1611, maig, 13 - l6ll, maig, 17">
AMAR, II, 1, 3, Doc 8">
1611">
lloc de Albalat de la Ribera de Xúq[u]er sobre la mort de Pere Casado
quòndam.
vero intitulato decimo tertio mensis maii
lloch de Albalat, fonch hatrobat un cadàver en una plaseta prop del portal dit
de l'Hostal dins de dit ý present lloch de Albalat, lo qual cadàver és estat
atrobat vestit ab una capa i sarahuells de drap pardo ý una capa del mateix,
lo qual dit cadàver és estat per Hieroni Martí, ministre de dit justícia de dit
lloch, despullat, mirat ý molt ben regonegut, en lo qual és estada hatrobada
una ferida a modo d'esco[peta]da, la qual tenia en la mamella esquerra, ý no
altra cosa. I trobant-se presents a totes les dites coses ý sengles de aquelles
Jaume Franch i Hieroni Ameller, llauradors, del dit lloc de Albalat habitadors,
perçona de Pere Casabó de
Presents ý testimonis foren a totes les dites coses Hieroni Ameller ý Jaume
Franch, llauradors, de dit lloch de Albalat habitadors.
Informació de testimonis
Albalat de manament ý orde de Pere Carpi, justícia del dit ý present lloch de
Albalat, los quals són del sentit ý thenor inmediate següent.
a Nativitate Domini
que dix ser de
Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix [...]
Bernat Cales, llaurador, de la vila de Castelló de la Plana habitador, de
present habitador resident en lo present lloch de Albalat, de edad que dix
ser de
etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que sab, pot di[r] i testificar sobre les coses
debaix contengudes, és que en la nit pròxime passada, anant ell, dit testimoni,
en companyia de molts altres fadrins, axí forasters que vihuen i resideixen
en dit lloch, com del dit lloch, per los carrers del dit ý present lloch de Albalat,
sonant ý cantant ab una viola, prenint plaer ý folgant-se com és costum
de fadrins folgar-se, i ja no jacotejar-se, ý anant ell, dit testimoni, ab los demés
fadrins sonant com té dit per los dits carrers de dit lloch, se n'entraren en casa
de Guillem Ferrer, ell, dit testimoni, ab companyia de Pere Casabó, Anthoni
Llop, Miquel [...], dit lo Català, ý altres que al present no
que dix ell, dit testimoni, que és lo que sonava la guitarra, als quals ell, dit testimoni,
convidà a beure, per ço que dix ell, dit testimoni, que avia comprat mija
quarta de vin blanch. Ý aprés que agueren refrescat de beure, se n'anà ab
tots los desús dits ý nomenats sonant e cantant ý prenint plaer per los dits carrers
de dit lloch. Anant per lo carrer que va de la carneseria al castell, sentí ell,
dit testimoni, que hú dels de la camarada dix: "Hanem hà fer una música a la
Ý que diu ell, dit testimoni, que respongué que no convenia
viuda na Blanca".
per lo que era viuda ý onrada, ý no estava bé. Ý que ab tot dix ell, dit testimoni,
que senpre se proseguí en lo sonar fins tant foren prop de la dita casa de la
dita viuda na Blanca, ý a penes que foren aplegats prop de la porta de la dita
viuda, diu ell, dit testimoni, que véu eixir un home de darere els canyisos
del corral de la [di]ta viuda na Blanca, i que ajuntà [a] [ell], dit testimoni, ý als
demés que staven en sa companyia, ý que al moment que fonch ajuntat, sentí
la escopetada ý flama de la escopeta. Ý encontinent diu ell, dit testimoni, que
véu caure al dit Pere Casabó en terra. Ý vist ell, testimoni, ý los demés que staven
en sa companyia, que lo dit Pere Casabó caygué en terra, veren fugir
l'ome que hixqué de darere les canyes del corral de la dita viuda Blanca. Ý encontinent
pegà a córrer ell, dit testimoni, i tots los demés que staven en sa
companyia, darrere lo dit home per lo dit carrer que va de l'hostal a la plasa,
corrent a més no poder. Ý a la mitat del dit carrer diu ell, dit testimoni, que trobaren
una capa que era la de l'home que corria ý que havia tirat la escopetada.
I vist ell, testimoni, que no
testimoni, i los demés de la camarada. E açò només, etcètera.
E com no sabés scriure féu lo senyal de la santa creu següent: +
dix ser de
Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que sab ý pot dir i testificar és que en la nit
propasada que serien entre onse i dotse hores de la nit, encontrà en lo carrer
del riu a [...] Caro, castellà que sonava una guitarra, lo qual al present
resideix en lo dit i present lloch, ab companyia de Pere Casabó, Antoni Moliner,
Antoni Llop i molts altres fadrins, los quals diu ell, dit testimoni, que
no
lo dit lloch, per lo carrer que va de [l]a carniseria a l'hostal, quan foren davant
de casa de Joan Sancho, que stà poch més de la mitat de carrer, diu ell,
dit testomoni, que sentí a hú dels de la camarada que dix: "Anem a sonar ý
I passant poch més havant, quan vé[u]
fer una música a la viuda na Blanca".
que foren defront de la hermita de Sant Roch, diu ell, dit testimoni, que digué
als demés que anirien en dita camarada ý companyia sonant que anasen
en bon'ora, que ell allí es volia restar mentres fessen dita música a la dita viuda
na Blanca; ý axí diu ell, dit testimoni, que
dita ermita i los demés de la camarada ý companyia proseguiren ý
anaren hà fer dita música. Ý a penes que foren aplegats, sonant davant de
dita porta, diu ell, dit testimoni, que sentí una escopetada que
ell, dit testimoni, que no sabia qui li pogués tirar, si era de la mateixa companyia
que sonava, o si era altra perçona, per estar com estava ell, dit testimoni,
apartat d'ells. Ý encontinent véu venir tots los que estaven davant de
la porta de dita casa de la dita viuda Blanca sonant, corrent, dient: "Cap de
Però diu ell, dit testimoni, que no sentí nomenar
Déu, lo lladre, que l'à mort!".
a qui havien mort; ý últimament diu ell, dit testimoni, que corregué, juntament
ab los que sonaven, que eren los de sa camarada, corrent darere
l'ome que havia desparat la escopetada, per lo carrer de l'hostal que va a la
plasa. Ý quan foren davant de casa de Joan Sancho l'ome, diu ell, dit testimoni,
que trobaren una capa parda. I vist ell, dit testimoni, que no pogueren
attényer l'ome ni los demés de sa camarada, per a haver-lo de pendre si podia,
prengueren la capa i la portà ell, dit testimoni, ý los demés que anaven
ab ell, a casa de Pere Carpi, justícia de dit lloch, ý que allí conegueren
qu'era la capa de Esteve Rossell. E açò i no més, etcètera.
E com no sabés scriure féu lo senyal de la santa creu següent: +
resident en lo present lloch de Albalat, de edad que dix ser de
poch més o menys, testimoni qui jurà a nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que sab, pot dir ý testificar és que hixqué
ell, dit testimoni, de casa de Guillem Ferrer, hon ell, dit testimoni, ý molts
altres fadrins estrangers se hacomoden ý solen habitar ý estar, per ser casa
de posada i taverna. Lo qual hixqué en companyia de Bernat Cales i Pere
Casabó, ý de allí diu ell, dit testimoni, que se n'anaren ell, dit testimoni, ab
los demés que hixqueren en sa companyia de casa del dit Ferrer, a l'hostal
del dit present lloch; ý harribat que fonch ell, dit testimoni, i los demés que
hanaven en sa companyia al dit hostal, se posaren a jugar mija quarta de vin
blanch, qui pagaria aquell, ý que al momento que hagueren jugat dita mija
quarta del vin blanc, diu ell, dit testimoni, que anà ab los demés que anaven
ab ell a la casa taverna del dit Ferrer. Ý allí prengué mija quarta del dit
vi blanch ý refrescà ell, dit testimoni, ý los desús dits i nomenats i Miquel
Vinyals, dit lo Català, i Pere Ferrer, fill del dit Guillem Ferrer, i un home
castellà que son[ava] [la] guitarra, ý Joseph Rossel, Esteve Rossell, Jaume
de Sancho, fill de Joan Sancho; ý beguts que hagueren en dita casa de lo
dit Guillem Ferrer, taverner, se n'hixqueren sonant. Ý los dits Esteve Rossel,
Joseph Rossell i Jaume de Sancho es restaren en lo cantó dit de Casabó, que
està hexint de casa del dit Ferrer, taverner.
Ý axí mateix diu ell, dit testimoni, que se n'anà ab los demés per lo dit
lloch sonant i cantant, ý quant foren en lo carrer de la plasa que va a l'hostal,
poch més de mijant carrer, sentí ell, dit testimoni, que digué un home dels
de sa camarada i compan[y]ia, diu: "Anem a fer una música a la porta de la
Ý proseguint ý anant sonant i cantant, a penes arribà ell, dit
viuda Blanca".
testimoni, i los demés que anaven ab sa companyia a la porta de la dita viuda
Blanca, que stà al costat de lo portal dit de l'Hostal, véu hexir ell, dit testimoni,
un home de dins de casa, un corralet de canyís que stà al mateix
costat de dita porta de dita casa de la viuda Blanca. Véu venir a ell, dit testimoni,
i als demés que staven en sa co[mpan]yia, l'ome que hixqué
de dit corralet ý se hajuntà ab ell, dit testimoni, ý els altres que staven
junts. Ý encontinent, sense dir res sentí una escopetada; ý al moment diu ell,
dit testimoni, que véu caure al dit Pere Casabó en terra mort, sense dir més. I
vist ell, dit testimoni, que caygué en terra lo dit Pere Casabó mort, dix: "Arremetam-lo,
Però diu ell, dit testimoni, que no coneixia
al lladre que à mort l'ome!".
l'ome que hixqué arrebojat a ells ý arementent-lo ý corrent-lo per lo
carrer dit de l'Hostal a la plasa, ý quant fonch ell, dit testimoni, ab los demés
que anaven ab ell corrent darere l'ome, quant foren a la mitat del carrer,
que ja li anava a l'alcans, deixà caure una capa. Ý axí vist ell, dit testimoni,
que no
prengué la capa, ý poch més de allí a molt poch espay encontrà ell, dit testimoni,
al dit Joseph Rossell, Jaume de Sancho, que hixqueren al cantó de
la casa de Grabriel Sirvent al davant dient: "Què és? Què és estat açò?".
Sellavors
li respongué ell, dit testimoni, que havien mort a Pere Casabó.
E açò ý no altra cosa, etcètera.
E com no sabés scriure féu lo senyal de la santa creu següent: +
resident en lo present lloch de Albalat, de edad que dix ser de
poch més o menys, testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, testimoni, que lo que sab, pot dir i testifficar, és que en la
nit pasada que serien entre onse i dotse hores de la nit, estant ell, dit testimoni,
de vins, de la casa hostal del dit ý present lloch de Albalat, arribaren
certs fadrins, los noms dels quals diu ell, dit testimoni, que no u sab per so
que és foraster ý à pochs dies que stà treballant ý fent fahena de llaurador en
dit lloch. I diu ell, dit testimoni, que tant solament de vista los coneix. Ý
arribats que foren al dit hostal, li digueren a ell, dit testimoni, que si volia
jugasen per plaer una mija quarta de vi blanch; ý encontinent diu ell, dit testimoni,
que hagueren jugat se n'anà ell, dit testimoni, ab los demés a casa de
Guillem [Fer]rer, taverner. Ý encontinent, diu ell, dit testimoni, que
hixqué juntament ab lo demés sonant una guitarra per los carrers del dit
lloch. Ý al momento que foren vora lo dit hostal sonant diu ell, dit testimoni,
que digué un home dels que anaven en sa companyia: "Anem hà fer una
la qual està al costat del portal dit de
música a casa de la viuda Blanca",
l'Hostal. Ý a penes diu ell, dit testimoni, que ans de arribar a la dita porta
sonant véu ell, dit testimoni, hexir un home aborrosat, lo qual dix ell, dit testimoni,
que
de la casa de la dita viuda Blanca; ý axí mateix diu ell, dit testimoni, que véu
ans que arribà a ells lo dit home alborrosat, que al momento se desféu la
capa i llansà mà a una escopeta; ý sentí lo esclavit de la escopetada i la flama
de aquella; i últimament diu ell, dit testimoni, que véu caure un home
dels que anaven en sa companyia, lo qual sentí que
Ý encontinent diu ell, dit testimoni, que la neme[...] ý los demés
que staven ab ell, dit testimoni, vist lo home mort en terra ý jamay lo pogueren
pendre. Sols diu [ell], dit testimoni, que trobaren una capa que a lo que
sentí deyen ser del matador. E açò dix saber ý no altra cosa.
E com sabés scriure posà así lo seu nom següent: [rubricat]: Bartholomé
Caro
hatrobat en lo present lloch de Albalat, de edad que dix ser de
poch més o menys, testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que sab, pot dir i testificar és que en la nit
propassada, que serien entre onse i dotse hores de la nit, poch més o menys,
estant ell, dit testimoni, en l'ostal de dit ý present lloch, juntament a Bernat
Cales, [...] Antoni Moliner i Anto[n]i Llop, ase[...] dit hostal; ý axí
mateix diu ell, dit testimoni, que véu entrar en dit hostal a Esteve Rossel a
soles; ý aprés diu ell, dit testimoni, que véu entrar de allí a poch, a Joseph
Rossell i Jaume de Sancho en dit hostal, als quals conegué molt bé. Ý axí mateix
diu ell, dit testimoni, que se n'anà juntament ab los demés que staven ab
ell aceïts en lo dit hostal, a casa de Guillem Ferrer, taverner, hon comprà mija
quarta de vi blanch ý begueren aquell. Ý diu ell, dit testimoni, que véu a la
porta de dit Ferrer estant bevent els dits Esteve Rossel, Joseph Rossell ý Jaume
de Sancho, los tres junts, als quals hú de sa camarada l'oferix si volien
beure, però que no sab ell, dit testimoni, si begueren o no. Ý encontinent se
n'hixqué ell, dit testimoni, ab companyia dels demés que staven dins de dita
taverna, sonant i cantant. Ý los dits Esteve Rossell, Joseph Rossel, ý Jaume de
Sancho se haturaren al cantó dit de Casabó; ý ell, dit testimoni, i los demés
se n'anaren sonant per lo lloch ý fent músiques; ý a la que foren prop del dit
hostal, a la volta, sentí que digué un home de la companyia: "Anem a
Ý a penes diu ell, dit tes[ti]moni,
fer una música a la porta [de] la viuda Blanca".
que arribaren a dita porta, véu que hixqué un home de dins de un corralet
que stà al mateix costat de la casa de la dita viuda Blanca; ý arribat que
fonch a ell, dit testimoni, ý als demés que venien en sa companyia, sent desparar
una escopetada ý véu la flama de aquella; ý juntament véu caure a Pere
Casabó en terra mort. Ý vist ell, dit testimoni, que
en terra, aremeteren a ell per lo carer de l'Hostal, que va a la plasa. Ý
com foren a mijant carer trobaren una capa parda i de allí a poch espay encontrà
ell, dit testimoni, ý los demés que anaven corrent darere l'ome, al
dit Joseph Rossel i Jaume de Sancho, los quals digueren què era ý què havia
estat, als quals respongueren que havien mort a Pere Casabó. I de allí s'enportaren
la dita capa a casa del justícia de dit lloch, i vista allí di[xe]ren que
era de Esteve Rossel. E açò dix saber ý no altra cosa, etcètera.
E com no sabés scriure féu lo senyal de la santa creu següent: +
edad que dix ser de
Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix, ell testimoni, que lo que sab pot dir i testificar, és que estant ell, dit
testimoni, en la nit pròxime pasada, que serien entre onse i dotse hores de la
nit, en casa de Guillem Ferrer, taverner de dit lloch, vingueren Miquel Vinyals
i altres en sa companyia a beure un poc de vin blanch; ý axí mateix diu
ell, dit testimoni, que estant bevent los dits Miquel Vinyals ab los demés de
sa camarada convidaren a beure a Joseph Rossell, Esteve Rossell i Jaume
de Sancho, los quals diu ell, dit testimoni, que begueren també. I beguts que
hagueren se n'anà ell, dit testimoni, Miquel Vinyals ý altres, juntament sonant
per lo lloch ab una guitarra, ý a la que hixqueren de dita taverna los
digué lo dit Miquel Vinyals si volien venir a folgar-se per lo lloch, al qual li
respongueren los dits Esteve Rossell, Joseph Rossell ý Jaume de
[Sancho] que no podien anar perquè tenien [un] poch que fer. Ý axí ells se
restaren al [can]tó de Casabó ý ells proseguiren a sonar per dit lloch, fent
músiques. I quant [...] que fonch ell, dit testimoni, juntament ab los demés de
sa companyia davant de casa de Joan Sancho, que staven [en] lo carrer que
va de l'ostal a la plasa de dit lloch, diu ell, dit testimoni, que sentí que digué
un home dels de sa companyia. "Anem a fer una música a la porta de la viuda
Ý diu ell, dit testimoni, que sentí que digué Pere Casabó que
na Blanca".
no calia anar. I tostemps véu ell, dit testimoni, qu'es proseguí anant sonant
fins que foren prop de casa de la dita na Blanca viuda, ý a penes arribà ell,
dit testimoni, ab los demés que anaven en sa companyia, véu heixir un home
del corralet que stà al costat de la casa de la dita casa de la dita viuda
Blanca. Ý arribà a ell, dit testimoni, ý als demés de sa companyia i véu ell, dit
testimoni, que llansà ma a una escopeta ý tirà. Ý al momento véu ell, dit
testimoni, que caygué en terra hú dels que estaven ab ell que s deya Pere
Casabó. Ý encontinent [ar]remeté ell, dit testimoni, i los demés darere
l'ome per lo carrer de 1'hostal que va a la plasa, i quant foren a la mitat
del carrer trobaren una capa parda. Ý de allí a poch encontrà ell, dit testimoni,
ab Joseph Rossel ý Jaume de Sancho que staven al cantó de la casa del
doctor Sirvent, los quals digueren que què era estat, als quals respongueren
que havien mort a Pere Casabó. E axí prengué la dita capa i los demés que
hanaven en sa companyia, i la portaren a casa de Pere Carpi, justícia, hon
vista aquella digueren que la capa era de Esteve Rossell. E açò, etcètera.
E com no sabés sciure féu lo senyal de la santa creu següent: +
habitador, de edad que dix ser de díhuit anys poch mes o menys, testimoni
qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que sab, pot dir i testificar sobre les coses debaix
scrites, és que en lo dia de ha[ir], contats dotse del present mes de maig, estant
[ell], testimoni, al tantó de Joan Casabó,
Çabater, que serien entre onse i dotse hores de la nit, poch més o menys,
[allí] parat en companyia de Joseph Rossel ý Esteve Rossell, diu ell, dit testimoni,
que Miquel Vinyals, dit lo Català, ý altres que staven a [la] porta de
Guillem Ferrer, taverner del dit lloch, lo convidà a ell, dit testimoni, ý als que
staven en sa companyia a beure vin blanch, si volien beure. Ý encontinent
anà ell, dit testimoni, ab los dits Esteve Rossel ý Joseph Rossell a la porta del
dit Guillem Ferrer, taverner, i begueren. I beguts que hagueren tots, lo dit
Miquel Vinyals, juntament ab los que stàvem ab sa companyia, si volien anar
ell, dit testimoni, ý los demés ab ell, los respongueren que anassen, que ells
los anirien a la trasa. I diu ell, dit testimoni, que restà, juntament ab lo dit Joseph
Rossel, en lo mateix cantó de Casabó, parats. Com lo dit Esteve Rossell
dix ell, dit testimoni, que se n'anà ý es departí d'ells dient que se n'anava a
beure [v]in. Ý de allí a cosa de mija hora diu ell, dit testimoni, que estant en
dit cantó ell i lo dit Joseph Rossell, sentí una escopetada que a parer de ell,
dit testimoni, era devés lo portal de Sant Roch, i sentit que hagué ell, dit testimoni,
i lo dit Joseph Rossell dita escopetada digueren entre sí: "Què pot ser
Ý essent ell, dit testimoni,
allò?" "[A]nem devés enllà ý vegem lo que és".
ý lo dit Joseph Rosell a la porta del dit Sant Roc, encontrà ab Pere, de
Guillem Ferrer, al qual li demanà ell, dit testimoni, que què era allò Ý que
encontinent diu ell, dit testimoni, que li respongué que havien mort a Pere
Casabó. Ý encontinent ell, dit testimoni, i lo dit Joseph Rossell se n'anaren
per lo carrer de 1'Hostal que va a la plasa. Ý quant foren al cantó de la casa
de Grabriel Sirvent, doctor en medisina, diu ell, dit testimoni, que encontraren
allí a Miquel Vinyals i tots los demés que anaven en sa camarada, los
quals digueren que tenien la capa de 1'home que havia tirat a Pere Casabó
ý de allí tots junts se n'anaren a casa de Pere Carpi, justícia del dit ý present
lloch, ha hon veren dita capa ser del dit Esteve Rossell. E açò ý no altra
cosa, etcètera.
E com no sabés scriure feu lo senyal de la santa creu següent: +
de edad que dix ser de dènau anys poch més o menys, testimoni qui
jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir ventat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que sab ell, dit testimoni, i testifficar és que heixint de casa de
Guillem Ferrer, son pare encontrà ab Miquel Vinyals, Bernat Canes, Antoni
Llop i Antoni Moliner ý Pere Casabó, los quals dix ell, dit testimoni, que
encontrà al cantó de Casabó ý que de allí se n'anà juntament ab los desús dits
a l'hostal, hà hon diu ell, dit testimoni, que
per a mija quarta de vi blanch. Ý aprés de acabat de jugar se n'anà ell,
dit testimoni, ab tots los desús expressats ý nomenats, a casa de Guillem Ferrer,
son pare. Ý encontinent compraren mija quarta de vi blanch ý refrescaren
tots ý begueren, ý encara diu ell, dit testimoni, que
de son pare Esteve Rossell, Joseph Rossell i Jaume de Joan Sancho. Ý que
també diu ell, testimoni, que Miquel Vinyals los convidà a beure com ab tot effecte
begueren; ý axí és de haver begut ell, dit tes[ti]moni i tots los
demés se n'anaren çonant ý cantant [t]ots junts de camarada per lo lloch,
excepto los dits Joseph Rossell, Esteve Rossel i Jaume de Joan Sancho, que
restaren al cantó de Casabó, parats. Ý ell, dit testimoni, ý los demés anaren sonant
ab una guitarra per lo dit lloch, i rodat que hagueren, sonant per lo dit
lloch, quant foren al carrer de la plasa que va a l'hostal del dit lloch, ý quan
véu que foren a la mitat del dit carrer, diu ell, dit testimoni, que digué Pere
Casabó: "Hanem a fer una música a la porta de la viuda na Blanca ý allí sonarem
Ý sellavors respongueren, diu ell, dit testimoni, tots los
i cantarem tots".
que hanaven ab sa companyia que sí. Ý a penes arribaren prop de la porta de
la dita viuda na Blanca, véu ell, dit testimoni, que véu eixir un home de un corralet,
que stà de canyís, al costat de la dita porta i casa de la dita viuda. Ý encontinent
arribà a ell, dit testimoni, ý a tots los demés que anaven ab ell de
companyia, que ja
que sentí la escopetada ý véu la flama de aquella. Ý encontinent diu ell, dit
testimoni, que véu que caygué en terra mort lo dit Pere Casabó. Ý encontinent
aremeté ell, dit testimoni, ý tots los demés que staven ab ell darere l'ome que
havia tirat la escopetada al dit Pere Casabó. Ý com fon ell, dit tes[timoni],
defront de casa de Barthomeu Vilarrasa, [en]contrà a Joseph Rossell ý
al dit Jaume de Joan Sancho, los quals li dixeren a ell, dit te[s]timoni: "qu'és estat
Als quals los respongué ell, dit testimo[ni], que havien
allò de la escopetada?".
mort a Pere Casabó, "lo qual té una escopetada, ý vull hanar a avisar a
son pare per a que vaja a pendre la dita escopeta per ocasió de que nós [...]".
Ý
entonses los dits Joseph Rossell i lo dit Jaume Sancho diu ell, dit testimoni,
que se
testimoni, que anà corrent fins a casa de son pare tras d'ells. I allí diu ell, dit
testimoni, que se n'entrà en dita casa del dit son pare. E açò e no altra cosa,
etcètera.
E com no sabés scriure féu lo senyal de la santa creu següent: +
que dix ser de
etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que sap ý pot dir és que conexia ý coneix
molt bé a Esteve Rossell, lo qual té un jermà que és diu Hieroni Rossell, los
quals són vehins de dit lloch de Albalat, ý vihuen en aquell. E axí mateix, diu
ell, dit testimoni, que una capa que
dit testimoni, ý altres que anaven en sa companyia quan mataren a Pere
Casabó, diu ell, dit testimoni, que la dita capa és de drap pardo, e dix-hu
saber ell, dit testimoni, que la dita capa ésser del dit Esteve Rossell per haver-la-y
vista portar al dit Esteve Rossell abrigada una i moltes vegades. I per
ser la véu ý fama pública en dit lloch que la dita capa és del dit Esteve Rossell,
ý no de altra perçona alguna. E açò, etcètera.
E com no sabés scriure féu lo senyal de la santa creu següent: +
[...] si estan absents Esteve Rossell, [Jose]p Rossell ý Jaume Sancho
ý si estan absents rebre acte de la absència, ý si alguns d'ells estan presents
capturar-los ý confessar-los
1615, setembre, 21 -1615, novembre, 24">
AMAR, II, 1, 6, Doc. 3">
1615">
Exea.
Confessions judicials, respostes fetes
anno a Nativitate Domini
confessant, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat que diga quant temps té.
E dix que té edad de trenta anys.
Fonch interrogat que diga com se diu.
E dix que ja u té dit desús, que
Fonch interrogat que diga quant temps ha que stà en esta present vila de
Albalat.
E dix que dos hó tres mesos ha que ell, dit confessant, ha que stà en la dita vila.
Fonch interrogat que diga ý responga co[m] e per quina rahó en 20 dies
dels presents mes e any furtà de la casa de Balthasar Exea, habitador de la
present vila, taverner, estant la muller de aquell en la sglésia de dita vila,
obrint-li les portes de la casa i de l'hestudi a hon dormien los dits Balthasar
Exea ý muller de aquell, quinse lliures en un saquet de da[mun]t del llit.
E dix q[ue] [m]ogut i insitat del dimoni, que ell, confessant, en lo
dia de ahir trobant-se en la casa del dit [Baltha]sar Exea, taverner de la dita
vila de Albalat, la qual casa estava [o]berta, juntament amb la porta de
l'estudi que lo dit Balthasar Exea ý muller de aquell dormien, havent-hi en
dita casa un chiquet, fill de aquells, ell, dit relant, hagué notícia que la dita
muller del dit Balthasar Exea se havia deixat demunt del llit un saquet
ab uns dinés, i se n'anà a misa, ý que ell, com té dit, incitat del dimoni,
entrà en dit hestudi i prengué lo dit saquet i se n'anà de la present vila de
Albalat al lloch de Sollana, a hon lo justícia de dita vila lo capturà hí
portà pres a les presons de aquesta vila, en les quals està detengut. E açò,
etcètera.
e vistes les sobredites confessions i [...] respostes fetes per
Joan Marco, natural de la ciu[tat] de Sogorp, etcètera, que li consta per a
què [...] lo dit Joan Marco ésser estat mogut e citat del dimoni per a fer
les coses en dita confessió contengudes, etcètera, e tenint que aquell és
estat capturat [...] cadena i grillons per a temps de tres mesos, patint e pagant
allí en dita presó son delicte, que per ço proveeix ý, provehint, mana
al dit Joan Marco que per a demà tot dia que contaren 28 dies dels presents
buyde la present vila i terme de aques[t]a, sots pena de con[...] ý de
tres anys de galeres,
Dicto die 24 mensis novembris dicti anni
de Albalat per lo presents a ell ben vistes gratis, etcètera, desterrà de la
present vila de Albalat ý terme de aquesta a Joan Marco Marco, contengut en
la sobredita confessió, per a tota la vida ý en cas de contravensió, de asots, ý
tres anys de galeres,
1626, gener, 12 -1626, març, 30">
AMAR, II, 1, 10, Doc. 10">
1626">
fiscal.
Informatio
anno
que dix ser de trenta_sis anys, rela[nt] ý testimoni, [etcètera], qui jurà, etcètera,
dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que en lo dia de a[hir], comptats onze dies del present
mes, que serien quatre ores de la vesprada poch més o menys, estant en
casa de Joan Talens, major de dies, vehí de dita vila, jugant ý passant temps a
cartes, en companyia de Joan Çena, Anthoni Quart, Jaume Pradell ý algunes
dones, per fer joig onest; ý estant jugant se desavingueren ell, dit testimoni, ý lo
dit Joan Çena per una diferència de cosa de un diner, d[e] tal manera que vingueren
a les mans. Ý lo dit Joan Çena diu li pegà en lo cap, ý li trencà aquell
de[l] qual colp li ixqué [una] poqueta sanch. Ý encontinent donaren [avís] al
[j]ustícia de què havia passat [ý] aquell hui està arestat. E açò dix saber, etcètera.
E per no saber escriure fermà de sa pròpria mà la present creu: +
de vint_ý_set anys, testimoni, etcètera, qui jurà, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix ella, dita testimoni, que en lo dia de ahir, compta[t]s onze dies dels
presents, en la vesprada, que se[rien] [q]uatre ores [poch] més o menys de la
vesprada, e[s]tant jugant [ý] passant temps ella, dita t[e]stimoni, a cartes al fluixet
en companyia de la muller de Jaume Borda, Grabiel Morell ý de Anthoni
Quart, vingueren Joan Çena ý Pere Pasqual, a la hú de aquells, qu'ells se
possà a jugar en companyia de ella, dita testimoni, ý dels demés. Ý poch
aprés vingeren també a casa de ella, dita testimoni, Marià Esparça ý Jaume
P[r]adell. Ý encontinent se posaren també a jugar, ý estant jugant diu ella, dita
testimoni, que
joch, de tal manera que lo dit Joan Çena digué que tornàs los dinés ý fins que
se sen[...]anen tres fons. Ý encontinent, diu ella, dita testimoni, que prengué
lo dit Esparça la capa en un bras ý en l'altra mà una cadireta de costelles per a
tirar-li al dit Çena, ý aquell llansà mà a una barreta de cadira per a haver-li de
pegar al dit Esparça ý que véu ella, dita testimoni, que estaven abrasats los
dos ý Çe[na] encontinent cridà; ý ad açò acudí Hieroni Rosell, que stà al vehinat
de ella, dita testimoni, ý els despartí. Però que ella, dita testimoni, no véu
que lo dit Joan Çena nafràs al dit Esparça, sinó que, ans bé, pretén ella, dita
testimoni, que lo dit Esparça tornant arrere caygué, ý que pensa que de la
cayguda pegà en un canto de la taula ý es [de]gué nafrar. E açò, etcètera.
E [per] no saber escriure fermà de sa pròpria mà la present creu: +
de Albalat, de hedad que dix ser de vint_ý_set anys, testimoni, etcètera, qui
jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en lo dia de ahir de vesprada, jugant ella, testimoni, [e]n altres
en casa Joan Talens, jugant Joan Çena ý Marià Esparça, sobre un joig importava
un diner se desavingueren lo dit Çena ý Espa[rça], de tal manera que lo
dit Esparça se alsà de que [s]tava genollat ý prengué una cadireta de costelles
ý la y tirà al dit Çena ý abrasant-se los dos, lo dit Çena el féu caure al dit
Esparça, ý que ella, dita testimoni, no véu lo nafràs lo dit Çena al dit Esparça,
ans bé té per fet que [al] [caure] pegà en una bora de una banca de quatre
peus; ý que acudint Hieroni Rosell ý altres los des[par]tiren, exint-li al dit Esparça
una poca de sanch del cap. E açò, etcètera.
E per no saber escriure fermà la present creu: +
Dicto die
Hieroni Rosell, llaurador, habitador de la present vila [de] Albalat, de hedat
que dix ser de cinq[u]anta anys, testimoni, etcètera, qui jurà, etcètera, dir
veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que en lo dia de ahir de vesprada sentí uns crits en casa Joan
[T]alens, ý acudint véu ell, testimoni, abrasa[ts] a Joan [Ç]ena ý Marià
Esparça, tenint-lo en terra lo dit Çena al dit [Espar]ça; ý ell, testimoni, com
[v]és al dit Esparça u[na] poca sanch que li cahia del cap ell, testimoni, dix
al dit Çena que
alçant-se de terra ý possant-se ell, dit testimoni, per mich, ý que no
ninguna en les mans. E açò, etcètera.
E per [n]o saber escriure fermà la present creu: +
de trenta anys, testimoni, etcètera, qui jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix ella, dita testimoni, que en lo dia de ahir, en la vesprada, estant jugant
ý passant temps a cartes en casa de Joan Talens, major de dies, en companyia
de la dita Talens ý de la muller de Grabiel Morell, Anthoni Quart, Marià
Esparça, Jaume Pradell ý de Joan Çena, ý que estant jugant diu ella, dita
testimoni, que los dits Joan Çena ý Marià Esparça es desavingueren per rahó
del joich ý que ella, dita testimoni, véu que digué lo dit Joan Çena al dit Esparça
que se
tirà al dit Çena; ý que véu axí mateix que s'abrasaren. Ý ella, dita testimoni,
encontinent se retirà a la cuyna, ý que no véu que tinguesen ningunes armes
en les mans, ý que ad açò ý als crits que d[av]a la dita na Talens corregué
Hieroni Rosell ý despartí aquells. E açò, etcètera.
E [per] no saber escriure fermà la present creu: +
anno
que dix ser de vint_ý_un anys poch més o menys, testimoni, etcètera, qui
jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit [tes]timoni, que en lo dia de despús_ahir, comptats onze dels
presents, en la vesprada, estant jugant ý passant temps a cartes en ca[sa] de Joan
Talens, major de dies, en companyia de Joan Çena, Marià Esparça, Jaume
Pradell ý algunes do[nes], véu ell, dit testimoni, que lo dit Joan Çena se desavenia
de paraules ab lo dit Esparça sob[re] [una] diferèntia del joich, dient-li lo dit
Çen[a] al dit Esparça que se faria tres sous, ý encontin[en]t, lo dit Esparça se alsà
ý prengué una cadira en les mans, ý lo dit Joan Çena, dix tenia una bareta de
cadira en les mans, ý ell, dit testimoni prengué a una filleta d[e]l dit Talens ý la
[entrà] dins un estudi per ocatió que no li feren ma[l]; ý a penes dexà la chica,
corregué a des[partir]-los al dit Joan Çena ý Esparça, que s'estaven barallant. Ý
encontinent, despartits aquells, se n'anaren, ý axí no pogué veure ell, dit testimoni,
si lo dit Joan Çena pegà al dit Esparça, ni véu aq[uell] tingués sanch, fins
tant ixqué al carrer, que sellavors li véu la sanch en lo [ca]p. E açò, etcètera.
E per no saber escriure fermà de sa pròpria mà la present creu: +
accedí a la casa de Marià Esparça, boter, ý sent en aquella de provisió del dit
justícia, Batiste Barberà, sirurgià, regonegué si lo dit Esparça tenia alguna nafra
en lo cap. Ý per dit Barberà regonegut, féu relatió haver-li trobat al dit Esparça
un colpet, cosa de molt poca consideratió, de tal manera que no à menester
cura ni medicament algú.
la casa del dit Esparça, etcètera.
Alonso Madri[...] ý Batiste Peris, llauradors, habitadors de [d]ita vi[l]a.
Informat amplius Serveró, fisci advocatus.
1628, juliol, 13 -1628, juliol, 27">
AMAR, II, 1, 10, Doc. 11">
1628">
Cort justícia de Albalat
Escrivà: Pere Ferrer
Informatió
any
+
Die
Anno
Joan Meseguer, fill de Mique[l] Meseguer, del lloch de Riola habitador, de
present detengut en les presons comunes de la present vila de Albalat, de
hedat que dix ser de vint anys poch més o menys; relant ý confessant, qui
jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist, en mà e poder de Anthoni Claver, llochtinent
de justícia de dita e present vila de Albalat dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat ell dit, relant ý confessant, que diga que qui l'à capturat
ý l'à possat pres en les pressons comunes de dita vila.
E dix ell, dit relant ý confessant, que lo justícia de dita vila lo capturà ý
possà pres en les presons comunes de dita vila.
Ítem fonch interrogat ell, dit relant ý confessant, que diga que per què l'à
possat pres ý per quina rahó ý causa.
E dix ell, dit relant ý confessant, que no u sab ni per quina rahó ni causa.
Ítem fonch interrogat que a hon lo prengueren ý capturaren.
E dix que en los arrosos que recauen en lo terme de la present vila.
Ítem fonch interrogat que diga que què sercava allí ý a qui aguardava ý si
tenia armes quant lo justícia el capturà ý si avia altra perçona en sa companyia.
E dix que ell, dit relant ý confessant, que avia anat al bresquil de Anthoni
Castelló a buscar unes calses que se avia dexat ja en dies arrere en la marjal;
ý en respecte de armes que no portava ninguna arma, ý que en sa companyia
sols anava Joseph Llobet, de Alzira.
Ítem fonch interrogat que diga que si à nafrat a un vaquer ý à corregut
aquell de darrere per haver-lo de matar.
E dix ell, dit relant ý confessant, que ell [no] ha nafrat a ninguna perçona,
ni à corregut a ningú per la marjal per haver-lo de matar; ans bé, diu que
una dona mundana que stava en lo bresquil de Castelló, li digué que un vaquer
h[a]v[ia] dit que ell, dit confess[ant], [la] volia matar. Ý enconti[ne]nt
ell, dit confessant, ý lo dit Joseph Llobet anaren en busca del fadar
vaquer, ý trobant-lo en la marjal li digué que ell, dit relant ý confessant: "Digau
Ý encontinent, lo dit vaq[ue]r no féu
Joan, ¿vós haveu dit a la dona que stava en lo bresquil de Castelló que jo
ý Llobet volíem matar a l[a] dita dona?".
més de fer sa via ý se n'anà; ý ell, dit relant, vist que dit vaquer no curà, sinó
que se n'anà corrent ý fugint se
devés Riola, sens maltractar ni fer dany algun al dit vaquer.
Ítem fonch interrogat que diga si sab que lo dimats passat en la vesprada
qui aja romput la porta de la caseta del bresquil de Pere Ameller, ý si sab qui
aja pres algunes alarces, roba que avia dins de aquella ý que eixa vesprada a
hon estava.
E dix ell, dit relant ý confessant, que stà en veritat que lo dimats de vesprada
avia passat serien cosa de quatre ores poch més o menys, que
lo dit llochtinent un poch apartat de la porta de la caseta del bresquil de dit
Pere Ameller, ý a dita ora ý dia, però que ell, relant, diu que ell no l'à uberta
[di]ta caseta ni és entrat en ella perquè estava gitat ý apartat un poch de
aquella, dormint. Encara que estav[a] endormi[scat] sentí remor ý se
alsà, ý véu al dit lloc[hti]nent que aplegava a ell, dit relant, [lo] qual li digué a
ell, dit relant, ý al dit Llobet qu[e] qui tenia la clau de la caseta, perqu[è] [es]tava
uberta; ý ell, dit relant, li respongué q[ue] no
etcètera.
Fuit sibi lectura, etcètera.
detengut en les presons comunes de la present vila de Albalat, de hedat que
dix ser de dènau anys poch més o menys, relant ý confessant, qui jurà a Nostre
Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat ell, dit relant ý confessant, que diga que qui l'à capturat
[l']à posat pres en dites presons de dita vila.
E dix que lo justícia de la present vila lo à capturat ý possat pres en dites
pressons, hon hui està det[en]gut.
Fonch interrogat que diga que per què l'à possa[t] pres ý que per quina
rahó ý causa.
E dix ell, dit relant ý confessant, que no sab per quina causa ni rahó l'à
possat pres.
Fonch interrogat q[u]e diga si à ferit ý nafrat en la marjal de Albalat ad algú.
E dix que no à nafrat a ningú.
Fonch interrogat que diga que al temps ý quant lo justícia el capturà en la
marjal que en companyia de qui anava, ý què sercava ý si portava armes
algunes.
E dix que anava en companyia de Joan Meseguer, dit el Povil, de Riola, ý
que tan sols es trobà un gavinet de monte ý que anava a cercar unes calses
que se avia dexat en dies arrere per a allí ý no altra cosa.
Fonch interrogat que diga que per què à nafrat a un vaquer que trobà en
la marjal de dita vila o si sab qui à nafra[t] aquell ý que per què corria darrere
darrere de aquell en un punyal desenbayna[t] en la mà.
E dix que ell, dit relant ý confessant, que no à nafrat ni ferit a ningú, ni
sols que aja n[a]frat al dit vaquer, sinó ans bé instà en veritat que ell, dit relant,
en com era en la marjal a un vaquer nomenant-lo: "Jo[an], vin[e] ensà ý
Ý lo dit
no
vaquer no curà de no voler aguardar rahó alguna, sinó anant-se
devés lo bresquil ý ell, dit relant, juntament ab lo dit Meseguer, vist de que lo
dit vaquer no volgué aguardar rahó alguna se [n']anaren ý feren via devés
Riola. Ý axí que ell, dit relant, diu que ell no à nafrat al dit vaquer ni avia per
a què sinó que sols li volia dir que avia dit certes paraules a una dona mundana,
ý que miràs lo que avia dit, que no
Ítem fonch interrogat que diga que lo d[i]mats ara propossat en la vesprada
que serien cosa de quatre [o]res poch més o menys que què sercava en la
caseta del brosquil de Pere Ameller, ý que si tenia què fer allí, ý per què
avia ubert la caseta ý q[ue] si estava en companyia de algú.
E dix ell, dit relant, que volent-se apartar de alguna enquietut ý "retirem-nos"
dix a Joan Meseguer dit lo Povil, "devés lo brosquil de Pere Ameller
Ý axí ell, dit relant, ý lo dit Meseguer anaren al dit
ý allí estarem ab quietut".
bresquil hon los trobà a dita ora ý dia lo dit llochtinent, lo qual los dix que
per què avien ubert la caseta, ý que ell, dit relant ý confessant, li respongué
que avia entrat en dita caseta ý que avia trobat un llibre dins de aqu[ella], de
Sant Bernat, lo qual prengué, ý i[x]qué fora de dita caseta lligint ý devertint-se
en aquell, ý que ell, dit relant, cas que aja faltat alguna cosa dita caseta
que ell no sab res ý que stà en veritat, que dit llibre prengué estan los pastors
en dita caseta ý en presèntia de aquells, ý que aquell aprés de llegit un
poch lo dexà damunt de una taula, ý que de allí a poch los fadrins se n'anaren
ý tancaren en una cordeta la porta. Ý vént-se ell, dit relant, allí osiós
de[t]ermin[à] de entrar en dita caseta ý prengué lo ll[ib]re tant solament, tancant
la porteta ab sa cordeta, de la forma que la havia trobada. Ý es posà a
llegir un poch, ý en estar cansat se gità allí a prop de la caseta. Ý en açò
arribà lo dit llochtinent ý regoneixent dita ca[se]ta [trobà] [que] [aquella]
tant solament estava tancada ab una cordeta, entrant dins de aquella [re]goneixent-la
per dins; ý aprés de regoneguda [se] n'ixqué dient-li a ell, dit relant,
que pe[r] [q]u[è] avia entrat en dita caseta, ý ell, dit rel[ant], li respongué
que sols avia entrat a pendre un llibre de Sant Bernat que í avia allí per a
devirtir-se. Ý que encontinent ell, dit relant, ý lo dit Meseguer se n'anaren en
companyia de dit llochtinent fins al bresquil de Castelló, hon los dexà lo dit
llochtinent. Ý se n'anà; ý que no té altra cosa que dir més de lo que té dit desús.
E açò, etcètera.
[rubricat]: Joseph Llobet
Cast[e]lló, resident al present en la vila de Albalat, de hedat que dix ser d[e
tren]ta_huit anys poch més o menys, [t]estimoni qui jurà a Nostre Senyor,
etcètera, dir [v]eritat, etcètera.
Fonch interrogat, [etcètera].
E dix q[u]e lo que ell, [di]t testimoni, sab, pot ý [te]stificar és que està
recordant que lo dimats ara propassat, estant ell dit testimoni guardant les vaques
de Anthoni Castelló, de dita vila, en la marjal de aquella, prop del pont dit
de En Godes, que serien cosa de sinch ores de la vesprada poch més o menys,
estant en companyia de un altre fadrí vaquer nomenat Joan de Miramont, francés
de natió, véu venir ell testimoni a Joan Meseguer, dit lo Povil de Riola, en
companyia de u[n] altre fadrí que és tengut entés ell, testimoni, que era de la vila
de Alzira, los quals arribaren a hon estava ell, dit testimoni, ý tal era sa camarada,
so és, lo de Alzira ab un machinet en la mà tira[t] ý desembaïnat, ý lo dit Meseguer
ab un punyal també en les mans desembaïnat, ý sense dir cosa ninguna
ni saludar-los, véu ell, testimoni, ý sentí que lo de Alzira, que diu és un fadrí alt,
que ara li apunta la barba ý bona sort de home, digué al dit Meseguer: "Matau-lo,
per dos vegades, acostant-se sempre devés lo [dit] Joan de Miramont,
matau-lo",
sa camarada; ý véu que lo de Alzira li tirà una machinetada al dit Joan, la
qual li pegà en les espal·les, ý no véu ell, testimoni, sellavors si
molt. Ý com ell, dit testimoni, estigués guardant les vaques, ý sense arma ninguna
ý ells eren dos ý ab les armes sobredites en les mans no pogué remediar-ó ý
per [no] deixar dites vaques no po[gué] dar avís al justícia de dita vila. Ý
com lo dit Joan de Miramont véu que los dits Meseguer ý l'altra sa camarada lo
volien matar, en continent que li agueren pegat lo colp de la machinetada pegà
a fugir, co[rrent] a més no poder, per la marjal, camp a [tra]vés, devés la Mudie. Ý
ell, testimoni, sempre tingu[é] ull ý mirant com lo corrien al dit Joan da[rre]re,
sempre ab les armes en les mans, fins tant los perdé de vista. Ý que en lo dia de
ahir per estar en cuydado del dit Joan Miramont si l'aurien mort o no procurà ab
totes veres de demanar ad alguns amichs vaquers si sabien ninguna cosa o si
avien vist al dit Joan Miramont, al qual li digueren que stava nafrat en lo lloch
de Çueca, a hon véu lo dit Joan Miramont nafrat en les espal·les ý que
curar Adrià lo barber, lo qual li dix a ell, dit testimoni que l[o] corregueren molt ý
que jamay lo pogueren alcansar ý de quina manera tingué a hun. Ý que no sab
perquè és estat ni per quina rahó. E açò dix saber, etcètera.
E per no saber escriure féu lo senyal de [la] santa creu següent: +
resident en la present vila de Albalat, de hedat que dix ser de vint_ý_sis anys
poch més o menys, testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, di[r] veritat, etcètera.
Fonen interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, testimoni, que lo dimats ara pròxime passat,
guardant les vaques, a la que fonch ja ora de retirar aquelles, ço és entre deu ý
onze ores del matí, a la que fonch ja casi prop del bresquil del Pere Ameller,
son amo, véu dos òmens prop de la caseta que staven pasejant-se, los quals al
prompte no
conegué la hú dels dos que era Joan Meseguer, dit lo Povil de Riola, ý lo
altre que stava en sa companyia no
la porta de la caseta com també lo de dins de aquella ý no trobà que aquells
aguesen fet cosa ninguna, ni aguesen romput la porta, ni [q]ue faltàs cosa ninguna
de dins de la caseta. Ý ell, testimoni, pensà de aparellar lo dinar ý convidant
també als sobredits, ço és com a tot efecte dinaren tots de companyia. Ý
apré[s] ell, dit testimoni, quant li paregué que era ora de tornar a traur[e] dites
vaques a pasturar digué ell, d[it] [t]es[ti]moni [als] [dos] [dits] òmens que si
volien ninguna c[osa] [...] diguesen. Ý ells respongueren que [no] [s]e ossen res
perquè avien dinat molt bé; per ço que ell se
va[ques] [ý] [...] ell, testimoni, tancà la porta de la caseta del bresquil en clau ý en
una corda, ý se n'anà a pasturar dites vaques, dexant allí los dos hòmens. Ý a
la que a la vespradeta retornà ab elles a dit bresquil trobà la porta de la caseta
que no estava conforme ell la avia dexada, sinó ans bé desbaratada, ý regoneixent
dita caseta, trobà que no falta res en ella, sinó un perol ý uns ferros que
trobà fora de la caseta, ý que no trobà ja allí los òmens. E açò, etcètera.
anno a Nativitate Domini
vila de Albalat, de edad que dix ser de trenta anys poch més o menys,
testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interogat, etcètera.
E dix que lo pot dir, ell testimoni, és que lo dimats [pro]passat de la present
seman[a], que serien cosa de quatre a cinch hores [de] la vesprada
poch més o menys, estant en la marjal de la present vila de Albalat
devés lo pont de En Godes en companyia Joan de Meribiela, vaquer de
Anthoni Castelló, qui guardava les vaques de aquell, vingueren lo Pobil de
Meseguer i un altre jove en sa compan[y]ia, bona sort de home i que ara li
apunta la barba; ý a penes foren harribats a hon ell, dit testimoni, estava i
lo dit Joan de Meribiela, encontinent la hú de aquells dos que vingueren lo
arremeté ab un machinet desenbaïnat en les mans, i lo hacometé tirant-li
una machinetada. Ý ell, testimoni, procurà de, en un bastó que tenia en les
mans, de deffensar-se lo millor que pogué, encara que diu, li donà una
bastonada ý lo llansà en terra. Ý ell, testimoni, volent procurar de fugir
caygué en un cequiol, ý sellavors lo que li tirà la machinetada arribà a ell,
dit testimoni, i li donà altra machinetada i li pegà en les espatles, de la qual
machinetada està algun tanto nafrat, i procurant de fugir per la marjal,
anant camp a través, fuigué fins a l'hato de Berthomeu Diego de Sueca, ý
allí se salvà d'ells, encara que lo hacasaren tot lo que pogueren fins lo perderen
de vista. I també diu ell, testimoni, que lo Pobil jamay féu arremango
de armes contra [e]ll, testimoni. Ý de allí se n'anà a Sueca [a] [hon] [és] estat
fins ahir curant-se de dita machinetada. Ý açò dix ý no altra cosa.
Fonch interrogat si volia posar clam, quexa, o fer instància contra la
perçona o perçones que li àn pegat o tinga actió contra aquell.
E dix que no vol fer instància, ni posar clam ni fer quexa ninguna
contra ningú, sinó que vol pau ab tot lo món.
present hatrobat en la present vila de Albalat de una; i Joseph Llobet, fill de
Hieroni, i Joan Meseguer, dit lo Pobil de Riola de part altra;
cum presenti; etcètera, omnes
en mà ý poder de Anthoni Claver, llochtinent de justícia de la present vila
de Albalat, prometeren, etcètera, obligaren, etcètera, renuntiaren, etcètera,
sotsmeteren-se, etcètera.
Testes
ý Anthoni Ròbio, llaurador, de dita vila de Albalat habitadors, e a la ferma
del sots Joseph Llobet i Joan Meseguer que en dita vila fermaren en 18 dels
dits mes e anys desús dits foren testimonis Nicolau Garí cavaller, [M]anuel
Frare, doctor en medicina, fies, ço és lo dit Garí de Alzira, ý lo dit doctor de
[d]ita vila de Albalat.
1631, agost, 13 -1632, octubre, 30">
AMAR, II, 1,11, Doc, 9.
1631">
de aquella, J[o]an Figueres en lo civil ý criminal; contra de Pere
la Badia de nació francés, llaurador de la present vila, per haver
nafrat en la mon[y]ica del bras ab una corbellada a Pere Biarnés,
llaurador de dita vila, lo qual no fon dit a desús, fermat del doctor
Arques, advocat fiscal.
Informatió de testimonis rebuda
sobre les debaix contengut, per Joan Figueres, justícia.
+
anno a Nativitate Domini
que dix ser de [...] anys poch més o menys, relant ý confessant, [q]uí [jurà]
a Nostre Senyor Déu, en mà e poder de Joan Figueres, ciutadà, justícia de la
present vila de Albalat en lo present any, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, dit relant ý confessant que en lo dia de ahir, comptats dotze
del present mes, birbant en companyia [de] [Joan] [Camps], Joan Ribera, Andreu
Talens, Joan Badia ý altres, en un camp de arròs de Pere Ameller, situat [en] lo
terme de dit[a] vila, en la partida de [M]oncof[a], [est]ant dinan[t] ell, dit relant ý
c[o]n[f]essant, ý los d[emés], [digué] que lo dit Badia, ja birbant en dies arrer[e]
en dit camp, que estava mormurant ý dient mal de algunes perçones,
axí de hòmens com de dones, de dita vila en perjuhí ý [des]honor de aquells.
Ý ell, dit relant ý confessant, sempre li anava a la mà ý que no d[i]gués tals
cosses. Ý com estiguessen dinant dit dia, tornà a repetir ý mormorar de coses
semblants. Ý ell, dit re[lant] ý confessant, li digué que [...] lex ý que no mormuràs
de la fama de ningú. Ý en continent, diu que lo dit Badia pren[g]ué una
[f]als [q]ue tenia allí al [cost]at ý li pegà a[b] a[qu]ella ý
esquerre, de la qual nafra diu hixqué molta sanch. Ý que los que staven en sa
companyia procuraren de possar-se de per mig ý lo dit Badia se n'anà ý fuxgué,
ý que Jo dit Joan Ribera ý dos més lo prengueren a ell, dit relant ý confessant,
ý
no
mà com li hanava lo nafrà. E açò etcètera.
E [com] [no] sabés escriure fermà la present creu de sa pròpria mà :
que dix ser de trenta_quatre anys poch més o menys, testimoni, etcètera, qui
jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, dit testimoni, és que birbant en un camp de
arròs en lo dia de ahir, de P[e]re Ameller, situat en lo [terme] de dita vila, en
la partida de Moncofa, en companyia de Pere Biarnés, Jo[an] Camps, Andreu
Talens, Joan Ribera, ý Jo[an] Badia ý altres; diu, ell dit testimoni, que
ans de voler dinar, estant ell, dit testimoni, apartat de tots els sobredits, regoneixent
les presses de dit camp, se girà ý véu que
Biarnés ý Joan Badia, ý ell, dit testimoni, corregué allà encara que ja els havien
despartit. Ý [v]éu al dit Biarnés nafrat en la monyeca [d]el bras esquerre,
de la qual li véu exia molta sanch, al qu[al] li digueren que
pegat [a]l dit Bi[arnés] en una fals per sertes paraules [que] lo dia enans [ý]
sellavors havien te[n]gu[t], cosa que ell, dit testimoni, que lo dia
enans no havia birbat amb ells ý axí que no podia saber la ca[u]sa per què
havien renyit. E açò i no altra cosa, etcètera.
E com no sabés escriure fermà la present creu de sa pròpria mà: +
[qu]e dix ser cinquanta anys poch més o menys, testimoni qui jurà, etcètera,
dir veritat, etcètera.
Fonch interogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir és que en lo dia de ahir, volent-se
possar a dinar a migdia en companyia de Pere Biarnés, Joan Ribera, Joan
Badia ý altres, que birbaven en un camp de arròs de Pere Ameller en la partida
de Moncofa te[rme] de dita vila, véu que lo dit Joan Badia ý lo dit Pere
Biarnés estaven repetint entre els dos, ý c[o]m ell, dit testimoni, véu que no
[eren] [co]sses que casi importassen no
Ý de allí a un poch véu que lo dit Pere Biarnés li pegà una punyada
al dit Badia ý aquell prengué una fals ý li tirà una falsada ý li pegà en
la monyeca del bras esquerre, ý
sanch. Ý encontinent ell, d[it] testimoni, ý los demés que estaven en sa companyia
procuraren de despartir-los. Ý lo dit Badia se n'anà, ý lo dit Pere Biarnés
procuraren de fer-lo portar al poble. E açò i no altra cosa, etcètera.
E com no sabés escriure fermà la present creu de sa pròpria mà: +
que dix ser de quaranta_dos anys poch més o menys, testimoni qui jurà etcètera,
dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, [dit] [t]estimoni, é[s] que en lo dia de ahi[r] birbant
arròs en co[m]panyia de Pere Biarnés, Joan [Bad]ia, Andreu Talens
ý Joan Camps ý altres, en un camp de Pere Ameller en la partida de
Moncofa, terme de dita vila, estant dinant tots junts, véu que los dits Pere
Biarnés ý Joan Badia estaven repetint. Ý com ell, dit testimoni, véu que no
eren cosses que importaven dix ad aquells que callasen. Ý que encontinent,
véu al dit Pere Biarnés que se alçà ý [li] pegà al dit Badia una punyada. Ý com
lo dit Badia tingués la fals de birbar al costat li pegà ab aquella al dit Biarnés
en la mo[ny]eca del [bras] esquerre, de la [qual] nafra véu que li ixqué [molta]
[sa]nch. Ý encontinent ell, dit testimoni, ý los demés procuraren de despartir-los
ý lo dit Joan Badia se n'anà. Ý ell, dit testimoni, ý dos més en sa companyia
portaren al dit Biarnés a sa casa encara que ell, dit testimoni, ohí dir al[s]
altres que birbaven que en los dies arrere ja birbant anaven repetint los
dits Biarnés ý Badia, perquè ell, dit testimoni, tan[t] [sola]ment havia birbat lo
dia que es barallaven, ý axí no podia un poc saber la causa ý [ra]hó perquè es
barallaven. E açò [dix] [sa]ber ý no altra cosa.
E per no saber escriure fermà la present [creu] [de] sa pròpria mà: +
Instructur amplius Arques fisci advocatus
1631, agost, 24">
AMAR, II, 1, 11, Doc. 10">
1631">
justícia de aquella, sobre les cosses en aquella contengudes.
Informatió
Blay Novell, justíçia de dita vila, sobre les cosses en aquella contengudes.
anno a Nativitate Domini
que dix ser de trenta_un anys poch més o menys, relant ý confessant,
qui jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist ý al Sent Quatre Evangelis, en mà ý
poder de Blay Novell, justícia de dita e present vila de Albalat en lo present,
dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit relant ý confessant, que estant despús_ahir en la marjal, terme
de dita vila, seria més del sol post, en un camp de arròs que té en la
partida de l'Alfatara, en companyia de Joan de Sos, llaurador de dita vila,
possant aygua en dit camp ý estant ell, dit rela[n]t ý confessant, ý lo dit Joan
de Sos per a [ja] venir-se
que estava més amunt del dit camp de ell, dit relant ý confessant,
en una parada del regant [...] de la dita partida de l'Alfatara. Ý tement-se
ell, dit relant ý confessant, que lo dit Guillem Seguer si ell, dit relant, se
venia a sa [casa] no li prengués la aygua que entrava en lo dit camp, dix al
dit Joan de Sos: "Esperau
Ý anant-se
ý dir-li hé que em fassa merçed que l'aygua que entra en lo camp
no me la toque pe[r] ço que jo en tinch necessitat de aquella".
ell, dit relant ý confessant, al dit Guillem Seguer, a la que aplegà ad
aquell lo saludà ý li dix: "Guillem, féu-me merced de que l'aygua que entra
Ý responent-li a ell, dit
en lo meu camp no me la toquen, perquè jo me
ja tart, i tinch necessitat de aquella, pues aquella no és del comú del regant
de l'Alfatara, sinó que és meua ý de Francés Suelves. Pues que jo ý lo dit
Suelves la tenim concertada per als nostres camps".
relant ý confessant, lo dit Guill[em] Seguer que ell tenia necessitat de dita
aygua ý de la lexa per al seu camp, ý que axí en aquella occatió no podia
dexar de pendre dues aygües. Responent-li ell, dit relant ý confessant, que
miràs lo que feya, ý que no li tocàs dita aygua que hussaria en lo dit son
camp. Ý que estant en estes paraules dient ell, dit relant ý confessant,
qu[e] no [l]i tocàs la dita aygua, ý lo dit Guillem Seguer que no podia
dexar de pendre-la, llansaren mà, ço és, ell, dit relant ý confessant, a un
punyal que portava, ý lo dit Guillem Seguer a una Corbella formentera que
tenia allí. Ý estant en açò aplegaren hon ell, dit relant, ý lo dit Guillem Seguer
tingueren dites paraules, lo dit Joan de Sos, Pere Exea ý Antoni Talens,
que aquells se possaren de per mich ý els despartiren. Ý ell, dit
confessant, encontinent, es departí de aquells per a avenir-se
que véu que lo justícia Blay Novell venia dret hon estaven los d[its] Guillem
Seguer ý demés, que encara estaven en lo mateix puesto que ell, dit relant
ý confessant, ý lo dit Seguer hi avien tengut dites paraules, fent sempre la
via devés de sa casa. Ý de allí a un poch que ell, dit relant, agué aplegat a la
dita sa casa, vist de que tenia gran necessitat de aygua en lo dit son camp
se n'ixqué de aquella per veure si trobaria a son amic per a que se n'anàs al
dit camp per a que possàs aygua en aquell, ý que y tinguera compte. Ý a la
que fonch al portal dit de la Església, véu al dit justícia que venia a[b] [lo] dit
Guillem Seguer. Ý a la que fonch prop de ell, dit relant ý confessant, li
manà lo dit justícia que a pena de cinquanta lliures se n'anàs a sa
casa ý que de aquella no ixqués sense son orde. Ý obeint ell, dit relant ý
confessant, al dit justícia se n'anà a sa casa hon fins güi està arrestat per orde
de dit justícia. E a[çò] dix saber ý no altra cosa, etcètera.
Albalat, de hedad que dix ser de trenta_cinch anys poch més o menys, testimoni
qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que ell, dit testimoni, pot dir ý testificar és que despús_ahir
de vespra[da] que ja es volia fer de nit ý solt post, estant ell, dit testimoni, en
un camp de arròs de Anthoni Pons que stà en la marjal, terme de la dita [e]
present vila, en la partida dita de l'Alfatara, ý [en] [com]panyia del dit
Antoni Pons, estant ja per a venir-se
Anthoni Pons, a Guillem Seguer, també llaurador de la dita vila, que stava
més amunt del camp del dit Pons en una parada del regant dit de l'Alfatara, li
dix a ell, dit testimoni, lo dit Antoni Pons: "Joan esperau-vos así un poch
mentres que jo me aplegue a parlar en Guillem Seguer ý dir-li que
merced de que partixcam entre
Ý ell, dit testimoni, es restà en dit camp ý lo dit Po[n]s se n'anà hon estava lo
dit Guillem Seguer. Ý de allí a poch sentí uns crits que tenien lo dit [P]ons ý
lo dit Guillem Seguer, los quals no pogué entendre per estar apartat de
aquells però que a paréixer d'ell, dit testimoni, diu seria per haver anat lo dit
Pons a dir-li al dit Seguer que partisen l'aygua. Ý en açò arribaren a hon ell,
dit testimoni, estava Pere Exea, Batiste Exea ý Antoni Talens, tots llauradors
de dita vila, dient-los ell, dit testimoni: "Fadrins anem hon estan Antoni Pons
Ý que encontinent ell, dit testimoni, ý lo dit Pere Exea
ý Guillem Seguer que pense se han desavengut per l'aygua pe[r] ço que jo
els hé sentit cridar".
corregueren hon estaven lo dit Pons ý Seguer, ý
repetint per l'aygua, tractant-se mal de paraules; ý que lo dit Pons tenia
en les mans una corbella, ý lo dit Guillem Seguer tenia en les mans una corbella
formentera. Ý ell, dit testimoni, ý lo dit Pere Exea es possaren de per
mich benavenint-los. Ý com ja era casi de nit, lo dit Pons es departí de hon
estava ell, dit testimoni ý los demés ý se n'anà a casa, restant-se
ý lo dit Pere Exea en lo dit Seguer per a acompanyar-lo a casa. Ý a la
que ja se
unes paraules que havien tengut Pons ý Seguer. Li respongueren que sobre
una aygua y avien tengut paraules, ý en açò, véu ell, dit testimoni, que lo dit
justícia aplegà al dit Guillem Seguer ý li llevà les armes que portava, venint-se
tots junts a la present vila. Ý a la que foren a la cuballa dita de Jaume Figueres,
ell, dit testimoni, es departí de aquell per a venir-se
que va al portal de Sen Roch, ý lo dit justícia ý los demés se n'anaren per lo
camí de la Duia devés la dita vila. E açò dix saber ý no altra cosa, etcètera.
mà.
que dix ser de vint anys poch més o menys, testimoni que jurà a Nostre Senyor
Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que ell, dit testimoni, sab, pot dir ý testificar és qu'un amic seu
d'esta marjal de la present vila, despús_ahir, que seria més de sol post, en companyia
de Anthoni Talen[s] ý Batiste Exea, son germà, per lo camí del molí arrosser,
sentiren un crits ý veren ell, dit testimoni, ý los demés que Antoni Pons ý
Guillem Seguer estaven a la parada del regant comú de l'Alfatara cridant. Los
quals crits ell, dit testimoni, no pogués entendre. Ý dient ell, dit testimoni, al demés
que venien en sa companyia que acaminassen ý anirien a veure lo que era
estat ý
que fonch ell, dit testimoni, al camp de arròs de Antoni Pons trobà Joan de Sos ý
demanant-li ell, dit testimoni, que quins crits eren los que tenien Pons ý Seguer, li
digué pensava seria per haver anat lo dit Pons al dit Guillem Seguer a dir-li
que partissen l'aygua. Ý vist ell, dit testimoni, que los crits continuaven, dix ell,
dit testimoni, als demés que staven allí presents que eren lo dit Joan de Sos ý Antoni
Talens: "Corregam allà ý verigüem aquells crits que no passen més havant".
Ý encontinent, ell, dit testimoni, ý los demés corregueren hon estaven los dits
Pons ý Seguer, ý véu que aquells estaven disputant per l'aygua, ý tractant-se mal
de paraules, tenint lo dit Pons en les mans un corbellot d'esporgar ý lo dit Guillem
Seguer una corbella de formentera; possant-se ell, dit testimoni, ý los demés
entre los dits Pons ý Seguer ý benavenint-los aquells, departint-se lo dit Pons de
ell, dit testimoni, ý los demés en companyia del dit Guillem Seguer per h[a]ver-lo
de acompanyar. Ý venint-se
ser ja casi de nit, aplegà a ells lo dit justícia Blay Novell, de dita vila, demanat-los
que quines paraules havien tengut lo dit Guillem Seguer ý Pons. Al qual lo respongueren
ell, dit testimoni, ý los demés, que sobre una aygua havien tengut paraules.
En [aç]ò ja véu que lo dit justícia aplegà al dit Guillem Seguer ý
desarmà llevant-li una corbella de la mà ý dient-li ell, dit testimoni, ý los demés
que tots junts se n'anassen a la present vila. Ý encontinent, ell, dit testimoni, lo
justícia ý los demés se
Camp Redó, ell, dit testimoni, ý los demés se departiren per una senda per a venir-se
a casa ý lo dit justícia ab Guillem Seguer ý lo dit Joan de Sos se n'anaren
a la present vila per lo camí dit de la Dula. E açò ý no altra cosa, etcètera.
E
mà.
que dix ser de vint_ý_dos anys poch més o menys, testimoni qui jurà a
Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonc interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir és que despús_ahir, seria
ja més de sol post, venint de la marjal, ell, dit testimoni, en companyia de
Pere Exea ý Batiste Exea, germans, per lo camí del Molí, ý a la que foren a la
creu que stà en un [c]amp de Anthoni Martorell, sent[í] uns crits ý véu ell, dit
testimoni, que era Antoni Pons ý Guillem Seguer que staven a una parada
del regant dit de l'Alfatara. Ý anant ell, dit testimoni, ý Pere Exea devés hon
estaven aquells, a la que foren en lo camp de Antoni Pons trobaren a Joan
de Sos, ý demanant-li ad aquell que quins crits tenien lo dit Postís ý lo dit
Seguer los respongué que seria sobre l'aygua. Ý corrent tots junts allà hon
estaven los dits Pons ý Seguer trobaren que aquells se estaven tractant mal
de paraules per l'aygua. Tenia lo dit Pons un coltell en les mans ý lo dit Guillem
Seguer una corbella formentera ý possant-se ell, dit testimoni, ý los
de[més] de per mig benavenint aquells. Lo dit Antoni Pons se
present vila, restant-se ell, dit testimoni, ý los demés en lo dit Guillem Seguer
per haver-lo de acompanyar. Ý com era ja casi de nit ell, dit testimoni, digué
als demés que se n'anassen a casa. Ý venint-se
justícia Blay Novell, ý demanant-los que quines paraules havien tengut
Pons ý lo dit Guillem Seguer, li respongué ell, dit testimoni, ý los demés
que per una aygua se avien desavengut. Ý encontinent véu ell, dit testimoni,
que lo dit justícia reconegué al dit Guillem Seguer ý
corbella formentera de les mans, dient lo justícia que se
Ý venint-se
Exea ý Batiste Exea es departiren per una senda per a venir-se
dit justícia, lo dit Guillem Seguer ý Joan de Sos se n'anaren per lo camí dit de
la Dula a la dita present vila.
E açò ý no altra cosa, etcètera.
que dix ser de vint_ý_quatre anys poch més o menys, testimoni, etcètera,
qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir és que divendres de
vesprada, que seria ja el sol post, venia de la marjal en companyia de Pere
Exea ý Antoni Talens, a la que foren a la creu del camp de Antoni Martorell,
ell, dit testimoni, ý los demés sen[t]iren uns crits. Ý mirant lo que podia ser,
véu que era Anthoni Pons ý Guillem Seguer que staven a la parada del regant
dit de l'Alfatara. Ý en ço Pere Exea, son germà, ý Antoni Talens li digueren
a ell, dit testimoni, que
eren los crits. Ý de allí a un poch ja véu que lo justícia Blay Novell anà hon
estaven los dits Pons ý Seguer. Ý que axí mateix véu que lo dit Pons se departí
de hon estava ý que se n'anava devés la present vila. Ý de allí a un rato
véu axí mateix que lo dit justícia ý los sobredits Guillem Seguer, Pere Exea,
son germà ý Antoni Talens, se
a la que aplegaren a ell, dit testimoni, demanava que sobre què se havien
desavengut lo dit Antoni Pons ý lo dit Guillem Seguer. Ý li digueren que sobre
l'aygua havien tengut unes paraules. Ý que venint-se
testimoni, lo dit son germà ý Antoni Talens, a la que foren al camp dit lo
Camp Redó es departiren per una senda per hà venir-se
J[oan] de Sos, que també venia en sa companyia, se n'anaren a
la dita vila per lo camí dit de la Dula. E açò ý no altra cosa.
mà: +
de Albalat, de hedad que dix ser de vint_ý_huit anys poch més o menys, testimoni
qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que divendres de vesprada seria ja a la que
fer de nit, venint ell, dit testimoni, de la marjal de la dita e present vila
per lo camí de la Dula, véu que [B]l[ay] Novell, justícia de la dita vila anava
en poca distància davant de ell, dit testimoni, ý portant ab sí pres a Guillem
Seguer, també llaurador de dita vila. Ý a la que fonch lo dit justíçia al
cantó de la casa de Lluís Corbera, molt prop del portal de la Església de
dita vila, véu ell, dit testimoni, que Antoni Pons exia per lo portal de dita vila
ý encontinent ja véu que lo justícia arremeté ad aquell dient que
al rey. Ý véu que
que a pena de cinquanta lliures se n'anàs a sa casa, ý qu'ell obehí al dit manament
ý se n'anà. Ý en ço aplegà hon estava lo dit justícia ell, dit testimoni,
ý véu que lo dit Guillem Seguer, encontinent que lo dit justícia conegué al
dit Pons ý li féu dit manament, pegà a fugir ý se afferrà ab les anelles de la
porta de la església. Ý que, axí mateix, véu que lo dit justícia procurà veure
si podia traure de allí al dit Guillem Seguer. I trobant-se allí lo rector de dita
vila dix al dit justícia que
hon estava lo dit Seguer per ço que aquell estava en la església. Ý preguntant
ell, dit testimoni, que podia ser aquell espectacle li dixeren que lo dit
Antoni Pons ý lo dit Guillem Seguer havien tengut en la marjal certes paraules
per una aygua, ý que en açò ell, dit testimoni, se n'anà a sa casa. E çò dix
saber ý no altra cosa.
mà:
1631, febrer, 25 - 1631, març, 31">
AMAR, II, 1, 11, Doc. 11">
1631">
la mort de Miquel Mansano de Algemesí.
1">
die vero intitulado vigessimo quinto mensis february.
present any de la pesent vila de Albalat, ensemps ab Anthoni Sancho, notari, en
lo lloch ý per lo seu scrivà i de la sua cort, ý Pedro Durban, ministre, i ab molta
gent ab aquests que l'acompanyaven, perçonalment accedí per lo camí dit de la
Travesa, que
de Seguereny, en la pròpria senda prima del terme de dita vila, trobà un homenot,
lo cadàver [de] lo qual féu regonéxer i mirar. Ý lo dit Pedro Durban, son
ministre, i trobà aquell que tenia una escopetada prop de l'ull de la galta
esquerre, ab dos forats en dita galta, ý prop del dit ull, de la qual li hixqué molta
sanch. Vestit ab un vestit de drap de ull de perdiu, ço és capa, balons i un capotillo
guarnit, casi nou, ý unes calses blanques, ý sabates, ý un sonbrero apartat
del dit cadàver, foradat. Ý regonexent les bochaches dels dits balons trobà
un mocador, una coxinera vella de llens ý una poca de seda de colàs ý un didal
de sastre. Ý encontinent féu portar aquest a la present vila, i lo acomanà a casa
un [...] bera de totes les quals coses requerí lo dit justícia, etcètera.
dit caminàs, etcètera. Presents de testimonis foren Guillem Vilatà ý Vicent Soler,
llauradors, de dita vila de Albalat habitadors.
Informatio
Dicto die
en la present vila de Albalat, de edad que dix ser de trenta_quatre anys
poch més o menys, testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu, en mà e poder
de Blay Novell, justícia de la vila de Albalat, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, testimoni, que trobant-se en lo dia de hui en
la present vila de Albalat, i sentint que havien trobat un home mort en lo terme
de dita vila, ý per relasió de un pobre que havia vengut del lloch de Çueca
ý l'avia vist en una senda estés, véu que lo llochtinent del justícia de dita
vila feia molta gent per a anar hà veure lo que era. Anà i l'acompanyà fins
que trobaren l'ome mort, ý véu que era la perçona de Miquel Mansano, de la
vila de Algemesí. Dix-ho saber per haver-lo praticat i coné[x]er també lo vestits
que portava de color de ull de perdiu. Lo qual véu portar a la dita vila i
també véu que tenia una escopetada en la cara esquerre, prop de l'ull, i dos
forats de les altres galtes. E açò dix saber ý lo que té dit desús. Encara que
veritat que véu que
un padastre de la sua promesa lo hagués fet matar.
en la vila de Albalat, de edad que dix ser de vint_i_dos anys, testimoni qui
jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que sab ý pot dir és que en lo dia de hui, trobant-se
en dita vila, sentí que
un home mort allà en lo camí. Ý que encontinent diu ell, dit testimoni, que véu
que lo llochtinent de justícia feia molta gent, i ell tanbé lo acompanyà. Ý véu
que aquell anà ab molta gent ý son ministre, allà a hon veyen estava l'ome
mort, ý quant fonch a un caminàs que dihuen los de la vila lo Caminàs de Seguereny,
trobaren un cadàver
de justícia que si
dix-ho saber per haver-lo tractat i conéxer lo vestit tanbé. I dient-li què
seria la causa, o per què lo haurien pogut matar, dix que si ja era ý que havia
casat a desgust de un padastre que tenia lo dit Mansano, i que era un home de
mala vida i fama ý de ma[l]es companyies ý que casant-se li llevava la hasienda.
I axí, seria posible que per e[xa] malícia ho hagués fet, que no podia
creure que fos altra cosa. Ý que havia hohit dir que no li tenia molt bona
voluntat, ans bé deien en Alge[me]sí que li tenia rincor per lo casam[e]nt. I que
axí mateix se feren moltes diligències de arrebatos i los officials ab molta gent
véu anar a dar volta per lo terme. E açò dix saber per lo que té dit desús.
sia lliurat a eclesiàstica sepultura ý aquell sia soterrat en lo fosar de la
parrochial de dita vila.
Testes cuius rei
Dicto die
que dix ser de cinquanta_dos anys poch més o menys, testimoni qui jurà,
etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, testimoni, que lo que pot dir és que en lo dia de hui encontrà [...]
edad que dix ser de trenta ý sis anys poch més o menys, testimoni qui jurà a
Nostre Senyor, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir és que en lo dia de hui arribà un
pobre a la sua porta demanant caritat, la qual té prop del portal dit de la Sglésia
a la part de fora. I li digué que havia trobat en lo camí dit de la Travesa, a
la que exien del terme de dita vila, com qui va al lloch de Sueca, i en dret en
unes vinyes que recahuen en dit terme, dos hòmens de bona estatura ab ses
escopetes caminant, a més que dexàs tots mig parguesen quiets, i li digueren
que si anava Albalat que digués que en lo camí í avia un home [mo]rt. Caminant
ab molta presa i quant fonch lo dit pobre ja que se hacostava p[r]o[p]
de la horta ý en lo camí, trobà un home mort, que és lo que li avien
dit los dos hòmens que encontrà en dit camí, los quals com té ja dit, diu que li
digué a ell, testimoni, que eren de [g]ran estatura de cos, ab moltes escopetes
d[..]axen i molt desbalixats. I encontinent ell, testimoni, vista la relació del pobre
procurà de fer anar al pobre en sa companyia per a que fes exa relació al
justícia, lo qual era fora. Ý axí, hanaren en busca del llochtinent. I lo pobre li
cont[à] lo que desús se ha dit, i està refferit. Ý sellavors lo dit lochtinent prengué
molta gent en sa companyia i ell, testimoni, tanbé lo hacompanyà, i anaren
seguint la senda de la Travesa fins que trobaren lo cadàver. Lo qual lo trobaren
en un caminàs dit de Seguereny. I lo dit llochtinent de justícia el féu
regonéixer per son ministre, ý trobà que tenia dos forats de escopetada prop
de l'ull de la galta esquera. I axí mateix, véu que li trobaven en les bojaques
dels saragüells una coxineta, un didal de sastre, ab unes masanetes de colors
ý unes lligues verdes de seda. I axí mateix, diu ell, dit testimoni, que anant ab
lo dit llochtinent de justícia allí a hon estava l'omenot mort encontraren a
Glaudi i Mateu, llensers de la vila de Alsira, los quals digueren al dit llochtinent
de justícia i a tots los que anaven en sa compa[n]yia que [h]avien encontrat
dos hòmens en lo camí de la Travesa que anav[e]n devés Sueca
molt caminant, i véu que
aquells no
digueren que si anaven Albalat que diguesen al justícia que en lo camí de la
Travesa í havia un homenot mort, los quals dixeren que portaven moltes escopetes
tots desbalisats, i molt acaminant devés Sueca. I ells, sellavors, feren
sa via devés Albalat i trobaren en lo camí l'ome mort, dient també que eren
hòmens de bona estatura. I tornant a la relació que féu lo pobre a ell, dit testimoni,
que a son paréxer eren hòmens, los que encontrà en lo camí i que li digueren
de l'home mort, que eren catalans, conforme lo modo d'ells i la estatura
ý males cares. Ý que encontinent, també véu que los dits llochtinent ý
justícia feren moltes diligències de tocar arrebato, despachant arrebatos, ý
sercar ab molta gent tot lo terme, i que no sab altra cosa.
en la vila de Albalat, [de] [edad] que dix ser de 28 anys poch més o menys, qui
jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, testimoni, que lo que pot dir ý testifi[car] és que en lo dia de hui
que serien dos hores de vesprada poch més o menys venint en companyia
de Glaudi R[um]bau, llenser de la vila de Alsira, prop del lloch de Sueca, [...]
present vila de Albalat, ý per lo camí que dihuen de [la] Travesa, a la que foren
al darrer molló al cap del terme de la present vila véu venir dos hòmens
abrigats en ses capes, de bona estatura i de mijana edad, vestits de pardo, als
quals no conegué. I a la que arribaren a ell, dit testimoni, i a son companyó
digueren que
quan serien prop de l'altre molló per la matei[x]a senda, com qui va devés dita
vila, veuran un home mort, i que tinguesen conte les cavalcadures, no se
i que havisasen al justícia de Albalat. I sellavors véu ell, dit testimoni,
que los dits dos hòmens feren sa via per dita senda devés de Sueca. Ý ell, dit
testimoni, i lo dit Glaudi, son companyó, feren son camí tanbé devés de la
present vila. I quant foren prop del molló, que era lo puesto hà hon dixeren
havien de trobar l'omenot, trobaren aquell estés en dita senda, mort i [ja] [f]ret. I
ell, dit testimoni, i lo dit Glaudi, son companyó, se baxaren de les cavalcadures
per veure si
mort ý maltractat lo deixaren [es]tar ý no
ý lo dit son companyó pujaren a cavall i feren sa via venint devés la present
vila per a dar notícia al justícia de aquella de lo que pasava; [ý] [quant]
[fonch] ans de harribar a dita vila encontraren lo llochtinent de justícia, ab molta
gent, dient que tenien notícia que í avia un home mort; ý ell, dit testimoni, li
dix que sí, que ell i lo dit Glaudi lo havien vist que stava prop del primer molló,
dient-li lo que
feien conte de donar-ne avís encontinent que fosen en Albalat al justícia de
aquella. E açò [dix] saber ý lo que té dit desús, ý no altra, etcètera.
[rubricat]: Matheu Forcada
de edad que dix ser de 41 anys poch més o menys, testimoni qui jurà, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir ý testificar és que en lo dia de
hui, que serien entre una [ý] [d]os [h]ores [de] la vesprada poch més o
menys, venint ell, testimoni, al compan[y]ia de Mateu Forcada, tanbé llenser,
per lo camí dit de la Travesa del lloch de Sueca, a la present vila de Albalat,
encontrà més [...] de l'últim molló que stà al cap del terme de dita vila, en dita
senda, dos hòmens, los quals no
ab ses capes abrigats. I aquells li digué a ell, dit testimoni, i al dit son companyó
que
alçar del rosí que hanava a cavall. Ý ells [los] digué que si anaven Albalat,
que en lo camí trobarien un home mort que auria cosa de una hora que seria
mort, que donasen notícia al justícia. Ý ell, testimoni, tingué conte ý sempre
véu que hanaven per dita senda devés Sueca a hun cap tirat. I quant fonch
ell, testimoni, así devés la present vila junt de l'altre molló que stà al principi i
vora dit camí que dihuen de la Travesa, en un caminàs, trobaren l'ome mort,
abocat. Ý ell, testimoni, se apeà per veure si
Sols véu allí molta sanch en dit camí. Ý sellavors ell, testimoni, ý lo dit
Mateu Forcada feren son camí devés Albalat, i a la que foren casi ja prop de
dita vila encontrà lo llochtinent de justícia ab molta gent en sa companyia, al
qual li digueren ell, testimoni, i lo dit Mateu, com havien encontrat dos hòmens
que
en terra, abocat, i que no
de una hora que l'aurien mort. I ell, testimoni, i lo dit Mateu son
companyó, feren sa via devés dita, vila i que véu que la justícia féu fer moltes
diligències de arrebatos i altres coses sem[b]lants. E açò ý no altra cosa.
[rubricat]: Claudio Rumbaud
anno
que dix ser de trenta_quatre anys poch més o menys, testimoni, etcètera, qui
jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, dit testimoni, ý testificar és que en dies arrere,
llaurant ell, dit testimoni, p[e]r a Jaume Marc, menor, de dita vila en una
vinya que stà en la partida de la Closa prop del camí real, que va al lloch
de Çueca, ý estant ell, dit testimoni, gitat ý recolsat a lo raser de un molló
que ja a la vora de dit [camí] que [és] lo cap del terme de dita vila, ý
dinant, que serien diu ell, dit testimoni, cosa de dotze ores de migdia poch
més o menys, véu venir a dos òmens per dit cam[í] real sercant esparechs,
que la hú es diu tal Do[m]ingo, de natió aragonès, treballador que l'à [vi]st
treballar en dita vila, de llaurador, molts dies per a fadrí Sevil, ý lo altre que
anava en companyia de aquell diu que no
sentí que parlaven aquells per ço que no havien arribat encara hon estava
[e]ll, dit testimoni, ý encontinent ell, dit testimoni, se alsà ý véu que parlaven
en un pobre. Ý en dit camí real ý molló prop de a hon estava ell, dit
testimoni. Ý sellavors lo dit Domingo li digué a ell, dit testimoni, estes paraules:
"Ola Joan, ¿no ves que dize este buen ombre, que a encontrado un
ombre viejo allà al cano como quien va a Sueca, que allà serca de un mollón
ý serca de unas ygueras allavan un hombre muerto ý que avisase al
justicia de Albalat?".
companyó de aquell ý lo pobre, tots de companyia anaren fins a un altre
molló que stà al camí de la Travesa, travesant per una vinya que és de un
particular de Çueca, pensant que estava lo dit mort prop de aquell molló,
los quals lo buscaren per a all[í] prop del molló ý no veuen ninguna cosa.
Ý estant en açò arribà Blay Selma, de la vila de Algemezí, que venia devés
Çueca per lo camí dit de la Trav[e]sa ab uns espàrechs ý unes alforges al
coll. Ý esta[nt] com e[st]aven tots de companyia ý lo dit Selma, véu
venir ell, dit testimoni, ý tots los demés que estaven en companyia a un
home a cavall, en una cavalcadura, per la senda dita de la Travesa que
s'encaminava devés Çueca. Ý coneixent ell, [di]t testimoni, que era hú
que
li digué: "Què és això Antoni?",
ni a hon venia. Ý lo dit Cabanes li respongué
que anava a Çueca a comprar mija càrrega de arròs blanch. Ý sellavors
ell, dit testimoni, li digué: "No véu que diu aquest bon ome que à
Ý lo dit Cabanes digué a ell, dit testimoni, ý en presèntia
encontrat un ome vell allà al cano, com qui va a Çueca ý li ha dit que ha
vist un ome mort prop de un molló que y à unes figueres allí a prop?, ý nosaltros
som venguts así a est molló per veure si estava assí lo ome mort ý
no avem vist res".
de tots los demés [dit]s, que a l'altre molló prop de una heretat de Antoni
Castelló, en lo camí, ha vist lo ome mort ý que no
volgué aturar, sinó fer sa via al dit lloch de Çueca. Ý sellavors ell, dit testimoni,
tement, com se havia dexat allà a hon llaurava lo parell de les mules
ý la roba, no li furtasen alguna mula o la capa que tenia allí se
véu que lo dit Domingo ý lo dit son companyó ý lo dit Cabanes feren via
devés Çueca. Ý lo p[ob]re, véu que se encaminava devés de Albalat [p]er a
la senda dita de la Travesa, ý ell, dit testimoni, proseguí sa llaura fins a sol
post, que véu venir a [Andreu] Soler, per lo camí real, llaurador de dita
vila. Ý ell, dit testimoni, li digué que de a hon venia, ý ell li respongué
que de Çueca de portar lo arrebato, per ço que hui havien atrobat
al Mançano de Algemezí. Ý sellavors ell, dit testimoni, ý lo dit [Soler] se
vingueren a casa. E açò dix saber ý no altra cosa.
anno
regne de Aragó, de present atrobat en la present vila, de hedad que dix
ser de vint_ý_dos anys poch més o menys, testimoni qui jurà, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ý testificar ell, dit testimoni, és que anant per lo
camí real, com qui va devés Çueca, en companyia de un altre fadrí que no
conexia si no és de vista, sercant los dos espàrechs ý la que foren a l'últim
molló que stà al costat del camí real, prop de una vinya de Jaume Mars, llaurador
de dita vila, encontraren en Joan Camps, lo qual sab ell, testimoni, que
llaurava allí en dita vin[ya] per ço que véu allí a prop un parell de mules
menja[nt]. Ý estant-se saludant los uns al[s] altres arribà un pobre home
que venia a paréixer de ell, dit testimoni, del lloch de Çueca, als quals los
saludà ý
[...] ý que li havia dit que prop de un molló havia vist un home [m]ort en la
senda. Ý sellavors diu ell, dit testimoni, que los dix lo dit Camps: "Anem fins
Ý axí, encontinent ell, dit testimoni,
al molló ý veurem si trobarem lo ome mort".
son companyó, lo pobre ý lo dit [Cam]ps, tots de companyia, travesaren
per una vinya que ix defront l'altre molló que stà en lo camí de la Travesa.
Ý arribats que foren tots de companyia al dit molló que és lo últim que
va devés Çueca, sercaren per allí alrededor del molló per veure si trobarien
lo ome mort que
ý son companyó ý lo dit Cam[p]s se
llaurava lo dit Camps al qual lo dexaren allí. Ý [ell], dit testimoni, ý son companyó
proseguiren son camí per dit caminàs devés lo lloch de Çueca ý sercant
espàrechs a veure si trobarien sa bona com en efecte ja enans los sercaven
en dit camí real, ans de encontrar-se en lo dit Camps; ý lo dit pobre, diu
ell, dit testimoni, que vingué, se n'anà des[p]edint-se de ells del dit molló ý
per la senda dita de la Travesa devés la present vila. E açò dix saber ý no altra cosa.
E com no sabés escriure fermà la present creu de sa pròpria mà: +
1631, setembre, 23 -1631, novembre, 28">
AMAR, II, 1, 11, Doc. 12">
1631">
de aquella sobre la mort de Bernat de la Mar[q]ueba de dita vila.
1631">
vigessimo tertio mensis septembris,
present vila de Albalat en lo present any, regent lo bastó del justícia per absència
del justícia de dita vila, ý per qu[a]nt lo llochtinent del justícia era ab molta gent a
regonéixer ý fer diligènties per lo terme de dita vila per la mort de Bernat de la
Marqueba, de natió francessa, que en lo dia de hui se té notíçia lo à mort Pere
Ròbio, resident en dita vila. Lo qual accedí perçonalment ensemps ab Antoni
Sancho, notari, assessor ordinari del dit justícia, ý de Pere Ferrer, notari, escrivà
de la cort del dit justícia ý Hieroni Cortés, son ministre, a huna vinya situada ý
possada en lo terme de dita vila, en la partida dels Campassos, que és pròpria de
Joanagna Ribera ý de Ribera, muller de Jaume Ribera, òlim de dita vila ý ara resident
en la ciutat de València; en la qual fonch atrobat un cadàver occís lo qual és
estat regonegut per lo dit Hieroni Cortés, ministre de dita vila, en lo qual foren
atrobades dos punyalades tan solament, ço és, la huna damunt de la espal·la
dreta ý l'altra d[a]munt de la espal·la esqu[e]rra, ý una corretj[a] ý una ba[yna] de
punyal all[à] [p]rop de [di]t cadàver. Lo qua[l] cadàver fonch cridat per dit menistre
per tres vegades, nomenant-lo per son nom, cridant-lo: "Bernat, Bernat
Ý aquell no respongué, ý demés diligències que en
de la Marqueba, Bernat".
semblants actes de cadàver se solen fer ý continuen fent. Requerint de totes les
sobredites cosses féu relàs acte publich per haver-ne memòria en lo esdevenidor.
Lo qual per lo dit Pere Ferrer, notari, escrivà de la dita cort, fonch rebut en
lo dia, mes, e lloch ý any desús dits, essent pressents per testimonis a totes les dites
cosses Antoni Sancho, notari, menor dies, ý Arnau de la Casa, llaurador, habitadors
de dita vila, atrobats en dita vinya hon dit cadàver fonch atrobat.
absència de aquell, ensemps ab Antoni Sancho, notari, seu ordinari assessor,
ý de Pere Ferrer, notari i escrivà de la cort de [a]quell, juntament ab
son ministre, accedí a la casa de Jaume Borràs a hon sol estar ý habitar Pere
Ròbio, llaurador de dita vila, axí per a capturar aquell com per a fer escriptió
de béns. Ý essent en la qual fonch, per dit ministre, interrogada la
muller del dit Pere Rúbio que a hon era lo dit seu marit. La qual respongu[é]
plorant que tallaria verema a Beltran Basinach, de dita vila, ý no res menys.
Fonch reconeguda de dita casa per dit ministre per haver alguns béns mobles
que podien escriure, ý en aquella no foren atrobats béns ninguns. E axí la
cort se
Testes
que dix ser de trenta_ý_sinch anys poch més o menys, testimoni qui jurà a
Nostre Senyor Déu Jesuchrist, en mà e poder del dit Antoni Sancho, llochtinén
de justíçia de dita vila en lo present any, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot ý testificar és que en lo dia de hui,
serien entre dos ý tres hores de la vesprada, poch més o menys, [est]ant ell, dit
testimoni, tallant raïms per a Beltran Basinach en la vinya de Joagna Ribera,
muller de Jaume Ribera, situada en lo terme de dita vila, en la partida dels
Campassos, en companyia de Miquel Rosell ý de Pere Rúbio, llauradors de dita
vila, véu que lo dit Pere Rúbio ý Bernat de la Marqueba, que tirava verema
ab dos mules del dit Beltran, que tingueren unes paraules sobre lo carregar de
dita verema. Ý com ell, dit testimoni, véu que no era cosa de consideratió proseguí
tallant verema. Ý véu lo dit Pere Rúbio que també tallava verema ý de
allí a cosa de mig quart de ora, estant ell, dit testimoni, adobant una de les cavalcadures
per a haver de carregar dita verema, véu que lo dit Bernat de la
Marqueba estava en un punyal tirat en les mans ý que arremeté al dit Pere
Rúbio. Ý encontinent ell, dit testimoni, corregué allà per a haver-los de despartir,
per ço que stava apartat de aquells algun tant. Ý ja véu a lo dit Pere Rúbio
nafrat. Ý volent ell, testimoni, abrasar-se ab lo dit Pere Rúbio no
per ço que és ome jove ý de forces ý ell, dit testimoni, està mal. Véu que lo dit
Pere Rúbio ja li havia pres lo punyal al dit Bernat de la Marqueba, ab lo qual li
pegà les punyalades que li foren atrobades al dit Bernat de la Marqueba. Ý encontinent
véu que lo dit Rúbio pugà a cavall ab un rosí que tenia ý
pegà a fugir, lo qual té notíçia que està pres en lo lloch de Çueca, ý per un altre
sab ell, dit testimoni, com lo dit llochtinent de justícia ý lo dit Vilaraza, jurat,
feren moltes e grans diligències de fer tocar la campana, fer arrebatos, ý regonéixer
lo terme de dita vila. E açò dix saber ý no altra cosa, etcètera.
Fuit sibi lectum, etcètera.
que dix ser de cinquanta_sinch anys poch més o menys, testimoni qui jurà a
Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, dit testimoni, que en lo dia de hui estava tallant verema
per a Beltran Basinach, llaurador de dita vila, que serien cosa de dos a tres
ores poch [més] [o] [menys] de la vesprada, en companyia de Joan de
Sos ý Pere Rúbio de dita vila, en una vinya que té lo dit Basinach a partir de
la muller de Jaume Ribera en lo terme de dita vila, partida dels Campasos,
véu a Bernat de la Marqueba que staven renyint, tenint lo dit Bernat de la
Marqueba un punyal tirat en les mans. Ý ell, dit testimoni, procurà de córrer
allà com tot efecte corregu[é] allà per a despartir-los. Ý al temps que arribà
trobà lo dit Bernat en terra, llansant molta sanch. Que com ell, dit testimoni,
estava molt apartat de aquells ý per més corregué no pogué remediar, no
sentí paraules que tingueren per ço que
de Bonasos que procurava departir-los. Ý no pogué per ço que aquell
està mal ý lo dit Rúbio és ome jove ý de forçes. Ý véu que aquell havia ja puga[t]
a cavall en un rosí que tenia allí seu propi. Ý véu al dit Bernat de la Marqueba
ab molta sanch. Ý encontinent véu ell, dit testimoni, que [axí] lo dit
lloctinent de justícia com lo dit Vilaraza, jurat, àn fet moltes diligències en regonéixer
l'ome ý fer altres diligències necessàries ý que en semblants se
acostumen a fer. E açò dix saber ý no altra cosa, etcètera.
vila de Albalat, de hedad que dix ser de trenta_sis anys poch més o menys,
testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir ý testificar és que en lo dia de hui,
que serien entre una ý dos ores, poch més o menys, de la vesprada venint de la
marjal de dita vila de veure lo arròs, anà a la vinya de Joagna Ribera, muller de
Jaume Ribera, la qual està en la partida dels Campassos, terme de dita vila, per a
collir vinya de raïm, per ço que Beltran Basinach, de dita vila, qui té a partir dita
vinya, li havia dit que anàs a cullir un poch de raïm per menjar a sa casa, per ço
que ja veremava. Ý a la que ell, dit testimoni, fonch en dita vinya trobà a Pere
Rubio, Joan de Sos ý Miquel Rosell que staven tallant verema per al dit Basinach.
Ýde allí a un ratto que ell, dit testimoni, agué aplegat a dita vinya véu a Bernat
de la [M]arq[u]eba que venia ab dos mules del dit Basinach, lo qual tirava
la verema de dita vinya a la dita e present vila per al dit Beltran Basinach. Ý
encontinent que lo dit Bernat de la Marqueba aplegà a la vinya ab dites mules,
dix al dit Pere Rúbio: "Pere, ajudau-me a carregar la verema que la una mula és
Al qual respongué lo dit Rúbio que ell
guinyosa ý no vol estar queda al carregar".
que tirava la verema que es carregàs, perquè ell no volia destorbar-se de sa faena.
Ý que ad açò lo dit Bernat de la Marqueba li respongué una paraula de mala
criança al dit Ròbio. Ý com ell, dit testimoni, ý los demés que staven allí conexien
que los dits Rúbio ý Bernat de la Marqueba tenien molt gran amistat, pensaren
que tals paraules devien de ser en chacota ý axí no
sols lo dit Pere Rúbio véu ell, dit testimoni, que li dix: "Apartau-vos, anau".
Ý
partant-se ell, dit testimoni, véu que tirà un coltell devés hon estava lo dit Bernat
de la Marqueba ý que pegà prop de a hon aquell estava. Ý que estant en ço véu
que la mula guinyosa que no volia estar queda quant la carregaven, que aquella
pegà fugir ý es desvià un poch, ý que lo dit Pere Rúbio proseguí tallant sa verema.
Ý que lo dit Bernat de la Marqueba anà a portar la dita mula se li havia desviat,
sens parlar-se aquells més paraula. Ý que stant ell, dit testimoni,
descuydat, sentí un colp ý ad açò un gran crit dient: "A! que me à mort!".
Ý véu que
lo dit Bernat de la Marqueba tenia un punyal en les mans ý lo dit Pere Rúbio
sens arma ninguna, exint-li molta sanch per los pits. Ý encontinent ell, dit testimoni,
procurà de abrasar-se del dit Bernat de la Marqueba. Ý los demés que staven
allí del dit Pere Rúbio, per ço que aquells estaven abrasats. Ý que no podent-los
venir ad aquells lo dit Pere Rúbio li llensà lo punyal al dit Bernat de la
Marqueba, ý escapant-se de les mans de ell, dit testimoni, ý dels demés a pochs
passos, de hon estava lo dit testimoni alcansà lo dit Rúbio al dit Bernat de la Marqueba.
Ý que véu que li pegà una espenta ý que lo dit Bernat de la Marqueba
caygué en terra ý li pegà ab lo seu punyal mateix que li havia clavat dos punyalades
per la esquena, ý
que ell, dit testimoni, procurà de fer més del que pogué per sa part, per ço que
stava malalt, ý que fonch tan prompte lo pegar-li lo dit Rúbio que no pogué remediar
ninguna manera. Ý que a la que aplegà a hon lo dit Bernat de la
Marqueba havia caygut, ja aquell era mort. Ý véu, axí mateix, que lo dit Rúbio
encontinent pugà en un rosí que tenia allí a cavall, també molt nafrat, ý exint-li
molta sanch dels pits, ý se
Pons anà a la present vila corrent avisar al justícia. Ý que de allí a un ratto véu
que Antoni Sancho, llochtinent de justícia, vingué ab molta gent ý se n'anà devés
a hon lo dit Pere Rúbio se n'avia anat per a veure si podia capturar aquell. Ý
de allí un ratto vingué Berthomeu Vilaraza, jurat, ab lo assessor ý escrivà, ý reberen
lo acte de les nafres del mort. Ý que véu possaren aquell damunt una cavalcadura
ý lo portaren a la present vila, manant-li també a ell, dit testimoni, anàs
ab sa companyia a dita vila, dexant lo dit Bernat de la Marqueba mort en sa casa.
que sentí tocar arrebato, ý que véu que axí lo dit llochtinent com lo dit jurat feren
moltes diligències ab molta gent. E açò ý no altra cosa, etcètera.
que dix ser de trenta_ý_dos anys poch més o menys, testimoni que jurà,
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir que en lo dia de hui, estant davall
de una figuera que té en una heretat, en la partida dels Campassos, terme
de dita vila, en companyia de un son criat plegant unes figues li dix:
"Senyor mire aquells veremadors que par que es burlen".
Ell, dit testimoni, se
alçà ý véu que també a son paréixer se estaven burlant, ý tornà a continuar
plegant ses figues. Ý de allí a un momento ell, dit testimoni, es tornà a girar
devés de dits veremadors ý véu que s'acasaven los uns al[s] altres. Ý ell, dit
testimoni, encontinent corregué a veure lo que era ý véu que Pere Rúbio
estava en un punyal tirat en les mans ý nafrat, per ço que li véu molta sanch
per lo ventre. Ý axí mateix véu a Bernat de la Marqueba prop de aquell en
terra, llanzant sanch per la boca. Ý dient ell, dit testimoni, al dit Pere
Rúbio, encontinent que arribà allí, què avien tengut, respongué que lo dit
Bernat de la Marqueba lo havia nafrat ý pegat a traytió. Ý que axí mateix sent
ell, dit testimoni, que lo dit Bernat, estant com estava en terra, demanava:
"Confessió, confessió".
Ý ell, dit testimoni, encontinent pugà a cavall en un
rosí que tenia allí ý donà avís al llochtinent de justícia de lo que pasava, per
ço que lo justícia de la dita vila estava absent, donant també avís a un frare
que stava en lloch del rector per a que anàs allà a veure lo que convindria
fer. Ý axí mateix diu ell, dit testimoni, que lo dit llochtinent de justícia encontinent,
tengut avís, ab molta gent, fa e va allà fent moltes diligències de
arrebatos ý regonéixer lo terme ý fa les diligències que convenien fer. E açò,
etcètera.
[rubricat]: Antoni Pons
anno
procedit que sia venut tant arròs roig, lo qual està en son poder com a béns
de Pere Rúbio ý de Bernat de la Marqueba del qual se entregà per les morts
perpetrades en les perçones de aquells per haver-se mort la hú a l'altre a
punyalades, com consta ab les desús dites informations presses per mi dit
justícia, ý ab lo acte del cadàver de la mort de la perçona del dit Pere Rúbio,
possat al peu de dites informations per quant aquell morí de dites punyalades
en lo lloch de Çueca, s[e]gons en dit acte de cadàver és pus llargament
contengut, ço és, tant quant arròs roig serà necessàr[ia] cascuna de les parts,
per haver de pagar los gastos que [...] una part de arròs se hauran fet, [ço] [és]
per segar, garbejar, batre, possar en bell ý tirar-lo a casa de dit justícia. Ý més
per a pagar migerament les dos parts, en manà de aquelles la mitat dels gastos
processals fets en les dites morts, perpetrades en les dites perçones de
Bernat de la Marqueba ý lo dit Pere Rúbio, ý los gastos [que] [co]starà de traure
lo acte de cadàver de [Pere] [Rúbio], qual se ha de anar a la ciutat de València
per quant lo justícia criminal s'emportà aquell a la dita [ci]uta[t], [de] [València]
per ser de aquella jurisdictió del dit lloch de Çueca, per lo qu[al
se deu enviar perçona a qui se li deuran pagar dietes ý lo dret que costarà de
traure lo dit acte de cadàver, los quals gastos de traure dit acte de cadàver tocaria
a pagar a la part del dit Bernat de la Marqueba per haver mort al dit Pere
Rúbio, ý que les quantitats se auran gastat en segar los dits arroços,
sien lliurades a les perçones que han fet segar, garbejar, batre, ý possar en
bell dits arroços, feta confessió per aquells del proc[e]hit ý venda que
de dits arroços. Ý axí mateix la quantitat que costarà de traure lo acte de
cadàver de Pere Rúbio, lo dit justícia se la puga deturar del [...] de l'arròs de
Bernat de la Marqueba .
Justitie Curie
Dicto die resultí,
cort haver corregut lo arròs roig com a béns de Pere Rúbio ý lo arròs roig de
Bernat de la Marqueba, ý haver trobat dita en casi un cafís, trenta_ý_cinh reals ý
sis dinés, lo qual dit a hordinat Jaume Sancho, llaurador de la present vila.
anno
lo ministre ý corredor lo arròs [...] [Pe]re Rúbio ý Bernat de la Marqueba ab la
dita donada per Jaume Sancho ý que si trobaran afor dita en aquell fassa
lliurament del dit arròs al dit Jaume Sancho per los obs sobre dits en
la precedent
Justitie Curie
Dictis die et anno resultí,
ell haver corregut lo arròs roig com a béns de Pere Rúbio ý Bernat de la Marqueba
ab la dita que ha donat Jaume Sancho de 35 reals, sis diners per cafís
ý per no haver trobat un afor dita de la que tenia, dava lo dit Jaume Sancho
deu sous, trenta_ý_sinch reals ý sis dinés per cafís, per haver fet va ý real lliurament
al dit Sancho de una part de dos cafíços de arròs roig com a béns de
Bernat de la Marqueba ý de altra part de set cafiços com barçelles, com hà
béns de Pere Rúbio a la dita rahó, ý pendre 35 reals, sis dinés per cafís per
los obs conteguts en la primera provisió.
de mans ý poder de Jaume Sancho, llaurador de dita vila, ço és de una
part [...] vint_ý_[...] lliures, sis sous, ý per rahó de [...] nou barcelles de arròs.
Ý de l'altra part set lliures per rahó de dos cafiços de arròs roig que en lo dia
de hui se li han lliurat per cort, ço és, los set cafisos, [com] [a] béns de Pere Rúbio
ý los dos cafiços com a béns [de] Bernat de la Marqueba, los quals se han
venuts per los contenguts en la primera provisió a rahó de 35 reals ý sis lliures
cafís que a dita rahó pren en sa cura los dits set cafiços, nou barcelles
de arròs, vint_ý_set lliures [...] ý los dits dos cafiços prenen suma de set
lliures, un sou, de les quals partides paga
quatre sous ý cinch dinés ý a l'escrivà per les continuations de provisions,
relatió lliurament ý present confessió, onze sous ý quatre dinés, ý de
mesurar lo dit arròs a un hom quatre sous ço és [...] ý los gastos resten bones
en poder de dit justícia, de la part de Pere Rúbio, vint_ý_sis lliures, deu
sous ý sis dines del dit Pere Rúbio ý sis lliures, set sous ý mig de Bernat de
la Marqueba, rebent per los gastos en procura 4 sous.
scienter, etcètera. Actum [in]Albalat, etcètera.
Testes,
de dita vila.
anno
en la present vila de Albalat, gratis, etcètera, confessa haver agut ý rebut de
mans ý poder de Blay Novell, justícia de la present vila de Albalat, de una
part catorze llliures, tres sous reals de València [p]er los gastos de tirar lo
arròs de Pere Rúbio, segar, garbejar, [batre], [possar] [en] bell, tirar-lo a casa lo
justícia; ý de altra part huit reals castellans per los dits que paga el justícia per
la asistència [qu'] en dit arròs los monstrà ab la desús dita tachació feta en dita
cort per dit justícia, que tot pren en suma de 14 lliures, 19 sous reals de
València, los quals reb de aquelles restants vint_ý_sis lliures, deu sous ý sis
dinés, provehides de la venda del dit arròs del dit Pere Rúbio, lo qual estava
en poder del dit justícia de les quals 26 lliures rellevades los dits 14">
sous, 19 dinés resten bones provehit de la venda de dit arròs, onze lliures,
onze sous ý sis dines en poder de dit justícia per aquell acreador que més
dret tindrà en aquelles,
etcètera.
Testes,
present vila, de una part dos lliures, dos sous reals de València de aquelles
restants onze lliures, onze sous ý [sis] dines, estan en poder de dit justícia
del procehit de la venda de l'arròs com a béns de Pere Rúbio per la part dels
gastos processals, acte de cadàver de Bernat de la Marqueba. Ý de altra part
nou reals castellans de aquelles restants sis lliures, setze sous ý sis dinés per
la part dels gastos processals tocants a la pa[rt] del d[i]t Bernat del procehit
de l'arròs venut com a béns de aquell de los quals 11 lliures, 11 sous, 6 dinés
rellavades dites dos lliures, dos sous, resten en poder de dit justícia com a
béns del dit Pere Rúbio 9 lliures, 9 sous, ý axí mateix de les dites 6 lliures, 16">
sous, 6 dinés rellevans los desús dits nou reals castellans, resten bones en
poder de dit justícia com a béns del dit Bernat de la Marqueba 5 lliures, 18">
sous, 6 dinés, les quals lo dit justícia mesura en son poder per aver de traure
lo acte de cadàver, quantitat que tindrà de traure la demés en son poder, del
dit Rubio està en la ciutat de València, ab què pagar lo que valdrà aquell per
a la perçona que més dret tindrà en aquell,
Actum
per Hieroni Ameller:
lo dia del garbejar ý lo dia del batre: 16 sous
Ítem per fer camins de tirar lo arròs a casa lo justícia: 14 sous
Ítem per huit òmens de segar en lo camp de Bernat
de la Marqueba en la partida de Mudie,
a rahó de sis reals, valen: 4 lliures 16 sous
Ítem de traure les garbes al marge: 4 sous
Ítem de traure lo hera y traure la brosa: 14 sous
7 lliures 4 sous
Item garbejar 1 lliura
Ítem de batre per dos cavalcadures
ý dos hòmens: 1 lliura 12 sous
Ítem per do[s] hòmens ý un gich: 1 lliura
Ítem un camí de mar a casa lo justícia
ab dos bèsties: 3 sous
3 lliures 15 sous
Memòria dels gastos se han fet per Hieroni Ameller en lo camp de arròs
que tenia a miges Bernat de la Marqueba ab Joan Martí ab córs per la mitat
dels gastos.
Primo quatre ornes a rahó de sis reals per a segar: 2 lliures 8 sous
Ítem lo dia del batre per dos òmens 1 lliura
3 lliures 8 sous
Ítem de un camí de arròs, dos cavalcadures:4 sous 4 sous
de Pere Rúbio, los quals són los següents:
ý altres gastos es feren en la cort: 18 sous
Ítem més lo primer dia per huit òmens: 2 lliures
Ítem més per huit òmens segaren lo arròs
de Pere Rúbio, a rahó de sis reals castellans,
fan suma de: 4 lliures 16 sous
Ítem garbejar dos hòmens ab dos mules: 1 lliura 8 sous
Ítem un home ý un chiq traure garbes: 12 sous
Ítem un ome per a [...] la gera per treballar dos ores 3 sous
Ítem lo dia del batre, sis òmens ý
dos cavalcadures ý un chiq per a tocar: 3 lliures 12 sous
10 lliures 17 sous
Ítem per assitir lo justícia lo dia del batre a la era: 8 sous
Ítem més lo seu de màdel banc per ço que
no es féu bell la hera de tres hòmens: 1 lliura 4 sous
Ítem l'assistència del justícia: 8 sous
Ítem tres camins, dos hòmens ý dos mules
tirar lo arròs de la era a casa lo justícia: 12 sous
2 lliures 12 sous
possar en bell lo arròs curat com a béns de Pere Rúbio.
Primo per lo cruament de arròs lo notari ý los altres gastos
se han fet en la cort: 18 sous
Ítem per lo primer dia qu'anaven a segar huit òmens,
los quals segaven sis i migdia: 2 lliures
Ítem lo sendemà per sis òmens que segaren lo arròs
que restava, a rahó de sis reales castellans, valen: 4 lliures 16 sous
Ítem més per garbejar lo arròs dos hòmens ý dos cavalcadures 7 lliures 14 sous
ý un hom de traure les garbes a la vora
del marge: 1 lliura 18 sous
Ítem més de seure la herada: 3 sous
Ítem per lo dia del batre, sis òmens a rahó de mich
reals castellans ý dos cavalcadures, quatre reals,
ý un gich per a tocar: 3 lliures 12 sous
Ítem per asistència del justícia dos dies: 16 sous
Ítem més per lo sendemà del batre, per ço que
no es féu bell la hereda, tres òmens, a rahó de
quatre reals, valen: 1 lliura 4 sous
Ítem més tres camins, dos
6 lliures 13 sous
òmens ý dos cavalcadues de portar lo arròs
de era a casa lo justícia: 12 sous
12 sous
1634, febrer, 2 - 1634, febrer, 7">
AMAR, II, 1, 12, Doc. 11">
Mars1634">
les coses en dita informatió contengudes per les bastonades que li
pegaren a Joan Serra, de nació francés, criat de Jaume Mars, menor
de dies, ý el nafraren en lo cap ý en la mà, ý no se à sabut qui foren
los malfatans ý delinqüents del dit cas ý axí, etcètera, està fermat per
Misser Arques, advocat fiscal del s[enyor] duc de Gandia.
Justícia de la vila d'Albalat
Scrivà: Anthoni Sancho, notari
Informatió
1634 de orde ý provissió d'Antoni Claver, justícia de la dita ý present vila.
anno a Nativitate Domini
present atrobat en la present vila de Albalat, Ribera de Xúquer, de edad que
dix ser de trenta anys poch més o menys, relant ý confessant, qui jurà a Nostre
Senyor Déu Jesuchrist, etcètera, en mans ý poder de Antoni Claver, justícia de
la dita ý present vila d'Albalat en lo present any, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix q[u]e lo que pot dir ell, dit relant ý confessant, és que en lo dia de
ahir, que seria la primera oratió de la nit, venint de llaurar per a Jaume
Ma[rs], menor, llaurador de dita vila, son amo, ý a la que fonch defront de
una era del dit son amo que stà en la rambla
camí que venia a casa li hixqueren dos hòmens ý sense dir-li res li comensaren
a pegar-li de bastonades; ý que diu li hixqueren dos hòmens que a son
parèixer eren de baixa statura ý jóvens ý que a la que li pegaren se
posaren la capa a la cara; ý ell, dit relant ý confessant, vist que
en pegar-li, comensà ha cridar ab molts grans crits; ý los dos hòmens vist
que cridava pegaren a fugir ý se n'anaren per una senda que travesa de la
barca per mig del camp de Mateu Gilabert; i que com és foraster ý home
que à pochs dies que stà en esta terra no pogué conéixer ni conegué qui
e[r]en los hòmens, ni ha hohit dir qui són, de les quals bastonades; ý li hixqué
molta sanch, nafrant-lo en lo cap i en la cama; ý ell, relant ý confessant,
se
en lo camí de la Rambla ý li havien pegat de bastonades, que tanbé havia
harribat lo dit Jaume Mars son amo, sellavors, de fora. Ý que Jaume Mars,
major, diu li digué en dies arrere qu'era mosca de son amo, hamenassant-lo
li daria de bastonades, ý que encara el faria tornar devés Catalunya que no
veuria lo camí. E açò dix saber ý no altra cosa.
dita vila habitador, de edad que dix ser de trenta_ý_quatre anys poch més o
menys, testimoni qui jurà, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, dit testimoni, és que estos dies arrere,
demanant a Jaume Mars, major de dies, de dita vila, uns dinés per rahó de
uns clams que havien fet les mules d'aquell, al qual li digué que a hon les
havien picades ý que en quina feratja o alfàs. Ý ell, dit testimoni, li respongué
que en una ferraja de Jaume Mars, menor, son cosí, les hi avien picat ý
que li parlàs si volia ý li faria franca la sua part. Ý encontinent dix ell, dit testimoni,
que li respongué que ja sabia qui li avia picat les dues mules, que lo
criat de Jaume Mars, son cosí, les havia picades ý que ell lo y pagaria molt bé
amenasant-lo, malabejant i quexant-se del dit fadrí. Ý com ell, testimoni, ha
vist que dins pochs dies aprés, ha vist que àn pegat al fadrí, criat del dit Jaume
Mars, son cosí, pensa ý es presumix ý té per molt cert e indubitat que lo
dit Jaume Mars, major, hauria pegat al fadrí criat del dit Mars, menor, o per
medi d'ell li aurien pegat. E açò dix saber ý no altra cosa.
de edad que dix ser de quarant[a]_ý_dos anys poch més o menys, testimoni
qui jurà dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ell, dit testimoni, ý testificar és que en lo dia de
ahir seria ja tocada la primera oratió de prima nit, arribà a casa, ý quant
fonch dins de aquella véu lo seu criat gitat en la cuina, ý que la muller de
ell, dit testimoni, li estava mirant lo cap, posant-li vi en una nafra que aquell
tenia en lo cap; ý demanant-li ell, dit testimoni, a la dita sa muller que què tenia
lo fadrí, li respongué que li avien hexit dos hòmens venint a casa, a la
que fonch en lo camí de la Rambla
que eren dos hòmens de baixa estatura ý jóvens. I ell, dit testimoni, lo entorrogà
al dit son criat per sanear-se millor. Ý ell li respongué lo que la dita sa
muller li avia dit. I demanant-li si acàs los conegué ý si sabia qui eren, li respongué
que com hà poch que stà en esta terra no
més, dient-li si avia tengut algunes paraules en ningú, ý li dix ý respost
que no havia tengut paraules en ninguna perçona si no fonch ab Jaume
Mars, major de dies, de dita vila que en dies arrere li digué que lo dit Jaume
Mars que era mosqueta de son amo ý que lo dit fadrí li respongué que
ell no era home de exos tractes ý que miràs lo que deia. Ý lo dit testimoni
procurà vist la severiat de la manera que stava nafrat de les bastonades
de donar avís a Francés Monreal, llochtinent de justícia, al qual li contà
lo del fadrí ý com lo y havien maltractat de bastonades. I ell, dit testimoni, ý
lo dit llochtinent de justícia procuraren de exir ý rodaren la dita vila per veure
si veurien algun[s] homes ý si trobaven cosa ni[n]guna ni home algú. E axí
ell, dit testimoni, ý lo dit llochtinent se
justícia. E açò dix saber ý no altra cosa.
de edad que dix ser de [...] relant ý confessant, qui jurà a Nostre Senyor
Jesuchrist, etcètera, en mans ý poder de Antoni Claver, justícia de la dita ý
present vila de Albalat, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat ell, dit relant ý confessant, que diga que qui l'à posat
pres en les presons comunes de dita vila ý per què.
E dix ell, dit relant ý confessant, que lo dit justícia lo à posat pres, en
companyia del llochtinent, en les presons comunes de la present vila, però
que no sab per què ni per quina rahó e causa.
Fonch interrogat que diga si coneix al criat de Jaume Mars, menor, llaurador
de dita vila, ý si sab qui li à pegat de bastonades.
E dix que bé coneix al fadrí que stà en casa ý servici de Jaume Mars, menor,
de vista, perquè jamay ha tengut tracte ab ell, ni menys sab qui li à pegat
de bastonades.
Fonch interrogat que diga que despús_ahir tocada la primera oratió de la
nit, que a hon estava ý en compan[y]ia de qui estava.
E dix que stava en casa de son pare Joan Durà a la primera oratió
despús_anit ý que stigué una estona en casa en compan[y]ia de sa ma[d]astra,
ý que hisqué de casa ý se n'anà a l'hos[tal], a hon diu que stigué cosa de hora
i mija. I en aprés se n'anà en compan[y]ia de Antoni Talens, ý estigueren
en casa de Jaume Mars, major, a hon diu estigueren fins que serien cosa de
deu hores de la nit. I de allí se n'anà a casa de Pere Carpi, a hon diu que ballaven,
i en aprés se n'anà en compan[y]ia de Joan Talens, sego, a sa casa ý
es gità, ý no hixqué fins al sendemà de matí. Ý no més, ni té que dir altra cosa
més de lo que té dit ý respost.
instructur amplius Arques, fisci advocatus
1636, febrer, 9 -1636, febrer, 10">
AMAR, II. 1. 13. Doc. 7">
1636">
del justícia de aquella acerca de la punyalada pegaren a Pau [E]spelt,
soldat de la companyia del capità Lloís Roca, ý no se à sabut qui à fet
dit cas.
Cort
Justícia d'Albalat
Scrivà: Anthoni Sancho, notari
Informatió
de Bertomeu Ribera, justícia de la present vila de Albalat, sobre les coses debaix
scrites.
anno a Nativitate Domini
de [la] vila de San Mateu, de present atrobat en la vila [de] Albalat de la Ribera
de Xúquer, de edad que [dix] [s]er [de] vint_i_dos anys poch més o
men[y]s, [r]elant ý confesant, qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit relant ý confessant, que lo que pot dir és que exint de casa
de Jaume Exea, que serien [8] hores de la nit, la qual està en la plasa de dita
vila, a hon estava aloxat, ý venint devés de la casa de Antoni Castelló, carrer
dret, véu que estava un home arrimat a la paret de la casa del dit Antoni
Castelló, ý lo arremeté i li donà una punyalada en los lloms, a la part dreta, i
que no conegué a la persona que li pegà dita punyalada. Ý que encontinent
que
l'avien nafrat, e que en dita casa del dit Jaume Exea sols y havia ell, dit relant
e confessant, Jaume Exea ý Geroni Romeu, sirurgià, que se havien
dexat de sopar. E açò dix saber ý no altra, etcètera.
testimoni qui jurà a Nostre Senyor Déu dir veritat.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir que en la nit pr[ò]xime passada,
que serien cosa de huit hores de la nit poch més o menys, estava en sa casa
aloxat Pau Espelt, soldat, ý que sopà en sa companyia; ý que volent-se
anar se eixí de casa lo dit Pau; li digué ell, dit testimoni, que no hisqués
de casa que era tart; ý ab tot lo respongué que volia anar a veure lo
seu capità ý que encontinent se
casa ý se n'anà. Ý de allí a un rato se n'hixqué ell, testimoni, de casa en companyia
de Hieroni Romeu, sirurgià, que
dit ý en casa. A [la] [que] foren a defront de casa Ca[s]tel[l]ó [ve]ren que Vicent
Vivent portava lo dit Pau Espelt, soldat, dient lo dit Vivent que lo havien nafrat.
Ý asò dix saber ý no altra cosa.
de trenta anys poch més menys, testimoni que jurà, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir és que estant en la nit pròxime
pasada, que serien huit hores de la nit poch més o menys, en casa de Jaume
Exea, de dita vila, véu allí a Pau Espelt, so[l]dat, que estava alloxat e [...] estant
ell, dit testimoni, en casa, i que volent-se
sopat, de casa, sentí que l[o] dit Jaume Exea li digué que no hixqués de
casa que ell estava de mala gana ý
respongué que sols volia anar a veure son capità i se
Ý el véu que se n'isqué de casa, i d'allí a un rato ell, dit testimoni, ý lo dit Jaume
Exea hixqueren de casa, ý a la que foren defront de casa Antoni Castelló,
carrer seguit, veren [V]icent Vivent que portava lo dit Pau Espelt,
soldat, dient que lo havien nafrat; ý ell, testimoni, lo féu portar a sa casa i el
regonegué ý li trobà una punyalada en los lloms, a la part dreta, que era com
part. E açò dix saber i no altra cosa.
[rubricat]: Ger[o]n[i] R[o]m[e]u
nit pròxime pasada li pegà la punyalada, en virtut del dit jurament que ja tenia
prestat en mà e poder de Bertomeu Ribera, justícia de la present vila d'Albalat.
E dix que exint de casa de Jaume Exea, que stà en la plasa de la present
vila, a hon estava aloxat, a la que fonch vora casa Antoni Castelló véu un home
arrimat a la paret, i que encontinent fonch en ell i que li digué que ha
ho[n] tenia casa. Home que al present no
l'ome, ý ell, dit relant, li respongué que stava en lo altre carrer. Ý encontinent
véu que li tirà una punyalada, dient-li: "Jau!",
i que conegué molt bé ell,
dit relant, l'ome qui era, que era un tal Ramires, criat de Joan Diego de Sueca,
que en lo dia de [ahir] se burlaren uns soldats de la [sua] companyia ab
ell, ý no sab ni pot dir altra c[o]sa. I que en dita vila no té de qui queixar-se,
que ans bé, tots lo volen molt ý ha rebut moltes cortesies de tots los vehins
de dita vila.
E com no sabés scriure féu de sa mà la creu següent:
[rubricat]: Antoni Martorell + [rubricat]: Geroni Romeu
1637, gener, 14 -1637, febrer, 7">
AMAR, II, 1, 13, Doc. 8">
1637">
Sancho, justícia en lo present any de la vila d'Albalat de 1637.
De la rinya que tingué Joan Zevada, àlias Rubert, de nació francés,
contra Berthomeu Vilarrassa per les penyores li avia fet traure per un clam
que se li devia al dit Vilarrassa sent llochtinent del justícia. Lo qual se haveriguà
ý benavingué, ý no passà havant la dita qüestió, ý axí ó fermà Joan Baptista
de Valda, advocat fiscal del senyor Duch.
1637">
Cort
Justícia de Albalat
Scrivà:
Anthoni Sancho, notari
Informatió
tingué Juan Ceveda, àlias Rubert, ab Berthomeu Vilarasa
edad que dix ser de cinquanta anys poch més o menys, relant ý confessant,
qui jurà en mà e poder d'Anthoni Sancho, justícia de la present vila de Albalat,
dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit relant ý confessant, que en lo dia de hui que serien cosa de
entre deu ý honse hores, ans de migdia, a la que fonch al cantó de la casa
de la viuda de Francés Ribera encon[trà] ab Joan Ceveda, àlias Rubert, i
aquell li digué a lo Vilarasa que li tornàs les penyores que li avia tret del clam
sent llochtinent de justícia en lo any passat ý ell, dit relant ý confesant, li
respongué que
u havia de pagar de sa bosa. Ý lo dit Rubert sempre perseverà en que les hi
havia de tornar. E ad asò arribà Vicent Soler, dit l'Ermità, ý encontinent ell,
dit confessant, ja se havia despedit d'ell, aquell lo arremeté i los dos estigueren
gran rato afferant-se, lo hú a l'altre i lo altre ab l'altre. Ý en la torba i ocasió
lo dit Rubert li prengué del costat a ell, dit relant ý confessant, lo punyal
del costat, encara que no sab ell, dit, que li aja pegat ab ell, per quant no està
nafrat i en[...] endemig arribà Francés Mo[nreal], lo dotor Bonanat ý
altra jent, ý procuraren de despartir-los; i lo dit Rubert pegà a fugir, al qual
coregueren molt, [ý] [no] pogueren alcansar. I açò ý no altra cosa.
Sancho, notari, son scrivà ý ministre, accedí la Cort a la casa de Joan Ceveda,
àlias Rubert, per a fer scriptió del pressent. En aquella foren scrits los béns següents:
primo una caxa de pi buida usada buida, ítem un llit de potes, ítem altra
caxa buida vella, ítem un cosí de terra, ítem una màrfega. Tots los béns pren en
comanda Josepha Soler, muller del dit Joan Rubert, i se manà a ell prometeren
restituhir aquells. Ítem per ítem al dit justícia a pagar 38 lliures prometeren,
obligaren, renuntiaren, etcètera, sotsmeteren-se, etcètera.
Testes,
edad que dix ser de [...] anys poch més o menys, testimoni qui jurà a Nostre
Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, dit testimoni, que lo que pot dir és que en lo dia d'air, que
serien entre deu ý honse hores ans de migdia poch més o menys, estant ell,
testimoni, en casa de Antoni Ribera, texidor, sentí uns crits, ý ell, testimoni,
coregué ý véu que estaven barallan-se Joan Cevada, àlias Rubert, ab Bertomeu
Vilarasa, als quatre cantons de les cases de Francés Ribera; ý véu que lo
dit Rubert tenia un punyal en la mà, i volent pegar ab ell al dit Vilarasa, ell,
testimoni, procurà de llansar-li mà al braç i desvià, no li pegà. Ý encontinent
arribà Joan Figueres, jurat en cap, i sellavors coregueren darere del dit Rubert
per a veure si
pendre
aprés que fonch per rahó de unes penyores que lo dit Vilarasa esent llochtinent
en lo any pasat li tragué de un clam. E açò dix saber ý no altra cosa.
[rubricat]: Antoni Martorell + [rubricat]: Juan Fuentes
de edad que dix ser de 25 anys poch més o menys, testimoni que jurà
a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix ell, testimoni, que lo que pot dir ý testificar és que estant en lo dia
de air que serien de deu a honse hores, poch més o menys, ans de migdia,
aseÿt en lo banch de Vilarasa que stà en lo pati de Ribera, sentí uns
crits devés los quatre cantons de la casa del senyor Francés Ribera; i ell, testimoni,
coregué allà ý véu que lo dit Vilarasa estava en terra, i Joan Rubert,
dit, en una pedra en les mans per a pegar al dit Vilarasa, ý ell, testimoni, procurà
de desviar, no li pegàs. Ý ad asò ja hacodí Francés Monreal ý altres, ý
despartiren encara que bé es veritat que bé u té contat de Rubert a Vicent
Soler, son cunyat, però que aquell no tenia ni armes ningunes en les mans. Ý
que també hacodí als crits lo jurat Joan Figueres. Ý pegaren a córrer darere
lo dit Rubert e cridant: "Ajuda [a]l rey".
Però que ell, testimoni, no sab perquè es
desavinguesen los dits Rubert ý Vilarasa. E açò dix saber ý no altra cosa.
[rubricat]: Antoni Martorell + [rubricat]: Juan Fuentes
que dix ser de 20 anys poch mé[s] o menys, testimoni qui jurà a Nostre
Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir ý testifficar ell, dit testimoni, és que en lo dia de
air, que serien deu hores ý mija poch més o menys, del dia, ans migjorn, estant
en sa casa, la qual la té en lo carrer que stà era de Francés Ribera, sentí
uns crits de dones del vehinat, ý ell, testimoni, hixqué a la porta de casa, i
véu que Joan Rubert ý Bertomeu Vilarasa estaven barallant-se; ý ell, testimoni,
coregué ý prengué la espasa, i coregué a hon estaven los dits Rubert ý Vilarasa,
ý arribat, véu que lo dit Vilarasa estava en terra, ý lo dit Rubert damunt
de aquell, i ell, testimoni, procurava de desaferrar-los, i no pogué. Ý
encontinent arribà Francés Monreal, ý li prengué al dit Rubert un punyal que
sellavors lo havia pres al dit Vilarasa; i encontinent també arribà lo jurat en
cap, Joan Figueres, ý Jeroni Figueres i l'acosaren per [...] ý jamay li pogueren
pendre la daga. També es trobà en companyia del dit Rubert Vicent Soler,
son cunyat, encara que bé es veritat que no li véu armes ningunes. E açò dix
saber ý no altra cosa.
[rubricat]: Antoni Martorell + [rubricat]: Juan Fuentes
ensemps ab son scrivà ý ministre, accedí a la casa de Joan Ceveda, àlias Rubert
per a veure si no bosca la perçona de aquell per a capturar-lo. Ý essent
en la qual la féu regonéxer aquella per lo ministre ý no trobà en casa al dit
Rubert, ý dema[nan]t a la muller de aquell que hà hon era son marit dix ý
respost que no u sabia.
dicta domo, etcètera.
Joan Baptista de Valda, fisci advocatus.
1643, juliol, 26 -1643, octubre, 30">
AMAR, II,l,l4,Doc. 10">
1643">
ý criminal de la present vila de Albalat de la Ribera de Chúquer,
sobre la punyalada pegada per Lluïç Corbera, espardenyer de la vila
d'Algemezí a Antoni Garçó, llaurador de la vila de Albalat, per la
qual conta no haver hestat cosa de consideració dita nafra de la punyalada
per la relació que han fet lo dotor ý lo barber per horde del
dit justícia ý axí està fermat del doctor don Joan de Valda, advocat
fiscal de sa Excel·lència lo il·lustríssim Duch de Gandia.
Cort
Justícia de Albalat
Scrivà:
Pere Ferrer, notari
Informatió
de la present vila de Albalat de la Ribera de Chúquer sobre la punyalada
pegada per Lluïç Corbera, espardenyer de la vila d'Algemezí, a Antoni
Garçó, llaurador de la present vila de Albalat.
a Nativitate Domini
que dix ser de trenta_ý_sis anys poch més o menys, relant ý testimoni, etcètera,
lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que stant ell, dit relant, gita[t] en sa casa que stà al ravalet de la present
vila, al costat del portal, que serien les dos ores aprés migdia poc[h] més
o menys, aplegà Luïç Corbera, espardenyer, son cunyat, a la porta ý es segué
en lo llindar de la porta del carrer. Ý dix: "Antoni,
Ý ell, relant,
com esta[va] gitat en l'entrada sobre unes mantes dix: "Bé siau vengut".
Ý en
açò li dix lo dit Corbera: "Antoni, buydau-me la casa, perquè yo la hé venuda
perquè com yo estic en Algemesí, no me està bé, tenir-la llogada, perquè
dels lloguers no se
Ý ell, dit relant, li respongu[é] ý li dix: "Luïç, jo buscaré si trobaré a on mudar-me,
Ý a esta resposta li dix lo dit Luïç
per donar-vos just, però no
venut la casa tenint-me-la arrendada, que ja sabeu que en Albalat no sobren
les casses per aver-se de mudar un ome".
Corbera: "Antoni, huit dies os done de temps per a buscar casa, ý no més".
Ý
ell, dit relant, estant ja aseÿt sobre a on estava gitat li dix: "Corbera, yo faré diligència
en veure si trobaré casa, emperò si no trobe, vull veure si venint-me
vós fent arrendament, si serà de justícia, encara que vós diau que l'avéu venuda
si em podreu obligar a que ixca de la casa que primer no acabe lo lloguer".
Ý a esta resposta véu que lo dit Lluïç Corbera se alçà de a on es[ta]va
aseyt, ý vist de que llançà mà a un punyal que portava al costat, ý que anava
de devés de ell, dit relant, ý procurà de alçar-se lo més prest que pogué ý anà
devés de la porta del corral per a prendre un bastó ý sentí un colp que no pot
dir si fonch al girar-se de devés del dit Lluïç o ans de pendre lo bastó. Ý vist
que li exia sanch de prop del muscle esquerre conegué ý sentí estar nafrat de
punyalada; ý vista escomensà de tirar-li de bastonades ý rebrant-se lo dit Lluïç
Corbera lo tragué de casa fins als femers de Castelló que estan allí
molt prop de la dita sa casa; ý estant en esta fuga sentí al justícia cridar: "Ajuda
I als crits del dit justícia lo dit Corbera pegà a fugir ý lo justícia ab altra
al rey!".
gent véu que"Ajuda al rey!".
Ý a ell, dit relant, lo
portaren altra gent nafrat a sa casa, a on lo à trobat lo dit justícia nafrat ab una
punyalada, cosa de mig pam de la mamella esquerre, mol prop del muscle,
de la qual nafra li isqué alguna effusió de sanch. E açò etcètera.
E com no sabés scriure féu assí una creu de sa pròpria mà:
[rubricat]: Phelip Vendrell + [rubricat]: Antoni Oriola
de la present vila d'Albalat amonestà al dit Antoni Garçó, llaurador, si volia
fer instància alguna o p[o]ssar algun clam criminal contra lo dit Lluïç
[Co]rbera, espardenyer, offerint-se a guardar ý observar citat dret et demostrar-li
justícia, lo qual
clamar en ninguna manera contra lo dit Lluïç Corbera si no és que de bona
voluntat lo perdonava per amor de Nostre Senyor, perquè Déu lo
perdonàs a ell.
Testes,
del dit sagrament ý omenatge per aquell prestat de mà e boca, en mà e poder
de Jaume Exea, donzell, justícia en lo civil ý criminal de la dita e present vila,
promet ý se obliga que tindrà per arrest ý pressó la cassa que aquell està ý habita,
ý que de aquella no exirà sens orde de dit justícia, o pagarà la quantitat
de cinquanta lliures reals de València,
obligant si no volia, etcètera, ý per a major [...] ý seguritat de dites cosses ý de
pagar la dita quantitat en cas de rompiment de dit arrest dóna per fermança ý
per mig de l'obligat juntament ab aquell, sens ell
ciutadà, de la dita vila habitador, present lo qual interrogat si feya dita
fiança ý principal obligació juntament ab lo dit Antoni Garçó, sens ell
etcètera, obligaren, etcètera, renuntiaren beneficiis, etcètera,
etcètera, et omna alia, etcètera. Actum Albalat, etcètera.
Testes,
Antoni Sancho ý Miquel Ruiz, llauradors, de dita vila habitadors.
que dix ser de trenta_quatre anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo
qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que en lo dia de huy que serien les dos ores de la vesprada,
estant a la porta de sa casa sentí que lo justícia, Jaume Exea, cridava molts
grans crits: "Ajuda al rey!";
devés del ravalet. Ý corrent ell, dit testimoni, per
a[v]er de affavorir al dit justícia al dit ravalet, ý véu a Lluïç Corbera ab un
punyal de la usança en les mans un poch sullat de sanch ý a Antoni Garçó ab
un bastó, que estaven tirant-se lo hú a l'altre, ý així com veren que dit justícia
els apretava ý que la gent carregava, lo dit Lluïç Corbera pegà a fugir, ý ell,
dit testimoni, se aferrà ab lo dit Antoni Garçó que no
a sa casa ý lo dit justícia anà perseguint ab gent al dit Corbera; ý encara oí dir
que dit justícia havia pres a dit Corbera ý el tenia en la presó de la present vila ferrat;
ý també véu que dit Garçó estava nafrat de una punyalada prop del
muscle de la part esquerre, de la qual nafra véu que li ixqué alguna effusió
de sanch ý trobant-se present al curar-lo oí dir al barber de que la dita [n]afra
de dita punyalada no era penetrant. E açò, etcètera.
[rubricat]: Phelip Vendrell + [rubricat]: Antoni Oriol[a]
davant de Jaume Exea, justícia en lo civil ý criminal de la present vila de Albalat,
dix e féu relatió que sent cridat de casa Antoni Garçó en lo dia huy,
que serien les dos ores de la vespra[d]a per aver de curar Antoni
Garçó de una punyalada que es deya li avia pegat Luïç Corbera, espardenyer;
ý anant a dita casa trobà a dit Garçó gitat sobre una estora; al qual curà
de dita punyalada que tenia en la cavitat vital, prop del muscle esquerre, damunt
de les costelles mendoses, ý que trobat que aquella huy no és penetrant,
emperò que s'obreria, avenint als gr[a]ns accidents pot venir-se a fer-se
penetrant.
Testes,
Antoni Castelló, ministre, Sebastià Figueres ý altra gent, accedí a les pressons
de la present vila a on té pres a Lluïç Corbera, espardenyer, ý en aquella exigí
respostes ý confessions del dit Lluïç Corbera en la forma següent:
Lluïç Corbera, espardenyer, de la vila de Algemezí habitador, pres en les
pressons comunes de la dita e present vila de Albalat, de hedad que dix s[e]r
de quaranta_cinch anys poch més o menys, responent ý confessant, lo qual
jurà a Nostre Senyor Déu e als quatre sants evangelis, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat que responga que per quina raó en lo dia de huy havia
anat a casa de Antoni Garçó, son cunyat, en ha[v]er dinat, ý per quina causa
li avia pegat la punyalada a dit Garçó.
E dix que està en veritat que ell, confessant, anà en haver dinat, a casa
d'Antoni Garçó, son cunyat, ý li dix que li fera plaer de buydar-li la casa dins
huit dies perquè la tenia venuda; ý vist de que li tornà dit Garçó, son cunyat,
mala resposta ý que se alçà ý prengué un bastó per a ell, dit confessant, li
fonch forçós clavar mà al punyal que portava ý defensar-se de dit Garçó per
no trobar-se no més de els dos a soles, ý que ell, confesant, no sols lo aja nafrat,
emperò que si nafra alguna de punyalada, e lo dit Garçó, son cunyat, és
cosa car ting[u]ent ell, confessant, haver-lo nafrat ý li pesa molt de aver-li pegat
punyalada ninguna ý si acàs la à pegada és estat per defensar-se ý occasionat
del dit Garçó son cunyat. E açò, etcètera.
E com no sabés scriure féu una creu de sa mà:
[rubricat]: Phelip Vendrell + [rubricat]: Antoni Oriola
llochtinent de justícia de la pr[esent] vila de Albalat, ý cort sua, Margarida
Ga[rçó], muller de Lluïç Corbera, espardenyer, la qual [dix] que avent tengut
notícia que Antoni Garçó, son germà, està per a desospitar-se de la
punyalada que lo dit Luïç Corbera, son marit, li à pegat, per estar ja bo ý sens
perill, [per] mà e poder, aquella requir, per quant son marit està pasant en la
presó ab gran detriment de sa casa ý de sos fills que sia prou [...] que faça relatió
lo sirugià que à curat al dit Garçó, si aquell està bo e fora perill per a poder-lo
desospitar de dita nafra; e si aquell ó està, sia feta dita desospitaçió.
en la forma acostumada. E lo dit llochtinent de justícia vista dita instància
proveheix que sia feta e rebuda la relatió del barber que à curat a dit
Garçó ý à vista prou de barber.
Registrat Ferrer, notari ý scrivà.
sisurgià,
Garçó, llaurador de la present vila, de una punyalada que Luïç Corbera avia pegat
a Antoni Garçó en la cavitat vital damunt de les costelles mendoses, ý està
curat ý bo de dita nafra ý que pot desospitar aquell per tenir aquell dita nafra ab
tots los requessits que una nafra à de tenir per a poder-se desospitar. E lo dit
llochtinent de justícia, vista dita relatió, per nom nomena dit, que per no aver-hi
altre sirurgià en la present vila, al dit Antoni Oriola ý a Joan Bonat, doctor en
medecina de dita vila, per cuitar gastos a les part[s] per ser pobre, per a que los
dos junts facen la dita desospitació en la forma costumada.
Registrat Pere Ferrer, notari ý scrivà.
vila de Albalat habitadors, desospitadors, qui desús nomenats per Antoni Sancho,
llochtinent de justícia en lo civil ý criminal de dita ý present vila,
juramento,
ells haver vist en lo dia de huy ý regoneguda la nafra de la punyalada pegada
per a Lluïç Corbera, espardenyer, a Antoni Garçó, troben que dita nafra
està digirida, mundefriada, sicatrisada ý casi del tot encarnada, ý per rahó de
dita nafra està lo dit Garçó, sens perill de la vida, ni rastre de febra ni ningun
altre accident. E açò, etcètera.
Testes,
vidit Valda, fisci advocatus [rubricat].
1646, febrer, 26 -1646, juliol, 13">
AMAR, II,l,15,Doc. 14">
1646">
ý criminal de la present vila de Albalat.
Contra
Joan d'Estruga, àlias Ydalgo, ý muller de aquell, los quals foren desterrats
de la vila de Albalat ý son terme per temps de güit anys per deshonests ý de
malviures.
Cort Justícia de Albalat
Scrivà: Pere Ferrer, notari
Informació ý [...] .
anno a Nativitate Domini
que dix ser de trenta_huit anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo
qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que al costat de la cassa de ell, testimoni, víu Joan Estruga, àlias
Ydalgo, que és cassat ab Úrsola [...] ý és tant disoluta ý desonesta que no
sols té escandalisat a tot lo vehinat emperò a tota la vila, ý és en tan gran manera
que havent-y agut una cassa per a llogar al costat de la cassa de
aquell, no se atrevien a llogar-la per no estar prop de dona tant desonesta;
no sols en una hu en dos perçones, sinó és en tots los que volen tractar en
aquella, tota manera gent; no sols solters, però gent bandida ý alguns fadrins,
portaven allí en differents occasions gallines ý pollastres. Ý és en tanta
manera sa luxúria ý desonestedat que passant alguns per sa casa ý no entrant
los crida; ý dix-ó saber per ser vehí de la dita e present vila ý de la cassa
de aquell. Ý té notícia ell, dit testimoni, que lo dit son marit ne és sabedor
ý ó consent, o sia per ser ome de t[a]n poca califat ý vil, o per altra
causa; tant que públicament se à dit, i es diu, que en certa occasió que avien
entrat certs fadrins estant aquell en [ca]sa, ý aprés de haver-se comunicat ý
tesnotat [a]b la dita sa muller los digué: "Cap de val!, aprés que us avéu servit
E açò, etcètera.
de ma muller no li donau res?".
que dix de ser trenta_sinch anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo
qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, testimoni, està vehí de la cassa de Jo[an] d'Estruga, àlias
Ydalgo, ý que Úrsola, sa muller, és dona molt desonesta, en tanta manera
que té scandalizat no sols lo vehinat emperò tota la vila, perquè té porta
uberta a tota manera de gent, no sols hòmens solters, emperò a gent bandida
ý fadrins. Ý és tant desoluta que ad alguns que passen per lo carrer los
crida per a que entren así a star ab aquella. Ý açò ho entén ell, dit testimoni
que lo dit son marit o consent així, per ser ome vell, com també per ser ome
vil ý de poca calitat. Ý sab que per acudir a la solica de aquella, alguns
fadrins de la present vila furten algunes gallines, polles ý pollastres, ý
les porten a la cassa de dit Joan d'Estruga, [ý] [a]llí se les mengen; ý à oït com a
vehí, que alguna nit àn aplegat a la porta de la cassa de dit Joan d'Estruga tocant
ý avalotant lo carrer ý oí dir ab crits dient: "Obriu bagassa que jo us é de
Ý també à oït dir que en certa occatió ý certa nit dormiren certa gent
matar".
ab la dita muller del dit Joan d'Estruga estant en casa lo dit ý que els dix que
pues se avien servit de sa muller tota aquella nit perquè no li donaven altra
cossa. E açò, etcètera.
[rubricat]: Dionís Garcia, notari + [rubricat]: Jaume de Exea
a Nativitate Domini
de la Ribera, per quant lo doctor Jaume Garrigues és assessor de la present
vila ý de la de Carcaxent, ý aquell està indispost de propexia ý al present
ausent per estar en la ciutat de València, ý inporte la declaració del
present procés per la utilitat pública de la present vila, per ço se somex en
assessor per a la comissió de la present causa al doctor Esteve Colomines,
assessor de la vila de Alsira ý fer lo que en dit procés convinga de justícia.
quibus, etcètera, conferens, etcètera.
Colomines, aquell dix que acceptava la dita asumsió de assessor ý que declara[rà]
ý provehirà lo que serà de justícia en dit e present procés en lo qual
se aurà bé e llealment e conforme a dispossicions de justícia ý fu[r]s del
pr[esent] regne.
present vila de Albalat habitadors.
anno a Nativitate Domini
Jhesus
present vila de Albalat de la Ribera, aconsellat d'Esteve Colomines doctor en
drets, assessor asumt en la present causa
consta del viure desonest i ab gran soltura de Úrsola [...], muller de
Juan Estruga, dit Ydalgo, ý ab consentiment del dit son marit. Ý que ad
aquells los plau lo exir desterrats de dita e present vila ý térmens de aquella,
lo que serà en gran utilitat de la dita vila ý bé publich de aquella.
en contravenció de aquells, en pena de dos_cents açots per cascú
compend[re] les cosses
possumus et facere debemus ut intimetur.
Presents foren per testimonis Miquel Ruiz ý Bertomeu Sijar, llauradors, de
dita vila habitadors.
haver intimat la damunt dita sentència e provissió ý contengut en aquella a
Joan d'Estruga, dit Ydalgo, ý a Úrsola [...], muller del dit [...] malament.
1646, febrer, 23 -1646, febrer, 24">
AMAR, 11, 1, 15, Doc. 15">
1646">
de Joan Castets, àlias de les Monges, en la qual no consta qui fonch
lo agressor del dit delicte, etcètera.
Cort
Phelip Vendrell, justícia en lo civil ý criminal de Albalat de la Ribera
Scrivà: Pere Ferrer, notari
Informació feta per Phelip Vendrell, ciutadà justícia en lo civil ý criminal
de la present vila de Albalat de la Ribera de Chúquer, sobre les cosses
en aquella contengudes.
anno a Nativitate Domini
Albalat de la Ribera de Chúquer, havent tingut notícia en lo dia de huy a l[es]
tres hores de l[a] vesprada que Joan Castets, àlias de les Monges, de nac[ió]
françés, lo àn trobat mort en sa casa en lo ll[it]; ý que la nit mateixa que morí,
de velada ý abans de gitar-se, tenia en sa casa un ome francés, crestador de
marranchons, ý que à dormit en sa casa, ý que tenia promès en lo dia de huy
ad algunes perçones, ý en particular a Antoni [O]riola, Joseph Gonzales ý a
la muller de Joan Solter] de [...]rar-los uns marranchonets, ý que no l'àn vist,
a[n]s bé se n'és hexit de dita casa per la part del co[rral] que stà ubert als
camps, perquè se à trobat la porta de lo carrer tancada en clau, com se acostuma
de tancar de part de nit, ý la del corral uberta; per lo que los vehins lo
han informat verbalment de que vént que eren tres ores de vesprada ý no se
avia ubert la cassa de dit Joan Castets, cossa no acostumada ad aquell perquè
era persona que es solia llevar de ma[tí], ý anar a missa, ý parlar en les
vehines, ý que no acostumava fer faena per la vellea; ý estar en lo poble,
que els dón[a] sos d'una sospita no fos mort. Ý que ubrint la porta de
lo carrer, ab violència, derrocant la barra que estava arrimada per la part de
dedins, ý entrant lo trobaren mort en lo llit. Ý havent tengut avís d'este fet, lo
dit justícia accedí perçonalment a la cassa de aquell, ý
del pare mestre Fuster, predicador de la quaresma, ý altres perçones.
Ý com dins una ora aprés agués vengut lo doctor Jaume Garrigues, assessor
ordinari de la present vila, havent-li consultat, dictàs aquell coneixent indisis,
per les rahons referides, que enclinen lo ànimo a creure que és estada
mort violenta, per [ço] provehí, aconsellat del dit don Jaume Garrigues, que
lo doctor ý sirurgià de la dita vila regonegu[e]ssen dit cadàver ý tota la perçona
de aquell, si ten[i]a alguna ferida o senyals de aver-lo offegat o m[or]t violentament;
ý de lo que trobaran ý veuran en la perçona ý sent[...]ran,
juramento,
justícia i assessor, per convenir fer-se així a la bona ý recta administració de
la justícia.
Testes,
Relació [de] doctor ý sirurgià
vila de Albalat habitadors,
ý provissió del dit justícia haver vist ý re[g]onegut la perçona del cadàver
del dit Joan C[ast]ets ý haver trobat en aquella, ço és, en lo coll, uns
senyals [de] [h]aver-se-li apretat la gargamella ý unglades, ý en la cara també,
ý en lo ventrell unes blames als costats, senyal de que se havien agenollat
damunt per haver-lo de ofegar, ý un senyal de fanch en la roba del llit, de
peu de persona, senyal de que la persona que féu dit delicte tenia los peus
mullats de fanch, perquè avia plogut aquella nit de matinada. Ý així declaren
ý havent-se-li possat de damunt de genolls en la bo[ca] del ventrell ý que
se li à sufoca[t] [la] respir[a]ció, juntament avent-li trobat altre senyal [d]e sanch
sobre sa perçona que li avia hexit dels nassos ý de la boca, de com li tenia tapada
la [boca] ý nas de la respiració. Ý així ó senten ý declaren conforme sapiència.
Testes, predicti.
present vila de Albalat habitador, de hedat que dix ser de quaranta anys poc
més o menys, testimoni ý relant, qui jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist, dir
veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, testimoni ý relant, és natural de França, de la Ga[s]cunya, de la
part de Simant, de la vila de la Sima[r]a, ý à quinze anys que viu en [l]a present vila
se[rvi]nt a Pere Ameller de cri[at] en la llaura. Ý quant vingué a la present
vila ja trobà en aquella a Joan Castets, també de nació françés, de la mateixa
província de la Gascunya, ý per dita rahó vingueren a fer molt estreta ý apretada
amistat, de tal manera que se avien agermanat ý fet acta en poder de Dionís Garcia,
notari, de que succehís lo hú en altre en sos béns ý en lo poch o molt que
deixarien; ý per dita rahó ell, testimoni, encara que servia a Pere Ameller, d'esta
part de tres messos, per ser ome molt vell lo dit Joan Castets dormia en sa cassa
cada nit, ý en particular en la nit [e]n la qual lo àn trobat mort ý en companyia
d'[a]quell. Ý anit quant anà ja trobat que tenia per oste a un ome que no sab son
nom, mal vestit, moreno de cara, mal carat, ab polçeres, crestador [ý] sanador
de marranchons, que deya enya biarnés, del regne de França, que seria a son
paréixer, de [hedat] de uns quaranta anys poch [més] [o] [menys], [ab] la barba a la
francessa, cabell negre. Ý dormí aquella nit en la entrada de la cassa de dit Joan
Castet. Ý ell, testimoni, dormí dins de l'estudi, damunt de una caixa; ý dos hores
abans del dia se llevà ell, dit testimoni, per anar a fer faena a casa de son amo ý
deixà en dita casa al dit sanador ý donà lo bon son al dit [C]astets ý al dit sanador,
ý lo dit Castets li respongué ý parlà, que en effecte lo deixà viu. Ý en lo
dia de huy a [les] quatre ores de la vesprada à sabut que avie[n] trobat mort al dit
Joan Castets, al qual [à] vist mort ell, dit testimoni. Ý està en veritat que l[o]
just[í]cia de la present vila havent tengut notícia que dit ome sanador havia restat
en dita cassa de matinada, ý que avent promés la vesprada abans de sanar ad algunes
persones uns marranchonets, se n'avia anat de matinada sens haver-los
sanat ni haver paregut en la present vila, ý que dit justícia ha fet regonéixer lo
cadàver de aquell al doctor ý sirurgià de la present vila, ý aquells àn declarat
qu'és estat mort de mort violenta ý offegat, avent-se-li possat els genolls de damunt
del [ventre]ll. Ý té per [cert] ell, testimoni, que lo dit ome lo à ofegat ý mort.
I això per dues rahons, de no haver sanat los marranchons que havia promés de
[san]ar de matí, ý haver-se
de quinze [...] que tenia ab una bosa, ý catorze reals que tenia aparellats per a
cobrar una arroba d'oli. E açò, etcètera.
E com no sabés scriure féu assí una creu de sa mà:
[rubricat]: Juan Baptista Ameller + [rubricat]: Jaume Bleda.
Dicto Die
Catalina Sabater, viuda de Gaspar Oltra, quondam, de la present vila de
Albalat habitadora, de hedad que dix ser de cinquanta_ý_cinch anys poch
més o menys, testimoni, etcètera, la qual jurà [a] Nostre Senyor Deu, etcètera,
dir veritat, etcètera.
Fonch interr[og]ada, etcètera.
E dix qu[e] [ella], [tes]timoni, viu en lo carrer de la esparteria, al costat
de la cassa de Joan Castets, àlias de les Monges, de nació francés, bon
ome, bon cristià ý era molt vellet; ý acostumava tenir per ostes molta gent forastera,
ý en particular gent francessa. Ý anit tingué per oste a un françés,
crestador de marranchons, lo qual véu passar per lo carrer, ý anava mal vestit,
ý no pot dir altres senyes, perquè no
aquella nit en cassa del dit Castets. Ý està en veritat que en lo dia de huy de
matí no à ubert la porta del carrer lo dit Castets, que solia molt matí obrir-la ý
sentar a la porta ý an[ar] [a] missa ý comunicar molt de ordinari ab los ve[h]ins.
Ý com véu ella, dita testimoni, la muller [d]e Joan Soler ý altres vehines, que
aquell dia no [avia] paregut lo dit Joan Castets ó tingueren a mal senyal, ý
anaren totes juntes de conformitat, aplegaren totes a la cassa de dit Castets,
espen[teguaren] la porta del carrer ý com pogueren obriren a[quelles], [ý], entrant
en lo aposento lo trobaren mort en lo llit. Ý de allí a molt poch ja vingué
lo senyor justícia, ý el pare predicador, ý altres perçones. Ý tots veren
com estava ja gelat ý mort, ý lo dit justícia per descàrrech de son offici, ý perquè
lo dit crestador avia promés de crestar serts marranchonets a la viuda
Talens, la viuda de Joan Ribera, Joseph Gonzales [ý] [An]toni Oriola, huy de
matí ý no avia fet ni aparegut, ço és, tenint sospita de aquell lo avia mort,
lo à fet mirar al doctor ý sirurgià, ý aquells [àn] trobat que al dit Joan [C]aste[ts]
[lo] [à]n mort de [m]ort violenta, offegant-lo. Ý així tenen [per] [sert] que
lo dit crestador lo à mort per robar-lo, perquè diuen falten uns dinés que tenia
en cassa. E açò, etcètera.
[rubricat]: Juan Baptista Ameller + [rubricat]: Jaume Bleda.
Dicto die
Bàrber[a] Selma ý de Soler, muller de Joan Soler, llaurador, de la present
vila de Albalat habitadora, de hedad que dix ser de quaranta anys poch més
o menys, testimoni, etcètera, la qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir
veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en lo dia de air de ves[p]rada, per estar com està vehina ý prop
de la cassa de Joan Castets, àlias de les Monges, de nació francés, en lo carrer
de la esparteria, de la dita e present vila, anà ella dita testimoni en companyia
de altres vehin[es] a la porta de la cassa de dit Joan Castets, ý véu [ella], dita
testimoni, dins de dita cassa un ome malcarat ý mal vestit, barbinegre, qu[e]
[sta]va aseyt; ý digueren que era de son offici sanador, ý ella, dita testimo[ni]
començà a burlar-se ý chacotar-se ab dit Joan Castets, dient-li que si acàs se
no[...] cres[tar] que ja ve[n]ia lo [...]tador en [sa] [c]asa ý [...] bé que a lo
dit ome crestador dormí aquella nit en la cassa de dit Joan Castets perquè ja
era molt de nit q[u]ant ella, testimoni, lo véu en la dita cassa al dit crestador. Ý
sab que dit Joan Castets acostumava a recullir en sa casa òmens solters francessos,
a dormir, ý també sab que lo dit crestador havia consertat aquella
vesprada a la viuda de Joan Ribera, Joseph Gonzales, ý la viuda Talens, de
que en lo dia de guy de matí els avia de sanar certs marranchonets. Ý com lo
dit Joan de les Monges
la porta ý comunicar ab los veïns, ý anar a missa, ý com ell[a], dita testimoni, i
los altres vehins veren qu[e] eren tres ores de la vesprada, ý que fins ad aquella
ora no l'avien vist, tingueren-ho a mal senyal [ý] a[na]ren de comitat a la
casa de [dit] Joan [Castets], ý trobant tancada la porta del carrer tocaren ý vént
que no responia ningú espentegueren ab força ý violència la dita porta. Ý
derrocant una barra que stava arramada a la part de dedins de la porta obriren
aquella ý entrant en lo estudi trobaren al dit [Joan] Castets mort en lo llit,
ja fret ý gelat, senyal que ja moltes ores que era mort. Ý de allí a [...] véu que lo
justícia, en companyia del pare mestre Fuster, predicador de la quaresma, ý
altra gent ving[...] a veure lo dit c[a]dàver ý véu que lo dit justícia, tengut
notícia de que lo dit sana[dor] avia dormit aquella nit en la cassa de dit
Joan Castets ý que avent promés de sanar los marranchons, no u avia fet per
aver-se desparegut en lo dia de huy de matí, tenint sospita de que dit crestador
lo avia mort violentament, féu regonéixer lo cadàver al doctor ý sirurgià
de la dita vila, ý aquells declararen, avent-lo regonegut, que lo avien mort
violentament, offegant-lo. Ý així tenen per sert que lo dit crestador lo à mort
per robar-lo, perquè diuhen falten serts dinés que tenia. E açò, etcètera.
E com no sabés scriure fermà así una creu de sa mà: +
en la cassa de Joan Castets, àlias de les Monges, ý per lo degut de son offici
féu que Francisco Muro, ministre, ade[m]és [de] que ocularment se vea ésser
mort aquell ý que per la relació del doctor ý sirurgià resulta ésser mort, emperò
ý aquell present ý en presència de mi dit justícia, assessor, ý de mi notari infrascrit,
lo cridà [...] cridant-lo per tres vegades dient: "Joan Castets, lo senyor
Ý com n[o] respongués, senyal cridant de qu'és mort ý lo
justícia os demana".
mateix [...] paréxer als demés circunstans que allí es trobaren presens ý en
[...] [f]éu relatió
lliu[r]at [a] [ec]lesiàstica sepultura.
Testes,
anno a Nativitate Domini
de Albalat habitadora, de hedad que dix ser de cinquanta anys poch més o
menys, testimoni, etcètera, la qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat,
etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en lo dia de despús_air de vesprada consertà ab un ome francés,
crestador de marranchons per a que en lo dia de air de matí li sanàs un
marranchonet, lo qual era un ome molt mal vestit [de] hedad de quaranta
anys, barbinegre, de mala cara, ý sab ella, testim[o]ni, que per estar vehina
en lo carrer de la esparteria de la dita vila, a on també té cassa Joan Castets,
àlias de les Monjes, que lo dit ome crestador dormí aquella [nit] en cassa
del dit Joan Castets, que com era françés, acostumava de a[co]llir en sa casa
òmens solters ý en particular [franc]essos. Ý en aprés, en lo dia de air que
[s]erien coss[a] [de] [l]es quatre ores de la vesprada oý dir que avien trobat
mort al dit Joan Castets dins de sa casa, en lo llit; ý té present, conforme à
oït dir, de que lo dit crestador lo à mort violentament offegant-lo per robar-lo,
per los indicis de no aver anat a sanar-li lo marranchonet, ý també per les
diligènçies que lo justícia a fet en fer-lo regonéixer al doctor ý [s]irur[già] de
la present vila, los quals àn declarat que lo dit Joan Castets lo àn mort violentament
per los senyals que trobaren en la perçona de aquell. Ý açò, etcètera.
habitadora, de hedad que dix ser de sexanta anys poch més o menys, testimoni,
etcètera, la qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en lo dia de air li prometé a ella, testimoni, sanar-li un marranchonet
un francés que à sabut se recollia en cassa de Joan Castets, ý és un
ome mal vestit, de mala cara, barbinegre; ý avent-lo aguardat tot lo dia no es
[...]ata sa casa, ý aprés à sabut que àn trobat m[or]t al dit Joan Castets, ý que
segons relatió del doctor ý barber, lo àn offegat. Ý així ella, testimoni, té p[e]r
sert que l'à offegat ý mort lo dit sanador que dormí en sa casa, pues no à paregut
més ý s'à atrob[at] que li à llevat certs dinés. E açò, etcètera.
de Albalat habitadora, de hedad q[u]e dix ser de trenta_ý_sis anys poch
més o menys, testim[oni], [etcètera] lo qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera,
dir veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en lo [di]a de despús_ai[r] de vesprada li [...] [u]n ome francés
[...] sanador de marra[nch]ons [...] li p[er] a air de matí un marranchonet,
lo qual crestador era de Bonsales, mal vestit, de mala cara, barbinegre;
ý à tengut notícia que aquella nit passada avia dormit en la cassa de
Joan Castets, àlias de les Monges, que com era també françés, lo dit Castets
recollia en sa cassa alguns francessos, ý guardà aquell dia al dit crestador. Ý
no paregut ý en aprés en lo dia de air, que serien quatre ores de la vesprada,
sentí dir que avien trobat mort al dit Joan Castets, ý que segons relasió del
doctor ý sirurgià lo avien offegat ý mort. Ý té per sert ella, dita testimoni, que
com lo dit crestador à dormit [en] cassa de dit Joan Castets, ý aquell se n'és
anat sens sanar dit marranchonet, ý que li àn falt[at] serts dinés que tenia lo
dit Castets, que lo dit s[a]nador lo à mort per robar-lo. E açò, etcètera.
E com no sabés scriure fermà assí una creu de sa mà.
1647, gener, 18 -1647, gener, 22">
AMAR, 11,1,15, Doc. 16">
1647">
la mort de Joseph Gonzales, llaurador de la present vila, de escopetades.
Cort
Justícia de Albalat
Escrivà: Pere Ferrer, notari
1647">
anno a Nativítate Domini
avent tengut avís que serien les huit ores de la nit, poch més o menys, que
avien tirat unes escopetades en lo carrer de la esparteria, ensemps amb mi, Pere
Ferrer, notari, son scrivà ý absència de son assessor ý ab son ministre ý altra
gent que l'acompanyava acudí de continent al dit carrer de la esparteria, ý essent
a la porta de la cassa de Joseph Gonzales, trobà a la part de dins del llindar
de la dita cassa un ome estés en terra que l'estava confessant lo reverent rector,
de la sglésia parrochial de la dita e present vila, lo qual morí estant-lo confessant
lo dit rector segons que fonch notori de tots los sircunstants, de manera
que no li fonch possible a dit justíçia poder rebre la confessió ý depossició de
aquell. Ý volent saber de quina perçona era lo cadàver, los sircunstants que
l'acompanyaven li dixeren que era la perçona de Joseph Gonzales, llaurador
de dita vila, de tot lo qual se
Ítem
convocar ý convocà al doctor Joan Bonanat ý a Antoni Oriola, sirurgià, als
quals pregà molt lo reconegessen ý fessen relatió quines ora fos tema ý feta
mort de aquelles,
despullà lo dit cadàver ý vist ý regonegut per los dits doctor i si[r]urgià li trobar[en]
dos ferides
que travessa de part a part, ý l'altra als renyons que travessa al ventre.
Ý fan relatió qu'és mort de dites nafres ý que se espantaven, conforme dites
ferides pogués aver dit Jesús. E açò, etcètera.
[rubricat]: Antoni Oriola, cirurgià [rubricat]: El doctor Bonanat.
Muro, son ministre, cridàs al dit cadàver, nomenant-lo per son nom ý cognom,
ý aquell ó féu dient ab véu alta: "Joseph Gonzales, Joseph Gonzales,
ý com aquell no respongués, clarament fonch vist ser
Joseph Gonzales";
mort de dites escopetades ý provehí lo dit justícia fos lliurat lo dit cadàver a
la eclesiàstica sepultura perquè fóra soterrat.
en dita cassa, etcètera.
habitadors.
Ítem
sobre lo dit fet e mort del dit Joseph Gonzales, féu rebre la informatió de
tes[ti]monis del thenor següent.
hedad que dix ser de trenta_sis anys poch més o menys, testimoni ý relant
qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que serien cosa de huit ores de la nit, estant ella, dita relant ý testimoni,
dins sa casa ab les portes de sa casa tancades, esperant que vingués a
dormir lo dit Josep Gonzales, son marit, ý sentint raonar en lo carrer que no
entengué bé si era saludar o no, tamprest sentí un tro de escopetada ý un crit
que dix: "Ay!".
Ý ella, dita relant, coneixent era son marit anà corent per aver
de obrir la porta, ý ans de obrir sentí altra escopetada ý corregent per are[...]
c[o]m [o]brí la porta, véu a son marit que li caygué mort dins de sa
casa ý no à pogut saber ni sab qui li à tirat ni l'à mort, ni véu altra perçona
que son marit que demanava confessió.
Fonch interrogada si sabia ab qui lo dit son marit tenia males voluntats,
així en dita vila com fora, que los marits sempre ó comuniquen ab les mullers.
E dix que non sab res, ni may ne à tengut notícia, ni may li à comunicat
res, ans bé si aquella li demanava alguna cosa li digué tostemps que
de rahonar.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que ja ó té dit dessús ý que per ningun camí pot saber ni sab de a
hon li à pogut venir lo mal. E açò, etcètera.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Visent Ferrer
de Albalat habitadora, de hedad que dix ser de quaranta anys poch més o
menys, testimoni ý relant, qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, de dir veritat
del que serrà interrogada sobre
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en ninguna manera pot saber ni sab de a hon li à pogut venir lo
mal al dit Joseph Gonzales, son germà, tirar-li les dos escopetades que
diuhen ý matar-lo.
E açò, etcètera.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Visent Ferrer
de Albalat habitadora, de hedad que dix de ser de trenta_ý_cinch anys poch
més o menys, testimoni ý relant, qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera,
dir veritat de lo que sabrà, e interrogada serà sobre lo present fet ý causa.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que en ninguna manera pot saber ni sab de a on li aja pogut venir
lo tirar-li les escopetades al dit son germà, perquè era ome pasífich ý quiet, ý
tenia amistat ab tots, ý de defora ella non pot saber, ý així no sab que dir en
aquest cas. E açò, etcètera.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Visent Ferrer
Dicto die
Marianna Navarro ý de Vicents, muller de Pere Vicents, de la present vila de
Albalat habitadora, de hedad que dix ser de quaranta anys poch més o menys,
testimoni, etcètera, qui jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogada, etcètera.
E dix que ella, dita testimoni, bé sentí la una ý l'altra escopetada, emperò
que com eren huit ores de la nit estava dormint al foch, ý com les tirasen davant
de la porta de sa casa ý matasen a Joseph Gonzales que stava al costat
de la cassa de ella, dita testimoni, no ixqué ni tenia per a què, si bé és veritat
que en aprés quant vingué lo justíçia ý demés gent ixqué, que ja no era ora ý
així no à pogut veure res ni à pogut saber més de que digueren àn
mort a Gonzales. E açò, etcètera.
E per no saber scriure fermà una creu de sa mà:
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Visent Ferrer
que dix ser de quaranta anys poch més o menys, testimoni, etcètera, lo qual
jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que estant ell, dit testimoni, gitat en lo banc de la cuyna, que serien
huit ores de la nit, de prompte, sentí un crit que digué: "Ay!".
Ý tamprest
un tro de escopetada, ý volent exir sa muller lo tingué; ý en aprés isqué ý
com sentí que demanava lo nafrat confessió corregué, devés de cassa lo rector
ý véu que ja venia.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, dit testimoni, estava dins de sa cassa tancat, no pogué veure
ni s[a]ber qui lo avia tirat, sols sentí dir que avien tirat a Joseph Gonzales,
lo qual està de casa al costat de la seua casa. E açò, etcètera.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Visent Ferrer
[que] dix ser de cinqua[nt]a anys poch més o menys, testimoni, etcètera,
qui jurà Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, dit testimoni, per sentir-se de mala gana se possà en lo llit
de panís, ý de les dos escopetades que diuen tiraren non sentí més de la una
ý despertant-se al tro dix: "Ay que escopetada!".
Ý sa muller li dix: "Pues dos
Ý com ell és ome vell ý cansat no
ne han tirat".
na Gonzales, muller de l'occís, ý llavors se llevà ý véu que avien mort al dit
Joseph Gonzales. Ý açò, etcètera.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Visent Ferrer
anno
edad que dix de ser de quaranta anys poc més o menys, testimoni, ý jurà a
Nostre Senyor Deu, etcètera, dir veritat de lo que sabrà ý serà interrogat sobre
lo present fet ý causa.
Primo fonch ynterrogat que lo divendres en la nit, contats dígüit dies dels
presens, que serien les güit ores de la nit, tiraren dos escopetades
a Joseph Gonzales, veý de la present vila, molt prop de sa casa, en lo carrer
de la esparteria, de les quals morí encontinent.
E dix que ell, testimoni, estan en sa casa tancat lo dia de divendres propasat
que serien güit ores de la nit, sentí que tiraren dos escopetades la una molt
prop de l'altra, que a son pareser se avien tirat en lo carrer de la esparteria,
molt prop de sa casa, ý él no ixqué fins que sentí tocar arrebato ý oí dir quan
isqué, sentí dir en lo carrer que avien mort a Josep Gonzales que està en lo
dit carer, molt prop de sa casa ý que era mort del tot en l'ora de aquelles.
Ítem diga si sap o à sentit a dir ý ci à fama en la present vila qui à comés
dit omicidi en la persona del dit Gonçales ý per què.
E dix que del contengut en dit capítol non sap res, ni menys à [o]ït dir, ni
que es diga en la present vila qui aja mort al dit Gon[ç]a[l]es.
Ítem fonch ynterrogat diga ci aprés de aver-ce tirat dites escopetades, ynmediatament
sentiren córrer
a soles, dos o més, ý envers quina part fugien.
E dix que encontinén que tiraren les dos escopetades en lo carrer sentí
pasar gén corén, però que no pot ci era una o dos persones, o quans eren; ni
menx pogué atinar devés a on corien.
Ítem fonc[h] [yn]terrogat ci sab o à entés a dir ci lo dit Josep
Gonçales vivint era ome que anava encontrat ab amistats en algunes persones
ý ci tenia enemiga contra algú, diga ý declare qui són ý per què.
E dix que no sab ni à entés a dir lo dit Jusep Gonsales estigés encontrat ý
ren[y]it en ningunes persones.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ya ó té dit desús.
E com no sabés scriure féu una creu de sa mà:
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Vicent Ferrer
Dicto die
Juan Soler, llaurador, de la present vila de Albalat abitador, de edad que
dix ser de quaranta anys poc més o menys, tes[imo]ni que jurà a Nostre Senyor
Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat primerament diga que lo divendres propasat que serien
les güit ores de la nit tiraren dos escopetades a Jusep Gonçales, veí de la present
vila, en lo carrer de la esparteria hon té sa casa, ell testiminoni, de les
quals morí encontinén.
E dix que és ver lo contingut en dit capítol.
Ítem diga ci sab o à entés dir, ý ci à fama en la present vila qui à comés
dit omicidi en la persona de dit Gonçales ý per què.
E dix que no sab ni à entès a dir quina perçona aja mort al dit Jusep
Gonçales, ni per quina raó.
Ítem fonch ynterrogat diga si aprés de aver-ce tirat dites escopetades inmediatament
sentí córrer
a soles, dos o més ý envers quina part fugien.
E dix que com ell estava tancat en sa casa ý retirat en la cuyna que està
apartada del carrer, no sentí pasar corent ninguna persona fins que sentí los
crits de la gent en lo carrer, entonçes, ixqué ý oý dir que avien mort a Jusep
Gonçales, ý anà a la casa del dit Jusep Gonçales, a on trobà el justícia ý molta
gent ý tanbé véu mort al dit Gonçales.
Ítem si sab o à entés a dir ci lo dit Josep Gonçales vivint era [o]me que
anava encontrat ab amistats en algunes persones ý ci tenia enemiga contra
algú, diga ý declare qui són ý per què.
E dix que no sab ni à entés a dir lo dit Jusep Gonçales estigués re[ny]it en
niguna persona, an[s] lo à tengut per ome pacífic ý amic [de] tots.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ya ó té dit desús.
E per no saber escriure féu una creu de sa mà.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Vicent Ferrer.
Dicto die
Baltasar Requeni, llaurador, de la present vila de Albalat habitador, de
edad que dix ser de trenta anys poc més o menys, testimoni, etcètera, lo qual
jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat diga que lo divendres propasat en la nit, contats dígüit
dies dels presens que serien les güit hores de la nit tiraren dos escopetades a
Jusep Gonçales, veí de la present vila, en lo carrer de la esparteria, de les
quals morí encontinén.
E dix que axí és ver ý que ell, testimoni, no sentí les escopetades perquè
sa casa està al cap del carrer de la esparteria, ý ell, testimoni, a dita hora estava
dormint. Ý a la remor de com tocaven arrebato es despertà ý exín al carer,
véu molta gent a la porta de Jusep Gonçales ý anà allà corent, ý trobà allà el
justícia; ý véu al dit Jusep Gonçales mort dins de sa casa, ý li digueren que
era mort de les escopetades que li avien tirat.
Ítem diga si sap o à entés a dir ý si à fama en la present vila qui à comés
dit omicidi en la persona del dit Gonçales ý per què.
E dix que del contengut en dit capítol non sab res ni à oÿt dir ninguna cosa
en la present vila.
Ítem fonch interrogat diga ci aprés de aver tirat dites escopetades, ynmediatament
sentiren córer
a soles, dos o més, ý envers quina part fugien.
E dix q[u]e [c]om al tems que es tiraren dites escopetades ell, testimoni,
estava dormint en sa casa no y pot dir res sobre el contengut en dit capítol,
ítem si sab o ha entès a dir si lo dit Jusep Gonçales vevín era home que
anava encontrat ab amistats en algunes persones ý si tenia enemiga contra
algú, diga ý declare qui són ý per què.
E dix que sempre lo à tengut per ome pacífich ý amich de tots, ni à hoït
tingués enemiga, ni encontre en ninguna persona. E açò, etcètera.
lectum, etcètera.
[rubricat]: Martí Sancho + [rubricat]: Vicent Ferrer.
1648, gener, 8 - 1648, gener, 28">
AMAR, 11,1,15, Doc. 17">
de la present vila de Albalat, sobre la punyalada pegada a Joan
Martínez, viscaÿno.
1648">
Informació
Die
a Nativitatte Domini
en les pressons comunes de la present vila de Albalat, de hedat que dix
ser de trenta_ý_sis anys poch més o menys, relant ý confessant, etcètera, lo
qual jurà a Nostre Senyor Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que en la nit propassada, serien les huit ores de la nit, estant ell, dit
relant ý confessant, jugant al trinquet en la entrada de l'ostal, puesto a on se
sol albergar per ser foraster, en companyia de Joan de Chavarria, Joan Duarte
ý Pedro de Yarte, tots de nació viscaÿna ý amichs, estaven també mirant lo
joch Pedro Chavarries ý Sebastian de Coxentey, també de nació viscaÿnos. Ý
sobre un carta si perdia o guanyava lo joch dix Pedro Chavarries a ell, confessant:
"Tú pierdes el juego".
"Calla tu, pues
Ý sobre si é de callar o no é de callar, se alçaren de la taula lo dit
no juges".
Pedró Chavarries contra ell, confessant, ý possant-se de per mich los demés
vingué per darrere lo dit Sebastian Coxentey ab un punyal tirat en la m[à]
dreta, li pegà una punyalada al costat [esq]uerre que li entrà per entre costella
ý costella, de la qual se sent molt mal, ý li ixqué molt poca effució
de sanch, per ser com era lo punyal encara que de la ussança astiat. Ý als
crits ý avalot acudí lo jurat en cap en la vara de lo justícia, per estar mal en lo
llit lo justícia, ý ja havia fugit lo dit Sebastian de Coxentey, ý sols trobà a ell,
dit confessant, nafrat de dita punyalada ý als demés sos amichs, que tots estaven
sense armes. Ý com ell, confessant, és foraster ý no té qui li fassa
fiança, lo dit jurat lo portà ý el possà a on esta pres. Ý no sab ni pot dir aja
tengut per ningun temps paraules ni rincor alguna ab lo dit Sebastian de
Conxentey per lo qual ab tan poca causa ý rahó poguera aver-lo nafrat de dita
punyalada. E açò, etcètera.
E com no sabés scriure féu assí de sa mà una creu: +
clam criminal ý si volia gresca contra lo dit Pedro Chavarries ý dit Sebastian
de Coxentey, nafrador. Ý aquell respongué que no, sinó que lo justícia
fasa son descàrrec.
en la present vila de Albalat, per tenir arrendat lo rajolar de dita vila, de hedad
de tren[ta]_set anys testimoni, etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor
Déu, etcètera, dir veritat, etcètera.
Foch interrogat, etcètera.
E dix que lo que pot dir en veritat és que la nit propassada, que serien
huit ores de la nit estava ell, dit testimoni, en lo ostal de la present vila, en la
entrada, jugant a les cartes al trinquet en companyia de Joan Martínez, Joan
de Chavarria ý Pedro de Yarte, tots de nació viscaÿnos, los quals per ser tots
de una nació ý amichs se recolliren en lo ostal. Ý també esta[ven] mirant
com jugaven Pedro de Chavarrias ý Sebastian de Coxentey, també viscaÿnos
ý amichs. Ý estant chacotejant-se ý rient dix lo dit Pedro Chavarrias al
dit Joan Martínez: "Tú pierdes el juego".
que pues no jugava que callàs; ý sobre si avia de parlar o no, se alçaren lo ú
contra l'altre sens tenir ningunes armes, si no és per aver-se d'abraçar o jugar
a punyades, ý ans que es poguesen aplegar a fer-se mal algú, ell, dit testimoni,
ý los demés se possaren de per mig. Ý estant en açò véu que lo dit Sebastian
de Coxentey tenia un punyal tirat en la mà, de la ussansa, ý que sens
ni[n]gun fonament ni causa li tirà dos punyalades al dit Joan Martínez, però
com no sentí que es queixàs lo dit Martínez, pensà al prompte que no
nafrat. Ý de allí a un rato que ja se n'avia anat lo dit Sebastià de Conxentey lo
dit Joan Martínez li demanà que li donàs la capa, ý ell, testimoni, dix: "Què
Ý aquell respongué:
tens? Què estàs nafrat?"."No sé, pense que sí".
Ý en açò
ý a l'avalot acudí la justícia ý gent, ý trobaren ý véu ell, dit testimoni, que lo
dit Joan Martínez estava nafrat de una punyalada en lo costat esquerre, lo
qual véu curar al barber, de la qual véu ell, dit testimoni, que ixqué molt poca
effució de sanch, que la causa deu ser perquè lo punyal en què li pegà dita
punyalada lo dit Coxentey al dit Martínez li paregué estret encara que de
la ussança. Ý después de curat véu que la justícia portà à la pressó al nafrat
per no tenir fiança ni casa pròpia, ý no sab que aquells ajen tengut ninguna
enemiga ni paraules per les quals lo pogués aver occasionat a pegar-li
dita punyalada, ans bé per ser tots de una terra, eren amichs com a germans
[...]. E açò, etcètera.
Albalat, de hedad que dix ser de quaranta anys, poch més o menys, testimoni,
etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu Jesuchrist, dir veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que en la nit propassada contats set dels presents, que serien cosa de
huit ores de la nit, estava ell, dit testimoni, en lo ostal de la present vila jugant al
trinquet en la entrada de aquell, en companyia de Joan Martínez, Joan Hugarte
ý de Joan Chavarria, ý també estaven mirant lo joc Pedro Chavarrias ý Sebastian
de Coxentey, tots amics ý de una terra ý nació, ý estant-se veient ý chacotejant,
hoý que diguí lo dit Pedro Chavarrias al dit Joan Martínez: "Con esta carta tú
pierdes el juego".
sobre açò si podri[a] parlar o no es desavingueren ý se alçaren lo hú contra l'altre,
sens tenir armes ningunes en les mans ý possant-se de per mig ell,
testimoni, ý los demés que estaven allí, no deixant-los aplegar a fer-se mal. Ý
en açò sens haver-li dit res, ninguna cosa, véu que lo dit Sebastian de Coxentey
aplegà per darrera ab un punyal tirat en la mà dreta, ý véu li pegà al dit Joan
Martínez una punyalada al costat esquerre, sens poder-ó remediar los que estaven
allí presents. Ý véu que en l'ora fuixgué lo dit Coxentey. Ý als crits ý a l'avalot
acudí la justícia. Ý véu curar al dit Martínez de dita punyalada, de la nafra de
la qual véu ixqué poca effució de sanch, que la causa de exir tan poca sanch
degué ser per haver-li paregut ser lo punyal estret, encara que de la ussansa. Ý
véu que la justícia prengué al dit Joan Martínez, ý
presó, per no tenir fiança ni casa pròpia, a on huy lo à vesitat ý à vist que es
queixa molt lo dit nafrat. Ý no sap que hagen tengut paraules ni enemiga
ni[n]guna [...] en ningun temps, ans bé sempre se àn tractat molt amigablement
tots, per ser de una terra ý de una nació. E açò, etcètera.
de Albalat, de edad que dix ser de vint_ý_tres anys poch més o menys, testimoni,
etcètera, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu sobre una [...] dir
veritat, etcètera.
Fonch interrogat, etcètera.
E dix que ell, testimoni, Joan Martínez, Pedro de Yarte ý Joan Ugarte,
tots de nació viscaÿnos, estaven en la nit prop[a]ssada, que serien poch més
de les huit ores de la nit, jugant al trinquet dins de la entrada de l'ostal de la
dita e present vila, ý també estaven mirant lo joch Pedró Chavarrias ý Sebastian
de Coxentey, també viscaÿnos. Ý com tots eren de una nació, se estaven
chacotejant ý burlant. Ý sobre una carta o jugada que féu lo dit Joan
Martínez ohý que digué lo dit Pedró Chavarrias ý dix: "Joan
Ý encontinent hoý li respongué:
juego". "¿Qué te se da a ti?, pues miras, calla".
contra a l'altre sens armes ningunes ý ell, testimoni, ý los demés se possaren
de per mig ý es departiren; ý estant ja averig[u]ats, véu que vingué per
fals quarter lo dit Sebastian de Coxentey ý sens dir res li pegà una punyalada
al dit Joan Martínez en lo costat esquerre, ý encontinent pegà a fugir. Ý
als crits ý avalot, véu que acudí la justícia ý prengué al dit nafrat, ý después
de curat lo portà a la presó per no tenir fiança ni seguritat; ý també véu que
de la nafra no ixqué molta sanch, que ó degué fer lo ser lo punyal que li
pegà astret, encara que de la ussansa. Ý no sab ni té notícia aquells aguesen
tengut ningunes paraules en rencorts per ningun temps. E açò,
etcètera.
E com no sabés scriure féu assí de sa mà una creu: +
Sebastià Figueres, ciutadà, justícia en lo civil ý criminal de la present vila
de Albalat de la Ribera de Chúquer, en lo dia de huy, que contem deu dies
del present mes de ganer del present any mil cis_sents quaranta_huit, féu venir
davant de sa presència Antoni Oriola, sirurgià, al qual mana fasa relatió
de la calitat de la nafra de la punyalada pegada per Sebastian de Coxentey a
Joan Martínez, tots de nació viscaÿnos, pues à curat ý cura ad aquell de dita
nafra.
anno
Sebastià Figueres, dix ý feu relatió que à curat ý cura a Joan Martínez, de nació
viscaÿno, lo qual té a son càrrech, de una punyalada que té al costat esquerre
entre costella ý costella, la qual encara que està en la cavitat vital no
és penetrant perquè és ferida simple; ý per aquella no té perill de la vida, si
no és que per los accidents de la febra contínua que se à originat per rahó de
la dita nafra puga mo[r]ir, com pot se passar anant la dita febra contínua. E
açò, etcètera,
Registratur
Coxentey que després fermaran de altra, també viscaÿnos, fermaren bona
pau en mà e poder de Sebasti[à] Figueres, ciutadà justícia en lo civil ý criminal
de la present vila de Albalat, ý prometeren la una par[t] a l'altra, ý que
[...]trant [...] ý en pena de
renuntiaren ý sotsmeteren-se etcètera,
Testes,
Joan Martínez
mes de febrer del dit any de 1648 ferma en [la] dita vila de Albalat, foren testimonis
Jaume Mars, ostaler, ý Joan Novell, llaurador, de dita vila habitadors.