[...] varón en Pere de Libià, justicia de Valencia, de nós, el
justicia, judez i jurados de [...] a profeitable. Sapades que
recebiemos vuestra letra en esta forma:
de Libià, justícia de València, saluts e dilecció.
A la vostra amistat per la tenor d'aquesta present carta
sia demostrat de[nant] nós ésser conpar[e]gut en Michel
d'Arcos, veý nostre, dihén e demostran a nós que en vostra
jurisdicció, so és a saber, en [...], àn enparada e penyorada
una mula sua, la qual per él menava a tragín A. Sen Clement,
misage seu, e retengu[eren] aquela no sap per qual rah[ó],
con él no
hòmens de vostra jurisdicció. Per la qual pregam la vostra
amor e la vostra [amistat] axí con podem, que en
continent vistes les presents, per amor de nós deliurets e
deliurar fasats la dita mula al dit vehí nostre o a son
procurador portador de les presents, en loc e en nom e axí
com a procurador d'aquel, con lo dit vehí nostre age fermat
de dret a fer en nostre poder a tot hom que clams aya d'él
per rahó de la dita mula, o per qualque altra manera om se
clamarà d'él en nostre poder, la qual cosa fer se deu per
dret, may[or]ment encara com lo dit enparament e
penyorament sia feit meyns de fadiga de dret, que en vós ne
en la cort nostra per la dita rahó no fo atrobada. E açò féts
per amor de nós e
Data València
à estado ante nós ja emba[rga]da de García Martines de Vayllo,
nuestra jurisdicció fue embargada la dita mula. Sabedes vós
que de furto, robería, homicidio o otres malefi[cios]
criminales, do es trobado el mal feytor e la robería alá se
deve determenar. E nós som aparelados
furo e de razón. [Ende] [vos] rogamos que ci[te]des e
amonestedes el dito Michel d'Arcos, vuestro [veçino], que
él o suficient procurador sea ante nós de
en
hi cuire que lo demustre, e nós faríemmos lo que devamos. E
si él no [...] al dito dia o enviase suficient procuradó, nós en
contumacia d'él andaríammos a deliberación, [...] feyto lo que
fués de furo e de razón, que al cavallero no podríamos falir
a su dretxo e
Data Calatayub [...].
Als amats [...] e los jurados de Calatayub, de nós en P. de
Libià, justícia de València. Saluts e dilecció. [...]. vos
responem e us dehim que salva pau vostra de la dita
d[em]anda contra lo nostre vehí en aquest cas, segons que
pau vós no podets ni devetz conèxer, con encara no sia atrobat
ni certificat a vós que
mula, la qual ha ab just títol, so és saber, per compra que
d'aquela féu en València ab pública carta, la qual a nós
mostrà en juhii, feyta per mà d'en P. Pal, notari públich de
València, [no] à estat robador ni forcador d'aquela, ans ha
aquela justament segons que damunt és dit. Mayorment
encara com no sia trobat vagabunt, ans sia vehí e habitador
de la ciutat de València, e hom bo, lo [qu]al és tengut entre
nós de bona fama e de bona vida, e que no à usat de tolre ni
de robar re [...], car contra aquels qui són atrobats robadors
e malfeitors e sospitoses d'alcun crim port[à] a cort en [...]
d'enantar e enparar-se de la roberia. Majorment encara com
lo dit en Michel d'Arcos, vehín nostre, aja asegurat
bastantment en poder de nós sí tenir manifest a a dret en
poder [...] de la dita mula, per la qual cosa pregam la vostra
amistat així com podem, que per amor de nós e per lo dret
en què sotz posats, que la dita mula restituïscats e deliurets
al dit en Michel d'Arcos, vehín nostre, con él sia aparelat de
fer dret e [con]pliment de dret en poder de nós. E açò féts
per amor de nós e cetera. E nós al vehín nostre en son dret
falir no poríem e
Data València
de mi don Jurdán de [...], jurado e majordomo de los jurados
de Calatayub. Salut a tanta quanta querría por a mi mismo.
Sepades que don Xemén Gómez e don Johan Elías,
procuradores de Michel Exeméniz de Vayllo, cavallero, con
pública carta de procuración de la una part, e don Miguel
Darthago, veçino de [...], en judicio apareceron los ava[n]dichos
procuradores, proposieron lur deman[da] en esta forma:[...] la
avantdixa mula como al dixo don Miguel Exeméneç aviés
estada furtada. A la qual razón propuesta por los dixos
procuradores don Miguel respondió e dixo que él avia comprado
esta mula en Valencia, e dixo que daría antor, e luego en present
nombró por a Xemén Périç de Santa María, e dixo que era en
Valencia, salvo, emperò, todos su[s] derexos [...]. Et jo
avantdixo dun Jurd[án] [...] de todos los otros conpayner[os],
otros jurados e d'otros savios homnes assigno a las partes
días al día d'oy [...] sábado
tiempo el avantdixo don Miguel aya dado su dixo antor. E el
avantdixo don Michel luego de present dió fiança de la mula
avantdixa tener de manifesto entró que
por ellegar, que feer devo a don Exemeno de Buschet, vezino de
Calatayú, e de [gu]ardar de danyo a los jurados e al concello de
Calatayú, si damno les ende vieniés por esta dixa mula o por
razón d'aquela, el qual obligó todos sus bienes. E el avantdixo
don Michel, vezino vuestro, se obliga e sus bienes a guardarlo
ende de danyo. On vos ruego que si el pleito oviere a venir a
examinación vuestra, que lo querades deliurar por el logar que
seer deve como covién a la vuestra savieza.
ad hoc sunt [...].
València e presentà a él
Murvedre, la tenor de la qual és aytal:
"Al amat e honrat en P. de Libià, justícia de València, de
nós en P. Ma[rzén] justícia de Murvedre. Saluts e dillecció.
Fem-vos saber que denunciació fo feita en poder d'en P.
de la Franega, ladonchs justícia de Murvedre, per en A. de
Térmens, vehí vostre, contra en A. Caner; lo qual A. Caner
per rahó de la dita denunciació donà caplevadors en poder
[...] justícia, sobre la qual denunciació no és estat en àls
denantar. On, com ara sie de present denant nós comparegut
lo dit A. Caner e deman que a instància d'él sie citat e
amonestat lo dit A. de Térmens a denantar a la dita
denunciació, pregam per ço la vostra amor e la vostra
amistat axí com podem, que vistes les presens, per amor de
nós e de part de nós, citets e amonestets lo dit A. de Térmens
que dins
peremtòria a él assignatz, sie comparegut denant nós
aparelat d'enantar sobre la dita denunciació, e de pro[var] les
coses per él posades en la dita denunciació. En altra manera
nós denantarem contra aquel segons que mana orde de dret, la
sua absència no contrastan. Qualque cosa vós sobre açò
denantarets al dit A. de Térmens respond[...] trametetz-nos-ó a
dir per vostres letres, per tal que nós sobre les dites coses
deliberació puscam aver. E açò fet per amor de [n]ós, car nós
som aparelats de fer per vós semblants coses e molt majors.
nono".
del dit A. Descaner, cità e amonestà lo dit A. de Térmens a
casa sua, per Castellet, saig, que vingués respondre e
enantar sobre la dita amunició feta a [...] per la tenor de les
presents, e no fo atrobat, e axí no comparech él ne hom per
él.
[a] [la] [dita] rahon per Ramon saig e no
fo atrobat e així no venc. [...] fo citat lo dit demanat al dit
loch e a la dita rahon per aquel saig meteix quartament la
malísia a sobrar, e no fo atrobat e així no venc [...]
[Al] molt amat e honrat en P. de Libià, justícia de València.
En Johan Cuyrat, justícia de Dénia. Saluts e dilecció.
Fem-vos saber que en G. Lobet, portador de les presens,
conparech denant nós claman d'en P. Lobet, avoncle seu, de
devia e deu per rahon de
quals foren d'en Longuer L[obe]t pare del dit G., segons
[q]ue en una sentència, la qual fo donada per àrbitres entre
dit P. Lobet e G., nebot seu, a nós mostrada plenerament és
contengut. Sobre la qual cosa nós per nostre offici avem citada
per dues vegades [...] aquesta na Gueralda, fila del dit P.
Lobet, que conparega ela o son procurador denant nós per
mostrar si alcuns drets à en aquels béns [...] G. Lobet
demana.
On nós vos pregam, sèyner, que vós per amor citets la
dita Gueralda, que ela o son curador sia conpareguda denant
nós dins
aventura la dita Gueralda no ha curador, pregam-vos que li
donetz curador per mostrar si la dita Gueralda alcun dret ha
en los ditz béns. E si per aventura curador no trobava que
volgués venir en Dénia per deffensar son dret, citat aquela
que vinga denant nós personalment, e nós dar-li-em curador
en Dénia covinent qui defens son dret. En altra manera si
ela o son curador al dia que vós per nós li assignare[ts] no
conparen, nós enantarem a aquels béns a vendre, tantz que
basten a pagar al dit G. Lobet de ço que demana e les
messions que à feites per aquela cosa a demanar.
E si us plau, fet dir a ela en la vostra citació que d'aquí
avant alt[r]es letres no esper de nós per aquesta rahó, enans aja
aquestes per primeres, segones e terces peremtorialment. E
pregam-vos que aquestes letres façats translatar en lo vostre libre
de la cort. E nós, sènyer, som aparelats en consemblants coses e
mol[t] majors als vostres prechs obeyr.
Data Dénia
Conparec en G. Far denant en R. de Sales, tinent loch d'en P.
de Libià, justícia de València, e presentà a él
de la justícia d'Algezira, sagelada ab lo sagel de aquel loch, de
la qual la te[n]or és aytal:
"Al honrat e molt amat savi e discret justícia de València, de
nós en [...] d'Alfaro, tinent loch de justícia en Algezira e amic
vostre, salutz e amors en totes coses.
Vim vostres letres en les quals era contengut que
enparàssem totz los béns que Ar. Cucó, carnicer, avia en
Algezira; les quals letres vistes a conplir les vostres
pregàries, nós personalment emparam e fen emparar encara
per lo saig
avia en Algezira. E no trobam negunes altres coses que sien
del dit Ar.
E en totes coses som aparelat d'obeyr vostres pregàries.
de València, n'Esteve Adam, mercader de Figach, e presentà a él
unes letres ubertes sagelades ab lo sagel del noble en Ruiz
Eximèniz de Luna, procurador per lo senyor rey en Pere,
per la gràcia de Déu rey d'Aragó, la tenor de les quals són
aytals:
"De nós en Ruiz Eximèniz de Luna, procurador per lo senyor
rey en lo Regne de València, als honrat[z] e molt amatz batles,
justícia, alcayts e a totz ceils qui aquesta carta veuran, saluts e
dilecció.
Fem-vos saber que n'Esteve Adam, mercader de Fiyach,
prengueren ê
tolgren valia de
nós trametem cartes nostres als de Requena, que soltasen lo dit
mercader e que li retessen so que tolt li avien, e que si negun
avia clams que vingués denant nós, que nós li
compliment de justícia, la qual cosa ó volgren fer. Sobre lo
qual feit, en defali[m]ent lur, s'agren a fer penyores e a pendre
hòmens en parsonés, enaxí qu'éls que í re[t]eren de lo dit mercader
a nós a éls los que teníem preses, mas [no] li volgren redre
ren de ço que li tolgueren.
On, com moltes de vegades los ayam citats e amonestats per
nostres cartes, e re no n'agen vulgut fer en fadiga e en defaliment
[...], dam licència al dit [n]' [Esteve] Adam de penyorar tot ço que
él pusca atrobar d'omes de Requena, la qual penyora o penyores
que él farà, meta en poder d'en P. de Libià, justícia de València,
e que él que les tinga [d]e manifest e a dret, dentrò los ditz
hòmens de Requena ajen satisfeit e feit retre al dit Est[e]ve
[Ad]am ço que li tolgren e feit compliment de justícia. On vos
dehim e de part del senyor rey vos man[a]m que vós a él en fer
les dites penyores no enbarguets.
Als amatz e honratz judez e alcaldes de Linars, de nós en P.
de Libià, justícia de València e
comparegut en Domenye de Tarba per sí e per en Bernat Pol,
compaynó seu, dién e demostran a nós que alcuns veÿns vostres
e de vostra jurisdicció deven a éls moltes quantitats de diners
[ab] [cartes] e meyns de cartes, per r[ah]on de draps que d'éls
compraren e reeberen, segons que per éls o per lur procurador
denant nós s'era proposat clamant. Per la qual cosa pregam la
vostra amor e la vostra amistat així com podem, que en continent
vistes les presens, per amor de nós e per vostre ofiçi, dins
dies per primera, per segona e per tercera citació e
peremptòria a vós assignats, destrengats los damunt dits
veÿns vostres e
De nós emperò, nengunes altres letres no esperetz, mas
aquestes per primeres e per derreres e peremptòries ayatz,
sabens per cert que si vós les damunt dites coses no complitz
o complir no [f]étz dins los di[e]s a vós peremptòriament
assignatz e cetera, darem a aquels [l]icènsia de peynorar
vós [l]os vostres veÿns lurs béns [...], tan longament dentrò
sien plenerament satisfeits e pagatz de les quantitatz o diners
per los ditz veÿns vostres a aquels degudes e de les mesions,
fadiga de dret en vós primerament atrobada.
Data València
Al amat e honrat en P. Marzén, justícia de Murvedre. De nós
en Ramon de Sales, tinent loch d'en P. de Libià, justícia de
València. Saluts e dilecció.
A la vostra amistat per la tenor d'aquesta present carta
sia demostrat com nós per una e dues vegades ajam pregat a
vós per nostres letres que destrenguéssets en Caroç Bosch,
vehí vostre, de restituyr e de donar a na Eligsén, muler d'en
Matheu, defunct, aquela sentència o sentències les quals
pertaynen o pertàyner deven a la dita Eligsén per rahó
d'aquela heretat, la qual fo evençuda a
Caroç, sa enrere defunct, per en Sabastià Galedo, segons que
en aquela sentència o sentències plenerament és contengut,
segons que per nós ja és estat a vós rescrit per les dites
letres nostres. La qual cosa complida no avetz ni complir
voletz, d'on nós de vós fortment nos maraveylam, per la qual
cosa pregam altra vegada la vostra amor e la vostra amistat
axí com podem, que vistes les presents, en continent per
amor de nós e per vostre deure, per primera e per segona e
per tercera cita[ci]ó e peremtòria a vós assignats, destrengats
lo damunt dit vehín vostre de donar e de restituyr ab sa
pròpria messió a la dita vehina nostra portadora d'aquesta
present carta, les dites sentències o sentència, car nós en semblans
coses e molt majors som aparelatz les vostres pregàries obeyr.
De nós emperò, nengunes altres letres no esperets, mas
aquest[es] per primeres e per segones e per terceres e
peremtòries ayats, sabens per c[ert] que si vós les damunt
dites coses en continent no complits o complir no féts, e com
nós a la dita vehina nostra [e]n son dret falir no puscam,
darem a aquela licència de penyorar-vos e los vostres vehins
e lurs béns, [...] tant longament dentrò sia satisfeita del dan
e del interésser seu que per la dita rahó à suffert ne
d'aquí [en]ant [so]fferà, fadiga de dret en vós primerament
atrobada. Emperò si lo dit Caroç Bosch la dita sentència o
sentèn[ci]es no volr[à] deliurar a la dita vehina nostra,
destrengats aquel de donar e de restituyr a aquela
los [qu]als entre lo dit en Caroç e el [d]it pare seu àn aüts e
reebuts del dit en A. Matheu e de la dita muler [su]a per
esmena de la dita heretat. E encara les messions que per la
dita rahó à feites ne d'aquí enant farà.
[D]ata València
— [...] en la mà, seguí e e[n]calsà aquel; axí que encalsà aquel,
tramès lo coltel [...] Pere Terrado. No veé, enperò, si
mas en continent oý él, testimoni, dir a la yent que era mort là,
mort là. E no veé que alcun altre hom lo ferís. E en continent veé
aquel jaure en terra e dehia:
- "Senta Maria val-me!", "Senta Maria, val-me!"
E veé sanch entorn d'él, là on yahia en terra, la qual
creu que isqués del cors del dit Pere Terrado. E en continent
vengren aquí parents e amics seus e en
Fo demanat si sab que lo dit Pere Terrado morís d'aquela nafra
que deÿen ladoncs que li avia feita aquel Domingo, e dix que creu-ho
e axí ó oý dir a molts que en aquel dia o en l'altre dia subsegent
morí d'aquela nafra.
Fo demanat de loch e dix que en lo mercat de València, prop
casa d'en Bernat d'Eyerb. Fo demanat de dia e d'ora e dix que
disapte a ora de mig dia. Fo demanat de temps e dix que les
huytaves de Pasqua passades, so [és] saber, esta P[a]squa primera
passada. Fo demanat com era él, testimoni, ê
per so com ere vehí del dit loch e estava e abitava en unes cases
d'en Ramon Castelà que logava.
Fo demanat de quiyna fama o de quiyna vida era ladoncs e és
encara e dix que [...] volenter e viu ben e gint [d]'ostaleria [...].
Johan d'Orrea , testimoni, jurà [e] [fo] [demanat] [sobre] [totes]
[les] [coses] [posades] [e] [dix] [que] [no] [y] sab res, sinó aitant que veé
jaure mort en terra ê
a molts que lo dit Domingo Terol avia mort lo dit P. Terrado,
[...] fama pública de molts.
Bernat de Blanes, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sab per cert e veé, oý e fo present [que]
pres és, ab coltel treit requeria Pere Terrado, qui mort és, e
a la dita barayla isqueren ladoncs moltes jens qui
E él testimoni, partí
tornà trobà e veé jaure en lo mercadal aquel Pere Terrado
mort. No veé, enperò, la nafra d'aquel, mas oý dir en
continent a aquels qui aquí eren que
l'avia nafrat, e d'aquela nafra era mort e que en continent
se
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sab pus sinó so que damunt à dit. Interrogat de
parentela, corupció e subornació
En Sanxo Fferrer, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
veé e fo present que Dominguelo de Terol, lo qual fo mostrat a
él ha uyl, tenia lo coltel treit en la mà contra
qual él no sap. E l'altre tenia
palm de fferrusa contra lo dit Dominguelo de Terol. E ssobre
açò veé él, testimoni, que
seu coltel a rren clos contra lo dit Dominguelo, mas no veé
que
veé que
e ferí
qual lo nafrà d'una nafra, la qual rayava de sanc fortment, de
la qual nafra en continent morí prop d'una taula.
Fo demanat de loch e dix que fo denant les cases d'en
Puynet [...], en lo mercadal de València. Fo demanat de temps
e dix que segons son senblant, que fo les huytaves de Pasqua
primera passa[da].
Fo demanat com era él, testimoni, en lo dit loch, per so
com él, testimoni, [...] aquels obradors d'en Ramon Castellà,
obrà aquí de son mester de ferreria [...].
Fo demanat com ó sa[p], e dix que per so [con] [ho] [veé] [e] [hi]
[fo] [present]. Interrogat qui eren presentz e dix que molta
yent y avi[a], los noms dels [qu]als no li me[mbra].
— [...] ab coltel treit seguia et encalsava de tras [...] sobre
dita nafra. Interrogat de dia e de temps [dix] [que] no li membra,
mas creu que fo entorn la festa de Pasqua primera passada, que
als hous jugaven ladoncs.
Fo demanat d'ora e dix que aprés menyar, prop d'ora de
vespres. Interrogat de parentela, corrupció e subornació,
non.
està al mercadal, e Sanxo Ferrer, e d'altres molts lo nom dels
quals no li membra.
Fo demanat com era él, testimoni, ê
com él, testimoni, està prop d'aquel loch e és fuster e obrava
aquí. Fo demanat com sab él, testimoni, les dites coses e dix que
per so com ó veé e y fo present.
Fferrando [...] testimoni, jurà e dix que él, testimoni, veé e
fo present que Dominguelo de Terol avia baraylla ab lo dit P.
Terrado, e aprés, con fo partida la dit[a] barayla, meseren lo
dit P. Terrado dins en una [ca]sa d'un fus[ter] en lo mercat de
València, lo nom de la qual casa no ssab [...].
— [...] a la barcha d'en Vicent [...] que avia treita e enbla[da]
[...]. E lo dit Pere dix que no la avia, ni sabia [...] ni él no
trei[t] [...]. E él, testimoni, menaçan dix a aquel:
-"Si no la rets adés, yo
. E lo dit Pere dix a él,
que tu la retràs volenter"
testimoni, que [s]e
él, testimoni, dix-li que ans la li retera adés denant él, e trasch
l'espaa contra aquel ab la qual lo dit menaçà a ferir si no la li
mostrava. E lo dit Pere enaprés près una pertxa e mès-la en
l'aig[u]a, e a la
dita flassada, la qual estava calada pregon en l'aigua ab una
corda. E él, testimoni, en continent posà
flassada damunt e menà
Interrogat de parentela e
[...] lo qual és cosín germà d'una nodriça. [...] roba que vestir
él e los dits [com]paynons seus, e pregà a él que
roba axí com éls dirien, que éls s'adurien [l]ur drap a casa sua
del testimoni, e él testimoni, dix aquel que li plaÿa. E en l'altre
dia subsegüent gran matí, lo dit Mingo Ivaynes ensems ab Garcia
Pèriz de Calatayú e ab G. Romeo de Tamarit e ab Fferran Garcia
de S[ara]gossa, qui preses són, vists per él, testimoni, a huyl
en la presó a son testimoni a fer, e ab un altre
compaynó lur, lo nom del qual no sab, lo qual no és pres, e
aportaren e meteren en casa [s]ua
entegres, e
trosos de color vermeleta e altres
les quals totes peces e trossos de draps digueren e pregaren a él,
testimoni, que
garnatxa a la mare del dit G. [...] la qual no era aquí present, del
dit drap d'arràs ordenat ab lúd[r]ia, que li pregà que li compràs
e totes les altres robes de vestir taylades e cosides, les quals la
justícia ara ten en son poder, vistes per él, testimoni, a huyl,
segons que cascun d'aquels les demanaven a lur vestir de lurs
persones. E encara
la qual taylà e cosí a hobs de na Sanx[a] Pèriz de
Segarra, la qual vench ab aquels al ves[pre] [a] dita capa a taylar;
[l]a qual portà
faria taylar tot [...] portà defora taylar. Encara dix que él,
testimoni, liurà a aque[l]a aqueles goneles blanques al dit G. Pèriz
ab les quals foren preses,
estan[fort] [...] avia él testimoni, taylades e co[si]des [...] e
manlev[à] a aquels la lúdria e l'arnès [...] la qual lúdria e per
les costures e per l'arnès [...].
digueren a él, testimoni, ladoncs, aprés les dites robes
taylades, que vendrien [...] de Narbona entegres, e
drap de blanc de Narbona que
alnes. E com él, testimoni, agués sospita e paor que los dits
[r]obats no
portaren-se
seynal e en son nom avien crebantada; él sab d'altres, una
rechoa de cristians ê
Encara dix que per les dites rahons e per so con el dit
Mingo Ivaynes dix a él, testimoni, que
la qual és flocada ab seda alt ê
ladoncs la
posasen en casa del testimoni e que no la portàs negun de
fora, ac él, testimoni, sospit[a] que la dita capa e la roba fos
estada enblada. E en continent manà e dix él, testimoni, al
dit Mingo Ivaynes que traguessen de poder seu tota la dita
roba, que no volia que romangués en casa sua. E
enaprés, com él, testimoni, oý dir que
preses la justícia, venc-se
testimoni, avia e tenia roba de vestir nova d'aquels homes
e ab manament del dit justícia liurà [...].
Fo demanat sobre les altres coses posades e dix que no y
sab pus.
— [...] muler d'en Ramon Serena, testimoni, jurà e dix que
ela, testimoni, sap per cert e veé e fo present que lo dit marit
seu vené a
de Narbona, entre les quals eren aqueles
que la justícia té, vistes per ela, testimoni, a huyl, a son
testimoni a fer.
Fo demanada com ó sab, e dix que per so con conex los draps
en la draperia d'aquels. Fo demanada de temps e dix que d'ensà
Nadal primer passat, no sab quants dies.
Interrogada de parentela e
Thomàs Leocart, testimoni, jurà e fo demanat sobre totes
les coses posades e dix que no y sab res.
Ramon Garriga, mercader, testimoni, jurà e dix que él, estimoni, vené a
altre compaynó seu,
d'arràs: la
l'altre blanch e negre, dels quals draps veu e conex, segons
senblant e conexença del testimoni, aqueles vestidures taylades
que la justícia [t]é empar[a]des, so és saber:
dit estanfort d'arràs vermelet [...] blanch e negre mescla[t]s
de les dites color[s], vi[st]s l[o]s dits draps o cots per él,
testimoni, a huyl a son testimoni a fer.
Fo demanat de temps e dix que [en] les huytaves de Nad[al].
Interrogat de parentela e
En Michel Mercer, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert que Martinet, qui pres és, és menor de eadat
de
Fo demanat com ó sab. Dix que per so com ê
qual lo dit Martinet [era] per missatye en casa del pare e de la
mare d'él, testimoni, lo dit Martinet ere e podia ésser de
tant solament, com ladoncs mudàs les de[n]s, e estech ab
aquels per
més o meyns, e així seria de eadat de
Interrogat de parentela e
Aquests testimonis tragué Martinet, qui pres és, a provar la
excepció en lo pleit de la apela[ció] [po]sada en la denunciació
contra él feita.
En Gaschó, testimoni, jurà e fo demanat sobre les coses
contengudes en lo dit [...] [e] [dix] [que] no y sab res, sinó per
creensa que él, testimoni, creu que
menor de
Fo demanat per què ó creu. Dix que per so con ara à
que
que landoncs él, testimoni, conexia en la forma de la persona
d'aquel, lo qual viu usar per moltes de vegades en casa de la
mare del testimoni.
Interrogat de parentela e
Na Maria de Tortosa, testimoni, jurà e dix que ela, testimoni,
sap per cert que Martinet, qui pres és, és menor de edat de
ans.
Fo demanada com ó sap. Dix que per so com ben à
més o meyns que
Monpaó, [...] ladoncs carceler de la cort dels presos de
València, per acaptar lo pa als preses, lo dit Martinet podia
ésser de edat, segons sa creença, de
així seria de edat de
parentela e
Aquests testimonis foren reebuts per la justícia per
rahon d'aqueles
la justícia té emparades. La
qui en altra manera quan era mora diu que
[e] [la] [fila] d'aquela se fa apelar Teres[a] e quan [era] [mora] [se]
[faÿa] [apelar] [Futeyn].
él [...] guerra de moros passada, a demanda e soplicació de
moltes persones [...] qui ladoncs estaven e abitaven [...] de
Xilxes, per pahor [...] babtisme, que cristians volien ésser. [...]
Ara està ê
[...] com lo nom que ladoncs en lo babtisme ree[beren]; e axí
totes les persones de moros qui eren ladoncs en aquel loch
reeberen babtisme, e foren feites cristianes per man d'él testimoni,
ab padrins e padrines cristians de natura que hi foren
demanats; enfre les quals persones bateyà ladoncs él,
testimoni, aqueles
vistes per él testimoni, a huyl en la cort, so és sab[er], mare
e fila; la
faÿa apelar quan era mora Sechaní e al babtisme féu-se apelar Maria e la fila d'aquela
se fa[ÿa] apelar quan era mora Futeyn, e quan près babtisme
reebé per nom seu Ter[e]sa. E enaprés estigueren aquí per
alcuns dies no
ladoncs primer vinent moros de guerra a peu e a cavayl
vingueren aquí e combateren-los rège[u] per
puis anaren-se
moros anaren-se
Burriana.
Fo demanat qui hi fo present e dix que n'Exemén Pèriz, seynor de
Xilses e Exemén Lòpiz de Burriana e en Pere Ferragut e en [...].
Aquests testimonis foren reebutz sobre la denunciació
feita contra Pere Saguàrdia per [G.] [Martínez] maestre de
rayola, així com a conjuncta persona de Johan Martínez,
frare que fo del dit G. Martínez defunt.
[...] totz endesemps con oÿsen lo [...] de fora de cassa, e
com foren de fora, él, testimoni, veé e fo present que
Saguàrdia tenia lo coltel treit e fferia lo dit Johan Martínez
ê
nafra la qual rayava forment sanc.
Fo demanat en qual loch del cors veé él, testimoni, fer a aquel
la dita nafra, e dix que en lo coyl. E en continent com lo dit P.
Saguàrdia veés que él, testimoni, e totz los altres acorrien a
partir la baralla, lo dit P. Saguàrdia departí
fogí-sse
d'altres moltz, encalsaren-lo dintre a la esgleya de Sent Es[teve]
e no
altres, tornaren-se
dita baralla ere stada, e trobaren lo dit Johan Martínez que jahia
en mig de la pllassa naf[ra]t de
ê
la [...] prop la gargamella e les dues ê
Fo demanat si avia alcun altre hom bar[a]lla [lad]oncs [ab]
lo dit Johan Martínez sinó
sinó éls abdós tant solament. Aprés les quals coses él, testimoni,
e la muler d'aquel Pere Saguàrdia e els sobredi[ts] p[or]taren-lo
a casa del dit Johan Martínez.
Encara di[x] que él, testimoni, sap per cert que aprés
passatz, que lo dit Johan Martínez morí de les dites nafres, e
aquel veé mort jaure [...] esgléyia de Sen [Pere] màrtir.
[...] jurà e dix que
fos vengut [...] pendre a
Biayna, on venien vin a
[J.] Martínez, frare de Garcia Martínez, maestre de rayola,
prenia vin en la dita taverna e [...] près l'ambut e en continent
venc en la dita taverna Pere Saguàrdia, qui pres és, ab
d'altres
en la mà e volé[n] pendre del vin a él e a sos conpaynons, tolch
forçívolm[e]nt lo dit embut al dit Johan Martínez, e con aquel
Johan Martínez [...] al vin a pendre, lo dit Pere Saguàrdia [...]
en la cara al dit Johan; e en continent aquel Pere Saguàrdia
[...] fora la porta de la dita taverna [...] lo dit Johan Martínez
volén aquel aturar per la quexada que [...] fo defora trasch lo
seu coltel [...] e anà
coltel nuu en la mà [...], Pere Saguàrdia ab lo seu coltel que
ya tenia treit ferí aquel Johan Martínez de
cors, dels quals lo nafrà de
del col, e les altres ê
luynà
que mort ere; e lo dit P. Saguàrdia en continent fogí e
anà-se
Fo demanat com sab les dites coses e dix que per so com ó
veé e ó oý e y fo present. Fo demanat de temps e dix que
segons que dit ha. Fo demanat de dia e dix que
dicmenge o dia de festa. Fo demanat d'ora, e dix que entre
vespres e completes. Fo demanat qui hi fo present e dix que
G_o. fil de na Dolça, e Ja[cme] batiat negre e Dominguelo
Fuster e d'altres lo nom dels quals no sab.
Interrogat de parentela, corrupció, subornació
Fo demanat si sab que
dix que no ó sab mas creu-ho per so com mortals eren aqueles
nafres del ventre. E a cap de
mort lo dit Johan de les dites nafres, enperò él, testimoni, no
veé aquel mort ni
Aquests testimonis tragué Domingelo de Terol contra Johan
Domingues a provar son en[teniment] sobre les excepcions per
él posades contra les persones de Ferrando de Galliga e de Sanxo
Fferrer e de Johan de Monfalchó.
Paschual Pèriz, testimoni, jurà [...]. Fo demanat sobre lo primer
article [e] [dix] que no y sab res, que no
Ítem sobre lo segon e lo terç articles fo demanat, e dix
que ben à
Johan de Monfalchó e veÿa ladoncs aquels jugar e dir mal de
Déus [...], e que
dit temps a ençà no sab res de la vida lur. Interrogat de
parentela e
Pere Escuder, qui està a Ruçafa, testimoni, jurà e fo
demanat sobre lo primer article e dix que él, testimoni, à vist
jugar a yoch de d[aus] Fferrando de Galliga en la plassa
de la Erba e veé aquest testimoni que estava axí com a
ho[rat].
Fo demanat de temps e dix que avia tro a
Sen Michel a ençà [à] vist jugar com a tafur él e Sanxo Fferrer
alcunes vegades, e veé él, testimoni, que ladoncs lo dit
Fferrando s[e] despulà al dit joch e jugà les vestidures e les
mès peynora per joch, so és [saber]
Fo demanat qui hi fo present e dix que n'ó ssab. Ítem fo
demanat quiyn nom a[v]ia ni quiyn sobrenom e dix que
Ferrando av[i]a [n]om mas no sab lo sobrenom.
Ítem fo demanat él, testimoni, si veé Fferrando de Galliga és
bevedor en tavernes e dix que bé à vist
[...] [me]ntre passava dena[n]t [...] Pèriz,
taverner que nomenaven entre a[lcun]s bevedors Fferrando
Galliga [...] que veé e oý que
mentre jugave. [...]
En Pere Paleró, testimoni, jurà e fo demanat sobre lo primer
article e sobre les coses posades [e]n aquel e dix que sap per
cert, [à] vist e és estat present que Fferrando de Galligua, lo
qual és vehín pruxme d'eyl, testimoni, és hom bon e simple e
[de] bona vida, e que viu bonament de son mester de cardador,
e que ten son alberch denant l'alberch d'él, testimoni, ab
fembra la qual dien que é[s] sa esposa e à sos infans d'aquela.
Sobre les altres coses posades en lo dit article fo demanat e dix
que no y sab res.
Ítem sobre lo segon article e sobre lo terç fo demanat e dix
que no y sab àls sinó aitant que à vists aquels [...] totavia
bonament e que són bons homes e de bona fama.
Interrogat de parentela e
Aquests testimonis tragué Johan Dominges a reprovar los
testimonis dats per [...] a conservació dels testimonis per él
donats contra lo dit Domingo, so és saber, Fferrer de Galliga e
Sanxo Fferrer e Johan de Monfalchó, que
sien de ben e de bona vida.
N'[Abril] [d]' [Apiera], testimoni, jurà e fo demanat sobre lo
primer article dix que no y sab res. Ítem fo demanat sobre lo
se[gon] article e dix que Sanxo Fferrer és vehí e à estat vehín seu
de
pobre que no à richea, mas sap per cert que és de bona fama e
à bona vida, e que usa bé en sos feits e mantén son alberch
bonament ab mester s[e]u de ferreria, segons que él,
testimoni, à vist contínuament per lo dit temps e [...].
Fo demanat si sap ni creu que aquel S[anx]o sia vil persona
ni ús de beure en tavernes ni que s'enbriac ni que sia alcavot
públich, e dix que no ó sab ni ó creu, con ve[é] aquel Sanxo
bé e profitosament usar [...] segons que dit ha. Ítem sobre lo
terç article fo demanat [e] [dix] [que] no y sab res.
Interrogat de parentela e
[...] justícia de València e dels altres lochs als quals estes
letres pervendran, de mi, Domingo [...] veýn de Xàtiva, jutye
delegat en aquest pleit per lo noble en Corral Lansa, procurador
en tot lo Regne de València, salutz e amor.
[Fem]-vos saber que pleit és mon poder enfre en Pere
d'Ortoneda de la una part demanan e enffre en G. Cl[e]reçó de
l'altra defenent. Et sobre coses que són negades en lo pleit per lo
dit G. Clereçó, lo dit P. d'O[rto]neda entén a provar son
enteniment per alcuns testimonis de vostres lochs e
nomenadament [...] Bernat Sespujad[es] e per sa compayna. On
prec la vostra am[or] [e] [la] [vostra] [amistat] [que] los ditz testimonis
on que vos seran demostratz, fasatz venir denant vós e lo
dit d'aquels per sagrament diligentment reebatz, e aquel a
mi si us plau [...], sotz guarniment de vostre sageyl, perquè
jo só aparelat en senblant cas e en major d'obeyr vostres precs.
[Ítem] [si] foren presens que lo dit G. Clereçó entràs [dues]
vegades en la abbadia d'[Al]coy e en cascuna entrada que cridàs
e dixés al dit Pere d'Ortoneda, ben per
fals e traÿdor al seynor rey e al [con]ceyl d'Alcoy e que no se
podia salvar.
Ítem si dix al dit P. d'Ortoneda "traÿdor" oltra les paraules
desús dites. Ítem quals hi eren presentz e de temps e de dia
e de parentela, de subornació e de corrupció.
Bernat Sespujades, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sab
per cert, [veé], oý e fo present que en G. Clereçó per
pus cridà e dix a
seynor rey e al conseyl d'Alcoy e que aulment e falsa s'era
menat en la partió d'Alcoy.
E
lo dit G. de Cleraçó dix contra aquel Pere injuriosament
ladoncs que [e]ra traïdor oltra les sobredites
paraules.
Fo demanat de loch e dix que en la casa del [...] so és a
saber dins la cuyna entron del foch. Fo demanat de temps e
dix que la vespra de Ninou primer pasat o el sendemà de
Ninou, [...] él creu vespre escur.
[...] Fo demanat qui hi fo p[re]sent e dix que lo clergue
d'Alcoy e
compaynia del testimoni e
Fo demanat com ere él, testimoni, [en] [lo] dit loch, e dix que per
ço com él, testimoni, ere aquí vengut veer lo dit clergue [...].
Aquests testimonis tragué Thomàs de Calatayú contra
Thomàs de Saragossa [...].
Na Maria Martí, testimoni, jurà e dix en totes coses e per
totes així com Maria Domingo, testimoni sobirana, concordan-se
en totes coses al testimoni d'aquela, jassia sso que per altres
paraules digués son testimoni. Assò enadit que fo la dita baralla
lo dia de la festa de carnestoltes, s'ora escura primera passada,
dels quals colps fo nafrat lo dit Thomàs [de] [Calatayú] per lo dit
Thomàs de Saragossa d'una nafra en lo dit bras.
Gil de Morató, testimoni, jurà e dix en totes coses e per totes
axí com na Maria Domingo, testimoni sobirana, açò exceptat que
él testimoni, no veé [a]quel ferir ni nafrar ab les pedres, mas veé
aquel nafrat de dues nafres ê
— Balaguera de Noguera, testimoni, jurà e dix que ela,
testimoni, sap per cert e veé, oý e fo present que Maria Domingo
près a na Joanna, muler d'en Domingo de Calatayú ab abdues les
mans als cabels e gità aquela en terra, e donà e ferí a aquela
de molts colps ab los puynns ê
la cara, axí que li féu molts seynals.
Fo demana[da] de temps e dix que lo dia de carnestoltes
primeres passades.
Fo demanada de loch e dix que en la carrera denant
la porta del fossar de Sen Lorens. Interrogada qui fo present
a la dit[a] barayla e dix que na Toda e [...]
ab perdurable memòria, ans de pleit comensat, per so con se
volien partir de la terra, a instància d'en R. Sans, perpunter,
e contra Castelet [saig] a provar son enteniment.
aprilis.
[...] dos sags de la cort so és a saber: Castelet, saig, e
Ramon d'Apiera vingueren a la taula del [dit] [R.], no sap,
emperò, si tenien bastons o no, e com foren aquí la
d'Apiera dix al dit Castelet que penyoràs lo dit Ramon per
alsà
pendre unes perpuntes. E en continent venc lo dit Ramon Sans,
perpunter, e dix que no
fermansa de dret; e sobre açò en continent lo dit saig dix en
continent a aquel altra vegada e manà que
dita rahó; e sobre açò en continent lo dit saig levà
e volc levar la dita penyora de la dita perxa lo dit Ramon [...]
e vol[é]n donar fermansa de dret a aquel. E sobre aquestes
coses lo dit Castelet, saig, près al dit Ramon Sans perpunter a
la cort, eyl volén amenar aquel pres a la cort.
E sobre açò, él, testimoni, dix al dit Castelet que se
que no era hom fugidor; e en continent lo dit saig lexà al dit
Ramon e anà-se
Fo demanat con ó sap e dix que per so con ó veé e hi fo
present segons que damunt à dit. Fo demanat qui hi foren
presents, e dix que [...] Vilaragut e
Tom[...] Sespiles, e molts d'altres los noms dels quals no li
membren.
Interrogat de parentela e
altres coses posades fo demanat e dix que no í sap pus, sinó so
que damunt à dit.
Aquests testimonis tragué en Fferrer Batiat, [contra]
Ramon, fil d'en Jacme Jacob, a provar son enteniment. [...].
Johan, fil d'en Rastayn, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert e veé, oý, e fo present que [...] Ramon, fil d'en [Jacme]
Jacob, arrapà a
coltel [...] e lo nafrà d'una nafra ê
ves en l'ort d'en Blascho Maça.
Fo demanat com ó sab e dix que per so com ó veé e ó oý e y fo
present. Fo demanat qui hi fo present e dix [...] e Tomaset e
Pedrolo, fil [...]. Ítem de dia e d'ora e dix que dicmenge al
capvespre ben à
Interrogat de parentela, corrupció e subornació,
Aquests testimonis tragué P. Costa a provar que sia menor de
cert que Pere Costa, qui pres és, és menor de edat de
ê
poquet d'edat de
poquet e totavia entrò ara à aüt aquel privat e conegut.
Interrogat de parentela e
En Jacme Barcheló jurà e fo demanat e dix que él, testimoni,
veé que
segons que creu, e Marchó Peris, lo qual fo mostrat a él, testimoni,
a huyl, se mesren en la barcha que mena en Bertran [Raff]art al
Portopí. E aprés vengren-se
veé él, testimoni, que aquel Marchó Peris venia e estava en la
dita barcha així com a cristià e a persona franca, e demanava e
queria sa part del pa que menjaven així com negun d'aquels qui
fosen en la dita ba[rcha].
Fo demanat de temps e dix que ben à
quals eren en la dita [ba]rca e dix que él, testimoni, e lo dit Bernat
e aquel Marchó Peris e
[...] de Bàscara e n'Alexandri [...] e d'altres moltz dels noms dels
[qu]als no és menbrant.
Aquests testimonis tragué en Jacme Cavaler contra en G. Garí
sobre la demanda per él posada al dit G. Garí, sobre la [ex]cepció
per él posada contra lo dit Jacme Cavaler, cascun d'éls per sí a
[pr]ovar en lo pleit lur enteniment.
Johan Escholà, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sap per
cert e veé, oý e fo present que en G. Gar[í] escomoch de noves e
de barayla a
denant casa del justícia d'aquel loch. E lo dit G. Garí gictà
contra el dit Jacme Cavaler ladoncs
que
Ja[cme] en terra, e oý dir que ferit l'avia.
E enaprés lo dit G. trasch lo coltel contra aquel Ja[cme],
ab lo qual lo requés, e lo dit Jacme levà
com aquel G. lo requerís ab lo colteyl treit, trasch lo se[u]
coltel que portava ab lo qual se defensava. E ladoncs veé él,
testimoni, nafrar [d]' [un]a nafra en la mà lo dit Jacme, de la
qual li ixia sanch. No veé, enperò, que
colp.
Sobre totes les altres coses posades en la excepció de la
defenció per lo dit G. Garí fo demanat e dix que no y sab res,
ans dix e afer[ma] que
Ja[cme] ab lo coltel treit, ans que
Fo demanat de temps e dix que ben à
parentela, corupció e subornació
Domingo Ferruç, testimoni, jurà e dix en totes coses e per
totes axí com Johan Escholà, testimoni sobirà, concordan-se en
totes coses al testimoni d'aquel, jasia ço que per altres paraules
digués son testimoni.
G. fil d'en Nicholau, testimoni, jurà e dix en [t]otes coses e
per totes axí com Johan Escholà, testimoni sobirà, concordan-se
en totes coses al testimoni d'aquel, jasia ço que per altres
paraules digués s[on] testimoni.
G. fil d'en Lop, testimoni, jurà e dix en totes coses e per totes
axí com Johan Escholà, testimoni sobirà, concordan-se en totes
coses al testimoni d'aquel, jasia ço que per altres paraules
digués son testimoni.
Narbona, muler de G. Nabal, testimoni, jurà e fo
[de]manada singularment sobre cascun capítol contengutz en
los articles paraula a paraula, e dix que ela, testimoni, veé e
fo present que
era entre Apariçi, fil d'en Pasqual Fferrer, d'una part e
fadrí que vestia una sàyia càrdena, lo nom del qual no sap,
mas bé
lo mercadal de València denant lo forn del dit mercat, en la
qual baralla lo dit ffadrí tenia coltel treit contra lo dit Apariçi.
E estant sobre açò, com lo dit Apariçi se contenia ab lo dit
fadrí e ab lo dit Jacme Bertran, aquel Jacme Bertran baxà
una pedra e fferí d'aquela al dit Apariçi d'un colp en lo cap,
del qual lo nafrà d'una nafra, així que en continent rayà la
s[an]c; com aquel ac feit lo dit colp, lo dit fadrí fugí d'una
part e aquel Jacme d'aldra.
E en continent lo dit Apariçi qui
contra lo dit Jacme e encalsà
casa e no pòc [...] fo prop aquel Apariçi ab lo coltel treit, e
aquí [...] corrén a aquel ab lo dit coltel e nafrà
en lo b[raç] prop de la mà [...]. [...] membrant que en quaresma fo
[...]
Na Júlia, muler d'en Michel Torner, testimoni, jurà e dix que
ela, testimoni, sap per cert e veé e fo present
de la ora no és menbrant, mas [b]en creu que fo entre ora
de vespres e conpleta, que Jacme Bertran encalsava Apariçi, fil
d'en Pasqual Fferrer, [a]b lo coltel treit en lo mercat de València,
prop del forn d'en Polo; e can ela, testimoni, veés aquels així
fortment que aquel encalsava ab lo coltel treit al dit Apariçi,
per espordiment que ac entrà-sse
Fo demanada com ó sab; dix que per so com ó veé, segons que
damunt à dit. Sobre totes les altres coses posades fo demanada
e dix que no y sab àls sinó so que damunt à dit. Interrogada de
parentela e
que fo
— N'Exemeno [d]e Linars, testimoni, jurà e dix en totes coses
e per totes així com na Teresa, muler d'en [Johan] d'Orrea,
testimoni sobirana, concordan-se en totes coses al testimoni
d'aquela, jassia assò que per altres paraules digu[és] [son]
[testimoni]. Assò enadit que y avia de
dita baralla fo.
[Aques]ts testimonis foren reebuts sobre la inquisició la
qual el noble en Corral Lansa, tinent loch del [noble] Ruy
Eximèniz de Luna, procurador per lo seynor rey en lo Regne
de València, contra [...] Gil Pèriz e Sanxo Sanxis, qui preses
són, a provar les coses contra aquels posades [en] [la] [dita]
inquisició.
coses posades en la dita inquisició e dix que Sanxo Sanxis e Gilet,
vists per él de present a [huyl] en la cort de València a son
testimoni a fer, foren preses segons que él, testimoni, [...]
prop l'alfòndech de Xiva per cristians e per [m]oros del dit
loch qui isqueren al via fora, que de Pedralba e de Xest [...]
venien ê
meteren en poder del testimoni. E en continent com foren
preses, liurar[e]n a él, testimoni,
almexia, e
mula oý dir ladoncs que avien [...].
Encara dix que los dits Sanxo Sanxis e Gilet confessaren
en presència del testimoni, que la dita mula e les dites robes
[...] trobades en lo mont.
Fo demanat si sab que sia fama pública en lo dit
loch de Chiva que
roberia de la dita mula e de les coses altres
sobredites, e dix que hoc d'aquests
que hi foren ab aquels.
Fo demanat de temps e dix que
la Sena primer passat poc més o meis. Interrogat de
parentela, corrupció e subornació
[...] de Puig
e fo present que Sanxo Sanxis e Gilet, qui preses són en la cort
de València, vists per él, testimoni, a huyl e de present a son
testimoni a fer, fogien prop l'alfòndech de Xiva, e los homes
de Pedralba e de Xulela seguien-los per rastre. E prop lo dit
alfòndech los dits Sanxo Sanxis e Gilet foren preses per los
sobredits hòmens dels dits lochs [...].
[Pere] [C]abot, vehí de Xiva, testimoni, jurà e dix que el,
testimoni, ab homes de Xiva isquer[en] al via fora que hòmens
de Pedralba e de Xulela metien en Xiva, on eren venguts de tras
Sanxo Sanxis e Gilet, qui preses són, los quals seguien per
rastre. E veé que los dits homes de Xulela e de Pedralba
tragueren preses del junquar aquels Sanxo Sanxis e Gilet
qui s'eren [a]magats [...] en lo dit junquar. Los quals oý dir
[...] del alfòndech de Xiva on avien mesa
Encara [dix] qu'él sap per c[ert] que
Xulela e de Pedralba tragueren del dit alfòndech la dita mula
e
la qual mula e robes oý dir que
ê
Fo demanat si sab ni à oÿt dir que sia fama pública ê
loch de Xiva que los dits Sanxo Sanxis e Gilet asalteyassen moros
de Xulela, e que
altres robes ja dites, e dix que hoc d'aquels
altres. Interrogat lo nom dels quals no sab.
Interrogat de parentela, corrupció e subornació
Martín Lòpiz de Xiv[a], testimoni, jurà e dix que él,
testimoni, oý brogit de via fora de homes [...] de Xulela que
seguien de tras lo rastre de
[...] de Xulela e robes d'aquels, e que
los homes de Xiva ensems [...] veeren a huyl a lo junquar
pendre Sanxo [Sanxi]s e Gilet, qui preses són [pe]ls dits
hòmens, en poder dels quals [fo] atrobada ê
loch ab aquels
preses. E sobre aquela mula avia
[lança] e
e robes oý dir que eren esta[des] [dels] [di]ts moros qui eren
estats asalteyats e robats. Encara dix que él, testimoni, fo
demanat si sab que sia fama pública ê
Xiva que los dits preses asalteyassen los dits moros
ni
moros e se
conpaynons lurs, lo nom dels quals no sab.
Interrogat de parentela e
Bernat Costa, testimoni, jurà e dix en [tot]es coses e per
totes axí com Pere Cabot, testimoni sobirà, concordan-se en
totes coses al testimoni [d]' [aquel], j[a]sia ço que per altres
paraules digués son testimoni, açò exceptat que él, testimoni,
no veé aquels pendre ê
preses ensems ab la dita mula e ab les dites robes ê
prop l'alfòndech, e açò exceptat que no sap que sia fama ni à
oÿt dir que aquels ayen mort
altres moros, sinó tan solament les dita mula e robes que oý
dir que avien toltes als dits moros de Xulela.
Interrogat de parentela e cetera
Aquests testimonis tragué en P. Saguàrdia a reprovació
de les pers[o]nes dels testimonis do[nat]s contra él per en
G., maestre de rayola.
G. Tender, testimoni, jurà, e dix que él, testimoni, sap per
cert e veé e fo present que Pere d'Almenara, testimoni donat,
és vil persona e pobre e jugador per tafureries, que beu e à
acostumat de beure per tavernes per moltes de vegades axí
com a tafur, e que
e de Senta Maria, e que s'enbriag[a] axí que
que és alcavot [de] [sa] [mu]ler, axí que diu e consent a aquela
que so fass[a] per diners. Sobre les altres cos[es] posades en
los articles fo demanat [e] [dix] que no y sab pus.
Interrogat de parentela e cetera
[...] jurà e dix en totes coses e per totes axí com G. Tender,
testimoni sobirà, [açò] [exceptat] [que] [él], testimoni, no oý anc
dir mal de Déu e de Senta Maria al dit G. Tender. [...] açò
enadit que sap que Johan Pèriz, testimoni donat, és hom
pobre, e que jugua sovén [a] [y]och de daus e à vist aquel
beure tro a
Interrogat de enemistat e dix que lo dit G. Almenara l'avia
feit pendre e l'avia acusat de so que és pres. Diu, enperò,
que en altra manera no li vol mal.
Interrogat de parentela, corrupció e subornació
Pericó Safont, testimoni, jurà que él, testimoni, sap per
cert e à vist e és estat present per
meses o pus a ensà, qu'en G. d'Almenar[a], testimoni donat,
era enbriach axí que no
persona e pobre.
Interrogat de parentela e
Pere Costa, testimoni, jurà e dix en totes coses e per totes
axí com en G. Tender, testimoni sobirà; açò enadit que Johan
Pèriz és vil persona e pobre, e que juga a joch de daus, diu
mal de Déu e de Senta Maria, e
per tavernes, axí que s'enbriague e pert lo sen e és alcavot públich
e viu d'alcavoteria.
Interrogat de parentela e
Aquests testimonis tragué en Ramon Sanç, perpunter,
contra [...] Guillema, muler [que] fo d'en Castelet, saig, a
provar son enteniment.
Bernat Espaer, testimoni, jurà e fo demanat sobre
primer article e dix que [no] [y] sab res. Ítem fo demanat sobre
lo segon article e dix que veé e fo present a les coses
contengudes en aquel. Ítem fo demanat sobre lo terç article
e dix que no y sap res. Ítem sobre les coses posades ê
e
Ramon d'Apiera tenia lo dit Castelet en terra règeament
estret e pri[...]. E enaprés quan lo dit Ramon se fo levat
damunt él, lo dit Castelet dix ladoncs en continent
vegades:
- "A, Senta Maria, que mort só!"
Fo demanat si les dites coses foren feites a y[och] o en
barayla e dix que no, ans fo feit jugan entre éls.
Interrogat de parentela, corrupció e subornació,
— [...] Fo demanat sobre lo primer article e dix que él,
testimoni, veé e fo present que
peynorar R. Sanç, perpunter. E en R. Sanç, perpunter, dix a
aquel que li jaquís la peynora, que él lo seguiria denant la
justícia e faria so que él manàs.
Sobre totes les altres coses posades en los articles fo
demanat e dix que no y sab pus. Interrogat de parentela e
Bonanat Espaer, testimoni, jurà e fo demanat sobre lo
primer article e dix que com en Ca[ste]let, saig, volgués
peynorar a
peynoràs, que no
clamava d'eyl e fama li [...].
Ítem sobre lo segon e sobre lo terç e quart e
fo demanat, e dix que com R. d'Apiera e lo dit R. Castelet
jugan se prenguesen, a manvés caech lo dit Castelet en terra
en l'obrador d'en Bertó Samóra, e enaprés quan se levà dix
que gran mal s'avien f[e]it.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sab pus. Interrogat [...]
Bertó Samóra, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, veé,
oý e fo present qu'en Ramon d'Apiera, saig, demanà a
Castelet, saig, que li donàs a beure e prenia
so que ó feés. E enaprés veé que
lo dit Castelet, e al girar e al caure que féu donà en lo [ca]ntó
d'un banch; e sobre açò gità
estech
que no
d'al[tres] li demanassen, com paria ver que a mal s'hagués
feit, él dix que [...] que hi avia aüt mal. E totes aquestes
coses feeren cascun d'éls en solàs. Sobre totes les altres coses
posades fo demanat paraula a paraula e dix que no y sab
pus.
Interrogat de parentela e
En Pere de Camp
e dix que no y sab res sinó a[it]tant que oý dir a
Castelet que no crehia que agués mal d'aquel
crebant que li avia feit pendre en R. Sanç.
Jacme Despuig, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sap
per cert e veé e oý e fo present que en Castelet, saig, volia
peynorar en Ramon Sanç, e que
li daria fermansa de dret e que no
res a aquel per qui
denant la justícia.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sab res sinó so que damunt à dit. Interrogat de parentela
e
En Bernat de Vayl
sobre totes les coses [posades] e dix que no y sab res, sinó aitant
que
ha, que en Castelet, saig, volia peynorar a
o espatleres o
pertxa d'aquel. E lo dit en Ramon dix a aquel que no
que él iria denant la justícia e faria dret. E lo dit Castelet dix
que no se
peynoràs. E en açò ajustaren-se aquí jens qui li vedaren, que no
y pòch àls veer. Interrogat de parentela [...].
Aquests testimonis tragué na [Gui]lemona, muler que fo
d'en Castelet saig, contra en Ramon Sanç, perpunter, a
provar son enteniment.
[...] perpunter, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sap
per cert e veé e oý e fo present que en Castelet, saig, usan
de son ofici volia peynorar en R. Sanç. E mentre volia levar
la peynora de la pertxa, lo dit R. Sanç vedà-la-li a la
la pertxa, e com en l'altre cap de la pertxa volgués aquel
peynorar, e s'exequà a pendre de la pertxa
dit R. estant aquel Castelet exequat de terra, donà
enpenta al dit Castelet, per la qual enpenta caech en terra lo
dit Castelet.
Sobre totes les altres coses posades en los articles e dix que
[no] [y] sab [pus].
Ítem sobre les interrogacions posades per la part del dit
Ramon fo demanat e dix que lo dit Castelet dix que peynorava
lo dit Ramon a instància e demanda d'un saig a qui dehia que
devia
dix que oc. Ítem fo demanat si sab que asò feés lo dit Ramon
[...] e dix que hoc per les rahons que dites ha.
Fo demanat d'enemistat e amistat de la una part o de l'altra
e dix que no. Sobre totes les altres coses posades en les
interrogacions e dix que no y sab pus sinó so que damunt
à dit.
Interrogat de parentela, corrupció e subornació
En Bertó Despont, testimoni, jurà e dix
que él, testimoni, sap per cert e veé, oý e fo present, que en
Castelet, saig, a instància e demanda d'un altre saig de la
cort qui aquí era, lo nom del qual no li membra que d'aquel
en Ramon se clamava de
usan de son ofici volia peynorar en Ramon Sanç,
perpunter, robes del obrador seu, so és saber, perpunts o
espatleres qui eren en la pertxa devés la plaça dels Scrivans.
E lo dit Ramon Sanç per
Castelet que no prengués la peynora, enpengué aquel
cascuna vegada ab les mans ê
e enaprés, com lo dit Castelet altra vegada volgués
pendre e peynorar la roba qui estava en la pertxa
qui és de[nant] [la] casa d'él, testimoni, lo dit R. en continent
vench corrén per la taula, e com lo dit Castelet s'exequàs de
terra alt a pendre la roba de la per[txa] [...] ab la
abdues d'un colp ê
[en] [con]tinent caech e donà g[r]an colp en terra [...].
Puis levà
iria [...] cort.
Fo demanat per manament de qui peynorava ladoncs lo dit
Castelet al dit Ramon, e dix que
per manament de la j[u]stícia lo peynorava. Fo demanat a
demanda de qui lo peynorava e dix que [a] demanda d'un s[aig]
segons que dit ha. Ítem fo demanat per qual rahon era lo deute e
dix que oý dir a aquels ladoncs que per
li devia dar per misatyes que li avia feits.
Sobre tots los [al]tres articles e interrogacions per la una e
per l'altra part donats, fo demanat e dix que no y sab pus, sinó
so que damunt à dit. Interrogat de parentela corrupció,
subornació
En G. d'Espígol, qui està en la carrera d'en G. Scrivà,
testimoni, jurà e dix en totes coses e per totes axí com en Bertó
Despont, testimoni sobirà, concordan-se en totes coses al
testimoni d'aquel, jasia ço que per altres paraules digés son
testimoni. Açò exceptat que eyl, testimoni, no veé que
Sanç enpengués lo dit Castelet sinó
altra vegada quan se mudà al altre cap de la pertxa, a la qual
derrera vegada caech lo dit Castelet en terra. E açò exceptat
que no sab si eren
dit Castelet dehia que peynorava.
Sobre totes les altres coses posades en los articles e
interrogacions fo demanat paraula a paraula e dix que no y sab
pus, sinó so que damunt à dit. Interrogat de parentela e
dixit non
Jacme Tapiador, corredor, testimoni, jurà e dix que él,
testimoni, sap per cert e veé e fo present la vespra de Rams
primer passat, venc él, testimoni, a casa d'en Castelet sai[g] e
ladoncs él oý lo dit Castelet parlar com a horat e deh[ia]:
"Sia cort, no [...] [p]eynorat, anem denant en P. de Libià
.
e si tort m'avets feit, vey[a]-ho"
Dix encara que él, testimoni, oý dir en aqueles paraules
que deÿa meis de sen, que nomenava Ramon perpunter.
Encara dix que él, testimoni, ladoncs fo present que
li raé lo cap. E él, testimoni, ladoncs, aidà
quan fo despullat guardaren lo cors e veeren
ben de longària d'un palm, en la
miga nit del dit dia morí lo dit Castelet. Fo demanat si sap
per quiyna malaltia morí e dix que no.
Sobre totes les altres coses posades en los articles e
interrogacions fo demanat e dix que no y sab pus. Interrogat
de parentela, corrupció e subornació
En Bernat Saporta, testimoni, jurà e dix que él, testimoni
sap per cert e veé e fo present que Castelet, saig, jahia ê
malalt. E tenia
lo dit Castelet ladoncs dix a él, testimoni, que
agués ligades les mans e
dues flassades que tenia d[a]munt; e açò li dix ab sen. E él,
testimoni, féu-ho en continent, e descalsà
e veé que tenia
dit en Castelet que
li avia feit aquel colp del costat, e que per aquel colp mort
[...], que depús aquel colp ac pres no fo a dret; que
depús aquel colp ac pres, avia dupte que li fos feit alcun
ajustament ê
E enaprés en lo disapte a vespre següent, él, testimoni, venc
a casa del dit Castelet e mentre era en manera que estava en
obte de mort, dehia lo dit Castelet:
- "Lo [...] m'à mort!"
E açò dix moltes vegades mas no nomenava de q[u]i ó
deh[ia]. Encara dix que él, testimoni, veé e fo present que lo
dit Castelet morí [...].
Ramon, saig, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, oý
dir a
dir qu'en R. Sanç avia vedada peynora al dit Castelet, que lo
muscle li faÿa mal, e él, testimoni, dix-li que
o que s'í posàs estopada [...] fort e [...]. E enaprés la vespra
del Ram, él, testimoni, fo en casa del dit Castelet, on yahia
aquel Castelet malalte e exit del sen e parlav[a] e dehia:
- "Testimonis, testimonis, Ramon perpunter m'à mort!
. E açò dix moltes vegades.
[...]"
Encara dix que aprés la mort del dit Castelet él, testimoni,
ab d'altres, baynà aquel e veé que
blavura ê
aver una mà d'ample, sobre la qual avia [...]
pegat.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no [y] sab pus sinó so que damunt à dit. Interrogat de
parentela e
Aquests tes[ti]monis tragué en Bernat Paul de Narbona,
sabater, per sí e sa muler na Maria, contra [...] a provar son
enteniment [...].
Exemén Lòpiz, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, [s]ap
per cert e veé e oý e fo present qu'en G. cridà [...]
injuriosament cridà e dix contra Bernat Paul de Narbona,
sabater, per moltes de vegades en la pas[...] en lo censal
d'aquel, lo qual ha en Roteros, "bacalar, r[en]egat, fals,
traÿdor", volén aquel fferir ab
testimoni, sap per cert e veé e oý e fo present [que]
injuriosament dix e cridà contra na Maria, muler [del] [dit]
Bernat Paul "puta corred[i]ça" per mol[tes] vegades.
Fo demanat de temps e dix que aquesta setmana primera
passada, [del] dia no és menbrat. Fo demanat d'ora e dix que
entre tèrcia e mig dia.
Fo demanat qui hi eren presents [e] [dix] [que] Maria
Eximèniz e dona Balaguera e na Guillemona, muler d'en
[...].
Balaguera d'en A. Forner, testimoni, jurà e dix que
divendres [...] dins casa sua, qui és prop casa d'en Bernat
Paul de Narbona, a Roteros, oý que en G. cridà, qui aquí era,
dehia contra na Maria, muler d'en Bernat Paul ja dit, ab la
qual se contenia e
moltes de vegades.
Fo demanada de loch e dix que denant casa d'aquels en
Roteros. Fo demana[da] d'ora e dix que entre tèrcia e mig
dia. Fo demana[da] qui hi fo present e dix que n'ó ssab, que no
fo present a la barayla, mas oÿa aquel baralar de casa sua on
era.
Fo demanada com sab ela, testimoni, que aquels baralans
fossen la dita Maria e el dit G., e dix que per so com ela,
testimoni, és vehina e privada d'aquels, e [conex] aquels en la
paraula.
Interrogada de parentela e
Maria Eximèniz, testimoni, jurà e dix en totes coses e per
totes axí com Exemén Lòpiz, testimoni sobirà, açò exceptat
que ela, testimoni, no veé tenir lo bastó al dit G. ni que
requerís aquel Bernat Paul [ni] oý que aquel apelàs sinó tan
solament "bacalar", e a la dita muler sua "bagassa corrediça"
moltes vegades.
Aquests testimonis foren reebuts per la justícia sobre la
denunciació a él feita per en [...] de V[i]lanova contra Salamó
Abinceyt, juheu, qui pres és, a provar les coses contra aquel
posades [en] [la] [dita] denunciació.
N'Ermessén [...] testimoni, jurà e dix que ela, testimoni,
[era] en casa de dona Toda [...], muler que fo d'en Dalmau
de Vilanova [...] que en
primer passat [...] menyava en la dita casa denant la dita
dona Toda en una altr[a] taula, [...] ab Jacmet, fil de la dita
dona. E mentre [men]yaven, so és saber [...] moltó cuyt ab
sebes e ab salsa en oylla del dit menyar [...] son fil [ja] dit e
ela, testimoni, vench primerament odi de gitar per la bocha
a la [di]ta dona [...] e gità molt per bocha del menyar ja dit
que avia menyat [...]. E enaprés mentre la dita dona git[av]a,
venc odi de gitar a ela, [...] que la sanc n'exia per la bocha;
e enaprés que lo dit Jacmet hagués menyada
carn del dit servo, a ora tarda, so és [...] ans d'ora nona, lo
dit Jacmet ac odi de gitar e gità per bocha, e so que gitava
era tot blau, e durà lo dit gitar d'aquel [...] tro el [...]
subsegüent tro mig dia, e estech totavia estamordit tro el dit
dia de diluns a ora de mig dia. Encara dix que la dita dona lo
diluns ach dolor quaix a rràbia ê
-"Déus, ajuda! Déus, ajuda!"
E anava com a enrabiada per la casa en camissa. Encara
dix que
menyar, en Salamó Abinceyt, juheu, vench e entrà en casa
de la dita dona moltes e moltes de vegades. E la sarraÿna de
casa, qui à nom Fàtima, dehia al dit Salamó en la cara que él
ó avia feit, e que él avia meses metzines en la oylla on s'era
adobat lo menyar. E lo dit Salamó perdia la color e la cara
tornava-li morta mentre la dita sarrahina li dehia les dites
paraules, les quals paraules li dix encara
[...] a aqueles paraules e dehia que Déus ó sabia.
Fo demanada [...] ésser est[a]des meses en aquela oylla en
la qual s'era [...].
[...] regonegueren que per aquel menyar avien eles aquel
mal eleix. [...] entre groch e vermel, mas la mayor força era
groch, e guardaren aitanbé en les solales de la dita oylla e
veeren aquí ajustament
se partia axí com a salsa; e dona Maria Garcés posà-ho en
fuyla de malva marina e trameteren-ho per mostra a
metye, per na Johana, nodriça d'en Esplugues. E la dita na
Johana portà-ho a
dix que
que ladoncs dementre les dites coses foren axí com dit ha, lo
dit Salamó entrava e exia en casa de la dita dona.
Fo demana[da] [si] [era] [fama] e dita de les jens e del vehinat
de la dita casa de dona Toda que
[m]etzines en la dita oylla, e dix que hoc. Encara dix que [...]
sarraÿna de la dita casa, que dementre [...] la dita [sarraÿna]
cuynava e aparelava lo dit meny[ar] estant la ola ab la carn
sobre
e[n]trà dins la cuyna e demanà a la dita sarraÿna què hi
adobava hom de menyar, e que la dita sarraÿna l[i] respòs que
carn ab cebes e ab salsa. E sobre açò lo dit Salamó levà la
cobertora de sobre la oylla e guardà dins en la oylla e dix que
poca salssa hi avia; e la [dita] sarraÿna [di]x-li que sí avia [...]
mas no y avia gayre safrà, que la dona no se
sobre açò la dita sar[raÿ]na s'ere exida de la cuyna e ere
entrada ê
[cu]yna ensems ab Asmet, moratel de la casa, e con lo dit
Asmet a demanda de la dita sarraÿna portàs la granera al
palau e quan tornà lo dit Asmet sentia
sonar e menegar sobre la olla la cobertora, e entrà dins la dita
[cu]yna [e] [v]eé lo dit Salamó.
E aquestes paraules oý ela, testimoni, dir al dit Asmet [...],
e enaprés que lo dit Salamó s'era exit de la casa. Fo demanada
si [...] qual ora del dia ere entrat lo dit Salamó en la dita cuyna
[...] la dita dona e ela, testimoni, eren [en] [m]issa.
Na Maria Torres, testimoni, jurà e dix que aquest
dicmenge primer passat ac
ela, testimoni, creu, dona Toda Pèriz, muler que fo d'en
Dalmau de Vilanova, tramès a ela, testimoni, e a sa filla e a
sa conpayna
de moltó ab [...] ab salsa e ab sebes, del qual menjar menyà
ela, testimoni, e Teresa, fila sua e Mília [co]sina sua e
seus, fils poquets de la dita Teresa. E en continent a ela,
testimoni, féu gran m[a]l lo cor e comensaren-li a tremolar
les cames e les mans, e vench-li gran odi e vo[le]ntat de gitar
e gità tot lo menyar per la boca, e encara més de so que
[t]enia [...]. E enaprés a les dites fila sua e sa cosina e a sos
[...] vench-los aquel odi de gitar per la boca, e gitaren tots
so que avien [...] tots estamordits e a hobte de mort tro lo
diluns. [...] ni ajudar los uns als a[l]tres [...].
E aprés la dita [...] [...] aquel ni quiyn menyar los avie
tramès la dita dona Toda, e anà a casa de la dita dona Toda e
demanà a ela quiyn menyar ere aquel que
avien gitat e estaven ela e sa mare e sos fils a obte de morir. E
veé aquela dona T[oda] e n'Ermesén de Vilanova e Jacmet, fil
d'en Dalmau de Vilanova, e les altres [com]paynes de casa sua,
que
per casa, e dehien a aquela Teresa que aquel mal menyar meteix
avien eles menyat. E [...] oý dir ela, testimoni, a la dita Teresa
fila sua.
Fo demana[da] si sab ni si creu que
me[tz]inat, e dix que [...] mas ha oÿt dir a les jens e a les
compaynes de casa del dit en [Dalmau] [de] [Vilanova] que Salamó
binceyt avia gitat realgar e argent viu en la [olla], e axí és
fama del vehinat prop de la dita casa [e] és fama en la vila.
Teresa, fila de na Maria de Torres, testimoni, jurà e dix
en totes coses e per totes [axí] [com] na Maria Torres, mare
sua ja dita, testimoni sobirana. Açò enadit que ela, testimoni,
anà a casa de la dita dona Toda per saber quiyn menyar era
aquel que
que a ela, testimoni, ensemblament tre[mo]lava tota per lo
mal que ssentia per lo dit menyar segons que creu depús ac
menyat del dit menyar. E açò enadit que ela [...] veé que la
dita dona Toda avia lo dit mal de gitar e son fil Jacmet e na
Ermessén de Vilanova e anaven com a [r]abioses per casa. E
açò [en]adit que ela, testimoni, oý dir al dit Salamó que en
Vives avia dit que alò que hom avia trobat en la oll[a] on
s'era adobat lo dit menyar, la qual cosa li fo demostrat en
ful[a] per la nodriça d'en Esplugues, era realgar e argent
viu.
Maria Garcia, testimoni, jurà e dix que ela, testimoni,
aquel dia de dicmenye dem[à] aurà
[...] quaresma, ela, testimoni, entrà en casa de dona Toda
Pèri[z] e de Ja[cm]et, fil seu, e trobà e veé que la dita dona
Toda e lo dit Jacmet e na Ermessén de Vilanova gitaven
fortment per la bocha per rahó cor dehien que metzines los
avien dades, que les avien meses en la oyla del menyar que
apelaven; e ladoncs ela, testimoni, veé que la fila de la dita
dona Toda, muler d'en Sarrià, tenia en
que eren metzines que avien trobat en la oylla, la qual cosa
era de color gro[ch], e oý dir ladoncs a
lo qual creie que à nom maestre [...] e aquels qui aquí eren
que aquela cosa [e]re realguar; e veé que ladoncs lo dit metye
[...]. Encara dix que la sarraÿna de casa de la dita dona,
denant tots deh[ia] a
trufà fals ó avia feit; e lo dit juheu no li responia res, ans
tornava mort e perdia la color en la cara. Encara dix que ela,
testimoni, oý dir a Hamet, moratel de la dita casa, que com él
portàs
veé que
se
cuyna brogit de la cobertora
que féu sobre la oylla; e lo dit moratel li avia demanat què hi
[avia] guardat en la oylla, e lo dit Salamó respòs-li que poch
safrà avia en la olla, que lo dit moratel li dix que la dona no
s'aaltava de safrà.
Fo demanada si és fama de les jens e del vehinat que lo
dit Salamó gitàs les metzines en la olla del [m]enyar que
s'aparelava en la dita cas[a] e dix que hoc.
Interrogat de parentela e
Toda Martínez, testimoni, jurà e dix en totes coses [axí]
[com] na Maria Garcia, testimoni sobirana, concordan-se en
totes coses al testimoni d'aquela. Açò exceptat que ela,
testimoni, no oý dir a la dita sarraÿna en presència e
audiència del dit Salamó les dites paraules; e açò exceptat
que no oý dir al dit moratel que
que
estava ab la cara morta e la color mudada ladoncs, e dix que
hoc.
Abrafim [...] Vives, testimoni, jurà e fo demanat sobre
les coses posades en la [d]ita denunciació e dix que no y
sab res.
Fo demanat si és fama p[ú]blica en la vila ni ê
vehinat seu en la juheria, que Salamó Abinceyt metés metzines
en
fo d'en Dalmau de Vilanova, que per aqueles metzines
vinguesen a obte de mort la muler que fo de aquel en Dalmau
ni Jacmet son fil, e dix que no n'oý res ni
-
Sanxo Loarre, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sap per
cert e [...] segons que creu, no li membra de temps, mas ben [...]
[...] en casa que fo d'en Dalmau de Vilanova, per so con avia
oÿt dir que la d[it]a na Toda, muler que fo del dit en Dalmau,
ere fo[rt] cuytad[a]; e com él testimoni, fo en la dita casa [veé]
[que] [la] [dita] dona jahia ê
dix a él, testimoni, que avia gitat per boca. E enaprés él,
testimoni, veé que avia en
ere realgar; la qual cosa dehien aquels de casa que a[v]ien treita
de la olla, e que ab lo menyar ere [...], que oý dir a la dita
dona Toda que ela e los altres de casa avien menyat d'aquel
menyar; e dehia:
-[...] "Com som adobats tots quants som en casa!"
E no
sabi[en] qual traÿdor los volia matar.
Encara dix que ladoncs, él, testimoni, oý dir a la sarrahina
de casa que dementre ere ela en lo palau que dressava lo lit,
venc a casa Sal[amó] [Abinceyt], juheu, e demanà on ere la
dona e ela dix-li que a missa ere; que [...] lo dit juheu ere
entrat en la cuyna, e demanà què adobaven de menyar. [...]
oÿda cobrir la olla mentre ela v[e]nia del palau e [v]olia
entrar en la cuyna.
Fo demanat si és fama de les [j]ens en V[a]lència ni ê
vehinat de les dites cas[e]s que lo dit Salamó, juheu, metés
metzines en la ola on s'adobava de menjar [en] la dita casa, e
dix que [a]xí ó oý dir a aquels de la dita casa e a moltes [altres]
[per]sones [qui] eren aquí venguts a la dita casa, on avia entre
hòmens e fembres ben [...] persones qui entraven e exien
mentre él, testimoni, ere aquí. Enperò defora casa no sab
que sia fama de les jens.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sab pus sinó so que damunt à dit.
Aquests testimonis tragué na Mar[c]hona, muler d'en
Barceló, jover, contra na Escudera a provar son enteniment.
Ferrer Sespuyades, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert e veé, oý e fo present [que] [na] Escudera, muler
d'en Escuder, avén noves e baralla ab na Marchona, muler
d'en Barceló, apelà e dix contra aquela na Marchona
públicament "bagassa" e alcunes altres injúries li dix, les
quals bé no li menbren.
[Fo] [de]manat [de] [temps] [e] [dix] que ben à
de loch e dix que denant casa de la dita na Marchona. Fo demanat
qui hi fo present e dix que no li membra. Fo demanat d'ora e dix
que en[tre] migdia e ora nona. Interogada de parentela corrupció
e subornació
Na Elicssén, muler que fo d'en Bernat Porceyl, testimoni, jurà
e dix que ela, testimoni, sap per cert, oý, [e] [fo] [present] que na
[Escudera], muler d'en Scuder, avén noves e barayla ab
Marchona, muler d'en Barcheló, la dita [na] [Escudera] [dix] a la
dita na Marchona:
-"Bagassa, ve-te
— Berenguer Tomàs, testimoni, jurà e dix en totes coses e
per totes axí com P. [de] [Térmens] testimoni sobirà,
concordan-se en totes coses al testimoni d'aquel, jasia ço que
per altres paraules digués son testimoni; açò exceptat que
él, testimoni, no donà
mas ajudà a partir la barayla.
Interrogat de parentela e
Gerau de Roses, testimoni, jurà e dix en totes coses e per
totes axí com [...] testimoni sobirà, concordan-se en totes coses
al testimoni d'aquel, ja sia ço que per [altres] [paraules] digués
son testimoni. Açò exc[eptat] que ans que
[...] lo dit Jacme al dit Pericó, lo dit Pericó l'avi[a] ferit de
pla ê
lança e venc contra aquel e requerí
Aquests testimonis foren reebuts [a] inst[ància] d'en P.
Texidor a provar que Alamanda, muler d'en Bertran [...] sia
fembra pública e que so ffa de molts axí com a fembra pública.
En Berenguer de Ripol, notari de València, testimoni, jurà
e fo demanat sobre totes les coses posades en los articles e
dix que no y sab res. [...] a molts que la dita Alamanda és
fembra qui so à feit de molts axí com [a] [fembra] pública, e
que és fama del[s] vehins seus que so fa de molts la dit
Alamanda [axí] [com] a fembra pública.
P. Balasch, testimoni, jurà e dix en totes coses e per totes
axí com Berenguer de Ripoyl, testimoni sobirà. Açò enadit
que él, testimoni, à oÿt dir a
e a
R. [...]au testimoni, jurà e dix que él testimoni jagué e à
jagut carnalment ben ha
meyns, ab na Alamanda, muler d'en Bertran, aragonesa, qui
presa és, per moltes de vegades meyns [...] del testimoni.
Fo demanat e loch e dix que en casa de la dita na
Alamanda, la qual està denant lo censal d'en Fferrer de Piera,
en la Exerea de València.
Interrogat de parentela, corupció, subornació
non.
Pere Cap de Foyl, testimoni, jurà e dix en totes coses e
per totes així com en Berenguer de Ripoyl, testimoni sobirà,
concordan-se en totes coses al testimoni d'aquel, jassia asò
que per altres paraules digués son testimoni. Açò [en]adit
que él, testimoni, jagué carnalment ab la dita na Alamanda
aquesta quaresma primera passada, [per] moltes de
ve[gades] [...].
Interrogat de parentela e
— En Pere de Ripol, testimoni, jurà e dix que él jagué
carnalment per moltes de vegades ab Alamanda, qui presa
és, depús aquela Alamanda fo fora de casa d'en Romaní, ans
que aquela Alamanda agués marit. E à oÿt dir enaprés a
molts que depús [...] so à feit de molts.
Interrogat de parentela e
Aquests testimonis tragué en Pere Salamó, tender, contra
na Ermessén, tendera, a provar son enteniment.
Berenguer Desmàs, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert e veé, oý e fo present, que na Erm[es]sén,
tendera, apelà e dix contra en P. Salamó públicament
denant molts, avén [b]arayla entre éls, injuriosament
"pix curt", "renegat"
Interrogat de tempore e dix que ben à
de loco e dix que de prop casa d'en B. d'Areyns en la carrera
pública. Fo demanat qui hi fo present, e dix que
d'Areyns e mercaders de casa de na Barcelona e en Bertó
Cobertorer e d'altres mol[ts] e fembres moltes del vehina[t].
Interrogat de parentela e
— Na Ramona, muler d'en G. Desalfores, testimoni, jurà e fo
demanada sobre totes les coses posades en los articles paraula
a paraula e dix que no y sab res ni viu res.
Interogada de parentela, corupció e subornació
hodio vel amore, amicisia vel inamicisia dixit no[n].
Na Maria de Balaguer, testimoni, jurà e fo demanada sobre
totes les coses posades [en] [los] articles paraula a paraula, e dix
en totes coses e per totes així com Guillamona, muler d'en Pere
Alet, testimoni sobirana. Asò exceptat que no li oý dir "pix
curt". Corrupció, subornació
Na Simoneta, testimoni, jurà e fo demanada sobre totes les
coses [p]osades en los articles paraula a paraula, e dix que no y
sab res, sinó aytant que ela, testimoni, oý d[ir] e fo present que
na Ermesén, tendera, cridà e dix contra lo dit P. Salamó
"batejat", "barba merdosa" [...].
Interogada de parentela e
Aquests testimonis tragué na Ermessén, tendera, contra
Pere Salamó, a provar son enteniment.
En Berenguer Desmàs, testimoni, jurà e dix que él,
testimoni, sap per cert e veé, oý, e fo present que en P.
Salamó dix e apelà contra na Ermessén, tendera, avén barayla
[...], públicament denant molts
[demanada] [de] temps e dix que ben à
Na Bonsolaç, testimoni, jurà e dix que ela, testimoni, sap
per cert e veé, oý e fo present que en P. Salamó avén noves
e baraylla ab na Ermessén, tendera, [...] apelà aquela
injuriosa[me]nt e públicament denant molts "bagassa òrrea,
putana merdosa, cul de miynons".
Interogada de parentela e
de temps e dix que ben à
present e dix que en Berenguer Desmàs e en Bertó Perpunter
e son frare e d'al[...]. Fo demanada de dia e d'ora e dix que
disabte a ora de vespres.
Interrogada de parentela, corrupció e
Na Elicss[én], muler d'en Ramon Baça, testimoni, jurà e
dix en totes coses e per totes així com na Bonsolaç, testimoni
sob[ira]na, concordan-se en totes coses al testimoni d'aquela,
jassia asò que per altres paraules digués son testimoni. Asò
ex[ep]tat que ela testimoni, és germana de la dita Ermessén,
tendera, e que les dites injúries foren dites b[e]n à
poc més o meyns.
Corrupció, subornació,
demanada de dia e dix que no li membra. Interrogada d'ora e
dix que entre ora nona e seyn [...].
Aquests testimonis tragué en G. Tender, a provar son
enteniment sobre la proposició e protestació per él feita en
defensió de sí.
[...], jurà e dix que dementre él, testimoni, [...] fo pres en
la cort [de] [València] veé, oý e fo present que
ere dins en la cort soltà e jaquí de la presó per volentat sua
Domingo Emerich, lo qual pres hi ere per rahon de roba
que dehien que avia [enbla]da. [E] [ena]prés altre dia isqué e
escapà de la presó
que dehien que avia enblada, lo qual avia jaquit exir de la
casa de la presó a poar aygua en la [s]ala, e trencà lo cànter
plen d'aigua en mig del portal [e] [fo]gí-sse
Encara dix que sap per cert e veé, oý e fo present landoncs
qu'en G. [T]ender se baraylà e
Domingo dels dits preses que li eren escapats e tolch-li les
claus que tenia de les portes de la presó, e gità
que no volia [que] hi estigués ab él per guarda e.
Encara dix que sap per cert e veé, oý e fo present [que]
G. Tender mès per guarda e per claver dels preses de la cort
e de les portes en la dita carceleria qui per él e ab él
endesemps guardàs los preses e tingués les claus de la dita
presó en Johan Sartre, lo qual Johan estech aquí per guarda
dels preses e per claver de les portes per alcun temps, no li
membra [q]uant de temps.
Encara dix que sap per cert e veé, oý e fo present qu'en
Jacme de Borya dix e manà a
carceleria aquel Johan [...] que tornàs per aquel Domingo
Emerich per guarda e per carceler en conpaynia d'aquel en
G. E lo dit G. Tender dix que no ó faria él ni volia que
Domingo h[i] tornàs, que los preses ne lexava anar. E axí
contra volentat d'a[quel] en G., lo dit en Jacme de Borya
gità de la carceleria lo dit Johan e mès e tornà aquel
Domingo en la carceler[ia] ja dita per guarda dels pres[e]s
de la [c]asa e de la dita [p]resó e que tingués les claus de
les portes [de] la dita presó.
Fo demana[t] com sab les dites coses e dix que per so com ó
veé, e y fo present.
Ferran Garcia, testimoni, jurà e fo demanat sobre totes
les coses posades e dix que no y sab res sinó aitant que com
él fos pres en la presó de la cort de València, veé que G.
Tender e Domingo Emerich se contenien e
éls en la casa de la cort, per rahon d'un pres que era fuyt al
dit Domingo; e sobre açò lo dit Domingo isqué de la cort e
jaquí les claus e anà-se
[mès] per compayn seu en la carceleria de la cort en Johan
Sartre, e que
aquel Domingo per guardar los pre[ses] [...] les claus de la
cort, e aquel en G. no ó volia consentir [...]. Johan s'isqué de
la cort e lo dit Domingo tornà per guardar los preses [...]
Interrogat de parentela e
Any 1280-1281
Aquests testimonis tragué na Elicsén de Godoi contra en
Pere Verdeguer, a provar son enteniment sobre la excepció
per ela posada.
En Ramon de Sales, testimoni, jurà e dix que
dementre lo seynor rey fo en la ost de Balaguer, no li membra
qual mes ni qual setmana o dia, gran ora de nit, com él,
testimoni, se fos ya colguat, [...] per misatyes de casa del
testimoni, no li membra quals, que na Elisén de Godoi avia
amenat e tenia a la porta de casa sua del testimoni Pere
Verdeguer, lo qual de[h]ia que era estat a la roba a traure de
casa sua e [a] sa fila a traure de casa, la qual se
menada. E él, testimoni, en continent manà e dix a
casa sua, lo qual no li membra, mas creu que fos en Gironel,
e dix-li que menàs e metés aquel home en la presó. E féu-ho
segons que a él dix enaprés lo dit missatye seu.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sabia pus.
Interrogat de parentela e
En Gironel, testimoni, jurà e dix que
nit, quan lo seynor rey era en la ost de Balaguer, venc a casa
d'en Ramon de Sales, tenent loch de justícia, ab lo qual él
testimoni estava ladoncs e està de present, e dix a él,
testimoni, qui li obrí la porta, que digués al dit en Ramon de
Sales que
tenia aquí aquel, so és saber, del qual és pleit, vist per él,
testimoni, a huyl a son testimoni a fer, e lo qual veé ladoncs
él, testimoni, pres e ligades les mans, era entrat per
en casa sua, e avia jagut ab sa fila e avia treita roba de la
dita casa sua, e que ó digués a la justícia què
testimoni, dites les dites paraules al dit en Ramon de Sales
de part d'aquela na Elisén, per manament del dit en Ramon
de Sales menà lo dit P. Verdeguer a la presó de la cort, e mès
aquel dins la dita presó.
Sobre les altres coses posades fo demanat e dix que no y sab pus.
Aquests testimonis tragué en P. Verdeguer contra na Elicsén
de Godoi a provar son enteniment.
Domenyeta, muler que fo d'en Bernat Johan, testimoni,
jurà, e fo demanada sobre les coses posades e dix que no y
sab res, sinó aitant que con ela, testimoni, fos en casa sua, oý
e sentí que na Elicsén [...] ere dins casa d'en P. Verdeguer
ab altres hòmens. No veé enperò ela [...] Elicsén ni los dits
hòmens, mas conech aquela na Elicsén en les paraules que
[dehia].
Ramoneta, fila que fo d'en Johan de Benasch, testimoni, jurà
e fo demanada sobre aqueles coses posades, e dix que no y sab
res.
N'Armessén de Vilalba, testimoni, jurà e fo demanada sobre
les coses posades en los articles e interrogacions, e dix que no y
sab res sinó aitant que com ela, testimoni, fos en casa sua, oý e
sentí que na Elissén de Godoi ere dins casa d'en P. Verdeguer, e
hòmens que avia en lo terrat de la dita casa, los quals hi eren
puyatz per
està. No veé emperò, ela, testimoni, aquela na Elissén ni los dits
hòmens, mas conech aquels en les paraules que deÿen, los
quals eren lo fil de na Godoi qui venc contra ela e a la porta
sua ab espaa treita e requerí a ela, testimoni.
Interrogada de tempore, dix que dimartz primer vinent aurà
setmanes, a ora del seyn ja sonat. Interrogada de parentela
e
Aquests testimonis tragu[é] en Pere Michel a provar son
enteniment.
Ramon Briça, barber, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert que aquel cot que la justícia té emparat, lo qual és
de xaló blau ab lúdria orlat, e ab mànegues e ab pena de conils
e ab botons d'argent de cascuna part orlat ê
vestia axí com a seu propri na Ermessén, muler d'en P. Michel.
Fo demanat [com] [ho] sab, e dix que per so con ó veé e y fo
present. Interrogat de tempore e dix que ben à
ençà. Interrogat de parentela, corrupció e subornació
E fo mo[s]trat a él, testimoni, a huyl lo dit cot del qual és
pleit, e dix que aquel era lo cot del qual él à feit testimoni. E la
justícia enaprés manà deliurar lo dit cot al dit P. Michel, lo qual
P. Michel promès tenir manifest e tornar en poder de la
justícia [q]uan per él ne serà demanat o per preu d'aquel
sols.
Aquests testimonis foren reebuts sobre la denunciació feita
per A. Mercer, picador d'arròs, contra Nicim, juheu, qui pres
és.
Ramon Gili, testimoni, jurà e fo demanat sobre totes les
coses posades e dix que no y sab res, sinó aitant que
dementre los juhe[us] faÿen les [...]ababiles, no sab qual dia,
veé él, testimoni, e fo present que Nicim juheu, qui pres és,
taylava canes en l'ort d'en Ramon Falconer, les quals avia
comprades. E en açò veé aquí Bernat, fil d'en Berenguer
d'Àger, forner del forn de la juheria, e dix a aquel Nicim:
-"E, malastruch, tant t'é sercat! No y a ort que no aya ser[cat]
.
[per] [tu]"
E lo dit Nicim dix a aquel:
-"Si ací vingueses, ací
.
E en continent apartaren-se abdosos a
éls en secret, e puis lo dit Nicim pagà
per
anava-sse
picador d'arròs, e cridà via fora e anà abrassar lo dit Nicim e
près-lo e mès-lo en
la porta, e puis envià per saigs qui
Interrogat de parentela, corrupció e subornació,
Fo demanat con sab les dites coses, e dix que per so com ó
veé e ó oý e y fo present. Fo demanat com era él, testimoni, ê
dit loch, e dix que per so con és vehí del dit loch.
— Marchó d'Albero, car[n]icer, testimoni, jurà e dix que él,
testimoni, sap per cert e veé, oý e fo present que Michel Mercer
avén noves e baraylla ab en R. Bernat, picher, e ab en G. Bernat,
frare seu, apelà e dix contra cascun d'aquels "bacalars
tra[ï]dors" per
contra aquels, ab los quals los requés, e nafrà ab aquel d'una
nafra ê
cap lo dit G. Bernat, picher. E enaprés con agueren aquel
luynat de la barayla e li aguesen aquels tolt lo
costaler, tornà contra éls e arrapà
era e requerí aquels ab lo colteyl treit, ab lo qual nafrà
d'altra nafra ê
Fo demanat de loch e dix que al cap del pont dels catalans,
devés l'espital de Senta Trinitat. Fo demanat com sab les dites
coses, e dix que per so com ó veé e y fo present. Fo demanat com
era él, testimoni, ê
a la dita barayla, vinent d'un ort de porcs a comprar.
Fo demanat qui hi fo present e dix que obrers e manobres hi
avia del dit pont, e altres jens lo nom dels quals no li membra.
— G. de Torreles, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sap
per cert e veé, oý e fo present que en Michel Mercer apelà e dix
injuriosament e públicament denant molts a
"bacallar traÿdor" per
gran contra aquel, ab lo qual lo requés.
Fo demanat com sab les dites coses, e dix que per ço com ó
veé e present hi fo.
Fo demanat com era él, testimoni, ê
con él, testimoni, leva les meales a la porta del Temple, e era
aquí vengut als ponters.
Fo demanat de loch, e dix que al cap del pont dels Catalans,
là on obraven prop l'ort d'en Mercer, qui aquí és, prop la céquia
qui va al [R]eal del seynor rey, ê
aquels en R. Bernat e G. Bernat, pichers, ab d'altres en la
obra del dit pont.
Fo demanat de temps, e dix que
de noembre primer passat.
Fo demanat qui [hi] fo present, e dix que en R. de
Rochafort e
quals no li membra. Encara dix que él, testimoni, sap per
cert e à vist e és estat present que
loguer cascun dia en la obra del dit pont dels Catalans
Fo demanat com ó sab, e dix que per ço com ó veé e present
hi fo. Encara dix que él, testimoni, sab per cert e veé e fo
present que
que la dita barayla fo entrò ara de obrar en la dita obra e en
altres obres per rahon e occasió com fo nafrat. Emperò él,
testimoni, no veé fer les nafres, mas [v]eé aquel nafrat aquí,
e creu que aquí fos nafrat per lo dit Michel Mercer.
Fo demanat de dia e d'ora, e dix que dimercres a ora de
vespres, en la entrada del mes de noembre primer passat. Sobre
totes les altres coses posades fo demanat e dix que no y sap
pus sinó ço que damunt à dit.
Interrogat de parentela e
— G. de [...] moliner, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert, veé, oý e fo present que en Michel Mercer avén
noves e barayla ab en G. Bernat Picher e ab en Ramon Bernat
Piquer, apelà e dix contra cascun d'aquels "bacalars traÿdors"
una vegada, e tragué coltel gran contra aquels qui eren e obraven
en la obra del pont dels Catalans, prop l'ort del pare d'aquel
Michel Mercer, per rahon d'una péra que dehia que paredaven en
la [...] [se]u ort, ab lo qual coltel requés cascun d'aquels e nafrà
ab lo dit coltel al dit Bernat [d]' [una] [nafra] ê
gità
nafra ê
nafrà
veé él, testimoni, nafra[t] al dit R. Bernat de
cap, mas él testimoni no
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sab pus sinó so que damunt à dit. Fo demanat com era
él, testimoni, ê
reble a la obra del dit pont.
Fo demanat de temps, e de dia e d'ora, e dix que
dimercres a ora de vespres, ben à
fo present, e dix que los pichers e altres molts, lo nom dels quals
no és membrant; e en Ramon de Rochafort e son conpaynó, qui
són obrers e altres molts. Interrogat de parentela, corrupció
e subornació
Aquests testimonis tragué Salamó Cohe, juheu, contra P.
Cerdà a provar son enteniment. Nonas december.
Berenguer Batlle, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
sap per cert e veé e oý e fo present qu'en [P.] Cerdà, avén
noves [e] [baralla] sobre joch ab Salamó Chohe, juheu, que
P. Cerdà dix e cridà contra [lo] [dit] Salamó "futut merdós" per
moltes de vegades.
Fo demanat c[om] [ho] [sab] e dix que per so con oý e present
y fo. Fo demanat de loch, e dix que denant l'esgléyia de Senta
Tecla. Interrogat de les circunstàncies e dix [...]
[Guille]mona, muler d'en P. Roig, testimoni, jurà e dix que
ela, testimoni, sap per cert e veé e oý e fo present que en R.
Bernat, picher, e en G. Bernat, picher, ensems ab altres
piquers qui aquí eren en la obra del pont dels Catalans,
tenien en terra a Michel Mercer lo qual era ja nafrat e
ferien aquel ab bastons e ab pichs ê
mort si fembres no
Michel qui
de la qual lo volien per força trer.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que
no y sab pus. Fo demanada com sab les dites coses, e dix que
[per] [so] com ó veé e hi fo present.
Fo demanada de loch e dix que al cap del pont dels Catalans.
Fo demanada com era ela, testimoni, ê
com és vehina del dit loch e sobrevenc a la dita barayla. Fo
demanada de temps e dix que ben à
d'ora e dix que dimercre[s] a ora de vespres.
Interrogada qui hi fo present e dix que en P. [...] e d'altres
jens moltes lo nom dels quals no li membra. Interrogada de
parentela e
— Aquests testimonis tragué lo dit Michel a provar son
enteniment contra R. Bernat e també sobre tot lo pleit com
sobre la excepció de la defenció.
Pere d'Urgel, testimoni, jurà e dix que él, testimoni, sap
per cert e veé, oý e fo present qu'en R. Bernat, picher e en G.
Bernat, abduy en[s]ems tenien ab abdues les mans als cabels
en Michel Mercer e tiran aquel fortment per aquels, gitaren
aquel en terra. E enaprés cascun d'éls feriren-lo de molts colps
ab pics e ab regles de fust ê
veé si d'aquels colps lo nafraren ê
ya era nafrat lo dit Michel ê
quan él, testimoni, sobrevenc a la baraylla.
Elicsén Michela, testimoni, jurà e fo demanada. Dix que
ela sap per cert e veé, oý e fo present
à
altres piquers lo nom dels quals no sap, qui obraven en la
obra del pont dels Catalans, devés l'espital d'en G. Scrivà,
avén noves e baralla ab en Michel Merçer per rahon de la
dita obra, tenien en terra al dit Michel, e los ditz G. Bernat e
R. Bernat cascuns ferint ab bastons de moltz colps ê
ê
nafraren aquell Michel ê
bé li veé exir molta sanch del cap, e volien aquell ferir ab los
pics si ella, testimoni, e los altres vehins de la carrera no
gitasen damunt aquell e ó contrastaven e ajudaren a levar
de terra lo dit Michel. E enaprés, con lo dit Michel se
e
Bernat e los altres
encalsaren aquell tinent los pics en les mans e cridant:
-"Muyra, muyra lo traÿdor!"
E enaprés vingueren aquí altres hòmens piquers ab lançes e
ab penatz e volien traure [d]e la dita casa lo dit Michel, e
cridaven que derrocasen la casa e que
enaprés vench la justícia ê
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e dix que no y
sab pus sinó [ç]o que damunt [à] dit. Interrogada de parentela
cetera dixit non.
Salvador de Viynals, fil d'en Bernat de Viynals, testimoni,
jurà e fo demanat sobre lo primer e
sab res. Ítem sobre lo
cert e veé e fo present qu'en Michel Mercer, avén barayla ab
en R. Bernat e G. Bernat, se trasch
l'exela e tramès-la contra lo dit en Bernat de Viynals, pare
del testimoni, e nafrà
entrà en la céquia e desparedà per força
R. Bernat e G. Bernat avien posada e paredada [...].
En Ramon de Rocafort, testimoni, jurà e fo demanat sobre
lo primer article e dix que él, testimoni, sap per cert e veé e fo
present que en Michel Mercer començà la barayla de la qual és
pleit.
Fo demanat com ó sab, e dix que per ço con ó veé e present
fo que en continent con lo dit Michel Mercer [...] vengut
sobre la obra del pont, la qual en R. Bernat e G. Bernat faÿen
per la ciutat denant l'espital d'en G. Scrivà e a tinent d'un
[t]ros de terra que aquí ha lo pare del dit Michel, de la qual
obra él, testimoni, era ladoncs obrer per la ciutat, lo dit Michel
deshondrà los dits R. Bernat e G. Bernat, e per força
desparedà
posada per aquels. E enaprés trasch
nafrà aquels ab lo dit costaler e ab pedres, segons que ja en
l'altre dit e testimoni seu és contengut.
Ítem sobre lo segon article fo demanat e dix que creu que
acordadament ó feés per les rahons que dit ha e per ço con
vench aquí ab armes.
Aquests testimonis foren reebuts a instància d'en Bernat,
picher, contra Michel Mercer, a provar les excepcions e
articles per aquel en G. Bernat posats.
Anno Domini
Domingo Andrés, testimoni, jurà e fo demanat sobre lo
primer article e dix que él, testimoni, sap per cert e veé e fo
present que en Michel Mercer començà la barayla de què és
pleit.
Fo demanat com ó sab, e dix que per ço com ó veé e hi
fo present. Ítem sobre lo
testimoni, no y sab res, mas creu que acordadament hi venc
ê
és saber, colteyl gran o costaler, ivasosament e irosa e menaçan
e somovén de noves a
Ítem sobre lo
present ladoncs que
als dits R. Bernat e G. Bernat, e aquels qui ab éls obraven
per rahon de la obra del pont que deÿa que faÿen en
perjudici de sí.
Ítem sobre lo quart article fo demanat e dix que veé
ladoncs él, testimoni, tenir al dit en Michel lo dit coltel o
costaler segons que dit ha.
Ítem sobre lo
sap per cert e veé, oý e fo present que
en continent com fo vengut derrocà e desparedà
que
éls fahien aquí per la ciutat denant lo dit ort.
Ítem sobre lo
sap per cert e veé, oý e fo present que
Bernat digueren al dit Michel Mercer que s'isqués de la obra
e si li paria que li feesen tort que ho mostràs a la justícia o
als jurats.
Ítem sobre lo
sap per cert e veé, oý e fo present que
les dites paraules a él dites per los sobredits féu aquel en
Michel les dites ferides e nafres de què és pleit. Fo demanat
com sab les dites coses, e dix que per ço com ó veé e present
hi fo.
Fo demanat qui hi fo present e de temps e de dia e d'ora, e
dix segons que ya per los altres dits dels testimonis és
especificat.
Johan Beneet, testimoni, jurà e fo demanat sobre totes les
coses posades en los articles, e dix que no y sab res, sinó aytant
que sab per cert e veé e fo present que per occasió de la obra
del pont que aquells en Ramon Bernat e G. Bernat, piquers,
fahien dintre la laurahó e les pertinències de la terra que a
tinent d'aquel pont à en Michel Mercer, denant l'espital d'en
G. Scrivà, entre ab
la qual baralla foren nafratz cascun d'éls; enperò él, testimoni,
no fo al començament de la baraylla.
Interrogat de parentela e
A. de Térmens, testimoni, jurà e fo demanat sobre totes les
coses posades en los articles e dix que no y sab res, sinó aytant
que ladonchs quan se feeren aquells pontz que són denant
l'espital d'en G. Scrivà, los quals pontz él, testimoni, ensemps
ab en R. de Rocafort axí com a obrers per la ciutat fahien fer a
Ramon Bernat, piquer, e a [...], feeren pendre e prengueren ab
consell dels juratz de la ciutat tro a
meis, entre ab
àn en G. Mercer e sa muller, a millorament e examplament
del dit pont.
Fo demanat si les dites coses feeren o feeren fer ells ab
asentiment dels ditz en G. Mercer e de sa muller ni d'om per ells, e dix que no que él, testimoni, sàpia, ans veé él, testimoni,
que en Michel Mercer e sa mare o contrastaven e ho vedaven;
e él, testimoni, e en R. de Rocafort dehien-li que
obrar, que
Interrogat de parentela e
Any 1282
En Bernat Cardador, estadant de València, donà e féu córrer
e vendre de volentat de na Elicssén, muller qui fo d'en Domingo
Despieyls, a
[...] ab sendat meyns de flàmoles, la qual capa lo dit Bernat
Cardador tenia en peynora de la dita Elicssén per
reals que li deu e per les messions.
En Pere Maçó liurà e féu córrer e vendre seguons fur de
València, per Domingo, corredor,
seynal blanc ê
[peynora] d'en Gilet Seller, citat e amonestat per la justícia e
vengut denant lo dit justícia, per
fetes del primer dimercres de quaresma a ençà, a paga a él
a ffer dels dits diners e de les dites mesions.
trobava del dit rocí sinó tan ssolament
prometia en G. Folches, e axí com a més donant e prometén en
aquel fo-li liurat e atorgat e venda feyta d'aquell per lo dit en
P. Maçó e per lo dit preu. E fo tramès a dir al dit Gilet Seller si
volia neguna cosa dir ni alrre contrastar a la dita venda per
Johan de Perpiynà, saig, al qual li respòs que no n'era en res.
Jacme Rolf liurà e féu córrer e vendre seguons fur de
València per Jacme, corredor, aquestes robes davayl escrites,
les quals té peynora de na Elvireta per
paga a él a ffer d'aquels diners. Primerament
e l'altre poch. Ítem
lançols rotz. Ítem una gonella vert rota meyns de mànegues.
Ítem
bragues. Ítem una camisa rota. Ítem uns pedaços de sàvena.
Ítem
tros de sàvena. Ítem
de cinta comensada de ceda. Ítem
corcada de pi.
A. de Pedro, ciutadant de València, liurà e féu córrer e
vendre seguons fur de València per P. Paschal, corredor de
València,
Montpesler e l'altre meyns de seynal, e és la ú poch e d'un
march meyns
uitava, a paga a él a ffer de
muller d'en Bernat de Narbona, a la qual sobre aquels los
prestà.
[...] de Colomines liurà e féu córrer e vendre seguons fur
de València per en Guillemó de Rifà, corredor, unes sarces ab
perles e ab pedres verts e blaves e vermelles, ab
d'argent sobraurades, les quals són d'en Almafrà Longa, jueu,
a paga a él a ffer de
Jafudà Alatzar liurà e féu córrer e vendre seguons fur de València per P. Paschal, corredor,
Jucef de Barcelona, jueu, liurà e féu córrer e vendre
seguons fur de València per en Bertholomeu de Rafex,
corredor, un manteyl de preset vert ab cendat vermeyl e
ab fiblayls de fres d'aur e orlat ab ermini lo qual té en
peynora de n'Alàs, muller d'en Gallach, per
diners de cabal e el guayn d'aquels del temps passat entrò
que sia venut, a paga a él a fer dels dits diners e del dit
guaayn, que munta
dit manteyl no trobava sinó
en R. Piera, e axí com a més donant e prometén en aquell, fo-li
atorgat e liurat e venda feyta per lo dit preu.
N'Aran Carnicer, axí con a marmessor e exsecudor d'en
Michel Juglar, deffunt, liurà e féu córrer e vendre seguons
fur de València, per Folquet, corredor,
tro a colze, lo qual lo dit en Michel Juglar tenia peynora per
les altres robes del dit Michel a paga a él a ffer dels dits
sols.
Bernat Planeyl, cambiador de València, donà e liurà e féu
corre e vendre seguons fur de València per P. Pascal,
corredor, unes cadenes ab
pesen
onçes meyns
per
trobava de les dites cadenes e frontal sinó
e munten
Bernat Ferrer, cambiador de València. E axí con a més donant e
prometent en aquelles, foren liurades e atorgades e venda feyta al
dit comprador per lo dit en Bernat Planeyl e per lo dit preu.
En Johan Gil, citadant de València, comparech denant la
justícia e dix e proposà davant él que en Matheu Campaner de
Oscha, rector de la eglésia de Senta Cecília de Pansana del
bisbat d'Osca e majordom d'en Acho de Lesa, li devia
reals de València, los quals a aquel per bona amor avia prestats
e per los quals dix que li avia obligat un cavayl seu de pèl
negre balssà, e mès en peynora, e que mengàs e
ferràs sobre ssi, e les messions que en aquel faria que li fossen
restituÿdes e li restituyria al meyns falliment. E a fer fe de les
dites coses mostrà la carta del deute al dit justícia, feyta per
mà d'en Beneet de Villa Francha, notari de València, seguons
que en aquela és contenguda. E soplicà e requerí lo dit Jo. Gil
al dit justícia que pus aquel dit Matheu a él pagar no volia ni
pagat no l'avia, que li degués donar licència de vendre lo dit
cavayl per satisffer a ssi dels dits
d'aquel cavayl. La qual carta vista per lo dit justícia e fe a él
feyta davant sos huyls, donà e atorgà la dita licència de vendre
lo dit cavayl al dit Johan Gil. Lo qual en Johan Gil aquel liurà e
féu córrer e vendre seguons fur de València per P. Figueres,
corredor, a paga a él a fer dels dits
messions que feytes ha en aquell, depús que en peynorat fo ab
la dita carta entrò que venut fóra.
En Berenguer Dalmau, batle de València, a instància e
demanda d'en P. de Torres, manà e féu córrer e vendre seguons
fur de València, per en Ramonet, corredor qui està ab en
Bernat Guerau, corredor, una concha d'aram meyns de peus,
apedaçada en
Cervera, a paga a fer al dit P. de Torres de
que li deu per rahon de la obra de l'açut de la céquia que
pren aigua als seus molins.
La justícia de assentiment e de volentat e de fermament
d'en Bernat de Menargues, e a instància e a demanda d'en
Bertholomeu Despont, e a paga a él a ffer de
deu lo dit en Bernat de Menargues a aquell, dels quals li és
condempnat en pena del quart, e feyt encara d'aquels
reeclam e a paga a fer al dit justícia per nom del seynor rey
del quart e dels dits diners, manà e féu córrer e vendre
seguons fur de València per en G. Sescala, corredor, una
viyna del dit Bernat de Menargues, la qual ha e haver deu
en lo terme de Rascayna, Orta de València, e aquella té per
lo dit en Bertholomeu Despont a cenç de
bon aur e de dret pes, a él e als s[eus] paguadora en cascun
an en la festa de Òmnia Sentor, seguons que en la carta
del acapte plenerament és contengut. E en continent la
justícia manà al dit Bernat de Menargues que no entràs en la
dita viyna ni tragués la venema d'aquèn.
Vidal Escrivà, juheu, liurà e féu córrer e vendre seguons
fur de València per Uguet, corredor, una capa listada de bif[a]
de Sen Denís ab lo camp vert que és de na Granada de
Taraçona, e té d'aquella en peynora a paga a él a ffer de
sols que li prestà de pur cabal e de
e
Citada la dita Granada legítimament e peremptòria e no
volc reembre ni quitar aquella del dit jueu.
correguda la dita capa bastanment segons fur de València, e que
no trobava en aquella mas
e y prometia de donar na Johana Tendera, qui està en la
plaça de la Figuera. E axí com a més donant e prometent en
aquella fo-li liurada e venda feyta d'aquella per lo dit preu.
La justícia manà e féu córrer e vendre segons fur de
València per P. Paschal, corredor,
quals són d'en Gaylart Delmàs, a paga a fer a
en nom de procuració d'en Xapo Fatxoli de
sols de les quals ha feyt reeclam e lo quart d'aquelles a la cort.
Samuel de Barchinona, jueu, liurà e féu córer e vendre
seguons fur de València per en R. Des[ca]us, corredor, una
vànova de li e
quals totes coses són de la muller d'en G. Costa de Begur, e té
en peynora d'ella a paga a él a ffer de
que li enprestà e del guayn d'aquels del temps a ençà que reebé
les dites peynores al cot del seynor rey, ço és, de
ençà.
La justícia a paga a fer a
quals ha feyt reeclam d'en Jucef Abençarruch, juheu, e lo quart
d'aquells a la cort, liurà e féu córrer e vendre segons fur de
València per en P. Çafont, corredor,
lautó e
La justícia manà e féu córrer e vendre seguons fur de València
per en P. Safont, corredor,
lana e los dos plens de ploma. Ítem
Ítem
robes són d'en Assach Abenrrós, jueu, e foren a él peynorades
a pagua a fer de
Salamó Abdarrà, jueu, féu córrer e vendre seguons fur de
València per en R. Descaus, corredor,
e
de drap de ab ores vermelles de seda, les quals
totes robes són de Almonçoní Ferrer e aquelles té en
peynora d'aquell a pagua a él a ffer de
del guayn d'aquels tro sia paguat del dit deute que li deu
per rahon de préstet.
En P. Comte, axí con a procurador d'en P. Merçer liurà e
féu córrer e vendre seguons fur de València per en P. Paschal,
corredor,
Fferran Guotèrriz e d'en Ivaynes Feliçes, vehins de Concha, e
aquelles té lo dit en P. Merçer en peynora d'aquels per
meyns
Merçer del dit deute. E con los dits en Ferran Gotèrriz e Ivaynes
Feliçes diguessen al dit P. Merçer que si Adam de Concha, veý
de València, donava e pagava a él los dits diners que li liuràs
les dites taçes, féu citar lo dit P. Comte al dit n'Adam, que si
volia reembre les dites taçes, si no, que dar-les-hia a vendre. Lo
qual citament féu Morlanet saig, e vench e dix que
que
que no trobava en les dites
sols e
sols, e pasaven entre totes
libres e
en Bernat Ferrer, corredor.
E axí con a més donant e prometent en aquelles foren
liurades e atorgades e venda feita d'aquelles al dit en Bernat
Ferrer per lo dit en P. Comte, axí con a procurador del dit en
P. Mercer, per lo dit preu, del qual preu donà e paguà al dit
corredor
saig
pagua del dit deute d'en P. Mercer.
G. Rocha liurà e féu córrer e vendre segons fur de
València per P. Paschal, corredor,
blanches e ab pedres de vidre blaves e vertz e ab
en mig, les quals té en peynora d'en Çoleymà Barbut. Ítem
té en peynora del dit Çoleymà a paga a ssi a fer de
tinent loch de justícia en València, en Michel Senata, curador
donat per la cort a Elicsén, filla que fo d'en Johan Pèriç de
Saragosa, defunct, e de na Saurina, muler d'aquell vivent. E
dix e proposà lo dit justícia que él no avia ni tenia ne trobava
alcuns béns pertanyens a la dita Elicsén de què li pogués fer
les sues necesàries, sinó tan solament
jovades de terra ê
[nova]. La qual Elicsén e la dita mare sua, estans malautes,
demanen al dit Michel que
pertanyens de la dita Elicsén, ço és, de la dita heretat, con
altres béns no y aga de què puschen viure ne aver lurs obs,
e que aquella heretat sia venuda, com eles no la puschen
laurar ne fer laurar en manera que alcun profit
ne alcuna re[de]nda puxen haver.
Per què demana lo dit Michel en lo nom damunt dit que la
justícia li dó licència e auctoritat de vendre la dita heretat, per
tal que puscha fer sos obs a la dita Elicsén e a sa mare ja dita.
E encara que puscha pagar alcunes quantitatz de diners que
dit Johan Pèriç, pare d'aquella Elicsén, devia en sa vida e deu
per la sua sepultura a Bertomeu d'Antist e d'altres, per los
quals diners degutz, lo dit Bertomeu per sí e per los altres té
en peynora del dit Johan Pèriç la carta de la donació que
senyor rey en Jacme, de bona memòria, féu al dit Johan Pèriç
de la dita heretat. E encara a pagar alcuns diners que
curador à manlevatz per fer lur obs a la dita Elicsén e a sa
mare, e al metge qui cura la dita Elicsén de la malaltia que
ha, e açò lo dit curador per necessitat de les dites Elicsén e
sa mare e per conplir ço que damunt és dit.
A coneguda de la cort.
E la justícia per son ofici, vista la demanda del dit Michel,
curador damunt dit, féu venir denant si la dita Elicsén, adulta,
e alcunes persones del veïnatge hon la dita adulta estava. E
trobà en veritat que la dita Elicsén era malauta f[or]tment
de apostermacions e de febra e que era pobra e que no avia
de què pogués viure [...].
La justícia a instància e demanda d'en Domingo Sanxo de
Taraçona e a paga a él a fer de
Tudela ab carta, e dels quals li és condempnat en pena del quart
ê
e de ffermament del dit en n'Aparici de Tudela, manà e féu
córrer e vendre seguons fur de València, per en G. Sescala,
corredor, unes cases que lo dit n'Aparici ha e haver deu en
la parròchia de sent Johan de la Buatella de València. E
aquelles té per en P. R. de Camp
mig de reals, pagadors la meitat en cascuna festa de sent
Johan de juyn e l'altra meitat en la festa de Nadal de Nostre
Seynor. E aqueles té lo dit P. R. a çens per lo comú de la
ciutat de València e sots seynoria e fadiga e dret e loÿsme
d'aquell comú.
Les quals cases afronten en la carrera pública e en les
cases d'en Paschal de Mira e en lo Vayl de la ciutat de València
e en les cases d'en P. Çapujada.
per ell pública subastació de les dites cases, com no fos atrobat
alcun just preu en aqueles, la justícia asignà-y estimadors
en P. Virgilli e en Pascual Far, vehins del dit loch, així que
per sagrament les dites cases per justa e per cominal
estimació estimen ab conseyl dels altres vehins d'aquell loch.
Los quals estimadors enaprés vistes per éls a huyl les dites
cases e aüt conseyl e acort ab los vehins d'aquell loch,
digueren per sagrament que les dites cases valen e poden
valer per cominal e justa estimació
València tan solament. La qual estimació fo publicada per la
justícia presens les parts. Et en continent foren donades e
atorgades les dites cases per en Ramon de Sales, tinent loch
de justícia, al dit en Ramon Sanxo per lo dit preu de
així com a més donant e prometent en aqueles, e fon-li
manada fer carta pública de venda segons que se
-
ANY 1283
Vidal Perfeyta liurà e féu córrer e vendre seguons fur de
València, per en Huguet, corredor,
blancles velles d'alcotó e la cuberta d'aquelles de li, les quals
dix que tenia en peynora de Jacme Argenter per
deu entre cabal e guayn, a paga a él a fer d'aquel deute.
corregudes bastantment les dites espatleres e que no trobava en
les unes mas
prometia de donar Isach, fill d'en Jucef Astruch, judeu. Axí
com més donantz e prometens en les dites espatleres, foren
liurades e venda feita d'aquelles per lo dit Vidal als desús
ditz compradors per lo preu desús dit.
En Benet de Limós, juheu, liurà e féu corre e vendre segons
fur de València per [...] de la Vayna, corredor,
de xaló ab
peynora de Jucef Navarro, juheu, per
a paga [a] [sí] [a] [fer] del damunt dit deute.
Vidal Perfeit, juheu, liurà e féu corre e vendre segons fur
de València per [...] de la Vayna, corredor,
vermel de sendat e unes camberes d'aquel seynal [...] lo
qual té en peynora d'en [...] de Ricla per
guany [d]' [aquels] al cot del seynor rey a sí a fer
del dit deute.
En Ramon de Sales, tenent loch de justícia en València, de
volentat e de consent[iment] [d]' [en] R. Todó, axí com a tudor de
Sançona e de Francescha, filles pubilles e hereues d'en A. de
[Tamarit] liurà e [féu] [córrer] [e] vendre segons fur de
València, per en G. Seschala, corredor, unes cases franques
e quíties, les quals lo dit A. de Tamarit e na Frescha, muller
que fo d'aquell, en temps de la vida del dit A. de Tamarit
havien e haver devien en la parròchia de Sent Andreu de
València, axí com affronten ab les cases d'en Ponç Ferrer e
ab les cases d'en G. Nadal, çabat[er], e ab les cases d'en R.
Falconer e ab l'açucach e ab la carrera pública. Ítem altres
cases que
Ffrescha, muller sua, havien e haver devien en la dita
parròchia de Sent Andreu franques e quíties, axí com
affronten ab les cases que foren d'en P. de Conomines [...]
e ab la carrera pública. Ítem
devien en lo terme de Torrent [...] sots seynoria e loÿsme e
fadiga del spital de Sent Johan, seguons que en la [ca]rta del
acapte és contengut, e afronta en la carrera pública e ab la
viyna d'en Johan Despí e ab la viyna d'en [...] Descaus, a
instància e demanda de la dita na Frescha e a paga [a] [sí] a
fer de
de son dot, los quals aportà en temps de núpcies al dit marit
seu, e los quals ha e haver deu sobre
dit A. de Tamarit, marit qui fo seu. E d'altra part de
de crex que aquell A. de Tamarit [...] féu segons fur de
València e segons que en les cartes dotals entre aquells
feytes plenerament [és] [contengut].
— [...] Blancher, fill d'en [...] Portajoyes, liurà e féu córrer e
vendre seguons fur de València, per en [...] corredor, un manteyl
de preset vermeyl ab fiblayls d'aur e ab cendat vermeyl [ab]
lúdria negra per les vores denant e ab fres de teler meyns de
seynal, lo qual és d'en Andreu [...], qui aquell li mès en
peynora a paga a ell a ffer de
de València que li prestà aquell. Ítem liurà e féu córrer e
vendre seguons fur de València per aquel metex corredor
[...] que li fo liurat ensemps ab lo dit mantell a paga a ssi a
fer del dit deute.
— Samuel Çareyal, judeu de València, liurà e féu córrer e
vendre segons fur de València, per en P. Çafo[nt],
de Bruydes ab lo camp blau listada, la qual té en peynora
d'en Astruch, noble juheu, per
paga a ssi a fer del dit deute.
La justícia a instància e a demanda d'en P. Andreu a paga
si a ssí a fe de
a curador dels béns d'en P. de Sen Johan, notari absent, e de
volentat d'aquel manà e féu córrer e vendre segons fur de
València per en G. d'Abelà, bidel dels libres, primerament
de paper ab cuberta vermella del [...] e de Cató e uns Furs ab
cuberta de posts vert e
en P. de Sent Johan.
Ítem liurà a vendre
N'Astruga, fila del afaquim de Tortosa, liurà e féu corre e
vendre segons fur de València per Po. de Sen Pol,
quarta de bifa de Sen Daniç listada ab listes negres e blanches e
verts ab lo camp vermel, lo qual té en peynora de na Michela
per
damunt dit deute.
Salamó Çareal, judeu, liurà e féu córrer e vendre segons fur
de València per en P. Çafont, corredor,
tovalles e uns tovallons, los quals té en peynora de na
Bevenguda, tendera qui està a la porta de la Exerà, per
sols e
La justícia a instància e demanda de na Guillamona, muler
que ffo d'en Berenguer Çagarriga [defunct], e per fer exsecució
de
justícia en València, en la qual condampnà [...] en G. Alber axí
com a curador dels fils pubils e dels adults del dit en Berenguer
Çagarriga, defunct, en pagar a la dita na Guillamona
morabetins per rahon de dot e de crex seu, manà e féu corre
e vendre segons fur de València per en G. Sescala, corredor,
unes cases les quals lo dit en Berenguer Çagarriga ê
de la sua vida havia e haver devia en la parròchia de Sen P.
de la Seu de València, e aquelles ten a çens de
[...] per lo seynor archebisbe de Terrachona, e cobren dels
obradors qui
romanen les dites cases franches del dit sens, qui afronten
de
les cases d'en Camp
Ítem
temps de la sua vida avia e haver devia ê
francha e quítia, que afronta de una part ab en Jacme de Vich e
d'altra part ab en Beluga e en la carrera pública e ab en Roure.
Ítem
Çagarriga en temps de la sua vida [avia] [e] [aver] [devia] en lo
terme de Xilvella.
La justícia, de volentat e consentiment d'en P. de Fontanet,
draper, [liurà] [e] [féu] córrer e vendre segons fur de València per
en P. Despuig e per en Bernat Guerau, corredors, tots los draps
d'aquel en Fontanet davayl scrits a paga a fer a
Faure de
e a
libres de reals, de les quals quantitats és [condempnat] a
aquels en pena del quart. Primerament
Sen Denís vert listada. Ítem altre scaig d'aquela metexa
natura, camp vermel listada. Ítem altre scaig d'aquela metexa
natura, camp blau listada. Ítem altre scaig d'aquela metexa
natura, camp vermel listat.
Ítem
escaigs de la dita natura ab camp blau.
La justícia a instància e a demanda de na Bevenguda,
muller que fo d'en P. Michel, defunt, a paga a sí a fer de
sols [de] reyals, en los quals a sí a pagar és condampnat en
pena del quart en Balaguer de Cubeles, e per ell feyt reclam
a paga a fer al senyor rey del quart d'aquels, manà e féu
core e vendre seguons fur de València per en G. Sescala,
corredor,
Balaguer à e aver deu en la parròchia de Sent Bertholomeu,
a sens de
en la festa.
En G. de la Casayna, mercader, per sí e per R. de Panices
e P. de Marsill, liurà e féu córrer e vendre segons fur de
València, per P. Pasqual, corredor,
posts verts, e
fivela e platons d'argent daurats de pes de
milareses, ab lo parge e ab lo drap obrat de ceda, lo qual
drap és de seynals d'en Bertran de Vilanova, a paga a éls a
fer de
Vilanova, de qui és.
per los altres compaynons seus, e atorgà
damunt ditz
les robes damunt dites, los quals diners pagà a ell en
Berenguer d'Arbeca en nom del dit en Bertran de Vilanova, e
en continent foren liurades totes les robes damunt dites a
aquell en Berenguer d'Arbeca.
En Domingo Guasch, per sí e per en Ceriol Ferrer, per él
en lo deute davayl scrit obligat, comparech denant en Ramon
de Sales, tinent loch de justícia en València, e proposà denant
él que com él en Do. Guasch e en Ceriol Fferrer, axí com a
principal deutor per él obligat deyen a
judeu de València,
prest ab carta e lo guaayn d'aquels al cot del seynor rey, e
encara deguessen e deyen a altres creedors d'aquels moltes
e diverses quantitats de diners, les quals totes quantitats
logreyen e puyen a éls e en perjudici lur, e de la dita
quantitat sien éls condempnats al dit en Beneet en pena del
quart ans del reeclam feit, ofer si ésser en continent de
satisfer segons son poder al dit en Beneet del dit deute dels
béns seus seents, com altres béns mobles o diners de present
no aya ni puscha aver dels quals pagar e satisfer pogués los
dits deutes, sinó tan solament unes cases sues, deliura en
continent e met en poder de la cort les dites cases sues que
ha e aver deu en la parròquia de sen P. Màrtir e aqueles té a
sens de
d'en P. Mercer, ab fadigua e ab loïsme e ab tot altre dret
emphiteòtich, axí que les dites cases se venen per si vendre
se poran per just preu en alcuna manera que aqueles faça
extimar e meta en paga els creedors seus. E especialment al
dit en Beneet, al qual en mayor partida quantitat él és obligat
[per] tal que él e lo dit en Ceriol sien deliures del dit deute
que a él deven e que aquel no pusqua d'aquí enant logreyar
ni puyar en perjudici d'éls ni reeclam no se
açò lexa en continent a bona conexença del dit tenent loch de
justícia.
Et en continent la justícia, de volentat e de consentiment
del dit en Do. Guasch, manà e féu córrer e vendre segons fur
de València per G. Sescala, corredor, les dites cases, les quals
[a]ffronten d'una part ab les cases d'en P. de Ripoyl e d'altra
ab les cases d'en P. Ceriol, ferrer, e en la carrera pública, a
paga a fer als dits creedors de les dites quantitats de deutes a
aquels deu lo dit en Do. Guasch per sí e per lo dit en Ceriol,
ferrer.
que no trobava él en les dites cases sinó tan solament
sols. E com a la justícia fos vists que just preu no era atrobat
en les dites cases, assignà-y extimadors en Bernat Taverner
e en P. d'Agremunt, axí que les dites cases per cominal e
justa extimació extimen per sagrament. Et enaprés los dits
extimadors, vistes per éls a huyll les dites cases e aüt consel
e acort ab los vehins a unes cases en aquel loch, digueren e
extimaren per sagrament les dites cases valer per cominal e justa
extimació
Salvador Descastel atorgà e regonech sí aver haütz e
reebutz
promès e obligà a la justícia que si alcun creedor venia o aparia
que milor dret avia en los ditz diners que no ell, qu'él en
continent tronarà aquels en poder de la cort, totavia que
sia demanat e d'estar a dret, per asò obliga sí sos béns [...]
en Ramon de Granolés, texidor qui sos béns í obliga.
—
justícia, tramès a dir e amonestar per Do. Martí, saig, [na]
Guillamona muler que fo d'en Jacme Riera, que entrò a
disapte primer vinent tingués buydades aqueles cases ab
lurs algorfes ja dits que la justícia avia venuts al dit en
Berenguer Lanter, axí que
volentats.
Any 1284
P. Català liurà e féu corre e vendre segons fur de
València, per en Berenguer de Rafex, corredor, un enap
d'argent trencat ê
ab seynal de Barchelona, lo qual pesa
qual té en peynora Johan Argenter per
paga a sí a fer del dit deute.
que se
Yo en P. de Conomines, fill datiu de na Benencasa, muller
que fo d'en G. de Lonzach, defunt, avent loch e donació entre
vius de tots los béns e de tots los drets sens e movens que la
dita Benencasa avia e haver devia e ha e haver deu per denguna
rahó, propòs [...] a les dites coses denant vós en Sanxo
Loarre, justícia de València, que com yo aje entès qu'en G.
de Tarragona, draper, e en Nicholau de Salvatera, marmesors
e execudors donats per la cort de València al testament d'en
G. Lonzach, defunt, e per excecusió del testament e derera
volentat d'aquel G. Lonzach ab acturitat de vós dit justícia
ayen liurat e fasen córer e vendre segons fur de València,
per en Bernat Guerau, coredor,
de la dita Benencasa en la parròchia de Sent Martí, e
de tera ê
sobre els quals béns la dita na Benencasa avia e haver devia.
E lo dit en P. de Conomines per ela ha e haver deu per lo dit
nom e per la dita rahó de
quals lo dit G. Lonsach ha ela atorgà que agués a totes ses
volentats dels dits béns e en tots los altres béns sens e
movens que foren del dit en G. Lonsach la set[e]entena part,
seguons fur de València ó diu e
han dot ni espoalici ê
fur és contengut, e la dita Benencasa no aya dot ni espoalici.
-
Comparech en Domingo de Peralta denant en Sanxo
Loarre, justícia de València, e proposa denant ell que com
ell en Domingo sia obligat sots pena del quart a
Calandri en
béns mobles dels quals puscha fer paga e satisffacció al dit
creedor seu, enans del reeclam feit del dit deute e per
escusar lo quart, ofer e done e liure lo dit en Domingo a vós
dit justícia
l'Almúnia, Orta de València. La qual fanechada de terra
fasats conpliment de paga dels ditz diners al dit Guerau
Calandri. E adés de present desisxe de la dita fanechada de
terra.
Na Elicsén de Comeles liurà e féu córrer e vendre seguons
fur de València per en P. Çafont, corredor, les robes [dejús]
escrites, les quals tenia en peynora de na Rayadela per
sols, a paga a ela a fer e de les mesions.
Primerament
d'alc[o]tó sutze en què avia
groga en la qual era lo dit alcotó. Ítem
lo qual era fillat. Ítem
madexes. Ítem
dels quals los
Ítem
foren escrit[e]s en presència d'en Castelló Saporta e d'en P.
Berenguer, ferrer, e d'en Domingo Martí, saig.
G. Rabaça liurà e féu córer e vendre segons fur de
València per Bernat Guerau, coredor,
blanch, lo qual té en peyora d'en P. Martí de Castro per
sols a paga a sí a fer del dit deute e de les mesions.
— P. Martí liurà e féu corre e vendre segons fur de
València per G. de Crexell, corredor,
seda, los quals ten en peynora d'en Galart Delmàs, draper,
per
no trobava en los dits
sols, los quals hi donava e hi prometia de donar en P. Mir,
bayner. E així com a més donant e prometent en aquelles,
foren-li
A. de Vilardida, ciutadan e draper de València, liurà e féu
corre e vendre segons fur de València per P. Çafont, corredor,
unes cuyrases e
blau. Ítem
d'en A. de Vich de Alteya per
paga a sí a fer del dit deute.
Na Camina, juhia, muler d'en Abrafim Cavoig, manà e féu
córrer e vendre segons fur de València per Berenguer de Vich,
corredor,
am lo camp blau ab cendat vermel, e una gonella vermela ab
corda de biffa, lo qual briau tenia peynora d'en Berenguer
de Fores, e la gonella de na Serrana, per preu, ço és saber, lo
briau per
e a paga a ffer a ssi del dit deute.
Com milor cosa sia enans del temps acórrer que aprés de
la cosa nafrada remedi demanar, em per amor d'asò Garcia
Eximèniz de Taraçona e Berenguer, per éls e
de Ferrera, volens lo lur dapnatye e peril remoure e esquivar,
sabens cascun d'éls per lo tot [ésser] condempnatz e obligatz
sotz pena del quart en lo libre de la cort de València en
míllia e
míllia e
que en la dita condepnació és contengut e per lo qual tots
ensemps e cascun d'éls per lo tot són a aquell obligatz ab
carta pública, feyta per man d'en Jener Rabaça, notari de
València, e no ajen adés de present diners ab los quals puxen
satisfer e pagar al dit en Berenguer de Conques la dita
quantitat, sinó
Garcia Examèniç à en Segorb, dién e protestan los ditz deutors
a vós sèyner en Sanxo Loarre, justícia de València, que ells
són aparellatz de fer paga al dit en Berenguer de Conques, a
coneguda vostra e segons que vós conexeretz que fer dey[en]
del dit vi o del preu d'aquell. E encara si aquell vi no abastarà
a la dita quantitat a pagar, ço que sí creu que abastarà, són
apare[llatz] de conplir a aquell d'una viyna que
Garcia Examenis ha en la orta de Segorb, francha e quítia,
dels quals béns volem que vós sèyner fasatz paga al dit
Berenguer de Conques, a coneguda vostra o de la justícia de
Segorb, al qual yo dit en Garcia Examenis per la damunt dita
rahon e en lo loch de nós e per vós é liuratz e desemparats
los ditz béns, cor jasia ço que els altres ja ditz sien ab mi
obligatz cascun per lo tot, la veritat és aquesta que per rahon
de mi s'obligaren ensemblament los damunt dits béns.
Desemparam a vós així que d'aquells puschats fer
al dit en Berenguer de Conques e d'asò que sia ver presentà
a nós
presentació e desemparció fem a vós damunt dit justícia e al
dit creedor ans del reeclam feit, e per tal que a qual sa paga
no sia tardada, protestans que no avem altre moble en què
pagar pus[cham] a aquell.
de València, en [Gauceran] de Vich, opposan-se e contrastan
a la venda e alienació la qual lo dit justícia entén a fer de la
dita alcheria, axí com aquell a qui pertayn, con la dita
alcheria de Binalea sia sua pròpria d'ell en Gauceran, per
títol de cambi de
ell féu a
posse[e]scha hó quasi posseescha de present e haja possehida
dels temps a ençà que ab ell fo cambiada axí com a sua
pròpria, e ell sia aparellat de fer compliment de dret a tots
clamants d'ell per rahon de la dita alqueria. E dóna fermança
de dret a fer als clamants d'ell per rahon de la dita alqueria
en P. de Cervera, perpunter, que la dita fermanceria atorga
e sos béns y obliga. E en continent lo dit en Gauceran demana
que la subastació e alienació si feita és de la dita alqueria,
sia per lo dit justícia revocada e retractada e desfeita e
anul·lada.
Comparegueren denant en Sanxo Loarre, justícia de València,
en Jacme Castellà e
afermans que en Jacme Castellà e
tot, eren obligats e condemnats sots pena del quart en lo libre
de la cort de València a
míllia sols de reyals de València a cert terme. Ítem devie lo dit
Jacme Castellà al dit en Berenguer
condempnació. Ítem eren condempnats sots pena del quart en lo
libre de la dita cort en Jacme Castellà e en Bramon de Vich,
cascun per lo tot a
Conches a pagar-los mill e
suma [...] los damunt dits deutes
los dits deutors volens provehir e a volentat e a utilitat [...] e a
esquivar la pena del quart e a satisffer als dits en Berenguer e
a
són comptats
al dit justícia de present los béns davayl escrits, enaixí que
davant dits béns sien liurats a vendre e córreguen
públicament per la ciutat de València, segons fur de València,
e que
creedors tro a quantitat de
los deutors damunt ditz si aparellats de ffermar les vendes
dels dits béns quant sien públicament exposats venals segons
fur de València, e que faran e donaran cartes e tota securtat
que fer degen segons fur de València.
Los béns són aquests: primerament liurà en Jacme Castellà
ha en Beniforag, Orta de València e són franches. Ítem liurà lo
dit Bramon de Vich
en la Orta de València, la qual ha
Ítem liurà lo dit A. Roç un cassall de molins en què ha
molens e
molí e terra són ê
Los quals béns los damunt ditz deutors liuraren a vendre
en presència de la justícia així que aquells se correguesen
e
de València, per paga a fer de tots los dits deutes qui són en
suma
fur de València, enaixí que si alcú hi creu haver millor dret en
los dits béns que
dins los
proposada lur demanda e al·legat lur dret segons que fur
mana. En altra manera d'aquí enant no serien oÿts.
Encara nós tots damunt dits deutors vollem e atorgam que
tots los béns damunt dits sien donats a vendre per pagar als
dits creedors los dits
per lo tot nos obligam de present, així que la un per l'altre
excusar no
[...] la damunt dita paga, jassia ço que alcun de nós sien
tenguts ê
altres e
Berenguer de Conches, ab carta pública segons que en aquella
[és] contengut, e demanà e requer a
València, que denantàs a fer venda de la dita alqueria del dit en
Bremond de Vich, la qual és apellada Binalesa.
Ensemblament comparech lo dit G. Cescala, corredor, e
dix que no atrobava en la dita alqueria ab totes ses
pertinències sinó tansolament
y donava e y prometia de donar N'Arnau de Vilardida,
draper. E axí com a més donant e prometent lo dit justícia
atorgà la dita venda de la dita alqueria ab totes ses
pertinències al dit A. de Vilardida per lo dit preu. E fo-li
manada fer carta pública de venda segons que se
segueix.
Comparech en P. de Conomines devant la justícia e dix e
protestà que com lo dit justícia aje lo dit P. de Conomines [...],
ço és que la condampnació de pena del quart en los dits mill
e
sols no
Isolina aja pres l'usufruit dels dits mill e
festa de Sent Johan, per tal lo dit en P. de Conomines
protestan de son dret suplic a vós dit justícia que la dita
condapnació no val ni deu valer per fur de València, com vós
ans de la dita festa e terme l'ayats condapnat. A la qual
condapnació yo no entén estar e apell-me adés de present de
la dita condapnació.
E si vós dit justícia voletz enantar contra mi e mos béns
per rahon de la dita condapnació ans del dia de la paga e
que
les quals yo hé franches en València, en la parròchia de Sent
Martí, les quals valen e deven valer los dits mill e
pus, en axí que puscats aqueles vendre, e del preu que us
paguets dels dits mill e
en cases d'en Barberà, però lo dit P. de Barberà diu que él és
aparellat de donar e que darà en l'usufruyt dels dits
aytant com altri y darà e que asegura [...] a coneguda de la
cort.
[Comparech] denant la justícia en P. Barber e proposà que
él ere obligat en pena del quart a
mora cativa sua, per nom Axona e demanà que la justícia,
per fer paga al dit creedor, que feés venda d'aquela segons
fur de València. En continent la justícia de volentat e de
consentiment e de fermament d'aquel, manà e féu córrer e
vendre segons fur de València per en Balaguer, corredor, la
dita sarraÿna a paga a fer al dit en G. de Tarragona dels ditz
[En] Vidal e n'Astruga, muler sua, liuraren e feeren corre
e vendre segons fur de València per G_o d'Agramont,
corredor,
conils e
peynora d'en Jacme Astorer, batejat, per
lo rendondello ten en peynora de la muler d'en Domingo de
Sarragossa per
e del guayn d'aquells. Ítem
tenia en peynora de la jermana de la muller d'en Costa, per
En P. de Vilamajor liurà e féu corre e vendre segons
fur de València per G. de [...], corredor, unes cuyrases. Ítem
capellina de ferre. Ítem
cuyrases són cubertes de fustani vermell. Les quals robes
tenia en peynora d'en A. Despratz, metge de sirorgia,
habitador de la Seu d'Urgell, [e] de les quals robes à carta ab
més peynores que
de
N[a]dal de Tamarit liurà e féu córer e vendre segons fur
de València per Do. de la Vaya, coredor,
singles e meyns d'estremps, la qual tenia em peyor[a] d'en
Berenguer de Vilarnau per
dits diners e de les mesions.
Denant vós en Sanxo Loarre, justícia de València, yo en
Samuel Vidal, procurador d'en Astruch Jacob Xixó, juheu de
Tortosa, protest e dich protestan en nom de la dita procuració
e en nom propri que com lo dit Astruch e yo així con a
procurador seu siam condempnatz a
Bino Guiando e a
sols de reyals de València sotz pena del quart ê
cort segons que en aquell és contengut, e
yo no ajam moble de què pagar puscham lo dit deute als ditz
creedors, em per amor d'açò asigne per nom de procuració
del dit Astruch e per lo meu nom propri aquells molins qui
són
Godalaviar, enaixí que
fur de València e del preu d'aquells exiran fasatz paga als
ditz creedors. Aquesta protesta fas a vós dit justícia per nom
del dit Astruch e per nom meu propri, ans del terme en lo
qual la dita paga se devia fer e ans del reeclam feyt del dit
deute, per tal cor segons lo privilegi del seynor rey la dita
protestació se pot fer e deu e per asò deman que la fasatz
metre ê
Loarre, justícia de València, e féu reeclam d'aquella
condempnació en què en Samuel Vidal, així com a procurador
d'en Astruch Sexó e per él n'Astruch Sexó eren condempnatz
en pena del quart en
micer Xappo e a micer Bino, salvu emperò que si la oferta
damunt dita que à feita lo dit en Samuel dels molins del dit
n'Astruch empatxaria per fur ni per privilegi lo reeclam de
la dita condempnació, que él no entén aver feit lo dit reeclam
[...] [contra] fur ne contra privilegi.
Comparech en Martí de Lavata denant en Sanxo Loarre,
justícia de València, e proposà que él ere condempnat en pena
del quart a na Dolça de Terol en
e que no avia béns mobles de què pogués pagar lo dit deute.
E per ço d'escusar lo quart ans del reeclam, oferí e mès en
poder del dit justícia
Xilvela, que fa cens a la orde de Calatrava
lo qual volia e queria que la justícia feés d'aquel pública
subastació e venda, segons fur de València, e del preu
d'aquel pagàs e satisfeés a la dita Dolça del dit deute seu.
Afronta d'una part ab la terra d'en Bryna e ab la viyna d'en
Pasqual Aguler e en la carrera pública.
de València, diu e demostra na Guillamona, muler d'en P.
d'Arències, que com lo dit P. d'Arències, marit seu, per rahon
d'alcuns deutes, los quals devia, fos condempnat sotz pena del
quart en lo libre de la cort, e per rahon de la dita condempnació
de pena de quart vós dit justícia vullatz fer exsecució contra lo
dit P. d'Arències, marit seu, e els béns d'aquells, ço és, que
vullatz vendre una viyna la qual és ê
aquella té a çens per en Ramon de Riu
Guillamona ha la meytat en la dita viyna e en totz los béns del
dit en P. d'Arències, marit seu, per rahon de fraternitat o
germania feita e celebrada entre ella e el dit marit seu en
temps de matrimoni.
Per la qual cosa la dita na Guillamona soplica a vós dit
justícia e requer ab suma instància que vós dit justícia no fasatz
venda de la dita viyna tro que la dita na Guillamona aja presa
e reebuda la meytat de la dita viyna en la qual ella ha e
haver deu la meytat, e la qual vol e demana que sia partida,
com asò deja ésser feit segons fur de València. Diu encara e
protesta que si la dita venda se fa, que
d'ela, e que
temps, car cosa de què és contrast no deu ésser venuda ni
alienada segons fur de València e rahon nat[ural].
— La justícia a instància e a demanda d'en Domingo de
Monçó e a paga a ell a fer de
pena del quart en Girardí, argenter, en lo libre de la cort de
València, manà e féu córer e vendre segons fur de València,
per en P_o de Sen Poll, corredor,
sobreaurades e a seynals de [...] e
sobraurats e la
d'àguilla, e los
trobava en los dits anels e meales sinó tan solament
mig, los quals hi donava e prometia de donar en Hisarn de
Monpesler. E axí com a més donant e prometent en aquels de
volentat del dit Girardí fo-li
— En Johan Martínez, primé capelà del seynor rey, féu
corre e vendre segons fur de València per Bonet, [corredor],
Bertholomeu de Corbera, a paga a él a fer de
Comparech en Gillem de Vich denant en Sanxo Loarre,
justícia de València, e proposà que com él sia obligat en pena
del quart en
com él no aga béns mobles on pogés pagar lo dit deute ans
del rereclam feit, assigna e met e liura en poder del dit
justícia que faça vendre del seu sient per fer paga al dit
creedor. E adés de present asigna a vendre unes cases sues,
casses e un ort que
camí de Sent Vicent e són tengudes a sens per en Ramonet de
Poblet. E que la justícia faça aquels vendre e córrer segons
fur de València, així con a él mils sie vist e conegut per fur e
a paga al dit creedor.
En Salamó Abinceÿt atorgà e regonech sí deure a
d'Esplugues
listada de Cen Dani[ç] que comprà e près a obs de na Thoda
Peris, muler que fo d'en Dalmau de Vilanova, los quals diners
li promès pagar entrò a la festa de Senta Maria d'agost
primera vinent, per los quals diners pagadors obligà
especialment e per títol de peynora li liurà
l'ornatici ligat d'argent e ab lo pan sobredaurat e ab la
correya enplat[e]nada d'argent e lo guarniment d'aquela ab
seynal del dit en Dalmau. Enaixí que si
deute pagar no aurà al dit A. en lo dit terme, atorga a aquel
licència e plen poder que del dit terme a enant pogués vendre
la dita espaa sens licència d'él ni de la cort demanada, loan e
atorgan qualque venda d'aquèn per él ne serà feita.
La justícia a instància e demanda d'en G. Mir, manà e féu
corre e vendre segons fur de València per P. de Senpoll, coredor,
una peça de bifa de Sen Danís listada ab listes menuderes ab lo
camp roig, per fer exsecució de
quart en la qual eren condempnatz en Marchès P., fill que fo
d'en P. Marchès, defunct, e en Bernat Poll e en Jacme Marchès
al dit G. Mir en mill sols de reyals e dels quals fo feit reeclam
de
quart d'aquells.
— En Berenguer Martorel manà e féu córrer e vendre
segons fur de València, per n'Uguet, corredor,
corredor, a paga a ssi a fer de
prestà e a paga a él a fer del dit deute.
— En Rodrigo Çedreles liurà e féu córrer e vendre segons fur
de València, per P. Paschual, corredor,
dintre, marcat de València, lo qual tenie en peynora d'en Jucef
Fayata e d'en Salamó Abimayna, compaynó seu, per
paga a ssi a fer del dit deute.
València, davant en Sanxo Loarre, justícia de València, dién e
proposan que com él sia obligat a
en
carnicer, en
dit en Bertran Seler devia pagar e donar en la festa de Sen
Johan en l'an de mil
ni reeclam sia feit per los ditz R. Lorenç ni per en Johan
Beneet, obliga davant vós justícia, per lo deute damunt dit,
unes cases que ha en la paròchia de Sen Nicholau, segons
que són afrontades de la una part ab les cases d'en Johan Gil
e de l'altra part ab A. Dezpuig. E açò demane segons fur.
Comparech en P. Porcel, procurador d'en P. d'Almiral,
absent, denant en Sanxo Loarre, justícia de València, e dix e
protestà [en] nom de la dita procuració, que com lo dit P.
d'Almiral sie obligat en pena del quart en
València a
guardar de pagar la pena del quart ans del dia del reeclam feit,
e com él no age béns mobles on pogés la dita quantitat de
diners, met e liura en poder de la justícia
d'Almiral que és en Roteros, prop los frares del Carme,
afronta ab l'ort d'en Bernat Çataula e ab les adoberies d'en
P. Català e en la carrera pública, e que la justícia faça aquel
córrer e vendre, segons lo privilegi e fur de València, per
fer [paga] al dit creedor o així com a él mils sia vist e conegut.
[La] [j]ustícia per fer excecució d'una condempnació de
pena del quart, en la qual condempnació és en pena del quart
e feit reeclam [en] Berenguer Saroca, manà e féu corre e
vendre segons fur de València per G. Sescala, corredor,
de viyna en terme de Riugròs, qui és apellat en altra manera
d'Algerós.
[...] liurà e féu corre e vendre segons fur de València, per en
Nadal, corredor, una alquella ab listes vermeles e negres [...]
enmig, la qual té en peynora d'en Sulemà Abinceÿt, juheu,
per
[...] de Jacha liurà e féu corre e vendre segons fur de
València, per en Bernat, corredor, una correga e bossa de
obra de [...], la correga cayrelada ab seda e ab aur e la bosa
flocada per los costats, la qual té en peynora d'en Ramon de
Camp per
[...] Mir liurà e féu córer e vendre segons fur de València,
per en Pero Figuera, corredor,
del dit deute e de les mesions.
Comparech en Paschual Lòpiç denant la justícia e proposà
denant ell que com él en Paschual Lòpiç si[a] obligat [en] pena
del quart a
del seynor rey, en duo míllia e
pagar
escusar lo quart, ofer e liure a vendre
de les quals [són]
vert e l'altra morada e l'altra vermella, e del preu que
d'aqueles heixirà vull que sia [feita] [paga] e satisfacció al dit
creedor seu. E adés de present desisch-me
poder d'en G. [...] corredor, que aquelles córrega [...].
E en defaliment dels ditz draps si no bastaven del preu que
d'aquels [...] a satisfacció a fer dels ditz
de pèll vermell, la qual vol que córrega [segons] fur de València
a satisfacció a fer del dit deute.
Any 1284
carnicer, davant en Sanxo Loarre, justícia de València, e protestà
e propossà que con él sia obligat e condempnat ab en P.
Galart, cascun per lo tot sotz pena del quart ê
cort de València, a
Sen Matheu no aga neguns béns movens de què puscha pagar
e satisffer al dit juheu lo dit deute, tot o partida d'aquell,
per estalviar de pagar lo quart ofer a la justícia e liura e
presenta unes cases les quals ha en la parròchia de Senta
Catalina, en la carrera de l'Almodí Veyl, les quals se tenen
sots seynoria del seynor rey, a sens de
aquelles voll que sien venudes per fur de València per la
cort a fer paga al dit juheu per lo dit deute.
Et en continent lo dit G. de Sen Matheu donà e liurà a
vendre per Bernat Badoç, corredor, les damunt dites cases
per fer paga del dit deute.
La justícia a instància e demanda d'en G. Fort e a paga a
ell a fer de
d'aquells li és condempnat en pena del quart, e feit per ell
reeclam a fer paga [...] d'él e quart d'aquells, manà e féu
córrer e vendre per Bertó Nadal, corredor,
ab sa exàrcia e
l'Albufera.
La justícia a instància e demanda d'en Jacme de Soler e
per fer exsecució de pena del quart e del reeclam d'aquella,
ço és saber, de
Montfalcó e sa muller ensemps ab d'altres e cascun d'éls per
lo tot [foren] condempnats al dit Jacme de Soler e a
de Soler, frare seu, segons que ê
és contengut, manà e féu córrer e vendre segons fur de
València per en Ffolchet, corredor, aquell obrador ab ses
algorfes, lo qual lo dit Berenguer e la dita muller sua àn e
haver deven en la parròchia de Senta Caterina, sots seynoria
del seynor rey e a cens de
l'esgleya de senta Caterina de
Bernat [...] e los obradors qui foren d'en Alfaquim Peschador
e en carrera pública.
Denant vós sènyer en Sanxo Loarre, justícia de València,
demostre yo P. Ferrer, pelicer, que com yo no vulla sustenir
carga de reeclam dels deutes que yo deg a alcuns creedors
per los quals deutes són condempnat sotz pena del quart ê
libre de la cort de València, segons que en aquell libre és
contengut, per fer paga dels dits deutes als ditz creedors
abans del reeclam feit, opòs e present a vós adés de present
totz los béns així seens com movens, los quals hé e haver deg
en la ciutat de València e en qualque altre logar, enaixí que
per vós dit justícia sien venutz e feites pagues als ditz
creedors segons que vós conexeretz ésser faedor. E asò dic e
prot[e]st a conservació del dret que hé e haver deg de no
jogar quart, yo abans opposan e presentan mos béns per fer
paga dels ditz deutes abans de reeclam fet, e que
mi en re no
primerament unes cases qui són en la parròchia de Sent Martí
e són tengudes a sens de
en les dites cases, e
Andarella, qui són tengudes a sens de
hereus d'en G.
—
de València, na Hisabeu, muller que fo d'en R. Dalmau, e dix
protestan que com ella aja entès que la justícia faça vendre e
subastar unes cases d'en Fferrer, pelicer, les quals són en la
parròchia de Sent Martí, a instància e a demanda d'alcuns
creedors del dit en P. Fferrer, com tots los béns del dit en P.
Fferrer sien a ella esp[ecia]lment obligatz en
reyals de València, per rahon de comanda que
Fferrer de la dita na Hisabeu ac, e veé bé ab carta pública
segons que en aquella plenerament és contengut, on demana
la dita na Isabeu e requer a vós dit justícia que fasats çesar
la dita venda entrò que la dita na Hisabeu sia satisfeita e
pagada dels béns del dit P. Fferrer dels dits
dita comanda, e mayorment com ela sia primera en temps e
milor en dret que nenguns altres credors del dit P. Fferrer.
Afronten les dites cases ab les cases de na Blancla Fort e
ab les cases d'en P. de Lagostera e ab les cases d'en Caver e
en la carrera pública.
en Sanxo Loarre, justícia de València, e protestan proposà
denant ell que per rahon de la condempnació de pena de quart
en la qual és condempnat en lo libre de la cort de València el
dit en Berenguer a
en aquella condempnació és contengut, lo dit justícia no
devia ni deu proçehir ni enantar contra ell, faén exsecució
per rahon de la dita condempnació contra ell o contra sos
béns, per so cor lo dit Berenguer de Monfalcó és aparellat de
mostrar e provar en son loch e en son temps que la dita
condempnació no deu ni pot noure a ell per so cor no fo feita
segons que fer se dech, ço és, que no fo feita ladoncs denant
la justícia ni son loch tinent, majorment com ell aja donada
fiança de dret en poder del dit justícia per la dita rahó e dins
lo temps donat e assignat a ell a comtar e a provar.
Ítem protestan dix e proposà denant lo dit testimoni con
lo dit justícia agués asignat al dit Berenguer temps
peremptòriament dins lo qual agués comtat denant los
comtadors, los quals foren asignatz per lo dit justícia a oyr
compte del dit Berenguer de Monfalcó, de les pagues les
quals per rahon de la dita comanda el dit en Berenguer de
Monfalcó avie feites a
Jacme e Ponç de Soller, ni a ells e de les mesions les quals
avie feites per rahó de la dita comanda negoscian, que ell ha
retut compte als ditz Jacme e Ponç denant los comtadors de
les pagues, les quals féu al dit Ramon de Cardona e a éls de
la dita comanda, e és estat aparellat dins lo temps a ell asignat
de re[ebre] compte de les mesions e no és romàs per colpa e
per malícia dels ditz Jacme e Ponç qui el dit compte no
volgren reebre. E encara per so cor los compradors no
volgren oyr lo dit compte, jasia ço que moltes vegades ne
sien estatz amonestatz e citats per lo dit [justícia] a instància
del dit Berenguer.
Encara diu e proposa protestan lo dit Berenguer que con
lo dit justícia aja asignat temps peremp[tori] dins lo qual lo
dit Berenguer de Monfalcó agués provades alcunes pagues
les quals lo dit Berenguer afermà e deÿa que avia [...] al dit
Ramon de Cardona e a ells per rahon de la dita comanda, les
qual pagues heren estades negades per lo dit Jacme del Soller,
que
de donar testimoni e per ell no ha cessat, e si per neguna
ma[nera] és estat que
plenerament còpia de testimonis segons que entenia fer, que
no és romàs per colpa [ni] per necligència ni disídia d'él,
mas per so car en Berenguer Ricart, assessor del dit justícia
qui devia reebre ells [dits] dels testimonis e
asignat qui reebia els dits dels testimonis són estatz tota
hora dins lo dit temps asignat a ell negociosos e ocupatz
per molts e diverses
Núm. sèrie: 5. Any 1287
— E dix la dita na Maria, dix que lo dit o testimoni del dit
en Johan no contenia en sí veritat sinó en aitant con dehia
[que] avia tocat a la porta. Mas diu ela, na Maria, que com
ela dormís e lo dit Johan tocàs a la porta quan lo foch se tenia
a les cases del dit en Pere Venrreyl, ela, na Maria, obrí a
aquel les portes. Les altres coses posades en la deposició del
dit testimoni neguà ésser veres.
E encara la justícia demanà a la dita na Maria si volia
[r]en dir ni posar per manera de exepció contra la persona
del dit Johan per rahon de viltats d'aquel, si alcunes ne sabia;
e dix que no, que ela per bon hom e per prohom lo tenia e no
sabia en aquel alcuna viltat, ni avia enemistat ab él, sinó
aitant que el dit vespre quan lo dit foch se tenia a les dites
cases e lo dit Johan tocava a la sua porta d'ela, na Maria, per
felonia que avi[a] com no li obria la porta per paor que avia
que les sues cases no es cremasen, cridà e dix moltes vegades
contra ela "bagassa merdosa" [...] la porta; no creu enperò
que per aquesta rahon li dega voler mal.
E la justícia, haüda deliberació e consel de savis e dels
jurats e dels prohòmens dels oficis e d'arts e mesters e
d'altres prohòmens concelers de la ciutat, com fossen a él
certes tals e tantes presumpcions e tans [...] que segons fur
de València aporten la dita na Maria en turments, per so
inquirén veritat del dit crim posà e fé[u] posar en turment
a la dita na Maria, per tal que per confesió d'aquela mils e pus
conplidament pusca ésser trobada veritat del dit crim. Et
estada en lo turment e avallada d'aquel fo demanada sobre
les coses posades en la denunciació e neguà aqueles ésser
veres.
Encara la justícia altra vegada inquirén veritat del dit
crim posà e féu posar en turment la dita na Maria e [...] en
aquel fo demanada sobre les coses posades en la denunciació
e neguà aqueles ésser veres.
savis e dels jurats e dels prohomes e [...] de la ciutat, inquirén
veritat del dit crim posà altra vegada en turment la dita na
Maria; e estada ê
sobre les coses posades en la denunciació, e neguà aqueles ésser
veres. Encara altra vegada la justícia posà e féu posar la dita
na Maria ê
On nós, en Thomàs Fabre, justícia de València,
vista la dita denunciació e les confesions feites per la [dita]
na Maria [d]' [Esta]dela e vists los dits dels testimonis en la
dita denunciació conteng[uts], haüt consel de savis e dels
jurats e dels prohòmens concelers dels hofficis, arts e mesters
e d'altres hòmens conce[ler]s de la c[iu]ta[t], Déus avent
denant nostres huyls e cetera, com a nós no pusca ésser cert
bastantment per testimoni ni per altra manera de prova[r]
que
colpables ni ayen mès foch [ni] donat consel o obra o ajuda al
dit foch a metre dins a les dites cases del dit Pere Venrreyl,
denunciador, segons que posat és, per ço la dita na Maria
d'Estadella de la dita denunciació e de les coses posades en
aquela sentencialment absolvem,
pronuncians aquels no ésser colpables en res del dit crim,
jasia ço que inquirén veritat del dit crim degudament e
complida sia estada turmentada la dita na Maria. Donada
sentència presents les parts.
Sobreceem de present a pronunciar en aquesta sentència contra lo dit G_o e retenim a nós [que] en son loch e en son
temps hi puscam denantar en so que serà faedor.
Donada sentència presents les parts.
De la qual sentència en continent, ab viva veu, lo dit Pere
Venrreyl, denunciador, s'apelà al seynor rey. E la justícia dix a
aquel que la dita apelació no li reebia com él no fos part en aquest
pleit, ans agués jaquida la denunciació e inquisició a son offici.
E enaprés absolvé e deliurà de la presó la dita na Maria e son fil.
Denant vós en Thomàs Fabre, justícia de València,
denunciu yo na Ermesén, muller que fo d'en Maymó de
Benicalàpet, ab clamosa insinuació e fama pública de molts
denant anan, que Guillemó Ricard, fill d'en Ricart Ferrer, e
Guillemó Martí, fill d'en G. Martí, ab plega feita d'hòmens e
ab armes vedades, ven[g]ren de nit [e]l dimercres, aprés la
festa de Senta Maria Macdalena, a l'alqueria de la dita
Ermesén, que és prop Benicalàpet, e fon àvolment [...] dins
la casa de la dita Ermesén; e d'aquèn ladronívolment
tragueren e ab s[í] se
unes tovales e
moltes e una lansa. E encara tragueren de la dita casa e ab sí
se
nom Guillamona, ab un fill de la dita Guillamona, la qual
batiada e fill encara tenen.
On deman que vós, sèyner justícia, per vostre ofici fasats
inquisició contra los dits denunciats e contra aquels altres
qui atrobarets éser colpables del dit crim e malefici e
trenchament d'alberch, la qual feita e sabuda la veritat del
dit crim e malefici, puniscats aquells segons fur de València,
per ço que tan gran malefici no romange sens pena.
E en continent la dita na Ermesén lexà e comanà la dita
denunciació a prosegui[r] a ofici de vós dit justícia. Ítem
demana e requer la dita na Ermesén que vós sèyner la fasats
asegurar a ela e a sa filla e a tot son alberch dels sobre dits,
com ela
D[e]nant vós, sèyner en Thomàs Fabre, justícia de
València, propòs claman, jo, en Domingo de Fraga, contra en
Bernat Martí, batiat ortolà, que
passat, de nuyt escura, vench al meu ort, lo qual hé ê
d'Algerós, e violentment e amagada entrà dins lo dit ort e
fé[u] aquí talla, ço és que talà una figuera verdal ab coltell,
la qual cosa no volgra per
abaté moltes nous de
On deman sèyner, que vós, del damunt dit feit,
enserquetz e façats enserchar veritat, e que condempnets
aquell en les penes [que] són establides ê
car aitals maleficis no deven romanir sens pena. E assò deman
ab les messions del pleit e
Jo, en Jacme Sorray, notari de València, ab clamosa
insinuació e fama pública de moltz denant anan e denunciu a
vós, [s]éyner en Thomàs Fabre, justícia de València, que
Johan d'Ortó, batiat, e Rodrigo, fill seu, ensemps ab d'altres
lo nom dels quals no sab, ladronívolment e enganosa e no
deguda, aquest divendres primer passat, en la nuyt del dit
dia, vengren a les viynes les quals yo, en Jacme, é en lo
terme d'Altell, en la Orta de València. E com foren en les
dites viynes, los ditz denunciatz ab d'altres qui ab ells eren,
taylaren les dites viynes e arbres, ço és, figueres que eren
en les dites viynes, ab destrals e ab costallers, e puyaren
[e]n los ceps e ab los peus esquexaren e trencharen e talaren
en les dites viynes
enaprés coliren, falçament e ladronívol, en les dites viynes
un quintar de venema o plus, la qual ab sí se
prengueren; e ladronívolment [a]b sí se
quantitat dels ceps e de les rabaces dels ceps, los quals avien
talats e taylats. E en lo disapte següent, en hora de mig dia,
lo dit [...] de les dites rabaçes, per ell e per lo dit fill seu e
per los altres qui ab éls eren trenchades e tayllades, féu un
feix, lo qual p[ort]à a vendre en la ciutat de València.
Ítem denunciu que aquells falsament e no deguda talaren e
taylaren en un camp, lo qual lo dit Jacme ha ê
arbres de malgraners. E enaprés, com talats e trengats los
agren, falsament e ladronívol la leyna la qual fo dels dits
malgraners ab sí se
meteren e posaren.
Ítem denunci[u] que aquells ab altres ensemps falsament
e ladronívol emblaren e ab sí se
most, en la qual podia aver una portadora, la qual most
tragueren d'una pastera de les viynes del dit Jacme.
Ítem denunciu que los dits Johan e Rodrigo ab d'altres cascun
[...] en temps de venemes, van de nuyt per les viynes del terme,
e per altres térmens e prenen e roben e enblen venema de la qual
fan vi; e prenen e cuyllen fruyta dels arbres del dit terme, la qual
fruyta e venema ladronívolment ab sí se
On deman que vós, sèyner justícia, per vostre offici façats
inquisició contra los dits denunciats e contra aquells los quals
trob[are]ts colpables dels [di]ts crims; la qual feita e sabuda la
veritat dels dits crims, punis[c]ats aquells segons fur de
València, e que c[on]dempnetz aquells en pen[a] [de]guda
segons fur. E si fur no y basta, a coneguda de la cort e dels
prohòmens de la ciutat e dels conçeyllers d'aquela ciutat.
Et en continent lo dit en [Jacme] [So]rray lexà e [c]omanà la
dita inquisició a offici del dit justícia. Retengut, emperò, que
yo puscha a vós, justícia, i[ns]truir dels dits crims, e de
nomenar [...] vos los quals sab en els dits crims.
E la justícia inquirén veritat del dit crim atorguà [còpia]
de la dita denunciació al dit denunciat e reebé confesió
d'aquel segons que se
Johan d'Ortó jurà en sa confesió meis de turment,
e fo demanat sobre cascun e sengles capít[ol]s posats e
contenguts en la dita denunciació, paraula a paraula
singularment, e neguà aquels capítols ésser veres, e tot ço
que en la dita denunciació és contengut.
Fo demanat d'on avia aüts aquels ceps de viyna ab rama
que aportava disapte primer passat ab los quals fo atrobat, e
dix que de la sua viyna los avia preses, per ço com no valien
res, e ven-los per
comprà carabaces, la qual cosa és aparelat demostrar e
provar.
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
clamant proposa na Andreva, muller que fo d'en A. Claver,
carnicer, contra na Guillemona, muller que fo d'en Bonanat
Fuster, posant contra aquella que, a tort e sens raó e
injuriosament e públicament denant molts, dix e apellà contra
[aque]lla "bagassa òrrea, putana, [...] infants", e aquestes
injúries li dix de
On demana la dita na Andreva que la dita na Guillemona li
sia sentencialment condempnada per les dites injúries a ssi dites
segons fur de València. E si fur no y basta, a coneguda de la
cort e dels prohòmens. E açò deman ab les messions del pleit
e
Jo en G. de Monsó, ab clamosa insinuació e fama pública
de moltz denant anan, denunciu a vós sèyner en Thomàs
Fabre, justícia de València, que Johan d'Ortó, lo qual vós
tenits pres, e lo qual avie nom Hubaquer en temps que ere
moro, a tort e sens raó, acordadament ensemps ab Alí, frare
seu defunct, lo qual avie nom com morí Domingo, mataren
Pericó, missatge lur, en les cases de la alqueria que fo d'en
G. de Sent [M...], ê
Ítem denunciu a vós dit justícia que
Rodriguello, fill seu, falsament e ladronívol van de nuyt e
de dia per les viynes del terme d'Altell e tayllen arbres e
ceps de viynes e enblen plexels de les viynes del dit terme.
On demane que vós justícia façats inquisició contra los
dits denunciats, la qual feyta e sabuda la veritat dels dits
crims, punischats aquells segons fur, e si fur no y basta a
coneguda de prohòmens.
E de mantinent lo dit denunciador lexà la dita inquisició a
ofici de jutge; retengut que puscha instruyr vós dit justícia
a saber veritat dels dits crims e de nomenar los testimonis
que sab en los dits maleficis.
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
propòs claman jo Bonanat de Rocha Bruna contra Berthomeu
d'Alcover, posan contra aquel que [...] violentment e per
força, a tort e sens rahó, entrà dins casa mia ab armes
vedades, volent a mi alciure; e agra a mi mort o nafrat si
vedat no li fos o yo no me
On deman que per vós dit justícia lo dit Berthomeu
me sia per sentència condempnat per la dita força e violènçia
e trencament d'alberch a mi feyt segons fur de València. E
açò deman ab les mesions e
Jo en Veyà de Montagut, peler, ab clamosa insinuació e
fama públicha de molts denant anan, denunciu a vós sèyner
en Thomàs Fabre, justícia de València, que Francesch, lo qual
vós tenits pres, digous primer pasat [la]dronívolment e
enganosa enblà del [meu] obrador de peleria
lombardesch morat nou, lo qual yo avia e tenia axí com a
meu. E en lo dia de huy present del dit loch
ab la qual fo atrobat e pres. E encara emblà a
capa de bifa e a son ús d'altres e diverses furts.
On, com aitals crims e maleficis no deyen romanir meyns
de pena deman per ço[...].
Ítem denunciu yo en Pere Andreu a vós sèyner justícia
que
del obrador meu
De la qual denunciació fo donada e atorgada còpia al dit
denunciat e la justícia reebé confeció d'aquel segons que se
seguex.
Francesch jurà en sa confeció meyns de turment, e fo
demanat sobre totes les coses posades en la denunciació e
atorgà que lo digous abans que él fos pres, ladronívolment él
en Francesch, emblà e ab sí se
de Montagut, qui és en la peleria,
morat. Encara dix e atorgà que en lo dia en lo qual fo
pres, ladronívolment emblà e ab sí se
dit en Veyà, denunciador,
atrobat e pres.
Sobre totes les altres coses posades fo demanat e negà
aquelles ésser veres.
Con nós, en Thomàs Fabre, justícia de València, vistes e
com a nós sia cert bastantment per confesió del dit denunciat que
él féu los dits
temps, aüt esguardament sobre la qualitat e quantitat dels
dits furts, per ço lo dit Francesch, denunciat, en perdre lo
peu dret axí que li sia tallat en exech sentencialment aquel
condepnam. Donada sentència present lo dit Francesch.
Jo en Salvador Jacme, fil que fuy d'en P. Jacme, ab clamosa
insinuació e fama pública de molts de[nant] [anan], denunciu a
vós, sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València, que Bernat
Mogulí e R. Mogulí, frare s[eu], a tort e sens rahon e ab acordada
pensa, sens alcun cas de barayla, no degudament, requeriren e
encalsaren al dit P. Jacme, pare meu, qui laurava dins lo seu
camp prop la heretat o alqueria que fo d'en Bernat
Çapla[na] en la Orta de València, ab lances e ab ascones, ab
les quals armes lo nafraren de
quals nafres lo dit en P. Jacme en continent morí. E enaprés
los dits denunciats en continent feita la dita mort per aquels,
fogiren ab les dites armes sangonoses, ab les quals fugens
foren atrobats que se
són-se absentats de la ciutat de València per la qual cosa
són presumits colpables del dit crim.
On, com aital crim e malefici, acordadament feit, no deya
romanir meis de pena, deman per ço e requir a hoffici de vós
damunt dit justícia, que fassats inquisició contra los dits
denunciats, per rahon de la dita mort acordadament feita. La
qual feita e trobada veritat, denantets contra aquels e condamnets
e puniscats aquels segons fur de València. E açò de[man] ab
les mesions del pleit feites e a fer.
E pres sagrament de calúmpnia del dit denunciador
perseverà en la dita denunciació.
E aquest dia metex foren citats los dits denunciats a casa
lur en Ruçafa, on [av]ien acostumat d'estar e de tornar, per
Ramon, saig de la cort, que vinguessen respondre e enantar
e dret fermar a la dita denunciació, e no foren atrobats ni
vingueren ni comparegueren.
loch e a la dita rahon per aquel saig metex, terçament e
peremtòria, e no foren atrobats ni vingueren ni
comparegueren.
E enaprés foren bandegats los dits denunciats per
segons fur de València, dins los quals no vingueren, ni
comparegueren respondre, ni dret fermar a la dita denunciació.
[...]
proposà que com los dits denunciats sien estats citats e
bandegats segons fur de València, e no sien venguts ni
compareguts respondre e enantar e dret fermar a la dita
denunciació e axí segons fur de València, sien haüts per
vensuts e confesses del dit crim en la dita denunciació
contengut. Demana per ço e requir a hoffici del dit justícia
que denantets a sentència diffinitiva a donar en lo dit pleit
segons fur.
E la justícia, haüda deliberació e concell de savis e dels jurats
e dels prohòmens dels hofficis, arts e mesters e d'altres
prohòmens conselers de la ciutat, denantà a sentència
diffinitiva contra los dits denunciats segons que se
On nós, en Thomàs Fabre, justícia de València, vistes e
cetera, haüt consel de savis e dels jurats e dels prohòm[en]s
dels officis, arts e mesters e d'altres prohòmens concelers
de la ciutat, Déus avén denant nostres h[u]yls et
a nós sia cert que
frares denunciats, sien estat citats
peremptòriament bandegats per
València, dins los quals no vingueren ni comparegueren
respondre e [denan]tar e dret fermar a la dita denunciació e
axí segons fur de València, sien haüts per vensuts e per
confeses del dit crim en la dita denunciació contengut, e que
acordadament que éls àn mort lo dit en Pere Jacme, segons
que en la dita denunciació és contengut [...] los dits Bernat
Mogulí e Ramon Mogulí, en absència e contumàcia d'aquels
en
València. [...] que si la seynoria los [p]ot pendre que sien
abdosos pe[ng]ats [...], que estien a rrech dels [p]aren[ts] del
mort [...].
Jo en Pere Maçó, ciutadan de València, ab clamosa
insinuació e fama pública de molts, denant anan, denunciu a
vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València, que Çaet
Oratzalé de Quart e na Johana d'en Barçaló, bateyada, contra
fur e seyn natural [...] donaren conçel e ajuda a Maymó, moro
forner de mi dit en Pere Maçó, lo qual Maymó per la [...] dels
dits Çat e bateyada se n'és fuyt divendres maytí primer
pasat ans de cort parada, ab conçel e ab obra e ajuda dels
dits Çayt e de la dita bateyada.
[On], com aital malefici e crim no deya romanir meyns de
pena, requir e deman yo dit P. Maçó que del dit malefici [...] per
los dits Çayts e bateyada encerquets la veritat e enquirats, la
qual atrobada que puniscats los dits Çayt e bateyada segons
fur de València, e si fur no y basta a coneguda dels pròmens,
per tal que tan greu e ta
sens pena e que sia eximpli als altres que aytals maleficis o
crims volguesen o volrran asagar.
E en continent lex [...] jo dit en P. Maçó la dita denunciació
e la inquisició a hofici vostre de vós justícia damunt dit e aquela
desempar a ofici vostre. [...] retengut a mi instrucció que
puscha instruyr a vós justícia damunt dit sobre les damunt
dites coses.
E la justícia inquirén veritat del dit crim, près lo dit moro
e reebé confeció d'aquel segons que se
Sayt Huartzalé, moro de Quart, jurà a sa lig e fo demanat
sobre les coses posades en la denunciació e negà aquelles
ésser veres.
Fo demanat si donà obra ni conçel ni ajuda en la fuyta del
dit Maymó, forner del dit en P. Maçó, e dix que no. Fo demanat
si sab ni creu ni ha oÿt dir qui aya donat conçel ni obra ni
ajuda a la fuyta del dit moro catiu ni a emblar aquel, e dix
que no. Fo demanat on jagué digous a vespre primer pasat e
dix que en casa sua a Quart jagué tota la nit tro al divendres
[...],
Fo demanat si
e dix que hoc, prop d'ora de vespres, poch abans o aprés, ab
Dalmau. Fo demanat què
fornila, e dix que menà los àsens a casa d'en Berenguer Dalmau
e lexà
vin de la companya e begé més de
a la taverna d'en Tamarit, e begé aquí de vin de
dinarada o
del dit en Berenguer Dalmau, e près los dits àsens e anà-se
ves Quart. E quan fo prop Misllata perdé los àsens, per ço
com él era enbriach, e [no] sab què
él metex on s'anava ni hon fo.
Fo demanat on fo pres, e dix al ssars sobre la céquia de
Quart. Fo demanat si en la nit [de] divendres [...] primer
pasat entrà él en Quart e dix que no ssab, que enbriach ere. Fo
demanat si fogia ladonchs quan lo prengueren e dix que no.
Fo demanat si digous primer pasat fo él ab lo dit moro
catiu d'en P. Maçó ni mengà ab aquel en alcun loch, e dix
que no. Fo demanat si avia privat lo dit moro e dix que no,
sinó axí con lo
aquel ê
Fo demanat si sab él on són ara los dits àsens ni què
feren ladonchs quan los perdé, e dix que no. Fo demanat si
ladonchs quan fo pres venia de Torent e dix que n'ó sab,
que enbriach ere.
Jo, en Ramon Sanç, perpunter, ab clamosa insinuació e
fama pública de molts, denant anan denunciu a vós sèyner
en Thomàs Fabre, justícia de la ciutat de València, que G_o
Rolff e Jacme, fil d'en Pere Perpunter, abdosos ensems per
[...] e per encarregament e auctoritat o manament e per
consel e obra e ajuda del dit en Pere Perpunter, [a] [tort] e
senes rahon e ab acordada pensa, asaltegaren ab armes, so
és ab lances a ab ascones, a mi damunt dit en Ramon Sanç,
divenres primer passat, en lo camín públich per lo qual va
hom a Murvedre, so és saber, ê
camí del seynnor rei. E ab les dites armes requeriren e
encalçaren a mi e nafraren-me de
quals estech en peril de mort, e agueren-me mort si no
fogís ab
nafraren en lo dit asaltegament e encalç al dit rocí meu de
nafres.
On, com aital crim e malefici e esvahiment e trencament
de camí no dega romanir meis de pena, deman per ço e requir
a hoffici de vós damunt dit justícia, que façats inquisició
contra los dits denunciats per rahon dels dits crims e contra
los consentidors e ajudadors del dit [...], la qual feita e
trobada veritat enantets contra aquels e comdampnets e
puniscats aquels segons fur de València. E si fur [no] [y] basta,
a coneguda de la cort e dels prohòmens. E adés de present
desisc-me de la dita denunciació a proseg[uir] e leix e coman
aquela a offici de vós damunt dit justícia; protest, emperò,
mi ésser aparelat de instruir a vós damunt dit justícia, del
noms dels testimonis per los quals podets inquirir e atrobar
veritat dels dits crims.
E aquest dia meteix foren citats los dits denunciats a casa
lur per Salvador, saig, que vinguessen respondre, enantar e dret
fermar a la dita denunciació. E lo dit en Pere Perpunter fo
atrobat e vench a la cort e fermà de dret e demanà translat de
la dita denunciació, lo qual li fo atorgat e donat. E los altres
ja dits denunciats no foren atrobats, ni vingueren ni
comparegueren éls ni hom per éls.
casa lur e là on abiten e àn acostumat d'estar, per aquel saig
metex e a la dita rahon. E lo dit Pere Perpunter denantà
segons que se
atrobats, ni vingueren ni comparegueren éls ni hom per
éls.
En Pere Perpunter jurà en sa confessió meis de turment e
fo demanat sobre les coses posades en la denunciació e neguà
aqueles ésser veres. Fo demanat si él donà obra ni conseyl ni
ajuda al dit crim e malefici a fer e dix que no.
d'en P. Per[punter] [a] [casa] lur, on estaven e avien acostumat
d'estar, per aquel saig metex, terçament e peremptòria, e no
foren atrobats ni vingueren ni comparegueren.
ésser aparelat denantar en lo dit pleit, e demanà que fos feit
sagrament de calúmpnia per lo dit en Ramon Sanç sobre la
dita denunciació e denantar en aquela. E a instància del dit
en Pere Perpunter fo citat lo dit en Ramon Sanç que vingués
denantar en lo dit pleit, e fo atrobat e dix que a
avia tramès a diners que li devia e denantaria-hi.
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
proposa [claman] en Ramon Sanç, perpunter, contra en Jacme,
fil d'en Pere Perpunter, e Bernat Bertran de Gandesa, qui
ladoncs estava e habitava en València, [que] [a] [tort] [e] s[e]nes
rahon e ab acordada pensa requeriren al dit Ramon Sanç ben
à
quals o
de Malcuynat o carneceria de València, e ab les dites armes
nafraren aquel en Ramon de
nafres fo en peril de mort, e portà a sanar per molt de temps e
sofrí de dan e d'interésser seu per ocasió de les dites nafres,
en aitant com triguà a guarir, de
quals nafres feites, en continent los dits demanats ladoncs
s'absentaren e
On demane aquels a ssi ésser condampnats per aquestes
nafres segons fur de València. E açò deman ab les
mesions feites e a fer ê
E aquest dia metex foren citats lo dit
Jacme [a] [casa] de son pare, e el dit Bernat Bertran a casa de na
Revella, on avia acostumat de tornar e d'estar, per [Salv]ador
saig que vinguessen respondre e enantar e dret fermar a la dita
demanda, e no foren atrobats ni vingueren [ni] [compareguer]en
éls ni hom per éls.
dits lochs e a la dita rahon per aquel saig metex e no foren
atrobats ni vingueren ni conparegueren éls ni hom per éls.
saig metex terçament e peremptòria e als dits lochs e no foren
trobats ni vingueren ni conparegueren éls ni hom per éls.
e dix si ésser apareyllat d'estar a dret e de fer dret sobre la dita
demand[a] a la qual cosa obliga sí e sos béns. E a mayor
fermetat donà fermança de dret a fer sobre la dita e a la cosa jutgada a pagar [...] en March de Caldes,
hi obliga.
En aquest dia metex conparech lo dit Bernat Bertran e establí
son procurador a tot lo pleyt e a sentència oyr en Salvador de
Manresa, notari de València.
sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València. Requer ab
instància Ramon, perpunter, que vós enantets sobre les dites
demandes fetes per ell denant vós, enaxí que
hó les dites injúries no romangen sens pena, atendens e
considerans la qualitat dels dits crims e la invasió feta contra
lo dit Ramon Sanç, enaxí que les dites injúries sien punides
segons fur de València. E requer que
los quals ha feita sa demanda faç[a]ts fermar d'estar a dret,
segons furs de València; e si fermar no volen, que enantets
contra ells segons que
manen.
E requer ab gran instància que tots aquells contra los quals
ha fetes denant vós demandes per rahó d'injúries e de
na[f]res [...]
Jo, en Domingo Terrer, ab clamosa insinuació e fama
pública de molts denant anan, denunciu a vós sèyner en
Thomàs Fabre justícia de València, que Jacme d'Alcalà qui
[en] [altra] [manera] és apelat Jacme Gil e lo qual vós te[nit]s
pres, [a] [tor]t e senes raó e injuriosament trenchan e esvaén
lo camí públich del seynor rey, ensemps ab d'altres
compaynons seus, prengueren mi e
eren prop Los Girmanells e ligaren-nos les mans derrere e
açotaren-nos, e enaprés soltaren-nos e tolgueren-nos e ab sí
se
compaynons meus.
On, com aital crim e malefici e trenchamén e esvaÿment de
camí no deje romanir sens pena, deman per ço e requir a vós dit
justícia que per vostre offici façats inquisició contra lo dit
Jacme e contra tots altres qui del dit crim e malefici trobarets
colpables, la qual feita e trobada veritat denantets contra aquell
[...] segons fur de València. E adés de present desisch-me de la
dita denunciació a proseguir e lex e coman aquella a offici vostre.
E la justícia inquirén veritat del dit crim reebé confesió del
dit denunciat segons que se
Jacme d'Alcalà, qui en altra manera és apelat Jacme Gil,
jurà en sa confesió meis de turment e fo demanat sobre totes
les coses posades en la denunciació e neguà aqueles ésser
veres.
Fo demanat él si donà obra ni consel ni ajuda ê
e ma[lefici] a fer e dix que no. Et enaprés lo dit justícia,
inquirén veritat del dit crim per son offici, denantà a recepció
de testimoni contra Jacme Gil segons que se
intenció de la adversa part e a conservació de son dret ans
de publica[ció] [de] [testimonis] [...]. [lo] dit testimoni diu
[...] excepció en Jacme Gill que
en fer la dita inquisició contra ell, per ço [com] en Jacme ê
temps, hora e esta[...] e quaix que la dita violència e
trencament de camins fo feyta, él en Jacme era en l'alqueria
de Torres Torres e c[e]ssà del dit loch exir per tot aquell dia
e pasat, sens perjudici que ver fos, com que no creu
que él, en Jacme, fos estat al dit esvaÿment
e trenchament de camins, com no creu no li nourie ni noure li
porie, per ço [com] [en] aquell temps hó quaix en aquel era
guerra plana entre la cavaleria de Aragó e el Regne de
València, e si fo feyt lo dit crim, fo feyt entre enemics
cap[it]als e en guerra plana segons que dit és. Per què
demana si [...] de la dita denunciació e de les coses en aquella
contengudes. A les quals coses emperò, demana lo dit Jacme
que sia respost per lo dit justícia punt a punt, negan hó
atorgan, e que sia feyt sagrament de calúmpnia per les parts
sobre la dita injúria o crim. E si per la adversa part li serà
negat demana que li sia donat dia a provar.
E la justícia per son offici respòs a la rahon primera posada
per manera de excepció per la part del dit Jacme Gil a defensió
d'aquel, e dix que la rahon d'absència per aquel posada no era
vera ni bastant, con lo loch on lo dit asaltegament és provat que
fo feit e estat prop de Torres Torres, que en
malefici podia ésser en aquel loch, e fos inpossíbil [co]sa a
provar que en aquela ora per aquela que
fo lo dit Jacme en lo dit loch de Torres Torres, mayorment e
bastantment sia provat que
malefici a fer, perquè en veritat per les dites rahons provar
no
A la segona rahon posada per la part del dit Jacme que en
aquel temps que lo malefici fos feit, era guerra entre los
aragoneses e la ciutat, e que
dit justícia, con per la deposició
dels testimonis sia provat que depús la treva fo presa [fo]
feit [lo] [dit] malefici.
savis e dels jurats e dels prohòmens dels hoficis, [arts] e mesters
e d'altres prohòmens concelers de la ciutat, inquirén veritat del
dit crim [posà] e féu posar en turment lo dit Jacme Gil; e estant
en lo turment dix [...] [a]valassen e diria
del turment fo demanat sobre les coses posades en la
denunciació, e dix e atorgà que él, axí com a vassall de don
Blasco [...] e per manament seu, entrà en terres de València [...]
ab Fferrer de [...] e ab Sanxo [...], almugàvers, e Johan Pèriz e
Johan Ferràndiz e Pero Nicholàs, ab d'altres
don Blasco, lo nom dels quals no li membra, vengren ab armes
prop Los Germanels e aquí assaltegaren en lo dia de
divendres al dit Domingo e [...] compaynons d'aquel, [...]
foren levats de la Rambla de València e tolgueren-los
[àsens]; e enaprés soltaren los hòmens e retingueren-se los
àsens, e anà-sse
contra él; e en lo vespre del dit dia partí
menà-sse
com no trobassen qui
Castelnou, ê
Et enaprés lo dit justícia, ahuda deliberació e consel de
savis e dels jurats e dels prohòmens concelers, denantà a
sentència diffinitiva contra aquel Jacme segons que se
segeix.
On nós en Thomàs Fabre, justícia de València, vistes e
dels hoficis, arts e mesters e d'altres prohòmens concelers
de la ciutat, Déus avent denant nostres huyls e
nós sia cert bastantment per confesió del dit Jacme Gil
d'Alcalà, qui en altra manera se fa apelar Jacme Gil, e per la
rahon d'aquel e per lo dit dels testimonis sobre la dita
denunciació contra aquel reebuts, e la carta de la treva, la
qual fo presa entre los cavalers d'Aragó e los prohòmes de la
ciutat e del Regne, que
la treva ja dita fo presa, trencan lo camí públich, asaltegà ab
armes ab d'altres compaynons seus al dit Domingo Terrer e
a
ladronívolment ab éls se
veneren a Castelnou per
la qualitat e quantitat e manera del dit crim, per so lo dit
Jacme d'Alcalà, qui en altra manera és apelat Jacme Gil, que
sia pe[n]gat axí que muyra sentencialment aquel
condempnam.
Donada sentència presens les parts.
Denant vós en Thomàs Fabre justícia de València me clam yo
en Michel Senata, notari de València, procurador [...] d'en Pere
Pelegrí, procurador del [sey]nor rey, d'en Jahudà Alaçar,
juheu, posant contra él que
dua míllia sols de reals de València a
juheu, los quals lo dit Jahudà Alatzar confessà deure al dit
David per rahon de comandes que d'él avia reebudes, e de
diverses deutes que li avia deguts. E aprés que
per lo dit Jafudà Alatzar degut, confessat segons que desús
és dit, lo dit David [M]ascaran [...] per lo seynor rey en Pere,
de bona memòria, [j]a mort, e per aquella condampnació
foren [confiscat]s al seynor rey tots los béns del dit David
Mascaran, per la qual cosa lo dit en P. Pelegrí e aprés él en
Berenguer de Tovia, tinent loch de procurador, feeren gitar
alachma e desvet en sinagoga dels juheus, sots pena del cors
e del aver, que tot hom que degués al dit David o tingués
alcuna cosa en comanda d'aquell, que açò revellàs e
manifestàs al seynor rey e a son loch tinent.
On, com lo dit en Jafudà ê
desvet fo feit en la dita sinagoga [...] e degués los dits due
míllia sols, e aquell deute çessar de revellar e de manifestar al
seynor rey o ha son [loch] tinent, e per ço sia caigut en pena del
cors e del aver, segons la forma de la alchma e desvet damunt
[dit]; e encara de present lo dit Jahudà axí com a
inobedient de la seynoria e meynsprean lo manament
del seynor rey e de son loch tinens no vulla lo dit deute
manifestar, ans aquell contra justícia e dretura contradiga a
mi de pagar en nom del dit seynor rey, per lo qual
contradiment e encara per so cor çesà que ê
dita alchma e desvet lo dit Jafudà no revellà lo dit deute, és
caigut en la dita pena.
Deman per ço yo dit [en] Michel, en lo nom damunt dit, lo
dit en Jafudà Alatzar ésser sentencialment condampnat en pagar
a mi en nom del seynor rey los dua míllia sols deguts al dit
David Mascaran, al seynor rey confiscatz per la rahon damunt
dita. E encara, que la persona d'aquell sia retenguda e guardada
per al seynor rey, en guisa que
aquella pena que li plaurà; e encara sia condampnat en
perdre tots los seus béns romanens, con sia caygut en [pena]
de perdre aquells per les [ra]hons damunt dites. E açò deman
salvu dret de créxer e de minvar e cetera, ab les messions del
pleit e
Jo, na Maria, muler que fuy d'en Martín Pèriz de Taraçona
[...], ab clamosa insinuació e fama pública de molts, denant
anan e [denun]ciu a vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de
València, que Pericó Riera, lo qual vós tenits pres, e Johan
de Moola, fil d'en G. de Moola, lo qual s'és absentat, a tort e
senes rahon e ab acordada p[en]sa nafraren lo dit Martín
Pèriz, marit que fo meu, d'una nafra ê
continent morí en la carniceria de València, lo divendres ans
de la festa de Rams primera passada. E feita la dita mort, en
continent fogiren los dits denunciats e absentaren-se de la
ciutat tro que lo dit Pericó Riera fo atrobat e pres en
on s'era amagat, per la justícia e per los saigs de la cort qui
prengueren.
On, com aital crim e malefici no dega romanir meis de pena,
deman per ço e requir a hoffici de vós damunt dit justícia, que
fassats inquisició contra aquels ja dits denunciats, la qual feita
e trobada veritat, enantets contra aquels e condampnets e
puniscats aquels segons fur de València. E adés de present com
sia fembra vídua e pobra e no aya de què pledegar, desisc-me
de la dita denunciació a proseguir, e leix e coman aquela a hofici
de vós damunt dit justícia. Protestan emperò, que sia salvu
a mi mon dret en la pena pe[...] dels dits malfeitors, si alcuna
los en esdevenia segons fur, e que só aparelada d'instruir a vós
dels noms dels testimonis, ab los quals porets trobar e
inquirir veritat del dit crim.
E la justícia en continent, inquirén veritat del dit crim,
atorgà còpia de la dita denunciació al dit Pericó Riera e reebé
confesió d'aquel segons que se
Pericó Riera jurà en sa confesió meis de turment, e fo
demanat sobre les coses posades en la denunciació e negà
aqueles ésser veres.
Fo demanat si donà obra ni consel ni ajuda a la mort a fer
del dit Martín Pèriz, e dix que no ni no [...] conech nul temps. Fo
demanat si el dia de divendres ans de la festa de Rams primera
passada, él en Pericó Riera, e[n]sems ab en Johan de Moola ni
alcun d'éls agueren noves o barayla en la carniceria de
València ab lo dit Martín Pèriz, e dix que no.
Fo demanat si en lo dit dia fo él, en Pericó Riera, en la
carniceria de València ab lo dit en Johan, e dix que no. Fo demanat
per què s'absentà e
ensà tro que fo pres fo absent de la ciutat, e dix que per pahor
que avia de la justícia que no
ni ahontat. Fo demanat per qual rahon avia pahor ni s'era
absentat, e dix que n'ó sab. Fo demanat si avia muler viva e dix
que hoc, ben à
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
denunciu yo [Domingo] [Martí], forniler, per mi e per Esteve,
forniler, [...] ab clamosa insinuació e fama pública de [molts]
denant anan, contra Monçó de Terol, lo qual [vós] [tenits] pres,
que
lanses e ab altres armes e requeriren aquells [entre] [Moncada]
[e] [Nàquera] on ells talaven leyna, ço és, fornila, e prengeren
a ells e ligaren-los les mans e tolgeren-los les capes e els
coltels e diners [e] [les] exades, e menaren aquells preses e
les bèsties de la fornila que menaven, e menaren a ells preses
[ab]
de Serra. E aquí los moros de Serra tolgueren-nos a ells e
soltaren-nos e les bèsties. E
conpaynons seus portaren-se
coltels e tot quant vestien los dits fornilers.
On demana lo dit Domingo [Martí] e
que vós sèyner justícia per vostre offici façats inquisició contra
lo dit denunciat, e sabuda per vós la veritat de la força e
rober[ia] e esvahiment, puniscats aquel segons fur de
València e tots aquels que trobarets ésser colpables del dit
malefici, per ço que aital malefici no romanga s[ens] [pena].
Et en continent lexen e comanen la dita denunciació a
proseguir a hoffici de vós damunt dit justícia. Et en continent
lo dit justícia inquirén veritat dels dits maleficis atorgà e
donà còpia de la dita denunciació al dit denunciat [e] [reebé]
confesió d'aquel Monçó de Terol segons que se
Monçó de Terol jurà en sa confesió meis de turment e fo
demanat sobre totes les coses posades en la denunciació e neguà
aqueles ésser veres. Fo demanat si sab ni creu qui aya feits los
dits furts e maleficis e dix que no. Fo demanat él si donà
obra ni consel ni ajuda a aquels a fer e dix que no.
Et en continent lo dit justícia inquirén veritat del dit crim
denantà a rrece[pci]ó de testimonis segons que se
foren nomenats per testimonis a la cort per lo dit denunciador:
Pere, forniler de Ruçafa; ítem lo leynader de les dous de [...];
ítem los fornilers abdosos d'Almàcera; ítem
leynader, lo nom del qual no sab.
Jo, en Ramon de Riu
Francesch Maçó, honcle que fo meu, ab clamosa [insinuació] e
fama pública de molts denant anan, denunciu a vós, sèyner en
Thomàs Fabre, justícia de València, que [Fferrer] [de] [Calatayú] e
Johan de Calatayú, frares qui preses són, abdosos ensems ab
d'altres, lo nom dels quals no sé, a tort e senes rahon e ab
acordada pensa, en la nit primera passada, trencans lo camín
públich del seynor rey, asaltegaren ab lances e ab altres armes
e [...] al dit Ffrancesch Maçó ê
e nafraren lo dit Francesch de
ab lo colteyl per lo cap, de les quals nafres en continent lo dit
Francesch morí.
On, com aital crim e malefici e trencament de camín no
dega romanir meis de pena, deman per ço e requir a hofici
de vós damunt dit justícia que fa[ç]ats inquisició contra los
dits denunciats e contra los altres qui al dit crim àn donat
consel ni obra ni ajuda, la qual feita e trobada veritat
enantets contra aquels e condamnets e puniscats aquels
segons fur de València.
E la justícia en continent enquirén veritat del dit crim atorgà
e donà còpia de la dita denunciació als dits denun[ciats] [e]
[reebé] confesió d'aquels segons que se
Ferrer de Calatayú jurà en sa confesió meis de turment e
fo demanat sobre les coses posades en la denunciació [e]
[n]eguà aque[les] ésser veres, en aitant com posades són
contra él. Fo demanat él si donà obra ni consel ni ajuda a les
nafres qui foren f[ei]tes aquesta nit primera passada a
Ffrancesc Maçó ni a la mort d'aquel, e dix que no.
Fo demanat si sab ni creu ni ha hoït dir qui aya nafrat e
mort lo dit Ffrancesc, e dix que no. Fo demanat on avia estat
ell, en Fferrer, aque[sta] nit primera p[assada] e dix que a
la era sua guaytava lo paniç ab son frare, e avia-hi ya guaytat
per
Fo demanat si él, en FFerrer ni son frare en la dita nit
primera passada partiren de la dita era per alcuna rahon ni
anaren en alc[una] part, e dix que hoc, depús lo seyn del
ladre ac tocat, com él, en Fferrer, hoýs via fora ves lo camí
de Quart, un poch luynet d'éls, él, en Fferrer, près la lança
sua e anà ves lo d[it] loch, on lo via fora era, et en
qui és prop la torre d'en Octuvià , él veé bategats e altres
hòmens, lo nom dels quals no sab ni
se requerien e s'astegaven. E él, en Fferrer, mès-se entre
aquels, e en continent I d'aquels qui aquí eren, no sab qual,
nafraren a él ê
bras de l'altra part, e caech-li la lança.
Fo demanat si lo dit frare seu anà ab él al dit via fora, e
dix que no, que ya l'í trobà eyl ê
què se
passada, pus que nafrat era, e él diu que no avia feit mal a
alcú, e dix que per missa [a] hoyr hi era anat huy matí dia
clar. Et enaprés dix que per rahon d'aquela barayla que era
estada quan oÿren dir que home hi havia mort s'eren [m]eses
a Sen Vicent, e no per mal que feit aguessen él ni son frare.
Fo demanat si él, en Fferrer, ni son frare nafraren de
neguna nafra al dit en Ffrancesch Maçó en la dita nit, e dix
que no. Fo demanat si veeren aquel Francesch enfre los dits
homes ni en aquel loch on s'astegaven, e dix que no.
Fo demanat si el dit Francesch agué nul temps noves ni
barayla o [m]alvolença ab él, en Ferrer, ni ab son frare per alcuna
rahon, e dix que no. Fo demanat si él, en Ferrer, conexia lo
dit Francesch ans de la dita nit e dix que hoc. Fo demanat si
sab ni creu que
ó creu.
Fo demanat per què fogiren él e son frare quan lo dit via
fora fo estat, e dix que per ço com avien hoÿt dir que
ere mort ê
que per lo camí qui va a ora de la céquia de Favara [...]
abdosos [...] tro que
que home [h]i avia mort, isqueren-se
no sab què
na [...], e com perdia molta sanch entrà
tro que dies [...] e anà-se
matalaf. E sobre açò venc aquí en Berenguer de Besaldú e
près-lo per la mà e dix [que]
él, en Fferrer, seguí-lo e isqué-se
amenà
Fo demanat si el dit en Berenguer ni alcun altre lo
tragueren per força de Sen Vicent, e dix que no, que si per
força lo
e als altres e se
En Johan de Calatayú jurà en sa confesió meis de turment,
e fo demanat sobre les coses posades en la denunciació e
neguà aqueles ésser veres, en aitant com posades són contra
él.
Fo demanat él si donà obra ni consel ni ajuda a les nafres ni
a la mort a fer d'en Francesch Maçó, e dix que no. Fo demanat si
sab ni creu ni ha hoÿt dir qui aya donat consel ni obra ni
ajuda a la dita mort a fer anit primera passada, e dix que no.
Fo demanat on jagué él en Johan anit primera passada, e
dix que en la era del paniç del camp de son frare, Fferrer de
Calatayú, a pregàries del dit frare seu qui hi guaytava ab
fadrí femater seu.
Fo demanat si en aquela nit agueren noves ni baraylla ab
alcuns en lo dit loch, e dix que com él e son frare ja dit e lo dit
femater guaytasen lo dit paniç en la dita era, él, en Johan, se
partí de la dita era e anà-sse
céquia a huns pollancs de figueres que avia ê
frare. E dementre que él mengava de les dites figues, gran
nit escura, ya lo seyn del ladre tocat, féu él, en Johan,
e sent hòmens passar per la carrera, qui digueren e cridaren
contra él per rahon del dit ahuyr que feit avia; los uns
lança[...] los [...] coltelades e giraren-se ves él cridan e
dién:
—"Fotuts barba merdoses! Muyren los traïdors!"
E él, Johan, veé ladoncs que eren
venien ves él e son frare e cridaven entre éls:
—"Assí passem!"
, e volien passar la céquia.
E él, en Johan, en continent acostà
dix-li:
—"Germà, fugam, que aquels hòmens vénen per a nós,
que
E prengueren les lances e anaven-se
ensús. E los dits
e lexaren-se córrer a éls. E lo dit en Fferrer, frare seu, mès-se
denant él, per ço com era mayor ab lança, e defenia
e astegava
ab
lança parava
via fora:
"Senta Maria, val-me!"
, moltes vegades.
E als dits crits vingueren entre éls batiats e altres hòmens
ab lances qui
dix a éls:
"En Johan, germà, fugam e anem-nos-en!"
E aquels altres hòmens ensemblament cridaren via fora, e
él, en Johan, e son frare jaquiren les lances en la riba de la
céquia, e lo dit en Fferrer la ca[p]a; e fogiren per lo camí qui
va a ora de la céquia de Favara, e meteren-se en
aquí lo dit Fferrer dix a él:
—"Germà, mort só, da
, e mostrà-li que era
nafrat ê
E él, en Johan, donà-li de l'aygua que près ab les mans
d'una céquia e isqueren de la dita viyna, e anaren-se
la vila. E qu[a]n foren al cantó de l'ort d'en Saraynana
partiren-se
en la vila oý dir que
que era nafrat. Et en continent, él, en Johan, travessà per
les fanecades e abdosos ensems encontraren-se prop Sen
Vicent, et entraren-se
quan foren dins la dita esgleya, vingueren aquí en
Berengueró Dalmau ab d'altres molts homes a peu e a cavayl
ab armes. E lo dit en Berengeró Dalmau per fo[rça] e
aviladament prè[s]-lo a él, en Johan, e tragué
pres a la cort.
Fo demanat si él e lo dit Fferrer frare seu ab les dites
lances ni ab altres armes [...] nafraren en la dita nit a
Francesch Maçó, e dix que no. Fo demanat si él, en Johan,
conexia lo dit [Francesch], e dix que hoc.
Fo demanat si en la dita nit veé él en lo dit loch lo dit
Francesch e dix que no. Fo demanat si él e lo dit frare seu en
la dita nit ni alt[re]s agueren noves ni barayla o ma[...] ab lo
dit Francesch, e dix que no.
Fo demanat [per] què s'eren meses en Sent Vicent en
aquest dia d'uy per lo matí, e dix que per ço que
guardassen que no
creu que
[N]onas madii [comparegueren] les parts, dién los dits
Fferrer e Johan de Calatayub que
per testimonis donats per ells e encara per [testimonis]
donats per [l]' [al]tra part en partida, segons que apar per la
deposició d'aquells, car tots cominalment proven que aquells
Ferrer e Johan foren menaçats [per] [en] [Berenguer] de Besaldú
e per los altres hòmens armats qui ê
que
—"Traïdors, que morts sóts si no í exits, que tota la ciutat
vos ve desús!"
Encara és provat que aquells Ferrer e Johan foren treits
per força del dit loc e ferits ab arístols de lançes e d'empentes,
e con foren fora del monestir que fo ligat la ú d'aquells, e
l'altre qui ere nafrat ê
bras, car no
prenien, que forçats eren, per què no par ver ni és veritat
que de volentat fosen exits del dit monestir, e qui bé ó vol
veer ni guardar és verita[t] que forçats e [per] [força] los
trasch hom del dit loch.
Per què dien, soplican e claman merçé a la justícia e als
jurats e al consell, que ells veyen e regonegen tot lo proçés
del feit e
segons que trobaran que enanten ê
al dit monestir, e puis enanta[n] axí com deyen, cor axí fo
ordenat e manat per la cort e per lo consell lo dia que foren
[meses] en la cort, jasie ço que no fos escrit que si [ell]s
podien provar que per força fosen treits del dit loch, que de
mantinent hi fosen tornats salvament, perquè la justícia no
pot ni deu enantar contra ells en res, [...] mayorment com
no sie provat que ells per lur volentat exisen del dit loc, per
què deman[en] e claman mercé requeren que sien tornats ê
dit monestir, e que en àls no sie enantat contra ells com no
deya fer segons l'ordenament del consell axí com damunt és dit.
Primerament lo testimoni de Ponz Estrayn prova e diu que
ell, testimoni, en lo dia [en] [què] Ferrer e Johan foren treits de Sen
Vicent, viu, oý e present fo a la porta de Sen Vicent e dins ê
corral, denant la porta de la eglésia, que [eren] [aquí] molts
hòmens armats, a caval e a peu, ço és, en Berenguer Dalmau e en
Ramonet de Riu
ab espaes [...] d'aquells que trahien de la esgleya de Sen Vicent
d'aquell pati o corral, d'aquí en Ferrer de Calatayub e en Johan,
frares, tinents aquells per los braçes e ab les mans preses aquells
Ferrer e Johan de Calatayub, diens que no y podien àls fer, que a
força los ne trahien, Déus ó veya, e que aquell Johan cridava e
deïa per moltes vegades:
—"Gran força
E encara que hoý dir ell, testimoni, al dit Johan que a
puyades los avien treits de la dita esgleya, per què apar e
és cert per lo testimoni que aquells [Ferrer] e Johan foren
trets forçats e per força del dit loc de Sen Viçent e que no
exiren per lur volentat.
Ítem, Domingo Blascho, testimoni, diu e prova que, en lo dit
dia, viu e hoý e fo present ê
de Riu
molts homes ab armes, que tenien Fferrer de Calatayub en mig
d'ells en lo pati o corral qui és denant l'esgleya [de] [Sen]
[Vi]çent, dintre la porta forana, e que lo dit Fferrer die:
—"A, barons, hó
E lo dit Johan deïa e cridava:
—"Barons, gran tort me fan, que per força m'àn pres e
,
trahen de l'esgleia! Tota res ó veya monsèyner Sen Viçent!"
estant aquell fora lo portal, fora en la carrera ab molts homes
ab [armes] qui li estaven entran.
E encara que diu en testimoni que
Riu
[...] de la lança enpengé
prop li eren:
—"Vayau, vayau, [f]ets l'anar".
[...] que aquí [era] lo dit Johan, e [...] abdosos ensemps
los se
testimoni que de volentat isquesen del dit loch, mas que
ne trasch hom per força.
Ítem en Phelip de Verdeguer, testimoni, diu e prova que en
aquell dia de diluns damunt dit, con ell, testimoni, fos a Sen
Viçent ab en Bertran de Roures ensemps, veé él, testimoni, e fo
present qu'en [Ramonet] de Riu
e en Berenguer de Carcasona e en Berenguer de Besaldú, a
caval e ab armes e altres hòmens molts que aquí eren ab
lançes, que trahien de l'esgleya de Sen Viçent Johan de
Calatayub, que aturaren aquell pres en lo pati o corral denant
la porta de l'esgleya, e que viu e oý que aquell Johan cridava
e deïa:
—"Barons, tots ne siats testimoni que forcen-me,
f[orçadament] [...] trahe[n], gran tort me fan!"
E axí cridan, que
aquell per los braçes aquells hòmens que aquí eren ab armes.
E encara diu en testimoni, que en continent veé traure per
l'altra porta del monestir en Fferrer de Calatauyb, frare del
dit Johan, lo qual amenaren pres aquells hòmens ab armes
qui aquí eren, e que aquell Ferrer ere nafrat e tot
esper[d]ut, e que
ensemps menaren-los-en aquells homes ab armes a caval e a
peu ves la villa preses. E com foren al camí luyn de l'esgleya
ligaren les mans de t[ras] al dit Johan, e menaren-los a la
vila e metren-los en la presó de la cort [...]. Diu en testimoni
que axí anan que
enpengé ab l'arístol de la lalça al dit Johan per t[al] que
anàs.
Com a audiència de nós en Thomàs Fabre, justícia de la
ciutat de València, e dels jurats e dels prohòmens dels hofficis,
arts e mesters e d'altres prohòmens concelers de la dita
ciutat, sia pervengut per clamor e demostrament de molts
prohòmens de la dita ciutat dignes de [...]ayament que en
gran frau e meinspreament de seynoria, molts e diverses
crims, roberies, homicidis, trencamens e esvahimens de
camins e nafres e altres maleficis eren estats feits e
pertractats en la ciutat de València ja dita, e en lo terme
d'aquela, per molts e diverses malfeitors privats e
estrayns de la dita ciutat, los quals per falses e inichs
deffenedors eren mantenguts e defeses dels dits crims, e
romanien inpunits per defaliment de plena prova e per altres
fraus no deguts que
ignorància e no sabença de la cort, com deguda cosa e
necessària sia a la cort e a tot bon jutge a conservació de fur
e de dret tot frau de juhii esquivar, e segons justícia a cascun
dels malfeitors e criminoses lur mèrit donar, e sia profitosa
cosa ans de mal pres aquel esquivar e remey sercar, e per
amor d'açò n[ó]s damunt dits justícia e jurats e prohòmens
d'officis, arts e mesters e altres prohòmens concelers de la
dita ciutat, conceyl aplegat [...] segons que acostumat és
d'aplegar, entenens e esguardans al cominal profit de la dita
ciutat e volens esquivar e punir los c[ri]ms e maleficis ja dits
que notòriament e manifesta en la dita ciutat són feits, los
quals romanen inpunits per gran frau e amagament [...] que
sobre la inquisició a aquels per falses e malvats defenedors
e per corrupció de diners que aquels no degudament prenen
e per altres falses [...] que fan en les dites inquisicions e so
demostren e ssón demostrats, et entenens encara furs de
València sobre açò [...] en totes coses observar, e en
conservació e benefici del privilegi del seynor rey en Pere,
de b[ona] memòria, a la ciutat e al Regne ato[r]gat, e per lo
seynor rey n'Amfós confermat e atorgat, establim e ordenam
que dels crims e maleficis qui a la cort seran de[nun]ciats,
dels quals la cort pot fer inquisició segons lo fur de València
qui comença: "La cort pot fer inquisició contra aquels que
són públicament [acusats] d'homicidi" e
és saber, e maleficis dels quals és feita denunciació o acusació
o clam denant la cort en temps passat, en los quals defenedor
no sia estat reebut ni fermança de dret donada, tan solament
si
absentat, la cort d[e]nant contra aquel segons que és
contengut en l'altre [fur] qui comença: "Aquel qui per crim
o per injúria o per malefici s'absentarà" e
manera que de aquel criminós denunciat o acusat o demanat
no s[ia] reebut defenedor, mas que aquel personalment si
volrrà defendre vingua e comparegua denant la cort [...] e
fer dret del crim o malefici on serà denunciat o acusat o
demanat de qualque crim o malefici sia e que dret sia pres e
dret donat a él e qu'él personalment se pusca opposar e
protestar e defendre.
En altra manera si dins los
personalment no aparexerà per fer dret e estar a dret denant
la cort, que la justícia denant contra aquel absent en absència
e contumàcia d'aquel, segons lo dit fur, a sentència en ço
que serà faedor. Salvam e retenim emperò, que si alcun
volrrà aquel absent defendre a al·legar e a dir rahons
d'absència sufficiens, tan solament que sia reebut ans que
València qui comença : "Tots hòmens poden ésser deffeses
axí en criminal pleit com en civil a al·legar e a dir les rahons
de la absència per procurador sufficient", e segons la emena
del dit fur qui és en aquel capítol metex. E si justes rahons
d'absència mostrarà e provarà dins los
bandegament, que li sien reebudes e que no sia denantat
contra aquel a sentència per lo bandegament, mas la cort
denant a rrecepció de testimonis e en ço que serà faedor e
segons fur.
Aquesta emperò constitució e ordenació v[o]lem e
establim que vaylla e s'entena e sia abprovada e enseguida en
los feit[s] e crims e maleficis [tan] solament pasats, en los
quals encara no és estat reebut de[f]enedor e fermança en
los feits e crims e maleficis d'aquí enant esdevenidors,
qualsque sien o seran dels quals [...] denunciació o
acusació serà feita denant la cort segons que dit és. La
qual constitució e ordenació enaprés fo publicada e legida
[...] en presència e audiència de la justícia e dels jurats e
de molts prohomes concelers d'oficis, arts e mesters e d'altres
prohomes concelers de la dita ciutat, consel aplegat en la
casa de la confadri[a] [...] per los quals fo ratifficat e apro[vat]
[...].
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
proposa claman Morlà, saig de la cort de València, contra en
P. Cardona, co[rre]dor de draps de Fran[ç]a, que com lo dit
Morlà, saig, vingués a casa del dit en P. Cardona per
manament de vós sèyner justícia, on posa en Dorde de
Montalbà, per peynorar alcunes coses que fossen del dit en
Dorde per rahon de la tatxació feita contra el dit en Dorde
per rahon de les dues barches armades, les quals los
prohòmens de Malorches e de Eviça trameteren a la ciutat de
València, per les quals feÿen a saber que galeres de
proensals eren en los mars de Malorches e de Eviça, e que
axí los mercaders e los altres que van per mar se guardasen
que no prenguessen mal, lo dit P. Cardona, a tort e senes
rahó, injuriosament vedà al dit Morlà, saig, ell usan de son
offici, meynsprean la seynoria, la porta de la dita casa sua
en la qual posa lo dit en Dorde, que no
parà a la porta de les dites cases sues ab
mà. E dix que si entrava que
lo bastó que portava seynalat ab lo seynal del seynor rey ne
la seynoria per qui lo dit Morlà venia al dit logar. E axí lo dit
Morlà per les dites [coses] [ac] s'atornar, que no pòch usar de
son offici.
On demane que
justícia e per vostra sentència condampnat per rahon del dit
tradiment de espaa [e] [per] totes les altres injúries damunt dites
a ssi [dit]es per lo dit P. Cardona. E açò demane salvu son dret
e
[...]
— Jo na Maria Tendera, ab clamosa insinuació e fama
pública de molts, denant anan, denunciu a vós sèyner en
Thomàs Fabre, justícia de València, que na Febrera, qui en
altra manera se fa apellar na Pasquala, ladronívolment e
falsa, esvaén la postat qui és entre les mies cases e [aq]uelles
on ela està, trasch e emblà de
tenia diners per diverses temps moltes quantitats dins, qui
poden [...] de
cubertora de ferre e alcunes qantitats de vi de gerres que yo
tenia en les dites cases, al qual furt e roberia àn donat conçel
e obra e ajuda alcunes persones lo nom de les quals no sé.
Encara denunciu a vós dit justícia que la dita na Ffebrera,
ladronívolment e enganosa, à emblats e ab sí són aportats de
[ca]sa de na Boneta, muller d'en Bonet, corredor,
de lin, los
alquinal de lin, de les quals robes són estades atr[oba]des en
la juheria alcunes coses que aquela hi mès penyora, ço és a
saber:
[cu]bertora de ferre e alquinal.
On, com aytals crims e maleficis e roberies no deyen
romanir meyns de pena, dem[an] per [ço] e requir a ofici de
vós damunt dit justícia, que vós per vostre [ofici] [fa]çats
inquisició contra la dita denunciada e contra tots al[tres] qui
[t]robarets ésser colpables del dit crim e que a aquell [ayen]
donat conçel e obra e ajuda, la qual feyta e trobada veritat
del dit crim enantets contra aquells e puniscats aquells
[segons] fur de València, per ço que aytal malefici no
romang[a] me[yn]s de pena.
— [M]ahomet, fil de Famet de Chayuel, [m]oro, jurà a sa
lig e fo demanat sobre les coses posades en la inquisició, e dix
que él era moro e fil de moro, ço és saber, de Famet de Chayuel,
moro de Malexanç, aldea de Borya, vasallo d'en Alaman d'Aguda
e de don Pero Corneyl.
Fo demanat si él se faÿa apelar Garcia, e dix que no, mas
aquels qui
emperò totavia sabien que moro era e vida de moro faÿa
entre aquels ab qui anava.
Fo demanat de quant de temps a ençà à estat en esta terra
e dix que del dicmenge de carnestoltes a ençà. Fo demanat
ab qui avia estat depús fo en València, e dix que ab don Pero
Bertran, e Rodrigo Bertran, vassalos del noble don Pero
Ferràndez, venc en València e ab aquels à estat totavia
que se
frontera en Alcoy e a Biar e a Exàtiva.
Fo demanat ab qui avia estat del dit temps a ençà e dix
que a Tortosa se
en lo mas [...] de Tortosa tro a
vench a Mascariel, alqueria d'en [...] on estech
enaprés venc-se
dicmenge primer [...] e tenir e dejunar la quaresma dels
moros en la moreria, e per ço com no trobava [...] anava-sse
a Exàtiva. E quan fo delà Cilla un poch, prengueren-lo
cristians e amenaren-lo [...].
[Fo] demanat [s...] dehia a alcun que fos cristià e dix que
no. Fo demanat si quan prengueren a él en Cilla [...] cristià
era, e dix que no volia dir si era moro o cristià per ço que si
digués que moro era que no
prengueren, que
era moro o cristià.
Sobre totes les altres coses [fo] [deman]at e dix que no y
sab p[us] sinó ço que damunt à dit. E negà totes les coses
contra él posades ésser veres [en] [aitant] [com] [posa]des són
contra él.
Jo, Pero Martín de Molina, ab clamosa insinuació e fama
pública de molts denant anan, denunciu a vós, sèyner en
Thomàs Fabre, justícia de València, que Ivaynes Michel e
Sanxo de Terol e G. Pèriz de Terol e Pero Martín de Terol,
los quals vós tenits preses, ladronívolment e enganosa
enblaren e tragueren de una borça mia, ani[t] primera
passada dementre yo jah[ia] en l'ostal de na Maria Tendera,
on los dits denunciats ensemblament jahien,
la dita borça tenia e d'altres [...]
quantitats de diners ab éls se
diners són atrobats e preses, que
per diverses parts e aquels tenien celats e amagats.
On, com aital crim e malefici no dega romanir meis de
pena, deman [per] [ço] [e] requir a hoffici de vós damunt dit
justícia, que fassats inquisició contra los dits denunciats; la
qual fe[ita] e trobada veritat, enantets contra aquels e
condampnets e puniscats aquels segons fur de València. E si
fur no y basta, a coneguda de la cort [...]. E adés de present
desisc-me de la dita denunciació a proseguir, e leix e coman
aquela a hofici de vós damunt dit [justícia]. Protest emperò,
e deman que les dites quantitats de diners que a mi foren
emblades sien a mi ajutgades e restituïdes dels béns dels dits
malfeitors.
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
proposa claman Salamó Alcó, corredor juheu, contra Johan
Roso, mercader genovès, possan contra aquel que
Rosso anà al dit Salamó a l'ostal d'en Figuerola ab paraules
cubertes dién que li l[iu]raria coses a vendre e en guaynnaria
ab ell. E con fo dins lo dit ostal, en continent dix e manà a
dos masips o ser[vi]cials del dit mercader prengeren ab les
mans als cabeils al dit juheu, e tiraren a ell pels cabels e
gitaren-lo en terra, e donaren e feriren ab los puy[n]s e ab
los peus de
colp ab lo puyn en la bocha al dit juheu, per lo qual colp e
ferida li exí molta sanch de la bocha [...] a ell que la vida del
cors tenia perill.
Hon demane lo dit Salamó que
sentencialment [condemnat] [per] [les] dites injúries a sí fe[it]es,
segons fur de València. E açò demana ab les mesions del pleyt
feytes e a fer e
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
proposa claman na Maria Navarro contra na Blancha, muler d'en
Jardí de Montadó, posan contra aquella que a tort e sens rahó,
injuriosament dix e apelà contra aquela "bagasa", "òrrea",
"putana", "druda del orb". E en continent [...] na Maria ab
pedra
nafra, per la qual nafra la dita na Maria està en peril de mort. E
açò fo fora los murs de la ciutat.
On demane la dita na Maria que la dita na Blanca li sie
sentencialment condempnada per la dita nafra e ferida a sí feita
segons fur de València. E si mort se
demanada. E açò deman ab les mesions del pleit feites e a
fer, e a la cura de la nafra e [...] de créxer e de minvar e
Jo na Elicssén, filla que fuy d'en G. de Rosqueles, ab
clamosa insinuació e fama pública de molts, denant anan,
denunciu a vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
que en Domingo Blascho e en G. P., los quals vós tenits
preses, a tort e senes raó e injuriosament e trenchan lo camí
del seynor rey qui va a Murvedre, dimarts maití primer
passat a hora de retorn, asalteg[a]ren en lo dit camí e feriren-me
de molts colps ab bastons ê
feites moltes blavures, e robaren e tolgueren a mi e ab ells
se
vermela ab botons [...] e una borssa e unes çabates.
On, com aital crim e malefici e roberia e trencament de
camí no deja romanir meins de pena, deman [...] que vós per
vostre offici fasats inquisició contra los dits denunciats.
e a remoure la intenció de la dita demanda. Dien e proposen
excipién [los] [dits] [en] Blasco e en G. P. a defenció d'éls que
aquest diluns primer passat ach
que fosen preses estegren e foren éls abduy ensemps
contínuament en l'ort, lo qual lo dit Do. té a laurar per en
Jacme R. en lo terme de Raujossa, Orta de València. E en lo
dit dia de diluns plantaren cols ê
altres faenes ê
en lo dimarts ladoncs primer vinent, foren e estigueren
contínuament en lo dit ort e en les cases del dit ort tro fo dia
clar, ço és, que
del dit ort. Nega-ó la justícia.
Encara dien e propossen excipién a defenció d'éls que
Do. Blascho ha viscut e estat contínuament en Orta de
València
ab bona fama e sens mala sospita, que no fo vista ni
trobada [...] e que és hom que à viscut e viu de sa pròpria
lauraó, e que és hom que no li plau res que de mala
sospita [...] sie. Nega-ó la justícia.
Denant vós en Thomàs Fabre, justícia de València, en
Jacme Raolf se clame d'en G. Forner posant contra aquel que
a tort e sens rahó, injuriosament, com él en Jacme sigués a la
porta de son alberch, lo dit G. cridà e dix contra él per moltes
vegades "en bacalar fals [...] fill de puta", "òrrea", "bagasa"
[...] e tinent la mà al coltel. On demane aquel a sí ésser
condempnat per les dites injúries segons fur de València, e
si fur no y basta, a coneguda de la cort e dels pròmens. E açò
demane ab les messions salvu son dret e
— Pericó Robert jurà en sa confesió meis de turment e fo
demanat sobre les coses posades [en] [la] [dita] [denunciació] e
neguà aqueles ésser veres. Fo demanat si él donà obra ni
consel ni ajuda a la mort del dit [...] e dix que no. Fo demanat
si en lo dia de digous primer passat loguà él en la plassa de
la Erba lo dit Bernat ni Jacme de na Borraça ab
per aportar adaça, ni que anàs ab aquels [...] la devien
pendre, e dix que no. Fo demanat si él jaquí ni liurà al dit
Jacme
l'alqueria d'en P. de Muntaynola, que alý li darien la adaça,
e dix que no.
[Fo] [demanat] [on] avia jagut esta nit primera passada e dix
que a Senta Maria del Carme ere vengut a vetla[r]. Fo
demanat quiyna [ora] venc [a] Senta Maria del Carme, e dix
que ya avie dites matines. Fo demanat on avia estat depús
[...] se féu anit primera passada, e dix que en lo dia dit entre
mig dia e vespres partí él de València ab [...] per anar
[ve]tlar a Senta Maria del Puig, e quan fo prop l'alqueria
d'en Ferrer Robert jugà ab castelans que [...] ê
guaaynaren-li
Andreu, compare seu, per tal que
la gonela que él diu que jugà ab lo sach era aquela que la
justícia té ara en son poder, la qual li mostrà a huyl a sa
confesió a fer, e dix que hoc. Fo demanat d'on la avia aüda la
dita gonela, e dix que comprada la avia d'un corredor per
sols meis
Fo demanat quiyna [ora] fo a Senta Maria del Puig, e dix
que quan ac jugada la gonela e el sach p[a]ssà per
[M]assamagrel [...] a casa d'en Giner Clusa e mengà e bech
aquí, puis anà-sse
d'ora del sol post, e trobà
lo nom del qual no sab, e pugaren en l'esgle[y]a e
jaquí él dins l'esgleya la lança e [...]laren sopar en
d'una profembra, e soparen cols e carn de moltó que
do[naren] per sengles diners; puis pugaren-se
l'esgleya e trobaren-la tancada a ora del sol post e tocaren a
la porta e no li
Jo, na Maria de Mir Boshom, axí com a conjunta persona
de Bernat de Mir Boshom, frare meu defunt, ab clamosa
[insinuació] [e] [fama] [pública] [de] [molts], [de]nunciu a vós en
Thomàs Fabre, justícia de València, que Adam de Concha, lo
qual vós tenits pres, a tort e sens raó [ab] [coltell] treyt en lo
fosar de Senta Maria, al dit en Bernat de Mir Boshom e ab lo
dit coltell encalsan aquell, ferí
per lo cors en dret de la mamella, per lo qual colp e nafra lo
dit en Bernat de Mir Boshom en continent morí.
[On], [com] [aytal] crim e malefici acordadament feit no deja
romanir meins de pena, deman per ço e requir offici vostre
que vós [façats] [inquisició] [contra] [lo] dit denunciat e contra
tots aquells que trobarets ésser colpables del dit crim.
— E la justícia inquirén veritat del dit crim atorgà còpia
de la dita denunciació al dit Adam, e reebé [confesió] [d]' [aquell]
[segons] [que] [se]
Adam de Concha jurà en sa confeció meins de turment e fo
demanat sobre totes les coses posades en la denunciació e atorgà
[...] dir com en Bernat de Mir Boshom agués
ferit a ell de
[...], del qual li hisqué sanch. Aprés les dites coses, a cap d'una
estona, partits de la dita baraylla e del dit loch, vench-se
ell, n'Adam [a] [la] [plaça] [de] [la] Erba, e él estant aquí vench lo
dit Bernat de Mir Boshom e escomès-lo de noves e de barayla
altra vegada, en la qual barayla e vench ab lo coltell treit, e
él n'Adam ensemblament trasc lo seu coltell e anà devés lo
dit Bernat de Mir Boshom [...] requirén abdosos la
l'altre ab los coltells treits en lo fosar de Senta Maria, e
n'Adam tramès lo coltell contra lo dit Bernat de Mir Boshom
e naf[rà]
mort.
Fo demanat si [...] per tractament ni per precs o per servii de
diners d'alcuna persona nafrà e matà lo dit Bernat de Mir
Boshom, e dix que no. Fo demanat en qual loc era com la dita
nafra féu, e dix que tro a
esgleya en la plasa de la Erba, ê
Denant vós sèyner en Thomàs Fabre, justícia de València,
na Thoda, muller d'en Bernat Boix se clame d'en Martí de
Canet e de na Sanxa, sa fila, posan contra aquels que a tort e
sens rahó injuriosament lo dit en Martí
Thoda [...] "renegada, fila del [...]elat", que car la faria
adobar als almugàvers, que dolenta la faria viure tots temps.
E la dita na Sanxa, fila d'aquell, dix e apelà contra na Thoda
que puta ere ela, qui so faïe dels mulerats, dient encara
denant ela, na Thoda, al dit en Boix, marit seu "bacalar,
curnut, barba merdosa".
On demane aquels a ela ésser condempnats per les dites
injúries segons fur de València, e açò demane ab les messions,
salvu son dret e
Nós, en G. Selolm, justícia de València, per auctoritat de
la qual usam, atorgam e regonexem a vós en Bernat Planel,
ciutadà de València, que de manament e per destret de nós
donàs e pagàs a
reals de València, los quals los marmessors del testament
d'en P. de Muntanyola, defunt, deposaren en la vostra taula
de cambi, e los quals
fem deliurar per execució a fer de una sentència donada per
en Ponç de Soller, adonchs justícia de València, antesessor
nostre, en la qual los dits marmessors foren condempnats al
dit en Berthomeu de Corbera en
de les dites coses fem a vós aquest albarà sagellat ab lo
sagell de la cort.
Data València
Nós en G. Celom, justícia de València, per auctoritat de la
qual usam, delegam [e] asignam vós en Bernat Sirera e en
Jacme Robí, lauradors, en divisors e partid[ors] de tots los
béns seens e movens que són comuns entre Pasqual Esteve,
fil qui fo d'en Pascual Esteve, defunt, e en P. Esteve Borraç,
tudor d'aquell, de
Pascual Esteve e mare del dit Pascual de la altra, per rahon
de fraternitat e companyia feta entre los ditz marit e muller
en temps de núpcies, enaxí que apellades les parts que
apellar f[aran] denant v[ós], los ditz béns ab conseyl dels
vehins d'aquells per cominals parts departiscats.
Data València
Nós en G. Selolm, justícia de la ciutat de València per
auctoritat de la qual usam e a requisició de les partz dejús
escrites delegam e asignam vós en [...] Bon Macip, ciutadà e
mercader de València, e Ar. Goncelm, mercader de Narbona,
en oÿdors del comte o comtes qui són entre en P. Abeló d'una
part e en Ponç Fibla de l'altra. Enaxí que, apellades les dites
parts davant vós, lo dit comte o comtes uyatz e aquels per fi
deguda determenetz.
Data València
— Al amat e honrat en Guillem Çelolm, justícia de València,
de mi en Bernat Desplugues, batle general ê
València per lo senyor rey. Saluts.
Dehim-vos e manam-vos de part del senyor rey e de la
nostra que si a vós és [cert] que P. Mulet sie estat bandejat
per rahó d'asegurament que no volch fer a
de Ruça[fa] [...], e aprés lo bandejament ja dit, aquell és estat
atrobat e pres en València sens que no avie feit
l'asegu[ra]ment, per la justícia del an primer passat antecessor
vostre per
lo dit P. Mulet és caygut en pena de
cascuna vegada que aquí fo atr[obat] e pres. La qual pena és
estada demanada per la part contra aquell P. Mulet e protestat
contra lo dit justícia que la [dita] pena agués d'aquell o
que enantàs contra aquell P. Mulet en la pena criminal en lo
fur de València sobre açò establida. En altra manera, que
dit justícia del seu propri pagarie la dita pena dels
segons aquell meteix fur e la esmena d'aquell, segons
lo qual fo feit lo dit bandejament, enantets contra lo dit P.
Mulet e les fermançes per aquell sobre açò donades en fer
pagar la dita pena dels dits
certifficam a vós que si vós les dites coses no complits, nós
de part del senyor rey e per nostre ofici enantarem
contra vós a la dita pena de
vostres béns.
E com nós lo sagell acostumat nostre de present no ajam,
manam e fem sagellar la present carta ab lo sagell d'en Bernat
Duran, nebot nostre.
Data València
octavo.
Nós en Guillem Çelolm, justícia de València, per
auctoritat de la qual usam, delegam e assignam vós en
Berenguer Tolsà, ciutadà de València, en jutge e conexedor
del pleyt de appellació [que] és o espera ésser entre en P.
Çavila, tudor e curador dels fills d'en Johan de Montfalcó, de
d'Agremunt e muller que fo del dit en Johan de Montfalcó,
de l'altra. Enaxí que apellades les parts que apellar faran
denant vós lo dit pleyt, apelació ojats e aquel per fin deguda
determenets.
Data
Al honrat e amat la justícia de Cabanes, de nós en G.
Celolm, justícia de la ciutat de València. Salutz e bona amor.
Avem entès per en Jacme de Vails, draper e ciutadà de València,
e per lo procurador del dit en Jacme, que és a vós
estat request e demanat que en alcuns béns d'en Berenguer
Escolà [e] [de] [na] [Prous], [muller] [sua] los quals béns són en la
vostra jurisdicció, dejatz menar a exsequció una sentència
donada per lo dit en Jacme e contra lo [dit] Berenguer Escolà
e na Prous, sa muller, per en Valentí de Falchs, ladonchs justícia
de la vila de Sent Matheu, en la qual sentència fo
condepnat en P. Outana, curador del dit Berenguer Escolà,
absent e procurador de la dita na Prous, muller sua, en
libres
que en la sentència ja dita a nós mostrada a huyl pus
plenerament [és] contengut, e que vós sens alcuna justa rahó
embargatz e no voletz menar a exsequció la sentència ja dita.
On, si axí és, ço és, que vós la dita sentència no vullatz
menar a exsequció, maravellam-nos molt de vós, per què a
instància del dit en Ja. de Vals, ciutadan nostre, a vós requerim
e pregam que vós la sentència damunt dita menetz e
menar façats a exsequció en los béns que
àn en la jurisdicció vostra e no contrastan alcunes frèvoles
rahons e excepcions injustes e insuficiens en contrari proposades,
com vós siatz mer exsequdor en aquest feyt e per ço
d'aqueles no puscatz conèxer. Et açò vos requerim e pregam
que façatz per amor de nós e per vostre ofici a instància del
dit ciutadan nostre e per tal que él pusca aver e confegir lo
seu dret.
En altra manera, com nós al dit ciutadan nostre en son dret
defalir no puscham, e a tolrre e a esquivar messions e trebals
de les parts, amonestam-vos que dins
de les presens, contadors los quals per primera, segona e
terça citació e peremptòriament a vós assignam, ajatz menada
o començada a menar a exsequció la sentència damunt
dita en [...] que los ditz condepnatz àn en la jurisdicció vostra.
Sabens per cert que si açò no complitz o complir no fétz
dins lo dit temps [...] a requisició [...] deja fer e exsegir ço
que dret sia e rahó, atrobada en vós fadiga de dret, donarem
licència e poder al dit ciutadan nostre de penyorar béns dels
hòmens de Cabanes, tans que basten a la quantitat desús dita
e a les despeses feytes e faedores entrò sia entegrat e
satisfeyt a él en son dret.
De nós, emperò, altra letra no esperetz, mas aquesta per
primera, segona, terça e peremptòria hajatz.
Data València
Nós en Guillem Çelolm, justícia de la ciutat de València,
per auctoritat de la qual usam, delegam e asignam vós en
Fferrer Dezmàs e n'Arnau Folchau en conexedors e tatxadors
sobre la provisió pertanyent a la dona na Escla[rmun]da,
muller d'en R. P. ça enrere, en los béns d'aquell del temps
de la mort del dit en R. P. a ençà, entrò que a ela sia satisfeyt
e entegrat sobre [la] dot e lo crex, lo qual o la qual ela ha e
haver deu en los béns que foren del dit marit seu, axí que
apellades denant la vostra presència la dita n'Esclarmunda o
procurada o procurador e en P. Sanxc d'Albareda, notari de
València, curador donat per la cort als béns que foren del dit
en R. P., haüt esguardament sobre la facultat dels dits béns,
la dita provisió a la dita dona tatxets [...] segons que serà
faedor justament e deguda.
Data València
Die lune tercio kalendas aprilis.
Comparech G_o Tamany axí com a procurador d'en Rodrigo
de Fidreles davant la justícia e presentà a aquell la segent
escriptura:
Conçejo d'aqueste m[e]smo logar, apareció Guillemon
Tamany, procurador de Rodrigo [Fidr]ellas, ciudadano de
en la qual se contenía que yo dicho D_o. Mateu que levás a
execución los bienes de don Alfonso Yvanes, por raçón que
ell dito don Alfonso devía al dito don Rodrigo mil
quarto d'aquellos pertanient al senyor rey, e aquellos bienes
de don Alfonso resposo la justicia que no le
dreyto, que la senyoría los tiene enparados. Esto fue fecho
en presencia de mi, escrivano de iuso és escripto e de las
testimonias fecho fue
Domini
d'en D_o [Gi]l Aguilon e don Miguel del Cavallo e don D_o
Gascó e don Peretz de París, vezinos d'Andilla.
Signo de mi, Miguel Roÿç, escrivano público de Andilla
que esta presentaçión escriví con letras emendadas o [...]
tiene."
— Al honrado e savio el justicia de Valencia o su lugar
tenent, de nós don Pero Sanxo, justicia de Calatayud, muchos
saludes con aparellada voluntad a todos vuestros plazeres.
Façemosvos a saber que pleyto se lieva delant nós entre
dona Paschuala, muger que fue de don Pero d'Ardet, vezina
de Darocha, de la una part, e Paul, fijo de don Pero Miguel
Sanxo, que fue vezino de Calatayud, de la otra part, sobre
demanda que la dicha dona Paschuala façe al dicho Paul de
Miguel Sanxo, que el avandicho Paul sin desafiamiento fecho
a su fijo Pero [...] suyo lo avía cometido e ferido de cuchiello,
de la qual ferida avia estado muerto, por que demandó que
fuesse condemnado a muert. Et el dito Paul entre otras
raçones que propuso a defensió de sí, dixo que quanto a
agora que non era tenudo a responder a la dita demanda
propuesta por la dita dona Paschuala como el avandicho
Pedro avía fija.