RECEPTARI D'EN JOAN MARTINA [0]. Ihesus Christus Jo, Johan Martina, traladí asò ací d'un libra de madecina per tal que més de profit se·n saguesqua e que jo de nostro Sanyor n'aga algun mèrit. Fou scomensat huy qu'era dimarts que taníem nou del mes de juny del l'any ·MCCCCXXXIX· en Sabadel. [1]. Primo, si vols que tost en caygua la fembra, pren de la raxjul del trasperet e liga-lli al col ab pater nòstrons e infanterà de continent.

[2]. A persona que age febre. Pren un ou que sie post en dijous e met-lo en una peça de drap de lí e scriu desobre lo drap aquests noms: "+ metas + ma mort + rabam + aram +". Quant los auràs scrits en la peça del drap sobre l'ou, met-lo a coura e·l foch e quan serà cuit da·l-li a mengar lo dia que la febre li deu venir e guarda la closca, que no vaja a mal e met-la e·l drap e liga-la-li e·l col. E garrà. [3]. Met lo nom de la persona tres vegades lo dia e quan l'om jaurà, pren del sagí del porch e aquí matex pren de la bratònega e de la ruda. E bula ab aygua e da-le·n a beura e pixarà. Açò·s pertany a mal d'erenes. [4]. Breu a colomer a·turar coloms In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti. In nomine domini nostri Ihesu Xristi, Noe de archa quatuor colombos jactabat et incipit illos ad computare: "Ego coniuro columbos per Patrem et per Filium et Spiritum

Sanctum, et per Marchum et Mattheum, Lucham et Johannem, qui celum et terram sustinent; et per sanctum Martinum et per sanctam trinitatem Dei et per martyrium de omnibus sanctis et sanctas Dei et per totos presbiteros, qui missam cantant in mundo, et per Deum Salvatorem nostrum et per centum quatuor milia viros, qui cantant canticum novum ante Sedem Dei et per ipsos angelos et archangelos, qui in celo habitant, ut non habeatis compotum nec licentiam astare deinceps contandos necne iuriales necne dein mercadales in illo alio columbario, nec habeatis comiatum ad facere, nec manere, sed in isto columbario de me, domine Deus, hic descendant columbi de montibus et de vallibus veniant. Amen". [5]. Prenets cera e ensens e junça e màstech e roses e sagí de truja, de cascú, e deniade de clavels. E picat-ho bé tot e fonet la cera en un poch de oli e un poch de pegunta: e ajats una bena e untat-la ab la sera e pux gitats l'àls desús. E persona que aja dolor e·l front posat-la-li e pux aleuyiar-la ha la dolor e aminvar ha la febre. [6]. Si às bèstia que aya mal en l'uyll, ayes vin blanch e fonoyll sech e mastegua·ll. E com auràs mesteguat lo fonoyll, mit-í del vin blanch en la bocha e mescla-ó tot e obri l'uyll al cavall e mit-li-n'í e ages langua de Xina e mit-li-n'í tots dies a dues ores. Aprés fes una pólvora dels ventreylls de les galines e prin faves torrades e com tot sirà sech, mol-ó tot ensemps e met-li·n tots dies a dues ores. Ages sal nitra e mit-li·n tots dies a dues hores. [7]. Adsit principio sancta Maria. Amen. Liber medicinalis, ut sequitur A hom que·s trebaylle e no és bé en son seny. Prin de la gençana e de la ruda e picha-ho tot e destrempra-ho tot ab vinagra e da-le·n a beura. E guorirà.

[8]. A mal d'uylls. Prin de les pomes podrides e pose-les sobre los huylls. E guorrà. [9]. A persona que à mal de rosa, que s'à esdevenir per força que la aurà vermela. Prin les roses e pica-les e prin lo such e pux prin del sagí veyll del porch e del ensens blanch e set o vuit grans de màstech e del argent viu e picha-ho tot e fé·n engüent e al vespre unta-le·n la cara, quan irà dormir. E val molt. [10]. A tolra set e cremor. Pren del such de la col cuyta ab aygua e, ab ayga calda, da-le·n a beura. E tol set e cremor e porgue lo pits e·l ventreyll. [...] [11]. A tolra les plapes de la cara e·ls peus. Prin aygua_ros, aytanta com te volràs e met-hi les deu parts d' aygua de font e met-hi de les fules de les roses e fon-ho tot e cou e·l foch e com serà cuyt, lave-te·n la cara a matí e a vespre. E gorràs. [12]. Si vols seber la fenbre si és preyns de fiyll o de fiylla, prin un bací d'aygua de font dolça e que sia fresca. E pux premet la memela de la fembra entrò que n'isqua una gota de leyt e dón en l'aygua del bací. E si s'afola és infant e, si no, és infanta. [13]. A fembre qui aya los huylls vermeylls. Prin lo such de la avelana e del celiandre e lau-se·n la cara e los uylls. E val molt. [14]. A persona que ha glànolas. Prin de la fuylla del preseguer e pica-la ab sal e met-ne desús les glànoles. E si açò no val, prin de les caguelles de les cabres e pica-les e destempra-les ab vinagre e pux met-ho en un drap e pos-ó sobre les glànoles ben calent. E val molt.

[15]. Si vols guerir bèstia de la blancura dels huyls, agues de la sament de les bledes e pica-la; e pren lo such ab lo breyn e met-le·n en los huylls. [16]. A cremadura e a scaldedura de foch. Pren del sabó e unta·l en la cramadura e pux pren lo lart fret del porch e mescla-ó tot ensems e pux pren leyt de cabres e met-ó tot a bolir e vage-y dos ous bé batuts. E met-ó tot en una paela nova e bule e com aurà bulit, unta la cramadura. E gorrà. [17]. Si vols estancar sanch de nas, scriu aquests noms en lo front "+ Vetonij", e si és fembra "+ Vetònica". E estancarà. [18]. A hom que no pot pixar, que à peyra. Pren de la sanch del bach calda e lave-te·n tres vegades lo dia en la luna nova. E gorrà. [19]. Tot hom qui portarà aquests noms scrits sobre sí, no perdrà sanch: "+Saday, + graut, + saluy en celeyeja". E no val a hom que stigue en pecat mortal. [20]. A fístola. Pren deu o dotze grans de pebre e nus de sermens e pica-ho tant que torn pólvora; de les senres de la romaguera e píca-la e lave-te·n la fístola ab del such e pux gita-li de la pólvora sobre lo mal, tro que sia gorit. [21]. A dolor de cap. Pren lo xuch de les sermens e met-í molt api e calfe·l al foch e can serà calt, lave-te·n lo cap e liga·l-t'í bé astret.

[22]. A fembre que no aga leyt quan és de part desliurada. Pren lo crestal e pica·1 e da-le·n a beura ab aygua calda. E aurà·n prou. [23]. A persona que ha fich. Pren del forment rostit e pica·l e mira les tres parts de sal e fet-ne de tot pólvora e pose-ho tot sobre lo mal dos o tres dies. E gorrà. [24]. A hom que ha fístoles. Pren de la erba, que di hom solgira e liga-la a hom o a bèstia al peu e fé-la de la raxi. E gorrà. [25]. A dolor de déns. Pren ayls picats ab ensens e blanch d'ou e pebre ensemps picat e posa-ho sobre la dolor. E gorrà. [26]. A dolor de déns sens moviment. Ages sal gema cuyta ab vin blanch e ab ruda e tingue·n en la bocha. E vall. [27]. A dolor de déns o scalsadura. Ages de la erba celdònia e sien fregades en dejú e toll dolor, calse les déns. [28]. Diu Ypocràs que lo such del poro és bo a·quels que giten sanch per lo nas o per la boca; e sien les barbes picades e del such que n'exirà, mete·n per lo nas e stancharà. [29]. A hom que aga mal mort en les cames. Pren dels évols la raxiu e la fula e cogue bé e fey-se·n les cames tres o quatre dies. E al cinquèn die serà guarit.

[30]. A hom que ha foch salvayge. Prengue del tresparet sech e creme·l e fé·n pólvora. E ab mel, unta-li lo mal e pux gita-li la pólvora e fes-ho tres vegades. E valdrà-li. [31]. A buba negra. Pren sermens sechs e crema·ls e aqueles met-les en oli e pux, totes caldes, pose-les sobre lo mal e féu-ho tres dies. [32]. A torcedura de peu. Fes enpastre de farina e de blanch d'ou e d'ensens e posa-ho. De sert, val, val. [33]. A fembra que no pot infentar. Pren de la raxi del romer e da-le·n a beura. E infenterà. [34]. A bubes de cames. Pren de la fuylla de la erba e cou-la ab de la mentega vela e unta-les ab aquell engüent. [35]. A hom que ha fret el ventre. Pren miyll torrat e met-lo en un dobbler de lí e pose·ll sobre el ventre. E tolrà la dolor. [36]. A hom que no pot pixar. Cremat la vergua del bou e fet-ne pólvora e dat-le·n a beura. E pixerà. [37]. A colres. Pren donzell e pica·l e a·quell qui volràs, da-li·n a menyar ab mel. E gita-les tantost.

[38]. A lembrichs. Pren de la fuylla dels vímens e fuylla d'aranyó e pica-les ab banya de cervo que sie cremada e mescla-ho tot ab mel e da-ly·n a menyar. E val molt. [39]. A febra de cap. Pren ploma de perdiu e scalda-la ab aygua bulent e tébea, posa-la en los polsos e lahuen lo cap e suarà e aurà tremenent, E gorà. [40]. A hom que no pot axir a canbra. Prenet mel e bolit-la bé e com búlia, ascumats-la bé e prenet sal trida e metet-la en la mel e com aurà bolit traet-le·n e dat-le·n a beura ab aygua freda e pux prenet pegunta e cera e tot mesclat, fet-ne un estreït "per inferiora". E exirà-y. [41]. A persona que à enberguament e no pot axir a cambra. Pren raxiull d'api e raxiull de fenoll e de ruda e bolit-ho tot ab aygua e dat-le·n a beura sovén e scolat-la bé ab un drapel. [42]. Ítem, altra. Prenet sal gema trida ab malves, ab carn grassa de porch o ab bledes o ab aspinachs o ab galines o carn de cabirol. [43]. Si nagú hix a cambra e la natura hix defora, prin pa e parat-lo e ajats ous e roses e tot mesclat dat-ho a menguar a matí e a vespre per nou dies. E valdrà.

[44]. Si nagú pert sanch, posat lo polse alí hon la sanch hix e deïts tres veguades: "La festa de sent Johan fou en aytall dia". E stancarà. [...] [45]. Si no volets aver mosques en casa, prenet raxiu de barbena e picat-la bé e del such muyllat-ne casa. E no n'í aurà. [46]. Si nagú à tos, pren ysob e ragalècia e coet tot en vin blanch en una ola nova e bevet-ne a vespre e a matí per nou dies. [47]. Si dagú s'à contès lo peu, untat-lo tot ab mel e pux cobrit-lo de sal e pux posat astoba mulada de cànem desús e astret. E gorà. [48]. Si dagú perd sang, pren argila e destrempa-la ab vinagra e posa-t'ho sobre lo loch hon axirà e ligar-ho ab una bena bé astret hó en altra manera, estragent bé lo dit menovell ab un correyg d'aquela part on la sanch axirà. [49]. Si dagú à febre, begua de la centàuria destempadra ab aygua calda en dejú. [50]. Si dagú voll metra cabels en nagun loch, prenet abeylles e fes-les coura en una ala nova, e pux posa-la al sol tro que sia pres e d'aquela aygua que axirà d'eles, posat-la sobre lo foch e estigue-y tant tro que sie ajustat e pux untet-lo alí hon pèls volen, a matí e a vespre. E axirà-n'í prou. [51]. Si nagú ha brians en mans ni en re, pren menta e pica-la bé e del such untat-vos en matí e a vespre per cinc dies.

[52]. A dolor de cap. Pren dels pigryns dels présechs e picat-los e mesclat-los ab oli rosat e untat-li·n lo front. E tol dolor. [53]. A dolor de cap hó a venc qui li à. Pren lo laxiu feyt ab la sendra de la serment e met-í del api e rabeya·n lo cap dues vegades lo dia e pux lich-s'í lo cap, mas no·s cobre lo peledar. [54]. A miylor d'oyir. Pren lo such del celiandre e escalfe·l en clovel de ceba e tot tèbeu, met-na en la orela. E gorrà. [55]. A hom qui aya perdut lo oyr. Prengue del dit such e mete·n en la orella. E gorrà. [56]. A hom sort. Prin una seba e un cuch blanch a qui dien "cayloç", e met-lo en la ceba e couge tot ensems e quan serà cuyt pica-ho tot e met del such en la orela. E gorà. [57]. A dolor d' uyls. Pren una malgrana dolça e fé-y un sotil forat e tre·n co que lahuins serà; e prem-ho bé e pux scolo-ho en un bel drap e torna aquell such en lo clovell e pica-y tres grans d'ensens blanch e mescla-ho tot e posa lo clovel en la sendra calda en guisa que bula e no·s puxa cremar e met-í tres trosos de ruda e a matí e a vespra e·ls uylls una gota o dues. E féu-ho per sis dies. E val molt.

[58]. A desfeyta d'uyls. Fes enpastre de farina de sègul mesclada ab leyt de figuera e pose·n sobre los uylls. E farà fonra. [59]. A uylls que són caregats de sang. Pren del safrà e destempra·l ab del such del api e unta·n los vylls. E vall. [60]. A escuradat d'uylls o a cells qui caen les làgrimes. Pren dels fels de les anguiles e del such de la ascalunya e pux met-ho en una cosca d'ou e calfa-ho e quan serà tèbeu, unta·n lo front, de la una oreylla a l'autra. [6l]. Ítem, si às los uylls mols, pren de la bretònega ab aygua, beu-ne nou dies. E gorrà. [62]. A uylls cremats. Pren dels grex dels ocels e de les desedes del caval e crema-les ab lo grex e pux de la pólvora, met-na en la cramadura ab mel e a·quels que àn les mans cremades. Val. [63]. A uylls vermels o quan li corren d'aygua. Pren los caragols que àn la testa vermeylla, vuit o nou, e met-los en un bací e forade-les tots de rera e·l closch e met en cada forat un poch de sal e stie lo bací decantat en tal manera que·s vaye l'aygua defora e pren l'aygua e vage·n e·ls uylls e gorrà. Mas esta medecina se vol fer de mag e puxs pots tenir l'aygua tot l'any, que no s'afolarà. E val molt. [64]. A claradat d'uylls o ascaldadura. Pren fel de pex e ab mel mesclat mete·n e·ls uylls. E val molt.

[65]. A làgrimes astenguar. Pren faves blanques e pica-les ab blanch d'ou e pose-te·n en lo front. E val molt. [66]. Ítem, quan la vista defal, pren ruda e fenoyll e sequa e fes-ne pólvora e mete·n cada dia e·ls uylls. E val molt. [67]. Ítem, pren lo fel de la anguila mesclat ab mel e gita·n e·ls vuylls. Sobre totes coses, aclarex-los. [68]. A colp d'uylls. Pren del vin blanch e bule e fes stopades de cànem e mula-les e·l vin e pux posa-les sobre el cap e tingua-les una terciada, aprés ages una clara d'ou de galina e fé·n astopades e posa-les desús e refresqua-les tantes vegades, tro sie garit. [69]. Si degú ha serp e·l cors, pren ruda e picat-ho bé e destrempat-ho ab son orí e donat l'oli a beura. E tantost n'exirà. [70]. Si a degú pique serp, pren de la centàuria e de la ruda e fenoyll e picat-ho bé e dat-le·n a beura del such. E garrà. [71]. Si dagú ha tabustol en la oreylla, pren aylls e pa de comí e grex d'enguila e such de sconcolta e picat-ho tot ensenps e metet del such en la oreylla e pux posa sobre la oreylla de la sustància e tot calt en stopa de lí a matí e a vespra, tro que sie gorit. [72]. Si dagú ha nafre, prin clara d'ou e mescla-ho ab farina barutelada de sègull ab such d'api destrempat o fet-ne empastre e posat-lo sobre la nafra. E garrà, garrà e garrà, certament dicitur.

[73]. Si deguna nafra és ascura, pren dels vermells dels ous, destrempa-ho en drap de lí, posat-ho sobre la nafra. [74]. Si degú no pot dormir, pren oli de móres e pux calfat les móres com sien mesclades ab lo vin e dat-le·n a beura a matí e a vespre per vuit dies e al vespre liguat-li lo front de les móres mesclades ab lo vi. E garrà. [75]. Puxs prenets de les fules del lauser e metet-le·n al lit al vespre sots lo cap, sal que no ho sàpia, e ascrivit aquests noms tres vegades: "Ysmale, adjuro te per angelum Michaelem, ut soporetur homo ille", e dat-li a menguar leyt. E gorrà. [76]. Si nagú ha los colons inflants, pren del cèrcol ab vinagre, bolit-lo e fet-ne empastre e posat-lo sobre la maleutia a matí e vespre. E gorrà. [77]. Si dagú és fiblat de serpent o de rata o de cà rebiós o de lengardax, dat-li a beura de la triaga e posat-le·n sobre la fibladura; e, si no avets triaga, prenet de la menta e de la ruda e picat-la bé e posat-la sobre la fibladura. E garrà. [78]. Si nagú ha ascaldedura, pren de la clara del ou e del grex del porch, mesclat-ho tot e pux en astopa de lí posat-lo sobre la scaldadura. E val molt. [79]. Si naguna fembra pert leyt, que és oberta en les mameles, pren de la menta e cou-la en vin o en oli e posat-la sobre la malautia.

[80]. Si algú no pot exir a cambra, dat-li a mengar bledes e malvís e de les blets cuyrs ab carn grasa. [81]. Si vols que la fembra infant tost, pren la corega e cin-la a la fembra tres vegades e di aquestes paraules: "Ego te cingo et Deus te solvat". [...] [82]. Per ço que la fembra infant tost, pren altemira e liga-la-li al angonal e tantost infantarà e quan aurà infantat, col-li tantost la erba, que si no exir-n'ia la mara. [83]. A barugas. Pren leyt de someres e bulla; e calda, posa-la sobre les baruges. E val. [84]. A ronya o santí. Pren ordiga picada ab çagí de porch veyll e unta-te·n al foch o al sol per nou dies. [85]. A nafra de cap. Pren la mel e la farina, de forment la flor e·l blanch del ou e la ginesta e un poch de vin blanch e pasta-ho tot ensenps e fé·n empastra e posa·l a la nafra. E sàpies que és enpastre que val al brach a tirar en tal manera que no s'í fa durea ni mala cosa. [86]. A sanar nafra que sia closa. Pren de les cagueles de la cabra e mescla-les ab vin vell e fé·n empastre e pose-ho sobre la nafra. E si és oberta, sanarà; e si és closa, obrirà-la. [87]. A hom que no pot pixar. Pren del suc del poro. E pixarà, pixarà, sert és.

[88]. A cà, com nafra hom. Pren ortiga picada ab sal e posa-la sobre la nafra. [89]. A dolor de cor. Pren poliol rosat ab vinagra e da-le·n a beura. E garrà, és sert. [90]. A hom que pixe sang. Pren cabeces d'aylls e ab raxiul de ruda, met-ho en una ola nova ab aygua e met-hi la terça part, e da-le·n a beura. E garrà. [91]. A hom que age serp al cos. Pren lo suc del poro e seque·l al sol e quan serà obs algun, destempre·l ab oli e da-le·n a beura. [92]. A cranch. Pren la merda del boch e cals viva e sabó ab vinagre e fé-ho bolir un poch e fé·n empastre e posa-ho desús. E garrà. [93]. A hom que no pot dormir per malautia. Pren la sament de la latuga e met-la en ayga calda e stigue-y tro que sabor hi aga presa, e dat-la-li calda a beura. E dormirà. [94]. A fembra que no aga leyt. Pren lo cretayll, pica·l e da-le·n a beura ab aygua e aurà·n prou. [95]. A persona que age tota la boca e majorment la lenga royosa, si que fa crosta per gran que ix del cors. Pren lo gra de la amenlla e del codony e met-ho en una pesa de drap de lí e puxs feya·lls e fé·ls tenir en la bach a al malaunt. E vall.

[96]. A hom que gita lo mengar. Pren lo gra del fenoyll e da-le·n a beura ab aygua calda. [97]. Per apoquir lo ventreyll. Pren la carabassa salvaga e cou-la ab vin o ab aygua e menga-la. E val. [98]. Per a gratiya de cap. Pren del mandrastra prou ab una mà plena de sal e feu-ho bolir ab aygua e puxs lava-te·n lo cap. [99]. Per gitar leyt del ventre de la dona, pren una dracma e pica-la e da-le·n a beura ab vin. E gitar-la à. [100]. Si hom és nafrat en cap hó en bras hó en cuxa o en cama e que no y aga os trencat, pren les malves e les fules del saüch e pica-ó tot fortment e posa-ho sobre la nafra dues o tres vegades lo dia, entrò sie garit. [...] [101]. A podor de boca o de dens. Pren la fula de la frexa e pica-la ben trit e mescla-y del polig e da-le·n a mengar cant hirà dormir; e aprés lau-se la boca. E serà gorir. [102]. A tolre set. Pren de la coll cuyta ab aygua e da-le·n a beura e perdrà la set e porgar-li ha los pits. [103]. A mal de buba, on molt hom mor. Pren una òstia e fé·n quatre quortons e en quascú quortó scriu aquests noms: "Car al cadene fferverint" e en aprés menye. E vall.

[ 104]. Si volls madurar tota naxença, pren malvís la fulla e de lla malva e del axenç e de la romeguera e fuylla de la farina de forment e sagí vel de porch e pica totes estes erbes e·l sagí mesclat ab la farina e fé·n ampastre e posa-ho sobre lo mal. E madurar-s'à. [105]. A mal de popes de fembra. Pren una anguilla e pica-la e puxes agues una caxillada de lart e forada-la per mig, e met la anguila picada sobre lo mal. E gorrà. Ascripcit hac Johannis (sic) Martina (Primer afegit, f. 25r) [106]. Asò és bo a frebre ab fret. Ascriura-u an tres hòsties e pendre·n cada vagade una abans que lo fret lo apoder. Dige tres patronostres e tres Ave Marias a honor de la Trenitat e age bona devosió an sen Pera e en les peraules ascrites. Ascriu en la primera hòstia asò: "+ Dextera Domini + fecit virtutem +" "+ Ihesus +" E ascriu an la sagona asò: " + Dextera Domini + exaltavit me +" "+ Ihesus +" Ascriu al la tersera + asò " + Dextera Domini + fecit virtutem + Virgo Maria + x banys". (Segon afegit, f. 27r)

[107]. Jhesus, Maria. Ascripcit ista verba posita medicinaliter Johannes Martina A cranch. Pren vidra e pica·l bé e fé·n pólvora e posa·l sobre lo mal per tres vegades. E gorà. [108]. A sanch astenquat. Pren fems d'ase, fé·n pólvora e posa·l sobre lo mal. Astenquarà. [109]. Per febra tersana. Pren tres raxus de plentacge e trau-ne lo such e ab tres culeres d'aygua e tres de vin, da-le·n a beura en ora que li ve. [110]. Si vols gitar colres, pren una poca d'aygua e les cinc parts de mel e feu-ho bolir tot ensents e dale·n a beura a qui·n vol gitar. [111]. A dolor d'espales. Pren de bon vin veyll e mescla-y oli e lart veyll de porch e fé-u tant bolir tro que·s prene e pux met-hi lana sorga, prem-la bé e del such que·n exirà, unta·n sovén les spatles. [112]. A hom que ha begudas metzinas. Pren la sament de les leytugas e de les nous e pica-ho tot ensenps e da-le·n a menjar. [113]. A mal de mara. Pren una cabeça d'ayll e de comí e cou-ho bé en una ala nova ab oli d'olives e pux lexa-u refredar e pux met-ho en un drap de lí e posa-ho en la natura. [114]. Si vols gitar vèrmens de nafra, di estes paraules: "Ad cenam providi signum crucis, amen".

[115]. Ad incortandum saracenum, dic ira: "Talis, sicut Christo descendit de selo, in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen, et ascendit in celum et venturus est vivos et mortuos judicare, sic tu, talis, qui venisti tali homini fugienti, reverte ad ipsum in nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Quod Abram tibi claudit, Isach tibi tenebas immitit,

Jacob te domum reducit fugitivum, talis, reddi ad dominum domini talis. Crux Christi ab occidente reducat te, talis. Crux Christi absconditi erat ab Elena, Deo auxiliante inventa est, ita restatur fugitivus iste. Per virtutem sancte crucis revertere, revertere, revertere. Ego mito te in manum". [...] (Terç afegit, f. 28r) [116]. Orasió per cucs. Liguar-la al col de la persona ab tres paternostros e tres avemarias. E fa·ls disolre en ayga: %Pág. 319"> "+ Potestas Dei Patris + sapiencia Dei Filii + virtus Spiritus Sancti + liberet te (anomenau la persona qui aurà los cucs) ab omni malo, amen + et omnes vermes tui in aquam convertantur meritis beati Honofri, martiris Dei, + Iob multos vermes habuit et ex iussione Dei mortui sunt + sic moriantur isti ex parte Domini nostri Ihesu Christi + Gaspar + Melsior + Baltesar +". (Quart afegit?, f. 83r) [117]. A dona qui no puga haver lo lit. Prin una manada de poros ab fules e tot, bula·s bé an una ola e puxs fes seura la dona en aquela babor, al jau de continent. És provat. [108]. A mal de royons. Mès olli de flor de roselles e unte-li·n los royons e tantost serà gorit. És cosa provada. [119]. Recepta per puagra. Primerament pendràs turbit, pes de mitxe onza. Ítem, ermodàtills, pes de mitxe onza. Ítem, sucra de pa, pes de mitxe onza. Ítem, sucra candi, pes de mitxe onza. Ítem, ginjebra blanch, pes [...].

E totes les demunt dites coses sien masclades e polvoritsades e pasades per un sedàs. E con vendrà en l'antrada de yvern o an l'antrade del astiu, pandràs-ne tres cuylarades e destrampar-les has ab aygua de font o de riu o ab aygua de lengua bovina. E aprés, com auràs preses las dites tres cuylarades, a cap de vuit o deu dies pandràs-ne altres tres e aprés axí matex, com demunt és dit, altres tres, car aytant te deu bastar. E com vendrà a l'autre tems, faràs axí matex e fer t'à axir cade vagada moltas aygues molts sutzes. He axí continuant, goràs.