APÈNDIX: ELS AFORISMES EN EL MANUSCRIT 96-31"> DEL ARCHIVO Y BIBLIOTECA CAPITULAR DE TOLEDO 1. [L]a vida és breu, la art longa, lo temps poch, los sperimens fallables, jutjar greu. Et per so fa mester al metge no solament saber alhò que li fa mester, mas en ordonar lo malalt e aquels qui·l garden e les coses defores. 2. En los fluyxs e en los vòmits naturals, si els se purguen assí com se deuen purgar fa profit e bé aporten les malalties, e si no, lo contrari fan. Et axí en la purgatió artifficial, si el se purga fa profit e a bé ho aporten, si no lo contrari. Donchs cové entendre la hora, lo temps, la regió e les edats e les complections e les malalties perquè vénen, en les quals se convé purgar o no. 3. La sobirana grassea en aquells qui trebalhen sobiranament és fallible et com els no poden star en ·I· punct ne reposar. Aquelhs qui no reposen no poden milhorar, donchs cové que pijoren. Per aquesta rahó convé saber aquelha sobirana graxea non tart, açò que·l cors reebe comensament, ne la complectió buydar sobiranament, car és fallable. Mas aytal qual és la natura d'aquelh qui usa a soferir, aytant manar-lo. Et axí, les evacuations artifficials e sobiranes són fallables, et encara los ressumptions subiranes són falhables. 4. La subtil e certa dieta e de les longues malalties et en les agudes, la on no convé és molt greu. Et quant és subiranament molt subtil, és molt greu, e encare conplir sobiranament és molt greu. 5. En les subtils dietas peccan los malauts e per ço los nou plus, cor cascuna falh que sia molt gran pus gran és en la subtil dieta que en la grossa. E per ço les subtils dietas són fallables als sancts, cor la falha porten pus greument. E per so les subtils certes dietas són pus fallables que aquelhes que són un poch pus grosses. A les derreranes malauties, les derreranes cures són poderosas a perfectió. 6. Donchs là on les malauties segons lur creximent han continu e derrera trebalh, derrarana e molt subtil dieta los cové donar. Et là on els no han continu

ni derrara trebaylh, no·ls cové donar molt subtil dieta, mas nudrir-los pus grossament, e tant devalhar quant la malaltia és pus molha que les derreranes. 7. Quant la malaltia és en stat, cové usar molt subtil dieta. 8. Cové perpensar del malaut si la dieta abasta tro al stat de la malatia. E si lo malaut desfalhescha, que no li bast la dieta o que la malaltia defalhescha e se parts. 9. En aquelhas malauties ont és contínua estat, contínuament et subtilment lo convé dietar. Et en aquels on és l'estat puys luyn, anans de aquelh se cové gardar de la subtil dieta. E primerament donar-la-li pus grossa per so que ho sofira lo malaut. En la acessió, se convé sostreher la vianda, per so cor donar-la-li és gran dampnage. 10. Totes aquelhas malauties que crexe[n] segons temps, en la accessió se convé tolre la vianda. 11. Les malalties e lo temps de l'ayn mostren les acessions e lur creximent, sie que sia cada dia o d'altra dia o de més temps. E les coses que ixen del cors axí com l'escupir en lo pleurètich —que si par sóts roig en lo comensament de la malautia, mostre que la malaltia és breu, e si apar sots rogesa [...] e lo comensament, mostra que la malaltia se prelongue—, e les urines, e les egestions, e les sudors, e les altres coses que yxen del cors, mostren les malauties longues o breus, e bé termenables e mal termenables. 12. Los velhs porten leugerament lo dejunar e aquelhs qui vénen aprés. Encara pits lo porten los infans. Encara lo porten pits aquelhs qui són pus trebalhosos. 13. Aquelhs qui crexen han molt calor natural, e per so volen molta vianda, e si no la han, lo cors se consuma. E los vels han poch de calor, e per ço han mester poca vianda, cor per molta vianda se offega la calor, e per ço los velhs no han febres agudes, cor lo cors d'aquelh és fret. 14. Los ventres en yvern e en la primavera són molt calts e han molt lonch lur son. Donques en aquel temps se cové donar molta vianda, com lo lur calor és molt e per so han mester pus gran nudriment. E d'açò és senyal en les edatz e aquelhs qui trebalhen molt. 15. Les humides dietas se convenen ha aquelhs qui han febra, e specialment als infants e als altres qui han acostumat de ésser axí nudritz. 16. [A] aquels qui han acostumat de pendre vianda una vegada o dues, o plus o meyns, o segons alguna partida, los cové donar alguna cosa segons lo temps, e segons la edat, e segons la regió, e segons la costuma. 17. En estiu e en octubre, se porta greument la vianda, e en yvern leugerament, e en primavera mijanserament.

18. [A] aquels qui han malauties entripolades, en la asscessió no los convé re de donar ne fer forsa, mas tolre de so que hom ans à donat. 19. Quant en les malalties se fa terme e és fet egalment, no li cové res moure ne fer res de novel, ni de purgations ne d'altre purgatió, mas star en pau. 20. [A] aquels que fan mester purgar, se cové purgar per là on se mou la natura et specialment per covinent loch. 21. La matèria digesta cove buydar, no pas la crua, ne en lo comensament, si no y fa mester. Cor moltes vegades no fa mester. 22. De les matèries qui buyden, no fa mester gardar la quantitat mas la manera, cor si·s purga tal la qual se deu purgar, fa profit e bé ho porten los malautz. E là on fa mester buydar-los tro a defalhiment, faces si lo malaut ho pot soferir. 23. En les agudes malauties, a tart en lo comensament usa medecina lexativa, e açò primerament jutge bé com se deu far. 24. Si purga axí com se deu fer, purgar fa profit e bé ho soferen. E lo contrari, fa mal. Ací fanex la primera partida dels Anforismes de Ypocràs e comensa la 2_a partícula d'aquels mateys. 1. [E]n aquelhas malalties en les quals la son fa mal, mortal és. E si ajuda e fa profit, no és mortal. 2. Là on lo dormir fa alienatió és mal, e là on torna hom al seny és bon senyal. 3. Lo dormir e lo vetlar, cascú d'éls si se fa pus que no deu és mal. 4. Ne plena ne buyda, ne neguna altre cosa no és bona que sia fora de natura. 5. Lo trabalh sens rahó mostra la malaltia. 6. Cascú qui ha dolor en alguna partida de son cors e no la sent és malauta, so és, que és fora de son sen. 7. Aquels qui en molt de temps se amagrexen, molt temps requiren en retornar a lur stat. Et aquelhs qui en poch de temps se amagrexen, en poch de temps són retornatz. 8. Com alcú se releva de malaltia e no milhora, signiffica que pren massa vianda. 9. Los corsos, qui·ls vol purgar, primerament cové appelhar la matèria. 10. [Los] corsos qui no·n són nets, on pus los nodrex hom aytant més los fa hom de dany.