Royz Martínez de Azagra fo fiança per Hamet Abenhyhya sobre
que a él foren jutgatz per l'alcadi, que él deu heredar per rahon car él és pus pruxme parent de
Halí Abenhyahya, moro defunct qui estava en Turballos e si per aventura [...] temps appa[...]
[altre] pus pruxme parent [de] Halí Abenhuahya, e si à melor dret en l'ava[n]tdit bou e en los
Royz Martínez en presènçia de P. Díez, Gómez de Sòria, Abraym. E el dit Hamet
Abenhyahya promet el dit Royz Martínez guardar de dan per la dita fiança.
Aquestes són les coses que foren enparades per la justícia a Abdurahmen
fiço: primerament
e
[...]
qual deute ha carta pública e qualsequer cosa per el dit A. de Tous [...], per él ferm e estable
serà agut, e açò jura atendre e complir.
El baylle e la justícia e els prohòmens establiren que negun no sie osat de jogar a nul jogch de
daus treyt a taulas de nueyt ni de dia en tot lo terme de Cocentània, e qui açò [...] pac
de calònia. E encara feeren cridar que negun no os portar coltel major d'un palm d'alna e de
Bertolomeu d'Arcayna dóna ffiança de dret G. de Castalla sobre l'enparament que féu [...] de
Sérvoles dels béns d'en P. Abrahym defunct, la qual ffiança atorga el dit [...] e açò per na
Guilamona, muler d'en P. Abrahym defunct.
Dompna Maria, muler d'en G. Ponz, se clama per nom e per veu de sí e de son marit d'en
Bernat de Vals, posant contra él que
moros blanchs texidors de jovent de cada
Per on demana el dit Bernat de Vals e totz los seus béns ésser condampnatz
retre a sí la dita comanda o en pagar a ella el preu demanat, hó d'él a ella ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret e cètera. Fo presa fiança
de dret per la dita Maria, Johan de Bitòria, la qual atorgà e fo presa ffiança per Bernat de
Vals, A. de Pina, la qual atorgà. E fo asignat dia a dimercres primer vinent a respondre.
Aquel dia conparech e demanà libel e fo-li donat e fo assignat a divenres primer vinent a
respondre.
[Bernat Claver] e R. Escrivan conparegren, e posa Bernat Claver a aclò que diu R.
Escrivan [procurador] [de] los moros que Bernat Claver no pot posar les excepcions damont
posades. Diu Bernat Claver [...] [que] [deu] declarar lo dit R. Per qual rahon no las pot posar.
Don Yvaynes Ezquerdo per nom e per veu de P. Pardo se clama de Sancho Péreç,
de Alarch, de
Sancho Péreç vendió a don Exemén Pérez d'Oriz.
condampnat en retre a ssi lo dit mul, o
él ésser feyt [...]
Bernat de Vals conparech e demanà avocat R. de Canet e fo-li absolt per la justícia.
R. de Canet, avocat d'en Bernat de Vals, posa e diu que
ni és tengut a la dita Maria, mulé d'en G. Ponz, per esta rahon car neguna fembra
no pot ésser procuradriu en neguna [pley...] sinó per son pare o per sa mara, no avén altres
pus pruxmes parentz. Fo asignat dia a les partz a conparer a diluns primer vinent.
[...],
Ivaynes Ezquerdo,
tercer
Per on demanda él e totz los seus béns ésser condapnatz de la injúria a si feyta segons fur de
València. Açò posa salvu son dret e cètera. Fo presa ffiança de dret per l'actor, G. de
Castalla, la qual atorgà. E per el deffenedor, R. de Canet, la qual atorgà. E fo asignat dia a
respondre a diluns primer vinent, al qual dia no conparech perquè era malaut e fo assignat a
dimercres que respona per son procurador o per sí, al qual dia no conparech e fo scitat a
conparer a divenres primer vinent.
La justícia e los prohòmens de Cocentània establiren que negun no sie osat de anar [...] la
canpana aja tocat meyns de lum e qui ó ffarà que pac
aurà tocada anar a les putes del raval e qui ó farà que sia [...], e encara [...] establiren que dos
tavernes que puxchan vendre vin en la villa segons que [...].
Johan de Bitòria empara la guarda de los uertos de la Costa sobre la vina de Cocentània del
present dia [entró] en
d'altre ab malefici que
l'altra meytat e dóna ffiança que serva ben e feelment G. de Castalla, la qual atorga. E el
çarig que sia mondat de comun e la céquia del çarig entró al reyal de comun e las fronteres
quiscadaun.
En Perpeynà se clama d'en G. Piquer de una axa e de una serra manera e de
gúbia e de
[...] al dit G. Piquer, los quals estima valer
aquella quantitat que
aquel [...] en Pero Díez e el dit don Garcia López. Encara, que neguna carta del seynor rey no
noga al Consel de les peytes posades.
de la Plana d'est[r]ó [lo] [començament] de la villa entró en lo pont del segon barranch de
l'Alcúdia, ab les viynes de l'Alcúdia. E jura ésser fiel en la guarda e dóna ffiança en Garcia
López, la qual atorga. E prena mealla
que tinga la guarda entró en lo dia de Sent Michel primer vinent. E que aga leer de peynorar
quiscadaun en les viynes per sa garda.
Travadel per
viene de janero
Con G. Miró fos bandeyat públicament per la vila a instància d'en G. Messeger, qui
volia assegurar d'él, que
entrà
justícia per conplir de dret, ans [...] a crida de la justícia; en ayxí que no conpareg davant él e
anà
en sa casa. La qual Ermesén [dóna] fiança de dret en P. Moliner, lo qual P. hi obliga sos béns.
P. de Golumés fil sabenrere d'en R. de Golumés, se clame d'en P. Díez, posàn contra él que
con él, en P., sie fil e hereu del dit R. pare seu
tort un reyal e
seu e
en deliurar a ssi lo dit reyal ab les dites fanegades de terra, ab los fruytz e ab les rendes que
d'aquèn són yxides e
dit R., pare seu, pertaynguen a ssi per la dita rahon, los quals fruytz e les rendes declararà anz
de sentència. E açò demane ab les missions feytes e per fer ê
la Vila Nova e ab lo reyal d'en Ruyz Martínez, les
dit P. Díez de totespartz, les quals fanegades ê
la justícia.
Per on suplic yo, P. de Golumés, a vós en Martín de Azagra, justícia, e suplicàn
demostre que vós déyretz a mi atorgar e donar benifici de restitució que yo pusche demanar
lo dan e el tort que alcuns hòmens a mi tenen. Con vós a mi açò deyantz atorgar e donar
segons fur de València ê
Abrahym [Urat] Farax
la mezquita de Callosa, en la qual el dit Abrahym jaçia en fe del rey e entrà el dit Michel de
Moya, en la dita aljàmia, que és en el mercad
e
lança al dit Michel de Moya. Per on prega a la justícia de Cocentànya que condampne al dit
Michel de Moya de las injúrias a ssi feytas segons fur de València. Açò posa salvu son dret e
cètera [...]
G. de Sant Martín e Bernat de Galicant conparegren. E diu en Bernat de Galicant contra las
rahons que
G. à donatz en aquest pleyt per totes les rahons que él à devant posades, majorment com lo dit
G. d'Ortoneda diu per oyda e per volentat que lo dit Bernat confessà denant lo dit G.
d'Ortoneda axí com a conposador, no li nou, car él anc no fo elet per les partz per conposador
e encara que ó fos, no li nourie, per ço car lo dit G. de Ortoneda dix en son testimoni que lo
dit Bernat provarie per en Johan Alegre que lo dit G. de Sent Martín avie
a totes pasades e sens tot si. E encara en Sancho Péreç ó à dit, aquella medexa rahon en son
testimoni. E com lo dit G. de Sent Martín age comprat lo vi sens tot sí en axí que lo avie a
pendre dinç
volie donar al dit G.
retenir. E tot açò és apparellat de provar per en Johan Alegre e per en Ponz Forner e per altres
e com él sie apparellat de provar bastantment sa demanda, al dit G. no val sa deffensió ne sos
testimonis ne li ajuden en res, anz ajuden en algunes coses al dit Bernat. E fo re
vol ren dir, e dix que hoc e fo assignat a diluns a dir a les posicions.
[En] [Michel] [de] [Moya] [e] [en] P. de Rochafort, procurador de Abrahym Urat Farag,
conparegren. [...] al clam que d'él fa Abrahym avant dit e diu que fo e [...]
de Callosa per posar per rahon car no trobava on posà
ava[n]tdit prés la lança sua e él se despertà al pendre de la lança e volc la li tolre e sobre açò
el moro
él no
demana si ésser absolt de la demanda e l'altra part ésser comdampnada en les missions feytes
en lo pleyt.
Hoc est translatum bene et fideliter sumptum a quadam litera in papiro scripta cum sigillo
cere in dorso inpresso a Gilaberto de Canyelles tenenti locum dompni infantis Petri filii
illustris Regis Aragonum in Regno Valencie cuius series sic habetur:
Canyelles, tenent loc ê
prohòmens de Coçe[n]tàyna, salutz e amor. Fem-vos sabé que a nós à estat denunciat que
alamín de Coçentània à feyt viçi de çodomita ab
que és pública fama entre vós. Per que volem que sapiatz que nós avem donat poder a
Esteve de Calatayú, porter del seynor infant en P. de [...], en lo dit crim contra el davant dit
alamí. Hon vos deym e us manam que vistes estes letres [...] e favor al dit Esteve de Calatayú
com él pusca ensercar lo dit fet, la qual enquisició [...] a nós lo dit alamín e el dit moratel sotz
guarda tal que nuylla ffaylla no y puscha [...], estirs manam vos que los béns del dit alamín
sien totz scritz e emparatz segons [...] Esteve serà vist, per ço que del dit crim puscham fer
conpliment de justícia. E en assò [...] que
romanga re perquè justícia [no] [sia] [feyta]. Data València
illorum et duriçiam cordis quihiu is qui vederant eum ressurecxisse non crediderunt [...]
Hoc sunt [...] primo juravit P. de Goiumiis suam coram [...]
Gueraldus [Calandri]
Gueraldus Calandri, juravit et dicxit: P. de Rupaforte.
P. de Rupeforte juravit et dicxit Guillermum [...].
Bertolomeus de Sant Antonii, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra.
Ponciuus Guillermi, juravit et dicxit: Guillermum de Caztayla.
En Vilamajor, juravit et dicxit: Paschasium Ivaynes.
R. de [...], juravit et dicxit: Guillermum Marini.
Bernardus [C]apci[r], juravit et dicxit: Paschasium de Calatayub.
Paschasius de Calatayub, juravit et dicxit: Poncium Guillermi.
P. [...], juravit et dicxit: Guillermum de Caztayla.
[Martinus] de [Azagra], juravit et dicxit: Guillermum Merini.
[...], juravit et dicxit: Poncium Guillermi.
Bernardus Fal[ces], juravit et dicxit: Martinum d'Azagra.
Ivaynes Ezquerdo, [juravit] [et] [dicxit]: Guillermum Merini.
P. Amigon, [juravit] [et] [dicxit]: P. de [Rochaffort].
[...], juravit et dicxit: Guillermum Merini.
Garcés [...], juravit et dicxit: Paschasium de C[...].
[...], juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
P. Fust[er], juravit et dicxit: Guillermum de Caztayla.
Johannes de Bitòria, juravit et dicxit: Gueraldum Calandri.
P. Cax, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
Bertholomeus Çabater, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra.
En Nom de Déu, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra.
[...] Rul, juravit et dicxit: G. de Caztayla.
P. de Fontz, juravit et dicxit: G. Marini.
P. d'Aler, juravit et dicxit: Poncium Guillermi.
Bernardus de Cepillo, juravit et dicxit: Martinum d'Azagra.
A. de Capcir, juravit et dicxit: G. de Caztayla.
[...] Çabater, juravit et dicxit: Poncium Guillermi.
[...] Estayna, juravit et dicxit: A. de Capçir.
[...] Gil, juravit et dicxit: Gueraldum Calandri.
[...] Andreu, juravit et dicxit: Guillermum Mi[ron].
[...], [juravit] [et] [dicxit]: Guillermum [...].
ANNO DOMINI
Octo kalendas januarii. Fuit electus in justicia Cocentanie Martini d'Azagra.
E fuerunt elec ti jurati et assessores videlicet Guillermus Marini.
Et fuit cursor et sajonus dicte curie Dominicus Darocha et juravit esse fidelis in oficio
sagonie et cursorie et dedit ffidanciam pro rebus quos sibi tradite erunt ad vendendum quod
ipsas reddat dominibus qui eas ei dederint [...] precium quod ex ipsis habueerit et fuit
ffideiussorem dompnus Garcia Lópeç de Lerga quam concedit et obligavit bona sua
secundum forum.
Quarto kalendas januarii.
Paschual Ivaynes [...] dels fils d'en P. Domingo de Gràcia, deffunct e a dona Sancha, muler
del dit P. Domingo çaenrere, a la demanda que éls a él fan e proposan fer per rahon de la
aministracion que el dit J. Péreç féu dels béns del dit P. Domingo e del testament que él farà a
éls conpliment de dret a tota demanda que a él puschan. E fo fermança en Ivaynes Ezquerdo,
la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València.
Dompnus Rodericus, rector ecclesie de Cocentania indicavit justicie et probis hominibus
Cocentanie et almuçtaçafis quod illa turris dompni Martini Ximenez minat ruynam ita quod
iam de ipsa cecidit aliquam partem et timet quod [...] ea dampnum unde rogat justiciam et
probos homines et almuztaçafium quod indicent dicto Martino Ximenez quod proiciat ad
terram dictam turrem vel dedit ea fideiussi capcionem de omni dampno quod [...] de dicta
turri.
Pridie kalendas januarii
Johannes de Bitòria dedit fideiussorem dopnem Sales quod si illa alcorfa quam ipse fecit [...]
vel dat ei vel suis domibus dapnum quod ipse et fidanciam sua de dampno verantur. Et fuit
[...] de Calatayub quom concessit et obligavit bona sua secundum forum Valencie
Pridie kalendas januarii
Dominicus de Cepillo ad instanciam quam fecit J. de Bitoria quod ipse se timebat quod illum
palacium contiguum corali dicti Dominici quod contingeret vel accideret dapnum per illa
terra quam ipse Dominicus accepit de dicto corrali iuxta fundamenta [...] palacii dictus
Dominicus dedit ffidanciam quod ipse aspitiat de omni dampno et missione dicto Johanne et
suis. Et fuit ffidanciam Guillermus de Castayla quam concedit et obligavit bona sua
secundum forum Valencie.
kalendas januarii
Bernardus de Clarmont dóna fermança a don P. Cetina en esta manera: que si negun dan
venia a él ni a ses cases per una foya que és en son solar que él li
Bernat Claver, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València.
Jacme Calp dóna fermança a la muler d'en Blascho Carnicer en esta manera: que si les
sues cases fayen negun mal ni dan a les sues que él que
Blanch, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València.
Bernaldus de Clarmont dóna fermança a
aquela aygua que ix del seu corral prob la sua paret ni per aquela parra que él plantà en lo seu
corral que él que
e obliga sos béns segons fur de València.
Guillem Miron dóna fermança a
de Clarmont per les sues cases qu
Golumés, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València.
Primo abstracxit pedagium, alfondagium et [...] Michaelis Petri de Muriones pro mille
triginta solidos. Fideiussor, Guillermus de Caztayla.
Item abstracxit almodinum sub tali modo quod non accipiat nisi unum denarium de
mensuracione kafici bladi et de
unum obulum: Abdulhuaeb pro
Item abstracxit Molendinum dompni Vals de via de Benàguila: Guillermus Miron per
fanecas medium tritici et medium ordei. Fideiussor, Gueraldus Calandri.
Item abstracxit molendinum dompni Vals defuncti de via de Planes:
fanecas.
Item abstracxit molendinum Petri de Golumeris ipsemet pro
fanecas. Fideiussor, Poncius Guillermi.
Item abstracxit molendinum dompni Ivaynes Ezquerdo: Guillermus Miron, pro
Fideiussor Gueraldus Calandri.
Item abstracxit molendinum sarracenorum ravallum: Poncius Guillermi pro
Fideiussor, P. de Rochafort.
Item
Golumés.
Item
sols.
Item
Guillerm, per
Item
moros.
Martín d'Azagra
Item
Item
Item
P. Cetina dóna fermança a
coses vinguen a les coses d'en Bernat de Clarmont e dóna fermança Domingo Blascho, la
qual atorga e obliga sos béns segons fur de València.
En Ponç Guillem se clama d'en Ramon de Canet posant contra él que él, tenent loch de
justícia, que él vené a él coses sues per fer paga a alcuns seus creedors. Per les quals coses a
vendre donà
aver per son salari sinó
béns en retre lo sobreplús comtada la quantitat de què él féu paga. Fo donada fermança per
l'actor Paschal de Calatayub e per lo demanat en Guerau Calandri, la qual atorgà. E fo
assignat dia a respondre al dimercres primer vinent.
Blasco Carnicer se obliga al batle e a la justícia de Concentània que él tindrà abastada la
carniceria de carn e que él estarà personalment en la villa. E que farà e darà dinerada e
mealada de carn a aquels qui comprar volrran carn. E que pararà la companya que à ab
Monçó Carnicer a carnestoltes primers venidors. E si estes coses no complirà promet dar e
pagar
açò promet atendre e complir d'assí a
passatz los ditz
R. de Canet e P. Tudela, procurador d'en Alí Allobadí, comparegren en cort, e R. de Canet
renuncià a testimonis salvu enperò que la justícia faça veure lo meynsfaliment e el
meynscabte de la laurahon de la terra de regan
tornat en possessió per la justícia la qual ben vista faça veure la justícia anç de sentència
deffinitiva. E foren publicatz e fo demanat P. Tudela si vol ren dir als testimonis ni a la carta
treyta per en R. de Canet en testimoni. Dix que sí als testimonis, als tres xp[crist]ians, als
moros, veedors de la terra e demanà còpia e fo-li dada. E fo assignat dia a [...] primer vinent.
Ramon de Canet respon als clams posatz contra él per en Ponç Guillem e atorga que él,
tenent loch de justícia, donà
maltreyt [per] Conseyl de Prohòmens. [...] diu que no li donà ren dels béns d'en Ponç
Guillem.
Reebut sagrament de calúmpnia en Ponç Guillem perseverà en sa demanda e en
Ramon de Canet perseverà en sa resposta. E fo demanat Ponç Guillem si ho pot provar, dix
que sí. E vanà provar per lo libre de la cort de les condampnacions. E fo assignat dinç
primers vinentz.
P. Tudela, procurador de Alí Allobadí, e R. de Canet conparegren en cort. E diu P. Tudela als
testimonis aportatz e donatz per R. de Canet contra lo dit Alí que no són de la demanda que
Alí Allobadí posà contra R. de Canet. E encara que lo fossen, ço que no són, diç al testimoni
dels moros que són vagos e vans per no poden fer est testimoni ni altre, per ço car no són
moçaquis. E aquesto provaran con l'alcadi que no ha valor lur testimoni.
escontra moro. Ni encara més que no y foren per manament de justícia en aquel logar. Per on
suplica a la justícia que enant per son offici en la demanda que
R. de Canet.
[...] Ramon de Canet estàn e perseveràn en ço que damunt ha allegat en les actes, diu
qu
encara que Alí Allobadí, pux nega lo dan que li ha dat e feyt en la sua terra, deu ésser
condampnat en lo doble. E per ço demana
ha feyt de dan en la sua terra de
Encara diu que, segons que proven Aben Çerora e Aben Faugal, moros,
deu perdre totz sos maltreytz e totz béns que él degués aver en aquela terra, pux [...] obliga
[...] encara pus, él près oli quan
oli [...]. E per ço soplega a la justícia que
laurahon e en perdre totz sos maltreytz e en lexar l'oli que alí és colit e per collir; pux [...]
prés oli al començament. E
demanat: los
pagar segons fur de València en rúbrica de dan donat, ê
e farà dan a altre e cètera, faça demana ab missions feytes e per fer".
Encara diu en R. de Canet, al feyt dels figueral[s], que deu pagar
ço que féu deu perdre to[...] que él degués aver en aquel, per ço car si alcun veu la sua cosa
vendre o alienar e no y contradex, e si escriu per testimoni, pert son dret. E açò diu fur de
València en rúbrica de [...] el
cètera".
Diu a les allegacions feytes per Alí Allobadí que no valen ni àn valor, per ço que
testimonis proven e diuen provar e que y anaven per manament de la justícia. E sie examinat
per la justícia si proven o no. E així demana sentècia.
Fo demanat P. Tudela, procurador de Alí Allobadí, si vol ren més dir ni allegar. Dix
que no e renuncià a tot lo pleyt e demanà sentècia.
En R. de Canet renuncià a totes allegacions e poisions e demanà sentècia.
En P. Cetina se clama d'en Johan Aravot e posa contra él que li vené XXXII cabeces de
bestiar, XXIII ovelles e
justícia ten enparat lo dit bestiar per ço que hòmens de Conqua fan demanda del dit bestiar
dién que fo furtat a éls. Per on demana lo dit J. Aravot a ssi ésser condampnat en fer tenre a
ssi lo dit bestiar. E si
sols que prés de [paga] d'aquel bestiar e
posa salvu son dret de créxer e minguar e ab missions feytes e per fer.
Johan Aravot respon als clams posatz contra él per en P. Cetina e atorga que él que vené al
dit P. Cetina aquel bestiar, per él a él demanat, per
prés, mas prés-los Domingo Navarro.
E fo demanada fermança de dret a l'actor e donà fermança P. Vidal, la qual atorgà. E
fo presa fermança per lo demanat.
Diu e posa en P. Cetina que
Navarro per
podia pagar aquels diners. E axí vené aquel bestiar al dit P. Cetina per
del dit Johan Aravot donà cent meyns
E donà
Fo assignat dia a
per P. Cetina, al diluns primer vinent.
Yo Martín de Falçes, fil çaenrere d'en Martín Péreç de Falçes, deffunct, soplech e [...] a
vós, seynor en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, que jo hé pasada ja hedat de
ans, per la qual rahon deman e suplich a vós que donetz a mi e a mos béns curador
mon pare en son testament a mi no donà curador
béns segons fur de València. Encara suplic a vós, que vós per vostre offici manetz a
Rodrigo, qui fo donat tudor a mi e a mos béns en lo testament de mon pare, que don
e reta comte al curador per vós, a mi e a mos béns [...] de [la] [ami]nistracion que ha feyta
dels meus béns. E deman que
covinent curador veyn de Cocen[tània].
En Ponç Guillem fo caplevador d'en Johan Aravot; que aquel torn mort hó viu denant
[la] justícia, d'aquí al diluns primer vinent hó que sia tengut a la demanda feyta contra el dit
J. Per en P. Cetina. La qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
Martín de Val de Coneyllos se clama d'en Blascho Carnicer posant contra él que deu a
él
Blascho e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València.
Johan Aravot se clama d'en P. Alcoy posant contra él que él comprà de Domingo
Navarro
ovelles e cabres demanen per furtades. On, com él s'establí a él fiança de salvu del dit bestiar
demana que li sia condampnat en fer tenir e posseyr lo dit bestiar hó d'él a él ésser feyt
compliment de dret segons fur de València. Fo demanat fermança al demanador e donà
fermança Ponç Guillem, la qual atorgà e per lo demanat.
E fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent.
En Garcia Lópeç fo caplevador per P. Alcoy que aquel torn mort hó viu denant la
justícia de Cocentània dia luns primer vinent, per demanda que a él fa J. Aravot. E si aquel no
[pot] [tornar] que sia tengut a la demanda que fa lo dit J. Aravot al dit P. Alcoy. Per ço obligà
sos béns segons fur de València.
[Ad] [instància] e a rereclam, lo qual P. Vidal féu d'en Sancho Péreç, veyn d'Alcoy, e d'en
Gómeç de Sòria, [veyn] [de] Coçentània, de
d'Azagra, com no trobàssem béns mobles al dit Gómeç de Sòria dels quals poguéssem fer
paga ni satisfer al dit P. Vidal del dit ordi. Lo dit Gómeç asigna [a] córrer ab volentat del
creedor
de Canet e ab Bernat Claver e ab l'Abat d'Azagra e aquel solar asentat en lo reyal; e
Fanecades en l'Alcúdia, affrontatz con Ponç Guillem. Dinç
[En] Gómeç de Sòria, procurador d'en Pero Díeç, per nom de procuracion del dit P. Díeç, se
clama d'en Guillem Marín e posa contra él que és fermança al dit P. Dieç, per en Sancho
Royç de Sant Adrian, per
pagador de plan en plan per en Gonçalbo Fferràndez. E per aquels [ob]ligà totes les rendes e
exides de la heretat que comprà d'en Gonçalbo Fferràndez davant dit, segons que en la carta
d'aquèn feyta és contengut. E donà fermança al dit G. Marín. On, com en P. Díeç, él ni hom
per él, no tenga ni reeba les dites rendes ni exides, demana el dit G. Marín que li sie
condampnat en fer tener e reebre les dites rendes e exides, axí com són obligades a
segons la tenor de la carta. Açò posa salvu dret de créxer e minguar e cètera. Fo presa
fermança per l'actor P. Vidal. E demanà dia de acort e
al dimercres primer vinent. E fo-li donat libel.
[P.] [Alcoy] respon als clams posatz contra él per Johan Aravot e diu e nega que anc él ni
li fo fermança de salvuu per aqueles oveles ni per les cabres per él demanades.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e lo deffensor
perseverà en sa deffenssió. E fo demanat si pot provar. Dix que sí. E vanà provar per en
Gómeç de Sòria e per P. Cetina e per [G.] [Marín]. E fo assignat dia a provar dinç
primers vinentz. E fo creegut el sagrament en l'escrivan.
Garcia Lópeç refermà la cablevacion que féu d'en P. Alcoy estró en
del pleyt d'en J. Aravot.
[...]
Johan Aravot respon al clam posat [...] que vené al dit P. Cetina aqueles
d'él. Nega e diu que no creu que y agués de guayn aquels
Fo demanat P. Cetina si pot provar aquels
se
sols [de] guaayn. E fforen demandades les partz si volen ren dir ni allegar. Dixeren que no. E
renunciaren [totes] posicions e allegacions. E fo assignat dia a oyr sentècia al divenres
primer vinent.
En Ponç Guillem fo caplevador per en J. Aravot que aquel compar denant la justícia divenres
primer vinent. E si aquel no pot comparer que sia tengut a la demanda feyta per P. Cetina.
febroarii. Decessit quidam Lonbardus nomine Deto in domo Johannis Alegre. Et in die
martis ante quam obisset, Marti[ni] de Azagra, justícia, et probi homines et Roderi cus, rector
ecclesi e, fuerunt in domo dicti Johannis et invenerunt quod defferebat secum dictus
Lonbardus
aureum et duos denarios de argento, monete Regni Aragonum, et unum genovinum minimum
de argento et
argento quos def erebat in quadam supertunicale de proynis cum pena de vulpis et unam
gramasiam veterem de Xalon et [unas] osas estivales et unas galigas pardas de burel et unum
brialem album et unam barretam de capite de fel[...] et unam corrigiam et unum cultellum
cindi panis et
unum esperon et unam petram nigram et
[Valencie] nomine Dominicus Montaner, habitator Valencie in parrochia Sancte Tecle in
domo Bernaldi Coregerii cui dominico dedit dicto justicia pro logerio sue bestie per
diebus, septem solidos minus
Item de costitit sudarium
libram et dimidiam [...] offeret in die sepultura,
dictum fflorentinum et duos denarios de argento et unum genovinum pro
habuit Gueraldus Calandri et duos denarios de argento pro duobus [...] de [...].
Suma de [...] solidos denarios mig.
En Garcia Lópeç entrà donador e pagador a don Gómez de Sòria, tenent loch d'en P. Dieç,
baylle [de] Cocentània [...]
dar en lo mes [de] giner per les rendes que trasch d'almoneda en l'an de
lo seynnor rey, al dit Abdulhuaheb, alargà estró en la festa de Sant Johan primera vinent. Los
quals diners prometé de pagar lo dit Garcia Lópeç en lo dit termen e obligà totz sos béns.
Present fo J. de Bitòria e P. Miquel.
Hoc est translatum bene et fideliter escriptum a quibusdam lit[era] in papiro scriptis cum
sigillo sigillata, cuius tenor talis est:
Salvaterra, salut e amor, como amigo que tengo en logar de ermano. Sepades que
antes de Nadal fue quebrantada una cabanyna entera [...] Manuel de noch
levaron dende de
de Cuenqua. E fiçiéronos entender que aquel ganado fue levado a Cocentània por onde vos
ruego yo mucho que vós ayudedes a estos pastores a baruntar aquel ganado e faredes bien e
merced e yo gradir vos lo hé mucho. E si vos en esti mundo amor m'avedes a fer en esta cosa
vos ruego que dedes recabdo al mejor que pudieredes.
sigillo minori in dorso impresso:
De nós n'Arnau Escrivan, batle de València e procurador de tot lo Regne per lo
seynnor rey, a l'amat en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, salutz e dilecció. Manam-vos
e deym-vos de part del seynnor rey que aqueles ovelles que tenitz enparades que les
donetz [a] Amigon Mínguiç e a Gorgori, pastors, que a éls foren furtades e açò no mudetz.
Data Xàtiva,
Ponç Guillem fo caplevador per en J. Aravot que aquell torn mort hó viu denant la cort a
dies primers vinentz. E si aquel no pot que sia tengut a pagar la suma que és contenguda en la
suma dada per en P. Cetina contra lo dit J. Aravot. E obligà sos béns segons fur de València.
Justicia et jurati et probi homines Cocentanie instituerunt quod nullus xp[christ]ianuus
laborator vel sarracenus laborator, cuiuscumque sint, termini Cocentanie, non mitat aliquos
boves intus cequias orte Cocentanie nisi aratores [...]
ad pedem et siquos boves inventi fuerint disolutos [...] pena
primitus talam domino cui facta fuerit. E si quod bestiarium minutum inv[entum] fuerit intus
cequias orte quod peccet prounoquoque capite bestiarii minuti pro pena
hemend[et] [primitus] talam domino cui facta fuerit. Exqua pena habeat conscilium terciam
partem et dominus cui facta fuerit [tatam] terciam partem et gardianum terciam partem et
nullus sarracenus audeat mitere dabeham in o
Et eciam instituerunt quod non intrent in vineis nec quod in figueraliis sicanorum
ne
quod intret per suum et paschat in sua propria terra et si inventum fuerit in aliena terra
[puniatur] [...].
Martinus d'Azagra enparavit curiam orte de Muro et de Canovis et de Ffarrafficin et
cequiagium et vineas [...] die usque in unum annum proximum venientem de dia et de nocte
et quod faciat mund are cequias [...] et quod accipiat pro solidata
servicium aciperit quod computetur in suo salario in dublo. Et quod accipiat terciam partem
in omnibus caloniis et quod accipiat medietatem in festo Sancti Johannis [pro] [alia]
medietatem in in festo Sancti Michaelis.
Poncius Guillermus de Vilafranca de Conflent empara la guarda de la orta de Coçentània
e de les viynes, ço és de la font axí com talla el barranch de Fraga estró al barranch del pont
de l'Alcúdia estró en Binitayr, e
l'an; e que prenga de la jovada de regan dejús la céquia,
de les viynes mealla
calònia. La qual paga prenga, la meytat en la festa de Sant Johan, en les eres; e la romanent
en la festa de Sant Michel. E promet que gardarà, farà ben e fielme[n]t la dita garda, del
present dia estró [...] primer vinent.
in suo salario.
Item vicini de Muro et populatores instituerunt quod si aliquis saracenus ex cultorem
exierit de aliquo dominio quocumque racione quod nullus vicinus de Muro ipsum recipiat
infra unum annum. Et si quis ipsum reciperit quod puniatur pena viginti solidos. Ex quibus
habeat dominus de quo exierit
Muri.
[...]
Domingo [...] confitentur recepisse de Martino d'Azagra,
ovellas e
éls foren furtates. E foren trobades en lo termen de Travadel. Present G. Marín, jurat de la
cort.
P. de Cortes empara la guarda de les viynes de la Plana del pont estró en lo termen de Muro,
del present dia pasat de Nadal estró en un an primer vinent. En esta manera: que él, que
prenga per son loguer de la sort un quarter de most; e de mija sort, mig quarter; e si és més de
mija sort,
jura ésser fiel e verdader en la dita garda. E si negun servii él pren que
R. de Canet se clama de Alí Allobadí posant contra él, que él que
ha tallades plançon e los [...] [donat] als seus bous, la qual tala e affollament de ses oliveres
estima ésser.
Don Garcia Lópeç de Lerga promet e convén que él que gardarà de tot dan e mission e
greuge a
l'almoneda del seynor rey en Coçentània; segons que són escrites les rendes, que
Ponç trasch, en lo libre de la cort. Les quals totes rendes, lo dit en Ponç donà e vené, lo dit en
Ponç, a Abdulhuaeb per
baylle del seynnor rey per terç del an, segons que és acostumat, tota aquela quantitat que
montan les rendes treytes per lo dit Ponç de [l'][almo]neda. E en Ponç Guillem promet
que él que farà tenir a
totes estes coses a conplir, en Garcia Lópeç, obliga totz sos béns segons fur de València.
Presentz foren a atçò en Guerau Calandri, Poncius de Galach, Jacme Safont, Bernat
Claver, Michel [Péreç] de Muriones. E en aquestes rendes fo entés e espressat l'alcaydia del
raval. La qual trasch Salamon Alaçrahm, juheu, per
en Ponç Guillem, per
l'almàcera de la cera, la qual trasch per
[...] faneques.
Justicia et jurati, Poncius Guill[er]mi, Eximinus Oc[hova] de Quadreyta, Garcia Lópeç de
Lerga, Gomicius de Soria,
J. Alegre, Bertholomeus de Fontibus, Paschasius de Calatayub, P. de [...], Bernardus Fabre,
juraverunt tenere stablimentum quod fecerunt de curia orte Coçentanie et eciam quod si [...]
facientem talam sarracenum vel xp[chist]ianum quod ipsem discoperiant guardianis. Et
Gomicii de Soria et Martinus d'Azagra concederunt stablimentum factum pro probis
hominibus pro sarracenis dompni Bartholomey abbatis d'Azagra et juravit P. Ximenez pro
dicta.
Johannes Aravot fecit et instituit procuratorem suum Poncius Guillermi in peticione
quam ipse facit de P. Alcoy et quicquid per ipsum fuerit procuratum concedit hec profirmo.
Jurati, probi homines Cocentanie instituerunt quod nullus carnifeex Coçentanie non
possit mitere intus ortam Cocentanie ni si usque in centum capitis
mitere aliquam capram vel caprones. E si talam fecerit hemendet eam. Et illos arietes qui in
ortam depascerint quod non vendantur alibi nisi in villa Cocentanie [...] E si alibi illos
detulerint puniatur pena
Martinus de Azagra gardianus curie orte de Muro, de Canovis, de Faraffacin
Rochaffort. Et juravit esse fidelis in dictam gardam.
Poncius Guillermus, procurator Johanis Aravot, renunciavit testibus et fuerunt publicati.
E fo [demanat] P. Alcoy si vol ren dir a la dita dels testimonis. Dix que sí. E fo-li donada. E
fo assignat dia [...] primer vinent.
En Garcia Lópeç de Lerga refermà la caplevacion, la qual féu per P. Alcoy, entró en lo
dia de la sentècia. E si aquel no pot [torn]ar que sia tengut a la quantitat demanada per Johan
Aravot. E obligà sos béns segons fur de València.
[En] Guillem de Figuerola se clama d'en Nom de Déu, fil d'en Bernat de Vals, deffunct,
posant contra él que féu per sa pròpria actoritat céquia nova per sa terra per a son molín. E
encara que en
e li affolla e à
olivera caregada de olives. E encara se clama d'él que li ac en[derroc]ades les sues màrgens e
li desféu un pont. Per on demana lo dit Nom de Déu ésser condempnat en reffer a ssi les dites
injúries a ssi feytes segons fur, en emenar lo dan a sí donat, lo qual esma ésser
a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e
minguar e cètera. Ffo assignat dia a respondre al divenres primer vinent.
Exemén Ochova de Quadreta se clama d'en Guillem de Caztaylla e posa contra él, que él ha
cuberta una casa de palla, de la qual casa vers a la aygua enta part de les sues cases. La qual
casa ben ha
les cases d'en Exemén Ochova. E nul temps no ac aquela servitut enta part de les sues cases e
si per aventura nul temps hy ac servitut perdé-la aquel dia quan él la girà envés sí. Per on
demana lo dit G. de Castaylla ésser condampnat en descobrir la dita casa e en girar l'aygua
envés sí, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança
de dret, per lo demanador, Ponç Guillem, e per lo demanat R. de Canet. E fo asignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
Bertholomeu d'Aynsa se clama d'en P. de Golumés e posa contra él que li deu
rials per rahon [de] préstamo de pan. Per on demana lo dit P. de Golumés e totz sos béns
segons fur de València. E fo fermança J. d'Estayna, la qual atorgà.
Ponç Guillem, procurador d'en Johan Aravot, e P. Alcoy comparegren en cort. E diu
P. Alcoy que
él, anc no intrà fermança a él, per en Domingo Navarro ni en J. Aravot no
fermança. E per ço soplica a la justícia que diligentment examín los testimonis si àn provat
o no, com en P. Cetina fo [...]rador del bestiar, perquè li és vegayres e és entenció sua
que no li deja noure son testimoni. E per ço veja la justícia si proven contra él hó no. E axí
demana sentència ab insta[...] [...] clou lo pleyt salvàn a sí dada la sentència, si contra él vén,
ço que no creu. Tot [...] que pertayn a ffeyt de fermança ni deu pertàyner ni aver, negàn
emperò, qu
Posa en Ponç Guillem, procurador d'en J. Aravot, que hya fós ço que
feés testimoni [...] creu que valla. Val lo testimoni d'en Gómeç com la demanda feyta per en
J. Aravot no sia major de [...], e lo dit Ponç renuncia semblantment e demana sentència. E fo
assignat dia a oyr sentència a di[luns] primer vinent.
Guillem de Ffiguerola conparech en cort e en Nom de Déus deffallí. E ffo scitat a
comparer per sí hó per son convinent procurador a respondre al diluns
primer vinent per primera scitacion.
Rafeh Aben Iuayda se clama de P. de Golumés posant contra él que li deu
de adaça; la qual d'él conprà e los diners d'él prés. Per on demana lo dit P. de Golumés e totz
sos béns ésser condampnatz en pagar a él la dita adaça, hó d'él a él ésser ffeyt compliment de
dret segons fur de València.
Johan de Bitòria empara la garda dels ortz e de la céquia de la Costa, del present dia
entró en
E que prenga la terça part en les calònies segons que són establ[ides] en lo fur. E promet e
jura ésser fiel en la dita garda. E que prenga son salari en lo mes d'agost. E [...] servii pren
qu
Exemén Ochova de Quadreyta e en Guillem de Caztayla comparegren en cort. E lo dit
Guillem [de] [Caztayla] respon als clams posatz contra él per en Exemén Ochova. E atorga
totes les coses posades en lo libel per lo dit Exemén [Ochova] de Quadreyta. E fforen
demanades les partz si volien ren dir, e dixeren que no, e ffo asignat dia al dimercres a oyr
sentècia.
A [certifica]ment de la justícia e a esclariment, la justícia féu [...] a
lo preu d'aqueles
condampnat per la justícia en pagar [P.] Cetina, al qual él vené lo dit bestiar. E ffo assignat
dia a oir sentècia al dimercres primer vinent.
[P.] de Golumés respon als clams posatz contra él per Bertholomeu d'Aynsa, e diu que
él no
qual él prés lo pan a él. E dóna fermança R. de Canet, la qual atorga.
Fo demanat Bertholomeu d'Aynsa si creu que
sols de rials, per él a él demanatz, a
Fo demanat P. de Golumés si él ha pagat aquels
sí.
Reebut sacrament de calúmpnia el demandador perseverà e dix que no creya que
aquels diners sien estatz pagatz.
Reebut sacrament de calúmpnia el deffensor perseverà en la resposta e dix que sí. E
vanà provar per Blascho Carnice, per en Martín d'Azagra e per Domingo Darocha. E ffo
assignat dia a provar dinç
A certificament e a esclariment de la justícia fo demanat l'alcadi de Cocentània si
testimoni de moros passàs [si] [no] eren moçaquis. Dix que no pasava si no eran muçaquis. E
dix que
çunna de moros.
[A] [escl]ariment de la justícia e a certificament fo demanat Alí Allobadí,
sagrament que feyt avia
en taverna. Dix que no begué vin de dia en taverna depux que él fo son ixarich d'en R. de
Canet.
sagrament que feyt avia, si bech vin de dia. Dix que sí
dia en taverna. Dix que sí e vanà provar per moros e per xp[crist]ians. E dix que ho provarà
per Bernat de Bas e per sa muler e per [Guillem] de Caztayla e per Mohamat al Homeni e per
altres dels quals no sab lurs noms. E ffo assignat dinç
sagrament e
Guillem de Figuerola comparech en cort e en Nom de Déu [...] en Bernat de Val[...] deffalí.
E ffo scitat per segona scitacion al dimercres primer vinent a comparer a respondre
per sí hó per son convinent procurador, al qual dia no conparech per sí hó per son convinent
procurador. E ffo scitat per tercera scitacion perhemtòria a comparer per sí hó per son
convinent procurador al divenres primer vinent.
En Garcia Lópeç de Lerga caplevà P. Alcoy que aquel torn mo
[...]
quantitat [...] és jutgat per en Johan Aravot e contra lo dit P. Alcoy per en Martín d'Azagra,
justícia, segons que
totz sos béns segons fur de València.
En Exemén Ochova de Quadreyta conparech en cort apparellat de oyr sentècia, la qual
deu ésser pronunciada enfr 'él e en Guillem de Caztayla. E lo dit G. de Caztayla deffallí. E ffo
scitat a comparer a oyr sentècia al divenres primer vinent per primera scitacion.
Hoc est translatumm bene et fideliter sumptum a quadam litera domini regis in papiro scripta
cum eius sigillo minori in dorso [...] cuius series sic habtur:
Jacobus dei gracia rex Aragonum, Maioricarum, et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montespessulani [...] suis, justiciis, baiulis, juratis et univers is aliis
officialibus et subditis nostris ad quos presentes pervenerint salutem et gratiam. Mandamus
vobis quatenus hinc ad unum annum continue venturum non compellatis ne
permitatis Eximinum Artieda ne
nec aliqua bona ipsorum ad solvendum [...] debeant aliquibus personis xp[christ]ianis
videlicet et judeis in aliqua part e ipso tamen assecurante quod dicto [...] volumus tamen quod
si habet aliqua bona mobilia unde solvere possit exceptis bestiis aratoris vasis [vini]
[...]lectoruum et utensilibus domus, quod solvat. Et Hoc aliquatenus non mutetis. Data
Barchinone
Kalendas febroarii
P. Ximénez de Peralta se clama d'en Blascho Carnice, posant contra él que deu a él
kafissos e [...] de forment; lo qual a él roman de pagar de deute de
Del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Blascho e totz sos béns ésser
condampnatz en pagar a él lo dit forment, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons
fur de València.
Ramon de Canet se clama d'en Alí Allobadí, posant contra él que li és tengut de donar e
pagar
diners de sacodir; e en
lo dit Alí Allobadí deu a él collir franchament e quítia e fer oli. E encara li deu dar
per rahon de mission [...] l'oli, e una faneca d'oli
d'oli com [...] d'una faneca d'aqueles metexes olives. Per on demana lo dit Alí Allobadí e
totz sos béns ésser condampnatz en pagar a sí les dites coses per él demanades, hó d'él a él
ésser feyt compliment de dret segons fur de València.
Bernat de Clarmont se clama d'en Johan de Bitòria, posant contra él que li deu
de rials; per rahon de drap que prés d'él a obs d'un home d'en Exemén Yénegueç. Per on
demana lo dit J. de Bitòria e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a ssi los ditz diners, hó
d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre
al diluns primer vinent.
Guillem de Figuerola conparech en cort e e
deffunct, deffallí. E fo scitat per quarta vegada a sobrar malícia, a comparer al diluns primer
vinent.
P. [...] donà fermança de dret Domingot de Fontz que él conplescha de dret a Abdulhuaheb de
totz clams que d'él aja. La qual fermança atorgà el dit Domingot e obligà sos béns segons fur
de València.
Abdulhuaheb moro se clama d'en P. Cax posant contra él que él usant de son offici de
l'alcaydia dels moros del raval, en lo mercad del rey, de dia, ferí a él del puyn en los caxlals
per
condampnatz de [la] [in]júria a ssi feyta segons fur de València. Fo fermança de dret Ivaynes
Ezquerdo per lo demanador. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent.
[...] ffer paga de
quals se clama d'en Blascho Carnice. Lo dit Blascho per sa plana volentat obligà e donà a
córrer una viyna [atinent] [con] [les] [vi]ynes d'en R. de Cepillo. Dinç
Alí Allobadí dóna fermança Michel P[ér]eç de Muriones que él conplirà de dret a
de Canet de totz clams que d'él aja en poder del alcadi de Coçentània.
En P. Cax respon als clams posatz contra él per Abdulhuaheb. E nega que él ferís en lo
mercad, de dia, del puyn en los ca[xals], al dit Abdulhuaheb per
sanch. E axí nega les coses posades contra sí en lo libel.
Reebut sacrament de calúmpnia de Abdulhuaheb, per çunna de moros, perseverà en
sa demanda.
Reebut sacrament de calúmpnia, el deffensor perseverà en sa negació. E fo demanat
Abdulhuaheb si pot [provar]. Dix que sí. E vanà provar per Bernat Marín, e per A. de Pina, e
per Michel Péreç de Muriones, e per Jucef Aben Miró, e per Abraym [...], e per Hamet
Alebra. E fo asignat dinç
En Ponç Guillem se clama d'en Garcia Lópeç de Lerga, posant contra él que l'entrà
tengut e pagador en tot ço que él aconseguís per comte a Abdulhuaheb del feyt de les
calònies. On, com romanguen a él de pagar
Lópeç e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
compliment de dret segons fur de València.
En Garcia Lópeç de Lerga respon als clams [posatz] [contra] él per en Ponç Guillem e atorga
que li entrà ffiança [que] faria pagar de les rendes del rey [...] que per comte [...] aconseguís a
Abdulhuaeb.
A rereclam lo qual féu en Salamon Alaçarahm, juheu, d'en J. de Bitòria de
de forment a satisfer al dit fforment, e lo quart [...]; J. de Bitòria asigna a córrer unes
fanegades del dit J., atinentz con la céquia de Fraga. A córrer dinç
En Ponç Guillem conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, mostrant que
Alcoy mès en peynora a él un lorigon per
qu
Alcoy que él traga lo dit lorigon de peynora dinç
Ramon de Canet conparech en cort, apparellat de publicar los testimonis vanatz per él
donar al certifficament de la justícia. E Alí Allobadí non conparech. E ffo scitat a conparer
per primera scitacion al divenres primer vinent.
P. Alcoy féu e establí procurador seu en Domingo Martín Scrivan en lo pleyt que él ha
con Johan Aravot; del qual és sentècia dada per Martín d'Azagra. E qualsequer cosa per él
serà procurat hó appellat per él ferm e estable serà agut. E açò atorga.
Domingo Martín Scrivan, procurador de P. Alcoy, apella
en Martín de Azagra, justícia e per Johan Arravot e demana jutge covinent.
En Paschual Ferrer, veyn de València, se clama d'en Johan Martínez de Deça, posant
contra él que él lo mès deutor [a][
En Paschual Fferrer, veyn de València, se clama d'en [...], posant contra él que ha pagatz per
él, per destret de cort,
quart d'aquels
promessés ab carta pública que
Martínez e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
quart d'aquels; hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa
salvu son dret [de] créxer e minguar e cètera. E ab missions feytes e per fer e cètera.
Ad instància e a rereclam lo qual féu P. Ximénez de Peralta de Johan d'Aliaga per lo qual era
fermança, sotz pena del quart, Domingo Martín Scrivà, per un Kafís de forment. Com lo dit
Martín no agués neguns béns dels quals pogués satisfer lo preu del dit forment e del quart
d'aquel, lo dit Martín Scrivan assigna a córrer una viyna; la qual affronta ab en Limynana e
ab les carreres, dinç
R. de Canet conparech en cort e Alí Allobadí. E ffo scitat Alí Allobadí que present e
deman son avoccat P. Tudella a oyr publicar los testimonis a diluns primer vinent.
P. Alcoy conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània. E renuncia al
appellacion que en Domingo Martín, procurador d'él, avia feyta de la sentècia dada contra
él e per en J. Aravot. E dessenpara e renuncia a totz los béns seus. E perquè [no] [poc] aver
fermança ni caplevador la justícia meté
Al rereclam, lo qual féu en P. Ximénez d'en P. de Golumés, de
lo dit P. de Golumés no [agués] [béns] moventz dels quals poguessen satisfer al dit P.
Ximénez, lo dit P. Ximénez assigna béns ésser del dit P. Golumés, una vina en Muro
affrontant con Ruïç Martínez e con G. de Castalla, a córrer dinç
Michel Péreç, veyn de Xàtiva, se clama de na Maria, mulé que fo d'en Guillerm de [Monçon]
deffunct, [posant] contra ella que deu a él
deu él per ella a
Per on demana ella a ssi ésser condampnada en pagar a él los ditz diners, hó [d'][ella] [a] [él] ésser
feyt [conpliment] de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e
minguar e cètera. E ab missions [ffeytes] [e] [per] [fer]. Fo assignat dia al [...] primer vinent. Fo
presa fermança, per lo demanador, Ivaynes Ezquedo, la qual atorgà.
Johan Domíngueç se clama d'en Martín Yénegueç posant contra él que deu a él
per rahon de soldada,
una capa de leridench e unes calces de sarçil, la qual capa esti[ma] que pot valer
rials, e estima valer les calces
que a él vené, de una somera que él matà; la qual a el dit Martín Yéneguez peytà. Per on
demana lo dit Martín Yéneguez e totz [sos] béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
diners per él demanatz, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Fo
presa fermança de dret, per lo demanador, Exemén Ochova de Quadreyta, la qual cosa
afermà. E per lo deffenedor, en Garcia Lópeç de Lerga, la qual cosa atorgà. E ffo assignat dia
a respondre al dimercres primer vinent.
P. Alcoy en plena cort jurà que él no avia neguns béns de què él pogués satisfer a la
sentècia dada contra él e per en J. d'Aravot.
P. Vidal se clama d'en Bernat de Bas posant contra él que deu a
forment e
Bernat de Bas e totz sos béns
ho d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son dret de
créxer e minguar e cètera. Fo fermança per lo demanador, en Guerau Calandri; la q[ua]l
atorgà. E per lo demanat Guerau Calandri. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer
vinent.
R. de Canet renuncià a testimonis e foren p[u]blicatz. E dix P. Tudella als testimonis
donatz per R. de Canet contra lo dit Alí. Diu primerament als testimonis dels xp[crist]ians
que no noen a él, per ço car testimoni de xp[crist]ià no és costum de noure a moro. E diu als
testimonis dels moros que no noen a él, per ço car [no] [són] testimonis moçaquis. E ffo
demanat R. de Canet si vol ren dir als contradimentz. Dix que sí. [E] [fo] asignat dia a les partz
a comparer al dimercres primer vinent.
[Adulmel]ich, moro, se clama d'en Johan de Bitòria posant contra él que li deu dar
Kafís e
per rahon de laurahon que él féu ab lo dit J., lo qual Kafís e
vené per terca part de
on demana lo dit J. ésser condampnat en pagar a él les dites olivas, hó
pogra ixir d'aqueles olives; lo qual [...] ésser
[él] ésser feyt compliment de dret segons fur de València. [E] [encara] se [clama]
[...] d'ordi que a él deu. E encara qu
la palla.
on demana lo dit J. ésser condampnat en pagar a él les dites coses per él demanades, hó d'él a
él ésser feyt compliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo
demanador
dimercres primer vinent.
E
Hoc est translatum bene e fideliter sumptum a quodam instrumento in papiro scripto, cuius
series talis est:
l'Alcúdia, alcharia de Cocentània, herma e poplata, regan e secan ab arbres e meyns d'arbres.
E que sia açò per meytat e que sia la meytat d'en R. de Canet e que meta la meytat en la
sement. E que
[...] kalendari. E que prenga lo primer an lo terç de l'oli e d'alí enant la meytat. E fo la
postura a
lavor dels barbeytos. E que a
com sia ben
testimonis d'açò qui
Canet la meytat en las alfaceras e en las esportas e que laure Allobadí ab
d'Azagra, J. [Alegre], Exemeno cuynado d'en Garcia Pardo.
A. de Castellon, procurador de Ramon Maestre, conparech denant en Martín d'Azagra,
justícia de Cocentània, e denant Guillem Marín, jutge qui fo establit per A. de Sérvoles, qui
ladoncs era justícia, e [...] sentècia dada per Guillem Marín, jutge, al seynor rey o al
procurador d'él, per viva [...] Na Guillerma d'Enbraym. E lo dit Martín d'Azagra assignà
dia a les partz [...] lo procurador dinç
apellacion.
Johan Aravot demostra béns ésser de P. Alcoy: un [tros] de secan passat lo riu, atinent ab lo
molín d'en Guillem Marín e una sort de viyna en la Plana affrontant ab en Domingo Miranda.
En Martín Yénegueç respon als clams posatz contra él per en Johan Domíngueç. E diu e
atorga que deu a él
Reebut sacrament de calúmpnia, l'actor perseverà en sa demanda. E fo
demanat lo demanat que juràs, e dix que s'acordaria. E ffo assignat dinç
En Martín Yénegueç se clama d'en Johan Domíngueç, possant contra él que estàn ab él
per spaci d'un an e lexant lo en sa casa officiant, axí com vasal deu servir a seynor, ixqué
de sa casa meyns de son comiat
preynada de polín. La qual asna e polín estima valer
Johan Domíngueç ésser condamnat del dan a sí feyt, en esmenar aquel, hó en pagar a él lo
preu per él demanat; hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo
presa fermança de dret per lo demanador, R. de Canet; la qual atorgà, e per lo demanat,
Exemén Ochova de Quadreyta; la qual atorgà.
[Res]pon Johan Domíngueç als clams posatz contra él per en Martín [Y]énegueç, e
atorga que estech ab él per spay de un an e ixqué
servit son an e atorga que matà aquela somera preynada de polín. Nega que valgués
mas podia valer
somera per emenda, d'aquela qual se tench per [...] na Elvira sa muler.
Fo assignat a les partz a conparer al divenres primer vinent.
R. de Canet conparech en cort e [...] provat bastantment son [...]eniment e demanà sentècia e
renuncia, e per
P. Ximénez conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, demostrant a él que mès en
peynora a él un anap d'argent ab sa copera per
suplica a él que li asigne dia a ree[mbre] la peynora. E la [...] assignà dia a reembre lo dit
anap per
lo dit anap.
Respon en J. de Bitòria als clams posatz contra él per Adulmelich, moro, e nega a él
deure totes les coses per él a él demanades.
Reebut sagrament de calúmpnia segons çunna de moros, Abdulmelich perseverà en
sa demanda. Reebut sagrament de calúpnia lo deffensor dix que verament ixqué d'éls olives,
d'olives preené-les per
sols e
Fo demanat Abdumelich si él vené al dit J. la arrova d'oli per
Dix que no. E fo demanat si ho pot provar qu
provar per Pero Michel. E ffo demanat Abdumelich si pot provar que li devia la faneca
d'ordi. E ffo demanat si pot provar los
la lavor d'un dia. Dix que sí. E fo demanat si pot provar los
les olives. Dix que sí. E vanà provar per moros. E fo assignat dia dinç
E vanà provar J. de Bitòria, que les dues partz del oli li devia dar fforras e quítias, per
Çaabt [...], [...] Maçela e les gallines e Gurmallera.
P. Cetina conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, suplicant a él que [...] la
sentècia donada per él e contra en Johan Aravot, pux la sentècia és passada en cosa jutgada
[...] en P. Cetina si él sab neguns béns d'en Johan Aravot en què él puxa fer menar la sentència
[...] [...] que
obligava a pagar [aquela] suma que és contenguda en la sentècia.
[...] suplicacion feyta a nós, en Martín d'Azagra, justícia, per en P. Cetina, que nós que
menàssem a exsecucion [...] sentècia dada per lo dit P. Cetina e contra Johan Aravot. E
que
sabés neguns béns del dit J. Aravot. Deym, agut Conseyl de Prohòmens, gardat el fur de
València, que
cort lo dit J. Aravot, a la qual cosa él se obligà segons que nós trobam escrit en lo libre de la
nostra cort.
Nós, en Martín d'Azagra, justícia, al greuge lo qual en Ponç Guillem deïa que avia de
ço que nós jutgam, que él era béns d'en J. Aravot, perquè él se obligà, asignam conexedor del
dit greute G. Marín, assessor de la cort. E él que aja conegut dinç
Al rereclam lo qual féu Pero Ximénez de Peralta de
Vals, deffunct, en Nom de Déu asigna a córrer, per los ditz
fanecades de viyna, d'aquelles vines que él à prop la vila atinentz ab G. Marín e ab A. de
Pina, dinç
Martín d'Azagra, justícia, asigna dia a
aja tanchat aquel portel del seu ort, entró en mijant quaraesma, de
no fa, que pagarà sotz pena de
Garcia Lópeç de Lerga fo fermança de dret per en P. de Golumés, d'aquel enparament
que Xat, moro, féu del dit P. de Golumés, de
sos béns segons fur de València.
[Açò] [és] [tras]lat ben e fielment pres d'unes letres dels alcaldes e de l'alguaçil de Oriola,
en paper scrites ab lo sigel del con[...] [...]ogar, la tenor de les quals tal és: Als molt
honratz e molt amatz la justícia e los juratz de Coçentània, [...] alcaldes e l'alguaçil de
Oriola, salut com a aqueles a qui nós querríem que donàs Déus molt de bé e d'onra e
bona [...] quant a per a nós meteys. [...] vostra carta que
Fferrer, fil d'en Paschal Fferrer, vey de València, en rahon que nós en lo vey de vós
çitàssem J[...] que [...] nostre vey que conparegués denant nós dins cert temps. E nós fem vos
saber que en continent, reebuda e leyda la vostra carta, que nós feem venir denant nós lo dit
vey vostre. E manam-li que dins lo dit temps, que és contengut en la vostra carta, que
conparega denant nós. E él dix e respòs que d'aquí a çinch dies primers vinentz sserà denant
nós. E nós en semblantz coses e [...] som prestz e appare
Oriola, onçe dies anantz del mes de febrer. Era de [...]
A. d'Estayna conparech denant en Martín d'Azagra, justícia de Coçentània, suplicant e
mostràn que él vol [...] devesa de conills en la sua terra herma pròpria. Per qu
faça cridar al corredor, segons fur de València. Per on nós, en Martín d'Azagra, feem cridar
públicament que negun moro ni xp[crist]ian no sia ossat de caçar los conills de la devesa del dit A. d'Estayna, sotz pena de
dit A. d'Estayna feent devesa covinent segons la terra
herma que él ha en son heretament.
Guillerm de Figuerola conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, suplicàn a él
qu
céquia
Bernardus Fe[rr]er e Almerich Fferrer e na Domenja, muler que fo d'en Bernat de Vals,
deffunct, prometen de fer céquia nova per al seu molín, per aquel loch per on en Guillem de
Figuerola a éls asignà [ho] [asignarà], la qual céquia nova prometen de fer entró en la Paschua
Florida primera vinent. E si a aquel dia no la àn feyta que sian tengutz en pagar
pena. E per açò a complir obli[gan] totz sos béns segons fur de València.
Nós, Guillem Marín, [conexedor] establit per en Martín d'Azagra, justícia, sobre
que
Aravot perquè no presentà en J. Aravot al dia asignat a la cort. Per on nós, Guillem Marín,
conexedor establit en lo dit greuge, posat per en Ponç, deym, agut Consel de Prohòmens e
gardat el fur de València e les emenes d'aquels, que
Aravot, él presentant lo dit J. Aravot. A la qual cosa deu ésser tengut lo dit Ponç, asignat a él
dia covinent per la justícia que aquel represent a la cort.
En aquel dia metex en Ponç Guillem presentà en J. Aravot a la cort e desisgué
caplevadoria.
P. Vidal e Bernart de Bas conparegren en cort, e Bernart de Bas demanà libel e fo-li donat. E
ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent.
N'Emerich Ferrer se clama de Mahomat Aben Nagrar e de Xanyb, moros, e posa
contra éls que li àn crematz en la sua heretat de Ffaraffaçín, la qual tenien d'él loguer a
ans, ab carta, axí com en aquela és contengut, ço és a saber:
figueres.
rahon de
[...] los ditz
açò demana segons fur de València e segons egualtat e conexença de prohòmens e ab
messions feytes e per fer cètera. Fo presa fermança per lo demanador, Bernat Fferrer, la qual
atorgà. E per los demanatz, Bernat Claver [la] [qual] cosa atorgà e cètera. E ffo assignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
Johan Aravot jura en plena cort que él [...] pagar aquela quantitat que fo jutgada per la
justícia per en Pero Cetina. E r[e]nuncia a totz béns mobles e no mobles seus en plena cort.
Bernat de Bas respon als clams posatz contra él per en P. Vidal e atorga deure a él lo dit
forment e lo dit ordi per él demanat, per en Michel Lópeç, alcayd de Planes. Lo qual pan él
reebé. E diu e possa excipién que él no deu ésser destret de pagar aquel deute del dit pan,
per ço car lo dit P. Vidal ha feyt alargament del dit pan a
d'açí a Pascha
Posa P. Vidal que él no ha alargat a
dit Bernat demana[t]. Ffo demanat Bernart de Bas si pot provar la excepció per él posada.
Dix que no si no per en P. Vidal.
Exemén Yénegueç, veyn d'Alcoy, dóna fermança de dret sobre aquel enparament lo
qual en Nom de Déu, fil d'en Vals, defunct, féu a
rahon de
Peralta se reclama del dit Nom de Déu, per rahon que era hereter d'en Bernat de Vals,
deffunct. E ffo fermança Paschual de Calatayub, la qual atorgà e obligà sos béns segons fur
de València.
quod [sic] fuit presentatam justície de Coçentania pro Paschasio Fabri, cuius tenor
talis est:
Berenger Saplana, justícia de València, salutz e dilecció. A la vostra [...] per la tenor
d'aquesta present carta sia demostrat [...] ésser comparegut en Paschual Fferrer,
veyn nostre, clamàn d'en Johan Martínez e d'en Martín Péreç de Deça, veyns
vostres, de [...]
donatz e pagatz per destret de nós a
d'aquels [...] de fermança que p[er] éls féu al dit juheu. Al qual ditz veyns vostres los devien
per rahon d'enp[...] e d'aquels [...] sotz pena del quart ab lo dit veyn nostre ensemps. Per la
qual cosa pregam la vostra amor e la vostra amistat axí com podem, que vistes les presentz,
per amor de nós destreyngatz los ditz veyns vostres de donar e pagar al dit veyn nostre,
portador d'aquestes presentz, los ditz diners demanatz e lo quart d'aquels e les missions; que
per aquels a demanar ni a recobrar ha feytes ni d'aquí enant farà o li
dret. E açò fetz per amor de nós, car en semblantz coses e molt majors som aparellatz les
vostres pregàries obeyr. En altra manera nós al dit veyn nostre en son dret falir no poríem.
P. die kalendas marcii
En Berenguer Sesgarrigues se clama de na Gueralda, muler que fo d'en A. de Tous, posant
contra ella que deu a él
ella per rahon de venema e de ses cases.
deu ab carta pública.
que d'él prés. Per on demana la dita Gueralda e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a
ell
València.
[Nós] Exemén Yénegueç, Ramon de Moriello, juram e covenim a vós Salamon
Alazaram, juheu, que nós aurem pagat a vós tot aquel deute que nós, Ramon de Moriello e
Martín Navarro, a vós devem, d'aquí a dijous primer vinent de sol a sol. E si en aquel dia a
vós no pagarem que sia[m] encorregutz a vós en pena de [...] sols de rials, salvu a vós tot
aquel deute. E covenim encara e juram que nós sobre açò no empe[trarem] ni enpetrar farem
carta d'alongament
qual a vós
Fforen presentz a açò P. de Raffols, J. de Bitòri[a]. E si per aventura nós, hó altre per nós, la
acaptàvem qu
Berenguer Sesgarrigues fa e establex procu[rador] [...] P. de Figuerola, en fer rereclam
d'en J. de Bitòria de
de Bitòria
estable.
En Nom de Déu, fil d'en Bernat Savals, se clama d'en Paschual de Calatayub, posant contra
él que fo fiança de dos bous d'en Martín Navarro. E prec a la justícia que me
aquels bous e totz los béns d'en Martín Navarro són obligatz al dit Nom de Déu. E prega a
vós, justícia, que me façatz conpliment de dret segons fur de València.
Fo assignat dia a conparer a
R. de Canet jura en presència d'en Guillem Marín que él negun temps no prés neguna
paga de Alí Allobadí de una faneca de tramella; ni prés neguna paga de
paga ni féu composicion ab
del raval, que pus Alí no podia provar les dites coses que agués pagat. E sinó que pasàs per
jura d'en R. de Canet, per tot lo que él juràs que valgués les coses per él demanades.
de Castaylla avia de Johan Domingues, qui està a Cota. Per raó que deya d'en G. que li avia
talatz [...]ers en lo seu ort. La qual fermança atorgà e obligà totz sos béns a fur de València.
[A] certificament de la justícia fo demanat R. de Canet de quantz ans demanda aquels
sols de rials del dan de la mala laurahon
ans. Fo demanat de quant [...] del primer an. Dix que demana
an
Fo demanat Alí Allobadí de qual an demana aqueles
demanades a
En Johan de Bitòria empara la guarda
font de la vila del barranch de Fraga e de la vila estró en Binitayr. En esta manera: que prenga
de son loger de jovada
saber: la una a entrada del mes d'abril e l'al
de negun, e si ho fa que li sia comtat en doble en son loger. E que neguna bèstia terrera no
vaja per la orta, e si és trobada que pac
bèstia
calònies e la meytat del seynor a qui sia feyta la tala. E que nenguna aldaheya que no vaja per
la orta. E que prenga sa paga la meytat a Sent Johan, en les eres, e la meytat a Sent Michel.
Jurà ésser fiel en la dita garda e açò prometé gardar fielment per
fermança R. de Canet, la qual atorgà.
Fferrandus et Gondiçalbus filii Garcie Fferrandi, deffuncti, compara[v]erunt coram justicie et
Rodericus [...] rector ecclesi e Cocentanie petens dictus Roderi cus asecuravi de predictis se
ipsum et fratrem suum Martinum Petri et Estephanum et omnes Servos suos qui sec[um] [...]
qui predictus Fferrandus Gondiçalbus asecuraverunt predictum Roderi cum rectorem ecclesi e
de Cocentanie et dictum Martinum Petri et Estefanum et omnes Servientes domus dicti
Roderici quod non faciant malum in persona ipsius Roderici nec predictorum omnium per se
nec per suum consilium nec [...] suis et Hoc sub pena quadringentorum morabatinorum et
sub pena sub foro assecuramenti predicta pro qua solvenda pena obligaverunt bona sua
secundum Forum Valencie. E dant ffidancias Garcia Lópeç de Lerga et Petrus de Rupefforte.
Quam predictam ffori assecuramenti nos predicti Garcia Lópeç, P. de Rupefforte ffacimus et
concedimus sub pena predicta et sub obligatone omnium bonorum nostrorum secundum
Forum Valencie. Presentes G. de Castaylla, G. Marin jurati curie, R. de Canet, Ivaynes
Ezquerdo, Bertholomeus de Fontibus.
Salamon Alaçarahm, juheu, conparech en cort denant la justícia dient e pregant a
de Caz[tayla] que él que
que val forment en lo mercad tro [aquel] temps que
En Guillerm de Castaylla diu que él, ni P. de Golumés ni Nom de Déu
Exemén Péreç d'Artieda reebés diners d'aquel forment.
Castayla d'entre [...]
En Guillem Marín donà peynores a
rahon del deute que a el dit P. Vidal devia en Gómeç de Sòria. D'él, los quals diners, lo dit
Guillem Marín devia dar a la justícia, en Martín d'Azagra, per les fanegades que comprà d'en
Gómeç de Só
bous e un anap d'argent ab sa copera e altre anap d'argent meyns de copera. Las quals
peynoras puxcha vendre sens sag e cort si dinç
peynores. E renuncia a
P. Estrader se clama d'en
mesura de València
enprestà Bernat Estrader, frare que fo seu, deffunct. On, com él sia hereu del dit Bernat,
demana lo dit
fforment, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.
A. Rul respon als clams posatz contra él per en P. Strader e diu e atorga que
Strader, frare seu, enprestà a él
que romàs qu
les
Fo demanat P. Estrader si pot provar les
que no sinó per lo testament de Bernat Strader. Fo demanat A. Rull que face sagrament de
calúmpnia. Dix que s'acordava. E fo-li assignat dia a diluns primer vinent.
aprilis dies marcci.
Nós, P. de Rochafort, en nom de na Gonda, muler [nostra] d[emos]tram a vós, en
Martín d'Azagra, justícia de Cocentània, que com en J. Martínez d'Azagra, genre que fo d'en
R. Escrivan, morís entestat, lo qual J. Martínez lixà
heretar los béns del dit J. Martínez. Lo qual Ramonet morí dinç
València man que
dona Oria, mare del dit J. Martínez e de na Gonda, muler nostra, deja, segons fur de València,
heretar los béns [...] Ramonet, fil del dit J. Martínez e la dita Oria sia absent del Regne de
València. Demanam e suplicam que Gonda, muler nostra, filla de na Oria, mare del dit J.,
mare sia mesa en loch de la dita dona Oria, en posse[ssi]ó dels béns que foren del dit J.
Martinez e de Ramonet, fil del dit J. Martínez. Com ella sia conjuncta persona de na Oria,
mare del dit J. Martínez e de la dita Gonda, demostra béns del dit Ramonet, fil qui fo de J.
Martínez, la meytat d'aquel heretament de regan que
temps de núpcies ab sa filla na Ramona, muler que fo del dit J. Martínez. Encara suplicam a
vós que vós façatz scitar a
procurador que respona de la tutoria dels béns que ha reebutz del dit Ramonet, fil del dit J.
Martínez.
P. Strader, frare d'en Bernat Strader, deffunct, e hereu d'aquel fa e establex procurador seu en
P. Sagàrdia, veyn de Cocentània, en demanar e en recobrar totz aquels deutes que sian degutz
al dit Bernat Estrader en tot lo termen de Coce[ntà]nia ni en altre qualsevol logar ab cartes e
meyns de cartes. E qualsequer cosa per él serà procurat hó feyt en los ditz deutes a demanar
ni en lo pleyt d'en A. Rul, per él ja escomençat, per él ferm e estable serà agut. E açò jura
atendre e conplir.
Johan Alegre se clama d'en P. Alcoç, posant contra él que fo tengut a él ab carta pública en
deute de
a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per lo demanador
Bernat de Bas e per lo demanat Ponç [...], la qual cosa ator[garen]. [Fo] [assi]gnat dia a
respondre al dimartz primer vinent.
Bernat de Bas fo fermança per
rahon car fo acussat que dix mal de Déus, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de
València
P. Alcoç respon
fermança segons fur de València a la demanda contra él posada e que pas primerament per lo
principal deutor.
Guillem de Ffiguerola conparech denant la justícia, suplicàn a él que él vol fer devesa
de conills en la sua heretat pròpria, enta part d'Algar, e que él que li faça cridar públicament.
E la justícia féu ho cridar públicament que negun hom, xp[crist]ian ni moro ni juheu, no sia
osa[t] de casar en aquela dita devesa sotz pena de
P. Martínez de Saragoça se clama de Bernat de Gardiola, posant contra él que li entrà
fermança per
Fferrandiello s'és fugit d'él ab saya e ab capa e ab calces de brun. Les quals vestidures estima
valer
Fferrandielo en servir a él lo temps romanent del an, hó en pagar a él los
d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per lo demanador,
P. de Rocafort, la qual atorgà. E per lo demanat, G. de Figuerola, la qual atorgà.
Bernat de Gardiola respon als clams posatz contra él per P. Martínez e nega totes les
coses posades per el dit P. Martínez contra él.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor fo demanat si el dit Bernat de Gardiola fo d'él
fiança per la servitut de Fferrandello. Dix que fermança fo a son girman e pus a sson girman fo
ffiança a él fo ffiança, que él e son girman ensemble estan e no han ren partit. E perseverà en
la demanda e en la estimacion dels
el deffenssor fo demanat si entrà fermança a
fermança a son girman Bertholo[meu]. Fo demanat si creu que aqueles vestidures que se
portà valguessen
Ramon de Canet conparech en cort e apellà
justícia, contra él en lo pleyt que era enfre
Açò és traslat fielment pres d'unes letres dels alcaldes e dels juratz de Yecla, en paper
escrites ab sigel sigellades en lo dos, la tenor de les quals tal és: Al molt amat e honrad, a la
justícia de Cocentània. De nós los alcaldes e de los juratz de Ecla, salutz com a hòmens per
qui queríem tant de ben com per nós mismos. Fem vos saber que vim [vostres] letres que nós
demostràssem a
dies. La qual cosa nós feem per conplir vostres precs e trobam en veritat que lo dit R.
Escrivan és estat malalte e si fos estat sans él si fóre vist ab vós, però ab la volentat de Déus
à
aqueles que fer dege segunt dret. Data Ecla dicmenge vespra de Santa Maria [...].
Michel Péreç de Muriones assigna a córrer una balesta per
paga a
figues deu dar per rahon de Alí Allobadí. E promet complir aquel dia sobre aquela peynnora.
P. Martínez e Bernat de
Gardiola dix a la demanda del sagrament de calúmpnia sobre los
vestidures, dix per lo sagrament que feyt avia, que no podia valer
valer
vanà provar per Guilamon Sanç de Xàtiva. E ffo [asignat] dia a provar dinç
vinentz.
P. Martínez de
Canet e de Bernat de Bas, sobre aquela demanda que
Gardiola de
P. Martínez, del qual fo fiança Bernat de Gardiola. E sobre demanda que Bernat de Gardiola
proposava fer de la soldada del dit Fferrandello e sobre totes demandes que la un a l'altre
pugués fer. E qualsequer cosa els ditz àrbitres pronunciaren entr
axí per loa com per conposicion o per ben de pau. E si neguna part no volrà estar a la dita
dels àrbitres que sia tengut pagar per pena a la part obeyent
per la qual pena a pagar P. Martínez obligà sos béns e donà fermança Bernad de Clarmont. E
Bernat de Gardiola obligà sos béns e donà fermança G. de Figuerola; la qual cosa totz ensems
atorgaren.
Presentz G. Marín, Domingo Darocha.
Bernat de
tengut en pagar e donar
on demana lo dit Bernat de Bas e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
sols e mig, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
A. d'Estayna se clama de na Salas, muler que fo d'en J. Salas, deffunct, e posa contra ella que
li tol l'ayga d'aquela font que nax en la sua terra, la qual aygua él mena a terra nova a rreguar
quan ella no la ha mester. Per on demana la dita na Salas ésser condampnada en lixar a ell a
pasar l'aygua a rregar, hó d'ela a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo
ffermança per lo demanador Paschual Ivaynes e ffo asignat dia a respondre al dimercres
primer vinent.
[A] la demanda e a la mostra que
céquia que va a Celha, a
la dita céquia. Lo dit Bernat Claver renuncia a tot dret que él hagués en l'aygua de la dita
céquia e absolta la dita aygua en plena cort.
En Paschual Ferrer e en Johan Martínez de Deça conparegren en cort. E a la demanda que
Paschal Ferrer faya a
d'aquí a dimarç primer vinent serà ab en Paschual Ferrer en València apparellat de conplir-li
sa paga, quant a la paga del juheu e lo dit de la justícia. E si a aquel dia él no conplex la paga
e les missions, que
féu córrer tantost que vinga en Cocentània él hó son procurador.
A la apelació la qual féu en Ramon de Canet de la sentècia dada per en Martín
d'Azagra justícia, en lo pleyt del dit R. de Canet e de Alí Allobadí, la dita justícia assigna
jutge P. de Rochaffort.
Foren letras enviades per en Ferrer d'Apiera, tinent loch d'en A. Escrivan, procurador del
Regne de València, per en Paschal Fferrer; que la justícia de Cocentània lo feés ésser pagat
de
justícia de València per quart d'aquels. E si dinç
reebudes no
estró en lo dia de la paga. E sinó que darian licència de peynorar los veyns de Cocentània.
Garcia Teulon lexà en poder d'en Ramon [de] [Bolea] un ase seu,
sols; per los quals li fo fermança escontra en Paschual de Calatayub los quals a él devia lo dit
Garcia e en [...] per
don a él mig [...] de civada e
tragut que
mession del dit ase. E que lo dit R. [...] per él no façan [...] del dit asse de dia ni de nuyt e
sinó que pac per cascun dia
P. Piquer d'Alcoy se clama d'en Garcia [Teuler], possant contra él que deu a él dar
de teula. La qual teula li devia conplir en la festa de Pascha Florida present passada. Per on
demana lo dit Garcia, a él ésser condampnat, en pagar a él la dita teula, ho
qual estima valer
València.
Garcia Teuler respon als clams posatz contra él per en P. Piquer e atorga deure a él
milers de teula. Fo fermança per les teulles Domingo Cepillo, la qual cosa atorgà.
Garcia Teuler féu pleyt e homanatge de mans e de boca
tantost que
deute que per él à tengut a
que él que
València estró que aquel deute sia pagat, d'en Paschual, e de les missions que
per el dit Garcia. E si él açò no conplex que sia tengut per fals e per traydor e que no se
puxcha escusar. E que
tornar en la presén de la cort de Cocentània. E de totes estes coses féu homanatge lo dit
Garcia en presència d'en G. Marín, tenent loch de justícia, G. de Caztayla, Guerau Calandri.
Michel Péreç de Muriones féu paga a
mig per les collidures de les olives que Allí Allobadí devia colir al dit R. de Canet de la
heretat de l'Alcúdia. Los quals
de Cocentània que
Presentz G. Marín, P. Alcoç, P. Ximénez. Encara li féu paga de
d'oli per lo dit Alí e una faneca de tramella.
N'Arnau Rul e en Berenguer d'Oltra se claman d'en Martín Yénegueç, cavaler, e possan
contra él que li donà a laurahon la heretat que él avia a Binalup dentró a
carta segons que en aquela és contengut. E ara en Michel Lópeç, que conprà aquela heretat,
à
Martín Yénegueç sie condampnat en fer [...] aquela heretat, axí com la
que
lauradors. E açò demanan ab missions feytes e per fer dentró en la fin del pleyt segons fur de
València. Açò possan salvuu son dret de créxer e minguar e cètera. Fo fermança per los
demanadors Ponç Guillem e per lo demanat lo dit Ponç, la qual cosa atorgà. Fo assignat dia a
respondre a dijous primer vinent.
Johan Péreç Gallego se clama de Johan Péreç d'Aras, posant contra él que [a] tort e
sens rahon en la plaça de Cocentània
qual ixqué sanch. Per on demana aquel ésser condempnat en dar e en pagar a ssi, per rahon de
la dita naffra,
messions feytes e per fer segons fur de València. E ffo [...].
Macanas, per J. Péreç Gallego, segons la tenor de les letres.
P. Vidal se clama d'en Guerau Calandri, posant contra él que li deu dar e pagar
kafissos e
Bolàs. Per on demana lo dit Guerau e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo preu
del dit fforment, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat
dia a respondre al diluns primer vinent. E ffo donat libel.
Dona Maria, muler que fo d'en J. d'Oncastel, deffunct, se clama d'en P. de Rochaffort,
posant contra él que li comanà
colmades
clama d'él que li comanà
almud. Per on demana lo dit P. de Rochaffort e totz sos béns ésser condempnatz en
segons fur de València. Fo presa fermança de dret per la demanador Paschual de Calatayub e
per lo demanat R. de Canet.
Gueraldus Calandri respon als clams posatz contra él per en
Guillerm [Miron] se clama d'en Nom de Déu posant contra él que deu a él
rials per rahon d'enpréstamo. Per on demana lo dit Nom de Déu e totz sos béns ésser
condempnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur
de València.
En Nom de Déu respon als clams posatz contra él per lo dit Guilem Miron e atorga
deure lo deute demanat.
contra él per na Maria d'Oncastel al dimercres primer vinent.
Capcir que vinga a cort a respondre als clams posatz contra él per primera scitacion al
dimercres primer vinent.
Guillerm Miron se clama d'en P. de Golumés posant contra él que li entrà tengut e
donador per en Paschual Ivaynes, collidor de la peyta que fo gitada en Cocentània, en
faneques de paniç. Lo qual paniç, el dit G. Miron, avia de collir de la peyta que collia lo dit
Paschual del seynnor rey.
Per on demana lo dit P. de Golumés e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo dit
paniç e forment per él demanat, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de
València. E ffo assignat dia a respondre al dimercres primer vinent.
Guillem Miron se clama d'en Polo Barber posant contra él que deu a él
demana lo dit Polo e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él
ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. E ffo assignat dia a respondre al diluns
primer vinent.
Dona Maria, muler que fo d'en Johan d'Uncasteyll, e en P. de Rocafort comparegren en cort.
E en P. de Rocafort respon e diu que él no reebé la dita comanda del blat, mas verament la
dita na Maria mès blat en casa sua, forment e ordi, mas no ssap quant ni quant no; que él no
veé mesurar. Mas creu que ela hi meté
Rocafort prés
no creu que més for[ment] hi metés
fa[neques] colmades e los
él prés e no creu que més hi metés, sinó [ço] que la dita na Maria prés d'él ordi.
Demanada fo dona Maria quant creu que aminvàs l'ordi per
que
fa[neques] colmades
Rocafort. E dix que
bon com aquel ere, dentró a
E sobre açò dix en P. de Rocafort que li à pagatz, per raó del[s] ditz
kafissos de forment,
pagatz
E axí dix dona Maria que prés aquels
E prés aquel kafís de adaça per préstet, mas no per paga.
E sobre açò les partz juraren de calúmpnia. E dona Maria negà que
ela, ni hom per ela, no féu prea ab en P. de Rocafort dels ditz
no prés en paga los ditz
E en P. de Rocafort dix per sagrament que féu avinença e prea de
kafissos ab en Bernat [...] e encara qu
denant
muler. E fià los sagramentz dels testimonis en l'escrivà.
Dada fo provació dins [...] primers vinentz per [...] que fos [...] avinença [...]
E axí de mantinent nós, Martí de Sagra, justícia de Cocentània, ahut Conseyl de Savis
[gar]dat fur de València, e feent axí com jutge, sentencialment deyms e jutgam que
Rocafort do e reta a dona Maria d'Uncastel
e deym que ara de manament li do e li reta, axí com per depòsit e comanda. E açò fo feit en
presència d'en G. Marí e d'en Gerau Calandri e d'en P. Vidal. Dimercres
anno domini
En aquel metex dia en G. Miró féu citar a
sie en cort per respondre a la demanda que à posada contra él. E açò per primera citacion.
P. Alcoç conparech denant la justícia demostrant a él que Abdulhuaheb mès en peynora a él
una almaxia de tendal orpillada e
qual roba enpeynà a él per
dita roba. E la justícia assigna dia a reembre al dit Abdulhuaeb, la dita roba, dinç
primers vinentz.
Sancho Péreç, veyn d'Alcoy, se clama d'en Salamon Alazaram, juheu, posant contra él que
deu dar a él
servii, e él no
entegra, de lo deute que a él devia e tinga los
sos béns ésser condempnatz en pagar e en retre a él los ditz
conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador [...] e per lo
demanat lo dit Ponç Guillerm, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E
ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent.
En Guillerm Miron conparech en cort e P. de Golumes deffalí. E ffo scitat per segona
scitacion a conparer a respondre per sí hó per son convinent procurador al diluns primer
vinent.
En Sancho Péreç de Gaçalos, veyn d'Alcoy, assegura Salamon Alaçaram, juheu, que él
no faça mal en persona d'él ni en ses coses, per sí ni per conseyl d'él, sotz pena de
morabatins alfonsins e sotz la pena en lo fur d'asegurament posada. E obliga totz sos béns
segons fur de València. E donà fermança en Guerau Calandri, la qual cosa atorgà e obligà
totz sos béns segons fur de València. E aquest asegurament fo pres d'açí al dijous primer
vinent.
En Bernat Centonge, veyn d'Alcoy, demostra a
deffenés d'una demanda que a él fan en R. de Moriello e Domingo D'Azagra, R. Salvador,
d'un camp de terra de secan, lo qual al dit Bernat Centonge vené lo dit Sancho Péreç, en
Polop, termen de Alcoy; lo qual affronta ab en Vidal de Clariana d'una part, e de l'altra part,
ab en P. de Belveer. A la qual demostra respòs lo dit Sancho Péreç, al dit Bernat, que él no
podia estar en la terra; que él que deffenés la demanda del dit camp a él feyta. E tot ço, que el
dit Bernat ne faça segons fur de València, hó per posa hó per conposicion. Lo dit Sancho
Péreç per sí e per los seus ho atorgà aver per ferm e per estable. Presentz Guerau Calandri, M.
de Caztayla, A. de Sérvoles, J. Alegre. E açò obligà totz sos béns agutz e per aver.
batle de València e procurador del Regne, ab son sigel sigellada, la tenor de la qual
tal és: De nós, A. Escrivà, batle de València e procurador per lo seynnor rey en tot lo
Regne, a l'amat seu, a la justícia de Coçentània o a son loch tinent, salut e dilecció.
Fem vos saber que nós trametem nostra [car]ta de manament a la justícia de Gorga;
que faça donar e pagar en continent a dona Granada, fila que fo d'en P. Alegret,
sols de rials de València, que li deu en Michel Lópeç, alcayd de Planas e de Travadell,
ho que li faça liurar e fermar aquela heretat d'aquels [que] foren condampnatz sotz
pena del quart per aquel Michel Lópeç per rahon d'aquel deute. La qual heretat, feyt rereclam
d'aquels, ha corregut oltra temps de fur. E no troben qui més hi don que la dita dona; qui en
aquella perfferí
pregam, e de part del seynnor rey vos manam, que si
manament complir no volrà, matinent que vós, de part de nós, siatz valedor e ajudador a la
dita dona Granada, o a hom per ella, en totes coses. E que peynoretz e façatz peynorar
justícia
haje conpliment dels ditz
d'aquí enant. E açò no mudetz per res, anz vos pregam que u façatz en tal manera que nós vos
ajam què grayr e que la dita dona, hó hom per ella, no sie clamant per la dita rahon d'aquí
enant e se
Sancho Péreç de Gaçalos assegura ben e fielment a
faça mal en persona d'él ni en ses coses, per sí ni per conseyl d'él, sotz pena de
morabatins alfonsins e sotz la pena en lo fur d'assegurament possada. Per les quals coses a
conplir obliga sí metex e totz sos béns segons fur de València. E dona fermança per les dites
coses a conplir P. de Rochaffort, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València.
E lo sobredit assegurament fo feyt entró
Salamon Alazaram, Juheu, demostra a la justícia que él que ten en peynora un asse de
Exemén Yéneguez e d'en Martín Navarro. Lo qual ten en peynnora per
Lo qual asse tenia a termen sabut, lo qual terme és ja passat. Per on nós, en Martín d'Azagra,
justícia, assignam dia a córrer lo dit asse dinç
tragut que sia venut.
A la contenció, la qual era entre en Salamon, juheu, Alazaram, juheu, e en Guillerm de
Caztayla sobre rereclam que féu lo dit Salamon de
coses, lo dit Salamon, mostra carta de procurador e lo dit G. de Caztayla amostra carta atressí
del procurador. On nós, Martín d'Azagra, justícia, assignam dia a vós Guillerm de Caztayla e
a vós Salamon que siatz denant lo procurador d'aquí a
En Martín Ximénez, cavaler, demostra en cort que
mirador en ses cases, per lo qual terrat mira dinç lo seu reyal e dinç les sues cases e à una
finestra en la sua cambra per la qual finestra mira e reeb lum, les quals totes coses no deu fer
segons fur de València.
Ê la dita mostra nós, Martín d'Azagra, justícia, manam a
almuztaçaf, que él que ús en la dita mostra per son offici segons fur de València.
A rereclam, lo qual féu Bernat de Clarmont d'en J. de Bitòria de
Martín d'Azagra, justícia, no trobàssem neguns béns moventz d'en J. de Bitòria, dels quals
poguéssem satisfer al dit Bernat de Clarmont dels ditz
de Bitòria, lo qual comprà d'en Berenguer Sesgarrigues, affrontant en les carreres
p[ú]bliques, dinç
Mahomat Bibnabihayr, alcadi de Cocentània, sentencia que
jurant que él ni hom per él, no prés paga nenguna de
figues que demana a
axí dix e jutgà [lo] dit alcadi per çunna de moros. Presentz Martín d'Azagra, justícia, G. de
Caztayla, jurat.
En Guerau Calandri se clama d'en Gómeç de Sòria procurador d'en P. Díeç, posant contra él
que
Gómeç sia procurador dels béns del dit P. Díeç, demana lo dit Gómeç de Sòria e totz los béns
del dit P. Díeç ésser condampnatz en pagar a él
conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer
vinent.
En Gómeç de Sòria, per nom de procuracion d'en P. Díeç, se clama de na Sancha,
muler que fo d'en P. Domingo de Gràcia, deffunct, possant contra ella que ela e son marit
devian a
sols. Per hon demana la dita Sancha e totz los béns d'ela e los béns qui foren del dit P.
Domingo, ésser condampnatz en pagar
béns del dit P. Domi[n]go
fermança per lo demanador Bernat de Claramont e per la demanada R. de Canet, la qual cosa
atorgaren.
En aquel dia metex la dita dona Sancha respon als clams posatz contra ella per en
Gómeç de Sòria, procurador d'en P. Díeç, e atorga deure
Fo demanat en Gómeç de Sòria si pot provar los
per la carta p[ú]blica.
En Monçon de las Moças se clama d'en Blascho Carnice, posant contra él que deu a él
dit Blascho e totz sos béns ésser condempnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser
feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al diluns primer
vinent.
[...] Fferrer Solcina, veyn d'Albayda, demostra, denun
justícia de Cocentània, que dijous present passat ac
mercat, e en lo camín del seynnor rey, a pujant del port, vench un hom lo qual dien que és
nebot de na Uhartacha, muler que fo d'en Lop Ochova, del qual él no sab son nom. Del qual
hom, la justícia d'Albayda ha presa fermança de dret. Per on soplech a vós, justícia, que vós
per vostre offici enantetz contra aquel home qui
vostre termen e de la justícia qui
Gómeç de Sòria, tenent loch de bayle en Cocentània, atorga ésser ben pagat de Ponç
Guillerm, de la fermanceria que féu per Abdulhuaheb, de les rendes que trasch en l'an present
passat. de les quals rendes romanian de pagar
seynnor rey. Presentz foren G. Marín, P. de Rochaffort.
Lorenç e en P. Cax conparegren en cort, e prometeren fermances de conpliment de dret a
d'Azlor, de totz clams que él d'éls ajan. E obligaren sí metexes e totz sos béns segons fur de
València. E donaren fermança Arnau de Sérvoles, la qual cosa atorgà e obligà sos béns
segons fur de València. E aquesta segurtat e asegurament de dret prometeren per rahon [...] el
dit P. d'Azlor envià letres de desafiament segons que
dejús escrit.
Guillem de Fontz se clama d'en Sancho Texidor, posant contra él que ten en sa casa
una càrega de cana silva sua, la qual li és estada levada del Castel de Planes. Per on demana
lo dit Sancho ésser condampnat en retre e en diliurar a sí la dita carga de canas axí com cosa
sua, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per
lo demanador, Paschual de Calatayub, e per lo demanat En Guerau Calandri, la qual cosa atorgaren.
Respon en Sancho Texidor als clams posatz contra él per en Guillerm de Fontz, e
atorga que
diu que no creu, que sia del dit Guillerm de Fontz.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e lo deffensor en sa
resposta. E sobre les coses negades fo dada provacion. E vanà provar per Domingo Albarit e
per Lop de Cabrega. E ffo assignat dia a provar dinç
sagrament en l'escrivà.
Açò és translat ben e fielment pres d'unes letres que envià P. d'Açlor, la tenor de la qual tal
és:
demandava mi capiello a Rodriguiello, e que no me lo queria dar, que vós que érades con él,
e a la saçon que oviemos avidas las nuevas que
[tirán]dome e faciendo escontra mi. Aquel dia lo que por bien toviestes no me
ni aviendo sospetja en vós de tal cosa ne que de vós me oviés a
en vós que
no y metiestes sal, digo vos que me pesa mucho de coraçon. E fago vos saber que vistas estas
letras, adelant que vós guardades bien de mi e de mi ayuda, ca pesar vós ha co
encontramos. E al non vos quiero embiar agora a decir, que asatz hy ha a buen entendedor. E
vós si lo queredes entender entendetlo,
poder encontra vós quanto yo podier.
De mi, Pero d'Azlor, a vós Pero Cayx, fijo de don Pero Cax. Bien sabedes que el dia que yo
demandava mi capiello a Rodriguiello, e que no me lo queria dar, que vós que érades con él,
tirando e façiendo escuentra mi. Aquel dia lo que por bien toviestes no metiendo vos mal ni
haviendo sospetja en vós de tal cosa, ne que de vós me oviés a catar que antes avia sospeja en
vós, que me ayudásedes a mi drecho que no mester me fues. E pues que assín lo ficiestes, que
no y metiestes otra sal, digo vos que me pesa mucho de coraçon, e fago vos a saber que vistas
estas letras, adelant que vos guardades bien de mi e de mi ayuda, ca pesar vós ha co
encontramos. E al non vos quiero enbiar agora a deçir, que assatz hy ha a buen entendedor. E
vós si lo queredes entender entendetlo, que digo vos que d'aquí adelant que faré todo mi
poder escuentra vós quando yo podier. E vos façet lo que vós podiéredes que non vos quiero
estar falso.
Granada, e P. Cax; los quals donaren fermança de dret en nostre poder que éls que conpliran
de dret a
dret dels sobreditz Lorenç e P. Cax, P. d'Açlor bandir feem públicament que él que vinga
pendre dret e fermar dret en nostre poder dinç
procurador convinent, dels desafiamentz fetz per él als ditz P. Cax e Lorenç, segons que
letres per él [...] és contengut.
Abdulhuaheb se clama de Johan Alegre, posant contra él que él tenia preses
mora de Seta. E lo dit J. Alegre fo fermança a él que si Damabella no dava
a él la calònia que a él pertania dels ditz moros, segons çunna de moros que él que pagaria a ell aquela calònia
que a él pertangués en los ditz moros per sa alquieda. E sinó que li tornàs los ditz moros en sa
preson. On, com Damabela no aja pagat a él la dita calònia demana
él la calònia, la qual és
ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.
Hoc est translatum bene et fideliter sumptum aquadam litera domini Regis in papiro scripta,
cum eius sigillo minori in dorso impresso, cuius series talis est:
Jacobus, dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis, alcaydo et baiuolo Cocentanie, salutem et
graciam. Mandamus vobis quatenus ex illis quadringentis et octuaginta solidos regalium quos
Abdulhuaheb Alburi, saracenus, debet de pedagio et aliis que ipse tenet ad tributum in
Cocentania et quod solvere tenetur in presenti anno non petatis ab eo nisi ducentos
quadraginta solidos; tantum quoniam residues ducentos quadraginta solidos dimisimus ei de
gracia speciali et racione missionis quam fecit in pedagio supradicta. Mandamus eciam vobis
quatenus de predictis ducentos quadraginta solidos quos solvere debet ut dictus est elonguetis
dictum sarracenum usque in primum venturum festum in Sancti Johannis mensis junii, et
interim ipsum ne
non compellatis racione predicta et si qua pignora eis fecistis ea in continent restituatis
eisdem ipso tame assecurant e quod dicto termino solvat. Et hoc non mutetis. Dat[a]
Terrachone idus decembris, anno domini
Domingo d'Avynon, veyn de Gorga, e a
e obligà sos béns segons fur de València.
Martinus d'Azagra, justície Cocentanie, ad absenciam Ali Allobadi, instituit curatorem dicto
Ali pro querimonia quam fecit dictus Raimundo de Canet de dicto Ali.
Septimo idus junii
En Ponç Guillerm se clama d'en A. Rul, posant contra él que él per sa pròpria actoritat s'és
entrat en
demana lo dit A. Rul ésser condampnat en desenparar lo dit ort e en pagar a él tot la calònia
que pertayn pagar a negun qui per sa pròpria actoritat pren ni laura cosa d'altruy, hó d'él a él
ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança de dret per lo demanador,
Guerau Calandri; la qual cosa atorgà, e per lo demanat, P. de Rochaffort, la qual cosa atorgà.
Sobre contençon que era entre P. Vidal e entre
és migancera entr
d'en P. de Rochaffort e d'en R. de Canet, que qualsequer cosa éls diguen, entr
per loha o per conposicion, per éls ferm e estable serà agut. E si alcuna part no volrà ésser ni
estar a coneguda dels ditz àrbitres sia tengut pagar per pena
pagar obliga P. Vidal totz sos béns e dóna fermança Paschual Ivaynes, la qual cosa obliga sos
béns segons fur de València. E lo dit J. d'Estayna obliga sos béns segons fur de València e
dóna fermança Ponç Guillerm, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de València.
Presentz Guillerm Marín, Guerau Calandri, Poncius de Galach.
Ponç Guillerm, per nom de procuracion d'en Exemén Péreç d'Oriç, se clama de Alí
Uharat Hatab, posant contra él que deu al dit Exemén Péreç d'Oriç
loger de la sua heretat de Gullerrus del an present passat. Per on demana lo dit Alí Uharat
Hatat e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador, en Guerau
Calandri e per lo demanat.
E fo assignat dia a respondre al diluns primer vinent e atorgà fer conpliment de dret
en poder de la cort a la dita demanda, lo dit alamín. E fo donat libel.
En Guerau Calandri se clama d'en Garcia Lópeç, posant contra él que deu a él
sols de rials
Lópeç e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València. E fo assignat dia a respondre al di
P. de Rochaffort fo caplevador per Alí Uharathatab, alamín del raval dels moros de
Cocentània, que aquel torn mort hó viu denant la cort d'açí al diluns vinent. E si aquel tornar
no porà que sia tengut de pagar aquela quantitat que demanda Ponç Guillerm per rahon de
procuracion de Exemén Péreç d'Oriç, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de
València.
Michel Péreç de Muriones obliga sí metex e totz sos béns en pagar a
loc de bayle en Cocentània, que él d'aquí a dicmenge primer vinent
pagarà tot lo romanent que él deu del terç del peatge del mes de mag present passat. E si
aquel dia, tota aquela quantitat romanent no pagarà, promet que él aquel dia fermarà aqueles
cases que
Present G. Marín, P. Ximénez, P. de Rochaffort.
Nós, don Exemén Ochova de Quadreta, denuncia a vós, en Guillerm Marín, tenent loc de
justícia en Cocentània. Denunciam demostram a vós que esta nuyt present pasada foren
metutz
per vostre offici e que façatz persquisició d'aquels [...] escarn e malefici àn feyt, segons fur
de València.
Mahomat Allobadí fo fermança de dret per Alí Allobadí, girman seu, que él que farà
conpliment de dret de tot ço que l'alcadi de Cocentània jutge sobre ço que lo dit Alí fo
encolpat de furt d'abeylles, la qual fermança atorga e obliga sos béns segons fur de València.
Ad instància la qual a nós, en G. Marín, tenent loch de justícia, féu en Bernat Claver
que
qual és ja passat. Nós, G. Marín asigna dia a córrer lo dit anap
treyt lo dit P. Alcoç.
P. Nicholau de Luna se clama de Pero Pelayç, posant contra él que vené a él una peça de terra
e de viyna en lo termen d'Algacira. De la qual venda li promés fer carta de venda fermada
d'él e de sa muler e de sa fillastra. La qual terra conprà per
siynal e per paga
fermar e fer la carta de la venda, axí com li promés, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret
segons fur de València. Fo presa fermança per lo demanador, Paschual Ivaynes, la qual
atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E per lo demanat no trobava fermança de
dret e féu pleyt al dit Nicholau que él no ixiria de la vila de Cocentània sotz pena de traycion,
estró el divenres primer vinent e que respona a la demanda per en Nicholau a él feyta; e que
no exiria per sos peus ni per allens, destró aja dada fermança de dret. E si ho fa que él que aja
perdut tot son dret.
Blascho Carnicer asigna a córrer una flaçada dinç
juheu, de
complirà sobre la dita flaçada als
En Bertholomeu de Fontz se clama de P. de Rochaffort posant contra él que s'à presa
s'actoritat
affronta ab lo riu de Cocentània e ab la terra del dit P. de Rochafort e ab lo seu barranch d'él,
en Bertholomeu,
demana lo dit P. de Rochaffort ésser condampnat en deliurar e en lixar a él lo dit troç de terra,
ho d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança per lo
demanador, R. de Canet; la qual cosa atorgà. E per lo demanat, Paschual Yvaynes; la qual
cosa atorgà. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent.
P. Pelayç donà fermança de dret que él que conplirà de dret a
dels clams que d'él ha ni ha posatz. E ffo fermança de dret Martín Péreç de Montalban, la
qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
Pero Pelayç respon als clams posatz contra él per P. Nicholau, e diu e atorga que
verament avia feyta venda al dit P. Nicholau de una peça de terra e de vina en lo termen
d'Aljaçira. De la qual venda feeren carta pública. La qual venda e carta fo desfeyta. Atorga
que reebé los
carta de venda al dit P. Nicholau fermada de sí, ni de sa muler, ni de sa fillastra, de la dita
peça de terra ni de viyna.
P. Nicholau de Luna deffenex e perdona tota demanda que él agués ni pogués fer contra Pero
Pelayç per rahon d'una venda de un troç de terra de regan e de
termen de Aljaçira. En esta manera: que él que torn a él los
siynal e de paga, de la dita terra, sopte en continent; e que don a él e que pac
a él la mission que féu en sa casa ab sa muler en Aljacira; e que
que sien del dit P. Nicholau. Presentz foren la justícia, Garcia Lópeç, Ponç Guillem.
Ffo asignat dia a
Calandri al diluns primer vinent.
Don Garcia Lópeç de Lerga, cavaler, per fer paga al bayle de Cocentània, del terç de les
rendes que
Ponç, e en Garcia Lópeç se obligà de gardar de tot dan a
donà e meté en corroderia unes fanecades sues de regan, affrontantz ab les d'en G. Marín e ab
en P. de Fontz e ab la carera pública e ab él metex e ab en P. Díeç, per conplir paga de
faneques e
devia pagar per terç de
A contençó e a demanda, la qual era entre
Ferrer, sobre feyt d'una céquia que vén al molín del dit Nom de Déu e de Almerich. A la qual contençon a determenar en Gómeç de Sòria, tenent loch d'en P. Díeç, bayle de Cocentània,
[loch] d'él, e açò denant G. de Castayla e denant Jacme Calp e d'en J. Martínez de
E tot ço, que nós diguéssem ni jutgàssem en lo feyt de la dita céquia, que el batle lo faria
atorgar e tenir per ferm a les partz avantz ditz. Per on nós, en Bernat Fferrer, jutge establit,
agut Conseyl de Prohòmens, deym, que a d'açí en
Almerich Ferrer e en Nom de Déu agen girat l'ayga de la céquia del dit molín, per aquela
céquia que
ara pasa la céquia. E si a aquel dia éls no àn girada l'aygua, per la dita céquia asignada a éls
per en G. de Figuerola, en tal
conexença de prohòmens
sols de rials. Los quals jutgam
que sia tengutz conplir la cosa jutgam.
Presentz foren en Ponç Guillem, P. de Rochaffort, Bernat de Clarmont, R. de Canet.
A demanda e contençon, la qual era entre
d'una paret nova que fo feyta mijancera entre
en poder de nós, R. de Canet, P. de Rochaffort,
per nós fos jutgat sobre la pena en lo conpromés posada. Nós, P. de Rochaffort, R. de Canet
obra; vistes les tàpies feytes per lo dit P. Vidal e les tàpies feytes per lo dit J. d'Estayna, e vist
la tàpia que fo enderrocada per lo dit J. d'Estayna e regada la terra d'aquela; e vista la mesion
feyta per P. Vidal en les tàpies primeres. Deym, per dret e per fur e per loa e per conposicion,
que
que aquel trauch que és entr
lo qual manam ésser tanchat dinç
los
sotz la pena en lo conpromés posada. Dada la sentècia presentz les partz e presentz G.
Marín, G. de Caztayla, Ponç de Galach.
Fontz deffalí. E fo scitat a conparer e a enançar en la demanda per él feyta al dimercres
primer vinent per primera scitacion.
Salamon Alazram, juheu, conparech denant en Martín d'Azagra, justícia, e denant en G.
Marín, jurat e assessor de la cort, suplicàn a éls que feessen escriure quant valch forment en
lo mercat de Cocentània en lo temps que
d'alongament de deute que devia ab en G. de Caztayla e ab P. de Golumés e ab Nom de Déu
ensems, cascun d'éls per lo tot, de
per cert que aquel temps valia kafís de forment en lo mercat de Cocentània,
deffalí. E fo scitat a comparer a enançar en la demanda per él feyta contra P. de Rochaffort al
divenres primer vinent, per segona scitacion.
Arnaldi Scribe, procuratoris regni Valencie in papiro scripta cum eius sigillo minori in dorso
impresso, cuius series talis est:
De mi, N'Arnau Escrivà, batle de València e procurador d'aquel metex Regne per lo
seynnor rey, don poder a vós, Garcia Lópeç, de Cocentània, que puschatz metre en peynora
aquels moros e mores que són obligatz a vós ab carta, per rahon de les rendes del seynnor
rey, que conpraren de Cocentània. E que
ajatz agutz dels moros hó de les mores. Data Xàtiva,
Bonet
clams que ella d'él aja. E fo fermança Blasco Carnice, la qual cosa atorgà, e obligà sos béns
segons fur de València.
Sobre demanda que faya lo dit Bonet de
Dolça sobre una capa, lo qual enpréstet negà la dita Dolça. E lo dit Bonet vanà provar lo
préstet. Fo-li asignat dinç
P. de Rochaffort conparech denant la cort apparellat de respondre als clams posatz contra él
per en Bertholomeu de Fontz e lo dit Bertholomeu deffalí. E ffo scitat per terça scitacion
perhemtòria a conparer e a enantar en sa demanda per él hó per son procurador covinent al
di
Phfelip d'Ayerbe dóna tornador en Ponç Guillerm sobre una capa de na Dolça. Sobre la
qual capa Bonet Françéç deya que avia enprestatz
de provar no torna la capa denant la justícia, [...] Ponç Guillem sia tengut de pagar los ditz
sols, per les quals coses a conplir obliga sos béns lo dit Ponç segons fur de València.
Abdulmugit, moro, se clama de A. de Pina, posant contra él que camià a él una mula per
un mul seu; la qual li promés que anava ben e no avia en sí malícia nenguna. On, com la mula
sia xamuça e farahona e no sia tal com él li promés, quan lo cami se féu entr
Abdulmugit conexé la malícia de la dita mula, tornà-la-li en casa, dinç temps segons que fur
mana. Demana lo dit A. de Pina ésser condampnat en recobrar la dita mula e en tornar a él lo
dit mul seu. Hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa
fermança per lo demanador [...], e per lo demanat, Michel Péreç de Muriones, la qual atorgà.
E fo donat libel e fo assignat dia a divenres primer vinent.
P. de Rochaffort e Bertholomeu de Fontz conparegren en cort e lo dit P. de Rochaffort demanà libel. E ffo-li donat. E fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent.
Blascho Carnicer se clama d'en Johan d'Oria, posant contra él que deu a él
rahon d'una coreja e d'un coltel que a él reté, lo qual d'él tenia en peynora. Per on demana lo
dit J. d'Oria ésser condampnat en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment
de dret segons fur de València
València
En Bertholomeu de Fontz fa e establex procurador seu Domingo Martín Scrivan en la
demanda la qual fa contra P. de Rochaffort e atorga aver per ferm tot ço que per él sia feyt ni
procurat en lo dit feyt.
Johan d'Oria respon als clams posatz contra él per en Blascho Carnicer e nega deure
los ditz
E fo-li assignat dia a divenres primer vinent.
Açò és traslat ben e fielment pres d'una scriptura en paper scripta, la qual aporta
Johan Péreç Ivaynes en testimoni a la demanda que a él faya la muler d'en P. Domingo
de Gran, la tenor de la qual tal és:
Pero Garcia e Beltrà d'Açagra de
devian, que án provado ante don Pero Díeç e Pero Vicent que no
que provaron que no
en su destín que
pagó en su vida.
la una a Johan Péreç e dixo que la otra Pero de Mora la
[...] doblas e [...] de Johan [...] e morió en la [ca]valgada e no pagó nada.
Johan Péreç a Geneç diesen li los [...] era
çemila.
Péreç.
dixo que las avia dadas a sa manceba en comer quano él era en la hueste, qu
moravedín e quitola Johan Péreç. E d
quanto Johan Péreç ovo todo lo ovo por mano d'estos. E d'esto son testimonios Martín
Xeménez de las Casas e Mudarra e Fferrando de Marha, Exemén d'Oto. Esto fue provado en
Miquinença, presentes don Pero Díeç e Marhon Péreç de Teruel",
presentz foren al testimoni que feeren don Formiguen e don Loret.
P. de Rochaffort respon als clams posatz contra él per en Bertholomeu de Fontz e nega que él
prengués per sa pròpria actoritat aquel troç de terra demanat per lo dit en Bertholomeu de
Fontz. Nega encara que él tinga ren d'en Bertholomeu de Fontz.
Fo demanat en Bertholomeu de Fontz si pot provar que
aquel troç de terra per sa pròpria actoritat ni que el dit Rochaffort tinga aquel troç de terra per
él demanat. Dix que s'acordaria. E ffo-li assignat dia a diluns primer vinent.
A demanda de mission la qual demanava Salamon Alazram, juheu, d'un ase que tingué
en peynora de Exemén Yénegueç; lo dit Salamon jurà, per lo sagrament dels juheus, en cort,
e dix que avia feyta mission en lo dit asse
de córrer; e
E fo present Sancho Péreç, procurador de Exemén Yénegueç, a aquesta jura.
Com demanda fos moguda entre en Ponç Guillem, demanant de la una part, e A. Rul, de
l'altra deffenent, sobre
qual demanda, lo dit en Ponç Guillem e A. Rul, conprometeren en poder d'en Domingo
Cepillo atorgantz aver per ferm, [tot] ço que
dret e per fur sotz la pena en lo conpromés posada. Per on nós, àrbitre avandit, vista la
demanda feyta per lo dit Ponç Guillem e vista la resposta feyta per lo dit A. Rul; aguda
plenera renuciacion del pleyt d'amdues les partz; e vistz e escrutatz lo dit dels testimonis en
lo pleyt aportatz, guardat el fur de València, agut Conseyl de Prohòmens. Jutgam, axí con
àrbitre, que tota aquela terra que és de la paret de la carera que hom entrava al almàcera, que
solia ésser en l'ort d'en J. d'Oltra, deffunt, dreta liyna, axí com va la dita paret, entró en lo
banchal
palomar, que sia d'en Ponç Guillem. E tota l'atra terra, romanent fora la dita tàpia de la
carrera, dreta liyna enta part del ort que solia ésser d'en J. d'Oltra, sia del dit A. Rul. E açò
manam ésser tengut e observat per les partz sotz la pena en lo conpromés posada
manam ésser pagat a
presentz les partz e presentz G. Marín, P. de Rochafort, Martín d'Azagra, Almerich Ferrer.
Sancho de Bolea empara la guarda de les viynes de Cocentània, ço és saber: de la vila estró
en lo pont del barranch del Plan de l'Alcúdia del present dia de Sant Johan present pasat estró
en
lo qual salari prenga en la festa de Sant Michel primer vinent. E jura ésser fiel e verdader en
la dita guarda. E dóna fermança P. de Golumés, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons
fur de València.
Guillerm Balaguer se clama d'en Bernat Fferrer, posant contra él que deu a él
rials; los quals li deu per rahon de soldada,
que romangueren e los romanentz del segon an
sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de
dret segons fur de València. E açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. Fo
asignat dia a respondre al dimercres primer vinent.
Martín Scrivan, procurador d'en Bertholomeu de Fontz, posa e diu, per nom de
procuració, que quant a ara en Bertholomeu de Fontz no deu provar, per ço cor en G. de
Vallebrera li vené aquela terra de què ara és pleyt e sab mils la veritat del feyt que
Bertholomeu. Per la qual rahon vana
terra axí com la li vené affrontada, segons que
soplega la justícia que li asigne dies covinentz dinç los quals ó faça a saber al dit actor seu, lo
qual enanç aquest pleyt e mantenga.
Fo demanat P. de Rochaffort si vol dir ren a la posicion posada per en Martín
Scrivan, procurador d'en Bertholomeu, e dix que sí, e demanà còpia e fo-li donada. E fo-li
asignat dia a dimercres primer vinent.
Domingo Martín Scrivan jura que él no farà ni metrà malícia en neguns pleytz que él
mantinga ni rahon.
P. de Rochaffort e Martín Scrivan, procurador d'en Bertholomeu de Fontz,
conparegren en cort. E diu P. de Rochaffort replicàn a la poició posada per lo dit Martín
Scrivan, que a tal alegació com la per él posada no val per cor él és demanador e vana antor;
cor negun, si demanat no és, no deu vanar antor segons fur. On prega a la justícia que absolva
a él d'esta demanda e condampne l'altra part en les missions, hó que li assigne dia de provar.
E açò posat per les partz demanan sentècia interlocutòria.
Nós, G. Marín, tenent loch de justícia, vis[ta] la poició posada per en Martín Scrivan,
procurador d'en Bertholomeu de Fontz, e vista la replicació posada per P. de Rochaffort.
Deym interloquén que
no és demanat. En aquel dia fo sagrament de calúmpnia d'abdues les partz e perseveraren.
En aquel dia metex fo asignat a provar dia
demanat si sab los noms dels testimonis e dix que no sab lurs noms. E dix lo principal que
provarà per aparició
Guillerm Balaguer conparech en cort e Bernat Fferrer deffalí e fo scitat per primera
scitacion a conparer al divenres primer vinent.
Guillem Balaguer e Bernat Fferrrer conparegren e en Bernat Fferrer respon e diu que él e
n'Arnau Capeler, genre seu, àn
qual a laurar afermà per Servent en Guillerm Balager a un an, e la soldada d'aquel an li
pagà. E aprés açò, lo dit A. Capeler afermà
rahon diu que él no li deu la dita soldada que demana; per ço que él no
present, ni li intrà deutor ni pagador de la dita soldada que él demana. E axí diu que no li és
tengut de res, mas deman la soldada a aquel que
Garcia Fferràndeç de Medrano se clama d'en Exemén Ochova de Quadreta posant
contra él qu
mília sols; los quals a él devian per rahon d'una heretat que d'él conpraren en Gata per a obs
d'en Roger. Del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Exemén Ochova de
Qu
la carta pública és contengut, hó d'él a él ésser fet conpliment de dret segons fur de
València. Açò posa salvuu son dret de créxer e minguar
e cètera. Fo presa fermança de dret per lo demanador, Guerau Calandri; e per lo demanat,
Bertholomeu de Fontz; la qual cosa atorgaren. E fo asignat dia a respondre al diluns primer
vinent.
En Garcia Lópeç de Lerga, cavaler, promet e convén que él que aurà pagat a
Martín aquels
d'aquí a dimartz primer vinent per tot lo dia. E si aquel dia no ha pagat promet e convén que
él que vendrà tanttost en continent aqueles fanecades de regan que él ha en Cocentània,
affrontantz ab en G. Marín e ab en P. de Fontz e ab la carera pública. E que farà carta de
venda al comprador e als compradors, fermada d'él e de sa muler. E tot lo preu que darà e
pagarà al dit P. de Sant Martín. E que renuncia a
acaptaran carta del seynnor rey contra la venda que éls faran de les dites fanecades. E que del
romanent, si les fanecades no cunplen a la paga, que puxcha fer rereclam segons que ja és
obligat. E açò jura atendre e complir e que les fanecades que
En Guerau Calandri conparech en cort, demostrant a la justícia que cunplirà de dret en
poder de la cort, a totz clamantz que clam agen d'él, veyns ni estrayns. Per que suplica a la
justícia que él, d'algunes persones que él a él demostrarà, que li faça dret e que
asegurament com él sia apparellat de fer dret e de asegurar a tot hom, veyn e estrayn, que d'él
ajan clams ni d'él se teman. E donan fermançes Ponç Guillem e
co[m]plir dret e de assegurar, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de
València.
Exemén Ochova de Quadreta respon als clams posatz contra él per en Garcia Fferràndeç de
Medrano. E atorga ésser deutor e pagador en los
d'en Roger segons que
En Guillerm de Caztayla demostra en cort que
él ensems a enparar los béns mobles d'en Exemén Péreç Darocha; per reebre paga d'aquel
deute que lo dit Guillerm a él és tengut per lo dit Exemén Péreç. Los quals béns d'en Exemén
Péreç demostra lo dit G. ésser forment e ordi, lo qual pan és en lo
termen d'Alcoy e en lo termen de Xixona. A la qual demostra dix e respòs Salamon, e dix que él no ixiria de la vila
per fer emparar neguns béns del dit Exemén Péreç.
J. de Bitòria dóna a córer
peynorà per la céquia no
altre tant e són
Nós, P. Alcoç, tinent loch de bayle en Cocentània, vista la demostra feyta per en G. Miron a
nós, sobre la céquia del molín d'en Nom de Déu e d'en Almerich Ferrer, que deya que no y
anava aygua si no per a una mola. Nós, avant dit baylle, vista la céquia del dit molín e vista
l'aygua del riu, agut Conseyl de Prohòmens, deym e manam al dit Almerich e a
Déu que éls dinç
riu és l'aygua. E açò a conexença de prohòmens sotz pena de
dies no la àn girada que d'alí enant sian tengutz altre tan de donar e pagar al dit Guillerm
Miron, con ara guaayna de mola que mol per cascun dia que vagarà, e açò del lur propri.
Aquest jutjament fo donat presentz Martín d'Azagra, R de Canet, P. de Golumers.
En Salamon Alaçaram, juheu, jurà per sa ley, abitacion de Cocentània e que no faça neguns
merçamentz estraynis seus, en los quals lo seynnor rey degués perdre son dret. E lo comun
reebé el dit Salamon per veyn e que peyte ab éls.
Bertholomeu de Fontz conparech en cort e demanà segona produccion a provar son
enteniment e jurà que él no ho faya per malea. E fo-li asignat
Liminana e per Bernat de Liminana e per Domingo dels Bayns e per la carta de la donacion
que fo feyta a
Salvador de Monçon fa e establex procurador seu en G. Metge, en demanar a la muler
d'en G. de Monçon, deffunct, e als béns que foren d'él,
dit G. atorga aver per ferm tot ço que per él serà procurat.
En Arnau Scrivà, batle de València e procurador per lo seynnor rey en tot lo Regne, fo
personalment en Cocentània e féu manament, de part del seynnor rey, per la actoritat la qual
él [...] que éls que mantenguessen e deffenessen, e mantenir e deffendre feessen, a totz e
sengles habitators de Cocentània, totz e sengles moros del raval de Cocentània e de tota la val
e açò sotz pena del còrs e del aver.
guerra ni de dir que guerra sia en lo Regne de València. E si negun açò faya que fos pres e retengut per al seynor
rey e a él.
camín axí com no degués, que fos pres e retengut per al seynor rey. E si en la presó se
deffenia que fos mort meyns de calònia.
pogués conéxer que
al seynor rey si no dava escusa covinent a conoxença de la cort de Cocentània.
que dinç
Los quals absentz qui no seran vengutz dinz lo dit termen [...] el libre de la cort.
Granada que vinguen salvus e segurs e que sian mantengutz per los prohòmens de Cocentània
sotz pena del còrs e del aver.
En Paschual Yvaynes se clama d'en Ramon de Canet, posant contra él que deu donar e pagar
a él
pagar, a
condampnat en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur
de València. Fo presa ferma[n]ça de dret Bernat Claver, la qual atorgà e fo asignat dia a
respondre al divenres primer vinent. Fo fermança Martín Gil per lo demanat, la qual cosa
atorgà.
En Ramon de Canet respon als clams posatz contra él per en Paschual Ivàynes e dix
que verament aportà, lo dit Paschual, les dites
diu e nega qu
Fo demanat Paschual Yvaynes si pot provar que
vanà provar per el libre del obrador de Martín de Cedreles e per el metex Martín.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e lo deffensor en sa
resposta. E ffo asignat dia a provar dinç
P. Cetina enpara la guarda dels porchs de Coçentània del present dia estró en
vinent, en esta manera: que él prenga diner
que cascun veyn sia tengut d'enviar son porch al porquer e aquels veyns qui habitan en les
alcharias que sian tengutz pagar per
puxcha traure son porch per a engrosar de la porcharia, del dia de Sant Johan a enant, estró en
lo dia de Nadal. E qu
ésser fiel e verdader en la dita guarda e dóna fermança Johan Martínez de De
cosa [...]
En Martín d'Azagra fo scitat per la justícia, que él que fos personalment denant lo procurador
apparellat de respondre als clams posatz per en P. deç Pont contra los béns del Albat
d'Azagra de Serra hó que y trameta son convinent procurador dinç
En Martín d'Azagra, A. de Pina, Domingo Cepillo, Bertholomeu de Fontz, Folquet fil
d'en Catalan Comte, hereters de Cànoves, pararen l'aygua de Cànovas, en esta manera: que
dies e les
A. de Pina
del diluns el sol ixit entró al dimartz al sol ixit.
el dimercres el sol ixit: en Bertholomeu de Fontz per una jovada e mija e con una quarta que
ha de donar als fils de na Pina.
muler per
En Nom de Déu, fil e hereter d'en Bernat de Vals, deffunct, se clama de Berenguer de
Tamarit, posant contra él que mès son pare en fiança en
Sérvoles, per un casa que d'él comprà. Los quals
destret de cort. Per on demana lo dit Berenguer de Tamarit e totz sos béns ésser condampnatz
en pagar a él los ditz
Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera, e ab messions feytes e per fer e cètera.
Berenguer de Tamarit respon als clams posatz contra él per en Nom de Déu, fil d'en
Bernat Saval, deffunct, e atorga que mès en fiança lo dit Bernat de Vals, deffunct, en
de rials escontra G. de Sérvoles; per rahon d'una casa que d'él conprà. No creu que
pagatz al dit G. de Sérvoles per destret de cort.
Berenguer de Tamarit jura en plena cort que él no ha béns de què pagar a
Déu, los
[A] la inquisicion, la qual lo seynnor rey manà fer a
sobre [Ma]homat, fil del dit alamín, sobre la mort d'un
qual P. Fferràndeç envià Johan Péreç per fer la dita inquisicion. Lo qual Johan Péreç prés
fermançes de la persona del dit alamín e de son fil. Que aquels conparexcan personalment
denant en P. Fferràndeç per fer conpliment de dret de la dita mort de Cordomen
él, morts hó vius, quant que él los deman, de
pena dels Mil morabatins alfonsís si lo dit alamín e son fil no conparexen denant en P.
Ferràndeç quant que quant aquels demanaran. E foren fermanças: Mahomat Aben Muça
Alhafat, Abraym Albanem, Jucef Aben Miró, Mahomat Alquitení, Jucefat Uharathacab,
Abraym Alançarí, la qual cosa atorgaren sotz obligacion de totz sos béns segons fur de
València. E encara foren fermanças per tota la inquisició segons que
Ferràndeç és contengut.
Testes: Mahomat Abuhayr, alcadi, Abraym Anaque
Marín, P. de Rochaffort, P. Vicent, Martín d'Azagra.
P. de Rochaffort conparech en cort apparellat de oyr los testimonis vanatz donar per en
Bertholomeu de Fontz en la demanda feyta per él contra la negació d'él, en P. de Rochaffort.
E en Martín Scrivà, procurador d'en Bertholomeu de Fontz, conparech. E lo dit procurador
renuncia a testimonis e a tota la demanda. E en P. de Rochaffort renuncia a totes posicions. E
fo asignat dia a oyr sentècia al divenres primer vinent.
En Nom de Déu, fil que fo d'en Vals [...] demana a
vendre mig solar que fo d'en
affronta en la carrera e ab los bayns. E faça vendre d'altra part un troç de [terra] [e] [de] figueral,
lo qual en Bernat Gocet donà al dit Berenguer de Tamarit e affronta ab la carera que va al
castel e ab la carera que va a Mariola. Les quals coses li donà ab carta pública. E feyta la
venda, soplega a la dita justícia que li don los diners per rahon de paga de
pagatz per lo dit Berenguer a
s'establí deutor e pagador. Per los quals
desenparà públicament sos béns. Per on demana que
los diners que d'aquèn ixiran, pu
puscha pagar ni entregar dels ditz
En aquel dia fo amostrada una nota feyta per man de Domingo Martín Scrivà de
donació feyta de Bernat Gocet a
terra e de figueral. E la justícia asignà a córrer lo dit mig solar e lo dit troç de terra e de
figueral dinç
Aquest emparame[n]t féu Johan Péreç, escuder d'[en] P. Ferràndeç, dels béns de Alí
Uhatrathacab. Primerament emparà
almatrachs.
buydas.
Bernat de Clarmont se clama d'en Nom de Déu, posant contra él que deu a él
sols de rials per rahon de draps que d'él prés. Per on demana lo dit Nom Déu e totz sos béns
ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret
segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador P. de Rochaffort, e per
lo demanat.
Bernat de Clarmont se clama d'en Berenguer de Servera, posant contra él que deu a él
sols e
él li entrà pagador
condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons
fur de València. Fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent.
Aquestz foren aquels qui roparen les viynes de nuyt e entraren per los bayns ab los rayms
furtatz: Polet Guillerm, macip d'en Ponç Guillem, el fil de Domingo Péreç, e
Custurera.
P. de Rochaffort fo fermança per Polet, fil d'en Polo, per
fo encolpat de robament de viynes e d'ortz, e per trencament dels murs; la qual cosa atorgà e
obligà sos béns segons fur de València, quant a la calònia de
del dit Polet que aquel torn denant él quant él lo demanarà per rahon de la esmenda de la tala
e per lo trencament dels murs.
P. Ximénez de Peralta se clama d'en J. de Bitòria, posant contra él que deu a él
sols
Bitòria e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València.
J. de Bitòria respon als clams posatz contra él per P. Ximénez de P[er]alta e atorga
deure a él lo deute per él demanat.
P. Fuster fo fermança per Guillerm Casch, macip d'en Ponç Guillerm, per
rials per calònia d'entrar de nuyt [dinç] de viynes e per esmenda d'aquela tala e per
trencament dels murs; la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
Ad instància e a demostra, la qual a nós, en Guillerm Marín, tenent loch de justícia, féu en
Guillerm de Vilamajor. Que nós que enviàssem prohòmens al seu çensal, qui d'él tenia
Abdulhuaheb, moro, d'un rial asentat prop de Fraga, de pijorament e de affollament que avia
en lo dit reyal. Nós, en G. Marín, enviam al dit reyal prohòmens qui veesen lo dit pijorament
e affollament, los quals foren en G. de Caztaylla e en P. de Rochaffort e A. de Sérvoles. qui
jutgaren e estimaren, segons lur creença, el dan e el pijorament ésser
ençà que
Johan Péreç de Tudela feu enparar a
diners que d'él ten P. Alcoç, los quals li deu per rahon de soldada. Fo feyt l'enparament a
Alcoç, presentz Domingo Serrano, Tomàs de Gardiola.
Royç Fferràndeç se clama d'en Johan de Bitòria, posant contra él que deu a él
diners; los quals a él romanen de pagar de comanda de
comanda ab carta pública. Per on demana lo dit J. de Bitòria ésser condampnat en retre la dita
comanda, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.
En Paschual Yvaynes conparech denant en G. Marín, tenent loch de justícia, suplicàn a
él que don a él [segona] produccion a provar contra R. de Canet. E lo dit G. Marín asigna
dinç
per P. Vicent e per G. de Manresa, veyn d'Alfafara.
Michel Péreç de Muriones fo fermança que él que conplescha [de] peynores, abastantz
a
calònia del dan que féu en les oliveres de A. de Sérvoles. E açò dinç
domini regis in papiro [scripta] cum eius sigillo mi[no]ri cere in dorso impresso, cuius series
sic habetur:
Jacobus dei gratia rex Aragonum, Majoricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis baiulis, justicie, alcaydis et unversis aliis
officialibus e subditis nostris, ad quos presentes litere pervenerint salutem e graciam.
Intelleccimus quod Eximinus Eneguiç e Aranaldus G[aço] [habit]atores in Alcoy fecerunt
manuleutas ab aliquibus Xp[chist]ianis, judeis, sarracenis pro quibus manuleutis receperunt
ab ipsis denarios adenantatos pro tritico et ordeo, videliscet decem solidos pro unoquoque
kaficio frumenti et quinque solidos vel unam arrovam olei pro unoquoque kaficio ordei et
valebat tempore ipsius manuleute kaficium frumenti ultra viginti et quinque solidos et
kaficium ordei quindecim solidos vel ultra. Unde vobis facimus scciri quod nos fecimus
graciam predictis Eximino Ynaçi e Aranaldo Gaço quod si ita est ut supra continetur non
teneantur solvere de predictis manuleutis nisi verum sortem tantum quam a suis creditoribus
receperunt e eciam ultra sortem teneantur eisdem creditoribus dare tercium amplius prousura
et aliud eis pro predcitis manuleutis non teneantur solvere neque dare quam ius sint inde cum
cartis obligati. Quare mandamus vobis quatenus pradictam graciam observetis et observari
faciatis Eximino Enegueç e Arnaldo Gaço predictis et debitoribus et fideiussoribus pro ipsis
seu cum ipsis simul in predictis manuleutis seu debitis obligatis et contra ipsam graciam ipsos
non molestetis ne
hinc ad primum venturum festum Natalis Domini ne
primum venturum et continue conpletum non compellatis nec conpelli permitatis ipsos ne
bona sua nec debitores vel fideiussores pro ipsis in predictis vel aliis debitis obligatos nec
aliqua bona eorum adsolvendum iam dicta vel alia debita que debeant xp[chist]ianis, judeis
vel sarracenis in aliqua part e ipsis tamen assecurant ibus quod dicto termino solvant. Salva
tamen remanente gracia supradicta. Data in obsidione de Rosis,
domini
En Bernat Ferrer se clama d'en Martín d'Azagra e posa contra él que Ramon Calandri, fil
d'en Guerau Calandri, a tort e sens rahon nafrà lo dit Bernat Fferrer, ab lo coltel, ê
los murs de la vila de Cocentània. de la qual naffra ixqué sanch. E com lo dit Bernat Ferrer
feés mostra a la justícia de la dita naffra, lo dit Martín d'Azagra fo fiança de dret per lo dit
Ramon de la dita injúria. Ont, com lo dit Ramon se sia absentat e aquel Ramon no aja nuls
béns en Cocentània, demana que
en
ho que li faça, lo dit Ramon, venir a dret. En ço demana salvu son dret de créxer e mi[n]guar
segons fur e cètera. Fo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent e fo donat libel.
En Paschual de Calatayub se clama d'en Guillerm de Castayla e d'en Bernat de Rochaffort,
posantz contra éls que li són deutors e pagadors, cascun per lo tot, ab carta p[ú]blica, en
Fferrer. Per on demana los ditz G. de Caztayla e d'en Bernat de Rochaffort ésser condampnat
e totz sos béns, en pagar a él los ditz
segons fur de València.
En aquel dia metex en Guillerm de Caztayla atorgà ésser deutor e pagador a
Paschual de Calatayub en los
Calatayub segons que la carta del deute és contengut.
Johan de Bitòria, curador de Alí Allobadí e de sos béns, donat per la justícia de
Coçentània, se clama, per nom de la dita curacion, d'en Ramon de Canet. E posa contra él
que en la sentècia donada per en Martín d'Azagra, justícia de Coçentània, en lo pleyt que
era entre lo dit R. de Canet e lo dit Alí Allobadí, fo sentenciat e jutjat que
prengués sa part del blat que ara, en aquest present an, lo dit Alí avia sembrat en la terra del
dit R. E com la sentècia en aquest capítol sia pasada en cosa jutgada e lo dit R. s'aja pres
d'él ordi, ço és la meytat del ordi que
R. li sia condempnat en donar la meytat del ordi que és ixit de les fanegades, la qual meytat
del moro aesma
semient
Dona Lúcia, muler que fo d'en J. Adan, deffunct, se clama d'en Exemén Ochova de
Quadreta, [cavaler], e posa contra él que, a instància e a precs de sa muler na Teresa, enprestà
a él
obs de tirar palla
Domingo Cepillo al servent que ara està con
quan agren tengut lo dit asse per los ditz
maytín reteren-lo-li affollat e pijorat, ço és, que avia una gran boça en la illada, per la qual
morí. Per on demana lo dit Exemeno ésser condampnat en esmenar lo dan que ha soffert del
dit asse. Ço és saber: que li reta altre ase d'aquel preu, e lo preu d'aquel, lo qual estima valer
pijorament, ella de mantinent, quant l'ase li fo retut, amostrà, hó d'él a ella ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València.
Bernat Fferrer conparech en cort apparellat de oyr la resposta dels clams que él posà
contra en Martín d'Azagra de la fiançeria que féu per R. Calandri e fo scitat lo dit Martín a
respondre al divenres primer vinent.
Paschual Ferrer, veyn de València, fa e
demanar e en recobrar
pena del quart, e en fer rereclam d'él si mester serà. E atorga e jura aver per ferm tot ço que
per él serà procurat e feyt. E que no ó revocarà sotz obligacion de sos béns segons fur de
València. E liura a él totes les cartes dels deutes que a él devia.
En Guillerm de Caztayla dóna fermança e tornador en P. de Golumés sobre
forment e una faneca, e sobre
barcelles d'espelta e sobre
Péreç. En esta manera: que si Exemén Yénegueç ni altre creedor serà primer de temps, ni
aurà milor de dret en el dit pan e faves e lin, que la dita fiança sia tengut de retre a la justícia
de Cocentània el dit pan e lin. La qual cosa atorga en P. de Golumés e obliga sos béns segons
fur de València.
Açò és traslat ben e fielment pres d'unes letres de Caztayala en paper escrites
sigellades ab lo sigel del comun de Caztayla, la tenor de les quals tal és:
amados, la Justicia e los Jurados e a los buenos homness de Cocentania. De nós, la Justicia e
de los buenos homness de Caztayla saludos muytos como a homness que muyto amamos e
fiamos. Sepades que vimos vuestra carta por raçon que ficiéssemos paga de los bienes de don
Exemén Péreç d'Artieda a don G. de Caztayla e a P. de Golumés. E vista la carta fue la
Justicia a Ibi a fer paga a los portadores de la carta del pan que era y. E sobre
Exemén Yéneguez, alcayd de Ibi, e enparó el pan de don Exemén Péreç, segunt que a nós
dixo Martín Navarro. E sepades que otro conseyllo nós no y podemos dar neguno e vosotros
peynorat hó tomat y vuestro conseyllo que nós no y podemos fer ál.
Castayla,
Bernat Ferrer e en Martín d'Azagra conparegren en cort. E diu en Martín d'Azagra que li sia
donat dia que puscha aver e presentar lo dit R. Calandri. E si al dia que serà asignat no
presentar él farà ço que deja fer, fiança de dret e posarà ses deffessions axí com les podria
posar lo principal, car totes les deffensions del principal pertaynen a él que és fiança.
Aquel dia metex [Martín] d'Azagra establí e féu procurador seu en Domingo Martín Scrivan
e atorgà aver per ferm tot ço que [per] [él] [serà] procurat [...] allegat ni posat en esta demanda
contra él, per en Bernat Fferrer posada.
E ffo asignat dia a
[...] aja presentat R. Calandri en dret, d'açí al divenres primer vinent.
Dona Lúcia féu e establí procurador seu en Domingo Martín Scrivan, en la demanda
que ella fa contra en Exemén Ochova de Quadreta per rahon d'un asse. E atorgà aver per
ferm tot ço que per él serà feyt hó procurat.
Exemén Ochova de Quadreta respon als clams posatz contra él per na Lúcia e atorga
que la dita na Lúcia, per pregàries de na Teresa
pèl
nom J. Domíngueç. E atorga que
li veé negun mal, e al segon dia que
no creu que per aquela infladeça morís
estimatz, mas creu que pogués valer
Caztayla. E per lo demanat, R. de Cepillo. La qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons
fur de València.
Reebut sagrament de calúmpnia, la dita na Lúcia persevera en sa demanda que ella
posà en ço que l'ase li fo retut affollat e pijorat e estima que valgués
sagrament de calúmpnia, Exemén Ochova persevera en sa negació. E ffo demanada na Lúcia
si pot provar que per aquela infladeça morís
ella estimatz. Dix que sí. E vanà provar per algunes persones de les quals ella no sab los
noms. E ffo assignat dia dinç
En Guillerm Fferrer de Binimaful se clama d'en P. de Fontz e posa contra él que s'establí
deutor e pagador per lo tot ab n'Arnau Gaçon e ab en G. de Gardiola ensemble, en
rials de València, per rahon de
él és degut a carta pública. Per on demana lo dit P. de Fontz e totz sos béns a él ésser
condampnatz en pagar a él lo dit deute, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur
de València. Fo fiança per lo demanador, A. de Pina; la qual atorgà e per lo demanat,
Bertholomeu de Fontz; la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. E
fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. E fo donat libel.
Bernat de Bas fo fermança per
Vin
segons fur de València.
En Ponç Guillem fo caplevador e tornador d'en R., girman de na Tous, per rahon d'en P.
Sagàrdia que demanava
La qual capleuta féu lo dit Ponç, ho
Guillerm Miron se clama d'en P. de Golumés e posa contra él que li deu
sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser [feyt] conpliment
de dret segons fur de València. E fo asignat dia a respondre al dimercres primer vinent.
Dona Maria, muler d'en Pero Lópeç de Verays, se [clama] d'en Bernat Claver e posa contra
él que ten d'ela en comanda
contengut. Per on demana lo dit Bernat Claver e totz sos béns ésser condapnatz en pagar a ssi
los ditz
València e cètera.
J. de Bitòria, curador dels béns de Alí Allobadí, e R. de Canet conparegren en cort. E
ffo assignat dia a respondre al dit R. de Canet a divenres primer vinent.
En Salamon Alazram, juheu, se clama d'en P. de Rochaffort e posa contra él que deu a
él
condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt [...] conpliment de dret
segons fur de València.
En P. de Rochaffort respon e atorga deure lo dit deute.
A instància e a mostra, la qual a nós féu en Ripol, veyn de Morella, per letres les quals
nos aportà dels prohòmens e de la justícia de Morela, que nós que destrenguéssem en
Berenguer de na Saxa en fer posseyr al dit Ripol un solar, lo qual a él vené lo dit Berenguer
en la vila de Morela. Vista la carta de la venda feyta del dit solar per lo dit Berenguer al dit
Ripol; agut Conseyl de Prohòmens, manam a
Morela e que faça poseyr lo dit solar per él venut al dit Ripol, estró en lo dia de Òmnia Sanctor
primer vinent.
Ffo presa fermança
Claver, P. de Rochaffort, la qual cosa atorgà. E per lo demanat, Ponç Guillem. E ffo assignat
dia a respondre al divenres primer vinent.
En Ponç Guillem e en Rodrigo, rector de la [església] de Cocentània e tudor dels béns dels
fils d'en Martín Péreç de Falces, deffunct, [comparegren] [en] [cort] e lo dit tudor demanà dia
d'acort a respondre als clams posatz contra
donat dia a respondre al diluns primer vinent. E fo donat libel.
En Bernat Fferrer e en Martín d'Azagra conparegren en cort. E diu en Martín d'Azagra
que no és tengut respondre a la demanda que
tengut en res de la fermança que féu, per ço car són passatz
fermança. E açò segons fur en les esmenes que diu: "si alcú serà acusat d'omeyi, [...] enadex
lo seynnor rey e cètera". Anç demana que sie absolt d'esta demanda e l'altra part li sia
condampnat en les missions.
En aquel dia metex fo presa fermança de dret, per lo demanador, Gómeç de Sòria, e
per en Martín d'Azagra, en Ponç Guillem. La qual cosa atorgaren e obligaren sos béns les
dites fermances segons fur de València.
En aquest dia metex fo demanat Fferrer si vol ren dir a la posicion posada per en
Martín d'Azagra. E dix que sí e demanà còpia. E fo-li donada. E fo assignat dia a les partz a
conparer
En Johan de Bitòria e en Ramon de Canet conparegren en cort. E ffo presa fermança de
dret per lo dit Johan de Bitòria, en Garcia Lópeç, la qual cosa atorgà, e per en R, de Canet
Guerau Calandri, la qual cosa atorgà.
Respon en R. de Canet e diu que Alí Allobadí non sembrà les sues fanecades, ni hi
meté aquela faneca d'ordi de sement, ni fo jutgat per la justícia que él prengués part del blat
de les fanecades. Ni la justícia no sentencià sinó la demanda de la carta de les covinençes,
perquè diu que puix él no sembrà les fanecades que no y deu aver part nenguna. Anç
demanda que sie absolt d'esta demanda e J. de Bitòria li sia condampnat en les missions.
Ffo demanat J. de Bitòria si pot provar les coses [negades] per en R. de Canet. E dix que
[s'][acordaria]. E ffo assignat dia a
En Guerau Calandri se clama d'en Bernat Ferrer, posant contra él que deu a él
sols e
sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de
dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo demanador, Ponç Guillem, la
qual atorgà. E per en Bernat Ferrer, Paschual Ivaynes, la qual atorgà. E fo asignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
En Guerau Calandri se clama d'en Almerich Ferrer, posant contra él que deu a él
mig per rahon d'en A. Racon, per draps que d'él prés. Per on demana lo dit Almerich Fferrer
e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret, Ponç Guillem, la qual
cosa atorgà e per Almerich, en Paschual Yvaynes, la qual cosa atorgà. E fo asignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
A instància e a demanda, la qual a nós,
Guillem
Bertholomeu Çabater del rereclam que féu de
pagar sotz pena del quart, per en Gaçó, per obligacion cascun per lo tot. Nós, dita justícia,
feem jurar lo dit Bertholomeu. E dix, per lo sacrament que feyt avia, que él no avia neguns
béns mobles, treytz los vexels e los arreus de son mester; treyt
quals ten per a sa vianda.
En Bernat de Lobaner suplica a la justícia que él que
de forment e que faça enparar la venema
en lo temps que
són degutz pagar a Òmnia Santor e li sian emparatz que aquel temps li sia feyta paga.
En Martín d'Azagra, justícia, empara a
la vendema que él ha en les viynes e
que
de teylls, segons que la justícia de Bocayrén à enviat a dir per ses letres. E que y sia anat dinç
als clamantz que d'él mostraren clam. La qual cosa atorgà P. Díeç e obligà sos béns segons
fur de València.
Nos, Bernat Fferrer et Almerich Ferrer, filius eius, et nos Gueraldus Calandri per nos et per
Raimundum, filium nostrum, conpromitimus inposse vestri Poncii Guillermii et Raimundi de
Cepillo, Petri de Rupefforte
pronunciaveritis inter nos super contencionem et rinxa et ovulneribus et discordiam jure
allodio compositionem promitimus firmum stabile habetur. Et si aliquam pars nostrum
cotradicxerit dictui vel sentencie quam vos pronunciaveritis quod incurratur pena
morabatinos alfonsinos
Bernat Ferrer et Almerich Ferrer obligamus omnia bona nostra. Et damus ffideiussor G. de
Caztayla, quam concedit. Et nos Gueraldus Calandri per nos et per filium nostrum,
Raymundum, obligamus bona nostra. Et damus ffideiussor Guillermum de Caztayla, quam
concedit. Et quod vos pronuncietis dictam vestram usque in
Guillermus Marini, [...] Paschasius de Calatayub.
contra él que deu a él
Domingo Darocha a
demana lo dit Domingo Darocha e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
segons fur de València. Fo demanada fermança al demanador e donà fermança Gueraldum
Calandri [la] [qual] atorgà. E fo dema[nada] [fermança] al dit Domingo Darocha. E dix
[que][
P. de Rochaffort fo caplevador per en Domingo Darocha que aquel torn denant la cort
al dimercres primer vinent. E si aquel tornar no podrà que sia tengut a la demanda que és
feyta per en Castellon de Sant Johan al dit Domingo Darocha. La qual cosa atorgà.
Ponç Guillerm e en Rodrigo, rector de la Eglésia de Cocentània, conparegren en cort. E diu
en Rodrigo que no és tengut de respondre a la demanda feyta per lo dit Ponç Guillem contra
los béns dels fils d'en Martín Péreç de Falces, deffunct, per ço car él no ten ni mostra carta de
procuracion d'en Guiot Guillem.
Ffo assignat dia a les partz a conparer al dimercres primer vinent.
R. de Canet e J. de Bitòria conparegren en cort, e Johan de Bitòria, reebut sagrament de
calúmpnia, persevera en sa demanda, treyt en la demanda de la ffaneca del ordi de la sement.
R. de Canet, reebut sagrament de calúmpnia, perseverà en sa negació. E fo demanat J.
de Bitòria per qui provaria. Dix que per la carta de les covinences de la lavor e per la
sentècia, e con Gómeç de Sòria, e con Alí Abnalaquef, e con Alí Açueyta, e con Martín
d'Azagra, e con P. de Taperals, e con Bernat Capcir. E fo assignat dinç
vinentz. E con A. de Pina. E fo creegut el sagrament en l'escrivà.
Ffotox, mora, se clama de Mussé, judio, posant contra él que ferí a ella ab péra en
l'espatla per un colp en la carera pública. Per on demana lo dit Mussé ésser condampnat de la
injúria a ssi feyta e dada, hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.
Mussé, judio, respon al clam posat contra él per Ffotox, mora, e diu e nega que él no
ferí a la dita Ffotox. E ffo fermança de dret per la dita mora, en Garcia Lópeç, la qual cosa
atorgà. Per lo dit Mussé, Salamon
de calúmpnia.
Ffotox persevera en sa demanda. E reebut sacrament [de] calúmpnia del dit Mussé, segons ley
de juheus, persevera en sa negació. E ffo demanada Ffotox
vanà provar per algunes persones de les quals no sab lurs noms. E fo assignat dinç
primers vinentz.
En Ponç Guillem donà fermança e tornador per
paga la justícia del rereclam que féu d'en Bertholomeu Çapater, per lo deute d'en A. Gaçon.
En esta manera: que si negun creedor mostra que aja mellor dret, e que sia primer de temps
en los ditz
Gómeç de Sòria, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
En Rodrigo, rector de la eglésia de Cocentània e tudor dels fils e dels béns de Martín Péreç de
Falces, deffunct, e en Ponç Guillem conparegren en cort. E diu en Ponç Guillerm que pot
demanar e fer demanda per en Guiot Guillerm, oncle seu, ja sie ço que no mostre carta de
procuracion com sie conjucta persona del dit Guiot Guillerm; e en Rodrigo deu a él
respondre, segons fur en rúbrica de procuradors el
persona farà demanda a altre e cètera". E d'açò demana una sentècia interlocutòria. E ffo
assignat dia a oyr sentècia interlocutòria al divenres primer vinent.
En Berenguer de Golumés fil d'en P. de Golumés, per nom del dit P. de Golumés pare seu,
e per nom de procuracion d'aquel, se clama d'en G. de Caztaylla, posant contra él que
P. de Golumés, pare seu, ha pagatz per lo dit G. de Caztayla, per destret de la cort de València,
deute, lo dit P. de Golumés, era obligat en pagar per pregàries del dit G. de Caztayla, deutor e
pagador a
sos béns, ésser condampnatz en pagar a él los ditz
conpliment de dret segons fur de València. Açò posa, salvu son dret de créxer e cètera, e ab
missions feytes e per fer entró en la fin del pleyt. E ffo assignat dia a respondre al divenres
primer vinent. E ffo [assig]nat [libel].
Domingo Blascho se clama de Agostín, posant contra él que, a tort e sens rahó, vench,
per sa actoritat pròpria e sens mal que él a él no avia feyt, e clamà
coltel en lo cap de plan per
On demana lo dit Agustín e totz sos béns ésser condampnatz de las injúrias a sí feytas, segons
fur de València. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera.
Respon Agostín als clams posatz contra él per en Domingo Blascho, e nega que él
ferís a él del coltel de plan en lo cap e nega que donàs
Atorga que y ferí d'una peyra e nega que fos de nuyt, mas que fo de dia; e nega que
a sa porta.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda. E
reebut sagrament de calúmpnia, perseverà en sa negacion e en sa resposta. E ffo demanat
Domingo Blascho si pot provar. Dix que sí. E vanà provar per la muler d'en R. de Pujaçons,
na Ermessén, e per na Paschuala e per na Maria, muler d'en Bernat Texidor e per na Jacma. E
ffo dinç
E fo presa fermança de dret per lo dit Domingo Blascho, Johan de Bitòria, la qual
atorgà.
Salamon Alazram, juheu, féu enparar a
Déu, totz los paniçes e tota la adaça e tramelles e tota la vendema e totz los fruytz que són ni
[...] en totes les heretatz que éls àn en lo termen de Cocentània. E aquest
la justícia a instància del dit Salamon per deute que a él, dit Salamon, deuen los ditz G. e P.
de Golumés e en Nom de Déu; per rahon d'en Exemén Péreç d'Artieda. E açò féu la dita
justícia per deffaliment, que
córrer los ditz fruytz dinç
Baiulus et justicia et jurati et probi hom[ine]s Cocentanie proyberunt Johanni d'Oria et Bono
in casa amasia sua quod non intrent in villae Cocentànie dum [...] manserit desuedati et siquis
vicinus ville ipsos receperit in domum suam quod incuirratur pena
Valencie et hoc fecerint publice preconiçari.
segona producion a provar, que no podia aver les proves. E la justícia assignà-li
segona producion.
En Bernat Lobaner conparech en la cort suplicàn a la justícia que él que faça córrer la
venema de les viynes d'en Bertholomeu Çabater, la qual él féu enparar. E la dita justícia meté
en corredoria la venema de les viynes de Bertholomeu Çabater dinç
En Felip d'Ayerbe se clama d'en Johan d'Oria posant contra él que, a tort e sens rahon,
clamà a él, en la carerra pública, fil de fondidincul
, e li trasch lo coltel e li volch donar ab
lo puyn. Per on demana lo dit Johan d'Oria e totz sos béns ésser condampnatz de la injúria a
ssi dita e feyta segons fur de València,
conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvuu son dret de créxer e minguar e
cètera.
Baiulus et jurati et probi homines Cocentanie fecerunt proconiçari et prohiberunt Johanni
d'Oria quod non sit ausus intrare villae Cocentanie propter quia dictorum verba injuriosa
justície Cocentànie et quia est comunicati et si intrare temptaverit quod capiatur e si quivis
vicinus ipsum viderit intrare et non currerit pos
quod incuratur pena
Nós, en Martín d'Azagra, justícia, a la poició possada per en Rodrigo, rector de la Eglésia de
Cocentània, qui allegava que no devia respondre a
procuracion d'en Guiot Guillerm; e vista la poicion posada per en Ponç Guillem qui allegava
que podia fer demanda e que
nós, avandita justícia, agut Conseyl de Prohòmens, gardat el fur de València, deym, per
sentècia interlocutòria, que en Rodrigo no é[s] tengut de respondre a la demanda feyta per lo
dit Ponç contra los béns dels fils d'en Martín Péreç de Falçes, si no mostra carta hó
manament d'en Guiot Guillerm. Data la sentècia presentz les partz e presentz G. de Caztayla
e G. Marín, juratz, e Gómeç de Sòria.
Bernat de Bas tragué d'almoneda lo terç del deume del vin del seynnor rey, de la vila de
Cocentània, per
béns e dóna fermança A. de Sérvoles, la qual cosa atorga e obliga sos béns segons fur de
València.
Lorenç e Bernat e Pericon [e] Jafar, fil de Caçim Aben Juçeyr, totz ensemble, se claman d'en
[...] Ramonet,
lúdria en lo riu de Cocentània. La qual lúdria, lo dit Ramonet se
part a éls. On, com éls fossen conpaynons e matadors de la dita lúdria, demanan lo dit
Ramonet ésser condampnat en dar sa part a éls, de la dita lúdria hó del preu d'aquela, hó
d'aquel a éls ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo fermança per los
demanadors Martín Escrivan, la qual cosa atorgà
Lorenç e Bernat, fil d'en Martín de Crosses e Pericon, fil d'en Santa Pau e Jaffar, moro, fil
d'en Caçim Aben Juçeyr, fan e establexen procurador lur Domingo Matín Scrivan en
demanar la part la qual a éls pertaynen en una lúdria la qual mataren ab en R., fil d'en A. de
Sérvoles. E atorgan aver per ferm tot ço que per él serà feyt e procurat.
Bernat Çabater fo elegut almuztaçaf en la villa de Cocentània per un an primer vinent e jurà
ésser fiel e verdader en lo dit offici a privatz e a estrayns.
Merini, jurati eius dem ville pro concilio Cocentanie e voluntate proborum hominum eius dem
loci, concedimus vobis Abdurahmet, sarraceno fabri, quod de presenti die in quo presens
scribitur instrumentum de cetero, in omnibus diebus vite vestre non teneamini cum
xp[christ]ianis ville Cocentanie, aliquid dare solvere ne
nec in aliquibus exaccionibus regalibus seu demandis; dum in villa Cocentanie facietis
residenciam personalem set ab omnibus predictis peticionibus et demandis et servitutibus et
redepcionibus suis cum bonis vestris sine aliquam demanda et peticione nisi tenueritis terram
vel domum de realenguo emptione donatione vel ad censum proqua terra et domo
teneamini peccare pro solidum et libram nobiscum. Et predictam franquitatem vobis
concessam simili modo concedimus tribus Servis vel discipulis qui vobiscum in vestro
operatorio operabunt sive sint extraney vel vicini ville dum modo sint sarraceni et vobiscum
operaverint in vestro opertorio. Et ut predictam franquitas vobis concessa gaudeat firmitate
facimus vobis instrumentum publicum cum sigillo pendulo comunitatis villa sigillatum.
Pridie nonas octobris
Bernat de Bas fo fermança
Vin per rahon d'un costaler que a él fo trobat portant per la vila de Cocentània. E obligaren
sos béns segons fur de València.
soltam e def fenim a vós, R. Pan e Vin [la] [pena] de
del costaler que a vós fo trobat e [...] vostres fermançes.
En Guillerm de Figuerola se clama d'en Bernat Fferrer e d'en Almerich Fferrer e de na
Domenja, muler que fo d'en Bernat
céquia complida així com degren, per aquel loch que él los asignà. La qual degren aver feyt
un mes aprés Pascha Florida, ara present passada, lo qual mes li alargà per pregàries. Per on
demana éls ésser condampnatz en pagar
demana ab missions feytes e per fer. Encara se clama d'éls que tenen
terra per les quals la sua terra és affollada e
céquia sie desfeyta e que li sien tengutz d'esmenar los espletz que ha perdutz per rahon de la
una céquia, la qual demana que sie desfeyta. Los quals espletz estima ésser
paniç. Açò posa salvu son dret de créxer e minguar e cètera. E ffo presa fermança per lo
demanador, A, de Sérvoles e per los demanatz en Nom de Déu, la qual cosa atorgaren. E ffo
assignat dia a respondre al dimercres primer vinent. E ffo donat libel.
P. Alaman, procurador e macip d'en P. de Fontanet, se clama d'en Berenguer de
draps que d'él reebé. Per on demana lo dit Berenguer ésser condampnat, e totz sos béns en
pagar los ditz diners. Hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Ffo
assignat dia a respondre al dimercres primer vinent.
A instància e a demanda la qual a nós, en Martín d'Azagra, justícia, féu Martín de
Falces, fil qui fo d'en Martín Péreç de Falces, defunct, que nós que donàssem a él curador,
ab lo qual curador él pogués demanar comte a
girmana Elvira e dels béns d'aquels, com él aja
trobàssem parent de part del pare ni de la mare del dit Martinet, el qual establíssem
curador, feem e establim curador vós, en Ponç Guillerm, en los béns del dit Martín [...]
curar los ditz béns e en contar ab en Rodrigo, tudor dels béns del dit Martín; que vós que
puxchatz usar dels béns del dit Martinet per lo espay a curador atorgat, segons fur de
València. E siatz curador profitable al dit Martín en totz sos béns. A aquesta cosa, nós, en
Ponç Guillerm, reebem la curacion dels béns del dit Martinet e prometem ésser fiel curador
e profitable e retre bon comte en la fin de la curacion. Obligam nostres béns segons fur de
València. E dóna fermança Bernat Claver, la qual atorga e obliga sos béns segons fur de
València. Presentz G. de Caztayla, G. Marín, P. de Rochaffort, Yvaynes Ezq[ue]rdo.
La justícia e los juratz e els prohòmens de Cocentània feeren manament a
que él dinç
de la carrera de la ffont estró en la carrera de casa d'en Gómeç de Sòria. E a don Gómeç, que
de la carera estró en la sua cabra, que reffaça el mur e que
Nom de Déu que egal la frontera del seu ort con egual del mur. E a
tanch l'ort e les cases que ten Beltran de
frontera de les sues cases de
tapiades en alt. E a
Johan d'Estayna e a
tapiu la sua frontera d'una tapiada en alt e que adob lo canton. E a
Deca e a
Yvaynes que pug la frontera del seu ort d'una tapiada en alt. E a don Exemén Péreç d'Oriç
que pug la frontera del ort dinç les sues cases d'una tapiada en alt. E a
faça una tapiada en alt sobre lo terrat de les cases sues que [comprà] d'en Martín Yénegueç.
E fo manat als sobreditz per la justícia e per los juratz que agen tapiat les dites fronteres
cascun dinç
serà la frontera. E senblantment fo feyt manament a
[e] a na Maria d'Oncastel que tapien las fronteras de l'almàcera d'una tàpia en alt.
Paschual Fferrer féu enparar a la justícia
a él deu sotz pena del quart. Los quals a él devian ésser pagatz en la festa de Santa Maria
d'agost [...] present passada, e açò sotz pena del quart.
En Johan de Bitòria se clama d'en R. Sagàrdia, posant contra él que deu a él [...]
per les quals li donà ja
Per on demana lo dit R. Sagàrdia e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él les dites
teylas, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Encara se clama d'él
de
[...]
Berenguer de Cervera e P. Alaman, procurador d'en P. de Fontanet e d'en Bernat
Vidal, conparegren en cort. E lo dit Berenguer de Cervera atorgà deure los
demanatz segons que
Ramon Sagàrdia respon als clams posatz contra él per en J. de Bitòria e nega que no
deu a él les
per él demanatz. E diu e nega que no li costà los
ffo presa fermança de dret per lo demanador, en Nom de Déu, la qual cosa atorgà, e per lo
demanat.
E reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda, treyt en los
deffenssor dix que vené a
que prés d'él
per los quals
de Bitòria si pot provar que
sols de siynal. E dix que sí. E vanà provar per P. Narbonés.
En Guillerm de Figuerola e en Bernat Ferrer e Almerich Fferrer e en Nom de Déu per
rahon de na Domenja, muler d'en Bernat Fferrer, conparegren en cort e demanaren avocat. E
ffo asignat al divenres primer vinent a respondre e aver avocat.
En Guillerm de Figuerola per nom e per veu de sa mare, na Guillerma, se clama d'en J.
de Bitòria, posant contra él que deu a la dit[a] na Guillerma, mare sua,
de senç del seu ort d'ara à
present passat. Per on demana aquel ésser condampnat de pagar los ditz
diners del sens dels ditz ans pasatz. Encara se clama d'él que reffassa les paretz e obre la casa
e que ho torn en l'estat que eran quan él emparà lo dit ort. Encara se clama d'él que li sia
condampnat en
conpliment de dret segons fur de València. E fo presa fermança de dret per lo demanador
Tomàs de Gardiola, la qual cosa atorgà, e per lo demanat.
E fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent.
Sobre demandes que
rahon d'un sensal qui d'él tenia en Fraga, e lo dit Abdulhuaheb se tenia per agreujat d'él, lo
dit Guillerm donà
que denant él per él e per lo dit Abdulhuaheb serà pos[...].
En aquel dia metex en Guillerm de Vilamajor féu e establí procurador seu, en les
demandes que él ha contra Abdulhuahep, en Domingo Martín Scrivan; e atorgà aver per ferm
tot ço que per él sia procurat e feyt.
En Almerich Lorenç Ferrer posa e diu en veu de sí e d'en Bernat Fferrer, pare seu e de na
Domenja, muler d'en Bernat Saval, deffunct, e posa e diu que
en ço que
céquia com degre ésser feyta, per que lo libel és nulle.
Encara és nulle per ço con diu que él los asignà on feessen la céquia e no fos e[l]
logar cert.
Encara lo libel posat contra éls és nulle en ço que diu que éls tenen
sua terra per les quals la sua terra és affollada e en pert sos espletz. E demana que la una
céquia sia desffeyta e no diu qual e per totes les dites rahons lo dit libel e la dita demanda és
nulla e quan sie clar [...] éls respondran axí con degen.
Ffo asignat dia a les partz a conparer al diluns primer vinent.
Guillem de Figuerola conparech en cort e en Johan de Bitòria deffallí. E fo scitat a
conparer a respondre per primera scitacion al diluns primer vinent.
Nós, Martín d'Azagra, justícia, a satisfer a
sols de rials dels quals féu rereclam d'en J. Martínez de Deça. Com no trobàssem neguns
béns moventz del dit J. Martínez, treyt
Martínez ha en l'alcharia sua en Cocentània
dels ditz béns moventz del dit J. Martínez, asignam a vendre e a córrer una jovada de terra del
dit J. Martínez; la qual fo d'en A. d'Estayna, dinç
en la heretat és del dit J. Martínez.
Johan de Bitòria féu peynorar una lança, un almadrach, una flaçada a Abdulhuaheb, per
rahon de loger d'un ort seu d'un an e mig, lo qual és
córrer dinç
Abdulhuahep, moro, donà ffermança de dret que él cuplirà a
Vilamajor a totes demandes que
Fraga. E ffo fermança en Ponç Guillerm, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de
València. Esta fermança féu a instància, lo dit Ponç Guillem, d'en P. Díeç, e promés de
guardar de dan lo dit Ponç Guillem.
Johan de Bitòria promet e convén que él aurà tapiat e reffeyt les paretz
ort de na Guillerma de Figuerola, lo qual d'ela ten a sens segons que él aquel ort trobà estró
en la ffesta de Nadal primer vinent. E si aquel dia no à reffeytes les paretz que sia encorregut
en pena de
dues partz de na Guillerma. E a
Johan de Bitòria curador dels béns de Alí Allobadi e R. de Canet conparegren en cort. E
renuncià a testimonis e foren publicatz. E fo demanat R. de Canet si vol ren dir a la dita dels
testimonis. Dix que sí e demanà còpia. E fo-li donada e fo asignat dia al divenres primer
vinent.
P. Díeç, baylle de Coçentània per el seynnor rey, confessa que él que avia reebut de
Jucef Aben Miron, per rahon de la fermanceria que féu per Alí Huatatharab, alamín del raval
de Coçentània, per la inquisicion que fo ffeyta sobre él e sobre son fil Mahomat,
rials. E conffessa aver reebutz per la dita fermançeria de Mahomat Alquitení,
fan
los ditz Aben Miró e lo dit Mahomat Alquitení, sens neguna demanda d'en P. Fferràndeç, de
la dita fermanceria e aquels e totz sos béns absolta.
[Pericon] [de] [...] féu emparar a
diners de rials dels diners que ten d'en J. d'Oria. Los quals deya, lo dit Pericon, a sí ésser degutz per lo dit J.
d'Oria, per rahon d'enpréstam los
aquest emparament féu la justícia en cort al dit P. Ximénez.
Dona Maria, muler que fo d'en Domingot de Ffontz, defunct, conparech denant nós, en
Martín d'Azagra, justícia, demostrant nos que ella ten
una libra de cera. E presentà denant nós
de loysme. E presentà denant nós lo preu de
vingués. E nós, dita justícia, los ditz
Cepillo, lo qual los don al capítol.
Martinus d'Azagra justicie dedit et deliberavit Johanni Alegre quandam asinum pili albi qui
fuerat de Çaat al Cata de Alacant quam ipse justície tenebat emparatum et dictum asinum
dedit et deliberavit dicto J. Alegre pro literis de Michaaeli Péreç de vila quas ei deducxit.
Abdallà Abnaxay se clama d'en Almerich Ferrer, posant contra él que
cobrir sa casa e que[
Almerich e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él lo loger del dia, lo qual és
diners, e en les enjúries a ssi feytes segons fur de València.
Almerich Fferrer respon als clams posatz contra él per Abdallà Abmaxay e diu que
logà per
Ffo pressa fermança per lo demanador.
Hamet Aben Hualit e Mahomat Aben Agrar se claman d'en Guerau Calandri, posant
contra él que lis és deutor e pagador en
de
on demanan lo dit Guerau Calandri e totz sos béns en pagar a éls los ditz diners hó d'él a éls
ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al dimartz
primer vinent.
En P. de Rocafort fo fiança de dret per en P. Figera per clams que
d'él, per rahó d'un bou que li avia venut. La qual fianceria él atorgà e obligà totz sos béns on
que sien ahutz e per aver a fur de València.
En R. de Tona se clama de Guillem, nebot d'en [...] de Pujaçons, e posa contra él que li ferí
sa muler ab una forca en l'alqueria de Carafita [...] sa muler ab pedres e la féu recolir en casa.
Per on demana aquel ésser condempnat en los ditz crims feitz a sa muler e ab missions feites
e per fer segons fur de València.
dóna fermança de dret e de missions, ço és saber: en D. Segarra, la qual atorga e obliga totz
sos béns segons fur de València.
En R. de Tona féu citar lo dit G. com fos amonestat per lo sag que fos en cort e no
volc conparer e axí que dimercres primer vinent sie en cort per respondre al libel posat contra él.
Nós, Mahomat Aben Agrar e Hamet Aben Hualit, moros, fem e establim procuradors nostres
don Simon de Tornos e Guillamon de Forés, en demandar e recobrar d'en Guerau Calandri,
veyn de Cocentània, e d'en Bertran de Calatayub, veyn d'Alcoy,
moneda de rials d'aquel deute que a nós deuen, que és en çuma de
són a nós obligatz sotz pena del quart. Atorgantz e donantz a vós tot nostre loch e tot nostre
dret. E los ditz
a Hamet Aben Çallem, e lo dit, aquels a vós devia. E tot ço que per vós serà feyt e procurat
per nós ferm e estable serà agut e en res no ho revocarem. Presentz: [Ja]ffar Aben Yaub,
Mahomat Aben Xiquir.
Guillem de Forés conffessa aver reebut d'en Guerau Calandri per rahon del deute de
Mahomat Aben Agrar
d'Estayna. Present Bernat de Tamarit.
Hamet Aben Çalem conffessa ésser pagat de Mahomat Aben Agrar e de Hamet Aben
Hualit de
rahon de ovellas que d'él conpraren. Presentz: Jaffar Aben Yaub, Mahomat Aben Xiquir. E
de tot altre deute que a él aguessen.
Exemén Ochova de Quadreta e Martín Escrivan, procurador de na Lúcia, conparegren en
cort. E lo dit procurador renuncià a testimonis e foren publicatz. E fo demanat Exemén
Ochova si vol ren dir a la dita dels testimonis. E dix que sí. E ffo assignat dia a disputar los
testimonis al diluns primer vinent. E demanà còpia dels testimonis e fo-li donada.
Bertholomeu Poch, veyn de Múrcia, confessà per sagrament que aquel hom per nom Vicent
que volch a él matar en la carera de Xixona, en la canal prob les carasques. E li vench ab la
lança baxa e ab lo dart amentat cridàn: mor[i]tz en traydor!
.
que venia ab él: traydor no muera!
Bertholomeu, que venian detràs: Fugitz traydors que conpaynna ven de Michel Péreç que us
. E depux él, B[e]rtholomeu, ixqué del camín e vench Vicent e dix:
desbarataranA la carera
. E él vench als seus conpaynons:
tornat en traydorFugam que no siam totz mortz
.
Jacme Bordel, veyn de Xàtiva per sagrament dix e conffessà que Vicent vench a él en
la costa de Xixona e gità-li la man en la azcona que portava e dix-li: Ligat vos en traydor
.
E dix lo dit Jacme: Conpayna d'en Pericon de Moncada matarà hom açí
. E respòs e dix lo
conpaynon de Vicent: No
. E
depux viu que
Bertholomeu Poch.
Fferrer Dorquer, veyn de Seròs, jurà per sagrament. Conffessà e dix que Vicent e son
conpayon vench a él ab la lança baxada e dix: Fogit que conpayna ven d'en Michel Pérez, ven
. E respòs Fferrer:
detràs per alguna cosa que li àn dit que portatzNós de la conpayna som d'en
. E depux veé que vench contra Bertholomeu Poch
Pericon de Moncada e no avem feyt per què fujam
ab la lança baxada e ab lo dart amentat e que
Poch ixqué de [la] carera que [volia] fogir al mont, que Vicent, que li coregué detràs e que
féu tornar a la carera.
Viçent Ximénez per sagrament conffessà. Dix que él que vench ab en Pericon de
Moncada d'Alacant estró en Xixona. E en Xixona que comieron, e quando éls comian
vench Vicent e tocà a la roba del mul que él tocava. E quan ac tocat en lo mul partí
éls ixqueren de Xixona. E quan foren en la costa de Xixona vench Vicent e son conpayon ab
les lances baxes e digueren a él: Fogit Vicent [...] que mort sotz que conpayna [...]
. E depux veé que Vicent vench contra Bertholomeu
de Michel Péreç que us desbarataran
Poch ab la lança baxa e ab lo dart amentat e que volch matar. E Bertholomeu ixqué de la
carera e fogí enta
tornar a la carera e viu e oy queNo
.
E depux veé que Vicent vench a él ab son conpayon Vicent foït que
. E el dito Vicent Ximénez, no
conpayna viene con Ivaynes de Peytavin, matar-vos àn
quiso partir de su mulo por rason de la moneda que levava.
P. Figuera se clama d'en A. d'Estayna e posa contra él que ten a él
rahon d'un bou que a él vené. Per on demana lo dit A. d'Estayna a ssi ésser condampnat en
pagar a él los ditz diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo
asignat dia a respondre al diluns primer vinent.
Bernat Marín fo fermança de dret per aquela roba que féu enparar en Garcia Lópeç a la muler
de Abdulhuaheb, la que ffo del Allobadí. La qual roba tenia en comanda Hobetar, moro, e
obligà sos béns segons fur de València.
Johan de d'Oria donà fermança de conpliment de dret a
e
fermança Domingo Telleta, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València. E
aquesta fermanceria fo escrita per manament d'en Martín d'Azagra, justícia, absentz les
partz.
Exemén Çapata de Borja, cavaler, fo caplevador per Viçent de Teruel, veyn de Xàtiva, que
aquel torn viu hó mort dinç
no porà que sia tengut de pagar lo preu d'un asse qui
prohòmens. Lo qual ase fo demanat al dit Vicent per en Johan de Monçon. E per açò a
conplir obliga sos béns segons fur de València. Present G. de Caztayla.
Vicent de Teruel asegura ben e fielment Bertholomeu Poc, veyn de Múrcia, que él no
farà mal en persona d'él ni en ses coses, per sí ni per conseyl d'él, sotz pena del fur
d'asegurament posada e sotz pena de
fur de València. E dona ffermança Exemén Çapata de Borja, la qual cosa atorga e obliga sos
béns segons fur de València. Presentz G. de Castayla.
aquela malafeyta que vós ficiestes en el trencamiento de los moros de Elx, por pregàrias que
a nós fueron feytas por vós de cavalleros e de hòmens buenos de Cocentània. En esta manera:
que si vós otra vegada érades preso en semblant maleficio que nós que no fuessemos tenidos
en aver vos nenguna mercé de no fer de vós aquela justícia que vós merexéssedes.
Martínez de Deça e posa contra él que deu a ella
pare romanen de pagar de [...]
ab carta pública en comanda. Per on demana lo dit J. Martínez ésser condampnat e totz sos
béns en retre a ella la dita comanda segons que
ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo-li asignat dia a respondre al
dimercres primer vinent.
Exemén Ochova de Quadreyta e Martín Scrivan, procurador de na Lúcia, conparegren
en cort. E Exemén Ochova posa e diu a la dita de P. de Rochaffort que no nou a él ni val a
l'altra part, per ço car no fa testimoni qui ferí aquel ase ni qui no.
part, per ço car no certiffica qui fferí aquel ase ni qui no.
Diu encara e posa, lo dit Exemén Ochova, que pus na Lúcia cobrà lo seu ase, lo qual
diu que li tornà affollat, e no
com ella diu, posa e diu que no és tengut en res; anç diu, que ella reebé lo seu ase e lo
amostrà a don Garcia Lópeç e lo dit Garcia Lópeç dix-li que morb avia segons s[o]n
semblant.
Encara posa e diu que, la dita na Lúcia, féu ferir lo dit ase ab ferre a Salvador Fferrer,
en lo costat per dues vegades; e lo dit asse no morí per colpa del seu misatge ni d'él. Per que
demana si ésser absolt e l'altra part ésser condampnada en les messions.
Martín Scrivan, procurador de na Lúcia, diu e posa que
donatz en lo pleyt que proven bastantment son enteniment. E diu que na Lúcia
ha guaaynat son enteniment per dues coses: per la conffession del dit Exemeno,
e altra per los testimonis.
que no noen ren a na Lúcia, per ço car no són del pleyt e encara que ó ffossen són excepcions
dilatòries, les quals degren ésser posades al començament del pleyt; e axí no àn loch de posar
ni vallen ni noen. E axí suplica a la justícia que condampne lo dit Exemén Ochova en la
demanda e les missions feytes e per fer.
Ffo demanat Exemén Ochova si vol ren dir. Diu que no, e renuncia a tot lo pleyt. E
Domingo Martín Scrivan, procurador de na Lúcia, renuncià e demanaren sentècia.
deu a él
totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a respondre al dimercres primer
vinent.
Bernat Lobaner fo caplevador per Çahet, moro, [...] de Xàtiva; que aquel torn mort hó
viu denant en P. Díeç quan que aquel deman. E si aquel tornar no porà que sia tengut pagar
per pena
conparech per sí ni per son procurador. E fo scitat per primera scitacion a conparer per sí hó
per son procurador al diluns primer vinent e fo-li donat libel.
Domingo Calbo se clama d'en Blascho Carnicer e posa contra él que [deu] a él per rahon de
soldada
demana lo dit Blascho Carnicer e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
dopnum Martinum d'Azagra procuratorem nostrum in baiulia quam nos tenemus in
Cocentania pro domino rege et in electione justiciatus istius presentis anni. Et concedimus
hec profirmo quicquid per vos fuerit factum et procuratum et electum in dicto justiciato. In
omnibus [aliis] rebus tam de [...]çatione reddituum quam ex aliorum rerum.
ffo scitat per segona scitacion a conparer per sí hó per son covinent procurador al dijous
primer aprés la festa de Circumcission primera vinent.
dit Exemén Ochova renuncià a testimonis. E foren publicatz. E ffo demanat R. de Tona si vol
ren dir. Dix que sí.
Posa en R. de Tona e diu contra los testimonis donatz contra [él] per en Exemén
Ochova e diu que no proven ren contra él ni valen a l'altra part. E demana si ésser absolt de la
demanda e lo dit Exemeno ésser condampnat en les messions feytes e per fer en lo dit pleyt.
Fo demanat Exemén Ochova si vol ren dir. E dix que no e renuncià. E lo dit R. de
Tona renuncia a tot lo pleyt. E demanen sentècia. E fo assignat a oy sentècia al primer
divenres de Kuaraesma primera vinent.
deu a él, per rahon de sa filla,
demana lo dit R. de Tona e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz diners, hó
d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.
Divenres
[Anno] domini [
pendenti sigillata cuius series sic se habet:
Jacobi dey gratia rey Aragonum, Maioiricarum et Valencie, Comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis, baiulis, curiis, alcaydis, lezdariis,
pedagiariis et univers is aliis, oficialibus et subditis nostris Regni Valencie presentibus et
futuris ad quos presentes litere pervenerint salutem et gratiam. Noveritis nos concessisse
Arnaldo de Romanino militi in tota vita sua quod homines sui tam xp[chist]iani quam
sarraceni in vita eius dem non teneant dare vel solvere lezdam vel pedagium aut aliud jus
ratione rerum suarum quas ement vel vendunt aut portabunt per Regnum Valencie ad usus
suos proprios nisi fuerint res mercatorie quas tam mercandi portent quare mandamus vobis
firmiter quatenus visis presenttibus literis de cetero non petatis nec accipiatis ab aliquibus
hominibus dicti Arnaldi de Romanino xp[chist]ianis vel sarracenis; dum eidem Arnaldo vita
fuerit comes pedagium aliquod sive lezdam pro aliquibus rebus suis quas portent emant vel
vendant ad usus suos proprios ut seriosius continetur. Et hoc non mutetis aliqua ratione si de
nostri confidatis gracia vel amore. Data Valencia nonas febroarii anno domini
Kalendas januarii. Probi homines Cocentania pro sagramento elegerunt justiciam.
Poncius Guillermi, juaravit et dicxit: P. de Rochaffort.
P. Vicencius, juravit et dicxit: Gueraldi Calandri.
R. de Caneto, juravit et dicxit: Gomitius de Soria.
P. de Rochaffort, juravit et dicxit: G. de Castayla.
Guillerm de Castayla, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
A. de Pina, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
P. Ximenus de Peralta, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
Ivaynes Ezquerdo, juravit et dicxit: Guillermii Marini.
Paschal Ivaynes, juravit et dicxit: Guillermii Marini.
Guerau Calandri, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
Paschal de Calatayub, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
Berenguer de Servoles, juravit et dicxit: Guillem de Castayla.
P. de Golumes, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
Bernat Fferrer, juravit et dicxit: Gomicius de Soria.
Bernat Capeler, juravit et dicxit: Guillermus de Castayla.
A. de Servoles, juravit et dicxit: Guerau Calandri.
Bertholomeu de Fontz, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
P. Alcoç, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
R. de Pujaçons, juravit et dicxit: Paschal Ivaynes.
En Nadal Sareyal, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
P. Amigon, juravit et dicxit: P. de Rochaffort.
Domingo Cepillo, juravit et dicxit: Gomeç de Soria.
J. Alegre, juravit et dicxit: Guillerm Marin.
R. del Cepillo, juravit et dicxit: Gomeç de Soria.
R. Gili, juravit et dicxit: G. de Caztayla.
Bonat Andreu, juravit et dicxit: G. de Caztayla.
P. Narbones, juravit et dicxit: G. de Caztayla.
I. d'Estayna, juravit et dicxit: Guerald Calandri.
Garcia Lopeç de Lerga, juravit et dicxit: Guerald Calandri.
P. Blanch, juravit et dicxit: Guillerm Marin.
Bernat Marin, juravit et dicxit: Gomeç de Soria.
Octo kalendas januarii in die Natalis domini, fuit electus Guillermus Marín in justicia
Cocentanie. Et fuerunt jurati Poncius Guillermi de Villa Francha de Conflent, Gueraldus
Calandri. Et fuit cursor Dominicus Darocha.
Item
Item
Item
del raval
Ivaynes.
Item
Alfahar.
Item
per
sols [...]. E que meta los
Hamet Alcayna per
Item
Item
Sérvoles, primerament unes cases.
una flaçada.
strallencha.
En Nom de Déu fo caplevador e tornador de les robes que
emparà a
mija.
sègal.
d'espart.
P. Amigon fo tornador per lo emparament que la justícia féu a
Açò és traslat ben e fielment pres d'una carta del seynnor [rey], en paper scripta meyns
de sigel:
Urgelli et dominus Montispessulani. Fidelibus suis baiulo justicie et juratis de Cocentania,
retineatis Raymundum Sagardia et Guillermum Gran et ab eis fidancias non recipiatis et
omnia bona sua emparetis et omnes alios qui interfuerunt roparie de Perpunxen et eciam
litigio de Fonte Calida qui venerint contra nostrum procuratorem Valencie et quod capiatis
omnis [illos] qui dicebant quod disiparent domos illorum qui recipiebant sarracenos nostros
in sua protectione illos cum qui in veritate in veneritis illud dixisse. Et si hoc non feceritis
contra vos procedemus prout contra ipsos qui contra nostrum mandatum veniunt et credatis
super hoc salvatori trotario nostro eo quia non habse mus nostrum sigillum et hoc aliquatenus
non mutetis. Data apud Carlet,
[...] Nonas januarii
vino a Horiola por talegas e que priso dos fanegas e meya de ordio las quales vendió e que
fuyó con los dineros de la cevada.
priso
dineros de la cevada e con el mulo de Fferrantz
de ordio e que la vendió e que
e meya de ordio e que la vendió e que
comendador de Montalban, soltam los sobre_ditz hòmens de la preson que éls tenian e
deliuram los al dit Alffonso Bordayllo ab conseyl dels juratz e dels prohòmens de
Cocentània.
P. de Cortes empara la guarda de les viynes de la Plana del Pont
lo termen de Muro, del present dia estró en
quarter de most de son salari de quada sort; e de mija sort mig quarter. E si à de més en la
mija [...] sort,
E jura ésser fiel e verdader.
Berenguer de Sérvoles demostrà a la justícia e a l'almuçtaçaf, que la paret d'en Almerich
Ferrer, que era ruïnosa e apparellada de caer e que avia paor que no li feés dan en les sues
cases. E que li donàs fermança si negun dan li
l'almuztaçaf. E lo dit Almerich no la volch donar.
scripta cum eius sigillo minori in dorso cuius series sic habetur:
Jacobus dei gratia rex Aragonum [...] Fidelibus suis univers is oficialibus et subditis
nostris ad quos presentes pervenerint salutem et gratiam. Mandamus vobis quatenus non
faciatis nec fieri permitatis dompne Sanctie Roderici uxori
de altura impedimentum aliquod vel contrarium super pane quem habet in Cocentania et in
Alcoy. Et hoc aliquatenus non mutetis. Data Valencie
Na Maria Cetina conparech en cort e en Johan Martínez de Deça deffalí. E fo scitat per terca
vegada perhemtòria a conparer a divenres primer vinent per sí hó per son convinent
procurador.
P. Díeç se clama dels béns d'en Gil Ximénez e posa contra él que deu a él
quals entrà per él deutor e pagador, per lo dit Gil Ximénez a
sols ha pagatz al dit Ruïç Martínez. Per on demana que
él condampnatz en pagar a sí los ditz
segons fur de València.
Ramon de Tona dóna fermança de dret, que él cunplirà dret a
que d'él fa per Johan Domíngueç per la fermanceria que a él féu. E ffo fermança Berenguer
Morat, la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, se clama d'en Guerau Calandri, e posa contra él que
li és tengut donador e pagador per lo tot en
rahon d'un caval que al dit Pelegrín vené per
on demana lo dit Guerau Calandri ésser condampnat e totz sos béns, en pagar a sí los ditz
diners, hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València,
feyt conpliment de dret
fermança de dret per lo demandor R. de Canet, e per lo demanat Paschual Ivaynes, la qual
cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València. E fo asignat dia al diluns primer
vinent, a respondre. E fo donat libel.
Gómeç de Sòria fo fermança per P. Cetina en
era peynorat per calònia perquè vené los moltons que avia tengut en la orta de Cocentània a
Alacant. E obligà totz sos béns segons fur de València.
P. Díeç Muynoç, baylle de Cocentània, fa e establex procurador seu en Ponç
Guillem, en demanar e en collir les rendes que són degudes al seynnor rey
d'est an present passat de la vila de Coçentània. E en vendre los béns d'aquels qui ren
deu[en] [...] al seynnor rey. E en fermar carta, hó cartes, al conprador, hó als conpradors, qui
[les] [coses] d'aquels qui ren de les rendes deuen conpraran. E qualsequer cosa per él seria
procurat hó feyt hó venut, per él ferm e estable serà agut. En aquel dia metex, don P. Díeç
mès en corroderia les cases de Michel Péreç de Muriones e la viyna d'en Garcia Lópeç.
Don Exemén Ochova de Quadreyta, cavaler, se clama d'en R. de Tona, e posa contra él que li
entrà fermança per Johan Domíngueç, que él que li Servís leyalment per
tengut de tot meynscapte que él li feés ni de tot dan. E [...] on, com él aja meynscabat
sols e
palla per
Domíngueç él aja peytat, per lo dit ase, los ditz
d'altra part, en les messions de la cort
ésser condampnatz e tot sos béns en reffer a él lo dit meynscabte, hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València. Ffo
primer vinent.
A instància e a demanda la qual a nós, en Guillerm Marín, féu na Guillerma de
Figuerola, que nós que li feéssem pagar
Cayg[u]t, per rahon de obra del seu ort e per fer paga de
Com lo dit J. de Bitòria no agués neguns béns move[n]tz dels quals poguéssem satisfer a la
dita Guillerma, asignam [...] la viyna del dit J. de Bitòria, atinent con J. de Pug_rog , sobre la
qual [...] dies primers vinentz.
Domingo Sancho, macip e procurador d'en P. Maçon, draper de València, se clama d'en
Bernat Ferrer e d'en P. de Pugvert. E posa contra éls que deuen al dit P. Maçon, cascun d'éls
per lo tot,
devian per rahon de draps que d'él preseren; del qual deute ha carta pública. Per on demana
lo dit Bernat Fferrer e lo dit P. de Pugvert e totz los lurs béns, ésser condampnatz en pagar a
él los ditz diners. Hó d'éls a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa
fermança de dret per lo demanador, P. Vicent; la qual cosa atorgà e obligà sos béns segons
fur de València. E demana dia d'acort. E fo asignat dia a respondre al
primer vinent.
Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, comparech en cort e en Guerau Calandri
deffallí. E fo scitat per primera scitacion a conparer a respondre, per sí hó per son convinent
procurador, al dijous primer vinent.
Exemén Ochova de Quadreyta conparech en cort e en R. de Tona deffallí. E fo scitat a
conparer, per sí hó per son convinent procurador, a respondre al dijous primer vinent per
primera scitacion.
Johan de Casa Ladrons se clama d'en G. Miron e posa contra [él] que él afermà a él
per servent [...] per nom Guillamon
demana lo dit G. Miron e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al
diluns primer vinent.
Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, conparech en cort e en Guerau Calandri
deffalí. E ffo scitat a conparer, per sí hó per son convinent procurador, per segona scitacion al
disapte primer vinent.
En Guerau Calandri e J. Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, conparegren en cort. E lo dit
Guerau respon als clams posatz contra él per lo dit J. Péreç e atorga deure los ditz
él demanatz per lo dit J. Péreç, per rahon d'en Pelegrín de Bolàs, segons que
deute és contengut.
Exemén Ochova de Quadreta conparech en cort e en R. de Tona defallí. E ffo scitat a
conparer per sí hó per son covinent procurador al dimartz primer vinent per segona scitacion.
Exemén Ochova conparech en cort a instància d'en R. de Tona,
apparellat de oyr la resposta que a él devia ésser feyta per lo dit R. de Tona, als clams per él contra él posatz. E lo dit R. de Tona no volch
respondre e fo scitat per segona vegada a respondre al dimercres primer vinent.
Guillerm Miron se clama de Pericon de Croses e posa contra él que él que s'afermà
ab él e ab en Nom de Déu e ab N'Almerich Ferrer per un an a tirar al molín, del qual an no ha
complit sinó mig an. Per on demana lo dit Pericon de Croses ésser condampnat en servir a él
lo dit mig an, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València.
Paschual de Calatayub se clama d'en P. Cetina e posa contra él que él que mès en sa terra
d'Algar de regan
girman
prohòmens de Cocentània escrita en lo libre de la cort, ço és
tala e en lo dan que a él féu per los ditz moltons, lo qual dan e tala aesma ésser
rials, hó d'él a él ésser feyt compliment de dret segons fur de València.
Respon P. Cetina als clams posatz contra él per en Paschual de Calatayub e diu e nega
que él ni hom per él no mès negun molton en la terra de regan d'Algar del dit en
Paschual ni li féu tala ni dan en la sua terra.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor fo demanat si entraren
que
dix que sí. Fo demanat si prés dan ni tala de
lo defensor fo demanat si los seus moltons entraren en la terra d'en Paschual de
regan d'Algar; dix [...]. Fo demanat si
demanat per [...] si féu tala ni dan de
Ffo demanat en Paschual si pot provar; dix que sí. E fo demanat per qui; dix que per
R. de [...] e per son macip e per R. Gili e per son pare e per altres dels quals no sab lurs noms.
Fo asignat dia a provar dinç
l'escrivan.
Ffo presa fermança de dret per lo deman[a]dor P. de Rochaffort, e per lo demanat
Bernat Claver, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València.
En Ramon de Tona respon als clams posatz contra él per en Exemén Ochova de Quadreyta e
diu e atorga que él entrà fermança a él per J. Domíngueç que
que li entràs tengut per negun meynscabte ni per negun dan. Atorga que
pagatz
diners de messions de cort. Nega encara que no ha peytatz los ditz diners per colpa del dit J.
Domíngueç ni és provat ni
anç diu que per la resposta que féu lo dit Exemén Ochova, a la demanda que na Lúcia li féu,
perdé lo pleyt segons que
fos ver, ço que no és, que li entràs tengut de tot meynscapte e de tot dan que li feés J.
Domíngueç, no li
Domíngueç anç que l'an li agués servit, e no li féu nenguna demanda; e puix él soltà
principal
tengut en res, salves, emperò, [...] los quals d'aquí a enant puxcha dir hó posar.
En R. de [Tona] [...] en lur loch
l'altra part ésser condampnada en les messions feytes e per fer.
Reebut sagrament de calúmpnia, l'actor perseverà en sa demanda e dix que lo dit R.
de Tona li entrà tengut de tot meynscapte e de tot dan que li feés J. Domíngueç.
Reebut sagrament de calúmpnia lo deffensor perseverà en sa negació. E fo demanat si
pot provar. Dix que sí. E vanà provar per R. de Bolea e per Sancho Bolea. E fo asignat dia a
provar dinç
Posa Exemén Ochova e diu a les posicions posades per R. de Tona, que diu que él lo
gità de sa casa, que él no
Fo demanat R. de Tona si pot provar que él lo
Pericon de Croses respon als clams posatz contra él per Guillem Miron e atorga que s'afermà
ab él, en G. Miron, per
servit lo mig an e que roman a servir mig an. Posa que
per ço no és tengut de servir lo dit mig an, pus la major partida l'à soltat. Fo fermança per en
G. Miron, de dret, Bertholomeu de Fontz. E per lo demanat, lo dit Bertholomeu de Fontz, la
qual cosa atorgà.
Fo demanat G. Miron si volia ren dir a la [...] que s'acordaria. E fo asignat dia al
divenres primer vinent.
Pericon de Croses féu e establí procurador seu, en la demanda que a él fa G. [Miron],
[en] Domingo Martín Scrivan e atorgà aver per ferm tot ço que per él serà procurat hó feyt e
açò jurà.
R. de Tona fa e establex procurador seu Domingo Martín Scrivan, en la demanda que a
él fa don Exemén Ochova de Quadreyta, cavaler; e atorga aver per ferm tot ço que per él serà
procurat hó feyt, e encara appellat hó subs[ti]tuït altre procurador.
En Berenguer de la Cera,
que sia tengut en pagar per pena
béns segons fur de València.
domini regis in papiro scripta cum eius sigillo minori cere in dorso impresso. Cuius series sic
habetur:
Jacobus dei gratia rex Aragonum, [...] Fidelibus suis univers is hominibus de Albayda
et de Luchen, de Bocayren, de Cocentania, de Finistrato, de Castiel de Caztayla et de Ibi, tam
xp[christ]ianis quam sarracenis, salutem et gratiam. Mandamus vobis firmiter quotenus visis
presentibus literis de cetero respondeatis Guillermo de Turribus baiulo nostro Xative loco
nostri de redditibus et exitibus ac aliis juribus nostris omnibus de quibus respondere debeatis
et consuevistis repondere Petro Fferrandi, filio nostro, loco nostri. Et inde de cetero non
respondeatis eidem Petro Fferdinandi nec alicui loco eius. Et Hoc non mutetis. Data Valencie
En Paschual de Calatayub e en P. Cetina conparegren en cort. E lo dit Paschual renuncià a
testimonis. E fforen publicatz. E fo demanat P. Cetina si vol ren dir contra los testimonis. Dix
que sí. E demanà còpia. E fo-li donada. [...] primer vinent.
Ad instància e a rereclam, lo qual féu en Guerau Calandri d'en Michel Péreç de Muriones, de
Garcia Lópeç. On, com nós, en G. Marín, justícia, no trobàssem béns moventz al dit Michel
Péreç dels quals podéssem satisfer al dit Guerau, asignam a córrer
Péreç, atinent ab la terra d'en R. Scrivan e ab la viyna d'en G. Lópeç, dinç
vinentz.
En Felip d'Ayerbe dóna fermança de dret per rahon d'una capa que a él féu enparar J.
Alegre per
obligà sos béns segons fur de València.
Septimo
litera domini regis in papiro scripta sine eius sigillo, cuius tenor talis est:
Jacobus, dei gratia rex Aragonum, [...] Fidelibus suis, baiulo, justicie et juratis de
Cocentania salutem et gratiams. Dicimus vobis et firmiter mandamus quatenus visis
presentibus capiatis et retineatis Raymundum Sagardia et Guillermum Gran e ab eis fidancias
non recipiatis et omnia bona sua emparetis et omness alios qui interffuerunt ropparie de
Perpunxen et eciam
Valencie et quod capiatis omnis illos qui discebant quod diseparent domos illorum qui
recipiebant sarracenos nostros in sua protectione illos cum qui in veritate inveneritis ill[u]d
dixisse. Et si hoc non feceritis contra vos procedemus prout contra ipsos qui contra nostrum
mandatum veniunt. Et credatis super Hoc salvatori trutario nostro eo quia non habse mus
nostrum sigillum. Et Hoc aliquatenus non mutetis. Data apud Carlet,
[...] clams que Mahomat Uharat Albayrení d'él aja. La qual cosa [...] e atorgà totz sos béns
segons fur.
Ponç Guillem fo caplevador per R. de na Tous que aquel torn mort hó viu denant la
justícia quant que quant aquel deman. E si aquel no porà tornar que sia tengut pagar
morabatins alfonsins per los quals a pagar obligà sos béns segons fur de València. E esta
caplevadoria fo feyta per rahon de denunciació que féu El Sirrillí, moro, que R. volch matar
son fil a la Font Calent.
Ffo fermança per El Sirrillí, P. Díeç que él que persevararà en la denunciació que féu
contra R. de na Tous.
Ffo fermança P. Dies, de dret, per los clams que Mahomat Uharat Albayrení ha de R.
de na Tous e obligà sos béns segons fur de València.
Guillem d'Orta, macip d'en P. Sanç, per nom de procuracion se clama d'en Nom de Déu e
posa contra él que deu a
on demanda lo dit Nom de Déu e totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
diners hó d'él a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València.
Respon en Nom de Déu als clams posatz contra él per G. d'Orta, macip d'en P. Sanç,
e atorga deure
Fo presa fermança de dret per lo demanador, G. de Figuerola, [e] [per] lo demanat.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda.
E fo donat dia a
él demanat dinç
pagar aquela pena que
cessar d'aquela obra a fer, ço és a saber: per grans plúvies que fayen, que [...] que él pogués
obrar, les obres veyles cayen. E
estava en la preson de Déus que ere malaute, e al feyt de Déus nul hom no y pot contrastar. E
per estes rahons no és tengut de pagar la pena, d'on soplega a la justícia que jutge en est feyt
segons fur e egualtat e a conexença de prohòmens.
Polo Barber de
què poguéssem satisfer al dit G. donam a córrer
Martín d'Azagra, dinç
enparar a
Sérvoles e Agustín e a P. d'Azlor e a Sancho Péreç d'Alcoy.
Ffo emparat, per carta del seynnor rey que aportà Julian Calbet, a
cases e tot ço que él ha en Cocentània [...].
raçels.
Ffo emparat a
Guillermus Marin, suo officio, sacramento interrogavit P. Cax qua [...] ipse [...] [...] seu
vulneravit Sancho Texidor. Dicxit
joch e que aquels que eran presentz en lo loch que
lo dit Sancho Texidor vingué contra él ab coltel treyt e él en deffenssion de sí envià-li
pedra.
E ffo demanat qui eran presentz en lo loch. Dix que
Teylleta e Michel Péreç de Sant Adrian e R. Guerau, girman de na Tous, Martín Aznàreç,
Lorenç, fil de na Granada, en Mora, veyn de Gorga, Peydro d'en P. Díeç, Pero Lópeç, girman
de Jacme de Limós, Bernardo, fil d'en Martín Carnice, en Nom de Déu, Pero, fil d'en [...]
d'Estayna e per Bernat Argemir.
cort demostrant e demanant
Texidor, meyns de culpa que el dit Sancho al dit P. Cax no tenia. Per que suplica a la justícia
que él que [...] contra lo dit P. Cax e contra sos béns per son offici e faça inquisició contra él
e que li valla son dret a ella e sos
Salamon Alaçram, juheu, se clama d'en Bernat d'Àlaba e de Polo Barber, posant contra éls
que deuen a él mig kafís de forment mesura de València, lo qual a él roman de pagar de deute
d'un kafís de forment que a él devian ab carta pública. Per on demana los ditz ésser
condapnatz e totz sos béns en pagar a él lo dit fforment hó d'él a él ésser
de dret segons fur de València.
Salamon Alazram, juheu, se clama d'en P. Castellon e d'en Bernat d'Àlaba e posa
contra éls que deuen a él mig kafís de forment mesura de València, lo qual a él roman de
pagar de deute d'un kafís de forment que a él devian ab carta pública. Per on demana los ditz
ésser condampnatz e totz sos béns en pagar a él lo dit fforment hó d'él a él ésser feyt
conpliment de dret segons fur de València.
A rereclam lo qual féu en Bernat de Clarmont de Gil de Falçes de
dit Gil no agués béns moventz de què pogués satisfer los ditz
lo dit Gil a satisfer lo dit deute asigna a córrer
ab Sancho Bolea, dinç
Michel Péreç de Muriones empara la guarda dels ortz de la Costa de Cocentània del present
dia estró en
diners e promet ésser fiel en la dita guarda. E açò jura atendre e conplir e obliga sos béns. E
dóna fermança Bertholomeu de Fontz.
En Bertholomeu de Fontz empara la guarda de la orta de Muro e de Cànoves e de
Alfarafaçín del baranch de l'Alcúdia estró en lo barranch de Turbayllos, ço és ab les plantes
de Cehlla e promet que serà fiel e [...] él e totz aquels qui él hi metrà e que prenga per soldada
En Capeler fo establit en guarda e en establidor de les guaytes e de les [...] de la [vila] estró
en
Ad instància e a rereclam lo qual féu Salamon Alazramh, juheu, de Domingo Martín Scrivan
de
córrer una sua viyna dinç
él farà conpliment de dret a tot hom que deman la vacca. E fo fermança R. de Pujaçons, la
qual cosa atorgà e obligà totz sos béns segons fur de València.
Domingo Miranda se clama d'en P. d'Aler e posa contra él que
cara, sí que n'exí sanch
sos béns ésser condampnatz de la injúria a ssi feyta segons fur de València. Fo presa
fermança de dret per lo demanador, Bernat de Limiynana. E per lo demana[t], R. de
Vilamajor, la qual cosa atorgaren e obligaren sos béns segons fur de València.
En P. d'Aler respon als clams posatz contra él per Domingo Miranda e nega que él no
ferí al dit Domingo Miranda axí com él posa.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e el deffenedor en sa
negació. E fo demanat Domingo Miranda si ho pot provar. Dix que sí. E fo demanat per qui.
Per Aparici d'Aler e per n'Àgueda e per P., macip del dit P. d'Aler. E ffo assignat dia dinç
dies primers vinentz. E fo creegut el sagrament en l'escrivan.
P. Brexa comparech en cort demostrant e suplicant a la justícia que él que
Blascho de Segura de
diu que él que ten
aportà a loguer. E la justícia féu donar a córrer del dit oli per fer la paga dels
Dona Guillerma de na Prima se clama d'en Exemén Ochova de Quadreyta e posa
contra él que li deu
on demana lo dit Exeméno ésser condampnat en pagar a él los ditz diners hó d'él a ela ésser
feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al dimercres
primer vinent.
P. Cetina, Bernat de Bas, Almerich Fferrer, conparegren denant la justícia demostrant a
él que éls, totz tres ab Domingo Blascho, ensems tragueren
sols, dels quals éls totz tres pagaren
sols que a él pertaynian. E en P. Vicent Quiynoner, per falta dels
catiu lur, lo qual serà taylat per [
Blascho li sia condampnat en lo meynscapte que éls pendran en lo dit moro.
Guerau Calandri fo fermança per
de Benàguila, en l'alcharia de Binivenx, portant lança. En esta manera: que si en Berenguer
de la [...] el seynnor rey demana lo dit moro que
moro a la justícia o
fur de València.
Al rereclam lo qual J. Péreç d'Esquerdo féu d'en Guerau Calandri de
Guerau Calandri assignà a córrer un anap d'argent dinç
convé conplir sobre aquel.
J. de Pug_rog vené
li vené per bona guerra e fo-li tengut per aquel e obligà sos béns segons fur de València e
foren presentz Ponç Guillem, P. Alcoç.
Johan Péreç, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, fa e establex procurador seu en R. de Canet en
demanar e en recobrar d'en Guerau Calandri e dels seus,
lo rereclam; e les coses d'en Guerau són ja corregudes per sos dies. E atorga aver per ferm tot
ço que per él serà procurat. Testes, Ponç Guillem.
La justícia absolta a
forment e
en Biniveng, alcharia de Benàguila.
Guillem Berenguer, veyn d'Alcoy, dóna fermança J. Alegre sobre
de Bernat de Figuerola, les quals foren de l'Almudayna, en les quals él e sos conpayons avian
part. En esta manera: que si J. de Taybona ni Bernat de Figuerola fayan neguna demanda de
les dites mores, de missions ni de préstam ni d'altra cosa, que el dit J. Alegre fos tengut al dit
J. de Taybana e a Bernat de Figuerola e a sos conpayons. La qual cosa atorga J. Alegre e
obliga sos béns segons fur de València.
fo mort.
La justícia e los juratz e los prohòmens de Cocentània per manament del seynnor rey
feeren vedament que negun veyn de Cocentània no sia osat que traga sa muler ni sa
compayna de la vila de Coçentània sotz pena de la persona e del aver. E si negun açò
escomençarà, que les cases, que
escomençaran que seran confiscatz e encorregutz al seynnor rey.
Bernat Guillerm, veyn de València, fo elegut en l'offici de la corrodoria de Cocentània
e de la sajonia de la cort e jura ésser fiel e verdader en lo dit offici e dóna fermança per les
coses que li seran donades a vendre, que les reta als seynors, o
fermança Bernat de Limiynana.
Roger de la Oria, seynnor del Castel de Seta, promet que él que tornarà del present dia
estró en
desbarat de la Canal, lo qual roçín ensellat e enfrenat promet tornar a la justícia, en G. de
Caztaylla.
Sancho Péreç de Gaçaloç, alcayd de Ibi per en Pero Gilabert, confessa aver reebutz de la
muler d'en G. Marín, deffunct,
mester per a obs de missions del Castel de Ibi, los quals diners en P. Gilabert avia comanatz
a
P. de Rochaffort fo fermança de dret per P. Fuster e per P. Vidal, que éls que conpliran
de dret a
cosa atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
P. Fuster, marmessor del testament d'en P. de Campos, deffunct, atorgà aver reebutz d'en R.
del Oró e d'en Marcó
al dit P. de Campos ab carta pública.
Testes: Domingo Monçó e Berenguer Mora.
[...] Guillem de Castellon fa e establex procurador seu A. de Pina, en demanar e en
recobrar d'en Garcia Lópeç de Lerga
recobrar e en fer rereclam de
Maria d'agost primera vinent e atorga e jura aver per ferm tot ço que per él serà procurat hó
feyt. En aquel dia metex en presència de Bernat Claver e d'en R. del Cepillo e de [...]
Golumés
establit.
E fféu e establí procurador seu en Ponç Guillem, en demanar e en recobrar d'en G.
Lópeç de Lerga
en fer rereclam de
agost, primera vinent. E atorgà e jurà aver per ferm tot ço que per él serà procurat.
Na Simona se clama d'en Jacme Calp, moliner, e posa contra él que ella comanà a él en lo
molín d'en Vals
ella
en pagar o en tornar a ella
él féu. Hó d'él a ella ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo assignat dia a
respondre al diluns primer vinent.
Bertholomeu de Fontz féu enparar a
de P. de Croses, per rahon que lo dit P. de Croses mès en fermanceria al dit Bertholomeu de
Ffontz escontra G. Miron, e per rahon de tortz que a él ten, lo qual emparament fo feyt per
manament de la justícia.
Guillem Fferrer se clama d'en Martín Scrivan e posa contra él que deu a él
de forment, les quals a él [...]
béns ésser condampnatz en pagar a él lo dit fforment hó d'él a él ésser feyt conpliment de
dret segons fur de València.
En Martín Scrivan atorga deure lo dit fforment.
Jacme Calp respon als clams posatz contra él per na Simona e diu e atorga que na Simona
portà al molín d'en Vals
comanda. E no creu que y agués
agués sinó
Simona que y podia aver en lo sach de mig kafís estró en
per la demanador, Martín Aznares, e per lo demanat P. Narbonés.
Ffo demanada na Simona si pot provar que ella lixàs en [comanda] a
molín en poder e en comanda del dit Jacme [...].
P. d'Alberuella se clama de Paschualet, fil d'en J. Alegre, e posa contra él que li à morta
valer
mort, lo qual estima valer
ésser condampnatz en les injúries a sí feytes e en esmenar a sí les dites bèsties, hó d'él a él
ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Fo presa fermança de dret per lo
demanador, A. d'Estayna, la qual atorgà. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent.
E per lo demanat, Martín d'Azagra, la qual cosa atorgà.
Bernat Claver se clama d'en Jacme [...] Calp e posa contra él que li deu
rials per cases que a él vené, del qual deute ha carta pública. Per on demana lo dit Jacme Calp
e totz
conpliment de dret segons fur de València.
La justícia e els juratz e els Prohòmens de Cocentània stabliren que si negun bestiar
menut ni gros serà trobat fae[nt] tala en blatz ni en viynes ni en ortz, que pac el bestiar menut,
per cascun a cabeça, diner
cap, del qual ban aja el seynnor rey la terça part e el comun lo terç e el seynnor a qui serà
feyta la tala lo terç, esmenada primerament la tala. E tot hom qui serà trobat ab agraç ni ab
fruyta, si no del seu propi, que sia punit en pagar
calònies sien partides per terç.
En Guillem March se clama de Paschalet, fil d'en Johan Alegre, e posa contra él que per sa
actoritat pròpria li naffrà la sua somera de
qual rahó és affollada e perduda. Per on demana aquel e totz sos béns ésser condamnatz en
pagar
e en pagar
aver. Açò demana ab missions feytes [e] [per] [fer] [...] son dret de créxer e minguar e cètera. Fo
[...] fermança per lo demanador, n'Estelós, e per lo demanat [...].
Jacme Calp respon als clams posatz contra él per Bernat Claver e atorga deure
dels ditz
Fo demanat Bernat si reebé lo romanent. Dix que sí.
Johan Alegre e Guillem March conparegren en cort e Johan Alegre demanà dia a
respondre e fo asignat dia a respondre al divenres primer vinent.
Johan Alegre e P. d'Alberuela conparegren en cort e J. Alegre demanà dia de
respondre e fo asignat dia al divenres primer vinent.
P. Vidal se clama de Blascho de Vinaloba e posa contra él que li entrà deutor e pagador
per [...]
reté al dit Blascho. Per on demana lo dit [...] Blasco e totz sos béns ésser condampnatz en
pagar a él los ditz
Fo presa fermança de dret per lo demanador Bernat de Clarmont e per lo demanat P. Perellon,
la qual cosa atorgà.
Blascho de Vinaloba respon als clams posatz contra él per P. Vidal e diu e nega que él
no entrà donador e pagador al dit P. Vidal per
entrà tornador de faç del dit Hamet e diu verament que él prés la carta del deute del dit P.
Vidal, mas diu que la li reté.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e dix e negà que no
li tornà la carta del deute.
Reebut sagrament de calúmpnia lo deffenssor perseverà en sa resposta e dix que él
reté la carta del deute al dit P. Vidal. Ffo demanat P. Vidal si ho pot provar. Dix que sí. E
vanà provar per en Ponç Guillem. E ffo assignat dia a provar dinç
Ffo demanat Blascho si pot provar que él retés la carta. Dix que no, mas que se
pasaria per sagrament d'en P. Vidal.
Bernat de Clarmont conparech en cort e demostrà a la justícia que él que ten
peynora de R. deç Canet per
Deça un raçel e unes tovalles e una caxeta per
asigne dia a reembre les dites peynores.
E la justícia assignà dia a
reebre les dites peynores dinç
E fo scitat a conparer per sí hó per son convinent procurador al divenres primer vinent.
Perus Garçia e Sancho de Bolea empararen la guarda de la orta de Cocentània, del present dia
estró en lo dia de Òmnia Santor primer vinent e juran ésser fiels e verdaders e que prengan
sols de rials per lur salari en la festa de Sant Michel. E ffo fermança per los ditz diners Martín
d'Azagra. E per la guarda Domingo Cepillo. E si negun serà pres en viyna de dia, pac per
pena e calònia
comun e lo terç del rey e lo terç dels guardian[s] e que éls que prengan
Bernat Capeler.
En R. de Canet [...] per en P. de Borga, en axí que d'assí
que tornarà lo dit P. de [Borga] denant la cort, o mort o viu o
car lo [...] que avia estat a Penàguila a pendre
Guerau Calandri asigna a córrer
fill d'en Ivaynes Ezquerdo, de
sobre aquella peça.
Dicmenge,
En G. de Castaylla, justícia, ab conseyl dels prohòmens de la villa establiren per guardians de
les vinyes de Muro e de Cànoves e de Farafací del barranc del Alcúdia dentró al [barranc]
d'Agres, en axí que garden les vinyes e la orta leyalment, axí com bons guardians deuen fer.
E són guardians Bernat de Rocafort e Martín Gil. E donen li per soldada
Michel. E donen li deutor e pagador en Johan Alegre, la qual cosa atorga e obliga totz sos
béns a fur de València. E nós Bernat de Rocafort e Martín Gil prometem ésser leals en la dita
guarda e juram per los Sentz
amor ni celarem, sinó quant a la nostra part e axí obligam totz nostres béns a fur de València.
En aquel dicmenge metex en G. de Castailla, justícia, establiren per guardià Pero
Garcia, del Barranc del [...].
Digous,
En Johan de Bitòria se clama d'en Johan Péreç d'Ares e posa que él que li vené
trigo per
en liurar a ssi lo dit cafiz de trigo ab missions feites e per fer e cètera,
cetero.
E del demanador fo fiança de dret e de missions en P. de Rafals, la qual atorgà e
obligà totz sos béns a fur de València.
E en Johan Péreç d'Ares atorgà verament que li vené
convinença: si sa sogra ó volia e si no no.
perseveravit in sua responcioni et dixit quod non potest probare dictam convinenciam nisi per
uxor dicti Johannii.
denant él hó denant l'Inffant en P. quan que quan él lo deman hó l'Inffant [...] per lo reptament de la [...]
que fo trencada de Benàguila de la qual era [...] lo dit P. Borja. E per ço a conplir obliga sos
béns segons fur de València que aquel torn mort hó viu [...] Açò [...] per manament de la
justícia.
Nós, Guillem de Castaylla, justícia de Coçentània, reebuda carta del seynnor infant en P. que
nós que asignàssem dia als pobladors absentz de la vila de Coçentània, de part d'él que
vinguessen en Cocentània fer residència personal; segons la tenor de la carta a nós envi[a]da.
Nós per la actoritat e per manament del dit infant P., assignam dia a
d'Azagra e a Pericon del Bosch e als hereus d'en Exemén Ochova de Quadreyta que éls que
vingan tenir residència personal en la vila de Cocentània, hó que envien
hom
asignam dia a
Cocentània dinç
Martínez d'Azagra que él que trameta
Cocentània dinç
Martinet d'Aynó e a
en
de
Presentz foren: P. Vicent, Garcia Lópeç de Lerga, Martín d'Azagra, Ivaynes
Ezquerdo, P. de Rochafort, R. de Canet, J. Alegre.
tancatz dinç
a
Vals, sotz pena de
Fuster, sotz pena de
J. Alegre fo fermança de dret per na Argeguina per lo encolpament que fo encolpada del
furt d'una gonela e d'una çinta, del alcayd de Benàguila, e de
trobades en sa casa. E obligà sos béns segons fur de València.
Guillermus de Castayla, justicia, fecit publice proconiçari quod nullus sit ausus auferrere de
mançello Cocentanie nisi cum voluntatem carnificis. Et si quis Hoc facere temptiverit quod
incurratur pena
En G. de Sant Climent se clama d'en Jacme de Limós e posa contra él que li deu
soldada qu
guaytar e pagà-li
sols ab missions feites e per fer. E dóna fiança en P. de Brexa, la qual atorga e obliga sos béns
a fur de València.
En Jacme de Limós respon que ver fo que afermà aquel dit G. de Sent Climent a un
mes, per
los diners per ço que no
En Bonifaci e G. Oler comparegren en cort e diu G. Oler que no és agisat d'anar a
pledejar a Xàtiva, mes diu que
si pert lo pleyt per dret, promet li que li
E sobre açò en G. Oler dóna fermança de dret a
li vené; dels quals està en pleyt ab en Ponç G. E fo fiança de dret en G. de Figuerola, la qual
atorgà e obligà totz sos béns a fur de València.
El senyor infant don Pedro
rei d'Aragó féu cridar públicament per tota la villa de Concentània que tot hom
hereter de la villa e del terme
[menada] [...] e si no que aja perdut tot quant ha en la villa [e] [en] lo terme [...].
[...] de Castalla, justicia Cocentànie [...] quam [G.] de Sent Climent posà en poder
nostre, e vista la resposta feita a aquela, e gardat fur de València, e ahut Consel de Savis, Déu
avem denant los uyls, seent axí com jutge. Com a nós [sia] [cert] que
afermàs lo dit G. de Sent Climent a guaytar en Orxeta a un mes segons que
contengut, sentencialment condempnam lo dit Jacme de Limós en pagar
Sent Climent dins
cort que són
Nós, en Martín d'Azagra e Gómeç, nebot d'en Gómeç de Sòria, asignam peynores a totz e
sengles pobladors, veyns de Coçentània, qui vostre pan e vostre vin e vostres dinarades
manlevàs a
de giner primer vinent, pagarem a vos altres tot ço que us dejam. E donam peynores, nós en
Martín d'Azagra
complir a aquel dia tota la paga a cascuns sobre les dites peynores. E renunciam a tot altre
alargament, nós don Martín per nós, e nós Gómeç per nostre avoncle.
P. Vidal se clama de na Ermessén, muler que fo d'en Guillerm Marín, deffunct, e posa contra
ella que deu a él
son marit deffunct. Per on demana ella e totz sos béns, e d'en Guillerm Marín deffunct,
ésser condampnatz en pagar a ella los ditz
conpliment de dret segons fur de València. Ffo assignat dia a respondre al diluns primer
vinent. E ffo donat libell.
P. Vidal e Blascho de Vinaloba conparegren en cort e renuncia[ren] a totz testimonis e
fo publicat la dita del testimoni. E fo demanat Blascho si vol ren dir contra la dita de
testimoni. Dix que sí e demanà traslat e fo-li donat. E ffo asignat dia a dir [...] al diluns
primer vinent.
Na Dolça, muler d'en Bernat de Limiynana, se clama d'en Bernat de Talavera e de na
Benages, girmana sen hereus de na Ermessén de Talavera, e d'en R. de Pujaçons, marmessors
de la dita Ermessén. E posa contra éls que la dita Ermessén li lexà, ara a sa fin,
rials; los quals demana que del movent, pux que abasta a les lexes, li sien pagatz. Encara
demana que comtatz aquestz
sien totz extimatz, e axí que aja compliment de sa legítima. E açò demana ab les messions
feytes e per fer e cètera. E fo asignat dia a respondre al diluns primer vinent. E ffo donat libel.
E ffo absoltat avocat a
P. Vidal conparech en cort e en Blascho de Segura deffalí. E fo scitat per primera scitacion a
conparer al divenres primer vinent.
P. Vidal comparech en cort e na Ermessén
deffalí. E fo scitada per primera citacion a comparer al divenres primer vinent.
En P. Cardadou se clama d'en Garcia Lópeç de Lerga e d'en Martín d'Azagra e posa
contra éls que deuen a él, cascun d'éls per lo tot,
pública. Per on demana los ditz de totz sos béns ésser condampnatz en pagar a él los ditz
diners, hó d'éls a él ésser feyt conpliment de dret segons fur de València. Açò posa salvu son
dret e cètera.
En Garcia Lópeç e en Martín d'Azagra responen als clams posatz contra éls per en P.
Cardadou e atorgan deure lo dit deute.
Johan Péreç de Murviedro dóna fermança de dret a
dels clams que d'él à per rason de la fusta que aportà de les cases del abbat d'Azagra. E dóna
fermança en Sancho Saragoça, la qual atorga e obliga sos béns segons fur de València.
En P. Cardadou féu e establí procurador seu A. de Sérvoles en fer rereclam d'en Garcia
Lópeç e d'en Martín d'Azagra de
quart e en demanar e en reebre los ditz diners d'éls en lo termen que a él són obligatz.
consequi potest de jure et fuit sua ffidancia Johanes Alegre quam concessit et obligavit bona
sua secundum Forum Valencie. Fuit scriptum in die Sancti Martini.
P. de Pug_rog instituit procuratorem suum Martinum d'Azagra in petendo exigendo
recuperando omnia bona Petri de Gironi sui consanguinei primi ab omnibus detentoribus qui
bona ipsius tenent et concedit hec pro firmo quicquid per ipsum fuerit procuratum.
En G. Fferrer fo fiança de dret per Jacme Solzina, per ço car él vedà la peynora a
sag, que ere anat a casa del dit Jacme peynorar per deute d'en Bernat Fferrer, la qual fiança
en G. Fferrer atorgà e obligà totz sos béns ahutz e per aver [...] que trasc lo coltel contra lo dit
Sag.
En P. Vidal comparec e Blasco de Vinaloba defalí e fo citat per segunda citació a divenres primer vinent.
En P. Vidal comparec e na Ermessén, muler que fo d'en G. Marí, defalí e fo citada
per segunda citació a divenres primer vinent.
[...] aprés [...]
[...]
Fo donat dia d'acort a
allegacions e a posicions e concloyren lo pleyt.
citata ut conpareat in die lune proxime.
Fferrer e posa que él que deu al dit Johan Balestero
ssi los ditz diners ab missions feites e per fer.
E el dit Johan Pérez dóna fiança de dret e de missions en Johan de Bitòria, la qual
atorga e obliga totz sos béns a fur de València.
Digous aprés Sent Nicolau fo translada[da]
Infans Petrus illustris domini Jacobi felicis recordacionis Regis Aragonum primogenitus.
Fidelibus suis omnibus bauiulis locorum nostrorum Regni Valencie ultra Xucarii, salutem et
graciam. Noveritis nos velle et mandasse quod dilectus noster A. de Armentera iat per loca
nostra predicta et faciat omnia melioramenta que poterit bono modo in eisdem locis et
redditibus et iuribus nostris quare mandamus quatenus predicto A. de Armentera obediatis et
credatis de hiis que super predictis ex part e nostra mandandum duxerit vel eciam
ordinandum. Data Valencie
Die martis [...]
e per fer e cètera.
E del demanador fo fermança de dret e de missions en Jacme de Limós, la qual atorgà
e obligà totz sos béns a fur de València.
E fo donat dia d'acort a
contra él per en Martín d'Azagra e nega que
mig d'ordi colmado. Atorga verament que él levà e trasch de casa d'en Martín d'Azagra
kafís e mig d'ordi colmat per a les bèsties d'en Garcia Lópeç.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda e dix que emprestà
lo dit ordi al dit Michel Péreç. Ffo demanat Michel Péreç que juràs e dix que no volia jurar.
tenor de la qual tal és: De nós en Ruïç Ximénez de Luna, tenent loch del seynnor rey en el Regne
de València, a l'amat e honrat justícia de Cocentània, salut e dilecció. Com nós vos manàssem ja
altra vegada per nostres letres que destrenguéssetz a Paschual de Calatayub de pagar a Sancho
d'Espí
[negun] d'alargament. E vós de tot ço no avetz volgut fer. E és-nos semblant que meynspreatz lo
manament del seynnor e el nostre, hon vos manam de part del seynnor rey que u façatz en guisa
[...] lo dit Sancho no vejam altra vegada clamant denant nós. En altra manera sapiatz que
en tornaríem a vós, e totes missions que
Xàtiva,
Guillerm de Castayla, justícia, per carta que
Michel Péreç d'Azagra fossen emparatz per rahon de
justícia conffessa en presència del batle e dels juratz que él que tenia dels béns de Michel
Péreç
Garcia Lópeç,
que él avia venudes a homes de Guadalest.
Paschual, fil d'en Ivaynes Ezquerdo, fo fermança de dret per P. Vicent e per Johan
Péreç Ezquerdo e per Domingo, fil de Domingo Péreç, per clams que P. de Golumés ha d'éls.
E obligà totz sos béns segons fur de València.
de Sòria, en procurar [e] aministrar totz los béns que él ha en Cocentània ni en lo Regne de
València. E qualsequer cosa per él serà aministrat hó procurat, per él ferm serà agut e obliga totz sos béns segons fur de València.
Ista fuit electio justície Cocentanie in anno domini
A. de Pina, dix: P. de Rochaffort.
P. Vidal, jurà e dix: Martín d'Azagra.
P. de Rochaffort, jurà e dix: G. de Castayla.
R. de Cepillo, jurà e dix: Guerau Calandri.
Garcia Lópeç, jurà e dix: P. de Rochaffort.
P. Blanch, jurà e dix: Martín d'Azagra.
Bertholomeu de Miquinença, jurà e dix: Martín d'Azagra.
Bernard Marín, jurà e dix: Martín d'Azagra.
Johan de Bitòria, jurà e dix: P. de Rochaffort.
Paschual Ivaynes, jurà e dix: Martín d'Azagra.
Bernat de Bas, jurà e dix: P. de Rochaffort.
Martín Péreç, jurà e dix: P. de Rochaffort.
Bernat Capeler, jurà e dix: R. de Rochaffort.
Bernat Morat, [...] : P. de Rochafort.
[...] [Sér]voles, jurà e dix: A. de Pina.
Bernat Ferrer, jurà e dix: Martín d'Azagra.
P. de Fontz, jurà e dix: R. de Pujaçons.
R. de Canet, jurà e dix: P. de Rochaffort.
A. Capeler, jurà e dix: Martín d'Azagra.
G. de Figuerola, jurà e dix: Guerau Calandri.
Guillem de Castayla.
d'Azagra.
foren estades [donades] a vendre, e fo fermança per él Guillem de Sérvoles, la qual cosa
atorgà e obligà sos béns segons fur de València.
En Bertholomeu Çabater féu emparar, per manament de la justícia al sag, una bóta d'en
A. Gaçó. veyn d'Alcoy, la qual bóta és en casa de J. Martínez e de Martín Péreç de Deça.
Fo feyt vedament per el baylle e per la justícia e per los juratz de Coçentània que negun
moro que sia trobat de nuyt ni de dia portant pan ni farina ni vianda neguna meyns d'albaran
que sia pres e sia catiu e venut él e ço que portava. E aquel qui
l'altra meytat per al seynnor rey, treyt
neguns portels de la vila que sia ponit en pagar
trobarà ixent ni
terme de
primerament la tala al seynnor a qui la aurà feyta.
bestiar en oliveres ni enfre arbres ni en viynes ni en negun blat renadiu d'est present an. E si
negun açò farà que serà punit en pagar per cascuna cabeça major
tala al seynnor de la tala, e la bèstia menor
Domingo d'Avynon respon als clams posatz contra él per Nicholau Simon e diu que él
no creu que él feés ni metés
costàs diner ni mealla. Reebut sagrament [...] Dix que provarà per Domingo Abbat e per G.
Reg e [...]
En Guerau Calandri se clama d'en A. de Maians e posa contra él que deu a él
sols de rials, los quals a él deu per rahon de draps que prés d'él per a obs d'en Astruch,
capellan de Seta. Per on demana lo dit [...]
Domingo del Grado se clama d'en P. d'Estayna e posa contra él que deu a él
de rials per rahon de exovar. Per on [...]
Guillamín de Monbardon promet e convén a la justícia e als juratz de Cocentània que él
que faça la obra del val de
palms d'alt, ço és saber:
hó pedres grans que no les pusque arincar exiran en lo dit val que
arench.
Na Seguina, muler que fo d'en P. Fferrer, se clama d'en Barral Fferrer e posa contra él
que deu a ella e al seu marit deffunct
obs de traure de catiu Bernat Fferrer [...]
P. Cetina fo caplevador per Estevan de Rojals que aquel torn mort o viu denant la
justícia [...]
P. de Golumés, baylle de Cocentània, per carta del seynnor rey emparà a
Guillern totz sos béns seentz que él ha en Cocentània, per ço car él no fa residència personal
en Cocentània, hó no y ten
aquela metexa rahon totz los béns d'en Pericon del Bosch.
Alcoç.
Diluns,
Martín Malet se clama de Michel, fil de na Maria Costurera e de Michalet Péreç e de P.
Nadal, e posa contra éls que a tort e meyns de rahon vingueren contra él ab coltels treytz e lo
dit Michel donà e ferí a él ab una péra en lo braç e lo dit P. Nadal donà-li e ferí lo ab
en lo costat. Per que demana los ditz [...].
Reebut sagrament de calúmpnia en P. Nadal dix e negà que no
costat, mas dix que verament li trasch lo coltel quan viu que Martín Malet acasava a Michalet
ab coltel treyt. [...].
Ffo demanat Martín Malet si pot provar. Dix que sí que ho provaria per la filla d'en
Bernat Capeler e per les ferides de les péres que ten en lo costat e en lo braç;.
Gómeç se clama en nomne e en voç de Gómeç de Sòria, deffunct, de Martín Aznàreç e
posa contra él que devia al dit Gómeç, deffunct,
tengut e pagador per Jucef Ferrer. Per on demana [...]
Nós, Guillerm de Castayla, justícia de Cocentània, per fer compliment de paga a la
peyta, la qual fo gitada per lo comun de Coçentània per rahon del val e de missions; de la
qual fo plegador P. de Raffals, en la qual dita peyta pertaynien a
Bitòria a rahon de
Nós, Guillerm de Castayla, justícia de Cocentània, per fer compliment de paga a la
peyta, la qual fo gitada per lo comun de Coçentània per rahon del val e de missions, de la
qual fo plegador P. de Raphals, en la qual dita peyta pertaynien a
meyns
de Penàguila a rahon de
A. d'Estayna respon als clams posatz contra él per en R. de Canet. E diu que aquels
no
la logà portà-la a casa de na Pina, on tenia son celer. E al dia de Sent Vicent caygué lo celer,
on se tren
aquela tanayla perquè
valgués
Posa en R. de Canet e diu que no creu que el dit A. d'Estayna tingués son celer en
casa de na Pina, e encara que ho feés, ço que no creu, que lo vin que él tenia en la sua tanayla
que él li logà, ja lo
que
Pina.
Posa A. d'Estayna e diu que él que podia enprestar la tanayla dinç lo temps per lo
qual él la avia logada e en aquel celer metex on él tenia son vin.
Posa R. de Canet e diu que él que logà sa tanay
devia tornar. E si él la emprestà a altre ni
tornar aquela.
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà [...].
Reebut sagrament de calúmpnia lo deffenssor perseverà en sa resposta. E ffo demanat
si él [...] pot provar que él tingués son celer en casa de na Pina. Dix que sí.
si pot provar que fos perduda per cas d'aventura. Dix que sí. E ffo demanat si pot provar si se
perderen de les sues coses pròpries. Dix que no, que ja les n'avia treytes. E vanà provar per
na Pina e per J. de Pug_rog. [...].
Johan de Bitòria se clama d'en A. de Sérvoles e posa contra él que deu a él
d'oli, mesura de València, per olives que él a él vené. Per on demana [...].
A. de Sérvoles respon als clams posatz contra él per J. de Bitòria, e diu que no li deu
les dites
Ffo demanat J. de Bitòria si pot provar. Dix que no,
sagrament. E lo dit A. de Sérvoles jurà sobre
II arroves d'oli a
Posa e diu J. de Bitòria que lo dit A. de Sérvoles no devia pagar
sos deutes, qu
e renuciaren.
En P. Díeç se clama [...] de na Maria, muler de Jacme de Limós, e dels béns del dit
Jacme, e posa contra éls que dementre que
béns. E axí vené, d'aquels béns,
sols, e monta
montan a
casa d'en Guillem Marín.
casa.
sols que P. home seu li donà en casa.
Paschual de Calatayub e de la muler d'en Sancho Texidor.
que no tr
de ferre;
gallines.
que foren de sa heretat.
d'ordi que prés d'en R. d'Almenara;
que foren de sus moros de Muro
Johanet, macip d'en Guillerm de Castayla, se clama de Bernat Marín e posa contra él
que a tort e sens rahon li donà una puynada en la boca, dintre la vila de Cocentània, de la qual
puynada li féu exir sanch. Per on demana [...].
P. Martínez de Saragoça, Ramon Guerau se claman d'en P. Ximénez de Peralta e posan
contra él que él que lis promés de metre e de donar la meytat en la sement que éls semnassen
en la terra que él a éls establí en Binitayr a mijes. On, com éls agen méses e semnades en la
dita terra
atretantes faneques de sement segons que él a éls promés com éls sien apparellatz de semnar
aqueles. Hó d'él a éls ésser feyt conpliment de dret [...].
En Paschual de Xivert, tudor de Bernat e de Vicent e de Ermessén, fills que foren d'en
Domingo Canals, per nom de tudoria, se clama d'en R. de Pujaçons e d'en Guillerm de
Fontz, marmessors d'en Salvador de Canals. E posa contra éls que mentre que
vivia fo marmessor del dit girman seu e tudor de sos fills. E per aquela rahon collí deutes del
dit Domingo Canals. Primerament collí la meytat de
xp[crist]ianisques, segons que
meytat de
almud de forment.
e de
ha ençà, que estima valer
béns d'en Salvador la meytat del oli que prés e blat e los ditz
coses pertaynen als ditz pobils com sien hereus del dit pare lur segons que
contengut e cètera. Ffo presa fermança per l'actor, Arnau Perelon, e per los deffenedors,
Andreu Suau. E ffo assignat dia a respondre al diluns primer vinent.
P. Ximéneç de Peralta respon als clams posatz contra él per R. Guerau e per P.
Martínez e diu e nega que él no promés dar ni metre sement a éls, mas verament atorga qu
que lis promés que éls que la se
Ffo demanat P. Martínez si él pot provar que P. Ximénez lis prometés dementre la
E Pero Ximénez jurà sobre
la meytat en la semient si en Ruyç Martínez no li manava vendre el paniç.
Gómeç, sobrino de Gómeç de Sòria, deffunct, conparech en cort e Martín Aznares
defallí. E ffo scitat per [...].
Guillerm de Sérvoles se clama de Domingo Navarro e posa contra él que deu a él
sols de rials
Pena Foradada. Lo qual viatge él no féu. Per on demana [...].
Domingo Navarro respon als clams posatz contra él per en Guillerm de Sérvoles e
atorga que verament prés d'él
al dit loch, los ginetz retingueren lo e no y pogué anar, mas diu que él hi féu son compliment
que y envià
Posa e diu Guillerm de Sérvoles que Domingo Navarro no y féu son compliment que
él personalment hy devia entrar e anar al dit loch, ni creu que él fos retengut per los ginetz ni
per negunes persones perquè él el viatge no pogués fer.
Posa e diu Domingo Navarro que él féu son compliment e que fo retengut e que farà
tot ço que exea deu fer ni usa.
Barral Ferrer e na Seguina comparegren en cort e lo dit Barral respon als clams posatz
contra él per la dita Seguina e diu que no li deu los ditz
li à pagatz e nega deure a ela totes les altres demandes. [...].
Reebut sagrament de calúpnia, na Seguina fo demanada si ella ni hom per ella reebé
paga dels
que sí, per n'Estolós e per la girmana d'en Barral e per altres testimonis que no sab lurs
noms.
Reebut sagrament de calúmpnia en Barral fo demanat si pot provar la paga dels
sols de la maçmudina. Dix que sí. E vanà provar per na Simona e perseverà en la negació dels
E fo demanat Paschual de Xivert si ho podia provar. Dix que sí. E vanà provar per G.
Oler, Bertholomeu Oler, e per en Mora e per Balaguer Sanç e per Michel Lópeç, alcayd de
Planes, e per altres que no sab lurs noms. [...].
Monçon de las Moças se clama d'en J. de Bitòria e posa contra él que deu a él
sols, per rahon de
Gómeç, sobrino de Gómeç de Sòria, asigna a córrer
vinentz e promet conplir sobre aquel per fer la paga dels
Justicia Cocentanie ad certificacion del pleyt que A. d'Estayna e R. de Canet, ensemble
avian, la dita justícia prés sagrament del dit A. d'Estayna e demanà-li per sagrament si la
tanayla que él logà d'en R. de Canet, per quant temps la logà. Dix que per
si
tenir entr
Abraym Annaquex, alamín del raval de Cocentània, conparech denant la justícia e
demostrà e denuncià a la justícia que una mora, filla de Aben Xayhan, e
perdutz en la orta de Coçentània; e que avia sospita que la agués presa Bertholomeu, fil de na
Saragoça e él que y usàs de son offici que no
Aben Xayhan, moro, conparech denant la justícia, e dix e denuncià a él que
Bertholomeu, fil de na Saragoça, avia furtada sa filla. E dix li: no demanatz per ma filla!, si
.
el rey vén en la terra yo me
Michel Lópeç, alcayd de Planes, comparech denant la justícia e denuncià a él que
mora e
creya que
filla de Aben Xayhan; que él que usàs per son offici.
Axa, muler de Aben Çibrehi, conparech denant la justícia e denuciant demostrà a él que
vermella e és [...]
fil seu à nom Çibit. Per que prega a la justícia que él que faça enquisicion contra aquels per
son offici, que ella no perda son fil. E dix que fo pres en dia de dicmenge, ben ha
E açò denuncià denant P. de Rochaffort, jurat, Martín d'Azagra, jurat, P. de Golumés, baylle.
Berenguer d'Oltra, Domingo Blascho foren e intraren caplevadors de Domingo de Cortes,
que aquel tornen mort hó viu denant la justícia, quant que quant la justícia
aquel deman. E si aquel tornar no poran que sian tengutz de pagar
obligan totz sos béns segons fur de València. E açò perquè fo encolpat de furt d'una mora e
d'un moratel.
Nós, Barral Ferrer, na Seguina, ambdós ensems acordantz, conprometem en poder de
vós, R. de Canet e de R. de Pujaçons, àrbitres per nós elegutz, que qualsequer cosa vós diretz
en las demandes ni en les contençós que eren enfre nós per nos altres ferm e estable serà agut.
E si alguna part de nós no volrà [estar] a coneguda ni a la dita de vos altres, que sia tengut
pagar per pena a la part obeyent ê
Barral Ferrer obligam [...].
Paschual de Xivert e R. de Pujaçons e G. de Fontz conparegren en cort. E posa en
Paschual de Xivert a confermació de sa provació que
pobils dementre que visquera e ab carta pública, la qual mostrà en juhii. E per ço lo dit
Salvador dech fer libre de la tudoria e de la
aministració e degra dar comte de la dita amministració. E per ço demana que
que donen comte de la dita aministracion [...] en loch del dit Salvador de Canals.
Na Gueralda, muler que fo d'en A. de Tous, e P. Blanch foren caplevadors per R.,
girman de la dita Gueralda, que aquel torn mort. E açò perquè fo acusat de furt d'una mora
e d'un moratel que foren furtatz e perdutz en la orta de Cocentània.
Raymon de Pujaçons, Berenguer Morat foren caplevadors per P. Morat que aquel
tornen mort hó viu. E açò perquè fo encolpat que entrà en lo rial contra
R. Gili fo caplevador per A. de Castelon que aquel torn mort o viu [...]. E açò perquè vingué
contra
A. de Sérvoles fo fermança e caplevador per Bernat Morat que aquel torn mort hó viu.
[...]. E açò perquè entrà en lo rial dels moros contra aquels moros.
Guillem de Torroela se clama de Abraym Annaxar, alamín del raval de Coçentània, e
posa contra él que deu a él
Michel Péreç de Salinas se clama dels béns d'en Gómeç de Sòria, deffunct, e posa
contra aquels béns que devia a él
per Domingo Cabrer, alcayd de Mola. Per on demana [...].
Divenrres
amatz e honratz batles, cortz, justícies, jutges, alcaldes e alcaitz e totz aquels tenent logar de
seynoria qui aquesta carta veuran. De nós, en Domingo de Monsó, tenent loch de justícia en
Xàtiva, per en Simon Guasc, batle e justícia de Xàtiva per lo seynor rey, salut e amor. Fem
vos saber que Pero Sanxes de Navarra, almocatén, comparec denant nós, dién e demostràn
que Estevan Navarro, Johan Suares e Pascual Domingo e Simon de Calatayub e lurs
conpayons a tort e sens rahó, acordament e plega feita ab armes contra él e nafraren Sanxo de
Cedrelles e Aparici de Terol conpayons d'él, Pero Sanxes, dins en la vila de Xàtiva. E
donaren al dit Pero Sanxes moltz colps d'espaa e de costaler e fugiren e abssentaren se. Per
on pregam la vostra amor e la vostra amistat que si
tr
ésser feit conpliment de dret. E en semblantz coses e en majors som aparelatz d'obeir vostres
precs. Data Xàtiva
Die salbati
Hivaynes, menucier del rey, de [...]
E axí dix en sa confessió, pel sagrament que feyt avia, que él no tenia negun tort en lo dit furt,
sinó que esta nuyt, que no era miga nuyt encara, que sentí anar homes sobre la teulada; e que
sentí caure
res en Hivaynesqui va?
. Yo
—dix— en P. Pugvert,
. E axí jagé
que sentí anar hòmens sobre la teulada e leví-mi
Hivaynes, [...] me si per ventura aquel qui anava sobre la teulada si s'auria trencada la cama
[si][Qui m'à levada
. Dix P. Pugvert:
la mia caxeta d'assí?No u sé
. E açò confessa denant en Roger de Loria e
el alguazir de seynor rey e en G. de Castalla, justícia, e en Martín de Sagra, jurat de la villa.
Dissabte
En aquel metex dia prengem confessió de na Maria, muler d'en P. Pugvert e ab sagrament. E
axí dix que ela e son marit que jahien dintre casa en un lit alt. E
porta d'aquela casa en
levar son marit del lit la primera veu, mas despuis [...] Què
Dix son marit:
és axò?Sentí anar
. E despuis levà
s'enderrocà de l'altra part
dix que veuria si
saltar per alèn. E al matí levà
la caxa [...] e un anap d'argent e dix ela: L'anap d'argent yo
. E axí
no tr
Disapte en la nuyt en Ramon del Cepillo féu enparar en casa d'en Ponç Guillem, él
metex estant present,
d'una comanda de vianda e de draps de raç e de carn salada e de formatges
e de àls e de pebre e de leridench, les quals coses prés P. Díeç de casa d'en R. del Cepillo e era la dita comanda
d'en P. de Pug_rog [...].
Ramon de Tona se clama de Guillerm Gavaldan, hereu dels béns d'en Gavaldan,
deffunct, e de Tomàs, fil del dit Gavaldan e posa contra aquel que los ditz Gavaldan e Tomàs
meseren a él fiança escontra en Guerau Calandri en
d'él preseren. Ço és, per una gonela que
Gaval, que costà
En Guillerm Ferran, veyn de Tortosa, dóna fermança de dret sobre Johaneta Batejada,
serva sua e cativa, que si negun hom apar ni demana la dita Batejada ni amostra que melor
dret aja en aquela, que la dita fermança sia tengut de tornar la dita Johana en poder de la
justícia de Cocentània o
Déu, fil d'en Bernat Saval, deffunct; la qual cosa atorgà [...].
En Garcia Lópeç de Lerga, cavaler, se clama d'en Balaguer Sanç, tudor de Sancheta,
filla que fo d'en Balaguer d'Ardèvol, deffunct, e posa contra aquel que dementre aquel
Balaguer vivia prés roba d'en P. Sanç, draper de Xàtiva, per la qual roba él pagà [...].
En P. Vidal se clama dels béns d'en P. Díeç, deffunct, e posa contra aquels béns que
P. Díeç devia a él
per a obs del seynnor rey en aquest mes d'abril primer vinent aurà
Demostra béns ésser d'en P. Díeç, cases e vaxels de vin e heretatz en la orta de Coçentània,
les quals amostrarà quan mester sia.
La justícia e els juratz e els prohòmens de Coçentània vedaren als carnicers que no venan
libra de carn de molton sinó a
Xàtiva e açò sotz pena de
segons lo preu que
que serà cridat.
Senta Maria de Coçentània en Berenguer de Sérvoles per est
d'una arrova de pan cuyt enjós ni d'un karter de vin enjós, ni de una libra de cera enjós, ni de
sia encorregut en
Na Maria, muler que fo çaenrere d'en J. del Castel se clama dels béns d'en P. Díeç,
deffunct. E posa contra aquels béns [...].
Johan de la Foç respon als clams posatz contra él per en Martín Péreç de Deça e atorga
que li mès en peynora una capa de bifa vermela, la qual no valia sinó estró en
que valés los
Ponç Guillem se clama d'en Guillerm Oler e posa contra él que deu a él
rials que a él romangueren de pagar de
fo feyt entre él e él dels bous que a él foren furtatz. Per on [...].
Ffo feyt establiment per la justícia que totz
ensems, per acordar lo feyt de la vila. E aquel que no y serà que pac mija libra de cera, si
dons necessitat no y és en algun d'éls.
Domingo Minyana se clama d'en A. Pereló e posa contra él que li deu a
[...] ab qui él està
A. de Pug_rog se clama de A. de Pina e posa contra él que deu a él
pertaynien a sa part de la cavalgada de Penàguila e de l'Almudayna. Per on demana [...].
Posa A. de Pug_rog e diu que A. de Pina li promés los ditz
neguna condició e sens neguna convinença.
La justícia e els juratz establiren obrer en R. de Pujaçons dels portels de la vila e
prometeren de dar a él tot son dret.
A. de Pina, A. de Pug_rog conparegren en cort e posa e diu A. de Pina que
de [...] de Castellon li val e li ajuda, axí com fo la veritat del feyt.
est pleyt son rahonador e son avocat e son conseyller e és son cuynat e està ab él en
encara que
Andreu Scrivan, d'Alcoy, promet que él que aurà feyt d'aquest dia present estró en lo
dia de Sen Michel present vinent
Simon se clama de Paschual de Cuenqua e de P. Ximénez d'Olit, e posa contra aquels
que a tort e meyns de rahon feriren e nafraren a él. Ço és saber: que
en lo braç ab lo coltel, del qual colp isqué sanc e P. Ximénez naffrà a él d'un colp en lo cap.
Per on.
Na Fferrera de Talavera [...] de na Maria [...] Cetina e posa contra ella que li posa
metçinas dejús la sua porta, no sab per ben o per mal. Per on demana [...].
Jacme Solcina respon als clams posatz contra él per en J. de Bitòria, e diu que verament
reebé del dit J. Les sues fanecades a costum de bon laurador, e ara el dit J. gita él d'una partida
de les dit[e]s fanecades sí que les ha laurades; per que diu que no és tengut d'escombrar la
céquia e és apparellat d'escombrar la céquia si él li torna la terra axí com de primer la li donà.
Na Maria [...] Cetina se clama d'en J. de Bitòria e posa contra él que li clamà puta
denant la cort. Per on demana [...].
Respon na Maria Cetina als clams posatz contra ella per na Fferrera de Talavera e diu e
nega que ella no mès metçins dejús la porta de la
Bacca, moro del raval, confessà e dix que aquels
per él prés, per rahon car fo pres en l'Alcúdia, dix, que aquels no foren a la sua preson ab aquels
que a él levaren a Alacant, que aquels d'Alcoy se fogiren, per que diu que aquels dos no
foren en colpa de la sua preson.
P. Ximénez jurà per testimoni. Fo demanat él què oy a Mahomat Alhomemi dir que
rey d'Aragon que faya tracion de talar Montesa pus que
oy dir al dit Mahomat que
él avia pagada sa reemçó. E el testimoni dix-li que mala parlava tant e que mala avia begut
tant vin. Fo demanat el dit testimoni si el dit Mahomat era embriach. Dix que sí, segons son
vijayre. Fo demanat de loch. Dix que denant l'obrador que fo d'en Bernat Çabater. De temps,
dix que quan el rey amena, la regina axanca.
Domingo Perivaynes, veyn de Cocentània, jurà per testimoni. Fo demanat él què oy dir
a Mahomat Alhomemi de mal del seynor rey d'Aragon. Dix que él que viu e present fo que
dit Mahomat parlava ab P. Ximénez e deïa que
él avia prengutz
d'Aragon no mereyxia per a rey perquè él avia pre
pres en València e no
demanat de loch. Dix que denant l'obrador d'en Bernat Çabater que fo. De temps, dix que pot
aver
Johan Péreç Ezquerdo e R. de Canet foren tengutz a
moros de Elx, los quals el seynor rey ab sa carta manà ésser deliuratz al dit J. Péreç, en esta
manera: que si negun temps los ditz
tengutz de retre los ditz moros e de gardar de don la dita justícia. E per ço obligaren [...]. E açò
escriví l'escrivan per manament de la justícia en absència dels ditz tengutz.
Mahomat Alhomemi jurà per ça çunna. Fo demanat él si dix mal del rey d'Aragon, que
faya traycion de prender
dix mal.
perquè él avia prengut la reemçó d'aquel ginet que tenia pres en València e no
Dix que anc no
Dix per son sagrament, quan fo demanat per l'alamín, que tot aquel mal pot ésser que
él digués del seynnor rey perquè él era enbriach.
Presentz, la justícia e els juratz e el alamín Abnaxay Abraym Al Ançarí, Alí Al
Murçí.
Açò és traslat ben e fielment pres d'un paper que fo escrit e translatat del libre de la cort
d'Alcoy, la tenor de la qual tal és: Com en Berenguer Meler fos pres en Alcoy per rahon
d'un moro que fo levat en Bèlgida, termen de Carbonera, en Roger de Loria reebé confessió
d'él e feyt sagrament, fo demanat de veritat lo dit Berenguer Meler qui prés lo dit moro, ne
qui fo al pendre. Dix que con el dit Berenguer ab la conpayna de Domingo Gomes seguissen
moros de la cavalgada que avie feyta Gil Martínez foren partitz dels moros e d'aquels qui
menaven aturaren se prop Motaberner e menjaren e enviaren denant Johan Rodrígueç e
altre del qual no sab son nom per rahon de talayar. E com éls agren menjat pensaren-se
d'anar ves Cocentània e quan foren [...] a la font de l'Alcharia d'en Pug, lo dit Johan [...] e
son conpayon amenaren
que gran paor avie perquè avien pres aquel moro.
paor que ê
qui
cridar no sab moros hó xpcristians.
prengueren lo camín d'Agres e vingueren a Cocentània.
dia per Cocentània. Dix que de nuyt.
si entrà tota la conpayna. Dix que tota la conpayna entrà sinó
lo moro que
no sabia lur nom, mas si
isqueren [de] Cocentània on los trobaren. Dix que a l'aljub, sobre la orta de Coçentània que
la conpay[na] los dix que alí los esperasen.
vingueren ab lo moro. Dix que no, sinó
fo demanat si conexia degun en aquela conpayna de Alcoy e de Cocentània. Dix que no.
si sabia com avien nom aquels
moro en Alcoy. Dix que de nuyt e entraren dejús lo castel.
moro que
farian, que no
anà-se
moro ere en casa de na Raholfa.
sa casa. Dix que saber ho devia, pus en sa casa ere.
ere en aquela casa. Dix que
quans dies estegué lo moro en Alcoy. Dix que ben
paor que aquel moro no aguessen de mala rahon aquels qui
Climençó, fil de na Raholfa ere en lur conpayna, mas al pendre del moro no y fo e la nuyt que
amenaren lo moro en Alcoy, lo dit Climençó romàs a Coçentània ab Domingo Gòmiç.
fo demanat si quan meteren lo moro en Alcoy si
fo demanat quans eren en conpayna. Dix que de
si sabia lur nom. Dix que sinó tan solament de Domingo Gòmiç e de Johan Rodrígueç e de
Climençol, fil de na Raholfa.
Gómez. Aquesta conffessió fo presa en Alcoy,
justícia de dit logar, e d'en Exemén Yénegueç e d'en Amigon Carabacer e de Domingo
Martín, juratz, e d'en G. de Castayla, la justícia de Cocentània e de Martín d'Azagra.
Ferrando Batejat se clama d'en Garcia Lópeç de Lerga e posa contra él que ten
bous, ço és saber:
nuyla rahon; les quals bèsties a él lexà Hamet Aben Hualit, cuynat seu, que él les tragués e
fosen seus me[n]tre la guerra fos. E si la pau venia que li retés sos bous. Per on demana aquel
ésser condampnat en tornar a sí los ditz bous, hó [...].
Berenguer Meler confessa que
Domingo Gomes féu metre
son nom. E vench la talaya a la conpayna e dix que moros avian. E tota la conpayna ixquè e
les talayes [e] prengueren aquel moro. E fo demanat qui era alí ab él e ab Domingo Gómeç.
Dix que G. Fenolós e
Bertholomeu, qui estech ab R. d'Almenar, e Mayans e tota la conpayna de Domingo Gómeç;
e eren enfre totz de
carera pública e quan foren en Cocentània la meytat d'éls romangueren en Cocentània e él ab
l'altra meytat anaren se
no sab on sí on no. E depux en l'altre dia vingué Domingo Gómeç e comanà a
Berenguer lo dit moro e él garda
ab la conpayna en la cavalgada ab Gil Martínez; e pensava
na Raholfa.
que sí, perquè ella dix que li tragessen lo moro de casa e él fo guardiant del dit moro tant
estró que
Presentz foren la justícia e en Paschal de Calataiub, J. Martínez, juratz, Viralagut, R.
de Cepillo, P. Garcés.
[...] Péreç de Bolea confessà que él que era en la conpayna dels castelans e foren en la
Canal [...]
éls
almocadens acordaren en les eres que crebant asen lo raval e quan fo el brogit e el crit del
barreg él era en la vila; e ixqué estró en la porta e viu los castelans a la porta e tornà-se
pejada e no fo al bareg; mas verament fo al Conseyl e a la cort e sa lança jaya en peynora [...].
Michel de València conffessa que él que vingué dijous present pasat de part d'Alacant
e que mès peynora sa capa en Cocentània per pan a la muler d'en J. de Bitòria e tragué pan a
sos conpaynons e volia se
aturà-se ab éls perquè éls deïan que entrarien a Pego a cavalgar e alí estant en lo camín
vingueren moros e bèstias del alcayd de Planes e saltejaren los e prengueren los. E depús
soltaren los perquè eren del alcayd de Planes.
Nós, en G. de Castayla, justícia, vista e escrutada la conffessió que
féu sobre la presó d'un moro que fo pres en Bèldija; agut manament del seynnor sobre lo dit
Berenguer; agut Conseyl de Prohòmens; guardat el fur de València; seent en kadira com és
acostumat seyr justícia; avent Déus denant nostres uyls sentencialment condampnam lo dit
Berenguer Meler a pendre pena de mort.
Nós, G. de Castayla, justícia, vista e escrutada la conffessió de Michel de València;
agut Conseyl de Prohòmens; guardat el fur de València; seent com és acostumat seyr justícia;
avent Déus denant nostres uyls sentencialment condampnam que perda la
Presentz foren, Roger de Loria, en Viralagut, Paschual de Calatayub, J. Martínez, A.
de Pina, Bernat Capcir, [...] Martín d'Azagra, R. de Canet, A. de Sérvoles.
Johan Péreç de Murvedre conparech denant la justícia, demostrant a él com él avia
comprada
Domingo Mira e Blascho Carnicer [...] conparegren en cort e lo dit Blascho respon als
clams posatz contra él per lo dit Domingo Mira e atorga deure lo dit deute.
Na Maria de Clarmont se clama de na Elicssén, muler d'en P. Çetina, e posa contra ella
que la clamà putana estró en
en les costes. E encara se clama d'en P. Cetina e posa contra él que a tort e meyns de rahon
ferí a ela de
sanch;
marit e muler.
P. d'Alberola se clama de Paschalet, fil d'en J. Alegre, e posa contra él que antayn mentre
estaven en lo castel li matà una somera sua que valia
En Garcia Lópeç de Lerga se clama de Maria, filla d'en Domingo Navarro, e posa
contra ella que a tort e sens rahó li dix e li cridà que era fals e despe[r]jur e açò li dix ben per
Respon J. Alegre als clams posatz per en P. d'Alberola contra Paschalet, fil seu, e diu e
nega que no creu que son fil matàs la somera del dit P. d'Alberola ni creu que valgués los
A. de Capçir fo fermança de dret per J. Péreç d'Aras, per los clams que d'él ha Lorenç
Péreç Batejat per la naffra que li féu, la qual cosa atorgà [...].
N'Exemeno de Verdejo se clama de Pericon, fil d'en Guilerm Ferrer, e posa contra él
que li à talat un parral seu ab bous e ab àsens, en lo qual li à feyt
demana [...].
Berenguer d'Oltra e Martín Scrivan, procurador de na Alionor, e P. Vidal conparegren
en cort e posan que la dita Alionor atorgà la viyna a
que no fera per rahon car promés que a son fil la comprava e per aquela covinença demana la
viyna. E renuncia a la demanda que faya per engan de meytat E foren demanatz si poden
provar las negacions feytas per en P. Vidal e dixeren que sí. E vanaren provar per en Guerau
Calandri e [...].
Hamet Abenhibil confessà que él e Nage e el Mazcon e Axir e Mahomat Abenhybil,
son girman, e Hamet Al Ruffa ixqueren del raval de Cocentània ab vol[e]ntat que si
poguessen pendre neguns xp[crist]ians catius que se
quan foren en lo figueral de Martín d'Azagra venian
xp[crist]ians escaparen e fogiren los xp[crist]ians. E éls anaren se
se
Presentz foren A. de Pina [...].
A. d'Estayna, procurador de P. d'Alberola, e J. Alegre conparegren en cort e lo dit J. Alegre
diu a la dita dels testimonis donatz per A. d'Estayna contra son fil. E diu J. Alegre que
testimonis donatz contra sí e contra Paschalet, fil seu, per en P. d'Alberola no li noen en res.
Primerament diu que Pericon, fil d'en Santa Pau, no li nou en res, per ço car no à complida
hedat de
ans no puscha fer testimoni. Encara que diu que no creu que per la ferida que féu Paschalet a
la somera demanada morís, e com moltes bèsties són ferides e nafrades que per alò no moren.
Per totes les dites rahons diu que
J. Alegre ni a son fil Paschalet, ja sie ço que diu que Paschalet naffràs aquela somera no
prova que la matàs ne pot fer testimoni.
per dita d'altri e no de vista e diu que no creu que Paschalet matàs aquela somera, per que no
prova res e encara que són abdós los testimonis, són discordantz en lo preu de la somera, que
la un li posa preu de
J. Alegre que valen a sí e al dit fil seu en ço que dien amdós los testimonis que no [...] creen
que Paschalet matàs la somera demanada ne dien que morís per res que él li feés, per què lo
dit J. Alegre demana si e lo dit Paschalet fil seu, ésser absoltz e lo dit P. d'Alberola ésser
condampnat en la demanda e en les missions feytes e per fer en est pleyt.
Domingo Cebrian jurà e fo demanat él on era el dia
Coçentània fo crebantat. Dix que aquel dia que él era en Alcoy e que ixqué con Domingo
Gómeç d'Alcoy per deffendre la [presa] que avian feyta els castelans e que él no pogué
conplir en la [...]. E depux tornaren se a Alcoy. E aquel dia metex Domingo Gómeç envià a él
a Múrcia e a Garcia Péreç. E aquela nuyt foren a jaure a Xixona e jagué en casa de Domingo
Morant. E el diluns anaren se
està en l'entrada del raval a man dreta. E dimartz anaren se
carniceria en
a
cabruno pelat, e la muler donàs-lis aquel cerron e estagueren en Múrcia dos hó
depux vingueren se
Morant [...] e alí empararen lis lo cerron e alí és encara emparat. Fo demanat quals peons de
Domingo Gomes se partiren d'él e foren al raval a crebantar de Cocentània. Dix que Mayans
e J. e
enviatz a Múrcia, el hoste ni la hosta si lis viu pendre las armas. Dix que sí. Fo demanat
qom àn nom. Dix que Martín Pastor e na Elicssén. Fo demanat si anava negun ab éls quan
anaren a Múrcia. Dix que no.
J. Alegre e A. d'Estayna conparegren, e diu e posa als contradimentz dels testimonis
posatz per en J. Alegre que Pericon, fil d'en Santa Pau, que és d'edat que deu fer testimoni.
Encara diu que tot hom que fér bèstia ab coltel que u fa per volentat que la mat. Que en aquel
loch metex on Pericon veé ferir la somera am lo coltel a Paschalet en aquel loch metex la veé
morta na Ponça Sarial. E
Paschalet e a la serventa en aquel logar metex que encara no se
serventa que Paschalet ho [avia] feyt. E aquestz testimonis deuen ésser creegutz, que són de
vista e de oyda e aquestz testimonis són a prou e dejen estar del dit A. d'Estayna e a dan del
dit J. Alegre. E axí prega a la justícia que aquestz testimonis sien creegutz axí com fur de
València ho mana. Encara que Paschalet és encolpat que matà
totes ab coltel. Fo demanat J. Alegre si vol ren dir. Dix que sí e demanà còpia e fo-li dada. E
fo asignat dia [...].
A. de Segrian, tudor dels fils d'en G. Blanch, per nom Matheu e Jacme, e P. Siurana,
tudor d'Esclarmonda, filla de na Barcelona, muler que fo d'en G. Blanch, amdós ensems en
veu dels ditz pubils se clamen d'en R. de Pujaçons e d'en Berenguer de na Saxa e de les sues
mulers que [...] ara àn en present e posan contra éls en esta manera: que na Barcelona damunt
dita comanà als damunt ditz R. de Pujaçons e a
lurs
Blanch e de la dita muler sua e àn ja ahutz e reebutz dels ditz diners la meytat de la muler de
Bernat de Sant Just, los quals son marit avia presos e tota la roba exceptat
estima valer
comdampnatz en pagar [...].
Johan Martínez procurador d'en Exemén Yénegueç, en nom de procuracion se
clama d'en P. Vidal, e posa contra él que
quart en pagar al dit P. Vidal
en est tayl que liurà al dit Martín Navarro una carta morischa e altra carta
xp[crist]ianischa de procuracion; e él que
Agost, dién e afermàn que
sinó
Exemén Yénegueç pagà de més que no avia pres lo dit Martín Navarro
per aquestz
diners. Per on demana P. Vidal e [...].
El digmenge anç la festa de Sant Bertholomeu, Joahan Alcoç, girman de P. Alcoç,
deffunct, a demanda que na Maria, muler que fo d'en P. Alcoç, faya de tot son dret que deu
aver per rahon d'exovar en los béns de P. Alcoç, deffunct, lo dit Johan Alcoç asigna a córrer
la meytat de Penella, d'açí entró en lo dia de Òmnia Sanctor primer vinent. La qual meytat sia
venuda aquel dia per pagar la dita Maria e los creedors e [...] del dit P. Alcoç, si per aventura
él, J. Alcoç, no pagava la dita Maria de son dret del exovar e de la legítima de sa fila,
pertinent a na Maria en la part de sa filla.
Bernat de Clarmont comparech en cort e demostrà a la justícia una carta en la qual era
contengut que
de traure dinç
P. Vidal comparech en cort e demostrà que
blancas, la
dia cert a [traure]. E fo asignat dia a córrer les dites sarraynes [...].
Alí Al Murçí se clama de Lorenç e posa contra él que li donà dos colps en la cara ab la
man del plan la
Fo feyt manament per la justícia e per los juratz que negun caçador no sia osat de vendre un
parel de conils per
la caça. E aquel qui de més hi darà ni lo comprarà que pac per calònia
Gil de Darocha se clama de Bertholomeu, fil d'en Polo, e posa contra él que a tort e sens rahó
ferí sa muler per nom na Maria; sí que li tolch la sàvena del cap e que la tirà per los capels am
abdues les mans e que la ferí ab
on demana [...].
Bertholomeu, fil d'en Polo, respon als clams posatz contra él per Gil de Darocha e
nega totes les coses posades en lo libel, treyt que diu que la prés per los cabels perquè ella, la
dita Maria, prés a él primerament per los cabels.
Dona Justa, muler que fo d'en Ivaynes Ezquerdo, e P. de Rochaffort e Gómeç, nieto de
Gómeç de Sòria, deffuncto, cascun d'éls per tot, foren caplevadors per Domi[n]guielo, fillo
de Domingo Péreç, que aquel tornen mort hó viu denant la justícia quan que quan aquel
volrà. E si aquel no poran tornar que sien tengutz de pagar
quals a pagar obligan sí metex e totz sos béns [...].
Nós, Guillerm de Castayla, justícia, vista la demanda feyta per en P. Viçent e la
resposta feyta per na Gueralda, muler que fo d'en A. de Tous, vista la nota [...] mostrada en
cort per na Gueralda de la compra per la viyna. Deym interloquén que la viyna de la qual se
clama P. Vicent és béns d'en A. de Tous.
Nós, Bernald de Talavera e Balaguer Sanç, hereus dels béns de na Ermessén de
Talavera, deffuncta, atorgam e regonexem que vós, Raymon de Pujaçons e G. de Ffontz,
marmessors del testament de la dita Ermessén, vingués a comte ab nós de la aministracion del
testament. E és ver e cert que vós que avetz pagat tot lo testament segons que ella ordenà ab
que vós devetz donar sopte de mantinent
conexença, e a nós devetz tornar
Gentil e de na Dolça, muler d'en Limynana, e de totz altres [...]
públiques e ab testimonis aparexeran, e de vós el testament reebem.
Guillerm de Belcayre confessà que él que fo al barrejar dels moros de Vilalonga ab
Bernat de Limyna[na] e ab Bernat Saval e ab P. Péreç e ab Rodrigo. E preseren
quan los agren presos meteren los en la mar en
Bernat de Limiyna[na] e Bernat de Saval levaren los a Evyça ab altres
Gonçalbo Péreç tornà-sse
foren en Dénia oyren que Bernat de Limiynana era bandejat e agren paor e vingueren se
alcayd Mahomat e estegueren ab él
estegueren en Pego
E quan foren en lo termen de Benàguila, en
XV catius e mataren ne estró en
tornaren se a Pego, e los moros ab los catius anaren se
Pego él anava a laurar
a Gandia e logà
meses e tot açò fo ê
Presentz foren a aquesta confessió, Roger de Loria, G. de Castayla, justícia, Martín
d'Azagra.
P. Merita e Fortuyno de Vera conparegren en cort e lo dit Ffortuyn de Vera respon als
clams posatz contra él per lo dit P. Merita, e diu e nega que no deu a él los ditz
mig a él demanatz.
Berenguer de Sérvoles conparech en cort dient e mostrant que Poliello enpeynorà a na
Palacina, sa nora,
tingué ben per
posà aquela p[ú]blicament a vendre, la qual se vené per
P. de Raphals conparech en cort, demostrant que Johan Martínez de Deça à una capa de
bifa groga. L'aq per
tragué. La qual capa posà a vendre p[ú]blicament e fo venuda per
Paschasius de Calatayub respon als clams posatz contra él per Gómeç de Sòria e atorga
verament que él tragué de l'almoneda la dabea per
tèrcies e de la terça romanent romàs de pagar, perquè en P. Fferràndeç manà a
qui eran los diners, que no
Reebut sagrament de calúmpnia l'actor perseverà en sa demanda. E dix qu
la primera tèrcia fo pagada e les dues creu que no fosen pagadas, ni creu que
manàs a
vené a Çuleymen Hilel, moro de Seta, una somera, la qual aportà e comprà Ffeliu de
almoneda en Xàtiva [...] que féu en Ruiç Martínez a la cavalcada de Xirli. E lo dit Çuleymen
Hilel jurà per son sagra[ment] [...] del dit R. Soler no la vené a altre ni la camià e que aquela
perdé en Polop [quan] [...] a Polop. E la justícia reté la dita somera al dit moro e la tolgué al
dit Ffeliu.
Marchó, fil d'en Domingo Navarro de Val de Seta, fo fermança per
justícia tolgué a Ffeliu, que aquela torn, o
aquela fos presa en la terra de la guerra. E per açò obligà sos béns segons fur de València.
gardar
d'Estayna e totz sos béns ésser condamnatz en retre a ssi les dites dues oveles, hó
rials per preu d'aqueles; ab los fills d'aqueles que pogren ésser aütz d'eles de [...] dos ans
pasatz que estima ésser
conpliment [...].
P. d'Estayna respon als clams posatz contra él per en Guillerm de Castayla [e] [diu] e
nega que él no comanà nuyl temps a él aqueles dues ovelles per él a él demanades.
Reebut sagrament de calúpnia l'actor perseverà en sa demanda. [...] E dix que el
pastor seu per nom Gil les comanà per nom d'él al dit P. d'Estayna.
E el deffensor, reebut sagrament de calúmpnia, dix que no les li comanà Gil a él, mas
dues oveyles s'aplegaren a les sues.
Ffo demanat si pot provar que Gil les li comanàs. Dix que sí. E vanà provar per
Martín d'Azagra [...].
Maria Colomera jurà per sagrament. Fo demanada ella què sab en lo furt del cot que fo
furtat en casa de Domingo del Grado. Dix que ella que trobà Marieta, femna del segle, ab Garcia
Péreç al canton de les cases de Bernat Çabater, de part de les barreres enta part de les cases de
Garcia Ferràndeç, abrigada ab
què tenia. E dix Marieta que enqan era ella, e que
que ella tantost dix lo a Michel de Montalvà que Marieta alguna cosa avia furtada, que gran
sobac portava.
Maria Gómeç se clama d'en P. Fuster e posa contra él, que a tort e meyns de rahon, ferí
a ella en casa d'en Ponç Guillem on ella era entrada per foch. Sí que donà a ela ab la man
reversada en la cara, sus en lo uyl e en la boca. Sí que n'ixí sanch e encara que la ferí ab [...]
en la man dreta. Sí que li féu naffra e li n'ixí sanch. E encara que la gità en terra e que la ferí
ab los peus [...].
Reebut sagrament de calúmpnia la demanador perseverà en sa demanda e el deffensor
en sa negacion. E fo demanada si el[a] pot provar. Dix que sí e vanà provar per les siynals
que ten en la cara e en la man e per na Sancha e per
del qual no sab son nom e per la muler de Domingo Pan e Vin e per la justícia que la
exir quan fo ferida [...].
Blanch entró en lo dia de Sant Michel primer vinent e jurà ésser fiel e verdader en lo dit
offiçi.
Guerau de Manresa se clama de la muler d'en G. Marín, defunct, e posa contra ella que
deu a él
una camisa e unes bragues d'estopa. Per on demana ella e totz sos béns [...].
Bernat de Clarmont conparech en cort, demostràn a la justícia que Exemén Garceç
[mès] a él en peynora
temps sabut destró a Nadal present passat, lo qual mantel no li à treyt. E la justícia asignà a
córrer lo dit mantel dinç
Paschal Ivaynes mès en peynora a
e una estralenqua per
lo qual no les li tragué. E la justícia asignà dia [...].
Almerich Ferrer mès en peynora a
lo qual li promés de traure dinç temps sabut, dinç lo qual no li tragué [...].
Lop Ortiç fo fermança
justícia o hen poder del procurador si lo dit Bernat no pot provar que él no fo en lo malefici
que fo feyt en Coçentaina el dia de Sent Vi[cent] present passat d'aquels batejatz que foren
presos en Coçentània. E si aquel no podia tornar si el mal [...] en lo dit malefici que sia tengut
pagar
Ffeliu de Talavera conparech en cort e demostrà
mès en peynora [...] Jacme Cosí per
dinç lo temps que li promès [...] ni li pagà l'ús d'él. E axí dita justícia asignà a traure e a [...].
En R. de Sérvoles, en loch e en nom dels ffrares de Ssanc ta Maria del Carm[e] de
València, se clama de Diego de Rubiola que deu als dits frares
los quals diner e oli promés pagar e redre tota via que
donàs
él, en Ramon, li sia [...] de dar lo dit albarà per ço dema[na] que li sia condampnat en redre a
si la dita comanda. Dia a respondre a diluns primer vinent.