IHESUS
DIETARI O LIBRE DE JORNADES, EN LO QUAL SÓN CONTINUATS
MOLTS ACTES DIGNES DE MEMÒRIA SEGUITS EN
LO PRINCIPAT DE CATHALUNYA, DEL ANY
Castellví de Rosanes
Dimecres, a
Barchinona com alguns gascons, de nits, hora captada, havien
scalat e furtat Castellví de Rosanes, qui és prop la vila de Martorell.
E féu-ho mossèn Arnau de Santa Coloma, gaschó. E
tenie
de Montbuy, cavaller.
Dimarts, a
Rosanes al somatent qui era exit de Barchinona, e l'havien tengut
asatjat, e fonch-los salvada vida e membres e presons.
Con mataren lo governador a València
Dijous, a
com a València s'era seguida gran remor e desbarat e que y
havien mort mossèn Boÿl, governador de València.
Dicmenge, a
per acordar
en Serdenya.
Con scalaren l'Alguer
Dimecres, a
com lo vescomte de Narbona ab una flota de gascons havían
scalat l'Alguer en Serdenya, e fonch sentit per aquells de
la muralla; e donaren-los tantes de llansades e de colps de canteres
pel cap e per la cara que sclafaren totes les scales e mataren
molta gent, e
pres mossèn de Altura ab
tots
Mostra
Dijous, a
Acard de Mur, qui era capità de certa gent d'armes e ballasters,
qui passaren en Serdenya.
Dilluns, a
de Mur ab certa gent d'armes e ballasters, de les quals ell era
capità, qui anaven en Serdenya.
Dimecres, primer die de juny
les naus armades qui portaren los dessús dits hòmens
d'armes e ballasters en l'Alguer.
Dicmenge, a
en la dreçana reyal de Barchinona per fer-hi
Dimarts, a
naus de Levant, ço és, la nau d'en Girardo ab sos companyons.
Elecció del rey en Fferrando
Dimarts, a
qui havien càrrech per tots los regnes e terres del senyor rey
d'Aragó de veure a qui
d'Aragó —la qual vaccava per mort del senyor rey en Martí,
qui morí sens infants—, publicaren per rey d'Aragó l'infant en
Fferrando de Castella, e fonch feta aquesta publicació en la vila
de Casp, on staven ajustats lo dit die.
Dimarts, a
de Pera_rossa, porter del General, manà a
notari e hú dels ajudants ordinaris de la Deputació del dit General,
que d'aquí avant no entraç en la scrivania de la Deputació
del dit General, e que may comptaria salari fins que fos absolt
del vet en lo qual stave.
Coronació del rey en Fferrando
Dicmenge, a
la ciutat de Ceragoça d'Aragó lo senyor rey, e féu-s'í molt gran e
notabla festa.
Coronació de la reyna
Dimecres, a
dita ciutat de Ceragoça la senyora reyna.
Dissabte, a
los missatgers de la dita ciutat, qui venien de la coronació
del senyor rey.
Dimarts, a
rey de Ceragoça.
Dilluns, a
per anar al senyor rey misser Vicenç Padriça, com a embaxador
de la dita ciutat.
Mort d'en Anthoni Çaplana
Dissabte, a
n'Anthoni Çaplana, notari e scrivà major de la cort del honorable
veguer de Barchinona, qui tenia la dita scrivania arrendada,
e féu-s'í molt rich.
Parlament de Montblanch
Divenres, a
per anar al parlament de Montblanch, en Luís de Gualbes,
en Ramon Dezplà e misser Bonan[a]t Pere, com a síndichs de la ciutat de
Barchinona.
Sepultura de mossèn Pere de Servalló
Dissabte, a
ab gran honor, en lo monestir de frares menors de Barchinona,
lo cors del magnífich e valent cavaller mossèn Pere de Cervalló.
Divenres, a
en consellers de Barchinona :
Bernat Serra
Ramon Dezplà
Berenguer Dezcortey
Monich Oliver
Johan Lull.
Dilluns, a
les corts que celebrava als cathalans en la vila de Montblanch.
Dissabte, a
entraren en Barchinona los síndichs de la dita ciutat,
ço és, en Luís de Gualbes, Ramon Dezplà e misser Bonanat
Pere.
Dimecres, a
dita cort de Montbanch misser Vicenç Padrissa.
+ IHESUS +
DIETARI O LIBRE DE JORNADES, EN LO QUAL SÓN CONTINUATS
MOLTS ACTES DIGNES DE MEMÒRIA SEGUITS EN
LO PRINCIPAT DE CATHALUNYA, DEL ANY
Mort d'en Johan Gacet
Dimecres, a
vida lo discret en Johan Gacet, notari e scrivà major de la scrivania
de la Deputació del General de Cathalunya.
Provisió del ofici d'en Pere Ramis
Dilluns, a
en Pere Ramis, notari, del ofici de scrivà major del dit
General, lo qual ofici vaccava per mort d'en Johan Gacet, qui
aquell derrerament obtenia. E del ofici del racional fonch provehit
en Romeu Pallarès.
Provisió d'en Arnau Çabastida
Divenres, a
ciutadà de Barchinona, fonch provehit per los Oïdors dels Comptes
del General de Cathalunya a oir e examinar los dits comptes
en loch lur.
Dicmenge, a
a les galeres per nostre Sanct Pare, e beneÿren les banderes
a la Seu, e portaren-les mossèn l'abbat de Montserrat e lo
honorable en Pere de Sentcliment, ciutadà de Barchinona,
per anar a Perpenyà, on era l'emperador.
Vench lo senyor rey
Dilluns, a
lo senyor rey en Fferrando ab
la nit hic partí per anar a Perpenyà per veure
sobra la unió de Sancta Mara Sgleya.
Dijous, a
la reyna Margarita, qui venia de València. E aquest mateix
die entrà l'emperador a Perpenyà, e fonch-li feta gran festa.
Dimecres, a
en Barchinona que, sots certa pena, alguna fusta no gosàs partir
de la plaja de la mar de Barchinona, si donchs primer no feya
seguretat d'ésser tornada en la dita plaja dins spay de
primer vinents.
Divenres, a
la plaja de la mar de Barchinona nostre Sanct Pare papa Benet
ab tres galeres, lo qual venia de Perpenyà e tirava la volta de
Paníscola, on se anava a ret[r]aure.
Dissabte, a
consellers de Barchinona los honorables:
en March Torell
Johan Fivaller
Arnau Deztorrent
Galceran Carbó e
en Johan Buçot, tots ciutadans honrats.
Divenres, a
de pública crida, féu publicar la substracció de la obediència
de nostre Sanct Pare papa Benet.
Vench lo senyor rey
Dijous, a
de Barchinona lo senyor rey en Fferrando, e vench, ab andes,
malalt de Perpenyà.
Partí lo senyor rey
Dilluns, a
lo senyor rey en Fferrando, qui era malalt, per cor de anar en
Castella, e per assejar si los ayres d'aquel graciós regne li ajudaren
a la sua malaltia.
Dimecres, a
de Barchinona per anar a Golada, a on lo senyor rey en
Fferrando jehia molt malalt.
Mort del rey en Fferrando
Dijous, a
rey en Fferrando en la vila de Golada, lo qual morí de mal
de pedre, qui no
Poblet.
Vench lo senyor rey n'Alfonso
Dissabte, a
lo senyor rey don Alfonso, qui novament succehia al rey en
Fferrando, pare seu, e vench vestit de gramalla de molada;
fonch reebut fort simplament, sens festa alguna.
Elecció de deputats
Dimecres, primer de juliol
deputats del General de Cathalunya lo reverend senyor n'Andreu,
bisbe de Barchinona, lo molt noble mossèn Ramon de
Perallós, vezcomte de Perallós e de Roda, e misser Ffrancesch
Bacet, doctor en decrets, ciutadà de Leyda.
Dilluns, a
consellers de Barchinona los honorables:
en Luís de Gualbes
Johan Ros
Ffrancesch de Conomines
Thomàs Gerona e
en Bernat Serra.
Mort de la reyna de Xipra
Dissabte, a
vida la il·lustríssima senyora dona Elienor, reyna de Xipra, la
qual morí en Barchinona en lo carrer dels Mercaders; e jau a
Fframenós. E anaren detraç lo cors, a peu, tres reynes ab los mantells
al cap, ço és, la senyora reyna dona Maria ara regnant, la
reyna dona Yolant, muller que fonch del rey en Johan, e la
reyna Margarita, muller que fonch del rey en Martí.
Dimarts, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Ramon Dezplà
Misser Guillem Pere Buçot
Galceran Dusay
Ffrancesch de Camós e
en Guillem de Vallsecha.
Dicmenge, a
posat en la scala devant la porta del palau del reverend bisbe
de Barchinona en Jacme Prima, moro_de_vaques de Barchinona,
per heretge e blasfemador de Déu. E ajustà-s'í tanta de gent per
veure
e dones, entre los quals fonch lo fill d'en Jacme Isern,
notari, e moltes dones qui y perderen los mantells e los tapins.
Dimecres, a
la embaxada que la dita ciutat trematia al senyor rey a València.
Dijous, a
un cardenal de nostre Sanct Pare papa Martí, lo qual venia com
a legat. E vench a posar al palau del bisbe. E pochs jorns aprés,
mossèn Rodrigo de Luna, nabot de papa Benet, mès-li un aguayt
per alciure
dels jochs, buydà la ciutat.
Dimarts, a
los missatgers que la dita ciutat havia tramesos al senyor
rey en València.
Dimecres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Fivaller
Arnau Deztorrent
Galceran Carbó
Johan Lull e
en Gaspar Buçot.
Mort del archabisbe en Sagarriga de Terragona
Dissabte, a
vida lo reverendíssim pare en Christ, lo senyor en Pere Çagarriga,
archabisbe de Terragona.
Dilluns, a
un germà del rey de Xipre.
Vench lo senyor rey
Dimecres, a
Barchinona lo senyor rey.
Dijous, a
recullí a Badalona ab
Vench lo senyor rey
Dijous, a
rey vench de València per mar ab
e fonch-li fet pont devant la Lotja.
Dijous, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Ros
Pere de Sentcliment
Thomàs Gerona
Galceran de Gualbes e
en Guillem Dezsoler.
Dissabte, a
mar de Barchinona, per fortuna de mar,
Pujalt, la dels Barquers, la nau dels Viscahins, la nau d'en Olomar,
la nau d'en Bertran e la d'en Font.
Rompiment de corts ab sens causa
Dimecres, a
la cort que
E açò per tant com lo dit senyor no volch passar un capítol,
que la terra li demanava, ço que los strangers fossen fora
de son servey.
Partida del hostol qui anà a Bonifaci
Dilluns, a
als Alfachs ab
con era arribat en Còrsaga, e con havia mès setja al castell
de Bonifaci.
Mort d'en Arnau Çabastida
Dimecres, a
honorable n'Arnau Çabastida, ciutadà de Barchinona, ajudant
del racional de la casa de la Deputació.
Dissabte, a
consellers de Barchinona los honorables:
en Ffrancesch de Conomines
Johan Dezvall
Johan Buçot
Guillem Romeu e
en Ffrancesch Dezplà.
Dilluns, a
a Tortosa lo parlament que la senyora rey[n]a, com a loctinent
general del senyor rey, hi havia convocat.
Divenres, a
per anar a Tortosa, on la senyora reyna tenia lo parlament
general, los honorables en Luís de Gualbes, Pere de Sentcliment
e misser Vicenç Padrissa, missatgers de Barchinona.
Sanct Karles
Dimecres, a
de Castella lo il·lustre infant don Karles, fill de l'il·lustre
infant don Johan d'Aragó e de la reyna dona Blancha de
Navarra, muller sua. E nasqué entre dues e tres hores passat
migjorn.
Mort d'en Ffrancesch Ricsén, notari
Dissabte, a
Ffrancesch Richsén, notari e hú dels ajudants ordinaris de la
scrivania de la Deputació del General de Cathalunya.
Divenres, a
provehiren en Pere Ventosa, notari, del ofici del segon ajudant
de la scrivania de la dita Deputació, lo qual vaccava per mort
del dit Ffrancesch Richsén, qui derrerament aquell obtenia, e
en Pere Torró, notari, del ofici del terç ajudant, lo qual ofici
vaccava per la dita novella provisió feta al dit Pere Ventosa,
qui primer obtenia lo dit ofici de terç ajudant.
Entrada de la senyora reyna
E aquest mateix dia entrà la senyora reyna en Barchinona.
Dicmenge, a
reyna e los Deputats feren ficar stepes a
la draçana reyal de Barchinona, e a
dita ciutat, les quals, la cort general de Cathalunya, qui
en la ciutat de Barchinona, desliberà ésser fetes en socors
del senyor rey, qui stava en Nàpols prou enfrescat.
Dicmenge, a
en consellers los honorables:
en Ramon Dezplà
Galceran Dusay
Ffrancesch de Camós
Jacme Colom e
en Pere de Malla.
Dilluns, a
reverén senyor n'Alfonso, bisbe de Vich.
Dijous, a
per manament de la cort de Cathalunya, feren començar de
obrar, dins la draçana de Barchinona, aquelles
groces, qui ensemps ab d'altres, aprés anaren socórrer lo senyor
rey en Nàpols.
Dicmenge,
en Barthomeu Dezfeu, draçaner del General de Cathalunya.
Acordament de la gent d'armes qui anaren en Nàpols
Dicmenge, a
la Seu de Barchinona les banderes qui foren posades en la taula
de acordar les gent[s] d'armes, ballasters e altres qui anaren
socórrer lo senyor rey en Nàpols, e portà lo standart de Sent
Jordi lo archabisbe de Terragona, acompanyat del vescomte
d'Èvol e d'en Ramon Dezplà, conseller en cap de Barchinona;
e la bandera reyal portà lo comte de Cardona, capità de la dita
armada, acompanyat del bisbe de Gerona e del síndich de Perpenyà.
E la bandera del capità aportà son fill don Johan,
vescomte de Vilamur, acompenyat de don Ramon, nabot, e de
don Hugo fill del dit comte, present la senyora reyna e moltes
altres notables persones en gran nombre. E foren cridades llaus
e lançats diners a grans almostes sobre los pobles qui staven
baix, e foren posats gran moltitut de florins en la taula de
acordar.
Mort de misser Bernat de Gualbes
Dimarts, a
honorable misser Bernat de Gualbes, mestre racional de la cort
del senyor rey.
Dissabte, a
al speró de Levant aquelles
lo General de Cathalunya havia fetes fer, e romperen-se
al assajar, qui scalabraren molta gent.
Mort d'en Pere March. Pere Janer. Pere Ventosa. Pere Torró
Dissabte, a
provehiren del ofici de ajudant al regent los comptes del General
en Pere Janer, notari, lo qual ofici vaccava per mort d'en
Pere March, qui aquell derrerament obtenia; lo qual Pere March
morí dijous proppassat, a
en Pere Ventosa del ofici de primer ajudant en la scrivania
de la Deputació del dit General, lo qual ofici vaccava per
la promoció qui era stada feta del dit Pere Janer. Ítem, provehiren
en Pere Torró del ofici de segon ajudant en la dita scrivania,
lo qual ofici vaccava per la dita promoció feta del dit
Pere Ventosa, qui aquell de primer obtenia.
Don Pedro, jermà del rey
Dissabte, a
plaja de la mar de Barchinona aquelles galeres ab les qual[s] lo
il·lustre infant don Pedro, germà del senyor rey, se
Nàpols.
Enbaxada
Dijous, a
tramatia en Nàpols per visitar lo senyor rey, los quals
embaxadors són aquests qui
En Dalmau de Mur, archabisbe de Terragona
March de Vilalba, abbat de Montserrat
Mestre Ffelip de Malla
Lo comte de Pallàs
Mossèn Gregori Burguès
e en Copons, donzell.
Pere de Sentcliment, ciutadà de Barchinona
Jacme Navarro, ciutadà de Leyda
e en Blancha, burgès de Perpenyà.
Dilluns, a
elegits en consellers de Barchinona los honorables:
en Ffarrer de Gualbes
Thomàs Gerona
Johan Lull
Pere Marquet e
n'Anthoni Pujada.
Divenres, a
los embaxadors que la cort general del Principat de Cathalunya
havia tramesos al senyor rey Alfonso, qui ladons era
en la ciutat de Nàpols.
Provisió d'en Barthomeu de Navel
Dijous, a
del ofici de draçaner del General de Cathalunya, lo qual
ofici vaccava per mort d'en Garau de Gausachs, en Barthomeu
de Navel, mercader, ab salari de
Procura
Dimecres, a
procurador lur a menar totes e sengles qüestions qui
sien entre lo General de Cathalunya, de una part, e altres qualsevol
persones, de la part altra, en Pere Janer, notari, ajudant
de la scrivania de la Deputació del dit General.
Mostra de gent d'armes
Divenres, a
de la gent d'armes qui anaren en Nàpols per visitar e socórrer
lo senyor rey, qui stava bé enfrescat dins lo Castellnou de la
dita ciutat.
Mostra de gent d'armes
Divenres, a
conestables e ballasters qui, ensemps ab la gent d'armes del
Principat de Cathalunya, anaren visitar e socórrer lo dit senyor
rey n'Alfonso en Nàpols.
Partí lo stoll qui anà en Nàpols
Dilluns, a
plaja de la mar de Barchinona aquelles
que lo General de Cathalunya, ben armades, trametia en Nàpols,
en forma de embaxada per visitar lo senyor rey; de la qual
armada fonch capità general en Ramon Folch, comte de
Cardona.
Dicmenge, a
papa Benet de Luna dins lo castell de Paníscola, on s'era retret.
Presó de la ciutat de Nàpols
Divenres, a
la ciutat de Nàpols lo stol del General de Cathalunya, del qual
era capità lo comte de Cardona. E aquell jorn mateix aprengueren
e entraren la dita ciutat per força d'armes, e la cremaren
e materen tota a sacomano.
Bona nova, com l'estol de Cathalunya près e cremà la ciutat de
Nàpols
Dimarts, a
de sent Pere, vench un correu qui aportà nova com lo senyor
rey havia obtenguda victòria de tres batalles que a
mes foren parades en la ciutat de Nàpols per lo senyor rey,
e com lo beneÿt hostol de Cathalunya era junct allà a
present mes e havia presa, cremada e dada a sacomano tota
la dita ciutat. E aquest mateix correu aportà les bulles de misser
Jordi Ornòs, qui novament era stat promogut en bisbe de
Vich.
Processó
Dicmenge, a
e sermó en la Seu de Barchinona. E dix-hi la missa lo bisbe de
Gerona. E féu-se gran processó, la qual partint de la Seu, anà
per la Bòria, per lo carrer de Montcada fins a Sancta Maria de
la Mar, e tornant per la Argenteria se
laors e gràcies a Déu de la victòria e gran honor que lo senyor
rey e la nació cathalana havien haguda en Nàpols. E anà detràs
la dita processó, a peu, la senyora reyna e molta altra notabla
gent.
Divenres, a
reyna de Barchinona per anar en Aragó.
Iscle
Dicmenge, a
l'estol del General, scalant la ciutat de Iscle e combatent aquella
per força d'armes, la entraren, e prengueren lo castell, qui és
una de les majors forces del món, de què los enemichs hagueren
gran terror. E tots los senyors del món se
Macella
Dissabte, a
venint-se
la ciutat de Massella, en Proença, e combaté aquella, e féu
trencar la gran cadena de ferro molt grossa qui stava a la bocha
del port, e huy és en la Seu de València; e axí entrà per força
d'armes la dita ciutat, e la féu cremar e córrer e dar tota a
sachomano.
Dimarts, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Phelip de Ferrera Galceran Carbó
Bernat Serra
Guillem Dezsoler e
en Baltasar de Gualbes.
Venguda del senyor rey
Dijous, a
de Barchinona lo senyor rey ab
e havien visitada Massella; fonch-li fet pont de fusta al
Puig de les Falcies, e vestiren-se de drap d'or los consellers e
cònsols e certs prohòmens, qui foren en nombre de
tots; vengueren-li devant lo pont molts entramesos, ço és, peradís,
ifern, lo basalís, lo fènichs, l'àguila, e la processó de la
Seu; e passaren per los Cambis, per Sancta Maria de la Mar, per
lo carrer de Montcada, per la Bòria, per lo carrer dels Spaciers,
per Sent Jacme, devant la Deputació, devant lo palau del bisbe,
e entrà a fer oració a la Seu, e de la Seu se
E con tot fonch fet, fonch gran hora de nit.
Partí lo senyor rey
Dijous, a
lo senyor rey per terra, lo qual se
Divenres, a
provehiren del ofici del derrer ajudant de la scrivania de la
Deputació en Gaspar Vinyals, notari.
Vench lo senyor rey
Dissabte, a
en Barchinona lo senyor rey, qui venia de València. E lo deprés
dinars de aquest mateix die, a
Les ·XXIIII· galeres qui barrejaren la ylla dels Quèrquens
Dimecres, a
de la plaja de Barchinona aquelles
qui anaven en Barberia, e de les quals fonch capità lo egregi
don Ffraderich, comte de Luna.
Junctes reyals
Dicmenge, a
un molt bell rench de júnyer en la plaça del Born ab dos altres
taulajers qui li ajudaren, los quals foren mossèn Bernat Sentelles
e mossèn Ramon de Mur. E lo senyor rey féu molt ben
aplenar livellar tota la dita plaça. E féu enderrochar tots los
postissos al entorn. E féu empaliar tota la dita plaça dessà e
dellà de draps de ras e féu envelar alt e cobrir tot lo cel de
draps de llana, blanchs e vermells. E hisqueren-hi molts aventurés
ab diverses entramesos, e lo senyor rey desliurà aquell
die
Dimecres, a
dos missatgers que lo rey de Castella tramatia al senyor
rey d'Aragó.
Partí lo senyor rey
Divenres, a
rey de Barchinona per anar a Terragona, on eren ajustats los
prelats de Terragona e la senyora reyna.
Dijous, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Luís de Gualbes
Guillem Oliver
Guillem Romeu
Francesch Dezplà e
en Miquel de Montjuhic.
Missatgeria
Dimecres, a
per anar a Ceragossa d'Aragó, on era lo senyor rey,
los honorables en Galceran Dusay, Johan Buçot, Johan Lull e
misser Bonanat Pere, missatgers tramesos al dit senyor rey
per part de la dita ciutat.
Dissabte, a
los propdits missatgers qui venien de Ceragossa, on era
lo senyor rey.
Dilluns, a
de la plaja de Barchinona aquelles
de les quals fonch capità en Johan Lobet, valer de Barchinona.
Divenres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Galceran Dusay
Johan Lull
Pere Ballaster
Anthoni Pujada e
en Ffrancesch de Conomines.
Presó del rey de Xipre
Dissabte, a
plaja de Barchinona aquelles dues naus armades, de les quals
fonch capità fra Johan d'Ezcarigues, comanador del Masdéu,
e anaven en Rodes, on feren poch de bé. E aquest any lo Soldà
apresonà lo rey de Xipre.
Misatjés del duc de Milà
Divenres, a
de mossèn Luís d'Abella e d'en Rocha, ab les quals vengueren
los missatgers del duc de Milà e mossèn Bernat de Corbera e
mossèn Andreu de Biure, cavallers cathalans.
Dicmenge, a
de la mar de Barchinona les propdit[e]s dues galeres, qui
aportaren los dits missatgers a València, on era lo senyor rey.
Dimarts, a
los missatgers que la dita ciutat havia tramesos al senyor
rey a València.
Dissabte, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Ros
Johan Buçot
Jacme Colom
Huguet Fivaller e
en Bernat Çapila.
Misatgeria
Divenres, a
ciutat de Barchinona los honorables en Galceran Dusay e en
Guillem de Sentcliment, ciutadans de Barchinona e missatgers
tramesos per part de la dita ciutat al senyor rey, qui era a
València.
Terratrèmol
Dissabte, primer die de març
fer terratrèmol en la ciutat de Barchinona.
Processó
Dilluns, a
terratrèmols qui
fonch ordonat, e de fet se féu, una solemna processó, qui partí
de la Seu e anà a Sancta Maria de la Mar; e anaren primer gran
colp de fadrins e fadrines a peu descalç, ab lums en les mans,
cridants a grans crits: "Senyor, ver Déu, misericòrdia!".
Aprés
venia la creu ab los capellans e canonges dients la letania, e al
detràs venia lo bisbe de Gergent, ab diacha e sotz_diaca, ab lo
gramial. E puys venien los consellers acompanyats de molts
notables hòmens, axí com són cavallers e ciutadans honrats,
artistes e manestrals e una gran legió de dones ab lums en les
mans, e anaven ten stretes que les unes cremaven lo mantell
a les altres. E na Vives, la revanadora, mès foch als vels de
madona de misser Bonanat Pere. E féu l'ofici en la dita sglésia
de Sancta Maria de la Mar lo senyor patriarcha. E preÿcà-y
lo reverend mestre Phelip de Malla.
Dimarts, a
los honorables en Galceran Dusay e en Guillem de Sentcliment,
missatgers tramesos al senyor rey per part de la ciutat de
Barchinona.
La edificació de Sancta Maria de Jhesús
Dimarts, a
lo monestir de Sancta Maria de Jhesús. E posà-y la primera
pedra lo senyor rey n'Alfonso, qui aprés morí en lo castell del
Ou de Nàpols.
Partí lo senyor rey
Dijous, a
rey per anar a Perpenyà.
Dissabte, a
Rodes, ab la qual vengueren certs embaxadors tramesos al
senyor rey per part del mestre de Rodes.
Vench lo senyor rey
Dilluns, a
de Perpenyà, on era anat, entrà en Barchinona.
Partí lo senyor rey
Dilluns, a
partí de Barchinona per menar a València.
Adjuncció d'en Barthomeu de Navel ab en Galceran de Materó
Divenres, a
donaren per adjunct en Barthomeu de Navel a[n] en Galceran
de Materó, regent los comptes del General de Cathalunya axí
emperò, que tot lo salari íntegra que lo dit Galceran de Materó
solia rebre haje e rebe de tota sa vida íntegrament, ab tots
altres percassos al dit ofici pertanyents. E que lo dit Barthomeu
de Navell sia content de haver aquella remuneració que los
dits Deputats li volran fer. E plau als dits Deputats que lo dit
Barthomeu de Navel romangue e sia dreçaner del dit General
axí com s'era de primer, ab les
any.
Dimecres, a
provehiren lo honorable en Guillem de Sentcliment, ciutadà
de Barchinona, del ofici de procurador general lur en la terra
que lo General de Cathalunya té e posseheix en lo comdat
d'Empúries.
Cardenal de Ffoix
Divenres, a
Barchinona lo cardenal de Foix, qui venia com a legat de nostre
Sanct Pare, e vench per mar ab dues galeres.
Dicmenge, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Fivaller
Guillem Romeu
Ffrancesch Dezplà
Luís Ros e
en Guillem Deztorrent.
Enderroch de la O de Sancta Maria de la Mar de Barchinona
Dilluns, a
en la ciutat de Barchinona, e féu gran damnatge en moltes
cases de la dita ciutat, e enderrochà la O de Sancta Maria
de la Mar e matà-y
dona prenys e groça, qui jeya morta vestida ab un cot blau.
Don Pedro de Portogal
Dijous, a
lo il·lustre infant don Pedro, fill del rey de Portogal, lo qual
venia d'Alamanya, e vench ab una bella companyia de cavallers
e gentils hòmens, e posà a Sent Just, en la casa del honorable
en Johan Gener, donzell.
Dimarts, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Galceran Dusay
Johan Lull
Ffrancesch de Ciges
Ffarrer de Gualbes e
en Johan de Marimon.
Vengueren los senyor rey e senyora reyna
Dimarts, a
lo senyor rey e la senyora reyna, venints de Ceragoça
e de València.
Entrada de legat
Dijous, a
un legat de nostre Sanct Pare.
Partiren los senyor rey e senyora reyna
Dimecres, a
Barchinona lo senyor rey e la senyora reyna per anar a la
ciutat de Ceragoça d'Aragó, on se devia fer la mostra de la
gent d'armes per anar en Castella.
Divenres, a
lo legat de nostre Sanct Pare per anar allà on era
lo senyor rey.
Dimecres, a
la ciutat de Barchinona, contanent en efecte com lo senyor
rey havia per revocat qualsevol edicte per ell fet contra les
provisions de nostre Sanct Pare papa Martí.
Processó
Dijous, a
per raó de la concòrdia qui
rey e lo legat de nostre Sanct Pare papa Martí.
"Princeps namque"
Dimarts, a
per les places e altres lochs públichs de la ciutat de Barchinona,
per manament de mossèn Johan de Barberà, vaguer de Barchinona,
lo usatge de Princeps namque , anants al devant tots
los saigs de la cort, qui aportaven falles de foch enceses e cridaven
a grans crits: Princeps namque . E asò fonch per raó de
la guerra que lo dit senyor havia ab lo rey de Castella.
Treva reyal
Dissapte, a
féu publicar una crida en Barchinona, contanent en efecte com
lo dit senyor volia e manava que tothom que fos en alguna
bandositat en Barchinona ne en Cathalunya, stiguessen en pau
en treva, sots pena de mort.
Guiatge reyal
Dimarts, a
ciutat de Barchinona, ab veu de pública crida, lo guiatge que
lo senyor rey feya a tots aquells qui
pendre lo sou per la guerra de Castella.
Partí lo senyor rey
Dilluns, a
lo senyor rey, qui devia anar a Tortosa per celebrar
corts als cathalans.
Dijous, a
Barchinona los honorables en Johan Fivaller, Johan Ros, Johan
Buçot e misser Vicenç Padriça, elets en síndichs per la dita ciutat,
per entravenir en les corts generals que lo senyor rey havia
convocades, ço és, als cathalans en Tortosa, als aragonesos a
Vall de Roures, e als valencians a Trayguera.
Dimarts, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Ros
Ffrancesch de Camós
Baltasar de Gualbes
Pere Romeu e
en Bernat Fivaller.
Convocació de hosts
Dimarts, a
contanent en efecta com lo senyor rey convocava les
hosts per anar a Calatahiú, o lla on lo dit senyor sia.
Porter
Dilluns, a
prove[e]ren del ofici de porter del General de Cathalunya,
lo qual ofici vaccava per mort d'en Pascal de Lacasta, qui derrerament
aquell obtenia, en Johan Martí, nadiu del loch de
Sancta Perpètua.
Treva del rey d'Aragó e del rey de Castella
Dimecres, a
de Barchinona la treva qui s'era feta entre lo senyor rey e lo
rey de Navarra, son frare, de una part, e lo rey de Castella,
de la part altra, duradora per temps de
Treva del rey d'Aragó e de la reyna de Nàpols
Dijous, a
ab veu de pública crida, la treva qui s'ere seguida entra lo
senyor rey, d'una part, e la reyna madama Johana de Nàpols, de
la part altra, duradora per temps de un any primer vinent.
Dijous, a
consellers de Barchinona los honorables:
en Galceran Carbó
Ffrancesch Dezplà
Huguet Fivaller
Bernat Torell e
en Pere Dusay.
Mort del patriarcha e bisbe de Barchinona
Dilluns, a
d'esta vida lo reverend senyor en Ffrancesch, patriarcha de Jherusalem
e administrador del bisbat de Barchinona, a hora del
sol post. Segons la vida que féu, creu-se que sia sanct.
Sapera
Divenres, a
a ecclesiàsticha sepultura lo cors del dit reverend senyor patriarcha
dins la Seu de Barchinona, ço és, en la capella de Sent
Climent, la qual ell de sos propris diners havia feta fer, e y
havia instituït un benifet, e comprada renda, e fetes fer retxes
e retaula.
Missatgeria
Dilluns, a
los honorables en Johan Lull e en Johan Buçot, misatgers
tramesos per part de la dita ciutat al senyor rey, qui
era a Leyda.
Lo stol qui anà contra Massella
Dimecres, a
de Barchinona les naus armades d'en Figueret e d'en Doy, ab
una galera armada, de les quals fonch capità lo honorable en
Pere de Mont_ros, per anar contra la nau Sagonya e altres naus
de cossaris de Prohença.
Ídem
Dicmenge, a
de la plaja de Barchinona
nau Segonya e altres naus de cossaris prohensals.
Ídem
Divenres, a
de Barchinona la galera de la qual era capità en Ffrancesch Dezplà,
e aportà-sse
de pes de
naus, les quals staven asetjades e encloses en lo port de Massella.
Ídem
Dimarts, a
de Barchinona una galera e una galiota de l'armada de Barchinona,
qui ere sobre Massella, de la qual era capità lo honorable
en Ffrancesch Dezplà, ciutadà de la dita ciutat, les quals portaren
nova com havien haguda la nau Segonya e les tres naus
de cathalans que los prohensals havien preses, e que havien
fermada treva a
Mort de la reyna dona Yolant
Dimarts, a
reyna dona Yolant, muller que fonch del il·lustríssimo don
Johan Primer, rey d'Aragó. E jassia la dita senyora ab son testimoni
se fos lexada a Poblet, però per stalviar despeses fonch
comenada e mès lo seu cors dins una tomba de fust, alt al
costat del altar major de la Seu de Barchinona, d'on aprés
molts anys fonch treta e aportada a Poblet, segons apar avant
en cartes
Principi de corts
Dissabte, a
començà a celebrar les corts als cathalans en lo capítol
de la Seu de Barchinona, e féu ell mateix la proposició.
Divenres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Lull
Guillem Dezsoler
Pere Marquet
Bernat Çapila e
en Guillem Pujada.
Venguda del senyor rey
Dilluns, a
de València.
Dimarts, a
en la cort, e aquí fermà e jurà certs capítols concordats entre
lo dit senyor e la cort. E la dita cort atorgà donar al dit senyor
rey
Dijous, a
en la cort que alguns comtes e barons de Cathalunya qui
dessentiren en les constitucions per lo dit senyor jurades dimarts
proppassat, no fehien braç, ans stave e perseverave en ço que
fet ha lo dit senyor:
Partí lo senyor rey per anar a Gerba e may tornà pus
Divenres, a
recullí en la sua galera reyal per intenció de fer son bon viatge,
ensemps ab les altres galeres qui eren ja armades en la plaja
de la present ciutat de Barchinona, les quals galeres eren
e d'altra part hi havia nou naus armades. E alguns jorns aprés
s'ic sabé con lo dit senyor, ab tot lo dessús dit hostol, era
anat a Gerba, qui és una ylla del rey de Tuniç.
Ídem
Dilluns, a
ab tot son dit hostol, se perlongà de la plaja de la mar de
Barchinona e tirà la volta de Sicília, però les naus restaren
encara en la plaja.
Ídem
Dimecres, a
comte de Modica ab la sua nau, e feren totes nou vela aquella
nit, seguint la nau del dit comte, qui és lur capità, e seguiren
la volta del senyor rey, qui ja era primer ab les galeres.
Dicmenge, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Buçot
Baltasar de Gualbes
Guillem de Vallsecha
Miquel de Montjuhic e
en Ffrancesc Llobet.
Dilluns, a
enderrocar e mesclar l'alberch qui fonch de misser Pere Pascal
ab la casa de la Deputació del General de Cathalunya.
Mort del comte d'Urgell
Dilluns, primer die de juny
dies lo egregi senyor don Jayme, comte d'Urgell, dins la
presó del castell de Xàtiva. E hac dretament aquest die
anys,
reté al senyor rey fins lo dia de la sua mort, segons apar de
la sua reddició atraç en carta
de dir com morí ne qui
Mort del bisbe Andreu
Dimecres, a
lo reverend mossèn Andreu, bisbe de Barchinona. E aprés, lo
dissabte aprés següent, que comptàvem
mes, lo cors del dit senyor bisbe fonch liurat a ecclesiàstica
sepultura, e fonch soterrat en lo cor de la Seu de Barchinona.
Bona glòria haja ell, car fort és stat bon prelat.
Dilluns, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Guillem Romeu
Jacme Colom
Ramon Çavall
Bertran Dezvall e
en Pere Deztorrent.
Entrada de bisbe de Barchinona
Divenres, a
lo reverend mossèn Simon Salvador, qui era vengut
per mar, lo qual nostre Sanct Pare havia novament provehit
del bisbat de Barchinona, lo qual vaccava per mort del reverend
mossèn Andreu Bertran, qui aquell derrerament obtenia.
Divenres, a
prorogà la cort general de Cathalunya, la qual celebrava en la
claustra de la Seu de Barchinona, per tot lo mes de maig primer
vinent.
Partí la senyora reyna
Dimecres, a
la senyora reyna, per anar a Tortosa.
Dimecres, a
e Oïdors de Comptes del General tatxaren a
Navel, per càrrech de la recepció de les bolles no arrendades lo
corrent trienni, cent lliures de salari per quascun any.
Dimarts, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Francesch Dezplà
Huguet Fivaller
Pere de Malla
Jacme Dezsòs e
en Johan Lull, fill d'en Romeu Lull.
Batalla de mar
Divenres, a
Domingo, fonch la gran batalla en mar, denant la ylla de Ponça,
qui és devant Gayeta, entre lo senyor rey n'Alfonso d'Aragó, ab
altra. E plagué a Déus que los jenovesos obtangueren la victòria,
e se
ço és, lo rey de Navarra e l'infant don Enrich, mestre de Sent
Yago, e molts prínceps, duchs, comtes, marquesos, barons, nobles,
cavallers e gentils hòmens; e de les dites
senyor rey, se
anaren a Iscle. E són los qui y foren apresonats, començant als
italians, los següents: primo, lo príncep de Teranto, lo duch
de Cessa, lo duch d'Andria, lo comte de Campobaxo, dos fills
del comte de Llorito, lo fill del comte de Ffundi, lo fill del
comte Camerlench, lo senyor Jusies Manautxo de l'Àguila, mossèn
Ffrancesch Pandone, qui aprés fonch comte de Benafre; misser
Petro Caratxo, qui aprés fonch comte de Gruyença; Carlutxo
de Jesualdo, misser Carrafello Carrafa, misser Gurillo Carrafa,
misser Thomàs Carrafa, mossèn Llança Peyra del comte Sinòpol,
lo fill de misser Miquel Coxa, senyor de la ylla de Pròxida, e
molts altres ytalians de pocha condició. D'Aragó hi foren presos
los següents: primo, don Llop Ximén d'Urreya, qui aprés fonch
vis_rey de Sicília; mossèn Johan de Gurreya, fra Ffortunyo de
Eredia, don Jayme lo comenador d'Ambel, lo comenador
d'Elffambre, mossén Remiro de Funes, mossèn Johan
de Montcayo, qui aprés fonch governador d'Aragó; mossèn Sanxo
de Montcayo, mossèn Martín Dies, mossèn Miquel d'Embú, mossèn
Martí de Lanussa, qui aprés fonch batle general d'Aragó;
mossèn Rodrigo Mur, mossèn Forès e molts altres de pocha
condició. De Sicília hi foren presos: primo, lo comte de Calatanoxet,
ítem dos fills del comte Johan de Vintimilla, don Pedro
de Cardona, qui aprés fonch comte de Golizano; don Alfonso
de Cardona, son germà, qui aprés fonch comte de Rejols; lo
fill del comte Gilabert, qui aprés fonch marquès de Cotro; lo
fill del comte Spatafora, lo comenador de la Mayzó, misser Nichola
Spacial ab dos fills, mossèn Johan Risso, misser Patrusso
del Castell, Massi Romano, mossèn Gispert Dezfar, mossèn Anthoni
Si, Massi de Gregori, mossèn Anthoni de Torrella, mossèn
Tristany e molts altres de pocha condició. De cathalans hi foren
presos: primo, lo noble de Pallars, qui aprés fonch bisbe d'Urgell,
mossèn Jacme de Pallàs, mossèn Manuel de Guimerà, mossèn
Ffrancí Dezvall, qui aprés fonch mestra racional; mossèn
Ffrancí d'Arill, qui aprés fonch vis_rey de Serdenya e aprés de
Mallorques; mossèn Berenguer d'Arill, mossèn Berenguer de
Fontcuberta, qui aprés fonch prior de Cathalunya; mossèn Ramon
Gilabert, mossèn Pere Catlar de Mallorques, mossèn Berenguer
d'Ostalrich, mossèn Bernat d'Avinyó, Romeu Lull, Guillem
Romeu, Johan Buçot, misser Ffrancesch Castelló, mossèn
Ffrancí Batle, Pere Batle, Guillem Romeu, fill del dit Guillem;
Luís Romeu e Baltasar Romeu, germans, qui aprés se feren
cavallers; Rafel Dezplà e Ramon Dezplà, germans; Pere Dezplà,
Bernat Çabastida, Ffrancí Gener, qui aprés se féu
cavaller; Gregori Jonquers, Johan Clescarí, Pere Clescarí, Ramon
Merles de Sent Vicenç dels Orts, Ramon de Sentmanat,
mossèn Martí Garau de Cruÿlles, fra Barutell, qui aprés fonch
comenador de Barchinona; mossèn Pere Cases, qui aprés fonch
prior de Macina; mossèn Johan Cardona, mossèn Guillem Ramon
Çaplana, Johan de Paguera, qui aprés se féu cavaller; Pere
Torrent, pus jove; Ffrancí de Vallsecha, Miquel Ros, fra Johanicot,
cavaller de Sent Johan, e molts d'altres de poca condició.
De valencians hi foren presos: primo, mossèn Ramon Boÿl, mossèn
Ffelip Boÿl, mossèn Luís Pardo, fra Pardo, cavaller de Sent
Johan; fra Pardo, cavaller de Muntesa; fra Montsoriu, claver
de Muntesa, qui aprés fonch mestra de Muntesa; mossèn Pere
de Montagut, mossèn Luís de Muntagut, germans; mossèn Cabanyelles,
mossèn Johan de Bonastra, guardaroba del senyor
rey; mossèn Jacme de Vilaragut, fra Soler, comenador de Tortosa;
mossèn Ffrancesch Dezsoler, mossèn Luís Dezsoler, mossèn
Galceran Dezsoler, tots
mossèn Ffrancesch Ciscar, germans; fra Luís Puig, qui aprés
fonch mestra de Muntesa; mossèn Garau Bou, mossèn Jover,
mossèn Johan Olzina, sacretari; mossèn Anthoni Olzina, son
nabot; mossèn Tàrrech e son frare; misser Jacme Pelagrí, qui
aprés fonch vici_canceller; mossèn Ffrancesch Martorell, qui aprés
fonch secretari del rey; mossèn Blanes, mossèn Ffrancí de Bellvís,
mossèn Melchior de Ribelles e son frare e molts altres de
pocha condició. De Serdenya hi foren presos: mossèn Salvador
d'Arborea, germà del marquès d'Oristany, mossèn Ffrancesch de
Montbuy e alguns altres de pocha condició. Ítem, de castellans
hi foren presos: primo, lo mestra d'Elcàntera, lo comte de Castre
ab dos fills; Roís Díez de Mandossa, mossèn Fferrando d'Àvelos,
mossèn Enyago de Guinar, qui aprés fonch comte d'Ariano,
mossèn Lopis Avellaneda, mossèn Guterris de Sendoval, mossèn
Llopis d'Angul ab dos germans; mossèn Johan Tieller, mossèn
Pere Bocha, mossèn Rebolledo, mossèn Rodrigo Llison e Diego
Llison, son germà; mossèn Ffrancesch de Vilapando, mossèn
Sagada e dos germans seus; mossèn Fferrando de Sendoval, lo
comenador Gotzarino, mossèn Dies d'Évolos, mossèn Johan del
Pandón, mossèn Gonsalvo de Llubián, mossèn Pere Ocha, mossèn
Johan Mandaxanich, mossèn Johan d'Ovedo, mossèn Johan de
la Penya, mossèn Nutxo Mexía, mossèn Guterris de Nava, patró
de galera, e molts altres de pocha condició.
Dimecres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Lull
Guillem Dezsoler
Guillem Deztorrent
Pere Dusay e
en Johan de Gualbes, fill d'en Jacme.
Venguda del rey de Navarra, qui exia de presó
Dijous, a
la plaja de la mar de Barchinona lo il·lustre don Johan, rey
de Navarra, ab
Milà, qui
dit duch era senyor de Jènova. E eren aquestes
una de jenovesos, ço és, la galera de la Guàrdia de Jènova,
e les altre dues eren galeres de cathalans. Fonch-li fet pont
de fusta devant Lotja, en lo Puig de les Falcies, e fonch prop
de hora del sol post con desembarchà.
Cors present
Dimecres, a
féu fer cors present de la reyna Elienor, mara sua.
Ídem
Dijous, a
féu fer cors present de la reyna Elienor, mara del
senyor rey e mara del rey de Navarra.
Dilluns, a
de Barchinona lo rey de Navarra, lo qual anava a Montçó.
Vench la senyora reyna
Dimecres, a
la senyora reyna, la qual venia de Montçó.
Dimarts, a
loctinent general del senyor rey, proposà en la cort, la qual
havia convocada als cathalans en la Seu de Barchinona.
Hostol de ·X· galeres
Dijous, a
galera groça d'en Johan de Junyent lo comte de Modica, capità
del hostol de Cathalunya, qui anava contra jenovesos. E dicmenge,
a
perlongaren de la dita plaja. E foren totes les fustes
Venguda del infant don Enrich
Dimarts, a
lo il·lustre infant don Enrich, mestre de Senthiago,
germà del senyor rey, lo qual exia de presó, de poder del duch
de Milà.
Treva entre lo senyor rey e lo rey de Castella
Dimecres, a
pau o treve, a cent e un any, entre lo senyor rey e lo rey
de Castella, e aquest mateix die la féu publicar lo rey de Castella.
E aquest mateix die lo príncep de Castella, fil[l] del rey,
féu matrimoni e près per muller dona Blancha, filla de don
Johan, rey de Navarra, sposant aquella per paraules de present
ab mossèn Periz de Peralta, procurador de la dita infanta
dona Blancha. E aprés, divenres, a
propdit any, se publicà la dita pau seu verius
e un any, entre los dits reys, en la ciutat de Barchinona.
Divenres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Buçot
Guillem de Vallsecha
Bernat Çapila
Pere Arnau Pol e
en Jacme Ros.
Dissabte, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Huguet Fivaller
Ffarrer de Gualbes
Johan de Marimon
Ffrancesch Llobet e
en Jacme Çapila.
Fonch fet scrivà de la Deputació en Bernat Noves, notari
Divenres, a
provehiren de scrivà major del ofici de la Deputació, per indisposició
d'en Pere Ramis, qui era molt veyll, lo discret en
Bernat Noves, notari de Barchinona, axí en vida del dit Pere
Ramis, com aprés sa mort.
Provisió del ofici d'en Pere Ventosa
En aquest mateix die provehiren en Pere Ventosa, qui era
lo primer ajudant de la scrivania del General, del ofici de ajudant
del regent los comptes del dit General, per indisposició
del discret en Pere Gener, qui aquell primer obtenia.
Altra provisió d'en Pere Ventosa
E més provehiren lo dit Pere Ventosa del ofici de procurador
del dit General, lo qual ofici tenia primerament lo discret
en Pau Massaguer, lo qual Pau fonch provehit del ofici de primer
ajudant de la scrivania del dit General, lo qual ofici tenia de
primer lo dit Pere Ventosa.
Provisió del ofici d'en Johan Gener
E aquest mateix die provehiren en Johan Gener del ofici
que en Pau Massaguer lexava del registre de letres e alberans.
Comtessa de Nola
Divenres, a
la plaja de Barchinona en dues galeres, ço és, ab la de mossèn
Requesens e del procurador reyal de Mallorques, la infanta dona
Elienor, filla que fonch del comte d'Urgell, la qual anava en
Nàpols per fer noces ab lo comte de Nola, a qui l'avien dada
per muller.
Tres naus armades
Dissabte, a
guayta diana, se perlongaren de la plaja de Barchinona aquelles
tres naus armades, de una de les quals fonch capità mossèn
Riembau de Corbera, de l'altra, mossèn Johan Çabastida e, de
l'altra, mossèn Ffrancí Torrent. E ab aquestes tres naus passaren
l'infant don Fferrando, lo qual se diu que és fill bastart del
senyor rey, qui aprés és stat rey de Nàpols, e portà-lo-y mossèn
Corella. E més hi passà lo reverend bisbe de València e los missatgers
que la ciutat de Barchinona trematia al senyor rey en
Nàpols, los quals eren mossèn Johan Lull e mossèn Bernat Çapila.
E per semblant hi passà mossèn Johan de Montcayo, governador
d'Aragó. E desenberquaren a Gaeta.
Dimecres, a
parlament general per la senyora reyna. E lo dia mateix
fou prorogat per lo dijous aprés vinent. E lo dit die de dijous
la senyora reyna proposà en lo dit parlament.
Dicmenge, a
elegits en consellers de Barchinona los honorables:
en Ffrancesch Dezplà
Guillem Deztorrent
Pere Dusay
Pere Buçot e
en Matheu Dezsoler.
Mort d'en Pere Ramis
Dilluns, a
d'esta vida lo discret en Pere Ramis, notari e scrivà major de
la casa de la Deputació del General de Cathalunya.
Dilluns, a
plaja de Barchinona aquelles
de Corbera, de mossèn Johan Çabastida e de mossèn Ffrancí
Torrent, qui havien aportats los missatgers de Barchinona en
Nàpols, ab les quals naus los dits missatgers vengueren.
Dimecres, a
reyna licencià lo parlament, lo qual havia convocat e
en lo capítol de la Seu de Barchinona.
Partí la senyora reyna
Dijous, a
ciutat de Barchinona la senyora reyna per anar a Ceragoça
d'Aragó.
Mort d'en Barthomeu de Navel
Dissabte, a
tres hores aprés migjorn, passà d'esta vida en Barthomeu de
Navell, qui era adjunct al regent los comptes del General
de Cathalunya.
Dimarts, a
de adjunct al ofici del regent los comptes del General,
lo qual ofici vacava per mort d'en Barthomeu de Navel, en
Johan de Navel, fill seu.
E aquest mateix die fonch comenada la recepció de les peccúnies
dels drets del General, per lo restant temps del present
trienni, a
qui primer ho tenia.
Con mudaren la Deputació a Vich per les morts
Dijous, a
Deputats del General de Cathalunya de Barchinona e anaren-se
a Vich, on mudaren lur consistori per raó de les morts
qui eren en Barchinona. E ans que partissen, feren comissió a
misser Guillem Jordà, advocad del General, a desezir e determenar
qualsevulla qüestions devallants de bans e fraus, appellant-hi,
emperò, en Barthomeu Vives e n'Aloy de Navel.
Con en Matheu Dezvall fonch provehit del ofici
Dilluns, a
en Matheu Dezvall del ofici d'exhigir e demanar los
deutes deguts al General de Cathalunya, lo qual ofici vaccava,
per ço com en Johan de Navell, qui aquell obtenia, l'avia
lexat e era stat provehit de adjunct al regent los comptes del
dit General.
La caxa del moll
E lo propdit die, de matí, fonch varada e mesa dins mar la
primera caxa appellada Sancta Maria, de la obra del moll qui
feya en la plaja de la mar de la present ciutat de Barchinona.
La caxa donà a través
E divenres, a
caxa de la obra del moll de Barchinona, per fortuna de mar,
donà a través a les penyes de Sent Bertran de Montjuhic. E la
obra de aquest moll no hac manera ne s'í obrà pus, mas aprés,
con vench l'any
fer moll, segons apar avant, en cartes
Dilluns, a
consellers de Barchinona los honorables:
en Guillem Dezsoler
Pere de Malla
Bernat Fivaller
Johan de Gualbes, fill d'en Jacme, e
en Johan Marquet.
Mort d'en Galceran de Materó
Dimarts, a
en Galceran de Materó, regent los comptes del General de
Cathalunya.
Dimarts, a
Perpenyà, per anar al reyalme de Nàpols, e passaren-hi aquells
Provisió del ofici d'en Jacme Çafont
Dimarts, a
del discret en Pere Torró, notari, segon ajudant en la
scrivania de la Deputació del General de Cathalunya, al·legant
sé vell e indispost, provehiren, ab consell dels advocats, en Jacme
Çafont, que fos son adjunct, axí, emperò, que lo dit Pere
Torró, vivint, romanga en son dit ofici ab tota sa integritat e
haja íntegrament son salari ordinari, e lo dit Jacme no haje
algun salari de vida del dit Pere Torró. Entès, emperò, e declarat
que aprés mort del dit Pere Torró, si morrà ans que
Jacme, ell, dit Jacme Çafont, sia provehit del dit ofici, e ara
per lavós lo
Provisió del ofici d'en Eymerich de la Via
Dissabte, a
provehiren n'Aymerich de la Via del ofici de adjunct al scrivà
del archiu de la casa de la Deputació del General de Cathalunya,
lo qual ofici vaccava per mort del honorable en Berenguer de
Vilatorta, ciutadà de Barchinona, qui aquell derrerament obtenia.
Dimecres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Huguet Fivaller
Johan de Marimon
Jacme Ros
Miquel Dezplà e
en Ffrancí Carbó
Dimarts, a
que Jacme Çafont, notari, era stat donat per adjunct al
discret en Pere Torró, notari, segon ajudant en la scrivania de
la Deputació del General de Cathalunya, ab condició que lo
dit Pere Torró, mentra visqués, agués íntegrament tot son salari
de
e stiga en veritat que huy tot lo servey fa e soporte lo dit Jacme
Çafont, e sie molt rehonable que qui servey sie remunerat
o haja salari, per ço provehiren e volgueren de consell dels
advocats que lo dit Jacme Çafont haja tot lo dit salari de
forma del capítol de cort, e que lo dit salari començ a comptar
a quascú d'ells lo primer die del corrent mes de març.
Comissaris de usures
Dilluns, a
appellaren los tres staments en la casa de la Deputació del dit
General per haver consell, com se haurien contra los asserts
comissaris de les usures, qui van per lo Principat de Cathalunya
faent enquestes contra aquells.
Mort d'en Romeu Pallarès
Dimarts, a
lo honorable en Romeu Pallarès, scrivà del archiu del ofici dels
Oïdors de Comptes del General de Cathalunya.
Divenres, a
an Johan Martí, porter del General, per presentar les letres citatòries
als asserts comissaris de les usures. E aquest mateix die
partiren de Barchinona, per anar presentar certa requesta al
reverend bisbe de Leyda, qui era [a] Alcanyís ab la senyora
reyna, en Johan Ros e n'Anthoni Lombard.
Mutació de la Deputació per morts
Dimarts, a
los Deputats e los Oïdors de Comptes e hú dels advocats,
lo regent los comptes e l'escrivà major, e anaren-se
Gerona on mudaren l'ofici de Deputació, e açò per raó de les
morts qui eren en la present ciutat de Barchinona. E ordonaren
ans de lur partida que
n'Aloy de Navell, qui romanien en Barchinona, o los dos,
o hú d'ells en absència dels altres, dicernesquen e declaren, ab
consell del altre advocat qui restava ací en Barchinona, qualsevol
qüestions o debats qui occórreguen en la casa de la Deputació.
Ítem, se
porters, ço és, en Johan Prats e en Johan Martí, e volgueren
que lo terç porter, qui era en Barthomeu Lladó, per ço com
era pus vell que
de la dita casa de Deputació.
Divenres, a
Oïdors de Comptes deliberaren que, per los fets e enentaments
dels comissaris de les usures, anàs al senyor rey, qui era en lo
reyalme de Nàpols, n'Aymerich de la Via.
Con mudaren l'ofici de la Deputació a Sent Feliu de Guíxols
Dissabte, a
deliberaren que, attenent que en la ciutat de Gerona se comencen
a morir de glànola, que mudassen lo lur consistori e ofici
de Deputació a Sent Ffeliu de Guíxols.
Dissabte, a
e Oïdors de Comptes e altres oficials e ministres lurs partiren
de la vila de Sent Ffeliu de Guíxols, on se començaven ja a morir
de glànola, e tornaren-se
Dijous, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Guillem Deztorrent
Pere Dusay
Johan Lull, fill d'en Romeu,
Jacme Çapila e
en Pere Johan de Sentcliment.
Nàpols
Dissabte, a
d'Aragó, qui tenia assetjada la ciutat de Nàpols, féu dar
lo assalt en aquella e entrà-la per força d'armes e
rey Rayner, duch d'Enjou e comte de Prohença que era, e
recullir en lo Castell Nou de la dita ciutat.
Dimarts, a
la ciutat de Barchinona que lo senyor rey, a
havia fet dar l'asalt en Nàpols e que
d'armes e
dins lo Castell Nou.
Missatgeria
Dimecres, a
Barchinona, per anar a la senyora reyna, loctinent general
del senyor rey, la qual era a Ceragoça d'Aragó, mossèn Andreu
de Biure, cavaller, e mossèn Bernat Çapila, ciutadà, deputats,
e misser Narcís de Sentdionís, oïdor de comtes del General,
com a embaxadors del Principat de Cathalunya, e manaren-se
per scrivà lur en Jacme Çafont, notari e hú dels scrivans ordinaris
de la scrivania del dit General, per notificar a la
dita senyora reyna com certa gent d'armes del regne de Ffrança
se preparava e cominaven entrar en lo Principat de Cathalunya,
suplicant sa senyoria que, pus lo senyor rey era absent de tot lo
dit Principat, lo qual era en Nàpols, e ella era romasa dessà loctinent
general, que li plagués provehir-hi, requerints d'açò los
fos levada carta pública, etcètera.
Dissabte, a
manà convocar corts als cathalans per a Ulldecona.
Dijous, a
venints de Çeragoça d'Aragó, on era la senyora reyna,
mossèn Andreu de Biure e mossèn Bernat Çapila, deputats, e
misser Narcís de Sentdionís, oïdor de comptes, qui y eren anats
com a embaxadors del Principat de Cathalunya, e vengueren ab
ells Jacme Çafont e en Johan Martí.
Dimarts, a
Corbera, portantveus de governador en lo Principat de Cathalunya,
a instància dels Deputats del General del dit Principat,
féu publicar una crida en Barchinona contenent en efecte que,
sots pena de cors e de aver, algú no gosàs dannificar en béns
ne en persona en Bernat Noves, notari e scrivà major del dit
General, com los dits Deputats se oferissen de fer star aquell
a dret a tot hom a qui fos tengut de res, la qual crida fonch
registrada en la cort del honorable vaguer de Barchinona, lo
propdit die.
Dissabte, a
lladres en la casa de la Deputació e despenyaren la capella
de la dita casa e portaren-se
ostiera, dos canalobres, una bella creu, un donador de pau, dues
canadelles, tot d'argent daurat, qui valia tot passats
e una bella tovallola.
Mort de misser Anthoni Amat
Dijous, a
d'esta vida misser Anthoni Amat, lo qual morí en la ciutat de
Terragona.
Divenres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Lull, major de dies
Ramon Çavayll
Ffrancesch Lobet
Anthoni de Vilatorta e
en Johan de Junyent.
Dissabte, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan de Marimon
Guillem de Busquets
Miquel de Montjuhic
Pero Oliver
Thomàs Pujada.
Divenres, a
mossèn d'Alimanya, fill del comte d'Armenyach,
lo qual fugitiu era exit de Gascunya, per ço com lo Dalfí de
Ffrança li havia presa la més part de la terra del dit comte, son
pare, e havia mesos en presó lo dit comte e un altre fill e dues
filles.
Missatgeria
Dimarts, a
la plaja de Barchinona, ab la galeassa d'en Fferruix Bertran, los
honorables en Ffrancesch Dezplà e en Guillem Deztorrent,
ciutadans, embaxadors tramesos per part de la ciutat de Barchinona
al senyor rey, qui era en la ciutat de Nàpols; e aquest
mateix die, en la nit, se perlongaren de la plaja e feren vela.
Cors present del vezcomte d'Illa
Dimecres, a
present ab molta luminària e ab tuguri sobre lo cors en la
sgleya de Framenors de Barchinona, per lo noble mossèn Bernat
Galceran de Pinós, vescomte d'Illa e de Canet. E fonch
preÿcat.
Treva
E aquest propdit die, fonch cridada la treva dels jenovesos
e dels cathalans, duradora en les parts de Levant fins
a
a
Dissabte, a
Bernat Çalba, deputat, d'Empurdà, e amenà presos en Luís
de Pontós, donzell, e en Johan Riera, prior de Castellnou,
qui havien feta resistència a un guarda del General; foren presos
a Peralada e mesos dins la presó del vaguer de Barchinona e
scrits als Deputats.
Dissabte, a
plaja de Barchinona, ab la galera de mossèn Gonsalvo de Nava,
los honorables en Ffrancesch Dezplà e en Guillem Deztorrent,
qui eren anats al senyor rey en Nàpols com a missatgers de
Barchinona.
Mort d'en Pere Torró
Dilluns, a
Torró, notari e segon ajudant en la scrivania de la Deputació del
General de Cathalunya. Bona glòria haja ell.
Dilluns, a
per consellers de Barchinona los honorables:
en Ffrancesch Dezplà
Bernat Çapila
Pere Torrent
Johan Galbes, fill d'en Ferrer, e
en Pere de Ciges.
Mort d'en Pere Verdaguer
Dilluns, a
vida en Pere Verdaguer, lo qual havia càrrech de exhegir e fer
cobrar los deutes qui són deguts al General de Cathalunya.
Cors present de la reyna de Portogal
Dissabte, a
en la Seu de Barchinona, de la reyna de Portogal, qui era
germana del senyor rey, e féu-lo fer la senyora reyna.
Cors present del bisbe de Barchinona
Dimarts, a
present, en la dita Seu, del reverend misser Simon Salvador,
bisbe de Barchinona, lo qual per manjar anguiles morí en cort
romana.
Cors present de la reyna de Castella
Divenres, a
present, en la Seu de Barchinona, de la reyna de Castella, qui era
germana del senyor rey.
Presó del guarda de Tortosa
Dijous, a
per anar a Tortosa n'Aymerich de la Via e en Jacme
Çafont, per raó com la senyora reyna havia fet pendra en Pere
Vallès, garda dels drets de generalitats en lo cap del pont
de Tortosa. E lo dit Eymerich de la Via, com a comissari dels
Deputats, requerí en Ffrancesch Burguès, vaguer de la dita ciutat
que, per virtut del sacrament e homenatge que prestat havia
als Deputats de obeir a totes lurs requestes, trasqués de presó
lo dit guarda. E lo dit Jacme Çafont levà carta pública de la
dita requesta, però lo dit vaguer, trencant lo sacrament e homenatge
que fet havia, no
Ídem
Dilluns, a
mossèn Bernat Çalba, deputat, lo qual anà a la senyora
reyna en València per lo fet de la presó d'en Pere Vallès, garde
de les generalitats en lo pas de Tortosa; e jo hé dubte que per
aquest peccat la dita senyora no sia damnada, car gran tort li
féu.
Cors present del mestra de Sent Yago
Dimecres, a
féu fer cors present, dins la Seu de Barchinona, ab
capell ardent, del infant don Enrich, mestra de Sent Yago
e germà del senyor rey, lo qual era mort axí com a Déu era
stat plasent.
Treva del senyor rey ab lo duch d'Anjou
Dimarts, a
treva entre lo senyor rey e lo duch d'Anjou, duradora de juny
passat a un any; e aprés tant tro sia retuda per una de les
parts, e açò per raó de Prohença.
Dimarts, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Johan Lull, fill d'en Romeu
Bernat Fivaller
Ffrancí Carbó
Guillem Colom e
n'Anthoni Pujada.
Jacme Girard, bisbe de Barchinona
Dijous, a
en Barchinona lo reverend mossèn Jacme Girard, bisbe de Barchinona,
qui poch ha era stat elegit; isqueren-li lo governador,
lo vaguer, deputats e molta altra notabla gent.
Entrada de archabisbe
Dimecres, a
lo reverend don Pedro d'Urrea, qui novament era stat elegit
en archabisbe de Terragona; isqueren-li lo governador, lo
vaguer, bisbe de Barchinona, consellers, deputats e molta altra
notable gent.
Entrada de la senyora reyna
Dilluns, a
la senyora reyna, qui venia de València, e anà posar al
ort de mossèn Fonollet, qui
Dimecres, a
reyna, com a loctinent general del senyor rey, proposà en la cort
que novament celebrava als cathalans en lo monestir o casa de
Natzaret de Barchinona.
Dimecres, a
en consellers de Barchinona los honorables:
en Pere Dusay
Jacme Ros
Jacme Çapila
Pere Johan de Sentcliment e
en Pere de Relat.
Abatiment d'en Jacme de Casasaja
Dijous, a
Jacme de Casasaja, cambiador, qui tenia taula de cambi assegurada
en la ciutat de Barchinona, per no poder pagar sos creadors.
E era regent los comptes del General, e havie
de salari.
Dijous, a
vida nostre Sanct Pare papa Eugeni Quint, en la ciutat de Roma.
Dilluns, a
en la ciutat de Roma de papa Nicholau Quint, qui abans era
apellat misser Thomàs de Sarzana, cardenal de Bolunya, lo qual
era de nació de jenovesos.
Mort d'en Pere Janer, notari
Dijous, a
lo discret en Pere Janer, notari, ajudant del regent los comptes
del General de Cathalunya.
Foch
Dijous, a
captada, fonch mès foch a la fusteria de València, e cremaren-s'í
moltes cases, e moriren-hi cremats entre infants e sclaus
o
mijanit.
Mort d'en Pere Ventosa
Dimecres, a
vida lo discret en Pere Ventosa, notari, qui era adjunct al regent
los comptes del General.
Dijous, a
en Barchinona, per consellers, los honorables:
en Bernat Çapila
Pere Romeu
Pere Serra
Berenguer Lull
Ffelip de Ferrera.
Divenres, a
mossèn Johan de Marimon, lo qual era stat tramès al
senyor rey, qui era en la dita ciutat de Nàpols. E fonch-hi tramès
per part de la cort del Principat de Cathalunya.
Missatgeria
Dijous, a
mossèn Berenguer Dezpasens e en Johan Lull, embaxadors
tramesos per lo senyor rey, qui era en lo comdat de
Pisa, sobre lo setge de Plumbi, a la cort de Cathalunya, qui de
present se celebra en lo capítol de la Seu de Barchinona.
Rompiment de cort
Dissabte, a
la senyora reyna, com a loctinent general del senyor
rey, licencià la cort, la qual celebrava als cathalans en la casa
del capítol de la Seu de Barchinona.
D'aquest rompiment de cort, succehiren molts mals en Cathalunya,
e signantment la buscha e la biga, e la mutació de
les monedes e altres mals.
Terratrèmol
Divenres, a
mijanit, féu un molt gran terratrèmol en la ciutat de Barchinona
e per tot lo Principat de Cathalunya, lo qual féu molt gran
dan a moltes possessions axí dins la present ciutat de Barchinona
com fora aquella. Primerament, obrí lo castell nou de la
dita ciutat e féu-hi una fenadura que y passeria bé un home
per mig. Ítem, féu gran dan en les cases del abbat de Ripoll
e del abbat d'Àger, qui són prop la sgleya de Sent Miquel de la
present ciutat. Ítem, en l'alberch dels hereus d'en Bernat Splugues,
en l'alberch d'en Bernat Fivaller, en l'alberch d'en Johan
de Barqueres, e en molts d'altres. E fora la dita ciutat enderrochà
lo castell del Papiol e y matà
castell de Sentmanat e y matà un fadrí, lo castell de Montornès,
lo castell de Llinàs e sclafà e carafaxà molt letjament lo castell
de Calaf e la casa d'en Ombert de Bigues, e matà-y dues dones, e
enderrochà lo monestir del Stany, e matà-y un frare, e enderrochà
part de la sglésia de Materó e part de la sglésia de Granollés,
e moltes masies que enderrochà, e féu molt gran damnatge per
tota Cathalunya. E en aquest mateix mes de maig s'ic començaren
a morir de glànola.
Dijous, a
eclipsi del sol, lo qual sol se començà aclipsar a
e durà fins prop de
Mutació de Deputació
Dimarts, a
e Oïdors de Comptes del General de Cathalunya, de consell
de lurs advocats, deliberaren que, per raó de les morts qui dies
ha continuen en la present ciutat de Barchinona, l'ofici de lur
deputació sia mudat a Vilafrancha de Penedès, provehints e
ordona[n]ts que tots fossen lla a
E més provehiren que misser Agustí de la Ylla, hú dels
Oïdors de Comtes del dit General, romangués en Barchinona,
lo qual hagués càrrech ensemps ab misser Guillem Jordà, qui
és hú dels advocats de la casa, de provehir en los fets qui occorrarien
en la present ciutat de Barchinona. E que
se
Dissabte, a
en Barchinona, per consellers, los honorables:
En Ramon Çavall
Ffrancí Carbó
Pere de Conomines
Pere de Siges e
en Pere Çestrada.
Tornà la Deputació a Barchinona
Dimarts, a
e Oïdors de Comptes, ab consell de lur advocad, deliberaren
que, attenent que lo temps de les epidèmies és per gràcia de
Déu molt remeyat en Barchinona, que tornen la Deputació en
la dita ciutat e que tots hi sien dilluns primer vinent.
Pagesos de remença
Divenres, a
Barchinona per anar al senyor rey lo honorable en Bernat
Aybri, burgès de Perpenyà, lo qual hi anava per lo fet dels
pagesos de reemença, qui dies ha se començaven de moure contra
lurs senyors, e
E fonch-hi tramès per part dels Deputats.
E aquest mateix die se recullí lo reverend bisbe de Barchimona
ab la nau d'en Melchior Mates per anar al senyor rey.
Pagesos de reemença
Dimarts, a
de Barchinona per anar a Perpenyà, on era la senyora reyna,
lo reverend archabisbe de Terragona, lo noble vescomte d'Illa,
deputats, e lo honorable en Guillem Deztorrent, ciutadà de
Barchinona, embaxadors tramesos a la senyora reyna, qui era
a Perpenyà, per raó de la qüestió dels pagesos de reemença.
E anaren ab ells en Johan Gener, hú dels scrivans ordinaris
de la Deputació del dit General, e dos porters de la dita casa,
ço és, en Johan Martí e en Martí Coll.
Dijous, a
Barchinona los propdits embaxadors de Perpenyà.
Dicmenge, a
Nàpols mossèn Bernat Aybri, lo qual era anat al senyor rey
per lo fet dels pagesos de reemença.
Mort d'en Matheu Dezvall
Dimarts, a
lo honorable en Matheu Dezvall, qui havia càrrech de exhigir
e demanar qualsevol quantitats de peccúnies qui fóssen degudes
al General de Cathalunya.
Provisió d'en Johan Ferrer, receptor
Dilluns, lo primer de setembre
Deputats provehiren lo honorable en Johan Ferrer, ciutadà de
Barchinona, lo qual és domèstich e familiar del reverend archabisbe
de Barchinona, del ofici de receptor de les peccúnies provinents
del dret de les generalitats d'entrades e de exides de
Cathalunya, lo qual dret ara, en lo corrent trienni, no s'és
arrendat.
Semblant provisió feren lo dit die del dret de la bolla
no arrendat, lo qual comenaren a
Dicmenge, a
elegits en consellers de Barchinona los honorables:
en Jacme Ros
Bertran Dezvall
Miquel Dezplà
Matheu Dezsoler e
en Johan Berenguer Çapila.
Missatgeria
Dilluns, a
que la ciutat de Barchinona havia armada e de la qual era
patró mossèn Anthoni de Vilatorta, mossèn Johan de Marimon
e mossèn Bernat Çapila, elets en embaxadors per anar al senyor
rey per fets de la ciutat de Barchinona.
Dissabte, a
regent la vagaria de Barchinona, mès en la presó mossèn Johan
Torrelles, lo qual havia pres dins l'ostal d'en Guasch a Molín
de Reig, per ço com era gitat de pau e de treva, a instància dels
honorables consellers de Barchinona.
Missatgeria
Dimecres, a
que
honorable en Galceran Dusay, lo abbat de Ripoll e mossèn
Ffrancí Dezplà, dos dels deputats del dit General, e mossèn
Pere Johan de Sentcliment, embaxadors tramesos al senyor rey,
qui era en Nàpols, los quals anaven per lo Principat de
Cathalunya.
Dimecres, a
arribaren a la Torra del Grech, qui és
la ciutat de Nàpols, on era lo senyor rey per visitar la sua
anemorada na Lucrècia d'Elanyo. E allà li anaren besar la mà
e fer reverència, e li donaren les letres de creença que li
aportaven.
E divenres, a
lur embaxada al dit senyor dins lo Castell Nou de la
dita ciutat de Nàpols.
Mort d'en Johan Çapila
Dimarts, a
honorable Johan Çapila, ajudant del scrivà dels Oïdors dels
Comptes del General de Cathalunya.
Dilluns, a
de Barchinona los honorables:
En Ffarrer de Gualbes
Bernat Ferrer
Berenguer Lull
Johan Marquet e
en Pere Matie.
Dilluns, a
plaja de Barchinona, ab la galera de la ciutat, los honorables
mossèn Johan de Marimon e mossèn Bernat Çapila, embaxadors
tramesos al senyor rey per part de la ciutat de Barchinona.
Partí la senyora reyna
Dimarts, a
la senyora reyna per anar a Vilafrancha de Penedès, a on havia
mudada la cort, la qual era stada convocada e ja principiada
a Perpenyà.
Merquès d'Oristany
Dijous, primer die d'abril
de Barchinona, ab la nau d'en Spital, la nobla dona Elienor,
donzella, filla del noble don Ramon de Cardona e sposa del
magnífich don Anthon d'Arborea, marquès d'Oristany, qui se
passava en Serdenya per fer noces ab lo marit.
Pagesos de Mallorqua
Dissabte, a
nau del senyor rey, la qual patronejà en Rafel Julià, lo comte
de Prades e mossèn Johan de Marimon, ciutadà de Barchinona,
los quals la senyora reyna, com a loctinent del senyor rey,
trematia a Mallorques per pacificar los pagesos de la part forana,
qui s'eren levats mà armada contra los ciutadans de Mallorqua,
e tenien assetjada la ciutat e la combatien contínuament
ab bombardes. E havien fet lur capità un pagès vulgarment
apellat lo Tort Ballaster. E, ultra les altres coses que
pagesos demanaven als ciutadans, era que
dels drets de la terra.
Dilluns, a
ab la galera del General lo honorable en Pere Johan de Sentcliment,
hú dels
cort de Cathalunya. E més vengueren ab la dita galera mossèn
Johan de Montcayo, governador d'Aragó, lo comte de
Cosentayna e lo honorable en Pere de Sentcliment, mestra racional
del senyor rey, e molts d'altres.
Divenres, a
plaja de Barchinona aquelles dues galeres groces que lo senyor
rey trametia en Fflandes, e de les quals era capità mossèn
Ffrancí Dezvall, e de la una era patró en Galceran Janer e de
l'altra en Pere Pujades.
Dimarts, a
consellers de Barchinona los honorables:
en Ffrancesch Dezplà
Jacme Çapila
Anthoni de Vilatorta
Jofre Sirvent e
en Johan d'Aguilar
Dissabte, a
a pena e a culpa, atorgat per nostre Sanct Pare papa Nicholau
Quint a Sancta Eulàlia, en la Seu de Barchinona, segons de la
dita indulgència apar per bulla apostolical del dit nostre Sanct
Pare, data en Roma, en Sanct Pere, l'any de la Incarnació de
Jhesuchrist
any del seu pontificat.
Rey
Divenres, a
migjorn, nasqué l'infant don Fferrando, fill del rey don Johan,
rey de Navarra, e de la reyna dona Johana, muller sua, en la
vila de Sos, qui és en Aragó e frontera de Navarra, qui aprés
fonch rey de Castella, e aprés mort de son pare fonch rey
d'Aragó.
Dimecres, a
venits per terra del senyor rey, l'abbat de Ripoll e mossèn
Ffrancí Desplà deputats del General e dos dels embaxadors
de Cathalunya.
Missatgeria dels hòmens de la buscha
Dijous, a
d'en Rafel Julià, en Pere Robió, mandrater qui anava al senyor
rey, qui era en Nàpols, tramès per los hòmens de la buscha,
qui demanaven que la moneda fos pujada a major for, ço és,
que axí com lo croat valia
creents ells que lavós serien tots richs.
Partí la senyora reyna
Dijous, a
de la ciutat de Barchinona per anar a Vilafranca de Penedès.
Missa novella en la capella del ort de la Lotja
Dicmenge, a
la primera missa qui
per los hòmens de la buscha en l'ort de la Lotge de la mar
de Barchinona.
Dijous, a
consellers de Barchinona los honorables:
en Ffrancí Carbó
Miquel Dezplà
Johan de Gualbes, qui aprés se féu frare agustí
Ffelip de Ferrera e
en Jacme Çesavaces.
E aquest jorn entrà lo diable al cors a mossèn Galceran de
Requesens, governador, e a[n] en Pere Torrent e altres buscaris,
per ço com hagueren errada aquesta consellaria.
Cònsols
Dimarts, a
era en Barchinona, a instància dels hòmens de la buscha, féu
fer manament a consellers que sots pena de
sendemà, que seria festa de sent March, no aplegassen Consell
de
elecció fins a
e ab semblant pena fonch fet a quascú d'aquells qui aquell any
eren del dit consell. E de fet lo sendemà no foren elegits los
cònsols, però foren elegits dos missatgers qui anaren al senyor
rey, ço és, mossèn Bernat Fivaller e mossèn Pere Johan de
Sentcliment.
Missatgeria
Dimarts, a
d'en Anthoni de Vilatorta, mossèn Bernat Fivaller e mossèn
Pere Johan de Sentcliment, missatgers tramesos per la ciutat de
Barchinona al senyor rey, qui era en Nàpols, per notificar-li
com mossèn Galceran de Requesens, portantveus de governador
en Cathalunya, no tament Déu ne la correcció de sa senyoria,
e en gran menyspreu del sacrament e homenatge per
ell solemnament prestat, trencava los privilegis de Barchinona
e altres libertats de la terra, ab molta malícia, e metia contínuament
divisió entre los pobles de la dita ciutat.
La presa de Costantinobla
Dissabte, a
Jènova qui comptà que lo Gran Turch havia presa la ciutat de
Costantinoble, la qual havia tenguda assatjada per molt temps
per mar e per terra. E près-la a
any.
Rompiment de cort
Dilluns, primer die d'octobre
licencià les corts que ella, com a loctinent general del senyor
rey, celebrava als cathalans en lo monestir de Sancta Anna de
Barchinona.
Partí la senyora reyna
Dimarts, a
ab voluntat e licència del senyor rey, partí de Barchinona per
anar en Castella, e may pus no tornà en Barchinona.
Loctinència de mossèn Requesens
Divenres, a
de Requesens, portantveus de governador en Cathalunya,
acompenyat de misser Johan Pagès, vici_canceller, del comte de
Cardona, del vezcomte d'Illa e d'en Grisogo Andreu Sentelles,
e de molts mercaders, artistes e manastrals e altres de la buscha,
partint del palau menor reyal, qui és prop la Volta dels Leons,
anà a la Seu, e con fonch alt dins les retxes del altar major,
féu legir una provisió del senyor rey contanent en efecta com
lo dit senyor l'avia creat son loctinent general en Cathalunya,
donant-li molt gran e ampla potestat, e entre les altres coses
li dave poder de celebrar corts. E publicada la dita provisió,
ell se acostà al altar major e aquí jurà, en gran damnació
de sa ànima, tenir e servar privilegis e libertats de la terra,
etcètera, no contrestant que ans de son jurament li fos protestat
axí en scrits com de paraula. E dit e mostrat per los
consellers de Barchinona e per los deputats qui aquí foren presents
com ell no podia ésser loctinent, car les constitucions
de Cathalunya e altres libertats de la pàtria hi contrestaven,
e de aquestes requestes e protests feren levar carta pública, ço
és, los consellers de Barchinona al discret an Johan Franch,
notari e scrivà de la casa de la ciutat, e los deputats a
Noves, scrivà lur. E ell, no contrestant les dites requestes e
protests, jurà axí com aquell qui
que s'és dat a diables en cors e en ànima. E partint de la Seu
lo mal nat, ab gran serimònia, se
on posava, acompanyat dels dessús dits, e de
de la buscha qui li anaven dient: "Senyor, gran prou vos faça
, entre los quals fonch en Pere de Prexana, en
la loctinència"
Thomàs Pujada del Born, n'Agustí Massanet e molts altres, la
major part dels quals aprés han feta mala fi.
Manament ab pena de ·X_mília· florins
Dijous, a
de sent Andreu Apòstol, de continent que los consellers se foren
anats a dinar, lo malvat de mossèn Galceran de Requesens tramès
un manament en scrits a quascú dels consellers en cases lurs
e sengles a tots aquells qui eren de Consell de Cent Jurats, contenent
en efecte que, sots pena de
ajustassen ne entrassen en la casa de la ciutat ne axí poch se
gosassen aplegar en altres lochs. E més avant, aquesta hora mateixa,
feren manament Johan Franch, notari e scrivà major
del consell de la dita ciutat, que de continent tencàs ab clau la
scrivania de la dita casa de la ciutat e que levàs les altres claus
als altres scrivans ajudants de la dita scrivania. E que, sots pena
de
tencàs per sí o per altri en la dita casa ne scrivania, ans retengués
e guardàs bé les claus fins li fos manat què faria d'elles. E, ultra
tot açò, lo arrestaren dins casa sua ab sagrament e homenatge
e ab pena de
Divenres, a
per virtut del dessús dit manament, les portes de la casa
de la ciutat stigueren tencades tot lo die. E con vench lo deprés
dinar del dit die de sent Andreu, lo dit mossèn Galceran de
Requesens féu aplegar al palau menor, on ell posava, tots
los síndichs de la busca e gran colp de buscaris e altres secassos
seus. E con dues hores aprés migjorn hagueren sonat, ell
publicà per regidors vice_règia de la dita ciutat los dejús scrits,
ab tals o semblant paraules, com se seguexen:
"Lo senyor rey, sabent la dicenció qui és en los
e poble de la ciutat de Barchinona, e los ciutadans qui
d'onor, e la impugnació dels consellers e Consell de Cent Jurats
de la dita ciutat, zelant com a virtuós e clement rey e senyor lo
repòs e utilitat de la dita ciutat, de paraula essent jo ab lo dit
senyor, e aprés ab moltes letres, me ha encautat e manat stractíssimament
provehís e ab summa diligència entengués en lo
repòs de la dita ciutat e que en aquella, per causa de les dites
contencions, scàndels no
la majestat del dit senyor atorgada als dits
hajen introduhida la causa de lurs quereles devant la molt alta
senyora reyna e devant mi, e sien stats ordits alguns processos
de e sobre les dites coses e altres en els dits processos contengudes,
e sobre aquelles fins ací lo dit senyor rey no haja complidament
provehit, ha covengut a mi per les multiplicades
instàncies, suplicacions e paticions dels dits
poble, o de lurs síndichs e sotz_síndichs et alias
provehir-hi. E per ço, ab deliberació del consell del senyor rey,
per certs bons respectes consernents llaor de Déu, servey del
dit senyor rey, tranquil·litat e benefici de la cosa pública de la
present ciutat, hé prohibit e manat e inhibit als consellers e
Consell de Cent Jurats de la dita ciutat no procehissen en fer
elecció de consellers ne de altres oficials ne altres actes. E perquè
la dita ciutat e república d'aquella no romanga destatuhida de
defenadors, seguint la desliberació del dit consell, hé elegides
e sien en loch d'aquells e
obrés qui
les quals
la gràcia divinal, jo
la dita ciutat e hajen la cura d'aquella e de la cosa pública
axí com los consellers e consell de la dita ciutat han acustumat e
deuen haver, a laor de Déu, servey del senyor rey e benefici
públich. Les quals coses entench e vull haver fetes per los dits
respectes et alias
que per la majestat del dit senyor rey o per mi hi sia provehit
altrament. E no vull ni enten[ch] per les dites coses o alguna
de aquelles sia fet prejudici algú als privilegis e libertats de la
dita ciutat, ne tenpoch vull ne entench aprovar ne inprovar los
dits regidors e Consell de
inpugnats ne les eleccions d'ells o per ells fetes ne
actes alguns per ells fets. E perquè a tots sien notòries les
dites
la dita ciutat e cosa pública d'aquella e los dos obrés, hé desliberat
aquells ésser manifestats e publicats en persona mia
ací en públich, e vull e man aquella publicació de la dita elecció
ésser continuada en lo procés, e si master serà ésser-ne fet acte
a part. Los per mi elegits són aquests:
Consellers. Any ·MCCCCLIII· Obrers
Ffarrer de Gualbes, ciutadà Johan Ça_rovira, ciutadà
Jofre Sirvent, mercader Ramon Garau, mercader".
Pere Torrent, pus jove, ciutadà
Valentí Gibert, mercader
Thomàs Pujada, mercader
Trencament de privilegis
E aquesta ora que lo dit mossèn Galceran de Requesens
publicà la dessús dita consellaria e trenchà los privilegis de la
dita ciutat, hi foren presents lo vezcomte d'Illa e don Ffrancesch,
son frare, en Grisogo Andreu Sentelles, mossèn Jacme Gener,
misser Johan Pagès e molts altres. E ab tota veritat és cert que
aquesta hora per aquesta lo sol s'escurí e fonch fet gran eclipsi,
e no y falgué sinó com no plagué a Déu que tot lo palau
dalt e baix se
dit mossèn Requesens e tots sos secassos, qui aquest jorn
han deslibertada la pus nobla ciutat del món. Plàcia a la misericòrdia
de Déu que per avant hi provehesca. E la Verga Maria,
mara sua, acompanyada de mossèn sent Andreu e de madona
sancta Eulàlia, e de tots los altres sants e santes de peradís lo
vullen humilment pregar. Amén.
Con volgueren que los oficis de la ciutat fossen triennals
Dimecres, a
sancta Lúcia, fonch tengut lo Consell de
que lo sendemà, que seria die de sancta Lúcia, fos celebrat Consell
de Cent Jurats, e que y fossen proposades
primerament la elecció faedora de mostaçaf, administrador de
places, racional, administradors del hospital d'en Pere Dezvilar
e guardes de monedes; lo segon cap fou que mossèn Bernat
Fivaller e mossèn Pere Johan de Sentcliment, missatgers tramesos
per part de aquesta ciutat al senyor rey, se
lo terç, que tots los oficis de la ciutat qui eren de vida fossen
triennals; lo quart, que los salaris que la dita ciutat done fossen
amoderats; lo quint e derrer, que fessen una galera de
guàrdia, sens emperò imposició de dret.
Dijous, a
sancta Lúcia, fonch elegit en mostaçaf de Barchinona n'Anthoni
Sala, botiguer, e administrador de les places, en Ffrancí de
Perarnau, botiguer; racional, en Bernat Vilaplana, e administradors
del hospital d'en Pere Dezvilar, Barthomeu Figuerola,
notari per auctoritat reyal, e en Johan Puig, ferrer.
Mort d'en Bernat Noves, notari
Dimecres, a
discret en Bernat Noves, notari e scrivà major de la casa de la
Deputació del General de Cathalunya.
Divenres, a
tota la ciutat anaren
garlandes de proenga al cap, trompant contínuament per les
carreres ab gran alegria, e seguien-los gran multitut de poble,
e com eren per les places e altres lochs públichs de la
dita ciutat, en Pere Querol, corredor públich de Barchinona,
començava a publicar una crida, però ans que la publicàs alçava
lo braç dret en alt e cridava dient: "O Robió, Déus te mentenga"
,
e aprés procehia en publicar la dita crida, qui contenia en efecte
que, com en temps passat, per part dels ciutadans d'onor de
aquesta ciutat, més moguts per lur utilitat pròpria que no per lo
bé públich, haguessen dada orda que lo croat, qui per molt temps
havia corregut en lo Principat de Cathalunya a raó de
diners, fos tornat e baxat a
de la cosa pública del dit Principat, e ara lo senyor rey,
suplicat per part dels
braç mercantívol, per los artistes e manestrals e altres pobles de
la dita ciutat, ab deliberació de son consell, ordonava e volia que
d'aquí avant los dits croats valguessen e fossen presos a raó
de
ço és, que quascú los prengués per aquell for que
e açò, sots pena de
Florí d'or a ·XIII· sous ·III· diners
E de fet, aquell die mateix, lo florí, qui de matí valia
sous, daprés dinar valech
del argent, qui valia
valech
Requesta per les monedes
Dimarts, a
presentar al lur síndich una suplicació e requesta a mossèn
Galceran de Requesens, qui contra constitució de Cathalunya se
intitulava loctinent del senyor rey, sobra lo fet de la crida
del muntament de les monedes, de la qual requesta lo dit
mossèn Requesens féu pocha stima.
Ffesta de sancta Eulàlia
Dimarts, a
tres batallades lo seny de les hores con leven Déu a la Seu,
e féu-se per ordinació del capítol de la dita Seu, dels consellers
de Barchinona e del vaguer e batle de Barchinona, car de primer
se solia fer ab la squella vedada ten solament. E lo die
proppassat fonch-ne feta crida que con sentirien sonar les dites
de perdó.
Con levaren els oficis de la ciutat als qui·ls tenien
Dijous, a
molts buscaris qui eren stats e eren encara lurs còmplices
e secassos en tota destrucció de les libertats de Barchinona,
los quals volien salaris de la ciutat perquè posquessen viure
sens fer feyna, levaren l'ofici que tenia en Berenguer Sabater,
ferrer, de afinar los pesos e mesures e donaren-lo a
speroner. Ítem, levaren l'ofici de sotz_síndich a
notari, qui aquestes hores era en Nàpols per scrivà dels embaxadors
de Barchinona, e donaren-lo a
hú dels síndichs de la buscha. E aquest mateix die levaren l'ofici
de escrivà de les obres dels murs de Barchinona a
e provehiren-ne lo capità de la buscha, ço és, en Pere Robió,
mandrater, qui no sabia legir ne scriure mot.
Missatger
Dicmenge del Ram, a
misser Pere Miquel ab la calavera de mossèn Bernat Çaplana,
lo qual anava per missatger al senyor rey en Nàpols, tramès
per part dels Deputats del General de Cathalunya, per raó com
los hòmens de la buscha se metien en fer requestes e protests
contra los Deputats, per raó del muntament de les monedes.
Inhibició de elegir cònsols
Dimecres, a
March, los consellers e altres buscaris de lur consell, volgueren
fer cridar lo Consell de Cent Jurats per lo sendemà que devia
ésser sent March, cuydant fer elecció de cònsols de la Mar,
segons era acustumat ans que los privilegis de Barchinona fossen
romputs. E lo dit mossèn Requesens, sentint açò, féu-los-se
venir e dix-los que ell no volia que fessen cridar lo Consell
ne que
consultat lo senyor rey e hagués cobrada resposta de sa senyoria,
qui era en Nàpols. E d'açò stigueren los consellers molt
stomacats e
que, llansant ells del regiment los ciutadans honrats, ells aprés
regirien a tot lur pler la dita ciutat, e axí conagueren que les
libertats de Barchinona eren perdudes, e que ells e tota la ciutat
era constituhida sots jou de servitut e de captivitat, e replicaren
moltes paraules al dit mossèn Requesens per veure si posqueren
haver licència de fer la dita elecció, però tot los fonch córrer
de mula, ans passà la dita jornada sens fer la dita elecció.
E axí tots los pobles de la buscha hagueren ferma conaxença
que la malvestat que feta havien servia axí bé contra ells mateys,
com contra los ciutadans honrats.
Con lo governador féu pendre en Bernat Devesa, notari
Dimecres, a
Requesens, hora captada, ço és, entra
nit, tramès lo seu algutzir a casa d'en Bernat Devesa, notari,
e féu-lo pendre e metra en la presó. E aquesta hora mateixa li
féu scorcollar e pendre del seu scriptori totes letres, memorials
e altres scriptures qui fessen per los fets de la buscha,
per ço com aquest Bernat Devesa era stat molt caporal home
en los fets de la dita buscha, e era síndich dels notaris de auctoritat
reyal. E ara, con veya que la ciutat se perdia e les libertats
de aquella, e veya que lo dit mossèn Galceran de Requesens
tirava a mala fi, près l'altra volta contra ell, e començà
de preÿcar als pobles de la buscha de contrària matèria contra
lo dit Requesens, e
trobades e preses. E lo dit mossèn Requesens tench-lo pres e
apartat de la propdita jornada fins a
vinent, qui són
por que anant per ciutat no convertís e tornàs a bona part
lo poble enganat, sinó que ell promès que exint de la presó se
anara dreta via en Nàpols, axí com de fet féu, e allà morí detràs
la porta de una taverna, vilment, axí com li pertanyia.
Divenres, a
Johan Bertran de Nàpols, ab la qual vengueren mossèn Barthomeu
de Reus, secretari del senyor rey, [eI] mossèn Berenguer Lull.
E ab aquesta mateixa fusta vench de Mallorques mossèn Arnau
de Vilademany, qui havia stat per algun temps per governador
a Mallorques. E ab aquest mossèn Barthomeu de Reus vengueren
les provisions com lo senyor rey volia que lo rey de Navarra, son
frare, fos son loctinent general e que mossèn Galceran de Requesens
perdés la loctinència, de què tant s'era argullat
de què lo dit mossèn Requesens e tots los buscaris romangueren
molt abatuts.
Mort del rey de Castella
Dilluns, a
lo il·lustre don Johan, rey de Castella, lo qual morí en la vila
de Valladolit, del dit reyna de Castella.
Com lo governador se feya pagar cenes
Dimarts, a
Galceran de Requesens que lo rey de Navarra venia per
ésser loctinent e per celebrar corts, partí gran matí de
Barchinona e tirà la via de Leyda, on lo dit rey de Navarra
s'esperava entrar. E anant per lo camí on passava, totstemps se
feya pagar senes axí com si fos la pròpria persona del rey.
Con lo rey de Navarra se féu loctinent general del senyor rey
contra constitució
Dijous, primer dia d'agost any
Navarra entrà en la ciutat de Leyda, de matí. E aprés dinar
de aquest mateix die, ell féu legir e publicar la provisió del
senyor rey contenent en efecta com lo dit senyor primerament,
revocant la loctinència de la senyora reyna e la de mossèn Galceran
de Requesens, de nou creava son loctinent general lo
il·lustre don Johan, rey de Navarra, per tots sos regnes e terres
daçà mar, lo qual, sens requesta ne consentiment de algú,
jurà tenir e servar privilegis, libertats, constitucions e totes
altres leys de la terra. E aquest mateix die convocà corts als
cathalans per al
E fets axí tots aquests actes, tantost lo sendemà, que
era divenres, a
e tornà-se
cobrant l'ofici de portantveus de governador, se
Barchinona per continuar los actes de la buscha.
Cors present del rey de Castella
Dimarts, a
anniversari e cors present en la Seu de Barchinona per lo rey
de Castella, qui era mort, ab capell ardent. E feren-lo fer los
consellers de Barchinona. E feren-hi covidar los deputats e
tots los covents de frares e de monges. E les monges de Vall_donzella
digueren aquells qui les covidaven: "Digau als
,
consellers que no y volem anar, car no
e de fet no y foren.
Com lo governador levà lo bastó al batle e·l mès en la presó
E aquest mateix die, lo governador levà lo bastó
a mossèn Anthoni Pujada, batle de Barchinona, e
casa sua, per ço com no li volia dar una enquesta que lo dit
batle havia feta contra n'Anthoni Font, moliner. E lo dit governador,
sentint que
volia haver composició del dit moliner, per ço que
la hagués. E lo dit balle may la li volch dar, dient-li que ell no
havia res a veura sobre los moliners, ne per apel·lació ne
per altra qualsevol raó, e que d'açò n'í havia moltes sentències
e declaracions dades per lo senyor rey. E lo bon hom de governador,
qui corria regna solta, en loch de tornar-li a loch
la gran sobergaria que feta li havia, lo sendemà, que fonch dimecres,
a
d'agost, lo mès en la presó. De tots aquests actes lo dit batlle
s'apellà al dit rey de Navarra. Més avant, lo dit governador mès
en la presó misser Clariana, qui reonava lo dit batle, e començà
fer enquesta contra misser Jacme Taranau, per ço com havia
ordonada la appel·lació del batle. Ítem, maté en la presó en Gaspar
Canyís, scrivà de la cort del dit batle, per ço com no li volia
dar lo dit procés, però aprés sabé que no
li havia levat, e trasch-lo de la presó, e a misser Clariana per
semblant, e retench-hi lo dit batle fins a
e li restituí lo bastó.
En tant que, ab tota veritat se pot dir que algú, per bon
dret que hagués en aquest temps, no podia haver justícia de res,
si donchs no havia fermat en lo sindicat de la buscha.
Veus ací com lo governador volia metra a tot son pler tots los
oficials de Barchinona
Dijous, a
Requesens, portantveus de governador en Cathalunya, pregà molt
los consellers que li elegissen[t] en clavari en Luís d'Olives,
son gran amich, per absència d'en Pere Dezplà, qui se
per mar, lo qual era clavari. E los
denagaren, per ço com volien elegir altri en clavari, e aquests
Pujada, e de fet con los restants dos consellers, qui eren en
Jofre Sirvent e en Pere Torrent, volien fer ajustar lo
Consell de
no u volien. De què
com a catius, los féu manament que sots pena de
florins ells aplegassen lo consell e fessen la dita elecció. E ells,
de continent, axí com lo bon sclau obeeix son senyor, aplegaren
lo dit consell per fer la dita elecció. E lo dit governador per
semblant havia ja parlat ab tots los
la dita elecció ensemps ab los dits consellers. E ans que votassen
se levà un conseller qui dix aquí, enmig del consell, com
en Luís d'Olives era un gran lladra e trancador de sagrament,
e que pochs dies havia passat, ço és, en la Setmana Sancta,
que per un sagrament falç que havia fet, s'era composat ab lo
batle de Barchinona
per ell al dit batle n'Anthoni Sala, botiguer de la dita ciutat.
Però la conclusió del consell fonch que, no contrestant totes les
malvestats que d'ell foren dites en lo consell, ells lo elegiren
per por de lur senyor lo governador, qui axí u volia.
Con lo batle isqué de la presó
Divenres, a
per virtut de una letra que lo rey de Navarra li tramès, trasch
de la presó lo batle de Barchinona, lo qual ell feya star pres
de
continuada.
Dissabte, a
Consell de Cent Jurats, per fer síndichs qui entravenguessen en
les corts que
E de fet, con foren aplegats en la casa de la ciutat, en Jofre
Sirvent, conseller segon, començà de proposar e dir com lo
present consell era ajustat per fer nominació e crear síndichs
qui entravenguessen en les corts, e pus que hagueren parlat dos
o tres aprés de la dita proposició, levà
e no curà de respondre al proposat, mas trasqué
letra reyal dels pits e legí-la en lo consell, la qual contenia que
lo senyor rey manava als consellers e taulers que las macions
e despeses fetes per los síndichs de la buscha fossen pagades
de les peccúnies de la dita ciutat. E d'açò se començà a moure
gran remor entre los del consell, car los demés qui eren en lo
consell havien bastret de lurs pròpries bosses en les despeses del
sindicat de la buscha. E per ço venien bé los demés que dels
diners de la taula de la ciutat ells posquessen afferrar una bona
quantitat, de què
quantitat que bastreta havien en la gabella de la buscha, e fort
pochs foren de contrària opinió, com lo dit consell, ab tota
veritat, se pogués pus pròpriament apellar congregació de lladres
e de bacallars que no consell de prohòmens. E de fet, lo consell
ho remès als consellers e al Consell de
los havia creat. E per semblant hi fonch remesa la elecció dels
síndichs. E de fet, los dits consellers e Consell
continent se
de entendre en la dita elecció. E primerament, los consellers
feren legir a[n] en Johan Franch, qui era lur scrivà, un memorial
que havien fet, on eren anomenats solament
les quals los dits consellers deyen que havien per dispostes per
ésser síndichs de la cort, ço és, en Ffarrer de Gualbes, qui aquest
any era conseller en cap, en Bernat Ferrer, en Miquel Dezplà,
en Pere Torrent, pus veyll, e en Johan d'Aguilar. E com en Ramon
Dezplà, germà d'en Francesch, qui era hú del lur consell,
víu que ell no era en lo memorial dels qui devien ésser elegits en
síndichs, squivà"Ú de plagues
. E los del consell
de Déu, e no som encara fora d'aquestes oradures que no s'ich à
fet memorial sinó de hòmens qui són stats consellers, e tant bon
hom hic ha que podíeu metra en memorial; no ich és mossèn
Johan de Mijavila, mossèn Bernat Miquel, mossèn Bertran Torró
e d'altres bons hòmens ciutadans honrats"
entengueren prou clarament com dix "e d'altres bons hòmens"
que u deya per sí mateix. E en açò levà
que ver era que d'altres n'ich havia de bons, axí com n'Anthoni
Runa, spacier, e en Johan Bach, mercader, e altres molts. E en
açò començaren-se de arremorar, e tots los artistes e manestrals
començaren a cridar una voce dicentes"que bé y staria qualque
. Si entre ells hagués algun
artiste e qualque manestral"
hom de bé, devien dir que hoc a la forçha, mas no n'í havia
nengú, e per ço callaren. E vaent los consellers que ells e los
ciutadans eren pochs en nombre e lurs veus eren divisides,
e restaven a votar encara la major part del consell, qui eren
los mercaders, artistes e manestrals, per por de perdre aquesta
batalla, levaren-se del consell tots arremorats, e de paraula protestaren
uns contra altres, e axí lo consell se seperà aquesta
jornada, que no feren elecció de síndichs.
Con carregaren ·III· diners de imposició
Dimecres, a
malvats hòmens de la buscha, qui havien promès de descarregar
les imposicions de la ciutat si ells tenien lo regiment, foren
carregats
un diner per quascuna quartera de forment, e un
diner per quascuna quartera de civada, e un diner per quascuna
quartera de legums. E fonch carregada aquesta imposició
per ço que la poguessen consignar a la taula de la ciutat, e que
la taula los bastragués la quantitat que ells havien despesa per
fer aquesta gabella de buscha, sots color de sindicat. E veus com
clarament se mostre la malvada intenció e damnat propòsit
d'aquests regidors, qui de primer daven entenent als pobles
menuts e grocers que los ciutadans honrats se partien los diners
de les imposicions, e que aprés anaven al castell de Montcada,
e aquí cremaven los comptes perquè no se
si Déu los feya gràcia levàs lo regiment, e que ells lo
poguessen haver, que ells los descarragarien de imposicions e
quitarien tota la ciutat dins poch temps. E veus com fan tot lo
contrari, que en loch de descarregar han carregats los dits
diners.
Con en Barthomeu Costa, notari, revocà los síndichs de la buscha
Dilluns, a
Costa, notari de Barchinona, que havia fermat en lo sindicat
de la buscha, conaxent la sua error, ab carta pública discentí
en tots los actes fets e faedors per los dits síndichs de la buscha,
e açò féu per sí e per tots aquells qui ab ell se volrien aderir,
e d'altra part revocà los dits síndichs, e de tot açò féu levar
carta al discret en Pere Pascal, notari de Barchinona. E aquesta
revocació de sindicat lo dit Costa féu intimar e notificar a
dels pus malvats e verinosos síndichs de la buscha, per ço que
ignorància no
Luis d'Olives, mercaders, an Johan Plana, notari, de pèl roig,
e an Anthoni Palagrí, baster, qui a les festes anyals exia de
casa ab una coltellada per la cara. E en aquesta cèdula de
discentiment e revocació de síndichs se aderiren de continent
en Pere Ferrer, causídich, e alguns altres, de què
que los propdits
revocació, e digueren entra sí que si en açò no
lur fet era perdut, car molta gent revocaria lo dit sindicat. E
de fet se
que u hac oït, manà al seu algutzir que sercàs lo dit Barthomeu
Costa e que
gran crim. E ell dubtant-se
però alguns jorns aprés, lo rey de Navarra com a loctinent
general del senyor rey, a gran instància del governador e dels
síndichs de la buscha, féu pendre e metra en la presò lo dit Costa,
per ço que
lo sindicat. E sol ab aquest acte quascú pot veure e conèxer
clarament ab quanta captivitat stava constituït lo poble de
aquesta ciutat en aquest temps.
Venguda del rey de Navarra
Divenres, a
Avemaria, entrà en Barchinona contra constitucions de Cathalunya
lo il·lustre don Johan, rey de Navarra, loctinent general
del senyor rey; car gràcia d'en algú, en aquest temps no sabien
ne gosaven defendre les libertats de la terra. E vench per
continuar la cort de Cathalunya.
Venguda de la reyna de Navarra
E l'endemà que fonch dissabte, a
reyna Johanna, muller sua.
Síndichs de cort
Dimecres, a
Consell de
en la casa de la ciutat e elegiren en síndichs per entravenir en
les corts de Cathalunya en Ffarrer de Gualbes, conseller en cap,
en Bernat Ferrer, en Pere Torrent, pus jove, e misser Johan
Dalmau.
Missatger
Dimecres, a
Galceran de Requesens, governador de Cathalunya, per missatger,
e tramateren-lo al senyor rey en Nàpols, dients que y anava
per la ciutat, e no era ver, ans hi anava per parlar tot mal dels
ciutadans honrats e per favorir e sustenir lo dit mossèn Requesens
e sos sacassos. E stech tant dallà ab lo senyor rey
que lo seu salari pujà passats
Elecció de cònsols
E aquest mateix die los del dit consell elegiren en cònsols
de la mar en Ramon Dezplà, major de dies, e en Johan Bach,
e en jutge de apells en Jacme de Vich.
Levament d'ofici
E més, la propdita jornada, lo dit Consell de Cent Jurats
ordonà que
Agustí, lo qual havia càrech de regonèxer si los draps de llana
qui
segons les ordinacions dels perayres de Barchinona, li fos levat
e que fos dat a
Cisme o divisió entre mals hòmens
Dilluns, a
Consell de
e en Pere Torrent, terç conseller, proposà e dix moltes
viltats e letges paraules en la cara a[n] en Valentí Gibert, e a[n]
en Thomàs Pujada, consellers, dient-los, entre les altres coses,
com aquests dos per lurs malvestats devien ésser separats d'ells
e de lur companyia, e que no era necessari que cabessen ne
fossen en fer les instruccions que lo consell devia fer al dit
misser Pere Boquet, missatger dessús dit, qui devia anar
al senyor rey en Nàpols, ne volien que d'aquí avant algú
per consellers; e los dits dos consellers, qui no havien ne tenien
pèl en la lenga, replicant digueren de grans malvestats e fexugaries
al dit Pere Torrent, e encara a sos companyons consellers.
E açò fonch en plen Consell de Cent Jurats, en tant que tots los
qui u oïren, digueren que açò era més obra de taverna o de
bordell que de consell de ciutat. E de fet, may pus en tot lo
restant temps de aquesta consellaria los dits Valentí Gibert ne
Thomàs Pujada no vangueren en la casa de la ciutat. E per la
baralla de aquests dos consellers e dels altres tres s'és sabut e
sentit que per ells ésser consellers han feta una grandíssima
malvestat, ço és, que abans que mossèn Galceran de Requesens
los haja elets en consellers, los tres d'ells sinch li han fets sengles
alberans, sots_scrits de lurs pròpries mans, promattent-li de fer
tot ço e quant ell volgués ab sacrament e ab pena de
florins, —los quals alberans no
com no
aprés se són trobats e jo, Jacme Çafont, notari, que hé scrit
aquest present memorial, fas fe que hé tenguts en mes pròpries
mans
propris originals, ço és, lo d'en Fferrer de Gualbes, lo d'en Joffre
Sirvent e lo d'en Pere Torrent, los quals aprés hé mesos en
les cubertes d'aquest present libre—, la qual cosa era en gran
damnació de lurs ànimes e en dan de la cosa pública, qui no
pot ésser ben regida ne administrada per hòmens qui ab scriptura
de lurs mans se són fets sclaus del governador e no han
libertat de bé a fer. E semblant sagrament s'és sabut que ha fet
prestar lo dit governador als
los consellers. Ítem, semblant sagrament de fer tot ço
e quant ell volgués féu prestar als
qui eren stats elets ab pleníssima potestat per tot lo col·legi dels
altres síndichs de la dita buscha. E axí clarament se pot concloura
com per aquest malvat de mossèn Requesens e per los
propdits
Barchinona ha perdudes les sues libertats e és stada mesa en
captivitat e servitut. Loat sia Déu de tot.
E més avant s'és sabut a mà o a causa de la dicenció
qui s'és seguida entre los dits consellers, com lo bon prom
de governador —Déu m'o perdó com axí u dich!— a gran damnació
de sa ànima deya als consellers que ells donassen demanda
en scrits devant ell, qui seria jutge, als ciutadans honrats
demanant-los una gran summa de peccúnia, dient que ells la[s]
havien retenguda dels béns de la ciutat d'aquell temps ençà
que la regien e administraven. E que d'açò surtiria gran honor
a ells qui
Ítem, que ells, dits consellers, pledejarien ab la bossa de Barchinona
e los ciutadans honrats pledejarien ab lurs diners propris.
E de fet, los tres consellers primers acceptaren e promateren
al dit governador de fer açò, ço és, en Ffarrer de Gualbes,
Jofre Sirvent e Pere Torrent, mas los altres dos, si bé s'eren
prou mals hòmens, no volgueren dar loch a tanta malvestat.
E tot açò s'és sabut e sentit despuys que los dits consellers
se són desavenguts.
Via fora lladres
Dissabte, a
dessús dits, ço és, en Ffarrer de Gualbes, Jofre Sirvent e
Pere Torrent, com los restants dos no fossen ne cabessen pus
entre ells, segons dessús és dit, per sobres de aproximolació e
de congoxa que los hòmens de la buscha contínuament los
daven, qui contínuament demanaven e volien ésser satisfets
e remunerats dels béns de la ciutat e cobrar les despeses que
fetes havien per raó de lur sindicat, e veent los dits consellers
que convenie iuste vel iniuste
cridava, car per mijà lur, ells havien levat lo regiment als
honrats hòmens e
als honorables en Pere Dusay, ciutadà, e a
mercader, l'any present regidors de la taula del cambi de Barchinona,
que de les peccúnies comunes de la dita taula donassen a les
persones dejús scrites
quals los fossen soltes con lo discret en Johan Oliver, notari e
scrivà de la casa del racional de la dita ciutat, en Bernat Ponçgem
e Bernat Vilaplana, ara racionals de la dita ciutat, ho dirien.
Al qual manament, los dits administradors de la dita taula
respongueren que totstemps que la ciutat ha a fer algunes despeses
és costum que y appellen los dits administradors, e com
ara no y sien stats appellats, que no
se appellaren al rey de Navarra qui, com a loctinent del senyor
rey, com dit és dessús, regia e era en Barchinona en aquest
temps, e
la qual fonch tal que lo sendemà, gran matí, que
comptàvem
lo dit senyor partí per anar en Aragó, e ans que partís tramès-los
a dir que pagassen en bona hora. E de fet, la dita quantitat
fonch dita e scrita als
partir aquella, los quals foren aquests:
Ramon Garau, mercader
Johan Sunyer, notari
Anthoni Abelló, causídich
Bernat Requesens, miraller
Anthoni Palagrí, baster.
Los quals propdits havien càrrech de distribuir les dites
scrites, segons forma de una cèdula de paper scrita qui
liurada per lo dit governador, la qual era del tenor següent:
Primo, a
cotoner, o a sos hereus per ell
Ítem, a
per la primera anada que féu en Nàpols
Ítem, al propdit, per la segona
anada que féu en Nàpols
Ítem, a
qui aprés fonch penjat, e son, fill
ab ell
Ítem, a
Guillem Ribes, texidor, lo qual Pere
Camós aprés morí al hospital de
Barchinona
Ítem, a
—abaté
Ítem, a
Ítem, Anthoni Bells, argenter
Ítem, a
—tornà orps—
Ítem, a
de la dita gabella
Ítem, a misser Bernat Miquel, major
de dies, e a misser Guillem Vila
e a misser Johan May, advocats de la
buscha, entre tots
Ítem, a
sacretari
Ítem, a
porters del governador, entre tots
Ítem, a
Ítem, al propdit, d'altra part
Ítem, a
Suma de pàgina
lliures
Ítem, a mossèn Gaspar Bells,
prevere
Ítem, a
Ítem, al hoste de correus
sous
Ítem, als trompetes, per fer les
crides
Ítem, per diverses massions que
los missatgers de la buscha han fetes
en Nàpols, e de aquesta quantitat n'à
a rebra certa part mossèn Barthomeu
de Reus, secretari del senyor rey, per
tot
Ítem, per certa pensió de censal
qui fonch manlevat per los dits fets
Ítem, per antorxes qui
de nit en los consells dels
buscaris
Ítem, a misser Pere Boquet, assessor
del governador
Ítem, per dues raymes de paper
Ítem, han costat àpoques e libres
Ítem, a
e clavari dels hòmens de la buscha
Suma de pàgina
Suma major
Les restants
massions molt manudes.
Dilluns, a
Navar[r]a de Barchinona per anar en Aragó, e lexà ací la reyna,
sa muller, per ço com ell devia tornar ací dins breus dies, per
continuar la cort.
Nota ací diabòlica stúcia de malvat governador
Dimecres, a
Galceran de Requesens, desijant metra en infàmia los ciutadans
honrats, manà al batle e al vaguer de Barchinona que per res
del món ells no guiassen algun ciutadà honrat qui fins ací fos
stat conseller, tauler, clavari, mostaçaf o altre qualsevol qui
hagués tengut ofici de la ciutat. E tot açò feya ell a fi que los
pobles menuts creguessen que los dits ciutadans havien robada
la ciutat, e que ell havia voluntat en metre-y les mans e en fer-los
restituhir ço que
castigar e punir-los. E ell sabia bé que no era ciutadà honrat
algú qui y degués diner ne malla, mas contínuament tirava a fi
de difamar-los. E ell feya tot lo contrari, que may nengú no li
demanava la vàlua de
car en aquest temps ell lo al·legà a mossèn Arnau de Vilademany;
aprés n'atlegà altra a mossèn Pere de Relat, e altra a
Ffrancí de Conomines, ciutadà, qui stà al carrer de Montcada,
e a molts d'altres qui no podien haver dret ne justícia d'ell.
Prorogació de la elecció de consellers
Dissabte, a
Andreu, essent tot lo Consell de Cent Jurats ja ajustat per fer
nova elecció de consellers, stigueren fins passada una hora aprés
mijanit que no se
e manestrals volien elegir en consellers artistes e menestrals e
los ciutadans buscaris ne los mercaders no u volien. E axí passà
aquesta jornada que no feren elecció. E lo governador vench
entre ells en lo consell e prorogà
primer vinent.
Vench lo rey
Divenres, a
e loctinent general del senyor rey, jassia contra constitucions
e leys de la terra, com dit és, venint d'Aragó entrà en la present
ciutat de Barchinona per continuar la cort que fins en aquesta
jornada havia prorogada.
Prorogació de la elecció de consellers
E la propdita jornada, qui era stada assignada per fer
elecció de consellers, cuydants los buscaris elegir, vench lur
amo mossèn Galceran de Requesens e inhibí
E prorogà
faent compte que d'ací a levós hauria cobrada resposta del senyor rey.
Partí lo rey
Dimecres, a
rey de Navarra per anar en Aragó, on era la senyora reyna
d'Aragó, tia que era del rey de Castella, la qual tractava pau
e concòrdia entre los dits reys de Castella e de Navarra.
Dissabte, primer die de març del any
aplegat tot lo Consell de Cent Jurats en la casa de la ciutat per
fer elecció de consellers, vench entre ells lo dit mossèn Galceran
de Requesens, governador, e enmig del consell féu legir e
publicar una provisió del senyor rey, ab la qual los dava licència
e facultat per aquesta vagada ten solament, duradora d'ací
a la festa de sent Andreu apòstol primer vinent e no més avant,
ab moltes salvetats e retencions que lo dit senyor s'í retenia.
E de fet, publicada aquella, lo dit consell procehí en fer elecció
de consellers e elegiren los qui
Aquesta fonch la primera consellaria on may cabé artiste ne
manestral en Barchinona
Any
Ramon Dezplà, ciutadà
Johan Bach, mercader
Pere de Prexana, mercader consellers
Ffrancesch Matella, notari
Jacme Bertran, argenter.
Vench lo rey
Dissabte, a
rey de Navarra, qui venia de Seragoça d'Aragó.
Dijous, a
una crida contenent en efecte pau que
d'Aragó havia feta ab totes les comunes de Ytàlia, exceptat ab
los jenovesos.
Mort del pape
Dimarts, a
d'esta vida nostre Sanct Pare papa Nicholau Quint en Roma.
Dimarts, a
fonch elegit en papa misser Alfonso de Borge, bisbe de
València e cardenal que era, e hac nom Calixtus Tercius
Alimares
Dijous, a
alimares en Barchinona, per raó de la novella elecció de papa Calisto.
Nativitat reyna de Nàpolls
Divenres, a
passat migjorn, nasqué la illustríssima dona Johana d'Aragó,
filla de nòstron senyor lo rey en Johan Segon, e de la il·lustríssima
senyora dona Johana, muller sua, rey e reyna d'Aragó, la
qual nasqué en casa de mossèn Ffrancí Dezplà, qui stà a la
Plaça de la Cocor[r]ella, la qual aprés successivament per sos dies
fonch reyna de Nàpols, segons apar avant en carta
Carragament de imposicions
Dijous, a
buscha qui havien promès de aleviar de imposicions e descarregar
la ciutat, carregaren
de les honors, ultra aquell diner qui ja era, axí que, axí
com de primer hi havia un diner per lliura, ells volgueren que
lo primer die d'agost primer vinent n'í hagués
ultra aquell diner qui és en la imposició del pes, n'í carregaren
altra e foren dos. E ja que
axí com apar atraç en carta
de
Dicmenge, a
mossèn Galceran de Requesens en la sua galera, qui era en
la plaja de Barchinona, per anar al senyor rey qui
en lo reyalme de Nàpols. E aquesta hora per aquesta féu gran
terratrèmol.
E aquest propdit die, mossèn Berenguer d'Ortafà près la
verga de loctinent de governador en loch de mossèn Galceran
de Requesens, e durant sa absència.
Provisió del ofici d'en Barthomeu Sellent
Dissabte, a
en Barthomeu Sellent del ofici de scrivà major del General
de Cathalunya, lo qual vaccava per mort d'en Bernat Noves,
qui aquell derrerament obtenia.
Con en Johan Ferrer fonch proveït del ofici de receptor
E aquest mateix die provehiren lo honorable en Johan
Ferrer, ciutadà de Barchinona, domèstich e familiar del reverend
archabisbe de Terragona, que fos receptor de les peccúnies del
dret de les entrades e exides del General, ab salari de cent
lliures.
Con en Rafel Rafard fonch proveït del ofici de receptor de la bolla
E aquest mateix die, los dits Deputats provehiren en Rafel
Refard que fos receptor dels drets de les bolles no arrendades
aquest trienni, ab salari de cent lliures.
Sent Vicens Ferrer
Dicmenge, a
Pare papa Calixtus Tercius
Vicenç Ferrer, del orde dels f[ra]res preÿcadors del convent de
València.
Empares per difamar
Dimarts, a
ab los buscaris feren una gran malícia als ciutadans honrats,
de aquelles que ja
difamar-los que eren lladres e que havien robada la ciutat, hagueren
un tacany barater al qual deyen n'Anthoni Abelló, causídich,
lo qual se deya sotz_síndich dels
fer empares en la scrivania de la casa de la ciutat a totes
pensions de censals que y rebessen en Guillem Dezsoler, Bernat
Çapila, Jacme Çapila, Johan Berenguer Çapila, Johan de Junyent,
Ffrancesch Lobet e a tots altres ciutadans qui haguessen
censals sobra la dita ciutat. E pus les dites empares eren fetes
may no
lur pler.
Mostra
Dilluns, a
per los caps dels oficis e per los hòmens dels mantellets per
la ciutat de Barchinona. E foren entre tots
Con remogueren en Pere Cabal del ofici de verguer
Dimecres, a
hòmens de la buscha, sens alguna justa causa precedent,
remogueren en Pere Cabal, verguer de la casa de la ciutat, de
son ofici, lo qual era vell e carregat d'infants, e en loch seu
materen-hi un gran buscari appellat Guillem Ribes,
texidor, qui fonch de la gabella per la qual en Barthomeu Stalrich
perdé lo cap, e
Ribes trenchà sacrament e homenatge e fugí del arrest on lo
tenien. Ítem, lensaren del ofici de la scrivania de casa de la
ciutat en Johan Lorens, notari, e materen-hi en loch seu en Barthomeu
Figuerola. Ítem, lo sendemà que fonch dijous, a
dit mes de nohembre
qui tenia en lotge la balança de la taula del contrast, e donaren-lo
a
Florí d'or a ·XIII· sous
Dilluns, a
de la ciutat de Barchinona, ordonaren que tothom qui posàs
o levàs florins de la taula de la dita ciutat, que
rabés a raó de
rey havia feta fer a
stat instituït que lo florí no hagués for cert sinó que fos billó.
Mort d'en Pau Massaguer
Dimecres, a
discret en Pau Messaguer, notari, ajudant del ofici del regent
los comptes del General de Cathalunya.
Provisió del ofici d'en Johan Gener
Divenres, a
en Johan Janer, notari, del ofici de ajudant del regent los
comptes, lo qual ofici vaccava per mort d'en Pau Massaguer,
notari, qui aquell derrerament obtenia.
Provisió del ofici d'en Anthoni Lombard
Lo propdit die, los dits Deputats provehiren n'Anthoni
Lombard del ofici de primer ajudant en la scrivania de la
Deputació, lo qual vaccava per la promoció qui era stada feta
del dit Johan Janer, qui aquell primer obtenia. E més lo provehiren
del ofici de procurador del dit General, lo qual
ofici vaccava per mort del dessús dit Pau Massaguer, qui aquell
primerament obtenia.
Provisió del ofici d'en Pere Peralló
E aquest propdit die, provehiren los dits Deputats a
Peralló, notari, del ofici de terç ajudant en la scrivania de la
Deputació del dit General, ço és, del registre de les letres, lo
qual ofici havia lexat n'Anthoni Lombard, qui aquell primerament
obtenia.
Entrada del comte de Ffoix
Dilluns, a
lo comte de Foig e la comtessa, sa muller, filla que és del rey
de Navarra. Vench acompanyat de molts cavallers e gentils hòmens
e de molta família; podien ésser, a bon àrbitre, entorn
lo dit rey de Navarra, qui li isqué entorn
lo coll de la Creucuberta, qui és defora lo portal de Sent Anthoni.
E los Deputats li isqueren passada la riera qui és dellà
la carnesseria dels Sancts. Los consellers de Barchinona no li
volgueren exir. E con lo rey de Navarra hac rebuda sa filla
la comtesa, mès-le
e axí entraren fins al portal de la Bocaria, e aprés anaren Rambla
avall fins al portal de la Draçana, e aprés calaren-se per
lo carrer Ampla fins a Sancta Maria de la Mar, e per lo carrer
de Montcada, per la Bòria, per la plaça de les Cols, per Sent
Jacme e per la Deputació fins al palau del bisbe, on posaven lo
rey e la reyna.
Junctes
Dijous, a
de
de Ffoix, don Alfonso, bastard, fill del rey de Navarra,
mossèn Johan de Palou, mossèn Johan d'Enbú e en Ffelip Albert.
Los altres
d'Elffambre, mossèn Guillem Ramon d'Aril e en Johan
de Marimon.
Junctes
Dicmenge, a
Ffoix, tot sol, tench un rench de junyir en la plaça del Born,
e donave un diamant a quascun aventurer qui vengués junyir
ab ell, e de fet, li isqueren
diamant, ço és, en Johan Roig, en Galceran Dusay, en [...]
Serra, de Leyda, e a mossèn Johan d'Embú. E ultra açò, lo dit
comte donà al dit Johan d'Ambú un robí qui fonch stimat
per ço com ho havia fet millor que tots los altres
aventurés.
Any ·MCCCCLV·
Dicmenge, a
consellers de Barchinona:
en Bertran Torró ciutadans
Johan Ça_rovira
Ffrancí de Perarnau, botiguer
Narcís Quintana, sucrer
Pere Gallard, vadrier.
Divenres, a
mossèn Pere Dusay per anar al senyor rey en Nàpols, e
trametien-lo-y los de la cort, qui en aquest temps se celebrava
en Barchinona.
Con donaren al senyor rey lo comdat d'Empúries e al governador
·X_mília· florins
Divenres, a
de
senyor rey que la que ja y havien, e algun tant per satisfacció
de la novella provisió que de sa senyoria havien haguda, ço és,
que artiste e manestral posquessen ésser consellers de Barchinona,
oferiren e deliberaren dar al senyor rey les viles de
Elix e de Crivillén, les quals la ciutat de Barchinona tenia penyora
del senyor rey per
dies, com lo dit senyor rey ho sabé, scriví als dits consellés
e consell regraciant-los lur donatiu, e pregant-los que aquell li
volguessen cambiar, així com de fet lo cambiaren, ab lo comdat
d'Empúries, lo qual la dita ciutat tenia penyora de la sua senyoria
per altres
jornada lo governador se féu fer donatiu a la dita ciutat de
florins plauiren-se dels diners de la taula de la ciutat, e carregaren
novament en la imposició del pes
aquells rebés tant e ten largament fins que fos cabal dels dits
Comte de Ffoix
Dijous, a
Barchinona.
Festa de sent Jordi
Dissabte, a
ciutat de Barchinona que la festa de sent Jordi fos colta per
tothom generalment, com la cort general del Principat de Cathalunya,
qui de present se celebra en lo capítol de la Seu de Barchinona,
ne hagués novament feta constitució.
Comparaçió. La nau de Jacme Pertegàs
Dimarts, a
començà a verar la sua nau, la qual havia novament construhida,
en la plaja de Barchinona, entre lo abeurador de la Lotja e la
Font del Àngell de la Fustaria, e trigà
contínuus, que prou penjats van a la forcha pus tost que no
feya ella a mar.
Corpus Christi
Dijous, a
Christi, plogué tant en Barchinona, e lo dicmenge aprés següent,
que no posqueren fer la festa acustumada fer per semblant
jornada, ans la prorogaren fins lo primer jorn de juny
primer vinent, e lavós la feren per tota la ciutat en la forma
acustumada.
Dilluns, a
o
gran stela, ab grans raigs, de foch, e de fet, fonch vista, la qual
stela era molt pus grossa e molt pus luent que totes les altres,
e exia entre grech e tremuntana, de la qual procehien molts raigs
de foch qui signaven entre lebeig e migjorn.
Partí lo rey
Dimarts, a
rey de Navarra per anar en Aragó.
En aquest mateix die, deprés dinar, partí de Barchinona
lo mossèn Galceran de Requesens per anar pendra possessió del
comdat d'Empúries, lo qual la ciutat de Barchinona havia restituït
al senyor rey.
Ffesta novament introduhida de sancta Elizabet
Dimecres, a
la ciutat de Barchinona, que tothom fes festa quascun any lo
segon die de juliol de sancta Elizabet, però no y materen pena
o ban algú, sinó pregàries simples a tothom generalment, de
part dels dits consellers.
Ací comença la dicençió de deputats contra consellers
Divenres, a
a gran instància e pruxovolació dels manestrals e altres
buscaris de la present ciutat de Barchinona, e signantment dels
perayres, qui de die en die demanaven e requerien ésser fetes
novelles ordinacions en la dita ciutat, attenent que lo muntament
de les monedes qui poch ha s'ere fet a gran requesta lur,
creent ells que d'equí avant no passarien pus fretura, ans serien
tots richs, que no
exit com ells pensaven, car ten pobres s'eren huy com may,
demanaren als consellers que
crida una constitució qui fonch feta per la reyna Maria en la
cort de Barchinona l'any
en Cathalunya no gosassen entrar draps strangers axí d'or e de
seda com de llana. E que algú no gosàs vendre ne comprar dels
dits draps, ne algun sartra no
algunes, ne algú no gosàs vestir sinó draps de la terra, e ab
aquests perayres se agaballaren tentost los texidors de llana,
creent ells que si tal ordinació feya, que haurien molt més
què fer. E jassia alguns dels consellers haguessen açò a fort
mal, e signantment en Ffrancí de Perarnau, conseller e botiguer,
qui tenia en la sua botiga molts draps de seda, e veya que si
los draps strangers eren inhibits, que li seria molt gran
dampnatge, tant com poch desitjà que la dita crida no
als dits perayres que fer publicar constitucions no
sinó als deputats, e que ells ne parlarien ab los dits deputats. E
de fet, a gran inportunitat dels dits perayres, ells pregaren los
deputats que
com tocava la inhibició dels draps strangers de llana, sens pus,
no inhibints aquells d'or ne de seda, car lo dit Ffrancí de Perarnau,
conseller e botiguer, com dit és dessús, ne tenia molts en
sa botiga, e havia desig de vendre, e no havia ops inhibició, de
la qual cosa los dits deputats foren molt meravellats e respongueren-los
que en açò que ells demanaven havia molts contraris,
lo primer sí era que la hora que aquesta constitució
síndichs de Barchinona qui entravenien en la cort hi dissentiren,
e axí apar en lo procés de la dita cort. L'altra raó és que
aqueixa constitució que ells al·legaven may era stada publicada
ne praticada, de
dos anys aprés que fonch feta, los consellers e lo síndich de Barchinona
suplicaren lo senyor rey que fos de sa mercè volgués
declarar la dita constitució no haver loch, axí com aquella qui
granment era contra un privilegi que la ciutat de Barchinona
havia, qui deya que en Barchinona pusquen entrar e exir sens
algun embarch o inhibició totes mercaderies e havers de qualsevol
ley o spècia sien. E de fet, lo dit senyor, a suplicació
lur, declarà la dita constitució no haver loch, attenent que era
contra lo dit privilegi. L'altra raó, e pus fortíssima, que los dits
deputats feyen perquè no devien fer publicar la dita constitució,
era que si la publicaven ferien gran malvestat publicar-la en part
e no en tot, car com una constitució és feta en cort, si
se deu publicar tota ab integritat sens afegir-hi un mot ne
tolre
que los deputats no volien fer publicar lo troç de la dita constitució
qui may, com dit és, en tot ne en part no era stada publicada
ne pratichada, ells desijants complaure a tort o a dret als dits
pobles menuts e altres qui ab ells staven agabellats, consellaren
a mossèn Guillem Ramon Çaplana, qui ladoncs era regent la
vagaria de Barchinona, e a
de la dita ciutat, que fessen fer e publicar la dita crida, la qual,
de fet, feren publicar la present jornada de
tenien lurs botigues plenes de draps fins acorragueren als deputats,
dient-los que aquesta crida era fort damnosa a ells e era total
destrucció del dret de la bolla, per la qual raó, de continent los
dits deputats aplegaren consell de moltes notables persones de
tots staments e de molts hòmens de sciència, e tots foren de intenció
que la dita crida era total destrucció del dit General, e que
era necessari la, fessen revocar. E de fet, en continent requeriren
en scrits los dits veguer e batle, per virtut del sagrament
e homenatge que fet havien de obeir a totes requestes qui
fossen fetes per part dels dits deputats, no sperar consell de
jutge ni de assessor ne persona del món, que ells revocassen
la dita crida. E lo dit batle, aprés que un poch se fou
mès entorn, deliberà complir la voluntat dels dits deputats, e
de fet, ab veu de pública crida, revocà la primera crida contenent
la dita inhibició de draps strangers. Lo vaguer, emperò, se
volch beure los sperons e curà poch del sagrament e homenatge
que fet havia als deputats, e qui primer havia fet sagrament
de star a consell dels consellers per virtut de dos privilegis
que la ciutat de Barchinona ha, qui diuhen que lo vaguer
e batle hajen a jurar de star a consell dels consellers de la
dita ciutat. En açò li fonch respost que los dits privilegis
són ab certa coha, car en lo primer diu lo rey qui
privilegi, salvo dominio nostrosalvis in
omnibus mandatis nostris.
done als deputats tanta e tal juredició com ell ab tota la
cort ha en defendre les dites generalitats, sens alguna retenció.
E vol lo dit senyor e la dita cort que tots los oficials axí reyals
com ecclesiàstichs e encara de barons los façen lo dit sagrament
e homenatge. En tant que
és íntegrament tota la juredició reyal, ab tota sa integritat e
sens alguna retenció, per defendre los drets del General ten
solament. E con vench a la derreria, aprés que moltes vagades,
axí de paraula com en scrits, lo dit vaguer fonch stat request
e amonestat que revocàs la dita crida segons lo batle havia fet,
e ell no volent-ne res fer, los deputats, ab gran e matur consell
de moltes notables persones e de molts hòmens de sciència,
desliberaren e conclogueren que
de sagrament e d'omenatge e per privada persona, segons vol lo
capítol de cort e segons plau al senyor rey e a la cort qui axí u
han ordonat.
Crida sots pena de la vida que algú no gosàs fer alguna crida
sens licència del vaguer
E lo dit vaguer, sentint aquesta novitat, féu fer una crida
dimecres, a
efecte que algú, sots pena de cors e d'aver, no gosàs ordonar
scriure, transladar ne publicar alguna crida sensa sa licència
e voluntat, què
publicar la dita crida, no trobaren algú qui la gosàs publicar.
E aplegaren un notable consell en lo qual fonch conclòs e determanat
que
Ferrer, sots_vaguer e ara regent la vagaria de Barchinona, e que
requerissen que fes publicar lo dit mossèn Guillem Ramon Çaplana
per trencador de sacrament e de homenatge e
per privat de son ofici; e de fet, axí
ne fonch content; e hagueren ab gran afany dos trompetes
per trompar, e no trobants corrador algú qui gosàs publicar
la dita crida ne persona al món qui la gosàs legir per la
gran pena que y era imposada, fonch manat per los dits
deputats a[n] en Jacme Çafont, notari e hú dels scrivans ordinaris
de la scrivania de la Deputació, que legís la dita crida,
e a
los dessús dits alegrament e ab gran pler emprengueren de fer,
no dubtant perdra la vida que
fer servey e honor al Principat de Cathalunya, e de obeir als
manaments de lurs mestres, los deputats.
Con prengueren en Jacme Çafont e en Pere de Saldanya
E de fet, aquell mateix die que lo dit mossèn Guillem Ramon
Çaplana, regent la dita vagaria, havia feta la dita crida,
qui fonch lo propdit die de dimecres, a
en la plaça de Sent Jacme, e havent-ne ja publicats dues o tres
líneas, isqueren de la casa de la ciutat, ab gran multitut de
menestrals qui
Ramon Çaplana, portant lo bastó de vaguer, e en Johan Ça_rovira,
conseller segon, e prengueren ab gran furor los dits scrivà, porter
e trompetes qui feyen o publicaven la dita crida, e aquells
materen en la presó ab cadenes e grillons, faent-los star apartats.
Con prengueren lo sotz_vaguer
Dijous, a
lo sotz_vaguer, qui era regent la vagaria, no contrestant que mossèn
Guillem Ramon Çaplana contínuament portàs lo bastó com
a vaguer, e anava per tota la ciutat acompanyat de
manestrals, la major partida dels quals eren perayres e texidors
de llana. E com lo dit sotz_vaguer fonch devant los
deputats, ells lo requeriren que se
los dessús dits presoners, amonestant-lo que si lo dit mossèn
Guillem Ramon Çaplana li contrestava ne li volia fer alguna novitat,
que cridàs tres crits de "viafora! resistència!"
. E de fet, essent
lo dit sotz_vaguer e regent la vagaria a la porta de la presó per
traure e desliurar los dits presoners, lo dit mossèn Guillem
Ramon Çaplana li fonch tantost al dessús qui prenent-lo per
lo collar del gipó, ab gran rigor e ab grans crits li dix moltes
vagades "O, en traÿdor, que jo us castigaré!"
, e ab gran avolot li
levà lo bastó de les mans e
lo dit sotz_vaguer cridàs totste[m]ps resistència!"
. E en aquest
insult foren molts pobles de la buscha en companyia del dit mossèn
Çaplana, entre los quals me recorde que y foren n'Amador
Xetard, perayre, Johan Plana, notari, Anthoni Bells, argenter,
Anthoni Torrent, en Cama, barber, Pere Carbonell, sabater, Andreu
Ballaster, àlias lo Navarro, porter, qui cridant altes veus
deyen "muyren los traÿdors!"
. Ítem, hi fonch misser Ramon Soler
e una gran flota de perayres e de manestrals qui eren de aquesta
gabella. E près axí vituperosament e scandalosa lo dit sotz_vaguer
e regent la vagaria en la presó, fonch de continent ferrat ab
cadena e grillons e apartat. E los deputats, veent aquesta ten
gran novitat e veent que dret ne justícia no val a insult de
poble, hagueren de consell que sperassen lo rey de Navarra,
qui, com dit és, era loctinent general del senyor rey, e devia
venir e ésser en Barchinona lo setzèn die del corrent mes d'agost
per continuar la cort, e de fet axí fonch fet. E en aquest
endemig, los deputas scriviren a tots los deputats locals faent-los
asaber que ab trompes e tabals fessen publicar per los caps
de les vagaries los dies de mercat mossèn Guillem Ramon
Çaplana, òlim regent la vegaria de Barchinona, per trancador de
sagrament e d'omenatge e per privat de son ofici, e de fet axí
fonch fet. E sentint ell que
en fer-lo publicar en Barchinona, contínuament anava acompanyat
de
Deputació.
Entrada del rey de Navarra
Dilluns, a
Avemaria, lo rey de Navarra entrà en Barchinona, e de continent
tramès en Ramon de Sentmanat, algutzir seu, a la presó
perquè desliuràs los dits presoners; mas los consellers, qui açò
sentiren molt cuytadament, anaren parlar ab lo rey de Navarra.
E en Bertran Torró, qui era conseller en cap, dix-li: "Senyor
molt excel·lent, oït havem dir com vós maneríeu traure
. D'aquestes paraules se
de la presó lo sotz_vaguer e altres presoners del General, de què stam
fort meravellats, e us notificam que ne treÿts, que ich stà
apperallada una mala jornada, car los pobles, d'aquesta ciutat
stan preparats per fer un gran insult"
meravellaren molts com lo rey no se
sua manassassen de insult, però per complaure
aquella nit e manà que los presoners no isquessen, e de
fet no isqueren fins lo sendemà en la nit, ja hora foscant, que
comptàvem
Con la ymage de sancta Eulàlia fonch posada sobra la volta de
la cort del vaguer, vers la plaça del Blat
Divenres, a
de Cent Jurats, en lo qual fonch conclòs que fessen advocat
de la ciutat misser Gaspar Vilana, e que alt sobra la volta de
la cort del vaguer, vers la plaça del Blat, fos feta e posada una
gran ymage de sancta Eulàlia, e que misser Pere Vicenç e en
Pere Torrent, pus jove, qui eren anats a Cervera per missatgers,
fossen pagats.
Vench lo rey
Dicmenge, a
lo rey de Navarra, venint de les parts de Gerona, on
era anat.
Dissabte, a
translació de sancta Eulàlia, cors sanct de Barchinona. E no
contrestant la beneyta festa, lo rey de Navarra, loctinent general
del senyor rey, féu penjar a
de Terraça, delat de certa resistència, de la qual cosa ell per
justícia s'entenia molt bé scusar, la qual cosa en altre temps
no
procés e
segons sos mèrits o demèrits meresqueren, e en die jurídich e
no pas feriat.
Ofici d'escrivà major de la casa de la ciutat
Dijous, a
de
qui vaccava per mort del discret an Johan Franch, en Johan
Ginabret, notari. E levaren l'ofici de síndich Anthoni Vinyes,
notari, e donaren-lo a
trabellat per los hòmens de la buscha.
Partí lo rey
Dimarts, a
lo rey de Navarra, ja hora tarda e dites vespres, per anar en
Aragó.
Dimarts, a
consellers de Barchinona:
en Bernat Miquel ciutadans
Antich Martí
Miquel de Manresa, mercader
Johan Vivó, barber; e morí dins l'any de axentiri.
Anthoni Palagrí, baster; morí dins l'any de glànola ab sa coltellada
per la cara.
Mort de bisbe
Dissabte, a
de Poblet lo reverend mossèn Jacme Girard, bisbe de
Barchinona, e morí de mal de cama. E en la Seu de Barchinona
fonch-ne feta menys menció que si fos mort un porch, que may
per ell no
present, per ço com tot lo clero eren fort mal contents d'ell.
Dimarts, a
ciutat de Mallorque lo Tort Ballaster, qui en dies passats havia
sucitats los pobles manuts, axí de la dita ciutat com encara de
la part forana de tot lo regne, contra los ciutadans honrats
e gent grossa de la dita ciutat. E de fet, ab bandera stesa e ab
bombardes e altres artellaries, ab gran multitud de pagesos
de la part forana, tench per alguns dies assatjada e combaté
stretament la dita ciutat, de què aprés se seguí que, per la dita
raó, foren molts pagesos de la dita ylla e alguns altres pobles
menuts de la dita ciutat qui tenien ab ells scorterats e molts
penjats, e se
nostre Senyor Déu que, en breu, vejam fer semblant sentència
d'aquells traÿdors qui en aquesta ciutat de Barchinona han sucitats
los hòmens qui huy se appellen vulgarment los hòmens de la
buscha.
Elecció de bisbe
Dimecres, a
Barchinona entraren en capítol e elegiren per via del Sant
Espirit en bisbe de Barchinona mossèn Bernat de Casasage,
canonge e degà de la dita Seu. E hac totes les veus del capítol
nemine discrepante,
nostre Sanct Pare féu altra elecció de bisbe alguns jorns aprés.
Vench lo rey
Dijous, a
en Barchinona per continuar la cort.
Florí d'or a ·XIII· sous
Dilluns, a
provisió reyal que los hòmens de la buscha havien impetrada,
fonch feta crida en Barchinona que, sots pena de
tothom hagués a pendra lo florí d'or d'Aragó, qui fins ací havia
corregut per billó, a raó de
com en qualsevol altres pagaments.
Dimarts, a
loctinent general del senyor rey, a suplicació de mossèn Galceran
de Requesens, governador de Cathalunya, levà lo bastó a
mossèn Guillem Ramon Çaplana, regent la vagaria de Barchinona,
e féu-lo dar a mossèn Arnau Guillem Pastor, sogre de son
fill, del dit mossèn Galceran de Requesens.
Partí lo rey
Dimecres, a
lo rey de Navarra e, segons s'ic dix, tirava la via de
Castella.
Elecció de cònsols
Dilluns, a
de la Lotge de Barchinona en Ffarrer de Gualbes, ciutadà, e en
Ramon Garau, mercader, en en jutge de apells, en Gabriel
Çesoliveres.
Fora ardits e morlans
Dimarts, a
per la ciutat de Barchinona, que algú comprant o venent
d'ecí avant no gosàs dar o pendre ardits ne morlans com fos
moneda stranya e fos contra constitució de Cathalunya, la qual
crida se féu de part del veguer e del batle de la dita ciutat, a
instància e requesta dels consellers de Barchinona.
Mort d'en Aloy de Navel
Dicmenge, a
lo honorable n'Aloy de Navel, qui havia l'ofici de exequtar qualsevol
deutes, degudes e devadors al General, e era draçaner del
dit General, e morí de glànola, la ànima del qual haja bon repòs
en peradís, car fort és stat bon hom.
Dilluns, a
arribaren en la plaja de la mar de Barchinona
armades de jenovesos, e aprés que hagueren llançada per tota
la plaja o ribera de la mar una ruxada de bombardes, surgiren
en la dita plaja. E ans que les dites galeres fossen junctes en
la dita plaja, aptes les nostres naus se calaren e surgiren dins
la tascha, calant-se en terra tant com pogueren. E de la dita
ciutat, per semblant, los foren tirats molts colps de bombardes,
e axí stigueren surtes en la dita plaja entorn de una hora; aprés
levaren-se e anaren surgir al cap de Llobregat, on stigueren tot
lo die sens fer mal a res, sinó que y cremaren dues barques de
pascadors.
Mutació de Deputació
Dimecres, a
de Cathalunya, e los Oïdors de Comptes e los advocats de
la Diputació desliberaren e conclogueren que l'ofici de la Deputació
del dit General se mudàs a Manresa per raó de les mortalitats
qui eren en la present ciutat, e que tots hi fossen lo
Divenres, a
Barchinona n'Anthoni Palagrí, baster e conseller l'any present
de la dita ciutat, lo qual poseí tots los dias de sa vida una
coltellada per la sua cara. E fonch soterrat en lo fossar de
Sent Pere de la dita ciutat. E los manestrals e artistes cridaren
altes veus e volgueren que li fos posat panó e scut e, de fet,
axí fonch fet, que hom al món no
fonch lo primer manestral qui may posà scut ne panó en sepultura,
e fonch gran caporal dels hòmens de la buscha.
Mort de conseller
Dimecres, a
barber e conseller l'any present de Barchinona, lo qual fonch
un dels grans caporals dels hòmens de la buscha, qui en aquest
temps concorrien.
Divenres, a
de glànola en Pere Pagès, sobre_guarda del General de
Cathalunya.
Dijous, a
de Castellbell, donzell, cap de molts mals hòmens en Vallès,
acompanyat de molts gitats de pau e de treva e d'alguns homayers,
entrà dins la casa de madona d'en Pere Grau, en la
vila de Caldes, e per força, mà armada, violentment, se
la viuda qui fonch muller del honorable en Johan Romeu, ciutadà
de Barchinona, e naboda de la dita madona d'en Pere Grau,
manassant-li que la materia si no la seguia. E açò féu aquest
mal home per ço com aquesta viuda havia gran dot, e era romasa
molt richa per la mort d'en Johan Splugues, frare seu, qui
poch havia s'era mort e havia-la feta hereva.
Divenres, a
mossèn Arnau Guillem Pastor, cavaller, regent la vagaria
de Barchinona, per convocar les hosts contra lo dit Pere de
Castellbell e altres còmplices e secassos seus, qui se
manada la dita viuda.
Dicmenge, a
de Barchinona ab lo somatent per anar en Vallès contra en Pere
de Castellbell e altres valadors e secassos seus, qui per força
se
del honorable en Johan Romeu, ciutadà de Barchinona. E portà
la bandera de la ciutat n'Arnau Scarit. E entre los altres hi anà
en Bertran Torró, qui, con fonch junct a Caldes, demanà a gran
pressa una scudella de brou, que
punts. E fonch-ne moteja[n]t tant com visqué, que més li
haguera valgut que hagés bagut plom fus.
Con tornà la bandera
Dijous, a
la bandera de Barchinona, ab tota la gent d'armes qui y eren
exits ab lo somatent contra lo dessús dit en Pere de Castellbell.
E manaren la dita viuda e dreçà a casa del canonge Dalmau,
qui era son oncle.
Mort d'en Pere de Castellbell
Dimarts, primer die de nohembre
de Castellbell morí de glànola en la vila de Sent Celoni, en
casa d'en Olivet, barber de la dita vila.
Divenres, a
Barchinona, qui lo jorn proppassat era anat a Sent Celoni per
fer dessoterrar en Castellbell, féu aportar aquell en Barchinona
e, descarat que tothom lo podia veure, lo féu posar defora lo
Portal Nou de la dita ciutat, en terra plana, per tal que tothom
lo posqués ben veura e conèxer. E con vench lo sendemà, que
fonch dissabte, a
nits dins la capella de Sent Barthomeu, construïda en la clastra
de la Seu de Barchinona.
Dilluns, a
senyor rey per terra, entrà en Barchinona mossèn Bernat Fivaller,
qui per part de la ciutat de Barchinona era stat tramès
al senyor rey, ensemps ab lo honorable en Pere Johan de Sentcliment,
qui era romàs dellà en servey del senyor rey, e de
fet lo féu capità de dues naus armades qui anaren molt per
les ma[r]s, sens que no feren res de bo. E stà en veritat que
molts són stats de opinió que aquests dos missatgers erraren
molt en dues coses que feren: la primera, que prengueren certa
quantitat de diners que lo senyor rey los donà per dues vagades;
e són molts de parer que missatger no deu pendre diners ne
altres donatius d'aquell a qui és tramès. La segona, que durant
lo temps de la sua legació o missatgeria no deu pendre ofici ni
benefici algú, ne demanar-lo per sí ne per altre, ne deu entendre
sinó solament en dar recapta en ço perquè és tramès. E ha huy,
per dret compte, que partiren los dits missatgers de Barchinona
quatre anys,
libre, sots kalendari de
Dimecres, a
en consellers de Barchinona:
en Pere Serra, ciutadà
Jofre Sirvent, mercader
Mestre Bernat de Granollachs, metge
Ramon Mora, notari
Bernat Cochó, ortolà.
Provisió del ofici d'en Johan Berenguer Thorà
Dimecres, primer die de ffabrer del any
Deputats, a suplicació del honorable n'Anthoni de Mura, regent
los comptes del General de Cathalunya, li donaren per adjunct
lo honorable en Johan Berenguer Thorà, mercader, ciutadà de
Barchinona, qui aprés se abaté e fugí com a ladra públich.
Presó d'en Bernat Miquel
Dissabte, a
per virtut del consell que los consellers de Barchinona li
donaren, près e mès en la presó en Bernat Miquel, qui l'any
passat era stat cònsol de Lotge e conseller en cap de Barchinona
e capità de
E donà-y ten mal recapta, que no tornà ab neguna nau ne ab
la calavera tenpoch, ans tornà ab un barxot castellà carregat
d'arangades, e vench de nits sens trompetes, jassia con se recollí
fos bé trompat.
Dimecres, a
e gran professó en la ciutat de Barchinona a instància e a suplicació
dels barbers de la dita ciutat, qui havien hagudes certes
relíquies o ossos de sent Cosma e de sent Damià, e havien-los
fets venir de Tortosa, la qual professó partí de Sancta Maria
del Pi e anà per lo carrer d'en Rocha, e per la Porta Ferrissa,
e passà devant lo Carme e tirà dret fins al Portal de Sent
Anthoni. E aquí ab gran honor lo bisbe de Vich près los ossos
dels dits sants dins un reliquiari de cristall e vengueren-se
fins al Carme. E anaven primers los ganfaners e creu del Pi ab
los capellans de la dita parròquia, car los de la Seu no y foren,
e aprés venien los frares del Carme, aprés los de Sent Agustí,
aprés los de la Mercè, aprés framenors, aprés preÿcadors, los
de Sancta Maria de Jhesús no y foren, aprés vengueren tots los
barbers ab sengles ciris blanchs, de pes de mija lliura quascú.
Aprés vench lo dit bisbe de Vich ab les dites relíquies
sots un dosser de drap d'aur. E portaren los bordons del dit
dosser mossèn Galceran de Requesens, governador, ab los
de la ciutat, qui eren aquests: en Pere Serra, ciutadà,
Jofre Sirvent, mercader, mestra Bernat de Granollachs, metge
en físicha, Ramon Mora, notari, e Bernat Co[c]hó, ortolà. E aprés
de tot açò venien a la derraria gran colp d'òmens e de dones,
qui seguien la dita professó. E axí se
on se féu aquell die solemna ofici e sermó. E aquí les dites relíquies
foren reservades.
Dimarts, a
de Barchinona la infanta muller relicta del il·lustre infant don
Enrich d'Aragó, mestra de Sent Yago, ab un seu fillet de etat
de
grossa d'en Johan Bertran de Mallorques, e desembarchà hora
de vespres devant la casa d'en Bernat Marquet Çatria. Foren-hi
los consellers e, d'altra part, los deputats ab molt poble menut
que y vengueren per mirar. E anà la dita senyora a peu de la riba
de la mar fins a casa d'en Fferrer Bertran, on posà, la
qual casa és entra la casa d'en Bernat de Gualbes e la casa
del dit Bernat Marquet Çatria.
Balena
Dijous, primer die de juny
Corpo Crist, donà a través en lo ribatge de la mar dellà
lo cap de Llobregat una gran balena morta, ten larga com una
galiota de
trigaria molt que morria algun gran príncep e, de fet, a la fi
d'aquest mes, segons trobareu devall, se morí lo rey Alfonso
d'Aragó.
Professó
Divenres, a
general per la ciutat de Barchinona, la qual professó féu la
volta que acustumave de fer la professó de Corpo Christ, la qual
professó fonch feta per ço com havien nova que
era ben malalt en Nàpols. E a la derraria de la professó aportaren
lo cap de sent Saver, sots un dosser de seda ab
los quals portaren l'infant don Enrich, fill que fonch del
mestra de Sent Yago, e lo governador ab
Bertran Torró. E aprés vengueren les dones, entre les quals
fonch la mara del dit infant don Enrich, la comtessa de Modicha
e moltes altres. Aprés vengueren fort pochs hòmens que no pens
bastassen a
vaguer, lo batle, lo mestra racional, lo loctinent de batle general,
e alguns altres, fort pochs en nombre, com dit és. E no
podia hom gayre bé entendre los capellans de què pregaven
Déu.
Morí lo rey Alfonso
Dimarts, a
lo rey Alfonso d'Aragó, en lo Castell de l'Ou de Nàpols. E sabé
la nova en Barchinona dimecres, a
a
Cors present del rey Alfonso
Divenres, a
present e gran solemnitat en la Seu de Barchinona per la mort
del rey Alfonso. E feren-li capell ardent e altres coses
a s[er]pultura reyal pertanyents. Dix-hi la missa lo reverend
bisbe de Vich, e preÿcà-y mestra Berenguer Solsona, del ordre de
Sent Ffrancesch dels frares menors de Barchinona, lo qual dix
moltes falcies en la trona. Déu lo y perdó.
Molts antichs han dit que mal fonch fet exir a rebre fill bastar
del rey, car no era may acustumat fins ací
Dijous, a
Barchinona lo reverendíssim senyor don Johan, archabisbe de
Ceragoça, fill bastard del senyor rey, lo qual venia de Nàpols,
e anaren-lo reebre a cavall los Deputats e Oïdors de Comptes
del General ab lurs porters, acompenyats dels advocats, scrivans
e altres ministres e oficials del dit General. E com lo dit infant
fonch desembarchat, los Deputats donaren peu a terra, e ab
molta altra gent reberen-lo, e
a peu fins a casa de mossèn Johan Luís de Gualbes, on posava.
Dicmenge, a
Roma nostre Sanct Pare pape Calixtus Tercius
Elecció de papa Pius Secundus
Dissabte, a
papa en la ciutat de Roma lo bisbe e cardenal de Sena, lo qual
de primer se apellava misser Eneas de Pitxolihomini, e per raó
del novell papat hac nom Pius Secundus
Mort de la reyna Maria
Dijous, a
de mijanit, morí en la ciutat de València la reyna dona Maria
d'Aragó, consort relicta del il·lustríssimo senyor lo senyor don
Alfonso, rey d'Aragó, qui conquistà lo reyalme de Nàpols.
Cors present de la reyna Maria
Dilluns, a
e cors present en la Seu de Barchinona, ab capell ardent
e ab molta luminària, per la mort de la reyna dona Maria,
consort relicta del rey Alfonso d'Aragó; posaren-li sobre lo cors
present un drap d'or blanch sens algun àbit, corona, septre ne
altra cosa. Crec que abduy són arribats en loch on no han punt
de fret, segons les obres que vivent feren a lurs vessaylls.
Embaxada per Sicília
Dilluns, a
perlongà de la plaja de la mar de Barchinona la galera armada
de la qual era capità lo honorable en Guillem de Sentcliment,
donzell, domiciliat en Barchinona, ab la qual anava per embaxador
lo magnífich mossèn Anthoni Guillem de Muntanyans, cavaller,
lo qual fonch tramès per part del Principat de Cathalunya,
aprés mort del rey Alfonso, per visitar e confortar les ylles de
Mallorques, Manorcha, Eyviça, Serdenya e Sicília.
Entrada de rey
Dimecres, a
lo senyor rey en Johan Segon, frare e novell successor
del rey Alfonso Quart, lo qual venia d'Aragó. E entrà per lo
portal de la Draçana e, con fonch en la plaça de Framenors,
muntà alt sobre un molt bell e gran cadefal que li hagueren
fet al capdemunt de la dita plaça, tot ampaliat, baix de draps
vermells e, en la sumitat del dit cadefal, li fonch apperallada
una molt bella cadira reyal, e un dosser en les spatles fet de
tres draps d'or imperials cusits; e tota la dita plaça fonch plena
de cadafals e ampaliada de draps de ras, e per semblant lo carrer
Ample, los Cambis, lo Born, lo carrer de Montcada, la Bòria,
la plaça del Blat e de les Cols, lo carrer dels Spaciers, la plaça
de Sent Jacme, e lo carrer de la Deputació fins al palau
del bisbe, on lo dit senyor vench posar. E vench vestit d'una roba
de drap de llana scura folrada de gibillins, larga fins a les puntes
dels peus, ab un capell de pèl negra al cap. E tantost con fonch
alt en lo cadefal, a instància dels consellers de Barchinona, jurà
sobre un missal e sobre la Vera Creu, que lo bisbe de Vich li tenia
devant, los privilegis de Barchinona usos e custums de aquella
molt largament e bastant. E fet açò, començaren a passar los
entramesos e la gran festa que li era stada apperallada per la
sua novella entrada. E primerament vengueren
e dos tabalers vestits de cotes e caperons, sens cugulla, de drap
de llana blanch e vermell, partits per dues eguals parts. Aprés
vengueren tots los manestrals e artistes ballant uns aprés altres,
ab lurs standarts, ben vestits, quascuns ab lo pus bell entramès
que pogueren. E con tot açò fonch passat denant lo dit senyor,
ells muntà a cavall e fonch-li apperallat un molt bell pali o dosser
de drap d'aur, sots lo qual lo dit senyor anà. E tiraren-lo per
dos cordons de seda groga e vermella de quascuna part
E los consellers no
vermelles folrades de vays, ja velles, car lo Consell de Cent Jurats
deliberà que attenent que
ultra la potestat e facultat a ells dada per la ciutat en armament
de fustes e en altres vanitats, que no
res. E lo sendemà, que fonch dijous, entrà la senyora reyna
e tornaren-li fer semblant festa de la propdita.
Rench de júnyer
Dicmenge, a
de Barchinona feren tenir un molt bell rench de junyir en la
plaça del Born per la novella entrada del senyor rey. E feren
cobrir tota la dita plaça alt de draps blaus e blanchs. Foren
teulajers, e donà
de catuí vermell ab senyals de Barchinona, n'Arnau Scarit,
en Ponç de Gualbes, Ffrancí Buçot e en Ramon Marquet. E fonch
promès al qui millor ho faria una cadena d'or de pes d'un march.
Feren-ho molt vilment los
qui y isqueren. E aquest die no fonch pas trencat lo rench,
ans restà per lo sendemà, e gonyà lo pes en Bernat Cathalà,
valencià, per ço com de
Jurament de fidelitat
Dimecres, a
rey, sehent alt en un cadafal en lo cap de la gran sala reyal del
palau major de Barchinona, li fonch prestat lo sagrament e
homenatge acustumat per la fidelitat per los barons, cavallers
e gentils hòmens, e per los síndichs de les ciutats e viles reyals
de Cathalunya.
Dijous, a
consellers de Barchinona:
en Pere Torrent, pus jove; aprés fonch scanyat.
Misser Johan Dalmau, juriste
Ffrancí Çescomes, mercader; aprés fonch scanyat.
Pere Comes, sucrer e spacier aprés foren exel·lats.
n'Anthoni Bells, argenter.
Missatger de Milà
Dijous, a
un missatger del duch de Milà. Isqueren-li l'archabisbe de
Terragona, lo bisbe de Vich, lo vici_canceller e molts curials del
senyor rey, però no y isqueren los deputats ne los consellers de
Barchinona.
Comte de Empúries
Dicmenge, a
gran festa e solemnitat en la sglésia de Sancta Maria de la Mar,
e fonch-í lo senyor rey, qui féu comte son nabot don Enrich,
fill que fonch del infant don Enrich, mestre de Sent Yago,
intitulant-lo comte d'Empúries.
Partí lo senyor rey e la senyora reyna
Dimecres, a
migjorn, s'ic partiren lo senyor rey e la senyora reyna ab fort
pocha companyia qui
e de Montblanch a València.
Perdó de sancta Eulàlia
Dilluns, a
a pena e a culpa de sancta Eulàlia en la Seu de Barchinona.
Fonch elegit draçaner del General en Pere Steve
Dimecres, a
General de Cathalunya provehiren en Pere Steve, mercader, del
ofici de draçaner del dit General, lo qual ofici vaccava per resignació
de què
de Sentceloni, ciutadà de Gerona, qui aquell derrerament
obtenia, axí com a Déu pleÿa.
Pasca e Sancta Maria de Març
Dicmenge, a
de Pascha e de Nostra Dona de Març tot en un dia, ço que per
ventura may fonch vist per aquells qui huy viuen.
Crida feta en favor dels oficials de la casa de la Deputació del
General de Cathalunya
Dissabte, a
Requesens, portantveus de governador en Cathalunya, a instància
e requesta dels Deputats del General de Cathalunya, féu
publicar una crida en Barchinona, contenent en efecte que, sots
pena de cors e d'aver, algú no gosàs dannificar en béns ne en
persona en Johan Berenguer Thorà, adjunct del regent los comptes
del dit General, lo qual era stat desafiat per en Pere Ramon
Torrelles, donzell. E, en la fi de la dita crida, se oferien los dits
governador e Deputats que farien que lo dit Johan Berenguer
Thorà staria a dret a tots aquells qui d'ell se querelassen. En
altra manera, si novitat alguna li era feta, que haguessen per
cert que seria procehit rigorosament contra ells a despeses del
dit General, la qual crida fonch registrada en lo segon registre
de letres en la scrivania de la Deputació, en carta
altra semblant crida fonch publicada en temps que mossèn
Johan de Corbera era governador, a instància e requesta dels
Deputats, en favor d'en Bernat Noves, ladons scrivà major de
la Deputació, e fonch registrada en la cort del vaguer de Barchinona
a
Dimecres, a
de Corpo Crist, los consellers de Barchinona feren covidar los
Deputats e Oïdors de Comptes que fossen ab ells a les vespres
a la Seu, ço que may era acustumat fer, ne deputats may hi
acustumaven de anar; e de fet, dos deputats e dos oïdors hi
anaren, ço és, fra Anthoni Pere, abbat de Montserrat, e mossèn
Luís d'Ivorra, cavaller; l'altre deputat, qui era mossèn Miquel
Cardona, no y vo[l]ch anar, per tant com no li semblava hi daguessen
anar. E los dits dos oïdors de comptes qui y anaren foren
mossèn Johan Dalmau, canonge de Barchinona, e mestra Bernat
Dezllor, metja en fízicha, ciutadà de Gerona; l'altre oïdor no y
anà, per ço com era absent de Barchinona. E lo sendemà,
que fonch la festa de Corpo Crist, los dits dos deputats
e dos oïdors se anaren dinar de matí ab los consellers en l'ort
de la casa de la ciutat, ço qui per semblant may era stat fet ne
acustumat.
Dilluns, a
batle de Barchinona, a instància dels consellers de la dita ciutat,
feren publicar una crida contenent, en efecte, que, sotz pena de
ab alguna nau o altra fusta, fins la nau d'en Melchior Mates
e los balaners d'en Gaspar Montmany e d'en Johan Montbrú
sien tornats de certa part, on són stat trameses per los dits
consellers contra alguns cossaris. E açò parech als deputats fort
prejudicial e dannós als drets del General, però ab dissimulació
la cosa passà, attenent la concorrència del temps.
Con sent Karles veni[n]t de Sicília arribà a Salou
Dimarts, a
arribà en lo port de Salou lo il·lustre senyor don Karles, príncep
de Viana e fill primer nat del senyor rey, lo qual vench ab
allà lo senyor rey son pare què li maneria fer.
Dissabte, a
de Barchinona lo magnífich mossèn Anthoni Guillem de Muntanyans,
cavaller, ab les
Darno, e dues del governador de Cathalunya, lo qual, com a
missatger tramès per los Deputats del General de Cathalunya,
era anat per visitar les ylles de Mallorqua, Manorcha, Eyviça,
Serdenya e Sicília, aprés mort del rey Alfonso d'Aragó.
Prorogació del sindicat
E en aquest mes d'agost
mossèn Galceran de Requesens, governador, on era
del senyor rey una provisió ab la qual porrogava lo sindicat,
qui ja era extinct, als hòmens de la buscha per a
qui començassen a córrer lo primer de nohembre del propdit
any
e mals hagueren plena conaxença que lo senyor rey s'estudiava
en tenir enduys sos vassalls, qui aprés se uniren per voluntat
de Déu e levaran-li la obediència, e lo dit senyor ne perdé los
comdats de Rosselló e de Serdanya.
Missatgeria de Sicília
Divenres, a
plaja de la mar de Barchinona tres galeres, ço és, la galera del
General, de la qual era patró en Guillem de Sentcliment, l'altra
era la galera de Macina, la terça fonch de mossèn Gonsalvo de
Nava; e ab aquesta galera de Macina vengueren los embaxadors
que lo regne de Sicília trametia al senyor rey, ço és, lo comte
Johan de Vintimilla, lo qual és marquès de Giraig, e lo prior
de Macina.
Lamps e trons
Divenres, a
de sent Andreu, hora de matines o algun poch abans, mossèn
Bernich, prevere de casa de mossèn Galceran de Requesens,
governador de Cathalunya, se levà ab molt gran por, segons
ell mateix ha dit a molts, dient que sentia molt gran remor
en lo palau menor reyal, on lo dit mossèn Requesens posava,
que paria que
tres candeles beneytes, e corrent vench-se
començaven a sonar a matines, e encara no havien uberta la
porta. E a poch instant començaren desperar gran e innumerable
multitut de llamps e trons ab una grandíssima remor. E ferí
lamp al campanar major de la Seu e matà en Pere Mestra,
qui s'era levat a sonar lo seny de les hores per fer cessar la tempestat,
e trenchà la cadena del corn de les hores, e lansà
gran troç a la plaça del Blat. Ítem ferí sobre lo revolt de la
capella de Sancta Bàrbara en dos o tres lochs, e trasch-ne algunes
pedres. Ítem arrenchà de la paret prop dels òrguens majors,
un gran permòdol de pedra, qui stava sota un gran canó dels
dits òrguens. Ítem ferí llamp alt en la sumitat de la torra de
na Gonguera e arrencà
sobra la taulada de la casa qui és entra la dita torra e la volta
de la cort del vaguer, on és la gran ymatge de sancta Eulàlia.
Ítem ferí lamp a casa d'en Branda Amat, valer, qui stà
a la Ribera, e cremà-li algunes saques de cotó e trenchà-li una
gerra d'oli, e cremà-li la pastera, e rompé-li molts talladors e
scudelles en la cuyna que de nou s'ach amoblar. Ítem ferí e
cremà lo dit lamp alguns payllers de paylla, qui eren en una era
fora lo portal de Sent Saver. Ítem ferí a casa d'en Johan Berenguer
Thorà e sclafà-li en molts lochs una finestra de casa sua
e les portes de aquella. Ítem ferí a casa d'en Gabriel d'Alòs e
foradà-li un sostre. Ítem ferí en diverses lochs de la porta del
caragol de la presó del veguer de Barchinona. Ítem ferí una nau
castellana qui stava surta en la plaja, e mès-la a fons, que lo
sendemà no
feriren aquests lamps en diverses parts, axí dins la present ciutat
com fora aquella, car a casa d'en Vidal de Serrià entrà dins una
caxa on havia dues copes d'argent e foné-les e féu-ne un pa. E
ferí un hom qui dormia dins una barcha, vers les parts de Montgat,
e matà
Dicmenge, a
e ja alguns jorns abans, per molts fonch vista una molt gran
e groça stela, ab una gran coha de foch qui manava gran fum
detràs sí, exint de les parts de ponent e anant vers lo levant.
E per semblant se diu l'àn vista en Aragó e en València. Déu
nos dó bons senyals e bones ventures que bé les hauríem master.
Balena
Dimecres, a
cap de Llobregat donà a travers en terra una gran balena morta,
qui havia de larch
Divenres, a
ofici e sermó en la Seu de Barchinona; dix la missa al altar
major lo reverendíssim senyor n'Arnau de Pallàs, bisbe d'Urgell e
patriarcha de Alaxandria. E fet l'ofici, partí de la Seu una solemna
professó qui isqué per lo portal del simbori, anant la via del Palau
del Bisbe e de Sent Jacme, e pel portal de la Bocaria, fins al hospital
de Sancta Creu. E al detraç de la dita professó venia gran
multitut de poble. E fonch aportat per lo dit patriarcha, sots un
dosser de drap d'or, un dit de sancta Càndida, encastat en un rel·liquiari
d'argent daurat, lo qual fonch dat al dit hospital, on ne
construhiren novament una capella; portaren los
lo drap d'or, sots lo qual anava lo dit patriarcha qui portava lo
dit reliquiari, mossèn Galceran de Requesens, governador de Cathalunya,
ab los
eren axí com sclaus seus sens libertat.
Divenres, a
en consellers de Barchinona:
en Guillem Romeu
Galceran de Pratnarbonès ciutadans
Barthomeu Agustí de Massanet, mercader
Gabriel Busquets, barber
Pere Matheu de Llinàs, hostaler e llaurador.
Venguda del senyor rey
Dimarts, a
la senyora reyna venints de Ceragossa, passant per Montblanch
e per Vilafrancha de Penedès, deprés dinar, entraren en Barchinona
ab molta pluja e ab abundància de ffangues.
Translat de la remissió que lo il·lustríssimo senyor don Johan
Segon, rey d'Aragó, féu a son fill don Karles e a sa filla dona
Blancha, e aprés apresonà·ls trencant-los la fe reyal, de què·s seguiren
moltes guerres e mals en Cathalunya, lo qual translat jo
Jacme Çafont, notari, hé tret e transledat de son vertader
original.
Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Barchinone, duchs
Attenarum et Neopatrie, ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie.
Etsi vos illustrissimus princeps, dilectissimusque filius noster,
Karolus, operante humani generis hoste anticho, vosque eciam
illustrissima fillia nostra Blancha, princissa, eiusdem principis
soror, eodem operante inimico, extra nostram paternam et debitam
obedienciam per tempora permansistis, qua occasione plurima
homicidia, currerie, depredaciones, furta, rapine, incendia,
capciones, incarceraciones, percussiones, violencie, extorciones et
multa alia huiusmodi et eciam acriora, proch dolor, facta et secuta
fuerunt in regno nostro predicto Navarre, queque hic pro expressis
haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis serenissime
regine, consortis nostre karissime, que pro vobis piam matrem
iidem princeps et princissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum
paternum amorem, graciam et benediccionem reduci et a
nobis veniam clementer obtinere. Eapropter, supplicacione dicte
serenissime regine, consortis nostre, exaudita benigne, et eciam
ad preces illustrissimi regis Portugalie, nepotis nostri karissimi,
et quia proprium est nostri regis, domini et patris vestri, dictorum
illustrissimorum Karoli et Blanche principum natorum nostrorum
tradendo oblivioni quamcunque causam et culpam quam
vos, dicti illustrissimi principes, filii nostri, dederitis seu habueritis
in predictis, volentesque eciam in hiis vobiscum pii regis domini
et patris morem gerere et vicera pietatis clementer aperire, ut
rex Navarre, dominus et pater vester predictus, tenore presentis,
deliberate, consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum
amorem, graciam et benediccionem, vos illustrissimos principem
et princissam, fillios nostros, reducimus et eiusmodi contextu
vobis, eisdem illustrisimis principibus, filiis nostris, omnia et singula
quecumque minus bene acta et gesta, perpetuo remittimus,
parcimus, indulgemus et perdonamus eciamque remittimus, indulgemus
et perdonamus vobis, eisdem principibus, filiis nostris,
omnia et singula ac quecunque maleficia, excessus, crimina et
delicta, currerias, percussions, homicidia, incendia, rapinas, violencias,
res ablatas, depredaciones, furta, damnificaciones, incomoda
illata iurium regiorum fiscalium, patrimonialium, funcionum,
vectigalium, tam debite quam indebite impositorum, et
tam generaliter quam particulariter, exacciones, retenciones, redempciones
captorum carceratorumque, extorciones et demum
quarumcunque peccuniarum, rerum et bonorum mobilium et
se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta
quelibet publica et privata, aliaque celera et forisfacta quantumcumque
graviora et gravissima, a quibuscumque preteritis temporibus
usque ad realem integracionem per vos dictum principem
nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre
nobis inobediente, ubicumque quomodocumque et qualitercunque
seu quocumque pretextu, occasione sive causa in nos et subditos,
vassallos et servitores, amicos et familiares nostros, sive comissa
et perpetrata fuerint sive non, eciamsi manifestam inobedienciam
et rebellionem ac crimen lese maiestatis, in primo capite sapiant
sive non, omnemque eciam culpam et ofensam et penam reyalem
et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione
vel causa vel alias quomodolibet forcitan incidiscetis seu
posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu huiusmodi,
nos rex predictus, cassantes, cancellantes, abolentes, irritantes
hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro
reique publice ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque
regnorum nostrorum ab alto comissorum, quoscumque processus,
banna, bonorum iura, contumacias, sentencias tam diffinitivas
quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per
nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut oficiales
occasione criminum, excessuum et delictorum predictorum
aut alias quomodolibet latas et promulgatas, ac condemnacions
quaslibet inde sequtas, eciamsi ius pactis private qualitercumque
tangerent, harem serie deliberate et consulte ac eciam ex dicta
potestatis nostre absolute plenitudine, quam in hac parte de dicta
certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis
imperpetuum amplissime, benignissime et omnino cum misericordia,
clemencia et magnitudine remittimus, parcimus, indulgemus,
perdonamus et relexamus. Insuperque omnem vobis expressis
seu quibusvis aliis irogatam infamie maculam inobediencieque
et rebellionis notam, siqua est, et aliam quamcumque ignominiam
sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius
abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam
famam, nec adversus vos aut vestrum aliquem pretextu
rerum gestarum per vos eosdem tam in iudicio quam extra vel
alias, a tempore incepte inobediencie predicte usque ad reyalem
integracionem pacis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam,
ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales
nostros quoscumque quavis auctoritate, dignitate et potestate
sufultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque,
qui exinde tangerentur, vel per viam inquisicionis seu acusacions
ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum
realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in iudicio vel
extra aliqualiter procedatur iure, legibus, foris, constitucionibus
regnorumque capitulis et rescriptis, usibus, consuetudinibus, usaticis
et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque
et ceteris huich nostre disposicioni, quam edictalis legis et statuti
vim obtinere volumus, statuhimus atque decernimus forte contrariis,
nullatenus obstituris. Ymo ut predicta firmius roborentur,
ex predicta nostra supprema potestate, legem generalem tenore
presencium super hiis condendo, nobis et quibuscumque personis
damnificatis et damna passis qualitercunque et quomodocumque
durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus ius
et facultatem agendi, petendi, supplicandi, acusandi, inquirendi
et oficium iudicis implorandi in et super quibusvis criminibus,
iuribus, bonis, rebus mobilibus aut se moventibus et accionibus,
nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus
eis captis, occupatis, confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis,
seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo
transegerint vel pacti fuerint. Quoniam, ut predicitur, pro statu
rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique
iubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta, tam in
iudicio quam extra, per vos dictum illustrissimum principem,
filium nostrum, seu vestros oficiales durante tempore quo extra
obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu iurisdiccionis
nulla, non possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu
obedienciam nostram fuistis, ubi essent ex defectu iurisdiccionis
legibus absoluta omnem et quemcunque defectum dicte iurisdiccionis.
Propterea, universis et singulis oficialibus et subditis
nostris, quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis, in dicione
nostra omni constitutis, presentibus et futuris, iniungimus
strictiusque mandamus sub obtentu nostre gracie et amoris subque
fidelitatis debito, quibus nobis stricti sunt, quatenus premissa
omnia et singula servent servarique faciant atque mandent,
contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota
nec secus quispiam attentare presumant. Quod si contigeret
ex nunc nullum esse decernimus et inane ex quo contradictores
secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas
arbitrio ipso facto decernimus absque spem venie incurrisse
premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus
et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus
quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam, robur et
firmitatem in iudicio et extra iudicium et ubique obtineat fidemque
assaquatur, quas remissio, indultum et reintegracio graciaque
subscripta in sui propria forma expedita, sigillata et debitis
solemnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime
operari, cuius contrafactores quoslibet penis subscriptis
mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula
maiori robore fulciantur, iuramus ad crucem domini nostri Ihesu
Christi eiusque sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter
tacta, predicta omnia et singula tenere et observare tenerique
et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea
aut aliquod eorumdem non facere in contrarium aut permittere
directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione.
In cuius rei testimonium, presentem fieri iussimus nostro comuni
sigillo impendenti munitam. Datum Barchinone, die tricesimo
regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto, aliorum vero
regnorum anno tercio. Rex Iohannes.
Dominus rex mandavit michi
Dominico Detxo, et viderunt eam Vidit Vicecancellarius
Iohannes Pages, vicecancellarius Vidit Iacobus Pauli
Andreas Cathala, locumtenens Vidit Locumtenens
thesaurarii generalis thesaurarii generalis
Petrus Torroella, conservator Vidit Petrus Torroella,
regii patrimonii conservator.
et Iacobus Pauli, advocatus
fiscalis domini regis.
És registrada la dessús dita remissió e largament continuada
en la primera part del procés dels actes fets per los reverends
e honorables Deputats del General de Cathalunya, per virtut
de la comissió a ells feta per la cort general del Principat de
Cathalunya, derrerament celebrada en la ciutat de Leyda, per los
negocis de la liberació faedora de la persona del dit il·lustríssimo
senyor primogènit, sots kalendari de
de la Nativitat de Nostre Senyor
trenta de la primera part del dit procés.
E per mostrar ab tota veritat la pocha fe que aquest rey
Johan tenia a tothom qui ab ell se fiàs, ara fossen fills o filles,
segons claríssimament dessús és mostrat, o vassals o strangers,
fas ací memòria com en l'entrant del mes de maig de l'any
fonch pres un correu qui exia de les parts de
Empurdà ab letres que aportava del dit rey Johan, e anaven
dressades a Martín d'Engulo, en castellà, capità de Vilafrancha
de Penedès, qui
tals o semblants paraules: "Capità: vostra letra havem reebuda,
ab la qual havem vist com nos demanau vos socorregam de forment,
mostrant aqueixa vila star molt destreta de vitualles, a
què us responem que tota aquesta província d'Empurdà e encara
tota la costa de la mar fins a Barchinona stan fraturosos no solament
de forments, ans encara de civades e de tot gènere. És,
emperò, veritat que d'ora en hora speram una nau de Sicília qui
deu venir carregada de forment; haveu per ferm que de continent
que ací arribada sia, aqueixa vila serà socorreguda. E si en l'endemig
vitualles algunes vos vendran entre mans, d'amichs o
de enamichs, encara que porten salconduyt o altre segur nostre
o de qualsevol altres capitans, afferrau-ho tot e provehiu-vos,
no contrestants los dits segurs". E aquesta letra, qui era signada
de mà del dit rey en Johan, fonch vista, legida e mostrada a molts
per mossèn Luýs Setantí, conseller en cap l'any present de la
ciutat de Barchinona, e per los altres consellers companyons
seus, dins la sglésia de Sent Miquel de Barchinona, divenres, a
dit beneÿt archàngel sent Miquel.
Provisió del ofici d'en Francí Altelló
Dimecres, a
de Montserrat e mossèn Luís d'Ivorra, cavaller, deputats ensemps
ab mossèn Miquel Cardona, qui en l'acte dejús scrit tot sol discentí,
e los
fos adjunct del ofici del honorable n'Aymerich de la Via,
oncle seu, lo qual era scrivà dels Oïdors dels Comptes del General
de Cathalunya, e per sa indisposició de forçor puagra e gran senectut
que havia no podia servir son ofici.
Rey Martí e reyna Yolant
Divenres, a
matí, los frares de Poblet trasqueren de la Seu de Barchinona los
corsos dels il·lustríssimos rey d'Aragó don Martí, de gloriosa memòria,
e de la reyna dona Yolant, muller relicta del rey don Johan
Primer d'Aragó, los quals corsos per molts anys havien stat alt
al costat del altar major de la dita Seu, on foren mesos en comanda,
promattent-los lo reverend bisbe e capítol de la dita Seu
que totahora que los dits frares los se
que ells los darien, e açò pertant com los dits rey e reyna, quascú
ab lurs testaments, s'eren lexats a Poblet, e fins ací may algú
s'era curat de aportar-los-hi. E foren trets los dits corsos de la
Seu ans del jorn, segons dit és, en aquesta manera: Primerament,
anaven hòmens servidors de pocha condició, sens gramalles, ab
sengles brandons de cera groga cremans, e tantost aprés venien
los corsos dels dits rey e reyna ab lurs grans tombes cubertes
de drap de llana vermell, clavat al entorn ab veta e ab tatxes,
sens altra drap d'or ne de seda, los quals corsos aduyen pobres
alt sobre lurs musclos, e tantots al detraç venien un parell de
brandons encesos; aprés venien
ab lurs àbits blanchs e portaven sengles ciriets molt patits encesos,
de cera groga, dients ofici de morts submissa voce
dels dits frares venien altres dos ciris encesos. E, exints de la
Seu, tiraren per la plaça Nova e per la plaça de la Font de Sent
e per lo carrer de na Canuda fins al monestir de Natzaret de la
present ciutat. E d'aquí enfora, altra jornada, los dits frares
feren portar los dits corsos a Poblet. E en aquests dies se trobava
en Barchinona lo senyor rey en Johan Segon, ara beneventuradament
regnant, al qual fonch dit per part dels consellers de la dita
ciutat que plagués a sa senyoria que los corsos dels dits rey e reyna
fossen transladats ab aquella solemnitat que és acustumada
fer, offerint-se los consellers per part de la dita ciutat fer-hi lo que
és acustumat fer. E lo senyor rey entramès-se quina solemnitat
hi havien a fer, e trobà que s'í acustumen fer per part del rey
e per part de la ciutat gran colp de ciris e draps d'or e altres
despeses, qui muntaven sol a la part del senyor rey
més. E oint açò lo dit senyor rey, dix que no y volia despendre
res, e per aquesta raó los dits corsos foren transladats ab tanta
simplicitat. E fonch atrobat lo cors del dit senyor ben vestit
de drap d'or, e tot sancer que no li fallia sinó un poch del cap
del nas. Lo cors de la reyna no
dins la caxa foren meses, la hora que morí, moltes serradures
de xiprer, qui s'eren afferrades molt ab lo cors e cara de la
dita reyna. Bona glòria hajen lurs ànimes e mala les ànimes
dels mals reys e de les males reynes: jo sé per qui u dich.
Dissabte, a
de paraula, stant en la cambra de parament del palau del
reverend bisbe de Barchinona, on ell e la senyora reyna posaven,
la concòrdia seguida entra sa senyoria, de una part, e lo il·lustríssimo
don Karles, príncep de Viana, fill seu, qui era en Mallorques,
de la part altra, sens que altra serimònia no se
lo dit il·lustríssimo senyor príncep ne hagués fetes fer alimares
a Mallorques dos dies arreu.
Partí lo rey
Dilluns, a
partiren de Barchinona lo senyor rey e la senyora reyna,
per anar en Aragó e en Navarra.
Benedictus qui venit in nomine Domini
Divenres, a
migjorn, arribà en la plaja de la mar de Barchinona lo il·lustre
senyor don Karles, príncep de Viana, fill primer nat del senyor
rey don Johan d'Aragó e de Navarra, lo qual venia de Sicília, e
era passat per Mallorques, on havia stat per alguns dies, e vench
ab la nau d'en Branda Amat, ab la galera de don Johan de Cardona,
e ab un patit balaner, e desembarchà aquesta hora mateixa
ab una gróndola qui
ab alguns ciutadans honrats a cavall, pochs en nombre,
per tant com nengú no sabia degués exir, ans se tenien per dit
dessembarcàs devant Lotge. E vench-se
no volch sperar fos acabat lo pont que los consellers li feyen fer
molt cuytadament devant Lotja. E lo sendemà, de matí, que fonch
dissabte, los Deputats e Oïdors de Comptes a cavall, ab tots lurs
ministres de la Deputació, anaren-li fer reverència a Valldonzella,
e lo vespre següent e l'altre vespre aprés foren fetes grans alimares
per tota la ciutat. E fonch feta crida que lo sendemà,
que seria dilluns, tothom hagués a fer festa. E de fet, aquest
die de dilluns, que comptàvem
dit senyor príncep entrà en Barchinona deprés dinar, per lo portal
de Sent Anthoni, passant davant l'abeurador del Hospital, e,
anant per la Rambla avall, entrà per lo portal de Framenors, e
vench a cavall vestit d'una roba de domesquí burell ab un bonet
morat al cap e ab caperó de drap scur, e portà un molt rich
collar d'or ab moltes perles groces e de gran valor. E con fonch
arribat a la plaça de Framenors, descavalcà e muntà-se
un rich cadefal que li hagueren fet al cap de la dita plaça,
tot ampaliat de draps vermells baix, en loch de drap de peus,
e en la sumitat del dit cadafall, ell se asech en una molt bella
cadira reyal que li hagueren apperallada, tenint detràs les spatles
un bell dosser de drap d'or. E de continent començaren a passar
devant ell los manestralls de quascun ofici, ben vestits e ben arresats
con mils pogueren ne saberen, quascun ofici ab son entramès,
no pas ab castells; e con foren tots passats, lo senyor príncep
devallà del cadafall e muntà a cavall e mès-se sots un molt
bell dosser de drap d'or ab
següents: primo, a la part dreta, en Pere Matheu de Llinàs, hostaler
e conseller; Galceran de Pratnarbonès, ciutadà, conseller, e
en Miquel Dezplà, ciutadà, però no era conseller. A la part squerra,
Pere Torrent, major de dies, ciutadà, mas no conseller; Gabriel
Busquets, barber, conseller, e en Bertran Torró, ciutadà,
mas no conseller. E destraven-li lo cavall mossèn Guillem Romeu,
conseller en cap, a la part dreta, e un missatger de Mallorques, a
la part sinestre. Tiraren-lo per los cordons del cavall a la part
dreta en Bernat Miquel, Pere Deztorrent, menor, Johan Ça_rovira
e misser Johan Dalmau, juriste, per lo stament dels ciutadans
honrats; Ffrancesch Matella, Ramon Mora, notaris, Bernat
Caldòfol, spacier, e Nofre Morandell, barber, per los artistes. E
per lo cordó de la part squerra lo tiraven en Jofre Sirvent,
Nicholau Viastrosa, cònsol, Pere de Prexana e Miquel de
Manresa, per los mercaders; Ffrancesch Gallard, vadrier, Anthoni
Bells, argenter, Anthoni Seguer, perayre, Pere Juliol, cuyrasser,
per los manestrals. E axí vench per lo carrer Ample, per los Cambis,
per lo cap de la plaça del Born, per lo carrer de Montcada,
per la capella d'en Mercús, per la Bòria, per la plaça del Rey
fins a la Seu, on descavalcà; e aquí lo clero rebé
honor e hagueren-li empaliat tot lo entorn del altar major e tot
lo cor de draps d'or emperials, semblant que acustumen de fer
a Corpus Christi, e ençaneren tots los
penjen dalt per les voltes de la Seu, e ultra açò, a quascun pilar
de la Seu materen un brandó encès. E alt per los corradors o finestratges
qui són entorn de la dita Seu, en quascuna finestra,
cremava una candela dins una llanterna de paper. E sonaren los
òrguens e los senys majors. E con lo dit senyor príncep hac
feta oració alt al altar major, devallà baix a Sancta Eulàlia, on hac
gran luminària, e con hac feta oració aquí, anà cavalcar al portal
del simbori per on era entrat, e tirà per la plaça Nova fins a la
Cocorella, e aquí posà a casa de mossèn Ffrancí Dezplà. E lo
sendemà anà oir missa a Sancta Maria del Pi, e aquesta fonch la
primera sgleya on ell may oí missa dins Barchinona. Plàcia a
Déu que en bon punt hic sie ell entrat, que prou males ventures
havem hagudes, qui encara no
Principi de cort
Dissabte, a
qual lo senyor rey havia convocada als cathalans en lo capítol
de la Seu de Barchinona. E per ço com lo dit senyor aquesta jornada
era absent de tot lo Principat, lo vici_canceller porrogà aquella
a
Col·lació administrada per lladres
Dijous, a
de Viana, fill primer nat del senyor rey, deprés dinar, vench
veura la casa de la ciutat, e los consellers hagueren-li apperallada
una molt bella e notabla col·lació de preciosos confits de sucra
e de moltes maneres de fins vins blanchs, la qual col·lació li fonch
feta alt en la gran sala del Consell de Cent Jurats. E segons relació
dels qui y foren presents, anà ab ten gran desorda e confusió
que més valguera que may l'aguessen feta. E fonch-ne occasió
que los demés qui u administraven eren manestrals, qui u barrejaren
tot ab pocha vergonya que
acustumat. Mas axí li
Venguda del senyor rey e senyora reyna
Dijous, a
senyor rey, la senyora reyna, lo senyor don Karles, fill del dit
senyor rey e fillastre de la dita senyora reyna, l'infant don Fferrando,
fill dels dits rey e reyna, don Johan, archabisbe de Ceragoça,
e don Alonso, fills naturals del[s] dit[s] senyor rey,
lo comte d'Empúries, nabot del dit senyor rey, e en companyia
lur vengueren los bisbes de Gerona, d'Euna e de Vich, lo
comte de Prades, mestre de Muntesa, e molts altres barons, cavallers,
gentils hòmens, e molta família lur. E per raó de la concòrdia
qui ara poch à s'era seguida per raó de algunes differències
entra lo senyor rey, de una part, e lo dit senyor don Karles,
fill seu, de la part altra, foren fetes grans alimares per tota la
ciutat, exceptat los capellans de la Seu e de Sancta Maria de la
Mar, qui no
no u havien pogut preparar.
Dicmenge, primer de juny
a la Seu, e anà detràs la profesó tenint-se ab lo gremial,
e anava-li devant lo bisbe de Gerona, qui li portava un rosher
d'or, fet a forme de una brancha de rosher ab moltes branques
e fulles, e alt en la sumitat del dit rosher havia una rosha d'or,
enmig de la qual havia encastat un patit safir. E aquesta rosha li
havia tramesa de Roma nostre Sanct Pare. E fonch beneÿda
aquesta rosa per lo dit nostre Sanct Pare en Roma lo quart dicmenge
de Corèsima, qui vulgarment se apelle "lo dicmenge de
la Rosa".
Mutació de cort
Dimecres, a
rey prorogà la cort, e féu mutació de aquella en la ciutat de
Leyda, per lo terç die de juliol primer vinent.
Dissabte, a
Barchinona
per embaxadors mossèn Bernat de Vilamarí, capità de
les mars del senyor rey, mossèn Arnau Fonolleda, batle general
de Cathalunya, e mossèn Jacme March, cavallers, demanants de
part del rey de Nàpols ajuda, per ço com tot aquell regne
així con bé han acustumat.
Partí lo senyor rey
Dijous, a
senyor rey e la senyora reyna per anar en Aragó. E partiren ja
tocades le
Divenres, a
ans de mijanit, alguns enemichs d'en Pedro de la Cavallaria, convers
aragonès, l'agoytaren exint ell del monestir de Sancta Clara,
on havia parlat de sacret ab una monja jove del dit
monestir, gran familiar sua. E aquells, en remuneració de sos
treballs, acoltallajaren-lo ten ferm que ans que fos mijanit fonch
mort.
Dicmenge, a
en la plaça dels Bargants, qui és entra lo portal de Sent Saver
e lo portal de Sent
Maria de Batlem, en la qual se digués quascun die una missa
matinal, per ço que
la primera pedra lo il·lustre senyor don Carles, príncep de Viana,
fill major e primer nat del senyor rey; la qual capella aprés no
fonch continuada fer, ans rebbliren los fonaments, e la cosa no
hac alguna eficàcia.
Dimecres, a
lo reverend mestre Johan Soler, bisbe de Barchinona, lo
qual venia de cort romana. E isqueren-li los consellers e los
Deputats, e molta altra notabla gent, per ço com aquesta era la
primera entrada que ell havia feta en Barchinona, aprés que
fonch stat elegit en bisbe.
Dicmenge, a
consellers de Barchinona:
en Pere Torrent, major de dies
Luís Xetantí
Simeon Sala, mercader
Honorat Çaconomina, notari, e
en Rafel Vilar, temborer.
Presó del príncep don Karles
Dimarts, a
del seny de l'Avemaria, lo senyor rey, essent en la ciutat
de Leyda, a on celebrava corts als cathalans, apresonà son fill lo
il·lustre don Karles, príncep de Viana, e lo noble don Johan de
Beamunt, prior de Navarra, e Gome de Frios, de casa del dit
senyor príncep, per la qual presó tota aquella nit e lo sendemà,
axí per los convocats per la cort, com encara per tots los pobles
de Leyda, tant hòmens com dones e infants, se moch gran dol
e grans gemechs per tota aquella ciutat. E de aquesta presó se
seguiren molts mals en Cathalunya.
Missatgeria
Dilluns, a
parlament general de tots los tres staments per virtut de una
letra que havien rebuda de la cort de Leyda, ensemps ab certa
comissió en scrits que la dita cort los havia feta sobre los fets
de la presó que lo senyor rey havia feta del il·lustre don Karles,
fill seu. Lo qual parlament tantost con fonch ajustat, elegí dotze
embaxadors qui anassen al senyor rey per suplicar-lo que, per
sa clemència e pietat, volgués perdonar a son fill e li plagués
aquell traure de presó, ab gran poder que
quals
Terragona, lo bisbe de Barchinona, mestra Johan Ferrando, prior
de Tortosa, e misser Johan Pintor, canonge e artiacha major de
Barchinona, per lo braç ecclesiàstich; lo comte de Prades, mossèn
Martí Garau de Cruÿlles, mossèn Anthoni Guillem de Muntanyans
e en Ffrancí de Sentmenat, donzell, per lo bras militar;
Pere Torrent, conseller en cap de Barchinona. Bernat Fivaller,
Pere Johan de Sentcliment, ciutadans de Barchinona, e Ffrancí
Sampsó, ciutadà de Gerona, per lo braç reyal; e a
fonch elegit un notable consell de
en Barchinona ab los Deputats, per consellar en tots los
actes qui occorragessen en lo present negoci, los quals
foren aquests: primo, lo prior de Cathalunya, l'abbat de Sent Benet
de Bages, mossèn Johan Ragàs, canonge de Barchinona, lo
artiacha de la Mar, mossèn Ffrancesch Colom, canonge de Barchinona,
misser Johan Narcís Çaplana, misser Agustí de
la Ylla, mossèn Johan Andreu Sorts, tots canonges de Barchinonona,
e fra Pere Johan Çaplana, comanador de la Guàrdia, per lo
braç ecclesiàstich; comte de Modica, mossèn Dalmau de Queralt,
mossèn Arnau de Vilademany, mossèn Johan Çabastida, mossèn
Galceran Burguès, mossèn March Llor, cavallers Bernat de Guimerà,
Artal de Claramunt e Pere Benet d'Esplugues, donzells, per
lo braç militar; Luís Xetantí, conseller segon de Barchinona, Pere
Dusay, Jacme Ros, Ffrancesch Lobet, ciutadans de Barchinona,
Ffrancí del Bosch, ciutadà de Leyda, Pere Torrent, pus jove, Miquel
Dezplà, Guillem Colom e n'Anthoni Pujada, ciutadans de
Barchinona, per lo braç reyal. E stà en veritat que la cort qui
celebrava en Leyda hi havia ja elegits
lo desliurament del dit senyor príncep, los quals
ab los
la cort de Leyda foren lo bisbe de Vich, don Ffrancesch de Pinós
e misser Anthoni Riquer de Leyda.
Dimecres, a
de Barchinona los propdits
on era lo senyor rey.
Missatgeria
Divenres, a
consell de Cent Jurats en Barchinona, e fonch-hi feta elecció de
per entendra ab los altres missatgers qui ja y eren en lo desliurament
de la persona del senyor príncep, los quals foren aquests
qui
ciutadans, Pere Grau, Gabriel Miró, mercaders, Steve Mir,
notari, e Pere Matheu, spacier, Pere Julià, rajoler, e Pere Figuera,
sabater.
Dissapte, a
per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts
alberans, contanents en efecta que com lo senyor rey indegudament
e contra tota justícia hagués apresonat lo il·lustre don
Karles, fill seu, per malvada informació a ell feta per lo traÿdor
de mossèn Galceran de Requesens, governador de Cathalunya,
que a la jornada tothom fos present ab ses armes a la plaça de
la Rambla per veure què seria faedor.
Missatgeria
Dicmenge, a
de
al senyor rey, e de ajustar-se ab los
anats per part del dit Principat, e axí foren tots en nombre de
de cavall, menys dels archabisbe, bisbes, comte, vescomte, nobles
e altres barons dessús anomenats qui y anaren ab
de cavall, e los abbats anaven ab
més de
de suplicar contínuament lo senyor rey que plagués a sa senyoria
volgués desliurar son fill don Karles de la presó hon l'avia
fet metra, los quals
de Poblet, abbat de Sent Quirch, abbat de Sent Johan çes Abbadesses,
abbat de Sent Salvador d'Abrea, abbat d'Amer, mossèn Johan
Comes, procurador del bisbe d'Elna, mossèn Palagrí Mir, canonge
e síndich de Terragona, mestra Bernat de Casasage, canonge e
degà de Barchinona, mossèn Miquel Peris, canonge de Leyda,
mossén Jofre Sarayhí, canonge de Gerona, misser Ffrancesch Climent,
síndich del capítol de Tortosa, misser Pau Alamany, canonge
de Vich, fra Roger Ça_riera, comenador de Granyena, e mossèn
Johan Barceló, canonge d'Urgell, per lo braç ecclesiàstich; don
Galceran Galceran de Pinós, vescomte d'Illa, lo noble en Garau
de Queralt, lo noble mossèn Ffrancí d'Arill, lo noble
mossèn Garau Alamany de Servalló, lo noble en Pere de Rochabartí,
mossèn Bernat Margarit, mossèn Bernat Çalba, mossèn
Ffrancí Dezplà, mossèn Bernat Çaportella, mossèn Jordi Batle,
cavallers; en Ffelip Albert, Guillem de Biure, Pere de Belloch,
Johan d'Argentona e Johan de Vilafrancha, tots
lo braç militar; mossèn Johan de Marimon, mossèn Johan Agulló,
síndich de Leyda, mestra Martí Pere, síndich de Gerona, Thomàs
Taquí e en Ffrancesch Pericoles, síndichs de Perpenyà, Ffrancesch
Burguès, síndich de Tortosa, Gabriel Vivet, síndich de Vich,
Gabriel Puig, síndich de Manresa, Jacme Tallada, síndich de Cervera,
misser Johan Andreu per Vilafrancha de Penedès, Johan
Solanell, síndich de Puigcerdà, Ffrancesch Millars per Vilafrancha
de Conflent, Pere de Vilardaga per Bosulú, en [...], síndich de
Berga, e en Barthomeu Alcover, síndich de Cobliure.
Embaxadors del senyor rey
Divenres, a
lo mestra de Muntesa e don Llop Ximèn d'Urrea, embaxadors
tramesos per lo senyor rey al parlament general de Cathalunya,
qui
Consell de Cent Jurats de Barchinona e, encara, als hòmens qui
deyen de la buscha, sobre lo fet de la presó que lo senyor rey
havia feta del il·lustre senyor don Karles, fill e primogènit seu. E
de fet, los feren ajustar en casa de mossèn Galceran de Requesens,
on contínuament acustumaven de fer niu.
Dicmenge, a
General de Cathalunya e les
attenent que lo senyor rey per sinistres informacions de alguns
malvats consellers seus, ara en aquests dies poc à passats, havia
apresonat lo il·lustre don Karles, primogènit d'Aragó,
fill seu, sobre guiatge e remissió general que li havia fetes, e jassia
lo dit senyor rey, per diverses embaxades a ell fetes per part del
dit Principat, sie stat suplicat que plagués a sa senyoria soltar
e liberar aquell, e fins ací may ho hagués volgut fer, feren traure
les banderes de Sent Jordi e la reyal, ab gran sons de trompetes,
sobre lo portal major de la casa de la dita Deputació per perseguir
e castigar los malvats consellers del dit senyor rey. E partint
d'aquí tots plegats, ab los trompetes qui anaven primers
totstemps trompant, tiraren la via de la Lotja, e feren ficar stepes
per a ops de
E d'altra part hagueren e soldejaren de continent cent hòmens
armats, qui nit ne dia no
per guarda e seguretat de les persones dels Deputats e Oïdors
qui no
aquí e may no entenien sinó en lo desliurament de la persona
del dit senyor primogènit. E provehiren que certs hòmens armats
guardassen los portals de la dita ciutat, e
que ni de nit ne de dia algú no
notables e belles provisions dignes de gran memòria.
Fuyta del governador
Lo propdit die, hora de mijanit, mossèn Galceran de Requesens,
portantveus de governador en Cathalunya, agradant-se
poch del acte del traure les banderes dessús dites, hora de mijanit
isqué de Barchinona e anà-sse
de Reig.
Com lo senyor rey se absentà de Leyda: yo no gós dir que fugí
Més avant, lo propdit die de dicmenge, a
any
que tantes e ten grans embaxades ab tanta gent li venien per
suplicar-lo que li plagués desliurar lo dit il·lustre primogènit fill
seu, e encara sentint lo gran moviment e preparatori de gent
d'armes que lo dit Principat feya e les galeres que apperellaven
d'armar e fer-se forts per la mar, gran hora de nit, ab dos altres
a peu isqué de Leyda per una falça porta qui és en lo mur devant
Preÿcadors, e caminà fins que fonch a Ffraga, on era la senyora
reyna, sa muller, e fonch ja hora de mijanit com hi fonch junct,
de què la dita senyora reyna fonch fort meravellada com axí
víu venir. E los embaxadors de Cathalunya, qui eren en Leyda,
ensemps ab los payers de la dita ciutat, muntaren alt al palau
del bisbe, on lo dit senyor posava, e cuydant-lo-y trobar per
parlar ab ell, trobaren les taules meses e lo tinel perat e les
vitualles aperallades per lo sopar del dit senyor, e ell fonch-se
anat sens sopar.
Sou de gent d'armes e de ballasters
Dilluns, a
de acordar gent d'armes e ballasters, qui anassen ab les banderes
e ab lo somatent per castigar los malvats consellers del dit senyor
qui tant mal havien mès entre pare e fill. E aquest mateix
die trasqueren les banderes fins al portal de Sent Anthoni, cridant
via fora somatent, e ere-y lo vaguer ab sobravesta reyal;
portà lo stendart de Sent Jordi n'Arnau de Foxà, donzell, e lo
reyal en Bernat de Marimon, ciutadà de Barchinona.
Dimecres, a
era en la ciutat de Ceragoça d'Aragó, veent e sentint lo
gran moviment que lo Principat de Cathalunya feya, axí de gent
d'armes com de ballasters, per cessar molts inconvenients qui de
açò posqueren surtir, manà soltar e desliurar de la presó del castell
de Morella lo dit il·lustre don Karles, fill e primogènit seu.
Deo gracias
Dicmenge, primer de març
manament e ordinació del senyor rey, trasch de la presó del castell
de Morella lo il·lustre senyor don Karles, primogènit d'Aragó
e de Sicília, fillastre seu.
Missatgeria
Divenres, a
elegí per embaxadors mossèn Bernat Çapila, ciutadà, Pere Johan
Sentcliment, mercader, Pere Corts, barber, e en Millars, sartra.
E los Deputats ab lur consell per semblant elegiren mossèn Nicholau
Pujades, artiacha de la Mar, mossèn Arnau de Vilademany,
cavaller, e en Ffrancí del Bosch, ciutadà de Leyda, los quals tots
havien càrrech de anar la via de Tortosa, per on la senyora reyna
ab lo senyor primogènit venien e devien entrar en Cathalunya,
e de regraciar a la dita senyora rey[n]a la bona companyia
que feta havia al senyor primogènit, e de suplicar-la que fos
de sa mercè que per aquesta vegada volgués prestar paciènsia
que no entràs en Barchinona, ne axí poch los de casa sua ne de
son consell. E açò per cessar molts inconvenients e scàndels qui
se
que pus una vagada haguessen haguda vista del dit senyor
primogènit, que may pus no
acompanyat fins ací en Barchinona. E de fet, aprés moltes
rahons, la dita senyora reyna no passà de Vilafrancha avant. E
ells ab gran alegria portaren lo senyor primogènit açí.
Presó del governador
Dimecres, a
mijanit, lo honorable en Galceran Ortigues, batle de Barchinona,
per consell de consellers e per requesta dels Deputats e de lur
consell, acompanyat de
de Reig per pendre, e de fet près, mossèn Galceran de Requesens,
portantveus de governador en Cathalunya, lo qual trobaren que
era amagat dejús un taronger de casa sua, e pres lo manaren e
materen en Barchinona, e foren-hi en companyia del dit batle
mossèn Berenguer Lull, ciutadà de Barchinona, e mossèn Johan
Agulló, ciutadà de Leyda, e mentra entrà per Barchinona, jassia
fos gran hora de nit, les gents qui staven per les portes e per les
finestres de lurs cases deyen alt parlant en manera que ell e
tothom ho podia molt ben oir: "Veus les rates qui han pres lo
; e axí
gat"
stech apartat dins una cambra quila cambra del Juheu.
E aquest mateix die los Deputats isqueren del conclavi de la
casa de la Deputació, on fins ací no eren exits del
janer proppassat ençà. E cascu se
Entrada del primogènit qui era exit de presó
Dijous, a
entrà en Barchinona lo il·lustre senyor don Karles, primogènit
d'Aragó e de Sicília, lo qual novament exia de la presó del
castell de Morella, on lo senyor rey, son pare, l'avia tengut pres.
E fonch-li feta molt gran festa, car del pont de Sent Boy fins en
Barchinona tot lo camí daçà e dellà a dos cors fonch ple de ballasters
e de gent armada, uns ab ballestes, altres ab lançes e pavesos,
e ab altres armes axí ofensives com defensives,
ab lurs standarts, trompetes e tamborinos. E ultra açò, de lochs
en lochs, li exien a flotes los infants ab canyes en les mans e ab
panonets de paper, e ab spases e brocarets de fust, altres ab ballestes
fetes de verga de magraner, ab los abres de canya, e altres
moltes infanteses, mostrants gran alagria de la sua desliurança
e beneventurada venguda, cridants altes veus: "Karles, primogènit
. E isqueren-li a rebre
d'Aragó e de Sicília, Déus te mantenga!"
los Deputats e los Consellers de Barchinona, no pas tots plagats,
mas quascuns ab lur cavalcada, acompanyats de molta notabla
gent, entre.ls quals foren ab los dits Deputats lo archabisbe de
Terragona, los bisbes de Barchinona e de Vich, e molts abbats,
priors, canonges e diverses altres ecclesiàstichs, comte de Prades,
vezcomte d'Illa, e molts nobles, cavallers e gentils hòmens e honorables
ciutadans, artistes e manestrals en grandíssima quantitat.
E ultra aquesta gent armada qui per tot lo camí, com dit és,
de Sent Boy fins en Barchinona tenien, al entrant del portal de
Sent Anthoni fins al portal de la Bocaria, hac passats
hòmens armats qui honradament lo reberen. E con fonch a la
porta del Hospital de Santa Creu, aquí li hagueren trets tots los
orats e ignocents alt sobre un cadefal, ab les cares pintades de
almàngara e de mascara, armats ab lanses velles e cervalleres
rovallades, e ab mitres de paper blanch sobre lur cap, a forme
de bisbes. E con lo dit senyor primogènit fonch arribat endret
del portal de la Bocaria, tirà per la Rambla avall fins al portal
de Fframenors, per on entrà, e tota la Rambla fonch plena a dos
cors daçà e dellà de gent molt ben armada e bé en orda, quascuns
ab lurs banderes que
armats, tots manestrals de diverses confraries. E axí se
vench lo dit senyor per lo carrer Ample fins al Born, per lo carrer
de Montcada, per la Bòria, per les plaçes del Blat, de
les Cols e de Sent Jacme, passant devant la Deputació, e per la
plaça Nova anà posar a casa de mossèn Ffrancí Dezplà, a la plaça
de la Cocorella, devant la carnesseria. E al vespre foren fetes
grans alimares per tota la ciutat. Plàcia Déu que en bon punt hic
sia ell entrat a honor e glòria de Déu, e a profit dels pobles de
Barchinona e de tot lo Principat de Cathalunya: amén.
Cavallers
E aquesta propdita jornada de dijous, a
la Creu Cuberta, féu cavaller en Pere Steve de Perpenyà e, ans que
entràs dins lo portal de Sent Anthoni, féu cavallers en Benet Çapila
e n'Anthoni de Vilatorta, ciutadans de Barchinona.
Diputació]
Divenres, a
la casa de la Deputació los Deputats e Oïdors de Comptes, per ço
que pus promptament se poguessen congregar de nits e de die
tota hora que fos necessari per dar loabla fi e bona conclusió en
los fets qui restaven exequtar, per raó de la presó qui era stada
feta en dies passats de la persona del senyor primogènit.
Enquesta contra lo governador
Dilluns, a
enquesta contra mossèn Galceran de Requesens, portantveus de
governador en Cathalunya, e altres qui staven presos en la presó
del vaguer de Barchinona. E fonch-ne feta comissió a misser Johan
Dusay, a misser Ffrancesch Marquilles e a misser Johan Andreu,
ab intervenció de sis prohòmens, ço és, dos de part del General,
qui foren mossèn March Dezllor, cavaller, e mossèn Guillem Colom,
ciutadà de Barchinona, e
ço és, mossèn Berenguer Lull, ciutadà, Johan Fariza, mercader,
Bernat Marquilles, spacier, e Pere Sagarra, senyaler. E foren-hi
constituïts dos procuradors notaris, ço és, en Matheu Çafont
per part de la ciutat, e en Jacme Çafont per part dels Deputats,
qui fessen instància e prosequissen la dita causa.
Fora castellans e gascons
Divenres, a
part del regent la vagaria e del batle, a instància dels Consellers
de Barchinona, que tothom haja a tenir armes a la porta, axí com
són llances e pavesos, e que si senten brega hi hagen exir e aturar
los malfactors, havent aquells morts o presos. E que los bargants
e llauradors qui ixen de ciutat e van a fer feyna hajen aportar
armes. E que d'ecí per demà, tot die, tot gascó o castellà qui no
haja muller o no tenga casa pròpria o llogada en Barchinona, hic
haja exir sots pena de mort.
Capellà foll
Dissabte del Ram, a
essent la senyora reyna a Vilafrancha de Penedès, se seguí una
molt gran remor en la cambra de senyora, e féu-ho un
foll de capellà apellat mossèn Miquel Martines de Terol, lo qual
se diu que era de la capella del senyor rey, qui
cambra de la dita senyora reyna, e havies meses algunes follies
al cap, les quals la dita senyora per la sua grandíssima virtut e
honestat no vo[l]ch comportar, e lo dit capellà, aprés que fonch
sentit e hac vist que son mal pensament no havia loch, saltant
per una finestra se deslogà lo peu, e fonch pres mal a sos ops,
que aprés may s'és res sabut d'ell.
Missatgeria de València
Dilluns, a
Barchinona
en Barchinona, sobre los fets de la diferència qui en aquest temps
era entra lo senyor rey, de una part, e lo il·lustre senyor don Karles,
primogènit seu, de la part altra.
Missatgeria de Castella
Dimecres, a
Barchinona dos missatgers del rey de Castella, ço és, don Johan
de Cardona, fill de don Hugo, e Diego de Ribera, qui venien tramesos
al senyor primogènit e als Deputats del General de
Cathalunya.
Comte d'Armenyach
Dimarts, a
en Barchinona lo comte d'Armenyach, qui és cosín germà del
senyor primogènit, lo qual vench per mar ab dues galeres de
florentins; isqueren-li a rebre
dit senyor primogènit, l'archabisbe de Terragona, lo bisbe d'Oscha,
lo bisbe d'Euna, lo bisbe de Barchinona, lo bisbe de Vich,
lo comte de Prades, lo comte de Modica, lo comte de Pallàs, lo
vezcomte d'Illa, Xarles de Cortés, don Johan d'Íxer e molts
barons, cavallers e gentils hòmens. E posà a casa de mossèn
Johan Luís de Gualbes, al carrer Ample. Aprés, l'any
lo rey de Ffrança sobre fe féu-lo apunyalar.
Terrassa tanchà les portes a la reyna Johana
Dimarts, a
senyora reyna prop la vila de Terraça, e volent-s'í dinar, los
de la vila li tencaren les portes e començaren fortment a repicar
per lensar lo sacramental dessús aquells qui venien ab la dita
senyora reyna. En tant, que la dita senyora reyna s'ach anar
dinar a Caldes, e fonch massa gran die com hi fonch arribada.
En aquest propdit die, lo senyor primogènit tramès a dir a
la muller de mossèn Galceran de Requesens, qui solia ésser governador
de Cathalunya, lo qual stava pres en la presó del vaguer
per sos demèrits, que per huy tot die li isqués de Barchinona,
e
folls e indiscrets replicats per ella fets, se
e bé que li fonch master.
Corpus Christi
Dijous, a
Crist, no fonch feta la processó e jochs ne entramesos qui
de fer quascun any per aquest die de huy per la ciutat de
Barchinona, e açò per raó de la diferència qui en aquest temps
era entra lo senyor rey, de una part, e lo il·lustre don Karles,
fill e primogènit seu, de la part altra.
Ferme dels capítols
Dicmenge, a
ans del toch del seny de la Avemaria, tornaren de Vilafrancha
de Penedès los missatgers que lo Principat de Cathalunya hi havia
tramesos divenres proppassat, ço és, lo abbat de Poblet, mossèn
Johan Çabastida, cavaller, e mossèn Johan Lull. E moch-se gran
alegria per tota aquesta ciutat de Barchinona, per la bona nova
que aportaven dels capítols que la senyora reyna, com a procuradriu
del senyor rey, havia fermats e jurats de la concòrdia
seguida entra lo dit senyor rey, de una part, e lo il·lustra primogènit,
fill seu, e tot lo Principat de Cathalunya, de la part altra.
E de continent, lo senyor primogènit vench a la Seu ab
gran luminària de entorxes, e per semblant los Deputats e Consellers
de Barchinona, e infinit poble. E començaren a sonar los
senys e los òrguens majors e tots los altres senys e squelles, e
fonch feta gran luminària per tota la Seu. E devallaren baix a la
capella de Sancta Eulàlia, cors sanct de Barchinona, e aquí ab
gran alegria començaren cantar lo Te Deum laudamus
de tals que, per sobres de alegria, les llàgrames los corrien per
la cara. E aprés muntaren-se
entorn de la Seu. E aquella mateixa nit, si bé s'era assats
vespre, fonch feta crida per tota la ciutat que lo sendemà tothom
fes festa e regàs e scombràs les portes. E fonch ordonat que lo
vespre propsegüent tothom fes grans alimares. E mossèn Pere
Torrent, major de dies, conseller en cap, perdé-y lo caperó de
grana de la consellaria.
Jurament. Cavallers
Dimecres, a
de matí, lo senyor don Karles, primogènit e loctinent general irrevocable
del senyor rey, jurà tenir e servar constitucions e capítols
de cort de Cathalunya, e encara privilegis, usos e costums de
Barchinona e totes altres libertats de la terra, lo qual jurament
féu alt al altar major de la Seu de la dita ciutat. E aquí féu
cavallers mossèn Bernat Çapila, mossèn Bernat Fivaller, en
Bernat Fivaller, son fill, ciutadans de Barchinona, e en Miquel
de Vilagaya, donzell, sotz_vaguer que era de Barchinona. E de
continent cavalcà per tota la ciutat ab spasa devant com a loctinent
general. E, al deprés dinar, anà oir vespres a Sent Johan.
E féu cavaller en Luís d'Avinyó, uxer seu.
Con lo governador isqué de la presó
Divenres, a
noble mossèn Galceran de Requesens, òlim portantveus de governador
en Cathalunya, lo qual fonch pres a
proppassat, a instància e requesta dels Deputats del General de
Cathalunya e de lur consell, e encara per consell de Consellers
de Barchinona, delat de molts leigs e detastables crims e delictes
e de molts dans donats a les liberta[t]s del Principat de Cathalunya
e als poblats en aquell. E axí apar que stech pres, del die
que fonch solt,
Exilli
E fonch per raó dels dits crims perpetualment exellat de tot
lo Principat de Cathalunya, e encara de tota la cort del senyor
rey, on no gosàs ésser may sots pena de perdre la vida e los
béns, los quals, si lo contrari per ell era fet, sien confiscats al
General de Cathalunya. E axí stech pres
Missatgeria
Dissabte, a
Cathalunya, elegiren per embaxadors, los quals anassen a parlar
e tractar pau, amor, unió e concòrdia entre lo senyor rey, de una
part, e lo rey de Castella, de la part altra, sobre los fets del regne
de Navarra. Los quals missatgers foren lo archabisbe de Terragona,
l'abbat de Poblet, lo comte de Prades, lo vezcomte d'Illa,
mossèn Johan de Marimon, ciutadà de Barchinona, e en Thomàs
Taquí, burgès de Perpenyà.
Tornà la bandera
Dicmenge, a
mossèn Arnau Guillem Pastor, regent la vagaria de Barchinona,
qui ab la bandera del General hic era exit ja a
proppassat, per raó del procés del somatent que la terra feya
contra los malvats consellers del senyor rey. E vench ab ell
misser Bernat Stupinyà, assesor seu.
Entrada de don Johan de Beamunt
Divenres, a
Barchinona lo reverend noble religiós don Johan de Beamunt,
prior de Navarra, qui novament exia de presó del castell de Xàtiva,
on lo senyor rey lo havia fet metra la hora que près lo il·lustre
don Karles, fill e primogènit seu, en la ciutat de Leyda, e
entrà acompanyat de molta notabla gent qui li isqueren a rebre
e ell vench enmig del archabisbe de Terragona e del comte de
Modicha.
Partí lo senyor primogènit
Dilluns, a
isqué gran matí de Barchinona per anar a Vilafrancha de Penedès,
per fer certa exequció contra la persona d'en Miquel d'Avinyó,
donzell. E, con fonch allà, perdonà-li.
Tornà lo senyor primogènit
Divenres, a
entrà en Barchinona lo senyor primogènit, qui tornava de Vilafrancha
de Penedès, on era anat dilluns proppassat.
Processó e jochs
Dicmenge, a
processó e jochs ab los entramesos acustumats, qui
de fer quascun any lo die de Corpo Crist, car fins ací no
eren poscut fer, per raó de la differència qui era stada entre lo
senyor rey, de una part, e lo il·lustre senyor don Karles, fill e
primogènit seu, de la part altra. E anà la custòdia ab lo cors
de Ihesuchrist per tota la ciutat, axí com acustume anar lo die
de Corpus Christi.
Cèdula dels suspitosos
Dimarts, a
primogènit, fonch dada una cèdula als Deputats del General de
Cathalunya, en la qual havia scrits los noms de alguns que
lo senyor primogènit significava haver per molt suspitosos e poch
devots al seu servey, pregant e encarregant-los molt que
no voler elegir o anomenar algú de aquells en sdevenidor deputat
ne oïdor de comptes. Los quals suspitosos foren aquests: don
Jayme de Cardona, bisbe de Gerona, qui aprés fonch cardenal,
mossèn Johan Margarit, bisbe d'Elna, qui aprés fonch bisbe de
Gerona, don Ramon de Cardona, e mossèn Manuel de Montsuar,
canonge de Leyda, mossèn Johan Andreu Sorts, canonge d'Urgell,
don Matheu de Montcada, don Hugo e don Anthon de Cardona,
n'Arnau Guillem de Servalló, n'Arnau Guillem de Ballera, dos
germans Castellets, mossèn Bernat de Requesens, mossèn Requesens
Dezsoler, mossèn Bernat Çaportella, mossèn Bernat Çalba,
mossèn Andreu de Paguera, mossèn Johan de Palou, mossèn Johan
de Montbuy àlias de Tagamanent, en Pere de Sentdionís e son
frare, Johan Bernat Terré, e tota la natura de Duraylls, tots los
Sampsons, en Ffrancí Buçot àlias Sitges, Pere de Conomines,
menor de dies, Ramon Marquet, misser Anthoni Riquer, de Leyda,
e en Thomàs Taquí, burgès de Perpenyà.
Elecció de Deputats
Dimecres, a
Magdelena, foren elegits en deputats mossèn Manuel de Montsuar,
canonge e degà de Leyda, mossèn Bernat Çaportella, cavaller,
e mossèn Bernat Castelló, burgès de Perpenyà. E per oïdors
de comptes fra Johan Despilles, comenador de Berbenç, Bernat
Johan Çacirera, donzell, e Bernat Johan de Casaldàguila, ciutadà
de Barchinona.
E lo die abans d'aquest propdit, fonch elegit per advocat del
General misser Nicholau Albanell.
Divenres, a
caygué per sí mateixa la bandera de la ciutat qui penje alt en la
volta subirana de la Seu, entre lo cor e les scales de Sancta Eulàlia,
e és aquesta bandera aquella qui fonch a la batalla de Sent
Luri en Serdenya. E stà en veritat que tentost fonch tornada
penjar bon troç pus alt que no solia en la volta mateixa.
Síndichs
E aquest propdit die fonch celebrat consell de Cent Jurats
e fonch feta elecció de
fidelitat al senyor primogènit, los quals foren aquests: Pere Torrent,
major de dies, ciutadà, Simeon Sala, mercader, Honorat Çaconomina,
notari, e Rafel Vilar, temborer, consellers l'any present
de Barchinona ensemps ab en Luís Xetantí, qui, jassia fos conseller,
però no
staments.
Jurament
Dijous, a
feta crida que tothom hagués a fer festa per raó del jurament
qui
lo qual jurament, de fet, li fonch prestat per los dessús dits
síndichs e consellers, en nom e per part de tota la ciutat de Barchinona,
en la gran sala del palau major reyal de Barchinona, lo
qual jurament continuà en Johan Sellent, scrivà de manament,
per raó de certa differència qui era de la persona d'en Rodrigo
Vidal, prothonotari del dit senyor primogènit, qui no era cathalà.
Mort de rey de França
Dilluns, a
com a
Ffrance havia finits sos derrers dies, en una patita vila de Ffrança,
qui és
postema qui li era feta en la cara, per la qual li havien haguda
a xepar e obrir ab rahor tota la una galta, dalt e baix, e con lo
tingueren per gorit, la postema calà
diu que lo Dalfí, son fill, ne fonch fort despagat, però com pensava
que si son pare fos viu restara ab coltellada per la cara, se
aconortà molt de la sua mort.
Qui se humiliat exeltabitur
Dimecres, a
hores de matí, passà d'esta vida en la glòria de peradís la sancta
ànima del il·lustríssino senyor don Karles, primogènit d'Aragó
e de Sicília, lo qual finí sos dies en lo palau reyal major de aquesta
ciutat, de mal de pleusulis; moch-se
e per tot lo Principat de Cathalunya per la gran e bona
amor que ell portava a tota la nació cathalana havien tret
de presó, e
rey, son pare. Loat e beneÿt sie lo nom de Déu, a qui ha plagut
seperar ten sanct e virtuós senyor d'aquells qui tant l'amaven e
desijaven servir.
Divenres, a
començà de fer miracles, car gorí una fadrina contreta e
sanà una dona perelèticha. E de huy avant continua de fer miracles
quascun jorn.
Con lo cors de sent Karles, ab gran honor, fonch portat per la
ciutat fins a la Seu
Dilluns, a
senyor primogènit, qui del die que finà sos beneventurats dies
ençà havia stat faent infinits miracles enmig de la gran sala del
palau reyal major de la ciutat de Barchinona, fonch aportat ab
grandíssima honor e processó a la Seu de la dita ciutat, on havia
elegida sepultura, treent-lo per la plaça del Palau fins a la cort
del vaguer, passant per la plaça del Blat, per la
capella d'en Mercús, per lo carrer de Montcade, per lo Born,
per los Cambis, per lo carrer Ample, per lo Regomir, per
Sent Jacme, devant la Deputació, fins al portal major de la Seu,
e aquí fonch posat alt sobre lo cadafal o bestiment de fusta que
li hagueren fet sobre les scales de Sancta Eulàlia, e fonch mès
sots lo capell ardent, qui li fonch apperellat a la custuma reyal,
ab
ço és, la una ab les armes d'Aragó, l'altra de Sicília, la terça de
Navarra, e lo quart era standart de divisa. E fonch portat lo cors
del dit senyor en aquesta manera: primerament, passaren
o
sinquanta ciris, dels quals n'í hac cent de Barchinona, cent de
Leyda, cent del bisbe de Barchinona, cent del bisbe de Vich, cent
del bisbe d'Oscha, cent de don Johan de Beamunt, sinquanta de
don Johan d'Íxer, sinquanta de mossèn Bernat Çapila, sinquanta
de mossèn Bernat Fivaller, cent que
dit senyor primogènit, e molts altres barons qui n'í feren; però
los Deputats no n'í feren, per ço com lur potestat és limitada en
despendre, e no han poder de açò a fer; aprés vengueren les creus
de la Seu, de les parròquies e dels òrdens, qui foren
nombre; aprés vengueren los capellans de les parròquies, aprés
los frares dels monestirs; aprés vengueren los capellans de la
Seu, puys los canonges ab lo bisbe de Vich, qui li havia dita la
missa ans que fossen pertits de la sala del palau, e puys venien
gran multitut d'òmens, de dones e de infants, uns descalços,
altres en camisa e panyos e en altres moltes maneres, fort devotament,
qui havien reebuda miraculosament curació de diverses
malalties per intercessió de la sancta ànima del beneÿt senyor
primogènit; e passats tots aquest, vench lo seu sant cors dins
una tomba de fust, cuberta d'un rich drap e vallut vallutat carmesí
brocat d'or, e al dessús li fonch posada una molt bella spasa
reyal, cuberta de vellut carmesí, gornida d'argent daurat;
portaven lo cors alt sobre los musclos los tres primers consellers
de Barchinona ab d'altres barons, nobles, cavallers, gentils
hòmens e ciutadans honrats, vestits de gramalles negres ab caperons
vestits. E aprés venia, tantost al detràs, del cors, don Ffelip,
comte de Beafort, fill natural del dit senyor primogènit, qui podia
ésser de etat de
don Johan d'Íxer, don Johan de Cardona, Xarles de Cortés, e
molts cavallers, gentils hòmens, oficials, ministres, scuders e fins
als mossos de casa del dit senyor, tots vestits de gramalles e caperons
de saques, plorant e sanglotejant fort piadosament, e
aquests foren passats
consellers de Barchinona, aprés tantost venien los Deputats ab
gramalles e caperons vestits de drap negra, e ab ells vengueren lo
bisbe d'Oscha e lo comte de Pallàs ab gramalles negres ab caperons
vestits. E [a]prés vengueren gran multitut d'òmens e de
dones, tots a la mescla, ab gran devoció.
Capell ardent
Dimarts, a
ofici de rèquiem en la Seu de Barchinona al cors del beneÿt
sent Karles. E preÿcà-y lo reverend mestre Ffrancesch Queralt, del
orde dels preÿcadors, confès que fonch del dit senyor, qui molt
largament recità la sua virtuossícima vida e la gloriosa fi que
feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest
sermó, que no és memòria d'òmens que may sia stada vista tanta
generació en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.
Dijous, a
mals hòmens poch taments Déu e la correcció de la senyoria materen
foch a les portes de casa del honorable mossèn Galceran
Burguès, qui stà al carrer Ample.
Dimarts, a
en la ciutat de Barchinona per part del vaguer e batle, a instància
dels consellers de la dita ciutat, contanent en efecte que tothom
qui [de]denunciàs qui havia mès foch a les portes de la casa
de mossèn Galceran Burguès, li serien dats cent florins d'or.
E si u denunciava algú d'aquells qui y són stats, pus no fos lo
principal, li seria feta remissió, però aquest tal no hauria los
cent florins.
Imposició de dret nou
Dissabte, a
crida en la ciutat de Barchinona, de part de l'honorable vaguer
de la dita ciutat, a instància dels Deputats e de lur consell, ab la
qual fonch feta inhibició o posat dret de
de llana sutza qui
Principat de Cathalunya. E més fonch posat cert dret a tots draps
strangers qui entrassen en lo dit Principat, e a cuyram stranger,
e stany obrat, calderes e a tota natura de calderis, e a ferre obrat
e a moltes altres mercaderies.
Missatger de Ffrança
Dilluns, a
un missatger del rey de Ffrança, qui vench ab una letra de creença
dreçada als Deputats. E posà al hostal del Àngel,
qui és al cap del carrer d'en Merdançana. És ara la casa d'en
Pere Rovira.
Divenres, a
e lo senyor infant don Fferrando, primogènit, venits de Aragó,
entraren gran hora de nit a Valldonzella, e aquí prengueren posada.
E no
per ço com los dits senyor e senyora vengueren molt cuytats
e hora tarda e captada que algú no
Entrada de la senyora reyna e del senyor primogènit don
Fferrando
Dissabte, a
Barchinona la senyora reyna e lo senyor infant don Fferrando, primogènit,
per lo portal de la Draçana, passant detràs la botiga del
General, e vengueren dret fins a la plaça de Framenors. E anava
primer a cavall lo comte de Beafort, fill natural del beneÿt sent
Karles, de sancta recordació, vestit ab una cota de vellut negra,
aprés venia don Johan, fill del comte de Prades, qui portava la
spasa devant lo dit senyor primogènit. E aprés venia lo dit senyor
primogènit, vestit d'una roba de vallut negra, ab un collar d'or
ab molts diemants e altres pedres fines, e tantost al detraç venia
la senyora reyna, vestida ab una clotxa larga de vallut ab
gonella de vallut carmesí. E juncts a la plaça de Framenors, la
dita senyora reyna e lo dit senyor primogènit, qui era de etat
de
e tot empaliat baix als peus de drap de llana vermells, en la
manera acustumada. E aprés passaren les confraries
dels manestrals, quascuna ab son standart, sens alguns castells ne
altres entrameses, sinó un castellot mal fet, tot cubert de rama
que y feren la confraria dels bossers. E aprés muntaren a cavall
los dits senyor primogènit e senyora reyna e altres de lur companyia,
anant, ço és, lo dit senyor primogènit sots un dosser de
drap d'or en la manera acustumada, e tiraven-lo per los cordons
del fre ciutadans, mercaders, artistes e manestrals. E aprés, al
detraç, fora lo dit dosser, venia la dita senyora reyna ab ses donzelles;
e vengueren per lo carrer Ampla, per los Cambis, per lo Born, per lo
carrer de Moncada, per la capella d'en Mercús, per la Bòria, per
la plaça del Blat e de les Cols, fins a Sent Jacme,
passant per la Deputació, e entrà en la Seu por lo portal major.
Nota ací dos grans senyals qui·s seguiren con la reyna entrà
E fas ací memòria com volent sonar los capellans los senys
majors, la corda del hú dels dits senys se trencà e corrent tornaren-la
afegir, e afegida que la hagueren ella
e axí fonch trencada e afegida tres vagades. Ítem més se seguí ab
tota veritat altre senyal aquella hora matexa, ço és, que d'aquells
dos pilars de marbre blanch qui són alt al altar major, e en la
sumitat de quascú stà un àngel de pedra, la hú d'aquells caygué
e
e fonch aquell pilar qui stà pus prop e de la part del palau del
rey. E exints los dits senyor e senyora del altar major devallaren
baix a Sancta Eulàlia, a on feren oració. E aprés pujaren sobre
les graus de Sancta Eulàlia, on encara stava lo bastiment del
capell ardent qui havia servit a la sepultura o cors present del
beneÿt sent Karles, e sots aquell stava dins una tomba de fust
cuberta de drap d'or lo dit cors sanct, e acostant-s'í la dita senyora
féu sobra la dita tomba, ab lo dit polzo, una creu, e aquella
besà. E lo dit senyor primogènit no curà de basar ne de fer-hi
altra serimònia. E pertint d'aquí, se
al palau major reyal, on prengueren posada.
Jurament
Dicmenge, a
e lo senyor primogènit vengueren a la casa de la Deputació, e aquí
la dita senyora, com a tudriu del senyor primogènit, jurà solemnament
tenir e servar la capitulació derrerament fermada entra
lo senyor rey, de una part, e lo il·lustre sent Karles, ladons primogènit
d'Aragó, e lo Principat de Cathalunya, de la part altra.
Jurament
Dilluns, a
com a tudriu del il·lustre senyor don Fferrando, primogènit d'Aragó,
vench a la Seu a on jurà, en la forma acustumada, tenir e servar
privilegis, constitucions e altres libertats de Cathalunya.
Dilluns, a
consellers de Barchinona los dejús scrits:
Miquel Dezplà
Ffrancí Pallarés
Bernat Oliver, mercader.
Pere Aguilar, botiguer.
Pere Figuera, sabater.
Mestre de Rodes
Divenres, a
lo reverendíssim senyor frare Pere Ramon Çacosta, mestra de
Rodes, lo qual venia de les parts d'Aragó per recullir-se ací en
Barchinona e anar-se
absència sua. Isqueren-li lo il·lustríssimo senyor don Fferrando,
primogènit, fins prop de la Creu Cuberta, qui és fora lo portal
de Sent Anthoni, per quant novament era stat elet en
mestra de Rodes, e los Deputats e los Consellers e molta altra
notabla gent d'estat.
Missatger de Ffrança
Dijous, a
lur consell un missatger del rey de Ffrança, e proposà de matí
se embaxada. E lo deprés dinar, la senyora reyna venc a la
Deputació e a la casa de la ciutat, e proposà e demanà que lo
senyor rey fos demanat per part de la terra que entràs en Cathalunya.
E anà-sse
Spacier
Divenres, a
matí, passà d'esta vida n'Anthoni Jacme, spacier de sent Karles,
primogènit d'Aragó, de sancta recordació, lo qual féu lo tast de
certes píndoles que li foren dades stant ell pres en lo castell
de Morella. E morí de semblant mal que lo dit sanct morí; lo
qual spacier fonch ubert ab licència e permissió de la senyora
reyna, e foren-li trobades totes les frexures pudrides, axí punt
per punt com eren stades trobades aquelles del beneÿt sent Karles
la hora que
Déu de tot!
Com alguns mals hòmens, per lur pròpria auctoritat, pujaren a la
senyora reyna demanant la venguda del senyor rey
Dimecres, a
Macià, ans d'ora de dinar, muntaren a la senyora reyna alt al
seu palau entorn
dubtants venir contra la cosa pública, en gran dan e perill dels
pobles de Barchinona e, encara, de tot lo Principat de Cathalunya,
sens potestat alguna, per lur foll atravime[n]t, contra
forma de la capitulació derrerament fermada e jurada per lo
senyor rey, per la senyora reyna, per lo il·lustríssimo senyor sent
Karles, com a primogènit d'Aragó, lladons vivent, e per tota la
terra, a grans demanaren e cridaren que una vagada lo
senyor rey vengués e entràs en Barchinona. Entre los quals foren:
en Martí Olzina, mercader e mostaçaf de Barchinona, en
Luís d'Olibes, misser Mijans, Thomàs Dezmàs, cambiador, en Pere
Comes, spacier, en Pere Matheu de Llinàs, hostaler e llaurador, en
Jacme Bertran, òlim argenter ara mercader, gran servidor e molt
familiar de Galceran de Requesens, òlim governador de Cathalunya,
en Jacme Bera, notari, n'Anthoni Bells, en Pere Nabot,
en Ffrancí Sitjar, en Johan Rovirola, argenters, en Ffrancesch
Mathella, notari, en Nadal Moja, en Pere Corts, en Johan Boïgues,
barbers, en Jacme Perdigó, sabater, en March Vergós, vanover,
en Jordi Camós, spaser, Jordi Claria, mandrater, Julià Palagrí,
baster, Nicholau Armengol, pallisser, e en Ffrancesch Axada, texidor
de n'Abelló, causídich, e molts altres; e ultra aquests
hi fonch en Ffelip de la Cavallaria, convers, ab una gran flota de
conversos. E entre les altres coses digueren a la dita senyora
com ells havien oït dir que sa senyoria se
d'Empurdà, per reposar lo moviment que los pagesos de remença
feyen, e que ells la suplicaven que no se
anava en aquesta ciutat qui stava constituhida en gran perill per
raó de les bandositats qui hic eren. E tornant replicar una e moltes
vagades que lo senyor rey vengués, car axí u volien e u demanaven
ells dient que un cors sens braços o sens cames pot viure,
però que ells may han vist viure cors sense cap, e moltes altres
fatuïtats que digueren. Creu-se fermament que aquests mals hòmens
són stats induhits en dir lo que han dit. E ab ells ensemps
hi muntaren
altres pagesos de remença.
Idem ut in proximo
Dijous, a
mals hòmens qui en dies passats eren stats síndichs dels hòmens
qui vulgarment se deyen de la buscha, e ja sia lo temps de lur
sindicat e potestat fos ja passat e extinct, ells encara induïts per
lo mal sperit, cercant zitzànies e dicencions en la present ciutat
de Barchinona, e de fet muntaren a la senyora reyna; entre
quals foren: en Ffrancesch Matella, notari, en Luís
d'Olibes, en Martí Solzina, mostaçaf, en Ffrancesch Axada, texidor,
en Jacme Perdigó, sabater, e molts altres, qui
cercant grans dies ha la forcha e no la poden trobar. E altra vagada,
ab gran instància, demanaren e requeriren que lo senyor
rey entràs en Cathalunya, e que
moltes altres coses il·lícites e fort deshonestes de demanar a ells.
De què
ten gran atreviment de poble, ne muntaren parlar ab la senyora
reyna, e passaren moltes rahons entre ells.
Con tencaren los portals e feren verdesques als sperons del mur
E d'altra part, feren cridar lo Consell de Cent Jurats de la
dita ciutat per lo sendemà que seria divenres, a
dita ciutat e instituïssen guaytes e fessen verdesques als sperons
del mur. E més foren elegides certes persones qui inquirissen
e
per demanar que
procehir contra ells.
Bandajar del consell de la ciutat
Divenres, a
e Consell de
ciutat e de tot ofici e benefici d'aquella, per ço com per lur pròpria
tameritat, sens alguna potestat, assejaven de metra zitzània e divís
en Barchinona; e muntaren, com dit és, a la senyora reyna demanant
la venguda del senyor rey, les persones següents: primo, en
Martí Solzina, mostaçaf, en Luís d'Olibes e en Jacme Bertran,
mercaders, Thomàs Dezmàs, cambiador, Ffrancesch Matella, notari,
Pere Comes, spacier, Pere Matheu de Llinàs, ortolà e hostaler,
Jacme Perdigó, sabater, Arnau Seguer, perayre, Bernat Requesens,
miraller —e levaren-li l'ofici de la balança del contrast que
tenia— Pere Nabot, argenter, Ffrancesch Sitjar, argenter —lo
qual aprés fonch penjat,— Ffrancesch Axada, texidor de lli
—fonch penjat,— Johan Tornavell, perayre, Francesch Folguers,
teixidor de e n'Arnau Gitard, sartra —lo qual aprés vench
a grandíssima pobretat, e axí morí—.
Inhibició injusta
Dissabte, a
a procurador[s] que
de Barchinona, presentà certa inhibició als oficials ordinaris
de la dita ciutat, contenent en efecta que la senyora reyna
manava que ells no procehissen en res que Deputats ne consellers
los diguessen, qui fos contra aquells qui eren muntats a la
sua senyoria per demanar que
Partiren la senyora reyna e lo senyor primogènit
Dijous, a
Barchinona la senyora reyna e lo senyor primogènit per anar la
via d'Empurdà, per raó dels pagesos de remença, qui ja havien
pres Castellfollit e tenien assatjada la vila de Bosulú. E deya la
dita senyora reyna que ella y anava per reposar-ho tot. E con
fonch allà, féu tot lo contrari.
Bandejar del consell de la ciutat
Dilluns, a
de
e de tot ofici e benefici de aquella, misser Anthoni Mijans, juriste,
n'Arnau de Pujasola, en Johan Fogassot, mercader, en Lorenç
Ros e en Pere Regi, mercaders de Barchinona, n'Anthoni
Cochó, ortolà, Ffrancesch Gallard, vadrier, en Nadal Moja —aprés
fonch scorterat— en Pere Corts e en Johan Buïgues, barbers, Bernat
Caldòfol e en Miquel Martí, spaciers, n'Anthoni Abelló e en
Pere Gomir, causídichs, en Ffrancesch Riera, bayner, en Johan
Muntils, texidor, Macià Salamó, cotoner, Gaspar Oller, assaunador,
Steve Bualou, fustanier, Gabriel Vidal, parxer, Gabriel Quintana,
ferrer e en Guillem Albert, assaunador.
Dijous, a
los Deputats del General de Cathalunya ab lur consell,
representants tot lo Principat de Cathalunya, trasqueren les banderes
sobre lo portal major de la Deputació contra tots aquells
qui vénen o fan res contra la capitulació derrerament fermada e
jurada per lo senyor rey e per tota la terra, e per castigar aquells
qui no volen obeir les provisions de la senyora reyna.
Mestra de Rodes
Dilluns, a
en la plaja de Barchinona lo reverendíssimo senyor fra Pere
Ramon Çacosta, mestra de Rodes, ab dues galeres per anar en
Rodes. E acompenyaren-lo fins a la scuma de la mar lo comte
de Pallàs, consellers e Deputats e molta altra notabla gent.
Bandejar del consell de la ciutat
Dimecres, a
de
e de qualsevoll oficis e beneficis de la dita ciutat los següents:
primo, n'Anthoni Bells, Johan Rovirola e Pere Puig, argenters,
Pere Querol e en Llop, corradors de coll, Pascal Bas, sartra, Barthomeu
Perallada, flaçader, Anthoni Avelleneda —aprés fonch
penjat— e Julià Palagrí, basters —aprés fonch penjat,— Jordi Claria,
mandrater, Ffrancesch Gurrians e Pere Juliol, cuyrassers, Pere
Rexach, llauter, Bernat Rifenes, perayre, en Conomines, texidor
de llana, Johan Armant e Barthomeu Sbert, manestrals, e en Nicholau
Quintana, ferrer, Ffrancesch Fuster e en Matheu de Súria,
texidors, Thomàs Conesa, ballaster, Jordi Camós, spaser, Anthoni
Borroda, fuster, Anthoni Ferran, rajoler, Steve Navarro, tirater,
Anthoni Costa, spaser, e Valentí Verguet, soquer.
Pere Corts, barber
Divenres, a
e provehiren-ne en Guillem Perayer, mercader.
Bandejar del consell de la ciutat
Dimecres, a
de
de la ciutat mossèn Pere Dusay —tornà orat e axí
morí—, mossèn Pere Johan de Sentcliment e en Gaspar Maymó,
notari, per ço com eren del consell de la senyora reyna e no era
prou lícit ne pertinent que fossen del consell de la ciutat.
Con mossèn Burguès soltà de la presó los presos
Dissabte, a
hores ans de mijanit, mossèn Galceran Burguès e de Sentcliment,
regent la vagaria de Barchinona, per virtut de una letra que la
senyora reyna li havia tramesa de Gerona, trasqué e soltà de la
presó en Martí Solzina, mercader e ara mostaçaf que era de
Barchinona, en Pere Comes, spacier, e n'Anthoni Abelló, causídich,
e féu-se punya de traure
que los guardés que los consellers de la ciutat hi havien mesos,
los quals lo tenien pres e
lo defaneren meravellosament. E staven tots los dessús dits
presos a instància e requesta de la ciutat de Barchinona e de tot
lo Principat de Cathalunya, delats que, ensemps ab d'altres molts,
havien feta certa conjuració o gabella en la ciutat de Barchinona
e que certa jornada se devien levar e devien degollar los consellers
e los Deputats, e los ciutadans honrats, e tots los pobles
qui fossen devots de beneÿt sent Karles. E de fet, tantost com
lo dit vaguer los hac lexats anar de la dita presó, se moch gran
brogit e remor en la dita ciutat, e si bé
consellers se levaren e aplegaren consell en la casa de la ciutat,
e los Deputats se aplegaren ab lur consell en la casa de la Deputació.
E attenent que tots los portals de la dita ciutat staven
tencats e ben guardats e apersebuts dies havia, e ells no eren
poscuts exir de ciutat, de continent manaren fer una crida al
fil de la mijanit, contanent en efecta que tothom qui
denunciàs e matés en mans dels consellers o dels Deputats los
dits Martí Solzina, Pere Comes e n'Anthoni Abelló que haurien
que seria franch.
Con materen en la presó lo vaguer e un cap de guayta
Dicmenge, a
hora de tèrcia, en Galceran Ortigues, batle de Barchinona, a instància
e requesta dels Deputats, e per consell dels consellers,
acompanyat d'en Pere Figuera, conseller de Barchinona, de mossèn
Arnau de Vilademany, cavaller, d'en Johan Agulló, síndich
e l'any present payer de Leyda, e de alguns altres notables hòmens,
trobaren lo dit mossèn Galceran Burguès, regent la dita
vagaria, al carrer Ampla, quasi devant la casa d'en Bernat de
Gualbes, e lo dit batle, a instància dels dessús dits qui anaven
ab ell, levaren-li lo bastó e materen-lo en la presó ab cadena e ab
grillons. E per semblant, materen cadena e grillons a
carceller, e a dos ajudants de carceller. E comanaren l'ofici de
la dita carcellaria a
die, ans de dinar, lo sotz_batle, a instància e requesta dels Deputats
e consellers, levà lo bastó a
e
que havia sentit e sabut en soltar los dits presoners.
Trobes de presoner fugitiu
Dimarts, a
era scapat o stat desliurat de la presó, fonch dexelat, e fonch
trobat al carrer de Sent Pere Jusà, que stava amagat dins una
casa, e prengueren-lo e tornaren-lo metra en la dita presó. E
hac-ne
Dimecres, a
tragué la bandera sobre lo portal de la casa
de la dita ciutat per perseguir tots aquells qui venien o feyen
contra la capitulació derrerament fermada entra lo senyor rey
e lo Principat de Cathalunya, ne venien contra les libertats de la
terra, faent conjuracions o gabelles en la dita ciutat.
Sou de General
E lo propdit die, ans de hora de dinar foren fetes dues crides
per los lochs acustumats de la dita ciutat; la primera fonch que
tothom qui volgués pendre sou del General, si era ballester,
hauria
sou per a dos meses, e si era home d'armes qui manàs patge e
pillart, hauria
útil, hauria
per dos mesos.
Trobes de presoners exits de la presó
L'altra crida fonch que tothom qui matés en mans dels consellers
o dels Deputats en Pere Comes, spacier, e n'Anthoni
Abelló, causídich, los quals poch à eren stats trets e aviats de
la presó per lo vaguer de Barchinona, que haurien
trobes. E si algun sclau o sclava que serien franchs,
e si algú
serien encorreguts en pena de perdra la vida e los béns, de què
gràcia o remissió no
que la propdita crida fonch feta, que los dits Pere Comes e n'Anthoni
Abelló foren trobats e preso[n]s dins l'ostal d'en Ffrancí
Baster, a la plaça del Oli. E de continent tornaren-los a la presó.
Presos
Divenres, a
presos en Pere Torrent, n'Arnau Scarit, en Bertran Torró e en
Johan Benet de Mijavila, ciutadans de Barchinona, los
quals foren inculpats per los primers presos que ells eren dels
principals e caporals hòmens de la conjuració o gabella de Barchinona.
E con vench hora del seny de la oració, lo Consell de
Cent Jurats, qui stava ajustat per aquesta raó, sentint ab les deposicions
dels primers presos que en Ffrancí Pallarès, ciutadà e
conseller segon l'any present de la dita ciutat, havia intel·ligència
ab aquests mals hòmens, desliberaren de levar, e de fet levaren,
dins l'ort de la casa de la ciutat, la gramalla de la consellaria
al dit Ffrancí Pallarès, e aquell de continent materen a la presó.
Dissabte, primer de maig
de Comptes, ab lo reverend bisbe de Vich, comte de Pallàs e
molta altra notabla gent de bé, anaren a la draçana e ab gran
serimònia, així com és acustumat, feren ficar
de
de Cathalunya.
Crida de mossèn Johan de Palou, cavaller
Dilluns, a
aprés migjorn, fonch feta una crida per los lochs acustumats de
la ciutat de Barchinona, a instància e requesta dels Deputats del
General de Catalunya e de lur consell, representants lo Principat
de Cathalunya, entrevenint e consentint-hi la ciutat de Barchinona,
contenent en efecta que, com mossèn Johan de Palou, cavaller,
sie delat e inculpat de alguns delictes e crims leigs e detestables,
que si algú
done orde que aquell sie pres, haurà e li seran dats de les peccúnies
del General
e lo tal denunciant serà tengut sacret. E si algú
denuncia, haja per ferm que serà exequtat en béns e en persona.
Sou a gent d'armes e ballesters
Dimarts, a
taula de acordar gent d'armes e ballasters per defenció del Principat
de Cathalunya. E fonch capità general d'aquest exèrcit lo
egregi senyor don Hugo Roger, comte de Pallàs. E foren los
acordadors fra Johan Dezpilles, comenador de Berbenç, Bernat
Johan Çacirera, donzell, e en Bernat Johan de Casaldàguila,
ciutadà de Barchinona, Oïdors de Comptes del General de
Cathalunya, mossèn Ffrancesch Colom, canonge e artiacha de
Vallès, mossèn Galceran d'Ostalrich, cavaller, e en Johan Agulló,
ciutadà de Leyda, per los tres staments del dit Principat, e scrivà
en Jacme Çafont.
Con levaren la castellania de Castellví a·n Pere Torrent
Dimecres, a
ab lo Consell de
menor de dies, del ofici que tenia de la castellania de Castellví de
Rosanes, e açò per tant com de present era pres en la presó del
vaguer de Barchinona, delat de leigs e detestables crims de
conjuració e gabella. E de continent comenaren-lo en Johan Berenguer
de Vallsecha, ciutadà de la dita ciutat, fins la dita ciutat
altrament hagués provehit del dit ofici.
Missers Marquilles, Pujades, Falcó, Taranau, Montmany
Ítem, la propdita jornada, fonch feta crida per diverses places
e lochs públics de la ciutat de Barchinona, a instància dels Deputats
e consell llur, representants lo Principat de Cathalunya, entravenint
e consentint-hi la ciutat de Barchinona, contenent en
efecta, com tot lo dit Principat ha d'ecí avant per enemichs e
acuydats de la cosa pública del dit Principat misser Ffrancesch
Marquilles, vici_canceller, mossèn Nicholau Pujades, artiacha de
Sancta Maria de la Mar, misser Pere Falchó, misser
Jacme Taranau e misser Pere de Montmany, e que les persones
e béns de quascun d'ells són confiscats al dit General. E semblant
crida provehiren que fos feta de continent per quascun cap de
vagaria de Cathalunya. E ultra açò, los foren inventeriats los béns
e mesos senyals del General sobre los portals de lurs cases.
Mort d'en Ffrancí Pallarès, conseller, e d'en Pere Torrent, ciutadans
de Barchinona
Dimecres, a
dinar, foren scanyats dins la presó del veguer de Barchinona en
Ffrancí Pallarès, conseller segon, e en Pere Torrent, pus jove, ciutadans
de Barchinona, delats de haver feta una gran conjuració o
gabella en la dita ciutat, en la qual, segons apar en lo procés qui
d'açò fonch fet, havien deliberades fer de grandíssimes malvestats
e dar grans dans e destruccions a la cosa pública, e als ciutadans
de aquella. E segons se mostre en lo dit procés, cabien en
aquesta conjuració don Pedro d'Urrea, archabisbe de Terragona,
lo mestra de Muntesa e lo comte de Prades, e molts altres. E
aprés, tantost com los hagueren scanyats, trasqueren-los de la
dita presó e posaren-los enmig de la plaça del Palau del Rey, en
aquesta manera, que primer staneren una flaçada burella per
terra, e sobra la dita flaçada foren posats abduy los dits corsos
morts ab sengles coxins al cap, tenint los caps vers lo dit palau
e les cames vers la plaça de les Cols; e stava en Ffrancí Pallarès
a la part dreta, vestit d'un gonell de drap scur folrat de pell
blancha; e en Pere Torrent stava vestit ab un gonell de drap de
mescla. E cremava aquí un troç de ciriet blanch ab un canalobra.
Mort d'en Bertran Torró, d'en Mijavila e d'en Olzina, mostaçaf,
e d'en Jacme, Perdigó, sabater
Divenres, a
migjorn, foren scanyats dins la dessús dita presó en
Bertran Torró e Johan Benet de Mijavila, ciutadans, e en Martí
Solzina, mercader, ara mostaçaf de Barchinona, delats de haver
sabut, consellat, consentit e participat en la dita conjuració. E
aprés que
finestra retxada, qui és sobra la volta de la dita presó, en Jacme
Perdigó, sabater, delat d'açò mateix. E prés que
tantost trasqueren de la dita presó los dits Bertran Torró, Johan
Benet de Mijavila e Martí Solzina, e posaren los morts en la dita
plaça del Palau en aquesta manera: que en Bertran Torró, vestit
ab un gonell folrat de pell blancha e ab una clotxa scura dessús,
jeyhia a la part dreta, vers la Seu, e en Mijavila, vestit d'una
altra clotxa scura, stava al mig, e n'Olzina a la part squerra,
qui és vers la capella del palau, vestit per semblant ab una altra
clotxa scura, ab sengles cuxins al cap e ab un patit troç de ciriet
qui stava cremant en un canalobre de ferre. E puys, con vench
en la nit, tots los dessús dits foren soterrats, ço és, quascú en sa
sepultura.
Exilli d'en Scarit, d'en Comes e d'en Abelló en Serdenya
E foren exellats en Serdenya a
ciutadà, en Pere Comes, spacier, e n'Anthoni Abelló, causídich,
delats del dessús dit crim, los quals jassia haguessen sentit e
sabut en la dita conjuració, però segons mèrits del dit procés no
merexien tant mal com los dessús dits, e per ço no
a mort sinó a exilli.
Benedicció de banderes e partida del capità
Dissabte, a
en la capella de Sancta Eulàlia de la Seu de Barchinona les banderes
del exèrcit del General del Principat de Cathalunya. E foren-hi
al benehir lo reverend bisbe de Vich, los Deputats, los consellers
de Barchinona, lo comte de Pallàs, qui és capità general del
dit exèrcit, e molta altra notable gent. E portaren les dites banderes,
ço és la de Sent Jordi n'Uch de Copons, donzell, la reyal en
Pere Dezsoler, ciutadà de Barchinona, e l'astandart
del capità portà en Ramon de Puigcerver, donzell. E lo deprés
dinar d'aquest mateix die, lo dit capità, ab tota la gent d'armes,
isqué de Barchinona, ja hora tarda, e tirà la via d'Empurdà, ab
molta benedicció que tot lo poble li dave, cridants altes veus:
"Senyor Déus te dó victòria! Sent Karles beneÿt sia la tua endreça!"
E féu-se aquest exèrcit per castigar e perseguir tots aquells
malvats qui venien contra les libertats del dit Principat e signantment
contra la capitulació derrerament fermada e jurada per lo
senyor rey e sos vassaylls cathalans en lo mes de juny proppassat.
Con prengueren lo comte de Modica
E lo propdit die, hora de migjorn, mossèn Luís Colom,
algutzir del dit exèrcit, ab
lo comte de Modicha, qui venia contra la dita capitulació
e s'esforçava metra dins la vila de Hostalrich en Ffrancesch
de Verntallat, capità d'una gran flota de lladres e de gitats de
pau e de treve qui robaven tota la terra, lo qual comte fonch
apresonat alguns jorns ha passats per les gents de dit exèrcit.
E materen-lo con vench en la casa de la Deputació, e aquest
mateix die fonch mes en la presó comuna del vaguer de
Barchinona.
Gerona
Dicmenge de Sinquagèsima, que comptàvem
any
del Principat de Cathalunya, del qual ell era capità general, donà
l'assalt e combaté la ciutat de Gerona, e per força d'armes entrà
aquella, matent foch al portal dels Albadiners, de què
cremà les portes e la torra qui és sobre lo dit portal, e y morí
gent de quascuna part, e y hac molta gent nafrada. E los de la
ciutat feren-se forts dins los murs vells. E açò
ab la senyora reyna e ab lo senyor primogènit, qui eren dins
la dita ciutat, havia alguns malvats consellers qui eren stats
occasió de tot quant mal s'ere seguit entre lo dit senyor rey
e los cathalans. E lo Principat de Cathalunya desliberà
perseguir los dits mals consellers tant e ten longament fins que
fossen haguts e castigats. E de fet, aquesta jornada que
la dita ciutat nova, tots los dits mals consellers e altres qui eren
ab la dita senyora reyna se feren forts dins la ciutat o muralla
vella de Gerona, la qual per aquesta vegada no
Mort d'en Ffrancí Sampsó
E lo sendemà, que fonch la segona festa de Sinquagèsima
e comptàvem
combateren la casa d'en Ffrancí Sampsó, ciutadà de Gerona, la
qual ell havia stablida de gent d'armes, e és veritat que ans
que la posquessen entrar hi moriren dos hòmens del dit exèrcit, lo
hú ab balesta, l'altre de colp de cantera, e ells per semblant ne
mataren e
hagueren molts més morts sinó que fugiren per les spatles de la
dita casa, on havia altre portal, e dessemperaren-ho tot per salvar
sí mateys. E lavors les gents d'armes del dit exèrcit corragueren-li
tota la casa, matent aquella a sachomano, que no li lexaren
stacha en paret. E aquest mateix die se seguí certa scaramussa
o brega entre les gents qui eren dins la dita ciutat vella, de part
de la senyora reyna, e los del dit exèrcit de Cathalunya, de la part
altra, e mataren-hi lo dit Ffrancí Sampsó, qui fonch ferit ab
ballesta per l'uyll, e passà-li lo passador fins al clotell, e tentost
caygué mort.
Que·l rey sie hagut per enemich del Principat e los qui ab ell
són e seran
Diumenge, a
per la ciutat de Barchinona ab
e ab tabals, de part dels Deputats e lur consell, representants lo
Principat de Cathalunya, contanent en efecta que com
lo dit Principat, per sa innata fidelitat, haja fets innumerables
serveys a la Corona d'Aragó, e ara derrerament haja degudament
treballat en la liberació de la persona del il·lustríssimo don Karles,
de sancta recordació, fill primogènit del senyor rey, per la
sua altesa detengut en presó, e fetes per açò grandíssimes despeses,
per ço que la sua posteritat reyal fos conservada e en son
degut orde succehís, e lo dit senyor ingrat, salva la sua reverència,
de tants serveys, haja concebut odi e mala voluntat contra
lo dit Principat e la ciutat de Barchinona, desijant e treballant
contínuament subvertir e perfundar aquells. E més haja feta liga
ab lo rey de Ffrança, qui li promet dar certa gent d'armes e arxés
per venir contra lo dit Principat. E més lo dit senyor se sia ligat
ab alguns mals hòmens, lladres e gitats de pau e de treva, e altres
en gran nombre qui van robant e destruhint lo dit Principat, appellats
pagesos de remensa, ab oficials e bandera reyal, sots capitania
d'un pagès appellat en Ffrancesch de Verntayllat. E més
consta per informació que lo dit senyor ha dades les persones
e béns dels dits cathalans de bona guerra e a sacho. E més per
fama pública haver empanyorat o alienat los comdats de Rosselló
e de Cerdanya, qui són units e inseperables al dit Principat. E
derrerament lo dit senyor sie entrat ab gent d'armes en lo dit
Principat per complir son mal propòsit, lo que ab gran dolor
e enuig recitam. E com les dites coses de directo
capitulació per la sua senyoria fermada e jurada. E últimament
la presó per ell feta de la il·lustríssima e virtuosíssima senyora
la princessa de Navarra, filla sua, germana del dit gloriós Karles,
legíttima e natura[l], la qual ha liurada e mesa en mans de sos
enemichs en terra stranya, per levar-li la successió del regne de
Navarra, contra totes leys divines e humanes; per ço,
los dits Deputats e consell, representants lo dit Principat, ab intervenció
e consentiment de la ciutat de Barchinona, per conservació
del reyal patrimoni e indemnitat del dit Principat e de les persones
e béns de aquell, e per contrestar a tanta crueltat, notifiquen
a tothom generalment, no sens gran dolor e congoxa, que
lo dit senyor e tots los qui en sa companyia són e seran sien haguts,
tractats e reputats com enemichs de la cosa pública del dit
Principat.
Que la senyora reyna sia haguda per enemiga del Principat de
Cathalunya
Divenres, a
per la ciutat de Barchinona, contenent en efecta que com lo
Principat de Cathalunya hagués admesa e acceptada la senyora
reyna per tudriu del il·lustre don Fferrando, primogènit, menor
de
procurar al dit senyor primogènit tot útil e squivar tot dan, e la
dita senyora, ab deguda honor parlant, oblidant-se aquestes coses,
haja convocats los pobles, confraries e oficis de la dita ciutat per
destruhir aquella. E més haja sucitat e revalidat sindicat, lo qual
era ja extinct e revocat en la dita ciutat. E més avant ab tota veritat
haja insultat e fet levar en lo dit Principat cert e assats
gran nombre de pagesos, apellats de remença, sots capitania d'un
pagès appellat Ffrancesch de Verntallat, qui anava per tota la
terra ab oficials e bandera reyal, sforçant-se fer moure gents
contra gents en lo dit Principat, robants e destruhints les cases
de aquells qui no
pendre aquells. E més haja cridats e guiats gitats de pau e de
treva faent-los moltes ofertes perquè vinguessen contra lo dit Principat.
Més avant sia stada tractadora e coadjutora de la conjuració
e sedició tractades per destruhir e subvertir no solament
aquesta ciutat, ans encara tot aquest Principat e les
libertats d'aquell. E com de les dites coses e moltes altres const
auctènticament e sien de directo
per los dits senyor rey e senyora reyna fermades e jurades,
contra leys divines e humanes, no retent lo deute degut
per bona tudriu al ofici de tutela, per ço, los Deputats del General
de Cathalunya e lur consell, representants lo dit Principat, ab
consentiment de la ciutat de Barchinona, per conservació del reyal
patrimoni e indemnitat del dit Principat e de la cosa pública de
aquell, notifiquen a tothom generalment que d'ecí avant la dita
senyora sia haguda, tractada e reputada com a enimiga, discipadora,
destruhidora e subvertidora, no solament del patrimoni
reyal, ans encara de la cosa pública del dit Principat e de les libertats
de aquell.
Dimecres, a
Corpus Christi, isqué la bandera ab tota la ost de la ciutat de
Barchinona, e tirà la via de Balaguer, on lo rey en Johan
era entrat dies havia ab certa gent d'armes, axí de peu com de cavall,
per dannificar lo Principat de Cathalunya e los poblats en aquell,
contra forma de solemna jurament per ell prestat, qui havia
jurat de no entrar en Cathalunya. E portà la dita bandera lo honorable
en Bernat Benet Çapila, ciutadà de Barchinona. E fonch
capità de aquesta ost mossèn Johan de Marimon, major de dies,
ciutadà de la dita ciutat, lo qual anava la hora que isqué enmig
de mossèn Miquel Dezplà, conseller en cap de Barchinona, e de
mossèn Manuel de Montsuar, canonge e degà de Leyda, deputat
per lo braç ecclesiàstich, acompanyats de molta notabla gent e
de molta gent d'armes, axí de peu com de cavall, car tots los
oficis e totes les confraries hi feren quascuns cert nombre de gent
con més posqueren.
Guiatge
E aquest mateix die se féu crida pública que tots bandejats,
gitats de pau e de treve, homayers e altres qualsevol delats de
qualsevol crims o delictes, qui venguessen pendre lo sou del General,
fossen guiats, pus no fossen de aquells qui eren stats
publicats per enemichs de la terra, ne de aquells qui eren en
valença del rey ne de la reyna. E stà en veritat que aquest guiatge
no valia ne era entès per deutes ne actes civils. E féu-se aquesta
crida per ço que los gitats de pau e de treva e altres malfactors
qui eren en lo dit Principat no anassen pendre lo sou del rey
Johan contra lo dit Principat, si bé lo dit rey no havia gayre
manera de dar sou a nengú, per quant estava baig de la volta.
Cride de enemichs
Dimarts, a
per la ciutat de Barchinona, de part dels Deputats e de lur
consell, representants tot lo Principat de Cathalunya, ab intervenció
e consentiment de la ciutat de Barchinona, contanent en efecte
que d'ací avant tothom haja per enemichs e acuydats del Principat
de Cathalunya lo reverend en Pere d'Urrea, archabisbe de
Terragona, lo egregi don Johan de Cardona, comte de Prades, e
fra Luís Dezpuig, mestra de Muntesa, qui huy és assetjat ab la
senyora reyna dins Gerona, attenent que ells, dits comte e archabisbe
e mestra, són stats dels principals comovadors, socitadors
e tractadors de la conspiració qui
e poblats en aquell; e ço qui
los dits archabisbe e comte eren dels principals hòmens e dels
pus caporals del consell de la terra, e aprés són venguts contra
aquella, e huy en die són ab cavalls e armes ab lo senyor rey dins
la ciutat de Balaguer contra lo dit Principat.
Cride de enemichs
Dimarts, a
per la ciutat de Barchinona, de part dels Deputats del General
de Cathalunya e de lur consell, representants lo Principat de
Cathalunya, contanent en efecte que d'ací avant tothom
haja per enemichs del dit Principat los següents, qui hostilment
e com enemichs del dit Principat són mà armada ab lo senyor
rey contra lo Principat dessús dit e habitants en aquell:
Primerament, lo archabisbe de Ceragoça, fill bastart del senyor
rey.
Lo archabisbe de Terragona, qui és don Pedro d'Urrea.
Lo comte d'Empúries, nabot del senyor rey.
Lo comte de Prades.
Lo comenador de Montsó, fra Rochabartí.
Don Anthon de Cardona.
Lo bastart de Cardona.
Mossèn Rabolledo, major de dies.
Mossèn Rabolledo, àlias Palafolls, fill del propdit.
Mossèn Johan de Vilalpando.
Mossèn Llope d'Angulo.
Mossèn Berenguer de Requesens.
Ffra Pere de Biura, cavaller de Sent Johan.
Mossèn Miquel de Gualbes.
Mossèn Ffrancesch Burguès, de Mallorques, bastart.
Mossèn Johan Ferrer, de Tàrraga.
Johan Ferrer, fill del propdit.
Johan de Mont_ros, de Tàrraga.
Anthonet, scuder de mossèn Yvorra.
Johan de Vilafrancha, genre de mossèn Luís d'Ivorra.
Johan de Vilafrancha, de Montblanch.
Lo fill d'en Johan Gilabert, de Cervera.
Barthomeu Fariza, mercader de Tortosa.
Rafel Merola, d'Arbecha.
Ffrancí Seguí.
Nicholau Rocha, de Hostafranchs.
Johan Baget, de Prexana.
Gaspar Bendit, barber.
Mestre Alamany, mestra d'asgrima.
En Toralla. tots de Balaguer
Lo fill d'en Pere Carbonell, sabater.
En Moragues, genre d'en Codó.
Luís d'Olibes. mercaders
Jacme Bertran.
Francesch Matella. notaris
Johan Solsona.
Gaspar Maymó.
Anthoni Bells, argenter.
Pere Seguer, perayre,
e Johan Balaguer, vanover.
E que los béns de tots los dessús dits sien haguts per confiscats
al General de Cathalunya. Reservat, emperò, que la confiscació
faedora dels béns dels dessús dits ecclesiàstichs sia feta
per los mijans deguts, etcètera.
Johan Agulló
Divenres, a
ciutadà e síndich de la ciutat de Leyda, capità que era de
hòmens de peu, lo qual devia anar socórrer la ciutat de Leyda,
essent a Castelldàsens, per fretura de viures e signantment
d'ayga, sens colp ne costada se reté al dit rey Johan, qui ab gent
d'armes era entrat dannificar lo Principat de Cathalunya, e ab tots
los
de Balaguer, e consentiren en aquesta traÿció alguns gentils hòmens
qui eren en companyia del dia Johan Agulló, ço és, dos
germans Camporells, en Damià de Rejadell, senyor de Jorba,
en Brunet e en Capdevila, de Barchinona, e n'Olhuja de Sagarra.
Persequció
Dijous, a
com les companyes e gent d'armes de Ffrança eren ja entrades
en Rosselló e havien pres lo castell de Salces e Ribesaltes, Sent
Ypòlit, Sent Lorenç e altres lochs de Rosselló, e combatien la
vila de Baxàs.
Gent d'armes del rey d'Aragó, del comte de Ffoix, del rey de
França; pagesos de remença
E aquesta gent d'armes nos hic feya entrar lo rey en Johan
d'Aragó e, per altra part, hic feya entrar son genre lo comte de
Foix ab una gran flota de gascons, e ell mateix qui ab
e ab
e stava a Balaguer, e quascun die exia robant o afogant tot quant
podia per les planes d'Urgell. E, ultra tot açò, havia mès tant
divís en Cathalunya que molts pagesos del Principat s'eren levats
mà armada contra lurs senyors denagant-los pagar censos, delmes
e altres rendes, e anaven per tot Empurdà e altres parts del dit
Principat combatent viles e castells, axí com són Castellfollit,
Sancta Pau, Banyoles e altres lochs molts, e prenien los cavallers
e gentils hòmens, entrant-los per força per lurs cases, e robant-los
tots los béns mobles que y trobaven, axí com són roba, argent,
diners, sclaus, sclaves, mules e cavalls, e tot se
e metien-los groça cadena pel coll e stacaven-los a la paret. E
eren aquests pagesos entorn
de remença apellat en Ffrancesch de Verntallat, al qual la reyna,
qui era a Gerona, havia dat un standart reyal e
capità. E stà en veritat que tots aquests excessos feyen aquests
pagesos, segons molt e molts d'ells deyen públicament, per spatles
que havien del rey e de la reyna, qui
ajudaven metra lo rey en Cathalunya, que d'aquí avant no pagarien
censos ne delmes, ne negun altre dret a senyor.
E los grossers de pagesos no curaren gens de pensar si açò era
just o injust, mas a quin que for volien robar les rendes a lurs
senyors. E tots aquests dannatges nos procuraven lo bon rey e la bona
reyna, sa muller. E açò fonch occasió que tota la terra se
alçà contra ells.
Missatgeria de València
Dilluns, a
migjorn, éntran en Barchinona
part del regne de València per interposar-se entra lo rey e la
terra, ço és, dos ecclesiàstichs, dos nobles, dos cavallers e dos
ciutadans, e si bé s'era hora tarda con arribaren en Barchinona,
dreta via vengueren descavalcar en la casa de la Deputació, on
eren los Deputats ab lur consell, qui representaven tot lo Principat
de Cathalunya. E aquí ells començaren de dir, de part de
aquell regne, com ells no curaven de demanar per quina ne qual
occasió los pobles del Principat de Cathalunya s'eren levats mà
armada contra lur rey e senyor, com ja a ple ne fossen informats,
comendant-los molt d'açò que fins ací havien fet, com a fidelíssimos
vassalls, però que
fi feyen ço que feyen, ne què desijaven més avant fer ne procehir
del que havien fet e procehit. E fonch-los respost que desijaven
gitar los francesos de Cathalunya, que lo rey hic havia mesos,
conservar les libertats, haver pau e rapòs, e que per aconseguir
aquella traballaven e traballarien fins a la mort. En aquestes
peraules fonch respost per lo missatger valencià qui havia feta
la preposició "Que més gents se alagraven de la pau que no de
. És
la glòria de peradís. Com de peradís no
e los justs, e de la pau se alegren los bons e los mals, etcètera"
ver que alguns jorns aprés se
Coll de Panisàs
Dimarts, a
com la gent d'armes del rey de Ffrança, qui eren entrats
en Rosselló, havien ja passat lo coll de Penissàs per força d'armes,
e y havien morts e apresonats molts d'aquells qui staven en
defenció del dit pas, e
la reyna e los altres traÿdors qui y staven assetjats per part del
Principat de Cathalunya.
Con se levà lo setja de Gerona
Dijous, a
capità general del exèrcit de Cathalunya, qui tenia assetjada la
reyna e molts altres mals hòmens dins la ciutat de Gerona, sentint
que lo comte de Ffoix ab molta gent d'armes de Ffrança era entrat
en Cathalunya e havia ja passat lo coll de Paniçàs, e tirava la via
de Gerona per socórrer la reyna e los traÿdors enemichs del
Principat de Catalunya, qui dins staven assatjats, se levà del setja
e retrech-se a Hostalrich e lexà perdre a Gerona moltes scales,
bombardes e altres artellaries qui havien costat al General de
Cathalunya
Divenres, a
lo magnífich mossèn Ffrancí Xetantí, ciutadà de Barchinona, lo
qual morí en la batalla qui fonch lo dit die, devant lo castell de
Rabinat, qui és en Comalats, la qual batalla fonch entre lo rey
en Johan Segon d'Aragó, de una part, e lo exèrcit del Principat de
Cathalunya, de la part altra. E fonch aquesta differència entre
les dites parts per observació de libertats e privilegis, los quals
lo dit rey nos trencava quascun die. E és opinió dels teòlechs
que los qui per defenció de les libertats de la pàtria
moren en batalla són axí bé màrtirs com aquells qui moren per
defensió de la ley christiana. E axí
ciutadà ésser sanct e màrtir coronat d'aureola en peradís, attenent
que solament havia confessat ans que entràs en la dita batalla.
E li pot ésser feta oració com a un sanct. E en aquesta batalla
moriren molts altres cathalans, e molts hòmens e cavals de la
part del rey.
Cabessatge
Dicmenge, primer die d'agost
imposicions en la ciutat de Barchinona, ço és, la imposició de la
carn, qui eren
vi, qui pagava
imposició no pagaven res frares, monges, capellans ne altres
ecclesiàstichs, ans n'eren tots exempts. E posaren dos drets nous,
ço és, un dret en la carn qui
moltó qui
etcètera. E tota somada de vi qui entràs en Barchinona pagàs
generalment hi havia pagar, tant eclesiàstichs com lechs. E
açò
havia en aquests dies per raó de la guerra que lo rey en
Johan nos donava, e de les gents d'armes de Ffrança que
havia meses per tolre
Crida de enemichs
Dilluns, a
per la ciutat de Barchinona, ab la qual foren denunciats
per enemichs e acuydats del Principat de Cathalunya e lurs béns
confiscats al General los següents: primerament, lo bisbe de Gerona,
apellat mossèn Johan Margarit, don Johan, fill del comte de
Prades, lo vezcomte d'Èvol, mossèn Pere de Rochabartí, mossèn
Martí Johan de Rochabartí, mossèn Martí Garau de Cruÿlles,
mossèn Johan de Pau, abbat de Vilabertran, qui ha nom mossèn
Cruÿlles, mossèn Carles d'Olms —tornà e morí orat—, Phelip
Albert, mossèn Bernat Margarit, senyor de Castell Empurdà,
mossèn Xetmar, Gaspar Çagarriga, mossèn Pere Anthoni de Rochacrespa,
mossèn Narcís de Sentdionís, Pere de Sentdionís,
fill del propdit —fonch aprés degollat—, mossèn Ramon Despés,
mossèn Garau Despés, Gaspar Despés, mossèn Bernat Margarit
de Sent Gregori, mossèn Galceran Oliver, Galceran Oliver, Luís
Oliver, Ffrancí Oliver, fills del propdit, mossèn Johan Çabastida,
misser Johan Dusay, prothonotari; Thomàs Pujades del Born,
mossèn Guillem Ramon d'Arill, lo baró de Mujulino, lo baró de
la Rotxella, Xarles de Cortés, dos germans Bordils, Ffrancí Terrades,
ciutadà de Gerona, misser Johan Pagès, òlim vici_canceller,
misser Ramon Dezsoler, mossèn Bernat Çalba, pus jove, Guillem
Sunyer, ciutadà de Gerona, mossèn Berenguer Çaplana, Ffrancí
Raset, Ffrancí Armengol, fill de mossèn Ffrancí Armengol, quòndam,
mossèn Pere d'Ortafà, mossèn Jacme Gener, algutzir, mossèn
Johan de Lacarra, navarro, genre de misser Johan Ros, mossèn
Johan Deztameril, Johan Girgós, Guillem Ponç e Bernat Andor,
tots tres notaris.
Crida de enemichs
Dissabte, a
crida foren publicats per enemichs del Principat de Cathalunya
e per acuydats ab confiscació de lurs béns tots los dejús scrits:
Primo, lo reverend don Jayme de Cardona, bisbe d'Urgell,
indubitat diablo .
Lo comte de Cardona, frare del propdit.
Don Matheu de Montcada.
Arnau Guillem de Cervalló, senyor de la Llacuna, grandíssim
e indubitat lladre.
Mossèn Ffrancí de Perapertusa, de Perpenyà.
Mossèn Andreu de Paguera: és fama que futia la muller de
son avi.
Mossèn Pere Faena, de Perpenyà.
Mossèn Pere Steve, de
Lo comenador de la Ffresneda.
Berenguer d'Olms, fill de mossèn Berenguer.
Bernat d'Olms, fill de mossèn Carles; aprés fonch scapsat.
Garau Dezplà, fill de mossèn Francí Dezplà, qui stà a la
Cocorella.
Bernat de Paguera, donzell.
Johan de Serres, de Perpenyà.
En Vilanova, burgès.
Anthoni Déu_lo_sal, causídich de Perpenyà.
Mossèn Johan Fajadell, prevere e bort.
Jacme Vila, secretari
Daniel Bertran
Bernat Ros, notari scrivans de Cort.
Anthoni Bonet
Ramon Raset, de Gerona.
Ffrancí Sitjar, argenter, de la gran coltellada per la cara,
qui aprés fonch penjat a la plaça del Blat.
Bernat d'Ala, mercader, convers.
Ffrancesquet Ferrer, corredor d'orella, convers.
Setge per mar e per terra, segons apar avant sots kalendari
de ·XXVI· del present mes de setembre
Dimecres, a
Nativitat de Nostra Dona, la gent d'armes de Ffrança, la qual lo
rey en Johan e la reyna Johana, sa muller, havien feta entrar
en Cathalunya per destruhir lo dit Principat, e de les quals gents
d'armes era capità lo comte de Ffoix, se presentaren devant los
murs de Barchinona e mataren
Creu, qui és entra lo portal Nou de la dita ciutat e lo molí del
Clot. E aquest die començaren de tenir setja en Barchinona.
Divenres, a
seny de les hores, per ço com la ciutat de Barchinona stava asetjada
per la gent d'armes de Ffrança que lo rey en Johan
hic havia feta entrar. E tornaren-les sonar dijous, a
del propdit any, que lo camp fonch levat de la dita ciutat.
Rey de Castella
Dicmenge, a
pública per les places e altres lochs acustumats de la ciutat de
Barchinona, de part dels Deputats e lur consell, ab intervenció de
la ciutat de Barchinona, contenent en efecte que com lo Principat
de Cathalunya e los comdats de Rosselló e de Cerdanya, per
certs e legíttims títols se pertanguen al il·lustre senyor don Enrich,
rey de Castella, que d'ecí avant tothom l'age per senyor dels
dits Principat e comdats de Roselló e de Serdanya. E aquesta nit
foren fetes grans alimares per tota la ciutat, e alçades banderes
ab senyal del dit rey de Castella.
Provisions fetes per raó del setja
E fas ací memòria com de continent que la ciutat fonch
asetjada, foren fets molts molins de sanch per diverses lochs
e cases de la dita ciutat, en tant que algú no passà may destret
de molre. Ne los enemichs may posqueren levar l'ayga del
rech, car ells l'avien de ten gran necessitat per abeurar los
rocins que forçadament l'ayga havia avenir e entrar en Barchinona,
e contínuament molien los molins de Sent Pere e de la
Blancharia qui són dins ciutat. Plantaren-se moltes forques a la
plaça Nova, a la plaça del Blat, a la plaça de Sent
plaça de la Trinitat, e per altres lochs públichs de la dita
ciutat, e penjaren alguns mals hòmens qui tractaven cedicions
e malvestats contra la ciutat en favor del rey Johan qui la tenia
asetjada, entre
n'Anthoni Olms, cuyrasser, e alguns altres. E reculliren-se
dins aquesta ciutat passats
havien derenclides lurs cases, e eren-se
e infants dins ciutat, e perquè haguessen de què viure,
lo General dave
qui eren armats de cuyrasses, ballesta e cervallera, e als qui no
tenien cuyrassa sinó pavès e llança havien tots mesos
de sou, en tant que ab tota veritat fonch comptat que a quascun
merlet del mur podien metre
plaça de la ciutat fonch elegit un capità ab molta gent
armada, qui tant de nit com de die no se
spacial càrrech que si sentien remor en alguna part de la ciutat
que y socorraguessen. E ultra tot açò, foren elegits
generals en la dita ciutat, ço és, mossèn Miquel Dezplà, conseller
en cap, lo vezcomte de Rochabertí, don Ffrancesch de Pinós
e mossèn Arnau de Vilademany, e més foren creats quaranta
caps de guaytes e capitans e algutzirs e molta manera d'oficials
per tenir en pau la dita ciutat. Ítem, foren elegits capitans
per gardar los portals de la ciutat ab molta gent de lur capitania.
Ítem, foren elegits sengles capitans per les torres del mur e
foren peradats los demés portals de la ciutat a pedra e a morter,
no pas per por dels enemichs qui eren defora, mas per por de
mots traÿdors que havia dins la present ciutat. Fonch provehida
molt bé tota la dita muralla de moltes bombardes, de moltes
groces ballestes de martinet, de moltes canteres, de grans calderes
d'oli bullent, d'olles plenes de calç, e axí de moltes altres
armes defensives. E ultra tot açò, féu aquesta ciutat gran e
notable preparatori de moltes fustes armades, ço és, naus, galeres,
galiotes, bergantins e moltes altres fustes per defensió de la
mar e per portar contínuament farines mòltes, vi, armes e altres
coses necessàries a la ciutat e molts altres preparatoris, loables
e dignes de gran memòria, qui serien larchs d'escriure.
Dels presoners
Ítem, pos ací a memòria com en aquests dies foren mesos
en la presó molts qui venien contra la terra en favor del rey
Johan, e altres suspitosos a la terra e per la sola suspita foren
mesos en presó, entre los quals me
primo, lo comte de Modica.
Xarles de Cortés, navarro.
Mossèn Martí Garau de Cruïlles.
Mossèn Berenguer d'Olms, capità de Cobliure.
Mossèn Galceran Burguès, vaguer de Barchinona.
Mossèn Bernat Splugues.
Mossèn March Dezllor.
Mossèn Johan de Palou.
Mossèn.
Mossèn Galceran d'Ostalrich.
Mossèn Guillem Ramon Çaplana.
Mossèn Bernat de Ribes e son frare.
Johan de Lacarra, navarro.
Gilabert de Lupià, de Rosselló.
Mossèn Voló, vaguer de Perpenyà.
En Barutell, qui stà devan Natzaret. gentils òmens
Bernat Guillem d'Altarriba, de Vich.
Galceran Pallarès.
Johanot Gener.
Galceran Gener.
Ffrancesch Burguès.
Martí de Vilagaya.
Pere Dusay, ciutadà de Barchinona; morí orat.
Pere Johan de Sentcliment.
Bernat Miquel, fill del juriste.
Pere Vicenç Fabre; tornà orat.
Ramon Marquet. ciutadans
Johan Pujades.
Johan de Busquets.
Hugo Garau d'Aguilar.
Misser Ramon Dusay, canonge.
Misser Johan Callís.
En Johan de Mijavila, de la cort del batle.
N'Adam, òlim algutzir del governador.
Bernat Andor, scrivà de manament.
Barthomeu Requesens.
Barthomeu Bosch; mataren-lo. notaris
Antich d'Odena; mataren-lo.
Pere Geroní, scrivà dels terços de la cort del veguer.
Nadal Moja, qui aprés fonch scorterat.
Johan Boïgues. barbers
Pere Corts; tornà orps.
Jacme Sardanya, spacier.
Pere de Saldanya, porter del General.
Rafel Munterols.
Garcia de Borau.
En Riera. procuradors fiscals
Matheu de Llinàs, hostaler.
Jacme Berenguer, qui fa huylleres.
Pere Juliol, cuyrasser.
Pere Dies, perxer, convers, qui aprés fonch penjat.
En Verdaguer, blanquer.
Johan Rafel, fustanier.
Pere Pascal. sastres
Arnau Guitart.
Christòfol Alzina.
En Quintana, major. ferrers
March Vergós, vanover.
Luís Ripoll, payer.
Jacme Rovirola, argenter.
Jacme Costa, revanador d'arnesos; qui no ha sinó un huyll.
Gabriel Lledó, perayre, guarde del General.
Nicholau Armengoll, pallisser.
E molts d'altres, los noms dels quals no
Galeres de Ffrança
Dicmenge, de matí, a
en la plaja de Barchinona
scala en terra al Canyet, e posaren alguns hòmens e letres en
terra, sens descarregar-hi alguna altra cosa; bé és ver
que los francesos qui tenien lo setje en Barchinona hi carregaren
molta roba; creu-se que fo de la roba que havien robada a Gerona
e per tot lo camí venint fins ací. E de continent que les nostres
galeres les veren, feren vela per anar lla on elles eren, e may
posqueren muntar-los a sobravent, e axí les dels enemichs se
anaren.
Con se levà lo setje de la ciutat de Barchinona
Dicmenge, al fil de la mitjanit, que comptàvem tres d'octobre
plegaren lurs tendes e levaren lo camp que tenien devant los
murs de Barchinona, e tirant la via de Moncada, se
tota lur host a Sent Cugat de Vallès. E axí hagueren tengut
setge en Barchinona justament
de la ciutat los mataren molta gent en diverses scaramuçes. E
ells, veent que la ciutat stava en gran orde e ben provehida e
que quascun jorn los exien scaramussar e combatre mataven
molta gent, com dit és, e encara per la gran necessitat de viures
que los dits rey e ffrancesos havien en lo dit camp, plegaren
lurs tendes e fugiren en nom de mal viatge que Déu los dó: amén.
Vilafranca de Penedès
Divenres, a
la gent d'armes de Ffrança que havia mesos en Cathalunya, combateren
e per força d'armes entraren [en] Vilafrancha de Penedès,
donant aquella a sacomano e degollant tots aquells que aconseguir
podien, entre los quals prengueren lo magnífich mossèn
Gabriel Cardona, cavaller e capità de la dita vila, e
levaren-li ab gran crueltat los peus e les mans, e aprés degollaren-lo
e scorteraren-lo, e a quascun portal de la vila materen-ne
un quarter, e mataren-hi
vila, los demés dels quals geyen degollats en lo carrer qui parteix
del portal de Sancta Maria e va a la sgleya major de la dita vila;
e ultra açò, los robaren tots los mobles de les cases e carregaren-ho
ab les lurs atzembles, e al terç die partiren d'equí e portaren-se
tot la via del Camp de Terragona, e lexaren-los les cases
rònagues. Jo no crech que Neró ne Dacià fossen ten cruels com
aquests malvats de ffrancesos ne los seus sacassos. Loat sia Déu
de tot, quins ha dada aquesta persequció en la terra.
Crida de enemichs
Dimecres, a
pública en la ciutat de Barchinona, ab la qual foren publicats
per enemichs del Principat de Catalunya los dejús scrits, e foren
confiscats los lurs béns:
primo, Misser Pere Boquet, juriste.
Mossèn Bernat de Ferreres, beneficiat en la Seu de
Barchinona.
Barthomeu Serena, secretari.
Fra Pau Plegat, prior de Sent Pau de Barchinona.
Mossèn Pere de Bosulú.
Lo vezcomte d'Illa.
Bisbe d'Elna, qui és don Anthon de Cardona.
Pere Ramon Roqueta, de Cervera.
Johan Gilabert, menor, de Cervera.
Mossèn Anthoni Johan Torres, qui era governador de
Manorcha.
Garau de Guimerà, senyor de Ciutadella.
Jacme de Palou, donzell.
Mossèn Dalmau de Queralt.
Mossèn Requesens Dezsoler.
Arnau Guillem de Ballera, senyor de Sent Vicenç dels Orts.
Arnau Guillem de Ballera, fill del propdit.
Guillem de Sentcliment, donzell, qui aprés se féu cavaller.
Mort d'en Barthomeu Sellent
Dimecres, a
mijanit, passà d'esta vida lo venerable e discret en Barthomeu
Sellent, notari e scrivà major del General de Cathalunya, la
ànima del qual repòs en peradís, car fort fonch bon home e gran
almoyner e pare de tota liberalitat.
Anthoni Llombard
Divenres, a
de Comptes del General provehiren lo discret n'Anthoni Lombard,
notari, ajudant de la scrivania de la Deputació, del ofici
de scrivà major del dit General, lo qual ofici vacava per mort del
venerable e discret mossèn Barthomeu Sellent, qui aquell derrerament
obtenia.
Jacme Çafont
Dicmenge, a
e Oïdors de Comptes provehiren en Jacme Çafont, notari e ajudant
en la scrivania de la Deputació del dit General, del ofici de la
procura del General dessús dit, lo qual solia derrerament obtanir
lo discret n'Anthoni Lombart, qui segons dessús apar era stat
promogut en scrivà major.
March Busquets
E aquest propdit die, los dits Deputats e Oïdors provehiren
lo discret en March Busquets, notari, del ofici del altre ajudant
ordinari de la dita scrivania de Deputació, lo qual ha càrrech de
notar les àpoches e diffinicions qui
qual ofici vaccava per la promosió qui era stada feta del dit Anthoni
Lombard, qui lo propdit ofici de primer obtenia.
Terragona
Dicmenge, derrer die d'octobre
Terragona, la qual lo rey en Johan tenia asetjada ab les gents
d'armes de Ffrança, se reté a ell.
Crida de enemichs
Dijous, a
pública en la ciutat de Barchinona, ab la qual publicaren per
enemichs e acuydats del Principat de Cathalunya los dejús
scrits, condemnant aquells en béns e en persones, ço és:
primerament, Mossèn Bernat Çalba, cavaller, major de dies.
Johan Bernat Çalba, fill del propdit.
Mossèn Johan Berenguer de Masdovelles.
Bernat de Vilafrancha, donzell.
Lo noble en Jofre de Rochabartí.
Johan Gual, de Vilafrancha de Penedès.
Andreu Bisbal, senyor de Cunit.
Mossèn Berenguer de Montpalau, cavaller, senyor de Vallmoll.
Guillem Pujades, conservador de Sicília.
Pere Scanus, òlim scrivà de registre. convers
Mestre Bernat Benet, barber.
Mossèn Jacme Castelló, xandre, capellà.
Lo noble en Pere de Queralt.
Mossèn Gispert de Guimerà.
Fra Pere Blanch.
Fra Palmer. del orde de Sanctes Creus
Fra Pere Valls.
Johan Farize, mercader.
Misser Pere Johan Roig, de Cervera.
Mossèn Andreu Johan Sorts, canonge de la Seu de
Barchinona.
Jurament de privilegis e altres leys de la terra
E lo propdit die, lo noble don Johan de Beamunt, gran prior
de Navarra, com a procurador e capità general del exèrcit del
il·lustre senyor don Enrich, rey de Castella, lo qual los cathalans
novament havien pres per lur rey e senyor, de matí anà a la
Seu, acompanyat dels Deputats e consellers e de molta altra
notabla gent. E allà, com a procurador dessús dit, jurà tenir
e servar privilegis, usos e costums de Barchinona, constitucions
de Cathalunya, capítols de cort e altres libertats del Principat
de Cathalunya. E aprés dinar, lo dit noble, en lo nom dessús
dit, jurà la capitulació novament feta e concordada entre lo
dit senyor rey, de una, e los cathalans, de la part altra. E semblantment
la juraren los Deputats e consellers en nom de tot
lo dit Principat. E puiys, al vespre, foren fetes grans alimares
per tota la ciutat, sinó al Cayll, car los conversos eren tots de
voluntat del rey Johan, per raó de la reyna, sa muller, qui venia
del gènere Ebreorum.
Jurament de fidelitat al rey
Dissabte, a
la ciutat de Barchinona prestaren lo jurament de fidelitat al
senyor don Enrich, rey de Castella, e près-lo per lo dit senyor
lo noble religiós fra Johan de Beamunt, prior de Navarra, com
a procurador del dit senyor rey; e al vespre foren fetes grans
alimares.
E aquest propdit die foren cridats ab veu de pública crida,
per enemichs del dit Principat, lo comte de Foix e son fill, ab
condemnació de les persones e béns de aquells.
Dimarts, a
consellers de Barchinona los
primo, Ffrancesch Lobet.
Pere Johan Serra. ciutadans
Johan de Lobera.
Steve Mir, notari.
Pere Julià, rajoler.
Jurament de la loctinència de don Johan de Beamunt
Dimecres, primer die de deembre
Johan de Beamunt, qui a
los Deputats del General e lur consell, representants lo Principat
de Cathalunya, ab exprés consentiment e intervenció de la ciutat
de Barchinona, era stat creat e elegit per loctinent general en
lo dit Principat e en los comdats de Rosselló e de Cerdanya,
acompanyat de molta gent honrada anà a la Seu, on jurà tenir
e servar constitucions de Cathalunya, capítols de cort, privilegis
e usos e costums de Barchinona. E partint de la Seu vench a la
Deputació, a on com a loctinent jurà la capitulació dessús dita,
etcètera.
Montcada
Dimarts, a
castell de Moncada, lo qual lo rey en Johan ab la gent d'armes
de Ffrança havien pres la nit de nostra Dona de Setembre
proppassada. E lo qual castell tenia lo baró de Mojolino, sicilià;
fonch-los salvada vida e membres per pacte, però foren mesos
tots en presó e perderen tota lur desferra.
Fuyta de deputat e d'en Thorà
Dijous, en la nit, que comptàvem
mossèn Bernat Çaportella, deputat per lo braç militar
del General de Cathalunya, e en Johan Berenguer Thorà,
mercader, regent los comptes del dit General, ab sa muller e ab
tots lurs béns, sacretament de nits, se reculliren ab una galera
que havia en la plaja de Barchinona, la qual era del dit Johan
Berenguer Thorà, e ab tota lur roba e ab diners, or, argent e
moltes robes e béns que havien menlevats açí en Barchinona de
molts amics lurs, se
abatuts. E tiraren la volta del rey Johan qui en aquest temps
era enemich del Principat de Cathalunya. E anà-se
muller del noble n'Arnau Guillem de Servalló, qui trancà sagrament
e homenatge, e fugí del arrest en lo qual stava ab pena
de
Con la bandera tornà de Cervera
Dissabte, a
la host de Barchinona, qu
e expel·lir del Principat de Cathalunya lo rey Johan e altres enemichs
qui, mà armada, hostilment eren entrats en aquest Principat,
e havien molt stat a Balaguer. E ara, sabent que lo dit rey
era tornat en detràs, ço és, que se
la dita bandera ab tota la host se
de la qual bandera era capità, segons és recitat dessús, sots
kalendari de
de Marimon, ciutadà honrat de Barchinona. E isqueren-li fins al
coll de la Creu los consellers e los Deputats e molta altra gent
honrada, qui
Perpenyà
Divenres, a
rey de Ffrança, per força d'armes e ab gran scampament de sanch,
socorragueren lo castell de Perpenyà, lo qual ells tenien ja, però
los de la dita vila los tenien molt strets e staven ja
per retre
mateix die los de la dita vila, veent-se perduts, se reteren al
rey de França o als capitans seus qui aquí eren per ell.
Elecció de Deputat
Dilluns, a
General e los Oïdors de Comptes, attenents que mossèn Bernat
Çaportella, qui era deputat per lo braç militar, ocultament de
nits s'era recullit ab una galera d'en Johan Berenguer Thorà,
e se
qui huy se té per lo rey en Johan, elegiren en deputat del dit
General per lo restant temps de aquest trienni lo honorable en
Pere de Belloch, donzell, domiciliat en Vallès.
Mort d'en Bellafia
Dilluns, en la matinada, que comptàvem
una flaçada, mort e scanyat, en Miquel de Bellafia, ciutadà de
Barchinona, lo qual fonch inculpat de moltes malvestats que
feya contra la terra en favor del rey Johan.
Mort d'en Pere Dies, lo perxer
E aquest mateix die, deprés dinar, per açò mateix fonch
penjat per la gola en Pere Dies, lo perxer, convers, e penjaren-lo
a la plaça del Blat.
Bandajament
E aquest propdit die de dilluns, lo senyor don Johan de
Beamunt, loctinent general del senyor rey en lo Principat de Catalunya
e en los comdats de Rosselló e de Cerdanya, bandejà de
la present ciutat de Barchinona e encara de tot lo Principat de
Cathalunya les persones dejús scrites, qui contínuament feyen e
parlaven mal contra la terra e eren en favor del rey en Johan.
E tremès-los a dir que per tot lo present die, sots pena de mort,
buydassen[t] la ciutat e continuant lur camí s'isquessen
de tot lo dit Principat: primerament, mossèn Ramon Dusay,
mossèn Anthoni Gener e mossèn Johan Dalmau, tots canonges
de la Seu de Barchinona; mossèn Jacme Ferrer e mossèn Rosseta,
preveres, beneficiats a Sancta Maria de la Mar de Barchinona;
en Ffrancesch Johan de Sancta Coloma, donzell, e misser Bernat
Miquel, juriste, pus jove, na Elienor d'Ivorra e na Costança de
Paguera, monges de Sent Pere de Barchinona; na Noves, na
Ram e dues Montcades bastardes, filles del bisbe de Tortosa,
totes
na Bruguera e na Carreres, monges de Pedralbes.
Pau de Jenovesos
Dilluns, a
en la ciutat de Barchinona de part del egregi e reverendíssimo
lo senyor don Johan de Beamunt, loctinent general de nòstron
senyor lo senyor rey de Castella, notificant a tothom generalment
com d'ací avant eren en bona pau e confederació ab jenovesos,
e que d'ecí avant fossen haguts e tractats com a bons amichs e
posquessen venir, star e mercadejar en la ciutat de Barchinona
e encara en tot lo Principat de Cathalunya, e que algú no
fer dan ni damnatge d'ací avant, sots pena de mort.
La Rocha
Dilluns, a
la Rocha, situat en Vallès, per sobres de fam que havien los
qui eren dins. E tenien lo setja lo vaguer de Barchinona ab lo
somatent; foren-hi trobats
penjats lo sendemà, que era dimarts,
a axí
E lo dijous aprés següent, que comptàvem
mes e any, fonch scapsat en la plaça del Rey mossèn Galceran
Oliver, cavaller, qui era capità del dit castell. E vengueren ab
ell ensemps dos germans seus ab les creus en les mans fins al
scapsador, los quals foren restaurats e mesos en la presó. Entre
quals panjats dessús dits hi foren penjats en Ramon
Carles, sabater de Ripoll, sucitador de les remençes dels pagesos,
n'Anthoni Avellaneda, baster, e son fill, e en Benet Samet, mercader
e gran lladre.
Marimon
Dicmenge, a
Johan Bernat de Marimon, ciutadà de Barchinona e capità de
tres naus armades per la dita ciutat, e encara d'una galera armada
per lo General de Cathalunya, s'encontraren al Cap Blanch, qui
és prop la ciutat de Mallorques, ab la galeassa d'en Johan
Berenguer Thorà, enemich del Principat de Cathalunya, la
qual venia de Sicília e havia preses dues navetes carregades de
forment qui venien ací en Barchinona e, ultra aquestes dues
fustes, venien en companyia de la dita galeassa
qui exien de Levant e de les ylles de Sicília e de Serdenya carregades
de forment, de spícies, de sucres, de formatgeria, de cera, de
llances largues, de stelles, de rems, de bascuyt, de salinitra,
de carnselades e de moltes altres mercaderies, e venien
per socórrer les ciutats de Terragona e de València, les quals
staven molt destretes e en gran necessitat de viures e tenien-se
per lo rey en Johan contra lo dit Principat. E lo dit Johan Bernat
de Marimon combaté-les e près-les totes que no li scapà sinó
un patit balaner qui fugí, e aportà-u tot plagat en la present
ciutat de Barchinona, on se
hi hac de forment passades
coses dessús dites. E morí-y en lo combat n'Agustí Thorà, patró
de la dita galeassa. Foren totes les dites fustes qui arribaren
en la plaja de Barchinona Deo gracias!
Sentència dels pagesos de remença
Dimecres, a
Corpus Christi, los consellers de Barchinona e los Deputats del
General de Cathalunya, com àrbitres e arbitradors, etcètera, elegits
en e sobra la qüestió qui era entra los senyors o sèniors, de
una, e los pagesos de remença, de la part altra, donaren sentència
entre ells, absolent los dits pagesos de dret de remençes, de
cugócia, exorquia, intestia, àrcia e de tots altres mals usos, exceptat,
emperò, que de aquesta sentència no
Ffrancesch de Verntallat, capità dels dits pagesos, ne algú de
sos secassos, ans perpetualment resten en la dita servitut dels
dits mals usos.
Con lo rey de Castella no·s restituí per lo cens
Dilluns, a
senyor lo rey de Castella proposaren e digueren en lo consistori
dels Deputats e lur consell, representants lo Principat de Cathalunya,
de part del dit senyor rey, com ell nos pregava que tornàssem
a obediència e a vassellaja del rey don Johan, com axí ho
hagués declarat lo rey de Ffrança ab sa sentència. E açò
assats clarament demostre que ell no
ha per absolts de la fidelitat que feta li havíem; lo hú dels dits
missatgers havia nom "lo licenciat de Cibdat Rodrigo", e l'altre,
Alonso d'Almarros.
Missatgeria
Dijous, a
ja hora tarda, se recolliren en la plaja de Barchinona, ab la
galera del egregi comte de Pallars, frare Anthoni Pere Ferrer,
abbat de Montserrat, mossèn Johan de Copons, cavaller, qui
ja se
de Tortosa, per lo Principat de Cathalunya; mossèn Matheu Dezsoler,
ciutadà, mossèn Jacme Çesavaces, mercader, Johan Brujó,
notari, e Rafel Vilar, tamborer, per la ciutat de Barchinona;
missatgers elets per part del dit Principat per anar al rey de
Ffrança, sobre los fets de la guerra qui en aquest temps era
entre los fidelíssimos cathalans, de una, e lo rey Johan d'Aragó,
de la part altra.
Missatger de Portogal
Dijous, a
per part del rey de Portogal, primer presentada per ell una
letra de creença que aportava del dit senyor, proposà denant
lo consistori dels Deputats del General e lur consell, representants
lo Principat de Cathalunya, ab intervenció dels consellers
de Barchinona, e dix com lo rey de Portogal los pregava que
ells volguessen tornar a obediència del rey don Johan d'Aragó,
oferint lo dit missatger de part del dit rey de Portogal que
lo dit senyor rey don Johan d'Aragó nos tractaria mils ara que
may e
Altrament, dix que lo dit rey de Portogal, per lo gran deute
que havia ab lo dit rey d'Aragó, qui era son oncle maternal,
li entenia a valer, e que per res no mancaria a la sua ajuda.
E dos o tres jorns aprés feren-li resposta, contanent en efecte
que no
culpes que
successió del Principat de Cathalunya, e d'altra part feren una
fort bona letra al dit rey de Portogal, on mencionaren totes
les dites culpes per menut, la qual letra se
Sal e teles
Dissabte, primer die d'octobre
e lur consell, representants lo dessús dit Principat, ab intervenció
de la ciutat de Barchinona, introduhiren novella imposició
de sal, ço és,
de diners a totes teles de lli e de cànem qui
venessen en lo Principat de Cathalunya. E açò feren per sosteniment
de la guerra que havíem ab lo dit rey don Johan Sens Fe.
Dimarts, primer die de nohembre,
de la plaja de la mar de Barchinona dues galeres armades d'en
Rafel Julià, ab les quals se
ciutadà de Barchinona, tramès per part del Principat de Cathalunya
e de la ciutat de Barchinona al il·lustre senyor don Pedro
d'Aragó, fill del il·lustre don Pedro de Portogal, duch de Cuhimbre,
e nét del egregi senyor don Jayme, comte d'Urgell, per fer
venir aquell en Barchinona e dar-li la senyoria del dit Principat
e dels comdats de Barchinona, de Rosselló e de Cerdanya,
etcètera.
Dimecres, a
en conseller[s] de Barchinona los
Jacme Ros.
Johan Berenguer Çapila. ciutadans
Melchior Mates, patró de nau.
Anthoni Lonch, spacier.
Anthoni Berenguer, pallisser.
Mort del bisbe de Barchinona
Dijous, a
matí, passà d'esta vida lo reverend senyor mestre Johan Soler,
bisbe de Barchinona, lo qual aprés fonch soterrat dins lo portal
del cor de la dita Seu, dilluns, a
Creximent de imposicions per sostenir la guerra
Dimecres, a
consell de Cent Jurats en la present ciutat de Barchinona,
en lo qual fonch ordonat, nemine discrepante, que la imposició
de la farina fos crescuda de
altres
d'ecí avant pagàs
imposició. E quascun quintar de carbó de ferrer pagàs un
diner, car fins ací no solia pagar res. E a la lenya, on havia un
diner per quintar, ne afegiren altre e foren dos. Ítem, quascuna
somada de vi qui solia pagar dos sous
d'ecí avant
quascuna bóta de vin stranger qui entràs en Barchinona,
hi fonch afegit un florí d'or per bóta, e valia en aquest
temps lo florí d'or
dit mig florí qui ja y era
aquests drets se materen per sostenir les grans despeses de la
guerra qui era en Cathalunya e per defensar-nos del malvat rey
Johan. E fonch ordonat tentost que fos dat sou a
qui stiguessen en Barchinona per custòdia axí de la ciutat com
dels térmens e territori de aquella, ço és, cent cavalls a la guisa
e
e a quascú qui tingués bon genet
tot açò, si
més avant de dos dies, daven als hòmens d'armes qui cavalcaven
a la guisa sinch sous tots dies e als genetaris tern sou quascun
die.
Memòria sie en tots temps als cathalans d'aquest capítol perquè
lo sigen sovint
En aquest temps de la dessús dita guerra, fas ací menció
e memòria com les ylles de Sicília, Serdenya, Mallorques, Manorcha,
ço és, la vila de Ciutadella, e no pas Mahó, Eyviça, regne
de Aragó e regne de València, tots e totes foren enemigues
e guerrejaren ab lo Principat de Cathalunya en favor del rey
Johan, e los comtes de Cardona e de Prades, vescomte d'Illa
vescomte de Cabrera, vescomte d'Èvol, e lo mestre de Muntesa,
n'Arnau Guillem de Cervalló, senyor de Sa Llacuna, don Matheu
de Montcada, e lo archabisbe de Terragona, bisbe de Gerona,
bisbe d'Elna, lo noble en Garau de Queralt, senyor de Santa
Coloma, e molts d'altres qui ja dessús en aquest present memorial
són largament continuats. En tant que
veritat, que sol Barchinona, Leyda, Tortosa, Vich, Cervera, Vilafrancha
de Penedès, Manresa e algunes altres poques universitats
se defaneren de tots los regnes e gents
dessús dites, quins eren contra. E semble
que si may algun dels dessús dits regnes, terres, prelats o barons
senten alguna opressió o adversitat, que aquest Principat de
Cathalunya los leix encórrer e
fins ací haja fet lo contrari.
Entrada del senyor rey en Pere Quart con vench de Portogal
Dissabte, a
la oració, lo il·lustríssimo senyor rey en Pere Quart d'Aragó
e de Sicília, etcètera, venint de Portogal arribà en la plaja de la
mar de Barchinona ab les dues galeres armades d'en Rafel Julià, e
aquella matexa nit, ansats gran vespre, lo dit senyor isqué
ab una gróndola, car la mar era ten groça que les galeres no
podien dar scala en terra. E lo pont que li havien fet devant
Lotge, la mar lo se
desembarcat en terra, trobà aquí los consellers, els Deputats
e grandíssima multitut de poble per tota la Ribera. E de continent
lo dit senyor rey muntà a cavall sobre un molt bell cavall
que li hagueren apperallat, e tirà dreta via per los Cambis Nous
fins a Sancta Maria de la Mar, on volch fer oració, e con fonch
devant la carnesseria de la mar, tot lo clero, ab la creu e ab
gran professó, foren-li exits a rebre
cavall, donà peu a terra e féu reverència a la creu, e mès-se
al detraç de la dita professó on era lo bisbe de Vich ab lo
gramial. E axí se Te Deum llaudamus
e ab grans alegries dins Sancta Maria de la Mar, qui
fonch plena de innumerable poble, axí hòmens com dones e
infants, qui tots havien gran desig de veure
e ab grans sons d'òrguens. E partint d'aquí lo dit senyor
rey, tornà muntar a cavall e tirà tot dret fins a casa de mossèn
Bernat de Gualbes, qui stà en una cantonada del carrer Ampla,
on li hagueren apperallada posada, per ço com tots los palaus
eren plens de monjes qui s'eren recullides en ciutat e havien
desemperats llurs monestirs per raó de la guerra que
Johan Sens Fe los feya, axí a monjes, frares, capellans e a
qualsevol ecclesiàstichs com lechs, e stà en veritat
que jassia fos gran hora de nit, per tots los carrers on lo dit
senyor passava havia grandíssima gent per finestres, per portes
e per terrats, e grans alimares e sons de bacins e molta luminària,
e ab aquesta gran festa e alegria lo dit senyor anà fins
a sa posada, on trobà tanta generació a la porta, e tota la casa
plena de gents, qui desijosos de veure
penes s'í poch recullir. Ffonch la dita posada tota empalida
de molts magnífichs draps de ras, e les cambres parades ab
bells paraments de seda, e baix tot ple de drap de peus, e molts
perfums de benjuhí e d'estorach que s'í sentien no solament
dins la dita casa, ans encara fins a mig carrer. E axí descavalcà
lo dit senyor e començà de muntar per casa, e hac tanta de pressa
de besar la mà que, ab tota veritat, lo enujaven, però ell significava
e deya rient que tot ho prenia ab molt pler, com pensava
que los pobles, per bona amor que li havien, feyen lo que feyen.
Vench lo dit senyor vestit d'una roba de drap de llana mesclada,
folrada de gibillins, e ab una cadena prima d'or per lo coll
de
aquella nit en sa posada lo dit senyor.
Con lo dit senyor rey jurà privilegis e altres libertats
Dimecres, die de sent Pau apòstol, que comtàvem
janer del any
de la sua posada a cavall, vestit d'una roba de vellut negre
folrada de gibillins, ab un capell de pèl negra al cap, e ab una
trena d'or al entorn del dit capell, acompanyat del comte de
Pallars e de alguns cavallers e gentils hòmens a cavall, pochs
en nombre, tirà la via del pla de Framenors, e per tot lo carrer
Ample e per tota la dita plaça de Framenors hac tanta de gent
que ab veritat a penes hi podia nengú passar, ultra la molta
generació qui s'eren stablits per finestres, terrats e porxos, e en
la dita plaça, on hac molts cadafals, e alt sobra la sumitat de
la sgleya de Framenors, on hac quasi innumerable poble. E devallat
lo dit senyor de son cavall, muntà alt sobre lo
gran cadefal reyal que li hagueren apperallat al cap de la dita
plaça de Fframenors, tot cubert de draps vermells de llana,
e a les spatles fonch-li posat un molt bell drap de ras e un
dosser de drap d'or, sota lo qual stava una bella cadira reyal,
en la qual lo dit senyor se asech. E féu aquí cavallers dos fills
de don Hugo de Cardona, qui en defensió del Principat de
Cathalunya morí en la batalla de Rabinat, equí ell jurà en
presència dels consellers de Barchinona e de tot lo poble tenir
e servar les constitucions de Cathalunya e capítols de cort,
privilegis de Barchinona, usos e costums de aquella, exceptat,
emperò, aquells privilegis e libertats que los reys Fferrando
e Alfonso havien atorgats, los quals, attenent que no succehiren
legíttimament, ell no volia jurar. Mas novament ell dave e atorgava
de nou tots los dits privilegis e altres libertats dessús dites,
e així
sancta Vera Creu e sobre un missal, lo qual lo reverend bisbe
de Vich li tenia al devant. E prestat lo dit jurament, lo dit
senyor muntà a cavall e tornà-se
La festa qui fonch feta en la entrada del senyor rey en Pere
Quart, e lo jurament que ell féu
Dijous, a
aprés dinar, partint de casa sua se
de Framenors, e muntà-se
proppassat li era stat apperallat per fer lo dessús dit jurament.
E aquí vengueren totes les confraries ab gran festa, quascuns
ab standarts. E primerament passaren devant lo dit senyor
los mariners e barquers ab lurs sclaus, e havien-los pintades
les cares en dues eguals parts, ço és, la una galta de blanch
e l'altra de vermell, l'altre aportava la una galta verda e l'altra
blava, etcètera, e axí anaven aquests sclaus primers sonant diverses
tabals; aprés vench una nau de fusta que hagueren feta, la
qual anava ab carretes, e dins havia gran colp de mariners, e Sent
Elm a la popa. E primer d'açò feyen anar un gran drach ple
de fochs greschs, qui socarrava la gent per fer-los fer loch
que posquessen passar. Aprés vengueren los garbelladors simplament,
puys tantost vengueren los corradors de bèsties a cavall,
a la geneta sobre àsens, ab diverses cares de pell de cabrit que
s'avien fetes. Aprés vengueren los fusters ben armats, ab un
trabuch que hagueren fet sobre un ase. Aprés ortolans, revanadors,
boters, ferrers, assaunadors, flaçaders, perayres, corredors
de coll; aprés bossers e mercers, tots armats, e los lurs macips
vestits de camises blanques de lli ab bonets vermells al cap,
e tenien sèrcols en les mans, tots cuberts de rama,
e axí anaven ballant. E al detràs venia Sent Julià e alguns cavallers
ab ell portants en les mans milans, musols e altres aucells
de moltes rialles, e mossos qui
e corns de bou, e portaven alguns lourés. E sobre una atzembla
portaven un gran porch viu, e devant lo senyor rey mataren-lo
a llansades en la cassa. Aprés venien forners, ballasters e
viraters, mestres de cases e molers, matalafers, portadorers, cotoners,
gerrers e ollers, hostalers e taverners, e los blanquers qui
vengueren ab molts hòmens salvatges que hagueren contrafets,
e ab un hom vestit com a laó a la derraria, aprés venien los
calsaters vestits de blanch, ballant. E puixs los texidors de lli,
armats; aprés venien sabaters, pallissers, texidors de llana ab
un fort gentil entramès que hagueren fet, de dones qui ab spases
e ab broquers se acoltallejaven ab hòmens vestits com a juyeus,
ab carasses de cabrit; aprés venien los perayres qui hagueren fets
molts genetaris, vestits de lureya, cavalcants sobre àsens ab
carasses de cabrit; puys vengueren los franers, basters, pintors
e altres de lur confraria, molt ben armats ab la lur àguila
daurada qui anava densant devant lo senyor rey; puys vengueren
los argenters ab robes folrades de pell de mars, ab collars
e cadenes d'argent e molts qui aportaven de richs fermals, uns
en los pits, altres en los barrets; e ultra açò vengueren los
propdits ab les robes e ab les salses brodades d'argenteria,
e al detraç de tots, pus prop del senyor rey, vengueren los
sartres armats e lurs prohòmens al detraç, portants spervers
en les mans, segons que n'àn antich privilegi. Aprés de tot açò,
vench tantost lo comte de Pallars a cavall, qui aportava l'espasa
reyal devant lo senyor rey, lo qual senyor venia a cavall sots
un dosser de drap d'or ab bordons, los quals aportaven los
consellers de Barchinona, e tiraven-lo per lo fre del cavall ab
cordons de seda certs prohoms de la ciutat de tots los
ço és, manestrals, artistes, mercaders e ciutadans.
Vench lo dit senyor vestit d'una roba de vallut carmesí,
portava al cap un bonet de llana scur e aduya una molt bella
cadena grossa d'or e una pell de març gibillí enbolicat entorn
del coll. E axí lo dit senyor, passant per tot lo carrer Ample, per
los Cambis Vells, per Senta Maria de la Mar, per lo carrer de
Montcada, per la capella d'en Mercús, per la Bòria, per la plaça
del Blat, per lo carrer dels Speciers fins a la plaça de Sent Jacme,
e passant devant la Deputació e per lo palau del bisbe, vench
fins a la Seu, e a la porta de la Seu descavallà e aquí fonch
tota la professó dels canonges, ab la creu major, bandera de
Sancta Eulàlia e ganfunons, qui ab grandíssima honor e ab molta
luminària e ab sons d'òrguens lo raberen; entrant per lo portal
major de la dita Seu, e passant per mig del cor se
al altar major, lo qual fonch molt ricament ornat, ab la custòdia
major e ab molt or e argent qui stava dessús lo dit altar; e ultra
tot açò, fonch tota la dita Seu empaliada de molt rich drap d'aur,
ço és, tot lo cor e entorn del altar major, e alt entorn d'aquells
finestratgers, qui són entorn de la Seu, en quascuna finestra
hac una lanterna de paper dins la qual cremava una candela
encesa, la qual cosa fonch molt bella de veure. E con lo dit
senyor fonch muntat alt al altar major, aquí ell féu oració molt
devotament, e exint d'equí per semblant, devallà baix a Sancta
Eulàlia, on féu per semblant oració; puys muntà alt e agenollat
féu oració al cors de sent Carles, e con se fonch levat dix, en
presència de tots quants aquí eren, que encara li fes gràcia
Déu de poder-lo fer canonitzar. E partint d'aquí a cavall,
tornà-sse
fi la grandíssima festa qui feta fonch al dit senyor rey en
Pere. E no
aquest die los consellers ordonaren que tots los portals de la
ciutat stiguessen tencats, així com de fet stigueren, perquè com
en aquests dies tot lo Principat de Cathalunya era en guerra,
e stàvem ab les armes adòs contra lo rey Johan Sens Fee sos
sacassos.
Partida del senyor rey
Dilluns, a
senyor rey de Barchinona armat, acompanyat de fort pocha
gent, per anar socórrer la vila de Cervera, qui stava asetjada per
lo comte de Prades e altres enemich[s] del Principat de Cathalunya.
És ver que molta gent de peu e de cavall éran ja exits
primer e molta qui
senyor rey havia vetlat tota la nit en la capella de Sancta Eulàlia
de la Seu, e en la matinada se féu dir missa, e confessà e rebé
lo cors preciós de Jhesuchrist; e féu beneir les banderes, e
vench-se a dinar a casa de mossèn Ffrancesc Colom, canonge, e
aprés que
qui u requeria.
Subvenció de vitualles a Tortosa, Leyda, Manresa, Vich e Cervera,
etcètera
Bé és digna cosa se haja memòria en sdevenidor com en
aquest temps de guerra que
e als poblats en aquell, ço és, en la fi del any
e en janer e ffabrer del any
qui s'era provehida abundantment de forments, féu subvenció
de forme[n]ts a les ciutats de Tortosa, Leyda, Manresa e
Vich, e a les viles de Cervera e altres del dit Principat, qui eren e
staven molt opreses per los enemichs. E stà en veritat que ells
pagaren ab lurs diners lo forment e altres vitualles qui
liurades en tanta quantitat com demanaren. E los de Tortosa
e de Leyda reberen la subvenció per lo riu amunt, e Manresa,
Vich e Cervera, ab traginers per terra e ab certa gent d'armes
qui
Talls e fogatges per sustenir la guerra
Mes avant, és necessari que ací
present memorial, com en l'any
per raó de la guerra que lo dit rey Johan Sens Fe feya contra
lo Principat de Cathalunya, attenent que ja lo General de Cathalunya
havia despès tot lo seu tresor en sou de gent d'armes
e en fer fabricar de nou
naus e altres fustes qui foren armades en defensió del dit Principat,
covench als hòmens de Barchinona, qui a la derreria
hagueren aportar tot lo càrrech de la guerra, de lensar entre
ells talls e fogatges per pagar lo sou a la gent d'armes
qui anaren socórrer la vila de Cervera, qui, segons dessús és
dit, stava asatjada per los enemichs qui ja havien pres lo Capcorral;
però aquests taylls e fogatges se imposaven de bon grat
los ciutadans de Barchinona e ells mateys los se cullien, e
distribuhien, ço és, que quascun art e quascun ofici pagaven del
tall que fet havien entre ells, certs hòmens armats, qui anaven
servir lo dit senyor rey. E may fins ací, lo senyor rey ne oficials
seus ne altre persona no
o tayll algú, com per privilegi de Barchinona no
Mas si los ciutadans de la dita ciutat per lur mera liberalitat
ho volen fer ho poden fer, que no
féu en temps de aquesta guerra.
Jurament de fidelitat
Dimecres, a
mossèn Johan de Marimon, mossèn Ffrancesch Lobet, ciutadans,
Pere Grau, Johan Stela, mercaders, Barthomeu Massot, spacier,
Gabriel Busquets, barber, Johan Sunyer, taverner, e Sabrià Vilell,
rajoler, tots ciutadans de Barchinona, com a síndichs de la dita
ciutat, prestaren sagrament e homenatge de fidelitat al senyor
rey, dins la gran sala reyal del palau major, qui és prop la Seu
de Barchinona.
Citació
Dijous, a
pública en la ciutat de Barchinona, de part del senyor rey,
contanent en efecta que lo dit senyor citava e requeria tots e
sengles vassalls seus, axí ecclesiàstichs com setglars, e totes
e sengles universitats, que li venguessen prestar lo jurament e
homenatge que li són tenguts prestar per raó de la fidelitat,
car lo dit senyor los perdonava qualsevol faltes o deshobadiències
que fins açí li haguessen fetes en favor del rey Johan,
e li pleya que salvament, e segura quascú d'ells ab tots sos béns
e heretatges venguessen e tornassen en ço del lur, ço és, los
qui serien en Cathalunya, dins
en Aragó o en València, dins spay de
en Mallorqua, Manorcha o Eyvisa, dins spay de
los qui eren en Serdenya, dins spay o temps de
e los qui serien en Sicília o en altres parts, dins spay o temps
de
en pena de cors e d'aver.
Exida del senyor rey, qui anava socórrer Leyda
Dissabte, a
migjorn, lo senyor rey partí de Barchinona, ab alguns hòmens
d'armes, pochs en nombre per ço com ja
primers e altres qui se
la hora que lo dit senyor partí plovia. Exí lo dit senyor armat
en blanch ab son standart reyal, sens que no y hac alguna trompeta
ne altre sò. E anava per socórrer la ciutat de Leyda, qui
stava asetjada e molt streta per lo rey Johan.
"Princeps namque"
Dilluns, a
Pere, qui ja era exit en camp, ab tota la gent d'armes, contra lo
rey Johan Sens Fe, qui tenia assetjada la ciutat de Leyda, féu
cridar princeps namque en la ciutat de Barchinona. E cridà
en aquesta manera: que en Johan Galceran Dezpapiol, regent
la vagaria de Barchinona, vestit ab una sobravesta reyal, anant
a cavall, ab tots los saigs de la cort, qui li anaven primers a peu
ab falles enceses de foch en les mans, cridaven per totes les
places de la ciutat a grans crits: "Via fora:
.princeps namque"
E per quascuna de les places e lochs públics on se acustumen
de fer crides, se feya una crida pública contenent en efecte que,
sots pena de la vida, tothom hagués a seguir lo dit somatent
per socórrer lo dit senyor rey en Pere, e per damnificar lo dit
rey Johan, etcètera.
Crueltats
En aquest mes de maig
tenia asetjada la ciutat de Leyda, tants hòmens com podia pendre
de la dita ciutat asenyalava al front ab un senyal de foch, e aprés
feye
E feya moltes altres crueltats.
Dilluns, a
la plaça de la Rambla de Barchinona en Johan de Lobera, ciutadà
de la dita ciutat, qui l'any passat era stat conseller de Barchinona,
e un tacany d'armità apellat Barthomeu Polo, per ço com
eren sodomites. És veritat que, ans que
los scanyaren.
Vitualles per Leyda
A
la ciutat de Barchinona passades
de farina mòlta e molts bascuyts; e aportava quascuna atzembla
dues quarteres e mija de farina, e tiraren la via de Golada,
on ja era lo senyor rey primer ab tota la gent d'armes, e ab
o
usatge del princeps namque que lo senyor rey havia cridat, e de
Golada anaren a Cervera, e d'equí successivament, Déu volent,
deuen anar per metra totes les dites vitualles a Leyda, qui stà
assetjada per lo malvat rey don Johan.
Galeres de mallorquins
Divenres, deprés dinar, que comptàvem
una galiota e un bergantí de mallorquins, qui vengueren
combatre la plaja de Barchinona, e de fet hi tiraren molts colps
de bombardes, e les fustes qui eren en la dita plaja per semblant
les bomberdejaren, e de la scuma de la mar les foren tirats
molts colps de bombardes, e axí se
de ponent, e anant-se
de Déu no
Era capità de aquestes galeres lo comte de Quirra, e feyen la
guerra per lo rey don Johan. Déu nos fassa gràcia que ans de
molt temps mon senyor lo rey en Pere e la ciutat de Barchinona
los rete a la percuxa, etcètera.
Leyda
Divenres propdit, que comptàvem
Johan, qui l'avia tenguda assetjada circa de tres meses. E
muntà-y la quartera del forment a mesura de Barchinona, a raó
de
set sous. E stigueren quinze dies que no manjaren bocí de pa
de neguna ley. E moriren-hi molts infants de fam. En tant que,
ab veritat, se pot dir que may los ciutadans romans no
fessen més virtuts que los ciutadans de Leyda feren en aquest
setje.
Fochs en Barchinona
En aquest mes de juliol
Çafont, notari, ciutadà de Barchinona, desijós de saber ab veritat
quants fochs ha en la present ciutat de Barchinona, personalment
me disponguí en sercar-ho. E de fet partí la dita ciutat en
quatre quarters en creu, fahent la dita creu a la plaça de Sent
Jacme, ço és, partint dret del portal Nou e tirant fins al portal
de Sent Anthoni, e aprés partint de la plaça del Vi per Regumir
amunt, per lo carrer de la Deputació, tot dret fins al portal dels
Orps, qui és al cap de la plaça de Sent
lo quarter del Pi tot per ylles rodones aprés comptí lo quarter
de Framanors, aprés lo de Sent Pere, e derrerament lo de Sent
Daniel. E trobí ab tota veritat que en Barchinona havia
ylles de alberchs, en les quals havia
fochs habitats, menys de moltes cases buydes, en
les quals no havia algun logater. E, perquè en sdevenidor ne sia
memòria, n'é volguda ací fer la present menció.
Entrada del senyor rey
Dijous, a
en Barchinona e lexà la gent d'armes entra Cervera, Vilafrancha,
Poblet e altres lochs que stablí.
Dissabte, a
de Barchinona en Gaspar de Rajadell, ciutadà, e en Johan Sori,
scrivent de Barchinona, per ço com eren stats delats de peccat
de sodomia. E stà, emperò, en veritat que, ans que
foren alfegats dins una portadora plena d'ayga, e aprés foren
mesos al foch e cremats.
Exilli de dones
E aquest propdit die de dissabte, a
lo senyor rey tramès a dir per mossèn Antich Ferrer, algutzir
seu, a les dones dejús scrites, que dins
buydada la ciutat de Barchinona, no portant-se
argent ne altres béns, e que dins
Principat de Cathalunya, per ço com lurs marits eren ab lo rey
Johan e elles parlaven ací moltes coses en favor del dit rey
Johan. Les quals dones foren aquestes qui ací devall són
scrites: primo, la muller de mossèn Galceran Dusay, cavaller;
la muller d'en Galceran Dusay, ciutadà; la muller de misser
Ramon Soler; la muller de misser Pere de Montmany; la muller
de misser Francesch Marquilles; la muller de misser Johan
Dusay; la muller de mestra Bernat Benet, barber; la muller d'en
Jacme Bertran; la muller d'en Anthoni Bells, argenter; la muller
de mossèn Anthoni Johan Torres; la muller d'en Bernat Andor,
scrivà; la muller d'en Luís d'Olives; la muller d'en Johan Boschà;
la muller d'en Arnau Scarit; la muller de mossèn Guillem Ramon
Çaplana; la muller de mossèn Pere de Bosulú; la muller d'en
Fferrando Rodrigues, quòndam, seder; la muller d'en Pere Comes,
sucrer. E successivament altres jornades, tantost aprés d'aquesta,
hagueren semblant comiat la muller de mossèn Miquel de Gualbes;
la muller d'en Pere Johan de Sentcliment; la muller d'en
Ffrancí Buçot, àlias de Sijes; la muller d'en Bernat Marquilles,
spacier; la muller d'en Pere Juliol, cuyrasser; la muller d'en Pere
de Conomines, menor de dies, e moltes altres.
Exilli de corredors de coll
Aprés, successivament, a
senyor rey, desijant porgar la ciutat de Barchinona de mals hòmens
e de males fembres, qui eren secassos e devots del rey
Johan, exellà e foragità de la dita ciutat los sinch corradors de
coll següents, ço és, en Pere Querol, en Gabriel Çacomella, en
Johan Llop, en Johan Monyós e en Pere Basset.
Trahició de don Johan de Beamunt
Dissabte, a
Johan de Beamunt, gran prior de Navarra e capità general de
mon senyor lo rey en Pere, se rebetlà contra ell dins Vilafrancha
de Penedès, on lo dit senyor l'avia tramès ab
E con fonch allà, levà los cavalls e los arnesos als cathalans
e portoguesos, e ell restà dins la dita vila ab los seus navarros
e ab una flota de alacayos. E aturà
mossèn Garau de Servalló e en Miquel Xetantí, ciutadà de
Barchinona, e en Menaut de Guerra, navarro, qui era molt
valent home d'armes e molt afectat al servey de mon senyor lo
rey en Pere. E lo dijous pus propvinent, que comptàvem
de dit mes, lo dit traÿdor liurà la dita vila al rey Johan.
Trahició d'en Garau de Vallsecha
E aquesta ora matexa, ço és, dissabte,
rebatlà lo traÿdor en Garau de Vallsecha, ciutadà de Barchinona,
cambrer que era del senyor rey, en favor del dit don Johan
de Beamunt, girant les spatles a son senyor lo rey, del qual
havia rebuda molta honor e gran benefici, car havie
de tots los béns d'en Fferruix Bertran, rebel·la, qui
valien passats
traÿdor de haver feta aquesta trahició, qui era prou gran, ne
féu tantost un altra, car anà-se
Bertran, cosín germà seu, e mès-se dins lo castell molt
familiarment, car lo castellà del dit castell, conaxent-lo e sabent
lo gran deute que havia ab son senyor, lo acullí fort graciosament
e li donà civada per sos cavalls. E ell, lo traÿdor, ab alguns
seus, près-lo e ligà-li les mans e ensenyorí
continent vengueren una flota de alacayos qui staven amagats
en certa part prop, e entraren-se
successivament ne féu altra, e altra, de les quals me callaré
per amor de sos parents.
Tayll
Dijous, primer die de nohembre
fos cullit lo tall novament imposat graciosament, e no pas
ab força, ne ab algun destret de la senyoria, en la ciutat de Barchinona
e en totes les altres ciutats, viles, lochs e castells del
Principat de Cathalunya, e pagaven-lo axí bé los ecclesiàstichs
com los lechs, lo qual tall era de deu sous per foch tots mesos.
E Barchinona fonch tallada per
fochs, e a la propdita rahó pagava tots mesos
ab veritat, sots kalendari de
en la present ciutat de Barchinona haja
abitats, però perquè y havia alguna gent pobre, en lo tayll dessús
dit no y pagaven sinó
los fochs forans, com dit he, per fochs. Servien aquests diners
per dar sou a
E tot açò
lo rey Johan.
Mort de papa
Dimarts, a
nostre Sanct Pare papa Pius Secundus
de Ancona lo propdit die. E a
en papa lo cardenal de Sent March e hac nom Paulus Secundus
E, perquè la mort del dit papa no
poscuda continuar alt en son loch.
Sent Andreu
Dissabte, a
en consellers de Barchinona los
Phelip de Ferrera. Ciutadans
Ramon Ros.
Gabriel Miró, mercader.
Johan Coromines, barber.
Ffrancesch Clotes, argenter.
Batalla de Calaf
Dijous, a
gran batalla devant la vila de Calaf, entre mon senyor lo rey en
Pere e les sues gents, axí de peu com de cavall, de una part,
e lo comte de Prades e moltes gents de peu e de cavall de la
part del rey en Johan, de la part altra. E plagué a Déu dar
la victòria, —Ell sap per què!— al rey en Johan o a ses gents
per ell. E foren-hi apresonats, de part del dit senyor rey en
Pere, lo vezcomte de Rochabartí, lo vezcomte de Roda, don Pedro
de Portogal, cosín germà del senyor rey, mossèn Garau Alamany
de Servalló, governador de Cathalunya, lo noble en Bernat Gilabert
de Cruÿlles e alguns altres cavallers e gentils hòmens e
ciutadans de Barchinona, e altres molts de pocha condició.
Òbit
Lo dicmenge de la Trinitat, a
comptàvem
present vida en la glòria de peradís ma sor madona Margarita,
muller que fonch del venerable e discret sènyer en Johan Franch,
quòndam, notari e scrivà major de la casa del Consell de la
insigna ciutat de Barchinona: bona glòria haja ella e tots
defuncts christians, amén!
Armada de mar
Dijous, que comptàvem
e surgiren en la plaja de la mar de Barchinona
galeres e una galiota armades per lo rey en Johan contra mon
senyor lo rey en Pere e com a ciutat de Barchinona. E havien
spacial càrrech de sperar ací en Barchinona l'armada
e socors de cavallers e cavalls qui venia de Portogal en favor
e ajuda de nostro senyor lo rey e nostra. E era capità de la dita
armada lo comte de Prades e don Enrich, comte d'Empúries,
e havie-y molts cavallers e gentils hòmens, entre los quals eren
un fill bastard del comte Corella, mossèn Baltasar Lladró,
valencians, mossèn Galceran Dusay, de Barchinona, lo bastard de
Cardona e molts d'altres cavallers e gentils hòmens. E stigueren
en la dita plaja tot aquest die e lo sendemà, que fonch divenres,
fins hora de tèrcia. E, segons que aprés s'és sebut, deliberaren
partir, e de fet partiren de la dita plaja e tiraren la via de Palamós,
on sabien que era lo senyor rey en Pere, faent ells compte
que allà vendrien les naus del socors que speraven de Portogal,
faent encara compte que allà ho haurien tot tallat e cosit. E
per ço, de fet, partiren de la dita plaja e feren vela la via de
Palamós lo divenres, hora de tèrcia, que comptàvem
corrent mes de juliol.
Socors de Portogal
Dissabte, que comptàvem
en la plaja de Barchinona dues naus e una calavera armades
de molts cavallers qui aportaven bé
de Portogal en favor del senyor rey en Pere e de la ciutat de
Barchinona, e desembarcaren ab gran goig e alegria de tot lo
poble devot al senyor rey e a la ciutat de Barchinona. E és
aquesta l'armada que lo comte de Prades com a capità del rey
Johan sperava e volia pendra. E hir, mal a sos ops, partí
per sperar-los a Palamós, com dit és dessús. E aportaren aquestes
naus gran colp de cuyram d'altres mercaderies, de què fonch
fet, tantost lo deprés dinar, gran Te Deum laudamus
Deo gracias!
Golada
Divenres, a
Pere Matheu, del loch de Vilanova prop Golada, del qual lo
senyor rey en Pere fiava molt, trahí la dita vila de Golada e
aquella liurà a les gents d'armes del rey en Johan.
Materó
Dilluns, que comptàvem
era de sancta Magdelena, les gents d'armes del rey Johan, qui
ab les naus e galeres tenien assetjada la ciutat de Barchinona,
en la nit, mal a lur ops, isqueren a Materó per barrajar e cremar
la dita vila, e los de la dita vila e de algunes altres parròquies
circumvehines hagueren ten gran brega ab ells que, entre los
qui y foren apresonats e morts, e molts qui
de reculir-se, hi perderen passats
tirar defora. E dels hòmens de Materó no y morí sinó lo
ferrer de la dita vila. E entra los altres morts, hi conegueren
don Nofre de Cardona, fill de don Hugo, mossèn Sentllir, fill
de mossèn Pere Centelles, mossèn Jacme Artés, mossèn Sallit,
mossèn Soler e mossèn Managuerra, tots valencians, e dos
germans Fluvians, cathalans, e molts d'altres qui restaren morts
dins mar. E ultra los morts, hi foren apresonats en Ffrancesch
Toda, vaguer de Terragona, en Barthomeu Rodrigues, marrano de
Barchinona, e molts d'altres.
Mostra
Divenres, a
féu fer mostra a tota la gent, axí de peu com de cavall, de la
ciutat de Barchinona, qui fossen de etat de portar armes; la
qual mostra se féu fora l'esperó de levant. E açò féu fer lo
senyor rey per anar socórrer la vila de Cervera, que lo rey
Johan tenia asetjada grans dies havia, e los de la dita vila eren
fort destrets de vitualles. E fonch feta crida de part del dit
senyor contanent en efecte que tothom qui
exèrcit, li seria feta remissió de qualsevol crim o delicte que
hagués comès, exceptat que no fos eretge, sodomita o hagués
comès crim de lesa majestat. E encara guiava e assegurava de
tots deutes generalment tots aquells qui
aprés que fossen tornats. E en aquest guiatge de deutes no havia
alguna excepció.
Exida del senyor rey
Dijous, a
Dona d'agost, lo senyor rey oí missa en la capella de Sancta
Eulàlia de la Seu de Barchinona, e aquí féu beneir les banderes.
E aprés, al daprés dinar, enverç les
lo dit senyor rey s'ic partí e isqué per lo portal Nou ab fort
pocha gent d'armes, com la major part de la gent de peu e de
cavall fossen ja exits per fer la via de Manresa e dels Prats del
Rey. E tiraren tots la via de Cervera per fer-ne levar lo rey
Johan ab les sues gents d'armes qui y tenien lo setja.
Cervera
Dimecres, a
Cervera al rey en Johan, qui per lonchs dies l'avia tenguda
asetjada.
Dimecres, a
entrà de nits ab entorxes en Barchinona, venint del socors que
volia fer a Cervera, però no y fonch a temps que ja
Cervera al rey Johan.
Dissabte, a
consellers de Barchinona:
Anthoni Pujada. ciutadans
Bernat Çapila.
Ffrancesch de Junyent, mercader.
Anthoni Vinyes, notari.
Anthoni Mir, miraller.
Dimarts, a
de les spatles a[n] en Johan Sort, donzell, domiciliat en la vila de
Torroella de Montgrí, e fonch-li levat deprés dinar, en la plaça
del Palau del Rey, per ço com falcificava letres e feya venir molts
a composició ab lo fisch del senyor rey ab falços testimonis,
de què
Dimecres, derrer die de abril any
de la plaja de la mar de Barchinona aquelles
dos bargantins, una galiota e nou lenys grossos, hon havia ensús
de
forment, fonch capità lo honorable en Pere Johan Ferrer, ciutadà
de Barchinona. E anaven per socórrer la ciutat de Tortosa, la
qual lo rey Johan tenia lonchs dies havia assetjada, e aprés
devien anar socórrer la vila de Mahó, la qual[s] los hòmens
de Ciutadella, ab molts mallorquins qui eren de voluntat del
dit rey Johan, tenien assetjada e fort streta.
Òbit
Dimarts, a
vida en Johan Bramona, cunyat meu, lo qual morí de glànola:
sancta glòria haja ell e tots defuncts: amén!
La mort del rey en Pere Quart, lo qual fonch vil home
Dicmenge, a
de sent Pere apòstol, passà d'esta vida lo il·lustríssimo senyor
nostre lo senyor rey en Pere Quart d'Aragó, lo qual vulgarment
és apellat lo "Rey de no más" per ço com havia de custum que
no volia may scoltar sos vassalls, ans lo primer mot que li deyen,
de continent los deya "no más" e axí
volia oir. Fonch fort aspre e dur senyor a sos vassalls e may los
tench privilegi ne libertat alguna tant com visqué, ans totes
ses leys eren sic volo sich iubeo
que regnà féu moltes vexacions a sos vassaylls e hac de grans
composicions de peccúnies de aquells, e
molts. E signantment hac una cosa, que no fiave de cathalà qui
en lo món fos, ans tolch tots los castells e fortaleses que haver
poch a cathalans e les mès en les mans de portoguesos. E morí
en la vila de Granollers per manjar poncems cruus, los quals
poch abans de sa fi gità. E may volch star a regiment de metge.
E stà en veritat que aquella nit que morí moltes gents qui stan
entorn de la sgleya de Sent Miquel de Barchinona testificaren
que, passada la mijanit, essent la dita sgleya tencada, sens que
no y havia algú dins, sentiren sonar per sí matexa tres vagades
la squella que sonen con se leve lo cors de Jhesuchrist, e tingueren-ho
a senyal dients que may sone per sí matexa sinó con rey
mor.
Dimecres, a
ciutat de Barchinona, de part dels Deputats e consell llur, representa[n]ts
lo Principat de Cathalunya, ab intervenció de la ciutat
de Barchinona, que no fos algú qui gosàs parlar, tractar ne fer
o dir cosa alguna en favor del rey Johan, de la reyna Johana,
de don Fferrando, fill llur, ne de posteritat sua sots pena de
mort.
Dilluns, a
migjorn, foren corregudes en Barchinona les armes del senyor
rey en Pere Quart d'Aragó en aquesta manera: que del palau
reyal major de la dita ciutat isqueren
los cavalls encubertrats, ab gramalles e caperons vestits de saques,
quascú portant un scut arravers en lo braç, ço és, que la
punta del scut anava alt e lo cap baix. E devallants axí a cavall
per les scales del palau, detraç ells tentost devallaren a peu
del dit senyor rey vestits de gramalles e caperons de
saques barrades ab los caperons vestits, ab grans gemechs e
plors; e los primers
cavalls per la dita plaça, hú e puys altre, e con eren enmig
loch de la plaça lensaven l'escut que portaven en terra, e ells
descavalcant de continent lençaven-se sobre l'escut ab grans
plors e ab grans crits, mostrant doler-se de la mort de lur rey
e senyor; e tentost com aquest s'í era llançat, tots los altres ab
gramalles e caperons vestits s'í lençaven udolant e faent grandíssim
dol. E açò feren quascuns dels dits
vagades per tota la plaça. E aprés muntants a cavall e prenents
lurs scuts e seguints-los tots los altres a peu, sercaren les places
del Born, denant Lotge, al carrer Ampla, la plaça de Sent
e dins lo pati de la Deputació, e per tots aquests lochs feren la
dita serimònia: Los quals
scuts e corragueren les dites armes, foren aquests dos cathelans
e dos portogueses; los cathelans foren en Ffrancesch Bertran,
donzell, senyor de Gellida, cavallarís, e aquest correch primer
portant un scut reyal ab barres grogues e vermelles; l'altre fonch
mossèn Pere Dezsoler, cavaller, de Barchinona, armer, qui
aportava un altre scut ab sembla[n]ts armes de les propdites; e
aquest correch aprés del primer; lo terç fonch mossèn Pere
Brandon, cavaller, armer, portoguès, ab un scut ab armes de
Sicília cortonajades, ço és, los dos cortons reyals e los altres
dos ab àguiles; lo quart e derrer fonch mossèn Sabastià Rodrigues,
cavaller, raboster, portoguès, qui aportava un scut d'atzur,
e a la un cantó havia una creuheta blancha, qui són les armes
d'Aragó.
Sepultura del rey en Pere Quart
Dimarts, a
rey en Pere fonch liurat a ecclesiàstica sepultura, en aquesta
manera: que en la gran sala del palau major reyal, on lo cors
del dit senyor stave, se ajustaren tots aquells barons, nobles,
cavallers e altres honrats hòmens e dones, qui aquest die se
pogueren trobar en Barchinona, e entre los altres hi foren los
consellers e deputats. E primerament se seguí que lo majordom,
uxers, algutzirs, verguetes e tots altres oficials qui acustumen de
portar bastons o vergues trancharen los bastons e les dites vergues,
e lo prothonotari trenchà los segells lansant aquells per
terra, e aprés rompent-los ab un gran martell dient ab grans
plors: "Veus açí los segells ab los quals se segellaven les gràcies
; e dit açò, tots los pobles qui al entorn
e los privilegis que lo senyor rey dave a sos vassalls; ara d'ecí
avant no
eren, ploraven. Ffet açò, devallaren de la dita sala reyal les
brandoneres ab diverses brandons negres. Aprés vengueren les
creus, e primer la de Sent Jacme per ço com lo palau reyal d'on
exia lo cors és dins la parròquia de Sent Jacme; aprés seguiren
les altres creus de les altres parròquies e òrdens de frares, però
no y fonch la creu ne lo clero de la Seu per ço com lo dit
senyor no havia elegida sepultura en la dita Seu. Aprés devallaren
a cavall
gramalles de saques e caperons vestits, e sobre les gramalles
portaven cotes d'armes de semblant senyal com era la bandera
o scut que aportavan. E axí hi hac
ab scuts ab senyal de Cathalunya semblant de aquest; e aportaven-los
arravers, segons ací és pintat, e dos scuts ab armes
de Sicília e dos ab armes d'Aragó, ço és, lo camp blau e una
creu pocha blancha de sent Anthoni. E los
armes de Cathalunya barrades d'or e vermell, e una de Sicília,
e l'altra blava d'Aragó ab la dita creuheta blancha. E foren
aquests
en Ffrancesc Bertran, donzell, senyor del castell de Gellida,
mossèn Pere Dezsoler, mossèn Miquel Xetantí, cavallers, e en
Guillem Ramon Dezvall, ciutadà, tots de Barcelona. Los restants
e dos altres, tots
vengueren los capellans e frares de les òrdens, e lo bisbe de
Vich al detraç de tota la professó ab son gremial. Aprés venien
los porters ab les masses cubertes de saques, e portaven-les
arravers, ço és, ab lo cap baix e ab la coha alta; e los vergues
dels consellers tantost aprés ab les vergues altes e dretes, no pas
cap en avall, e portaven-les descubertes. Aprés de tot açò, vench
lo cors dins una tomba de fust cuberta d'un molt rich drap d'or,
e sobre lo drap d'or fonch posada una molt richa dacmàticha,
e sobre la dacmàticha una corona reyal ab un pom d'or a la part
squerra e lo ceptre a la part dreta. Portaren lo dit cors alt sobre
los muscles les persones següents:
primo, a la part dreta: part squerra:
Anthoni Pujada, conseller Bernat Çapila, conseller
en cap. segon.
Don Dionís de Portogal, parent Don Pedro de Portogal, parent
del senyor rey. del senyor rey.
Jacme Ros, ciutadà de Bertran Dezvall, ciutadà.
Barchinona. Mossèn Arnau Fonolleda,
Mossèn Arnau de Vilademay, cavaller.
cavaller. Phelip de Ferrera, ciutadà.
Guillem Colom, ciutadà. Mossèn Johan Colom,
Mossèn Pere de Malla, cavaller.
cavaller. Ramon Ros, ciutadà.
Miquel Cardona, ciutadà. Mossèn Antich Ferrer,
Mossèn Ffrancí Çasala, cavaller.
cavaller. Ffrancí de Sentmenat,
Miquel Dezplà, ciutadà. donzell.
Lo noble en Blascho de
Castellet. Ffrancesch Lobet, ciutadà.
Mossèn Ffrancí Dezvall, Lo noble don Johan de
mestra racional. Branxa, portoguès.
Ffrancesch de Junyent, Anthoni Vinyes, notari,
conseller terç. conseller quart.
Aprés del cors venien tantost tots los curials e oficials de
casa del senyor rey vestits de gramalles e caperons vestits de
saques, al detraç de aquests anaven lo vaguer e deputats e
portaven ab sí lo fill de sent Karles, qui era infant poch de
etat de
vestits tantost aprés. E puixs venien les dones ab vel denant
la cara. E axí anaren plaça avall fins a la plaça del
Blat, passant per la Bòria fins a la capella d'en Mercús, e per
lo carrer de Montcada fins al Born, e per lo fossar major de
Sancta Maria de la Mar entraren per lo portal major de la dita
sgleya on és la gran O de vidre. E axí entrants a cavall los
engir e entorn de tota la sgleya rossegants les banderes e lençants
molt sovín ab gran remor los scuts en terra, udolant,
plorant e cridant ab agres crits, de plors lur rey e senyor. Feren-li
capell ardent a la custuma reyal, e dix la missa lo reverend
bisbe de Vich. E preÿcà-hi fra Johan de Gualbes, conventual
del monestir de preÿcadors de Barchinona, lo qual totstemps,
ab deguda honor sua parlant, dix moltes falcies en favor del
dit senyor.
Dimarts, a
gran troç dins mar, endret la Lotge, un gran peix mular o balena
morta, la qual paria fos fusta de rems armada. E de continent
foren-hi armades cuytadament
laüts, los quals s'í acostaren e trobaren lo gran peix mort, qui
pudia ten fort que a penes s'í gosaven acostar. Déus per sa
mercè
Tortosa
Dicmenge, a
Tortosa al rey en Johan, qui per lonchs dies l'avia tenguda assetjada.
E lo castell de la dita ciutat se tench aprés la reddició de
la dita ciutat per spay de
Elecció de rey
Dimecres, a
consell, representants lo Principat de Cathalunya, ab consentiment
e intervenció de la ciutat de Barchinona, elegiren en rey
d'Aragó e comte de Barchinona lo il·lustríssimo senyor en Renat,
rey de Sicília e comte de Proença, etcètera.
Sposalles
Dimarts, a
capítols matrimonials entre lo honorable en Miquel Rosseta,
mercader, de una part, e na Isabel, donzella, filla d'en Jacme
Çafont, notari, e de la dona na Johana, muller sua, en poder del
discret en Miquel Ferran, notari de Barchinona. E disaltro, a
dit mes e any, lo dit Miquel Rosseta fermà àpocha de tot lo dot
qui li fonch donat de comptants, lo qual dot foren
en poder del dit notari. E prengueren benedicció a
Divenres, a
nohembre
pendre o cremar
en la dita plaja. Les quals
e molt acostades en terra e ben amarinades e fornides de molta
gent. E per tota la Ribera foren meses moltes bombardes
grosses e gran gent armada tot lo die e tota la nit, e foren ab
les dites naus dues galeres del rey en Johan. E a la fi, no podent
complir lur mal propòsit, feren vela primer les galeres e aprés
les naus e anaren-se
Àngel
En lo mes de juny
portal del mur apellat antigament dels Orps, ara emperò de
Sancta Maria de Jhesús, una gran ymatge de pedre picada,
afigurada a forma del Àngel Custodi, qui té en la una mà
una corona e en l'altra mà una spasa.
Elecció de consellers
Dicmenge, a
sent Andreu, foren elegits en consellers de Barchinona: mossèn
Johan de Marimon, Galceran Artigues, ciutadans; Ffrancí Çescorts,
mercader, Berenguer Riba, spacier, e Johan Sunyer,
taverner.
Dimecres, a
plaja de Barchinona
del rey Johan. E les naus de Barchinona eren totes dins la
tascha. E tiraren-los de terra alguns colps de bombardes per ço
com les dites naus staven surtes molt enfora. E lo sendemà les
dites naus de jenovesos, veent que no
vela e tiraren la volta de Jènova. E les galeres del rey Johan,
per semblant, tiraren la via de Terragona.
Bofillo
Dicmenge, a
post, entrà en Barchinona lo magnífich misser Bofillo, judici
napolità, capità de mon senyor lo rey Renat, lo qual vench ab
certa gent d'armes franceses e ytalians, poch en nombre per ço
com ab lo senyor primogènit s'esperave avenir la major part de
aquells; fonch-li dada per posada la casa de mossèn Ffrancí
Dezplà a la Cocorella.
Johan Mesayor
Dissabte Sanct, vespre de Pasca, que comptàvem
març del any
del senyor rey ab cent llances, los quals capitans foren: lo
hú, Johan, mossenyor de Loreyna, comte de Aracurt, germà del
comte de Vademunt, lo qual comte de Vademunt és genre del
senyor rey; l'altre capità fonch mossè de Met, capità de
Cobliure.
Entrada del primogènit don Johan, duch de Calàbria
Dilluns, que comptàvem
il·lustríssimo senyor don Johan, primogènit d'Aragó e de les
Dues Sicílies, fill e governador general e loctinent del senyor
rey Renat, venint de les parts de Gerona, on havia lexada tota
la sua gent d'armes, qui tenien assetjada la dita ciutat, e no y
lexaven entrar vitualles. E isqueren-li los consellers e los deputats
e innumerable gent, axí de peu com de cavall. E entrà per
lo portal Nou cavalcant ab una acanea blancha, vestit ab una
roba curta de vellut negre e gipó de setí negra e un capell negra
de pèl al cap. E anà-se
tintorer, la qual casa és assats prop del dit portal Nou. E aquí
stech alguns pochs dies, sperant que haguessen apperallada la
gran festa que li havien preparada fer per lo die de son jurament.
E en la nit foren fetes grans alimares e grans balls e fochs
per totes les carreres.
Ffesta feta per la novella entrada del senyor primogènit
Aprés, lo dimecres pus propsegüent, que comptàvem dos de
setembre del dit any
isqué per lo portal Nou de la dita ciutat a cavall, e vench-se
fins al portal de Sent Daniel, on entrà, e d'equí, dret passant
per la porta de Sancta Clara e de Sancta Martra e per lo pla d'en
Lull, vench-se
e a totes parts empaliada de molts draps de ras,
e engir e entorn de la dita plaça fonch tota plena de cadafals,
e hac-hi tanta generació per finestres, terrats, porxos, cadafalls
e per terra que a penes se porà creure en sdevenidor sinó per
aquells qui u han vist al huyll; e vench lo dit senyor vestit ab
una roba curta de vallut carmesí, e aportava al cap un capell
de pèl. E arribat que fonch en la dita plaça, descavalcà e muntà
sobre un bell cadefal que li hagueren fet enmig loch de la dita
plaça, al costat de la casa qui fonch dels hereus d'en Ffrancesch
Pujades, la qual casa en les spatles trau porta al carrer de les
Mosques, e lo qual cadefal havia
baix de drap vermell[s], e alt en la sumitat del dit cadefal
li fonch mès a la paret un molt rich dosser de drap d'aur, e aquí
li fonch apperallada una molt bella cadira reyal, on lo dit
senyor se assech e jurà los privilegis de la ciutat. E tentost
començaren a passar de molts bells castells e altres entramesos,
e los hòmens de quascuna confraria ab lur stendart, ben abillats
e apperallats com mils posqueren. E con vench a
aprés migjorn, tota la festa fonch acabada de passar per la dita
plaça del Born. E lo dit senyor, devallant del cadafal, pujà a
cavall, e los consellers foren aquí ab un bell dosser de drap
d'or, e, ab sis bordons, portaren-lo axí passant devant la carnasseria
de Sancta Maria de la Mar, per los Cambis, per lo carrer
Ample, per lo Regomir; devant casa de la ciutat, e tot dret fins
al cantó de les Vèrgens, e aprés entrà en la Seu per lo portal
major, prop l'Almoyna, on trobà tot lo clero ab la creu, qui
reberen ab gran cant de Te Deum laudamus
e sonant los òrguens majors e lo rotlo de les squelles, e axí
molt honradament lo reberen, e muntà fer oració alt al altar
major, e aprés devallà fer oració a Sancta Eulàlia. E d'aquí anà-se
al palau major reyal qui és al costat de la dita Seu. E lo
vespre següent foren fetes grandíssimes alimares e alegries per
tota la ciutat.
Nadal Moja; Barthomeu Riba
Dijous, a
scorterats públicament en la ciutat de Barchinona en Nadal Moja,
barber, qui stava a la Rambla devant lo portal de la Porta Ferrissa,
e en Barthomeu Riba, pagès de Sent Just Dezvers, los quals
havien fetes fer claus falces al portal dels Tallers, e certa hora
que havien empresa, ab molts altres de companyia, devien obrir
lo dit portal e metre-ich lo rey Johan, qui ab
cabie entre ells dexelà-u e axí foren presos e sentenciats. E molts
quin fugiren, scaparen.
Rosseta
Dilluns, de matí, que comptàvem
vida en la glòria de peradís lo venerable en Miquel Rosseta,
mercader, genre meu, la ànima del qual haja bon repòs en
peradís: amén.
Conçellés
Divenres, a
en consellés de Barchinona: mossèn Johan Lull, mossèn Pere
Johan Serra, ciutadans; en Ffrancí Alegra, mercader, Anthoni
Vilanova, notari, e Barthomeu Font, perayre.
Taula de la ciutat de Barchinona afranquida de enparas
Dijous, a
veu de pública crida en la ciutat de Barchinona lo privilegi que
lo il·lustríssimo senyor don Johan, fill primogènit e loctinent general
del senyor en Renat, rey d'Aragó, etcètera, havia atorgat a la
ciutat de Barchinona, ço és, que tots diners, or, argent, joyes
e qualsevol altres coses qui fins ací fossen stades, o d'aquí avant
serien deposades en la taula de la dita ciutat, no puixen ésser
emperades, sequestrades, o en alguna manera empatxades per lo
senyor rey, per son primogènit ne per alguna altra persona,
encara que aquells tals qui tals diners, joyes, or, argent o altres
béns tindrien en la dita taula haguessen comès crim de lesa
majestat en qualsevol cap; hoc encara, que fossen enemichs
públichs del príncep e de la pàtria, exceptat, emperò, que les
empares ja fetes a la dita taula fins a la present jornada sien
hagudes per fetes e no sien enteses en lo present guiatge. Més
avant encara conté lo dit privilegi que tots los censals que la
ciutat fa ne d'esí avant ferà, axí a amichs com a enemichs, sien
guiats e assegurats axí en preu com en pensions, e empara no y
puxe ésser feta, segons del dit privilegi apar per carta pública
datada en la vila de Torroella de Montgrí, a
Rovira: sposalles
Dicmenge, que comptàvem
foren fetes sposalles per paraules de present e foren fermats e
jurats los capítols matrimonials fets entre en Pere Climent
Rovira, fill del honorable en Pere Rovira, mercader, ciutadà de
Barchinona, e de la dona na Elienor, muller sua, vivents, de
una part, e na Johana Beneta, donzella, ffilla del venerable en
Gaspar Franch, mercader, ciutadà de Barchinona, e de la dona
na Margarita, muller sua, defuncts, de la part altra. Los quals
capítols matrimonials foren presos e testificats per lo discret
en Johan Brujo, notari públich de Barchinona, lo die e any
propdits. E prengueren benedicció en la sglésia de Sent Miquel
de Barchinona dilluns, a
Mort de reyna Johana
Dissabte, a
passà d'esta present vida la il·lustríssima reyna dona Johana,
consort del il·lustríssimo senyor don Johan, rey de Navarra e
òlim rey d'Aragó, la qual morí en la ciutat de Terragona de mal
de costat e de scupir sanch, lo propdit die.
Taula de la ciutat
Dijous, a
celebrat consell de Cent Jurats en la ciutat de Barchinona, en lo
qual consell foren legits e publicats certs capítols fets e ordonats
per lo redrès e ben avenir de la taula de cambi o depòsits de la
dita ciutat, la qual stave molt vàcua de peccúnies, que envides
podia pagar sos creadors, però may cessà de pagar. E de açò
fonch occasió la urgent guerra qui en aquest temps era entre
lo rey Johan, de una part, e lo Principat de Cathalunya, de la
part altra, per la qual guerra la dita taula de la ciutat de Barchinona
e encara lo General de Cathalunya e los singulars de
la dita ciutat havien despès totes lurs peccúnies e tresors. E entre
los altres capítols hi fonch ordonat que d'equí avant la dita
ciutat no
gran e urgent necessitat que hagués, encara que fos per restauració
de la cosa pública, si donchs tots los creadors censalistes
de la dita ciutat no y consentien nemine discrepante
açò fonch ordonat que lo clavari per los consellers e per tot
lo Consell de Cent Jurats ne oís sentència de ver. E d'aquí avant
tots los consellers e Consell de Cent Jurats sdevenidors tots
anys haguessen a jurar les dites ordinacions, axí com de fet tots
los consellers e Consell de Cent Jurats del any present les juraren.
Ffrancesch Çescorts; misser Bernat Stupinyà
Dimecres, a
primogènit o son vici_canceller en persona sua, en plena audiència
condemnà a perdre la vida e los béns a
mercader, e a misser Bernat Stupinyà, juriste, delats de certa
conjuració que
Barchinona contra lo dit senyor primogènit e son stat, en favor
del il·lustríssimo don Johan, rey de Navarra. E de fet, lo deprés
dinar de aquest mateix die, foren trets de la presó e menats a peu
fins de fora lo portal de la Bocaria, on foren scanyats al peu
de la forcha.
Dissabte, primer de octobre
abans, fonch vista una stela en lo cel qui exia de ponent e
lençava grans raigs vers les parts de levant, feta en la manera
que ací és pintada: Déus nos dó bons senyals e bona ventura!
Berguadans no saben sinó de jurar lo nom de Déu. Mal los sech
la llengua!
Dicmenge, a
d'armes del rey Johan scalaren e prengueren per lo pus fort loch
de la muralla, là on menys se temien, la vila de Berga, a gran
càrrech d'aquells qui dins eren, qui
jorns aprés, lo castell de la dita vila se reté als dits enemichs.
Conçellés
Dimecres, a
Andreu apòstol, foren elegits en consellers de Barchinona:
Mossèn Ramon Ros.
Pere Bussot. ciutadans
Pere Amat, mercader.
Andreu Merlí, barber.
Ffrancí Serra, levador de imposicions.
Gerona
Dijous, primer die de juny,
Corpus Christi, la ciutat de Gerona, qui grans dies havia que
stava asetjada per les géns d'armes del Principat de Cathalunya,
per ço com aquella ciutat e los habitants de aquella eren cap
e sostenien la oppinió del rey en Johan Sens Fe, e la ciutat
de Barchinona fonch cap e sostench tots temps la oppinió del
senyor rey en Renat, lo qual havien elegit en lur rey e senyor,
se reté al il·lustríssimo senyor don Johan, primogènit e loctinent
general del senyor rey; lo qual senyor primogènit pochs jorns
havia que, venit de Ffrança ab gran potència de gent d'armes,
axí de peu com de cavall, vench e
ciutat, qui fins ací s'eren tenguts per lo dit rey en Johan, veent
la gran potència e essent fort destrets de vitualles, isqueren
de la ciutat e pactaren ab lo dit senyor primogènit qui
a mercè, e açò fonch lo dit die de Corpus Christi, hora de dinar.
E lo dit senyor aturà
exits de la dita ciutat per fer los dits pactes ab sa senyoria. E
tantost lo deprés dinar, hora de vespres, un capità del rey de
Ffrança apellat mossè de Donays, ab
en blanc a peu, e ell sol a cavall, entrà en la dita ciutat e començà
de pendre la torra Geronella e altres forces de la dita ciutat,
e féu arborar banderes, e lo senyor primogènit ab lo restant de
la gent d'armes del camp entrà dins la ciutat. E los jurats de la
ciutat, de ordinació del senyor primogènit, liuraren les claus de
la ciutat al dit mossè de Donays, capità del rey de Ffrança causa
honoris
la gent d'armes e li havia promès que li conquisteria tota Cathalunya.
E de continent que lo dit capità tench les claus, se
girà e donà-les al senyor primogènit de part del rey de Ffrança,
dient que lo rey de Ffrança li donava aquella ciutat que fos
sua. E isqueren-li a les portes de la ciutat vella los jurats acompanyats
de molts notables hòmens de la dita ciutat, on fonch
reebut ab gran honor, e aquí lo dit senyor los jurà lurs privilegis
e libertats e la capitulació entra ells novament concordada. E
tentost aquí ells li prestaren lo jurament de la fidelitat.
E partint d'aquí, anaren a la Seu, on lo dit senyor féu
oració. E lo vespre aprés següent feren grans alimares per tota
la ciutat. E aquesta nova vench en Barchinona lo mateix die
de Corpus Christi, de què
la ciutat, e fonch feta festa per
professó qui anava per tota la ciutat e, després dinar, grans balls
e jochs, e als vespres molt grans alimares. E quascú qui havia
torres o terrats hi matien banderes, standarts o panons, e per
finestres per semblant, e qui no tenia bandera feya bandera de
troços de sendats o de tovalles noves o altres draps pintats,
entant que tota la ciutat stava empaliada de banderes: Déus ne
sia loat e benehit de tot: amén!
Dicmenge, a
lissa o camp clos, a tota ultrança, en la plaça del Born de Barchinona,
Pedro de Sent Steve, requeridor, e Sanxo de Saràvia, defenador,
inculpat de traÿció, abduy castellans; combateren-se a peu
e
batalla no vench a fi; foren padrins del Pedro de Sent Steve
mossèn Ffrancí Dezvall, cavaller, major de dies, e en Pere de
Planella, donzell; e del Sanxo de Saràvia foren padrins lo noble
Bertran d'Armendaris e Gràcia de Guerra, navarros. E foren
faells per la part del Pedro de Sent Steve mossèn Martí Johan
Torrelles, senyor del castell de la Rocha, mossèn Ffrancí Dezvall,
pus jove, cavallers, Ffrancí de Vallsecha e Andreu Malla, ciutadans
de Barchinona; e per part del Sanxo de Seràvia foren
faels lo noble en Johan Ramon de Josa, Johan Dezpapiol, donzell,
Johan Ros, major de dies, e Johan Dezvall, ciutadans de
Barchinona. E fonch manatxant del camp mossèn Arnau de
Vilademany e de Blanes, vervassor.
Sposalles
Dimarts, a
e jurats los capítols matrimonials entre lo honorable en
Johan de Trillo, mercader, e na Eulàlia, donzella, filla d'en Jacme
Çafont, notari, ciutadà de Barchinona, en poder del discret en Miquel
Ferran, notari públic de Barchinona. E feren sposalles per
paraules de present abtes e suficients a contractar matrimoni
dijous, a
muller sua, de la sua dot en poder del propdit notari. E axí
hac tot bon compliment: Deo gracias!
en la sglésia de Sent Miquel de Barchinona dilluns, a
abril del any
Dimarts, a
pública en la ciutat de Barchinona ab
qui vestien cotes d'armes d'Aragó, tots a cavall, ab la qual crida
se publicà la liga e confederació novament feta entre nòstron
senyor lo rey Renat e sos vassalls, amichs e confederats, de una
part, e lo il·lustre rey de Castella, vassalls, amichs e confederats
seus, de la part altre. Axí que d'aquí avant quascú d'ells fossen
amichs dels amichs e enemichs dels enemichs.
Camprodon
Dijous, a
migjorn, la gent d'armes de Ffrança qui eren entrades en Cathalunya
en favor del senyor rey Raynat, e los quals dies havia que
tenien asitiada la vila de Campredon, per força d'armes scalant
per moltes parts prengueren la dita vila, e mataren-hi
e tots los altres reculliren-se dins lo monestir de Sent
Nicholau, qui és al cap de la dita vila, los quals poch aprés
vengueren a pactes e foren-los salvades vida e membres e presons,
e axí
dita gent d'armes donaren-los a sachomano tota la dita vila
e monestir que no
Senct Johan çes Abadesses
Aprés, lo sendemà, que era divenres e comptàvem
propdit mes e any, se reté la vila de Sent Johan çes Abadesses
e La Rocha e Blanchafort.
Somatent
Dijous, a
menà a sos oficials que cridassen lo somatent en Barchinona,
e lo vaguer que convocàs lo sacramental en la part forana
de la ciutat, e féu fer crides per tota la dita ciutat contenent
en efecta que tothom generalment, sens exceptar-ne algú, l'aguessen
a seguir ab lurs armes. E de continent cavalcaren tots los
oficials e lo vici_canceller e regent_canceller, ab gran colp
de saigs e de verguetes qui portaven molts dogals. E de fet, hora
de tèrcia, tothom se mès a punt, ço és, cavallers, gentils hòmens,
ciutadans, juristes, notaris, metjes, spaciers, barbers e manestrals
de tots oficis, e de totes condicions de gents, exceptat ecclesiàstichs.
En tant que ab tota veritat fonch aquesta jornada gran
moviment de poble en Barchinona, sens emperò scàndel algú.
E tothom isqué la via del coll de la Creu Cuberta, qui és fora
lo portal de Sent Anthoni. E creu-se a bon àrbitre hi isqueren
passats
exits, lo dit senyor primogènit mostrà haver-ne fort gran pler.
E trià de tots aquells mil hòmens, ço és,
d'aquells qui li parien pus armats e pus disposts per fer
armes; e féu-ne tornar tots los altres en ciutat. E donà, als qui
anaren, capitans, de
la Prunyà, qui stava per lo dit senyor for stret e ja mig enderrocat
de colp de bombardes. E lo rey Johan significava que y
volia venir personalment per socórrer mossèn Jacme March,
senyor del dit castell, e fer-ne levar les nostres gents d'armes
qui
proppassat ençà, que ha passats
gent e aquella mesa en orde, com dit és, lo dit senyor primogènit
se
aprés migjorn con tot açò fonch fet.
Castell de la Prunyà
Dimarts, a
de matí, fonch pres per assalt lo castell de la Pruyà per la
gent d'armes del senyor primogènit, qui
de sent Miquel de setembre proppassat ençà; fonch-hi pres
mossèn Jacme March, senyor del dit castell, e entorn setanta
altres ab ell; foren penjats pel coll dos que n'í havia, fort mals
hòmens, e hú apellat Avarcha, lo qual fonch rossegat, tolts los
punys, e aprés scorterat, per ço com trahí lo castell de Miravet
e donà
Dijous, a
d'armes del senyor primogènit, qui tenien assetjada la vila de
Camprodon, per força d'armes entraren la dita vila e mataren-hi
entorn
aquells foren gascons e strangers qui s'í eren meses en favor,
del rey Johan. E corragueren tota la dita vila e la materen a
sacomano e enderrocaren certa part de la muralla.
Bosulú
Dimecres, a
força de Bosulú a la gent d'armes qui la tenien asetjada, car ja
alguns dies havia que s'era retuda la dita vila.
Conçellés
Dijous, a
en consellers de Barchinona mossèn Ffrancesch Llobet, Johan
Ros, ciutadans; Ffrancí Ferrer, mercader, Barthomeu Costa, notari,
e Bernat Gili, blanquer.
Piera
Dimarts, a
mossèn Barthomeu Llena, cavaller, domiciliat en la vila de Martorell,
ab algunes gents de peu e de cavall, saltajaren e entraren
la vila de Piera, ab intel·ligència e ajuda que hagueren de alguns
dels qui eren poblats en la dita vila, e aquella de fet prengueren,
foragitant-ne los inimichs e sequasso[r]s del rey Johan, qui
aquella havien presa e occupada passats ha dos anys.
Negrapont
Dijous, a
d'armes, conquistà e près tota la ylla de Negrapont, qui és
en l'Alsapèlech, e aquella tolgué a venecians, qui per lonch
temps l'avien tenguda a senyorajada.
Divenres, a
consellers de Barchinona:
Mossèn Jacme Ros.
Guillem Oliver. ciutadans
Barthomeu Quintana, mercader. Consellers
Jacme Boxadell, barber, e
en Sabrià Vilell, rajoler.
Mort del primogènit don Johan, duch de Calàbria
Dicmenge, a
hores de matí, lo il·lustríssimo senyor primogènit don Johan, fill
del il·lustríssimo senyor nostre lo rey Renat, passà d'esta present
vida en la glòria de peradís, e morí de poplaxia en la casa qui
fonch d'en Andreu Dezsòs, qui és en la plaça de Sent
lo portal de la sglésia de les monges preÿcadoresses.
Sepultura del senyor primogènit
Divenres, a
sepultura del il·lustríssimo senyor don Johan, fill primogènit de
nostre senyor lo rey Renat, en aquesta manera: primerament
isqueren del palau reyal moltes brandoneres ab brandons negres
ab senyal d'aquells qui pagaven los dits brandons. Aprés vench
la creu major de la Seu e
de frares. Aprés vench la processó dels frares, e al detràs
los capellans e canonges de la Seu, ab lo bisbe de Vich qui venia
detràs ab lo gramial. Aprés vengueren
entra los quals eren los verguers de la Audiència vestits los uns
de saques ab caperons vestits, altres ab gramalles negres e
caperons vestits, e anaven devant lo cors, però entre los dits porters
e lo cors portaven
vench lo cors del dit senyor, lo qual portaven en aquesta manera:
a la part dreta, anava primer mossèn Guillem Oliver, conseller
segon, aprés d'ell venia mossèn Baltasar Romeu, cavaller, aprés
mossèn Galceran Salzet, àlias Carbó, ciutadà, aprés mossèn
Pere Johan Serra, ciutadà, aprés mossèn Johan Colom, cavaller,
e aprés en Barthomeu Quintana, mercader e conseller terç l'any
present; de la part sinestra, anava primer lo noble en Blascho
de Castellet, mossèn Ramon Ros, ciutadà, n'Artal de Claramunt,
donzell, Johan Ça_rovira, ciutadà, mossèn Bertran Ramon Çavall,
cavaller, Johan Ros, major de dies, ciutadà, e Ffrancí de Sentmenat,
donzell. És veritat que a la primeria del cors venien
dos canonges, un deçà, altra dellà, e altres dos detràs.
E tots portaven lo dit cors alt sobre los muscles, cubert d'un
magnífich drap vellut vellutat carmesí, brocat d'or fi, e sobre
lo dit cors stava l'espasa reyal daurada. Aprés vench a cavall
un rey d'armes ab una cota de les armes del dit senyor; aprés
tentost n'Andreu Montserrat, uxer, qui portava al bras un scut
ab les armes del dit senyor. Aprés tentost vench altre uxer apellat
Sanyer, francès, qui portava sobre lo muscle dret una lança ab
la bandera de les armes del dit senyor, la qual bandera rossegava
de part detraç fins en terra, e quascú d'aquests tres cavallers
anaven ab gramalles e caperons de saques vestits, e los lurs
cavalls éran encubertrats de saques; aprés d'açò vengueren molts
ab gramalles e caperons vestits de saques, entre los quals anaven
primer don Ffelip, comte de Beafort, fill natural del príncep
don Karles, de sancta recordació, e lo senyor de Salt, ffrancès;
aprés don Jayma d'Aragó e don Àngelo, fill del comte de Campobasso;
e aprés d'ells, molts nobles, cavallers e gent honrada, e
ab aquests anaven los oficials del dit senyor, secretaris, scrivans
de manament e altres de casa sua. Aprés venien los algutzirs del
governador, del capità, cap de guaytes, e obrers de la ciutat e
verguers de consellers, qui ab gramalles negres e caperons vestits
anaven devant los consellers, ço és, davant mossèn Jacme Ros,
Jacme Boxadell, barber, e Sabrià Vilell, rajoler, qui l'any present
éran consellers de Barchinona, ab los dos sobredits qui
portaven lo cors; aprés venien los porters dels Deputats e del
governador. E tantost aprés lo comte de Pallars, los Deputats,
comte d'Iscle, abbat de Montserrat, qui era canceller, e aprés
molta altra notable gent. E puys vengueren moltes nobles dones.
E feren la volta de la prosessó anant per la cort del vaguer, per
la plaça del Blat, per la Bòria, per la capella d'en Mercús, per
lo carrer de Moncada, per lo Born, pels Cambis, per
lo carrer Ample, per Regomir, per Sent Jacme fins al palau del
bisbe, e entraren-se
cors per mig del cor, e pujaren e posaren-lo alt sobre lo cadafal
que hagueren fet sobre les scales de Sancta Eulàlia, e aquí
posaren sota lo capell ardent qui ja era encès. E fet açò, los
tres cavallers qui portaven les armes del dit senyor, los quals
a cavall eren entrats dins la Seu, con foren devant les scales
de Sancta Eulàlia, lençaren les armes que portaven per terra,
e ells ab grans plors, enderrocant-se dels cavalls, cridaven a grans
crits: "O senyor primogènit, e on t'irem ara sercar, e què serà
de nosaltres, mesquins, qui ten bon senyor havem perdut!"
,
entant que promogueren a plorar e gemagar molts de aquells qui
aquí eren. E açò fet, posaren-li l'escut al cap de la caxa on lo
cors del dit senyor era, e la bandera e cota d'armes al dessús.
E tantost los capellans començaren fer solemne ofici de rèquiem;
dix-hi la missa lo reverend bisbe de Vich, e preÿcà-y mestre
Johan Christòfol de Gualbes, del orde dels frares preÿcadors de
Barchinona, qui recità infinides virtuts del dit senyor e de la
sua progènia, e confortà molt los pobles en haver bona sperança
de haver victòria de nostres enemichs.
E tantost lo sendemà, que fonch dissabte, la ciutat de Barchinona
féu fer altra solemnitat al cors del dit senyor en la
dita Seu.
E pos ací a memòria que lo jorn de Nadal qui aprés tentost
vench, los consellers no trasqueren gramalles de color, ans
vengueren a la Seu ab gramalles negres de dol, per tant com
havia fort pochs jorns que lo dit senyor primogènit era mort.
Cadaquers
Dissabte, que comptàvem
se reté la vila de Cadaquers a la gent d'armes del Principat
de Cathalunya, e
lo traÿdor d'en Johan Sequeres, de la dita vila, prodicionalment
l'avia liurada en dies passats.
Mort de la muller d'en Jacme Çafont
Dicmenge, dues hores aprés migjorn, que comptàvem
de ffabrer
glòria de peradís, la ànima de la dona na Johana, muller d'en
Jacme Çafont, notari, e morí de mal de costat; la ànima de la
qual eternament repòs en peradís: amén.
Sposalles
Dijous, a
lo[s] capítols matrimonials entre lo honorable en Miquel Rovira,
mercader, e la dona na Isabel, vídua, filla d'en Jacme Çafont,
notari, vivent, e de la dona na Johana, quòndam, muller sua; la
qual primer fonch muller del honorable en Miquel Rosseta,
quòndam, mercader. E aquest mateix die feren sposalles per
paraules de present. Los quals capítols matrimonials près lo
discret en Miquel Ferran, notari públich de Barchinona, los
propdits die e any. E prengueren benedicció en la sglésia de
Sent Miquel, dijous, a
Traÿdors: mossèn Johan Margarit, bisbe de Gerona, mossèn Johan
Ça_riera, capità de Gerona, Bernat de Senesterra, Bertran
d'Armendaris, Pere Johan Ferrer, mossèn Bernat Margarit,
germà del bisbe de Gerona, mossèn Jacme Alamany.
Dicmenge, a
de Barchinona un trompeta, qui aportà al senyor loctinent, als
Consellers de Barchinona e als Deputats de Cathalunya letres del
traÿdor de mossèn Johan Margarit, bisbe de Gerona, lo qual
ab tota veritat se pot acomparar al bisbe Calcas, qui trahí la
ciutat de Troya, sotsscrites de mans dels traÿdors mossèn
Johan Ça_riera, cavaller, batle general de Cathalunya e capità per
nostre senyor lo rey Renat de la ciutat de Gerona e de la vila
e castell de Hostalrich e de Sent Celoni, e encara senyor que
s'era fet de la vila e castell de Blanes, que ell havia prodicionalment
presa e ocupada pochs jorns ha passats, e encara eren les
dites letres sotzscrites de mans dels traÿdors mossèn Bernat
Sanasterra, Bertran d'Armendaris, navarro, Pere Johan Ferrer, e
de mossèn Bernat Margarit, germà del dit bisbe, e de mossèn
Jacme Alamany, fahent-los asaber com ells s'eren dats al rey
don Johan, e d'equí avant lo volien haver per rey e senyor.
E aquesta trahició feren los dessús dits per gran oferta qui
fonch feta de diners e d'oficis e beneficis que
los promès. E entre les altres coses qui eren stades fermades
e jurades en la capitulació feta entre ells, se diu havia un
capítol contenent en efecte que lo dit rey Johan los prometia
que fins los hagués dat compliment de la dita peccúnia, la qual
s'avia a partir entre
Ça_riera s'agués d'Ostalrich, Sent Celoni e Blanes, e Armendaris,
Palafolls e Sent Pol, e axí de les altres forces que los dits traÿdors
tenien. E més volgueren, e axí
capitulació, que durant lo temps d'aquest empenyorament lo dit
rey Johan juràs e promatés que no entraria en Gerona ne en
Empurdà si donchs no venia tot sol ab un page, e açò duràs
tant fins los dessús dits traÿdors complidament fossen pagats
de lurs argenteos e que favors li haguessen a restituhir la dita
ciutat e altres forces dessús dites. E aquesta letra dessús mencionada
ha recòndita e stojada lo discret n'Anthoni Lombard,
notari e scrivà major de la scrivania de la Deputació, dins una
capsa de les scriptures sacretes de la dita casa, la qual capsa
és feta a quatre cayres.
Sent Cugat
Dilluns, a Aquest die de dilluns, a lo traÿdor
mossèn Pere Jacme Guàrdia, cavaller, reté al rey don Johan lo
monestir de Sent Cugat de Vallès, del qual l'avien fet capità, e
los pajesos qui s'eren dins recullits; e lo paborda fra Jofre Sorts
fonch la olla de tota aquesta trahició, lo qual era dins lo dit
monestir. E aquest die començà de ésser esetjada la ciutat de
Barchinona.
Sabadell
Dijous, a
don Johan sens colp ne costada.
Montmoló
Dilluns, a
fonch a Montmoló e per força d'armes entraren la sglésia,
on trobaren
degollar-los
NOHEMBRE
Palamors
Dimarts, a
alguna força o destret, sinó voluntàriament, a les gents d'armes
del rey en Johan.
Missatgers
Aquest die, aprés dinar, se reculliren en la nau d'en Francí
Setantí los reverend e honorables frare Ponç Andreu, abbat de
Ripoll, e mossèn Galceran Carbó, ciutadà de Barchinona, missatgers
trameses a nostre senyor lo rey Renat per part del Principat
de Cathalunya. E anà-se
notari, com a jurat del dit discret n'Anthoni Lombard, notari
e scrivà major de la casa de la Deputació del General de Cathalunya.
E en la nit següent feren vela e
plaja.
Sentència
Divendres, a
en lo consell de don Johan d'Aragó e de Calàbria, nét
e loctinent general del senyor rey en Renat, ab la qual foren
publicats per bares e per traÿdors mossèn Johan Margarit, bisbe
de Gerona, mossèn Bernat Margarit, germà del dit bisbe, mossèn
Johan Ça_riera, batle general de Cathalunya, Bertran d'Armendaris,
navarro, mossèn Bernat de Senesterra, mossèn Jacme Alamany
e en Pere Johan Ferrer, donzell, qui prodicionalment, per
gran summa de peccúnia e per oficis e beneficis que lo rey en
Johan los promès, li liuraren la ciutat de Gerona, lo castell e
vila de Hostalrich, la vila de Sent Celoni, Blanes e altres forces
que tenien. Fonch scrivà del dit procés e sentència mossèn Rodrigo
Vidal, prothonotari del senyor rey.
Exilli
Dimarts, a
loctinent menà a mossèn Bernat Torel, regent la vegueria de
Barchinona, ensemps ab lo comte de Pallars e mossèn Huc de
Copons, algutzir del senyor rey, que prenguessen frare Anthoni
Pere Ferrer, abbat de Montserrat, canceller de la cort del dit
senyor rey, mossèn Antich Ferrer, algutzir, germà del dit abbat,
frare Anthoni Alamany, abbat de Sant Cugat, en Pere Johan
Serra e en Melchior Mates, mercader, ciutadans de
Barchinona, per ço com eren molt suspitosos al stat del senyor
rey e de la terra, e que
Rafel Anglès, qui aquesta nit devia partir, e de fet partí per anar
en Prohença a on los confinaven; e de fet, de continent foren
mesos tots
que sol no
E pochs dies aprés s'ic sabé que tots eren negats, e la nau
perduna, que no
Exequció e crida de traÿdors
Dissabte, a
passat migjorn, fonch feta una crida pública ab trompes e ab
tabals de part del senyor loctinent, la qual primer fonch publicada
en les scales del palau reyal major de Barchinona, e aprés per
les altres places e lochs públics de la dita ciutat, contenent en
efecte com lo dit senyor loctinent publicava per bares e per
traÿdors, fins a la terça o quarta generació, mossèn Johan Ça_riera,
batle general de Cathalunya, Bertran d'Armendaris, navarro,
e en Pere Johan Ferrer, donzell, domiciliat en Barchinona, e manant
les ymages e semblanses de aquells ésser rossegades per tota
la present ciutat e aprés ésser penjades arravers a la cort del
vaguer, fins les persones dels dessús dits personalment se puixen
haver e exequtar com a traÿdors públichs, promattent ab la dita
crida a qualsevol persona qui aporterà viu e metrà en poder del
dit senyor loctinent algú dels dessús dits, e encara mossèn Johan
Margarit, bisbe de Gerona, mossèn Bernat Margarit, germà del
dit bisbe, mossèn Jacme Alamany, en Bernat de Senesterra, en
Palou d'Arenys e misser Jacme Teranau, convers, ço és, per
quascú dels dessús dits
lo cap, hauran per quascun cap mil florins, e si porten en
Ribot de la Vallòria, hauran
general a qualsevol persona qui aquells o algú de aquells mort
o viu metrà en mans e poder de la senyoria, encara que fos
enemich o rebetle, manant més avant lo dit senyor loctinent
aquells ésser pintats ab posts, e posats com a traÿdors en
quatre parts de la ciutat, ço és, a la plaça de Sent Jacme, en
Lotge, al portal Nou e al portal de Sent Anthoni, ab cominació
que sots pena de la vida algú no gosàs damnar, raure o ensutzar
alguna de les dites posts. E que d'equí avant ells e tota lur posteritat
fins a la terça o quarta generació sien indignes
de tota honor e benefici e de tenir armes, e que en alguna heretat
o béns lurs algú succehir no pusque, com lo dit senyor loctinent
los s'aja tots confiscats, com a béns de bares e traÿdors. Manant
ab pena de la vida a qualsevol persona qui sàpia o tenga roba,
diners, joyes, rendes o altres béns dels dessús dits que dins
gàrdia. E feta aquesta crida, tantost isqueren a cavall del palau
major reyal mossèn Johan Ramon Ponç, n'Uch de Copons,
donzell, e mossèn Anthoni algutzirs del dit senyor,
ab més de
"Muyren los traÿdors! Muyren los traÿdors!"
; e tantost aprés venien
peus un cors fet d'aluda, ambutit de borra; qui portava una gran
bossa de cuyro al coll feta a ymage o semblança, ço és, la primera
de mossèn Johan Ça_riera, la segona de Bertran d'Armendaris,
e la terça d'en Pere Johan Ferrer; e quascuna d'aquestes ymages
portaven rossegant per terra un panó de quatre ab les armes de
quascú d'ells, e axí rossegant foren portats per tota la ciutat.
Batalla de Sancta Coloma de Gramanet
Aprés, dimarts, a
tèrcia, tots los capitans e gent d'armes qui eren en Barchinona,
e
socórrer
havien enclosos lo die passat en una torra d'en Montpalau apellada
vulgarment la torra Baldovina, qui és prop Sancta Coloma
de Gramanet, e aquí hagueren gran conflicta ab los enemichs
e gent d'armes del rey Johan. E plagué a nostre senyor Déu
dar la victòria als enemichs, e prengueren-nos
molta gent a cavall e a peu, e mataren-ne molts de peu. E los
partit que lexant los cavalls e les armes los lexaren anar. Los
són aquests: don Dionís de Portogal, Jacobo Galeoto,
Manaut de Guerra e Gràcia de Guerra; és veritat que tantost
aquests dos prop nomenats, qui eren navarros, foren, solts e
lexats anar sobre l'ase. Més hi foren presos Johanot Sentjust e
Ffrancesch Sentjust, germans, Miquel de Galbes, Johan Berenguer
Çapila, mostasaf, Berenguer de Relat, n'Aygaviva, Huguet de
Palou, Dalmau de Navell, Jacme Ros, e Johan Ros, fill d'en
Ramon Ros, Ffrancí Setantí, Arnau Çabastida, lo fill de mossèn
Leonard Dezsòs, dos fills d'en Guillem Romeu, lo germà de
misser Malet e molts altres hòmens de pocha condició. E fonch
aquesta batalla lo dit die, dues hores passat migjorn. E aquesta
hora lo senyor loctinent, lo comte d'Iscle, governador de Cathalunya,
lo comte de Pallars, los Consellers, los Deputats, lo vici_canceller
e molta altra notabla gent de peu e de cavall staven
fora lo portal Nou,
aquí algú qui
e stant axí veren venir a gran galop entorn
los demés armats en blanch, e ab lo sò que venien conegueren
que eren los enemichs que havien ja rompu[t]s e desbaratats
los nostres, e llavors lo senyor loctinent e altres dessús dits
reculliren-se dins lo baluard, e envides hi foren a temps, e los
enemichs vengueren fins a les portes del baluard ab dos standarts
desplagats, lo hú blanch, l'altre de colors. E de continent se
tornaren la via de Sent Andreu.
Dissabte, a
de sent Andreu apòstol, essent la ciutat assetjada per les gents
d'armes del rey don Johan, e stants tots los portals de la ciutat
tencats, foren elegits en consellers:
en Luís Setantí.
Romeu Lull. ciutadans
Johan Oliba, mercader.
Johan Matheu, notari e síndich de la ciutat.
Gaspar Conomines, texidor de llana.
Camp clos a ultrança
Dissabte, a
don Johan d'Aragó e de Calàbria, nét natural e loctinent general
del senyor rey, tench e assegurà la plaça a ultrança a dos nobles
hòmens qui
e a mossèn Rafel de Sent Jordi, peamuntès; fonch requeridor lo
dit don Jayme d'Íxer, qui deya que si algú qui fos vassall o
servidor del senyor rey en Renat, rey d'Aragó e de Sicília, volia
dir que hagués pus bella anemorada ne pus virtuosa que ell,
ne qui tant la amàs com ell, que ell era prest a tota sa requesta
combatre
de la draçana de pals d'àlber, lo qual hac a tots cayres.
destres, e los pals con foren ficats havien entorn
entravats de bones perxes d'àlber clavades, e aprés de part de
fora havia altres dues palissades semblants de la primera, però
los pals ne les travesses no eren ten spesses com de la primera.
E foren fetes dues portes retxades en la dita lissa o camp, l'una
de la part de levant, l'altra de ponent; fforen faels dels combatents
Xarles de Xicon, Johan de Lacarra e Ordos, navarros,
Johan d'Oscha, françès, Luïset, italià, e Randolet, napolatà, e
mossèn Bertran Ramon Çavall, Johan Dezpapiol, Miquel de
Canet, donzells, Ffrancí de Vallsecha, Johan Dezvall e Baltasar
de Gualbes, ciutadans de Barchinona. E foren padrins de don
Jayme d'Íxer mossèn Álvaro de Madrigal e Diego de Castre,
castellans, e de mossèn Rafel de Sent Jordi foren padrins lo
noble mossèn Aymar de Grulea, capità de la guàrdia, e mossèn
Johan Pere de Vilademany, cavaller. E foren fets diverses cadafals
al entorn, e gran generació qui mirà per la muralla a la part
de mar e de Framenors, e molta gent qui mirà per tot l'anfront
e porxos de la dreçana. Lo gran cadafal del senyor loctinent,
qui
E foren meses dues tendes de part de fora, la una al cantó de
la lissa de la part de levant, e l'altra al altre cantó de la part
de ponent. E essent lo senyor loctinent alt en son cadafal ab
sos corials, e los
faldons, e ab greves sens cuxots, e quascú dels quals portave
un troç de lança grossa en la mà de largària de
antorn, e totes les altres coses preparades, ordonant lo egregi
comte de Pallàs, gran conestable vench don Jayme d'Íxer ab
los qui
e portaren-li al devant una bandera de ses armes e un standart
ab sa divisa, e lo cavall que cavalcava sobre les cubertes de
brúfol aportava uns paraments de seda, e ell vestia una cota
de pell blancha folrada de pell blancha, e axí anà entorn lo dit
camp de part de fora e aprés mès-se dins la sua tenda, qui
era de la part de levant. Aprés de tot açò, vench lo dit mossèn
Rafel de Sent Jordi, ab gran companyia de cavallers e gentils
hòmens armats, ab semblant serimònia com era vengut lo primer,
portant bandera, standart, paraments de seda, e ell vestit ab
cota de vellut negra folrada de pell negra. E feta cercha entorn
lo camp, se
lissa de la part de ponent, e aquí descavalcà. E aprés vench don
Jayme d'Íxer, qui a peu entrà dins la lissa e, acostant-se al cadafal
del senyor loctinent, jurà en mans del dit gran conestable tenir
bona querela e mantenir bon dret, e tornà-se
tentost vench l'altre qui féu semblant jurament, e axí mateix
se
ofensives com defensives del hú e del altre, e regonegudes per
los
se començaren de armar. E al defora de la lissa, ço és, entre lo
primer e segon palench, anaven entorn cent hòmens d'armes
armats en blanch, ab cavalls encubertrats, e ab les lances en
les cuxes, qui vogien contínuament lo dit camp, axí com si
passajassen per una claustra de monestir. E essent les coses axí
preparades, mossèn Rafel de Sent Jordi, qui era lo request,
començà de exir armat e a cavall de la tenda ab lança en puny,
e entrant per la porta de la lissa se mès al cap de la plaça de
la part de ponent sperant lo requeridor; portava lo dit mossèn
Rafel de Sent Jordi, al costat squerra, spasa e copagorge, e en
la mà de la regna portava una massa de ferre, e en la man
dreta la lança; e a cap de fort poch vench lo dit don Jayme,
qui entrà en lo camp portant tals armes com lo propdit. E essent
en lo camp, quascuns se feren levar les cotes d'armes que portaven.
E fet açò, les trompetes sonaren e fonch feta una crida
de part del senyor loctinent e del egregi comte de
Pallars, gran conestable, que algú no gosàs tusir, scupir, parlar,
signar ne fer alguna manera de senyal, sots pena de perdre la
vida. E feta, aquesta crida, enmig loch de la lissa se materen
"Lexes los aler, lexes los aler, lexes los aler pour far a lur
devoyre!"
pals de la lissa. E lavors mossèn Rafel de Sent Jordi, qui era
lo request, començà a partir ab la lança al rest, faent la via del
requeridor, lo qual tentost partí, e lo Rafel de Sent Jordi encontrà
lo don Jayme d'Íxer a dos dits de la vora del arçó de la
sella qui era asserada, e mès-li bons
qui no solament era asserat de part de fora, mas encara de
part de dins, e rompé la lança, faent-ne dos troços, e l'altre
passà e enbarrara que no
censera en la mà, e de continent girà sobre lo dit mossèn Rafel
qui havia rompuda la llança e no curà d'ell, mas calà la punta
de la lança als pits del cavall e encontrà
los pits e l'espatle, mostrant bé que li volia matar lo cavall, e
lavòs mossèn Rafel de Sent Jordi, mès mans a la massa que
aportava e acostà
li donà dos o tres colps, e li féu caura la lança de la mà, e lavòs
mès mans a la spasa e tirà a la testa del cavall de mossèn
Rafel de Sent Jordi, e donà-li gran stocada sobre l'uyll, e axí
batent-se abduy, lo senyor loctinent lençà la verga del cadafal
on stava, e los faels materen-se entre ells e partiren-los tornant
quascú en dret del portal de la lissa per on era entrat, e aquí
stigueren per spay de dir un salm de Miserere mei, Deus,
sperant quascú qual d'ells isquera primer del camp. E a la
derraria lo don Jayme d'Íxer isqué primer que
quant hom trigare a dir un Credo in Deum
regonaxent-se lo don Jayme d'Íxer, e tenint-se molt per agreviat
per ço com l'altre ere restat en lo camp, a inducció dels seus
tornà muntar a cavall e ab la spasa nua e ab lo braç alçat tornà
entrar dins lo camp, corrent amunt e avall per tot lo camp,
de què lo comte de Pallars, gran conestable, molt fallonament se
acostà a ell manà devant lo senyor loctinent dient-li moltes
fallones paraules, mostrant que havia molt errat e que era stat
mal consellat e havia trencat lo segur o salconduyt que lo dit
senyor loctinent li havia dat per ell e per los seus, e levà-li l'espasa
nua que portava en la mà, e prenent-lo per la regna del cavall,
li dix que
que li havia levada a un vergueta, e ell, conexent bé la errada
que feta havia, jassia ho dissimulàs, dix que ell era entrat en lo
camp per fer gràcies al senyor loctinent del camp que tengut
los havia. Però com lo mossèn Rafel de Sent Jordi víu que
aquell era tornat entrar e corria pel camp, spatxadament muntà
a cavall, no pas ab aquell ab què havia fetes les armes, com
fos mal nafrat e poch aprés morí fora lo camp, mas ab un altre,
e entrà en lo camp ab tots los cent cavallers qui havien guardat
lo camp e corragueren gran stona les llançes per tot lo camp
ab grans crits e ab gran baudor. E fet açò, tots aprés buydaren
lo camp. E molt honradament, quascú separat del altre, sercaren
la ciutat ab trompetes e temborinos, acompanyats de moltes
honrades gents, faent-se portar quascú d'ells son standart e
bandera al devant, e axí quascú d'ells se
sendemà, que fonch lo primer dicmenge de Coresma, lo senyor
loctinent covidà
en sa taula, e ab ells e en la dita taula féu seura tots los cavallers
e gentils hòmens qui eren venguts ab lo dit don Jayme d'Íxer
e molts cavallers e gentils hòmens de la part de mossèn Rafel
de Sent Jordi, e ultra aquesta gran taulada d'òmens, covidà lo
dit senyor les filles de misser Johan Ros, la senyora de Labarge
e ses germans, e la senyora lur tia, e na Girgosa e moltes
altres senyores qui s'í dinaren. E ultra aquesta gent honrada
qui s'í dinà, volch lo dit senyor loctinent que fos feta una gran
taulada de lurs servidors, qui foren tots servits de moltes maneres
de peys e de diverses potatges ab molt sucre e moltes
maneres de vins. E levats de taula, foren aquí apperallades les
grans dançes e dançaren gran stona fins fonch hora de vespres,
e hora de vespres, exint del palau, anaren dançar en casa del
comte d'Iscle, governador de Cathalunya. E exint d'aquí tots
los cavallers e gentils hòmens cavalcaren tot lo dicmenge deprés
dinar, molt honradament acompanyats per tota la ciutat fins
a posta de sol que se
loctinent donà a don Jayme d'Íxer un cabasset d'armes gornit
d'or, en lo qual havia en sus de
Rafel de Sent Jordi li donà un almet fort gentil ab un fort
graciós pannatxo. E don Jayme d'Íxer donà al dit mossèn Rafel
de Sent Jordi un cavall moreu en smena d'aquell que
li havia mort en lo camp, jassia en l'acte del dar no digués
que
festa de aquest camp, qui us dich és stada
honrada plaça que no fonch aquella de mossèn Pedro de Sent
Steve e de Sanxo de Seràvia, qui
Born.
Roses
Lo Dijous Sanct, que comptàvem
dins la vila de Roses, lo qual era hú dels
de Cathalunya. E lo dissapte de Pasca aprés següent la dita
vila se reté al rey en Johan.
Batalla de Peralada
Dissabte, a
mijanit, lo egregi comte de Campobasso, Gaspar Cossa, mossè de
Labarge, Bofillo de Judice e Capdet Remonet, capitans de nostre
senyor lo rey Renat, isqueren de Castelló d'Empúries ab
cavall, entre
peu fonch capità lo dit Capdet Remonet, ço és,
en sa companyia e
d'Empúries, emprant aquells graciosament que
poch, per fer un gran servey al senyor rey, dient-los que de
continent tornarien. E molts han presumit que u féu per dues
rahons, l'una, per poder-se
volia fer, l'altre, que no fiava prou d'ells, ans dubtava que con
ell fos fora de la dita vila de Castelló, no li tencassen les portes,
e aprés que no
féu la via del camp que lo rey don Johan ab
quals havia
molta gent a peu tenia sobra la vila de Peralada. E plagué a
nostre Senyor Déu, qui sol és endreçador de totes les coses e,
signantment, mostre miracles en lo fet de les armes, que a
punta de jorn bé clar, ells arribaren al camp del dit rey Johan,
e les sentirelles o scoltes que ells tenien, qui tota la nit havien
guaytat e gardat lo pas, veent que ja era jorn clar, desemperaren
los passos on los havien meses, e se
hagueren sentiment de la gent d'armes qui
quals començaren d'entrar e ferir en lo dit camp, trobant to[t]s
los enemichs qui encara dormien en lurs tendes e altres instàncies.
E és veritat que primer començaren a ferir e córrer lo camp
los hòmens de peu, e los del camp refrontaren-los valentment
e
l'altra part del camp la gent d'armes de mossè de Labarge,
al qual fonch dada l'avantguarda, e aprés lo capità Bofillo,
e Gaspar Cossa, e tantost detràs fonch lo comte de Campobasso
ab tots los seus, qui tenia la ressaga, qui era capità general e
cap de aquesta empresa, los quals tots ab grans crits e ab moltes
trompetes feriren ten asprament sobra ells que als enemichs
covench metre
les tendes nuus e descalsos, altres ab lo gipó desbotonat, altres
ab calses sens sabates, e altres ab un peu calsat, altre descalç.
Stà emperò en veritat que aquells qui aquella nit havien feta
la guayta dins lo camp, entorn la tenda del rey, se
materen a fer armes contra los nostres capitans dessús dits,
mas no trigà gayre que giraren les spatles e
e ací foren presos e nafrats molts d'ells, entre
nafrat de
bastart del rey Johan, lo qual se intitolava mestra de Calatrava,
qui fugí del camp ab les tres ferides, e per semblant fugiren
e scaparen lo rey don Johan, qui surtí de la tenda con sentí la
remor, lensant-se dessús lo gipó desbotonat, sens res al cap, ab
calses blanques ab les quals jeyia de nit, e ab uns paüchs vermells
als peus, e axí scapà ab una pellissa que li lençaren dessús.
Mossèn Rabolledo, Bertran d'Armendaris, mossèn Johan Ça_riera,
lo fill del dit don Alonso, que era bastart, axí com son pare,
e molts d'altres fugiren. Fforen-hi presos los següents: primo,
Gismundo de Ventimilla, e dos Patellos, sicilians, mossèn Martí
de Lanussa, fill de justícia d'Aragó, Martí Rabolledo, mossèn
Johan de Vilalpando, don Phelip, comte de Beafort, nét natural
del rey don Johan, l'amiga del dit don Alonso, mossèn Carcassona,
castellà del castell de Cervera, mossèn Johan de Ribes,
abbat de la Reyal, mossèn Serçola, senyor de Xèriqua, mossèn
Andreu de Paguera, e dos altres Pagueres, e molts altres. Ítem
hi foren presos
reyal del rey don Johan. E fonch corregut e robat tot lo
dit camp, prenent totes les tendes e passats
los quals prengueren
genets, e més hi prengueren moltes gentils mules de sella, e totes
les atzembles, e tot lo bagatge, e passats
e tota la capella del rey don Johan, molt or, argent, diners e
robes de vestir que trobaren dins les caxes de les gents d'armes.
E mentre aquests corrien axí lo camp, les dones de Peralada,
qui u miraven de la muralla, devallaren e spatxadament corregueren
la via del camp, e ajudaren ferm a robar, entant que
dona y havia qui feya
camp a casa sua, e tentost tornava per a més. E mentre aquest
camp se corria, ja més lo comte de Campobasso, qui era lo
lur capità general e cap de la empresa, may se moch del cap
del camp, ans ab
ab les lances en les cuxes, e bé que
enemichs se foren regoneguts e foren ab lo rey Johan, lo rey
los reptà molt, dient-los que gran vergonya era que axí fossen
fugits, e d'açòs seguí que Johan d'Armendaris, qui era romàs
per gardar la vila de Ffigueres, ab
d'aquells qui eren fugits del camp, tornaren la via del camp, e
stà en veritat que tal tenia rocí qui no tenia sella, e tal sella
qui no tenia brida, e tal tenia bavera qui no tenia cabasset,
altres qui eren romasos descalsos e despullats; però creent ells
que los nostres serien torbats en la robaria del camp e que
ells los porien encara rompre, axí mal a punt com staven, lo dit
Johan d'Armendaris ab la dessús dita gent vench en vista del
camp, on trobà lo dit comte de Campobasso ab los
d'armes bé en orde, qui may s'ere mogut del camp; e aquest jorn
se féu cavaller lo dit comte per mans de mossè de Labarge, e
tentost aprés girà
los enemichs, no agradants-se del comte ne del sò ab què
trobat, giraren les spatles e tornaren-se
se reculliren ensemps ab lo rey Johan e altres qui fuyt eren
del camp. E con totes les coses hagueren son degut compliment,
la nostra gent d'armes, axí de peu com de cavall, se
ab grandíssima alegria a Castelló d'Empúries, on trobaren a la
porta de la vila tot lo clero qui
ganfanons, e los capitans e gents d'armes entraren ab los standarts
dels enemichs rossegants per terra, e axí se
sglésia major, on foren reebuts ab gran sò d'òrguens e de
campanes, e aquí cantaren la Salve Regina e feren gran Te e penjaren los standarts que gonyats havien en
Deum laudamus,
la dita sglésia, en perpetual memòria de la victòria que Déu
los havia dada.
Censals
Dilluns, primer die juny any
Barchinona començà a cessar de pagar les pensions dels censals
que feya a diverses creadors, per ço com no podia cullir les imposicions
axí com solia de primer, per raó de la guerra que havíem
ab lo rey Johan, car en aquest temps la ciutat de Barchinona
stava asetjada per mar e per terra. És emperò veritat que tots
temps pagà del compte corrible a quascú qui res hi hagués en
la taula de la ciutat.
Socors de mar
Dijous, a
stant la ciutat de Barchinona assetjada per mar e per terra bé
ha
de Llobregat
carregades de forments, carnsalades, olis, formatgeries e altres
vitualles qui venien de Prohença per socórrer la dita ciutat, de
la qual armada fonch capità per nòstron senyor lo senyor rey
Renat, mossèn de Pernay. E aquesta hora matexa foren tentost
a la vela ver[r]s les mars de Montgat
galiota del rey Johan, qui lonchs dies havia que
assetjats, e no
rey Johan per semblant personalment nos tenia molt stret setja
per terra, que no gosàvem passar los portals de la ciutat. E
con les fustes dels enemichs veren la nostra armada materen-se
a la vela, e tentost començaren a desemperar la dita plaja, on
lonchs dies havien stat, exceptat les
un gran troç luny miraren tot lo die fins a posta de sol la dita
armada. E aquest die les dites fustes prengueren un balaner
carregat de diverses vitualles qui exia de València e anava als
enemichs, e con víu la nostra armada, creent que fos la llur, lo
dit balaner se vench metra en les mans dels nostres. E con
vench a posta de sol, tota la nostra armada ab gran alagria
surgí en la plaja de Barchinona, veent e mirant-ho les
dels inimichs, qui tot lo die stigueren a la vela un gran troç
luny, car les naus tentost se
fonch fet gran Te Deum laudamus
per tota la ciutat. Deo gracias.
Joan]
Dijous, a
consell de Cent Jurats en la ciutat de Barchinona, on fonch
deliberat nemine discrepante
stàvem assetjats per mar e per terra e érem molt destrets de
vitualles e no havíem sperança de haver socors, que prenguéssem
partit ab lo rey don Johan e que
millor partit que fos possible, e axí fonch fet.
Taula de la ciutat
Divenres, a
Johan atorgà privilegi a la taula de la ciutat, que tots diners
deposats e deposadors en la dita taula sien guiats, e tots altres
béns e joyes per semblant. E axí mateix sien guiats tots censals
que la ciutat faça, ne avant farà, en preu e pensions, axí
que d'equí avant no puxen ésser emparats, sequestrats ne confiscats,
axí per actes civils com criminals, etcètera. E han-n'í altre
privilegi continuat atraç en carta
Entrada del senyor rey
Dissabte, a
senyor rey en Johan Segon d'Aragó entrà en la ciutat de Barchinona,
la qual havia tenguda asetjada contínuament per mar e
per terra per spay d'un any e
pa de faves mesclades ab mastall. E havia prou dies en la setmana
que no
reebut lo dit senyor ab gran honor, e foren fetes grans alimares
la nit següent per tota la ciutat: loat sia Déu de tot.
Dicmenge, a
en consellers de Barchinona los següents:
Pere Johan de Sentcliment.
Pere Çestrada.
Bernat Ponçgem.
Gabriel Leopart.
Johan Armant.
"Prínceps namque"
Dilluns, a
fonch cridat lo princeps namque per totes les places
e lochs públics de Barchinona en aquesta manera: que primer
venien dos trompetes a peu, e detràs ells gran colp de saigs a peu
portants sengles fayes de foch cridants a grans crits: "Via fora:
; e detraç venia mossèn Johan Bernat Terré,
namque"
regent la vegaria de Barchinona, a cavall, vestit d'una cota
d'armes reyals. E a quascuna plaça feyen una crida contenent
en efecte que com lo senyor rey hagués nova certa que gran
multitut de ffrancesos, axí de peu com de cavall, s'esperassen
dins breus dies entrar en Rosselló e venir en la vila de Perpenyà,
que ell dit regent de part de la sua senyoria requeria a tots e
sengles poblats en la sua vagaria de qualsevol stat, grau o condició
sien, axí de peu com de cavall, qui fossen de etat de portar
armes, que de present partissen per venir-lo socórrer, sots les
penes en lo usatge de princeps namque
veritat que en les derreres corts que lo dit senyor rey ha tengudes
als cathalans l'any proppassat en la vila de Montçó, e
encara en lo parlament per lo dit senyor ajustat pochs dies ha
passats en la claustra de la Seu de Barchinona, e derrerament
en la capitulació feta entra lo dit senyor rey, de una part, e la
ciutat de Barchinona, de la part altra, lo dit senyor promès
e jurà que dins un any lladonchs primer vinent no crideria
princeps namque
que tot li és oblidat al benigne de senyor.
Entrada del senyor primogènit
Dilluns, a
passat migjorn, entrà en la ciutat de Barchinona lo il·lustríssimo
senyor don Fferrando, rey de Sicília, príncep de Castella, primogènit
e governador general d'Aragó, venint de Castella, e venia per
anar socórrer lo senyor rey en Johan, son pare, lo qual stave
assetjat dins la vila de Perpenyà per los ffrancessos, qui eren
ensús de
Anthoni tot dret fins al portal de la Bocaria, e Rambla avall
anà fins al portal de Framenors, e per lo carrer Ampla avall fins
a Sancta Maria de la Mar; aprés passà pel carrer de Montcada,
e devant la capella d'en Mercús, per la Bòria, per la plaça del
Blat, devant la cort del vaguer, e per lo carrer dels Spaciers
fins a la plaça de Sent Jacme, tirant devant la Deputació fins al
cantó de la capella de les
portal major, e aquí féu oració e tantost se
palau reyal, qui és al costat de la dita Seu. E és veritat que vench
acompanyat de molts grans hòmens de Castella e d'Aragó, però
havien ten pocha gent d'armes que seria gran scarn fer-ne ací
alguna menció, e per ço m'o cayll.
Partida del senyor primogènit
Divenres,
partí lo senyor primogènit, rey de Sicília, dessús dit, e tirà la
via de Perpenyà per socórrer lo senyor rey, son pare, qui stava
assetjat dins la vila de Perpenyà per la gent d'armes del rey de
Ffrança, qui eren passat
tenien lo castell bé stablit contra la vila, e trebucaven la dita
vila contínuament.
Jacme Ros
Dimecres, que comptàvem
passà d'esta present vida en la glòria de peradís la ànima
de mossèn Jacme Ros, qui és stat molt virtuós e bon ciutadà,
e gran defenador dels privilegis de Barchinona e altres libertats
del Principat de Cathalunya, la ànima del qual eternalment repòs
en peradís.
Entrada del senyor primogènit
Dimarts, a
fill primogènit del senyor rey, e rey que
príncep de Castella, e loctinent general del senyor rey, son pare,
venint de les parts de Rosselló, on era anat pochs dies havia
per socórrer al dit senyor rey, son pare, qui stava, con ell hi anà
assetjat dins la vila de Perpenyà per les gents d'armes de
Ffrança, entrà en la ciutat de Barchinona hora de tèrcia, e entrà
per lo portal de Sant Daniel, passant per lo pla d'en Lull, fins al
Born, e trobà tot lo Born enpaliat de molts bells draps de ras
e tot lo cel envalat de draps de colors perquè lo sol no y entràs,
e aquí ell descavalcà e muntà a casa d'en Pujades, e asech-se
en una finestra, sperant la gran festa que li havien apperallada,
e stant axí, començaren a passar molts castells ab moltes belles
representacions. Aprés vengueren tots los oficis o gents de
confraries, quascuns ab lur standart e quascuns venien ben
abillats ab algun entramès que l'ú no era semblant del altre,
e com tots foren passats foren tocades
E lavors lo dit senyor devallà de la finestra e muntà a cavall,
e mès-se sots un pali de drap d'or, e axí anà passant devant
lo gran fossar de Sancta Maria de la Mar, e per lo carrer Ampla,
per Regomir, devant la casa de la ciutat, per la plaça de Sent
Jacme, fins al palau del bisbe; e descavalcà e féu oració a la Seu,
e per tots los lochs on passà trobà los carrers ben empaliats e
ben envalats per raó del sol, e molt poble per les cases e carreres,
e vench-se
qui
Deputació
Dijous, a
de sancta Maria Magdalena, en lo qual die, per virtut de capítol
de cort, los Deputats e Oïdors de Comptes del General de Cathalunya
són tenguts e obligats ab sacrament e homenatge, e ab
pena de vet papal, fer elecció de altres novells Deputats e Oïdors
de Comptes del dit General, no curaren fer la dita
elecció, per virtut de certa provisió o sobracehiment per a dos
meses, que lo senyor rey los tramès de Perpenyà, on era. E la
qual provisió se creu fermament que empetraren lo comte de
Prades, don Anthon de Cardona e altres qui jurcaven en haver
Deputats e Oïdors a lur pler e tenir los drets del General a lur
mà. E encara més, jurcaven en metra en la casa de la Deputació
scrivans, porters e tots altres oficials, e encara cullidors e sobrecullidors,
e gardes per totes les taules e passos de Cathalunya.
E d'aquest sobrecehiment stigueren molts meravellats, dients que
los Deputats havien trencat sagrament e homenatge, e eren vedats,
per ço com la dessús dita jornada no havien elegit. E aprés que
lo senyor rey hagués fet a son pler de la dita elecció, pur ells
hagueren salvat lo lur jurament, e algú no
de res axí com ara fan.
Jurament
Divenres, de matí, que comptàvem
etcètera, jurà dins la cambra de peraments del palau del
reverend bisbe de Barchinona, a on polsava, en poder del reverend
archabispe de Terragona e patriarcha de Alexandria, tenir
e servar les constitucions, capítols de cort, usos e custums e altres
libertats de Cathalunya.
E aquest mateix die, deprés dinar, lo dit senyor rey de
Sicília e primogènit d'Aragó, en la gran sala reyal del palau
major, jurà tenir e servar la capitulació qui derrerament és stada
fermada e jurada entra lo senyor rey, son pare, de una, e la
ciutat de Barchinona, de la part altra. E fet tot açò, en continent,
los
elegits en lo consell de Cent Jurats li prestaren com a primogènit
lo jurament e homenatge de fidelitat acostumat de prestar.
Partí lo senyor primogènit
Dilluns, a
Sicília e primogènit, etcètera, partí gran matí per anar en Aragó
e en València per convocar corts als aragonesos e valencians.
Argilers
Dijous, a
d'armes de Ffrança, qui tenien assetjada la vila d'Argilés, prengueren
e entraren dins aquella, ab pactes emperò que
vida e menbres, e donaren cavalls e armes a Pedro d'Anca,
capità de la dita vila, e a tots los seus qui dins eren.
Pere Saró
Dimecres, a
fermats e jurats los capítols matrimonials entre lo discret en
Pere Saró, causídich, e na Johana, donzella, filla que fonch d'en
Anthoni Gomar, quòndam, del loch de Sent Quentí, e de la
dona na Quitèria, sa muller; près los dits capítols lo discret
en Pere Miquel Carbonell, notari públich de Barchinona, los
propdits die e any.
Dimarts, a
consellés de Barchinona los següents:
Johan Boschà.
Ramon Marquet.
Pere Marquilles.
Jacme Mas.
Johan Buadella.
Trahició feta per en Ffrancí Anthoni Setantí, fill d'en Luís Setantí
En lo principi del mes de març del any
se moch certa qüestió devant los Deputats del General de Cathalunya,
entre en Guillem d'Ivorra, donzell, de una part, e en
Ffrancí Anthoni Setantí, ciutadà de Barchinona, de la part altra.
Car lo dit Guillem d'Ivorra demanava que fos mès en possessió
del ofici que lo dit Ffrancí Anthoni Setantí tenia en la casa de
la Deputació, lo qual havia càrrech de exhigir e demanar tots
deutes e restes de arrendaments, e altres qualsevol coses qui
fossen e s'éran degudes al dit General, e per açò a fer havia
ell era gran temps ha en possessió del dit ofici e que per dret
e per justícia no
deya al dit Setantí que ell e son pare, en Luís Setantí, eren
stats rebetles e deshobedients al senyor rey, e havien contínuament
stat dins Barchinona, car l'any
era stat conseller en cap de Barchinona, e ell dit Ffrancí Anthoni
era stat mès per capità protector e custodi del portal Nou
de la dita ciutat lo dit any
asetjada, e que per consegüent, com a rebella e deshobedient,
devia perdre lo dit ofici, lo qual devia ésser dat al dit Guillem
d'Ivorra com a bon vessal e servidor del dit senyor; lo qual
Guillem al·legava que
senyor rey celebrà a Montçó, durant la turbació de la guerra
dessús dita.
E lo dit Ffrancí Anthoni Setantí, per por que no perdés l'ofici,
amà més perdre la fama e la honor d'aquest món, e demanà als
Deputats que
ans que la ciutat de Barchinona fos reduhida a obediència del dit
senyor, ja ell era en gràcia e servey del dit senyor rey en Johan,
e jassia aturà
de tot quant s'ic feya ne s'ic deya, e més se oferí lo dit Setantí
provar com a inducció e tracte seu, lo dit senyor rei, qui era en
Empurdà, vench sobre la ciutat de Barchinona, e aquella asetjà
e durant lo dit setja, ell contínuament treballà en servey del dit
senyor, e signantment en fer-li liurar e haver aquella. E, de fet,
los Deputats manaren reebra la dita informació a instància del
dit Ffrancí Anthoni Setantí, qui produhí per testimonis mossèn
Jacme Çamasó, canonge e sacristà de Gerona, fra Pere Ribot,
mestra en theologia, del monestir dels frares preÿcadors de Barchinona,
ffra Benet Senjohan, de Sent Gerònim de la Murta, e
en Jacme Alfonso, mestra de cases e cap de guayta de la dita
ciutat, qui tots concordablament testificaren com lo dit Ffrancí
Anthoni Setantí prodicionalment treballà molt en retre la dita ciutat,
lo portal principal de la qual ell tenia en spacial protecció e
guarda, ço és, lo portal Nou, al dit rey en Johan, qui lavors la
tenia assetjada e molt streta per mar e per terra. Segons totes les
dites coses pus clarament e larga aparen per la informació que
a instància sua ne fonch reebuda, l'original de la qual és recondit
en la scrivania de la Deputació del General de Cathalunya, translat
de la qual trobareu ésser ací en les cubertes de aquest present
libre.
Trahició feta per en Luís Setantí, pare del dessús dit Ffrancí
Anthoni
Ítem, se seguí que en lo mes de abril
consellers mossèn Pere Johan de Sentcliment, Pere Çestrada, Bernat
Ponsgem, Gabriel Leopart e Johan Armant, vengueren a ells,
essents en la casa de la ciutat, lo comte de Prades e lo castellà
d'Emposta, e dins la casa de
e molts d'altres, los digueren tals o semblants paraules: "Senyors
. E per totes aquestes coses sobre dites, e moltes
molt honorables, nosaltres seríem avisats que sobre la qüestió
qui és entra mossèn Andreu de Paguera, cavaller, de una part, e
mossèn Luís Setantí, de la part altra, per raó del ofici de mestra
racional del senyor rey, lo dit Luís se clamaria que
contra leys de la terra ell seria stat tret de possessió del ofici
sens coneguda de dret, al·legant lo dit Luís Setantí que ell té
provisió en scrits del dit ofici. Nosaltres som ací qui us pregam
molt vós façau ensenyar la dita provisió e veureu si li és fet tort
o dret, car ell l'any que fonch conseller en cap de aquesta ciutat,
ço és, l'any
rey que per tot lo mes de juny, lladons primer vinent, ell daria
obra ab acabament, que li liuraria la ciutat de Barchinona, la
qual stava assetjada, retent-li una de les torres de la dita ciutat
o algun portal de la murala, la qual cosa jassia hagués ab tota
veritat promesa, però vosaltres, senyors, sabeu que ell no
fet res. E de aquesta promesa surtí que lo senyor rey li promès
que si ell ho feya, ell li daria l'ofici de mestra racional de la sua
cort, lo qual lo dit Luís Setantí li havia demanat, e de açò li féu
fer provisió en scrits lo dit senyor, la qual provisió, com dit és,
va condicionada, ço és, que si ell liure la dita ciutat que
senyor li darà lo dit ofici. E és veritat que jassia ell haja manats
molts tractes e feta tota sa punya de liurar-li la ciutat, com dit
és, però no u ha poscut complir, ans per altra via lo dit senyor
ha haguda aquella e, per consegüent, no li fa algun torz si no li
ha dat lo dit ofici"
altres, apar clarament los dits pare e fill[s] ésser grans traÿdors,
e per ço se
sia a tots manifest.
Translat del alberà que·l rey en Johan, stant a Pedralbes e tenint
assetjada la ciutat de Barchinona, tramès als consellers de la
dita ciutat per lo seu confessor mossèn Gaspar Ferreres, e aprés
no·n tench res.
Nós, don Johan, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de Navarra,
de Sicília, etcètera. En nostra bona fe e paraula reyal promattem
e juram a nostre Senyor Déu sobre la creu e sancts
que sobre la beneyta e desijada pau e reducció de la nostra insigne
ciutat de Barchinona volem fer e farem tot ço e quant volen
los magnífichs consellers de la dita ciutat, per mitjà e intervenció
de mossèn Gaspar Ferreres, àlias confessor, pare nostre. E som
contents tornar-los e tenir-los totes coses les qual eren en ésser
lo jorn que nós juram e fom jurats al temps de la beneventurada
successió nostra en aquests regnes e Principat, e aquesta és la
voluntat nostra incommutable. E de oblidar, e oblidarem, totes
les coses passades. E de tenir, e tendrem, a tots com a faels e
vertaders vassalls e en vera pau, karitat e vertadera paternitat.
E axí nostre Senyor Déu nos ajut e
e falliments. En testimoni de les quals coses, manam ésser feta
la present scriptura, de nostra pròpria mà subsignada, e ab
nostre segell secret segellada. Dada en lo monestir de Pedralbes,
a
voluntad.
Vidit Johannes Pagès, vicecancellarius.
Coloma, secretarius.
Translat de la letra que·l rey en Johan tramès als consellers de
Barchinona, ensemps ab lo dessús dit alberà.
Lo Rey.
Amats nostres. Notòria és la gran calamitat en la qual
aquest nostre Principat és constituhit, lo qual axí com
en lo passat ere ten insigne e florent, ara per la sua tanta rohina;
instigant lo mal spirit, subseguida, és fet propinque a total extermini
e desolació. E no és dubte que si vosaltres volreu reduhir-vos
a nostra obediència, no solament cessarem les dites coses,
ans per nós, ab ajuda dels altres nostres regnícoles e de vosaltres,
se entendrà en augmentar e prosperar aquexa ciutat e lo
dit Principat, ço que fàcilment, nostre Senyor Déu mijençant,
se aconseguirà, pus aquell sie restituhit en pau e tranquil·litat.
E jassia nós totstemps siam stats promptes reebre-us a nostra
obediència e usar envers vosaltres de tota clemència e amor,
axí com sab nostre Senyor Déu, hi havem per totes nostres
forces treballat e de present treballam. És emperò necessari
per aconseguir açò en la forma que desijam, a salut e ben avenir
de aquexa ciutat, que vosaltres, per lo semblant, considereu
nostra recta e censera intenció e desijeu lo benefici, tranquil·litat
e repòs de la dita ciutat e del Principat. E penseu quant mèrit
gonyaríeu de nostre Senyor Déu, e gràcia de nós, e glòria en lo
món, si per obra de vosaltres la dita ciutat serà a nós reduhida,
e tant bé com és la pau li serà procurat. Ffem-vos certs que
havem gran dolor mirar la dita ciutat, qui era la pus principal
de nostres regnes e terres, e ten famosa e gloriosa entre les
altres ciutats del món que sia portada en lo punt e engústia
que és. E axí devem ab summa prudència e cura attendre en
fer la dita reducció. Per ço, per part de nostre Senyor Déu, vos
requerim e nós vos pregam, exortam e encarregam que principalment
per fer tant sacrifici e servey a nostre Senyor Déu
e usar envers nós del que per ordinació divinal sou tenguts, e
per fer e procurar tant benefici a vosaltres, e sublevar de tanta
angústia e misèria lo dit Principat, vullau reduhir e tornar-vos
a nós, vostre rey e senyor natural, oferint-vos que usarem vers
vosaltres de amor paternal, e us rabrem e tractarem com a fills,
ab tota karitat e amor. E a fe de rey e senyor vostre, vos promattem
e donam paraula reyal, e invocam nostre Senyor Déu en
testimoni que, axí com speram de la sua clemència,
remissió e perdó de nostres falliments que vers ell havem comesos,
axí ab tota veritat e sana intenció nós oblidarem de totes
coses passades. Si emperò aquestes ten justes e paternals exortacions
e ofertes no acceptàreu, ne la dita reducció volreu fer,
vos fem certs que nós proseguirem aquesta nostra ten justa intenció
e propòsit fins que la dita ciutat hajam subjugada a nostra
obediència. E per aconseguir e atènyer açò, farem e usarem
de totes aquelles stratures, vexacions e rigors que necessari serà.
E sie nostre Senyor Déu jutge entre nós e vosaltres qui
compel·liu en fer ço que fer no volríem, com lo
sie tot inclinat a clemència envers vosaltres e aquexa ciutat.
Dada en lo monestir de Pedralbes, a
Ací apar la demanda que la ciutat fa al rey per rahó de la sua
oferta, e la resposta del dit senyor. E aprés non·n tench res.
Ihesus
Primo, demane e suplique la dita ciutat: Que attès e considerat
que per causa de la detenció qui
del il·lustríssimo don Karles, primogènit d'Aragó, de gloriosa
recordació, fill vostre, la ciutat de Barchinona e Principat de
Cathalunya, per zel de bona amor e fidelitat, entenent en la
desliurança del dit primogènit, per conservació de la progènia
e posteritat de vostra senyoria, són stats fets los actes e anentaments
fins ací subseguits. Que plàcia a vostra magestat dicernir
e declarar los dits actes no ésser stats prejudicials o derogants
en alguna manera a la fidelitat, ans los poblats en la dita ciutat
e Principat ésser haguts per bons, leals e faels, e que vostra
senyoria per tal los ha reputats, e que plàcia a vostra senyoria
fer-ho publicar ab veu de pública crida per tots vostres regnes
e terres, axí daçà mar com dellà mar.
Plau al senyor rey decernir e declarar los poblats en la dita
ciutat e Principat ésser stats e ésser bons e leyals e faels, e per
tals los ha e
publicar ab veu de pública crida per los regnes de sa senyoria,
axí daçà com dellà mar.
Ítem, supplique la dita ciutat que, per causa o occasió dels
dits actes de qualsevol spècia sien sobreseguits fins ací, no puixe
ésser per vós, senyor, ne per vostre primogènit o successors vostres
e seus, o per qualsevol oficials presents o sdevenidors inquirir
ne procehir o enentar civilment o criminalment, o ésser feta
demanda alguna o admesa alguna acusació o denunciació a instància
del fisch o de part privada, o per qualsevol altra manera,
directament o indirecta, contra la dita ciutat, ciutadans o habitadors
de aquella, axí presents com absents, ne contra lo dit Principat,
ciutats, viles, castells e lochs de aquella e los poblats e singulars
de aquelles, de qualsevol stament, grau o condició sien, ço
és, ecclesiàstichs, militars e reyals, e béns de aquells o de algú
de aquells generalment o particular. E si alguns processos, enquestes
o aprísies eren stats contra los dessús dits o algú de
aquells començats o fets, o altres qualsevol procehiments o enentaments,
apprehensions de béns, annotacions, confiscacions, sentències
e condemnacions, axí en persones com en béns, bandajaments
o acuydaments, o altres qualsevol enentaments o actes
de qualsevol calitat, preheminència e regalia sien, encara que fos
crim de lesa majestat en lo primer o segon cap, o de qualsevol
altra crim o delicte qui dir o cogitar se puixe, que aquells e
encara qualsevol crides quí sien stades en qualsevol part de
vostres regnes e terres fetes, sien haguts e hagudes per nul·les,
cassos e abolits, e aquells e aquelles, vós, senyor, per mercè vostra,
vullau cassar, anul·lar e abolir, e ara de present hajam aquells
per canses e nul·les ab decret de nul.litat. E a major cautela,
plàcia a vostra senyoria fer e atorgar a la dita ciutat, ciutadans
e habitadors de aquella, axí presents com absents, e a tot lo dit
Principat, e als singulars, habitadors e poblats en aquell, axí
ecclesiàstichs, militars e reyals com encara a qualsevol altres
persones de qualsevol stament o condició sien, de qualsevol altres
regnes e terres, axí de vostra senyoria com d'altres qui hajen
seguit la opinió dels dits Principat e ciutat, remissió, absolució,
relexació e diffinició general, larga e bastant, ab solemne jurament
e altres clàusules necessàries, francha e quítia de segell e
de totes altres messions e despeses.
Plau al senyor rey fer e atorgar lo contengut en lo present
capítol. E quant se sguarda a la ffranquesa de les despeses, plau
a sa magestat fer gràcia del dret de segell.
Ffam e carestia
Més avant és feta ací memòria com en lo mes de octobre del
any
tenia en la ciutat de Barchinona, los pobles no posqueren exir de
la ciutat per sembrar, e per consegüent fonch ten gran carestia
tot aquell any per tota Cathalunya que, con vench en los mesos
nohembre e deembre del any
forment de Sicília, car no
sous, e la quartera del ordi a
se venia a
mastall, ço és, una quartera de forment de Sicília mesclada ab
una quartera d'ordi; aprés feren altra manera de mastall, que
ab una quartera de forment ne mesclaven dues d'ordi. E aprés
venguem a tanta stretura que no s'ic trobava forment a algun
for, e fonch-ne occasió que tres naus de Sicília qui arribaren una
aprés d'altra en la plaja de Barchinona ab forments, con volien
descarregar, mossèn Requesens Dezsoler, governador, e mossèn
Peralta, tresorer, e altres oficials del senyor rey, feyen
fer manament als patrons, scrivans e altres oficials de les dites
naus que sots pena de
continent partissen ab tot lo càrrech, e aquell aportassen a la
vila de Roses, per tant que d'aquí a coll de bèsties lo posquessen
metra dins la vila de Perpenyà, on lo senyor rey era personalment
ajustat ab certa gent d'armes per defendra la dita vila de
les gents d'armes del rey de Ffrança, qui la tenien assetjada, e
dins staven molt strets de vitualles, e per aquesta raó Barchinona
vench en tent fort punt que la quartera del forment, con vench
en de janer del any
tal for la comprà en Galceran Carbó e molts altres, e la quartera
del ordi muntà a
a
entorn Barchinona vengueren a manjar pa de glants, e molts
vivien de naps, d'escaravis, de pastanagues, de castanyes, de cols
bullides e de semblants misèrias, e de fet los pobles, axí dins com
fora la ciutat, en aquest temps hagueren molt desayre, car tots
vespres, tentost com era foscant, sentiren anar per tota la ciutat
passades
a grans crits cridaven demanant elmoyna, e tota la ciutat anava
plena de pagesos e pageses carregats d'infants qui tot lo die
demanaven almoyna. E açò durà fins en la fi del mes de març del
any
carregades d'ordis e de forments. E lavors calà la quartera del
forment de Sicília a
sous, e la gent se començà molt d'alagrar sperant aquest any
cullir fort belles meses qui
e ja quasi tot lo mal temps les era oblidat. E con vench divenres,
a
passat migjorn, caygué tanta pedre per moltes parts del territori
e dins la ciutat de Barchinona, per tota Orta e per tota la parròquia
de Sent Martí de Prohensal, e a Cervera, e Tàrraga, e per
molts altres lochs de Cathalunya, que no y lexà res. De tot sia loat
Déu!
Lo die de sent Andreu del any
en consellers de Barchinona:
Pere Bucot.
Pere de Conomines.
Gaspar Montmany.
Johan Boïgues, barber.
Johan Peraller, fuster.
Treva de Túniç
Dimarts, que fonch la derrera festa de Siquagèsima, e comptàvem
rey féu fer crida per la ciutat de Barchinona, com ell havia feta
treva ab lo rey de Tunis, duradora per spay de dos anys, qui han
ja començat a córrer lo primer die de janer del propdit any, e
finiran per tot deembre del any
"Princeps namque"
Dicmenge, a
mossèn Johan Bernat Terré, regent la vagaria de Barchinona, per
manament del senyor rey, qui jehia malalt en la casa d'en Carrós,
devant lo monestir de les dones preÿcadoreces de la plaça de
Sent princeps namque per les places e altres
lochs públichs de aquesta ciutat, en aquesta manera, que lo dit
regent la vagaria, anant a cavall e vestint una cota d'armes o
sobravesta ab armes reyals, e acompanyat de alguns altres qui
anaven a cavall ensemps ab ell, li anaven devant
a peu portans falles de foch e cridants a grans crits: "Via fora:
. E com eren en alguna plaça o loch públich
de la dita ciutat feyen una crida contenent en efecta que tothom
stigués aperallat de moure princeps namque per
la primera vagada que lo senyor rey o menàs, no faent alguna
menció de jòvens ne de vells. E cridà princeps namque
per rahó com era venguda nova que molta gent d'armes de
Ffrança eren entrats en Rosselló per damnificar lo Principat de
Cathalunya.
Pere Johan de Sentcliment
Dijous, que comptàvem
quasi a posta de sol, finí sos derrers dies lo honorable ciutadà
de Barchinona mossèn Pere Johan de Sentcliment, lo qual
fonch molt virtuós home e digne de ésser-ne feta memòria, la
ànima del qual haje bon repòs en peradís.
"Princeps namque"
Divenres, a
mossèn Johan Bernat Terré, regent la vagaria de Barchinona, féu
cridar lo princeps namque en la forma e manera dessús dita,
per raó de la gent d'armes de Ffrança que novament eren entrats
en Rosselló.
Mort del rey de Castella
Dicmenge, a
rey de Castella, e succehí-li tentost lo il·lustre don Fferrando,
primogènit de Aragó, qui havia per muller una sua germana, no
contrestant que del dit rey don Enrich hi sobrevisqués una filla
infanta pocha.
Dicmenge, a
sens que algú no la tochà, la bandera de Barchinona, qui penjava
alt en la volta subirana de la Seu, entre l'antrada del cor e les
scales de Sancta Eulàlia, la qual havia passats
que y penjava, ço és, de la derrera guerra de Serdenya ençà.
Déus vulla bon senyal sia, a honor e glòria sua e a profit de
tots.
Perpenyà
Dilluns, a
Perpenyà als capitans del rey de Ffrança, qui lonchs dies havia
que la tenien assatjada.
Entrada del senyor rey
Dijous, deprés dinar, que comptàvem
e any, entrà en Barchinona lo senyor don Johan, rey d'Aragó
e de Navarra, etcètera, venint de les parts d'Empurdà, hon havia
stat per molts dies ab certa companyia de gents d'armes e de
traballant contínuament per socórrer la vila de Perpenyà,
la qual stava molt ha assetjada per la gent d'armes del rey de
Ffrança, e de fet, a la derraria se hagueren a retra, e lo senyor rey
ab tots los seus vench-se
die e any, però aquesta vagada no entrà ab carro trihunfal.
Àpocha de dot
Dimarts, a
Miquel Rovira fermà àpocha de mil lliures per lo dot de sa
muller na Isabel, filla mia, en poder del discret en Miquel Ferran,
notari públic de Barchinona, lo propdit die e any.
"Prínceps namque"
Dijous, a
cridar lo princeps namque en Barchinona, sens alguna necessitat,
ans per la major part del poble se creyha que u feya per
traure diner de sos vassals. Déu per sa mercè hi proveescha en tot.
Sposalles
Dicmenge, a
Ffrancí Torró près e sposà per muller na Climenta, donzella, filla
del senyor n'Anthoni Pons, mercader. E foren fets e fermats los
capítols matrimonials entre ells lo dessús dit die en poder del
discret en Miquel Ferran, notari públic de Barchinona, e aquest
mateix die se sposaren: a laor e glòria sia de Déu.
Consellers
Dijous, a
de beneyt apòstol sent Andreu, foren elegits en consellers de
Barchinona los honorables mossèn Galceran Carbó, mossèn
Berenguer de Junyent, ciutadans, en Gerònim Rajola, mercader,
Bernat Marquilles, spacier, e en Salvador Spano, argenter.
Contra en Luís Setantí
Dimarts, a
sancta Lúcia, essents elegits en novells consellers de la ciutat de
Barchinona los propdits, e stants ajustats dins la casa de
per traure lo Consell de Cent Jurats, segons és costum, qui tot
aquell any han càrrech de consellar los consellers en los negocis
qui occorren aquell any, e jassia la major part del dit consell fos
ja elegit e sol restàs fer nominació de alguns ciutadans s'esdevench
que mossèn Berenguer de Junyent per sa porció anomenà
en Luís Setantí, la qual nominació fonch fort odiosa als restants
quatre consellers, e signantment al dit mossèn Galceran Carbó,
qui era conseller en cap. E en presència de
eren aquí presents, dix que lo dit senyor Luís Setantí no era
persona àbil ne ydònea per entrar en lo consell de la ciutat. E
primerament al·legà com lo dit Setantí era públich trencador de
sacrament e homenatge, e perquè pus clarament fos manifest a
tots los oïdors, manà al discret an Johan Brujo, notari e scrivà
major de la casa de la ciutat, que aportàs lo manual de la scrivania
del any
regonèxer com en lo mes d'octobre del propdit any lo Consell de
Cent Jurats elegí a ell, qui ladons era conseller en cap, ensemps
ab en Johan Matheu, qui era conseller quart e síndich de la dita
ciutat, donant-los càrrech que anassen e tractassen bona unitat
e concòrdia entre lo senyor rey en Johan Segon, lladons regnant,
qui lonchs dies havia que tenia assetjada la ciutat de Barchinona
per mar e per terra, e la dita ciutat, de la part altra, manant
expressament e inhibint-los que per res del món no tractassen
d'altres feynes sinó de les perquè eren tramesos, e signantment
los inhibiren que no demanassen res per a ells ne per altri directament
o indirecta, ne prenguessen alguns donatius del dit senyor
ne de altra qualsevol persona molt largament e bastant;
e de fet fonch trobat que lo dit Luís Setantí féu tot lo
contrari, e per consegüent era infamis e trencador de sacrament
e d'omenatge, e inàbil per entrar may ne ésser de consell en la
casa de la ciutat, les quals infàmies ell se mès a nagar, e fonch
legit aquí devant tots lo dit jurament e homenatge e trobaren
que lo dit Berenguer de Junyent, essent batle de Barchinona
aquell any
Setantí e del dit Johan Mateu, lo qual Johan Mateu fonch trobat
quiti e sens colpa alguna. E fort vergonyosament en presència
de tots li digueren e li provaren com ell havia demanat al senyor
rey que fos de sa mercè que
de la sua cort, e que son fill en Ffrancí Setantí, qui aprés se féu
cavaller, fos vaguer de Barchinona lo trienni primer vinent, e
d'altra part oferí lo senyor rey donar-li
dels quals li matia la vila de Mahó penyora. E de fet, aprés
que
Setantí començà de regir e servir lo dit ofici de mestra racional,
de què
lo dit ofici, se tench molt per agreujat com l'avien tret de possessió,
e accórrech al comte de Cardona e al castellà d'Emposta,
los quals de continent ne foren ab mossèn Pere Johan de Sentcliment,
lladons conseller en cap de Barchinona, e ab los altres
consellers companyons seus del any
que en veritat stava que lo dit Luís Setantí lonch temps havia que
secretament tractava ab lo senyor rey de trahir la dita ciutat e de
liurar-li una torra o un portal per on la entràs. E és veritat que
la ciutat, fiant molt d'ell, havien fet capità del portal Nou son
fill mossèn Ffrancí Setantí. E sots aquest pacte e condició lo
dit senyor li havia promès dar los dits oficis e
de açò digueren lo dit comte e castellà d'Emposta que ells abduy
n'avien fet cert cartell o alberà sotsscrit de lurs mans e signat
ab lurs segells al dit Setantí, lo qual lo dit Luís tenia. E com
ell dins lo temps que havia promès liurar la dita ciutat no la
haja liurada, per consegüent conclohien[t] e deyen que lo dit
senyor rey ne ells qui y eren entravenguts no eren
tenguts dar lo dit ofici de mestra racional al dit Setantí, ne alguna
altra cosa que promesa li haguessen, e de fet no
dies que fonch tret de possessió, e fonch-hi tornat lo dit mossèn
Andreu de Paguera, ne son fill no hac aquell trienni la vagaria
ne los
trienni fonch dada a mossèn Johan Bernat Terré, qui la regí.
Stà emperò en veritat que ab totes aquestes malvestats e vergonyes
qui li foren provades, lo dit Berenguer de Junyent en tot
cas lo volch metra en lo consell. E perquè era ja gran hora de
nit, ço és,
lo dit consell, ans corrien perill que si mijanit los aconseguís lo
privilegi fora trencat, los restants
e bons hòmens que eren, elegiren de dos mals lo menor. E feren-se
venir lo dit Luís Setantí, qui ja aquí era present, e digueren-li
que elegís què amava més, o que ab carta pública renunciàs al
ofici de mestra racional e restituís lo cartell que tenia al comte
e al castellà, e ells admetrien-lo en lo consell de la dita ciutat, o
que si no volia renunciar lo dit ofici ne retra lo cartell als dessús
dits, que hagués per ferm que may lo admatrien en lo dit consell
com no sia may stat vist fins ací que oficial reyal sia del consell
de la ciutat. E ell, aprés moltes rahons, renuncià al dit ofici, e
promès restituhir lo dit cartell que tenia al dit comte e castellà.
E de açò fonch testificada carta pública per lo dit Johan Brujo,
notari e scriva dessús dit. E de fet, aprés de tots aquests oprobis
e malvestats qui li foren dites en la cara, e auctènticament provades,
los consellers, per evitar major dan, com dit és dessús, lo
admateren en lo dit consell. Crech jo que molts foren stats qui
amaren més ésser stats scobats sobre un ase per tota la ciutat
que haver oïdes la meytat de les malvastats qui li foren dites
en la cara devant tanta bona gent.
Síndichs de cort
Dimarts, deprés dinar, que comptàvem
any
Galceran Carbó, conseller en cap l'any present, mossèn Johan
Lull, major de dies, mossèn Johan Ros, major de dies, mossèn
Ramon Marquet e mossèn Pere de Conomines, síndichs
per entravenir en les corts qui
missatgers elets per anar visitar lo senyor rey, qui era en Navarra
e
era en Castella.
Sposalles
Dicmenge, a
mossèn Galceran de Requesens, comte de Trivento, en lo regna
de Nàpols, com a procurador del il·lustríssimo don Fferrando, rey
de Nàpols, sposà per lo dit senyor la illustríssima dona Johana,
infanta d'Aragó, donzella, filla de nòstron senyor lo rey don Johan
Segon, rey d'Aragó, e de la il·lustríssima reyna dona Johana, quòndam,
muller sua; fferen-se les dites sposalles en la vila de Cervera
ab gran simplicitat, ço és, sens alguna festa ne serimònia.
Bandajament del consell de la ciutat
Dimecres, a
consellers de Barchinona mossèn Galceran Carbó, mossèn Berenguer
de Junyent, ciutadans, mossèn Gerònim Rajola, mercader,
en Bernat Marquilles, spacier, e en Salvador Spano, argenter, ensemps
ab lo Consell de
Marimon, Ffrancí de Conomines, Johan Roig, misser Berenguer
Artigó, Rafel Anglès, Pere Sirvent, Ramon Marquet, Pere Viastrosa,
Nicholau Viastrosa, Johan Oliba, Matheu Gual, Anthoni
Salvador, Ffrancí Morer, Guillem Ponçgem, Gaspar Anglesí, Garau
Conomina, notari, Andreu Mir, notari, Rafel Servera, notari,
Galceran Balaguer, notari, Johan Sauri, Pere Palaudàries, Johan
Alzina, tots tres spaciers, Anthoni Sadorní, brocador, Pere Jacme,
sabater, Jacme Guixós, ferrer, Jacme Dalmau, gerrer, Ffrancesch
Cochó, ortolà, Johan Mestre, laurador, e Barthomeu Guitart,
beyner— ordonaren que d'ací avant algun deputat, oïdor de
comptes, advocat, scrivans ne altres qualsevol oficials o ministres
del General de Cathalunya no posquessen ésser consellers, advocats,
ne ésser de consell de la dita ciutat ne haver algun ofici ne
benefici en aquella, ans totalment ne fossen expel·lits. Sens que
no exprimiren ne digueren alguns altres motius perquè u feyen.
Aprés, dimarts, a
consellers e Consell de
tot a loch.
Dijous, a
feta e publicada crida pública per diverses lochs de la ciutat de
Barchinona, ab la qual lo senyor rey ab sa letra datada en Ceragossa
d'Aragó, a
de governador en Cathalunya, e al vaguer, batle e altres oficials
de Barchinona que, sots pena de
fessen publicar una crida contenent en efecte que d'ací avant algú
de qualsevol ley, condició o stament fos, comprant o venent o contractant
en alguna manera, no gosàs pendre ne donar monedes
d'argent franceses, ço és, dobles de dos sous e huytenes, sots
pene de perdre la dita moneda ab la qual haurien contrectat, la
meytat de la qual fos del senyor rey, e que de l'altra meytat se
façen dues parts eguals, la una de les quals sie del acusador,
l'altre del oficial qui
com ab les dites monedes stranyes, qui no valien la quantitat
per la qual eren meses, tota la dita ciutat e encara lo Principat
de Cathalunya era robat. Menant als dessús dits oficials que scrivissen
de continent als altres vaquers de Cathalunya que quascú
d'ells menassen de continent fer e publicar semblant crida en
lurs vegaries.
Consellers
Dissabte, a
elegits en consellers de Barchinona: en Luís Setantí, Baltasar de
Gualbes, Bernat Ponsgem, mercader, Johan Fogassot, notari, e
Ffrancí Cochó, ortolà.
Dissabte, a
dinar, entrà en Barchinona la senyora infanta d'Aragó, dona
Johana, filla del senyor rey don Johan, rey d'Aragó e de Navarra,
etcètera, sposa del il·lustríssimo rey don Fferrando, rey de Nàpols,
e la qual era loctinent en Cathalunya per lo senyor rey, son pare,
la qual venia per celebrar la cort que
tenia als cathalans passats ha
mudada de la vila de Cervera en la present ciutat de Barchinona.
E no li isqueren consellers ne deputats, car ella entrà molt cuytat
e sacretament.
"Princeps namque"
Dimarts, a
Ffrancí Anthoni Setantí, cavaller, regent la vagaria de Barchinona,
vestit d'una sobravesta o cota d'armes reyal, féu cridar princeps namque
per les places e altres lochs públics de Barchinona,
ab molts saigs qui li anaven devant ab falles de foch
enceses. E aquest die que princeps namque, lo
senyor rey no era en alguna part de Cathalunya, ans era a Ceragossa
d'Aragó, e no era obsés ne tenia algun enemich obsés, mas
féu-lo cridar per ço com alguna gent d'armes de França s'eren
calats en Empurdà e havien corregut fins a Caules de Malavella,
al·legant los dits francesos que d'açò era stat occasió mossèn
Bach de Rochabruna, qui havia principiat de entrar mà armada
en Rosselló e havia corregut fins a Ylla, robant e fahent tot
lo més mal que pogut havia.
Venguda del senyor rey
Dissabte, deprés dinar, que comptàvem
any
d'Aragó, e calant-se ab una barcha per lo riu avall, perquè vengués
pus reposat que no fere si vengués a cavall, tant per rahó de
sa gran senectut com encara per rahó del puagra havie, vench
fins a Tortosa, e del cap de Tortosa, on se recullí ab dos laüts
grossos de Paníscola, se
on isquè, e aquí montà a cavall e entrà en Barchinona. E
vench-se
de posar.
Entrada de na Ffrancina Rossa
Aprés, dimarts, deprés dinar, a
entraren en Barchinona dos néts del senyor rey, ço és, don Jayme,
fill del comte de Ffoix e príncep de Navarra, e don Johan, fill
natural del il·lustríssimo senyor don Karles, de sancta recordació,
primogènit d'Aragó e de Sicília. E entraren ab ells la senyora na
Ffrancina, filla de misser Johan Ros, e misser Johan Ros e sa
muller, e son fill, e altres filles e genres del dit misser Johan,
acompanyats de passades
a camí, entre
Trivento, lo vici_canceller, lo vaguer de Barchinona e molts
barons, nobles, cavallers e altra gent d'estat. E vench la dita
senyora na Ffrancina cavalcant en les anques de la mula del dit
príncep de Navarra, e anava-li al costat, tenint-la per la mà, lo
dit comte de Cardona, e axí, ab trompetes sona[n]ts,
passant per la plaça de Sent Jacme, on havia gran multitut de
poble qui s'í eren ajustats per veura la entrada de la dita senyora,
se
devant la porta de la casa de la Deputació, vers la font del Cayll,
on descavelcaren. E al vespre d'aquest mateix die que fonch entrada,
lo senyor rey ab dos o tres altres, entre dues fosques,
la vench visitar e stech-hi fins passades onze hores prés de mijanit.
Corpus Christi
Dijous, a
Christi, fonch feta la processó acustumada fer aquest die per
Barchinona, sens emperò que no feren alguns jochs ne entramesos,
ne los canonges ne capellans no portaren capes sinó los
sobrepallissos, e açò per tant con lo die proppassat havia plogut
e feya fanch, mas anaren-hi les confraries ab molta luminària
devant la custòdia. E les gents, sabent que no y havia jochs, no
curaren de envalar axí com acustumen de fer los altres anys; bé
és ver que empaliaren los enfronts de les cases e prou leugerament.
E lo senyor rey don Johan, si bé s'era vell e passava
anys, e era sovent appassionat de puagra, seguí a peu tota la
processó, portant un bordó del dosser de la custòdia, e may
segué fins la custòdia fonch tornada a la Seu. E stà en veritat
que quant lo dit senyor fonch devant la porta de la Deputació
e víu na Ffrancina, filla de misser Johan Ros, alt en una finestra
de la casa de mossèn Martí Johan de Foxà, canonge, la qual
Ffrancina en aquest temps ell mostrava amar molt, se trasch
un bell diamant que portava en la mà e tramès-lo-li per un
alberdà, que li anava al costat, apellat Pompa.
Duch de Calàbria
Divenres, a
de juliol del any
apòstol sent Jacme e de sent Cugat, màrtir, arribà en la plaje de
Barchinona ab
qui venia de Nàpols per acompenyar e manar-se
dona Joahana d'Aragó, filla del senyor don Johan Segon, rey
d'Aragó, la qual era sposada del rey de Nàpols, pare del dit duch;
fonch-li fet pont de fusta al puig de les Falcies e empaliat de
drap[s] vermells segons és acustumat fer con nòstron senyor lo
rey ve per mar o son primogènit, e no pas con altre senyor
stranger ve, e açò parech a molts dels antichs e savis
ésser desorde; vengueren en companyia del dit duch molts
senyors de Ytàlia, entre los quals foren don Fferrando, germà
bastard del dit duch, lo duch de Àndria, lo duch de Melfa, lo
príncep de Bisinyano, lo comte d'Ariano, gran senescal del regne
de Sicília, lo comte de Llissano, e lo comte de Consa, e molts altres
barons e grans senyors d'aquell reyalme. Ffonch reebut lo dit
senyor ab gran honor e ab molta festa; primerament, l'esperaven
al cap del pont, vers mar, lo bisbe de Gerona, los consellers de
Barchinona, e misser Johan Rossell, síndich de Leyda, e molta
altra notabla gent; aprés, lo senyor rey l'esperà al altre cap del
pont, vers terra, ab molts senyors e honrada gent, e ab doser de
drap d'or, lo qual, ans que may los dits senyors rey e duch hi
entrassen, fonch tot robat e trossejat a trossos per les companyes
del dit duch de Calàbria, qui
tots alt en la gran sala qui és sobre la duana de la Lotge,
la qual sala fonch molt richament empaliada de molts bells draps
de ras, e tot lo sobracel cubert de draps de llana grochs e vermells.
E aquí fonch la dita senyora reyna de Nàpols, qui aprés del
gran aculliment que li féu, densà ab lo dit duch, son fillastre,
e aprés dençaren molts d'altres ab moltes dames que y havia de
ciutat. Aprés assagueren-se en les
miren vers mar, e devant ells passaren totes les confraries dels
menestrals ab lurs panons, quascuns aperallats com pus honradament
posqueren. E és veritat que en aquesta festa no y hac col·lació.
Aprés cavalcaren tots, ço és, lo senyor rey primer, aprés venia
lo dit duch de Calàbria, qui anava al costat de la dita reyna, a
la part squerra, la qual cavalcava ab una bella acanea, e anaven-li
a peu adestrant-la mossèn Carrós, vis_rey de Serdenya, e mossèn
Dalmau de Queralt; aprés venien a cavall molts prínceps, duchs,
comtes, marquesos e altres senyors ab moltes senyores a cavall.
E partint de Lotge vengueren la via de la plaça del Forment, on
és la torra grossa, e passaren per la ribera de levant, entre les
cases e lo mur, e tota la ribera fonch empaliada de molts bells
axelons e draps de ras, e plena de infinides banderes, standarts
e panons, que u féu fort bell veure. E d'aquí vengueren-se
al pla d'en Lull, e del pla d'en Lull al Born, e per lo carrer
de Moncada fins a la capella d'en Mercús, e de la dita capella per
la Bòria, per la plaça del Blat, per la plaça del palau del rey, e
d'aquí a la Seu, on descavalcaren al portal major. E fins al dit portal
major los isqué la processó bisbe ab lo gremial al detràs. E
axí se
la senyora reyna romàs a la Seu, e
cavalcar. E d'equí, tirant dret devant la Deputació, e passant per
Sent Jacme e per Regomir avall, tiraren fins a casa de mossèn
Bernat de Gualbes, al carrer Ampla, on lo dit senyor duch de
Calàbria poshà, la qual posada trobà que li hagueren molt bé
empaliada e mesa en orde. E al vespre següent foren fetes grans
alimares per tota la ciutat.
Sposalles
Aprés, lo dilluns pus propsegüent, que comptàvem
del propdit mes e any, lo senyor rey e la senyora reyna, sa filla,
el senyor duch de Calàbria, e molts altres senyors e nobla gent,
ajustats ensemps ab lo reverend bisbe de Gerona en la gran sala
del palau major reyal, ab les portes del dit palau tencades, perquè
massa gent no y entràs, lo dit senyor duch de Calàbria, com a
procurador del senyor rey, son pare, sposà la dita il·lustríssima
senyora infanta dona Johana d'Aragó, ab intervenció del dit reverend
bisbe de Gerona, no contrestant que ja a
proppassat lo comte de Trivento, com a procurador del dit rey
de Nàpols, l'agués sposada dins la vila de Cervera, però perquè
dix que aquella hora encara no havien haguda la dispensació de
nostre Sanct Pare, que era molt necessari que ara, con l'avien
haguda, íterum la sposàs. E de fet axí
gran col·lació de confits de sucre, qui isqué de la sglésia del dit
palau, d'on havien fet rebost, e entrant per la porta de la dita
sala, fonch tota robada e mesa a sacomano, ab fort gran deshorde,
que sinó una sola bacina no
Corpus Christi
Dijous aprés següent, que comptàvem
any
que tornassen fer la processó ab los jochs e entramesos que
acustumen fer quascun any lo die de Corpus Christi, e açò per
amor del duch de Calàbria e dels qui ab ell eren venguts, e de
fet axí fonch fet aquesta jornada. E al detràs de tota
la dita processó vench la custòdia dins la qual fonch lo cors de
Jhesucrist, e açò parech a molts mal fet, dients que lo cors de
Jhesucrist no deu ne acustume exir a algun senyor, mas tots los
senyors deuen exir e reverenciar a ell. E d'açò fonch dada gran
culpa als canonges de la Seu.
Coronació
Aprés, lo dimecres següent, que comptàvem
propdit any
lo senyor rey e lo duch de Calàbria, per ordinació ja feta per
lo rey de Nàpols ans de la partida del dit duch, deliberaren que
la senyora reyna fos coronada en Barchinona. E mese ja alguns
dies abans la plaça del palau major reyal en orde, ço és, bé empaliada
de molts e bells draps de ras, e tot lo sobrecel envalat de
draps de llana de diverses colors; a cost e mació del senyor rey
fonch preparat un molt bell e gran cadafal al cap de la dita plaça
alt, lo qual féu fer e pagar lo senyor rey, sobre lo qual fonch
bastit e mès bé a punt un altar, e ultra aquest cadefal ne foren
fets molts d'altres per tota la plaça, on miraven molta gent. E
exint de la capella del palau primerament lo senyor rey e
Calàbria ab la processó qui precehia, aprés vengueren lo ministre
del orde dels frares menors e lo dels frares augustins, aprés
s'eren ja primer vestits ab capes d'or en lo cadefal on se devia
dir la missa. E axí precehints-los dits senyor rey e duch de Calàbria,
e venint aprés la senyora reyna enmig de dos bisbes, isqué
de la capella ab la processó vestida d'una roba de cetí carmesí
ab los cabells scampats sobre les spatles, venint enmig del gramial,
e axí entraren en lo cadefal. E lo bisbe de Gerona començà
la missa, però ans que la misses comensàs lo senyor rey féu tres
cavallers: un valencià e dos ytalians. E con fonch dita la epístola,
la dita senyora reyna s'í acostà, e agenollant-se als seus peus, ell
la beneý e li dix certes oracions, aprés la consegrà untant-la en lo
muscle squerra e enmig de les dues spatles. E fet açò, acompanyada
del dit duch de Calàbria e dels dos bisbes, enmig dels quals
era exida, se
aquella roba vermella ab la qual era exida, e vestí
de cetí blanch. Aprés vengueren tres barons, vassalls propris
del dit rey de Nàpols, qui exint de la dita capella e anant devant
la dita senyora li aduyen, ço és, lo príncep de Visinyano una
molt nobla corona d'or ab molts balaxos e groces perles dins una
bacina daurada, e a la part dreta del dit príncep vench lo comte
d'Ariano, gran senescal del regne de Sicília, qui li aportava lo
ceptre, e a la part squerra era lo duch de Melfa, qui li portava
lo pom. E axí se
lo bisbe qui deya la missa hac combregat, e lavors la dita senyora
acostà
e benedicions. E benehida per lo dit bisbe, la dita corona li fonch
mesa al cap; aprés, benehit lo ceptre, aquell mès en la mà dreta
de la dita senyora; e lo pom, axí mateix benehit, li fonch més per
lo dit bisbe en la mà squerra. E acabada la dita missa e dada
per lo dit bisbe la benedicció a tot lo poble, isqué la dita senyora
ab les dites insígnies reyals, acompanyada del senyor rey e dels
altres senyors dessús dits, e muntà-sse
de perament del dit palau reyal.
Col·lació
Aprés, lo dimecres següent, que comptàvem
dit any
ciutat lo senyor rey, la senyora reyna, sa filla, lo duch de Calàbria
e altres senyors dessús dits, e moltes dones de cort. E fonch-los
apperallada una bella col·lació de confits de sucre, en la qual hac
passades
lo senyor rey. Les altres foren totes robades ab pocha vergonya
per los castellans e altres familiars del propdit senyor rey.
Recullita de la reyna de Nàpols
E con vench divenres, a
hora de tèrcia, la dita senyora reyna de Nàpols se recullí
en una de les dessús dites galeres, e de continent que fonch recullida,
totes les galeres al rem se perlongaren la via de Materó,
e d'equí successivament tiraren lur bon viatge la via de Nàpols.
Principi del moll
Dissapte, a
la obra del moll de la ciutat de Barchinona en aquesta
manera: que lo il·lustríssimo senyor en Johan Segon, rey d'Aragó,
partí de la Seu ab la professó primera e ell aprés, acompanyat
del bisbe de Gerona, del bisbe d'Urgell, del vaguer, del batle,
dels consellers, dels cònsols de la Lotge, d'un embaxador de Venècia
e de molta altra notable gent en gran nombre. E anaren a la
plaça del Forment, e con foren a la torra grossa, qui és en la dita
plaça, aquí trobaren parat un altar, on feren dir una missa baxa.
E devant l'altar stech un carro, en lo qual havien carregada una
gran pedra qui a bon àrbitre podia pasar entorn
E dita la missa, los mariners qui aquí eren començaren
tirar lo carro fins prop de la vora de la mar, on devien lensar
la dita pedra. E aquí lo bisbe de Gerona benehí la dita pedra
dient-hi moltes notables oracions e tota la letania dels sants,
e ab un salpasser lensà-y molta ayga beneyta. Aprés lo senyor
rey acostà-s'í e tochà la dita pedra ab la mà, e tots los mariners
aydants-li la lansaren a la riba o vora de la mar, e aquesta
fonch la primera pedre qui y fonch mesa, e tantost vengueren
los consellers de la ciutat e los cònsols de la mar qui y lensaren
sengles pedres poches. E tantost los mariners ab lo pontó aprés
de aquelles descarregaren-n'í
mestre de aquest port un sicilià de Macina appellat mestre Stasi.
E obligà
Mort de don Jayme d'Aragó
Divenres, gran matí, que comptàvem
egregi don Jayme d'Aragó, nét que fonch del duch de Gandia,
e aprés que
del palau, on stech tot lo die fins al vespre, que
E diu-se que morí perquè
regne de València e era sua, però com lo governador de València
lo volia exequtar per sos deutes, ell se rebatlà contra ell, e li matà
un fill bastard del dit governador. Ítem, que per força près una
donzella per muller, ultra voluntat del pare e mara de la dita
donzella. E fonch inculpat de molts altres crims e delictes.
Conçellers
Lo die de senct Andreu del any
en consellers de Barchinona mossèn Galceran Dussay, Jacme de
Gualbes, ciutadans, Pere Viastrosa, mercader, Ffrancesch Clotes,
candaler de cera, e Jacme Cijar, cotoner.
"Princeps namque"
Divenres, aprés dinar, que comptàvem
lo senyor rey féu cridar lo princeps namque
ciutat de Barchinona en la forma acustumada, ço és, precehints
primer los saig[s] de la cort del vaguer, portants falles de foch
e cridants a grans crits:
lo sotz_vaguer a cavall, vestit d'una sobravesta de canamàs, ab
barres grogues e vermelles, e detraç ell venien
E és veritat que aquestes hores lo senyor rey no era asejat ne
oprès, ne ell no tenia asajat ne oprès algú, ans ab tota veritat se
pot dir que en tot lo Principat de Catalunya no havia alguns
enemichs del senyor rey, e per consegüent, que per justícia no
havia loch lo princeps namque
Primogènit d'Aragó e de Castella. Nativitat
Dimarts, a
de
de Castella, lo il·lustríssimo senyor don Johan, fill del molt alt e
poderós senyor don Fferrando, rey de Castella e primogènit d'Aragó,
e de la illustríssima dona Isabel, reyna de Castella. E fonch-ne
feta gran festa e grans alimares tres jorns arreu en Barchinona,
e lo derrer dels tres dies feren solemna processó entorn la claustra
de la Seu de la propdita ciutat.
Dimecres, a
eclipsi del sol, qui durà entorn una hora e mige, ço és, que començà
entre
lo sol molt groch e enfosquí
deyen ans que fos fet; dien los stròlechs que aquest eclipsi de
sol, segons lo signe en lo qual s'és eclipsat, demostre gran morts
de reys e de prínceps, e destrucció de magnats. Déus ne gart mon
senyor lo rey en Johan, huy beneventuradament regnant, qui
feria gran fretura si moria.
Mort de Deputat
Dijous, a
de migjo[r]n, passà d'aquesta present vida lo reverend mestre
Miquel Delgado, abbat del monestir de Poblet, lo qual morí de
ffebre dins lo monestir o Cases de Natzaret de Barchinona. E era
Deputat del General de Cathalunya per lo braç ecclesiàstich,
ensemps ab lo noble don Matheu de Moncada e ab mossèn Ffrancesch
Ramis, ciutadà de Barchinona.
Lo die de sent Andreu del any
elegits en Barchinona per consellers: misser Jacme Torrent, Johan
Roig, ciutadans, Guillem Ponçgem, mercader, Jacme Mas, notari,
e March Texidor, perayre.
Dijous, a
aprés del sol posta la lluna, de part del senyor rey fonch publicada
per los lochs acustumats de aquesta ciutat una crida pública,
contanent en efecta que com ans de les turbacions qui són stades
en Cathalunya, lo creuat d'argent barchinonès corragués a rahó
de
dites turbacions, lo dit creuat sie nacse e no
de tota la cosa pública; per tant, lo dit senyor rey mane a tothom
generalment, que d'ací avant quascú haja a pendre los dits cruats
barchinonens axí com solien fer ans de la dita guerra o turbació
seguida en lo dit Principat, ço és, a
a pasar. E mane inhibir tots los diners manuts perpenyanesos
que huy corren en lo dit Principat, que d'ací avant algú no
gós pendre ne donar. E axí mateix inhibeix totes altres monedes
stanyes, axí d'or com d'argent, qui no sien batudes dins la secha
de Barchinona, que algú no gós contractar ab aquells, sots pena
de perdre-les.
Aprés, con vench lo dissabte pus propsegüent, que comptàvem
de molts perayres e altres menestrals de diversos oficis, qui
staven ajustats dins lo palau del senyor rey, murmurants e parlants
contra la dita crida, lo dit senyor rey féu revocar la dessús
dita crida manant totes les dessús dites coses ésser hulles e ésser
tornades al primer punt e stament.
Definició
Dimecres, a
de Golada, com hereu abintestat del honorable Miquel
Rosseta, quòndam, frere seu, abintestat defunct, féu difinició a
la dona na Isabel, que primer fonch muller del dit Miquel Rosseta,
quòndam, frere seu, ara emperò muller del honorable en
Miquel Rovira, mercader, de tots los drets que al dit Anthoni pertanyien
en la heretat e béns del dit Miquel Rosseta, quòndam,
segons apar de la dita diffinició per carta testificada per lo discret
en Gabriel Devesa, notari de Barchinona, lo die e any dessús dits.
Mort
Dimarts, a
hores ans de dinar, morí dins lo palau del reverend bisbe de Barchinona,
on contínuament stava, lo il·lustríssimo senyor don Johan
Segon, rey d'Aragó e de Navarra, etcètera, lo qual morí per senectut
com passàs etat de vel inde circa
d'aquest senyor foren molts ladres per tota la terra, e molts
cossaris per la mar, en tant que ab tota veritat a penes algú gosava
anar per la terra que no fos pres e robat. E per semblant, per mar
anaven molts cossaris qui levaven la roba e les mercaderies a
moltes gents. E may algú no
era gran maravella. E vengueren en açò que fins los capellans qui
levaven a matines prenien, ambocaven e
ciutat, matent-los per castells e fortaleses que tenien en Cathalunya,
e aquí
que en temps de aquest senyor tota la terra fonch plena de
moneda falça, e per diverses castells, viles e loch[s] de Cathalunya
se
quantitat cupiosa. En tant que en son temps foren fets molts
deshòrdens en la terra, e sobergaries infinides a sos vassalls, les
quals serien molt largues de recitar. És veritat que en l'article
de la sua mort morí molt virtuosament, ço és, ben confessat, combregat
e pernucciat, demanant perdó general a tothom, e ell, per
semblant, perdonà generalment a tothom.
Sepultura del il·lustríssimo senyor rey don Johan Segon, rey
d'Aragó
Dimecres, a
de dinar, lo cors del dit senyor fonch portat solemnament, ab
gran luminària e ab solemna processó, del dit palau on era mort
en la gran sala del palau major reyal qui
fonch mès descarat enmig de la gran sala sobre un bell lit reyal,
cubert d'un cubertor de drap d'or, e posaren-li un cuxí de vallut
al cap, e una corona sobre la testa, e un ceptre en la man dreta.
E stech vestit d'una cota de vallut carmesí folrada de gibil·lins,
ab guants en les mans, e calses ab sabates. E fonch tota la dita
sala empaliada de molts e richs draps de ras. E alt, al cap de
la dita sala, vers la Seu, fonch fet un gran sitial de fusta ab
un altar, on quascun jorn, tant quant lo cors del dit senyor rey
stech en la sala, se deya una missa alta cantada ab diacha e sotsdiacha,
e eren-hi tots los xandres de la dita capella vestits de
gramalles e de caperons negres qui ajudaven a fer l'ofici; e al
entorn de la dita sala havia molts altars, on contínuament se
deyen misses baxes fins a migjorn. E de continent que
rey fonch mort, los consellers de Barchinona ab
pròmens, ço és, tres de quascun stament, e ab los dos verguers
lurs, se vestiren de gramalles de saques listades e de caperons.
E los Deputats per semblant se vestiren de les dites saques e los
Oïdors de Comptes e advocats e los oficials de la casa de la
Deputació per semblant, e encara dos scuders de quascun Deputat
e un scuder de quascun Oïdor, e un scuder de quascun advocat.
E los oficials de casa del senyor rey tots se vestiren de
saques e foren ensús
dit senyor stech en la dita sala, los consellers ab lurs pròmens,
oficials e ministres, d'una part, e los Deputats ab tots los de la
Deputació, de la part altra, venien visitar lo cors del dit senyor
dues vagades lo die, ço és, de matí e deprés dinar, seent-se los
consellers a la part dreta del dit sitial qui era al cap de la gran
sala, e los Deputats a la part sinestra. E quascun jorn, tant com
lo cors stech en la dita sala, los canonges e capellans de la
Seu venien aquí dues hores lo die, ço és, una de matí, altra deprés
dinar, e feyen-li una bella absolució. E per semblant hi
venien dues hores lo die totes les parròquies e tots los monestirs,
axí d'òmens com de dones, de la dita ciutat, e feyen-li notabla
e bella absolució, sinó les monjes de Valldonzella, les quals, perquè
són fora ciutat, no y venien sinó una hora lo die. E axí stech
lo cors del dit senyor ab tots sos oficials e servidors, qui staven
entorn lo cors vestits de gramalles e caperons de saques, e ab
moltes brandoneres ab brandons negres, qui nit e die cremaven
entorn lo cors, fins lo die de la sepultura. E aquests ciris qui
contínuament cremaven tant de die com de nit se pagaven dels
béns de la mermassoria del senyor rey.
Córrer d'armes
E con vench lo dijous aprés següent, que comptàvem
les armes del dit senyor en aquesta manera: primerament, entraren
a cavall dins la gran sala reyal, on lo cors del dit senyor jeya,
ab caperons vestits, e los cavalls cubers de les dites saques, e
sobra les gramalles portaven cotes d'armes ab sengles banderes
al coll, ço és, lo primer vench ab una bandera ab armes de
Cathalunya, ço és, barres vermelles e d'or, e la cota d'armes
que vestia era semblant; l'altre vench ab bandera e cota d'armes
de Navarra; lo terç ab bandera d'Aragó, semblant a la bandera
de Cathalunya, ço és, de barres d'or e vermelles, però la sobrevesta
o cota d'armes d'aquest tercer fonch blava ab una creu
blancha de sent Anthoni a la part dreta; lo quart portà una
bandera o cota d'armes ab senyal de Sicília. E tantost detraç
aquests ne entraren altres
sengles scuts en lo braç squerra a ravers, ço és, ab la punta
alta e lo cap en avall, axí com ací són pintats; lo primer
portava l'escut ab armes de Cathalunya, ço és, barres d'or e
vermelles; l'altre ab armes de Navarra; lo terç ab
semblants armes del primer, però vestia cota d'armes blava ab
la creu de sent Anthoni blancha; l'altre portava un scut ab les
armes de Sicília e cota d'armes de Sicília. E detraç aquests venien
tots los munteros a peu ab gran colp de cans, vestits no solament
los munteros, ans encara los cans, de saques barrades, e vengueren
butzinant ab grans corns e butzines. E con foren tots entrats
en la gran sala, circuhiren lo cors mort del dit senyor rey tres
vagades, e aprés stants seguts aprés del cors, lo hú dels dits
cavallers, qui portava la una bandera, començà a cridar e dix:
"O, mossèn Rodrigo de Rebolledo, vós qui sou camarlench major
. E lavors lo dit mossèn Rebolledo, qui contínuament
del senyor rey: què
no
stava al cap del llit del dit senyor, respòs plorant e
dix: "A, cavallers: lo senyor rey, nòstron senyor que demanau,
. E replicant-lo hú dels dits
mort és, mort!"
"Com mort? No u crehem que sia mort; haveu-lo vós vist mort?".
E lo dit mossèn Rebolledo respòs: Hoc, a la fe, mort és!".
E
signant ab les mans sobre lo llit on lo cors mort del dit senyor
jehia, dix altes veus: "Cavallers, veus ací vòstron senyor, on jau
. E oïdes les dites paraules, en continent los
mort! Mirau-lo bé!"
grans crits a plorar dients: "Mort és lo senyor rey!"
. E los qui
portaven les
terra rossegant-les, e los
lençaren dels cavalls e a grans colps batien la terra ab los scuts
plorants e fahents gran dol. E los munteros començaren sonar los
corns e les butzines e a plorar, e los cans al sò de les butzines
udulaven ab gran spant e meravella d'aquells qui u oïen. E feta
aquí enmig de la sala aquesta serimònia, tots los huyt cavallers
a cavall, precehint devant ells un araud, rossegants les banderes
ab grans crits e plors e seguint-los los munteros ab tots los
cans, se
gran generació aplegada per veure la dita serimònia; e feta per
semblant aquí la dita serimònia de les banderes e scuts, partiren
d'aquí e anaren-se
a la capella d'en Mercús, e passaren devant Sancta Maria de la
Mar e pels Cambis Vells, per lo carrer Ample fins al cantó de la
gran casa dels hereus de mossèn Bernat de Gualbes, e d'equí
calaren fins al cantó de la casa d'en Johan Bertran, e d'aquí
tiraren per lo carrer de la Mercè amunt fins a la plaça de Framenors,
e d'equí tornaren-se calar per lo carrer Ampla fins al
cantó de Regomir, tot dret, passant denant la casa de la ciutat,
denant la Deputació, denant lo palau del bisbe, per la plaça Nova
e per la plaça de Sancta Anna amunt fins a casa de mossèn Johan
Bernat Terré, e aquí descavalcaren. E per quascuna de les dites
places e lochs públichs on passaven, rossegaven les dites banderes
e llançaven los dits pavesos. E los munteros ploraven e los cans
cridaven e udolaven spaventablament.
E lo següent die, que fonch divenres, a
e any, los consellers de Barchinona ordonaren que tota la gent
honrada qui
ésser presents lo sendemà a la sepultura del dit senyor, e, de fet,
anaren
vestits de saques, ço és,
dita ciutat, e axí anaren per tota la dita ciutat covidants tota
la gent honrada per lo sendemà que
del dit senyor rey, los quals
la gent per la dita sepultura foren aquests: mossèn Galceran
Dusay, mossèn Baltasar Romeu, mossèn Miquel de Gualbes,
mossèn Bertran Ramon Çavall, mossèn Bernat Torell e mossèn
Johan Bernat Terré, tots
Johan Bregit Boschà, Bernat Miquel, Luís Setantí, Galceran
Carbó, Johan Ros e Guillem Oliver. E com vench lo dissabte, de
matí, que comptàvem
de Barchinona e altres qui havien spacial càrrech de la ordinació
de aquesta sepultura foren aplegats en la dita gran sala major
del palau reyal de la dita ciutat, on foren aplegats molts nobles
hòmens e dones de tots los staments, axí dins com fora la ciutat
qui eren presents en aquella. E vengueren en la sala entorn
Creus, e començaren a dir l'ofici e missa alta, ab diacha e sots_diacha,
la qual missa dix lo dit abbat de Sentes Creus. E vengudes
aquí totes les creus, ço és, de la Seu e de totes les parròquies e de
tots los monestirs de la ciutat, acabada la missa, axí con volien
levar lo cors e portar-lo a la Seu, mossèn Rodrigo de Rebolledo,
camarlench major del dit senyor, qui stava de peus sobra lo
cadafal on era lo cors del dit senyor rey, près ab la mà lo segell
secret del dit senyor, e alçant lo braç e girant-se vers la multitut
del poble, dix tres vagades altes veus: /"O, cavallers e gentils
hòmens e vosaltres tots qui sou ací presents, veus ací lo segell
del senyor rey; aquest és lo segell secret ab lo qual lo dit senyor
segellava les gràcies e los donatius que feya a sos servidors; pus
E tenint en la mà dreta un gros
ell és mort, may no
martell, posà lo segell sobra una enclusa, e a gran martallades
trenchà aquell. E aprés, prenent los altres segells, per semblant,
los rompé. E fet açò, vengueren los algutzirs e uxers e tots los
del ofici de la algutzaria qui
crits e plors romperen los bastons e les verguetes de lurs oficis.
E dat compliment a totes aquestes serimònies, qui foren molt
belles, la gran processó se començà de aviar, ço és, que primer
foren ordonats los
corregudes les dites armes, e ab les banderes rossegants e portants
los scuts a ravers; aprés d'aquests, vengueren moltes brandoneres
ab brandons negres, tant fets per los mermassors del
senyor rey quant per la ciutat de Barchinona, e per diverses prelats,
barons, nobles e altres singulars persones.
E tantost detraç aquesta luminària venien les creus de la
Seu, de les parròquies e dels monestirs de la dita ciutat. E aprés
de les creus venien los canonges e preveres de la Seu, aprés venien
los frares de tots los monestirs de la ciutat, uns aprés altres,
segons la ordinació antiga. E al detraç de tota aquesta processó
venia lo bisbe de Gerona, ab sa mitra al cap, e venia enmig de dos
canonges de la Seu, vestits lo hú com a diacha, e l'altre com a
sots_diacha, e tots tres anaven dins lo gremial. E tantost al detraç,
inmediatament, venien tots los xandres de la capella del dit
senyor, vestits de negra ab caperons vestits, qui submissa voce
cantant psalms e ymnes. E a les spatles de aquests, denant lo
cors, venien dos canonges ancians ab lurs capes folrades de
vay[r]s grisos, e aprés venia lo cors del dit senyor rey dins una
caxa cuberta de drap vermell, e aquesta caxa anava dins una
altra caxa de xiprer cuberta de vallut carmesí, e era lo cors del
dit senyor dins la primera caxa vestit d'un gipó de vallut carmesí,
e vestit d'una roba de domàs negra, e ab calses de grana, e
sabates de drap de vallut, e stava ab sperons daurats e calsats,
e fonch-li posada al costat una spasa daurada, e sobre tot açò
tenia vestit un[s] camís, e sobra lo camís una dacmàticha de
domàs blanch, ab stola e maniple, e fonch-li posat al cap
un bonet negra, e sobra lo bonet una corona ben daurada, e
fonch-li mès en la man dreta un ceptra e en la squerra un pom,
tot ben daurat. E aquestes dues caxes, ço és, una dins altra, foren
posades sobra una bella litera de fusta, la qual tenia
cames a manera d'escala d'empaliar, tota cuberta de drap vermell,
e aquestes dues caxes, una dins altra, foren posades sobra la dita
litera, e sobre tot fonch mesa una mija tomba cuberta d'un drap
d'or fornit per los caps e costats de molts senyals reyals. E sobre
aquest drap d'or, alt al cap, fonch posat un cuxí de drap d'or,
sobra lo cuxí una corona e un ceptre e un pom, tot ben daurat;
e de larch a larch sobra la litera stava ajaguda, l'espasa reyal del
dit senyor. E sota aquesta litera anaven
condició de casa del senyor rey vestits de negre, los quals sobre
lo cap e sobre llurs muscles portaven aquesta litera, en manera
que algú no
e al entorn daçà e dallà, anaven
hòmens e ciutadans honrats, tots de Barchinona, e anaven ab
aquest orde, ço és, en Johan Roig, ciutadà honrat e conseller
segon, aprés d'ell venia mossèn Galceran Dusay, cavaller, aprés en
Luís Setantí, ciutadà, aprés mossèn Bertran Ramon Çavall,
cavaller, aprés en Johan Ros, major de dies, ciutadà, aprés mossèn
Miquel de Gualbes, cavaller, aprés en Galceran Dusay, ciutadà,
aprés mossèn Jacme Fivaller, cavaller, aprés en Jacme Ballaster,
ciutadà, aprés mossèn Baltasar Romeu, cavaller, aprés en Guillem
Oliver, ciutadà, e aprés venia en Guillem Ponsgem, conseller
terç. De la altra part, ço és, a la part sinestra, venia primer al cap
de la litera mossèn Johan Ça_riera, cavaller, batlle general de Cathalunya,
aprés en Bernat Miquel, ciutadà, aprés mossèn Bernat
Torell, cavaller, aprés en Romeu Lull, ciutadà, aprés mossèn Johan
Bernat Terré, cav[a]ller, aprés en Ramon Marquet, ciutadà, aprés
en Ffrancí de Sentmenat, donzell, aprés mossèn Ffrancí Torrent,
cavaller, aprés en Pere de Conomines, ciutadà, aprés en Johan
d'Argentona, donzell, aprés en Johan Çapila, ciutadà, e cap
detraç de la litera, per adjunct al conseller terç, venia Gomis
Suaris Figuera, stranger. E tantost, inmediadament enmig de les
dues cames de la litera venia mossèn Rodrigo de Rabolledo, camarlench
major del dit senyor, ab gramalla e caperó vestit de
saques. E aprés, sens algun mijà, venien dos altres canonges de
la Seu, axí que foren
cors e dos detraç; los dos canonges qui anaren devant lo cors
foren mestra Anthoni Gener e mossèn Johan Comes, e los altres
dos canonges qui anaven detraç foren mossèn Luís Dezplà, artiacha
major de la Seu, e misser Gabriel Rovira, arthiaca de Sancta
Maria de la Mar. E derrera ells venien tres reys d'armes o arauts,
vestits de saques, ab lo cap cubert, e portaven vestides sobre les
saques sengles cotes d'armes, ço és, lo primer cota d'armes d'Aragó,
l'altre cota d'armes de Navarra, e l'altre ab armes de Sicília.
E derrera aquests venia a cavall lo germà del vezcomte d'Èvol,
cubert de saques lo cavall e lo cavaller, e portava al cap un almet,
e sobra l'almet una corona, e enmig de la corona havia un ratpinyat,
e sobre lo muscle dret portava una llança amb un tallamar
ab armes d'Aragó barrades d'or e vermell, e en lo braç squerra
portava un scut ab les propdites armes. E aprés de aquests
venien
la hú ab armes reyals vermelles e grogues, l'altra de Navarra,
l'altre ab armes d'Aragó, ço és, lo camp d'atzur ab la
creuheta blancha de sent Anthoni, e l'altra ab armes de Sicília;
derrera aquests
e criats del dit senyor rey, axí com són camarlenchs, cambrers,
uxers d'armes, confesors, metges, secretaris, spaciers, barbers,
porters, ajudants de cambra e altres consemblants oficials e ministres,
los quals,
rey, eren stats ordonats e anaven tots ab gramalles e caperons
vestits de saques. E tantost derrera aquests venien tres consellers
de Barchinona, ço és, lo conseller en cap, e lo quart, e lo
quint, vestits de saques, e devant ells precehien dos verguers lurs,
los quals per semblant anaven, vestits de saques, quasi mostrans
ells ésser stats los ordonadors de aquesta sepultura; e anaven
devant les persones il·lustres, ço és, devant lo fill del comte de
Ffoix, nét que era del senyor rey, e un fill natural del rey de
Castella, ara nostre rey e senyor, e altres néts naturals del dit
senyor rey; aprés venia la il·lustra infanta dona Beatriu d'Aragó,
muller que fonch del infant don Enrich, mestra que fonch de
Sent Yago, e mara que era de don Enrich, comte d'Empúries, e
venia aquesta senyora enmig de dos néts del dit senyor rey, ço
és, del fill del comte de Ffoix e de don Johan d'Aragó, los quals
la aportaven sota les axelles, e a les spatles de la dita il·lustra
infanta venia la mara del bisbe de Mallorques, sens pus dones.
Aprés venien lo archabisbe de Sàsser, lo portantveus de governador,
lo deputat ecclesiàstich, mossèn Garau Alamany de Servalló
e un ciutadà de Barchinona ancià. Aprés venien bisbe
d'Urgell, bisbe de Vich e vaguer de Barchinona. Aprés don Matheu
de Moncada, deputat, e un altre ciutadà de Barchinona; aprés
venia, l'abbat de Ripoll, mossèn Fferrando Rebolledo, mossèn
Ffrancí Ramis deputat, e un altre ciutadà de Barchinona. E consegüentment
venia lo batle de Barchinona e molta honrada gent
detràs ells. Aprés venien a la mescla tots los oficials e altres
hòmens de casa del senyor rey, e aprés los oficials de la ciutat
e de casa de la Deputació e altres diverses persones, tots ab saques
e ab caperons vestits. Aprés de tots aquests venien
d'òmens, de dos en dos, vestits de saques e caperons al cap, los
quals anaven denant les dones, ço és, denant la comtessa d'Iscle,
la vescomtessa de Rochabartí, la vescomtessa d'Illa, la muller
que fonch de Bertran d'Armendaris, la muller de don Matheu de
Moncada, la muller del vici_canceller. Aprés venia dona Brianda
e moltes altres honrades dones e donzelles de la predita infanta
e comtessa e vescomtesses en gran nombre e multitut cupiosa,
totes cubertes de mantells de saques, portants al cap vel[l]s
negres. E axí totes seguiren lo cors, lo qual cors féu la volta
següent, ço és, que exint del palau reyal devallà a la plaça del
Rey, e d'aquí passà devant la cort del vaguer, devant la plaça
del Blat, per la Bòria fins a la capella d'en Mercús, per lo carrer
de Moncada, e d'aquí tirà fins al cap de la plaça del Born, e
antraren dins Sancta Maria de la Mar per aquell portal qui és
devant lo gran fossar, e la dita processó e lo cors anaren fins
devant l'altar major, on li feren bella absolució, e aprés passant
per mig del cor isqueren per lo portal dels bastaxos e passaren
denant la carnesseria qui és aquí, e per los Cambis Veylls fins
a la carnasseria del carrer Ampla, e tirant per lo carrer Ampla
amunt vengueren fins al cantó del Regomir, e d'equí tiraren fins
a la casa de la ciutat e per Sent Jacme e devant la casa de la
Deputació fins al palau del bisbe, passant devant la capella de
les Vèrgens fins al portal major de la Seu, e passant pel mig del
cor vench fins a les scales de Sancta Eulàlia, sobra la qual scala
fonch fet un molt bell cadafal ab una bella litera, e tot lo dit
cadafal e litera e los banchals al entorn e lo sòl de la terra fonch
tot cubert de draps negres de molada. E sobra aquesta litera
fonch posat lo cors del dit senyor, sobre lo qual cadafal e litera
fonch fet un molt bell capell ardent tot negra e ple de ciris negres,
lo qual seya sobra quatre grans puntats de fusta, tots negres; e
sota aquest capell ardent havia un sobracel blau ab diverses
senyals reyals e molts fullatges d'or al entorn, e a quascun cantó
del dit capell ardent fonch posada una bandera reyal e un scut,
ço és, primer e a la part dreta una bandera ab armes
de Cathalunya, ço és, de barres grogues e vermells, l'altra era
ab armes de Navarra, la terça ab armes de Aragó, semblant de
la primera sinó que
sent Anthoni; la quarta bandera e scut eren ab armes de Sicília.
E posat que fonch lo cors sobra aquesta litera, los canonges e
clero de la Seu començaren l'ofici e la gran missa de rèquiem,
la qual missa dix lo bisbe de Gerona; e acabada la missa, lo dit
bisbe muntà sobra una trona que li hagueren aperallada dins les
retxes del altar major e començà a preÿcar en manera que algú
nos agradà de son sermó. E acabat lo dit sermó, fonch feta per
tot lo clero gran e solemna absolució sobre lo cors del dit senyor,
entorn del qual contínuament cremaven gran multitut de ciris
negres ab brandoneres; e feta aquesta absolució, tothom se
a dinar, lexant lo cors del dit senyor sote lo dit capell ardent,
bé acompanyat de molts familiars seus e de molta luminària,
e stech axí tot aquell dissabte e lo sendemà, que fonch dicmenge,
per semblant.
E con vench lo dilluns següent, que era lo primer die de
ffabrer del dit any
Canaler, los consellers de Barchinona, retents lo deute que la dita
ciutat acustume retre a sos reys e senyors naturals en semblants
sepultures, apperallaren molta luminària per les brandoneres e
forniren de ciris nous tot lo capell ardent. E dejús lo dit capell
mudaren un sobracel ben pintat de diverses fullages d'or, ab
senyals de la ciutat e los tovallons per semblant, qui staven al
entorn del dit sobracel ab molts senyals de la ciutat. E dins la
Seu vengueren totes les creus e processons de totes les parròquies
de la dita ciutat e dels monestirs, axí d'òmens com de monges,
e quascuna féu aquí gran e solemna absolució, segons és acustumat.
E de continent per lo clero de la Seu fonch començat solemne
ofici de rèquiem e missa cantada. Dix la missa lo bisbe de
Arguelo, castellà, e preÿcà aprés del evangeli lo reverend mestra
March Bergue, qui féu lo sermó assats leuger.
Aprés, lo dijous següent, a
de la Seu ab gran luminària de les confreries qui
ab aquella orda que van lo die de Corpus Christi, no perquè fossen
tenguts ne obligats de anar-hi, mas per suplir als prechs dels
consellers de la ciutat, qui
aquella honor e servey, e ells complagueren-los-ne. Aprés de aquesta
luminària vengueren tres brandoneres de la ciutat on havia
cent brandons negres; successivament vengueren totes les parròquies
ab lurs creus sinó Sent Jacme, qui se
col·locaven a parer seu en son loch, al·legant que
mort dins la parròquia de Sent Jacme e que, per consegüent,
devia precehir totes les altres parròquies. Aprés vengueren tots
los frares de tots los convents, e detraç tot vench lo clero de la
Seu. E aprés vengueren denant lo cors
cuberts de jaques ab cotes d'armes: lo primer portava una
bandera al muscle, qui rossegava la coha per terra, ab les armes
del Principat de Cathalunya, ço és, d'armes de barres
d'or e vermelles; l'altre ab altra semblant bandera, però aquest
segon vestia cota d'armes blava ab la creu blancha alt al muscle,
que són armes d'Aragó; l'altra bandera era d'armes de Navarra;
e la quarta era ab armes de Sicília. E aprés, tantost devant lo
cors, venien tots los xandres, qui solien ésser de la capella del
senyor rey, vestits de negra, qui submissa voce deyen ofici de
morts. Detraç lo cors venie hun hom a cavall qui portava al coll
un tallamar ab les armes d'Aragó, ço és, de barres d'or e vermelles.
Aprés d'aquests venien
girats a ravés, ab les armes de Cathalunya, de Navarra, d'Aragó
e de Sicília, e aprés aquests, al detraç, vengueren lo governador,
lo vici_canceller, bisbes, deputats, consellers de Barchinona e
molts curials del senyor rey e familiars de casa sua, ab caperons
vestits. E trahent lo cors per lo portal major de la Seu, alt al
coll, aquell passaren denant lo palau del bisbe, e, tirant dret fins
a la Deputació, vengueren fins al cantó de Sent Jacme, e tiraren
dret fins al Castellnou e fins al portal de la Bocaria, e del portal
de la Bocaria anaren tot dret fins al portal de Sent Anthoni. E
con foren al portal de Sent Anthoni, d'equí se
clero e les creus, e los deputats ab la major part de la gent. És
veritat que los consellers de Barchinona ab alguns altres acompanyaren
lo cors del dit senyor rey fins a Valldonzella, on stech
tota aquella nit fins lo sendemà, a gran matí; que los frares de
Poblet lo se
Carbó
Dimarts, a
les parts de Sicília e de Nàpols lo magnífic mossèn Ffrancí Carbó,
virtuós ciutadà de Barchinona, lo qual havia passats
e
Dissabte, a
places e altres lochs públichs de Barchinona pau final entre lo
senyor rey, d'una part, e lo rey de Ffrança, de la part altra. E
aquest mateix die fonch cridada treva a
retuda, entre lo senyor rey e lo rey Rayner e comte de Prohença.
Sancta Eulàlia
Dimarts, derrera festa de Sincogèsima, que fonch lo primer
die de juny del any
la sglésia de Sancta Eulàlia Mèrida, qui és fora lo portal Nou
de la present ciutat de Barchinona. És veritat que ja en temps
passat hi solia ésser la dita sglésia, e la ciutat féu-la enderrocar
con la gent d'armes de Ffrança entraren en Cathalunya en favor
del rey en Johan Segon, rey d'Aragó, qui
assatjada la ciutat e la combateren e bomberdejaren, però
per gràcia de Déu no y posqueren res fer, ans se
segons pus largament apar atraç sots diverses kalendaris, lo primer
dels quals és a
del any
Entrada de rey e jurament de privilegis e constitucions, etcètera.
Dimecres, primer die de setembre del any
passat migjorn, entrà en la ciutat de Barchinona lo il·lustríssimo
senyor don Fferrando, rey d'Aragó e de Castella, etcètera, qui novament
succehia en lo regne d'Aragó, aprés mort del rey en Johan,
pare seu. Entrà per lo portal de la Draçana e detraç lo dormidor
de Framenors; fonch-li apperallat un gran e bell cadafal al cap
de la plaça de Framenors, en lo qual, en presència de tot lo poble,
jurà los privilegis de la ciutat, usos e custums de aquella, e les
constitucions e capítols de corts de Cathalunya, e totes altres
libertats de la terra, lo qual jurament féu sobre la sancta Vera
Creu e sobre un missal, en mans e poder del reverendíssim senyor
don Pedro d'Urrea, patriarcha de Alexandria e archabisbe de
Terragona, lo qual era canceller del dit senyor rey. E tantost com
hac jurat, passaren-li devant tots los oficis e confraries de la dita
ciutat, ben vestits, de diverses lureyes divisats e ben abillats ab
lurs standarts, hú aprés d'altra e axí
avall fins a Sancta Maria de la Mar, per lo carrer de Moncada,
per la capella d'en Mercús, per la Bòria, per la plaça de les Cols,
dret fins a Sent Jacme, passant denant la porta de la Deputació
fins al palau del bisbe. E con tots foren aviats, lo dit senyor
devallà del cadafal e muntà a cavall sobre un molt bell cavall e
ben arnesat que li tenien aperallat, e mès-se sots un dosser de
drap d'or, e tirà detraç tots ells, fahent aquella via matexa fins
a la Seu, on descavalchà e féu oració. E d'equí se
a la plaça de Sent
qui és devant lo monestir de les monges preÿcadoresses. E aquella
nit foren fetes grans alimares e moltes maneres de alagries
per tota la ciutat, e fonch feta festa e alimares tres jorns contínuus,
ço és, aquest die que entrà, e dos altres dies contínuus aprés
següents. Déus lo leix ben viure e regnar. Amén.
Corpus Christi
Dijous, a
gran festa e processó solemna ab diverses maneres de jochs en
la ciutat de Barchinona, en què anaren
segons se acustume fer lo jorn de Corpus Christi, e feren
aquella matexa sercha que acustumen fer lo dit die. E al detraç
de tot vench la custòdia ab lo cors de Jhesuchrist, de què molta
gent se
tot vengués la Vera Creu o alguna altra relíquia, atès que lo cors
de Jhesuchrist no acustume de exir de la Seu de tot l'any sinó
lo die de la sua festa. E aquesta solemnitat feren fer los consellers
de Barchinona, attanent que lo senyor rey era novament
entrat en la dita ciutat pochs dies havia passats, e desijaven-lo
servir e festajar. E con la custòdia fonch tornada a la Seu fonch
vespre foscant, ço és, huyt hores passat migjorn.
Rench de júnyer
E lo dicmenge aprés següent[s], que comptàvem
mes e any, fonch apperellat un bell rench de júnyer en la plaça
del Born, la qual plaça fonch tota empaliada al entorn de draps
de ras, e tot lo cel cubert de draps de llana grochs e vermells,
e foren fets molts cadafals al entorn. E tengueren lo rench
mossèn Johan Roig, conseller segon l'any present de la
dita ciutat, mossèn Galceran Dusay e mossèn Baltasar de Gualbes,
tot[s] tres ciutadans honrats de Barchinona, e pagà lo rench
e tota la despesa la ciutat de Barchinona, e donà a quascú dels
dits tres taulajers
diners, del qual vallut feren fer peraments per los cavalls ab
senyals de la ciutat, e cassots o cotes d'armes per a
e xipellts grosos sobre los elms. E més avant, la ciutat hac feta
fer una bella bacina d'argent, la qual promès dar a aquell dels
aventurers qui mils faria
aragonès qui havia presa muller a Sabadell, apellat Sanxo de
Sayes.
Jurament de fidelitat
E lo sendemà, que fonch dilluns, deprés dinar, que comptàvem
consellers de Barchinona, en nom de tota la ciutat e com a síndichs
de aquella, prestaren lo sacrament e homenatge de fidelitat
acustumat de prestar al senyor rey, en la gran sala del palau
reyal major de la dita ciutat. E semblant sacrament e homenatge
li prestaren aquesta matexa hora molts altres.
Partida del senyor rey
Dijous, aprés dinar, circa les
comptàvem
partí de la ciutat de Barchinona e tirà la via de València, e de
València en Castella.
Concellés
Lo jorn de sent Andreu de l'any
elegits en consellers de Barchinona mossèn Ramon Marquet, mossèn
Johan de Mijavila, ciutadans, Pere Guillem Çafàbragua, mercader,
Johan Martí, spacier, e Pere Socarrats, sabater.
Dimecres, deprés dinar, que comptàvem
duch de Sogo[r]b e comte d'Empúries, qui venia com a loctinent
del senyor rey en lo Principat de Cathalunya, e posà a casa
de mossèn Ffrancí Dezplà, a la Cocorella. Isqueren-li los consellers
fins a la Creu Cuberta, qui és fora lo portal de Senct Anthoni,
e los Deputats fins entre la dita Creu e Sent Barthomeu dels
Sancts.
Dijous, a
ordonaren e manaren als regidors de la Taula de Cambi
de la dita ciutat que d'ecí avant no prenguessen a negun for
carlins de Sicília, los quals fins en aquesta jornada en gran abundància
havien corregut en aquesta ciutat de Barchinona molt tosquirats
e naccis a raó de
ne altra serimònia.
Venguda del senyor rey
Dilluns, a
rey, a dues hores aprés del seny de la oració, venint de Castella
entrà en Barchinona ab moltes entorxes, en la qual ciutat havia
convocades corts als cathalans. E jassia sie de bon custum que
tots los reys d'Aragó, con vénen de alguna part on hajen estat molt
temps, vénen descavalcar e fer oració a la Seu, al altar major,
e baig a Sancta Eulàlia, però aquest senyor oblidant-li descavalcar
a la Seu, se
on posà.
Consellers
Dijous, a
consellers de Barchinona mossèn Johan Bernat de Marimon, mossèn
Johan Lull, pus jove, ciutadans, en Guillem Bret, mercader,
en Johan Alaxandra, barber, e n'Anthoni Muntells, texidor de
llana.
Mort
Divenres, de matí, entre
comptàvem
present vida en la sancta glòria de peradís madona Violant, muller
que fonch del senyor en Bernat Barús, quòndam, mercader, tia
mia, la ànima de la qual eternalment repòs en peradís: amén.
Mort
Dimecres, a
rey féu degollar, entre la porta de la Lotge e la casa del
General, misser Baltasar Çavila, juriste, qui era stat hú dels jutges
de cort, inculpat de moltes injustícies e sobergaries que havia
fetes a molts.
Prorogació
Divenres, a
migjorn, lo senyor rey en Fferrando partí de Barchinona per anar
en Aragó, e lo vici_canceller en persona sua prorogà la cort que
tenia als cathalans en lo capítol de la Seu de Barchinona per a
tres meses primer vinents.
Entrada del senyor rey
Dilluns, a
entrà en Barchinona lo senyor rey venint de les parts d'Aragó
per continuar les corts ja principades àls cathalans. E anà a
posar a la casa del artiacha major, qui és devant la capella de
les
Mort del Gran Turch
Dijous, a
en les penes infernals lo Gran Turch, lo qual morí de mal de cama,
de què per totes les terres de christians se feren moltes profesons
e gran Te Deum laudamus, per raó de les grans congoxes e
opressions que ell vivint dave a tota Christiandat, e havia ja dada
a la ciutat de Rodes, la qual havia molt stretament assetjada e
combatuda, però nostre Senyor Déus l'avia preservada e gardada,
que no eren venguts en les sues mans, e encara menassave si hagués
viscut de tornar-hi.
Entrada de la senyora reyna
Dijous, a
Anna, la senyora reyna dona Isabell, huy beneventuradament
regnant, venint de les parts de Castella e d'Aragó, arribà al monestir
de Valldonzella dues hores passat lo seny de l'Avemaria,
ab molta luminària de entorxes que foren ensús de
les quals n'ac cent de cera blancha, les quals pagà Barchinona.
E en lo dit monestir reposà aquella nit la dita senyora, sperant
aquí la festa ab la qual lo sendemà la dita ciutat la devia reebre.
E aquella nit foren fetes grans alimares per tota la ciutat e signantment
per los campanars e per les torres e altres
lochs de la dita ciutat e per totes les parts del mur, qui
veura de Valldonzella; en quascun muro alt cremaven dues llanternes
e dues baix, entre muro e muro. És veritat que lo sendemà,
que fonch divendres, la dita senyora no entrà, ans fonch
suplicada que fos de sa mercè se speràs fins lo sendemà, que seria
dissabte, per ço com totes les coses que eren necessàries per la
sua benaventurada entrada encara no eren prestes. E de fet lo
terç die, que fonch dissabte, a
les
de Sent Anthoni, a on li fonch apperallada sobre lo dit portal una
araceli plena d'àngels, la qual, con la dita senyora fonch en dret
del dit portal, se obrí e de dins isqué una sencta Eulàlia acom
panyada de
se calaren vers la dita senyora, e, cantant la dita sancta Eulàlia,
dix a la senyora reyna, en rims, que plagués a sa senyoria hagués
per recomanada la dita ciutat en la qual ella havia pres martiri.
Ffesta
E feta aquesta serimònia, la dita senyora entrà, e vengueren
en sa companyia lo cardenal d'Espanya, qui és Mandoça, lo duch
de Madinaceli, lo duch de Albuquerquer, lo comte de Benavent,
lo comte de Travinyo, lo comte de Benalcasser, Càrdenes, comenador
major de Sent Yago, don Johan, germà del comte de Benavent,
lo bisbe de Burgos, e la marquesa dita "la Bovadella", e la
filla del marquès de Villena, ab molts altres barons e cavallers.
La dita senyora vench vestida d'una roba de seda blanca ab molta
orfabraria; portà un collar d'or ab molts balaxos e perles groces, e
al cap un cèrcol d'or a manera de corona, qui podia haver entorn
dos dits d'ampla, en lo qual hac molts diamants e perles grosses
e altres pedres fines; passà la dita senyora dret del portal de
Sent Anthoni fins al portal de la Bocaria, on trobà tots els carrers
ben empaliats e ben enramats meravallosament. E del portal de
la Bocaria, per la Rambla avall, tirà fins al portal de
on hagueren feta una bella font ab
vassaven, ço és, per los
E fonch ordonat que entorn la dita font fossen posats cent gots
de vidre e que lexassen beure absolutament tothom qui beure
volguers, e signantment los castellans e tots altres qui venien ab
la dita senyora. És veritat que tots aquells qui havien càrrech de
aministrar la dita font s'í aportaren molt vilment, a pocha honor
de la ciutat. E tirà la dita senyora fins al portal de la Dreçana,
e per lo dormidor de framenors fins a la plaça del dit monestir,
on muntà sobre lo gran cadafal qui aquí li fonch aperallat. E tantost
començaren a passar los oficis dels manestrals ben aperallats
e ben aresats ab lurs stendarts, hú aprés d'altre; e con foren tots
passats, la senyora reyna muntà a cavall e mès-se ensemps ab lo
senyor rey sots lo dosser de drap d'or qui li fonch apperallat, e
tiraren per lo carrer Ample avall fins als Cambis Vells e fins a
Sancta Maria de la Mar, e per lo carrer de Moncada fins a la
capella d'en Mercús, e d'aquí fins a la plaça del Blat, fins a la
cort del vaguer. E los presoners qui eren en la presó començaren
a cridar ab moltiplicats crits: "Senyor, misericòrdia!"
. E la
senyora reyna demanà quins crits eren aquells, e lo senyor rey
dix-li que aquells eren presos qui demanaven misericòrdia. E de
fet, la dita senyora suplicà lo senyor rey que li plagués desliurar-los,
e lo dit senyor de continent féu-los soltar e traura de
presó. E d'aquí la dita senyora tirà la via de la plaça del palau
del rey, e d'aquí tirà fins a la placeta qui és al cap del carrer
de la Franeria, e vogí lo cap de la Seu e isqué al portal de Sancta
Eulàlia, e d'equí tirà al palau del bisbe, e del palau del bisbe fins
al portal principal de la Seu, on descavalcà; e entrà dins la Seu,
e muntà al altar major, on féu oració, a on trobà la Seu molt
richament apperallada, ço és, tota empaliada de draps d'or, signantment
l'altar major, on posaren tot l'or e l'argent e les relíquies
de la sacrastia. E ençaneren alt per totes les finestres, qui
són entorn de la sumitat de la dita Seu, moltes lanternes, ço és,
en quascuna finestra
lanternes, e contínuament sonaven los òrguents
majors. E feta oració la dita senyora al altar major, d'aquí devallà
a fer oració baix a Sancta Eulàlia, e tots temps lo senyor rey
fonch ab ella. E feta la dita oració, lo senyor rey e la senyora
reyna tornaren muntar a cavall, e per lo carrer de Regomir avall
anaren-se
qui és en una cantonada de la ribera de garbí, on la dita senyora
poshà; e aquella nit foren continuades fer grans alimares, segons
la nit passada havien fetes.
Ffesta
Dicmenge, a
Domingo, per amor de la senyora reyna, qui poch ha venint de
Castella era entrada en la present ciutat de Barchinona, feren
fer gran processó e jochs ab molts entrameses per la ciutat de
Barchinona, e feren aquella matexa volta que fan lo die de Corpus
Christi. És, emperò, veritat que no y havia luminària ne la
custòdia; solament hi fonch portat lo cap de sent Sever sens
docer. E lo deprés dinar d'aquest mateix die, arribaren en la plaja
de la mar d'aquesta ciutat
armades de portogueses, qui significaven que anaven contra
l'armada del Gran Turc.
Col·lació
Dicmenge, a
Barchinona féu una bella col·lació, deprés dinar, al senyor rey e a
la senyora reyna alt en la gran sala qui és dessús la duana de la
Lotge de la dita ciutat, la qual sala fonch tota empaliada de molts
bells draps de ras, e tot lo sobracell fonch cubert de draps vermells
e grochs. E fonch fet un bell cadafal al cap de la dita sala
de la part de levant, en lo qual segueren los dits senyor e senyora;
hac-hi entorn cent bacines de confits, e ans de la dita col·lació
s'í feren grans dances ab ministres. E aprés los mariners e barquers
e altres hòmens mar[í]tims se prepararen ab lurs fustes
poques, ab cavalls cotoners de junyir dins mar, e quascuna vagada
que s'encontraven se lençaven en mar ab gran pler dels miradors.
Hac aquesta jornada innumerabla multitut de poble per tota la
Ribera. E aquesta jornada e en aquesta col·lació la senyora reyna
dix havia perduda una molt bella perla e de gran preu. E lo sendemà,
que fonch dilluns, a
dar a qui trobada la hagués
Junctes
Dimarts, die de sent Agustí, que comptàvem
del any
primerament, que foren calats tots los postissos e empaliats de
draps de ras tots los enfronts de les cases de la dita plaça, e tot
lo sobracel fonch cubert de draps de cànem nous, lo loguer dels
quals draps e lo treball envalar pagà la ciutat, ço que no havia
acustumat de fer en altra temps. E junyiren-hi
és, lo senyor rey en Fferrando, huy beneventuradament regnant,
lo comte de Benavent, mossèn Fferrando Rebolledo e mossèn Berenguer
de Requesens. Los altres
mossèn Anthoni d'Arill, mossèn Martí Navarro, de casa del
duch de Vilaformosa, e en Menjares, castellà, de la casa del
comte de Empúries. Vengueren al rench molt bé abillats,
uns ab peraments de brocat d'or, altres ab peraments de
seda, brodats d'orfabraria, altres ab molta argenteria e ab diverses
simeres; lo senyor rey portà per simera la rata_penyada que
acustumen de portar tots los reys d'Aragó. E ultra los dessús
dits
los quals fonch don Johan de Luna. Junyiren tots molt bé, e entre
los altres lo senyor rey, qui rompé
Jurament de primogènit
Dicmenge, nit, que comptàvem
entre
senyor don Fferrando, rey d'Aragó e de Castella, etcètera, féu
jurar per primogènit a la cort general del Principat de Cathalunya,
qui per sa excel·lència se celebrava en la clastra de la Seu de Barchinona,
lo il·lustríssimo don Johan, fill comú al dit senyor rey
e a la illustríssima senyora reyna dona Isabel.
Partida de la senyora reyna
E con vench dilluns, a
la senyora reyna partí de Barchinona, e dix que anava a València.
Partida del senyor rey
Dimarts, a
partí de Barchinona lo senyor rey, lo qual dix anava a València.
Ffrancesch Llobet
Dimarts, a
d'esta present vida en la glòria de peradís la santa ànima del
magnífich mossèn Ffrancesch Llobet, virtuós ciutadà e gran defenador
dels privilegis de Barchinona e altres libertats del Principat
de Cathalunya, lo qual stava al cap del carrer de Moncada.
Consellaria
Divenres, a
en consellers de Barchinona en Guillem Oliver, Johan Çapila,
ciutadans, Guillem Dezllor, mercader, Miquel Franquesa, notari,
e en Jacme Eymerich, argenter.
Galeres
Dimarts, a
afrenallaren e
denant l'Espital del Infant en Pere, dues galeres de cathalans, ço
és, una del comte de Cardona, e l'altra d'en Miquel de Busquets,
ciutadà de Barchinona, ab dues altres galeres e una galiota de
genovesos; moriren-hi molta gent e hac-hi molta gent nafrada.
E a la fi Déu donà la victòria als genovesos, qui prengueren la
galera del comte, en la qual apresonaren molta gent de Barchinona
e molts mariners de la Ribera; los morts foren mossèn Galceran
Dusay, cavaller, en Luís Oliver e Berenguer de Relat, donzells,
en Nardo de les Castelles, calabrès, patró que era de la
galera del dit comte, n'Andreu Roig, mariner de Roses, e en
Ffanoses, e molts d'altres. E és veritat que mentre los genovesos
combatien la galera del comte, la galera d'en Busquets se perlongà
e vench-se
Dimarts, a
senyor don Enrich d'Aragó e comte d'Empúries, loctinent
general del senyor rey en lo Principat de Cathalunya, féu
peradar lo portal de la casa de misser Johan Batle, doctor en
leys, e no volch que
la sglésia de Sent Miquel e lo palau de la reyna
Margarita, per ço com s'í eren morts de glànola un nabot del dit misser
Batle e dos altres de casa sua. E a tots los altres de la dita casa
féu fer manament que buydassen en continent la dita ciutat.
E per tal com tal novitat de tapar portes ne de exellar algú de
la dita ciutat per la dita rahó may fonch vista en Barchinona,
ne fas açí la present memòria.
Divenres, a
una solemna processó de la Seu de Barchinona e anà a Senct
Agustí, en la qual processó anaren gran multitut d'òmens e de
dones e infants e infantes cridants: "Senyor, ver Déus, misericòrdia!"
.
E anà-y lo il·lustre senyor don Enrich d'Aragó, comte d'Empúries
e loctinent del senyor rey, los consellers de Barchinona,
los deputats e molts altres pobles de tots staments. E portaren
una candela de cera ten larga com és tot lo vogi de la ciutat de
Barchinona e ten grossa com és lo dit de la mà; la qual ciutat
en aquests dies fonch mesurada entorn de la vora del vall e tot
lo vogi de la mar, ço és, de speró a speró, e trobaren que la dita
ciutat vogia
candela fonch partida en diverses troços, ço és, de cana en cana.
E con la un troç era cremat encenien l'altra. E fonch posada
aquesta candela e començà a cremar dins la capella de Sancta
Maria de Pietat del dit monestir lo dessús dit die e any. E açò
fonch ordonat per placar la ira de Déu, car en aquests dies se
començaven a morir de glànola en Barchinona.
Consellaria
Dissabte, a
en consellers de Barchinona en Pere de Conomines, Pere Lull,
ciutadans, Guillem Miró, mercader, Barthomeu Garau, notari,
e Johan Mas, cotoner.
Dissabte, a
passat migjorn, passà d'esta present vida en la sancta glòria de
peradís la ànima del virtuós e honorable ciutadà de Barchinona
mossèn Ffrancesch Carbó, la ànima del qual eternalment repòs
en pau: amén.
Dicmenge, que fonch lo derrer die de nohembre del any
foren elegits en consellers de Barchinona mossèn
Romeu Lull, mossèn Pere Johan de Sentcliment, ciutadans, en
Ffrancesch Morer, mercader, Pere Camps, spacier, major de dies,
e en Johan Morell, valer.
Dilluns, a
migjorn, se féu una gran crida, ab trompes e ab tabals, per los
lochs acustumats de la ciutat de Barchinona, de part del il·lustríssimo
senyor don Enrich, duc de Sogorb, comte d'Empúries, etcètera,
loctinent del senyor rey, contenent en efecte que com lo dit
senyor rey e reyna, muller sua, hajen obtenguda de nostre Sanct
Pare una bulla, a pena e a culpa, a tots aquells e aquelles qui
personalment hirien o a despeses lurs trematrien algú per proseguir
la conquesta de Granada, que los dits senyor rey e senyora
reyna han empresa, que demà, bon matí, sien en la sgleya de Senct
Augustí de la dita ciutat, a on vendran totes les creus e gamfanons
ab lurs rel·liquiaris de les parròquies e monestirs de frares.
E partint de Senct Augustí tirarien la via de la cappella d'en
Mercús, e de aquí tirarien per lo carrer de Monada e per lo
Born fins al carrer Ampla, per Regumir, per Sent Jacme fins
al palau del bisbe, e del palau del bisbe fins a la Seu,
on seria tot lo clero ab la creu, qui rebrien la processó general
ab molta honor e reverència. E de continent començarien a preÿcar
la forma de la dita creuada, axí dins la Seu com en la claustra
de aquella. Per tant, lo dit il·lustríssimo senyor loctinent mane
a quascú generalment que seguesquen la dita processó e sien presents
en la dita Seu per oir lo dit sermó, e que per tots los lochs
on la dita processó pasarà hajen empaliar e no obren los obradors
o botigues fins migjorn sie passat, e açò sots ban de deu lliures.
E com vench lo sendemà, tots los capellans de les parròquies e los
frares dels monestirs de Barchinona se aplegaren a Senct Agustí
ab lurs creus, gamfanons e reliquiaris, e d'equí partiren fahent
la serca dessús dita fins a la Seu. E al detràs de la dita processó
portaren tres banderes blanches, quascun de les quals tenia una
gran creu de color burella enmig; e a quascun costat de la dita
creu havien pintades patxines d'or; la una de les quals banderes
portà mossèn Dionís Torró, àlias Miquel; l'altra portà mossèn
Bertran Ramon Çavall, cavaller; la terça portà en Gabriel Sampsó,
ciutadà de Barchinona. E arribada tota aquesta processó a la
porta principal de la dita Seu, ab la carta de la indulgència que
aportaven al detràs dins una badina d'argent cuberta ab una tovallola
de seda, e sobre la tovallola stave la Vera_creu, comensaren
sonar los òrguens majors, e tot lo clero de la Seu cantant los isqué
ab la creu major, ab la bandera de Sancta Eulàlia e ab los ganfanons
fins al portal de la dita Seu, e ab sobracel o dosser ab sas
bordons començaren-los de reebra ab gran honor. E en aquesta
recepció fonch lo dit senyor loctinent, consellers de Barchinona
e deputats de Cathalunya, car algú d'ells no volgueren seguir la
processó, ans, com dit és, los speraren al portal de la Seu. E
arribats, muntà a preÿcar mestre Luís, frare mercennari e mestre
en Taulagia, e aquí ell parlà de la gran potestat de nostra Sanct
Pare, e de la indulgència plenària, a pena e a culpa, que ell dava a
tots aquells e aquelles qui personalment hirien o tramatrien algú
a lurs despeses en la conquesta de Granada, o pagarien en diners,
ço és, lo senyor rey e la senyora reyna, ço és, quascú d'ells, cen
florins, e lurs fills quascú
un florí, e los altres pobles de pocha condició quascú mig ducat.
E con hac acabat lo sermó fonch una hora passat migjorn.
[Conquesta de València]
A
Jacme d'Aragó près la ciutat de València de moros.
Morí lo rey n'Amfós a
any
en lo monestir de framenors de la ciutat de Leyda. Lexà
ço és, Pere, qui aprés d'ell fonch rey d'Aragó; Jacme, qui fonch
comte d'Urgell; Fferrando, marquès de Tortosa, e Johan, archabisbe
de Toledo.
Dissabte, a
lo qual feren molts manestrals e pagesos qui
ab ells, los quals eren circumvehints de la dita ciutat,
e de fet anaren a la presó del vaguer e trencaren les portes e
lansaren-ne tots los presoners, e cremaren totes les scriptures
de la dita cort, e d'aquí tiraren la via de Sent Jacme, e volien
metre foch a la casa de la Ciutat, sinó per mossèn Ponç del Toló,
qui près l'astendart de les mans d'en Oliver qui
girà
poder dels juyeus, e axí ells, desijosos de robar, tiraren al cayll
e robaren-lo tot, e y mataren molts juyeus. Era vaguer aquest
any en Guillem de Sentcliment, e bafle en Fferrer de Galbes,
ciutadans de Barchinona.
Dissapte, a
Terç d'Aragó en lo seu palau menor de Barchinona, lo qual és
prop la Volta dels Leons. Jau a Poblet.
Divenres, a
en Johan Primer d'Aragó morí cassant un lop al bosch de Foxà.
Jau a Poblet.
Dissabte, a
monestir de Valldonzella. Jau a Poblet.
Dimarts, a
en Martí, rey de Sicília, fill e primogènit que era de nòstron
senyor lo rey en Martí d'Aragó, venint de Sicília entrà en Barchinona.
Fonch-li fet pont devant la plaça de Framenors, e fonch
reebut ab fort solemne festa.
Dijous, a
reyna Sibília, muller que fonch del rey en Pere Terç. Jau en lo
monestir de framenors de Barchinona.
Dimarts, a
era dels Ignocents, morí la reyna Maria, muller que era del
rey en Martí d'Aragó; e morí a Vila_reyal, qui és en regne de
València.
Dijous, a
sent Jacme e de sent Cugat, del any
en Martí de Sicília, fill del senyor rey en Martí d'Aragó, en
castell de Càller. Jau en la Seu de Càller.
Dimarts, a
rey en Martí d'Aragó près per muller la molt egrègia dona
Margarita, filla del egregi don Pedro de Prades. E fonch solemnitzat
lo matrimoni a la torra de Bellsguard del territori de
Barchinona. Sposà
la missa mestre Vicenç Ferrer, lo qual aprés, per successió de
dies, fonch canonitzat. En la qual missa e benedicció foren presents
muller que fonch del rey en Johan, e lo comte d'Urgell, qui aprés
morí presoner en lo castell de Xàtiva, e lo vescomte de Castellbó,
fill del comte de Ffoix, e molts altres barons e nobles.
Divenres, a vespre, que comptàvem
senyor don Martí, rey d'Aragó, morí de glànola en lo
loch de Riudoms, del Camp de Terragona. E fonch soterrada
en lo monestir de Bonrepòs.
Dicmenge, a
die de sent Miquel, nostre Sanct Pare papa Benet
en Barchinona ab
Anthoni.