SÀPIGA TOTHOM que dijous, 18 de setembre
de 1410, el venerable Domingo Escrivà, de manament i
comissió que li fou feta per l'honorable Genís Almugàver,
regent la vegueria de Barcelona, el Vallès, etc. obrí aquest
procés per la fama pública que corria i per la denúncia i
súpliques demanant que se
Ursoleta, filla de Joan Climent, difunt, de nou anys, Domengina,
filla de Ramon Coxí, difunt, de deu anys, i Isabel,
filla de Minguet de Renda, difunt, de deu anys, per
llurs mares i per Bernat de Puiggròs, procurador fiscal
reial.
Fou denunciat que l'honorable Arnau Albertí doctor
en lleis i cavaller, de la ciutat de Mallorca, i Caterina, viuda
de Bernat Trialles, de la vila de Maó, de Menorca, els
quals ara viuen dins la ciutat de Barcelona, no tement
Déu ni l'autoritat reial, sinó més aviat menyspreant-les,
malvadament i deliberadamente havien comès i perpetrat
els crims i delictes següents:
primer, que la dita Caterina, la qual viu amb l'honorable
Arnau Albertí, a precs i inducció del dit Arnau, previ
acord i tracte entre ells, de diverses maneres, amb enganys
i ficcions, sota aparença i esperança de bé, havia
dut diverses vegades i en diversos temps a casa del dit
honorable Arnau Albertí dones, tant casades com no casades,
fins i tot per mitjà de la força, les corrompés i les desflorés,
ignorant i desconeixent del tot aquesta intenció,
segons sembla, aquelles dones, noies i llurs mares;
que la dita Caterina Triayls un cop dutes les dones i
nenes de la manera esmentada a la casa del dit Arnau Albertí
ab amoxonies e ab afalagadures i altres diverses
maneres, i amb l'aparença i esperança de bé les posava
dins l'estudi i habitació del dit Arnau Albertí, i
la mateixa Caterina d'altres vegades tancava les dites dones
i noies dins amb el dit Arnau
desobra;
que el dit Arnau Albertí havia conegut carnalment les
dites dones i verges per força i violència de la manera descrita,
contra llur voluntat, coneixement i propòsit, i havia
corromput i desflorat la virginitat de les dites noies amb
la màxima violència, tapant a algunes llur boca per tal que
no poguessin cridar;
que la dita
pegant-les i amenaçant-les, havia despullat algunes de les
dites noies i un cop despullades les havia ficat dintre el
llit del dit Arnau, i allà, al llit, el mateix Arnau, també
despullat, per força i violència i amenaçant-les i pegant-les
amb, cops i batusses, havia conegut carnalment les dites
noies i havia corromput i violat llur virginitat;
que el dit Arnau Albertí repetia les esmentades violències
i violacions fins a fer-ne ofici, i la dita
igualment feia ofici de l'esmentada alcavoteria i de semblants
tractes i mitjanceria, tant amb el dit honorable Arnau
Albertí com amb d'altres diversos homes en aquesta
ciutat de Barcelona i en altres, llocs.
Essent, doncs, que aquestes coses són gravíssimes i de
tan mal exemple que, no poden ser deixades passar dissimuladament,
sinó que han de ser amb les màximes i més
greus penes castigades, l'esmentat honorable Domingo
Scrivà a instància i requeriment del dit Bernat de Puiggròs,
procurador fiscal, inquirí sobre les dites coses de la
manera que segueix a continuació.
de la ciutat de Barcelona, testimoni citada, jurada i interrogada.
E dix que ella testimoni stant dins la casa sua li
vénc la dona na Triayls dient-li "Ay madona, veus aquella
.
infanta qui passa per la carrera —mostrant-li una infanta
de
"la valenciana"—; sa mare la amena al senyor
—dient-ho de mossèn Albertí— e la li liura carnalment"
E ella testimoni dix a la dita na Triayles: "Madona,
E la dita na Triayls
e com ho podets sofferir vós, açò?"
dix: "E què y faré, que sa mare le y mena?"
E aprés
dix ella testimoni que oý dir a
Nicolau Tarí, que la dita infanta la primera nit que
fo menada al dit mossèn Albertí , que tota la nit la dita infanta
cridà "Via fora!"
per ço com la corrumpia. E aprés
diu ella testimoni que ha oÿt dir a na
sua, que ella havia trobada la dita infanta en lo lit del dit
mossèn Albertí ensemps ab lo dit mossèn Albertí tots
nuus, e que la dita
infanta: "Ara, na alcavota, no ho podets negar, que jo
—dient-ho
matexa los hé encontrats tots nuus en lo lit"
del dit mossèn Albertí e de la dita infanta, appellade
Úrçola.
E encara dix, més interrogada, que ha oÿt dir a la dita
na Triaylles que la mare de la dita Úrçola havia liurada
la dita Úrçola a
Interrogada si ella testimoni sab ni ha
oÿt dir que la dita na Triaylles haja alcavotajades negunes
fembres e nines. E dix ésser ver que la dita na Triaylles
menà
dessús dit mossèn Albertí, e la mès en una cambra volent-la
tencar aquí; e com ella veés
volc aturar en la dita cambra, ans fugí fins en casa sua;
e la dita na Trialys vénc-li detràs, e vénc fins a casa de la
dita
"Ma filla, veniu, que jo us faré pagar una aljuba"
.
E la dita
Ítem més interrogada dix ella testimoni que ha oÿt dir
a la dita
los noms dels quals no li racorden, que la dita na Triaylls
ha alcavotajada una nina filla de na Bagura ab lo
dit mossèn Albertí, e que n'és bé stada pagada. E que
aprés que lo dit mossèn Albertí se
la dita na Triayles, qui sta ab lo dit mossèn Albertí,
tornà en la present ciutat de
la filla de la dita na Bagura, e manà-la en la dita ciutat de
Tarragona manant-la a mossèn Albertí.
Ítem més interrogada dix ella testimoni que és fama
pública per tot lo seu vaïnat que la dita na Triaylles és
una gran alcavota e que
dones, al dit mossèn Albertí com a d'altres, e açò per
diners.
Ítem més interrogada dix que una fadrina appellade
Antònia, fila de na Alagransa, la qual solament era
venguda de Vilafranca e trobà que sa mare era morta, e
per ço com solia star al seu vaïnat vénc-se
de la testimoni e sec-se a la porta parlant ab la filla de
la testimoni, axí com eren stades vaïnes. E a poc instant
vénc la dita na Trials e dix de qui era la dita nina. E ela
testimoni dix-li que de una sa veïna qui era morta. E la
dita na Trials respòs: "E vol star ab negú? per
. E ela testimoni e
Déu! bona seria per mossèn —dient-ho de mossèn Albertí—,
e ell la tindria e la maridaria"
la dita fila sua sabent la mala fama de la dita na Trials no
permateren que la dita infanta se n'anàs ab ella, ans dixeren
al padastra de la dita infanta, qui passave aquent per sa ventura,
que la s'enmenàs, car dupte havien que na Trials
no la s'enmenàs. E de fet lo dit padastre se
E la dita na Trials tornà e fou falona com no la havia
trobada.
Interrogada com sab ella testimoni ço que deposà, dix
que per lo com en part ho ha oÿt confessar e dir a la dita
na Triayls, e en part ho ha oÿt dir als dessús dits na
e en Nicolau Tarí, e n'és fama pública.
Barcelona, testimoni.
moltes de vegades a na
casa de son pare, que la dita na Trialles havia tractat que
la filla de na Joana la valenciana, appellada Úrçola, jagués,
ab mossèn n'Albertí, e que de fet lo dit mossèn n'Albertí,
a tracta de la dita na Trials, la havia haüda; e que la nit
que la hac, la dita Úrçola, la qual és de edat de
"Via fos!"
dient-li: "En
E les dites coses deïa la dita
fill de bagassa, mal me feu!"
ella testimoni se n'és ben risa. E veé, com la dita na
Trials ho rasitave a la dita
tant que la pogeren dessanyir, però ella testimoni no hu
poria entendra clarament, lo que deïen e de què
però la dita
e a sa mara. E més diu ela testimoni que la dita na
Trialles havia dit que axí matex la dita na Trials
havia feta liurar la fila de na Begura al dit mossèn n'Albertí,
e lo dit mossèn n'Albertí li havia fet
ab cerca negra.
Ítem més interrogada dix ella testimoni que axí matex
oý dir a la dita na
havia alcavotajada ab
Albertí.
E més interrogada dix ella testimoni que la dita na
Trialles vénc a ella testimoni dient-li: "Na Bosquina, e
. E ella testimoni
per què no us en vaniu jugar a casa nostra e aydar m'híeu
a cosir lensols, car d'altres n'hi vénen, e bell alberc hi ha,
e bé y poríets vos anar axí com les altres"
sabent que la dita na Trials havia fama de alcavota
no y volc may anar ne
ella testimoni stant a la porta de son pare vénc una fadrina,
fila qui solia ésser de una veïna sua appellada Alagransa,
la qual era venguda de Vilafranca, e sec-se ab
ella testimoni. E en açò la dita na Trials vénc e passant
per la carrera dix: "De qui és aquesta infanta?"
E ella
testimoni li respòs que de una se vaïna qui era morta. E
la dita na Trials dix: "Aquesta seria bona per mossèn;
.
e ell vestir la hia e dar li hia marit e li faria molt de bé"
E dix a la fadrina: "Si te
. E a cap de poc quasi en aquell, instant
a sopar e de bon vi"
matex lo padastre de la dita infanta passà
per la carrera, e ella testimoni e sa mare digeren-li que
s'enmenàs la dita fadrina duptant-se que la dita na Trials
no liuràs la dita fadrina al dit mossèn Albertí, com ja
hagués fama de fer semblants coses. E àls a present no
li racorde.
ciutat de Barcelona, testimoni.
stant en sa casa li vénc la dita na Triaylles dient a ella
testimoni que liuràs sa filla a mossèn n'Albertí, e que ella
faria que lo dit mossèn Albertí de aquells
davia dar per amor de Déu, que
filla e que li faria molt de bé. E de fet la dita na Triaylles
féu tot son poder que la dita filla sua fos liurada al dit
Albertí. E per ço com ella testimoni no hu volc
consentir,
pa al dit mossèn Albertí, lo dit mossèn Albertí
li dix: "Ne putana merdosa, jo us faré dar de bones brocarades!"
E creu ella testimoni, que ho deïa per ço com
no li havia feta liurar sa filla, majorment com li digués,
e li hagués dit diverses veus, que ella era stranya dona
e que no li havia jaquida entrar sa filla en casa sua, ço que
ella testimoni, atteses les paraules de la dita na Triaylles,
tots temps recusà e ha recusat fer; però diu ella testimoni
que no romàs per la dita na Triaylles.
Ítem més interrogada diu ella testimoni que ha oÿt dir
a na Bosca i a na
que ella havia menada la filla de la valenciana, la qual és de
edat de
Albertí. E ella testimoni oý dir a la dita
la li havia trobada en lo lit, jaent-hi lo dit mossèn Albertí.
Ítem més dix, interrogada, que és una gran alcavota,
la dita na Triaylls, e que n'és fama pública.
Interrogada com sab ço que deposà, dix que per ço
com ço que dessús dit ha, en part és dit per la dita
na Triayls a ella testimoni, e en part ho ha oÿt dir e n'és
fama pública, segons dit ha dessús.
fust e de pedra, fillastra de Joan de Còrdova, armer del
regne de Castella, ara resident a Barcelona, d'edat d'uns
nou anys, testimoni.
que vénc en casa de la mare de la testimoni la dona na
Triayls, e açò
més o menys, dient a la mare de la testimoni aytals paraules
o semblants: "Madona, prestau-me vostra filla que
.
dorma ab mi, que no són bé sana, e dormirà ab mi"
E la mare de la testimoni dix que no hu volia fer. E
la dita na Triayls dix: "Per Déu! sí fareu, que mossèn
. E la dita mare
n'Albertí vos farà molt de bé e us farà de bones cotes de
vays, e us darà de bons diners, e encara que us maridarà
aquesta infanta pus n'haja haüt son pleer"
sua deïa que no hu volia que y anàs ni volia res del seu,
"car ma filla no la vull liurar a negun hom per bon que
E la dita na Triayls, no contrastant
sia sinó a son marit"
les dites coses, per forsa près per la mà ella testimoni
e manà-la-se
de fet la mès dins la cambra del dit mossèn n'Albertí, e
aquí fon lo dit mossèn n'Albertí. E la dita na Triayls dix:
"Mossèn, veus ací so que desijàveu"
. E de fet mossèn
n'Albertí comensà de riura e acostà
basà-la, E puys la dita na Triayls portà tovalles e mès taula
dins la dita cambra e donà a sopar a ella testimoni; e
donà-li moltó an ast e moltó en olla; e a son vijares que
y havia gallines; e portà-li vi amarat en una setra de terra
e una tasa o copa de vidra. E perquè los scudés no hu
conaguessen faïa-li tenir la lum en terra. E lo dit mossèn
n'Albertí isquè
E la dita na Triayls com ella testimoni hac sopat va
embolicar les tovalles ab tot so qui sobrat hi era e va-hu
metra deval lo lit. E puys près ella testimoni e despulà-la
e mès-la en lo lit del dit mossèn n'Albertí. E aprés isquè-se
deffora la cambra e cridà lo dit mossèn n'Albertí, lo
qual se despullà e
muntà demunt volent-li corrumpre sa verginitat. E per
ço com li feïa mal ella testimoni cridave "Via fora!"
, dient-li:
"Fill de bagassa, mal me feu!"
, dient-li més: "Mal febra
[Però] [lo] dit mossèn n'Albertí la corrompé
lo acap!"
e la passà de tot, en tant que tota la natura li féu sclatar
en sanc, e los lansols romangeren sangonosos.
E
mort, dix: "Qui és açò qui axí crida?"
E la dita na Triayls
dix: "Deffora en la carrera criden"
. E respòs lo
dit jova: "No és pas en la carrera, que ans és en la cambra
. E lavors la dita na Triayls hi passà e dix
del senyor"
a ella testimoni "No crits, sinó jo
. E
ella testimoni a cap d'stona isquè
camisa. E lo dit mossèn Albertí levà
e tenint a ela testimoni en la spona del lit féu-ho a ella
testimònia dempeus. E ela testimoni cridave de grans
crits, tant era lo mal que li feïa, dient-li: "En fill de bagassa!
Veus-vos-en, que mala febra vos acap, que gran
mal me feu!"
E a poc istant ela testimoni se isquè del lit
jac-se sobre una stora en terra, e posà
cota squinsada demunt per so que no hagués fret. E axí
stec tota la nit, però la dita na Triayls e lo dit mossèn
n'Albertí la pregaven molt que
ella testimoni no volc fer tament-se que no li faés més de
mal que no havia fet. Però la dita na Trials tota la nit no
féu sinó entrar e axir en la cambra dient a ela testimoni
que no cridàs. E lo dit mossèn n'Albertí li deya que si calave
que li daria una bossa ab perles e li faria una cota
forrada de vays e li faria molt de bé.
E com vénc per lo matí la dita na Triayls va-la tornar
a casa de la mare de la testimoni dient-li: "Veus aquí vostra
. E anà-se
fila"
totes les dites coses dient-li com mossèn n'Albertí havia
jagut ab ella testimoni e com la dita na Trials la havia
mesa en lo lit de mossèn n'Albertí. E lavòs la mara de la
testimoni ragonec la natura de la testimoni e trobà que
li n'axia sanc. E dix: "No t'ha pessada de tot sinó mig
;
passada; e a bona fe d'eçí avant no t'hi jaquiré anar"
dient encara: "Oh de la veïa bagassa alcavota na Triayls!
. E ella
¿E no deya que ab ella dormiries e ha
mossèn Albertí? A bona fe no y iràs pus, a dormir"
testimoni jac malalta tot lo dia en lo lit en casa de sa
mara de dolor que passave e que havia en la sua natura.
E com vénc a cap de
en casa de la mare de la testimoni a hora del seny de la
Ave Maria dient-li: "Madona, prestau-me vostra fila que
. E la mare de la testimoni dix:
dorma ab mi" "Per Déu
. E la dita na
no faré, que no dormiria tenpoc ab vós"
Trials dix: "Per Déu, sí farà. Jo la m'enmanaré"
; dient
encare a la mare de la testimoni: "Calau, que jo faré que
. E de fet près ella testimoni
per aquesta haureu molt de bé"
per la mà dient-li: "Vina, ma fila, no cures de ta
. E quaix per forsa, que ella testimoni
mare, vine
no y volia anar, manà-la-se
E la mare de la testimoni calà, que no dix res.
E la dita nal Trials com foren en la casa del dit mossèn
n'Albertí mès a ella testimoni en la cambra del dessús
dit mossèn n'Albertí e donà-li a sopar. E com hac sopat
despulà-la e mès-la en lo lit. E de fet vénc lo dit mossèn
Albertí e despullà
muntà-li demunt e féu-lo-y dues vegades. E ella testimoni
no cridà com no li hagués fet tant de mal com havia fet la
primera vegada. E lo dit mossèn Albertí promatia a ella testimoni
que li daria
perles.
E com vénc per lo matí la dita na Trials tornà-la en
casa de sa mare dient-li: "Veus ací vostra filla"
. E de fet
sa mare la ragonec e no li dix res.
E a cap de dos jorns la dita na Triayls tornà e dix:
"Prestau-me vostra fila"
. E la mare de la testimoni respòs:
"Té mal dia; e ten sovín me demanau me filla? No
E de fet la dita na Trials
pot haver mossèn Albertí altra?"
la près per la mà e passà-la a casa de mossèn n'Albertí e
mès-la en lo lit, segons ja havia acostumat. E lo dit mossèn
n'Albertí colgà
demunt. E tant pesave que, ella testimoni cuydave offegar;
e féu-ho a ella testimoni, però féu-li mal. E per la dita
raó ella testimoni no volc consentir que pus lo y faeés lo
dit mossèn Albertí; e per açò com ella testimoni no hu
volia consentir ans se era levada del lit, lo dit mossèn
n'Albertí la gitave de casa dient-li que se n'anàs a mal
guany. E de fet ella testimoni devalà deval e encontrà la
mula qui anave solta; e hac por, e dix al dit mossèn Albertí
que por havia que la mula no li faés mal, e axí que
la acompanyàs a mal guany. E de por que hac muntà-se
e lo dit mossèn Albertí féu-la metra en lo lit, però ella testimoni
no volc jaure sinó als peus. E axí stec tota la nit.
E al matí, per ço com ella testimoni no havia volgut
soffarir al dit mossèn Albertí que li hu faés tantes vegades
com ell volia, féu lo feló. E la dita na Trials vénc
e tornà-la a sa mare.
E aquell dia matex, aprés menjar, la dita na Trials, de
la finestra, cridà a sa mare de la testimoni dient-li que muntàs
en casa del dit mossèn Albertí ab sa filla —dient-ho
de la testimoni— car ella les havia
fet ella testimoni e la dita mare sua hi pujaren. E lo dit
mossèn Albertí féu en lo menjador ab la dita na Trials;
e de continent près ella testimoni e besà-la, present la mare
de la testimoni, la qual no dix res. E puys parlaren molt
lo dit mossèn Albertí e la mare de la testimoni e la dita na
Trials, no sab ella testimoni de què ni de què no, com no
y paràs esment ans jugave per la sala. E a cap d'stona,
com se
lo dit mossèn Albertí donà
besà ella testimoni; e anaren-se
víu ella testimoni que la dita na Trials portà a [la] [dita] [mare]
[sua] mig florí, e no sab ella testimoni que pus n'haja haüt.
E aprés ella testimoni fou malalta bé
mossèn Albertí se n'anà a Tarragona ab lo papa, e puys
és tornat.
E de fet que fou vengut, la dita na Trialls vénc en casa
de la mare de la testimoni dient-li: "Prestau-me vostra
E de fet s'enmanà a ela
filla e aydar m'ha a menar l'ast."
testimoni per la mà e mès-la dins la cambra del dit mossèn
Albertí, e despulà-la, segons havia ja acostumat, e
mès-la en lo lit; e vénc, mossèn Albertí e jagué
testimoni e féu-lo-y dues o tres vegades; però diu ella
testimoni que li feya gran mal com hagués stat
molt que no y hagués jagut. E ella testimoni cridave e
deya-li: "Anau! que mala febra vos acap, en fill de bagassa,
E al matí ella testimoni anà-se
que mal me feu!"
en casa de sa mara.
Dix, més interrogada, que, ella testimoni oý dir al dessús
dit mossèn Albertí que ell havia tenguda una altra fadrina
axí com ella testimoni, la qual li havia menada la
dita na Triayls, e per ço com cridave e no li volia consentir
que lo y faés li donà tantes que le lexà com per morta,
e ara diu que la dita fadrina és morta de glànola, e
manasave a ella testimoni que aytal se faria d'ela si no
stave segura, e ella testimoni deya-li: "Per Déu, si vós
.
me tocau, vós sereu penjat"
E axí matex diu ella testimoni ésser ver que una dona
appellade na
en lo lit del dit mossèn Albertí ab lo dit mossèn Albertí,
com la dita na Tr[i]als fos malalta.
Ítem dix més ela testimoni interrogada que sab certament
que una altra fadrina de la sua edat, filla que és
de una dona grossa qui solia star al carrer d'en Padritxol,
vénc, a tracta de la dita na Trials, a la casa del dit
mossèn Albertí. E de fet jac ab ella e la tenc
testimoni de sos ulls com entrave en casa del dit mossèn
Albertí.
Dix, més interrogada, que ha oÿt dir al dit mossèn Albertí
que la dita na Trials li havia amenada altra fadrina
appellada Agnesó, la qual sta denant lo hostal de na Gordeya,
e que de fet la havia haüda carnalment. E tot lo veïnat
deïa que la dita na Trials era una gran alcavota.
Divendres, 19 de setembre de 1410, fou continuat el
present procés tal com segueix.
JOANA, muller de Joan de Còrdova, armer, de la ciutat de
Barcelona, declarant en el seu propi fet.
que en les festes de Nadal pus prop passades, ella testimoni
stant en
n'Albertí, vénc a la sua casa na Triaylles, qui stave e sta
ab mossèn n'Albertí, sots color de bona amor dient a ella
deposant: "Madona, si vós me volíets fer tant de pleer
. E de fet ella deposant confiant de la dita na
que
ab mi e m'ajudàs de engranar la casa, jo us en faria bé
contentar, e algunes vegades poria, menjar en casa, car
mossèn —dient-ho del dit mossèn n'Albertí— té fills e
files a Mallorca e per desig que ha de veure
que veja aquexa minyona en casa; e jugarà ab ell a les
nous. E no us cal haver por de res car al meu costat dormirà
e starà tots temps, e serà axí guardada com si era
ma fila"
Trialls e creent que fos bona dona e profembra, atorgà-li
que la dita infanta anàs dormir ab ella. E encontinent la
dita na Trials la près per la mà e manà-la-se
E com vénc lo sentdemà per lo matí, la fadrina tornà
a casa e stave tota entre sí matexa quasi descolorida. E
ella deposant dix-li: "Udà!, ma filla, e com stàs?"
E la
dita infanta li dix: "Sapiau, madona, que na Trialles m'ha
més anit al lit de mossèn n'Albertí, e lo dit mossèn n'Albertí
ha
. E, de fet ella deposant
cridave grans crits "Via fora!", e ell e na Trials manasaven-me
dient-me que calàs a malhora"
près la dita infanta e ragonec-la e trobà-li la natura
sangonosa. E ella deposant stec fort irada de les dites
coses. E la primera vista que hac de la dita na Trials dix-li:
"Osta, na bagassa alcavota! tals obres me havets fetes!
E
No le us fiave jo per axò, mal siats vós degollada!"
la dita na Trials baxà lo cap e anà-se
o dos que no
E saguí
a la casa d'ella deposant dient-li: "Madona Joana, no siats
. E de fet tant li
fallona e perdonats-me, que vós haurets molt de bé per aquexa
filla; e si vós vos volets, pus que lo mal és ja fet, jo
faré que mossèn n'Albertí li darà
que vós donets loc que la fadrina vaja e vinga en casa.
E jo us ho faré prometra a ell matex"
trencà lo cap la dita na Trials a ella deposant que la regirà
e li féu atorgar que ella deposant iria parlar ab lo dit
mossèn n'Albertí, axí com de fet ho féu. E com
fou a la casa del dit mossèn n'Albertí aquell prega a ella
deposant que ela deposant que calàs e que no
a negú de açò qui era stat entre ell e sa filla, e que per res
no hu dexalàs, car ell li jurave per nostro senyor Déus
que ell li daria
anar e venir la dita infanta a sa casa. E tant la van preÿcar
lo dit mossèn Albertí e na Trials, que ella deposant ho
atorgà. E açò féu ella deposant per tal com sabia que ja
era fet lo mal, e [per] que no diffamàs sa filla no ho gosà
dir a negun, ans quasi per forsa hi donà loc, e sots sperança
de haver les dites
que si abans que lo dit mossèn n'Albertí no hagués
haüda sa filla ella ho hagués sabut, que abans se fóra cremada,
que no ho hagera consentit.
E dix, més interrogada, que la dita na Trials se n'ha
menada moltes veus la dita sa filla per jaure a la casa del
dit mossèn n'Albertí ab lo dit mossèn n'Albertí, ço que a
ella deposant era ben greu, però no y podia alre fer pus
lo mal era fet.
E més interrogada, [dix] [que] ha oÿt dir ella deposant
a una dona appellada Antònia, qui sta al carrer on sta en
Leonart des Sos que la dita na Trials li havia alcavotajada
sa filla ab lo dit mossèn Albertí qui és de la stat de
la filla de la deposant.
E ha oÿt dir a molts, los noms dels quals no li racorden,
que la dita na Trials ha menada una minyona a caval
vestida com a hom, a Tarragona, al dit mossèn Albertí;
e és fama que és una gran alcavota e que no fa
sinó alcavotaries.
vegueria, de consell de l'honorable jutge, es presentà a la
casa de Pere Matoses on la dita Úrçola havia estat confinada
per ordre de la cúria, i preses tres dones o madrines,
anomenades na Marió, viuda de Simon Serra, pagès, na
Blanca muller de Mateu Riba, teixidor de draps
de lli, na Constança, muller de Mateu Taladell, sastre,
de la ciutat de Barcelona, va procedir a fer reconéixer la
dita Úrçola, present na Franciscona, muller de l'esmentat
Pere Matoses. Les quals dones, prestat primer jurament,
sobre els quatre sants Evangelis, i, com, digueren, havent
reconeguda una i altra vegada la dita Úrçola, concordant
totes tres present la dita Úrçola, van declarar de la manera
que segueix:
Verament, mossèn, nosaltres havem vista e ragoneguda
le dita fadrina appellade Úrçola, e trobam en veritat que
aquella és stada corrumpuda e del tot passada. E sabe[m]
certament que no és puncella.
present la dita Franciscona.
ANTÒNIA, viuda de Bernat Begura, de l'illa de Menorca,
testimoni citada i interrogada dir [la] [veritat] [que] [sàpiga]
que qualque
menys, que la dita na Triayls vénc a la casa de la testimoni
ab una tovallolla que tenia al coll e al bras dient a
ella testimoni: "Madona, lo bras m'hé gitat de loc, que
. E ella testimoni respòs
fer lo lit; per què us prec que
filles que m'ayden a ffer lo lit"
que no hu volia fer, que mester les se havia. E la dita na
Triayls respòs: "E com, no fiau de mi? Per Déu! ab mi se
. E de fet la dita na Trials s'enmenà les dites fadrines,
n'iran abdues e aydar m'han a fer lo lit, e puys jo las vos
tornaré"
no pensant ella testimoni que res de mal s'hi seguís.
E com vénc a cap d'stona, la jermana menor appellade
Agnesó tornà en casa de la testimoni dient a
ella testimoni que la dita na Trialls se havia aturada sa germana,
appellada Domenja, e que alà se dinaria e dormiria
ab la dita Trials. E ella testimoni, confiant de la dita na
Trials en tant com era de sa terra, no curà pus, confiant
que sa filla fos en bon loc.
E a cap de
de la testimoni tota alterada e mudade. E de fet comensà
a plorar e jamagar dient a ella testimoni "Madona mare,
E la dita na Trials no responia res". E lo dit mossèn
mala són anada ab na Triales, car sapiats que de fet que
fuy a la casa de mossèn Albertí na Triayles se levà la tovallolla
del coll e no havia gens de mal en lo bras; e va
metre en l'estudi on stave lo dit mossèn n'Albertí, e va
tencar demunt ab clau ensemps ab lo dit mossèn n'Albertí,
lo qual encontinent vénc ves mi e
a la porta dient: "Madona Trials, obriu-me, que anar me
vull!"
n'Albertí deïa a la dita fila sua: "Cala, cala e no crits"
.
E mostrà-li una bella bossa ab florins dient a ella, dita
sa filla, que ell li daria aquella bossa, e que calàs. E que
après lo dit mossèn n'Albertí s'isquè del dit studi, obrint-li
la porta la dita na Trials, e anà
Trials vénc e près a la dita filla de la testimoni e, de amagat,
que los scudés no hu conaguessen, va la traure del
dit studi e mès-la en la cambra del dit mossèn n'Albertí;
e aquí li donà a dinar.
E aprés diu ella testimoni que la dita fila sua li dix
que com foren dinats la dita na Trials près la fila de la
testimoni e despulà-la e mès-la en lo lit de mossèn n'Albertí
tota nua. E aprés féu entrar lo dit mossèn n'Albertí dins
la dita cambra, e féu axir tota la gent de casa e tencà
les portes de la carrera. E lo dit mossèn n'Albertí se mès
en lo lit tot despullat e comensà de forsar la dita fila de
la testimoni, la qual diu ella testimoni que li dix que cridà
de grans crits "Via fos!"
, però a la fi que ell l'hac
e li corrompé sa verginitat. E açò sab ella certament per
ço com ella testimoni la ragoneguè tantost e no la trobà
puncela, ans li trobà tota la natura plena de sanc. Rasitant-li
més, la dita fila sua, que per ço com cridave, lo dit mossèn
n'Albertí li tapave la boca e la cuydà offagar. E totes
les dites coses li rasità la dita fila sua, de què ella
testimoni romàs fort irada e torbada, en tant que per la
dita raó fo en propòsit de anar-se negar, considerant la
gran malvestat e ultransa que la dita Trials li havia feta.
E ella testimoni, oÿdes les paraules que la dita sua filla
li havia dites, e ragoneguda aquella, ab gran còlera e fort
irada, plorant e jamagant, se n'anà a la casa del dit mossèn
Albertí, on trobà la dita na Trials. E dix-li: "[Osta],
. E lavòs, axí mossèn n'Albertí com la
na Trials, tal obra havets feta de ma filla! E aquesta era
la confiança que jo havia en vós? Per Déu!, jo me n'iré
clamar a la cort"
dita na Trialles, digeren a ella testimoni que calàs e no
digués res ne
e perdria
filla sua; dient a ella testimoni, lo dit mossèn Albertí,
que si ella testimoni ne parlave, que lo dit mossèn Albertí
la faria apuntalar a sos nabots, de què ella testimoni,
per paor, may no n'ha guosat res dir. E la dita na
Trialles deya a ella testimoni: "Calats, madona, que jo us
.
daré pólvora qui le us stranyarà"
Dix, més interrogada, que stant lo dit mossèn Albertí
a Tarragona on ha stat despuys que lo papa partí de
vénc la dita na Trials en casa de la testimoni dient
a ella testimoni: "Madona, lexats-me vostra filla, e menar
.
la hé a Tarragona, e diré que és ma naboda, e haurà
pler ab mossèn, e fer li hé donar
E ella testimoni respòs e dix que se n'anàs a mal viatge e
que no li vengués pus denant, que, ja li havia feta prou
de deshonor, "que m'havets, feta despunsalar ma filla e
. De què despuys la
si
dita na Trials no ha parlat ab ella testimoni, però com
près comiat de la testimoni, li dix la dita na Trials: "Ara
.
jo
que la vostra no li farà fretura, e ella perdrà les
que promeses li havia, e molt de bé que vós e ella en
pogérets aconseguir"
E dix, més interrogada, que ella testimoni ha oÿt dir
despuys a molts, les noms dels quals no li racorden, que
la dita na Trials és gran alcavota, axí de fadrines com
de dones, e en special de fadrines, que contínuament liura
al dit mossèn Albertí.
E, més interrogada, dix ella testimoni que ha oÿt dir
e
és natural de Manorca, [que] dix que la dita na Trials liuraria
la fila de la dessús dita
en la audiència del governador, lo qual dix que a son
parer era scrivà.
Dissabte, 20 de setembre de 1410, fou continuat el present
procés de la manera següent.
Prohoms: Pere Cortada i Guillem Gosset, ciutadans de
Barcelona.
CATERINA, viuda de Bernat Triayls, de l'illa
de Menorca, de la vila de Maó, declarant en el seu propi
fet, sense jurament. I primer interrogada
d'star ella deposant. E dix que ab mossèn Arnau
Albertí, cavaller e doctor de Mallorques.
Interrogada on sta lo dit mossèn Arnau Albertí, dix
que en lo carrer dels Banys Nous, en una cantonada qui
munta al Call, lo qual alberc és d'en Bisball.
Interrogada quant ha que ella deposant sta ab lo dit
mossèn n'Albertí, dix que bé ha
stave ab ell a l'hostal de na Gordeya on mossèn Arnau
posave abans que
Interrogada si ella deposant conex na Joana, muller
d'en Joan de Còrdova, ariner, dix que hoc, que en la dita
carrera stave quaix denant casa de mossèn n'Albertí.
Interrogada si ella deposant ha en privadesa la dita
Joana. E dix que hoc, que ella deposant darà testimoni
que ella deposant la ha deshonrada e avilada e ben
batallada, per ço com sa barallave ab na
qual ella deposant mantania.
Interrogada si ella deposant ha altra privadesa ab la
dita Joana, dix que no altra sinó que parlave ab ella, e
entrà en sa casa com son marit combregà, e no pus may,
si doncs no hu feya aquí en la entrada. E despuys que s'és
mudada, una altra vegada és stada en la dita casa sua.
Interrogada si la dita Joana ha neguna fila, dix: "Mossèn,
; si hu és o no hu
hoc, una infanta té, appellade Úrçola, la qual
diu que és sa filla; e ella la té per fila"
és, ella deposant no hu sab.
Interrogada si sab o ha oÿt dir de quina edat és la
dita Úrçola, dix que ella deposant ha oÿt dir a la dita
Joana que la dita Úrçola havia
al
Interrogada si ella deposant jamés dix ni emprà la dita
na Joana que li prestàs la dita Úrçola que dormís ab ella.
E dix que no, jamés, "però encara, poreu veura la cambra"
on ella deposant jau, la qual cambra és fort petita
e ab
E coltell era a ella deposant com la dita
en casa del dit mossèn n'Albertí.
Interrogada per què era coltell qui trevassave a ella deposant
com la dita Joana entrave en casa del dit mossèn
n'Albertí. E dix que per tal com ella deposant trobave
scudelles e talladós menys, e ella deposant havia sospita
que la dita Joana no hu faés.
Interrogada si ella deposant jamés ha ginyat ni tractat
que la dita Úrçola vengués en casa del dit mossèn
n'Albertí e que lo dit mossèn n'Albertí desfloràs la dita
fadrina e jagués carnalment ab ella, dix que no.
Interrogada si ella deposant jamés tencà la dita fadrina
dins la cambra del dit mossèn n'Albertí o en altre loc,
dix que no, jamés, ne sab què és, que ella deposant sàpia.
Interrogada si ella deposant jamés donà a sopar a la
dita Úrçola dins la cambra del dit mossèn n'Albertí. E
dix que tots dies hi menjave denant la taula de
mossèn Albertí denant los scudés, e tothom la podia veura
menjar en la taula dels scudés, e a vegades aquent per
casa. E ella deposant a vegades, la demana per menar l'ast
e li agranave lo menjador e la cuyna e la entrada e scatave
pex e feya ço que podia.
Interrogada si ella deposant algun vespra donà a sopar
o a menjar a la dita fadrina dins la cambra del dit mossèn
n'Albertí que negun no ho veés, e que li aportàs vi en
li aportàs carn rostida ab una cuxa o
que aprés que hac sopat ella deposant plagà les tovalles
e les lensà dejús lo lit. E dix que no.
Interrogada si ella deposant jamés algun vespre o jorn
ha despullada la dita fadrina dins la cambra e que la haja
colgada, ço és, la dita Úrçola, en lo lit del dit mossèn n'Albertí.
E dix que no.
Interrogada si ella deposant jamés víu jaure la dita
Úrçola en lo lit del dit mossèn n'Albertí, dix que no, però
mils ho deu saber sa mara qui feya tots dies xi_xiu parlant
ab lo dit mossèn n'Albertí a part, guardant-se de la
deposant
Interrogada si ella deposant jamés oý dir a mossèn
n'Albertí ni a altres persones que lo dit mossèn n'Albertí
hagués haüt carnalment la dita Úrçola. E dix que no,
bé que na Cristòfla la diffamave dient a la dita Úrçola
a la sua porta : "E què, na bagassó, e vós jaítes ab mossèn
Però ella deposant no hu oý, mas na Úrçola
n'Albertí"
ho dix a sa mare e per açò la dita
sa barrallaven en la carrera.
Interrogada si ella deposant jamés oý que la dita Úrçola
jaent en [lo] lit de mossèn n'Albertí cridàs e matés so
de "Via fos!"
, e que ela deposant entràs en la cambra e que
digués que calàs en mal guany, e com la dita infanta matia
lo dit so mossèn Albertí dormís en lo dit lit, dix que
no.
Interrogada si ella deposant enduint la dita Joana e
sa filla que la dita sa filla anàs en casa del dit mossèn n'Albertí
dix a la dita Joana e a sa fila que mossèn n'Albertí
li faria mot de bé e que de una almoyna que havia a dar,
de bé
que no, ne y sab res, dient : "Què y calia migencer si ja
la dita Joana entrave e axia en casa e parlave a part ab
mossèn n'Albertí?"
Interrogada si ella deposant jamés donà o aportà mig
florí a la dita Joana o Úrçola, dix que no.
Interrogada si ella deposant stant mossèn n'Albertí a
Tarragona, abans que ella deposant anàs a Tarragona, ella
deposant dix a la dita Joana que li prestàs la dita Úrçola
e manar l'hia a Tarragona e haurie
mossèn n'Albertí. E dix que no, jamés.
Interrogada si ella deposant ha haüt jamés trencat lo
bras ni deslogat. E dix que no, jamés, ni jamés hi ha
haüt mal.
Interrogada si ella deposant jamés aportant al coll una
tovallola ab lo bras embolicat en la tovalolla e la roba
demunt, ha dit que ella deposant havia lo bras trencat.
E dix que no hu dix jamés ni jamés portà tovallolla al
bras enbolicat ni altra cosa.
Interrogada si ella deposant conex na Antònia, muller
d'en Bernat Bagura,
Interrogada on sta la dita Antònia, dix que no sab
lo nom del carrer mas que bé y iria.
Interrogada quantes filles ha la dita Antònia,
dix que dues, e la dita Antònia les ha menades en casa del
dit mossèn Albertí e ha stat aquí, menjat e bagut ab ses filles
e encara ab aquell qui la té, e li ha aydat a ffer bugades.
E la primera vegada que la dita Antònia amenà la dita
sua fila major a la dita casa féu com ella deposant jaïa en lo
lit, de glànola, e era la fila majoreta, però ella deposant
no sab com han nom, car ella deposant no los deya sinó
Begures.
Interrogada quant ha que la dita Antònia amenà a
casa de mossèn Albertí la dita fila major com ella deposant
jaïa malalta, dix que desà Pasca fou.
Interrogada si ella deposant jamés anà ab lo bras stopissat,
e ab una tovallolla e ab roba enbolicada al bras
e anàs en casa de la dita Antònia e li digués: "Madona, Antònia,
, e que
jo tinc lo bras deslogat"
dada pennada, "e axí, prestau-me vostres filles e faran lo
. E dix que no, jamés. E massa la dita Antònia
lit de mossèn Albertí e tentost se
puix fer"
e la dita sa filla major faent lo lit del dit mossèn
n'Albertí, en tant que ella deposant hi trobave gran desplaeer,
en tant que la dita na Bagur se ensenyoria de casa;
e ella deposant encontrà en lo lit de mossèn Albertí la dita
fila major de la dita na Begura ab sa mare ensemps moltes
vegades en lo lit de mossèn n'Albertí. E la primera vegada
que le y encontrà fou una vegada que se embriagà,
e la dita Antònia demanà a ella deposant
deposant donà-lo-y, e banyall ab ayguo. E banyà a la dita
sa filla la cara e les cuxes e les mamelles, e ella deposant
ne reptà molt mossèn n'Albertí com en semblant cosa sa
bolcave.
Interrogada si ella deposant oý jamés que la dita fila
major de la dita Antònia stant tencada dins l'estudi
o cambra de mossèn Albertí cridàs "Via fos!"
e que
la dita fadrina digués a ella deposant: "Madona Trials,
obriu-me!", e que ela deposant no li volgués obrir. E dix
que no.
Interrogada si ella deposant ha ginyat ni trectat que
lo dit mossèn Albertí haja desflorada la dita fila major
de la dita Antònia e que la haja haüda carnalment. E
dix que no dient més: que la primera vegada que ella
deposant víu la dita fadrina en lo lit del dit mossèn n'Albertí
fou com se embriagà, e jaent aquí al lit la dita fadrina
e mossèn Albertí, la mara, aquí, denant lo dit mossèn
n'Albertí, li levà la cara e les mamelles e les cuxas.
Interrogada si ella deposant jamés dix a la dita na
Antònia que li liuràs la dita fila major e manar l'hia a
Tarragona e diria que és sa naboda e hauria pleer ab
mossèn n'Albertí e ell fer li hia molt de bé. E dix que
no li dix jamés semblants paraules.
Interrogada si ella deposant dix a la dita Antònia que
pus que ella no li volia liurar la dita fila sua, que ella
menaria e
on perdria les
haver. E dix que may no dix semblants paraules ni
sap que s'és.
Interrogada si ella deposant conex na Bragada. E
dix que hoc.
Interrogada si ella deposant sab que la dita na Bregada
haja alguna filla. E dix que una na havia ben gallarda,
la qual és morta ara en aquestas mortedats, la
qual podia haver de
Interrogada si ella deposant vivint la dita fila de na
Bregada, appellada Eulàlia, dix a la dita na Bregada que
li prestàs sa fila e dormiria ab ella. E dix que no.
Interrogada si ella deposant induí a la dita na
Bregada ni ginyà aquella que liuràs la dita fila sua al dit
mossèn Albertí e que ela l'en faria bé pagar. E dix que
may ella deposant no li dix semblants paraules, que ans la
pregà que no entràs en sa casa, axí com no
Interrogada si ella deposant en naguna manera ha tractat
que lo dessús dit mossèn n'Albertí haja haüda carnalment
la dita Eulàlia. E dix que no.
Interrogada si ella deposant sab que lo dit mossèn n'Albertí
haja haüda la dessús dita Eulàlia e aquella haja despuncellade.
E dix que no y sab res.
I fou fet l'acarament de la dita Úrçola amb la dita
delada. I primer
la dita delade. E dix que hoc, que madona Trials havia
nom, e que stave ab mossèn Albertí e que ella era
aquella qui havia liürada al dit mossèn Albertí a ella testimoni.
I quasi en aquell instant matex fon lesta tota la
deposició de la dita Úrçola, present la dita na Trials e la
dita Úrçola e prohòmens.
E aquella acabada de legir, la dita Úrçola dix que les
coses contengudes en la dita sua deposició eren veres e
en aquellas perseverave. E la dita delada dix que no y havia
res de veritat ni sabia què
oynt les dites paraules. E començà de resitar; e rasità
gran tros de la dita sua deposició fort aregladament e ordonada
e ab cara ferma, dient a la dita na Trials, "¿Com
. E la dita na Trials dix que no
podets dir que no és ver e no sóts vós aquella que
a sopar sobre la stora e
lo lit de mossèn Albertí? Sert sí sóts! E vós ho feés,
e so que jo dic és veritat"
sabia què
amb la dita Joana, mare de la dita Úrçola.
si conexia la dita delada . E dix que "hoc, que
. E la dita na Trials dix:
na Trials ha nom e que ela és aquella qui ha feta desflorar
ma fila" "Guardats la ànima!"
E la dita Joana dix que ella deïa veritat. E de fet,
presents la dita Joana e la dita delade e los prohòmens
dessús dits, fou lesta tota la deposició de la dita Joana.
E fou interrogada si aquella e les coses contengudes en
aquella eren veres; e ab cara ferma dix que hoc, e que
tot so que havia dit en la dita sua deposició era veritat.
E la dita na Trials dix, quasi flacament, que no és ver res
que digués e que
ab grans crits e fort falonament e ab cara ferma, dient:
"Certes, jo dic veritat, e vós sóts aquella qui m'havets feta
. E la dita na
despuncellar ma filla e m'havets feta venir a gran vergonya
e deshonor; car, certes, mossèn Albertí no hu hagera
fet sinó a tracte e consell vostra. E vós sóts aquella
qui le us en volíets menar a Tarragona on lo dit mossèn
Albertí era, sinó que jo hu hé vedat. E, encara, que madona
Antònia Bagura m'ha dit que vós devíets liürar ma
filla per diners a
Trials respòs que no era veritat. E cascuna stec e perseverà
en son dit.
esmentada, alias Begura, testimoni citada i interrogada sobre
les coses denunciades a la cúria.
o
Trials, qui sta ab mossèn n'Albertí, caveller, en lo carrer
devallant de la Seu e ix com hom va al carrer dels Banys
Nous, vénc a la casa de sa mare de la testimoni
ab una tovallolla al coll, le qual portave lo bras faxat e
ab la falda del gramayó cubert, e dix a la mare de la
testimoni "Madona Begura, sapiats que
.
dada una pannada al bras, e veus com vaig faxada, que
no puc fer res; per què us prec quem prestets la una o abdues
de vostres filles que m'ajuden de fer lo lit de Mossèn
n'Albertí, car de fet que m'hajen ajudat les vos tremetré"
E la dita mare sua respòs a la dita na Trials que
no hu volia fer, car dupta havia que son marit, appellat en
Joan Albanell, no l'en reptàs cor menat li havia que no les
lexàs axir de casa. E la dita na Trials li respòs: "Udà,
. E de fet tant ginyà la dita na
madona, e no som vós e jo d'una terra? E no l'em podets
vós fiar? Car sobre ma fe que jo le us tornaré sana e
salva sens nagun perill"
Trials a la dita mara sua sots color de bona amor que
ella s'enmenà ella testimoni e sa germana Agnasó.
E com foren a casa del dessús dit mossèn Albertí, la
dita na Trialles féu muntar a ella testimoni e entrar en
l'estudi on lo dit mossèn n'Albertí stave. E dix-li: "Mossèn,
. E de fet girà les spatles, la dita na
ve-le-us ací"
Trials, e tencà les portes del dit studi, e lexà dins tencada
ella testimoni ensemps ab lo dit mossèn n'Albertí, lo qual,
lo dessús dit mossèn n'Albertí, vénc ves ella testimoni e
près-la en lo bras en basà-la. E ella testimoni comensà a
cridar grans crits dient: "Madona Trialles, obrits-me, que
E lo dit mossèn n'Albertí deïa:
anar me "Cala,
. E stant axí, lo dit mossèn n'Albertí,
cala! No has vergonya; que per ma fe may no víu fadrina
qui tal captaniment faés com tu. Car jo hé ja tenguda na
Úrçola, fila de la dona na Joana, quim pujave al coll e
brassave e
cridave axí com tu"
veent que ella testimoni cridave e plorave, va cridar a la
dita na Trials dient-li que obrís. E de fet la dita na Trials
obrí les portes del dit studi, les quals havia tencades ab
clau. E lo dit mossèn Albertí dix a la dita na Trialles:
"Prenets aquesta minyona e passats-la a la mia cambra"
.
E encontinent la dita na Trials près ella testimoni volent-la
menar en la cambra del dit mossèn n'Albertí
per forsa. E com ella testimoni ploràs e cridàs dient que
no y volia anar, la dita na Trials près ella testimoni per
les mans, e rossagant e ab gran forsa menà e mès en la
dita cambra a ella testimoni, lansant-la dins la dita cambra,
e ella testimoni donà del cap en terra. E la dita na
Trials tencà la dita cambra ab clau e anà-se
testimoni romàs dins plorant e cridant, dient-li: "Oh na
vella falsa, oh na vella falsa!"
E a cap d'stona la dita na Trials tornà e obrí la dita
cambra e portà una scudella de sopes a ella testimoni, e
ella testimoni dient-li que calàs e que menjàs, car
molt de bé
petita seria. E ella testimoni tanta era la ira que
havia que no pòc menjar, que ans donà les sopes a
que y havia. E aprés la dita na Trialles ab bones paraules
e ab affalagaments près ella testimoni e comensà-la de
despullar. E com ella testimoni no hu volgués consentir,
la dita na Trialles li va dar dues galtades, de què ella
testimoni cridà grans crits e plorà, e per forsa hac a sofferir
que la dita na Trials la despullà tota nua e mès-la
en lo lit de mossèn n'Albertí. E de fet dix la dita na
Trials al dit mossèn n'Albertí : "Mossèn, despullats-vos
. E puys parlà-li a la
tost e matets-vos al lit, que aquesta tecanya no starà
segura fins que vos li siats dessús"
orela què
dita na Trials havia gitada tota la companya de casa del
dit mossèn Albertí per ço que no sentissen los crits de
la testimoni e va tencar les portes de la carrera, e anà-se
E lo dit mossèn n'Albertí va
mès-se en lo lit ab ella testimoni. E de fet li muntà dessús
per forsa e hac-la carnalment, e li corrumpé ab gran
violensa sa verginitat, ella testimoni tostemps cridant:
"Via fos! Lexats-me anar, en mal guany!"
E lo dit mossèn
Albertí tapave la boca a ella testimoni per ço que no
cridàs en tant, que la cuydà offagar.
E com lo dit mossèn Albertí l'hac despuncellada e haüda,
va
ab molta sanc. E ella testimoni levà
dolor e affany e plorant, e vestí
féu-la seura en
no li era mester que
dita na Trials vénc, ja quasi en la vesprada, com totes les
dessús dites coses fossen stades fetes de sesta, e va donar
a sopar a ella testimoni moltó en ast.
E aprés despulà-la e mès-la en lo lit del dit mossèn
N'Albertí. E, com fos de nits, mossèn n'Albertí vénc e colgà
ab ella testimoni e volc-li muntar desús. E ella testimoni,
considerada la dolor e affany que ja havia passat
per la dita raó no li hu volc consentir, ans se va levar e
fugí plorant, e va
e va
plorant e jamagant, dient lo dit mossèn n'Albertí a ella
testimoni que calàs a mal guany, que la companya no hu
sentís. E axí passa tota la nit, que no la tocà.
E lo sentdemà no la lexà axir de la cambra, ans al
d'eprés_menjar lo dit mossèn n'Albertí vénc e ab gran forsa
près a ella testimoni e près-la e assec-la als peus del lit. E lo
dit mossèn n'Albertí, de peus, féu-lo-li una vegada. E tant
era la dolor e lo mal que ella testimoni passave, que deïa al
dit mossèn n'Albertí plorant a grans, crits: "En pagès mardós!
lexats-me anar a mal guany, que gran mal me feu!"
E puys, com vénc lo vespre, vénc la dita na Trials e
feeren despullar a ella testimoni. E la dita na Trials portà
aigua calda ab herbes e va levar les cames e les cuxes
al dit mossèn n'Albertí, e va-li raure lo pentanill. E aprés
va pendra ella testimoni tota nua e va-li levar la natura e
les cuxes e les cames. E puys mès ella testimoni en lo lit
del dit mossèn n'Albertí, e axí matex lo dit mossèn n'Albertí
se mès en lo dit lit. E ésser en lo dit lit, lo dit mossèn
n'Albertí muntà dessús ella testimoni e féu-lo-y una vegada;
e puys altra; però ella testimoni tanta era la dolor
que passave que tots temps plorave e cridave dient-li: "En
, e arapà
pagés mardós! lexats-ma star!"
E per lo matí la dita na Trials vénc e dix al
dit mossèn n'Albertí: "E doncs, mossèn, havets fet tota
E lo dit mossèn n'Albertí respòs:
res de bé?" "No, que
. E mès dix lo dit mossèn n'Albertí
la tecanya mardosa no vol star segura; que na Urçoleta
no se
a ella testimoni: "Vet com te va, que si tu no cridaves
.
e volies star segura e t'emprenyave, jo
no parria que jo t'hagués tocada"
E axí la tingeren tencada, que may no l'en lexaren
axir de la dita cambrea, per
darrer dia, al d'eprés_menjar, ella testimoni aguaytà que
no y hagués negun, e veé que no li havien tencat desús,
axí com solien, e que lo dit mossèn n'Albertí ni la dita na
Trials no y eren; isqué
cuytadament a casa de sa mare e rasità-li totes les dessús
dites coses. E la dita mare sua se près a plorar dient:
"Oh la vela alcavota! Tal obra ha feta ella a mi! Jo
E de fet la dita mare de la testimoni près lo
confiave axí com si fos ma jermana o ma mare, e ella m'ha
traïda!"
mantell e se n'anà baralar ab la dita Trials, però ella testimoni
no sab què li di com no y anàs.
E dix, més interrogada, que lo dit mossèn Albertí dix
a ella testimoni que la dita na Trials li havia menades
moltes altres fadrines, e assenialadament la dita Úrçola, e
la filla de na Bregada, appellada Eulàlia, e altra appellade
Claró, qui sta denant lo hostal de na Grodaya, e que
tota[s] les havia haüdes puncelles a tracta de la dita na
Trials. E lo dit mossèn n'Albertí deïa que la dita na Claró
tenia bones cuxes e que era bé plena.
de la dita delada amb la dita Domenja, que fou primer interrogada
si coneixia la dita delada,
denant. E dix que "hoc, mossèn, que na Trials ha nom e
. E la dita na Trials dix :
sta ab mossèn n'Albertí e ella és aquella qui
m'ha liurada a mossèn n'Albertí àvollment e falsa, e a
tracta d'ela lo dit mossèn Albertí m'ha haüda carnalment,
segons deposat hé dessús" "Quants
E la dita Domenja respòs :
dies has tu?" "No hu sabets,
vós?"
E de fet, presents la dessús dita na Trialles, e Domenja
e prohòmens dessús dits, e lo vager e jutge de la present
causa, fou lesta la deposició, de la dita Domenja. E fou interrogada
la dita Domenja si stave e persevera[va] en aquella.
E dix que hoc, e que aquella e les coses contengudes en
la dita sua deposició eren veres e contenien pura veritat. E
açò dix la dita Domengina ab cara ferma. E la dita na
Trials stec una gran pessa stant ab los ulls baxos tota
descolorida que no dix res. E aprés dix: "Di què
. E, la dita Domenja respòs ab fort
mas no dius veritat"
cara ferma girant-se fort abrivadament ves la dita Trials,
e dix: "So que jo dic és veritat, e vós ho sabets bé, cor
, resitant-li quasi tota la sua deposició. E la dita
vós sóts aquella qui vingués ab lo bras ligat ab una tovallolla
a casa de ma mare e
Albertí [en] scusa que us ajudàs, a ffer lo lit, e matés-me
en lo lit del dit mossèn n'Albertí, lo qual me hac per
forsa"
na Trials respòs e dix: "No sé què
E cascuna stec e perseverà en son dit.
dir!"
viuda de Bernat Begura, amb la dita delada.
interrogada ja ella testimoni si conexia la dita delada.
E dix que hoc, que na Trials ha nom, que masa la conex
per mal peccat, que sa fila li ha feta despuncellar, e que
sta ab mossèn n'Albertí. E encontinent, presents la dita
na Trials e lo honorable regent la vegueria, jutge e prohòmens,
fou lesta la deposició de la dita Antònia. E aquella
lesta, fou interrogada si persevera[va] en aquella e
les coses contengudes eren veres. E dix que hoc. E la dita
na Trials dix que no era pas ver. E la dita Antònia
ab cara ferma replicà e dix ab grans, crits "Osta, na
. E la dita na Trials dix:
veïa falsa alcavota! ¿No sou vós aquella qui m'havets alcavotajada
ma filla? Sert sí sóts, e vós l'em tragués de
casa sots color de bona amor e havets-l'em feta despunsalar
[per] m[ossèn] Albertí" "Dir
.
podets què us volets. A Déu me
E la dita Antònia dix: "Jo dic veritat e vós deïts
gran falsia. E Déus e géns saben que jo dic veritat, e vós,
na Trials ho sabets bé. ¿E no sabets vós si
le laxàs anar a Tarragona a mossèn n'Albertí, ma filla, e
E axí matex dix la dita Domenja a la dita na
que vós le y manaríeu com a fadrí e dir[í]eu là que seria
vostra nabot, e jo resposí-us que us en anàsets a mal
viatge? ¿E ara deïts que jo matexa la menave al dit mossèn
Albertí e que ma filla se embriagave? Sertes, vós ne
mentits!"
Trials: "Certes, hoc, vós ne mentits, ne vella falsa alcavota!"
E la dita Trials. dix: "Diets què us vullats, que jo
. E les dites mare e fila digeren ab cara ferma
dic veritat"
que ans deïa gran falsia e malvestat, e elles deían pura
veritat, e ella ho sabia bé. E la dita na Trials calà, e cascuna
stec e perseverà en son dit.
Dilluns, 20 de setembre de 1410, fou continuat el present
procés de la manera següent.
CRISTÒFOLA, muller de Francesc Squela, traginer, de
Villa de Menorca, testimoni citada, jurada i interrogada.
dix que qualsque
ella deposant stave a casa d'en Pere Colomer, mercader, qui
sta al córrer de la Mar [on] stave per serventa e asaldada.
E ella stant aquí bonament e casta, li vénc na Trialles
dient-li que se n'anàs ab ella, que no stave bé en aquella
casa e ella matria-la ab
dient-li encara que era tota carragada de poys;
e axí, que per amor de Déu que se n'anàs ab ella splugar
la hia, donant-li entanent que stave en casa de mossèn
Roger de Muncada. E ella testimoni a pregàries de la dita
na Trials, e a gin e a tracta seu, seguí-la, pensant que la
amenaria en casa del dit mossèn Roger. E la dita na Trials
menà a ella testimoni en lo hostal de na Gordeya on posave
mossèn n'Albertí, e mès-la en una cambra on lo dit
mossèn n'Albertí era, e lexà-la ab lo dit mossèn n'Albertí,
e anà-se
carnalment; però diu ella testimoni que si no fos lo
tracta de la dita na Trials, ella testimoni no hu haguera
consentit. E aprés ella testimoni se
Colomer e rasità les dites coses a aquell, lo qual dix: "Oh
de la vella alcavota, per lo cor de axí, la faré scobar!"
E aprés la dita na Trials tornà a parlar a ella testimoni,
e tant la ginyà que la féu axir de casa del dit en Colomer,
on stave bé e castament, e manà-le en lo dit hostal
on posave mossèn n'Albertí, e aquí ella testimonia stec
jorns, promatent-li que ella li faria fer molt de bé al dit
mossèn Albertí car de la almoyna d'en Coa li faria dar
tant que
prohometenses dessús dites que la dita na Trials e mossèn
n'Albertí li havien fetes no
en casa d'en Salvador Roure.
E a cap de alguns dies la dita na Trials vénc en casa
del dit Salvador Roure ab una tovalolla al coll on portave
lo bras embolicat, ab
E dix a ella testimoni que lo bras havia consumat
rossí qui li era caygut dessús, e axí que ella la pregave
que se n'anàs ab ella e que li aydàs a fer lo lit del dit mossèn
n'Albertí, car ell era a la torra del senyor rey e no
y havia negun qui li aydàs, e que tentost se
de fet la dita na Trials s'enmenà ella testimoni a la casa
del dit mossèn Albertí e jagué-y aquella nit. E trobà que
no era ver que lo dit mossèn Albertí fos en la dita torra,
ans era en casa, e jac ab ella testimoni aquella nit.
E moltes d'altres vegades diu ella testimoni que le y
menà promatent-li molt de bé, ço que no ha haüt. E com
les vaïnes veïen algunes veus que la dita na Trials s'enmenave
a ella testimoni deïen: "E a on menau aquexa
E la dita na Trials deïa:
jova, na profembra?" "Ma naboda
.
és, e axí lexats-la star, que bé pot anar al meu costat,
que null hom no la guardarà ten bé com jo"
E aprés diu ella testimoni que la, dita na Trials feïa
mercaderia de la testimoni. E de fet la liurà a
lo qual és ardiaca de Bellxí e posave en casa de
na Vallbriga, e promès-li, la dita na Trials, que li faria
dar
solament que y dormís una nit. E ella testimoni hi dormí
la dita nit a tracta de la dita na Trials, però no n'hac diner
ni malla, ans com ella testimoni demanave a la dita
na Trials que la pagàs la dita na Trials responia: "Calau,
. E ella testimoni attanent que lo
que jo us faré pagar"
dit ardiaca li havia dit que ell li tramatria
na Trials e que aprés hauria los altres, tenia gran cuyta,
e bascà a la dita na Trials que la pagàs. E, per la dita raó
la dita na Trials aportà a ela testimoni una vànova e
cobribanc e qualsque una cana de drap de bruneta, dient
a ella testimoni que hu matés penyora, si diners havia
mester, e ella entretant racaptar li hia ab mossèn l'ardiaca
los dits diners. E de fet ella testimoni mès les dites robas
penyora a n'Andreu Lorens, cap de guayta,
Ítem dix, més interrogada, que la dita na Trials dix a
ella testimoni una e moltes veus que lo dit mossèn n'Albertí
havia haüdes carnalment bé
e asenyaladament li dix que lo dit mossèn n'Albertí
se jaïa ab una minyona appellade Úrçola, filla de na Joana
valenciana, e ab una altra, filla de na Begura. E creu ella
testimoni que la dita na Trials ho tractave tot així com
havia fet d'ella testimoni.
E encara, dix més ella testimoni, que la dita na Trials
li havia dit que com lo dit mossèn n'Albertí se jaïa ab la
dita Úrçola, que la dita Úrçola cridave a grans crits: "Via
, dient-li més:
fos!" "Fill de bagassa, lexats-me anar a mal
guany, que mal me feu!"
Ítem, més interrogada, diu ella testimoni que ha oÿt
dir a na Bregada que la dita na Trials li vénc que li prestàs
sa filla que jagués ab ella, que mal tenia al musclo, e
fer li hia compeny[i]a. E que la dita na Bregada may no
la li volc fiar ni atorgar; però aprés ha oÿt dir a na Bosca
que la dita na Trials havia mesa la dita filla de na
Bregada en la cambra de mossèn n'Albertí, lo qual féu son
esforç de haver-la, però que la dita infanta no hu havia
volgut soffarir, e que per la dita raó la dita infanta près
ten gran ragirament que de fet encontinent fou ma[la]lta
e de aquella malaltia morí, però ella testimoni no sab si
morí per la dita raó.
E sab ella testimoni que la dita na Trials és una gran
alcavota e que ha bé
ella testimoni per tal com la conex gran temps ha, e ja
en Mallorca no feya alre, e axí matex per ço com ha alcavotejade
e desviada ella testimoni.
Caterina, viuda de Bernat Trialls, de consentiment del cojutge,
presents l'honorable veguer i els prohoms esmentats,
fou reinterrogada per Domingo Escrivà, jutge, de
la manera següent. I primer fou interrogada
conex na
E dix que hoc, bé la conex car ella deposant la ha vista
bordeta poca nodrir en lo monastir de Santa Clara en
Manorca.
Interrogada si ella deposant ha altra conexensa de la
dita
venir en casa de madona Gordeya e no sabia què
E ella deposant, per honor de Déu, féu-la anar en casa d'en
Sabet, donant-li entanent que era sa neboda, a ell e a
tothom.
Interrogada si ella deposant sab ni ha oÿt dir que la
dita
E dix que hoc, e que la dita
Interrogada si ella deposant sab ni ha oÿt dir que la
dita
Pere Colomer. E dix que no y sab res, "però demanatzs-ho
.
a la muller del dit Pere Colomer"
Interrogada si ella deposant ha tractat o ginyat en
alguna manera que la dita
Pere Colomer volent-la liurar per diners o en altra manera
a naguna persona. E dix que no.
Interrogada si ella deposant ha menada la dita
a casa de mossèn Albertí per liurar-la en aquell
carnalment, e promatent-li que li faria molt de bé, dix
que no.
Interrogada si ella deposant, stant la dita
a casa d'en Salvador Roura, vénc per induir aquella que
anàs dormir ab lo dit mossèn n'Albertí, dix que no. Bé és
ver que com la havia master a faenes le y menave e li
ajudave a fer bugades e ço que y havia master.
Interrogada si ella deposant, com la dita
entrave e axia en casa del dit mossèn n'Albertí, sab que
aquell jagués ab la dita
entrave en la cambra del dit mossèn n'Albertí e y jaïa,
però si lo y faïa o no lo y faïa, ella deposant no
hu sab.
Interrogada si ella deposant ha liurada la dita
per
l'ardiaca de Bellxí a peccat de carnalitat dient que era sa
naboda e que
Interrogada si ella deposant ab una tovallolla al coll,
fexat lo bras, ab una pell de conill al musclo, vénc a la
dita
dient-li que lo bras tenia afolat e que la pregave que y
anàs per ajudar-li a ffer lo lit de mossèn Albertí, dient-li
més, que lo dit mossèn Albertí era a la torra del rey e
que tentost se
en anantaniment, ni en res, ella deposant no ha semblants
coses. Bé que
que la dita
mas ella deposant no tenia lo bras fexat, sinó lo
coll, on havia la glànola.
Interrogada si la dita
nul temps que li donàs los
dessús dit ardiaca li havia promesos com lo dessús dit
ardiaca li havia dit que
com hac dormit ab la [la] [dita]
null temps la dita
ni mala, ni sab que lo dit ardiaca li
sab ella deposant què s'és; are
Interrogada per què donà ella deposant una vànova e
E dix que, per ço com la dita
crua, li donà o prestà les dites robes, per ço que les matés
penyora e que se
diners qui li devien venir de Manorca. E aprés una monja
appellade sor Vilara, abedesa de les, manoretes, li tramès
les dites robes ni ella deposant no les ha pogudes haver.
Interrogada si ella deposant dix a la dita
que prengués les dessús dites robes e que les matés penyora,
segons dit ha, e que entretant ela recaptaria
o
dix que diables s'enporten la sua ànima si és ver , ni si ella
deposant li dix axò.
Interrogada si ella deposant sab ni ha oÿt dir que la
dita
mossèn n'Albertí, ab lo dit mossèn n'Albertí, una infanta
appellada Úrçola, fila de dona Joana la valencia[na].
E dix que bé ha oÿdes dir les dites coses a la dita
mas que ella deposant may no hu víu ni
que ans ella deposant ne raptave la dita
ne deïa res.
Interrogada si ella deposant ha dit e confessat a la dessús
dita
dessús dit mossèn Albertí, e que com aquell dit mossèn Albertí
lo y faïa la dita Úrçola cridave "Via fos! Via fors!, en
E dix
fill de baxassa, lexau-me anar, que mal me feu!"
que no n'ha seny ni mamòria ni per null temps no hu dix
ni hu oý.
Interrogada si ella deposant ha dit e confessat a la
dita
carnalment la filla de na Begura entrevinent-hi ella deposant
e que axí matex cridàs "Via fos!"
dient que mal li
faïa. E dix que may ella deposant dix les dites coses a
la dita
parlàs.
Cristòfola amb la dita delada. I fou interrogada la dita
delada si coneixia la dita Cristòfola. I digué que sí. I aleshores,
present l'honorable veguer, jutge i prohoms esmentats
com també les dites delada i Cristòfola, fou llegida
la declaració de la dita Cristòfola. Un cop llegida la declaració
sencera, la dita Cristòfola digué que aquella declaració
i les coses que hi eren contingudes eren veritat i
sontenien pura veritat.
ver. E la dita
la dita delada : "Ver és ço que jo hé dit e dic"
, comensant-li
resitar sa deposició e de pas en pas li deïa: "Si jo dic
. E la dita delada dix:
falsia, desmantiu-me
dir lo contrari" "E qui us desmentiria
. E la dita
que ten alt volau? Lexau-la dir, mossèn, que no
sab què
ferma: "Certes, so que jo dic és veritat"
, e encara, més
avant: "Car jo víu que una fadrina de Vilafranca, de edat
, e de fet ho hagera fet, sinó que la dita Bosca lo
de
vós —dient-ho a la dita na Trials— le us en volíeu menar
en casa del dit mossèn n'Albertí per liurar-la en
aquell"
y vedà. "E encara, que vós havets promesos
, per raó
a tothom qui
de la qüestió que era denant mister Domingo Scrivà
sobre les penyores de què la dita delade e
debat, e per les paraules que la dita
a la dita delade com la hagués cridada en presència del
dit jutge "bagassa alcavota"
, "e en Cardona, àlias Gat,
. E la dita na Trials dix:
m'ho ha dit" "Certes, tu dius falsia"
.
E la dita
dita na Trials dix e raplicà e dix que era ver que la filla
de madona Bosca dix a ela deposant, mostrant-li una
fadrina que seïa a la porta: "la qual no ha clam ni
e ella deposant dix:
consell" "A honor de Déu, jo li faré
; e en açò vénc
caritat e almoyna"
E la dita na
ver, que ans la filla de la dita na Bosca havia dit a ella
testimoni que la dita na Trials havia fet tot son esforç
de menar-se
n'Albertí, sinó que ella e sa mare lo y havien vedat. E la
dita na Trials dix que no era veritat, però que
madona Bosca e sa filla. E la dita
ço que ella havia deposat era veritat. E cascuna stec e
perseverà en son dit.
Barcelona, testimoni citada, jurada i interrogada.
ella testimoni
del dit mossèn n'Albertí, lo qual [la] tenia en lo hostal
de na Gordeya, una dona appellada
fort maravellade. E avellà-se
dona na Guordeya ne faïa noves e deïa a na Trialles:
"¿E a què diables me menau aquexa dona?"
E la dita na
Trials vénc ves ella testimoni dient si trobaria
que logàs per la dita
ella testimoni dix-li: "¿E què diables les volets aquexes
E la dita na Trials li respòs:
dones?" "Cor planc la mesquina
.
de fadrina"
E, més interrogada, dix ella testimoni que la dita Trials
era venguda a casa de na Joana la valenciana ab lo bras
ligat ab una tovallolla dient que y havia mal e que li
pregave que li prestàs sa filla que li aydàs. E açò ha oÿt
dir ella testimoni al veïnat, e en aquesta scusa ha liurada,
la dita na Trials, la dita infanta al dit mossèn n'Albertí.
E açò ha oÿt dir a tot lo veïnat.
Dix, més interrogada, que ella testimoni no sab ni ha
oyt dir que la dita Trials empràs la dita Agnesó ni digués
a ella testimoni que la li lexàs.
Dimecres, 23 de setembre de 1410, fou continuat
el present procés de la manera següent.
FRANCESCA, àlias Mingueta, viuda de Minguet de Renda,
cassador del senyor rei, testimoni.
prop passada en la Sentmana Santa, passant per lo
carrer del Vidre encontrà la dona na Trials ab spardenyes
als peus e ab un fill de paternostres larchs de làgrames de
Deviu la qual parlave ab la dona na Toda. E ella testimoni
aturà-s'hi e dix a la dita Toda e a una altra dona
del veïnat: e quina dona era, la dita na Trials. Las quals
resposeren a ela testimoni que una santa dona baguina
era, e que la havia pregada, la dita Toda, que li donàs loc
una hora de la nit dins la sua cambra on se pogués batre
la nit del Divendres Sant, "e trobarets, madona, que és
. E ela testimoni
dona que fa molta de almoyna e molt de bé"
acostà "Madona,
. E la dita na Trials li respòs:
sapiats que jo hé una filleta la qual és encartada e no hé
lo axovar, ans lo acapte entre Déus e bones gents qui m'hi
ajuden per reverència de Déus. E han-me dit que vós féts
de grans almoynes en diverses locs. Volrie-us pregar que per
reverència de Déus me ajudàsets que
adjutori per tal que jo pogués complir lo matrimoni
de la dita filla mia" "Madona,
. E ella testimoni dix-li:
veja jo vostra filla" "Madona,
. E la dita na Trials li dix:
a casa és" "Anem-hi, que jo la
. E axí
vull veure. Matests-vos
e seguir vos hé"
casa de la testimoni e la dita na Trials hac vista la dita
filla sua dix a ella testimoni "Madona, pus jo hé
. E anà-se
vista vostra filla, prou ne passaran aquests dies sants, e
en les festes de Pasca jo
almoyna que vós ne serets contenta"
E aprés, en les dites festes de Pasca, la dita na Trials
tornà en la casa de la testimoni e dix-li: "Madona, jo hé
.
parlat ab
appellat mossèn n'Albertí, lo qual ha a donar
Jo faré per guisa que ell vos ajudarà e us faré dar
que jo us diré, mas jurar m'heu que me
E ella testimoni, pensant que la dita na Trials fos dona
de bé, attanent que anave vestida com a baguina, dix e
promès a la dita na Trials que ella testimoni la tendria
secreta e que digués què
"Madona, vós haurets a liurar vostra filla al dit mossèn
n'Albertí, e jo fer vos hé dar les dites
faré fer molt de bé a vós e [a] la dita fadrina qui
porà entrar en bon loc. E tractaré ab mossèn, car bestant
hi és, que aquex matrimoni se desfarà e fer-li hem dar
altre marit millor que aquex. E encara que us faré una
madecina que parrà com vendrà al marit, que sia puncella,
. E com ella testimoni
e haurà prou què fer lo marit de haver-le. E us daré
manera com lensareu sanc en los lençols, car
vós pendreu
de colom; e la primera nit, com lo marit haurà haüda
la fadrina, vós entrarets en la cambra primera e per scusa
de ragonèxer los lençols sclaffarets lo gavaig e dareu
entanent que la ha haüda puncella"
se esquivàs de les dites coses e diguès a la dita na Trials:
"Ay madona! E com me podets dir semblants paraules?
Dient-li més:
E vós, qui anats en hàbit de baguina e par que siats bona
dona, ¿e com me guosats vós dir això.?"
"¿E seré jo alcavota de ma filla? E jo meraxeria, si y
. E la dita na Trials dix a
consentia, que jo fos cremada"
la testimoni passant-li les mans per les spatles, affalagant
ella testimoni e induint-la en fer les dites coses, dix-li:
"Ma filla, bon dia vos és vengut vuy, no duptes en res,
. E ella testimoni li respòs:
que nagun no hu sabrà. E aquest és hom de bé e és gran
senyor, que la ragina ni al rey ne al papa no fan res sens
ell. E sapiats que de honrades dones de aquesta ciutat li
han liurades ses filles, e jo les li hé menades, de què han
aconseguit molt de bé. E asenyaladament ha haüda una
fadrina —a pparer de la testimoni appellade Eulàlia, la
qual és morta—, e la mare matexa le y manave
algunes veus e n'havia bona renda. E axí no, duptets en
res; féts-ho, e no duptets, car bona vos sóts levade, e
creets-me, car molt de bé vos sta app[ar]ellat si vós féts
ço que jo us dic" "Cremada sia
. E lavòs veent la dita na Trials que no podia regirar
la mare qui semblants coses faeest. E no plàgia a Déus
que semblants coses jo consentís per quants diners ha al
món"
a ella testimoni ne enduir-la en les dessús dites coses, dix
a ella testimoni "Ma fina, per què
i vós matexa e parlarets ab mossèn n'Albertí, e encara
que axò no vullats fer, dar-vos ha per ventura queucom"
.
E ella testimoni ensemps ab la dita Trials anà a la casa
del dit mossèn n'Albertí.
E com fou là dix-li: "Mossèn, entès hé que vós havets
. E lo dit
affer d'una almoyna que és per puncelles a maridar. Venie-us
a supplicar que per reverència de Déu vos me volguéssets
ajudar a una filla que jo hé encartada"
mossèn n'Albertí li respòs: "Madona, si vós me lexats
E ella testimoni
vostra filla que jo n'haja mon pleer, jo le us maridaré honradament
e li faré molt de bé."
li respòs: "Udà, mossèn, ¿e són paraules de semblant
. E lo dit mossèn n'Albertí
hom que vós sóts, aquexes? No plàcia a Déu que jo faeés
semblants coses, ans fos jo cremada. E encara que jo fos
ten fola que jo ho volgués fer, la fadrina no hu consentria.
De mi, mossèn, podets fer ço que us plàcia, mas de la
fadrina verament no hu consentria"
respòs: "Madona, de dones jo tantes n'hé com de
. E lo dit mossèn n'Albertí e la dita na, Trials digeren
cabells al cap, e no vull sinó fadrines; e àm més que
costen més que no menys, car no m'asalt sinó de carn
jova"
a ella testimoni "Vaja, que bé y tindrem manera
Dient més la dita na Trials:
en azò!" "Jugant e burlant
. E ella testimoni
la matrem en la cambra ab mossèn e ell sabrà què se haurà
a fer e dar-li ha de belles joyes"
dix que no plagués a Déu que semblants coses consentís.
E près se filla per la mà e volc-se
n'Albertí féu-li dar a beura. E puys ella testimoni
anà-se
axia de la casa, la dita na Trials li vénc carrera e dix a
ella testimoni "Ma filla, no diguéssets res de aquestes
.
coses a negun, e calats-vos-en; e pansats-vos-hi, car si us
volets, més bé haurets que may no hagués, e vós e la fadrina"
E ella testimoni anà-se
sa casa.
E a cap de dies la dita na Trials tornà a ella testimoni
dient-li què havia acordat, e que faés ço que ella li consellave,
car molt de bé hauria. E ella testimoni
respòs-li que si moltes de vegades lo y tornave a dir que
ella testimoni ho diria a la cort e al fiscal, e que l'en faria
castigar; e que bé
altàs, manant semblants tractes. E la dita na Trials li
respòs que Déus li salvàs son senyor, que ella l'en presave
bé poc —dient-ho de mossèn Albertí—. E ella testimoni
li dix que si no hagués que perdre que ella li faerà dar una
coltellada per la cara. E de fet se partiren mal, e puys no
s'han parlat.
E, aprés, diu ella testimoni que ha oÿt dir a la dita
fila sua que la dita na Trials ab affalagaments la se n'havia
menada de casa de sa maestre en casa del dit mossèn
n'Albertí e li havia dats molts dàtils e a beura. E com
ella testimoni l'en raptàs perquè y era anada, aquella li
respòs que no y era muntada, que molts hòmens hi havia;
però ella testimoni ha dupte que lavòs la dita na Trials
no liuràs la dita fila sua al dit mossèn n'Albertí; però
que pregave mossèn lo vaguer que la faeés ragonèxer, car
ella sabia certament que sa filla devia ésser casta e bona
si doncs lo dit mossèn n'Albertí en la dessús dita manera
no la havia haüda, de què ella testimoni ne sta en dupte,
havent sospita que pus que la dita na Trials no pòc acabar
les dites coses ab ella testimoni que no hu haja acabat
ab la dita sa maestra, muller d'en Jacme Salvador,
argenter.
ISABEL, filla de Minguet, de Renda, difunt,
cassador del senyor rei, testimoni citada, jurada i interrogada.
E dix ésser ver que ella testimoni stant ab sa maestre
appellade Caterina, muller d'en Jacme Salvador, argenter,
li vénc moltes veus la dita na Trials dient-li: "Ma
, dient-li
filla, ¿vols venir ab mi e vouràs jo
més, que li daria moltes cosas, pa e fruyta, e dàtils e tot
so que master hagués, e que
fer compte de la sua casa com de sa mare. E axí que
y anàs a vesitar-la. E ella testimoni deïa: "Grans mercès,
.
madona, que no
Bé és ver que
casa del dit mossèn n'Albertí e com fou en la entrada dix-li
que si no y hagués negun demunt, que ella li donara
dàtils; e moltes de vegades la ha affalagada que anàs en
la dita casa, e ella testimoni no hu volc fer per ço com sa
maestra li havia dit que la dita na Trials era una gran
alcavota, e ja que se mare li havia menat que no y entràs,
e ja ella testimoni que n'havia sentiment, car
e sa mare, a tracte de la dita na Trials, anaren a casa del
dit mossèn n'Albertí, e lo dit mossèn n'Albertí e la dita
na Trials deían a la dita mare sua que si
ella testimoni que li darien
lo matrimoni que sa mare havia fet, e que li darien
altre marit millor, ço que la dita mare sua no volc consentir.
E per la dita raó ela havia en so[s]pita la dita na
Trias e no s'hi volia fiar.
BRUNISSÈN, muller de mestre Llucià Colomines, testimoni
citada, jurada i interrogada.
testimoni ha h[a]üda conaxensa de la dita na Trialles per
ço com dave entanent en son marit que ella era de la illa
de Mallorca e del linatge dels Tarins, que és
E per aquella, raó la acollí alguns vespres en casa
per dormir com mossèn n'Albertí fos a Tarragona. E aprés
oý fort mala fama en lo carrer de la dita na Trials com
diguessen que era alcavota.
E ell[a] testimoni
barrallave ab la dita na Trials dient-li que ella havia alcavotajada
la dita
E aprés ella testimoni ha oÿt dir e
nabot de la dita na Trials, lo qual solia star en casa del
dit mossèn n'Albertí, li havia dit que la dita na Trialles
havia liurades quatre fadrines poques al dit mossèn Albertí,
e tal testimoni deïa lo dit en Bosc que li faria. E
ella testimoni sabent les dites coses és-sa lunyade de la
dita na Trials e li ha sabut greu com li era entrada en
casa.
Ítem, més interrogada, dix que ha oÿt dir al dit Bosc e
a na
asenyaladament dues fadrines al dit mossèn n'Albertí,
ço són, na Urçoleta, filla de la valenciana, e na Eulàlia,
filla de na Bregada, la qual Eulàlia és morta de glànola,
segons dien.
TODA, muller de Francesc. Mercer, escrivà de la ciutat de
Barcelona, testimoni citada, jurada i interrogada dir la
veritat que sàpiga.
prop passada, o fo lo Dimecres o lo Dijous Sant, la dita
na Trials vénc en lo carrer del Vidre on ella testimoni sta.
E com, fo endret de la sua porta demanà a ella
testimoni si hi havia en lo carrer alguna casa a loger. E
ella testimoni li respòs: "E volets-la per vós?"
E la dita
na Trials li dix que hoc, però que no la volia sinó per dos
o per
doncs de alguns ciutadans que
del Divendres Sant. E ella testimoni li respòs: "Vós no y
.
trobaríets casa per axò, mas per reverència de Déu e per
amor de vós jo us prestaré una cambra dins ma casa"
E la dita la Trials li respòs: "Madona, gran pleer me
. E ella testimoni
fareu, e jo us en daré ço que us vullats"
li dix que no "Doncs —dix la dita na Trials—,
. E ella testimoni li dix:
si us plaurà, dats-me la clau de la porta de la carrera, de
manera que jo puxa entrar ab aquelles que y manera tota
hora que "No faré, madona,
. E la dita na Trials dix:
car jo vull veure si m'hie matreu hòmens o dones, e vull
veura qui m'entrarà ni m'axirà de casa, e specialment de
nits" "Madona, tals persones són
.
que no
E ella testimoni dix: "No m'ho prèu, car tenpoc jo no us
. E en açò
laxaré ma cambra ni menys vos daré la clau"
na Mingueta vénc e apartà
e anaren-se
havia dit a ela testimoni que volia la dita na Trials
alí, e ela testimoni li racità les dites coses. E la dita na
Mingueta dix: "Jo li laxaré ma cambra"
. E la dita na Trials
posant-se les mans sobre les orelles dix: "Oh, Déus me guart
de temptació!"
de veïa, de la ciutat de Barcelona, testimoni citada, jurada
i interrogada.
prop passada, e a vijares d'ella testimoni era lo Dijous Sant,
una dona qui anave ab spardenyes als peus e ab gran fill
de paternostres de làgrames, a la qual deïen na Trials,
segons oý dir ella testimoni en lo vaïnat, vénc en lo carrer
del Vidra on ella testimoni sta, e dix a madona Toda, qui
sta denant casa de la testimoni, si havia en la carrera alguna
casa a loguer. E la dita Toda li respòs: "E volets-la
E la dita na Trials li dix que hoc, però que no
per vós?"
la volia sinó per dos o per tres jorns, car solament la volia
per algunes bones dones qui
Sant, e que les dites dones hi vendrien aquella nit
e
E la dita na Toda li respòs que no y havia casa
a loguer, mas que per reverència de Déu que ella li prestaria
sa cambra. E la dita na Trials respòs: "De Déu ne
. E la dita Toda li respòs que no
hajats bon guardó, madona, gran pleer me
en daré ço que
volia res. E lavós la dita na Trials li respòs: "Madona, pus
. E la dita na
tanta de gràcia [a] hom féts, dar m'hets la clau de la porta
forana per ço que jo puxa entrar en casa ab les dones que y
manaré aquella hora que
Toda li respòs que no la li prestaria, que ella vouria qui li
entraria ni axiria en casa sua, ni si li matria en casa hòmens
o dones, e en special de nits. E la dita na Trials li
respòs que tals persones eren que no
ni a negú, ni ella no les podia veura. E la dita na Toda li
respòs: "Doncs no m'ho prèu, que jo no us laxaré la cambra
. E stant sobre aquestes noves na Mingueta
ni la clau"
vénc e parlà ab la dita Trials de què
anaren-se
aquella dona —dient-ho de la dita na Trials—; e la
dita Toda dix: "Aquesta dona —dient-ho de na Trials—
. E la dita Mingueta
vol una cambra en què
li respòs que ella li laxaria sa cambra. E lavòs na Trials
posà "Oh, Déus me guart de
, e anà-se
mal e de temptació!"
dessús ha dit; e àls no y sab.
ANDREU D'OLIVELLA, teixidor de draps de lli i ara cap
de guaita de la ciutat de Barcelona, testimoni citat, jurat i
interrogat.
setembre del present any, a vespra, ell testimoni
com a cap de guayta dessús dit, de co[n]sell de mossèn
Domingo Scrivà, jutge de la present causa, anà a casa de
mossèn n'Albertí per pendre la dona na Trials, la qual stave
ab lo dit mossèn n'Albertí. E com la dita dona se fos
amagada e ell testimoni volgués pendre scorcol del dit alberc,
lo dit mossèn n'Albertí li dix que no hu faeés, que
no era de son for ni del veguer, car negun no havia a
veura en ell sinó lo governador. E ell testimoni li respòs:
"Mossèn, lo governador no és así ni en tota la vagueria
. E
e son offici así no s'axercex, e lo vaguer, a present,
hic és major e veu sobre aquells qui en Barcelona habiten.
E jo de manament del veguer e de consell de son jutge
fas açò, que com a Olivella ja us faria honor e pleer"
com lo saig volgués entrar ab lum en la cuyna, lo dit
mossèn Àlbertí respòs: "Ara, beneyt sia Déu, que jo hé
. E ell testimoni respòs:
vista hora que si jo hagués tonta companya com jo hé ja
haüda, jo us hic arruxare tots"
"Mossèn, no faésseu, que molt arreríeu, e jo creu que vós
.
no comensareu ço que los vostres jamés no acostumaren"
E per les dites paraules ell testimoni stec, que no féu lo
dit scorcoll. E aprés vénc mossèn Berenguer d'Olms, e
present aquell lo dit mossèn Albertí tornà resitar les
dites coses, lo qual mossèn Berenguer d'Olms li respòs: "Mossèn,
.
no fassats, que gran arrada faríets, que los officials de
así poden entrar e scorcollar e axir en casa de quisvulla,
e aquesta ciutat no és semblant de Mallorca"
jurat i interrogat dir la veritat que sàpiga sobre
les coses ací contingudes i denunciades a la cúria i sobre
aquelles altres de què serà interrogat.
en lo mes de maig prop passat la dita na Trialles, segons
la sua dona, appellade Antònia, li dix, vénc a la casa de
la dita Antònia ab lo braç fexat ab une tovallola al coll
dient-li: "Madona, un rossí m'ha donade una pernada e
. E la dita Antònia
jo no puc fer lits ni puc levar les scudelles ni puc fer res.
Prec-vos que
m'han, car no
dix que no hu poria fer, que ell[a] les havia mester.
E la dita Trialles dix a la dita fedrina: "Non vols tu venir
E la dita fedrina dix-li:
ab mi?" "No y vull jo anar"
. E
la dita Trialles dix-li: "Per Déu!, ab mi te n'iràs, tu e ta
. E la dita
jerinana, e aydar m'heu a ffer los lits e a levar les scudelles;
e despuys jo dar-vos hé de bones cireres"
Antònia dix-li que, per Déu, no hu farien, e la dita Trialles
dix: "Bé les me podeu lexar que vagen ab mi, pus que jo
. E la dita Trialles amenà-sse
vinc en casa vostra"
dites fedrines.
E ell testimoni a cap d'stona vénc a la dita casa d'ell
testimoni e stant aquí dix a la dita Antònia: "On són
E la dita Antònia dix:
aquestes fedrines?" "Na Trilalles
. E ell testimoni sabent
les se n'ha amenades a despit meu per ço que li ajuden a
ffer los lits e a levar les scudelles"
que era de la terra de lla Antònia, e confiant que fos bona
dona e profembre, no se
dix a la dita Antònia: "Com jurquen tant a venir, les minyones?"
E la dita Antònia dix: "Ver vós deïts, que massa
. E la dita Antònia anà a casa del dit mossèn
se stan"
n'Albertic on la dita na Trialles stave e cridà les dites
minyones de la porta. E la dita Trialles avellà
e dix: "Madona, no crideu, que demunt ha hostes, e són
. E la dita Antònia
hòmens de bé, e jo hé-les mester ara; per què us prec que
les me lexeu ara, que en bon loc són"
tornà-sse
E mentre se dinaven vénc la menor de les dites fedrines,
appellade Agnesó, e ell testimoni e la dita Antònia
digueren a la dita n'Agnesó: "On és te jermana?"
E la dita
Agnesó dix: "Madona, na Trialles le s'ha aturade que li
. E en açò
ajut, e són-se
dit la dita na Tríalles que jo que me
fou vespre.
E en lo dit vespre la dita na Trialles vénc a la dita
Antònia dient-li: "Madona, què us hi calia anar cridar vostra
.
filla? que en bon loc és mentre ab mi sia. Lexats l'estar
mi menjerà e beurà e jeurà, que no
E la dita Antònia, confiant de la dita na Trialles lexa-la-l'hi
star.
E lo sentdemà ell testimoni dix a la dita Antònia: "E
E la [di]ta Antònia
com no féu tornar aquella fedrina?"
li respòs: "Per me fe, susara hi iré"
. E de fet hi anà e
dix que havia dit a la dita na Trialles que li fes devellar la
dita filla sua. E la dita na Trialles respòs a la dita Antònia:
"Té mal dic. Què us hi cal venir tantes vegades? E
.
no confiau de mi? Lexats-la star, que no pendrà mal ni
dapnatge ni deshonor mentre que sia así ab mi"
E lo tercer jorn, per lo matí, la dita fedrina, appellade
Domengina, fugí de casa del dit mossèn n'Albertic
e vénc-se
plorosa e desestruga; e ab grans crits e plors, present ell
testimoni, la dita Domengina, le qual no
caxnes, ans anave tota exeuguade e descolorida, dix a la
dita mara sua: "Madona mara, mala són anade ab na Trialles,
cor sapiats que ella m'ha mesa per forsa en la cambre
de mossèn n'Albertic e ha
ha
"Via fos!"
e plorave. E aprés lo dit mossèn n'Albertic
se gità ab un [cosset] blanc en lo lit e muntà
e ha-m'ho fet per forsa tapant-me la boca per ço que
no cridàs, aytant, que m'ha cuydada alfagar, e m'ha tota
trenqu[a] de e uberta; e com jo, axí com mils podia, cridàs
"Via fos!", tots temps plorant per lo gran mal que
lo dit mossèn n'Albertic me prometia que
bossa de florins", —e de fet la li mostrà—, "e sapiats,
. E de fet la dita Antònia
madona, que tots aquests
tenquade en la cambre per forsa"
regonec la dita Domengina e trobà-la tota sangonosa e cunsomada
e finalment desponsellade; e que levors ell testimoni
dix: "Oh la vella alcavota! Per lo cor de aytal Senyor,
. E
si jo le trop, jo li daré une coltellade per la cara
o li faré córrer la vila ab de grans assots"
de fet ell testimoni era en prepòsit que si la tropàs que li
donàs une coltellade per la cara. E axí matex la dita Antònia
iversosament anà a la dita na Trialles dient-li: "Na
E la dita na Trialles respòs:
vella bagassa alcavota, tal joc havets fet de ma filla! No
confiave jo ten poc de vós!"
"Xit, xit, no cridets, que no faríets sinó que difameríets
. E que exí, barelant, partiren-se.
vós metexa e vostra filla; e si callats jo faré que mossèn
n'Albertic li donarà cent
de dar a Carnestoltes"
E aprés, un jorn, ell testimoni encontrà la dita na
Trialles a la casa de la dita Antònia, on se era mudade, e
ell testimoni dix a la dita na Trialles: "Udè, na bagassa,
E la dita na Trialles féu a ell testimoni
i encara hic venits? Per lo cul de eytal, jo us donaré une
coltellade per la cara!"
une figa, dient-li que poc lo presave, "que jo le us
, volent dir que
jugaré"
E aquella nit matexa que les dites noves foren entre
ell testimoni e la dita na Trialles la dita Antònia dix a ell
testimoni que
sí metex, car la dita Trialles havia promes que
acoltellejar a son nebot e a d'altres.
E a cap de
de la dita na, Trialles, lo qual stave en casa del dit mossèn
n'Albertic, aquí, denant lo Pi, e dix-li: "Dit m'han que
. E lo dit nebot dix:
vós me menessats" "E per què?"
E ell
testimoni dix-li: "Per lo fet de la vella bagassa alcavota
. E lo dit nebot respòs:
de vostra tia" "Oh de la vella alcavota!
. E l'endemà, aprés, oý
Bé merexeria tot mal. Mas prec-vos, per amor de
mi, que hu lexets anar"
dir a alguns que per aquesta alcavoteria e per moltes altres
que fetes havia l'han presa, e que és fama per tota
la ciutat que la dita Trialles és une gran alcavota. E àls
dix sobre les dites [coses] no saber.
[Dimecres], primer d'octubre de 1410.
GUILLEM BOSC, peller, ciutadà de Barcelona, testimoni
citat, jurat i interrogat dir la veritat que sàpiga sobre les
coses ací contingudes i les altres sobre les quals serà interrogat,
dix que qualsque
que en Nicolau Tarí, nebot de la dita Trialles, lo qual menjava
e bevia en casa del dit mossèn Asbertí, dix a ell testimoni
davant la porta de la casa d'ell testimoni les paraules
següents o semblants: "Sapiats, sènyer en Bosc, que
.
la terra que aquesta gent calcigue —dient-ho de aquells
de la casa del dit mossèn Asbertí se
E ell testimoni dix: "E per què?"
E lo dit Nicolau Tarí
respòs: "Sapiats que aquesta vella merdosa —dient-ho de
.
la dita Trialles, tia sua—, dintre quatre o
que ha que jo són dintre casa del dit mossèn Asbertí, ha
menades a casa
mossèn Asbertí ha espuncellades; e despuys aviave-les, la
una ab mig florí, l'altra ab un, l'altra ab dos"
Ítem dix, més interrogat ell testimoni, que ha oÿt dir
a na
jorn a la casa del dit mossèn Asbertí e que la
havia mesa o feta, entrar en una cambra on havie un
capellà, e que ella veent lo dit capellà de continent tirà
arrere e mès un gran crit e anà-sse
Dix, més interrogat, sí haver oÿt dir a la dita na Trialls
e encara al dit Nicolau Tarí, que lo dit mossèn Asbertí
havia espuncellada la filla de la valenciana, apellada
Úrsula, e que la dita Úrsula cridà tota la nit, e que
ells ho havien aguaytat e escoltat ben dues hores, abans que
colguassen.
E dix més avant haver oÿt ell testimoni que sa muller
reptava una sclava d'en Boscà, notari, la qual ere estada
absent bé per
E oý ell testimoni que la dita esclava dix: "Madona, no
fon a mi, car na Trialls a escusa de portar aygua als presos
me féu muntar al Castell Nou per sacudir. E los presos
han-me aquí retenguda e aturada sens que no me
lexaren exir. E tot açò féu la dita na Trialls. E per aquesta
raó mon senyor me vol venre"
. E de fet sab ell testimoni
que la ha feta venre a Mallorques.
Dix més ell testimoni que és fama pública per tot lo
veïnat, on està ell testimoni e on estava la dita na Trialls,
que la dita Trialls és gran alcavota.
Interrogat qui pot saber en les dites coses, dix que
tots los del veïnat.
BERNAT PALADELLA, causídic, ciutadà de Barcelona, testimoni
citat, jurat i interrogan dir la veritat que sàpiga
sobre les coses ací contingudes i les altres sobre
les quals serà interrogat,
ab n'Andreu d'Olivella, cap de guayta, e de consell del
jutge de la present causa, anaren a la casa del dit mossèn
Asbertí per penre la dita na Trialls, la qual ere en lo
dit alberc. E com se fos amagada e ells volguessen pendre
escorcoll del dit alberc e ell testimoni per la dita raó
hagués feta encenre una lum al saig qui anave ab ells, lo
dit mossèn Asbertí lus dix que no fessen, car no ere de
son for, que de for del governador; e lo dit cap de guayta
dix: "Mossèn, lo governador a present no és en tot lo vegueriu
. E com
de
de vós e de tots los habitants en
ell testimoni, axí com a substituït procurador fiscal, digués
e requerís lo dit cap de guayta que prengués lo dit
escorcoll, e de fet lo dit cap de guayta volgués ab lo dit
saig entrar en la cuyna, e lo dit mossèn Asbertí dix al dit
cap de guayta: "No façau, n'olivella; e per lo cap de Déu,
. E de fet lo dit cap de guayta, per la dita
si jo tengués la companya que ja hé tenguda, jo us hic
arruxarà tots."
raó, e per ço com lo dit mossèn Asbertí hac tramès un
capellà seu defora, tement-sse que no hagués tramès per
companya, sobresec en lo dit escorcoll. E anaren-se
dix e promès lo dit mossèn Asbertí, ab sagrament e a fe
de cavaller que l'endemà per tot lo dia, que serie
divendres, ell haurie mesa la dita na Trialls en poder dels
Consellers, car lo veger havia per sospitós.
Divendres, 3 d'octubre de 1410, de consentiment del seu
co_jutge, el venerable Domingo Escrivà, jutge, procedí
a reinterrogar la dita
Primer fou interrogada
apellada na Toda, qui està en lo carrer del Vidre. Dix
que no.
Interrogada si ella deposant lo Dimcreres o Diyous
Sant prop passats demanava o cercava alguna casa a loguer
dient que la volie per algunes dones de honor qui
devien batre lo dia del Divenres Sant e que no la volie
sinó a dos o tres dies, dix que no quant és en aquex temps
ne per aquexa raó; bé és ver que n'hi havia cercada per a
una dona apellada
Interrogada si per raó de la dita casa a cercar parlà
ella deposant ab la dita Toda demanant-li la clau de una
cambra o de la porta forana que li havie proferta, dix
que no.
Interrogada si ella deposant conex na Mingueta, una
dona que és petita, qui solie estar e tenir hostal davant
l'hespital de Santa Creu, dix que fer se pot que la conegua
si la veïa, mas no sab son nom.
Interrogada si la dessús dita Setmana Santa
ella deposant parlà ab la dita na Mingueta en lo dit carrer
del Vidre, dix que no
Interrogada si ella deposant anà ab la dita Mingueta a
la sua casa per veure la filla de la dita Mingueta, dix que
no
E ancontinent li fou mostrada a uull la dita na Mingueta
e fou interrogada si ella deposant la conexia. E dix
que hoc, car una vegada parlà ab ella ací en la cort del
vager.
Interrogada de què parlà ella deposant ab la dita Mingueta
la dita hora. E dix que la dita Mingueta se clamave
que li havien lavat un mantell e un parell de lansols.
E ella dix-li que ella sabia qui
parlaren d'àls.
Interrogada si ella deposant en nengun temps és estada
an casa de la dita Mingueta. E dix que hoc, que una
vegada ella axia de l'hospital e la dita na Mingueta cridà
a ella deposant dient-li qui li tenia lo mantell que li havia
dit, e ella deposant respòs-li que ja era an mans del vager.
E no parlaren d'àls ni jamés no és estade pus en casa de
la dita Mingueta .
Interrogada si ella deposant dix may a la dita na Mingueta
que ella li feria fer bon socorriment al matrimoni
de sa filla de una almoyna que mossèn Albertí havia a
partir. E dix que no.
Interrogada si ella deposant null temps dix a la dita
Mingueta que menàs la dita sua filla an casa de mossèn
Albertí. E dix que no.
Interrogada si ella deposant sab ni ha oÿt dir que lo
dit mossèn Albertí haye haguda carnalment la filla de la
dita Mingueta a tracta de ella deposant. E dix que diables
s'enporten la sua ànima e
coses.
Interrogada si ella deposant null temps trectà,
ab la dita na Mingueta que liuràs la dita sua filla al
dit mossèn Albertí prometent-li que li feria fer molt de
bé. E dix que no.
Interrogada si ella deposant en naguna manera ha amenada
la dita, filla de la dita na Mingueta a casa al dit
mossèn
Albertí lavant-la de casa de sa maestre e donant-li
dàtills e a beure. E dix que no.
Interrogada si ella deposant an la desús dita nit de
Digous Sant ab nengunes baguines se anà batent sercant
les asgleyes. E dix que no.
Interrogada doncs per què volia la casa que sercave
a loger al carer del Vidre com digués que la volgués per
les dites bagines. E dix que jamés no serca casa an lo
dit carer per a baginas; bé és ver que n'hi serca una per
a na
Interrogada si ella deposant en alguna manera ha dit
a
esponcelada la filla de la valencia[na], apellade Úrsola.
E dix que no.
Interrogada com pot dir ella deposant que no si ella
deposant e son nabot en Tarí digeren les desús dites paraules
a
lo dit Tarí ho havian aguaytat ben dues hores de la nit,
e que la dita i[n]fanta cridave grans crits "Via fors!"
E
dix que jamés ella no dix les dites paraules ni sap què
s'és ne ho ha vist.
dia Mingueta per part de l'honorable Domingo Escrivà,
jutge, a requisió de Bernat de Puiggròs, procurador fiscal,
present l'honorable veguer de Barcelona. I primer fou
llegida la declaració de la dita Minguela, present ella i la
dita delada. I fou interrogada la dita Minguela si hi perseverava.
I digué
e que aquella conté veritat e que se n'anerie a metre en
un foc. E la dita na Trialles dix que ella na mentia, que
no era ver. E la dita na Minguela ab bona cara e aferme
dient a la dita delada: "Mirau-me, no abexeu los uulls an
E la dita delada girant-li la cara e baxant-li los
terra!"
uulls, la dita na Minguela li reçità [en] [suma] foro aregladament
sa deposició, dient de pas en pas: "No dic jo veritat?
Guordau-me en la cara!"
E la dita delada no alsant
los uulls dix: "Déus me guart de diable batiat!
. E a cap d'stona,
Jaquiu-me star, que no sé què us diets"
recitant la dita Mingueta sa deposició, la dita delada ab
los uulls baxos dix: "Falsia diets!"
E la dita Mingueta dix:
"Ans vos dic la veritat, e diables s'enporten la mia ànima
E axí acabà de resitar tota sa deposició
si jo us aleu res."
la dita Mingueta.
E anadint a sa deposició, la dita Mingueta dix a na
Trialles: "Udà, ¿no us membra con me donàs a beure ab
una tassa d'argent daurada ab tres peus, plana, e
confits de un pot de terra com ma filla e jo nos ne volguesem
anar, e mossèn Albertí nos convidàs a sopar, e
vós nos tras una galina grassa dient: "Veus de què sopam,
nosaltres? Si volets sopar así vostre part n'haurets?"
E més dix: "¿No sou vós aquella qui digués a me
filla pasant-li la mà per la cara: "ma filla, bon dia t'ha
vengut; ature
e aprés l'havets afalagada e l'havets lavada de casa sa
mestra a casa de mossèn Albertí? Certes, si sou! E jo
pens que ma fila sia casta e neta si doncs vos no la havets
liurade a mossèn Albertí". E la dita delada dix: "No
, ab fort veu flaca
dieu veritat ne és ver lo que diets"
dient: "Oh Déu!"
E la dita Mingueta replicà dient ab fort
cara ferma: "E dones, diets vós que no és ver lo que jo
E la dita dona na
dic? Per ço jo matria la mà al foc!"
Trialles dix: "Doncs matets-le-y vos primera"
. E la dita
na Mingueta dix: "Per ma fe, fer-ho puc car jo dic veritat,
.
e si havia foc jo la y matria suara, car jo dic veritat.
E si la vostra ànima se salva si
E més dix la dita Mingueda: "¿E guosau dir que vós no
sou stada a la mia casa e que no haveu menyat ne bagut ab
mi? No us membra una vegada si y vangués ab la
e us doní a beure?", dient totes les dites coses ab
cara ferma. E la dita na Trialles respòs: "Ver és que jo
. E la dita na Mingueta
ab na
dins casa de la dita Mingueta, emperò no y mangí ne y
baguí ne
replicà dient ab cara ferma: "Mal en và assò que
no volets atorgar veritat, car vós sabets que jo dic veritat;
e, ancara, que la darera vegade que vós fos an me
casa fo aquexa que y vengés ab na
festes de Pasea, e muntàs an la mia cambre". E la dita
na Trialles dix: "Ver és que jo són stade dues
. E la dita
vegades a la vostra casa, emperò may no ne muntí an
vostra cambra, sinó an la antrada dell alberc"
na Mingueta dix: "Oh Pasió de Déu! Com podeu dir ten
. E la dita delade dix:
gran falsia ca no sabeu si bagués an la mia cambra? Mas
axí hu podeu nagar com les altres coses: car diu que no
éreu stade sinó una vegade, e puix haveu dit que dues vegades
hi sou stada" "May no y fuy
. E la dita na Mingueta dix ab cara
sinó una vegade, dins vostre casa, e una a la porta ab na
ferma: "Mossèn, jo dic veritat e sab-ho bé aquesta profembre,
. E cascuna
e mall lam me fira, si yo no us dic veritat, sinó
a ella; e ja plagués a Déus que suara hi fes miracle e
que no fes mall sinó en aquella qui diu falsia"
de les dites dones perseverà an ço que dit havia.
Dimarts, 7 d'octubre de 1410, fou continuat
el present procés de la manera següent.
MARIA, viuda de Simon Serra, pagès de la ciutat de Barcelona,
i BLANCA, muller de Mateu Riba, teixidor de la
mateixa ciutat, jurades i interrogades dir la veritat en
aquelles coses sobre les quals seran interrogades.
que elles de manament del vaguer han regoneguda una
fadrina appellada Issabell de eda[t] de
filla de la dona na Ffrancesca, muller d'en Minguet de
Renda,
digueren e affermaren e ralació feren que la dita
Issabell era stada coneguda per hom carnalment.
Ítem foren interrogades si la dita Issabell era stade
desdorada prestament o si havia molt temps. E dixeren
que no hu porían dir, car pus la natura és secade no
hu porien dir.
la dita Isabel de la manera següent,
que ella deposant digués veritat si algun hom ha haüda
ella deposant carnalment, com segons relació de les
doncs desús dites, las quals han regonaguda ella deposant,
sia trobada despunsallada e conaguda carnalment
per home. E dix: "Verament jo diré la veritat, pus axí
és. En veritat sta que un jorn, del qual a mi no recorda,
però a mos vigares fou abans de Sent Joan de juny prop
passat, jo venia de casa de madona padrino qui sta ab en
Jensà, prevera, on aprenia de fer gandayes, e anàve-me
a casa de madona mare per a dinarí. E com fon a la devallada
del Call qui ix als Banys Nous, aquí, al cantó, en
padrís, seya una dona a qui dien na Triayes, la qual filave.
E la dita na Triayes me crida dient: "Sani, nina, que jo
. E jo puyé-me
conec ta mare; vina, puya demunt ab mi e jo donar t'hé
dàtils"
casa, la dita dona me mès en una cambre, la qual ha una
finestre qui mira en lo pati sobre al pou, en la qual cambre
ha
detràs la porta hac un hom, lo qual me afferrà
e
tirà les portes de la cambre e mès-hi lo forellat. E jo comensé
a cridar; e lo dit hom, lo qual me tenia afferrada,
tapà
lit, e aquí lo dit hom jac ab mi carnalment per forsa, e
stranyem-me règeu e fort. E com m'ho hac fet lo dit hom
me dix que no
E jo plorave agrament e cridave com ell m'hac lexade.
E en açò la dita na Triayes puyà e obrí la porta e adobà
la gandaye; e jo ané-me
veya dies ne hores que fos fora de la casa. E ané-me
casa de ma mare; però no hu gossé dir a la mare per tal
que no
Interrogada si ella deposant conec qui era lo dit hom
lo qual jac forsívollment ab ella deposant. E dix que
no, car la cambre era fosca, car la finestre era tencada, e
jo qui era ten torbade que no veya dies ne hores que fos
scapade de ses mans, e no sabia què m'havia esdevengut.
Interrogade si algun altre hom havia coneguda carnalment
ella deposant, dix que no.
Interrogada per què ella deposant no deposave la veritat
en la manera que are l'ha deposada com ne fou interrogade
desús. E dix que per tal no hu gossà dir com
hàvia por que si sa mare ho sabés que no la consumàs, e
matex per vergonya de la gent, "ans vos prec carement
.
que nagú no hu sàpia, ne madona mare, ne ma mestra, ne
altra"
Aprés fou fet acarament de la dita Issabell ab la dita
na Triayes. E fou legida la deposició are feta per la dita
Issabell, e fou interrogada, la dita na Triayes, si conexia
la dita Issabell, e dix que hoc. E la dita Issabell fou interrogada
si conexia la dita na Triayes, e dix que hoc.
Aprés fou interrogada la dita Issabell si la dita na
Triayes és aquella qui la féu puyar en la casa on lo dit
hom la conec carnalment, e dix que hoc; e resità la dita
Issabell a la dita na Triayes totes les paraules e coses
desús dites, de mot a mot, e ab care fort affrontade,
dient-li en s[pe]cial com la mès en la cambre e com
los tencà desús, e com li obrí e li adobà la gandaye, e com
le y féu puyar per scusa de donar-li dàtils; e totes les
altres coses, e moltes d'altres qui no són sorites li dix ab
care ferma e fort affrontadament. E la dita na Triayes
ajuyent les mans dix: "Plàcia a Déu que diables s'enduguen
, juyent les mans e
lo meu cors e la mia ànima si és ver , e que de foc
sia jo cremade si res hi ha de veritat"
baxant los ulls en terra. E la dita Issabell quax iradement
dix: "A bone fe susare vos s'endurien diables, que masse
, tornant-li recitar tot so que desús ha dit. E cascuna
és ver "
stec e perseverà en son dit.
E aprés fou interrogada la dita na Triayes quant ha
de temps que ella deposant és en
del perdó de Rodes ensà, e hac un any en lo mes de maig
prop passat.
Venerable LLUCIÀ DE COLOMINES, mestre en medicina,
testimoni citat, jurat i interrogat dir la veritat que sàpiga
sobre les coses de què serà interrogat. I primer fou interrogat
si ell testimoni ha visitat ara novellament de alguna
malaltia mossèn Albertí de Mallorca e si sab que
mossèn Albertí hage algun mal. E dix ésser ver que
ell testimoni vuy per lo matí, a instància del dit mossèn
Albertí lo qua[l] ja anit passada li havie tramès missatge,
és anat visitar lo dit mossèn Albertí, lo qual ha trobat
jaent en lo lit, lo qual paria que hagués reucma ab granesa
de cap qui li devallava als ulls e, al nas, a la boca e als
pits, la qual reuma és spècia de cadarn de matèria freda e
abundant. Està, però en veritat que ell testimoni no li ha
atrobada neguna spècie de febre. E creu ell testimoni que
per fugir a mayor malaltia peryllosa de mort lo dit mossèn
Albertí no deu ésser mudat en altra part.
Després, dijous, 9 d'octubre de 1410, Tomàs Corcoll,
causídic, com, a procurador de l'honorable Arnau Albertí,
cavaller, delat, comparegué davant el noble senyor governador
en la seva audiència, la qual celebraba l'honorable
Pere Llobet, llicenciat en decrets, regent la seva assessoria,
en una sala del palau antic reial i major de Barcelona,
anomenada
següent:
A la acustumada justícia de vós, molt noble mossèn
Gerau Alamany de Cervelló, cavaller, gobernador general
de Catalunya, humilment EXPLICA en Tomàs Corcol, en nom
de procurador e deffensor de mossèn Arnau Albertí, cavaller,
dient:
que com ans que vós, molt noble gobernador, ara derrerament
entràsets en aquesta ciutat de
ordinació del vaguer de la dita ciutat, hagués promès de
no axir dels murs de la dita ciutat sots pena de
sens licència de la cort, pretanent aquell ésser delat
de alguns crims en la enquesta, de manament seu rabuda,
contenguts; e aprés vostra venguda, per part del dit mossèn
Arnau fo a vostra noblesa supplicat que lo dit nagoci
volguésets a vostra audiència, axí com a ordinari seu, reservar
e evocar, axí com de fet s'és saguit; e jatsia lo dit
mossèn Arnau cregués de vostra gran noblesa presta justícia
aconsaguir, faent d'ell pendre confessió, acabar l'enquesta
e dar legítimes deffencions, les quals no
li poden ésser denegades, se n'és saguit lo contrari —ab
humil reverència perlant—, car de continent e sens altra
proseïment lo dit mossèn Arnau, qui ja per la provició del
dit vaguer, atesa sa condició e la calitat dels crims de què
era delat, era en sagur de la cort, fo de manament de vós,
molt noble governador, personalment pres per vostra algutzir
quax per un jorn en la casa de aquell ab certes guardes,
e aprés, per ordinació e manament de vós, molt noble
governador, hac a prometre de tanir presé en casa sua ab
sagrament e homanatge e ab pena de
quals donà sufficients fermanses; la qual capció durant,
axí com a Déus ha plagut, ha sobrevengut al dit mossèn
Arnau accident de malaltia tal, per lo qual, segons dret, no
ten solament tot procés devia sobreseure, més encara aleujar
e desminuir la capció e obligació en què estava; e, durant
lo dit accident de malaltia lo dit mossèn Arnau és estat
visitat per lo dit vaguer, jutges e altres de son offici,
posat que no fos de lur for, sots color de pendre confessió
més per terror e dar-li greuge, com no fos son jutge
ne en disposició de proceir, que per axecució de justícia
—ab deguda honor parlant—; e aprés pocs jorns, durant
lo dit accident, confiant lo dit mossèn Arnau que la
dita capció e obligacions, per esguart del dit accident e
atesa sa condició e calitat dels crims, li fos aleujada, de
fet, per manament de vós, molt noble governador, li és estada
multiplicada, posant-li desús una guàrdia a sa mació
e salari, la qual, com en altra cas fos necessari, asau la
suplia la malaltia de què era detengut en lo lit d'on no
levar; la qual guàrdia hi ha estat a sa mació per
jorns, e aprés, a l'aflicta donant major aflicció e dempnatge,
ans que lo dit mossèn Arnau haja cobrada sanitat ne
sia en disposició de poder entendre en sos affers, en nom
de vós, molt noble governador, ramuguda la primera guarda,
han posades al dit mossèn Arnau
salari e mació, ultra les obligacions ja per ell prestades,
e més, li demanen fermanses de la ciutat de
altres
mès en lo càrcer del Castell Nou, no contrestant son
accident.
On, com, segons via de dret, càrcer sia dat a custòdia
e no a pena, e los dits actes agravatoris sàpien a pena
pecuniaria en quant donen dan al dit mossèn Arnau e a
son patrimoni, pagant salaris e macions a les dites guardes
volentàriament com ja stic, com a pres, en sagur, e
sàpien [a] pena corporal en quant agreugen lo dit mossèn
Arnau en son cors e en sa pensa, faent los dits actes
inportants terror e opresió, ultra deguda saguratat, frag[m]entant
e augmentant de dia en dia aquelles contra forma
de dret —reverentment parlant—, majorment com no
puxa aparer legítimament lo dit mossèn Arnau ésser culpable
fins sia presa la sua confessió, acabada l'enquesta e
dades ses deffencions,
per tant, lo dit deffenador humilment SUPPLICA a la
justícia de vós, molt noble governador desús dit, que us
plàcia revocar les guardes e altres provisions dempnoses
en béns e en persona del dit mossèn Arnau fetes e atemptades,
de la primera ordinació per vós, molt noble governador,
feta, ensà, com per aquella ab les promatenses e
fermanses per aquell dades sia prou satisfet a la saguratat
e custòdia de la persona del dit mossèn Arnau,
atesa sa condició e la calitat dels dits crims, com a ell sia
inposible an aquesta ciutat, on ha pocs conaxents, dar
altres saguratats; e no
confació e dar còpia de la enquesta per vós, molt noble
governador, o, [per] manament vostra contra ell rasabuda,
per so que puxa dar ses legítimes deffencions e obtenir justícia
de vostra noblesa,
I presentada la petició anterior, encontinent el venerable
Pere Jordà, iurisperit, afirmant que ell era advocat
de l'honorable Arnau Albertí, va demanar de paraula que
abans que és provets a l'esmentada petició, fossin escoltats
plenament els advocats del dit honorable, Albertí; i el dit
noble senyor governador, de consell del dit honorable
regent l'assessoria, va assignar a ambdues parts, és a dir,
al dit honorable Arnau Albert absent, i a Antoni de Sor,
substitut del discret Antoni d'agramuntell, notari i procurador
fiscal a presentar llurs advocats a l'audiència per
tal de tenir l'entrevista i per discutir, sobre la dita petició
tot allò que hi volguessin dir o discutir.
I això realitzat, mentre el dit honorable regent l'assessoria
decidia aquestes coses, van entrar a la sala del
palau esmentat, on se celebrava l'audiència, Isabel, filla
de Minguet de Renda, i Úrsola, falla de Joan Climent, plorant
i clament en veu alta contra el dit cavaller i dient:
"Senyor, justícia!"
l'audiència i on seia l'honorable regent, i demanant que
se
Jaume Riera, jove, advocat, la cèdula següent:
Jaume Riera major advocat i ciutadà de
Barcelona, procurador judicial d'Úrsula, fina de Joan Climent
del lloc
de Villa de Menorca, i Isabel, falla de Minguet de Renda,
s'oposa al procés que se celebra contra l'honorable Arnau
Albertí, cavaller, en nom de les dites menors, i no
indegudament, per l'interès, injúria i dany, fet a les dites
menors, per tal com foren corrompudes i desflorades pel
injuriades, sobretot pel fet que encara no són púbers; i
diu en llur nom que vol fer part contra el dit delat demanant
i requerint que se l'admeti al procés que no es procedeixi
a l'absolució o a l'alliberament de la persona fins
que ell, com a procurador sigui plenament oït dels danys,
injúries i delictes comesos en les persones de les dites
menors. Altrament —amb la deguda reverència— protesta
del greuge, de la nullitat de les resolucions i de la palesa
injustícia.
Un cop, presentada la suplicació o cèdula suara transcrita,
el dit honorable, regent va fer-hi fer al capdavall la
provisió següent:
Que sigui inserta al procés i que sigui publicada quan
serà temps de publicar les informacions rebudes. El senyor
governador admet el dit Jaume Riera si i en tant de
dret e admissible, i no en altra manera ni més. Proveït
per Pere Llobet, llicenciat en decrets, regent l'assessoria
del senyor governador. 9 d'octubre.
I un cop això conclòs, a petició de les dites menors que
per Déu i per justícia se
senyor governador, de consell del dit honorable, regent l'assessoria,
sense revocar la provisió feta pel veguer de Barcelona
del procurador de la dita Úrsula, assignà a la dita Isabel,
d'onze anys, i a la dita Úrsula, de nou anys, presents,
a Jaume Riera, jove, com a procurador llur, donant-li plena
procés i de procedir judicialment contra el dit cavaller
i na Trialls segons llur interès i com li sembli millor,
de manera que pugui obrar i fer com a procurador tot allò
que el procurador pot i deu fer, prometent abans, l'esmentat
Jaume Riera, per Déu i els seus quatre sants
Evangelis, tocats corporalment amb les seves mans, que
procurarà bé i lleialment en favor de les dites menors i
que evitarà tot el que els sigui desavantatge; interposant
el dit senyor governador la seva autoritat a aquesta donació
i constitució de procurador.
Després, el mateix dia [9] [d'octubre] [de] [1410],
els dits honorables jutges van procedir a fer l'acarament
de la dita Toda amb la dita Tarina o Trialls, delada. I
primer va ser interrogada la dita Toda
dita na Trialls, qui denant li stava, e dix que hoc, de vista,
e ha parlat ab ella, segons dit ha. Ítem fou interrogada
la dita Trialls si ella conexia la dita Toda, e dix que no.
dita Toda el dia 23 de setembre de 1410, fins aquell punt
on diu
la dita Toda hi perseverà. I la ditaVerament,
mossèn, jamés jo demané ne parlí de logar casa
per a batre ni per a baguines; bé és ver que yo [demaní]
en lo dit carrer del Vidre e en altres carrers una casa per
a la dita na
Lorenç, li
però a ella deposant no recorde del temps. E la dita na
Toda dix ab cara ferina: "Verament, madona, vós no
demanàs jamés casa a loger per a na
y hageren aculleta, ans la demanàveu per a bones dones e
ciutedanes honrades que
Sanet, segons jo hé dit. E encara que portàveu spardenyes
als peus"
. E la dita na Trialls dix que no era ver. E la
dita Toda dix: "A bona fe, veritat és ço que yo die, e d'altres
. E la dita na Trialls dix que no y
del veïnat ho saben. E ja altra veu hi érau stada [e]
hi demanàveu una fadrina o fadrí que us portàs una peça
de drap que portàveu al braç; e deíeu que li daríeu dos o
tres diners de port"
sabia res ni era ver. E açò fet, cascuna perseverà en son
dit.
E en aprés dix la dita na Trialls: "En bona fe fer se
, car ella deposant portà una
poria que axò del dit drap"
veu de casa del dit mossèn Albertí a casa d'en Sabet una
peça de canamaç.
En aprés fou fet semblant acarament de les
dites na Trialls e de na Joaneta, muller del dit Pere Ballester.
E stants la una denant l'altra fou legida a la dita Joaneta
la deposició per ella feta dessús. E la dita na Joaneta
dix que ver era, segons dit havie dessús exceptat que no
havie dit que li recorde que la dita na Trialls portàs spardenyes
ni paternostres, però bé conex ella testimoni que la dita
na Trialls és aquella de què ella testimoni ha deposat
dessús, que demanave alberc per a baguines, segons dit ha.
E la dita na Trialls dix: "Verament jamés hi demané cases
.
per a baguines, bé fou ver que hi demané casa a loger
per na
E la dita "Jamés vos víu per demanar
.
altres cases a loger en lo dit carrer sinó axí com dit
hé"
Després, divendres 10 d'octubre de 1410, el dit Jaume
Riera, procurador, comparegué a l'audiència i presentà per
escrit la cèdula següent:
Aquestes desgraciades menors que han estat desflorades
i corrompudes, i en nom d'elles llur procurador, ja
han pres part al procés pel que fa a la persona del delat,
que per la força i la màxima violència va realitzar l'esmentat
desflorament cometent estupre en elles. Però és
cert, per altra banda, que aquests crims van ser comesos
culpablement i enganyosa per manera d'alcavoteria i conducció
de comès per la dita
difamada d'alcavota i és cert que ha incorregut
en aquest delicte. Pel qual fet l'esmentat procurador vol
fer part al procés pel que toca a la persona de la dita na
Trialles i demana de ser-hi admès suplicant que no es procedeixi
a l'alliberament de l'alcavota fins que el procurador,
en nom de les perjudicades e injuriades, no hagi denunciat
i demostrat molts altres delictes sobre els quals,
si Déu vol, donarà aviat plena i suficient informació.
A la fi de la qual cèdula fou escrita tot seguit la següent
provisió:
Tingui per segur la part suplicant que abans que la
dita
condigna; i sigui admès el dit Jaume Riera en tant
més. Proveït per Pere Llobet, llicenciat en decrets, regent
l'audiència de la governació. 10 d'octubre.
Dimecres, 22 d'octubre de 1410.
L'honorable Arnau Albertí, cavaller, declarant en la
seva propia acusació sense jurament, i com a testimoni
d'altres, [de] dir la veritat que sàpiga sobre les coses denunciades
a la cúria del noble governador i sobre les altres
coses de què serà interrogat. I primer interrogat
deposant conex la dona na Caterina, muller d'en Bernat
Triales. E dix que hoc, que en casa de ell deposant estava,
que ara en la presó sta.
Interrogat si ha estat la dita Caterina molt ab ell deposant.
E dix de qualsque
E ell deposant trasc-la de casa de mossèn Roger. E lavors
ell deposant posava a casa de madona Gordeja e hac-la
per pensar a un germà bastart que ell deposant havia, qui
era malalt. E de lavors ençà la dita Caterina ha estat ab
ell deposant.
Interrogat si ha molt que ell deposant ha en privadesa
la dita na Trials. E dix que no ha sinó entorn
meses poc més o menys.
Interrogat si ell deposant ha en conaxença
àlias la valenciana, qui
de Còrdova, armer. E dix que hoc, que davant li stava
mentre estec ab son marit, e puyes barallaren-se e mudà
ab la mare de la dita
la posada de ell deposant.
Interrogat si la dita
que hoc, una filla appellada Úrsula, la qual, segons ell deposant
ha oÿt dir, se clama d'ell deposant.
Interrogat si ell deposant ha oÿt dir de què
dita Úrsola de ell deposant. E dix que ell deposant ha
oÿt dir que la dita Úrsola se clama de ell deposant que lo
y ha fet e l'ha corrumpuda, la qual cosa és contra
veritat.
Interrogat de quina edat és la dita Úrsola. E dix ell
deposant que pot ésser de
Interrogat si la dita Úrsola entrà jamés en casa de ell
deposant. E dix que hoc, algunes de vegades, per raó
de la privadesa que havia del veïnat, ab volentat de la
mare e àvia de la dita Úrsola la qual Úrsola ajudava als
negocis de la casa e posada de ell deposant e anava a ayygua
e totes altres coses necessàries com n'era emprada.
Interrogat si jamés la dita Úrsola dormí en casa d'ell
deposant. E dix sobre lo dit interrogatori que hoc, algunes
vegades, ab volentat de sa mare e àvia.
Interrogat en qual cambra dormia la dita Úrsola ni
ab qui dormia. E dix que en la cambra de ell deposant
e en lo seu lit ab ell deposant.
Interrogat si ell deposant jamés hac afer carnalment
ab la dita Úrsola. E dix que no. E és la raó aquesta:
Conversant la dita Úrsola en casa de ell deposant ans que
jamés hi dormís, estant ell deposant en la finestra vers hora
del seny del perdó, mossèn Pere Sabater, prevera, qui
stava ab ell deposant, donà avellanes torrades que tenia
en la cugulla del caperó a dues converses cunyades
qui staven al costat de casa de ell deposant. E la
dita
e dix al dit prevera: "Mossèn Pere, per què no les
. E ell deposant merevellà
donàvets a na Úrsola, que axí ben bastant era de servir-vos
com aquexes, si bé s'és poque? E com no hu fos, jo y
són"
sa filla.
E aprés alguns jorns ell deposant dix a la dita
"Vós farets fer mala fi an aquesta vostra filla, la
. E la dita
qual si
en qualque bona casa on se nodresque, e jur-vos en
Déu que si —ell deposant— hi era en temps de maridar,
que li ajudaria" "Aquesta és los
. E ladoncs ell
meus fetges, e jamay no me
deposant vaent l'àvol intenció de la dita "Pus
. E la dita Joana respòs:
aquexa intenció n'havets, plaguere
que l'em liuràssets" "No
.
era jo molt major com me
mon marit. Per què jo hauré acord sobre açò e fer-vos
n'hé resposta"
E aprés alscuns jorns la dita Joana vénc en casa d'ell
deposant per fer-li resposta, e dix: "Mossèn, no són fembra
. E aprés aquestes paraules ella dix a la
qui us sabés fer moltes noves. Bon hom
m'aparets. No us sabria demenar doents florins, ne cent,
ni
comportats-la axí com vos parrà, car cree que vós hi haurets
esguart si bé us trobats ab ella. E plaguere
de major edat"
dita Úrsola, filla sua, la qual féu venir aquí: "Vet-ho, Úrsola,
.
jo vuy que tu fasses tot ço que mossèn, qui ací és,
volrà, que no te
la dita Joana— vos prec que en cas que la passàssets,
que m'ho diguéssets, per ço que li dó alguns remey a ella
necessaris"
E d'aquí avant la dita Úrsola, per manament de la dita
mare sua e ab voler de s'àvia continuà de entrar e exir en
casa de ell deposant, e menjava e bevia de die palesament,
e de nits secreta perquè les companyes d'ell deposant no
n'haguessen sospita. E durmí per alguns vespres ab ell
deposant, segons dessús és posat. Però vaent ell deposant
que la dita Úrsola era de poque forma e de poque edat e
no havia scalfament d'homa ni cor de soferir, posat que
hagués minyonia e volentat desordenada, duptant-se
que si la destrengués per corrumpre e cridàs no n'haguessen
sentiment ses companyes e fóra cosa scandalosa,
hoc hi vaent que la mare e àvia y qui ja
audàcia en tant que axí com se
paria so tenguessen a honor, e que una mala fembra,
appellada, qui stava al veïnat, na parlava deshonestment
e hu metia en fama al veïnat, per obviar a tal
infàmia, jamés no
fet, per lunyar-les ab bona manera, sessà de fer-los algun
acorriment, a les dites Úrsola, àvia e mare sua.
Les quals, com vaessen no haver socors de casa de ell
deposant, prengueren privadesa ab les companyes de l'arcabisbe
de Sibília, per raó de un gentill hom de València
que l'àvia de la dita Úrsola havia aletat, segons deïa, lo
qual los faïa dar tot jorn ració de pa, de vi, de carn freda
e de minúcies de voletaria. Per la qual ració portar,
comunament l'àvia hi anava ab la dita Úrsola; e
a vegades lo coc e lo comprador del dit arcabisbe na portaven
a la dita Joana a sa casa. E de fet prengueren ten
gran amistat ab la dita Úrsola e ab la mare que tots jorns
eren ensemps, e de dies e de nits, e que, segons fama la un
sa jaïa ab la mare de la dita Úrsola e l'altre faïa son poder
de haver la dita Úrsola. E axí com aquests conversaven
ab les dites Úrsola, mare e àvia, deshonestament, sí
fajen d'altres, en tant que lo veïnat malaían a ell deposant
com sostenia que tals fembres estiguessen en casa
de ell deposant. E lo marit de la dita Joana qui n'havia
gran despler e venia sovint a baralla ab los dits hòmens,
en tant que la dita Joana lexant lo marit se mès estar ab
la mare sua en la botiga de la casa de ell deposant. E
vaent ell deposant la mala vida de les dites Úrsola, mare e
àvia, donà comiat a la dita Úrsola que d'aquí avant no
s'entremetés de ell deposant.
E aprés alguns jorns dix ell deposant a la dita Joana
e mare sua que li buydassen la botiga com no
volia que pus hi estiguessen. E la dita Joana demanà-li
o
lo terma tramès ell deposant a dir diverses vegades, adés
per na Trials, adés per lo preverà que ell deposant tenia,
a la dita Joana e, mare sua, que li buydassen la casa, e
de jorn en jorn passaven ell deposant per noves. E en
aquest endemig febre e grànolla près la dita Úrsola tan
fortment que tot lo veïnat la dava per morta. E com ladoncs
ell deposan
dita Joana que li buydàs la casa,. E la dita Joana quaix
plorant dix: "Mossèn, jo tinc na Úrsola a la mort; plàcieus
. E ell deposant
que la lexets morir, e puys mudar m'hé "
mogut de pietat girà-li l'esquena, que no li dix res. E dix
al seu procurador, a qui ell deposant comanava l'alberc:
"Si aquesta infanta mor —dient-ho de la dita Úrsola—
. E aprés ell deposant, a cap de
aquestes fembres hic exiran; emparat-vos de la casa e
tenquats-lla"
jorns se n'anà a Tarragona on ell deposant ha estat fins
ara
arrestàs.
Interrogat si abans del dit parlament que la
dita Joana hac ab ell deposant per la dita Úrsola, segons
damunt ha dit, si la dita Úrsola havia dormit en lo lit ab
ell deposant ni en la casa d'ell deposant. E dix que no.
Interrogat si lo vespre que la dita Úrsola dormia en
casa ab ell deposant si la dita Úrsola sopava en casa de
ell deposant ni on sopava. E dix ell deposant que tart
era que y sopàs com gran nit era com hi venia, e l'àvia
o la mare de la dita Úrsola o ella matexa, com les companyes
eren gitades, a vegades per la porta de la botique, a
vegades per la porta forana la menava, e a vegades hi
trametia na Trials per obrir la porta forana o de la
botique.
Interrogat si la dita na Trials veïa o víu entrar ni exir
la dita Úrsola ni jaure en lo lit de ell deposant. E dix
que hoc, per tal com ella havia a servir a ell deposant en
la cambra.
Interrogat quants vespres jac la dita Úrsola ab ell deposant.
E dix que no molts; e açò per tal com la dita
Úrsola no era disposta a conèxer-la carnalment; e despuyes
que la mare l'hac abandonada an aquells de la
casa de l'arcabisbe, la dita Úrsola no volia pujar a casa
de ell deposant si doncs ell deposant no la assegurava que
no lo y faria.
Interrogat si ell deposant jamés assejà de corrompre
la dita Úrsola. E dix que bé assejava ell deposant si
ab son voler la pusquès haver, mas vaent ell deposant
que la dita Úrsola no y havia cor ni voler ni y prestava
paciència, no la volc estrènyer, ans ell deposant li donà
comiat.
Interrogat si un vespre, ço és saber, lo primer estant
la dita Úrsola en casa e cambra d'ell deposant, no volent-sa
despullar, si ell deposant la féu despullar per força a
la dita na Trials. E dix que lo dit interrogatori implica
en sí cosa qui és contra veritat —parlant ab honor—,
cor ell deposant jamés no vaé que la dita Úrsola, ni la primera
nit ni les altrés fos despullada per nengú, ans de
bon grat, axí com aquella qui havia gran privadesa ab ell
deposant, se despullava graciosament e sens ajuda e força
de nengú.
I com que ja era molt tard, l'interrogatori, de manament
del noble governador, fou prorrogat per després de
dinar.
Més tard, el mateix dia després de dinar es procedí a
continuar la declaració de la manera que segueix.
I primer fou interrogat
com jaían en lo lit, segons damunt ha deposat, dormían
vestits o despullats. E dix que la dita Úrsola dormia e
jaïa tota nua e ell desposant ab un cosset tot blanc, o a
vegades en camisa.
Interrogat si estant la dita Úrsola en la cambra ab ell
deposant si la dita Úrsola cridà a grans crits ni maté de
grans crits de "Via fors!"
ni si dix: "Lexats-me estar, que
. E la
mal me féts!" E dix que no, com segons que ell deposant
ha dit dessús, ell deposant no ha feta ni vulguda fer
nenguna força, ni havia raó perquè cridàs.
Interrogat si ell deposant jamés tapà la boqua a la
dita Úrsola per ço que no cridàs. E dix que no.
Interrogat si ell deposant jamés manassà a la dita Úrsola
que no cridàs. E dix que no.
Interrogat si algun vespre ell deposant jaent ab la dita
Úrçola en lo dit lit víu que la dita Úrçola fugint o volent
escapar d'ell deposant se levàs del dit lit e que
lo lit. E dix que no conté veritat res que contenga
lo dit present interrogatori. Dix, més avant, ell deposant,
que com volc donar comiat a la dita Úrsola de no entrar
d'aquí avant en casa, per ço que fos pus escusat de la mare,
ell deposant dix a la mare que fes que na Úrçola dormís
en la cambra de ell deposant, e la dita Úrçola dix que li
plaïa ab condició que no le toquàs. E ell deposant, dix-li
que li plaïa si doncs no proceïa de son beniplàcit . E com
la dita Úrçola fou en lo lit, ell deposant li dix: "Veges-ta,
Úrsola, jo no són hostaler que
Hé
cor de liurar-ta a mi de bon grat e hu pots soferir, a mi
plau que y romangues, e si no, vist-ta e torne-te
de ta mare, e d'aquí avant no m'hic metes lo peu"
dita Úrsola respòs: "E no m'havets assegurada?"
E ell
deposant dix: "Sí hé, si doncs no pertia de ton voler; per
. E la dita Úrsola respòs:
què veges què te
"No hu faria, car no m'hi basta lo cor"
. E ladoncs ell deposant
dix a la dita Úrsola: "Donques vist-ta e vés-te
.
que no vull que d'aquí avant dormes ab mi ni y entres"
E la dita Úrsola respòs: "Acompanyats-ma, que por hauria"
.
E ell deposant dix-li: "A ma fe tu no mereys que
. E la dita Úrsola vestí
jo t'acompany, que no
prop"
ell deposant ab una goneueta. E havent paor no gosà exir
de la cambra, e posà
una altra vestadura sua. E ell deposant dix-li diverses vegades
que se n'anàs, que no prengués allí fredor perquè la
mare no li
hu faria si ell deposant no la acompanyava. E ladoncs ell
deposant per supplir a son voler vestí
e acompanyà-la fins a miga escala, dient-li: "Ara vés-ta
, la qual hom veya com faés bella
que vet llà la porta"
luna. E ell deposant tornà-sse
ell deposant fou en la cambra, la dita Úrsola fou tornada
dient que por havia haüda de una mula qui s'era desfermada
qui "No
. E la dita
te
Úrsola respòs que ella no se n'iria si ell deposant no la
acompanyava, que més amava jaure sobre l'estora. E ell
deposant dix: "No vull pendre mal per tu. Mas pus axí
. E la dita Úrsola respòs
és, jau-te aquí al[s] peus del lit"
que no faria, que gran deshonor li faria. E ell deposant
dix-li que pus no se n'entenia a plevir, no li volia
fer deshonor, mas cortesia, la qual li faïa per ço que no
hagués mal, que la mare no li
dita Úrsola gità
fins al jorn clar, en la qual hora ell deposant la féu vestir
e dix-li que se n'anàs a casa de sa mare, e que d'aquí
avant no s'entremetés d'ell, e que li anàs per comiat. E
d'aquí avant la dita Úrçola no jac en casa d'ell deposant,
ans la près la malaltia, e ell deposant se n'anà a
Tarragona.
Interrogat, si ell deposant no havia escomesa o ensajada
de haver la dita Úrsola segons dit ha damunt, per
què aquella li demanava guiatge que no la toqueria la
hora que venia o devia jaure ab ell deposant?. E dix
que la dita Úrsola, segons voler de sa mare, sabia bé que
venia dormir en casa de ell deposant per ço que ell deposant
n'hagués son plaer. E jatsia ell deposant la hagués
comportada, pus veïa que la dita Úrsola no y havia voler,
creu ell deposant que havia suspita que contra sa voluntat
no l'en passàs. Més avant creu ell deposant e ha suspita
que la mare, qui
a altres ab qui participava per major profit; e fale-y
creura, car la dita Úrçola no
segur[et]at fins que hac comunicació e privadesa d'altres
qui participaven en casa de sa mare, als quals creu ell
deposant que la mare la havia proferta.
Interrogat si ell deposant algun vespre, estant la dita
Úrçola en la cambra de ell deposant cridant e plorant
cridà na Triales, e que li digués que fes callar la dita Úrçola
a ffi que la companya de casa no hu oýs, e que de fet
la dita na Trials, manassàs a la dita Úrsola que calàs, e
de fet li donà un bufet. E dix jatsia lo dit interrogatori
sie múltiplex e capciós —ab reverència parlant— és ja
purgat per les respostes per ell deposant dessús fetes, e
no conté en res veritat, ans nega aquell e tot ço que s'hi
conté.
Interrogat si ell deposant alguns vespres afalagant la
dita Úrsola dix a la dita Úrsola e la pregàs que calàs e
no cridàs, que ell deposant li faria molt de bé e li daria
una bossa de perles e li faria un cot brodat forrat de vays,
e que de pus poques que ella li n'havia menades
na Triales, que no cridaven axí com ella. E dix ell deposant
que lo dit interrogatori conté gran falsia e malvestat
com no y haja res ver d'açò que y és contengut.
Interrogat si ell deposant alguns jorns tramès la dita
Úrsola a sa mare per na Triales dient-li que
filla pus que no volia callar. E dix que no, car la manera
del comiat que ell deposant donà a la dita Úrsola ja
l'ha damunt specificada.
Interrogat si ell deposant o sab, ni ha oÿt dir que
la dita Joana, mare de la dita Úrsola, se barallàs ab la dita
na Triales e que li digués semblants paraules: "Osta, na
; e que la dita
vella bagassa alcavota, per ço us havia jo acomanade jo
ma filla, e tal la m'havets feta apparellar? No deíeu vós que
ab vos dormiria? Per la Passió de Déu, jo us faré dar una
coltellada per la cara e hu iré dir a la cort"
na Triales respongués: "No cridets, madona, que jo faré
.
ab mossèn —dient-ho d'ell deposant— que pus lo mal és
fet ell li darà
de Déu no hu dexelets, car no faríets sinó difamar vostre
filla e mossèn, e per ventura que us na penediríets"
E dix que ell deposant no sab, ni creu, ni ha oÿt dir
que les dites, paraules sien estades entre les dites Joana e
na Triales, ni entre elles haja, haüda malvolença, majorment
com, segons que ell deposant dessús ha deposat, la
mare matexa liuràs la dita Úrsola a ella deposant, axí com
dit ha, e no la dita Triales, qui no y entrevenc com a miyancera
ni com alcavota.
Interrogat si ell deposant alguns jorns féu pujar la
mare de la dita Úrsola e que com fos en casa de ell deposant,
ell deposant prengués la dita mare per la mà e
digués semblants paraules: "Madona, què
; e que la dita na Trialles, qui paria
entre mi e vostre filla, prec-vos que no
ni me
greu, car jo us faria carreguar de bastonades; e si
callatz, sobre ma fe jo us daré vida honrada e us faré molt
de bé, e us daré
encara, que na Trialles e jo vos donarem una pólvora qui
la us farà estrènyer e parrà que sia puncella e ultra açò
jo hé a dar una almoyna a Mallorque a puncelles a maridar
de què li faré bon ajuda; e axí, callats, que molt de
bé vos està apparellat"
que fos aquí present, digués semblants paraules: "Madona,
. E dix ell deposant
bona vos sóts levada, que molt de bé vos està apparellat;
féts ço que mossèn vol, car de vuy més lo mal ja
és fet, e axí no us curets de res"
les coses contengudes en lo dit interrogatori ésser contra
tota veritat, per què nega aquelles.
Interrogat si ell deposant algun vespre jaent en lo lit
ab la dita Úrsola, per tal com la dita Úrsola cridàs, dix
semblants paraules a la dita Úrsola: "No cridava axí na
. E dix ell deposant que
Eulàlia, filla de na Bregada, ans ma muntava dessús lo
coll e
però demana-ho a na Trialles, qui l'em manava. E si tu
calles e stàs segura jo
no jo
fiu de primer de la dita Eulàlia"
la dita Úrsola jamés en la sua cambra no cridà ni ell deposant
no li féu forsa per què degués cridar, ni ell deposant
no jagué ab la dita Eulàlia jamay, ni féu ni dix res de les
coses contengudes en lo dit interrogatori, ans nega aquelles
com sien posades contra tota veritat.
Interrogat si na
e la dita Úrsola en lo lit. E dix que no, jamés no
encontrà nengú ell deposant en lo lit ni ab la dita Úrsola,
sinó la dita na Trialles, qui entrava e exia en la dita cambra
per necessitat e servey de la dita cambra.
Interrogat si algun vespre la dita Úrsola secretament
sopà en la cambra de ell deposant. E dix ell deposant
que la dita Úrsola no era tal que tan gran festa se
fer, mas que si havia set o talent ans que
e
a la dita na Trialles en la cambra o al rebost.
Interrogat si ell deposant despuys que és vengut de
Tarragona ha jagut carnalment ab la dita Úrsola. E
dix ell deposant: És ver que l'endemà que ell deposant fou
vengut de Tarragona, sient ell deposant en lo menjador
vers hora de tèrcia e raonant-se ab un scuder del maestre
de Calatrava, la dita Úrsola pujà dient: "Mossèn, bé
E ell deposant dix:
siats vengut!" "Bon fat hajes, Úrsola!"
,
e alargà-li la mà e tornà
E la dita Úrsola tornà-sse
E aprés que ell deposant fou dinat, la mare de la dita
Úrsola tota sola muntà en casa de ell deposant e vénc en
la cambra on ell deposant jaïa, mostrant goig de sa venguda,
recitant-li los grans mals que Úrsola havia passats
e dient que dels florins d'or
la malaltia de la dita Úrsola, e que no s'era pogut ajudar
de ell deposant de
de bons amics qui la havien acorreguda. E ell deposant
dix a la dita Joana: "Si no us hé acorreguda no us ne merevellets,
. E ella près-sa
car no m'hi mana res, pus no
vostra filla; e si havets haüts amics qui us hagen bastreta
aquexa quantitat, crec que són-se emprats de vostra filla
e que per ella havets haüts aqueys diners"
a riura. E pus dix a ell deposant que lo vaguer havia interrogada
a ella e a sa filla sobre lo fet de na Trialles de
que
filla, a casa sua per veure si la dita Úrsola era passada.
E aprés moltes noves la dita Joana pregà a ell
deposant que li donàs alguna cosa a honor de Déu, com
fos pobre e no hagués de què pensàs sa filla, qui havia una
desfeta en l'uy, ni de què pagàs lo metge. E ell deposant
per esguard de Déu donà-li mig florí.
E l'endemà —a viyares de ell deposant—, la dita Úrsola
vénc en l'estudi on ell deposant era, e dix-li "Mossèn,
. E ell deposant dix:
jo no gós menjar totes viandes; dats-ma
compra què sopar" "E com demanes
E la dita
tan poc? ja
Úrsola dix a ell deposant: "E doncs dats-me
. E ell
deposant trasc-sa
jatsie la dita Úrsola se fes a pregar de pendre los dits
diners com no
"Di
. E la dita Úrsola respòs:
ha haüts tants diners per pensar-ta, pens-ma que t'ha
abandonada an aquells qui li han bastret, car en altra manera
no li bastregueren" "Verament,
.
mossèn, jo no són passada" "Doncs —dix ell deposant—,
E la dita Úrsola dix:
vols dormir ací?" "No"
.
E ell deposant dix: "En bona fe tu deuries ésser passada
e has-na vergonya; però no y dó res, car si no ets passade
bé està, e si ets passada menys afany n'hauré"
. E la dita
Úrsola respòs: "E quo? si fos passada haguera por de
.
jaure ab vós? A bona fe, ans vos abrassara e jo matexa
lo y matera"
E l'endemà vénc en casa de ell deposant la mare de la
dita Úrsola e recità a ell deposant les paraules que la dita
Úrsola havia haüdes lo jorn precedent ab ell deposant; e
vaent ell deposant que la dita Úrsola e mare sua sens requesta
sua lo venien axí visitar, e que la enquesta se comensava,
dubtà
ell deposant e per consell de males persones. E dix a
la dita Joana: "Prec-vos que jo sàpia de vós com hé a
. E la dita
viure ab vosaltres ni quina és vostra intenció"
Joana, respòs: "Digmenga aprés dinar hic seré ab ma filla
.
e retré-us resposta"
E lo digmenga aprés dinar la dita Joana vénc ab sa
filla e dix a ell deposant: "Mossèn, jo vos fas resposta
, dient-ho
semblant de la primera, ço és, que si us agradats de ma
filla que
al comensament, no us volria haver demenats
davant sa filla. E ladoncs ell deposant dix a la dita Úrsola:
"Roman a dormir ací anit, pus que ta mare ho vol"
.
E la dita Úrsola respòs: "Plau-ma ab condició que no
. E axí li fou promès per ell deposant, dient que,
toquets"
atesa sa malaltia e la indisposició, de sa persona, no era
tal que la volgués haver toquada, havent aquesta intenció:
de infomar-se ab ella del proceïment que la cort havia fet
envers ella e ab sa mare.
E lo vespre següent la dita Úrsola vénc secretament
en casa de ell deposant de la casa de la àvia qui sta en la
casa o botigua de ell deposant; e com fou en la cambra
despullà
al lit. E aprés ell deposant colgà
dita Úrsola: "Quin procés ha fet contra tu lo vaguer?"
E la dita Úrsola respòs: "Ha mesa a mi e a ma mare en
una a e ha
mas que era mig passada, e ha reptada ma mare dient
que jo, qui era erlota, no y meria mal, mas ella, qui
. Aprés ell deposant
als hòmens; e que
dix a la dita Úrsola: "En ma fe que com
.
tu t'ést feta assegurar de mi, jo crec que tu sies passada"
E la dita Úrsola respòs per les, paraules següents: "E males
E aprés ell deposant no
ventures hajats vós! ¿No us hé ja dit que si jo fos
passada no
signant-li de les mans vers los musclos— e jo matexa lo y
matera?"
ans aquella se levà per lo matí e se n'anà a casa de sa
mare sens que ell deposant en nenguna manera no la toqua
ni la escomès de res. E d'aquí avant ell deposant no
s'és curada d'ella ans ha oÿt dir que aquella s'és clamada
d'ell deposant.
I com que ja era molt tard, quasi de nit, l'interrogatori
fou prorrogat, de manament del dit noble governador, per
divendres a hora de tèrcia.
Desprès, divendres, 24 d'octubre de 1410, es procedí a
continuar la present deposició de la manera que segueix.
I primer fou interrogat
entre ell deposant e la dita Joana sobre la dita manera
de la dita Úrsola, la qual, segons ell deposant ha deposat,
la dita sa mare abandonà a ell deposant, segons ha dit, si
en lo dit raonament entrevenc nengú o si algú altre oý lo
dit raonament. E dix que no.
Interrogat si ell deposant ha besada la dita Úrsola.
E dix que hoc, e la dita Úrsola a ell deposant.
Interrogat si l'ha besada en lo lit o fora lo lit. E
dix que hoc fora lo lit, e pensès que en lo lit, per la avinantesa
que n'havia.
Interrogat si ell deposant pujà damunt la dita Úrsola
per haver-la carnalment. E dix que no, car la dita Úrsola
no era bastant de cor a soferir que li pujàs damunt,
e ell deposant qui vala la edat tendrà de la dita Úrsola
no havia cor de fer-lo-y.
Interrogat si ell deposant asseyà jamés de pujar sobre
la dita Úrsola per aquella conèxer carnalment. E dix
que no, per les raons en resposta del precedent interrogatori
contenguda[s].
Interrogat qual temps e quant ha que fou lo primer
parlament o raonament entre ell deposant e la dita Joana,
ço és a saber, com la dita Joana la primera vegada abandonà
la dita Úrsola a ell deposant, segons damunt ha dit,
ni en qual jorn. E dix ell deposant que en lo mes de
ffebrer prop passat, però no li recorda de qual jorn.
Interrogat qual jorn ni quant ha que ell deposant donà
comiat a la dita Úrsola, a s'àvia ni a sa mare de la dita
Úrsola. E dix que a vijares d'ell deposant era a la fi de
març següent o en l'entrant d'abrill; del jorn no recorda
a ell deposant. E aprés pocs jorns donà comiat a la àvia e
mare de la dita Úrsola; ajustant-hi mès e dient ell deposant
que en lo mes de juny, quaix a la fi del dit mes de
juny prop passat, près glànolla e febra a la dita Úrsola,
però no recorda a ell deposant qual jorn. E axí creu ell
deposant que si la dita Úrsola és stada corrumpuda ans
de la sua malaltia, que hu sia stada per aquells qui havien
conversació en casa de la mare e la succurrien en son
viure e l'han suceurraguda en sa malaltia. E si la dita Úrsola
aprés de la dita malaltia és stada corrumpuda que
hu pot haver fet tot altre, com ell deposant fos a
Tarragona.
Interrogat si ell deposant coneix la dona
n'Antònia, muller d'en Bernat Bagura, difunt, de la illa
de Manorca. E dix que hoc.
Interrogat si la dita Antònia fou jamés en casa de ell
deposant. E dix que hoc, diverses vegades.
Interrogat quant ha que fou la primera vegada que
la dita Antònia fou a casa de ell deposant. E dix que
fou de maig o de juny prop passats, que en temps érem
de cireres. E la dita Begura, qui havia conaxença ab na
Trialles, com fossen de una terra, vénc en casa de ell deposant
a visitar madona Trialles qui jaïa ab febre e mal
de coll al lit, axí com la venien visitar e pensar algunes de
Manorca ab qui havia conaxença la dita na Trialles, entre
les quals hi vénc la dita na Bagura ab dues filles; e dóna
de viyares a ell deposant que fos en digmenge. E pus que
la dita na Begura hac presa conaxença en casa d'ell deposant,
venia-hi sovint ab ses filles e menys de ses filles,
per pensar la dita na Trialles e per fer servey en casa, e
menjaven e bevien sovín en casa d'ell deposant.
Interrogat si ell deposant sab o ha oÿt dir com han
nom les dites dues filles de la dita na Bagura. E dix
que la major, la qual a viyares d'ell deposant és de edat
de
la qual és de edat a pparer de ell deposant de edat de
en
Interrogat si algun jorn la dita na Trialles mès dins
l'estudi d'ell deposant en lo qual ell deposant fos, la dita
Domengina, e que despuys los tenquàs damunt. E dix
que no.
Interrogat si ell deposant estant tanquat ab la dita
Domengina dins, lo dit studi besà e abrassà o asseyà de
besar o abressar la dita Domengina, e que la dita Domengina
cridàs e ploràs no volent-ho soferir, e que ell deposant
digués a la dita Domengina que na Úrsola, la qual
havia estat tanquada ab ell deposant, segons deïa, no plorava
ni cridà axí, ans li saltava al coll. E dix lo dit interrogatori
ésser contra tota veritat, e que nega aquell e
les coses en aquell contengudes.
Interrogat si estant tanquada la dita Domengina en
l'estudi ab ell deposant, ell deposant oý que la dita Domengina
cridàs la dita na Trialles dient: "Na Trialles,
, e que ell deposant l'afalaguàs, e que la dita
traets-m'hic"
na Trialles obrís la dita porta, e aprés que la dita porta
del dit studi fos uberta, que ell deposant digués a la dita
na Trialles: "Trets hic aquesta minyona e passats-la en
, e que la dita Domengina cridàs e ploràs dient
la cambra"
que no y volia passar. E dix que res qui sia contengut
en lo dit interrogatori no conté veritat, ans nega aquell
e les coses en aquell contengudes.
Interrogat si ell deposant víu que la dita na
Trialles metés a rossagons e per força la dita Domengina
dins la cambra de ell deposant traent-la dell studi, e que
com l'hagués mesa en la dita cambra li tenquàs damunt e
que despuys li donàs a sopar estant tanquada en la dita
cambra. E dix que ell deposant no hu víu, ni hu sab,
ni hu creu, ni hu soferira; per què ell deposant nega les
coses contengudes en lo dit interrogatori.
Interrogat si ell deposant víu o ha oÿt dir que per tal
com la dita Domengina no
ni colgar en lo lit d'ell deposant, que la dita na Trialles
donàs o haja dades
que per força la despullàs, e que aprés que l'hagués despullada
l'haja mesa en lo lit d'ell deposant, e que com l'hagués
mesa en lo dit lit la dita na Trialles digués a ell deposant
semblants paraules: "Mossèn, despullats-vos"
, retenint
per força la dita Domengina en lo lit, "e colgats-vos,
car aquesta tacanya no estarà segura fins que li siats
. E dix que ell deposant no ha vist ni oÿt dir
desobre"
les coses contengudes en lo dit interrogatori, ni contenen
veritat, ans nega aquelles.
Interrogat si ell deposant s'és despullat e que
colgat o mès ab la dita Domengina tot nuu en lo dit lit, e
que per força e violentment ell deposant haja desflorada
e violada o desfloràs o violàs la dita Domengina corrumpent
e conaxent aquella carnalment, e que li tanquàs la
boque per ço com cridava e plorava. E dix que ell deposant
que per força ni per grat no ha coneguda carnalment
ni corrumpuda la dita Domengina ni tanquada la
boque ni jamés no cridà ni li féu força per què degués
cridar. Per què nega les coses contengudes en lo dit interrogatori,
de llà on diu, en lo dit interrogatori, "e que
, fins a la fi.
per força, etc."
En la primera part de l'interrogatori contenent: "Si
, dix ell deposant
ell deposant s'és despullat e que
dita Domengina tot nuu en lo dit lit, etc."
açò saber e contenir veritat: Que, per la gran privadesa
que les dites mare e filles havien presa ab ell deposant
en casa sua, un jorn, dell qual a ell deposant no li
recorda, ell deposant dix a la dita Begura: "Si vós hic
. E
volets jaquir dormir na Domengina jo us ho grairé, e
hauré vers ella e vers vós aquell sguard que
aprés molts raonaments haüts entre la dita Begura e ell
deposant qui serien larcs de recitar e no fan molt al propòsit,
la dita Bagura dix: "Mossèn, na Domengina havia
. E aprés alguns jorns la
a servir deu anys la dona ab qui sta al Plan d'en Luny e
és en lo derrer any; haurà-y guanyades
la dona jau en lo lit detenguda de greu malaltia, en tant
que no
Domengina havem-la a pensar, e no
de nits. La sua vida no és longa; fins sia
morta ni jo ni na Domengina no som de nós matexas, ni
la puríem jaquir; mas com Déu haja feta[s] ses volentats
d'ella, raonar n'hem pus larc"
dona de la dita Domengina passà d'aquesta vida. E la dita
na Bagura ab la dita Domengina havien afer en cort de
l'official ab los marmassors de la dita dona per raó de
les dites
de soldada e la dita dona les li havia regonegudes
e manades dar en son testament. E anant e vinent de
la cort de l'official passaven per casa d'ell deposant e y menjaven
e y bevien com los plaïa, e li demenaven de consell
de la dita lexa.
E un jorn, del qual a ell deposant no recorda, la dita
Domengina e la germana menor vengueren en l'estudi de
ell deposant dient-li que lur mare devia decontinent venir.
E aprés poc la dita mare llur vénc e trobà que ses filles
menjaven cireres e bevien, e près-sa a menjar ab elles.
E com hàgran menjat, ell deposant dix a la dita Begura:
"Pus sou fora de càrrec, que la dona de na Domengina
. E la
és morta, ara le podets lexar dormir als vespres"
dita Begura respòs: "E què
E ell deposant
dix: "Segons que
. E aprés algun raonament
honestament, sí y hauré esguard"
la dita Begura dix: "Bé
. E ell deposant dix:
vinga pus liberal, prec-vos que li comprets una coteta,
que obs l'ha" "Ardidament anats-le-y
. E de fet la dita Begura
comprar, que jo la pagaré, car merquat n'haurets ara
que tantes infantes hic moren"
e la dita Domengina ensemps ab na Trialles, que ell deposant
hi féu anar, per ço que no enganassen ell deposant
del preu, anaren comprar a la dita Domengina una cota
blava clara ab serqua engir peus e en les mànagues, e
sobre la serqua havia una via de blanc e vermell. E com
tornaren entraren en la cambre de ell deposant e assejaren
e vestiren-li la dita cota e vénc-li bé, e ella qui
gran goig. E ell deposant trasc-se de la bossa
florins o
a sos viyares, a na Trialles per pagar la cota. E de fet la
dita Trialles e na Bagura —però no poria dir ell deposant
de sert si y anà na Domengina o si romàs— anaren pagar
la dita cota, e puys tornaren a la casa d'ell deposant e
soparen aquí.
E al vespre la dita Bagura ab la filla menor se n'anà,
lexant la dita Domengina a ell deposant amonestant-lla
que fes a sa volentat de ell deposant. E com vénc lo vespre
ell deposant e la dita Domengina entraren-se
cambra, e ell deposant colgà
acustumat de jaure, e la dita Domengina de bon
grat despullà
E en la nit ell deposant volent haver la dita Domengina
ab son pler, requerí-la axí cortesament com pòc a fi que ella,
qui no era vesada d'homa, no cridàs ni fos senti[da] per
les companyes de ell deposant. E vaé e conec en ella que
no la pogra haver, segons que mostrave, sens que no fos
sentit per les companyes de casa. Per la qual cosa ell deposant
acordà que no la destrengués fins hagues entre ell
deposant e la dita Domengina major privadesa e ella hi
donàs loc sens contrast.
E l'endemà matí la mare de la dita Domengina vénc
en la cambra de ell deposant ans que fossen levats del lit
e dix, aprés que li hac dit "Bon jorn!"
: "E axí, mossèn, sou
E
estat bon hom e havets-na passada na Domengina?"
ell deposant dix: "No, car no hu ha vulgut soferir planament"
.
E la dita mare mostrà
n'havia passada, en tant que
ab sa filla dient-li que molt de bé
les altres n'eren passades e que no n'havien haüt perill, e
que no li calia haver paor, hoc mostrant-li de fet com
devia jaure ab homa, e que no hu rebuyàs, que en altra
manera ella conexeria que li
E aprés, no sab ell deposant si fou la nit següent o
l'altra, la dita Domengina tornà dormir en casa, cambra
e lit ab ell deposant, segons la manera de la primera nit,
e comportaren-se axí matex com la dita primera nit. E
l'endemà la mare vénc e com sabé que ell deposant no hac
passada la dita filla sua mostrà
de la primera nit, e près-sa a barrallar ab la dita filla sua
fort asprament, en tant que ell deposant concebé sospita,
vaent la gran cuyta de la mare, que no li faés qualque
escarn o de difamar-llo com fos fet, o de dir-ho a la cort
com fos fet, perquè
e refredà
quaix no se
gran res tot jorn li venien en casa per menjar e per boure.
E un jorn, aprés que ell deposant fou dinat, mentre
que les dites mare e filla e les companyes de casa se dinaven,
ell deposant se posà en lo lit tot vestit. E aprés que
la dita Domengina fou dinada, vénc e posà
lo dit lit, al costat de ell deposant, e la mare estec-li davant
dempeus. E la dita Domengina soptosament lançà
lo bras sobre los musclos de sa mare e gità un crit fort
greu, que més paria veu de cabra que veu humana, e aprés
deïa algunes paraules a manera que vaés visions,
torsent la cara, la boqua, tremolant les mans, los
brassos, los peus, faent leix captaniment de sí matexa,
que semblava que degués morir. E ell deposant, vaent la
greu malaltia de la dita Domengina, sortí del lit dient:
"Santa Maria! aquexa fadrina ha mal de caura!"
; e isquè-sse
defora esmaginant-se e dient: "Debades no
E d'aquí avant
era tant cuytada sa mare que l'en passàs!"
ell deposant preposà de no acostar-se a ella, però per tant
com dins
anar a Tarragona no
res. E lo mal dura a la dita Domengina fins a
de la nit, que la mare e l'altra germana le s'enmanaren
per les axeles, que encare no era ben tornada.
E estec
dita Domengina, però la mare e la filla menor hi venien
tot jorn. E aprés, sabent les dites mare e filles que ell
deposant se
d'ell deposant e ajudaren-li a plegar les robes; e a semblant
hora que la dita primera vegada, lo dit mal tornà
pendra la dita Domengina axí greu e pus greu que no era
d'abans; e dura-li fins a
s'enmanà axí com féu la primera vegada. E lo sendemà ell
deposant se n'anà a Tarragona, e despuyes no les ha vistes.
Dissabte 24 d'octubre de 1410, es continuà de rebre
la dita declaració de la manera següent: primer va ser
llegit al dit honorable Arnau Albertí tot allò que havia
declarat el divendres anterior, i un cop llegit, interrogat,
digué que estava i perseverava en les coses que li havien
estat llegides; afegint-hi
la dita Domengina com havia pres
lo front. E la dita Domengina dix a ell deposant que stant
ab la dona que solia star,
no hu sentí, e trasqueren-l'en ab lo dit trenc al front, del
qual trenc dix que cuydà morir. E aprés que ell deposant
víu l'accident de la dita Domengina del mal de caure e li
recordà ço que li havia dit del caure del pou e
que no hu havia sentit, presumí ell deposant que hi era
cayguda per raó, de la dita malaltia.
Interrogat si algun fou present o oý lo raonament lo
qual fou entre ell deposant e la dita na Begura per la dita
Domengina, e açò per lo dit abandonament lo qual la dita
Begura féu de la dita Domengina a ell deposant, segons
damunt ha deposat. E dix que lo dit raonament fo
entre ell deposant e la dita Begura en son studi, e no sab
que altre hi fos present ne hu oýs si doncs no hu eren les
filles de la dita Begura e na Trialles, qui stava ab ell deposant
[e] hi entrava e y exia en lo dit studi, majorment
com hi eren les dites Begura e fadrines, per servir-les de
menjar e de beure. E no sab si la dita na Trialles ho oý
o no.
Interrogat si la dita na Trialles durant lo dit raonament
entre la dita na Begura e ell deposant axí com entrava
e exia se aturà en lo dit raonament. E dix que
no sab que s'hi aturàs ne hu havia mester ell deposant,
tanta privadesa havia ab ell deposant la dita na Begura,
e pus la dita Begura hi dava orella de bon grat.
Interrogat si durant lo, dit raonament entre ell deposant
e la dita na Begura o aprés, ell deposant oý o sab en
altra manera que la dita na Trialls digués algunes paraules
inductives, axí a la dita na Begura com a la dita Domengina,
a fi que pus fàcilment se enclinassen al propòsit
o voler d'ell deposant. E dix que ell deposant no ha
vist ni oÿt que en presència sua la dita na Trialls haja
dites paraules inductives a les dites mare e filla, ni era
necessari, com hi haguessen les dites mare e filla bon voler
e ell deposant havia facultat de raonar a sa guisa, que
no y freturava presència ne inducció d'altri. Si en absència
d'ell deposant la dita na Trialls raonava d'aquesta
materia ab les dites mara e filla, açò no sab ell deposant.
Interrogat quantes nits ha dormit ell deposant ab la
dita Domengina en lo seu lit, segons damunt deposa.
E dix no saber lo nombre, mas no foren moltes per ço com
ell deposant, al comensament, havent suspita que la mara
no li faés scàndil per la cuyta que mostrava de fer-la passar
o corrompre, no hac voler de corrompre aquella, e per
consegüent no la feya venir, ans havia major plaer que
no y vingués jaure; e ja menys hi hac voler com li fou
vengut lo dit mal de caure, per lo qual mal la avorrí, que
graí a Déu com no la havia corrompuda, e no
la volgra corrompre per gran profit que
com la malaltia la y faés avorrir e la hagués per abominable
al dit acte, ans se n'anà a Tarragona sens corrompre
aquella, segons dit ha.
Interrogat los vespres o les nits que la dita Domengina
dormia ab ell deposant en lo seu lit, a on sopava la dita
Domengina, ço és saber, si sopava públicament davant tota
la companya de casa d'ell deposant o en altre loc secretament.
E dix que si la dita Domengina era de dia en
casa, la qual hi acustumava de venir palesament ab la
mara e ab la germana e sens elles, sopava ab les companyes
d'ell deposant; si y venia gran hora de nit, ço és,
passada hora de sopar e havia sopat, no sopava; si volia
menjar o beure, demanaven a la dita Trialles qui, de
manament d'ell deposant, li
en la cambra, adés en l'estudi, axí com se feyen de dies
si li
Interrogat si la dita na Trialles e les altres companyes
de casa d'ell deposant veyen o sabien com la dita Domengina
los dits vespres se n'entrava en la cambra d'ell deposant
e
na Trialles per lo servey necessari que feya en la cambra
ho podia bé veure; les altres companyes veyen de dia
conversar alcunes vegades la dita Domengina e la mara
e l'altra germana en casa ensemps e departidament, e
menjar en lur taula, mas que veessen la dita Domengina
als vespres entrar en la cambra d'ell deposant per dormir,
no hu sab ell deposant ne hu creu, cor se talayassen que
les dites companyes no haguessen sentiment de la romàs
a de la dita Domengina.
Interrogat si los vespres que ell deposant se colgava
ab la dita Domengina, si ell deposant tancava la porta de
la sua cambra de part de dins o si la dita na Trialls l'hi
tencava de part de fora. E dix que no és tan
foll que
ans se n'enuja ara com sta pres; per què ell deposant
se tancava de part de dins.
Interrogat, com ell deposant haja dit dessús en acabament
que com ell deposant ab la dita Domengina dormia
los vespres en lo lit, e los matins la dita na Begura, sa
mare, los venia a visitar là, si la dita na Trialles era mitjancera
de fer-la entrar en la cambra d'ell deposant o si
ella matexa venia a la cambra. E dix que ella matexa
se venia a la dita cambra, com hi hagués gran res [e] tan
gran privadesa, matexa com la dita na Trialles.
Interrogat si ell deposant ha besada la dita Domengina
ni en quins locs e quantes vegades. E dix que ell
deposant ha besada la dita Domengina e la dita Domengina
a ell deposant al lit e en diverses locs.
Interrogat si ell deposant stant e jaent en lo lit ab la
dita Domengina ha abrassada la dita Domengina e li ha
palpades les mamelles. E dix que creu que la haja
abrassada e palpades les mamelles com li jagués al costat
e n'hagués avinentesa, però ab tot axò nunqua la ha volguda
corrompre ni conèxer carnalment per les raons
ja per ell dessús deposades.
Interrogat si ell deposant stant e jaent en lo lit ab la
dita Domengina és pujat sobre la dita Domengina per corrompre
e conèxer carnalment aquella. E dix star en
veritat que alcunes vegades assajà de pujar-li dessús, e
per ço com la dita Domengina se squivava, duptant ell
deposant que si cridàs no hu sentissen les sues companyes
e no n'hagués diffamació, jaquia-la, majorment car,
aprés que ell deposant hac sospita de la cuyta que la mare
havia que ell deposant la conagués carnalment, no
ell deposant de la dita Domengina sinó axí e segons
que dessús ha deposat largament.
Interrogat si algun vespre la dita Domengina se levà
del lit e que s'amagàs dejús lo lit, e puys, que d'allí isquès
e que
nit plorant, e que ell deposant li digués que callàs a mal
guany, que la companya d'ell deposant no hu sentís. E
dix ell deposant lo dit interrogatori en res no contenir
veritat; per què nega les coses qui en aquell són contengudes,
parlant ab honor de la cort.
Interrogat si ell deposant algun vespre víu, o en altra
manera sab, que la dita na Trialls lavàs les cuxes e la
natura de la dita Domengina. E dix que de semblants
misèries ell deposant no
recorda, ne sab que les coses contengudes en lo dit interrogatori
sien veres.
Interrogat si algun vespre o jorn, ell deposant e la dita
Domengina jaent en lo lit, víu o ha vist que la dita Domengina
se fos sollada, o per la boca, o per altra part, de
qualque sutzura, e que ab
la dita fadrina fos torcada e qui la torcà. E dix
que
mal de caura a la dita Domengina, segons dessús ell deposant
ha deposat, la dona na Begura, mare sua, ab
drab banyat li torcà la cara e los pits e li mès la mà dejús
les faldes ab lo dit drap a manera de torcar, no sab ell
deposant en quines parts la torcà, majorment com ell deposant
encontinent se isquès de la cambra d'ell deposant
per l'espaventament que hac del dit mal.
Interrogat si la dita sutzura que la dita mare de la
dita Domengina torcà a la dita Domengina en la cara e
als pits era de vi o de vianda que la dita Domengina hagués
gitada per embriaguesa. E dix que ell deposant
no veé la sutzura, com la dita Domengina tingués la cara
vers sa mare e giràs la squena a ell deposant e gitàs de
grans; crits e menàs gran tremolament e treball. E no veé
ell deposant que la dita Domengina faés continent de gitar
ne vi ne vianda, ne creu que vi li nougués, com a
parer d'ell deposant sia prou nodrida de menjar e de
beure e
massa.
Interrogat si ell deposant un jorn aprés dinar o en
altra hora assec o posà la dita Domengina al peu del lit
d'ell deposant e que aquí la conagues carnalment. E dix
que a ell deposant no recorda que jamés la assajàs de
conèxer sinó en la manera que ja dessús ha deposat, e
que jamés no la conec carnalment; per què nega lo present
interrogatori e les coses en aquell contengudes.
Interrogat si ell deposant, jaent en lo lit ab la dita
Domengina e volent induir aquella que stigués segura, dix
a aquella les paraules següents o semblants en acabament:
"Si tu stàs segura que yo puga fer a ma guisa de tu, jo
E dix lo dit interrogatori e les coses en
vestiré fort altament e seràs regina petita, e si n'hé
fill de tu, comprar t'hé una sclava qui
honradament.
aquell contengudes no contenir veritat; per què nega aquell
e les coses en aquell contengudes.
Interrogat si algun vespre, present la dita
Domengina, la dita na Trialls levà les cames e les cuxes
a ell deposant. E dix que la dita na Trialls diverses
vegades lavà les cames e los peus a ell deposant en la cambra
d'ell deposant com se devia colgar, però si les hi lavà
alguna vegada present la dita Domengina, a ell deposant
no li recorda, com no paràs esment a semblants coses.
Interrogat si ell deposant coneix una dona appellada
Ffrancesca, muller d'en Minguet de Renda, cacador.
E dix que ell deposant no sab que conega la dita Ffrancesca,
e axí poc son marit; e si és fembre de què ell deposant
haja conaxença, que li sia designada pus clarament,
e dir n'ha ço que y sab.
Interrogat si ell deposant coneix una dona vulgarment
appellada Mingueta, qui sta o stava davant la pica d'en
Colom, on tenia hostal, e és dona de poca statura, redona,
e parla regullós. E dix que ver és que coneix la dita
dona, mas no sab com ha nom.
Interrogat si aquesta dona fon jamés en casa d'ell deposant.
E dix ell deposant que
hora ans de dinar, jaent ell deposant en son lit, la dita
dona muntà e entrà en la cambra d'ell deposant ab una
fadrina nereyna magra, que deya que era sa filla; e dix
a ell deposant: "Mossèn, jo sé que vós féts volenters almoynes
a ponselles a maridar, e altres coses. Yo hé encartada
aquesta mia filla ab un hom de València e hé-li
promès setanta florins, e vol-se
. E ell deposant
jaquir ma filla si no
de Déu, m'hi fassats, qualque almoyna"
respòs: "Si fos en ma terra jo us fera almoyna de què us
. E la dita dona près comiat
profitàrets, e a mi no fóra fexuc, mas són ací, fora de
casa mia, on despenc e no guany. No us puix fer almoyna
de què hajats gran ajuda. Però yo hi acordaré e faré segons
que Déu ma administrarà"
d'ell deposant e anà-se
null temps la ha vista, la dita filla sua, ne en casa
d'ell deposant ne fora la casa, ni jamés parlà ab ella. E
àls no y sab.
Després, dilluns, 27 d'octubre de 1410, es procedí a continuar
la dita declaració de la manera que segueix.
Interrogat si la dita Mingueta, àlias la dita dona de
la qual ell deposant ha demunt deposat, lo dit dia de què
ell deposant deposà, vénc a casa d'ell deposant ab altra
persona sinó ab la dita sa filla, o si alguna altra persona
la presentà a ell deposant. E dix que no sab ne veé que
vengués ab altra persona. És ver que la dona na Trialles,
qui a parer del deposant levava bugada o draps devall al
pati, munta a la cambre del deposant e dix: "Mossèn, una
. E ell deposant
dona ha devall qui vol parlar ab vós"
dix-li: "Féts-la muntar"
. E de fet la dita dona
muntà ab la dita filla sua e hac ab ell deposant lo reunament
de què desús ha deposat.
Interrogat quant ha que la dita dona ab la dita sua
filla fo an casa del deposant segons deposà. E dix que
del dia no li recorda, emperò que fo en lo mes d'abrill o
de maig prop passats, a viares del deposant.
Interrogat si ell deposant manà a la dita na Trialles
o altra persona de casa que donasen a boure a la dita
dona e a se filla, e si víu que la dita mare e filla baguessen
an casa del deposant lo dit dia de què deposà. E
dix que no, con, no hagués nenguna privedesa ab elles ne
jamés havia vista sa filla, ne l'ha vista de lavors ançà, ne
sab con ha nom, e nunqua la tocà ne parlà ab ella.
Interrogat si ell deposant sab o ha oÿt dir que las dita
mara e filla jamés hayen bagut ne menyat confits an casa
del deposant. E dix que, axí con desús ha dit, nunqua
menyaren an casa sua ne bagueren an casa del deposant
ne y foren sinó axí com desús ha dit, ne ell deposant no
té ne acostuma tenir confits.
Interrogat si ell deposant havent lo dit rounament ab
la dita dona, segons deposà, dix semblants paraules en
acabament: "Madona, si vós me lexats vostra filla e que
, e
n'haye mon pler, jo le us maridaré honradamente, e que
ell deposant aprers molts col·loquis o rounaments haguts
ab la dita dona lo dit dia, com la dita dona digués a ell
deposant: "Mossèn, de mi podeu fer lo que us voleu, e
veus-me ací; car de me filla no, hu consentria per res"
que ell deposant digés més avant semblante paraules: "Madona,
. E dix les coses contengudes an lo dit interrogatori
de dones aytantes n'hé com de cabells an cap, e no
vull sinó fadrines; e àm més que
que menys"
no contenir veritat, e demostren de si ésser
falces, car pus la dita dona deïa: "Féts-me, an asguart de
, no hagera raó que per ell deposant li
Déu, ajuda a l'axovar de ma filla, qui és encartada ab un
hom de València"
fos promès que le y maridàs honradament, con no pogra
haver dos marits, ne era de tal faysó la fadrina que ell
deposant ne altre ne deguessen haver anveja ne y volguessen
haver bastret del lur. Ne hac altre rounament entre ell deposant
e la dita dona sinó aquell de què ell deposant ha deposat
disabte prop pessat; per què nega lo dit interrogatori
e totes les coses en aquell contengudes.
Interrogat si ell deposant ni la dona na Trialles an presència
del deposant digeren a la dita dona na Mingeta que
ells ferían desfer lo matrimoni que aquella havia fet de sa
filla e li derían marit pus honras, pus ell deposant n'hagués
hagut son pler. E dix que ell deposant amara més
que mara e filla fosen cramades que no dir ne esmeginar-se
semblant malesa; per què les coses contengudes en lo dit
interrogatori no conten[en] veritat, ne ell deposant no les
volguera dir ne fer, ell ne altre qui haye reell ab Déu;
per què nega lo dit interrogatori e tot ço qui s'hi conté.
Interrogat si alcun jorn la dita na Trialles mès la dita
filla de la dita dona dins la cambre d'ell deposant ell deposant
stant an la dita cambre, e qu'ell deposant, decontinent
que la dita fadrina fou en la dita cambre, aferàs
o prengués la dita fadrina, e que, decontinent qu'ell deposant
hac aferrada la dita fadrina, la dita na Trialles tiràs
les portes de la cambre e tanquàs aquellas. E dix que
aquest interrogatori és ja purgat e foragitat per
ço qu'ell deposant ha deposat desús, e signantment disabte
prop pessat, cor, axí con ja ha dit, de la dita hora que
la ve ab la mare an la cambre del deposant demenant-li
almoyna per ajuda de son axovar, null temps l'ha vista
ne an cambre ne en casa ne an ciutat ne an part ell món;
per què nega lo dit interrogatori e les coses an aquell
contengudes.
Interrogat si ell deposant alcun jorn stant ell deposant
an la dita sua cambre ab la dita fadrina, près la dita fadrina
per força e aquella lençàs sobre lo lit e que sobre
lo dit lit ell deposant per força e per violència haye corumpuda
e coneguda carnalment la dita fadrina. E dix que
voll haver per repetida la resposta del precedent interrogatori
en aquest con per aquelles raons matexes sia foragitat.
E no
e les coses en aquell contengudes.
Interrogat si ell deposant ab voler de la dita fadrina
ha coneguda o aseyada de conèxer carnalment la dita fadrina.
E dix que per semblant manera voll haver per
repetides así les respostes per ell deposant fetes an los
precedents dos interrogatoris, e com lo present interrogatori
sia contra tota veritat, nega aquell e les coses an
aquell contengudes.
Interrogat si ell deposant oý jamés que la dita fadrina
ploràs ne cridàs dins la cambre o casa del deposant. E
dix, haüdes per repetides les respostes fetes an los dits
tres precedents interrogatoris, les coses contengudes an lo
dit interrogatori no contenir veritat; per què negà lo dit
interrogatori e tot ço qui en ell se conté.
Interrogat si ell deposant algun jorn víu
que la dita na Trialles ligàs o adobàs a la dita fadrina la
gandaya que portava, la qual li fos cayguda del cap o fos
desligada. E dix, haüdes per repetides les respostes dels
precedents interrogatoris contengudes, que jamés despuys
que la mara ab sa filla foren an la cambre del deposant,
segons que desús ha dit, en part del món no ha vista la
dita fadrina, e per consegent no la pot haver vista ligar
ne desligar ne en altra manera, ne sab res sobre les coses
contengudes an lo dit interrogatori.
Interrogat si ell deposant despuys que hac lo dit parlament
o col·loqui ab la dita dona, segons dit ha desús,
estant a cavall e donant ayga a la mula a la pica d'en
Colom, parlà ab aquella desús dita dona pregant-la que
ella ensems ab la dita sua filla anassen a la casa del deposant.
E dix star en veritat que ell deposant, haver
dada ayga a les mules e girant aquellas per antrar-se
en ciutat, veé la dita dona denant una porta de un hostal
que hi ha, e saludara, mas no li dix que ella ne sa filla
venguessen a casa, com no s'hi aturàs ne hagés raó de
convidar-la de semblants coses; per què nega les coses en
lo dit interrogatori contengudes en quant són desviants de
la present resposta.
Interrogat si ell deposant sab ne ha oÿt dir que jamés
la dona na Trialles pregàs e induís la dita dona na Mingueta
que liuràs la dita filla sua a ell deposant prometent-li
que li faria donar
Coa, de la qual ell deposant és administrador.
E dix que ell deposant no sab ne ha oýt dir les coses
contengudes en lo dit interrogatori con ell deposant null
temps hac alt ne voler de haver la dita fadrina; per
què nega lo interrogatori e les coses en aquell
contengudes.
Interrogat si ell deposant conex la dona na Bregada.
E dix que hoc, car denant ell deposant sta e ven pa e altres
coses de tenda.
Interrogat si la dita Bregada ha filla ne con ha nom.
E dix que havia
de juny prop pessat de glànola; a viares del deposant de
edat de
Interrogat si ell deposant vivent la dita Eulàlia féu
sol·licitar per la dita na Trialles o per altra persona que
la dita na Bregada liuràs a ell deposant la dita Eulàlia, filla
sua, perquè la conegués carnalment. E dix que no, que
prou havia ell deposant avinentesa de parlar-ne ab mare
e filla, e, axí que con ell deposant ho volgués fer no y hagera
mester migencer.
Interrogat si ell deposant dix semblants paraules a la
dita na Bregada: Que ella era stranya dona que no volia
ne li havia jaquida antrar sa filla an casa del deposant.
E dix que ésser pot que li digués les dites paraules,
car tall era la filla de la dita Bregada e de tall parensa que
ell deposant hagera pler que n'hagués mayor privedesa,
però la dita Bregada, suspitant-se de la dita filla sua, de
les festes de Nadal prop pessades ençà no recordà a ell
deposant que jamés l'haya jaquida antrar an casa del deposant,
ans és morta.
Interrogat si la dita na Bregada féu jamés
a ell deposant algun greuje ne quin greuye. E dix
que un jorn stant ell deposant en la sua finestra la dit[a]
Bergada e na Joana, mare de na Úrsola, se barelaven aprers
dinar, axí com sovin acostumaven, e, deshonrant-se, a la
dita Bergada scaparen algunes paraules tocant a infàmia
de ell deposant; de què ell deposant hac despler e dix-li:
"Na Bregada, d'esí avant no
. E altres desplès no
sinó jo us ne poria fer castigar"
sab ell deposant que li fes. De la manera del càstic no
recorda a ell deposant que l'especificàs.
Interrogat si ell deposant jamés conec o aseyà de conèxer
carnalment la dita Eulàlia, filla de la dita Bragada.
E dix que no.
Interrogat, com ell deposant haye dit demunt que la
dita Eulàlia de Nadall prop pessat fins que morí no és
antrada en casa d'ell deposant, si la dita Eulàlia abans
de Nadall antrava o acustumava de entrar an casa del
deposant. E dix que hoc, ab sa mara, e a vegades sensa
sa la mare, mas la mara la cridava de present si
tant la tenia a prop.
Interrogat si ell deposant jamés donà ració de
pa ne de vi ne de carn a la desús dita Eulàlia o mara de
aquella. E dix que per via de racció jamés no
ne havia raó per què ho degués fer, mas per bon veynat la
dita Bregada, [a] [la] qual la companya del deposant acostumava
de conprar ço que havian mester an casa del deposant de
la tenda, la dita Bregada feïa alcuns serveys
a ell deposant segons sa pobresa, e ell deposant los dava
alcun brocall de vi blanc e alcun formatge e altres frasques
de poca vàlua a les devegades.
Interrogat si ell deposant ha en alguna privadesa na
que no la hagués en privadesa, tal és ela, mas que
la conex més ha de un any e tres meses, a viares del deposant.
E [stant] ell deposant ladoncs an casa de na Gordeya,
fou la primera vegade que la veé e le hac en privedesa;
e aprers l'ha vista star al carer del deposant en lo
qual tenia sutze vida e de àvoll diffamació e
tot hom palesament.
Interrogat qui mès a ell deposant an privadesa de la
dita
dix que an aquell temps la dona na Trialles, qui és de Manorca,
era antrada an casa del deposant per pensar un
frare del deposant bastart qui era malalt, e axí hòmens
con dones qui fosen stades de Manorca venien sovén visitar
e parlar ab la dita Trialles; e entre les
altres, un jorn, del qual no li recorde, la dita
qui era estada cativa de les sors menors de Menorca, vénc
a la posada del deposant, no sab ell deposant si y vénc sola
o ab la dita Trialles, e parlà ab la dita Trialles. E con la
dita
dita Trialles: "Qui és aquesta fembre?"
E la dita Trialles
dix: "Filla és de una tartra cativa de les manoretes
. E
de Manorca, e diu-se que és filla de un meu parent o me
naboda. E la abadessa havia-la maridada; e ha lexat lo
marit e és-se
aprers víu ell deposant que la dita
la dita posada de na Guardeya, on ell deposant posava,
adés ab una fadrina e dos infants de casa del senyor on
stave, adés ab los infants, tot sols e demenave la dita
Trialles, e parlave ab ella; e ladoncs ell deposant ne hac
conexensa.
Interrogat si la dita na Trialles ginyà o tractà o aseyà
de donar obra ab acabament que la dita
a ell deposant, e que de fet ell deposant l'haye haguda
carnalment a tracta de la dita Trialles. E dix que no.
És bé ver que un jorn, axint ell deposant de la sua cambre
veé ell deposant seura la dita
los dits infants, e dóna-li viares que hi fos la fadrina, e
aquest deposant dix: "Bé siau venguda, na
E la dita
féts aquí?" "Venia veure madona
. E ell deposant dix:
Triallesi e esper-la ací"
"Via,! anfretant venits ací"
, dient-ho de la sua cambre. E
aquesta liberalment saguí a ell deposant an la dita cambre,
romanent los infants e la fadrina, a viares del deposant,
an la dita scala. E con foren an la cambre ell deposant
parlà a se guisa ab ella, conexent ella carnalment; de
què tostemps s'és penadit. E per la sua avolesa e
fadesa e bagàcia e gran inpurtunitat que havia, ell deposant, tament-ne
diffimació, féu-li manament que no antràs an casa
del deposant; de què ella s'és mostrada tostemps
agreujada.
Interrogat si ell deposant lavors com la dita na
dix a ell deposant que sperava la dita na Trialles
e com ell deposant se n'antrà an la dita cambre ab la dita
hostall o si ell deposant sabia on era lavors. E dix que
ell deposant no sab que fos en lo dit hostall ne sabia on
era.
Interrogat si ell deposant sab o ha oÿt dir que la dita
na Trialles ginyàs o tractàs. o en altra manera donàs obra
ab acabament que la dita
carnalment. E dix que no hu sab ne ho ha oÿt dir,
ne creu que li calgués migencera, tall és ella.
Interrogat si ell deposant conex la dona na Claró, qui
sta denant l'hostall de na Guordeya. E dix que hoc.
Interrogat si ell deposant sab que la dita Claró tinga
an sa casa una fadrina, ne con ha nom. E dix que no
sab que tinga fadrina; bé conex una fadrina apellade Agnès
filla de un sartre lo nom del qual ignora, la qual sta
denant lo dit hostall o al costat de la casa de la dita Claró.
Interrogat si en aquell temps qu'ell deposant posava
en lo dit hostall la dita fadrina entrava e axia
en aquell per ajudar a fer lo lit del deposant a la dita na
Trialles o per altra raó. E dix que null temps ell deposant
veé antrar ne axir la dita fadrina en lo dit hostall
ne havia privadesa ab la dita fadrina de Déus_vos_sall
avant, ans la té molt per honesta; ne na Guordeya, dona
del dit hostall, per la vida no sofferira que persones suspitoses
hi antrassen —dient-ho per la fadrina, qui era jove
de bon tall—.
Interrogat si ell deposant stant an lo dit hostall ne en
altre loc ha tractat o fet tractar a la dita na Trialles o
altra persona que la dita fadrina se liuràs a ell deposant
per conèxer-la carnalment. E dix que no, com an la fe
del deposant jamés no se n'altà, e havia pler de la honestat
que ella mostrava.
Dijous, 30 d'octubre de 1410.
NA RAIMUNDETA, viuda, de Joan de Nogués, assaonador,
testimoni jurada i interrogada dir la veritat.
I primer fou interrogada
E dix que hoc, una, apellade Joana.
Interrogada si la dita Joana, filla sua, ha alguna filla.
E dix que hoc, una infanta apellade Ursoleta, de edat
de
Interrogada si ella testimoni ha stat en un obrador
dejús la casa on mossèn Albertí sta. E dix que hoc.
Interrogada si ella testimoni ha stat molt en lo dit
obrador. E dix que hoc, de Santa Maria Candaler ansà.
Interrogada si ella testimoni sab o ha oÿt dir que lo
dit mossèn Arnau Albertí haye coronpuda e conaguda carnalment
la dita Úrsula. E dix que no
n'ha res oÿt dir fins que lo vager près a sa filla e a la
dita Úrsola e a ella testimoni.
Interrogada si ella testimoni sab o ha vist que la dita
Úrsola antràs o acustumàs de entrar dins casa del dit
mossèn Albertí. E dix que la dita Ursoleta antrava
moltes e diverses vegades an casa del dit mossèn Albertí
e menjave aquí, e a vegades mossèn Albertí la cridave de
la finestra e a vegades na Trialles la s'enmenave e la faïa
puyar demunt dient que li menaria l'ast, e li faïa scombrar
la casa e li faïa alguns serveys, axí com li menaven.
Interrogada si ella testimoni sab o en altra manera ha
oÿt dir que la dita Joana haye liurada la dita Úrsola al
dit mossèn Arnau Albertí per tal que lo dit mossèn Arnau
Albertí la corompés e la conagés carnalment.
E dix que no y sab res; ans ha oÿt dir a la dita Joana
que la dita na Trialles havia demenade la dita Úrsola a
la dita Joana que la y prestàs per durmir ab ella, e que
ella per aquella intenció le y havia prestada que li fes
companyia a dormir ab ella, e que la dita na Trialles havia
mesa la dita Úrsola al lit de mossèn Albertí, e que la dita
Joana no
Interrogada si ella testimoni sab ni ha oÿt dir que la
dita Joana haye liurada o abandonada la dita Úrsola al
dit mossèn Albertí per aquella [cor]rompre e conèxer carnalment,
e que ella testimoni haya sabut lo dit liurament
e que y consentís. E dix que no plàcia [a] Déus que ella
testimoni jamés hi sabés res ne y consentís, ne sab que
jamés dormís an casa de mossèn Albertí sinó ab la dita na
Trialles. Dient més, ella testimoni que abans que ella testimoni
se mudàs an la dita casa ne en lo dit carer, ja la
dita Ursoleta antrava e axia an casa de mossèn Albertí,
e menjave e bavia aquí, e havia dormit an casa del dit
mossèn Albertí ab la dita na Trialles, sepons demunt ha
dit, car ella testimoni no vénc an lo dit carer
e casses fins prop la festa de Santa Maria Canaler, ço és
la vespra, ara prop passada.
E dix, interrogada, que un jorn, del qual ella testimoni
no recorda, però fou anans que mossèn Albertí anàs
a Taragona, però no poria dir quant anans, mas dóna-li
viares que fos qualque un mes abans, lo dit mossèn Albertí
cridà a ella testimoni e féu-le antrar dins la sua antrada
del seu alberc. E com ella testimoni fou dins la dita
antrada, derera la dita porta, lo dit mossèn Albertí, present
la dita na Trialles e oynt, dix a ella testimoni semblants
paraules, ço és a seber, que ella testimoni decontinent
li buydàs la botiga, e que ella testimoni que
que no digués mall ne parlàs mall d'él ne de la dita
Trialles ne de nengú de casa sua, sinó que ell feria abroquereyar
a ella e a se filla e a la dita Ursoleta. E ella
testimoni mereveïant-se com no y sabés raó per què, dix:
"E per què, mossèn, me deïgs aquestes paraules? Quin
mall puix jo dir de vos ne de na Trialles ne de nengú de
casa vostra, si no lo y sé?"
E lo dit mossèn Albertí dix:
"Veus-ho!"
E no
lo dit mossèn Albertí dix les dites paraules a la dita
Joana e Ursoleta, la qual Joana respos e dix: "No fere-hu
. E la dita Ursoleta no li respòs res, que ella
Déu"
testimoni oyís.
Interrogada si en la dita botiga on ella testimoni stave
havia alguna porta qui pasàs an casa del dit mossèn Albertí.
E dix que hoc, bé que la dita porta stava tancada,
a la part dintre la dita botiga, ab baula e foreyat, e
de la part de la casa del dit mossèn Albertí ab una o dues
faradures de bístia elavades.
Interrogada si ella testimoni donà loc o ha consentit
o ha vist que la dita Úrsola da nits, sacretament, per la
porta de la dita botiga qui ix a la dita casa del dit mossèn
Albertí, antràs an casa del dit mossèn Albertí per jaure ab
lo dit mossèn Albertí. E dix que jamés no le y víu pessar
ne hu passa, car la dita porta tancada stava e ferada,
segons desús dit ha, e com la dita Ursoleta dormia an
casa del dit mossèn Albertí tota hora hi antrava per la
porta major, e la dita na Trialles le cridave dient: "Vina,
; adés deya:
Ursoleta!" "Aydar m'has"
, adés li deya: "Vet,
; e ella testimoni se pensave, com
lo seyor qui
la dita Ursoleta dormia an casa de mossèn Albertí, que
dormís ab la dita na Trialles.
Interrogada si ella testimoni havia alguna privadesa
ab algú de l'arquebisbe de Sibília, patriarca, lo qual,
com nostre senyor lo papa era an
portall de la Seu. E dix que hoc, car ella testimoni s'és
nodrida ab lo pare de Luís d'Exea, lo qual és nabot del dit
arquebisba, e ella testimoni ha dat a mamar al dit Luís, e
tota hora, tant com lo patriarca estec así, ella testimoni
prenia se quitació axí com un altre, ço és, pa e vi e carn.
E ella testimoni matexa hi anava a pendre-la an un hostall
de la Plassa Nova, on stave lo boteller e on menjave lo dit
Luís ab tota la dita sua companya. E dix interrogada, que
jamés la dita Úrsola hi anà ne la acompenyà a pendre la
dit[a] porció, ne fou ab ella testimoni, an lur casa. E dix,
més interrogada, que la dita Joana jamés anà ab ella testimoni
a pendre la dita porció, ne fonc ab ella testimoni
an casa del dit arquebisba ne en lo dit hostall.
Interrogada si ella testimoni sab ne ha oÿt dir que la
dita sa filla liuràs la dita Úrsola a algú de casa del dit
arquebisba. E dix que no, ne jamés fou liurada a nengú
ne nengú de casa no li hu demenara, ne li
dix jamés nenguna descortesia, ne ho volgeren haver fet.
Divendres, 31 d'octubre de 1410, l'honorable Guillem
Perayer, jutge, de consentiment del seu co_jutge, procedí a
reinterrogar la dita
primer fou interrogada
an casa de na Mingueta. E dix que dues vegades,
ço és a seber: una vegada com ella deposant e na
hac tres hòmens d'Elaayor, e na
e aconpenyà
Mingueta. E puys altra vegade ella deposant axia del dit
Hospital, e la dita Mingueta, la qual stave a la sua porta,
cridà a ella deposant; e ella deposant acostàs-s'hi e antrà
an la antrada de la dita casa, ço és a seber, a la porta,
però no sab ella deposant si hi antrà o si no y antrà, car
no havia tanta de privadesa ab ella. La qual Mingueta
dix a ella deposant si sabia res del mantell, e ella deposant
respòs-li que la bona dona li havia dit que ja era en
casa del vager. E dix, interrogada, que verament ella deposant
no muntà an la cambre de la dita Mingueta jamés,
ne y menya ne y bagé.
Interrogada sí ella deposant jamés víu que
la dita Mingueta ab sa filla o ella tota sola fos o vengués
a casa del dit mossèn Albertí. E dix que no, ne n'ha
memòria que jamés le y ves.
Interrogada si la dita Mingueta un jorn fou a casa del
dit mossèn Albertí ab sa filla o menys de sa filla e que
ella deposant puyàs a mossèn Albertí e que li digués semblants
paraules: "Mossèn, deval ha una dona qui vol parlar
, e que lo dit mossèn Albertí digués:
ab vós" "Feu-le
. E dix que ella deposant no ha memòria de res
puyar"
de les dites coses.
Interrogada si ella deposant jamés víu que la dita Mingueta
ab se filla o tota sola fos a casa del dit mossèn Albertí
e que digués al dit mossèn Albertí semblants paraules:
"Mossèn, jo hé dat marit a me filla, e hé-li promès
,
axovar e no lo y puse pagar; prec-vos per reverència de
Déu, que m'hi façats ajutori per aydar-li a pagar lo axovar"
dient-li altres paraules per raó del dit adjutori e almoyna.
E dix que no n'ha memòria de les coses an lo
dit interrogatori contengudes, ne ha mamòria si és puyada
an la dita casa, com ella deposant aturàs poc an la casa,
car tots jorns anava a captar per
Interrogada si ella deposant jamés donà a boure o víu
que algú donàs a boure a la dita na Mingueta e a se filla
dins casa mossèn Albertí. E dix que no.
Interrogada si ella deposant jamés dix a la dita Mingueta
que ella deposant li faria dar per mossèn Albertí
alguna quantitat de moneda per amor de Déu de
una almoyna que lo dit mossèn Albertí acostuma de donar
a puncelles a meridar, e que digués a la dita Mingueta
que la saguís an casa del dit mossèn Albertí. E dix que
no, ne n'ha memòria ne seny ne enteniment.
Interrogada si ella deposant dix a la dita na Mingueta
jamés que la dita Mingueta li mostràs sa filla, e açò fou
dit entre elles per tall com la dita Mingueta e ella deposant
havian parlat de la dita almoyna e ella deposant no
havia vista ancara la filla de la dita Mingueta. E dix
que no, ne n'ha seny ne n'ha memòria.
Interrogada si ella deposant jamés mès e tanquà la
dita filla de la dita Mingueta an la cambre del dit mossèn
Albertí ab lo dit mossèn Albertí. E dix que no, e que
plàcia [a] Déus que si ella jamés le y mès, que diables
s'enporten la sua ànima.
Interrogada si ella deposant jamés adobà la gandaya
a la filla de la dita Mingueta com li fos cayguda o desligada
del cap, dins la casa del dit mossèn Albertí. E dix
que no; dient més: "com li ligara ne adobara la gandaya
si jamés le y víu?"
Interrogada si ella deposant alguns vespres, de nits,
sacretament, ja colgada la companya del dit mossèn Albertí
amegant-se
a boure ne a menjar jamés a la dita Ursoleta an la cambre
del dit mossèn Albertí o, en l'estudi o en lo rabost.
E dix que no, quant és de nits; mas que la dita Ursoleta
menjave e bavia e
Albertí denant tothom, e que tothom qui ana[va] e
venia ho veïa, que no se n'amagava de nengú.
Interrogada si la dita Joana, mara de la dita Úrsola,
ha mara. E dix que hoc, dient que aytenbé s'hi antrava
i axia, i stava de habitació an una botiga de l'alberc de
mossèn Albertí. E dix, interrogada, que no recorda a ella
deposant con ha nom la àvia de la dita Úrsola.
Interrogada si en la dita botiga on stave la dita àvia
de la dita Úrsola ha alguna porta la qual isqué dins la
casa del dit mossèn Albertí. E dix que hoc.
Interrogada si la dita porta de la dita botiga, la qual
ix an casa del dit mossèn Albertí, stave tancada o acostuma
d'star tancada o uberta. E dix "Què
, mas de part
ells de part dintre tenían tancat o ubert?"
de fora, ço és, de part de l'alberc de mossèn Albertí, ella
deposant veïa an la dita porta una faradura clavada; però
ella deposant no
o si eran ficats o no a la porta.
Interrogada si ella deposant jamés, sacretament, de nits,
mès o féu metre o féu antrar la dita Úrsola
an casa del dit mossèn Albertí, e açò per la porta de la
dita botiga, la qual ix an casa del dit mossèn Albertí.
E dix que no. Dient més: "Què la y calia antrar sacretament
si palesement hi entrava tots jorns, denant tothom,
e stave aquí, e a vegades la mare de la dita Úrsola qui
parlave ab ell an lo scriptori e an altres parts de l'alberc?"
Dient més: "Què
an casa sua secretament?"
Interrogada si ella deposant de nits, sacretament, mès
o féu metre o antrar la dita Úrsola an casa del dit mossèn
Albertí, e açò per la porta forana de la carera. E dix
que no.
Interrogada si ella deposant jamés víu que la mara de
la dita Úrsola o altra persona, de nits, sacretament, metés
o fes metre o fes antrar la dita Úrsola dins casa del
dit mossèn Albertí, e açò per la dita porta de la dita botiga
qui ix en lo alberc del dit mossèn Albertí, o per la porta
forana del dit alberc. E dix que no [ho] ha vist; bé
que alguns vespres, com ella deposant havia desades les
scudeles e lenya e quant havia an casa, com venia per lo
matí, ella deposant trobave menys alguna scudella e telladors,
axí de fust com de terra, e lenya e altres coses, e
ella deposant en açò hac sospita que la dita Joana, mara
de la dita Úrsola, de nits, no antràs an casa, e que se n'ho
portàs; e hac-ne suspita per ço com la dita Joana
portà al dit mossèn Albertí, mentre que
una scudella de fideus cuyts, la qual scudella ella deposant
conec que era de casa, la qual scudella ella deposant lavà
al dit mossèn Albertí e davant ell, no volent que meyàs
dels dits fideus, dient: "Mossèn, per vostra fe, no menyeu
.
d'exò que aquexa bagarot ha aparellat, que an me fe jo
li hé vist un hom demunt an casa de sa mara matexa"
Interrogada si ella deposant jamés víu que la dita Úrsola
de nits, sacretament, antràs an casa del dit mossèn
Albertí, e açò per la porta de la dita botiga, la qual ix al
dit alberc de mossèn Albertí, o per la porta forana o meyor
del dit alberc. E dix que no.
Després [dilluns], 3 de novembre de 1410, present l'honorable
Pere Basset, regent Passessoria de la governació,
els honorables jutges feren l'acarament del dit honorable
Arnau Albertí i de la dita
sobre els dos interrogatoris fets a la dita Caterina
Triays el primer dels quals comença:
deposant algun vespre donà a sopar o a menjar a la dita fadrina
dins la cambra del dit mossèn Albertí"
"Interrogada si ella deposant jamés víu jaure la dita Úrsola
en lit del dit mossèn Albertí".
fet a la mateixa Caterina Triays en la darrera reinterrogació
que comença:
deposant alguns vespres, de nits, secretament, ja colgada
la companya del dit mossèn Albertí, amagant-se
dita companya, donà a beure ne a menjar jamés a la dita
Ursoleta, etc."
honorable Arnau Albertí que comença:
dita na Triays ve-la o víu entrar ni exir la dita Úrsola ni
jaure, etc."
Arnau, que comença:
dita Úrsola secretament sopà en la cambra d'ell deposant".
dits interrogatoris, estant l'un davant de l'altre, cadascú
pervererà en la seva deposició.
Després, a l'acte, foren llegits a la mateixa Caterina
Triaylls, present el dit honorable Arnau Albertí, quatre
li fou feta el primer dels quals comença:
si ella deposant jamés secretament, de nit, etc.";
mès o féu metre, etc.";
ella deposant jamés víu, etc.";
si ella deposant jamés víu que la dita Úrsola, etc.".
na Trialls, un interrogatori que comença
lo vespre que la dita Úrsola dormia en casa ab ell deposant,
etc.".
ambdós perseveraren en la seva deposició; afegint-hi
això,
jamés lo dit mossèn Albertí digués ne manàs anar ella
deposant de nits per obrir la porta de la botiga ne aquella
forana perquè la dita Úrsola entràs.
E aprés fon interrogat lo dit mossèn Arnau si la porta
de la dita botigua, de la part de l'alberc on ell delat està,
acostumava estar tanquada o clavada e ab què estave clavada
en lo temps que la dita Úrsola hi entrava. [E]
dix que en la dita porta de la botigua, a la part de la casa
on ell deposant està, estava clavada una Cerradura entre
abdues les portes, però que no ere clavada sinó de la una
part de la ferradura.
o regent la vegueria de Barcelona, juntament amb el
venerable Domingo Escrivà jutge, és present a l'estatge
del dit honorable Arnau Albertí, juntament amb mi, Lluís
de Torre-morell, notari i Escrivà de l'ofici de la governació.
Un cop presents personalment a la qual casa, van veure,
dins Pestatge del dit honorable Arnau Albertí a la porta
d'un portal per on s'entra de la dita casa a una botiga o
obrador de la mateixa casa, de la qual és feta menció més
amunt, hi havia una ferradura d'animal clavada, al batent
superior amb quatre claus, i al batent inferior amb
tres claus, tan rovellat, que es veïa ben bé que la ferradura
hi era clavada de feia molts dies. I de fet una dona
que hi vivia amb el dit honorable Arnau Albertí
anomenada Margarida, oriünda de Xàtiva, digué, interrogada,
que el quinze dies que feta que ella hi vivia,
aquella porta havia estat tancada de la manera mateixa
que aleshores la veien el regent la vegueria i el jutge, i la
veia també jo, el notari.
Després, [dimarts], 4 de novembre de 1410, de manament
del noble governador, l'honorable Genís Almugàver,
regent la vequeria de
Guillem Pérayer, jutge, féu cridar la dita Isabel, filla
de la dita Mingueta. I quan la dita Isabel fou davant
els dits honorables regent i Guillem Perayer,
prop la Seu,
Isabel d'aquesta o semblant manera: "Mit-te primera e
. E la
mostre
mossèn Albertí e llà on te espuncellà, segons dius"
dita Isabell dix: "En bona hora, mossènyer"
. E la dita
Isabell se mès primera un troç luny. E près per lo Call e
dejús la volta del carrer qui ix dels Banys Nous, e vénc fins
al cantó e a la porta de la casa del dit mossèn Albertí. E
com fou aquí la dita Isabell dix als dits honorables veguer
e jutge damunt dits: "Aquesta és la casa on na Trialles
. E lo dit honorable
me féu entrar e
me despuncellà per força"
regent dix a la dita Isabell: "Puge primera damunt e mostre
. E la
la cambra on dius que t'espuncellà per força"
dita Isabell de fet se mès primera e entrà dins la dita casa.
E com fou al peu de la scala girà "Mossèn, aquella
,
és la cambra on aquell hom per força me despuncellà"
dient-ho de una cambra qui ha una finestra qui bada en
lo pati del dit alberc. E après la dita Isabell se
primera en lo menjador del dit alberc. E com fou al cap
del menjador on havia dues portes tanquades, ço és saber,
una de front del dit menjador e altra al costat a mà squerra,
la dita Isabell designant la dita porta de mà squerra,
les quals portes són noves e eren tanquades ab clau e en
forrellat, dix: "Mossèn, aquesta és la cambra on na Trialles
. E dix més, la dita Isabell, interrogada
me mès e on un hom me aferrà e
força, segons ja us hé dit"
per lo dit honorable jutge, "que en la dita cambra
havia sus aquí, aprés la porta, a mà squerra, un lit
on lo dit hom, segons deïa, e despuncellà".
E aprés fou interrogada una dona appellada Margarida,
la qual, segons deïa, estava ab lo dit mossèn Albertí e
en casa sua, qui dormia e acustumava de dormir en la dita
cambra. La qual Margarida dix que la dita cambra era
de mossèn Albertí e que aquí acustumava de dormir, mas
que ella no tenia la clau, ans la tenia un scuder del dit
mossèn Albertí.
Després, dimecres, 5 de novembre de 1410, el dit venerable
jutge procedí a continuar el procés de la manera
que segueix.
FRANCESCA, muller de Bartomeu Gil, causídic, de la ciutat
de Barcelona, testimoni citat, jurada i interrogada
dir la veritat que sàpiga sobre les coses denunciades a la cúria
i sobre les altres de què serà interrogada. I primer fou
interrogada
Trialles, qui stava ab mossèn Albertic, cavaller. E dix
que hoc, car a casa del marit d'ella testimoni
revenia algunes de vagades per tal com lo marit d'ella testimoni
és son procurador e li menava alguns fets en cort.
Interrogada de quinya fama és la dita na Trialles.
E dix que ella testimoni la ha vista acaptar als pobres
presos, e ha oÿt dir a molts, los noms dels quals no li
membre, axí com se raonaven de la dita na Trialles, que
la dita na Trialles a vegades hauria de acaptes adés
les gents li donaven.
Interrogada si ella testimoni sab o ha oÿt dir que la
dita na Trialles hage alcavotejades e liurades o fetes liurar
algunes fadrines o dones maridades a mossèn Albertic
o a algun altro hom. E dix que la dita na Trialles un
jorn, dementre que ella testimoni la reptava, e pot haver
més de dos mesos, dient a la dita na Trialles: "Mala vos
. E la dita na Trialles
sou, levada; fama haveu que vos haveu liurada na Ursoleta
a mossèn Albertí, ab qui stau"
dix: "Què y faré, puys que jo stic ab mossèn Albertí e
.
menig son pa e son vi? Covén que faça ço que ell vol"
Dient més a ella testimoni, la dita Trialles, que ella près
una tovallola e ligà-la
mal al bras, e dix a la mare de la dita Úrsola que li prestàs
la dita Úrsola e aydar l'hia a fer lo lit e dormiria ab la
dita Triallas. E que de ffet la mare la y jaquí un vespre
en aquella scusa, e que ella havia-la mesa al lit del dit
mossèn Albertic. E no
e fembres li havia amanades, al dit mossèn Albertí e a
d'altres, e en special li anomenà una fadrina qui stava
al carrer de la Mar, la qual és una fadrina nareyneta, però
no li recorde com ha nom aquella ab qui la dita fadrina
nareyna sta. E no
qui és una joveneta qui ha de
E no
na
qual
a un ardiaca d'Aragó. E ella testimoni oynt les dites
paraules reptà fort la dita Trialles dient: "Mala us sou
.
levada, que mal vos en poria venir, de fer semblants faenes"
E la dita Trialles dix: "No y puc alre fer. En casa
.
sua stic, a sa guisa hé a fer, puys meng son pa e son vi"
Dient-li més: "No
.
semblant home que és mossèn Albertí"
E dix, interrogada, que abans que la dita Trialles digués
a ella testimoni les dites paraules, qualsque dos o
tres jorns abans, la dita na Trialles vénc a ella testimoni
aprés dinar ab una tovallola que duya al coll en què duya
lo bras enbolicat. E dix a ella testimoni que mal havia
al bras, e que ella testimoni li anàs aydar a fer lo lit de
mossèn Albertic, e puys ella testimoni dormiria ab ella
puys lo marit d'ella testimoni no era en casa. E ella testimoni
dix-li que no faria, car son frare de son [marit]
d'ella testimoni era vengut, e més amava dormir en casa
sua que no anar dormir ab ella a casa de mossèn Albertí.
E dix, interrogada, que la dita na Trialles féu son poder
e féu tots los gins que pòc que ella testimoni se liuràs
carnalment a un capellà appellat mossèn, Pere, qui stave
ab lo dit mossèn Albertí; e semblantment féu sa punya
que ella testimoni se liuràs carnalment a un frare del Spital
qui ha nom frare Jaume, lo qual és germà del dit
ardiaca d'Aragó, e ella testimoni jamés ho volc fer.
E dix, interrogada, que la dita
testimoni que la dita na Trialles e un jove del dit mossèn
l'ardiaca la feyan entrar per una portelleta xica qui ix al
trenc del carrer del Call e avallava per una scala. E açò
com anava dormir ab lo dit ardiaca.
procedir a interrogar la dita Caterina, muller
Interrogada si ella deposant coneix en Bartomeu Gili,
causídic. E dix que no.
Interrogada com ha nom un procurador lo qual ha
procurat a ella deposant en una qüestió d'una cota la qual
és demanada a ella deposant per en Romeu Garriga.
E dix que no
vestit de burell e stava vora en Sabet.
Interrogada si lo dit procurador ha muller. E dix
que no, mas té una fembra qui ha nom Françoya, e stava
en una casa ensemps ab
Interrogada si ella deposant algun jorn aprés dinar,
tinent ligada una tovallola al coll e al braç, fou a casa de
la dita Francoya, e que li digués que ella deposant havia
mal al braç e la pregàs que se n'anàs ab ella deposant e
aydar l'hie a fer lo lit e puys dormirie ab ella deposant.
E dix que no, verament, dient: "Si jo jamés no faïa lo
.
lit sinó a tart, car l'escuder lo fase, e lo capellà"
Dient més, la dita Trialles, interrogada, que ver era
que ella deposant obria de nits e de vespre la porta forana
e a vegades la porta de la botigue a na Ursoleta, axí com
mossèn n'Albertí lo y manava, e que la dita Ursoleta entrava
en la dita casa, adés ab sa mare, adés ab s'àvia, e
muntava dalt e entraven-se
que la dita Ursoleta romangués ab lo dit mossèn
Albertí. Però açò ella deposant no volia dir en l'acarament
per vergonya que havia del dit mossèn n'Albertí.
Dient més, ella deposant, interrogada, que lo
dit mossèn n'Albertí com sopava, als vespres, faïa metre
en l'ermari del studi vianda, e açò dementre que sopaven;
e com venia al matí ella deposant no y trobava res, al dit
armari; e ella deposant no sabia què s'ho faïa.
del procés i vistes, la fama, les afirmacions i les vacil·lacions
de la dita Caterina, delada , va manar que fos conduïda
al Cortal,
boca.
E aprés que l'hagueren despullada e fou ayonollada e
la li ligaven los braços, la dita Trialles dix: "Mossèn, no
.
fassau mal, que jo diré la veritat! Mossèn, ver és que jo
víu jaure en lo lit ab mossèn n'Albertí na Ursoleta e na
Domengina, mas no és ver de res que digué
d'aquella de les tauletes"
E aprés fou interrogada per lo dit noble governador
si ella sentí o oý jamés que les dites Ursoleta e Domengina
cridassen. E dix: "Hoc, mossèn, jo les oý cridar
.
dementre que estaven en lo lit ab lo dit mossèn Albertí"
E més dix: "Hoc, mossèn, ver és que jo les colgava en
.
lo lit, però la mare de na Ursoleta hi era, e s'àvia matexa
le y colgava"
E aprés dix: "Mossèn, ver és de la filla d'aquella de
. E lo dit noble governador dix en quina
les tauletes que jo le mis en la cambra ab lo dit mossèn
n'Albertí"
manera le y mès. E dix: "Mossèn, jo diré la veritat:
, dient,
Aquexa fadrina passava per la carrera e jo seïa a la porta
del dit mossèn n'Albertí, e jo cridí-la e prometí que li daria
dàtills, e pugí-la dalt e mis-la en la cambra de mossèn
Albertí on mossèn n'Albertí era ja dintre. E puys mis-los
lo forrellat damunt. E a cap de un poc torní e treguí lo
forrellat de la porta, e la fadrina isquè-na. E com na fou
fora jo adobí aquí, en lo menjador, la gandaya"
la dita Trialles, moltes vegades: "Oh mossèn n'Albertí,
mala vos hé vist, e mala m'isquí de casa de la senyora!"
E aprés fou interrogada, com la dita fadrina isqué de
la cambre del dit mossèn n'Albertí e li levà la guandaya,
si n'isquè plorant o rient, de la dita cambre. E dix que
plorant.
E aprés fou interrogada si la dita fadrina, filla d'aquella
de les tauletes, estant en la cambre del dit mossèn Albertí,
aprés que l'hac tencada, si ella deposant la sentí
cridar ni plorar. E dix: "Mossèn, no n'oý res, que decontinent
.
que la haguí tencada damunt, me n'aní de fora,
e no oý res ni y pugí fins a cap de gran peça, e traguí lo
forrellat de la cambre e traguí-l'en e adobí-li la gandaya
e avié-la"
E açò dit, fou manat als dits saigs que no tirassen
pus les cordes e que la desligassen. E de continent los
dits saigs, de manament de l'honorable regent la vegueria,
al qual lo dit noble governador havia manat que continuàs
los turments com ell hagués anar al Parlament, desligaren
los braços a la dita Caterina e la vestiren.
E aprés fou interrogada si la dita fadrina ab sa mare
tota sola era estada ja primera a casa del dit mossèn n'Albertí.
E dix: "Mossèn, jo us ho diré: Jo encontrí la
.
dita dona, no sé però en qual carrer, e ella demenà
per tal com jo li n'havia parlat, que fes ab mossèn que li
faés ajutori [d]'ajudar a maridar sa filla que havia mesa
maridada, e açò per pagar lo exovar. E de fet jo li diguí
que li mostràs sa filla. E de fet, puys, jo y aní ab ella a
sa casa e mostrà
endues a casa del dit mossèn Albertí, e aquí parlaren abdosos.
E és ver que jo li diguí que liuràs sa filla a mossèn
n'Albertí e ell fer-li ha almoyna de la almonya d'en Coa.
E jo no hu volia. E aprés que hagueren parlat ab lo dit
mossèn Albertí, lo dit mossèn Albertí manà a ella deposant
que li donàs a boure. E de fet jo doní a boure a la
mare, mas la fadrina no yc bec. E puys anaren-se
la dita fadrina a cap d'alguns dies passà aquent, e jo metí-la
en la casa dins la cambre del dit mossèn Albertí. E
puys tanquí-los"
E aprés dix, interrogada: "Mossèn, ver és que jo me
n'aní a casa de la mare de na Úrsola, la qual stava davant
la casa de mossèn Albertí, e preguí-la que
Ursoleta per tal que jagués ab mi, que jo havia mal al
braç, e no hu havia. E açò li dix per tal que si l'havia mester
en la nit que m'ajudàs. E la mare de fet l'em prestà.
, però jo no sé si lo dit mossèn Albertí aquell
E com fou dalt metent-la per la porta de, la àvia en la casa
del dit mossèn Albertí, però l'àvia ni la mare de la dita
Úrsola no sabía[n] que jo la degués liurar al dit mossèn
n'Albertí, que si hu los hagués dit, poder no l'em prestaren
ni l'em fiaren. E com jo l'haguí dalt, jo li doní a menjar,
però no poria dir si li doní a menjar en l'estudi o en la
cambre, e jo colguí-la tota nua en lo lit del dit mossèn
n'Albertí. E aquell vespre no cridà, car, segons deïa lo
dit mossèn Albertí, no la toquà; mas lo segon vespre cridà
e jo devallí e diguí-li: "Calla, ma filla, calla, que ell ta
maridarà!"
vespre la passà o no. Bé és ver que la mare de la dita Úrsola,
sabent que jo l'havia liurada a mossèn
n'Albertí me barallà ffort. E puys la mare de la dita Úrsola
parlà ab lo dit mossèn Albertí e avengueren-sa", no
sab com, "car jo no y fuy entre ells, car mal me volia la
.
dita dona. E de lavors avant la dita fadrina venia dormir
tots vespres ab lo dit mossèn Albertí"
E dix, més interrogada, que "lo dit mossèn Albertí
.
me dix que jo que faés que la dita Úrsola vengués"
E dix, interrogada: "Mossèn, verament ver és que mossèn
n'Albertí me dix que jo que faés que la filla de madona
Bragada vengués dormir ab ell e que la manlevàs per scusa
de dormir ab mi; e jo diguí a madona Bregada semblants
paraules: "Madona, per amor de Déu, si jo us demanava
, e açò li dix
vostre filla per scusa de dormir ab mi, no l'em
presteu, per amor de Déu, ni la lexeu pujar"
per tal com tots vespres la dita fadrina jugava [a] amen-les
ab los jóvens de casa; però jo no diguí a la dita na
Bregada la raó perquè no le li prestàs, però demenau-na
ab sagrament a la dita na Bregada".
E dix, més interrogada: "Mossèn, ver és que en Flota
stava per scuder ab mossèn n'Albertí, lo qual tenia na
Begura per amiga, mare de la dita Domengina, e jo fuy
malalta de grànolla, e na Begura ab sa filla vénc-me visitar;
la qual Begura me dix si volia que la pensàs, e jo
diguí-li que no calia, que na
que jo fuy guarida, mossèn n'Albertí me dix que anàs a
na Begura e que li amenàs na Domengina, sa filla, car en
Flotes havia tractat que dormís ab ell; e jo aní a la dita
na Begura, vers migdia o vers hora de vespres, e diguí a
la dita Begura que
m'hie, ab scusa que jo havia mal al braç. E la dita na
Begura liurà
la dita Begura no sabia que jo degués liurar la dita Domengina
al dit mossèn Albertí, ni que degués dormir ab
ell, ans se pensava, sa mare, que dormís ab mi.
E com la dita Domengina e sa germana foren en casa
de mossèn n'Albertí, la dita Domengina romàs en casa, e
la dita sa germana se n'anà a casa sua, e la dita Domengina
romàs en lo dit studi. E com vénc al vespre jo colguí-la
en lo lit de mossèn Albertí, però la dita fadrina no
pensava que degués dormir ab lo dit mossèn Albertí ans
se pensava que dormís ab mi. E com l'haguí colgada vénc
lo dit mossèn Albertí e colgà
E puys la dita fadrina a cap de una stona cridà, però no
sentí si cridà molt o poc, car jo me
com la mia cambre stava forana. E puys la oý cridar de
dies, car dos o
E està en veritat que la dita Bagura me barallà e
reptà com sabé que jo havia liurade la dita Domengina
al dit mossèn Albertí, bé que despuyes la mare de la dita
fadrina e mossèn Albertí se avengueren en l'estudi, on parlaren
molt. E puys oý dir jo a la dita Begura e al dit mossèn
n'Albertí que ell maridaria la dita Domengina. E puys
la dita Domengina hi vénc alguns jorns ab sa mare e ab
sa germana e menjaven e bevien aquí davant tothom, e
a devegades romania aquí la dita Domengina e dormia ab
lo dit mossèn n'Albertí, e amagaven-se
companya de casa, car la dita Domengina stava en l'estudi
.
fins que la companya se n'ere pujada. E és ver que un
jorn, aprés dinar, vénc mal a la dita Domengina vers hora
de vespres, e açò en la cambre del dit mossèn n'Albertí, al
lit; e la mare, qui aquí era, demanà
ab una librella, e levà-li la cara e los pits e davall, e açò per
tal com la dita fadrina havia gitat vi sobre lo dit mal,
però jo no sabí quin mal havia; però no és ver que jo le
metés per força en la cambre, car la fadrina no sabia que
degués jaure ab lo dit mossèn n'Albertí, mas ab mi"
E dix, més interrogada: "Mossèn, ver és que jo serquí
. E aprés dix:
cases en aquex carrer del Vidre, e en altre loc de
per obs de na
a
o no" "Mossèn, aquesta és la veritat, que
E lo dit
a dir la hé: Mossèn n'Albertí ma dix que ell volguera fort
haver madona d'en Pere Micer, e jo diguí-li: "Com vendria
madona d'en Micer, ací, en casa vostra?"
mossèn Albertí me dix: "Logats alguna casa a
dient-ho de totes les
festes de Pasque passades, e jo serquí la dita casa, no
pas per cor que y menas la dita dona, mas per tal que si
mossèn Albertí demenàs si havia logada la casa, que pogués
metre en ver que logada la havia; però jo jamés no
diguí res a la dita madona d'en Pere Micer, car no gosare;
però demenats-ho a la dita madona d'en Pere Micer.
E lo dit mossèn Albertí no demenava altra fembra sinó
la dita madona del dit Pere Micer. E no la demanava per
altra sinó per ella".
E dix, més interrogada: "Mossèn, jo cuidava fer filla
de la dita na
ab lo dit mossèn n'Albertí, e jo matexa me
veïa e conexia que mossèn n'Albertí havia afer ab ella en
.
lo dit hostal e puys com se mudà en la casa on ara sta,
mas jo jamés no ginyí ni tractí que jagués ab lo dit mossèn
Albertí, ni jo jamés no ginyí ni tractí que la dita
se liuràs ab l'ardiaca de Bellxit ni ab altre capellà
ni ab altre hom, bé emperò le y veïa entrar per la porta
del carreró e
E dix, interrogada: "Mossèn, verament bé és ver que
.
jo són stada a casa de na Françoya, muller del meu procurador,
del qual adés me interrogàveu, e açò no ha guayre,
mentre que la qüestió era entre mi e en Garriga per la
cota, mas jamés jo no diguí a na Françoya que vengués
dormir ab mi ni metí scusa que hagués mal al braç. Bé
és ver que la dita Ffrançoya e
del dit mossèn Albertí, e la dita na
en la cambra ab lo dit mossèn n'Albertí, e na Françoya
se
jo jamés tractàs que la dita Françoya se liuràs al dit capellà
en Sabater, ni a l'ardiaca de Bellxit ni a altres
persones"
E dix, més interrogada: "Jo jamés no amení al dit
. E dix més:
mossèn Albertí nenguna fadrina qui estigués al carrer de la
Mar" "Mossèn, jo bé conec na Constança,
.
que na Gordeja l'ha nudrida e la pensava com na Gordeja
era malalta, però jo jamés no la mení al dit mossèn Albertí
ni a altri ni hu ginyí ni hu tractí"
E dix, més interrogada: "Ver és que jo e na
exíem del Spital e na
Mingueta de les tauletes per
eren aquí a la porta, e puys anam-noss-en. E un jorn penjaven
un hom, e la dita Mingueta fou aquí a la
cort e demena[va] un mantell e un parell de lançolls que li
havien furtats. E jo diguí que lo mantell era al meu veïnat
de una dona. E puys a cap de alguns jorns la dita
Mingueta ma parlà e dix —però no recorda a mi en qual
loc, car
. E jo diguí-li que y anàs e que li
"Dit m'han que mossèn n'albertí, ab qui estau, fa almoyna
a fadrines a maridar; prec-vos que
ajut a ma filla al dot que li hé a dar car lo marit lo
e pledeja ab mi"
demenàs. E de fet la dita dona vénc a casa de mossèn
Albertí no poria dir quant, e jo pugí ab, la dita dona
al dit mossèn Albertí, lo qual jaïa en la cambre al lit. E
com fórem davant la cambre del dit mossèn Albertí jo
entrí en la cambre del dit mossèn Albertí, lo qual jaïa al
lit, e diguí-li: "Veus, mossèn, ací una dona qui us demana"
.
E ell dix: "Feu-la entrar"
. E jo fiu-la entrar. E com
fou dintre, la dita dona dix que ella havia una filla a qui
havia dat marit, e demenava l'axovar, e pledejava ab ella,
e ella no
que li faés ajutori de la almoyna que ell faya. E lo dit
mossèn Albertí dix que no havia encara loc, car l'elmonya
no
sé jo però de què, car jo anava per casa, que faïa més
faenes; bé que oy jo puys que lo dit mossèn Albertí dix
a la dita dona que la li amenàs, que ell la volia voure. E
de fet la dita dona se n'anà. E puys tornà ab sa filla, però
no
en l'estudi, però era ja d'eprés dinar però jo no
oý que digueren puiys, car jo faia mos afers per casa; però
bé és ver que jo, de manament de mossèn Albertí, doní a
beure a la dita dona na Mingueta, però la filla no y era.
E doní-li a beure vin blanc ab taça de vidre, que no n'hi
havia d'argent. E puys seguí
estant en la carrera, al padrís, seint aquí, víu passar la
dita fadrina, filla de la dita Mingueta, e jo cridí-la e afalaguí-la
prometent-li dàtills, dient-li que pujàs damunt. E
ella seguí
la dita fadrina en la cambre de mossèn Albertí, en què ha
mossèn Albertí, e com fou dintre jo tenquí
ab forrellat; e decontinent jo devallí davall en la carrera
a fi que si negun la oýs cridar, que jo fos en la carrera.
E puys a cap de bona estona jo pugí dalt e trasquí lo
forrallat de la dita porta de la dita cambre. E la dita infanta
o fadrina isquè
gandaya e anà-sse
la presó i dels turments que ni els pogués veure. I un cop
portada o conduïda a la sala de la presó antigament anomenada
casa de la Roda
escrivà de la governació, tot el que la dita Caterina havia
confessat als turments, mot per mot, tot el que havia esdevingut
allà. I va ser interrogada pel dit venerable Guillem
Perayer, jutge de la present causa,
deposades en les dites qüestions de turments e aprés
que és stada fora e desligada de les dites qüestions
de tunnents són veres e que persever en aquelles.
E la dita Caterina, delada , dix: "Mossèn, tot ço e quant jo
e en aquelles sta, persevera e vol star
hé dit e deposat en les qüestions de turments e aprés que
fuy desligada e solta de les dites qüestions, ço és saber, d'aquell
pas on diu: "E aprés dix: "mossèn, ver és de la filla
d'aquella de les tauletes que jo la mis en la cambra ab lo
dit mossèn n'Albertí; e lo dit noble governador dix en
quina manera la y mès, etc.", entrò sus a la fi de la dita sua
deposició, són veres"
e perseverar. E les altres coses per ella testificades e deposades
d'ebans en quant són contràries en aquestes, són
falses e no stan en veritat.
Després, dissabte, 8 de novembre de 1410, Oliver Pujol,
causídic, com a procurador i per part del dit honorable
Arnau Albertí delat, comparegué a l'audiència del noble
senyor governador, que celebraba l'honorable Pere Basset
en nom i en persona del dit senyor governador, i presentà
per escrit la cèdula de paper ací inserta contenint una
petició, a la fi de la qual, com s'hi pot llegir, hi
fou posada la provisió. El tenor de la petició i de la provisió
és aquest:
A la vostra gran noblesa EXPOSA reverentment
n'Oliver Pujol, procurador de mossèn Arnau Albertí,
cavaller, domèstic e familiar de la senyora reyna, muller
que com lo dit mossèn Arnau sia hom, segons lo seu stament
e condició, de bona fama, e conversans en lo regne
de Mallorques, on ha conversat, e més avant en les partides
de Catalunya denant los senyors reys en Joan e en
Martí, sia stat hom de bona e notable fama, e deguna
sinestra infàmia entrò así no li sia estada inposada ne jamenys
provada; e ara novellament a oïda sua sia pervengut,
e no sab per què, que a instància del procurador fiscal
de vós, molt noble gobernador, o de algunes persones
zelans la infàmia e dan de sa fama e destrucció del
stament
del dit mossèn Arnau Albertí, sia estada condensada
enquesta contra ell, gran temps ha, e proceït a molts e
diverses actes, e ell, parlant ab honor, sia stat en diverses
maneres vexat axí per arestaments com per guàrdies en
sa casa costoses, per informació e sucgestió de fembres
de mala fama e de cinestra vida e àvol condició; e com
asò hage masa durat, que la dita enquesta sia estada comensada
e a ell no sia stada publicada, en gran greuge
del dit mossèn Arnau Albertí, e contra manera insólita,
e encara contra estills de la vostra cort e de les altres de
aquesta ciutat, privilegis e ordinacions de aquella, tanent
lo dit mossèn Arnau Albertí en la presó
sens servidors ni permatent parlar ab ell algun advocat
procurador amic de qui pusquès haver consolació, consell
ni ajuda, car axecutant lo dit mossèn Arnau Albertí abans
de defenses e tolent-li aqueles e no present alguna conaxença
les quals enquesta e greuges han durat bé
stada publicada, segons dit és, com sens la publicació de
aquella, de la sua ignocència no puxa aparer,
per què lo dit procurador SUPLICA e raquer que de la dita
enquesta yvasosament li sia dada còpia e treslat, per ço
que ell puxa delliberar de ses deffensions e accepcions e
en altra manera a ell pertanyents, e proveir a les coses
les quals alguns li inposen, més per via de rescat que per
via de conseguir justícia de ço que mal no y mer.
E en açò la vostra noblesa ferà justícia, a la qual, per
esguart del vostre offici sóts tengut e obligat.
la instrucció d'ací a dimarts que ve, i que proveeixin també
sobre les altres coses suplicades, de manera que el detingut
sigui tractat honestament i sense vexació, tant com
sigui raonable. Altrament el governador procedirà a la publicació
i a allò que sigui de dret. Proveït per Pere
Basset, 8 de novembre.
[Dimecres], 12 de novembre de 1410.
ARNAU LAR, resident a Verdú, testimoni citat, jurat i
interrogat dir la veritat que sàpiga sobre les coses denunciades
i les altres de què serà interrogat.
septembre prop passat ha haüd un any, que ell testimoni
entrà per star ab mossèn Arnau Albertí, e axí matex stava
aquí una fembre appellada na Trialls, e lavors lo dit mossèn
Albertí posave a casa de na Gordeya. E víu ell testimoni,
aquí stant, que aquí venie una dona appellada na
per dormir ab lo dit mossèn Albertí, e açò a tracte
de la dita na Trialls. E açò veïe ell testimoni car la dita
na Trialls hi anave e la amenave, e axí mateix la dita
e exí matex oý dir ell testimoni a la dita
dita na Trialles li havie trencat lo Coll. E aprés lo dit mossèn
Albertí se mudà en l'alberc on ara sta.
E aquí stant ell testimoni víu venir moltes e diverses
vegades algunes fadrines, a tracta de na Trialls, entre les
quals ell testimoni víu venir una fadrina de na
Bregada de edat de
a vijares d'ell testimoni, la qual ell testimoni víu que
romàs una nit a dormir, no sab ab qui: si dormí ab mossèn
Arnau [o] ab na Trialls, però ell testimoni presumex
que dormís ab mossèn Albertí, car ell testimoni acustumave
de entrar francament en la cambre del dit mossèn
Albertí e lavors no l'hi lexaren entrar. E aprés la hi víu
moltes veus, e lo dit mossèn Albertí la sse
cambre, però ell testimoni no sab si li ho feïa o no, però
bé víu que la dita na Trialls los metie lo forrollat dessús.
E axí matex hi víu venir moltes veus una fradrineta
de edat de
qual hi venie axí matex a tracte de la dita na Trialls; e
aquí la dita Úrsola menjave e bevie, e víu axí matex que
lo dit mossèn Arnau la sse
e en l'astudi, e a vagades na Trialls los tancave dessús.
E aprés oý dir ell testimoni a na Bregada que la dita
Úrsola era stada atrobada en lo lit del dit mossèn Albertí,
però no li dix per qui hi era stada trobada.
Ítem hi víu altra fadrineta poqueta narayna de edat
de
cot morat scaxat, e aquí romàs a tracte de la dita na Trialls.
E açò víu ell testimoni de sos ulls.
E axí matex hi víu altra fadrina, la qual no sab com
ha nom, que hi dormí una nit; e la mara vénc en la matinada
e tocà a la porta de na Trialls, e na Trialls li trasc la
fadrina de la cambre del dit mossèn Albertí e menà-la-sse
però ell testimoni no sab com ha nom, car no la
conec.
Víu-hi axí matex venir una fadrina petita vestida de
blau, la qual no sab com ha [nom], la qual hi amenà na
Trialls dessús dita.
Dix axí matex, interrogat, que la dita na Trialls li dix
que ell testimoni havia tallada la carn a sopar moltes veus
a una custurera, muller d'un barber, que despuys se n'és
ana[da] ab en Bonet, que ella la havie menada al dit
mossèn Albertí perquè dormís ab ell, e que en Bonet ne era gelós.
E axí matex oý dir a la dita na Trialls, que
ella li havie menada la filla d'en Bosc per un florí que li
n'havie dat, que hi dormís una nit.
Dix, més interrogat, que ell testimoni stant en la dita
casa de na Gordeya oý moltes veus que la dita na Trialls
reptave una dona appellada Constanca que sta prop Sent
Cugat, que, son marit és en Cerdenya, dient que ella li
furtave la carn de la olla, la qual Constança venie aquí
per visitar na Gordeya que era malalta, e la dita na Constança
deïe-li: "No, na vella alcavota, que no és aquex lo
, e açò
vostro mal, que, encara us veuré yo córrer la vila"
deie la dita na Constança. per ço com, segons deïe, la dita
na Trialls la havie assayada que, dormís ab lo dit mossèn
Albertí, e ella no ho havie volgut fer.
Dix, més interrogat, que la dita na Trialls convidà a ell
testimoni que si ell volie secudir na Françoya, muller d'en
Bartomeu Gili, causídic, que ella ho tractaria e ho acabaria
per un parell de calces que li
no hu féu, però víu despuys, que la dita na Trialles la havie
liurada a mossèn Pere Çabater que stave a casa de mossèn
Albertí.
Dix, més interrogat, que la dita na Trialls hac
per liurar na
ell testimoni matex.
Interrogat si ell testimoni sab ni ha oït dir que lo dit
mossèn Albertí corrompés o spuncellàs per force les dites
fadrines o que cridassen "Via fos!"
E dix que no y sab
res.
Després, divendres, 14 de novembre de 1410,
Oliver Pujol, causídic i procurador del dit honorable Arnau Albertí
comparegué a l'audiència del dit noble governador,
que celebraba públicament al palau reial major
de Barcelona el dit honorable Pere Basset, regent l'assessoria
de Pofici de la governació, i presentà la suplicació
següent:
A la vostra gran noblesa humilment EXPOSA Oliver Pujoll,
procurador de mossèn n'Arnau Albertí,
que com a
enquesta contra lo dit mossèn Arnau reebuda li
còpia e translat per ço que ell pogués usar
de ses excepcions e altres legítimes defensions, e vós, mossèn
l'assessor, assignàssets a la part del fisc jornada per
dimarts tot dia prop passat, e
pro[ce]iríets a publicació de la dita enquesta; e com la
part del fisc no haja curat acabar la dita enquesta ni entrar
en aquella, ans sia axí detengut en sospens,
per ço lo dit Oliver Pujoll SUPPLICA que de la dita enquesta
li sia manat donar còpia e translat, com no sia
raó que tan gran temps, stiga en la manera que no és, ni
dege ésser dilatat en sa justícia.
proveí de la manera següent: Sigui manat
als jutges de la causa que procedeixin a la publicació
de l'enquesta i a les altres coses tal com sigui de dret,
altrament demà ell la publicarà. Proveït per Pere Basset,
regent, 14 de novembre.
Oliver Pujol, la suplicació, amb la seva provisió, fou presentada
als venerables Guillem Perayer i Domingo Escrivà,
jutges, per separat.
I el venerable Domingo Escrivà, a qui primerament fou
presentada la suplicació, digué que ell prou voldria continuar
la inquisició si pogués disposar d'un escrivà
però com que no el podia haver, que no hi feia cap
assignació.
I el venerable Guillem Perayer, concedida una còpia de
la suplicació i provisió esmentades al procurador de les
noies, li assignà fins el dilluns següent per presentar les
objeccions que tingués a la publicació de la inquisició.
Dissabte, 15 de novembre de 1410.
GERALDA, viuda de Pere des Torrents, testimoni citada,
jurada i interrogada dir la veritat que sapiga sobre les
coses denunciades i les altres de què serà interrogada.
a la dita cort, que ella testimoni moltes e diverses
vegades ha vist com Ursoleta, filla de la valencia[na],
e Eulàlia, filla de na Bregada, entraven e exien en casa
del dit mossèn n'Albertí, e que na Trialles, com se dinaven,
cridava assenyaladament la dita Úrsola, la qual ella testimoni
algunes veguades vaïe exir a miga nit de casa del
dit mossèn Albertí.
E axí matex [dix] ella testimoni que y vaé la dita
Eulàlia, la qual cusia lançolls en casa del dit mossèn Albertí.
E aprés ha oÿt dir ell[a] testimoni en lo veïnat, a
alguns del veynat, los noms dels quals no li recorden, que
lo dit mossèn n'Albertí ha haüda carnalment la dita Úrçola
a tracte de la dita na Triales.
Interrogada si ella testimoni sab ni ha oÿt dir que lo
dit mossèn n'Albertí haja haüda carnalment la dita Eulàlia.
E dix que no y sap res, bé ha vist algunes vegades
entrar la dita Eulàlia en casa del dit mossèn n'Albertí.
E axí matex ha vist ella testimoni que la mare de la dita
Eulàlia deïa al dit mossèn n'Albertí: "Mossèn, si lançols
.
ni altres coses havets a cusir, n'Aulàlia los vos cosirà per
amor de vós"
E, més interrogada, dix ella testimoni que ha oÿt dir en
lo veïnat que la dita na Triales hi havia manada la filla
de na Begura e d'altres. E àls no y sap.
[El] [mateix] dissabte, 15 de novembre de 1410, comparegué
a l'audiència del dit noble senyor governador, a la
qual eren presents els venerables jutges esmentats,
el discret Antoni d'Agramuntell, notari i procurador
fiscal de Pofici de la governació de Catalunya, el qual davant
el dit noble governador i jutges, demanà i requerí que
el present procés, pel que fa a la quita Caterina Trialls, fos
publicat, reservant-se però de poder adduir més, testimonis
i de poder reinterrogar la dita delada i els testimonis ja
presentats.
I a l'acte el dit noble senyor governador, de consell
dels dits honorables jutges, publicà la dita instrucció pel
que fa a la dita na Trialls i volgué que fos tinguda per publicada,
concedint-ne una còpia a la dita Caterina.
Dimecres, 19 de novembre de 1410.
MARGARIDA, que viu amb Joan de Torres, porter reial,
d'edat d'uns dotze anys, testimoni Interrogada sense jurament
dir la veritat que sàpiga sobre la present qüestió
i altres coses de què serà interrogada.
que un jorn ella testimoni ere muntada en casa del dit
mossèn Albertí per foc, e víu que Uçoleta, filla de la valenciana,
stave dins en una cambra ab lo dit mossèn Albertí,
lo qual tenie aquella en la falda e la besave.
E lo dit mossèn Albertí dix a ella testimoni que entràs
en la dita cambra e donar li hic flaons, e ella testimoni
dix que no hi volie entrar, e girà la cara e anà-se
E de fet li vénc la dita Usoleta, detràs dient-li que mossèn
Albertí la demanave, e que si ella hi venie que lo dit mossèn
Albertí li farie un bell cot e la vestirie bé, e axí que y
muntàs. E aprés diu ella testimoni que lo dit mossèn Albertí
la cridave que y muntàs, e ella testimoni no hu volc
fer per ço com sa maestra le n'havie, fet manament que no
y muntàs, dubtant-se que no li fes lo que havie fet a la
dita Usoleta, la qual, segons ere fama per tot lo veïnat,
lo dit mossèn Albertí havie corrompuda. E més, que ella
testimoni oý dir a na
lo lit ab lo dit mossèn Albertí. E diu més: que no romàs
per lo dit mossèn Albertí que no entràs en la dita cambra,
com la n'hagués diverses vegades covidada.
Interrogada si ella testimoni sab que altres fadrines
entrassen en casa del dit mossèn. Albertí ultra la dita Usoleta.
E dix que hoc, que moltes e diverses vegades hi
véu entrar Angelina e Erfresina, d'en Soler, brodador, les
quals són mortes, e Bartomeua de, n'Adam, e Aulàlia de
na Bragada, les quals hi entraven ab Usoleta, e veïe que
na Triaylles cridave Usoleta que y muntàs a jugar
ab ses companyones, ço és, ab les dessús nomenades.
Ítem, més interrogada, dix que na Triaylles dix a ella
testimoni que hi muntàs e dar li hic cireres, e ella testimoni
no hi volc muntar.
Interrogada si ella testimoni oý cridar ni plorar la dita
Usoleta, ne les altres, de nits ne de dia, dins la casa del
dit mossèn Albertí. E dix ella testimoni que no.
Dissabte, 22 de novembre de 1410.
BARTOMEUA, filla de Pere Adam, d'edat d'uns deu anys,
testimoni interrogada dir la veritat que sàpiga, sense jurament,
sobre la present qüestió i altres coses de què serà
interrogada.
a ella testimoni quant de temps, ha, ella testimoni entrà en
la casa de mossèn Albertí ab Aulàlia, filla de na Bragada,
e ab Usoleta, flylla de la valenciana, e ab Eufrasina e
Angelina, fiylles d'en Soler, brodador, e ab Margarida, la
qual sta ab en Joan de Torres, porter del senyor rey. E
com foren dalt en la dita casa del dit mossèn Albertí, aquell
dessús dit mossèn Albertí féu entrar a ella testimoni e a
totes ses companyones dessús per ella nomenades en la
cambra sua la qual és sobre lo pati o entrada de la dita
casa. E com foren dins correc per besar la dita Eulària,
fiylla de na Bragada, e de fet la besà; e aprés ella testimoni,
e enaprés totes les altres. E mès les mans a ella
testimoni en les mamelles dient-li: "No has mamelles!"
, e
axí ell stec palpugant una stona a ella testimoni; e aprés
ella testimoni se n'anà a casa de sa mar[e] e jaquí en la
dita cambra les dites ses companyones ab lo dit mossèn
Albertí.
Interrogada si ella testimoni depuys que lo dit mossèn
Albertí la hac besada tornà en la casa de aquell desús
dit mossèn Albertí per yaure ab aquell. E dix ella testimoni
que no, ne may lo dit mossèn Albertí no hac quefer
ab ella carnalment, sinó tan solament que la besà, segons
damunt és dit.
Interrogada si en les damunt dites coses
fou na Triaylles present. E dix ella testimoni que hoc,
e que ella los diye: "Entrat, mes fiylles, en la cambra de
.
mossènyer"
Interrogada si ella testimoni sab ni ha oït dir que lo
dit mossèn Albertí per força haye haüdes o corrompudes
les dessús, dites Úrsola, Eulària, ni altres de les dessús
nomenades sues companyones. E dix que no.
El mateix dia el dit Domingo Escrià, jutge, de consentiment
del seu co_jutge procedí a reinterrogar la dita
Ursoleta de la manera següent. I primer fou interrogada
si ella testimoni algun jorn és entrada en casa de mossèn
Albertí ensems ab, Eulària, fiylla de nal Braguada, Eufresina
e Angelina, flyll[es] [d]' [en] Soler lo brodador, Bartomeua,
fiylla de n'Adam e Margalida, d'en Joan de Torres,
porter. E dix que hoc, que un diumenge na Triaylles cridà
a ella testimoni e a totes les altres damunt nomenades.
E com foren desús en lo dit alberc, lo dit mossèn Albertí
los féu donar a menyar e a beure, e na Triaylles, el capellà
e un altre scuder que les servien. E com hagueren menyat
lo dit mossèn Albertí les féu entrar totes, en lo seu studi,
e, com foren dins, lo dit mossèn Albertí comença de besar
Eulàlia, e aprés Bartomeua, e a ella deposant, e totes les
altres que aquí eren ab ella testimoni. E diu ella testimoni
que aquella vos fou la primera veu que lo dit mossèn
Albertí besà a ella testimoni. E encara no la havie corrompuda,
però aprés la hac e la corrompe per força e a
tracte de la dita na Triaylles, segons dit ha dessús en lo
present procés.
Interrogada si ella testimoni sab ni ha oït
dir que lo dit mossèn Albertí haye haüdes ni corrompudes
les damunt dites Eulàlia, Eufresina, Angelina, Margarita
e Bartomeua, e açò a tracte de na Triaylles. E
dix que ella testimoni no sab que lo dit mossèn. Albertí
haye haüda neguna de les dessús nomenades, sinó la dita
Eulàlia.
Interrogada com ho sab. E diu que per ço com lo
dit mossèn Albertí com jaïe ab ella testimoni en lo lit lo
hi deye.
Interrogada si la mare d'ella testimoni sabé la primera
vegada que ella testimoni jagué ab lo dit mossèn Albertí
ni si y consentí. E dix que no plàcie a Déu, ans
la dita na Triaylles vénc sots color de bona amor a la mare
d'ella testimoni pregant-la que li prestàs ella testimoni per
dormir ab ella, dient-li que al seu costat dormirie, e que
axí serie ben guardada com si cent mília vegades fos sa
fiylla. E de fet com la mare d'ella testimoni sabé que lo
dit mossèn Albertí la havie corrompuda, la dita mare sua
se va anar barayllar dient-li: "Osta, na veylla baguassa
E lo dit mossèn Albertí oynt les dites
alcavota!, no deíeu que ab vos dormirie ma fiylla? e haveu-la
liurada a mossèn Albertí. Per Déu, sus ara me
n'iré clamar a la cort!" Ladoncs lo dit mossèn Albertí oynt
les dites paraules dix a la mare d'ella testimoni, e a ella,
testimoni, que si elles parlaven d'ell ni de na Triaylles,
que ell les farie acoltelleyar e abroquereyar, e que si elles
se anaven clamar, que ell les farie traure del món. E per
la dita raó diu ella testimoni que ella e sa mare no
ladoncs anar clamar de les dites coses, per temença
del dit mossèn Albertí e de, les menaces que fet los havie.
I semblantment poc després el dit jutge procedí
a reinterrogar la Joana, mare de la dita Úrsola, de
la manera següent. Primer fou interrogada
deposant no s'anà a clamar a la cort de la violència que
mossèn Albertí havie feta a la dita Ursoleta, fiylla sua,
decontinent que aquella li hac corrompuda. E dix ella
deposant que encontinent que sabé que lo dit mossèn Albertí
axí malvadament li havie desdorada sa fiylla a tracte
de la dita na Triaylles, ella deposant se n'anà a la dita
na Triaylles dient-li: "Osta, na veylla bagassa alcavota!
E tal obra m'havets feta de ma fiylla! Sus ara me n'iré
clamar a la cort!"
coses avallà a la porta e cridà a la mare d'ella testimoni
o a ella testimoni o a Ursoleta, e dix-los que callasen per
són prou, e que no curassen de dir res a negú de ço que
ere stat entre ell e la dita Ursoleta, ne que no se n'anassen
clamar a la cort, car si ho faien que per Déu que ell
los farie dar tantes de coltellades e de broquerades que
no
mal d'ell ni de na Triaylles ne de negú de sa casa,
sinó que ell les farie levar del món, dient-los les dites paraules
ab gran furor e còlera. E per les dites raons diu
ella testimoni que no
dir res de les dites coses, ans hi hac forçadament, segons
dit ha dessús, a dar loc.
Després, [el] [mateix] dissabte, 22 de novembre de 1410,
el discret Antoni d'Agramuntell, procurador fiscal
de l'ofici de la governació, es presentà davant el noble
senyor governador, l'honorable regent l'assessoria i els honorables
jutges, i afirmant i reservant-se el dret de poder
presentar més testimonis i de reinterrogar-los, com també
l'acusat, demanà i requerí que el present procés fos publicat.
Per l'altra part no comparegué ningú.
Aleshores el dit senyor governador, de consell de l'honorable
regent i els venerables jutges, va publicar la present
instrucció i volgué que fos tinguda per publicada, concedint-ne
còpia a ambdues parts.
Després, dilluns, primer de desembre de 1410, el discret
Antoni d'Agramuntell, procurador fiscal, comparegué
davant el noble senyor governador i els venerables Domingo
Escrivà i Guillem Perayer, jutges, i presentà per
escrit, en absència de l'altra part, la petició següent:
Per la present enquesta consta clarament
que el dit venerable Arnau Albertí, delat, és culpable de
totes aquelles coses de què fou denunciat i per les quals
fou encetat el procés; per tant, Antoni d'Agramuntell, procurador
fiscal de la cúria del senyor governador, demana
que el delat sigui castigat condignament; i on sembli que
la prova no és suficient, com que suficientment és ja provat
perquè és pugut procedir als turments, per tant, el dit
procurador demana que en tal cas Pacusat sigui posat a
turment de manera que s'obtingui la veritat confessada
per la seva boca.
Ítem el mateix procurador demana que sigui assignat
al dit delat un cert terme dintre el qual pugui presentar
la seva defensa i que després ja no, sigui escoltat.
Un cop presentada aquesta petició el dit noble governador,
Domingo Escrivà, en concedí còpia a l'acusat, si la volia,
i li assignà per respondre-hi i per presentar la seva defensa
per mitjà daptes i admissibles articles, els sis dies
següents.
I encontinent comparegué davant el noble senyor governador
i l'honorable regent i jutge, el dit procurador
Jaume Riera, el qual, demanant que se li donés còpia del
procés, manifestà que no se li havien, de comptar els dies
ja que si no se n'ocupava no era per culpa seva
sinó per culpa de l'Escrivà que no li donava la còpia. I el
dit noble senyor governador, de consell del venerable jutge
i regent esmentats, li féu descàrrec del temps i de l'obligació
fins que tingués la còpia.
Després, dimarts, 9 de desembre de 1410, hora de tèrcia,
comparegué davant el noble senyor governador i l'honorable
Guillem Perayer, jutge, l'esmentat Oliver Pujol,
el qual, present el dit Jaume Riera, procurador de les dites
noies, i absent el procurador fiscal, presentà la cèdula
següent:
Els senyors jutges del present procés van estar un mes
i mig a enllestir la inquisició contra el senyor Albertí, la
qual ocupa tres_cents_cinquanta folis, i al dit senyor Albertí
no se li han concedit sinó només sis dies, per presentar
la seva defensa; el qual temps, atès que en, els processos
es donen més dilacions al reu i a l'acusat
que a l'acusador, i atesa la persona contra la qual es procedeix
i els tres advocats que se n'ocupen és massa curt i
breu. Per tant, Oliver Pujol, procurador del dit senyor
Albertí demana que se li concedeixi un temps suficient i
convenient per presentar la seva defensa de manera que
no necessiti haver de reclamar-ne més.
Igualment el dit Jaume Riera, major, procurador de les
dites menors, present l'esmentat Oliver Pujol, davant el
la seva petició contra l'honorable Arnau Albertí de
la manera següent:
Tant per les declaracions dels testimonis com
per la del mateix acusat com encara per la testificació de
na Trialls, la qual pels seus delictes ja ha tingut la pena
corporal merescuda, consta prou clarament que l'acusat,
enganyosament i criminosa, va raptar i arrabassar, corrompre
per la força i violència, violar i desflorar les dites
noies, les quals, cosa que és més greu, encara no eren púbers;
per la qual corrupció, violació i desfloració cadascuna
de les noies no hi ha dubte que ha estat perjudicada
en la seva persona, difamada i injuriada per l'horrible crim
del dit acusat; el qual crim fou realitzat sense cap consentiment
d'elles. La qual injuria, repassada mentalment per
elles mateixes tant quant els ha estat possible, jo fent-los
evocar detalls i circumstàncies, ha estat avaluada per cadascuna
en cinc_cents florins d'or d'Aragó, si bé és cert
que cadascuna d'elles o aquells que en tenen la tutoria i
responsabilitat haurien preferit de perdre
de llur propi cabal abans de sofrir tan gran i greu injúria.
Per tant, el dit procurador, en nom de les esmentades menors,
demana, suplica i requereix que el dit delat sigui
condemnat en la quantitat de cinc_cents florins per cadascuna
adjudicades en llur nom, salvada sempre la deguda i
jurídica taxació. A més demana i requereix que es procedeixi
contra la part, condemnant segons, justícia en les coses
ja concloses i igualment per les futures. I això és prou
de moment, salvant el dret d'afegir, etc.
I el dit noble senyor governador, de consell
del dit honorable jutge, manà que la petició fos inclosa
al present procés; i concedida una còpia al dit venerable
acusat o al seu defensor i procurador present, si la volien
tenir, [li] [assignà] avui per tota la setmana present, sense
més dilació, per respondre a aquesta petició i a les altres
coses, és a dir, per presentar totes les seves defenses,
declarades per mitjà d'aptes i legítims articles, tenint en
compte que ambdues instàncies, tant la del fiscal com la
de la part privada, concorren, en aquesta causa i el temps
concedit a l'una s'ha dentendre concedit també a l'altra.
Això proveït, el dit Jaume Riera, tenint, segons digué,
altres afers fora la ciutat de Barcelona, pels quals no podia
de moment ocupar-se com calia daquesta causa, en
presència del dit senyor governador i l'honorable jutge va
fer substitució seva per portar la present causa,
mentre ell fos fora, en Jaume Riera, jove, advocat, donant-li
els mateixos poders que el senyor governador li havia
atorgat en designar-lo procurador, prometent que tindria
per vàlid i ben fet tot el que fes o procurés el dit Jaume
substitut. La qual substitució fou sancionada pel senyor
governador, de consell del dit honorable jutge. Després el
dit Jaume Riera, jove, va prestar jurament de comportar-se
fidelment i lleialment com a procurador.
Més endavant, divendres, 12 de desembre de
1410, davant el noble governador i el venerable Domingo
Escrivà, jutge, el dit Oliver Pujol, com a procurador i defensor
del dit honorable acusat, absent el dit procurador
fiscal, va presentar per escrit el que segueix:
Protestant explícitament que pel fet de posar els capítols
següents, Oliver Pujol, procurador del senyor Albertí,
cavaller, conseller, promotor i familiar del senyor rei Martí
difunt, i conseller i familiar de la senyora Margarida,
reina d'Aragó, viuda del dit senyor rei, no vol de cap manera
consentir la jurisdicció del noble senyor governador
ni que de cap manera es continuï, i menys la vostra, venerables
senyors Guillem Perayer i Domingo
Escrivà, que actueu com a comissaris en una invàlida i
indeguda causa i empresa —amb reverència parlant— o
prevenció i instrucció, sense infàmia precedent i sense cap
mena de veritat, contra l'esmentat senyor Albertí, i de fet,
no servant l'ordre del dret; l'esmentat Oliver, doncs, com
a procurador, contra la predita instrucció i jurisdicció per
a inquirir, posa les coses següents:
foren al regne d'Aragó, per dret comú, per pràctica consuetudinària
del regne i per comuna observança, han jutjat
per ells mateixos en virtut de llur preeminència i dignitat
o per mitjà de llur canceller o vice_canceller, de
tots i cadascun dels delictes i excessos i de totes les
causes civils i criminals de llurs familiars i d'aquells que
estan a llur servei, més que més si els dits familiars havien
obtingut d'ells el privilegi militar.
gloriosos avantpassats, ha usat sempre d'aquest poder
inherent a la Corona envers els seus domèstics i familiars,
i des de tant de temps enrera que no hi ha memòria de
cap cas contrari.
seus avantpassats en l'ofici de la governació s'han abstingut
d'entendre en qualssevol excessos i crims comesos
pels familiars i domèstics reials, per més greus que fossin,
sinó que tal facultat, com a inherent a la dignitat
reial, la reservaren al senyor rei, del qual els familiars
són com membres i part del cos.
l'esmentat rei Martí i reina, i les altres senyores reines
avantpassades, de dret comú i de costum de la terra, han
acostumat d'estar exornades dels mateixos privilegis i de
les altres preeminències reials, i han acostumat de rutilar
en elles totes, les llibertats i preeminències reials.
altres reines que l'han precedida en la potestat reial, han
acostumat d'intervenir per elles mateixes o pels seus oficials
i no per cap oficial inferior al rei, sigui quina sigui
la seva dignitat i preeminència, com un dret adquirit o
quasi, sense cap mena de contradicció en qualssevol
crims, per més atroços i gravíssims que fossin, comesos
pels familiars de les reines, sobretot si gaudien del
privilegi militar.
i brillin dels raigs de preeminència dels seus marits en
noblesa, furs i dignitats, ni que siguin viudes, mentre no
es casin amb homes d'inferior condició.
les predites senyores conservin les dignitats, preeminències
i honors que tenien mentre els marits
vivien.
pugui dir que encara dura la casa del dit marit, els familiars
i la família.
reina siguin de la mateixa condició i tinguin la mateixa
senyora reina, al servei de la qual han estat destinats.
per consegüent és conseller, promotor i familiar del senyor
rei Martí darrerament traspassat, i que forma part
de la nòmina dels familiars i domèsties del dit senyor rei.
i és, abans no se li imputessin aquestes delictes, conseller
i familiar de la senyora reina Margarida, i que forma
part de la nòmina dels seus familiars.
dels esmentats rei i reina, com és dit, pot i ha de gaudir
de les preeminències i llibertats, sobretot d'immunitat de
tribunal, de què gaudeixen els esmentats rei i reina.
i del fur, jurisdicció i coneixement de causa del senyor
rei i la senyora reina, dels quals, és familiar i domèstic, o
almenys dels seus oficials domèstics, però no del dit senyor
governador ni d'altre jutge qualsevol.
noble senyor governador, i encara menys els jutges inferiors
seus o delegats, no poden entendre en aquestes causes
ni en el predit senyor Albertí, ni menys
jutjar-lo per manera de la predita instrucció o qualsevol
altra acusació, ni ésser jutges de la present causa.
d'ells, el dit noble governador ha d'atorgar que ni
ell ni el veguer de Barcelona ni els jutges esmentats no hi
són competents.
Als quals capítols i a cadascun d'ells, per tant, com que
reposen en fets, Oliver Pujol, procurador, demana que la
part contrària hi done reposta i que ell sigui admès a
provar allò que hi sigui negat. I a més demana que, abans
no es procedeixi a examinar el tenor de la predita instrucció,
el noble senyor governador sancioni i declara que ni
ell ni el veguer de Barcelona ni qualssevol altres jutges
assignats per ell no hi són jutges competents ni
poden ni han d'entendre de cap manera en la causa de
la present instrucció.
Nogensmenys, per cautela estant i perseverant en l'esmentada
ni que fes un acte que hi fos contrari no es vol
apartar, sinó que protesta que abans que res s'hi sentencii;
en el supòsit, de cap, manera no concedit sinó negat
explícitament, que el predit senyor Albertí sigui del fur
i jurisdicció del dit noble senyor governador o del veguer
de Barcelona, no obstant això, l'esmentat senyor governador,
basant-se en la predita invàlida instrucció no pot,
per ell mateix o per altres, inquirir ni entendre en els delictes
expressats en la predita instrucció, per tal com és
nulla i invàlida i de cap valor, per tal com es basa en
principis sense validesa sobre els quals res no
es pot basar o bastir-hi.
Consta, efectivament, i és notori que el dit senyor Albertí
és cavaller de la milícia armada, i per consegüent ha
de gaudir de totes les llibertats, privilegis i immunitats
de què gaudeixen els altres cavallers d'aquest regne;
consta també i és notori pel privilegi concedit als cavallers
i per llarga consuetud en les audiències dels senyors
reis i governadors, que no es pot procedir a cap instrucció
contra els cavallers, sinó que és nulla tota aquella enquesta
que proceden per ofici del jutge i no a instància
de part, com és sabut;
consta també pel tenor del procés que ací algunes persones
no fan part formal, sinó només Bernat de Puiggròs,
el qual és únic a poder concloure en el procés i no cap altra
persona;
consta a més que tots els testimonis rebuts en la dita
instrucció foren rebuts, no a instància d'alguna part, sinó
només per l'ofici del jutge, i el mateix cal dir
de la confessió rebuda del senyor Albertí i de totes les
altres coses actuades en el procés.
Suposant, doncs, que al principi algunes persones formaven
part formal, que de fet no la feien, havien de constituir-la
durant tot el procés, per tal que el privilegi fos
mantingut i que hi hagués un sol dret del cap a la fi; per
tant la instrucció tota sencera i per tots cantons, i tot el
procés, llevat el principi, resta invàlid i nul.
A més, admetent que algunes persones fessin part formal,
que no la fan, tals persones són, com s'afirma, menors
l'encapçalament del procés, les quals persones en totes les
causes civils, i més en les criminals, no poden fer part en
cap acusació o procés sense llurs procuradors o tutors
per tal com, no tenen personalitat jurídica per presentar-se
a judici, ni el poden sustentar.
De tot això, doncs, en cas que primerament es declari
que no hi ha lloc a l'esmentada impugnació del tribunal,
cosa no presumible queda prou demostrat que la predita
instrucció és
governador, haveu de sentenciar el que el dit Oliver Pujol
demana:
que el senyor Albertí, detingut per un injust procés,
sigui tret de presó i restituït a la seva genuïna llibertat
de la qual ha estat i és privat per un invàlid i indegut
procés, o almenys que sigui remès al senyor rei o a la senyora
reina, sota la protecció i salvaguarda dels quals es
posa ell amb els seus béns. I a major i més ampla cautela
el dit Oliver Pujol fa fe de l'esmentat privilegi concedit
als cavallers en quant i en tant fa a la present qüestió, i
el presenta en la causa i vol que hi sigui insert i
contingut.
Les quals coses presentades, el dit noble senyor
governador, de consell del dit venerable jutge, concedida
còpia al dit procurador fiscal, absent, si la volia
tenir, li assignà el dimarts per a respondre-hi.
I això fou notificat personalment al dit procurador fiscal
per l'Escrivà d'aquesta causa, i al dit honorable delat,
existent en presó, per Joan de Pont, porter.
Després, dilluns, 15 de desembre de 1410, hora de tèrcia,
el noble senyor gobernador de consell del dit honorable
Pere Basset, regent l'assessoria, assignà al dit Oliver
Pujol, present, present també l'honorable Guillem Ros, llicenciat
en lleis, advocat del dit honorable delat, i al dit
procurador fiscal, a presentar dimecres vinent, hora de tèrcia,
en l'audiència del dit senyor gobernador llurs; advocats
per discutir la qüestió dels turments i tota la
causa si el tenor del procés ho requeria, havent abans decidit
sobre la impugnacció del tribunal que havia estat
allegada.
A la qual assignació els dits Oliver Pujol i el seu advocat
digueren que de cap manera no hi consentien sinó
només sobre la impugnació del tribunal.
Després, dimarts, 16 de desembre de 1410, Oliver Pujol
comparegué davant el dit noble governador i l'honorable
Pere Basset, regent l'assessoria del dit ofici, en l'audiència
que celebrava públicament el dit senyor governador
al palau reial major i antic de Barcelona, i presentà
per escrit la cèdula més avall transcrita, que contenia una
suplicació i altres coses, a la qual cèdula fou proveït a la
fi segons és també transcrit.
A la vostra gran, noblea humilment EXPOSA Oliver Pujol,
procurador de mossèn Arnau Albertí,
que com ell sia estat pres a instància del vostre
procurador fiscal per infàmia de alcunes diffamades
fembres de la ciutat de
detengud en la presó per manament vostre per spay de
gran temps ans que lo dit vostre procurador haja feta
dar còpia de la enquesta; e aquella publicada, soptosament
e fort curta li sien solament estats donats
totes ses defensions per articles aptes e concluens; e enaprés
és estat donat altre terme fort soptós e curt dins lo
qual ell ha posat ses excepcions
ha demanat sobre aquelles ésser abans de totes coses pronunciat;
e enaprés són estades posades a major cautela alcunes
excepcions de nul·litat evidens e necessariament concluens
contra la dita enquesta e per les quals clarament
se pot mostrar la dita enquesta ésser nul·là
e aquella ésser tal que no merex [a] [fer] [sortir] en conexença
dels crims al dit mossèn Albertí inposats; e jatsie que la
dita excepció
a la dita enquesta perjudicials sien proposades aptament
e suficient e sien de tal natura que per llur privilegi judicial
a aquelles primerament deja ésser respost, en specialment
tant com estan en fet, e de la justícia e mèrits
de aquelles axí com a emergents e perjudicials, deja ésser
primerament conegud e pronunciat abans que hom puxa
per justícia saltar a la conexença del negoci principal; e
jatsia que les coses desús expressades hajen gran orde de
justícia e en les audiències reals e de vós, mossèn lo governador,
sien indifferentment stilades e praticades, emperò
hir vós cuitant —ab honor parlant— lo dit
procés e mesclant ensemps en la dita conexença coses de
dret e justícia no covinents sens instància alguna, per ço
com érets instat de redrecar lo[s] fets d'en Coll, alguazir
vostre, fes asignació a la part del dit mossèn Albertí a
al·legar davant vós sobre los mèrits de la causa principal
ab color que de les dites excepcions axí recusatòries del
tribunal com de nul·litats a la dita enquesta fos haguda
raó ensemps.
On, com la dita provisió —reverentment parlant— públicament
en la vostra audiència sens instància de algú
per vós sia estada feta en gran càrrec e perill del dit mossèn
n'Albertí contra encara —parlant ab honor— orde de
dret e de justícia e de Constitucions de Catalunya, los
quals drets comuns e Constitucions han que
de la
per ço que passant a la conexensa dels mèrits és vist renunciar
a la dita recusació del tribunal, e no
és pròpriament a tolre les deffensions al dit mossèn
Albertí,
per què lo dit Oliver Pujol SUPLICA per vós, mossèn lo
governador, ésser a ell fet procès ordenari e degut, e revocant
la dita asignació, per vós ésser discutides primerament
per orde de justícia les excepcions recusatòries del tribunal
e de nul·litats ans que no sia pervengut a les defensions
dels crims, a ell no degudament inposats, supplicant que
sobre la revocació de les dites assignació e assignacions e
orde del dit procers vullats ans de totes coses
haver deliberació en vostre consell, oïts primerament los
advocats del dit mossèn Albertí e haüdes axí matex les
dites assignacions per subduïdes.
E en açò, molt noble governador, farets justícia, la
qual [a] lo dit mossèn Albertí se reputarà a gràcia
singular.
remesa a Guillem Perayer, jutge de la causa, i demà hi
faci resposta juntament amb les altres coses que li són
encomanades, i aleshores, oïdes les parts, l'hi proveirà segons
convindrà. Proveït per Pere Basset, regent, 16 de
desembre.
Després, dissabte, 20 de desembre de 1410, el noble
governador, no pas revocant els jutges esmentats sinó confirmant-los
en llur càrrec, instant el procurador fiscal que
es prosseguís endavant en el procés, de consell
del dit honorable regent l'assessoria, tinguda primer una
solemne deliberació i demanats els parers dels qui hi assistien,
assignà el mateix dia, hora de vespres, al dit procurador
fiscal i al dit honorable delat, per escoltar la sentència
declaratòria sobre les coses allegades.
La qual assignació fou comunicada a Oliver Pujol, causídic,
procurador i defensor del dit honorable delat, per
Joan de Pont, porter, poc després d'haver estat feta, segons
comunicà el mateix porter.
Arribada doncs l'hora de vespres del dia esmentat, comparegué,
per una part, davant el dit noble governador o
l'honorable regent l'assessoria, el dit procurador fiscal, demanant
que es procedís a la declaració. Per l'altra part
comparegué l'esmentat Oliver Pujol.
I el dit honorable Pere Basset, regent l'assessoria, en
nom i en persona del dit noble golvernador, procedí a fer
la seva declaració, sobre les coses allegades, de la manera
següent:
El dit noble governador declarant que ell és jutge competent,
no obstant la impugnació, del tribunal
i les altres coses allegades per part del dit delat, declara
que s'ha de continuar la present causa; tanmateix per tal
que el dit delat no pugui dir que queda indefens, li assigna
terme per posar i presentar totes les seves al·legacions
i peremptòria el primer dia jurídic després de la
festa d'Epifania prop vinent.
Aquesta declaració fou feta pel dit honorable regent
l'assessoria en nom i en persona del dit noble governador
i fou llegida i publicada per mi, Lluís de Torre_Morell,
notari i Escrivà de l'ofici de la dita governació, per manament
seu, dissabte, 20 de desembre de 1410, presents
Antoni d'Agramuntell, procurador fiscal de l'ofici de la
dita governació, i Oliver Pujol, procurador i defensor del
dit honorable delat, i presents, com a testimonis, l'honorable
Jaume Granell, ciutadà de Tortosa, i Pere Talavera,
causídic, ciutadà de Barcelona.