3 (Cient.) 1538? (Mallorca) Francesc d'Olesa i Santmartí (?) ART NOVA DE TROBAR Prefatió de l'auctor Encara que tinguan los hòmens natural dispositió per a dictar ab rima, si emperò lo trobador no tendrà art, tot lo que dictarà serà ple de defectes ý vicis. Com, doncs, aquesta art que·ls antics anomenaven Gaya Scièntia stigués sepultada ý quasi en universal oblivió, ý tant que molts trobadors se tenian persuadit que dictar ab rima era cosa entoiadiçe, no cosa que consistís en artifici; per tant, així per expel·lir aquesta ignorància, com per ajudar als qui tene[n] facilitat en compondre ý no ténan art, me à paregut fer cosa de què molts rebran conte[n]to, si desenterràs ý portàs a llum aquella antiga art ý compendi de preceptas per a bé dictar, ý així, no sens algun treball per a traure-u de lengua lemosina, hé fet la p[rese]nt nova col·lectió de preceptas ý avisos, ab tot lo millor llustre, clarícia ý mèthodo que hé sabut ý pogut. En tant que no pens se farà injúria u algo si se enomana art nova. Sta esta nova art en tres parts partida: en la primera se posen las diffinitions de las comunes diccions del art. En la segona, dels vicis ý excusations de aquells. En la tercera se tracta de las figuras ý compassos de coblas. Part primera, en la qual se possen las diffinitions de las dictions comunes del art. Què cosa és trobar? Trobar és dictar en romans amb cert compàs de bordons. Diem dictar en romans a differèntia de la poesia llatina. Diem ab cer compàs per differèntia de la prosa, que és liberta ý sens observàntia de compàs.

Per què fonc trobada l'art de trobar L'art de trobar fonc trobada per lo que diu Horaci: aut prodesse volunt aut delectare poetae. És, doncs, trobada per causa de recreatió ý delit, perquè ca[n]tant los hòmens se alegren ý aporten més lleugerament lo treball. Ý, juntament, perquè la sentèntia dita ab artifici és reputada més grave. Podem també dir que fonc trobada perquè cantant se exartitassen las potèncias exteriors e interiors a las llahós divinas, axí com apar en David ý altres sancts. Totes aquestes rehons són honestas, però lo món, axí com totas las altras cosas honestas ha molt corruptas, axí aquesta, però si li tarda no li faltarà lo càstich. Qual és la obra del trobador La hobra del trobador és en dos maneras: una propinqüe ý altre remota. La propinqüe és fer una cobla constant de compàs sens ninguna manera de vici, perqué com digam que dictar se fa per art, ý art és col·lectió de preceptes dirigits a cert fi, lo fi és la coble, perquè tot quant ací se tracta és ý serveix per fer bé una coble. La obra ramota és compondre de moltes cobles un cantar de certa matèria. Què cosa és coble? Cobla és copulatió o conjunctió de molts bordons, constants, de cert ý determinat compàs. Què cosa és bordó? Bordó és lo mateix que vers, ý per la matexa rahó que es diu vers, que és a vertendo, se diu bordó, perquè bornar és anar ý venir, ý born és lo lloc on se fa aquest exerciti ý bordó pròpiament és la vara radona. És, doncs, conjunctió de moltes dictions, ab cert ý determinat compàs. Què és compàs? Compàs en aquest art és lo que en latí és metrum, ý és la juntura ý dispositió dels bordons en la coble ý de las dictions en lo bordó, per la variatió del qual compàs se varien las spècies o figures de les cobles, axí com tractarem en la tercera part. Què és rima? Rima és la final terminatió del bordó en què fa advertir que la rima se senyala en diverses maneres, ço és, en la vocal final del bordó o en la syl·laba última

o penúltima o antepenúltima del bordó. Se ha de observar que l'altre vocal del bordó qui li fa consonàntia tingue lo mateix accent, en altra manera may haurà concordàntia, axí com farà, pagà. Estas dos dictions fineixen en a ý de un mateix accent, ço és, agut, ý axí fan concordàntia. Però aquestos dos, pa, ploma, no fan concordàntia ne rima, perquè són diverses en accent, perquè pa té lo accent agut ý ploma, quant és nom, té l'a grave; si enperò promà s'era verb, faria rima, perquè a la hora lo accent seria agut. Si, emperò, lo rim se pren en la vocal de la última syl·laba aprés de la qual se segueix consonant, o en la penúltima o antepenúltima syl·laba, en altra vocal quarta o quinta de la última, en tal cas se notarà la syl·laba ahon se fa lo accent, ý en aquella vocal de dita syl·laba ý lletres que aprés seguexen serà la rima, axí co[m] amor, dolor. En estes dictions lo accent se fa en la derrera o ý és agut: doncs en aqueixa vocal ý lletra qui·s segueix és la rima. Exemple de la penúltima: potestat, majestat. Exemple de antepenúltima: victòria, glòria. Exemple de quarta antes de la última: nodridura, podridura. Exemple de quinta: consonàntia, concordàntia. Què és consonàntia Consonàntia és lo que en aquesta Gaya Scièntia fa advertir més que altre cosa, perquè aquesta és la que adelita, ý per so és necessari que el trobador tinga bon sentit, perquè primement puge notar la consonàntia o diferèntia de las rimas ý la cantitat ygual o desigual de las syl·labas dels bordons. És, doncs, consonàntia convenièntia en un mateix sò entre diverses syl·labas. Fa advertir que en l'art són tres maneres de bona concordàntia en rims, que són rims sonants ý consonants ý leomismas. Rims sonants són aquells qui acaben en una matexa vocal de un mateix accent, agut o greu, axí com pa, matà, veure, pebre. Las primeres dictions tenan lo accent agut ý las derreras lo tenen greu. Rims consonants són aquells los quals tenen una mateixa vocal de un mateix accent en la última o antepenúltima syl·laba ab les mateixas letres aprés de la vocal, o antes si la syl·laba fineix en vocal, axí com parada, vegada, bella, vella, vindrà, sabrà, mostra, nostra, fems, temps; ý advertiran que la p no muda lo sò ý axí no fa la rima borda, ý açò notara[n] en altres semblants dictions com hams, camps. Leonisme és major consonància, ço és quant la consonàntia és en dos o més syl·labas complides, axí co[m] dóna, perdona, redona, vida, convida, perayre, donayre, victòria, transitòria, nodridura, podridura, consonàntia, concordàntia; ý aquesta ý la presedent consonàntia són las que·s diuen leyals, però totes estes tres són bones, ý açò diyem per respecta de las consonàntias bordas, axí com és entra estas dos dictions: amors, forts. Advertiran que·ls antichs ab major rigor ý dificultat tractaven esta matèria de consonàntia perquè posaven molta manera de sonàntia, consonàntia ý leonismas, però, atès que·ls trobadors poc ho abserven e indiferentment usan de tota spètia de concordàntia, nos ha aparegut reduir-ho a la p[rese]nt facilitat ý clarítia.