ii. (Pujol xi, p. 20-21), 1230-1255. A l'amad e a l'onrad senor en Ponz d[e] Vilamur p[er] la gràcia de Déu bispe d'Urgel, d[e] mi en Dalmat d[e] Se[n]t Martí vostre amig e v[o]stre cavaler. Sal[u]t e bona amor p[er] tots (*te[m]) te[m]ps. Faz-vos

(ser) saber qe jo no é micha d[e] la paga q[ue] vós m'í p[ro]messes q[uar] m'agés d[e] ça Set. P[erquè] jo séner vos preg, aisí com a senor e amig e a pare[n]t, p[er]q[ue] séner q[uar] jo é gra[n] [obs] aqest aver q[ue] vós lo 3m pagets, p[er]qè séner qa[n] totes les mies penores só[n] totes d[e] [ç]a Set. P[er] zo qua[n] jo esp[er]ava la vostra paga. P[erquè] séner no vulats q[u]e í aja més d[e] don sinó q[ue] n'é agud. Estres séner faz a vós sab[er] q[ue] a mi é ve[n]gud missacg[er] d'e[n] Simo[n] qe à gerra ab tots los omes d'Osona p[er] zo q[uar] ma[n]té en B. d[e] za Riera. P[er] q[uè] [us] faz sab[er] séner q[ue] si no·ls m'i d[e]víets, sí us pr[e]garia qe·ls donàsets a tan gra[n] obs com ara m'é. iii. (Pujol xii, p. 21), 1230-1255. A l'o[n]rad en P. p[er] la gràcia d[e] Déu bispe d'U[r]g[e]l, d[e] mi en P[er]amola. Salut. Faç-vos sab[er] [...] d[e] Bord[e]l q[ue] vós me demanatz q[ue] no [us] se·n quid esser te[n]gud. P[er] ço q[uar] val-me [...] era vostre hom p[er] Bordel. E p[er] aiçò no [us] se·[n] quid esser te[n]gud, q[uar] postad no la d[...] sia segnor però jo n'iré volonters a coneguda d'u[n] om savi e faré-í volo[n]ters ço q[ue] d[re]t à. IV. (Pujol xiii, p. 21-22), 1230-1255. A l'o[n]rad sei[n]or e amic en P. p[er] la gràcia d[e] Déu bispe d'Urgel, d[e] mi frare B. d[e] Lirii comanador d[e] Vilam[ur]. S[a]l[u]tz e amors. Faz- vos sab[er] q[ue] jo é corectes les l[e]tres q[ue] m'envias a dir d[e]ls cano[n]ges e de la Guarda, e q[ue] us à feita gràcia lo Papa q[ue] no [us] pusche hom vedar de vostra vida, e d[e] ·X· legims ab cura ·XIII· mei[n]s d[e] cura, e co[n]tra d[e] l'abat d[e] Sent Michel, e co[n]tra en G. d[e] Mo[n]cada. E del feit del co[m]te d[e] Foix cuida[m] recaptar tot bé, e de la gléssia d[e] Tremp e d[e] Gissona, e·stirs d[e] Fred[e]ric q[ue] é sobre la t[er]ra d[e] la gléssia. E ara véne[n] dos cardenals d[e] Roma. E d'alò d'[e]n G. d[e] Mo[n]cada e d[e]ls altres q[ue] no vole[n] fer resid[è]ncia, q[ue] vós avetz pod[e]r a totz tems, q[ue]·l los toletz e q[ue] no·ls ti[n]ge prou indulgè[n]cia q[ue] n'age[n]. E creet B. d[e] part d[e] nós en totes cosses q[ue] el vos dirà, si a vós plau, e·l sagristà q[ue] s'é ben portat d[e] vós en cort e d[e] totes v[ost]res cosses així co[m] p[ro]hom d[e]u fer. E fed-le·[n] g[àci]es. v. (Pujol xiv, p. 22), 1230-1255. A l'onrad pater e amig P. p[er] grà[cia] D[e]i bisbe d'Urg[e]ll, d[e] mi A. d[e] Saga. Sal[utem] e amorem . Sapiaz s[éiner] p[er] la ferma qe us fit a·n R. d[e] Foix li acabe tots los diners a Poycerdà e a més lo meu kaval e d'altres pi[n]gnores, q[ue] no me·n volg fer nul alo[n]game[n]t. E agí-li a

dar ·VIII· solidos e ·IIII· d[iners] p[er] cada mo[ra]b[e]t[i] q[ue] due[n] a Poycerdà, q[ue] aita[n]t valia, e no me n'í volg relaxar. E cabe-le·n d[e] ·LXX· e ·VII· mo[ra]b[e][r][tins] pagaz cels q[ue] a vós devia. E p[re]g-vos s[éiner] com a·mig q[ue] vós me fazaz pagar, q[ue] sapiaz q[ue] gran don i é, e no·m garda en re en q[uè] metre·m volgezez. E p[re]g-vos q[ue] ig trametaz, q[ue] m'ó faza accabar. vi. (Pujol xvi, p. 25-27), c. 1251. A l'o[n]rad pare e sei[n]nor em Ponz, p[er] la gràcia d[e] D[é]u bispe d'Urgel, d[e] mi B. de Lirii humil servidor vostre. Sal[u]t e amor, besan v[ost]res mans e v[ost]res peus. Fem-vos sab[er] q[ue] nós som sans e alegre, la m[er]cé de Déu, la cal cossa volríem oir de vós e més de veer. Fem-vos sab[er] q[ue] nós entram a Perosa ·X· dies enans d[e] carnestoltes d'Ave[n]t. En R. d[e] C[er]vera e·n G. B. e n'A. d[e] Q[ue]rol no í fore[n] sinó ·II· dies enans q[ue] nós. E·ntrare[n] dava[n]t lo sei[nn]or apostole e dava[n]t totz los card[e]nals ab lo bispe d[e] Valèntia, q[ue] us n'é en contra així co[m] pot en tot segle, e·ls preicadors, totz els templers, e·ls q[ue] aduxere[n] letres del fals archebisbe q[ue] é mort, q[ue] deie[n] q[ue] la gl[e]ia d'Urgel ere en gra[n] mal p[er] falime[n]t de pastor, e q[ue] í avie obs corretió en lo cap, e·n los me[m]bres, e d[e]l sagristà d[e] Giron[a]. E vi[n]ge[ren] tuit dava[n]t l'apostoli e soplicaren q[ue]·ls oís e q[ue]·ls feés oir a totz los card[e]nals, e q[ue]·ls asseguràs q[ue] no p[ren]essen mal p[er] los vostres amics d[e] cort. E él oí·ls. E p[re]posare[n] així co[m] jo us diré. Primerame[n]t dixere[n] q[ue] vós éretz homicida, e q[ue] éretz d[e]florator virginu[m] , e q[ue] avíetz pus d[e] ·X· fils e q[ue]·ls heretàvetz d[e] la honor d[e] la gll[e]ia, e q[ue] avíetz feita moneda falsa, e q[ue] avíetz malmés del bispat ben la meitat, e q[ue] avíetz jagut ab vostra sor e ab vostra cossina girmana. E dixere[n] q[ue] P. Gerau ere vostre fil, e q[ue] l'avíetz heretat d[e]l castel d'Arches, e moltes altres coses. E feere[n] petitió d'enquisitió, e no·ls volgre[n] oir, ans los ne gita[ren] d[e]l palau aontadame[n]t. Puis p[ro]curà lo bisbe d[e] Val[èn]tia q[ue] agessen oïdor, e·npetrare[n] en P. Capoixo lo card[e]nal. E sapiatz q[ue] enq[ua]ra no àn feit res ni fara[n] d'aq[uí] ena[n]t si D[éu]s ó vol. E d[e]im-vos e conseillam-vos p[er] bon conseil q[ue] vós ans vos possetz ab totz v[ost]res enemics, e q[ue] aq[ue]stz façatz anar ahontadame[n]t, e q[ue] us p[er]cacetz co[m] puxatz servir la cort, e així ve[n]çrem-los totz. E d[e] ço d[e]l bispat m[e]tet pei[nn]ora ça e là é q[ue] vós ne siatz honrat, q[ue] no·n pod[e]tz jaquir a v[ost]res pare[n]tz. Estirs d[e]im-vos q[ue] façatz sab[er] a n'A. d[e] Mosset q[ue] si passen p[er] Roseilló, q[ue] no fale q[ue] no sien pres e q[ue] p[er]de[n] tot qua[n]t dura[n]. E si passen p[er] la t[er]ra d[e]l comte de Foix, q[ue] n'estie a esquira B. d[e] Vilam[ur] e q[ue]·ls peceig totz, q[ue]

puix bé·n fare[m] dret. Q[ue] així ó féu fer l'archebisbe de Bord[e]l e·nq[ua]ra no le n'àn dit mal. E [e]l d[e] ses mans nocí·s ·I· cl[e]rge e·nq[ua]ra é archebispe. E fed-ó sab[er] a·n P. d[e] Vilam[ur] e al comte de Paillars si passarie[n] p[er] lur t[er]ra e no n'estorce[n] p[er] nuilla guissa. E si pod[e]tz fer fer mal al te[m]ple alcú vostre amic, q[ue] ó façatz, q[ue]·l maestre d[e]l temple en G. d[e] Cardona escrisé co[n]tra vós a l'apostoli. E vós avetz pare[n]tz e nabotz fac[en] mal, e vós sofrit-los cub[er]tame[n]t, q[ue] puix sí siretz bispe malgrat d[e] totz v[ost]res enemics. E·ntrem[e]tet-vos com sirvatz la cort, e q[ue] pagetz los m[er]cad[e]rs. E q[ue] [us] entrem[e]tatz d[e] bé·ls ·II· cavals q[ue] ave[m] co[n]ve[n]gut a ·I· nebot de l'apostoli qui·ns ajude així co[m] pot. E vistes les letres, no façatz sinó tram[e]tre. Estirs die[n] q[ue] sotz p[er]jur. Estirs àn dit q[ue] vós avestz feita sesió. Per estirs sapiatz q[ue]·l sagristà de Tarragona s'enté a cab e a col ab vós d[e] feit e d[e] paraula en tal guissa q[ue] vós d[e]vetz amar [a] él e les sues coses. E vul q[ue]·n façatz semblant al p[ri]or son frare e q[ue] l'honretz en ço q[ue] puxatz. E ti[n]gatz totz los cano[n]ges en pau aq[ue]sta saon d'ara, q[ue] sapiatz q[ue] nós vos honrarem d'aq[ue]stz si D[éu]s ó vol. Per estirs l'artiache d[e] Codenn[es] se n'està q[ue] à descub[er]t no·[ns] té a ul loc. Estirs està ab lo bispe e no·l tenim en bon cuit. P[er] estirs lo procurador del bispe de Zaragoza, v[ost]re nebot, nos é contrari així com pot p[er] nom P.G. E trametet-ne letres al bispe d[e] Zaragoza si·s fa ab son conseil. Estirs del feit d'[e]n G. d[e] Joverre, fem-ó així co[m] pod[e]m. Ei en J.. d'Anurri p[er] él està ab v[ost]res enemics e renge·s ab éls, on nós vos d[e]im q[ue] [us] p[re]natz zo q[ue] és a la Sed, q[ue] aitambe pleit nos aure[m] així com així. E trametet-nos les actes del pleit d'[e]n Joverre e aq[ue]les d'[e]n R. d[e] C[er]vera d[e] l'artiachonat co[m] fo cittat ni co[m] donà·s la sentència, tot ço q[ue]·n fo, q[ue] maestre Andreu lo vol tenir en cort lo pleit. E·s fa p[ro]curador lo d[e]gà d'Urgelet a conseil d[e] vós. E dona[m]-vos p[er] co[n]seil dret q[ue] façatz possar lo dega ab lo p[ri]or. Estirs sapiatz q[ue] nós ave[m] totz dies ·VI· avocatz e maestre Andreu, q[ue]·n fa gran messió p[er] vós on é obs q[ue] lli emenatz. E jo sapiatz q[ue] fui robat e p[er]dí tot qua[n]t portava d[e] les l[e]tres enfora. E maestre Andreu dóne·m ço q[ue] obs m'és. E àn dit a l'apostoli q[ue] major mal à feit en P. d[e] Vilam[ur] a la gl[e]ia q[ue] no avie lo comte d[e] Foix. E volie[n] enpetrar co[n]tra él, sinó q[ue] nós los n'esta[m] certz, on él nos tram[e]té ·i_a· p[ro]curatió. Estirs nós tram[e]te[m] l[e]tres al p[ri]or e al sagristà e a los cano[n]ges, q[ue] aq[ue]stz die[n] gra[n] mal d'éls en cort com s'ó fan, p[er] ço que mils se tinge[n] ab vós. E vistes les l[e]tres, tram[e]tet-nos vostra volontat. Dat[um] ap[u]d Perusii i[n] vigilia natal[is] d[omi]ni.