[...] [...] [...] [1] Mort de l'armirant. 1573. Sia·m en memòria, a mi, Miquel Geroni Llopis, com dumenge de matí, a vint_ý_set de agost añ 1573, morí don Sancho de Cardona, almirant de Aragó, en la siutat de Valènsia, en lo carer de Sent Esteve. Ý a vint_ý_huit del matex lo portaren a soterrar a Sent Fransés, en vint_ý_huit engramallats, en vint_ý_huit ages. Aprés totes les paròquies, aprés portaven lo quos en una caja de andes, en vint òmens criats de sa casa, al muscle. Aprés venia son fill, don Cristòfol de Cardona, engramallat, ý al costat dret lo alquebisbe (sic) de Valènsia, don Juan de Ribera, ý a l'esquerre, don Juan Agiló, bal·le generar (sic) de Valènsia. Aprés venia don Juan de Cardona, germà del mort, engramallat, i al costat dret, lo bisbe de Tortosa, que poc avia que l'avien fet de Plasènsia. Aprés venia lo fill bastart engramallat, en dos cavallers als costats. Aprés venia don Felip de Cardona, fill de don Juan de Cardona, nebot del mort. Aprés venien los cavallers. Aprés, a tres de setenbre, feren lo nevesari en la manera segent. Primo , a les parets de Sent Fransés posaren vayetes negres, ý damunt, peses de vellut negre en les armes de son pare ý sa mare, ý aprés un coredor que rodava tota la església, ý en lo qu[o]redor, una barana de una biga. Ý de la barana avallà unes peses de valletes fins avay (sic). Ý del coredor exien un[s] trosos de fusta, ý al cap com una cuberta de capsa en sos siris al cap, e tot alrededor axí. Aprés, junt a l'altar,

enans de entrar en la capella, avia un gapitey (sic) de tela negra, en moltes ages i siris dalt. Ý di[ns] estava una tomba molt alta, cuberta de un drap de vellut negre, damunt estava una corona de argent, ý als peus una creu nova. No í agé sermó. Digé la misa lo canonge Rodo, molt solemnement. 1573. [2] Lletra enbiada del rey als estaments de València. Ayñ 1574. A los muy reverendo, reverendos, illustre, illustres, spectables, venerables, nobles ý amados los tres estamentos del reyno de Valencia. El rey. Muy reverendo, reverendos, illustre, illustres, nobles y amados nuestros, por haverse perdido la Goletta, como sabéys, y ser muy nessessario proveher y prevenir con todo cuydado y celeridad a los males que se esperan y se puede[n] seguir, teniendo tan cercano al enemigo, en su armada y fuerças, scrivimos a nuestro lugartiniente e capitán general d'ese reyno hos hable de nuestra parte de lo que del entende. Lo dezimos y encargamos que le déis créditto y hagáis lo que os dixere y encomendare, conforme a la vuestra gran fidilidad se ofrece. Y a la que de voshotros y vuestra fidelidad confiamos que en ella seremo[s] de voshotros muy servido. Datis en Madrit, a 22 de otubre. Yo, el rey. [3] 1574. Sia·m en memòria com a 15 de otubre trageren a Juan Llàser, fill de la viuda na Llàsera, ý a Fransés Esteve, perquè mataren un home coredor de or en una casa de la mare del dit Llàser, qu'estava al molí de Na Rovella, ý·l llansaren en la sèquia del Molí, en una saca de llana. Ý una fadrina, estant llavant, la trobà. Ý aquell mateix dia prengeren als tres, que eren Miquel Esteve, que ja l'avien esquarterat, ý Juan Llàser, ý Fransés Esteve. Ý·s llevaren les orelles a la porta de la Sala, ý la mà dreta davant la casa on havien fet lo mal, ý·s descuarteraren en la forqua del Mercat, any ·MD_setanta_ý_quatre·. 1574.