TEXT
Memòrias per a sempre
1. Notum : Sie memòria com yo, Perot de Vilanova, hé stodiat en
Lleyda deu hó dotze anys, vuyt de lleys ý cànones ý lo restant de grammàtica
ý un any de llògica ý fins ohí lleys. Estiguérem stodiant mon germà,
monsenyor Gaspar de Vilanova, ý yo. Comencí yo a oyr lleis l'any 1551,
a la conducta que començave lo primer de juny; ý érem catedrants ý lectors
monsenyor Ferrer, que aprés font doctor ý official de Lleyda, monsenyor
Bonet, monsenyor Sala, monsenyor Sorts i monsenyor Anclusa ý
monsenyor Barber, que tots foren tantost doctors.
2. Notum : Sie memòria com en l'any 1555 a [...] de febrer me fiu
bachiller en lleys en Lleyda, que ere rector Joan Spills, d'allí de Lleyda.
Ý font-me pare monsenyor Aguiló d'Arnes, que casà allí en Lleyda ab la
muller que font de monsenyor Navès. Estarà la carta de bachillerat en aquest
llibre. Prenguí la lley "ex Torem que de hoc. Et condut". Aprés de haver
llegides 25 lliçons ý aprés de llegí altres quinze fo obligats llegir tots los
que
3. Notum : Que l'any 1557 guanyí una cadira d' instituta en Lleyda
a vots de stodiants, axí de lleys com de cànones. Stiguérem oposats a dues
cadires d' instituta nou bachillers, que
de Lleyda aquestos tres; Girona de Blancafort, que sta ara en Roma; Vernit
de Barcelona; Palou d'Agramont; Bardaxí de Ballestar; Dolz de Terol
ý yo. Passàrem a vots los sis, que Serra, Girona ý Dolz desistiren. Guanyàrem
les dos cadires Bondia ý yo, llegírem tots in punctis ý a mi me caygué
la lley Cum legatum de Optimo legis ff [...], en la qual llegí sis lliçons,
encara que no scriguem res los doctors en dita lley, sinó que de altres ho
haguí d'aplicar per a llegir les dites sis lliçons [que] som obligats llegir los
oposats de competències. Excedírem en béns als altres de prop de vint, ý encara
los haguere excedit a tots de moltes més, sinó que esdevingueren aquells
dies uns cadarns febrosos molt generals ý molts amics meus, per estar
malalts, no pogueren oyr de competènties, ni votaren. Llegí tot aquell any
de la instituta ý ya l'any passat havia llegit la lley In quartam ad L. fol. ff ý en cànones
de iure speciali in eo adeo loca iusti De iure pronatus per uiam Acabada dita
tractatus. instituta me n'aní a Flix ý allí, en lo castell, raposí
prop d'un any.
Doctorat
4. Notum : Que a 15 de maig 1562, en Barcelona, me fiu doctor ý
prenguí per padrí, lo pare, a monsenyor Hierònim Sunyer de l'Audièntia,
parent meu; donà
lley Non omnis de rebus. creditur ff. ý la lley final C. de impub. Entrevingueren
en dit doctorat lo dit canceller ý lo regent, monsenyor Montaner,
monsenyor Serra, monsenyor Riu_sec, monsenyor Ferrer, monsenyor
Miralles, monsenyor Llobregat, monsenyor Torroella, monsenyor Jofre ý lo
dit pare, tots de l'Audiència; ý argumentaren-me en l'examen monsenyor
Riu_sec, Llobregat, Ferrer ý Torroella. Aprés me posà lo pare totes les insígnies
de doctorat públicament, ab oratió com s'acostuma [a] fer en Lleyda,
que en Barcelona no s'acostumave axí. De l'examen, ab molta honrra,
a parer de tots, axí me donaren lo grau, com se mostre en la carta pública
[que] tinc del dit doctorat, en la qual se mostrarà també com estic matriculat
en la matrícula dels doctors de la cort del veguer de Barcelona, hont
se dèuent matricular tots los doctors de lleys ý cànones. Costa dit doctorat
que a cada doctor se paga un ducat, al canceller ý regén un dobló
ý al pare altre; bé que ni Sunyer non prengué la carta, un dobló, un
segell, 5 lliures ý al porter del canceller un scut.
Notum : Que a 10 de joliol 1562 tinguí la pública en Barcelona,
en casa del dit canceller, la qual són obligats tenir tots los doctors, per Constitucions
de Catalunya, [que] en Barcelona se doctoren allí abans de practicar.
Dirigí-la a l'arquebisbe de Tarragona, lo qual se troba en dita pública;
argumentaren-me sols monsenyor Cochí ý monsenyor Tamarit, que més no
pogueren, per venir aquell dia lo virrey, don García de Toledo, de Perpinnà
ý hagueren d'anar l'arquebisbe ý tots los altres per a rebre
llibre y haurà un paper de la dita pública per a que sempre se puga mostrar.
Notum : Més avant que ya en Lleyda, a [...] de maig l'any 1558,
havia tingudes altres conclusions públiques de lleys ý cànones ý dirigí-les
al bisbe de Lleyda, que ere don Miquel Puig. Prenguí per pare d'elles,
com s'acostume en Lleyda, a monsenyor Aguiló ý per col·laterals a monsenyor
Amell ý monsenyor Pau Agullana, que tots foren també tantost doctors
en Barcelona. Argumentaren en elles molts bachillers ý stodiants [ý]
yxquí
[ço] [que] aparrà a en altre llibre blanc [que] tinc de lecturas ý coses de
mos studis de lleys.
De l'ull
7. Notum : Que en Barcelona a 24 d'agost, dia de Sant Barthomeu, any
1562, aprés de ser-me doctorat ý haver tenguda dita pública, me ixqué una
mala bua prop de l'ull, a part davall en lo mel de la cara, que y havia un
bon dit polse fins a la palpebra de l'ull. Per la qual vinguí a morir, que no
podien matar dita mala bua. Ý dia de Sant Agostí, que ere a 28, a la punta
del dia me portaren Nostre Senyor en una casa de la Dagueria que yo estava.
Ý los capellans no
crehien tenia peste. Estiguí en lo perill de la mort tant, que lo metge, mestre
Oset, lo vell, de Barcelona, ý cirurgians mestre Llópez ý mestre Mico tenien
per cert no escaparia. Fins al diumenge següent, 30 d'agost, que la mataren
ab càstic, com se resolgueren en axò los dits metge ý cirurgiants. En la col·latió
tingueren ab voluntat de monsenyor Hierònim Sunyer, de l'Audièntia, ý
doña Aldonça d'Aragall, que com a parents estaven allí, que mon pare no
s'hi trobave en aquelles hores. Ý los dos dits lo foren també ab mi, que no
faltave en ell pare ý mare, fins a dir doña Aldonça que no me spantàs que,
encara [que] tingués peste, no
8. Notum : Que, com mataren la dita mala bua ab lo càstic, font causa
que cremà tot quant pogué alcançar ý féu gran carniceria en mi, que sols
de la bua principal tragueren un carnot que pesà una onsa, ý ab ella m'arrencaren
tota la palpebra davall de l'ull. Ý d'altres tres me sortiren d'aquella
principal, la una en la palpebra de dalt ý les dos a la coa de l'ull. Tragueren
altre onsa de carn ab sols lo càstic. Posaren en la davall lo ull ý la principal,
que moriren axí també les altres, sense posar-ne en elles. Ý com tragueren
tants carnots, estigueren les nafres a curar més de tres mesos. Ara pujant
la carn més del que ere menester, que l'havien de reprimir ý castigar cada
dia ab càstics que em donaven sempre gran pena. Ý yo, cansat dels cirugians,
del no acabar-me de curar may ý donar-me sempre grans penes, determiní
dexar-los ý, a consell del mestre Osset, me posí en mans d'una senyora
de Barcelona, [que] se diu doña Marina d'Aragó, la qual tenie tanta devotió
ý affectió a coses de cirurgia, que ere tan gran dona en elles, que curave alguns
mals que metges ý cirugians dexaven, ý a quants li anaven los curave
de franc. Ý de fet me prengué en cura fins a una carn [que] se
lo ull que
la nineta, que digueren, ý ab col·latio determinaren, s'havie de treure ab cachos
la dita carn de l'ull ý tallar-la. Ý allò dix doña Marina no
sinó que
ý dexar-me dita senyora mal per a mi.
Contra ma voluntat
9. Notum : Que la dita carn de l'ull font causa de perdre yo aquell que
abans no havia perdut, sinó que tallaren la dita carn, abaxant-la de dins lo
ull ab uns ganchos [que] feren fer d'argent. Dos dies arreu que començaren
lo dia de Santa Catarina, 25 de novembre de dit any 1562, ý al tercer
dia que havien d'acabar de tallar dita carn, un mestre Micó, per no trobar-se
allí mestre Osset, no volgué tallar la carn, sinó que
Ý aquell dia posà jonares de Vigo en aquella
carn que tallaven uns lo ull. Los quals polvos foren tan pestíferos per a mi,
que en l'hora matexa me donaren gran turment, com si ab una puñalada
m'hagués tret lo ull, que lo foc de dits polvos penetraren fins al cervell, ý
crec tota la mala humor [que] tenia en lo cos atragué a lo ull, que stiguí ab
una dolor tan mortal en aquella part de carn de dit dia de Santa Catarina fins
a deu de giner següent, no podent menjar ni dormir sinó que m'anava consumint
del tot ý vinguí a la mort. No podent may remediar dita dolor mestre
Pla, mestre Osset, mestre Llópez, metge ý cirugià germans, ni ab sagnies ni
ventoses, llavatoris, ni untions, ni altra cosa ninguna perquè estava la postema
allí represa ý habituada que féu podrir lo ull, sinó que m'hagueren de fer
buidar lo ull, que ixqués per a allí ý, si no ho fere axí, me fóra cert mort, ho
haguera perdut lo seny que
giner 1563. Déu ne sia servit. Amén.
21. Notum : Com scriguí de Flix a 5 de novembre per monsenyor
Brocà, arrendador de la baronia, a monsenyor Sunyer, per a que
donar un memorial dels que concorrien a consellers aquell any següent, que
serie de 1563. Per a prevenir-los del dit vot del priorat del veguer de Barcelona,
per a mi, que
l'any 1563, ý per no poder anar yo a Barcelona, per ma indisposició, lo donaren
a monsenyor Tamarit.
22. Notum : Més avant com, per lo matex Brocà ý en dit temps, scriguí
a monsenyor Ferrer, advocat de pobres, dema[na]nt ho fes demanar remuneratió
a la ciutat en lo Consell de Santa Catherina, per mon pare, dels
treballs de l'offici ý altres coses. Ý li enviaren procura per a tot. Ý que si
Francesc Martí no donave 14 lliures deu al dit monsenyor Brocà, lo citàs en
la cort del veguer. Ý també li envií la claueta de l'arquilla per lo matex,
perquè tragués uns tresllats de processos de mes caxes, ý
Ý al dit monsenyor Ferrer fes algunes scèdules per mi als cliéntols [que]
ne demanarien.
23. Notum : Com al dit monsenyor Brocà digueren cobràs les dites 14">
lliures de Francesc Martí, ab lletra [que] portave per a ell, ý que
de mijans, si havie cobrat res del deute de Pallàs de Altron. Ý també li comaní
unes hulleres de llautó sobredourades, per a que les me fes adobar, ý
que
Notum : Que a 21 de novembre 1564 envií a Mayals, a monsenyor
Castellvell, un chic [que] tenia [que] se
per a vuyt dies, per a Lleyda, a les bodes del fill de mon moliner, per portar
la falda a sa muller ý acompanar a ell; ý que aprés lo tornarie. Fiu-li unes
calces per aquex dia, que sayo ya
les mans.
Notum : Com monsenyor Brocà, quant és tornat de Barcelona, a
27 de novembre 1564, me aportà una lletra de monsenyor Ferrer ý no d'altri,
ý
dix li costave 13 reals; ý les hulleres [que] li comprí me fes adobà, per les
quals sols pagà del vidre un eix, que lo argenter dix no volgué res de l'adop
[que] y féu.
25. Notum : Com monsenyor Ferrer scrigué ab dita lletra donarie, lo
dia de Sancta Catarina, una supplicatió als consellers per part de mon pare,
manant remuneratió de l'offici de la batlia de Flix. Ý dix monsenyor Brocà
que monsenyor Durall, conseller que ere, prometé y faria bona obra. No sé
què
Ferrer solicitàs a mon germà li procuràs lo lloc [que] tenie monsenyor Riusec
en l'Audièntia; ý també deye com monsenyor Sorribes tenie que fer uns,
[...] tenie en Berga, ý que per ço no entenen en casar a sa germana. Sinó
que a mí me donàs Déu altra ventura, significant que de dita senyora Sorribes
no me
26. Notum : Que dix dit Brocà com eren arrendadors de la baronia
de Flix, del trieni que comence Santa Bàrbara de l'any 1564, Recuenco de
Riba_roja ý Franceç Martí ý monsenyor Martí ý un matalaser de Barcelona,
per 30 lliures més avant, a l'any que no estave, que ere per 470 sous
cada any sens los càrrecs; ý dis-me que Francesc Martí, pus tenie en dit arrendament,
pagarie ací en Flix les 14 lliures [que] deu, per la via a Nostre
Senyor bo faça.
27. Notum : Com Pedro de Pina de Lafres scrigué una lletra a mon
pare responent al que li havie consultat s'informàs si monsenyor Cambra,
de Vall_de_roures, tenie algun fals quarter per lo matrimoni [que] se ere
tractat, en Barcelona ab mi, de la filla de monsenyor Quintana de la part
dreta de dit Cambra. Ý deye com ya altres vegades ere informat, tenint càrrec
de la tenèntia de Vall_de_roures, ý que tot lo món deye ere de molt bona
casta ý que en ninguna manera tenie quarter fals per alguna part. Fa portar
dita lletra a Barcelona si per cas se tornave a tractar res ab dita senyora ý
mostrar la lletra allà ý ací en Flix.
29. Notum : Que en la Devesa, a la que volem baxar per lo
comellar del Pestronc per un senderó anant a mà esquerra, un comellaret
[on] y ha fet obra de deu hó 12 ll. [que] fiu yo fer ý [hi] tinguí
a Barthomeu Dauder ý dos a Gabriel de la Madrina, dix que per son germà,
ý un dia a Pau Çaba. Fa pagaré los dos jorns al de la Madrina ý a Pau Çaba
lo jorn ý més, anant algun sou fins en 18 dinés de un poc de pes [que]
tenie allí a miges. A Dauder, si res no demane, no li adonaré res, perquè li
hé fet yo algunes scèdules que res ma n'ha donat. Fa recordar d'enfornar ý
contre lo dit pes ý lo dit Joan Cernuell de la Madrina ha promès de coure
30. Notum : Que tinc ya la bul·la de la Creugada la sentència de suspensió,
la qual se comença predicar lo any 1564. Est'ora, que la hé presa
dos vagades: la una en Barcelona en la Quaresma que
lo rey, ý altra [que] prenguí trobant-me en Mayals, que
novembre, no recordant-me de la de Barcelona. Plàcia Nostre Senyor sie tot
per a salvatió de la mia ànima.
31. Notum : Que la vespra de Sant Amadeu doní a monsenyor Perot
Cerdà [que] tornave al Studi a Leyda, un tros de raxa ý tres reals, per a que
fes fer, en Lleyda, una gorra. Ý li comaní me
de forrat. Pere, has de recordar de quant sie fet, si éls non enuiant.
32. Notum : Que dexí en lo setembre de l'any 1564 a un fill del [...]
de Valèntia, monsenyor Gallart, [que] se deye don Agostí, que en la costa de
Llardacans lo havien lligat alguns lladres, una scopeta [que] me amprà ý yo
l'amprí a Barthomeu Blanc. Ý encara que
may l'à tornada fins avuy. Bé que han scrit ere en Tortosa en casa de monsenyor
de Palos, sabien d'ella, si no cobre dita scopeta, farà pagar a Barthomeu
Blanc. Ý ya li havie yo dit se
que yo
Agostí Gallart per un fadrí de la Grandella [que] se diu Pascual, que lo
matex Barthomeu li amanà la lletra [que] la digui donàs al matex reverend
[a] no ésser lo fill en Valèntia.
Del molí
33. Notum : Que en lo any 1563 arrendà mon pare la pescada que començà
la mijolada de dit any, fins acabada la mijolada de l'any 1564, per
40 lliures netes, a
Brocà, arrendador que ere de la baronia, li arrendà lo molí de 28 d'agost
fins a 4 de desembre de dit any 1564, que són 3 mesos ý sis dies, per 36">
lliures netes ý les despeses ordinàries que exirie a dit preu per any, a raó
de cent ý trenta_sinc lliures, dic 135 ll. Estan los actes en poder de monsenyor
Bernat Oriol, notari de Flix.
Notum : Que a 30 de giner 1565 amprí a mestre Antoni Vila, mestre
calceter, que està en lo Regomir de Barcelona, 3 lliures sobre lo saler d'argent;
lo dit me donà les tres lliures ý prengué lo saler. Bé que dix un home
[que] està davant sa casa, les dexà ý té lo saler. Fa recordar dit saler ý
tornar dites tres lliures. Tornaren-se ya dites tres lliures ý
Notum : Que 13 de desembre 1565 me dexà mestre Jaume Puig, argenter
que està a l'entrant de l'Argenteria en Barcelona, 4 lliures sobre 4">
culleres d'argent ý una sortija, una d'or ý turquesa. Bé que digui ere tot
d'un amic meu. Fan a tornar dites 4 lliures ý cobrar les penyores. Torní dites
4 lliures ý cobrí les penyores a 22 de febrer de matex any.
Memòries per a sempre.
10. Notum : Que a tres hó quatre dies [que] me feren buydar lo ull
me n'aní de Barcelona envés Flix, per veure si
de que font buydat lo ull aní millorant. Yxquí de Barcelona vespre de Sant
Sebastià ab unes ongonilles que, de altra manera, no podia anar, per la
gran flaqueza [que] tenia. Vingueren ab mi un tal Joan de Lar[r]eta, que
stave en compartia del mestre Llópez per apendre de cirurgià, ý ell ere ya
hàbil de curar mal de pedra ý trencadures, un bon fadrí ý biscay, per a curar-me
en lo camí, ab lo orde ý materials [que] donà dit mestre Llópez. Aní
dret a la Verge Maria de Montserrat a donar-li gràcies de la merced [que]
me havie fet Déu en remediar-me. Ý allí per Urgell, me n'aní a Flix, ahon
estiguí un any per fer-me curar de la nafra de l'ull. Ý lo dit Joan de Lar[r]eta
stigué allí alguns dies ý aprés y tinguérem les mans mestre Pastor de Gandesa
ý un metge [que] stave allí, [que] se deye mestre Pujol, que
bàlsems ý altres remeys per sofocar la matèria de l'ull que era causa no curàs
la nafra, ý may aprofitaren ninguns remeys. Aprés aní a Tarragona a un
famós cirurgià portuguès, [que] se deye mestre Emanuel, [que] stave allí,
ý tampoc no aprofità lo que féu, ni un empíric seu [que] stave en Torrent
a Sant Salvador. Ý fins avui, en marz de l'any 1564, no estic encara curat.
Déu, presa misericòrdia, me vulla donar lo compliment de salut ý cura,
[que] sap tinc de menester, si li ha de fer servei; si no, que se
tenir per content. Amén.
De mon germà
11. Notum : Que lo any 1552 en Monçó assentà mon pare a mon germà
monsenyor Gaspar de Vilanova ab Francisco de Spaña, leshores grafier ý
[que] aprés font receptor general de penes de cambra del rey ý maestro de Ý dit mon germà, encara que quant assentà lo bestí mon pare,
la cámara.
aprés no demanà ni gastà res de nostra casa, sinó que ell se donà bona mana
ý de allí a poc temps font provehit per la princesa de Portugal, dona Joana,
que governave en absèntia del rey, [que] stave en Inglaterra casant. Ý dels
del Consell de Castella per lloc de receptor general ý aquella regèntia ha
tengut ý té vui en dia ý la receptoria de la càrcel, de la qual pren la dècima
part de les compositions. Ý aprés lo any 1562 Sa Magestat li féu merced
d'assentar-lo per gentilhome de la Casa d'Aragó, ab ajuda de costa de
(150) ducats, que entre tot tindrie per avuy, si prenie partit d'España, de
tenèntia, quatre_centes lliures de partit. Procurave
lo dit offici de receptor general en cap de mon germà ý ya eren
contents [de] pagar-li
que reb tot lo que s'aplique a la cambra ý fisc del rey, en la Corona de
Castella, que seran cada any passats de cent mília ducats, en los quals consigne
lo rey les més [que] fa a sos criats, que axí s'adquerexen molts amics
ab dit offici. Ý quants són en la cort [que] lo han menester volrà que de
dits dinés se pot ben aprofitar sens conèxer-se en res, ni donar mal compte.
Pose sos receptors per los partits ý ciutats de Castella [que] envie per ella
sempre que vol algutzirs, cosa de molta prehemèntia. A 28 de setembre
1561, aní jo a Castella, sols per veure a mon germà. Ý arribí en Madrid,
ahon stave la Cort, a 8 d'octubre ý als primers encontres, que foren en
casa de dit Francisco d'Espana, no
tant temps [que] no
tota la mudança [que] havíem de fer. Tant que ell dix determinadament
com estave descuydat [que] hagués yo d'anar, que no sabia qui ere
ni
sabérem què s'eren fets los que staven ab mon germà, en un studi. Féu-me
moltes coses de sos dinés ý
101. Nostre Senyor li done molta vida per a que
a gran senyor per a que a Ell ý a tots puga fer bé, donar ý fer bones obres.
Amén.
Vot
12. Notum : Que votí ý prometí, estant molt mal en Barcelona, primerament,
que lo carnot que me tragueren de la mala bua principal davall
l'ull, que pesà una onsa, lo pesaria d'argent a Santa Lúcia, ý més li prometí
de fer ý presentar-li un ull ab ses palpebres d'argent. Has tot de complir lo
més prest [que] sia possible. Ý lo meu intent é[s], quant se puga
obrar la capella de Sant Francesc de la sglésia de Flix, ahon estan enterrats
los Vilanoves, ý és lo seu vàs tota la capella fins a mija sglésia, tant com té
la capella, ý per ço li diuhen la capella dels Vilanoves, fer-hi també un retaule,
ý al costat pintar santa Lúcia perquè d'e[n]mig no
de sant Francesc. Ý en dita capella donar ý presentar los dits donatius,
encara que lo del retaule a image de santa Lúcia no
del dalt ya dit, si no és per devotió (fou-me permutat dit vot ab bul·les en
mises, les quals complí ya).
13. Notum més: Que també tinc votat, ý per yo se ha de complir,
que cada any, si sóc en Barcelona, faré dir una missa a santa Lúcia ý altre
a sant Cosme ý sant Damià, los dies de les sues festes. Ý si sóc en Flix, fer-los
dir completes cantades. Ý si la missa no
Ý si
a mi, ý aprés a mos successors ý hereus. Ý lo mateix arbitre dexe lo de la
caritat [que] se haurà de donar per totes les damunt dites coses solament
se cumpla.
14. Notum més: Que prometí anar a Santa Magdalena de Corbera
ý fer-li dir una missa allí matex. Ý també prometí en Barcelona anar a Santa
Chaterina ý fer dir allí una missa a sant Ramon ý posar lo cap en la sua
sepultura. Ya està cumplit, lo de sant Ramon ý santa Magdalena.
Obres
15. Notum : Que en joliol de l'any 1563 fiu yo obrar lo studi de nostra
casa en Flix, [que] està davall la scala, a Andreu Tarragó, gendre de
na Meleta. Costà
Cochí, 9 sense bocellar, que si mon pare no
compte, li
tornar, [que] no ere menester, [que] paguí yo per bocellat. Ý a Domingo
de na Lleja se prengueren tres taules primes, que si no les demane no fa
al cas se li tornen, perquè yo traballí molt en sos processos ý guanyà sentèntia
en lo plet, [que] portave a son germà Joanot Lieja, que no me
donà may res en diners. Ý també fiu obrar una cambra en lo hostal de la
Devesa, a la mà squerra entra[n]t per la porta, que costà 7 hó 8 lliures
tot, perquè la fusta ere de la terra.
Del rey corts
16. Notum : Que a 12 de setembre 1563 entrà lo rey nostre senyor
don Felip d'Àustria en la vila de Monçó, per tenir ý celebrar corts a tots
los de la Corona d'Aragó deçà mar. Ý foren les primeres corts que com a
rey celebrà en aquestos regnes. Ý fins a Tots Sants no entengueren los catalans
en negotis alguns sinó sols en aposentar ý habilitar. Foren ya convocades
les dites corts per a 4 d'agost precedent. Ý ab les porrogations arribàrem
fins a la dita jornada. Foren enviades lletres de convocatió per a dites
corts a mon pare, monsenyor Barthomeu de Vilanova, ý a mon germà, monsenyor
Gaspar de Vilanova, ý a mi, Pere de Vilanova. Ý mon pare ý yo no
compareguérem a Monçó per a la propositió de les corts, però férem la procura
a monsenyor Gaspar Toralla, per lo compte d'Aytona, [que] nos scrigué
ý pregà la féssem. Mon germà ere en Castella que ni huna cosa ni altra
no féu. Està la mia lletra de convocatió ací, en aquest llibre, per a que
mostrar quant fos menester.
Del rey corts 1564. De mon germà
17. Notum : Que a 6 de febrer 1564 arribàrem en Barcelona mon germà,
monsenyor Gaspar de Vilanova, ý yo, que y anàrem de Flix, ahon vingué
dit mon germà, de Monçó, a 25 de giner. Ý stigué allí set hó vuyt dies, que
havie 12 anys no y ere estat, ý sols per veure
de Castella, que negoti ningú no tenie en Cataluna. Ý axí en Monçó no stigue
més de tres hó quatre dies. Allí, en Flix, féu algunes lliberalitats que se
honrrà molt ý restaren d'ell molt contents los de Flix. Ý a la que arribàrem
a Barcelona trobàrem que lo rey don Felip nostre senyor ý volie entrar del
monastir de Valldoncella, en lo qual entrà lo disabte abans a 5 dies del dit
mes. Ý les monges de dit monastir lo reberen ab professó ý creu, com diuhen
s'acostuma, a la porta de la sglésia, a la qual Sa Magestat s'apeà ý entrà dins
la sglésia, al costat de l'abadessa, fins a l'altar a fer oratió; ý aprés lo pujaren
al seu aposento, que ere en l'abadia de dit monastir, la dita abadessa ý casi
totes les monges, les quals tragueren aprés a Sa Magestat una col·latió. Entrà
dit dia ý diumenge a la una hora aprés migjorn ý Barcelona li féu molt gran
rescebiment, qual may se sia fet a rey. Car primerament al portal de Sant
Antoni, per hon entrà, lo y feren molt ben adreçar de moltes pintures ý
damunt del portal staven pintats lo emperador, lo rey ý lo príncep: avi, pare
ý nét. Essent allí lo rey, baxaren per una grua [que] exie de dalt del portal,
molt gentil ý ben feta, dos àngells cantant ab molt bones veus uns versos
a Sa Magestat ý li donaren unes claus d'or de la ciutat de Barcelona, les
quals, preses per Sa Magestat, entrà dins Barcelona, ab grans sons ý trompetes
per lo dit portal ý carrer del Spital, fins a la Rambla; ý mon germà
ý yo lo seguírem també.
18. Notum més avant: Que, aprés [que] font en la Rambla, se n'anà
Rambla avall envés Marina ý, abans d'arribar a la Treçana, estave un portal
molt gentil, de taules molt ben pintat, de pinzell, ab uns gigants, ý travesave
de part a part de Rambla per dit portal un tros de muralla fet del matex,
d'alçària d'una bona llança ý molta scopeteria ý peces chiques, que tot
desparà essent allí Sa Magestat ý molts forans, per a lluminària damunt dita
muralla. Aprés entrà per lo portal [que] done en lo enfront del Carrer
Ample, ý en la plaça de Sant Francesc estave fet un gran catafal ab un
pànlio ý tota la plaça cuberta, ab grans veles molt altes; ý allí s'apeà Sa
Magestat ý pujà en dit catafal ý jurà la primera cosa per compte de Barcelona
ý príncep de Cataluna; ý aprés totes les cofraries ý yxqueren allí fent
grans jocs ý festes, que cada confraria portave son joc ý sa bandera ý sa
divisa, ý passava d'una en una devant lo rey ý la bandera feya tres reverènties
a Sa Magestat ý, fet lo joc [que] portaven, passaven totes de la
matexa manera, que duraren dits jocs fins a la nit. Hagué alguns de molt
bons ý dignes de notar, com és hú [que] portaven los de la bandera dels
jolians, d'un bosc ý arboleda ý caçadors amb molta manera de caça, com
cervos, javalins, daynes, conills, perdius, coloms, todons, garces ý altres moltes
maneres de aucells ý moxons, ý feyen los clamts de tots ells, alguns hòmens,
tam bé com si foren los matexos moxons. Quant foren davant lo rey,
aviaren del bosc tota la caça ý aucells, ý anà per allí tota ý alguna pujà
ahon estave Sa Magestat, com foren un javalí ý una dayna ý un conill ý
alguns aucells [que] volant se anaren a posar allí, de què lo rey gustà molt
per ser affectat a coses de caça. Altra bandera portave un bou encellat a
cavall, [que] crehien home ý tenia les bañes d'or ý
portà un navili molt ben fet ý tan armat com si havie d'anar per mar desbarant
devant Sa Magestat tota l'artilleria. Dihuen que lo rey lo prengué ý
presentà als infants. Acabades dites festes, pujà a la Seu ý allí també jurà
en poder de l'arquebisbe de Tarragona, don Fernando de Loazes.
Del rey corts
19. Notum : Que, més avant: que tres dies li fórent fetes festes de
balls ý jocs, que la ciutat de Barcelona havia manat ningú fes faena, ý axí
matex tres nits alimàries ý grans llums per tota Barcelona. Ý per ad açò
havien fetes en moltes parts de la ciutat torres ý arcs ý castells. És a saber:
en la plaça del Vi, prop de Lonja, y havie un gentil castell, en la plaça del
Rey n'í havie un altre com lo de Salses, en la plaça de Sant Jaume uns arcs
ab unes portalades, en la Diputació uns arcs ý torres ab un cel etc.. Diuhen
se gastaren en Barcelona la dita jornada, entre lo General ý la ciutat,
50.000 ll. Axí matex feren gran tràpola ý festa; ab l'artilleria desparearen
molta en dits dies de l'entrada ý aprés, que parie la ciutat se havia d'axolar,
Sobrevingueren les Carnestoltes, que feren tan regosijadas de bals, sons, màsqueres
ý disfraços, quals may sien estades, que diuhen passaven de vuytanta
cobles dels juglars [que] estaven per la ciutat. Ý lo compte d'Aytona féu
en sa casa dos dies sala de dames, ý féu banquet aquells dies a les més dames
de Barcelona, ý lo rey un dia y anà enmasquerat a veure dita festa ý les dames
etc..
Notum : Que, encara que les corts foren convocades generalment
per Sa Magestat a tots los d'aquesta Corona d'Aragó, per a Monçó, per a
quatre d'agost de dit any 1563 ý ab los quarante dies [que] tenen de prorrogatió,
que pot pendre lo rey en una hó dues porrogations hó les que voldrà.
Aprés de la convocatió arribaren fins al 13 de setembre ý lo qual dia se començaren
dites corts. No clogué, enperò, ni acabà allí les corts per a catalans,
sinó sols per a aragonesos ý valentians, ý per a nosaltres les prorrogà
per a set de febrer d'any 1564 per a Barcelona. Ý lo matex foren proseguides
dites corts en Barcelona, en lo monestir de Sant Francesch. Mon germà ý yo
ya
feye res en la cort, no entràrem en lo stament militar fins a 17 de febré, segon
dia de Quaresma. Ý fonc la primera vegada [que] entrí jo en corts. Juràrem
allí mon germà ý yo com és acostomat, que no feren més de mirar la
procura [que] tenia ya feta per de Monçó ý habilitada; ý per aquella, en
consegüent, tingueren per habilitat també a dit mon germà, encara que no y
hagués procura sua, perquè a l'hora estava en Castella ý dissimulà tam bé la
lletra [que] tenie perquè, per ventura, tenint lletra ý no havent comparegut
a la propositió, per ell ni procurador, no l'agueren admès. Aprés, vingué
també mon pare en Barcelona, de Flix, encara que ya ere a la fi de la cort,
ý entrà per lo semblant en lo dit stament ý jurà com los altres per la procura
[que] tenia també feta ý habilitada.
Agravi fet a Catalunya
21. Notum : Que a 18 de febrer los tractadors de la cort, que foren
don Gartía de Toledo, president ý virey de Catalunya —ý en aquells dies
li féu merced lo rey dels standart[s] de les Galeres de Spaña—, ý lo compte
de Chinchón, tresorer general d'Aragó, ý lo vice_canceller de Cataluña, sobre
un disentiment [que] tenien posat en la cort los síndics de Perpiñà, feren
una declaratió ý donaren sentèntia sobre aquell, no obstant que abans de
declarar havien llevat lo disentiment; ý perquè feren la dita declaratió sens
consentiment dels braços ý tota la cort, prevengué la cort se
açò molt gran agravi. Ý que per constitutions ý privilegis de Cataluna no
podie lo rey, a soles, sens la cort, declarar los dissentiments posats en la cort.
Ý que, sens lo contrari, ere trencar-los sos privilegis ý llibertats. Ý per ço, ya
abans de declarar los dits tractadors, la cort soplicà a Sa Magestat no permetés
se fes la dita declaratió.
Corts de 1564. Agravi fet a Catalunya
Respongué "lo haría mirar y que no se haría sino justicia". Ý, no obstant
axò, font feta la dita declaratió, de la qual tornaren a soplicar a Sa Magestat,
ab embaxada solempne, [que] se féu per los staments, dient-li s'ere fet molt
gran agravi ý prejudici a la terra ab la dita declaratió contra les llibertats ý
privilegis d'aquella ý que per ço lo soplicaven molt la fes manar revocar ý que
la cort fos desagraviada de tan manifest ý notori agravi. Respongué
"lo havia hecho bien mirar y que en dicha sententia se havía hecho justicia, Per lo qual agravi la cort se parà ý no
que por eso no hahlasse más en ello".
volgué fer res ni entendre en negotis alguns fins Sa Magestat los hagués
manat desagraviar, estant determinats la mayor part de voler abans se rompés
la cort que no consenti[r] en tan gran agravi fet a la terra. Ý axí stigué
parada la cort sobre açò de 18 de febrer fins a 15 de marz ý los tractadors
se n'anaren, que no venien a la cort encara que los braços no dexar dia de
juntar-se. Ý es feyen embaxadors d'un bras a altre per cercar medis en què
dit agravi se remediàs. Lo rey los enviave a dir cada dia passasen avant ý
que no stiguessen parats perquè ell se
los braços però may se mogueren, de què, diuhen, estigué Sa Magestat molt
enujat ý desabrit de la terra, com ho mostrà en algunes coses que no volgué
fer, com cedir ni atorgar-los ninguna cosa de gràties etc..
22. Notum : Que sobre lo dalt dit y hagué en los braços molt gran
divisió ý molta confutió perquè lo stament eclesiàstic ý part del nostre militar,
que font lo compte d'Aytona ý tots sos sequaces, considerant que lo
rey no volia remediar lo predit agravi, per sos fins hó interessos, mostrant
voler-ne fer servey al rey ý a altres, a don Gartía de Toledo —lo qual, segons
fama, ere causa del succehit, per voler mal a Cataluña ý cavallers catalans,
que prenie plaer se
aderir a llur parer ý declaratió feta cercant medis ý rodeos. Com la cort
passàs avant, posposant dit agravi i dient que lo rey dexarie abans spirar la
cort ý no
demanaven. Emperò l'almirant de Nàpols, ab la mayor part ý casi tots del
nostre bras ý lo bras real, stigueren tostemps fort en no moure
en res, en que la cort passàs avant fins a tan dit agravi fos remediat, ans
bé stimar ý voler més la cort spiràs ý que res no
Sa Magestat abans que consentir en lo dit agravi, per ser tan perjudicial,
que fóra part a que en sdevenidor tots los dissentiments posats en cort no
tindrien algun valor ni força per los agravis fets a Cataluña, en general ni
particular, perquè lo rey, a soles sens la cort, los voldrie declarar, ý axí sempre
declararien. No obstant aquells, la cort passà
sens desagraviar los agraviats. Ni calie tenir més corts perquè per aquells
principalment se tenien les corts en Cataluña ý aquestos prevalgueren que
la cort passàs avant.
Notum : Més avant que a 9 de mars lo dit canceller ý regents
prorrogaren la cort que spirave aquella fins a 15 de dit mes, ý ab altre acte
lo [...] dix que de 15 en avant Sa Magestat licentiave i finie la cort perquè
a 16 sens falta se
bé se feren embaxada a Sa Magestat suplicant-lo tingués per bé de fer manar
no licentiàs la cort ans fins los negotis d'aquella foren despedits. Responguere
"no hablasen en ello porque lo haría", però, açò no obstant, la cort
stigué sempre parada, ý axí se crehia spiraria e farie cosa ninguna perquè
fins al dit dia de 15 del mes, aprés dinar, ni Sa Magestat havie volgut
prorrogar ni la cort passà avant, ý les noves se refermaven com a l'endemà
se
Corts de l'any 1564
24. Notum : Com lo compte d'Aytona, en les dites corts, és estat tengut
en mala opinió. No mirave per lo bé comú ý de tota la terra, ans bé
feye en tot lo contrari, per complaure, deyen, a don Gartía de Toledo ý pensant-ne
fer servey al rey. Per sos respectes de què font tostemps malmirat
de tots los catalans fins a tractar-lo de traÿdor, ý de quant deye, encara que
fos com l'Evangeli, no ere cregut en lo bras nostre militar. Mal per a ell ý a
tots sos fills. Ý per lo contrari l'almirant de Nàpols sigué tan acreditat que,
encara [que] diguera flastomes, les prenien [per] bendictions ý prenien
per molt pròpies les coses [que] convenien al bé de la terra, que, si no per
ell, crec hagueren fet contra Cataluña quant s'ere intentat. Ý axí casi sempre
eren contraris en parers ell ý lo compte d'Aytona, però casi tots los
cavallers seguien a l'almirant. Ý crec que si ell hagués volgut empendre
qualsevol cosa en Cataluña, en aquella hora, lo hagueren seguit. Tant estave
ben vist ý li
25. Notum : Que en lo dit temps no volgueren donar altra soplicatió
en scrits a Sa Magestat per lo matex effecte de la dita sentència ý declaratió,
per rahó que no fos tertió comesa als matexos ý no haguessen també dit,
stant et perseveran in dita sentèntia. Ni tampoc volgueren donar rèpliques
als memorials dels capítols [que] se havien de decretar per Sa Magestat, que
moltes vegades Sa Magestat havie dit les hi donassen per rahó que no dexassen
en anrera l'agravi fet, sinó que soplicaren al confessor de Sa Magestat,
bisbe de Cuenca, ý al príncep Ruy Gómez ý al doctó Vellazco ells volguessen
informar a Sa Magestat de la justícia de la terra, donant-los un memorial
dels exemplars [que] y havie al contra de la dita declaratió, ý per ço la les
manàs fer guardar. Acceptaren-ho, emperò en lo dit temps no
Ý lo compte d'Aytona donà una gran requesta en lo nostre bras dient en
effecte fes en tot com Sa Magestat manave ý que la cort passàs avant. A la
qual se sotascrigueren alguns cavallers, però los demés ý dissentiren ý volgueren
fer altra requesta en contrari de aquella, però paregué [a] alguns
[que] estaven allí ý entre los altres a mi, Pere de Vilanova, en lleys doctor ý
militar, no se devie fer, perquè serie perill no
braços ý que no iudicium curie que
estan en alguna contentió, que lo rey a soles ý pot declarar. Digueren aquest
parer a l'almirant ý axí per dit respecte no permeté se donàs la dita requesta,
sinó que la del compte fos tant solament admesa com a acte particular ý no
com a acte de corts, ý axí
26. Notum : Que lo dit dia de 15 de marz los braços habilitaren la
hora fins a les dotze de mijanit per veure si prorrogarien lo temps, que no
crehien dexassen axí spirar la cort sens haver-s'í fet cosa alguna. Ý tornaren
a fer altra embaxada per lo matex a Sa Magestat. Ý passades les 12 hores
dic aquelles allargaren fins a les dos, tenint tostemps sperança se prorrogarie,
però Sa Magestat may ho volgué fer. Ý d'aquesta manera la cort spirà,
cosa, diuhen, may vista ni oÿda en Cataluña. Ý en gran perill de tota la terra
no vingué en alguna gran confusió ý destructió, lo que Déu no vulla, per no
haver-se remediat ningun agravi dels fets fins allí, ans bé donar ànimo a que
en cada dia los fassen; ý tampoc haver Sa Magestat concedit ninguna cosa
de les que demanave la terra en més bé ý quietut d'aquella ý millor
administratió de la justícia, per quals coses se tenien les corts ý ere lo fi
principal d'aquelles. De hon passam molt gran perill cert no se seguesca en
la terra algun gran avalot ý scàndol per lo que alguns no comportaran los
agravis ý sobres [que] se
Si ya Nostre Senyor per sa infinita bondat ý misericòrdia no ho remedia, lo
que se ha de creure. Amén.
Corts de l'any 1564
27. Notum : Que a dos de marz 1564 en la sala de l'Audièntia, que
estave allí fet un gran catafal, prengué lo rey los homenatges dels eclesiàstics,
militars ý síndics de viles reals de Cataluña. Ý Sa Magestat jurà primer
també allí guardar-nos tots los privilegis ý llibertats de la terra. Ý aprés los
presidents dels braços, com eren: l'arquebisbe de Tarragona, per l'eclesiàstic;
ý l'almirant, per lo militar; ý lo conseller en cap de Barcelona, per lo real;
donaren cada qual una protestatió a Sa Magestat que feren llegir al protonotari
ans de prestar los homenatges, com prestaven aquells, axí com s'ere
acostomat ý guardant-los Sa Magestat los privilegis ý llibertats [que] havie
jurades, de les quals lo protonotari ne llevà acte públic. Ý axí, aprés, tots
arreu prestaren los homenatges, jurant primer en un crucifici ý llibre [que]
tenie ubert lo protonotari, [que] estave prop del rey, ý, aprés, se agenollaven
ý besaven la mà al rey. Ý crec que sols los militars s'í trobaren ý prestaren
dits homenatges, entre
de quatre_cents, sens los eclesiàstics ý reals, que durà unes dues hores lo
besar la mà. Fet axò, se
[que] li feren de combatre un castell [que] havien fet en la plaça del Rey,
com lo castell de Salses. Ý, acabada dita festa, entrà en la Seu, ahon diuhen
prengué possetió d'un canonicat que tenen en la Seu de Barcelona tots los
reys d'Aragó, ý estant allí present li donen pa de canonge ý distributions.
Notum : Més avant que a 16 de marz 1564, ya que la cort se deye
ere spirada, ý tothom estave en Barcelona, aquell dia, com si fos Divendres
Sant, de tristor gran [que] y havie. Ý l'almirant ý altres cavallers no dexaren
d'anar aquell dia a Sant Francesc, perquè lo dia abans era Santa Madrona ý
ere feriat, que no diguessen los tractadors per ço aquell dia no spirave la
cort, fins al dia 16. Però lo governador, diuhen, los féu manament no tinguessen
stament ni juntassen los braços. Ý axí feren clavar les portes dels
staments ý a les onze hores de la nit prorrogaren les corts secretament sens
haver-ne ningú sentiment. Ý aprés digueren los tractadors, com dalt és dit,
sospitaven com, per ser lo dia de Santa Madrona feriat a 15 del mes, no ere
may spirada la cort. Ý tantost de matí a 17 del dit mes se sentí com la cort
ere resucitada. Ý encara que
ý acceptaren la dita prorrogatió que vingué de la mà de Déu, la qual
sols font fins a mijanit del dia següent 17 de marz. Ý a la mitjanit ne feren
altra, sols fins a les dues hores abans de dia. Ý aprés fins a les 12 hores de
18 de marz. Ý a les 12 hores feren altra prorrogatió sols fins a les tres hores
aprés migjorn.
Acte de l'agravi fet a la terra
29. Notum : Com ere fama Ruy Gómez ere estat causa tornassen en peu
les corts ý també deyen y havie ajudat el doctor Velazco, del Consell de
Castella; que cert la terra li
algun servey, sinó que no u volgué. Ý tots estigueren molt alegres en ser resuscitades
les corts. Ý cert Nostre Senyor nos féu molt gran merced en açò
que crec degué oyr algun just d'alguna pregària [que] havie feta, perquè Barcelona
ho féu molt bé, que féu fer pregàries per les esglésies sobre dit effecte,
segons stave malparat per a tota la terra. Ý lo confessor, lo bisbe de Cuenca,
ý dit Ruy Gómez prengueren a l'almirant per veure si
de la declaratió ý agravi d'ella. Ab lo qual se féu aquest concert: se fes un
acte dient com la dita declaració hagués d'estar sospesa ni
hó al·legar en conseqüèntia per ningun temps fins Sa Magestat la volgués fer
reveure, ý que ço sols ho pogués fer en corts celebradores per a catalans. Ý
així
per gratia del Spirit Sant.
Prínceps de Boèmia
30. Notum : Que, a 17 del dit mes de marz, arribaren en Barcelona
los prínceps de Boèmia, fills del rey Maximilià de Boèmia, que vuy és fill de
l'emperador don Ferrando, ý nebots del nostre rey, fills de sa germana.
Dos miñons ab 17 galeres ý ab ells vingué un cardenal de Magúntia. Són molt
bonicos chics, lo hú de dotze anys ý l'altre de deu hó onze. Ý lo mayor se
diu Rodolpho, príncep d'Ungria, ý l'altre diuhen se diu duque Arnesto. Ý deyen
los feyen passar ací en Spaña sos pares, perquè
si, lo que Déu no vulla, faltaven los nostres príncep ý rey, fossin ells los reys
que ya per la mare los pervindrie. Feren-los en Barcelona gran festa ý Sa Magestat
en persona yxqué a rebre
pont [que] havie fet fer la ciutat dins la mar, ab una portalada, molt ben fet,
de taules ý ben obrat enfront del portal de Sant Helm. Apeà
dit pont ý allí rebé als dits prínceps ab gran semblant d'alegria. Ý tornaren
a cavalcar ý lo rey se posà lo mayor a la sua mà dreta ý l'altre venia aprés a la
mà dreta del cardenal, ý d'aquesta manera anaren fins a palàtio, ahon s'apearen
ab molta cavalleria [que] los acompañà. Posave Sa Magestat en la casa
de l'almirant de Nàpols, en lo Carrer Ample de Barcelona, ahon s'apearen.
Despararen molta artilleria a la que vingueren les galeres ý al desembarcar dels
prínceps, ý feren molts sons ý alimàries ý llums, tres vespres, encara que ere
en la Setmana de Passione. Ý lo diumenge yxqueren los dits prínceps a Sa
Magestat ý anaren a la Seu a ohir missa ý Cruzada
[que] se predicaven.
Audièntia nova
31. Notum : Que a 18 del dit mes prorrogaren la cort de tres hores
aprés migjorn, fins a les sinc tan solament. Ý de les cinc fins a les deu de la
nit. Ý a les deu prorrogaren fins a mitjanit de 20 del dit mes. Ý en aquest
temps donaren les rèpliques als memorials dels capítols. Ý diumenge 19 de
marz legiren les decretations [que] s'eren adobades als capítols, entre los
quals fonc del visitador [que] donà Sa Magestat sobre l'Audièntia ý altres
officials reals ý la de la separatió del civil al criminal, per al qual haguessen
de pendre vuyt doctors: sis de nou ý los dos jutges de corts [que] y eren
ya. Ý que los dotze [que] eren en l'Audièntia vella servissen per al civil tan
solament, de manera que
donar cinc_centes lliures a cada hú sobre lo General ý que no poguessen
advocar etc.. Donaren també memorial dels agravis als tractadors ý feren
per jutge de greuges a don Guillem de Finisterri, a monsenyor Bellafilla ý a
monsenyor Ciurana ý lo bras militar. Ý esmerçadors del General al compte
d'Aytona ý don Miquel Bosc. Habilitaren també entretants tots los inhabilitats,
ý nomenaren dos de cada bras per a regonèxer lo que faltave en la cort
que estàs endarrere.
Sòlio de corts
32. Notum : Que a 23 de marz tingué Sa Magestat lo sòlio per a dites
corts de catalans en lo dit monastir de Sant Francesc, ahon vingué ya de camí
ab los sperons calçats. Ý sols se llegí allí per lo protonotari, que no y stigueren
mitja hora la conclusió de la cort ý l'offerta del donatiu, ý com Sa Magestat
l'acceptave prometent observar ý fer guardar tot quant en dita cort
fos concertat, axí de constitutions com actes de corts, com lo que
concedit. Ý tantost se
cavaller, que n'í havie més de cinquanta, sinó que
porta de Sant Francesc. Ý se n'anà, dret camí, de Barcelona, deyen que a
Montserrat ý d'allí a Poblet, per a tenir la Semana Santa ý la Pàscua. Ý d'allí
a Valèntia, com de fet ho féu. Nostro Señor lo guie ý guarde a ell ý a tots
christians al seu sant servey. Amén.
Donatiu
33. Notum : Com allí matex nomenà Sa Magestat per visitador a l'archebisbe
de Tarragona, don Fernando de Loazes, ý los doctors per al criminal
que dins un mes los nomenaria. Lo servei que li féu Cataluña foren tres_cents
mília lliures, que may los reals volgueren consentir se donàs més. Que
los eclesiàstics ý militars ya eren contents se donassen quatre_centes lliures hó
almenys tres_centes ý cinquanta. Repartiren les tres_centes mília d'aquesta manera:
cent mília, dos dias aprés del sòlio, en diners contants en la Taula de
Barcelona; setanta mília [que] ampràs lo General ý setanta mília de deutes
[que] caurien al General, dins quatre mesos, ý sexanta mília sobre fogatges
de la terra. Que fos a 4 sous per any, per cada casa a cinc anys. Retingueren-se
los braços quatra mília lliures pel[s] agraviats. Volgueren fer foguejadors,
que los braços eclesiàstic ý militar los havia ya nomenats, però
lo bras real no
Diputatió
34. Notum : Que com y hagué en lo bras militar tan gran confusió
may dexaren legir soplications, algunes de coses de gràtia, per los molts dissentiments
[que] y havia, que crec passaven de vuytanta; ý, per consegüent, no
pogueren may llegir una soplicatió [que] donàrem nosaltres demanant inseculassen
a mi a diputat, en lo lloc [en] [què] estave inseculat mon pare, que
ell ho renuntiarie, ý lo bras eclesiàstic ya ho havia passat.
Audièntia
35. Notum : Que a 24 d'abril 1564 vingué en Barcelona la nova dels
que havia nomenat Sa Magestat per a l'Audièntia nova del criminal, que foren:
monsenyor Puigvert, monsenyor Çabater, monsenyor Sorts, monsenyor
Setcases, monsenyor Cordelles, monsenyor Quintana; ý, en lloc de monsenyor
Miralles per lo civil, nomenaren monsenyor Negrell, de Girona. Per què
feren en dites corts [que] de vuy avant y hagués sempre dos llocs per a
eclesiàstics en l'Audièntia, que embrassen axí com bagarien ý
nova.
36. Notum : Que a 4 de maig 1564 donaren als diputats la soplicatió
que donaren als staments de que me inseculassen a mi en lloc de mon pare
a diputat. Ý monsenyor Caldes de Segur, diputat militar, me prometé farie
lo que per justícia se poria fer. Ý monsenyor Sala, que ere advocat, me dix
farie lo matex ý que aconsellarie ho podien fer los diputats. No ho passaren,
perquè molts demanaven lo matex ý, per fer-ho ygual ý no donar lloc a que
tottemps se fes, los paregué no ho devie fer, sinó que
Caldes, diputat, si lloc vagave, me insecularie.
Peste
37. Notum : Que a 18 de maig 1564 yxquérem de Barcelona mon pare
ý yo, per la peste, que deyen y havie de molts dies [a] aquella part declarada,
encara que ere poca cosa lo mal; ý alguns crehien no ere peste verdadera,
sinó que s'avatlotaren en Barcelona sens propòsit, que altres anys y [ha] hagut
més mal sens moure-se ningú. Buydà tota la demés gent; yo, cert, no
tenia por, però per anar-se
fins a 15 de juny, de deu de maig, nos ne anàrem també. Ý vinguérem a
Flix ab gran treball, que en part del món no [ens] volien acollir, ý gran
gasto, que a ducat costaren cada bèstia fins a Vallfort, de Barcelona, que
portàrem tres. No arribàrem aquella jornada primera a Vallfort, que restàrem
en un llogaret a mija llegua, [que] se diu los Monjos. Ý no sols no
acolliren, però ni menjar nos volgueren donar, ý sens sopar dormírem en
una pallisa que despañàrem. Lo dematí arribàrem a Vallfort; acolliren-nos,
però aprés lo gendre de la señora ý lo capellà, son germà, monsenyor Gual,
ne feren moltes rahons ý
donar-nos pressa nos ne anàssem, nos dexà dita senyora les mules ý un ase
per a venir fins a Cartoxa, que les de Barcelona se n'eren tornades. Ý sortírem
lo disapte vespre de Sinquagesma, que sols un dia stiguérem en Vallfort.
Ý aquell dia arribàrem a la Selva, ahon tampoc nos acolliren, ý dormírem
en un olivar. Lo endemà arribàrem a Cartoxa, ahon nos acolliren en
hostal. Ý yo me
Ý estigérem en l'hostal de la Devesa, sens entrar en la vila set hó
vuyt fins a deu dies, que allí nos portaren a menjar. Portaren tam
ý sa muller ab nosaltres. Ý la nostra roba dexàrem en Barcelona en casa de
monsenyor Francesc Simó Ferrer, advocat de pobres.
Plantes
38. Notum : Que en giner de l'any 1564 fiu yo plantar de viña en lo
tancat de l'hostal. Los quadros restaven per plantar, que eren tres ý una altra
censilla, entre les tires dobles [que] y havie; ý darrere lo hostal quatre tires,
la primera gran que està en la fexa, enfront de l'hostal, ý la més alta de les
que estan darrere, de malvasia; ý les altres, de montonec ý altra verema,
ý tota la viñasa d'alt a baix una tira en cada bancal, ý figueres dues en cada
bancal. Ý en lo tancat de l'hostal fiu fer una tira llarga de cap a cap de
prunets per a parral. Ý també se plantaren uns nogués ý ammellanés prop
l'hostal ý moreres dins lo tancat. Costà tot de plantar obra de sinc lliures;
poc més hó manco. Déu ho dexe multiplicar al seu sant servey.
Del benefici de Sant Francesc
39. Notum : Que fiu yo, Pere de Vilanova, una supplicatió ý dexí
a mon pare per al bisbe de Tortosa, per a reformatió del benefici de Sant
Francesc de la sglésia de Flix. Demanat en efecte, lo 19, patronat de dit benefici
fos confirmat ý de nou atorgat. Ý axí mateix la sepultura de dita capella
ý de tot lo enfront d'aquella. Ý un bací per a dita capella, ý que lo beneficiat
fos acollit en les distributions de dita sglésia. Ý que fos ya privat del
benefici lo beneficiat tunc tenint aquell, ý que mon pare pogués aquí mateix
presentar conforme a la institutió [que] ell ordenave ý la que estave feta
per los primers fundadors. Ý offerie
mises [que] ell fa dir cada any al dit benefici, ý
lliures per a l'obra de la capella ý 30 lliures per a un retaule al temps que
se haurà d'obrar. Vos és donada fins per tot octubre d'aquest any 1564 la
dita supplicatió [que] ha de fer donar.
Presa de Velas
40. Notum : Com en l'any 1564 en l'estiu vingué nova com don Gartía
de Toledo, príncep de la mar, que aquell any havie fet lo rey don Phelip,
ab bona armada de noranta galeres ý altres fustes, havien pres ý guanyat
dels moros lo Peñón de Veles ý que havien saquejat la ciutat de Veles,
camí, dihuen, d'Alger, ý que serà gran ajuda per a pendre Alger. Déu lo
conserve per molts anys a christians ý augmente la santa fe cathòlica ý destruesque
los moros ý tots los enemics d'aquella. Amén.
De mon germà
41. Notum : Que a 17 de novembre 1564 scrigué mon germà monsenyor
Gaspar de Vilanova, de la cort, com per medi de dona Petronilla de
Barros, muller de Francisco de Spaña, crehien effectuar lo negoti de la renuntiatió
de la receptoria general de penes ý cambra de Sa Magestat per
Francisco de Spaña, en ell, ý que li havia promès ya pagar quatre mil ducats.
Ý com també volie procurar algun assento en la casa del príncep, que reformaven
aquella. Ý com la muller de Pere de Yciz ý sa filla se n'eren anades
en Aragó mig rompudes del matrimoni ab lo parent de Ruy Gómez. Ý que
li havien dexat a ell en la cort càrrec de totes ses coses. Ý posat en alguna
sperança de casament ab la filla. Ý que li havien dit eren cridats en los [...]
de Pere Yciz ý vinclats a ell morint la filla hó fills d'aquella, si n'havie, de
dit Pere de Yciz. Ý també que per a mi procurarie haver algun offici per a
Barcelona [per] poder-me entretenir. Ý que havie hagut un offici de aguazil
de la ciutat de Càceres per a Antoni Burret, [que] se fa dir Bureta, ý havie
distret per ell 50 ducats per a vestir-se ý encavalcar-se. Déu li done vida
per a que puga prosperar al seu sant servei ý faça bé a tothom.
De sant concili
42. Notum : Que en lo concili general [que] se celebrà en Trento ý
que s'acabà l'any 1563 se determinà que ningú pugues tenir sinó un benefici
que requerís residèntia, ý que tothom hagués de fer en son benefici
hó rectoria, ý que ningú gozàs de la corona que no portàs senyal d'ella, ý
que totes les monges fossen tancades, ý que nos dispensàs en segon grau
de parentiu sinó entre prínceps, ý que no
un any sinó en tres anys, ý que no
fos ordenat que no tingués benefici, ý que no s'[hagués] examinat de uita, costums,
binatge ý scièntia ý moltes altres coses, que en lo dit concili stampat se
porà veure. Emperò en Tarragona l'archebisbe convocà província. Ý perquè
diuhen lo rey los scrigué volia que en un temps fessen lo matex tots los
altres metropolitants, per a que conformassen en les dites coses del sant concili.
Se prorogà la província fins a la primera setmana de carnal. Ý axí
entretant no s'executaren les coses de dit concili, encara que los bisbes de
Tortosa ý Leyda en sos bisbats ya ne han volgut executar algunes. Ý passe
perill que en tan llarga prorrogatió no
faran papa que ho dispense tot perquè no
sa misericòrdia encamine lo que ha de fer al seu sant servey. Amén.
De mon assento
Notum : Que a 21 de giner torní altra vegada a Barcelona ý
allí assentar, ý parí casa ab una dona ý dos criats ý una cavalcadura. Ý lloguí
una casa en Barcelona en lo carrer de Sant Just, d'un tal Boxeda, sols per
un any, per 27 lliures, ab determinatió de casar-me prest ab lo que Nostro
Senyor sia més servit.
Notum : Que a
senyor de Mayals, com la senyora sa mare ere morta a 19 de dit mes en
Mayals ý portaren-la a enterrar a Flix. Que cert sentí molt la mort de dita
senyora. Nostro Senyor l'age acollida en la Glòria. Ý lo prior monsenyor
Baltesar de Castellvell, oncle de dit senyor, ere mort lo dia de Carnestoltes
de l'any abans 1564. Sien tots en Paradís. Amén.
De mon germà
Notum : Que a 12 de marz 1563 rebí una lletra [que] m'envià mon
pare, de Flix, de Diego Pandín, secretari de don Lloýs Méndez de Haro.
En la qual scriu de Calanda enfora com mon germà serveyx l'offici de
receptador general per scèdula del rey, fins a tant a ell paregue altra cosa.
Ý que
fills ý mulles de Francisco de Spaña havie donat lo rey de què viure molt
honrradament tots. Déu li faça gran ý li done lo que sap té de menester.
De casament per a mi
Notum : Que a 19 de marz 1565 anà Perot Sans, mon criat, a Flix ab
una mula de lloguer pera [què] vingués mon pare ací en Barcelona, si volie
s'effectuàs un matrimoni d'una senyora Hipòlita Quintana, germana de monsenyor
Quintana de la Proa, [que] se tractave ab mi. En lo qual havien
entès los de Ribelles per ma part ý un monsenyor Vergós de la sua, sobre
los interesos, que lo matrimoni l'havia començat tractar monsenyor Galceran,
monsenyor Càhors de Perpiñà. Ý fins en aquella hora sols s'allargaren a prometre
3.000 ll. ý cent ducats que ella tenia; a part ý farien una saya de vellut
ý donarien algunes coses d'or que valdrie[n] altres cent, ý lo mig cofre acostomat
a donar, que per ventura valdrie 300 lliures. Que tot sèrie 3.500 ll.
Ý perquè a monsenyor Sunyer no paregué se devie fer per alguna opinió
[que] tenie, per part de monsenyor Cambra no s'entengué més. Però yo
tostemps tinguí determinat fer-ho per les moltes virtuts ý compliments de
dita senyora, perquè l'opinió sabien ere molt falsa per via de Vall_de_roures,
de hont ere dit monsenyor Cambra, per lletra que [ha] [d']informatió de
Pedro de Pina, la qual lletra se mostrarà en aquest llibre. Ý per ço envií a
mon pare per a que ell ho effectuàs. Nostro Senyor encamine, si li ha de fer
servey. Amén.
Del perche de la cort ý forn de l'hostal
Notum : Que a 23 de marz 1565 doní una supplicatió per via de memorial
als consellers de la ciutat, que leshores eren: monsenyor Joanot Salbà,
del Carrer Ample; monsenyor Joan Çapila; monsenyor Exarrat; monsenyor
Falqués, mercader; ý monsenyor Roig, capucher; de part de mon pare demanant-los
donassen facultat pendre lo perche de la cort en Flix per a nostra
casa, donant altre tant lloc, ý dexassen fer un forn en l'hostal de la Devesa.
Còpia del qual memorial estarà ací. Respongueren donàs informatió com no
ere perjudici a la ciutat atorgar les dites coses ý que ells ho posarien en
consell.
De mon germà
Notum : Que a 26 de marz 1565 rebí una lletra de mon germà de 13">
del matex, en la qual me dóne havís, ý remet a altres que havie escrit, com
l'offici de receptor general de penes de cambra de Sa Magestat, que tenie
Francisco de Spaña, quant vivie, servie ell ý tenie ab scèdula del rey ý tenie
sperança, ab l'ajuda de Nostre Senyor, se restarie ab ell, al qual li plàcia.
Sie per al seu sant servey. Amén.
Del perche del forn
Notum : Que a dimarts 3 d'abril 1565 doní la informatió de la supplicatió
[que] havia donada als consellers sobre lo perche de la cort ý forn
per a l'hostal. Ý testificaren en ella monsenyor Cochí, monsenyor Pere Pellicer
ý monsenyor Melchior Cabacés, tots de Flix. En poder de monsenyor
Miquel Cellers, notari de la ciutat, al qual fonc donada dita comissió per
los consellers.
De mon casament
Notum : Que a 3 d'abril 1565 vingué mon pare de Flix ý per a effecte
d'entendre ý cloure lo matrimoni de la senyora Quintana ab mi. Déu ho
encamine si li ha de fer servey. Amén.
Encartament
Notum : Que a 12 d'abril 1565 fonc servit Nostro Senyor se effectuàs
lo casament entre mi ý la senyora Hipòlita Quintana, filla de monsenyor
Miquel Quintana ý senyora Magdalena, sa muller, en Barcelona, ab la interventió
del senyor Ribelles, monsenyor Gispert de Pons, per ma part; ý monsenyor
Pere Màrtir de Vergós, majordom del duc de Francavila, virey de
Cataluña, ý monsenyor Galceran Càhors de Perpiñà ý cunyat de monsenyor
Bastida de Barcelona, tercer en tot. Ý dilluns sant al vespre, juràrem los
capítols, en poder de monsenyor Pere Fitor, notari de Barcelona, qui prengué
dits capítols en presèntia sols de dits senyors Vergós ý Càhors. Aní ya
la matexa nit a veure la dita senyora encartada a sa casa ý [em] donaren
ya llicèntia de besar-la ý tocar-la.
Sposalles
Notum : Que dimarts sant 17 d'abril 1565 nos esposàrem dita senyora
ý yo. Ý esposà-nos lo canonge Ferrer de la Seu de Barcelona, en la casa de
la senyora Quintana, ab licèntia [que] havien hagut per a sposar sens haver
d'amonestar tres diumenges, que costà 10 reals la llicèntia, per interventió
del prior Çaragoça; amonestàrem-nos allí una vegada. Trobaren-se en dites
sposalles per ma part ý que anaren ab mi dit prior Çaragoça, monsenyor
Sunyer, lo senyor de Ribelles, don Pedro d'Aragall, monsenyor Gaspar de
Pons, fill del senyor de Ribelles etc. ý tots los de Flix [que] se trobaren
en Barcelona. Ý de la sua, monsenyor Serra, monsenyor Ferrer, monsenyor
Quintana, monsenyor Sorts, tots de l'Audièntia, ý molts altres ý algunes
senyores per ells, ý per mi ninguna. Ý prometeren-me en dot 3.300 lliures
encara que fonc lo de 4.000 lliures per als miradors, pagadores les 1.500">
lliures en contants ý les 2.000 lliures en censos hó censals. A perpetuar en
aquest llibre la rebuda de dita dot ý distributió d'aquella. Sols reste suplicar
a Nostre Senyor vulla sie aquest casament per a haver-lo de servir millor
ý
done lo seu fruit de bendició. Amén.
Benditió
Notum : Que disapte 12 de maig 1565 oýrem missa ý prenguérem
bendictió ma muller ý yo en la Seu de Barcelona, en una capella dels canonges
al costat de les fonts de batejar. Donà
lo canonge Ferrer de dita Seu, ab poca gent ni cerimònia. Sols y foren lo
senyor de Ribelles, monsenyor Jaramont, ý dom Pedro d'Aragall, ý monsenyor
Gaspar de Pons, monsenyor Vergós ý monsenyor Càhors, mon pare
ý mos cunyats. Ý dones, donya Aldonça d'Aragall, la senyora Caldes, ý
senyora Sunyera, ý senyora Bastida, ý senyora Fustera ý ma [...]. Ý aprés
de la missa cada hú se n'anà per sa part, ý ma muller a casa de sa mare i
allí dinàrem. A la vesprada, dissimuladament, a cavall vingueren a ma casa
les dues soles ab monsenyor Vergós ý mos cunyats; ý aquella nit dormírem
ya los dos.
Plàcia Nostre Senyor sie al seu sant servey ý que
de bendictió. Amén.
Malta
Notus : Que a 4 de juny 1565 vingué nova com l'armada del turc ere
sobre Malta ý que havien pres ja terra, ý havien hagut una scaramuça en
què havien mort, los turcs, alguna sinquantena de cristians, ý entre
comanadors, ý dels moros més de cent. Aprés deyen n'havien algunes altres
hagut, ý que combatien fort lo castellet de Sant Helm. Però fins a 4 de
joliol no
havie fet socorro fins aquella, sinó dues galeres de la matexa religió [que]
eren entrades ab sinc_cents hòmens. Ý de Barcelona partiren 16 galeres ab
vuyt [que] ne bararen de la traçana ý vuyt ne vingué[ren], ý 18 galeres
[que] vingueren de ponent, que totes eren 34, que anaven ahon ere dom
Gartía de Toledo per anar a fer socorro a Malta. Embarcaren-se també tots
los comanadors [que] eren en la terra, vells ý jóvens, per acodir a la obligatió
[que] tenen tots a la religió.
Déu los done ý dexe fer bon viatge, ý
los infels al seu sant servey. Amén.
Comanador d'Azcó
Notus : Que lo comanador d'Azcó, fra Gabriel Àngel Sans, se n'anà
també a Malta, ý s'enbarcà en Barcelona a 11 de joliol. Dexà procura de
ses coses, segons me dix, al castellà d'Amposta ý a monsenyor Bruscà, ý
que la roba [que] tenie havia donada a dit Bruscà ab pacte ý conditió la
dexàs a mon nebot ý nebot de dit comanador: Gerònim Sans. Ab acte ý
ne acara ab mon pare.
Déu done vida a dit comanador, però, no tenint-la, se ha de tenir en
memòria.
Audièntia
Notus : Que a 26 de juny 1565 vingué nova com eren ý havien fet
electió per a l'Audièntia en los llocs que faltaven a monsenyor Sala fra de
Lleyda, en lloc de fra Claret, ý a monsenyor Paulo Pla per coadjunt de
monsenyor Torroella; ý a monsenyor Borràs, que ere del criminal, lo passaren
al civil, en lloc de monsenyor Riu_sec; ý en dit lloc del criminal a monsenyor
Poll. Lo qual ý monsenyor Sala me prometeren donar algunes advocations
per medi de monsenyor Sunyer.
Déu los dexi ben regir a tots.
Malta
Notus : Que a 9 de joliol 1565 vingué nova de Malta com los anave bé
ý que havien cremat un pont que los moros havien fet per al castell de Sant
Helm, ahon havien morts molts d'ells, ý que havien retirada l'artilleria la
mayor part. Ý que ab poca ajuda ý socorro que
screvie lo mestre, se sostindrie ý que no haurien temor. Ý que havien tret
una font hó pou de bona aygua ý molta, que ere gran cosa perquè non
tenien dins la fortalesa de Malta sinó de cisterna.
Déu, presa misericòrdia, los vulla donar complida victòria. Amén.
Dom Joan de Àustria
Notus : Que a 10 de joliol 1565 vingué dom Joan d'Àustria, fill que
deyen de l'emperador Carlos natural, en Barcelona. Per la posta ab 10 o 12,
yxqueren-lo a rebre tots los de la ciutat, és a saber: inquisidors primers,
aprés bisbes, aprés diputats, aprés virey, aprés consellers; ý lo virey anà a
la mà dreta ý lo conseller a la squerra, ý ell enmig. Deyen venie pasar a Malta
ý lo rey no
senyors. Ab ell manà lo festejassen ý que li diguessen altesa en Barcelona.
Tornà-se
Malta
Notus : Que a 15 de joliol 1565 vingué nova en Barcelona, ab una galera
de Malta, de com l'armada del turc havie pres lo castell de Sant Helm,
que és la primera fortalesa de la isla, ahon havien mort cent ý set comanadors
ý morts mil soldats; deyen que ya lo dia o la vespre de Sant Joan lo
prengueren. És molt mala nova, perquè dihuen està molt soberga a les
altres fortaleses, ý que guarde los ports, per a que fàcilment no
socorro. És a molt gran culpa dels cristians en no haver-los enviat may socorro
fins en aquella hora de 4 de juny que
ventura si
jorns li tiraren 13 mil tirs sens haver-lo pres.
Déu omnipotent, per sa infinita bondat ý misericòrdia, los vulla ajudar
ý tenir de sa mà. Ý confondre aquells turcs enemics seus. Amén.
Notus : Que a 16 de joliol 1565 vingué nova de Malta com los ere
enviat socorro per dom Joan de Cardona, de 500 hó 600 soldats, ý que
sostenien bé fins en aquella hora, ý que estaven ab gran ànimo. Ý de 20">
del matex vingué altra nova com los turcs havien entrat ab barques per lo
port per a batre lo castell de Sant Miquel, ý que los de dins ho feren tan bé
que al foc ý ses manyes ne mataren, dins una hora, més de mil, ý que
altres se retiraren tots. Ý que dom Gartía de Toledo havie enviat, ab una
barca, més socorro als de Malta de gent ý provitions. Ý que los turcs estaven
en divisió, los de terra ab los de mar, per la gent, ý que per a 21 havien
de tornar a entrar ab les barques de la matexa manera.
Plàtia a Nostre Senyor llevar-los les forces ý perseverar la victòria dels
cristians.
Visita de l'Audièntia
Notus : Que lo visitador, que ere lo archebisbe de Tarragona en lo any
1565, suspengué de l'Audièntia a monsenyor Terça ý monsenyor Serra, ý publicà
l'enquesta a monsenyor Llobregat ý Jofre ý alguns altres. Monsenyor
Serra pretenia no
sinó que primer se havien d'elegir àrbitres per a conèxer de la causa de
sospita; ý que per ço podie exercir son offici no obstant dita sospentió, ý
axí anà al consell ý ses causes no les cometents a altri. Lo archebisbe pretenia
no podie ser recusat, ý en aquell dupte estigueren los altres, pus
no eren sospesos no dexaven de proseguir ses causes. Ý los salaris als sospesos
també los corrie durant la defensa, sinó a monsenyor Serra, que fou
llevat lo salari; ý no obstant la recusatió, cometeren totes ses causes.
De mon assento en Flix
Notus : Que a 29 de setembre, dia de Sant Miquel de l'any 1565, arribí
a Flix ab ma muller ý senyora Quintana, ahon vinguí per a viure ý estar
d'assento, ý vinguí molt que fer en donar-ho a entendre a ma sogra. Mos
cunyats, que no volien comportar, partiren ya de Barcelona dilluns, 24 de
dit mes; portàrem tot lo or ý bones robes de seda ab nosaltres, ý altra roba
[que] envií a Lleyda ý altra resta a Barcelona. Tornà-se
ý monsenyor Ferrando, mon cunyat, a 6 d'octubre ý
muller ý a my.
Déu nos vulla endreçar ý
Malta
Notus : Que a vint_i_set de setembre 1565 vingué nova dom Gartía de
Toledo havie exit en terra an la illa de Malta ab 10 hó 12 mil hòmens, ý
que
s'alçà fogint, ý dom Gartía los anà detràs ab 60 galeres seguint la victòria.
Feren-se festes en Catalunya de la victòria en octubre, que fins allí, tostemps,
havíem fet pregàries per les esglésies.
Déu, per sa misericòrdia, la vulla, tostemps, perseverar als cristians contra
los infels, al seu sant servey. Amén.
Compra
Notus : Que disapte, 2 de març de 1566, comprí, yo, Pere de Vilanova,
una heretat de mestre Antoni Ageló, spartenyer, que sta a l'albal, al costat
d'altra, retenint allí damunt lo rec del Molí per preu de 17 lliures, dic
lliures; fermà
del preu. Ý lliuran a my, dit Ageló, la carta [que] ell tenia de dita
heretat. Del preu li paguí ya 9 lliures; té albarà lo dit Ageló de 7 lliures
13 sous. A 17 d'abril li paguí 3 lliures. A 4 de maig li acabí de pagar ý
cobrí lo albarà.
Quitament
Notus : Que a 4 de marz de 1566 se concertaren mon pare ý monsenyor
Juanot Cabacés d'un censal de
li feye nostra casa. Per 7 lliures [que] li pagassen ý remetà lo mes avant
ý
Benet Oriol, notari. Paguí-li ya dit preu 4 lliures en comtants, més doní a
19 de marz a Perot Sans una lliura de fornt per ell, que valie 11 lliures, dic
llampresa viva per 3 reals ý 2 sanogues, 4 masilons per 4 reals: tot
13 reals. A 14 de juny deixí, a la senyora Cabacés, un ducat [que] demanà
prestat.
Obres
Notus : Que en la quaresma de l'any 1566 obrí lo caragol de la cambra
de la quadra, de baix fins a la taulada, ahon fiu una porteta ý un torrijó
ab un pom envernissat, ý murons a la torre, ab portes a les cambres ý una
andana a l'algorfa per a fer seda; que tot, ab les mans de mestres, fusta
ý manobres, me costà deu hó dotze lliures, dic 12 lliures.
Temps
Notus : Que en lo any 1566 féu gran secà, que d'un any no plogué fins
a 9 de maig, que plogué una bona pluja ý no sembraren decà Urgell, ý en
Urgell, encara que sembraren, no s'í cullí. Montà lo blat en Urgell fins a
12 lliures, ý ací en Flix fins a Tortosa a 13, 14 ý 15 ý 16 lliures fins per
tot maig. L'Audièntia Real de Catalunya tachà lo fornt en Urgell a 8">
lliures 4 sous ý per dita tacha se seguí gran estretura, que no
gra de blat per la terra per ser baixa la talla; ningú volia vendre, ý, per ço,
algutzils ý porters ý jutge de cort vingueren per la terra a forçar vendre
blat als que en tenien. Ý
lo blat [que] tenien Pus s'ere manat ý fetes crides dels reals que
tothom lo manifestàs.
La lliura fornt
Notus : Que aprés, en maig, feren una altra tacha a 12 lliures 8 sous
fora Barcelona, ý en Barcelona a com volguessen vendre, ý
tot juny en Barcelona a 60 sous la quartera, ý ací en Flix a 18 sous la lliura;
fins per tot lo dit temps volgueren traure d'Aragó blat, ý lo regne lo empachà
en Mequinença a la que
Flix fins a 20 sous, ý aprés Barcelona; de Flix sembraren lo dit any lo
que may sembrassen, ý aprés muntà en Flix a 22 ý fins a un ducat.
De la capella
Notus : Que la vila volgué posar, ý de fet posà, una image de Nostra
Senyora en la capella de Sant Francesc de Flix, a la qual férem contradictió
per haver-ho fet sens nostra voluntat. Ý no volgueren traure-la, sinó que
haguí de provenir a Tortosa, al bisbe. Lo qual envià un manament. Ý perquè
estan de concert se faria un acte que, sens perjudici de ningú, estigués la
dita image en la capella. Per interventió de monsenyor Castellbell no moguí
cosa ninguna. Féu-se en la Setmana Santa de l'any 1566, ý en dit any fiu fer,
en dita capella, un davantaltar de quadros de tela ý franja de seda negra,
ý comprí una hara ý un cobertor de l'altar de tela francesa.
Perot Sans
Notus : Que a 19 de joliol 1566 morí Perot Sans, criat nostre, fill de
na Caterina, la dida, lo qual lo fiu enterrar en lo nostre vàs, davant la capella
de Sant Francesc, ý paguí yo tot lo bé [que] se li féu per l'ànima, de sepultura,
missa d'òbit, misses ý novena ý cap d'any, ý lo anyal de pa ý candela.
Ý
ya en sa casa li donava lo recapte que havie menester. Tinguérem-lo en
casa tres setmanes, ý gastí per ell alguns dinés en gallines ý capons ý metge
[que] li fiu venir.
Ab tot, Nostre Senyor fou servit morís en nostra casa. Plàtia a Sa Divina
Magestat, per los mèrits de la seva mort ý passió, haver-lo acollit
al seu Sant Regne, ý que ell, allà, vulla pregar per nosaltres. Amén.
Del molí ý açut. Luïtió
Notus : Que en la conselleria de l'any 1566 eren consellers monsenyor
Mijavila, monsenyor Martí, mestre Pla ý monsenyor Bonell ý monsenyor
Vila. A poc vingueren en tracte de la luïtió del molí ý açut ý regadiu.
Ý los tres consellers veien bé en que la ciutat nos donàs 4.000 lliures, ý lo
Mijavila ý lo Vila no
scrits de Melcior Cabacés ý Recuenco, ý Antic Brocà de Barcelona, los quals
digueren que no valien dites propietats més de cent lliures a l'any de rendes.
axí, tots junts, prometeren per dita luïtió només 3.000 lliures, sinó que
aprés monsenyor Mijavila dix a mon cunyat, monsenyor Quintana, donarien
més fins en 200 lliures. No
luïtió.
Notus : Que disapte, a 23 de novembre 1566, doní una requesta als
sobredits consellers sobre que cresquessen los censos del regadiu, ý que
fes altra mola en el molí. Fou rebuda ý testificada per monsenyor Guanis,
notari de la casa de la ciutat. Respongueren volien estar a la concòrdia ý
capitulations.
Notus : Que divendres, a 29 de dit mes, doní querela en la cort del
veguer de Barcelona, de dits consellers sobre lo créxer dels censos de dit
regadiu, ý dit dia avoquí la causa a l'Audièntia ý fou comesa ab monsenyor
Sala. És escrivà de la causa monsenyor Masip ý notari monsenyor
C'ella. Dexí procura per a dit effecte en poder de dit notari a monsenyor
Maçoni, notari real, ý monsenyor Cellers, procurador ý comanador causídich.
Notus : Que a 2 de giner 1567 envií articles a monsenyor Quintana dels
quals tinc còpia ací per a la causa contra la ciutat de Barcelona [que] s'havien
de donar.
Notus : Més avant que en joliol de l'any 1567 me donaren lo batlle de
Flix ý la vila dos hó tres vegades protests ý requestes sobre adobar lo açut,
a les quals yo respongui, ý testificà-les monsenyor Benet Oriol, notari de
Flix; ý responia yo deure nosaltres contribuir en més del terz de les despeses
de l'açut, conforme estave deduït ya en la Real Audièntia, ý dits actes fiu
ya traure, ý
també doní un protest sobre una mola [que] havien comprat per al molí,
en juny de dit any, que no y volia contribuir.
Mon pare
Notus : Que a 10 d'agost s'enmalaltí mon pare, que se li conegué fetió
molt gran la primera, ý aprés la tingué a compte de terciana.
Notus : Envií lo matex dia per lo metge de Gandesa, mestre Albareda, ý,
perquè em digué, ell ý lo apotecari Joan Escolano, que estave perillós, fiu fer
algunes devotions, ý envií a pregar que en Scala Dei ý en Nostra Senyora de
Montserrat ý en Montalegre ý en Sant Hierònim de l'Hebron les fessen
també per sa salut. Que y envií home propri. Confessà ý combregà lo dia
de Nostra Senyora d'Agost, per medi de la qual li vulla donar lo seu gloriós
fill Nostre Senyor Jesuchrist la salud [que] sap té ha menester. A 18 d'agost
li erraren les tercianes i a 19 lo purgaren ab càsia, que li obrà molt i
restà quiti gràties Nostre Senyor. Estigué lo metge fins a 20 d'agost. Curà
gràties a Nostre Senyor de dita malaltia.
De la capella de Sant Francesc
Notus : Que en abril 1566 donàrem una requesta als jurats sobre una
image de Nostra Senyora [que] havien posat en la capella de Sant Francesc
ý un pilar [que] havien fet sens voluntat nostra, dient la
ningú podie, sens nostra licèntia, fer-hi res, per tenir nosaltres allí la
sepultura ý lo patronat del benefici; ý no
Castellbell s'í posàs, ý prometeren fer un acte, lo qual perquè no
feyen los torní a donar altra requesta a 29 de joliol 1567, ý envie-les a Tortosa
ab suplicatió per a l'official per a que ho manàs traure de la capella. No
volgué fer la provisió, sinó que provàse[m] la possessió, la qual en aquella
hora no provàrem, dict. que no donaren tant per a ella.
Del molí
Notus : Que a 30 de setembre envií una requesta a Barcelona, per a que
la donassen als consellers, contenent en effecte que arrendassen la sua part
del molí ý pesqueres, a part de les altres rendes de Flix, perquè trobave
de totes les parts 300 lliures, ý que volia fermassen en dit arrendament en
virtut de les capitulations. Ý a 13 d'octubre rebí havís de mon cunyat,
monsenyor Quintana, com l'avie-y apuntada ý que no havien respost, però
que n'havien scoltat, ý que creye aprofitarie per a la luïtió. No dix lo notari
havie pres dita requesta.
Fill de monsenyor Quintana
Notus : Que a 13 d'octubre 1567 parí la senyora donya Viülant Quintana,
muller de mon cunyat, un fill, lo primer, ý posaren-li nom Hierònim
Rafel Miquel Benet.
Déu lo faça bon cristià ý
Capella [de] Sant Francesc
Notus : Que a 24 d'octubre 1567 vingué manament als jurats de Flix
de l'official del bisbe de Tortosa a instàntia del fiscal per a que mostrassen
ab quina llicèntia feren lo pilar en la capella de Sant Francesc; si no, que
manaria derrocar. Ý lo jurat anà a Tortosa. Ý a 3 de novembre, que
dit mandatum, ya se
l'official. Ý yo scriguí a monsenyor Pinyol se mogués la litte contra dits
jurats sobre lo possessori de dita capella.
Ma muller
Notus : Que a 28 d'octubre 1567 férem venir ací en Flix, de la Fresneda,
una llevadora que
Pedro de Pina, ere molt experimentada de curar ý concertar las mares de les
dones desbaratades ý que nos poden emprenyar; per a que fes alguns remeys
al mal de mare de ma muller, la senyora Hipòlita Quintana, que no s'emprenyave,
ý havie dos anys ý mig [que] érem casats. La qual li plegà a sa mare
[que] deye tenie abocada ý un ull ficat davall lo fetge, ý li féu los remeys de
les receptes davall scrites per a dit effecte. Stigué-y fins a 9 de novembre sigüent,
que se
eren 30 lliures en dinés ý moltes altres cosetes, ý los ports ý despeses dels
camins ý ací: obra de cent sous.
Plàcia Nostre Senyor aprofite sos remeys per a la intentió [que] tenim
de fills, ý per al seu sant servey.
Bestiar ý contreu
Notus : Que en lo any 1566 volguí començar a portar conrreu ý traure
tots los terrages de la Devesa, ý
de bons bous que costaren 30 ducats, tantost ab intentió de tenir també
parell de mules, ý tenie afermats un moló gran ý altre chic per als dos parells.
qu'en novembre 1567 comprí bestiar: cent deset caps cabrius mascles ý
famelles, costan 105 lliures, ý fiu concertar corral del bestiar [que] y tenie
son pastor gran.
Déu m'í vulla endreçar ý
Capella de Sant Francesc
Notus : Que a 8 de setembre 1567 m'enviaren, de Tortosa, lletres citatòries
per als jurats sobre lo de la capella de Sant Francesc. Ý, abans de presentar
les que los doní al vicari, feren concert perquè derrocarien lo pilar, ý
traurien allí un permòdol per assentar Nostra Senyora, ab acte que nno fos
a ningú perjudici, lo qual acte prengué monsenyor Benet Oriol, notari de la
vila de Flix, a 11 de decembre 1567.
Forn de Flix
Notus : Que a 28 de decembre 1567 arrendí lo forn bell de Flix, que lo
calceter, mestre Pere Gibert, llevà en la plaça a la candella per 44 lliures a l'any.
Per sols guanyar la puja del nostre pa ý la tanda en lo forn. Ý axí lo dexí
per lo matex preu, reservant-me sols la dita puja ý tanda a Joan Cervelló
[que] podia; ý a 30 del dit mes se n'obligaren, en poder de monsenyor Benet
Oriol, notari, lo pagar dit arrendament; lo dit, podia, ý Perot Blay
Guerau ý Berthomeu Dauder ý Salvador de l'Aragonesa que acollí per personers
simul et insolidum. Començà ya dit arrendament a 4 de decembre
de 1567, tres anys en avant, que finirà lo any 1570 als 4 de decembre,
ý no acodint los dits en lo dit preu del forn, só yo obligat en pagar-lo a
l'arrendador de la baronia, que dihuen és dom Ramon Dacusa ý Felip Porhiles,
de Barcelona, ý per ells a Nofre Pellicer, administrador seu.
Príncep dom Carlos
Notus : Que a 23 de giner 1568 lo rey don Felip, nostre senyor, prengué
ý tingué reclòs en una cambra al príncep dom Carlos, son fill primogènit,
ab asistència del duc de Feria ý príncep Ruy Gómez ý Luis Quijada, ab
los quals anà a mijanit, dihuen, a l'aposento ahon dormie dit príncep, en
lo bosc d'El Pardo de Madrid, ý li llevà del capsal del llit la spasa ý daga,
ý
ý recolliment de príncep, scrigué Sa Magestat, en Castella ý Aragó ý Catalunya,
als bisbes ý ciutats, [que] lo havia pres per coses [que] tocaven al Regne
de Déu ý que importaven molt al bé públic ý comú, ý que per ço fessen
pregàries, perquè Nostre Senyor donàs lo remey en dites coses. Les causes:
per què
com dit príncep tenia algun concert ab lluterans, ý que Sa Magestat
li trobà, en sos scriptoris, algunes cartes d'alguns principals per dit effecte.
Ý que, per por, alguna suma de dinés [que] tenia replegada, ý lletras de
canbi per a més cantitats, ý que a la ralla de Castella estaven aguardant 2.000">
combatents luterans. Ý que ell, per portar son intent avant, volie matar son
pare, ý diu li trobaren un pistolet ý una daga enerbada en una arquimesa. Ý
dihuen se descobrí lo príncep a dom Joan d'Àustria, demanant-li fos comsent
ab ell en tot, al qual, com no volgués consentir ý
dihuen se arremeté ab una daga, ý lo dom Joan d'Àustria se defensà ý
retirà ab la spasa, ý Nostre Senyor lo permeté axí perquè fos descubert a
Sa Magestat, al qual axí matex plàtia, per sa infinita bondat ý misericòrdia,
donar bon succés en tot, ý mostrar miracle per a que es vege ý sie ab effecte,
en dit príncep, tot lo contrari del que s'és dit, ý que ens tinga a tots de la
sua mà, ab la unió ý conformitat de la Santa Mare Sglésia Cathòlica Romana.
Amén.
Bol·latín de Flix
Notus : Que en lo any 1568, en maig, repartí la vila de Flix lo fora
[que] tenie ý donaren bol·latins de dit fornt a tothom, ý a nosaltres també,
nos ne portaren, de 8 lliures; les quals no volguí pendre perquè ho havien
fet sense donar-nos-ne primer rahó, sinó que en llevassen acte que, sens perjudici
per al sdevenidor, lo prenia. Lo qual acte no
paraula los jurats, qui eren Perot Tarragó ý Joanot Scoda, en presèntia del
notari monsenyor Benet Oriol ý de Francesc Sabater, lo Roig, ý
Pere Teixidor de Pau de Canbosines ý Miquel Joan Gartia, ý ací en casa
quant ho diguí als jurats y eren Perot l'escuder ý Antoni Cervelló, sia en
memòria.
Príncep dom Carlos
Notus : Que en joliol de l'any 1568 morí lo sobredit príncep dom
Carlos, tenint-lo tota via reclòs son pare, crehuen que de l'enuig d'estar
pres; ý, encara que pres, no dexà tota la terra de fer gran dol, ý en les
ciutats feren capellardents, ý los consellers de Barcelona, ý officials reals, ý
de la Diputació, tots portaren dol fins que morí la reyna.
Nostre Senyor lo hage volgut pendre en stament de gràcia ý lo hage acollit
en el seu Sant Regne.
Mort de la reyna
Notus : Que a 3 d'octubre 1568 morí la reyna d'Espanya, germana del
rey de França, tercera muller del rey dom Felip, la qual morí de 22 anys
ý estant prenyada de sis mesos; ý abans de morí, malparí una filla que
hagué ànima, ý d'ella restaren dos filles al rey; donya Ysabel ý donya Clara
Eugènia. Féu-se també d'ella molt dol en Espanya, ý encara que tercera
muller, se feren també capellardents, ý totes les ciutats, ý los consellers ý
diputats feren altre dol; encara que en la ciutat y hagué qüestió si donarien
altre dol, perquè portaven lo del príncep, ý determinaren donar-ne axí a consellers
que exien com als que entraven.
Nostre Senyor l'age acollida en la Glòria. Amén.
Fills de monsenyor Francesc de Vilanova de Vallfort
Notus : Que a 22 d'abril 1569 se passà compte ab Simó Gual, marit de
la senyora Ysabel, filla de monsenyor Francesc de Vilanova, mon senyor honcle,
com a procurador de sa muller ý de sa sogra, la senyora de Vallfort,
com apar de les procures en poder de monsenyor Pau Gomar, notari de Barcelona,
axí de l'administratió de la tutela ý cura que mon pare havie tengut
dels fills de dit son germà, com encara de las 534 lliures 4 sous que mon pare
ab concòrdia li havia promès pagar per tots los drets paternals ý maternals
[que] li podien esguardar. Ý féu de tot àpocha ý definitió lo dit Gual,
en los dits noms en poder del dit monsenyor Gomar, notari de Barcelona,
en presèntia del rector de l'Arbós ý de Sant Jaume dels Domenges, ý de
monsenyor Gomar, beneficiat de l'Arbós. Ý dit mon pare los dóna, donades
Barcelona.
De mon germà
Notus : Que a 10 de decembre 1569 scrigué mon germà a mon pare com
lo rey dom Felip li havia llevat d'offici de receptor general ý que l'havie
provehit en un tal Santoyo de la cambra. Del que se li féu molt gran agravi,
encara que li donàs cosa millor, perquè lo havia servit molts anys ý molt bé
ý llealment, ý que entenie millor que ningú
morí Francisco d'España, que l'havia servit mon germà, encara que no tingué
may lo títol més [que] de cèdula del rey, lo havia augmentat en 12 mil
ducats per any. Ý, ultra de l'agravi, lo rey no mirà en lo que més convenia
a sos regnes, sinó que u féu sens consulta alguna. Perquè ni sent-li contrari
los castellans, que per ser català no [el] podie tenir, no lo y llevaren, per conèxer
lo bé [que] servie mon germà. Ni tampoc en visita lo y llevaren, perquè
trobaren la llealtat [que] y havie tengut, sinó sols per mirament e
ingratitut.
Plàtia Nostre Senyor que tot sie per a llohar lo seu sant nom, ý per a
més bé de la sua ànima.
Tresoreria
En lo matex temps pretenie, dit mon germà, la tresoreria de Catalunya,
per mort de Pere Benet Codina, per a mi. Crehent que en compensa de sos
serveis lo rey li
féu en llevar-li la receptoreria general de Castella. Sie tot per a amor de Nostre
Senyor.
De Santa Elisabet en Barcelona
Notus : Que a 8 de desembre 1569 se tocaren unes ordinations que yo
fiu per al monestir de Santa Elisabet de Barcelona per als obrers ý mayorals
de dita sglésia ý confraria que no y tenien orde per a l'electió ý administratió
d'aquells, ý comenaren-me a mi la mara vicaria de dit monestir, que
ere sor Joana Bravo, ý altres senyors confrares ý devots de dita casa, yo fes
dites ordinations, ý entre altres obrers ý mayorals, a mi me feren hú dels
obrers per al temps que ser-ho voldré, passat los dos anys, qu'és lo termini
[que] se dóna per a tots, ý tocà dites ordinations monsenyor Miquel Moré,
notari real habitant en Barcelona.
De mon germà
Notus : Que a 4 d'abril 1570 vingué mon germà de la cort en Barcelona
sols per veure
ni conexie, ý stigué-y sis hó set dies, ý aprés se
muller ý yo anàrem fins a la torre ab ell, que dinà allí ab nosaltres. Tenie
sperança lo rey li farie monsenyor de la tresoreria de la reyna hó altre offici
bo per si ere tornat de Granada, en recompensa de la receptoreria general, ý
per medi del cardenal Spinosa, bisbe de Sigüença. Tractàrem, burlant, los
dies [que] estigué en Barcelona, de casar-lo ab la pubilla Perves, ý pas no y
pararen orella. Entengué en una filla d'un comanador Castellanos, que tantost
nos havisà que tractave dit matrimoni.
Nostre Senyor li done en tot lo que sap ha menester.
De la Diputació de Catalunya
Notus : Que en lo any 1568 ý 1569 y hagué en lo General de Catalunya
gran revolutió acerca d'una executió que los diputats [que] se trobaven,
que leshores eren monsenyor Caldes de Santa Fe ý lo abbat de Mer
Giginta, ý monsenyor Jaume Homs, gendre de monsenyor Llull; volgueren
fer a un official de la Inquisitió en Perpinan per a un frau [que] s'era fet
als drets del General. Ý los inquisidors que leshores se trobaven de Barcelona,
per afavorir a son official, menaren que als officials del General que
havien fet dita executió los treguessen ý de fet empresonaren, ý feren alguna
vergonya, ý portaren-los presos a Barcelona; la qual cosa com entengueren
dits diputats, anaren a l'encontre als officials de la Inquisitió que portaven
presos los officials; ý no sols manu armata entraren ý llibertaren los officials,
però encara empresonaren los officials de la Inquisitió, ý feren la matexa
vergonya que ells havien fet als del General, de la qual cosa tingueren en
grans mèrits los dits diputats e inquisidors, ý en punt de seguir un gran mal
en Catalunya. Perquè lo rey nostre senyor dom Felip d'Àustria, al qual
se feren per totes part[s] molt grans enbaxades, que per part sols del
General digueren que gastà passades cinquanta mília lliures, volgué més afavorir
als inquisidors que als diputats, part per ser aquells temps tan perillosos
acerca de les coses de la fe ý concernents a la Inquisició, ý part se
crehie perquè aquella temporada se governave lo regne per lo cardenal
de Sigüença, Spinosa, ý lo dit cardenal se trobave també inquisidor general.
Ý no obstant que lo rey ý l'inquisidor general, per lo dit excés, puniren
als inquisidors de Catalunya, que
vingueren altres, los nous inquisidors, ab lo inquisidor general, pretenien
que los diputats, per lo semblant, havien de ser punits, perquè també havien
excedit, sinó que de juxta forma de los privilegis reals ý bul·les apostòliques
podien provehir contra persones qualsevol, eclesiàstics e religiosos davall la
persona del papa, per rahó dels drets del General. Lo rey, posant-s'í per
adobar ý concertar les dites differènties, aprés d'haver manat moltes vegades
al virey fes ab los diputats fessen obedièntia als inquisidors. Per lo qual,
encara que affavorí sempre als inquisidors, no volgueren fer res, ans bé vingueren
totes les parts a fer captures de persones d'officials una part de
l'altra. Scrigué, lo rey, finalment una carta als diputats en la qual manave
tots los provehiments fets fins allí per totes les parts fossen nul·les, ý restituïssen
tot lo que es tenien la una part de l'altra; ý que los diputats anassen
als inquisidors consistorialment, fent-se perfectes los uns als altres, ý que
del passat los demanassen perdó. La qual cosa no paregué als diputats de
fer, en special lo demanar perdó, pus en coses de la fe ni concernents al Sant
Offici havien ells delinquit, sinó que tot lo que havien fet ere conforme a
sos privilegis. Ý axí no obehiren la lletra del rey, còpia de la qual tinc yo
en mes scriptures. Sinó que lo rey, indignat de que no l'avien obehit, manà
al virey provehís la captura contra les persones de dits diputats. Ý, de fet,
provehí ý los empresonaren a tots. Ý fou tan savi lo consell [que] tingueren
dits diputats de les persones [que] eren eletes de tots los staments
per al dit negoti, que sens ningun scàndol ni avalot de poble, lo qual se
sperave a la sua captura, que tota la gent e la mà menuda estave ab l'orella
alta per haver-se d'alçar contra lo virey ý tots los que gosarien venir-los
a pendre, sinó que ells, donant tan solament ses requestes, se dexaren portar a
les presons reals de Barcelona, sens ningun strèpit, a l'hora de migjorn; tota
la gent estave dinant, ý tots se n'eren anats de la Casa de la Diputatió. Tingueren-los
presos a tots los diputats ý oïdors cerca de dos o més mesos. Ý en
lo que fa a les persones electes procehiren a fer escomunicar lo virey ý
Audièntia iuxta tenor de ses bul·les apostòliques, ý per dita rahó ý per
appel·latió interposaren per al papa; anaren també en Roma embaxadors
al papa per part de la Diputatió. Ý lo bisbe de Barcelona no volgué
may declarar excom[un]icatió contra lo virey ý Audièntia. Sinó que tan
solament presentaren los diputats a dit virey ý Audièntia les dites bul·les
apostòliques, per a que
a l'advocat de la Diputatió que
qual intermedi solament lo papa declarà en favor de la Diputatió, manant fos
tret dit advocat de les presons, ý citant personalment lo jutge [que] havie
declarada la captura, encara que dit jutge may comparegué a Roma. Ý en
los altres mèrits tornà lo papa tot lo negoci del mateix rey. De manera que
no fou més de la presó [que] tingueren dits diputats tot lo dit temps, ý
aprés foren llibertats ý trets de les presons per força, que ells non volien
exir sinó per sentència fins a les primeres corts, les quals vulla Nostre Senyor
donar-nos-les bones. Ý aprés, en lo any 1570, y hagué un altre avalot acerca
d'uns dinés, 50.000 ducats, que trobaren, los diputats que leshores eren, en
frau del General, pretenent los diputats eren d'un cavaller d'Itàlia, ý lo
pretengué tostemps eren seus los dinés, ý com lo frau primer fou molt ben
procurat, donà causa a que
dits diputats, fins a tant sie declarat altra cosa.
Del casament del rey dom Felip
Notus : Que lo rey, nostre senyor, dom Felip d'Àustria, casà quartament
ab la infanta donya Anna, filla dels emperadors, que leshores eren el
rey de Boèmia ý sa muller, los quals eren: ella, germana del dit rey dom
Felip, tots fills de l'emperador dom Carlos Quint; ý ell, cosí germà de dit
rey dom Felip, fill de l'emperador dom Fernando, rey de Romanos, germà
del dit emperador dom Carlos. De manera que dita reyna li ere neboda,
filla de germana ý de cosín germà, la qual passà en Spanya en lo mes d'octubre
1570, ý a 12 de novembre del dit any oÿren myssa, ý
ý totes les festes en Segòvia, en Castella, perquè ella no passà per la mar
bé an Catalunya, sinó per la mar de la Corunya ý barcos de Flandes.
Nostre Senyor los done fills mascles, axí com sap sí
en aquestos regnes de Spanya. Perquè sols lo dit rey dom Felip en aquelles
hores no tenie més de dues filles, après que li morí lo príncep dom Carlos,
que li restaven de la tercera muller, que ere filla del rey de França dom
Enric. Ý de la segona no n'havie tingut fills, que fou la reyna d'Inglaterra.
Sinó sols de la primera, que fou filla del rey de Portugal, havie hagut
lo dit príncep dom Carlos.
De la mort de mon pare, monsenyor Berthomeu de Vilanova, que sie en la
Glòria
Notus : Que a 19 de novembre 1570, a les tres hores de la matinada,
ý en dilluns, morí lo meu car ý observadíssim pare, monsenyor Berthomeu
de Vilanova, donzell, en la ciutat de Barcelona, lo qual morí de proplexia,
que no li durà lo mal sinó 44 hores, ço és de les set hores del disapte de
matí, que li començà lo mal, fins a les tres del dilluns de matí, que donà
l'ànima a Nostre Senyor. Ý fou son mal de la manera següent: és a saber
que lo dit disapte de matí, dia que ere de Santa Catarina, se llevà del llit
molt sà i bo, tant quan may fos estat, ý estant dient orations, aprés que fou
vestit, que les estave mostrant a un patge, ý se
Santa Catarina, pensà caure en terra sinó per lo dit patge, que
ý ajudà fins a sentar-lo damunt lo llit, que li vingué com una torba de cap, ý
aquí matex vingué a llesiar-se de la llengua en no poder parlar ni declarar
lo que volie dir, ý també algun poc de tot lo costat dret, perquè no podie
alçar bé lo bras, encara que ell deye no
mal lo cap ni res de sa persona. Fou posat al llit en la hora matexa, ý vengut
encontinent un metge, encara que aprés hi aplicaren altre, que foren los
dos metges mestre Llopis ý mestre Pla, tots habitants leshores en Barcelona,
ý feren los remeys que a ells parien convenients al mal, ý no crehien
fos tan fort com fou, sinó que crehien remediarie, perquè
li feren fer les órdens de cristià. Però a Déu no fou axí plasent, ans se cuytà
tan fort que tos temps caminà per la mort a la posta, ý vént lo diumenge
de matí estave molt dolent, lo feren confessar, combregar ý estremunciar,
les quals coses totes fiu ell ab molta devotió, ý tenint sos sentits; ý finalment,
havent estat en la passió ý gran agonia de la mort, ya de migdia en
avant lo dit diumenge fins a les tres del dilluns, que morí com un santet ý
donà l'ànima a Déu estant-li sempre de prop uns frares de Jesús per ajudar-lo
a ben morir. En dita malaltia no
testament ni altra última voluntat d'aprés qu'ere en Barcelona, que havie
vint mesos érem tots venguts de Flix. Ý axí, per no trobar la sua voluntat
de la sepultura que ell volgués se fes al seu cors, yo fiu fer aquella a l'ús ý
estil [que] acostumaven fer en Barcelona en les sepultures dels cavallers
ý persones del seu stament ý conditió, lo gasto de la qual aparrà en un memorial
[que] tindré en mes scriptures. Ý determiní fer-lo enterrar en la
sglésia de les monges de Santa Elisabet, de la tercera horde del pare sant
Francesc, dins de los murs de Barcelona; ý li fiu vestir lo hàbit del benaventurat
sant Francesc, ý axí descarat lo portaren en dit monestir, axí perquè
yo tenia en devotió aquelles devotes ý bones religioses ý, per tenir-les
en tal opinió, prenia plaer de tenir càrrec de ser obrer d'aquella santa casa,
com aleshores me trobava obrer d'ella, com també per tenir intentió de
pendre en dita sglésia una capella que la president ý combent de dit monestir
m'havien ya atorgada, ý fer en ella lo nostre vàs ý sepultura, pus que
en Barcelona no
passats en Flix, Ribera d'Ebro, ahont teníem la capella ý sepultura llur,
ý haver mudat per abuy lo dit domicili en la ciutat de Barcelona, ahont és
la mia intentió d'estar ý perseverar de mi ý de mos successors, los que
Déu serà servit haver-me de donar. Ý per ser la cosa breu de la mia determinatió,
ý axí no haver pogut encara posar res per obra en lo de dita capella
ý sepultura, sopliquí a la mare president del dit monestir de Santa Elisabet,
que
lo dit cos de mon pare en lo vàs comú de dit monestir, ab protestatió
de poder-lo mudar d'allí en la dita capella quant y hagués la commoditat,
siga que no trobàs que la voluntat de mon pare fos de jaure en altra part,
ý que també que leshores tingués facultat de traure
en aquell lloc. Ý encara que no se
interventió del reberent pare fra Vel_loc, confessor leshores del dit monestir
de Santa Elisabet.
Testament de mon pare
Notus : Més avant que a 12 de giner 1571 rebí lo testament de mon
pare, que sia en Glòria, de Flix, que
havien rebut ý testimoniaren. Ý també havia trobat un codicil en Barcelona,
fet de sa mà, lo qual may havie donat a notari ningú. Ý en lo dit testament
se dexave en la capella de Sant Francesc de Flix, ý en lo codicil en Santa
Madrona en Barcelona. Ý encara que ell no podie dispondre de més de
500 lliures, ý ne féu de llegats prop d'aquelles, m'instituí ý féu hereu en dit
testament si volia; hó, si no, a mon germà, perquè lo altre m'havie ya donat
en capítols matrimonials, ý yo, encara que nul·la dita institutió, l'hé acceptada,
ý tinc intentió, si Déu me dóne poder ý vida, de complir los dits legats.
Però scriguí a mon germà a 12 de giner ara voler que ell fos senyor
de tot, ý que per ma part no volie res partit ab ell, sinó que fos tot comú.
No sé si voldrà fer pagar de sos drets ý del que mon pare li devie. També
estiguí en consulta si compliria la voluntat de mon pare en lo que tocave
a la sepultura, per no ser dita voluntat complida, ý no parèxer se farie també
per la sua ànima trahent lo cos de Santa Elisabet o si restave allí. Aprés
que ell, al pas de la sua mort, dix ý atorgà, demanant io, ere content se fes
dita sepultura a discretió mia ý de monsenyor Robió, prevere, vicari qu'ere
estat del Pi, ý leshores estave en casa del compte d'Aytona, que l'havie confessat
en dita malaltia darrera.
Miquel Joan Quintana, mon cunyat
Notus : Que a 12 de giner 1571 jurà ý prengué possessió mon cunyat,
monsenyor Miquel Joan Quintana, del lloc de l'Audièntia criminal, ý d'aquella
hora en avant li començà a córrer lo salari de les 500 lliures [que] donen
a cada hú de dit criminal cadany ý pague lo General de Catalunya.
Nostre Senyor li face gran en que puga exercir bé lo dit offici al seu
sant servey, ý per a salvatió de la sua ànima. Amén.
Diputatió
Notus : Que a 9 de marz 1571 me insecularen a mi, Pere de Vilanova,
a diputat en lo lloc [que] tenie mon pare, monsenyor Berthomeu de Vilanova,
que sie en Glòria, per la vegueria de Tortosa ý la casa [que] tenim
en Flix, en lo un lloc dels dos [que] y ha en dit veguerio de
militars. Trobaren-se diputats lo reberendíssim bisbe de Vic, dom fray Benito
de Toco, qu'ere abans abbat de Montserrat, ý monsenyor Alentorn de
Cervera, ý monsenyor Ciurana de Barcelona; e oÿdors lo canonge Delgado
de Tarragona, ý monsenyor Gravolosa de Vaquerisses, ý monsenyor Gomis
de Barcelona; ý lo dit bisbe de Vic fou lo que me nomenà primer per
a dita insaculatió.
Plàcia Nostre Senyor que sie tost per al seu sant servey, ý que, si en res
lo havia may de defernir, que no ixca may diputat.
Unió del papa ab los prínceps cristians. Chipre. Virey dom Hernando
de Toledo. Reyna de França.
Notus : Que en juliol de l'any 1571 vingueren de Castella a Barcelona
los prínceps de Boèmia, fills de l'emperador Maximilià, que staven en la
cort del nostre rey dom Felip, los quals se nomenen lo príncep dom Rodolfo
ý l'altre el duque dom Arnesto, ý vingueren per a enbarcar-se ý tornar-se
a sos pares. Ý passà en sa compania dom Joan d'Àustria, germà del rey don
Felip, que deyen passave a Roma per a pendre lo Standard del papa Pio
Quint per la unió [que] volie se fermàs entre tots los prínceps cristians, ý
l'avien ya començada lo dit papa ý lo rey d'Espanya ý les senyories de Venècia
ý Gènova, contra los infels ý enemics de la santa fe catòlica. Ý lo
summo pontífice, en lo dit temps, concedí un jubileu pleníssim per a que
Nostre Senyor fos servit ý posàs en cor ý voluntat de tots los altres prínceps
cristians entrar en la dita unió per a augment de la santa fe cathòlica ý destructió
dels enemics d'aquella. Ý també que Nostre Senyor fos servit se
cobràs per los cristians la illa de Chipre, que los turcs havien presa ý arroïnada,
que ere dels venecians. Passà també en companyia de dit senyor dom
Joan d'Àustria, lo comanador mayor, dom Lloýs de Súnyiga, per a que en tot
asistís ý aconsellàs al dit Joan, per ser jove ý encara poc experimentat en
les dites coses.
Nostre Senyor los done seny ý saber per a saber-se ben regir. Ý que als
cristians vulla donar esforç ý victòria contra tots los infels ý enemics de
santa fe cathòlica. Estigueren tots los dits senyors en Barcelona, posats 15">
dies, en casa del virey dom Hernando de Toledo, prior de Sant Joan de
Castella ý fill bastart del duc d'Alva, que leshores vingué per virey de Catalunya.
Ý d'allí, deyen, passaren a Marcella, en França, perquè lo rey de
França ý sa muller, deyen, aguardaven allí a dits prínceps per veure
la dita reyna de França és també germana sua, com la nostra d'Espanya,
ý més chica d'aquella, filla també dels dits emperadors Maximilià ý donya
Ysabel.
Legats de mon pare. Vespres dels apòstols. Spital de Flix. Llàntia de Sant
Francesc
Notus : Que en setembre 1571 aní a Flix per complir alguns legats del
testament de mon pare, que sie en Glòria. Ý axí concertí ab lo prior, monsenyor
Castellvell, primerament que diguessen vespres tots los dies dels apòstols
en dita sglésia, ý prometí donar de caritat per tots los dies 11 sous de
propietat ý 11 de pensió, quiscun any pagadors lo dia de Sant Berthomeu,
ý obliguí
fins a que
Tarragó, mestre de cases, una cambra ý una cuyna en lo spital de dita vila.
Per preu ý cantitat de sis lliures, ý yo li havia de donar tota la manobra,
que per lo manco costaria 14 hó 15 ll., prengué
Benet Oriol, notari. Ý més, dexí un memorial de tots los dies [que] havie
de cremar la llàntia de Sant Francesc, que eren 16 hó [...] dies
de l'any, ý dexí comanat oli per a dit effecte, per a que los sacristans ne tinguessen
càrrec; monsenyor Benet Oriol me prometé lo primer any ne tindrie
ell lo càrrec, ý axí dexí a ell l'oli. Més, dexí comanat a monsenyor Simó
Oriol que a Tots Sants primer vinent fes dir un nòstar no de morts de
part de vespre, ý l'endemà un aniversari cantat, ý li dexí la charitat ý per
a cremar los ciris de sinc si
monsenyor Simó d'un any de la absolta [que] feye cada dia en la nostra
capella; ý, més, li doní d'un trentenari [que] li fiu dir per l'ànima de
mon pare. Ý més, li paguí 23 sous per lo testament. Ý més, paguí per lo
trentenari de Cartoxa, a na Horta, que son fill, lo monjo, li consignà la charitat
33 lliures. Ý més, concertí ab monsenyor Pellicer digués cada any, en
la capella de Sant Francesc, 150
Més, doní d'almoyna 7 sous al bací del Corpus, ý un real al spital [que]
vol mon pare se donàs. Ý 1 lliure 6 sous doní a una dona [que] me dix
mon pare li restave en càrrec.
Plàtia Nostre Senyor que tot sie perquè l'ànima de mon pare sie en la
glòria de Paradís a llahor de Déu omnipotent. Amén.
Carner
Notus : Que en novembre de l'any 1571 fiu lo carner en nostre
capella de Santa Elisabet. Paguí per ell a mestre Casanoves 10 lliures, ý aprés
per les lloses per a damunt 4 lliures 10 sous per les dos lloses, ý 4 lliures
10 sous 9 diners per los caminals, ý de picar-ó tot pagui 50 sous. qu'és,
tot, 21 lliures 10 sous. Traslladí lo cos de mon pare, que sie en Glòria, en
lo dit vàs nostre, lo die del cap de l'any que morí, que fou a 27 de novembre
1571, ab una remembrança ý offici cantat [que] li fiu dir; costant tot, ab
lo que paguí al fosser per trasladar-lo, 25 sous, dic 1 lliure 5 sous.
Victòria de dom Joan d'Àustria
Notus : Que a 23 d'octubre 1571 vingué nova d'una gran victòria que
hagué lo sereníssim dom Joan d'Àustria, fill de l'emperador dom Carlos Quint,
de l'armada de l'enemic de la santa fe cathòlica: lo turc, que li prengué cent
ý buytanta fustes, ý moriren molts de la gent dels moros, sobre lo port de
Lepanto, en la Penolosia, ý cobraren molts catius; ý dels nostres se perderen
[s]obra de 5.000 persones, però poca gent principal, ni capitans.
Ere-y en persona lo dit senyor dom Joan d'Àustria, ý ell dihuen que començà
d'acometre ab la galeasa general, ý en sa companyia se trobaren lo
comanador mayor, dom Lloýs de Súnyiga, ý Andrieta Doria, ý altres capitans
venecians ý de les galeres del Papat ab altres senyors de qui prengué
consell. Fou la primera baralla ý encontre [que] hagué dit senyor ab los
turcs aprés li fou fonat lo estandart per lo summo pontífice per la concòrdia
d'unió dels prínceps cristians que havien fermat.
Plàcia a la Divina Magestat li vulle donar bona perseverança per a que
pugue augmentar la santa fe cathòlica ý destroyr los moros, ý turcs, ý enemics
d'aquella. Tot per al seu sant servey. Amén.
Entredit general de Catalunya
Notus : Que en decenbre 1571 se posà en Barcelona un entredit general,
que per motu propi del papa Pio Quint se posà per contumàcia hó renitèntia
dels que havien dexat de pagar la quarta dècima al rey, que dit
summo pontífice li havie concedit sobre los beneficis eclesiàstics. Ý durà
aquell entredit de sis hó set de decembre fins a 29, que fou l'endemà dels
Innocents. Fou un entredit molt fort, que ni en sglésia ni monestir se celebrave
ni
no y cahia festa principal, que deyen una missa en cada sglésia ý monestir
per a renovar lo Sant Sagrament, ý en dita missa no y entraven sinó
tant solament coronats, ý ninguna dona. No donaven sagrament [a] algú sinó
del batisme. Ý combregar, ab gran necessitat ý cubert de dit Sant Sagrament
sens dir res altri ý [no] enterraren a ningun cos en sagrat, sinó que tots los
que moriren tenien en alguns llocs tancats fins que fou alçat lo entredit. Ý lo
dia de Nadal no
se feren per les sglésies casi cada dia, però comsevulle los dies de festes.
Aprés, quan se llevà, feren gran regosijo per tota Barcelona, axí de les campanes
com de l'artilleria.
Déu nos face gran que més no y haya occasió per a tornar semblant negoti.
Perquè ere gran llàstima no poder veure missa ni offici per las sglésies, les
quals ne patiren també prou dany, ý los pobres capellans que no tenien què
menjar.
Plàcia a la Divina Magestat que sie estat tot a llahor sua. Amén.
Príncep dom Ferrando
Notus : Que a 6 de decembre 1571 nasqué un fill a nostre rey dom
Felip, de la reyna donya Anna, la quarta muller sua, filla dels emperadors ý
reys d'Ungria, ý fou lo primer que parí. Ý com no tenie altre fill mascle
leshores dit rey, fou príncep d'Espanya. Posaren-li nom dom Ferrando; foren
padrins la princesa de Portugal ý un germà de dita reyna, petit, que estave
leshores en la cort. Ý tardaren set hó vuyt dies en batejar-lo, que fou aprés
ab gran solempnitat en la vila de Madrid, en la sglésia [que] està prop de
Palàcio. Feren-se grans festes ý alegries per tota Spanya, per lo naximent de
dit príncep. En Barcelona tantost no
[que] s'í trobà. Però, exit aquell, feren aquí matex una solempníssima professó
com la matexa del Corpus. Ý aprés, a cap de 11 dies, feren grans alimàries
ý balls que duraren per tres dies a[r]reu. Axí per aquesta alegria
com per la de la victòria contra l'armada del turc. Per la qual no havíem
fet may festes algunes, sinó també una professó com la dita, ý un aniversari
general per tots los que eren morts en aquella jornada. Ý lo General donà
a cada monestir 10 lliures per a que celebrassen un trentenari.
Nostre Senyor per sa misericòrdia nos vulle guardar lo dit príncep ý fer-lo
bon cristià i defensor de la santa fe cathòlica, per a qu'ell ý los que ara són
prínceps cristians perseveren la victòria contra los infels ý enemics de la santa
fe cathòlica. Amén.
Tempestat de vent
Notus : Que disapte, a 26 de giner 1572, féu en Barcelona una gran
tempestat de vent, que durà de les 10 hores de matí fins a les cinc aprés
migjorn. La gran fúria, encara que no tan gran, ya havie dos dies lo feye.
Ý fou, en les dites hores, tan gran la fúria, que
ý envans per Barcelona, ý
cases com per les sglésies de Barcelona, ý derrocà del tot la Creu Cuberta.
Moriren alguna gent axí en les cases [que] se derrocaren com per los carrés
de les teules [que] cahien, que ningú podie anar per les carreres per les
grans teules [que] cahien si no ere alguns ab cervelleres, ý los consellers
dihuen que ab cervelleres hagueren d'exir de Casa de la Ciutat. Dihuen que
fou cosa que may s'ere vista. Que donà, sols en la ciutat, de dany, passants
de 30 mília ducats, sens los molts arbres que fora trencà per les heretats.
Nostre Senyor ne sie estat servit de tot.
Mort del papa Pio Quint. Electió del papa Gregori 13. Escusado
Notus : Que en maig de l'any 1572 lo papa Pio Quint morí, ý
electió d'altre papa dins 16 hó vint dies ab molta conformitat; ý posà
Gragori 13, lo qual confirmà casi tot lo que papa Pio Quint havie fet ý
concedit, axí de la unió ý lliga [que] tenie feta ab lo nostre rey dom Felip,
com de la quarta dècima [que] pagaren tots los capellans ý sglésies per
ajuda de l'armada, com de la cruzada [que] havie concedit per al matex
effecte, que del Concili Tridentino fins en aquell temps no se havie concedida.
Com també de l' escusado, que vol dir una casa de cada parròchia del
delme, que per al matex effecte Sa Santedat havie concedida al rey, encara
que de dit escusado, vingué aprés una revocatió per papa Gragori 13, que no
se sap si ere autèntic. Emperò, lo General de Catalunya li féu molt gran
contrari per los delmes [que] se llevaren en los llocs [que] los reben cavallers
ý altres persones llaiques; ý determinaren d'enviar embaxadors per a soplicar
de dita revocatió al papa ý al rey. Als darrers de joliol 1572 començà d'anar
la nostra armada ahon tenien son designe, que lo duc de Sésar embarcà en
Barcelona per anar al costat de dom Joan d'Àustria, per lloctinent de capità
general. Ý axí, en dits dies, papa Gregori 13 concedí un jubileu pleníssim
per a intercessió del bon succés de dita armada.
Plàcia a la Divina Magestat donar vida a dit pontífice per a que pugue
ben regir ý governar la Sglésia, ý que la unió dels prínceps cristians no sols
sie conservada, però augmentada per a augment de la santa fe catòlica ý en
destructió dels enemics d'ella. Ý que vulla donar a dita armada bon succés
ý victòria en l'empresa contra
Casament de la pobilla Perves
Notus : Que a 27 de joliol 1572 esposaren a ma cosina, la pobilla Perves,
ab monsenyor Antoni de Sacosta, procurador de Bellpuig, la qual casí
yo dins 15 dies [que] la tinguí en la mia torre. La qual partirà per dit
effecte, perquè son honcle, monsenyor Arèn, ý la mare no volien casas ab
aquell, ý perquè a mi me paregué ere cosa conforme haver-los de casar, ab
interventió de dom Anton de Cardona, fill de l'almirant, ý de dom Loýs
de Cardona, que primer me
dom Anton entrevinguérem los de Llinàs, ý Enric Agullana, diputat, ý
dom Guillem de Sinisterre, que yo prenguí per nostra part; ab mi tan solament
portaren a conclusió dit casament, ý capitularen a tots avantatges de
ma cosina, ý feren pendre lo nom de Perves al dit Sacosta. Prengué los
capítols monsenyor Fitor, notari de Barcelona, que yo
ser-ma amic.
Plàcia a Nostre Senyor sie estat tot per al seu sant servey perquè
done tot el que sap ha menester.
Trobà
de dit monsenyor Fitor, a sa mare, de sa vida, ý aprés d'ella a son hereu,
reservant-se sols dos mília lliures per a testar. Ý lo testament de monsenyor
Antoni Ferrer de Perves, que stave en poder de monsenyor Jovells, fiu lo
tragués ý
3 lliures.
Casament de monsenyor Gaspar de Vilanova
Notus : Que a 26 de giner 1573 casà mon germà, monsenyor Gaspar
de Vilanova, ý prengué benedictió ab la senyora dona Marianna Fernando,
filla de dom Manuel Fernando, un cavaller valentià, la qual ere estada muller
d'un cavaller valentià que
les províncies d'Abruso, en lo Regne de Nàpols, ý per mort d'aquell estava
dita senyora en la cort en aquelles hores, ahont se féu lo casament, ab licèntia
del rey; ý diu li portà en dot, d'una part, 200 ducats de renda que ella
tenia propis ý dos_cents, que el rey li féu monsenyor, de vida, sobre la bal·lia
de Valèntia, ý 5.300 ducats en contants, ý 1.500 ducats en robes ý joyes ý
mobles, qu'ere tot 14 hó 15 mília ducats. Tenia dita senyora fills de l'altre
marit, ý un germà seu que
fou lo concertador.
Plàcia Nostre Senyor sia per al seu sant servey ý que sie servit donar-los
fills ý fruyt de benedictió com sap han ha menester per a més glòria ý honrra
de Déu. Amén.
Scriguérem-nos-nus tantost dita senyora, doña Mariana, ý nosaltres ý li enviàrem
de mi, de Barcelona, una capsa de vidres ý estochs.