Núm. de sèrie: 8. Any 1306
Davant vós sènyer en Bernat Dalmau, justícia de València,
en G. d'Arenys, procurador den Esteve Julià, tudor e curador
dels fills qui foren d'en Andreu de Berga, demostre com
en Berthomeu Mathoses, justícia e ancessor vostre, donàs e
assignàs en comptadors e determenadors n'Arnau de Cobna
e en Nicholau Dezpuig del compte que en P. Roqueta, fill e
hereu universal d'en Guerau Roqueta, tudor e curador testamentari
qui fo dels dits fills del dit n'Andreu de Berga,
devien retre e donar de la aministració dels béns d'aquells.
Los quals comptadors, per auctoritat de la dita comissió a ells
feita, reeberen tot ço que
posar davant ells en manera de compte, o per compte de la
aministració que
fills del dit n'Andreu de Berga; et encara de la dita
aministració que
del dit pare seu, [en] sa vida e aprés avie feita dels dits béns,
e reeberen encara totes les inpugnacions e les deffensions e
tot ço que la una [n]e l'altra part davant ells dar e posar
volgueren.
E com entre les altres escriptures fos produita per lo dit
en P. Roqueta una escriptura en manera de memorial e de
capbreu de la aministració que
del béns dels dits fills d'en Andreu de Berga, la qual escriptura
lo dit P. Roqueta aprés de la mort del dit pare seu
féu escriure e ordenar per mà d'escrivà públich aprés
e pus de la aministració de la dita tudoria e curadoria, contra
la qual escriptura entre les altres rahons fo proposat per
lo dit en G. d'Arenys que a aquella alcuna fe no devie ésser
haüda, per ço com no ere estat feita ni ordenada per lo dit en
Guerau Roqueta, qui avie tenguda la dita aministració
e pus, al qual se pertanyhie d'ordenar per mà d'escrivà
públich memorial o capbreu de la dita aministració, e que per
ço com no avie feit memorial ni capbreu, demanà davant los
dits comptadors que fos donat jurament
fills d'en Andreu de Berga o al tudor e curador lur en loch
d'aquells, per rahon de la mala aministració e frau e "
malo
féu en abcegar e desar los escrits que diu que
avie [feits] de la dita aministració, dels quals confessà que
avie treit e ordenat lo dit memorial o capbreu que ell donave
en manera de compte, dels quals escrits li fo demanat
davant los dits comptadors, axí que vinguess]
en Guerau Roqueta e
d'aquell, avien donat e feit als dit pubill e adults per la dita
rahon de la dita tudoria e curadoria ê
quals dits comptadors e determenadors del dit compte, vistes
e enteses les rahons per la una e per l'altra part proposades,
haüt conssell de savis, trameteren letra al dit antecessor
vostre que ells lo dit contrast de compte no podien
determenar, per ço cor lo dit en P. Roqueta no mostrave davant
ells alcun memorial o capbreu que
Roqueta [...] d'aquell agués feit ni ordenat de la aministració
que avie feita
axí com a tudor e curador lur. E encara per altra rahon digueren
que no podien [determenar] lo dit contrast de compte,
per ço cor la comissió a ells feita no s'estenie que ells
poguessen conèxer ni jutgar si la dita escriptura en manera
de memorial e de capbreu feita e ordenada per lo dit en P.
Roqueta valie o no, segons que totes les dites coses e d'altres
[declaracions] de la inpugnació del dit compte en la dita
letra tramesa a vostre antecessor pus largament són
contengudes.
E segons fur e rahon natural si
frau o engan o aministrarà mal los béns dels pubills e dels
adults ab engan e [...] en memorial e en capbreu segons que
per fur e per rahon natural és faedor, les coses o
pubills o adults que reeben si
jurament "
aquells [volran] jurar ésser dampnifficats per rahon del dit
frau e "dolo malo". E si
sagrament "
a comú interesse als pobills o adults per rahon de la mala
aministració d'aquell de qui és hereu, [e]
interesse se pot e deu averar per testimoni o per sagrament
dels pubills o adults.
Per tal demane lo dit en G. d'Areyns en lo nom sobredit e
requer que vós dit sènyer justícia sie donat sagrament en
ajuda de lur reprovació que àn feita davant los dits comptadors
contra lo dit en Guerau Roqueta per rahon de la dita
mala aministració de lurs béns als [dits] pubills e adults o al
tudor lur, per lo qual sagrament puxen averar lo dit comú
interesse e que en aquell comú interesse los sie condempnat
per vostra sentència lo dit en P. Roqueta, axí com a hereu
universal del dit pare seu.
Demane encara e requer lo dit en G. d'Areyns en lo nom
sobredit, que sie donat jurament
adults o al tudor lur, contra lo dit en P. Roqueta, fill e hereu
universsal del dit en Guerau Roqueta, pare seu, e axí com a
curador qui fo del dit pare seu, al qual pervengren per rahon
de la dita cura totes les cartes e escrits que
feites de la aministració dels béns dels dits fills d'en Andreu
de Berga, les quals aquell ha abcegades e per rahon de la
mala aministració e frau e "dolo malo" per aquell perpetrat,
feit e donat als dits pubills e adults e als béns lurs, en tant
com aministrà los béns d'aquells en loch del dit pare seu,
reebén les rendes e béns d'aquells, segons que manifestament
és reprovat davant los dits comptadors per sa conffesió e per
testimoni.
Et encara demane que
e atorgat als dits pubills e adults o al tudor lur per frau e
"
que féu en abcegar e desar los escrits que diu que
seu avie feits de la dita aministració, dels quals confessà que
avie treit e ordenat lo dit memorial o capbreu que ell donave
en manera de compte, dels quals escrits li fo demanat traslat
davant los dits comptadors, axí que vinguessen en juhii, lo
qual respòs per sagrament que perduts los avie, segons que
totes les dites coses e moltes d'altres qui poden informar vós
dit sènyer justícia a donar lo dit sagrament demanat són
contengudes en les acctes acatades davant los dits comptadors,
les quals, en tant com fan per sí e per la sua part, adés
de present trau en prova e demane que
litem
condepnan lo dit en P. Roqueta per lo dit frau e "
malo
ço que ha reebut dels béns d'aquells, e per l'abcegar que ha
feit de les dites cartes o escriptures, per tal que
e adults no se
per lo dit sagrament "
dampniffficats.
Et en continent la justícia asignà al dit en P. Roqueta a
respondre e a enantar a les dites rahons a digous primer vinent
ans de cort partida.
Denant vós sènyer en Bernat Dalmau, justícia de València,
proposa claman en P. Benes procurador de la dona na
Maria, muller sua, contra en Françesch Lòpiç, curador per la
cort de València donat als béns d'en Johan Montesino, fill de
la dita na Maria, posan contra aquell que la dita na Maria en
temps que
Romia, muller sua, prestà en diners comptants [a]l dit en
Johan Montesino
prestà e liurà a la dita na Romia a preu que
fo partit, guarniment d'argent per a cot de la dita na Romia,
lo qual argent e guarniment costà
d'un obrador, e li liurà e li prestà a la dita na Romia
e miga de tint vert a preu de
munten en s[u]ma
li són estats pagats
dita na Romia
en Johan Montesino fo absent.
On, com la dita na Maria no sia estada pagada dels dits
sols ni dels dits
de
e miga de tint vert, ni de les
per ço e requer lo dit en P. Benes en nom de la dita procuració,
que
sia per vós sènyer justícia damunt dit sentencialment
condempnat en donar e pagar a sí dels béns del dit Johan
Montesino los dits
Maria deguts e degudes per lo dit Johan Montesino per les
rahons damunt dites, e açò demana ab les messions del pleit
feites e a fer, e salvu son dret de créxer e de minvar e
Comparech denant en Bernat Dalmau, justícia de València,
en Bernat de Tornavell, procurador d'en A. del Bosch, e
requerí al dit justícia en nom de la dita procuració que li faça
e li men a exequció lo reeclam lo qual lo dit procurador ha
feit d'una condempnació de pena de quart en lo qual li fo
condempnat en
Bonanat Blanch, segons que en lo libre de la cort de València
és contengut, e majorment com lo dit en Bonanat vulle e aya
atorgat davant lo dit justícia que vol que els seus creedors
sien pagats dels seus béns.
E protestà lo dit procurador que si lo dit justícia no fa la
dita exequció en pagar-li los diners de la dita condempnació
dels béns del dit en Bonanat, que en defalliment del dit justícia,
que moltes vegades és estat request de fer la dita
exequció e no la vol fer, recorrerà a mayor, ço és, al senyor
rey o al procurador del Regne de València.
Encara requerí al dit justícia que li faça pagar
reals dels béns del dit en Bonanat, e les quals lo dit en Bonanat
li deu oltra les dites
qual li deu les dites
aga atorgat denant lo dit justícia, que vol que els seus creedors
sien pagats dels seus béns. En altra manera protesta que
si lo dit justícia açò fer no vol, que recorrà a mayor en
deffalliment e en negligència del dit justícia segons que dit
és.
Et encara protestà que demanarà tot dan e interesse que
ha soffert e sostendrà per negligència e per culpa del dit justícia
per les rahons sobredites.
Et requerí lo dit en Bernat de Cornanell en nom de la dita
procuració a mi, notari dejús escrit, que de les dites coses li
feés carta públicha.
Testimonis: en Jacme Rovira, en Martín Gil e en P_o Johan,
vehín de Onda.
La justícia a instància d'en Johan de Boxeres e d'en Jacme
Pellicer, marmessors del testament de la dona na [Maria],
muller ça enrere d'en Domingo de Torrefreyta, assigna al dit
en D_o que d'aquí a digous següent per tot dia e peremptòriament
haja proposades e mostrades justes rahons, si alcunes
ha, per què la reparació que
ésser feyta d'una carta de venda que féu en Bernat Planell a
la dita dona d'unes cases assencades en la parròquia de
Senta Caterina no
que si la dita reparació de la dita carta per los marmessors
de la dona na Maria, muller que fo d'en Domingo de
Torrefreta, demanada fer no
de Torrefreta la dita reparació no li faça ni li puxa fer alcun
perjudici. E diu lo dit en Domingo que vós sènyer justícia
sobre la dita reparació façats ço que fer deyats per fur de
València, com ell, en Domingo quant a açò no sàpia alcuna
rahon per la qual la dita reparació demanen ésser feita ni
veya alcuna rahon per la qual ell deya contrastar a aquella.
Protesta emperò, que si alcuna rahon hi à per la qual deya
contrastar la dita reparació ni les coses en la dita carta o en
la nota d'aquella contengudes, que en son loch e son temps
puxa aquelles proposar e usar d'aquelles a conservaci[ó] del
seu dret, protestan encara que ell no consent ni entén a consentir
a la dita reparació, en aytant com sia ni puxa ésser
perjudici d'ell en Domingo ne del seu dret.
[En] Matheu Fort, pelliçer, jurà,
son testimoni
era sogre d'ell, testimoni, axí que ell ha per muller una filla
del dit defunct, e en lo temps que vi[vi]a hoý algunes vegades
mentre [...] sehia a la porta d'aquell, que
muller que
ohia que
que
Francescha avia feytes en temps de núpcies perquè aquella
s'era exida de casa contra sa [volentat]. Demanat com ho sap,
e dix que per ço cor axí u oý dir al dit A. en sa vida e encara
a la muller d'él, testimoni, e a na Arnaldona, muller del dit
en R. de Monblanch.
Interrogat sobre la
fo present quant lo dit sogre seu féu e ordenà son testament,
mas que no li membren les paraules contengudes en
la dita declaració segons que posades són, salvu aytant que
membr[a] que vinclava sos béns en aquesta manera, que s[i]
[aquells] devehien que dels béns aquells fossen donats a
Rubert Campdàsens
[meytat] per ànima sua, e l'altra meytat a ses filles. [...]
En Vidal Clavell, cambiador de València, jurà,
januarii
sobre la
mentre el dit A. de Campdàsens [era] [malalt] agés hoy ne mala
volentat entre aquell e sa muller, mas sap e és cert que
[a]bans per dues o per
noves lo dit A. e sa muller. Demanat com ho sap, e dix que
per ço cor lo pare d'ell, testimoni, està prop les cases del dit
A., e viu que [a]quella s'exia de casa e que estava
[meses] [sens] que tornàs a casa, e era fama e s[o]spita entre
los [vehins] d'aquell vehinat que aquella feés mal sos afers,
e tota via que s'exia de casa s[e]
dit A., e per tal cor al exir d'aquella lo dit A. ne levava testimonis
d[ien] aquestes paraules:
—"Siats testimonis —a alguns vehins— com ell[a] sens mal
que no li fas s'ix de casa".
Interrogat sobre
[...] En B. Proençal, mercader de València, testimoni, jurà e
interrogat sobre la
anys que està en la parròquia de Sent Johan del mercat [...]
e viu moltes de vegades que
muller, na Françescha e que
"femna vil". E axí que depux que ell, testimoni, ach per muller
la filla del dit A. li dix moltes vegades lo dit A. a ell, testimoni,
he d'aquesta vil femna:
—"Ella m'aportarà a vergonya".
E oý dir encara al dit A. [una] vegada que per onta de sa
muller que s'era exida de casa contra sa volentat li avia venudes
les vestedures, sí que ell, testimoni, li u loà, e
especialment viu que avien baraylla mentre lo dit A. era
malalt algunes vegades.
Interrogat sobre la
aquella és contengut. Demanat com ho sap, e dix que per tal
cor viu e hoý e fo present a les dites coses, sí que ell, testimoni,
amenà lo dit en Benavé al dit A. qui orden[à] e féu lo dit
testament, e oý dir adon[c]s al dit A. ans que
[son] [testament] e aprés que l'ach dictat e mentre que
—"En Benavé, guardats-vos que en tal guisa no hi metats
.
que aquella dolenta de na Françescha res no y aconsegesca,
ne l[e]gítima ne àls"
Interrogat sobre la
aquella és contengut. Demanat com ho sap, e dix que per ço
que dit [à] damunt en la
e fo present a les dites coses, e no solament oý dir les dites
coses una vegada al dit testador, mas moltes. [...]
En P. Martí, fuster, habitador en la parròquia de Sent
Johan del mercat, testimoni, jurà e interrogat sobre la
e dix que bé ha
testimoni, és estadant e habitant [de] [la] parròchia de Sent
Johan, axí que entre l'alberch seu e l'alberch qui fo del dit
deffunct no ha[via] alberch en mig, e a vegades sehien
abdosos ensemps, ell, testimoni, e lo dit A., en un banch en
la [porta], e ohia que
rancurava de sa muller dién-li que no conexia [negun] [bé] en ella, que [li] aportava tot dampnatge que podia. Dix emperò,
ell, testimoni, que viu una vegada ans que
bé de
que [na] [Fran]cescha s'isqué de casa, e lo dit A. dix
adoncs a ell, testimoni, e a
presens:
—"Barons, prech-vos que siats testimonis com ma muller
s'ix de casa contra ma volentat [...]". E altres vegades
vehia que estava los
son marit.
Demanat si sap per què
desalt que creu que fos entre aquels en paria, segons ço que
li comptava lo dit A., e per altra rahó creu que fos colpa de
sa muller més que d'aquell, perquè aquell era prohom e de
bona manera més que no era ella, e axí n'era fama adoncs e
és encara ê
Interrogat sobre totes les altres declaracions [se]güens,
les quals li for[en] [di]tes de punt a punt e [de] paraula a
paraula e dix que no y sab re sinó de hoÿda.
Interrogat de parentela, corrupció e subornació
Aquests testimonis produí en Michel [...] procurador d'en
P. Escalona sobre les declaracions posades.
Kalendas februarii
qui jurà nonas januarii e interrogat sobre les declaracions
posades
la primera, e dix que no y sab plus, salu que la dita Gueralda,
muller del dit en P. Escalona, fo presa en la cort per denunciació
que fo posada contra ella per rahon de la mort d'en
Guerau Algamés, e estech longament presa. E con isqué de la
presó no veé que la dita Gueralda tornàs a casa de son marit,
ans se
y ha vista alcunes vegades.
Interrogat sobre la
la presó la dita Gueralda, segons que dit ha, no fo ab son
marit ne en la [ca]sa hon aquell està, que ell, testimoni, aja
vist ne sabut, ans la ha vista en casa de sa mare e en altres
lochs.
Interrogat sobre la terça, dix aquella ésser vera. Interrogat
[com] ho sab e dix que per ço com no li sab sinó unes casetes
qui valen poch e encara que
axí com a mariner, e anà en l'armada que la ciutat féu,
de la qual fo capità en Berthomeu Mathoses, e no vehia que
agués alcuns béns, ans [li] deu salari d'una nafra que li fo
feta ab cayrell, de la qual lo curà, e no hach [...] ladoncs.
Interrogat sobre la
fama és en lo vehinat hon ell, testimoni, està e solien
estar los dits marit e muller, que la dita Gueralda avia fet
adulteri ab
dix que ans que entràs en la presó e enaprés és estada la dita
fama.
Interrogat de parentela, corrupció e subornació
En Bernat Cardona, mariner, testimoni qui jurà
dix que no y sab plus, salu que veé la dita na Gueralda, muller
del dit en P.
Escalona [que] [fo] [presa] en la cort temps ha, no
sab quant, per rahon de la mort d'en Guerau Algamés, e
estech presa lonch temps e no ha vist que enaprés tornàs ne
sia tornada ab son marit, no sab, emperò, hon està. Interrogat
sobre la
tornàs ab son marit, segons que dit ha. Interrogat sobre la
[ço] com sab que no à alguns béns, salu unes casetes, e veu
que
vengut del viatge obs li [és] que en continent hi torn. Interrogat
sobre la
pública per la ciutat e encara ê
de temps e dix que més ha de
Interrogat de parentela, corrupció e
la primera declaració, e dix ésser ver que la dita na Gueralda,
dos anys són passats poch més o meyns, s'exí de casa de son
marit e derobà la casa, enaxí que con vench son marit del
viatge hon era anat, no trobà res en casa, salu
recapte. Interrogat com ho sab, e dix que per ço com ho veé
e fo en la dita casa ab lo dit en P. Escalona lo dit en P. deie:
—"Veus ma muller qui me ha robat e treta la roba de casa
.
e se n'és anada"
Interrogat sobre la
com ho sab, e dix que per ço com en continent que fo vengut
lo dit en P., fo en son alberch e no y veé la dita Gueralda e
enaprés a poch de temps lo dit en P. Escalona logà les cases
sues, e no ha vist ne [...] que
ajen estat puix ensemps.
Interrogat sobre la
com ho sab e dix que per ço com no li veu res ne sab que aja
si[nó] aquelles casetes e va per mariner. Interrogat sobre la
especialment en la Exerà que la dita na Gueralda ha fet
adulteri ab lo fill d'en Compte, clergue, e ab altres.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non
Guillem Prats, mariner, testimoni, jurà. Interrogat sobre
la primera declaració dix que no y sab res. Interrogat sobre
la
marit, en P. Escalona, no estan ensemps, ans està cascú per
sí, bé de
Interrogat sobre la
dit P. se loga per mariner e va en viatges, e no sab que aja
alcuns béns de què
persona.
Interrogat sobre la
hoït dir en alcuns [loc]hs de la ciutat e en la Exerea
especialment a alcunes persones que la dita na Gueralda avia
feita avolea de sa persona. Interrogat a qui ho hoý dir e dix
que no n'és menbrant. Interrogat de temps e dix que de
a ençà ho à hoït dir.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
Bonanat dels Archs, testimoni, jurà, e interrogada sobre la
primera declaració e sobre la
que depús que morí en Guerau Algamés per rahon de la qual
mort la dita na Gueralda fo presa, la dita na Gueralda no
estech ab lo dit en P. Escalona, marit seu, ne fo ab aquell que
ella, testimoni, puxa saber ne aja vist. Interrogada si sa[b]
que la dita Gueralda ans que fos presa s'exí de son alberch,
en lo qual solia estar ab son marit, e dix que no, sinó segons
que dit ha.
Interrogada sobre la
en P. és tan pobre de béns que si no
mariner ab altre, que no auria de què [v]iure. Interrogada si
sab que aja béns seens [d]els quals se pogués provehir, e dix
que no, salu unes casetes que valen tro a
sobre la
jens la
ses faenes ab alguns, no sab ab qui.
Interrogada de parentela, corrupció e
Aquests testimonis produhí en Berenguer de Guarna[u]
procurador d'en Huguet Polla contra n'Apparici Cases, notari
de València, sobre la demanda per aquell proposada.
sabbati
En Bernat Michel, habitador en la plaça d'en Romeu
Peliçer, testimoni, jurà e interrogat sobre [la] primera declaració
e dix que no y sab res, sinó d'oÿda. E dix ben creu
que
Demanat com ho creu, e dix que per ço com ell, testimoni, veu
que aquell usa de mercaderia en comprar e en vendre, e guanya
e fa son preu, e encara per ço com ell, testimoni, anà en
un viatge ab G_o Polla, fil del dit Huguet, una vegada en
Jènova, en lo qual viatge anà lo dit Huguet adoncs, e portà
robes en què guaanyà entre anar [e] venir entorn
libra. Demanat de temps e dix que bé ha
menys.
Interrogat sobre la terça declaració, e dix que ell, testimoni,
creu que tot mercader, guardan Déus de altre desastre,
pot guaanyar justament l'any
a aquella rahó de
hom de guany d'anar en Jènova, guardant-lo Déus de desastre
de mar e de mans enemichs.
Interrogat sobre la
à vist que
com a mercader, e depux a ençà que fo ab aquell en lo dit
viatge de Jènova, segons que dit ha, del dit en Françesch no
y sab re, sinó d'ohida, e [...] con fo pres e catiu en lo leny
d'en Pisà, que anave ab mercaderies en les parts de
Bar[ber]ia. Interrogat sobre la
no y sab res.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Antoni de Camarasa, mariner, habitador de la parròquia
de Sent Andreu, testimoni, jurà, e interrogat sobre la segona
declaració, e dix que ben creu que
pogre aver guaanyats ab les dites
per què u creu, e dix que per ço cor gran temps ha que ell,
testimoni, conex lo dit Uguet e lo dit Françesch [fill] seu, e à
vists usar aquells de mercaderia en comprar e vendre. Dix
encara ell, testimoni, que fo una vegada ab lo dit Huguet
Polla en Jènova en lo leny d'en G. Térmens, en lo qual viatge
estegren ben
més o menys, en lo qual viatge aportà lo dit Huguet arroç e
oli e cambi de dobles e argent viu. E ell, testimoni, aportà en
aquell viatge diners del dit Huguet esmerçats en robes en què
es guaanyaren
diner per sos maltreyts, e pensà
rahó marxan lo dit Huguet en ço que aportà en lo dit viatge.
Interrogat sobre la
en aquella és contengut, per ço cor ell, testimoni, asseguraria
de donar a tot hom que li coman d[iners] per portar esmerçats
en Gènova
desastre de mar e de enemichs, e ell n'à donats a uns e a altres
que damunt ha dit. [...]
[...]
interrogat sobre les declaracions posades
primerament sobre la primera, e dix que no y sab res. Interrogat
sobre la
guany menegan
aquelles
[...] e sab ell, testimoni, que
féu en Gènova en ço que portà guanyà per libra
diners e axí donà de guany a
e arròs e dobles que li avia comanades per portar en
Gènova e vendre aquelles segons que a ell fos ben vist, e per
altres [co]ses que aportà en les quals esmerçà los diners que
tenia.
Interrogat sobre la
com ho sab, e dix que per ço com ell, testimoni, los gu[anys]
los hi entendria a guanyar salvant-li Déus so del seu. Interrogat
de parentela, corrupció, subornació e
En Ramonet G. Català, fill d'en R. G. Català, testimoni, jurà
e interrogat sobre la primera declaració dix que no y sab res.
Interrogat sobre la
e ús de mercaderia anan fora la ciutat, poria guanyar en
dos anys ab
o son fill los porien aver guanyats e més, per ço car lo dit
Huguet féu
d'ell, testimoni,
ell, testimoni, que sí puxen guanyar com que més, no menys.
Interrogat sobre la
mas que u creu.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Aquests testimonis produhí en Nicholau Peris, procurador
d'en A. Porçell a fundar sa entenció sobre la demanda proposada
contra P. Lorenz, fuster.
En Bernat Delmàs, ciutadà e cambiador de València, testimoni,
jurà e interrogat sobre la dita demanda, la qual li fo
lesta, e dix que no y sap àls, salvu aytant que és ver que
dit Bernat Ribau vench a ell, testimoni, de par[t] del dit Ar.
Porçell, que li donàs
contà-li e donà-li aquels en continent en casa sua contans.
Demanat de temps e dix que
Demanat de presens, e dix que ell, testimoni, e aquell Bernat
qui rehebé los dits diners e Jacmet, frare d'él, testimoni.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
[...] Na Nicholava, muller ça enrere d'en Jacme Ribau, testimoni,
jurà e interrogada sobre la dita demanda e dix que
no y sap plus, salvu aytant que és ver que
lo qual és fill d'ela, testimoni, comprà d'en D_o, corredor qui
és mort, una cota de drap mescla[t] de mellines per
No sap, emperò ella, testimoni, si
seu, com ella, testimoni, no fos present a la paga d'aquells a
fer. Dix encara ésser ver que
reebé en fer dues vegades del dit A.
com jagués en casa d'ella, testimoni. Àls dix que no y sab.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
En Bernat Verniç, ciutadà de València, testimoni, jurà e
interrogat sobre
aquell és contengut. Demanat com ho sap e dix que per tal
car ell, testimoni, en aquell temps e saó era personalment en
la ciutat de Xibília e viu e oý e fo present a les dites coses.
Demanat de temps e dix que po[d]ia aver de
Demanat qui eren aquells mercaders de Catalunya qui
adoncs eren a Xibília e dix que en P. Desforn e en Jacme
Desnoguers, mercaders de Barchelona qui eren venguts
adoncs ab mercaderies a Xibília en la nau d'él, testimoni, per
nom "Sent Julià", e de Malorques en Comelles e en Granell e
en Valent e en Clapers, dels altres dix que no
Interrogat sobre
mercaders acordaren adoncs que
feyt al rey de Castella, e a dona [...], e al justícia don Johan,
ab letra de prechs que li devien fer que
confermat als dits mercadés e al sobredit cònsol, mas él d'altra
guisa no sab si y anà aquell Jacme o no, o si portà la dita
letra hó no, que en continent partí ell, testimoni, de Xibília
ab la dita nau e s[e]
Interrogat sobre
d'oÿda.
Interrogat sobre
[a]ytant que ell, testimoni, per partides fo
Xi[bí]lia ab la sua nau ê
mercaders del senyor rey d'Aragó e del senyor rey de
Malorques, e pagava al dit cònsol son dret axí com era acostumat
per les coses e mercaderies que portava en la dita nau,
e vehia que
lo dit dret. Demanat quin dret era aquell que al dit cònsol
pagaven e dix que no és menbran, que pagaven adoncs
per çentenar de morabatins e que fama era e oppinió comun
en Sibília que
"consolat", mas que d'altra guisa aquells fossen obligats a les
despeses feytes per occasió del dit barri no u sap. Demanat
què és fama e dix que ço que les gens dien.
Interrogat sobre
sciència, mas dix sí creure les coses contengudes en lo dit
capítol, per ço cor ell, testimoni, e los altres recorrien tot dia
al cònsol con algun los fahia tort en la dita ciutat. Interrogat
sobre
davant los dits officials, mas creu que deffenia e r[a]honava
aquells per ço cor tot cònsol ha a deffendre e a rrahonar los
drets dels mercaders del seu consol[at].
Interrogat sobre
axí com [a] [c]ònsol era jutge dels dits mercaders e ell [h]avia
a ffer dret e no altre com axí sia e és acostumat, mas que ell
d'altra guisa veés. [Sobre] [les] coses contengudes en lo dit capítol,
dix que no, com cascuna vegada que era a Xibília la
"Déu mercé" usàs poch en la cort de Xibília. Interrogat sobre
Demanat com ho sap e dix que per tal car en aquella saó
que ell, testimoni, adoncs era en Xibília, vehia que la major
partida dels dits catalans adoncs en Xibília era de mercaders
de Malorques.
Interrogat sobre
ne viu anch aquí a Xibília cònsol altre sinó solament per lo
rey d'Aragó, ço és que feés dret de mercaders catalans. Interrogat
de parentela, corrupció, subornació e
non.
Die sabbati pridie kalendas februarii.
N'Arnau Bertran, ciutadà de València, lo qual en Jacme de
Leopart solament entenia a donar en testimoni sobre los capítols
sobre los quals fon interrogat, demanat testimoni jurà,
e interrogat sobre
sciència, salvu que oý dir que
los mercaders catalans de Xibília. Interrogat sobre
capítol e dix que no y sab àls, salvu aitant que bé ha
passats o pus que ell, testimoni, era en Sibília e viu e fo present
ab los mercaders catalans de Malorques e de Cathalunya
que aquí eren, tractaren e ordonaren a lo dit en Jacme, que
adons era cònsol dels mercaders cathalans de Sibília, que anàs
al dit rey de Castella, e creu que fos per raó del dit loch, mas
d'altra guisa no u sab certament, com no li soving[a]. Demanat
dels noms dels dits mercaders e dix que no n'era
membrant.
Interrogat sobre
que viu e oý e fo present adoncs con lo dit en Ja. manlevà
mília morabatins de hòmens de Malorques, e fo en aquella
s[a]ó con lo dit en Jacme partí de Sibília e se
parts de Cathalunya.
Interrogat sobre
que creu e és semblant de raó que les messions que
utilitat de consolat e ab volentat dels mercaders degen ésser
pagades de comun.
Interrogat sobre
aitant que oý dir que
aquells que prestaren los
Malorques per [m]il morabatins.
Interrogat sobre
de Cathalunya, ço és de la senyoria del rey d'Aragó,
eren obligats al dret del dit consolat. Demanat com ho sab, e
dix que per ço car axí ó veÿ[a] adoncs usar en Sibília e és-li
semblant que donassen mig morabatí per centenar. [...]
Aquests testimonis produí en P. Quintana sobre la replicació
per aquell posada.
jurà e interrogat sobre la replicació posada
dix ésser ver ço que en aquella és contengut. Interrogat com
ho sab, e dix que per ço com hi fo present e ho hoý. Interrogat
de temps e dix que ans que
a la demanda que posada avia contra lo dit P. Miracle. Interrogat
de loch e dix que en casa d'ell, testimoni. Interrogat
de dia e hora e dix que no n'és menbrant, mas que fo en ves
lo vespre. Interrogat de presents, e dix que les parts e ell,
testimoni, e
d'ell, testimoni.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Aquests testimonis produí en Jacme Çaydó.
Gilabert, texidor qui està prop Sent Julià, testimoni, jurà e
interrogada sobre les declaracions posades
februarii,
la dita na Teresa féu tallar a
de la dita na Eligsén, lo qual la dita na Teresa avia acensat a
la dita Eligsén a cert cens,
valer los dits
ort no les ne donara [...]. [...]
Interrogada com ho sab, e dix que per ço com ho veé e present
hi fo, e la dita na Teresa hi era present con los dits arbres
se tallaven e ella ho manava tallar e los se
casa sua en lenya que
al dit en Domingo d'aquells que tallà e per ço encara con la
dita na Teresa e lo dit en Domingo e la masipa d'aquella na
Teresa menjaren en aquell dia en son alberch e begueren, lo
qual és en lo censal de la dita na Teresa.
Interrogada de temps e dix que pot aver dos anys e mig,
poc més. Interrogada de dia e dix que no
era dia faener. Interrogada de ora, e dix que del matí al vespre.
Interrogada de presents e dix que
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Idus februarii.
sobre les dites declaracions, dix ésser ver que la dita dona
ne féu tallar les dites tres pruneres. No sab, emperò ell, testimoni,
què valien, mas que con foren tallades valien tro a
ne féu tallar
dava ell, testimoni. Dix encara que
una parra gran vell[a] que era en la dita terra e que podia
valer
si se
los dits arbres e dix que en
avia acensat la dita dona na Teresa.
[...] Eligsén, muler d'en Gil Frexe, testimoni, jurà e interrogada
sobre la addició sobredita, dix que no y sab plus, salu
que
sols, los quals arbres la dita na Teresa féu tallar a
apellat en Domingo, lo sobrenom del qual no sab. Interrogada
com ho sab so que dit ha, e dix que per ço com ho veé e
present hi fo, e veé los dits arbres moltes vegades.
Interrogada de temps e dix que pot aver
menys. Interrogada de presents e dix que
Làzer e altres. [...]
Interrogada sobre la
dits preseguers
sab res. Interrogada sobre la
que [valien] [o] [que] [podien] valer
ço que dit ha e dix que per ço com veé los dits arbres e aquells
arancar, e lo marit d'ella, testimoni, avia part en alfaç que
avia ê
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Aquests testimonis produhí A. Fabre, procurador dels
marmessors del testament d'en Romeu Dalmau sobre la demanda
per aquell proposada contra P. A. Gras.
Françesc Despont, guanter e vehí de València, testimoni, jurà
e interrogat sobre la segona declaració e dix que no y sap plus
salvu aytant que bé ha
[e]stava axí com a missatge ab lo dit en Romeu Dalmau e algunes
vegades anà a demanar los dits diners al dit P. A. e
aquell responia que
aportar diners de fora e que y daria recapte. E axí lo
menà per noves algun temps. Demanat si reebé d'aquell algun
diner e dix que no. Fo demanat si ell, testimoni, fo present
con lo dit P. A. comprà la dita fusta e dix que no.
Interrogat sobre la terça declaració e dix ver ésser ço que
en aquella és contengut, per ço cor certa cosa és e manifesta
que
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
N'Arnau Borraç, vehí de València, testimoni, jurà e interrogat
sobre la segona declaració, e dix que no y sap àls, salvu
aytant que viu e oý e fo present algunes vegades que lo dit
en Romeu Dalmau demanava diners al dit en P. A. Gras que
dehia que li devia per [ra]ó de fust[a], e aquell responia-li:
—"Pagatz-me de mon salari de corredures de les cases que
Mas no hoý dir quanta era la quantitat
conpràs e pagar-vos-hé!".
que demanava, ne quan[ta] no.
Interrogat sobre la
e manifesta que
sols.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Diluns kalendas marcii.
Fferrando Vives, fuster e vehín de València, testimoni,
jurà e interrogat sobre la segona declaració e dix que no y
sap plus, salvu aytant que bé ha
menys, ell, testimoni, oý e fo present can lo dit Romeu Dalmau
vené al dit P. A. Gras de
cascuna doblera, e adonchs lo dit P. A. Gras senyalà aquelles
ab una menada d'[e]rba que tenia en la mà. Fo demanat
si viu ne sap que aquelles reebés lo dit P. A., e dix que no u
sap ne y viu àls, sinó ço que dit ha. Demanat de dia e de
ora, e dix que no
en la Rambla de València, denant l'ort dels Prehicadors. Demanat
de presents e dix que
e Bernat, fill del dit Romeu.
Interrogat sobre la terça declaració e dix que certa cosa
és e manifesta que
sols.
Interrogat de parentella, corrupció, subornació e
dixit non.
Die mercuri quinto nonas marcii.
En Berthomeu Terroç, prevere qui jurà en poder del oficial
del senyor bisbe de València e interrogat
sobre la segona declaració e la terça següent e dix que no y
sap res, salvu aytant que entorn la festa de çinquagesma
prouxmanament pasada, en P. A. Gras vench a
r[e]ctor de Sent Nicolau, e dix-li si volia comprar fusta que
avia en la Rambla, e ell, testimoni, e lo dit rector e aquell P.
A. anaren a la Rambla e veeren una quantitat de fusta a
seynal d'en Romeu Dalmau, e no s'avengren del preu. Fo
demanat si sap que
Romeu, dix que no y sap res, que no li n'oý re dir, salvu que
dehia que
Interrogat de parentella, corrupció, subornació e
dixit non.
En Ramon P., beneficiat en la ecclésia de Sent P. Màrtir,
testimoni, qui jurà en poder del dit official, interrogat sobre
la segona e terça declaracions e dix que no [y] sap res,
salvu aytant que
de cinquagesma [primera] pasada, ell, testimoni, e lo rector
de la dita ecclésia estaven a la porta del forsar de la dita
ecclésia e vench lo dit P. A. e dix-li al rector:
—"Comprat, vós que obrats! Per què no
E aquel respòs-li
fusta que hé ahuda d'en Romeu Dalmau?"
que li plahia, e creu que aprés que la anà a veer, mas ell
alrre no y sap.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
non.
Aquests testimonis produhí en Berenguer Espatler, axí
com a marmessor qui
muller que fo d'en Michel Navarro, ensemps ab en P.
d'Alguay[r]a, qui
e interrogat sobre la excepció posada
ésser ver que ell, testimoni, axí com a notari, fo apellat a fer
lo testament de la dita na Barcelona, qui ladoncs era malalta
e jahia en casa de la mare del dit Berenguer Espatler, e ell,
testimoni, ladoncs féu e ordonà lo testament d'aquella, jassia
que ell, testimoni, interrogàs aquella d'alcunes paraules per
saber e conèxer si era en son ferm sen e memòria, e veé aquella
que responia bé a so que ell li demanava, e no com a fembra
fora de sa pensa, ans davant los testimonis dix e confessà
ella ésser en son bon sen e memòria, jassia que ell, testimoni,
la
testimonis qui aquí eren presens si conexien ells que la dita
na Barcelona fos fora sa pensa, los quals li resposeren que
aquella era en son sen e bona memòria, e ella semblantment
respòs axí meteix que en son sen era. E pregà los testimonis
en lo testament contenguts que fossen testimonis.
Interrogat com sab so que dit ha, e dix que per ço com hi
fo present e veé aquella que era en sa bona memòria e responia
bé a so que li era demanat. E axí com ella volch, ell,
testimoni, axí com a notari ordonà lo dit testament.
Interrogat de temps e dix que en lo kalendari contengut
en lo dit testament se demostra. Interrogat de dia e ora, e
dix que no
nota d'aquell és escrit. Interrogat qui foren testimonis, e dix
que aquells qui són escrits ê
Interrogat si la dita na Barcelona féu o ordonà enaprés
altre testament per ell, testimoni, o per altre, e dix que no
que ell sàpia ne que ell ne fés sinó
ha.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
[...] En Jacme Joffre, çabater, testimoni, jurà e interrogat
sobre la dita excepció, dix que no y sap plus, salvu aytant
que ell, testimoni,
quant la dita na Barcellona féu son testament en poder
d'en Bernat Ferrer, notari, e viu e hoý aquella parlar
adonchs ab bon seyn e ab bona memòria, e pregà adonchs
aquella a ell, testimoni, e a Jacme Traucador e a Ja. Ponç, que
axí metex eren aquí, que fosen testimonis del dit testament.
E huý adonchs dir a aquella:
—"Mon sènyer en Jacme Traucador, prec-vos que
.
perdonets d'un diner que us deig".
E aquell respòs:
—"De part de Déu e de mi sia perdonat"
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
En Jacme Dorcha, draper, testimoni, jurà e interrogat sobre
la dita excepció, dix que no y sab plus, salu que ell, testimoni,
vehia la dita na Barcelona ab bon seny e ab bona
memòria, e ell, testimoni, alcunes vegades li fé bé e li donà
del seu. E aquella de so que les jens li donaven feÿa gràcies
a Déu, e conexia qui li feÿa bé o mal, e no hoý hanc dir que
aquella en sa vida, abans que feés lo testament ne aprés, fos
orada ne aja feits feites d'orada ni de fembra que fos fora sa
pensa, ans ha hoÿt dir ell, testimoni, que morí de mal d'exir.
Interrogat de parentela e dix que la dita Barcelona era
cusina prima de sa mare.
Interrogat de corrupció, subornació e
Na Guillema, muller que fo d'en P. Venrell, testimoni, jurà
e interrogada sobre la dita excepc[ió] dix que no y sab àls,
salu que coneg la dita na Barcelona e veé aquella e hac
p[ri]vadea ab aquella, axí com a bona amiga d'ella, testimoni,
bé
fora sa pensa, ne hanc no hoý dir a nenguna persona abans
que fés son testament ni aprés, ans n'à hoÿt dir tot bé d'aquella.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
En P. [Ç]acrosa, sabater, testimoni, jurà e interrogat sobre
la dita excepció e dix que no y sap plus, salvu aytant que
ben per dos meses o entorn ans que la dita defuncta morís
viu ell, testimoni, que la mare del dit Berenguer Espatler
albergava la dita na Barchelona en un obrador que la dita
mare del dit Berenguer logave [...] en la çabateria, e viu dins
aquell temps que aquella na Barçellona parlava e dehia ses
paraules sàviament e ordenada e axí com femna que era en
bon seny e enteniment, aytant c[om] ell, testimoni, vehia e
entenia e no vehia que dixés paraules folles. E vehia ell, testimoni,
que ê
sí que ell, testimoni,
mes ans que aquella morís, viu e oý e fo present que la dita
na Barchelona dix a él, testimoni, e a
—"P[rech]-[vos] que siats testimonis com yo lex a la mare
.
del dit Espatler algunes robete[s] xolles que [é] en sa casa,
que bé u ha afanat"
Interrogat de parentella, corrupció, subornació e
dixit non.
En Bernat [...], estadant en la çabateria de València, testimoni,
jurà e interrogat sobre la dita excepció e dix que no y
sap plus, salvu aytant que
dies ans que aquella morís, ell, testimoni, e en P.
Çacrosa entraren en casa de la mare del dit Berenguer
Espatler, on la dita na Barçellona jahia malalta, e viu e oý e
fo present adoncs com la dita na Barchelona dix:
—"Siats testimonis [com] yo lex a aquesta dona
—dix de la
mare del dit Berenguer— robetes que hé en sa casa per plaers
. E viu adoncs que u dix asenadament e bona e
que m'à fets"
en sa bona memòria.
Interrogat de parentella, corrupció, subornació e
dixit non.
Na Martina, muller ça enrere d'en Pero Sanxis, natural de
Tahust, testimoni, jurà e interrogada sobre la dita excepció
dix que no y sab plus, salvu aytant que ella, testimoni, conech
e ach privada la dita na Barchelona bé per
morís e tots dies contínuament aportava ella, testimoni, una
escudella de cuyna per amor de Déu a aquella a la casa de la
mare del dit Berenguer Espatler, on posave e albergava, la
qual li aportava del ostal d'en P. Pellat, on ela, testimoni,
estava e està encara a serventa, e vehia aquella na
Barchelona que retia [...] a Déu e a ella, testimoni, del dit
Benifeyt, dién que Déus li
[...] En Ramon de Palou, falconer del seynor rey, testimoni,
jurà e interrogat sobre les dites demandes posades per lo dit
en Vidal de Frígula, e primerament sobre la primera, e dix
que no y sab plus, salvu aytant que él, testimoni, viu estar lo
dit en P. de Manrresa ab lo dit Bernat Dezclaperrs per lonch
de temps de
e aministrava los béns del dit en Bernat en les Sallines de
l'Albuffera de València, qui aquelles avia comprades, et en
comprar encara fruyta per aquell en Bernat en les parts de
Dénia e en les valls de Xaló e d'Alaguar.
Demanat com sab que
cosiment del dit en Bernat Desclaperrs, e dix que perquè él,
testimoni, era parent asats prop del dit en Bernat, e era
sovén en casa d'aquell, e [...] hoÿa-li dir que
e encara per ço cor la madrastre del dit en Bernat Desclapers
era tia del dit en P. de Manrresa. Dix encara que lo dit P. de
Manrresa en aquell temps féu viatges per lo dit en Bernat a
Montpeler e a Túniz.
Demanat com ho sap, e dix que per ço cor vehia e hoÿa e
hoý moltes vegades e fo present com lo dit en Bernat Dezclapers
trametia letres al dit en P. als dits lochs per mercaderies
que dehia que l[i] [faÿa] saber del Regne de València. E viu
encara donar letres a hòmens de mar [...], et creu ell, testimoni,
e és çert que
cascun ayn dels dits
sab ni creu que
al dit P. de Manrresa per lo dit servii e dix que no.
Interrogat sobre la segona demanda, e dix ver ésser ço
que en aquell és contengut. Demanat com ho sap, e dix que
per tal c[a]r ell, testimoni, viu tenir e posehir les dites alqueries
al dit en P. per lo dit temps, e viu encara e hoý legir
en poder del dit P. de Manrresa les cartes del dit stabliment,
per lo qual stabliment lo dit en P. devia pagar cascun ayn al
dit en Bernat e als seus, en per tots temps, los dits mill sols,
no li membra emperò, que res [...] contengués d'entrada; axí
que ell, testimoni, dix una vegada al dit en [Bernat] com avia
pogut fer tant gran desastre de tolrre sens tota raó al dit en
P. les dites alqueries, e el dit en Bernat respòs que per tal
com li volrria aver tolt lo cos. Dix emperò, ell, testimoni, si
no saber de sciència si les dites alqueries vallen de renda uns
ayns ab altres mil e
sols a ensús de renda uns ayns ab altres.
Interrogat sobre tots los capítols següens aprés les dites
demandes, los quals li foren lests singularment cascun per sí,
e dix que no y sap plus, salvu aytant que viu e fo present
com los moros de l'alqueria de la Losa tira[v]en e portaven
de la Losa a Dénia blat, robes e unes coses e altres que eren
del dit en P. en la dita alqueria, lo qual blat e robes e coses
enaprés lo dit en Bernat se
quin blat era aquell, e dix que ordi e forment e a[m]enles e
robes altres, mas no poria specifficar les robes ne la quantitat
del blat. Dix emperò, ell, testimoni, que com ach toltes les
dites alqueries lo dit en Bernat al dit P. segons que dit ha,
que és ver que [...] e occupà un follador e gerres que y avia,
e embaxes les quals no pòch cobrar, j[a] [fos] [ço] [que] les li
demanàs, e totavia fahia mal respost. Et encara a ell, testimoni,
algunes vegades que
tamiatz alò que
bé ha
plantà e féu plantar un troç de viyna ê
mas no poria dir què costà ne què no de plantar. Dix encara
lo dit testimoni que
en Bernat e en Bernat Planell e en [...], Thomàs Fabre, e que
devia aver lo dit P. son quart diner, mas no poria dir a quanta quantitat
muntà ne quanta no.
Interrogat de parentella, corrupció, subornació e
e dixit non,
testimoni, axí que à sa filla d'él, testimoni, per muller. [...]
[...] En Bernat Desclapers, ciutadà de València, testimoni,
jurà, e interrogat sobre la rahó e exepció de sospita proposada
contra en Bernat de Luna e dix que no y sap res de
sciència, salvu que ben creu que
avocat e rahonat lo dit en G. Salçeda en los dits pleyts, per
tal cor [veh]ia sovén entrar e veni[a] a casa del dit en Bernat
de Luna en Ferrer Balester, mentre fo vi[u], que era procurador
del dit G. Salçeda e vehia que y portava les actes del plet,
e à vist e veu encara que
del dit en Bernat de Luna e y és [...] tot dia. Dix encara ell,
testimoni, que oý dir al dit en Ja. Costantí e [a] [d]'[al]tres, que
dit en Bernat de Luna era avocat del dit en G. Salçeda ê
dits pleyts e dictava [ço] que aquell avie mester ê
plets.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
Alí Açauhet, sarrahí, contra Johan Axibalí, juheu, en lo pleyt
que ha ab aquell en la cort.
En Martín Azenbugí, habitador in Burgiaçot, testimoni,
jurà e interrogat sobre la primera declaració, e dix que no y
sab plus, salvu aytant que bé à
ell, testimoni, sab que
declaració són morts.
Demanat com ho sab, e dix que per ço com él, testimoni,
en temps que era ffadrí conexia a aquells e
aquells axí matex eren ffadrins de edat de
aquells a vegades com venien a València p[assav]en per
Burgiaçot e giraren-se per Burgiaçot e pos[a]ven e tornaven
en casa de Mahomat Azenbugí, pare d'ell, testimoni, [qu]i
adonchs estava a Burgiaçot, e hoý dir en Burgiaçot en aquella
sahó de
n'era fama.
Demanat qual d'aquells sarrahins hoý dir que morí abans,
e dix que Yuçeff Abuaquill e que morí en Boffilla, e que morí
per alcun temps ans que
Hedar e aprés Juçeff Phageig en lo loch de Bétera, mas no
sab ni hoý dir quant de temps ach de la una mort d'aquells a
l'altra. Dix, emperò, ell, testimoni, que fama és que aquells
són mores e que moriren en aquell temps que damunt ha dit.
Fo demanat si hoý dir de quina malaltia moriren, e dix que
de malalt[ia] que agren de fam e de desayre que sofriren en
lo castell de Serra en lo temps de la g[ue]rra, aprés que foren
tornats a lurs lochs.
Fo demanat sobre totes les altres següens declaracions, e
dix que no y sab àls sinó ço que dit ha. Interrogat de parentela,
corrupció, subornació e
Caat Ffarraig, sa[rrah]í, habitador en Benizanó del honrrat
en Ramon de Riu
segons suna e costum de mores.
Interrogat sobre la primera declaració e dix que ell, testimoni,
nasch en l'alqueria de Bofilla e estech e fo habitador
del dit loch bé per
d'aquí e està en Benizanó, e adonchs mentre estava en
Boffilla conexia e conech lo dit Juçeff Abuaquill qui adoncs
era vehín de Bofilla, e conech los altres dos contenguts en la
dita declaració qui estaven en Bétera, e sab e és çert que
dit Juçeff Abuaquill és finat bé à
com ho sab e dix que per tal car ell, testimoni, fo al
soterrar d'aquell adoncs con fo mort en Boffilla, ab los altres
vehins seus, e morí a son lit de malaltia, axí que [j]ach malalt
de tisigea bé per
que
Mahomat Herdar e Juçeff Phag[eig], axí que de l[a] mort de
Mahomat Herdar tro a la mort de Juçeff Hageig no ach mig
ayn, e moriren en Bétera a lur lit de malaltia. Fo demanat com
ho sab, e dix que per tal cor en continent que foren morts
fon sabut en Boffilla que aquells eren morts, e aprés viu a
les mullers d'aquells vestides de negre e portar viudatge per
lurs marits, et encara viu a Hamet, fill de Juçeff Abuaquill
portar barba per la mort de son pare, e que tots los
habitadors de Bétera o la mayor partida dehien que aquells
eren morts.
Interrogat sobre totes les altres següens declaracions, e
dix que no y sab plus sinó ço que dit ha. Interrogat de parentela,
corrupció, subornació e
[...] En Johan Martíniz, vehín de València, testimoni, jurà.
Interrogat sobre la primera declaració e dix que ell, testimoni,
ach pres Montessa, vench per claver al dit loch de Bétera per
lo noble don Rodrigo [Ponç], adonchs maestre de la orde de
Calatrava o comanador de Alcani[ç], e tench les claus del pa
e del viy del castell per
privadea e conexensa dels dits moros, dels [q]uals los
és, Juçeff Phageig e Mahomat Herdar eren adonchs
habitadors de Bétera, e l'altre habitador de Bofffilla, alqueria
de Bétera. Et aprés que ach lexades les claus, romàs aquí
ell, testimoni, per habitador de Bétera tro a
qu'en A. Scrivà, cavaller, lo qual tenia Bétera per violari, lo
gità del loch. E mentre ell, testimoni, estava en Bétera, hoý,
un dia del qual no
passats, que
lit, e viu enaprés a un fill d'aquell portar barba per la mort
d'a[qu]ell, e que era fama en Bofilla e en Bétera que morí en
aquell temps, e viu que mores de Bétera que anaren al soterrar
d'aquell.
Qua[n]t al dit Mahomat Herdar [...] saber que morí en lo
loch de Bétera en aquell ayn matex de malaltia a son lit. Demanat
com ho sa[b], e dix que per tal car ell, testimoni, hoÿa
adonchs de les mores del castell de Bétera dir als mores del
dit loch que
lo dit loch que aquell hera finat. Et enaprés a cap de dos ayns
hoý dir que
demanat qui eren aquells moros qui eren al enterrar d'aquell
cos e li dixere[n] allò, e dix que no li menbra los noms
d'aquells, salvu que eren los moros de l'alqueria de Bofilla.
Et aprés viu que la muller d'aquell, lo nom de la qual no li
membra, n'aportava viudatge. E aprés viu e fo present al
soterrar del dit Mahomat Herdar qui morí aprés, e fon soterrat
en lo fossar dels moros de Bétera. E ach o pòc aver un
ayn poch més o meyns de la mort del dit Juceff tro a la mort
del dit Mahomat Herdar. E aprés entorn d'un ayn o quasi,
viu passar e portar davant la porta d'ell, testimoni, lo cos del
dit Juçeff Hageig, qui era ffinat e portaven-lo los moros de
l'alqueria a enterrar al fossar dels moros.
Demanat com sab que aquell fos lo cos del dit Juceff
Hageig, e dix que per tal [car] en continent con aquell fon
pasat, [fon] [sabut] en l'alqueria, e encara per ço cor viu que
la muller e les filles del dit Juçeff, de les quals no li menbren
los noms, anaven ploran adonchs e faén dol de tras lo cos, e
viu aprés que n'anaren vestides de dol.
Interrogat sobre totes les altres següents declaracions e
dix que no y sab àls sinó ço que dit ha. Interrogat de parentela,
corrupció, subornació e
En Bernat de Castalla, habitador de Bétera, testimoni,
jurà. Interrogat sobre la primera declaració e dix que ell,
testimoni, en temps que
fo
estar en lo loch de Bétera ab lo noble don Rodrigo Ponç,
adonchs comanador de Alcaniç, qui aquell amenà al dit loch,
e de çellavores a ençà ell, testimoni, és estat vehín e habitador
de Bétera, e adonchs en aquell temps entrà en privadea e
conexença dels dits moros, dels quals los dos, ço és, lo dit
Juçeff Hageig e Mahomat Herdar eren adoncs habitadors de
Bétera e l'alt[re] habitador de Boffilla, e sab e és çert que
ayns ha pasats e pus que aquells són morts. Demanat com ho
sab, e dix que per tal car ell, testimoni, un dia adonchs del
qual no li membra, pasava per Boffilla com anava adonchs a
missa a Moncada, e cant fo prob lo fosar de Boffilla viu moros
aquí plegats per enterrar un cos mort, [e] él, testimoni,
demanà aquells qui era aquell mort e aquells resposeren-li
que Juceff Abuaquil.
Aquests testimonis produhí en Bernat d'Albalat, procurador
del honrat en Ponz de Mataró, contra en P. Marçoll e
Pericó Marçoll.
[...] En Michel Barxet, qui està a Cinyet, terme de Corbera,
testimoni, jurà e fon demanat per l[o] sagrament que
feÿha sobre la primera declaració si sab ne hoý dir ni present
fo que en Thomàs de Çorito, laurador qui estava en
l'Alcúdia, en lo present ayn en temps de messes liuràs
ka[fizes] d'ordi de la heretat que en Ponz de Mataró ha en
Cinyent a
reeberen d'en Thomàs Corito qui [es]tava en l'Alcúdia,
kafizes d'ordi. Fon demanat com ó sab, e dix que per ço com
ell, testimoni, fon present quan lo dit Thomàs Çorito liurà lo
dit ordi als dits [P.] [de] [Marçol] e Pericó Marçol e él lo ve
mesurar.
Ffo demanat sobre la
liurà lo dit hor[di] sens auctoritat del dit en Ponz de Mataró
e que
Thomàs liurà lo dit ordi sens volentat del dit en Ponz de
Mataró, ans li [...] greu car ó sabé.
Ffon demanat sobre la terca declaració si sab n[e] hoý dir
ni present fo com lo dit l[aurador] [liu]rava lo dit ordi als dits
P. Marçol e Pericó Marçol que alcuns lauradors de l'Alcúdia
e de C[inyet] [digueren] als damunt dits reebens:
—"Barons, no comprets ni reebats aqueix ordi, que Thomàs
no ha manament ni poder d'[en] [P]. de Mataró de vendre lo
dit ordi!"
E dix que ver és que ell, testimoni, era present c[om]
Jacme d'Incha, qui [està] [a] [l]'[Al]cúdia dix als dits P. Marçol e
Pericó Marçol:
—"Barons, no reebats ni comprets lo dit ordi, que no ho
s[ap] [en] [P.] de Mataró, ni quan ó sàpia no li plaurà!"
Axí qu'él, testimoni, tramès sopte son fill Michel Barxet al
dit en P. a la ciutat de València, e lo dit en Ponz y tramès
Domingo Pèriz, son scuder, e fon despagat [...] que era [ver]
que
él vench ja se
[...] Aquests testimonis produí en P. de Palau contra los
marmessors d'en A. Escrivà, cavaller defunt.
posada
taula de cambi en València, la qual en P. de Montpalau lonch
temps regí e aministrà aquella per lo dit en G. A., e que de
manamen[t] del dit en G. Arnau lo dit en P. de Montpalau féu
diners en la taula a diverses creedors d'en A. Escrivà, cavaler
damunt dit, e a requisició e pregà[ries] del dit A. [Escrivà],
e que pugaren les dites a
Montpalau per manament del dit en G. Arnau pagà aquelles
als dits creedors e a cascú sa quantitat que deguda li era.
Interrogat com sab so que dit ha, e dix que per ço com [h]o
veé e present hi fo e u hoý, e per ço encara car ell testimoni,
estava ladoncs [ab] lo dit en G. A. e ab lo dit en P. de
Montpalau per missatge a fer lurs manaments, e per ço encara
car ell, testimoni, n'à vist alberà en lo qual se conté que
dit n'Arnau Escrivà regoneix al dit en G. A. que e[ll], com a
plan cambiador havia d[a]ts les dites
e aquelles pagades, lo qual alberà era segellat ab segell
del dit A. Escrivà.
Interrogat de temps e dix que
si sab aqueles persones foren pagades les dites
e dix que en lo dit alberà deven ésser contenguts.
Interrogat sobre la
promès les dites coses fer e conplir segons que són posades
en la dita declaració. Interrogat com ho sab e dix que
per ço com ho veé e u hoý e present hi fo, e ell, testimoni,
axí com a servecial n'aydà a comptar dels dits diners que
dit G. A. manlevà, ço és, d'en A[d]am del Castellar.
Aquests testimonis produý en Nicholau Peris, procurador
d'en R. Çaÿlla e d'en Salvador Pedrollo, carnicers, contra
Johan de Caldes.
testimoni, jurà e interrogat sobre la primera declaració, e dix
que ell, testimoni, viu tailar al dit Johan moltons per los dits
R. Çaylla e sos compayons, mas no li membra quan[s] ne tallà
ne quans no, salvu que aprés oý dir que lo dit Johan que
avia tailats entorn de
dia que axí com lo dit Jo. [tai]lava la carn a les gens, que
prenia los diners e que
la taula on tailava, la qual és a tinent de la taula d'ell, testimoni.
E veÿa enaprés com los compayons del dit R. Polgar
aprés que aquell avia venudes s[es] dinad[e]s qualque hora
del dia que venien a la taula, e que obrien la magerra e que
se
to[ta]via aitant com durà lo tailament dels dits moltons, mentre
ell, testimoni, era a la sua taula. Demanat qui eren aquells
qui se
veÿa
Pedrolo, mas ell, testimoni, no [viu] nulla hora
nombrar ço que se
aquells e clamar:
—"Ta
E aquell Johan. responia que no y
carns, e nós tant ne fem?"
podia [à]ls fer.
Interrogat sobre la
salvu aitant [que] segons compte e raó
mig munten
Guillem Portalés, carnicer, testimoni, jurà, e interrogat
sobre la primera declaració e dix que no y sab plus, sa[lv]u
aitant que bé à
ben per
C[al]des, e viu adoncs dins aquells
con tailava los moltons, que prenia los diners e que
en
adoncs, taylava aquells per lo dit R. Çaylla e sos compayons.
E viu que part[i]des venien a la dita taula e Jo. obrie
magerra, e aquells prenien los diners que y trobaven dins e
comptaven-los e portaven-los-se
Interrogat sobre la
sinó ço que dit ha. Interrogat de parentela, corrupció, subornació
e
Quarto idus madii.
jurà, e interrogat sobre la primera declaració e dix que
no y sap plus, salvu aytant que viu que [J]ohan de Caldes e
Berenguer Box, companyons, taylaren una quantitat de moltons
en la taula sua matex del dit Johan, qui és a la
[car]niceria nova, mas no poria dir ni [e]specifficar quanta
taylaven per los dits demanadors, e vehia que prenien los
diners axí com donaven la carn a les gens. Demanat com sap
ell, testimoni, que
los sobredits demanadors, e dix que per tal cor axí u oý dir
adoncs a aquell Berenguer, e vehia encara que
Polgar, per nom Nicholau, venia tot dia a la taula mentre
taylaven la carn e se
Interrogat sobre la segona declaració e dix que ben creu
que
d'aquells que aquels taylaven. No sap, enperò, ell, testimoni,
si
quantitat muntaren los [ditz] moltons.
Interrogat de temps, e dix que semblant li és que [fo]s
entorn la festa de Sent Michel proismament passada.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
[...] Pridie idus junii.
d'Edons, testimoni, jurà e interrogada sobre la primera declaració,
dix que no y sab plus, salu que
la dita Maria eren haüts e tenguts per marit e muller en lo
vehinat, e estigeren e habitaren en les dites cases amdosos
ensemps ab la mare del dit P.
Interrogada sobre la
com ho sab, e dix que per ço com veé les robes de casa
e veé que
de casa, ans aprés que ell se
Interrogada sobre la
present que la dita Maria se
robes en la demanda contengudes, exceptat l[e]s [pu...] de
vori e el candelobre que ella no ve.
Interrogada sobre la
és contengut. Interrogada com ho sab, e dix que per ço com
ho veé e u hoý e present hi fo. Interrogada de presents, e
dix que la muller d'en Johan Xulella. Interrogada de temps e
dix que fo con lo rey era [sobre] [A]lmeria. Interrogada de dia
e hora e dix que no és menbrant. Interrogada de loch e dix
que en casa de la mare del dit P., prop casa d'en Johan
Xulella.
Interrogada de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Aquests testimonis produhí en Johan del Blanch, mercader
de Crapona, contra en Berenguer Gisbert, curador donat als
béns de na Elvira Gonçàlbez de Corella, filla que fo d'en
Gonçalbo de Corella, absent de la ciutat e del Regne de València.
jurà, e interrogat sobre les coses contengudes en la dita
demanda, e dix que no y sap plus salvu aytant que bé ha
any passat poch més o menys, ell, testimoni, obrà dos dies a
doblén sou e dos diners cascun dia ab lo dit en Johan del
Blanch en les dites cases a gitar trespol en
les dites cases. E aquells
cases
fer la dita obra cascun dia; e prenia cascun dels dits hòmens
per son loguer cascun dia
cascuna fembra. E vehia que cascun vespre pagave a ell e als
altres desús dits lo dit Johan lur loguer. Fo demanat si sap
que
la dita na Elvira, e dix que no u sap d'altra guisa que el dit
Johan ó pagàs de ço del seu o de la dita na Elvira, sinó axí
com ho dehia lo dit Johan adoncs que él ho pagava del
seu.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
testimoni, jurà e interrogat sobre les coses contengudes en
la dita demanda, dix que no y sab àls, salu aytant que ell,
testimoni, bé à
dos dies a tapiar e dos altres dies a entarrar e picar la cuberta,
e hagé-y los primers dos jorns al tapiar, ço és, cascun dia
[h]òmens, e prenien los dos qui picaven
testimoni, [d]os sols e los altres tres
cascú, e dues fembres
dos jorns hi fo ell, testimoni, e prenia dos sols e dos altres
hòmens qui prenien cascun.
N'Andreu Cerdà, moliner, testimoni, jurà e interrogat
sobre la primera declaració, segona e terça, e dix que no y
sab res. Interrogat sobre la
sab res, mas que és cert que aquell qui leva les terces de les
rendes dels molins per lo senyor rey cada [t]erça del any,
aprea forment e ordi, e segons que és apreat per aquell àn a
pagar. Interrogat sobre la
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
fo d'en Berenguer de Rocha Espanya, qui està en la paròchia
de Sent Thomàs de València, interrogada sobre la
e dix ver ésser ço que en aquela és contengut. Interrogada
com ho sap, e dix el[a], testimoni, com ho veé personalment,
era present com lo dit en Berenguer, marit seu, los
reebé. Interrogada de temps, e dix ela, testimoni, que en la
festa de circunsisió primer pasada agué un ayn. Interrogada
qui eren presens com lo dit Berenguer reebé los dits
diu que un masip qui estava ab lo dit P_o Ledó, no sab ela,
testimoni, lo nom del dit masip.
Interrogada de ora e dix que en ora que om [e]nsenia los
lums.
Interrogada de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
de la Seu de València, qui jurà. Interrogat sobre la dita
declaraci[ó] e dix que él, testimoni, que ver és ço que en
aquella és contengut. Interrogat com ó sab, [co]m él, testimoni,
dix que fo present a la avinença [que]
dits en Berenguer de Rocha Espanya e lo dit en Domingo
Ledó.
Interrogat per quant p[r]eu fo feyta l'avinença, e dix él,
testimoni, que per
se féu la dita avinença e dix ell, testimoni, que en la Seu de
València, un dia que hoÿen misa, [en]quara que u refermaren
altra vegada denant casa del bisbe.
Interrogat de temps, e dix que bé ha
meyns. Interrogat de presens, e dix que él, testimoni, e en
Jacme Saydó, qui aydà a fer la dita avinença. Encara los dits
en Berenguer de Rocha Espanya e lo dit en Domingo e altres,
los noms dels quals él, testimoni, no li menbra, àls no y sab
él, testimoni, salvu ço que dit ha.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
non.
Die veneris pridie nonas junii.
Conparech davant l'onrat en Ramon G. Català, justícia de
València, en Ffrançesch Planell, cambiador, procurador d'en
Benvenist Avenpesat, juheu, cambiador de Calatayub, e
presentà al dit justícia una letra de paper clo[sa] e segellada
ê
Calatayub, la tenor de la qual és aytal:
de Valencia, de part de Pero Garçés Deusa, bayle de
Calatayub, salut e apparellada volun[t]ad a vuestros
plaçeres.
Fago vos saber que en Calatayub á venido muytas veçes
oro que es granos que se troba en el rýo de Duero, e an lo
comprado cameadores e orebzes e an lo fondido e siempre se
à trobado buen oro e fino, que no s'í trobó m[e]scla de ningún
otro metal. E est otra vegada aduxieron ende tro a
o
Calatayub, e fue [a] [u]n vendedor, Abrahen Arbeia, orebze
judío de Calatayub, e vendióselo por oro fino e por tal lo
compró el dito do[n] [Jacob], e don Jacob non lo fiço [fon]dir
ara e díçese así granos, que lo enbió a vender a Valencia con
Benvenist Avenpesat, s[u] sobrino, otrossí cameador de
Calatayub, e eran aquellos granos segunt [s]e afirma de
pes[o] de [...] doblas e media de almir, e segunt se diçe vendió
est oro en Valencia el dito Benvenist a
reales el peso de la dobla, e diçe que reçebida su paga e
partídose del argentero e reçebido el [oro] [el] argentero, que,
absent el dito Benvenist, fundió aquell oro e puso querella
que aquell oro avie sallido [m]alo e que end[e] fiço querella
ante vós e desís que fue puesto el pleyto en el honrado don
Bernalt Planell, camiador de Valencia, e que mandó e tovo por
bién que Benvenist cobrase una verga de plata que dizien que
avíe sallido de aquell oro e que y avía oro ya[...]ato e que
pagase al orebçe los dineros por que avia comprado aquell
oro e que fue feyto assí.
Et depués parexieron ante mi los ditos don Jacob e
Benvenist e Abrahen Arbeia, qui avía estado ve[n]dedor de
aquellos granos de oro, e fue fecha demanda contra ell que
aquell oro avia sallido mal e que no era fino oro, ante end[e]
avia sallido aquella verga de argent, la qual el dit Benvenist
avia a drecho de Valencia, que la avia cobrado del argentero,
e demandaron que fuese costrennido e condempnado por
sentencia a reçebir aquella verga e a pagarle a don Jacob el
precio por el qual lo avia comprado, e demandarle dannos e
m[i]ssiones. E el dito Abrahen Arbeia, orebze, otorgó que él
avia peso de
bueno e fino segunt ya lo [...] provado otras veçes, mas non
credia nin sabia nin pudia seer que de aquell oro que él le
ven[d]ió fuesse aquella verga de plata que él lo mostrava, la
qual es de peso de
jurà, e interrogat sobre la primera declaració posada
nonas junii,
P. Abelló, lo pare, possehia
contengut, no sab, emperò ell, testimoni, si era d'aquell, mas
hoý dir que seu era e aquell lo feÿa laurar.
Interrogat sobre la
dit ha desús, e que li veé possehir per t[res] anys
contínuament e dies més.
Interrogat sobre la
possehir lo dit camp a
sab emperò ell, testimoni, per quant de temps lo possehí. [...]
Interrogat sobre la
salu que u hoý dir a les jens que no coneix. Interrogat sobre
la
sobre la
del dit en G. Fuster e les fanecades del dit en R. Escuder
afronten e són compreses en les afrontacions contengudes en
la dita declaració. Interrogat sobre la
singularment dix que no y sab res.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
En Jacme Cortic jurà, e interrogat sobre la primera declaració
e sobre la
ho sab, e dix que per [ç]o cor ell, testimoni, avia
d'aquell d'en P. e viu-lo possehir a aquell e tenir a
bona fe per
dit camp, ans lo laurava e
senyor.
Interrogat sobre la
com ho sab, e dix que per ço com ho veé e present hi fo. Interrogat
sobre la
que u creu. Interrogat sobre la Va., dix aquella ésser [vera].
Interrogat com ho sab, e dix que per ço com ho veé.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
interrogat sobre la primera declaració e sobre la segona dix
aquelles ésser veres. Interrogat com ho sab, e dix que per ço
com ell, testimoni, estava ladoncs com lo dit en P. Abelló, lo
pare, era viu, ab aquell, e veé que
lo dit troç de terra en les dites declaracions afrontat axí com
a seu, enaxí que
sembrar blat, ço és, forment e ordi e panís, e cullir aquells
esplets, e encara que ell, testimoni, de manament d'aquell
regà algunes vegades lo dit troç de terra. Dix, emperò, ell,
testimoni, que no
veé a aquell tenir e possehir lo dit camp, e no sab ell, testimoni,
que fos d'altre, ne que anch li
[ne] que algú lo li contrastaç.
Interrogat sobre la
com ho sab, e dix que per ço [com] [ho] [veé] [e] [present] hi fo.
Interrogat sobre la
la
que mort lo dit en P. Abelló, [lo] [pare], que
lo fill, près e reebé tots los béns del dit pare seu, e mès-se en
posse[ssi]ó d'aquells. E encara del [dit] [tros] de terra; no
sab, emperò, si y féu arar ni sembrar ne per quant de temps
lo tench.
Interrogat [quant] ha que és mort lo dit en P. Abelló, lo
pare, e dix que no
de Òmnia Sentor e aurà ara
[...] En Nicholau Cerveró, testimoni, jurà e interrogat sobre
la primera declaració e dix [que] [no] [y] [sab] plus, salu que en
lo dit temps les dites cafiçada e fanecades eren axí
afron[tades] com és contengut en la dita declaració. Interrogat
com ho sab, e dix que per ço com ho veé moltes
vegades e conex aquels de qui són les terres convehines
de les dites cafiçada e fanecades, e ell, testimoni, à aquí terra
de prop. [...]
[...]
Jacme, testimoni, jurà, e interrogada sobre la excepció posada
per lo dit en Nicholau Peris,
demanda de la dobla a[p]rés posada, dix ésser ver que ella
[...] veé e fo present com la dita na Guillamona donà e pagà
a la dita na Teresa, muller que fo d'en Fferrando [de] la Sella,
qua[ran]ta sols de reals, los quals [li] pagà enfre dues vegades
d'aquells
Guillamona.
Interrogada de loch e dix que en l'alqueria d'en Bianya,
en casa de la dita Guillamona. Interrogada de dia e ora, e dix
que no
primera vegada que reebé
menjar, e l'altra vegada que li pagà los altres
[m]aytí. Interrogada si la dita Guillamona li pagà los dits
diners en menuts o en diners d'argent, e dix que en diners
menuts. Interrogada de temps e dix que dos [anys] són passats
e cascun any li pagà
Interrogada de presents e dix que ella, testimoni, e la dita
Teresa e Guillamona.
Interrogada de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
En Jacme de Berga, blanque[r], testimoni, jurà e interrogat
sobre [la] [exc]epció posada idus may, dix que no y sab
plus, salu que ha vist ell, testimoni, que
bé per
participava ab aquella, e tenien casa amdosos davant les adoberies
d'en Bernat de Berga, pare que fo d'ell, testimoni.
Interrogat quant ha que la ha jaquida, e dix que despuixs que
près muller. Interrogat com sab que fos sa druda, e dix que
per ço con lo dit R. tragé de la moreria la dita Romia e loga-li
casa e estava ab ella contínuament axí com si fos sa
muller.
Interrogat quant ha que la comensà a tenir, e dix que
hac en giner o aquén.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Martí Gil, adobador de cuyrs vermells, testimoni, jurà e
interrogat sobre la dita excepció, dix que no y sab plus, salu
que veé que
monest[ir] dels frares menors, sí que
exir, e mudaren-se a les adoberies d'en Berga.
Interrogat quant de temps la tench per druda, e dix que
no
bé per
que se
con degé pendre muller. Interrogat en qual temps près muller,
e dix que en jener qui proppassat és.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació e
dixit non.
Kalendas julii.
testimoni, jurà e interrogada sobre la excepció primera
posada
testimoni, creu de creença que
edat de
ço cor aquell nasqué en lo carrer d'ella, testimoni, e nasqué
e axí aquest Sent Michel qui vinga aurà
enteniment.
Interrogada si
hac encahut, aprés dos dies o tres entrà ella, testimoni, en
casa de la dita mare del dit R., e veé e tench aquell. Interrogada
de dia e hora, e dix que no és menbrant.
Interrogada de parentela, corrupció, subornació e
dixit non. [...]
Núm. de sèrie: 23. Any 1318
sobre les declaracions d[e]jús següents, et primerament sobre
la
la carta a ell, testimoni, e legida la carta la qual fon
feita segons que
Romeu Sedacer, notari de València,
anno Domini
testimoni, estava o sehia en la taula d'en D_o Argenter, que
és [de]nant la porta de la esgleya de Senta Caterina de València,
e fon appellat [ell], [testimoni], ensemps ab en Jacme,
fill del dit D_o Argenter, que entrassen dins la dita esgleya.
Et quant foren dins la dita esgleya ell, testimoni, e lo dit en
Jacme, veé ell, testimoni, en la dita esgleya presents en Bernat
Gentil e sa muller e
e en Jacme de Graus e en Romeu Sedacer, notari defunct. E
lo dit en Romeu Sedacer començà a le[g]ir segons creença
d'el, testimoni, la nota de la [car]ta damunt contenguda, la
qual ladonchs lo dit en R. scrivia en paper, e quant la dita
nota fon legida, la muller del dit en Bernat Gentil dix que no
volia fermar aquella si donchs no li ere asignat lo çens o
loguer de uns obradors, no
eren los dits obradors. E lo dit en Bernat Gentil [res]pòs que
no u volia fer, per la qual raó agué contrast e paraules entre
lo dit marit e muller e el dit fill lur. Et en Jacme Dezgraus e
en Romeu Sedacer feeren callar lo dit marit e muller e fill
d'aquells dién que ells los ad[ob]arien. Àls dix si no saber
sobre les dites declaracions.
Interrogat si sab ell, testimoni, que
e sa muller aprés fermassen la dita carta o nota, la qual
ladonchs fon legida per lo dit en Romeu Sedacer, e dix que
no
Sedacer escrivís [...], per qui ell, testimoni, e lo dit en
Jacme fill del dit en D_o Argenter foren appellats que
entrassen en la dita esgleya a fer testimoni sobre la dita
nota, e dix que segons m[e]mòria d'ell, testimoni, que per lo
fill dels dits en Bernat Gentil e sa muller, àls emperò, de
certa sciència no y sab.
Interrogat en qual loch de la dita esgleya de Senta Caterina
fon la dita nota lesta per lo dit notari, e dix que davant
l'al[tar] de Sent Blay, en lo primer banch o segon [...] en la
dita esgleya.
Interrogat de presents, e dix que
desús nomenatz. Interrogat de temps, e dix que pot
ésser segons lo [ka]lendari contengut en la dita carta. Interrogat
de dia, e dix que no
dix que segons que
e hora nona. Interrogat [si]
a[lcun] contrast o [noves] ab lo dit n'Arnau d'Agramunt, e
dix que no
que era entre ells dels diners per què ladonchs se fahia la
dita carta. Interrogat si sap ell, testimoni, quant [n]ombre ere
los dits diners per los quals se dehia que
volien fer la dita nota, la qual fon legida per lo dit notari,
e dix que no
fossen de
mercader ciutadan de València, testimoni, [jurà]. Interrogat
sobre les declaracions sobre les quals fo produyt en testimoni
e interrogat primerament sobre la
res. Interrogat sobre la
sab res. Interrogat sobre la
que creu ell, testimoni, que en lo temps que la dita na
Guillemona morí havia en béns que posseÿa, entre moble e
s[eent] de
a ell, testimoni, a la dita creença, e dix que per albirament seu
ó creu, àls emperò, de certa sciència no y sab.
Interrogat sobre la
creu que ço que la dita na Guillemona ans de la confecció
de la dita carta, la qual fon mostrada e legida a ell, testimoni,
tro en la fi d'aquella comprava e venia, podia muntar a
quantitat dels dits
ayn, mas emperò moltes vegades creu ell, testimoni, que la
dita na Guillemona havia enans venuda la mercaderia que
comprava que la agués pagada. Interrogat qual raó aporta a
ell, testimoni, la dita creença, e dix que per ço que mercader
à poch cabal, poden muntar les mercaderies que comprà e
venén dins
no saber o creure sobre la dita declaració. Interrogat per
quant de temps ell, testimoni, veé usar la dita na Guillemona
[de] la dita art de mercaderia compran hó venén, e dix que
per
Interrogat sobre la
sab àls, salvu ço que dit ha sobre la
Interrogat sobre la
creu que valien los béns que la dita na Guillemona possehia
en temps de la sua fi, segons que ha deposat sobre la
declaració.
Interrogat sobre la
testimoni, fo present ensemps ab lo dit n'Arnau [d]'[Agra]munt
e los dits en Bernat Gentil e sa muller en l'esgleya de Senta
Caterina, [en] [la] [qua]l esgleya los dits marit e muller eren vinguts
per rahon del [...] fer embargament [...] carta a aquella en
los béns que la dita na Guillamona aprés de la [con]feció de
la dita carta si aya o pervengueren a ella en qualque manera,
com la dita carta no
sobre los béns e dels béns que ladoncs [avia] la dita na
Guillamona com la dita carta fo feita, segons que en aquella
apar e
Ítem diu e proposa replican que la carta que
feita al dit n'Arnau per la dita na Domenga depús produyta
no val ne profita a la dita part adversa, per ço com aquella
anch no fo feita ne fermada per la dita na Domenga ne per lo
dit en Bernat Gentil, ans la dita carta fo feyta e concebuda
falsament, contra veritat de fet, com la dita na Domenga e lo
dit en Bernat Gentill no consent[ir]en anch en la dita carta,
ans contrastasen e contradigesen a aquella e a les [coses] en
aquella contengudes, per què fe alcuna no deu ésser haüda
a aquella.
Ítem diu e posa replican que posat sens perjudiçi que la
dita carta fos feta hó fermada per los dits marit e muller, ço
que nega lo dit en Jacme Caydó, encara no profitaria a la dita
part adversa, per ço com la dita carta, si carta po[t] [ésser]
dita, conté error de compte gran, e seria feita en frau e engan
de la dita na Domenga. E açò matex diu contra la carta
que
na Domenga, desús en contrari allegada, e encara per ço com
les dites cartes, si fetes foren, foren fetes enganosament contra
veritat de fet e en frau de la dita na Domenga, e aquella
ignorant del dret que a ela pertanyia en los dits béns e sots
esperança que li fos donat compliment de son dret.
A les quals replicacions demana lo dit en Jacme Caydó
ésser respost per la part adversa principal, qui sab mils la
veritat del fet directament atorgan hó negan. Et no res meys
re[que]r lo dit en Jacme que la dita part adversa sia forçada
e constreta de produhir en juhý hó de restituyir a la dita na
Domenga la carta de la [tu]doria hó cura de la dita na
Domenga, la qual tudoria hó cura fon comanada al dit n'Ar.
d'Agramunt, [e] [aqu]ell té e deu tenir en .
Et lo dit justícia, haüt acort e consell, lo dit justícia enantà
a donar [sentència] en la forma que
On nós en Jacme [Escrivà], justícia desús dit, vista la dita
demanda e la resposta a aquella fe[it]a, vist lo procés del
present pleit, haüt acort e consell del [a]ssessor, Déus havent
e
dit Gu[i]llemó Figuera per confessió e atorgament de la
par[t] demanada, per ço lo dit en Berthomeu Figuera
sentencia[lment] condempnam en retre e deliurar al dit
Guillemó Figueres tots los béns del dit Guillem Figueres ab
los fruyts que d'aquells són exits del temps a ençà que ha
tenguts del dit Guillem.
Donada sentència per lo dit justícia presents les parts.
Testimonis: en Ramon de Soler, en Jacme de Soler, frares,
e en P. Martí de Cillena.
Comparech denant la presèn[cia] [del] [honrat] en Jacme
Scrivà, justícia de la ciutat de València, en Jacme Mascó, fill
que fo d'en Ramon Mascó, e dix e proposà denant aquell que
lo dit en Ramon Mascó, pare seu, en son testament lexà a ell
dit justícia, menan a exsecució lo dit testament del dit en
Ramon Mascó, destrenga a
fills del dit en Ramon Mascó, que dels béns d'aquell qui ara
són dels dits fills seus, que pach los dits
provisió covinent entrò que li aja deliurats los dits
ell no aja de què
molt necessaris a ell, e majorment com gran temps ha que ell
no és sa de sa persona. E aquestes [c]oses demana ésser feites
per offici del dit justícia.
requisició proposada per en Jacme Mascó, fill qui fo d'en
Ramon Mascó, contra en Guillem Mascó, tudor e curador dels
fills qui foren d'en Ramon Mascó. [...] lo dit Guillem Mascó,
tudor e curador, e atorgà que
son derrer testament al dit en Jacme, fill seu,
de València, sots aytal condició e vincle que si moria sens
infants de leal cònjug[e], que degués aquells tornar e que
fossen donats per amor de Déu. Creu encara que
sia pobre e que no ha béns de què
obs. Les altres coses contengudes en la dita requisició lexa lo
dit en Guillem Mascó a bona coneguda de vós sènyer dit
justícia.
Et el dit en Jacme, perseveran en les coses dessús per ell
requestes e demanades, diu que
deliuratz e pagats, per ço que d'aquells se puscha fer ses obs
e d'aquells puscha viure e sens alguna seguretat que
d'aquells no és tengut de donar per fur de València, majorment
com aquella no haja ni puscha haver, e és apparellat de
jurar que no la ha. E açò lexa a bona coneguda de vós sènyer
dit justícia.
Núm. de sèrie: 36. Any 1321
Davant vós sènyer Berthomeu Mathoses, justícia de València,
proposa claman n'Esteve de Toló, procurador de na
Johaneta, filla que fo d'en Aries Ferràndiç, contra en Jacme
Paschual, fill de na Caterina, que està davant la escola que
solia ésser de maestre G. Torres en València, dién e aferman
en juhii contra aquell que lo dit en Jacme Paschual en lo present
mes de gener davant casa de la dita Caterina, dins los
murs de la ciutat, ab mà armada acordadament e mala, vench
contra la dita na Johaneta ab coltell, hó espaa, tret que tenia,
e ferí e nafrà la dita Johaneta ab lo dit coltell hó espaa
de
mà, de les quals nafres la dita Johaneta es[tà] en perill de
mort.
On, com aytals nafres e maleficis romanir no degen [s]ens
pena, per ço demana lo dit n'Esteve de Toló, en lo dit nom,
que
sentencialment condempnat per la dita rahó en penes degudes
segons fur de València e rahó natural, en tal guisa e en
tal manera que la pena d'aquell sia exempli e correcció de
molts, e que lo dit en Jacme Paschual per laugeria de pena
no
de Toló en lo dit nom ab les messions del plet fetes e per fer,
e ab la cura de les dites nafres, dans e intereses, salvu dret
de créxer [e] [de] [minvar] e cetera, protestan que si de les dites
nafres mort se
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València, proposa claman Sanxo Calamotxa contra na Maria,
muller d'en P. Cases e contra Paschual, fill d'aquella e contra
Margalida, serventa d'aquella, dién e aferman en juhii contra
aquells que
sens rahó e injuriosament en lo present mes de gener, lo dit
Sanxo estant en la carrera davant l'alberch d'en Matheu Cases,
lo qual ha en lo terme d'Alcanyelí, e per manament
d'aquell Matheu, ab lo qual lo dit Sanxo està, adobàs la dita
carrera, los dits Maria, Paschual e Margalida lexaren-se córrer
al dit Sanxo ab pedres, e feriren aquell e nafraren d'un
colp ab pedra en lo cap, la qual nafra vench a gran escampament
de sanch, segons que a vós sènyer dit justícia és manifest.
E ajustant mal a mals cridaren a aquell moltes de vegades
en presència de molts "traÿdor, ladre fotut" e moltes d'altres
paraules injurioses.
On, com tan greu crim e malefici e paraules injurioses no
dejen romanir sens pena, per ço demana e requer lo dit Sanxo
Calamotxa que per vós sènyer dit justícia sien los dits Maria
e Paschual e Margalida sentencialment condempnats en les
penes en fur de València establides, e si fur no y basta, a
coneguda de vós sènyer justícia e de vostre consell. E açò
demana ab les messions fetes e per fer e ab la cura de la nafra
e
Et en continent fon tramès treslat de la present demanda
als dits demanats per R. de Mur, saig, e a aquell manat que
[a]ssignàs lo terç dia a respondre e
Marquet e Sanxo Calamotxa. Diu e posa excipién en P.
Marquet, procurador dels dits demanats, si no ésser tengut
de respondre a la dita demanda entrò primerament e abans la
dita part adversa aja declarada aquella, ço és, que declar
qual dels dits demanats diu aver feta la dita nafra e lo col[p],
que
no pu[x]a ésser feit per molts, per què demana lo dit en P.
Marquet en lo dit nom que la dita part adversa sia forçada e
costreta de declarar per qual dels dits demanats diu a sí ésser
feita la dita nafra e colp, com la dita declaració deja ésser
feita segons fur, [...] de clam que no sia mudat alcun no
deu ésser forçat [e] [cetera]. Et açò abans que en àls sia
enantat.
Et en continent féu fe de la dita procuració ab carta pública
la tenor de la qual és aytal: [...]
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València, proposa claman Matheu Gomar, procurador de la
dona Caterina, muller d'en G. d'Albalat, habitadora de la
parròchia de Sent P. de València, contra Johana, filla d'en
Aries Ferràndeç, qui està en la dita parròquia, dién e
aferman en juhii contra aquella que divenres proppassat del
present mes la dita dona na Caterina, estant a la porta del
seu alberch, la dita Johana vench injuriosament a la dita dona
na Caterina, e cridà e appellà aquella en presència de molts
"vella, bagassa, metzinera". Et enaprés enadint mal a mals
près una pedra e donà-li
gran nafra, la qual vench a gran escampament de sanch.
On, com aytals e tan greus injúries e nafra sens pena
romanir no dejen, demana per ço lo dit Matheu Gomar en lo
nom que des[ús] la dita Johaneta a sí sen[tencialment]
condempnada per rahó de les dites paraules injurioses e nafra,
castigan e punén aquella en tal manera que la pena
d'aquelles sia exempl[i] a d'altres, condempnan aquella en
les penes en fur de València establides, e fur no bastant, a
conexensa de vós sènyer dit justícia e de vostre consell e açò
deman[a] ab les messions fetes e per fer
e cetera.
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València, claman proposa en P. Maçana, curador donat per
la cort de València a [T]hodella, filla que fo d'en Sanxo Lopis
de Galur, contra en Johan de Fanals, afferman en juhii contra
aquell que en lo dia de digous primer passat lo dit Johan
malament e malvada e per força jagué carnalment ab la dita
Todella, e arrapà a aquela flor de virginitat.
Hon, com aytal excés hó crim no dega romanir sens pena,
demana per ço lo dit curador que per vós sènyer dit justícia
li sia lo dit Johan sentencialment condempnat per rahon del
dit excés hó crim en les penes contengudes en fur de València.
Et si fur no y basta, a bona coneguda de vós sènyer dit
justícia e dels prohòmens consellers de la ciutat. Et [açò]
[de]mana ab les messions del pleit feites e per fer, salu dret
de créxer e de minvar e
Die mercuri [...] kalendas februarii.
parts. Diu excipién n'Antoni Bellot, axí com a procurador del
dit en Johan de Fanau, que no és tengut de respondre a la
dita demanda entrò primerament e abans lo dit en P. Maçana
aja feyta fe en juhii de la carta de cura si alguna n'à per
rahon de la qual proposà la sobre dita demanda.
En continent féu fe de la sua procuració ab carta pública
la tenor de la qual és aytal [...]
[...]
ecipién lo dit n'Antoni Bellot que la demanda desús per lo dit
en P. Maçana proposada no à loch, e là hon agés loch, ço que
no à, no és estada proposada dins temps covinent com demanda
de desflorament se dega proposar al dia que alguna fembra
se diu ésser forçada e desflora[da]. E la dita demanda no
és estada proposada dins lo dit temps segons que apar per la
dita demanda, com la dita demanda sia proposada
februarii,
digous passat e del digous tro al dia [...] ha
que
d'[a]quí avant no
e mala aja proposada la sobredita demanda, per tal que
prenga occasió que traga e git del poder e del serviy la dita
Todella, lo qual deu fer al dit en Johan, al qual lo dit curador
la avia afermada a
lo dit curador li sia per vós dit sènyer justícia constret ans
de totes coses de dar fermança de les messions del seu propri,
e res no meyns li sia constret en continent de tornar la dita
Todella en poder del dit en Johan e de servir-lo
més o menys que li deu servir, ab carta de la qual vos farà fe
si mester sia. Protesta, emperò, de la injúria e diffamació la
qual és estada feyta per la dita rahó la qual protesta que pux[a]
demanar en son loch e temps.
Et en continent lo dit Antoni Bellot donà fermança de dret
e de pagar la cosa jutgada sobre la dita demanda en Bernat
Martorell, notari de València qui la dita fermanceria atorga e
sos béns hi obliga.
Et enaprés lo dit justícia assignà dia al dit n'Antoni Bellot
a representar lo seu principal, e a cascuna part a comparer e
enantar ê
dit en P. Maçana que vós sènyer dit justícia, no [c]ontrastan
la rahó en manera de excepció per n'Antoni Bellot,
procurad[or] qui
qual no à loch ni
reebuda, devets enantar a fer pendre en persona lo dit [en]
Johan de Fanals, e aquell pres, devets enantar a fer inquisició
contra aquell a encercar [la] veritat del dit crim. Et
atrobada la veritat del dit crim, devets enantar a punir aquell
segons que en fur e en rahó contra qui tan greu e tan enormes
crims, delits e excessos fan e perpetren és establit e
ordonat, no contrastan encara la fermança de dret per lo dit
n'Antoni en lo dit nom oferta, car lo dit crim és de tal natura
que fermança de dret no y deu ésser reebuda, mes lo demanat
deu ésser pres en persona tro que la present qüestió sia
diffenida per sentència diffinitiva, de la qual algú apellar
no
manera protestà segons que desús, ni vós sènyer dit justícia
devets hoir lo dit en Johan de Fanals per procurador en la present
qüestió, car lo feit és criminal, e cert és per fur de València
que algú en feit criminal no deu ésser hoït per procurador.
Et en continent lo dit Antoni posà ço que
n'Antoni Bellot en lo nom que desús perseverà en tot ço que
desús per ell és estat dit, e proposa [e] diu que no és
tengut de respondre a la dita demanda per ço cor lo dit en P.
Maçana no pot proposar la dita demanda, car no sia curador
de la dita Thoda, sinó tan solament a metre aquella ab
senyor e no a neguna altra aministració, segons tenor de la
dita carta de cura. Majorment com lo senyor rey vos n'aja
tramès manament per Fferrando Peris de Castellan, porter
seu, que mantingats e defenats lo dit en Johan en son dret e
no agreujets aquell en alcuna manera contra fur e rahó, per
què treytes en prova les actes del present pleit, en aytant com
fa per ell e no en àls, e la carta de la dita cura en tant com fa
per sí e no en àls, e lexa les dites coses a bona coneguda de
vós sèyner justícia e de vostre consell, e que la part adversa
li sia condempnat del seu propri en les messions del pleit, com
maliciosament se sia haüt en aquell e aja apellat en juhii lo
dit en Johan.
E la cort assignà dia al dit en P. Maçana a dir e posar tot
ço que [d]ir e posar vulla de feit ans de coneguda a dimercres
segent ans de cort partida e peremptòria.
comparech lo dit en P. Maçana e posà ço que
dit en P. Maçana en lo nom qui desús, perseveran en les
protestacions e en totes altres coses desús per ell posades e
allegades, diu que la part adversa principal és tenguda e deu
ésser forçada de respondre a la dita demanda o clams per ell
dit en P. en nom de la dita cura posats, no contrastan la rahó
en contrari posada per lo dit n'Antoni, car dit en P. Maçana
pòch posar clams en nom de la dita Todella contra lo dit en
Johan per la dita rahó, majorment lo dit en Johan deu ésser
destret e forçat de respondre als dits clams, no contrastan la
dita rahó, per ço car la dita rahó o excepció és [dilatòria].
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de la
ciutat de València, proposa claman en P. Riprivant, galotxer,
habitador en la parròquia de Sent Nicolau de València, contra
en Johan de Pruïns, perayre, habitador en aquella metexa
parròquia, dién e aferman en juhii contra aquell que
Johan en lo present mes de febrer, en lo dia de Senta Maria
proppassada, aprés les lums enceses, vench [f]elonament tinent
la mà ab coltell e ab mal continent en ves lo dit en P.
Ripavan, qui està a la porta de son alberch, volén ferir lo dit
en P. Rip[a]và, segons que creu, hó matar, si aquell en P. no
se
que veé venir lo dit en Johan en la dita manera, e encara
s'apartà, e enaprés lo dit en Johan con veé que
se
Rupivan e appellà aquell moltes vegades aquestes paraules:
—"Bacallar traÿdor de galotxer, demà compraré un dogal
, vinent tro a la porta del dit en P. e
ab què
escupén ves aquella, e dix altres moltes injúries.
On, com aytals injúries sens pena romanir no degen, demana
per ço lo dit en P. Rupivan que vós sènyer dit justícia
sentencialment condempnets e condempnat constrengats lo
dit en Johan al dit en P. Rupivan en aquelles penes que són
en fur de València establides contra aquell(e)s qui semblants
injúries dien [...], e si fur no y basta, a bona coneguda dels
senyós jurats e consellers [de] [la] dita ciutat, e açò demana
ab les messions del present pleit,
cetera.
Al qual libell demana que vós sènyer dit justícia
constrengats de respondre lo dit en Johan de Pruïns, e com
aquell sia vagabunt e no aja cert domicili dins la ciutat de
València, demana lo dit en P. que vós sènyer dit justícia
façats en continent venir denant vós lo dit en Johan, e que
constrengats aquell de donar fermança de dret, segons que
per fur és fahedor. En altra manera protesta que li romanga
tot son dret salu contra qui deja.
Et en continent lo dit en Johan de Proïns posà ço que
segeix. E lo dit en Johan de Proïns salu dret de inpertinència
e salu dret de no covinent demanda respon [a] la dita demanda
e nega aquella ésser vera segons que posada és, en tant com
fa contra ell, per què requer éser absolt de la dita demanda
e que la part adversa li sia en les messions condempnada.
Et en continent donà fermança de dret en Berenguer
Sartre, vehín de València, present, qui la dita fermanceria
atorgà e sos béns hi obligà, e requerí que lo dit en P.
Reprivant sia destret de donar fermança de les messions.
E lo dit P. Reprivant jurà que no avia fermança de les messions
que dar pogés ê
e ores a ell assignades e pagar la cosa jutgada e obliga-y tots
sos béns.
Et fo reebut sagrament de calúmpnia de les parts per lo
qual lo dit P. Reprivant perseverà en sa demanda e en sos
dits. E lo dit en Johan de Pruins perseverà en sa resposta e
en sos dits.
Et en continent lo dit en P. de Reprivant constituí e ordonà
procurador seu, apud acta e a tot lo pleit e a sentència hoir,
en Berenguer de Guarnau, present e reebent. Et foren atorgats
fo manat e
Die sabbati
Riprivant e renuncià a la dita demanda e desemparà de perseguir
aquella e vol que sia casa e vana e que no aja denguna
fermetat.
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València, yo en P. Bernat acús Bevenguda, filla qui fo d'en
A. Despontar[ró] e ara muller d'en Ramon Çarocha, que la
dita Bevenguda falsament e calumniosa denuncià en poder
de la cort de València lo dit en P. Bernat de la mort del dit A.
Despontarró, en la qual declaració dix que lo dit en P. Bernat
avia nafrat lo dit A. Despontarró e que per la dita nafra
era mort, per lo pleit de la qual denunciació lo dit P. Bernat
estech longament pres en la cadena de la cort de València, e
n'ach molt a pledejar, e a la per fi com fo atrobat que no fos
colpable en la mort del dit A., fon per sentència absolt, per
la qual denunciació [...] e plet lo dit en P. Bernat sostengé de
dan
denunciació li fo imposada.
Hon, com aytal crim de calumpniosa e falsa denunciació no
deja romanir sens pena e dan donat, dega per aquell qui l'à
dat aquell qui l'à sofert ésser restituït, per ço lo dit en P. Bernat
demana [per] [vós] sènyer justícia la dita Bevenguda per
rahó del dit crim sentencialment ésser condempnada en les
penes en fur de València establides, e si fur no y basta a
conexença de vós sènyer dit justícia e de vostre consell, e
[en]cara li sia condempnada en los dits mil sols de dan, et açò
demana ab les messions feites e per fer,
cetera.
E lo dit justícia salu dret de inpertinència dix que reebia
la dita acusació e manà en continent a
de la cort, que citàs la dita Bevenguda que ans de cort partida
comparegés denant la cort.
per b[on] [o]fici del fur en què és contengut que cascú pusca
a quesque pos en juhii mudar, [e]nadir, corregir e esmenar,
per ço lo dit en P. Bernat corrig[í] e esmenà la dita demanda
que desús posà per manera de acusació contra la dita
Bevenguda e vol que sia mudada e posada per manera de
clam, ço és, que allí hon diu "acús" que
y sia posat "propòs claman, dién e aferman contra la dita
Bevenguda". Et enaprés, requer que vós sènyer dit justícia
costrengats la dita Bevenguda a donar fermança de dret al
dit en P. Bernat sobre la dita demanda, com la dita
Bevenguda sia vagabunt e no posseescha alguns béns seents
o movents en la ciutat o ê
fer per fur, et de donar segurtat e fermança
e
ésser assignat a
part adversa a respondre a la sobre dita demanda, atorgan o
negan e encara a donar fermança de dret sobre la dita demanda,
majorment com la principal de qui lo dit en P. de
Palau és procurador sia persona vagabunt e no aja cert estatge
e no poseesca alcuns béns en la ciutat ni en lo Regne
d'aquella.
Et en continent lo dit en P. de Palau posà ço que
Salves a sí totes ses excepcions e defensions en son loch e
temps posadores, salu dret de inepta e no covinent demanda,
salu encara e protestat que si tengut no y era de respondre,
que la sua resposta no valla. Respon en P. de Palau,
procurador de la dita dona na Bevenguda, a la sobredita
demanda e negà aquella e les coses en aquella contengudes
ésser veres segons que posades són, e en quant posades són
contra sí e la dita part sua. E diu que les c[o]ses demanades
fer no
nom ésser [ab]solt de la dita demanda e que la adversa part li
sia en les messions [c]ondempnada.
A divendres a cascuna part a fer sagrament [de]
calúmpnia e a dar fermança de dret e de les messions.
de Palau diu que ell és aparellat de representar la sua principal
[a] [fer] sagrament de calúmpnia en continent que lo dit
en P. Bernat, qui és demanador, ag[e] feit lo dit sagrament,
con abans no sia tengut per fur ne per dret. Diu encara lo dit
en P. de Palau que la sua principal no és tenguda de donar
fermança de dret com no la aje ne la trop, mas és aparellada
de obliga[r] al pleit tots sos béns segons que fer deja per fur
e per dret, per què demana ço [que] desús.
A diluns ans de cort partida.
e renuncià a la dita acusació o demanda desús per ell posada,
e desemparà de persegir aquella e vol que sia casa e
vana.
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València, claman proposa [Pedro] d'Alfocea, contra Rabí
Haim, juheu maestre d'escola[ns], dién e aferman en juhii
contra aquell que a tort e sens alcuna justa rahó, injustament
e no deguda, en lo present dia de huy en presència de molts
e contra la lig catòlica, dix e apellà al dit Pedro d'Alfocea:
—"Calla, can, perro, fill de perro! Com goses venir contra
mi?"
On com aytals injúries romanir no degen sens pena, en per
amor d'açò requer e demana lo dit Pedro d'Alfocea a vós
sènyer dit justícia que lo dit Rabí Haim li sia per vostra
sentència sentencialment condempnat en les penes en fur de
València establides, e si fur no y bas[ta], [a] [bona] coneguda de
la cort e de vostre consell. Et açò demana ab les messions del
present pleit feites e per fer, salu dret de créxer e de minvar
e
Die jovis
renuncià a la dita demanda e desemparà de perseguir aquella
e vol que sia casa e vana.
[Davant] vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València, ab fama [pú]blica de molts, davant anan, [jo] [Johan]
Martínez, vehín de València, denunciu Antoni e Guillamó
Broyl, frares [vehins] de la dita ciutat, [e] [fills] d'en P. Broyl,
ferrer de València, e contra Bonanat Queralt, dién e aferman
contra aquells que los damunt [dits] acordadament e ab acordada
pensa armats, de miga nit ençà del present dia de huy
p[rengue]ren forçadament de prop la porta del alberch del
dit Johan, Catalina, filla sua qui anava al forn qui és prop la
sua casa, e a aquella ta[n]charen la bocha e [...] aquella per
força se
Goçalbo Ximèniç, senyor d'Arenós. Axí que la se n'egueren
menada si no que
Caterina mès, ho hoý e tolch-los aquella, e al tolre donaren
dos colps al dit Johan.
On com aytal greu crim e malefici sens pena romanir no
deja, per ço demana e requer lo dit Johan que vós sènyer dit
justícia façats inquisició diligentment del dit crim e malefici,
e atrobada la veritat del dit feyt los dits criminosos ponescats
en penes degudes segons fur, e si fur no y basta, que sien
punits a arbitre de vós sènyer justícia e de vostre consell, en
tal guissa que als altres malfeytors senblants coses [...] sia
en exempli. Et adés de present comana la dita denunciació a
offici de vós sènyer dit justícia, salvu e retengut que us puxa
instruyr de indicis, testimonis e altres presumpcions violents.
Et enaprés fo reebut sagrament de calúmpnia del dit
denunciador e del dit Antoni Broyll, denunciat, per lo qual
lo dit denunciador perseverà en sa denunciació.
Anthoni Broyll, denunciat, jurà en sa confessió, e interrogat
sobre les coses posades en la dita denunciació negà aquelles
ésser veres en quant són posades contra sí. Interrogat si
y donà consell obra ni ajuda e dix que no ne sab què s'és.
Interrogat hon jagé anit propassada, e dix que en casa de
na Silieta, la qual té per amiga, prop l'esgleya de Sent Salvador.
Interrogat si jagué aquí tota la nit, e dix que hoc, que
no
[...] Et aprés en aquell mateix dia, quasi en hora de completes,
G_o Bruil, d[e]nunciat, jurà en sa confessió dir veritat, e
interrogat sobre [la] damunt dita denunciació e sobre les coses
en aquella contengudes, e negà aquella e les coses en
aquella contengudes ésser veres. Fo interrogat lo dit G.
Broyll ell hon jagué la nit passada, e dix que en casa de son
pare, les quals ha a tinent de les cases d'en Benavarra, e aquí
jagué tota la nit. Demanat a quinya ora isqué de la casa del
dit pare seu, e dix que a jorn clar. Interrogat qui jagué dins
la dita casa e dix que ell e na Blanqua, amiga sua, que son
pare al forn jagué, e jau totes nits.
Interrogat con se fo levat e isqué de casa què
que se
ora del sol exit. Interrogat hon trobà lo dit Ramon e dix que
en casa ab son fill e aprés a poch instant vench Antoni, frare
seu, lo qual Antoni dix al dit G_o que un amich seu li avia
dit que lo pare de la dita Catalina en colpave lo dit G. de les
coses en la dita denunciació contengudes, per què li
consellave que
no
aver pres si fort lo volguessen, e axí lo dit Ramon
Avarquer dix-li:
—"No anets ab nós!"
E eyll, en G. dix:
—"No m'ó prèu"
.
E aprés [anà]-se
entremorçà lo dit G. e lo dit Ramon Avarquer e son girmà
d'en Benajam, e aprés, com agren aquí menjat e estigués aquí
lo fill del dit en Ramon Avarquer e son girmà d'en
Benajam, e dixeren-li que en Ramon lo
dix lo dit G.:
—"P[er] tant ho vol, anem-nos-en a casa d'en Berthó Castell"
,
en la qual casa és estat pres eil e lo dit Bonanat Queralt.
Interrogat si amave la dita Catalina ni avia altra
conexença ab ella, e dix que no, sinó aytant com son pare tenia
lo forn on la mare de la dita Catalina cou.
Bonanat Queralt, denunciat, jurà en sa confessió dir veritat. E
interrogat sobre la dita denunciació [...] Interrogat si
conexia G. Broyll e dix que son cosí germ[à] [...].
[Interrogat] [on] [jaqué] anit e dix que en casa sua, la qual
ha prop Sent Salvador. Interrogat si jagué aquí tota la nit,
[e] [dix] [que] tro a hora de matines que seguí sa muller, que és
flequer[a] [del] forn de Sent Thomàs [...], en l'alba. Demanat
qui l[o] y veé, e dix que lo forner qui à nom Berthó e alcunes
flequeres, la un[a] [de] [les] quals à nom Paschualeta e l'altra
és filla d'en Agremunt.
Interrogat si aquella nit veé ni [...] dit G. Broll, e dix que
no ni fo ab ell, salvu lo dia passat que
[del] seny del ladre. Interrogat con isqué del forn què
e dix que anà-sse
aquí gran ora de dia ben prop ora tèrçia, e veheren-lo exir
de casa n'Arnau [...] e sa muller.
Interrogat què
a casa de Ramon Montaner, e com fo aquí en [...] dix-li que
desàs, que saigs los cercaven, e axí anà-se
vila, e anà-se
dit en Fuilla e sa muller. E estant aquí n'Antoni Broill tramès-li
a dir a ell e al dit G. que
e axí eil e lo dit G. anaren-se
Castell, on és estat pres.
la cort de volentat d'aquelles manà e féu publicar les deposicions
dels testimonis per part del dit Johan Martíniç donats
e atorgan còpia a [...].
loch del honrat en [Ber]thomeu Mathoses, justícia de València,
de manament del senyor rey feit al [dit] justícia de
paraula, al qual manà que en la present inquisició enantàs
ab consell [de] Lorenç Cima, jutge de la cort del dit senyor
rey, per ço volén exsegir lo [mana]ment del dit senyor rey
interrogà lo dit Bonanat de Queralt que li dixés v[eritat] si
era estat al dit feit de menar-se
donat cons[ell], obra o ajuda, e dix que no, que tot ço que y
sabia ja u avia dit.
Et enaprés lo dit loch tinent, de consell del dit en Lorenç
Cima, manà e féu [posar] [lo] [dit] Bonanat al turment de la
corda sens pedra. E estant ê
digés veritat del fet, lo qual dix que no y [sap] ne y sabia
res. E enaprés dix que
que digés si era erat e dix que hoc. E fo devallat
del dit turment e fo [a]ssegut aquí. Fo interrogat que dixés
veritat, e dix que és ver que
contengut, en P. Broll vench demanar a ell, Bonanat, e
vengren-se
estona entrò que viren que la dita Caterina isqué de casa ab
dues fembres, que anava ves lo forn. E lo dit P. Broll près la
dita Caterina per lo braç e amenà-la-se
en Goçalbo Eximenis d'Arenós. E anave[n]-se
Jacme de Xérica ab ell ensemps, e aquí atengé
la dita Caterina, e ells jaquiren-la, pus lo sentiren venir. E
enaprés cascú anà-sse
en Bonanat hoís dir que
rahó, e sabén hon era, anà-se
[Ri]poll, hon lo dit P. Broll era, e aquí foren preses per lo
justícia.
Interrogat si
per què
plaçeta, ell, Bonanat, li demanà per què y eren, e lo dit P_o li
dix que per la dita Caterina que se
si sab que
per dita d'aquell e d'ella.
Ítem féu venir denant si lo dit P_o Broll e interrogà aquell
que li digés veritat de dit feit, e dix que és ver en totes coses
e per totes axí com lo dit Bonanat de Queralt ha dit e confessat.
Açò enadit que ab volentat e consentiment de la d[ita]
Caterina qui li u avia dit bé avia
Jo, na Guilla, muller que fuy de Rodrigo del Mur, saig que
fo de València, defunct, ab clamosa insinuació e fama pública
de molts denant anan, denunciu davant vós sènyer en
Berthomeu Mathoses, justícia de València, que Domingo de
[Ta]raçona, çabater, e en P. de Monçó, sabater, e Garcia
Ruvió, pelicer, los quals vós tenits presos, e Arnau de Monçó,
pelicer absent, tots ensemps avén noves e baraylla aquest
digmenge primer passat ab lo dit Rodrigo del Mur, marit meu,
[nafraren] de
cap e de una en la mà dreta e d'altra de burç ê
les quals nafres lo dit [marit] meu és mort.
On deman jo dita na Gila que vós sènyer dit justícia per
vostre offici façats inquisició contra los damunt dits denunciats
per rahó de la damunt dita mort, la qual inquisició, feyta
e atrobada la veritat del damunt dit crim e malefici, deman
que enantets contra aquells e cascun d'aquells, e
condampnets e puniscats aquells e cascun d'aquells en les
penes en fur de València contengudes per rahó de la dita
mort, e si fur no y basta, a coneguda de la cort e dels
prohòmens. E adés de present desisch-me de la present denunciació
e leix e coman aquella a ofici de vós sènyer damunt
dit justícia, salvu e retengut a [mi] que puscha instruhir-vos
de testimonis e d'altres presumpcions violents per les quals
vós puscats saber la veritat del dit crim e enantar contra los
damunt dits denunciats e contra cascun d'aquells. Et enaprés
fo reebut sagrament de calúmpnia de les parts, per lo qual
la dita denunciadora perseverà en sa denunciació.
Domingo de Monçó, denunciat, jurà en sa confessió e interrogat
sobre les coses posades en la denunciació negà aquelles
ésser [veres] en quant són posades contra sí. Interrogat
si y [donà] obra, consell o [aju]da [a] fer la dita mort e dix
que no. Garcia Ruvió, jurà en sa confessió, e interrogat sobre
les coses posades en la denunciació, negà aquelles ésser
veres en quant són posades contra sí. Interrogat si y donà
consell, obra o ajuda a fer la dita mort, e dix que no.
En P. de Monçó, çabater, jurà en sa confessió e interrogat
sobre les coses [posades] [en] [la] [denun]ciació e negà aquelles
ésser veres en quant són posades contra sí. Interrogat si
y donà consell, obra o ajudà a fer la dita mort, e dix que no.
Et la cort amonestà la dita [d]enunciadora que dó testimonis,
indicis e presumpcions si alcuns n'à, com ell sia
apparellat de reebre aquells.
Et enaprés lo dit justícia manà a Johan Thomàs, saig, que
citàs los dits A. de Monçó, pelicer, a casa sua e al loch de Sent
Vicent on aquell s'era recullit segons que
de cort partida comparegés personalment denant lo dit justícia
a respondre e enantar e dret fer a la denuciació contra
ell proposada per na Gila, muller qui fo d'en Rodrigo de Mur,
saig, per rahon de la mort del dit en Rodrigo, e no
los dits lochs, mas digueren-li los de la casa que l'anassen
cercar on se volguessen, e no vench.
Et cort partén la dita denunciadora acusà la contumàcia
d'aquell.
recomptà que ell, de manament de la justícia e a instància de
la dita na Gila, denunciadora, avia citat lo dit A. de Monçó a
la casa d'aquell hon solia estar, per fer dret a la denunciació,
e no
la dita denunciadora acusà la contumàcia d'aquell.
et com cascun sia acusat o denunciat de alcun crim
d'omicidi o d'altre crim e malefici, e del qual si fos provat
deuria ésser punit criminalment, si d[onch]s no seran contra
aquell pronuncions evidents e suspicions manifestes que
ap[...] crim e malefici de què és acusat o denunciat comès deja
ésser donat a caplevar [sots] [covinents] caplevadors e fermances.
On, com contra lo dit Domingo de Taraçona no s'í àn
presupcions evidents ne suspicions manifestes que aja comès
o perpetrat lo crim o malefici de què és estat denunciat injustament,
ans és fama que
Domingo de Taraçona requer e demana que vós sènyer dit
justícia donets e diliurets a ell de la presó a [...] sots covinents
[capleva]dors e fermances, les quals és apparellat de donar
[a] [vós] [sènyer] dit justícia segons que per fur fer se deu.
Et la cort dix que auria son acort sobre les dites coses, e
haüt aquell, que y faria ço que fer degués per fur e rahó.
recomptà que ell, de manament de la justícia e a instància de
la dita na Gila, denunciadora, avia citat lo dit A. de Monçó al
dit loch e a la dita rahó terçament e peremptòria, e no
mas dix-ó als de [casa], e no vench.
Et cort partén la dita denunciadora acusà la contumàcia
d'aquell.
Gila, denunciadora, denant en Berthomeu Mathoses, justícia
de València e requerí a aquell que faça citar e bandejar
p[ú]blicament per la ciutat de València Arnau de Monçó, que
dins
e enantar e dret fer a la dita denunciació, com ja sia
estat citat una vegada,
per ço deja ésser bandejat. Et el dit justícia manà e féu
bandejar aquell segons que en libre de notaris és contengut.
Comparegueren la dita na Gila, denunciadora, e Garcia
Ruvió. E la dita na Gila volén reg[...] bona fe e veritat diu
que
consent a aquella a fer, segons que a ella és cert per testimonis
dignes de fe, e axí seria greu cosa que pus que aquell
no és colpable fos pres ne enantat contra aquell. Per ço la dita
na Gila vol que contra aquell no sia enantat, ans en quant
contra aquell és posada la dita denunciació renuncia a aquella,
[...] a aquell, tan solament retengut a sí acció contra los
altres e que la cort puxa enantar contra aquells segons que
serà faedor. E de present remou de la dita denunciació lo dit
Garcia Ruvió axí com aquell qui no és colpable en res.
aja desencolpat lo dit Garcia Ruvió segons que appar per lo
libre de la cort en lo dia dit proppassat [...] Garcia Ruvió ab
[t]anta instància quanta pot e deu, requer que per vós sènyer
justícia en Nicholau Mathoses, [tinent] loch de justícia,
absolvats lo dit Garcia Ruvió de la dita denunciació e de les
coses en aquella contengudes. E adés de present si la dita
part àls no vol dir, renuncia e concl[o]u e demana sentència
per sí ésser donada.
parts, e lo dit en Domingo de Taraçona a remoure e foragitar
la calumpniosa denunciació maliciosament e voluntària contra
ell proposada, a conservació de son dret, diu e proposa
excipién en aquella manera [que] [mi]ls dir e posar se pot e
deu, que ell no és colpable ne en alcuna manera [...] de la mort
del dit Rodrigo del Muro, com ell cessàs e aja cessat tro al
present dia d'uy aver baralla o contesa alguna ab aquell dit
Rodrigo, e si fo en lo loch on se diu que lo dit Rodrigo fo nafrat
o en la dita baralla, allí fo per departir e escusar la baralla
que lo dit en Rodrigo avia ab altres persones, segons que
molts altres hi foren e s'í esdevingeren. Et en tant com f[o]
son poder s'í meté per partir la dita baralla, e no per cor ne
per volentat de fer mal hó dan al dit Rodrigo ne a alcun altre,
segons que és aparellat de provar e averar en son loch e
temps segons que porà e bastarà a la sua intenció fund[ar].
A la qual excepció dem[ana] lo dit en Domingo de Taraçona
per la part adversa principal ésser respost direct[a]ment
atorgan o negan e per sagrament, e açò abans que en àls sia
enantat. E res no meyns demana que la dita na Gila sia constreta
de donar fermança de les messions com
calumpniosament e maliciosa persegesca la dita denunciació.
A digous.
la dita na Gila, denuncia[dora], [e] [presentà] a aquell una
carta del senyor rey segellada ê
d'aquell, la tenor de la qual és aytal:
Aragoni, Valentie, Sardinie e Corsice [...]"
Die lune
Requer la dita na Gila los testimonis en la present denunciació
reebuts ésser publicats e que d'aquells li sia donat treslat. E
la cort assignà dia als dits denunciats a posar de feit ans de
publicació de testimonis a disabte segent ans de cort partida
e pere[m]ptòria.
e la cort interrogà per sagrament la dita denunciadora
si la dita renunciació que feita havia quant al dit Garcia
Rovió feÿa per frau ni per cul·lusió e dix que no, mas per ço
com s'és certificada per testimonis que aquell no és colpable
de la dita mort. Et enaprés lo dit justícia haüt consell enantà
a donar sentència en la forma segent.
On nós, en Berthomeu Mathoses justícia desús dit, vista
la dita denunciació e vista la confessió feita per lo dit Garcia
Ruvió denunciat, e vista la renunciació e desencolpació feita
per la dita denunciadora e vista la interrogació feita a aquella,
e vist lo procés de la present inquisició, haüt cons[ell]
assessor e de jurats e de consellers, Déus avén e
a nós n[o] sia [cert] per alcuna manera de prova lo dit Garcia
Ruvió ésser colpable de les coses contra ell proposades en la
dita denunciació, per ço lo dit Garcia Ruvió de la dita denunciació
e de les coses en aquella contengudes
sentencialment absolvem. Sal[vam] emperò a pronunciar
quant als altres denunciats, com encara no sia estat enantat
contra aquells que sentència hi puxa donar de present. [Donada]
[per] [lo] justícia presents les dites parts.
Testimonis:
[...] Et enaprés comparech en P. de Monçó e posà ço que
segeix. El dit P. de Monçó diu e proposà excipién e en aquella
manera que mils pot e deu a conservació de son dret, [a]
[remoure] e foragitar la intenció de la part adversa, que si
algun temps ell agé noves [e] [baralla] ab lo dit Rodrigo e
aquell Rodrigo fo en la dita baralla nafrat per lo dit P. allò
féu lo dit P. de Monçó a defensió de son cors, la qual cosa li
fon leguda de fer per fur e per dret, com lo dit Rodrigo vingés
acordadament contra lo dit en P. de Monçó ab lo coltell treyt
per matar aquell.
A la qual excepció requer lo dit en P. de Monçó per la part
adversa ésser respost atorgan o negan.
dita na Gila diu que la dita denunciació val e té, e los dits
denunciats són colpables de la mort del dit Rodrigo de Mur,
marit que f[o]n seu, exceptat Garciola, pelicer, lo qual ja ha
aüda sentència, per què diu la dita denunciadora que les excepcions
e rahons posades per los dits en P. de Monçó e
Domingo de Taraçona, çabater, no valen ni tenen, com sien
posades més per malícia que per nenguna veritat de feit, ans
aquells deven ésser condempnats a mort axí com a matadors
e homeyers e colpables de la mort del dit Rodrigo de Mur,
marit seu. [E] totes les altres rahons e excepcions posades per
los dits P. de Monçó e Domingo de Taraçona, çabater, nega la
dita na Gila, denunciadora, ésser veres en aytant com posades
són contra ella e la dita denunciació si[a] en aytant com
per ella damunt és estat dit e protestat.
E la cort assignà
primera dilació e fo manat e
Die jovis nones madii.
e lo dit Garcia Ruvió. E la dita na Gila, denunciadora,
diu que li plau que no contrastan la sentència donada per lo
dit Garcia Ruvió, en la qual és absolt, sia deliurat de la
capleuta en la [...] com ella, na Gila, de present lou e aprou
la dita sentència absolutòria [axí] [com] a ben donada.
parts. E lo dit en P. de Monçó demanà segona dilació, com en
la primera no aja poguts donar tots los testimonis. E foren
atorgats al dit P. de Monçó
A vós en Berthomeu Mathoses, justícia de València, yo en
Guillem Canals, pellicer e vehí de València, ab clamosa insinuació
e fama pública de molts, davant anant, denunciu
[Exemén] Alvàre[ç], lo qual vós detenits pres, aferman contra
aquell en juhii que en lo present mes de març [...] dies
són pa[ss]ats poch més o meyns, lo dit Exemén Alvàreç
ladronívolment en la pescaderia de València furtà e [t]allà
una bosa a mi dit en G. en lo penjador d'aquella, en la qual
bosa havia
dita bosa ab sí se
On, com tan fort crim e furt romanir no deja sens pena,
per tal demane e requir jo dit en G. Canals que per vós
sènyer justícia sia feta enquisició contra lo dit Exemén
Alvàreç, e que sabuda la veritat del fey[t] condempnets e
puniscats aquell en penes degudes segons fur, en tal manera
fahén que la pena que serà [d]onada a aquell sia exempli a
molts que no asagen a fer semblants coses o [majors].
Et a presumir que
declara que
fon pres en lo dit loch de la pescaderia per semblant furt.
Nega-ó lo dit Exemeno.
Ítem que
furts [e] [ladro]nicis, los quals se mostrarà a avant. Nega-ó.
Ítem que en poder d'aquell és estat atrobat per vós un
bosich, lo qual havia tallat e emblat a altre e li fo atrobat manil.
Nega-ó.
Ítem que de les dites coses és fama pública e comuna dita
de les gens. Nega-ó.
Ítem que
Canals per lo dit Exemeno, met en poder de vós justícia e a
ull mostra lo penjador de la dita bosa.
E adés de present leix la dita denunciació a ofici de la cort
e desisch-me de perseguir aquella. Salvu e retengut a mi que
us puxa instruir de indicis e presumpcions e [testimonis] si
mester serà.
Et enaprés fo reebut sagrament de calúmpnia de les parts,
per lo qual lo dit denunciador perseverà en sa denunciació e
rahons de presumpcions.
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
Valencia, proposa claman en G. Crespí, procurador de na
Be[r]nada, muller d'en Berthomeu Fferrer de Leyda, contra
na Dolçeta, la qual està en la pobla d'en Botcènith, dién e
aferman en juhii contra aquella que en la present setmana
en la qual som, la dita na Dolçeta a tort injuriosament e sens
rahó, en presència de molts, dix e appellà a la dita na Bernada:
—"Puta, reeputa futuda de cans e de lops, que tu no
vinguist puncella a ton marit ni ést sa muller, que enans és
sa put[a]!"
On, com aytals injúries e tan greus no degen romanir sens
pena, demana per ço lo dit en G. Crespí en lo nom que desús,
que per vós sènyer dit justícia li sia sentencialment
condempnada la dita Dolceta [...]
Bernada e renuncià a la dita demanda e desemparà de perseguir
aquella, e vol que sia casa e vana. [...]
A vós sènyer Berthomeu Mathoses, justícia de València,
ab clamosa insinuació e fama pública de molts, davant anant,
denunciu yo na Mília, muller que fuy d'en Domingo Alegre,
Jacme de Grony, vehí de València, que, digmenge proppassat
de nit, vench a la mia casa la qual yo hé prop Sent G., en
lo camí per lo qual hom va a Alboraya, e esvahí e trencà les
portes de la dita casa dién:
—"Obri, bagassa, que fotre vull!"
On, com aytal malefici e esvahiment no deja romanir sens
pena, deman per ço yo dita na Mília, que per vós sènyer dit
justícia sia feyta inquisició del dit malefici e esvahiment contra
lo dit Jacme Grony, e la veritat atrobada, que puniscats e
condempnets lo dit Jacme de Grony en les penes en fur de
València contengudes, e si fur no y basta, a bona coneguda
dels prohòmens e del consell.
E com yo bonament no pusca perseguir la dita denunciació,
per ço relex e coman aquella a ofici de la cort, salu e
retengut a mi que puxa instruir aquella de indicis e presumpcions
e testimonis si mester me serà. [...]
Davant vós sènyer Nicholau Mathoses, tenent loch d'en
Berthomeu Mathoses, justícia de València, yo Jacme Roïç,
tintorer, denunciu Nadal Tamarit, tintorer, que digous ara
proppassat com Salamonet, catiu meu, fos fuyt a mi e portàs
ab sí moneda, la qual avia de la mia casa furtada, e fos hora
del prim son, lo dit Nadal atrobà lo dit catiu ab la dita moneda
e prè[s] lo dit catiu e tolch a aquell e reebé en sí la dita
moneda, e tench aquell çelat e amagat de la dita ora fins a
ora de mig dia ensemps ab la dita moneda, la qual era
sols.
On, com lo dit Nadal furcívolment e faén furt amagàs e
celaç lo dit catiu e aquell tingés amagat e celat ensemps ab
la dita moneda tro en la dita ora de mig dia que tornà lo dit
catiu a mi dit Jacme, ab
de ora nona com yo dit Jacme feés lo dit Nadal venir davant
vós sènyer dit loch tinent, e fos a la porta de la moreria, lo
dit Nadal volén cobrir sí del dit furt, féu tornar mi e d'altres
qui ab ell e ab mi eren a la tintoria de son senyor, qui és prop
lo bany del senyor rey, a la moreria, e féu guardar en
de pedra, e foren-hi atrobats
diners menuts, e lo dit Nadal tinga en sí lo sobrepús del dit
furt e aquell no aja volgut retre ab lo dit catiu, per ço yo dit
Jacme requir vós sènyer dit justícia que
vós e per vostra sentència condempnat axí com a consentidor
e amagador e reebedor e prenedor del dit furt e [ca]tiu
en les penes en fur de València establides, e si fur no y basta
a bona coneguda [de] vós sènyer dit justícia e de vostre
consell.
proposada, e atorgà que digous proixmament passat,
prés de miga nuyt, com ell agés palajada una tina, isqué
fora la porta de casa, veé
P. Tolosa, denant lo bany del senyor rey, lo qual hom enaprés
és estat trobat que és lo dit Salamonet, que
del dit en Jacme Roïç, e com ell te[...] lo dit Salamonet fos per
aguaytar lo dit Nadal, lo dit Nadal acostà
que tenia a aquell, e con se fo acostat a aquell e sentís que
tenia ferres, demanà-li si era catiu, e com ell bonament no u
volgés atorgar, lo dit Nadal aferman que sí era, finalment
atorgà-li que era catiu crestià que volia fugir. E com lo dit
Nadal no creegés que fos crestià, près aquell e mès-lo en casa
e ligà
què avia
li digés que era catiu del dit en Jacme Roïç, en continent tornà
a aquell ab los dits
cassot que portava. E con l'ac tornat al dit en Jacme Roïç e lo
dit en Jacme digés que lo dit Salamonet li avia trets de casa
major quantitat de diners que no eren los dits
diners, lo dit en Nadal mostrà al dit Jacme lo logar hon avia
ligat lo dit Salamonet, ço és, la dita piqua en la qual foren
atrobats
quals lo dit Nadal no sabia que lo dit Salamonet agés comeses
ne posats en la dita piqua, ca[r] si u sabés axí bé agra deliurats
aquells al dit en Jacme, axí com li deliurà lo dit Salamonet ab
los diners e robes que atrobà que aportava.
Les altres coses en la dita denunciació contengudes lo dit
Nadal negà ésser veres segons que posades són
contra lo dit Nadal. E diu que les coses demanades fer no
deven, e com segons fur e rahon natural de bon serviy no
deja ésser retut mal guardó, ne de ben fayg cap fraig. Et enaxí
aparega la dita denunciació ésser maliciosa e contra veritat
proposada, demana per ço si ésser absolt de la dita denunciació
e de les coses en aquella contengudes, e que lo dit en
Jacme li sia en les messions fe[ites] e a fer condempnat.
E com lo dit en Jacme Roïç proposan la dita denunciació
contra veritat e maliciosament aja greument diffamat e injuriat
lo dit en Nadal e la dita injúria e diffamació no deja sens
pena romanir, demana per ço lo dit Nadal que lo dit en Jacme
li sia sentencialment condempnat en les penes en fur establides,
e si fur no y basta, a bona coneguda de la cort e de son
consell.
A digous ans de cort partida.
dit en Jacme Roïç a provar la sua denunciació e les coses en
aquella contengudes, e fa e posa les següents declaracions.
Et primerament declara e entén provar que
Salamonet ê
hó quaix, fugí e se
que posat és. Diu emperò que ver és que ell que
segons que desús ho à dit e atorgat en la sua resposta.
Ítem posa e entén a provar que
ab sí la quantitat en la dita denunciació contenguda. No u sab
ni u creu e si u féu no és pervenguda en poder del dit denunciat,
car si u fos agra-la restituÿda axí com restituý lo dit
Salamonet e ço que li atrobà.
Ítem posa e entén a provar que
près e ligà lo dit catiu. Atorga que
desús ho ha atorgat.
Ítem posa e entén a provar que
que ac pres lo dit catiu, ligat aquell, li près tots los altres diners
que portava ab sí. Atorga que ell que
atrobà los diners, los quals ja són estats deliurats al dit
denunciador.
Ítem posa e entén a provar que
dit Salamonet e preses los diners qui portava ab sí, mès
aquell en la casa o tintoreria on lo dit Nadal tenia. Atorga
que quant l'ac pres que
segons que desús ho ha atorgat.
Ítem posa e entén a provar que
catiu çelat e amagat de la dita ora que
tro l'endemà que fo divendres a hora de ora nona. Nega-ó
segons que posat és. Diu, emperò, que és ver que
de tro l'endemà matí que
lo dit Salamonet [li] ha dit que del dit denunciador era.
Ítem posa e entén provar que de la dita quantitat li tornà
lo dit Nadal
que no avia presos pus al dit catiu. Atorga que ell no hatrobà
al dit Salamonet sinó los
al dit denunciador ensemps ab lo dit Salamonet.
Ítem posa e entén provar que en lo dit dia de divendres
en hora de ora nona, con lo dit Jacme feés lo dit Nadal venir
davant en Nicolau Mathoses, tinent loch de justícia, volén cobrir
sí del dit furt, e fos a la porta de la moreria, dix al saig
qui
—"Tornem a casa e vejam si el sarrahý auria amagats o gitats
. Nega-ó segons que posat és.
aqueixs diners que trobà meyns en Jacme en la pica on
yo
Ítem posa e entén a provar que
que entrà per la casa on lo dit catiu avia amagat, meté la mà
en una pica qui és de pedra e estava cuberta ab draps e que
y foren atrobats de la quantitat que
aportada,
que en la picha en la qual ligà lo dit Salamonet foren
atrobats
no sabia que
Ítem posa e entén provar que
diners menuts lo dit Nadal mès aquells en la pica per consell
que li fon donat per cobrir-se del dit furt. Nega-ó segons que
posat és.
A les quals declaracions demana e requer lo dit Jacme ésser
respost per lo dit Nadal e per sagrament, e aquelles
que negades li seran a fer fe apparellat de provar aytant com
porà e abastarà la sua denunciació a fundar. A dijous.
dit Nadal respon a les dites declaracions salvu dret de
inpertinència segons que en la fi de cascuna d'aquelles és
contengut. A dimercres.
dit Jacme Roïç demana e requer a vós sènyer dit justícia
primera dilació a sí ésser atorgada e donada. Protesta emperò
que no s'estreyn a provar totes les dites coses, mas aquelles
solament que porà e abastarà lo seu enteniment a
fundar.
E la cort assignà
Jacme Roïç, fo manat e
Die mercurii
Requer e demana lo dit denunciat que los testimonis per lo
dit denunciador donats sien publicats si alcuns donats n'à,
salvu e protestat que puxa dir contra les deposicions e persones
d'aquells si mester li serà.
Et en continent lo dit en Jacme Roïç posà ço que
Com en la primera dilació lo dit en Jacme Roïç no aja poguts
donar tots los testimonis que entén a donar en lo dit feit, demana
per ço que segona dilació li sia donada a donar aquells.
recomptà que ell de manament de la justícia e a instància d'en
Nadal Tamarit avia citat lo dit Jacme Roïç a casa sua e que
ans de cort partida en ora de vespres comparegés denant la
cort a publicació de testimonis e trobà
volenters, e no vench. Et cort partén [lo] [dit] [denunciador]
[acusà] [la] [contumàcia] [d]'[aquell].
Yo, na Guillamona Alegra, estadant prop l'espital de Sent
Guillem de València, ab clamosa insinuació e fama pública de
molts davant anant, denunciu a vós sènyer en Berthomeu
Mathoses, justícia de València, Domingo Texidor, lo qual està
prop lo Temple en la dita ciutat, que divendres a vespre a
ora del seny tocat ara proixmanent pasat, a tort e sens alcuna
justa causa e rahó, lo dit Domingo Texidor vench a la porta
del meu alberch dién a mi que yo li obrís, e com yo a aquell
no volgés obrir, empès les portes del meu alberch e allí
furcívolment entrà. E com fos dins un hom lo qual dehien P.
Gasó e dixés al dit Domingo per quinya rahó entrava
forcívolment ê
que no se
de mal guany que no poria pus. E enaprés, enadén mal a
mals, lo dit Domingo Texidor [...] la mà al coltell del dit P.
Gaçó e tolch-li aquell e volch ferir aquell ab lo dit colte[ll] si
vedat no li fos.
On, com tan gran força e trencament d'alberch feit e
perpetrat per lo dit Domingo Texidor romanir no deja impunit,
per ço yo dita na Guillamona requir a vós sènyer dit justícia
que per vostre ofici façat inquisició contra lo dit
Domingo Texidor [...]
A vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València,
ab clamosa insinuació e ab fama pública de molts denant
anan, yo maestre Bernat de Frayre, en altra manera dit de la
Grassa, e en Jacme Espanyol, apothecari, vezins de València,
denunciam a vós que P. Català, apothecari de Narbona, lo qual
estava e habitava ab lo dit maestre Bernat, falsament e
furcívol emblà e ab sí se
axí com a ladre,
ab pedra de safir e
anells falsament trencan e esvahén la caxa mia de mi maestre
Bernat en què eren, d'aquella caxa trasch e ab sí se
Et encara ladronívolment de casa mia tragé e furcívolment
ab sí se
pus. E de mi Jacme Espanyol damont dit, falsament e
ladronívol ab sí se
les quals près e reebé de diverses persones que aquells a mi
devien e d'aquells en nom de mi cobrà sens sabuderia e
volentat mia. Et encara ladronívolment e furciva de casa mia
trasch e ab sí se
Hon, com aytals crims e ladronicis feits e perpetrats per lo
dit P. Català, que aquells de certa sciència volch fer, romanir
sens pena no dejen, demanen per ço lo dit maestre Bernat e
en Jacme Espanyol que
justícia sentencialment condempnat en les penes en fur de
València establides, faén en tal gisa que la pena d'aquest sia
exempli a molts, e si fur no y basta a bona coneguda de vós
sènyer justícia e del consell.
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València,
acús yo en Pedro Malén, Bernat Rovira, alcayt per la
honr[a]da dona na Guillamona de Riu
les rendes del loch de Torrent, que
mes, usan del ofici de la alcaydia e per confiança e poder
d'aquell, usurpan la juridicció de la justícia e usan de
mer imperii fahén [...] privada, ço que fer no podia ni devia,
com segons fur de València cascú qui sia o deja star pres,
deja ésser pres en la casa del comú de la ciutat, la qual és
asignada a pledejar, e que en altre logar no deja estar pres,
com la juridicció e lo mer inperii de la persona e dels crims
dels lochs qui són dins lo terme de la ciutat de València
pertanga al justícia de València, dins lo qual terme lo dit loch
de Torrent és, sens clamador, acusador e denunciador, e sens
libell e demanda e sens coneguda de dret e sobre fermança
de dret per lo dit en P. de Malén al dit en Bernat oferida e
donada, a tort e sens rahó e injuriosament près e féu pendre
personalment en la plaça del dit loch de Torrent, on se tenia
cort per lo justícia e loch tinent de seynoria en lo dit loch, on
avia moltes gents. E al pendre qu'él féu, el féu fer enjúria e
acatament del dit en Pedro, arremeté un bastó tornegat,
quaix que semblava mànech de [e]xada, al dit en Pedro.
E enadén mal a mals donà moltes empuxades e rampellades
manualment ab lo dit bastó, e dix e appellà aquell moltes
de vegades "bacayllar traÿdor" e altres paraules injurioses,
e féu-lo metre dins en la torre del dit loch de Torrent; e
quant fo dintre mès-lo en una casa de la dita torre, escura,
en la qual aitant poch se veu hom ni pot veure de dia com de
nit sens lum. E féu-li metre los peus abduy en un cep que y
ha, e aquí lexà
a la ciutat ab les claus, lexan-lo tot sol en lo cep, e aquí
estech
negun parent ne amich l'í pogre veure ne parlar ab [él] [...],
que dins los damunt dits
pogués veure [o] volgués menjar o beure. E era en tal guisa
pres que en lo cep que no podia fer alcunes coses que són
necessàries al cors, les quals coses no
nom[en]ar, e
sènyer dit justícia no li fos manat que
On, com aytals e tants greus crims no dejen romanir sens
pena, per ço lo dit en Pedro Malén demana per vós sènyer
dit justícia lo dit Bernat ésser per vós sentencialment
condempnat per rahó dels dits crims en les penes en fur de
València stablides, e fur no bastant, a bona coneguda de la
cort e de vostre consell, en tal manera punín aquell que la
pena d'aquell als altres semblants delictes cometens sia
exempli, e que sobre les dites coses li sia feyt compliment
de justícia. E açò demana ab les messions del present pleit
feytes e per fer,
Sobre la qual acusació requer lo dit en P. Malén que per
vós sènyer dit justícia sia lo dit Bernat pres o manat ésser
pres e detengut, e que en continent sia reebuda confesió
d'aquell segons que en feyt de crim se fa e és acustumat de
fer. Protesta emperò lo dit en P. Malén que no
provar totes les coses desús en la dita acusació contengudes,
sinó aquelles en tot o en partida que basten a la sua intenció
a fundar.
dit en Pedro Malén requer per vós sènyer dia peremptori
ésser asignat al dit en Bernat Rovira a respondre a la acusació
posada contra aquell, e encara que asigne casa hon sia
citat per tal que
que
Et el dit en Bernat Rovira asignà casa hon fos citat, e
aquell asignà casa, ço és, casa d'en Ramon de Riu
cavaler, on posa e torna e ha acostumat de tornar e posar.
en Bernat diu e proposa excipién que ell no és tengut de respondre
a la dita escriptura posada contra ell per manera
de acusació [e] no sia posada ab aquella solempnitat [que] fur
vol e mana, e posat sens perjudici que ó fos, so que n[o] [és],
encara no perjudicaria al dit en Bernat, segons que en son
loch mostrarà. E com lo dit P. Malén l'aja appellat en juhii,
que just[a]ment demana que li sia condempnat en les messions,
les quals ha convengudes a fer per la dita rahon.
Et la cort, no contrastan excepció, manà al dit en Bernat
que respona a la dita acusació atorgan o negan. Et enaprés
fo reebut sagrament de calúmpnia de les parts, per lo qual lo
dit Pedro de Malén perseverà en sa acusació e en sos dits.
Et lo dit en Bernat Rovira respòs a la dita acusació. Atorga
que ell axí com a alcayt près lo dit P. de Malén per clams que
eren posats contra aquell. Les altres coses en la dita acusació
contengudes nega ésser veres en quant són posades contra sí.
Interrogat qui eren aquells qui
en Berenguer Guerau, qui li dix que el dit en P. Malén dehia
mal de la seynoria del loch e que dehia que [...] que ell agués
en Nicolau Duran per amich que no avia pahor que null hom
li [...], e encara que dix davant ell, en Bernat, que ell
mantendria en Nicholau Duran contra Déu, e per aquestes
paraules ell, en Bernat, lo près.
Interrogat per quants dies lo tench pres, e dix que lo
divendres e el disabte tro hora de mig dia que u dix al justícia.
Interrogat en quin loch lo mès, e dix que en la torre en
un sep segons que és acostumat dels altres preses.
dit en Pedro Mallén a provar e fundar la sua intenció sobre
la acusació desús per ell proposada, fa e proposa les segents
declaracions, addén declaran o en aquella manera que mils
pot ésser dit.
Declara que lo dit en Bernat Rovira de un any a ençà e plus
és estat e és alcayt de Torrent per la honrada dona na
Guillamona de Riu
de Oblites, cavaller. Ítem declara que peça ha que
Rovira vol ma[l] e menaçava al dit en Pedro Mallén, e hoy
e mal volentat e esquira que li porta, e que d'açò és e és estada
fama e comuna dita de les jens pública.
Ítem declara que
acusació, denunciació o clam que per scrit contra ell no foren
proposats, près e féu pendre lo dit en Pedro Mallén e
aontadament en la plaça del loch de Torrent, on se tenia cort
per lo justícia o loch tinent de senyoria, on avia moltes
jens, passada ora de tèrcia.
Ítem declara que al pendre que li féu o li féu fer,
arempuxà moltes vegades ab un bastó de carasca tornegat que
tenia de burç o d'estoch manualment ab lo dit bastó, que era
tan gran com un mànech de exada dient: "metet-lo en la
presó, que l'esper és van ja".
Ítem declara que
en lo libre de la cort de Torrent fermançes de dret en
P. Bonjoch e en P. Juanyoles e alcuns altres si
volgés reebre, a qualsque clams lo dit alcayt o alcuna altra
persona agés contra ell per qualsevol rahó, les quals lo dit
alcayt no volch reebre, ans aontadament lo près o
pendre e tench aquell pres per
Ítem declara que
preng[é] [e]
traÿdor" o altres paraules injurioses, e féu-lo metre dins la
torre del dit loch, e mès-lo dintre en
dita torre, en la qual casa no pot hom veure sens lum de dia
ni de nit.
Ítem declara que com fo dintre que
metre abduy los peus al dit Pedro en un cep que y avia e aquí
lexà
ciutat ab les claus, e les mès o les estojà là hon li plach, e
lexà
encarcerat e clos, sens que no volch que alcun parent ni amich
[...] lo pogés veure ne parlar ab ell, e sens que dins los dits
damunt dits
volgés menjar o beure.
Ítem declara que
cep que no podia fer alcunes coses que són necessàries al cos,
les quals coses bonament no
fera encara tenir pres si per vós sènyer dit justícia no li fos
manat que
Ítem declara que cascú qui sia o deja ésser pres deu ésser
pres en la casa del comú de València, la qual és assignada a
pledejar e no en altre logar, a tot lo meyns de la demanda de
la persona o dels crims que
que són dins los termes de la ciutat de València.
Ítem declara que
la ciutat de València, e que
en lo dit loch de Torrent e en los altres lochs dins lo terme
de la ciutat de València en les demandes personals e de
crims.
Ítem declara que la dita honrada dona na Guillamona de
Riu
de Torrent, segons que en la carta de la compra de les dites
rendes és contengut sens altres drets de senyoria.
A les quals declaracions demana lo dit en P. Mallén per la
part adversa ésser respost punt a punt e singularment
atorgan o negan e per sagrament de calúmpnia, lo qual se
oferí prest e aparellat de fer, e requer que li sia
reebut. E si negat li serà, ofer-se prest e aparellat de provar.
Protesta emperò que no
E la cort assignà a la adversa part a respondre a les dites
declaracions a diluns segent ans de cort partida.
Et en continent lo dit Bernat Rovira posà ço que
E lo dit en Bernat Rovira, salves a sí totes ses excepcions e
defensions en son loch e en son temps posadores, diu que el
dit en P. Mallén se deu scriure a talió abans que en àls sia
enantat, e dar fermança de les messions. Protesta emperò,
que la confessió per ell feita no li perjudich, com la féu per
força e per manament del dit justícia, con lo dit Bernat no
degués fer dret en poder del ditjustícia per la dita rahó, com
sia de companya e de casa de la honrada dona na
Guillamona de Riu
d'Oblites, lo qual avie fur d'Aragó e feÿe e avia acustumat
de fer dret ell e ses companyes en poder del procurador del
Regne, e semblantment ó à acustumat de fer la dita dona na
Guillamona, muller que fo d'aquell, per què protesta que la dita
excepció e defensió li sia salva en son loch e en son temps.
De les quals coses cascuna part demana treslat e fo
E diluns segent ans de cort partida a les parts assignat a
comparer e enantar ê
E lo dit en P. Mallén assignà casa en la qual volch ésser
citat per enantar ê
de València, qui està ê
dit en Bernat Rovira requés sots les dites prot[es]tacions de
les quals partir no s'entén, que vós sènyer justícia no
destrengats d'enantar a respondre davant vós, emperò per
lo manament per vós a ell feit e per reguart que vós no
enantàssets contra ell més de feit que de dret, requer vós
que abans que en alre sia enantat dejats fer obligar e escriure
a pena de talió lo dit P. Mallén, com segons fur axí u dejats
fer. En altra manera protesta de son dret com axí com a
força[t] aja a respondre a les dites coses, e si u deu fer o no
lexa-u a bona coneguda de vostre consell.
E la cort asignà dia al dit en P. de Mallén a dir e posar tot
ço que dir e posar vulla ê
ans de cort partida e peremptori.
el dit Pedro Mallén contradién a les protestacions e rahons
en contrari posades per lo dit en Bernat Rovira en quant
feites e posades són contra sí, ni asenten a la assignació
peremptòria per vós sènyer dit justícia a ell desús feita, com
sia injusta, salvant la vostra honor, com sia general, e la part
adversa no aja renunciat ni conclús ê
per vós sènyer dit justícia dia peremptori ésser asignat al dit
en Bernat Rovira a respondre per lo sagrament de calúmpnia
desús per ell feit a les declaracions desús per lo dit en P.
Mallén proposades, segons que damunt ho à request, con
aquelles lo dit Bernat Rovira encara no aja respost, ni
Bernat Rovira pot demanar que
a pena de talió, com segons fur alcú no és tengut d'escriure
a pena de talió, e là hon escriure si agés, ço que no à, no seria
cas en què escriure si aja e per d'altres rahons, per què no contrastant
ço que en contrari és posat, requer ço que desús.
Diluns.
comparech denant lo dit justícia, e presentà a aquell una letra
del noble en P. de Queralt, portaveus de procurador, la tenor
de la qual és aytal:
"De nós en P. de Queralt, portaveus de procurador en lo
Regne de València de Sexona ençà per l'alt senyor infant
don Alfonso, primer engenrat, e general procurador del molt
alt senyor rey e compte d'Urgell, al honrat e amat en
Berthomeu Mathoses, justícia de la ciutat de València o a son
loch tenent. Salut e dilecció.
Fem-vos a saber que per part de la dona na Guillamona,
muller que fo del honrat en Jacme d'Oblites, és estat proposat
davant nós que vós a instància d'alguns e per denunciació
per aquells proposada contra en Bernat Rovira, escuder de
la dita dona e alcayt per aquella de Torrent feés pendre e
caplevar lo dit en Bernat Rovira, e encara enantats a reebre
confessió d'aquell e us esforçats d'enantar contra ell.
On, com la dita dona e la sua compayna sia de vostra jurisdicció
e destret lo dit en Bernat aja fermat de estar a deret
denant vós a tot hom qui clams aja d'ell, et jassia que per
vós sien a vós estats feits dos manaments per saig de la nostra
cort que absolvéssets les capleutes dades per lo dit denunciat
e contra aquell no enantàssets en alguna cosa per la
dita rahó, em per amor d'açò de part del senyor rey a vós
dehim e manam sots pen[a] de
vostres béns al dit senyor rey, que absolvats en continent les
dites capleutes e que contra lo dit Bernat Rovira en alguna
cosa no enantets per la dita rahó, com nós siam aparellats de
fer d'aquell compliment de justícia als clamans d'aquell breument
e de pla, significan a vós que si vós en segir lo dit nostre
manament seríets negligent o remís, nós enantaríem a
aver de vostres béns la dita pena, et en altra manera en
quant de fu[r] e rahó atrobarem ésser faedor.
E d'açò altre manament de nós no esperets.
vicesimo primo". [...]
Et lo dit justícia dix que era aparellat de reebre lo manament
a sí feit per lo dit noble portanveus de procurador en
la damunt dita carta sua, segons que de fur e de rahó és
reebedor. [...]
Denant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València,
claman proposa en P. Agiló, estadant en Maçanaça,
axí com a pare e a legítim aministrador de Bernat, fill seu,
contra Fferrer Lunell, fill d'en Fferer Lunell, vehí de Sent
Boy, e lo qual està ab n'Amat de Fet, fuster, en lo mercat de
València, aferman en juhii contra aquell que diluns
proixmament passat ans de la festa de Rams, lo dit Fferrer
ferí e nafrà lo dit Bernat de un colp en lo cap ab un troç de
bastó qui és apellat "peu de lit", lo qual colp e ferida
pervench a gran escampament de sanch, per lo qual colp,
ferida e nafra lo dit Bernat està en perill de mort e
colp, ferida e nafra lo dit Bernat està en perill de mort]
qual colp e ferida hó nafra fon feyta per lo dit Fferrer al dit
Bernat fora los murs de la ciutat, ço és, en lo dit mercat.
On, com aytal crim e malefici no deja romanir sens pena,
demana per ço lo dit en P. Agiló que lo dit Fferrer li sia per
vós dit sènyer justícia sentencialment condempnat [...].
Protesta emperò, lo dit P. Agiló, que si per rahon del dit
colp e nafra mort se
mort pogés per ell ésser demanada en son loch e temps, e
que per la present demanda no li pogés ésser feit alcun perjudici
en son dret.
[...]
e la dita denunciada. Et lo dit en G. Tolsà, enadén
a les rahons de presumpcions desús per ell proposades diu
que aprés que la dita Nicolava fo exida de son alberch e de
son par[e], com lo dit en G. Tolsà trobàs meyns ço que la dita
Nicolava li ere estat furtat, e fés cercar a aquella per fer-la
pendre [e] denunciar, com aquella
trobar. Trobà, emperò, que la dita Nicolava avia lexada una
caxa en casa d'en Martí Gil, en la qual avia diverses coses,
les quals dejús són escrites e les quals coses o la major partida
eren del dit en G. Tolsà e de sa casa e comprades de sos
diners, que la dita Nicolava li havia emblats sens sabuderia
sua, preses furcívolment, de la qual caxa la dita Nicolava
donà clau al dit en Martín Gill, e dix-li que donàs la dita caxa
e les coses que en aquella trobaria al dit en G., com aquelles
o la major partida fossen sues o comprades de sos diners.
Atorgue la dita Nicolava que com la dona muller del dit en
G. Tolsà dixés que volia veure si avia res del seu en la caxa
de la dita Nicolava, e que la dita Nicolava donà la clau a la
muller del dit en Martí Gill per tal que u ves. L'àls nega.
Les coses que en la dita caxa foren atrobades e al dit en
G. de volentat e manament de la dita Nicolava deliurades, són
aquestes que dejús se
Primerament unes tovalles de lli; uns cabçons d'estopa; un
parell de tovallons d'estopa oldans; uns tovallons de li; un
anell d'argent ab seynal de torra; uns paternostres ab argent
e ab estany e ab coral; un cordó ab perles e ab casquetes d'argent;
una cuberta de coxí blancha; una bosa de cendat ab
flochs vermells e grochs; una bosa de fustani blanch; dues
madexes e dos capdells de lli; dues albaneques, una obrada e
altra blanqua ab veta negra; dues correges, una obrada e
altra de fill texida; una liura de li poch més o meyns que no
ere pintinat;
de drap vermell meyns de peals; un quarteró de pallola
d'argent poch més o meyns, qui era en una capçeta dintre la
dita caxa; sis escudelles de terra;
de bota;
cabaçe[t] de palma; uns paternostres de làgrimes de Daviu;
una caxa pintada. Et encara fo atrobat en la dita caxa un parell
de linçols d'est[opa], los qual eren d'en Esteve Martí e a
aquell eren emblats en aquell temps.
E foren deliurats per lo dit en Martín Gil al dit n'Esteve, e
de les dites coses lo dit en G. Tolsà e n'Esteve Martí com
reeberen aquelles del dit en Martín Gill deliurà aquelles a
ells, feren carta pública per mà d'en P. de Manresa notari de
València, la qual trau en prova a provar al tot lo meyns a fer
presumpcions contra la dita Nicolava ella
furt.
Et requer que sobre la dita addició vós sènyer dit justícia
reebats confessió de la dita Nicolava e que qualque cosa per
ella [serà] respost sia mesa en escrit.
Atorgue la dita Nicolava que lo dit en Martín Gil sen
volentat e asentiment de la dita Nicolava e aquella absent,
liurà al dit en G. Tolsà la dita caxa sua en la qual eren totes les
damunt dites robes e coses, les quals eren de la dita
Nicolava e aquelles avia guanyades ab sos trebals servín
seynors de
en quant fa contra sí e no en àls.
Protesta emperò, que per res que age dit, diga o dirà no
entén fer part en la dita denunciació, mes instruhir vós dit
justícia de proves, testimonis e altres judicis a provar les
dites coses, la tenor de la qual carta desús en prova treyta
és segons que
A vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València
dels pleits criminals, jo Johan Thomàs, saig de la cort de
València, acusan o denuncian propòs que Catalina, la qual vós
tenits presa, ha jagut carnalment ab moros en lo loch de
Paterna e de Benimàmet e en molts d'altres lochs, la qual cosa
és contra la lig crestiana e en gran meynspreu de Déu e de
la fe catòlicha e encara de crestiandat.
On demana lo dit en Johan Thomàs que per vós dit sènyer
justícia sia feyta inquisició contra la dita Catalina sobre lo dit
crim, e atrobada e sabuda la veritat d'aquella, puniscats e
condempnets aquella segons que per fur serà fahedor, en tal
manera aquesta esca[...] que la pena sua sia exemple a molts.
E en continent desix-se de la present acusació o denunciació,
e lexa e comana aquella a offici de la cort, salvu que puxa
vós dit sènyer instruhir de judicis e testimonis e d'altres
presumpcions si mester serà.
E adés de present a presupmir que la dita Catalina sia
colpable de les coses contra ella proposades diu lo dit en
Johan Thomàs que aquella menja e beu e habita e està contínuament
en los dits lochs de Benimàmet e de Paterna ab moros
e s[a]faretga e beu axí de nit com de dia ab los dits moros.
Nega-ó.
Ítem diu que la dita Catalina és fembra de mala fama e viu
entre los moros mé[s] que am los crestians. Nega-ó.
Ítem diu que de les dites coses és veu e fama pública entre
los conexents de la dita Catalina en los lochs de Paterna e
de Benimamet. Nega-ó.
Et enaprés fo reebut sagrament de calúmpnia de les parts,
per lo qual lo dit Johan Thomàs perseverà en sa acusació e
rahons de presumpcions. E la dita Catalina respon a la dita
acusació e nega aquella e les coses en aquella contengudes
en quant posades són contra sí. Et enaprés la dita Catalina
respòs a les rahons de presumpcions segons que en la fi de
cascuna d'aquelles és contengut.
Et la cort interrogà a la dita Catalina si eren sues aquelles
tauletes de fus[t] les
Jo en Garcia Sendina, que està en lo camí de Sent Vicent
en les cases d'en Monblanch, acús e acusan propòs a vós
sènyer en Nicolau Mathoses, tinent loch del honrat en
Berthomeu Mathoses, justícia de València en los pleits criminals,
na Elvira de Calataiub, la qual vós tenits presa, posan
contra aquella que la dita na Elvira axí com alcavota, falsament
e ab falses paraules tractà e féu venir a casa sua
Simoneta, filla de mi dit Garcia, e aquella liurà per diners que
n'ach a dos hòmens, los noms dels quals no sab, e aquells carnalment
féu jaure ab la dita Simoneta dins en casa sua on ella està.
On, com la dita na Elvira aya feyt e perpetrat lo dit crim e
malefici, e aytals mals fortment se dejen esquivar e no dejen
romanir inponits, demana per ço que la dita n'Elvira sia
ponida per vós dit sènyer justícia axí com a alcavota, que a
la dita Simoneta ha tolta e feyta tolrre flos de vergenitat, e
aquella ha liurada enaprés a moltes persones, en tal manera
que la pena d'aquesta sia exemple a molts. E açò demana salvu
son dret e
Et aprés, [a] [pre]sumir que la dita na Elvira sia colpable
del dit crim e malefici, diu lo dit en Garcia que la dita na
Simoneta fo atrobada per D_o Martí, saig de la cort, en casa
de la dita na Elvira. Ítem diu que la dita Elvira és alcavota
poblica e que aytal és la sua fama entre los conexens que
aquella conexen.
Diu excipién la dita na Elvira si no ésser tenguda de respondre,
proceehir, henantar sobre la acusació desús contra ella
per lo dit en Garcia proposada, entrò ans e primerament lo
dit Garcia se sia obligat a pena de talió, com alcú no puscha
acusar si no se obliga a pena de talió.
Et en continent fo reebut sagrament de calúmpnia de les
parts principals, per lo qual sagrament lo dit en Garcia
perseverà en la dita acusació, et la dita Elvira retench-se
acort sobre la resposta fahedora a la dita acusació.
Et la justícia manà a la dita Elvira que salvu son dret sobre
la rahó e coses per ella proposades e demanades que respona
a la dita acusació, atorgan o negan, en ora de vespres
d'aquest present dia e peremptòria per lo sagrament de
calúmpnia.
Et la dita na Elvira dix que no consentia a la dita asignació,
com sia masa breu. Et lo justícia perseverà en la sua
asignació.
Et en aquest dia meteix en ora de vespres comparegueren
les parts. Salves ses excepcions desús per ella proposades e
defensions e tot son dret sobre la excepció desús per ella
proposada e sobre qualssevol altres, e salvu dret de accusació
contra ella proposada, axí com a forcada, respon la dita na
Elvira a la acusació desús contra ella proposada per lo dit en
Garcia e nega aquella e les coses en aquella contengudes
ésser veres segons que recomptades són e en quant posades
són contra sí, e diu que les coses demanades fer no
per què requer sí de la dita accusació ésser absolta.
Et enaprés diu exepién a tolre la dita acusació que lo dit
Garcia no ha poguda posar la dita acusació de alcavoteria
contra la dita Elvira, per ço car la dita na Elvira és et és estada
fembra de bona fama e de bona condició, ni perjudica,
si per ventura alcuna fembra fo atrobada en casa de la dita
na Elvira, ço que ella no sab, per ço car seria hy entrada sens
tractament e consentiment d'ella e de la dita na Elvira no
sabent ni estant en casa. E car no sab que la dita fembra fos
fembra de mala condició
ésser dita alcavota si sens consentiment e tractament d'aquella
se fa adulteri o altre malefici e per altres rahons.
A la qual excepció demana la dita na Elvira per la part
adversa ésser respost punt a punt e singularment atorgan o
negan, e si negat li serà ofer-se presta e apparellada de provar
segons que porà.
E
dita excepció e nega aquella e les coses en aquella
contengudes ésser veres, ans diu que és lo contrari.
Et foren atorgats a cascuna part
dilació
Die jovis
sia leerívol cosa a cascú segons fur corregir e esmenar e
créxer e minvar a la sua demanda o acusació tro a sentència,
per ço lo dit en Garcia volén usar del dit fur crex a la sua
acusació aquesta paraula, e vol que là on diu "axí com a alcavota"
que enaprés diga "alcavota pública", e enaprés se
seguescha que sia enantat contra aquella axí com a alcavota
pública.
A disapte. [...]
lo dit en Garcia que la sua intenció és plenerament provada
e fundada segons que per les deposicions dells testimonis per
ell donats en lo present pleit clarament se demostra, per què
demana a vós dit sènyer justícia e als senyors jurats e a tot
lo consell que sia enantat contra la dita na Elvira axí com alcavota
pública acullén avulteris per diners en casa sua, e encara
faén tal justícia d'aquella que les altres fembres ne
prengen [exem]ple, axí com a aquella que féu despuncellar
en casa sua la dita Simoneta e encara que vené per diners al
fill d'en Coma, Johan, la filla de na Sadornina, que era
puncella, segons que per la deposició d'él, testimoni, per
ell à feit en lo present pleit clara [...].
Davant vós sènyer en Nicholau Mathoses, loch tinent del
honrat en Berthomeu Mathoses, justícia de València, claman
propose en P. Panès procurador de la dona na Calavera contra
na Marta, muller d'en Jacme Pelicer, la qual està en la parròquia
de Sent Martí, prop les cases d'en Bernat de Sèrvoles,
a la casa dels pelicer[s], aferman en juhii contra aquella que
en lo mes present de maig la dita na Marieta injuriosament a
tort e sens rahó dix e appellà a la dita dona na Calavera
moltes de vegades en presència de molts:
—"Puta, bagassa, làdria, que has correguda tota Barberia
e no has vedada ta persona a moro ni juheu qui volguda la
age!"
On, com aytals e tant greus injúries dites per la dita na
Marieta a la dita dona na Calavera romanir no dejen sens
pena, per ço deman lo dit en P. Panès en lo nom sobre dit,
que la dita na Marieta li sia per vós sènyer dit loch tinent de
justícia sentencialment condempnada en les penes en fur de
València establides, e si fur no y basta, a bona coneguda vostra
e de vostre consell. E açò demane ab les messions del pleit
feytes e per fer, salvu dret de créxer e de minvar e
Et en continent féu fe de la sua procuració ab carta segons
que
Die sabati
Cavaillera e renuncià a la dita demanda e desemparà de
proseguir aquella, e volch que aquella fos cassa e vana.
Jo Çahat Andraç, sarraý de Quart, ab clamosa insinuació
e ab fama pública de molts, denant anan, denunciu a vós
sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València en los
pleits criminals, que Narbonet Sala, moliner del dit loch de
Quart lo qual vós tenits pres, en lo dia de hir proppassat, a
tort e sens rahó e sobre noves e baralla que
frare del dit Çaat, lo dit Narbonet ferí e nafrà lo dit frare seu
d'un colp en lo ventre ab un coltell, del qual colp lo dit Azmet
en continent morí. Per què demana lo dit Caat que per vós
dit sènyer justícia sia feyta inquisició contra lo dit Narbonet,
e atrobada e sabuda per vós la veritat del dit crim
condampnets e poniscats aquell en les penes en fur de València
establides, en tal guisa fahén contra aquell que la
pena d'aquest sia exemple a molts.
Et enaprés fo reebut sagrament de calúmpnia de les parts,
ço és, del dit denunciador sobre l'alquible e perseverà en sa
denunciació.
En Narbonet Sasala, denunciat, jurà en sa confessió e
interrogat sobre les coses posades en la denunciació, negà
aquelles ésser veres en quant posades contra sí.
Interrogat si el dia d'ir ac noves ne baralla ab lo dit Çaat
e dix que no. Interrogat si en aquell dia d'ir fo ab ell lo dit
Caat e dix que hoc, en lo molí seu. Interrogat quinya hora, e
dix que
era ab ell, e dix que no y avia negun, sinó un bon hom,
carnicer del loch de Quart, e moros e son nebot del carnicer,
moro compaynó del dit Michel.
Interrogat si
que no, que ab altres hi era vengut qui y eren venguts a
molre. Interrogat si sab quant morí lo dit moro ni
e dix que no.
Interrogat hon era ell en ora del sol post, e dix que ê
molí. Interrogat per quant de temps hi estech, e dix que entrò
que y vench Simó, alcayt del loch de Quart,que li dix que
ell avia mort lo moro de Quart, e com aquell se
dix-li que se
s'eren aplegats contra ell no
ab aquell e mès-lo en la presó.
Et enaprés, com lo dit Narbonet demanàs treslat de les
dites coses, fo-li atorgat.
Et la cort amonestà lo dit denunciador que dó testimonis,
indicis e presumpcions si alcuns n'à, com la cort sia
apparellada de reebre aquells.
lo dit justícia féu venir denant si lo dit denunciat e lo denunciador,
e interrogat lo dit denunciador si volia més testimonis
donar, lo qual dix que no, com no agués més de testimonis,
ans volia que aquells fossen publicats e que d'aquells li fos
dada còpia. Et aprés, interrogat lo dit denunciat si volia que
los dits testimonis fossen publicats [o] [entenia] àls dir, lo qual
respòs que no y volia àls dir, mas que li plahia que fosen
publicats e que li fos donada còpia e translat, salvu a ell e
protestat que puxa dir contra los dits e persones dels testimonis
si mester li serà.
Et enaprés lo dit justícia de volentat de les parts manà
publicar los dits testimonis, e manà ésser dat treslat d'aquell
a cascuna part, los quals testimonis foren en continent
publicats.
lo dit denunciador diu que la sua intenció és bastantment
provada e fundada per les deposicions dels testimonis per ell
produhits, segons que per aquells se demostre manifestament
e apar, hó al tot lo meyns son tals e tan forts presumpcions
violents contra lo dit denunciat per què deu ésser posat
a turments per saber mils la veritat del dit crim. Et per ço
demana e requer lo dit denunciador que per vós sènyer dit
justícia sia enantat a posar lo dit denunciat a turments, tant
e tan fortment entrò que per sa pròpria boca confès la veritat
del dit crim, e açò abans que en àls sia enantat.
Et la cort asignà al dit Narbonet dia a posar tot ço que dir e
posar vulla ê
partida e peremptori.
e proposa excipién lo dit en Narbonet que a la persona e deposició
d'en Michel Calbo, testimoni primer desús per lo dit
Çaat donat, e per vós sènyer dit justícia reebut sobre la
denunciació desús per lo dit Çaat contra ell proposada per la
mort del dit Azmet, fe alcuna no deu ésser haüda, per ço car
lo dit Michel Calbo féu lo sobredit testimoni a descàrrech de
sí, e per desenculpar sí e inculpar altre fe alcuna no deu ésser
haüda.
Ítem per ço com lo dit en Michel Calbo ha feit fals testimoni
per diners sobre un pleit que era en Líria entre certes
persones, per la qual rahó fo exellat del loch de Líria e axí
anà-sse
meyns, taverna o carniceria, com en Líria no pogués ni gosàs
estar, per la rahon del dit crim. Et puixs que
feit fals testimoni, d'aquí a denant no deu ésser reebut en testimonis,
per què en tota ora seria presumpció que
[car]
Ítem per ço car lo dit en Michel Calbo féu lo sobredit testimoni
temps e d'abans lo dit Michel Calbo era vil persona e de vil
fama e condició, enaxí que contínuament menja e beu en
tavernes, tant que sovín e menut que s'enbriaga, e ha gran
conversació ab moros e ab vils persones fembres e hòmens. E
és hom pobre, enaxí que ço que ha no val
e deposició de vil persona e de vil fama e cond[ició] e que
sia pobre enaxí que los seus béns no valen
no deu ésser haüda.
Ítem per ço [car] [lo] [dit] [Michel] Calbo avia feit son testimoni
sobre la dita rahó sens escriptura ê
presència del justícia, alcayt, alamí e molts d'altres
prohòmens del dit loch de Quart. Encara per tal com ne fo
pregat e menaçat per lo dit alcayt de Quart que ell que feés
testimoni contra lo dit en Narbonet e en ajuda del dit moro.
Ítem per ço car lo dit en Michel Calbo se barallà ab lo dit
en Narbonet e ab sa muller e és enamich capital seu e en desgrat
e en mala volentat ab ell, enaxí que faria e diria tota res
que fos a dan del dit en Narbonet. E a la persona e deposició
de testimoni que sia enemich capital e en desgrat e mala
volentat ab aquell contra qui fa testimoni, fe alcuna no deu
ésser haüda e per altres rahons.
Ítem diu que a la persona e deposició d'en Johan Ferrando,
testimoni segon contra ell desús donat sobre la dita denunciació,
fe alcuna no deu ésser haüda, per ço com aquell [era]
compaynó del dit Azmet, enaxí que nit e dia menjaven e bevien
ensemps e avien gran conversació e eren grans amichs,
e el dit Johan Ferrando era e és malvolent e enamich del dit
en Narbonet; e enamich e malvolent d'altre per ell ni contra
ell testificar no pot. E car és hom de mala fama e condició,
enaxí que, jassia ço que sia batejat, és hom que fermament
no té la fe catòlica ni dejuna la quaresma, abans menja carn
e ous e formatge en quaresma estant sans. Encara per ço que
no fa alcun ordenament de cres[tià] ne sab lo paternostrer
ne la Ave Maria, ne va a Senta Mare Església segons que crestià
deu fer. E fa faena els dies dels digmenges e de les [f]estes
axí com moro, e és hom qui ha gran [conversació] ab moros e
ab fembres de segle per tavernes e en altres lochs, e hom
qui
secta que no la ley dels crestians, jassia ço que sia batejat. E
per ço car fo pregat e menaçat per lo dit alcayt de Quart que
feés testimoni contra lo dit en Narbonet e per lo dit moro. Et
per ço car és hom pobre e vil persona, enaxí que faria e diria
tota res per diners o per pregàries, e és hom tractador de
barates e de logres ab moros e ab crestians. E per ço car és
excomunicat, per tal com aquell nit e dia ha gran conversació
e menja e beu e està e jau en casa de moros, enaxí que
diu que més té la lig dels moros que dels cristians. Encara,
que públicament és concubinari, enaxí que avent muller té
amiga. E hom d'aytal condició testimoni fer no pot, com sia(t)
jutgat per infel, e infel contra fel testificar no pot, e per altres
rahons.
Ítem diu excipién que la deposició de Johan Romeu, testimoni
terç desús per la part adversa donat, no nou al dit
Narbonet, no deposa alcuna cosa sobre la denunciació de la
mort del dit Amet, car si alcuna cosa deposa, deposa de hoÿda
d'oÿda e dita d'altre, e no de certa sciència e presència e
testimoni, que deposa de hoÿda de hoÿda e dita d'altre, no
de certa sciència e presència e testimoni, e no val ni té.
A les quals excepcions demana lo dit en Narbonet ésser
respost per la adversa part, punt a punt atorgan o negan e
per sagrament de calúmpnia, e si negades li seran, offer-se
prest e aparellat de provar. Protesta, emperò que no
restreyn si provar totes les sobredites coses, mas tan solament
aquelles que porà e bastaran a la sua [inte]nció a fundar en tot
e
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de la
ciutat de València en lo criminal, proposa claman en G. Romeu,
saig de la cort, contra en Lorenç Rayner e Peret Bru,
los quals són detinguts preses en la presó de València, que
aquells en lo present mes a tort injuriosament e sens rahó,
dintre la dita presó donaren a mi de grans bufets per la cara
e de grans colps e punyades per la mia persona, enaxí que
agre
pixaren en una escudella de terra e gitaren-la
per la cara a avall.
On, com tantes e tan forts injúries, colps, e ferides romanir
no dejen sens pena, deman e requir per ço jo dit en G. Romeu
que vós sènyer dit justícia me sien sentencialment
condempnats los dits Lorenç Rahiner e en Peret Bru per
rahon dels dits bufets e colps e puyades e injúries en les
penes en fur de València establides, e fur no bastant a coneguda
de vós sènyer dit justícia e de vostre consell. Et açò
deman ab les messions del present pleit feytes e a fer, salvu
dret de créxer e de minvar e
Et en continent fon tramès treslat de la present demanda
als dits demanats, per [...]
Salves a sí totes excepcions e [...] en son loch e en son temps
proposades, salu encara e protestat que si tenguts no y er[en]
[de] [resp]ondre, que la dita resposta sia aguda per no feta.
Respon Lorenç Rayner e lo dit en Peret Bru a la dita
inpertinent demanda e nega aquella e les coses en aquella
contengudes ésser veres en quant posades són contra ells e
la lur part, e demanen sí ésser absolts de la dita demanda e
que la part adversa los sia condempnada en les messions com
maliciosament los aja apellats en juhii. [...]
Davant vós sènyer en Bertholomeu Mathoses, justícia de
València en los pleits de crims, proposa claman en G.
Çacosta, vehí de València qui està prop Sent Agostí, en
nom seu propri e en nom de na Ga., muler sua, contra
Narbona, muler que és d'en Domingo Matheu, dién e aferman
en juhii contra a aquella que en lo mes present et ê
a tort e injuriosament e sens rahó, apellà e dix al dit en G.
Çacosta paraules injurioses e vilanes, ço és, "bacallar,
traÿdor futut" e que no
si no, que tot lo faria pecejar peçes menudes. Et encara dix
al dit en G. la dita Narbona que a gran trahició e ab gran
falsia avia feit tolre lo puyn a son germà, e moltes d'altres
vilanies et injúries. Et encara dix a la dita Guillamona, muler
del dit en G. "bagassa, puta juhia", e que de
de cascú avia aüt
On, com tan greus injúries e tan forts sens pena romanir
no degen, per ço demana lo dit en G. Çacosta en los dits
noms, per vós sènyer dit justícia la dita Narbona a sí
sentencialment ésser condempnada en penes en fur de València
establides, e si fur no y basta, a bona coneguda de la
cort e de son consell, castigan aquella en tal manera que la
pena d'aquesta sia eximpli a les altres semblants delictes
escometens o injúries diens. E açò demana ab les mesions del
present pleit feites e per fer, salvu dret de créxer e de [minvar]
e
Die mercuri
que ell de manament de la justícia e a instància d'en G. Costa,
avia citada la dita na Narbona al dit loch e a la dita rahó,
e no la trobà, mas dix-ó als vehins, e digeren-li que lo y dirien
com fos venguda, e no vench. Et cort partén lo dit en G.
Costa acusà la contumàcia d'aquella. [...]
Et com segons fur de València, a cascú sia laüda cosa
d'enadir, coregir e esmenar a la sua demanda entrò a sentència
difinitiva o per fur posat en rúbrica de clam que no
sia mudat en lo capítol primer en lo comencament, per ço lo
dit en G. volén usar del benefici del dit fur anadeix a la sua
demanda e vol que sia posat allí on diu que a gran falsia avia
fet tolre lo puyn a son jermà e
Narbona injurosament e en injúria del dit en G. Gità
céquia de Sent Agostí e bany[à] d'aigua a ella e a sos fills. E
pus dix que
sos fills, difaman aquell per places e per carreres de les dites
cases. Et encara que
les dites coses, per les quals fo per vós o altre per vós pres a
tort. E axí fo miv[...]at, a la qual addició e declaracions demana
ésser respost per la part adversa atorgan o negan punt
a punt e singularment e departida e per virtut del sagrament
de calúmpnia, lo qual requer lo dit en G. ésser feit en continent
en lo present pleit per la part adversa, com lo dit en G.
sia prest e aparellat de provar aquelles.
Protesta, emperò, que no restreyn a provar totes les damunt
dites coses, sinó aquelles que porà e abastaran a la sua
entenció a fundar. [...]
Jo na Simona, muler d'en P. Just, absent de la ciutat de València
e del Regne d'aquella, ab clamossa insinuació e fama
pública de molts, davant anan, denunciu a vós sènyer en
Bertholomeu Mathoses, justícia de València, que Jacme Carreres,
ortolà, lo qual vós tenits pres, disapte primer passat
en hora de despertada, trencan e esvahín mon alberch, e
forcívolment e per força entrà per lo barandat d'una casa la
qual yo loch a una sarrana, per nom na Marta, muler d'en
Domingo Rodrigo. E per lo dit barandat entrà dintre en les
mies cases hon yo estich, e aquí trasch lo coltell dient aquestes
paraules:
—"Na bagassa, no ajats por, que yo n'exiré en cap de vós!"
Et enaprés entrà en la cambra de les dites cases e tanquà
aquella ab la balda e obrí ab una clau la mia caxa e
ladronívolment ab sí se
en la dita caxa.
Requer e demana per ço la dita na Simona que per vós
sènyer dit justícia sia feita diligent inquisició contra lo dit
en Jacme Carreres, e atrobada la veritat del feit, que
punisquats aquell segons que per fur atrobarets ésser faedor,
castigan aquell en tal manera que la pena sua sia eximpli
als altres semblants coses asajants. E açò demana ab les messions
del pleit feites e a fer e
Et a presumir que
de les dites coses, yo dita na Simona dich que en lo dit
disapte en lo qual lo dit Jacme Carreres féu lo dit malefici e
ans que aquell feés, passà per la carrera on yo dita na Simona
estich, ab Diaguello, escuder del noble en Carroz, e poch
enaprés partí
na Simona, e féu lo dit malefici. Atorga que passà per la carrera
ab lo dit Diaguello, l'àls nega.
Ítem a presumir que
malefici, dich yo, dita na Simona, que com lo dit Jacme Carreres
fo exit de les [dites] cases mies e hac feyt lo dit malefici,
fon reptat per què u avia feyt per na Paschuala, muller
d'en Martín Navarro e per altres vehins de la carrera.
Atorga que la dita denunciadora e sa mare li demanaren si
avia feytes les dites coses e respòs-los que no. L'àls nega.
Ítem a presumir que
dich jo dita na Simona que
malendrí e hom de mala fama e de mala condició, e hom qui
fa e ha feites e és acostumat de fer molts mals semblants
d'aquest e pigo[r]s, e és usat de participar ab hòmens mals e
de mala condició. Nega-ó.
E enaprés fo reebut sagrament de calúmpnia de les
dites parts, per lo qual la dita denunciadora perseverà en sa
denunciació e rahons de presumpcions.
Jacme Carreres, denunciat, jurà en sa confessió e interrogat
sobre les coses posades en la dita denunciació negà aquelles
ésser veres en quant són posades contra sí. Et aprés respòs
a les rahons de presumpcions segons que en la fi de cascuna
d'aquelles és contengut.
Et la cort amonestà la dita denunciadora que dó testimonis,
indicis e presumpcions si alcuns n'à, com la cort sia
apparellada de reebre aquells.
Simona demana e requer que
sien publicats e que dels dits e deposicions d'aquells li sia
donada còpia e treslat. E lo dit justícia assignà dia al dit
Jacme Carreres a posar de feit ans de publicació de testimonis
dimarts segent ans de cort partida e perem[ptòria].
lo dit Jacme Carreres a remoure la intenció de la part adversa
diu e proposa excipién que la dita denunciació no à loch
[...] sens perjudici que les coses en aquella contengudes fossen
veres, ço que ell no atorga, per ço com él avia acustumat
moltes vegades e diverses de menjar e de beure e de estar e
de participar ab la dita na Simona en la dita casa sua e en
altres lochs.
Ítem diu excipién que la denunciació no à loch, car a
vole[ntat] e consentent no és fet perjudici ne enjúria alcuna,
e si anch en la casa de la dita na Simona entrà de nit o de dia
per porta o per barandat o per terrat o per altra manera, ço
que no atorga, allò auria fet ab volentat e consentiment de la
dita na Simona, e no per furtar ni per emblar alcuna cosa, e
se[n]s força o violència alcuna, e ella no contradién ni cridan.
Ítem diu excipién que la dita denunciació no proceex, per
ço com les cases de la dita na Simona són en la ciutat de València,
prop Sent G., e si força li fos feta alcuna poguera cridar,
la qual cosa cessà de fer tota hora que lo dit Jacme hi
entràs, per què no és semblant de veritat que en aytal ciutat
com València és axí poblada de gens al[cú] fés força ni violència,
que [...] e que les dites coses és fama.
A les quals excepcions requer ésser respost per la part
adversa atorgan o negan.
E la dita na Simona nega que
en sa casa ab sa volentat depús que son marit se
que és ver que con aquell era en la ciutat, que aquell hi entrava
ab aquell. Les altres coses contengudes en les dites
excepcions nega ésser veres en quant són posades contra sí.
Et foren atorgats al dit Jacme Carreres
primera dilació
Die martis
Allegan de son dret diu la dita na Simona que la sua intenció
és plener[am]ent provada e fundada per los testimonis per
ella donats, segons que per les deposicions d'aquells a vós
sènyer dit justícia pot ésser clar e manifest, per què requer
e demana que
turments, per tal que per la bocha d'aquell la veritat del feit
sia haüda e sabuda.
Enaprés la dita na Simona diu que
de tot en tot defallit en la sua prova, per ço car los testimonis
per ell donats són sols e singulars, varis e discordans
en lurs dits e deposicions, e tals [...] a la deposició dels quals
fe alcuna no deu ésser haüda.
E primerament diu contra la deposició e testimoni e encara
contra la persona de na Matheva, muller d'en Johan
Maynart, segon testimoni donat per lo dit Jacme Carreres,
que fe alcuna no y deu ésser haüda per ço car és vil fembra
e de vil condició, e en lo temps que féu son testimoni era
enemiga e malvolent de la dita na Simona, e li plagera e li
plauria encara tot mal e tot dan que la dita na Simona agués.
Encara que és denunciada per en Bernat Vila, prevere, de la
qual denunciació no és estada absolta. Nega-la segons que
posada és.
Ítem diu e proposa contra la deposició e testimoni d'en
Martí Baster, ortolà,
e diu que a la deposició d'aquell fe no és ne deu ésser
haüda, per ço cor aquell és sol e singular e vari e discordant
en sa deposició, e compare e benvolent del dit en Jacme Carreres,
enaxí que per la amor e per la favor que
Carreres ha ab Jacme Baster, fill del dit en Martí Baster e
encara ab lo dit Martí Baster, faria e diria tota res que fos a
profit del dit Jacme Carreres e que aquell pogés escapar a
dan de la sua persona e de sos béns, majorment per ço que
dit Martí Baster és aültre públich, enaxí que ha muller e té
per druda na Johana la Castellana, muller de P. Cervera, traginer
qui està prop l'espital d'en Clapers, per què la deposició
d'aytal testimoni no deu valer, ans deu ésser gitada de
tot juhii.
Ítem diu e posa contra la deposició de na Ermessén, muller
que fo d'en Andreu Eymerich, que en altra manera és
apellada na Falconera,
que a la deposició d'aquella fe alcuna no deu ésser
haüda, per ço com la dita na Ermessén és fembra vil e de vil
condició e alcavota pública de sa filla, enaxí que estant
amdues en una casa, ella sabent e consentent, la dita filla sua
se liurà al dit Jacme Carreres, e encara a tot altre hom qui
vol gaure ab ell[a] carnalment, per diners e sens diners. E
encara que és gran amiga e familiar del dit Jacme Carreres,
e li aportava a menjar e a beure en la cadena mentre que y
era, e li plauria tot bé e tot profit del dit Jacme Carreres, e
faria e diria tot ço que fos profit d'aquell, jasia ço que ne
segís dan a qui
e la dita Simona eren soles en l'ort del dit Jacme Carreres e
que cusien pésols, eren allà ab elles
aquella no deposà res que sia veritat, sinó per volentat.
ad hanc.
Ítem diu e deposa contra la deposició e testimoni d'en
Bernat de Cruïlles, escuder del noble en Carroç,
donat per lo dit Jacme Carreres, que a la deposició d'aquell
fe alcuna no deu ésser haüda, per ço com lo dit Bernat de
Cruïlles és sol e singular, vari e discordant en sa deposició e
testimoni, e ha feit aquell més per escusar lo dit Jacme Carreres
que per nenguna veritat de feit, a pregàries d'aquell e
per hó bé, en ço que diu que
Sent G. ab la dita na Simona en mig de la carrera, car no és
cosa que parega que puxa ésser vera que nenguna fembra
que aja marit, jassia ço que
que en mig de carrera pública ni en ciutat jaga ab ella. E
encara per ço com lo dit Bernat de Cruïlles és gran amich e
familiar del dit Jacme Carreres e compaynó d'aquell e
[consen]tidor de tots los mals que aquell fa, e faria e diria tot
ço que fos profit del dit Jacme Carreres, e dan de qualsev[o]l
altra persona, ab què lo dit Jacme Carreres pogés escapar a
dan de la sua persona.
Ítem diu e posa contra la deposició e testimoni d'en P.
Cerveró,
que a la deposició d'aquell fe alcuna no deu ésser haüda, per
ço cor lo dit P. Cerveró és amich e familiar del dit Jacme Carreres,
e encara que
poder de la cort de València, en poder de la qual era pres per
rahon de la present denunciació contra ell posada per la dita
na Simona, e encara que li és fermança de dret en lo pleit lo
qual lo dit Jacme Carreres ha ab en Jacme Sen Celoni, per què
lo dit P. Cerveró no faria ni diria res que tornàs a dan del dit
Jacme Carreres, e majorment per ço cor lo dit P. Cerveró és
obligat per lo dit Jacme Carreres en lo present pleit, ço és,
que és caplevador d'aquell segons que damunt és dit. Et
encara que
muller e té drudes e fembres a palès, e specialment na
Ffrancescha, muller d'en Paschual de Sent P., de la qual ha
haüt un infant, per què a dita deposició e testimoni d'aytal
persona fe alcuna no deu ésser haüda.
Ítem diu e posa contra la deposició e testimoni de na
Thoda, muller qui
testimoni donat per lo dit Jacme Carreres, que a la persona,
deposició, testimoni d'aquella fe alcuna no deu ésser haüda,
per ço com és sol e singular, vari e discordant en son dit e en
sa deposició. E encara [que] [jassia] [ço] que ella
del dit A. de Vilamajor, la veritat és en contrari, enaxí que
és druda d'aquell, que anc no fo sa esposada ne hoý missa ab
aquell segons que muller deu fer ab marit. E encara que és
vil fembra e de vil condició e s'és liurada e
qui la [vo]l per diners, e és estada druda de Jacme
Baster, compaynó del dit Jacme Carreres, per què per favor
e per temor del dit Jacme Baster, drut seu, e per l'amor que
és entre
ço que fos profit del dit Jacme Carreres e dan de la dita na
Simona o de qualsevol altra persona.
Ítem diu e posa contra la deposició e testimoni del dit
Jacme Baster e la persona d'aquell, testimoni
dit Jacme Carreres, que a la deposició d'aquell no deu ésser
haüda fe, per ço car lo dit Jacme Baster és companyó e amich
e familiar del dit Jacme Carreres, axí que la companyia que
és entre aquells no poria ésser major, per ço car lo dit Jacme
Baster bestrau diners als pleits del dit Jacme Carreres, e va
ab aquell contínuament e és parçoner e companyó e faedor
dels maleficis que
abduy fan e tracten e àn feits e tractats molts maleficis e
nafres, e especialment con nafraren a
piquer; e faria e diria tota res contra veritat ab què tornàs a
profit al dit Jacme Carreres, e ha pregat moltes vegades a
Ramon Esteve, jermà de la dita na Simona, que fés relexar lo
feit e que no volgés que
prengés dan per lo dit en R. ne per les sues coses. E encara
per ço car és hom [c]riminós e de mala fama e de mala condició,
per què a la deposició d'aytal hom fe alcuna no deu ésser
haüda.
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València,
propossa claman na Maria, muler d'en P. d'Alçamora,
qui està en Vilanova en la pobla d'en Bernat Clarmunt, ab
volentat e consentiment del dit marit seu, contra en Jacme
Carreres, ortolà, lo qual tenits pres, dién e afferman en juhii
contra a aquell que en lo disapte primer pasat en hora de
vespres, com la dita na Maria fos al pont dels Catalans
ensemps ab Simona, filla sua, que
per rahon d'alcun malefici que
feit a la dita na Simona, lo dit Jacme Carreres a tort e sens
rahó e injuriosament e trenquan e esvahín lo camí del senyor
rey en lo dit pont, davant lo monestir de Sent G., dix e
appellà a la dita na Maria "vella bagassa alcavota". E
enaprés, ajustan mal a mals près aquella e gità-la en terra e
ferí a aquella de molts colps de peus e de punnys en la sua
persona, los quals colps vengren a escampament de molta
sanch. Et enaprés trasch la espaa que portava e jaquí
a la dita na Maria e a na Simona, filla sua, e féu-ne tornar
a aquelles que
aquelles que mala hirien avant. [...]
Et enaprés en manera de reconvenció propòs clamant en
Jacme Carreres contra Maria, muler d'en P. d'Alçamora, qui
està en la pobla d'en Bernat Clarmunt, que a tort e sens rahó
e injuriosament en lo mes de maig, dix e appellà a mi dit en
Jacme "bacallar, fals, traÿdor, eretge, fill de eretge, ladr[e]".
On, com tan grans injúries a mi dites no dejen romanir sens
pena, per ço requer lo dit en Jacme Carreres que per vós
sènyer dit justícia sia sentencialment condempnada la dita na
Maria en les penes en fur de València establides [...]
[...]
Com a cascú segons fur de València sia leguda cosa créxer e
minvar a la sua demanda tro a sentència difinitiva, per ço lo
dit en Domingo de Monçó, en lo nom que desús, enadén e
milloran a la demanda per la dita na Maria, principal sua,
posada, diu que com lo dit Jacme Carreres ac ferida la dita
na Maria, la dita na Maria ensemps ab na Simona, filla sua, se
volien venir clamar a la cort, ladoncs lo dit Jacme Carreres
trasch una espaa hó manerès que portava e parà
e vedà
—"Na vella bagassa alcavota, mal guany vos vendrà si
no us en tornats!"
Per què demana e requer lo dit Domingo de Monçó en lo
nom que desús, que per vós sènyer dit justícia sia a sí en lo
dit nom lo dit Jacme Carreres per vostra sentència
condempnat en la pena o penes en fur de València
contengudes e establides per rahó de les dites injúries, e si
fur no y basta, a coneguda de vós sènyer dit justícia e de
vostre consell. E requer que per vós sènyer dit justícia sia
enantat contra lo dit Jacme Carreres en la pena de traure
l'espaa, segons que la avets acustumada de levar e aver dels
altres semblants coses faens.
A la qual addició lo dit en Domingo de Monçó en lo dit nom
demanà ésser respost per la part adversa atorgan o negan e
per sagrament de calúmpnia. E si negada li serà, ofer-se prest
e aparellat de provar aquella. Protesta, emperò, que no
restreyn a provar totes les damunt dites coses, mas tan solament
aquelles que porà e que bast a son enteniment a fundar.
De les quals coses lo dit Jacme Carreres demanà treslat,
lo qual li fou donat, e dia assignat a comparer e enantar degudament
a dimarts segent ans de cort partida.
Al qual dia e hora damunt assignat comparech denant lo
dit justícia lo dit Domingo de Monçó, e l'altra part no
comparech e acusà la contumàcia d'aquell.
dit en Jacme Carreres salu e protest[a] que si apparia la dita
addició, que no devallàs de la demanda ésser impertinent que
la sua resposta vaja per no feita sots la dita protestació respon
a la dita addició e nega aquella e les coses en aquella
contengudes ésser veres com posades contra sí e la sua part,
e requer ésser absolt de la impetició en la dita addició
contenguda, e que la part adversa li sia en les messions
condempnada.
E la cort assigna al dit Domingo de Monçó a demanar si
aver volrà dilació a provar a divendres segent ans de cort
partida e peremptoria.
cort partida. E lo dit en Domingo de Monçó en lo nom que
desús demana e requer que dia de prova li sia donat e atorgat
sobre les coses en la dita addició negades, ço és,
per primera dilació. Et foren atorgats al dit Domingo de
Monçó
Die jovis
lo dit en Domingo de Monçó demana e requer que
per ell e per la sua partdonats sien publicats e que dels
dits e deposicions d'aquells li sia donada còpia e treslat. E la
cort de volentat de les parts manà e féu publicar les deposicions
dels testimonis per cascuna part donats, e atorgà còpia
a cascuna part. [...]
[...] Et enaprés diu lo dit en Domingo de Monçó en lo nom
que desús, que si la dita na Maria, principal sua, dix les dites
injúries contengudes en la dita demanda de reconvenció
al dit Jacme Carreres, ço que no féu, dix aquelles per ira e
per gran angoxa dels colps e de les ferides les quals lo dit
Jacme Carreres feÿa e donava a la dita na Maria, més que per
alcuna veritat que ella y sabés, car no és leguda cosa que
fembra
tan solament la lengua, ni és acustumada cosa que persona
qui sofira mal ni dan puxa dir bé, ne boca irada no pot escupir
mel. Per què demana sí e la sua part ésser absolts de la dita
demanda de reconvenció e de les coses en aquella
contengudes, e que
dels dits pleits axí de convenció com de reconvenció
condempnats, majorment com la dita na Maria, principal sua,
sia presta e aparellada de desdir-se de les coses davant vós
sènyer dit justícia. [...]
A vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València,
ab clamosa insinuació e fama pública de molts, davant
anant, jo en Johan d'Aviynó denunciu Dominngo Pèriç, banyador
del bany dell honrat en Bernat d'Esplugues, dién e
demostran que anit en hora del seyn del ladre, com Ramon
d'Aviynó, frare meu, fos anat a banyar al bany del dit n'Esplugues,
lo dit D. forcívolment e per força volch jaure ab
aquell carnalment per lo ses, e
que no u fés e
aquell volia cridar tapava-li la boca e que romàs en ell e que
ab ell no cometés crim de sodomètich.
On, com aytal crim
l'aire de sol lo dir se
sènyer justícia façats inquisició contra lo dit Domingo, denunciat,
e trobada aquella, que aquell puniscats en les penes
en fur de València establides contra aquells que aytals crims
asajaran de fer. E de present desix-se de la dita denunciació
e lexa aquella a ofici de la cort, salvu e retengut que us puxa
instruhir de indicis e presumpcions violents a troba[r] la veritat
del dit feyt. Et de present dich que són indicis e presumpcions
violents contra lo dit D_o les que
Primerament dich que lo dit D_o, denunciat, és banyador
del bany d'en Esplugues. Atorga-ó.
Ítem dich que en la dita nit, que el dit Ramonet anà al
bany d'en Esplugues ab en Ramon Uquer. Nega-ó lo dit
Domingo com no conega lo dit Ramonet.
Ítem dich que, com lo dit Domingo banyà [e] [ac] banyat lo
dit Ramonet, près la mà al dit Ramonet, [c]om no sabés les
portes del bany, e com fo en lo bany migà apagà la lum e
volch jaure ab lo dit Ramonet. E com lo dit Ramonet cridàs, lo
dit denunciat tancà-li la bocha e deïa que calàs, que
vegada l'avia a banyar ab aygua freda, que ax[í] dehia
que era costum de la terra, com aquell sia de Monpesler e no
sàpia lo costum de la terra. Nega-ó.
Sobre la qual denunciació e indicis requir ésser interrogat
e reebuda confessió del dit denunciat. Et enaprés fo
reebut sagrament de calúmpnia de les parts, per lo qual lo
dit denunciador perseverà en sa denunciació e rahons de
presumpcions.
Domingo Pèriç, denunciat, jurà en sa confessió, e interrogat
sobre les coses posades en la denunciació, negà aquelles
ésser veres en quant són posades contra sí. Et enaprés lo dit
D_o respòs a les rahons de presumpcions segons que en la fi
de cascuna d'aquelles és contengut.
Et enaprés la cort interrogà al dit D_o si banyà al dit Ramon
Uquer en la dita nit ne
membra ne l'í veé segons son senblant.
Interrogat si ell D_o banyà anit ê
Et lo dit justícia manà e féu publicar les deposicions dels testimonis
reebuts contra lo dit Domingo Pèriç.
Et enaprés la cort per son offici interrogà per sagrament
al dit Ramonet d'Aviynó si eren veres les coses en la dita denunciació
proposades e dix que hoc, e[n] perill de la sua ànima.
Et enaprés lo dit justícia, haüt consell de jurats e de consellers
a consell ajustats, com fosen indicis e presumpcions
violents contra lo dit D_o Pèriç, per ço manà e féu posar aquell
a turment de la corda. E estant ê
digués veritat, e dix què diria que ja u avia dit. E com agués
estat una estona ê
que digués veritat, e dix que no [y] sabia àls.
Ítem fo altra vegada retornat al dit turment [ab] la pedra
men[uda] de turmenta[r], e a cap d'estona fo-li posada l'altra
pedra major de turmentar ê
digués veritat, e no volch res dir. E com agués estat una estona ê
turment fo devallat d'aquell. Fo interrogat que digués
veritat e dix que no y sabia res.
Et enaprés fo donat turment d'aygua
ço és, que li fo donada aygua
digués veritat, e no volch res dir. E levat del turment fo interrogat
que digués veritat, e dix que no sabia què digués.
Et enaprés fo-li donat turment de foch, ço és, que li foren
posades les soles dels peus denant foch de carbó, e estant ê
dit turment fo interrogat que digués veritat del feyt com era
estat, e dix que no y sab res, que no
Ítem fo amonestat moltes vegades de dir veritat si ell avia
besat lo dit Ramonet, e dix que no, ne sabia què s'era. E com
agués estat gran estona ê
e aparegés al consell que prou li avia estat quant a ara, fo levat
del dit turment, e fo ordenat que altre dia fos turmentat.
de jurats e de consellers, féu posar lo dit Domingo Peris al
turment de la corda sens pedra, e estant ê
que digés veritat si ell avia besat al dit Ramonet, e dix
que no. E com agés estat
pedra menor ê
e fo interrogat que digés veritat, dix que no y sabia res.
E enaprés fo devallat del turment e fo interrogat que digés
com era estat lo feit, e dix que no sabia què digés.
Ítem fo retornat ê
que digés veritat del feit, e dix que no y sabia res. E com
agés estat gran estona ê
interrogat que digés veritat si ell avia besat al dit Ramonet,
e dix que no ne sabia què s'era. E fo vist al conse[ll] que agés
prou turments, fo cessat d'enantar contra aquell.
Et enaprés lo dit justícia haüt consell enantà a donar
sentència en la forma segent:
On nós, en Berthomeu Mathoses, justícia damunt dit, vista
la dita denunciació e rahons de presumpcions aprés posades
e vista la confessió feita per lo dit Domingo Peris, denunciat,
e les respostes per aquell feites a les dites rahons
de presumpcions, e vistes les deposicions dels testimonis
contra aquell reebuts e vist l'enantament per nós feit ab turments
contra lo dit Domingo Peris, denunciat, haüt consell
del assessor e de jurats e de prohòmens consellers de la ciutat,
Déus avén e cetera, com a nós no puxa ésser cert per
alcuna manera de legítima prova lo dit Domingo Peris, denunciat,
ésser colpable de les coses contra ell proposades en
la dita denunciació, jassia ço que nós diligentment e curosa
ajam enantat contra aquell a diverses turments, per ço lo dit
Domingo Peris, denunciat, de la dita denunciació e de les
coses en aquella contengudes sentencialment absolvem.
E com lo dit denunciador agés just moviment de denunciar
al dit Domingo Peris, per ço aquell absolvem de les messions
del present pleit.
Donada sentència per lo dit justícia present lo dit Domingo
Peris.
Testimonis: P. de Palau, [...] e P. d'Alfocea.
Et enaprés comparech lo dit Johan d'Aviynó, denunciador,
e hoÿda per aquell la dita sentència, loà e aprovà aquella e
volch que per ell no estia pres lo dit Domingo Peris.
E lo dit justícia de volentat d'aquell deliurà
Davant vós sènyer en Bertholomeu Mathoses, justícia de
València en los feits criminals, proposa claman en Jacme
Martí, fferrer, per sí e per la dona na Dolça, muler sua, contra
na Sançona, muler d'en Ramon Taverner, blanquer, dién
e afferman contra aquella que en lo dia de digmenge proppassat
dix e appellà a tort e [...] e sens rahó a la dita na Dolça
"puta, bagassa". E enadén mal a mals dix al dit Jacme
Martí "cornut", que tan grans banyes avia com lo braç.
On, com tan greus injúries romanir no degen sens pena,
demana e requer per ço lo dit en Jacme Martí, per sí e per la
dita muler sua, axí com a aquell qui
per vós sènyer dit justícia li sia sentencialment condempnada
la dita na Sançona en penes degudes segons fur, e si fur no y
basta, a coneguda de la cort e de son consell. E açò deman ab
les messions del pleit feites e a fer, salvu dret de créxer e de
minvar e
Die jovis pridie nonas junii.
Salvu dret d'impertinència et salvu e protestant que si
tengut no y era de respondre a la dita demanda que la sua
resposta sia aüda per no feita sots les dites protestacions
respon en Bernat Taverner, procurador del dit en Ramon
Taverner, al qual se pertany segons fur de demanar e defendre
la dita na Sançona, muler sua, de les injúries contra
ella proposades en la dita demanda e nega aquelles ésser
veres en tant com posades són contra la dita na Sançona, ans
diu que les coses demanades fer no
sí e la part sua ésser absolts de la injusta e no covinent demanda.
E que la part adversa li sia condempnada en les
messions.
Et enaprés en manera de reconvenció propossa claman lo
dit en Bernat Taverner en lo dit nom denant [lo] dit sènyer
justícia contra la dita na Dolça, muler del dit en Jacme Martí,
possan contra a aquella que en lo dia espacificat en la sua
demanda de convenció la dita na Dolça [...] injuriossament e
contra tota bona rahó, dix e appellà a la dita na Sançona "vil,
puta, bagassa, alcavota de ta filla, que a cremar faries". On
demana
[...] Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València quant(s) als pleits de crims, proposa claman na
Eligsén, muller que fo d'en P. de Montoliu, contra en G.
Cardona e na Dolça, sa muller [...] aferman en juhii contra
aquells que diluns pro[i]xmament passat, lo seny del ladre
tocat, la dita na Dolça, muller del dit en G. Cardona, injuriosament
e mala apellà en presència de molts a la dita na Aligsén
"puta, bagassa, cul de flequeres", e lexà
e près-la ab dues mans per los cabells tiran-li aquells
fortment. E enaprés la dita na Dolça donà e ferí del puyn
molts colps en lo cap e en la cara a la dita na Eligsén, e arrapà
de molts arraps d'aquella en la cara, enaxí que per los dits
colps e ferides isqué molta sang del nas a aquella.
Et enaprés, ajustan mal a mals, los dits en G. Cardona,
Bernat Cardona e na Maria, muller d'aquell, lexaren-se córrer
vers la dita na Eligsén, e feriren a aquella de molts colps
ab los puyns en lo cap e en la cara e en altres lochs de la sua
persona, enaxí que la agre morta si no fos per alcuns hòmens
del vehinat qui
venguts a blavures e matament e sanchtrahiment de sanch.
On, com aytals injúries e ferides axí malament e injuriosa
axí dites e feytes fora los murs de la ciutat, en la Exera en lo
carrer appellat del Menescal, sens pena romanir no dejen, demana
per ço la dita na Eligsén que
cascun d'aquells per sí, li sien sentencialment condempnats
en la pena o penes en fur de València establides per aytals
injúries e ferides, e si fur no y basta, a coneguda de vós
sènyer dit justícia e de vostre consell, punín e castigan
aquells en tal manera que sia exempli a d'altres que no gosen
asajar semblants exceses. Et açò demana salvu dret de
créxer e de minvar e
e a fer. [...]
A vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València
en los pleits criminals, jo en Pol de Segura, que està en
Xiva ab l'alcayt, ab clamossa insinuació e ab fama pública de
molts davant anant, denunciu a vós que Domingo Pèriz, lo
qual vós tenits pres, falsament e ladronívol emblà e ab sí
s'enportà un ase de pèl negre meu e una capa blanqua castellana,
les quals coses eren a la porta de la casa d'en
Berenguer Terraça, sartre, e lo dit asse e la dita capa fo
atrobada en poder del dit Domingo.
Per què demana lo dit en Pol de Segura que per vós sènyer
justícia sia enantat contra lo dit Domingo axí com a ladre, e
atrobada e sabuda la veritat del dit furt e ladronici, condepnat
e puniscats aquell en penes en fur de València establides, en
tal manera que la pena d'aquest sia exemple a d'altres. [...]
Davant vós, sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de
València als feyts criminals, proposa claman en Jacme de
Marsella, peller qui està en la pelleria de València, contra na
Minga la Calba, [mu]ler de Ramon Péreç, qui està en la moreria
de València en la parròquia de Senta Creu de la dita
ciutat, dién e aferman en juhii contra a aquella que la dita
Minga injuriosament e contra Déu, en lo dia de dijous del
present mes que hom comptave
en Jacme demanàs a aquella di[n]ers que li devia que
donàs, dix e appellà a aquell "bacallar, juheuaz d'àvol natura",
que tota quanta roba venia, venia ab falsia e ab tractes.
Hon, com aytals paraules, injúries, sens pena romanir no
dejen, demana per ço lo dit en Jacme de Marsella la dita
Minga a ssi sentencialment ésser condempnada en les penes
en fur de València establides. [...]
Denant vós sènyer en Bertolomeu Mathoses, justícia de
València, proposa claman Dolçeta, filla que fo d'en Ramonet
Liverna, la qual està en la pobla d'en Conill, contra Comdor
de Carcasona, que està en la cassa o torna en la cassa d'en
Johan Thomàs, saig, aferman en juhii contra a aquella que la
[v]espra de Sent Johan proppassada en hora del seny sonat,
com la dita Dolceta saltàs les fogueres que avien feites en la
carrera, la dita Comdor, acordadament e sens barailla, vench
contra la dita Dolçeta e ferí e nafrà aquella d'un colp ab coltell
e[n] lo cap, del qual colp li féu una nafra entre abdós los
hulls, e la qual nafra vench a gran escampament de sanch.
On demana que la dita Comdor li sia sentencialment
condempnada segons fur de València per rahon de la dita
nafra en la pena o penes contengudes en lo dit fur. E açò
demane ab dans, messions e interesse e ab la cura de la
nafra. [...]
denant en Nicholau Mathoses, tinent loch de justícia e dix
que renunciava a la dita demanda e desemparava de persegir
aquella e vol que sia cassa e vana.
Et enaprés fo interrogada la dita Dolça si la dita denunciació
feÿa per frau ni cul·lusió de justícia, e dix que no. Ítem
fo interrogada si sabia ni avia testimonis que dar pogés ê
present pleit e dix que no. [...]
justícia lo dit n'Esteve Jofre, e fou reebut sagrament de
calúmpnia del dit n'Esteve, per lo qual perseverà en la dita
denunciació e en les coses contengudes en aquella en tant
que posades són solament contra lo dit Pericó de Vilanova e
Jacme Sala, e requerí que quant als dos sobre dits e contra a
aquells fos donada sentència segons que
On, nós en Berthomeu Mathoses, justícia de València, vista
la dita denunciació e [l]'[enanta]ment feyt contra en Pericó de
Vilanova e en Jacme Sala, denunciats, haüt consell del assessor
e dels jurats e de prohòmens consellers de la ciutat, Déus
avén e cetera, com a nós sia cert per lo procés de la present
inquisició dels dits Pericó de Vilanova e Jacme Sala són estats
citats legítimament per saig de la [cort], e enaprés bandejats
públicament per la ciutat de València que dins
comparegessen personalment a respondre, enantar e dret fer
a la dita denunciació, en altra manera que serien [haüts] per
confesses e vençuts de les coses contra ells proposades en la
dita denunciació, e dins lo dit mes ni enaprés no sien compareguts,
e axí segons fur de València sien e dejen ésser
haüts per confesses e vençuts de les dites coses, com la absència
d'aquells per la presència de Déu sia complida,
aten[dens] per ço lo dit en Pericó de Vilanova ésser hom
honrat, segons que al consell fo vist e per aquell conegut e
axí deja pendre pena de mort d'hom honrat, per ço
[condemp]nam sentencialment los dits Pericó de Vilanova e
Jacme Sala, denunciats, e cascun d'ells a mort, ço és, que al
dit Pericó de Vilanova sia tallat lo cap en exech enaxí que muyra, e lo dit Jacme Sala que sia penyat e que muyra. Et
encara que cascun d'éls estiguen a reech dels parents del dit
mort tro al quart grau, enaxí que si
no sien tenguts a la senyoria ni als amichs d'aquells.
E res no meyns condempnam aquells e cascú per sí en
doents morabetins d'or, pagadors de lurs béns, dels quals aja
la meytat la seynoria e l'altra meytat los hereus o
proixmans parents del mort, segons fur de València.
Donada sentència per lo dit justícia present lo dit denunciador
e en absència e contumàcia dels dits Pericó de
Vilanova e Jacme Sala.
vicesimo primo.
Testimonis en , en Ferrer d'Olmells, en Berenguer [...],
en Guillem Costantí, en Guillem Çolivella. [...]
Davant vós, sènyer Bertholomeu Mathoses, justícia de
València, proposa claman na Maria Domingo, muler que fo
d'en Domingo Minyó, lo qual està en la parròquia de Santa
Creu, prop les cases d'en Nicolau [...] contra Paschuala, muler
d'en Pero Moreno, la qual està en la carrera dels Carboners
en la dita parròquia, aferman en juhii contra aquella
que en lo present dia de divendres en ora de vespres, la dita
na Paschuala injuriosament a tort e sens rahó appellà a la dita
na Maria "alcavota, bagassa, làdria". E enadén mal a mals la
dita na Paschuala gità mans als cabels de la dita na Maria e
pelan aquella donà-li ab una que tenia en la mà gran pedrada
en la cara.
On com aytals injúries, colp de pedra, sens pena romanir
no dejen, per ço demana la dita na Maria per vós sènyer dit
justícia, la dita na Pasquala [...] ésser condempnada en les
penes en fur de València stablides. [...]
E enaprés en manerra de reconvenció propossà claman la
dita na Pasquala contra la dita Maria Domingo, muler que fo
d'en Ramon Minyó, aferman [en] juhii contra aquella que la
dita na Maria, injuriosament, a tort e sens rahó, en lo present
mes de juny, appellà a aquella dita Pasqual[a] en
presència de m[o]lts "bagassa, lària, puta, alcavota, òrrea,
merdosa, que
E ajustan mal a mals la dita Maria Domingo gità la mà al[s]
cabells de la dita na Pasquala e tiran aquella per los cabells
gità-la en terra e donà a aquella molts colps ab los peus e ab
los punys en la persona de la dita Pasquala e
l'almexia que vestia.
On com tan grans e tan greus injúries e ferides romanir
no degen sens pena, dites e feites per la dita na Maria a la
dita na Pasquala, per ço demana, requer, la dita na Pasquala,
per vós sènyer dit justícia, la dita na Maria ésser a sí
sentencialment condempnada en les penes en fur de València
establides, e si fur no y basta, a coneguda de vós sènyer
dit justícia e de vostre consell. Et açò demana ab les messions
del present pleit feites e a fer,
A dimercres
Et cascuna part [renunciaren] a les damunt dites demandes
e desmpempararen de perseguir aquelles e volen que sien
cases e vanes e que no ajen denguna fermetat.
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València
en los feits criminals, claman proposa na Johaneta, filla
que fo d'en Pedrolo de Visedo, la qual està davant les cases
d'en Goçalbo Eximenis d'Arenós, contra Marieta, filla que
fo d'en Aries Ferrandis, la qual està allí mateix, dién e
aferman en juhii contra aquella que en lo present dia de huy
a tort e sens alcuna justa rahó, injuriosament e no deguda,
dix e apellà a la dita Johaneta "puta, bagassa, alquenyada,
culmoriscada", que so feÿa de moros, que
degra ésser cremada.
On, com aytals injúries dites per la dita Marieta contra la
dita Johana romanir no degen sens pena, per ço requer e demana
la dita Johaneta que per vós dit sènyer justícia la dita
Marieta li sia per vostra sentència sentencialment
condempnada [...]
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València
ê
Berenguer Seler, fembra pecadriu, contra Guisabel,
Francesca, e Ramona e Francesca e Jacmeta, fembres
pecadrius, dién e aferman en juhii contra aquelles que a tort
e sens alcuna rahó justa, causa [o] rahó, di[j]ous ara
proppasat en hora de tèrcia, dins en la barbacana fora el mur,
totes en demems de la ciutat de [València], acordadament e
ab acordada pença, ferrien e nafraren la dita na Sançeta de
moltes nafres ab vidre que aquelles tenien, ço és a saber, en
la cara e en lo front e en les cuxes e en la mà so[ts] ê
qual dit té en perill de perdre [...] e de éser afollad[a]
d'aquell [...], les quals totes nafres vengren a gran escampament
de sanch.
On, com aytals nafres e ferides feytes e perpetrades per
les sobre dites romanir no dejen inpunides, per ço requer e
demana la dita na Sançeta a vós sènyer dit justícia, que les
sobre dites li sien per vostra sentència sentencialment
condepnades cascuna per sí en les penes en fur de València
stablides, et si fur no y basta, a bona coneguda de la cort e
de vostre consell. Et acò demana ab les messions del pleyt
feytes e per fer e ab la cura de les dites nafres e ab [...] e
injúries que per aquelles à sostengut o d'aquí avant
sostendrà, salu dret de créxer e de minvar e
Johan Tomàs, saig.
Sançona e renuncià a la dita demanda e desemparà de perseguir
aquella, que sia casa e vana, e que no aja denguna fermetat
per null temps.
Davant vós sènyer en Berthomeu Mathoses, justícia de València,
proposa claman en P. de Montpahó, qui està prop lo
monestir de les dones de Senta Maria Magdalena, contra en
Ramon de la Lança, qui està prop casa d'en P. de Reguers,
aferman en juhí contra aquell que aquell en Ramon, a tort
injuriosament e sens rahó, fora los murs de la ciutat, ço és a
saber, en una vinya la qual lo dit en P. de Montpahó ha en lo
terme de Benissimó, Orta de València, ferí e nafrà lo dit en
P. ab lo coltell de dolses a mantinent en la cara, lo qual colp
vench a escampament de sanch. Et enaprés enadén mal a
mals, lo dit Ramon posà lo coltell als p[its] al dit en P. de
[Montpahó] dient-li en què lo estava que no
quals ferides lo dit R. féu al dit en P. per tal cor lo dit en P.
[re]ptava [lo] dit [en] R. per què l[i] havia tallades canyes
en la dita vinya sua. Et enpengué lo dit en P. en lo riu
Godalaviar, en lo qual cuydà negar.
On, com tant e tan forts ferides e crims romanir no dejen
sens pena, demana e requer per ço lo dit en P. de Montpahó
que per vós sènyer dit justícia li sia sentencialment
conde[mpnat] lo dit Ramon de la Lança en penes degudes
segons fur. Et açò demana ab les messions del present pleit
feites e a fer, salu dret de créxer e de minvar e
Núm. de sèrie 38. Any 1321
Comparech denant la presència del honrat en Bertholomeu
Mathoses, justícia de València, en Bernat Spitaler, carnicer
e vehín de València, e dix proposà que com lo dit justíca aja
donat e assignat lo dit en Bernat en curador a Bertholomeu
Dertadà, carnicer qui és orat, e als béns d'aquell, on com lo
dit curador tots dies faca messió en lo dit Bertholomeu en
menjar e en beure, e en altres necessàries del dit
Bertholomeu orat, e la justícia no aja encara tatxada provissió
al dit Bertholomeu, e ell bonament no gós despendre en necessàries
d'aquell avent reguart que a avant li fos reebut en
compte, per ço requer al dit justícia que tatxe covinent
provissió al dit Bertholomeu per cascun dia, axí del temps
passat com [del] esdevenidor.
Et la cort tatxà al dit en Bertholomeu Dertadà provissió
[...] [de] menjar e de beure per cascun dia del temps passat e
del esdevenidor.
Testimonis G. Arbocet e Bernat Taverner, Berenguer
Morera.
Davant vós sènyer en Bertholomeu Mathoses, justícia de
València, proposa claman en Jacme Çaydó, notari e procurador
de na Maria Lorenz, muler que fo d'en Michel d'Aliaga,
contra en Johan Compte, ciutadà de la dita ciutat, dién e
aferman en juhii contra a aquell que la dita dona na Maria
Lorenç se afermà ab lo dit en Johan Compte aquest Ninou que
passat és ac
los quals
passat, a la qual promès de soldada per cascun any
e menjar e beure, que son en suma
On com la dita na Maria aja complits los dits
et lo dit Johan Compte contradiga pagar la dita soldada a la
dita na Maria, requer per ço lo dit en Jacme en lo nom que
desús que per vós sènyer dit justícia lo dit Johan Compte
ésser constret e condempnat a pagar a ell en lo dit nom los
dits
demanar no
alongaments, ans se deje fer sumàriament e de pla e sens
scriptura. Et açò demana ab les messions feites e per fer [...]
excipién o en aquella manera que mills pot ésser dit en
Ffrancesc Vicent, procurador del dit en Johan Compte, que
la dita na Maria Lorenc a tort e sens raó s'és clamada del dit
en Johan Compte, per ço cor lo dit en Johan Compte ha pagat
bé e sufficientment a la dita Maria
qual a ell s'affermà per serventa. Et la dita Maria Lorenç en
presència del dit en Johan e de testimonis dignes de fe se
tench per pagada d'aquells.
Diu excipién que la dita Maria Lorenç no
soldada del dit en Johan Compte del altre temps que diu serví
lo dit en Johan, per ço car lo dit en [Johan] hanch no
promès dar soldada a la dita Maria, ne dar alcuna [co]sa. E si
la dita Maria serví lo dit Johan per alcun temps, lo dit en Johan
donà a aquella capa e altres robes per les quals fo ben satisfeyta
del servii si alcun ne [féu].
A les quals excepcions demana ésser respost per la dita
na Maria atorgan e negan e si negades li seran, ofir-se aparellat
de provar en tant que bastarà a la sua intenció a fundar.
Et en continent lo dit en Francesc Vicent feu fe de la sua
procuració ab carta públicha segons que
E lo dit en Pere Caydó en lo nom que dessús requer per
vós sènyer dit justícia dia peremptori ésser assignat al dit
en Francesc Vicent a respondre a la dita demanda atorgan
hó negan. E a donar fermança de dret e a representar en
Johan Compte principal seu a fer sagrament de calúmpnia, e
per aquell a respondre a aquella. Et encara a veure fer aquell
a la dita na Maria Lorenç principal del dit en Jacme.
En altra manera, que
axí
demanar se deja fer sumàriament e de pla e sens figura de
juhii, car fort sia cruel cosa que los misatges que aguessen
servits lurs senyors aguesen a pledejar per la soldada, la
qual cosa no
pledeig ab son senyor quan lo temps aja servit per la soldada
a demanar, per què requer que dues e terça vegada ab
tanta instància quant pot, dia peremptori ésser asignat segons
que dessús.
Davant vós sènyer en Bertholomeu Mathoses, justícia de
València, proposà claman na Sibília, muller d'en Ferrando
Guillem, frener, contra lo dit en en Ferrando, marit seu,
aferman en juhii contra aquell que na Sanxa, muller ça enrere
d'en Garcia Johan, defunta, donà e liurà al dit en Ferrando
Guillem ella na Sibília en muller, e ensemps ab aquella donà
e liurà a aquell
aquelles, de la qual dot lo dit en Ferrando se tench per pagat
a la sua volentat e féu creix a ella na Sibília
reals. Axí foren entre dot e crex
avedors e rehebedors en temps que recobrar los degués sobre
tots sos béns aüts e per aver.
Hon com lo dit en Ferrando Guillem [sia] vengut a inòpia
e pobrea e aja usat e ús encara de sos béns e aja fey[t] testament
per man [...] per què ha deguastats sos béns e haüts a
deguastar e [...] perquè és vengut a la dita pobrea, et aytal
cas aja loch e puxa ésser demanada la dita dot e crex, per ço
demana la dita na Sibília lo dit en Ferrando Guillem, marit
seu, a ssi ésser condemnat sentencialment per vós sènyer dit
justícia en retre e delliurar e pagar la dita dot e crex per ella
demanada. E açò deman salu dret de créxer e minvar e
Et en continent lo dit en Fferrando Guillem, testimoni, pos
a la dita demanda e atorga sí ésser marit d'ela, na Sibília, e
que aquella aportà en temps de lurs núpcies
ell en Fferrando en robes valens aquelles. E per aquells li féu
ell crex de
béns. Atorga encara que ha aüt a pagar alcunes quantitats
de diners per fermanceries que féu. Atorga encara que és fet
pobre per cas d'aministrar mal sos béns. Les altres coses
contengudes en la dita demanda nega ésser veres.
Et enaprés fo reebut sagrament de calumpnia de les parts
sobre dites, per lo qual interrogades la dita na Sibília perseverà
en sa demanda e en sos dits. E lo dit en Ferrando
Guillem atorgà les coses contengudes en la dita demanda
ésser veres. E la dita na Sibília a fundar mils sa intenció trau
en prova la carta dotal, la tenor de la qual és aytal: [...]
Et enaprés cascuna part renuncia e conclou e demana sentència
[...].
On nós, en Nicholau Mathoses, tinent loch d'en Berthomeu
Mathoses, justícia de València, vista la dita demanda e la resposta
a aquela feyta per lo dit en Fferrando Guillem, et vista
la carta dotal en prova treyta per la dita na Sibília, muller
sua a ffundar sa intenció, haüt acort e consell del asesor e de
jurats e prohòmens consellers, Déus avent denant nostres
huylls sent a manera de jutge. Com a nós sia cert bastantment
de la intenció de la dita na Sibília axí per confessió feyta per
lo dit en Fferrando Guillem, marit seu, com per la carta dotal
per aquela en prova treyta, per ta[l] lo dit en Fferrando
Guillem en dar e pagar a la dita na Gila muller sua los dits
sols de dot e
condepnam re[serva]m emperò als dits marit e muller e als fills
procreats d'éls aquel benefici que per ffur los és atorgat.
Donada sentència per lo dit tinent de justícia presents les
parts.
Et en continent lo dit Fferrando Guillem aprovà e loà la
dita sentència axí com bé e justament donada. Presents testimonis:
A. de Vilasís, P. Desclapers, P. Philip, notari, e en
Berenguer de Ripoll.
e en Nicolau Serveró que d'aquí a divendres ans de cort partida
agen mostrats béns d'en Gener, en altra manera la justícia
enantarà contra éls segons que fer degués.
Çamorera e en R. Serveró e en Nicolau Serveró, e la cort
interrogà a aquels per sagrament si avien de què pagar les
dites quantitats de diners desús demanades per lo dit en
Bertran, en tot hó en partida, e dixeren que no, ans renunciaven
a sos béns e desemparaven aquels.
Testimonis en P. de Palau, Felip Fferrer e Fferrer de
Cruylles.
Et en continent lo dit en Bertran Çamorera requerí que los
sobredits fossen cridats públicament ab crida pública que
aquels àn renunciat a sos béns e que d'aquí a avant no
fiat res. Per ço lo dit justícia féu fer la següent crida:
"Ara hoyats què us fa a saber la justícia. Que en R. Serveró
e en Nicolau Serveró àn renunciat a lurs béns e desemparats
aquels a requisició d'en Bertran Çamorera, per què us certifica
lo dit justícia que us guardets d'aquels, que no
alcuna cosa".