28 - (Jud.) 1359 (Montuïri, Mallorca) Bernat Vert AGRESSIÓ AMB ESPASA ENTRE HOMES DE MONTUÏRI ·XVII· die juni[i] an[n]o a Nath[ivitate] D[omi]ni ·MCCCLVIIII· Danu[n]ciat ffo al disc[re]t en P[ere] Domànach, batll[e] en Mu[n]tuÿri, q[ue] dichmanja vespra, q[ue] om comtave ·XVI· die juni[i] an[n]o p[re]d[ic]to , a ora d[e]l se[n]y d[e] la horació hó haq[uè]n entorn, q[ue]·n Pascual Gillabert, braser, sí pasara d[e]na[n]t la porta d'en B[er]n[at] Claver, barber, ana[n]t en case d'en Ssalamó Bellembó, jueu, lo qual obs avia, p[er] tal con ab aq[ue]ll logat s'era p[er] l'endamà a sagar, e ana[n]t p[er] lo carer ·I· cadela d[e]l dit B[er]n[at] Claver sí li isqué volent-lo mordre, e·ll dit Pascual, volent-sa dafendra da haq[ue]lla, ara[n]chà lo quolteyll, e·n B[er]n[at] Claver sí isqué a la porta dient: "E com! Ab lo coltell vos laxau anar vós a la mia cadella! Ara la m'aguésseu vós tocade!", e asò dix molt furosement. Encara, dixera més: "E sol gosau-la tocar!", e·ll dit Pascual li respòs dient q[ue] p[er] sert q[u·e]ll sa d[e]fandria d[e] la cadella, e d[e]ment[re] q[ue]·ll dit Pasqual se n'anave p[er] la carera, q[ue]·l dit B[er]n[at] Qlaver sí li venguera d[e]tràs para[n]t-li la cama d[e]na[n]t la sua e anpanye[n]t-lo p[er] tal q[ue] aq[ue]ll end[e]roquar posqu[é]s. Enhaprés, lo dit B[er]n[at] sí ara[n]chà lo quoltell, d[e]l qual donà aquel dit Pascual p[er] lo bras sinest[re] finss escampament d[e] ssanch. En Pascual Gilabert, brass[er] d[e] la ssiutat d[e] Mallorq[ues], naffrat, jurat, intorogat dir v[er]itat ssobr[e] les coses en la damu[n]t dita d[e]nu[n]ciació contangudes, e dix ssobre aq[ue]ll[e]s sso es[er] ver: q[ue] dichma[n]ja anit, q[ue] om coptava ·XVI· d[e]l mes e a[n]y demu[n]t dit, a ora d[e]l se[n]y d[e] la oració o aq[uè]n entorn, q[ue]·l dit Pascual sí anava en case d'en Salamó Belembó, jueu d[e] Mu[n]tuÿri, ab lo qual s'era logat a sagar, q[ue] li digués q[ue] li estojàs la faus q[ue] tania sua, q[ui] estava en ·I· tarat e·s banyava, e co[n] fo d[e]na[n]t la porta d'en B[er]n[at] Claver, berber d[e]l dit loch d[e] Mu[n]tuÿri, una cadalasa d[e]l dit barber sí isqué d[e] la case volent mordra lo dit Pascual en la cama, e·l dit Pascual sí ara[n]chà ·I· seu coltell p[er] dafendre·s d[e] la cadella. Ent[re]tant, lo dit barber sí isqué a la sua porta molt furosement,

dient al dit Pascual: "E q[u·é]s! Ab lo quoltell vos laxau anar a la mia cadela!", e lo dit Pascual li respòs: "Ban ssé, q[ue] ab q[ue]shacom m'é yo a daffendra d[e] la cadella!", e diguera lo dit B[er]n[at]: "E p[e]l cab de Déu, q[ue] si la m'aguésseu tocade, q[ue] mala yc fórau vangut!". Encara, li deyha: "¡E tocau-lla!", e lo dit Pascual sí·s p[ar]tia d'[é]l ana[n]t-se·n p[er] ssa carrera, e lo dit B[er]n[at] sí li vénch d[e]tràs e parà-li la cama d[e]na[n]t la ssua, espanyent-lo p[e]l musclo, volén-lo endarocar, e no póch. Eytantost mès ma[n]s p[er] lo punyal e aq[ue]l trasch irosement en cont[ra] aq[ue]ll t[i]rant-lo-li en la cara, volent-lo ausiura, e·l dit Pasqual, q[ui] víu vanir lo coltell, t[i]rà·s atràs e no·l tocà. Enhaprés e tantost, lo dit B[er]n[at] sí li tirà alt[re] colp a manera d'estoch e aq[ue]l Pascual nafrà en lo bras sinest[re] lejament, fins escampament d[e] ssa[n]g. Encara, més, lo volia ausiura e l'agra mort, si Déus e bones ge[n]s no·l li aguessen tolt. Damanat ell ssi pose clamor en cont[ra] lo dit B[er]n[at] Claver, dalat, e dix q[ue] d'aq[ue]ll ssa clama e·n raq[ue]r justícia d'aq[ue]ll es[er] feta, en tal manera q[u·e]ytals coses inpunir no roma[n]guan. E no res me[n]ys, sopl[e]ga aq[ue]l es[er] donade p[ro]vesió e mació p[er] metge, con ell no aja d[e] qua. Damanat qi y era, e dix q[ue]·l dit jueu, e·n B[e]rtolí, ssabater, q[ui] eytambé li vénch ab coltell tret e d'altres molts, los quals ell no conex, con no és d[e]l loch, p[er] q[uè] ell puscha les géns conèxer. En P[eric]ó Ssabater, d[e] la villa d[e] Mu[n]tuÿri, t[e]st[imoni], jurat, damanat dir v[er]itat ssobr[e] la demu[n]t dita d[e]nu[n]ciació, e dix ssobr[e] aq[ue]lla sso ssaber: q[ue]·n la dita ora, en la dita d[e]nu[n]ciació exp[re]ssada, eyll sí era estant en la sua cambr[a], e ahuí que·n B[er]n[at] Claver deyha: "Sé[n]y[er], no hajau por q[ue] no us mordrà", e asò hahuí dir al dit B[er]n[at] ben dues vagades, enhaxí q[ue] no se·n panssava àls, e stave·s axí dins sa case, entrò a cab de pessa, q[ue] hahuí cridar viaffora a la muler d[e]l dit B[er]n[at] Claver e a d'altres dones, e salavòs ell hi corach ves ssella part e víu en Pascual Gillabert, q[ui] estava ab lo coltell tret e c[ri]dant: "Nafrat-m'à!". E d[e]manat e on era n[e] fo la bragua, e dix q[ue] d[e]na[n]t la porta d[e] l'establ[e] d'en B[er]n[at] Pol, asats près la porta d[e]l dit B[er]n[at] Claver. Damanat q[ui] era n[e] y sobr[e]vench en la dita braga, e dix q[ue] no·[n] conaxia nagú, sinó q[ue] li aparia q[ue] y fos en P[eric]ó Loret; los alt[re]s no·ls conach. Damanat ell si era de parantella d[e] nagú d'[a]q[ue]lls, e dix que no. Damanat si era p[re]gat n[e] sobornat p[er] fer lo dit testamoni, e dix que no. Damanat si p[er] amor ne p[er] favor ne p[er] tamor en res s'era hahüt en cont[ra] v[er]itat en lo dit t[e]stamoni, e dix q[ue] no. La dona Catalina, muller d'[e]n B[er]n[at] Pol, d[e] la villa d[e] Mu[n]tuÿri, t[e]s[timoni], jurade dir v[er]itat sobre les coses en la d[a]mu[n]t dita d[e]nu[n]ciació contengudes, e dix ssobr[e] aq[ue]ll[e]s no res ssaber, sinó que hahuí d[e] case sua la bragua, mas q[ue] no y h[i]squé. D[e]manade e q[uè] y hahuí ssagons son vijares, q[ue]·n B[er]n[at] Claver li dixera: "En bon hom, anau-vos-en, en bon gua[n]y!", e assò li dix

entorn dues vagades. Damanade ella ssi ssab q[ui] y era, e dix q[ue] no, que no y hisqué, mas q[ue] li aparia q[ue] y hahuís en B[a]rtomeu Ribes. Àls dix no saber. Damanade gen[er]al, e dix que no. En Bertomeu Ribes, d[e]l dit loch, t[e]s[timoni], jurat, intorogat dir v[er]itat ssobra la d[a]mu[n]t dita d[e]nu[n]ciació, e dix ssobr[e] aq[ue]lla sso ssaber: q[ue]·l d[a]mu[nt] dit jorn e ora ell sí vania d[e] sso d'en B[ere]ng[uer] Guall, cavalcant ab lo seu rossí, e con ffo a la plassa eyl víu q[ue]·ls dits [sic] B[er]n[at] Claver sí avia braga e noves ab lo d[a]mu[nt] dit Pascual, lo coma[n]ssament n[e] da quà, axò diu no saber, mas víu q[ue]·l dit B[er]n[at] sí ach d[e]l dit Pascual una gran enphanta, e ja ca li havia dit q[ue]·s n'anàs en bon gua[n]y hó an mall. Enap[ré]s, q[ue]·ls víu posar les mans al collteyll, mas no víu n[e] sap si·lls arancharen, q[u·é]l, pansant-ssa q[ue]·s fossen p[ar]tits, p[ar]tí-se·n e féu-ssa enlà. A poch, s'estach q[ue]·l dit Pascual sí vénch dient q[ui] era batll[e], "q[ue a]q[ue]ll bacallar traÿdor m'à naffrat!" . "Com! Naffrat!" —dixera lo dit Bertomeu— "A mal guany!", e p[ar]tí·s d'[a]quí, e anà-se·n. Àls no y víu n[e] y sap. Damanat si víu q[ue]·l dit Pascual fos nafrat, e dix que no. D[e]manat qi y hera en la braga, e dix q[ue] gens hi veya, mas q[ue] era[n] estra[n]geras, p[er] q[uè] nagun no·[n] conaxia n[e] sab q[ui]·s són. Àls dix no saber. En B[er]n[at] Claver, d[e]l dit loch, dalat, jurat, demanat dir v[er]itat ssobr[e] la d[a]mu[nt] dita d[e]nu[n]ciació en cont[ra] aq[ue]ll posade, e dix no es[er] ver so q[ue] àn aq[ue]ll[a]·s contén, mas enp[er]hò, q[ue]·ll dit jor[n] e ora, en la dita d[e]nu[n]ciació co[n]tengud[a], ell dit B[er]n[at] sí s'estava en lo cantó d[e] l'halberch d'en Bertolí, ssabater, so és: salí en la plassa, e stant axí, lo demu[n]t dit Pascual Gillabert sí passà d[a]na[n]t aq[ue]ll, ana[nt]-se·n en case d[e]l dit Ssalamó Bellembó, jueu, e con fos p[re]s la porta d[e]l dit B[er]n[at], la cadella del dit B[er]n[at] sí li isqué ladrant, e·l dit B[er]n[at] d'[e]là on era sí li manassà och lavent [sic] una péra, d[e] la qual a la dita cadella donar volia p[er] tal con li ladrava. E lo dit Pascual sí ara[n]chà lo seu coltell volent donar a la cadella, sí q[ue]·n cuydà donar a la dona mull[e]r del dit B[er]n[at], sí q[ue] lla dita dona quax n'ach paor. E salavòs lo dit B[er]n[at] sí·s n'anà d[e]vés la sua porta dient a la dona sa muller q[ue]·s n'a[n]tràs en case donar a ma[n]jar aq[ue]xa infanta, e dient al dit Pascual q[ue]·s n'anàs e q[ue] no agués paor d[e] la cadella ja, q[ue]·l dit Pascual se n'a[n]trà en case d[e]l dit jueu, e a poch, s'estach q[ue] isqué, e tantost con víu la cadella sí li ara[n]chà lo coltell, e lo dit B[er]n[at] sí li dixera moltes vagades: "En bon om, anau-vos-en en bon gua[n]y, en no[m] d[e] Ssenta Maria, q[ue] no ajau paor d[e] la cadella, q[ue] no us tocarà!". E lo dit Pascual molt furosement dixera injúries e p[ar]aules villanes al dit B[er]n[at] Claver, sens q[ue]·l dit B[er]n[at] d[e] p[ar]aule n[e] d[e] fet no l'enjuriave en res; hoch encara, q[u·a]ra[n]chà alt[ra] vagad[a] lo quoltell ficant lo cap, volent-lo ficar p[er] lo vent[re], al dit B[er]n[at], si fer-ho posq[ué]s, sinó q[ue] lo dit B[er]n[at], dafanent-ssa d'[a]q[ue]ll, lo seu coltell ara[n]chà, rabatent-li los colps los quals aq[ue]ll li donava, o donar li

volia, p[er] q[uè] rabatent-li los seus colps sí aq[ue]ll sa naffrà, si naffrat en res és, p[er] q[uè] àls no y ssab ne y fèu. P[ro]mès en G[uillem] Bla[n]q[ue]r, d[e] la villa d[e] Mu[n]tuÿri, q[ue] tota vegad[a] q[ue] p[er] la p[re]sent cort raq[ue]st na sarà, en poder d'esta p[re]sent cort tornarà en B[er]n[at] Claver, mort o viu, hó ·L· ll[iures] d[e] manuts. Post h[ae]c die jovis ·XIIII· me[n]sis novembr[is] a[n]no a Nath[ivitate] D[omi]ni ·MCCCL· nono ven[erabilis] d[omi]n[us] B[er]n[ardus] d[e] P[ar]tagassio domic[e]ll[us] vicari[us] for[e]n[sis] atte[n]tis m[er]itis p[re]missa[rum] d[e con]silio ven[erabilis] B[ere]ng[a]rii d'Ortha jur[is]p[er]iti ass[essor]is sui compo[s]uit d[ic]t[u]m B[er]n[ardum] Claverii p[ro] t[ri]bus lib[ris] q[ua]s habuit d[i]ct[u]s vicari[us].