiaca, fou aportada la Vera Creu,
ab dos scolans denant portants ciri encès ab canalobres e un missal; e muntats
en lo dit cadeffal, lo senyor patriarca e arcabisba de Terragona près en
mà sua lo dit missal, e obrí aquell e posà la dita Vera Creu sobre lo dit missal
obert, e posada la dita Vera Creu sobre dit missal, lo dit senyor se levà
de la dita cadira e posà los jonolls sobre un coxí, e axí ajonollat, posà ses
mans sobre lo dit missal, e jurà sobre aquell e la dita Vera Creu tenir e servar
constitucions, privilegis, usos, custums e altres libertats en aquesta
ciutat per los antecessors reys atorgats.
E feta la dita jura, los consellers se levaren e besaren la mà al dit senyor,
tots sinch, hú aprés l'altre, regraciant-li la prestació del dit jurament que
feta havia.
E stant lo dit senyor rey en se cadira, pessaren totes les confraries de la
ciutat ab llurs panons e alguns entremesos sots l'orda següent:
Primo, los garbelladós ab llur panó.
E passades totes les dites confraries, e feta per cascuna reverència al
dit senyor, abaxant cascuna son panó fins en terra, lo dit senyor rey, ensemps
ab los dits honorables consellers e pròmens, devallà del dit cadaffal e muntà
a cavall sus un cavall moreu ben arnasat; e vestí lo dit senyor la dita jornada
una roba restrant de brocad d'or ras, folrada de domàs blanch, ab
barreta al cap, negra; e axí a cavall, per los honorables consellers fou mès
jus un pali de drap de seda de carmesí brocad d'or, lo qual novament fou
fet per causa de la dita intrada; e foren, axí en lo banch del fre com en los
bordons com encara en los cordons, los demunt nomenats en l'orda damunt
contengut.
E axí lo dit senyor rey jus lo dit pali a cavall ab la spasa denant, la qual
portava lo fill del comte de Cardona, partí del dit cadeffal, tirant per lo
carrer Ample, ab les trompes e juglars de la dita Ciutat, fins a la carnisseria
del dit carrer, girant per los Cambis la via de Santa Maria de la Mar, per
lo carrer de Moncada fins a la capella d'en Marcús, e per la Bòria fins a la
Cort del vaguer. E quant lo dit senyor rey fou denant la Cort, los presoners
qui eran detenguts presos en la presó, sentint lo dit senyor rey, a grans crits
cridaren: "senyor, misericòrdia",
per moltes vegades; e lo dit senyor, sentint
los crits, volgué que tots los presonés qui no havian instància de part
fossen desliurats de presó; e axí
tirà vers la plassa de Sant Jachme, girant la via del palau episcopal. E quant
lo dit senyor fou denant lo dit palau, descavalcà, e fou rebut per lo clero de
la Seu, ab lo dit senyor patriarca vestit episcopalment, ab la creu e bandera
gran de santa Eulàlia, ab
o fetes aparellar per los dits honorables concellers; e tirà la via del
portal major de la Seu, en lo qual portal, ço és, en la part dreta de aquell
fou aparellada una cadira cuberta de drap d'or, ab un coxí posat en terra,
sobre lo qual coxí lo dit senyor rey posà los jonols e adorà la Vera Creu, la
qual tenia lo dit senyor patriarca. E adorada la dita creu, lo dit senyor, jus
lo dit pali, intrà dins la Seu, e intrant e pessant per lo cor de la dita sglésia,
tirà al altar major, e altre vegada adorà la dita Vera Creu en mà del dit senyor
patriarca; e aprés, devallà a la capella de santa Eulàlia, e féu oració
sens adoració de la Vera Creu; aprés, se axí de la Seu, e fora lo portal, cavalcà,
e volgué lo dit senyor, que los consellers ab tota la serimònia lo seguissen
fins a la plassa de Santa Ana, hon lo dit senyor pres posada en casa de Carrós;
e axí fou fet ab tota la luminària de la Ciutat, precedent; e descavalcat lo
dit senyor, los dit honorables concellers acompanyaren lo dit senyor fins a
la sala de la dita casa; e presa licència, los dits honorables concellers, e feta
reverència a se senyoria, ab les trompetes e luminària denant, acompanyats
de molts, se
Aprés, a
venguda del dit senyor, fou feta solempna professó per la dita ciutat,
per lo loch acustumat fer lo dia de Corpore Xpisti, ab la custòdia e ab
castells de entremesos.
E per dar cumpliment a les coses necessàries, los dits honorables consellers,
a de setembre, dit any
lo Concell appellat de
en la forma acustumada, per lo qual Consell foren creats síndichs tots
dits sinch concellers, sens pus, per prestar a la magestat del senyor rey la
fidelitat acustumada prestar.
Aprés, lo dimarts a
del palau reyal, alt en lo tribunal, assegut en sa reyal cadira, ab se spasa
tenint entre ses cames, jurà en la forma acustumada, e fou-li prestat lo jurament
de la fidelitat per los barons, cavallers e gentilshòmens qui allí foren
presents, e per los dits honorables consellers com a síndichs de la Ciutat
e per altres síndichs de diverses universitats del principat de Cathalunya.
E per millor fastivar la dita magestat, fou ordonat, e per Consell deliberat,
que fos preperat per la dita Ciutat que fos tengut rench en la plassa
del Born, e axí
rench, e foren taulegés elets per la Ciutat mossèn Johan Roig, conceller segon;
mossèn Galceran Dusay e mossèn Baltasar de Gualbes, ciutadans de
la dita ciutat; e fou ordonat hi fos posat per pris una bassina d'argent de
pes de
taulagers; e fou donat als dits taulagers parament de seda e altres coses, segons
devall en les messions fetes se mostrarà.
Vaxella d'argent presentada al senyor rey en Fferrando segon per part
de la Ciutat.
Primo, un saler fet sobre una rocha, e demunt
la rocha un castell, e en la torra mestra
era lo saler, tot d'argent daurat, qui pesa
de
deffora, ab diverses obratges, ab smalt en mig,
ab senyal de la Ciutat, pesaren
march.
deffora, e una tassa de la salva, d'argent, deurada,
qui pesa tot
e deffora, qui pesaren
e deffora, qui pesaren
a raó de
dins e defora, qui pesaren
dins e defora, qui pesa
argens, a rahó de
de
march.
tanca de tronchs, forma de tanca de cabana,
ab un scut que te a la mà dreta, ab senyal
de la ciutat, e bandera ab corona al cap, qui
pesa
rahó de
Suma universal del argent:
Suma universal del cost.
ORDINACIÓ DE LA NOVA INTRADA DE LA ILLUSTRÍSSIMA SENYORA
REYNA DONA ELISABET, MULLER ILLUSTRÍSSIMO SENYOR REY EN
FERRANDO, BENEVENTURADAMENT REGNANT, VENINT DE LES PARTS DE
CASTELLA.
Com per la magestat del senyor rey qui intrà en la present ciutat, venint
de les dites parts de Castella, dilluns, que comtàvem
juny, any
dita senyora reyna, qui era en la ciutat de Seragossa d'Aragó, tenia delliberat
venir en la present ciutat, per ço los dits honorables consellers, volents
com és acustumat, preparar-se en rebre lo senyor rey e reyna en llurs primeres
entrades, e com la dita senyora reyna no sia stada en la present ciutat, e
aquesta sia la primera entrada, los dits honorables consellers, dissapte, a
dispondre la festa de la dita recepció, e dar forma de haver peccúnias per
pagar les despesses fehedores per causa de la dita beneventurada venguda
de la dita senyora reyna, per lo qual Concell fou delliberat que fos preperada
festa a la dita senyora, tant quan pus solemnement se pogués fer e
preparar; per despeses de la qual lo dit Concell delliberà fos prorogat, axí
com de fet prorogà, cert dret imposat sobre lo vi e sobre la carn, lo qual
novament era stat imposat, durador fins tant les despeses fahedores per la
dita causa fossen integrament pagades. La execució e forma de la qual
festa lo dit Concell remès als dits honorables concellers e Consell de
stament.
E los dits honorables consellers, lo dit dia, volents executar les coses per
lo dit Consell delliberades, per llurs vergués faheran ajustar lo Consell ordinari
de
de la dita festa fehedora; les quals
los quals per los honorables concellers e Concell de
celebrat a
effecta, segons mostrarà l'orde dejús scrit.
E no contrestant que la dita senyora reyna no hagués fet jurament ne
acte algú, los dits honorables consellers per ben festivar aquella, executant
les coses delliberades, faheran fer un gran cadeffal en la plassa de Ffrares
Menors en la forma acustumada, denant la casa de Muncada; e faheran
envalar la dita plassa, metent entenes més de la mige plassa, e posaren certes
barreres en aquella, per ço que les confraries, sens trepig de bèsties, poguessen
ab llurs panons e entremesos pessar.
E com los dits honorables consellers fossen certs que la dita illustríssima
senyora reyna era arribada en la vila de Molin de Reig, lo dia de dimarts,
ora tarda del mateix dia, que comtàvem
dit
faheran elecció de dos notables ciutadans qui lo dia de dimecres aprés següent,
a
de la Ciutat faheran reverència a la dita senyora, besant-li les mans, e li recomanaren
la dita ciutat, regreciant-li lo gran treball que se altesa havia pres
per visitar la present ciutat, offerint-li fer per se altesa tot lo que a la ciutat
fos posible. E foren los dits dos ciutedans los honorables mossèn Johan Brigit
Boscà, prom e antich ciutedà, e mossèn Guillem Oliver, ciutedà en se
companyhia.
E lo mateix dia, la magestat del senyor rey, qui era en ciutat dies havia,
axí, anant a la dita vila per veure e visitar la dita senyora reyna.
E no
fer crida per ben festivar la jornada de la dita intrada, ordonant, pregant
e exortant a tot hom generalment, que tres jorns continuus fessen festa, sens
obrir portes dels obredors, e que cascú scombràs los carrés e encontrades
de llurs cases, e que envallassen e empaliassen los fronts de llurs cases hon
la dita senyora devia pessar, fahent olimares, e axí fou fet.
Aprés, lo dijous següent, que comtàvem
dita senyora reyna partí de Molin de Reig ab delliberació de dormir aquella
nit dins lo monastir de Valldonzella, fora la present ciutat. E los dits honorables
concellers, seguint les antigues pràtiques de la dita ciutat, lo dia matex
per llurs verguers faheran convidar cavallers, ciutedans e los honorables
cònsols de la Lotge, ab lo bras mercantívol, pregant aquells fossen a la
Casa de la Ciutat, a cavall, per acompenyar los dits honorables consellers a
la exida o rebuda de la dita senyora reyna.
E lo dit dia, ajustats los dits honorables consellers en la dita Casa de la
Ciutat en companyhia del honorable vaguer e balle de Barchinona e de
alguns cavallers e ciutadans, e encara dels demunt dits cònsols e bras mercantívol,
e de alguns artistes e manestrals, tots a cavall, partiran de la dita
casa, axint fora la present ciutat, ab llurs vergués denant, faheran la via
de la albereda, qui és damunt la carnisseria de Sants, e allí se aturaren. E
poch aprés, sentints que la dita senyora reyna se acostava, en companyhia
dels demunt dits, pessant la dita albereda, exiran al encontre de aquella.
E la dita senyora, qui venia en companyhia de la magestat del senyor rey,
vahent venir los dits consellers ab llurs vergués denant, vergues alsades,
se retench, aturant-se, e los dits honorables consellers, stants a cavall, sens
dar peu a terra se acostaren a la dita senyora, ço és, primer lo dit vaguer;
aprés mossèn Johan de Marimon, conseller en cap, e aprés los altres concellers,
cascú en son orda; e inclinant-se fins quasi als colls de llurs mules,
faheren reverència e besaren la mà a la dita senyora. E besada la dita mà
tots los dits honorables consellers, ab tots los altres, voltaren e vingueren
ab la dita senyora fins al dit monastir de Valldonzella.
E com ja fos hora tarda e quasi foscant, los honorables consellers, segons
ja era delliberat, faheran venir
fetes aparellar per causa de la dita venguda, e enceses les dites antorxes,
les quals [portaven] jovent de confraries, emprades per los dits honorables
consellers, exints de la ciutat, vingueran fins a la dita albereda hon trobaren
la dita senyora ensemps ab lo dit senyor rey; e los dits honorables consellers
qui venian 1a volta de la present ciutat, e lo dit jovent ab les antorxes
enceses, se meteran denant lo dit senyor rey e la dita senyora reyna. E com
la dita senyora reyna fou arribada al coll de la Creu ab dita luminària e ab
molta de altre, foren desparades moltes bombardes qui eran en la muralla
de la dita ciutat, e lansats fochs voladors, e encara foren fets per ordinació
dels dits honorables consellers fochs, axí en la muntanya de Montjuhic com
en altres muntanyes entorn lo territori de Barchinona, com encara per los
monastís, sglésies e torres entorn Barchinona. E encara aquella nit fou
feta gran luminària per tots los merlets de la muralla de la ciutat, comensant
entre lo portal de Sant Pau e de Sant Anthoni fins al portal dels Tallers;
e en tots los cluquers de les sglésies e monastirs de la present ciutat
havia gran luminària, que era gentil e molt bella cosa lo mirar. E axí la dita
senyora reyna ensemps ab lo dit senyor rey e los dits honorables consellers
vingueran al dit monastir de Valldonzella, lo qual monastir fou mès a punt
e ben ampaliat de molt bell drap de ras per la prioressa e covent del dit monastir,
e allí la dita senyora reyna, ab lo dit senyor qui li féu companyhia,
reposà e stech fins lo dissapte aprés següent.
E lo dit dia de dissapte, que comtàvem
demunt dit
vers la ciutat per intrar en aquella. E per ben festivar la dita senyora reyna,
jatsesia que tal pràtica com dejús fins ací no fos stada feta en noves intrades
dels reys e reynes antecedents, peró, per complaure al senyor rey qui axí ho
volgué, los dits honorables consellers delliberaran, sots pali rebre la dita senyora
reyna en lo pont del portal de Sant Anthoni, en lo qual portal fou preperada
una representació de santa Eulàlia, devallant de la torra sobre lo dit portal,
en companyhia de
representaven lo àngel custodi, sant Gabriel e sant Raphel; e dalt en lo portal
era un cell qui eran tres cels voltants lo hú contra l'altre, ab luminària, ab diverses
ymages grans de reys, profetes e vergens, los quals, soposat que los dits
cels voltassen tota hora, les dites ymages romanian e mostraven star dretes.
E partida la dita senyora del dit monastir, vers la una hora pres
mig jorn, en companyhia del dit senyor rey e del reverendíssimo cardenal
d'Espanya, e de comtes, duchs, barons e molts notables cavallers,
qui ab la dita senyora eran venguts de les parts de Castella, e encara
en companyhia de grans dones de títol, e altres que ab sí la dita senyora
reyna e en companyhia sua amenava. E la dita senyora venia a cavall sobre
una bella mula, sehent sobre coxins cuberts de brocad, molt alts, sobre la
sella, vestida de roba feta de or tirat e ffabreria, ab gonella de brocad molt
richa, portant corona d'or sobre son cap, gornida de molta rica perle, diamans,
balays, robins e altres pedres de molt grandíssima valor. E denant
la dita senyora manaven en destra dos cavalls o acaneyas blanques, ab selles
e coxins de brocad, ab gorniments d'or e de argent, ab grossos poms d'argent
e altres obres; e axí venint, com fou dins lo pont del dit portal, sobre
lo qual era fet, ab antenes, sobrecel de draps de lana per què la dita senyora
no stigués al sol, la dita senyora se atura, e aturada, la dita santa Eulàlia
en companyhia dels angells demunt dits devalla d'alt de la torra del dit
portal, cantants ab molta melodia. E com la dita santa fou baix fins a cara
de la dita senyora reyna, lexant-se de cantar, parlant en lengua catalana,
li dix, ab gest e continensa pertinents, les cobles següents:
Pus ha dispost la magestat divina
visitar vós stà ciutat famosa
vullau mirar, senyora virtuosa,
los mals qui tant la porten a rohina.
Jo le us coman fins ací conservada
per mi, qui só, martir, d'ella patrona.
Sper en Déu la vostra Barsalona
en un moment per vós serà tornada
vivificada,
e prosperada.
Mas cogitau, reyna tant desijada,
dar-ne rahó a Déu qui us ha creada.
E dita la dita cobla, la dita santa Eulàlia ab los dits àngells se
muntar ab lo mateix exercissi, e mostra la dita senyora trobar pler
en mirar e hoyr la dita representació e los cels demunt dits.
E feta la dita representació, los honorables consellers donaren peu a
terra, e materan la dita senyora sots un bell pali de brocad, ab tovallons
de carmasí, ab senyals de Ciutat sembrats en los dits tovallons. E lo senyor
rey se mès dins lo dit pali a la part dreta de la dita senyora reyna, e
lo dit senyor cardenal fora lo dit pali, a la part squerra.
E foren ordonades per los dits honorables consellers les persones qui
devian entrevenir axí en destrar la mula de la dita senyora com en portar
los bordons del dit pali, com encara tirar los cordons, sots lo orda
següent.
Al banch del fre
A la part dreta: Part squerra:
Mossèn Johan de Marimon, conceller Mossèn Galceran Carbó, ciutedà
en cap.
Bordons
Mossèn Anthoni Montils, conceller Mossèn Johan Ros, ciutedà.
quint. Síndich de Leyda.
Mossèn Johan Lull, conceller segon. Mossèn Johan Alexandre, conceller
Mossèn Guillem Bret, conseller terç. quart.
Mossèn Jachme Ballester, ciutedà. Mossèn Galceran Dusay, ciutedà.
Cordons
Mossèn Pere Bussot, Anthoni Salvador, cònsol,
Mossèn Ramon Marquet, Ffrancesch Alegra,
Mossèn Bernat Ça Pila, Nicholat Bret,
Mossèn Johan Roig: ciutedans. Johan Bruch: mercaders.
Jachme Mas, Arnau Metge, blanquer,
Miquel Franquesa: notaris. Gaspar Coromines, texidor,
Lorens Martí, spacier. Gerònim Uget, argenter,
Miquel Vicens, barber. Pere Gori, sastre.
E sots lo dit orda, la dita senyora intrà dins la ciutat, venint per lo
carrer del Reval qui era ampaliat, e dalt, en loch de envalament, cordat e
enramat, ab tabals e trompetes, axí de la dita senyora com de la Ciutat, pessant
devant lo hospital de Sancta Creu, devant la porta del qual havien
fets dos cadeffals, en lo hú dels quals staven los Ignoscents, e en l'altre infants
ab llurs dides; e venint fins al portal de la Bocaria, venint Ramble
avall, en la qual, ço és, en dret del portal de Trenta Claus, fou feta una ballíssima
font, molt gran, feta de tela que paria fos de pedra, a forma de
la font del Angell, en la qual font havia
de les quals daven vin grech, e les altres aygue, e dos angelets qui lansaven
aygue almescada; e intrà per lo portal de la Dressana qui ve al dormidor
de Framenors, del qual portal fins al pla de Framenos fou enramat e encordat
alt ab rama fins al cadaffal.
E com la dita senyora fou junta al peu del cadeffal, fou descavalcada e
presa per lo dit reverent cardinal sota l'axella del bras squerra, ensemps ab
lo senyor rey e los dits honorables concellers, se
sobre lo citial, lo qual cadeffal fou tot cubert de draps de lana vermells, e
tots los scalons de aquell fins en terra; e la dita senyora, ensemps ab lo dit
senyor rey, se assegueran sobre coxins de brocad, los quals foren allí aparellats
per lo seura, sens cadires; e lo dit cardinal e tots los comtes, duchs
e altres, e totes les dones e donzelles qui venian ab la dita senyora, se
assegueran, sens tenir orda algú, e los dits honorables consellers, pròmens,
qui havian portats bordons e cordons, se assegueran a la part
squerra de les magestats sobre un banch qui
posats draps de ras a la paret, e un rich dosser de brocad qui era del dit
senyor rey.
E los dits draps vermells dels quals era cubert lo dit cadeffal foren donats
al hospital de Santa Creu.
E stants les magestats en lo dit cadeffal, pessaren les confraries ab llurs
panons sots l'orda següent:
Primerament, pessaren los garbelladors ab llur panó.
hostalers. Cascú ab lur panó.
be vestit e abillat; e lo cavall era enmantat de manta de drap de lana vert
fins en terra, e tots los altres com a comanadors de Sant Johan portant un
cruxifix, ab concert de certs cantós de bones veus.
a cavall.
e dones e hòmens qui sembraven lavor d'espinachs, ab una [...] rossegant,
fahents bé lo dolent.
la gran spasa, qui és de la Ciutat.
anant a cassa en companyhia d'altres de cavall, ab una tanca feta en forma
de un bosch, ab rama, del qual feran volar molta natura de ossells, ço és,
coloms, tortres, guatles, mussols e altres; e ab un ball de jovent ab cèrcols
enremats, ab calces e berretes de grana, tots en una manera vestits, ab cascavells
a les cames, fahent lo ball de la tribalda, tots enremats de fulla
d'eura.
Calsatés, no anaren.
Blanquers ab llur panó.
Assehonadós ab llur panó.
ab berretes de grana cascú en son cap.
bestia, ab cadira, e denant ell anava la vibria de la Ciutat, qui lansava foch
per la boca.
de argentaria, a b capells o sombreros als caps.
xaparia d'argent, ab berretes, algunes totes de plata d'argent e altres de drap
ab joyells e fulles de argent, e alguns portaven en llurs colls cadenes de argent.
robes restrants de drap de lana, ab mànagues mantallines de vellut negre,
portants en punys spervers, xurigués e altres.
E pessades totes les dites confraries, lo senyor rey e senyora reyna, devallants
del dit cadeffal, cavalcaren, e jus lo pali, ab la serimònia demunt
dita, faheran la volta que lo senyor rey acustuma fer en noves intrades, ço
és, que partint del dit cadaffal, vénch tot dret per lo carrer Ample, voltant
als Cambis Vells, anant vers lo Born, voltant e tirant per lo carrer de Muncada
fins a la capella d'en Marcús; e aprés girant la via de la Bòria, fahent
la via de Sant Jacme; e pessada la plassa de Sant Jacme, pessaren denant
la casa de la Deputació fins al palau episcopal; e quant les dites magestats
foren denant lo portal del dit palau, descavalcaren donant peu en terra, e
lo clero de la Seu ab la bandera de santa Eulàlia, e ab la creu major de la
dita Seu alsada, reberan les dites magestats; e al portal de la Seu, fou aparellat
un sitial cubert de drap d'or, sobre lo qual la dita senyora adorà la
Vera Creu en mà del reverent patriarca de Terragona.
E feta la dita adoració, se
Deum laudamus
posada luminària als finestratges de la dita sglésia, e feran oració al altar
major, e a la capella de santa Eulàlia com demunt. E axint de la Seu, les
dites magestats, muntants a cavall jus lo pali, ab l'orda demunt dit, voltant
la via de Sant Jacme, vingueran Ragomir avall, voltant al carrer Ampla
fins a la casa d'En Gualbes, en la qual li fou aparellada posada, prenents
les cases d'en Johan Bertran, e de na Tries fins a la Marina. E allí les dites
magestats descavalcaren. E los honorables consellers semblantment ensemps
ab les dites magestats, se
e feta reverència, prenent licència, se
E aprés, per mes festivar, a
Corpore Xpisti, ab tots los castells e entremesos.
Suma la despesa
Vaxella d'argent presentada e donada a la demunt dita senyora reyna
Elizabet.
Primo, dues bassines d'argent deurades dins e deffora, ab smalt del senyal
de la Ciutat al mig, gallonades e picades ab diverses fullatges e alguns
bestions; han pesat
valen
marchs,
onces,
Los dits plats scudelles, tasses e gerros han pesat per tot
E més, un saler d'argent ab
de la Ciutat relevats, ab se capse e cobertor, ab un pinacle en dit cobertor,
tot d'argent deurat dins e deffora e lo dejús, qui han pesat
Suma universal de tot l'argent:
Suma tot:
LA SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER
ÀNIMA DE LA ILLUSTRE SENYORA INFANTA DONA BEATRIU, MULLER
RELICTE DEL ILLUSTRÍSSIMO SENYOR INFANT DON ENRICH, ONCLE DEL
SENYOR REY EN FFERRANDO, VUY BENEVENTURADAMENT REGNANT.
Dilluns, que
honorables concellers, ensemps ab lo Concell ordinari de
de aquell, ajustats en la Casa del Concell dins lo apartament de trenta, fonch
proposat per lo honorable mossèn Johan Lull, conseller en cap, en nom seu
e de sos honorables companyons concellers, que com a cascú fos manifest
e notori que per la transgreció del manament donat al primer homa, entre
les altres misèries e penalitats que a ell e a tota natura humana per la inobediència
incorregue la mort, de la qual algú scusar no
terma o temps de la paragrinació o vida, per la divinal providència a cascú
prefigit, aquella hora e punt cové a la ànima lexar e separar-se de son cors,
e obeir son Creador; e com ells consellers hagen rebudas letres del illustríssimo
senyor infant don Enrich de Aragó e de Sicília, duch de Sogorp e comte
de Empúries, e lochtinent general de la magestat del senyor rey, ab les quals
los era manifestada la mort de la dita illustríssima infanta dona Beatriu,
muller relicta del illustríssimo infant do n Enrich, oncle de la magestat
del senyor rey en Fferrando, vuy benaventuradament regnant, e pare del
dit senyor lochtinent, e que havia feta singular fi, com se mostra en la dita
letra, qui és del tenor següent:
Als magníffichs e amats del senyor rey los consellers de Barchinona.
Lo infant don Enrich d'Aragó, duch de Sogorb e lochtinent general, etc.
Magníffichs, amats del senyor nostro rey e nostros: no sens grandíssima
congoxa e tribulació vos certifficam com a la infinida clemència ha plagut
portar al seu sant regne la illustríssima senyora infante, nostre caríssima
mare, la fi de la qual és stade tant singular, que ferme speransa tenim Nostro
Senyor le ha collocade en la glòria eternal. E per què ella tenia tant recomenade
aqueixa ciutat a vosaltres, és molta rahó de la mort de aquella
hajau avís, e
la persona que era, sou tenguts e obligats que fessau fer per la sua ànima
ço que per semblants persones és acustumat. Dade en Mora; a
any
E per quant la dita senyora infanta sempre tenia per comenada aquesta
ciutat, era rahó que per la amor sua li fos fet per part de aquesta Ciutat per
ànima de aquella so que per semblants persones era acustumat. De què ells,
dits consellers, havian entès en fer cercar e regonéxer la pràticha per la
dita Ciutat en semblants coses servade, e havian trobat la serimònia en lo
passat fou feta per la mort de la senyora infanta dona Catharina, primera muller del dit illustríssimo infant don Enrich, major, para del dit senyor
loctinent. E per quant era cert a ells dits consellers, que la dita senyora per
se humanitat e virtuts tenia aquesta ciutat en molta comendació e amor,
procurant en aquella los benifficis li eran possibles, era de gran tristícia
haver perduda tant singular advocada. E jatsia semblants separacions sens
grans dolors e treballs no
divinal esser tal, convenia a cascú confirmar-se ab la voluntat divina.
E feta la dita proposició, e lestes les letres del dit senyor infant, fill de
la dita illustríssima senyora infanta dona Beatriu, e hoÿda la serimònia e
forma tenguda e servada en lo anniversari per aquesta Ciutat fet per lo òbit
de la dita senyora infanta dona Catarina, primera muller del dit illustríssimo
infant don Enrich, para del dit senyor loctinent, los dits honorables consellers
e Concell ordinari feran delliberació e conclusió, que lo dit anniversari
per ànima de la dita illustríssima senyora infanta dona Beatriu sia fet segons
per aquesta Ciutat és stat acustumat. E que les despeses per causa
del dit anniversari fehedores sian fetes a coneguda dels dits honorables consellers,
ensemps ab les quatre persones ací scrites, ço és, de mestre Bnt. Casaldovol;
Nicholau Bret, mercader; P. Pasqual, notari; Gaspar Coll, flassader.
E los dits honorables consellers per dar orde en la execució de les dites
coses, ensemps ab les dites quatre persones, seguint la delliberació del dit
Consell, attès que per causa de la dita sepultura feta a la dita illustríssima
infante dona Caterina, muller primera del illustríssimo infant don Enrich,
fou delliberat, que los dits honorables consellers e llurs vergués se vestissen
de gramalles e caperons de drap negre de bon tint.
E axí mateix fou delliberat per los dits honorables consellers e quatre
persones, que per lo dit anniversari de la dita senyora infante fos fet tuguri
o capellardent sobre les graus de santa Eulàlia en la Seu.
E per dar compliment al dit anniversari, los dits honorables consellers e
quatre persones se feran venir lo fuster de la Ciutat, dient-li que ells havian
delliberat fer fer lo cadeffal de postam sobre les dites graus de la dita capella
de santa Eulàlia sobre grans bigues e postam, e que sia fet ab graons
per pujar en aquell; e dalt, a forma de lit, que sian posades posts hon la tombe
seria posade; e encara que sia fet lo dit tuguri sobre quatre peus, tot ennegrit
e posat sobre dits
e quatre persones havian delliberat dar a scarade en aquell qui millor mercat
faria. E dade fadiga al dit Oliver, en [Anthoni] Carbonell, fuster,
offerí fer dites coses, e muntar e posar lo dit tuguri per preu de
compreses fusta e clavó e jornals, cobrant ell emperò tota la dita fusta e
clavó, car tota la fusta del tuguri o capellardent se pertanyhia a la obre
de la Seu, e fou pactat ab dit fuster, que per lo dit tuguri li fossen dades
E per dar compliment al dit anniversari, fou liurat al honorable en Johan
Benet Ros, clavari de la dita ciutat, un memorial del tenor següent:
Memorial del honorable en Johan Benet Ros, clavari de la Ciutat, per
rahó del anniversari fehedor per part de la Ciutat per la dita illustríssima
infanta dona Beatriu.
Primerament, que dó obre ab acabament que en Carbonell, fuster, qui
ha pres a scarada fer lo dit tuguri o capellardent, meta mans en haver grans
bigues o jasses, e fer-les posar sobre les graus de al capella de santa Eulàlia,
e sobre aquelles, postam; e que y sien fets grahons per pujar, e dalt, a forma
de lit, que y sien posades posts, e sobre les posts que y sien posats draps
de peus, e sobre la taula o forma de lit que y sien posats draps de ras, axí
que la tomba puxa star sobre lo dit lit; e sobra la dita tomba sia posada
tela blancha, e sobra aquella serà posat lo drap d'or de brocad, qui serví al
illustríssimo don Karles, primogènit d'Aragó, emprat per los honorables
consellers, de la sacrestia de la Seu o dels sacristans de aquella; en los tovallons
del qual drap emprat fasse fer per los pintors de la Ciutat
sobreposats, ço és [
Ciutat. E fou feta la dita empre del dit drap, per quant a present no
drap d'or imperial en la present ciutat. Emperò, fou promès e ofert
per los dits honorables consellers, que, lo mes prest se pogués, farian comprar
lo dit drap imperial ab tovallons en los quals haurà
fullatjes d'or fi, ço és,
de la sglésia de aquella.
de tela bona de blau scur, ab un senyal gran al mig de la dita senyora infanta,
e
quals senyals hage un taxell obrat de fulles d'or partit.
dita tela, e que hi sian pintats
infanta, e
demunt dita per en Grabiel Alamany e Jacme Vergós, pintós de la
Ciutat.
cascú de pes de
ciris negres, cascú de pes de
del dit tuguri, e los
cera groga, cascú de pes de
sobreposat, los quals seran posats a les orles al costat del cors present
fahent-ne tres parts, ço és, una al cap vers lo altar, e una en cascun costat. E
fet lo dit anniversari, de tots los dits ciris ne Deu romandre a la Seu lo delme,
e la resta que sia tornada al dit candaler.
de pes de
persones notables, qui seran emprades per fer honor al dit anniversari, e
als
d'argent.
com dones, ço és, a cascú una ab
e caperons a obs dels dits honorables consellers e llurs vergués.
E axí matex, per rahó del dit anniversari, fou fet memorial per mort de
mossèn Ffrancí de Vallsecha, e per absència de mossèn Galceran Carbó,
l'any present obrés de la dita Ciutat, a mi Johan Mayans, notari e scrivà del
racional de la present Ciutat, de les coses següents.
E primerament, que lo dit Johan Mayans, ensemps ab lo síndich, e en
absènsia de aquell ab lo sotsSíndich, ab gremalles e caperons al cap, sens
vestir dits caperons, pregan lo vicari del senyor bisba, per ço com lo dit
senyor bisbe no era en la present ciutat, que [...] que com tam [...]
del mes de novembre, any
e encare en la vesprade, e lo dia aprés següent de matí, fassen sonar
les campanes de la Seu e de les sglésies parroquials, e que les dites sglésies
parroquials vinguen lo propdit dia en la dita Seu processionalment ab creu
alsade, per absolre sobre lo dit cors present.
Valldonzella, que quan hoyran sonar les campanes de la dita Seu, facens onar
les llurs campanes, segonts en semblants coses és acustumat. E axí mateix,
que lo dit dimarts, per lo matí, quan hoyran sonar les campanes de la dita
Seu, que sonen les llurs. E que vinguen processionalment absolre a la Seu
sobre lo dit cors present.
dia del dit aniversari.
mort dels dits obrés, per lo matí, sie a la Casa de la Ciutat, per ordonar e
acompanyar los dits honorables concellers, e altres qui aquí seran per rahó
del dit aniversari.
E més avant, per rahó del dit anniversari fou fet memorial als verguers
del tenor següent.
Memorial dels verguers per rahó del aniversari fahedor per la senyora
infanta dona Beatriu, muller del senyor don Enrich, honcle del senyor rey
vuy beneventuradement regnant.
Los dits verguers, de part dels honorables consellers, sens vestir los caperons,
convidaran mossèn lo governador de Cathalunya, los honorables vaguer
e batle, abbats, barons, nobles hòmens, cavellers, honorables ciutedans,
hòmens de paratge e mercaders honrats, que lo dit dia del aniversari
demunt dit, ço és, dimarts primer vinent per lo matí, sien a Casa de la Ciutat
per anar ensemps ab los honorables consellers a la Seu, per rahó del dit
aniversari.
E axí mateix, ultra les dites coses, per rahó del dit aniversari fou fet
memorial als preveres qui han càrrech de la offerta lo dia del dit aniversari,
del tenor següent.
Memorial de mossèn Joan Marí e de mossèn Camps, preveres beneficiats
en la Seu de Barchinona, per la oferta que han càrrech lo die del dit aniversari
fahedor per part de la Ciutat per la senyora infanta dona Beatriu, muller
del senyor don Enrich, honcle del senyor rey vuy beneventuradement
regnant.
Primerament, que
ne donaran al manner de la Seu
preveres de la dita Seu lo die del dit aniversari.
cavellers, honorables ciutedans, hòmens de paratge e mercaders honrats, los
ciris blanchs, mentre bastaran, ab sis diners en quescú.
ciriet blanch ab un cisé a quiscú.
cascú un ciri blanch, de una liura cascú, e una quarta d'or en quescú per
offerta.
hòmens com dones, per offerir, una candela e un diner menut.
per part de la dita ciutat, fou fet lo dit aniversari en la dita Seu, ço és,
que sobre les dites graus de la capella de santa Eulàlia era stat posat lo tuguri
o capell ardent en la forma contenguda demunt en lo memorial del clavari,
e baix, sobre lo postam e en los grahons qui eran fets per pujar, foren
posats draps de peus verts ab senyal de la ciutat, los quals eren aquell de
la taula de la casa del racional, e aquell de la scrivania del concell, e aquell
del archiu on stan los libres de la Taula del Cambi de la Ciutat, e hú qui és
de la taula de la casa de cent jurats, e un antich qui és en la dita casa del
racional, e alguns banchals de la dita casa del racional. E dejús lo capell
ardent fou posat, un sobrecel de tela blava ab un gran senyal de la dita senyora
infanta dona Beatriu al mig, e quatre senyals de la Ciutat, ço és, hú
a quescun cantó; e en quescú dels dits
o senyal obrat de fulla d'or partit.
senyora infanta, e
possats
quescú de pes de tres ll., e ab
foren posats en los canelobres del altar major.
groga de pes quescú de una liura ab
hú baix, foren posats a les bandes e devant la tomba; e dejús lo dit capell,
e sobre lo postam, foren posades posts a forma de lit, e sobre aquelles fou
posat un bell drap de ras.
banchals. E sobre lo dit drap de ras fou posada una tomba, sobre la qual
fou posada una tela de drap de la qual hi prestà lo regent la sacristia de
la Seu; e sobre aquella fou posat un bell drap d'or vermell imperial, lo qual
la Ciutat havia donat a la dita Seu per la sepultura del Carles, en lo qual
foren sobreposats
ja fossen de la Ciutat; e açò per tant com en la present ciutat en aquest
temps no
ciutat se servis del dit drap e que aprés, com se
que
fossen pintats e acabats d'or fi
infanta, e altres
Aprés fonch donat per la dita Ciutat a la dita Seu un drap imperial encasat
ab tela ab armes de la dita Ciutat e de la dita senyora, ab son lansol
de tela fet per causa de la present sepultura.
del dit aniversari lo senyor bisbe de gràtia, e féu lo sermó mestre Serra, del
monestir de Framenors.
e comtessa de Cardona, un ciri de
canonges qui aportaren bordons ab capes fou donat a quescú un ciri de sera
blancha, de pes de
dels dits ciris blanchs ab
segons és dit dix la missa, e al diacha e al sostdiacha.
altres gents, axí hòmens com dones, qui per rahó del dit aniversari eren
venguts a la dita Seu, e altres qui eren en aquella, axí hòmens com dones,
fou donada a quescú una candela de cera, de valor de
menut, axí abans de la missa com durant la celebració de aquella, les sgleyas
parroquials e los monastirs, axí de hòmens com de dones, uns aprés
altres, absolien sobre la dita tomba.
És ver, que dels dits
qui serviren al tuguri, ne fou donat a la sacristia de la Seu lo deè;
e los
e alt al mig, e
fou tornada al candaler.
de la dita Seu lo die del dit aniversari,
per treballs de distribuir la offerta,
E foren les candeles qui foren offertes, ultra los ciris blanchs demunt
dits,
E és cert, que lo dia del dit aniversari les persones qui vengueren a la
dita Casa de la dita Ciutat per anar al dit aniversari, no foren ordonades,
per ço la nòmina de aquelles no és así continuada.
E celebrada la missa, fou feta solemne absolució, e los dits honorables
concellers, ensemps ab tots los qui eran anats ab ells a la Seu, ab los caperons
vestits, se
a casa sua. E en la vesprada, e lo cendemà per lo matí foren desfets lo tuguri
e totes les altres coses, qui eran estades fetes per rahó del dit aniversari,
fet per la dita senyora infanta Beatriu.
Amén.
Les messions fetes per part de la ciutat, per rahó del dit aniversari,
són continuades en lo segon comte del honorable en Joan Benet Ros, clavari
de la dita Ciutat, en cartes
Són totes les dites messions en summa
LA SEPULTURA DEL ILLUSTRE PRÍNCEP DE PORTOGAL
Dita sepultura fonch feta a [...] any
forma de la sepultura feta per la illustre senyora infanta dona Beatriu, muller
relicte del illustre senyor infant don Enric, honcle del senyor rey en
Fferrando vuy beneventuradament regnant.
Les messioms fetes per part de la Ciutat per rahó del dit aniversari són
continuades en lo compte [...].
LA SOLEMNITAT DE LA SEPULTURA FETA PER PART DE LA CIUTAT PER
ÀNIMA DE LA EXCELLENTÍSSIMA SENYORA DONA ISABEL, REYNA
RELICTA DE CASTELLA, MARA DE LA SERENÍSSIMA SENYORA REYNA NOSTRA,
E SOGRE DEL SERENÍSSIMO E POTENTÍSSIMO SENYOR REY NOSTRE
VUY BENEVENTURADAMENT REGNANT.
Dita sepultura fonch feta a
la forma e manera e segons fonch feta la sepultura per la illustre senyora,
mara del illustre senyor infant don Enrich, atràs continuada en cartes
Les mansions fetes per part de la dita ciutat per rahó de la dita sepultura
són continuades en lo [segon] [comte] [del] [honorable] [en] [Franceshc] [Joan] [García,]
[clavari] [de] [la] [dita] [ciutat,] [en] [cartes] [
SENYORA PRINCESA, MULLER DEL SERENÍSSIMO SENYOR DON JOAN,
PRÍNCEP NOSTRE, ÇO ÉS, PER LA AMBAXADA ÉS STADA FETA PER VISITAR-LA
PER CAUSA DE LES NOCES NOVAMENT FETES EN LA CIUTAT
DE BURGOS, EN CASTELLA.
Primo, dimars, que comtàvem
elegits, en la forma acustumada, per embaxadós per anar a visitar les
magestats dels senyos rey, reyna e los sareníssimos senyor príncep e
senyora princesa. E foren los següents:
Mossèn Pere de Coromines, conseller en cap; mossèn Pere Dez Torrent,
ciutadans.
E aprés, dimecres, que comtàvem a
consellers reberen una letra de les magestats del senyor rey, qui
és del tenor següent:
"Als amats e faels nostres los consellers de la ciutat de Barcelona.
Lo rey. Amats e feels nostres: Vostra letra del derrer de març havem
reebut, ab la qual nos dieu com per letres particulars foreu avisats de la beneventurada
venguda de la illustríssima princesa de Castella ý Aragó, nostra
caríssima filla, significant-nos la gran alegria ý consolació que ab aquella
prenguereu; dient-nos, emperò, haguéreu molt volgut saber-ho per letra nostra,
ý certament, pochs dies abans de reebre vostra letra, vos ho manam
scriure, que ab les moltes ocupacions que havem tengudes no
manar-vos scriure. E tenim-vos en servey la professó e altres oracions votives
que per a referir a Déu gràcias per la dita venguda havieu fet e ordenat;
ca tal confiança teniem de vosaltres, que com a devots e fidelíssims vassalls
havieu de fer alguna demostració de molta alegria per lo gran benefici e glòria
aporta a tots nostres regnes. Quant a la nova que dieu haveu haguda de
o
dan algú a súbdits nostres, i
responem que, vist les treves són fermades per vuyt mesos, com sabeu, som
certs durant aquells no faran novitat alguna; e per ço no
necessària fer en açò altra provisió. Últimament, nos scriviu com sou molestats
per lo loctinent de nostre thresorer sobre una bonbarda de ferro trencada
que vol repetir, suplicant-nos sia de nostra merced manar-li scriure
que desista e cesse de la dita pretenció. A lo qual volent condescendre, vos
responem, que som contents, per contemplació de vosaltres, manar-li scriure
segons que de present li scrivim e manam que no moleste més avant aquexa
ciutat sobre la dita bonbarda, ni faça demanda alguna de aquella. Data en la
nostra ciutat de Burgos, a
Yo el rey. V. L. Gonçales,
LA SOLEMNITAT DE SEPULTURA FETA PER PART DE LA CIUTAT PER
ÀNIMA DEL SERENÍSSIMO SENYOR DON JOAN, PRÍNCEP NOSTRE, FILL
DEL SERENÍSSIMO E POTETÍSSIMO SENYOR DON FFERRANDO, VUY BENEVENTURADAMENT
REGNANT.
Dijous, que comptàvem
quasi a hora del mig jorn, arribà en la present ciutat molt mala nova, ço és,
que lo dit sereníssimo senyor príncep era mort de pestilència en Castella, en
la ciutat de Salamancha, a
la qual trista e amarga nova se sabé per letres tramesses per la magestat
del senyor rey al illustre senyor don Joan de Aragó, comte de Ribagorsa,
loctinent de la dita magestat en lo principat de Cathalunya.
Per ço que en los successors no pas la memòria de les coses dejús scrites,
les quals los legints lo present acte les hagen com a presents, e no sien
meses en oblit, los honorables mossèn Pere de Coromines, mossèn Phelip
de Ferreres, mossèn Guillem Ramon Soler, mossèn Anthoni Salvador e mossèn
Joan Mas, consellers l'any present de la dita Ciutat, menaren a mi, March
Busquets, notari públich, scrivà del rational de la dita Ciutat, continuàs la
mort del dit sereníssimo príncep e tots los actes precehints e seguints per la
dita sepultura; per ço jo, dit March Busquets, e continuat e scrit en la manera
qui
Ço és, que lo dit dia de dijous, que comptàvem
arribada dita mala nova e pervenguda a notícia de dits honorables consellers,
foren tramesos per la ciutat los verguers, manant a tot hom, de part
dels honorables consellers, que tancassen les portes; e axí fonch fet. E tengueren
tanquades les portes lo dit dia de dijous, lo divendres e lo dissapte aprés
següents.
E lo dia mateix, los honorables consellers ajustaren Consell de pròmens,
als quals fonch proposat e dit que, vistes e regonegudes algunes solemnitats
de reys e de regines e de primogènits, e signantment del primogènit en
Martí, rey de Sicília e primogènit de Aragó, e del illustríssm Carles, primogènit
d'Aragó, segons se mostre continuat en scrits en lo archiu o rational
de la dita Ciutat en los Libres de Serimònies. E dites coses en presèntia dels
dits honorables consellers e pròmens legides per mi, dit March Busquets,
notari e scrivà del rational, fonch aconsellat e deliberat, que los demunt
dits honorables consellers fossen vestits, ço és, gramalles e caperons de bon
tint, de nombre de
mossèn Melchior Oliver, mossèn Miquel de Sos, obrés; mossèn Pere
Quintana, rational; lo venerable en Joan Faner, scrivà major, e lo dit March
Busquets, scrivà del dit rational, de
qui servia per mort d'en Pau Vidal, verguer, e Miquel Vilanova, verguer,
de
Consell de
lo dit sereníssimo senyor príncep, per lo qual Consell dites coses foren remeses
al Consell de cent jurats.
honorables consellers reberen letres de la magestat del senyor rey, ab les
quals los dave avís de la mort e gloriosa fi havia feta lo dit illustríssimo senyor
primogènit, segons se mostre en dites letres que són del tenor següent:
"Als amats e feels nostres los consellers de la ciutat de Barchinona.
levarse a su santa gloria al illustríssimo príncipe de Castilla y de Aragón,
nuestro Primogénito, séanle dadas gràcias por ello, ý mas por que le fizo merced
que con entero recuerdo y habla ha fenecido muy catholicamente y santa,
como si fuera un xipistianíssimo religioso. Facémosvos lo saber, por que
fagais fazer en esa ciutat por su alma los suffragios e honras que en casos
semejantes se han acostumbrado y deven facer. Dada en la ciudad de Salamanca,
a
el rey. L. Gonçales,
E legides e vistes dites letres, los honorables consellers, qui ja havien
deliberat fer la solemnitat de la dita sepultura, per lo avís tenien per migà
de la letra del dit illustre loctinent, e fet ja regonéxer lo que per dita
Ciutat en semblants actes ha acustumat fer, segons demunt és dit;
e majorment, que de tant grandíssim príncep, dotat de infinides virtuts
e singularitats, que de semblant no
tenia aquesta ciutat en grandíssima comendació e amor, procurant
a aquella los beneficis li eran posibles, era de gran tristícia e dolor
haver perdut tan principal membre e persona tan real, qui tant
singular advocat era de dita ciutat. E jatsia semblants separacions sens
grandíssimes dolors e congoxes nos poguessen tollerar, emperò, pus és
conegut l'orde divinal esser tal, convenia a quescú conformar-se ab la
voluntat divina.
E per dar compliment a la dita sepultura, los honorables consellers se
feren venir en Climent Carbonell, fuster de la Seu, dient-li que ells havien
deliberat fer fer lo cadefal de postam sobre las graus de la capella de santa
Eulàlia, construïda dins la dita Seu, sobre grans bigues, e que sia fet ab
grahons per pujar en aquell; e dalt, a forma de lit, que sien posades e clavades
posts hon la tomba seria posada. E encara, que lo tuguri o capellardent
sia posat o fet sobre quatre puntals o peus, tot ennegrit, e que les dites coses
havien deliberat dar a scarada a ell, per quant era fuster de dita Seu, en
la qual havia ja les coses necessàries per dit capellardent, e que faent-ó fer
de nou seria molt larch, e encara costaria molt més a la dita Ciutat. E de fet,
se avengeren que lo dit Carbonell ne hagués per metre en orde totes les dites
coses, exeptat lo ennegrir e una spercina havia mester per pujar dit tuguri
[...], entés emperò que ell se avengués ab los de la Seu, e que
de llurs drets de dites [...].
Memorial del honorable mossèn Francesch Gerona, clavari de la Ciutat,
per rahó del aniversari fahedor per part de la Ciutat per lo illustre senyor don
Joan príncep nostre.
Primo, que faça fer a candalers
qui sien posats sobre lo tuguri.
del dit tuguri, hú als cantons del dit tuguri, e los
en los canalobres dins lo altar major.
ab dos senyals de la dita Ciutat en quiscun siri ab paper sobreposat, los quals
ciris seran posats al costat del cors present, al cap, la via del altar. E fet lo
dit anniversari, ne romandrà a la Seu lo
liurats al loctinent, regent, vaguer, consellers, deputats e altres notables
persones que seran en dita sepultura, e als
los bordons; e en quiscú sie posat, ço és, en lo del illustre loctinent, un real,
e als altres anomenats, mix real, e als altres, un cisé d'argent.
per ço que sien donades a totes les altres persones, axí hòmens com dones,
E aximateix proveÿren, que los honorables obrés de la present Ciutat, ab
gramalles e caparons al cap, sens vestir dits caparons, preguen lo vicari del
senyor bisbe, per ço com lo dit senyor bisbe no era en la present ciutat, que
dijous, que comtam
aprés dinar del dit dia, e encara en la vesprada, e lo dia aprés següent de
matí, fassen sonar les campanes de la Seu e de les sglésies parrochials, e que
les dites sglésies parrochials vinguen lo prop dit dia en la dita Seu, processionalment
ab creu alsada, per absoldre sobre lo dit cors present.
Valldonzella, que quant oyran sonar les campanes de la dita Seu, facen sonar
les llurs campanes, segons en semblants coses és acustumat. E aximateix,
que lo divendres per lo matí, quant oyran sonar les campanes de la dita Seu,
que sonen les llurs campanes. E que vinguen processionalment absolre a la
Seu sobre lo dit cors present.
dia del dit anniversari.
Casa de la Ciutat per ordonar e acompanyar los dits honorables consellers
e altres que aquí seran per rahó del dit anniversari.
Memorial dels verguers per rahó del anniversari fahedor per lo illustre
senyor don Joan, príncep nostre.
Los dits verguers, de part dels honorables consellers, sens vestir los caparons,
convidaran los honorables veguer, batlle de Barchinona, abbats, barons,
nobles hòmens, cavallers, ciutedans, hòmens de peratje, los honorables
cònsols de la Lotja e mercaders honrats de la dita ciutat, que lo divendres
següent, die assignat per lo dit anniversari, per lo matí, sien a la Casa de
la Ciutat per anar, ensemps ab los honorables consellers, a la Seu per rahó
del dit anniversari.
E axí mateix, ultra les dites coses, fonch fet memorial als preveres qui
han càrrech de la offerta lo die del dit anniversari, del tenor següent.
Memorial dels venerables mossèn Pons Salavia, mossèn Joan Marí, mossèn.
Anthoni Solses, mossèn Rabaça, benefficiats en la Seu de Barchinona,
per la offerta que han càrrech lo die del dit anniversari fahedor per part de
la Ciutat per lo illustríssimo senyor príncep nostre.
Primerament, que
los canonges e preveres de la dita Seu lo die del dit anniversari.
abbats, comptes, barons, nobles hòmens, cavallers, ciutadans, hòmens de
paratje, mercaders honrats, los ciris blanchs mentre bastaran, ço és, als
comptes, canceller, regent, veguer, mestre rational, loctinent de thresorer,
advocat ffiscal, consellers, diputats, ab mix real, e als altres ab un sisé
en quiscú.
un ciriet blanch, ab un sisé en quiscú.
hòmens com dones, per offerir una candela e un diner menut.
Al senyor loctinent metreu un real, e no a altre.
Divendres, que comtam a
la Seu lo capellardent en la forma acustumada, ab la lluminària dessús
scrita, ý fet solemne offici ý sermó, ý tot complidament segons stava bé
apuntat ý proveït.
Les despesses fetes per rahó del anniversari, susdit són continuades en lo
quart compte de mossèn Ffrancesch Gerona, clavari de la Ciutat, en lo comte
tingut en dit libre del dret del florí e mig florí per bota de vi que entre en
la present ciutat per mar, en cartes
Memorial de les persones a les quals foren donades gramalles per la sepultura
del sereníssimo senyor don Joan, príncep de bona memòria.
Primo, als honorables consellers de
Lo clavari, los obrés, lo rational, scrivà major, scrivà del rational de
Los verguers de dits honorables consellers, lo correu, gramalla curta, de