[4 juny 1450]
En la festa del preciós e sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada
a
consellers los ordonadors devall scrits per ordenar en la processó, qui és
devia fer lo dit die. E perquè plogué fou differit al diumenge aprés següent,
que es comptà
Primo, al exint de la Seu, los honorables mossèn P. Serra de la Cappella,
e Balthasar Romeu, obrers l'any present de la dita Ciutat, ensemps
ab los honorables mossèn Bng. Lull; mossèn Ffelip de Ferrera; Ramon
Ros e Johan Ça Rovira, administraren al exint de la Seu. E aprés, los dits
honorables mossèn P. Serra, mossèn Bng. Lull e mossèn Ffelip de Ferrera
portaren brandons blanchs denant lo Cors preciós de Jhesu Xpist. E lo dit
honorable en Balthasar Romeu ab los altres ordenaren per tota la processó,
ultra aquells qui són devall ordenats per los trasts.
De la Seu fins a la Cort del vaguer: Ramon Dez Pla, germà de mossèn
Miquel; Ffrancí de Vallseca; Antich Ferrer.
De la Cort del vaguer fins a la cantonada de Sant Xpistòffol, al entrant
de la Bòria: Bng. Sayol; Ffrancí Ces Avasses; Nicholau Serra; Bnt. Pol;
Lorenç Martina; P. de Coromines.
Del cantó de Sant Xpistòffol de la Bòria fins a la capella d'en Marcús:
P. Johan Serra de la Cappella; Ponç de Gualbes; Johan Aguilar; Barthomeu
Sant Just, jove.
De la capella d'en Mercús, tot lo carrer de Muncade, fins al Born: Galceran
Dusay; Ffrancí de Coromines; Ffrancí Pallarés; Bnt. de Marimon; Johan
Dez Vall; Leonard de Sos; Jacme Fiveller; Johan Boschà menor.
Del cap del carrer de Muncade, lo Born, fins a la carniceria del carrer
Ample: Anthoni de Gualbes; Ffrancí Ramis; Miquel Ça Torre; Ffrancí
Queralt; Bnt. Barthomeu Ferrer.
De la carniceria del carrer Ample fins al cantó de Ragomir: Johan de
Marimon; Ffrancí Bosquets; Bnt. Johan de Casaldàguila; Arnau Esquerit;
Leonard de Sos; Ramon Marquet; Ffrancí Buçot; Bnt. Ça Pila, menor.
Del cantó de Regomir a la volta de Sant Xpistòffol de Regomir: Ffrancí
Guerau; Andreu de Malle; Johan de Lobera, fill d'en Barthomeu.
De la dita volta de Sant Xpistòffol fins a la Seu: Francí Dez Vall;
P. Girguós.
Los qui apportaren los bordons del pali denant lo Cors preciós de Jhesu
Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Miquel Dez Pla, conseller Mossèn Matheu Dez Soler, conseller
terç. quart.
Mossèn Jacme Ros, conseller en Mossèn Bertran Dez Vall, conseller
cap.
Mossèn Johan Bng. Ça Pila, conseller Mossèn G. Dez Soler.
quint.
Los prohòmens dejús scrits portaren los brandons blanchs denant
lo sagrat Cors de Jhesu Xpist, en la dita processó:
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Ffelip de Ferrera. Misser P. Vicent. Lo mostaçaff.
Guillem Alegre, cònsol. Mossèn Anthoni Pujada.
Mossèn Bng. Mossèn Johan Marquet.
Mossèn Anthoni de Mossèn P. Johan de Sent
Vilatorta. Climent.
Mossèn Jacme Ça Pila. Mossèn P. Serra de la
Mossèn Miquel de Cappella.
Monjuhic. Mossèn P. Dez Torrent.
Mossèn P. Buçot. Mossèn Ffrancesch
Mossèn Bnt. Ça Pila. Lobet.
Mossèn Guillem Dez Mossèn Bnt. Fiveller.
Torrent. Mossèn Johan de
Marimon.
És ver, que lo dit die de la feste del preciós Cors de Jhesu Xpist, hoÿda
missa en la esgleya de Sant Jacme, seguons ab antich és acustumat, per los
honorables consellers, balle e prohòmens de Barchinona, e fet lo beure de
matí en l'ort de la Casa de la dita Ciutat, e estants en la Seu en la missa,
sobrevench pluge en tanta habundància que la processó no
hagueren aquella prorrogar al digmenge aprés següent, comptant
mes de juny e any dessús dits. E alguns entrameses que ja havien aportats
vers la Seu, foren tornats a la casa hon acustumen esser reservats. E lo
disapte, aprés lo dit die de dijous, que
los demunt dits, ab la cerimònia acustumada, anaren a les vespres a la Seu,
e lo clero celebrà les matines a la vesprada, seguons és acustumat lo dimecres
ans de la dita feste. E aprés, fou manat lo cavall ensemps ab les trompes
per los lochs de la processó. E lo dessús dit die de digmenge per lo matí, los
dits honorables consellers e prohòmens hoÿren missa en la dita esgleya
de Sant Jacme, la qual hoÿda, vingueren a la Casa de la Ciutat e begueren
de matí. E partint d'aquí anaren a la Seu, e fou procehit en la dita processó
seguons bon e antiquat custum.
MEMORIAL DE LA BANDERA DE CIUTAT QUANT FOU, DEL PORTAL DE
SANT ANTHONI, ON ERE STADA POSADA PER LA OST CONVOCADA CONTRA
ENGLESOLA, RETORNADA A PLAÇA DE SANT JACME E A LA CASA DE
LA CIUTAT.
Dijous, a
mossèn Jacme Ros, mossèn Bertran Dez Valls, mossèn Miquel
Dez Pla e mossèn Matheu Dez Soler, consellers l'an present ensemps ab
lo honorable mossèn Johan Berenguer Ça Pila, del present acte absent, se
aplegaren a la plaça de Sant Jacme ab alguns notables prohòmens e altres
persones en lur companyia, en nombre assats habundós, en lo qual aplec
entrevench lo honorable batle de Barchinona, per anar al portal de Sant
Anthoni per retornar la senyera o bandera major de la dita Ciutat, la qual
hi era stada posada per sguart del procés fet en la Cort del dit honorable
batle per la ost convocada contra la villa d'Anglesola, lo senyor e los habitants
en aquella, per rahó del sò emès per alguns dels carnicers de la dita
ciutat, per causa de cert nombre de moltons, qui, ab voluntat del dit senyor
de la dita vila, los eren stats penyorats e violentment presos, sots color de
leudar aquells, volent-los compellir de fer-los pagar la dita leuda, no obstant
los ciutadans e habitadors de la dita ciutat sien inmunes de pagar aquella,
e axí és stat sentenciat e declarat arbitràriament per los honorables mossèn
P. de Sitges, Johan de Camós, ciutadans, e misser Pere Vicens, doctor en
leys, àrbitres e arbitradós, ensemps ab micer Anthoni Torres, comunament
elets, segons de la dita sentència appar, per carta rebuda en poder d'en Johan
Franch, notari e scrivà del honorable Consell, en la dita Ciutat, a [...]
del mes de [...] del dit any
plaça, per anar al desús dit portal, Ferrando de Palència, saig, repicant lo
seny del sometent, segons és acustumat, tingueren lo orde següent: ço és,
que anaren los honorables mossèn Johan Dirga, àlias, de Gualbes, batle
de Barchinona, jutge, patró e senyor del procés del dit sometent, a part
dreta; mossèn Jacme Ros, conseller en cap, a part squerra, e al mig, mossèn
Guillem Dez Soler; mossèn Bertran Dez Valls, conseller segon, e mossèn
Guillem Dez Torrent; mossèn Miquel Dez Pla, conseller terç, e mossèn
Ramon Çavall; mossèn Matheu Dez Soler, conseller quart, e mossèn Fferrer
de Gualbes; mossèn Ffrancí Carbó e mossèn P. Torrent; mossèn P. de
Conomina, mossèn Phelip de Farrera e en Johan de Camós; en Pere
Metge, Johan Aguilar e Baltasar Romeu; Johan Dez Valls, Bertran Ramon
Çavall, Micer Ergullós, P. Dez Pla. E successivament, moltes altres
persones.
E esser junts al dit portal, stants apart dins, vers la ciutat, per reintegrar
la regalia del senyor rey e lo interès de la dita Ciutat, e regular lo
procés del dit sometent, foren meses en poder dels dits honorables batle
e consellers en Bnt. Rull e Bnt. Pelat, habitadors de la dita vila, qui havien
feta la dita violència, e près lo dit bestiar, d'on s'és emès e continuat lo dit
sò, los quals foren de continent liurats a
aquells a la presó comuna. E en aprés, lo dit batle féu devallar e calar la
dita bandera o senyera, la qual près lo dit honorable batle, qui, sens mitga
de temps, liurà aquella al honorable en Balthasar Romeu, ciutadà de la
dita ciutat, stant a cavall en un cosser, qui la près, portant-la stesa alt en
una lança larga. E fet açò, pertint del dit portal, retornant la dita senyera
o bandera a la plaça de Sant Jacme, d'on eren pertits. Lo orde del retornament
es aquest: ço és, que precehien a cavall
panons de les armes o insígnies de la dita Ciutat; e aprés, immediate, venien,
a peu,
dos la hú e dos l'altre; e aprés, subseguien los honorables batle, a mà dreta,
e Balthasar Romeu, portant la dita senyera o bandera alta e estesa, a part
esquerra; e aprés, venien los dits honorables consellers e prohòmens, ço és,
los dits honorables mossèn Jacme Ros, conseller en cap, e mossèn Guillem
Dez Soler, e aprés tots los altres, segons demunt són specificats e continuats.
E axí anaren, dret camí, a la plaça de Sant Jacme, e repicant los senys, e
continuant lo somatent, se
metre los dits malsfectors a la presó comuna. E prenent per la plaça del senyor
rey e per lo fossar de la Seu, isqueren al carrer de la casa de la Deputació,
e retornaren a la dita plaça de Sant Jacme. E aquí, lo dit honorable
en Balthasar Romeu liurà la dita bandera a un jova, qui, plagada aquella
en l'asta, la aportà a la Casa de la Ciutat, hon fou reservada.
[24 juny 1451]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrade a
del mes de juny, jorn de sant Johan babtista, l'any de la Nativitat de Nostro
Senyor
anomenats per ordonar en la processó qui es féu en lo dit die, al axint de
la Seu, e aprés per tota la processó en los trasts devall designats.
E primerament, en la Seu, ab los honorables mossèn Pere de Citges
e Bertran Ramon Çavall, ciutadans, obrers l'any present de la dita Ciutat,
els quals foren elegits e assignats en lur companyia, los honorables mossèn
Matheu Dez Soler; mossèn P. Cestrada; Baltasar Romeu; Ramon Ros;
Ramon Dez Pla, germà d'en Miquel; Bnt. Miquel; Johan Ça Rovira.
E los dits honorables mossèn P. de Citges e Bertran Ramon Çavall,
obrers, ensemps ab los altres dessús anomenats, administraren al exint de
la Seu fins a la Cort del vaguer. E aprés, lo dit honorable mossèn P. de
Citges portà brandó en la dita processó. E los restants ordenaren per la
dita processó en son trast e loch, seguons és stat ordenat per los dits honorables
consellers.
De la Cort del vaguer fins a la Bòria: Ffrancí Ces Avasses; Bnt. Pol; Johan
Ferrer; Guillem Oliver; Romeu Lull; Johan Ros.
De la Bòria fins a la capella d'en Mercús: P. Johan Serra de la Cappella; Barthomeu
Sant Just, jove; Johan Aguilar; Arnau Bosquet; P. Buçot; Johan
Torrent; Ffrancí Ramis.
De la cappella d'en Mercús, per tot lo carrer de Muntcade, fins al
Born: Ffrancí de Vallseca; Ffrancí de Coromines; Johan Dez Vall; Ffrancí
Pallarés; Bnt. de Marimon; Leonard de Sos; Jacme Fivaller; P. Lull; Ffrancí
Setantí; Galceran Carbó; Anthoni Cases.
Del Born fins a la carniceria del carrer Ample: Thomàs Dez Puig;
Bnt. Barthomeu Ferrer.
De la dita carniceria fins al cantó de Ragomir, per tot lo carrer Ample:
Ramon Marquet; Luís Lull; Johan Boschà, menor; Bnt. Ça Pila, jova;
Bnt. Fiveller; Arnau Esquerit; Anthoni de Gualbes; Bnt. Turell; Francí
Buçot; P. Bellester.
Del cantó de Regomir fins a la volta de Sant Xpistòffol: Francí Dez Vall;
Andreu de Malle; P. Guirguós.
De la dita volta fins a la Seu: Ffrancí Guerau; Johan de Lobera, fill
d'en Barthomeu; Galceran Ortigues.
Los prohòmens devall scrits portaren los brandons blanchs cremants
denant lo sagrat Cors de Jhesu Xpist, en la processó.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn lo balle. Mossèn Guillem Dez Torrent.
Mossèn Johan Full. Mossèn Bnt. Ça Pila.
Mossèn Ramon Çavall. Mossèn Guillem Dez Busquets.
Mossèn Bnt. Fivaller. Mossèn Francesch Carbó.
Mossèn Bertran Dez Vall. Mossèn Ffrancesch Lobet.
Mossèn Miquel de Munjuhic. Mossèn P. Dez Torrent.
Mossèn Jacme Ça Pila. Mossèn P. Serra.
Mossèn P. de Conomines. Mossèn Miquel Dez Pla,
Mossèn Guillem Colom. Mossèn P. de Citges.
Mossèn Matheu Dez Soler. Mossèn lo cònsol de la Mar.
Mossèn Thomàs Pujada. Mossèn Anthoni Pujada.
Mossèn Ffelip de Ferrera. Mossèn P. Cestrada.
Mossèn lo mostaçaff. Mossèn Johan de Bellafilla.
Los qui portaren los bordons del pali dessús lo Cors preciós de Jhesu
Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Bng. Lull, conseller terç. Mossèn Johan Marquet, conseller
Mossèn lo vaguer. quart.
Mossèn Bnt. Ferrer, conseller segon. Mossèn Fferrer de Gualbes,
Mossèn P. Metge, conseller quint. conseller en cap.
Missatger de Mellorques
Mossèn Guillem Dez Soler.
DE LA VENGUDA QUE LA SENYORA REYNA FÉU A LA CASA DEL CONSELL
DE LA CIUTAT DE BARCHINONA.
Dimarts, a
e horas del matí, la molt alta senyora reyna dona Maria, [muller] del molt
alt senyor rey Don Alffonço benaventuradament vuy regnant, senyor e marit
seu, vénch a la Casa de la Ciutat de Barchinona acompanyada de mossèn
Corella, comte de Consentayna, mossèn Andreu de Biura, mossèn Ramon
Gilabert e de molts altres cavallers e gentils hòmens e de moltes donzellas.
E quant fou a la plaça de Sant Jacme, los honorables consellers, certifficats
de la sua venguda, acompanyats de alguns notables prohòmens, isqueren
fora lo portal de la dita Casa de la Ciutat per reebra e acompanyar la dita
senyora reyna, qui, passant per lo pati de la entrada de la dita casa, intrà
en la casa appellada de consell de
dita casa, la qual cappella fonch parada e ornade de argent, segons se acustuma
parar en les festes de sant Andreu e sant March. E aquí, la dita senyora,
en lo lindar de la dita cappella agenollada, féu oració. E aprés, intrà
en lo verger de la dita casa qui fou apparellat e ornat de dos bancals bells
de drap de ras, anomenats dels àngels, clavats de front del dit verger, a la
part qui afronta al alberch d'en Sayol; e per los padrissos de costats, de
bancals de drap de ras, vulgarment dits dels salvatges; e baix en lo payment,
de molts draps de ras o sobrezembles vermells, ab senyal de la Ciutat, e
de una cadira de fust deurada, posada sobre un cobertor de pells vermelles,
ab senyals de la dita senyora reyna posats sobre los dits draps, en què segué
la dita senyora, e
costats de la dita cadira, sobre los bancals dels dits padrissos, los quals
coxins, cadira e cuyro la dita senyora reyna hi havia fets portar. E asseguda
la dita senyora reyna en la dita cadira, e stants agenollats al costat dret de
la dita senyora los dits comte de Consentayna, mossèn Andreu de Biura,
mossèn Bnt. Ferrer, conseller segon, e mossèn Johan Merquet, conseller
quart, e al costat esquerra mossèn Ferrer Nicolau de Gualbes, conseller
en cap, mossèn Bng. Lull, conseller terç, e mossèn P. Metge, conseller
quint, e al denant e a l'entorn los honorables síndichs e consell de
creats per Consell de
los actes de la Cort general indita per la dita senyora en Cathalunya; stants
agenollats, les dites donzelles, remogudas en certa part del dit verger. Indubitadament,
la dita senyora personalment exposà en substància aquí,
com lo senyor rey, attès que havia
d'aquestes parts, havia voluntat gran de venir per visitar sos regnes e terras
dessà, d'on mesa la voluntad en acte, operant la divinal providència, poria
sortir fruyt entre lo dit senyor e la dita senyora, del qual seria dada lahor
a nostre senyor Déu, e seguir benefici e repós a ses regnes e terras. E per
aquesta rahó, significaria lo dit senyor rey que hauria mester
qui servissen axí per quitar e recobrar son patrimoni, del qual és per la
major part buydat, com per alguns altres actes a ell necessaris e expedients,
per què pregave los dits consellers, síndichs e Consell, que
quant en ells seria, que donassen orda ab la dita Cort general que lo dit senyor
hagués los dits
fos assí, a ffi que es despenguessen assí, ensemps ab altres peccúnias que ell
portaria e se
conseller en cap, li fou respost en substància, en nom e veu de tots, que ells
tindrien consell e delliberarien sobre les dites coses. E levada la dita senyora
del dit loch, se
qui la havien, com vénch, acompanyada, ffaent-sa aquí venir los síndichs de
les altres ciutats, viles e lochs qui intervenien en les dites Corts, los dits honorables
consellers e Consell cloent-sa en la dessús dita casa de
Consell sobre les coses exposades. E per què la matèria era àrdua, e la hora
del dia alta, tres dels dits honorables consellers montaren a la dita senyora
reyna, suplicant-la que fos de sa mercè que
continuaria fins a deguda conclusió. E a poch stat, la dita senyora isqué de la
dita Casa e s'en anà.
[8 juny 1452]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada a
del mes de juny del any de la Nativitat de Jhesu Xpist
elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordonar la processó
qui es féu en lo dit die, al exint de la Seu, e aprés per tota la processó
en los trasts devall designats.
Primerament, en la Seu ab los honorables mossèn P. Cestrada, ciutadà
e en Johan Carreres, mercader, obrers l'any present de la dita Ciutat, els
quals foren elegits e assignats en llur companyia, los honorables mossèn
Matheu Dez Soler; en Ramon Dez Pla, germà den Miquel; P. Torrent,
menor; Johan Dez Valls; Guillem Oliver; Johan Ça Rovira.
De la Cort del vaguer fins a la Bòria: Ffrancí Çes Avasses; Bnt. Pol;
Johan Ferrer; Romeu Lull; Johan Ros; Johan Oliba.
De la Bòria fins a la cappella [d'] [en] [Marcús]: P. Johan Serra, de la Cappella;
Barthomeu Sant Just, jove; Johan d'Aguilar, menor; P. Buçot, menor,
Johan Torrent; Ffrancí Ramis; Bnt. Ça Bestida.
De la cappella [d'] [en] [Marcús], per tot el carrer de Muncade, fins al Born:
Balthasar Romeu; Bnt. Miquel; Ffrancí de Vallseca; Ffrancí Pallarés; Bnt.
de Marimon; P. Lull; Ffrancí Xetantí; Galceran Carbó; Anthoni Cases;
Johan Pereç; Galceran Ortigues; Ponç de Gualbes.
Del Born fins a la carniceria del carrer Ample: Barthomeu Ferrer;
Johan Estela; P. dez Pla; P. Font, fill de Johan Font; Galceran Dusay.
De la carniceria, per tot lo carrer Ample, fins al Regomir: Bertran Ramon
Çavall; Ramon Marquet; Luís Lull; Johan Boschà, menor; Bnt. Ça Pila,
jove; Bnt. Fiveller, menor; Arnau Esquerit; Anthoni de Gualbes; Bnt.
Turell; Ffrancí Buçot; Jacme Bellester; Gaspar Carreres; Bnt. Casaldàguila;
Johan Ça Pila; Ffrancesch Sunyer.
Del carrer de Regomir fins a la volta de Sant Xpistòffol: Andreu de
Malle; Johan de Lobera, menor; Balthasar Puig; P. Serra, fill d'en
P. Serra, del carrer de Muncada.
De la volta de Regomir fins a la Seu: Ffrancí Ortal, lo fill menor de misser
Johan de Bellafilla.
Los prohòmens qui porten los brandons blanchs cremants denant
lo sagrat Cors de Jhesu Xpist:
Lo balle. Bnt. Ça Pila.
Guillem Dez Soler. Ramon Çavall.
Guillem Dez Torrent. Jacme Ros.
Johan de Marimon. Fferrer Nicholau de Gualbes.
Johan Lull Guillem de Busquets.
Bnt. Fiveller. Johan de Gualbes.
Ffrancí Carbó. Matheu Dez Soler.
Bertran Dez Vall. Johan Marquet.
Bnt. Ferrer. Gaspar Buçot.
P. Dez Torrent, cònsol. Thomas Pujada.
Ffrancesch Lobet. P. Johan de Sant Climent.
P. de Coromines. Ffelip de Ferrera.
P. Serra. P. Cestrada.
Miquel Dez Pla. Johan Bng. Ça Pila.
Bng. Lull P. Metge.
P. Arnau Pol. Thomas Pujada, cònsol mercader.
P. Buçot. Misser P. Vicens, advocat
Guillem Colom. ordinari.
P. de Citges. Lo mostaçaff.
Los qui porten los bordons del pali qui és portat sus lo Cors preciós de
Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Anthoni de Vilatorta, Mossèn Joffre Sirvent, conseller
conseller terç. quart.
Mossèn lo regent la Vagueria. Mossèn Jacme Sa Pila, conseller
Mossèn Johan Aguilar, conseller
quint. Mossèn Guillem Dez Torrent.
Mossèn Ffrancesch Dez Pla, conseller en cap, per indisposició de sa
persona no hi pusqué entrevenir.
[31 maig 1453]
En la feste del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrade a
del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor
foren elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordonar
la processó qui
processó en los trasts devall de signats:
Primerament en la Seu e fins a la Cort del vaguer: mossèn P. Metge
n'Agustí Maçanet, obrers; mossèn Joffre Sirvent; mossèn Johan Aguilar
Ramon Dez Pla, germà d'en Miquel; Johan Ça Rovira; P. Lull; Miquel
Dalès.
De la Cort del vaguer fins a la Bòria: Bnt. Pol; Johan Ferrer; Ffrancí
Ramis; Anthoni de Gualbes; Romeu Lull; Galceran Carbó.
De la Bòria fins a la cappella d'en Mercús: P. Johan Serra; Barthomeu
Sant Just; P. Buçot, jove; Galceran Ortigues; Johan Aguilar, àlias
Torallós; Bernat Barthomeu Ferrer; Luís
De la cappella d'en Mercús, tot lo carrer de Muncade, fins a la carniceria
del carrer Ample: Ffrancí de Coromines; Johan Dez Valls; G. Oliver;
Ffrancí Xetantí; Galceran Dusay, menor; Arnau Esquerit; Bnt. de Marimon;
Johan Bernat de Junyent; Johan de Marimon; Ffrancí Busquets.
De la carniceria del carrer Ample fins al cantó de Regomir: Ramon
Marquet; Johan Boschà, menor; Bnt. Ça Pila, jove; Ponç de Gualbes;
Anthoni Cases; Ffrancí Buçot; Bnt. de Casaldàguila; P. de Coromines;
Bng. Sayol; Johan Bng. de Vallseca; Ffrancí Sunyer.
Del cap o cantó de Regomir fins a la Seu: Johan Ça Pila; Johan de
Gualbes, fill d'en Jacme; Andreu de Malle; P. Serra, menor, del carrer de
Muncade; Johan Bosch; Luís Ros; P. Conesa; P. Dez Coll; P. de Gualbes
Johan Ros, menor.
Los prohòmens qui porten los brandons blanchs cremants denant lo
segrat Cors de Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Johan Aguilar. Misser P. Vicent.
Mossèn P. Cestrade. Mossèn Johan Bng. Ça Pila.
Mossèn Matheu Dez Soler. Mossèn P. de Relat.
Mossèn Guillem Colom. Mossèn Joffre Sirvent.
Mossèn P. Serra. Mossèn P. de Coromines.
Mossèn P. Torrent, cònsol. Mossèn Ffrancesch Lobet.
Mossèn Bnt. Ferrer. Mossèn Jacme Ça Pila.
Mossèn Ferrer de Gualbes. Mossèn Bertran Dez Vall.
Mossèn Ramon Çavall. Mossèn Jacme Ros.
Mossèn P. Dusay. Mossèn Bnt. Ça Pila.
Mossèn Johan de Marimon. Mossèn Johan Lull..
Mossèn lo balle. Mossèn Guillem Dez Soler.
Los qui porten los bordons del pali qui és portat sus lo Cors preciós de
Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Miquel Dez Pla. Mossèn Johan de Gualbes.
Mossèn lo governedor. Mossèn Ffrancesch Carbó.
Mossèn Ffelip de Ferrera. Mossèn Jacme Çes Avaçes.
Lo orde del anar a les vespres lo vespre precedent la festa dessús dita
del Cors de Jhesu Xpist:
Mossèn lo governedor; mossèn Ffrancesch Carbó; síndich de Gerona;
mossèn Guillem Dez Soler.
Mossèn lo vaguer; mossèn Miquel Dez Pla; mossèn Johan de Marimon;
síndich de Tortosa.
Mossèn Johan de Gualbes; mossèn lo balle; mossèn Johan
Mossèn Ffelip de Ferrera; mossèn P. Dusay.
Mossèn Jacme Çes Avaces; mossèn Bnt. Ça Pila.
Mossèn Ramon Çavall; mossèn Jacme Ros.
Mossèn Fferrer de Gualbes; mossèn Bertran Dez Valls; mossèn Bnt.
Ferrer.
Mossèn Jacme Ça Pila; mossèn P. Dez Torrent; mossèn Ffrancesch
Lobet.
Mossèn P. Serra; mossèn P. de Coromines.
Mossèn Guillem Colom; mossèn Matheu Dez Soler.
Mossèn Joffre Sirvent; mossèn P. de Relat.
Mossèn P. Cestrade; mossèn Johan Bng. Ça Pila; P. Grau.
Mossèn P. Metge; mossèn Johan d'Aguilar; misser P. Vicens.
Mossèn Arnau Dez Mas; P. de Prexana.
Valentí Gibert; Gabriel Ortigues.
Ramon Amat; Johan Dez Puig.
Guillem Alegre; Agustí Maçanet; Barthomeu Anthoni; Lorenç
Martina.
LO ORDE DEL CAVALCAR QUE FEREN LOS HONORABLES CONSELLERS
LO JORN DE SANT JOHAN DEL MES DE JUNY DEL DESSUSDIT ANY
Mossèn lo vaguer; mossèn Ffrancesch Carbó; mossèn Bng. de Muntpalau,
deputat; mossèn Guillem Dez Soler.
Mossèn Miquel Dez Pla; mossèn Ffrancesch Burguès, deputat; mossèn
lo balle; mossèn Johan de Marimon.
Mossèn Johan de Gualbes; mossèn Johan bull; fra Ramon Jou; mossèn
Johan Ros.
Mossèn Ffelip de Fferrera; mossèn P. Dusay.
Mossèn Jacme Çes Avasses; mossèn Bnt. Ça Pila; mossèn Jacme Ros;
mossèn Fferrer de Gualbes; mossèn Bertran Dez Valls.
Mossèn Bnt. Ferrer; mossèn P. Torrent; mossèn Ffrancesch Lobet.
Mossèn P. Serra; mossèn P. de Coromines.
Mossèn Matheu Dez Soler; mossèn Johan Bng. Ça Pila; mossèn
P. Metge.
Mossèn Johan d'Aguilar; lo mostaçaff; Johan Ces Avaces.
P. de Prexana; Valentí Gibert; misser P. Dez Vall; Ffrancí Ferrer.
Johan de Torralba; Ramon Amat.
Johan Dez Puig; Guillem Alegre.
Lo jutge de appells; lo administrador; Anthoni de Mura.
Bnt. de Junyent; P. Massana; Bnt. Oliver; Miquel Vives.
Johan Bach; Johan Oliba.
Johan Stela; Anthoni Albó; Luís d'Olibes.
Bnt. de Barqueres; Guillem Ponçgern.
Antoni Sala; P. Jacme Pol.
[20 juny 1454]
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrada a
del mes de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor
elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordenar la
processó qui
en los trasts devall designats:
Primerament a la Seu: Johan Ça Rovira, obrer; Ramon Garau, obrer;
Jacme Dez Quer; Jacme Dez Bonet; Agustí de Massanet; Johan Oliba.
De la Seu a la Cort del vaguer: Pons de Gualbes; Barthomeu Sent Just;
P. Dez Pla; Lorenç Martina; n'Artal.
De la Cort del vaguer fins a la capella d'en Marchús: Ffrancesch de
P. Arnau; Johan Aguilar; P. Oliba; Jacme Dez Valls; Johan Toralles;
Macià Cathalà.
Carrer de Muncada fins a Santa Maria de la Mar: n'Arnau Johan Busquets;
Bernat de Vilaplana; Johan Aguilar, àlias Toralles; P. Johan Fabra;
Johan Guixar; Rafael Dez Puig; lo fill d'en Ffrancesch Merquet de
Palou.
De Santa Maria de la Mar fins a l'entrada del carrer Ampla: en Daniel
Manresa; P. Johan Manresa; P. Canals.
Del carrer Ample fins al Regomir: en Gabriel Omedas; Johan d'Olivella;
Andreu Amat; Gaspar Carreras; Bret.
Ragomir fins a Sant Jacme: en Loýs Aguilar; Johan Ça Coma.
En loch dels prohòmens qui acustumen portar los brandons blanchs
denant lo sagrat Cors de Jhesu Xpist són stats posats
vestits de sengles camís e sengles dacmàticas, ab barbas e cabelleres de
canem blanch, rullades, ab sengles corones al cap, representants aquells
Déu cantants:
la professó, portaven los brandons cremants en lurs mans denant
la custòdia.
Los qui portaven los bordons del pali dejús lo qual és portat lo Cors
preciós de Jhesu Xpist.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Joffre Sirvent, conseller Mossèn Pere Torrent, conseller terç.
Lo magnífich mossèn Galceran de Gualbes, conseller en cap.
Requesens, lochtinent del senyor Mossèn Thomàs Pujade, conseller
rey. quint.
MossènValentí Gibert, conseller quart.
L'orde de anar a les vespres lo vespre precedent de la feste dessusdita
del Cors de Jhesu Xpist, any
Mossèn lo vicicanciller; mossèn Fferrer de Gualbes, conseller primer;
mossèn Blasco de Castellet; mossèn Ffonollet; mossèn lo balle general
d'Araguó.
Mossèn lo veguer; mossèn Joffre Sirvent, conseller seguon; mossèn
Martí Guerau de Cruÿlles; mossèn Bnt. Ferrer.
Mossèn P. Dez Torrent, conseller terç; mossèn Luís March; mossèn
Miquel Dez Pla.
Mossèn Valentí Gibert, conseller quart; mossèn Luís Dez Valls; mossèn
P. Dez Torrent, cònsol.
Mossèn Thomàs Pujade, conseller quint; mossèn Ermengol; mossèn
Jacme March; mossèn Johan d'Aguilar.
Mossèn Sant Martí; mossèn Luís de Castellví; Ramon Dez Pla, major;
Bertran Torró.
Lo mostaçaff; misser P. Vicent; Johan de Mijevila; Bnt. Miquel; P. de
Prexana.
Misser Bonanat de Puigmarí; Ramon Amat.
Johan Dez Puig; misser Francesch Marquilles; mossèn Johan Vila,
secretari.
Misser Johan Dalmau; lo jutge de appells; Bng. Dez Lor.
Barthomeu Agustí de Messanet; lo administrador; Johan Bach.
Micer Ramon Soler; micer Vilana; Lorens Martina; Johan Oliba.
Jacme de Vich; Johan Gavarró; Luís de Olibes; Bnt. Corcó; Martí
Calzina.
LA SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER
ÀNIMA DEL SENYOR REY DE CASTELLA, COSIN GERMÀ E CUNYAT DEL
SENYOR REY ALFFONÇO, VUY BENAVENTURADAMENT REGNANT.
Dimarts, a
reeberen una letra de la senyora reyna, la qual és del tenor següent, ço és,
lo sobre scrit:
"Als amats nostres los consellers de la ciutat de Barchinona."
Lo tenor de la dita letra a part dins és lo qui
"La reyna. Amats nostres: A set del present mes, lo illustríssimo rey
de Castilla, nostro molt car e molt amat frare, en lo monestir del Abroio,
dos legües de assí, li vénch gran accident e tal que
e fou portat en la pressent vila, en la qual, sab Déu, de continent essent-ne
certifficada, ab quant treball, de Oterdessilles hon erem, venguem. E continuant-lo
lo dit accident de bo en millor, o per lo contrari, ara en aquesta
hora a nostre senyor Déus ha plagut appellar-lo a la sua sancta glòria. Podeu
pensar ab quanta congoxa e tribulació romanim, majorment essent fora
de nostros regnes, per molts respectes, no sabent lo temps en què darà. Per
que havem desliberat certifficar-vos-ne e fer la present. Dat. en Valladolit,
a
E reebude la dita letra, dimecres, a
honorables consellers, essent en la Lotge de la Mar per vendre les imposicions,
ajustats a Concell per les coses devall scrites en lo verger de la dita
Lotge, ensemps ab los honorables mossèn Bnt. Ferrer; mossèn Miquel Dez
Pla; mossèn P. Dez Torrent, cònsol; Ramon Dez Pla, major de dies;
misser P. Vicens; Anthoni Sala; P. de Prexana; Johan Dez Puig;
misser Ffranceshe Marquilles, e misser Johan Dalmau, aquí fou exposat
per l'honorable mossèn Valentí Gibert,
tots, com la senyora reyna ab sa letra havia scrit a ells, dits consellers, que
lo illustríssimo rey de Castella, frare seu, era passat d'esta vida, e que a
del present mes de juliol morí en la vila de Valladolit, del regne de Castella.
E per ço com era stat mogut entre ells, consellers, si per part d'questa
Ciutat seria fet anniversari per ànima del dit rey de Castella; e per ço foren
fetes moltes rahons pro e contra, e finalment, per lo dit Consell fou delliberat,
que attès que lo dit rey de Castella era besnet del senyor rey en Pere terç
rey de Araguó, e nabot e gendre del rey en Fferrando, e cosín germà e cunyat
del senyor rey, vui benaventuradament regnant, e germà de la dita senyora
reyna, e hasats altres respectes, que per part de la dita Ciutat sia fet anniversari
en la Seu, solemnament, per ànima del dit rey de Castella, semblant
que per part de la dita Ciutat fou fet per ànima de la senyora infanta, muller
del senyor infant don Enrich, frare del senyor rey, benaventuradament
vuy regnant. E que los dits honorables consellers e llurs verguers se vesten
de gramalles e caperons de drap negre de bon tint. E que totes les dites
coses sien pagades de las peccunies de la dita Ciutat. E per aqueste rahó
los dits honorables consellers acordaren que en la dita Seu sia fet e posat
E per donar forma al dit anniversari, delliberaren fossen fets los memorials
devall continuats, dels quals la
Puig, mercader, qui per absència del honorable en P. Dez Pla, clavari,
qui era ultramar, precedents prechs dels honorables consellers, pres càrrech
dar compliment a les coses de què li serà dat càrrech; l'altre als obrers;
l'altre als verguers, e l'altre a
Memorial del honorable en Johan Dez Puig, prenent càrrech a prechs
dels honorables consellers, per absència d'en P. Dez Pla, clavari, de les
coses prop següents, per rahó del anniversari faedor per part de la Ciutat
per ànima del rey de Castella.
Primerament, que per via de loguer, hagen algunes grans bigues per fer-les
posar sobre les graus de la capella de sancta Eulàlia, e sobre aquelles, postam,
de què sia fet
per poder-hi pujar, sobre lo qual bestiment sien posats draps de peus o
tapits. E dalt, sobre lo dit cadeffalch, sien posades posts o fet cert bastiment
a forme de lit, sobre lo qual sie posat
entorn, sobre los quals la tomba puxe star; e que lo sacristà hi prest la tela
qui stava sobre la tomba, qui representarà lo cors present, dessús la qual
serà posat lo drap d'or imperial.
la dita tomba, e aprés romangue a la Seu per ornament d'aquella, e perquè
sia pus acceptable, e la dita Seu ne sia pus ornade, sia consultat lo sacristà
de la dita Seu en quin camper jaurà lo dit drap.
de la Ciutat, de terçanell blau o escur o d'altre color, tal com elegirà lo dit
sacristà o regent la sacrestia, en les quals orles sien fets
acompenyats de fullatges d'or fi, ço és,
del dit anniversari sia posat sobre la tomba dessús dita. E per ço com en lo
temps del dit anniversari no
la dita ciutat, fou delliberat que per lo sacristà de la dita Seu fos prestat
a la dita Ciutat
a la dita Seu per algún anniversari general, per la dita Ciutat fet per ànima
o de don Enrich o de la reyna de Portogal. E aprés, per avant, quant loch
haurà, sia comprat
anniversari sia donat a la dita Seu, per ornament d'aquella.
lo dit bastiment sia posat lo tuguri o cappellardent de la dita Seu, e que
sia adobat e ennegrit de nou. E que dejús lo dit cappell, en la fas, sia fet
sobrecel de bocaram negre o blau scur. E en lo mig sia pintat
del dit rey de Castella ab
cascun cantó
E més, al entorn del dit cappell sien fets e posats
drap, en los quals sien pintats
rey e altres
recapte a fornir los dits tuguri e drap d'or.
E més avant, lo dit Johan Dez Puig fasse fer al candaler
negres, de pes de
ciris negres, cascun de pes de
dit tuguri e los
d'altre part, face fer al dit candaler
pes de
enceses lo jorn del anniversari sien posats als costats del dit tuguri, egualment
tant deçà, tants dellà. E fet lo dit anniversari, de tots los dits ciris
axí grochs com negres, Deu romandre lo delme a la Seu. E la reste, que sia
tornade al candaler. E d'altre part, sien fets
cascun de pes de
lliurats e distribuïts entre los honorables consellers e altres notables personas,
convidades al dit anniversari, aquí presents, e als
portaran los bordons, mentre bastaran, ab mig reyal en cascun per la dita
offerta.
fos donat a dona Sicília per la dita offerta.
hi seran, cascuna de valor de
altres persones, axí mascles com fembres, qui aquí seran presents al dit
anniversari, donant una candela e
E per semblant, compre lo dit honorable en Johan Dez Puig brunetes
de drap negre de bon tint per fer gramalles e caperons a ops dels dits honorables
consellers e de llurs verguers.
Memorial fet per rahó del dit anniversari als honorables en Johan Ça
Rovira, ciutadà, e Ramon Grau, mercader, obrers l'any present.
Primerament, que los dits honorables obrers acompenyats dels honorables
en P. de Prexana e Andreu de Busquets, vagen ab llurs gramalles
e caperons a la posada de dona Sicília, e com seran a la porta, se vestiran
tots los caperons e convidaran la dita senyora per lo dimarts de matí, que
sia a la Seu per lo dit anniversari.
del senyor bisbe, com lo senyor bisbe no s'ich tropia, que dilluns prop vinent,
dites vespres, que
en la vesprade, e lo dimarts per lo matí que
fasse sonar les campanes de la Seu e de les esgleyes parroquials.
E que les dites esgleyas parroquials vinguen lo dit die de dimarts de matí,
que
sobre lo dit cors present.
aquell de Valldoncella, que, quant oiran sonar les campanes de la dita Seu,
fassen sonar les llurs campanes, seguons en semblants coses és acustumat.
E axí matex, que lo dimarts per lo matí quant hoyran sonar les campanes
de la dita Seu, que sonen les lurs. E que vinguen processionalment absoldre
a la Seu sobre lo dit cors present.
de Barchinona e de la terra, que celebra la missa e fasse l'offici, lo die
del dit anniversari.
de la Casa de la Ciutat, sobre los quals seguen los convidats al dit anniversari,
e que dilluns propvinent sien posats en la dita casa.
posat sobre lo cadeffalch petit, ensemps ab los banals dels àngels, de la Ciutat.
matí, sien a la Casa de la Ciutat, per ordonar e acompenyar los dits honorables
consellers e altres qui aquí seran per rahó del dit anniversari.
Memorial per rahó del dit anniversari fet als verguers, del tenor següent.
Los dits verguers, de part dels honorables consellers, sens vestir los
caperons, convidaran mossèn lo governador, los deputats de Cathalunya,
vaguer, balle, abbats, barons, nobles hòmens, cavellers, honorables ciutadans,
hòmens de paratge e mercaders honrats, que lo die del dit anniversari,
ço és, dimarts prop vinent, que comptarà
per lo matí, sien a Casa de la dita Ciutat, per anar ensemps ab los honorables
consellers a la Seu per rahó del dit anniversari.
E per semblant, empren la senyora comptessa de Luna, la senyora de
Nualles, e altres dones, mullers de barons, nobles, cavellers, honorables
ciutadans, de hòmens de paratge e de mercaders honrats, que lo die del dit
anniversari sien a la Seu per rahó de la solemnitat del dit cors present.
Memorial de mossèn Johan Sabater e Anthoni Giró, preveres, per la offerta e altres coses de què
Primerament, que
deran al manner de la Seu
preveres de la dita Seu, lo die del dit anniversari.
cavallers, honorables ciutadans, hòmens de paratge e mercaders honrats,
los ciris blanchs, mentre bastarà, ab mig croat en cascú.
e antonaran,
Emperò a dona Sicília,
la offerta.
Les altres candeles grogues distribuiran, donant a cascun dels altres,
axí hòmens com dones,
E és cert, que lo dit die de dimarts, comptant
dit any
dita Seu, sobre les graus de la dita cappella de sancta Eulàlia, on era stat
fet lo cadeffalch e posat lo cappellardent o tuguri, en la forma dessús en lo
memorial del dit honorable en Johan Dez Puig contenguda; e baix sobre
lo postam e en los grahons qui eren fets per pujar, foren posats draps de peus
verts ab senyals de la Ciutat, qui eren aquells de la taula de la casa dels
racionals, aquell de la scrivania del consell, aquell del archiu hon stan
los libres de la Taula de Cambi de la dita Ciutat, e
ardent fou posat un sobrecel de bocaram negre ab
de Castella al mig, e
dels dits
partit.
negre ab
Ciutat. E sobre lo dit cappell ardent foren posats
de pes de
de la Ciutat en cascun, los quals foren posats en los canalobres del altar
major.
senyals de la Ciutat, ço és,
la tomba, pus baix del dit cappellardent. E sobre lo postam foren posades
posts, a forma de lit, e sobre aquelles fou posat
via de prechs, per honor de la Ciutat, fou haüt d'en Ffrancí de P. Arnau. E
mes, hi foren posats al entorn, a les duas parts, dos bancals appellats dels
angels, de Casa de la Ciutat, e ab senyal de la Ciutat. E sobre lo dit drap
de ras fou posade una tomba qui representava lo cors present, sobre lo qual
fou posade una tela de drap de la qual hi prest. lo regent la sacristia de
la Seu. E sobre aquella fou posat
o fornit al entorn ab orles de terçanell blau, en lo qual foren sobreposats
senyals del rey de Castella, com ja n'í hagués altres
d'or fi, pintats e ben acabats; lo qual drap, per temps passat, en e per altres
anniversaris, la dita Ciutat havia donat a la Seu. E sobre aquell fou posade
una dagmàtica, e al cap de la tomba qui representava lo dit cors present
foren posats
tant, en la present ciutat en aquest temps no es trovaben bells draps imperials,
sinó de fort sotils e no habils a la Seu, fou delliberat que la dita Ciutat
se servís del dit drap. E aprés, com se
comprat un qui sia encasat en les orles de terçanell, en les quals sien pintats
e acabats d'or fi
de la dita Ciutat.
E per ço com no s'ic trobà lo senyor bisbe, qui era en cort romana, dix
la missa del dit anniversari lo bisbe de gràcia, appellat Fra Lorenç, bisbe
de Terranova. E féu lo sermó mestre Berga, del monestir de Fra Menors.
E al dit anniversari fou convidada la senyora dona Sicília de Cabrera
per los honorables en Johan Ça Rovira, Ramon Guerau, P. de Prexana
e Andreu de Busquets, ab gramalles negres e ab caperons vestits, anants-hi
a cavall, a la qual dona Sicília fou donat per oferir
ab mig florí.
canonges qui entonaven e portaven bordons ab capas, e altres, en nombre
ab mig croat.
la missa, e
lo clero e altres gents, axí hòmens com dones, qui per rahó del dit anniversari
eren venguts a la dita Seu, e altres qui eren en aquella, axí hòmens com
dones, fou donade a cascú una candela de cere doblenca ab
per offerir. E axí abans de la missa com durant la celebració d'aquella, lo
clero de las sglésias parroquials, ço és, de Santa Maria de la Mar, de Santa
Maria del Pi, de Sant Just, de Sant Jacme, de Sant Miquel, de Sant Cugat
emprat. Dels monestirs, lo Carme, Agustins, Fra Menors, Preïcadors, e
la Mercè, uns aprés altres, absolien sobre la dita tomba o cors present.
És ver, que dels dits
qui serviren al tuguri o cappellardent, fou donat a la sacristia de
la Seu, lo deé; e los
canalobres del altar, seguons és ja dessús mencionat, romangueran a la Seu.
La reste fou tornade al candaler.
la Seu lo die del dit anniversari,
per traballs de distribuir l'offerta,
E foren les candeles, qui foren ultra los ciris blanchs dessús dits,
de
És cert, que los devall anomenats vingueren lo die del dit anniversari
a la Casa de la Ciutat, per anar, ensemps ab los honorables consellers, a la
Seu per rahó del dit anniversari. E precehints los verguers dels dits honorables
consellers, dos porters del honorable governador e
diputats, los devall scrits, partints de la dita Casa de la Ciutat, ab los caperons
vestits, foren ordonats per los dits honorables obrers en la forma
següent.
Mossèn lo governador; Fferrer Nicholau de Gualbes, conseller primer;
mossèn l'Abat d'Ager, deputat; lo noble mossèn Blasco de Castellet.
Mossèn lo vaguer; mossèn Joffre Sirvent, conseller seguon; mossèn
Bng. de Montpalau, deputat; mossèn l'Abat de Sant Cugat; lo noble mossèn
Arill.
Mossèn P. Dez Torrent, conseller terç; mossèn Ffrancesch Burguès,
deputat; lo general de la Mercè; mossèn Vilademany; mossèn Janer, regent
la Ballia general.
Mossèn Valentí Gibert, conseller quart; l'ardiacha major de la Seu;
mossèn Bnt. Fferrer; mossèn Jacme March; mossèn Castellet.
Mossèn Thomàs Puiade, conseller quint; mossèn P. Dez Torrent,
cònsol; mossèn Bastida; en Coloma, donzell; en Manuel de Corbera; lo
paborda major.
Mossèn Lluís Romeu; Johan de Barbarà; mossèn Johan de Palou;
Ramon Dez Pla.
Ffrancí de Santmenat, donzell; P. March; misser P. Vicens; mossèn
Carreres, caveller; Johan de Migevila; Johan de Torralba, P. de Prexana,
mercaders.
Misser. Ffalcó; Bnt. Miquel; Anthoni Sala, mostaçaff; misser Anthoni
Damesa; n'Asplugues; misser Ffrancesch Marquilles; Johan Dez Puig,
mercader.
Pons de Gualbes; P. John Ferrer; misser Boquet; misser P. Ledó.
Francí de P. Arnau, botiguer administrador; Johan Bach; Anthoni
Cases; misser Johan Dalmau; misser Vila; lo fill de mossèn Valls.
Misser Solà; misser Moix; Gabriel Omedes; Agustí Alba; misser
Soler; Miquel Vives.
En Johan Sarovira; en Ramon Guerau, obrers.
Les despeses fetes per rahó del dit anniversari són continuades en lo
[...] comte del honorable en [...] clavari, en cartes [...].
En aprés, dimecres, comptant quatre del mes de setembre del dit any
los dits honorables consellers reeberen de la senyora reyna una
letra del tenor propsegüent, ab que
amor e fidelitat que han mostrat en lo anniversari dessús dit que han fet
per ànima del dit illustríssimo rey de Castella. Lo sobrescrit de la qual
letra és aquest:
"Als amats nostres los consellers de la Ciutat de Barchinona.
Registrata.
La reyna. Amats nostres: Vostra letra havem reebuda de dos del presen[t],
a la qual vos responem que us regraciam vostra bona voluntat e lo gran
amor e fidelitat que
per la ànima del illustríssimo rey de Castella, nostre molt car e molt amat
frare, qui glòria haja, e lo confort que
resta que no conegam que rahonablement axí
no y basta, ans pensau que
sens rahó, attesos molts respectes; pregant nostre Senyor que per sa clemència,
jatsia no hu siam merexedora, nós hi dó bona pasciència, ens
endrés en los fets per què y som, axí com és obs sempre al servei seu, del senyor
rey e descàrrech nostre, e repós dels regnes. Data en Tudela de Duero,
aldea de Valladolit, a
La letra següent és precedent a la dessús propinserta resposte feta
per la senyora reyna. E devie
sotssegueix-se per tant com ans no era delliberat si
libre.
"A la molt alta e molt excelent senyora: la senyora reyna.
Molt alta e molt excelent senyora: De vostra gran excelència, humilment e
ab gran reverència, havem rebuda una letra de
juliol, per la qual, ab gran turbació, nós notifficats la mort del illustríssimo
rey de Castella, frare vostre, de loable recordació. E jatsia, senyora molt
alta, no dubtem vós esser molt desolada per la privació e separació de la sua
presència corporal, però nosaltres no poch dins nostres penses ne som molt
detenguts de gran turbació. Com fos cert lo dit illustríssimo rey esser virtuós,
animós, de gran e dret consell, conservador d'obres d'equitat, amador de
honestat, fael, útil, savi e havent dret zel a Déu e al món, e per sos
grans mèrits e intelligència molt comendable. Car la sua benaventurada
natura noble no nobilitave la sua intelligència solament per la sanch e prosapia
reyal d'on devallave, mas ella ara nobilitade per la sua innada e virtuosa
qualitat. E donchs, ¿qui haurà ten poch sentiment que no
separació?; peró, deu-se e
les quals may suppliren en cessar la mort, e deu-sa resumir spirit de consolació,
com presés primer los sagraments ecclesiàstichs, ço és, d'armadura celestial,
per ço que sobràs sos enemichs invisibles. Cové donchs, senyora molt excellent,
recorrer a la paciència del sant hom Job, e attendre que nostre Senyor
Déus no perdonà, a son Fill que no morís per la salut de les ànimes, e attendre
encara que als amats per Déus, axí com lo dit illustríssimo rey era, la celestial
heretat sempre migençant, tal dormició és donada, de què tots havem a
fer aquella via. E no és algú qui pusca resistir a la voluntat divinal, mas deu-se
recorrer a oracions e suffragis a les ànimes saludables. E per ço, senyora
molt alta, havem delliberat nosaltres fer un sollemne anniversari en la Seu
d'aquesta ciutat per ànima del dit sereníssimo rey, segons és pertinent e
degut. E la divinal magestat vulla tenir, vostra reyal persona en sa protecció
benaventuradament e votiva. Scrita en Barchinona, a dos d'agost del
any de la Nativitat de Nostre Senyor
servidors e vessalls qui besants vostres mans humilment se recomanen
en vostra gràcia e mercè, los consellers de Barchinona."
DE LA ENTRADA DEL INCLIT SENYOR DON JOHAN, REY DE NAVARRA,
GERMÀ DEL MOLT ALT SENYOR REY ALFFONÇO, VUI BENAVENTURADA
MENT REGNANT, COM A LOCTINENT DIT SENYOR, FETA EN BARCHINONA
VINENT DE LES PARTS DEL REGNE D'ARAGUÓ.
Divendres, ques celebrave feste de sant Ffrancesch, comptant
mes d'octubre del any
germà del molt alt senyor rey don Alffonço, vuy benaventuradament regnant,
e lochtinent del dit senyor rey, vers les horas aprés mig jorn, vinent
de las parts de regne d'Araguó, partint lo dit jorn de Molin de Reig,
seguint son camí per venir en Barchinona, per rahó de la Cort general de
Cathalunya, per ell, com a lochtinent dessusdit, als cathalans en la present
ciutat convocada, quant fou dessà Proençana, un poch pus ençà dels primers
albers, loch ab entich acustumat eixir los consellers al senyor rey o
a la senyora reyna intrants en la present ciutat, los honorables consellers,
ensemps ab lo regent la Vegueria e ab prohòmens, e consols de la Mar ab
mercaders, isqueren a camí al dit senyor en lo propdit loch per rebre
fer-li reverència e acompanyar-lo. E de fet, basade la mà, lo acompanyaren.
La forma e orde del venir fou aquest: que lo dit senyor venia en mig
del archabisbe de Terragona e del comte de Prades e, denant ells, lo governador
de Cathalunya e lo conseller en cap; e aprés, lo vaguer e conseller
seguon e lo deputat ecclesiàstich, abbat, e lo conseller terç, lo deputat militar
e lo conseller quart e lo deputat de les universitats; e aprés, lo conseller
quint ab
mercaders en gran nombre. E passant per la Creu Cuberta, appellada de
Sant Anthoni, intrà per lo portal de Sant Anthoni, tinent dret camí fins a
la Ramble. E essent denant lo portal de la Boqueria, girà a mà dreta, e
Ramble avall, intrà per lo portal vulgarment dit de Framenors, hon los dits
honorables consellers hagueren fetes apperellar entorn
per precehir e illuminar lo camí al dit senyor rey e als acompanyants.
E proseguint la sua entrada, dret tirà per lo carrer Ample, e per los Cambis
Vells, anant al Born; e per lo carrer de Muncade, per la Bòria, plaça del
Blat e per lo carrer appellat dels Especiers fins a la plaça de Sant Jacme;
e axí dret camí, passant denant la Deputació, anà a la posada a ell aparellada,
que fonch lo palau del bisbe, denant la cappella de les Vèrgens, pres
la Seu. E intrat dins lo dit palau, lo dit senyor descavalcà e puja-sse
palau, ensemps ab lo dit governador e comte de Prades. E los dits consellers
no descavalcaren, e, fahent reverència al dit senyor, se
E lo disapte aprés següent, comptant
reyna muller del dit senyor rey de Navarra, ab
rey e reyna, de edat de
blancha denant la dita reyna, ab dos cavellers a peu qui
vers les
e donzelles, a la qual isqueren los dessusdits honorables consellers, qui no obstant
fossen ab propòsit de exir-li al loch hon isqueren al dit senyor rey, esperant
a la plaça de Sant Jacme los cònsols de la Mar, qui ab ells ensemps
devien anar, e tardaven, entretant la dita senyora se avançà en lo venir, la
qual cosa sentint los dits consellers, partiren de la dita plaça, acompenyants
de alguns prohòmens, e aconseguiren-la e li feren reverència a la dessusdita
Creu Cuberta, appellada de Sant Anthoni, a la qual besaren la mà e la acompanyaren
ab los dessús mencionats qui havien acompenyat lo dit senyor rey
e major nombre. E intrant per lo dit portal de Sant Anthoni, passà per los
lochs sobre dits, hon lo dit senyor rey, marit seu, ere passat fins a la sobre dita
posada del dit senyor. És ver, que fou delliberat, que attès que lo dit infant
era en tant tendre edat, e no era fill de rey regnant, no li fos per ells besada
la mà. E axí
e honorables deputats de Cathalunya, e la servaren.
[20 març 1455]
Per la ligua, unió, intelligència e confederació, seguides entre lo excellent
senyor, lo senyor don Alfonço, rey de Araguó, vuy beneventuradamen
regnant, la illustríssima senyoria de Venècia e lo illustríssm duch de
Milà, e puys retifficada per la excelsa comunitat de Fflorença, en la qual
confederarió és intrada la sanctadat de nostre senyor lo Papa, fou feta,
digous, a
de Barchinona, la crida següent:
Ara oiats que us fan a saber de part del illustríssimo senyor rey de Navarra,
infant e governador general d'Aragó e de Sicília, duch de Nemos e
de Monblanch, comte de Ribagorça e senyor de la ciutat de Balaguer, lochtinent
general del sereníssimo senyor rey, frare seu molt honrat, a totes e
qualsevol persones de qualsevol estament e condició sien. Com lo dit senyor
rey, lochtinent general, per lletres de la prefata magestat del dit sereníssimo
senyor rey, son frare, e certificada que la sua senyoria per què unida ensemps
la potència de la província de Itàlia pus fàcilment se puga per aquella
entendre a la opportuna deffensió e offensió del gran Turch, lo qual per sa
puxança entén en la destrucció de la religió e fee crestiana, a lahor de nostre
senyor Déu omnipotent e de la sua gloriosa Mare beneyta verge Maria, a
en la ciutat de Nàpols, per sí e sos hereus e successors, súbdits,
vassals, recomenats, adherents, e confederats, ha ratifficat la pau contractada
e feta en Lodi entre la illustríssima senyoria de Venècia e lo illustre
duch de e aprés ratificada per la excelsa comunitat de Fflorença. E
encara ha entrat en la conffederació e unió, intelligència e liga entre les dites
potències feta en Venècia a trenta del mes d'agost prop passat en la qual
liga, unió, intelligència e confederació per semblant ha entrat la sanctitat
de nostre senyor Sanct Pare lo Papa, entenent per modo que la dita magestat
e altres parts damunt nomenades, lurs súbdits e sos colligats, adherents,
recomanats inclusos, e qui
dejan e puguan practicar, mercadejar e commersar los uns ab los altres en
les senyories e territoris de cascuna de aquelles, e viure e vicinar ensemps
amigablement, com se solie e acustumave fer e s'és fet en lo passat en lo
temps de la bona e tranquila pau; revocant totes e sengles novitats, bandeigs
e prohibicions fets e fetes en lo any
Per què lo dit senyor rey lochtinent, exseguint e effectualment complint la
voluntat e manament per la prefata magestat del dit senyor rey ab les dites
sues letres e provisions a ell sobre açò fetes de part de la sua senyoria, ab
la present pública crida intime e mane a tots e qualsevol seus officials, súbdits,
vassalls, recomanats, adherents e confederats que la dita pau e liga
tingan inviolablement e observen, no obstants qualsevol novitats, bandeigs,
prohibicions, edictes, pracmàtiques e ordinacions per la prefata magestat
del dit senyor rey en contrari fets e fetes. Los quals e les quals, a major
cautela e certitut, ab la present pública crida revoca, casse e anulle e athorga
plena e líbera licència a tots, universes e sengles súbdits, vassalls, adherents,
recomandats e conffederats del dit duch de Milà e excelsa comunitat
de Fflorença, e encara a tots e qualsevol súbdits vassalls, adherents e recomanats
de la dita magestat que, liberament e sens incorriment de pena alguna,
puscan ensemps practichar, comerciar, trafegar e negociar, axí e segons
solien ans de les dites prohibicions, bandeigs, edictes, pracmàtiques e ordinacions.
E perquè les damunt dites coses són de grandíssima a1egria e consolació,
lo dit senyor rey, lochtinent general, vol e mana, de part de la prefata
magestat del dit senyor rey, son frare, que per tots los seus regnes e terres
deçà mar, illes e altres de la sua lochtinència sia feta luminària solempne
e altres actes aquesta alegria representants.
E publicada lo dessus dit die la dita crida, los honorables consellers
feren fer en la vesprada solempne luminària sobre la teulada de la Casa de la
Ciutat e entorn de las spigues o pilars qui estan denant la plaça del portal
principal de la dita Casa, en què hagué
segons lo compte devall insert, e foren-hi desparats certs buçons e fochs
grechs, e feta assats gran solempnitat. E per semblant, per les sglésies
parroquials, monestirs de frares e monges e per los singulars de la dita
ciutat.
Les despeses de les dites alimàries fetes en la Casa de la Ciutat són les
següents:
Primo, per
de
dites lanternes, a rahó de
fex, per fer dolies a les llanternes ll., s.,
de diners lo capdell, per penjar les dites lanternes ll.,
a rahó de
sobre la teulada de la casa de cent jurats, a rahó
de
fer vores a les llanternes
Lanternes ll.,
a rahó de
Suma general ll.,
[5 juny 1455]
En la feste del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrade a
del mes de juny de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor
elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordonar la
processó qui
en los trasts devall designats.
Primerament, a la Seu: los honorables en Jacme de Gualbes; en
Bnt. d'Alguas; en Jacme Dez Quer; en Daniel de Manresa; en P. Figuerola,
notari; en Johan Oliba.
De la Seu a la Cort del vaguer: P. Agustí Alba; Luís Gilabert; Dalmau
Ça Carrera; Ffrancí Çes Corts; Anthoni Puigvert, fuster.
De la Cort del vaguer fins a la cappella d'en Mercús: Ffrancí de Pere
Arnau; Bnt. Johan de Vilaplana; Lorenç Ros; Nicholau Bret; Berthomeu
Quintana.
De la cappella d'en Marcús fins al Born: Johan de Junyent; Johan
Sa Rovira; P. Vicent Fabra; Ramon Guerau; Johan Dalmau, barber.
Del Born fins a la carneceria del carrer Ample: Ffrancí Serra; Thomàs
del Mas, cambiador; n'Andorcha, moler.
De la carniceria del carrer Ample fins al Reguomir: Bnt. Corquó; P. Serra,
fill del cònsol; lo fill d'en Thomàs de Regedell; Gaspar Monmany;
Ramon Pujades; Pere Ponç, cambiador; Guillem Perpinyà, blanquer; Gabriel
Avinent; Johan Bach, menor.
Del sol del Reguomir fins a Senct Jacme: Johan de Guixar; Johan de
Vilagenís, mercader; Johan Sacoma, mercader; Pere Aster, specier; Gaspar
Coromines, texidor de llana.
En loch dels prohòmens qui acustumen portar los brandons blanchs
davant lo sagrat Cors de Jhesu Xpist, són stats posats
de sengles camís e sengles dacmàtiques, ab barbes e caballeres de canem
blanch, rullades, ab sengles corones al cap, representants aquells
vells que sant Johan evangeliste recite stants davant la cadira de Déu, cantants
portaven los brandons cremants en les mans denant la custòdia.
Los qui portaren los bordons del pali dejús lo qual és portat lo Cors
preciós de Jhesu Xpist, e en la forma devall contengude, són los següents.
Part dreta:
Mossèn P. de Prexana, conseller
terç.
Mossèn Ramon Dez Pla, conseller
primer. En aquest trast o loch se
mès lo senyor rey de Navarre
quant la custòdia fonch denant ell.
E lo dit Mossèn
Ramon muda
Mossèn Matella, conseller quart.
Part esquerra:
Lo missatger d'Araguó.
Lo vezcomte d'Illa. En aquest trast
o loch se mudà, lo dit Mossèn Ramon
Dez Pla quant la custòdia
fonch denant lo senyor rey de
Navarra, e partís d'aquí lo dit
vezcomte.
Mossèn Jacme Bertran, conseller
quint.
Lo orde del anar a les vespres lo vespre precedent la feste dessús dite
del Cors preciós de Jhesu Xpist:
Mossèn lo governedor; mossèn Ramon Dez Pla; lo missatger d'Araguó;
mossèn Blasco de Castellet.
Mossèn lo vaguer; mossèn P. de Prexana; mossèn Barthomeu Castelló;
mossèn P. Serra, cònsol.
Mossèn Ffrancesch Matella; mossèn Jacme Janer; mossèn Johan de
Migevila; mossèn Pastor; misser Luís de Castellví.
Mossèn Jacme Bertran; mossèn Coloma; en Bertran Torró; Bnt. Miquel;
misser Anthoni Damesa.
Martí Olzina, cònsol; misser P. Vicent; P. Vicens Fabre; Johan de
Torralba.
Lo mostaçaff; micer Johan Dalmau; Ffrancesch Ça Rovira; Johan
Dez Puig.
Misser P. de Muntmany; Ramon Guerau; misser P. Dez Valls; Luís
d'Olibes.
Misser Ffrancesch Marquilles; misser Bnt. Dez Pont; misser Ramon
Soler; Dalmau Ça Carrera, jutge de appells; Bnt. Corcó.
Misser Johan Ros; Luís Gilabert, administrador; Ffrancí de Perarnau.
Ffrancí Ses Corts; Jacme de Vich; Johan Paschual.
Nicholau Salvador; Arnau de Pugesola; Gaspar Muntmany.
Nicholau Paschual; Luís Dez Cortal; P. Rovire.
Anthoni Ferrer; Johan de Muntreyal; Ramon Pujades.
E los honorables en Jacme de Gualbes e Bnt. Dalgas, obrers.
Artistes e menestrals:
Nicholau Ça Font, notari; Genís Sabater.
Anthoni Ça Illa; P. Suau; Arnau Guitard.
Anthoni Runa; P. Steva, argenter.
Gabriel Busquets; Bnt. Canals.
P. Comes; Ffrancesch Droch.
P. Serraclara; P. Carbonell.
Johan Vivó; Johan Guombert.
Anthoni Abelló; Guillem Perpinyà.
ENTRADA DEL COMTE DE FFOX
Dilluns, a
de Ffox e sa muller, filla del senyor rey de Navarra, aprés dinar, vinents de
las parts de Ffoix intraren en Barchinona, als quals isqueren lo dit senyor
rey de Navarra, los deputats de Cathalunya e en gran nombre de cavallers,
ciutadans, mercaders e altres nobles persones trossús a la creu del portal de
Sanct Anthoni, vulgarment appellada la Creu Cuberta. En què vinent lo
dit comte, lo dit senyor rey de Navarra s'allargà algun tant, e no molt, del
dit loch de la Creu, avançà
e aprés, lo dit comte besà la mà al dit senyor rey, e tirà avant lo dit comte; e
lo dit senyor rey sperant la comtessa filla sua, que de fort poca pausa fonch
aquí, e abduy besaren-se, e la filla besa la mà al pare, e continuaren lur camí,
vinent vers la present ciutat de Barchinona, anant la filla a part dreta,
fort poch avançat lo senyor rey. E axí, preceyint lo dit comte, entrà per lo
portal de Sanct Anthoni, tinent camí per la Ramble e per lo portal de
Fframenors, per lo carrer Ample e per lo carrer de Muncade, passant per la
Bòria e per la plaça del Blat e per lo carrer dels Speciers e plaça de Sanct
Jacme, girant vers la Deputació, intraren en lo palau episcopal, posada del
dit senyor rey de Navarra, hon posaren los dits comte e comtessa.
Digous, a
a la venguda del egregi comte de Ffoix, se tench rench de junyir a la plaça
del Born de la dita ciutat, del qual foren taulegers los tres fills de mossèn
Bernat Ça Pila, ciutadà, qui anaren al dit rench molt bé abillats e acompanyats
del pare e molts altres ciutadans e hòmens de stat; e armats ab lurs
cavalls, feren la volta de Casa de la Ciutat, per la Cort, per la Bòria e per lo
carrer de Muncada.
Divendres, a
rench de junyr en la dita plaça del Born, per dar entendre al dit comte que
la ciutat trobave plaer en la sua venguda, e per ço lo festegaven; e foren taulegers
lo dit jorn en Bnt. Johan de Junyent.
Dimecres, a
dita plaça del Born, en què junyiren lo dit comte de Ffoix; comte de Prades;
lo fill bastart del senyor rey de Navarra; Phelip Albert; mossèn Johan Denbun
e lo germà del baró d'Eryll; mossèn Johan de Marimon, jove; lo comanador
d'Alfambre; lo noble Caróç; mossèn Johan de Palou. La divisió dels sobredits
fonch aquesta: de una part, lo dit egregi senyor comte de Ffoix; lo fill
bestart del senyor rey de Navarra; lo comanador d'Alfambre; Pfelip Albert
e mossèn Johan Dembun. D'altra part, lo dit comte de Prades; lo
germà del baró d'Erill; lo noble Carróç; mossèn Johan de Palou e mossèn
Johan de Marimón, jove. E axí foren dues parts.
Digmenge, a
junyr.
junyir en la dita plaça del Born.
SOLEMNITAT DE LA CANONITZACIÓ DE SANCT VICENS FERRER
Diumenge, qui comptàvem lo primer de ffabrer del any
celebrada solemnitat gran de la canonització del sanct Vicens Ferrer, del
orde dels Preÿcadors, la qual solemnitat fou feta en la forma següent: ço és,
que lo dit dia, lo senyor rey de Navarra, loctinent del senyor rey, e los honorables
consellers, ab diverses prohòmens e hòmens de diverses staments,
ajustats en multitud gran dins la Seu, hoïren aquí solemne offici e sermó,
los quals féu lo reverent bisbe de Vich. E acabat lo dit offici, partiren de la
Seu ab tot lo clero, processionalment, precedent sis trompetes o trompodors
trompants e un tabaler, ab sobrevestes de las insignies de la Ciutat, ab una
ymatge d'argent representant la figura del maestre Vicent Ferrer, la qual
portava lo dit reverent bisbe en les mans, sots pali, ab sis bordons, dels quals
portava lo del mig, a part dreta, lo dit senyor rey de Navarra, e a part squerra
mossèn Bertran Torró, conseller en cap; e al denant, a part dreta, mossèn
Johan Ça Rovira, conseller seguon, e a la part squerra mossèn Ffrancí de
Perearnau, conseller terç; e als detràs, a part dreta, mossèn Narcís Quintana,
conseller quart, e a part squerra mossèn Ffrancesch Gallart, conseller quint.
E proseguint la dita processó, isqueren per lo portal major de la dita Seu,
dreçant per lo palau episcopal, tirant dret a la plaça de Sanct Jacme, e
prenent per lo carrer dels Speciers, per la plaça del Blat e per la plaça de
la Bòria, per la volta, dret camí, intrant en la sglésia dels Preÿcadors. E de
aquí, exint per l'altre portal, dreçà al carrer dels Mercaders, e per lo carrer
d'en Avellà, tirà dejús lo palau; e per la Corrúbia, passant per la plaça
Nova, retornà dins la Seu.
[27 maig 1456]
En la festa del segrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrade a
foren elegits per los honorables consellers los dejús anomenats per ordonar
la processó qui
en los trasts devall designats.
Primerament, a la Seu e fins a la Cort del vaguer misser Ramon Dez
Soler, Bng. Dez Lor, obrers; Jacme de Gualbes; Bnt. Dalgas; Arnau
Esquerit; misser Johan Dalmau; Ramon Guerau; Simeon Sala; Ffrancesch
Matella, notari; Anthoni Bells, argenter.
De la cort del vaguer a la cappella d'en Marcús: micer Johan Ros; Ffrancesch
Ça Rovira; Johan de Monrreyal; Pere Dez Pla; Jacme Soler; P. Busquets,
mercader; Bnt. Casanoves, candeler de cera; Anthoni Palagrí.
De la cappella d'en Marcús, fins al Born: Baltesar de Màrgens; micer
Gaspar Vilana; Johan Bnt. de Junyent; Ffrancí Ramis; Luís d'Olibes;
Luís Gilabert; Bnt. de Vilaplana; Agustí Alba; Raffel Riudor, notari;
Arnau Guitart, sartre.
Del Born fins a la carniseria del carrer Ampla: Daniel de Manresa;
Barthomeu Ram; Bnt. Corcó; Johan Oliba; Johan Rossell, specier; Jacme
Puig, pellisser.
De la carnisseria del carrer Ample fins al Regomir Anthoni Cases;
Pere Vicens Fabre; Bnt. de Granollachs; Gabriel Holmedes; Dalmau Ça
Carrera; Barthomeu Quintana, sucrer; Nadal Moge, barber; Anthoni
Puigvert, fuster.
Del sol del Regomir fins a Sanct Jacme o fins a la Seu Johan Ça
Coma; Galbert Antich; Pere Ponç, cambiador; Jacme Bertran; Anthoni
Abelló, causidich; Julià Pelagrí, baster.
En loch dels prohòmens qui acustumaven portar los brandons blanchs
davant lo sagrat Cors de Jhesu Xpist són estat posats
vestits de sengles camís e sengles dacmàtiques, ab barbes e cabelleres de
canem blanch, rullades, ab sengles corones al cap, representants aquells
Déu, cantants:
la processó, portaven los brandons cremants en les mans davant la
custòdia.
Los qui portaren los bordons del pali dejús lo qual és portat lo Cors preciós
de Jhesu Xpist, e en la forma davall contenguda, són los següents.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Ffrancí de Perearnau, conseller Mossèn Narcís Quintana, conseller terç. quart.
Lo senyor rey de Navarra. Aquest Mossèn Johan Ça Rovira, conseller
bordó portà lo regent la vagueria
fins fou denant lo dit senyor rey, Mossèn Fferrer Nicholau de
qui era al carrer de Muncada, e Gualbes.
aquí près lo dit bordó.
Mossèn Ffrancesch Gallard, conseller
quint.
[juny 1456]
Divenres, a
ciutat, que en lo principi del present mes, vers levant, fonch vista
en la matinada per molts, e per mi, entre una e dues hores passada
mige nit, una stela o cometa lançant alguna claror de lum fosquet, qui
se stenia al denant de ella a parer humanal bé
a
cometa consemblant, entre
e tremuntana.
SOLEMNITAT DE LA CROADA
Dicmenge, a
general en la ciutat, la qual acompanyaren les creus e ganffanons, ab lo
clero de cascuna parròquia e dels òrdens dels frares de la dita ciutat, en què
foren los honorables consellers ab prohòmens e lo veguer e quasi tot lo poble
de Barchinona, axí de mascles com de fembres de cascun stament. E hi fou
fet solemne offici per lo senyor bisbe de Barchinona, ab grans perdons donats
per lo Sant Pare a aquells qui seguien la dita processó per la croada
dada contra lo gran e infel Turch. E isqué la dita processó de la Seu, prenent
per la plaça del palau del rey e per les places del Blat e de la Bòria, per lo
carrer de Muncada e a Sancta Maria de la Mar, e aquí fou fet lo dit solemne
offici. E aprés, muntà per lo carrer de la Mar e per lo carrer dels Speciers e
per la Deputació, e tornà a la dita Seu.
Dimecres, a
correu qui portà letres, e signantment del nostre Sanct Pare dreçades al reverent
bisbe de Barchinona; en virtut de les quals lo dit reverent bisbe, de
continent rebudes aquelles, qui fou al intrant de la nit, ab tot lo clero de la
Seu, processionalment, dins la dita Seu ab gran solemnitat cantaren lo
laudamus",
en nombre, per la Ciutat feren alienares. La qual nova fonch com lo rey
Blach qui era ab
qui li tramès
tramès
e ordenades totes les hosts, de las quals fou capità fra Johan de Capestrano,
qui aquí era ab
e
un scut, ab senyal d'un crucifix al denant; e lo dit fra Johan, ab lo
dit pelegrí al costat, començaren la batalla contra los cans de turchs, a
de juny, e durà continuament
fins a mig jorn; e finalment, los xpistians venceren e desconfiren los
turchs, qsui, seguons les letres, eren en nombre passats
dels turcs,
lo nom de Jhesus, lo dit fra Johan ha guarits. E a la per fi, desconfits los dits
turchs, e barrejades lurs tendes, or, argent e joyells e artellaries foren preses
per los dits xpistians, e bombardes
de
Dissapte, a
nova qui realment e ab veritat és venguda e confirmada en la pressent
ciutat, de la dita victòria obtinguda per los xpistians contra los infels
turchs, seguons dessús, a
de la Seu e per la Casa de la Ciutat, e generalment per totes les altres sglésies
e per los singulars de la dita ciutat, grans e solemnes luminàries o
alimares.
Letra tramesa per lo rey Blach al nostre Sanct Pare sobre la gran
desconfita del gran Turch.
Sanctíssim e Pare nostre: Vostra sanctíssima magestat certifticant,
com a quatre del mes de juny propessat, lo gran qua turc vénch en nostra
terra, a aquella per combatre, e açò ab molt gran multitud d'altres cans,
de què nós, volent un pas guardar e tenir fort, lo qual lo dit qua volia passar
per entrar en nostra terra, lo qual pas era un riu appellat lo riu de Danubii,
e aquell lo dit qua no podia passar sens fustes o ponts fets dins lo dit riu.
E per tant, nós volent lo dit pas gordar, e aquell contrastar que lo dit qua
no
multitud d'altres cans, ço és, en suma de mes de
veem, nós tinguem per perduts, e tot nostro stol; e açò per tant com nós no
erem pus de
dient axí: "O amats e cars fills nostres, e què farem, que nós no som per
E tots cridant responeren dient axí:
resestir an aquests cans?" "Senyor e
per què nós acordam ab nostro hostol de fer-nos forts
pare nostre, muyram tots com a faels xpistians per la fe, e fiem de Déu, que
ell nós darà Victòria."
en una muntanya. Vehem los dits cans que faien grans preparatoris per passar
lo dit riu, de què nós, stant axí, veem munt per la muntanya una bandera
ab senyal del rey de Boèmia, ab gran gent; de què nós dubtam que ells e lo
dit turc, no haguesen fet algún tracte per destruir-nos, e nós speram e què
farien; e ells arribaren a nós dient axí: "Senyor, lo rey de Boèmia nós tramet
de què nós los fem la festa e
a tu, per què ha sabut que tu contrastes aquests pas al gran qua, e manà a
tots nosaltres que siam sots tos manaments."
acolliment com mils poguem; e no fiant d'ells massa, pensant no fos algun tracte,
com tots temps ells sian estats traïdors, e los cans tots temps exèrcitaven
per passar. E vers hora de vespres, nós vehem per la dita muntanya altra
bandera muntar ab senyal del rey d'Ungria ab
los vehem venir, ne haguem molt gran plaer, e açò, per tant com sabíem
ells són stats tots temps mal mortal ab lo dit qua, e pensam no farien trahició.
E quant foren davant nós digueren: "Senyor, la tua mercè: lo rey d'Ungria
Per què nós som
nos tramet a tu, e fa
resestir an aquest qua, qui axí vol destroyr tota ta terra".
fort contents, dient: "O fills meus! ¿e de tan som yo tengut a mon frare lo
Estiguem axí mirant los artifficis que los cans fahien per passar,
rey d'Ungria?".
e grans alimares? E axí vénch la nit; e per lo matí vinent, nós vehem
muntar per la dita muntanya una altra bandera ab senyal del emperador
d'Alamanya, ab
podeu com fom fort alegres, e açò pensant com mon senyor lo emperador
me trametia sucós e ajuda. E quant foren ab nós digueren: "Senyor, vet
De què nós rebem la
lo emperador nós tramet ací a tu, e diu que no hages por, que ell serà tots
temps ab tu contra aquest malvat de qua de Turch".
bandera de nostron senyor ah tota la gent com mils poguem, dient nós axí:
"Bé sia vingut monsenyor lo emperador",
nós humilment abraçant lo capità,
lo qual ha nom frare Johan de Capestrano, en lo qual host havia frares.
E de continent, aquests arribats, los dits cans començaren de passar lo
dit riu per los ponts que havien fets, e dix lo dit frare Johan, qui clarament
nós hem vist fer miracles: "Senyor, aplech-se tota la gent";
e de continent
nós fem tot hom aplegar; e quant tots fom aplegats, lo dit frare Johan féu
un sermó dient axí: "O faels xpistians",
ab gran ànimo cridant e dient:
E lo sermó durà sobre tres
"tots vullam per la fe morir, e per res que vegau no us vullau spaordir, car Déu
nos darà certament sobre aquests cans victòria".
hores, tostemps animant los xpistians per la fe. E en aquest instant, foren
ja passats tants dels dits cans, que nós tots nos smayam, e may no feyen
sinó passar, de què nós, vehent la gran multitud dels dits cans que ja passats
eren, e passaven, e nós erem tant pochs que no gosavem enpendre la batalla,
ans tots staven mig glaçats; per què nós, stant axí mig torbats, vénch un
pelagrí, molt mal vestit, e cridà a alta veu, dient axí: "O xpistians, e què
feu ací, e com no devallats? car determinat és al cel que si feriu haureu victòria".
De què nós, hoÿt lo dit pelagrí, cobram gran sforç; e dix lo dit pelagrí
al dit frare Johan que
frare Johan se mès en oració; e en aquest endemig, lo dit pelegrí se
mès per la gent, els arreglà e ordonà les batalles molt bé, e quant frare Johan
hach acabada la oració, lo dit pelagrí cridà molt a alta veu lo dit frare Johan,
dient axí: "O capità del emperador, vine ençà".
E de continent, lo dit capità
se atençà a ell, e lo dit pelegrí dóna-li un scut ab senyal de un cruciffix, dient-li:
"Mit-te primer, e no hages por, que aquests no són sinó diables, e ab aquest
De què lo dit frare Johan armat d'aquell scut, e lo
senyal tots fogiran".
pelegrí al seu costat, som tots en lo pla devallats, e nostra batalla fonch
fortment mesclada, en tal manera que dels dits cans són morts sobre
e de nostra gent
frare Johan ha tots sanats o gorits, solament tocant-los ab lo nom de Jhesús.
E nós, encalçant los cans qui fugien atràs, e passant los ponts que fets
havien, los hem barregades totes les tendes llurs que tenien dellà lo riu,
de què los hem pres tot son or e argent e molt rich joyell, e bombardes per
compte
vehent açò, és fogit molt aviladament, e se és retret atràs bé
Per què, Déu volent, d'aquí anant no
la qual durà d'aquell jorn que començam de matí, hora de tèrcia, durant
tot lo dia e tota la nit, e lo centdemà fins hora de mig jorn, a numqua haver
fi, ne gens reposar, havem cercat lo pelagrí, que ni entre los vius ne los morts
may lo hem pogut veure ne trobar; de què tots fiam fos àngel de Déu a
nos tramès, e crehem que d'aquí avant Déu nos darà victòria e ajuda,
que entrarem e conquistarem molt més avant. Per sa mercè sia. Amén.
Les dites letres, que lo dit rey Blach ha trameses al nostre Sanct Pare,
són dues, la una en son lenguatge, la altre en lo nostre; la del nostre és
aquesta; de la altra no se
effecte.
ENTRADA DE INFANTA, MULLER DEL INFANT DON ENRICH, QUÒNDAM
Dilluns, a
aprés dinar, intraren en Barchinona la infanta muller del illustre infant don
Enrich, quòndam, germà del senyor rey benaventuradament regnant,
appellada dona Beatriu, e infant de edat de [...] anys, fill dels dits
don Enrich e infanta [Beatriu], vinents de las parts de València. E partí
lo dit jorn de la [vila] de Molin de Reig, a la qual los honorables consellers
acompanyats de molts notables prohòmens isqueren a camí als primers
albers, seguons ab antich és acostumat, per recebre-la e acompanyant-la.
L'orde e forma del venir fou aquest: que lo dit infant precehia davant la
mare uns tres o quatre parells, e la dita infanta venia al costat del senyor rey
de Navarra; e al davant, sens anaven lo senyor bisbe de Barchinona,
en mig de mossèn lo governador de Catalunya, a part dreta, e mossèn Bertran
Torró, conseller en cap, a part squerra; e al davant precehien los altres
consellers seguons lur graduació; e davant tots aquests, cavallers, ciutadans,
mercaders e altres de diverses staments en nombre copiós. E vinent, dret
camí, intraren per lo portal de Sant Anthoni fins al portal de la Boqueria;
e girant a mà dreta, tiraren per la Rambla avall, e intraren per lo portal de
Frares Menors. E proseguint la sua intrada, tirà tot dret per lo carrer Ample
e per los Cambis Vells, anant al Born; e per lo carrer de Muncada, per la
Bòria e plaça del Blat, per lo carrer appellat dels Speciers e per la plaça de
Sant Jacme. E axí, tot dret camí, passant davant la Diputació, intrà a la
posada a ell aparellada, qui fou la casa del arthiaca major, davant la capella
de les Verges, al costat del palau del bisbe.
TRANSLAT DE LA LETRA QUE MOSSÈN P. DUSANY HA TRAMESA ALS MOLT
HONORABLES DEPUTATS DE CATHALUNYA, DEL TERRATRÈMOL QUE ÉS
STAT EN LA CIUTAT E PER LO REYALME DE NÀPOLS.
Mossenyors molt honorables e molt savis: Per la molta tribulació en
què tot aquest reialme és posat, per lo gran terratrèmol qui és stat a
present mes, hores passada mige nit, per les moltes noves que per lo
món se porien dir, hé delliberat fer lo present avantatge, per ço que si àls
era dit, siau avisats. Com aquella hora lo senyor rey se trobà en Ffotge, a
hon, per què la terra és molt plana, e les cases baxes, per gràcia de nostre
Senyor Déu, lo senyor rey ha stat bé, son fill e tota la cort; car lo dit terratrèmol
no ha fet mal ne dan a la dita terra. És veritat, ací en Nàpols ha fet tant
dan que no és de scriure: són caygudes moltes sglésies, e infinides cases;
de gent morta, fins vuy, se
és irreparable, en tant, que fins vuy, de les
tots vespres fora la ciutat, o dins orts; totes les [cases] són consentides, les
demés ubertes; lo castell de Sanct Elm, qui stà sobre aquesta ciutat, s'és tot
ubert, les torres xapades dalt a baix; ha y morta la més part de la gent, e tots
los sostres per terra, en tant que hos desffarà de tot o se ha obrar de peu.
Fora aquesta ciutat, per semblant, és stat grandíssim dan; totes les terres
e castells en la muntanya ne han haüt major sentiment: a Ariano, terra
de més de mil fochs, s'és tota dirruïda; ha y morta tanta de gent que no és
de dir; Apixi, Troya e altres terres, totes grosses, han pres tant dan que
nunqua tornaran. La Padula, terra de mes de
terra, e morta de les
senyor de la terra, lo qual és gentil hom de Capuana, lo qual s'és trobat
ací; Benavent, per semblant, ha pres gran dan: dien hi ha mortes mil persones;
fins vuy no sab hom la resta de les terres del reyalme com han stat,
bé es creu tothom ne haurà haüda bona part; lo més dan és la volta de Abrusso,
província de grans muntanyes. De Macina hem ja nova lo y han sentit,
però poch aprés d'aquell gran se
petits, que uns ó han sentit altres no. Lo castell Nou no ha pres altre dan sinó
que la gran sala s'és un poch fesa, e l'església. Feta en Nàpols, a
desembre any
[15 i 16 juny 1457]
Lo orde del anar a les vespres lo vespre precedent la feste del Cos preciós
de Jhesu Xpist.
Dimecres, a
Mossèn lo Vaguer; mossèn Bnt. Miquel; mossèn lo deputat d'Aragó;
mossèn Fferrer Nicholau de Gualbes.
Mossèn Antich Martí; mossèn lo batle; mossèn Bertran Torró.
Mossèn Miquel de Manresa; mossèn Johan Bach; mossèn Luís de
Castellví.
Mossèn Johan Vivó; mossèn Joahn Ça Rovira.
Mossèn Anthoni Pelegrí; mossèn Ffrancí de Perarnau.
Mossèn Ramon Guerau; mossèn Thomàs Pujada; mossèn P. Vicens.
Johan d'Aguilar, major; misser Gaspar Vilana; Johan de Torralba.
Misser Johan Dalmau; misser P. Desvalls; Pere de Monrós.
Johan Despuig; Martí Solzina; Bnt. Corcó; Bng. Dez Lor.
Gabriel Ces Oliveres; Anthoni Sala; misser Ramon Soler.
P. Desplà; Luís d'Olibes; Pere Johan [de] [Manresa].
Bnt. Delgàs; Luís Gilabert; Jacme Dez Valls.
Anthoni Serradell; Jacme Bertran; Johan Fogaçot.
Artistes e menestrals:
Ffrancesch Matella; Ffrancesch [Gallart].
Johan Ginebret; Pere Carbonell.
Barthomeu Sellent; Andreu Malbech.
Johan Plana; Jacme Perdiguó.
Anthoni Ces Illes; Pons Serdanya.
Nicholau Ça Font; Macià Salamó.
Pere Devesa; Aparici Querriol.
Pere Tallada; Ffrancesch Fuster.
Pere Balaguer; Johan Grasset.
Pere Ster; Bnt. Roqueta.
Nicholau Busquets; March Verguós.
Jordi Vives; n'Albareda.
Joan Sigar; Pons Guerau.
Johan Dalmau; Ffrancesch Folgueres.
Ffrancesch Mulet; Jacme Gili.
En la festa del sagrat Cors de Jhesu Xpist, la qual fou celebrade a
del mes de juny del any de la Nativitat de Nostre Senyor
foren elegits per los honorables consellers los dejús nomenats.
Primerament a la Seu e fins a la Cort del vaguer: Daniel de Manresa,
ciutadà, Barthomeu Belloch, obrers; mossèn Johan Dalmau; mossèn Ramon
Dez Soler; Luís d'Olibes; Simon Sala; Bnt. Dalguas; Ffrancesch
Matella, notari; Anthoni Bells, argenter; Johan Dalmau, barber.
De la Cort del vaguer fins a la cappella d'en Marcús: misser Johan
Ros; misser Anthoni Figueras; misser Jaume Ubach; Johan de Monreyal;
Jacme Soler; Nadal Moge, barber; P. Carbonell, sabater.
De la cappella d'en Marcús fins al Born: misser Gaspar Vilana; P.
Johan de Manresa; Luís Ros; misser Johan May; Thomàs Reig; Jacme
Dez Valls; Bnt. de Vilaplana; Luís Gilabert; P. Tallade, notari; Jacme
Perdiguó, sabater; Melxior Rotlan, barber.
Del Born fins a la carniceria del carrer Ample: Agustí Alba; Bathomeu
Miró; Jacme Bruguera; Barthomeu Ram; Johan Rossell, specier;
Jacme Puig, pellicer.
De la carniceria del carrer Ample fins al cantó del Reguomir: Gabriel
Homedes; misser Andreu Çolzina; Dalmau Ça Carrera; P. Dez Pla; P.
Vicens Febré; Jacme Bertran; Barthomeu Quintana, sucrer; P. Robió,
mandrater.
Del Reguomir fins a la Seu: Jacme Dez Quer; Johan Ça Coma; Galbert
Antich; P. Ponç; Thomàs Dez Mas; Anthoni Abells, causidich; March
Verguós vanover.
En loch dels prohòmens que acustumaVen portar los brandons blanchs
denant lo segrat Cors de Jhesu Xpist són stats posats
Vestits de sengles camís e sengles dacmàticas, ab barbas e cabelleres de
canem blanch, rullades, ab sengles coronas al cap, representants aquells
cantants:
portaren brandons cremants en les mans denant la custòdia.
Los qui portaven los bordons del pali dejús lo qual és portat lo Cors
preciós de Jhesu Xpist, e en la forma devall contengude, són los seguents.
Part dreta: Part esquerra:
Mossèn Johan Vivó, conseller quart. Mossen Anthoni Palagrí, conseller
Mossèn Arnau Guillem Pastor, regent quint.
la Vagueria. Mossèn Bnt. Miquel, conseller en cap.
Mossèn Antich Martí, conseller Mossèn Miquel de Manresa, conseller
DE LA ARMADA FETA PER LA CIUTAT, DE
GALEAS.
Digmenga, a
hores de matí, foren portades les banderes de la beneventurada armada
que la insigna Ciutat de Barchinona fa de present contra genovesos e altres
enamichs del senyor rey, de quatra naus, un balaner e dues galeas, a
la Casa de la Ciutat; de les quals fustes és capità lo molt honorable mossèn
Bernat Miquel, conseller en cap l'any present de la dita Ciutat, hon ere
dit honorable capità, qui, partint de la dita casa acompanyat dels honorables
mossèn Arnau Guillem Pastor, cavaller, regent la vegueria de la dita
ciutat; mossèn Barthomeu Castelló; mossèn Jacme Janer, regent la Batlia
general de Cathalunya, cavallers; en Guerau de Clasquerí e d'altres molt
notables ciutadans, mercaders, artistes e menestrals, tiraren dreta via a
la Seu de la dita ciutat, precehint als dessús dits
sonants; e aprés sucsessivament,
pleguades en una post sobre llurs caps; e aprés seguint-se
davant los dits capità e altres a ell acompanyants, exint de la dita
Casa de la Ciutat, tirant per la plaça de Sent Jacme e davant lo portal de
la Deputació, girant al cantó de la casa del honorable mossèn Narcís de
Sent Dionís, canonge de la dita Seu, intrant en la dita Seu per lo portal
davant la font de la claustra, e devallaren en la capella de la verga sancta
Eulàlia, cors sant de aquesta ciutat; e aquí, tots ensemps, ab gran davoció,
hoÿren una misse baxa del Sanct Esperit, la qual celebrà lo honorable micer
Aguostí de la Illa, doctor en decrets e canonge de la dita Seu, persona en
dies, virtuosa e de notable vida, qui beneý solempnament les dites banderes.
E stant lo dit capità agonollat davant lo altar de la dita capella, e lo
dit canonga beneynt les dites banderes, possà lo standart del dit capità en
los seus braços, stant ell axí agonollat. En aprés, seguit tot lo dessús contengut,
lo dit honorable capità, ab tots los dessús a ell acompanyants, muntaren
per les graus de la dita capella alt en lo pla davant lo cor de la dita
Seu. E passant per lo mig del dit cor, precehint les dites trompes, e succehint
los dits
los dits honorable capità e a ell acompanyants. E axí isqueren per lo portal
major de la dita Seu, e vogint davant lo palau episcopal, tirant tot dret a la
plaça de Sent Jacme, prenent per lo carrer vulgarment appellat dels Especiers,
e per la plaça de les Cols a la plaça del Blat, e tirant per lo carrer de
la Argenteria, àlias, de la Mar, anaren tot dret per los Cambis a la Lotge
de la Mar de la dita ciutat; e aquí entraren tots los dessús mencionats ab
lo orde e forma dessús contenguda. E foren aquí liurades les banderes e
standart als capità e patrons de les dites fustes armades, tostemps trompant
e sonant los dits trompetes e ministrés. E finalment, los dits honorable
capità e a ell acompanyants, exint de la dita Lotge, precehint los dits
trompetes e ministrés, davant los quals anaven alguns qui portaven lo
standart del capità en una asta, alt desplagat, en què eran pintats los turments
de la gloriosa verga sancta Eulàlia, ab un Jhs. de letres franceses
deurades, ab algunes altres letres guòtigues d'aur, e ab
ab les insignies de la Ciutat, e altres dues de les armes del capità, totes alçades
en sengles astes e desplaguades. E en aquesta orda, tirant devant lo
porxo del Forment e per les Pinyoneres fins davant lo carrer vulgarment apellat
del Reudor, e aquí giraren vers la Riba de la mar, hont staven apparallades
capità, despullant-se la gramalla de la consellaria que portave,
posant-se un collar d'aur, pres comiat dels honorable regent la vegueria e
altres a ell acompanyants. Axí emperò, que beçà e abraçà lo dit honorable
regent e lo honorable mossèn Ferrer Nicholau de Gualbes, sogre seu, e lo
honorable mossèn Antich Mertí e mossèn Miquel de Manresa, consellers, e
companyons seus, e los altres abraçant tant solament. E axí se recollí en
una de les barques de pevescam, e ab ell ensemps intraren en les dites barques
los trompetes e ministrés e alguns dels ciutedans, mercaders, artistes
e menestrals.
Les sobredites banderes e standart foren liurades dins la dita Lotge al
sobredit capità e patrons de les dites naus, segons se segueix, per en Johan
Oliver, scrivà del offici de racional de la Ciutat.
Primerament, fou liurat a en Jacme Gual, scrivà de la nau del dit
capità, lo sobredit gallart o standart de cetí o catuy blau, ab les armes o
turments de sancta Eulàlia, segons és dit.
de nostra dona, de sent Miquel, de sancta Eulàlia, de sent Jordi, de
sent Nicholau, appellada la bandere del indirinell.
naus, tres penons de corter, de saya, ço és
Ciutat, e
saya, ço és,
proha, de tela blancha, ab una creu de saya vermella.
del capità. És ver, no li
tant com sa deya que les galeas ne havien de sobergues, e li
o duas.
MEMORIAL, COM LA BANDERA ISQUÉ VERS LA VILA DE CAULES DE MUNTBUY,
PER TANT COM EN CASTELLBELL, DONZELL, FORTÍVOLMENT Se
HAVIA MANADE DE LA DITA VILA DE CAULES LA DONA [NA] [ISABEL],
MULLER DEL HONORABLE EN JOHAN ROMEU, QUÒNDAM, CIUTEDÀ, QUI
FOU FILLA DEL HONORABLE EN BNT. SPLUGUES, QUÒNDAM, SCRIVÀ DEL
CONSELL DE LA DITA CIUTAT.
Divendres, comptant
e deu hores ans de mig jorn, intrà en la present ciutat de
Barchinona
VAXELLA D'ARGENT PRESENTADA PER PART DE LA CIUTAT AL ILLUSTRE
DON KARLES,
LO SENYOR DON JOHAN, REI D'ARAGÓ, ETC.
Primo, una bacina d'argent deurada, qui pesa
d'argent deurat, qui pesa
abdues les dites bacines pesaren
qui a la dita rahó prenen la suma de la quantitat fora posada, e féu les dites
bacines n'Anthoni Dies, argenter
deurada, qui pesa
lls.
de Ciutat; pesa
E més, un escalfador, d'argent tot blanch, ab son cobertor, pesa
caldereta, de argent blanch, per tenir aygua beneyta, ab un salpasser, gornit
d'argent; pesa
march. Munta tot
pesan
blanch; pesa
march. E més, quatre cetres d'argent blanch, pesan
e mig, a rahó de
pesa
E més, un plat gran de tallar, d'argent blanch; pesa
argenç e mig, a rahó de
per tot
de la Ciutat, qui pesa
Suma de tot lo demunt dit argent:
Suma lo cost de tot lo dit argent:
CEPULTURE DEL ILLUSTRE DON KARLES,
DEL MOLT ALT E MOLT EXCELLENT SENYOR LO SENYOR REY EN JOHAN,
BENAVENTURADAMENT REGNANT.
Per ço que en los successors no pas la memòria de les coses dejús
descrites, les quals los legints lo present acte les hagen com a presents, e no
sian mesos en oblit, los honorables mossèn P. Dez Torrent, major de
dies; mossèn Luís Setantí; mossèn Simeon Sala; mossèn Honorat Ça Conamina;
mossèn Raphel Vilar, concellers l'any present de la ciutat de
Barchinona, menaren a mi, Johan Mayans, scrivà, del offici dels honrats
racionals de la Casa de la present Ciutat, que la bona fi de la mort e solempnitat
de la sepultura del illustra don Karles, primogènit d'Aragó e de Sicília,
princep de Viana, fill e loctinent general irrevocable en lo principat de
Cathalunya del molt alt e molt excellent senyor lo senyor rey en Johan,
benaventuradament regnant, e tots los actes procehins e seguins aquella,
continuàs sos degut orde de scriptura. Per tant, jo, dit Johan Mayans,
hé procehit en continuar les dites coses en la forma següent:
Ço és, que com lo dia de dimarts, que comtàvem
del any de la Nativitat de Nostro Senyor
lo dit illustre primogènit, de santa e inmortal recordació, jagués
detengut de gran malaltia, de la qual morí, en la cambre sobirana del palau
reyal de la dita Ciutat, sobre un lit de repós, per los honorables consellers
e Consell ordinari de
cascun stament del dit Consell, a les quals fou dat special càrrech, que
anassen al dit palau, hon lo dit primogènit jayé detengut de la dita malaltia,
e vahessen e haguessen cura de tenir aquell aprop en tot lo mester de
la sua malaltia, axí en vallar aquell, com en tenir aprop los metges qui de
dit primogènit tenian cura. E de fet, les dites quatre persones eletes, encontinent,
per executar les dites coses, foren al dit palau.
E acostant-se la matinada del dia aprés següent, que era dimecres, festa
de la gloriosa verge santa Tecla, que
entre les
sentint que la sua hora se aproismave, dix tals paraules: "Mi
E axí, havent sentiment de la sua mort e
processo se va a publicar".
dient lo terma de la sua fi, jatsessia los metges nos tinguessen predit la
sua darrera hora li fos tant vehina, però ell, conaxent-se, dix ab paraules
congoxoses que li liurassen lo Corpus, dient per tres vegades: "lo Corpus,
e de fet li fou liurat lo Cors preciós de Jhesu Xpist
lo Corpus, lo Corpus",
vers les dues hores de matí del prop dit dia, e fou-li liurat per un prevera
de la Seu, axint de la Seu; lo qual rebé ab grandíssim a devoció e contricció,
e volch li levassen los anells que tenia en les mans, dient que ab vanitat
del mon no se
e molts familiàs seus qui allí eran presents, e foren aquí tan grans
plors, crits e lamentacions, que era gran tristícia e congoxa de cor. E combregat
lo dit primigènit, poch aprés li fou liurat lo segrament de la Eucarestia,
e liurat lo dit sagrament, lo dit illustra primogènit perdé la paraula,
e vers les tres hores de matí del prop dit dia reté la sua ànima a nostro
senyor Déu, qui aquella se creu rebé e pujà en Paradís, segons obres d'ell
se seguiren, de les quals avall serà feta alguna mensió. E la dita cambre,
hon lo dit primogènit morí, aquelles hores stava ampaliada de drabs de
ras molt bells. E pus lo dit primogènit hac retud lo deute de natura, al qual
axí grans homes com pochs són obligats, fou deliberat, que lo cors del dit
primogènit fos embalsamat, e axí
ço que se custuma, e embalsamaren-lo; e aprés, com fou embalsamat,
fou vestit en la forma següent, ço és: que li vestiran una camisa prima,
un gipó de domàs carmesí, una barreta al cap, violada, e sabates negres, e
tirat aprés, li vestiran una roba de vellut negre, folrada de cetí carmesí,
restrant. E axí stech tot lo dit die de dimecres sobre lo lit de repós en què
finà sos derrers dies, e fou-li feta certa luminària qui allí cremà, e molts
frares de la Mercè, continuament, lo dit dia fins lo die aprés següent stigueran
en la dita cambre dient offici de morts e altres oracions.
Aprés, lo dijous
consellers, tots sinch, qui per lo dit illustre primogènit, ensemps ab don
Johan de Bemunt, don Johan d'Ixer, camerlench, don Johan de Cardona,
majordom del dit senyor, e mestre Queralt, del orde de Prehicadors, confessor
del dit senyor, foren elets mermessors per lo dit senyor primogènit,
volents metre en degut orde les coses necessàries a la solempnitat de la
sepultura del cors del dit illustre primogènit, delliberaren que lo cors del
dit primogènit fos devallat en la sala reyal del dit palau, al mig de la qual
hagueran fet fer un lit alt ab banals al entorn, lo qual lit fou cubert de certs
matalaff, sobre los quals fou posat un bell e molt ricós cobertor de cetí carmesí,
ab corones de fil d'or e de seda, ab altres obratges sembrat; e foren
posats al cap del dit lit tres coxins cuberts de drap d'or, e dos semblants als
peus; e sobre los banals del dit lit foren meses catiffes de diverses obratges,
molt belles; e sobre lo dit lit fou mès un pavalló gran, fet a quatre
cayres, de cetí blanch, ab diverses obres d'or e de seda, molt costós e bell
qui retia simbori o capell sobre lo dit lit. E totes les dites coses sobre posades
en lo dit lit eran propries del dit illustre primogènit. E la dita sala fou
a cascuna part ornada de diverses draps de ras, molt bells e nous, obrats
ab molta seda, en què eran los sinch actes istorials fets per Èrcules. E foren-hi
constituïts
cap, lo hú dels quals tres era alt en lo tribunal hon lo dit primogènit, mentre
vivia, seya en sa cadira reyal quant se tenia audiència. E ordonades les
dites coses, los dits honorables consellers, ajustats en la casa del Consell
de
Guimerà, vervessor, vaguer de la present ciutat, e ab alguns pròmens de
cascun stament de la dita ciutat, anaren al dit palau, e muntaren en la
cambre hon lo dit cors stave vestit e sobre lo dit lit; en la qual cambre era
ja lo reverent bisba d'Osca, lo comte de Pallars, deputats de Cathalunya
e molte altre notable gent; e cascú se assech, no tenint orde, com la multitud
de gent hi era gran.
E poch aprés, muntà lo clero de la Seu processionalment ab la creu
major de cossos levada, e allí lo reverent bisbe de Vich, qui en vida li era
molt familiar, féu al dit cors absolució general; e feta la dita absolució, lo
cors del dit primogènit, qui lavors stava cubert ab un lansol prim, fou descubert
e romàs scarat, vestit en la forma demunt narrada; e aquí, axí per
sos familiàs com per altres, vahereu plors e crits, que era gran dolor lo hoyr.
E lo dit cors fou pres sobre un lansol per certs familiàs del dit primogènit
e fou davallat ab la dita proffessó fins al derrer sostre del primer, e allí fou
mes sobre un lit de morts, cubert de un drap carmesí, brocad d'or, ab plors
crits e grans lamentacions. E sobre lo dit lit, lo dit cors, descarat, fou portat
per don Johan de Bemunt, don Johan d'Ixer, don Johan de Cardona e
molts barons e altres familiars del dit senyor, tots vestits de saques o de
entrellís, en la dita sala reyal; e fou mès lo dit cors en lo dit lit, e fou posat
lo cap vers la Seu e los peus vers lo portal de la dita sala; e aquí havia
gran moltitud de poble, que apenes s'í podia hom girar, e vahereu totom
aquí generalment plorar, dolre, cridar, jamegar e plorar, fahent continença
de gran dol, que era cosa de gran pietat e trencament de cor. E stant lo dit
cors en la dita sala, tant com hi stech, en cascú dels dits altàs foren dites
misses; e alguns jorns se
del dit illustra primogènit. Seblanment, per cascun jorn, stant lo dit cors
en la dita sala, lo clero, axí de la Seu com de les parròquies e monestirs de
la dita ciutat, axí de hòmens com de dones, processionalment ab creus levades,
continuaren dues vegades cascun dia fer absolucions denant lo dit
cors en la dita sala, per reffrigeri de la ànima del dit illustra primogènit. E
axí stech e romàs lo dit cors en la dita sala, vestit e scarat, sots les dites solempnitats,
del dit dia de dijous fins lo dimenge matí aprés següent. E axí
stant en la dita sala scarat, dos uxers, qui en vida l'avian servit, ab ventalls
de ploma lo ventaven, com si fos viu; e lo dit dia de dimenge, que comtàvem
fou despullat, sens que no fou enrejat, la qual cosa se hac a gran maravella,
e fou mès dins dues caixes de fust, una dins altre, ab diverses polvores, e
la sobirana fou cuberta de vellutat carmesí, molt bell; e ab les dites caxes
lo dit cors fou tornat en lo dit lit de la dita sala. E de les dites coses fou fet
acte autèntich per notari de la present ciutat, e encara de la casa de
la Reputació. E com lo despullaren, per ço com la devoció de les gents era tanta
per los miracles avidents que
robes que vestia foren trencades fins a calses e sebates. És ver, que don
Johan de Bemunt, qui era camerlench e gran familiar del dit senyor, e era
comenador, e nat en lo regna de Navarra, demanà en gràcia li fos dada la
roba de seda que lo dit primogènit vestia, per fer portar aquella a Pampalona
en comemoració del dit senyor, e fou-li dade.
E per quant lo dit cors, per virtud de nostre senyor Déu, e per mèrits
de la sua bona vida, lo dit dia de dijous, segons fou dit a mi Johan Mayans,
scrivà del present racional, per moltes e diverses persones dignes de fe, comensà
fer diverses miracles, endressant contrets, qui era cosa de gran maravella;
e per causa de les dites la devoció de les gents era tanta, que sobre
lo dit cors se abochà tante gent, que covench als dits honorables consellers
fer fer al entorn del dit lit una tancha de fust ab dos portals, per ço que hagués
orda, car per lo hú entraven e per altre exian. E axí mateix, per devoció
que les gents tenien, la cuberta de la dita caxa fou squinsada, en tant que
a trosets la se
lo cors fos portat a la ecclesística sepultura, altre vegada fou cuberta del
dit carmesí, e no tan solament se
encara trossejaren una part del cobertor del cetí carmesí demunt dit, que
li fou posat en el dit lit; e si no
e fon gran tala, com fos molt sumptuós.
E més, lo dit dia de dijous, fou posada la creu major de la Seu, qui serveix
lo jorn de la professó de Corpore Xpisti, al cap de la dita tanca, vers
lo cap del dit cors, e aximatex hi foren posades
reyals d'Aragó, altre ab armes de Sicília, altre ab armes de Navarra e França, e
l'altre era gallard ab la divisa del dit senyor primogènit. E lo
capitol de la Seu o lo clero de aquell, vahent los avidents miracles que lo dit
cors fayha, delliberaren fer e elegir
continuament ab lo dit cors fins fos a la eclasística sepultura liurat;
les quals tres setzenes fossen depertides, ço és, que la
vuyt hores, e axí aprés les altres, de nit e de die; e axí
E les dites coses seguides, lo dit dia, dijous
honorables conselers, vaent que lo dit illustre primogènit era passat de
la present vide, en la fi del qual fforen presents los honorables conselés, e
encare les dites quatre persones per los dits concelers e Consell, segons demunt
apar, aletes, e moltes altres, convengueren dins la casa del Consell de
de la dita Ciutat, e per ço que per part de la dita Ciutat fos retud lo deute
rahonable e pertinent e la solempnitat del cars del dit illustre primogènit,
faheren appellar per los lurs vergués lo Consell ordinari de
dita Ciutat; e ajustat lo dit Consell en la dita casa, ffou aquí expossat per
los dits honorables conselers lo cars sobre dit de la mort corporal del dit
illustrissimo primogènit, e demenaren lur consell e acort sobre la serimònia
per los dits honorables conselés en nom de la dita Ciutat servadora en la
solempnitat de la dita sepultura, e per rahó de aquella. E ffete aquí la
proposició per los dits honorables conselés de les dites coses, haüts molts
e diverses colloquis entre los dits honorables conselers e Consell, vistes he
regunegudes algunes solemnitats de reys, regines, axí regnants com relictes,
e del primogènit en Martí, rey de Sicília e primogènit d'Aragó, segons se
mostre continuat en scrits en lo archiu o casa del racional de la
dita Ciutat, ffinalment ffou delliberat per los dits honorables conselers e
Consell, que la solempnitat de la dita sepultura ffos ffete per part de la dita
Ciutat de la fforma següent.
Ço és, que los dits honorables conselers e los pròmens següents, ço és,
los honorables en Jacme Ros e Ffrancesch Lobet, ciutadans; Johan de
Lobera, Bnt. Ponsgem, mercadés; Barthomeu Agell, Johan Mateu, notaris;
Johan Massanet e Steva Guitart, manestrals; e ultre aquells los honorables
en Johan Ros e Guilem Ponsgem, cònsols de la Mar; Gaspar de
Rajadell e Barthomeu Ferrer, obrés; e semblanment lo honorable en Barthomeu
Quintana, clavari; Johan Ginebret, scrivà del honorable Consel; e
Johan Mayans, scrivà, dels honorables racionals, als quals clavari e scrivans
pertenyia per dret de lus officis, segons ffou trobat en lo dit archiu o casa
del racional; e axí matex en Johan Vilanova e Johan Merquès, vergués dels
honorables conselés, fossen vestits de sengles gramalles e caperons de bon
tint, de drap de bruneta, e que les dites gramalles fossen a cascun tallades
dins l'ort de la Casa de la dita Ciutat, metent cascú en la sua gramalla tant
drap com hi agués mester. E sessassen esser donades a cascú cans de
drap, segons en altres temps era acustumat, e que d'aquí avant fos axí
servat en los cassos en lo sdevenidor occorrents.
Ffou encara desliberat per los dits honorables concelés e Consell, que
a la dita sepultura fossen ffets per part de la dita Ciutat cent brendons de
cera, de pes de
brendó, dels quals fossen portats demunt lo dit cors
l'altre luminària ab son degut orde, com portarien lo dit cos a la sepultura,
e los restants servissen, sinquanta
Ciutat, encemps ab los que resterian dels cent; però que ffos ffete certa avinensa
ab lo regent la seqrestia de la Ceu a cert nombre dels dits brandons, los
quals romanguessen a la dita sacrestia, e los restants fossen cobrats per
lo candeler faria; e axi
a la dita secrestia de deu ciris hú, e los restants fforen cobrats per lo candeler
qui ffets los havia.
que a la dita sepultura ffos donat hun bell drap d'or imperial, en lo
qual ffossen ffets
de sancta e inmortal recordació, e altres
en les orles de tercenell negre, en les quals ffos encassat lo dit drap; lo qual
ffos tot ffolrat de tele negre, e axí acabat ffos en degut orde posat sobre lo
cors desús dit. Mas emperò, com en lo dit temps no
botigues de la dita ciutat draps d'or decents ne pertinent, ans eren sotils
e en gran ffor, ffou acordat, que per lo regent la secrestia ffos present a la
dita Ciutat lo drap d'or blanch inperial, que la Ciutat havia donat a la dita
secrestia per lo cos present o anniversari qui ffou ffet per la dita Ciutat per
la mort de la sacra magestat del senyor rey Alffonso, de loable mamòria,
oncle del dit illustre primogènit, en lo qual havia senyals, tots de la
Ciutat; ab condició que en lo sdevenidor ne fos comprat un bell, lo qual,
encasat e folrat ab los
E lo qual drap prestat per la dita secrestia lo jorn de la dita sepultura
fou posat sobre lo dit cors. E més hi fou posat sobre lo dit drap un bell drap
carmesí brocat d'or, e sobre lo dit drap hi fou mesa la spasa, que lo dit primogènit,
vivint, se feya portar devant; lo qual drap d'or e spasa fou donada
a la secrestia de la Ceu.
conselers feren fer crida ab trompes e tabals per la dita ciutat de
la tenor següent.
E per ço com los primés actes nescessaris a la dita sepultura són alegir
certes persones, les quals, de part del senyor rey, jatsia absent, convidassen
prelats, comptes, barons, nobles hòmens, cavalers e notables ciutadans
e mercadés de la dita ciutat, que fossen a la dita sepultura; per ço, dissapte,
que
conselers, constituïts dins la Casa de la Ciutat, ab consell e desliberació
de alguns pròmens del Concell ordinari dels
Ciutat, anomenaren [e] elegiren
lo dit acte de convidar los prelats e altres dessús dites persones per interès
a la dita sepultura lo diluns propsegüent, a
a ffer la dita sepultura; los quals elegits e anomenats al dit acte
foren
vestits, fahessen lo convit dessús dit; les quals
aprés següent, a
e ciutadans, de part del dit senyor rey, jatsia absent empraren e convidaren
per esser a la dita sepultura lo sendemà, ço és, lo dit diluns, a
dit mes d'octubre, tots prelats, comptes, barons, nobles, cavallers, honorables
ciutadans e mercaders, con se trobaren en la dita ciutat, discorrent
tota la dita ciutat per carrés; e los nomenats e alegits al convidar són los
següents.
Cavallers: Mossèn March Lor, mossèn Johan Çabestida, mossèn Jacme
Janer, mossèn Johan Lully, mossèn Galceràn Duray, mossèn Baltesar
Romeu. Ciutadans: mossèn Bertràn Dez Valls, mossèn Francesch Lobet,
mossèn Miquel Dezplà, mossèn Berenguer Luy, mossèn Gm. Romeu,
mossèn Ramon Ros.
E més avant, lo diumenge aprés següent, que
mes d'octubre, los dits honorables conselers, considerants que en los temps
passats en sepultures de reys, regines e primogènits e fills lurs, per dits
honorables conselers era acustumat convidar les abadesses e priors e convents
dels monestís de Sent Pere, Valldonzela, Jonqueres e Muntalegre;
considerats encara, que en la sepultura de la senyora reyna dona Sibília,
relicte del senyor rey en Pere, ffou certe contenció e gran desorda entre les
abadesa de Valldonzella e prioressa de Jonqueres, pretenents cascuna d'elles
deure obtenir lo pus honorable e primer loch. E per causa de la dita dissenció
e desorde entre la dita abadessa de Valldonzella e prioressa de Jonqueres
seguits, fou proveyit e ordonat en lo temps de la sepultura de la senyora regina
dona Yolant, muller rellicte del senyor rey en Johan, de loable memòria,
per lo molt reverent senyor mossèn Dalmau, elet de Seragossa, lavors
canceller del senyor rey, e per los honorables lavors consellers, ab entreveniment
de molts honorables ciutadans, que en la dita sepultura de
la dita senyora regina dona Yolant, jatsia los dits monestirs hi ffossen convidats,
ne en altres sdevenidores sepultures de reys, regines, primogènits
e altres ffills lurs, d'aquí avant neguna de les dites abadesse de Sent Pere,
abadessa de Valldonzela, prioresses de Jonqueres e de Muntalegre anassen
prossessionalment, ans de tal intervenció perpetualment fossen inhibides,
segons aquestes coses pus largament són deduhides en libre terç de Solempnitats
en la comemoratió en dit libre ffete de la sepultura de la dita senyora
dona Yolant, en cartes
avent algun sentiment que la qüestió e contenció de les dites abadesse de
Valldonzella e prioresse de Jonqueres tornave en nova dissentió, pretenent
cascuna d'elles deura anar primera, e obtenir lo loch primer e més honorable
quant en elles. E encara havent sentiment de la abadessa de Sent
Pere, de la qual era clar deure obtenir lo primer e pus honorable loch, que
ella volia anar en la solempnitat o proffessó de la dita sepultura del dit illustre
primogenit, de sancta recordació, e axí matex per causa d'ella les altres
totes volian anar en la dita sepultura, sens clarifficatió de algun orde, per
tant, los dits honorables consellers, com aquells qui han càrrech de fer sessar
inconvenients per repós de la cosa pública, ajustaren Consell de
de la dita Ciutat, e ajustat, foren les dites coses devant lo dit Consell proposades;
e aquelles proposades, fou desliberat e conclòs per los dits honosables
consellers e part lur, fos dit a les dites abadesse de Valldonzella, e
prioressa de Jonqueres, que
e no volent-ho fer, que no anassen alguna de les dites abadesses de Sent
Pere, [e] de Valldonzella, e prioresses de Jonqueres e Muntalegre, en la present
sepultura; e de les dites coses la abadesse de Sent Pere e prioressa de
Jonqueres ne fossen pregades, com la abadesse de Valldonzella ja era contente
estar-ne a desliberació dels dits honorables consellers; e de fet, fou
dit per los dits honorables consellers a la prioressa de Jonqueres, pregant
o exortant aquella, que la differèntia demunt dita metés en lur poder; la
qual no ho volch fer; e lavors, vahent los dits honorables consellers, per lo
temps poch qui era, nos podia donar recapte en clarifficar lo dit ffet, següent
la desliberació del dit Consell, pregaren la dita prioressa, que per
aquella volta, ço és, en la present sepultura, no anassen, per sessar scàndols
e inconvenient qui seguir se porien; e aximatex ne ffou pregada la abadesse
de Sent Pere, que sessàs per aquesta volta, no anant en la dita sepultura
per dar repós als dits inconvenients. E axí cessà que les dites monges,
abadesses ne prioresses, o monestirs, e convents lurs, no foren convidades
per entrevenir en la dita sepultura.
E lo diluns aprés següent, que
jornade assignade fer la dita sepultura, la abadesse de Sent Pere e prioressa
de Jonqueres, no volents star ne condecendre als prechs e ordinació
dels dits conselers e Consell lur, processionalment vingueren ab lus covents
en la sala del palau, on lo dit cors era, per anar e entrevenir en la dita sepultura,
segons en los temps passats era acustumat. Les de Valldonzella ne
Muntalegre no y foren, com volguessen obeir la ordinació e prechs dels dits
consellers. [Los] [dits] [consellers,] [per] la poca mentió que d'ells ne de lus prechs
era stade fete per la dita abadesse de Sent Pere e prioressa de Jonqueras,
ajustants ensemps ab los diputats de Cathalunya, en un retret de les scales
del palau, se feren venir les propdites abadesse e prioressa, e vengudes aquí
les dites abadesse e prioresse, per lo honorable mossèn Pere Dez Torrent,
conseller en cap, presents los altres consellers e deputats, los fou dit a la
una aprés l'altre, que ells staven marevellats que sens esser demenades ne
convidades per part lur, ne per altre, considerant los prechs los ne havien
fets, eren vengudes a la solempnitat de la dita sepultura, e sabessen, que desliberat
ere stat per Consell que no fossen en la dita sepultura, e per ço altre
vegade les pregaren que benignament ellas volguessen fer-los tant pler, que
se
era contenta tornar-se
de Sent Pere respós que ella no
prou perjudicades, car d'ella no era la qüestió, e per consegüent ella volia
anar, e de fet hiria; axí les propdites abadesse e prioresse se exiren del dit
retret, e anaren a la plassa del dit palau, preparant-se cascuna per voler anar
en la professó de la dita solemnitat; e vaent los dits honorables consellers,
que la dita abadesse de Sent Pere e prioressa de Jonqueres staven en lur pertinàcia,
fou desliberat que hi anàs mossèn [lo] veguer e mossèn Raffel Vilar,
conseler quint; de fet los dits honorables veguer e conseler anaren a les dites
abadesse de Sent Pere e prioresse de Jonqueres, e pregaren-les tant quant
pogueren, car per los consellers ere fete desliberació que no anassen a la
dita sepultura, e elles no u volgueren fer res; a la fi los consellers ab lo vaguer,
balle e capdeguaytes, vingueren a la plassa del palau, hon les dites
monges staven preparades, e ffo
amor d'ells los volguessen complaura que per aqueste volta no volguessen
anar, car ells per res no y donarien loch; tant no foren pregades e exortades
que may hi volgueren fluxar, e lavors los dits consellers, veguer, balle e
capdeguaytes, metent-se gran desorde entre elles, les tragueren de la plassa
del Rey fins a la Cort del vaguer, e elles tiraren dret per la Bòria, e com foren
en mig de la Bòria los frares no les lexaren passar; e axí com a forsades se
agueren axir de la professó, e cessà lur anade.
E provehit a les dites coses, los dits honorables consellers, no divertint-se
a altres actes, volents donar degut orde a la axecussió de la dita sepultura,
elegiren primerament les
scrites per portar lo lit hon era lo cors desús dit, axí en la part squerre
comensant a cascunes parts als peus, e proseguint vers lo cap, e anants primés
los qui primés són scrits, ço és: Als peus de la part dreta: mossèn Simion
Sala, conseler terç; mossèn Galseran Burgés, de Viladecans, cavaller;
mossèn Ffrancesch Lobet, ciutadà; mossèn cavaller; mossèn Pratnarbonès,
ciutadà; mossèn Galseran Oliver, cavaller.; mossèn Mateu Dez
Soler, ciutadà; Johan d'Argentona, donzell; P. Benet Splugues, donzell;
mossèn Baltesar Romeu, cavaller; n'Artal de Claramunt, donzell; mossèn
March Lor, cavaller; mossèn Johan Luy, ciutadà; mossèn Luís Setantí,
conseller segon.
ls peus de la part squerre: don Johan de Castro; mossèn Jacme Çapila,
ciutadà; mossèn Johan Sabestida, cavaller; mossèn Gm. Romeu, ciutadà;
mossèn Ramon Gilabert, cavaller; mossèn Galseràn Duray, cavaller;
mossèn Tomàs Pujade, ciutadà; Jaume Dez Soler, donzell; mossèn Pere
de Sent Climent; Ffrancí de Senmanat, donzell; mossèn Johan Bnt. de
Casaldàguila, hoÿdor de comptes per lo Bras reyal; mossèn Jaume Ros,
ciutadà; mossèn Vilademany, vervessor; lo mestre racional.
E aprés la prop dita ordinatió fete de les dites
collocades en lur trast e orde prop lo dit cos, stants presents de portar lo dit
cos, exint la proffessó de la dita sala, los dits honorables consellers ordonaren
los qui en la dita sala foren per acompanyar lo cos sots l'orde següent, ço
és, que ans del cos [anassen] tots aquells qui havien rebut beniffici de nostre
senyor Déu, per virtud del dit cos miraculosament, e foren molts en
nombre; e aprés del cos, primerament anassen tots aquells qui eren domèstichs
e ffamiliés del dit illustre primogènit, vestits de saques; aprés
anassen los vergués dels dits honorables consellers ab les vergues drassades.
Aprés, los honorables mossèn Raffel Vilar, conseller quint, e mossèn
Miquell Desplà.
Aprés, los honorables mossèn Pere Destorrent, conceller primer, e mossèn
Honrat Çaconomina, notari, conseller quart.
Aprés, los portés dels honorables deputats de Cathalunya ab les masses
alsades.
Aprés, anaren en hun trast mossèn Burguès, anbaxador del senyor rey;
lo bisbe d'Osca; compte de Pallàs; lo vaguer de Barchinona; lo deputat
de Catalunya eclesiàstich mossèn Monsuar; síndich de Leyde.
segon trast: Prior de Catalunya; mossèn Bnt. Çaportela; lo balle
general; mossèn Ribelles, noble; mossèn Pere Duray; síndich de Servera.
de Barchinona; don Johan de Cardona, comenador; mossèn Bnt. Senesterra,
noble; mossèn Bertran Dez Valls; mossèn Johan Ros, cònsol;
síndich de Puigserdà.
Monserrat; oÿdor de comptes aclesiastich; mossèn Pere Bussot.
mossèn Berenguer
Janer; mossèn Capons; mossèn Guilem Colom.
P. Johan de Sent Climent; mossèn Johan Serrovira; en P. Miquell de
Paguere; síndich del Arbós.
Galceran Stelrich; mossèn Ffelip de Ferreres; Gm. Ponsgem, cònsol;
Gm. Fferrer, mostasaff.
Aprés, anaren les dones, qui foren en nombre més de
E com la ordinació de totes les dites coses fou fete ans que lo dit cos
partís de la dita sala, los honorables conselers digueren als obrés de la dita
Ciutat que anassen fer memorial de les luminàries dels ciris qui eren en la
plassa del dit palau, e axí fou fet; e per ordinació dels dits honorables consellers
anà la luminària dels ciris següents:
Primo, los brandons de mossèn Ffrancesch Dez Pla, qui foren
Aprés, los brandons de mossèn Bnt. Xivaler
Aprés, los brandons de mossèn Bnt. Çapila
Aprés, los del abat de Monserrat
Aprés, los brandons de don Johan d'Ixer
Aprés, los brandons de Leyda
Aprés, los brandons del bisbe de Vich
Aprés, los brandons del bisbe d'Oscha
Aprés, los brandons de la Ciutat
Aprés, los brandons del bisbe de Barchinona
Aprés, los brandons del cors
Les creus.
Primo, la creu major de la Ceu.
Creu de Santa Maria de la Mar.
Creu de Santa Maria del Pi.
Creu de la sglésia de Sent Just.
Creu de Sent Pere.
Creu de Sent Jaume.
Creu de Sent Cugat.
Creu de Senta Agna.
Creu de la Mercè.
Creus dels Carme e Agustins.
Creus dels Prehicadors e Ffrares Menós.
Aprés, los preveres de les sglésies parroquials de la dita ciutat.
Aprés, los frares de la Mercè.
Aprés, los ffrares del Carme e dels Agostins.
Aprés, los ffrares de Prehicadors encemps ab Ffrares Menós.
Aprés, los benifficiats e canonges de la Ceu.
Aprés, lo bisbe de Vich, qui selebrà les exèquies de la dita sepultura,
com aquelles ores ffos malalt lo bisbe de Barchinona.
Aprés, los qui avien pres benifici per miracle.
Aprés, lo cors.
Aprés, los dessús nomenats en l'orde dessús largament declarada.
Los lochs per on passà la dita professó:
Exint la dita professó del dit palau hon era lo dit cos, pessà per la plassa
del Rey, aprés per la Bòria, aprés per la capella d'en Mercús, aprés per lo
carrer de Moncada, axint al Born; e com fou a Santa Maria de la Mar, fou
mes dins la dita sglésia, e denant l'altar de la dita sglésia fou posat, e alí li
feren solemna absolució; e axint de la dita sglésia feren la via dels Cambis,
aprés per lo carrer Ampla, aprés per lo Regomir, aprés denant la Diputació
e denant lo palau del bisbe, e meteren-lo dins la Ceu per lo portal del simbori,
e fou possat denant lo altar major, sobre les scales e graus de la capella
de senta Eulàlia, hon fou fet cert bestiment de ffust en la forma següent:
ço és, que los dits honorables consellers feren posar sobre les dites graus
algunes grans bigues, e sobre aquelles, postam; e foren-hi fets grahons per
pujar, e sobre les dites posts fou fet cert lit, e al entorn bancals de fust,
e sobre lo postam foren mesos draps de peus e bencals verts ab senyals de
la Ciutat, qui són de la Ciutat; e sobre los grahons foren posades certes catiffes
qui eren del dit primogènit, e sobre lo dit lit fou mès hun cobertor
de ras, lo qual hi prestà en Bartomeu Ferrer, obrer l'any present, e sobre
los bancals foren meses los bancals dels salvatges ab senyals de la dita Ciutat,
e sobre lo bastiment fou posat lo cors hon stech fins a [...], per ço
com no era feta desliberació hon li faeren la sepultura; e sobre lo dit bastiment
fou fet un tuguri o capellardent de fust, tot negre; e dejús lo dit capell
fou posat un sobrecell de costança blava scura, ab un senyal gran al mig,
del dit primogènit, e
certs fullatges d'or partit, e al entorn dejús lo dit capell ordonat foren posats
e
És cert, que lo diluns assignat fer la dita sepultura lo bisbe de Vich
ab lo clero de la Seu, fou fet solemna offici en la sala del palau, ans que lo
cors isqués, e cessà aquell jorn en la Ceu no fou fete offici per solemnitat
del dit cors. És ver emperò, que per quant lo diluns fou feta la sepultura
del cos, fou delliberat que tots los senyals qui foren en lo dit sobrecel e
tovalons, per aquell jorn, fossen ab armes del dit primogènit, e axí foren
fets
aquells senyals qui eren de la Ciutat, e axí lo dia que lo dit cors fou portat
a la Ceu, en lo dit capell e tovalons no s
del primogènit. E lo dimarts aprés següent, foren levats los senyals sobreposats,
e romangueren los de la Ciutat; e sobre lo dit capell foren mesos
ciris, de
cantó, e los restants
la sequestria. E axí matex foren fets per la offerta qui se via fer lo dia del
dit aniversari
dita cera, de
e més
honorables consellers donaren càrrech a mossèn Mateu Ferrer e mossèn
Bnt. Puig, preveres, per la offerta qui s'a a ffer per rahó del dit aniversari,
als quals fou fet mamorial, ço és, que primerament los fos fete cautela
de
entre los canonges e preveres de la dita Ceu lo dia que
aniversari.
blanca de
a dona Caterina muller de don Johan d'Ixer dels ciris de
florí d'or a cascuna.
barons, nobles hòmens, ciutadans e mercadés e als
los bordons, los altres ciris blanchs en mig croat en cascú.
hòmens com dones, per offerir, una candela e un diner menut.
E seguides totes les dites coses, attès que per los honorables consellers
era stat delliberat que lo dimarts, que
per part de la dita Ciutat fos fet hun solemna aniversari, per ço los dits honorables
consellers, per donar orde a la execussió de aquell, lo diluns prop
passat, donaren càrrech als dits honorables obrés que convidassen los qui
eren stats convidats en la dita sepultura, los quals fossen pregats que lo
dit dia de dimarts fossen a la Casa de la Ciutat per acompanyar los dits
honorables consellers a la Ceu per fer lo dit aniversari, e axí fou fet.
E més, menaren als verguers que convidassen los caps de les confraries
de la dita ciutat per fer honor a companyar los dits consellers per lo dit
aniversari, e axí fou fet.
E lo dit dia de dimarts, los dits honorables consellers, bon matí, se ajustaren
en la Casa de la dita Ciutat per anar encemps los dits honorables consellers
a la Ceu, per rahó del dit aniversari.
E preceints los vergués dels dits honorables consellers e los portés dels
honorables deputats de Cathalunya, ço és, hun verguer dels consellers a la
part dreta, e porter dels deputats a la part squerra; e aprés, lo
de deputats a la part dreta, e lo verguer dels dits honorables consellers a la
part squerra.
E foren ordonats partints de la Casa de la Ciutat ab caperons vestits
en la forma següent:
Pellàs; lo vaguer; mossèn P. Dez Torrent, conseller en cap; deputat
eclesiàstich; prior de Catalunya; mossèn Johan Agulló, síndich de
Leyda.
don Joffre de Castre; don Johan de Cardona, comenador del Masdeu;
mossèn Jacme Ros; mossèn Johan Çabestida.
abat de Sent Johan; mossèn Ffrancesch Lobet; síndich de Servere;
mossèn Miquell Dez Pla.
eclesiàstich; Johan Ros, cònsol; mossèn Johan Semsó; mossèn Mateu
Des Soler.
mossèn Carcassona de Leyde; Benet Splugues.
Johan Fferrer; Johan Beranguer Torra.
E molts altres qui aquí eren, ço és, artistes manestrals foren ordonats
e anaren ab los demunt dits al dit aniversari.
E és ver, que lo dit dia de dimarts fou fet solemna offici en la dita Ceu,
e sermonà mestre Caralt, del orde de Prehicadós, confessor del dit primogènit,
e lo dit die fou posat sobre lo dit cos lo dit drap inperial que la
sequestria de la Ceu prestà, ab senyals al entorn, de la Ciutat, e fou posat
lo dit jorn l'aspasa del dit primogènit sobre lo dit cos, e foren posats al entorn
del dit cors, ço és, en les brandoneres los ciris qui havien servit lo die
pessat, e ciris nous tots negres ab senyals de la Ciutat, e axí près fi la solempnitat
de la dita sepultura.
Jhs. Ma. FFESTA FETA PER LA INTRADA DEL ILLUSTRA DON FFERRANDO,
FILL PRIMOGÈNIT E LOCHTINENT GENERAL EN LO PRINCIPAT DE CATHALUNYA
MOLT ALT E MOLT EXCELLENT SENYOR, LO SENYOR REY
DON JOHAN, BENEVENTURADAMENT REGNANT, E DE LA SERIMONIA
DEJÚS DESCRITA; EN LA QUAL EN TOT E PER TOT FUY PRESENT JO JOHAN
MAYANS, SCRIVÀ DELS HONORABLES RACIONALS DE LA PRESENT CIUTAT.
Divendres, que
de Nostro Senyor
de Aragó e de Sicília, etc., e loctinent general en lo Principat de Cathalunya
del molt alt e molt excellent senyor lo senyor rey en Johan, beneventuradament
regnant, ensemps ab la sereníssima senyora reyna dona Johana,
mare e tudriu sua, per cert cars qui ha haüt loch, per mort del illustra don
Karles de santa e imortal recordació, frare del costat paternal del dit illustre
don Fferrando, hora tarda del dit dia, venint de les parts del regna de Aragó,
jatsesia suplicada per part de la Ciutat la dita senyora e lo dit senyor primogènit,
aquell dia no vingués al monastir de Valldonzella, hon són propòsit
era, segons signifficaven, aquella nit dormir, per ço que per los honorables
consellers de aquesta Ciutat, en nom de la dita Ciutat, li fos feta aquella
honor e festa que
reyna, havent per scusats los dits honorables concellers, e atribuint la culpa
a se senyoria per la tarda del avís que se senyoría devia fer a la present
ciutat, no
fou suplicade, era empesa tant en sa que a ella no era poder-se retenir de
no intrar, com fos ja desà Proensana, e hora tarda; e de fet, lo dit dia hora
tarda, ella e lo dit illustra primogènit arribaren al dit monastir, sens que los
dits honorables consellers no li axiren. E lo dia de dissapte aprés immediadament
següent, los dits honorables consellers, acompenyats de pròmens
de cascún stament, a cavall, anaren al dit monastir per fer reverència a la
dita senyora reyna e al senyor primogènit, e junts al dit monastir, trobaren
la dita senyora reyna e lo senyor primogènit en la cambre de la abadessa del
dit monastir, e intrant per la dita cambre, la dita senyora reyna, levant-se
de peus, rebé ab alegra cara los dits honorables consellers, e semblantment
féu lo dit primogènit, e los dits honorables consellers ajonollats en terra,
la dita senyora se assech, e los dits consellers li besaren la mà, e per semblant
la basaren al dit illustra primogènit, e axí ajonollats, suplicaren se
senyoria fos mercè sua e del dit illustre primogènit, fill seu, que no permetés
a official algú de la lochtinença exercir juredicció fins la capitulació per lo
senyor rey e la terra fermade fos fermade per lo dit primogènit, e axí fou fet.
E en lo dit monastir stech la dita senyora reyna e lo dit illustre primogènit
fins lo dissapte, que comtàvem
quant los dits honorables consellers e encare los diputats de Cathalunya
ab llur concell, volgueran veura la dita senyora reyna quin poder tenia, com
ella se affermàs esser tudriu del dit illustre primogènit, fill seu. E axí, en
lo entrevall del dit temps, fou vist e regonegut, axí per los dits honorables
concellers e concell de
Concell llur, que la dita senyora reyna era tudriu ab poder bestant e pleníssima
facultat de regir e administrar la persona e bens del dit illustre primogènit,
axí en lo exercissi de la juredicció com d'altres.
E vistes totes les dites coses e aquelles clarifficades, fou delliberat per
los dits honorables consellers e per los dits honorables diputats, que la Ciutat
e encara los dits diputats eran contents que en nom de Déu intrassen, e
en nom de tudriu juràs totes coses necessàries, e axí fou fet. E los dits honorables
concellers assignaren per la intrade fehedora lo die de dissapte,
que comtarem
E seguides les dites coses, los dits honorables concellers, volents e entenents
preperar totes coses necessàries per la feli[cí]ssima intrada demunt dita,
lo die de dimecres, que comtàvem
per los caps dels officis de la present Ciutat, e venguts en la Casa de la Ciutat,
pregaren e exortaren aquells que
dita senyora reyna intraria.
E no
del dit mes, los dits honrables concellers feren fer crida per la dita ciutat
ab trompes e tabals, pregant a tot hom generalment que lo dit dissapte,
die assignat en la intrada demunt dita, fessen festa per tota la ciutat, manant
a tots los officis de la present ciutat que ab lurs panons fossen lo
propdit dia a la plassa de Sent Nicholau; e axí matex manaren ab dita
crida que los habitants en los carrés hon lo dit primogènit devia pessar
fossen scombrats e ampaliats, e axí
E aprés, lo divendres subsegüent, hora tarda del dit dia, los dits honorables
concellers tremeteren a la dita senyora reyna e primogènit lo discret
en Johan Matheu, notari e síndich de la present Ciutat, per suplicar
aquells de part de la Ciutat de tres coses: la primera, que fos mercè lur,
lo dit dia de dissabte aprés següent, volguessen intrar venint fora mur
fins al portal de la Dressana, com semblants intrades eran acustumades
fer per dit portal, venint dret al pla de Fra Menós; la segona, que fos mercè
llur assignar hora del dit dia per la dita intrada fehedora; la terça, que fos
mercè del dit senyor primogènit volgués intrar sens menar officials alguns
de la lochtinença, fins tant se senyoria hagués fermade e jurada la capitulació
de la terra e altres coses, segons és acustumat. E la dita senyora, segons relació
per lo dit síndich a mi Johan Mayans, scrivà del dit racional, feta,
fou contenta devallar a la dita suplicació, e de fet se seguí axí en effecta.
E los dits honorables concellers, per donar orde a les dites coses, ordonaren
e alegiren les persones dejús scrites qui haurien càrrech de portar
los bordons del pali jus lo qual la dit illustre primogènit féu la cerca per la
dita ciutat, segons devall apar, e lo banch del fre e cordons, e foren les persones
següents
Bordons.
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Honorat Çaconamina, Mossèn Raphel Vilar, conceller
conceller quart. quint.
Mossèn Luís Setantí, conceller segon. Mossèn Simeon Sala, conceller
terç. Mossèn Johan de Marimon. Mossèn P. Durall.
Al banch del fre.
Part dreta Part squerra:
Mossèn P. Dez Torrent, major de Mossèn Johan Agulló, síndich e
payer dies, conceller en cap. en cap de la ciutat de Leyda.
Al cordó.
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Jacme Ros, Guillem Ponsgem, cònsol,
Mossèn P. Bussot, Guillem Ferrer, mostasaf,
Mossèn Berenguer Gabriel Miró,
Mossèn Johan Ros, cònsol: ciutadans. Miquel Prats: mercaders.
Steva Mir, Bernat Monserrat, notaris, Johan Parets, fuster,
P. Matheu, spacier, P. Figueres, sabater,
Nadal Moge, barber: artistes. P. Guillem Renard, parayre,
P. Julià, rajoler: manestrals.
Ordonadors.
Gaspar de Rajadell, ciutadà; Barthomeu Fferrer, mercader: obrers:
Johan Garau, notari; Ffrancesch Rigau, texidor de lí.
E feta la dita ordinació, los dits honorables concellers per lurs verguers
tremeteren convidar alguns pròmens de cascun stament, que lo dissabte
fossen a la Casa de la Ciutat per acompenyar los dits honorables consellers
al cadeffal per causa de la dita intrada, al pla de Framenós; e fou fet lo dit
cadeffal en la forma que
Lo dit cadeffal fou fet an lo pla de Fframenors denant la casa de Muncada,
loch acustumat, en lo qual cadeffal foren fets
mig del dit cadeffal fou fet un replà o sitial ab un scaló, lo qual cadeffal,
sitial e scalons fou cubert de
Ciutat; los quals draps foren donats al hospital de Santa Creu. E a la part
de la paret del dit cadeffal foren posats certs draps de ras, e fou fet sobre
lo dit sitial un dosser de tres draps d'or, lo qual dosser occupà tot lo respatlé
del dit sitial, per quant la dita senyora e primogènit havian ensemps
star en lo dit sitial. E foren aparellades en lo dit sitial dues cadires reyals,
ço és, una qui és de la Ciutat, cuberta de carmesí ab dos coxins cuberts del
dit carmesí, e altre cuberta de vellutat vert, la qual fou manlevade de un
servidor del bisbe de Gerona.
E fou gordat lo dit cadeffal per
E preperades totes les dites coses, lo dissapte que comtàvem
mes, jornada assignada per la dita intrada, fahent-se festa per tota la dita
ciutat, vers una hora pessat mig jorn del matex die, la dita senyora reyna
e lo dit senyor primogènit, acompanyats de molta notable gent entre los
quals hi eren los reverents pares en Xpist los reverents arcabisba de Terragona,
arcabisbe de Montreyal, bisbe de Vich, bisbe d'Oscha, comte de Prades,
comte de Pellars, comte de Módicha, vescomte d'Illa, vescomte de
Roda, barons e cavallers, gentils hòmens e ciutadans, venint del dit monastir
de Valldonzella fora mur de la ciutat, intrà per lo portal de la Dressana,
e intrant per lo dit portal vénch dreta via al dit cadeffal, hon se senyoria,
ensemps ab lo dit primogènit, fou rebuda per los honorables concellers ab
alguns pròmens hon ja staven sperant. E axí la dita senyora reyna e lo dit
senyor primogènit, ensemps ab los dits honorables concellers, muntaren
al dit cadeffal e la dita senyora reyna se assech a la cadira de part dreta, e
lo dit primogènit a l'altre de part squerra qui allí, segons dit és, foren aparellades,
e los dits honorables concellers se assegueran a la part squerra del
dit sitial, sobre un banch qui
dita senyora.
Aprés, asseguts ab lo dit orde, lo dit senyor primogènit en presència de
tothom féu dos cavallers.
E stant la dita senyora reyna e senyor primogènit en lo dit cadeffal, los
officis que allí foren venguts ab lurs parions e alguns ab entremesos faheren
reverència als dits senyora reyna e primogènit, pessant hú aprés altre denant
lo dit cadeffal, axint de la dita plassa, matent-se la via del carrer
Ample sots l'orde següent, ço és, que primer passaren:
Garbelladors ab llur panó.
la Ciutat.
anava sobre carretes lansant denant lo cadeffai coloms e diverses ossells,
ab lur panó.
Ffornés e flaquers.
Ferrés.
e ab una àguila dels entremesos de la Ciutat, ab lur panó.
robes, caperons com en capells, ab lur panó.
de drap violat restrants ab spervés als punys, ab lur panó.
E seguits tots los dits actes, per orde segons dessús és dit, la dita senyora
reyna cavalcà e lo dit primogènit cavalcant en una canea jus lo dit pali primer
de la dita senyora reyna, sol; e denant lo dit primogènit anava don
Johan de Prades, fill del comte de Prades e camerlench del dit senyor primogènit,
portant-li una spasa denant ab pom, mantí e croera deurats, lansade
sus lo coll, ab lo pom alt; anà per lo carrer Ample, per los Cambis Vells, per
Santa Maria de la Mar, per lo Born, per lo carrer de Munchada, per la capella
d'En Marcús, anant tot dret per la Bòria, per la plassa de les Cols a la
Plassa de Sent Jacme, girant vers la Diputació, tirant fins devant lo palau
episcopal, e allí li axí la processó de la Seu, e descavalcà, e a peu anà fins al
portal de la Seu; e fora lo dit portal li fou aperellade una cadira cuberta de
un drap d'or, e allí lo dit primogènit, agonollat sobre un coxí, adorà la Vera
Creu, la qual li tenia denant lo reverent archabisba de Terragona, vestit
ab mitre al cap; e aprés se
altar major, e devallà a la capella de santa Eulàlia, e en cascún loch féu
oració, e la senyora reyna tota hora anà detràs lo dit primogènit. E axit
de la dita capella, axí de la Seu per lo portal on era intrat, sens pali, e a peu
anant fins al palau reyal, intrant per la porta de la plassa; e los honorables
concellers no
prenent licència del dit senyor primogènit, se
primogènit dix tals paraules
E axí han fi tots los actes de la serimònia de
que m'havés fetxo".
la dita intrada.
E denant lo dit primogènit anaren
juglars que la Ciutat pagà.
E lo dimege aprés següent, que comtàvem
reyna, ensemps ab lo dit illustre primogènit, constituhida personalment en
la casa de la Diputació, la qual fou tota ampaliada de draps de ras, en nom
de tudriu jurà la dita capitulació; en lo qual jurament foren presents tots
los dits consellers e diputats e molta altre gent.
E lo dilluns successivament següent, que comtàvem
la dita senyora reyna, ensemps ab lo dit illustre primogènit, personalment
constituhida en la clausura de l'altar major de la Seu, stant ajonollade devant
lo dit altar, jurà en nom de tudriu sobre lo missal e la Vera Creu per
ses mans corporalment tocant, presents los honorables concellers e diputats
en la forma següent: [...]
E fet lo dit jurament, los dits honorables concellers acceptaren aquell
en scrits, segons se seguex:
Los concellers de la dita ciutat de Barchinona accepten la jura per la
illustríssima senyora reyna com a tudriu del illustre don Fferrando, fill
primogènit seu e lochtinent general del molt alt e molt excellent senyor lo
senyor rey, de present feta, en quant per la dita ciutat e singulars de aquella,
e encare per les ciutats viles e lochs reyals del principat de Cathalunya e
per privilegis, libertats, inmunitats e usanses llurs fasse e no en altre manera.
Ne entenen los dits concellers en comú o en singular als dits privilegis, libertats,
inmunitats e usanses per aquesta present acceptació en alguna
manera derogar. Ans protesten, que les coses dessús dites totes e sengles e
les altres disposades per Constitucions als dessús dits, axí en comú com en
singular romanguen salves e illeses ab tots sos universals e particulars drets.
E més avant si é en quant la predita jura e privilegis dels prelats, religiosos
e altres ecclesiàstiques persones, magnats, barons, nobles, cavallers e
hòmens de paratge del dit principat, axí en comú com en singular, deroguen
e prejudican o seran vists o vistes prejudicar o derogar, are o en sdevenidor,
tàcitament o expressa, directament o indirecta, a la dita ciutat de Barchinona
e a altres ciutats, viles e lochs reyals del dit principat, e als ciutadans,
burgesos e habitadors de aquells, axí en comú com en singular, e als dessús
dits lurs privilegis, immunitats e usanses expressament contradien e dissenten
ab la present. E protesten, que la present acceptació en algun temps
no puixa esser treta a conseqüencia. E supliquen e requeren la present cédula
esser inserta e continuada a la fi de la dita jura, et àlias esser-ne feta
una e moltes cartes per vós, notari.
Jurament prestat per la senyora reyna dona Johana, muller del sereníssim
rey don Johan benaventuradament regnant, com a tudriu del illustre
don Ferranddo, fill e primogènit llur; e axí matex lo jurament dels tres
Brassos.
Aprés, dissapte, que comtàvem
senyora reyna, com a tudriu del dit illustra don Fferrando primonègit nostro,
constituïda personalment en la gran sala del palau reyal de la present
ciutat, la qual sala fou aparellada de diverses e molt bells draps de ras,
stant, ensemps ab lo dit illustre primogènit, asseguda alt al citial o tribunal de
la dita sala, ço és, la dita senyora reyna en una bella cadira, e lo dit illustre la
primogènit en un coxí als peus de la dita senyora, recoldat entre les cames
de la dita senyora, ab le spase, la qual lo dit illustre primogènit tenia entre
les cames, e lestes certes cédules per part dels tres Brassos en la forma e
pràticha, que era stade servade en lo illustre don Karles, primogènit, de
recordació santa, la dita senyora reyna, com a tudriu demunt dita, levade
de la dita cadira, ajonollade sobre un coxí, jurà sobre la creu e lo missal
la qual creu e missal lo reverent patriarcha e archabisba de Terragona li
tenia devant, e axí quasi en tot fou tenguda la pràticha segons la serimònia
del dit don Karles. La forma e serimònia en aquell tenguda és larch continuada
en lo líbre o Dietari
INTRADA DEL REVERENT MESTRE DE RODES, NOTADE PER MI JOHAN
MAYANS, SCRIVÀ DELS HONORABLES RACIONALS, EN LA QUAL FUY
PRESENT.
Divendres, que
de Nostro Senyor
dit dia, lo reverent frare [...] Ça Costa, òlim castellar d'Amposta, are
emperò mestre de Rodes per nova elecció d'ell stant en lo principat de Cathalunya,
en Rodes l'any present feta, vénch e intrà en la present ciutat,
de la venguda del qual los honorables mossèn Miquel Dez Pla, mossèn Galceran
Pellerés, mossèn Bnt. Oliver, mossèn P. Aguilar e mossèn Pere
Figueres, l'any present concellers de la dita Ciutat, foren certifficats per
home propri del dit mestre a ells tremès. E per ço los dits honorables concellers,
per servar lo bon orde e costum de la dita ciutat, de continent, per
llurs vergués feren convidar generalment tots los ciutadans honrats de la
dita ciutat e los cònsols de la mar, ab aquells mercaders que los dits cònsols
delliberarian, e axí matex feren convidar molts artistes e menestrals de la dita
ciutat, axí de Consell com fore Concell, que fossen lo dit die de divendres,
aprés dinar, a la plassa de Sent Jachme, hon los dits honorables concellers
se devian ajustar per la exida al dit mestre fehedora, segons dejús serà
specifficat.
E primerament, axiren al dit reverent mestre los honorables deputats
de Cathalunya ab llurs porters devant, acompenyats de molta notable gent,
e anaren tro sus a la carniceria dels Sants, hon lo dit mestre s'era aturat,
com per los dits honorables concellers li fos stat tremès a dir no s'enpangues
fins fos certifficat que los dits honorables concellers partissen de la
present ciutat, per ço que degudament per ells fos rebut; e foren rebuts
los dits honorables deputats per lo dit mestre, acompenyant-se ab aquell,
a cavall, sens altra serimònia.
Aprés, li axí lo illustre don Fferrando, primogènit nostro, acompenyat
de molta notable gent, fins al portal de sent Anthoni, e allí se aturà.
Aprés, li axiren los dits honorables consellers ensemps ab lo honorable
mossèn Galceran Burguès, de Viladecans e de Sentcliment, regent la Vagaria
de Barchinona, e mossèn Galceran de Hortigues, batle de la dita
ciutat, acompenyats de molt notable ciutadà, mercader, artiste e menestral,
fora la dita ciutat fins quasi a mig camí de la Creu Cuberta e de la
carniceria dels Sants. E lo dit mestre, quan los dits honorables concellers
li foren prop, se retench, e aturat, tots a cavall, se acompenyaren ab ell, ço
és, primer lo dit mossèn Burguès, regent la Vagaria de Barchinona, aprés
lo dit mossèn Miquel Dez Pa, conceller en cap, e axí tots los altres, hú
aprés altre, sens altre serimònia. E com lo dit mestre se fou acompanyat ab
los propdits e altres, lo dit honorable mossèn Miquel Dez Pla, conceller en
cap, roms a la dreta part del dit reverent mestre, e lo dit regent la Vagaria
e los quatre altres concellers se meteren devant lo dit mestre, e axí ab molte
altre gent vingueran vers la present ciutat. E com foren entre lo coll de
la Creu e lo portal de la present ciutat, lo illustre don Fferrando, primogènit
demunt dit, qui s'era aturat al dit portal, segons dit és, fou allí fora la dita
ciutat acompenyat dels reverents archabisbe de Terragona, archabisbe de
Montreyal, bisbe de Vich, bisbe d'Oscha, comte de Prades, comte de
Pellars, comte de Módicha, vescomte d'Illa, vescomte de Roda, barons,
cavallers e gentils hòmens e de molte altre gent a gran copia, ab trompetes,
tamborinés e ministrés. quant lo dit mestre fou pres del dit illustre primogènit
quasi a tret de una asta de lansa larga, lo dit illustre primogènit e
mestre cascú
romanent ab lo bonet cubert lo cap, se empès vers lo dit primogènit. E lo
dit illustre primogènit, qui és de edat de
molt graciosa, com si fos de edat cumplida, se empès vers lo dit
mestre, levat lo bonet del cap, e quant se foren prop lo dit mestre, alargà
la sua mà per pendre la del dit primogènit, per voler besar aquella, convidants
dues o tres voltes, e lo dit illustre primogènit, usant de discreció, no
lo y volch comportar, e axí cascú ab cortesies se tornaren la barreta e caperó
als caps; e tots giraren vers la ciutat; e lo dit primogènit romàs al mig del
dit mestre de Rodes e del dit conceller en cap, ço és, lo dit mestre a la part
squerra e lo dit honorable conceller en cap a la dreta, e axí intrant per lo
dit portal de Sent Anthoni, venint via dreta al portal de la Bocaria e per
lo Call e per la plasse de Sent Jacme, los dits primogènit, mestre de Rodes
e conceller en cap, romanents los altres concellers a cavall, descavalcaren a
les graus del palau reyal, e muntaren alt al dit palau en una cambre de parament
qui és al segon sostre del dit palau, en la qual la senyora reyna, mare
del dit illustre primogènit, stave asseguda sobre lo strado de hun lit qui allí
era, e quant lo dit mestre entr per la dita cambra la dita senyora reyna se
levà de peus e empés-se tres o quatre passos venint al encontre del dit
mestre e quant lo dit mestre fou pres de ella, levat lo caperó del cap, fichà
lo genoll en terra, e volch besar la mà a la dita senyora reyna, la qual no ho
volch comportar, ans féu levar encontinent aquell, e axí stants de peus, se
demanaren de ben star; e a poch star, lo dit mestre de Rodes près licència de
la dita senyora reyna, e lo dit primogènit romàs, e axí devallà; e com fou
devall, cavalcà, e ab ella ensemps cavalcaren los dits archabisbes, bisbes,
comtes e molte altre gent e los dits honorables concellers; e axí lo dit mestre
se
fou pres de la església de Sent Johan, li hisqué professó a rebre
e se
e vaguer se
anà a casa sua.
AXIDA DE LA BANDERA DE LA CIUTAT
Dimarts, que comtàvem primer dia del mes de juny, any
per lo Consell de cent jurats celebrat lo dit dia, fou feta delliberació que
la bandera de la present Ciutat, la qual ab delliberació de altre concell fou
posada sobre lo portal de la Casa de la present Ciutat, fos levada del dit
loch e portada al portal Nou, preperant-se la ciutat, si cars o necessitat requeria
de exir fora la dita ciutat, ab aquella gent e poder que li semblarà
per anar vers la ciutat de Gerona o a altres lochs del dit Principat, per subvenir
e ajudar en aquella part del dit principat que mester serà. E per tant,
los honorables mossèn Miquel Dez Pla, conseller en cap; mossèn Bernat
Oliver, conseller terç, tenint loch de conseller segon per mort de mossèn
Ffrancesch Palleres, conseller segon; mossèn P. Aguilar, conseller quart,
e mossèn P. Figueres, conseller quint, per metre en execució les coses per
lo dit Consell deliberades, lo dit matex dia manaren als vergues de la Casa
de la present Ciutat, convidar los honorables deputats del principat de Cathalunya
e molts cavallers, ciutadans, gentils hòmens, los cònsols de la
mar ab mercaders e alguns artistes e menestrals, que lo die de dimecres
apres següent, fossen a la Casa de la Ciutat, a cavall, per acompenyar los
dits honorables consellers en traure la dita bandera. E de fet, lo dit dia de
dimecres, que
los dits honorables consellers, a cavall, se ajustaren a la Casa de la present
Ciutat, a la qual vingeren a cavall los dits honorables deputats ab lurs portes
devant, acompenyats de molte notable gent, e los honorables cònsols ab
lurs vergués, acompenyats de molts mercaders, e aximatex s
artistes e manestrals ab copiós nombre, tots a cavall. E ajustats, lo dit honorable
mossèn Miquel Dez Pla près en se mà la dita bandera, la qual fou
acalada de la dita casa, e aquella mès en mans del honorable en Johan
Bernat Ça Pila, lo qual stave aquí apparellat sobre un cavall encobertrat,
e ell armat ab armes de came e cuxa, ab un cassot de carmessí, e axí, ab
partiran de la dita Casa de la Ciutat, tirant vers la plassa de Sant Jacme,
fahent la via de la Bòria, dret camí, tiraren al Portal Nou, e allí, alt a la
torra del dit portal, fou posada la dita bandera. E posade la dita bandera,
allí jaquida, los dits honorables consellers, acompanyats de tota la dita
gent, se
E aprés, lo dia matex aprés dinar, los dits honorables consellers,
no oblidants-se que les coses demunt dites sortissen lur affecta, tremeteren
lurs vergués per los caps dels officis de la dita ciutat per fer venir aquells
a la dita casa, e venguts los dits caps de officis, los dits honorables consellers
pregaren cascun de aquells que
de gents utils a les armes que porian, a fi que la ciutat sabés quanta gent
hic havia, e si cars ó requeria, que stiguessen a punt de restar en la ciutat e
de exir fora la ciutat, car per semblant farien cavallers, gentils hòmens,
mercaders e artistes en la present ciutat habitants.
Aprés, dimecres, vigília de la festa de Corpore Xristi, que
en lo principat de Cathalunya, ço és, a Balaguer, mà armada, rompent
la capitulació per ell ab la terra fermada, tractant-nos com anamichs,
e per tal fou, a del present, lo dit senyor publicat per anemich
de la terra, e no solament ell mas encare los qui són e seran ab lo dit
senyor rey. E per los dits sguarts fou delliberat, que la dita bandera
tiràs la via de Balaguer. E de fet, per los dits honorables consellers e
Consell de
mossèn Johan de Marimon, antich ciutadà de la dita ciutat. E axí lo dit dia
de dimecres, los honorables consellers, stants en l'ort de la Casa de la Ciutat,
ensemps ab lo honorable batle de aquesta ciutat, feren intrar en lo dit ort lo
dit mossèn Johan de Marimon, qui a cavall, tot armat, era vengut a la Casa
de la present Ciutat ab alguns cavalls encobertats, ab sos patges, en manera
acustumada de capità, e prestà jurament en poder del honorable mossèn
Miquel Dez Pla, conseller en cap, e homenatge en poder del dit mossèn batle
de star a ordinació dels dits honorables consellers, e tenir e servar les instruccions
a ell donades; e prestat lo dit jurament e homenatge, de continent,
los dits honorables consellers, ab lo dit mossèn Johan de Marimon, capità,
axiran fora la Casa de la dita Ciutat, e muntaren a cavall, hon los honorables
deputats de Cathalunya ab molte notable gent, axí cavallers, ciutadans,
gentils hòmens, com mercaders, artistes e menestrals, a cavall, staven
sperant per acompenyar lo dit capità, emprats per consellers; e entre los
altres hi fou mossèn Ffelip de Ferreres, ciutadà de la dita ciutat, qui anave
ab lo dit capità per conseller de aquell, Bernat de Marimon e Johan Bernat
de Marimon, tots tresos ermats en blanch, ab grossos cavalls encobertrats.
E axí partiren de la dita Casa de la Ciutat, en orde, ço és, quatre trompetes
mossèn Miquel conseller demunt dit, e de mossèn Monsuar, deputat
per lo Bras ecclesiàstich, e aprés los altres consellers e deputats, ordonants-se
ells mateys; e tiraren la via del portal Nou, pessant per la plassa
de Sant Jacme, e per la Bòria; e axí com anaven, los senys de la Seu tocaren
a clas, e les parròquies repicaren; e com foren al Portal Nou fou acalada
la bandera, qui era en la dita torra del dit Portal Nou, e per mi Johan
Mayans, scrivà del present racional, fou presa e donada en mà del dit
mossèn Miquel Dez Pla, e per lo dit mossèn Miquel Dez Pla fou liurada al
dit Johan Bnt. Ça Pila, lo qual Bnt. Ça Pila stava aparellat, armat ab son
cavall. E presa la dita bandera, feren la via del Portal de sant Anthoni,
anant fora mur de la ciutat ab gent a peu e a cavall armade, e tiraren la via
de la Creu Cuberta, e de la Creu avant no pessaren los dits consellers e deputats,
ans prengueran comiat del dit capità; e lo dit capità tirà aquella
nit al Spitalet, e cascú se
LA SOLEMNITAT QUE LA CIUTAT DE BARCHINONA PEU EN LA SEPULTURA
DEL REVERENT MOSSÈN JOHAN SOLER, QUÒNDAM, BISBE DE
BARCHINONA
Dijous, a
per la gràcia de Déu bisba de la present ciutat de Barchinona, nadiu de la
vila de Caldes de Monbuy, detengut de malaltia, finí sos derrés dies en lo
palau bisbal de la dita ciutat, retent la sua ànima a nostro senyor Déu. E
com la dita ciutat en les sepultures de altres prelats, axí bisbes com archabisbes
de Terragona, deffuncts en la dita ciutat e soterrats dins la Seu
de aquella, ha acustumat fer certa solempnitat, e per tant los honorables
mossèn Ffrancesch Lobet, mossèn Johan Serra, mossèn Johan de Lobera,
mossèn Steva Mir e mossèn P. l'any present consellers de la dita
Ciutat, haguda notícia e certifficats per los marmessors del dit reverent bisbe
de la mort de aquell, de continent prengueran gramalles negres de dol, e
hagut acord ab alguns pròmens ciutadans e altres de la dita ciutat sobre
la forma del prosseguir en les dites coses, lo die de divendres, aprés següent,
vestits ab lurs gramalles de dol e caperons al coll, anaren, ab lurs vergués
devant, al dit palau del dit reverent bisbe, e muntaren a la sala de aquell,
en la qual lo cors del dit reverent bisbe fou posat en la forma següent: ço
és, que la dita sala fou ampaliade de draps de ras, e foren fets sinch altàs,
ço és, dos a cascuna part de la sala e hú al cap de aquella; en los quals altàs
se celebraven misses, e en mig de la dita sala fou fet un lit de posts, cubert
de un drap de ras, sobre lo qual fou posat lo cors del dit reverent bisbe,
vestit com si stigués en sa cadira catedral, ab se mitre al cap, ab care descuberta
e ab se crossa als pits vers la mà dreta. E les parròquies e monastís
de frares cotidianament, una volta de matí e altre aprés dinar, tant com lo
dit cors stech a la dita sala, venian a la dita sala processionalment fahent
absolució alta devant lo dit cors. E stech lo dit cors del dit dia de divendres,
que comtàvem
stech sinó un jorn descarat, com lo dissapte aprés següent fo mes [en] [la]
[caxa], sobre la qual caxa fou stès un drap d'or imperial, encasat dins orles
de terçanell ab senyals del dit bisbe.
E en la dita sala los dits honorables consellers, asseguts en un banch a
la part dreta al cap de la dita sala posat, hoÿren missa, la qual se celebrà
en un dels dits alt, e hoÿda aquella, comunicaren ab los marmessors del
dit bisbe, offerint en aquells, per part de la dita ciutat, si res los occorria
haver mester de aquella. E tornats a la Casa de la present Ciutat, ab consell
de notables pròmens, ciutadans honrats de la dita Ciutat, delliberaren esser
procehit e procehiren a la solemnitat de la dita sepultura en la forma
següent:
E primerament, ordonaren e delliberaren que los honorables en P.
Bussot, ciutadà, e Luís Figueres, mercader, obrés l'any present de la dita
Ciutat, vestits ab gremalles de dol, sens vestir caperons, de part dels dits
honorables consellers convidassen lo reverent don Johan de Bemunt, loctinent
del senyor rey; lo reverent bisba de Vich; les senyores comtesses
de Luna e de Pellàs; dona Sanxis de Noualles e dona Elfa de
Cardona.
E més, delliberaren que per lurs vergués, a peu, de part dels dits honorables
consellers, fossen convidats tots los monastís de frares, barons,
nobles hòmens e cavallers, qui
ciutadans e mercaders de aquella e lurs mullers. E que lo capítol de
la Seu e los parents e amichs del dit reverent bisba fessen convidar a lur
de part e per sí mateys.
en semblants sepultures, encasat dins orles de terçanell negre ab senyals de
la dita Ciutat. Mas per ço com en lo temps de la dita sepultura no
semblants draps d'or en la dita ciutat, jatsesia per en Johan Mayans, scrivà
del present racional, fos cercat si tals draps s'ich trobaven, e com no
fou prestat a la dita Ciutat per la sacrestia de la Seu lo drap d'or
blanch, lo qual per la dita Ciutat fou donat a la dita sacrestia per la sepultura
del illustre rey Alfonso, de loable recordació, ornat de senyals de la
dita Ciutat, en lo qual foren sobreposats dos senyals del dit reverent bisbe;
e lo dit drap fou posat sobre lo cors del dit reverent bisbe en la manera
següent: ço és, que lo prop dit drap fou posat stès sobre un altre drap
d'or, ab senyals del dit reverent bisba, stanent lo drap de la Ciutat de mig
fins al cap, e lo del dit reverent bisbe romàs de mig fins als peus.
E no
fets
Ciutat en cascun ciri; los quals fossen portats per pobres acompenyant lo
cors; e fou donat a cascun pobre
donats a la sacrestia
al candeler.
Aprés, los dits honorables consellers, proseguints la forma de la dita
sepultura, ordonaren segons en semblants sepultures és acustumat, ço és,
que ordonaren, que als caps del dit lit portassen dos canonges de la Seu e dos
mestres en theologia e dos honrats ciutadans, e atres tants als peus; e per
los costats del dit lit portassen solament ciutadans. E són les persones assignades
a les dites coses les següents.
A la part dreta del cap: Part squerra del cap:
Mossèn Berenguer de Sos, canonge Mossèn Guillem Romeu, ciutadà
e degà. Mossèn Colom, canonge e ardiaca.
Mossèn Miquel Dez Pla, ciutadà. Mestre Berga, Frare Menor.
Mestre Mertí Aguda, Prehicador.
Als peus, a la part dreta Als peus, a la part squerra:
Mossèn Johan Comes, canonge. Mossèn Johan Ça Pila, ciutadà.
Mossèn Phelip de Ferreres, ciutedà. Mossèn Anthoni Janer, canonge.
Mestre Johan Ramon, del Carme. Mestre Socarrats, dels Agostins.
Costat dret: Costat squerra:
Mossèn Johan Ça Rovira. Mossen Anthoni Pujade.
Bnt. Ça Pila. Johan Ros.
Pons de Gualbes. Johan Dez Valls.
Ffrancí Bussot. Jacme de Gualbes.
Ffrancesch de Coromines. Johan Ça Pila.
Mossèn Luís Setantí. Mossen Ramon Ros.
E aprés, per los dits honorables obrés foren ordonats los brandons, qui
foren portats en la dita sepultura en la forma següent:
Primers, los brandons del dit reverent bisbe.
Aprés, aquells de la Ciutat.
E lo dit cors fou portat a coll partnit del palau la via del Regomir, e
pessant al carrer Ample, e per lo carrer de Munchada e per la Bòria e a la
plassa del Rey, e intrà a la Seu per lo portal major, e fou posat al cor
sobre un lit de posts, cubert de un drap de ras, e no li fou fet capell
ardent.
E les dites coses ordonades, los dits honorables consellers ordonaren
les persones qui foren convidades a la dita sepultura, e ordonades aquelles,
los dits honorables consellers, ab lurs vergués devant, sens vestir caperons,
anaren devant los caperons vestits.
E aprés, lo dimarts següent, los dits honorables consellers anaren a la
Seu a les misses qui
Les messions que foren fetes per la sepultura del dit reverent bisbe, per
part de la Ciutat, són en suma notades en libre quart del honorable en Gerònim
Sala, clavari, en cartes [...].
LETRA TRAMESA PER LO ILLUSTRÍSSIMO SENYOR DON PEDRO DE PORTOGAL,
REBUDA A
Barcelona.
Venerables e caros amigos: Después que uve vuestra resposta de mi embaxada,
e supe que havies tomado por senyor al rey de Castella, ni el grande
desplazer que d'ello uve ni la desparación de la cosa, me pudieron apartar
de aquell grande amor e deseo que naturalmente a vos tengo. E caso que
con tales indívidas maneres stoviesse algun tanto turbado, todavia recordàndome
de vuestra antigua virtud, e de como no ynoraes mi derecho,
quize la presente vos enbiar; no solo digo yo, venerables senyores naturales
e amigos mios, que vos tangays rason de avorrecer al rey de Castella,
por vos quebrantar la fe e vos menospreciar, dexandovos como si fuéredes
una pobre gente, mas maravillome de
de la patria tomar por senyor; los reys de Castella e seus gentes muchas
vezes pelearon contra los cathalanes; por sus vertudes cierto es que no es
de querer, del qual me avergonso de fablar, quanto mas vos de le obedeçer.
La
façanhas. ¿A donde querries sepultar vuestra gloria e vuestro nombre, sometendovos
a los castellanos, gente anemiga e embidiosa de vostra virtud?
Pues si a los francesos vos quereys allegar, asaz vergonnoso es servir a quem
solíades venser. Mas soys menos vosotros en potencia e virtud que los de
la cibdad de Lisbona, que contra la oppinion de la mayor parte de los portoguesos,
e contra el poder de Castilla [e] de França, al rey don Johan mi
avuelo, maestre que entoçe era de Avis, fezyeron rey. Pues conoçes mi justicia,
deveys ser ajudadores della, por que Dios vos ajuda, el qual, no a los
malos e poderosos ayuda, mas a los buenos, de los quales les mas vezes se
fallen pocos. Aysí es poderoso Dios de vancer a un millon d'ombres con
ciento, como con otra mayor potencia. El se lama Dios de los exércitos e
aquellos que lo aman non poden ser anganados. E aun que yo sea delante
por su benignidat de mi drecho, el qual si fué dilatado no fué perdido;
por que delante Ell todas les coses son un ser. ¿Qual príncipe o qual persona
teme a Ell, que, sabyendo que por su respecto vos tomays a mi, vos
no tema?; los que a Ell no teman no són de stimar. E si no mengoaron vuestros
grandes ànimos a tantes conquestas e loables fexos acabar, no mengoen
em sto, dizendo que yo no so poderoso por a vos emparar, que mayor glòria
es a vos fazer rey, que ser deffendidos por rey. E no obstante que yo
mi confiansa tienga en Dios, no pensés que tan solo sea que me mengoen
parientes e amigos e servidores con que grandamiente vos puede ayudar.
Veyendo la cosa venida en conclusion, ya dexastes al ynocente de mi avuelo
morir; no dexeys a mi, menos nociente, benir desaredado. En vuestras manos
es laor grande e nombre inmortal. E aysimismo lo contrario. Comigo no
solo los amigos vos seran fieles, mas aun los anemigos. Sin mi perdeis los
amigos e cada dia vos crecen anemigos, indignays a Dios, perdeys vuestro
bon nombre, e nynguna parte vos es sagura. Por ende yo vos rogo e requiro
con Dios e con justícia, que vos me querays tomar por senyor, e non solo
por senyor mas por ermano e fiyo, certifficando vos que quanto mas veyo
vuestras perplexidades e trabayos, mas deseo ser con vos, por que benyendo
con ajuda de Dios, vos ajudasse; o moriendo, mi muerte uvyesse por byenaventurada
por los de mi naturalesa. E ploguyesse a Dios, que assí como
Ell murió por nós, aysí moriesse yo por vos tornar en vuestra prosperidade.
E set ciertos, que querendome vos, tanta speransa tiengo en Nostro Senyor,
que nengun empatxo me enbarga de muy ayna ser allá; e plazerá a Ell,
que siendo así, vuestros infortunis se tornaran en byenaventuranses e vuestros
anuyos en plazer. Nostro Senyor sea todos tiempos en vuestra protección.
De la mi villa de Avis a
SOLEMPNITAT DE LA INTRADA DEL SENYOR REY EN PERE, NÉT DEL
COMTE D'URGELL.
Dissabte, a
Pedro, infant de Portogal, e de la illustra dona [Isabel,] filla de don
Jaume, comte d'Urgell, e per consegüent nét del dit comte d'Urgell, per la
linea del qual fon vist als cathalans lo regne d'Aragó e altres regnes a la
corona reyal pertanyents de dret e de justícia al dit senyor pertanyer, venint
de les parts de Portogal com a rey e senyor novament en la present ciutat
elet, arribà en la present plage de la mar de Barchinona ab dues galeas d'en
Rafel Julià, mercader de aquesta ciutat, les quals, los deputats de Cathalunya
e lur Consell, representants lo Principat de Cathalunya, ab expressa
intervenció de la dita Ciutat són stades tremeses la via de Portogal. E
fahent la dita via, hagueran lenga que lo dit senyor era vengut ab lo rey de
Portogal a Cepta, e axí les dites galeas arribades a Cepta, lo dit senyor,
rebudes certes letres a se senyoria per la terra tremeses, se recollí en les
dites galeas, e ab dues calaveres del dit senyor ensemps ab les dites
galeres, partí de Cepta, fahent la via de aquesta ciutat.
E venint lo dit senyor ab les dites fustes, fortuna de mar dispergí les
dites calaveres de les dites galeas, e axí una de les dites calaveres,
ans que lo dit senyor fos junt en la plage de aquesta ciutat, arribà en la
dita plage, per la qual se hac avís de la benaventurade venguda del dit senyor,
del qual avís se moch grandíssima alegria en aquesta ciutat. E hagut
lo dit avís, los honorables consellers de aquesta ciutat, encontinent, ordonaren
fos fet devant Lotge un pont de fust, cubert de draps de lana vermells,
en lo qual pont lo dit senyor fos rebut, en la fabricació del qual de
continent fou mès la mà; peró, per la fortuna de mar qui aquelles hores
era, lo dit pont no poch esser acabat la jornada que lo dit senyor arribà.
E considerat los dits honorables consellers que lo dit senyor venia fadigat,
no sperat lo dit pont fos acabat, feren verar dues barques de mal
temps ben apunt, les quals tremeteren al dit senyor, e ab aquelles lo dit
senyor rey axí en terra devant Lotge, hon los consellers de aquesta Ciutat
e los deputats de Cathalunya, lo senyor bisbe de Vich, lo comte de Pellars,
don Ffrancesch de Pinós, lo vescomte de Rochabertí, mossèn Garau de
Cervelló, e molts cavallers, gentils hòmens e ciutadans, e moltes altres
gents, ab
E axit lo dit senyor en lo arenal, li fou aparellat un cavall en què lo
dit senyor rey cavalcà; e era vestit lo dit senyor ab una jaqueta curta, ab
capa folrada de vellut, ab un jaseran d'or ab moltes dobles al coll, ab son
capell de feltre ab un gran floch d'or; e acompenyat dels sobredits consellers
e deputats e altres demunt dits, ab moltes trompetes denant, e gran
luminària de entorxes, tirà la via de Santa Maria de la Mar, e com fou devant
la carnisseria de la mar, li fou axida la professó del clero de la dita
sglésia ab la Vera Creu, e lo dit senyor descavalcà e ajonollàs en terra, e
axí adorà la Vera Creu, e a peu intrà dins la sglésia demunt dita, e allí féu
oració demunt lo altar major; e d'aquí partint, se
carrer Ample fins a la casa de Bnt. de Gualbes, la qual li era stade preperada
per posada, e axí lo dit senyor se
aquella nit, e tres jorns aprés, foren fetes grans alimares e alegries per la
dita ciutat.
E per dar orde en les coses necessàries per la fidelíssima intrada e venguda
del dit senyor, los honorables consellers, lo dimenge aprés següent,
que comtàvem
caps dels officis; e venguts en la Casa de la present Ciutat, los dits honorables
consellers pregaren e exortaren aquells que
poguessen aparellar-se per fer festa la jornade que
E lo dimarts, que comtàvem
que lo die de dijous aprés següent, tot hom fes festa, e que fossen scombrades
e ampaliades les carreres per hon lo dit senyor devia pessar.
E lo dimecres aprés següent, die del gloriós apòstol sant Pau, lo dit senyor,
sens serimònia alguna, axí de la dita posada, e vénch al Pla de Framenós,
hon li fou fet un gran cadeffal alt de
lane vermells, en lo qual los dits honorables consellers staven alt, acompenyats
de pròmens, sperant lo dit senyor, e vist lo dit senyor descavalcat
al peu del dit cadeffal, los dits consellers, devellats bax, reberen lo dit
senyor e muntaren sobre lo dit cadeffal, e lo dit senyor se assech en una
cadira reyal que li fou aparellada, e fou-li portada la Vera Creu del monastir
de Framenors e un missal, sobre la qual creu e missal lo dit senyor ajonollat
posà les dues mans, e jurà los privilegis e libertats, usos e costums per los
antecessós seus a la dita Ciutat e àls singulars de aquella atorgats. E fet lo
dit jurament, sens altre serimònia, lo dit senyor rey se
posade, e açò fou fet per quant lo dit dia de sant Pau se havian alegir tres
persones de les quals lo dit senyor havia a pendre una en batle de aquesta
ciutat, e no poguera sens haver fet primerament lo dit jurament; e per
ço en lo dit dia se féu lo dit jurament, sens altre serimònia, com encare no
fos preperade la festa la qual és acustumade fer.
E ordonades les dites coses, los dits honorables consellers, prosseguints
les coses necessàries, ordonaren e elegiren les persones dejús scrites qui
haurian càrrech de portar los bordons del pali, jus lo qual lo dit illustre senyor
rey féu la cerca per la dita ciutat, e axí matex les persones qui hirian
al banch del fre e als cordons, e són les persones següents.
Bordons.
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Anthoni Lonch, conseller Mossèn Anthoni Berenguer, conseller
quart quint.
Mossèn Johan Berenguer Ça Pila, Mossèn Melxior Mates, conseller terç.
conseller segon. Mossèn Johan Lull.
Mossèn Johan de Marimon.
Banch del fre.
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Jacme Ros, conseller en cap. Ffrancí del Bosch, síndich de la ciutat
de Leyda.
Cordó.
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Bertran Dez Valls, Johan Stela, cònsol,
Mossèn Ffrancesch Lobet, P. Grau,
[Part] [dreta:] [Part] [esquerra:]
Mossen P. Bussot, Simeon Sala,
Mossèn Miquel Dez Pla: ciutadans. Bnt. Oliver: mercaders.
Anthoni Vinyes, P. Figuera, sabater,
Honorat Ca Conomina, notaris, P. rajoler,
Barthomeu Massot, specier, Gabriel Pont, corredor,
Gabriel Busquets, barber: artistes. Johan Sunyer, franer: manestrals.
E preperades totes les dites coses, lo dijous aprés següent, jornada assignada
per la festa fehedora al dit senyor, lo dit senyor rey, acompanyat de
molta notable gent, ab moltes trompetes denant, altre vegada vénch al
dit cadeffal, e fou rebut per los dits honorables concellers en la forma demunt
dita, e muntat lo dit senyor en lo dit cadaffal, lo qual fou a les spatles
ampaliat, e posat dosser de drap d'or, e fou aparellada una cadira reyal,
en la qual lo dít senyor segué, e los honorables concellers ab pròmens se
assegueren, los tres a la una part, e los dos a l'altre. E stant lo dit senyor
ab la dita forma, vingueran totes les confraries dels officis ab llurs panons
e trompes denant, hú aprés altre, fahent cascú llur ball e llur joch, segons
és acustumat.
LETRA PATENT TRAMESA PER LO SENYOR REY A TOTS E SENGLES, ETC.,
SEGONS SE CONTÉ DEVALL, PERDONANT A TOT HOM QUI A ELL SE VOLRÀ
REDUHIR
"En Pere, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de Sicília, de València,
de Mallorques, de Sardenya e de Córcega, comte de Barchinona etc. als
reverendíssimos, reverents, venerables, egregis, nobles, magnífichs, amats
e cars nostres, qualsevol prelats, comtes, vezcomtes, barons, priors, comanadors,
cavallers, capitans, hòmens d'armes, peons e soldats, gentils
hòmens, ciutedans, burgesos o hòmens de honor, veguers, batles, jurats,
consellers, collegis, universitats, pobles de qualsevol ciutats, viles, lochs,
castells e parròquies, e totes altres persones de qualsevol stat, preheminència
e dignitat que sian, axí del bras major, com menor, e axí
ecclesiàstichs com seculars, en la obedièntia del rey en Johan de Navarra
constituhits, e la sua opinió seguints, a hoÿda e sabudaria dels quals les
presents pervendran, e de aquelles los serà feta notícia, salut, dilecció e
gracia. A moltes maneres de gents és clar, e crehem vosaltres no ignorar,
com la divina Providència, qui, entre les altres sues maravelloses operacions,
es distribuïdora dels stats, recordant-se per la sua infinita bondat
de nostres drets e justícia en aquest principat e altres regnes e terres
de la Corona d'Aragó e a aquella annexos e units, e de les quals la nostra
casa, Déu increat sab per què tants anys és stada privada, nos ha restituïts.
On per los leals e bons cathalans, vista la oportunitat, en rey e
senyor som stats proclamats, la qual cosa a cascú de vosaltres qui sia
de sana pensa e vertader cathalà en plaher e bona ventura succehir arbitram,
e vosaltres axí extimar, per haver aconseguit, entre les altres beneventurances,
cap de la república, pare e senyor natural, qui la sua ànima
per vosaltres unir e en repós constituhir effectualment exposar no ha recusat,
persuadint-nos, que si en aquest temps procellós e de opinions vàries
e de tanta diversitat de la voluntat principal de la terra o de les principals
ciutats de aquella haveu desviat, és per què veyeu no esser la
cosa encara pervenguda al centre degut, e axí ab oppinions, intencions
e voluntats dispars, prenent entre vós intrínseques passions, oys e simultats,
haveu, errant lo temps, consumat en dan de aquest principat e poch benifici
de vosaltres. Però ara que, Déu omnipotent permetent, som en la
cadira real e ceptre per tribuhir a cascú lo que seu és, e ministrar la justícia
personalment constituhits, no dubtam, los qui vertaders cathalans sou,
la obediència e fidelitat deguda prestar e venir e lansar-vos en les mans e
clemència nostra no recusareu; per tant, seguints los vestigis del Pare omnipotent
Déu piadós, e aquell volent imitar, qui perdonant vol los vicis e
desordens sobrar, per tenor de les presents, vosaltres e cascun de vosaltres,
per vostra salut e naturalesa a nós innata, pregam e en Déu requerim e
exortam que, desistint de les errónees oppinions en què stau envoluts a nós,
qui stam ab los braços oberts, e perdó e vènia als a nós venints spontaneament
atorgam, vullau venir e reduhir-vos a nós, e axí fahent, ultra que a
Déu, de qui som en aquest principat e regnes vicari, feelment satisfareu,
ab la naturalesa vostra vos conformareu, e en nostre amor sereu; e nós en
tal cars vostres privilegis, libertats e gràties per nostres progenitors atorgades
confirmarem, vostres coses salves farem, e de nou gràcies e favors
rahonables e possibles de nós aconseguireu, e de dia en dia, com sereu fets
dignes e merexedors, vostres stats e cases augmentarem, reduhint-vos a
memòria com nós som nat del comte d'Urgell, la ànima del qual, per son
loable fi, és cregut regna en los cels, lo qual venia de la stirpe e recta linea
masculina del rey n'Amphós, e de altres reys d'Aragó e comtes de Barchinona,
de loable recordació, pares de la pàtria, qui quant benignament e
humana com a naturals los cathalans tractaren e han tractat, encara no és
delit de la memòria de gents, e axí tot lo contrari, com per experièntia haveu
vist, los altres qui aprés han senyorejat han praticat. Les quals coses
digestament pensades, e per vosaltres colligides, deveu liberament a nós
venir com fills a pare, e vassalls a senyor natural, on emperò a nós e nostra
hobediència venir recusareu prenem Déu inmortal e cap dels exèrcits en testimoni,
e encara los hoynts, axí los de la cort celestial com los qui són en terra,
per dar fe de açò e de aquest nostre ferm prepòsit, invocam e a cascú manifestam,
que si scampament de sanch o altres dans alguns se seguiran, no
és ne serà culpa nostra, pus no ve de nostra voluntat, ans volriem aquell
per nostre poder desviar. E per què als hòmens sia manifest, puys Déus ho
sab, qui és scrutador dels coratges, manam esser fetes les presents, e a vosaltres
manifestades. Dades en la nostra vila de Agualada, a
de març, en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor
Petrus "
SOLLEMPNITAT FETA PER LA MORT DEL SENYOR REY EN PERE quart, QUI EN L'ANY
Com la scriptura sie instrument per mitià de la qual les coses pessades
són fetes presents als successors, per ço los honorables mossèn Anthoni Pujades,
mossèn Bnt. Ça Pila, ciutadans; mossèn Ffrancesch de Junyent,
mercader, e mossèn Anthoni Vinyes, notari, consellers l'any present de la
Ciutat de Barchinona, ensemps ab mossèn Anthoni Mir, miraller, conseller
quint, lo qual dies ha finí sos derrers dies, manaren a mi Johan Mayans,
notari escrivà de la casa del present racional, que la solempnitat de la sepultura
del dit senyor, lo qual comensà regnar a
festa de sant Pera, any
jorns, continuàs sots l'orde seguit. E per tant, jo dit Johan Mayans hé
procehit en continuar segons se seguex.
Ço és, que com los dits honorables consellers de la dita Ciutat sabessen,
que lo dit senyor fos detengut de malaltia en la dita vila de Grenollés, los
dits honorables consellers, ab delliberació de Consell de
en la dita vila mossèn Matheu Dez Soler, ciutadà de la dita ciutat, lo qual
partí lo divendres, que comptàvem
dita visitació. E lo matex die fou a la dita vila e trobà lo dit senyor ab molt
mala disposició.
E lo dimenge aprés següent, vers les
morí en la dita vila, e féu o alegí marmessors lo reverent bisba de Vich,
los honorables consellers de la present Ciutat, mossèn Roy Vas, sacretari
del dit senyor, e mossèn Diego de Zambuja, cavaller familiar del dit senyor.
E mort lo dit senyor, de continent lo honorable mossèn Ffransesch Colom,
ardiacha e deputat de Cathalunya, e lo dit mossèn Matheu Dez Soler,
qui eran anats per veure e visitar lo dit senyor, materan lo cors del dit senyor
sobre una litera, e replegaren tota la desferra, roba, or, argent e diners,
que lo dit senyor tenia en la dita vila; e lo cors del dit senyor fou aportat
per certs hòmens de peu, a coll, e les robes ab càrregues.
E lo dilluns aprés, que comptàvem
hores de matí, lo dit cors fou aportat e mès en la sglésia o capella de Santa
Maria del Portal Nou, e allí lo dit cors stech ab certa luminària, ço és,
ciris. E lo dia matex lo dit cors fou enbalsamat segons és costum.
E en la nit del prop dit die, ja hora foscha, los honorables consellers
ensemps ab algunes notables persones e molts domèstichs e familiars del
dit senyor, sens serimònia alguna, acompenyaren lo dit cors de la dita sglésia
fins al palau reyal de la present ciutat, e aquell meteran dins la sglésia
del dit palau, en la qual lo dit cors stech tota la nit ab certa luminària.
E lo dimars aprés següent, que
de vellut negre, larga fins als talons, folrade de març gibillins, calses de
grana, sabates ab punta, e carmanyola de grana al cap. E vestit en la dita
forma, descarat, fou posat en mig de la sala del dit palau sobre un gran lit,
lo qual fou bastit en mig de la dita sala; e sobre lo dit lit lo dit cors stech
descarat tot lo dit die; e lo dimecres aprés següent, lo dit cors fou mès dins
dues caxes, ço és, una dins altre; sobre la qual caxa fou posat un bastiment
de fust, qui retia tomba, e fou cuberta la caxa e tomba ab un lansol prim;
e sobre lo dit lansol fou posat un drap brocad d'or, qui servie per dosser
vivint lo dit senyor, e més sobre lo dit dosser fou posada una bella
daumàtiga, e al cap li fou posada una corona ab una carmanyola de
grana, e més fou posat sobre la dita daumtiga un ceptre e pom d'or; e axí
lo dit cors stech fins a de juliol, que lo dit cors fou portat a la sepultura.
E sobre lo dit lit fou posat un bell pavalló, fet a manera de trenacha,
retent toguri, e en la dita sala foren bestits
costat, e dos al capdevall de la dita sala, e hú sobre lo tribunal; e cotidianament,
en los dits tant com lo dit cors stech en la dita sala, se deyen
e
misses baxes; e cascun die, axí les parròquies com los ordes, axí de
ffrares com de monges, tant com lo dit cors stech en la dita sala, cascun
jorn ab professó, venien en la dita sala, e aquí feyen absolució alta.
E per què per part de la Ciutat fos retut lo deute acostumat rahonable
e pertinent a la solempnitat del cors del dit senyor, lo prop dit die de dimarts
faheran appellar per los verguers llurs lo Consell ordinari de
la dita ciutat, lo qual, ajustat en la Casa de la dita Ciutat, fou proposat
lo cas seguit de la mort del dit senyor, e feta la dita proposició fou delliberat
e conclòs per los dits honorables consellers e Consell, que la solempnitat
de la dita sepultura fos feta per part de la Ciutat en la forma següent
ço és, que los dits honorables consellers e los pròmens següents, ço és
los honorables mossèn Phelip de Ferreres, Ffrancesch de Coromines, ciutadans;
Ffrancesch Ces Corts, P. de Junyent, mercaders; Barthomeu Costa
notari; Gabriel Leopart, spacier; Luýs Garcia, cuyrasser, e Ffrancesch
Pons, franer; e ultra aquells, los honorables en Johan Boscà, e Luýs Dez
Cortal, cònsols de la Lotge de la mar de Barchinona; Luýs Ros, ciutadà, e
Cebrià Buadella, notari, obrés de la dita Ciutat. E semblant lo honorable
en Guillem Miró, clavari; Johan Ginebret, scrivà del honorable Concell, e
Johan Mayans, scrivà dels racionals de la dita Ciutat; als quals clavari e
scrivans pertanyhia per dret de lurs officis, segons fou trobat en lo archiu
o casa del racional de la demunt dita Ciutat. E axí matex en Johan Merquès
e Johan Vilanova, verguers dels dits honorables consellers, fossen vestits de
sengles gramalles e caperons de drap negre bruneta de bon tint, e que les dites
gramalles fossen a cascú tallades dins l'hort de la Casa de la Ciutat, metent
cascú en la sua gramalla tant drap com hi hagués mester, e cessassen esser
donades a cascú
E que d'aquí avant fos servat en los cassos en lo sdevenidor occorrents.
Ffou més delliberat per los dits honorables consellers e Concell de
que per part de la dita Ciutat fossen fets
lls. cascú, tots ennegrits, ab dos senyals de la Ciutat en cascú dels dits brandons,
los quals servissen a la dita sepultura, però que fos feta certa avinensa
ab lo majordom de la sglésia de Santa Maria de la Mar dels ciris de
la dita sepultura, e axí fou feta avinensa que lo dit majordom se aturàs per
lo dret de la sglésia de deu brandons hú, e lo restant fos restituhit al candaler.
segons en les altres sepultures. E per ço, com tal drap no y havia, fou delliberat
se fes segons és contengut en la sepultura del illustra primogènit Karles,
e fou manlevat lo drap imperial de la sglésia de Santa Maria de la Mar.
E lo dimenge aprés següent, que
dits honorables consellers empraren les persones següents, ço és
e
anant a cavall ab gremalles negres e caperons vestits, convidant
en nom e per part de la terra, e són los següents:
Mossèn Ffrancesch Ça Sala; mossèn Antich Ferrer; mossèn Galceran
Stelrich; mossèn Baltasar Romeu; mossèn Bertran Ramon Çavall; mossèn
Berenguer Seyol: cavallers.
Mossèn Matheu Dez Soler; mossèn Ramon Ros; mossèn Johan Ça Rovira;
mossèn Jacme de Gualbes; mossèn P. Bussot, menor; mossèn
Johan Benet Ça Pila ciutadans.
E partiran-se per dues parts de ciutat, axí que los
e ciutadans ensemps, anaren per la una part de la ciutat, e los altres
per l'altre, convidant tots prelats, comptes, barons, nobles, cavallers,
ciutadans honrats e mercaders, com se trobaren en la dita ciutat, discorrent
tots los carrers.
E en la dita sepultura no foren convidats los monastirs de dones, com
no y deguen entravenir per les rahons contengudes en la serimònia del primogènit
Karles, en lo present libre continuades.
E lo dilluns aprés següent, que
consellers faheran fer crida per la dita ciutat, denunciant a tothom
generalment la jornada que lo dit cors seria liurat a la ecclesiàstica
sepultura, pregant a tot hom generalment, que lo dit dia tot hom tingués
los obradors tancats com si fos festa, e axí fou fet.
Aprés, lo dimarts
fou aportat a la sepultura; exint e trahent aquell del dit palau o sala fo
aportat fahent via per la plassa del Blat, e per la Bòria fins a la capella d'en
Marcús, girant per lo carrer de Monchada avall, exint al Born, tirant la via
de la carnisseria de la Mar, e allí, girant per lo fossar de Santa Maria de la
Mar, meteran lo dit cors dins la dita sglésia, intrant per lo portal major, dit
vulgarment portal dels bestaiys, e per mig lo cor de la dita sglésia fou posat
sobre un cadeffal, qui fou fet en la sglésia demunt dita entre lo altar e lo
cor de la dita sglésia, jus lo tuguri o capell ardent, en lo qual tuguri foren
mesos sus de
quals fou mès a la sumitat, e hú a cascun cantó del tuguri, qui tant
com lo offici se trigà dir cremaren.
E foren los qui foran ordonats per los dits honorables consellers per portar
lo dit cors los següents, comensant a cascuna part als peus e prosseguint al cap:
Als peus de la part dreta fins al cap: Als peus de la part squerra:
Mossèn Ffrancesch de Junyent, conseller Mossèn Anthoni Vinyes, conseller
terç. quart.
Mossen Ffrancí Dez Valls, mestre Don Johan de Branxis, familiar del
racional dit senyor.
[Als] [peus] [de] [la] [part] [dreta] [fins] [al] [cap:] [Als] [peus] [de] [la] [part] [esquerra:]
Mossèn Blasco de Castellet, noble. Ffrancí de Senmanat, donzell.
Mossèn Miquel Dez Pla, ciutadà. Mossèn Antich Ferrer, cavaller.
mossèn Ffrancesch Ça Sala, cavaller. Mossèn Ramon Ros, ciutadà.
Mossèn Miquel Cardona, ciutadà. Mossèn Johan Colom, cavaller.
Mossèn P. de Malla, cavaller Mossèn Philíp de Ferreres, ciutadà.
Mossèn Guillem Colom, ciutadà. Mossèn Arnau Fonolleda, cavaller.
Mossèn Arnau de Vilademany, Mossèn Bertran Dez Valls, ciutadà.
vervessor. Don Pedro de Portogal, familiar del
Mossèn Jacme Ros, ciutadà. dit senyor.
Don Dionís de Portogal, familiar Mossèn Bnt. Ça Pila, conseller segon.
del dit senyor.
Mossèn Anthoni Puiades, conseller
en cap.
E exint lo dit cors del dit palau, mossèn Ffrancesch Bertran, senyor de
Gillida e cavallerís del dit senyor rey; mossèn P. Dez Soler, cavaller
armer del dit senyor; mossèn Sabestià Rodrigues, raboster del dit senyor;
mossèn Pero Brando, armer del dit senyor, ço és, hú aprés altre, per orda,
corregueran les armes, cascú ab sengles scuts, ço és, los
e hú ab armes de Sicília, e hú tot blau ab una creu blancha, que són armes
d'Aragó, los quals scuts foren posats entorn lo lit hon lo dit cors fou posat
en mig de la dita sala. E los dits
grossos cavalls, e vestits ab gramalles caperons vestits, de terlís, exint de
la part del monestir, intrant a cavall en la sala cridant de grans crits, e com
foren devant lo lit hon lo dit cors era stat posat, digueran a alta veu semblants
paraules: "És veritat que lo senyor rey senyor nostro sia mort?"
E
molts familiars del dít senyor qui staven entorn lo dit lit ab gremalles e
caperons vestits, plorant respongueran: "Hoc, mort és".
E los dits quatre
prengueran los dits scuts gornits, al revés, cascú lo seu al bras, e axint de
la dita sala corregueran en la plassa amunt e avall, lansant en terra los
scuts, e lansats, descavalcavan dels cavalls, lansant-se en terra, ensemps
ab molts familiars del dit senyor, ab crits e plors molt grans.
E puys aprés, devant lo dit cors, anaven a cavall, ab gremalles de saques
ab caperons vestits, e sobre les gramalles ab sobrevestes de armes reyals
e de Sicília, quatre hòmens port[ant] cascú en la mà una bandera ab
senyal reyal, rossegant aquella per terra, e ab sengles scuts al bras, semblants
als demunt dits, portant aquells a ravés, ço és, lo cap del scut qui
deu anar alt, anava baix. E per semblant hi anaven devant lo dit cors
dos hòmens a peu, qui aportaven sengles scuts ab armes reyals, portant
aquells sobre lo cap, e aquells lansaven en terra cridant e plorant, fahent
gran dol, e sobre los dits scuts los dits dos hòmens se lansaven ab molts
altres, qui eren familiars del dit senyor.
E los qui portaren les banderas e scuts a cavall foren los següents: mossèn
Miquel Setantí, cavaller; Guillem Romeu Dez Valls, ciutadà; mossèn
Fferrando de Ciquera, cavaller; Luís Perera, trinxant del senyor rey.
E per ajudar a portar lo dit cors fou dat càrrech per los honorables consellers
an Genís Caro, fuster de la Ciutat, de haver vuyt hòmens manestrals,
tenints casa en la dita ciutat, los quals foren vestits, ço és cotes a cascú
tant solament, de bruneta de bon tint.
E seguides totes les dites coses, attès que per los dits honorables consellers
e Concell de
sepultura fos fet per part de dita Ciutat hun solempna anniversari, segons en
semblants [casos] era acostumat. E per ço, los dits honorables consellers, per
dar orde a la execució de aquell, donaren càrrech als honorables obrés de la
ciutat, que lo dia de la sepultura, stant en la sglésia, convidassen los qui
eran stats convidats en la dita sepultura, los quals fossen pregats que lo
die aprés, que forà dimecres
de la Ciutat per acompenyar los dits honorables consellers a la dita sglésia
de Santa Maria de la Mar, per esser a la solempnitat del aniversari fahedor
per la dita sepultura. E de fet, lo dit die de dimecres, los dits honorables
consellers, en nom de la dita Ciutat, per lo dit anniversari fahedor feren fer
brandons de cera ab dos senyals de la Ciutat en cascú.
E fou feta avinença ab lo majordom de Santa Maria de la Mar, que dels
dits ciris hagués de deu hú, e los restants fossen tornats a la Ciutat o, per
ella, al candaler de aquella.
SOLEMNITAT DE LA FESTA FETA PER LA INTRADA DEL ILLUSTRA SENYOR
DON JOHAN, DUC DE CALABRIA, ETC., LOCHTINENT GENERAL DEL
MOLT ALT E MOLT EXELLENT SENYOR, LO SENYOR REY EN RENAT, BENEVENTURADEMENT
REGNAT.
Divendres, que
Nostre Senyor
[loctinent] [general] [del] [senyor] [rey] [Renat], [benaventuradament] [regnant], qui la
dita jornada era en la vila de Blanes, tremès una letra per se magestat,
dressada als honorables consellers ab la qual los feya certs, com se magestat
havia dellibertat lo dilluns prop següent, que comtaríem
dit mes de agost, se magestat entraria en la present ciutat, per fer la jura
acustumada fer.
E rebuda la dita letra, de continent los honorables consellers tramateran
los verguers llurs per los caps dels officis de la present ciutat, pregant
e exortants aquells fossen prests e apparallassen les coses e entremesos
que havian a ffer la jornada de la festa fahedora per la intrada del dit senyor.
Aprés, lo dissapte següent, que comtàvem
honorables consellers, haüt lo dit avís, entenents dar orda en les coses necessàrias
en lo mester de la gran festa, la qual se apparellava per causa de
la intrada del dit senyor, com ja aguessen fet apparell dels castells e entremesos,
los quals se eran preparats per la dita festa, manaren esser feta crida
per la dita ciutat, notifficant a tothom generalment que lo dilluns e lo dimarts
pus prop següents fessen olimares per la dita ciutat; e axí, les dites
jornades assignades, foren fetes les dites olimares.
E per quant lo dit senyor havia jaquida la sua gent d'armes a les parts
de Ampurdà, los dits honorables consellers, ab delliberació de Consell de
delliberaren amprar totes les confraries de la present ciutat, ço és,
cascuna particularment. E feta la dita delliberació, los dits honorables consellers,
metent en execució les coses delliberades, tremeteran llurs vergués
per dites confraries, e feran la dita empra. E les dites cofraries, ço és, cascuna
d'elles, oferí als dits honorables consellers hun gran nombre de gent
armada, qui la jornada de la dita entrada foren prests e aperellats de axir
fora la dita ciutat, per rebre lo dit senyor primogènit, acompanyant aquell
emsemps ab los dits honorables consellers dins la present ciutat.
E de fet, lo dilluns aprés següent, que comtàvem
agost, los dits honorables consellers, acompanyats de alguns pròmens a
cavall e de la dita gent armada a peu, e alguns ginets e hòmens d'armes que
dins la present ciutat era, axiran fora la dita ciutat, fahent la via de La
Lacuna, e pessaren la dita Lacuna fins prop lo mas appellat d'en Limona;
e allí, trobant-se ab lo dit senyor, qui allí stava ja aturat, los dits honorables
consellers, ço és, hú aprés altre, per orda, stants a cavall, faheran reverència
al dit senyor besant-li la mà. E aprés dels dits consellers molta altre gent,
sens altre serimònia. E poch aprés, lo dit senyor primogènit, acompanyat
dels dits honorables consellers e dels deputats de Cathalunya e de molta
altra gent notable, metent-se lo honorable mossèn Johan de Marimon, conselleren
cap, a la part dreta, e los altres tots quatre consellers ensemps ab
alguns pròmens anant devant lo dit senyor, faheran la via de la present ciutat,
[e] intrà dins aquella per lo portal Nou, jatsia no fos cosa acostumada.
E com no fos custum que lo senyor rey o primogènit intra dins la ciutat,
sens que dreta via no vage al cadeffal per fer lo jurament acostumat, los
dits honorables consellers, per la necessitat e indisposició concorrent per
causa de la guerra, volent metre lo dit senyor en repós e bona guarda, delliberaren
metre lo dit senyor dins la present ciutat, donant-li posada la casa
d'en Ffrancesch Staper, tintorer, la qual és propinque al dit Portal Nou,
et sobre lo Rech Comdal; la qual casa fou apparellada e mesa a punt com
posada de senyor, e allí lo dit senyor stech lo dilluns e lo dimarts aprés següent,
en los quals dies los dits honorables consellers feren preparar les
coses necessàries a la dita festa. E no
de la Ciutat al capítol de la Seu, pregant lo dit capítol fahés ampaliar la
Seu, axí com era acostumat en semblants fets; e axímatex, per los dits
honorables consellers los dits dies lo dit senyor primogènit fou visitat en
la dita casa, de la qual no axí fins la jornada del jurament fahedor en lo
cadeffal.
E fou fet lo dit cadeffal en la plassa del Born, no contrestant que en
tal loch no fos acustumat fer lo dit cadeffal e jurament, però los honorables
consellers e Consell per fer magníffica festa al dit senyor per la disposició
que la dita plassa té, axí de ampaliar com de anvalar, delliberaren lo dit
cadeffal fos fet en la dita plassa del Born axí com de fet se seguí que lo dit
cadeffal fou fet en la dita plassa, quasi en mig, devant la casa d'En Pujades.
E lo dit cadeffal fou fet ab [...] scalons, e hac de larch [...].
E fou cubert ab
de un cap fins a l'altre, e molt bé ampeliat; e al dit cadeffal fou apparellada
una cadira rayal ab dos coxins, hú als peus, altre sobre la dita cadira,
e fou posat a les spalles un dosser de brocad molt bell, e la paret dels spatlés
fou tota molt bé ampaliada.
E no
consellers feran fer crida per la dita ciutat, pregant a tothom generalment
que lo die de dimecres aprés següent, die assignat fer la festa de la
dita intrada, fessen festa la dita jornada, e que les carreres, per les quals
lo dit jorn lo dit primigènit devie passar, empeliassen, e scombrassen;
e axí de fet se féu; e per dar orde en les coses necessàries, los dits honorables
consellers elegiren les persones dejús scrites, qui haurien càrrech
portar los bordons del pali, jus lo qual lo dit illustre primogènit féu la cerqua
per la dita ciutat, segons deval apar, e lo banch del ffil e cordons; e
foren les persones següents:
Als bordons
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Berenguer Riba, spacier, Mossèn Johan Sunyer, frener, conseller
conseller quart. quint.
Mossèn Galceran Ortigues, ciutadà, Mossèn Ffrancesch Ces Corts, mercader,
conseller segon. conseller terç.
Mossèn Bertran Dez Vals, ciutadà. Mossèn Jacme Ça Pila, ciutadà.
Al banch del fre
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Johan de Marimon, conseller Mossèn Johan bull. en cap.
Als cordons
Part dreta: Part squerra:
Mossèn Miquel Dez Pla, Ffrancí de Perarnau, cònsol,
Mossèn Guilem Romeu, P. Grau,
Mossèn Felip de Ferreres, Gabriel Miró,
Mossèn Guilem Oliver, cònsol: Bnt. Oliver: mercaders
ciutadans. P. Figuera, sabater,
Steve Mir, notari, P. Julià, rajoler,
Barthomeu Costa, notari, Manuel Millàs, sastre,
Pere Mateu, spacier, Ff. Pons, franer: manestrals.
Jacme Boxadell, barber: artistes
Ordonadós: Jaume Ça Rovira ciutadà; Ffrancesch Aguilar, mercader:
obrés. Raffel Riudor, notari; Barthomeu Moner, argenter: associats.
E feta la dita ordinació, los dits honorables concellés, per lurs vergués,
tremeteren convidar alguns pròmens de cascun stament, que lo dimecres
aprés següent, fossen a la Casa de la present Ciutat, per acompanyar
los dits honorables concellés al cadaffal per rehebre la dita jornada
lo dit senyor en la plaça del Born; e lo dit cadaffal fou fet en la forma demunt
dita.
E proposades totes les dites coses, lo dit die de dimecres, que comptàvem
dos del mes de setembre, jornada assignada per la dita festa, vers las
deu ores ans del mig jorn, lo dit illustre primogènit, a caval, acompanyat
de molta noble persona, axint de la casa del dit Staper, féu la via del Portal
Nou, exint fora ciutat, e fora mur intrà per lo portal de Sent Daniel,
faent la via del Pla d'en Lull; e com fou casi devant lo carrer den Merdensana,
los honorables consellés tremeteren vint trompetes, los quals se meteren
devant lo primogènit, acompanyant aquell fins al peu del cadafal,
a on lo dit primogènit descavalcà per muntar en aquell, e los dits honorables
consellés, qui en lo dit cadaffal staven acompanyats de pròmens, de continent
veheren lo dit senyor intrar per lo Born, devallaren baix al peu del
dit cadaffal, e reeberen lo dit senyor, maten-se aquell en mig de ells dits
consellers, e axí muntaren sus lo dit cadaffal; e lo dit senyor venia acompanyat
del compte d'Iscle e de molts altres grans hòmens strangés; e com
foren alt, lo dit senyor se assech en la dita cadira, e los dits honorables consellés
stant de peus devant se magestat, vénch la Vera Creu de Santa Maria
de la Mar, ab canalobres devant, vestits tres preveres, ço és, hú ab capa,
e los dits altres com a diaca e sotdiaca; e muntants alt on lo dit senyor
stava, lo dit senyor, a instància dels dits honorables consellés e del síndich
de la dita Ciutat, que allí eren presents, féu la jura acustumada en la forma
següent, ço és, que lo dit senyor aprés que la dita jura li fou lesta, com fos
liurada en scrits al discret en Jaume Garcia, notari, agenollat sobre hun
coxí, posà les dues mans sobre la Vera Creu, la qual li tench hun prevera de
la sglésia de Sancta Maria de la Mar; e feta la dita jura, lo síndich de la
dita Ciutat liurà una cédula de paper continent certa protestació.
La forma de la jura és de la tenor següent:
Lo Senyor primogènit, com a procurador general de la magestat del
senyor rey, e havent planíssima potestat de la sua senyoria en las coses
dejús scrites e altres, segons apar per carta pública ab son segell pendent
segellada,
Nativitate Domini
del dit senyor conseller, e notari públich en tots sos regnes e totes [...].
En lo dit nom loa, aprova e en totes coses confirma a la ciutat de
Barchinona e als consellés e als ciutadans e habitadós de la dita ciutat,
presents e sdevenidors, totes libertats, constitucions, privilegis, consescions
e gràcies fetes e atorgades a la dita ciutat, ciutadans e habitadors de
aquella, per los illustríssimos príncep s e reys Jaume primer, Pere segon,
Alfonso segon, Jacme segon, Alfonso terçs, Pere terçs, Johan primer, Martí
primer, e altres qui aprés d'éls hac succehit e loctinents lurs. E encare més
totes consuetuds, usos e costums de la dita ciutat, segons de aquells e aquelles
la dita ciutat millor e pus plenament ha usat e de present use, jurant
a nostre senyor Déu e a la sua sancta Creu en lo dit nom, aquells tenir e
servar, e aquells fer tenir e servar perpetualment e inviolable, etc.
De la qual jura lo dit senyor en lo dit nom vol e mana e consent esser
fetes a la dita ciutat de Barchinona e consellés de aquella una e moltes
cartes, e tantes com per los dits consellés demanades ne seran.
La tenor de la cédula de la dita protestació és del tenor següent
Per quant per privilegi, consuetud, ús e pràtica antigues, lo senyor
rey en lo inici e entrada de son domini és tengut jurar a la ciutat de Barchinona,
e loar, approvar e confirmar totes libertats, constitucions, privilegis,
concessions, gràcies e totes consuetuds e usos, lo qual jurament lo
dit senyor és acustumat fer, [e] prestar personalment, com sia acto affix a la
sua reyal persona; emperò, per ço com al molt alt e excellent senyor rey
beneventuradament regnant, per no poder esser de tant presta vengude,
és stat plagut, per la molt urgent necessitat del principat, tremetre lo illustríssimo
senyor primogènit fill seu, com a procurador e loctinent de la sua
magestat, per pendre pocessió del dit primogènit e dels regnes a aquell
units, ab poder de prestar en la sua persona lo dit jurament; per tant, lo
síndich de la dita Ciutat de Barchinona per salvetat protesta que per lo
present acte no puga esser derogat ne fet algun prejudici tàcitament o
expresse, directament o indirecta, o en altre qualsevol manera a las constitucions,
privilegis, libertats, consuetuds, ús e pràticha, ans aquels romanguem
salves e illeses en tot cas a la dita ciutat, lo present acte en res
no prejudicant, e més sia salva a la dita ciutat que per la magestat del dit
senyor, en la sua beneventurada venguda, sia fet lo dit jurament per la
sua reyal persona, e loació, approbació e confirmació de les dites costitucions,
privilegis, libertats, concessions, gràcies, consuetuds e usos, segons
per los senyós reys de alta recordació és stat fet e loablement acustumat;
loant, aprovant e confirmant lo present acte, requerint la present esser
inserta al peu del dit jurament, e a part eser-ne fetes una e moltes cartes
per vós notari, etc.
E fetes les dites coses, lo dit senyor se assech en la dita cadira, e los dits
honorables consellers se assagueren a la part squerra del dit cadaffal, ab
alguns pròmens, sobre certs banchs qui allí staven aparellats.
E stant axí, lo dit senyor en lo dit cadaffal, los officis, qui allí eren venguts
ab lurs penons e entremesos, faeren reverència al dit senyor, passant
hú aprés altre devant lo dit cadaffal, axint tots de la part del Pla d'en
Lull, e la dita Ciutat, per fer més sollempne festa, féu metre a punt los entremesos
del juy de sancta Catharina, e feren lur entremès devant lo dit
senyor. Los dits officis, per orde, són los següents:
Primerament, passaren los garbelladós ab lur penó.
la batalla ab los dits diables.
de bous, de moltons pintats, e hun home qui anava a cavall ab lo penó dels
dits carnicers, e feren cert entramès ab castell.
Spasés ab sent Pere ab les claus e sant Pau ab la gran spase de la Ciutat,
ab lur penó.
dels turchs.
mesclaren-se ab los fusters.
anava sobre carretes, lansant devant lo cadaffal coloms, tortes e diverses
ossells, e més un ball ab certa enramada.
salvatges ab un leyó, ab lur penó.
ab lur penó.
per ells fet, e ab lur penó.
ab lur penó.
als punys, ab lur penó.
E seguits tots los dits actes per orde, segons desús és dit, lo dit senyor
primogènit cavalcà e axí a cavall jus lo dit pali, e anant devant ell hom
de case sua, a cavall, ab la spasa gornida d'argent deurat, lançada al coll,
féu la volta següent, ço és, que partint del Born féu la via del fossar major
de Santa Maria de la Mar, pessant per los Cambis Vells, axint al carrer
Ampla fins al Regomir, e per lo Regomir amunt, passant devant la Case
de la Ciutat, de la Deputació, tirant fins al palau episcopal, e allí li axí la
processó de la Seu; e lo dit senyor primogènit descavalcà devant lo dit palau,
e a peu anà fins al portal major de la Seu, qui és a la part del simbori;
e fora lo dit portal li fou aparellada una cadira cuberta de un drap d'or;
e allí, lo dit primogènit, aginollat sobre un coxí, adorà la Vera Creu, la qual
li tench devant lo bisbe de gràcia, vestit ab àbit episcopal, ab mitre al cap;
e aprés, jus lo dit pali, se
cor, e puià alt en lo altar major, e allí tornà adorar la dita Vera Creu; e
aprés, devallà baix en la capella de sancta Eulàlia; e aprés, axí de la Seu
per la part hon ere intrat, e tornà a cavall; e los honorables consellers tornaren
pendre los bordons e lo pali, e jus lo dit pali, lo dit senyor, axint de
la Seu, acompanyat ab lo dit pali, anà al palau reyal, e descavalcat, muntà
alt, acompanyat dels honorables consellers. Però és ver, que dels pessats
se tench pràtica que pus eren intrats en la Seu, allí
pali anaven de la Seu fins al palau.