Melcior Miralles
De les festes que són fetes e del mal passat. En lo present
libre hé dit de la molta e gran prosperitat de València, de la
multitut de poble e de gens, de la gran abundància dels viures e de
les triünfoses festes, triünfant en honor. E hé dit com en l'any
com en l'any
aygües e del mal he dan que han fet. E aprés diré de mestre Agostí
Ferrandis, frare de Sent Domingo de la observància, natural de la
ciutat de Segorb e vicari del monestir de la casa o monestir del
Corpus Cristi de Lutxent.
De les moltes aigüe[s] e del dan e mal que han fet. En lo dit
any de
començà a ploure; e lo disapte, fins a migjorn; e lo diumenge e
diluns féu bel. E lo diluns, a
les grans e spantables aygües, que tres dies e tres nits no cesà
la gran pluga ultra mesura, que paria que los cels foren huberts e
que lo món degués perir. De què vengueren los rius, barranchs,
torrents grosos, que nuncua fonch vist ni hoït dir: ponts, asuts
trenquats e derrocats; terres arramblades, arbres derrocats; e altres
mals e danys que les aigües havien fet. E continuant no cessar les
aygües e grans plutges, les gents no podien eixir de lurs cases, los
viures començaren a mancar, lo poble e gent de València e de tot
lo regne, e encara dels altres regnes, pasen gran detriment. E les
aigües no mancar de dia e de nit, que nuncua fonch vist tantes
aygües ni tan grans e axí generals en regne de Aragó, de València,
de Catalunya e de Castella, e en altres regnes. E lo divenres, qui
fonch primer dia de deembre, lo riu de València derroquà tres
arcades del pont del Real; moltes cases començaren a caure en
València; manaven e brollaven fons en les cases, que havien a
sgotar; los pous venir a sobreixir e escórrer en los carrés. E lo
digous en la nit, a
Maria, fonch tanta e tan gran pluja que era cosa de molt gran
espant e de gran terror. E a la mijanit, en la gran pluja, tronà,
llampà, caigué pedra e terratrèmol, tot en una hora, de què tota
València tremolà, que paria que València degués perir. E en aquella
hora lo llamp ferí en lo monestir dels frares de Predicadors e
levà lo capel del caragol de la capella del senyor rey, e lansà les
pedres per tota la plaça; e a la casa de mossén Jordi entrà pedra,
que tota la casa atronà. E lo penell, que estava alt en lo capell,
lansà a la plasa dels Amps.
De la nit espantable e del dany que féu. En aquella nit e
hora caigué la torre nova de mossén Pere Exarch, que havia hobrat
sobre lo portal; e moltes cases, parets foren caigudes en València
en aquella nit. E tantes cases foren somogudes que no y bastaven
hobrés de vila per poder picar, que en veritat a penes se podia anar
per València per los alberchs picats. E si mal en València, molt
més en los lochs de fora, així de les muntanyes com dels lochs
dels plans.
De les profesons e cases picades. E lo disapte, a
deembre, fonch ordenat que fesen profesó a la Verge Maria de
Gràcia e que tot hom dejunàs, e los que dejunarien a pa e aygua
guanyasen
en cascuna sglésia de València, ans de la missa, sia feta professó a
l'altar de la Verge Maria, ab llums en les mans, e aquí fos dita la
letania dels set Psalms solemnament, ab oracions de serenitat. E
més, que foren dites set misses dels
solemnament. E les plutges tot temps durar e no mancar; les gents
e animals perien; torres, cases caure; en València, lo Palau del
senyor bisbe, picat; la casa del biscompte de Xalva, la d'en
Pellicer, la d'en Monpalau, la d'en Çahera, la d'en Perelós, d'en
Jaume de Fachs, de mossén Jaume Pelegrí, de mossén Francí
Amalrich, la de l'artiaqua de Xàtiva, l'abadia de Sant Berthomeu,
e moltes altres cases picades e caigudes en València e defora
València, que casi les gents e béns e animals perien, que del diluvi
de Nohé ençà no
Les aigües no mancar. Les aigües no mancar, los rius contínuament
venir grosos ultra mesura; tots los llocs de circunstants
de rius perien, ab barques venien a València a comprar pa pastat,
la qual cosa era molt gran dolor, que València no tenia per a sí e
avia donar recapte als circunstants. Lo dia de sent Thomàs, començà
a cesar la pluja, e l'endemà féu núvol e no plogué. En totes
les festes de Nadal fia molt núvol, lo cel torbat e no plogué. Los
rius, barranchs, pous e fons començaren a baixar, e les gents se
aconsolaven algun tant.
Com les aigües no mancaven. Diumenge, primer dia de
jener de any
no sesà la pluja. E lo dimecres féu fort mal dia de llevants e
proenses. Los rius, barranchs, fons e pous tornen a créixer en la
manera acostumada. Los sermonadós, per les tron[e]s, no sermonaven
sinó de les aygües que eren e duraven ultra mesura, e que
nostre Senyor, per nostres pecats, nos donava tantes fortunes de
fam, mortalitat e tantes e tan grans aygües, de què los pobles e
gents estaven desaconsolats.
Disapte, a
Gràcia, e lo dia de Aparici fonch ordenat que tornassen les
misses dels goig[s] de la Verge Maria solempnament, e les
profesons per les parròquies a l'altar de la Verge Maria, ab la
letania, e tot solempnament, ab lums en les mans. E lo diluns, a
periren e vengueren a través totes les fustes del Guerau. E lo dia
de sant Anthoni féu bel dia; l'endemà plogué. Lo dia de sant
Sebastià féu gran gelada; aprés un dia bel, altre dia nuül. Lo dia de
sant Vicent plogué fins a mig dia. E axí pasà la gran fortuna de les
grans aygües, durant tot lo mes de jener; e al primer dia de febrer
plogué, e de aquí avant les aygües foren pasades, migançant la
misericòrdia de nostre senyor Jesús e de la gloriosa Verge Maria,
mare sua, avent pietat del poble.
De mestre Agostí Ferrandis, frare de Sant Domingo. Mestre
Agostí Ferrandis, frare de la observança de Sant Domingo e
vicari del monestir del Corpus Christi de Lutxent, natural de la
ciutat de Sogorb, molt simpre e devot, e de penitència, e molt
stimat de les gents que
lo dit any
avia parlat e vist a la Verge Maria, e que la gent se convertís, que
son Fill, Jesús, era irat contra lo poble cristià. E lo dia de Capdany,
lo dit maestre Agostí sermonà en la Seu de Xàtiva e digué en la
trona com avia vist e parlat ab la Verge Maria, e sabia que un
senyal serà universal per tot lo mónt, tan espantable que molta
gent morrà de glay. E si serà de aygua o de foch o de terratrèmol,
o si seria centència difinitiva o finitiva, Déu ho sap. E que ell los
pregava e
se volgués esmenar, e que
torts, injúries, e perdonasen, e que tot hom estagués aparelat quant
Déu donàs la fortuna, fosen bé en gràcia e en amor de Déu,
perquè
gran espant. E los que serien en gràcia serien desliurats, e los
pecadors peririen, e que agués en memòria e recort los articles de
la santa fe cathòlica, e protestant viure e morir en la santa fe
cristiana, e que estaguesen en gràcia e amor de Déu, que com no y
pensarien la fortuna e lo cas seria sobre los peccadós. E donà
per senyal que ell no seria en lo món, qui Déu sab hon seria. E així
anava sermonant, hon lo seguien nobles e cavalés, gentils hòmens,
doctós e notaris, e de totes maneres de gens. E los pobles, recordant-se
de les fortunes e mals pasats, e vent la fortuna de les
aygües, heren moguts a tanta devoció de confessar, combregar,
remetre e perdonar torts e injúries, que hera cosa de admiració.
Com li trameteren que vengués a València. E lo dit mestre
Agostí anava sermonant per los lochs, dient-se misatger de la
Verge Maria. E los regidós de València li trameteren don Johan de
Pròxita, que vengués a sermonar ací en València, lo qual mestre
Agostí fonch en València divenres, a
Posà en casa de micer Miquel Albert.
Com sermonà en la Seu. Diumenge, a
jener, sermonà en la Seu de València, hon hy avia moltitut de
poble, de hòmens e de dones de València e dels lochs de
circunstàncies de València. E dix les paraules acostumades, com
ell avia vist en los seus ulls la Verge Maria, e ab la boca parlat, e
que no podíem escapar del cas afortuït, e que duraria tres dies, e
que benaventurats serien los que
hom se convertís, e
Com sermonà lo diluns. E lo diluns aprés sermonà en la dita
Seu. E la multitud de la gent que a matines fonc, plenà la Seu. E
près tema: "Bona gent! En esta nit
hé parlat dos vegades ab la Verge Maria, e m'ha donat la tema".
La gent fonch moguda a tanta devoció que
remetien enjúries, perdonar los uns als altres, confesar, combregar.
Tot hom se aparellaba.
Com se partí de València. Lo dimarts aprés se partí de
València e fonch a Sent Bernat e aquí sermonà. E de aquí fonch a
Sant Honofre e sermonà. Molta gent de València lo seguia. Lo
dimecres sermonà en Morvedre e fonch la volta de Sogorb; e fent
paus e sermonar e fer coses santes, e continuar en sos sermons,
que ab la boca havia parlat e en los uls vist e en les horeles hoït a
la Verge Maria. Com la gent hohÿa dir-li de la Verge Maria, heren
promptes a tanta devoció que dir no
Sermonà a Vinalesa. Dimecres, a
Vinalesa e aquí sermonà. E lo divenres, a
febrer, fonch en València ab molta gent que
Guillem de Vich, vicari general del senyor cardenal, e lo compte
Corella, governador, no
en València, de què lo dit mestre Agostí se partí la via de son
monestir del Corpus Cristi de Luxent. E partí de València dimarts,
a
Anà a Santa Ana. Lo dit mestre Agostí avia dit en sos
sermons com ans del mes de març lo seu cos devia de ésser absent,
e seria allà hon Déu plauria. E lo micer Albert, qui
està en tota sa casa en Lutxent, per la mortalitat, fa letra als jurats
de València com lo dimecres a vespre lo dit mestre Agostí s'era
mès en la sua cambra e lo digous de matí, a
atrobat en la cambra e trobaren la clau de la cambra sobre l'altar:
altra cosa no y fonc atrobat. E aprés pochs dies fonch atrobat en la
ermita de Santa Ana de Albaida, lo qual s'era apartat per fer
penitència e no voler pus sermonar. Lo qual mestre Agostí se
tornà al monastir del Corpus Christi e no sermonà.
Dels eclesiàsti[ch]s què determenaren. Divenres a
mes de juliol, los canonges e capítol de la Seu ajustaren tots los
hòmens eclesiàstichs de sència per lo dit mestre Agostí Ferrandis.
E tots en general votaren que hera temptació e no cosa divina, sinó
mestre Bernat Peres que dixs que lo mestre Agostí era de santa
vida e que per nostres pecats, que ell crehyia tot lo que dia hera
veritat. E parlà molt ab gran favor del dit mestre Agostí, de sa vida
e de sa preïcació.
Com morí don Johan de Pròxita. Don Johan de Pròxita avia
molta gran devoció al mestre Agostí e seguí la preÿcació del
mestre Agostí. E disapte, a
Pròxita. E la senyora, sa muller, féu venir así en València lo dit
mestre Agostí. E diu-se que li donà cent timbres que ell e los frares
de Luxent pregasen per ànima del dit don Johan, son marit.
La segona venguda de València. E lo mestre Agostí, estant
en València, lo cabiscol micer Guillem de Vich, vicari general del
senyor cardenal e bisbe, se féu venir a la sua casa al dit mestre
Agostí, e
E lo dit mestre Agostí continuar que moltes vegades havia
vist e parlat ab la Verge Maria, de què lo dit cabiscol lo féu anar al
monastir de Preÿcadós, e que de aquí no
Com se partí de València e anà en Castella. E lo dit mestre
Agostí, obtesa lexència del cabiscol, se partí de València e anà a
Xàtiva. E de aquí trameté al monastir de Lutxent la caritat de la
senyora na Pròxita e donà la mula que cavalcava per amor de Déu.
E ab lo frare, son companyó, se partí en Castella, e continuant los
sermons e que parlava ab la Verge Maria, e fent paus e perdonar e
altres coses de molta caritat.
Com morí en Castella. E pasats dos mesos que fonch en
Castella, ell morí. E ans que morís se féu portar a la sglésia e dixs
moltes paraules e segrets que li avia dit la Verge Maria. E mort,
estech tres dies mort en la església. E diu-se que féu miracles, e la
gent molta devoció, que l'hàbit se
Dels locs de mortalitat. Diluns, a
que venguesen dels lochs de mortalitat, sots pena de cent florins.
E si cas mort venia, que no fos acolit en València. E feren tanquar
tots los portals, sinó los quatre principals, e aquí foren meses
guàrdies per la Ciutat, que enterrogasen en sagrament, los que
venien a València, si venien dels lochs de mortalitat.
De don Jaume. Diumenge, a
amagadament, lo fill de don Jaume entrà en la vila e pres lo castel
de Vilaformosa, e a la muler e fills e filles del dit micer Dalmau. E
lo don Jaume diu a la senyora muler de micer Dalmau: "Senyora
E ve lo prevere e diu:
de continent vinga prevere, que jo vul que vostra filla sia ma
muler, e vul hoyam missa"."Senyor, no
E lo don Jaume diu:
podeu hoyr missa, que no y ha núpcies"."No
Lo prevere
cur de núpcies! Tantost esposau-nos e donau la missa".
els esposa e
missa. E lo don Jaume està senyor e molt content ab sa muler e té
la sogra e sos fills ab molta honor e té Vilaformosa ben guardada
ab los alacayos que havia portat ab ell.
De la centència del senyor rey contra don Jaume. València
féu correu avisant al senyor rey de l'acte e fet del fill de don
Jaume de Aragó, de què lo dit senyor rey ne hac molt ennug e donà
centència de mort al dit fill de don Jaume e a tots aquells que li
donaven sucós ni ajuda.
Embaxada a don Jaume. Digous, a
any
mossén Garcia de Monsoril e en Perot Pelegrí, jurats, se partiren
de València ab gens d'armes per anar contra lo dit don Jaume. E
foren tornats a
a dos messes.
De la muler e fills de micer Dalmau. La muler e fills e filles,
vent que avien perdut la senyoria e no heren senyors de res, ans
eren subjugats al don Jaume e a sa muler, desfresadament volgueren
ensagar de fogir, de què lo don Jaume fonch avisat per sa
muler, de què ells foren tornats, ço és, la senyora e fills. E de aquí
avant, lo dit don Jaume los té en una cambra, que no permet que
vagen per lo castell. E la senyora, per los qui pot, contínuament
tramet a micer Dalmau que la tragua de alí e que li coste tot lo que
ella té ni ha hagut de herències, que ella creu que si no hiis de
qui, que la sua vida serà poqua, trametén letres de molta congoxa
a son marit, micer Dalmau.
Pasats los dos meses de les treves, lo dia de la Verge Maria
d'Esperança, en la Seu, a missa e a vespres, tots dies repicaven
contra lo dit don Jaume. E durà lo repiquar fins a
de l'any
De la gent d'armes. Disapte, a
lo compte Corela, governador e capità de la gent d'armes, partí de
València per anar contra lo don Jaume de Aragó.
Riquea de micer Dalmau. Micer Miquel Dalmau, ab la
molta riquea e gran abundància de dinés, s'és mès en trebal e gran
congoxa, ell e sa muler e fills. E ha perdut lo delit e repòs del studi
e à anar per camps e contra son genre e fila e encara contra muler
e fills, car lo don Jaume li ha tramés a dir per mols que, en l'ora
que vendran a donar combat, li metrà muler e fills e filles en les
menes. Lo micer Dalmau espera lo senyor rey e tramet a València
per una atzembla carrecada de moltes maneres de confits. E lo
senyor rey per sa indisposició no pot venir.
De mestre Pineda, com morí. Divenres, a
de matí, a
un caputxó e una cota en lo cap, en lo Mercat, als Pòrxens, en lo
loch hon vénen los ventres, donà una coltelada per la cara a mestre
Franceschs Pineda, frare del dit monestir de Preÿcadós, lo qual
avia molta ciènsia e gran sermonador. E de continent, lo frare
Carbonell fonch pres e mès en la presó comuna, axí desfreçat. E
aprés fonch donat a son monestir e mès en cruel carce e cadenes. E
lo mestre Pineda, rebut lo colp, fonch aportat a casa de mestre
Morera, çalurgià, e com estech convinent se n'anà a son monastir.
De alí no ysqué ni sermo[nà], ans lo divenres en la nit, a
noembre, morí e donà la ànima a nostre senyor Déu. E tot fonch
pasat: lo sermonar, ciència e tots los altres fets, e la sua gran
loqüela.
Bernat Carbonel, dimecres en la nit, a
trenquà la carçre e cadenes e fogí del dit carçre e del monestir.
De derocar les torres [de] [les] mesquites. Diumenge, a
de abril, any
de València, foren publicats cartells que per totes les ciutats, viles,
terres e lochs del senyor rey d'Aragó, que sots pena de vet, de ci a
lo dia de la Asenció, sien derrocades totes les torres de les mesquites
dels moros en les quals se crida lo nom de Mahomet. E açò per
manament del senyor rey. Car diu-se que diumenge, a
dia de Pasqua, lo senyor rey, ab molts comptes e barons, foren per la
ciutat de Çaragoça e feren derrocar la torra de la mesquita dels
moros de la dita ciutat de Çaragosa: la rahó és perquè moros de
Granada, lo dia de Divenres Sant, han fet gran presa en Castella de
gens e béns de castellans.
Com àn agut porogació de l[e]s mesquites. Passat la festa
de la Asensió, los senyors de morerihes àn agut lexència del
cabisquol e porogació, fins que
començar a derrocar les torres dels vasals del senyor rey.
Dels notaris que són fets en València. Disapte, a
maig, en la sala de la Ciutat de València, foren fets
notaris. Diu-se que los presents que donaren valien molt, que
notari feren que no havia practicat gens, e altres que no havien
siènsia; e que ab prechs e sobornacions heren pasats quasi los més.
Com fonch fet racional en Guillem de Çahera, e de lur
mort. En lo any de nostre Senyor
per los jurats e conselés de la ciutat de València, fonch fet racional
de la dita ciutat en Guillem Çahera, per a tres anys. Lo qual en
Guillem Çahera ha agut tanta gràcia e saber que és estat racional
fins en l'any
amor ab lo senyor rey, ab lo senyor cardenal e bisbe de València e
ab tots los regidós e grans senyors de València e de tot lo regne. Lo
senyor rey li ha donat les armes reals e li ha donat tots anys, sobre
la batlia,
senyoria de Gandia, e lo dit senyor rey fa més mensió del dit en
Çahera, racional, que de tots los restants senyors e regidós de
València. Lo senyor rey de Castella e la senyora reyna, sa muler,
no parlen de València sinó d'en Çahera, racional, e de sa muler. E
la dita senyora reyna de Castella li ha tramés una gonella sua a la
muller d'en Çahera, que és bé present de reyna. Lo senyor cardenal
e bisbe, estan en València leguat, en tots lus afés, festes e
convits, vingua en Çahera. E li consignà de ses rendes del bisbat,
tots anys,
En València, comptes, governador, justícies, jurats, conselés e
tots de la dita ciutat de València no fien sinó lo que en Çahera
volia, car no s'í donava hofici ni benefici ni res de la ciutat, sinó lo
que en Çahera volia e ordenava, e la senyora, sa muler. Car dich
que los presents heren tants que no
e tan gran abundància de la sua casa. Car per benaventurat se tenia
qui
racional ha aumentat la sua casa pasats
per què pot dir lo dit en Çahera que està en lo triünfe de la glòria
mundana, e que ferme fort la roda, que no volte.
Car en mos temps hé vis tres senyors favorits ultra mesura, ço
és, Àlvero de Luna, del rey de Castella, lo qual caigué molt prest e
mort cruel. Lo segon, mossén Francisquo de Arinyó, del senyor
rey don Alfonso, lo qual havia favor, amor, prosperitat e aumentació
[de] gràcies del dit senyor rey, que hera admiració, lo qual caygué
molt prest e mort molt cuytada: d'on li vench tanta prosperitat, li
vench tan gran adversitat axí presta. Lo tercer, ara de present, lo dit
en Guillem Çahera, racional de València, que ha segut alt en la roda
mundana de prosperitat a son bel plaer, que dengú no li contradia en
tots los actes e fets que fer volia, ab tanta prosperitat, quant volia
ni ordenar sabia. Emperò estant en tan triünpfe, la roda ha voltat e
és caygut e mort prest, que res del mundanal no li à ajudat.
Car lo divenres, a
l'any
quasi plopexia. E de continent fonch a la sua casa. E vénen metges
dién que lo seu mal no és res, que lo seu polchs és bo e que no té
febra, enaxí que él està molt bé. E lo dimecres, a
vespra del Corpus Cristi, on ell havia tots anys tanta de honor que
ans que no hanasen en la professó, a la sua casa venien e fien festa
tots los que avien anar en los entramesos. E lo dit divenres aprés
dinar, diu: "Per sguart de tanta festa de demà, feu-vos les barbes,
E a les
que yo estich molt bé".
asegut en lo lit ab una roba de domàs negre vestit, vench lo sopar
e portaren un plat ab letugues. E pren un hull e diu: "Donau-lo al
E aprés portaren peus de cabrit e diu:
petit"."Dau-me a beure".
E
haprés, una escudella de carabaces e una bela pruna. E vegué altra
vegada. Mestre Alcanyís diu: "Mossén, vós sou garit!".
Lo metge
e la senyora muler del racional e tots los altres hyxen de la
cambra: romàs en Loís Martines, notari, tot sol, ab lo dit racional.
Estant així, en un movent la boca li vench a la horela, reganyà los
hulls e paguà lo deute de natura, que no confessà ni combreguà ni
pernolià.
pasat, la gran honor, prosperitat, aumentació e ordenar tot lo que
volia e sa voluntat era? Tot és pasat e complit lo seu temps.
Tengueren-lo mort fins al divenres, per esguart de la profesó.
Fonch-li feta bela honor per los regidós de la ciutat. Fonch soterrat
en Sant Franceschs, en lo vàs de son pare, e fonch complit e acabat
tota sa prosperitat.
En la casa de n'Albert tiraren pedres. Diumenge, a
juliol, en la casa de n'Albert, en lo carrere d'En Bou, tiraren en
lo pati pedres, ragoles e altres coses, no sabent ni vent d'on
venien. Lo diluns fonch-hy aportat del fust de la Vera Creu: no n'í
tiraren pus.
Com robaren la sglésia de Sant Salvador. Dimecres, a
de juliol, en la nit, ladres són entrats en la sglésia de San
Salvador. E àn furtat la creu, calzes e lo cofret de argent del
creu sobre l'altar.
De la mort de l'ovater. Dimecres, a
Mercat, dos hòmens hovatés vengueren a paraules. E la hú arrancà
lo punyal, donà-li un colp en los pits: de continent fonch mort. E
res no s'í castiga, ni se veden armes. Tot hom fa lo galant ab
spases en les mans.
De don Jordi Centelles e del fill d'en Johan Garcia. En
Johan Garcia, guarda de la sisa de la carn, té un fill bell de presona
e molt preat e gran trovador de la gaya sciència, beneficiat en
Santa Catherina. E en lo monestir del Carme donaren una yoya a
qui milor diria en cobles del Cor[s] de Déu, e lo jove hy dixs
molt altament. E lo don Jordi Centelles, fill bastart del compte de
Oliva, canonge de la Seu, vicari de Sant Pere e molt beneficiat de
reptories e benificies, de la trova del jove no féu nenguna menció,
perquè
de una fola de monga de la Çaydia, de què lo jove parlà algunes
paraules de don Jordi, de què lo don Jordi ho pres criminalment. E
diu-se que li féu donar una coltelada al cap, lo qual portava
cervelera e no li feren mal. E paraules crexent e lo mal e eniquitat
aumenta. E lo digous en la nit, a
altres, sperà lo jove en lo careró de micer Maroma, hon stà lo pare
del jove, de què lo jove fonch avisat com don Jordi l'esperava ab
gent armada. De què lo jove, de continent, ampra gent, no dient
contra qui, e ben en punt, prenen una lanterna en lum, com a
guaita. E entrant en lo careró de mossén Maroma, diu: "Qui va
Lo don Jordi, pensant que fos la guaita, diu:
aquí?"."Don Jordi".
De què diu lo jove: "Muyra don Jordi",
e tira gran coltelada al
cap. Lo don Jordi tenia cervelera, emperò pres que li à huberta la
galta fins a la barba, e altra coltelada en lo bras e en la cuxa, e un
scuder molt mal nafrat. Enaxí, lo don Jordi mal nafrat, envergonit
tot lo temps de la sua vida per un fill de en Johan Garcia. E lo jove
e tots los que y són estats, exelats de lur pròpria terra e viure ab
recel e dolor tot lo temps de la sua vida. E la folla de la monga
estava en son monestir: no pensava en lo dan e mal que s'és seguit
en tal[s] presones per causa de ella. Seria santa cosa tals com
aquella e ella fosen ben castiguades e meses en carçre e deceplina,
que fos castich a elles e a les altres exemple, per guardar-les de
mal e de pecat e defamació de lur monestir.
De la ciutat de Sogorp. En la ciutat de Sogorb són dos
partides: los Speges contra los Tintorés, e lo Johan Frare e sa
partida. E de una part e d'altra ha agut moltes morts. E fonch mort
un Spego, jermà del batle de Sogorb, de què mataren Johan Frare
e lo jermà nafrat de mort. La partida dels Tintorés e Frares foren
bandegats de Sogorp. E
partida dels Tintorés e Frares se ajustaren
segretament foren en Sogorp e meteren-se en un ort en lo Raval,
davant la font, e aquí estagueren tres dies esperant lo batle Spego.
E vent que no venia, fan hexir
cap del carer mouen brega, que hera digous, a
de vespres. E lo batle, sentint la remor de la bregua, molt prestament
fonch a la bregua. E com fonch en lo carer, hysxen los de
l'ort, de què lo batle fonch enmig de sos enemichs, que no poch
fogir, de què fonch nafrat de mort e mès-se en una casa de
l'argenter e aquí
en lo carer e dien: "Lo Spego batle és degolat! Vingua sa partida,
E aquí stagueren fins al sol post. E post lo
que ací som nosaltres!".
sol, se meteren en casa del Tintorer, dient que no hexirien de aquí
fins la partida de lus contraris fosen fora e bandegats de Sogorp.
De què enaprés s'í són seguides morts e molt mal entre ells.
Del furt del càlzer de mossén Nofre. Disapte, a
noembre, ora de alba, mossén Nofre Yvanyes, volent dir misa en
l'altar del Pilar, d'en Jaume Eximeno, notari, aparelat sperant que
tocàs l'alba, com se volch vestir, lo càlzer li fonch furtat, lo qual
era de la secrestia, de què hy aplegaren. E fonch fet un altre càlzer
ab los senyals de Luna e de Rog e de Garba, e fonch donat a la
cecrestia, e yo fiu albarà al dit mossén Nofre com havia rebut lo
dit càlzer e mès en la cecrestia.
De la bregua del paporde Sans. Lo papordre Sans, lo digous,
a
esclau tent la mula, vench a brega ab Berthomeu Bernat, ortolà de
les monges del dit monestir, de què lo papordre fonch a la brega.
L'esclau pres una llança e donà-li una lançada en les spatles, que
fonch mort disapte, a
la lança li donà ba[s]colades: estava a dies de parir. La llança era
del dit ortolà, que venia de laurar, e dix: "Monsènyer, yo no vul
E lo papordr[e] lo pres per los cabells e lo
aber brega ab vós".
negre li donà la lançada. Tan poca menció se n'és feta com si fos
mort un pol: papordre e negre van per València com si no aguesen
fet res.
Com lo don Jaume s'era donat. Disapte, a
any
donat a mossén Burgaro, capità per lo senyor rey, lo qual era estat
alacuayo e en Navara ha fet actes per lo senyor rey, que
senyor rey ho ha stimat molt e l'ha fet cavaller. E de continent pres
lo don Jaume. Ell lo aportà a Barcelona al senyor rey, de què lo
senyor rey lo volch de continent centenciar. Alí hera mossén Loís
de Castelví, misatger per los cavalés, e altres cavalés valencians,
dién al senyor rey: "Senyor, en regne de València lo haveu pres,
De què lo senyor rey lo féu
alà lo aveu a centenciar. E sia de vostra mercé que no trenqueu los
privileges del regne de València".
hofeguar al dit don Jaume, e lo filet del dit don Jaume, que hera en
València, que avia tres mesos que hera nat, que fos portat e mès en
lo castell de Exàtiva.
Lo filet de don Jaume fonc al castell de [Xàtiva]. Divenres,
a
al castell de Exàtiva, e la dida que
lo don Jaume, fill del duch de Gandia, son fill don Jaume, són
morts, perdent cosos e béns e baronia, e tot lo que tenien, e muler
e fills fora del regne. Lo micer Miquel Dalmau e muler e fills, tots
són en València. Sa filla, muler del dit don Jaume, és en casa del
dit son pare, micer Dalmau: contínuament plora e fa gran dol de la
mort de son marit, don Jaume, e de son filet de mamela mès en
presó. Qui poria dir les grans congoxes, despeses e mals que
micer Dalmau e lur muler àn sostengut per casua de don Jaume e
per sa muler, filla, lur filla? E
dit micer Dalmau e lur muler àn e tenen de lur fill, segons que se
mostre a
De la bregua de mestre Biulaygua. Mestre Franceschs Martí
Biulaygua, hobrer de vila, en dies pasats matà un home en València,
de què fogí en Castela. E alà trebalà en son hofici, que fon
molt sabut e soptil mestre de vila. E hach remessió; tornà en
València e sa muler crià una filla d'en Guillem Çahera, racional,
franquament, que no
temps en casa, de què lo dit racional donà tanta favor al dit mestre
Biulaygua, que
de Santa Clara, de Val_de_Christi, de Portaceli, de Sant Jerònim,
de la Verge Maria de la Murta e casi de totes les hobres de
València. Tenia, continuant, de díhuit a
esclava; tenia alberchs. Avançava tan com volia, vevia molt honradament,
tenia rocí diumenge e festes, gipons de seda; ben vestit.
Fia molta honor a son hofici. Estant en esta prosperitat, hobrant lo
monestir de les monges de Santa Clara gran temps un capítol, e
venia moltes veguades, gran matí, de què lo dit mestre Biulaygua
diu a l'abadesa: "Senyora, teniu esment al vostre monestir, car yo
En special diu de un cavaler, lo qual no
hé vist hòmens."
enhomenaré. E la habadesa, a consel del dit mestre Biulaygua,
clou e tanqua tots los lochs per hon podien entrar en lo dit
monestir.
Lo cavaler, sabent les paraules de mestre Biulaygua, e
tanquat[s] tots los entradós del monestir, hac molta congoxa e diu
a un jove sabater, mosço d'en Forés, çabater: "Mestre Biulaygua,
spera-lo com hexirà de la hobra, e de continent carega
E de fet, lo jove se
dóna-li bastonades.
E lo digous, a
Biulaygua, trovà en Forés, çabater, e donà-li una gran coltelada
per la cara, axí que lo nebot de mestre Biulaygua és fogit e li fan
procés. Lo mestre Biulaygua està en casa, que no gosa exir de sa
casa: les hobres e mosços, tot sesà, enaxí que per poca cosa lo mal
creys. Lo dit mestre Biulaygua ha amistat ab tots los hòmens de bé
de València e àn fet treves lo dit en Forés e lo mestre Biulaygua.
D'en Corral, loctinent, de la brega. En València fonch
loctinent de justícia l'any
un Beluga, cristià novel, en un arch, que anava tirant per València,
de què lo dit loctinent li levà l'arch. E perquè lo Beluga bravegà,
féu trenquar l'arch lo loctinent. Pasat l'any del lochtinent, estant
en la Longa dit en Corrals, lo dit Beluga, senyor de l'arch trenquat,
donà basthonades al dit en Corrals, de què lo dit en Corrals, tenín-se
molt per enjuriat, no pot aver lo principal Beluga: a un son
germà del dit Beluga donen una coltelada per la cara que li trahen
lo un ull, e crec que anduys, de què lo Corral va per València
armat ab sí, terch, guardan-se dels Beluges, que heren quatre
germans. De què lo diluns, a
sancta Catherina, la mare del Corrals hera madrina bela e bona,
fonch demanada a una prenyada, muler d'en [...], cristiana
novella, e hora del seny, la dita na Corrala, venint-se
un fadrí, ab una lanterna, de casa de la prenyada, que la acompanya,
entrant en lo careró de la sua casa, donaren-li una punyalada
en les espatles, que de continent morí, que no dixs sinó: "Verge
De que lo fadrí cridà grans crits, de què
Maria, que morta m'àn!".
vench lo marit e fill, e troven la dita sa muler, na Corrala, morta.
De què lo fill ha fet e fa gran dol de la mort cruel de sa mare. E en
veritat, totes les gens que la conexien se dolen de la sua mort.
Lo fill de na Corrals fa procés als Beluges e ha fet pendre lo
pare dels Belugues e que aurien trobat lo coltel ple de sanch. E dix
lo dit en Beluga que avia degolat un gall. E la sua sclava portà un
gall a la sala, que hera mort, de què los jurats la feren metre en
presó la dita esclava. E lo fill de na Corala fa procés a
lo bel, e a sos fills: va per València ab sis hòmens armats,
amostra gran dolor e dol de la mort de lur mare, porta barba
largua, tot vestit de negre, de què ell se destroixs de béns e de
presona. Maleÿt fonch l'arch que tan de dan e mal n'à exit e se
n'espera exir!
Com pengaren a dos fills de València. Disapte, a
any
jóvens de
Com pengaren a Bernat de Alzerira. Dimecres, a
dit mes, pengaren a Bernat de Alzerira, peraire, per ladre. E
confesà que heren molts de companys e foren fogits molt[s] de
València.
De les eniquitats e mals de Sogorb. Durant les eniquitats e
malvolences de les gents de la ciutat de Sogorb, no recordant-se
de la amor de nostre senyor Déu ni de l'estret johí de Déu, que no
podem escusà, ans durant cruelment les eniquitats e malvolenses,
no volent mitiguar los lus coratges, de què durant aquells tan
grans dans e mals, mossén Miquel Sarçola, bandegat e lançat de
Xèri[c]a e de Sogorb, vench en València e en lo mes de jener, en
l'any
en lo dit loch, mossén Johan d'Anyó, de Sogorb, ab molta gent,
fonch al dit loch e asetgà aquí al dit mossén Çarçola en la sglésia.
E lo dimarts, a
mossén Miquel Çarçola e tots los que heren en la sglésia en lo dit
mossén Çarçola. E de continent penjaren quatre hòmens alaquayos,
los que més volia lo dit mossén Çarçola. E lo dit mossén Çarçola,
ab d'altres qui heren en la sglésia, los portaren presos a Sogorb, e
foren lo dimecres, a
d'Anyó, ab sa partida de contraris del dit mossén Çarçola, donaren
centència de mort al dit mossén Çarçola, dient que Sogorb té
privilegi que tota presona que trebalarà en levar la ciutat de
Sogorb al senyor rey, que muyra. E lo divenres, a
nou ores de la nit, lo guardià del Sant Sperit, de Morvedre, portà la
nova al dit mossén Miquel Çarçola, que s'aparelàs, que avia a
morir. E de continent se confessà del dit guardià e durà la confesió
cuatre hores, fins a una ora aprés miga nit. E confessat, pres unes
deceplines e baté
fonch pres e hofegat e de continent fonch soterrat. O dolor gran de
un cavaller tan valent e axí animós, ab tan poqua deliberació e mal
consell, donant-li axí cruel mort e presta, a no consultar sinó la
partida de mossén d'Anyó e los contraris del dit mossén Miquel
Çarçola! Lo qual és estat dolgut de totes les presones que
atenent tantes virtuts que en ell avien.
pace.
quatre. De bé que
sa partida dehuen tremolar, temén-se que la sanch dels que han
mort demanaran justícia a Déu.
Com entrà lo senyor infant per regir de visrey. Digous, a
de visrey en València, e entitolà
Sogorb se són enfortits e mès a punt, e volen morir ans que no
donen a nengú, ni exir de mà e senyoria del senyor rey.
De les mulers del Bonastres offegades en lo riu. Digous, a
cosins germans, de Çuequa, foren a Riola. E volent tornar les dites
dones a Çuequa, troven un fill d'en Johan F[ri]gola, alí en Riola,
dient: "Frigola, pasa
Respòs lo Frigola:
"No u sabria fer, que no sé vogar, e fa gran vent de terra".
Eles
dien: "Vine, que bé ens pasaràs".
De què lo jove Frigola entra en
la barqua e les dones entren en la barqua. E tantost lo vent los
lança a l'açut, la via de l'açut. E lo Frigola salta de la barqua en
l'açut e la una d'eles salta en l'açut. L'altra fonch tan smayada que
no tench cor ni esforçh de saltar en açut. Diu la de l'açut: "Salta,
Axí que, per ajudar a la de la barqua, anduys
que yo t'ajudaré!".
ne van en lo riu. La una de continent fonch asolada, que no
mostrà gens; l'altra anà un tret de balesta entre dos aygües,
menegant los braços. A la final veren que pleguà les mans e
s'afonà. E anduyx foren offegades. Lo Frigola fonch estalviat en
l'açut. És cosa de gran dol de la mort afortuïda de les dites dones.
La una fonch trobada pro[p] l'açut, al
trobada prop Culera, a
D'en Monserat Just, de lur mort. En Monserat Just, hostaler
en lo publich, avia molta e gran voluntad a micer Miquel
Dalmau e a son fill Pere Ramon Dalmau, e a tots de la casa. E lo
micer Dalmau, e lo dit son fill, compares e en estranya manera
amichs. E contínuament lo dit en Monserat los donava presents, e
tots temps prest al que micer Dalmau e son fill volien e ordenaven,
en tanta manera que per alguns li fonch dit: "En Monserat,
E responia
per què feu tanta de honor e presents a micer Dalmau?"
en Monserat: "Yo tinch hostal en lo loch comú. És cosa molt
perilosa. Pense que micer Dalmau és favorit del senyor rey, avocat
fiscal, advocat de la Ciuta[t] de València, molt volgut del[s]
major[s] senyors de València. Si algun revés o adversitat me venia
a mi o a casa mia, que micer Dalmau e son fill me ajudarien e
traurien de trebal e congoxa. E per la molta amor que micer
Dalmau e son fill e tots los de la sua casa me han e
Mort d'en Monserat Just. Diumenge, a
casa d'en Monserrat e diu a en Monserrat: "Diu lo senyor micer
E lo dit en Monserrat, pren la espasa e broquer e lo guant
Dalmau, que de continent que vingau en mi, que ell vos ha gran
mester".
e cavalca en les anques de la mula e va en l'om. La anada fonch tal
que no tornà a la sua casa, car lo diluns de matí, a
fonch atrobat a la porta de la Verge Maria dels Ignocens, sobre lo
banch, mort cruelment, car lo cap e cara tenia tan chafat que lo
cervell hera en la paret, que fonch conegut en lo dit de la mà: tant
era la sua cara desfigura[d]a. O cruel mort, davant la imatja de
Jesús e de la Verge Maria, que res no los està amagat! Tan cruel
mort yo crech que los que tal cas han fet deuen tremolar sens grans
fret, car si
hoblida!
Com fonch trobat que el fill de micer Dalmau féu la mort
cruel. Lo dit diluns de matí, un laurador ab un jove, van per fer
fahena per lo portal de Torrent. E com foren endret de Santa
Lúcia, davant l'arbre, en lo forat de la céquia que entra en la
ciutat, la aygua fonch minvada, veren una spasa. Entra lo jove e
trau la spasa e troba-y una atxa, e trau la atxa, e dien al portaler del
dit portal de Torrent: "Esta spasa e atxa avem trobada en la
Lo portaler anà prest als Ignocens hon era lo mort, e diu
céquia".
al regent de justícia de la spasa e atxa. Lo regent pren lo laurador
e lo jove e portà
avia sanch, e portà-la a micer Dalmau, advocat fiscal. E micer
Dalmau era en la Seu, que hoÿha missa. E sperant que lo micer
Dalmau agués hoÿt missa, lo saig tenia l'atxa en la mà, a la porta
de la Seu. E en Jaume Martí, àlias Pitonat, que ou dir que ab huna
atxa avien mort a
E a la porta de la Seu troba lo saig ab altra gent que miraven l'atxa.
E lo dit en Pitonat, mira l'atxa e coneys que ell avia comprada
dels ferovelés, lo digous pasat, per al fill de micer Dalmau. E lo dit
en Jaume Pitonat va prest a la casa de micer Dalmau e diu al fill de
micer Dalmau: "L'atxa que yo us comprí, se diu que àn mort
Respòs lo fill de
vostre compare en Monserrat. Què és asò?".
micer Dalmau: "Al Guerau la doní per fer màneg. Yo hyré al
Diu lo Pitonat:
Guerau e faré pendre a qui doní l'atxa"."Yo hyré
Respòs:
ab vós"."No qual, per no fer a sentir la cosa".
Lo qual fill
de micer Dalmau, tot alterat, cavalqua e va al Guerau, e diu a
Nicolau, nebot d'en Belvís e a un biysquayí, que heren estats ab
ell al dit cas: "Veniu, car descuberts som!".
E de continent tiren e
foren a Honda, al loch de don Johan de Cardona. E amostrada
l'atxa a micer Dalmau, lo regent va per los ferovelés e diu: "Yo la
Lo regent pren al dit en Pitonat e
hé venuda a
met-lo en la presó, dient que ell avia comprat l'atxa que avien
mort en Monserrat. Diu lo Pitonat: "Per al fill de micer Dalmau la
De continent, lo senyor infant fa cercar lo fill de micer
comprí".
Dalmau e tramet al Guerau, de què no fonch trobat, estant en la
presó lo laurador e moço e lo Pitonat.
O Pere Ramon Dalmau! E quina rahó ni causa has agut de fer
tan cruell mort de ton compare e amich en Monserrat? Mira lo johí
de Deú, que no pasa tres hores de dia que ets estat descubert e
dexelat, e ton pecat manifestat a totes les gents del món! No has
pensat quanta e tan gran és la bondat e stima de ton pare, e la gran
congoxa que ha pasat, e dans e despeses per don Jaume de Aragó
e per ta germana? E ara que ton pare e mare volien e desitgen
reposar, esperant aver goig e alegria de tu, los has donat tal trebal
e tanta congoxa? Perquè
les gents no poden pensar per quina causa o rahó has fet tal cas.
Demana misericòrdia a Déu, que
infant, sabent que lo dit fill de micer Dalmau era en terra de don
Johan de Cardona, diu al dit don Johan: "Guardau lo fill de micer
E de continent
Dalmau, que dig-vos que us serà ben demanat".
fonch aportat al delantado de Múrcia, jermà de la muler de don
Johan de Cardona. Lo que enaprés se seguirà e saber porem,
metrem en libre de memòria.