Relació de l'entrada i estança a València del rei don Felip_II Anònim 1586. A 19 del mes de janer 1586, diumenge, a les 12 hores de migjorn, entrà en València el serenísim senyor rey don Phelip 2, juntament ab lo príncep don Felip 3 ý la serenísima ynfanta donya Ysabel Eugènia, sos fills, havent partit aquell dia del convent de Sant Miguel de los Reyes, a hon a 16 de dit mes ý any havien aplegat. Arribaren al portal de Serrans, lo qual a la part de fora estava molt ben aderesat, de aquesta manera: dels murons de cada torre estaven penjats dos escuts de armes grandíssims sobre manera, ab dos àngels molt grans que tenien en cada escut. En lo de la mà dreta estaven pintades les armes de emperador Carlos ·V·,

pare de nòstron rey, ý a la esquerra estaven pintades les del rey nostre senyor, ý a la porta del dit portal, una bella portalada de verdura ý fruites ab molta trasa de architectura. ý en lo més alt de dita portalada hi havia una figura o bulto del rey don Felip 2, ý més abaix cinc nimfes que representaven les cinch vitòries que havia conseguit sa magestat. Estaven davall de les sobredites nimfes, en 4 repartiments, Romo, que edificà a València, Públio Cipió, que la rehedificà, lo Cid Ruy Díaz, que la cobrà de moros, y lo ínclit rey don Jaume, que la posà en lo estat que està hara, oferint-la a sa magestat. En entrar per lo portal de Serrans, los jurats que allí estaven esperant a sa magestat, lo prengueren enmig, ço és, los dos jurats en cap, mossén Geroni Artés de Albanell, cavaller, ý en Nofre Martorell, ciutadà. Los demés jurats acompanyaven als grans que en esta jornada s'í trobaren, los quals foren don Juan de Zúñiga, comanador major de Castella, príncep de Petrapercia, majordom major de sa magestat, ayo del príncep; don [...] de Rojas ý Sandoval, marqués de Dénia ý comte de Lerma, don Rodrigo de Silva, duch de Pastrana, don Pere Lluís Galcerà de Borja, mestre de Montesa, marqués de Navarrés. Per a la qual jornada los dits magnífichs jurats se havien vestit de gramalles de vellut carmesí forrades de brocat. Ý sa magestat anava tot vestit de negre, ab hun bohèmio de gorgueran ý un sombrero. Entrà sense pali, per ço que ya era entrat en la present ciutat de València com a rey. Aprés de sa magestat anaven, dins de una riquísima carrosa, lo príncep ý la ynfanta, vestits los dos de vert. Ý aprés anava la carrosa de la senyora duquesa de Avero, camarera major de la senyora ynfanta. E aprés moltes carroses ý coches ab les dames ý duenyes de la dita senyora ynfanta ý molts cavallers cortesans que acompanyaven dits coches.

Y en la plaça de Serrans hi havia un bell edifici de tela pintada que representava lo penyó de Vélez, ý la conquista ý lo socorro de naus ý galeres que baixaven de les torres del dit portal, ab molts artificis. Ý a la que sa magestat fonch davant dit edifici, se mogué la escaramusa ý es representà la victòria que en aquella jornada se alcansà. Aprés anà sa magestat per lo carrer de Serrans fins a la plaza de Sent Berthomeu, ý girà per lo carrer de Cavallers fins lo Tosal, a hon hi havia a la part del carrer de Quart un bell arch de verdura ab molta fruita agra ý molts arbres de altres fruites, que·ls guardaven dos salvaches, ý una font de vi. Girà per la Bolseria ý a la entrada del Mercat hi havia un cimbori de fusta, ab un Christo crucificat de bulto, ý altres imàgens, tot molt ben pintat, lo qual estava a modo de un humilladero. Pasà per lo Mercat ý davant lo monestir de les Madalenes hi havia un grandísim cadafal, ý en aquell se representava la batalla naval ab gran multitud de galeres, així de moros com de christians. Y al pasar sa magestat se mogué la pelea, ý totes les galeres —dins les quals hi havia hòmens armats en cada una de aquelles— corrien per lo dit cadafal ab certs artificis, que verdaderament pareixia que corrien per la mar. Ý al millor de la pelea, caygué per desastre gran part del cadafal, ý moltes de les dites galeres, ab los hòmens que dins elles estaven, que verdaderament pareixia que per pelea les havien llansades a fondo, lo que donà molt gran gust a sa magestat ý als senyors príncep ý ynfanta.Ý en lo cantó de dit cadafal estaba lo fort de Lepanto. De allí pasà sa magestat per davant lo monestir de la Verge Maria de la Mercé, a hon havien fet un cadafal sobre lo qual hi havia un bell altar de nostra Senyora de la Mercé com donava lo àbit de aquella religió a la bona memòria del senyor rey don Jaume el Conquistador, juntament ab la redemció de catius christians, ý lo martiri de alguns sants religiosos de dita orde, tot fet de bultos grans.

De allí anà sa magestat per los Flasaders al carrer de Sent Vicent ý per la plaza dels Caixers, en la qual estava la representació de la ciutat de Sent Quintín. Anà sa magestat per lo dit carrer de Sent Vicent, per davant Sent Martí, la plaza de Senta Catarina Màrtir, per davant Senta Tecla, a Sent Christòfol, ý per tot lo carrer de la Mar fins a la plaza de Predicadors, a hon estava la representació de la ciutat de Malta, ab moltes galeres. Ý al pasar sa magestat se representà la escaramusa ý socorro de la dita ciutat. Pasà sa magestat per tota la plaza de Predicadors fins al portal del Real, lo qual, a les dos parts, dedins ý defora, estava molt ben adornat de dos archs de verdura, ab diversitat de fruites, moltes pintures ý bultos posats en los repartiments de dits archs. Ý en lo dit arch que estava a la part de dins de la ciutat, estava enfront lo escut de les armes de sa magestat enmig, ý a la mà dreta lo del príncep, ý a la esquerra el de la ynfanta. Yxqué sa magestat per lo dit portal del Real y, a la entrada del pont, hi havia un bell arch de murta, armat sobre fusta, ab molta architectura, ý a la una mà ý l'altra de dit pont hi havia un bell finestratge molt ben trasat, lo qual arribava a altre cap del pont, tot lo qual estava guarnit de verdura. Ý al cap del dit pont hi havia un altre arch de murta, corresponent ý de la mateixa trasa de el que estava a la entrada del dit pont. Tots los quals archs ý finestrage estaven molt ben adornats de diversitat de fruites agres, ý en los frontispicis dels dits archs que corresponien hi havia moltes ynscripcions declarant la genealogia de la casa de Àustria. Ý generalment tota la volta per a hon sa magestat pasà, estava molt ben adornada de draps de seda ý de ras, retratos ý enramades. Féu bellíssim dia, clar ý templat. Y pasat dit pont, se n'entrà sa magestat en son real palàcio ab los senyors príncep ý ynfanta, ý totes les dames ý ab los demés de sa casa. Aquella nit hi hagué luminàries per tota la ciutat ý la muralla y torres, que del real palàcio es podien descubrir, ý en particular

la Diputació se avantajà molt en dita ensesa, perquè fonch molt de veure, per la gran multitud de cohets que tiraven de la torre de dita casa. Duraren les llumenàries quatre nits contínues. A 22 de dit mes ý any, dimecres ý dia del gloriós Sent Vicent Màrtir, sa magestat, lo príncep ý la ynfanta ab totes les dames, anaren en públich a misa a la Seu, ab gran acompanyament. Digué la misa lo il·lustríssim senyor don Juan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de València. Ý aquell dia no hi hagué sermó. A 23 de dits anà sa magestat ab lo senyor príncep ý ynfanta, dins en una carrosa, a la laugera, sense acompanyament, a veure lo hort de el governador, dit de Troya, fora el portal de Sent Vicent. A 26 de dits anà sa magestat ab lo príncep ý ynfanta, ab tots los de la casa, en públich, ab gran acompanyament, a misa al monestir de Predicadors. Féu les ceremònies a sa magestat lo senyor patriarca. No hi hagué sermó. Dit dia, aprés de dinar, se féu una solemnísima procesó de tots los órdens de frares que hi ha en la present ciutat. Hoc ý encara, cada monestir havia fet venir frares de altres monestirs de son orde del present regne per a major solemnitat de aquella. Ý ab tota la clercia, ab les creus, custòdies, tabernacles ý ab tots los reliquiaris de la Seu, ý ab totes les capes de brocat de les esglésies, que solen traure lo dia del Corpus, tots molt ben adresats —per a la qual jornada los havien promés joyes—, excepto la custòdia de la Seu, la qual no la tragueren. Ý davall lo pali anava lo senyor patriarca vestit de pontifical, portant en ses mans lo càliz en què nostre senyor Déu Jesuchrist féu la Cena ab los seus apòstols ý consagrà la sua preciosíssima sanc. Ý aprés del pali anaven los senyors jurats, acompanyats de molts cavallers ý gran multitut de poble, la qual processó ixqué de la Seu per la porta del Palau, ý anà per davant les Carniceries Noves, per lo Trinquet de Cavallers al carrer de la Morera, al carrer del Governador Vell, ý ixqué per lo portal del

Real; pasà per lo pont ý per davant lo real palàcio, a hon estava sa magestat ab los senyors príncep ý ynfanta en una tribuna en públich, a vista del poble. E aprés girà per la part de l'hort del Real, fins al monestir de la Trinitat, ý girà per lo pont ý entrà per lo portal de la Trinitat. Ý anà fins a Sent Salvador ý girà devés la Ynquisició, ý aprés tornà a girar per la plazeta dels Crespins, ý per la de la Herva ixqué a la de la Seu ý se n'entrà en dita yglésia. A 28 del mes de janer, del dit any, sa magestat, ab sos dos fills, anaren dins una carrosa a la llaugera e sens acompanyament al monestir de la Verge Maria de Jesús, de orde de Sent Francés, ý a l'hort de Juan de Arguedos, lo qual està fora el portal dels Tints. Y de allí se·n tornaren a palàcio. A 2 de febrer del dit any, sa magestat ab sos fills anà en públich a missa a la Seu, ab gran acompanyament. Digué la missa lo senyor patriarca, ý ans de offici es féu la bendició de la cera. Ý sa magestat, ab lo príncep ý ynfanta, pujaren los grahons de altar major, a pendre los ciris beneïts de mà del senyor archebisbe. Ý lo mateix feren totes les dames de sa magestat ý los grans ý titulats que allí es trobaren. Ý feta la beneïció ý donada la cera, es féu la processó ordinària, ab gran solemnitat per dins la Seu. Ý sa magestat, ab sos dos fills ý tots los demés, acompanyaren dita procesó ab los ciris encesos en les mans. Ý acabada la processó se començà el offici. En lo qual dia no hi hagué sermó. Acabat lo offici, sa magestat ab sos fills ý totes les dames, grans ý cavallers, se n'anaren a dinar al palàcio del senyor archebisbe. Ý pujaren per la escala que està en lo fosaret, ý pasaren per lo pont que travesa lo carrer. Ý aprés de haver dinat sa magestat, ab tots los demés tornà a la Seu per lo mateix pont ý escala. Ý tancades totes les portes de la yglésia, entraren en la sacristia a veure les relíquies, ý vistes aquelles, pasejaren per tota la yglésia ý entraren en lo capítol. Ý sa magestat véu la pintura de la Cena dels 12 apòstols que estava en dit capítol, ý pareixent-li bé, la demanà per a posar-la en lo refetor del convent de l'Escurial, ý li fonch donada. E dix que ell ne faria

retratar un altra conforme aquella, per a que la posaren en lloch de aquella. Ý havent vist tota la yglésia, començaren vespres, les quals oí sa magestat, ý acabades, sa magestat ab tots los demés se·n tornaren al Real. A 3 de dits mes ý any, sa magestat ab lo príncep ý ynfanta ý tots los de sa casa, anaren en públich a oir missa al monestir de Sent Francés, a hon foren rebuts ab solemne procesó, així com en les demés esglésies a hon sa magestat havia anat en públich. Aquell dia no hi hagué sermó. Féu lo ceremonial lo senyor archebisbe. Ý oïda la missa, se·n tornaren al real palàcio. Dit dia, a les dos hores aprés migjorn, se juntaren en la plaça de Predicadors totes les banderes ý estandarts dels officis de la present ciutat de València per a fer la acostumada procesó de banderes per la venguda de sa magestat, la qual féu acostumada bolta, ço és, per lo portal de la Mar, ý girà per lo Baluart ý per davant la Ballesteria vingué fins al pont ý anà fins al Real a hon estava sa magestat, ab sos fills, en públich, en una tribuna, als quals feren lo acatament acostumat. Ý de allí anà per la carrera dels cavalls ý paret de l'hort del Real fins al monastir de la Trinitat. Ý pasant per lo pont, entrà per lo portal de la Trinitat. Ý en ser dins la ciutat, cada offici prengué el camí de sa confraria. Anaven los oficials de dits officis molt ben aderesats, ý acompanyaven les banderes ý estandarts ab gran diversitat de música, dances ý invencions, ý en especial lo offici dels peixcadors portava una bandera molt bé en orde, la qual representava la nau de la yglésia, ab les figures de Jesuchrist, salvador nostre, ý dels dotse apòstols, los quals eren hòmens del dit offici, vestit cada hú segons la figura del que representava, en la qual nau portaven molt peix, lo qual llansaren al poble. Ý en lo cap de la entena donaren a sa magestat un mornell lligat ab seda de colors, ple de llagostes vives, ý altres peixos, ab lo qual se regocijà molt lo senyor príncep. Lo offici dels fusters portava un carro triünfal en lo qual representaven lo jurament que prestaren los estaments al

senyor príncep en les proppasades corts de Monçó, lo que així mateix donà gran gust a sa magestat ý a sos fills, per ço que lo chic que representava la figura de el senyor príncep féu tan bé son paper ý ab tanta gràcia ý autoritat donà a besar la mà als grans, que lo príncep, ynfanta ý rey foren vists riure allí en públich. En aquesta jornada lo offici de velluters donà als andadors del seu offici robes de setí tenat ý barrets de vellut del mateix color, ý davall de dites robes portaven unes túniques de tafetà blanch. La confraria dels negres ixqué també en esta jornada, ab sa bandera nova, que per a este efecte havien fet, ab un dau en aquella, pintada la Mare de Déu de la Misericòrdia ý venguda de l'Esperit Sant, los quals així mateix anaren a fer obediència a sa magestat primer que les banderes dels officis, ý per altre carrer, fora de orde de la processó, los quals no foren meinys mirats que los demés, per ço que per a dita funcció se havien fet molt galans. A 4 de dit mes de febrer, sa magestat ab sos fills ý algunes dames de sa casa anaren al Grau ý pucharen en lo pont, a hon estigueren gran estona, ý de allí se·n tornaren a palàcio. A 6 de dit mes de febrer, sa magestat ab sos fills ý totes les dames, ab gran acompanyament anaren en públich a la Albufera, ý acompanyats de les quatre companyies de cavalls de la costa de la present ciutat ý regne, ý en arribar sa magestat, ab sos fills, a la Albufera, dinaren. Ý aprés de haver dinat, que serien les once hores, sa magestat ab sos fills ý tots los demés senyors ý cavallers se embarcaren ý feren una entrada en la qual mataren molta caza. Y sa magestat ý sos fills, ab les dames, prengueren archs ý tiraren a les foches. E aprés anaren a una tancada que havien fet, a hon mataren moltíssima caza. Sa magestat, sos fills ý els demés feren grans demostracions de haver pres gran contento en dita jornada. Y a les 3 hores desenbarcaren ý se·n vingueren a València, al real palàcio. A [...] de dit mes de febrer los jurats de la present ciutat feren córrer bous en la plaça del Mercat, a la part de

Madalenes, a la qual festa vingué sa magestat, ab sos fills ý ab totes les dames en públich, ab gran acompanyament, per a el qual efecte, es féu un grandíssim cadafal, lo qual estava arrimat al cantó dels Cotamallers, lo qual estava molt ben adornat de brocats y ab un riquísim dozel de brocat. Per a pujar al qual cadafal havien fet una molt gran escala, que del Mercat pujaven a la casa, ý de allí eixien al cadafal, en lo qual estigué sa magestat ab sos fills ý totes les dames. Acabada la festa dels bous, entrà un bell joch de canyes, en les quals jugaren 48 cavallers molt ben vestits de brocat ý vellut ý tots ells generalment anaven chapats de argent. Tingueren los puestos don Giner Rabaça de Perellós ý don Francisco Centelles, ý acabada esta festa se·n tornaren sa magestat y tots los de sa casa al palàcio real. A 9 de dit mes de febrer, sa magestat anà a misa ab tota sa casa y família en públich al monestir de Sent Agustí, a hon fonch rebut ab solemne processó, en lo qual dia per ser domínica de sexagèsima volgué sa magestat que es predicàs. Féu lo ceremonial lo senyor archebisbe y, acabat lo offici, anaren a visitar la capella de la Mare de Déu de Gràcia ý lo altar de Sent Nicolau de Tolentí. E fet asò, se·n tornaren al real palàcio. A 10 de dit mes de febrer, la ciutat de València, per festejar a sa magestat ý a sos fills, convocaren sarau general de totes les dames de la present ciutat, lo qual dia es tingué en la Llonja de la present ciutat, al qual vingué sa magestat ab lo senyor príncep ý ynfanta, ab totes les dames en públich, ý ab gran acompanyament. Al punt de les dos hores aprés de migjorn entrà sa magestat per la porta de la Lonja que dóna al Mercat, ý de allí se n'entrà en lo hort de dita Lonja, lo qual estava ben compost ý encanyizat de nou, ý ab molta verdura sobreposada, moltes armes de sa magestat ý molts lletrers. La font estava molt ben pintada, ab molta diversitat

de peixos vius en la pila de dita font, de què el senyor príncep se regocijà molt. E de allí se n'entraren en lo Consulat a veure la colació que la Ciutat tenia aparellada per a sa magestat ý altezes, la qual estava sobre una gran taula que estava parada en lo dit Consulat, sobre la qual hi havia cent plats molts grans de obra de Manises, plens tot lo posible de diverses confitures, així ordinàries com esquisites, molt ben daurades ý aderezades de banderetes molt ben trepades, la qual colació juntament ab quince o vint plats més que tenien de respecte, los quals no caberen en dita taula, fonch estimada en dos mília lliures. Llavós sa magestat donà orde que dita colació lo dia aprés del sarau, se enviàs a les dames que serien vengudes de festa al dit sarau, ço és un plat a cada una de aquelles. Vista la colació ý donat dit orde, tornaren a eixir a la Llonja per la porta de la capella, ý pasà molt a espay per mig de la Llonja ý puesto a hon estaven les dames de festa, tots temps ab la gorra en la mà. Elles se llevaven de sos puestos ý se agenollaven per a besar-li la mà, però sa magestat jamés la donà a ninguna de aquelles, però totes les besaren als senyors príncep y ynfanta. Ý les dos primeres que volgueren besar les mans a sa magestat ý les besaren a ses alteses, foren les molt il·lustríssimes donya Francisca de Pròxita ý de Cabanilles, muller del molt expectable don Geroni Cabanilles, governador de València, e donya Blanca de Cardona, muller del molt il·lustre senyor don Jaume Ferrer, loctinent general de governador de València. Ý aprés de estes, totes les demés. E sa magestat ý alteses pasaren a posar-se davall lo dozel, que estava arrimat a la altra porta de la Llonja, que dóna a la plaza de la Llonja de Oli, davall del qual hi havia un cadafalet de tres pams de altària, a hon hi havia tres cadires guarnides de brocat, ço és, dos cadires grans ý una chica, a hon se segueren sa magestat ab la senyora ynfanta a la dreta ý davant dels dos lo infant ab la cadira més chica. Ý les dames de la senyora ynfanta estaven en dos cadafalets chics de un pam de alzada, que estaven als costats de sa magestat. Ý en continent que

foren seits començaren les dames a danzar. Ý lo primer que danzà fonch lo excel·lentíssim senyor don Francisco de Rojas, marqués de Dénia, ab la senyora donya Francisca de Pròxita ý de Cabanilles, los quals danzaren una alta ý baixa. E aprés danzà lo dit don Jaume Ferrer, loctinent de governador, ab donya Francisca Ferrer, sa filla. Aprés danzà don Giner Rabaça de Perellós ab donya Ypòlita Centelles ý de Mercader, muller de don Gaspar Mercader, ý aprés molts altres cavallers ý dames que eren vengudes de festa, que serien hasta setanta poc més o meinys. Fonch bellísim sarau, en lo qual hi hagué moltíssima gent. Ý la dita Llonja estava rodada de cadafals, los quals estaven plens de dames ý senyores que eren vengudes a veure la festa, de la qual sa magestat ý alteses mostraren restar molt servits. Una hora ans que la nit clogués, ensengueren 50 antorches blanques, les quals estaven posades en los pilar[s] de dita Llonja, ço és, quatre antorches en cada pilar, asentades en ferros daurats ý argentats, ý les demés repartides per les parets. Ý davant sa magestat, dos antorches posades en los blandons de la Deputació ý per les parets de la Llonja, a la part de fora, així mateix hi havia moltes antorches grogues. Poc aprés de haver tocat les 7 hores, sa magestat ý alteses, se alzaren de les cadires per a anar-se·n. En açò fonch la festa acabada, ý baixaren del docel ý pasaren per mig lo puesto de les dames molt poch a poch, ý tots temps sa magestat ab la gorra en la mà, mirant a una part ý altra, molt afablement ý ab la cara molt franca, mostrant restar molt servit de dita festa. Ý totes les dames de la festa feren molt gran acatament a sa magestat ý alteses, ý les altres dames de la ynfanta. Yxqueren per la porta de la Llonja que dóna al Mercat y allí sa magestat ý alteses entraren en una carrosa ý ab gran acompanyament ý molta antorjeria se·n tornà a son real palàcio. A 16 de dit mes de febrer anà sa magestat ab ses alteses ý totes

ses dames en públich a missa, al monestir del Carme, a hon fonch rebut ab solemne procesó. Ý acabada la missa, se·n tornà a palàcio. A 17 de dit mes de febrer, vespra de Carnestoltes, a les 9 hores de migjorn, sa magestat ab ses alteses, dames ý demés família partí en públich de la ciutat de València per a Castella. Yxqué sa magestat ab ses alteses de son real palàcio per lo portal del Real ý girà per la plaça de Predicadors, ý per tot lo carrer de la Mar, per davant de Senta Tecla, per la plaza de Senta Catharina Màrtir, per Sent Martí ý per tot lo carrer de Sent Vicent, fins al portal, per lo qual se n'ixqué. Ý quant fonch davant lo monestir de Sent Vicent Màrtir, sa magestat ý alteses, ab tota sa casa, apearen ý oïren missa en dita yglésia. Ý aprés se·n tornaren a dites carroses ý se n'anaren per lo camí de Catarroja. Ý de aquest viatge anà sa magestat a Algemesí, Alcira, a Sent Geroni de la Murta i a Sent Geroni de Gandia, ý a Gandia, a hon sa magestat volgué veure los yngenis del sucre, los quals en aquella jornada despararen ab certes càrregues de canyamels que per a aquella ocasió estaven reservades, lo que sa magestat gustà molt de veure. Ý de allí se n'anà a Xàtiva, en totes les quals parts ý llochs per a hon sa magestat pasava fonch rebut ab moltes festes, ý en particular en la ciutat de Xàtiva, que li fonch fer molt solemne recibiment, ab molts archs, ý tragueren un bell pali de brocat per a la entrada de sa magestat, per ço que may era entrat en dita ciutat com a rey. Y fent sa magestat aquest camí embià a dir als jurats de la present ciutat de València que les dos fonts de or que la Ciutat havia fet per a presentar-li com és costum, les quals valia, cada una de aquelles 500 lliures, fosen donades la una al monestir de

Predicadors ý l'altra al monestir de la Verge del Puig. E així fonch fet. E de la dita ciutat de Xàtiva partí sa magestat per a Castella, ý lo senyor archebisbe de València lo acompanyà tots temps mentre sa magestat estigué en lo regne, servint-lo de mestre de ceremònies, per tocar-li com a prelat de aquesta ciutat ý regne de València.