[...]
[...]
[Andreu Joan]
huna nau del procurador reyal de Malorqua, la quall venia de
Barselona, ý contà com havían feta alectió de papa lo cardenal
del Monte, Julius Tersius. Ý assò per molta jent que venia en
dita nau de Roma. Per memòria.
[Andreu Joan]
contàvem a
de Malorqua, armada, la quall trematé lo senyor virey don Gaspar
Marrades per donar-nos avís com Gargut Arays hera hixit
ab
Jènova ý que tenia pensament no passàs d'estas bandes. Nostre
Senyor lo confonga ý
[Gaspar Basset]
octubre 1551, arribaren do_cents soldats en dues naus gallegas
per gornició de la terra a causa de la gerra tenen los francesos ý
turchs quantra lo enparedor ý rey nostre senyor. Que plàsia a
Nostre Senyor Déu donar-los bona pau ý concòrdia ý prosperar
tostemps lo nostre rey ý senyor.
[Gaspar Basset]
janer 1552, arribà de Malorque lo senyor regent missèr Villana,
jutge de residència, tramès per Sa Majestat sobre lo regiment de
la present illa ý altres coses, ý ab sa companya vingueren lo venerable
mossèn Pera Torres, mossèn Johanot Sanjust, mossèn
Jaume Martí, preveres, ab hun galió gros de biscahins. Plàcia a
Nostre Senyor sia vingut per bé ý descans de tot lo poble.
[Antoni Joan de Francesc]
a 25 de juliol de l'any 1552, aribà huna barcha de Mallorqua ab
lletres per lo regent ý jurats com la armada del gran Turch era en
Mesina ab sent ý deu galeres, per ha hon fonch provehit lo mateix
dia que fossen fetas fèries, ý que vinguessen dones o infants
en la vila ý molins de sanch ý també per la nova que era
vinguda quatre dies avia de quoranta vexells d'Elger, capità Sala
Rais. Nostre Senyor nos done lo que sap que avem mester i
guarde de perills. Ets.
[Antoni Joan de Francesc]
lo dia del benaventurat Sant Miquel, desenbarquaren
sexanta o setanta moros a la cala de Albarcha, ves tres fustes
ý, anant don Alonso de Andrada, Sart, capità per Sa Real Majestat
ab los seus soldats ý Bertomeu Tur, Làtzer, ý Bertomeu
Tur, Fluxà, cortoners, ý mossèn Francesc de Francolí, ab altres
de cavall ab la gent del cortó del rey ý la gent del cortó de
Balanzat a sercar les sis fustes que lo dia abans avien pres en
Sant
sexanta o setanta moros de manera que los nostres ho feren tan
bé que prengueren deu turchs vius ý portaren set caps ý set o
vuyt que se n'espeyaren ý alguns que són restats per lo bosch,
de manera que los nostres no han ningun dan gràcias a Nostre
Senyor, que vulla aumentar la sancta fe catòlica. Ý açò per memòria
ý recort.
[Antoni Joan de Francesc]
a 10 de octubre 1552, anaren a pescar a la Ylla Plana mossèn
Toni Boffí ý mossèn Miquel Palerm ý altres; ý astant allí vingueren
sis fustes de moros ý dos d'elles vingueren fins de darrera de
la ylla, per ha hon fonch forsat los dits reverents fugir per lo
seniar. Ý asò per memòria.
[Antoni Joan de Francesc]
1553, és aribat lo reverent mossèn Antoni Joan de Francesc de
Barnadí, lo quall fonch pres ab la fragata del senyor governador,
que venia de València ý essent sobra lo Vedrà ysqué
de fransesos ý donà sobra ells ý la mar era atan grosa que
envestint a la vela féu trebocar dita fragata ý tots foren en mar
ý axí
lensaren en mar ý
Bonet, ý en Lahonart, ffill de Toni Manorquí ý hun gendra
de madó Balleta. Ý foren rescatats per
memòria dia ý hany susdit.
[Antoni Joan de Francesc] Nota que, a 10 de novembre
1554, fonch la presa que féran les quatorse fustas ý galeras que
vingueren de setse que éran de Alger. Ý moriren-se los
segeters.
43. [Edificació de les noves murades]
[Antoni Joan de Francesc]
a
atresats per misèr Joan Batista, romà, lo quall fonch tremès en la
present ylla per Sa Rayal Altesa del prínsep nostro
senyor, al quall Nostre Senyor lo mantenga per molts anys ets.
La quall hobra se fa a despesa sua ý feren mestras prinsipals de
dita hobra a mestre Gaspar Puig de Baltazar ý mestra Pere
Fransès, hobrés de Villa, los qualls plàsia a Nostre Senyor los
nos dexa veurà acabats ab sanitat.
a 6 de marrs 1555, aribà lo reverent mestre Joan Tàrragua, sermonador,
ý vingueren dos mill ducats tramesos per Sa Reial Altesa
per a obres de la fortificació de dita nostra ylla ets. E més
vingué hun físich de Tarragona, prevera.
[Antoni Joan de la Volta]
venesians se cremà en lo port de Ayviça.
Nota que, a
a quatra horas après migdia se possà foch ab una nau de venesians
la qual estava surta en lo port de nostra terra de. Ayviça, per hon
se diu que aportava unn forment qui
Havia més de quatra dias que y avia fum ý la jent que dins estaven
no se n'adonàran fins a tant lo foch pujà de manera que
cremà tota
què fonch cossa de molta admiració. Ý is deea que valia més de
de Mallorca ý de alltras. Lo marcader qui venia ab dita nau se
deea mossèn Poquet, malorquí, ý per ço ne fas memòria, perquè
may ó havem vist en nostra terra. La satisfació ý smena Nostre
Senyor Déu omnipotent la fassa a cascú per sa misericòrdia.
Amén, amén, amén.
[Antoni Joan de la Volta]
1555, propossà lo reverent mossèn Antoni Joan de Francesch,
prevere, que volia anar star a Nostra Senyora de Jhesús, ý açò
per quant lo reverent mossèn Perot Tur, prevere, no y volia star
més per ésser ya vell ý possat en senectut. Per hon tota la venerable
comonitat fonch contenta que dit mossèn Antoni Joan, prevere,
anàs star allí, ý açò sens diminució de tot lo que mossèn
Perot Tur, prevere, tenia ý podia tenir, axí bé en ésser present
com encara de totas ý qualsevol cossas que dit mossèn Perot Tur
se alegrava en dits amoloments. Ý per ço n'é feta yo Antoni Joan,
prevere ý procurador dell present libre, memòria,
predicto.
per a Mallorca ab hun bergantí de malorquins. Nostro Senyor
Déu lo aport ab bon salvament. Ý acomanà lo present libre
a mi, Perot Tur, prevere, perquè
[Perot Tur]
de Dénia mossèn Toni Boffí ý mossèn Joan Vidal, preveres,
ý posaren-los a la Torra de Mar per quant havien estat en
València ý nosaltres nos guordàvem de València per causa que
s'í morien.
saqueig de Ciutadella]
[Antoni Joan de la Volta]
Per las novas fóram avisats della armada turquesqua per via
de Malorques a [...] de juliol della any 1558, fonch determinat de
fer unn bestió deval lo campanar, lo qual par del campanar fins
alla salla dells jurats, per hon se fonch principiat a
dell'any corrent. Lo qual bestió han fet los venerables preveras
abdesemps ab decret dell senyor mossèn Joan Rienbau, pabordra,
ý dell reverent senyor mossèn Antoni Sobirats, prevera ý official
ý vicari general. Ý, dementra que dit bestió se feya, fóram avisats
com la armada turquesqua havia pressa Ciutadella ab molta jent
ý donas e infants. Nostre Senyor Déu, per sa infinida misericòrdia
nos vulla gurdar de unn semblant cas ý
bona senitat ý bona pau ý concòrdia ab los reys de crestians.
Amén. Axí sia.
[Antoni Joan de la Volta]
Sent Nicolau, que comptan a
féran les obsèquias della Sacra Cesàrea Catòlica ý Real Magestat
de don Carllas de Àustria, emperador dells romans, lo qual fon
rey de Castella, de Leó, de Aragó, dellas dos Sisíllias, de Jerusalem,
de Nàpolls, de Navara, de Granada, de Ungria, de Delmàcia,
de Cruàsia, de Tolledo, de Valènsia, de Malorqua, de Sivilla, de
Serdeya, de Còrdova, de Còrsaga, de Múrsia, de Jaén, dells
Algarbas, dell'Elgezira, de Gibeltar, dellas isllas de Canària, dellas
Índias ý terra ferma, del mar Hocsèano; arceduch de Àustria;
duch de Burguya, de Brevant ý de Millà; compta de Barselona,
de Flandas ý de Tiroll; senyor de Bisquaya ý de Morina; duch
de Atenes ý de Neopàtria; compta de Roselló ý Çardanya;
merquès de Oristany ý de Gosiano.
Esent governador della present illa ý villa ý castel de Ayviça
lo molt magnífich senyor mossèn Jauma Salbà per lo molt allt ý
poderós senyor don Falip de Àustria, fill de dit emperador rey
nostre senyor, essent jurats della universitat los magnífichs mossèn
Guimo Orvay, jurat de mà major, ý lo magnífich mossèn
Arsis Durban, jurat de mà mitgana, ý mossèn Bernat Torras Saguí,
jurat de mà de fora, ý quart jurat mossèn Miquell Joan de
Ffrancesch, en les qualls obsèquias se féran della forma sagüent:
cadefal tot cobert de tella negra ý al mig estava lo tómul tot cobert
de drap negra ý antorn moltas armas de Aragó, ý en lo cap
mirant al corador les armas de dit emperador; al costat de una
part ý alltra dos brandoneras ab sis antorxas cada una grosses,
les qualls féran los magnífichs jurats; ý entorn del túmul enrollat
de siris de totas les confrarias, les qualls antorxas ý siris ý tots los
siris de la neclla en son loch cremant durant tot lo offici ý tots
los dos rollos.
E lo molt magnífich senyor governador la nit abans
féu fer una crida ab dos gramalars exortant ý manant a tot lo
pobla, axí hòmens com dones que lo dia sagüent tots acudisen al
castell alla sua posada. Los hòmens, emperò, per ajudar-li a tenir
doll ý acompayar a le senyoria per les obsèquias se havían de fer;
ý les dones per acompayar ý tenir doll ab la molt magnífica
senyora sa muller. E axí lo dia demunt dit de Sant Nicolau,
aprés de haver fet lo offici en la isglésia, se partí della isglésia lo
reverent senyor mossèn Joan Rienbau, pabordra, ý lo reverent
mossèn Joanot Costa, prevere ý beneficiat, official ý vicari general
per lo reverent capítol de Teragona, sede vacant, ab tot lo
venerable clero, per anar en [lo] castell per acompayar a se senyoria
ý los magnífichs senyors jurats. Ý, essent allí, se partiren
ab dit senyor governador de dos en dos, ço és, Sa Senyoria
ý lo reverent senyor pabordra, ý lo jurat de mà major ab lo
reverent vicari ý axí cada un ab son horda, ço és, un capellà ab
un laich.
Lo magnífich senyor governador ý los magnífichs jurats tots
ab ses gramallas ab lo cap cobert ý axí bé lo seu maser ý lo manyopla
dells magnífichs jurats, los qualls acompayàran moltas ý
diversas personas ab gramalas ý vestits de negra amostrant tenir
molta dolor ý pllor ý tristor de tan allt ý poderós senyor. Ý axí
fóran acompayats alla isglésia en son loch. Aprés se partí della
susdita possada dell castell la molt magnífica senyora governadora
acompayada de moltas senyoras ý dones ab lo cap cobert,
axí bé amostrant molta tristor ý dollor.
Digué la missa lo senyor reverent mossèn Joan Rienbau,
pabordra, ý lo evangelli mossèn Nicolau Galamó, ý la epístolla
mossèn Pera Pinz, menor. Diguéran los verssus Ffrancesch
Boffí ý Garcia. Guàyan cada un
fetas les obsolacions, se
governador ab lo sobradit horda. Toquàran tota la nit les
campanas.
Lo dimecres aprés sagüent se féu lo aniversari, axí bé per los
magnífichs senyors de jurats servant lo mateix horda. Dix la missa
los mateixos. Diguéran los verssos Balançat ý Toni Joan
Francesch. Guànyan cada un
Guanyà lo present dia cada eclesiàstich deu sous, dits
ý lo dia dell'aniversari sinch sous. Missa:
sou, ý sotdiacha,
dia,
set sous. Lo dret dell senyor pabordra:
Alltras
dos dias de dinés ý candellas ý pa ý vi.
Divendras aprés sagüent se féu lo aniversari per part
della venerable comonitat, le qual féu dotza antorxas novas ý tingué
lo mateix orda que ab los alltras dias. Dix la missa lo mateix
senyor pabordra ab los mateixos ministras. Los verssos diguéran
Moffra ý Basset ý cada un guayà
pabordra: vint sous. Los scolans per a toquar:
se féu offerta general ý féran concòrdia per la lominària ý offerta
ab lo senyor paborda ý la venerable comonitat li donà sinch lletras.
Ý per lo mateix cremàran los dos rollos. Ý per ditas obsèquias tots
tres dias ý los dos dias pagà la universitat ý lo altra dia la venerable
comonitat. Los dos dias que cremàran los rollos donà la universitat
dos masuras de olli ý una masura per cada rollo.
Guanyàran de gràcia en les demunt obsèquias los susdits que
no éran beneficiats, ço és mossèn Nicolau Soldevilla, mossèn Jacme
Torras, preveras; mossèn Pera Orvay, sotdiaqua, ý frara Janer, sermonador
dellas bullas de l'orda de Sant Ffrancesch ý frara Pau.
[Antoni Joan de la Volta]
que comptam a
alimaras per tota la terra en memòria della tanta jocunditat ý
alegria tenim dellas paus se són fetas entra los reys de cristians,
ço és, lo nostre rey don Falip, fill dell'emparador don Carlos, de
bona memòria, ý lo rey de Fransa, ý los casaments se són fets
entra ells, per hon duraren ditas alegrias tres dias ý tres nits,
que persona niguna no fèyan feyna. Ý de nits moltas lominàrias
ý molta arteleria que
gent de bé ý molts desfrasats, per hon Nostre Senyor Déu omnipotent
per la sua misericòrdia nos fassa gràcia que pogam fer
unas altras ý semblants ý majors d'Elger, perquè és cossa tant
desigada. Ý [per] ço hé feta yo, Antoni Joan, prevera, la present
memòria com a procurador del libre.
[Antoni Joan de la Volta]
pringuéran a Formantera.
Nota que, a
el senyor governador mossèn Jacme Çalbà com en la illa de
Formantera y havia una fusta de
banchs de moros o turchs, ý que per fer tant vent que les fustes
no podían axir de allí; per hon, vist açò, lo senyor governador
delliberà armar-y, ý de fet y armàran, en què fon capità de dita
armada lo senyor don Alonso de Andrada, capità dells soldats.
Ý armàran-y unn bargantí della terra, patró Joan Farrer, ý una
fragata ý dos barcas de naus: la huna hera de regoseus ý la altra
era de jenovesos, ý cada una ab ses pesas de arteleria. Ý pertíran-se
d'ell lo disapta de Sant Joan della Porta Letina ý anàran al
Caragador per sperar allí la nit. Ý quant fóran allí no poguéran
de allí partir a causa que y avia molta mar ý vent, ý les fustes
estàvan en la Formantera. Ý, com vingé en la nit, se partíran per
la volta de Formantera ý trobaran allí les fustes que ya se
volía[n] anar ý tobàran ab ellas. Ajuntadas que fóran ab ellas, lo
bargantí della terra farí primer ý la fusta de moros tantost féu
aleta. Ý sobra vingé la barca dells regoseus ý jenovesos ý
posàran-se dita fusta ý fragata enmig, per hon cuydàran trebocar,
per hon la Verga Maria dell Roser ý advocada nostra proveí que
ditas fustes se pringuesen sens que persona niguna no perillà la
vida, sinó alguns nefrats, molt pocha cossa. Presa que fóran ditas
fustas, se trobàran lo número dels moros ý turchs havien presos
molt jóvens. Ý fusta ý fragata diu hera dell rey de Alger, ý que
no avia sinó
omnipotent nos fasa gràcia que cada fusta que vindrà que li
pringa axí com en aquestas demunt ditas. Amén.
[Antoni Joan de Francesc]
a 19 de agost 1563, la nit abans vingué una fusta de moros al
Codolar ý desenbarcharen a les Penyes Roges
segons diuen, més o meys, ý de allí tiraren ý arribaren a casa del
senyor en Ffrancesch Colomar ý prengueren sa muller ý un fill
ý dos fillas ý de allí tiraren amunt en casa dels Orvays ý, essent
prop de caza dels Costas, barallaren-se ab lo pilot, que era un
moro que era estat de mossèn G_o Orvay ý, com ells veren que dit
moro los entrava tant dins terra, giraren a les cases de Nicolau
Torras ý no gosaren entrar fins que
anaren a casa de Toni Gibert ý los altres a casa de Pere Torras, fill
de Domingo Boffir. Ý axí, aribant a casa del dit Gibert, lo dit
Gibert agué sentiment dels moros, prengué dos fills ý salvà
ab ells; ý prengueren-li la muller ab tres infants ý una criada
sua. Ý los de casa Pere Torras prengueren sa mare ý la muller
del dit Pera Torras ý dos jermanes ý hun bordet ý tiraren a la
volta de Sant Vertesis ý, essent davat la torra de Jacme Orvay, les
dones desmayades no pogueren seguir perquè se
trassa vuyt o nou òmens. Mataren la muller de Toni Gibert ý
donaren una coltellada a un minyó de un any ý mig, ý ma[ta]ren
a Joan Tur ý un fill de Andreu Boffí ý dos dones dit dia.
[Antoni Joan de Francesc]
Jacme, que comptàvem a 25 de juliol 1564, se tragué la Punta, la
quall Nostre Senyor la leixa traurà ab senitat. Ý lo mateix dia
staven quatra galiotas de moros resquatant a mossèn Jeroni
Francolí ý a Ffrancesch Part de G. ý a Ffrancesch Cardona, los
qualls pringuéran venint de Malorques, ý molts altras que
pringuéran. Ý Joanot Demià ab la sua barca.
[Joan Palerm]
del Senyor, a mitga hora de nit 1574 aribà lo sereníszimo don
Joan de Àustria, jermà del rey Falip nostro senyor, ab trenta_tres
galeras per a visitar estas nostras yllas. Stigué en lo present
nostro port fins l'andamà. A dos hores digué se partí per a
Malorca. Ý deixà cent quintàs de pólvora ý mil ý cinch_centas
ballas ý tres caxas de mosquets. Nostra Senyor Déu li dó victòria
contra los inimichs de la santa fe catòlica ý
perills.