1265, setembre, 26. [València].
Berenguer Dalmau, justícia de València, dicta sentència en un plet dut a terme anteriorment
pel seu predecessor en el càrrec, Berenguer Saplana, entre n'Estefania, muller d'en Florenç,
contra n'Hug Robert, per l'embargament manat fer d'uns porcs que eren propietat de Berenguer
Roig i la seua muller.
Notari, Berenguer de Ripoll, notari de València i de la seua cort del justícia per mestre Gui.
Pergamí original.
ANH, Clero, Puritat, pergamins carpeta 3275, núm. 9-P.
Entre na Estephania, muler d'en Florenç, demanant d'una part, e en Huc Robert
de l'altra deffenén, pleyt fo mogut en aquesta manera:
Estephania, muler d'en Florenç, aparec denant en Berenguer de Plana, justícia
de València, demanan que com lo dit justícia haje emparats
raon d'en Berenguer Roig e de sa muler e los dits porcs sien seus, que
sien desemparats. On lo dit Huc Robert, a instància del qual los dits porcs foren
emparats per raon de execució d'una sentència per lo dit Huc Robert donada e
contra lo dit Berenguer Roig, e nege los dits porcs ésser de la dita Estephania. E
lo dit justícia per son offici demana al dit Berenguer si los porcs de què és pleyt
jahien ni estaven en casa sua e dix que oc, en
muler sua, e prestaven-los per ço com era estada lur nodriça e que la dita Estephania
estave prop Sen Bertolomeu. On nós, en Berenguer Dalmau, justícia de
València, vist tot lo procés feyt e
justícia de València, e tot ço que les parts denant nós dir volgueren, aüt sobre açò
conseil de savis, Déus avén denant nostres huils, seén en cadira en loc acustumat,
sentencialment absolvem lo dit Huc Robert del contrast que la dita Estephania
fahia en l'emparament dels porcs damunt dits, no constrastan la raó posada per la
dita Estephania, condampnam en tota la dita Estephania e en Berenguer Roig son
procurador en les messions a restituir al dit Huc Robert, les quals él jurarà aver
fetes en aquest pleyt, nostra taxació denant anant. Encara jutgam sentencialment
que la dita sentència donada contra en Berenguer Roig e per Huc Robert, que
sie menada a execució en los porcs damunt dits, no contrastan la raó posada per la
dita Estephania.
Donada sentència present aquel Huc Robert e en Berenguer Roig, procurador
de la dita Estephania,
sentència dóna.
Guidone, qui hec scripsit cum raso et emendato in
et anno prefixis.
1266, març, 7. València.
Huguet de Romaní, justícia de València, rep la denúncia de Berenguer Roig contra Salomó
Alorquí, jueu de València, hereu del seu germà Abrahim Abenvives, perquè en Roig devia
juntament amb Guillem de Porçà 210 sous al dit Abrahim, però després de pagar-li el deute
no els havia fet àpoca o carta de pagament, i ara li la demanen. El justícia envia el saig
Ramon Calbet perquè convoque el denunciat davant la Cort, però no s'hi presenta i així
diverses vegades. Finalment, com no compareix, Huguet de Romaní condemna Salomó
Alorquí a lliurar una àpoca a en Roig i a pagar les despeses del procediment judicial.
Signa dit justícia.
Notari, Berenguer de Ripoll, notari de València i de la cort del custícia en nom de Guillem
Escrivà.
Pergamí original.
AHN, Clero, Puritat, pergamins carpeta 3275, núm. 10-P.
Entre en Berenguer Roig demanan, d'una part, e en Salomó Alorchí, judeu, de
l'altra, pleyt fo mogut en aquesta manera:
Berenguer Roig se clame d'en Salamó Alorchí, hereu d'en Abrafim Abenvives
frare seu, posan contra aquel que com él degés ab en G[uillem] de Purçà
ensemps, al dit Abrafim,
carta, demane aquel Salamó a sí ésser condampnat a retre a sí la dita carta, e aquest
dia près dia d'acort al diluns segent, e fo-li donat, al qual dia no comparec.
a la cort fer sagrament de calúmpnia sobre la dita demanda e enantar en aquela,
per sí o per son procurador, e no fo trobat ni comparec él ni om per él.
dit logar, e no fo trobat ni comparec él ni om per él.
damunt dit, e fo dit al saig que a Murvedre ere anat lo dit Salamó.
aquel saig matex e al dit logar, e no fo trobat ni comparec él ni om per él.
On nós, n'Uget de Romaní, justícia de València, vista la dita demanda e les
citacions damunt dites, aüt sobre açò conseil de savis, Déus avén denant nostres
huils, seén en cadira en loc acustumat, com lo dit judeu fo citat una,
terçament e peremptòria e quartament a malícia a sobrar que vingués jurar de
calúmpnia sobre la dita demanda, e no vénc ni comparec, près del dit Berenguer
sagrament de calúmpnia que leal demanda fahia e persevera en sa demanda e aquel
judeu se sie absentat de la ciutat de València, negun procurador no jaquit e axí segons
fur de València sia aüt per confés que
no volc venir a fer sagrament de calúmpnia e enantar el pleyt, com la absència del
dit judeu per la presència de Déu sie complida, lo dit judeu, en absència e contumàcia
sua, a retre e a deliurar la dita carta al dit Berenguer Roig sentencialment
condampnam. Encara condampnam lo dit judeu en les messions a restituir al dit
Berenguer, les quals jurarà aver fetes en aquest pleyt, nostra taxació denant anan.
Donada sentència present aquel Berenguer e en absència del dit Salamó,
Signum Hugeti de Romanino, iusticie Valencie predicti, qui hanc tulit sentenciam.
Signum Berengarii de Ripullo, publici notarii Valencie et curie eiusdem pro Guillelmo
Scribe, qui hoc scripsit.
1267, octubre, 25. [València?].
Ferran d'Oblites, cavaller, fa àpoca d'haver cobrat 12.000 tornesos dels diners que li devia Martí
d'Oblites, alcaid de Paterna, per la compra de la meitat de la localitat de Plasència. El pagador
és Joan Llopis, antic alcaid de Manises i escrivà del lloc.
En són testimonis Guillem Aragonés, rector de Paterna, i Martí Peres del Castellar.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume I, caixa 1, núm. 29.
Açò és treslat bé e felment tresladat d'una escriptura contenguda en lo libre de la
procuració del regne de València, [comprés] en un procés actuat entre l'onrat en
Ferrando de Oblites d'una part, e l'onrat en Martín d'Oblites de l'altra, la tenor de
la qual escriptura és aital:
En lo qual dia de dimarts ans de ora tèrcia, fo mostrada al dit procurador
del regne, a instància de les parts, l'àpocha feta dels
Johan Lopiz ça enrere alcayt de Manizes e escrivà del dit loch, en un quarnet de
paper on eren moltes notes escrites, la tenor de la qual és aital:
d'Oblites, alcayt de Paterna,
la paga de los dos mill
don Ferando d'Oblites por razón de la compra que d'él fizo de la meitat de la vila
de Placença, que fue de don Jayme d'Oblitas en [...]a de [...]ale[...].
Testes don G[uillem] Aragonés, rector de Paterna, e don Martín Péreç del
Castellar.
Fecha
1270, octubre, 1. Vilafamés.
Bernat Vidal, justícia de Vilafamés, vista la demanda presentada per Eximén Llopis de Belxit
contra Joan Peris de Mallén per la possessió d'una terra al poble sentència en favor del primer
perquè en té documents d'ella i el segon no.
En són testimonis Bartomeu Ballester i Bartomeu Bertran.
Notari Pere Ferrera, de Vilafamés.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 518, núm. 316-P.
Publica:
1. R. Aguilella i V. García Edo, "Documents particulars castellonencs del segle
1986, vol.
2. C. Rabassa i C. Díaz de Rábago, Documents per a la història de Vilafamés,
València, Consell Valencià de Cultura, 1995, P. 25.
Hon nóç, en B[ernat] Vidal, justícia de Vilafamez, vista la demanda denant
nóç posada per n'Exemén Lópiz de Belxit contra en Johan Pèriz de Malén, e vista
la defensió del dit Johan Pèriz e encara vist tot lo procés del plet e tot so que leç
partç dir ne posar volgren denant nóç, e vists encara loç testimoniç aduitç en lo dit
plet e aquelç bé e diligentment esgardatç, e vist encara lo fur de Saragoça e aquel
diligentment esgardat, e aüt consel de juratç e de moltç prohòmenç e de saviç,
Déuç avent denant nostreç hulç, seent en forma de jutge sentencialment jutgam
que lo dit Exemén Lópiz de Belxit sia en posesió de la dita terra per so cor la carta
de la compra que
e
bastantment. E en asò cilici per totç tempç a cascuna de leç partç posam.
septuagesimo.
Testes huius rey sunt Bertholomeu Balester e en Bertholomeu Bertran.
Signum mei Petri Feraria, notarii publici Villafameci, qui hanc sentenciam scripsi.
1271, juliol.
Com fra Arnau de Castellnou, mestre del Temple a Aragó i Catalunya, havia fet demanda al
rei Jaume I per desigualtat en el canvi que feren de Russafa per l'alqueria de Montcada i
Carpesa, aquestes són soguejades amb un resultat, per a Russafa, de 202 jovades, 11 fanecades
i 27,5 braces de la corda menor, que són 191 jovades i 17 fanecades de la corda dels
furs, tot en regadiu, i de 43 jovades i 13'5 fanecades a Montcada, 39 jovades a Carpesa de
la corda menor, en el regadiu i la marjal, a més de 10 jovades que foren de Guillem Escrivà
i 20 jovades que el rei havia donat a l'orde del Temple juntament amb les cases de València.
Testimonis, en Ribaut de Morvedre, Arnau de Térmens, el fill d'en Castellar, Domingo de
Ciscar i en Bonfill.
Notari, en blanc.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 518, núm. 323-P.
Coneguda cosa sia a tots homes que con demanda fos feyta al se[n]yor en Jacme
per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de Malorcha e de València, comte de Barçalona
e d'Urgel e senyor de Monpesler, per frare A[rnau] de Castelnou, maestre del
Temple en Aragó e en Catalunya, sobre
maestre compliment de ço que li falia del escambi de Russaffa, hon lo senyor rey
dix que li daria volenter ço que falís de dit escambi e que fos sogejada Russaffa
e Monchada e Carpesa, hon los dits locs foren sogejats de volentat del senyor rey
e del maestre del Temple, e foren trobades en Russaffa
e
e
menor e en regadiu amb la margal que y àn treyt, e
G[uillem] Escrivà, e totes aqestes jovades deuen tornar a la corda del fur. Ítem,
d'altra part
de València, les cals él nos deu asignar en lo terme de València en locg covinent. E
al sogejar d'aqesta terra fon en Ribaut de Murvedre tan solament en Carpesa e en
Moncada, e a Russaffa fo A[rnau] de Térmens, el fil d'en Castelar, en D[oming]o
de Císcar, e en ço de Russafa fon en Bonfil ab aquests damont dits, e açò fon feyt
en lo mes de juliol en l'an de nostre Senyor