1386, març, 18. Castellitx
Inquisició duta a terme pel batle de Castellitx, en Francesc Ponç, per
esbrinar les responsabilitats en una brega que tingué lloc a la plaça
d'Algaida entre els germans Francesc i Bernat Gironès per una part i
n'Antoni Fullós per l'altra.
AMA., 2.167, f. 150-152v.
Procés núm. 52.
nativitate Domini
Com en presència del discret en Ffrancesch Pons, batle reyal de la parròquia
present de Castellig, en la plassa reyal del lloch d'Elgayda, en Bernat,
ferrer, e Francesch de una part e Anthoni Fuyós de la altra, no tement Déu
ni la jurisdicció reyal han
de les parts arrencaren lurs espasas.
Anthoni Fuyós injuriat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses
demunt dites e dix sobre aquellas ésser ver que aquest estant en la dita plassa
ensemps ab molts d'altres, sí vench en aquest en Bernat, ferrer, ensemps ab son
frara dient en aquest, so és lo dit Bernat, semblants paraules: "Fuhós, dóne
aqueys
no
que ell los ma hauria volgués o no aquest, e menessant en aquest iradament
e falona, e menessant lo dit Bernat en aquest lo dit Francesch, germà del dit
Bernat, de continent mès la mà per la sua espasa e de continent arrenchà la dita
espasa que tania fayent continent de vanir contra aquest iradament e falona.
E de fet vench contra aquest ab la espasa treta e ab broquer que
tenia, e per semblant manera lo dit Bernat arrenchà la sua espasa, e de continent
iradament e fallona envestian (en) aquest, e selevors aquest vayent que abdosos
los dits germans injuriavan en aquest per deffensar-sa de aquells arrenchà la
sua (espasa que tenia tan solament) punyal, e com aquest hac arrenchat lo dit
punyal, penadís e lensà aquell en terra, e mès mà per la sua espasa que tenia
sinta per lo col, e vinent los dits dos germans contra aquest ab lurs espasas
tretas, e tirant mantinent, e fayent cascun son poder que anpressan
aquest hó aquell injuriassen aquest deffensant-se de aquells e alunyant-se axí
com podia escapà en aquells matent-sa al mig molta gent per partir
aquest e los dits anomenats.
Interrogats los dits germans o altre [...] neffraren ni fariran de
negun colp de aspasa ni de altres armes [...] aquest e dix que no cor aquest los
deffuig aytant com pòch, bé qued no [...]en els segons que aquest veya e feyan
lur esfors (que ansvestan [...]assen en aquest).
Interrogat aquest si neffrà a nengú de aquells e dix que no.
Interrogat si entre aquest ni aquells havia neguna malvolensa e dix que no
que aquests [...] no sap (emperò) si los dits germans o alcun de aquells volian
mal en aquest, mas aquest nul temps no ha fet despler en aquels ni alcun
d'aquells.
Francesch Geronès, delat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses
demunt dites e dix sobre aquellas ésser ver que aquest estant en la dita plassa,
ensemps ab son frara e d'altres e estant en la dita plassa ve aquest que
Bernat frara de aquest demenà diners en Fuyós; lo qual Fuyós ve aquest que
respòs e dix al dit Bernat que no
responent e dient aquest selevors al dit Fuhós: "aqueys quatre jorns que
dient-ho del dit
demenats ni deyts, deyts
Bernat frara de aquest. E selevors lo dit Fuyós tornà respondra en aquest dient
semblants paraules: "prenits-ho en què ho vullats pendra";
matent la mà per
lo seu punyal per cor de arrencar aquell, e aquest selevors qui ve que
manava en lo seu punyal posà la mà en lo broquer que aportava per tal que
deffensàs de aquell. E de mentre que aquest prenia e mès mà per son broquer,
lo dit Fuyós cuytadament arrenchà la sua espasa e haver arrencada la dita
espasa axí matex arrencà aquest la dita sua espasa per cor de deffensar-sa de
aquell Fuyós e haver arrencada la dita sua espasa colpegaren-sa
alscuns colps la
en mig e partiran-los. No sap aquest que
Interrogat aquest si ve que
alcunas contra lo dit Fuyós, ni offanés aquell de dit ni de fet, e dix que no li
recorda.
Interrogat lo dit Fuyós si injurià de dit ni de fet ni en alcuna manera lo
dit Bernat, e dix que no [...] sap.
Interrogat aquest si donà negun colp de espa[sa] ni de altres armes al dit Fuyós
ni aquell Fuyós si donà en aquest colp alcun de espasa ni de altres armes que
fessan dan e dix que no en aquest recort.
Interrogat aquest si havia neguna malvolensa entre aquest e lo dit Fuyós,
ni axí matex si havia entre lo dit Fuyós e Bernat neguna malvolensa, e dix que
no sap que entre aquest ni son frare ni Fuyós hagés neguna malvolensa.
Interrogat qui fo present a les dites coses que molta gent hi havia mas que
aquest no
és vesat en lo loch.
Interrogat aquest per què anava ab espasa e ab broquer armat e dix que
per tal com aquest ho ha en costuma e en tot loch hon va acostuma de aportar
espasa e broquer en deffensió de la sua persona e àls no y hac.
Bernat Geronès, ferrer, delat jurat e interrogat sobre les coses demunt dites
e dix sobre aquellas ésser ver que estant ensemps ab son frara e ab molts d'altres
en la dita plassa d'Elgayda en la qual era axí matex lo dit Fuyós aquest vayent
lo dit Fuyós sí dix en aquell: en Fuyós, donats-ma aqueys
E selevors lo sènyer en Bernat sa Font, qui hoy les dites coses paraules
devets!"
respòs e dix en aquest que ell los hi faria donar a les quals coses respòs e dix
lo dit Fuyós: "sènyer yo los hi daré com los hauré e vulla o no quatre jorns haurà
e selevors lo dit Francesch Geronès, frara de aquest sí respòs e dix
de spay";
en aquell axò: "(que vós) que us deyts en gran menyspreu ho féts de ell dient-ho
retornant altra vegada respondre lo dit Fuyós e dient en aquell
de aquest",
Francesch semblants paraules: "prenits en tot so que pendre ho vullats",
matent aquell Fuyós de continent la mà per lo punyal segons vigares de aquest
e vayent lo dit Francesch e aquest, frares, que
punyal de continent sí arrencaren lurs espases per deffenser-sa del dit Fuyós,
vayent aquest que
espases e mentre que
partiran los dits anomenats e cascun féu lurs affers.
Interrogat aquest si donà negun colp de espasa ni de altres armes al dit
Anthoni Fuyós ni lo dit Fuyós si donà en aquest negun colp de espasa ni de
altres armes, e dix que no.
Interrogat aquest si ve que entre los dits Francesch e Fuyós lo
altra se donàs ni
que no que aquest ves.
Interrogat si entre aquest e son frara de una part ni lo dit Fuyós de la altra
havia neguna malvolensa, e dix que no que aquest sàpia.
Interrogat qui fo present a les dites coses e dix que moltes gents hi havia
lo nom de las quals en present no li recorden.
Johan Riera, de la parròquia de Porreras, és jurat e interrogat dir veritat
sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas haver vist e saber tan solament
so és que aquest lo dit jorn de dicmenga, estant en la plassa reyal d'Algayda,
sí ve que en Bernat Geronès, ferrer, sí demenava diners en Anthoni Fuyós qui
axí matex era en la dita plassa. Vayent aquest que
Bernat que no
que lo sènyer en Bernat sa Font sí dix al dit Bernat, ferrer que lexàs anar les
dites coses cor ell los hi daria hó los hi faria donar. E dites per lo dit Fuyós les
dites paraules, so és que quatre jorns na havia de spay, hoy aquest e ve que en
Francesch Geronès, germà del dit Bernat, dix e respòs al dit Fuyós
semblants paraules: "so que vós deyts de aquex espay no u deyts sinó en gran
posant la mà en lo seu punyal de mentre que
menyspreu d'en Bernat";
deya les dites paraules acostant-sa
Fuyós, qui ve que aquell posava la mà en lo punyal e acostava
continent sí arrenchà son punyal e haver-lo arrenchat lo dit Francesch Geronès
selevors mès mà en lo broquer e espasa arrenchant de continent la espasa e
haver arrenchada la espasa ve aquest selevors que
punyal que tenia tret e mès mà per espasa e arrenchà aquella e haver arrencades
lurs espases de continent axí matex lo dit Bernat, ferrer, arrencà la su[a]
[es]pasa e selevors ve aquest que
e pegaren aquell ab lurs espases deffensant-se lo dit Fuyós de [...]
axí com podia. Finalment que que selevors mès-sa gent en lo mig e parti[ren]
[los] dits anomenats.
Interrogat aquest si ve que los dits dos germans farissan de negun colp
de spasa ni de altres armes lo dit Fuyós ni axí matex lo [dit] Fuyós si tocà en
aquells ni neffrà los uns contra los altres e dix [...] si no que ve que
germans envestian ab lurs espasas lo de[...] Fuyós e aquell deffensant-sa veya
que donava molts colps en lo [...] que tenia lo dit Francesch.
Interrogat si aquest hoy ni ve que
de Déu ni de la Verga Maria e dix que no.
Interrogat aquest [si] sap que entre los dits anomenats hagés neguna
malvolensa, e dix que no.
Anthoni Pagès és jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt dites
e dix sobre aquellas saber tan solament e haver vist, so és que aquest lo dit jorn,
sí era e estava en la plassa d'Elgaida ensemps ab molts d'altres entre los quals
ve que era en Bernat, ferrer, lo qual hoy que demenava en Anthoni Fuyós
sous, lo qual Fuyós respòs en aquell segons parer de aquest que no
e rehonant-sa los dits anomenats de las dites coses a les quals aquest no posava
bé asment, sí ve a le perfí que Francesch Geronès, germà del dit Bernat sí dix
al dit Anthoni quax semblants paraules: "en Fuyós, donats-los-hi aquex e
responent selevors lo dit Fuyós en aquell:
sous e que aquexs quatre jorns que demenats de spay no u deyts sinó
en gran menyspreu";"prenits-ho en
E de continent lo dit Francesch mès mà en lo broquer que tenia
què us vullats".
e arencà axí matex la aspasa ensemps ab lo dit Bernat, ferrer, germans, abdosos
en axí que selevors ve aquest que per semblant manera lo dit Fuyós arrencà la
sua e haver arrencadades llurs espases los dits dos germans, ve aquest ab lurs
espases envestiran lo dit Fuyós e aquell Fuyós ab la sua espasa deffensaves de
aquells aytant com podia e colpegant-sa tots tresos de continent mès-sa en lo
mig molta gent e partiran-los e cascun tench sa via.
Interrogat aquest si ve que
de negun colp del qual isqués sanch, e dix que no.
Interrogat si hoy aquest que nagun dels dits anomenats jurassen legament
de Déu ni de la Verga Maria, e dix que no.
Interrogat aquest si sap que entre los dits anomenats hagés neguna
malvole[n]sa, e dix no àls saber.
1381, desembre, 15. Castellitx
En Felip Perpinyà denuncia davant el batle de Castellitx, en P.
Sabater, que de nit, mentre ell guardava les ovelles, en Domingo Rafal
ha volgut entrar a casa seva per forçar la seva dona. En Rafal es defensa
dient que només s'acostà a la casa en adonar-se que la dona d'en
Perpinyà estava allitada amb un altre home.
AMA., 2.167, f. 56-60v.
Procés núm. 25.
a nativitate Domini
Denuncia clamant en Falipp Perpinyà al discret en P. Sabater, batle de la
parròquia de Castellig, dient que dicmenga prop passat a capvespra [...]
[Do]mingo Reffall, ferrer, forsívolament sí
de la cambra hon la dona Doulza, muller de aquest, dormia ab sos [...] és que
no romàs al dit Domingo que no entràs forsívolament [en] la dita cambra sinó
que la dita dona Dolzà tench ferm les portes que [...] còdols qui ab barra de fust
requisent e clamant a la Cort que de las [dites] coses degés enquirir perquè lo
dit sènyer batle per saber la ve[ritat] [...]
Dolza, muller del dit Falipp Perpinyà, injuriada, jurada e interrogada dir
veritat sobre les coses demunt, per lo dit marit seu, denunciades e dix sobre
aquellas de veritat ésser ver so que
dicmen[ge] prop passat a capvespra aquesta sí
com fo [col]gada sí sentí e hoí entrar per lo pati de l'alberch
de continent obrí e tragé lo forreyat de la cuyna e axí [...] obrí les portes de
ort e aprés hoí aquesta de mentre que estava esvetlada e no (podia) dormir
(per tal com) que no era ben sana (comprenyent [...] metgant en sí
matexa del mal que havia), que
hon aquesta geya donant
matés les portes mà [...] de continent lo forreyat a les dites portes, en axí que
aquesta selevors cridant e dient: ichola, Nichola!"
moltes veus, so és que
cridava en Nichola d'en Michel Deuna qui acostuma de dormir en
que
intenció que fossen catius que volgés furtar les gallinas de aquesta e cridant lo
dit Nichola per tal que ves què era, lo qual Nichola no respòs ni dix res, cor
segons que aquesta després ha sabut, lo dit Nichola la dita ora no era en la dita
establa. En axí que vayent aquesta que
moltes veus en P. Uguet, veyn de aquesta, e com hac molt cridat lo dit P. hoí
aquesta que
dit P. hac respost en aquesta hoí e sentí aquesta que la dita persona tragé lo dit
forreyat de las portes e fugí. E aquesta selevors qui hoïa respondra e venir
responent vers son alberch lo dit P. axí matex fo al carrer dient en aquesta que
havia, recomptant aquesta les dites coses al dit P. e dient-li que pensave
havia por que no fossen catius qui volgessen furtar les gallinas; lo qual P. dix
e respòs en aquesta que
tancant bé les portas de la cambra e posant-hi
les dites portes pitgades. En axí que com vench pessada miga nit, que les gents
acostuman de anar a Ciutat, aprés que lo dit P. Uguet e son genra se
foran partits de lurs alberchs per anar a la dita Ciutat, segons que aquesta hoí,
no pus estant luny de lurs alberchs
altra veu
aquesta que obrís, e aquesta selevors que respòs e dix: "[què] diables és axò!
[A] [la] qual cosa la dita persona
Anats-vos-en a malguany que Déus vos dó".
res no volia fer dient moltes ve[us] [que] obrís, no conexent aquesta si qui era.
E per tal que sabés de cert [qui] era e que
a sos amichs [...] a la dita persona dient-li: "qui sóts vós que
Levors la dita persona respòs e dix que en Gabriel Company, cosí de aquesta,
e de mentre que dix que en Company era, aquesta co[...] en la paraula que
era en Domingo Reffall, ferrer, dient-li [que] se n'anàs a mal guany que Déus
li donàs. Finalment que lo dit Domingo que no podia entrar dins la dita cambra
sí se [...] tornà (no sap aquesta què
aquesta sí
lo dit Re[fal] sient-sa a deval
[...] uberta la porta e que pus que no li havia uberta que él faria per [...] que
li"hudà bacallar traydor! I encara véns
Cridant aquesta e axint fora son alberch dient cridant madona Uguet
assí!"
demenant la dita dona en [...] a que
master e de mentre que li deya les dites paraules lo dit Reffall axí matex sí se
n'entrà dins lo dit alberch del dit Uguet e aquesta seleurors tornàs en son
alberch e aquesta selevors (anaran) recomptant e dient tot lo dit fet an P.
Company, avonclo de aquesta.
Interrogada aquesta per què [no] cridava via fora com lo dit Reffall na volia
metra les portes, e dix que tant era torbada e fora de seny que no hac memòria
a les dits coses ni que li anàs el cor a cridar via fora.
Interrogada aquesta si sap negun qui sàpia res en los dits affers e dix que
[...] certament nengú qui res hi sàpia.
Interrogada aquesta si sap nul temps [...] neguna vegada lo dit Reffall
volgés entrar dins son alberch per forsa axí com demunt ha dit e dix que nul
temps no [...] alex
desonor de aquesta; tornassan e àls no y hac.
Interrogada la dita nit hon era lo dit Falipp, marit de aquesta, e dix que
a les ovellas que acostuma de gordar de n'Anthoni Sagrenada era. Esperant-lo
[...] havent fe que degés vanir la dita nit cor aquesta lo esperava cremant
lumaner dins la dita sua cambra.
En Domingo Reffall, delat, jurat e interrogat dir veritat sobre les coses
demunt dites contra aquest de [...]ades e dix sobre aquellas ésser ver tan solament
que lo dit vespra de dicmenga aquest sí pessava devant lo portall del dit
Perpinyà anant en casa d'en P. Uguet e aportant-li
que li degés aportar a Ciutat, so és en Franchesch Serra, e de mentre que aquest
anava en casa del dit P. encontrà en lo carrer en Berga e d'altres qui demenavan,
sercavan, en Jacme Joan; entre los quals respòs e dix lo dit Berga que
pensava
dit Berga entrà dins lo pati del dit Falipp e acostà
retornant e dient en aquest que anàs escoltar a la porta de la cambra cor ell hoïa
que a dins la dita cambra havia homa altre e feya ses feynas ab la dita dona
Dolza, muller del dit Perpinyà, en axí que aquest selevors ensemps ab
lo dit Berga anaren-se
lit de la cambra e hoïan e presumian que hi havia homa alcun fayent ses feynas
(carnalment) ab la dita dona. En axí que com ho hagren escoltat (una [...])
portan-se
selevors aquest lexà lo dit Berga e aquest anà-ssa
axí matex colgar).
Interrogat aquest si conexia lo dit hom qui hi era axí com dit ha e dix que
no.
Interrogat si havia lum la dita hora dins la dita cambra e dix que no li
recorda que lum en hagés.
Interrogat aquest si mès lo forreyat la dita ora a les portes de la dita cambra
ni lo dit Berga axí matex qui ab aquest era segons [...] diu e dix que no.
Interrogat aquest si tornà neguna ora de la nit ni lo sendemà com fo jorn
tot sol ni ab companyia en lo alberch del dit Falipp Perpinyà per
neguns affers e dix que no e àls no y hac.
Interrogat si aquest ve ni hoí com aquest e lo dit Berga devant la porta de
la cambra ni dins lo lur alberch cridar la dita do[na] en P. Uguet (o en Nichola
d'en Deuna) ni si hi vench, e dix que res [...] bé dix que si avinentesa na trobàs
que cas semblant sa fera axí com aquell que dins la dita cambra en lo dit loch
hó en altra e que envidàs-ho [...].
P. Uguet, veyn del dit Falipp Perpinyà és jurat e interrogat dir [...] sobre
les coses.
Interrogat quina ora era com aquest e lo dit Berga entraren [...] lo dit pati
e dix que entorn lo seny del ladra e que entraran totes gents no eran colgades.
P. Uguet, veyn del dit Falipp Perpinyà, és jurat e interrogat dir veritat les
coses demunt dites e dix sobre aquellas de veritat res no saber bé [...] emperò
que
catiu lur, en axí que aquest levàs cuytat tot nuu aquest [...] sa cambra e hoí
que fo la dona muller d'en Perpinyà qui dix:"[...] la gallinas ma emblen".
E
selevors aquest sí dix: [...]vos colgar e tancats bé".
Retornant-se
son lit en co[m] [fo] passada miga nit anassan aquest en Ciutat ab en Berga.
Interrogat aquest si hoí cridar neguna altra ora de la nit la dita dona [e]
dix que no.
Interrogat si lo dit Domingo la dita nit neguna ora [anà] [a] son alberch per
neguna rehó e dix que no lo y ve ni parlà en alcuna manera.
Caterina, muller del dit P. Uguet, és jurada e interrogada dir veritat sobre
les coses demunt dites e dix sobre aquellas de veritat res no saber.
Interrogada aquesta si hoí cridar lo dit vespra de dicmenga demunt
anomenat la dita Perpinyana e dix que aquesta, lo dit vespra, volensa [...] sí
hoí cridar moltes veus una dona la qual cridava: "Nichola, Nichola!"
axí
que aquesta no
muller d'en Deuna qui cridàs lo dit Nichola, catiu lur, lo qual acostuma de
dormir totes [...] nits en un establa qui és devant lo alberch de dit Perpinyà,
colgant-sa aquesta e no havent cura axí com dit ha dels dits crits
[...].
Interrogada quina ora era com aquesta hoí los dits crits e dix que gran ora
de nit era, ben passat ora del seny del ladra e com vench aprés de
o pessa de la nit, ve aquesta que
paraula del dit P. qui (dix): "Què havets dan? Vós levades o emblades gallinas?"
E que selevors la dita dona respòs al dit P. que
aquesta les paraules de la dita dona, e que selevors lo dit P. respòs e dix que
tornàs colgar e lo dit P. axí matex tornà en son lit e dormí
de la nit e tornar-lo [cri]dar per anar-se
Interrogada aquesta si ve lo sendemà entorn ora del jorn clar cridar la dita
dona ni vinent cridant en casa de aquesta e dix que és ver que com fo jorn clar
hoí e ve aquesta que la dita dona vench e venia en lo alberch de aquesta
cridant e dient: "Madona Ugeta, és aquí en Berga?"
Cridant dues o tres veus.
E que selevors aquesta acostà
la dita dona que
la dita dona ve que
e demenant-li si hi [...] en Berga e aquesta que li respòs e li dix que en Ciutat
era. [...] e demenat axí matex en aquesta que li vanés
àls no y sap. Bé dix emperò que aquesta lo jorn present ha hoït dir la dona muller
d'en Campaner que la dona del dit ferrer li havia dit que tres o quatre veus ve
lo dit ferrer en casa de la dita dona.
Geraula, muller del dit Domingo Reffall, és jurada e interrogada d[ir]
veritat sobre les coses d'interrogatoris deval escrits. Primerament fo interrogat
dicmenga prop passat hac
ora sa colgà, e dix que com [...] sop[at] isqué fora son alberch e com vench entorn
ora del prim son que aquesta sa colgava, lo dit Domingo vench
deffora e co[...] .
Interrogada si aprés que fo colgat lo dit Domingo se levà neguna veu ni
partí de nits de son alberch, e dix que no
alberch.
Interrogada aquesta si ha hoït dir al dit marit seu que fos neguna ora de
la nit en casa del dit Perpinyà e dix que no li n'ha res hoït dir. E en continent,
feta la dita confessió, [...] dita dona fo aquell lest e reebut en presència del dit
sènyer batle, Miquel Delna [...] prohòmens assò [...] per com e
persevera en tot so que demunt ha dit e [...]ceptat que axí com demunt ha dit
que
torn ora del primson, dix e muda son dit que entorn ora del seny del ladra.
Nichola Sart, catiu d'en Miquel Deuna, és jurat e interrogat dir veritat
sobre les coses demunt dites e dix sobre aquellas de veritat res no saber.
Interrogat aquest hon era la dita nit e dix que passada ora que les gents
foran colgades, entorn ora del seny del ladra, aquest sí anava en fex de lenya
e anà [...] e com fo envers la payssa d'en Gayà, hoí cridar tres o quatre veus
[v]ers la casa del senyor de aquest
que fos la dona (muller del senyor) de aquest, aturant-sa e volent-se tornar. Axí
com hac
so és
entorn passada miga (nit) que les gents [acostu]man de anar a Ciutat, aprés
que se
bèstia del senyor [de] aquest, ve e hoí aquest que
a la establa [on] aquest dormia dient aytals paraules: ichola, vols-ma
E aquest li respòs que hoc volents;
ajudar a menar les manxes de la ferreria?"
en axí que selevors lo dit Domingo dix ara: espera
dit linyós que par a cegas e despuys tornaré ací. Finalment aquest no ve despuys
de tota la [nit] lo dit Domingo ni sap què
Interrogat si parlà aquest [ab] [l]o dit Domingo com li aportà la dita lenya
e dix que no
Interrogat aquest si hoí ni ve de tota la dita nit lo dit Domingo dins lo pati
del [dit] Perpinyà e dix que àls no y sap.
[...]
[...] en Bernat de Pregos, cavaller, vaguer de ffora al amat lo batle de
Castellitx o son [lloctinent] salut e dilecció. A nostra audiència és prevengut
que vós tenits pres en vostre [batliu] [en] Domingo Reffall, habitador del vostro
batliu, delat que volia forsar la dona muller d'en Perpinyà. Per ço, dehim-vos
e us manam expressament que vistes les presents, nos trametats pres e sens
bones manleutas lo dit Domingo Reffall, ensemps ab traslat de la enquesta
contra ell. Per la dita rehó reebuda si complida és si no que en continent tots
altres affers lexats la complits he le
pugan sobre lo fet ab justicia amantar
la present lo dit Domingo e açò en alcuna manera no mudets.
E en continent yo Bartomeu Robí, scrivà de la present Cort e lochtinent
de batle, volent complir lo dit manament, legí e instruí la dita letra al dit
Domingo, e lesta aquella [...] letra següent:
De nós en Bernat de Pregos, cavaller, vaguer de ffora, al amat lo batle de
Castellig o a son lochtinent, salut [...]. Entès havem que vós tenits en vostra
presó pres en Domingo Reffall, ferrer, delat que tocava a la porta de la dona
m[uller] d'en Falipp Perpinyà, volent aquella metra, per ço que conegués per
força lo [...] dona carnalment o que no l'havets volgut dar axí com a carce[...]
me a manleuta perquè en reverència de las festas de Nadal prop vinent, manam
que lo dit Domingo liurets a persona sufficient qui
e tornar-lo en vostre poder quant stant
jorns, sots pena imposada a ca [...] e de sinquanta lliures. E açò no mudets.
E en continent, yo, dit Barthomeu Robí, scrivà e lochtinent del batle del
dit manament comaní lo dit Domingo Reffall an Bernat [...] d'Algaida e G_o
Borrassà, los quals promateran aquell tenir axí [...] [car]salers e tornar tota veu
que request na serà, sots pena de
nativitate Domini
Bernat Oliver és jurat e interrogat dir veritat e dix sobre les dites co[ses]
[...] no saber bé dix emperò que aprés que les dites coses foren estades aquest
sí partí ab lo dit Domingo reptant-lo de las dites coses e tan solament [...] dir
que lo dit vespra lo dit Domingo sí anava en casa de P. Uguet per alscunes
feynas que hi havia mester e com fo assats devant lo portall del dit Falipp
Perpinyà atrobà lo fill de na Selvadora e en Berga entre los quals dits lo dit
Salvador si sabian en Jacme Johan, e que selevors que endosos, lo dit Domingo
[...] Berga, entràran dins lo dit alberch del dit Perpinyà e hoíran que dins la
cambra del dit Perpinyà havia homa alcun qui feia sos affers, carnalment, ab
la dita dona, no sabent emperò de sert lo dit Domingo qui era, segons que
Domingo les dites coses dix en aquest e àls no y sap de veritat.
[...] Pons és jurat e interrogat dir veritat sobre les coses demunt [dites] e
dix sobre aquellas de veritat res no saber, bé dix emperò que lo [se]ndemà que
fo diluns per lo matí, aprés que foren fetes les dites coses, aquest sí era a la
ferraria per adobar
hoí dir aquest al dit [...] semblants paraules: "sapiats que anit prop passada yo
per alscunes feynas que l'havia mester
sercava [en] Jacme Johan"
de mentre que el sercava encontrà en Berga, demenant-li si sabia en Jacme
Johan [...] que fossen en aquestas paraules en lo carrer d'en Perpinyà, lo qual
li respòs e li dix: "veu-nos aquí".
[...] nos aquí no dient-li altres paraules (lo
dit ferrer) ni aquest axí matex no l'interrogà [...] dites feynas ni se
tornant-se
Interrogat aquest [si] hoí dir al dit ferrer que
alberch del dit Perpinyà tot sol ni ab companyia e dix [...] àls no y sap que aquest
en present recort.
venerabilis Bernardus de Partagassio, miles, vicarius forensis, [...]
presentis inquisitoris de consilio venerabilis Petrus Tries, iurperitis, assessoris
sui, admisit ad compositionem dicti Dumincum Raffalli a denunciate contra
ipse per decem libras quitis domino Regi.
1379, Octubre, 31. Castellitx.
Un esclau d'en Bartomeu Formiguera, ciutadà, troba en el lloc
anomenat Roqueta, dins la possessió d'en Formiguera, un home mort,
venedor ambulant.
AMA., 2.167, f. 24-26v.
Procés núm. 9.
Domini
Denunciat fo a mi, al discret en Domingo Reffall, batle, per [...] Barthomeu
Formiguera, ciutadà, havent possessió en la present par[ròquia], que lo dit
Pericó, catiu, de mentre que havia amenades les [eugues] [del] senyor seu en les
garrigas del loch de Raqueta que so[...] alqueria, de mentre que trevava les dites
eguas [...] atrobat e atrobà
e va a diversos lochs. E fo dicmenga cap [...] sol post com lo dit Sart atrobà lo
dit hom perquè lo [...] hoïda e sabuda per lo dit catiu la dita denunciació [...]
lo dit catiu e en continent personalment, ensemps ab Bernat Oliver, Jacme
Johan e ab molts d'altres anà ab los dits [...] axí matex a les dites garrigas per
voura e [...] mort. En axí que com foren en les dites garrigas hà hon lo [...]
amenà los dits anomenats per sercar lo dit hom mort, [...] lo dit hom per tal com
lo dit catiu bonament [...] ni tornar hà hon havia atrobat lo dit hom, en axí que
[...] era gran ora de nit en axí que sercant lo dit hom atro[baren] mort, lo qual
seya e estava de sobinas, tot nu, en sabatas que tania tan solament en los peus,
e lo qual fo [...] segons que apparia prima fàs, era
[...] a manera de marser e alscunes de vegades acoprava e ap[...]rerbut colp de
punyal o de dart en la orella en lo cap [...] de verga serdescha ja que
bonament no posquesan presumir ab què [...] fer cor lo cap fos inflat. En axí
que ésser vist lo dit hom mort [...] qui era fo per lo dit batle donada concòrdia
al dit hom e [...] ab [...] certifica lo honrat vaguer deffora de la dita mort [...]
lo dit jorn matex per sa resposta que en continent fos envi[...] e lo dit hom fos
soterrat segons que en la dita resposta [...] haüda la dita resposta. En continent
[...] matex lo dit hom fo diligentment regat e gor[...] [...] sant e R. F[...] e
Anthoni Domingo e d'altres los qu[als] que estava degolat ab coltel o ab ganivet
[...] que havia reebuts en lo cap de altres colps so és en la orella en cas[...]
punyal o ab colp de restell e que espesialment havia reebut [...] [o]rella
del qual li falta
e segons que pre[sumian] [...]tat hom no era estat mort là hon jeya ni entorn
[...] on jeya e axò per tal com fresa alcuna de sanch no hi [...], cor ans segons
que presumia era estat aportat lo dit hom [...] en loch per personas perquè lo
dit sènyer batle haver fet [...] hom si féu aquell pres de là on jeya soterrar e [...]
mort segons que
[...] Sart, caliu, e denunciador demunt dit és jurat e
interrogat [dir] veritat sobre les coses per él denunciades e dix sobre aquellas
[...] que demunt ha denunciat so és que aquest la dita ora de dit [...] a capvespra
de manament de la dona Margalida, dona de aquest, [...] a sargar les eguas e
a travar a les garrigas del loch de Roqueta, e com fo a la dita garriga, fo en torn
del sol [po]st e travava les dites eguas e com na hac travades entorn de la [...]
de mentre que anava derrera
de
e aquest qui ve lo dit hom hac gran por en sí [ma]tex e no sí gosà acostar ans
de continent partís del dit loch [...] et e cridant
a la alqueria [...] dit senyor seu per denunciar les dites coses a la dita dona
[Ma]rgalida e a sa mara. En axí que com aquest fo atès a la dita [...] sí recomptà
lo dit fet a les dites donas, les quals [...] veren sus ara de continent al batle de
[...] lo. Finalment que aquest de continent axí com [...] les [...] anasan al batle
e denuncia-li lo [...] hom mort lo qual [...] de continent ab molta gent ensemps
ab aquest anaran là hon aquest havia [...] lo dit hom e atrobaran-lo mort segons
que demunt es [...].
[Inter]rogat aquest si sap ni ha hoït dir qui ha mort lo dit [...] res no y sap.
Interrogat aquest si ha acostumat de anar los [...] quant fo en les dites
garrigas e dix que molt ha [...]tat ni és estat en aquella part hon lo dit hom mort
[Interrogat] si sap (ni ha vist) que companyia alcuna de son senyor ni altre
persona [ha]guen estades ni haian trescat entorn de là hon lo dit [mort] fo
atrobat lo dit jorn de dicmenga ni de disapta o dels [...] e dix que res no y sap
ni hi ha vist negú tres[...] mentre que aquest se partí del dit hom mort e se
[...] axí com dit ha si isqué ni vench negun ab so [...] dix que negú no hi vench
cor bé
sap.
Valensa, muller d'en P. Tortosa,
veritat [...] les coses demunt dites. E primerament fo demenada ella si sap ni
ha [...] dir qui ha mort lo dit hom e dix res no saber.
Interrogada aquesta si [...] lo dit hom mort digous o divenras o disapta pus
prop passats passa[r] [...] garrigas de Roqueta ni altra persona e dix res no saber
de tot [...].
Margalida, muller d'en Barthomeu Formiguera,
interrogada [dir] veritat sobre les demunt dites coses e dix sobre aquelles de
veritat [...] saber, sinó tan solament axí com demunt lo dit Petro Sart [captiu]
del marit de aquesta li dix que havia atrobat
Roqueta, segons que demunt ha lo dit catiu dit [...].
Interrogada aquesta si sap qui ha lo dit hom mort, e dix no es[...].
[interrogada] aquesta si ve lo digous o divenras o disapta pus prop passat
pa[...] ditas garrigas de Roqueta lo dit hom qui ara és mort [...] res saber.
Interrogada si sap que los gordians del bestiar del [...] haien gordat los dits
jorns abans anomenats en les garrigas [on] [han] atrobat lo dit hom mort e dix:
més ha de
és [...] jeya lo dit hom mort, sinó que aquesta per fet de ventura [...] Petro Sart
dicmenga prop passat que anàs manar les eguas [...] garriga, so és, envers
aquella part hon fo atrobat lo dit hom [...] com lo dit Sart travava les dites eguas
atrobà lo dit mort [...]demunt deposa lo dit Sart, lo qual hom mort se pensa
que sia estat mort per qualque mala persona qui vulia mal al marit [...] e que
per malvolensa sia estat aportat en lo dit lloch e ma[...] com no
ni conéxer en naguna manera que [...] mort en lo dit loch hon és estat atrobat
ni en negun [lloc] entorn d'ella on jeya segons que aquest ha hoït dir a molts
qui [han] vist lo dit mort e han en sert sí fóra mort en lo dit loch [...] entorn
del dit loch.
[G]uerau, pastor del dit Barthomeu Formiguera, és jurat e interrogat dir
sobre les demunt dites coses e dix sobre aquellas de veritat res no [...] dix que
aquest sí era a la fira de Incha anat per comprar bestiar, [...] lo qual bonament
no li recorda axí que ve lo dit hom qui és atrobat mort a la dita fira e comprava
moltes sebatas e anava [amb] [un] altra hom qui no
companyó e despuys aquest [...] lo dit hom.
Interrogat aquest com conexia lo dit hom e dix que per tal cor
no li recorda e no ha molt ve aquest [d]it hom era en lo loch de Castellig e
trufava ab la dona de G. Mertí e ab la muller de aquest e anava a manera de
juheu.
Interrogat aquest si conexia lo dit hom que anava ab él per la dita fira de
Incha e dix que no.
Interrogat quin hom era lo dit companyó e dix que segons son parer era
hom nareny, gran e jova.
Interrogat [...] vist passà digous o divenras o disapta pus prop passats
persona alcuna [...] parts ni en contrades hon és stat atrobat lo dit hom mort
e dix [...] àls saber.
Jusita Grech, catiu del dit Barthomeu Formiguera és jurat [...] e dix de tot
en tot res no saber.
P. Gener, veÿn de la alqueria del dit Barthomeu Formiguera, és jur[at] e
interrogat dir veritat sobre les demunt dites coses e dix sobre aquellas res no
saber sinó tan solament que dimecres o digous [...] divenras pus prop passats
lo
en la sua possessió pro[p] lo pou d'en Tria e era ab aquest la dona muller sua,
en axí que [llau]rant aquest sí ve
ves[...] e segons son parer vestia gramaya blava e serbox h[...], caperó
blanch que tenia al cap (e aportava un sach al col que era blanch) lo qual ve
aquest que venia per
Roqueta, del dit [For]miguera e com fo al cap de una tancha qui és entre aquest
e lo [dit] Barthomeu, lo dit hom près lo camí e féu viya de vers [...] raffall de
aquest e depuys no
Interrogat aquest si conech lo dit hom quin hom e [...] era jova o vey e dix
que fermament no u pot dir, que lunye[nt] era aquest del dit hom com lo ve e
com més anava lo dit [...] més se
Pinya
Interrogat aquest si sap que
dels demunt anomenats en negun loch de la alqueria ni Refall e dix no àls saber.
Interrogat quina ora era com aquest ve passar lo dit hom e dix que era entre
passat mig jorn e ora de vespras.
[An]tònia, muller del dit P. Janer, és jurada e interrogada dir veritat [...]
coses demunt dites e dix sobre aquellas no àls saber sinó [...] com demunt lo
dit marit seu ha dit e deposat.
[Marga]lida, muller de n'A. Pericàs, vey del raffall del dit P. Janer és
jurada [e] [inter]rogada dir veritat sobre les dites coses e dix saber no res sinó
[...] a aquest dimecres o digous lo
qual era pus prop passat, aquesta sí era devant lo lur [...] e ve aquesta que
hom vench de vers lo raffall del dit P. [...]ver e com fo atès en aquesta sí li
demenà hon era lo camí [...] Ciutat e aquesta mostra-li lo dit camí qui és assats
prop del lur [...]. En axí que aquesta despuys féu sos affers e no
[...]. Axí (matex) no pot dir fermament si se n'anà al dit camí hó [qu]ina via
tench.
Interrogada aquesta si sap ni ha hoït dir lo dit hom hon [ja]gué ni albergà
ni si se n'anà a Ciutat lo dit jorn ni après e dix que [àl] no y sap.
Interrogada aquesta si conexia lo dit hom e dix que no mas [...] era hom
vey e anava a manera de juheu vestit e aportava [un] [s]ach blach al col a
manera de marser.
[...]s és jurat e interrogat dir veritat sobre les demunt dites coses [...] sobre
aquellas no res saber.
Interrogada aquesta si sap si lo dit hom [...] jagut ni albergat en nagun
loch e dix que no y [...]es.
Interrogada si sap aquest que lo catiu seu ni
[...]era isquesen fora de son alberch la nit de dimecres ni de digous, [e] dix que
le és aquest sert que negun no isqué cor no
se tanch ab bauló tots vespra e ab [...] la [...] negun no
de aquest.
1381, Desembre, 8. Castellitx.
En Bernat Burguet, ciutadà de Mallorca, mentre anava de camí cap
a Ciutat amb la seva família perdé part de l'equipatge que portava sense
adonar-se
d'en Bernat Mulet, de Castellitx, el qual efectivament havia trobat el
material, tot i que a l'hora d'entregar-lo només en presenta una part, i
en Burguet reclama la resta.
AMA., 2.167, f. 54-55.
Procés núm. 24.
Denuncia lo honrat en Bernat Burget, ciutadà de Mallorca, a mi Barthomeu
[Robí], [lloctinent] de batle i scrivà de la present Cort dient que
qual aquest n[...] bé que fos festa, la dona muller del dit bernat, ensemps ab son
fill en [...], sa filla donzella e d'altres sí se n'intravan in Ciutat, en axí [...]
en Ciutat perderan per lo camí als caygué
diverses ligars de albanechas e de vels [...] dita dona e donzella, en los quals
havia en torn
[...] [don]zella los quals lo dit Bernat personalment havia mesas de [...] la dita
cuberta e estavan dejús e deval totes les altres [...] e no res menys hi havia molts
d'altres frasques e la qual [...] los caygué del algup del Pla fins que ho hagren
regone[gut] [...] e foran a las ortas devant l'ort del Comanador e en après lo
[...] Johan, fill del dit Bernat, tornassan de la Ciutat e demenà e [...] catiu d'en
Bernat Mulet, lo qual havian encontrat (en lo dit camí) que vania de [...] si
havia atrobada la dita cuberta e lo qual li respòs [...] havia atrobada la dita
cuberta mas que havia atrobada [...]
continent al dit Jo[an] e los quals són aquells de la dita donzella que mès lo dit
Bernat e la [...] dita cuberta, en axí que és presumidor que
sí totes les altres coses, les quals lo dit Bernat estima valer
lliures.
Interrogat si lo dit Bernat sap negun qui haja vist ni sàpia que
haja en sí les dites coses ni atrobades axí com dit ha, e dix que no sap que negun
ho haja vist n[...] que és presumidor e presumex lo dit Bernat que los dits pams
eran dins la dita cuberta ligats ensemps ab les dites altres coses e no podien
ésser axits de la dita cuberta menys de las altes coses. Que presumeix lo dit
Bernat que
dits pams per li per saber lo [...] de la veritat.
[Ma]theu, catiu del dit Bernat Mulet, jurat e interrogat dir veritat sobre
[les] coses demunt dites e dix sobre aquells ésser ver e sert que aquest
[...] a fosca sí venia de Ciutat e atrobà en lo camí [...] madona [...] del dit Bernat
Burget, ensemps ab son fill, en Johan e sa filla, [e] un altra fil qui
detràs, a peu, quax endressera del [...] d'en serdó; en axí que anant aquest per
son camí, com fo quax endressera de la alqueria d'en Coll del Pla, sí atrobà [...]it
tan solament
n'aportà en casa de son senyor, e com vench [l]o sendemà per lo matí, lo dit
Johan Burget fo retornat [...] Ciutat e demenà en aquest si havia atrobada
cuberta de coxí dins lo qual havia albanechas, vels e altes cosas de las dites
donas e moltes altres frasques e axí matex hi [...] a ligar en què havia entorn
la dita cuberta, que havia atrobats
donas que
lo qual respòs e dix que hoc, donant aquest los dits pams al dit Johan e dient
al dit Johan que no havia altra atrobat ni atrobà.
Interrogat aquest en quin loch atrobà los dits pams e dix que segons que
demunt ha dit devant la alqueria d'en Coll.
Interrogat qui fo present co aquest trobà los dits pams e dix que no hi havia
negú.
Interrogat aquest si atrobà persona alcuna aprés hac atrobada la dita dona
[e] sos fills e dix que aquest atrobà en lo prat lo honrat en Berenguer Sa Coma
(a caval) ensemps ab
lunyent, e
atrobats los dits pams atrobà
no conexia e lo qual atrobà a de[vant] lo dit algup del pla.
Interrogat aquest si sap negun qui haia atrobades ni haüdes les dites coses
e dix que àls no y sap.
Manleva lo dit Bernat Mulet lo dit Matheu, catiu seu, lo [qual] promès
tornar [...] o en nom de pena
comparuit [...] Muleti e presentavit litteram sequentem:
De nós en Ramon d'Àger, Cavaller, vaguer de ffora
5">
1388, Maig, 3. Castellitx.
N'Arnau Girona i en Pere Mir, del Rafalet, són acusats pel batle, en
Pere Huguet, d'haver trobat una olleta de diners dins un paret mentre
caçaven i de no haver-ho denunciat a la Cort.
anno predicto.
Com en audiència sia prevengut del discret en P. Uguet, batle de la present
parròquia de Castellig, que n'Arnau Gerona e en P. Mir [...] loch de Raffallet,
abdosos ensemps han trobada
n'Anthoni de Móra, en la qual e[...] dit P. Mir e Anthoni Mir, son frara,
atrobant aquella en u[na] [pa]ret, la qual moneda haver atrobada aquella se tenia
sens [...] de aquella no havian feta neguna denunciació a la Cort.
A. Gerona, delat, demunt dit, jurat e interrogat e dix ésser v[er] e sert que
aquest ensemps ab lo demunt dit P. Mir sí cassavan disapta[...] prop pessat per
les possessions de la alqueria hon estan los dits P. Mir e Anth[oni] Mir e
cassant encauà
dit conill encauat o mès en la dita paret, aquest ensemps ab lo dit P. Mir sí
desffeyan de la dit[a] paret, sí atrobà
acostum[an] de cuynar pa ras les donas als infants pochs, e haver aquella
atrobada, de continent aquest mostrà la dita olleta al dit P. Mir qui ab aquest
era, atrobant dins la dita olleta diners, comptant aquells de continent quants
diners hi havia, en axí que atrobaren-hi tan solament
quals eran terrosos, aportant-se
cassar.
Interrogat aquest si atrobà més diners en la dita olleta e que aquells hagés
absegats o amegats en absència del dit P. Mir qui ab
en la dita olleta havia d'altra moneda que fos en or o en argent e dix que no.
Interrogat quina moneda era ni de quina ley e dix que diners malorquins
eran.
Interrogat aquest per què no denunciava les dites coses de continent a la
present Cort, e dix que per tal no u denunciave com aquest feya son [c]ompta
e encara és de aquesta intenció, que si persona alcuna dema[n]a los dits diners
per seus e diu e mostra lo loch hon són estats atrobats, que aquest és prest e
apperellat de restituhir aquells e no creu aquest ni creya que de semblants
diners se degés fer semblant mensió ni denunciar a la Cort.
e anni.
R. Peyarès és jurat e interrogat e dix no àls saber sinó que diluns pus prop
passat aquest hoy dir en G. Togores semblants paraules: "Devets saber que en
Gerona cassava ab en P. Mir e, cassant, encauats
que deffeyan la paret, atrobaren
e
lo batle".
Interrogat aquest si sap lo dit G. com sabia les dites coses e dix que per
tal ho sabia com lo dit G. e A. Gerona eran estats devant lo dit batle e la dit
ora se n'eran partits.
Interrogat aquest si sap en altra manera que
atrobats més diners e dix de veritat no àls saber.
P. Jordà, jurat e interrogat dix no àls saber sinó que
no recorda, aquest sí era ensemps ab d'altres en lo loch de Raffallet, e rehonant-se
de alscuns affers hoy aquest dir en
semblants paraules: "E molt hi va en Girona, que cent sous ha trobats en
derrera la casa d'en Mir e après que
Interrogat aquest si sap lo dit Johan per quina manera sabia [...] deya les
dites paraules, e dix que no se
Interrogat aquest si sap que
diners o menys ni de quina ley e dix no àls saber.
P. Mir, demunt dit jurat e interrogat, e dix que
e segons parer de aquest era disapta pus prop passat, aquest sí ve [...] dit A.
Gerona sa cassava costa la alqueria hon aquest està. Estant aquest [...] dita
alqueria e fayent sos affers e cassant, lo dit A. Ve aquest que
aquest dient aytals paraules: "venits, en Mir, ajudats-ma [treu]ra
lo qual se era mès en una pa[ret] de tancha costa lo alberch
d'assí
que fich ha mès",
de la dita alqueria. En axí que aquest selev[ors] anà vers lo dit A. mostrant-li
lo dit A. un forat en la dita pa[ret] hon deya que s'era mès lo dit conill. E
axí que selevors aquest de [una] part e lo dit A. de altra sí deffeyan la dita paret
per haver lo [dit] conill; e deffent la dita paret lo dit A. sí dix en aquest: "hu[dà]
prenent lo dit [...] la dita ol[leta], en axí que
en Mir, veus assí una olleta";
aquest acostà
aquest ésser costa lo dit A. ve que la dita [...] era tapada ab fullas de estepa quax
mustiya, e selevors aquest [...] veiats en Gerona, què hi ha dins, en axí que
selevors lo dit A. d[estapà] la dita olleta e atrobà que hi havia diners dient
aquest selevors [...] aquell veiats quants diners hi ha e selevors ve aquest que
dit A. [...] abocà la dita olleta e atrobà que com foren fora la dita olleta lo d[...]
comptà aquells o foren per compta
los dits diners e fayent compta e acordant entre aquest e lo dit A. que
aportàs los diners e que si persona alcuna aquells demenava e d[...]
[...] eran ni hon estavan que ell los tornaria e restituhiria en [...] que selevors
aquest e lo dit A. retornaren cassar ([...] hagueren lo dit
conill que era en la dita paret).
Interrogat aquest si ve que
dita paret pocha ni molta e que
molts e dix que encara no y havia tocat en res.
Interrogat aquest si ve que en la dita olleta hagés or ni argent de alcuna
ley e dix que no.
Interrogat los dits diners de quina ley eran e dix que diners
mallorquins eran.
Interrogat la dita olleta [hon] és ni que
consentida com lo dit [...] la tenia e ve aquest que la dita olleta se trencà per
sí matexa los tests de aquella romengueran costa là hon fo
[a]trobada e creu aquest que encara hi sian e àls no y sap.
[...] Ferragut és jurat e dix tan solament saber que dicmenga pus prop
passat en P. Jordà derruint ja en [...] sí vench en casa de aquest per lo matí per
boura let e estant ab aquest hoy aquest que
diuen que en Gerona cassava e cassant encauà
que la deffeya, ha atrobada
havia tan solament
terrosos; no curant-sa aquest pus avant dels dits affers e feyent aquest so que
fer havia e lo dit P. axí matex anà-sse
Interrogat aquest si hoy dir al dit P. Jordà per quina manera sabia los dits
affers lo dit P., e dix que a parer de aquest que a molts ho havia hoÿt dir (lo
dit P. segons que [...]) los quals en present no li recorda sinó tan solament de
Berenguer haia dos fills.
Interrogat aquest si sap en naguna manera que
haian trobada més moneda, e dix que lo dia
present ha dit en aquest lo prohom en G. Peyarès que
Gerona jugaven en lo loch de Raffallet (ab d'altres) disapta pus prop passat que
era festa e jugant lo dits anomenats lo dit P. Mir sí dix quax semblants
paraules: "jugem de aquests diners que són estats atrobats";
responent en
aquell en P. Mir lo dit A. Gerona: "callats, callats!"
e àls no y sap [...]
veritat.
Interrogat aquest si sap qui era present com los dits A. e P. deyan les dites
paraules e dix que no
anno predicto.
G. Peyarès és jurat e interrogat e dix que recorda en aquest que
qual era festa, sí ve aquest que los demunt dits A. Gerona e P. Mir [en]semps
ab d'altres sí jugaven en lo loch de Raffallet, e jugant los demunt anomenats
sí hoy aquest dir als dits anomenats que els havien [tro]bats
rehonant-se e trufant-se e burlant sobre lo dit [...] dels dits affers no curant-sa
molt aquest dels dits affers.
Interrogat si sap que
[...] e dix que no.
Interrogat aquest si sap en quin loch atrobaren los [...] e dix que en
de la alqueria hon està lo dit P. Mir [...] segons que aquest hoy dir als dits
anomenats.
Interrogat aquest si sap [...] hoÿt dir als dits anomenats ni a altra persona
que en los dits [...] hagés or ni argent ni los dits diners que atrobaren de quina
ley [...] ni si eran menuts e dix que aquest no sap ni ha hoÿt dir [...] dits
anomenats que fossen en or ni en argent o que fossen [...] com àls no hoy dir
als dits anomenats, sinó tan solament que havian atrobats los dits
diners e àls no y sap.
Johan Buffí, fill d'en Berenguer Buffí, és jurat e interrogat e dix que
recorda en aquest que
com fo ora baxa, a cap vespra, aquest sí fo a la plassa del loch de Raffa[llet] [...]
atrobant-hi moltas donas de las quals aquest en present no ha memòria que
eran, e atrobant aquells hoy aquest que rehonavan e deyan e [...] ellas dels
demunt dits affers so és que les unas deyan que
atrobats
aquest dels dits affers.
Interrogat aquest [si] sap en altre manera que
trobats més diners e dix no àls saber de veritat.
Interrogat aquest si hoy dir a las di[tes] donas los dits diners de quina ley
eran si eran en or [...] argent o menuts e dix no àls saber.