Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Dionísia de Montpalau
Montsó, 6 de juny de [1528]
Li dóna notícies del viatge fins a Montsó i de com estan els assumptes que havia de solucionar.
(30x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 108 c.65).
Molt noble senyora jermana: Perquè só serta vostra mercè folgarà de saber de
mon viage, l'avise com só aribada molt bona, llaós a Déu; ý per lo senblant, a Ell
ne sien fetes gràsies, é trobat molt bo a mon fill e li é parlat del que vostra mercè
m'à donat càrech; à
donarà algunes creus que, donant-ne a altres, serà més segur que soplicant-li
de aquesta, no u negarà; que altrament soplicant-lo així de una sola, sens
que en aquella so[l]a no
capítol, que axí diu que agué la de Camós, en capítol que, altrament, no creu
que l'agués poguda aver. Jo miraré lo temps, tot lo que poré fer, faré com si fos
interès propi.
De mos negosis, no sé lo que
volta, à
rebí la de vostra mercè, avisant-me del desliber que avia fet de no venir, crech
que u à asertat, que trebal s'agera agut de posada novellana. May [no] rebé les
letres, ni tanpoch agera pogut fer lo que li escrivíem, que fins así no s'à fet res en
les corts, tot lo temps s'és posat en repartir les posades ningú no stà content. Jo
estich en la de mon fill, qu'és raonable. De tot lo que serà menester, jo donaré
avís a vostra mercè, nostre Senyor sa noble persona guarde.
De Monsó, a
De la jermana, senyora, que més l'à de servir.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Dionísia de Montpalau, a Barcelona
Montsó, 17 de juny de [1528]
Li explica com van els assumptes que li té encomanats a Montsó.
Paper. 1 plec (29'50x21 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 43 c.18).
Molt noble senyora jermana: Vuy é rebuda una letra de vostra mercè, resposta de
una mia, ab que mostra s'és alegrada de saber de mi, axí sent jo molta consolació
de saber que vostra mercè estiga bona; nostre Senyor la conserve com jo desige
que bé m'ó pot fiar. Sinch o sis dies à, exint de la església, me donà un ome una
letra de vostra mercè ý no
la letra ý víu en ella que lo portador era lo marit de l'ama ý, perquè no sé com
se nom, ni
ý axí no sé que s'à fet de posada. Bé só serta que se n'aurà grandísim trebal, però
ab tot crech deu tenir recapte com no m'à dit pus res. Si lo senyor don
Galseran ve, en mercè del qual molt me coman, ell matex veurà lo que
son negosi ý si no venia, encara que ell no y sia, no dexaré jo de fer-í lo posible.
Jo tanpoch no tinch res negosiat encara, tot s'alarga ab bones paraules, nostre
Senyor ó encamine tot com ó pot fer.
Molt me só alegrada del que
Rey, perquè seria gran mercè ý consolació per a dona Estefania.
Al mallorquí no l'é vist des que só así; tostemps que
parer ý no descrech que li à pesat tot lo que s'à fet. Porà ser que ell matex mourà
abans de molt lo que à refusat. Plàsia nostre Senyor encamine les cones de
vostra mercè, ab concòrdia o sens concòrdia, de manera que puga descansar com
desiga.
Mon fill està molt bo, laós a Déu, besa les mans de vostra mercè ý en la del
senyor don Galseran molt se comana, ý guarde nostre Senyor la noble persona de
vostra mercè per molts anys.
De Monsó, a
De la jermana, senyora, que més l'à de servir.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Dionísia de Montpalau
Montserrat, 14 [març-abril] [v.1529-1533]
Li anuncia la millora de salut del seu nét Lluís.
Paper. 1 full (30'5x21 cm). De mà d'escrivà i de mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 108 c.65).
Molt noble senyora germana: Perquè crech que starà vostra mercè ab ànssia del
mal de don Luís, tenint avinentessa del portador qui és lo magnífich micer
Piquer, fas aquesta ab la qual l'avisse com stà molt millor, gràcies a Déu, e és-se
trobat tan bé ab una medecina que mestre Amiget li donà ayr, que en la mateixa
ora l'àn dexat los accidents que tenia del spasme ý li ha disminuyt la febra, que a
penes ne té, ý ha cobrat lo apetit del menjar de manera que ab la ajuda de nostre
Senyor lo tenim per fora de perill ý, puys ell stà bo, tots ho stam per gràcia de
Déu, lo qual guarde la molt noble persona de vostra mercè.
És de Monserrat,
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Dionísia de Montpalau, a Barcelona
Martorell, 25 de juny [v.1529-1533]
Li explica la millora de salut del seu nét Lluís.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 43 c.18).
Molt noble senyora jermana: Lo digous, aprés de aver tramés lo qui porta les
Letre[s], estigué don Loys tan bonico que
no yxqué, ni en la nit. Disapte dematí féu dos canbres, però molt temprades, ý
fins vuy de matí no n'à fet, ý tanbé lo que à fet és estat raonablement tenprat;
ý puys é vist que la cosa s'és coregida no é volgut fer res del que m'au enviat, fins
veure dins dos o tres dies què farà. Persevera tostemps en mengar de bon apetit ý
en ben dormir ý asò
tot; ý lo que Déu no vulla tornar a desbaratar-se, jo seguiré l'orde que m'au
enviat. Plàsia nostre Senyor que no sia menester ý, perquè é molt escrit, vuy
no
jo ab ells, soplicant a nostre Senyor sa noble persona guarde ý haumente la vida ý
salut com jo desige.
És de Martorell, a
Jermana ý servidora de vostra mercè.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Montsó, 25 de novembre de 1533">
Li dóna consells per al viatge i li comunica que Lluïset ja té mestre.
Paper. 1 plec (29'30x20 cm). De mà seva. Sense Signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab uns pares de Monserrat rebí una lletra de vostra
senyoria escrita en aquella santa Casa ý, despús ayr, ne rebí altra ab lo atsembler
del conte, per les quals bese les mans de vostra senyoria mil voltes, que no poria
encarir quant gran mercè ý consolació sent ab elles.
Tostems pensí a vostra senyoria no partiria sens fer obediència a Monserrat,
ý par-me que é[s] stat bé ý que ab axò giarà nostra Senyora son camí, lo
qual tem jo molt per ser en tal tems. Ý bese les mans a vostra senyoria per lo que
diu que
no fa molt bon die que no ixca de la posada, ý los dies que farà bons que no
matineje ni vespreje com diu, que, ni per vida de Lloÿset ý de sos pares, abans de
millor que aquest any no y haja memòria de tenir atvent, pux té vostra senyoria
esperimentat que li fan mal les viandes quaresmals.
Ý no pense vostra senyoria absoldre
soplicava que anàs ab andes, que, si no
ab molta congoxa per se[r] sert que s'enmalaltiria, que no seria molt bona
consolació per lo que sent de aver de durar tant esta absència, que ja à prop de
sinc mesos que començà ý no sé lo que durarà. Ý lo que més tem és que lo
capítol de la orde no acurse la llicència de don Juan, mon senyor, per ont poríem
estar poc junts. Plàsia nostre Senyor encaminar-ó com Ell serà més servit ý
juntar-nos per a què pugam estar molt llarc tems junts, ý jo a on tostems puga
servir a vostra senyoria.
Estremadament é folgat que Lloÿset tinga mestre, que ja és tems, ý que
no sia tan serimoniós com l'altre, que encara que no sia tan docte, pux és bona
criatura, basta ý sobre per a mostrar-li de llegir, que d'así a que sia per a entrar en
gramàtica sercar-ne
Ý sens jurament creuré que li pesa a vostra senyoria dexar-lo, que no
pesa a mi manco, mas, pux Déu nos fa gràcia que està sa, jo espere en Ell que
guardarà ý que nosaltres nos ne porem anar prest, que Sa Majestat dóna gran
presa a les corts ý diuen tots que estan en bon punt.
De la verola d'Esparegera me pesa molt, que no tinc ninguna gana d'anar a
Barcelona sinó de poder estar en Molín de Rey.
Don Juan, mon senyor, està molt bo, axí de la gota com de la hijada que,
aprés que à llansada esta darera pedra, par que l'à sanat del tot. Ell se guarda molt
axí de viandes molt sustancioses com de tota altra cosa contrària, ý per lo que
vostra senyoria manà s'í mirarà millor, ý axí espere en Déu que
almenys que no sovinege tant.
En lo de la treta de la senyora tia, se parlà al matex enperador per poder-li
escriure de veritat; ý ell no s'aturà a cort per la resposta, sinó que dix lo que avia
de dir. Ý axí li escrigérem per los millós térmens que pogérem; no sé com u aurà
pres, que jo crec que pensaven que no y avia res a fer, segons la comisió que l'ome
que enviaren tenia, que, sens tornar a Taragona, avia de anar a comprar lo forment.
La emperatriz manà pagar lo que promès a n'en Coll i també lo de la vila.
Avisa
nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desije ý é menester.
De Monsó, a
Francisco.
De vostra senyoria major servidora i obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita, a València
Montsó, 2 de desembre de 1533">
Li anuncia el seu embaraç i el de l'emperadriu. Li explica que Zúñiga ha demanat un permís llarg al rei per tal de visitar la comanadoria de la Membrilla i anar-la a veure a ella a València, abans d'anar cap a la cort.
Paper. 2 plecs (29'50x20 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2)
Molt egrègia senyora: Aprés que vostra senyoria
per la via de Barcelona perquè feya conte de partir d'ella, ayr agé vuyt dies é scrites
dos lletres: la una remetí a Tortosa perquè la trobàs com pasàs per allí; l'altra a
València y anà per correu, que bé crec y serà aribada primer que vostra senyoria.
Ý encara que só serta que ab totes aurà folgat, pense que ab esta alguna cosa més
que ab les altres, axí perquè les noves que li puc dir de nostra salut són bones ý
també poria ser que nostre Senyor nos agés fet la mercè que tots desijam, que
despús demà aurà quinze dies que tinc tarda, ý los pits me són un poc engruxats
ý é tengut los primés dies mal de ventre, de manera que, si la cosa va avant, tinc
més seyals de Catalineta que de Perico. Plàsia nostre Senyor que sia lo que ell
serà més servit ý a ell sien fetes gràcies de tot.
La emperatriz té sospita de un dia o dos menys que jo, del qu'é folgat
estremadament, axí perquè és raó que tots lo y desijem com perquè jo li deya,
parlant de les que estaven preyades, que jo no u estava, per guardar acatament a
Sa Majestat, ý axí parà que
ni jo tampoc la mia, però sé molt sert que la té ý del tems que dic.
Don Juan, mon senyor, demanà llicència a Sa Majestat, despús ayr, per a
poder-se
la pendria llargeta perquè volia vesitar sa casa ý la encomienda ý que, si en
aquest tems lo avia menester, que, encara que no agés sinó una ora que feya
absència, que yria. Dix que era molt content ý que
sino dezir: — vení",
voluntat. Ý les corts estan en bon punt, almenys la determinació del servey dins
dos o tres dies sens dupte serà feta. Enviàrem ayr quatre càreges de roba a Molín
de Rey ý anà Martí ab elles per portar les cavalcadures de sella que
també les andes que, per esta sospita que tinc, determina don Juan que me
ab elles. Pense que porem partir de así de divendres que ve en vuyt dies ý anirem
per Lleyda per vesitar la sepoltura del senyor, que en glòria sia.
Sens jurament, creurà vostra senyoria que desije poder-me
exir de aquest lloc com per l'ànsia que tinc de Lloÿset, guart-lo Déu que no és
poca aprés que pense que vostra senyoria és partida ý los de allà se són descuydats
d'escriure
Francisco. Ja
En paga de tantes bones noves com ab aquesta escric a vostra senyoria, me
à de fer mercè de mirar molt per sa salut ý de fer lo que ab l'altra li é soplicat:
que no tinga atvent ý que, lo tems que esta absència durarà, me avise molt sovint
ý particularment de sa salut. Ý par-me que, com aribaré a Molín de Rey, sentiré
dobladament la absència de vostra senyoria, que ara tostems me par que la trobaré
allí. Plàsia nostre Senyor encaminar los negocis de manera que aja de durar poc,
que bé puc dir que may é desijat tant besar-li les mans com ara, pux may estigí
tant tems sens fer-ó.
Demà envien lo príncep ý la infanta a Çaragoça perquè en Estadilla hi
ha veroles ý sarampió, ý así tanbé; ý ab asò crec darà l'emperador més presa a les
corts, les quals crec no poden durar de quinze dies avant, perquè totom té gana
de fer les festes en sa casa, ý Ses Majestats ab sos fills, ý tenen raó.
Dona Aldonça de Cardona besa les mans a vostra senyoria. Està encara
así despenent com tots los altres. Ý encara no à negociat res, sinó que li avem
asentat son fill per patje de la emperatriz. És piatat de veure-la, nostre Senyor la
remedie, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý
estat prospere com yo desije ý é menester.
De Monçó a
De vostra senyoria, major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a la seva filla Estefania, a Barcelona
València, 12 de [desembre de 1533]
Li explica el seu viatge a València i l'acolliment que ha tingut. Tracta de l'afer de la seva neboda Beatriu Margarit.
Paper. 1 plec (33'5x22'5 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 35 c.1).
Ma filla: En Tortosa trobí una letra vostra, que no
ý allí matex vos responguí donant-vos comte de mon discurs fins allí; a on
estiguí disapte tot lo dia, axí perquè plogué com perquè me trobí un poch
enbarasada de la mia relma ý, encara que m'inflave la vora perquè mosèn Jordà
no
exir-ne, ý no y [à] agut dia que no aja plogut, però feya
que plovia de dia, o les ores que jo era en camí, era sols plovisnar, en les nits
descaregava ab gran fúria de manera que no
no m'à fet mal ni m'à danyat a la relma. Abans si
de cap, tantost que era en lo camí me pasava ý axí, trobant-me millor cada dia,
aribí ayr así molt bona, laós a Déu, ý tan poch cansada com si no
de Barcelona, quant al treball de la persona, però quant a l'ànsia del meu fillet
com si
saber noves. D'él, plàsia nostre Senyor, les me porte tals com jo desige, ý de mon
fill ý de vós per lo semblant. Aribant así, me donà Noya una letra vostra de
camí. No us descuydeu d'escriure
del meu fillet que Déu guarde.
Así só estada acollida ab tanta serimònia, encara que aribí en descut, que
no sé com ó puga pagar ý servir al senyor don Guillem ý a la senyora dona
Costança. Donau-los-ne les gràsies ý digau-los que jo
mil voltes, ý que aquestos senyorets m'àn fet tant de goich com si fosen mos fills
ý que la senyora Sellera no sap que
afaynada; que
més. L'aposento està molt ben parat ý les peses són molt bones, ver és que no és
prou còmodo, però de asò no
Anit víu a don Sancho, lo qual à pasat sèries diferències ab lo comte de
Cosentayna, que l'avia desafiat lo comte a ell; ja s'és tot ygualat ý àn feta pau,
laors a Déu. No avem parlat encara de nostres diferències, no sé en asò si serà tan
cortès ý complit com ó és per bona criança, que avisada só que m'àn sostret
un advocat, que és miser Abat. Aquestes són paseres de son pare, jo
a tots ý estich sobre l'avís de satisfer a les cortesies per los matexos consonants, ý a
les obres tanbé, fent lo que
Vuy dematí jo trametí a fer saber a dona Beatriu com era aribada, que
diu à fets estrems de alegria. Dos ores aprés, és vengut lo prior de preycadós, de
part de la priora, a vesitar-me ý à
los moviments de dona Beatriu ý dient-me, de sa part ý de part de la priora, que
meten en mes mans, no solament lo interès dels béns, mas lo de la onra ý consiència.
Jo é molt folgat de asò, perquè tota la mia congoja era que jo no pogera
negosiar ab ma neboda, no tenint loch de parlar-li a mon plaer, ý aquest m'à dit
que
béns fins que aja procurat la quietut d'ella, ý que jo la tinch per pròpia filla ý que
en tot lo que li cumpla metré per ella qualsevulla cosa, però no la consiència.
Segons m'à segnificat, ella s'és comensada a reposar, que molt clarament s'era
descarada ab elles. Ara diu que no farà sinó lo que jo voldré ý ab asó àn tengut elles
per bé de fer-me l'ambajada que m'àn feta. Par-me que nostre Senyor ó comensa a
encaminar bé ý confie en Ell que
Per no tenir més temps, no m'allarge més ni escrich a mon fill. Fasa
mercè de pendre a aquesta per sua ý vós de avisar-me com vos à anat en
noembre, que ab desig espere de saber-ó, nostre Senyor me fasa gràsia que sia
com jo desige, al qual plàsia guardar-vos a tots com jo desige.
És de València, divendres
Vostra mare.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita, a València
Molins de Rei, 4 de gener de 1534">
Li explica l'estat del seu prenyat i com han passat les festes de Nadal amb la visita de Mencía
de Mendoza, marquesa de Cenete. Li pregunta sobre un afer de les baronies i li fa uns
encàrrecs.
Paper. 2plecs (31'30x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2)
Molt egrègia senyora: A
del matex ý ab ella major mercè que así poria dir, perquè les més fresques noves
que de vostra senyoria tenia eren les que sabí per los traginés que anaren ab ella,
los quals aribaren a Martorell lo matex dia ý ora que jo y arribí. Ý, ab lo desig que
tenia de saber noves, obrí la lletra de Lloÿset ý totes les altres; ý aprés rebí altra
lletra, feta l'endemà que vostra senyoria aribà aquí, que m'enviaren de Monçó,
que crec deu ser la que
bese les mans de vostra senyoria mil voltes ý a nostre Senyor fas infinides gràcies
que ab tans desatems sia aribada ý estiga vostra senyoria bona; ý no
que, ab tanta omitat de tems, la relma
soles bastava, quant més ell juntament ab tanta aygua. Soplique a vostra senyoria
no
pot fer. Plàsia nostre Senyor dar-la-y tan conplida com li soplique.
Torne a besar les mans a vostra senyoria moltes voltes per les benedicsions
que en sa lletra
mà, tinc gran esperança a tots nos àn de conpendre. Ý sens jurament creuré que à
sentida vostra senyoria estremada alegria de la mercè que Déu nos à feta en
conplir-nos nostren desig, que, en veritat fou una de les principals causes que jo la
sentí pensar lo que vostra senyoria y folgaria ý traure-la del cuydado en què
estava cada mes, que no era poc pux may à perdut lo comte.
També me à donat a mi atmiració tenir tam prest llet encara que u
atribuexc a ser jo tan sangínia ý aver molt que no é parit.Ý axí crec que y à tal
abundancia de sanc que basta per a tot, ý asó també [deu] ser causa que
ja en lo ventre, que no crec que sia de més tems preyada perquè
ý ab l'abundància que acostumava. Lo aver mudat de preyat, no sé si serà lo que
vostra senyoria diu, però també ve[e]m cada dia que són los uns diferents dels
altres ý axí u és aquest; encara que ja menje alguna cosa millor que no feya, però
era tan aflaquida que totes les galtes s'eren fuses, que, segons jo les sol tenir, creya
que era imposible se abaxasen, però, pux comense a menjar, elles se tornaran en
son éser ý, pux la causa és tal, tot se pasa bé. Plàsia Déu portar-ó a bon punt ý
que sia per a son servey.
Perquè vostra senyoria no
tingudes, li daré conte de la manera que les avem pasades nosaltres. Partírem de
Monsó lo dia que jo escrigí a vostra senyoria ý arribàrem a Monserrat lo disapte
abans de Nadal ab conte d'enviar per Lloÿset ý d'estar allí fins pasades les quatre
festes. Ý axí enviàrem lo diumenje totes les bèsties, ý lo dilluns de matí rebé don
Juan, mon senyor, una lletra de l'enperador ab què li manava partís en la matexa
ora per a Barcelona, per negociar ab la Vint_i_quatrena que s'aderisen ab lo que
los tres brasos avien determinat. Ý axí li ageren a prestar bèsties de la casa ý ab
elles se partís en la matexa ora. Ý arribà a Barcelona lo matex dia, ý fóra tornat
allí si no que, juntament ab la lletra de Sa Majestat, ne rebé altra de la maquesa de
Zenete que li feya a saber com venia a tenir les festes a Barcelona, ý era anada
la lletra a Monçó ý tornada allí, de manera que aquell dia era aribada a Barcelona,
ý abans que don Juan, mon senyor.Ý axí fou forsat jo partís de allí l'endemà, que
aquell dia no tingí bèsties. Ý arribí a Barcelona, a on trobí la casa ben plena de
ostes; ý, encara que eren persones ab qui rebí[em] mercè, per pendre
descuyt [nos àn] dat prou treball. Estigeren allí fins al dia dels innosens, ý aprés
vingèrem nosaltres así ab ells. Jo m'avansí de matí per veure com estava la casa,
que ja era vengut primer mosèn Capeller per a parar ý aparellar tot lo menester.
Ý com no trobàrem les claus, agèrem a despayar tots los còfrens, ý en lo darer
que
setí carmesí no l'é trobat a Barcelona ni así; avisem vostra senyoria a on lo à
manat dexar.
Soparen aquells senyós aquella nit así. Ý almorsaren l'endemà ý tiraren
son camí.
Ý com per a Nadal no avíem pogut confesar, avem-ó fet per a cap d'ay.
Ý, pensant estar ja d'asento —i creyem que lo de les corts era ja acabat—, ayr
arribà un correu ab altra lletra de l'emperador ab què mana a don Juan tornà a
Barselona per esta negra Vint_i_[quatrena]. Ý mostra estar en estrem enujat
contra catalans ý tots diuen que té raó, perquè los de la Vint_i_quatrena se
detenen en coses que inporten poc. Ý ja Sa Majestat estava determinat de anar-se
dimarts de Monçó ý rompre la cort sinó, que los brasos lo soplicaren tingés
lo sòrio ý
manera, partí per a Saragoça ý, si los de la Vint_i_quatrena lleven lo dessentiment,
lo cort serà closa ý, si no, rompuda, lo que Déu no vulla, perquè seria
gran dan per a tota la terra. Segons està Sa Majestat indicnat, totes les consultes
diuen que à fetes, si no les de Cataluya.
Don Juan, mon senyor, és de ayr ensà a Barcelona entenent ab asò. Està
bo, guart-lo Déu, encara que ab desig de repòs, ý té raó, que à tant de tems que
no
té; si no, pendrà aquesta per los dos.
Lloÿset és así, é
que és ma[rave]lla ý és estada gran dicha asertar en tan bon mestre, ý ell lo tem
molt ý vol-li gran bé, ý a son pare, com acostuma. Besa les mans de vostra
senyoria ý diu que lo pa de les figes li sap molt bo ý les cayamels no, ý que, de
més espay, respondrà a la lletra de vostra senyoria.
Gran bé és que les monjes estigen determinades de posar ses coses a la raó
ý que sor Requesens se aconsole tant ab vostra senyoria, per on crec que no exirà
de son consell, que, si axí u fa, no erarà. Ý d'esta manera, espere en Déu que la
reposarà vostra senyoria. Pesa
que remedieu les indispusicions; axí u vulla Déu.
Lo bale de así me par que acaba son trienni lo die de sant Visent. Avise
vostra senyoria si mane que
de bon enteniment en Coll, sinó que és un poc vell. À
vostra senyoria perquè
a vostra senyoria nos manàs enviar enpelts o plansons de llimons de satalí al
tems ý alguns colomins per a casta de aquexos que crien aquí, que són molt grans.
Ý, per ser tart, dexaré tot lo que més poria dir per altra ý aquesta s'acaba
soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý
estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Molín de Rey, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta inèdita d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 13 de gener de [1534]
Li explica que estan tots bé de salut i que Juan de Zúñiga ja ha tornat, en concloure
Paper. 1 plec (30x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 6 c.18)
Molt egrègia senyora: Anit tart, rebí una lletra de vostra senyoria ý la data d'ella
és de
de vostra senyoria mil milions de voltes, que ab ella é rebuda la mercè que acostume
ab totes ý molt major per ser tan llarga. Ý per ospedar a estos senyós, ý
també a don Juan, mon senyor, que és vuy arribat de Barcelona, a on à estat
dies per la conclusió de les corts, la qual s'és feta ý bé, no poré en sta respondre a
vostra senyoria, però, fer-ó é ab lo primer; sols así daré moltes gràcies a nostre
Senyor per estar vostra senyoria ab conplida salut, a Ell plàsia conservar-la-y com
jo lo y soplique.
De nosaltres lo que puc fer a saber a vostra senyoria és que estam tots
molt bons, llaós a Déu, axí don Juan, mon senyor, de tots sos acsidents, com jo
dels meus, que ja menje molt bé ý comense a engruxar ý lo ventre per sos tersos.
De Lloÿset no estiga vostra senyoria ab ànsia, que està lo més bonico del món, ý
tant ben criat que no té ninguna nececitat de asots; ý son pare que solia ser tan
brau, crec que si ningú lo y tocava qu'enpendria tan fort com vostra senyoria,
que no u puc més encarir. Servex-lo tant, que ell va perdut tras lo chic,
ý per venir alcansat de son de Barcelona no escriu a vostra senyoria, ab lo primer
ó esmenarà, ý jo també; ý per so acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere com jo desije ý é menester.
De Molín de Rey, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a la seva cunyada Dionísia de Montpalau
València, 14 de gener de [1534]
Li anuncia l'embaràs de la seva filla Estefania i la posa al corrent dels assumptes que l'han duta
a València.
Paper. 1 plec (32x22 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 108 c.65).
Molt noble senyora jermana: Per los que m'escriuen de Barcelona, é sabut que
vostra mercè era aribada bona, que no és estada poca consolació per a mi, que
vistes les pluges, que à fetes tantes, no sols temia que se
que
la salut, l'aja tornada en sa casa. Plàsia-li conservar-la-y per mols anys.
Jo crech que a[u]rà vists a mos fills, puys són estats en Barcelona, ý aurà
sabut com dona Estefania està prenyada, que sap Déu, des que u sé, quant alegra
m'estich. Ell nos farà gràsia que la desliure a bon salvament.
De mi lo que li puch dir és que stich bona de salut, però no
que, estant aquestos interosos tan entremesclats, que, de una part pretén lo
almirant dret, ý de altra les monges; ý estant ells ben ormejats en aquesta tera,
ý venint-y jo de nou, tinch prou que fer, encara que fins así no exim de
cortesies los uns ni los altres, no sé a la conclució que
no
cosa de rahó ý concòrdia si la voldran.Ý axí confie que nostre Senyor me guiarà,
axí li plàsia, ý que
vostra mercè ý descansar ab ella ý ab mos fills. Ý entretant, ý tostemp, guarde
nostre Senyor sa molt noble persona ab conplida salut.
És de València, a
Jermana ý servidora de vostra mercè.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 15 de gener de 1534">
Li parla d'afers quotidians i de l'estada de Mencía de Mendoza al Palau. Li explica els plans d'anar a Montserrat i que el mestre de Lluïset ha estat a punt de deixar-los per anar-se
Paper. 2 plecs (31x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
era de
don Gillam ý dona Constansa, ab los quals escrigí a vostra senyoria breu, axí
per ospedar a ells com per ser aquell matex dia aribat don Juan, mon senyor, de
Barcelona, a on à estat
Lo que en aquella faltí esmenaré en aquesta responen llarc a la de vostra senyoria.
Quant al meu preyat, ell se va adobant, que ja menje molt millor que solia
ý no tinc sollevament de ventrell, ni altre ningun acsident, llaós a Déu. Ý axí és
com vostra senyoria diu, que los que ella s'à volgut pendre son estats més ben
criats, que fas conte que
com fa los de Lloÿsico.
No crec que sien dos, però, encara que u sien, no desmaye vostra senyoria,
que jo
vostra senyoria me deslliurarà com ella desija. Jo
bones viandes ý husaré les panses, que bé sé que són molt bones.
La muller del mestre racional asertà en lo que dix de la venguda de la
marquesa, com més llargament ó tinc escrit ab altra a vostra senyoria. Ý, sens
dupte, pot creure qu'é folgat en estrem de veure-la ý besar-li les mans así, sinó
que
poc de treball. Però, en fi, tot anà raonablement. A ella li à pesat molt no trobar a
vostra senyoria así, ý encara pensava no trobaria nosaltres, aprés de aver treballat a
tota sa requesta de venir per aquest camí sols per veure
acompayats ý ab tan gran estat que par una cort. Ý ella ve ab tants riquísims vestits,
que no é vist a la emperatriz cosa que si acoste. És-se pasejada per Barcelona
ab tota sa gala ý visitat egrésies, per ont resten tots molt bé ab ella. Fou
vesitada de les senyores que allí
ab lo capellà de don Francisco Rebolledo la enviý.
Sens jurament creuré que despèn vostra senyoria tems en pensar en
nostren éser ý discús, ý axí [à] asertat en lo que fins así avem fet; ý lo que
pensam fer fins a la benaventurada venguda de vostra senyoria és estar-nos así fins
a la Senmana Santa ý llegir lo
anar a Monserrat, a on tinc esperança de besar les mans a vostra senyoria ý cobrar
sa presència que molt major soledat é sentida de sa absència aprés que só aribada
así, que sent en Monsó me paria que la avia de trobar a on la dexí. Plàsia nostre
Senyor encaminar los negosis de manera que prest ý ab molta salut ý alegria
torne vostra senyoria en sa casa.
No fou poca consolació de trobar a Lloÿset, com aribàrem, tan bonico ý
sanet, ý axí està ara, llaós a Déu, ý tam ben criat, com tinc escrit a vostra senyoria,
que no à menester asots ni mala cara, sinó dar-li benedicsions ý lloar-li tot quant
fa, que tot és ben fet ý aprèn que és maravella. Ý, ab tot asó, à fet pasar les bravures
a son pare, que, encara que jo
aprés que vostra senyoria ó manà en sa lletra, quant més que en veritat no u à
menester, com dic, que may é vist tal mudança, axí en la conplecsió com en la
condisió; par-me que és crescut però no molt, però està més groset que solia.
Son mestre persevera maravellosament, ý estos dies agí por de perdre
perquè l'abadesa de Valldonsella li volia dar la vicaria de aquella Casa, que és
cosa de vida ý molt bona, ý ell, lo bon ome, per aver-lo dexat vostra senyoria así
ab tal càrec, no u à volgut acseptar. Jo, com víu la lletra que li feyen, li digí que si
era cosa que li satisfés que no u dexàs, que encara que
que folgaria de tota sa endresa. Ý ab asò ell anà a parlar ab l'abadesa per a dar-li
raó ý, segons m'à dit, à determinat de no acseptar-ó. Escriva-li vostra senyoria
agraint-lo-y, que r[a]ó és que u fasam tots, pux ell ó fa tam bé.
Molt folge aja parlat vostra senyoria a soles ab sor Requesens ý que tinga
esperança de parlar-li altra volta, ý també que ella estiga tan posada en obeyr a
vostra senyoria en totes coses que, fent-ó axí, no pot errar ý no és dupte sinó que
ab axó la obliga a tenir-la per pròpia filla ý en aquest conte la tendrem tots. Les
monjes ó àn fet molt mal, però, pux vostra senyoria y té les mans tinc per sert
que s'adobarà tot com diu, plàsia Déu que sia axí ý prest.
Quant al de sor Custòdia no s'à pogut acabar que li donasen lo vel sens
que no
menester que l'altra part jure davant un jutje que may és stada tal sa intenció,
com ó à jurat moltes voltes a l'abat de Monserrat ý a altres persones. Procuràrem
en Monsó que miser Martí Suyer prengés lo jurament ý, aprés de aver promès
que
mosèn Camós alguna esperança de les que ell sol tenir, encara que u desimula, ý à
portat parés de doctós que sens aquell jurament y poden declarar. No sé si
acabar, treballar-y-em, però la mare trama tant que també crec ó enbarasarà
com fins así, especialment son marit no li calla res.
A la monja no la é vista perquè no estigí en Barcelona sinó les tres festes
de Nadal ý ab les ostes no era de mi matexa. Des de así li é escrit ecsortant-la
tostems; no sé lo que aprofitarà. Té sesions cada dia. À
ja les peres i magranes que demanava.
Com Sa Majestat partí tan descontent de Monçó, no
Cataluya. Ara, pux la
l'ardiaca Margarit, com lo de don Jeroni, resta molt comanat, ý Sa Majestat
ý
coreu que és anad a la conclusió de les corts, ó à escrit don Juan, mon senyor,
recordant ý soplicant-ó de nou, lo qual, gràcies a Déu, segex sa bona dicha de ser
benvolgut de totom, que tots los de Barcelona resten contentísims de veure
quant bé à negosiat ab la
conseller en cap lo anà a vesitar aprés, que ageren clos, ý à pendre son consell
sobre algunes coses que
acsidents, guart lo Déu, ý regala a la preyada com bé té acostumat.
La senyora tia és en Barcelona ý està molt bona.
La lletra per a dona Juana de Beamont no é vista, que, com aribí lo
plec a Barcelona, primer que así, des de allà la y donaren.
Ací
plogut estos dies pasats molt ý lo riu és vengut molt gran, però, llaós a Déu, no à
fet sinó molt bé en la resclosa. Lo molí d'así té molt poc que moldre com y à
tanta abundància de aygua. Lo de Martorell no à mòlt escasament res des que
som así perquè à fet lo rec dos sosiades ý la de les dareres aygües molt gran, ý lo
riu à trencat un tros de rec, que costarà molt a remediar; ja s'í entén ab dilijència.
Jo voldria comensar a fer seda enguay, pux pense estar así fins a sent Juan.
Soplic a vostra senyoria me mane enviar ab lo primer dos onses de llavor que sia
bona, ý vejam com me
me mane enviar los empelts de llimons de satalí ý los colomins per a casta que
ab altra li é escrit. Ý, si aquí y à algunes plantes de arbres que así no les tingam, tanbé.
Lo bale d'Ebrera m'à pregada recordàs a vostra senyoria son negosi de
la rectoria de Ebrera ý que, si li par que ell dega anar aquí per negosiar-ó, que
ne mane avisar que en la matexa ora partirà.
Lloÿset crec que escriurà a vostra senyoria, per so no pose así son besamans;
lo meu manarà dar a sor Requesens.
Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Molín de Rey, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta inèdita d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 21 de febrer [1534]
Li diu com es troba la família i altres petits detalls de la vida quotidiana.
Paper. 1 plec + 1 full (32x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5a núm.1).
Molt egrègia senyora: A
matex, ý ab ella molt seyalada mercè, axí per ser ella tan fresca com per ser de
del pasat les que abans teníem. Ý gràcies sien fetes a nostre Senyor per estar vostra
senyoria ab conplida salut, a Ell plàsia conservar-la-y com jo lo y soplique, que lo
cuydado d'esta me fa sentir molta pena com me tarden lletres. Bé són les arts i
mayes que aquexa jent tenen per enfastijar, com vostra senyoria diu, però, pux té
provat que los fieros aprofiten, servexca
que jo espere en Déu que porà més la bona intenció ab què vostra senyoria
entén ab aquex negosi, que totes ses cavilacions. Per Barcelona, se deya que la
monja era fora del monestir ý, encara que
vostra senyoria no
consiència, sinó dóna crèdit als que voldrien enbarasar-la per sos interesos. De les
monjes me maravelle molt per ser religioses, que, prou tenen que penedir-se ý de
que dar conte, de aver donat l'àbit a d'aquexa pecadoreta de la manera que lo y
donaren. Nostre Senyor ó encamine tot en la manera que Ell serà més servit
ý que vostra senyoria puga ser prest espedida. Lo capellà de don Francisco Rebolledo
no és arribat encara, bese les mans de vostra senyoria mil voltes per tot lo
que ab ell diu que m'envia.
Lloÿset està molt bonico ý més gros que may l'aja vist, guart-lo Déu, ý
continua son estudi per maravella ý és molt ben criat, sense ningun regalo. Ell
escriurà a vostra senyoria què li sap millor de tot lo que li à enviat. Son mestre
persevera com comensà. Don Juan, mon senyor, està molt bo de sos acsidents ý
més gros que vingé de Monsó, llaós a Déu, ý dejuna la Quaresma ab carn, lo que
jo voldria que fes vostra senyoria com ell lo y té soplicat. Jo estic molt bona
ý lo preyat fa ja lo que deu.
Dona Maria de Cardona à parit una filla ý àn amprat a don Juan, mon
senyor, per compare ý, perquè no agessen de tenir les carnestoltes separats, deslliberà
que y anàssem tots lo dilluns, perquè lo dimarts, dia de carnestoltes, avia de
ser lo bateg. Ý axí agérem part, aquells dos dies, de les oradures que en aquest
tems solen fer. Ý aquest any no y à fet fretura lo virrey, que, encara que no àn
tengut parco les senyores, àn ben ballat lo segon dia de quaresma. De matí nos ne
tornàrem así.
Víu a la senyora tia, està molt bona, besa les mans de vostra senyoria. Tenia
noves que
nova venia de Nàpols ý ell diuen que seria mort en Sisília. No sé si serà serta, bé
voldria que no, que era ú dels bons del linatje.
Mosèn Camós fou así l'antre dia, ý, molt fora de prepòsit, nos meté en
noves de aquel sensal que vostra senyoria demanava en tems pasat a mossèn
Gralla, del qual se defenia provant que no era son sogre obligat, sinó altre
Frances Desplà. Ý no
don Juan, mon senyor, per on veurà vostra senyoria lo que voldria. Ý, segons sa
informasió, a nosaltres, que no sabem lo que és, nos par que no solament seria
factura del dit mosèn Camós, mas encara nostra; però, perquè vostra senyoria
està més informada, ý també perquè no és raó que determinem ninguna cosa
sense saber del que serà servida, no
En Barcelona dexí comprats los vidres que vostra senyoria me mana que li
envie. Los estocs ý les qüentes se fan ara, en ser acabats, s'enviarà tot a bon
recapte. Na Garriga ayora molt a son marit ý à
senyoria que li donàs llisènsia que vingés per a Pascua. Jo encara no tinch
perduda la esperança que poré besar les mans a vostra senyoria per a llavós, però,
ab tot escric lo qu'ella m'à pregat, perquè sé lo que s'í toca en estes absènsies.
Lo dia de Sant'Aulària yxqué en Cavalies de bale ý entrà en Coll, lo qual ó
desijava raonablement, ý crec ó farà bé segons comensa, que à fet moltes crides
bones. Lo de Martorell se mudarà dimarts dia de sant Masià.
Lloÿsico besa les mans de vostra senyoria la molt egrègia persona de la
qual nostre Senyor guarde ý estat prospere com jo desije ý é menester.
De Molín de Rey, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li
besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 11 de març de 1534">
Segueix amb la idea de fer seda. Està descontenta amb el canvi de les Monges de Santa
Caterina. Li explica les darreres noves de casaments i el preu dels cereals.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2)
Molt egrègia senyora: Lo primer de aquest, rebí una lletra de vostra senyoria
escrita lo primer dia de quaresma, i a
ý, ab elles, la mercè acostumada que no
noves de la salut de vostra senyoria quals jo desije, gràcies nostre Senyor; a Ell
plàsia conservar-la com li soplique, que, ab los treballs que aquí té, gran mercè és
la que
respost al que sobre asò li avem soplicat, sospite que la té com té acostumat ý, axí
també, tinc temor no li fasa mal com acostuma, que moltes esperiències ne
tenim. Plàsia Déu que no sia aquest any com los pasats.
La llavor és venguda a molt bon tems; bese les mans de vostra senyoria
per ella. Si lo trajiner se fos detengut dos o tres dies més, se n'agera perduda
molta, que, com la
eren nats en l'ampolleta; los altres naxen a gran presa, que crec que dins dos dies
serà tota la llavor avivada. De la fulla tinc treball, que encara no n'í à sinó molt
poca. Ja é proveyt per més moreres. Déu vulla que n'ixca mestra, que ab lo que
dix la criada de dona Constança jo só ariscada. Ý aprés é trobat que Saula ý
Salines ó entenen, ý també mestre Juan, lo que solia ser majordom d'así de casa,
que està ara en la vila. Entre tots porà ser que u asertem, mas encara voldria que vostra senyoria me n'enviàs un memorial perquè
Vuy, estant per escriure aquesta, é rebuda la de vostra senyoria de
aquest ý, ab ella, estremada consolació per ser tan fresca ý estar vostra senyoria ab
conplida salut. Per molt llarc tems sia axí, que bé é menester que Déu me fasa
esta mercè per temprar la pena ý enug que sent de aver fet tan gran mudança les
monjes; que ab les ofertes que vostra senyoria m'escriu en la de
que li avien fetes, jo pensava que elles conexien la raó ý que no exirien d'ella; ý,
segons veg, també husa lo diable de sos arts ab los religiosos com ab los altres. No
poria dir a vostra senyoria lo que m'à pesat que aja parat en asò, per molts
respectes, principalment perquè no
jo pensava. També tinc molta pena que ajen llevat a dona Betriu la consolasió
que tenia de poder descansar ab vostra senyoria, que, a la poca salut que ella té,
aquest enug li poria molt dayar. Jo li escriuré, com vostra senyoria mana.
Quant al que s'à d'escriure a Roma, se darà conplida dilijència que vaje
per la via més espedida ý remès a persones de recapte. Ý, perquè en lo breu que és
mester per a traure-la a ella no y agés dificultat, demanant-lo sols per a pasar-la a
Montesion, per ser claustral, à pensat don Juan, mon senyor, de aver lo jeneral,
segons ell ó escriu a vostra senyoria, perquè, una volta la tragésem de aquí a on,
estant ella de la manera que sta, no està sens grans perills, ý a on se vulla que la
mudem la tindrem en palmes ý estarà en nostra llibertat pasar-la a Montesion
si Cordelles va tan prest dar-ne
duplicat per diverses vies; ý perda vostra senyoria cuydado que jo u solisitaré ý
per a fer-ó no
vostra senyoria que asò basta ý sobra; en ser fet lo despag avisaré a vostra senyoria
per quina via va ý a qui va remès.
Nosaltres estam tots bons, llaós a Déu, ý jo menje molt bé. Ayr tingí una basca
acabant de dinar, però no fou res. La criatura à dies que la
a vostra senyoria, ý cada dia salta més fort ý tostems la
Lloÿset està molt bonico, guart-lo Déu, ý continua son estudi ý parla lo
castellà molt bonico, ý juga a moltes maneres de jocs ab son pare ý tenen
conversació molt sovint ý venit a prepòsit diu-li:
merced.
raonablement. Ý bé sé que faria vostra senyoria faria lo matex ý que no li seria
poca consolació. Plàsia Déu que prest la puga tenir, ý nosaltres de sa presència,
que, en veritat, estremadament sent esta dilació.
A Monserrat escriuré lo que vostra senyoria mana ý
Senmana Santa, que pensam anar allí, encara que ja
Axí és, com a vostra senyoria àn dit, que anàrem a Barcelona per lo bateg
de don Anton, com per altra li tinc escrit. Ý víu a la senyora tia dos voltes. Està
bona ý diu que eyora molt a vostra senyoria. Féu-nos moltes festes, encara que
estava enujada de la mort del comanador Ycart, que aja glòria. No vesití ningú
altri, sinó a dona Maria ý allí víu algunes senyores, principalment a dona
Aldonça, que no està ab poca fatiga de les coses de son jermà. L'emperador a
remès al virey que u consertàs ý ell encara no és aribat, però espera
dies. Ý portà ab sí a Frances Terré, don Álvaro se
partí de Saragosa ý és stat molt regosijat estes carnestoltes ý diu púrbicament
que no pensen exir-ne de llaujer, que los dos jermans Terens vol que yxquen al
desafius. Los sis mesos de les treves espiraren ayr, no sé en què pararà, que molt
enbarasat ó veg ý pesa
Don Juan, lo fill de Boxadós, és casat ab una filla de mosèn Pou de Lleyda.
Ý la filla de don Bernat d'Osó, ab Burgès. Ý també diuen que està feta en axò la
filla del senyor de Llinàs ab Senmenat lo major. Estes són les noves de
casaments. Les altres que puc dir és que lo forment val a trenta_set, ý l'ordi a
la sivada a
que en Vilafranca nos àn posat en qüestió no sé quantes quarteres de ordi; no sé si
se
trobar vexell, no
donen lisència que puga venir ab vexell estranjer, que de aquexos bé se
No sé si
n'auríem menester. Nostre Senyor ó encamine. L'ayada se mostra bellísima, a Ell
gràcies. De totes les altres menudències dexe de donar conte a vostra senyoria,
perquè sé que té prou en què entendre aquí. A la vista, plaent a Déu, se porà fer
més descansadament.
La nau ab què venia lo que vostra senyoria enviava may és aribada. Mosèn
Jeroni desembarcà a Salou, com li tinc escrit, ý vingé así ý dix-me que anava a
Barcelona per esperar la nau. Jo escrigí a mosèn Capeller que m'avisàs com
aribaria, ý fins así may se n'à sabut res. Lo mosèn Jeroni, en aribant, sabé que era
morta la filleta de don Francisco. Anà-se
tornat. Déu vulla que aribe tot a bon salvament, que jo tinc por que no
arbres ý los colomins.
Jo escriví a vostra senyoria sobre la donació que mosèn Camós volia que li
fes de tres-sentes sinquanta lliures de les pencions degudes en aquell sensal de
Frances Desplà, ý, com li respongeren que volíem consultar ab vostra senyoria, aprés ell vingé así dient que li demanaven a ell serta cantitats ý que no tenia altra manera per a defensar-se, ý, que aprofitant-li a ell, restaria tot l'altre clar per nosaltres ý que en la dilació y avia perill per a ell. Vista sa nececitat ý inpurtunitat fórem de parer de fer-ó, que, altrament, determenats estàvem de saber primer lo que vostra senyoria manava.
Un traginer que
no
saber si és axí com ell diu. Soplic a vostra senyoria me mane avisar si és pagat o no.
Lo marsapà gran que vostra senyoria
lo víu tal ý a don Juan, mon senyor, li sap tan bo que diu voldria tingéssem la
recepta de com se fa.
De la discòrdia de l'almirant ab sos fills me pesa, encara que
Per[què] dexen d'entendre en altres mayes ý cavilacions.
Lo mestre, ý Salines, ý tot lo restant de la casa, axí òmens com dones ý
moltitut de vasalls, besen les mans de vostra senyoria infinides voltes, ý a totom
à
los de allà me farà mercè de manar dar mes comandacions duplicades. De la mort
de Miquel Juan me à pesat ý folge que aja fet tam bona fi. Déu lo tinga en sa
glòria ý aconsole als plorans, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat propere, com jo desije ý é menester.
De Molín de Rei, a
Als senyós don Gillem ý dona Costança besam les mans don Juan, mon
senyor, ý jo.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 27 de març [1534]
Tots estan bé de salut. Hi ha verola a Barcelona i rodalies. Ells se
la Setmana Santa. Espera que s'arregli aviat l'afer de Beatriu.
Paper. 2 plecs (28'5x20'5 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5a núm.3).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí una letra de vostra senyoria de
ella, no menys consolació que ab les altres, pux, en sa absència, és la major que
puc aver. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per la salut que vostra senyoria me
certefica que té, que, tenint esta ý sabent jo d'ella molt sovint, se pasarà ab algun
descans esta tan llarga absènsia. Plàsia Déu conservar-la-y con jo lo y soplique.
Ý no dexaré de dir lo que é sentit aja tengut en tan poc vostra senyoria les
jures que don Juan, mon senyor, li à fetes sobre
l'escrúpol que aquex sermonador li à posat, que qualsevol d'elles creya jo que jo
[...], quant més tantes juntes; ý aprés de tenir tan clara esperiència de tants anys
atràs. Ý cada un d'ells sol dir vostra senyoria que
en quaresma, ý a la dareria para en aver de menjar carn a la Senmana Santa, o en
aver-se de purgar tanttost aprés Pascua. Ý, sent tant com los altres anys, lo que
Déu no vulla, serà molt jentil descans per a mi. En veritat que u é sentit, ý sent,
més del que así poria dir.
Quant a nostra salut tostems é scrit a vostra senyoria la veritat, ý axí u faré
de así avant, per so pot perdre lo cuydado que té ý pagar-me en la matexa
moneda. Ý jo no
don Juan, mon senyor, ó escrevia, lo qual està molt bo guart-lo Déu, ý jo per lo
semblant, encara que dos o tres voltes, aprés de aver dinat, me à pres basca fins
que u avia tot revesat ý la [...] avia menjat una saboga ab all ý oli de molt bona
sabor. Estos són mals que solen portar los preyats. De tot lo resto estic molt bona
ý sent la criatura molt esforsada ý lo ventre crex, però no par de dos. Lloÿsico
besa les mans de vostra senyoria més de mil voltes. Està bonísim, guart-lo Déu,
ý ben criat ý molt dilijent en apendre de llegir ý oracions ý l'altre dia reprenia a
son pare dient:
dexíamos la salve y ag[o]ra que es quaresma no la deximos sino el sábado
està en la capelleta dient oracions, ý à-li dit son pare:
Ý cada ora diu mil altres cosetes que no paren de criatura de la sua edat.
Plàsia Déu que a ell, ý a tots, nos comprengen les benedicsions de vostra senyoria,
axí com les nos dóna de bona voluntat.
Vuy partim per a Monserrat a on estarem la Senmana Santa ý lo dia de
Pascua ý pensàvem portar-nos-ne lo chic, sinó que s'àn escrit que tots los escolans
ý mosos de aquella casa estan plens de rosa, ý tota la terra n'és plena, ý també
de verola, axí Barcelona com tots estos locs alrededor fins a Sentacreu. Ý así, llaós
a Déu, no y à res de ningún mal, plàsia Ell conservar-nos-ó. Ý per so avem
determinat dexar-lo ab son mestre que li
senyoria mana en sa lletra é-se
Quant als negosis, folge de saber particularment en què estan, encara que
no jens en lo què, per causa d'ells, se allarga la venguda de vostra senyoria. Ý jo
estava tan contenta que tingés a miser Ubac per jutje, ý par-me que és millor
fer fonament de bona justícia, ý, pux és tal de vostra senyoria, ý la [s]entència
també espere en què la y darà. Quant al de Roma, ja li tinc escrit la provisió que
s'í à feta, ý com és ja anat lo primer plec. Jo tindré dilijència en solicitar la espedició,
enca[ra] que no és menester, que don Juan, mon senyor, ne té molt'ància,
ý tots desijam lo descans de dona Beatriu quant és raó. Ý jo la tinc en lo matex
conte que si
obliga, quant més la voluntat que a tots mostra, la qual no
la matexa, ý d'esta pot ser molt serta, com li escregí l'altre die responent a sa lletra
ý ara li tornaria a escriure, sinó que és tart per aver de partir ý asò
curta del que voldria, ab altra ó esmenaré.
Lo nostre forment de Castella aribà ayr, que us ve molt a conte. Del
navili ab que venia lo capellà de don Francisco may se n'à sabut res. Los vidres ý
estogs ý
d'enviar-ó en trobar-ne.
Tots ý totes les de casa besen les mans ý los peus de vostra senyoria ý jo
coman als de aquí, ý per cuyta acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý prospere com jo desige ý é menester.
De Molín de Rei, a
De vostra servidora.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Martorell, 8 d'abril de 1534">
Li adjunta una ànima, d'amagat de Juan de Zúñiga, en la qual li explica que ell no és partidari de canviar de monestir a Beatriu. L'estada a Montserrat i l'afer de Guiomar i Francesc Terré.
Paper. 2 plecs + 1 full (31x21'80 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí una letra de vostra senyoria de
qual fou causa de fer-me selebrar lo darer dia de les festes la Pascua, axí per ser
tan fresca com per lo que
de la quaresma ý que
nostre Senyor, que y à proveyt com era menester per no doblar-me la pena que
tinc de l'apsència. Ý, ab tot, soplique a vostra senyoria quant encaridament puc
que, confiant dels ayres de la tera, no
bé és menester que no u fasa segons los trebals que aquí té. Plàsia Déu guardar-ó
tot com fins así ý com jo li soplique. Les lletres que vostra senyoria diu à
escrites per un monjo de Monserat encara no les avem rebudes ý, com en estes se
remet a les altres en lo dels negosis, les desije molt, encara que sien més velles.
Pesa
creya que qualsevol cosa li vindria a conte a dona Betriu sols pugés exir prest de
a on està, majorment que en lo matex breu se demanava que, tota ora que Montesion
fos observant, la pugésem traure de qualsevol monestir que fos per mudar-la
allí ý, per esta causa, nosaltres poríem procurar, axí ab l'enperador com ab totes
les persones que
crec y auria poc que fer ý que dins poc tems se acabaria, ý axí
inconvenient se tragés lo breu de la manera que està escrit, però, si a vostra
senyoria no li par, fer-s'à com ella manarà.
Jo é scrit cada senmana aprés que aribí de Monsón, si no és la pasada per
ser estada ocupada en los ofisis. Ý totes les lletres [é] enviades a mosèn Capeller,
ý ell m'escriu que les à enviades a bon recapte. No sé com no les à rebudes vostra
senyoria, que de moltes no tinc resposta. No pesaria poc que se n'agés perdut
ninguna, especialment lo plec ab que anava l'amortització.
Nosaltres aribàrem a Monserrat lo disapte de Ram, com tinc escrit a vostra
senyoria, a on avem estat fins la segona festa de Pascua aprés de mig jorn. Som
estats tan ben acollits com tenim acostumat ý avem sentit molta consolació en los
ofisis ý sermons de aquella santa Casa. Jo só anada ý venguda sens andes, ý pugí la
costa en ma mula, ý devallí en ella lo millor camí, ý lo resto, quant a peu, quant
me portaven ab les taules; ý de tot só exida molt bé, llaós a Déu. Ý estic molt
bona ý sent la criatura molt esforsada, que par que
en mi, que, encara que menje bé, no estic tan grosa com solia, encara que molt
més que als prinsipis.
Don Juan, mon senyor, està molt bo, guart-lo Déu, ý Lloÿset, per lo
semblant, lo qual dexàrem en Molín de Rey per causa de la verola ý rosa que
aja así, ý avia en Monserrat, ý en aquella vila no y à res. Vuy n'é sabudes noves ý
està molt bonico ý content ab unes Ores que li é fetes comprar, que ja llig los
sants per maravella; à
ningun pecat. Desije, per amor d'ell, ser ja tornada alí, que, per contentar la jent
d'esta vila, estàrem así fins a dilluns.
En Bolet volia mudar los pactes que tenia fets ab vostra senyoria, dient que
no avíem de pendre sinó dos-sentes quarteres per a casa del forment de la nostra
treta ý ell les que volgés fins en setanta ý que, pux érem tan avant, que bastava
que
memorial lo que ab ell tenia consertat, li é escrit que vull les dos-sentes sinquanta.
No sé lo que
descaregar la forment en son nom, ý ara no podem aver treta dels consellés,
podent-la aver, satisfer-m'à molt pendre
tant d'así a les meses, perquè vendria tantost lo que no auré menester, que los
dinés ó són raonablement i, ací defora, val quatre sous més car que en Barcelona.
Lo navili que portava los arbres ý altres coses aribà a Materó, i lo bo de
mosèn Jeroni anà allí, ý près la roba de son amo, ý dexà lo nostra peyora per
sinquanta ý tants sous ý lo d'en Gariga tanbé, no obstant que avia demanats
sous a sa muller per a pagar los dits nólits. Ý aprés de aver fet asò, may és aparegut.
Monsèn Capeller és anat a Materó, ý à quitat tot ý à-li é scrit que fasa la raó de sí
matex si no que u escriurà a son amo. No sé si aprofitarà. Espantada
aquell ome, que enganada
Los arbres són posats, no sé si pendran. Los colomins són aribats vius ý bons.
Les diferències de don Álvaro ý Teré són remediades d'esta manera, que
dona Giomar és anada a Sent Agostí ab los matexos testimonis que féu lo
jurament ý, devant ells, s'és desdita dient que lo que ella avia dit que Fransés Teré
era son marit, que era fals, ý que may tal li avia promès ý que li restituÿa la fama.
Ý anà a l'ofesial perquè la absolgés del jurament fals ý de aver conbregat de
aquella manera. Ý, fet asò, a cap de set o vuyt dies, no sé quins cavallés juntaren a
don Álvaro ý a Teré en Jerusalem, ý dix-li lo don Álvaro que, pux sa jermana
s'era desdita, que ell no tenia què demanar-li ý, per coses de dones, que són variables,
no era raó que estigesen mal, sinó que, de así avant, fosen bons amics. Ý ad
asò respòs Teré que folgava que la veritat se fos mostrada ý que, pux sa jermana
avia fet lo que devia, ara la volia més que may, ý que axí
per muller. Ý don Álvaro dix que era molt content. Ý axí anaren per ella ý, allí
matex, los esposaren. Na Terena, diuen, que està molt malcontenta, però jo crec
que tot se adobarà, pux asò àn apedasat molt. Ý é folgat per lo que tocava a
totes les parts, encara que
Aquestes són les noves que así tenim. Plàsia nostre Senyor portar-les-me
totstems de vostra senyoria quals li soplique, la vida ý estat de la qual guarde ý
prospere, com jo desije ý é menester.
De Martorell, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Don Juan, mon senyor, té escrúpol de procurar que dona Betriu yxca de
monestir observant per a claustral; ý per so à escrit de la manera que jo tinc
escrit ý, encara que jo u é treballat quant a mi és stat posible, no u é pogut acabar
ab ell perquè ja sap vostra senyoria quant és prim en estes coses. Déu sap lo que
m'à pesat ý a ell també no poder-se llevar l'escrúpol per conplir lo que vostra
senyoria manava. Jo é pensat que poria vostra senyoria escriure des de aquí a
Gregorio de Ayalla dient que aprés s'és à pensat que
altra manera ý que u negosie conforme a ella, ý no a la que d'así li avem escrit. I
don Juan, encara que aquell li u escriga, no li dirà que fasa al contrari, que asò jo
m'ó esforsaré. I axí
voldria que
lo que dic en aquesta ànima no m'í responga vostra senyoria, perquè la fas de
amagat ý poria ser que en la resposta la conprengés ý s'enujàs que sens sa consultas
u agés escrit. Ý perdone
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 8 de maig de 1534">
Juan de Zúñiga ha tingut un atac de gota molt fort. Tracta sobre la compra d'unes quarteres
de forment. Li demana disculpes sobre un malentès que hi hagut entre elles.
Paper. 2 plecs (30'30x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy à quinze dies que aribà en Gariga, ý, no estava ab
poc cuydado de sa tardansa, per aver-me escrit vostra senyoria quant determinava
despachar-lo ý, encara que pensava ab les moltes ocupacions que vostra senyoria
té no l'avia pogut tam prest espedir, tostems me restava alguna sospita que no fos
falta de salut. Infinides gràcies fas a nostre Senyor, pux esta és qual jo desije i à
dada la vida saber d'ella, particularment per persona tan serta. Plàsia Déu
conservar-la com jo lo y soplique.
De la nostra, lo que puc fer a saber a vostra senyoria és que, lo dia abans
que aribàs Gariga, comensà a temtar lo puagre a don Juan, mon senyor, ý la
primera nit lo desvetlà unes quantes ores, ý aprés li remedià un poc la segona nit,
que fou vuy à quinze dies. Tingé la més terible dolor que may aja tengut, ý esta li
à vesitats los dos peus ý los genolls, ý li à durat nou dies ý nou nits sens poder
may reposar. Aprés afluxà un poc la dolor i comensà a dormir algunes estones.
Ara, llaós a Déu, à dos dies que dorm bé, ý d'ayr ensà se comensà a poder tenir
sobre los peus. Lloat sia nostre Senyor de tot, a Ell plàsia que aquesta fúria que ara
à tenguda sia causa per a què estiga molt tems sens ella.
Jo é sentida la pena que vostra senyoria pot pensar, però estic bona ý
Lloÿset bonísim, guard-lo Déu, i no jens regalat, sinó tan ome com si tingés
quinze anys. Les sues llepolies encara no són aribades, espera-les ab desig, ý és
tan lliberal que crec que
mil voltes per elles.
Los arbres que vostra senyoria envià ab mosèn Jeroni són tots vi[u]s i
comensen a brotar. És stada dicha que no
Molta mercè me à feta vostra senyoria de avisar-me dels pactes que tenia
fets amb en Bolet, que, com en lo memorial que dexà mosèn Capeller deya que
lo que avíem de pendre per a casa eren dos-sentes sinquanta quarteres i per a ell
sinquanta, jo li digí que volia estar aquells pactes. Ara, en saber que no eren més
de dos-sentes, lo y é tramès a dir. Ell me
que à cerca de mes ý mig, sent ý deu quarteres, i vené tot l'altre. Aprés no
n'é pogut traure fins así lo conpliment de les dos-sentes, ni tampoc lo conte, sinó
pasar-nos per noves dient que espera forment de dia en dia i que com sia
aribat que farà lo conpliment. Jo crec espera les meses i ja a nosaltres no
pendre foment que à molt baxat, i cada dia abaxa. Fins así no l'é estret més de
fer-ho solisitar per no rompre ab ell, que bé sé és estat bon amic. Ara ja
que pagàs les noranta quarteres que y resten al for[n] que les à venudes, i
que contàsem, diu, que asò no
forment en Castella vinga; no sé quan aribarà.
A Jesús é fet donar dos quarteres de forment, com vostra senyoria manà,
que encara que no ho tinga promès, mas aver-ne tengut prepòsit, especialment
sent tam bona almoyna.
A la jermana de na Serana, n'é fet dar altres dos quarteres.
No poria dir quant é folgat de la sentència que àn dada en la posesió de
Riba
ý
tostems ab elles, i, per la consolació de dona Betriu, satisfà molt, que si la
estrenguesen que no li pugés parlar crec que seria matar-la.
Bese les mans de vostra senyoria per la triaga d'agre de pònsir, que la de
aquí és molt diferent de la que
les veroles, que en Barcelona, ý pertot, n'y à moltes, ý así, llaós a Déu, ninguna
cosa. Si res se movia, lo pasarem al castell, com vostra senyoria manà.
Molt me pesa que ajen tan mal enbalat lo vidre. Jo comaní a Viladamor
que
fes fer a son fill, i també comaní a Viladamor que, fent-los tam bons com los d'en
Perinet, los donàs a ell, i, altrament, no.
Si mana vostra senyoria que envie més vidre, mane-me
enviar-n'é ab lo primer trajiner.
Les mises de Monserrat se diran tastots. Fra Pere de Perpiyà és mort i fra
Diego de Lerma és anat a Castella per negosis de la casa i també per veure sos
parents; és pasat per así; besa les mans de vostra senyoria.
Quant al negosi del breu, no sé què dir sinó que Déu sap la poca culpa
que jo y tinc, i Viladamor és testimoni, ý, en veritat, que lo que jo escriví a
vostra senyoria sobre lo tenir de la quaresma no fou per agraviar-me que agés
rompudes les jures, que bé sé que les aurà salvades i que conprenen més ses
benedicsions, però digí-u perquè, recordant-se d'elles, tingés major cuydado de sa
salut. Ý, segons me par, no ho à atmès vostra senyoria a la intensió que jo hu digí.
I, segons esta, soplique a nostre Senyor me indique en totes les coses que toquen
a vostra senyoria, encara que
perquè sé que no la tinc de ser-ó, i lo matex conex don Juan, mon senyor, i té tan
poca gana de desservir a vostra senyoria com jo matexa. Ý axí, soplique a
nostre Senyor que, pux sap la intensió de tots, vulla proveyr en que lo diable no
trame estes descontentasions, que serien per acabar-me a mi i a vostra senyoria.
Soplique, quant homilment puc, que no vulla enujar-se ni llansar les coses a la
mala part, i crega bé i verdaderament que en tot lo que conplís a dona Betriu,
per manar-ó vostra senyoria, posaria don Juan, mon senyor, la vida i los béns,
quant més tenint-li lo deute que li té; i al de mos jermans no y cal satisfer, pux
estan en part que no n'àn menester i fora d'estes pasions. I soplic a vostra
senyoria me perdone, que axí Déu me deslliure, que ninguna cosa dic sinó ab la
intenció que dec, i que ni ab aquesta ni ab les obres voldria més ofendre a vostra
senyoria que llevar-me jo matexa la vida.
La visura se féu disate pasat. La senyora dona Leonor hi fou. Don Juan,
mon senyor, per la sua indispusició, no y pugé ser; i, per esta, no
allargar de soplicar a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Molín de Rey, a
De vostra senyoria major servidora i més obedient filla, que les mans
li besa.
A dona Betriu no escric ab aquesta per estar don Juan, mon, senyor, com
està. Ab lo primer li escriuré. Manar-li à de dar vostra senyoria mos besamans.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Molins de Rei, 27 de maig de 1534">
Li explica que hi ha rosa i verola a Barcelona i per això encara no hi han anat. Veu molt difícil
que arribi a temps al seu part. Cerca dida i li demana consell.
Paper. 1 plec + 1 full (31x21'80 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca lletra que de vostra senyoria tinc és de
aquest, per on creurà piadosament que
de la salut de vostra senyoria, que Déu guarde com jo desije, ý també per saber
dels negosis que ab les cavilacions de aquexa jent tem no u allargen ý tantost
serem en lo més fort de l'estiu, que per a caminar és treballós, especialment a qui
fa tant de mal lo sol com a vostra senyoria. Ý jo entraré en los vuyt mesos a
juny, contant del dia que m'era, ý tinc per sert que só preyada del principi del
mes. Déu sap ab quina ànsia ý cuydado estic de tot; a Ell plàsia encaminar-ó com
lo y soplique ý com Ell sap que jo n'é menester. De nostra salut, lo que puc
fer a saber a vostra senyoria és que don Juan, mon senyor, està molt millor, llaós a
Déu, ý de pocs dies ensà va cobrant lo apetit, però, com lo mal és stat tan gran,
encara no té los peus del tot catòlics, ni à dexat lo bastó, mas cada dia va cobrant
forsa ý engruxant, que u avia ben menester segons se era aflaquit.
Lloÿset està molt bo, guart-lo Déu, ý més sa que may sia estat. Continua
son apendre ý besa les mans de vostra senyoria mil voltes. Per causa sua no gosam
entrar encara en Barcelona perquè tostems y à rosa ý verola ý, d'altra part, les febres
que y sol aver así nos fan estar en perplex. Ý també don Juan, mon senyor,
voldria que abans que entràs en los vuyt mesos entràsem en Barcelona. Avíem
pensat de tenir lo chic en alguna tore prop de ciutat, ý avem sabut que pertot y à
de la negra verola. No sé lo que
vostra senyoria fasa
Jo estic també bona, sinó per la dolor que
acabant de dinar ý de sopar. Uns dies me dura més que altres; dona
pena lo que dura.
Jo avia donat càrec algunes persones que
molta dilijència fins así pensant que la venguda de vostra senyoria fóra abans
perquè ella la
de fer més dilijència ý determinar-me ab les que trobaré, Déu me dexe asertar.
Bé voldria viuda si
y à res que satisfasa. Na Canàlies està preyada del matex tems que jo, però per
aquell mal que à tengut no gosaria pendre-la. De Ripoll me àn enviat a pregar de
una; encara no me
Lo negosi de sor Custòdia està en calma. Mosèn Camós diu que los frares
ý monjes li diuen que no cure de més, que tot se farà bé; ý ell creu-s'ó, axí que
no y vol més saber. Ý no li volen dar llisència a la monja per a què fasa procura
per fer aquella declarasió. Per més que lo provincial aja escrit, l'abanesa par que
tinga bàndol ab mi, que a ninguna persona que vaja a demanar a sor Custòdia
de ma part no la dexa exir; ab sa mare ý los de sa casa, tant com volen. No sé en
què pararà. Ja n'é dit molt mon parer a mosèn Camós, crec que aprofitarà poc,
Déu ó remedie, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Molín de Rei, a
De vostra senyoria major servidora i més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Castellciuró, 9 de juny [1534]
Desenganyada que la mare arribi a temps per al seu part, li comunica que l'aniran a veure de
camí cap a la cort.
Paper. 1plec (32x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.3).
Molt egrègia senyora: A
del pasat, ý ab ella la mercè acostumada, ab la qual ý ab la de don Juan, mon
senyor, é vist lo discús dels negocis, ý, encara que en totes coses à mostrat aquexa
jent molta copdícia ý barateria, cada dia me maravelle com no
cansen de pensar tantes cavilacions, com més de usar d'elles; ý lo partit que vostra
senyoria los feya, me par se deuria dir a tot lo món, ý també la resposta de les
monjes, perquè vesen la justificasió de vostra senyoria ý la copdísia desordenada
d'elles, que per a qualsevulla condició de persones paria mal, ý axí par molt
pijor per a religioses: Déu les convertexca, que bé u àn menester, ý a Ell plàsia
donar algun camí per a que tots yxcam de treball, que sent tan lo que vostra senyoria
té aquí, nos conprèn a tots. Ý no
avent-y tanta causa, que jo estic ab lo matex que, si no y agés sinó lo plet, bé
sofriria que vostra senyoria li fes alguna absència, però lo que toca a dona Betriu
és major contrapés, axí per restar ella en perill, com, perquè perdent-se ella, se
pert tot lo resto. De manera, que, considerant jo asò, ý lo que sentiré que no puga
ser vostra senyoria al meu part, estic ab la congoxa que pot pensar; ý bé só serta
que no s'aconortarà vostra senyoria fàsilment de no venir ý que aurà de ser molt
gran la causa per a que u dexe, ý per so lo y remet sens soplicar-li lo que jo desije
que fes, perquè aquí, segons lo que vostra senyoria veurà, per la manera de com
sucseyran los negosis, se porà millor determinar si aurà perill en dexar-los o no, ý,
avent-lo-y, espere en nostre Senyor que les oracions de vostra senyoria me
trauran del que jo tinc a pasar.
Don Juan, mon senyor, pensa partir per a la encomienda en ser exida jo a
misa, per tenir tems de vesitar-la abans que s'acabe la sua llicència. Ý, no podent
venir vostra senyoria abans, diu anirem per aquí. Nostre Senyor ó encamine tot
com Ell sap que és menester.
Jo estic bona, sinó per la dolor de les costelles, que, cada dia acabant de
dinar, me pren, ý en dejú may me fan mal. No
tampoc estic més grosa que dels altres preyats; bé és ver que
ý axò crec que u fa. Don Juan, mon senyor, està molt millor ý té determinat de
provar lo de l'aygua per la esperiència que aquí n'à vista vostra senyoria, Déu
vulla que li aprofite. Lloÿset està molt bo ý aprèn com té acostumat, besa les
mans de vostra senyoria més de mil voltes.
Divendres passat nos ne pujàrem así per por de les febres que y sol aver en
Molín de Rey, ý per dexar esbravar més la verola ý rosa de Barcelona, que vaja
pasant; ý perquè jo entraré tan prest en los vuyt mesos crec que
en siutat a la fi d'esta senmana, o al principi de l'altra, ý també perquè é menester
lo tems per aparellar per al parir. Lo que és menester seyaladament ama, que, per
así de fora no é trobat res que satisfasa, ý de Barcelona me n'atrasen algunes, ý
sens veure-les no
ofertes per al meu parir, no és stada bona, però ara ja u està.
Don Juan, mon senyor, treballa de consertar en Pere Mijol ab la vila. Ja u té
en bon punt ý à reyit ab ell ý ab en Pere Arnau sobre ses malícies. No sé en la
intyució si les aprofitarà.
En lo negosi de dona Lleonor entenen mosèn Camós ý mosèn Capeller,
crec que prest sentenciarà miser Valseca ý mostra
anat a la Seu d'Urjell més à de vuyt dies, encara no és tornat ni à fet los memorials
que avia de fer. Ayr me digeren que era ja venguda la sua provisió, no sé
si és veritat.
Tots ý totes les de casa besen les mans de vostra senyoria moltes voltes ý
jo
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere com jo desije ý é menester.
Feta en Castellciuró, a
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 29 de juny [1534]
Li demana el parer sobre les criades que s'ha d'endur a la cort.
Paper. 2 plecs (31'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm. 4).
Molt egrègia senyora: Despús ayr, rebí una lletra de vostra senyoria de
aquest, ý, ab ella, molta mercè per ser tan fresca. Ý ayr ne rebí altra de
més llarga. Per totes bese les mans de vostra senyoria mil voltes. Al que
primer en esta respondré, serà fer gràcies a nostre Senyor per la salut que vostra
senyoria té ý soplicar-lo la conserve per molt llarc tems; que grandísima mercè
fa en conservar-la, tenit tants treballs ý fatiges com aquí vostra senyoria té,
especialment ara de nou ab la raó que té de desfiar dels jutjes ý del duc.
M'espante estremadament, encara que ell confia tant de miser Ubac, que
rejés per tot lo que a ell li par; però dels dos me maravell que, sent jutjes, se gosen
descarar de tal manera, Déu los inl·lumine, pux, tant ó àn menester, ý gie la
justícia de vostra senyoria conforme a la intensió sua ý nostra. De les monjes ja
no
espere ab desig de saber si persevera com fins así, que encara vostra senyoria me
diu, en la de
ni tampoc en què si vostra senyoria, sens dexar en perill aquex negosi,
pot venir per al meu part que no u dexarà per ninguna altra cosa, ý per so lo y
remet ý dic que, encara que desije sa venguda per a d'aquest tems com la vida,
me par no deu abandonar aquex negosi avent-y perill, majorment dexant les
espales tan mal segures; ý parent-li axí a don Juan, mon senyor, ne avia
escrit per altres a vostra senyoria, plàsia nostre Senyor ó encamine com Ell sap que és
millor menester.
Ab la esperiència que vostra senyoria à vist aquí, de aquex siutadà que és
guarit del puagre, à determinat don Juan, mon senyor, de dexar lo vi de tot, ý axí
beu aygua ab cayella à ja alguns dies. Fins así prova-y molt mal lo ventrell, que no
pot payr lo que menja. Tostems determina de porfiar, no sé si porà sofrir-se, que
la indigistió li és també molt dayosa. Lloÿset està molt bonico, besa les mans de
vostra senyoria. La verola ý rosa de así à remediat, espere en Déu que
preservarà.
Así, vingérem demà aurà quinze dies, pux la siutat estava ja bona, per no
aventurar lo de les febres que y sol aver en aquest tems en Molín de Rey, ý
jo crec que los ayres del castell ý
les costelles que no la tinc tan sovint com fins así, ni
tinc. Bese les mans de vostra senyoria per la rael, jo la faré guarnir ý la portaré
com mana.
Encara no é presa ama, esperant si trobaria viuda, però si, dins sinc o sis
dies, no u trobe, me determinaré en una de les casades que m'atrasen. La de
Ripoll conec jo ý no
si totes les altres coses me contenten.
Quant al que vostra senyoria diu de les dones que pense portar-ma
Castella, jo, pensant que la vista avia de ser prest, ó dexava per a llavós. N'Avellaneda
à ja molt que no la tinc. En Monsó la desenganí que no l'avia menester, ý,
en sent así, li doní presa. Ý é agut la major ventura del món: que dona Catarina
d'Erill l'à presa com s'és casada, que altrament, may crec l'ageren despegada de
casa. Na Mariana és bona servidora ý té prou ànsia del que té de fer, però té un
fill, grandísim bellaco, que no atura en ninguna part que posen, ý tantost és en
casa d'onsevulla que siam, ý menja-mestres, lo y sufren, ý fa mil bellaqueries
ý té fama de malísimes mans ý, sa mare, encara que
se
vaja li anirà darere, ý asò és lo que
dona que parla molt, ý, en manera de fer dilijent, may està segura, ý amiga de
molta conversasió ab totom, ý entrar ý exir de fora; que per a la cort és inconvenient,
segons lo que vi en Monsó, dels qüentos que van per allà de donceyes ý
lo que les escodriyen, que ja Avellaneda n'í dexà alguns. Des que só así é donat
càrec a
bé. Àm-me parlat de una que à estat molt ab la duquesa de Cardona, dona
de prop de sinquanta anys, diu-se Crespa. Jo la conec molt bé, té bona presència
ý bona manera. É-s'és despedida per alguna descontentasió; no té molta gana de
viure ab nengú, però son fill, que és lo que
parens, voldrien asentàs ab mi. No sé si la poré aver, que, segons les llaós que
me
que féu les màneges del ruquet, que és molt bona cosa ý té bones mans.
Determine fer-la
Cams, que vendrà, que és maravellosa per a tota part. Ý, podent aver estes tres,
jo tindria molt bon recapte. Avise
de fer-ó tot ab son parer, ó é allargat tant.
En les lletres que portava lo jermà del senyor de Manises no y avi[a] res
que no
soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com
jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 8 de juliol [1534]
Lamenta que encara no es solucioni l'afer de Riba
de la família i altres aspectes.
Paper. 1 plec (33x22'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.6).
Molt egrègia senyora: Ayr, rebí una lletra de vostra senyoria, de trenta del pasat, ý
ab ella molta consolasió per ser tan fresca, ý, les noves de la salut de vostra
senyoria, quals jo desige. Encara que, per altra part, é sentida estremada pena de
veure en la manera que estan los negosis, que cada dia par que li crex lo treball a
vostra senyoria, que, sens jurament, creuré que no és poc lo que sent de no
poder-se trobar al meu parir, ý Déu sap lo que jo u sent, però par que Ell és
servit que sia axí, pux y à posat inpediment, beneÿt ý lloat sia de tot. Ý, ab les
oracions de vostra senyoria, juntament ab les que aquí manarà fer, tinc esperança
de ser ben deslliurada. La oferta de la senyora tia é acseptada ý ella mostra
voler-la complir ab molta voluntat. La contesa de Trevento me fa mil ofertes ý
mostra molta voluntat, ý moltes altres senyores que les ne só en molta
obligació.
Jo estic millor de la dolor del costat, que no la tinc tant sovint com solia ý
de tot lo demés estic molt bona, ý axí u està don Juan, mon senyor, ý Lloÿset,
llaós a Déu, lo qual besa les mans de vostra senyoria mil voltes, ý, axí, en escriure
los qüentos d'ell, com en tot lo resto, no poré en esta respondre llarc a vostra
senyoria, per la presa del coreu que partex esta nit. Ý ara són les
tinc a fer a la sepoltura de na Gimerana que morí vuy, paradís aja la su'ànima.
Ab lo primer, escriuré llarc de tot lo que ocore ý enviaré lo mongil, ý
treballaré d'enviar dinés lo més prest que jo poré.
La procura mia va ab aquest, que és stada ventura trobar coreu perquè la
portàs ab dilijènsia, altre
Del negosi de la senyora dona Lleonor, escriu mosèn Camós llarc a
vostra senyoria, per so no u escric así, ý també per lo poc tems que tinc.
Don Anton s'és embarcat vuy per a Serdeya. Dona Maria és restada per lo
perill dels moros.
Tots los de casa besen les mans de vostra senyoria, ý jo
aquí ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 14 de juliol [1534]
Es lamenta que no pugui assistir al seu part i li demana el parer sobre l'elecció de la dida. Li
explica els preparatius per al proper viatge i què farà amb el nadó. Li comenta la marxa de
les baronies.
Paper. 2 plecs + 1 full (33x22'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.7).
Molt egrègia senyora: A
enviàrem la procura, ý, per lo poc tems que
de vostra senyoria, de
esmenar-ó
sent quant és raó, que no u puc més encarir, ý ben serta só que vostra senyoria
no u sent menys, ý, que si los negocis no coregesen tant perill, que per ningun'altra
cosa ó agera dexat. Però, segons veg, elles estan de manera que àn ben
menester la presència de vostra senyoria, ý axí
que no
esperiència que en aquest món no
de tot.
Jo estic ben esforçada per al part, ab la esperança que tinc que, per les
oracions de vostra senyoria, nostre Senyor me ajudarà. La senyora tia se oferex ab
tanta voluntat que és raó estimar-lo, ý molt, ý axí tindré dilijènsia que sia ben
servida lo tems que estarà así. De tantes altres parentes ý amiges tinc ofertes per al
meu part, que pense que
d'enviar per na Costa per no donar-li desatent sa filla. Ý, sap també prou, que
tampoc no
té la major amor del món ý a ella fas conte de comanar que mire en los caldos
perquè no voldria que, pensant-me fer bé, me donasen més sustància de la que
acostume. Don Juan, mon senyor, està també molt informat de tot l'orde que
vostra senyoria
Déu, espera que eixirem bé de tot. Per so soplique a vostra senyoria que no
fatige, sinó que estiga molt descansada, que basten los treballs de aquí per a donar-li
més fatiga de la que tots auríem menester, sens pensament que tindrà de así.
Fins ara no
molt volgut. Pux no n'é trobada, determine de pendre una, de dos casades
que m'àn atrasades: la una de Monblanc ý l'altra de Ripoll. De les dos tinc molt
bona rellació de totes les calitats que àn de tenir per ames. Dins dos o tres dies àn
de ser en siutat, pendré la que parrà que té millor llet ý totes estan [des]enganades
que àn de seguir, si és menester, perquè no
farem de la criatura fins a saber lo que vostra senyoria poria fer de sa venguda. Ý,
pux, esta cesa per ara, també, abans de determinar-nos, voldríem saber son parer ý
lo que manarà que se
vostra senyoria se pogés espedir dintre dos o tres mesos, aprés de ser nosaltres
partits de así, no tendria per molt inconvenient dexar-la, per no metre criatura
tan chica en camí, però avent d'estar més, per major inconvenient tinc, dexar-la,
que portar-la fins aquí, pux tinc andes. Vostra senyoria escriva
son parer, que en perplex n'estic.
Quant a la nostra anada de aquí, encara que
foren aconortats, de anar-nos-ne en Castella, sens besar les mans a vostra
senyoria; ý, si jo no estigera com estic, no
més gosar del que tots tant desijam. Ý, axí, pot vostra senyoria ser molt serta
que
serà posible, que, per molta que fos, no m'ó paria a mi ý no
tems que así avem perdut; que no agérem procurada tan llarga llicènsia, sinó
pensant poder-la gosar juntament ab vostra senyoria, nostre Senyor no n'à volgut,
Ell sia lloat de tot.
Los cabells de Lloÿset se li llevaren lo primer dia de juny ý per so l'aurà
vostra senyoria de veure sens ells. À
llevasen, agerem-los-y dexat. Ell està molt bo, llaós a Déu. Ver és que, estant en lo
castell, li prengeren tersanes senàs. Àn agudes vuyt sesions, les set prou grans, la
una molt poca cosa; a la quarta nos ne vingèrem así ý fou arribat mestre
Amiguet, que, com li comensaren, no era en siutat. Donà-li una medesineta
que li féu bona operasió. Ara està molt bo, guart-lo Déu. Que no n'estiga vostra
senyoria ab ànsia, que, per vida sua, no à tengut més del que así dic, ý àn pasat
ab la paciènsia que acostuma. Jo li digí que vostra senyoria manava que li donàs
tants besos com ell volgés; volgé que fosen vint. Està ja molt regosijat ab l'anada
de València ý folgarà vostra senyoria de veure
Dona Juana de Beamont se à dada molta presa [à] anar-se
jermana. La víu, dix-me que sa cuyada la enviava demanar que s'enniria prest.
Despús anit, ben tart, jo enviý per saber quant se n'anava. Envià
ores pasada mijanit ý que, llavós, m'ó volia enviar a dir. Escrigí breu per lo poc
tems que
vostra senyoria fa lo matex, encara que no sé si sabrà husar de tanta maya com
aquexa jent à menester; per ventura, com ella sia aquí, se declararà dona Betriu,
plàsia Déu que prenga la part que per a la sua ànima ý consolasió cunple. Jo entenc
en enviar dinés a vostra senyoria. Molt prest li enviaré tots lo que poré que,
bé crec que
Ja tinc escrit a vostra senyoria la manera de na Navarra ý les altres dos
que jo treballava de aver así. De na Rivaltera ja só desenganada que no vol, de na
Crespa tinc alguna esperança. Dintre pocs dies pense aver-ne resposta ý, tenint jo
recapte, per a portar-me
per la criatura, encara que no puc desapegar son fill de casa ý és molt gran
bellaco. En sabent lo que así auré trobat, jo avisaré a vostra senyoria perquè, ab
son parer, puga determinar lo que tinc de fer. A mi
portar menys de tres dueyes. També estic en perplex què farem de mosèn Pug,
perquè ell és tam bona criatura ý amostra ab tant amor a don Lloýs, que no és
raó desconèxer lo que en veritat no té més que valer; però és tocat de migraya ý
un poc delicat per anar per lo món ý don Juan, mon senyor, à de pendre per
forsa capellà de sa orde, que
de gramàtica ý de tot lo demés. Soplic a vostra senyoria me avisa que mana
que
A miser Piquer tenim tots a prop ý res ne
diu que u farà prest. Los actes tampoc no
los furs aquexos té ja lo regent ý crec que, com tinga los altres, se darà major
presa en dar son parer. En tot treballaré quant serà posible ý no y à dupte, sinó
que actorisaria nostra justícia, avent-y parer de altres doctós, sens los atvocats,
majorment, mostrant-se los jutjes tan apasionats, que és la més descarada cosa que
may víu per a qualsevol jutje, quant més per aquexos que
abonats. Ý ells seran causa que no
que crec que és clima de aquex negosi ý axí tinc major esperansa en Déu que s'à
de mostrar nostra justícia, axí plàsia Ell, que bé sap que no volem altra cosa.
Despús ayr rebí la lletra de vostra senyoria, de v de aquest, ab un ànima de
salut de vostra senyoria quals jo desije, infinides gràcies ne fas a nostre Senyor.
Jo estic molt millor de la dolor de les costelles. Don Juan, mon senyor, està
també molt bo, guart-lo Déu. À provat de beure aygua uns dies, avia-li tant
desbaratat lo ventrell que tostems tenia cambres ý may paÿra res que menjàs ý
era
tornar-se al vi. Lloÿset està molt bo, com dalt dic, no n'estiga vostra senyoria ab
ànsia. La verola ý rosa és ja pasada ý en Barcelona ý per tot lo resto y à mol bona
sanitat, llaós a Déu, ý molt bellísima ayada ý de vi, ý d'oli s'espera tal.
En los delmes se dóna recapte de replegar-los, axí los de Martorell com los
del castell. Encara no àn acabat de batre. Com tot serà replegat, jo n'enviaré
memorial a vostra senyoria que ja tenia determinat de fer axí, ý lo que à exit dels
sembrats, que tampoc no és acabat de batre.
De la dona que àn parlat aquí a vostra senyoria, no sé si trobaré así recapte,
però poria-se
Tots aquels pares de Monserrat estan bons ý tenen per molt comanat de
pregar per los negosis de vostra senyoria. Jo faré que digen les sinc mises de sent
Agostí. Fra Antic és stat dolent de aquella sua sanc. És así, en siutat, per a curar-se,
encara no està del tot bo. Fra Diego encara no és vengut, però crec que tornarà
que, per negosis de la casa, està allà. Fra Juan està en Burgos ý té ja llisència
de tornar, però diu que vol esperar de veure
Pux nosaltres nos ne anam abans que vostra senyoria puga venir, serà
nesesari dexar algun orde en les baronies, que l'asesor y vaja sovint, que cada
dia y à mil qüestions ý ara los bales són nous, que àn meneter consell. Desija don
Juan, mon senyor, saber l'orde que vostra senyoria mana que s'í dexe. Soplique a
vostra senyoria nos ne done avís ab lo primer molt particularment, que molt
és menester dexar-í orde, ý que, com l'asesor y vaja, que y vaja notari, que los de
allí no saben que
Na Vergosa ý na Cams ý totes les altres besen mil voltes les mans de vostra
senyoria ý jo
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije
ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
En la causa de la lliquidació se donà dilijència que mosèn Camós ý mosèn
Capeller no entenen en altre ý don Juan, mon senyor, és estat a parlar ý a dar
presa al jutje. La causa de soplicasió àn denunsiada vuy.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 16 de juliol de [1534]
Li dóna notícies sobre el seu proper part i l'estat de salut de la família.
Paper. 1 plec (31'50x21'50 cm). De mà seva.Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.13).
Molt egrègia senyora: Despús ayr, escrigí a vostra senyoria llarc per un correu ý
respongí a totes les lletres que tinc, ý a la més fresca, que és de
ý perquè ningú vaja sens lletra mia fas aquesta que só certa que folgarà vostra
senyoria, més ara que may, en aver-ne sovint, per estar jo de la manera que estic.
Laós a Déu, estic molt bona ý de la dolor del costat molt millor, que molt a tart
la tinc ý dura
La senyora tia crec que se
que jo aja parit. Don Juan, mon senyor, està molt bo, guart-lo Déu, ý a Ell gràcies
també està Lloÿset bonísim ý, pux, la corensa de les veroles ý rosa és pasada,
ell se paseja per siutat ý fa ses vesites a cavall en una mulla, sens que ningú
ni li porte la rena, que ja presum de ome. Ara és a casa de la senyora tia.
Miser Piquer mostra tenir algun dupte en nostra justícia, no sé si u fa per
donar raó del que
negoci ý que acabarà prest. Jo
que crec que
qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desige ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans
li bese.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 23 de juliol [1534]
Li anuncia el naixement i bateig del seu fill Pere.
Paper. 1 plec (32x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.8).
Molt egrègia senyora: Per la lletra que don Juan, mon senyor, escrigé a vostra
senyoria diumenje, aurà sabut particularment la mercè que nostre Senyor nos à
feta de deslliurar-me ab tan bon part ý tan bonico fill, llaós ý gràcies li
fetes. Ý lo sobrepart és tan bo, que no pot ser millor, sense jens de mal de ventre.
Ý é purgat raonablement ý lo ple de la llet tingí despús anit ý ayr les mamelles
molt plenes, mes àn-me molt ben rajat ý axí esta nit no m'àn dada ninguna pena,
ni dany tampoc, perquè tostems rajen ý tinc dieta. No m'à dada jens de febra ni
mal de cap, ý estic tan esforçada com si no agés fet res, de manera que en tot à
oÿdes nostre Senyor les oracions de vostra senyoria, que, per a ser lo gog ab tot
conpliment, no s'y à faltat sinó la presència de vostra sensoria, que no é poc
sentit no tenir-la.
Dilluns batejàrem. Són estats compares lo besconte de Peralada ý la
contesa de Trevento. À nom Pedro Joachím Miquel. Està, guart-lo Déu, molt
bonico ý mama molt bé. És tan ros com un or. Son pare està tan perdut d'ell que
és plaer de veure
per vida sua d'ell està com dic ý tan regosijat ab lo seu jermanet que may vol fer
sinó mirar-lo, guart-los Déu a tots. La senyora tia no
tantes mersès que no sé com poder-lo-y servir. Està bona, laós a Déu, ý ben
esforsada; tots treballarem en servir-la, que gran obligació y tenim.
Mosèn Monsonís aribà ayr, ab lo qual folgí en estrem per saber noves de
vista de vostra senyoria, encara que m'à pesat que aja tingut tam poc comediment
de dexar-la ab tan poca jent per sa negra copdísia. Bese les mans de vostra
senyoria per totes les devosions que m'à enviades, que, encara que no són
aribades a tems, crec que des de a on estaven me àn aprofitat. A totes les altres
coses de la lletra de vostra senyoria, dexe de respondre ab aquesta per regalar-me
un poc de no estar tant dreta que, altrament, esfors tinc per a tota cosa, llaós a
Déu, al qual lo soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat
prospere com jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 27 de juliol [1534]
Li explica el postpart i l'estat del nadó.
Paper. 1 plec (32'50x22'50 cm). De mà seva. Signatura. autògrafa.
(A. P. caixa 8 c.5 núm. 9).
Molt egrègia senyora: Per altres de don Juan, mon senyor, ý per una mia que é
scrit des qu'é parit, aurà vostra senyoria sabut mon bon deslliurament, ý axí és lo
sobrepart, que estic tam bona, laós a Déu, com si no agés parit. La llet no m'à
donada jens de febra ý, ab la dieta qu'é tenguda, s'és desviada tam prest que ja
no
ventre. Demà pense comensar-me a llevar, pux seran pasat los nou dies, en los
quals é suat estremadament ý axí estic tota un pa de gorradura. Lo chic, guart-lo
Déu, està lo més bonico del món ý may plora, sinó com vol mamar, ý tantost
com està fartet se adorm. May à tengut jens de mal de ventre ý, axí, à meses ja
galtetes, que naxqué buydet com jo
mercè, que molts s'àn mort de bares en estos dies, nostre Senyor à oÿdes en tot
les oracions de vostra senyoria.
L'ama qu'é presa és de Monblanc, dona casada ý de
voltes ý la sua llet à quatre mesos ý mig. És molt bona jove ý de molt bones jens
ý par molt ben acondicionada ý la llet molt bona. Lo marit és prou dolent, està
a Monblanc en sa casa. Don Lloýs està molt bo, llaós a Déu ý ja à cobrat color ý à
tornat a engruxar, que ja no li par lo mal que à tengut. Crex molt cada dia, no
n'estiga vostra senyoria ab ànsia, que, per vida sua, ell està molt bonico ý besa les
mans de vostra senyoria, ý conta los dies que tardarem en ser aquí, ý jo no
meny[s], que no é folgat poc en què
la partida, per a la qual me daré tota la presa que serà posible.
Jo tinc escrit a vostra senyoria, llarc, de tot lo pensament que así tenim, axí
del dexar del chic com del resto. Ý, despús ayr, me dix la senyora tia que ella
pareÿa que estàvem en perplex què farien del chic ý que jo ja sabia que ella
era tota mia ý que no
criatura tan chica en camí, majorment avent-la de tornar vostra senyoria así, Ý
que, per so, ella
matexa cambra, ý na Clariana ab ell, ý que y mirarà com si l'agés parit. Ý que ella
té promès de anar a Montserat ý que, per no dexar-lo un punt, ý anirà en ser en
agots, per ser tornada abans que nosaltres partiam. Ý, sobre asò, tan llarges ofertes
que may les víu fer tals. Dix que u escrigésem a vostra senyoria ý que no
digésem res fins a saber sa resposta. Acseptàrem la oferta ab referiment de moltes
gràcies, que sert és d'estimar-li. Par-me que no
casa no, perquè, remetreu a jent de casa, fóra de gran inconvenient. Avise
vostra senyoria, ab lo primer, del seu parer ý escriga-li
De mosèn Pug, ja tinc escrit a vostra senyoria que estam tan contents d'ell
com al principi, que sert és molt bona criatura, ý, quant a portar-lo
Castella, y és l'incovenient que tinc escrit de ser ell delicat ý que à de pendre
don Juan, mon senyor, capellà de la orde. Jo pensava que, dexant lo chic así en sa
casa, podia restar en guarda sua; ý també m'é pensat que seria bé portar-lo aquí
a vostra senyoria, que està ab molt poca jent, ý axí, per al tems que estarà aquí,
com per a la venguda, ne aurà menester. Avise
ý també de na Navara que, per a la cort no satisfà jens, com tinc escrit a vostra
senyoria. No sé na Serrana si y seria millor per así. Encara no n'é trobades altres,
de algunes n'estic en tracte, no sé lo que
vostra senyoria ý també
n'aurà vostra senyoria sabut.
Dona Juana de Beamont dix así que l'avien enviada a demanar per coses
que conplien a sa consiènsia ý que no li deyen per a què, que lo que ella creya
era que sa cuyada se volia casar. Don Juan, mon senyor, està tam bo com may l'aja
vist, llaós a Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere com jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 30 de juliol [1534]
Només li escriu quatre ratlles per dir-li que estan tots bons i amb ganes de veure-la.
Paper. 1 plec (33x22'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.10).
Molt egrègia senyora: En esta ora, é rebuda una lletra de vostra senyoria, de
aquest, per a don Juan, mon senyor, ý, estant-la llegint, és aribat mosèn Margarit,
dient que partia susara per aquí ý perquè don Juan, mon senyor, és a casa de mosèn
Teré, que à fet bodes vuy, ý àn-lo convidat a dinar, no yrà resposta sua ab
aquesta. En ser vengut, darà dilijència en tot lo que vostra senyoria mana; ý
s'enviarà ab lo primer, tot, ab lo qual escriuré jo més llarc, que aquesta per tenir
poc tems serà breu, sols per fer a saber a vostra senyoria com tots estam molt
bons, llaós a Déu, axí plàsia Ell que estiga vostra senyoria molt llarc tems.
Jo
poria partir per aquí. Lo chic està lo més bonico del món, guart-lo Déu, ý és tan
bon miyó que may plora, sinó com vol mamar. L'ama prova molt bé. Don Lloýs
està molt bo, llaós a Déu, besa les mans de vostra senyoria. Té molt desig que jo
torne a estar preyada, ý diu tantes coses boniques que aurien menester llarga
escriptura. Ý, per tenir poc tems, esta no
nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desige ý é menester.
De Barcelona, a
La senyora Toredemer besa les mans de vostra senyoria, que des qu'é
parit may m'à dexada.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 2 d'agost [1534]
Li agraeix que hagi aconseguit que ella sigui senyora de Riba
Paper. 1 plec + 1 full (33x22'50 cm). De mà seva. Signatura. autògrafa.
(A. P. caixa 8 c. 5 núm.11).
Molt egrègia senyora: Vuy é rebuda una lletra de vostra senyoria, de
aquest, ý, ab ella, la mercè que ab totes. Ý a nostre Senyor sien fetes gràcies per la
que
com lo y soplique. Bese les mans de vostra senyoria mil voltes per lo que
recorda la regiment que avia de tenir, axí jo com la criatura, que de la matexa
manera que vostra senyoria lo m'à tengut les altres voltes, s'és tengut ara, Ý,
recordant-me de quant fa al cas la dieta, determiní de dar càrec a na Cams dels
caldos i encaregant-li molt que no y afegís més sustànsia de la que jo li avia dit,
sens dir-m'ó; ý axí u à fet. Ý, de nit, ordenava la tia que
Cams ý jo deyem que ja n'avia pres, ý axí ella restava contenta, que segíem son
orde, ý jo no dexava lo meu, de manera que tot s'és asertat, llaós a Déu. Jo estic
molt bona ý esforsada ý, com tinc escrit a vostra senyoria, dimarts me comensí a
llevar, que no u desijava poc, segons é sentit estremada calor, que la cara ý tota
la persona tinc un pa de goradura. Ý lo chic està també molt gorat ý tam bonico,
guart-lo Déu, que no par y aja criatura en casa. L'ama prova molt bé ý la sua llet
par molt bona. Ella està desenganada de tot lo que és menester ý, par tam ben
acondicionada, que crec que, no sols se manarà per la que tindrà càrec d'ella, però
per totes les de casa; ý té mare ý parentes en siutat, persones de onra ý que
l'aconsellen bé ý desijen que n'ixca ab sa onrra. Don Lloýs està bonísim, llaós a
Déu, ý continua son estudi ý, per no dar a vostra senyoria fatiga, no li escrigérem
son mal fins que fou pasat ý, segons me par, ja lo y deya lo cor.
Molt folge de ser seyora de Riba
les mans de vostra senyoria mil voltes per lo bon prou que don Juan, mon
senyor, lo
que aurà fet dona Beatriu ab la venguda de dona Juana, la qual crec s'aurà bé ab
vostra senyoria, encara que tem son poc saber ý lo que ella vol fer cap en totes
coses, nostre Senyor ó encamine com ell serà més servit.
Na Navarra té molt poc sosec per anar en cort, com tinc escrit a vostra
senyoria, encara que la tinc per molt bona dona, però és tan amiga de conversasió
que no la faria asegurar tot lo món, ý qui la veu tan conversable ý no sap la
bondat, s'escandalisa, que des que jo só partera dos o tres persones m'ó àn dit per
manera de avís, de les que més anaven ý venien de casa per a tenir càrec de l'ama
ý del chic. Me par que és molt bona, que té bon son ý és bona velladora ý no és
descuydada ý ab aquella ocupasió no tindrà tan de tems de conversasió ab los de
casa ý, si vostra senyoria mana, poria restar así fins que vingés, si lo chic à de restar
ab la senyora tia, per a que, com vostra senyoria l'aja cobrat, tingés càrec d'ell ý de
l'ama; ý si l'avem de portar aquí poria ella anar ab lo matex càrec. Na Cams és
contenta de venir ab mi ý fa-u ab molta voluntat. Un'altra me n'atrasen de més
estofa ý diuen-me
escrit, ara darerament, que diu que és muller de un velluter, me par que té moltes
coses bones ý que jo tinc nesesitat de alguna que tinga bones mans ý, aquexa,
no sols té axò, però saber fer confitures ý altres coses, per so, sent vostra senyoria
informada de asò ý de tot lo resto, ý contentant-li sa manera, me farà mercè de
pendre-la, ý, quant a la quitasió, conserten com manarà, que encara que sia alteta,
bon pagar la farà tenint tantes coses bones; ý, portant-me
plauria pendre
ý esforçada, treballarem de dar-nos la presa posible per partir de así, per guayar
més dies per poder-los emplear aquí, que Déu sap que no veg la ora de ser-y
aribada ý de poder besar les mans de vostra senyoria.
Quant als pa[t]ges, ja crec n'escriu don Juan, mon senyor, a vostra senyoria
ý com à pres lo fill de don Fransés de Requesens. Quant a mosèn Pug, bé
conec li devem molt per la molta amor que té a don Lloýs, però, sert, ell no té
dispusició per a trebals de camins, perquè és molt enpedit de mal de pits ý de
migraya que, si al vespre lo toca jens la serena, al matí és malalt; ý, com fou lo
de Valldonsella, ell me dix que vostra senyoria l'avia pres fins que nosaltres nos
ne portàsem lo chic, o que fos per a entrar en gramàtica, ý que asò li feya parà
orella a escoltar aquell partit, encara que li pesaria aver-lo de pendre fins que
vostra senyoria fos tornada de València. Jo li digí que, podent-lo ell aver que no
dexàs jens, que jo folgaria de sa endresa ý que encara li ajudaria, si en res y era
bona, però, que si u pugés regir per altri, fins que vostra senyoria vingés, o jo me
n'anàs, que y folgaria ý, si no, que no u dexàs jens. Ell vingé así ý dix que no u
avia volgut acseptar, ý jo lo y regrasiý molt. Ý, en veritat, que
dexar, però sa indispusició no u sufre, ý també lo que don Juan, mon senyor, diu
que, per força, à de pendre capellà de la orde. Ý que li n'àn escrit de hú que és
molt docte ý que lo principal càrec que ell li pensa dar és del chic, axí en lo de
mostrar-li, com en lo de son menjar, ý en què no
escrit a vostra senyoria si manava que portàs aquí a mosèn Pug, ý ara, pux jo é
parit fill, poria tenir càrec d'ell com sia de edat, plaent a Déu, ý mentretant servir
a vostra senyoria, ý, pux restàs en casa, li porem procurar algunes coses perquè tingés
que menjar per a sa vellesa. Avise
Esta lletra se comensà a escriure despés ayr, ý vesites me torbaren que no la
pogí acabar per a que anàs ab les don Juan, mon senyor, que
per ser ara tart no m'allargaré més de soplicar a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere com jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 11 d'agost de [1534]
Li explica fil per randa el part del seu fill Pedro.
Paper. 1 plec + 1 full (33x22'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.13).
Molt egrègia senyora: Ayr, rebí una lletra de vostra senyoria del primer de aquest,
ý ab ella molt gran mercè ý consolasió, per saber la que vostra senyoria à tenguda,
sabent les bones noves de así, que en estrem me pesava li tardasen tant. Ý bese los
peus ý les mans de vostra senyoria, infinides voltes, per les moltes benedicsions
que a nosaltres ý a nostres fills dóna. Plàsia nostre Senyor que tots pugam servir a
vostra senyoria, conforme a la obligasió que tenim per a fer-ó, ý que, d'estos néts,
ý dels altres que serà servit donar-li, se veja vostra senyoria rebesnéts, ý tot lo que
més avant per discús de natura pot veure.
Bé diu vostra senyoria, que no té nesecitat d'encarir l'alegria que à sentida,
que jo la tinc ben considerada, ý per fer lo que vostra senyoria mana, perquè
poria ser se fos perduda la primera lletra, tornaré a dir en esta la manera del part:
Lo dijous, a
aprés de ser al llit, com me comensava a dormir, se
ningun mal, ý agí
enviý per la comare, dix que m'estigés al lit, pux no tenia mal, ý que
treballàs de dormir. Fiu-la metre a ella al llit, así en casa, ý aquella nit me
continuaren les aygües a rajades ý tingí dos o tres ores unes doloretes molt
chiques. A la matinada, pasaren-me ý dormí un poc, que ab l'ànsia que tenia de
no ser-me confesada, no pogí tam ben reposar. Al matí, lleví
per casa sens mal, però feya a rajades aygües. Enviý per la senyora tia ý des de
llavós se restà en casa. Confesí
aquella nit molt bé. Lo disapte de matí, reconsiliý ý conbregí ý aní tot lo dia de la
matexa manera que
chiques, que casi no era res. Metí
me comensaren les dolós. Pux tenia la madrina en casa ý la senyora tia, con portí
en lo llit fins al toc de dotze ores, ver és que fiu despertar la comare mig quart
abans ý, com fuy dempeus, quytà
cambra d'on estava, que era la nova, que me
aygües que tenia. Ý axí volgé Déu que, dins un quart, fuy deslliurada ý don Juan,
mon senyor, que dormia a la cambra de la galeria, escasament ý fou a tems, que
en ser en la cambra, parí lo chic. Tardà un poquet a plorar ý axí estava ell tan
torbat com vostra senyoria pot pensar, portaren-me, ab la cadira que seya, a la
cambra de parament; ý aprés só estada tostems tan bona com per altres tinc
escrit a vostra senyoria. Ý, axí u estic ara, llaós a Déu, ý pense exir a misa disapte,
que serà dia de nostra Senyora; jo
senyoria mana.
Lo chic està molt bonico ý comensa a engruxar, que u avia ben menester,
segons naxqué flac. Té lo cap de millor faysó que son jermà, però també
poc llarget. Los cabellets té blancs ý los ulls ben gasos. En lo que ara s'í pot dir,
me par que sembla a son pare, almens lo front ý orelles té tal propi. De l'ama ja
tinc escrit a vostra senyoria que és de Monblanc ý que par molt ben acondisionada
ý té bona llet, fins así ben contenta n'estic. Lloÿset està bonísim,
guart-lo Déu, ý molt hufà que sia lo fillet amat, encara que, per molt que li digen,
no té jens d'enveja a son jermà, besa les mans de vostra senyoria mil voltes.
Don Juan, mon senyor, està molt bo llaós a Déu ý, tan torbat del chiquet, com
vostra senyoria contempla.
Quant a la dona, ja tinc escrit a vostra senyoria que, perseverant sa bona
informació, me faria mercè de pendre-la, ý axí u torne a dir en esta. Dic la que
té tam bones mans que, tenint axò, juntament ab l'altre, me par que satisfà molt.
La viuda, pux no li à agradat a vostra senyoria la primera visita, no la vull, perquè,
pux na Cams és contenta de venir, voldria alguna dona de bé ý de molta actoritat.
Na Crespa no vol anar, de altres m'àn parlat, no sé si y aurà res que satisfasa.
Molt folge de la oferta de la posada de don Gillem, ý molt los és de
agrayr la voluntat que
mans ý que no re[s]ponc a dona Costansa, ab aquest, per no tenir tems ý per so
no m'allargaré en aquesta més. A totes aquelles reverents mares rel·ligioses bese
les mans mil voltes, ý tots los de casa besen les de vostra senyoria, ý jo
a tots los de aquí, ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý màs obedient filla, que les mans li besa.
No sé si té vostra senyoria nesesitat de patje aquí. Dic-ó per Ypòlit, si mana
que
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 16 d'agost de [1534]
Li dóna detalls sobre la salut de la família i els preparatius del proper viatge a València.
Paper. 1 plec + 1 full (31'50x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.12).
Molt egrègia senyora: A
matex, per la qual li bese les mans mil voltes, que la vida m'à donat en ser tan
fresca ý les noves de la salut de vostra senyoria bones. Plàsia nostre Senyor que
molt llarc tems sia axí, ý infinides gràcies li sien fetes per la mercè que
conservar a vostra senyoria ab conplida salut, tenint tants trebals ý fatiges. Quant
al quydado que vostra senyoria tenia de mi, per no aver rebut lletra mia, ja crec
ne aurà aprés rebudes. Ý la causa de no aver-n'í en aquell plec, fou pendre
vesites estant escrevint ý com don Juan, mon senyor, pensava que jo escrevia
com ó feya, no dix la causa perquè no avia escrit, ý, axí, feren lo plec perquè lo
portador partia. No estiga vostra senyoria ab ànsia que jo estic ý só estada tostems
molt bona.
Ayr ixquí a misa a la Piatat ý portí lo chic com é fet [ab] los altres ý estic
tan esforçada que no
molt bona ý molt contenta que vostra senyoria aja acseptat la oferta que ella
feta de tenir lo chic. Diu que li escriurà ab lo primer; fa tot lo que fa, ab tanta
voluntat que és d'estimar-lo-y molt. Lloÿsico ý Perico estan bons, guart-los Déu,
la hú entén ab son estudi per maravella ý l'altre en mamar ý dormir ý fa
bonico. Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý ell ý l'ama tenen gran pelea
qual serà més bonico, ý encara que ell torna per sí, no dexar de volè molt al
jermanet. Nosaltres entenem a presa en nostra partida esta senmana. Si trobe
traginés, crec que enviaré aquí unes quantes càregues de roba.
L'orde les baronies se dexarà com vostra senyoria mana. En estrem é folgat
que don Gillem nos dexe la casa, que don Juan, mon senyor, deya de la del
governador. Era per pensar que aquí no y avia aposiento per a totes, pux ell ó fa
tam bé ý ab tanta voluntat, és raó acseptar-ó ý poc va que estiga la casa en bon
lloc o no, pux lo que nosaltres volem veure en València és lo que està en ella, que
no se
Quants als negosis de aquí, me par que cada dia temten aquexa bona jent
majós maldats, ý axí crec que permetrà nostre Senyor que més promtament sien
descubertes ý feta la justícia, com à fet ara que les monjes ajen conegut que no
venien aquelles lletres de vostra senyoria; ý també
lo bon prior ý gran cosa és que ell sia tan bon ome per a dar-los a entendre lo
que satisfà a ses consiènsies. De nona Juana no
coses peca ella, més per innorància que per altra cosa; ý ara rejint-se per miser
Costa ý per los Mascons mesclaria alguna malícia, que serà una jentil mescla, ý
gran bé és que les monjes la conegen ja.
Quant a les dones, ja tinc escrit a vostra senyoria que voldria que
prengés la que té tam bones mans, que la viuda, pux no és bona de vi ni té molt
bona presènsia, no
nesesitat que la una de les que tindré sia de actoritat ý que totes les altres sàpien
que li àn de tenir respecte; ý com són totes de una estofa, tantost diuen les altres:
tant me val jo com ella, ý la conpetència és entre elles. Na Cams ve de molt bona
voluntat ý no crec que may me dexe. Les calitats de na Crespa són bones per a
que a mi no
na Navara, faré lo que vostra senyoria mana, ý de Ypòlit també; ý per estar lo
coreu de molta presa, no poré en esta respondre tant llar com voldria, ni escriure
a dona Costança na a d'aquelles reverents mares, ab altra u faré tot. Mane
vostra senyoria que
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere com jo desije ý é
menester.
De Barcelona, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 29 d'agost de [1534]
Estan esperant noves de l'armada del pirata Barba
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.14).
Molt egrègia senyora: Per un coreu de aquí, que
a vostra senyoria, llarc, responent a la més fresca lletra que tinc, que és de
aquest, ý ara me àn dit que partex esta nit coreu, ý, perquè ningú vaja sens lletra
mia, fas esta per fer en ella saber a vostra senyoria com don Juan, mon senyor, ý
jo ý nostres fills estam molt bons, llaós a Déu, axí plàsia a Ell que u estiga vostra
senyoria tant llarc tems com jo desije.
Nosaltres feyem conte de partir de así, dimecres o dijous d'esta senmana
que ve, ý axí crec que u farem si ve nova que esta negra armada de Barba
se sia desviada d'esta costa, que, altrament, si venia per así, diu don Juan, mon
senyor, que no dexaria la pàtria. A la marina àn fet un bon reparo ý dimars
àn de fer mostra de tota la jent de Barcelona, la qual, ab l'ajuda de Déu, no
tinga perill, però de tota esta costa és gran piatat, plàsia nostre Senyor voler-y
proveyr com Ell sap que és menester, ý que vinga prest nova que no
nostra partida, la qual desije com la vida. Ý axí estarem del tot prests
perquè, si ve coreu, pugam partir en la matexa ora. Ja tinc escrit a vostra senyoria
com é
Así tenim noves de la enpresa que Margarit à feta, que és estada bona
esmena del que l'altra volta que fonc aquí dix; desije molt lletra de vostra
senyoria per saber particurlament com és stat ý qui són estats los inventós de la
enpresa, ni ab quin fi s'és feta, que así tenim moltes sospites, Déu los inl·lomine a
ells ý a nosaltres nos done nostra justícia.
Les atlegacions enviý ab lo coreu que dalt dic. Dilluns nos àn de girar en
taula los dinés que tinc a enviar a vostra senyoria, que may los avem pogut aver
fins ara. En la matexa ora los daré a Cortés per a que
senyoria.
Lloÿsico ý Perico estan bonísims, com dalt dic, guarde
soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com
jo desije ý é menester.
De Barcelona, a
Mane vostra senyoria enviar, la que serà ab aquesta, a Çarate, ab lo primer
traginer que vaja a Castella ý aja de pasar per Fuentedueya, que aquexa és la via
més breu ý inporta la lletra.
De vostra senyoria major servidora. que les mans li besa.
no é tenido tiempo para avisar a vuestra señoría como su hija y nieto están bonísimos; y
del miércoles adelante no nos detendrá, sino esperar ver a saber que haze esta armada de
Barbarroxa, la qual nuestro Señor confunda, y a vuestra señoría guarde como deseo.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Barcelona, 7 de setembre de [1534]
La posa al corrent de la marxa de casa seva i li demana què vol que faci en certs assumptes.
Paper. plec (31x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.2).
Molt egrègia ma senyora: Bese les mans a vostra senyoria de la mercè que
de folgar ab mes letres, ý de respondre tant prest a les mies. De quant gran, la reb
jo ab elles, me par escusat aver-ó de dir, sent cosa tant raonable, ý, pux està en mà
mia precurar-les-me, no dexaré de fer-ó per totes les vies que po[ré].
Lo divendres à respot a son comte jut, pux Déu ó vol axí és r[a]ó que
totes ó vullam, na Santana morí disapte, à
avia promès de pendre-li sa filla, la chica, o de posar-la en alguna bona part, diu
que la soplica envie a dir lo que mana que
No
enviar la clau de a on està lo setí leonat, ý també com m'eniré quins òmens restaran
así. Na Vergosa tostems té la cama ben dolenta. Los dinés se són acabats, ý gra
n'avem menester més, perquè mosèn Capeller diu que à agut a pagar la sera que
avien presa d'en Palom, vega vostra senyoria que mana que fasam. Los codonys
tantost pasaran así, n'í à ara de molt bons, no sé aquí si
de fer molta carn de codony, vega vostra senyoria si mana que, com m'eniré que
me
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý stat prospere com jo desige.
De Barselona, a
De vostra senyoria obedient filla que les mans li besa,
Dona Stefania.
Carta d'Estefania de Requesens a Dionísia de Montpalau
Hostalets, 17 de setembre de 1534">
Camí cap a valència, està preocupada per l'estat de salut del fill petit, Perico, que s'ha quedat amb la tia.
Paper. 1 plec (30'30x21'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 108 c.72).
Molt noble ma senyora: Nosaltres som aribats así molt bons, encara que ab molt
desig de saber noves, que la més fresca lletra que tenim de vostra mercè és la que
portà Monsonís ý, per ser les noves que en ella venien de milloria, nos aconsolàrem
un poc, però, com aprés no n'avem sabudes, estam ab molt grandísim
cuydado. Plàsia nostre Senyor portar-les-nos tals com desijam, axí de la salut del
meu fillet com de la de vostra mercè, que no sent poc lo treball que li à donat.
Nostre Senyor nos fasa gràsia que tots lo y pugam servir conforme a la obligasió
que li tenim ý soplique a vostra mercè nos mane avisar molt sovi[n]t de son éser.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra mercè més de mil voltes ý
yo acabe soplicant a nostre Senyor la molt noble persona de vostra mercè
guarde ý prospere com jo desije.
Dels ostalets, a
Major servidora ý obedient filla de vostra mercè que les mans li besa,
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Estefania de Requesens a Dionísia de Montpalau
València, 1 d'octubre de 1534">
S'ha assabentat de la mort del seu fill Perico. Hipòlita està bé. Aviat marxaran de València.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall l 108 c.72).
Molt noble ma senyora: Ab la lletra que vostra mercè escriu a don Juan, mon
senyor, é sabut com nostre Senyor és stat servit de colocar al meu fillet en la sua
santa glòria, beneÿt ý lloat sia Ell de tot que, pux Ell ó à fet, és de creure que és
per lo millor. Jo, com só mare, auré sentit lo que vostra mercè pot pensar, ý, lo
que ara més sent és lo treball ý fatiga que vostra mercè aurà sentida, soplique-la
que s'esforse ý
y soplique, ý
Mi senyora està molt bona, sinó que ella ý nosaltres comensam a sentir la
nostra partida que serà molt prest. Ab les moltes vesites que así tinc, no poré allargar
ab aquesta més de soplicar a nostre Senyor la molt noble persona de vostra
mercè guarde ý prospere com jo desije. Lloÿset besa les mans de vostra mercè
mil voltes ý jo
Lo primer de octubre.
Servidora ý més obedient filla ý neboda que les mans li besa.
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Moixent, 6 d'octubre de [1534]
Li comenta les incidències del viatge i la visita a sor Joana de Cardona i Roís de Liori.
Paper. 1 plec (31x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.16).
Molt egrègia senyora: Esta nit, escrigí a vostra senyoria des de Alsira ab un criat
del governador. Vuy avem dinat a Xàtiva ý avem vist a sor Juana ý, aprés de
moltes festes, avem parlat de sos jermans ý jo li é dit tot lo que vostra senyoria
à manat. Ella s'escusà ý també escusà a don Juan, que és lo seu jermà amat. É
folgat molt de veure-la ý ella desija en estrem besar les mans de vostra senyoria.
Esta nit som aribats así molt bons, llaós a Déu, axí plàsia Ell que u estiga
vostra senyoria molt llarc tems ý soplique-la, per amor de nostre Senyor, que
mire molt per sa salut ý que no
mon senyor, ý Lloÿset besen les mans de vostra senyoria, ý lo chic ve lo més
bonico del món. Ayr se nos espatlà una atsembla. Agérem-la de dexar en
Alsira. Si està per a anar ab aquest moso aquí, portar-la feu así, sinó manarà enviar
vostra senyoria per ella. Mala sort avem tengut en aquest camí en atsembles, que
n'avem perdudes tres, ý
sia Déu de tot, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde
ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Moxen, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Villanueva de Alcaraz, 12 d'octubre de [1534]
Li comenta el viatge i li demana que escrigui aviat.
Paper. 1 plec (30'50x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 num.18).
Molt egrègia senyora: Lo major treball que jo sent per aquest camí és no poder
saber noves de vostra senyoria fins al Villarejo, ý asò
aribar-í. Soplic a vostra senyoria que escriga, perquè allí tropiam lletres, que cada
dia y à portadós per a F[u]entedueya, que és a dos llegües de allí. Jo é scrit dos
voltes, sens esta, des que partí de aquí, ý escriuré per totes les vies que poré, fent a
saber a vostra senyoria de nostra salut, la qual és al present molt bona, llaós a Déu.
Lloÿset ve lo més bonico del món, que no sent jens lo camí, tostems li continuam
lo sopar poc ý troba-s'í maravellosament. Vostra senyoria no n'estiga ab
ànsia que tots mirarem per ell, com és raó que u fasam per lo que
axí soplique a vostra senyoria me fasa mercè de no descuydar-se d'ella matexa,
que Déu sap la congoxa que jo me
de tan mala digistió. Nostre Senyor ó guarde tot ý u encamine com ó pot fer.
Esta nit aribarem a Terinches, que és lo primer lloc de la encomienda, a
on crec aturarem poc, ý, axí en tots los altres, fins aribar al Villarejo. Al senyor don
Gillem ý dona Constança bese les mans ý tots los de casa besen les de vostra
senyoria ý jo
van bons, llaós a Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Villanueva de Alcaraz, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Almedina, 18 d'octubre de [1534] Li explica els regals i festes que els ofereixen en els diferents pobles que visiten.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 núm.17).
Molt egrègia senyora: Los dies que dura aquest camí se
veg la ora de aribar al Villarejo, per saber noves de vostra senyoria, que tinc
esperansa que trobaré allí lletres. Nostre Senyor les me porte tals com jo desije, ý
li soplique de la salut de vostra senyoria ý també dels negosis, que ab estremat
cuydado estic de saber en què estan, plàsia a Déu que prengen tal camí que
vostra senyoria puga exir prest del treball que aquí té.
Nosaltres som aribat así bons, sinó que en Terinches à temtat la gota a don
Juan, mon senyor, però no tan fort com acostuma, llaós a Déu, que no li à donat
sinó una mala nit. Ara està ja molt millor ý és anat vuy a misa, per sos peus, a la
església ý és-se pasejat a cavall per tot lo lloc. En Terinches se folgaren molt ab
ell ý feren-li un present de volateria, cabrits ý moltons. Así, aribàrem dijous a
vespre ý també àn mostrat molta amor, ý àn fet son present major que
Terinches, ý axí pasa aquest lloc de tres-sentes cases ý l'altre no és de més de sent.
Vuy nos àn fet festa de coretoros, no eren molt braus sinó tals com eren menester
per a pendre plaer.
Demà dematí, partirem per a Torenueva, que és altre lloc de la comanda de
major popblasió que aquesta. Allí estarem lo dimarts, tot lo dia, ý dimecres
partirem camí del Villarejo, a on crec arribarem a
causa de la gota ý, per tenir lo tems curt, à dexat de vesitar un altre lloc que està a
vuyt llegües de así, molt arimat a la serra. També avem sabut vuy que à convocat
Sa Majestat capítol general de la orde per a
agérem donat res que fos de desembre.
Lloÿset està molt bo, guart-lo Déu, ý té molt millor color que com
partírem de aquí. Jo espere en Ell que provarà bé en esta terra, ý jo crec que
faré lo matex, que sert les viandes són molt saboroses ý lo pa molt bo; ý axí é
cobrat lo apetit, que may des que parí l'avia cobrat vertaderament.
Tots los de casa van bons ý besen les mans de vostra senyoria. Na Blanes
prova molt bé fins así ý està bona, ý Saposa també. Dic d'estos, particularment,
perquè aquí
té aquí de Barcelona, me farà mercè de fer-les-me a saber, que desije saber de
tota aquella bona jent, encara que tostems que me
pensar que no y és tot lo que y dexí, ý més ó sent des que partí de aquí,
beneÿt ý lloat sia Déu de tot.
Al senyor don Gillem ý dona Constansa bese les mans, ý en mercè de don
Jeroni me coman més de mil voltes, ý a tots ý totes les de casa, ý acabe soplicant
a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria me guarde ý estat
prospere, com jo desije ý é menester.
De l'Almedina, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Villarejo, 25 d'octubre de 1534">
Es queixa que no han arribat cartes seves. Li explica el viatge i com és la casa de Villarejo de Salvanés. Li demana coses que necessita i s'ofereix a enviar-li les que ella necessiti.
Paper. 1 plec + 1 full (31'50x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr tart aribàrem así, que, axí per aribar a nostra casa com
pensant trobar en ella lletres de vostra senyoria, nos avem donat la presa posible.
Tots som aribats molt bons, llaós a Déu, axí plàsia Ell que estiga vostra senyoria
molt llarc tems ý que no sia falta de salut lo no aver escrit aprés que partírem
de aquí, que ab molt gran ànsia n'estec. Soplic a vostra senyoria me fasa mercè de
escriure per totes les vies que porà, axí per los traginés que pasen per Fuentidueya
com per los coreus que vendran a Madrit, que, mentres nos detendrem así,
jo tindré proveÿt que les nos envien, que, sent aquest lo sol remey que per
aquesta absènsia tinc, sent quant me falta lo que vostra senyoria pot pensar.
Vuy à vuyt dies que escregí a vostra senyoria des de l'Almedina ý abans, en
aquest camí, é scrit tres voltes; no sé si les à rebudes. Lo dilluns aribàrem a Toremena
ý, com és més prinsipal lloc, nos feren major resebiment de jent de cavall ý
lo present conforme a la popblasió. És molt bonico lloc ý la jent, rica, que l'oste
que nosaltres posàvem val so del seu més de deu milia ducats. Allí estigérem lo
dimarts ý partírem lo dimecres, ý à
que també feren gran resebiment per l'amor pasada.
Así entràrem ab gran repicar de campanes; ý la casa me à alegrat los esperits,
que és molt jentil, ý à molt aposento ý és ben fort, però encara y resta espay
a on vostra senyoria poria trosar. Plàsia nostre Senyor que abans de molt ó puga
fer ý que li puga jo besar les mans ý gosar més tems de sa vista, que esta no
par que sia estat sinó somni, ý la estada de así tam bé serà poca per causa del
capítol.
Don Juan, mon senyor, està molt bo, guart-lo Déu, ý la gota no és estada
més del que tinc escrit a vostra senyoria ý ara ja camina també com si no fos
estat res.
Lloÿset està bonísim, llaós a Déu, ý té molt bona color ý à engruxat. Ý besa
les mans de vostra senyoria més de mil voltes. Ý diu que vol que vostra senyoria
sàpia com li agrada aquesta tera, que de pa ý de vi bona és, però que més li
agrada Cataluya. També dix l'altre die a na Blanes, que l'ajudava a vestir, ý era ora
de partir ý son pare dava-li presa; ell girà
—Vós encara no aveu provat lo senyor—
. Ý, aquella, morta de risa, dix-nos-ó. Mil
coses diu que no paren de la sua edat. Guart-lo Déu per a son servey. Ý, a Ell
gràsies, jo
acostume en tota part.
Lo atvent se acosta, no voldria que provàs vostra senyoria de tenir-lo, pux
té esperiènsia que cada volta li fa mal; ý, ara que té aquí tant de treball ý fatiga, ja
seria major inconvenient; per amor de nostre Senyor, que no u fasa, que seria
posar-me en molt major cuydado.
De sor Requesens desije molt saber si estam en sa gràcia, manar-li à
vostra senyoria donar mos besamans tan doplicats com serà servida ý a tots los
que més avant vostra senyoria manarà, espesialment aquexes senyores ses amiges.
Tots ý totes les de casa estan bons ý besen les mans de vostra senyoria. Na
Blanes desija saber de dona Laura ý de sos fills; ella prova molt bé fins así, ý totes
les altres, també. A tots los de casa me comane moltes voltes.
Soplic a vostra senyoria me mane enviar ab algun traginer dotze lliures de
sitronat que sia molt fresc, ý altres dotse de confits de ameles que sien molt
blancs ý bons, ý sis lliures de confí[t]s de saliandre, també que sien molt blans ý ben fets,
ý no sia major cantitat perquè si no és frescs no val res; ý com axò serà acabat,
enviarem per més. També voldria un parell de polleres, la una major que l'altra, ý
un parell de poms de papalló fets del que fan les polleres, que per así no n'í à
ý pasam-ne fretura. Ý també envie
que así tenim, que aquí no y à, perquè vaja a torna jornal.
Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
Del Villarejo, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Les lletres que vostra senyoria enviarà a Fuentedueya poden anar remeses a
Gabriel Martin, berqué de allí.
Ab la presa de la partida, se oblidà Castro de pagar les calses de don Lloýs.
En aquesta ora m'ó à dit.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 20 de novembre 1534">
Li comunica l'arribada a Madrid i la distribució del correu que finalment ha arribat.
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr agé vuyt dies que rebí una lletra de vostra senyoria de
altra aprés que partí de aquí, lo que
gràcies fas a nostre Senyor que no és stada la causa d'esta tardansa falta de salut. A
Ell plàsia que tostem la tinga tal vostra senyoria com jo li soplique.
Jo pensava que los desordes ý trampes de aquexa bona jent avien agut fi,
pux tenien esperiènsia que
altres coses de les quals me só maravellada com si no
semblants enpreses. Bé és que aja posat lo sajell lo prior de Valldecrist, encara
que crec que no à pres en sa recla aquells fieros. Nostre Senyor los inl·lumín a
tots ý, principalment, a sor Requesens, a la qual bese les mans ý folge en estrem
que estiga posada en lo que li satisfa, que és seguir lo consell de vostra senyoria.
Les lletres que anaven a Diego Flórez me à dades vuy don Juan Boÿl que
aribaren ensems ý com lo tine[n]t no és así ý ell no sabia que inportaven, à-les-se
tingudes. Demà faré dar al cardenal la sua ý solisitaré la resposta.
Les del prior de aquí no són donades perquè encara no és vengut. Si no
s'espere, tan prest enviar-les é a Calatayut, que allí
que vostra senyoria manà se proveyrà.
Anit tart aribàrem así tots molt bons, llaós a Déu, ý Lloÿset molt content
per a veure al príncep ý enplear la sua gala. Encara no é besada la mà a la
emperatriz. Demà, o despús demà, pense que u faré, si és acabat lo meu vestit
de dol, que, axí per don Gerau i Almogàver com per lo de la emperatriz, me
n'é de posar, que tot palasio ý bona part de la cort ne porten per lo infant don
Ferrando de Purtugal.
Per la cuyta de aquest portador, no poré en esta més allargar de soplicar a
nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Lo que avia de venir a
que
responc a sa lletra per la presa del portador.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 23 de novembre 1534.
Li explica l'arribada a Madrid i la recepció dels reis.
Paper. 3 plecs (31'50x21'80 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí dos lletres de vostra senyoria: la una de onze de
aquest ý l'altra la que avia escrit per enviar ab lo moso de Monserrat; ý vuy me
n'à dada altra don Juan Boÿl, de
moltes voltes, que estremada consolasió é rebuda ab elles, axí perquè les tenia
molt desijades com per ser les noves de la salut de vostra senyoria quals jo desije.
Plàsia nostre Senyor que molt llarc tems sia axí ý que prest nos pugam juntar per
a gosar més ý ab major alegria los uns dels altres que de aquest camí avem fet;
que, en veritat, de la matexa manera que vostra senyoria, é sentit ý sent l'absènsia;
ý pensar la soledat ý treballs que aquí li resta me dobla la pena que jo tinc. Ý
axí soplique a vostra senyoria, quant encaridament puc, que no
s'aconsole, pux Déu és servit que estigam d'esta manera, que jo espere en Ell
que prest ó remediarà. Ý, si
voltes en aquest mes, seria ara molt major, per tenir sertenitat de quant
poria besar les mans a vostra senyoria, que may ó desigí tant com ara.
Los de les baronies perdran lo eyorament de mi com ajen cobrada a vostra
senyoria, que, axí per al que toca a ells com per tot lo resto, desije jo raonablement
que se
escrigérem, ý axí u farem sovint, que raó és; ý jo folge tant en saber de tots los de
allà, que particularment voldria que m'escrivisen de tots. De la mort de Viladoms,
ý de na Viladamor, ý de la filla del bale me à pesat. Ý folge que aja ben plogut ý
que tot lo de casa tinga bon recapte.
No
los vents ý ab l'exemple que té aquí de la filla del bale. Vostra senyoria fa lo que
ella à menester, que és donar-li entendre lo que li satisfà a poc a poc. Ý no y à dupte
ningú, sinó que crec tots los monestirs àn perduda la por, pux Ses Majestats àn
dessimulat lo dels de Barcelona. Plàsia Déu que aquest papa no dóna tan fàsilment
breus com los pasats. Ý qua[n]t als que aquexa bona jent volen traure, don
Juan, mon senyor, ý lo comte, que aribà ayr, parlaran ab lo cardenal de Sigüensa
com estiga millor, que està tolt de mans ý de peus de gota ý, fins li sia remediada,
no està per oyr ninguna cosa, que la lletra de les monjes no à poguda llegir.
Lo jeneral de aquexa religió aribà ayr tart. També li parlarà don Juan,
mon senyor, ý lo conte, que ve un frare ab lo jeneral que
de sa senyoria. Del prior de aquí no me n'àn sabut dar noves ý no és vengut
así ab lo matex jeneral. Me n'informaré demà, ý de tot lo que
vostra senyoria.
En lo que
Sa Majestat pot acabar ab lo nou papa que
però, altrament, no exirà d'Espaya, que a ell no li satisfà ý a nosaltes, menys. Axí,
de asò com de tot lo que més avant sabré, tant secret com póplic, jo u escriuré a
vostra senyoria que bé sé sabrà cal[l]ar lo que serà menester.
Así aribàrem dijous tart, com tinc escrit a vostra senyoria per via de Tortosa,
ý entràrem de nit perquè no volgérem resebiment per tenir algun poc de
tems per adobar la casa abans de vesites. Tantost l'endemà se sabé ý tingí moltes
enbaxades de la benvenguda, seyaladament de palacio, particularment de totes
aquelles senyores. L'enperador era a casa; vingé lo disapte ý rebé a don Juan, mon
senyor, ab molt regozigo ý ab molta amor. Jo, ab vesites ý esperant de fer-me dol,
no aní fins ayr a palasio; portà
és eclesiàstic, ý la conpayia era lo conte, mon senyor, ý lo conte de Siruela
ý lo conte de Agilar ý don Juan de Arellano, son germà, ý don Pedro de
Çúñiga, ý no sé quants altres cavallés.
En apeant-nos, lo conte de Siruela, que
près a Lloÿset per la mà ý no
chic féu ses reverències molt bonicament, ý Sa Majestat mostrà pendre plaer de
veure
maravellava com avia dexat venir a Lloÿset. Estigé molt conversable, demanant-me
de Barcelona ý, particularment, de totes les que allà conexia. Ý de tot lo
restant fuy molt ben acollida. Sa Majestat porta per dol una saya de drap sense
baxar ý un manto de saya abrigat, ý vel ý capell lleonat molt escur; ý totes ses
criades lo matex, salvo que les dames porten los mantos al cap, ý axí la servexen
en taula. No sé quant durarà, que l'enperador ja diuen que se
s'à mès capa ý vuy à justat sens serimònia a un ensajador.
De molts senyós ý senyores só estada vesitada, ý encara no àn acabat.
La posada tenim raonable, segons la estretura que y à. Lo capítol se comensarà
despús demà, que
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý diu que estudiarà molt bé ý axí
u fa, ý que no serà vesiat ý que tostems se recorda de vostra senyoria ý la vol més
que a tots nosaltres; ý que vol ser català, que ja defensa la terra ab los altres pages
del príncep que li diuen mal de Cataluya. Ell també porta sayo frisat per lo dol ý
va a servir lo príncep a dinar ý a sopar, ý està la major part del dia ab ell; també es
stat molt benvengut. Caldés és lo seu page, que may lo dexa, ý ell està ben
encantat que no meni res, ý axí obeex; que esta nit li donaven un aleró, que may
àn pogut acabar ab ell que
de vellut negre ab tanta repicadura de franjes ý trenes que més se paren que la
seda. Vuy à mirada la justa ab lo príncep ý deyen-li si justaven en Barcelona, ý ell
à dit que sí ý ab llanses més groses que aquestes, guart-lo Déu. Està molt bonico
ý tan alegre com és la ora de anar a palasio que no
Los dinés se donaran a don Juan d'Oms com vostra senyoria mana. Ý é
folgat de aquest cambi perquè bé sé à menester vostra senyoria lo que té aquí. Ý
bese les mans per lo que diu m'enviarà lo que li é soplicat.
Ab lo calsater no s'í à fet preu ningú. Són dos parells de calses.
Pesa
vostra senyoria molt sola. Plàsia nostre Senyor encaminar los negosis, ý tot lo resto,
de manera que
Les coses de don Juan Boÿl tindrem per tan pròpies com és raó, per
totes les raons que vostra senyoria diu, ý axí lo y avem ofert.
La contesa de Trivento és así ý crec jo que aurà aprofitat sa venguda per a
despendre los dinés pocs que té, que de qui feya més conte, que era l'almirant, se
té menys cura d'ella; no l'àn volguda posentar ý paga, entre posada ý llits, serca de
perquè l'à menester tota l'enbaxador de Fransa, que posa en ella. May volgé
creure a don Juan, mon senyor, en Barcelona; bé crec que se
Dona Ysabel de Josa, pux no l'àn presa per mestra de la infanta, se n'és
tornada a Lleyda ý s'és mesa en un monestir per conplir son vot, no sé de quina
orde. Per así diuen que serà aya de la infanta la marquesa de Agilar, no sé si és
veritat. Ella no és encara venguda, que se n'anà a sa casa com morí son marit.
Lo pare fra Juan de Medina avem tengut sinc o sis dies al Villarejo, que venia de
aconsolar a son pare ý mare de la mort de aquell jermà seu que vostra senyoria
conexia, ý també de un negosi que l'avia enviat la casa a on ara està. Ý en lo viaje
li à pres quartana doble ý axí està molt flac. Besa les mans de vostra senyoria ý
desija molt tornar a Monserrat, ý no u vol procurar sens molta voluntat de l'abat
ý lo que més voldria seria una ermita. Fray Antonio de Aranda vingé allí també
com ell y era; besa les mans de vostra senyoria ý està quexós com no li escriu.
Saposa servex bonico ý té bona ploma. Don Juan, mon senyor, li fa apendre
d'escriure castellà. Està bo ý les dones proven totes bé, ý elles, ab tot lo resto,
besen les mans de vostra senyoria. Ý jo
peus ý les mans de vostra senyoria per lo que
En la comanda per a Camós, parlarà don Juan, mon senyor, a Sa Majestat, que,
com ó avem sabut tan tart, ý à aguts tants demanadós primés ý persones que àn
servit. Don Galseran de Cardona la demanà, ý don Rodrigo de Mendosa ý
molts altres, però fer-s'í à lo posible, ý axí matex en dar-ne raó a mosèn Camós.
La eror de la causa de dona Lleonor serà estada per lo millor, si s'í guanya
lo que escriuen a vostra senyoria, la molt egrègia persona de la qual nostre
Senyor guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
Lo memorial que na Brisuela
informar de aquella sua parenta, serà ab aquesta, que m'oblidí de dexar-lo aquí.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li
besa.
Dona Ynés Manrique à dexat lo càrec que tenia ý se n'és tornada al monestir
a on solia estar.
Aprés de aver escrita esta me à dit lo que jo enviava a solicitar la resposta
del cardenal de Cigüensa per a les monjes, que li dix lo seu confesor que no
podia respondre fins agés parlat ab lo jeneral dels dominicos sobre sert negosi que
elles li escrivien.
Closa a
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a la seva cunyada Dionísia de Montpalau
València, 26 de novembre de [1534]
Li explica els últims esdeveniments del plet de Riba
Paper. 1plec (32x21'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 43 c.18).
Molt noble senyora jermana: Viladamor ý mosèn Capeller m'àn escrit que vostra
mercè està molt bona, del que fas infenides gràsies a nostre Senyor, ý
que la conserve com jo desige, que sobre la mi'ànima li jure que m'ó pot fiar. Los
matexos m'àn escrit lo que à pasat ab dona Juana de Beamont, bese les mans
de vostra mercè mil voltes ý veg que ab son bon enteniment ha respost com si
estigués informada de tot lo negosi. Jo nunca é escrit particularment perquè y
à tant que dir que no acabaria may, però ara sumàriament ne diré alguna cosa
perquè sia avís a vostra mercè. Los parents dels fills de don Loýs Margarit avien
tant tramat, que les monges estaven ab mi a matacandeles, ý m'avien levat que no
parlàs a soles ab ma neboda, ý avien-li permès que parlàs ab tots ells, ý, axí
l'avien tant pervertida, que no tenia persona per més estranya que a mi. Ý, fiant les
monges d'éls, los tractaren la bona obra que s'és seguida; ý, perquè ab ells no y
avia deute per cobrar que y agués alguna persona que y tingués interès, feren venir
a dona Juana ý consertaren que fes la empresa Margarit. Com dona Juana
fou aribada, jo la vesití ý li doní rahó de tot lo que era pasat, oferint-li de fer, per
ma neboda, tot lo que podia fer. Dix-me que encara no avia oÿt a l'altra part, que
no
com ell fou aribat, que tenien ja enpresa la cosa, ella
per despedida, ý no
Anant-se
Jo la vesití moltes vegades. Tantost com ella estigué bona, executaren la
empresa, Déu no volgué que u asertasen. Com les monges veren que, de qui tant
avien fiat, rebien tal afronte ý tració, ý ma neboda veu que ja ab ells no podia
tenir conversació ni consolació ninguna, totes giraren les veles ab mi. Ý axí és
veritat lo que dona Juana diu que no volen veure les monges a ningú d'aquella
part ý de mi fan festa de nou lisos cada volta que y vag.
Aprés que lo cas fos seguit, dona Juana tramès per mi. Jo no
axí per lo que vostra mercè ha dit com per estar entre aquella gent, que tant
m'avien interesada, ý, encara per lo mancament que ella m'avia fet, esent tan
amigues, de ligar-se ab ningú contra, que tot se feya en perjudisi meu; ý sens
donar-me rahó ninguna, avent-la-y jo donada tan conplida com aribà. Però
comsevulla sia, a mi
regirament que agué, tornà a recroar ý, sabent del metge que la curava que
mostrava estar trista ý descontenta, li trametí a dir, per ell matex, que si volia
venir a ma casa que jo la serveria ab molta amor; no
Axí que, tenint ella tota la culpa, la
bé, però a la vista, plaent a Déu, jo li comtaré la istòria particularment ý conexer-ó
à molt millor.
Aprés de aver-se seguit aquest escàndel, aquesta bona gent à escanpada
veu que ma neboda no és monja, per éser entrada en lo monestir en la manera
que entrà, ý, perquè ningú no crega que jo per interès dels béns la condapne per
monga, demanant la erència, é acabat ab les monges que sobresegam lo plet ý
que fasam examinar, per persones de siènsia, si és monja o no; ý, perquè elles no u
poden fer sens lo general, esperam que aribe.
Vostra mercè me farà gràcia de comunicar aquesta letra a mosèn Camós ý
aquexos criats, que tots desigen saber en què estan los negosis, ý, per no aver-ó
d'escriure tantes voltes, basta que u vege. Así, que per ara se sàpia, sols lo que
así dich, que, aprés, se sabrà tot més largament, Déu sap lo desig que tinc de veure
la fi, axí per lo que
tornar en ma casa ý de besar les mans de vostra mercè, la vida ý salut de la qual
guarde nostre Senyor, com jo
És de València, a
De mos fills, tin letres del camí que staven bons. Des de són en la cort no
sé res, estich ab desig de saber-ne noves.
Germana ý servidora de vostra mercè.
La trista comtesa de Palamós.
La mort de don Guerau é sabuda, vostra mercè, com a bona crestiana, ó
aurà pres en pasiència. Nostre Senyor l'aja acolit en la sua glòria.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 3 de desembre 1534
Li anuncia un nou embaraç i l'estat dels afers que els té comanats. Juan de Zúñiga està atrafegat amb el capítol de l'orde de Sant Jaume.
Paper. 2 plecs (31'50x21'80 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dos lletres de vostra senyoria é rebudes: la una de
pasat, per lo criat de don Gillem, ý l'altra de
de vostra senyoria mil voltes per lo cuydado que té de fer-me esta mercè, que és
dar-me la vida, que, en veritat, los dies que m'àn tardat é pasada molta fatiga. Ý, en
paga de la esmena que vostra senyoria diu que vol fer, diré, abans de respondre a
res, que poria ser que nostre Senyor nos agés feta la mercè que sol altres
noembres, perquè tinc tarda de dotze dies (a
Jo estic bona ý no jens desmenjada com ara un any. Plàsia Déu que vaja
avant esta sospita, que no sé si ninguna de les altres voltes ne só estada tan alegra.
Ý la causa és per saber que, sent axí com tots desijam, besaré les mans a vostra
senyoria en joliol, nostre Senyor me
Don Juan, mon senyor, està tan content com vostra senyoria pot pensar. Ý
està molt bo ý, tan ocupat tot lo dia en lo capítol ý als vespres a palàsio, que, sinó
tant com dina o sopa, no atura en casa. No sé si vindrà a ora que puga escriure, si
no, yrà esta sola, perquè lo portador no se
senyoria per sua.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý està los més bonico del món,
guart-lo Déu. Prova a maravella bé en esta terra ý continua lo servey del príncep,
ý ell ý tots los qui
senyoria quant la té en la memòria ý com conex lo que tots li devem, li diré lo
que
paria era tart per anar a misa, no—Esperau, que jo la faré
. Ý dix-me a mi:
menjar—Per vida de mi senyora la contesa que almorse—
. Ý
axí, jo l'obeí ý ell restà molt content.
Des que aribí así, que à vuy quinze dies, é scrit tres o quatre voltes a vostra
senyoria. Jo crec que ja les aurà rebudes; ý en aquelles escric com som estats
molt ben rebuts de Ses Majestats ý molt vesitats, ý encara duren les vezites. Ja tinc
moltes amiges de les senyores de Madrid ý de les que segexen la cort que no
vingeren a Barcelona. Ý de les que conexia ja tinc moltes ofertes ý mostren molta
amor, especialment les de palàsio. La enperatriz està flaca del preyat, ý lo príncep
à dos o tres dies que no està bo de la sua yjada, que és més mal de vells que
de miyons, Déu lo guart com avem menester.
Lo que
lo que tinc escrit ý també perquè no era creat lo papa llavós encara ý que, anant
la fama que ell avia de pasar allà, los cardenals tingesen respecte d'elegir-lo a son
prepòsit. Aprés no se n'à parlat més, ni él de demanar llisènsia, ni los procuradós
de dar-la-y. Lo servey és ja atorgat ý és dos-sens qüentos. Si ell pot acabar que
y aja consili, tostems se creu que pasarà, però altrament, no. Nostre Senyor ó
encamine en la manera que li serà més servey ý, si àn de anar bé, pendria plaer
que
Infinites gràcies sien fetes a nostre Senyor per la salut que a vostra senyoria
dóna, que tenint los treballs ý fatiges que aquí pasa, ja és major la mercè. Molt
folge que, pux los catalans se
tenen acostumat ý que la monja estiga tan bé ab nosaltres, ý gran esperansa tinc
que a poc a poc li à de donar a entendre vostra senyoria lo que li satisfa. Bé
crec que a dona Juana la confondrà la sua raó matexa ý que ara acabaran de
conèxer lo seu poc saber. Lo prior de aquí, ni frare estrany, no són venguts ab
lo jeneral, ni é pogut saber d'ells, ni tampoc de fra Castellés. Lo plec de la priora
é ubert ý no y à lletra per al jeneral, sinó les dos que torne a enviar aquí.
Lo cardenal està tostems mal, no està per a negosiar. Lo jeneral à entès
en negosis; des que és vengut no s'à pogut negosiar ab ell; ab lo seu conpayó, que
és stat confesor del conte, ý li és molt amic, està consertat que l'informe. Jo u
solisite ý tinc la dilijènsia que és menester. De tot lo que
senyoria. A sor Requesens manarà donar mos besamans ý a tots los que més avant
vostra senyoria manarà, a la qual besa les mans lo senyor conte de Siruela, que
troba en aquesta ora así. Ý, per ser tart, acabe soplicant a nostre Senyor la molt
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é
menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 9 de desembre 1534
L'embaraç va endavant i Lluïset es molt apreciat a la cort. Segueixen fent tràmits per tal d'intentar resoldre el cas de Riba
Paper. 1 plec (31'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca lletra que tinc de vostra senyoria és de
del pasat, a la qual tinc respost ý a totes les que de vostra senyoria é rebudes aprés
que partí de aquí; ý espere ab tan gran desig de tenir-ne de més fresques com les
desijava los dias pasats, que no u puc més encarir. Plàsia nostre Senyor portar-me
tostems tals noves com jo desije. Les que de así puc escriure són que estam tots
ab conplida salut, llaós a Déu, ý la mia sospita va avant, que és vuy de divuit dies.
No estic jens desmenjada, ni tinc ningun altre seyal. Si és preyat millor comensa
que lo pasat, no sé si
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý continua lo servey del príncep
cada dia, ý no dexa de dar ses dos llisons; ý fan-li dir allà totes les jornades que
avem fetes en aquest camí, ý, des de el dia que partírem de Barcelona fins al que
aribàrem así, se recorda de nomenar tots los llocs a on dormírem, ý dinàrem ý
oÿrem misa. La emperatriz m'u dix l'altre dia, que lo y avia uÿt, ý que estava maravellada
de tan gran memòria en miyó tan chic. Ell està molt bonico, guart-lo Déu.
Lo jeneral està informat molt bé del negosi diu serà prest aquí ý que proveyrà
a Roma ý en tot lo que més avant serà menester. Lo prior de aquí, segons diu
ell, y deu ser ja aribat. Desije-u saber ý lo que aurà negosiat vostra senyoria ab ell.
De Barselona no tenim lletres. Molt mal ó fan los de allí, que de así los
avem escrit moltes voltes. Al present, no y à altres noves de què poder avisar a
vostra senyoria, sinó que tots los de casa li besen les mans, ý jo les de qui vostra
senyoria manarà, ý
Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere com jo
desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 15 de desembre 1534
Es lamenta que no li arribin totes les cartes que li ha enviat. Assabentada que volen casar Beatriu de Requesens aconsella sobre el possible marit.
Paper. 1 plec (31'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí una lletra de vostra senyoria de
ella major mercè que así poria dir, per ser la més fresca que abans tenia de
del pasat. Ý estic maravellada que no
des de denou de noembre que aribàrem así, é jo escrit moltes voltes, ý les quatre
per via de don Juan Boÿl, ý una per un coreu que anava a Tortosa al governador
ý les altres per via de la posta. Jo crec que a les ores de ara les aurà rebudes, si
dons no són aribades en mans de tramposos, ý pesar-m'í à molt perquè en algunes
é scrit molt llarc ý, com don Juan Boÿl les prenia a càrec, pensava que anaven
segures. Vostra senyoria no estiga ab ànsia, que tots provam molt bé en esta terra,
ý axí la sua trenitat està ý à estat tostems ab conplida salut, llaós a Déu. Axí
plàsia Ell que u estiga vostra senyoria tant llarc tems com jo desije i a Ell fas
infinides gràcies per la salut que al present li dóna.
Ab la lletra de don Juan, mon senyor, é vist lo que novament se
lo negosi de dona Betriu. Ý també
ser la que vostra senyoria diu, ý, com no era la que devia, no és exit ab la sua, ni
és raó que per avant alcanse lo que voldria, que, en cas que dona Beatriu reste ab
llibertat de casar, soplicam don Juan, mon senyor, ý jo a vostra senyoria treballe
que no case ab ell, pux a ella tampoc no li satisfà, axí per lo poc que ell té com
per lo deute, ý a ella no li faltaran marits ab que porà triar.
Don Juan, mon senyor, és anat a parlar ab lo jeneral per lo que vostra
senyoria manà. No sé si serà tornat abans que lo portador partexca per a poder
escriure; si no, escriurà ab lo primer ý jo també més llarc, que ara, per tenir
vesites, no
Lloÿset besa les mans a vostra senyoria més de mil voltes ý està lo més bonico
del món, llaós a Déu. Ý la mia sospita va avant, de
bona ý menje prou bé.
Ab lo portador envie sis parelles de guans, ý no n'envie més perquè me
n'àn de portar de Ocaya ý de Ciudad Real, fets a posta, que seran molt millós;
yran ab la mula, que, per sercar-la molt bona, encara no n'é conprada, però comprar-s'à
prest.
Ý acabe soplicant nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 23 de desembre 1534
Lluïset sempre te present l'àvia. Ella ja té amigues i rep moltes visites. No té notícies de Barcelona.
Paper. 1 plec + 1 full (31x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Nostre Senyor done a vostra senyoria tantes ý tam bones
Pasqües com jo li soplique ý com a mi les me darà aver, abans d'entrar en elles,
rebuda lletra de vostra senyoria, ab la qual me diu està ab la salut que tots desijam,
plàsia a Déu que molt llarc tems sia axí. Ý, a Ell gràcies, nosaltres la tenim ab tot
conpliment ý la mia sospita va avant ý no
pocs ensà estic tan desmenjada que ninguna cosa puc tragar ý tostems tinc lo
ventrell sollevat, ý no revese, però daria quesvulla per poder viure sense menjar.
Però tot se pasa bé pensant la mercè que nostre Senyor nos fa, a Ell sien fetes
gràcies de tot.
Lloÿset està lo més bonico del món; besa les mans de vostra senyoria per
la mercè que ab sa lletra li à feta, a la qual diu que respondrà de major espay ý
que fara tot lo que en ella li mana. Ý, perquè veja vostra senyoria que no
s'oplida del que deu, diré lo que dix despús ayr: llansà un gran sospir ý digeren-li
si pasava la barca de Sent Andreu; dix: —No, sinó la de Oreja que és lo camí de
. Ell continua de servir al
València así, que per mi senyora la contesa sospire—
prínsep ý, ab asò ý ab estudiar, està molt ocupat. Gran cosa serà que prove tan bé
en esta terra ý, si axí u fa son pare de la gota, darem per ben empleada la venguda.
Molt folge que aja vostra senyoria rebudes totes les mies lletres, que ab
ànsia estava no
Jo besaré la mà a la emperatriz com vostra senyoria mana.
La [dona] de miser Pastor encara no és aribada. La de miser May ý jo
som amiges antiges ý axí u serem tostems. A la de Comallonga vesití tantost com
fou aribada ý ja m'à tornada la vesita; també som amiges. Ella à pres lo punt
tan alt que porta catifa ý coxí de seda a la esgrésia, ý, a cada mot, diu: —Lo
, ý, com no u és, totom se
secretari, mon senyor—
crec que y tinga culpa, que axí s'ó creu. Jo no lo y gose dir perquè no sé com ó
pendrà. A dona Catalina Pallàs no é vista encara, que, per estar jo ab esta sospita ý
ab los molts fancs que así tenim ý molt fret, no gose trastejar molt.
De aquell negosi que podia enpedir la gota, no n'é sentit res ý desije sia
proveÿt a quisvulla, perquè la jent me té atabalada dient-m'ó ý canse
desenganar a tots, ý maravelle
no y à a present altres noves sinó que s'entén en fer l'armada per a contra Barba
Les comandes vaqües no són proveÿdes ni los bisbats; tostems se solicita la
de don Jeroni, Déu vulla que aprofite.
De los negosis de aquí folge que s'aclarexquen per medi de altry perquè
restem nosaltres sens ningun escrúpol. Lo jeneral no és así, ja à escrit don Juan,
mon [senyor], al frare que va ab ell ý à procurat lletra de l'emperador ý del
cardenal, com ell escriu a vostra senyoria. Ý també à procurat que proveexquen a
Roma; jo crec que u faran ab diligènsia ý també crec que totes les festes de la
monja són per interès ý va enganada, pux lo principal que tots nosaltres tenim és
del bé de la sua ànima ý del cos. Ý, si aconortant-se de asò, ella vol poseyr sos
béns, no és raó que li dexem nostres drets per a què faseu malbé, com farà lo
resto. Done-li vostra senyoria nostres besamans tan encaridament com manarà.
Molt me pesa de la mala sanitat de Martorell ý que y aja morta tanta jent,
nostre Senyor ó remedie com ó pot fer.
Di ningú de allà avem rebuda ninguna lletra, sinó de mosèn Camós,
aprés que partírem de aquí; molt mal ó fan. No me
tingen tam poca memòria dels absens. Jo may fas sinó escriure ý, pux que axí
és, ja me
ca[r]eta. Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere com jo desije ý é menester.
De Madrid a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 2 de gener de 1535
Busquen mestre per Lluïset. Juan de Zúñiga ha parlat amb l'emperador sobre el tema de Riba
Paper. 2 plecs + 1 full (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
del matex, la qual me à dat bona fi ý prinsipi de any per ser tan fresca ý les noves
de la salut de vostra senyoria quals jo desije. Plàsia nostre Senyor que tostems sia
axí ý que done a vostra senyoria tants ý tam bons anys com jo li soplique, ý
promta espidisió en aquex negosi perquè descanse de semblants treballs, que
tots los altres li paran no res escapant de aquí. Ý Déu és testimoni que ja no desije
altra cosa en aquex cas, sinó veure
del cos de dona Betriu, que tot me par està en gran perill. Nostre Senyor
y proveexca.
Estremadament folge que lo inquisidor sia tan bona persona ý que vaja
madur, perquè espere declararà sens pasió, que no serà poc segons la molta
que totom té en aquest negosi.
Tot lo que vostra senyori[a] mana en sa lletra que
fet li daré avís ab altra.
Lo confesor del conte no va ab son principal, lo que
molt al cas, perquè sens ell serà merlusa.
Lloÿset està lo més bonico del món, guart-lo Déu, ý besa les mans de
vostra senyoria més de mil voltes. Fins así jo só son mestre ý aprèn per maravella.
Don Juan, mon senyor, per pendre cosa molt bona, encara no à pres capellà de la
orde. Entà en tracte de dos o tres presones doctes, ý de molt bona vida ý per a
criar a quisvulla, no sé si s'acabarà ab ningú d'ells. Del que
vostra senyoria ý si serà menester prove algú de aquexos. També m'àn dit que
volen triar alguns chics per a què aprengen ab lo prínsep, perquè ab conpayia se
aprèn millor. Pense que serà la hú d'ells lo nostre, ý allí no pot sinó molt aprofitar,
perquè lo mestre és bonísima persona, ý nosaltres lo granjearem per a què tinga especial cuydado d'ell.
Bese les mans de vostra senyoria infinides voltes per lo que diu que no
dexarà per res de venir al meu part, que és la major consolasió ý mercè que jo
puc rebre, ý axí l'espere ab lo major desig del món, ý no se
molt curts. Bé voldria pogés vostra senyoria donar una pasada abans a Barselona
per la molta nesesitat que n'í à ý, per altra part, tem que aja de caminar
tantes llegües; ý la venguda de así serà enmig de l'estiu, però per allà vos
enviarem les andes per a què vinga en elles, plaent a Déu. Ý a Ell gràcies, jo estic
bona, encara que molt desmenjada.
Totes les criades estan bones ý perseveren en ben servir; besen les mans de
vostra senyoria mil voltes. Ý jo
Saula està del cap fins als peus ple de mal de sement, axí de dolor com
de bues, ý diu que may s'ó conegé fins que fou a Taragona. Ý consentí que dormís
Caldés ab ell tot lo camí fins al Villarejo; que jo sospití lo que devia ser, que,
encara que no
dormís ningú ab ell ý pesa
tostems tan bonico com acostuma ý axí
ý ell ó merex tot. Tornant a Saula, ell està determinat de tornar a la terra, axí per
curar-se com perquè no li par bé esta en ser vengut Espaya. Crec se
pesa
Molt é folgat de saber noves de Barcelona, que mal estava ab tots perquè
no m'escrivien.
Aprés de aver escrit fins así, se m'à ofert portador més segur que ab lo que
pensava enviar la lletra com la comensí, ý axí parlaré més clar.
Lo jeneral no és así, dias à que és a Toledo ý des de allí se
molt bon ome, axí pensa que és totom ý creu quant li diuen, ý, com fou así,
reclamà molt a l'enperador sobre lo de Montemayor ý sobre les altres coses que
tocaven a sa orde que avien menester favor. Ý, aprés que rebérem les lletres de
vostra senyoria, estes dareres en què dava l'avís del breu, don Juan, mon senyor,
escrigé al confesor del conte sobre lo que devia procurar que
l'enperador ý a Roma. Ell respòs que no determinava procurar res de l'enperador,
però que proveyria a Roma, ý que ell anava aquí, a on pensava que no
farien sobres a res de la sua orde, ý que ell y proveyria en tot. Tres dies à que fou
así lo confesor del conte ý és tornat a Toledo. Abans que partexca lo jeneral, don
Juan l'à informat de tot lo que vostra senyoria manà ý à promès de informar
molt al jeneral. No sé si aprofitarà.
Poc aprés que aribàrem así, demanant l'enperador a on se trobava vostra
senyoria, li dix don Juan, mon senyor, que aquí, entenent en aquex plet, ý dix-li:
quisiéredes—
dexistes que me queríades hablar largo sobre un negocio, agora lo podéys hazer—
li contà aquest negosi des de que
Volgé-u molt entendre ý posar-s'ó en lo cap, ý maravellàs molt de les pasion[s] ý
coses que aquí s'àn segides, ý de aquest breu molt més ý de qui l'à tret, ý escandalisàs
que pogés dexar de ser monja. Ý tras tot asò dix:
yo azer en ello, que yo lo aré, y si son menester más cartas para el duque o inquisidor,
hazeldas hazer, que yo las firmaré—
aquella ora atorgara qualsevulla mercè. Pux que lo jeneral no y vol entendre,
per esta via treballarem que
via de Oríes se negosiarà, que les altres ell les à fetes; no sé qui les à procurades.
Lo cardenal està tan mal que no pot entendre en negocis, que la gota li té
totes les juntures conpreses; però, en podent-lo comonicar, se treballarà que él
fasa en asò son ofisi, que tot crec que serà menester, segons lo que aquí se usa.
No
monja, que no sé a on la tindria per segura. Ý crec bé lo que aquí
ells poden, no és sa intensió de esperar lo que decalaran ab lo breu, sinó fer lo salt
que vostra senyoria diu ý aver aprés absulusió ý dispensasió. Nostre Senyor ý
proveexca en tot, que gran piatat tinc de la perdisió d'ella ý de don Juan, si à de
ser son marit. Ý no digérem nosaltres que procuràs vostra senyoria de destorbar-ó
perquè y vulla metre ningú, que bé veg que quisvulla que sia no pot lliurar bé,
sinó que u digérem ab un poc de fum, perquè lo cosí no yxqués ab la sua.
Les confitures ý les aygües ja tinc escrit a vostra senyoria com les rebí per
lo matex portador ý com aribà tot molt bo.
Don Juan, mon senyor, no sé si porà escriure perquè és ja tart ý encara no és
vengut de palasio, ý lo portador partex de gran matí. Està molt bo, guart-lo Déu.
Lo governador partex demà. Va ben despachat ý, perquè tardarà en lo camí,
no sé si escriuré per ell. Así, al present, no y à noves ningunes ý per so acabe
sens elles, soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 3 de gener de 1535
L'escriu perquè el portador no se
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí una lletra de vostra senyoria escrita lo dia de sant
Esteve, per la qual li bese les mans moltes voltes, que, raonablement, é folgat ab
ella, pux me diu vostra senyoria que estava bona; ý, ab tot, estic ab molt'ànsia de
la flaquesa que
mire de tal manera per sí, que prest sia torna[da] a estar com solia. Plàsia nostre
Senyor que Ell ó fasa com ó pot fer ý com jo lo y soplique.
Lo conte de Bondie ý don Fadrique d'Aquya, són jermans, ý axí
nomenar lo criat de qualsevol d'ells, lo qual no és arribat encara.
A trenta del pasat, escriví a vostra senyoria llarc ab hú que
Marquès, de aquí natural, que va per negosis de la contesa de Fara. Ý abans de
Nadal é scrit dos o tres voltes. Jo crec que ja les aurà vostra senyoria rebudes.
Ab aquesta no poré mas allargar perquè d'así a un quart partex lo portador.
Sols serà per a fer a saber a vostra senyoria com Sa Majestat, ý príncep, ý infantes,
ý don Juan, mon senyor, ý lo conte, ý Lloÿset ý yo estam tots ab la salut que
vostra senyoria desija, llaós a Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans
li bese.
Ab esta envie lo sumari dels perdons que
é
Plàsia Déu que lo que Ell serà servit.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 25 de gener de 1535
Es prepara l'armada per a la guerra contra els turcs. Zúñiga és nomenat preceptor del príncep Felip.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La lletra de vostra senyoria feta lo dia de cap d'any é
rebuda ý per no aver-se ofert portador no é respost fins ara. Lo moso aribà así
dijous pasat, ab lo qual é folgat estremadament, axí per la mercè que vostra
senyoria me fa d'escriure
gràcies fas a nostre Senyor per ser les de la salut de vostra senyoria quals jo desije,
a Él plàsia fer-me mercè que molt larc tems sia axí.
Divendres rebérem les altres lletres de
de vostra senyoria moltes voltes, que no diré que m'à anat mal esta senmana en
despachar lo moso. Bé ý ab dilijènsia se treballa tot lo posible, que no veg la ora
de aver-lo espedit per la molta nesesitat que n'í à. Ý ab estos consells que
tenen ara tan sovint de gerra ý d'Estat, ý ab la jent ý armada que fan, està Sa
Majestat ý sos ministres tan ocupats que ab lo major treball del món se negosia
ninguna altra cosa. Però en asò se treballa tot lo posible ý desije se oferexca
coreu per enviar lo despag, que aquest moso no és molt espedit, que diu que may
fóra aribat a peu ý, axí, à llogat una mula per lo camí.
Les primeres lletres anaren dies à [ab] Sales. Altres que jo escrigí a vostra
senyoria, que anirien ab lo primer, són fetes, ý, en estes que ara darerament mana
que s'envien, se trebala com dalt dic.
Quant als negosis de aquí, no sé què dir ve[e]nt tanta barateria ý poca
consiènsia com en tantes maneres de jent se mostra per la negra copdísia de mos
cars cosins. No
aquexa casa à rebut vostra senyoria sinó males obres, ý nu[n]ca
matexa moneda, ý ara folge que tan descaradament mostren sa malísia perquè
sàpien que
tindrem nesesitat d'ells, ý folgaré que no la tingen de nosaltres; per dolents que
sien, bé crec que no és res l'ampara del sensal de vostra senyoria, però, ab tot
los demes en conte, més que tot lo resto.
A dona Beatriu inl·lumine nostre Senyor, que en gran trontoll ý perill la
veg posada ý, encara que ella no me
en asò tinc és lo bé de la sua ànima. Vostra senyoria, per amor de Déu, no
que, pux ó té remès a Ell, tinc per sert ý proveyrà en tot.
Don Juan, mon senyor, està molt bo ý molt ocupat. Tostems s'entén en
ordenar la casa del prínsep, però encara encara no y à res determenat, ni sé quant
lo y entregaran. Allí va cada dia a informar-se de l'orde que li tenen ý a
comonicar-lo. Està flaquet, que esta senmana pasada à tengut una sesió de febra;
aprés no és estat més res, llaós a Déu; ý a Ell gràcies que totom à mostrat molt
folgar en aver-ó proveÿt Sa Majestat d'esta manera, ý tots lo y àn molt lloat. Encara
no àn posat nom al salari, axò crec que serà la darera cosa, però diu Sa
Majestat que vol que córrega del dia de cap d'any ensà ý tanbé lo de la capitania
de la guarda al nou capità. Los alavardés ó àn tant sentit que era pi[e]tat veure
tots vénen a plorar así. Encara van ab don Juan, mon senyor, fins que l'ajen mes en
posesió de est altre càrec.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria per lo que li à enviat. La una capsa
donà al prínsep ý S'Altesa près una ostieta, ý menjà-se
Lloÿset l'altra meytat ý dix que era molt bo, que
más"
aprés que son pare és ayo encara que no l'avem de nomenar axí.
Jo estic bona, encara que tostems desmenjada, però no tinc basques, ni
revese, ni estic tan flaca com ara un any. Jo
encara que esta terra és més freda que la nostra, no m'à feta inpresió ninguna, ni
la corensa del cadarn que así y à [a]guda no és entrada en nostra casa, llaós a Déu.
Saula se enamorà ara [à] un any de una mosa de una dueña de la marquesa
de Zenete en aquells tres dies que estigé en Barcelona, ý à volguda la sort que l'à
trobada así ý, ve[e]nt-se ab tanta riquesa de mal de senment, à determinat de
casar-se ab ella. Sens dir res a ningú de casa, anà pendre benedicsió enmig del dia
en la església major, ý uns alavardés se trobaren alí, que per aquels ó avem sabut. Ý
està tan content ab la muller que may lo veem en casa, ni per entendre en son
ofisi, ni per a guardar ni aconpayar-me com yxc de casa, sinó que ve a la ora que
ells se diuen ý menja ý va-se
que sabésem que era casat feya lo matex, ý jo creya que ab son mal no y podia fer
més. Lo dot que à pres és una dona de poc, ben orada, que en aquells pocs dies
que estigé en casa, anava dare
per amor del pobre de son pare. Jo crec que
Ypòlit no podia fer altra fi segons los regalos de sa mare, Déu li perdó, que,
ab tot, me à pesat sia mort a l'espital. Nofre, son jermà, anava per así ý ja en
Monsó
inportunat que l'avem pres. Si vol fer lo que deu, més valdrà fer bé a ell que altre.
Jo duptava d'enviar les lletres que són fetes per a l'enquisidor per esta via, ý
don Juan Boÿl la m'à tant asegurada qu'é determinat enviar-les. Ab lo moso yran
les altres, ab lo qual respondré més particularment a les lletres de vostra senyoria.
Dona Catarina Pallàs, la vella, és morta vuy ý Comallonga may m'à fet a
saber lo mal, encara que l'agut de bona mà, que no li à durat sinó sis dies, ý may à
estat en son sinó un poquet ayr, que confesà ý no pogé conbregar. Vuy me
digeren que estava al pas ý, com y fuy, ja era morta. Nostre Senyor l'aja acollida
en la sua santa glòria, que en forma tinc piatat de veure com resta sa casa.
Don Juan, mon senyor, no és a casa. No sé si vindrà a tems que puga
escriure, si no, prenga vostra senyoria esta per sua, que, en veritat, no té tems de
res ý, en lo bosí en la boca, yx de casa, quant per lo capítol, quant per entendre en
l'asento de la casa del prínsep, ý aprés en consultar ab l'enperador mil coses
nesesàries.
Ý per ser tart, acabe soplicant a nostre Senyor la molt agrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 31 de gener de 1535
El plet de Riba_roja cada cop s'embolica més. Ells miren de mantenir informats els reis. El mestre del príncep, Martínez de Silíceo, li demana permís per a ensenyar a Lluís. Li explica la justa i les festes del palau.
Paper. 2 plecs + 1 full (30'50x21'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Per don Jerònim Pardo que partí dimarts pasat de así,
escriví a vostra senyoria sota plec de don Juan Boÿl ý, perquè
portador segur ý que aniria en sis dies, enviý ab ell les lletres de l'enperador, ý de
Orías ý del cardenal per a l'enquisidor, ý per l'altre comisari ý per lo jeneral ý
per les monjes. Ý aprés me àn dit que avia de pasar don Jeroni Pardo per Montesa,
lo que m'à pesat en estrem perquè tem no
jo pensava. À volgut la sort que ara qu'era més menester no s'à ofert coreu ni
altre portador per aquí; lo moso é fet detenir per a què, no tenit altre més espedit,
se
Diego Ferer partex dilluns per la posta; pense enviar-les ab ell ý, ab tot, fas detenir
Gabriel perquè no sé si seran despachades per a llavós o si ell allargarà la
partida. Elles estan fetes, però Sa Majestat no à volgut firmar en estos dies; tan
ocupat està en estes consultes ý consells, ý també en una justa que
que és cosa ben inportant. Sertefique a vostra senyoria que no s'és diferit per
nicligènsia nostra, sinó que
al comanador major ý aprés al visi_anseller ý aprés a Oríes, lo qual les à
despachades ab dilijènsia aprés que li és estat comès. Anit se portaren a palàsio per
a firmar ý no volgé Sa Majestat firmar res. Esta nit fa conte don Juan, mon
senyor, de portar-les ý, Déu vulla que no li u prenga com l'altre die, que li
portà altres per a què fermàs ý, aprés de tenir-lo-y conduÿt, ý tenir la ploma en la
mà, dix que més esteses eren del que ell avia manat ý que les tornàs a Cobos, que
les y consultàs lo dia que ell sol firmar, ý dexa-u. Jo crec que no u féu sinó per
no avesar-se a firmar sinó los dies que acostuma, perquè, aprés, les pasà de la
manera que primer estaven. Treballar-s'à tot lo posible que s'espedexquen, perquè
no voldria erar per res aquest portador.
Com la enperatriz ý aquestes senyores me demanaren de aquex negosi, no
conegí ninguna pasió, sinó que
que
Ý Sa Majestat ý totes mostraren parer-los molt mal ý contaren exemples de altres
que ab major causa se avien aprofitat de breus ý los desastres que
La contesa de Faro, cada volta que vag allà, me demana de vostra
senyoria ý del negosi, ý tostems me diu que li escriva sos besamans ý mostra
molta amor.
Don Gastó no és tornat en la religió, però està ab mil mals en casa de son
jermà, que creuen que
perquè és jermà de sa madrastra, ý axí crec ó farà en asò, perquè no
conseqüènsia; de así, per totes les vies que
aprofite, que tantes persones é vist variar en aquest negosi que ja no gose confiar
de ningú. Folge que l'inquisidor persevere que, en ser ell lo que deu, y va molt,
pux l'altre comisari no és escrupolós, però, ab tot, par que té algun sel, pux se
volia escusar d'entrevenir-y, ý lo duc, en pregar-lo ni en fer-se part, no husa de
son ofisi. Espantada estic d'ell que vulla mostrar-se més parsial ab quisvulla que
ab nosaltres, tenit obligasió a don Juan, mon senyor. Ý també
provisió en les oradures de don Juan, que cosa escandalosa ý de mal ponderar és
que vaja a requebrar-se en un monestir observant, ý, per ser tan amic lo duc de
observansa, és més de maravellar, encara que per a nosaltres no és nou, pux avem
vist com s'és pasat lo de Margarit ý tot lo restant.
Los frares també
que són les monjes, encara que són dones. No sé com pensa conplir lo vicari ab
sa religió dexant parlar a una monja sens escolta al confesionari ab persona
secglar, ý que saben lo que aquexa senyora sol tramar ý ordir, ý la inquietut que
la monja té.
Ý encara que Mascons, ý Cardones ý los frares vullen fer lliga contra
vostra senyoria, jo espere en Déu que giarà tostems ses coses, pux sap sa intensió,
ý Ell ý jens veuen clarament la malísia dels altres, seyaladament dels Cardones,
que tant se són descarats. Ý lo dels sensals de Vilaermosa me à tocat més al viu
que res. Pux no és cosa de perill, no
vajen tan clas ab nosaltres perquè fasam lo matex ab ells. Bé seria que
don Juan de pagar los trenta_sis ducats a vostra senyoria, que a jent dolenta pecat
és tenir-los ningun respecte ý, pux el té més en l'emperador que nosaltres, no sé
perquè se n'és amprat en nengun tems ý com no li
nosaltres, gràsies a Déu, no tenim nesesitat de viure de acaptes ni de precurar
béns de mal gust. Jo crec bé que dona Betriu confiarà més d'ell que de vostra
senyoria, pux ella no cura del que li cumple per a l'ànima ni per al cos, sinó de
segir la sensualitat; Déu la inl·lumine a ella ý a tots los altres que bé és menester.
Ý també só del parer de vostra senyoria que ja?no y basta pasiènsia en
dessimular lo que clarament se fa contra nosaltres. Don Juan, mon senyor, à informat
a Sa Majestat de tot ý informarà tostems que y veja toc, que més fa
pendre
demanades tan favorables com é
Segons estan les coses de aquí, tinc per sert no tindrà vostra senyoria tems
de anar a Barcelona abans de venir al meu parir, ý crec serà millor que no anar-y
per a poc, que, segons lo que y à que fer, no
menester anar-y de asento. Plàsia nostre Senyor que en la venguda de así no y aja
destorp, que la desije com la vida. Jo menje alguna cosa millor que solia ý no tinc
basques ni altre mal nigú, llaós a Déu. Ý axí està don Juan, mon senyor, molt bo,
encara que ab treballs, axí de negosis com de pensament, de la càrega que ab
aquest càrec li s'oferex. Encara no li àn entregat el prínsep, ni àn nomenades les
persones que àn de ser dedicades per a son servey. Totes les coses se determinen
despai ý jo no m'y done res d'asò, perquè gosam de la llibertat que no
tendrem husant de aquest càrec. S'Altesa està flaquet ý, des d'esta indispusisió que
à tenguda los dies pasats, està un poc desmenjat i per so crec no li muden la vida;
Déu lo guart com tots avem menester.
Lo memorial de la priora ý de mestre Pere Antoni é rebut; ý ab estos
altres negosis no s'í à pogut entendre; ara s'í entendrà ý jo avisaré a vostra senyoria
de tot lo que
Lloÿset prova per maravella en esta terra ý està lo més bonico del món,
guart-lo Déu, ý continua lo anar a palàsio. L'altre dia, me vingé a veure lo mestre
del prínsep, que és bonísima persona, ý, abans de dir-li jo res, me dix que volia ser
mestre de don Lloýs ý que l'avia ecsaminat dos o tres voltes que llegia molt
bonico ý que, si jo li dava llisènsia, que ell lo pendria a son càrec. Jo lo y agraý
ý comaní tant quant era raó; de manera que ell tindrà bona manera de apendre.
Esta estava escrita fins así esperant que
don Diego Ferrer, lo qual me diu partex demà i que anirà en quatre dies. Del
memorial que donàrem per la forma ý manera que avien de ser les lletres, ne àn
cersenat lo que vostra senyoria veurà segons les minutes que ab aquesta envie.
La de Roma enviàrem ab lo primer, que, per tenir esta via per més espedida, no
la envie aquí. Los reclons de mà de Sa Majestat no
coses de justícia.
Gabriel partirà demà ý porà anar a son plaer, encara que jo li diré que
done presa.
Sa Majestat à justat vui ý és estada molt jentil festa. L'amperatrís y és estada
ab totes les dames ý molta gala. Lo prínsep de Savoya era lo cap de la una partida
ý lo conte de Benavent, de l'altra. Lo prínsep coregé ses llanses ý rompé
primeta ý a ell no l'encontraven, que encara feya masa. Lo prínsep, nostre senyor,
fou son padrí i donà la volta per la tela ab ell. Ý don Juan, mon senyor, lo portà i
comensà a husar de son ofisi, plàsia Déu que per a molts anys a son servey. A mi ý
a les altres que
la justa ý al vespre só estada al serau, de a on só exida molt tart. Ý don Juan, mon
senyor, és convidat ý en esta ora, que són les onse, encara no és en casa ý per so
faré lo plec sens lletra sua.
Lloÿset és exit molt galant ab un sayo, de alt ý baix carmesí ý per los talls
pres en caps d'or. No l'é dexat anar ab lo prínsep perquè y à mil perills entre
tants de cavalls, però à mirat molt a son plaer ý és estat al serau. Besa les mans
de vostra senyoria ý per Grabiel escriurà demà. Ý acabe soplicant a nostre Senyor
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije
ý é menester.
De Madrid, lo darer de giner.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Dona Stefania.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 1 de febrer de 1535
Comprèn el disgust i l'alegria de la mare en saber la nova del càrrec de Zúñiga perquè hauran d'estar més temps separades. El rei només està preocupat per la preparació de la guerra contra el turcs.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Les lletres de
día per diverses vies. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per lo que vostra s
enyoria me diu en totes de sa salut; plàsia a Ell conservar-la-y com jo lo y soplique.
Axí tenia jo considerat que avia vostra senyoria de sentir alegria ý tristor,
juntament, de la mercè que Sa Majestat à feta a don Juan, mon senyor, que lo
matex fiu jo per les matexes causes. Ý quant a procurar càrec a vostra senyoria
así, encara que per mon descans i consolasió me aconortàs del dan que seria per
nostra casa l'apsènsia de tots, pux veg sa voluntat, no u procuraria per res sens
dar-li
destorbàs en aquella casa, que no
Però, pux en asò par que y à tants inconvenients, almenys avem de consertar lo
que vostra senyoria diu que
tindrà a treball. Plaent a Déu, a la vista parlarem de tot, la qual desije raonablement;
a Ell plàsia que no y haja inpediment.
En lo de la casa del prínsep encara no s'í à determinat res. Así, totes les
coses se fan despay. De tot lo que
per don Diego Ferer, que és partit vuy per aquí. Per la posta é
totes les lletres que Gabriel se n'avia de portar, les quals se són negosiades
ab tota la dilijènsia posible, ý en veritat que no
ni més favorables, que en tot se à prou treballat. Les minutes é
ab eles. Plàsia Déu que ariben a bon tems ý que fasen algun fruyt, que esperansa
tinc que
abans li enviý per don Jeroni Pardo sota plec de don Juan Boÿl, que fins a
saber-ó n'estaré ab ànsia.
La declarasió de miser Valserà avem así sabuda per lletres de Barcelona ý
tostems tingí per sert lo que vostra senyoria diu que volien treballar de traure
l'acabà
sens raó ninguna, declarasen perquè tenia en bona openió a miser Vallserà ý creya
que, pux demanaven justícia, que la faria ý no aniria per considerasions.
La lletra per a ell ý per a miser Dalmau no les pogé fer Oríes per a què
poguesen fermar ab les altres, i per so no les é
de fer-les fermar, i, perquè dupte Sa Majestat ó fasa fins al divendres, que és lo die
que ell sol firmar, é determinat despachar lo moso, que mala sort serà que no
partexca coreu avent tant que no n'à partit, e Gabriel se dóna molta presa. Jo
pensava enviar-les a Barcelona perquè anasen més prest, però, pux vostra senyoria
mana, enviar-les-em aquí ý don Juan, mon senyor, també
les lletres hubertes perquè, si a vostra senyoria li par que
Bé crec que li enterbolí l'aygua la nova d'esta sentènsia, ý ab raó, per estar nostres
coses de la manera que estan ý vostra senyoria ab aquex enbaràs aquí, lloat sia
Déu de tot. Ý Ell sap lo que jo sent totes estes coses ý, en veritat, més per lo
treball ý fatiga de vostra senyoria que per ningun altre interès. Ý axí pot creure
que, en lo que
pasar per tantes persones ý per l'emperador, que en tot és llarc, ý ara, en aquest
tems que estan tan ocupats en negosis tan inportants, no pot om fer-los acabar
res, sinó ab dilasió ý a[b] poder de inportunar. Ý, en lo ordenar les coses del
prínsep, ó pot veure vostra senyoria, que és cosa en què va tant que totom té per
sert que lo tenir-lo tostems encambrat lo fa estar descolorit ý flac, ý son pare
matex diu que li va la vida en traure
sinó diferir per no ocupar-se en pensar en lo que s'à de fer.
Les festes ý bon prou de la reyna voldria que parasen en què son marit fes
lo que deu, que no volem altre d'ell.
Al governador ý a sa muller manarà donar vostra senyoria mos besamans,
ý que don Juan, mon senyor, à comanades les monjes de Jerusalem al nou capità,
que jo crec que u farà bé.
Als pares guardià ý custodi bese les mans ý folge que sien estats aquí
perquè aurà vostra senyoria descansat ab ells. Jo acsepte lo seu bon prou, ý tras
asò
càrec de tanta càrega.
Nosaltres estam tots molt bons, ý jo menge alguns dies millor que solia ý
altres torne en lo matex, però tot se pasa bé, pux la causa és tal ý no y à altres
indispusicions.
Lloÿset escriu a vostra senyoria ý està bonísim, guart-lo Déu.
Lo mosso llogà una mul·la a la venguda ý ara
Jo no n'é volgur, pux no tenia presa. Bé crec li aurà pesat, però à
paregut se podia escusar ý que era galloferia, pux no li dàvem lo temps contat per
aribar aquí.
La senyora contesa de Trevento partí de así despús ayr son camí per a Barcelona,
ý tot quant à negosiat ó aguera pogut fer quisvulla a qui u agés escrit,
ý à despès prou tems ý dinés. Bé lo y consellàrem ý no u volgé creure. Ella may à
penetrat ý ara menys que may.
De partida de así no n'í à memòria, ni de altres noves, sinó que
preparatoris de gerra. No sé en què pararà.
Tots los de casa besen les mans de vostra senyoria més de mil voltes ý jo
coman a don Jeroni ý a tots los de aquí altres tantes. Ý, soplicant a nostre Senyor
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije i
é menester,
Acabe, de Madrid, lo primer de febrer.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Lo portador s'enporta sis formages fonedós, ý é-li donat vuyt reals, que
dix que ab los drets ý tot no avia despès més a la venguda.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 8 de febrer de 1535
Juan de Zúñiga ha tingut un atac de gota. L'emissió profusa de cartes per tal de solucionar l'afer de Riba
Paper. 1 plec (30x21'30 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab aquest portador rebí, despús ayr, la lletra de vostra
senyoria de
aver tengut don Juan, mon senyor, la gota. À-li donat quatre dies ab ses nits
males; vuy està millor, llaós a Déu, però no per a llevar-se del llit, ý les vesites són
tantes que, des del matí fins al vespre, may nos dexen, ý axò és lo que li dóna més
fatiga. Ý, per estar cansat del mal pasat, no escriu a vostra senyoria. Ý lo que li àn
tardat lletres mies és estat no aver-y portador, que, ab tots los que són vinguts a
ma notícia é scrit. Ab don Jeroni Pardo ý ab don Diego Ferer é
lletres que vostra senyoria manava ý les minutes d'elles; ab aquesta se
per a Barcelona ab ses minutes. Gabriel partí de así demà aurà vuyt dies.
Don Lloýs besa les mans de vostra senyoria. Està, guart-lo Déu, millor que
may l'aja vist, ý jo estic també bona. Axí plàsia a Ell que u estiga vostra senyoria,
com jo desije, ý que remedie aquexos treballs ý fatiges que aquí té, que bé
considere quant grans són ý no pose ningun dupte en què aquexa jent husaran
de totes les trampes que poran, com bé tenen acostumat. Nostre Senyor y
proveexca com ó pot fer.
Quant a l'asento que
escrit a vostra senyoria que ara no posen casa al prínsep, sinó que dediquen dels
criats de l'enperador ý de la enperatriz per a què
no pot durar, sinó que prest li daran casa ý renda per a tenir-la. Ý, tostems que
don Juan, mon senyor, y veja toc, pot ser serta que y treballarà com treballaria per
Lloÿset, ý bé és que u ajen escrit al comanador major. Per lo que dalt dic, no
responem a ses lletres, mane
la de mosèn Bonavida, en lo negosi del qual se treballarà com vostra senyoria
mana; ý, en la matexa ora que rebérem lo plec, se donà memorial ý
les persones que eren menester. Del que
Saula, per esmenar lo de fins así, à quatre o sinc dies que se n'és anat
sens dir res a nengú ý à dexada la muller ý més de
casa. No sabem què s'és fet ý pesa
de so pare, li sofríem totes ses taches. Déu l'inl·lumín, al qual soplique la molt
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é
menester.
Lo prínsep està bo, llaós a Déu, ý cada dia envia a saber de don Juan, mon
senyor, ý envia-li los seus metjes que
Es de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý molt obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 15 de febrer de 1535
El rei convoca els vassalls per la guerra contra els turcs. Han avisat a Barcelona i les baronies perquè estiguin proveïts.
Paper. 2 plecs + 1 full (30'50x21'30 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy é rebuda una lletra de vostra senyoria de
encara que despús ayr ne rebé altra don Juan, mon senyor, de
Bonavida, é folgat molt ab aquestes per ser més llarges. Ý a nostre Senyor sien
fetes gràcies per la salut que a vostra senyoria dóna; a Ell plàsia conservar-la-y
com jo lo y soplique.
Ab la que vuy é rebuda, diu vostra senyoria com avia molt que no tenia
lletres nostres, ý la causa fou que estigeren uns dies que no trobàrem portadós ý,
aprés, ser-se detengut don Jeroni Pardo en lo camí més del que
de set, diu vostra senyoria que à rebut totes nostres lletres, que crec que deu
ser les de don Jeroni ý les que portava don Diego Ferer ý les de Gabriel, ab los
quals anaven totes les lletres que vostra senyoria manava. Aprés é
per a Barcelona ab l'ome que envià Bonavida, en lo negosi del qual se treballa tot
lo posible, ý tantost nos dix lo visicanseller lo contrari de la marquesa de
Llombay, ý ad asò replicàrem tot lo que fou menester, ý aprés nos à dit lo del
duc de Calàbria. Don Juan, mon senyor, treballa de aver la merçè per al fill del
mort ý, en cas que no
cosa o l'altra se acabe, que molt ó desije. Ý crega vostra senyoria que s'í treballarà
tot lo posible, encar que don Juan, mon senyor, no u pot negosiar personalment
per son mal, del qual està ja molt bo, que no té sinó flaquesa de la dieta
ý poc dormir. À tenguda la dolor en los dos peus ý genolls. Àn determinat que
purgàs per ser prinsipi de primavera ý, axí, près ayr la purga, ý crec li aurà fet gran
bé, que mai ninguna volta s'és tingut tam prest sobre
Déu. Encara no és exit de casa ý té molta nesesitat per esta nova que poblicà
despús ayr Sa Majestat ý és que vol ser a
mana apercebir a tots sos criats que
en so de gerra ý ab aparell per a pasar més avant si fos menester. Als uns mana
que vajen ab dos cavalls, als altres ab tres a cada hú, segons lo partit que pren. Ý,
encara que lo motiu és a Barselona, totom té per sert que vol pasar ab esta armada,
ý ell crec jo que també va ab pensament de pasar si los negosis ó requiren,
ý tan contra voluntat de tots com l'altra volta. Crega vostra senyoria que és la
major piatat del món veure esta cort, que par que
jornada pasada encara no avien comensat a pagar los deutes que en ella avien
fet. A ningú no à dit Sa Majestat que vaja sinó a sos criats, però folga dels que
se li oferexen, ý molts van ab molta volontat ý bon sel. De grans, los que fins así
saben són contes de Benavent ý de València ý duc d'Alburquerque, ý aquest
diuen que va per virey de Aragó.
La enperatríz, jo no la é vista aprés de asò, però diuen que és piatat de
veure lo llanto que ella ý totes les de palàcio fan, ý ab molta raó. Lo marqués
de Llombay va també.
Ý jo no acabe de fer gràcies a Déu de tanta mercè com m'à feta que estiga
don Juan, mon senyor, enbarasat de manera que no puga segir, que, si ara li
agesen donat aquest càrec, no l'agera acsceptat tampoc, com féu lo del dalfí, ý, ab
aquex respecte, crec lo y à donat l'emperador abans que poblicàs asò. Ý, encara
que jo estic tam bé, tinc molta piatat de les altres, ý de la emperatriz més que
de totes; ý està tan flaca de aquest preyat que tinc por ni li fasa més dany del
que auríem menester. Déu y proveexca.
A Barcelona é scrit ý a les baronies perquè estigen proveÿts. La casa, crec,
serà menester dexar-la [a] algú sens roba ninguna; encara no sé a qui fins que
sapiam los que van. Per una part, me pesa que vostra senyoria no estiga en tal
tems en sa casa, ý per altra, y folge, que s'escusarà de algunes despeses. Per al molí
vendrà a conte, que crec tindrà prou que moldre ab la cort, ý ser d'estiu ý ab
l'armada, que crec se proveyrà de bescuyt. Escriga
ben adresats los molins, que jo é fet lo matex.
Lo prínsep està molt bo, guart-lo Déu, ý à tengut molt'ànsia d'enviar a
saber cada dia de don Juan, mon senyor. En la casa de S'Altesa, ni en nostren aposiento
ni asento, no s'à fet res encara. Sa Majestat envia a demanar cada dia a don
Juan, mon senyor, per entendre en asò, ý ell se
podent-se ben tenir, anirà a Palàcio. No sé si porà ser demà.
Està l'enperador ý tot lo resto tan ocupats ý plens de negosis, que crec que
nit ni dia may reposens, ý los consels, que jo escriví a vostra senyoria que
tenien tan sovint, àn parat en asò.
No sé com ó farà don Juan de Cardona, que ell també serà dels cridats.
Avise
ànsia fins que ho sàpia.
En estrem folge que lo inquisidor sia tan sansera persona.
En lo de aquell negosi que vostra senyoria m'escrigé, per figures se àn
fetes totes les provisions que són estades posibles, ý crega vostra senyoria que en
res no y à descuyt, que bé considere la nesesitat que n'í à ý desije com la vida
veure a vostra senyoria fora de tant trebal ý fatiga. La cifra enviaré ab lo primer
portador segur.
Lloÿset està, guart-lo Déu, millor que may l'aja vist, ý priva ab son amo, ab
lo qual apendrà, com tinc escrit a vostra senyoria, ý, per a què en casa repetexca,
tenin ja freyle, molt bonísima ý docte persona; és llisensiado en arts ý bachiller
en teulogia. Jo estic molt bona ý, de sinc o sis dies ensà, me par que comense
a sentir la criatura, i des que só en quaresma menje molt bé, ý axí é determinat
perseverar en les viandes quaresmals, pux les menje millor que la carn.
Don Juan, mon senyor, no escriu a vostra senyoria perquè ab sa indispusició
és tan visitat que en tot lo dia no
a ell no li basten los dies ni les nits; vuy és estat quatre voltes, ý causa-u que té un
negosi de inportànsia sobre serta jurisdicsió de uns llocs seus, ý a cada coseta
ve a consultar, ý à consell.
Ayr s'escrigé esta lletra ý vuy nos àn desenganat de la faena de Bonavida,
no
que estaven consertats ab lo del duc, ý, per conplir ab tots, àn feta la mercè ad
aquell ý donen-li per coatjutor al fill del mort. Ý, encara que en alguna cosa se
cumple lo que Bonavida volia, jo agera volgut haver-ó absolutament per a ell ý a
son nét; ý, com érem estats primers, crec que
consert que y avia entre
senyor, no li escriu per sa indispusisió, ý que pot creure que s'í à treballat tot lo
posible. Ý, per ser tart, acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona
de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora i més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 25 de febrer de 1535
En el plet de Riba
Paper. 2 plecs + 1 full (30'50x21'20 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Diumenje pasat rebí una lletra de vostra senyoria de
catorze de aquest, ý dimats rebí la de dotze, que venia sota plec de don Juan Boÿl,
per les quals bese les mans de vostra senyoria infinides voltes, que en estrem les
desijava, axí per saber de sa salut, que Déu guarde, com perquè estava ab ànsia si
avia rebudes les lletres. Gabriel féu bona dilijènsia, encara que ab cames d'altri, ý,
pensa[n]t que tardaria més, enviyý les lletres per don Diego Ferer ab don Jeroni
Pardo. Dubtava d'enviar les altres, sinó que don Juan me asegurà molt ý, ab tot, les
fiu posar sota plec seu, ý axí aniran estes i, ab elles, la sifra perquè pugam escriure
tot lo que serà menester.
Del jeneral ja escrigí a vostra senyoria lo que así avia conprès de sa manera,
ý encara no
de don Jeroni de pendre
mateix so dix aprés. Ý, si lo dit Mascó procuràs alguna cosa per a sos néts,
informant de veritat, tindria esperansa que n'auria, però, anant tan ple de
mentides ý de arts de mala manera, crec ó perdrà tot.
Molt és que la priora estiga ferma sent tan conbatuda. Nostre Senyor crec
ó fa perquè no acaben de perdre aquella pecadoreta. A Ell plàsia proveyr en tot
com sap que és menester, ý prest, perquè vostra senyoria puga exir del treball ý
turment que aquí té, lo qual sent jo quant és raó.
La ofe[r]ta de les plantofes que à fet lo jeneral a dona Betriu me à caygut
en gràsia per a estar ella de la manera que està. La informasió ý declarasió que à
feta crec que farà molt al cas si l'à enviada a Roma. De así se à proveÿt ý escrit a
totes les persones que y poden ajudar tan encaridament com és stat posible.
Déu vulla que aribe a tems, que jo crec que aprofitarà.
Folge que l'enquisidor ý la priora estigen contents de les lletres. De l'altre
comisari no fas tant de cas, pux tota la seguretat està en l'enquisidor.
Maravelle
vergoya de fer tot lo que se li antoja, sens tenir respecte a ningú. Vejam ara si
dexarà de segir a l'enperador, que, si u fa, porem dir que à acabat de tot. Desije
saber en què à parat l'ampara que feren al sensal de vostra senyoria. La mala vida
que don Juan, mon senyor, à tenguda des que som así, ab tants negosis, crec li [à]
ajudat a venir la cota en tems que no solia. Ara està ja bo, llaós a Déu, ý à nou
dies que yx de casa. Però està ab molta fatiga d'esta partida de Sa Majestat per
restar-li tan gran càrec en sa absènsia, ý ta[m]bé sent veure
lo que a mi me aconsola. Ý l'enperador lo burla molt dient-li que l'à enganat ý
per so
com li dava lo càrec del dalfí, ý axí fóra estat sens dupte ningú, que, si u agés
sabut o sospitat, may ó aguera acseptat, que ara l'à soplicat li donàs llisènsia per
anar, però no u à pogut acabar. Beneÿt ý lloat sia Déu, que m'à feta tan gran
mercè, que may acabaré de fer-li
majós trebals que may, ó tinc per bé per no veure
don Juan en tants perills com als que van. S'esperen les persones que àn de servir
al prínsep. Estan ja determenades per Ses Majestats, però no les àn poblicades.
Perquè no crec los conega vostra senyoria, no
són molt a prepòsit, però, pux manen que estigen a tot lo que don Juan, mon
senyor, manarà, ell se darà tan bona maya en asò com [à] acostumat fins así en tot
lo que à entès. Lo seu nom ja àn determinat que sia "ayo". En lo salari no
allargats fins así a més de dos mil ducats ý dexa la chamarlania. Àn-s'í fets los
contraris que és raó, posat al davant les despeses que se li oferexen; no sé si
aprofitarà. L'aposiento serà en palàsio o en casa que tinga pasadiso; asò crec no ve
molt a conte a les senyores que priven ý, com veuran lo poc que jo só amiga de
metre
Com l'enperador sia partit, que à de ser lo primer de mars, crec li entregaran
lo prínsep, lo qual està molt bo, guart-lo Déu, ý és lo que menys deu sentir
la partida de son pare. La enperatriz està que és la major piatat del món, és-se tant
aflaquida que no par presona. Tot lo restant de palàsio està com és raó ý tota la
cort, axí los que van com los que resten, que par que som al juý final. Sa Majestat,
crec, yrà millor aconpayat que l'altra volta perquè van los que anaren llavós
ý molts altres de òmens de títol. Los que fins así
de Benavent, marquès d'Elch ý de Lombay, contes de València ý de Viena ý lo
duc d'Alburquerque va per virey de Aragó. De altres se creu que yran, però
encara no
La casa de Barcelona serà menester per al marqués d'Elc[h]; jo u é scrit a
mosèn Capeller per a què l'aparelle. Vostra senyoria mene-li lo matex.
Lo cardenal de Sigüensa va ab tot son puagre.
Nosaltres restam así, no sé si
en fi de juy. Déu la deslliure, que espantada
Lo del negosi de Barcelona me à escrit mosèn Camós, del que m'alegrí en
estrem, perquè ab la matexa ànsia estava que vostra senyoria de aquella
execusió; plàsia Déu remediar-ó, pux sap que nosaltres no volem sinó la justísia.
A Margarit crec li
aquella les page totes. Pobre de son oncle que axí
m'ó avia escrit.
Vostra senyoria ab totes ses fatiges se serca aquí remey de dinés, que jo
maravelle del que li basta, ý d'enviar-los a demanar así bé pot creure que no
fatiga ý que si
tantes coses a pagar que tenin al present ben llimitats los que avem menester.
A Badia pot dir vostra senyoria que no cure d'enviar la mula, que no poria
servir per a res, que Lloÿset ni ningú no gosa anar sinó ab cavall, ý lo prínsep à
donat les sues mules a la infanta perquè no cavalca sinó en cavall ý alguna volta
en aca; de manera que así seria cosa perduda, ý aquí la pot enplear ab algú.
Lloÿset està, guart-lo Déu, millor que may sia estat ý crec aurem asertat en
mestre, que par bona persona ý ell ja
per maravella ý té tant'ànsia d'estodiar que, en despertant-se de matí, al llit
pren lo llibre ý, mentres li escalfen la roba, estudia ý Caldés aprèn ab ell, ý tot lo
dia van declinant los dos. Dóna una llisó de matí ý altra deprés dinar, abans de
anar a palàsio. De manera que, ab asò ý ab lo que apendrà ab lo mestre del
prínsep, ell yrà prest avant, ab l'ajuda de Déu. Sa Altesa totems li fa moltes favós ý
ell tostems li està entorn, que ja sap posar-se avant. Besa les mans de vostra
senyoria moltes voltes.
Del negosi de Bonavida ja li tinc escrit lo que s'à fet, que és dar l'ofisi al
que
s'í à fet.
També tinc escrit en lo del senyor don Gillem que ara no prenen patjes
per al prínsep, sinó que per senmanes lo serviran los de la enperatriz ý avent-se
serviria per senmanes al prínsep, com los altres. Ý, segons ella està caregada, no sé
si
prenga patjes propis, que no crec puga estar molt tems d'esta manera, consulte
vostra senyoria perquè deslliberen lo que
poden creure que en qualsevol cosa que
pròpia. Mane
mans, ý que ell no escriu al senyor don Gillem per estar molt ocupat ab la breu
partida de Sa Majestat; ý tanpoc no sé si porà escriure a vostra senyoria. Ayr se
acabà lo capítol de sa orde, ý vuy pagà la guarda de peu ý demà la de cavall davant
lo nou capità per a entregar-la-y des de ara.
De Saula també tinc escrit com se n'és anat ý à dexat quaranta ducats de
deutes entre moltes persones.
Les lletres per als doctós de Barcelona folge aja rebut vostra senyoria. Don
Juan, mon senyor, los escriurà en tenint espay, que espantar-s'í à vostra senyoria
del poc que té, ý sen jurament creuré que axí asò com tot lo demés sent vostra
senyoria aquí tant com ó poríem sentir así. Plàsia nostre Senyor que totes les sues
benedicsions nos conprengen ý a vostra senyoria lo que así li desijam, que tots
tindrem raó de contentar-nos.
Jo estic molt bona aprés que sent la criatura, ý menje molt bé. Encara
tinc quaresma ý, pux me trobe bona, no sé si perseveraré. Desije saber si la té
vostra senyoria, encara que crec que sí, ý com y prova; plàsia Déu que, com jo li
soplique ý que de la matexa manera, guarde sa molt egrègia persona ý estat
prospere.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
..., 25 de febrer [1535]
A causa del nou càrrec de preceptor de Juan de Zúñiga tenen moltes despeses i no poden ajudar-la.
Paper. 1 full (30'50x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5a núm.2).
Molt egrègia senyora: Bé crec que aurà agut trebal mosèn Capeller de trobar
dinés per a vostra senyoria, que Déu sap l'ànsia que jo tinc de tots los càrecs de
allà. Soplic a vostra senyoria que no
d'enviar socoro, que ara tenim nesesitat de fer plata ý també capella ý algunes
altres coses nesesàries per causa de aquest nou càrec; aprés de asò jo faré tot lo
que poré ý axí espere en Déu que poc a poc se remediarà tot lo de allà, axí plàsia
a Ell, lo qual guarde a vostra senyoria com jo desije ý é menester.
Feta a
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Sense data
Segueix preocupada per socòrrer econòmicamet a la mare, però no pot fer-ho.
Paper. 1 plec (31x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5 num.15).
Molt egrègia senyora: No tinga vostra senyoria congoxa del que jo tinc de aplegar
así per a socore als càrecs de Barcelona, que jo u faré tostems que y aja dispusició,
ý de manera que no cause sospita, perquè seria tant gran incovenient com
vostra senyoria diu, ý per so fins así no é gosat per no aver-y dispusició, però
acabat de fer lo que ara se va crec la y aurà, ý axí
en veritat jo desije com la vida veure-u remediat per lo descans de vostra senyoria;
ý jo só bon testimoni si s'és despès voluntària o nesesàriament, ý axí
espere en Déu nos farà mercè que, sens enug, se remediarà; ý esta anada de la cort
crec serà profitosa, pux ni vostra senyoria ni nosaltres no
altrament tostems agérem agut a fer despeses.
Quant al fill de mosèn Palau, jo treballaré que l'atorge, que ara y aurà
millor dispusició, axí perquè los uns se fan grans com perquè Vilana se
Jo u é scrit a s'àvia ý l'é detengut a ell a
no aturarà, ý ab asò jo treballaré lo prenga ý, si per mi no vol, li mostraré l'ànima
de vostra senyoria, ý jo crec que u farà, ý sinó esforsar-m'ó é de manera que u
fasa, que no és raó se dexe tenint-ó vostra senyoria promès. Saposa fa molt bona
prova fins así. Así pagí l'altre die tretze ducats ý fiu-los dar a mosèn Capeller,
d'estos poquets fent-se moltes voltes seran queucom, ý dintre pocs dies vol enviar
lo conpliment de les dos mília lliures per a que
No sé si està de manera que
no sé si seria bé sercar lo que li s'à de dar més avant en altra part, per no aver de
pagar tan gran pensió; bé só serta que vostra senyoria ne sabrà fer millor los
contes, però encara é volgut dir lo que m'ocorria, la vida ý estat de la qual nostre
Senyor me guarde ý prospere com lo y soplique.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Sense data
És una carta escrita d'amagat de Juan de Zúñiga en la qual es compromet a estalviar allò que pugui per tal d'ajudar-la i de col·locar el fill de Palau com a patge. Han descobert, la manera d'enviar-se cartes secretament, a traves d'una serventa.
Paper. 1 plec (30x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. caixa 8 c.5)
Senyora: Sertefique a vostra senyoria que no y à die que, una ý moltes voltes, jo
no pense en los deutes de Barcelona ý en sercar manera per a enviar socoro,
perquè no satisfà jens que
Jo tinc hull de fer aplec a poc a poc, ý, com sia alguna cosa, sercar manera
per enviar-ó. Fins ara no s'és pogut aplegar res perquè vingérem desdinerats ý àn-se
agut a pagar algunes llibranses que des de Ytàlia s'eren fetes ý de l'arendament
de la comanda de aquest any pasat no n'avem encara rebut res, perquè
tenen los arendadós los plasos llarcs. Jo treballaré de aplegar tot lo que serà
posible per al tems que vostra senyoria mana, encara que crec jo, no porà ser tant
com fóra estat si no
algunes despeses, axí de la despesa ordinària com de fer plata ý altres mobles, però
en fi se farà lo que
remediarà, plaent a Déu.
Quant al fill de mosèn Palau, só de parer que vostra senyoria, com vinga,
que
avia promès; ý, com así, dir-li-em que
prinsipi, vostra senyoria no s'enuje, que és aquexa sa condisió natural ý com serà
esbravat am bi, que axí
ab manament de mare, que no gosarà dir altra cosa, que encare que alguna volta
yxca de caselles, aprés tantost se conex, ý esta tacha, entre tantes altres coses
bones, prou se pot sofrir, seyaladament que a
Per ara no tinc altra cosa que escriure per esta via. La lletra per a na Cams
és venguda ben dessimulada, axí poden venir tostems. Escriva vostra senyoria a
mosèn Capeller que, tostems que m'aja d'escriure res d'esta calitat, lo
ella, que altrament se poria trobar.
En esta ora m'à recordat altre enbaràs que
manllevà aquells dinés per a sor Custòdia, per a dos anys, ab pensament que si ell,
ab almoynes, los podia pagar que u faria, ý [si] no que
conplisem al tems. Ý que, com ell se n'és vengut que no à pogut conplir, ý que,
com era pasat lo tems, ell tenia enpag, ý que de Barcelona li escrivia lo qui
avia prestat, de manera que folgaria de cobrar-los, encara que no li donà presa.
De manera que prengérem per espedient que jo escrigés a Ermosilla, que és
amic seu, ý
aquest any, fra Juan no lo y pagava que ell matex se poria pagar dels meus dinés
del cardenal ý fra Juan me dix que ell creya que les poria pagar de caritats ý asò
perquè
voluntat, à promès de fer-ó ý no sap lo que és o qui pugés trobàs una mina secreta
per a poder aclarir tot asò. Nostre Senyor y proveexca que sap ab la intensió
ý nesesitat que
guarde a vostra senyoria com li soplique.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 3 de març de 1535.
El rei ha marxat cap a Barcelona per preparar la guerra contra el turc. El càrrec de Juan de Zúñiga ha quedat instituït. Allò que havien demanat per Pere Antoni Beuter no s'ha aconseguit.
Paper. 1 plec (30'50x21'30 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A totes les lletres de vostra senyoria tinc respost, ý ara
darerament molt llarc, ab la qual enviý la cifra. De llavós ensà, lo que y à que fer
saber a vostra senyoria és que ayr partí Sa Majestat ý à
com se pot pensar. La emperatriz està qual Déu apiade. Nosaltres crec que
mudarem prest ý no sé si porà ser en palàcio mentres estarem en Madrit, perquè
hi ha molt poc lloc, però serà molt serca d'ell.
Lo partit ja tinc escrit a vostra senyoria que és dos mil ducats. Sa Majestat à
parlat a tots los que àn seyalat per a la casa del prínsep ý a tots à dit que lo que ell
vol que fasen és lo que don Juan, mon senyor, los manarà, ý que
molt ab ell, al qual avien de dar gràcies de ser entrats allí, perquè ell ó avia tingut
per bé, ý altres paraules de molta favor.
Ell à tant sentit partir-se de Sa Majestat que en la matexa ora que
besà la mà, com tenia los peus balbusos del mal pasat, li donà dolor acutísim en
un dit ý durà-li quatre ores, molt diferent de les altres voltes, ý aprés sesà súpitament
ý restà tan cansat que à dormit esta nit com un cos mort. Ý ara està molt bo, ý
llevat, ý poria exir de casa si volgés. Jo estic molt bona ý Lloÿset, per lo semblant,
llaós a Déu, el qual decora que és maravella ý crec que aurem asertat en mestre,
que par de la matexa pasta de mosèn Pug, que, aprés que l'à pasat, juga ab ell ý fa tot
lo qu'és menester ab la major amor del món, ý lo chic lo vol ja estremadament.
Les esglésies que vaquen en Cataluya van a proveyr allà, lo que m'à pesat
per amor de don Jeroni. A la despedida n'à tornat a parlar don Juan, mon
senyor, ý à donat memorial nou. Déu vulla que aprofite, que bones paraules nos
àn dades. A Viladamor escriviu que solisite al comanador major com sia allí.
Per a don Juan de Oms, se à agut asento de jentilome de la casa de Sa
Majestat; és ja partit per a Barcelona ý va determinat de pasar.
En lo de la priora de Sent Cristòfol, no s'à pogut fer res, ni tampoc en lo
de mestre Pere Antoni, que tot nos ó avien remès a la consulta, la qual s'és feta
a la partida, ý la resposta és estada que per ara no era tems de la una cosa ni de
l'altra, ý que lo de Sent Cristòfol era dificultós com lo del capellà, que los que
estan asentats voldrien dexar, com més afegir-n'í; ý axí resta tota la capella, que
no se
Ý també à manat a tots los prelats que restasen, que per a Àfrica no
menester. Molt me à pesat lo de la priora.
Pux lo portador és tant sert, ab ell porà saber vostra senyoria tot lo que
més llargament manarà. Ý jo, per les vesites, no allargaré més de soplicar a nuestro
Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo
desige ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 17 de març de 1535.
El príncep ja té el servei asignat. Ara no poden importunar el rei amb cap negoci ni agafar cap més patge.
Paper. 2 plec (30'20x21'70 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab lo portador d'esta, rebí a
vostra senyoria, les quals tenia ben desijades per ser la més fresca que abans d'elles
tenia de
tardansa, sinó de portadós, que ab molt'ànsia ý cuydado estava. Ý bé crec que
vostra senyoria estarà ab lo matex per la gota de don Juan, mon senyor, especialment
com aurà sabut Li tornà lo dia que Sa Majestat partí. La una volta ý
l'altra li à donat molt treball, ý esta darera crec que fou la causa exir de casa abans
de ora, però no
llaós a Déu, està ja molt bo ý exirà prest de casa. Ý crega vostra senyoria que és
axí com dic, que, en veritat, tostems li é escrit lo sert.
En lo seu salari no s'í à afegít més dels dos mília ducats, com tinc escrit a
vostra senyoria, ý estos li àn de pagar así un tresorer de l'enperador, lo qual à de
donar lo que serà menester per al vestir ý cambra del prínsep; que a S'Alteza no li
àn asi[g]nat cosa serta ninguna perquè no li àn fet casa de prepòsit, sols li àn
senyalat tres mestre-sales ý són: don Manrique de Silva, ý don Alvaro de Cardona
ý don Juan de Acuya —no lo que vostra senyoria conex—; ý tres trinchants: don
Juan de Benavides, ý Ruy Gómez ý l'amo de S'Altesa; ý lo tinent de don Juan,
mon senyor, que servirà de càmares és don Antonio de Roges. Ý tots estos à
seyalat Sa Majestat ý són de sos criats ý serviran ab lo matex partit que ara tenen.
Tots los ofisis baxos, com portés ý rebostés ý mosos de cambra, à seyalats la enperatrís
dels seus, sinó sols Espaya ý Cúyiga, lo del conte, que à treballat don Juan,
mon senyor, que entrasen per mosos de cambra. De pages àn de servir los de
la enperatriz per senmanes, ý ella li à de fer lo plat, de manera que, pux no li
donen renda, no à
que don Juan se darà bona maya ab tots, ý dels principals tots li tenen deute ý
molta amistat. Encare no li àn entregat lo prínsep, axí per sa indispusició com per
no ser acabats alguns adresos de casa axí com plata ý llits ý altres coses. No sé si
serà fet abans de pasqua; jo crec que sí, que la enperatriz à dit que molt prest seria
acabat tot. Lo nostre aposiento crec serà en palàsio o ab pasadís, segons la dispusició
que y aurà en los llocs a on estarem. Jo més estimaria casa ab pasidís, axí per
la llibertat de tenir la entrada ý la exida a nostre plaer com perquè no y agés
ningun enpediment en poder posar vostra senyoria juntament ab nosaltres, però,
com se vulla sia, espere ab tan gran desig la sua venguda com vostra senyoria pot
pensar. Ý, perquè des d'así se
molt aquí, desije que secretament estigés vostra senyoria consertada ab les monjes
en cas que dona Betriu restàs monja, ý crec que per ad asò porà aprofitar fray
Tomàs de Gusman, que va per prior de aquí ý vicari de les monjes, ab lo qual
escrigí est altre die a vostra senyoria. Así és tingut per molt docte ý onrada
persona, ý va informat de tot lo que és menester, ý à
aquí, ell parlarà ab vostra senyoria ý farà en lo negosi tot lo bé que porà, ý en
quietar la monja també, encara que crec no li prometrà plantofes, que no és jens
simple ý molt gran preÿcador. Estarà poc aquí per ara, perquè à de ser en
Barcelona molt prest. Dic-ó perquè vostra senyoria trebale de negosiar prest ab
ell, ý plàsia Déu que no
L'almirant à pres bon cabal de moure tants plets ý, perquè tinga alguna cosa
que defensar, me par bé que vostra senyoria torne a sa demanda ý que moga
l'altra si par als atvocats.
Don Juan aurà fet bona jornada si dexa de segir la enpresa de son amo
per la sua, que jo crec lo y posaran en cap de llibre. Sa Majestat se té per sert que
pasarà en Àfrica ý de allí, se creu, a Nàpols, ý, enbarcar-se à, en estant presta
l'armada. Lo rey de Portugal ó fa molt bé, que li à
armades. De así van tants grans senyós ý cavallés que seran molts més que l'altra
volta.
Set o vuyt dies abans que partís, aribà la nova de l'or del Pelú que avia
aportat a Sivilla, que és molt gran suma, axí lo que pertay a Sa Majestat com lo
de particulàs, del qual se servex també ý paga
giar-lo aquesta jornada com à fet en les altres; que totems li ven les coses a
demanar de boca.
Así
pensar. Beneÿt ý lloat sia Déu, que
què fóra estat de mi si Ell no y agés proveÿt.
Diu-se que yrà Sa Majestat a parir a Toledo, que està a dotze llegües
de así. Encara no està determinat, no sé què
Jo estic molt bona ý é provat molt bé ab la quaresma, ý axí espere de acabar-la,
ab l'ajuda de Déu, ý tinc cuydado de guardar-me de tota revesia.
Lloÿset està millor que mai sia estat; guart-lo Déu, ý aprèn ab son mestre,
que encara lo prínsep no comensa a decorar ý ell ja sap tots los nominatius de
cor ý la pràctica que
escriurà ab altre portador.
La lletra que Badia demanà per al comanador major serà ab aquesta. Per a
l'enperador, don Juan, mon senyor, està determinat de no escriure-li en aquesta
absènsia de negosis, sinó sols lo que tocarà al prínsep. Ý crec jo que Badia anirà
a mal tems a Barcelona, perquè los negosis que ara tenen entre mans són de
tan gran inportància que no pararan orella al profit que de aquex los pot venir.
Quant al de son fill, así no resta ningun secretari sinó Juan Vasques; sabrem si
voldrà, ý, del que dirà, daré avís a vostra senyoria.
Quant a don Miquel, si lo senyor don Gillem vol que
ab la enperatriz o que espere a com lo prínsep ne tinga, avise
que en tot lo que
Lo freyle que anà aquí, encara que és bon ome, no és per a tenir tal
càrec, però se porà sercar altra persona.
Quant al que mosèn Camós demana, fer-s'à com vostra senyoria mana. Ý,
per aver vuy tingut moltes vesites, ý ara ser molt tart ý lo portador à de partir
molt matí, no
nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat
prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 30 de març de 1535.
Comenta aspectes referents a la salut i al servei.
Paper. 1plec (30x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Despús ayr, rebí una lletra de vostra senyoria de
aquest, ý aquell matex dia partí de así Francisco ab la mula de vostra senyoria, ab
lo qual escriví llarc; ý tanbé crec aurà rebudes altres lletres mies, ab què aurà
descansat de l'ànsia que tenia del mal de don Juan, mon senyor. Ell besa les mans
de vostra senyoria ý no escriu per aver escrit ab lo moso. Està molt bo, llaós a
Déu, que ja a penes li
fustet al setembre, que ara no gosa perquè no li prengés la calor enmig, ý tanbé
perquè
los ports, tostems serà desatent lo camí, de manera que axí, per totes estes coses
com per acabar de cobrar ses carns, ó allargarà fins a setembre.
Jo estic molt bona ý lo preyat no pot ser millor. Ý esta volta no é fet sanc ý
tot pense que
begut vi estos dos anys ý, sens dupte ningu, vostra senyoria asertà en fer-me
ayguadera, que m'és molt natural ý axí serque l'ama, per ad asò que porte, que u
sia. Ý tanbé m'é fet algunes dilijènsies de devosions, que, si és filla, tinc promès de
abans que
vestida de blau i blanc; ý, si és fill, Juan Batiste ý Juan Evanjeliste, ý que anirà vestit
un tems de l'àbit de sent Francés, ý des del dia que naxerà se à de vestir d'estes
colós. No é pres lo tems sert, però porem-y afegir tems ser ý porà ser tanbé
Silvestre, com vostra senyoria mana. Plàsia nostre Senyor mudar-nos-y la sort,
com vostra senyoria lo y soplica.
Jo crec auré trobada dueya com l'avia menester, que aquella que jo
escrigí a vostra senyoria que avia de veure me à molt contentat. Es dona de molt
bona casta ý axí u era son marit. Tindrà quaranta-si[n]c anys fins en sinquanta,
molt jentil presènsia ý manera, ý molt discreta ý ben criada, ý, sobretot, mon
onrada ý dona que à sabut ben tenir sa casa, casada ý viuda, que restà ab sinc
filles ý té
altra en un monestir, que vol ser monja; l'altra volgera tenir ab si, però jo la n'é
desenganada ý axí la dexarà ab una de les casades. Estic ja consertada ab ella, però
encara no és en casa perquè és anada a metre en cobro la sua. Plàsia Déu que aja
asertat, que molta nesesitat ne tenia ý tanbé, per lo cuydado que vostra senyoria
ne tenia, ó desijava; pux tinc a esta, no seran menester ninguna de les de aquí.
Na Blanes besa les mans de vostra senyoria, per lo que diu de sos fills, infinides
voltes; ý na Camps ý les altres, per lo semblant. Ý jo
les de vostra senyoria ý li bese les mans moltes voltes per la conposta ý altres
confitures, que són vingudes a molt bon temps. Al carreter se à pagat lo que
vostra senyoria manà.
Lo comte està alguna cosa millor, però encara té prou treball. Nostre
Senyor li done salut. Ý, a Ell gràcies, Lloÿset la té bonísima ý besa les mans de
vostra senyoria, ý no escriu per estar ab lo prínsep, que és la ora de jugar. S'Alteza
està molt bo, guart-lo Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 1 d'abril de 1535.
No té res a dir-li, perquè ja li ha escrit altres dies, llarg, però no vol que se
Paper. 1 plec (30'50x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Esta senmana é scrit dos voltes llarc. La una ab Francisco ý
l'altra ab lo carreter que portà les confitures. Ý per so serà esta breu, la qual se fa
per no perdre lo bon costum que no se
Don Juan, mon senyor, ý don Lloýs ý jo estam ab conplida salut, llaós a
Déu, ý ells besen les mans de vostra senyoria ý no escriuen per estar lo portador
de presa.
La lletra per al mestre de rodes serà ab aquesta, que no s'és poguda
despachar abans, ni més favorable del que va, que en tot se à treballat lo posible.
Lo conte esta millor, laós a Déu, al qual soplique la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
És de Madrid, lo primer de abril.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li
besa.
.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 2 d'abril de 1535.
Només escriu per aprofitar el correu. Estan bé.
Paper. 1 plec (31x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr escrigí a vostra senyoria ab un català que pasava per
aquí, ab lo qual enviý la lletra per al mestre de rodes; ý, axí com per aver tan poc
que é scrit com perquè lo portador va molt espau, no serà esta sinó sols per fer a
saber a vostra senyoria com don Juan, mon senyor, ý don Lloýs ý jo estam molt
bons, llaós a Déu; ý axí u està Sa Majestat ý sos fills.
Lo portador era criat del cardenal, que aja glòria, ý à servit de cavallerís en
casa, ý, perquè lo marquès ne tenia nesesitat per a esta jornada, don Juan, mon
senyor, lo y à dexat ý, pux és persona tan serta de què vostra senyoria porà
saber lo que serà servida. Se acaba esta soplicant a nostre Senyor la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 3 d'abril de 1535.
Encara no saben on s'instal·laran. L'informa de l'estat del joc d'influències. Els Cardona
segueixen igual i sembla que no tenen intenció d'unir-se al rei en la guerra contra els
turcs.
Paper. 2 plecs (32'50x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Lo dimars sant rebí una lletra de vostra senyoria, per la via
de Guadalajara, de deset del pasat, ý vuy n'é rebuda altra de
les quals bese les mans de vostra senyoria moltes voltes, que són estades causa de
fer-me selebrar la Pasqua ab molta consolasió, especialment esta darera per ser
tant fresca. Plàsia nostre Senyor donar a vostra senyoria tantes ý tam bones
pascuas com jo li soplique. Ý a Ell gràcies per conservar-li la salut, encara que
m'àn dit que à tengut cadarn, ý vostra senvoria no me
tostems me avise molt particularment de sa dispusisió, pux sap que en sa absènsia
no puc aver major consolasió.
Así tenim tots molt conplida salut, llaós a Déu, ý don Juan, mon senyor,
està molt bo ý fa ja son exersisi acostumat de anar a peu als matins. Lloÿset may
l'é vist tan gros ni ab tan bon color, ý aprèn per maravella, que ja decora los
verbs. Ell escriu a vostra senyoria. Jo só exida molt bé de la quaresma ý més grosa
que entrí en ell, ý menje molt bé ý estic molt bona; ý axí
que
pits tinc molt grosos, que és seyal de filla; sia lo que Déu serà servit, que de tot
serem contents. A Ell plasi portar-ó a edat perfeta ý que sia per a son servei.
La enperatriz crec parirà así, que, per lo que
mudar sinó de posada, que la en què està és malsana d'estiu. Vuy és anada
ella matexa a veure
aposiento.
No sé quina part nos ne cabrà a nosaltres. Per estret que sia, ó tindré per
bo per no estar separada de don Juan, mon senyor. Ý també que per a ell seria
gran treball aver de anar ý venir tantes voltes al dia de sa posada a palàsio. Encara
no li àn entregat lo prínsep per no ser acabats los llits ý altres adresos que li fan;
per tota esta senmana que ve crec seran acabats.
A la enperatriz, li à restat lo matex poder que l'altra volta ý, com l'agesen
agut a mudar, fóra estat donant-lo-y major, que, en veritat, ella u merex.
Sent molt més esta absènsia que l'altra, ý axí li
menester. Nostre Senyor la deslliure ab molta alegria.
La guarda de les dames és ja venguda ý és molt onrada senyora, ý crec entendrà
bé son ofisi. La marquesa de Agilar s'espera de die en die; tenen-li aparellat
aposiento en palàsio; no sé si serà aya de la infanta, no se
Cada dia ariben dames a palàsio ý casen-se
casa una néta del marquès de Cayete ab un oncle seu, jermà de sa mare, que par a
totom cosa estraya no avent-y nesesitat de conservar béns com no la y à.
Del de Àjer no s'à fet res per la breu partida de Sa Majestat. Lo que à de
parlar al virey ý als de la Rota sobre lo plet à de solisitar don Lloýs Dávila; a
ell pot acudir mosèn Capeller.
A Granvelaescrirà don Juan, mon senyor, per lo de don Juan Boÿl,
encara que no serà granjear lo visi
Per lo de don Jeroni no y à nesesitat d'escriure a Granvella, que en les
coses de mercès no y entre bé ni tanpoc satisfà que u solisite don Juan Boÿl, que
seria fer dan a sí o don Jeroni. Les dareres paraules que don Juan dix a Sa Majestat
ý al comanador major foren sobre asò, ý tan encarides com eren menester.
Tots respongeren bé; no sé lo que
solisite ý de así
desijam estremadament.
No
don Juan Boÿl partís sota plec seu.
Fins a que
portadós. Jo escriuré per totes les vies que poré, ý axí soplique a vostra senyoria
que ho fasa. Molt me pesa que se
pasat per ses mans, crec aguera fet rectament justícia, segons à declarat sa intensió
a vostra senyoria. Molt aprofitarà la sua informasió per al cardenal ý per a Sa Majestat,
ý també lo que faran los frares, ý fray Tomás de Gusmán crec, si no m'engane,
que y farà molt de bé. Plàsia a nostre Senyor encaminar-ó en la manera que
ell serà més servit, que de asò
Jo, ve[e]nt les llarges de aquí ý ab lo desig que tinc del descans de vostra
senyoria, pensí lo de la concòrdia; però ara bé veg que y à los inconvenients que
vostra senyoria diu, de la qual só ben serta sabrà pendre lo camí que més
satisfà.
Don Juan de Cardona crec perdrà tot lo tems pasat si com se vulla no
seguex l'enperador esta jornada, que ara no és tems de demanar socorro. Déu lo
y do a ell, que molt sembla als pasats. Ý l'almirant, per lo semblant, que bons
ardits comensa de fer ý, tant quant a ell par mal lo que à temtat ab mise Abad, és
de agrayr ý tenir en molt de l'altre que no aja aderit, ý també de miser Soriano.
No sé com no cauen en lo conte estos dos jermans, pux veuen quant poc àn
aprofitat les mayes ý barateries a ells ni als seus. Plaga és que està en aquella casa.
Lo prínsep està molt bo, guart-lo Déu, ý lo nom de don Juan, mon senyor,
és de "ayo", que axí lo y escriu l'enperador. Ý per ara no y à cambrer ni
majordom, ni l'àn fet del Consell de l'Estat; per so no estava ben informat don
Juan Boÿl.
Jo crec que lo bisbe de Sogorp donarà mal conte de la sua comanda,
segons les provisions ý lletres de Sa Majestat que són anades allà. Ý també desije
lo matex que vostra senyoria, que, quesvulla que aja de venir, fos prest, perquè no
y agés destorp ni embaràs ningú per a la venguda de vostra senyoria, ý per so
folge que no
que sia ab molta salut ý alegria, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Ories ý Comallonga són anats a Barcelona, no sé si pasaran.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 7 d'abril de 1535.
Li comenta un fet sobre la reforma a Anglaterra, i li demana diferents fórmules i productes
que no es troben a la cort.
Paper. 1 plec (29'70x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Nostre Senyor done a vostra senyoria tantes ý tan bones
Pasqües com jo desije, que no seran poques, ý a mi
rebre lletres de vostra senyoria, que les més fresques que tinc són de
ý así à molts que
Plàsia nostre Senyor que no sia falta de salut, que lo tenir de la quaresma me fa
sospitar mil coses, ý axí espere a Francisco ab raonable desig per saber noves per
persona tan serta. Les que d'así puc dir són que don Juan, mon senyor, ý don
Lloýs ý jo estam ab conplida salut, llaós a Déu. Ý ells besen les mans de vostra
senyoria infinides voltes ý no escriuen per ser esta ora, que los dos entenen en
son ofisi: la u en vestir al prínsep ý l'altre en estudiar, que u fa per maravella.
De Sa Majestat y à noves fresques que era ja partit de Nàpols ý avia d'entrar
demà en Roma. Fan-se grans preparatoris de gerra, però encara tracten
l'enperador ý rei de Fransa, ý ab aquest coreu done més esperansa de concertar-se
que ab los altres. Déu ho fasa com Ell sap que és menester per a la cristiandat.
De Inglaterra diuen que persevera la eregia ab lo rey, que ara, novament,
preÿcà un frare devant ell que no y avia purgatori ý qu'era burla fer reverència a
les ymatjes, ý totes les serimònies de la Església ý altres coses d'esta manera. Ý un
bon frare que l'oÿa no u pugé sofrir, que, alí matex, li respongé dient-li que
mentia, ý axí
los altres que vostra senyoria aurà sabut. Ý a l'eretje donaren, en la matexa ora, un
bisbat. En tot provexca nostre Senyor com ó pot fer.
De así no y à nova de partida encara. Jo crec que fins pasada Pasqua no
sabrà.
Miser Coscollar crec vol donar una vista a sa casa, pux lo negosi de don
Juan se allarga ý lo de vostra senyoria encara no és así. Jo, si à de anar, voldria que
fos tantost perquè tornàs quant fos menester.
La enperatriz vol asajar una resepta que té de un oli per a fer tornar los
guants groscs, ý axí la m'àn dita en gran secret per a què jo soplicàs a vostra senyoria
que
les de sa casa, si fer-se pogés, voldrien que no sabesen lo que y entra.
Soplique a vostra senyoria lo mane fer conforme a la resepta que serà ab
aquesta, ý que sia l'oli de taronjer fet a posta, ý fasa
per a mi també; ý lo més prest que sia posible me fasa mercè d'enviar-lo
desija Sa Majestat en estrem, que, des que m'ó àn dit, me àn demanat dos o tres
voltes si u é escrit. Tanbé mostra Sa Majestat tenir gana de aygua de murta ý de
mosqueta, si vostra senyoria me
serveys me par li són acseptes, voldria-la servir en tot lo que pogés.
L'aygua mesclada ý aigua
pasat m'à fet molta onra ý socós.
Jo é asajat enguany de fer sitronat ý só n'exida gran mestra, que jo u volie
enviar a vostra senyoria per a què
ý en casa ý à tostems prou menjadós, per la gràsia de Déu. Lo que d'así avant
vostra senyoria me auria d'enviar se pot convertir en aygües de olor.
Tanbé me à molt pregada una d'estes senyores portugés, que és molt amiga
mia, li fes portar un bon pot de ingüent setri que sia molt bo ý del més fresc
que
Soplique a vostra senyoria lo
n'í aja tanbé per a mi, que jo me
cura
Esta lletra va plena de negosis inportuns. Soplique a vostra senyoria me
perdone, pux no pot ser meny: que la una de les granjeries de la cort és que
totom vos demana de les coses que así falten ý à en vostra terra. Ý asò que dalt
dic me àn demanat ab tanta ystànsia: no me
Lo conte està tostems treballat ab lo seu mal. Espere en Déu que en lo bon
tems se remediarà, axí li plàsia, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 15 d'abril de 1535.
Dubta que pugui arribar a temps a l'infantament. A la cort ja no poden agafar més patges.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Lo dimarts sant arribà así lo criat del senyor de Tous, ab
lo qual rebí dos lletres de vostra senyoria de
aquest. Ý ayr ne rebí altra més vella, que és de
mans de vostra senyoria moltes voltes, que ab totes é folgat estremadament, que
les desijava més del que así poria dir. Ý, ab tot, no estic sens molt'ànsia perquè
par tarda Francisco, que jo l'esperava per a dimecres pasat. Plàsia Déu que no sia
falta de salut, ý, per la que vostra senyoria me diu ab esta que té, li fas infinides
gràcies. A Ell plàsia conservar-la-y com jo li soplique.
En la matexa ora que arribà la minuta de la procura, fiu sercar a Pelliser per
a què la fes, ý és anat a Toledo, que no vindrà fins a que pasen los dies feriats.
Fiu sercar altre notari de Valènsia ý no trobí sinó lo contrari del Pelliser ý no pot
pendre actes así per no ser notari real. É-la feta fer a un escrivà de manament
conforme a la minuta, que may li é pogut donar a entendre com l'avia de fer en
blanc sens que li donàs minuta que vingés de aquí. Per la cuyta que vostra senyoria
té, envie ara esta ý, en venint Pelliser, la enviarem don Juan, mon senvor, ý
jo en blanc, que bé és que vostra senyoria la tinga per moltes coses que porien
sucseyr ý perquè poria ser que lo dit Pelliser se detingés més del que diuen. Serà
bé vostra senyoria me mane enviar ab lo primer una minuta quant llarga ý
bastant se puga fer, que así la fermarem en la matexa ora.
Al senyor de Tous manarà vostra senyoria donar les gràsies de nostra part
per lo que m'à enviat, que era en strem jentil ý axí n'í à agut per a la enperatriz ý
per al prínsep, ý encara altres persones. En lo seu negosi se entendrà, en pasant la
Pasqua, com en cosa pròpia, que fins así, per ser lo tems tal, no s'í à pogut
entendre.
La lletra per al comanador Castellar enviý dies à. Jo crec que l'aurà rebuda
vostra senyoria.
Lo negosi de don Miquel no s'és negosiat fins así perquè y à agut tanta
fuga de patges que, de inportunada, la enperatriz determinà de donar negativa a
tots. Ý, per ser la saó tal, determinà don Juan, mon senyor, allargar-ó per no aver-la
ell tanbé fins a veure alguna saó bona, que en veritat que s'à dit de no a moltes
persones ben prinsipals; però, perquè aquexos senyós no pensen que és falta de
voluntat, no u allargarà més, sinó que u parlarà estes festes. Ý en verit[at] que
nosaltres ó desijam quant és posible ý que si pugésem traure a Lloÿset del llibre ý
posar-í a ell que u faríem ý asò pot vostra senyoria creure, pux estam en tems de
dir veritat.
Tanbé m'escrigé Viladamor del mal de mosèn Capeller, del qual m'à pesat
en estrem. Ý aprés é sabut, per una lletra fresca que tinc del governador, que
estava bo. Déu li done salut, que, axí per lo que li devem com per la falta que a
nostres coses faria, som obligats a desijar-la-y.
L'anada de vostra senyoria a Barcelona tinc jo per duptosa abans del meu
parir, ý, encara que n'í aja tanta nesesitat, no voldria que y anàs per a tan poc
tems, ni que prengés tant de treball en caminar tantes llegües, ý allí à tant en què
entendre que en poc tems no s'í poria fer res. Ý per so, si les coses de aquí se
puguesen acabar de así a que sia tems de venir al meu parir, perquè des de así
pugés vostra senyoria anar descansadament a sa casa, ó tendria per millor. Nostre
Senyor ó encamine com ó pot fer, que Ell sap lo que jo desije la una cosa ý
l'altra.
L'abat nou de Monserrat nos à escrit per los matexos consonants que a
vostra senyoria, ý axí li avem respost. Tanbé s'és dexat fra Diego d'escriure
no sé què
santa Casa, que la major soledat que jo tinc ara de Cataluya és ella.
A Gregorio de Ayala à escrit don Juan, mon senyor, sobre los duptes
que vostra senyoria escriu dels patronats per a què
Jo é comonicat a don Juan, mon senyor, lo del fill de miser Abat, ý ell, axí
per manar-ó vostra senyoria com per tocar al dit mise Abat, li pesa en estrem
estar tan caregat, que té vuyt patjes ý, a la manera que ell se servex de sis, ne té
bastantment, ý axí és sa intensió de no tenir-ne més estant en la cort, a on no
sufre tenir més jent de la nesesària, com vostra senyoria sap. Ý pocs dies à ne à
agut a pendre hú per forsa, per ser parent del comanador major de León ý donat
per coses sues; ý aquest se pot dir que l'à pres més per por que per amor. Ý en
veritat que del cardenal, que aja glòria, restaren sent ý vin_i_un criats, que eren
fills de servidós antics de la casa ý que són restats perduts, ý, sens exos, a quatre o
sinc altres persones a qui té molta obligasió à dit de no, dels qual té molta
vergoya, ý estan ab l'aurella alta per a veure si
quexa d'ell. Ý entre
poc ara así ý és menester cada dia. De manera que omilment soplica a vostra
senyoria li perdone ý l'escuse ab miser Abat, que en totes coses desija molt fer per
ell ý, per so, li pesa estremadament que en esta y aja los inconvenients que dalt
dic. Ý, si ell estigés en sa casa, per molt caregat que estigés, l'aguera pres ý no fóra
menester que son pare
Esta anada de Margarit crec jo que és ab la intensió que les altres. Plàsia
Déu que no fasa dan a la monja, que, pux ella serà considerada ab vostra senyoria,
jo tenia molta esperansa que s'avia de salvar l'ànima ý lo cos. Aquell que u pot fer
ó fasa, pux Ell és testimoni de la intensió de tots nosaltres.
Don Juan, mon senyor, à molt folgat que aja vostra senyoria manat acabar
lo molí draper de Molín de Rei. Ý besa les mans de vostra senyoria ý no escriu
per ser anat a rebre al condestable que entrà vuy. Ell ý Lloÿset estan molt bons,
llaós a Déu, ý jo per lo senblant, ý demà entraré en si[n]c mesos, i par-se
lo ventre.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per estar ocupat en
confesar-se. Ý jo no allargaré més per estar lo portador de presa ý per no faltar a
les conpletes de Pascua, la qual done nostre Senyor a vostra senyoria tan bona
com jo desige ý, tras esta, moltes altres.
Lo conte està alguna cosa millor, llaós a Déu.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 16 d'abril de 1535.
Els rei ha passat uns dies al palau de Molins de Rei. L'armada encara no és a punt. Hi ha hagut casaments a la cort. No tenen sort amb les monges.
Paper. 2 plecs (30'30x21 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Mala burla és la que
Consell de Aragó, pux a esta causa van tants pocs portadós de aquí así
ý de así aquí. Les més fresques lletres que tinc de vostra senyoria són de
les quals é respost ab hú que anava remès al governador de aquí. Aprés no à partit
ningú que jo aja sabut. Ab lo portador d'esta, que és Lloýs de Santànjell, fill de
dona Betrís Fenollet, sabrà vostra senyoria noves de vista de tots nosaltres, les
quals són molt bones, llaós a Déu; axí plàsia Ell que m'ariben tostems de vostra
senyoria. Don Juan, mon senyor, està molt bo, que ja no lis par jens lo mal que à
tengut ý ara té bona vida mentres no li entregen lo prínsep, que ab molt espay
fan tot lo que s'à de fer, ý l'enperador dóna molta presa des de allà. Crec que,
en mudant-se la enperatriz de posada, lo y entregaran. Ara s'entén en repartir lo
aposiento; no sé si s'acabarà en tota la senmana que ve ý encara no sabem la part
que
S'Alteza està molt bo, guart-lo Déu, ý yx moltes voltes a pasejar, que li fa
gran bé, ý, fins aver-lo tornat a palàsio, son ayo no
crec ó seran més per avant, plaent a Déu ý, a Ell gràcies, Lloÿset està millor que may
sia estat, ý priva ab S'Altesa ý aprèn que és maravella, axí d'escriure com la gramàtica.
Lo llisenciado li té molt bona maya ý li mostra molta amor, ý
lo chic a ell.
Tantost com sàpia ben fer totes les lletres, escriurà a vostra senyoria, ý ara li
besa les mans mil voltes.
Jo estic molt bona ý menje molt bé, ý axí se
estigí tan grosa com ara estic. Lo ventre és major que del preyat pasat ý la criatura
sent molt esforçadament, llaós a Déu.
Mosèn Capeller me à escrit l'acolliment que àn fet a Sa Majestat en Molín
de Rey ý lo que à folgat en aquella casa, ý que, perquè li trencà un patje seu una
llansa que tenia molt estimada, près dos piques de les que nosaltres dexàrem
allí ý dix a mosèn Francés que
habían quebrado su lança que le abía tomado aquellas dos picas"
en l'ort a la pilota ý a la ballesta ý que estava tot ben net ý consertat, del que
avem molt folgat.
Ells tostems pasen bé les absènsies, però la enperatriz ý les altres ó senten
com és rao.
La armada de Màlega no estarà presta per a partir d'allí fins a la fi de aquest
mes, per on se creu que serà pasat mag, abans que Sa Majestat se puga enbarcar.
Plàsia a nostre Senyor giar-lo com Ell sap que és menester.
Don Loys d'Àvila à escrit que Sa Majestat li dix que parlaria ab los de la
Rota ý virey sobre lo nostre plet. Serà bé que mosèn Capeller solicite al dit don
Loys d'Àvila perquè no
Lo marquès d'Elche partí dilluns de así; va per Çaragoça. Don Gutierre yrà
per aquí, que encara no és partit perquè se à de anar primer a esposar ab una
jentil dama ý pobilla o ereva de bons béns, que altres jermanes té, ý ve-li més
dret lo camí partint de casa de son sogre anar per aquí, que no y folge jo poc
per tenir altre portador ý tant sert com aquest serà. Va per la posta ý no estarà
aquí més de un die.
La marquesa de Agilar és ja venguda. Posa en palàsio. No
de la infanta.
Ayr s'esposà dona Juana de Loroya, dama portugesa de Sa Majestat, ab don
Juan Manrique, fill segon del duc de Nájera. Ý diumenje crec se
néta del marquès de Cayete; estes ó prenen en pasiència, ý axí u farien totes les
altres.
Lo conte, mon senyor, està molt bo ý besa les mans de vostra senyoria. Lo
cardenal és de la confraria dels gotosos, que m'à pesat en estrem. Déu ajude a ell
ý als altres.
L'abadesa de Pedralbes me à escrit com està molt contenta de Francisca ý
que fa molt bona prova fins así. Déu vulla que dure, que, segons tenim mala sort
ab monjes, és de tenir en molt que aserte una.
De la filla de n'Avellaneda m'escriu que volgé exir del monester, que may
la pogeren aturar, ý que ningú de sos parents la volgé ý que miser Chicot la
prengé perquè no
treball la pugeren induyr a que confesàs a la dareria. Fou contenta ý diu que
morí bé. Déu li à fet bé, si à agut piatat de la sua ànima, que l'aja treta de aquest
món.
Altres noves no sé que poder escriure a vostra senyoria, ý desije en estrem
saber en què estan los negosis de aquí, que lo tems del meu parir se acosta.
Tots ý totes les de casa besen les mans de vostra senyoria ý jo
de aquí moltes voltes. Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona
de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
Don Juan, mon senyor, no à dinat vuy en casa. No sé si aribarà a tems que
puga escriure ab aquest portador.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 18 d'abril de 1535.
Fa dies que no té cartes. Ha rebut la visita de fra Diego de Lerma, majordom major del
monestir de Montserrat.
Paper. 1 plec (30'50x21'20 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La vespra de Pasqua escrigí a vostra senyoria llar, responent
a totes les lletres que tinc ý, ab aquella, enviý una procura conforme a la minuta
que vostra senyoria m'envià, que la féu un escrivà de manament. Ý, perquè
ome que no entén tant com seria menester, dupte l'aja asertada, ý axí é tengut
diliènsia de saber quant vendria Pelliser de Toledo, lo qual aribà ayr. Ý axí li é fet
fer de continent la procura que serà ab aquesta, que diu ell que és quant estesa
pot fer. Si té algun defecte mane
que, en la matexa ora, la farem fer así.
En acabant d'escriure disapte la que dalt dic a vostra senyoria, aribà fra
Diego de Lerma, que ve per negosis de la casa. É folgat en estrem ab ell per
saber noves d'aquella terra per persona tan serta, partiqularment de tots los pares
d'aquella santa Casa, de la qual és lo dit fra Diego, majordom major. Ja li mostrí
lo que d'él escrivia, ý diu que s'esmenarà en l'escriure.
Ab molta pena estic de veure que tarde tant Francisco, que vuy à tres
senmanes que partí de así, ý moltes personen tenen lletres fresques de aquí, ý,
com jo no
de vostra senyoria, lo que no m'à donada molt bona pasqua.
Don Juan, mon senyor, ý don Lloýs ý jo estam ab conplida salut, llaós a
Déu, ý ells besen les mans de vostra senyoria. Ý, per la presa de aquest coreu, ells
no escriuen, ý Lloÿset, per asó ý perquè vol ben guardar les festes, pux los altres
dies treballa en son estudi ý escriure.
I jo, per tenir poc tems, no puc més allargar de soplicar a nostre Senyor
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige
ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 21 d'abril de 1535.
Estan preocupats per la manca de correus que puguin dur les cartes.
Paper. 1 plec (30'50x21'20 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La senmana pasada escregí a vostra senyoria ab Lloýs de
Santànjell, que anava per la posta. De llavós ensà, lo que puc fer saber a vostra
senyoria és que estam tots ab conplida salut, llaós a Déu. Axí plàsia Ell que la
tinga vostra senyoria, que ab molt gran desig espere lletres, que les més fresques
que tinc són de
molta ànsia. Soplic a vostra senyoria que no vinga ningú sens lletres, que, mentres
lo Consell de Aragó tardarà a venir así, pasarem aquest treball.
Lo portador d'esta diu que à de anar a Barcelona des de aquí. Don Juan,
mon senyor, li à donada una lletra per al visi
la priora de Sent Cristòfol, perquè, encara que
se
Lo prínsep està molt bo, guart-lo Déu, ý, fins que la enperatriz se mude de
posada, no l'entregaran a don Juan, mon senyor; no sabem lo dia, però crec que
serà prest.
Lo nostre aposiento està ja senyalat dintre palàsio. Encara no l'avem vist, no
sé quin serà.
De Sa Majestat les noves que tenim así són que dóna molta presa a
l'armada ý tostems se té per sert que s'enbarcarà. Nostre Senyor lo dexe ben
determinar, al qual soplique que la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, a
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria mil voltes.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
sentimos de la absencia de su Majestad abernos quitado el saber a menudo de Valencia.
Doña Estefanía y su hijo y yo estamos buenos, así plaga a nuestro Señor que lo esté
vuestra señoría, que sus últimas letras son de sábado de Pascua.
Don Juan de Çúñiga.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 23 d'abril de 1535.
Ja veu el part molt a prop i s'enfada amb les persones que amb males arts retenen la mare a
València, complicant-li els negocis.
Paper. 2 plecs (31x22 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy de matí é rebuda una lletra de vostra senyoria de
de aquest, ý, estant-la llegint, é rebuda l'altra que ab ella m'acusava per la via de
Barcelona, escrita a
a temps són vengudes, que eren ben menester, pux eren de
més fresques que tenia, lo que
un poc veure la falta de portadós. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per estar
vostra senyoria ab conplida salut ý per no ser estat res lo cadarn. Plàsia a nostre
Senyor conservar-la-y tan llarg tems com jo desige.
De la nostra no estiga vostra senyoria ab ànsia, que al present és molt
bona, llaós a Déu. Don Juan, mon senyor, està tan bo com si no agés tengut mal
ningú, ý jo tan bona com si no fos preyada ý no
ni u pendré tan fort com dona Giomar Gralla, si Déu és servit de dar-la
axí crec ó faria encara que
ninguna. Plàsia nostre Senyor deslliurar-me ab alegria ý sien fills o filles, pux sien
per a son servey, ý a Ell gràcies que tots som conformes en asò. Lo ventre tinc
major que del pasat. En la manera del sentir, estic desatinada, que unes voltes me
par que
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý no li escriu més sovint per estar
ocupat en son estudi ý en residir a palàsio, que tot ó fa de molt bona gana, ý axí
aprèn molt bonico, ý Caldés ý Saposa ab ell. Lo prínsep li mostra molta amor
ý, si algun die dexa de anar-y, tantost demana d'ell ý l'endemà li diu per què no y
és stat. L'altre dia, S'Alteza tenia una pedreta en la mà ý volgé-la tirar per la
finestra, ý pegà en lo pedrís ý de bot tocà a Lloÿset en lo front, ý era tan chica
que solament no lo y mudà de color ý, ab tot, lo prínsep dexà totes les que tenia
en la mà ý dix que may pus ne tiraria, guart-lo Déu. Ell està molt bo ý crec que
la senmana que ve l'entregaran a son ayo.
Molt me à pesat que l'inquisidor no aja dexat altra persona en son lloc, per
ser l'altre comisari no tan segur com seria menester. Ý, segons par que és parcial a
la part, me maravelle gosàs dir a dona Betriu que
llevat me à pesat en estrem, més per son interès que per lo nostre. Si fray Tomàs
ne Gusmán se fos detengut més aquí, per ventura ab son bon modo aguera fet
algun bé, ý, a la tornada, Déu sap si y serà a tems. Dels breus ý bravures de Margarit
ý dels altres, no m'espante, pux veg quant roýn fonament tenen, lo que
dóna esperansa que no exiran ab la sua, pux la intensió de vostra senyoria és
tan recta. Sols me pesa del desatent ý treball, juntament ab dan, que
aver-se de detenir aquí tant de tems. Plàsia nostre Senyor proveyr en tot com ó
pot fer ý sap que és menester.
La lletra per a l'enbaxador de Roma de Sa Majestat ý altres provisions anaren
remeses a Gregorio de Ayala, lo qual avia de solisitar a l'enbaxador ý als altres
ý tenir esment que no tragesen ningun breu. Ý espresament escrigé don Juan,
mon senyor, que lo bisbe de Sogorp tenia càrec de traure serts breus; ý sobre
asò à escrit moltes voltes, lo que
devia dir primer. Molt me maravelle que
aribades allà.
La causa de la enemiga del duc me par molt donosa, que, si ell se avia
donat entendre cosa tan fora de raó com aquexa, de l'enperador deu tenir la
quexa, que no de nosaltres ý, per a perdre la de tots, se deuria recordar que és stat
en lo castell de Xàtiva, que és bastant causa per a no acomanar-li aquest càrec.
Ý, per a presomir de ser per a ell, deuria husar millor del que té. Tantes coses
poria fer que perdéssem la pasiènsia ý aribasen a les orelles de Sa Majestat que no
li farien ningun bé.
Les favós que don Juan pensa tenir se veuran a la fi ý, si no li aprofita més
l'aygua del fustet, ell restarà bonico. Pesa
altres tingen malia tan formada contra nosaltres, ý asò
surarà nostra justícia, pux no volem més del que per ella
Jo escriuré a l'abadesa de Jerusalem com vostra senyoria mana, encara que
só serta que no aprofitarà, segons me diu mosèn Camós ab una lletra que rebí ayr,
que determinadament li à dit que s'enporte sa filla, sinó que la y trametrà a casa,
que en lo capítol que aquí àn tengut los frares àn determinat que la traguesen de
continent. Ell diu que à fet ses rèpliques, jo crec que quals acostuma, ý que té
poca esperansa que puga acabar res; ý mostra molta congoxa ý que no té ningun
remey. Voldria que procuràsem algun monestir así en Castella per a mudar-la,
lo que jo no faria per res, perquè basta que ella ý sa mare ajen onplida tota Cataluya
de ses bones obres, no és menester fasen altre tal en Castella, ý en ninguna
part perseverarà perquè no pot callar ý, en fi, és filla de mare. En tot jo la tinc per
perduda ý tinc-ne la pasió que vostra senyoria pot pensar; ý de son pare no
puc acabar de apiadar, pux és causa de tot ý may nos à volgut creure, sinó segir a
sa muller ý, com no té remey, llavós ve al socoro. Déu y proveexca, que jo no sé
què m'í fes.
Jo conte lo meu preyat de
paria de
lo que y à de así allà que tem que los negosis donen lloc a la venguda de vostra
senyoria, de la qual só ben serta no faltarà si en ninguna manera pot ser. Plàsia
Déu giar-ó, que Ell sap lo que jo ó desije.
Ja entenc en sercar ama per no esperar-ó a la dareria. Voldria la pajesa per
fer-ne més a mon plaer, Déu m'í dexe asertar.
Esta lletra se comensà ayr, ý despús ayr escriví a vostra senyoria ab un criat
del duc de Sogorp, ý no trobant portadós per aquí, jo escriuré per via de
Barcelona, ý axí soplique a vostra senyoria fasa lo matex.
En palàsio me àn demanat un pot de ingüent setrí que sia fresc, soplique a
vostra senyoria lo m'envie ab lo primer portador.
Si sor custodia yx del monestir, jo crec porem cobrar los sent
ducats ý vindran a conte per a pagar lo que s'à dat a sa jermana, que encara
a Bolet. Si a vostra senyoria li par que serà bé proveyr que
yxca, mane-u escriure allà.
Totes les de casa besen les mans de vostra senyoria i jo
aquí. Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li
besa.
Si vostra senyoria tenia sentiment que exint la monja, o en altra manera, se
volguesen entrar en [a]ribar o ja de fet, li par a don Juan, mon senyor, seria bé
ajudar-se de algunes persones que té aquí, que creu que farien lo que és menester.
Si a vostra senyoria li par que ell li envie algunes lletres perquè, en cas que
fosen menester, se
del marquès d'Elche, ý també als del marquès de Dénia, ý als de la marquesa de
Zenete ý al duc de Gandia, que ultra les moltes ofertes que li té fetes per lo
plet que té ab lo almirant, té per sert acodiria de bona gana; ý, tenint vostra
senyoria jent de tots estos llocs en Riba
l'altra part. Avise
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria, ý està molt bo,
com dic en la lletra, ý no escriu per aver estat ocupat, vuy en aconpayar a la enperatriz,
que és anada a la casa a on se à de mudar, ý aprés al prínsep que és exit
al camp.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 10 de maig de 1535.
Li comenta l'estat de salut de la família i de l'emperadriu i allò que fan els Cardona i els
Margarit.
Paper. 1 plec (30'50x21'30 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Divendres pasat escrigí a vostra senyoria, ab lo comanador
Ribera, responent a la més fresca lletra que de vostra senyoria tinc, que és de
Juan, mon senyor, ý Lloÿset ý jo estam molt bons, llaós a Déu. Ý a mi no m'à feta
ninguna operació lo camí d'así a Guadalajara.
Tinc la matexa dolor de costelles que ara à un any en la part esquerra, però
estic més grosa, axí de ventre com de tot lo resto. A nostre Senyor plàsia deslliurar-me
com Ell serà més servit, ý que los negosis donen lloc a la venguda de
vostra senyoria, que ara
aver de tenir respecte a ninguna de les parts com fins así, axí per la espidició
com per tot lo resto. Molt folge que los jutjes vajen més atentats que solien ý que
vostra senyoria aja cobrats amics, jo espere en Déu que ajudarà a sa bona
intensió.
Ý no
tots ells, pux tots los ó conporten, ý axí
més avant fan, com féu lo desorde de Llàser Margarit, que jo crec que Déu permet
que en lo que féu aquí ý aprés en G[i]rona no s'í aja fet ninguna provisió,
perquè en so se atrevexca a fer altra cosa ab què les pac totes. Déu los inl·lumine
a tots ý aja piatat de la pecadora de la monja com jo la y tinc.
De Barcelona me à escrit mosèn Capeller com tenía despachat lo que
vostra senyoria manava, però, ab tot, escriurà allà don Juan, mon senyor, per a què
si és menester altra cosa, ý a Roma escriurà ab lo primer coreu, Déu vulla que
aprofite més que les altres voltes.
La enperatriz tingé divendres pasat unes doloretes. Es stada fins vuy al llit.
Està molt bona, crec que fou entrada del vuitèn mes, per asò no s'és vuy mudada
a l'altra casa. Lo prínsep està molt bo, guart-lo Déu, encara no
entregat. La marquesa de Llombay à parit una filla. Lloÿset besa les mans de
vostra senyoria ý que no respon a sa lletra per ser tart, ý que ell té molta gana de
saber escriure per poder-li escriure de sa mà. Aprèn per maravella, guart-lo Déu,
al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat
prospere, com jo desige ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 22 de maig de 1535.
És meravella dels tripijocs de la part contrària en l'afer de Riba
d'embarcar.
Paper. 1 plec + 1 full (31x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr aribà Llobera, ab lo qual rebí la lletra de vostra
senyoria de
aprés de ser pasada. Vuy é rebuda altra lletra de vostra senyoria de
que, per ser tan fresca, me à donada la vida. Per totes bese les mans de vostra
senyoria infinides voltes, ý altres tantes gràcies fas a nostre Senyor per estar vostra
senyoria ab la salut que tots desijam ý pasar aquexos trebals ab tant esfors, que
bé par és sa intensió recta ý la que deu. Ý axí espere jo en Déu que confondrà als
que sens temor seu, sols per pur interès, se volen posar en coses tan escusades.
La lliga de don Juan ý de Margarit no puc entendre, que la de Mascó crec que
serà per aver-li promès alguna cosa per a sos néts en cas que yxca la monja ý case
ab ell; però l'altre, si no li pagen sos treballs ab dinés, no sé què lo y mou.
Dona Juana de Beamont me par que fa una bona enpresa de caregar-se
l'ànima de sa neboda sobre la sua. Ý no és de menys notar la de don Juan, pux se
carega tot lo que toca a Déu a l'esquena ý, més avant, la onra de dexar a Sa
Majestat en tal jornada, sent-li criat ý segint-lo tants estrangés. Déu los inlumín a
tots, que bé n'àn menester, ý al comisari que fasa dreta justícia.
Ý si consenten que los de la lliga parlen a la monja cada hú per sa part, jo
crec que prest serà desfeta segons tenen diverses intensions.
Les provisions dels frares tostems crec aprofitaran ý també les de vostra
senyoria, que mosèn Capeller me avia escrit que les avien ben despachades. Don
Juan, mon senyor, à tornat a escriure a Roma, Déu vulla que aprofiten més
que fins así.
Vuy és arribat coreu de Barcelona ab la nova que era ja aribada l'armada
de Màlega ý que Sa Majestat manava que
avien feta mostra de tots los cavallés ý Sa Majestat armat ab ells, que fou molt
jentil cosa. Es tanta la jent que cada dia, va que no resta en Castella grande ni
cavaller que no tinga just inpediment que dexe de anar. Dilluns pasà per así l'infant
don Lloýs de Portugal, per la posta, ý tras ell àn pasat més de quaranta cavallés
portugesos, ý los més sense llisènsia de sos pares, ý eren tants los que
segir que fou menester que
volien, que
par que
totes les altres; plàsia a Ell giar-lo com tots avem menester.
La enperatriz està bona, encara no s'és mudada a l'altra casa per les dolors
que tingé en lo principi de aquest mes. Diuen que, en entrant en juny, se
mudarà ý exirà lo prínsep de poder de dones, lo qual està molt bo, guart-lo Déu,
ý don Lloýs, per lo semblant; ell escriu a vostra senyoria ý per so
lletra en lo que d'ell poria dir.
A don Juan, mon senyor, l'à tornat a tentar la hijada, encara que no tan
fort com en Monsó, pero à llansat una pedra molt poc menor que un piyó ý, com
los remeys que per a llansar-la s'àn fets són contraris per la gota, à pres en un
genoll, ý tinc esperança que no sercarà los peus com altres voltes. Plàsia nostre
Senyor que axí sia ý Ell sia lloat de tot, que sert no ve per desorde, que no
tenir major regiment. Ell besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per ser tart.
Jo estic molt bona.
Ja crec aurà escrit mosèn Camós a vostra senyoria en què àn parat les coses
de sa filla. No li poria dir quant d'enug n'é agut; ell se clama dels frares ý de les
monjes, ý tota la culpa és sua d'aver sofrit a sa muller ý a sa filla tot lo que àn
volgut fer; ý axí ó farà d'así avant, que ja no braveja contra elles com solia abans
que pensàs que l'aguesen de traure. Déu hi proveexca ý a nosaltres nos mude la
mala sort que tenim ab monges, que no sé si may gosaré entrevenir en què
n'acsepten.
Don Juan, mon senyor, diu que s'espanta com los frares d'aquí, tenint tanta
favor en Roma ý en la cort de Sa Majestat a causa del cardenal, no àn procurat
algun breu o almenys que juntament ab aquex comisari los admetesen altre per
sa part. Tot ó encamine Aquell que sap lo que à de fer més servey, lo qual la molt
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é
menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Per don Jeroni à tornat a escriure don Juan al comanador major ý Diego
Flores ó solisita. Plàsia Déu que s'acabe com lo de la vegeria de Barcelona, que
s'és aguda per a mosèn Camós per altri en ni que ve.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 28 de maig de 1535.
Juan de Zúñiga torna a tenir la gota.
Paper. 1 plec (30'30x21'30 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: L'altre die escrigí a vostra senyoria llarc per coreu, respone[n]t
a totes les lletres que tenia, per so no u seré ab esta. Ý també per la presa
del portador, per so serà sols per fer a saber a vostra senyoria de nostra salut. A
don Juan, mon senyor, l'à maltractat la gota, que li à donat algunes nits molt
males; li à sercats los dos peus ý jenols. De dilluns ensà à
té
que axò crec és estada causa de son mal. Jo estic molt bona ý Lloÿsico, bonísim,
guart-lo Déu, ý besa les mans de vostra senyoria, la vida ý estat de la qual nostre
Senyor guarde ý prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per
estar dinant.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 2 de juny de 1535.
Ja els han donat un lloc per hostatjar-se i ja té dida.
Paper. 1 plec (30'70x21'70 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab lo portador sabrà vostra senyoria noves de vista de
nostra salut, la qual és al present molt bona.Don Juan, mon senyor, és exit vuy
de casa ý està ja bo, llaós a Déu. Lloÿset està bonísim; ayr lo trasquilaren ý no li
està tan mal com solia, crec jo que u fà que està més gros ý de millor color que
los anys pasasats. Ell continua son estudi, axí d'escriure com de gramàtica, ý
fa-u molt bonico. Besa les mans de vostra senyoria moltes voltes. Jo estic bona,
però sent la calor estremadament, que la fa ja molt gran, ý ara que
més estret aposiento crec la sentiré mes.
Demà
a servir son ofisi; plàsia Déu que sia per a son servey. L'aposiento que
àn dat en palàcio és molt chic ý roín perquè aquella casa està en part que no
poden mesclar altres ab pasadís ý, encara qu'ella és molt gran, és tanta la jent que
posa dintre que és maravella que y capien. Ý, per roýn que sia lo que
nosaltres, determinam estar allí, axí perquè don Juan no fasa tanta absènsia al
prínsep com perquè anant ý venint, ab la calor ý sol, tantes voltes a sa posada no
fos causa d'enmalaltir-se, ý també que volen que ell dorma lo més del tems en
la cambra del prínsep. Ý, per ser jo jove ý estranjera ý sens mare ni sogra en esta
terra, no
de marit de nit ni de dia. Ý per so tinc per bé de sofrir qualsevol estretura,
pux pense que, avent parit la enperatriz, yran a altra part a on y aurà millor
avinentesa de pasadisos. No se m'espera molt bona vida, però, recordant-me
d'esta anada de Sa Majestat, fas moltes gràcies a nostre Senyor de la mercè que
m'à feta.
Per a parir serà forsat pasar-me
raonable, segons les que per allí y à, que en palàsio no y auria manera, ý, encara
que la y agés, venint vostra senyoria, me
Senyor que en asò no y aja destorp.
Jo crec que pendré una ama flamenca que à dies que està en esta terra, que
està jà en lo mes per a parir ý à criat altra volta. És dona molt neta, ý política, ý
ben enraonada, ý los que l'àn vista criar diuen que u fa molt bé ý és gran lletera,
ý par molt ben acondisionada ý beu aygua. Ý totes estes coses me fan inclinar a
pendre-la. És bona dona, que és lo principal, ý jove ý de bon jest.
De Barcelona no tenim noves que sia encara enbarcat Sa Majestat, però
creya
que don Juan, mon senyor, avia escrit que entengesen en les provisions que
vostra senyoria aquí avia menester per aquexos negosis, escriuen que u àn fet.
Plàsia Déu que aprofite, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
Es de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 9 de juny de 1535.
L'emperadriu no pot actuar de regent mentre l'emperador estigui als regnes de la Corona
d'Aragó. El cardenal Íñigo López de Mendoza està greument malalt.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Gabriel aribà así dijous, ab lo qual rebí les lletres de vostra
senyoria, ý ayr rebí altra lletra de primer de aquest, ab les quals é rebuda la mercè
ý consolasió acostumada. Ý sap Déu que agera volgut espedir a Gabriel en la
matexa ora, sinó que aribà a tems que encara no era aribada la nova que fos
enbarcat Sa Majestat. Ý dix la enperatriz que, mentres estigés en los recnes de
Aragó, ella no podia entendre en res. Lo disapte aribà lo coreu ab la nova d'enbarcar,
ý estigé la enperatriz qual vostra senyoria pot pensar. Ý Juan Vázques està
ab febra contínua ý tan grave que no vol oyr a ningú. Ý la enperatriz ó à remès
a ell, que ella no té altre secretari, ý per so no s'és poguda despachar la lletra.
Tostems s'í entén ý ab tota diligència.
Encara que per a nosaltres no
que lo cardenal està estremunsiat ý que los metjes no li donaven vida sinó fins
avui. Ý, per estar la enperatriz en lo mes, lo conpe, no y pot anar. Ý a don Juan,
mon senyor, li entregaren lo prínsep dijous ý no té res asentat. Ý també ses
indispusicions no li consenten anar ab dilijència, ý en llitera o ab sos jornadés no
y serà a tems, de manera que estam ab grandísima congoxa; lloat sia Déu de tot. Ý,
perquè vostra senyoria no estiga ab ànsia de nostra salut, la qual és molt bona,
axí la de Lloÿset com la nostra, llaós a Déu, fas esta, ab la qual, per lo que dic, no
puc més allargar ni respondre particularment a vostra senyoria. Ab lo primer
esmenaré, ý en despachar a Grabriel, entendré ab tota la dilijència posible, que
Déu sap lo que desije remediar a vostra senyoria los treballs que aquí té. Plàsia
nostre Senyor aver piatat de tots, al qual soplique la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estar prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li
besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 19 de juny de 1535.
Els tràmits que s'havien de fer a la cort sobre el plet de Riba
no s'embarqui. Li explica amb detalls la malaltia i mort del cardenal de Burgos, Íñigo
López de Mendoza.
Paper. 1 plec (30'70x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: De des que Gabriel aribà, àn sucseÿt tantes coses per a
enpedir lo seu despag que fins en aquesta ora may s'és pogut acabar, ý encara no
sé lo que auran fet, que no é pogut traure la minuta. Com ella aribà, ja tinc escrit
a vostra senyoria que encara no era aribada la nova que Sa Majestat fos enbarcat,
ý la enperatriz dix que no podia entendre en res d'exos recnes mentres Sa Majestat
estigés en ells. En estos dies que tarda a venir lo coreu, Juan Vazques s'enmalaltí
de tersanes ý és-se guardat ab tanta gravitat que sols als que anaven per a
veure
guarit, que la enperatriz va tan atentada en los negosis que, per molt que la
informen, ninguna cosa fa sens los del Consell ý, com no y à ningú así del de
Aragó, està tan llimitada que és tacha. Almenys a mi me à donada prou pena
per veure la nesesitat que vostra senyoria té d'estes coses ý que así
dilasió, ý per so desije com la vida vingen los del Consell perquè, tot lo que més
avant serà menester, se puga negosiar ab los térmens que són menester, ý
prontament ý ab persones que entenguen les coses de aquí, que los que ara són
así pensen que om los informa ab pasió ý llimiten-se quant poden.
Miser Pastor escriu a don Juan, mon senyor, que partiria tantost de Barcelona
per así, ý que s'avia de detenir juntament ab miser Ram en Çaragosa per
entendre en la inquisisió dels jutjes de allí. Déu vulla que no
que, axí per lo que dalt dic com perquè
consolasió de les lletres que aquí ý así
menester jo més que may, axí per l'ànsia que tinc dels trebals que aquí vostra
senyoria té com per la congoxa en què así estam per la mort del cardenal,
mon senyor, que aja glòria, lo que avem sentit quant vostra senyoria pot pensar,
pux sap quant gran pèrdua avem feta; ý à volgut Déu que ningú de sos jermans
no s'í són poguts trobar, que fóra estada molta consolasió per al mort ý per als
vi[u]s. Don Juan, mon senyor, y anava ý des del camí se
mort. La primera nova del perill de son mal tingérem ací a
de la nit, ý ell morí a
Son mal à dies que comensà ý may lo tingé en res perquè ell avia dat causa
per a ell; ý fou que, com lo puagre l'avia temtat, volgé dexar lo vi ý dar-se a beure
aygua, tan desordenadament que sense set bevia moltes voltes; desconsertàs lo
ventrell de tal manera que ninguna cosa paÿa, ý les més voltes revesava quant
menjava, ý, per molt que allà li deyen ý de así li escrivíem, may volgé veure metje
ni curar-se, sinó a sa fantasia, tenint moltes dietes, les quals lo consumiren ý
llevaren la gana de menjar, que ninguna cosa podia enviar-se
beguda, ý tot asò u [avia] sense febra, ý, per so, ell no
jermans estaven mals, cada hú de son achaque, no curava de fer-los-ó saber fins a
que d'así enviàrem a vesitar-lo, ý escrigé tot lo que pasava ý que aquell dia volia
exir de Burgos per provar si, donant-li l'ayre, cobraria l'apetit ý que, si s'agraviava
lo mal, que ell avisaria, perquè, en tal cas, folgaria de veure a don Juan, mon
senyor. Lo que portava esta lletra venia per ses jornades, que aribà abans lo coreu
ab la nova del perill. Ell ixqué de Burgos ý aquell dia se desmayà dos voltes en lo
camí, ý llavós se tingé per mort ý manà que
Aguilera, de la orde de sent Francés, perquè volia morir en aquella santa Casa. Ý
no y pugé aribar, que agueren de parar en un'aldea. À feta bellísima fi ý un
testament molt notamble; ja
Regonex molt bé a tots sos criats, axí los que vuy tenia com a tots los que en sa
vida avia tingut, ý als que són morts dexa per a les sues ànimes o per a sos
ereus. En tots aquells bisbats a on avia presa renda dexa molta cantitat de dinés en
cada hú per a què
marcs de plata ý a don Juan, mon senyor, sis-sents, ý que aprés de sos dies
sien per al fill o filla que dexaran més pobre; de manera que sa intensió és estada
de distribuyr tots sos béns a pobres; plàsia nostre Senyor aver-lo acollit en lo seu
sant recne, ý Ell sia lloat de tot quant nos dóna.
Don Juan, mon senyor, ó à sentit estremadament, ý tant que jo temia no li
dayàs a la salut, ab lo treball que près en aquell poc de camí que féu, ab tan fort
tems, ý ab lo que té así husant de son ofisi, que no és poc; però, encara que flac,
està bo, guart-lo Déu, ý axí u està lo prínsep. Ver és que lo dia que don Juan partí
de así, dos ores aprés, li prengé febra ý unes cambres de indigistió, però no fou
res, llaós a Déu, encara que jo estava qual vostra senyoria pot pensar ab la congoxa
del mal del cardenal, ý temor que
S'Alteza mal en sa absènsia. Però, llaós a Déu, res no m'à fet dan a la salut, que ja
par que m'aja fet nostre Senyor de tal pasta, que só per a sofrir qualsevulla treball,
que en aquest preyat los é tenguts raonables.
Don Lloýs està boníssim, ý segex lo prínsep a totes ores ý comensa a privar.
Nosaltres estam aposentats en palàsio, però ab molta estretura per no
aver-y altra dispusisió. Ý tot ó tinc per bé, perquè no
per aver d'estar tan contino don Juan ab lo príncep, lo qual, guart-lo Déu, és tan
ben acondisionat, ý tan agut ý discret com si tingés vint anys, ý és una sera molla,
per on crec s'inprimirà en ell tot lo que voldran.
La enperatrís à més de
Nostre Senyor la deslliure ab alegria ý
des de que s'enbarcà, no se
A Roma se à escrit moltes voltes a totes les persones que per ad aquest
negosi poden aprofitar; ý axí
Consell, faré lo que vostra senyoria manà ab esta darera soplicasió ab tota
dilijència, que Déu sap la pena qu'é pasada per no aver pogut despachar lo
portador abans.
Totes les mayes de aquexa jent són tan infernades que
que ses obres matexes los confondran ý, ja que los jutjes són tan roýns, crec
seria millor fesen alguna cosa ben descarada perquè dels d'así los enebisen per a
tot lo resto. Però millor serà que nostre Senyor los inl·lumine, com ó pot fer, ý a
tots los altres també.
Don Juan de Cardona à fet lo que devia de no dexar esta jornada, que fóra
estada causa de perdre
Ja crec aurà escrit Viladamor a vostra senyoria lo que li respòs lo
comanador major sobre
Juan, mon senyor. A molta desdicha u tinc no aser-se pogut acabar, que des de
así s'és solisitat ab totes les lletres ý allà
ý, en veritat, que ninguna cosa que interès propi, avem desijada tant en ningun
tems. Del vulla que per avant pugam alcansar-li alguna cosa, que Ell ó merex
ý nosaltres lo y devem.
Segons en los térmens que los negosis de aquí estan, jo tinc poca esperança
de la venguda de vostra senyoria per al meu part, lo que sent quant és raó, però,
pux Déu és servit que sia axí, Ell sia lloat de tot ý ab les orasions de vostra
senyoria tinc confiansa que
Ja tinc escrit com estava casi determinada de pendre un'ama flamenca, que
sert és molt bonica pesa, ý ben acondisionada ý netísima. Aquexa tinc a ma
llibertat ý altres dos castellanes de què
mesos que àn parit, ý la flamenca està en lo mes. En parint, me acabaré de
determinar.
Bese les mans de vostra senyoria per les aygües ý mel que
Soplique la m'envie algun pot d'escorsa ý de llengua bovina, que n'auré menester
per a mentres seré partera. Así dupte que puga trobar grex de guatla, ý jo
trobe-m'í molt bé per als pi[s], per so rebria mercè que de aquí me n'enviàs.
Lo conte besa les mans de vostra senyoria ý diu que li perdone com no li
escriu sovi[n]t per les moltes ocupasions que tostems té.
Tots ý totes les de casa besen les mans de vostra senyoria, ý jo
comane als de aquí ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a la seva cunyada Dionísia de Montpalau
València, 14 de juliol de [1535]
Li comenta les ganes que té de veure-la i la preocupació pel seu estat de salut i pel proper part
de la seva filla Estefania.
Paper. 1 plec (31'5x21'5 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 108 c.65).
Molt noble senyora jermana: La letra de vostra mercè é rebuda ý ab ella molta
consolació per aver sabuda la milloria de sa indispusició, la qual avia sabuda ý
estavam ab tanta congoxa com Déu sap, a Ell sien fetes gràsies que aja donat
remey, axí al mal de vostra mercè com a la pena que jo n'é sentida, ý a Ell plàsia
donar-li tanta salut com jo li desige; que axí Déu desliure a dona Estefania, que
no u puch més encarir, que no sols desige la salut de vostra mercè, axí propiament
com la mia, mas que la major congoxa que tinch és no poder-li estar
prop per a servir-la en tota cosa; ý lo sertifich que, dolent-me de asò, moltes
voltes n'é lansades làgrimes, perquè jo
coneguda ý voldria-lo-y servir en aquestes indispusicions ý, ara que li falten les
dos nebodes ab qui ella més se aconsolava, soplir per totes. La mala sort à volgut
que jo
manera que ni puch tornar a ma casa, ni só poguda anar al parir de ma filla ý, si
l'altra volta li faltí, puys vostra mercè hera prop, jo n'estiguí descansada, però ara
bé pot pensar lo que sent de no poder-í anar. Déu sia loat de tot ý a Él plàsia
soplir la mia absència, axí allà com aquí, deliurant a ella ý donant a vostra mercè
tant esfors ý salut com jo
aconsolar-me ab ella molt temps, que no u desige poch. Vostra mercè esforse
menjar ý pendre bona sustància ý no prenga desfici, sinó que treballe de alegrar-se,
que tot asò ajuda molt a cobrar ý conservar la salut. Nostre Senyor la y
done tan complida com Ell la y pot donar per la sua infenida clemència.
De mos negosis no li puch dir cosa sert, sinó que tinch tan cavilosos
adversaris, ý tants, que
monja. Si la trauran o no, encara no és determinat. Si la trauen, la posaran en
altre monestir tancat; ý traent-la o no, declarat que ajen sobre
en la causa prinsipal que serà tractar si és monja o no. Plàsia nostre Senyor que
encamine de manera que la sua consiència reste segura ý que
prest, perquè jo tinga libertat de anar a besar les mans de vostra mercè ý servir-la
com desige.
De dona Estefania tinch noves que stà bona ý que tots los d'allà ó estan,
guart-los Déu. Crech que ab les primeres letres auré nova que aurà parit. Nostre
Senyor la desliure ab complida alegria, com jo é menester. Tantost que sàpia la
nova, ne daré avís a vostra mercè, encara que só serta no s'oblidaran de avisar-la
per aquex'altra via, ni estan ab poc'ància de vostra mercè, segons lo que m'escriuen,
com és molta rahó. Plàsia a nostre Senyor que guarde la noble persona
de vostra mercè ý li done tanta vida ý salut com ella matexa, ý tots los que bé la
volen, desigen.
És de València, a
Jermana ý servidora de vostra mercè.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 1 d'agost de 1535.
L'afer de Riba
Sotomayor, un criat de Juan de Zúñiga ha clavat una ganivetada a una dona i Estefania
s'ha espantat molt.
Paper. 2 plecs + 1 full (30'30x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab aquest religiós portador d'esta, rebí dos lletres de vostra
senyoria de
per saber noves de vista, llaós a nostre Senyor, pux les de la salut de vostra senyoria
són quals jo desige, a Ell plàsia conservar-la-y com jo lo y soplique
Quant als negosis de aquí, no crega vostra senyoria que así reba ninguna
inportunitat de saber particularment lo que pasa ni de precurar así lo que és
menester, que lo que
poder-lo remediar ab lo nostre, que, com ja tinc escrit, per no ser así lo Consell
de Aragó, van tan atentats los de así que, per llargament que
no
dilasió; ý per fer so escreví jo que daria molta calor que algú
monjes ý, des que vostra senyoria m'escrigé que serà descarada en lo negosi,
férem así lo matex ý tostems avem conegut ab la enperatriz ý ab los de son
Consell que
ý per l'absènsia dels del Consell de Aragó, no gosarien determinar-se en fer les
provisions que eren raó. Ara que àn vist lo secreste, à
que lo duc à escrit a Sa Majestat donant-li
tanta dificultat d'así avant lo que serà menester.
En rebent la lletra de vostra senyoria, jo fiu minutes del que s'avia
d'escriure al duc, ý als del Consell d'aquí, ý a Gombau, ý també a Roma; ý Sa
Majestat ó remeté per a com se juntasen en lo Consell. I juntaren-se ayr los
dos cardenals, que ja és aribat lo de Sigüensa ý los altres del Consell, ý allí veren
lo que escrivia lo duc ý les minutes de les lletres que demanava, ý paregé
tan justa que manà Sa Majestat que
promès Juan Vazques que les despacharà ab diligènsia. Jo bé voldria que fosen
fetes vuy perquè anasen ab est portador; si no pot ser, yran ab lo primer.
Lo marquès ý marquesa de Lombay nos mostren molta voluntat ý en
aquest negosi desijen ajudar-nos, ý àn-nos dit que deuríem treballar pasasen la
monja en lo monestir de Gandia, a on està s'àvia, ý que allí, ab lo que ells escriurien
seria ben guardada ý ben aconsellada. Avem-los agraÿt sa voluntat quant
era raó, però no u avem volgut procurar fins a saber si a vostra senyoria li par que
satisfà, que conex ý sap tot lo de aquí. Avise
Gregorio de Ayala à donat mal recapte en lo de Roma, que prou fàsil
era lo que
lletra ý à-li n'escrit moltes, a ell ý alguns cardenals ý a l'enbaxador, sobre
aquest negosi ý, com totes anaven remeses al dit Gregorio de Ayala, crec jo auran
agut mal recapte.
Ara, ab les que escriu Sa Majestat al papa ý a l'enbaxador, tornarà a
escriure don Juan, mon senyor, a tots los que allà li poden aprofitar, ý també
procurarà que escriva lo cardenal de Sigüensa; ý totes les enviaré juntes a vostra
senyoria, pux té aquí persona ab qui giar-les.
Lo duc à volgut donar molta raó a don Juan, mon senyor, de aquest
secreste, ý ell li à respost ý no à pogut dexar de mostrar-li lo fum que té de les
coses de aquí. Jo crec que no farà dany al negosi que, fins así, per tenir-nos per
molt pasients, crec gosaven mostrar més la efecsió que als altres tenen. Ab esta
envie lo trellat de la lletra per a què vostra senyoria la veja; Déu vulla que esta
ý tot lo resto aprofite per a què fasen lo que deuen, que gran treball és, com
vostra senyoria diu, veure que tan clarament tenim justícia ý que no
que los altres, sens tenir esta ni bona intensió ninguna, yxquen ab la sua, ý parent
a totom tan mal lo que procuren. Jo espere en nostre Senyor que a la fi proveyrà
en tot, pux Ell millor que ningú sap la intensió de totes les parts.
Jo estic molt bona ý entre per lo novèn mes avant, que ninguna volta ý só
entrada tant, ý axí voldria ser-me
calor, ab trebal se porta lo ventre. En ser deslliurada, plaent a Déu, avisaré a vostra
senyoria. Mentretant, soplique-la estiga sens congoxa ý ab molta confiança en ses
oracions, que en estes tinc jo tota la mia.
Don Juan, mon senyor, està molt bo ý no fou pedra lo de l'altre dia.
Lloÿset està molt bo, encara que la senmana pasada tingé un poc de cadarm,
que así n'í à agut molta corensa, senyaladament en miyons, ý así en palàsio ne són
pasats tots los de la marquesa de Llombay ý la senyora infanta dona Maria, que
devia dir primer. Ý lo nostre n'és exit millor que tots, llaós a Déu, que no à
menester medesina ni purga, sinó bon regiment ý ajudes, ý no tingé sinó tres dies
febra. Ara està molt bo, que ja à tornat a servir ý no par aja tingut res. No n'estiga
vostra senyoria ab ànsia, que per vida sua que és com dic. Ell besa les mans de vostra
senyoria ý està molt content que
no
tostems. Na Cams tinc ab tersanes dobles; cada dia li pren fret ý febra, però resta
ben quítia; fa
bona ý totes les altres dones ó estan també. Ý na Blanes, molt contenta, que és
vengut son pare así per negosis ý, com ella li avia escrit que estava en mi, és vengut
a veure-la, que, des que ella era de sis anys, no s'eren vists. És ome de bona
manera ý va en trajo de ric mercader. Són-se molt aconsolats, la u ý l'altre.
Aquest pare que mestre Ponter à comanat a vostra senyoria se
despachat, segons ell diu, ý avem treballat en que u fos tot lo posible.
Sotomayor donà así una coltellada a una dona de l'oste ý, encara que ella
era qual Déu apiade, fou gran oradura, ý a dos dits de nosaltres, que jo me alterí
molt ý, ab tot, lo fiu amagar abans que don Juan, mon senyor, l'encontràs. Ý, com
ell veu l'oradura que avia feta ý en lo perill que m'avia posada, enujàs molt ý
determinà despedir-lo; ý també la dona may volgé dexar la ynstànsia, per on no
podia anar sinó d'emagotons. Ý ell, llavós, envià
presa de Monserrat, que li donàs lletres per allí. Ý jo, com víu que no tenia
condisió per aquella vida, li fiu dir que y pensàs ý que, si volia, jo treballaria que
don Juan, mon senyor, lo cobràs ý axí u tenia acabat. Ý ell no volgé sinó ser frare
ý, ab tot, u detingí les lletres; com víu que estava tan determinat, doní-les-y. Ý à
fet lo que vostra senyoria à vist. Aprés, com morí lo cardenal, mon senyor, que aja
glòria, paregé que teníem obligasió de recollir alguns criats ý prengérem lo seu
reposter, que
de manera que lo càrec que Sotomayor tenia està proveÿt. Ý lo que don Juan,
mon senyor, diu, ara que ell té tots los criats que à menester, que veja vostra
senyoria, no obstant asò, si mana que
però molt variable ý ocasionat.
Ja tinc escrit a vostra senyoria com nos fugí Vilana. May l'avem trobat. Jo
crec serà anat a Barcelona, que allò era lo que ell desijava.
Mosèn Palau may à escrit res de son fill ý, si l'à d'enviar, com més prest serà
millor, perquè ara té pròpia edat de patje, ý si reÿx tam bé com Saposa porem dir
que venir de mà de vostra senyoria ho causa, que sert és molt bonico ý may li àn
donat un bufet; ý Caldés també persevera en sa bondat. Escriva
alguna cosa a mosèn Palau, la vida ý estat de la qual nostre Senyor guarde ý
prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, lo primer d'agost.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Lo prínsep està molt bo, guart-lo Déu.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 1 d'agost de 1535485">
Escriu una altra vegada perquè hi ha portador. A la reina i al Consell no els ha agradat que
segrestessin Beatriu. Espera el part d'un moment a l'altre.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Encara que vuy é scrit a vostra senyoria molt llarc de tot lo
que concore, no é volgut dexar de fer esta perquè ningú vaja sens lletra mia,
especialment ara que, per estar de la manera que estic, sé que està vostra senyoria
ab major ànsia ý cuydado. Jo estic bona, llaós a Déu, ý tan dintre lo mes com
vostra senyoria veu, ý descuydada de parir. Com la ora serà venguda, ella so dirà.
Plàsia nostre Senyor que sia qual vostra senyoria desija.
Dels negosis de aquí estic ab ànsia. Aprés que és fet lo secreste, así àn escrit
donant-ne molta raó lo senyor duc ý lo Consell, ý a Sa Majestat ý a tot lo
resto à paregut molt mal que
tems de traure una monja profesa de tants anys. Jo crec que Sa Majestat ý los del
Consell ý proveyran com és menester; ý en nostre Senyor confie que y farà
verdadera provisió, pux sap la intensió de totes les parts ý la nostra, que no és de voler coses contra son servey.
Don Juan, mon senyor, no escriu per haver vuy escrit. Ell ý Lloÿset besen
les mans de vostra senyoria mil voltes, ý estan molt bons, guart-los Déu, al qual
soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com
jo desije ý é menester.
De Madrid, lo primer d'agost.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 8 d'agost de 1535.
Està neguitosa perquè se li endarrereix el part. Quan tingui la criatura l'avisarà tot seguit.
Paper. 1 plec (30'70x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Despús ayr rebí una lletra de vostra senyoria de
pasat, per la qual li bese les mans mil voltes ý, per les benedicsions que en ella
dóna, més de altres tantes, que molta confiansa tinc que m'àn de conpendre, axí
en aquest part com en tot lo resto. Jo estic bona ý esperant cada dia la ora del
part, que és cosa nova per a mi entrar tant en lo mes, però axí solen ser cada u de
sa manera. Bé crec estarà vostra senyoria ab ànsia ý, per so, voldria tenir cada dia
ab qui escriure, ý, si en sent deslliurada no trobe portador, enviaré ome propi.
Don Juan, mon senyor, està molt bo, guart-lo Déu, que la sospita de la
pedra no fou res. Lloÿset està bonísim, que no li
besa les mans de vostra senyoria. Ý vuy àn cantat ell ý lo prínsep vespres ý
conpletes de nostra Senyora.
De les lletres que avem agut de la enperatriz, seran les minutes ab esta. Les
que van al duc, ý Consell ý a Gonbau àn fet plec per al duc, ý partex demà ab
ome propi seu, que esperava esta resposta ý à
aquella via perquè les tinguen en més que no tendrien donant-les vostra senyoria,
perquè paria que les avem procurades ab favor, ý ara parrà que ve de Sa Majestat.
Les de Roma seran ab aquesta, ab ses minutes. Plàsia Déu que aprofiten per a
què
Vuy à vuit dies que escriví llarc a vostra senyoria, ab lo frare de Mallorca,
de tot lo que concoria, ý per so no serà esta molt llarga, ý també per ser tart ý
aver de partir lo portador molt matí.
Sa Majestat, ý lo prínsep ý infantes estan molt bons, encara que la enperatriz
ab molta congoxa per tardar tant noves de l'enperador, ý ab molta raó. Plàsia
nostre Senyor portar-les-nos prest quals desijam ý à menester la Cristiandat.
A na Cams li àn erat vuy les tersanes, ý a na Oluja se li àn doblades ý, com
ella és de flaca complecsió, està dolenta. Totes les altres estan bones, encara que na
Blanes tingé l'altre dia una poca de febra de cadarn, però no és estat res. Totes
besen les mans de vostra senyoria. La muller de Çárate, l'aycayde, é feta venir, que
és dona que à parit, ý sap ben servir, ý té molt bona manera. Ý axí, ab l'ajuda de
Déu, pense que no
senyoria, la vida ý estat de la qual nostre Senyor me guarde ý prospere, com jo
desije é menester.
De Madrid, a
A tots los criats ý criades de vostra senyoria me comane moltes voltes.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 8 d'agost de 1535.
Li anuncia el naixement de la seva filla Caterina.
Paper. 1 full (31x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Esta nit pasada, a les dotze ý mija, pasada mija nit, fou nostre
Senyor servit de deslliurar-me ý dar-nos una filleta ben gran ý grosa, que
par de dos mesos. Lo part és estat molt bo, que a les nou me comensà. Só restada
molt bona, llaós a Déu, ý axí u està la neteta de vostra senyoria, ý Lloÿset ý son
pare, que devia dir primer.
Ý, per regalar-me un poc, no serà esta més llarga de soplicar a nostre
Senyor guarde a vostra senyoria com jo desije.
De Madrid, dia de Sent Llorens.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les
mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 29 d'agost de 1535.
Han arribat noves de la conquesta de La Goleta i Tunísia. S'han fet moltes festes. Ella i la nena
estan molt bé.
Paper. 2 plecs (30'80x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca lletra que tinc de vostra senyoria és de
del pasat, que may só estada tant sens saber noves, lo que
ý cuydado; plàsia nostre Senyor que no sia falta de salut sinó de portadós, ý lo
que més pena
reyna ý l'altre un mallorquí que vingé per la posta per negosis. Ý també m'à pesat
en estrem que de así no ajen anat ara molt sovint perquè sé estarà vostra senyoria
ab ànsia ý l'altre dia se
bon tems ý a
està millor que sia estat molts dies à, ý jo, tan bona com si no agés parit. Lleví
del llit à nou dies ý ja comense anar per casa, ý sent-me molt esforçada. É purgat
molt més que ar'à un any. Pense exir a misa la vespra de nostra Senyora de
Setembre, que aurà quatre senmanes conplides, ý tornar-me
palàsio, axí perquè tem que lo treball de anar ý venir a menjar así no fasa mal a
don Juan, mon senyor, com perquè sent molta soledat, que a ell no
sinò a ores furtades ý, pux asò
sia l'aposiento de palàsio, pux ja no fa calor, nos establirem tots allí, que no estaria
en lo cor reposat si dexàs la chica así. Fas conte que de nit tot serà llits ý de dia
plegar-los, on serà la estretura molt gran, però crec que durarà poc, que, en venint
coreu de l'enperador, se determinarà a on yrà la enperatriz a tenir est yvern. Bé
desije que no pasasem los ports perquè no
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria, ý està bonísim, guart-lo Déu, ý
vuy molt ocupat en mirar los que coren la sortija.
Catarineta està la més bonica del món ý és tan gran, ý tan grosa ý tan
esforsada, que par de tres mesos. Es molt gasa ý ben rosa, ý no dels que tiren a
blanc, sinó molt daurat; crec que en axò ý encara en les faysons semblarà a vostra
senyoria; plàsia Déu que en tot li semble, que no serà causa que l'avorexcam. Té
ja los brasos defora ý la manera dels vestits que li porte és la de nostra terra, que
lo de así no m'agrada. Sols en una cosa é feta la castellana perquè
crien més sans, ý a l'infanta feren lo matex, que, en sent nada, no li posaren
sinó un ganbox, ý a cap de sinc dies lo y llevàrem ý, de llavós ensà, va cholleta,
que li està lo més bonico del món. Té lo cap de molt bon tall ý net com
un or, que ninguna caspa à treta.
Perquè así acostumen de fer de les filles tres padrines ý dos padrins,
determinàrem que fosen pobres, perquè sent de altra sort, avien de ser de palàsio,
a on y à algunes pasion[s] ý, per fer-ó tot bo ý no mostrar-nos més de una part
que de l'altra, avem pres aquest camí ý no me
pendre conpares de bona vida, ý que àn presa amor a la chica ý pregaran a Déu
per ella.
L'ama prova molt bé fins así, encara que l'altre dia ens féu un poc de por,
que li près molt gran febra ý aguérem de sercar qui donàs a mamar a la chica.
Volgé Déu que fou fimera. Esperàrem si respondria a tersana ni a quartana abans
de tornar-la-y, ý no és estat més res, ý axí la y tornaren demà aurà vuyt dies.
Aguera
voldré, ý és molt comedida de menjar ý de beure, que no beu sinó una goteta de
vi a dinar ý a sopar ý, entre dia, aygua.
Sa Majestat ý lo prínsep ý infantes estan molt bons ý tots molt al·legres
ab les bones noves de l'enperador, de les quals envie un trellat a vostra
senyoria, que és de una lletra que don Lloýs de Ávila fa a don Juan, mon senyor.
Encara que va tart, crec ý folgarà vostra senyoria. Infinides gràsies sien dades a
nostre Senyor per la victòria que à dada a Sa Majestat, a Ell plàsia guardar-lo ý
tornar-lo ab alegria en sos recnes.
La enperatriz yxqué al
profesó de les Gràsies, ý asi àn coregut toros ý jugat a cayes ý a la sortija, ý
encara no sesen les festes.
Ab esta envie a vostra senyoria les lletres per al papa ý conte de Cifuentes,
duplicades de les que s'enviaren per descuÿt en lo plec del duc de Calàbria.
Gregorio de Ayala à escrit, lo que veurà vostra senyoria, ab la sua lletra. Desije
saber si à enviat a vostra senyoria tan bon recapte com ell diu. Ý, si lo que de así
avant s'à de fer en Roma, determinare metre-lo-y a ell o a aquell altre solisitador,
perquè don Juan, mon senyor, sàpia a qual à d'escriure sobre aquex negosi, del
qual desije en strem saber en què à parat, ý com los à paregut al duc ý als del
Consell lo que la enperatriz à escrit.
Les mies dones estan ja bones, però tan flaques que encara tenen vida de
malaltes, especialment Oluja, que à menys que la dexà la febra. Na Blanes à de soplir
per totes ý a ella é donat càrec de l'ama ý de la chica perquè és avesada de
miyons ý té edat per a sofrir males nits, encara que esta fins así no és ploradora.
Totes les de casa besen les mans de vostra senyoria ý jo
criats ý criades de vostra senyoria, la molt egrègia persona de la qual nostre
Senyor guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Soplic a vostra senyoria que si à fet de l'ingüent de la fístola que me n'envie,
que la marquesa de Lombay ý altres persones me
así de la erba per a fer-ne ý no n'é trobada. Ý, per cas no
mag ý ara
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 6 de setembre de 1535.
Desitja que, ara que ha arribat la resposta de Roma referent al tema de Riba
pugui anar-se
Paper. 1 plec + 1 full (30x20'80 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab don Juan Boÿl rebí les lletres de vostra senyoria, ab les
quals, ý ab la relasió de persona tan serta, é sentida major consolasió que así poria
dir, que, en veritat, jo estava ab molta congoxa per aver tant que no avia rebudes
lletres. Infinides gràcies fas a nostre Senyor que no és stada falta de salut, encara que la
flaquesa que vostra senyoria m'escriu que té me dóna molta pena. Ý bé veg que
la té ab molta causa, segons los trebals que à tengut, ý té, però lo que la jent li diu
ý jo li soplique deu aprofitar per a què vostra senyoria mire molt per sí. Ý axí, ab
esta lo y torne a soplicar omilment ý que ab totes m'escriga la veritat de com se
trobarà, que, si axí no u fa, serà causa de fer-me viura ab molta congoxa ý fatiga.
Les lletres férem que donàs don Juan Boÿl al frare ý que li fes un raonament
de part de les monjes. Ý axí u féu, ý l'endemà vingé así a parlar ab don
Juan, mon senyor, que és son confesor ý, sert, molt bon ome, sinó que és molt
retret ý encollit, però punchar-l'ém tant que li farem fer tot lo que serà menester.
Consertàrem que ell, per sa part, parlàs a la enperatriz ý als cardenals perquè no
paregés que venia induÿt per nosaltres. Ý axí u à fet, ý encara no sabem lo que à
pasat ab Sa Majestat perquè, aprés que li à parlat, que són vuy, no l'avem vist.
Crega vostra senyoria que farà molt al cas per a tot lo que de así avant serà
menester aver-y instànsia de les monjes, ý en lo pasat aguera molt aprofitat. Fasa
vostra senyoria que continuen d'escriure al frare.
Los del Consell de Aragó són ja en Saragosa ab lo duc, que y és ja aribat.
No sé quant se detendran; sap Déu que bé desije que ariben per los negocis de
aquí. Vuy é rebut lletres de Barcelona ab què
senyoria lo despag de Roma, del que
no
besar les mans de vostra senyoria, que Déu sap que u desije com la vida ý, pux la
causa prinsipal serà en Roma ý les altres así, serem fora de aquexos jutjes apasionats,
ý vostra senyoria, de aquexa terra, a on li àn donat tants trebals. Bé voldria
saber si àn enebits los actes que à fets fins así Gonbau, com los foedos, perquè, en
tal cas, crec tornarien la monja en son monestir ý, si axí no és, no sé si satisfaria
procurar lo de Gandia, com tinc escrit a vostra senyoria. Avise
Don Juan Boÿl mostra tanta voluntat que li som tots en la obligació que
vostra senyoria diu, ý axí faré per ell quant nos serà posible, ý jo li daré los dinés
que
En lo de don Gillem no s'à parlat fins así perquè jo escrigí que m'avisasen
si volien que
no
molt bo, guart-lo Dén, ý axí u estan sos pares. Ý jo yxiré demà a misa ý de allí
me
que tinga tres mesos, guart-la Déu.
Vuy à aribat coreu de Sa Majestat, que
Sesília. Ab altre enviaré trellat de les noves, dic de la manera com à dexat
a Túnez, que, ab esta, no tinc tems perquè
ý és molt tart. Ý, per so, no serà esta més llarga, ni escriu don Juan, mon senyor,
que és ja en palàsio, ý crec jo que al llit.
Totes les de casa besen les mans de vostra senyoria. Ý les malaltes són
ja guarides ý exiran demà a misa en mi, plaent a Déu, al qual soplique la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 9 de setembre de 1535.
Ja ha sortit a missa i ha anat a veure l'emperadriu amb la nena.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dilluns pasat escrigí a vostra senyoria, sota plec de don
Juan Boÿl, ý en esta ora me àn dit que partia coreu ab esta nova de Menorca ý,
perquè ningú vaja sens lletra mia, faré esta, encara que breu per no tenir tems.
Nosaltres estam tots molt bons, llaós a Déu. Jo yxquí a misa la vespra de nostra
Senyora ý portí la chica al bras, com é fet a tots los altres. Yxquí a una església de
la Consepsió, que és monestir de monjes molt devot, ý de allí me
palàsio. Ý, en acabant de dinar, pasí a la enperatriz ý, axí de Sa Majestat com de
totes estes senyores, fuy molt ben rebuda. Tantost me manà la enperatriz que li fes
portar la chica, que li avien dit que era tan bella criatura que era cosa de veure.
Jo la fiu portar, ý près-la en lo bras ý seyà-la dos o tres voltes, ý espantàs de
veure-la tan grosa, ý tan gran, ý paregés tant major que la infanta. Ý aprés anà de
bras en bras per aquella cambra ý feren entrar allí a la sua ama ý a na Blanes, que
l'avien portada fins a la porta de la cambra. Lo prínsep dix a don Juan, mon
senyor, que ell volia que esta ý totes les que jo parís fosen dames de sa muller.
L'ama prova per maravella, ý la chica ab ella. És tan comedida de menjar
que no menja bosí sens demanar si serà bo per la llet. Es un ànjel de condisió ý
tan onesta que de parlar ab son marit té vergoya. Na Blanes, que té càrec d'ella ý
de la miyona, ó fa ý u entèn tan bé com si n'agés criat una de seva.
Lloÿset està bonísim, guart-lo Déu ý besa les mans de vostra senyoria.
Estremadament desije lletres de vostra senyoria, prinsipalment per saber de
sa salut, que Déu guarde, ý aprés per saber dels negosis ý lo que s'à fet aprés
que és vingut lo de Roma.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý li soplica que li
perdone com no escriu, que, per estar lo prínsep indispost, no
esta vesprada li à pres una poca de febra, cre[e]m que és de cadarn. Espere en
Déu que no serà res, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, sense data
Segueixen amb els tràmits de Riba
Paper. 1 plec (30'50x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab l'ome que vingé ab Palau, escrigí a vostra senyoria, ý
pensava poder-li enviar ab ell les lletres que seran ab aquesta ý no les pugerem
aver. Ý també é fet esperar per elles tres dies aquest criat de don Juan Boÿl per
enviar-les per persona segura. Ý pensí poder enviar provisió, que axí avia manat
la enperatriz que
fet lletres, de les quals no envie trellat perquè, estant jo ab lo prínsep, les fermaren
ý, com los avíem donat presa abans, clogeren-les tantost; ý, com jo yxquí d'allí, ja
foren closes, però jo les avia vistes abans de fermar, ý par-me que anaven ben
conformes a les minutes. Ý llavós les volgí fer trelladar, sinó perquè era tart, que ja
la enperatriz se volia metre al llit, ý perquè les fermàs abans. Elles bé van, Déu
vulla que les obeexquen millor que les pasades ý que vingen prest los del Consell
perquè pugam enviar les provisions que seran menester ý traure les causes
Lo prínsep à vuy onse dies que està ab sa febra contínua ý reprensions ý,
encara que tot va disminuynt, estam ab la congoxa que vostra senyoria pot pensar
fins a veure
desmenjat. Plàsia nostre Senyor donar-li prest salut, ý axí soplique a vostra
senyoria lo y comane més encaridament de l'ordinary, ý que u comane també ad
aquexes religioses, ses amiges.
Fins así li à fets los caldos lo coc tals ý quals ells acostumen. Jo fregia
mentota ý no gosava dir res, però ayr no u pogí conportar, que li portaren una
presa de caldo feta de dos gallines, ý tan negra que paria caldo de llentilles ý
tenia tal sabor que no
polla tendra, fiu una presa de caldo a la nostra manera. Paregé
com la
voldran que dure.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý li soplica que li
perdone com no escriu, que no té tems per a res, ý jo, escasament.
Don Lloýs també besa les mans de vostra senyoria. Ý encara no li
les dents. Ell, ý la chica ý nosaltres estam molt bons, llaós a Déu, al qual soplique
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo
desije ý é menester.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 14 de setembre de 1535.
El prínsep està malalt. A la nena li han posat el nom de l'àvia paterna: Caterina. Explica com
estan les minyones i com la serveixen.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Disapte, aribà así lo portador d'esta, ab Palau, ab lo qual
rebí les lletres de vostra senyoria ý, ab elles ý ab les noves de vista, major mercè
que así poria dir; llaós a nostre Senyor, com les de la salut de vostra senyoria són
tals com jo desije. A Ell plàsia conservar-la-y de la matexa manera ý fer-me
mercè de dar-li llibertat per a què prest li puga jo besar les mans, que may tant ó
desigí. Ý per so estava ab molt'ànsia del despag de Roma, que avia por que
perdut, com tant tardava, ý par-me que li aribà a vostra senyoria a bon punt, ý a
les pobres monges, millor, pux les tenia Gonbau tan estretes; lo qual aurà acabat
de cobrar lo crèdit ab la jent, segons à husat bé de sa comisió, ý ab nosaltres
tendria ell, ý los altres jutjes, prou que fer de guayar-lo segons se són aguts en
nostres negosis ý, per so, lo millor partit que vostra senyoria pot pendre és traure
tot d'entre mans. Jo é trelladat lo que àn de contenir les lletres en Castella,
ý trebale de aver-les, però, ab lo mal del prínsep, dupte que sien fetes per a què
les se
perquè, si u són, fer-li à esperar; si no enviar-les é ab lo primer, que don Juan
Boÿl diu que à d'enviar dins pocs dies un moso.
Lo mal del prínsep és febra contínua ab dos reprensions cada dia, ý asò à
vuy sis dies que li dura. Àn-lo raysmat de les cames ý vuy l'àn purgat ab magna.
À-li ben obrat ý vuy, llaós a Déu, la febra ý la reprensió és estada molt menor que
los altres dies, però, fins a veure
que és qual vostra senyoria pot pensar. Ý per so no serà esta tan llarga com jo
voldria, que aquest poc de tems é furtat per a fer-la. Don Juan, mon senyor, no sé
si porà escriure, perquè de nit ni de dia no
guarde tot com és menester.
Nosaltres, a Ell gràcies, estam tots molt bons ý no
de dexar la chica en la posada, com tinc escrit a vostra senyoria, ý també perquè
lo tems à refrescat. Dorm así Lloÿset, que ara, pux no fa calor, se pot millor sofrir
l'estretura, encara que sert és molt gran, però, per no aventurar la salut, se pasa lo
treball. No estiga vostra senyoria ab ànsia dels chics, que ells estan molt bons,
guart-los Déu, ý no
bonica, ý és blanca, ý gasa ý rosa, molt més que l'altra, que no par sinó daurat lo
seu cap, ý no
lo nom de vostra senyoria, no era menester saber que l'agés portat ab sí, sinó
que, per fer mensió d'estos altres avis ý perquè no
l'altra, volgé son pare que
Don Juan Boÿl fa ab molta voluntat tot lo que és menester, ý ab la matexa
farem así tot lo que porem. Per ell, ja don Juan, mon senyor, à parlat ab la hú dels
seu[s] jutjes, lo qual, no solament à dit que mirarà sa justícia, però à mostrat folgar
que li s'oferís cosa en què li pogés fer servey. Ý l'altre jutje és molt més amic
del conte, de manera que los dos crec jo que folgaran que tinga justícia, per fer-la-y
molt conplidament.
Lo de don Gillem se negosiarà en estant bo lo prínsep, plaent a Déu. Les
gorgeres enviaré lo més prest que poré, que, per no aver-ne trobades de fetes que
fosen jentils, no les envie ara.
Jo, esperant la venguda de vostra senyoria, no li é escrit lo que y avia que
dir de les mies dones. Oluja és una segona Avellaneda ý, en algunes coses, més
icnocenta. Ý, tras asò, estant sana, no
faena que à feta en un any no crec que valga un real, ý aquexa molt roÿna, ý ara,
com és estada malalta, avem tengut lo major treball del món ab ella, que no la
podíem fer menjar res que li donàsem, ý als metjes ý a tots quants veya se
clamava que la dexàvem morir ý demanava coses de menjar d'amagat, ý allò
menjava. Ý tota la sua congoxa era que per a ella ý a na Cams no avien de cuynar
en una olla, sent ella dona de bé ý l'altra no. Ý lo prinsipi del seu mal fou
enveja de na Cams, que, perquè jo li enviý una tallada de meló, plorà dos dies,
que li s'unflaren los huls com unes nous; ý aprés li près la febra. Ý de coses d'esta
manera, y à tant que dir, que no s'escriuria en molt paper. Ý, anant en la cort, que
no pot amportar moltes dones, no
determinada d'enviar-la en la pau de Déu a sa terra en trobant bona conpanyia; ý
só estada temtada d'enviar-la ab aquest, sinó perquè encara està flaca. Ý també
tenen así una dona per a enviar a na May, ý per a les dos vindrà a conte que vajen
juntes. Esta no u sap encara, que bé crec que li sabrà a piyons, que té bona vida,
almenys millor que en Servera.
Na Cams està bona encara que no à cobrat encara; com és vella no
tan prest refer. Na Blanes servex molt bé ý ara, en lo càrec que li é dat de la chica
ý de l'ama, ó fa per maravella. Fa bé tota cosa de mans, sinó que fa poca faena, ý
ara tanpoc no
ninguna; servex ab amor.
Ý, pux n'é menester altra dexant na Oluja, si fer-se pogés, voldria que fos
dona de bé ý que tingés bones mans de brodar de totes maneres ý que fos bona
dona, que és lo prinsipal, ý per a comanar-li les altres. Aquexa cosina d'en
Cams voldria jo que vostra senyoria pogés saber com à vixcut ý com és anada ý
venguda de Sivilla a Cataluya ý aprés aquí, que, si asò
ben brodar, per ser casi vasalla, fluxar-m'í à que no fos dona de bé, pux ó paregés
en sa presènsia ý obres.
En lo de mosèn Pons treballaré ý a Palau tindré per molt recomanat ý, si ell
segex a Saposa ý a Caldes, aurà menester poca reprensió.
La marquesa d'Agilar ý la contesa de Faro besen les mans de vostra senyoria.
Ý jo acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
Es de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 19 de setembre de 1535.
Estan bé de salut. El prínsep segueix malalt.
Paper. 1 plec (30'50x21'20 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Susara acabe d'escriure a vostra senyoria per un criat de
don Juan Boÿl, ab lo qual li envie les lletres per al duc, ý les del Consell ý per
l'abadesa de la Consepsió, per ser portador més segur. Ý aprés se m'à oferit
aquest, que, encara que sia lo matex dia ý ora, no vull dexar d'escriure ab ell;
però serà breu, sols perquè ab tots sàpia vostra senyoria de nostra salut, la qual és
al present bona, llaós a Déu.
Ý la del prínsep, no tal, que à vuy onze dies que li dura febra continua ab
reprensions, però és sens ninguns acsidents ý va molt diminuynt de cada dia, llaós
a Déu. A Ell plàsia dar-li prest conplida salut, que, fins a que la tinga, estarem
ab estremada congoxa. Soplic a vostra senyoria que
Ý que perdone a don Juan com no escriu, que ell ni jo no tenim tems de
res, lo qual besa les mans de vostra senyoria. Ý Lloÿset ý sa germana, per lo semblant,
guart-los Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria
guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li
besa.
Lo senyor infant don Lloýs de Portugal esperam demà así, que ve de Tunis.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 25 de setembre de 1535.
Caterina ha mort d'espasme i Lluïset ha tingut la verola.
Paper. 1 plec (30'50x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dimecres pasat rebí una lletra de vostra senyoria de tretze
de aquest ý ab ella molta consolasió, perquè vingé a tems que era ben menester. Ý
no
à tengut ab molta congoxa fins al catorze, que fou dimecres, que li baxà la febra ý,
de llavós ensà, està sens ella, llaós a Déu, ý à cobrat l'apetit, que
perdut. Demà pense que
de S'Alteza, é tengut a Lloÿset ab verola, que la y conegérem vuy à vuyt dies, que
li près febra. Ý tres o quatre dies abans li avien exit uns granets per la cara, ý no
parien de verola. La febra li durà fins al dilluns ý per la presona li à exit
raonablement, ý en la cara, molt poca cosa. No à tengut tos ni acsident ningú,
guart-lo Déu, està ja bo ý casi tota seca la verola. En la matexa ora que la y
conegí, lo tragí a la posada per causa del prínsep ý de les infantes. Ell n'és molt
ben guarit, laós a Déu, però no m'à faltat una congoxa tras altra, que, com ve
bona no ve sola, ý axí deu ser millor, pux nostre Senyor és stat servit de colocar
en la sua santa glòria, sis senmanes aprés de ser nada, a la mia filleta, la qual morí
dimars, dia de Sent Mateu, a les vuyt ores de matí, d'espasme, que no li à durat
sinó ora ý mija, que a les sis ý mija li comensà ý en aquest tems li près tres voltes,
les quals li bastaren per acabar-la. Tot ó pasà en los meus brasos, que morta la
llevaren d'ells, encara que aprés féu un badallet. Beneÿt ý lloat sia Déu de tot, que
cosa tan repentina may la é vista, ý sens aver-y causa ninguna, que, ab l'escarment
dels altres que é perduts, tenia tota la vigilànsia que era menester en esta, que
contínuament la tenia davant, ý, del seu llit al meu no y avia sis pasos. Ý no crec
que l'aja bolcada na Blanes deu voltes, que tostems ó feya jo per mon pasatems,
que encara l'ama no ó avia fet may, la qual no podia ser millor, axí la llet com sa
condisió ý manera, que de son natural ninguna vianda revesa li sabia bona ý,
d'altra part, per amor de la chica, del que li deien que
la boca, ý de amagat no podia menjar res, segons tenim lo aposento, que tot
pasava per les mans de na Blanes ý jo u ordenava de matí, lo que avia de menjar
tot lo dia. Ý cada setmana li donava ad aquell anjelet una volta de l'exarop que
acostume, ý dos voltes de oli ab sucre, com vostra senyoria me avia escrit, ý
tostems estava molt temprada de ventre. Ý axí estava bellísima criatura, de manera
que no
per so, vinc a conèxer que és stada sola voluntat de Déu, ý, pux axí és, soplique a
vostra senyoria que
altres no li daye a la salut, ý que a mi me aconsole fent-me a saber d'ella, que bé
n'é menester, segons la soledat que la mia filleta m'à dexada, que esta me à renovada
la dolor dels altres, encara que conec que és raó de fer de tot gràsies a Déu
de tenir tres anjelets en paradís.
La enperatriz, ý totes estes senyores, àn tengut molt'ànsia de aconsolar-me.
Don Juan, mon senyor, està bo de salut, però qual vostra senyoria pot
pensar, encara que dessimula quant pot, però bé li
dels altres ó à tant sentit. Ý de mi me par lo matex, ý la una de les coses que més
sent és pensar lo que vostra senyoria sentirà, però la torne a soplicar, quant
encaridament puc, se aprofite de sa discresió ý m'avise, ab tots los que vénen, de
sa salut, que esta senmana àn vingut dos correus de aquí ab les noves de
Menorca, ý ab ningú é rebudes lletres.
De alguns frares ne só informada, com vostra senyoria manava, si poden
tenir en monestir de sa orde monja de altre àbit secrestada; ý diuen que no, en
ninguna manera, sens dispensasió del papa o del llegat, ý asò ab esprés consentiment
del monestir a on à de estar. Ý per so no avem pogut fer informar a la
enperatriz, sinó que escrigérem ab moso de don Juan Boÿl per a l'abadesa. Avise
si à aprofitat, ni si és menester altra cosa; ý, si entretant volgés Déu que fosen
vinguts los del Consell, negosiaríem molt millor.
Ab esta no respo[n]c tant particularment com voldria a la de vostra
senyoria, perquè en veritat, ab esta congoxa, no sé lo que
Don Juan, mon senyor, no sé si porà escriure, perquè ara té més a prop lo
prínsep perquè no fasa desorde que
Lloÿset està molt bo ý alegre, que no li avem dit la mort de sa germana perquè
no s'alteràs. Ý encara no
molt calda, com vostra senyoria sap, la molt egrègia persona de la qual nostre
Senyor guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 5 d'octubre de 1535.
El prínsep torna a estar malalt. Juan de Zúñiga no li escriu des de fa temps perquè té molta
feina.
Paper. 1 plec (30'70x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
matex ý, ab ella, molt gran mercè, per ser tan fresca, ý les noves de la salut de
vostra senyoria quals jo desije. Molts anys sia axí.
Ý no
aver rebut lletra mia ab aquell coreu que era arribat aquí, sabent la indispusisió
del prínsep. Jo no escrigí ab ell perquè, ab la congoxa tan fresca que llavós tenia
de aver perduda la mia Catalineta, no m'informava de portadós, majorment que,
per escriure mala nova a vostra senyoria, me paria que tostems ý ser[i]a a tems,
ý axí escrigí ab lo frare de Popblet ý aprés é tornat a escriure sota plec de don
Juan Boÿl.
Lo que de llavós ensà puc fer saber a vostra senyoria és que tots estam al
present bons de salut, llaós a Déu. Ý Lloÿset és restat molt bo de la verrola ý sens
ningun clot en la cara; los seyals vermells s'í paren encara, però en res altre no li
par, pux la febra fou poca ý la verola també. À ja sis o set dies que à tornat a son
estudi.
Lo prínsep era estat molt bo fins divendres pasat, primer de aquest, que li
tornà la febra, ý axí la té ara contínua ý ab reprensions, ý de la pròpia manera que
en lo primer mal. Ver és que vuy és estada menor la reprensió ý à fetes tres cambres
de la humor que peca, de què estan contents los metjes. Plàsia nostre Senyor
donar-li la salut que tots desijam ý aver piatat de nosaltres, que aquesta congoxa,
tras les altres, no és molt profitosa. Ý, ab tot, està don Juan, mon senyor, bo, ý besa
les mans de vostra senyoria ý li soplica que li perdone com no escriu, que no
té tems per a res.
Lo conte és estat molt mal de la sua orina. Ara està ja molt millor. Jo, entre
servir a ell ý al prínsep, tinc poc sosec, però ja m'à feta Déu qual era menester per
a estes coses, que estic bona, beneÿt ý lloat sia Ell de tot.
Ý dels negosis ý trebals de vostra senyoria estic ab molt'ànsia, a la qual
soplique que me perdone com no allarge més ab aquesta, que és per no tenir
tems ý ser molt tart. Ý, per so, acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
les mans de vostra senyoria.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 13 d'octubre de 1535.
El príncep ja es troba bé. Vol saber com ha anat la conversa amb sor Beatriu.
Paper. 1 plec (31x21'70 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Les més fresques lletres que tinc de vostra senyoria són de
dexe de fer-me esta mercè ab tots los que vindran, que en tot tems és molt gran
per a mi ý ara les é més menester que may. Plàsia nostre Senyor que
noves que jo desije. Ý, a Ell gràcies, nosaltres estam tots molt bons ý lo prínsep à
dos dies que no à tengut ninguna febra ý està molt alegre, lo que no feya abans
que recruàs. Espere en Déu que restarà molt sa d'esta malaltia. Lloÿset encara no
dexe entrar en la cambra de S'Altesa per aver tengut verola, però està tan bo,
guart-lo Déu, com si no agés tengut mal ningú, ý no li resta ningun seyal. Besa
les mans de vostra senyoria.
La lletra per al frare de la Mercè no s'és poguda aver perquè ja la enperatriz
avia escrit que mirasen molt en l'elecsió que fos en persona que fos per aquell
càrec, ý no s'à pogut acabar que escrigés nomena[n]t persona.
Dels negosis de aquí, desije molt saber-y en què à parat la conversasió de
sor Requesens ab vostra senyoria, que bé crec que no la enganarà ý que, si ella se
vol conèxer, tornarà a fer lo que Déu nostre Senyor la inl·lumine, que gran piatat
tinc de la sua ànima. No
bosa per a les despeses de Roma.
Don Juan, mon senyor, ý jo estam molt bons ab tots nostres trebals ý
fatiges. Lloat sia nostre Senyor de tot, al qual soplique la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
L-Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 25 d'octubre de 1535.
Segons la seva consciència Beatriu no pot deixar de ser monja. Li explica de les minyones i que
hi ha una que li convé molt.
Paper. 2 plecs (30'30x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
de setembre que no sé com à tardat tant, ni é vist lo qui l'à portada, que de casa
del secretari Juan Gracia m'enviaren lo plec. Ý, encara que és tan vell, é folgat lo
acostumat ab ell, pux me diu vostra senyoria que en aquelles ores estava tan bona
com may fos estada, ý que avia tornat a engruxar tot lo que abans avia aflaquit.
Infinides gràcies ne fas a nostre Senyor, però, com llavós estava descuydada del
que aprés nos és segit, no estic sens molt'ànsia. Soplique a vostra senyoria que, ab
tots los que vénen, m'escriga particularment de sa salut, que Déu me guarde. Ý,
a Ell gràcies, Lloÿset està molt bo ý besa les mans de vostra senyoria, al qual é
besat per Ell ý per sa germaneta, per fer lo que vostra senyoria me manà. Ý, cada
volta que nostre Senyor li se
que li tenim. A Ell plàsia guardar-lo
altres no
córe[r] la sortija, pux ó féu tan bé. A tota cosa se amaya, ý també té molt bona
vista. Son pare, per més que desimula, li
conplida salut, llaós a Déu.
Quant al que vostra senyoria à pasat ab sor Requesens, dic que li tinc la
major piatat del món ý que, en atorgar-li lo que demana, o en negar-lo-y, y à tots
los inconvenients que vostra senyoria diu; ý lo major de tots que, ab bona
consiènsia, ella no pot dexar de ser religiosa, ý, encara que u pugés fer, tenit-la
en casa seria gran perill, segons l'avem vista variable. Si ella volgés ý pogés sofrir
la recla de sent Francés, poria pasar a Pedralbes, que estaria molt a son plaer;
ý allí tenen molta considerasió en les que són flaques de conplecsió, que no
consenten sofrir la rigor de la recla, ý estaria prop de vostra senyoria. En veritat,
que y veg en tot tans contraris que no sé què m'í diga sinó remetre-u a vostra
senyoria, que u sabrà millor determinar. Plàsia nostre Senyor encaminar-ó en la
manera que Ell serà més servit.
La procura per a Roma faré fer ý la enviaré ab lo primer. Ben fora de
prepòsit me par sitar a vostra senyoria ý a mi; si Gonbau va allà, se mostrarà com
era bon jutje. Don Juan, mon senyor, à escrit a l'enbaxador ý a Gregorio de Ayala
fent-los gràcies del que àn fet ý comanar-los-lo d'así avant.
Margarit crec que s'aturarà en Cataluya ý que
fetes fins así.
Don Juan Boÿl nos mostra molta voluntat ý s'oferix en tot lo que és menester,
ý axí
lo que li costaren les causes
En l'asento de don Miquel, entendrem, que, ab nostres trebals ý congoxes,
no som estats de nosaltres matexos.
De l'ingüent, me farà vostra senyoria molta mercè, gran cosa és aquexa
cura que à feta ara aquí.
Les mies dones estan totes bones. Besen les mans de vostra senyoria. Ý na
Blanes servex a maravella bé ý no té tacha que no s'esmene ab poca reprensió, ý
servex ab molta amor. Però Oluja no y à qui la sufra, tan icnocenta és. Jo la é
gi[n]yada que se
de na May, que era vengut per portar-se
aniran totes de conpayia. Jo escric a na Sevila, que ella, perquè no provava bé, se
n'és volguda anar, ý que a mi m'à plagut per ser de tan flaca complecsió com és.
Jo agera volgut que fosen anats per aquí perquè agesen portat letres a vostra
senyoria, ý lo capellà no u à volgut fer. Crec que partiran dins dos o tres dies.
Ara un any, com la contesa de Trevento era así, vingé na Brisuela ab ella,
que li governava tota la casa ý la servia com una esclava ý, encara que ja
conexíem, prengérem molta amistat ella ý jo, ý parlí-li, en cas que fos menester,
si vindria per a estar ab mi. Mostrà
jo no
no estava ab ella sinó per aquell camí, que ella y pensaria ý veuria si poria aver
llisènsia dels frares per a venir ý per a portar cubert l'àbit blanc, ý que, com vostra
senyoria tornàs allí, ella li diria lo que auria determinat. Ý, com asò s'és deferit ý
jo é tenguda nesesitat, é determinat escriure-li perquè si ella volia venir. Sert és
dona per a servir a quisvulla, ý de bon enteniment, ý aquí totes les altres tindrien
molt respecte, que d'asò tinc jo molta nesesitat, perquè lo més del dia estic ab
l'enperatriz, ý resta mon aposiento sens cap ý no
mon senyor, va ý ve moltes voltes a negosiar, ý, encara que u fes, y à finestres ý ara
les tinc junt ab la carrera, que un miyó de deu anys basta a la rexa, ý en palàsio,
per dedins ý per defora, y à molt trasteg. Na Cams, per ad asò, no y és bona,
perquè no vol pendre lo desgrat de nengú ý és tan curta de vista que li pasaran
la mà per la cara quantes voltes voldran. Lo càrec que ella té fa molt bé, de tenir
molt'ànsia de don Lloýs ý de nosaltres com estam indisposts, ý de qualsevol
mala[l]t de casa, ý és per a donar raó als que van ý vénen a casa. Per a tot lo resto,
me par que seria bona na Brisuela, que ella ý [j]o ne parlàrem de tot. Así me
n'atrasen algunes, però fins a cobrar resposta d'ella no
ó faré saber a vostra senyoria.
Lo prínsep està molt bo, guart-lo Déu. Demà crec que comensarà a exir de
casa. Vuy àn tretes a les infantes a un monestir de sant Jeroni que està prop de así,
perquè y à en aquest lloc moltes veroles, ý en palàsio n'àn tengut tres fills de la
marquesa de Llombay, que ella està desterrada, que no gosa veure a la enperatriz
perquè és anada a veure sos fills. Al prínsep no l'àn tret perquè à ja tengut verola
ý resta tan purgat de aquest mal que diuen que no y à perill. Ja àn determinat de
estar así aquest yvern ý de pasar al palàsio que estaven lo pasat, perquè esta casa
és molt freda per a yvern. Per roýn aposiento que
tenim ý, tal com és aquest, des que no fa calor, nos y establim tots, ý com tenia
més jent, també.
De Camosa estic ab molt'ànsia, que jo é registrada una lletra de sa mare
per a son fill ý par-me que à enviat mosèn Comelles [a] Aragó. Ý diu que li àn
fetes moltes festes allà ý, segons elles, se calsen per aygua. Tinc por no s'acabe de
perdre majorment, que m'à dit la contesa de Ribagorsa, que és así, que lo cavaller
estava de partida per a Barcelona. Soplic a vostra senyoria que u escriga a mosèn
Camós, encara que crec aprofitarà poc; ý que no diga que jo lo y é escrit, perquè
pensarien qu'é vista la lletra ý no escriurien més.
Ý jo, per esta via, poré saber lo que fan. Nostre Senyor les enl·lumine, al
qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
Don Lloýs de Rojes és aribat esta nit, ab lo qual é sabut noves de vista de
vostra senyoria; llaós a Déu com són bones. Les lletres encara no les m'à dades,
que vénen en les atsembles ý no són aribades.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 19 de novembre de 1535.
Hipòlita ha estat malalta. Tant Lluïset com ella són benvolguts per la família reial. Ha mort el
duc de Milà, Francesc III.
Paper. 3 plecs (31x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A tretze de aquest, rebí una lletra de vostra senyoria de
del matex ý, a
mercè juntament ab molta fatiga per la indispusisió de vostra senyoria ý, fins a
que rebí la segona, estigí ab molt gran ànsia de la febra, que no li acodís a tersana
o a quartana. Ý aprés me espantí més de l'altra indispusisió, encara que, per ad
asò, mo donà la vida los reclons que vostra senyoria escrigé a
que ja no tenia res. Infinides gràsies ne sien fetes a nostre Senyor, al qual soplique
aja piatat de mi dona[n]t a vostra senyoria la salut que jo li soplique, que, en
veritat, jo é poc menester que vostra senyoria tinga falta d'ella en nengun tems,
com més ara, aprés de aver pasat tantes fatiges. Ell sia lloat de tot. Ý a vostra senyoria
soplique, quant omilment puc, no vulla pendre les coses de manera que li
fasen tanta inpresió, com clarament s'és mostrat ara, que tot son mal és estat enug;
ý, per a no fer-ó axí de así avant, se deu vostra senyoria recordar que és ofensa de
Déu, ý també quant me va a mi en sa vida ý salut, que may de pecat me penedí
més que de aver escrit a vostra senyoria tan particularment mos treballs, pux és
stat causa de aquest mal. Que jo, com me paria que descansava en allò, no pensí
que pogés fer tant de dan, però, pux axí és, avem de fer pactes: que, si vostra
senyoria vol que jo no perda lo descans de escriure-li particularment, se à
d'esforsar a que ninguna cosa que vinga li fasa dan.
Jo é parlat ab alguns metjes de la indispusisió de vostra senyoria, ý dien tots
que, avent preseÿt tants treballs ý fatiges al mal, és stat gran bé lo que vostra
senyoria à purgat, que, si no fos exit, fóra estat causa de fer alguna mola en la
mare o causar ytropesia, ý que, pux s'és estancat, que no són de parer prenga
medesines, sinó bon regiment, axí de pendre sustància, com de no menjar
revesies, ý tanbé que no fasa exersici demasiat, ý, en cas que tornàs a purgar,
voldrien saber de quina color són les aygües ý la cantitat, per a què pugen dar
son parer més segurament. Ý axí soplique a vostra senyoria, per la pasió de Déu ý
per vida de sos tres fills, que, en avent-y alguna cosa, lo que Déu no vulla, me
mane dar avís ý que, si no n'avia portador, mane despachar un moso ý que, perseverant
la milloria, com jo espere en nostre Senyor que serà, me
ab tots los que vendran, perquè, altrament, estaré ab molta fatiga. Jo ó tinc
comanat así alguns devots monestís, que no sesaran de comanar a nostre Senyor
la salut de vostra senyoria fins a que sapiam que està del tot bona. Jo estava per
enviar un moso ý, pux se m'à ofert portador tant sert com és mosèn Blanes, ó é
dexat per ara; però, si
Don Juan, mon senyor, està molt bo, guart-lo Déu, ý Lloÿset, per lo semblant,
com sabrà vostra senyoria per lo portador. Ell escriu la que serà ab aquesta
tota de sa mà, axí lo sobrescrit com lo de dintre, ý, encara que és breu, crec folgarà
vostra senyoria ab ella. En l'estudi està molt avant, que ja fa molt bonico
conveniènsies, que ninguns dels altres que van per así de sa edat, ý encara de
tres anys més, no saben tant com ell. No li dexe perdre punt, pux veg quant li
aprofita, guart-lo Déu per a son servey. De les veroles, no estiga vostra senyoria ab
ànsia, que ja són del tot pasades. Ý aurà demà vuit dies que tornaren les infantes
así, les quals ý lo prínsep ý la enperatriz, que devia dir primer, estan molt bons;
ý Sa Majestat, alguna cosa més contenta, pux à sabudes noves de l'enperador que
estava molt bo ý anava camí de Nàpols, a on pensava entrar a
gota avia tengut, ý ben fort, però ja estava sens ella ý ab molta gana de tornar a
Espaya. Ý axí sertifiquen que serà lo mag que ve. Ý alguns diuen que desenbarcarà
aquí ý que irà la enperatriz per a esperar-lo ý per veure aquexa siutat, però no
sap cosa serta.
Lo duc de Milà és mort. No sé si serà causa de detenir alguna cosa més
allà a Sa Majestat.
Ja tinc escrit a vostra senyoria com à més d'un mes que Lloÿset entrà en la
cambra de S'Altesa, que tantost li alsà lo desterro, que folgà molt ab ell; ý de la
enperatriz ý de tot lo resto d'esta casa és ben volgut, perquè n'í à altres molt
entrametents ý travesos, ý aquest no fa sinó servir ý ab molt tento devant Sa
Majestat. Un fill del marquès de Agilar, que és de la edat del prínsep, està tan
perdut per privar que tostems, a enpentes, aparta los que estan prop de S'Altesa
per posar-s'í ell, especialment com està Sa Majestat retreta que no y entren sinó
los chics. Ý algunes voltes, la enperatriz li
llegavos don Luis de Requesens acá, que soys bonico minino—
conta, que les que
Jo
molta voluntat. Ý Sa Majestat par que és restada servida dels serveys que avem fet
al prínsep. Ý S'Alteza tanbé
exut ab sa mare ý ab tot lo resto.
De la pólvora per a les dens, me farà vostra senyoria molt seyalada mercè,
que porà ser que servexca per a la enperatriz, que
Del que toca a don Jerony, crega vostra senyoria que
que és raó, que no
endresar-lo; Ý axí, en vacant Tarasona, escrigé don Juan, mon senyor, ý aprés,
com à vacat Elna, tanbé. Ý en totes les lletres ó recorda tan encaridament com
és menester. Déu nos fasa gràcia que aprofite.
Lo conte besa les ma[n]s de vostra senyoria ý à
que acostuma, ý molt més fort que may ó à tengut. Vuy està alguna cosa millor.
Té tan gran tristesa ý desmenjament, que no menja sinó los potatjes que jo li fas
ý, axí, tot lo dia despenc en tenir-li conpayia ý en aparellar-li de menja, de
manera que só entrada en fama de infermera, que per a altres malats me vénen a
pregar que fasa fer caldos, que así no
Lloat sia Déu de tot, que és servit que jo servexca a totom ý no a la persona que
més só obligada, que no ó sent poc.
Ý lo pobre conte, de onze fills ý filles que té, no se
Axí són les coses de aquest món, que ningú pot aver verdadera consolasió en ell.
Plàsia nostre Senyor darla
En dicha de vostra senyoria par que càpia oferir-li
crec jo que eren ben nesesàries, axí les de la casa com les de Reba
serà que vostra senyoria y vaja ý aclarexca los contes, encara que no voldria que
fos fins que estigés ben reforsada.
En los intermedis de l'almirant, folge que s'aja declarat en favor de vostra
senyoria perquè aquexos jutjes ajen fet alguna cosa del que deuen. Per més que
ells ý los contraris fasen, jo espere en Déu que n'exirà vostra senyoria ab onra,
com diu, ý tanbé ab profit.
Raó té lo criat de l'almirant de dir que
que per a son amo satisfaria.
Gran bé és que vostra senyoria se conserve ab la monja, pux, per moltes
mayes que ella pense tenir, les y entendrà ý, per a lo que li cu[m]ple, porà ser que
li aprofiten los consells de vostra senyoria, encara que la tinga per sospitosa. Déu
la inl·lumine de manera que no
son bé esperitual ý temporal com si
la é tenguda en aquex conte.
Don Juan, mon senyor, à escrit a Gregorio de Ayala fent-li gràcies del que
allà fa, ý axí u farà sovint. Jo crec bé que allà
sens pasió.
Desije saber què aurà proveÿt lo duc en lo que los frares de Jesús, induÿts
per l'altra part, demanaven.
Al senyor don Gillem ý dona Constansa bese les mans, ý totes les de casa
besen les mans de vostra senyoria. Ý jo
De na Brisuela tinc esperansa que vendrà, segons lo que don'Aldonsa de
Cardona me à escrit, que jo lo y avia escrit a ella que u treballàs dies à, ý ara, com
a n'Oluja, ó escrigí a la senyora tia, ý pense que ella lo y metrà en raó; encara
no
jermana, que, com estava per a enbarcar-se dona Maria, caygé, ý trencàs la cuixa
ý és restada contreta; per so li
que lo que na Brisuela té és poc per a les dos. Del que
vostra senyoria, la molt egrègia persona de la qual nostre Senyor guarde ý estar
prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Les lletres de don Joan Boÿl mane vostra senyoria donar tantost, que diu
que li inporten.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 21 de novembre de 1535.
Està preocupada per la salut de la mare. Li explica el problema que té amb una minyona que,
de nit, parla amb un home per la finestra.
Paper. 1 plec (30'50x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Despús ayr, escrigí a vostra senyoria ab un jentil ome català
que
que la més fresca que tinc és de
per aver vostra senyoria estat ab les indispusisions que m'escriu. Plàsia nostre
Senyor portar-les-me prest ab les noves que jo li soplique. Ý a vostra senyoria
soplique me mane escriure, ab tots los que vendran, molt particularment de sa
salut, que Déu me guarde per traure
Don Juan, mon senyor, ý don Lloýs ý jo estam ab conplida salut, llaós a
Déu ý ells besen les mans de vostra senyoria ý no escriuen per aver-ó fet despús ayr.
La Madalena à uns quants dies que li va lo cap en oradura ý llevava
nit del llit per a parlar ab un ome per la finestra ý, com ó sabí, que na Blanes ý
Sesília m'ó digeren, encara que tinc lo lloc estret ý moltes escoltes al derredor,
espletí part de ma malenconia. É n'agut lo major enug del món, axí per ser en
terra estraya com per posar en palàsio. Ý està tan turca ý tan vellaca que és lo
major fastig del món. Ý no tinc ninguna esperansa de sa esmena, perquè, aprés
que sap que jo u sé, en girant la esquena les altres, aremet a la finestra ý, com jo
ature poc en lo meu aposiento, axí per la indispusisió del conte com per estar ab
la enperatriz, tinc por no
per ser jo jove, seria gran inconvenient ý may me n'aconortaria. ý, si jo pugés
estar de asento en nostra casa, fent-la ben castigar, esperar-n'í à la esmena, però
así ni jo puc dar-li un bufet que tots los de casa no n'ajen sentiment, ni la puc axí
guardar per la estretura de l'aposiento. Ý per so voldria desexir-me
vostra senyoria me avise ab lo primer de son parer, que mentretant jo tindré
en ella la guarda posible. Si vostra senyoria vol que la y envie per veure si allà
s'esmenarà o per a vendre-la a Ivisa o altra part a on la tracten com merex,
mane-me
soplica m'escriga son parer. Jo digí vuy a la enperatriz de la pólvora de les dens
que vostra senyoria m'escriu ý espera-la ab desig, perquè l'à molt menester ý vol
la resepta ý saber com l'à de usar.
Per ser tart, no poré en esta més allargar.
Lo conte està tostems ab sa indispusisió, però alguna cosa millor, llaós a
Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat
prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 28 de novembre de 1535.
Ha descobert que la minyona volia fugir amb el seu enamorat. L'ha fet segrestar i l'ha dut a
Villarejo.
Paper. 3 plec + 1 full (30'30x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Sens jurament creurà vostra senyoria que may esperí ab
major desig lletres sues que ara, pux les més fresques que tinc són de
ý avia vostra senyoria tingut aquella indispusisió, que, encara que en aquella
diu que ja li era pasat, estic tostems ab molt cuydado, ý estaré fins a veure altres
lletres. Nostre Senyor les me porte prest ý ab les noves que jo desije de la salut de
vostra senyoria, que Déu guarde.
Ý, a Ell gràcies, la nostra és al present molt bona. Don Juan, mon senyor, ý
don Lloýs besen les mans de vostra senyoria més de mil voltes ý estan
bonísims, guart-los Déu.
Ab don Juan Boÿl é porfiat molts dies ý may li é pogut fer pendre los
dotze ducats. Si a vostra senyoria li par, donar-los-y é fent-li algunes camises,
encara que no sé si les voldrà pendre, però fer-y é lo degut en sos negocis ý en
tot lo que li cumplirà treballarem tostems conforme al que vostra senyoria mana.
Ja per altra tinc escrit a vostra senyoria lo bon viure de Madalena. Aquell
dia matex, sabí que los parlaments de la finestra eren consertar de fogirse
lo galant, ý volgé Déu que jo u sabés d'esta manera, que, com ella veu que li
avia atallat los pasos de les finestres per on parlava, cridà davant na Cams a un
mosso d'Espaya ý dix-li que digés a tal ome que aquella dona a qui ella avia
promès de anar-se
Abans que na Cams vés que ella li parlava, tingé tems de dir-li tot asò, ý aquell
aprés dix-ó a na Cams que m'ó digés. Ý trobí que tenia amagat lo manto, ý
lo sonbrero ý una coxinera de roba sua ý mia darere un llit que està més prop
de la porta de mon aposiento; que, si no m'agesen avisada, crec que aguera
asertat lo salt, perquè, a la ora que ella volia exir, jo estic cada nit ab lo conte ý
tots los òmens se
descuydades per més que jo les encaute, ý, encara que los de palàsio agesen vist
exir una dona, no se n'adonaren. De manera que jo determiní de no tenir-la més
en casa ý, aquella matexa nit, la fiu traure, que ome ni dona de casa no sabé qui
la se
recapte. Fiu-la portar al Villarejo, a on està presa secretament, que no u sap
sinó l'aycayt ý sa muller. Com é vist que tenia atreviment de anar-se
no tinc esperança de sa esmena. Soplic a vostra senyoria me avise del que li
par que
La enperatriz, ý prínsep ý infantes estan molt bons, llaós a Déu, al qual
soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com
jo desije ý è menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans
li besa.
Perdone vostra senyoria lo descuyt d'esta lletra.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 5 de desembre de 1535.
Segueix tenint cura del comte de Miranda, que continua malalt. Dos patges del príncep s'han
barallat entre ells.
Paper. 2 plecs (30'70x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dimarts, dia de Sent Andreu, rebí dos lletres de vostra
senyoria de
vostra senyoria que é sentida estremada consolasió, pux la milloria de la indispusisió
de vostra senyoria persevera. Infinides gràcies ne sien fetes a nostre
Senyor, a Ell plàcia conservar-la per tan llarc tems com jo desige. Ý a vostra
senyoria soplique no dexe de avisar-me molt sovint ý particularment de sa salut,
pux sap que en sa absènsia no puc rebre major mercè ý, juntament ab asò, la
soplique mire molt per sa salut, que
semblant nesesitat, pux Déu és servit que jo [no] estiga a on la puc servir, que
cada dia ó sent més, Ell sia lloat de tot. Ý axí és com vostra senyoria diu, que, si
no
senyoria ó fasa com diu, que jo faré lo matex.
Aquexes aygües que à tengudes li auran escusat algun gran mal, plaent a
Déu, ý a Ell gràcies que són pasades, que lo que jo més temia era que no s'abituasen
allí.
Gran cosa és stada que
intermedis en favor de vostra senyoria tenint tanta justícia. Les altres causes
se trauran de la matexa manera que vostra senyoria manà, en sent arribats
los del Consell de Aragó, los quals seran así prest, que ayr sabérem com eren ja
partits de Çaragoça.
La revocació del secreste espere jo que vindrà, segons lo que escriu
Gregorio de Ayala, ý desige
exir de aquex arest ý jo li puga besar les mans.
Lo conte besa les mans de vostra senyoria moltes voltes ý està millor,
segons és stat son mal. És flux de orina, ab gran abundànsia, que se li
poder-la detenir. Ý, de altra part, molt sovint pren l'orinal ý ori[n]a ab molts
espoderaments, ý ab gran dolor ý cuÿsor; ý dels espoderaments li s'unflen les
morenes, que li donen gran pena, ý la molta orina li exuga la cambra, que lo que
fa és com lo de les cabres, ni més ni menys. Esta volta li à durat més de un mes, ý
ab gran desmenjament ý molta set. Ara de tot està millor, llaós a Déu, lo qual li
vulla donar la salut que vostra senyoria desija, que, en veritat, és llàstima veure
mal ý tan sol de parents. Jo y fas tot lo que puc, ý en veritat que ell ó estima molt.
Na Brisuela no sé si vindrà. Molt ó voldria per tenir-la coneguda. Así me
n'atrasen algunes ý don Juan, mon senyor, vol que la prenga castellana en cas que
no vinga na Brisuela perquè sàpia la manera ý la llengua de así, que na Cams may
l'à poguda apendre, que parla que són rialles. Molta nesesitar ne tinc. Déu m'í
dexe asertar.
Ja tinc escrit a vostra senyoria la bona manera de sa vida.
En lo de don Miquel s'entendrà molt prest, que, per no aver-y agut saó fins
así, no s'és fet. En lo de don Jeroni, no escriu don Juan lletra a l'enperador que
no lo y soplique molt encarregadament, ý axí matex al comanador major. Déu
vulla que aprofite, que no poria encarir a vostra senyoria quant ó desije.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý li soplica que li
perdone com no li escriu, que no u dexa sinó per no tenir tems, que no gosa
dexar el prínsep jens, axí perquè no fasa desorde de menjar, perquè està ara millor
ý més gros que may sia estat, com perquè los que jugen ab ell estigen ab
l'acatament que és raó, que, en girant don Juan les espales, totom va a recna solta.
I axí l'altre dia, mentres ell estava escrivint a l'enperador, reyiren dos en la matexa
cambra del prínsep ý, junt ab ell, arancaren les dages ý, per departir-los, totom se
descuydà de S'Alteza, ý ell matex, ab un bastó que tenia o algú dels altres, li
donaren un colp junt a l'hull. No són sinó un escaranx, però tots nos alteràrem
molt de pensar lo que
volgut castigar ab lo sols consell de don Juan, mon senyor, perquè tots los del
Consell ý de la cort ó prenien molt fort, ý Sa Majestat, com la hú és portugès,
volgé
ella
alguasís secretament, que ningú sap a on són. Los àn portats a dos fortaleses. En
veritat que Sa Majestat se à molt bé ab nosaltres, ý par que
nostres serveys ý que li asertam a sa condisió. É volgut escriure a vostra senyoria
asò que s'és seguit perquè, si
que no és stat res.
Lloÿset està molt bo, guart-lo Déu, ý aprèn per maravella, guart-lo Déu,
ý priva ab son amo, ý ab Sa Majestat ý ab tot lo resto.
La venguda de la reyna se té así per molt serta per a pasades festes. Plagés
a Déu que la de vostra senyoria pogés ser també llavós, o almenys tantost aprés.
Nostre Senyor ó encamine com ó pot fer, al qual soplique la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 8 de desembre de 1535.
Dionísia de Montpalau està malalta i no té notícies d'ella. Tenen problemes amb la muller de
Marc Antoni Camós, Isabel de Requesens.
Paper. 2 plecs (30'30x21'80 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dos dies à que escrigí a vostra senyoria llarc, ab un criat de
don Fadricque de Aquya, responent a totes ses lletres; que la més fresca que
tinc és de
més que may, per aver vostra senyoria estat ab aquelles indispusisions. Plàsia Déu
que d'elles ý de tot lo demés estiga com jo desije. Ý a Ell gràcies, don Juan, mon
senyor, ý Lloÿset ý jo estam ab conplida salut ý noembre no à fet lo que solia.
Nostre Senyor ó farà com Ell serà servit.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria. No sé si aurà tems
d'escriure perquè jugen vuy la sortija ý à-la de veure lo prínsep. Ý Lloÿset
també està ocupat ab la festa; besa les mans de vostra senyoria, ý està boníssim,
guart-lo Déu. Ý la enperatriz, ý prínsep ý infantes, per lo semblant.
De Sa Majestat vingé, despús ayr, correu que
bo. Sertifica la venguda per a la primavera que ve. Ý tots los que escriuen de allà
diuen que té Sa Majestat estremat desig de venir. La mort del duc de Milà ja la
deu aver vostra senyoria sabuda.
L'enperador à respost a don Juan, mon senyor, sobre lo de don Jeroni, dient
que al repartiment ell se
tot lo posible ý jura la vida de sos fills que no se
pasat, sinó que Sa Majestat agé de conplir ab altres ý no pugé fer llavós altra cosa.
De Barcelona me àn escrit que estava la senyora tia molt mala del matex
mal que ara à tres anys. Estic-ne ab molta ànsia. Nostre Senyor li done salut ý
vida per a son servey. Ab aquest correu no m'àn escrit; no sé si u tinga a bon seyal.
Una lletra è registrada de dona Ysabel per a son fill que
com merexeríem si lo que avem fet ý fem per ells fos per amor d'ella, però, pux
és prinsipalment per amor de Déu, Ell nos ó retribuyrà. Jo la volia enviar a mosèn
Camós. Aprés é pensat de respondre-li en nom de son fill per fer-la declarar
més en los tractes que diu que té. Aprés que y auré respost, la enviaré a vostra
senyoria. Ella
bondat que té un lloc molt principal a on metre a sa filla, ý asò voldria jo saber.
A son fill consella que servexca perquè nosaltres siam més coneguts, que
may li avem fet sinó mal ý difamar a ella ý a ses coses, ý per aquí
tracta com d'ella s'espera. Ý de vostra senyoria diu "la malvada de la contessa".
Com a mala madrastra infernada, à dit que no y avia matrimoni a sertes persones
que se n'informaven per a casar a ell, ý asò diu que lo y à escrit sa cuyada de
aquí. Ella crec s'ó troba tot. Déu nos ne done bona desexida, que penada
viure. Aquest son fill és una bèstia ý lleg com un pecat.
Lo portador me portà les lletres de vostra senyoria ý no volgé lo port.
Féu-me tant de plaer ab elles que li agera pagat qualsevol cosa de bona gana. Así
é treballat en la sua espedisió.
Los del Consell de Aragó seran así demà, que y folge en estrem.
En esta ora me àn dit que la enperatriz cavalca ý per so no poré en esta
més allargar de soplicar a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý è menester.
De Madrid, a
nostra Senyora.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
En la manera que va escrita esta lletra, veurà vostra senyoria que s'és feta de cuyta.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 20 de desembre de 1535.
Confirmen a Lluís i el príncep n'és padrí. L'emperadriu no vol més patges, perquè en té
molts. Els del Consell d'Aragó han arribat i han pogut presentar-los tots el papers que
tenien pendents de l'afer de Riba
Paper. 3 plecs (30'50x21'70 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Una lletra de vostra senyoria de
qual esperava ab estremat desig per saber com perseverava la milloria de vostra
senyoria ý, encara que
aquexes taquetes. Jo n'é demanat a estos metjes de así ý diuen que acaba de purgar
la mare la mala humor que avia replegada ý que, no crexent més ni ser sanc
lo que purga, que no u tenen en res ni són de parer se fasa res per ara, però que a
la primavera, encara que estiga bona, són de parer que
Senyor que no serà menester, lo qual done a vostra senyoria tantes ý tan bones
pasqües com jo desije; ý a mi les me done estes bones portant-me les noves que
li soplique de la salut de vostra senyoria, que tostems estaré ab molta ànsia fins
que sàpia està del tot bona ý tornada en la gruxa ý color que abans solia tenir. Ý
per so soplique a vostra senyoria, quant encaridament puc, me avise ab tots molt
particularment, seguint los pactes que tenim fets, que no
tanbé
Don Juan, mon senyor, està millor que sia estat molts dies à, llaós a Déu. Ý
Lloÿset, per lo semblant, lo qual està molt content ab la lletra de vostra senyoria ý,
perquè ell à menester molt tems en escriure ý ara és tart, no porà respondre ab
aquest portador. Besa les mans de vostra senyoria ý fa-li a saber com l'àn de confirmar
esta senmana, ý à de ser lo prínsep son padrí, que ell matex lo y à soplicat,
ý S'Alteza n'està tan regosijat que a totom ó diu ý a mi
l'àn de confirmar. No y aurà padrina, que así no n'acostumen de fer a la confirmasió.
S'Alteza, guart-lo Déu, està millor que may sia estat. Sa Majestat ý les infantes
estan tanbé molt bones. Ý jo, per lo senblant, ý millor aposentada que solia,
que tinc dos peses més, perquè l'yvern totom s'és estret, ý àn mudat lo prínsep
de aposiento per ser lo que tenia, fret per a yvern, ý axí n'í à sobrat per a
nosaltres. Ý oxalà estigés tostems tan ben aposentada com ara. No sé la venguda
de la reyna si
Lo conte besa les mans de vostra senyoria mil voltes per lo cuydado que té
de sa salut. Ell està bo, llaós a Déu, que ja negosia ý va pertot, però, com és mal
familiar lo seu ý que
que és mort lo duc de Nájera de aquest matex mal. Nostre Senyor lo guart com
tots desijam. Jo
Ý axí, en asò com en tot lo resto, voldria jo saber segir les petjades de qui
m'à criada, espesialment per donar aquest descans a vostra senyoria, ja que altre
servey no li puc fer.
De l'anada de Sa Majestat aquí no y à cosa serta, perquè encara l'enperador
no à escrit a on desenbarcarà, ni a on vol que l'espere la enperatriz. Ý encara
vuy ó à dit ella matexa, que no estan determinats. Per la cort, los uns diuen que
anirem a Granada, los altres, aquí. Déu sap lo que jo desije més. Tostems que
jo
Folge de aver asertat en lo de Madalena, de fer lo matex que a vostra
senyoria li par. Ella està ben guardada ý presa, que ningú li pot parlar ni veure-la,
sinó lo matex alcayt ý sa muller. Ara entendré en vendre-la lo més lluny que
poré, pux axí u mana vostra senyoria. Ý no pense que per més que ella fes l'ipòcrit
tingés jo esperansa de sa esmena, ni estic en part que degés ariscar de tenir-la
un sols dia en ma casa avent-me volgut fer tal vergoya, que may me
aconortada. Ý ella és tan turca ý vellaca que no cal aver por que es doblege a
demanar perdó, que, per molts colps que li pegí, may li yxqé llàgrima dels huls ni
pasaula de la boca sinó "quyn diable és aquest!". Ý, com se n'anà, sols no
fer reverènsia, ni dix paraula a les altres de casa. Nigú sap a on està.
Don Juan, mon senyor, ó à sentit molt ý, si no que jo no li digí tot lo que
pasava fins que l'agí treta, ell y aguera meses les mans ý fet algun desastre. Tanpoc
no li é volgut may dir qui era l'ome, encara que à molt treballat de saber-ó,
perquè no
menester metre
La pólvora de les dens esperava Sa Majestat ab gran desig perquè l'à
molt menester, ý axí à folgat com la y é dada. Voldria molt la resepta; en podent-la
vostra senyoria aver, me fasa mercè d'enviar-la
l'ingüent de fístola, que me
menester.
Ja tinc escrit a vostra senyoria com se treballa tostems en aver alguna
endresa per a don Jeroni ý lo que à escrit sobre asò l'enperador ý comanador
major; ý no sesarem may de solisitar-ó tan encaridament com és raó.
En lo del fill de don Gillem no s'à parlat fins así perquè y à aguts molts
que demanaven asento ý la enperatriz près per partit de negar-lo a tots, dient que
estava molt caregada de patjes, per fer-los tots yguals. Ý, perquè no fes lo matex de
don Miquel li paregé al conte, ý a don Juan, mon senyor, dexar pasar alguns dies.
Però sens dupte
axí per lo que cumple a sos pares com per manar-ó vostra senyoria. Ý
sertefique a vostra senyoria que may s'à parlat de Lloÿset, axí perquè l'interès és
poc, que no
dexen servir axí com axí fins ara. Dos dies à que, parlant la enperatriz ab lo conte
sobre altres patjes, li dix Lloÿset si estava asentat, ý ell dix que no, ý Sa Majestat li
manà que
que posen a punt a son fill per a enviar-lo, que, com tingen l'asento, no agen de
perdre tems, ý encara
a así n'í à molts, fills de persones prinsipals, que no tenen asento ý servexen com
los que
com se vulla sia, se trebalarà de aver-se ý, en avent-se, avisaré a vostra senyoria.
Mentretant, poden fer lo que dalt dic.
Don Juan Boÿl may à volgut pendre aquells dinés. Soplique a vostra
senyoria lo y escriga, que jo may ó è pogut acabar ab ell.
Molt folge que ajen posada la monja en la clausura ý que no u ajau
d'agrayr al duc. Plàsia Déu que la confederasió que té ab vostra senyoria li aprofite
per a què crega sos consells, que, si u fa, guayarà l'ànima ý lo cos.
Tanbé è folgat que aja posada demanda de totes coses a l'almirant ý que
estiga vostra senyoria tan sertificada de sa justísia.
Los del Consell de Aragó són arribats esta senmana. Ý ayr presentàrem les
soplicacions de les causes
de dos causes; la de la causió no la é presentada, pux no és menester. Les altres,
don Juan Boÿl ni jo no les conprenem, però, pux venien ordenades de doctós de
aquí, les é presentades per no perdre tems. Diu miser Pastor que no acostumen
de dar més de tres mesos ý que, si estos pasen, ne daran altres, ý que és poca la
despesa.
Ab tot, envie
com deuen, se tragen conforme a elles ý, si est portador se deté algun dia, ab
ell enviaré les causes
Bé crec que y à molta nesesitat de l'anada de vostra senyoria a Riba
pero, ab tot, la soplique no
bon tems.
Ja crec que aurà vostra senyoria sabut la mort de la senyora tia, que sia en
glòria, la qual é sentida en estrem, que molt desijava veure-la abans que
morís. Lloat sia Déu de tot quant nos dóna. Tanbé crec que aurà avisat mosèn
Capeller a vostra senyoria de com à ordenat ses coses, per so no u escric así ni
envie lo trellat del testament, perquè crec lo tindrà. Jo é feta procura jeneral per
aquesta erènsia a mosèn Capeller, axí per a acseptar com per a tot lo resto; encara
que ell me avia escrit que la fes per a mosèn Camós, però no m'ó à paregut.
Tanbé li è scrit que en tot lo que en asò se à de fer consulte ab vostra senyoria, ý
axí la soplique li mane lo que li serà servey. Bé voldria que s'atallàs lo plet de don
Francés, perquè axí u desijava la senyora tia, que sia en glòria, segons mostra
en son testament. Lo governador m'escriu que li par que Jonot resta mal remunerat
ý que dona Maria, per sa part, creu serà contenta se li
vostra senyoria sap la obligasió que ella li tenia ý, com la jent no sap asò, tendran
a copdísia no afegir-li. Ý, d'altra part, tinc tant de fastig d'ell que no sé lo que
determine. Escriva
Na Brisuela mostra tenir molta gana de venir, ý a sa jermana na Pallàs,
que està contreta, li
major.
No sé na Clariana, encara que li resta bé de què viure, si voldria estar ab
altri. Jo li escric aconsolant-la ý oferint-li nostra casa. Si ella no vol, me par seria
bé condoyr na Pallàs que fos contenta que vingés sa jermana, perquè sert jo estimaria
que fos la que é de pendre catalana que castellana, especialment qualsevol
d'estes que són tan conegudes.
Fra Juan de Medina besa les mans de vostra senyoria ý està molt fatigat,
que l'àn elegit abat de un monestir que
Totes les de casa besen les mans de vostra senyoria ý jo
tots los de aquí. Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
Es de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 30 de desembre de 1535.
Està preocupada per la salut d'Hipòlita. Ha enviat procura a Capeller per tal que s'ocupi en
nom seu de tot allò que fa referència al testament de Dionísia. Opina sobre el tema de la
compra d'un censal que els va proposar Hipòlita. Ha mort Lluís Filibert de Savoia, príncep
de Piemont.
Paper. 3 plecs (30'30x21'50 cm). De mà seva. Sense rúbrica ni signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí una lletra de vostra senyoria feta lo dia de la
esperansa, ý axí la esperava jo ab estremat desig per saber de la salut de vostra
senyoria, que Déu guarde, ý, segons me par, encara no està tan bona com seria
menester, pux tostems dura la flaquesa ý les aygües són tornades al cap del mes.
Estos metjes tostems diuen que no
lo que fins así és stat, però que
en lo menjar, de coses reveses, sinó que menge bones viandes ý de sustància. Ý axí
soplique ý conjure a vostra senyoria, per vida de sos tres fills, que
com me promet en totes ses lletres; però, no n'à guardat ab les males nits que à
pres en la malaltia de na Sellesa, que bastaven los dies. Ý, per a què vostra senyoria
no
malalta ý que cure a sí com curaria a mi, pux la mia salut està en la de vostra
senyoria. Ý, ab tots, me fasa mercè d'escriure
Bé crec que l'enug de la mort de la senyora tia no aurà fet ningun bé a
vostra senyoria. Jo la é sentida en estrem, en glòria sia la sua ànima.
Jo enviý procura a mosèn Capeller perquè m'escrigé que era molt menester
ý, juntament ab ella, li escrigí que no fes ninguna cosa sens consultar ab vostra
senyoria, que nosaltres no
don Juan, mon senyor, ý jo al governador, que tot lo que li ocoregés escrigés
a vostra senyoria, perquè nosaltres tot lo y avíem remès a ella. La
sepoltura ja era feta com a mi m'escrigueren, segons dix mosèn Capeller, que
los altres mermesós ó podien fer ý ó avien volgut. Jo, perquè no fes falta allà, fiu
la procura abans que consultàs ab vostra senyoria, ý fiu-la a mosèn Capeller,
pensant que no farà cosa ninguna sens consultar. Partí de así, vuy à vuyt dies, lo
correu que la portava ý, abans que partís, tenia jo lletra ab què
la sepoltura era feta ý molt onradament. Si vostra senyoria mana que revoque la
procura, fer-ó é ý, si no, ab totes escriuré a mosèn Capellés lo que li tinc escrit, ý
vostra senyoria avise
lo que serà servida. Gran bé seria que vostra senyoria s'í pugés trobar.
Quant en lo del sensal, tantost y pensí jo, ý u parlàrem don Juan, mon
senyor, ý jo. Ý ell ó desija molt, que, encara que en algun temps aja desijat esmersar
en Castella, era perquè solien conprar a catorze ý ara àn pujat lo juro a
vint, de manera que, tenint manera de conprar, preu per preu ý encara alguna
cosa més car, ell estima més conprar en Cataluya que en ninguna altra part.
Però, com así à de fer plat per forsa ý s'oferexen moltes altres despeses, así no
sobra res fins ara, perquè tanbé aribàrem alcansats, ý per aver aquex sensal que
satisfà tant com vostra senyoria diu, avia jo pensat que poríem enpenyorar la plata
que lo cardenal nos dexà, que són sis-sents marcs, que és la cantitat que vostra
senyoria pensa que és menester, ý alguna cosa més. Però encara ó té enbarasat lo
núnsio ý, encara que u desenbarase, se à de veure primer si bastaran los béns als
llegats ý, en cas que no bastasen, se auria de llevar de cada llecat per porrata lo
que li cabria. Però asò no crec que sia menester, que brou bastaran los béns. Ý,
en avent-se, don Juan, mon senyor, la enpeyorarà así o la enviarà a vostra
senyoria que la fasa enpeyorar a violari, o com se trobarà en Barcelona, ý, com
porem, quitar-la-em. Ý crega que, en qualsevol manera que la tingam, folgarem
de aver lo dir censal, axí per lo que
desija, la qual, tinc per sert, si pogés fer dinés, los faria, per ad asò ý per a tot lo
que
La venguda de Sa Majestat per a la primavera se té per molt serta, però
no
més creuen que aniran a Granada. En sabent-ne cosa serta, no
fer-ó a saber a vostra senyoria, que, si la y agés, ja u agera fet.
Lo conte era estat molt be uns vint dies, ara li à tornat a tentar un poc lo
seu mal. Besa les mans de vostra senyoria. Crec jo que u à causat lo trebal que à
tengut estes festes ab la mort del prínsep de Piamont, que sia en glòria, que
morí lo dia de Nadal a les sis de matí de mal de costat rabiós, que no li à durat
sinó sinc dies ý mig. És stada gran tala, que era molt bonica criatura ý ben
inclinada. Tenia dotze anys ý tres senmanes, ý paria de molts més, tant era gran, ý
esforsat ý sanísim, que moltes voltes desijaven que fos de aquella manera lo
prínsep, guart-lo Déu.
Àn-lo hubert per a enbalsamar-lo ý àn-li trobat dos postemes, una a cada
costat; ý axí
sesar la dolor del dret. Vesitaven-lo nou metjes ý estigeren tots molt
conformes, però, pux nostre Senyor és stat servit de portar-lo-se
bastat. EIl sia lloat de tot. Sa Majestat ó à molt sentit ý tot lo restant també, ý ab
molta raó, que, en veritat, a mi me à dolgut en l'ànima ý, lo primer día que
en lo llit lo tingí per mort. May à dexat la enperatriz de veure
al prínsep ý als altres miyons. Nosaltres, totes y trastejaven ý jo avia pres
càrec de amortallar-lo, sinó que determinaren enbalsamar-lo ý no fou menester.
Soterraren-lo l'endemà ab tanta serimònia com feren a l'infant ý en la matexa
església, ý la tomba ý sepoltura de la matexa manera. Tot palàsio està ple de
dol, axí òmens com dones, de la matexa manera que
jermà de la enperatriz. Ý à paregut esta Pasqua més dia dels morts que altra
cosa. Ý, perquè la enperatriz se aconsolàs volgé nostre Senyor que dilluns en la
nit tingé lo prínsep una poca de febra, que Déu sap al matí quins estiguérem tots.
Almens jo
unflà de una bambolleta que tingé dintre, en la boca, que n'y à agut así corensa.
Tantots de matí, estigé quití ý ara està, guart-lo Déu, molt bo ý no li
Fou tan gran l'espant que tots tingérem que may ningú à gosat plorar a l'altre. Ý
la enperatriz; també s'és alegrada un poc, ý tots los palnts són tornats en dir
que Déu nos guarde aquest. A Ell plàsia fer-ó com tots avem menester.
Don Juan, mon senyor, està molt bo, ý Lloÿset ý jo per lo semblant, llaós a
Déu. Ý tots à molts dies que no som estats tan bons. De Lloÿset van ab aquesta
dos lletres sues, la ordenasió és d'ell ý del seu mestre. Perdone vostra senyoria les
faltes que y aura.
La vespra de Nadal lo confirmaren. Fou son padrí lo prínsep, com ja tinc
escrit, ý estava-u ell més regosijat que lo fillol, guart-los Déu a tots molts anys. En
l'estudi persevera testems ý aprèn per maravella.
En na Clariana avia pensat, com tinc escrit a vostra senyoria. Bé crec que ella,
pux té que viure, no voldrà estar ab [a]ltri. A na Brisuela desijava jo més, abans que
sabés lo que vostra senyoria m'escriu, perquè té millor maner[a] ý criansa; tanpoc
crec que vindrà. Ý, no tenint persona coneguda de allà, valdrà més pendre-la
de así, com vostra senyoria diu. Ja n'é donat càrec algunes persones. Déu m'í
endrese, que no
Na Madalena està presa fins a que tròpia desexida d'ella; ja la fas sercar ab
dilijència ý lluny perquè en ningun tems la veja més.
Bé tinc per sert que lo de la lletra de dona Ysabel és mentira. Jo la tinc guardada
ý la enviaré a vostra senyoria. Ý tanbé
que ella, mentres vixca, may farà sinó mal; ý lo pobre de son marit, pasiènsia! Ara
é registrada altra lletra sua per a son fill, ý diu-li mil llàstimes de son pare. Ý mosèn
Comelles n'escriu altra dient lo matex. Déu nos ne done bona desexida de
les dos, que, altrament, may faran sinó fer-li a Ell ofenses ý a nosaltres vergoyes.
Les lletres que mosèn Camós demanava é procurat que tragés lo
dactor Alfaro perquè ý té una filla, ý é
mon consell, ý jo li digí que tragés totes aquelles lletres que mosèn Camós me
demanava. Ý ell les à
así
done
Molt folge que ajen declarat en la posesió del sensal com era raó que u
fesen; ý, ab tot, desije veure totes les causes. Se farà de les mans de aquexos jutjes;
pux los del Consell de Aragó són así, se porà negosiar tot lo que serà menester.
Les causes
soplicasions de aquí, pux me par que per ara no y avia presa.
Molt folge que sor Requesens se conserve ab vostra senyoria, plàsia Déu
que se
Lo que m'à dada esta lletra és un cavaller que venia ab lo marquès d'Elx.
Vostra senyoria
Así àn enviat ara a la camarera mayor unes qüentes de Roma que, dient un
dient-lo ab aquella intensió ý tenint aquell gra enfilat ab altres qüentes, se guayen
ab elles infinits perdons, ý ninguna altra induljènsia ni cruada no u pot revocar, ý
qualsevol altra persona a qui vostra senyoria la vulla prestar pot traure les ànimes.
No n'é pogut aver sinó dues: la una envie a vostra senyoria, la molt egrègia persona
de la qual nostre Senyor guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li
besa.
Don Juan Boÿl may à volgut los dinés, que
y à bastat. Posí
Saposa. I no féu sinó dar-li la lletra ý anar-se
darera per lo carer ý, com no
fent mil juraments que no
ý près-los, de manera que may ó é pogut acabar ab ell. Ý diu que, per descabollir-se
de vostra senyoria, li dix que
senyoria què mana que faça.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 8 de gener de 1536">
Li envia fruita i altres coses per a menjar. Juan de Zúñiga ha tornat a tenir la gota i ella està
embarassada.
Paper. 1 plec + 2 fulls solts (30'50x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A les lletres que tinc de vostra senyoria respondré demá ab
l'arjenter que
abans que lo portador d'esta, ab lo qual envie a vostra senyoria de la fruyta d'esta
terra ý de la carn de codony feta a la manera de Partugal, perquè
vostra senyoria bona. Perdone vostra senyoria la poquedad, pux no
voluntat ab què s'envia.
Don Juan, mon senyor, à tengut un cadarn molt gran estos dias. Ý, juntament
ab Ell, li à apuntat la gota en la mà, que may la y avia tinguda. No és stada
tan brava com la dels peus, però, per aver tocat en lloc nou, ó é molt sentit, lloat
sia Déu de tot. Està ja molt millor, a Ell gràcies, que ja vuy no té dolor que li
done pena. No à estat ningun dia en lo llit. Besa les mans de vostra senyoria ý no
escriu perquè és la mà dreta a on té lo mal, ý encara està un poc unflada.
L'anperatriz, ý prínsep ý infantes estan molt bons, llaós a Déu. Ý Lloÿset,
per lo semblant, que, des que tingé la verola ensà, no és estat tan gros ý bo. Menejen-li
dos dents.
No sé si aurà fet desembre alguna cosa, que la sospita va avant del dia de
Nadal ensà. Jo
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
mi suegra. Supplico a vuestra merced mande que no le caten, que es misseria, y el carretero
á visto lo qu'es y lo jurará. Yo é pagado el porte dello.
Memorial de lo que s'enportó lo carreter:
— quatra quaxsas de mermelada
— dos covanets de camueses, en los quals y à sent ý xexanta camuesas
— un moltó en sesina
— mix porc senglar en sesina
— i un corter de vacó en sesina
— un tros de secina de servo
— una dodzena de formatges fonedós
Es pagat lo carreter de tot lo port.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 10 de gener de 1536">
Segueix buscant una majordoma i fent tots els tràmits possibles per a solucionar l'afer de
Riba
Paper. 2 plecs (30x21'20 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Tres lletres de vostra senyoria é rebudes: del día de Sent
Esteve, ý del dia dels Incnosens ý de
breu, ý ab aquesta tanpoc poré respondre tan llarc com jo voldria, però ab lo
primer ó esmenaré. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per estar vostra senyoria
bona ý per lo que m'asegura que no li tornarà més aquell acsident. Axí plàsia a
Ell que sia ý que en tot li done tan conplida salut com jo desije.
Ý no é folgat poc de veure lletra de vostra senyoria feta en Riba
axí per la obra com per tot lo resto, crec aurà molt aprofitat aver-ó vostra
senyoria vist.
En lo negosi de la senyora tia, que sia en glòria, jo escriuré a mosèn Capeller
de la manera que vostra senyoria mana. Ý ja lo y escrigí com li enviý la
procura, ý tanbé al governador, del qual tinc la resposta, que serà ab aquesta, ý
tostems li escriuré remetent-lo ab vostra senyoria.
De na Brisuela ý de na Clariana vag perdent la copdis[i]a per lo que vostra
senyoria m'escriu, però, parent-me que
encara no tinc resposta. Bé crec que no vindrà ninguna d'eles, però, fins a saber-ó,
no
condisions de la que vostra senyoria à vista aquí són tals que no y à més que dir,
però, ab tot, no dexe de informar-se
que, en tenint-la, avisaré a vostra senyoria. Ý, si jo sabés lo nom, tanbé me
informar así, que y à gent de Aragó.
Don Juan, mon senyor, escrigé dies à a Sa Majestat ý al comanador major
sobre la lletra que despacharen en Barcelona a don Juan de Cardona ý, segons me
par, no fou aquella a soles, segons veurà vostra senyoria ab les minutes que seran
ab aquesta. Ý, en esmena de tot allò, lo comanador major à enviat aquest despag
sens demanar-lo-y, desculpant-se que en lo resto no y sabé res. És-li d'estimar,
que jo crec que aprofitarà molt. L'anperatriz y à molt folgat perquè estava sentida
de aquella lletra, ý dix a don Juan, com li donà aquesta, que ella avia escrit a Sa
Majestat fent-li
galera sens saber lo que era ý qu'ell avia ben reyit al visicanseller. Asò sia sols per
a vostra senyoria.
À volgut la enperatriz que ajam donat als del Consell les minutes de les
del duc, ý tanbé
àn fet moltes ofertes de mirar per nostra justícia.
Don Juan, mon senyor, està ab la sua gota. À-li sercat jenols ý peus tot junt,
però no ab tan viva dolor com acostuma. Està vuy millor, llaós a Déu, però, ab lo
seu mal ý ab les vesites, jo no tinc tems de res, ý per so va esta breu. Lloÿset està
bonísim, guart-lo Déu. Él ý son pare besen les mans de vostra senyoria.
La que serà ab aquesta escrigí ab un correu ý, per molta presa que
ja fou partit.
Despús ayr, escrigí ab un carreter que anava remès a don Lloýs Corós, ab lo
qual l'enviý a vostra senyoria una poca de la fruyta d'esta terra. No sé si aribarà
bona. Va ja pagat lo port ý portalletres per als ports, de manera que no li s'à
de donar res.
En lo asento ý memorial per a don Miquel, s'entendrà en estant don Juan,
mon senyor, bo.
Sa Majestat, ý prínsep, ý infantes ý lo conte estan molt bon, llaós a Déu. Ý
jo, per lo semblant, ý la mia sospita persevera del dia de Nadal ensà. Só
a beure aigua, que tenia per tema que m'avia dayat estos dos preyats pasats.
Trobe-m'í molt millor que feya ab lo vi. Plàsia nostre Senyor que sucseexca tot
com tots desijam, que jo crec que, sent axí, Ell ne serà servit; al qual soplique la
molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é
menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 26 de febrer de 1536">
Es troben tots bé. S'adona de totes les despeses que té la mare, però no hi pot fer res i li sap
greu. Espera que aviat es puguin trobar.
Paper. 1 plec + 1 full (30'30x21'20 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
matex ý, ab ella, la mercè que ab totes, ý major, si major pot ser, per estar vostra
senyoria tan bona com me diu. Infinides gràcies ne sien fetes a nostre Senyor; a
Ell plàsia conservar-li la salut per molt llarc tems.
Don Juan, mon senyor, està ja molt bo, llaós a Déu, ý à tornat a dormir en
la cambra de S'Altesa com osa. Besa les mans de vostra senyoria ý, perquè à poc
que à escrit, no escriu, ý tanbé perquè à de cavalcar lo prínsep.
Lloÿset està bonísim ý a nosaltres, que
crexcut tant, però los que estan alguns dies sens veure
jurament, creuré que
nosaltres raonablement poder-li besar les mans. Ý, per asò, tremole que no
la cort de así, que
però creu-se. Ý, si pasam los ports, allunyar-nos em sent llegües o més de València,
que no serà poca desdicha, que, en tant tems com à que estan así, no ajen donat
lloc los negosis a que vostra senyoria pogés venir. Nostre Senyor, que és lo que u
pot dispondre, ó gie com tots desijam.
Jo estic molt bona ý lo desmenjament me durà molts pocs dies, ý may é
revesat ni tingut basca. Lo ventre comensa engruxar ý tota la bondat del preyat
me par que u fa l'aygua, que tots los que la é beguda són estats bons, ý los altres,
no tals. Ja tinc escrit a vostra senyoria que asò és stada causa que aja dexat lo vi ý
no me
Molt folge que la causa
jo sentí molta pena lo tems que
vostra senyoria ý no lo que ella avia pensat. Ý axí la soplique no pense més en
enviar dinés per a les despeses, sinó en portar les causes así, que, axí per los jutjes
de aquí com perquè vostra senyoria tinga llibertat de anar a Cataluya, satisfà molt.
Ý los dinés de allà ý los d'así és tot una cosa, ý, per so, se poden escusar
canvis, quant més que no icnoram la falta que aquí n'í à per totes les coses que
vostra senyoria diu, les quals sé jo molt bé, ý per so no
que aquí à pasada per a no poder enviar de así socorro; fou gran inconvenient
aribar nosaltres así tan alcansats ý trobar la encomienda arendada ý los tems de les
pages molt llarcs.
Quant al que diu vostra senyoria que veurem lo que treballa, per mi no y à
què veure, que prou està vist, ý de la raó que vol dar a don Juan, mon senyor,
té poca nesesitat, que tots sabem
tener
La plata del cardenal ý tots los altres béns estan enparats per lo núncio ý en
plet. No sé en lo que pararà com serà desenbarasat; jo
Quant a la erència de la senyora tia, jo crec te prou nesesitat de la presènsia
de vostra senyoria, que, segons escriuen de allà, per a les ereves y restarà poc o no res.
Plagés a Déu que lo mal de la monja ý los consells de vostra senyoria li
aprofiten per a què
De les dents de don Lloýs tindré lo cuydado que vostra senyoria mana.
La vegeria de Vilafranca se proveý a mosèn Pons, com tinc escrit a vostra
senyoria.
Les lletres per a don Juan Boÿl ý per a miser Coscollar ý totes les altres
se donaren a qui anaven a molt bon recapte.
Perquè aquest coreu està de presa, no puc escriure tan llarc com voldria ý
per so se acaba esta soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prosper, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 17 d'abril de 1536">
Un dels patges que tenen els deixa i li demana li enviï el fill de mossèn Palau que ja ho havia
demanat.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Aprés de aver ayr escrit la que serà ab aquesta, me à dit don
Juan, mon senyor, que escrigés a vostra senyoria que pot manar a mosèn Palau
que envie son fill lo més prest que sia posible, que ara trobarà prou conpayies.
Ý que soplica a vostra senyoria li perdone com no
u dexà per no caregar-se la casa de més patjes, parent-li que tenia los que avia
menester; per estar fora de sa casa, ý, no pensant que vostra senyoria ó tingés
promès, ý que esent aquí en València entengé que Palau tenia la paraula de vostra
senyoria ý que per so ell determinà de pendre
manaments de vostra senyoria. Encara tenim los matexos que com pasàrem per
aquí, però crec que Vilana se
que diu clarament que se
Palau, per so pot vostra senyoria avisar a son pare, ab lo primer, que l'envie de
continent ý que no és menester li done cavall, sinó que l'envie ab bèstia llogada.
Ý, pux tot lo que més avant poria dir é scrit ab l'altra, se acaba esta
suplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý
estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Riba
Li demana que vagi a Riba
Paper. 1 full (22x33 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífic senyor cosín jermà: Bé crech que no li serà molt, accepte lo bon
prou de l'ofici, puys ni
qu'és bell servir a Déu ý
bones Pasqües, les quals ab moltes altres li done Déu tan bones ý pròsperes com
jo li desige, que sens dupte m'ó pot fiar.
Si a l'ome de vostra mercè, qu'és vengut, no li àn declarat lo negosi, no li
aurà pogut informar dels escrúpols de miser Ram, los quals m'escriu molt particularment
dona Estefania, ý sobre ells voldria comunicar ab vostra mercè. Jo
no puch éser aquí fins a la vespra del Corpus, ni ell porà dexar l'ofici ara, en los
prensipis ý, perquè no voldria alargar lo respondre, ni voldria respondre sens aver-li
parlat, é pensat si poria ser que, lo dimarts a la vesprada, vostra mercè se
escabollís ý que prengués rebol de venir, ý poria-se
matí. Si asò no
jo aquí, tractarem del que m'ocorre ý, conforme al que apuntarem, escriuré que,
abans que la cort sia asentada en Valladolit, bé tendran temps de anar les letres.
Nostre Senyor ó encamine ý vostra mercè pot éser sert que no
lo seu interès que en lo nostre, ý que en la espedició se treballarà tot lo posible.
Nostre Senyor, sa molt magnífica persona guarde ý casa aumente.
És de Riba
Servidora [de] vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Riba
Li comunica l'estat en què es troba un negoci que tramiten els seus fills a la cort.
Paper. 1 full (22x31'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín jermà: En aquesta ora é rebut una letra de ma filla
que
del prínsep, per no donar desatent ni despeses al qui està allí per vostra mercè,
treballen d'espedir-lo ans de partir de Madrit, ý que creu que serà espedit. Só-me
en estrem alegrada. À
crech folgarà de saber-ó com perquè, si à de anar a Tous per Pasqua, sàpia que
no pot tardar, perquè la cort avia de partir de Madrit lo dilluns pasat ý, esent ell
despachat, al més larch lo matex dia, poria ser que aribàs demà, o en les festes;
axí que, segons aquest comte, vostra mercè deliberarà lo que à de fer ý, si va, dexarà
consertat, aribant l'ome, què à de fer, perquè no trobarà a vostra mercè ni a
mi en València; ý soplich-lo que u ordene de manera que jo puga aver tantost les
mies letres, perquè estich ab molta ànsia del meu fillet, encara que m'escriu qu[e]
stava ja bo, guart-lo Déu.
Les magranes ý les triagues aribaren lo matex dia que li près lo mal, que
fou gran socoro, ý axí u àn molt estimat ý, per cuyta, no diré més sinó que guarde
nostre Senyor la molt magnífica persona de vostra mercè ý aumente sa casa
com jo desige.
És de Riba
Servidora de vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 18 de juny de1536">
No ha rebut cap carta d'ella. Estan preocupats per la salut del conte de Miranda, Francisco de
Zúñiga, que s'ha quedat a Madrid.
Paper. 1 plec (31x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dos dies à que escrigí a vostra senyoria llarc ý per so no
u seré en esta, ý tanbé perquè en esta ora é sabut ý avia portador per a demà
de matí.
Don Juan Boÿl me à dit que té lletres fresques de aquí, ý dona Juana de
Olivan ý altres tanbé
congoxa que pot pensar. Plàsia nostre Senyor que no sia la causa falta de salut ý
que prest me porte tan bones noves com jo é menester.
Don Juan, mon senyor, ý don Lloýs ý jo estam molt bons, llaós a Déu, ý
ells escriuen a vostra senyoria. Ý tots estam ab molta congoxa del mal del conte,
que l'avia divendres tant estret que estava ab gran perill. Ayr despachàrem
coreu per allà, ý partí d'así don Francisco, son fill. Crega vostra senyoria que u
sent en estrem ý que tinc molta raó, perquè Ell nos fa tostems obres de pare.
Nostre Senyor li done salut per sa misericordia, al qual soplique la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 16 de juliol de 1536">
Està contenta perquè aviat es podran veure. Li dóna consells per al viatge. Treballen perquè es
reconegui el privilegi concedit a Benet Honorat Joan per l'emperadriu. A la cort ja busquen
muller per a Lluïset.
Paper. 2 plecs (31x21'70 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Esta senmana pasada rebí una lletra de vostra senyoria
escrita en Riba
del negosi del senyor de Tous, ý a
del primer del matex, ab la qual rebí major mercè ý consolasió que así
poria dir, axí per ser tan fresca com per saber noves de vista per persona tan
serta. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per ser les de la salut de vostra senyoria
quals jo desije, ý per la esperansa que
jo de tot la tenia perduda per a tan prest, ý per so la pendré en pasiènsia, encara
que no sia per al part, seyaladament, que serà lo tems millor per a caminar. Plàsia
Déu que los negosis donen loc que
que en ninguna manera vinga sinó en llitera, perquè lo cami és molt llarc ý los
ayres ý posades d'esta terra, diferents dels de aquexa, per on se pasa molt treball
per los camins. Ý per so no à de pensar vostra senyoria altra cosa, que seria posar-se
en perill ý a mi ab gran ànsia ý congoxa. Avise
mana que li envie la mia llitera, que ella ni les atsembles no tenen ara en què
entendre ý fer-los à profit. Ý tanbé m'avise si vol que li envie a la raya de Castella
alguns cavalls, perquè, a causa de la premàtica, los òmens no poden anar en
mules sinó los capellans, ý aquí crec seran mals de trobar cavalls fins así. Ý tanbé
enviaré sèdula per als desmeros de Castella.
Estes senyores viudes d'así no porten de camí sinó sos mantos ý sonbreros,
com si cavalcasen per lo lloc. Les criades porten manteus de drap negre, ý
algunes, toca blanca, ý altres, sens ella; van totes ab sillons o en gavilles de drap
negre ý guarnisions del matex. Tanbé, si és menester, poré jo enviar sillons per a
dueyes. De tot soplique a vostra senyoria m'avise del que serà servida, ý per res
no determine de venir sens llitera, estant lo meu regosijo de parlar en esta
matèria, que no voldria acabar may. Per así veurà vostra senyoria que sentiré
quant vulla Déu que li puga besar les mans.
L'oli ja tinc escrit a vostra senyoria com l'é rebut ý que és molt bo, ý l'àn
molt estimat.
En lo negosi del senyor de Tous, encara no s'à fet res, perquè, tenit alguna
esperansa que, encara que li pese a miser Ram, se farà com primer s'és demanat,
perquè la enperatriz ý està molt bé. Avem enviat a Segovia per lo privilegi de
aquell que féu l'ingeni per mostrar que a un soldat se dóna de aquella manera,
que no és molt que
conforme al memorial de vostra senyoria. Tot lo que fer se porà s'í farà, axí que
fasa bé com que
d'Aragó està perdut ý que los pobres negosiants bramen ý tenen raó. Ara estic
negosiant la causa
que àn d'entendre en altres negosis; ý a tots los que negosiem responen de la
matexa manera, qualsevol negosi que sia; no puc entendre lo secret. Ja
desenganen del que
reclamar a Ses Majestats que
Don Juan Boÿl està desesperat ý partirà esta senmana per a Barselona per a
presentar serts testimonis. Allargen-li tant lo seu negosi que és llàstima veure lo
que despèn.
L'asento de don Miquel serà ab aquesta ý, encara que diu de primer de
mag, no pagen a ningú d'absènsia. Lo que poran despendre sis persones ý dos
bèsties en la cort, contant ordinari ý estraordinari, ý soldades ý tot, tres-sents
ducats, poc més o menys, cada any. En asò no s'entèn lo vestir de la persona de
don Miquel ni lo menjar tanpoc, perquè en nostra casa porà ell menjar ý, en lo
vestir poran despendre aquexos senyors lo que voldran.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý no escriu
per estar en esta ora molt ocupat ab negosis. Està molt bo, llaós a Déu, ab tots
sos treballs ý fatiges, que no són pocs los que
sia en glòria.
Lloÿset està bonísim, guart-lo Déu, ý no escriu per ser vuy diumenje.
Besa les mans de vostra senvoria ý, perquè veja per quant ome
saber que, des que som así, li parlen muller a gran presa, ý no seria mal casament,
axí en cantitat com en calitat, si les edats fosen conformes, que ella à dotze anys.
És néta de Enriques ý tot lo resto. Però, sols per les edats, nos à paregut que no
era d'escoltar, ý tanbé perquè estos casaments de miyons poques voltes se solen
efectuar com són grans.
La enperatriz ý sos fills estan molt bons, llaós a Déu, al qual soplique la
molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije
ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Ab esta va una lletra per al bale jeneral, ý la còpia d'ella, sobre lo negosi de
les monsjes de la Consepsió que
lo que sobre
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 19 de juliol de 1536">
Juan de Zúñiga està molt enfeinat amb el testament del seu germà, el comte de Miranda. Una
minyona es queixa que no li paguen allò que li deuen.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Diumeje pasat escrigí a vostra senyoria responent a totes
les lletres que tinc ab un conexent de don Juan Boÿl, ý per so no u faré en esta,
la qual fas perquè no vaja ningú sens lletra mia. Ý ab aquest portador sé que folgarà
vostra senyoria per ser persona tan serta ý tant de nostra casa, que és sastre
de la guarda.
Nosaltres estam tots molt bons de salut. Ý don Juan, mon senyor, à més de
dos mesos que beu aygua; lo ventrell, fins así la y sufre molt bé; plàsia Déu que
puga durar ý que aprofite. Ell besa les mans de vostra senyoria ý la soplica que li
perdone com no escriu, perquè, en veritat, ell està tan ocupat ab lo testament del
conte, que sia en glòria, que sols per a menjar no té tems. Ý ara, que és ben tart,
està en casa del conte nou ab los altres mermesós, ý, com per asò no té tems,
pot vostra senyoria creure que li falta per a moltes altres coses. Ý, ab tants treballs
ý fatiges, és de dar moltes gràcies a nostre Senyor estiga ab salut.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria. Està molt bo, guart-lo Déu, ý jo,
per lo senblant.
Ab lo portador que dalt dic, enviý a vostra senyoria l'asento de don Miquel
ý lo despag de les monjes de la Consepsió. Jo crec que u aurà ja rebut.
De Barcelona m'escriuen que ja don Francés Burgés és content que
bonament lo plet de la senyora tia, que sia en glòria. Molt voldria per a tallar
plets. Ja
Na Clariana m'escriu fent grans clamós com no la pagen ý retrets del que
à servit, ý que fins así ella creya que era culpa de nostres ministres ý que ara ella
aurà de creure lo que la jent diu, que és nostra.
Ab gran desig espere resposta de vostra senvoria sobre lo que
venguda, ý, ab esta, torne a soplicar que no vinga sinó en llitera, com tinc escrit.
La enperatriz ý sos fills estan ab conplida salut, axí plàsia Ell que u estiga
vostra senyoria ý que sa molt egrègia persona guarde ý estat prospere, com jo
desije ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Riba
Li demana que es faci càrrec d'un afer de l'encarregat de les obres del castell de Riba
Paper. 1 full (31'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín germà: Gaspar Alçamora tenia un trast en lo
Almudí ý ha més de sis o set anys que ell féu [...] así en dit trast a Hierònim
Alçamora, germà seu, ab licència dels jurats, segons consta per actes. Ara, segons
só infformada, per mort del dit Gaspar Alçamora s'és impetrada gràcia del dit
trast, lo que crech jo no haguera permès vostra mercè, ni los altres senyors del
jurats, si haguessen sabut que lo dit Hierònim Alçamora restava provehÿt del trast,
morint son germà; perquè no acostumen a fer prejudisi a ningú, ý axí no crech
que
trobar a la mort de son germà perquè stava tercenari, ý també tenia càrrech a
la obra que jo fas fer ací en lo castell de Riba
venguda vuy ací, ý el hé trobat que volia anar a València per entendre en aquest
negoci, ý, perquè les terçanes no l'han de tot errat, m'à paregut que seria
inconvenient metre
del negoci ý la mercè que m'ha de fer a mi en tenir per recomanat al dit Alçamora
en la justícia, pense que ell no y farà fretura; ý axí l'y supplique, quant
encaridament puch, que vulla mirar en què no sia perjudicat ý tenir aquest
negosi per meu propi que, en lo mateix compte tendré tota la bona obra ý mercè
que en ell li farà; ý molt prest, plaent a Déu, ell serà aquí ý darà complida rahó de
sos drets. Entretant lo torne a sopplicar no li sia causat prejudici ý guarde nostre
Senyor sa molt magnífica persona ý casa augmente. A la senyora, bese les mans
de més de mil voltes ý la fas procuradora mia en aquest negoci.
És de Riba
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Riba
Li demana que es faci càrrec de l'afer d'un home de Riba
altre. Espera notícies de la cort i confia que aviat arribi el seu despatx.
Paper. 1 full (31'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín germà: Lo portador infformarà a vostra mercè de
una rinya que y à
han concoregut entre ells; los quals han feta pau ý resten molt amichs, per hon
porà veure vostra mercè que no és cosa criminal ni de importància; sols meteren
les mans a les spases ý no fou més, sinó que la hú d'ells se feu un arrap o scorchadura
en la mà ell mateix ý, per aquest, só obligada jo de pregar ý favorir-lo,
perquè és fill de una criada antiga de casa. Per so supplique a vostra mercè me
faça gràcia de guiar-lo, segons se acostume de guiar en la pobla, perquè jo stimaré
més que ell torne per aquesta via que per altra, per mostrar que fas alguna
cosa per ells. De tot serà més largament infformat per lo portador, al qual me remet,
supplicant a vostra mercè que tinga per bé de fer dit guiatge, que molt[a]
mercè me farà.
De la cort no tinch lletres, del que stich ab molta ànsia. Spere-les ab desig
ý desige que ab les primeres vinga lo despaig. Nostre Senyor ho guie tot com Ell
sia servit, lo qual guarde ý augmente la molt magnífica persona ý casa de vostra
magnífica [persona]. A la senyora ma cosina germana bese les mans.
És de Riba
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 2 de setembre de 1536">
A Juan de Zúñiga l'han fet del Consell d'Estat.
Paper. 1 full (29'80x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: En esta ora me àn dit que estava per a partir lo portador
d'esta, ý, per donar-me tan poc tems, serà sols per fer a saber a vostra senyoria
com don Juan, mon senyor, ý don Lloýs ý jo estam ab conplida salut; axi plàsia
Ell que u estiga vostra senyoria molt larc tems. Pare ý fill besen les mans de vostra
senyoria moltes voltes. Jo vag per los nou mesos avant, que no par que estiga tan
cerca de parir. Perquè sé lo cuydado que vostra senyoria tindrà, jo
escriure ab tots los que yran.
A don Juan, mon senyor, li à crexcut un nou treball, que l'àn fet del
Consell de l'Estat. Vuy à comensat entrar en ell, que ab aquest darer coreu à
manat l'enperador que fos axí, ý vuy lo y à dit la enperatriz ab molta amor. Plàsia
nostre Senyor que tot sia per a son servey, al qual soplique la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 7 de setembre de 1536">
Ja té dida. Del rei no tenen cap notícia. Juan de Zúñiga està molt enfeinat amb el nou càrrec
al Consell d'Estat.
Paper. 2 plecs (30'20x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dilluns pasat rebí una lletra de vostra senyoria de
agost, que no la desijava poc, pux eren de
aurà vostra senyoria rebut algunes lletres mies, ab què serà exida del pensament
en què estava, perquè jo é scrit moltes voltes per diverses vies ý tots estam, ý
avem estat, ab la salut que vostra senyoria desija, llaós a Déu. Axi plàsia Ell que u
estiga vostra senyoria, tant llarc tems com jo lo y soplique.
Bé crec que aurà més aprofitat la provisió que vostra senyoria à feta en lo
partir dels blats de Riba
profit ser tractats tan diferentment del que acostumaven, ý és gran bé que ells
ó conegen.
De la obra de la casa é folgat en estrem que sia comensada, axí per la nesesitat
que
Plàsia nostre Senyor que tot ó puga consertar ý ordenar com ó sabrà ben fer, ý
aprés gozar tants anys com jo desije. Déu sap lo que jo sent que tarde tant lo
despag de Roma, pux és causa de tenir per inserta la venguda de vostra senyoria.
Gregorio de Ayala la escrigué, dies à, que molt prest esperava que
No sé si serà la causa de la tarda falta de coreus; la senmana pasa[da] ne vingé así
hú de Roma, no sé si u auria portat aquex.
En rebent la de vostra senyoria que dalt dic, demanà don Juan, mon senyor,
la mercè de aquels ofisis per al jermà de miser Abat a Sa Majestat, ý ella atorgà
tantost la de l'hú d'ells, perquè de l'altre avia soplicat la marquesa de Lombay lo
dia abans, que encara que les sues lletres ý les nostres vingeren ab un portador,
a ella li donaren les sues un dia abans. Ella no demana l'ofisi per a persona serta,
sinó que diu que és cosa que la sol proveyr lo racional, ý axí à soplicat a Sa
Majestat que no li lleve sa priminència, sinó que lo y dexe proveyr a ell. Ý axí
som consertades ella ý jo que escriva al dit racional dient-li que li tindrà a molt
servey, pux ella procura que li conserven sa priminència, que proveexca est ofisi
al jermà de miser Abat. Asò és lo que s'à pogut negosiar, ý crega vostra senyoria
que no y à agut falta de dilijènsia ni de voluntat. Ab esta serà la lletra de la marquesa.
Ab altra tinc escrit a vostra senyoria com àn dat més en què entendre a
don Juan, mon senyor, que l'àn fet del Consell de l'Estat ý, com ara y à tan sovint
Consells, ý ab los altres càrecs que té està tan ocupat, que no té tems per a res,
besa les mans de vostra senyoria ý la soplica que li perdone com no escriu tan
sovint com ell voldria. Està molt bo de salut, guart-lo Déu. Ý, a Ell gràcies, axí u
està Lloÿset, ý jo, per lo semblant. Ý perda vostra senyoria cuydado, que, en avent-me
fet nostre Senyor mercè de deslliurar-me, li
que partexca aquest coreu vuy, que més l'estimara per a llavós.
Jo tinc ama en casa vuyt dies à ý no és la que escrigí a vostra senyoria, sinó
una pajesa que
los té ý à criats a sos pits; ara té un chic molt bonico. Es un ànjel de condisió, ý
tan alegra ý servicial que tot lo que és mester en casa voldria fer. Es dona de
trenta anys, ý que farem d'ella quant voldrem.
L'altra dexí perquè sabí qu'era molt regalada ý feta a sa voluntat.
Despús ayr près al prínsep una poca de febra ý durà-li quinze ores, ý
dexà
molt bo ý ab molt bona color. À
purgat. A Él li sien fetes gràcies. L'amperatiriz està molt bona ý les infantes,
també.
De l'enperador no à vengut coreu, que no
sertes sinó de les que la jent se forja, que
dalfi té per serta, que
sap que és menester, que en gran perill està la Cristiandat.
Aprés de aver escrit aquesta, me à mostrat la marquesa una lletra en què lo
racional demana aquell ofisi, que ell pretén que pot proveyr per a un nebot seu.
De manera que ja en aquest no y à remey. Voldria saber quals dels dos és ý qual és
lo que nosaltres tenim perquè
vostra senyoria avisar ab lo primer, la molt egrègia persona de la qual nostre
Senyor guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 18 de setembre de 1536">
Ha nascut el seu fill: Juan de Zúñiga ý Requesens. Ja l'han batejat. Lluís li escriu una carta
anunciant-li la nova.
Paper. 1 plec + 1 full (30x20'80 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab la major pena del món só estada tots estos dies per no
aver tengut portador ab què poder escriure a vostra senyoria, perquè sé ab lo
desig que estarà de saber cada dia noves aprés que sap qu'é parit. Jo, aquella nit,
agera escrit més llar sinó que no m'ó consentiren les senyores que estaven así ý la
senyora dona Constança entre les altres, que vingé en acabant jo de parir. Lo part
fou bo, llaós a Déu, encara que més llarc que los altres, com don Juan, mon
senyor, escrigé a vostra senyoria. Però lo sobrepart és stat lo millor de tots: é
purgat més que may ý la llet me à donat molt poca pena, que solament una nit ý
un dia me feren mal los pits, ý tantost afluxà, sens febra ni altre acsident ningú.
Jo hé usada ma dieta, encara que totes les que
però may só exida de ma recla acostumada, ý axi
sent-me tan esforsada com si no agés parit.
Lo chic, guart-lo Déu, està molt bonico. Naxqué no tan flac com Lloÿsico,
però no gros. Par-me que sembla a la casta de son pare, però no als altres sos
jermans; serà més ros que Lloÿset, mas no tant com aquels dos anjelets. Té molt
bon tall de cap ý net com un or, sens caspa ninguna. May à tengut, des que és
nat, dolories de ventre com los altres, ni plora sinó com està brut o com vol
mamar ý, en ser net ý fart, se adorm tres ý quatre ores sens despertar, ý alguna
volta sinc, de manera que sens treball té la dieta de mamar. La mel ab la pólvora li
é sovinejada entre mamada ý mamada, ý la llimonada d'esmeralda de tres a tres
dies, que así la tenen per molt provada; la que vostra senyoria me féu mercè
d'enviar-me me servex ara, que és ecselent. Tanbé li é donat dos voltes dels
gusanicos de çarça que así usen. Plàsia nostre Senyor que tot li aprofite com
vostra senyoria desija. Despús ayr, lo batejàrem; foren padrins lo condestable ý la
marquesa de Llombay. Los noms són Juan Batiste Silvestre. Jo
llevar ayr, ý abans me fóra llevada sinó per a esperar a que fos batejat lo chic, que,
per esperar a la marquesa, que no estava bona, avem tardat tant.
L'ama és una pajesa, com tinc escrit a vostra senyoria, ý pense que auré
asertat, que és molt ben acondisionada, ý alegra, ý tan manada que no pasa un
punt del que li diuen. Fas-la exersitar en tot lo que és menester ý fa-u de molt
bona gana. En son menjar se té gran orde, axí en les viandes com en la cantitat.
Esta dueya qu'é presa prova molt bé ý té molta cura de l'ama ý del chic,
ý servex en asò ý en tot lo qu'ella pot com és menester. À
ella fos per a tenir càrec del chic per no perdre jo lo servey de na Blanes,
que
nostre Senyor à proveÿt en asò, pux me falten los regalos de vostra senyoria, que
Él sap lo que jo u sent; ý més sent pensar lo [que] vostra senyoria ó sentirà, però,
pux Ell és servit que sia axí, totes ó devem tenir per bé.
Don Juan, mon senyor, està molt bo ý molt content ab lo seu Juanico, ý tan
ocupat que és piatat veure
com vinga, si no, soplique a vostra senyoria prenga esta per sua.
Lloÿset crec que escriu a vostra senyoria. Està molt bo, guart-lo Déu, ý
molt regosijat ab lo jermanet. Als dos plàsia a nostre Senyor donar molt llarga
vida per a son servey.
Fra Juan de Medina és stat así ý, perquè esta va ja de camí, com à sabut de
aquest portador, no escriu. Besa les mans de vostra senyoria.
La enperatriz ý sos fils estan ab conplida salut, ý tots ab gran desig de
coreu, que són les més fresques noves sertes que tenim de l'enperador de sinc de
agost. Nostre Senyor les nos porte bones, al qual soplique la molt egrègia persona
de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 3 de novembre de 1536">
Està molt preocupada per la greu malaltia d'Hipòlita. Esperen que l'emperador arribi aquest mes.
Paper. 2 plecs (30x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Esta nit és aribat Francisco, la venguda del qual esperava jo
ab raonable desig, encara que no era aribat a ma notícia lo mal de vostra senyoria,
que no sabia altra cosa del qu'ella m'escrigé ab la que
encara que en aquella
temia que era recruada, ý tanbé una que aribà a mes mans de don Gillem, sens
data, me posà en sospita, encara que
mal que jo sabia. Ý esta nit, juntament ab les que à portat Francisco, me à mostrat
don Juan, mon senyor, totes les que tenia, ab què l'avisaven del discús del mal
de vostra senyoria, que, sols de pensar lo perill que à pasat, me só tan alterada que
no u poria prou encarir. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per tenir vostra
senyoria tanta milloria com m'escriu que té. A Ell plàsia, per sa infinida misericòrdia,
que esta persevere ý que estiga tan prest tan bona com jo li soplique. Ý,
escara que é sentit estremada consolasió ab les lletres de vostra senyoria ý ab
aquells reclons de sa mà, estic ab grandísim cuydado fins a que sàpia està del tot
bona, especialment que d'así avant no creuré may a ningú, ni m'aseguraré ab
ninguna cosa, pux me à ronput vostra senyoria los pactes. Ý per so la soplique
mane tenir diligència d'escriure
ý que li puga fer ningun dan l'escriure de sa mà, jo pendré en pasiència que sia
de secretari, ý serà major mercè per a mi perquè porà ser més llarga la escriptura
ý sens fatigar-se, que, per a tan llarc ý gran mal, és menester gran regalo ý molt
regiment en la convalecència. Ý, pux Déu és servit que jo no puc entendre en
servir ý regalar a vostra senyoria, que seria tan gran descans per a mi, la soplique
quant encaridament puc mire per sa salut com miraria per la mia, pux en ella està
tot nostre bé.Ý, quant al que diu vostra senyoria que no sentia son perill sinó per
amor de nosaltres, dic que u crec bé ý verdaderament, pux, per lo que
se aventura a tots los perills que li poden venir, ý asò
aquest mal. Plàsia nostre Senyor que, axí com Ell té lo poder ý sap que jo u é
menester, done tanta vida ý salut a vostra senyoria com jo li soplique ý la
veure ý besar les mans prest, que cada dia ó desije més. Ý axí ab poca causa
pendria jo fantasia de anar aquí, quant més si agés sabut lo discús del mal, encara
que y à tots los inconvenients que vostra senvoria diu, però, ab tot, ó voldria jo
com la vida si tingés llisènsia, que no se
més no aver sabut abans lo mal, que llavós pense, m'ó agera pogut esforçar ý,
encara que no
per a mi. Però, pux no s'í pot fer més, lloat sia Déu de tot, en lo qual confie
que
Molt gran consolació és per a mi saber que aquexos senyors ý senyores
fasen ab tanta amor ý voluntat lo que jo avia de fer. Àn-me posada ab molta
obligasió ý desije en estrem se oferexca en què poder-los-ó servir, que m'í
dispondria ab la voluntat que és rao.
Lo marquès de Llombay és aribat, com tinc escrit a vostra senyoria, ý sertifica
la venguda de Sa Majestat per tot aquest mes, però no
de anar a Cataluya, que Déu sap quant ó voldria jo. Ý, si axò fos, jo n'agera
donat avís a vostra senyoria. Seria gran cosa poder-nos veure ý en aquella terra,
que no poria dir quant desije veure a vostra senyoria fora de aquexa.
Don Juan, mon senyor, està millor que jo l'aja vist molts dies à, que par
que l'aygua li fa gran bé.
Lloÿset està bonísim ý besa les mans de vostra senyoria ý no escriu perquè
és molt tart; està ja gitat. Jo no vull que lo portador se detinga, perquè ara reste ab
més fam de noves que fins así. Ý per so soplique a vostra senyoria lo mane
despachar tantost perquè jo li tinc manat que vaja ý vinga ab diligència, perquè é
ben menester que ell la fasa.
Juanico està molt bonico, guart-lo Déu, ý no és plorador sinó molt bo de
criar, ý axí li
chic que no
criar aquest que fa tot lo que li manen ab molta alegria, ý obeex a Anna de
Rojes com a mi, de la qual estic molt contenta fins así.
Fra Juan de Medina és vengut vuy así, ý, en lo seu monestir ý en altres,
tenen especial càrec de pregar per la salut de vostra senyoria, que Déu me guarde.
Ý perquè lo portador puga partir ben matí, ý ara és pasada mija nit, no
allargaré en esta més de soplicar a nostre Senyor la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Valladolid, a
Jo estic bona de salut ab tots los treballs que nostre Senyor me dóna sovint.
Ell sia lloat de tot.
Lo negosi del senyor de Tous crec se concluyrà prest.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 21 de novembre de 1536">
Li dóna consells sobre com ha de cuidar-se durant la malaltia.
Paper. 2 plecs (30x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy à vuyt dies que rebí dos lletres de vostra senyoria: del
darer de octubre ý de dos de aquest, ý la darera de mà de vostra senyoria, que fou
per a mi singular cordial, segons ab lo cuydado que jo estava. Ý axí comensí, tantost
l'endemà, a conplir una de les romeries que tinc promeses, que aní a una
ermita que està a mija llegua d'así, dels beneÿts metjes que fan molts miracles,
ý ara, aquesta festa sua pasada, ne feren un gran miracle en presència de moltes
persones. Ý, com anava ab tan gran plaer, no sentí jens lo camí. Ý aprés, ab les
lletres de Bonavida que rebé don Juan, mon senyor, ab lo criat del marquès de
Dénia, de
avia de mà de vostra senyoria ab què deya que estava bona. Però vuy s'és ayguat
un poc lo plaer, ab les lletres que à portades Juan Rubio, per les tersanes que
avien sobrevengut a vostra senyoria, que, encara que ella les tinga en poc ý sien
tan fluxes, a mi
flaquesa ý en tal tems. Lloat sia nostre Senyor de tot ý a Ell plàsi; pux me à feta
tanta mercè de remediar lo major peril ý treball, vulla remediar aquest per sa
infinida misericòrdia. Ý poca nesesitat té vostra senyoria de recordar-me que jo
ne soplique, pux en asò, ja que en altra cosa no puc, fas lo que dec, que és tenir
comanat en molts monestirs, ý altres bones persones, que pregen per la salut de
vostra senyoria, que Déu me guarde, seyaladament en lo monestir de l'Abrojo,
que y à ecselens persones. Ý, per medi de totes estes persones, espere en la bondat
de Déu que aurà piatat de mi, que de mes pregàries fas poc fonamen perquè
són de poc fruyt. Ý, perquè estic ab lo cuydado que vostra senyoria pot pensar, la
soplique mane tenir diligènsia que no vinga ningú sens lletres que m'avisen de
tota la veritat, que, segons estic incrèdul, bé é menester que
senyoria no escriga de sa mà fins que u puga fer sens rebre ninguna fatiga, que
jo
bé com sa pròpia lletra.
De la tos estic ab molt'ànsia per ser cosa que crux molt senyaladament a
persona flaca. No sé si seria bo pendre aquels ous del dia ab oli de ameles dolses
ý sucre que vostra senyoria sol consellar altres persones per a mal de pits ý tos. Ý
tanbé, si la febre és pasada, los caldos de peu de moltó, que a mi
com tenia aquella tos que escopia sanc. Si a vostra senyoria li par que li à de
aprofitar, la soplique ó mane fer, pux d'ella tinc jo estes receptes ý altres, de les
quals me só aprofitada así consellant-ó als que
axí són entrats en fuga los meus caldos ý potatjes de malats, que casi tostems ne
fan en ma casa. Ý, segons la presa que tenia, m'és estat forsat a mostra-ó per no
tenir tantes coses en què entendre. Ý encara may vage d'estes coses ý, cada volta
que pense que a tots servex en asò sinó a vostra senyoria, me par que un puyal
me travesa lo cor; però, pux Déu és servit que sia axí, asò deu ser lo millor. Ý per
so, soplique a vostra senyoria que no li done asò fatiga, basten les altres que té.
Per bé tindré que
un llitet, perquè tants dies en lo llit no poden no tenir-la mòlta ý croxida, ý
crec que llevant-se dormirà millor de nit.
Bese les mans de vostra senyoria per lo que
per sí, axí lo y soplique jo quant encaridament puc. Ý gran bé és estat entretenir-se
ab mestre. Glopeje sens beure molt per escusar opilasions que de tant
llarc mal solen restar moltes voltes.
Don Juan, mon senyor, està molt bo ý l'aygua fa maravelles fins así. Palàsia
a Déu que sia d'así avant com vostra senyoria desija, pux Ell ó pot fer sens
que vostra senyoria pase los mals a què s'oferex; que lo pasat ý la gota de don
Juan, tot, crec jo que ve per mos pecats, pux per a mi és tot lo dan ý desdicha.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý està molt bo. Ý cada dia diu la
orasió de sent Agostí, ajenollat, per la salut de vostra senyoria, ý los quatre
evangelis ý los go[ig]s de nostra Senyora, de qui ell és molt devot.
Juanico Silvestre està molt bonico, guart-lo Déu, ý cria
treball, que de nit no desperta sinó soles dos voltes ý, en mamant, se torna a
dormir. Ý de dia se regonex ja molt, fa moltes raonetes ý riu ab qualsevol joget
que li fasen. Ý conex a la sua ama en la veu, que, per molt que plore, en prenent-lo
ella ý afalagant-lo, calla. Ý també és molt amic meu, que
ningú, a mon parer, que és bonico ý no gose dir que
ome que don Lloýs. Per amor de vostra senyoria, guart-los Déu a tots per a son
servey.
Perquè m'àn dit que està per a partir lo portador, no poré en esta més
allargar, que Déu sap que no me
Totes les de casa besen les mans de vostra senyoria ý jo
Ý bese les mans a tots exos senyós ý senyores que tanta mercè
mirar per vostra senyoria, ý a mosèn Saposa ý a sa muller los ó estime quant és
raó, ý axí u conexeran en tot lo que porem fer per ells. Son fill és molt bon
fadrí ý de bon enteniment.
La enperatriz ý sos fills estan molt bons, ý esperant ab gran desig la
venguda de Sa Majestat. Nostre Senyor lo porte ab alegria, al qual soplique la
molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é
menester.
És de Valladolid,
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li
desija besar com la vida.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Tordesillas, 13 de desembre de 1536">
Està contenta que es trobi millor de salut. Han deixat el petit a Valladolid i estan esperant
l'arribada del rei.
Paper. 2 plecs (29'80x21'20 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr rebí una lletra de vostra senyoria del darer del pasat ý
ab ella la major mercè ý consolasió que así poria dir per ser de mà de vostra senyoria
ý les noves de sa salut tan bones. Infinides gràcies ne sien fetes a nostre
Senyor de tan gran mercè com me à feta, Ell me fasa gràcia que lo y sàpia servir,
que, en veritat, jo estava ayr, com rebí la lletra, tan fatigada com may me sia vista
per aver tant que no tenia lletra, ý axí
vostra senyoria pot pensar. Plàsia Déu que tans anys com jo desije se paseje vostra
senyoria per sa casa ý gose d'ella, ý que molt prest li puga jo besar les mans
ý
bones noves que vostra senyoria m'escriu de sa salut, l'avise de la nostra, que és,
llaós a Déu, molt bona.
Don Juan, mon senyor, està millor que à molts dies que jo l'aja vist; fins así
molt bé prova ab l'aygua. Ell besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per ses
ocupasions. Ab lo primer, esmenarà ý tanbé respondrà a mosèn Bonavida.
Don Lloýs està bonísim ý tanbé besa les mans de vostra senyoria ý no escriu
per estar de camí, com estam así. Espera ab gran desig la venguda de Sa
Majestat per espletar les sues gales.
Juanico està lo més bonico del món ý cria
may plora sinó com vol mamar o que
voltes ý no fa sinó mamar ý tornar-se a dormir. Ý dorm en lo bres, ab ses cortinetes
de grana, ý lo llit de l'ama està junt ab lo bres, un poc més bax, ý, com se
desperta, ella
se torna a gitar. Ý d'esta manera lo chic no
de criar aquest axí perquè así se à segits molts desastres de ofegar les ames les
criatures ý, demés de asegurar aquest perill, me par molt bona cosa, que may nengú
de mos fills s'és criat ab tan poc treball ni tan sanet, que sols dolories de ventre
may à tengut. Porta l'àbit de la benaventurada Consepsió de nostra Senyora.
É
dia ne sabré noves, perquè en un dia van ý vénen, que no y à sinó si[n]c llegües castellanes,
que són chiques. Ý ja vuy é sabut com està molt bonico, guart-lo Déu.
Ana de Rojes ý na Cams són restades ab ell, que así no tinc sinó na Blanes
ý Sesília.
L'ama prova per meravella, que és un ànjel de condisió, ý tan obedient a
tota cosa com és menester ý no jens golosa. La sua llet és maravellosa.
Ayr partírem a les onse de Valladolid ý aribàrem así entre si[n]c ý sis. Ý
esperam a l'enperador demà o despús demà. Està Sa Majestat que és alegria de
veure-la. Ý esta altra nit feren les criades de les dames una farsa devant ella ý
feren-nos ballar a totes les que estàvem allí ý a don Juan, mon senyor, tanbé, que
no rigé poc la enperatriz de veure
la casa, que no y avia ningun ome sinó ell. Estan tots fora de seny de plaer,
ý ab molta raó. Ý jo, d'ayr ensà, comense a estar-ó ab les bones noves de vostra
senyoria, molts anys les sàpia jo tals.
Don Juan Boÿl me dix que avia de partir per aquí míser Coscollar despús
demà, ý per so fas esta perquè no vaja sens lletra.
Dexí-li una roba forada d'una pell molt llaujera perquè no canse a vostra
senyoria ý la tinga calenta. Par-me millor que samarra perquè la porà portar en
casa ý defora casa. Lo drap ab què va forrada és tanbé llaujer, así li diuen "raxa" ý
estes senyores viudes ne van vestides en l'estiu. Si a vostra senyoria li par bé, jo li
n'enviaré per a llavós.
La reyna avem trobada bona, però no par aja pres tant de plaer ab esta
venguda com ab l'altra, ý per a tots és stat desatent, però l'enperador à volgut que,
per aposentar la cort que ve ab ell, se yxqués de Valladolid la de la enperatriz
perquè se fasa l'aposento de nou.
Al que à portada la lletra de vostra senyoria tindrem per molt recomanat.
Tots los de casa besen les mans de vostra senyoria ý jo
criats ý criades de vostra senyoria, la molt egrègia persona de la qual nostre
Senyor guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Tordesillas, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Tordesillas, 23 de desembre de 1536">
Li dóna consells sobre la convalescència que ha de fer i li comunica que han concedit a Jeroni
de Requesens el bisbat d'Elna.
Paper. 1 plec + 1 full (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ayr aribà así lo dean de Ciudad Rodrigo, ab lo qual ý ab la
lletra de vostra senyoria rebí major mercè ý consolasió que así poria dir. Infinides
gràcies fas a nostre Senyor per anar la milloria de vostra senyoria aumentant; a Ell
plàsia, per sa infinida misericòrdia, que axí vaja fins a tornar-la en sa conplida salut
ý forses. Ý no
axí en lo ventrell com en la persona, que, per a tan gran mal, menester és tems
per a cobrar-y gran regiment, ý aquest soplique jo a vostra senyoria que
de la matexa manera que ella manaria que jo
que vostra senyoria à tengut. Lo pany de la cara, en tornant a engruxar, pasara,
ý, encara que dure alguns dies, jo u pendré en pasiènsia, pux nostre Senyor me à
feta tan gran mercè, a Ell plàsia que jo lo y sàpia servir ý que done tantes ý tan
bones Pasqües a vostra senyoria com jo desije, que a mi la
que m'à portada lo dean; ý, en paga del port d'ella, à sabut vuy com li àn dat lo
bisbat de Guadix, del que é molt folgat, que és molt bona persona.
Ý a vostra senyoria done lo bon prou del bisbat d'Euna que à donat Sa
Majestat al senyor don Jeroni de Requesens, lo que jo desijava estremadament,
axí per lo que ell merex com per lo que sé que vostra senyoria ó desijava. Àn-li
posat quatre sents ducats de pensió per a l'inquisidor Loaysa. Bé volgera jo que
fos sens pensió, però à tengut tant que proveyr Sa Majestat que no s'í à pogut
fer més. Per ser la primera cosa que li àn donada, no és molt que y aja pensió.
Don Juan, mon senyor, n'està tan regosijat que és maravella veure
que ell no u avia escrit a vostra senyoria, molts dias à que ell soplicava a Sa
Majestat que li donàs bisbat, pensat que demanant bisbat li darien major pensió; ý
ninguna lletra escrivia al comanador major que no lo y fes recordant. Ý, en
veritat, ell ó à fet molt bé ý Sa Majestat no n'à volgut guayar les gràcies, que may
n'à dit res des que és vengut fins a vuy, que àn poblicada la provisió de totes les
dicnitats. Encara jo no li besada la mà per la mercè; vuy ó pense fer.
És menester dar presa en traure les bules, perquè, mentres se tardarà, lo papa
gosa dels fruyts.
Jo no escric "senyoria" al nou bisbe fins a que sia consagrat. Com ó sia,
lo y escriuré, si a vostra senyoria li par que u dega fer.
Don Juan, mon senyor, voldria que
los benefisis que ara té a mosèn Capeller, perquè, per a traure les bules, se n'à de
desexir o li aurien de costar molt més ab retensió de benefisis que sens ells. Ý per
so soplicam ell ý jo a vostra senyoria ó negosie ab ell, que jo crec que serà
content ý serà obligar-nos per a procurar-li, per avant, lo que li cunplirà.
Jo tinc escrit a vostra senyoria ab miser Coscollar ý ab don Diego de
Cardona; ja crec les aurà rebudes. Ý axí tindré cuydado de escriure ab tots los que
yran, que esta fas a la ventura sens tenir portador.
Don Lloýs està molt bo, guart-lo Déu. Él escriu a vostra senyoria. Juanico
m'escriuen que està lo més bonico del món; Déu sap quan de mal se
per amor d'ell, estar tant así. L'endemà de festes diue[n] que
Don Juan, mon senyor, està confesant-se, no sé si porà escriure. Besa les
mans de vostra senyoria. Està molt bo, guart-lo Déu, al qual soplique la molt
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Tordesillas, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 10 de gener de 1537">
Ha fet un fred terrible. Ells estan bons de salut. Segueix preocupada pel seu estat de salut.
Paper. 1 plec + 1 full (30x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca lletra que tinc de vostra senyoria és la que
portà don Fadric de Portugal, de
rebí major mercè ý consolasió que así poria dir, pux la milloria perseverava. Infinides
gràcies ne sien fetes a nostre Senyor, a Ell plàsia, per sa infinida misericòrdia,
que a les ores de ara estiga vostra senyoria ab conplida salut ý tornada en
ses forses que fins a saber asò estaré ab gran cuydado ý ab major desig de lletres
que may sia estada, que no sent poc lo que ara
falta de portadors ý no de salut, que poria ser que ab estes festes no fosen partits, que tanpoc de así, per exa causa, no n'àn anat ý també auran tardat lletres a
vostra senyoria. Así à fet un tems tan terible de fret ý de neu que espantava als
matexos de la terra, quant més a mi, que só de trera calenta. És stat tan estremat
que s'àn mortes algunes persones per los camins, que
nosaltres som estats tostems molt bons de salut, llaós a Déu. Ý Lloÿset prova tan
bé en tera freda que, com més fret fa, està de millor color ý més gros; besa les
mans de vostra senyoria ý no escriu per ser la ora que lo prínsep juga.
A Juanico trobí, com vingérem de Tordesillas, lo més bonico del món, ý axí
u està ara, guart-lo Déu. Està tan gran ý tan gros com si tingés un any. Cria
molt sanet ý sens treball, que no és jens plorador. L'ama és tan bona com tinc
escrit a vostra senyoria.
Des de Tordesillas escrigí a vostra senyoria de la mercè que Sa Majestat nos
à feta del bisbat d'Euna, ý jo crec que ja u devia saber per la via de Barcelona,
perquè
dels benefisis que tenia, no sé si és per donar-los algú. Así treballarem que
no
vostra senyoria treballàs que
En lo negosi de Bonavida, à parlat don Juan, mon senyor, a Sa Majestat ý
respòs que ell no solia donar res de persona viva, que, com aquell fos mort, que
lo y recordàs. Ý axí té prevengut als del Consell d'Aragó ý al protanotari, que
molt amic. En sabent que vaca, se treballarà de aver la mercè ab tanta dilijènsia ý
volutat com és raó, sent cosa que vostra senyoria mana ý toca a mosèn Bonavida.
De la flaquesa del ventrell de vostra senyoria, estic ab molt'ànsia, encara
que no
tos no sia de sequedat de pits perquè serà millor de remediar. De tot soplique a
vostra senyoria me avise ab tots los que vindran molt particularment, perquè
tostems estic ab gran cuydado.
Ses Majestats ý sos fills estan molt bons, llaós a Déu, ý molt contents. Ý, com
comensaven les festes ý saraus, à venguda nova que era mort lo fill menor del rey de
Portugal, que era de
una infanta, ý per so àn parat les festes; però no durarà molt, ni àn posat dol.
Don Juan de Cardona me àn dit que és anat aquí. Déu vulla que no fasa lo
que acostuma, al qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde
ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý pensava escriure
ý, perquè lo portador està per a partir ý li à sobrevengut ocupasions, no yrà lletra
sua ab aquest. Escriurà ab lo primer.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 19 de gener de 1537">
Està contenta que la convalescència vagi endavant sense entrebancs. Insisteix en la necessita
que el nou bisbe d'Elna, Jeroni Requesens, cedeixi els seus beneficis a Bernat Capeller.
Paper. 1 plec (30x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy de matí rebí una lletra de vostra senyoria de
pasat, ý, esta vesprada, avem rebut lo plec que portaven los barqués ab les de set ý
de vuyt. Infinides gràcies sien fetes a nostre Senyor per anar la milloria de vostra
senyoria com jo desije. Ý no
tan gran mal. Estes lletres teníem ben desijades, pux la més fresca que tenia
era de
en esta particularment perquè lo portador me dóna presa. Ab lo primer ó esmenaré.
Ja crec aurà vostra senyoria rebut altres lletres mies, perquè ab tots los
portadós que àn vingut a ma notícia é scrit.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per les
vesites que té a causa de la sua gota, que l'à acudit, però no tan fort com les altres
voltes. Ý ara està ja llevat del llit ý sens dolor, sinó que no yx enca[ra] fins a que
estigen los peus reforsats. No n'estiga vostra senyoria ab ànsia, que en veritat
que és com dic.
Lluÿsico ý Juanico estan bonísims, guart-los Déu, ý besen les mans de
vostra senyoria.
En los benefisis del senyor bisbe d'Euna, no
tenir la memòria. Ý don Juan, mon senyor, desija molt procurar-los per a mosèn
Capeller o que, si a ell li resten, que
senyoria que u procure com li tinc escrit ab lo dit bisbe, perquè a ell li seran poca
ajuda ý a mosèn Capeller, molt gran, ý devem-li molt.
Per no tenir més tems, se acaba esta soplicant a nostre Senyor la molt
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Valladolid, a
En tot lo que mana vostra senyoria en ses lletres, s'entendrà ab dilijència.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 8 de febrer de 1537">
Estan tots bons i d'això en donarà raó el portador de la carta.
Paper. 1 plec (30'80x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab don Faderic de Portugal escrigí, est altre dia, a vostra
senyoria, responent a la més fresca lletra que tinc, que és de
l'arjenter encara no la é rebuda ý, perquè lo portador no yrà molt a presa, serà
esta breu, ý tanbé perquè crec que despús demà y aurà correu, ab lo qual enviaré les
lletres per a Roma, que demà, que és divendres, se creu que fermarà Sa Majestad.
Don Juan, mon senyor, està ja bu, llaós a Déu. Demà crec que comensarà
a exir de casa. Besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per tenir vesites
Lloÿset ý Juanico està bonísims, guart-los Déu. Ý de tots porà dar particular
raó a vostra senyoria lo portador, que
se
Com per ells sabrà vostra senyoria, nosaltres ý treballarem com en cosa pròpia.
Jo estic bona, llaós a Déu, al qual soplique la molt egrègia persona de
vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 14 de febrer de 1537">
Juan de Zúñiga està millor de la gota. L'emperadriu està embarassada. Ha mort el duc de
Florència, Alessandro de Mèdici.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca lletra que tinc de vostra senyoria és de
del pasat, molt breu, ý per so estic ab gran desig de aver-ne de altres. Plàsia Déu
portar-les-me prest ab les noves que jo desije de la salut de vostra senyoria.
En Mestre à determinat de anar per aquí, ý par-me que à negociat bé sos
negosis ý no à
porà saber vostra senyoria noves de vista de tots nosaltres, que, llaós a Déu, són
bones. Don Juan, mon senyor, està ja bo ý comensà a exir de casa disapte pasat.
Encara porta bastó per no refermar-se tant sobre los peus. Sa Majestat lo regala
molt, que
dic per fer lo que vostra senyoria mana.
La enperatriz té alguna sospita de preyada, però és tan poca que no volen
que
prínsep ý infantes estan molt bons, llaós a Déu. Ý axí u estan Lloÿsico ý Juanico.
La hú besa les mans de vostra senyoria ý l'altre li daria descans si
mil coses boniques ý és tan regalat de son pare que ab ningú fa tans jogets. Diuen
que
Divendres se feren les onres del duc de Florensa ý per so no pogé firmar
Sa Majestat, que m'à pesat molt, que volgera aver enviades aqueles lletres ab
portador tant sert.
Despús ayr se féu lo casament de la marquesa d'Astorga, ý ayr y agé gran
serau. Estes són les noves que al present puc escriure ý, per ser estat dia de sermó,
no puc més allargar de soplicar a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
De Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora de vostra senyoria, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 24 de febrer de 1537">
Les cartes signades pel rei sobre l'afer de Riba
de convocar corts a Montsó.
Paper. 2 plecs (30x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca Iletra que tenim de vostra senyoria és de
del pasat, ý aquella ý dos altres més velles, totes molt breus, ý, com lo mal passat
me tingeren encubert, ara estic fent cada ora mil pensaments que
pena del que jo auria menester. Plàsia nostre Senyor, per sa infinida misericòrdia,
que esta tardansa no sia per falta de salut de vostra senyoria ý que prest me porte
tan bones noves d'ella com jo li soplique, perquè, en veritat, jo estic ab gran
congoxa. Aquell arjenter, ab qui vostra senyoria me diu que m'avia escrit, may és
vengut, de manera que ni de fresques ni de velles no tinc sort de aver-ne per
ara. Lloat sia Déu de tot. De mies, crec jo, ne aurà rebudes, que de les dareres que
escregí en Tordesilles ý de totes les que aprés é scrites no tinc resposta.
Don Juan, mon senyor, està molt bo ý besa les mans de vostra senyoria, ý
no escriu per fer-se esta a ora que no pot dexar lo prínsep; ý vuy tanpoc no u à
pogut fer per ser anat ab S'Altesa al camp, que feya bon dia. Tostems persevera en
beure aygua, pux lo ventrell lo y sufre ý està ja més llèpol d'ella que del vi.
Lloÿset està bonísim, llaós a Déu, ý ocupa son tems molt bé. Diu ja l'ofisi
de nostra Senyora, ý estudia, ý escriu ý dansa cada dia ý lo resto del tems està ab
lo prínsep ý ab Ses Majestats. Es benvolgut de totom perquè no té ninguna mala
travesura ý és molt manat.
Juanico, guart-lo Déu, està que és alegria de veure
may fa sinó riure ý saltar. Cria
la enperatriz ý s'espantà de veure quant avia medrat des qu'ella no l'avia vist. Ý,
en veritat, que jo no lo y dexe pasar sinó de tart en tart, perquè totes se conbaten
ab ell ý ana[n]t de bras en bras no y guaney res ý cansen-se les criatures.
L'ama persevera tostems en ser la que és menester. Per sert, no
millor condisió que la sua. Ningun repèl té dels que solen tenir les altres ames.
Les lletres de Sa Majestat per a Roma són fetes. Ab esta seran les minutes, ý
a elles pensava enviar a vostra senyoria, com me tenia manat, sinó que Gregorio
de Ayala, que és vengut a residir a esta cort, me à dit que ell les enviarà dirigides
als que à dexat allà informats de aquest negosi. Ý ell escriu a tres o quatre persones,
seyaladament a un cardenal molt privat del papa, de molt bona tinta ý tan
encaridament com ó poria fer vostra senyoria ý, pux a ell pensava vostra senyoria
enviar lo despag, nos à paregut que va bé per esta via. Don Juan, mon senyor,
tanbé à escrit al marquès de Agilar llarc. Ab lo primer coreu que partirà yran les
lletres que ja són totes fetes.
Así àn portat, a dos o tres senyores, de aquelle[s] qüentes que jo envií una a
vostra senyoria, ý, perquè m'àn dit que la donà, é treballat de aver-ne altra, la qual
serà ab aquesta. Guanyen-se los matexos perdons ý trauen-se les matexes ànimes.
En l'altra qüenta redona negra, que serà tanbé ab aquesta, se guayen tots los
perdons que en les estasions de Roma ý de Jerusalem ý
purgatori cad'any, en los dies que cadascú volrà, ab un
Maria
Don Miquel de Vilaragut és así, que és vengut ab sos nebots. Jo li é dit com
vostra senyoria nos avia escrit del negosi de don Alonso de Vilaragut ý que jo avia
parlat ab la marquesa que Llombay dient-li que devia precurar que
ý que ella
Don Juan, mon senyor, li à parlat tanbé dient que per ser ell del Consell
que no
L'ort de Lluýs Tristany s'és reservat de ostes fins así ý crec que no lí
La enperatriz està ja preyada determinadament ý està molt bona ý axí u
està Sa Majestat ý sos fills, llaós a Déu.
En les corts de Monsó se parla en lo secret però encara no està determinat.
No cure vostra senyoria de dir-ó a nengú ni tanpoc de respondre
mostrant que jo li u aja escrit. Fins así les desijava pensant que allí poria besar les
mans de vostra senyoria, ara sospite que encara que
enperatriz per estar preyada ý, si ella no va, tanpoc yrà lo prínsep, de manera que
nosaltres auríem a restar ý per so no en daria res que s'allargasen.
Del turc tenen noves que té gran armada aparellada per aquest estiu per a
venir desà. Nostre Senyor proveexca en tot com ó pot fer, al qual soplique la
molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere com jo desije ý é
menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 6 de març de 1537">
Estan tots bons. Les cartes per a Roma ja han sortit.
Paper. 1 plec + 1 afegitó (30x20'60 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Ab lo capità Masquefa rebí la lletra de vostra senyoria de
l'ànsia que jo estava per aver tant que no tenia lletres. Ý, en ser esta tan fresca ý les
noves tan bones, me donà la vida. Infinides gràcies ne sien fetes a nostre Senyor,
pux no és stada falta de salut. Dos dies aprés, rebí la que
barqués ý, altres dos dies aprés, la de Moncada d'Aytona, de manera que esta
senmana és stada pascua per a mi. Ý, en paga de tanta consolasió, fas saber a vostra
senyoria com don Juan, mon senyor, ý jo ý nostres fils estam ab la salut que
ella desija. La gota s'és aguda esta volta més cortesament que les altres, com tinc
escrit a vostra senyoria, ý axí no dexe de tenir esperansa que poria anar disminoynt,
que, encara que no
com la veg tenir a alguns. Nostre Senyor ó fasa com ó pot fer. Lloÿsico està
millor que may l'aja vist, ý Juanico lo més bonico del món, guart-los Déu per a
son servey.
Jo parlí ab lo protanotari en lo negosi de Bonavida de la matexa manera
que vostra senyoria me manà, ý dix-me que ell té así un criat de son pare a qui u
té ofert, que si ell pot precurar altra cosa per ad aquell, que puc ser serta que ell ó
darà a Bonavida. Jo
demés de manar-m'ó vostra senyoria, jo desije tot bé ý endrés a mosèn Bonavida.
Per estar lo portador per a partir, no puc en esta allargar tan com
voldria, ý per so no escriu don Juan, mon senyor.
Les lletres per a Roma ý la procura mia són ja anades a molt bon recapte
ab un coreu que partí dos dies à. Gregorio de Ayala ó à tot encaminat ý, per aver-y
agut avinentesa de coreu, nos à paregut que no rodejasen per aquí. Ý nostre
Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo
desije ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
de Cortázar
Estos són los noms dels procuradós que jo é fet en Roma a qui vostra
senyoria podrà remetre les letres.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 19 de març de 1537">
Jeroni de Requesens està content amb el bisbat d'Elna. El dubte interposat per misser Ram
segueix endavant i no arriben a un acord. Cal arreglar el jardí del Palau de Barcelona. Es
fan moltes festes a la cort.
Paper. 3 plecs (30'50x21'40 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
del pasat que
vesprada, rebí les lletres de l'arjenter; ý, ab totes, la mercè acostumada que no
pot més encarir. Ý ab la de l'arjenter é molt folgat, encara que és molt vella, per
ser tan llarga. Per totes bese les mans de vostra senyoria, ý, per la part que a mi me
à cabut, dels marsapans, que són molt singulars ý vénen tan frescs com si ara se
acabasen de fer. Lo qui
à tardat tant.
Infinides gràcies fas a nostre Senyor per estar vostra senyoria tan bona
com me diu. A Ell plàsia conservar-lo-y com jo y soplique, que, en veritat, jo no
estic sens molt gran cuydado des que som en cuaresma, perquè tostems li solen
dayar a vostra senyoria estes viandes, quant més peryll y à ara, aprés de tan gran
mal. Aquell que u pot fer ó guarde tot per sa infinida misericòrdia. Molt me pesa
de l'encontre que àn rebut los quexals ý dents de vostra senyoria, que no volgera,
quant Déu me farà gràcia que li puga besar les ma[n]s, que li faltàs ninguna cosa
de les que jo li dexí, però, pux lo mal s'és absolt en ells, més val axí. Avise
vostra senyoria quants li
Molt folge que don Jerònim sia restat tan satisfet del bisbat, que de vostra
senyoria bé sé jo quant desijava sa endresa, ý per so la desijàvem nosaltres estremadament.
Ý don Juan, mon senyor, perquè li donasen alguna cosa ab què pugés
viure com aquí, es determinà de demanar bisbat, ý Sa Majestat par que fou
servit de dar-lo-y sens conèxer al dit don Jeroni. Ý, en veritat, jo crec que aurà
feta molt bona provisió ý que ell ó regirà com vostra senyoria diu.
A mi
perquè sé li faria molta fretura, ý axí folge aja de tornar ý que no cure de créxer
de despesa fins a que tinga ses bules, que per a tots satisfà. En lo de sos benifets
per a mosèn Capeller à fet com jo d'ell confiava; ý, com són tan poca cosa,
a ell li farien poca ajuda ý costar-li-y en les bules per a poder-los retenir, ý per a
l'altre serà algun socorro, que és molt bon servidor ý axí desija don Juan
procurar-li tota endresa. Ý ell ý jo besam les mans de vostra senyoria per aver-li
procurat aquesta.
En lo dels fruyts d'Euna no és cosa que
sinó del papa; ý, si l'altre
persones de Roma, que Sa Majestat no
En lo negosi de mosèn Saposa s'entèn ý entendrà, com vostra senyoria manà.
En lo del senyor de Tous, esperàvem a que vingés lo visicanseller, ab
qui pensàvem se acabaria com volem, perquè miser Ram à presa en asò tema
ben fora de raó, però, pux vostra senyoria mana que s'acabe, fer-ó em en la
millor manera que porem.
En lo dels barqués s'entèn, ý a l'arjenter tindrem per recomanat, que ja li
avem dit que tostems que aja menester alguna cosa que acuda así.
En lo de Vilaermosa, à platicat don Juan, mon senyor, ab Sa Majestat, ý ell
mostrà que folgaria la conpràs. Ý lo prínsep de Salerm dix a don Lloýs de Súñiga, que
li
don Juan ý que seria content de donar-ó a ell bon tros manco que a altri. Per so,
si segons lo que
Los de Martorell nos àn escrit com tots àn determinat que los dinés que
la enperatriz los donà servexquen per a sertes coses que són menester per
a l'església. No sé si u àn escrit a vostra senyoria, si no, escriga
que manarà.
Tots los que vénen de Barcelona, senyaladament lo senyor de Ayerbe, diuen
a don Juan, mon senyor, quant gran descuyt és que estiga l'ort de la casa de Barcelona
tan perdut, ý ell à molt que desija concertar-lo. Per so me à manat que
jo soplicàs a vostra senyoria de part dels dos que, pux ella no sap quan porà
ser espedida de aquí, escrigés allà manant que de continent, ab molta dilijència,
entengesen en concertar-lo ý en plantar murteres ý arbres de molt bona
fruyta allà a on seran menester, de manera que
conformàs ab la casa ý que, si posible fos, que fos lo millor de Barcelona, ý
que l'avisen dels dinés que y són menester, que ell los enviarà de así; ý, si a vostra
senyoria li par que ó farà millor ortolà de aquí, que n'í enviàs algú, encara que
jo crec que no serà menester, que bé ho farà en Soler. Quant encaridament
puc, soplique a vostra senyoria sia servida que
recreasió té per alleujar-li los trebals de así sinó saber que allà
millorament. Ý està llastimat de aver parat la obra dels molins drapés ý altres coses
que
prest se
d'enar a Monsó, que y anem tots, pux per a venir a vostra senyoria allí no auria
de caminar tantes llegües com así, ý, encara que no
Aragó o no, ni si avent-n'í y anirà la enperatriz, me par deu vostra senyoria
comensar a pensar com poria dexar axò, que per al plet jo crec que, en
absènsia de vostra senyoria, se porà portar dexant-y persona de recapte. Per al que
toca a dona Betriu, seg[o]ns ella és mudable ý lo poc que à fet en lo que ella li
cumple en tot aquest tems, no si si
ý, sent vostra senyoria en Barcelona, mosèn Capeller seria bo per aquí no avent-y
altra persona. En tot sabrà vostra senyoria millor que jo lo que és menester, però
jo, ab lo desig que tinc de besar-li les mans ý de veure-la fora de aquí, pense estos
espedients.
Don Juan, mon senyor, està tan bo com may l'aja vist ý com si no agés
tengut mal ningú, llaós a Déu. Besa les mans de vostra senyoria ý no sé si
porà escriure perquè està en Consell de l'Estat, ý alguns dies yxen-ne molt tart.
Ý, en veritat, ell està tan ocupat, entre lo tems que à de servir al prínsep ý lo
que posa en los Consells, que per a ninguna cosa que ell vulla li
com Sa Majestat està desocupat, folga tant de charar ab ell que no se
descabullir.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý no sé si porà escriure per ser vuy
lo primer dia que comensa a estodiar ab lo prínsep, ell ý altres quatre chics, ý ara
estan en la escola. Està bonísim. Les dens encara no les à acabades de mudar;
yxen-li prou bones les noves. És molt inclinat a dansar ý fa-u molt bonico.
Juanico està lo més bonico del món. És molt jentil criatura. A mon parer,
és-se molt mudat des que naxqué. Sembla a vostra senyoria en estrem, almenys
en lo front, és aquell matés. És tan viu ý alegret que may està segur, ý par criatura
de un any. És molt dolsa criatura ý ben acondisionat, que no dóna ningun treball.
Guart-los Déu als dos per a son servey. L'ama ý na Cams tenen tostems qüestió
sobre qual dels dos és més bonico; vostra senyoria ó aurà a determinar quan,
plaent a Déu, los veura.
Aquest doctor que és vengut per los barqués treballa de entrar en lo
Consell de Aragó ý té algunes persones que
Juan, mon senyor. Ell li à respost que estava prendat per altri ý no li à dit qui és.
Jo crec que ell acorerà a vostra senyoria perquè li u escriga, però avise
mana que fasam.
Jo escrivia esta lletra pensant que la portaria Montcada, el de Aytona, que à
asentat ab lo bisbe de Sogorp; ý, mentres la escrivia, é sabut que era ja partit. À
pesat se
acabàs tan tart la festa que no tingí tems d'escriure, la qual, encara que no és
conforme al tems, no
raó festejar lo que ell ó merex. Ý l'enperador lo mostra voler més que si li fos
jermà, ý axí par que u sien, tant se senblen.
Fou una jentil justa ý al vespre un sarau, lo millor que jo é vist, de moltes
dames ý molt ben adresades ý de molts grandes ý cavallés. Dansaren lo prínsep
ý la infanta per maravella. La enperatriz no dansà per amor del seu preyat. Demà
tenim altra festa de una romeria que fan les dames; esta serà sens ninguna jent
sinó la de casa.
Ses Majestats ý sos fills estan molt bons, llaós a Déu, al qual soplique la
molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é
menester.
Es de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 10 d'abril de 1537">
Manté l'esperança de retrobar-la a Montsó. El plet de Riba
Lluïset va participar en la festa que féu el príncep. Li envia agulles i teles.
Paper. 2 plecs + 1 full (30'50x21'20 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: A
matex ý dins ella altra breu de
tan fresca. Aprés rebí la de
no fou mal recebida. Quatre dies à que rebí la del diumenge de Rams. Per totes
bese les mans de vostra senyoria, que gran mercè és la que
d'escriure
senyoria ab la salut que jo desije. A Ell plàsia que molt llarc tems sia axí ý que los
dejunis ý estinència de la quaresma no li ajen fet gran dan; per estar encara
flaca, gran enpresa és stada. Ý, en esmena de asó, soplique a vostra senyoria mire
ara molt per sí ý treballe de tornar en ses carns, que, fins a que aja tornat a cobrar
tot lo que à perdut, no és raó de tractar-se com a sana, majorment aprés de tan
gran mal, que, encara que vostra senyoria, guart-la Déu, tinga tan bona conplecsió,
està cascada de molts trebals, ý per so no és raó que
Sens jurament creuré que à folgat vostra senyoria ab la relasió que li à fet
don Juan Boÿl, ý altres, dels chics ý de sos pares, ý que
porà creure lo que nosaltres desijam besar-li les mans, ý poria ser que, a costa de
poges llegües que vostra senyoria caminàs, me fes Déu esta mercè, si la enperatriz
anàs a Monsó. Encara no
que no vol dexar a l'enperador, ý par-me que té molta raó. A Sa Majestat li
de mal per estar preyada ý, d'altra part, no voldria dexar-la. No sé en què
determinaran; jo molta esperansa tinc que y avem de anar tots, no sé si u va lo
bon desig que
poria dexar lo de aquí perquè tot lo tems que estarem en Monsó pugésem estar
juntes. Les lletres per a convocar les corts estan fetes ý lo dia està en blanc; crec jo
que prest lo senyalaran, perquè les corts de Castella se comensen a quinze de
aquest. Ý no solen durar més de un mes.
Folge de saber que en lo negosi de don Alonso de Vilaragut no tinga vostra
senyoria més pasió de la que diu, perquè per ser don Juan, mon senyor,
de Consell no
lo que porà.
Quant al que Barsiales escrigé dels benefisis, no se n'enuje vostra senyoria,
perquè ells, ab la copdícia que tenen, no miren lo que demanen sinó lo que
aurien menester, ý la presumsió que tenen és-los tan natural que may ó perdran.
Don Juan de Cardona estaria millor en la cort que aquí, encar que crec jo que
así algun dia conexerà que no li agera fet dan nostra amistat ý, pux no l'à tenguda
per bona, no
De l'atreviment de Margarit tinc gran fàstig ý fonc bé no perdre paraules
ab ell, que les que merexia no les agera dites vostra senyoria.
Si la lliga de tots exos se desfés ý sa mala intensió se convertís en bona
seria gran cosa. Nostre Senyor ó fasa com ó pot fer perquè aquella pecadoreta
no
Bé crec que mudar vostra senyoria casa no sera causa de detenir-la més
aquí, ý, per poc que y aja d'estar, si à de tenir millor aposiento, serà millor; ý tanbé
per lo bisbe és raó que estiga millor aposentat que fins así.
De saber que sia conplit lo testament de na Pedriyola ý que jo no fos
mermesora, que
Dels que són morts en Catalunya me à molt pesat, senyaladament de
n'Almiralla, que no u avia may sabut. Nostre Senyor los done la sua glòria.
Molta mercè me à feta vostra senyoria d'escriure
Saranpió que may lo avia oÿt anomenar. Jo
esta gràcia, farem alguna memòria del beneÿt sa[n]t, que no és poc que en
aquest tems mostre Déu tant clarament miracles per intersesió sua.
Don Juan, mon senyor, continua l'aygua ý és-ne més llépol que del vi, que,
des que la beu, que à onze mesos, may li à entrat gota de vi en lo cos. Ý los que
diuen que
netes les dens, s'enxaugua ab vi amerat, ý deuen pensar que
raó, que él confesa que li sap millor l'aygua ý està determinar de perseverar ab
ella, pux té lo ventrell bo.
Los marsapans de Lloÿset vingeren molt bons ý él à rebut lo present ý la
voluntat ab gran plaer, besa les mans de vostra senyoria. No escriu per estar en
la escola ab lo prínsep. Està molt bo, guart-lo Déu, ý entrà en la festa que féu lo
prínsep, despús ayr, que coregeren la sortija a peu en l'ort de palàsio ab ses llanses,
conformes a la dispusisió dels cavallés. Fou mantenedor lo prínsep ý los aventurés
foren trenta, que ningú no pasava de dotze anys. S'Alteza guayà un pris ý
Lloÿset no
tots molt galants. Vingé
tan bella conpayia. Lloÿset anava vestit de setí morat ý tantost li demanà un
porter lo vestit, ý, en acabant la festa, se despullà ý lo y donà molt lliberalment. Ell
treballà que y agés serau de minines aprés de la festa ý S'Altesa no
demanar perquè no és jens amic de dansar.
Juanico està lo més bonico del món, guart-lo Déu. Esta senmana pasada
estigé un dia un poc desfesioset ý les manetes un poc calentes. Crec que fou
que estava encadarnat, ý tanbé pense que serà de les dens, que té lés jenives unflades.
Però no és stat res, llaós a Déu, que ell té tan bon cabal ý és tan alegret que
no li
Lo provinsial de qui se àn de aver les lletres per a Roma està en Àvila.
Enviar-li em ab lo primer la lletra de fray Tomàs; ý don Juan, mon senyor, li escriurà
per a què envie les lletres ý, en tenir-les, les enviaré a vostra senyoria.
Gregorio de Ayala és tanbé anat a Burgos, esperen-lo de dia en dia; en aribant, jo
me informaré del que vostra senyoria mana.
Ab lo capità Masquefa, portador d'esta, envie una capsa en què y à quatre
mil agulles de les que vostra senyoria demanà, ý uns trosos de olanda vella ý
també envie
rodilladós que la vella, ý més fresca. Ý, perquè lo cotó és escalt ý malsà, crec
que seria millor portar vels de fil dels que porten así les senyores. Si vostra
senyoria ó vol provar, jo li n'enviaré de bons ý canejats.
En lo negosi del senyor de Tous ý nostre, se donarà prest conclusió.
L'enperador à quatre o sinc dies que té la sua gota. Vuy està millor.
La enperatriz ý sos fils estan molt bons, llaós a Déu, al qual soplique la molt
egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é
menester.
És de Valladolid, a
L'ama ý totes les mies dones besen les mans de vostra senyoria, ý jo
comane a totes les de aquí.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 25 d'abril de 1537">
Necessiten un home que faci d'aposentador. Lluïset ha pres l'hàbit de l'orde de Sant Jaume
de l'Espasa.
Paper. 1 plec (30'20x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: La més fresca lletra que tinc de vostra senyoria és del diumenje
del Ram, que à vuy un mes, ý, com estic tostems ab sobresalt des que
m'encobriren lo mal de vostra senyoria, estic ara ab la major congoxa del món.
Plàsia nostre Senyor que no sia verdadera la sospita que jo tinc ý a vostra senyoria
soplique, quant encaridament puc, me fasa mercè que no vinga ningú sens lletra
avisant-me de la dispusisió de vostra senyoria molt verdadera, que, altrament,
jo pase la més treballada vida del món. Aquell qui u pot fer ó remedie com jo lo
y soplique.
Jo é parlat ab Gregorio de Ayala sobre lo frare que està en Roma per les
monjes, ý diu que és hú dels bons òmens que ell à may conegut, axí de lletres
com de diligent, ý per a entendre en grans negosis ab tota llealtat, asò molt
encaridament. Ab tot axò, avem enviada la lletra al provinsial; encara no tenim
resposta.
Les lletres en favor de don Jeroni yran ab lo primer coreu que partexca a
Barcelona, que, pux ell és allí, me par que és més breu camí que enviar-les ab esta
a vostra senyoria, perquè dins dos dies partirà correu per allí.
Don Juan, mon senyor, té nesesitat de pendre un ome per a què per camí
vaja primer aposentar ý, estant de asento, mire en la plasa lo que conpra lo dispenser.
Ý así n'í à tanta abundànsia, de servidós, que crec tendria bé ab què poder
triar. Ý jo, recordant-me del que vostra senyoria m'escrigé en dies pasats de Sotomayor,
li é dit que
vostra senyoria dient-li que, si aquí ell la servex bé ý vostra senyoria l'à menester,
que no li diga res de venir así, que per més servits nos tenim d'ell que servexca
bé aquí que así; ý, en cas que vostra senyoria no l'aja menester ý sia servida que
así
cobrar-lo, no per lo matex ofisi que tenia perquè tenim lo del cardenal, sinó per
lo que dalt dic. Ý, si à de venir, siria menester fos así abans que partísem per a
Monsó. Ý, si no à de venir, també ó voldria saber ab tems per pendre así altre per
al dit camí, que
La enperatriz diu tostems que à de anar ý fa los aparells. L'enperador no
diu sí ni no. Alguns y posen dupte en l'anada per estar Sa Majestat preyada.
Nosaltres estam tots bons, llaós a Déu. Ý don Juan, mon senyor, besa les
mans de vostra senyoria ý no escriu per ser a ora que està ocupat en palàsio. Ý
Lloÿset, per lo semblant, lo qual està molt regosijat perquè li àn de donar diumenje
l'àbit de Santiago. Nostre Senyor lo fasa bon cavaller.
Juanico té ja dos dents de bax ý les jenives de dalt hunflades
per exir-li
Ses Majestats ý sos fills estan molt bons, guart-los Déu, al qual soplique
la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije
ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 28 d'abril de 1537">
Està disgustada perquè li han amagat el seu mal. Tots ells estan bé de salut.
Paper. 1 plec + 1 full (30'50x21'30 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy é rebuda una lletra de vostra senyoria de
aquest, la qual tenia ben desijada, pux la més fres[ca] lletra ý nova que abans d'esta
tenia era la del diumenje del Ram, ý, axí per la tarda com per aver-me encubert
l'altra volta lo mal de vostra senyoria, jo estava ab grandísima congoxa, que
ja par que
salut ý malaltia, no é sentida poca alterasió del que vostra senyoria à pasat ý resta
molt gran congoxa de la flaquesa ý tos ý altres indispusisions que
resten, per a les quals és menester molt gran ý contino regiment, ý que aquest dure
molt tems, que, si axí l'agés tingut vostra senyoria, jo pense se fóra escusada
este recruada. Ý en veritat que tostems tingí por de la quaresma, encara que vostra
senyoria me asegurava dient que part d'ella menjaria carn ý un sols dia de pex, me
par bastava a fer-li dany, quant més quaranta, majorment durant-li encara la tos ý
flaquesa del primer mal, com me diu ab aquesta, que tostems n'à tengut. Beneÿt
ý lloat sia nostre Senyor per aver-me feta tan gran mercè de donar a vostra
Senyoria salut ý escapar-la de tan perilloses malalties. A Ell plàsia, per sa infinida
clemènsia, perseverar la salut per tant llarc tems com jo li soplique ý desije.
En estrem é folgat sia aribat aquí mestr'Amiget perquè conex la conplecsió
de vostra senyoria ý a qui ell cura ab amor sol fer maravelles. La sua bona
voluntat ý la de Safont és de tenir en molt. Ý Déu sap lo que jo sent que totom
tinga llibertat de servir a vostra senyoria sinó jo, que
que desije poder-ó fer més que la vida. Beneÿ ý lloat sia Ell de tot.
Tanbé é folgat en estrem que lo bisbe sia aquí, axí per mirar per la salut de
vostra senyoria com perquè sé que la descansarà en tot lo resto.
Vostra senyoria m'escriu ab esta que m'à escrit ab altra lo seu mal, ý jo no
la é rebuda ý, encara que fos arribada, tanpoc no la m'ageren dada así, de manera
que ja no gose escriure aquí que m'escrigen la veritat del que pasa ni informar-me
así si tenen altres noves, perquè ja sé que, si són bones, les me diran sens
demanar-les ý, si no, que totom m'ó callarà. Ý axí, en tardant-me, jo estaré qual
vostra senyoria pot pensar, per on se m'espera la més penada vida del món.
No
febre ni si avia cobrat alguna cosa la gana de menjar. En fortificar lo ventrell me
par se à de treballar ý en adobar los pits; per a tot tinc gran confiansa que, ab l'ajuda
de Déu, mestre Amiget y donarà remey. Aquell que tot ó pot me
La venguda de mosèn Bonavida espere ab raonable desig. Plàsia Déu
que
que à enviat aquí, lo qual à pasat son trebal estos dies ab la nova del mal de vostra
senyoria, ý, pensant l'om escusar a mi, à fet grans dilijènsies per encobrir-m'ó,
però en veritat que
perquè ara jo no estava partera ni tenia altre enpediment ningú.
Ell està molt bo ý besa les mans de vostra senyoria ý no sé si porà escriure
perquè està en Consell d'Estat. La tarda de mon escriure no és stada falta de salut,
que tots estam bons, llaós a Déu, sinó de portadós.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý no escriu perquè, aprés de exir
de la escola del prínsep, se à de confesar per a pendre demà l'àbit de Sant Yago; à
lo y de donar lo conte de Siruela; ý don Gutierre ý don Antonio de Rojes,
cambrers del prínsep, li àn de calsar les espueles. Ell està molt content.
Juanico té ja dos dents de bax, com tinc escrit a vostra senyoria; està
bonico, guart-lo Déu.
En lo de miser Sentelles, se farà com vostra senyoria mana. Ý ja don Juan,
mon senyor, n'à parlat al comanador major ý a Granvela.
L'anada de la enperatriz a Monsó no
que sí, ý, pux ó diu tan determinadament, jo crec que serà veritat. Plàsia Déu que
u sia ý que vostra senyoria estiga per anar allí, la molt egrègia persona de la qual
nostre Senyor me guarde ý prospere, com jo desije ý é menester, ý lleve de mos
dies ý pose en los seus.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 30 d'abril de 1537">
Només li escriu per dir-li que estan bé.
Paper. 1 full (30'40x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Pux don Miquel de Vilaragut s'és detengut, é determinat
fer esta perquè sia més fresca, fent a saber a vostra senyoria com tots así estam ab
conplida salut, llaós a Déu. Axí plàsia a Ell que u estiga vostra senyoria, que no
estic ab poca congoxa.
Don Lloýs près ayr l'àbit. Està-li molt bonico ý ell que se
Juanico se fa cada dia més bonico. Guart-los Déu a tots per a son servey ý a la
molt egrègia persona de vostra senyoria, com jo desije ý é menester.
És de Valladolid, lo darer de abril.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 5 de maig de 1537">
Està molt preocupada per la seva salut. Lluïset va anar a una festa del príncep. El príncep i tots
els altres que estudien amb ell van fer una entremeliadura.
Paper. 2 plecs (29'70x21 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Despús ayr rebí quatre lletres de vostra senyoria, les dos de
més fresca que totes, rebí ab estes molta consolasió per ser de mà de vostra
senyoria. Ý ayr aribà Fransís, lo qual desijava com la vida, ý axí, ab la lletra que ell
à portat ý ab la relasió de vista, se sosegà molta part de la congoxa que tenia. Ý
no sé com poder fer gràcies a nostre Senyor de tan gran mercè com me à feta de
escapar a vostra senyoria de tan grans perills. A EIl plàsia, per sa infinida misericòrdia,
que prest tinga tan conplida salut com jo li soplique, que, fins sien fora
totes les relliques que són restades d'estos mals, jo no estaré sens gran cuydado,
majorment vivint en la sospita que vixc, que tostems me par que saben altres
noves de les que
sovint letres de vostra senyoria ý saber que té molt gran regiment, que ja d'así
avant, encara que vostra senyoria li parega que està bona, no deu fer lo que solia
estos anys atràs, que, encara que la edat que té no sia molta, està tan vella de
continos trebals com altra de vuytanta anys, ý molt major servey farà a nostre
Senyor en mirar per sa salut que en dejunar les quaresmes ý altres dejunis. Ý,
dexat asò a part, se à de recordar vostra senyoria que en ninguna cosa me pot fer
major mercè que en mirar per sa salut ý que ninguna cosa y à que tant me
cumpla com tenir-la vostra senyoria, ý que, avent ocupat tot son tems en fer lo
que convé a mon bé ý descans, seria llevar-lo
descuyt en lo que tant me va, pux per mos pecats estic en part que no puc fer lo
que só obligada ý desije quant és rao. Però, pux Déu n'és servit, loat sia Ell de tot,
al qual fas gràcies que per al servey de vostra Senyoria no y fas jo falta. Dic en ses
indispusisions, pux exos senyors ó fan tan bé, a quy
però en l'orde ordinari tostems crec aprofitaria ma presènsia; almenys per a nostra
consolasió só certa que aprofitaria.
Bé crec jo que lo prinsipi d'estos mals fou los que vostra senyoria tingé
dies à, ý per so folge tinga mestre Amiget respecte a tot. Molta confiansa tinc ab
ell que à de curar ab perfecsió totes les rel·líquies que són restades, encara que
mestre Tristany no à pres plaer ab sa venguda, segons escriu.
Encara que aquí no hi aja falta de apotecaris, folge molt que y sia Safont,
perquè sé ab l'amor que u fa. Ý tanbé les coses de Barcelona crec són més
naturals per a vostra senyoria que les de aquí.
Com jo sabí lo mal de vostra senyoria ý
anat aquí, tostems tingí por que s'alteraria de veure
La causa perquè jo no escrigí fou perquè no u sabí, ý may feya sinó enviar a saber
si avia portador per aquí ý tostems me deyen que no. Ý fou gran descuyt, que, ja
que no
qui era, ý jo agera escrit ý vostra senyoria no agera tengut causa de alterar-se.
Ja crec aurà rebut la que portava lo capità Masquefa, ý tanbé la de don Miquel de
Vilaragut ý la de un criat seu que partí abans, per on estarà sens cuydado; ý axí u
pot estar ab aquesta, que, per vida de vostra senyoria, tots estam bonísims. Ý
Lloÿset no à escrit estos dies perquè des que estudia ab lo prínsep no té tant de
tems com abans, perquè allí escriuen proverbis ý jo, per no donar-li tant trebal ý
dexar-lo jugar algunes ores, no l'é fet escriure, que, en veritat, ell està poc osiós
ý ocupa mollt bé lo tems: ara escriu. Està molt bo ý ayr féu lo prínsep una festa
de un torneg de miyons, ý agé-y sarau de minines ý don Lloýs dansà la pavana ý
gallarda ab dona Anna de Çúñiga, la filla del conte, que aja gloria, que està en
palàsio aprés que son pare morí. Té tretze anys ý és molt jentil. Feren-ó molt
bonico los dos cosins, ý ell estava molt ben vestit. Ý, per a què jo gustàs algun poc
de la festa, volgé Déu que vingé Francisco abans que la comensasen. Dels que
estudien ab lo prínsep és Lloÿset lo més chic ý à-n'í tres que saben alguna cosa més
que ell, ý altres tres que saben molt menys. Ý fa-u tan bonico, segons me diu lo mestre,
que per maravella merex palmatoriades ý los altres no pasen dia que no n'ajen.
Dos dies à que lo prínsep ý sis altres chics feren una travesura en l'aposento
de l'enperador, no sent allí don Juan, de què Sa Majestat se enujà molt ab son fill
ý los altres. Ý Lloÿset era allí ý, com no té inclinasió a travesures, enujà-se
apartàs, que no y entrevingé ni veu qui l'avia ordenada ý, com Sa Majestat volgé
saber com era estat, demanà-u a tots ý lo prínsep ó negà ý Lloÿset provà que no y
sabia res; ý u dels altres dix que S'Altesa ó avia manat. Ý com don Juan, mon senyor,
aribà, li dix l'enperador que avia de fer una gran sentènsia de tots sinó de Lloÿset, que
era molt bonico. Alcansaren perdó al prínsep ý feren asotar a tots los altres, ý
desteraren-los de palàcio per alguns dies. De manera que, a Déu gràcies, ell és ben
inclinat ý benvolgut de totom, ý cada dia se fa més bonico de cara i de dispusisió.
Juanico està de les boniques criatures que pugen ser de sa edat. Té una
blancura estremada ý una rosa a cada galta, ý bels huls ý molt gasos, ý molt ros. Fa
mil moneries, diu "papa" ý "teta" molt clar, ý besa la mà ý la boca com lo y diuen.
Crec que si anàs curt que tantost caminaria, però no pense acursar-lo fins a
que fasa bona calor, que así encara fa fret. Té dos dentetes, com tinc escrit a vostra
senyoria, guart-lo Déu per a son servey. Ý si esta lletra agés de llegir altra persona,
tindria que riure d'estes miyonies que escric de mos fills, però, perquè sé que
vostra senyoria à de folgar de llegir-les, ó voldria escriure més particularment.
L'ama fa tostems bona prova ý és la més alegra dona del món, ý axi li u
sembla son criat.
Quant al negosi de miser Sentelles, se farà com vostra senyoria mana.
De l'anada de la enperatriz a Montsó, encara no sap si anirà o no. Ses
Majestats ý sos fills estan molt bons, guart-los Déu.
Esta lletra s'escrigé ayr, que la pensava enviar ab un verger dels jurats de
aquí que és partit vuy, ab lo qual envie una capsa de sitronat a vostra senyoria fet
en casa. Ý, perquè aquest coreu va ab dilijència, é determinat enviar esta ab ell
perquè arribarà primer que l'altre.
Jo no estic preyada, però molt bona de salut, llaós a Déu, al qual
soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com
jo desije ý é menester.
És de Valladolid, closa a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Na Blanes servex molt bé ý, pux ella u fa axí, és raó conèxer-ó ý procurar-li
endresa a ses coses. Desija asentar la hú de sos fill ab lo bisbe, ý jo li tinc promès
que, com faran la casa del prínsep, treballaré de asentar-li lo major per moso de
capella. Ý, perquè asò no sabem quant serà ý a ella li diuen que dona Laura lo fa
molt regalat, voldria que, com lo bisbe tinga ses bules ý prenga criats, lo prengés
per patje ý
prengés lo més chic, que d'así a llavós serà ja per a servir ý
plaer, que ela té gana de fer-los tots de l'església. Soplic a vostra senyoria, si li par
que serà bé, li
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 5 de maig de 1537">
Estan tots bé. Li envia una caixa de citronat.
Paper. 1 plec (30'20x21'20 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Estant escrivint llarc per aquest portador, és arribat un
correu de aquí que partí lo primer de aquest. Ý, encara que ab una lletra que lo
governador escriu a don Juan, mon senyor, diu que vostra senyoria estava bona,
com no y à
Senyor portar-me prest tan bones noves com é menester.
Lo correu que dalt dic se
per so enviaré la lletra que tinc escrita ab ell, ý tanbé la de don Lloýs, lo qual està
molt bo, ý Juanico, com un perla, guart-los Déu a tots. Don Juan, mon senyor, està
tanbé bo ý crec que escriu ab lo coreu, ý besa les mans de vostra senyoria.
Lo portador se
de Castella a València, però, per aver-lo fet jo, crec que li sabrà bo a vostra
senyoria. Les tallades que van enbolicades ab papés és del que ve de Portugal,
l'altre és fet en casa, ý si no que los ponsís que porten así són roÿns ý vénen
mústins ý axí no pot ser tan bo com si fos de frescs ý, ab tot, lo tenen per millor
así que
portador està per a partir, se acaba esta soplicant a nostre Senyor la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desige ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 18 de maig de 1537">
Està enutjada perquè no es cuida prou. Encara no saben si aniran a Montsó. Li sembla bé que
deixi els negocis de València en mans del bisbe Jeroni de Requesens. Segueix endavant el
negoci de la compra del ducat de Vilafermosa.
Paper. 2 plecs + 1 full (30'90x21'60 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Disapte arribà mosèn Bonavida, ab la relasió del qual ý ab
la lletra de vostra senyoria se allargà la mia, perquè jo estava ab estremada
congoxa ý, encara que les noves de persona tan serta me donaren gran descans,
no estic sens ella per estar vostra senyoria tan flaca com me diu ý tenir tantes
rellíquies dels mals pasats, que, per a elles, de més de les medesines, és menester
molt gran ý contino regiment ý no fer esforsos abans de ora. Ý de aquí
escriuen tots que vostra senyoria, en sentint-se un poc d'esfors, se vol tractar
com a sana. Senyaladament, ayr rebé don Juan, mon senyor, una lletra del
governador que
rebí una lletra de vostra senyoria, de viii de aquest, que l'à deguda portar lo criat
de don Fadric de Portugal. L'altra que diu vostra senyoria que portava aquest
matex, tres dies més vella, encara no la m'àn donada; no sé sota quin plec ve ý,
pux tinc la més fresca, ab què
esperaré ab pasiènsia l'altra. Infinides gràsies ne sien fetes a nostre Senyor. A
Ell plàsia, per sa infinida misericòrdia, fer-me mercè que la milloria persevere
ý que prest tinga vostra senyoria tan conplida salut com jo é menester, que no
serà poca. Jo estic contínuament ab tan gran sobresalt que ja no se m'espera
un dia bo, per so soplique a vostra senyoria, quant omilment puc, que tinga lo
matex cuydado de sí que tindria de mi si jo tingés exes indispusisions, que jo só
serta que en ninguna cosa porà fer major servey a Déu que en esta, encara que
no y agés altra causa sinó escusar-me a mi de tan grans alterasions ý congoxa
com me dóna no tenir vostra senyoria conplida salut ý veure
càrser perpetu, que no puc fer de mi lo que voldria ý só obligada, lloat sia
Déu de tot.
Lo pensament que vostra senyoria té fet de dexar acomanats los negosis de
aquí al bisbe ý a don Juan Boÿl me par molt bo, pux són persones de qui
fiar tota cosa ý pux exos negosis s'allargen de manera que serà llarc lo fi d'ells; ý,
encara que en l'apsènsia de vostra senyoria y agés algun perill, se à de aventurar
per lo que comple a sa salut, que jo tinc per sert que en exint de aquí estaria del
tot bona. Ý axí
vostra senyoria espere aquí lo fort de l'estiu. Ý per so desije jo saber si yrem a
Monsó, perquè, en estant per a posar-se vostra senyoria en camí, puga determinar
a on à d'anar. Ý tanbé desije jo ja que no anem a Monsó perquè és molt vellaco
lloc per a persona flaca ý indisposta; lo que m'ó feia desijar fins así era pensar
que vostra senyoria estava bona ý que, a costa de poques llegües, nos poríem juntar,
encara que
en Monsó. Así encara no podem saber lo que serà. La enperatriz diu que à de
anar, encara que estiga ab lo ventre a la gola. L'enperador no diu sí ni no. Ningú
no pot creure que vaja perquè par que no serà ben fet estant tan preyada ý avent-li
segit lo que li segí l'altra volta. Déu los dexe ben determinar, que, pux esta
terra és conferent per a vostra senyoria, determinant-se los metjes que lo camí no
li farà dan, seria gran consolasió que s'estigés así almenys tot aquest estiu. Ý crega
vostra senyoria que cada dia se redobla lo desig que tinc de besar-li les mans.
Aquell que u pot fer, ý que jo tinc tota ma esperansa, me
Ý quant al que diu vostra senyoria que, en cas que anàsem a Monsó, té por
que dexàsem así a Juanico, dic que per ninguna cosa lo dexaria, que menys perill
me par que pot pasar en lo camí que en perdre
fos estada en sa casa, ja crec que lo y agera enviat perquè tingés algun descans ý, si
allà anam ý, vostra senyoria
se
a Déu gràsies, però no tema vostra senyoria que l'avem de dexar, que no farem
d'ell si[nó] lo que vostra senyoria manarà. Ell està lo més bonico del món ý té ja
tres dentetes, ý altra està per exir. Ý fa mil moneries ý vol dir tot lo que li
mostren, guart-lo Déu. Es un jucglar, que tots quants som fem l'orat ab ell.
Lloÿset està molt bo. Besa les mans de vostra senyoria per lo bon prou de
l'àbit, del qual està molt content. Ý axí és com vostra senyoria diu que son pare
tenia pensament de donar l'àbit al segon ý no a ell, però, vist les necssitats que Sa
Majestat té ý cada dia li se n'oferexen, par que no y à manera de medrar sinó per
via de estos àbits. Li à paregut fer donar lo de Santiago als dos, de manera que
per avant tanbé
tanbé
Lo portador nos à vist a tots, que porà informar de vista a vostra senyoria,
que fins a les dents de Juanico li é fet veure.
En sabent cosa serta de l'anada de Monsó, ne donaré avís a vostra senyoria.
De les agulles me pesa que no sien asertades ý que ara así no n'í aja de
altres, que totom se lliga ab les chiques ý per a vestir servexen les grans, ý encara
per a lligar les husen més primes ý arjentades. Ab tot, jo
trobe, n'enviaré. Ý tanbé enviaré dels vels de fil, que ab est portador los volia
enviar sinó que
portaran ý tanbé de aquell drap de la roba forrada, que
millor que saya per a d'estiu. Yrà tot ab lo primer.
A mosèn Bonavida avem aposentat en un'asesoria de les nostres, que,
en sabent que avia de venir, la y férem aparellar. Ell menja ab nosaltres, ý la bèstia
ý lo criat menja en casa. Lo negosi del protanotari s'és acabat que lo y donà a
ell, que axí m'ó tenia promès, que, no donant-lo a aquell amic seu, lo daria ad
aquest; ý, pux à sabut que aquell no
En tot lo que así porem fer per ell, se farà com en cosa que vostra senyoria mana,
quant més que la obligasió que ella li té és per nostra causa.
Vuy se junten ab miser Pastor sobre lo de Vilaermosa; si los vincles no ó
destorben, no crec que rompam.
En lo prosés de l'almirant, se tindrà la dilijència que és menester.
Bonavida me à dit que Sotomayor servia molt bé a vostra senyoria, ý per
so m'à pesat aver escrit que l'enviàs, encara que ja u escrigí ab protestasió que si
aquí era menester que no vingés, que así teníem molta requesta de altres. Si aquí
fa falta, fasa
altre fins a que tinga vostra senyoria recapte.
Tanbé m'à dit Bonavida lo desbarat de Barciales, que m'à pesat molt ý,
encara que sa germana me à enviat a pregar que li alcansàs perdó, no m'ó à
paregut per ser la culpa tan sútzia, que, per a ell ý per alls altres, és menester
escarment.
Per no fer detenir lo portador, que no espera altra cosa, se acaba esta
soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý
estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 21 de maig de 1537">
Celebren l'aniversari del príncep.
Paper. 1 plec + 1 full (30'20x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy me àn dada la lletra de
senyoria ab la de vuyt que portava lo criat de don Fadric de Portugal, ý ab ella la
mercè que ab totes, encara que l'altra era més fresca, a la qual tinc ja respost. Ý en
esta torne a fer infinides gràcies a nostre Senyor per perseverar la milloria de vostra
senyoria. A Ell plàsia, per sa infinida clemènsia, que tinga prest tan complida
salut com jo li soplique. Ý a vostra senyoria bese les mans per lo que
jurament que mirarà molt per sí ý treballarà en donar-se tots los plaés que porà.
Axí lo y torne jo a soplicar que u fasa, per vida de tots los que estam en esta
casa, que, demés de ser axò lo que a tots nos cumple, serà fer-me viure ab algun
descans saber que vostra senyoria té gran cuydado de mirar per sí.
Les lletres que vostra senyoria diu que escrigé lo dia de Pascua eren per a
mi, a les quals tinc respost. Ý en lo de miser Sentelles treballa ý treballarà don
Juan, mon senyor, quant a ell serà posible. Déu vulla que aprofite, que en estrem
ó desije.
En lo del prosés de l'almirant, se farà lo que vostra senyoria mana. Bonavida
no té per molt fundat a miser Navaro. En fi, treballarem de pendre lo millor
dels que y à así.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria ý no escriu per
estar en lo sermó, que jo, per poder escriure, é dexat d'oyr-lo, perquè, en acabant
de dinar, à de anar la enperatriz a la plasa a veure un corro de bous ý goc de
cayes que fan vuy per ser dia que lo prínsep cunple sos anys. Ý, per esta
causa, no porà ser esta tan llarga com voldria, perquè
portador esta nit.
Nosaltres estam, pares ý fills, ab conplida salut, llaós a Déu. Ý Lloÿset, per lo
regosijo, no pot escriure. Besa les mans de vostra senyoria. Està molt galant, vestit
de setí carmesí, ý ab molt caps de or ý una cadena de què ell se prea molt. Està
bonísim, ý Juanico, per lo semblant, lo qual fa tantes moneries que
totom qui
senyoria tantes ý tan bones Pasqües com jo desige.
Totes les de casa besen les mans de vostra senyoria ý jo
tots los de aquí, seyaladament a mestr'Amiget ý a Safont.
Ý bese les mans al bisbe.
Ý acabe soplicant a nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Valladolit, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
De l'anada de Monsó no sabem cosa serta, però cre[e]m que no yrà la
enperatriz, encara que ella diu que sí, perquè a
En sabent cosa serta, ne donaré avís a vostra senyoria.
En Roma àn donada sentènsia contra don Gastó de la Serda dient que no
podia dexar de ser relijiós pux era estat set anys frare profés ý, com son pare
volgé traure, no volgé exir. Es aquell que vostra senyoria veu un dia en Pedralbes.
Ax[í] que en bon cor pot estar dona Be[t]riu.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 2 de juny de 1537">
Li fa recomanacions per al viatge. Segueixen endavant els tràmits per a compra del ducat de
Vilafermosa.
Paper. 2 plecs (30x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy à vuyt dies que rebí una lletra de vostra senyoria de
com en tot l'altre; infinides gràcies ne sien fetes a nostre Senyor. Ý a vostra senyoria
bese les mans infinides voltes per lo que
que u fasa tostems, pux sap quant me cumple a mi ý que, per a què jo vixca ab
alguns descans, é ben menester saber que vostra senyoria té l'orde ý regiment que
per a sa salut ý vida convé, que, tenint aquest, jo espere en Déu me farà la mercé
que li soplique.
Molt folge aja rebut vostra senyoria tantes lletres mies ý la relasió de don
Miquel de Vilaragut, que és de vista ý de persona tan serta. Aprés crec que
n'aurà rebudes altres, perquè jo é escrit per tots los que àn vengut a ma notícia.
Lo pensament que vostra senyoria m'escrigé ab Bonavida que tenia de
venir así desije jo com la vida, ý per so voldria saber què à de ser de nosaltres,
que fins así no
así, ý la raó, per altra part, vol que no s'arisque estant com està ý avent-li segit lo
que li seguí ar'àtres anys. Ý per so no y à qui crega que la mogen fins que aja
parit, majorment que encara no
avien dit que a onze del que ve, però, segons jo é conprés, no serà tant prest. Ni
està Sa Majestat determinat encara per a quan y folga. Totom pense que à de ser
per a onze de joliol, de manera que, vist que s'allarga, me fa més creure que no
yrà la enperatriz, pux està ja en sinc mesos. Ý, ab tot, ne voldria saber la sertenitat
perquè vostra senyoria se pugés millor determinar, que ja seria tems fos
fora de aquí. Segons me diuen, li és contrària la molta calor ý, per a enpendre
tan llarc camí, me par que deu vostra senyoria pendre lo parer de mestre Amiget
ý de aquexos altres metjes que veuen aquí en la dispusisió que està, per a què,
com ells vegen que sens perill pot enpendre lo camí, l'enprenga, ý fent les jornades
chiques, ý no caminant en la sesta sinó matinades ý vesprades, ý ab tot lo
regalo que sia posible. Si jo agés sabut la sertenitat de esta anada, sens esperar lo
que vostra senyoria manara, agera enviades ja les mies andes; Ý axí, en saber-la ý
ser exides les atsembles del vert, fas conte d'enviar-les. Mentrestant, fasa
senyoria mercè de avisar-me molt particularment del que determina ý de
quin parer són los metjes de aquí. Déu sap en lo perplex en què jo estic duptant
si li farà dany lo camí ý ab por de la calor ý arrosos de aquí. A Ell plàsia, per sa
gran misericòrdia, dexar-li determinar lo que més cumple per a la salut de vostra
senyoria ý per a nostren descans ý consolasió, que cada dia me par que no pot
créxer més lo desig que tinc de besar aquexes mans, ý pens ý de una ora altra me
par se redobla. Sotomayor no voldria que vingés tan prest, perquè tinc por que
farà falta a vostra senyoria, lo que jo no voldria per res, que millor nos porem
sofrir así de la que ell nos fa.
De les aygües ý oli que vostra senyoria à manat fer, per poques que sien, és
stada gran la mercè per aver estat com és estada. En lo d'enviar-les así, no sé què
m'í diga per la insertenitat en què estam; almenys, l'oli voldria en ser fet, perquè
desija la enperatriz.
De la indispusisió del senyor bisbe, estic ab molt'ànsia. Plàsia Déu donar-li
la salut que jo li desije, que jo sé que
Molt folge que li aja paregut bé a vostra senyoria lo meu sitronat ý pesa
de no tenir-ne més per a poder-li
poc a poc. Los altres anys jo
poc. Bese les mans de vostra senyoria per tot lo que sobre asò
que, encara que en tot fasa moltes faltes, la intensió ý desig és de asertar de fer en
tot lo que dec.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria, ý, per estar en
Consell en esta ora, no escriu. Està molt bo, llaós a Déu, ý axí u estan nostres fills.
Lloÿset besa les mans de vostra senyoria ý tanpoc no escriu per estar en l'estudi.
Juanico té sinc dens ý diu "papa" ý "teta" ý "ama" tan clar com jo. Com vol anar ad
alguna part, besa moltes voltes a la que
ben acondisionada criatura que jo aja vist, ý està tan gran ý esforsat que pensa anar
ja si anàs curt, perque así encara fa fret no l'é gosar acursar, però pense acursar-lo
la vespra de sent Juan, plaent a Déu, lo qual los guarde als dos per a son servey.
En lo de Vilaermosa, estam de acort ab aquest doctor del preu a trenta mil
per millar de la renda ab què
venda o altra seguretat del preu, tal que
promès don Juan, mon senyor, de procurar-li lo consentiment de Sa Majestat, ab
tal pacte ý condisió que l'aja de vendre a ell per aquest preu consertat. Lo dit
doctor és content de asò, encara que vol consultar ab son amo dient-li que
no
actes ý aquest tractarà ab lo conte de Ribagorsa, que
de Sa Majestat ý dona[n]t-li lo prínsep avicsió en Ytàlia per lo que ell
pretén aprés de sos dies que serà content Bonavida. Crec jo que serà prest espedit,
ab qui serà vostra senyoria mes llargament informada.
Ý, perquè lo portador no està esperant altra cosa, se acaba esta soplicant a
nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desije ý é menester.
És de Valladolit, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Si per a la venguda de vostra senvoria y à ne[se]sitat de dinés, prenga
pagar así a Lloýs Tristany o altra persona, ý prenga los que manarà, que jo daré
orde com vostra senyoria sia así que
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 15 de juny de 1537">
Finalment les corts de Montsó se celebraran a finals de juliol. Espera la seva arribada. Segueix
ocupant-se de tots els negocis que li encarrega.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Disapte pasat rebí una lletra de vostra senyoria de
mag, ab la qual ý ab la relasió del portador sentí estremada consolasió. Bese les
mans de vostra senyoria per lo que
l'escriure
me pot fer major mercè; ý per la que nostre Senyor me fa en la convalesènsia
de vostra senyoria li fas infinides gràcies; a Ell plàsia, per sa clemènsia ý piatat,
que esta persevere ý que prest tinga tan conplida salut com jo li soplique. La
nostra, a Ell gràcies, és molt bona. Ý los chics estan bonísims, guart-los Déu.
Ý don Juan, mon senyor, ý Lloÿsico besen les mans de vostra senyoria ý no
escriuen per ser tart. Ý jo, per so, no poré en esta molt allargar, ý tanbé perquè
dintre dos dies à de partir correu ab qui escriuré llarc. Sols diré en esta lo que
par de la venguda de vostra senyoria, pux vuy é sentit lo que Ses Majestats àn
determinat. Encara no u àn poblicat, però com esta arribarà aquí ja u sabrà
totom. Déu sap que jo u agera volgut saber abans, perquè abans que entràs la
gran calor fos vostra senyoria poguda partir de aquí, estant, però, en dispusisió de
posar-se en camí.
Les corts de Monsó se comensaran en fi de joliol ý la enperatriz no exirà
de Valladolid fins que aja parit. Per so, quant a l'exir vostra senyoria de aquí, la
primera cosa deu ser aver parer de metjes, que, ab jurament ý sens gana de
conplaure, digen si li pot fer ningun dany metre
determinen que sens peril lo pot enpendre, no l'enprenga. Ý, sent asò segur, me
par que és menys treball venir así primer que anar a Barcelona, que no anar allí ý
aprés venir así, majorment que los negosis de allí no
ý crec rebrien més dany dexar-los aprés de aver-los comensats, que dilatar la presènsia
de vostra senyoria alguns mesos ý en estos proveyr que
pot fer en absènsia; ý que les coses de aquí resten de manera que no sia menester
tornar-í vostra senyoria, sinó que des de así se
des de así puc jo dir, ý par-me que és sens pasió, encara que la tinc estremada
de poder besar les mans de vostra senyoria, la qual porà millor determinar aquí lo
que serà millor que fasa, pux sap lo que més cumple per a tot. Sols torne a soplicar
a vostra senyoria que es tinga prinsipal respecte al que més cumple a sa
salut, que de asò estic jo ab grandísim cuydado. Plàsia nostre Senyor dexar-li
determinar lo que més convé, prinsipalment en lo que més va, ý aprés en tot
l'altre. Ý esta determinasió desije molt saber per veure lo que és menester enviar
de así per a la venguda. Les mies atsembles de la llitera encara estan en vert ý
totes les altres bèsties, tanbé; crec se
ja palla nova; ý en sabent que vostra senyoria determine de venir así, les enviaré
perquè la prengen en lo camí, en cas que sia ja partida, perquè des de a on l'encontraran
puga enviar les que portarà prestades, que en ninguna manera me par
que deu caminar sens andes una sola jornada, ý, trobant-ne aquí de prestades fins
a la raya de Castella, crec que seria bé pendre-les, perquè estes, aribant fins aquí,
exint folgades del vert, aurien menester reposar alguns dies abans de caminar.
Ý, estant ja vostra senyoria bona ý esforsada, no
prenga lo tems dels arosos, sinó enpendre son camí per así o per a Cataluya,
fent les jornades chiques ý caminant en la frescor ý, en sentint-se cansada, reposar
en lo camí algun dia. De tot lo que vostra senyoria manarà, me donarà avís
particularment ab lo primer. Ý tot lo que así dic sobre asò yrà duplicat ab la que
pense escriure per correu, perquè no sé qual aribarà primer.
La enperatriz ve à parir en octubre, de manera que abans que puga exir de
Valladolid serem prop de Nadal.
Bonavida està ja espedit, que no espera sinó que Sa Majestat firme son
despag. No sé si
ý a mi tanbé
en sa absència, que per a pendre contes de Riba
és bastant, encara que per ad asò, mentres y sia lo bisbe, ningú y fa fretura.
Lo prosés de l'almirant, segons diu Bonavida, serà menester tornar aquí,
perquè unes atlegasions que ell dexà que li enviasen no les à rebudes, ý diu
que, en sent aquí, les farà ý u enviarà tot junt, pux lo dit prosés és ja presentat als
del Consell ý ells, segons van a poc a poc, pasaran bons dies que no y poran
entendre, majorment ab aquest destorp de les corts.
De don Juan de Cardona no avem sabut nova fins así; no sé què
Lo negosi del senyor de Tous ý nostre se acabarà abans que partexquen per
a Monsó.
Ý tanbé treballe en lo de mosèn Monsonís.
En lo de Vilaermosa, ja tinc escrit a vostra senyoria lo que està consertat.
Per Bonavida serà més llargament informada.
Esta lletra se comensà anit ý, pux me digeren que lo portador no partia fins
vuy a migjorn, me só més allargada del que pensava. Ý don Juan, mon senyor, ý
don Lloýs no àn pogut escriure per ser la ora que los "don" àn de entendre en
servir son benefisi, però tots estam molt bons, com dalt dic, llaós a Déu. Ý
Juanico, fet un jucglar.
Ý nostre Senyor la molt egrègia persona de vostra Senyoria guarde ý estat
prospere, com jo desije ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra Senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans
li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 15 de juny de 1537">
Li envia només quatre línies per a dir-li que estan bé.
Paper. 2 plecs (30'50x21'50 cm). De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Vuy de matí escrigí a vostra senyoria llarc ab un ome de aquí, ý
en aquesta ora me àn dit que partia coreu, ý dóna
allargar de fer a saber a vostra senyoria com tots estam ab conplida salut, llaós a
Déu. Axí plàsia a Ell que u estiga vostra senyoria molt llarc tems, al qual soplique
sa molt egrègia persona guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 15 de juny de 1537">
Preparatius de la vinguda de la comtessa de Palamós a la cort.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm) De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Lo que
àn determinat, encara que no u àn publicat, però prest se poblicarà, Déu sap que jo
u agera volgut saber dies à perquè abans que entràs lo fort de l'estiu fos vostra senyoria
poguda partir de aquí estant, però en dispusisió de poder-se posar en camí.
Les corts de Monsó se comensaran en fi de joliol ý la enperatriz no exirà de
Valladolid fins que en bon'ora aja parit. Per so, quant a l'exir vostra senyoria de aquí,
la primera cosa deu ser aver parer de metjes, que, ab jurament ý sens gana de conplaure,
digen si li pot fer ningun dany metre
determinen que sens perill lo pot enpendre, no l'enprenga; ý, sent asò segur, me par
que és menys treball venir así primer que anar a Barcelona, que no anar allí ý aprés
venir así, majorment que los negosis de allí no
rebrien més dany dexar-los aprés de aver-los comensats, que lilatar la presènsia
de vostra senyoria alguns mesos ý en estos proveyr que
absènsia ý que les coses de aquí resten de manera que no sia menester tornar-í
vostra senyoria per ara sinó que des de así se
de así puc jo dir, ý par-me que és sens pasió, encara que la tinc estremada de
poder besar les mans de vostra senyoria, la qual porà determinar aquí lo que serà
bé, pux sap lo que més cunple per a tot, ý, axí, li remet esta determinasió. Sols
torne a soplicar a vostra senyoria que es tinga prinsipal respecte al que més
cumple a sa salut, que de asò estic jo ab grandísim cuydado. Plàsia nostre Senyor
dexar-li determinar lo que més convé, prinsipalment en lo que més va ý aprés en
tot l'altre. Ý esta determinasió desije molt saber per veure lo que és menester
enviar de así per a la venguda. Les mies atsembles de la llitera encara estan en vert
ý totes les altres bèsties, tanbé; crec que se
que y aurà palla nova. En sabent que vostra senyoria determina de venir así, le
n'enviaré perquè la prengen en lo camí en cas que sia ja partida, perquè des de
a on la encontraran puga enviar les que portarà prestades, que de ninguna manera
me par que deu caminar sens andes una sola jornada ý, trobant-ne aquí de
prestades fins a la raya de Castella, crec que seria bé prende-les, perquè estes,
aribant fins aquí exint folgades del vert, aurien menester reposar alguns dies abans
de caminar. Ý, estant ja vostra senyoria bona ý esforsada, no
perquè no la y prenga lo tems dels arrosos, sinó enpendre son camí per así o per
a Cataluya, fent les jornades chiques ý caminant en la frescor, ý, en sentint-se
cansada, reposar en lo camí algun dia. De tot lo que vostra senyoria manarà me
donarà avís particularment ab lo primer, que no
de qual serà millor.
Ý tot lo que así dic és duplicat de altra que va ab ome que camina
ses jornades. Crec que esta aribarà abans.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
València, 26 de setembre de 1537
S'interessa pel negoci amb el senyor Hugo de Urríes, senyor d'Ayerve, i per un altre afer que
s'havia de pactar a les corts.
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín jermà: La de vostra mercè é rebuda fent-me saber la
resepció que aquí li àn feta, axí ab les mies letres com ab les que mon fill li à
enviades; bé crech que vostra mercè ó favorex ý u encarex tot lo que pot però, si
alguna cosa àn obrat, o aprofitat, dites letres, jo me n'alegre molt ý no serà tant,
per molt que sia, lo que les letres auran volgut, que no sien moltes més les gràsies
que vostra mercè m'escriu ý les que así m'à fetes la senyora de Tous; tot lo que
fa per son servey és molt degut ý axí no y à menester tants compliments per sa
part ý, per la nostra, se farà tostemps que sia menester lo matex.
Molt me só alegrada que sia aribat bo, nostre Senyor lo y conserve ý Ell
me farà mercè de mirar molt per sa salut que, descuydant-se
prengués aquí algun destempre; per so ne deu estar tostemps ab molt resel ý
guardar-se com dich.
Del negosi, folga ré me done avís com se encamina ý què fou apuntat en
la audiència de Ories perquè, si hapunten deficultats, li puga escriure lo que
m'ocorerà. També estich ab ància de l'altre negosi que avia de tractar en les
corts perquè, de tot lo que a vostra mercè toca, tinch jo pació com de cosa
pròpia; ý si per a ninguna cosa de aquestes altres letres fou menester, avise-me
proveyré que
persona ý casa de vostra mercè com jo desige.
És de València, a
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
València, 11 d'octubre de 1537
Mostra el seu disgust pel tema del senyor Hugo de Urríes i li adjunta dues cartes.
Paper. 1 full (33'50x22'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín jermà: Anit rebí sa letra ý pesa
poch, lo tema del senyor de Ayerve, tan poch conforme a la confiansa que
mon fill d'él tenia ý jo també. Com se vulla sia, jo li escrich, ý axí matex m'à
paregut escriure al visicanseller; les dos van ubertes, perquè vostra mercè les lija ý,
aprés les cloga ý done a cadescú la sua.
També m'à paregut fer una memòria, qual veurà vostra mercè. Fasa
o tres trelats ý doneu la ú a Ories ý l'altre al visicanseller, que als altres no
que y aja nesesitat; perquè si aqueyos dos se esforsen, los altres pasaran tota cosa.
Ý si
esperansa que acceptada la mercè d'aquesta manera, se allargue per avant, si ara en
lo temps posen tanta dificultat? Almenys que ells matexos ó ajen de fer ý, per so,
estenga
fins que tinga altra resposta mia, perquè jo hé escrit que abans de acceptar-ó me
vull consultar a mon fill. Ý avise
ý, per cuyta ab aquesta, no
a partir. Per altre li escriuré més lar[g].
Nostre Senyor la vida ý casa de vostra mercè guarde ý aumente com jo desige.
De Valènsia, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
València, 17 d'octubre de 1537
Li diu que ha rebut una carta de la seva filla Estefania, on li anuncia que misser Pastor ha
escrit a Juan de Zúñiga sobre el negoci del senyor Hugo de Urríes.
Paper. 1 full (33'50x23 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín germà: Aprés que responguí a la letra de vostra
mercè, n'é aguda una de dona Estefania, en què
a mon fill, dient-li que lo negosi estava consertat per a deu anys, però que ell
treballaria que fosen més; ý no
que aja respost conforme al que jo é scrit a Ories ý al visicanseller; voldrian
saber-y també si àn aprofitat mes letres, así per sí matexos se seran volguts adobar
en millorar la gràsia. Soplich a vostra mercè que de tot me done avís ý asò li
comane ý, no lo negosi, més del que ja li é comanat.
La que serà ab aquesta, manarà donar a qui va, que és un criat del duch de
Cardona, oncle del meu page. Ý per estar molt ocupada no m'allargaré més,
sols serà aquesta per donar-li avís del que dona Estefania m'à escrit, perquè sàpia
millor lo que s'à de fer.
Nostre Senyor ó guie tot com pot ý guarde ý aumente sa magnífica
persona ý casa.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 28 d'octubre de 1537">
Li aconsella que abans d'anar a Valladolid estigui un temps a Barcelona. El rei anirà a Barcelona
per intentar pactar la pau amb el rei de França. Mosèn Caldes ha mort i necessiten
un altre home que governi les baronies. Ha nascut el príncep Juan.
Paper. 3 plecs + 1 full (31x22 cm) De mà seva. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt egrègia senyora: Dilluns pasat, a
venguda del qual estava jo ben descuydada. Ý esperava lletres de vostra senyoria
ab major desig que may, axí per saber de sa salut, que Déu me guarde, com
perquè l'ivern entrava ý jo no sabia lo que avia determinat de la venguda. Ý, com
ab la darera que abans d'esta tenia, que era de
deia que estava bona ý esforçada ý determinada de venir, tenia per molt serta la
venguda ý donava
vostra senyoria venir sens que jo u sabés fins que la vés. Ý par-me que esta sospita
que avia de ser tan gran descans ý consolasió per a mi no és exida verdadera, ý les
altres qu'é tengudes moltes voltes, tan al revés d'esta, ó són estades totes, lloat sia
Déu de tot. Ý axí, estes noves per persones tan sertes me àn dada molta consolasió
per lo que
molt entristida vent que s'allarga la vista, encara que
vostra senyoria lo qu'era just que fes estant encara tan flaca ý avent tan poc que li
àn tornat a retentar les febres sens aver-y agut causa ninguna; ý, per so, és
menester mirar molt que no la y aja, ý, per escusar esta, me aconsole en què
diferexca la vista; ý, per altra part, tinc de tema exa terra ý desije més que la vida
veure a vostra senyoria fora d'ella. Ý per so la soplique, quant encaridament
puc, que mane donar conclusió breument als negosis de aquí perquè, en estant
esforsada ý per a metre
pocs dies convaleserà ý tornarà a estar com solia. Plàsia a la misericòrdia de nostre
Senyor que axí sia. Ý ja poria Ell fer que, sens més trebal de vostra senyoria, nos
vésem. Segons les noves que así tenim, les quals, si aquí no
no és menester me
escrit sinó per lletra de dos creus, la qual pot venir lo sobre escrit a na Blanes,
pux na Cams no y és.
L'enperador, si lo rey de França ó acsepta, à promès de ser en Barcelona à
dies, tinc per sert que enviarà per la enperatriz, perquè ella no pren en pasiènsia
estes absènsies ý, pux ara no té enbaràs de preyat, no crec la fasa res
detenir; ý, sent axí, vendria
pot fer ý com sap que és menester.
La mort de mosèn Caldés m'à molt pesat, per él ý per le fretura que
farà. Ý, sens dupte, és com vostra senyoria diu, que lo de Cataluya à menester
govern, ý axí m'ó escriuen molts de allà. Ý, ab esta, yran algunes lletres que
guardava per a què les vés vostra senyoria quant pensava que vindria. Són sobre
les coses de allà ý tanbé dels que voldrien ser procuradós. Ý a mi par-me que la
hú ni l'altre no satisfan, que millor seria, encara que costàs més, un jentil ome
que fos bona persona ý de bona edat per a sofrir treball, ý que
senyoria servir d'ell com del procurador Juan Dacs, ý que anàs ý estigés lo més
del tems entre los vasalls. Vostra senyoria, ab sa presènsia, ó proveyrà tot com és
menester, ý tanbé en què s'acaben los molins ý l'ort, que no poria vostra senyoria
creure quant ó desija don Juan, mon senyor, ý quant li pesa que
No sé lo bale jeneral si aurà buydada la casa de Barcelona, que ja
que seria raó. Dias à que jo u escrigí a mosèn Capeller, ý ara, ab l'anada de vostra
senyoria, los poria donar presa, perquè tanbé porà ser que, sent allí l'enperador, sia
menester dexar part de la casa algú.
En lo que toca a don Miquel, pot vostra senyoria serteficar aquexos
senyors que miraré per ell com per fill propi, axí en sa criansa com en tot lo
resto. Ý a l'ayo li diré en tot mon parer, ý avisaré de com husarà de son ofisi de
dormir ab don Lloýs. Don Miquel no
posades así totora a son prepòsit ý als vespres ý matins los criats, per a servir-los,
aurian anar revolts ý, per a la criansa dels dos, me par que no satisfaria, especialment
per al nostre, que és, llaós a Déu, ben ynclinat ý no té males travesures. Bastarà
que al matí vinga don Miquel de sa posada ý dine, ý supe, ý berene ý almorzen
junts, ý vajen ý vingen a palàsio, ý que, estant mal dispost, jo
ý
vingé, ab don Lloýs, perquè encara no li àn donada posada. L'ayo
bé ý ell me à fetes moltes ofertes, ý jo a ell, ý ja li é dit lo que
fer en la despesa.
La lletra que
rebí ab los que vingeren ab lo fill del duc de Gandia ý, ab ells, enviý quatre
capses de mermelada a vostra senyoria. No sé si l'à rebuda.
Lo negosi del senyor de Tous aurà hagut tems de acabar-se, ý axí crec se
serà acabat.
Les lletres de don Jeroni Sentelles són ja anades ý molt encarregades.
Tot lo que vostra senyoria à fet en los negosis de aquí és stat com era
menester, ý senyaladament la concòrdia ab les monjes desijàvem nosaltres molt,
que
contenten, ý per so
ab la monja com vostra senyora se conserva ý rompre ab ella per nostra part. Ý
bé crec may se satisfarà fins que veja la fi del plet ý, pux està en part onesta ý fins
así s'és conservada en no fer cosa escandalosa, tinc esperansa que no la farà d'así
avant, ý que, si sentensien contra ella, que se n'aconortarà, Déu la inl·lumine. Ý
tot lo que en asò ý en tot lo resto vostra senyoria à fet par bé cosa sua, pux ab
tanta rectitud ý discresió ó à portat al punt que està.
No és molt que en altres parts atmeten barateries, pux en Roma, que és lo
cap, s'usen. Gran bé és estat que ajen enebit lo jutje d'elles. Les lletres que
enviàrem anaren sota plec de Gregorio de Ayala, que jo les volia enviar a vostra
senyoria ý ell me dix que, pux llavós partia coreu de así per a Roma, que ell les
enviaria a molt bon recapte; ý, axí les y donàrem. Espante
Don Juan, mon senyor, tornarà a escriure, ý, en estant la enperatriz per a firmar,
procurà em que escriga ý enviar-les em a vostra senyoria.
Molt bé
absènsia.
Tanbé folgé sia venguda la resposta de Vilafermosa, ý a don Juan, mon senyor,
li par que no y à nesesitat que lo dot torni Bonavida vingen así per a cloure,
perquè así no sabem res del de aquí ý, tenit aquí los actes ý los furs de la terra, par
a vostra senyoria millor cloure. Ver és que avem menester lo consentiment del conte
de Ribagorsa o altra seguretat molt ferma, en cas que ell tingés dret guanyar.
La enperatriz parí, com vostra senyoria aurà sabut, disapte, a
les quatre ores de matí, un fill. Agé bon part, encara que estava molt flaca perquè,
des de que se n'anà l'enperador, casi tostems à tengut cambres, ý, aprés de
aver parit, ne à tengut tres o quatre dies, tantes que
Tingé un dia febra de la llet. Ara està de tot molt bona, llaós a Déu, ý l'infant,
molt bonico. Encara no és batejat; diuen que à de aver nom Juan; àn-se
moltes alegries, ý ab raó. Ý sa mare no està poc contenta, Déu lo y guarde, ý, acabant
de nàxer, lo volgé veure ý
poc l'alegria fou que lo prínsep, en aquels dies, estava mal, que à tengut
de febra casi contínua ab reprensions. Ara està ja molt bo, guart-lo Déu, ý sens
ninguna rel·líquia de febra de dimecres ensà. És ja pasat a veure a Sa Majestat ý a
l'infant, ý ab la sua salut és estat lo gog conplit. Les infantes estan molt bones.
Don Juan, mon senyor, ab tantes males nits com à pasades ab lo mal del
prínsep, li temtà un poc la gota, la qual li donà sols una mala nit, que fou la nit
abans que parís la enperatriz. Tantost l'endemà, estigé bo, ý axí u està ara, guart-lo
Déu, que vuy à dexat lo bastó, ý no à dexat de pasar al prínsep sinó sols un dia. Si
tostems vingés d'esta manera, jo u tindria per bé ý contentaré que l'aygua no fasa
més de asò, que no serà poc bé. Nostre Senyor ho fasa com ó pot fer.
Don Lloýs ý don Juan estan, com lo portador porà fer relasió a vostra
senyoria, molt bons, guart-los Déu.
Lloÿsico està ab lo prínsep fent una església de nayps vuy tot lo dia ý, perquè
li par que s'í amaya bé, no
Par-me que, de poc ensà, se fa més bonico, que, com té millor color
que solia, li
que, si gosàs, diria que és més bonico que son jermà. Té ja un quexalet; los
altres, molt grosos. Guart-los Déu als dos per a son servey. Juanico aurà un any lo
dia de la Consepció, que va vestit de blau ý blanc, ý aquell dia l'é de vestir de
burell, ý así no y à drap burell sinó molt groser ý pesat. Soplic a vostra senyoria
me
color ý llaujer.
Ý perquè estant la enperatriz partera avem més de residir a la cambra, va esta
tan mal escrita. Ý no puc més allargar de soplicar a nostre Senyor la molt egrègia
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Valladolid, a
De aquí escriuen a na Blanes que dona Laura se [...]
Los albarans de les almoynes é rebut. Bese les mans de vostra senyoria per
ells: la una almoyna eren quinze reals ý vostra senyoria me a donat vint. No s'hi
pert res, que tot és degut.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Toledo, 1 de gener de 1538">
Li envia una mantellina.
Paper. 1 plec (31'50x21 cm) De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Yl·lustre senyora: Dos o tres ores à que havia escrit a vostra senyoria ý, encara que
breu, no tant com aquesta, ý lo que portava la lletra per a juntar-la ab la de don
Juan, mon senyor, l'à perduda del meu aposiento al del prínsep; ý, perquè mosèn
Gilabert està per a partir, en esta no diré més de que pares ý fills estam ab la salut
que vostra senyoria desija, llaós a Déu; axí plàsia Ell que u estiga vostra senyoria
molt llarc tems.
Jo avia fet texir un enforro per a una mantellina per a vostra senyoria, ý no
és estat acabat fins vuy ý, per ser tal dia ý estar de partida lo portador, no y à
tems de fer-la forrar. Vostra senyoria ó manarà fer aquí, que serà llaujera ý calenta
ý encara que sia de seda, pux és negra.
Esta
persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
Es de Toledo, dia de cap d'any.
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla que les mans
li besa.
La que serà ab aquesta és de la muller de Vargés. Vostra senyoria me fasa
mercè de manar-la-y donar ý cobrar la resposta.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Valladolid, 23 de març de 1538">
No té notícies d'ella i té por que l'abstinència de la quaresma no l'hagi fet emmalaltir. Ella
està embarassada.
Paper. 1 plec (33x21'60 cm) De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Yl·lustre senyora: Ayr escrigí a vostra senyoria per la via de Barcelona perquè avia
molts dies que no avia partit ningú de así per aquí ý vuy me à dit dona Margarida
que partia un criat de son marit, que no é folgat poc de saber-ó, perquè
per una via ý per altra vostra senyoria tinga lletres ý no estiga ab la congoxa que
jo, perquè les més fresques que tinc són de
tardat. Estic ab tantes sospites que no sé lo que
no sia esta tarda falta de salut, sinó de portadós, encara que requerós àn vengut
alguns. Soplique a vostra senyoria mane tenir diligènsia en saber que no vinga
ningú sens lletra, que en veritat en tot tems són ben menester, quant més ara que
encara no avia cobrat vostra senyoria lo que ab los mals pasats avia perdut, ý
som en quaresma, que no
en esta que fes. Desije en estrem saber com la pasa vostra senyoria. Plàsia nostre
Senyor portar-me prest de tot tals noves com desije, que raonablement ó é
menester.
Don Juan, mon senyor, besa les mans de vostra senyoria. Està molt bo ý no
sé si tendrà tems d'escriure, perquè ab esta partida de l'enperador tenen molts
negosis, que no són de sí matexos.
Lloÿsico escrigé ayr ab la que dalt dic per la via de Barcelona, però no escriu
ab esta. Besa les mans de vostra senyoria. Estan ell ý son jermà bonísims,
guart-los Déu. Ý Juanico tostems fet un jucglar ý tan esforsat que és ja vergonya
que mame.
La enperatriz ý sos fills estan molt bons, però Sa Majestat, molt amarga
d'esta partida de l'enperador per por que no
raó, que molt trista vida pasa en sa absènsia. Nostre Senyor lo fasa ben anar ý
tornar ý que de aquest camí se fasen estes paus que tan nesesàries són per a la
Crestiandat. Ý a Ell gràsies que à tret a don Juan, mon senyor, de obligasió de
segir estos camins, que, encara que así
Jo estic molt bona, que
qual soplique la molt egrègia persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere,
com jo desije ý é menester.
Es de Valladolid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Barcelona, 4 de maig de 1538
Li diu que ha aconseguit que el rei li faci dues provisions. Li pregunta si sap noves del mestre
que havia d'arribar per a fer l'aparell de "cardar els draps".
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín jermà: Rebí la letra de vostra mercè, de denou del
passat, encarregant-me lo que s'avia de fer sobre lo negoci de la mercè de Sa
Magestat; ý, com rebí la letra, jo tenia ja negociat lo que s'és pogut fer, perquè en
arribant ací, vist que la partida de l'emperador s'estrenyia, jo comencí tantost a
negociar. Ý, ab lo poch temps ý molts negocis ý tractar de mudar cosa ja feta, hera
tan difícil la negociació, qu'és estat maravella poder-hi res adobar; però encara à
volgut Déu ajudar-me de guanyar en lo negoci una poca de terra ý axí hé acabat
dos coses: la una ampliar la gràcia sinch anys més, que ara serà per a vint anys;
l'altra que é obtenguda gràcia del sagel, no solament per a la espedició de
Monçó, mas encara per a la nova espedició dels sinch anys de la qual àn fet nova
provisió mensionant la primera de Monçó ý dexant aquella en son ésser. De
manera que s'àn espedit dos provisions per a vostra mercè ý dos per a mon fill.
Les sues li envie ab aquesta; ý per la darrera dels sinch anys, en lo regló que posen
a la fi del paper, per a fer relació a Sa Majestat del que ferma, veurà com la de
mon fill és semblant a d'aquexa, que no y à ningun avantatje; ý també ó veurà ab
la soplicació que doní sobre aquest negoci, que al senyor bisbe la envie perquè la
ý mostre, per on veurà que lo matex que sopliquí per mon fill sopliquí per vostra
mercè; ý també en la gràcia del sagell, de manera que pot estar descansat que tot
lo que
a més temps, però no podent acabar altra cosa, me só aguda a contentar del que
podia fer. Vostra mercè me tinga per escusada, si pensava haver més del que s'és
agut, que per cert jo no é pogut acabar altra cosa.
Diu-me vostra mercè en sa letra, que per tot lo mes passat enviaria
ome propi per lo mestre ý, confiant del que
d'enviar per lo dit mestre, jo no é enviat nengú de ací. Ý perquè volria, abans
de anar-me
mercè dos coses: la una, que si no envia tan prest per lo mestre, o no té certinitat
que ell vingua tantost com enviarà per ell, que me
provehexca en lo que
soplique, en què
procuràs que volgués venir ací abans de començar aquí, perquè jo li daré ací tan
prest recapte de tot lo que aurà menester ý tants obrés que li ajuden, que fahena
de un mes la porà fer ab huyt dies ý, fet que agués un artifici, se
aquí. Ý pux abans de partir jo de ací, deyxàs la cosa entreduhida, poria-me
descansada ý espedir-me més prest; que, si spere que aquí
fer primer, serà tan tart, que per ventura jo me n'auré de anar abans, ý no
negun espedient que, en absència mia, se aja de entreduhir; ý a vostra mercè, puix
està de asento en sa casa, no li serà res que un mes abans o un mes aprés se faça.
Ý podent-se negociar de aquesta manera, vostra mercè conserte ab lo mestre lo
que les aurà de paguar per venir ací, estar ý tornar a València, que tot lo que li
prometrà ý aurà consertat ab ell jo lo paguaré molt complidamet; ý en açò me
farà tan asenyalada gràcia ý u estimaré tant, que no u poria prou encarir. Ý del
que li parrà que
A la senyora de Tous bese les mans més de mil voltes ý la soplique treballe
de confermar la salut, mas no d'engruyxar més. Nostre Senyor als dos guarde ý
aumente la vida ý casa de vostres mercès.
És de Barcelona, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Barcelona, 19 de juny de 1538">
Li dóna les gràcies per haver-li enviat el mestre de Segòvia. Li demana que un paraire de
València li faci un memorial.
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín jermà: Hair arribà ací lo mestre que
Segòvia. No poria dir a vostra mercè quant me só alegrada de sa venguda ý a
quanta mercè li tinch la diligència que à tenguda de fer-lo venir tan prest. Axí la
tendré jo en despachar-lo de ací, perquè aquí no
vostra mercè, que axí és rahó que mirem los uns per los altres.
Quant al jove pràtich de l'art que à de venir de Segòvia, par-me que à pres
lo temps masa larch, per al que jo pense detenir-me ací ý, segons lo que escriu lo
mercader, no crech y aja remey de fer-lo venir abans ý per ço voldria que
Munyós, que és perayre, y haurà entès lo orde que tenen en lo cardar los draps,
fes de tot un memorial per donar a entendre lo discurs del drap, en quin punt lo
meten en lo exercici i, com lo trauen, com resta; que lo mestre que és vengut
no
ý que dexà lo càrrech a Munyós que miràs en lo dels draps ý, perquè feta l'art de
fusta se puga provar lo exercici dels draps sens esperar lo jove que à de venir
de Segòvia, é fet fer lo memorial que serà ab aquesta dels duptes que ací ocorren.
Vostra mercè me faça gràcia de fer que Munyós faça un memorial donant rahó
de tot ý que
entengam lo que s'à de fer, passaria perill que jo no
mercè del dit Munyós, donant-li treball de venir ací al temps que lo exercici se
acabe, perquè tantost s'í puga provar un drap, que si lo de Segòvia tardava o no
venia, jo puga dexar mes coses consertades abans que me
porà escusar la venguda de Munyós, serà bé vinga lo memorial que demane, tan
complit que, de punt a punt, diga lo que s'à de fer, que per ventura açò bastarà; ý
axí soplique a vostra mercè que, havent rebut aquesta, lo faça fer. I
done al senyor bisbe que
Lo mestre me à dit que vostra mercè avia de partir per a Tous, jo escrich
que si és allà que li remeteu la letra, perquè si Munyós serà ab vostra mercè li faça
fer tantost lo memorial ý, si no serà aquí, que li escriga que
senyor bisbe per a que
A la senyora de Tous, ma cosina jermana, bese les mans infinides voltes ý la
soplique prenga aquesta per sua. Nostre Senyor als dos guarde ý augmente la vida
ý casa com jo desige.
És de Barcelona, a
La que més, senyor, l'à de servir,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Martorell, 11 de juliol de 1538">
El renya per anar de Tous a València en un sol dia. Està contenta del resultat del nou aparell
per a "cardar els draps" i li agraeix la gentilesa de deixar-l'hi provar a ella primer.
Paper. 1 full (31x21'5 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c. 4).
Molt magnífich senyor cosín germà: Per Jovells, lo nothari de Barcelona, que
vengut de València, é sabut que vostra mercè avia fet de les sues, de venir de
Tous a València en un dia, ý que
no u poria encarir ý, si jo fos aquí, no
mercè ý, ab aquesta, lo sertifique, que si altra volta ó fa, m'enugaré tant que no li escriuré
més. Poca pena serà per a vostra mercè, mas, segons la voluntat que jo li tinch,
me par que u porà contar per alguna vengança. Jo
de aquexos arischs, que algun dia se
sinó que
L'òmen que vostra mercè me à enviat, à fet lo exercici tan perfetament que
no crech que lo de Segòvia puga estar millor ni tan ben acabat; ý axí jo reste
molt contenta d'ell ý, a vostra mercè, bese les mans de aver-m'enviat persona tan
àbil, ý que sia tengut per bé que ací aja començat primer que aquí, que molt m'à
vengut a comte per dexar consertat lo que s'à de fer abans que me
tan ben acertat lo que à fet ací, qu'és la primera obra, molt millor acertarà los que
à de fer en València; ý a mi resta ací un fuster vassall meu, ja mestre, que
fer altres, de manera que tots tendrem recapte ý vostra mercè solament aurà
perdut aquestos poquets dies que lo mestre s'és detengut ací, lo qu'ell li farà
relació de tot lo que més avant li poria dir.
Jo avia escrit a vostra mercè, com lo mestre fou arribat, que
fer que Munyoz fes un memorial de tota la primor i orde que s'à de servar en
aparellar los draps, segons un altre memorial que jo li trametia, ab dita letra dels
dubtes que tenen ací. Aprés é scrit tot ab una altra letra del bisbe. Soplich-lo
que
que
nostre Senyor als dos guarde ý prospere com jo desige.
És de Martorell, a
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Barcelona, 7 d'agost de 1538">
Li comenta que està molt contenta pel seu interès. Ja ha començat a cardar els draps i aviat li
enviarà un memorial de com fer-ho.
Paper. 1 full (33x22'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura. autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín germà: Per Calp, rebí la letra de vostra mercè ý,
aprés per Munyoz, n'é rebut altra ý ab totes me só en estrem alegrada ý tinch-li a
molt senyalada mercè la diligència que té de endresar totes mes coses, com s'és
mostrat ab lo que à treballat de enviar-me los mestres de l'exercici de Sogòvia,
primer lo fuster ý ara lo perayre; ý axí mateix en lo que treballa aquí en descansar
lo senyor bisbe, de tot li bese les mans ý desige poder-lo-y servir.
Quant a l'exercici, mestre Gràcia lo dexà acabat ý, davant de mi, cardà dos
draps de la manera que ell lo dexà ý aparellaren-se molt bé. Encara que los perayres
de Martorell no sabien com se avia de fer, perquè may ó avien vist ni ó
tenia tampoch lo memorial de Munyoz, però arriscaren-se de assagar-ó poch a
poch ý assertaren de cardar-los molt bé, com tinch dit. Ver és que los draps de ací
són molt més larchs que
vares ý los de ací ne tiren sexanta; però ja trobareu allí mateix remey: estenent lo
art per a dar los trets de alçaria ý lo ton, per a que draps larchs puguen anar sens
mudar lo artifici; ý estant en açò, és vengut lo perayre de Sogòvia ý à vist lo
artifici ý diu que està errat perquè les rodes no estan conformes a les de Sogòvia,
que en les unes y à més ý en les altres y à manco. Jo tenia ja començat un altre
exercici per a portar ací a Barcelona ý avia
mateixa manera de l'altre; encara no és acabat ý no sé com ne exirà, però jo tinch
per cert que lo que à fet mestre Gràcia porà també cardar de la manera que està.
Jo fas comte de anar allí un dia d'estos per a entendre millor lo negoci ý, abans
que Munyoz se
que falta ý, encara que se
fer aquí algun no l'erren que, tenint-ne ú assertat ne porà fer tants com sien a
menester; ý també treballaré d'apendre del peryare la pràtica lo més prest que fer-se
puga, que axí és rahó que
jo poré fer, serviré a vostra mercè ab complida voluntat.
A la senyora ma cosina jermana, bese les mans ý soplique-la prenga aquesta
per sua ý per cuyta no
Nostre Senyor sa molt magnífica persona guarde ý casa augmente com jo desige.
De Barcelona, a 7 de agost 1538.
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Barcelona, 3 de setembre de 1538">
Vol que li enviï un privilegi que han obtingut del rei els paraires de València, sobre la llana de
la terra i la que porten els mercaders de Castella i Aragó.
Paper. 1 full (33x22'50 cm). De mà d'escrivà. Signat. autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífic senyor cosín germà: Ab aquesta, se va una seva de mà mia en què
li escrich larch, responent a la de vostra mercè ab que m'avisa del que à passat ab
don Loys Mascó ý per cert, sens fictió ninguna, dich en ella tot lo que
Vostra mercè me farà gràcia de mostrar-la al senyor bisbe ý, vista que la ajen los
dos, si
dexe, que no satisfà, ý sobre açò, remetent-me a l'altra, no dich més en aquesta.
Lo mestre de Sogòvia és estat un poch destemprat, pense que l'à provat la
terra, ja està bo ý en aquesta semmana se acabarà lo primer exercici que vull
posar en Barcelona. Jo pense que succeyrà bé ý que prest entendran los perayres
de aquest mestre que és vengut lo que s'à de fer per a ben governar ý aparellar
los draps, de manera que ell se porà espedir per anar a entendre en la obra de
vostra mercè ý, segons succeyrà la mia, jo li daré avís de tot lo que parrà, que ell
se pot aprofitar en la sua.
A mi m'àn dit que los perayres de València àn obtengut novament un
previlegi de Sa Majestat que, de tota la lana de la terra, ý de la que mercadés
porten de Castella ý Aragó, ells se
obrar en València, pagant-la segons valdrà. Soplique a vostra mercè se informe si
és veritat ý, essent axí, me faça gràcia de aver un trellat del previlegi i d'aquell
m'envie; ý per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor sa molt magnífica persona
guarde ý casa augmente.
És de Barcelona, a
A la senyor[a] ma cosina germana bese les mans més de mil voltes.
[Servidora] vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Barcelona, 21 de gener de 1539">
Li explica que té tractes amb els paraires per a fixar el preu del nou aparell per a "cardar els
draps" i li dóna consells per a fer-lo funcionar.
Paper. 1 plec + 1 full (30'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6c.4).
Molt magnífich senor cosín jermà: No
scriure-li, sinó dir que u hé dexat per estar molt fellona ab vostra mercè, pux té
en tan poch sa vida que, ab sos desòrdens, procura d'estar malalt ý, no diria falsia,
perquè n'estich molt enujada, però la veritat és que lo dexar d'escriure és stat a
causa de tenir infinides occupacions; però lo senyor bisbe pot fer testimoni qu'és
estat molts dies sens letres mies ý per les sues, que les hé molt sovint, só stada
avisada de l'ésser de vostra mercè ý de sa milloria, de la qual sien fetes gràcies a
nostre Senyor ý a El plàcia que la us faça, senyor, estimar; ý que no aventure tant
la vida com fins ací, ý axí lo y soplique jo quant dir-se pot ý, sinó u fa, essent jo
aquí, que spere serà prest, plaent a Déu, renyrem à de veres, ý porà ésser, que ab la
senyora ma cosina jermana també, perquè lo y comporta, a la qual bese les mans
més de mil voltes.
Ab lo no poder scriure, ni tenir fins ací complida speriència de l'art del
cardar, no hé donat avís a vostra senyoria, a vostra mercè, del que
ara que tinch ja vista la perfectió de la hobra li
discús del que s'à fet perquè li sia avís en lo que à de fer aquí.
Mestre Gràcia féu lo art de Martorell ý dexa
posaren ý, com ací no sabíem primor ninguna de l'art, paregué
Sinch hó sis dies aprés que mestre Gràcia fou partit, arribà lo mestre de Segòvia
ý, en veure l'art, dix que l'avien errat, com jo n'escriví ja a vostra mercè; ý à de
saber que, encara que ell conegué la falta, no sabia prou donar antenent la
primor, sinó que lo meu fuster és tan àbil que u comprengué; ý axí à fet un altre
art, segons la informació del castellà, molt acertada ý encara li par a ell,
segons m'à dit, que en les que farà aprés s'afinarà molt; ý la que à feta, és ja
posada ací en Barcelona ý, tan provada, que los perayres estan los més contents
del món del que fins ací àn vist ý no y à nengú que no vulla provar un drap ý,
aparrellen-se també, que y à molta differència del que s'aparella en l'art al que
s'aparella en la percha ý encara troben que guanyen més de dos alnes per
drap, que s'alarga en l'art sens valer-ne menys, perquè ab lo pes d'ell mateix se
allarga ý, allargant-se, se fornex de manera que no se
mullassen, com fan los que stiren per força, aprés que són cardats. Ý encara se à vist
un altra esperiència, que y àn portat alguns draps molt fhixos ý flachs i
ý s'endrapen en l'art tant que, aprés que són apparellats, no par que sien aquells; ý
tan bona prova fan los draps fins com los groses, ý los uns com los altres.
Ý perquè vostra mercè sia informat de tot i
que jo fas ací, l'avise que jo no hé volgut posar preu encara en los draps, perquè
los perayres facen tota la speriència que fer-se pot ý assaborexquen bé la cosa; jo
també entenga ý esperimente les despeses que y són menester, perquè aprés lo
preu se puga posar més segurament ý ab major avantatge meu ý de manera que
també los perayres avancen alguna cosa del que solia costar a la percha ý, fins que
tot açò sia vist ý examinat, é mès un perayre per a regir l'art, que entén ja molt
bé tot lo que és menester ý aquell té compte dels draps que
que
avis a vostra mercè.
Lo mestre castellà entén de regir l'art, però no és perayre ni entén res de
l'aparell. Ell diu que no aparellen en Sogòvia com ací ý que lo aparell de allà
molt bé l'entén ý lo de ací no poria
no
perayre molt prest com ho à fet lo que jo hé pres, mas com jo no sabia açò, l'é
detengut tot aquest temps ý no
hobra, però més al segur la farà ab la esperiència de ací.
Lo dit mestre s'és agradat molt de aquesta terra ý m'à significat que voldria
venir ací ab sa muller ý que, si vostra mercè volia un altre jermà, qu'ell se lo y
portaria aquí. Jo, per entretenir-lo, li hé donat sperança de ell ý de son jermà,
però vull avisar a vostra mercè que, si són jermà és tal com ell, ni la hú ni l'altre
no satisfan, perquè ell no stà molt assentat en la fahena, ni és per a comanar-li los
draps, ni dinés, perquè
mostrar lo que sap, en veritat, ell ho à fet molt bé ý s'és molt manat per mi, que
de tot açò jo stich molt contenta d'ell ý, per conservar-lo, é dissimulat les faltes
fins ací però ara, ab la partida que ab lo portador se
s'à despès més de deu ducats en vanitats ý oradures; ell à pres molt bé tot lo que
li hé dit ý mostra que se
despengua lo poch que li resta del que à guanyat, no li hé volgut donar dinés ací,
sinó que
partí de València fins a que y tornarà, un dia o dos més o menys, seran sis mesos
complits. Vostra mercè me scriví que avia fet partit ab ell a vint reals lo mes. Jo li
compte a dos ducats, que serien los sis mesos, dotze ducats; àssen despesos deu
ací, de manera que ell se n'aniria ben lauger de tot lo que à guanyat en aquest
temps ý, perquè li
que jo hé agut menester, jo li fas donà aquí en València altres deu ducats, ý li hé
donat per a la despesa del camí largament lo que pot despendre; ý axí ell mostra
que se
que toca a mi à fet lo que deu ý no à errat sinó contra sí matex. Ý, perquè ell diu que
té cuyta de anar a veure sa muller ý son pare ý mare, pense que aquí no
detenir, per ço vostra mercè deu procurar que mestre Gràcia se informe ý entenga
d'ell tota la primor del que fa adobar en la trassa que mestre Gràcia [à] après de
Segòvia que, sens dubte, és de més perfectió de la manera que mestre Gràcia à
hobrat lo de Martorell, que bé crech que u sabrà ell tambén entendre com lo
meu fuster; ý no és maravella que, de la primera vista que féu ell en Sogòvia, una
cosa tan nova sense trassa li s'aturàs en la memòria perfetament ý per ço, ab la
informació del mestre castellà, se pot afinar ý, si una volta ho té ben entès mestre
Gràcia, poca necessitat tendrà vostra mercè de detenir aquest mestre aquí ni de
fer-lo tornar, perquè si ninguna cosa falta de ací la porà aver qu'és prop, perquè
jo pense que tenim ací ja la cosa molt ben entesa ý afinada ab tota perfectió.
Totes estes coses hé volgut scriure particularment a vostra mercè perquè,
informat de tot, puga desliberar lo que à de fer, ab més avantatge ý seguretat sua.
Feu-ma mercè de no dir res al mestre del que li scrich d'ell sinó que u dissimule
ý li faça moltes festes ý, com se
si l'à menester, ne puga fer compte ý, si no, se
molta gana té de tornar en aquestes terres, ý puix no s'à fet plaher de venir és
bé procurar que se
Per aquesta no
ella dich per a que vostra mercè sia informat del que de ací
l'art del cardar; si algun dubte li ocorrerà més avant, avise-me
lo que serà menester ý del que succehirà ací més avant li
Jo crech que lo senor bisbe aurà dit a vostra mercè lo que à ocorregut tractan
ab don Lois Mascó sobre los processos de Riba
fer ab salvetat seva; jo no vull d'ell més del que ell matex voldrà, però la
matexa libertat me par que puch tenir jo ý, per lo que en dies passats vostra mercè
me scriví, jo li responguí, m'à paregut donar-li
encamine tot lo que s'à de fer de la manera que ell serà més servit, lo qual done a
vostra mercè molta salut ý guarde ý augmente sa molt magnífica persona ý casa.
És de Barcelona, a
Jo scriví a mon fill sobre l'ofici que vostra mercè manava ý no tinch
resposta perquè les darreres letres que hé rebudes, ab les quals pense que
respondre, són fetes de cuyta, però tinch per cert que ell y farà lo possible.
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Toledo, 2 de març de 1539">
Tots es troben bé de salut. Ja ha nascut Diego, el sisè fill d'Estefania, i necessita una dona per
ajudar-la. Torna a estar embarassada. L'emperadriu no es troba massa bé.
Paper. 1 plec (30x21'30 cm) De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Yl·lustre senyora: Ab don Bernat Albert rebí dos lletres de vostra senyoria: la una
en recomendasió sua ý l'altra, breu; ý, ab elles, la mercè que ab totes; ý ab les
noves de vista, estremada consolasió. Infinides gràcies fas a nostre Senyor per estar
vostra senyoria tan bona com m'escriu ý com me diuen los que de allà vénen. A
Ell plàsia, per sa infinida misericòrdia, que per molt llarc tems sia axí. Ý, perquè
crec que està vostra senyoria ab ànsia de nostra salut, per lo que li escrigí ab lo
coreu, parlaré primer d'ella. Don Juan, mon senyor, està ja bo, llaós a Déu, però
encara no va sens bastó, que lo mal és estat tan llarc ý tan gran que los membres
àn menester tems en cobrar forses. Menja ja ý dorm molt bé, ý axí li
en pocs dies à cobrat molt, que era restat ben flac.
Lloÿset està bonísim ý besa les mans de vostra senyoria, ý no escriu per
ser diumenje.
Juanico està ja guarit del seu trenc, ý està molt bo ý bonico ab sa trasquila,
encara que a mi me àn dolgut molt los cabellets. Ara, en oyr-me dir que volia
escriure a vostra senyoria, me à dit que "le beso las manos" ý que ell tanbé volia escriure
a la su'ama, ý à ordenat la que serà ab aquesta per a ella. Diagito may pus
à tengut res, ý prova tan bé ab aquest'ama que està lo més bonico del món ý de
millor color que solia, ý reposa per meravella. Jo espere en Déu que no li vindrà
més ninguna cosa. De allò de bax està bo. Lo portador los à vist a tots, que farà
relasió de vista a vostra senyoria, lo qual no m'à aguda menester per a sos negosis,
que de molt bona gana m'í fóra enpleada, ý axí m'í oferí.
Los vidres que portava don Bernat Albert aribaren sansés ý àn paregut en
estrem bé. En la matexa ora los doní a la enperatriz, que y folgà molt. Jo
bese les mans a vostra senyoria per ells moltes voltes.
Sa Majestat està, ab sa indispusisió, ben flaca ý desganada. Estam tots ab
gran temor d'ella. Nostre Senyor li done la salut que avem menester. Vostra
senyoria la fasa comanar aquí a bones persones, que l'altra volta la resusitaren les
orasions d'exa siutat.
Jo estic molt bona, llaós a Déu, ý esta volta no tindré treball de sercar ama
perquè la de Juanico à de parir en fi de aquest o en prinsipi de abril, que vindrà
ben a conte. Ý ella cria tan bé que, encara que fos més vella la llet, me par seria
raó de pendre-la.
Ja tinc escrit a vostra senyoria la nesesitat que tinc de una dona ý lo que
avia pensat de Oluja. Desije saber lo que vostra senyoria manarà sobre asò per
a comanar estos miyons a na Blanes. Ý, perquè aquest portador va per ses jornades
ý crec que partirà coreu que y serà abans que ell, se acaba esta soplicant a
nostre Senyor la yl·lustre persona de vostra senyoria guarde ý estat prospere, com
jo desije ý é menester.
Es de Toledo, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
vuestra señoría. De tres días acá estoy muy mijor y sería ya tiempo, pues avrá mañana seis
semanas que dura, sea nuestro Señor loado, el cual me guarde la ilustre persona de vuestra
señoría, como yo deseo y é menester.
De vuestra señoría mayor servidor y más obediente hijo, que sus ilustres manos
besa.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Barcelona, 28 de maig de 1539">
Li diu que ha estat malalta i que l'aparell de "cardar els draps" funciona molt bé. A causa de
les queixes dels paraires es reuneix amb ells. Ells accedeixen a admetre-la a la confraria.
Paper. 1 plec + 1 full (31x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífich senyor cosín jermà: Dies ha que no tinch letres de vostra mercè
ý estich-ne ab molta ànsia, perquè lo senyor bisbe me scriví que stava ab alguna
indisposició ý pensament de venir a les caldes, del que stich ab molta ànsia, ý no
aguera jo tant tardat a scriure
compte de mi, com per lo senor bisbe crech que aurà sabut. Ara, trobant-me ja
bona, lahós a Déu, encara que molt fatigada per la mort de la emperatrís, ma
senyora, que sia en glòria, que tinch jo molta rahó de sentir-ó en gran manera
per lo que mos fill perden en aquesta de sa ventura, no hé volgut tardar més a
scriure-li per la molta ànsia que tinch de saber de la sua salut. Fer-ma mercè que
me n'avise lo més prest que fer-se puga ý que mire molt per sa salut ý no faça
d'aquells desordes acostumats, que són molt grans, ý ab ells s'és mes en perill
moltes voltes. Ý, perquè pense que pendrà per scusa de dir-me a mi lo matex, lo
certifique que lo mal que jo hara hé agut no m'és vengut per ningun desorde
que haja fet, ý encara me
molt negociar, lo que jo no crech; però, consevulla sia, jo stich determenada de
guardar-me molt d'ací a avant, perquè no tinga que penedir-me, ni
dar culpa, ý axí
També desige saber en què està la hobra del seu artifici de cardar, que ab
desig stich de saber que u tinga ja ben encaminat. Lo que jo hé fet ací, fa prou
fahena i ja hé tramès també a posar-lo en Jirona ý en altres parts lo
de manera que jo crech que serà cosa que tots los perayres en contentaran; encara
que s'à de tenir ab ells alguna manya, que tots treballen de voler abatre lo preu ý,
per ço, scriví jo a vostra mercè que no
puga servir de l'horde que jo hé servat; ý ja porà ser que jo matexa li done la
informació, perquè tostemps estich ab prepòsit de anar aquí tan prest com me
serà posible, plàcia a nostre Senyor que u puga fer que molt ho desige. A la
senyora ma cosina bese les mans més de mil voltes ý als dos done Déu tanta salut
ý vida com jo desig, e ab augment de sa casa.
És de Barcelona, a
Aprés de aver scrit aquesta, n'é rebut una del senyor bisbe ab la qual me
avisa del moviment que àn fet los perayres, del que
paregut donar avís a vostra mercè de l'horde que jo hé tengut ab los de ací,
perquè segueixca lo matex. Ja haurà sabut vostra mercè com jo comencí l'art en
Martorell ý, tantost, se començà a parlar ý estrendre la fama de l'artifici ý, com hi
à moltes maneres de persones, cascú parlava com li s'antojava, jo tinguí manera
de saber tot lo que
perjudici, ý que no
no sabia res de açò, trametí per los cònsols ý preguí
promia de perayres ý que vinguesen a parlar ab mi, ý axí u feren; ý com foren
ajustats davant ab mi, aprés de aver-los fet moltes gràcies que fossen volguts venir,
ab totes les cortesies que pugui, los diguí que jo
nova que hera arribada a notícia mia per al seu offici, la qual havia ja començada
en Martorell, ý que creya que ja u havien hoït dir, però que no podien ser ben
informats sinó hoint-ho de mi, ý que axí
un artifici per a cardar los draps, sens posar-los a la percha, ý que jo tenia gràcia
de Sa Magestat, que ningú
forçava a ningú de venir a l'art ni dexar la percha, perquè no fora rahó ni justa
cosa; en altra manera, ni jo vol·lia usar de açò sinó a plaer ý voluntat d'ells, mas
per a que
aguda una casa en tal part, si
posar-la en altra part; ý, ara, a mes despeses ý mon arisch, jo faria la dita art com si
sabés que tots se n'aguessen a servir ý, feta que fos a mon arisch, també jo
hauira uns quants draps per a provar-la, perquè tots vessen lo effecte ý exercici
d'aquella; ý com ho tinguessen vist, si
que se
del que costava la percha ý, que hera certa que s'aparellaria un drap pus prest
en l'art que en la percha, ý molt millor aparell, ý diguí"— Si ab tots
Ý
aquestos avantatges, vosaltres no voldreu usar de l'art ni dexar vostra percha, jo us
tendré per sensats hí m'aconortaré de aver fet aquestes despeses de buit, ho
començaré a fer a
de negú ý, si vosaltres vos contentareu de l'art, jo
metre
l'offici, que en tot vull participar com cadascú de vosaltres ý en major porció."
sobre açò
que
dexar l'art si no
vendrien ý axí
la qual jo aní, ý aquell dia me metí en la confraria d'ells, de hom som restats tan
amichs que, tot quant fas, ho fas a consell dels més principals ý, de lavós que
parlí ensà, no s'à parlat ni tractat cosa de qüestió ni à marmurat ningú contra l'art.
Ver és que, parlant dels preus, àn temptat de voler-los posar molt baxos, jo lavós
diguí
que jo aparellaria quatre o sis mesos a fiar, fins veure quines despeses y auria,
scrivint los draps de cadascú; ý que
menys del que costava a la percha ý que, aprés, segons estarien ells contents de
l'aparell, jo auria provat ý contat les despeses, nos poriem concordar del preu, ý
axí s'és fet; ý entretant ells àn vist lo gran avantatge de l'aparell ý del que guanyen
los draps en l'art, ý estan tan contents que mostren que no faran contrari al preu
que jo voldré posar, puix sia com los tinch promès alguna cosa manco del que
costa a la percha, de manera que ab aquestes justificacions jo
que volia; ý si vostra mercè no u ha fet axí en los principis, me par que deuria
procurar de ajustar-los ý parlar-los ý dir-los que no s'enugen de res, que l'artifici
vostra mercè lo pot fer per son passatemps, puix lo fa a ses despeses, ý si ells no
se
mescla de açò, moltes cortesies ý, en son cas hí loch, servexca
hé tractat ab los de ací, segons dalt dich, ý en particular treballe de guanyar algun
amich entre ells que, servint-los bona manya, jo crech que tot se remediarà.
Nostre Senyor ho encamine com és menester, ý del que succehirà me farà mercè
de donar-me
És closa a
Servirà a vostra mercè,
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Benet Honorat Joan
Martorell, 15 de juliol de 1540">
Es disculpa per no haver-li escrit a causa de tenir molta feina. Espera veure
de camí cap a la cort.
Paper. 1 full (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 6 c.4).
Molt magnífic senor cosín jermà: Lo portador me donà, dies ha, una letra de
vostra mercè ý dix-me tornaria per la resposta ý, esperant que ell vingués per ella,
jo no responguí per altra via. Poch aprés me
espedir-me d'elles ý posar horde en elles, per dexar-les de manera que jo me
pogués anar ab lo cor reposat, dexant-les ab bon assento; perquè fas compte de
partir en principi de setembre per a València, fent mon camí per a la cort, perquè
vull ésser al parir de ma filla, que ha de parir en octubre; ý assí m'àn ocorregudes
tantes occupacions que no hé tengut temps d'escriure fins ara. Huy és
arribat así Munyós, perquè diu se
letra mia. Hé folgat molt de saber de la partida, per poder scriure per ell matex
que, en veritat, jo estava en pena per haver tant de temps que no havia scrit a
vostra mercè ý, encara que per ell rebí letra sua, també stich ab desig de saber de
la salut de vostra mercè ý de la senyora ma cosina jermana, a la qual bese les mans
més de mil voltes; plàcia nostre Senyor que als dos tròpia jo ab la sanitat que
desige ý, puix tan prest ha d'ésser la mia anada, tot lo més avant poria dir dexe
per a la vista. Nostre Senyor sa molt magnífica persona guarde ý casa augmente.
De Marthorell, a
De l'art hé donat alguna informació al portador, però essent aquí la daré
més complida a vostra mercè de tot.
Servirà vostra mercè.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 16 de juliol de 1540">
Enyorança de Montserrat. L'intent de compra de la baronia de Castellbó no ha reexit. Li
recomanen que, de camí cap a la cort, no passi per València.
Paper. 3 plecs (30'30x21'30 cm) De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Yl·lustre senyora: Los dies pasats rebí quatre lletres de vostra senyoria, la una del
darer de mag, les altres de
estava ab gran cuydado de la salud de vostra senyoria, perquè avien vengut alguns
coreus que no m'avien portat lletres, ý de así à tant que no n'à partit que no é
pogut respondre a elles fins ara, que estava ja ab lo matex cuydado que abans que
rebés les que dalt dic perquè avien vengut esta senmana dos o tres coreus. Ý volgé
nostre Senyor socórer-me ayr, que rebí la que vostra senyoria escrigé a
aquest, que, per ser tan fresca me à donada la vida ý les noves de la salut de vostra
senyoria quals jo desije. Infinides gràcies fas a nostre Senyor que les mies sospites sien
estades vanes. Ý tanbé
vostra senyoria de tots los correus que pasen, que m'à feta estar en gran congoxa.
Ý per so soplique a vostra senyoria que, per breus que sien, no vinga ningú sens
lletra, que, en veritat, jo fas lo matex de tots los que vénen a ma notícia.
Lo frare ab què vostra senyoria diu que m'à escrit llarc encara no és arribat.
Espere
En estrem é folgat que aja estat vostra senyoria novena en Monserrat perquè
sé lo que aurà descansat en aquella santa casa. Déu sap si
trobar en aquell tems en ella, que, aprés de vostra senyoria, de ninguna cosa d'exa
terra tinc tanta soledat com de Monserrat. Bé crec l'auran ben ospedada, especialment
sent-í lo nostre bon amic aposentador pasat, que ja crec no y à altre
dels nostres conexents sinó ell ý no tendria mal consertada la sua casa de
Aulesa, que tanbé só serta que folgaria vostra senyoria en ella.
Gran bé serà estat per als vasalls lo que s'és detenguda vostra senyoria en
Martorell, axí per aclarir les qüestions pasades com per posar-los en l'orde que àn
d'estar en absènsia de vostra senyoria. Ý pense que serà menester altre tant en
Molín de Rey, però tem la estada de vostra senyoria en aquest temps allí, que sol
ser malsà, ý per so voldria que
vostra senyoria està en ell, ses qüestions, ý que, al pasar per allí, se detingés lo
menys que pogés, si pasa en aquest mes, que en agost ja crec sol ser més sa.
L'osde que vostra senyoria pense dexar en exes baronies me par molt bé,
axí de que reste mosèn Palau per procurador com del lloctinent que à de residir
ordinàriament en elles, ý tanbé de arendar los delmes, que en presènsia fa prou
que
persones noves a causa del mal de mosèn Francés, del qual me pesa molt, que
tinc per bon servidor. Déu u ajude, que pesar-m'í à que
Quant al de Castellbó, me par que tot lo món és interès sinó don Juan
de Çúñiga, ý bé crec li auran donat treball a vostra senyoria les mayes que à
tengudes ab lo virrey, que, per a mi, lo major de tots és dessimular, lo que entenc
millor que
ý per so és bé que u fasam ab est negosi. Ý, servant esta maya, don Juan, mon
senyor, li à escrit al virey tot lo que convé per a dit negosi, ý, segons ell à escrit al
comanador major ab aquest darer correu, ja crec serà acabat, que diu que àn
preposat als de Castellbó de qui estimaven més ser, de la Seu de Urjell o de don
Juan; ý que los tragons dijeren que de don Juan ý tots los pobles que no de
ningú, sinó del rey; de manera que ja crec no y à que porfiar. Don Juan, mon
senyor, diu que no y entraria per res sinó de la manera que té dit, axí
perquè tendria afronta de que, aprés de ser-ne estat Oliver senyor absolut, vingés
ell a ser sensaliste, com perquè li par terible jent per a conservar ab els sens tenir
domini ý jurisdicsió sobr'ells, ý que més estima esmersar sos dinés en sensals o
en quirar altres coses de les baronies, perquè, com yxqués alguna compra aquí,
so tindrà. Jo desijava molt que aquest negosi se afectuàs de la manera que tots
teníem pensat, però, ja que no s'és pogut fer, folgé de la conclusió d'ell perquè no
sia causa de detenir més a vostra senyoria, que tostems nos à vengut destorp, al
tems que estava, per a metre
ningú, que no és menester dir lo que tots ó desijam, pux y à tanta causa de desijar-ó.
Mentres estes calors pasen, porà vostra senyoria ordenar ý espedir tot lo
de aquí perquè, en comensant a refrescar lo tems, puga enpendre sa benaventurada
jornada; tal sia ella, plàsia Déu.
Jo tostems é desijat que no fos per València per la temor que tinc aquells
arrosos ý a que detingen allí a vostra senyoria.
Ý ara
venir per allí per serta cosa que no
sabrà vostra senyoria a la vista. Bastarà dir ara lo que millor se sufre escriure. Así
tenim per sert lo casament del duc de Calàbria ý de la marquesa, ý sabem per
serta via que ella té hull a que s'afectue com vostra senyoria sia allí ý en sa
presènsia. Ý, volent-ó ella, no
formàs quexa; ý, per altra part, per serts respectes no voldríem s'í trobàs vostra
senyoria. Ý per so
seria bé prengés son camí per esta altra part, especialment que los negosis de
València no tenen, al present, tanta nesesitat de la vista de vostra senyoria que no
ý baste enviar-í una persona. En tot sabrà millor fer la determinasió vostra
senyoria que d'así li poríem escriure. Nostre Senyor la y dexe ben determinar ý
de manera que no s'allarge més nostra vista.
De la venguda de Oluja no y à què dir sinó que, ja que no vingé ab
l'ama de la marquesa, pot esperar a vostra senyoria, que jo
poré ab estes. Na Blanes é tenguda molt mala de febres ý aprés li restà una febreta
contínua de mala manera, que
prou nesesitat mos fills, ý jo també; de la mala inclinasió del seu, me pesa en estrem ý
no li n'é dit res per no donar-li alterasió, que és aquex lo que més vol ý sé que
sentirà més axó que si fos mort; l'altre que dexà en València morí. Vostra senyoria
me fa molt gran mersè en lo que mana mirar per ell, que tot se deu a sa mare.
Per na Serrana enviý, en rebent les lletres, ý li digí lo que vostra senyoria
manà, ý maravellàs com no avia rebuda procura sua, que à dies que l'avia enviada;
dix-me que ab lo primer n'enviaria altra.
En los negosis de la senyora dona Catalina de Cardona, fem así quant nos
és posible, ý farem tot lo que se li oferirà, axí perquè tot li
com per ma[na]r-ó vostra senyoria. Ý per son fillastre se farà lo matex, pux li
deu de la matexa manera, senyaladament ara que està conforme ab sa madrastra; ý
en tot tems avem dit nosaltres que, tenit ell diferènsies ab sos jermans, avíem
d'estar neutres, pux nos eren en un grau ý que a la senyora dona Catalina
ajudàvem a les diferènsies que tenia ab sos jermans ý, pux ara ells dos són una
cosa, millor los porem servir, ý axí u avem escrit a son fillastre. De la venguda de
son fill a la cort, tostems qu'ella manarà lo pot enviar, que axí servirà al prínsep
com si tingés asento, com fan molts altres. L'asento no crec se fasa fins a que Sa
Majestat vinga, ý llavós serà bo de acabar. Axí fosen molts ducats per any com
són vint_ý_quatre solament.
Pux é acabat de respondre a les lletres de vostra senyoria, serà raó l'avise de
nostra salut, la qual és, llaós a Déu, molt bona, axí la dels pares com la dels fills. Ý
nostren compare és exit molt bé de la sua ferida ý està molt sa ý bo, ý à ja quinze
dies que tornà a servir ý a continuar son estudi. Era
tornat a cobrar. Si té tems, com yxca de la escola escriurà a vostra senyoria.
Juanico besa les mans a vostra senyoria ý diu que respondrà a sa lletra ý, perquè
veja vostra senyoria quant singular és, li diré lo que dix l'altre dia. Posaven-li la
sua cadena ý demanaren-li lo prínsep si portava cadena, dix:
agüela como yo"
acostuma. Diagito està bonico, encara que ell may és estat gros, que, en la
conplecsió, senbla a don Loys; ell tanbé és grasiós per son art, si no que parla tant
com l'altre ý per so no
que solia, que era molt grosa, però causa-ó la calor, ý les dents té
altres tres per a trencar, és gran chocarera ý ben blanca, los cabells estan castanys,
crec que axí
gana. Guart-los Déu a tots per a son servey. Ý, a Ell gràcies, jo estic bona, però
molt pesada, que
Ja vostra senyoria sabrà lo que àn declarat en Roma sobre la profesió de sor
Requesens. Plàsia Déu que en lo que resta fasen justícia. Ý, per a què allà ý así
conegen millor al cardenal de Santiago, à presa ara altra enpresa com la que té
contra nosaltres, ý és de casar al fill del duc de Medinaceli, que vostra senyoria
veu en Pedralbes, exit de frare profés de si[n]c anys, ab una filla del conte de
Salines; à n'í tan gran murmuració. Ý encara crec que estes dos coses i altra de
ben mala calitat que à empresa seran per a què Sa Majestat se indicne contra ell
ý
Ell serà més servit, lo qual la molt yl·lustre persona de vostra senyoria guarde ý
estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Carta d'Estefania de Requesens a la seva mare, Hipòlita
Madrid, 5 d'agost de 1540">
Té moltes ganes de veure-la. Li demana pagui uns deutes que té. Que faci dir una missa a
Montserrat per l'ànima de mossèn Bonavida.
Paper. 1 plec (30'20x21 cm) De mà seva. Amb rúbrica. Sense signatura.
(A. P. lligall 30 c.2).
Molt yl·lustre senyora: Dos dies à que escrigí a vostra senyoria per coreo ý, breu,
perquè
molt espau, ý, si vostra senyoria à de venir per al tems que tots desijam, poria ser
que la trobàs ja partida o en vespra de partida. Ja tinc escrit a vostra senyoria com
jo entre en los nou mesos a
dia del mes, de manera que, per a què vostra senyoria estigés algun poc descansada
de tan gran jornada, seria menester que fos así per tot setembre. Ý, en tan
llarc camí, és menester posar-í molts dies ý no fer les jornades grans, ni caminar
ab calor, que per a quisvulla és danós, quant més per a vostra senyoria. De
manera que, segons jo estic avant, venint vostra senyoria per València és inposible
aribar a tems del meu part, encara que no
que la marquesa de Zenete està esperant a vostra senyoria per lo que li tinc escrit.
Soplique a vostra senyoria que pense en tot ý que
parrà, ý apartant tots los inpediments que
tan desijada, que tostems nos n'í àn vengut tants que ara
sia com les altres voltes. Nostre Senyor ó encamine com ó pot fer, ý com jo lo y
soplique. Vostra senyoria me avise ab lo primer de tota sa determinasió ý de la
jent que fa conte de portar perquè jo puga enviar des de así lo que més avant serà
menester ý les sèdules de pas ý de aposiento.
Nosaltres estam tots ab conplida salut, llaós a Déu, com per lo portador
porà vostra senyoria saber, que
les mans de vostra senyoria ý estan molt regosijats per sa venguda. Diagito ý
Ypòlita, com no u entenen, tenen regozijo de ses travesures; estan molt bonicos
ý la chica té set dents; guart-los Déu a tots per a son servey.
Jo tinc escrúpol que de un besconte dec a na Guardiola, que sia en glòria,
tres ducats: soplique a vostra senyoria los mane pagar a son ereu. Ý altres trec dec
a sa filla, de la casa que li llogàrem: tanbé
descàrec de ma consiènsia.
Ayr morí así lo fill de Bonavida de modorrilla, que m'à pesat estremadament,
axí per la piatat que
Senyor lo tinga en sa glòria, al qual soplique la molt yl·lustre persona de vostra
senyoria guarde ý estat prospere, com jo desije ý é menester.
És de Madrid, a
De vostra senyoria major servidora ý més obedient filla, que les mans li besa.
Soplique a vostra senyoria mane dir una misa en l'altrar de nostra Senyora
de Monserrat per l'ànima de Bonavida ý altra per altre criat que
jo no é vist fins a vuy tal servidor. Aquest no és mort así, sinó en casa de son pare,
que era anat allí per a esposar-se, ab un mes de llisència, ý en ells s'esposà ý morí.
Déu los aculla en la glòria.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 27 de juny de 1525">
Li explica la necessitat que té d'aconseguir diners i li demana que pagui els deutes com pugui.
Paper. 1 full (29'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Moltes letres vos tinch scrites significant la molta necessitat
que tinch ý, perquè millor la conegau, veureu que só stada forçada de
remetre-us a pagar aquí, ab una letra, cent lliures de aquesta moneda, a Jaume
Blanxart per mossèn Cornet ý, ab altra letra, quaranta lliures de la matexa
moneda a Gabriel Nogués per mossèn Rossella; los quals diners vos dich pagueu
del que m'era degut del dret de la quema, del qual dret ho vos avisí que era levat
lo sobrecehiment; ý perquè, segons hun compte vostre, se mostrà que del dit
dret me eren degudes do
hé fetes dites consignacions no podent-me
tinch, si havieu rebuts dits diners, no hé gosat remetre
cambis. Molt vos pregue que, si rebuts no
cumplau ab los dessús dits, als quals fareu promesa de pagar les dites quantitats.
Però, no obstant que dich en dites letres que dels primers diners pagueu, és ma
intenció que si
rebuts, ni podent-se rebre per comptament, vull que dels primers me trametau
cent ducats dels quals tinch ací extrema necessitat e no me
us encarregue molt tingau diligència de envyar-los-me promptament ý, encara
que aquells doneu a cambi ab algun desaventatge puix, no sia molt, me n'aconortaré,
sols que vinguen pagadors ací a sis o vuyt dies vista al més larch; ý feu-me
plaer que, no podent complir ab los altres axí promptament, los doneu bones
esperances, dient que dels primers diners que rebreu los fareu gran content; ý axí
mateix vos pregue, tan encaridament com puch, tingau aquella diligènsia que de
vós confie en executar lo que és degut de les pensions del censal, que jo us certifique
que axí per causa de les despeses de la obra com altres, que may falten,
stich posada en tan extrema necessitat que may en tal me trobi ý venint-me los
socorros de aquí tan tart és no saber què fer ni tenir remey, puix só certa que en lo
que toca a mes coses no faltau per voluntat. No m'é de més encarir-ho, sinó pregar-vos
que us recordeu de ma necessitat ý tingau la diligència que de vós confie.
Ahir me arribà la rejoleta molt maltractada, per no haver-la treta encara dels
sarrions, no us puch avisar especificadament del dan que ha rebut, per altra vos n'escriuré,
sols vos sé dir que en lo que n'é pogut veure n'y ha moltes de trencades.
Aquesta, per portar-la lo mateix portador de les altres dos, vos envye sots
plech d'altri; ab port pagareu al qui la us darà lo port que haurà pagat. No
ocorren més per aquesta, nostre Senyor vostra persona guarde.
És de Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Direu a mossèn Honorat Joan que dies ha li scriví [...] de la herència del
testament de son pare, perquè pogués proseguir en la sua causa. Fins ací no u ha
fet. Que si vol proceheixca en ella, és mester que la m'envie; dir-la-y heu tantost,
en haver-se rebuda aquesta.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 1 d'agost de 1525">
Li dóna ordres de cobrament i de pagament dels deutes i li demana que s'ocupi d'un afer de
Viladamor mentre aquest és fóra.
Paper. 1 full (30x21 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: Vostra letra é rebuda, ab la qual m'avisa aveu complit
de pagar les sent lliures de mosèn Cornet; bé ý prench plaer que ell sia pagat, mas
sap Déu folgara se fos pagat dels dinés de la quema perquè jo
dels altres, que
quema, perquè us sertifique los é molt menester; sobre asò vos tinch scrites tantes
letres que no sé que més me poria dir en aquesta, sinó que us pregue encaregadament
ho tingau en recort.
De la casa, si us ve algun partit, preneu-lo segons vos tinch scrit, que molt
ó voldria. Les ragoletes són aribades ý ab tan mal consert que les sàries venien
totes desfetes ý tantes de trencades que
fretura per al compliment dels payments.
Jo us scriví també pagàseu a Nogués per mosèn Rosell quaranta liures
d'aquesta moneda, dels dinés que aveu de aver de la quema; rebut que
pagar-los eu ý, si abans ne [re]beu de les pensions, no us ne desixcau que aqueyos
jo
asò, que sols vos ho dich perquè sapiau ma intensió ý, perquè baste per a tots,
vos prech trebaleu de cobrar lo qu'és degut, axí de la quema com del sensal.
Jo é tramès a Viladamor per un negosi meu. Un poch de camí, só avisada
que un parent seu, pretenent que té dret en los béns de Xàtiva, va allà per fer
demanda. Jo volia scriure allí a un procurador de Viladamor ý, per no saber lo
nom, no u puch fer. Fer-m'eu plaer que parleu ab un notari, que és stat criat ý
secretari del governador, qu'és vuydo, que tampoch no
qu'és molt amich del dit Viladamor, crech lo deveu conèxer, que scriva a
Xàtiva que miren en donar rahó ý satisffer a la pretensió de aquex que va com és
mester, perquè no sia fet perjudici al dit Viladamor per éser absent, encara que no
crech tinga ningú fonament. Per amor de mi que parleu de continent a d'aquest
que us dich, perquè ell y donarà recapte.
Per ara no m'ocore altra cosa, sinó que
És de Barcelona, lo primer de agost.
Farà lo que voldreu, la trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 3 de gener de 1526">
Li demana que pagui allò que deu.
Paper. 1 full (21x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Per fer aquesta de vista, no scriuré tan larch com volria,
satisfent a tot lo que per mossèn Capeller hé sabut, dexar-ho hé per a major
espay. Aquesta sols serà per dir-vos, que en virtut de l'altra letra que us fiu estos
dies passats, que pagàsseu a mossèn Nogués per mossèn Rossella, quaranta lliures;
puix aquelles no li haveu pagades, dels diners que més promptes tendreu, li
pagueu cinquanta ducats, ý per res no haja falta, perquè jo hé promès al dit
mossèn Rossella que, arribant aquesta aquí, li pagarieu los dits cinquanta ducats; ý
axí vull que aquesta valga en loch de letra de cambi. Molt prest vos scriuré més
larch del que ocorre. Nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 4 d'agost de 1526">
Li comenta que està molt contenta amb el casament d'Estefania i li demana que pagui a un
mercader els diners que li deu d'unes robes.
Paper. 1 full (27'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Per Viladamor rebí vostra letra per la qual, ý per la
relació que ell m'à feta, hé vist quant vós fou alegrat del casament de ma filla ý
la contentació que teniu de la persona del senyor don Joan, mon fill. Axí u
esperava jo de vós, tant per la antiga amistat que teniu de aquesta casa com per la
molta voluntat ý afecció que sempre us hé conegut, ý perquè tingau més rahó
d'estar alegre vos certifique que ma contentació és tanta, que crech no poguera
haver casat ma filla ab persona neguna de aquest món que major consolació ne
sentís; axí per respecte de la persona de mon fill, com per molts altres respectes
que a mi ý a ma filla ý al bé de aquesta casa satisfà molt. De tot sien fetes gràcies
profundes a nostre Senyor. També rebí aprés una altra letra vostra ab les confitures,
les quals arribaren a molt bon temps.
Jo tinch ací compte ab hun mercader qui
robes; stimaré molt que, dels primés diners que rebreu d'aquexos censals meus de
Vilafermosa, pagueu aquí a mossèn Nogués, lo qual té càrrech de rebre, per dit
Rossella, fins en dos
los rebreu, com dich que cobrant cauteles del dit Nogués jo
compte. Feu-me plaer de fer-ho com dich, que molt volria que dit Rossella no
tingués causa de clamar-se de mi, perquè ací reb d'ell moltes cortesies.
A vostra muller molt me coman. Nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 11 de gener de 1527">
Li demana que pagui uns deutes.
Paper. 1 full (30x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: Pochs dies ha, rebí una letra vostra en què m'avisàveu
havýeu pagat a
volria molt que fos satisfet en tots los dos
perquè cert desige complir ab ell per haver-ne rebut molts cortesies ý plaés ý axí
us pregue ý encarregue quant puch, tingau diligència de exhigir lo que és degut
de mes rendes, ý dels primés dinés pagueu al dit Nogués fins al compliment dels
dits dos
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 6 de març de 1527">
Li encarrega que pagui uns deutes i que cobri el que se li deu.
Paper. 1 full (29x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Pochs dies ha, rebí una letra vostra, ab la qual me avisau
com havieu donat a mossèn Nogués, per mossèn Rossella,
dins pochs dies vos ne havien de portar
dinés són de tan mal traure en aquexa terra per causa de la molta necessitat d'ella,
que ab gran dificultat se podrà cobrar lo que és degut. A mi
que la causa sia tan legítima ý, ab la necessitat que tinc de ajudar-me de mes
rendes, no puch dexar de encarregar-vos tingau diligència tostemps de cobrar lo
que és degut; ý encara que jo tinch per certa la necessitat dels de Vilafermosa,
tinch conegut en ells que may fan res sinó per força ý ab execució.
La causa principal perquè fas aquesta és per dir-vos que, puix ara haveu
donat aquexa quantitat a mosèn Nogués, per mossèn Rossella, que l'entretingau
ab bones paraules alguns dies perquè ma intenció és, que dels primers dinés meus
que tendreu, pagueu a mossèn Marguí per hun botiguer de teles de ací qui
Folrà, cinquanta ducats, dels quals só obligada al dit Folrà per robes que d'ell hé
prefès; ý hé rebut d'ell moltes cortesies ý per ço volria molt que fos pagat, ý axí
us pregue tingau la diligència que de vos confie en exhigir lo més prest que pugau
dinés, ý pagueu al dit Marguí los dits cinquanta ducats, com dich; ý pagat açò
treballareu de fer lo compliment dels dos
Per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
De aquesta comissió, que ací us fas de pagar a mossèn Marguí, és mester
que no
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Molins de Rei, 15 de desembre de 1527">
Li parla de l'obra dels molins de Molins de Rei.
Paper. 1 full (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: Rebí una letra, ab que m'avisau, que us podria remetre
hun cambi de cent ducats, ý axí
hé continueu la execució, perquè me puga ajudar del que més avant és degut,
que tot és mester ab la gran despesa que tinch de la obra dels molins, los quals,
perquè só certa que us ne alegrareu, vos avís que rehïxen molt bé, gràcies a nostre
Senyor, lo qual vos tinga en sa guarda; ý per cuyta ab aquesta no dich més.
És de Molín de Rey, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 6 de març de 1528">
Li dóna ordres sobre l'afer dels frares de la Murta. Li anuncia l'embaràs d'Estefania i li
demana li enviï queviures per als qui treballen a l'obra dels molins de Molins de Rei.
Paper. 1 plec (30x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: La darrera letra que tinch vostra és de
Jo us scriví, aprés de haver-la rebuda, breument, que per cuyta no poguí respondre
al que m'escrivýeu sobre la declaració de la causa dels frares. Jo hé vist lo
trellat que m'envyau ý no puch dexar de maravellar-me del que han declarat,
per moltes rahons les quals vos tinch ja scrites, però en no ésser jo aquí present,
los frares, ab la favor que tenen ý solicitut, han sabudes; ý só certa que hauran les
provisions tals com sabran demanar. Aquí no y ha ningú per mi sinó vós ý bé só
certa que no u perdeu per voluntat, però ells ho guanyen ab sa diligència ý importunitat.
Lo trellat de la concòrdia bé
tan estojat que no l'hé trobat, ny
hun altre trellat, ý sia lo pus prest que poreu, ý treballau de entretenir la causa tant
con poreu, perquè jo tinga temps de provehir en certa fantasia que tinch. Ý encara
volria que m'enviàsseu lo clam del testament, que dispon lo legat del memorial
fet per la senyora vezcomtessa, que en glòria sia; ý enviau-me també ordenada
supplicació per impetrar
perduda, ý trameteu-m'ó tot, com dich de continent, havent rebuda aquesta.
Estos dies passats, vos remetí hun cambi de cent ducats per los que
digués tenieu plegats ý, perquè crech haureu feta diligència de exhigir més dinés,
hé pres ací per lo senyor de Manizes certa quantitat ý m'àn de fer compliment
fins a cent ducats, los quals se paguen per lo bisbe de Girona; per ço ab aquesta
vos remet que pagueu al senyor de Manizes, tots plegats si
axí com los rebreu, cent ducats ý rebeu apocha o albarà del dit senyor de
Manizes, lo qual, ensemps ab aquesta, guardareu per claració de nostres comptes;
ý avisar-m'eu què haveu exhigit ni en què stan de la execució del que és degut,
perquè jo puga fer compte del que
pagat que sia lo senyor de Manizes, al qual donareu lo plech que va per a ell.
En dies passats vos envyhí hun plech de letres en què n'í havia una per al
prior de Montesa, no sé si la haveu rebuda, avisau-me
alguna persona fiada ý de conexença per qui m'envyeu la lengua de serp que ell
vos remès que m'enviàsseu, que molt la volria tenir ací per la mia filleta, la qual
sia bona; ý dona Estefania també stà prenyada, mon fill és stat ací sis mesos. Ha
vuyt dies que és partit per a la cort. Si lo rey ve de València, aquí l'aureu. Dies
ha, vos scriví que enviàsseu huns archs, stimar-vos hé que
guarniment que és mester, segons vos scriví, ý que sien molt bons perquè són per
a mon fill ý volria que, com torn ací, los tròpia en casa.
Ja crech que sabeu com stich en la obra dels molins, és obra larga ý que y cap
molta gent. Volria hun quintar de arròs gros del millor ý més triat, ý dos quintàs de
menuts, ý hun quintar de sucre de pans grans, ý mig quintar de sucre fi; ý tot açò us
prech que m'envyeu lo pus prest que fer-se puga. Si podeu enviar-ho per mar, assegurat,
enviau-ho tot ý, sinó, enviau lo sucre per terra que lo arròs massa costaria.
Per aquesta, altra cosa no m'ocorre, sinó que us prech mireu bé tot lo que
ací us scrich ý que u façau tot ab diligència, ý m'aviseu de continent de la rebuda
de aquesta. A vostra muller me coman, nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 18 d'abril de 1528">
Li demana que prepari la casa per a hostatjar els criats del seu gendre, Juan de Zúñiga, quan
arribi a València amb el rei.
Paper. 1 plec (32x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.21).
Virtuós ý singular amich: Vostra letra hé rebuda, resposta a la mia. Quant al
negoci dels frares, me fareu plaer de entretenir-ho tot lo que pugau perquè jo ý
tinch fetes algunes diligències, les quals han mester temps per a poder-se negociar
ý per ço satisfà allargar-ho tot lo que
Jo crech tendreu per certa la anada de l'emperador per aquexa ciutat ý,
perquè só avisada que ha de posar en lo Real, hé pensat que vendria molt a
compte a mon fill la mia casa per a sa posada; ý axí us pregue que, vista la present,
parleu amb lo estatger de dita casa ý conserteu ab ell que buyde los estudis,
o lo de dalt, ý tot si serà mester, a coneguda de la persona que mon fill envyarà
aquí per a pendre una posada; ý també consertareu ab dit estatger, si fer-ho volrà
tendrà manera, que farà dos lits per a gentils hòmens en la casa, ý més per a mossos,
també segons parrà al que mon fill trametrà; que molt volria, si fer-se pot,
que tots los de sa casa estiguesen aposentats; ý, si ací no
en lo veÿnat se hagen los lits que dich, perquè com més prop tendrà mon fill de
sa posada los criats, millor serà servit. Ý, perquè só certa que vós ho fareu ab la
diligència que acostumau en mes coses, no m'é de més encarir-vos-ho, sinó que
y torne a pregar que, axí en lo de la posada com en qualsevol altra cosa que a
mon fill ý als seus toque, hu façau millor que si havia de servir per a la mya
persona, que molt més ho stimaré.
Ab lo present traginer, vos trameto una caxa ferrada ab roba de vestir per a
mon fill. Guardar-la heu en vostra casa, fins que ell vos trameta a dir que la
doneu a la persona que trametrà per ella ý, perquè poria ser que no sabrian acertar
vostra casa, és mester que de continent doneu lo plech, que serà ab aquesta
per a mon fill, en mans del governador; ý dir-li heu, de paraula, que, en venint
home de mon fill li mane mostrar vostra casa perquè puga haver la caxa quant
vulla fer-ho, com ací dich, perquè axí m'à scrit mon fill que u consertàs ý, fent-se
altrament, se errava.
Al traginer pagareu lo port de dita caxa, segons lo pes. Si no haveu pagat
los cent ducats al senyor de Manizes, no espereu que ell los vos deman, puix los
teniu, sinó donau-los-hi de continent ý treballau en exhigir, per amor de mi, tot
lo que m'és degut sens perdre-y punt en la execució que, ab les moltes despeses
que ací tinch, hé mester ajudar-me de so del meu.
Per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa guarda, A
vostra muller me coman.
De Barchelona, a
És menester que, de continent, desenganeu als qui tenen l'ort logat que,
venint mon fill, si
aribant lo qui mon fill enviarà per aposentar-lo, li mostrareu la casa ý, si li
contenta, buyt-se de continent; ý sinó volia aquexa casa, endresar-l'en eu en altra
posada de lits; ý de tot lo que auran menester fareu com dalt dich ý de vos confie.
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 23 d'abril de 1528">
Li demana que pagui els seus deutes.
Paper. 1 full (22x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: Molt stimaré que, dels primés dinés que cobreu de mes
rendes, pagueu a mossèn Nogués lo que resta a compliment dels dos
que, en dies passats, vos scriví li donàsseu, per lo que só obligada ací a mossèn
Rossella; ý axí us encarregue que u façau perquè, cert, lo dit mossèn Rossella és
persona a qui tinch obligació ý desige molt fer-lo star content.
Per aquesta, altra cosa no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 30 de setembre de 1528">
Li parla de diferents assumptes pendents, com el dels frares de la Murta i d'alguns pagaments.
Paper. 1 full (30x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: Pochs dies ha que rebí una letra vostra, ensemps ab lo
fardell de la roba de Marimon. Quant al negoci del frares de la Murta, vos avise
que lo prior és stat ací ý no l'hé vist; ver és que lo prior de sant Hierònym de
l'Abron de ací, al qual ja havia donat càrrech que fes saber, en lo capítol que
han tengut en Castella, les justificacions que per ma part se eran fetes, les quals
no m'havien volgudes admetre, me dix com lo dit prior era ací ý que stava
yndetermynat de venir-me a parlar; jo li responguí que lo y remetia a ell mateix,
que si
cridar que no u deliberaria gens. Lo dit prior de ací me dix que ell havia parlat
en lo capítol de aquest negoci ý la resposta que
parlí com dalt dich, en respecte del prior de aquí ý més li diguí que, recelant que
m'havia de tornar tan breu resposta, havia obtès
causa en la cort. Ý d'aquesta manera restí ab dits frares; per ço és mester que dit
per certs respectes, los quals dexe ara de dir per no allargar-me massa, que
detenga de posar lo procés en punt de acord tant com fer-se puga, per ço que no
haja de anar tan prest a la cort. Però açò no u entench a dir que, per causa de
aquesta detenció, se haja de seguir algun dan a la causa ý, tostemps que stiga lo
procés en punt de haver-lo de trametre a la cort, me
Jo scrich la que serà ab aquesta a micer Filibert, recomanant-li dit negoci ý
pregant-lo se disponga en lo fer del memorial ý al·legacions com d'ell confie.
Fins ací no
que stà per a venir a Montserrat molt prest; lavós fas compte de parlar-li del
negoci de la senyora de Manizes, ý de tan bona tinta com lo que jo li dech li
mereix; ý esperant sa venguda no li hé volgut scriure, fent compte que, ab la vista,
se porrà molt millor dir ý negociar.
Jo us haguera ja remès lo cambi dels cent cinquanta ducats, sinó que
treballe de pendre
fas compte de pendre
més dinés.
Nostre Senyor vos tinga en sa guarda. A vostra muller molt me coman.
De Barchelona, lo darrer de setembre
Farà lo que vullau.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 6 de desembre de 1528">
Li envia instruccions per a l'afer dels frares de la Murta i ordena uns pagaments.
Paper. 1 full (30x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 30 c.9).
Virtuós ý singular amich: Vostra letra hé rebuda, ensemps ab les al·legacions, de les
quals no
se sia presentat la
cureu de cuytar més la causa del que, forçant-vos-ne ells, ho hajau de fer de necessitat;
perquè com ja us tinch scrit, me satisffà que s'allargue ý, si era necessari
trametre lo procés a la cort, donau-me
fill ací per a Nadal; ý en tal cas serà mester provehir allí a qui vaja remès dit procés.
Molt hé folgat que hajau posada la scriptura interrompent la presunpció
del creix de la senyora ma àvia, que en glòria sia. Jo no sé que los actes sien may
arribats en poder de la senyora ma mare, que haja glòria, ny jo
que tinch per cert que són en poder de Bataller ý que, si
No n'a [...] que hajau pagades les cinquanta lliures a mossèn Nogués, a
compliment dels dos
cent lliures, que
ab les moltes obres que tinch, despench molt. Jo les hé preses ací de mossèn Joan
Cortès ý Perot Exarrat ý remet-les-vos a pagar a mossèn Miguel Jordà, segons
veureu per les letres de cambi. Per amor de mi que, al temps, cumplau com bé
haveu acostumat.
Per altra vos scriuré més larch, que amb aquesta, per tenir lo temps curt, no
diré més. Nostre Senyor vos tinga en sa guarda. A vostra muller me coman.
De Barcelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Molins de Rei, 22 de març de 1529">
Li demana que pagui uns deutes i que cobri allò que se li deu.
Paper. 1 full (29x20 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Aquesta fas per dir-vos que pagueu a mossèn Andreu
Marguí, com a favor de mossèn Folrà, botiguer de teles de aquesta ciutat de Barchelona,
cinquanta ducats dels diners que són deguts de la paga de juny propassat.
Pregue-us que tingau diligència en cobrar-los lo més prest que pugau ý feu star
content al dit Marguí, que molt ho stimaré, perquè ací tinch rebudes moltes
cortesies del dit mossèn Folrà. Los dinés que restaran de dita paga, treballareu axí
matex de cobrar ý, en tenint-los, me
Per aquesta més no m'ocorre. Nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Molín de Rei, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Molins de Rei, 22 de març de 1529">
Li dóna recomanacions sobre l'afer dels frares de la Murta i li demana pagui a uns atzemblers
un deute que havien contret uns homes del seu gendre.
Paper. 1 full (29x20 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Aquesta fas per dir-vos que pagueu a mossèn Gabriel
Nogués, com a favor de mossèn Balthasar Rossella, mercader de aquesta ciutat de
Barchelona, cent ducats dels dits que són deguts de la paga de dehembre
propassat. Pregue-us que tingau diligència en cobrar-los lo més prest que pugau
ý feu star content al dit Nogués, que molt ho stimaré per lo que
al dit mossèn Rossella
Ja us tinc scrit, per altra, ma intenció sobre lo plet dels frares, si volran
aderir-se a la concòrdia de la manera que us hé avisat, me plaurà, però, si
entorn, vos pregue ý encarregue molt que no espereu que ells hagen de enviar lo
procés a la cort, sinó que vós tingau molta diligència en tramete
més prest que fer-se puga; perquè a my
a compte que, stant ací lo emperador, se fes la causa; ý axí us torne a pregar que,
si los dits frares no
manera que us tinch scrit, que altrament no la delibere fer; que en sabent que lo
emperador sia en Barchelona me envieu lo dit procès.
Huns alabardés de la capitania de mon fill, com lo emperador partí de
València, logaren tres adzemblés: la una de hun home de Meliana, qui
Joan de Múrcia, ý las dos de hun home de Canals, una legua més enlà de Xàtiva,
lo nom de aquest és Pere. Poreu-ho saber aquí informant-vos en dit
loch, qui fou lo qui portà dues càrregues per los de la guarda espanyola, ý los dos
matxos de aquest eran pardos; ý en sabent qui són donareu al de Meliana
vi ý al de Canals
havien logats dits matxos, perquè sabé que no havien acabat de pagar lo loguer
de dits matxos als dits hòmens. Per vostra fe que us ne informeu molt bé ý que
doneu a cadascú d'ells lo que ací dich. Per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor
vos tinga en sa guarda.
De Molín de Rey, a
Farà lo que ordenareu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 24 de maig de 1531">
Li demana que pagui a un mercader els diners que li deu.
Paper. 1 full (21x13 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Pagareu a mossèn Andreu Marguí, mercader de aquexa
ciutat, vint_ý_cinc ducats d'or, dels
de rebre en lo present mes de maig dels de Vilafermosa; los quals direu que són
en paga prorata de major quantitat, que per mi és deguda a mosèn Pere Folrà,
mercader de aquesta ciutat; ý açò us encarregue que façau sens falta. Tinga-us
Déu en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 24 de maig de 1531">
Li demana que pagui a un mercader els diners que li deu.
Paper. 1 full (13x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Pagareu a Bernat ý Joan Forcadell, mercadés de aquexa
ciutat, sexanta_set ducats d'or, dich
de rebre en lo present mes de maig dels de Vilafermosa, los quals direu que són
en paga, per ara, de major quantitat que per mi és deguda a mossèn Balthasar
Rossella, mercader de aquesta ciutat ý açò us encarregue que façau sens falta, e
tinga-us Déu en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 25 de juliol de 1531">
Li mostra la seva alegria pel pagament dels deutes. Li encarrega que cobri les pensions i els
endarreriments que han ocasionat.
Paper. 1 full (30x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Vostra letra hé rebuda, donant-me avís com haveu
complit les dos partides que us remetí estos dies passats a pagar, la una per en
Rossella ý l'altra per en Folrà; ý ab altra, que abans rebí, me avisàveu com havíeu
complit lo cambi dels cent ducats, tot vos ho stime molt perquè jo folgue de
conservar mon rèdit ý, complint vós aquí lo que remet a pagar, lo conserve, de
manera que, en lo que m'ocorre negociar de remetre aquí a pagar alguna
quantitat ý en altres coses, me aprofita; ý axí us prech, tostemps que lo cas ho
porte, façau lo mateix. Ý perquè tinch encara comptes ab lo dit Rossella, li hé
donada una altra letra ab la qual vos remet a pagar, als matexos que per ell haveu
pagats, los
propassat, ý altres cinquanta dels dinés que rebreu de la [de] dezembre primer
vinent. Com rebreu los dinés de dites pensions, tendreu en record de complir les
dites consignacions ý axí mateix tendreu diligència de exhigir lo que és degut de
ròssechs; ý, tenint rebuda alguna quantitat, donar-me
dinés que restan de ròssechs, com los tingau exhigits, jo pendré los dinés ací a
cambi ý
entengau que dels ròssechs no havíeu de pagar les consignacions que dalt dich de
mossèn Rossella, sinó dels dinés que rebreu de les pensions, axí com coman.
Del mal temps, que diheu que y ha en València, sent molta pena, no sols
per lo desatent que jo
lo dret de la terra a la qual jo tinch molta afecció com la naturalesa me obliga.
Nostre Senyor hi provehexca com ho pot fer ý guarde a vós ý a vostra muller, a
la qual molt me coman.
És de Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Miquel Noia, a València
Barcelona, 21 de març de 1532">
Li comenta l'estat d'alguns assumptes i es preocupa per la seva salut.
Paper. 1 full (30x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Virtuós ý singular amich: Estos dies passats, rebí una letra vostra responent a
algunes myes, que us havia fet, encarregant-vos treballàseu de exhigir lo que és
degut per los de Vilafermosa ý, segons lo que scrivyu, haveu feta bona diligència ý
encara mostrau haguereu fet més, sinó per lo impediment de vostra indisposició,
de la qual me só en extrem enujada; ý d'altra part hé molt folgat per lo que
scrivyu stàveu ja bo, nostre Senyor vos conserve la sanitat com jo volria, que no
liurarieu mal, perquè cert jo desige tot vostre bé; ý per la bona voluntat que us
tinch, vos scriví que treballàseu de ymitar a vostre pare, ý no pense fer-vos injúria
en recordar-vos-ho moltes voltes, perquè los hòmens jòvens han menester oyr
sovynt semblants records ý també perquè vostre pare era tan bon home, que jo
desige vós siau semblants a ell, per lo bé que a ell volia ý vull a vós, ý axí us torne
a exortar ab aquesta, que treballeu de semblar-li.
Quant als dinés que
de pendre
aquexa moneda que són les que
bon compliment ý no leveu la mà de exhigir lo que resta ý, en tenir rebuda
alguna quantitat, donau-me
Quant a la faena dels frares, volria saber si s'à proceÿt més avant del què
teniu scrit. Jo fas compte, pasada Pasqua, trametre aquí alguna persona per a veure
si
pasades les feries, si ells pasaven avant, feu-me plaer de entretenir-los fins que sia
arribat lo que jo vull trametre, a consell de micer Filibert.
Per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa guarda.
De Barchelona, a
Farà lo que voldreu.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 29 de gener de 1535.
Li parla de diferents negocis que cal solucionar i li comenta el nomenament del seu gendre com a preceptor de l'infant Felip.
Paper. 1 full (22x31 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Jo crech que haureu ja rebudes mes letres, ab què responch a
totes les vostres, ý us scrich largament lo que m'ocorre sobre la declaració de
micer Vallserà. Aprés vos hé tornat a scriure, per uns hòmens de Marthorell que
eren venguts a negociar ab mi. Aquesta fas per no perdre la avinentesa de tan bon
portador com és lo canonge Rossell, ab lo qual folguí molt ayr, que
veure, axí per ser amich, com per veure gent de la terra, ý Déu sap si li tinch
enveja que ell se
quant me
sols ab ànsia mas en turment, que tenint tanta necessitat de tornar en ma casa, o
almenys dar-í una vista, no u puga fer. Nostre Senyor sia loat de tot ý fer que de
ací puga provehir en lo que serà menester.
Voldria que, de hora en hora, me havisàsseu del que
ý ans hé ja scrit lo que
restitució de les terres; però si los advocats coneixen que sia obligada a més del
que jo dich, puix sia cosa ferma, no dexeu de al·legar-ó ý sforçar-vos, axí ab lo
jutge com ab lo regent, puix li hé scrit en entretenir-ho tot lo que poreu; ý
volrria que m'havisàsseu resolutament del que par als advocats que
que no
menester, ý no dexeu de pagar lo salari a micer Piquer.
Dels negocis de ací no sé que dir-vos, que tot stà en calma. Jo crech que
no confien molt de la justícia com no u strenyen, que poca diligència se fa per
la part que ha empetrat lo breu en proseguir la causa, encara que en altres medis
la tenen molt gran, nostre Senyor provheeixca en tot en manera que
justícia ý no altra cosa.
Jo pensava scrire-us més larch, vuy m'àn tant ocupada que no
temps, quant lo tinga jo faré lo memorial de l'orde que s'à de tenir aquí e lo de
les rendes, segons vos tinch scrit.
Per lo Moreu hé rebuda vostra letra, ab la qual me tornau a dar havís del
que ab les altres me havíeu scrit sobre la declaració, ab lo que us tinch scrit en
les que s'acuse ý en aquesta dich, serà resposta a tot lo que present puch dir.
Al que
prou, ý ja haureu vist com ab les altres vos ne havia scrit; plàcia a nostre
Senyor, que mon fill guanye ab aquest càrrech la reputació que fins ací ha
guanyada en tots los altres serveis que ha fet a Sa Magestat ý que tot sia a son
servey, lo qual vos tinga en sa guarda. Dareu mes comendacions acostumades.
És de València, a
Del canbi, ja us hé scrit com tinch concertat ab Marguí que, tenint havís
de Cortès que ha rebut los dinés, los me darà ací perquè tinch necessitat. Vos
prech que ab lo primer me
Jo tinch necessitat de vels ý ací no
Bertran que me faça una peça, de continent, de la amplària ý de la manera dels
altres ý que mire que lo cotó sia molt ygual; que
moltes canonades, unes més primes que altres, ý fets que sien, enviau-los-me
perquè
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, febrer de 1535.
L'avisa de l'acceptació d'una lletra de canvi i d'altres negocis.
Paper. 1 full (22x30'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Vostra letra de
molt aconsolada ab lo avís que
la execució, axí per ésser causa vella que no comprèn la constitució, com per
lo que diuen los advocats que és obligada dona Leonor de cobrar les terres ý
tornar-les franques, que sols axò bastaria per a donar causa que
spedient ý demenuís la quantitat, ý per a alargar lo temps, però ja serà molt millor
que s'haja de sperar que
allargassen tot lo possible, perquè no volrria que
que molt menys fiança tinch de aqueixa sala, on stà vuy la causa, que no tenia
de l'altra que tant mal y à mirat. Jo hé procurat letres de l'emperador per a
d'aqueixos jutges, prest les haureu aquí, que de la cort en fora les vos enviaran,
o les me trametran a mi per a que les vos envie; ajudar-vos eu d'elles ý de tot
lo que més avant poreu, lo que molt vos comane ý spere que u fareu com de
vós confie.
Dels negocis de ací, no tinch res que dir-vos més del que ab les altres vos
tinch scrit; tan poca instància fan los qui havien de instar lo breu que no s'í ha fet
res fins ara. Pense que per la una part o per l'altra s'estrenyerà de ací avant, lo que
jo molt desije per arribar a cap del que ha de fer, ý cobrar jo ma libertat.
Viladamor me ha scrit la novitat de Gerona. Si tan sovint fa tals empresses
Làtzer Margarit dupte que
succeÿt aprés.
La letra de cambi ha acceptada Marguí, encara no l'hé vist perquè no ha
paregut dar-li molta pressa. Lo memorial que us tinch a enviar sobre lo que s'ha
de fer de les rendes, yrà ab la primera.
Les que seran ab aquesta dareu a mossèn Camós ý, les que van a dins, fareu
donar de continent a bon recapte. Mes comendacions acostumades donareu ý,
doblades, a la senyora Torredemer ý tinga-us Déu en sa contínua guarda.
És de València, dimarts de carnestoltes de
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 9 de març de 1535.
Li parla de l'allotjament del marquès d'Elx, Bernardino de Cárdenas ý Pacheco, al Palau
Menor de Barcelona i del cobrament d'uns deutes.
Paper. 1 plec (22x29'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Per en Nadal, vos hé scrit pochs dies ha molt largament ý hé
enviat lo memorial ý i[n]structions de tot lo que m'ocorre se deu fer aquí.
Stimaré molt que
pregue quant puch que u encamineu ý, per vostra part, que y façau lo degut. Havisau-me,
tantost que hajau rebut les letres, del que haureu fet ý concertat, ni si
ocorre alguna difficultat, perquè jo puga provheir en lo que
Aprés de haver fet ý enviat lo plech, que per dit Nadal vos hé remès, hé
rebut una letra vostra, de
negoci de aquí ý de la bona diligència que y donau. Lo present que ha tret
mossèn Camós me agrada, ý ell també me n'ha scrit, quant no y hagués remey,
compensant aqueixa pertida; ý lo que ella serà condempnada de restituyr als
pagesos, per cobrar les terres, rahonable quantitat, se porà reduir del que li han
adjudicat. Molt volrria saber micer Piquer de quin parer és, si serà ella obligada,
per cobrar les terres, a donar més als pagessos del que ells donaren per la entrada
de cada stabliment; que segons me ha scrit mossèn Camós, micer Quintana és de
parer que no
mossèn Camós, tantost com sabí la declaració. Vós m'aveu scrit aprés, de manera
que par, o jo hé entès, que ella s'auria de avenir ab los pagessos per a cobrar les
terres; no sé si u teniu de micer Piquer, feu-me plaer que us ne certifiqueu ab ell
ý que m'aviseu del que us dirà, que a mi no
més de restituyr-los la entrada ý, si per haver-í milloraments en les terres, ella era
condempnada de donar-los més, també
aquells milloraments; axí que, restant la declaració en sa rigor, sols poríem rebatre
de la quantitat que li han adjudicada aqueixa pertida ý les entrades dels stabliments,
que en tal cas jo m'adoçaria lo que s'à de dar als pagessos ý m'avendria
ab ells, però volrria en tot cas que fos declart que, donant-los aquella quantitat, jo
pogués cobrar les terres perquè stigués en mà mia fer-ne lo que
hé volgut dir perquè sapiau ma intuició ý lo que volrria que sabésseu de micer
Piquer sobre aquest dupte; ý és bé fer tostemps lo compte del pijor que
seguir per star previst, però millor serà que
que remediaran en la causa de supplicació lo perjudici que m'és stat fet, plàcia a
Déu que axí sia, puix és tan cert que de justícia no poden fer altra cosa. Jo scrich
a micer Vallserà, la que serà ab la present; va oberta perquè la lijau, també la
mostrareu a mossèn Camós ý, aprés, cloeu-la ý donau-la-y ý, com s'acostuma,
deteniu-vos fins que la haja ell legida ý notau los senyals que en ell són, e spereu
que, per més dissimulat que sia, dirà o mostrarà alguna cosa; ý també volrria saber
què dix com li donàs la letra de l'emperador, ý lo mateix de micer Dalmau, al
qual no scrich ara, aprés li scriuré. També volrria saber micer Gord si era en
Barcelona com se féu la declaració, stimar-vos hé que de tot me doneu havís.
Ma filla m'à scrit que volen que apossenteu en lo Palau lo marquès
d'Elche. Jo crech que us hauran donat orde de quina manera los haveu de
dexar la casa. Jo no us puch dir altra cosa, sinó que u façau com vos ho hauran
scrit. No diuen si haveu de parar res, ni si haveu de dexar llits. Par-me que, tot
lo que no
on jo sol dormir; ý tancar la porta que ix a les altres cambres de la carrera, ý les
dos de la saleta que ixen al terraplè ý a la galeria, ý la de la cuina que ix al passet
de on mirem los leons; ý na Vergosa ý en Bisbe, sa muller ý la filla, se porien
metre en aqueixes cambres ý trassejar per la porta de la devallada dels leons ý
dexar als ostes tot lo restant de la casa. Per ara, no m'ocorre més del que tinch dit,
per les altres ý per aquesta lo que més m'í porrà ocórrer cada dia ó porré scriure,
perquè essent Sa Magestat en Barcelona sovint y haurà portadors.
D'en Sabata, puix haveu complit lo que li haveu promès de scriure
basta per a vòstron descàrrech ý, segons ell és stat larch ab la faena, és rahó
que
ni sé que sien meses les portes ý finestres. Abans folgaré que haviseu en què stà ý
conplit que hajau ab Vallès ý Mommany poreu socórrer a
cosa. A la senyora Torredemer molt me coman, ý a mestre Amiguet ý a la sua
senyora, ý volrria molt saber quina smena fa. Totes les altres comendacions
acostumades donareu ý tinga-us Déu en sa contínua guarda.
És de València, a
De la mia anada al parir de dona Estefania bé podeu pensar que u desige,
però no sé lo que
Be aveu fet de pagar a don Fransisco Rebolledo; ý dels primés dinés que
rebreu del que s'à de vendre, ab aquexos que us sobren, voldria que pagaseu a
Monmany ý a
un dia, lo que jo ordene, que
tantes voltes m'àn escrit, é pensat que, si àn conplit lo canbi de Nàpols ý no
us àn manat enviar los dinés en Castella, porieu, pen[s]o, anprar-vos de aquexos
dinés, solament los que serà menester per a conplir ab aquexos que us resten
ab Vallès ý Monmany ý, aprés del que us vendrà, tornar-los eu en son loch.
Segons lo memorial que jo tinch dels delmes, prop de do-sentes quartes y aurà
per a vendre de forment ý altres tantes de ordi ý de sivada, ý entretot
cinquanta càregues que, entretot, fas comte jo que n'exiran prop de quatre-sentes
liures; ý sia que stes no us par que puguen bastar per al més nesesari, que jo no sé
quins deutes à dexat aquí dona Estefania. Sou ý los sensos ý lo que proseyrà del
molí dels sensos, no é enviada encara comisió per a que
però si és menester, puys ja é donat l'orde, no serà menester sinó escriure que
cullen ý, segons lo que m'escriureu que ocorre, escriuré lo que serà menester ý,
per cuyta ab aquesta, no diré més.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 14 de juliol de 1535.
Li diu la necessitat que té de diners, tant a Barcelona com a València i la manera d'aconseguir-los.
Paper. 1 plec (22x30 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Aquesta fas de mà mia per dir-vos lo que m'ocorre sobre la
nesesitat de aquí ý la que jo tinch así, que la una i l'altra és bé menester
remediar-la; ý só
dinés ý no saber de on remediar-me, que no sabia què fer. Nostre Senyor que
may m'à faltat ý à fet un miracle molt gran, que mosèn Monsonís, sens dir-li jo
res, me vingé a dir que ell tenia tresentes liures a la taula que no li guanyaven res,
que perquè
fins que fos tornada en Barcelona; que és estat molt gran socoro, ý axí n'é
acceptat ý é fet los comtes de servir-me jo de la meytat ý de l'altra meytat vós
remedieu-vos aquí. És ver que un[a] partida à de servir per a Roma, segons
veureu per les letres que us portarà lo frare que à de anar a Roma, per lo qual vos
escriuré lo que haveu a donar ý lo que
ý també escriuré, per dit frare a mosèn Caldés ý a les baronies, que us donen
serts dinés per a la pensió de Valls, de manera que tendreu ab que remediar-vos al
present ý entretenir la gent, que Déu sap quant desige aver complit ab tots.
Prech-vos los doneu rahó dient que, per tenir moltes consignacions, no aveu
pogut complir ab cada ú com volguéreu, però que tota aquexa renda està
dedicada per a pagar a tots ý que a poc a poch vós los contentareu, que no
s'enugen, que axí serà; ý perquè jo no aja tans treballs, feu-me plaer, treballeu de
donar-los tal rahó que
Ab aquesta vos envie canbi de sent ý vint_i_sinch ducats que són sent
sinquanta liures de aquexa moneda. Bolet los à de rebre, puys és amich, pregau-lo
que escriva que à rebut los dinés. Si per cas la procura de Monsonís no anava ab
aquesta, que no sé si la poré aver, que Marguí me dóna presa de la letra de canbi,
perquè
per so voldria procuràseu Bolet escrivís de continent, com és content aquí del
cambi, perquè jo pogués rebre así lo compliment, que
Asegurat al dit Bolet, si la procura no va ab aquesta, que molt prest li donareu
compliment, que jo crech que ell ó farà ý, en aver rebut aquesta, vos prech ó
negosieu ý m'envieu la letra de Bolet lo més prest que fer-se puga, perquè jo
puga socórer de aquestos dinés que
encarege que no aja falta, que jo us enviaré prest la procura, si ab aquesta no
va, ý ab altra vos escriuré més larch de tot lo que m'ocore sobre les coses de aquí,
que ab les moltes ocupasions no puch escriure tot lo que m'ocore en una, ý com
só pasada per lo que toca als negosis de así. Lo de aquí se posposa moltes, ajan
pasiènciencia que, si sabien lo que pasa per mi, me tendrien per escusada, però
jo compliré ab tot, plaent a Déu, que no
tinch a ocórer al més nesesari. Nostre Senyor me ajude ý socora en tot, com pot
ý sap que jo é menester. Ell vos tinga en sa guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 21 de juliol de [1535]
Li dóna ordres sobre el destí d'uns diners.
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Per un correu que avia de ser aquí diluns pasat, vos é escrit,
sota plech de Marguí, tot lo que de así poria dir, acusant-vos que ab un frare vos
escriuria lo que avieu de fer dels dinés que us restaran pagat lo canvi.
Lo frare que allí dich és lo portador de aquesta, lo qual trameten a Roma
les monges ý jo, perquè, puys no va per altra cosa, tendrà major deligència; ý
encara que va tart, aprofitarà per a la causa principal, per lo que avem treballat
fins así era per a escusar lo secreste, puys no s'és pogut defensar, no per axò avem
a renunsiar la causa prinsipal en què va tot.
Lo dit frare se
moltes letres, plàcia nostre Senyor que u encamine com és mester ý de manera
que Ell sia servit.
De les sent sinquanta liures que us restaran, pagat lo canvi, donareu al dit
frare, decomtants, vint ducats, ý fer-li eu fer crèdit per a Roma de
quals dareu a Bolet, o a qui farà lo dit crèdit, perquè, ultra los
que aveu enviat a Gregorio de Ayala, vull que dit frare se
de dits
aquí dinés, basta que aja fet lo dels
que li doneu los dinés ý, axí com dich, dareu al frare, decomtats,
lo crèdit
De sent sinquanta liures, levades sexanta que munteu los dits
àn noranta liures, de les quals dareu primerament a Folrà vint_i_sinch o trenta
liures ý a Vallès ý a Monmany quinze o vinch liures a [...]; lo que us restarà,
compartir-ó eu allà on veureu major nesecitat.
Molts dies à que us é scrit que faria letres a les baronies per a què us
donasen dinés per a la penció de Valls, ý axí u faré, però jo us sertefique que fins
así no é tengut temps de poder escriure tan larch, que espantar-vos-y eu de la
vida que tinch; ý per la matexa causa tanpoch ab aquesta no yran dites letres,
perquè avent d'escriure a mosèn Caldés ý tots los de allà, que tinch moltes letres
ý mai los é pogut respondre, no puch escriure sinó larch ý per so fas comte, puys
me sia desexida de aquest despag, a poch a poch escriuré tot lo que m'ocore ý,
tan prest com puga, escriuré dites letres que són menester per a les
baronies, axí per als dinés com per a proveyr en tot lo que m'escriuré de allà.
No sé la procura que us é enviada de mosèn Monsonís, si bastarà per a
traure les tre-sentes liures de la taula, así molt pratichs me són. Jo é donada la
enformació segons lo que m'à recordat, sinó us bastava enviau-me la menuta tal
com à de ser ý enviar-vos-ne altre, mas perquè jo no tinch obrador d'espera
que, al present, me trobe ab molta nesesitat, ni lo frare se pot detenir ni esperarà,
és menester que tingau molta deligència ý serqueu sens falta remeys, axí en
conplir la espedició del dit f[r]are, perquè no
mi lo canvi, puys tendreu los dinés segús en la taula per a quant tingau la
procura tal com à de ser, si la que us és enviada no és bona, perquè en la matexa
ora que
Despús ayr me donaren la letra vostra ab la de Ayala, que no é estimat poch
aver-la rebuda abans que lo frare sia partit. En tot lo que demana s'à proveÿt, no
sé si aprofitarà. Si aquí us ariben altres letres ni despag ningú, mirau per quina via
m'ó remeteu ý, ab altra, tantost avisau-me
oblideu de escriure
exida, com ja ab les altres é escrit, ý en la que serà ab aquesta per a Viladamor ó
veureu més larch.
Ab aquesta no diré més ý sí que doneu mes comandacions ý que us tinga
Déu en sa guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Madrid, 9 de novembre de 1535.
Ja ha rebut allò que havia demanat. Li envia una procura per pagar un deute.
Paper. 1 full (30'5x21'5 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venable ý singular amich: Vostra letra de tretze de octubre é rebut, ab la qual é
folgat perquè avia mols dies que no avia rebut letres de aquí. De mies, n'aureu
rebudes algunes que é scrites per diverses vies. De Viladamor ne tinch de molt
fresques; laós a Déu, com tots estan ab complida salud ý, Él gràcies, axí u estam
nosaltres al present.
Ja us tinch escrit com rebí los branquinyos de coral ý los estost, ab l'ome
que vingué ab lo fil de mossèn Palau; ý tanbé os é enviada la precura per a girar
aqels dinés que són en taula. Porta-la-se
Tort; si l'aureu rebuda dareu les dites
Pedralbes vos manarà.
Molt folgue de les ofertes que aveu fetes a la filla del doctor Alfaro, que son
pare me n'à fet así moltes gràcies.
En mercè de la senyora Torredemer molt me coman, ý a na Vergosa ý a tots
los criades ý criats, amichs ý conexens molt me coman, ý senyaladament a mosèn
Cavalleria.
Com rebreu esta ja crech serà partit Francisco ab tot lo que é demanat. De
la mort de na Gonsales me fasa nostre Senyor l'aculla en la sua glòria, lo qual vos
tinga en sa contínua guarda.
De Madrid, a
Faria lo que
Dona Estefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 10 de novembre de 1535.
Li demana que pagui el que se li deu al prior de Santes Creus, Jaume Ponter.
Paper. 1 full (22x30 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Jo dech al reverent mestre Jaume Ponter, prior de Sentes Creus,
vol cobrar per destriboyr-los en lo que àn de servir. Per trobar-me así ab tantes
despeses, no
puys los y fasa donar aquí per tot giner. Ab lo primer vos escriuré donant-vos
avís de quins dinés s'à de pagar perquè
virtut d'ella los pagareu al matex pare mestre Ponter, o a un altre frare de
Sentes Creus, que
pagant-los, cobrareu un albarà que tenen de la dita cantitat; ý asò complireu sens
falta ý axí vos ó encaregue quant puch.
És de Valènsia, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València a 29 de desembre de [1535]
Li demana que pagui uns censals i uns deutes.
Paper. 1 plec (32x21 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Aquesta sols serà per a respondre, de mà mia, sobre los deutes ý
nesesitats que aquí ocoren, que no és bé comanar-ó a altri. A les altres coses
responch ab l'altra. Ja us tinch escrit quant me só alegrada de aquexos dinés del
general, perquè faran bon socoro, axí a mi com al que aquí s'à de pagar; ý la part
que jo
setanta_sinch liures a don Fransisco Rebolledo ý lo resto en lo que més nesesari
vos parà, ý axí us torne a dir que u fasau.
Don Fransisco Rebolledo à de aver sobre les vint_i_sinch del sensal de
Monsonís, setanta_sinch liures a conplime[n]t de sent, que és lo sensal del dot ý,
d'altra part, quaranta_dos liures ý miga per l'escrex; per so dich que li doneu
setanta_sinch liures que, ab les
la pensió del sensal del dot entregament de aquest any; ý les
de dit sensal l'any pasat, que eren mies, prenga-les en paga p[r]orata de les
dites
per tot abril.
A Vallès voldria que donàseu les quaranta liures que li foren degudes a Sent
Juan, que gran plaer prench que lo que jo entenia de Valls ó digesen d'él ý que
dit Valls sia pagat; ý si res vos falta per a fer conpliment al dit Vallès ý alguna
partida a Nadal, lo menys que poreu, amprau-vos de la senyora Torredemer si
menester serà.
D'escriure a mosèn Camós que pague lo canvi, no y cal perdre temps, sinó
que manleven sobre l'argent ý, si us basta lo que y trobareu per a pagar lo canvi ý
per al que dich en lo capítol presedent, no enugeu a la senyora Torredemer.
A
que li dich ý lo matex veureu en la de Valès, que tots los remet a pagar a un
temps ab lo comte que veureu en lo que davall diré. Ý l'altre dia com vos escriví
que us enviava letres per a ells, me donaren tanta presa qu'é agut de cloure lo
plech sense poder-los escriure. Escusau-me ab ells ý alargau-vos, a prepòsit del
que jo
Del botiger, que m'escriviu que demana no sé quin comte de mestre
Pasqual, no tinch recort que s'aja pres res que no sia pagat, remeteu-lo per a
quant jo sia aquí.
Moltes altres coses, só certa, que resten a pagar, sense les que así dich ý,
Déu sap la congoxa que jo
deveu dir que jo us é escrit que pense éser aquí en prensipi de Quaresma ý
que, si per cas la mia anada s'avia de alargar, que per tot giner jo us escriuré
donant-vos forma com se colliran les rendes que són caygudes a Nadal, perquè
d'así a Pasqua pugau pagar lo qu'és degut; ý lo matex direu als qui tenen
penyores ý, de aquesta manera, treballau d'entretenir-los perquè, si jo no puch
anar, jo metré per memorial tot lo que m'ocore, per a què de totes les rendes se
ajusten dinés per a pagar deutes.
Jo fas comte que, entre delmes de blats ý de vi, sensos, sensals ý imposicions
de les baronies, se ajustaran quatre-sentes liures ý, per ventura, sinch-sentes,
d'así a Sent Juan; ý dona Estefania, per poch que envie, seran do-sentes que,
entretot, se donarà bona calada als deutes; ý, com dich, si jo veg que no puch anar
tan prest, jo faré memorial de tot l'orde que
de manera que mosèn Fransesch no porà fer altra cosa. Pesa
aquex mancament de voler tenir pontillos ab vós ni ab ningú, perquè a mi no
m'à de plaure ni a ell satisfà ý d'altra part és bon servidor. Prech-vos que ara, en
absènsia mia, disimuleu tota cosa ý que
perda l'enpag ý vós lo pugau aconsellar ý dir-li lo que us parà.
Lo que dich que pense que enviarà dona Estefania, entench que à de ser
sense los dinés que són menester per a quitar la pesa de sent ducats ý lo que s'à
de pagar a Martorel; de manera que, ab lo que ella enviarà ý de les baronies se
porà exegir, se remediaran molt los deutes; ý com dich tantost que entre Quaresma,
si jo no puch anar, comensareu a vendre ý a exegir segons la forma que jo us
enviaré, perquè a Pasqua pugau comensar a pagar. Entretant rebeu lo del molí,
per a cobrar lo que tenim bestret, o per alguna cosa molt cuytada que us vinga.
Ab aquesta no m'alargaré més, puys ab lo que dich tendré ben entesa ma
intenció ý ab lo memorial que us enviaré aprés lo sabreu més largament. Nostre
Senyor vos tinga en sa guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 24 de gener de 1536">
Li demana que faci un pagament en nom del seu gendre i que sol·liciti un crèdit per a pagar
el plet de la baronia de Riba
Paper. 1 full (22x30'50 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Dona Estefania m'à escrit que, puys no bastaran los dinés que
mon fill à tramesos que reba Viladamor, que no
més del que té, sinó que escrivau a mon fill que l'aveu fet; que, abans que ell
puga anar, encara luny, o ni saber la veritat, se darà remey de quitar-ó, ý és
conforme al pensament que jo tenia, ý ella vol asò per poder donar alguna
partida de dinés de aquexos a mosèn Bolet; ý perquè, segons lo que ella m'escriu
ý tot lo que concorre, jo tinch fets mes comtes, ý per ara no us puch tan
largament informar del que s'à de fer, basta so que, en aver rebuts los dinés de
Viladamor, escrivau a mon fill que
los dinés, que no
També direu a mosèn Bolet que
Roma, que li doneu fins en sinquanta que, remetent-se a pagar, li seran donats
sens falta ý fasa lo dit crèdit dins letra vostra, lo qual crèdit à de ser per a fra
Alonso de Palma ý no per a jo. Lo mirau bé com ó dich perquè no yquivoqueu
ý, perquè jo li escrich que va dit crèdit, és mester que vaja ý que no aja
falta; ý per cuyta no diré més, sinó que us tinga Déu en sa guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Madrid, 18 de febrer de [1536]
Li demana que li enviï certes coses que necessita i comenta els problemes que li ocasiona el
testament de Dionísia de Montpalau.
Paper. 1 plec (30'5x21'5 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Pocs dies à, vos escriguí breument per la cuyta del
coreu, per so en esta os respondré a les do[s] vostres, que en aquela os dich que
tinch rebut. Quant als vidres ý estadals, folgue que ajau tingut diligència de
fer-los fer, ý que ajau comprat les peses grans que millor vos auran paregut; ý axí
us pregue la tingau en fer que s'acaben les cuentes de coral ý en enviar-ó tot lo
més prest que sia posible ý, juntament ab asò, voldria que m'enviàseu el traveseroobrat
de or ý de plata, ab ses quatre coxineres obrades del matex, que
trobareu en la caxa de la roba de li. Enbolicau-ó bé en un drat ý meteu-ó dins
una capsa perquè no
Quant a les coses que toqen al testament de la senyora tia, que sia en
glòria, vos estime molt ý tingau tanta diligencia ý que de tot consulteu ab mi
senyora ý fasau lo que ella os manarà. Be crech que los deutes pugaran tant com
los béns, ý, que lo que restarà per a les areves, serà lo trebal de exhegir los deutes
ý restar mal tots sos criats ab nosaltres; que ja
senyaladament na Clariana, la qual voldria que no
us pregue que trebaleu de contentar-la ab bones raons, ý tanbé si és juts pagar-la
donant bones fermances, que raó és fer diferència d'ela ab altres criats, però en
tot me remet, com dalt dich, al que mi senyora manarà.
Un parent de mossèn Amat me à parlat así sobre
m'escriviu, ý à
don Juan, mon senyor, axí per amor de vós com per recordar-me que és [es]tat
amich de ma casa.
A Espanya daré los tres reals ý mich que
sen de no dar-los-í, per lo que
señora Torredemer me comanareu ý a tot los amich, criats ý conexens dareu mes
comendacions. Don Juan, mon senyor, se comana molt a vós ý él ý don Luís ý jo,
ý tot lo restant, estam molt bons, laós a Déu, lo qual vostra virtuosa persona
guarde.
De Madrid, a
Encara que na Clariana no determine de viure ab mi, no n'í daré res, que
ja me n'és pasada la gana, aprés qu'é sabut les sospites que aquí aveu tengut. Los
vidres ý sera que m'aveu d'enviar, si no trobau traginer que vinga dret así, me par
seria bé enviar-ó a València que, d'allí así, cada dia venen caretes.
Faria lo que
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Madrid, 25 de març de [1536]
Està preocupada per la seva salut. Li adjunta dues cartes per al lloctinent. Respecte a
l'herència de Dionísia li demana que faci el que li digui la comtessa de Palamós.
Paper. 1 plec (30'5x21'5 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Una letra vostra é rebuda de
Villadamor ne tich altra de sinch de aquest, ab la qual me diu com estàveu en lo
lit de mal de costat ý, encara que
ància; prech-vos me aviseu molt particularment de vostra salud ab tots los que
vindran, nostre Senyor la us done tan complida com jo la us desige. Quant al
que toca a la erència de la senyora tia, que sia en glòria, no tinch més que dir de:
que fent lo que mi senyora hos mana no podeu erar en res, encara que voldria
que, si fer-se pogués, se contentàs na Clariana perquè a tot lo món se clama
ý a mi me n'escriu molt sovint.
Quant al negosi de mossèn Gaspar Amat, ja tinch ofret al que assí negosia
per él de ajudar-li en tot lo que jo poré. Él m'à dit que hara no és temps de
entendre en res que, con ó sia, él recorerà a mi; tostemps que u fasa, jo y
entendré ab la voluntad que dec a qualsevol cosa que
del dit mosèn Amat que
Del bon any que aquí s'espera a causa de aver-í ben plogut, folgué molt;
encara que ajen agut dany particular los nostres molins, bé crec aureu dat
diligència en fer-ó reparar, nostre Senyor sia servit de tot.
Les coses que de aquí me aveu de enviar, ja us tinch escrit les envieu a
València, que mi senyora les me manarà enviar assí. Quant al que sa senyoria diu
de l'anada de aquí ý vinguda de assí, dic que les dos coses tinch per duptoses que
pugen ser per al temps que ella pensa; nostre Senyor ó encamine tot com Él sap
qu'és menester. Ab esta seran dos letres per al virey, la una de l'anperatrís ý l'altra
mia, sobre la vegueria que jo hé aguda de Villafranca per a mossèn Pons. Prech-vos
les y porteu de continent ý procureu de cobrar la resposta de la mia letra ý la
m'envieu ab lo primer. Ý si lo dit virey vos diu res del negoci, metreu-li en raó
de part mia que vulla afectuar la mercè que Sa Magestat m'à feta ý del que
me doneu avís.
Don Juan, mon senyor, à tengut lo seu puagre dos o tres voltes en pocs
dies, ara està molt bo, laós a Déu, ý axí u estam don Luis ý jo, lo qual vos tinga en
sa contínua guarda.
De Madrid, a
Faria lo que
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller, a Barcelona
Riba
Li parla de la visita dels representants de les baronies de Martorell i de Molins de Rei, li demana
que enviï uns plecs a Roma referents a l'afer de Riba
Paper. 1 plec (22x30'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: La vespra de la Assenssió me aparegueren, impenssadament, lo
balle de Marthorell ý en Dalmau, lo barber Pere Arnau ý en Savalies, ab los quals
me alegrí ý aconsolí en lo major strem del món. Són venguts, tramessos per tots
los de les baronies, per visitar-me ý fer-me offertes, lo que
perquè, com arribaren, stava jo per a venir ací a Riba
mort ý és stat necessari venir per fer altre justícia ý acabar los comptes de la sua
administració; ý axí só venguda, ý [à]
en aquesta rahó perquè hagen vis[t] Riba
ells mateixos sabreu ý, ab lo venir así ý tractar ab ells lo que era menester ý altres
destorbs, no hé pogut scruire de repòs, ý axí fas aquesta molt tart ý tan morta
de sony que no sé que
remetre-us aqueix plech per a Roma, enviau-lo ab lo primer que vaja. Ý ha de
anar remès a Gregorio de Ayala, ý no a fra Alonso, encara que y à lletra també per
a ell, ni
Alonso, perquè és mon intent que arribe primer en mans de Gregorio de Ayala, ý
axí us prech que u guieu de manera que vaja ben encaminat, perquè és cosa que
importa ý, de continent que sia partit, me dareu havís com acostumau.
Jo voldria dos exalons blanchs de forma mijana, los més fins que fer-se
puguen, per ço us prech que de continent entengau a fer-los fer ý sien molt
finíssims. També volrria dotze canes de drap burell, que fos molt fi ý de molt
gentil color, que alguns burells y à que són blancosos descolorisos, e jo volrria
que tingués molt gentil burell ý la color molt viva, no que dexàs de ser burell,
però que tingués molt gentil color, per ço us prech que us ne entrametau ý
trobant drap de tal sort de color ý lo més fi que fer-se puga, enviau-me dites
dotze canes, ý no ha de ésser escur sinó molt clar, ý ab totes les altres condisions
que dalt dich, en fí ha de ésser molt prim ý molt fi ý de molt gentil color.
A ningú altri tinch temps de scriure, scusau-me ab tots, que molt prest los
scriuré. De mestre Ponter no us scriví lo que havíeu de fer perquè, aprés de haver
fet la lletra que ell se
porrogàs ý, en aquest mig, vos envià l'altre ý, sperant que stiguésseu bo, no u scriví
tan prest com fora menester ý aprés, les més voltes , vos hé scrit de cuyta;
prench plaer del que sobre açò haveu fet, que tot és anat molt bé, ý axí pendré
plaer que cumplau ab ell, però ell és tan comedit ý té tan bona voluntat que no
voldrà sinó lo que
altra, sobre açò ý altres coses, vos scriuré més llarch, que per aquesta no tinch
temps, com hé dit. A la senyora Torredemer, ý a tot lo resto, dareu mes comendacions
ý tinga-us Déu en sa contínua guarda.
És de Riba
Més volrria tres canes de cadís negre de vuyt palms de ample que sia
molt fi, ý lo burell ha de ser molt fi, segons ja tinch dit, ý los exalons també.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Riba
Li explica la feina que fa a Riba
Paper. 1 full (30'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: En aquesta hora hé rebuda una letra, resposta de la que us fiu
ab los embaxadós de les baronies, la qual me ha trobada ací, on ells me dexaren;
que no
comptes de dos anys, de totes les rendes, ý treslladar-los de morisch en nostra
lengua, ý de gent que
però ara stich a les judicas ý crech que lo dissapte, plaent a Déu, me poré
tornar a València.
Jo folguí molt ab aquells vassalls, ý [é] stimat en gran manera la voluntat que
m'àn mostrada, ý Déu sap que desije dar aquí una visita per més aconsolar-me ab
tots los vassalls ý amichs. Plàcia a nostre Senyor que sia tant prest com jo desije.
Dels negocis de aquí, ab aquesta no diré més, sinó que u remet tot a vostra
bona discreció. Tornada en València vos scriuré si alguna cosa me ocorre, axí en
lo que ara m'escriviu com en tot lo resto. Aquesta sols serà per a remetre-us la
que ab ella serà per a fray Alonso, resposta de les sues, ab què li scrich que per ara
prenga a canbi llimitadament lo que haurà menester ý que
donant-li sperança que, aprés de aquest canbi, jo
si serà menester; ý perquè poria ser que, abans que una lletra li arribe, ell ne haja
pres, si
scriu, los negocis allà no van mal, jo confie en nostre Senyor que ell ho guiarà tot
de manera que la malícia de aquesta gent restarà afrontada en moltes maneres. Ell
ho faça tot com més servey li sia.
Les lletres per a Gregorio de Ayala hageu bon recapte ý recorda-vos que us
tinch scrit que les remetau de manera que vinguen en ses mans ý no de fray
Alonso, que per cert respecte, ý no en desfiança del dit fray Alonso, ý axí us coman
que u encamineu, perquè satisfà molt que aqueix plech arribe a bon recapte.
Lo drap sia lo millor que fer-se puga, axí de color com de finor, ý los
exalons també sien molt fins, ý los cadiços.
La caxa dels vidres rebí, ý ja crech que us ne tinch scrit; ab aquesta serà un
plech que us fiu dies ha, lo qual és anat a Saragoça ý tornat, ý en ell me par que y
à alguna cosa per a Roma, no l'hé volgut obrir sinó que, sabent-ó-lo cobrat, axí
com s'està, lo us envie. Per aquesta no diré més, ni tinch temps d'escriure a ningú
altri, scusare-m'eu ý dareu mes comendacions a tots, ý tinga-us nostre Senyor en
sa contínua guarda.
És de Riba
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 15 de juliol de 1536">
Ha mort el comte de Miranda, germà de Juan de Zúñiga. L'emperadriu li encarrega unes
copes de vidre.
Paper. 1 plec (30'5x21'5 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Dos letres vostres é rebudes, la una de
ý l'altra de
aver molt que no era vengut coreu; laós a Déu, com estau tots aquí ab complida
salud. De mi tanbé aureu tardat aver letres perquè no m'à faltat en què entendre.
Deu o dotze dies abans que partírem de Madrid, tornà a exir verola a don Luís,
que crec jo li
nit, ab tan grans basques, que pensaven no haribàs al matí. Socoreguerem-lo
promtament de remeys ý volgué nostre Senyor, per sa misericòrdia, que li ixqué
molta verola ý estigué dins pochs dies bo, ý per a posar-se en camí; ý axí esta hara
molt sa ý bo, grat-lo Déu, lo qual, aprés de aquets trebal, és estat servit de dar-nos
altre ab la mort de comte, mon senyor, que haja glòria, lo qual morí a vint_y_dos
del pasat del seu mal acostumat; que pensaven tots que here flux de orina ý,
per ad asò li feyen tots los remeys los metges, ý, segons s'és mostrat, lo curaven al
revés de lo que hera menester perquè, aprés de mort, l'àn ubert ý han trobat-y
una pedra tant gran com un ou de oca, qu'és estat per a més lastimar-nos. Avem
sentida tant esta prova quant és raó perquè, en veritat, és major del que nengú
pot pensar, loat sia nostre Senyor de tot, que asò deu ser lo millor pux Él ó permet.
Los corals rebé ab la primera letra que dalt dic; són molt bons ý arribaren a
bon temps. No serà menester enviar-ne més per hara. Los vidres ý sera, me à
escrit mi senyora, que
Per a l'amperatriz, són menester unes copes de vidre de la manera que serà
la mostra que va dins aqesta. Àn les me molt comanades, és menester que ab
molta diligència les fasau fer, de continent, del matex tamany ý manera qu'és la
mostra, ý que sien de molt bon vidre ý, encara que allí diu una de cada color, feu
que sien entre totes una dotzena, tantes de una color com de l'altra ý si, com esta
us haribarà, los forns de vidre estan tancats, procurau que m'obren algú per a fer
les dites peses, perquè Sa Magestat no beu en altra cosa ý té
Se
trobava per así, per a Medina del Campo remès a la persona qui jo us enviaré,
nomenada dins aquesta, que allí pagarà lo port al dit traginer, conforme lo que
vós aureu consertat ý, juntament ab estos vidres, voldria que m'enviàseu una
càrrega de aygua ros ý aygua
de Rey, ý un parel de barils de tàperes ben grans de les més menudes ý millós
que s'auran fet enguany en lo castel; ý feu que vingua tot enbalat de manera
que no
la diligència que en vós confie, axí en enviaro perst, com que sia tot molt bo,
que la major part à de servir per a l'amperatriz.
Les noves de l'emperador aquí les sabreu tan bé com así, pux y arriben
primer los coreus ý, pux estau en frontera, a on sentireu los fums de la gerra.
Nostre Senyor y proveesca en tot com Él sap qu'és menester. Don Juan, mon senyor
ý jo estam molt bons, laós a Déu, lo qual vos tingua en sa contínua guarda.
De Valladolid, a
A tots los criats, amics ý conexens dareu mes comendacions.
Faria lo que
Dona Stefania de Requesens.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 30 de juliol de [1536]
Li parla de diferents assumptes i de l'estada de la muller d'Hugo Urríes al Palau Menor. Li prega que li enviï les aigües d'olor i les copes per a l'emperadriu.
Paper. 1 plec (30x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Vosa letra de
significau ab l'ància que aquí estau de nosaltres, per aver tardat en aver letres. Ja
per altra os tinch escrit les causes que
present, laós a Déu, don Juan, mon senyor, ý don Luis ý jo estam ab complida
salud; axí plàcia a Él que u estigau haí tots vosaltres.
Lo governador no
pendre. Jo crech que u haurà escrit a mi senyora, folgue molt que vulga entendre
en concòrdia, encara que voldria que no fos tan cuytat. Tot lo que
entretenir, serà bé que u fasau, perquè s'alargàs fins que mi senyora fos aquí, la
qual vos manarà mes largament lo que en asò aveu a fer.
La demanda de dona Leonor ja la m'avieu escrita ý ella també m'ó
escrigué, dies ha, que la volia posar; jo li responguí conforme al dret que ella i té.
En asò no y à més que dir, sinó que
Molt nos ha plagut a don Juan, mon senyor, ý a mi, que hajau dexada la
casa a la senyora de Hajerve, que son marit ý ella nos són molt amich; lo qual
nos ne ha escrit des de Hitàlia fent-nos-ne gràcies, ý axí folgarem que tot plaer ý
servey que haí li
Ab altra os tinch escrit que m'envieu les aygües do bona olor, que seran
fetes en Molín de Rey, ý unes copes de vidre per a l'amperatrís, de les quals vos
envií la mostra de loxada en un paper; prech-vos que en tot tingau molta diligència
en enviar-m'ó lo més prest que sia posible, perquè és cosa que u hé molt
menester. Si per así trobau traginer que u porte, milor és enviar-ó dret así, quant
no per a Medina del Campo ne trobareu cada dia; podreu-ho remetre a la persona
que ab esta vos nomenaré, que jo tinch ja proveït que u reba ý que m'ó envie.
Les noves que así tenim de l'enperador, aquí les sabreu milor, pux estau
més prob. Nostre Senyor encamine esta tan gran enpresa con sol encaminar totes
ses coses, pux sap sa intenció, qu'és tan santa ý tan bona. Así n'estam tots ab gran
cuydado ý l'amperatrís qual podeu pensar. Sa Magestat ý sos fils estan ab complida
salud, laós a Déu, lo qual vostra reverent persona guarde.
De Valladolid, a
Faria lo que
Dona Stefania de Requesens.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 7 d'agost de [1536]
Li han arribat les copes, però algunes trencades. Li fa recomanacions sobre com han
d'embalar-les una propera vegada.
Paper. 1 full (30x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Ab un criat de don Juan de Sentcliment, vos escriguí
larch estos dies pasats, responent a totes vostres letres; ý per so no u seré en esta, la
qual serà sols per fer-vos saber com estam tots ab complida salud, laós a Déu, axí
plàcia a Él que u estigau axí tot vosaltres.
Mi senyora me à enviada la caxa dels vidres ý sera, que, de aquí li enviàs; ý
les peses grans de vidre eren molt bones, si fosen aribades sanseres, que no n'í à
sinó tres que u sien, ý és estada la causa venir mal enbalades, que hera menester
que cada pesa s'enbolicàs ab estopa de manera que la una no tocàs a l'altra, ý los
cubertós per lo senblant; ý aprés estibarr-ó en la caxa ab molta pala o ab
feradures de fuster que, d'esta manera, porten assí vidres de Venècia, bels ý grans,
ý venen bons ý sansés. Prec-vos, quant encaridament puc, que mireu molt en què
les copes de l'amperatriz vingen prest, ý a molt bon recapte, ý que, a cada una,
fasen un plateret o tasa plana per a fer la salva, ý que sia de la matexa color de
vidre que serà la copa que per a que a de cervir, ý que sia tot de molt bon vidre
ý de molt bon tal, comforme a la mostra que us enviï de baxada [à] dies; ý no us
poria dir quant esimaré que
nostre Senyor vostra reverent persona guarde.
De Valladolid, a
Faria lo que
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller, a Barcelona
València, 4 de octubre de 1536">
S'excusa de no haver contestat les seves cartes a causa d'una malaltia que li va agafar tot
tornant de Riba
Paper. 1 full (26x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Ja us doní havís, en dies passats, del cambi que havia remès de
Roma fray Alonso de Palma ý com los vos deslliberava enviar a pagar aquí; ý per
no tenir ací jo comoditat de pagar-los, ab aquesta serà les de cambi, remetent-lo-us
a pagar, ý fer-m'eu plaer doneu orde de fer-hi compliment.
Jo no puch respondre a les que
darreres que són vengudes, ni altre plech vostre que hé rebut ab què m'haveu
remés lo baló, perquè les pomeres rebí en Riba
però com fos ací partí de allí, dia de nostra Senyora de setembre, bona, ý arribant
ací, me près febra ý, de llavós ençà, stich al llit ab terçana dobla, que la una cessió
consegueix a l'altra, ab tan grans basques ý lo fret tan terrible, que
com hi hé pogut tenir fins ara. Dos dies ha que m'à dexat aquell fret ý la febra,
que encara no
ý lo pijor és que encara tinch por de alguna revenguda. Nostre Senyor sia
lloat de tot. A mestre Amiguet me comanau i digau-li que moltes voltes hé pensat
en ell. Fareu totes mes comendacions acostumades ý tinga-us Déu en sa guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller, a Barcelona
València, 2 de desembre de 1536
Li passa els comptes d'una serventa que se
Paper. 1 plec (31x22'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Na Serrana ha molts dies que m'importuna, que se
tornar a Barchelona, perquè diu té molt gran ànssia de sa filla. Jo, ab la sperança
que tenia de anar-me
per no haver de pendre altra dona ací, la hé detenguda. Ella, entenent poch lo
que li cumple, ha porfiat de anar-sse
encara
dirà aquí moltes ignocències ý, si u fa, vull que vós siau havissat per poder-hi
sattisfer; ý bastarà sols dir que us hé scrit que reste molt descontenta d'ella, per sa
mala condició ý criança, no tocant a la honestat de sa persona que, en axò, no y à
res que dir.
Lo compte del temps que ha stat ý del que prenia de quitació ý del què
ha rebut és lo següent:
Primo. Ella entrà en ma casa en lo agost de
vespra de nostra Senyora ý ella porfia que entrà vespra de sent Llorenç. La
differència és poca, però jo só certa que és veritat lo que jo dich. Preu de
quitació: deu liures cathalanes. Parteix de ací, vuy dissapte a dos del present, de
manera que s'à de comptar tres anys que complí en agost, ý lo més avant fins a
per tot noembre. Lo que ha rebut en dinés és açò que, abans que jo partís de
Barchelona, li doní: dos ducats en un dobló.
Més. Li donà dona Stefania a na Senctacana altre dobló, ý fou aprés de ser
tornada de Monçó.
Més. M'escrivís vós que li havieu donat altre dobló ý que havieu quitat los
anells. Vós sabreu millor tot lo que li haureu donat. Carregar-ó eu ab les altres
pertides. Jo li hé donat ací dos ducats i quatre reals castellans ý quatre castellanes,
de les quals partides ne llevareu la despesa del camí, segons los dies que s'haurà
detengut en dit camí, segons lo que us parrà que podia despendre
ý son fill. Tot lo resto, comptant-ho a [...] de moneda cathalana, li carregareu en
paga de la quitació.
Més. Li fiu donar jo, de voluntat sua, a na Senctacana, dos quarteres de
forment, quant jo partí de aquí, que valia lo forment a un ducat ý aquestes ella
les atorga.
Aprés, com lo forment de Castella fou vengut, me scriví dona Stefania que
na Senctacana la importunava que volia més forment per la despesa de la chica; ý
és veritat que les dos germanes se concertaren davant de mi, que na Serrana li
donàs forment per la despessa de la chica, que de les altres coses ella no volia
smena ninguna ý per çò la dita Senctacana demanà, ultra les dos quarteres que
tenia rebudes, més forment. Jo, com dona Stefania m'ó scriví, demaní a na
Serrana si volia que les hi donàs ý ella dix-me que sí, ý axí jo scriví a dona
Stefania que les hi fes donar. La dita na Serrana negà aquestes dos quarteres,
que diu que no li recorda ý volrria que les quatre fossen dos; ý entre les altres
coses me ha dit que us ha scrit, o enviat a dir, que la havissàsseu si era veritat de
aquestes dos quarteres, ý que vós li haveu enviat a dir que no y sabeu res; ý no
cure del que ella diu, perquè sé que és veritat lo que jo dich ý maravellar-me que
vós no sapiau ni us recordeu de aquestes dos quarteres que dona Stefania féu
donar, que jo no crech que ella u fes sens intervenció vostra. De les dos que jo
fiu donar, no sé si u sabés vós, perquè les fiu donar del forment de Molín de Rey
ý, si vós no u sabeu, Miquel o mossèn Francesch ho deuen saber ý se
recordar de les dos quarteres de dona Stefania, o vós, o mossèn Bolet, ho deuen
saber. Fer-m'eu plaer, si no teniu bon recort, que u examineu molt bé per totes
les vies que poreu, que molt me pessaria perdre dos quarteres de forment ý, al
preu que llavós se venia; ý, trobant la veritat, les dos quarteres primeres li
comptareu a ducat ý, les altres dues, al preu que
que, segons me scriviren, era a 30 ducats, o a més. Feta suma de totes les dites
partides, veureu lo que li és degut, ý lo que serà li pagareu, ý havissar-m'eu del
que haureu trobat del forment que, per no ésser certa del dit forment, no hé
pogut cloure ací lo compte ab ella ý, per ço
specificades que fàcilment poreu fer-ne aquí la conclusió. També fomeja la dita
Serrana en les mismes de les castellanes, tendreu-me aquí alguna consideració. Jo
li hé llogada una mula o macho, diuen-me que és bona bèstia, va possada aquí,
segons veureu per la que va dins aquesta, ý perquè diu que la porta Luis Serra,
que fou forçat digués a ell, perquè no la dexaren per a dona. Jo hé desenganat a
na Serrana que mire que son fill no llanse la mà en la bèstia ý que, si no la us
entrega a vós en la mateixa hora que arribe aquí, o la bèstia
manera que sia, que no li dexaré traure la roba que té en casa; perquè si la
bèstia se pert, hó
ý encarregue, que si la dita bèstia se perdia que no li dexeu traure roba de casa,
o que us ne atureu tanta que valga tot lo que la bèstia poria ser stimada; ý si la
bèstia arribava matada o maltractada, en tal manera que hagués de vagar, pagau-ho
de son compte d'ella, ý no del meu, que basta que jo li done cavalcadura
pagada de ací a Barchelona; ý feta la despessa, si la cavalcadura
és rahó que u pague ella. Prech-vos que mireu particularment tot lo que ací dich
ý que no façau altra cosa.
De ma salut vos vull havisar que stich ja molt bona, llaós a Déu, ý comense
anar per casa, encara que refermant-me ab una canya, però pensse que molt prest
la poré dexar ý anar per tot. No hé pogut respondre a vostres lletres, perquè
cada dia tinch vesites que no
no tinch ara per a més allargar-me. Molt prest vos scriuré ý per ço, ab aquesta, no
diré més sinó que doneu mes comendacions acostumades ý que us tinga Déu en
sa contínua guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller, a Barcelona
València, 5 de desembre de 1536">
Encara convalescent de la greu malaltia, li agraeix uns diners que li envia. Li demana que avisi
un home, amb qui havia emparaulat un càrrec a Riba
Paper. 1 full (30x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Encara no puch scriure de repòs perquè, entre vesites ý
començar ja a negociar, ý lo que
no tinch temps d'escriure sinó de rebato, ý axí
que us agraeixch molt lo que m'haveu scrit del cambi. Jo no pensava servir-me
sinó que us volia scriure que fésseu un crèdit per a Roma, de cinquanta ducats;
però perquè m'àn faltat huns dinés que sperava de Vilafermosa ý, ara sobre festes
se me offiren moltes despesses, ultra les que tinch fetes en la malaltia, hé
delliberat socórrer-me de vostra offerta ý pendre
des de ací, fent compte que, al temps que vendrà lo crèdit a pagar, jo
remediada de les rendes de ací per a complir-lo, ý axí ab la present van les de
cambi. Só certa que fareu bon compliment.
Andino és stat ací. Jo li havia parlat que, si no tenia assento ab ningú, que
faria plaer de pendre càrrech de Riba
tenir allí una persona fiada ý segura. Ell m'ó havia promès ý, aprés de ser partit,
m'à atrassat un altre home que, per molt que lo dit Andino fos a mon prepòsit,
per lo que confie d'ell, ý en lo que toca a mos interessos, pensse que no poria
millorar, per alguns respectes ý necessitat de ygualar algunes differències ý
qüestions que concorren entre los de Riba
part per a poder-hi fer gran bé ý, encara, perquè anant-me
grans aderències de sí mateix, que no li faltarà may favor ý amichs; lo que faltaria
a Andino, anant-me
se contenta de poch partit, perquè ell té ja de que viure ý és cassat ý no té fill ni
filla ý ni sperança de haver-ne, que totes aquestes coses [...] que
per a d'aquest càrrech, ý ara jo m'incline de no dexar-lo; ý puix lo dit Andino se
faria lo mateix camí de Barcelona per sos negocis ý, per mi no hauria res
desace[r]tat, serà rahó que tinga per son favor, si revoque, lo que ab ell havia
tractat. Jo li volia scriure, pus tinch temps, fer-m'eu plaer de entrametre-us
d'ell ý, essent en Barchelona, m'ó tracteu aja est capital ý perquè, si no era en
Barchelona, li pugau enviar havís ab lo primer que vaja, jo li scriuré, puix ab
aquest portador no tinch temps ý per cuyta acabe. Dareu mes comendacions
acostumades ý tinga-us Déu en sa contínua guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
A Andino és menester que li parleu de continent, perquè, no essent avisat ý confiant del que tenia ajustat abuy, no defaceràs sos negocis.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 21 de gener de 1537
Li anuncia el nomenament de Jeroni de Requesens com a bisbe d'Elna i els favors que li ha
demanat a aquest. Li comunica la compra d'un esclau de set anys.
Paper. 1 plec (30x22 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c3).
Venerable ý criat: Aquesta fas de mà mia perquè l'avís que us vull donar, ni así ni
aquí, no vull que sàpien que us ó é scrit fins que sia menester, segons aprés diré.
Dona Estefania m'à escrit la gràcia que Sa Magestat à feta a don Gerònim del
bisbat de Elnay, diu-me, que la voluntat e intenció de mon fill és, si don Jerònim
li vol fer plaer, que us renuncie a vós tots los benificis que té. Rebuda la
letra, jo lo y diguí, però considerades les poques facultats que té, me paregué
posar-lo-y en cortesies ý ell, ab molta voluntat ý demostració de plaer, me dix
que no volia sinó conplir lo que mon fill manava. És veritat que abans jo li avia
dit lo que m'escrivís de l'ofici de les ànimes, mostrant-li que folgara que us ne fes
la mercè ý, en asò, mostrà de tenir-se, per no saber lo que era ni a què l'obligarà
la consiència; ý també l'avia pregat que donàs alguna cosa a Barciales, perquè vol
ser eclesiàstich; ý la beata m'à molt ben servit en aquesta malaltia ý voldria
aconsolar-la de alguna cosa; ý com li é dit del beneficis, me à dit que de l'ofici ell
no
voldré per a Barciales que tot l'altre ell vos ó resignarà. Lo que jo voldria per a
Barciales són vint ducats de pensió. Los benifets que ell té són los seg[ü]ents: lo
de Palamós que, pagada la servitud, resten quinze liures; lo de sent Miquel,
liures; lo de sent Cugada, pagada servitut ý serta penció, que de nou s'à descuberta,
resten nou liures. La rectoria de Artesa està vuy arrendada en
diu que se n'à fet mercat. Vós matex fareu la suma del que munta tot ý fareu
també los comtes, si us satisfà donar alguna pesa o pensió a Barciales, puys se fasa
com s'à de fer, dich la penció, que tostemps é tengut ý tinch escrúpol de la de
mosèn Cavalleria, perquè no
me tocàs alguna consiència ý per so us prech que mireu que
que sia descaregada la vostra ý la mia ý, entretant que jo us escriuré, de
manera que u pugau poblicar, pensau lo que us cumple ý avisau-me del que us
ocorerà; ý lo pus prest que pugau perquè, abans que don Gerònim sia aquí, jo
puga escriure lo que serà menester. Ell fa comte de partí de así molt prest per a
Leyda, a on fa comte ab alguns amichs de aprofitar-se de alguna cantitat per a la
espedició de les bules ý, aprés, yrà aquí, ý voldria jo que ell matex vos digués lo
dels benifets ý, sabent-ó-lo vós, pore[u] poblicar ý escriure a mos fills les gràsies, si
abans no u sabeu per letres sues; ý en tal cas també u podeu poblicar, desimulant
que de mi ne tingau avís, fins que per altra vos n'aja escrit.
Cansada de dones de soldada per a la cuyna, doní càrech a
portador de aquesta, que anava Alacant, que si allí aribaven esclaus, me
ú de catorze anys. À me
perquè n'és lo mé[s] aturat, encara que és molt chich, però
per ell
que
a cambi pagados en mars, que jo compliré. Totes les altres coses que
m'ocoren yran en l'altra letra ý per aquesta no diré més, sinó que us tinga Déu
en sa contínua guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 4 de març de 1537">
Espera les copes de vidre. Van demanar al bisbe Jeroni de Requesens que renunciés els
beneficis a favor seu.
Paper. 1 plec (30'5x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Vostra letra de quatre del pasat é rebut ý axí és veritat,
com dieu, que jo so estada alguns dies sens escriureus per les causes que tinch
escrit que, ab lo coreu que partí abans que aquest, aureu rebut un plec meu.
Les copes de vidre desige ja que sien así ý pesa
perquè àn de servir per a Sa Magestat que
era aquí ne feren fer d'aquexa manera ý
Molt folge de la concòrdia de l'almirant de Nàpols ý del baró d'Eril que
per a tots me par que satifà. Lo senyor d'Ayerve à fet bona obra en consertar-los,
lo qual se espera así de dia en dia; moltes voltes nos à escrit fent-nos grans de la
estància del palau ý nosaltres avem molt folgat de tot lo plaer que allí li s'à fet,
perquè li devem molta voluntad.
Don Juan, mon senyor, ý jo escriguérem a misenyora com haribà la nova
del bisbat d'Euna, soplicant-la que digués al senyor don Geroni que fos content
de renunciar-vos tots los seus beneficis que él tenia, pux ere tan poca cosa, ý él
nos ha respost que
per so serà bé, pux va aquí, que us concerteu ab lo dit senyor bisbe de la
manera que se à de fer la renunciació, ý avisau-me del que aureu fet. Sab Déu
que jo bé voldria que fos mayor cosa, però jo espere en Déu que, anant lo temps,
se porà procurar, entretant vós preneu paciència ab esta poquedat, pux sou sert
de nostra voluntad.
A Viladamor direu que rebí sa letra ab un criat del baró de la Laguna, al
qual no responc per estar lo coreu per a partir. A él ý sa muler dareu mes comendacions
ý a tots los amichs, criats ý coneixens, per lo senblant.
De la Guardiola, ý de tots los que m'escriviu que són morts, m'à pesat
molt, nostre Senyor los aja acolit en lo seu sant Regne, lo qual vostra reverent
persona guarde.
De Valladolid, a
Faria lo que
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 7 de març de [1537]
Li comunica que Jeroni de Requesens ha acceptat donar-li els seus beneficis i es defensa
davant la reclamació d'una minyona.
Paper. 1 plec (31'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Si lo senyor bisbe aribà aquí abans que aquesta, per ell aureu
sabut lo que mos fills m'àn escrit, lo pregàs que us resignàs lo seu benefici, lo que
per sert à mostrat voler-ó fer de molt bona voluntat; del que
molta obligació, ý a mos fills per lo semblant, perquè ab tres letres m'ó àn escrit
molt encaregadament ý no vull guanyar gràsies de dir que jo u aja procurat,
que en veritat en asò no
demanat ý m'àn escrit a mi que u parlàs ab lo senyor bisbe; ý axí deveu donar les
gràsies totes a ells, ý a ell, ý a mi no les deveu, sinó que
endresa.
Sobre
que no prengau engan, perquè jo tenia al cap que ella no havia de restituyr, aprés
obtesen, sinó tres mília liures ý d'aquelles s'avien de dedoyr algunes partides,
segons ella, que en glòria sia, pretenia en la sentència de liquidació. Crech jo
que
pesarà que s'allarge, lo que s'à de fer, tot lo que allargar-se puga, per veure si
farà de gràsia que jo puga donar aquí una vista; ý per lo matex desige també que
s'alargàs l'altre negosi de dona Leonor. En tot mirareu ý fareu lo que de vós confie.
Na Serana m'à fet una letra que, puys s'és provat que no li é donat sinó dos
cuarteros de forment, que li fasa pagar les altres; que Miquel ý mosèn Frances li
àn dit, davant de vós, que no li àn donat res. Digau-li que, si tan bona manya
agués ella tenguda en lo seu negosi de Ulldecona, com vol tenir ab mi, no
l'agueren enganada, que jo
sap la veritat, que totes la vullen negar; ý que na Serana sapia tan bé mudar-los
tan que, así, no
a sa jermana, sinó les dos de dona Estefania; ý, ara que aquestes dos se són
provades, nega les altres per tornar tostemps lo comte a dos quarteres; ý, perquè si
vós no aveu entès lo que sobre asò vos tinch escrit, vos tornaré a informar. Com
na Serana asentà ab mi, entrant ella en casa, que fou en prensipi de agost, na
Sentacana près sa filla ý consertaren-se davant de mi que no volia res de la despesa
sinó forment, perquè lavós n'í avia carestia, ý que lo y donàs tantost
perquè ella no podia bestraure; ý llavós jo li prometí de fer-li donar dos quarteres
de forment, ý tantost me n'aní a Molín de Rey ý ajustí tots los delmes per a
triar-los ý garbellar-los, com jo acostume; ý d'allí en fora li enviý dos quarteres
de forment, ý asò és sertísim, ý poguera ser que Miquel ý mosèn Frances se
recordasen ý m'és maravella si no se
distriboya ells no n'avien a tenir comte. Aprés de asò, dona Estefania m'escriví
que na Sentacana li demanava form[ent], si volia que li u donàs; jo digui-u a na
Serana ý ella, encara que
escriví a dona Estefania ý ella féu-li donar aquexes dos quarteres que ella negava
así, ý ara nega les altres qu'ella nos atorgava. No u vull comanar a jurament de na
Sentacana, però voldria que la interogasen, si u gosara jurar ý, si mester és, vós
podeu jurar en ànima mia que abans que jo partís de aquí, que fou lo primer de
deembre, jo doní o trametí de Molín de Rey a na Sentacasa les dites dos
quarteres, de manera que ella n'à rebut quatre, ý aquesta és la veritat ý, puys jo lo
sé, no vull que li doneu més del que li aveu donat. Una capa li prestí per al camí,
dix-me que la daria aribant aquí, si no la us à donada demanau-la-y. Ella m'escriu
que li falta un matalaf ý una cadira ý que vos trametés los matalafs a Molín de
Rey per no sé qui que avia de pasar per allí. Si axí és, feu sercar lo matalaf i la
cadira ý tornau-li tot lo que sia seu. Ý per aquesta no
que ab les comandacions acostumades acabe. Nostre Senyor vos tinga en sa
contínua guarda.
És de València, a
La trista comtesa de Palamós.
Mosèn Comelles pren sert sens sobre
lo y fasa pagar. Mirau lo que és ý, si no li
sia pagat. La que serà ab aquesta per a fray Alonso de Palma enviareu ab lo primer
ý avisau-me si és anat lo despag, n'í quant partí, ý si va per mar o per tera.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 17 de març de 1537">
Li encarrega diferents tipus de copes de vidre per als emperadors.
Paper. 1 plec (31'5x21'5 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Venerable ý singular amich: Ab lo portador é rebuda una letra, juntament ab les
copes de vidre, les quals són vengudes bones ý sanceres, que no s'à trencat res, ý
les tases de salva de la matexa manera. É folgat molt ab elles, per complir lo
que Sa Magestat m'avia manat. A ella li àn paregut bé ý à mostrat ser servida
d'eles; molt vos agraex lo trebal que aveu pres de fer-les fer ý d'enviar-les ý,
perquè no estigau debades, és menester que
manera, ý, que tingen millor tall, si és posible. Les tres àn de ser de vidre vert,
molt fi, que tinga color de esmeralda; ý les altres tres, de blau turquesat, com
aquels canterets que féreu per al marquès de Azenete; àn de ser sis tases
de salva de la matexa manera. Tanbé fareu fer sis canterests com aquels que fereu
per al marquès d'Azenete, los dos verst ý los dos turquesats, ý los dos de vidre clar
crestalí, que
peses de vidre per a beure, de diversos tals ý maneres, totes de vidre clar crestalí,
que sia molt esmerada la claror del vidre, ý
sia molt bo perquè à de servir per a persones que u entenen ý, per amor de mi,
que
més prest que sia posible.
Les faxes é tanbé rebudes ý la que m'enviàs dies à rebí ab un coreu. Al
portador s'àn donat los
no à portat albarans. Del casament de don Juan de Buxadós é molt folgat, fer-m'eu
plaer de donar a la una part ý a l'altra lo bon prou de part mia, ý nostre
Senyor vostra reverent persona guarde.
De Valladolid, a
Faria lo que
Dona Stefania.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Francesc Torrent
[València], 31 de maig de [1537]
S'excusa per no haver-li escrit i li demana que pagui uns deutes.
Paper. 1 full (30'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signat. autògrafa.
(A. P. lligall 26 c.15).
Reverent senyor: Des que partí Gualdes no us hé scrit per no aver-í agut
portador cert, ý també per no tenir qui scriva, que Pla és tornat a recruar ý
aquesta fa ab prou treball, trobant-se un poch millor, que vuy és lo primer dia
que s'és levat del lit; ý per ço seré breu ý no respondré a les que hé rebudes
vostres, aprés de haver-vos scrit, ý tampoch no y à cosa que inporte cuyta, perquè
les letres que
aquesta és fer-vos saber que estich ja molt bona, lahós a Déu, ý axí entendré
millor en los negocis meus ý en los que m'havieu comanat, que fins ací no u
havia pogut fer; ý ab més spay vos scriuré larch, si tinch qui
d'escriure de mà mia no u poré fer, perquè m'és gran treball, ho hauria d'escriure
cada dia un poch que, si havent d'escriure moltes letres plegades de mà mia no u
poria fer; ý ayxí per açò com per la indisposició de Pla no puch scriure a ningú
dels que m'àn scrit, sols fas una letra breu, que serà ab aquesta, per a mossèn
Parent, ý ayxí m'escusareu ab tots los que speraven resposta mia.
Ab la darrera que us hé feta, vos scriví que, si dels omoluments de l'offici
de Pla no y havia per a pagar la beata, com ho dexí concertat que diguesseu a
mossèn Parent que li pagàs les deu liures de abril, pense que u haureu fet ayxí ý
que ell haurà pagat, però perquè no voldria que ella patís necessitat, ni que jo
hagués de venir a menys de ma paraula, vos prech que si no s'és fet axí com vos
hé scrit se faça ý la façau pagar de continent sens falta.
Les letres que seran ab aquesta se oblidaren de posar en lo darrer plech
que us hé remès, feu-me gràcia que les doneu ab alguna escusa dient que lo
home que les portava s'és detengut en lo camí molts dies. Ý per aquesta no diré
més, sinó que nostre Senyor guarde ý augmente vostra virtuosa persona.
Feta ab cuyta lo darrer de maig, ý avisar-m'eu ab la primera letra, la beata
si à agut recapte.
La trista comtesa de Palamós.
La que serà ab aquesta per a la senyora dona Loïsa li enviareu a bon recapte
ý prest.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 4 de juny de 1537">
Li encarrega més vidres i que planti arbres a Molins de Rei.
Paper. 1 plec (29'5x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Molt venerable ý singular amich: Poc à que us escriguí responent a totes vostres
lletres, ý, perquè ab la darera que m'escriviu me dieu que estàveu mal dispost,
estich ab molta ànsia; prec-vos que m'avisseu ab totes de vostra salud, plàsia Déu
que sia la que jo desigues.
Entre los vidres, que us tinch escrit que m'envieu, voldria que vinguesen
dotze dotzenes de branquinyos: les quatre de or bufat blanc, ý les quatre de or
bufat blau, ý les quatre de or bufat vert, que sien tots molt bonicos ý chiquest ý
que, entre éls, y aja molta divercitat de coses; del menx que y aya sien ab
[a]nimalons, que d'éls fan poc cas assí; ý, con vindran los vidres ý aygües, me fareu
plaer de enviar un carretelet de vin blanc de sen Martí ý altre de vin vermel de
sen Martí, del que àn fet enguany en Molín de Rey, perquè don Juan, mon
senyor, té gana de tastar-lo per veure com prova aquí la planta qu'él féu portar
d'así; ý per so m'à manat que u ó escrigués, ý també vol que s'adobe la cisterna
del castel; feu-y anar de continent un mestre que l'adobe ý que y fasa molt bon
metum perquè l'aygua que d'así avant se reculirà sia molt bona per a beure.
Tanbé us pregue que fasau mirar quantes més moreres, de les que y à, cabran en
la una part ý en l'altra del rec ý exaguador; ý que concerteu ab alguna persona
que u entengua, que les compre bones ý enpeltades en Leyda, que axí àn elles
de ser, ý que les porten al temps aquí, que
giner; ý fer-les eu plantar en la una part ý en l'altra del rec ý exaguador com
dlalt dic; ý que se n'í pose tantes com n'í cabran ý, per amor de mi, que en tot
lo que en esta dic poseu la diligència que de vós confie que, demés de ser cosa
que jo u estimaré molt, don Juan, mon senyor, ó desiga en estrem, ý no li
fer major servey ni lisonja que fer algun millorament en aquexa casa, encara que
no sia sinó plantar un arbre. Los altres arbes de fruyta, que us escriguí dies à que
feseu plantar ý enpeltar, vos comane al temps ne tingau recort ý procurau que
fasa en abundància, de manera que la vinya ý ort estigen ber fonnits de mols
ý bons fruytals ý de totes les maneres de fruytes que en exa terra se poden fer.
Un caval que Pere Consales de Mendosa dexà aquí, o en Molín de Rey, si
stà ja bo ý per a poder caminar enviar-l'eu ab alguna persona que de aquí vingua,
ý, si no
Don Juan, mon senyor, ý jo ý nostres fils estam ab complida salud, laós a
Déu, lo qual vostra reverent persona guarde com jo desigue.
De Valladolid, a
Farà quan vos cumpla.
Dona Stefania de Çúniga ý de Requesens.
A mosèn Bolet direu com é donat, a Diego de la Aya, dos-sents ducats en
paga dels que jo li dec, perquè ell me à escrit ab moltes lletres que
Diego de la Aya; ý que jo faré lo conpliment tant prest com me serà posible ý
que, com sobre asò me voldrà escriure alguna cosa, que us ó diga a vós, que no
cure d'escriure-m'ó a mi, ý vós escriviu-me
que [jo] [é] [do]nat así dinés a nengú, ý, com ell aja rebut estos, me podeu escriure
que Bolet està content.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 28 d'octubre de 1537">
Es preocupa per l'estat de salut de Capeller i li aconsella que no faci res de nou fins que ella
arribi, que serà molt aviat.
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Ab molta ànsia estich de vostra salut perquè à molts dies que
no tinch letres vostres ý per lo capellà Burguera, parent d'en Garriga, ý lo fill
d'en Duran, que vingueren los dos, sens portar letres vostres, me digueren que us
avien dexat ab alguna indisposició.
Acabant de fer aquestos reglons, rebí un plech vostre, remès al senyor bisbe,
en què y avia dos letres vostres per a mi, ab les quals me só molt alegrada per lo
que
complida salut; ý vós treballau d'esforçar-vos ý tenir-vos bon regiment, ý no
cuyteu d'eyxir de casa fins que stigau ben esforçat, hó almenys sien poques voltes
ý en hora que no us puga danyar; ý a mestre Amiguet direu que li estime molt lo
que mira per vós.
No curaré de respondre a tots los capítols de vostres letres perquè jo fas
comte, ab l'ajuda de Déu, de ser molt prest aquí, ý llavós se proveyrà millor
tota cosa que d'ací no la poria jo hordenar ý per ço, quant a vostres comptes,
puix aquí
ajau d'escriure a mon fill del quitament de Vals, abans que jo aribe aquí, seguireu
l'orde que molts dies ha que us tinch escrit; ý si alguna diligència aureu de fer ara
de nou, la vostra malaltia vos pot escusar ý, axí matex, vos escusarà de sa hobra de
l'or[t], dient que tantost que stigau bo ý entendreu ý, entretant, jo seré aquí.
Pux la mia anada ha de ser tan presta, me fareu plaer de hentrenir aqueix
de l'espital fins que jo sia aquí que, no avent de anar jo, enviaria la procura que
m'escriu qu'és menester però, pux jo seré aquí, que açò serà sens falta molt prest,
me par qu'és millor remetre-u fins que jo vaja.
En lo negoci del fill d'en Duran, vos informareu si s'à res innovat, perquè
m'àn dit que lo Candeler, gendre del dit Duran, demanava no sé quins drets ý
que avia començat plet amb la vídua; si axí és, ho possa vós per ma part, perquè
no
açò
quinze anys complits, si pot fer procura hó si à menester encara curador ý, si
curador li s'à de dar, si li
a Barcelona per ara, que stà asentat en estudi ý volria que, essent jo aquí, y agués
qui puga comparer en juhí per ell. Avisau-me de açò molt prest perquè, abans
que jo partexca de así, puga provehir en lo que serà menester ý, si s'à de fer cura
ý
de tot m'avisareu molt prest.
De Roma, per lo que scriu mossèn Calp al senyor bisbe, hé sabut lo
matex que vós m'escriviu que us àn escrit; ab lo despach darrer que jo [é] enviat,
hé proveÿt en tot, dinés ý lo qu'és menester, ý axí matex hé proveït que s'aja la
letra de Sa Majestat per a l'embaxador ý hé donat orde al qui u ha de negociar
en Monçó que, aguda que l'aja, la envie aquí, ensemps ab un acte autèntich
que hé tramés allà per a que conste la possesió de dona Estefania; lo qual, ensemps
ab la dita la letra, vull que sia remés a Roma ý que faça també fe allà de la
dita posseció ý de la llitispendència ý, axí rebut que l'ajau, l'enviareu allà, encara
que no y aja letres mies, sols que ab aquesta van seran ja partides.
Lo senyor bisbe escriu a Roma responent a les que ha rebudes de allà; jo
també escrich les que seran ab aquesta, ab alguns memorials que m'à paregut fer
de nou ý, perquè s'à de fer aquí alguna diligència, escrich a Viladamor que la faça,
per vostra indisposició, ý envie un memorial de tot lo que aquí s'à de fer. Si vós y
poreu entendre, fareu entre
letres ab los meus memorials, fet plech de tot, ý ab part, remès a fray Alonso de
Palma ý, en absència sua, a mossèn Calp, juntament ab lo plech del senyor bisbe ý
tot sota una cuberta; ý aquestes letres vajen ab lo primer correu, encara que no
ajau rebut lo que us escrich à de venir de Monçó, perquè importa que aquestes
letres vajen prest ý, lo que vendrà de Monçó, hirà quant porà, si tan prest ho
espedí en què arribàs abans que aquestes letres que d'ací envie no vajen; llavós
porà anar tot plegat ý feu-me plaer que continuen lo dia que partirant dites letres
ý que me
bergantín que porta l'altre despach a Jènova, perquè volria saber que fos aribat a
bon salvament. Ab la primera, m'avisareu del que n'aureu sabut. Per aquesta
més no m'ocorre, sinó que nostre Senyor vos done sanitat complida ý us tinga en
sa guarda.
De València, a
La trista comtesa de Palamós.
Par-me que porieu respondre a mon fill que, des te que teniu los dinés,
ab la vostra malaltia, no aveu pogut exir de casa però que, puys estareu, no
entendré en altra cosa sinó en fer lo quitament ý, entreta[n]t que yrà esta letra ý
poreu cobrar resposta, jo pense que seré aquí.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 29 de gener de 1538">
Li comunica que ha d'endarrerir el viatge a Barcelona a causa d'una recaiguda en la malaltia.
Li parla d'uns pagaments de l'afer de Riba
Paper. 1 plec (31'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Vostra letra hé rebuda, resposta de les mies, ý só
que sia estada falsa la fama que así avien posada de la sospita de Barselona,
ý sien fetes gràsies a Déu de la bona sanitat que
com ó pot fer. Jo desige tant ésser aquí que no u poria prou encarir ý axí
sent molta pena cada volta que
que hé tenguda, no sols hé agut a porrogar la partida per reforçar, mas encara
per acabar de negociar que, mentres estich dolenta no puch fer res, ý també los
negocis ací són molt llarchs; ý los que present me detenen no són enujosos ni
danyosos, si Déu vol que
per falta de salut que ja, llahós a Déu, estich molt bona ý axí treballe tot lo que
puch en despatxar-me ý, per no mentir, no vull assignar temps ni dia cert, hasta
que serà lo més prest que jo puga.
Molt bé haveu fet de acceptar lo cambi de fray Alonso. Jo no us havia
donat avís ni comissió de acceptar ningun cambi, perquè ells havia escrit que
me remetessen ací, però pux va a pagar a dos mesos vista, jo seré aquí ja abans de
la paga; ý la causa perquè
estada perquè y àn vist menys desavans que de remetre
bisbe, que scriu responent al qui li àn escrit de Roma. Escrich jo també a fray
Alonso, no us hoblideu de metre en memòria, quant partirà lo plech o despach
que ara va. Del que us enviaren, de Monçó, no m'escriviu vós ni Villadamor, si és
ja anat, bé m'aguera plagut saber-ó, encara que pense que de llavós ençà y haurà
agut forma per a remetre-u ý no faltarà, pux y ha treves, portador prest per a
d'aquest que ara va, ý axí
que s'offirà sens falta.
Jo us escriguí per en Nadal que m'enviàsseu lo testament de na Solera ý
no
detinch quinze dies o vint hem porà alcançar así ý sinó sia remès al senyor bisbe.
Dieu-me en vostra letra que haveu vist los capítols matrimonials de la senyora
Montpalaua, en los quals renuncià drets de avis ý àvies paternals ý maternals ý
no
si alguna altra
vist los capítols de les altres jermanes, ensemps ab lo testament, escriviu-me del
que haureu trobat, que si no m'alcancen ací les letres ja dexaré hordenat lo que
s'à de fer.
En Garriga ha fet gran mancament, segons lo que mos fills ý jo l'estimàvem,
però ja poria ser que haja fet més dan a sí matex que perjudici a nosaltres.
Totes les altres coses que poria dir, dexe per a la vista, ab la esperança que serà
prest, plaent a Déu, lo qual vos tinga en sa contínua guarda.
És de València, a
Jo pensava escriure a mossèn Camós ý a Viladamor ý no m'à bastat lo
temps, escusar-m'í eu ý, abans que partexca, jo escriuré a tots. A la senyora
Torredemer ý, a tot lo resto, dareu mes comendacions ý direu a la senyora Torredemer
que los hereus d'en Tàpies me donen totes les dilacions que poden, fins a
posar-se a dir que tenien nova que la donzella hera morta; jo fas totes les
diligències que puch, estrenyent-los que paguen ý crech que abans que partexca
acabaré que paguen. Per aquesta no tinch temps de més allargar-me.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Madrid, 8 d'octubre de 1540">
Està esperant la comtessa de Palamós. Li sap greu que ell no vingui amb Hipòlita.
Paper. 1 plec (30'5x21'5 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Reverent ý molt singular amic: Dos lletres vostres é rebudes, la una de
l'altra de
elles folgí molt, encara que m'agera més plagut que mi senyora vos agés portat en
sa conpanyia, com jo li avia soplicat, axí per veure
les obres, que asò per lletra no
negosis de aquí crec ageren pogut sofrir vostra absènsia, però, pux sa senyoria ó à
determinat d'esta manera, deu ser lo millor. Jo só ben serta que vós agereu folgat
de pendre aquest treball per veure
cunple. Molt vos estime l'avís que
estada ab gran cuydado tot aquest tems que m'àn tardat lletres. Les que ara tinc
me diuen que sa senyoria partí lo darer del pasat de València ý que vé per
Ayora; estic-la esperant ab lo desig que podeu pensar, que és tan gran, que no
pensi que ninguna cosa se pugés tant desijar, nostre Senyor la porte ab conplida
alegria, ý a Ell gràsies nosaltres estam tots ab conplida salut, lo qual vostra
reverent persona guarde com jo desije.
És de Madrid, a
Al que voldreu ordenar.
Dona Estefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 22 d'octubre de 1540">
Li explica que està molt contenta d'haver retrobat els seus fills i néts. La seva filla té moltes
ganes de veure
Paper. 1 plec (30x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: En València, rebí una letra vostra; no us poguí respondre, dexí
càrrech a mossèn Torrent del que s'avia de fer ý, de ací, lo y tornaré a scriure, ý
vós també li podeu escriure lo que us ocorrerà. Jo hé fet mon camí ý, laós a Déu,
m'à succehit molt bé ý só arribada ací tan bona com si no
loch; ab tot, que hé matinejat ý vesprejat ý fetes largues jornades, arribí ací a
de aquest. Piadosament se pot creure lo que jo sentí de veure mos fills ý, de mi
no és molt per ésser mare, però ells àn fet tanta demostració de alegria que no
pot encarir ý, senyaladament mon fill, que no l'avança de res dona Estephania. A
ells ja
Lois té tanta discreció ý auctoritat com si agués vint anys, los xiquets són uns
angells, de manera que jo estich tan aconsolada en veure
voltes no sé hon me só de alegria. Nostre Senyor los conserve ý los me guarde
com jo hé menester.
Dona Estephania m'à dit que la principal cosa perquè scriví que us portàs
ací, hera perquè us desija veure ý que, si Viladamor estigués desocupat, folgaria en
estrem que
Cataluya, folgaria molt que
fer ý só certa que vosaltres no folgarieu menys de veure
també folgaria que, com a criats antichs, veéseu lo que jo veig ara, nostre Senyor
ho disponga que prest ho pugau veure.
De les coses de aquí, axí de negocis com de hobra, folgaré m'aviseu com
van ý, dels malalts que dexí, com estan.
Mos fills desijen de les tàperes del castell, ý on dexí l'any passat una gerra
ý són; ý les de aquest any feu-me plaer que
a càntis de mel, hó com aquella que m'enbiàs a València, ý que m'hajau una altra
del matex tamany de fenols marins ý, ben tapades ab suro ý ab guix posades en
una caxa, les envieu a València a mossen Torrent que ell les me enviarà; ý feu-me
fer sis taces de vidre, totes blanques ý tan grosses com fer-se puga, del tamany que
acostume de beure ý que, en los buyts de la caxa de les tàperes, los poseu, però àn
d'ésser molt grosses ý molt bon vidre clar. Dins aquesta, serà la mostra de la gruxa
que àn de tenir ý, prech-vos, que u envieu lo més prest que fer-se puga a València,
perquè mossent Torrent m'à d'enviar altres coses, perquè vinga tot plegat.
A la senyora Torredemer me comanareu molt, ý digau-li que mos fills m'àn
demanat molt d'ella ý que agueren pres gran plaer que fos venguda ab mi.
Al senyor miser Piquer direu que, abans que mon fill agués avís de mi, ni
jo arribàs, se recordà d'ell ý, ab tanta voluntat m'à significat que desija fer per ell,
que en veritat jo me
que no puch escriure res cert, però ell ho pot ésser que, encara que jo no fos
ací, té bon procurador en mon fill ý, essent jo, no hé de faltar en cosa que li
cumpla ni li sia servey. Per major espay li scriuré avisant-lo de tot lo que s'à tractat
aquest capítol; no és mester que ningú
Per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrit, a
La comtesa de Palamós.
La beata diu que per casa resta no sé quin estany ý coure. Feu que, quant
no se n'hajen de servir, que
regar la terra.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 25 d'octubre de 1540
Li comenta un assumpte de Martorell i altres temes econòmics.
Paper. 1plec (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Anit, aprés de haver clos un altre plech, ab l'aquell scrich al
senyor bisbe ý a tots vosaltres, rebí lo seu ab les vostres. Folguí de saber noves de
aquí ý, pesà
hó de fora, ni a quin ora fou lo cas perquè, seguint-se en la vila, ý de dia,
gran negligència fou no pendre lo Lobet. Avisau-me de tot com és estat ý del
tinent de procurador com se regeix, que de tot estich ab ànsia.
Dels fustés, tinch àpoca de cent lliures en poder de Mollet, hó de
Çaragoça. Aprés, entre forment ý dinés, segons crech que trobareu en aquexos
albarans, altres cent lliures ý de la darrera paga, que són sinquanta lliures, no
tinch albarà, de manera que entretot, a mon compte, són dos
lliures lo que tenen rebut de mi. Poria ser que, en l'àpoca y agués més, o que
agués donat alguna cosa ý que no me
que ells atorguen ab lo que jo ací dich, ý trobareu la veritat. Per aquesta no
puch més allar[gar] perquè no volria errar lo correu que se n'anàs sens ella que,
sabent que no hera partit, fas aquesta de cuyta. A Viladamor ý als altres ab lo
primer respondré. Comanau-me a tots, ý molt a la senyora Torredemer, ý nostre
Senyor vos tinga en sa guarda.
És de Madrit, a
La comtesa de Palamós.
Scusau-me ab mossèn Simon, ý que ab lo primer li scriuré, ý comanau-me
molt a mossèn Colls. Dona Estephania, ab lo plaer de ma venguda, s'és descuydada
de parir.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 28 d'octubre de 1540">
Li demana que li enviï certes coses d'ús personal que necessita i li explica com fer-ho. Li
encomana que s'ocupi dels afers de les baronies que la preocupen.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Per correu vos hé scrit, que crech serà aquí demà, hó després
demà; aquesta fas per via de València, remesa a mossèn Torrent, per enviar-vos lo
que va per a miser Piquer. No sé si serà a Perpinyà, perquè
Rota anava ab lo virey. Plauria
menester que, axí aquesta letra com tot lo que ab les altres vos hé scrit, lo y
envieu de continent ý, ab tal orde, que arribe en ses pròpies mans, ý en açò us
prech, tingau diligència.
Per lo dit correu vos hé scrit dos letres ý, en la darrera, me oblidí de dir-vos
lo que haveu de fer del present de Menorca. Com enviàreu les tàperes a València,
ab una altra caxa, enviau lo barral de l'aygua de murta ý la gerreta de oli de
mata, tot ben tapat, ý per fer tan larga la una caxa com l'altra, dexareu los
fenolls marins, o procurareu de haver un barral de aygua
que, en Molín de Rey no n'í à, perquè y havia tres vexells en cada caxa; o sinó
vinguen les tàperes en la una ý l'oli de mata ý l'aygua de murta en l'altra ý,
prech-vos que serqueu, si y haurà en Barcelona, pintes de Perpenyà, que sien primes
ý delicades, ý que me n'envieu una dotzena en les dites caxes ý, si trobàveu
també alguna pinta d'evori, ni massa gran ni maça xica, comprau-la ý enviau les
dites caxes, lo més prest que pugau, a mossèn Torrent; ý pagau vós lo port que,
com jo partí de allí, no li restaren dinés exegits ý per ventura no n'aurà agut
encara, ý no voldria que agués de fer bestreta.
Ab ànsia estich si àn tancat lo rech vell, perquè l'aygua s'encamine en lo
nou com jo dexí manat ý consertat que
que procureu que
De totes les coses de aquí, estich ab ànsia ý axí folgaré que
que s'í fa ý tot vos sia acomanat. Per aquesta no
Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrit, a
La comtesa de Palamós.
Enviareu a mossent Torrent memorial del que hirà en les caxes perquè u
puga despachar sens obrir-les.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 10 de novembre de 1540">
Li anuncia el naixement del seu nét Pedro. S'interessa per les baronies, per les obres del Palau
i pel funcionament del culte de la Capella del Palau.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Poch à que us scriví per via de València ý al senor bisbe també.
Remeses les letres a mossèn Torrent, ý aprés de haver scrit, parí dona Estefania.
Torní a scriure al senor bisbe donant-li
era l'endemà de Tots Sancts. No sé si arribaran aquelles abans de aquesta, ý fins
ací per aquesta altra via des de que dona Estefania à parit no sé que haja partit
correu, encara que en aquest punt m'àn dit que dos dies à que partí correu per a
Roma, però jo no u sabí ý axí no hé scrit; aguera
donar avís aquí del parir de ma filla, perquè crech n'estareu ab ànsia. Ella s'és
detenguda molt més del que pensava, creya parir a quinze hó a vint, al més larch,
de octubre ý à parit a dos de aquest. À
a Déu, encara que à parit una criatura molt gran ý tan bell fill com puga ser. És ja
batejat ý à nom don Pedro ý és mon fillol. Encara que vuy li avem agut de
mudar ama, està molt bo ý la partera tan bona que demà, plaent a Déu, se levarà,
al qual de tot li sien fetes gràcies ý, de la salut de tots los altres ý de mon fill, que
tots estam molt bons, encara que Juanico té un trench al front de una cayguda
que près lo dia del bateig; no y à res de perill, però à y agut menester trementina
ý dieta de pa ý panses, ý és tan singular home que u passa tot com si no fos res, ý
és tan amich de scriure que may fa aldre sinó fer letres a l'emperador ý a la
reyna ý a mil altres persones. Hoint-me parlar del senyor bisbe volgué saber
qui hera, diguí-li:
Burgos, que stá en el cielo.—
me demanà quina jent tenia jo en Barcelona a qui ell pogués scriure, diguí-li que
tenia criats, volgué saber com avien nom, nomení-li a vós ý a Viladamor ý aquí
matex se posà a fer-vos una letra als dos, ý demanà-vos si deyeu missa ý mil altres
preguntes que no s'acabarien may de scriure; per tot açò poreu pensar quin àngel
és ý la més dolça condició que criatura puga tenir, ý la minyonia, ab la
de la letra, la conexereu. Prench tant de plaer ab ell que no
seus cuentos, ý aquí també crech folgareu de saber-los. Don Diego, que
m'escrivien que no hera jentil, ho és tant que no sé si u serà més que tots. Nostre
Senyor los guarde com jo desije ý é menester.
Jo us tinch scrit ab les altres, que envieu a València lo present de Menorca ý
tàperes. Feu-ó tot segons vos tinch scrit, ý lo canter de oli de mata qu'és ensetat,
feu-lo ben tapar que no y puguen entrar rates ý estiga
dalt en la cambreta damunt lo retret. De totes les altres coses que fan a fer aquí,
tendreu ànsia com de vós confie ý avisau-me com estan los malalts, ý de la obra
en què stà, ý no us oblideu de fé regar los tarongés del terraplé ý de les baronies.
Desije saber que s'í fa ý si y à novitat ninguna ý lo que à succehit de la mort de
mossèn Almirall, que de tot estich ab ànsia. Avisau-me tanbé mossèn Palau com
[à] entès Luís Cura. Del que toca a les baronies ý lo seu tinen, quina prova fa, ý
tanbé del que s'à fet en l'adob de la resclosa ý en tancar lo rech, que de tot estich
ab ànsia.
Mossèn Joan crech que restarà a València, ý mossèn Gomis no crech que
tornarà tan prest allà, no sé quin orde si y à en la Capella, avisau-me
bisbe m'envià a dir que ell ne tendria ànsia ý lo càrrech restà a mossèn Pelós com
jo partí, si falta alguna cosa de la missa de cada dia ý de vespres ý completes los
disabtes ý diumenjes, avisau-me
A la senyora Torredemer me comanareu molt ý l'avisareu del parir de
dona Estefania, a tots los que més avant vos parrà donareu més comendacions.
Direu a mestre Gabriel, lo fuster, que no comense les finestres de la sala
fins que Bustamante sia aquí, perquè se
mon fill les vol. Per aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa
contínua guarda.
De Madrit, a
La trista comtesa de Palamós.
A mossèn Coll me comanareu molt ý escusau-me que ab aquest plech no
li puch scriure, ab lo primer li scriuré.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 25 de novembre de 1540">
Li escriu per dir-li que ha rebut la seva carta.
Paper. 1 full (31x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Ab aquesta seré breu perquè lo correu vé de Sevilla ý à donat
poch temps per a scriure, sols serà per dir-vos com hé rebut vostra letra, resposta
de les que havíeu rebut mies. Aprés ne aureu rebut altres avisant-vos de com
nostre Senyor m'avia feta gràcia de desliurar a dona Estefania ab un bell fill; ara
us fas saber que pares i fills, jo ab ells, estam tots bons, laós a Déu. De ací no y ha
més que dir, ni de les coses de aquí més del que us tinch scrit, ni tampoch no
tinch temps, però mossèn Joan Vinyes se
scriuré ý per Bustamante, que despacharé molt prest; ý per ço ab aquesta no diré
més de pregar-vos me haviseu de tot lo que aquí concore, ý que tot lo que fa fer
ó tingau per tan recomanat com de vós confie.
Direu a miser Soler que hé rebuda sa letra ý que per la cuyta del correu no
li responch, que molt prest li scriuré ý comanau-me a ell ý a miser Xicot ý a tots
los amichs ý a la senyora Torredemer molt encaridament, ý per cuyta no diré
més. Nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrit, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 2 de desembre de 1540
S'excusa per no poder escriure-li tant com voldria a causa de la malaltia del seu gendre. Li
demana li enviï guindes i prunes i li fa algunes recomanacions.
Paper. 1 full (31x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Ab la darrera que us hé scrit, me obliguí a scriure més larch per
lo primer ý no u hé pogut fer, perquè com se diu que y à correu no y à temps
per a scriure larch, si no u té hom abans avançat, lo que jo pensava ý no és estat
posible, perquè à deu o dotze dies que a mon fill li començà la illada, ý a cab
de dos o tres dies féu una pedreta ý aprés li à sobrevengut la gota que li à
corregut per tots los lochs acostumats ý encara no stà remediat, que no [é]s poca
pena per a mi veure-li ningun mal, nostre Senyor sia loat de tot lo que
per aver sabut en aquesta ora que y à correu, fas aquesta perquè no se
algunes letres mies. Vós scusar-m'eu ab tots, direu a Viladamor que prenga aquesta
per sua ý a tots los altres que molt prest scriuré; senaladament me scusareu ab los
hereus de mossèn Monsonís, que sia en glòria, dient-los que per estar mon fill
com està ý ab los destorps que hé tenguts des que só arribada no hé tengut
desposició d'escriure, que per Bustamante los scriuré, que serà aquí per a festes.
També hireu a la senyora comtessa, vesitant-la de part mia, ý digau-li que li
bese les mans ý scusau-me com no li scrich que, per a scriure de mà mia tinch
menys temps, que molt prest li scriuré. A totes les altres persones de deute ý
amistat dareu mos besamans ý comendacions ý a la senyora Torredemer les dareu
doblades.
Per oblit me dexí en la guardaroba, hó en lo retret, en una capsa o caxa,
quatre o sinch pots de guindes confites ý tanbé un cabàs de prunes d'escaldar que
crech que stà en lo rebost; si no haureu enviat les caxes, enviau-los-me ab elles, ý
les prunes també, triant les millós millós ý posades en una sistella; ý si les caxes
són ja anades a València, deu haver poch, porieu metre los pots en una cabsa
ab estopa, de manera que no
prunes ý, ben cosida ab un drap, enviau-la a València ab lo primer traginer. Per
aquesta més no m'ocorre, nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrit, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Madrid, 16 de desembre de 1540">
Està molt contenta d'estar amb la comtessa, però enyora molt la gent de Catalunya.
Paper. 1 plec (30'5x21 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1)
Reverent ý singular amic: Encara que l'alegria de veure a mi senyora así me té
tan ocupada, que no m'amaye a divertir-me en altra cosa, no é volgut dexar de
fer esta ab portador tan sert, ý, pux que ab ell sabreu particularment de tots
nosaltres, serà esta sols per no perdre lo bon costum; ý no dexaré de dir en ella
que m'à pesat en estrem que no us donàs mi senyora llisènsia que vingéseu ab sa
senyoria ý axí la tinc casi conduÿda que la us done quant vos parrà, que los
negosis ý donaran loc per a donar una pasada per así que, com jo estic en esta
càrser perpètua, tinc gran soledat de tots los amics antics ý seyaladament de vós,
que pense tindreu per bé de pendre aquest treball per veure
Juan, mon senyor, ó desija com jo, lo qual se comana molt a vós, ý nostre Senyor
vos tinga en sa contínua guarda.
És de Madrid, a
En mercè de la senyora Torredemer me comane ý a na Juana ý a tots los
amics ý conexens que de mi
Al que voldreu ordenar.
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 25 de gener de 1541">
Li anuncia la mort del seu nét Pedro i l'arribada dels traginers. Li prega que prepari el Palau
Menor per a rebre un amic del seu fill.
Paper. 2 fulls (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Lo dia de Nadal rebí tres letres vostres en un plech ý aprés n'é
rebut altra acusant-me aquelles; jo no hé respost a ninguna d'elles fins ara per la
congoxa que hé tenguda, com crech aureu ja sabut, de la mort d'aquell angelet
que nostre Senyor se n'à portat al cel, que cert ó é molt sentit, Ell sia loat de tot.
Ab aquesta respondré el més essencial del que m'escriviu quant al plet de
dona Leonor. Só certa que s'í fa lo degut, ý axí us ho comane ý pregue que
faça. Quant al cambi de don Rodrigo, me pesa molt de la vellaqueria sua ý de la
ignoscència mia. Jo tinch albarà del baró, que
promet que u pagarà, ý axí crech cobrar-ó de aquí, però entretant no [é]s raó que
los qui àn fet la sotascrita patexquen dan, ni voldria que les penyores se
venessen. Prech-vos que u remedieu en la millor manera que fer-se puga. Si
poria fer pagant-ho poch a poch, molt me plauria, perquè menys ho sentiré ý
entretant provaré si poré traure res del baró o de la baronessa, ý sinó faça
millor vos semblarà que jo us ó remet. Hus pregue que doneu moltes rahons de
la sotascrita perquè no s'ajen de clamar de mi.
Quant al llochtinent de procurador, si no fa lo que deu, despediu-lo; ý
comtareu ab ell de aquesta manera, que [...] lo compte del dia que anà a
Marthorell per a estar allí, ý contar-li eu a rahó de vint ducats l'any, lo que vós li
aureu donat ý quatre lliures que jo li doní abans que jo me n'anàs ý avisau-me
del que aureu fet.
Lo que enviàs mossèn Torrent hé rebut. La una caxa arribà bona a València
ý l'altra no, que lo barral de l'aygua de murta ý de l'oli de mata se trencaren, ý de
l'oli de mata se
pagassen perquè guardassen lo que porten. Los fenolls marins són molt dolents,
perquè no àn fet sinó collir-los ý metre
adobar-se per a que perdessen l'amargor, que tan amarchs són que no y à qui
menje. Tot l'altre és arribat bo, ý les taces sanceres, que no se n'à trencat ninguna.
Aquí à de anar un cavaller que va a Perpinyà per capità general. És mestre
sala del príncep ý algun poch parent ý molt amich de mon fill. És molt honrrada
persona. Vol mon fill que sia aposentat en casa. Poreu parar la cambra gran, ab los
draps que y estaven com jo y hera, ý aver alguna bona tapiceria per a la cambreta
de la galeria, ý allí li posareu lo lit de carmesí; ý en la cambra de parament
posareu lo cortinatje de sede de groch ý negre per a dos fills que porta ab sí, ý en
lo retret poreu metre per a patjes algun llit; ý si porta algun home, de manera en
les altres cambres ý los moços en les cambres dalt on dormia la mia jent, si lo
bisbe no les té occupades. Si allí no y à lloch remediau-ho com millor vos
parrà. Res de despesa no li aveu de donar en Barselona, però és menester que
mossèn Palau vaja a Marthorell a esperar-lo allí ý, que arribant a Marthorell, li
faça donar allí tot lo que haurà menester ý axí matex en Molín de Rey ý que
se
baronies, ell era anat a vesitar la terra ý que à folgat de trobar-se allí perquè avia
hoït dir al senyor bisbe que ell avia de venir ý que hera molt amich de mon fill ý
que axí folgaria de poder-lo servir en alguna cosa. Jo pense que ell serà en
Marthorell a
scrich, ý vós mostrareu aquesta al senyor bisbe, perquè no u haja d'escriure tantes
voltes, ý consertareu aprés ab mossèn Palau tot lo que s'à de fer ý, puix ja sabeu lo
que s'à de fer en semblants cassos, no
a vostra bona discresció; sols vos pregue que mireu que
Diu-se que y aurà correu per a Barcelona de ací a tres o quatre dies, essent
axí jo us tornaré a scriure de més cert per a quant serà aquí lo capità, hó en
Marthorell, ý si no y avia per qui scriure altra volta, feu compte que serà en
Marthorell al més llarch a
Del senyor bisbe hé rebut letres dos dies ha, scriu-me que no estàveu bo,
estich-ne ab ànsia, avisau-me de vostra salut. Nostre Senyor la us conserve hí us
guarde com desijau.
És de Madrit, a
La trista comtesa de Palamós.
Si Lliori haurà menester alguna cosa de calçar hó de vestir, remediau-lo
perquè no passe fretura de les coses necessàries.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 1 de febrer de 1541">
Li fa diferents recomanacions sobre Molins de Rei i li demana informació sobre les misses
que se celebren a la Capella del Palau. Es queixa de no rebre tota la informació que li
demana.
Paper. 1 plec (30x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura. autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Set hó vuyt dies à que us scriví llarch, responent a totes vostres
letres; solament me oblidí de respondre al que m'aveu scrit dels arrendadós de
Molín de Rey. La concòrdia entre ells ý mi fou apuntada de aquesta manera: que
la resclosa ý lo rech fins al molí ý tot lo que
meu. Del molí avall qualsevulla escura que s'aja de fer ve a càrrech d'ells.
La carneceria serà menester arrendar, parlau-ne ab mossèn Palau ý enteneu-y
los dos que no és bé allargar-ó per a la darreria. Quant al rech, no u bege
que no hera prou fondo que si fos ben fondo, prou ample seria. Faça
en lo rech vell que, si l'aygua se acanal·la per lo rech nou, ella matexa
Prech-vos que mireu molt en què
que stà fet; de tot lo resto de Molín de Rey voldria que m'avisàsseu com va, ý
feu mirar la mallola si és posada ý si la comensen a cavar, ý sinó donau orde
que
Molín de Rei hó a on està; ý també fareu mirar les vinyes del castell si àn bon
recapte. Mossèn Palau poria donar una passada per tot ý provehyr en lo que
falten los qui
ab lo primer que vaja, que ab aquest correu no crech que tinga temps.
També us dexí en memòria lo que s'avia de fer en lo molí draper ý com
no me
de tot lo més avant que concorre, que assí on estich tinch ànsia de tot.
Jo us avia scrit que m'avisàsseu quin orde
Capella del Palau ý mai m'í aveu respost. Vós, vos clamau que jo no lig vostres
letres ý vós no deveu legir les mies, ý podeu veure que jo lig les vostres perquè a
tot lo que m'aveu scrit vos responch. També us avia scrit que m'informàsseu com
succehija lo casament de la pobilla Ginebreda ý que me
aveu fet. Prech-vos que de axò ý de tot lo resto me aviseu.
Lo qui va per capità de Perpinyà no crech que sia aquí tan prest com vos
avia scrit, segons veureu per la letra que fas al senyor bisbe. Teniu diligència que
no u erreu lo que s'à de fer, segons vos tinch scrit, que jo pense se allargarà la sua
arribada aquí fins a la fi de aquest, però si jo trobe portador ab qui avisar-vos de
la certinitat jo us ne daré avís. Per aquesta més no m'ocorre, sinó que us tinga
Déu en sa contínua guarda.
És de Madrit, lo primer de febrer 1541.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 18 de febrer de 1541">
Tracta un assumpte referent a la capella dels Requesens, a la Seu Vella de Lleida.
Paper. 1 full (30'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Aquesta serà breu, sols per dar-vos avís del que mos fills àn
determenat, he jo ab ells, sobre la
devem treballar si, a permuta d'ella, se poria aver lo benifet de la capella,
perqu'és cosa que tots la desijam ý satisfà molt a nostra intenció ý, faltant açò,
tenim altre pensament ý, per comanar-la a persona segura ý fiada per a qualsevulla
cosa que se n'haja de fer, nos à paregut posar-la en cap vostre ý axí àn fet
mos fills la procura que serà ab aquesta, segons en ella veureu. No dexeu de fer
totes les diligències que fer-se puguen per salvar-la, a despeses nostres, que molt
voldríem se pogués aver.
Les darreres lletres que tinch vostres hé ben llegides ý per no tenir temps
no us puch respondre. Molt prest vos scriuré ý ab aquesta no diré més, sinó que
nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrit, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 19 de febrer de 1541
Li demana que pagui un rescat.
Paper. 1 full (30'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Ací és vengut un frare de Jesús per a procurar caritats per a
pagar lo rescat de dos frares de Jesús que cativaren en lo coll de Balaguer, poch
aprés que jo fuy passada per allí. Lo cardenal los à fet gràcia de redemir un san
Benito, que la composició servexca per al rescat ý, per ser jent de la terra ý
aver-me Déu guardada a mi de perill com passí per allí, m'à paregut ajudar de
alguna cosa al rescat. Axí
rescat ý donarieu per mi dos ducats.
Anit vos scriví per correu, encara que curt, ý ab aquesta tampoch no
m'allargaré més perquè crech que aquest dit pare se detendrà molt per lo camí.
Per altra via scriuré més llarch. Nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
És de Madrit, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 23 de febrer de 1541">
Li fa diferents encàrrecs: una taula per al seu nét, uns regals d'or per la futura esposa del
comanador major de Lleó i unes recomanacions en un procés inquisitorial.
Paper. 1 plec (30'50x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Mon fill és estat tan fatigat de la gota aquestos dies, que jo no
hé pogut scriure de repòs, ni ab aquesta poré respondre a totes vostres letres com
pensava ý volguera, però puix ja tinch respost a les primeres, ab les quals me consultàveu
algunes coses que requerien resposta, ý en aquestes darreres no y à tal
necessitat, majorment que us tinch ja enviada la procura per a la ració de Leyda,
tot lo que poria dir per ara, responent a vostres lletres, dexaré per a major espay.
Aquesta sols serà per a fer-vos saber com air arribà correu de Flandes ý à
portat provisió de les dignitats que vagaven ý, entre les altres, Sa Magestat à
provehit al senyor bisbe de Elna del bisbat de Tortosa ý, encara que li torna a
carregar los quatre
que li restarà lo que li podia valer Gerona ý alguna cosa més; comsevulla sia, jo
me
més largament tot lo que més avant sobre açò poria dir.
Pensant que, fins a la tornada mia en Catalunya, no y aguera cuyta ni
necessitat de fer declarar a l'official del bisbe sobre lo procés que féu lo inquisidor
al marit de na Anna, perquè [...] aquell matrimoni
o per altre respecte, voldria que
menys despeses, ajudant-vos de la favor de l'inquisidor per a traure les actes de
allí ý procurant que miser Sorribes hó algun altre dels officials faça la declaració,
tan piadós ý cortesament com fer-se puga; ý si ab sinch o sis ducats se podia fer,
prech-vos que la façau fer ý la m'envieu. També scrich a Viladamor que faça
fer una archimesa com la del senor bisbe, un poch pus xica; pagareu lo que
costarà ý enviar-la-m'eu, com per altra més largament vos scriuré, que la vull
per a don Lloís.
La que serà ab aquesta fas per a l'enquisidor, donar-la-y eu ý per ara no
puch més allar[gar], ni scriure a Bustamante ni a ningú altri dels qui m'àn scrit,
scusau-m'í ý donau a tots mes comendacions ý tinga us Déu en sa contínua
guarda.
De Madrit, a
Perquè sou amich de saber noves, hé fet fer un memorial de totes les
cerimònies ý particularitats de aquesta solemne festa que ací havem tenguda de
les bodes del duc de Cessa ab la filla del senor comanador major de León, lo
qual tramet al senyor [bisbe]; ý segons ell és poch coriós d'estes coses, prest lo us
porà liurar per a que n'ajau vostre plaer; ý per fer algun servey a la fillola, puix
m'à cabut en sort de ser padrina, voldria que m'enviàsseu un capell ý una
gorguera de or que fos cosa molt jentil ý de nova fantazia ý l'or molt daurat ý
ensés, que no sia jens esmortit; ý sis tronchos, los tres dels grossos ý los tres dels
prims, ý axí matex àn d'ésser de or molt daurat ý, la hú dels grossos, sia de or ý de
argent ý los dos de or, ý axí matex los xics; ý perquè vós no enteneu aquestes
coses, parlau ab ma comare na Molins ý comanau-me a ella, ý encarregau-li molt
que
les millós ý més jentils que may haja fetes; i no res cal dir a ella ni a ningú per a
qui és ý, si en los tronchos grans se pot fer alguna nova fantazia que u faça, ý sia
de manera que sia cosa jentil ý galana ý sobretot que l'or sia molt daurat; ý sia fet
lo més prest que fer-se puga; ý com sia fet, en una capsa enpaperat ý ab cotó ý la
capsa enbolicada ab enserat, enviau-ho a mossen Torrent que ell m'ó enviarà,
perquè cada dia ve jent coneguda de València ací, ý vós no u digau a persones
que u puguen pupblicar per Barcelona, que no vull que ningú sàpia per a qui és,
sinó que us prech ý doneu recapte lo més prest que fer-se puga.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 19 d'abril de 1541">
Li demana que faci anar a Madrid un mestre d'obres de Barcelona, en relació a les obres que
vol fer el seu gendre a la Capella del Palau.
Paper. 1 plec (30'50x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Ab un plech, que per via de València é remès al senyor bisbe,
vos tinch scrit. Aquesta serà sols per dir-vos que mon fill voldria molt que un
mestre de cases vingués per a veure les obres de ací ý sobre elles informar-lo del
qu'és sa intenció que
Bustamante m'à enviada, à molt contentat als mestres de ací ý l'àn judicat per
home molt subtil. No
mestre Machí. Mon fill voldria que vingués lo qui à feta la trassa hó mostra
dels corredós, si l'à feta Carbonell, segons ell, és mal portàtil, serà difícil cosa fer-lo
venir; si és mestre Machí, encara que no li falten fahenes, crech jo que
vendrà, hó porà venir, ab menys dificultat; ý per ço és menester que parleu ab
Bustamante, lo qual pendrà aquesta per sua, que no tinch temps de scriure-li, ý
tinch-li ja scrit ab les que dalt acuse; ý los dos consertau com se porà millor
negociar de tractar de la venguda de mestre Machí, que pense jo que serà lo que
à de venir, sens mostrar que determenadament vos haja jo scrit que
sinó dient que no
no vaja de ací allà, hó que de allà
lo qui à de fer la obra, vingués ací ý sobre açò poria entrar la pràtica; ý, si ell se
oferia de venir, poreu dir que
què serà millor que no trametre mestre de ací, perquè sabeu que mon fill estava
determenat de anviar-lo; ý com tingau apuntat que sia content de venir, serà bé
que li digau que, per mostrar que negociau les coses apuntadament, voldríeu
saber d'ell de que
l'estar almenys seran vint dies; ý de tot lo que aureu tractat ab ell donar-me-n'eu
avís abans que vinga ý, cobrada resposta mia, porà venir. Ý, si per cas mossèn
Carbonell fos lo qui à feta la trassa, ý ell se debatia en venir, que si mal no me
recorde no sé qui m'à scrit de vosaltres que ell deya que volia venir, en tal cas
posar-lo-y eu en cortesies, que no és rahó prenga aquest treball, segons sa edad ý
los molts negocis que té; ý com ell s'í offerís ab molta voluntat, fareu lo matex
discús ab ell que ací dich façau ab mestre Machí; ý, perquè si primer apuntàsseu
ab mestre Machí que vingués seria inconvenient tractar-ne aprés ab Carbonell,
me par que serà millor ne tenteu primer ab mossèn Carbonell; ý podeu-li dir lo
que dalt dich, que aveu pensat qu'és millor que vinga mestre de allà ací, que no
que de ací n'enviem allà, ý que deslliberau parlar-ne ab mestre Machí si porà
venir, que d'esta manera descobrireu millor sa intenció; però si mestre Machí à
feta la trassa dels corredós, no us cal parlar ab mossèn Carbonell, que més
estimarem que vinga mestre Machí, perquè ací tenen en molt lo qui à feta la
trassa. Prech-vos que advertixcau bé en tot lo que ací dich ý conforme ad açò
tracteu ab la hú o ab l'altre ý avisar-m'eu del que aureu tractat ab ells ý de tot lo
que ab les altres vos scrich a vós ý a Bustamante sobre la obra de la sala.
Par-me que ja us tinch respost al que m'escrivís en dies passats sobre la
Capella ý sinó ab aquesta us avise que per cada missa dels
pagar tres sous per oferta ý llum ý tot.
Molt m'à plagut lo que
l'official per a poder-se Anna casar en for de consiència, ý axí à usat de sa
llibertat ý és ja esposada ab un vassalls dels que jo portí de aquí, que
Archs. Tots serveixen molt bé ý àn-se contentat la hú de l'altre, jo é tengut per bé
que
parlar a mi ý, vollent saber la voluntat d'ella, ho remès tot al que jo voldria, ý
así s'és fet. Dich-ho perquè no penseu que y aja agut algun enbaràs. Hair arribà
Domenjó, no m'à portat letres ningunes, però é folgat ab la relació que m'à
feta de tot lo de aquí. De ací no tinch més que dir sinó que nostre Senyor vos
tinga en sa contínua guarda.
De Madrid, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 24 d'agost de 1541">
Li dóna uns encàrrecs sobre uns assumptes de Molins de Rei, li demana una medecina i li
dóna instruccions sobre el viatge d'un familiar seu, que ella ha col·locat com a patge del
bisbe de Cartagena.
Paper. 1 plec (31x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Per mossèn [...] é rebut vostra letra donat-me rahó de tot lo
que aquí concorre. Ab aquesta no respondré a tots los caps que m'escriu, perquè
la fas fora de ma casa que, per estar mal lo vicicanceller, me trobe en sa posada; ý
aquestos dies no é pogut scriure, axí per scriure totes les que seran ab aquest
plech, com perquè à dies que stich un poch fatigada de torbes de cap; com
tinga més manera de poder-ó fer, jo us scriuré larch ý serà lo més prest que a mi
sia posible.
Sols vos vull respondre al que
qual per ara jo no voldria que y metessca ningú en lloch de Miquel, puix que y
està en Roca; perquè quant a la resclosa ý rech del molí en amunt, los molinés
tendran càrrech, puix no ve a càrrech d'ells de demanar los adobs que seran
menester, ý per a ells està molt ben instruït lo estatger del castell ý ab ell tinch
fets pactes del que à de aver cada dia que treballarà en la resclosa o en altres
fahenes de casa, ý Bustamante ý pot donar algunes passades, puix ara no y à obra
en què haja de entendra, perquè no voldria innovar ninguna cosa fins que jo fos
aquí, que sens dubte, parit que haja dona Estefania, fas compte de anar-me
axí us prech que u entrentingau tot fins que jo sia aquí.
Jo scrich a mestre Amiguet que ordene algunes coses per a espasme, per
tenir alguns remeys per al que naxerà. Mirareu la letra que li fas ý procurareu que
provehexca en tot lo que li dich, també scrich lo matex al senyor bisbe ý a
Viladamor perquè entretots li façau fer lo que li scrich, segons lo seu descuyt ý
hoblit és gran. Ý per aquesta no diré més sinó que us tinga nostre Senyor en sa
contínua guarda.
De Madrit, a
Per la que fas al senyor bisbe, veureu com é assentat a Liori, lo patje, ab lo
bisbe de Cartajena, que és lo mestre del príncep. És menester que vinga molt
prest, per ço vestir l'eu, prenent lo que aureu menester de la botiga de mossèn
Rosella, ý fer-li eu una capa ý un sayo de contray de dos ducats o de
sinquanta sous, ab una faxa de vellut negre per lo sayo ý per la capa, ý un jipó
de fustan i unes bones calces ý una gorra; de camises jo
lo que ara vist li poreu adobar per al camí, ý l'altra roba que la porte en un
farsellet. Si Carbonell no serà partit, poria venir ab ell ý perquè y aurà manera de
aver-li cavall, ni entrant ab lo bisbe à de tenir cavall, ab la muleta de Molín de
Rey, si és viva, poria venir ab un albardo, que per lo camí ningú no
si Carbonell serà partit, porteu-lo [...] la matexa mula o altra a València ý scriuré
a mossèn Torrent que me
és menester que us doneu molta pressa, perquè lo bisbe se n'à de anar abans de
dos mesos a Cartagena per a vesitar lo bisbat, ý voldria que se n'anàs ab ell
perquè tardarà més de sis mesos a tornar, ý axí us prech que ab diligència lo
spedixcau de aquí.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 23 de setembre de 1541">
Li dóna instruccions sobre el cobrament d'un canvi.
Paper. 1 full (30'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Mossèn Malla no és partit vuy, ý anit, pensant que partiria de
matí, cloguí lo plech. Vuy m'àn donades letres de Sa Majestat per al senyor bisbe
ý, sabent que mossèn Mala no era partit, é tornat a scriure, ý à
aquestos reglons per dir-vos que, en tot cas, torneu a rependre lo cambi dels
dinés de Nàpols, que molt millor se cobraran, ab escusa del cambi que s'à de
pagar, que no
s'í fan, vendran a son càrrech. Jo scusaré aquex dan ý treball de pagar, en temps
que no
façau com dich, sens falta, que totes les altres coses me par que tinch ja respost ý
axí ab aquesta no diré més.
Veureu lo que dich a Viladamor sobre lo cambi ý [...] aquí si
algun remey ý que aquestos dinés vajan sens interès. Avisar-m'eu de vostra salut
perquè stich ab ànsia ý guarde-lo-us Déu com desija.
De Madrit, a
Una letra é rebut de mossèn Palau ý, perquè li tinch a respondre larch ý lo
temps me falta, ó dexe per a major espay ý scusar-m'eu ab ell.
Ab l'altra vos tinch escrit que, tot lo que toca a nesesitat de dinés o deutes,
que m'ó escrivau ab letra apart, ý may ó aveu fet. Prech-vos que u fasa ý també
lo que toca al cambi del baró de la Llacuna.
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 4 de novembre de 1541">
Li demana que no gasti els diners d'un censal perquè el seu gendre els vol utilitzar per a les
obres de la Capella del Palau.
Paper. 1 plec (30'50x21 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Mossèn Carbonell és arribat ý per ell matex respondré a vostres
letres particularment, que ab aquesta no tinch temps ý ell se dóna tanta pressa de
tornar-se
un rodet, prou arribarà a temps mossèn Carbonell abans que sia feta, que
no és rahó que us contenteu de la speriència ab un dia ni ab dos, sinó que molga
la mola quinze o vint dies almanco per més assegurar-nos si aprofitarà o serà cosa
segura o no; ý axí
plaer m'aviseu de com vos succehirà. A totes les altres coses respondré per lo dit
Carbonell, com dalt dich, ab aquesta sols diré que per ninguna cosa no deuen
tocar en la pensió del sençal del general, ni és menester que u façau perquè, puix
Carbonell és vengut, mon fill voldrà que, tornat que sia aquí, se meta mà en la
hobra de la Capella, ý no
hí
món, no toqueu en aquexos dinés, que pus tost serà millor escusar les despeses de
fer altre casal de molí draper fins que siau fora del que deveu, que jo treballe que
s'ajen dinés de València ý, no començant despeses noves, ab lo socorro que
aver de València ý ab les rendes que collireu, poreu pagar a poch a poch lo qu'és
degut, ý la hobra de la Capella se porà començar per contentar a mon fill; ý axí
us torne a encarregar, quant encaridament puch, que no u façau d'altra manera
sinó com tinch dit. Per Carbonell vos scriuré sobre açò més llargament mon
parer. Sols ab aquesta, perquè va per correu que serà prest aquí, vos é volgut
avisar que no toqueu en los dinés del sençal, perquè, com dich, seria molt gran
inconvenient.
Ab aquesta, us envie la gràcia del loïsme de la ballia. Encara que no y sia
lo balle, la poreu presentar al lochtinent de balle general, que jo crech aprofitarà
tant com si lo balle fos present, ý feu fermar la venda ý preneu posesció de la
scrivania. Mossèn Camós ý Mollet ý Çaragoça vos diran lo que aveu de fer ý,
presa posesció, vos poreu aprofitar del que y à degut. Per aquesta no tinch temps
de més allargar-me. Nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrid, a
La trista comtesa de Palamós.
Lo cambi de don Rodrigo vos pregue que torneu a rependre, ab qualsevulla
que y haja, que axí satisfà.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 5 de novembre de 1541">
Li comenta que ha rebut uns diners del vicecanceller Miquel Mai.
Paper. 1 full (30x21 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Aprés de haver clos lo plech, é concertat ab lo vicicanceller
que
allà, ý per ço fa la letra que serà ab aquesta; presentar-la eu de continent ý, si la
accepten, avisar-me-n'eu ab lo primer que vinga perquè li pugam donar ací los
dinés ý, sinó la accepten, també m'avisareu perquè, confiant de açò, no dexem de
cercar altre partit, que fins ací s'à posat molta diligència en cercar com poder aver
dinés ý no s'à trobat remey fins ara. Plàcia Déu que aquest se acerte ý, per Carbonell,
vos scriuré més llarch lo que s'à de fer dels dits dinés; no toqueu en ells fins que
tingam altra informació que, com dich, ab Carbonell jo us scriuré més llarch, ý per
ço ab aquesta no diré més, sinó que nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrid, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 15 de desembre de 1541
S'excusa per no haver pogut contestar les cartes que ha rebut. Li dóna instruccions sobre un
afer d'una reclamació d'uns hereus.
Paper. 1 plec (31x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Un plech hé rebut del senyor bisbe, ý no y à
que me
vós m'escriviu sobre lo de l'ort; pense que serà estada cuyta del correu ý, puix no
tinch letra vostra hí us tinch scrites moltes letres, ab aquesta no m'allargaré; sols
serà per a dir-vos que
ara que, en veritat, en fer aquestes letres que se
vuyt hó deu dies, ý més de quinze abans, que may poguí comensar, ý axí à tardat
Bustamante de partir, que no serà aquí per a festes com vos havia scrit, que jo
pensava que así estaria desocupada ý no
fer lo que voldria; ý axí m'escusareu senaladament ab la senyora Torredemer, que
hé rebut una letra sua, ý un'altra de miser Boquet, dir-los eu de ma part, que jo
veure ací lo que
certificar que ací
sinó u agués vist. Axí matex direu a miser Soler que dies hà rebí una letra sua ý
que no hé pogut scriure perquè, ab lo parir de dona Estefania ý ab la
indisposició de mon fill, que li à vengut la gota ý la yllada tot plegat ý à estat més
de quinze dies molt dolent; ara comensa a caminar ý, ab lo seu mal jo no é pogut
scriure, però molt prest scriuré a tots, plaent a Déu. Lo matex direu a mossèn
Palau ý avisau-me com van les coses de les baronies, que ab ànsia n'estich; ý
també desige saber com a rexit lo casament de la pobilla Ginebreda, feu-me
plaer que us ne informeu ý que me
Capella, si
quin orde s'í té; ý de tot lo resto que ocorrega folgaré que m'aviseu.
Los ereus de mossèn Monsonís me àn enviat lo comte del que troben que
jo dech, ý a mi no
treslladeu los albarans que ell tenia meus, mot a mot, ab la data ý calandari que
stan ý que
en mon nom, los asegureu sensal de la cantitat. Que la procura, ni abans de partir
de aquí ni de así, no
que u sàpia no puch fer procura; ý també vull veure lo que contenen los albarans
ý que vós me sertifiqueu que
direu que asò s'à de fer ý que entretant jo só contenta que
dia de la mort de mosèn Monsonís, ý no abans, perquè ell ý jo estàvem
de consert que esperaria que jo fos venguda o tornada a Barcelona de
aquest viage; ý axí no só obligada de pagar interès de abans, axí com ells m'ó
escriuen. Tanbé m'àn escrit que troben que ell avia feta memòria que dona
Estefania li devia dotze ducats, jo lo y é demanat ý diu qu'és veritat, ý axí poden
ells conèxer quant planament atorgam lo que devem, que també restant les
escriptures en ma casa ý avent-í albarans meus los àn trobats salvos, que vós sabeu
bé que solament jo no
que serà jo
a escriure tot a[sò], vós los podeu legir aquest capítol ý dir-los que
gràcia de pendre aquesta per sua, que en veritat jo é agut tant a escriure, ý ab
altres ocupacions, que no só de mi matexa ý per so ab aquesta [...]. Que nostre
Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
És de Madrit, a
La comtesa de Palamós.
Carta d'Estefania de Requesens a Bernat Capeller
Valladolid, 30 de març de 1542">
Prepara la visita a Molins de Rei. Desitja que comencin aviat les obres de la Capella del Palau.
Paper. 1 plec (30'5x21'5 cm). De mà seva. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86 a c.1) 1 plec + 1 full
Reverent senyor: Perquè
de no aver respost a vostras lletres, pux sé que sabeu que no és restat per falta
de voluntat sinó per ocupasions ý indispusisió de don Juan, mon senyor, lo qual
està, llaós a Déu, al present, molt bo ý axí u estan sos fills ý jo no poc regosijada
de pensar que seré tan prest en aquexa bona terra, que, axí per ella com per les
personos que aquí estan, ó desijava estremadament. Ý, perquè no sé si mi
senyora arribarà aquí abans que nosaltres, desije saber si està arendada la casa per
aquest any, perquè, en cas que sa senyoria no y fos, vos puga escriure la provisió
que s'aurà de fer per a nostra venguda. Lo que ara
tinguesen en Molín de Rey gallines ý capons a engordar que, tenit-los en lloc
estret ý donat-los a menjar ordi bollit ý pastes de farina de mill en abundànsia,
engruxen molt; ý, si des d'ara se pugesen aver pagos molt chiquets ý es criasen allí
a post, estarien bons per a llavós; ý ara tan chiquets com són menester serien
mercat, que, dels que van tras la lloca ara, seran bons per a llavós criats a post.
Tanbé
jo no
Quant a la obra de la Capella, desije saber lo que s'à fet ý que ab totes
escrigéseu ab molta calor d'ella, ý que sens falta se comensàs, tantost que no us
poria encarir lo que don Juan, mon senyor, sent de veure que no
veu la dilasió, pensa que
no troba la dita obra en bons tèrmens, que vendrà lo sensal que té conprat per a
ella ý
que, pux en sos dies no
par que té alguna raó de pensar-ó ý a mi pesar-m'í à en l'ànima se dexàs de fer lo
que tenim pensat en la Capella. Jo bé sé que vós sou manat ý que no podeu fer
altra cosa, però ab tot vos prege, quant encaridament puc, que lo millor que
poreu fasau que dita obra se comense ý m'aviseu en què està, ý d'estes particularitats
que así escric que no les digau a mi senyora ni a ningú altri. Tanbé us prege que,
en los sinc-sens ducats que enviàrem per a la casa del baró d'Erill, no si toque
per a res fins que siam aquí, perquè, sinó servexen per a ella, serà bé esmersar-los
ab altres en estes corts, que tot és ben menester com vós sabeu. A Viladamor
dareu mes comendasions ý escusau-me com no li escric, que ab lo primer
ó esmenaré, ý nostre Senyor vostra reverent persona guarde com jo desije.
És de Valladolid, a
Al que voldreu manar.
Dona Stefania de Çúñiga ý de Requesens.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
València, 17 d'abril de 1542
Li fa recomanacions sobre les obres de la Capella del Palau i sobre la propera visita d'ella i
dels seus fills a Barcelona.
Paper. 1 plec (31x22 cm). De mà d'escrivà. Signatura autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Vostres letres é rebudes ý ab aquesta respondré, encara que breu
per no tenir temps, a tot lo que m'escriviu. Só certa que us sou alegrat de aver
sabut que jo sia arribada bona, ý axí u estich ara, lahós a Déu, encara que són
tantes les occupacions que tinch que us espantarieu com y baste. Nostre Senyor
me ajude per a que tot se faça a son servey.
Quant a la hobra, jo no voldria que
fer-se pogués, fins que jo fos aquí, però voldria que fessen aparell de una pila, o
almenys de cals, fins en despesa de sinquanta ducats ý que, ultra açò se començàs
a fer la rajola, perquè si mon fill arriba abans que jo en Barcelona, li poreu dir
que teniu feta provisió de cals ý de rajola, ý que no la aveu feta de pedra perquè à
paregut a mossèn Carbonell que us podeu aprofitar de la dels corredós; ý que
també teniu concertat lo guix, però que no l'aveu fet portar perquè à de venir de
fresch en fresch; ý que no s'à començat la obra fins ara per lo dubte que à
ocorregut sobre la diversitat dels parés que y à agut en les parets de la Capella,
però que feta resolució del que s'à de fer, no faltarà diligència per a dar pressa a la
obra, que lo més és desliberar lo que s'à de fer ý per hon s'à de comensar; ý
mostrareu que teniu ja per presa més cals ý manobra, de manera que conega que
la tarda no és estada sinó per la dificultat del parer dels mestres; ý també poreu dir
que en lo invern no
no s'í à donat tanta pressa però, que essent comensada la obra, s'esmenarà tot lo
temps que s'à perdut, que açò bastarà per a satisfer ab ell. Ý jo de ací, treballaré de
provehir-vos de alguns dinés, que ja y fas ma diligència; ý encara treballe de
espedir-me de ací perquè, ab la convocació de les corts, totes les causes cessen ý,
entretant, voldria dar aquí una vista ý, si fer-se pogués, volria arribar-í abans que
mos fills, ý en açò jo faré lo que poré; ý vós feu tot lo que dich ý procurau que
faça la provisió de la pila o cals que dalt dich, que jo us provehiré molt prest,
almanco dels dits sinquanta ducats, ý en açò no y aurà falta.
Quant a la provisió que dieu s'auria de fer, per a mi poca provisió bastarà,
per a mos fills me maravellaré que no us scriuen lo que aveu de fer, perquè ja
saben ells que tot ayxò està arrendat ý lo preu consignat a deutes que, essent jo
en la cort, m'à paregut donar-los rahó de tot, com sabreu a la vista, ý puix dona
Estefania vos ha scrit lo que dieu en vostra letra, pense que haureu respost lo
matex, fent-li saber que està tot arrendat, ý si ella us scriu donant-vos forma del
que aveu de fer, seguir-la heu, ý si no us dóna horde, per no faltar al qu'és necessari,
ý, perquè arribant en sa casa troben alguna provisió per als primés dies,
prendreu dels dinés que stan aquí reservats per la casa del baró d'Eril, fins en cent
ducats, ý no un diner més, si lo cel ý la terra se n'entrava, ý per donar jo loch
que se
mínia farieu si feyeu altra cosa, que provisió de cent ducats bastarà per als
primés dies; ý com dona Estefania sia aquí, jo faré que ella tornarà a refer los dits
cent ducats, perquè resta la quantitat entrega per a la dita compra de la casa del
baró d'Eril, quant Déu vulla que
Quant al negoci del baró de la Lacuna, ja us tinch scrit remetent-vos una
letra per a ell conforme al que scriviu que era menester; avisar-me del que aureu
fet ý treballau ab tot lo millor modo que poreu que ell cumpla lo que té promès
ý, si tendré temps, ab aquesta hirà altra letra per a vós, que no parlarà d'altra cosa
sinó del seu negoci, perquè la y pugau mostrar.
Francès Miquell, lo cambiador, que és lo qui
trobat ací destroçat que, tornat de Alger, és estat malalt, de manera que ab lo que
à perdut allà ý ab lo que à despès ací, no tenia ab que anar-se
dexàs dos ducats ý à
treballeu de cobrar los dos ducats d'ell matex, o d'en Fenolleda, que à de pagar lo
loguer de la casa, ý guardau lo albarà fins que
De na Saurina no sé què
que la socorregau de alguna cosa; com jo arribaré aquí, veuré lo que
per ella; no fora estat mal que fos anada a fer seda a Molín de Rey ý, puix ayxò
no s'és fet, volguera que aguésseu aprofitat la fulla, en vendre les moreres, perquè
no
Nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De València, a
La trista comtesa de Palamós.
Carta d'Hipòlita Roís de Liori a Bernat Capeller
Madrid, 28 de desembre de 1542">
Està contenta que hagin revisat els fonaments de la Capella del Palau. Li envia una lletra de
canvi.
Paper. 1 full (30x21'50 cm). De mà d'escrivà. Signat. autògrafa.
(A. P. lligall 86a c.3).
Venerable ý criat: Per lo fill de mossèn Palau, é rebut una letra vostra ý, ab un
plech del senyor bisbe, n'é rebut una altra ý, puix són resposta de altres mies, no
tinch molt que dir, ni temps per a allargar-me, perquè é sabut que partex correu
esta nit ý és ja tan tart que auré de ser breu. Tot lo que
m'à molt plagut, ý senyaladament la diligència que à feta de regonèxer los
fonaments de la Capella, que
diligència que m'escriviu que tendreu en començar la obra, ý també us prech
que mireu molt en lo del molí draper, considerant tots los dubtes del memorial
que us hé tramès; ý també pendreu sobre açò lo parer de mossèn Carbonell, al
qual me comanareu molt, que si ell se n'és anat content de ací, també li restam
nosaltres molt amichs, ý confiam que mirarà en tot lo que
aquexes obres.
Ab aquesta us tramet una letra de cambi de
manam ý hordenam les coses següents:
Primer: que los
baró d'Eril, en la compra de la qual se farà tot lo que fer-se puga; ý en cas que
no
per a tota ora que
d'ells.
Dels altres dinés, pagareu a mossèn Camós
del pa ý aygua de son fill de l'any 40.
Item pagareu a la viuda Botina
aygua de no sé quin temps. Pendreu de tots albarà.
Lo restant és per a la hobra de l'ort ý altres despeses, tant com poran bastar.
Prech-vos molt que, en los sinch
que tingau, que aurieu-ne de donar rahó a mon fill, ý pesar-li ja molt que
mudàs lo que ell hordenà.
Per aquesta no diré més, nostre Senyor vos tinga en sa contínua guarda.
De Madrid, a
La trista comtesa de Palamós.
A Bustamante poreu donar los deu ducats que m'escriví, que jo tinch ja
compte del que li era degut fins a Nadal des que partí de ací.