<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://relaxng.org/ns/structure/1.0"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://purl.oclc.org/dsdl/schematron"?>
<TEI xmlns="http://www.tei-c.org/ns/1.0">
<teiHeader>
	<fileDesc>
		<titleStmt>
			<title type="main">Carta de Saurina de Besers a Jaume II</title>
			<title type="sub"></title>
			<author>
				<name>Besers, Saurina de</name>
			</author>
		</titleStmt>
		<publicationStmt>
			<publisher>GLD-UAB</publisher>
		</publicationStmt>
		<sourceDesc>
		<msDesc>
			<msIdentifier>
				<msName>I-41-RGebbett_46.txt</msName>
			</msIdentifier>
			<msContents>
				<msItem>
					<filiation type="date">Segle XIVa</filiation>
					<filiation type="typology">I-Epistolaris i dietaris</filiation>
					<filiation type="dialect">Or:S</filiation>
					<filiation type="origDate"></filiation>
					<filiation type="copyDate"></filiation>
					<filiation type="translation">No</filiation>
				</msItem>
			</msContents>
		</msDesc>
		</sourceDesc>
	</fileDesc>
</teiHeader>
<text>
<body xml:lang="cat">
<p n="Pàg. 142"><seg type="rest">46"><lb />
LETTER FROM SAURINA DE BESERS TO JAUME II<lb />
(1306-1309) </seg><lb />
Al molt alt e molt poderós seynor al seynor En Jayme<lb />
per la gràcia de Déu rey d'Aragon. Yo Na Saurina de<lb />
Besers humil vostra, molt desiran a besar los vostres peus<lb />
e les mans, me coman en la vostra gràcia. A la vostra<lb />
molt alta seynoria fas saber, Seynor, que<gap />·ls diluns aprés<lb />
sincagesma qui passat és En Simon G. de Vilafrancha<lb />
anava a Alcalà a<gap />·n Porcet G. son nabot, e menava ab<lb />
sí <num>·I·</num> massip qui estava ab él, e anava aprimerat luyn d'él,<lb />
e encontrà<gap />·s ab <num>·I·</num> mascip qui estava ab En Ponsset G[...].<lb />
e preseren se de noves, e aqel de<gap />·n Simon G. fezrí aquel<lb />
qui ja l'avia ahontat, e donà-li ab l'aristol de lanssa, e puys<lb />
aquel de<gap />·n Pons G. nafrà aquel de<gap />·n Simon G. ab <num>·I·</num> dart<lb />
per lo bras, e passà li tot lo bras e apuntà-li e<gap />·l cors; e<lb />
aquest qui<gap />·s centí ferit donà-li ab la lanssa e naffrà<gap />·l d'un<lb />
colp de què morí mantinent. E<gap />·l dit Simon no poc esser<lb />
a temps que ho pertís ans fo lo mal feyt, e d'esta mort fo<lb />
encolpat En Simon G. E per ço car lo noble don Gombau<lb />
d'Entenssa procurador vostre, segons qe dien, és hom<lb />
fort de son cor e fa fortz justícies, e hom qui fa a tot hom<lb />
temor de venir en son poder, lo dit Simon G. no volch venir<lb />
en son poder e vené-se<gap />·n a mi a Vilena. E si vos, seynor,<lb />
fossetz e<gap />·l regne ben vengra el mantinent a vós e<gap />·s mesera<lb />
en vostre poder e en vostra mercé. E comptà<gap />·m lo desastre<lb />
qui esdevengut era, e dix me per tot cert que él no meria<lb />
mal en aquest feyt, e que per amor de Déu que li<gap />·n ajudàs,<lb />
e per valor de mi mesexa per zo car és mon parent. E yo<lb />
respús li qe si mal hi meria[m] que no us en escriuria, mas<lb />
que li daria via e carera pus mon parent era que no pogés</p>

<p n="Pàg. 143">pendre justícia ne moriria mala mors; mas pus desia que<lb />
mal no<gap />·y meria que cercàs aquel mascip seu qui feyt ho<lb />
avia, e axí que pus aquel pogés trobar que él seria desencolpat<lb />
del dit crim e que la doncs que yo li<gap />·n ajudaria e<gap />·n<lb />
escriuria a vos. E mantinent pertí<gap />·s d'ayssí, e cercà lo e<lb />
féu cercar lo mascip de moltes partz, e no<gap />·l poch trobar<lb />
en negunes partz; e fo a Alacant e trobà aquí ab lo clerge<lb />
de Sent Nicholau d'Alacant qui ha <num>·I·</num> ort en la orta prop<lb />
lo mur de la vila, e ha<gap />·y una casa. E en la dita casa venc<lb />
lo dimecres aprés sincagesma aquel mascip axí nafrat per<lb />
lo bras con desús vos hé dit, e demanà a <num>·I·</num> hom e a <num>·II·</num> fembres<lb />
qui estaven en l'ort de qui era aquel ort e la casa, e<lb />
dixeren li que de<gap />·n Bertolmeu clerge de Sent Nicholau, e él<lb />
dix lur e<gap />·ls pregà que<gap />·l li fessen venir, que nafrat era malament<lb />
e que volia comfessar. E éls anaren hi e feren li<lb />
venir lo dit clergue. E can fo aquí lo mascip comfessà<gap />·s,<lb />
e can se fo comfessat él cridà aquel hom e les fembres <num>·II·</num><lb />
qui aquí eren que fossen testimonis de zo que él diria devant<lb />
éls al clerge. E dix tot lo feit axí con yo desús vos<lb />
hé escrit, e dix al clerge que él lo solvia de part de sí, e<lb />
li reqeria de part de Déu que si nuyl hom era encolpat de<lb />
la dita mort del dit mascip qui avia nom En Roiron, e<lb />
él n'era demanat, que dixés que él ho avia feyt e no nuyl<lb />
hom altre, e per zo car él era en peril de mort no volia<lb />
que nuyl hom ne fos caregat ne encolpat si no él, per tal<lb />
que la sua arma no<gap />·n fos carega. E<gap />·l capelan demanà-li<lb />
con avia nom, e él dix li que avia nom P. de Ciges. E<lb />
mantinent anà-sse<gap />·n, e puys no<gap />·n poch hom trobar neguna<lb />
seyna de negunes partz. E axí trobatz estz seynals del dit<lb />
hom, En Simon G. tornà a mi a Vilena e comptà<gap />·m tot<lb />
lo feyt axí con ho avia trobat, e yo encara no<gap />·l ne vulgí<lb />
creure que axí fos, e En R. d'Urg anà a Agost e a Alacant<lb />
e pregé<gap />·l que él parlàs ab lo dit clerge e sabés la veritat<lb />
del feyt si era axí. E En R. d'Urg parlà ab lo dit clerge<lb />
devant alscuns bons hòmens d'Alacant, e el clerge comptà<lb />
li e li dix tot lo feyt, axí con yo vos hé escrit. E can En<lb />
R. d'Urg fo vengut e m'ó hac comptat yo cresegí lo feyt</p>

<p n="Pàg. 144">que veritat era, axí con En Simon G. m'avia dit. E dixí-li,<lb />
pus sabia la veritat e que mal no meria, que me<gap />·n entrametria<lb />
[ed.] [quem] [nen] [trametria] e<gap />·n clamaria mercé a la<lb />
vostra seynoria[...] E sapiatz, seynor, per tot cert e per la<lb />
bona fe e per la bona leyaltat que yo us tinch, qe<gap />·l feyt<lb />
és axí veritat con yo vos hé escrit, e si no la<gap />·n sabés enans<lb />
yo no us en pregaria ne us en soplicara[...] Nostra seynor<lb />
Deús vos dón bona vida e larga per moltz ayns a plaser<lb />
e a serviy d'Él e a honor de vós e de totz vostres amics.<lb />
Scrita dissapte <num>·V·</num> dies anatz del mes d'agost[...]</p>
</body>
</text>
</TEI>