4 (Cient.) 1590 (Mallorca) Francesc Terrades COMPENDI DE LA PESTE Ý DE LA PRECAUCIÓ Ý CURACIÓ DE AQUELLA Capítol ·VII· La causa certíssima ý principal, de hont lo vapor ý substància subtil ve a corrompre lo ayre, és la justícia de Déu omnipotent, perquè moltes vegades ab aquest flagell ý suplici se venje dels pecats dels hòmens, com se amostra clarament en Azechiel, quant amanasà haver de matar la terçera part del poble de fam ý peste, ý en lo segon dels Reys, en la venjansa que féu en lo poble hebreu per lo pecat de David. Però més freqüentment aplica Déu nostre Señor certs medis, que són com instruments per a corrompre lo ayre, que contemplen ý saben los philòsophs naturals, de hont se seguex que la pestilència, una naix de causes supernes, altra de causes inferiós. Quant ella és més universal se causa de constil·lacions malignes, principalment en la conjunctió de Mars ab Saturno, en los signes humans, com són Virgo ý Gèmini ý dels eclipsis del sol ý de la lluna. La manco general engenren les aygües dels stañs, pantans, basses, clavagueres, santines ý altres llochs suzios ý bruts, de lo vapor dels quals se ve lo ayre a corrompre, axí co[m] los cossos de hòmens mors, no enterrats o mal cuberts, fan lo ayre venenós, com experimenten en les terres ha hont hi ha molta guerra. Ý no sols lo vapor de hòmens mors causa aquest gran mal, mas encara lo de altres animals, com s'escriu que entiguement la Àffrica patí una gran pestilència per ocasió de moltes legostes mortes, que llensaren dintre de la mar, per lo vapor de les quals se corrompé aquell ayre. De herbes també ý arbres corruptes pot axir esta grave olència, com són cols, nogués ý figueres, perquè tenen lo such viscós. No és menor causa de la corrupció del ayre lo vapor qui exala dels amaradors, dels càñams ý lins, del que vuý en dia en gran dañ de la salud se fa poch cas en aquest regne, conforme veyhem fer en tota la isla. La contagió també de algun empestat, o de roba vinguda de lloch morbós, engendra la pestilència per los seminaris que en ells restan de la corrupció. Finalme[n]t moltes altres causes podria aportar, mas seria co[n]tra la brevetat, que entenc servar. De aquest ayre pestífero se causa la febra pestile[n]cial, quant entrat per les artèries del hàbit del cos, ý principalme[n]t per la boca en la respiració, podrex los humors, enfectiona

los sperits vitals ý corromp la substà[n]cia del cor, segons la força que troba, ý la resistència ý virtut de aquestes tres substàncies, ý conforme la analogia ý conveniència que hi à entre ells ý inflamma e encén desmasiadament tot lo cor, ý d'esta manera se ve engenrar esta mala febra en lo cos del home. Capítol ·VIII· Los señals de la peste són en tres maneres, los uns significan quant sta per venir ý propinqua a algun regne o ciutat, com són lo ayre calent ý humit en desmasia, quant lo estiu és nebulós ý abunda[n]t de pluges, en lo qual ha expirat molt lo vent meridional, abundància de rosa, ý pigota, pulgó ý moltes frenesies venenoses, corbúnculos, multitut de rates ý altres animals, los quals naxe[n] de putrefactió. Altres mostran com ja és vinguda, quant los oçels se·n fugen del ayre, ha hont habite[n] o cauhen morts, ý si les carns se posen a la serena se corrompe[n] ý llansen mal olor, los últims són aquells qui fan conèxer al metje que ja la febra ocupa algun cos humà ý són estos: tenir lo malalt des del principi de la malaltia gra[n]díssima febra, los extrems frets ý les entrañes abrasades d[e] foc, que és una spècie de febra, la qual anomenen los metjes lipiria, ý d'esta manera ý gènero de febra és per la major part la pestilè[n]cia gran pesura ý gravesa de cap, grandíssima sequedat de boca, incomportable set, veheme[n]tíssima anxiatat ý engústia de cor, difficultat en la respiració, vòmit freqüent, lo aspecte ferotge ý variable, no poder dormir, desvariar, ý algunes vegades star odormiscat y, finalment, asegura molt esser febra pestile[n]cial, si en lo principi se veuhen algunes vèrtoles en lo coll, en les axelles o en lo angonal. Capítol ·IX· Lo temps més apte en lo qual més freqüentment se aseñala ý afecta la ponsoña pestilencial, és la axida del estiu ý entrada del autumne, perquè en aquest temps estan los hòmens dèbils ý fatigats de los grans calors que han petit en lo estiu, ý per consegüe[n]t més aptes per a qualsevol malaltia, quant més per aquesta que ab tanta força és totalment contrària al home, majorment sobrevenint la inequalitat del autumne, lo qual és causa ordinària de grans malalties difficultoses de curar, les quals o matan o duran ý tormentan los pobres malalts per algun temps. Capítol ·X· Los llochs qui més subjectes stan a la pestilè[n]cia són aquells ahont lo ayre és poch agitat de ve[n]t, ý és obtenebrós, nebulós ý ple de vapors de mal olor, nats com hé dit d[e] stañs ý llagunes ý altres suzietats, ý axí dura ý permanex per molt temps la corrupció en ell, de hont se seguex manifestament que les isles són

menys periloses de malalties epidemials ý poc subjectes an aquesta mala bèstia, si ja donchs no són de si pantenegosas, com Sardeña, ý si per desgràcia, per contagió de alguns ferits o per altres ocasions vénen a patir aquest mal, és de poca durada, perquè los vents, que són molt freqüe[n]ts, promptame[n]t l'anden ý aporten de una part o de altra lo ayre corrupte ý lo purifican, axí que Mallorca, per esser isla ab gran difficultat pot esser opprimida d'esta malaltia, si no és per una gran ocasió de guerra o fam (de lo que Christo per la sua gran clemència ý misericòrdia nos liber), majorment que de sa naturalesa és seca, que és qualitat contrària a la putrefactió ý d[e] ayre tènue ý prim, ý per consegüent molt sà. Veritat és que per esser dita isla inequal en les qualitats agents, no sta segura de aquest perill, perquè la inequalitat aporta gran ocasió de malalties, ý manco segura sta la ciutat, perquè sta exposada als vents meridionals, que són més aptes per a portar tals mals ý treballs al món. És bé ver que la mar los purifica, ý per ço no són de tanta virtut ý força; ý axí com entre los regnes, ciutats ý llochs, uns més fàcilment reben la influència pestilencial que altres, axí també entre los hòmens uns són fàcils per empestar-se, altres ab gran dificultat se ferexe[n]. L'agent popular per rahó de les viandes roïnes que mengen, fàcils de esser corrompudes, ý per les vestidures que aporten brutes, plenes de mal olor, ab facilitat cauhen en aquesta malaltia. Los richs ý poderosos fan més força ý resistència per les rahons contràries. També matex, los qui són naturalment humits, los qui patexen mal de ventrell, perpètues obstruccions ý cruditats, sta[n] ab major ocasió per aquest mal. Al contrari són los de gallarda ý bona sanitat, qui no han accidens en ses persones. Esta és la doctrina, que tant breument com és stat possible, hé col·legit de graves autors, qui han tengut molta experiència per donar alguna notícia de aquesta mala e infernal bèstia als qui no u entenen.