PRODUÏTS PER LA SENYORIA E UNIVERSITAT DE
ÇUEQUA EN LO PLET QUE HA AB LA CIUTAT DE
VALÈNCIA PER RAÓ DEL TERME DEL DIT LOCH]
Domini
Monyoç, lochtinent del dit noble portantveus de governador,
comparegren lo dit En Jacme Felemir,
de una part, e lo dit En Bernat Stheve,
part altra, e lo dit En Jacme Felemir, per scrit, posà ço que
segueix:
E lo dit En Jacme Felemir, en lo dit nom, contradién, excipién
e obecín en aquella manera que mils pot e deu e a la
intenció de la sua part pus idòneament puxa ésser adabtat,
diu que los testimonis dessús per la part adversa produïts e
donats no proceexen ne han loch, ne als dits o deposicions
d'aquells, en quant fan o puxen ésser vists fer e deposar contra
aquesta part, pot ne deu ésser donada o haüda alcuna fe,
per ço com aquells manifestament són e apparen ésser parcials,
sols e singulars en lurs dits e deposicions, hoc encara
són vàrius, discordans e contraris a sí mateixs, e cascuns en
ses deposicions, e los uns e
e no deposen res
de vejares e de hoÿda, e són stats instruïts e deposen
et idem premeditatum sermonem et non verisimilia nec ad negotium
super quo producuntur abtiora seu pertinentia.
tals e de tal condició, fama o estament, que per fur e edicte
són proïbits e repulses de tota testificació, e en lurs
persones irretits de tals crims, infàmies e notes, en tal manera,
que les lurs deposicions són nul·les e sens alcuna efficàcia
o valor, segons que, per inspecció de les dites deposicions e
per la notícia de les condicions de lurs persones, a cascun sanament
entenent pot ésser cert e manifest.
neglecta,
posa contra la persona, dit e deposició d'En Miquel Requart,
vehí de Çuequa, primer testimoni dessús
que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot ésser haüda
ne donada contra aquesta part, ni en res que puxa profitar
o ajudar a la dita part adversa. E açò, no tant solament per
les rahons e causes dessús
specialiter
temps de la sua deposició com al temps que féu la dita testifficació
e aprés, és estat, era e és gran logrer o usurer, e hom
que en frau de usures ha acostumat e acostume prestar e fer
préstechs de blats e de diners a més de for, e altres contractes
a speres, sabents manifestament e induints logre, e concebuts
per lo dit En Miquel en frau de usures; e d'açò és fama.
loch de Çuequa e vassall del reverent maestre de
Muntesa e son orde, part adversa, e té terres e possessions
sots senyoria e a cert cens e dret emphiteòtich per aquell, e,
per consegüent, de fur e rahó, aquell dit En Miquel Requart
no ha pogut ne pot testifficar
Sit proibitus ratione dominice potestatis.
Item,
de Çuequa, espera prou e dan de la dita sua testifficació, com
aquell se sia esforçat dir e deposar lo dit loch de Çuequa ésser
terme atermenat per sí mateix e fora tot altre terme, e en
special fora lo dit terme de la dita vila de Cullera; jassia, parlan
ab deguda honor, haja testifficat contra veritat, mas en sa
deposició se mostra clarament ésser voluntari e desijar e voler
lo dit loch de Çuequa e los vehins d'aquell ésser exempts
e separats de subjugació e de altres col·lectes, càrrechs e necessitats
que los lochs e los vehins d'aquells qui són en e sots
terme d'altri han neccessàriament e deuen fer e suportar, e
en special los dits vehins de Çuequa, qui són manifestament
tenguts als dits càrrechs de la dita vila de Cullera, axí com
a situats e poblats en, de e dins terme d'aquella. E per ço
spera prou e dan de la dita sua deposició, per què no val,
segons fur e raó.
vari e contrari a sí mateix en sa deposició. Car, interrogat sobre
la primera declaració o article sobre la qual és estat produït
Çuequa és terme per sí e que axí ho ha vist tots temps ésser,
allò sabents e veents los circunvehins del dit loch
de Çuequa, etc., e enaprés, interrogat sobre lo
d'aquella mateixa deposició, diu e ha deposat sí ignorar les
dites coses e creure que los hòmens de Cullera haurien sabut
aquelles. Emperò, és cert e manifest que los dits hòmens de
Cullera eren, són estats e són circunvehins, e més que circunvehins,
del dit loch de Çuecha, com lo dit loch sia de terme
e dins terme de la dita vila de Cullera notòriament. D'on se
mostra clarament la contrarietat e variació del dit En Miquel
Requart en la dita sua deposició, e per ço aquella és inútil,
e res no val ni pot approfitar a la dita part adversa, segons
fur e rahó.
se mostra clarament haver deposat de fals, e açò per tal com,
interrogat sobre lo
e ésser estats remeses los criminosos del dit loch de Çuequa
al justícia de València, e
coses de
e averar manifestament que tant solament de temps de
anys a ençà, poch més o menys, s'és feta e acostumada fer
la dita remissió dels dits criminosos del dit loch de Çuequa
al dit justícia de València, per què manifestament deposa e
ha deposat de fals e coses no veres en quant fan o puxen ésser
vistes fer per la dita part adversa.
deposició, és estat e és molt parcial e fort voluntari per la part
adversa e contra aquesta part. Car, interrogat sobre
lo
e deposar que la part o los justícies, jurats e senyors passats
de la dita vila de Cullera, null temps haurien ne han feta contradicció
o contrast als del dit loch de Çuequa en les coses
per lo dit loch de Çuequa
car, encara que y haguessen contradit, res no
valgut, com degun dret no y hajen. D'on clarament se
mostra ésser parcial e voluntari, axí com la truja de Vallès,
que lo perquè del dir és lo voler e desijar ésser de ço que
no és ésser; per què la deposició d'aquell no val res.
deposició, és manifestament contrari a sí mateix e deposa de
fals notòriament. Cor, interrogat sobre lo
adverso
lo síndich de València eren fets en terme de Campanar. Emperò,
conste notòriament, e per notorietat de fet
seu existentis,
o fets fer per lo dit síndich de València, foren, són estats e
són fets dins territori del dit loch de Çuequa, terme de la dita
vila de Cullera, lo qual terme de Cullera, ab territori de Çuequa,
són manifestament terme separat del dit loch o territori
de Campanar, qui és terme de la vila de Algezira.
Stanyol, tercer testimoni de la part adversa, fe alcuna no pot
o deu ésser atribuïda o donada, per ço que és dit
és habitador e domiciliat en lo dit loch de Çuequa, e axí
subditus e vassall de la part adversa.
la
deposa e testiffica, en gran voler, affecció e parçialitat que havia
de la part adversa e contra aquesta, que
se leva e
solament per lo batle del dit loch; lo contrari de què és veritat
e provat per lo primer testimoni,
e molts altres produïts
almenys sobre lo dit capítol, haver testifficat de fals,
e, per consegüent, fe alcuna a aquell no poder o deure,
super aliis,
notari de Çuequa, quart testimoni de la part adversa, fe
alcuna no pot o deu ésser atribuïda e donada, per ço que és
dit en general, e per ço encara car lo dit En Bernat Ferri és
habitador domiciliat del dit loch de Çuequa, e qui regeix, té
e administra la cort del dit loch de Çuequa per la part adversa,
e axí ha e és versemblant que haja affecció, en tant com
en ell és, que
sí, per profit e utilitat de la dita cort e, per consegüent, de
la dita sua pròpria.
homeyer e de mala vida, e és estat denunciat de
homey e mort d'alcuns hòmens, e en special de la mort d'En
Jacme Çabater, del qual és, e fon fama pública que ell lo matà,
e, pendent la dita denunciació contra ell, féu pacte, composició
e avinença o transacció de e sobre la dita mort. E axí,
per consegüent, romàs, fon fet e és infamis, com aquell qui
fa composició d'alcun delicte és vist confessar aquell,
crimen videtur confiteri qui paciscitur,
qui confessa lo crim és infamis; per què, per consegüent, al
dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda.
estat induïdor, pregador, menaçador e ministrador dels testimonis
fort parcial contra aquesta part e en ajuda de la part adversa,
ha procurats e ministrats, e encara subornats e induïts los
dits testimonis de la dita part adversa a testifficar e fer testimonis
contra aquesta part, per què la sua deposició res no
val, ne a aquella pot o deu ésser attribuïda fe alcuna.
quint testimoni per la part adversa produït e donat, que
al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda
o donada contra aquesta part. E açò per lo que ha dit
damunt en general, e per ço encara com lo dit N'Arnau Rovira,
en tota la sua deposició e en cascuna part d'aquella, s'és
mostrat e és estat fort voluntari e parcial, e desija, en quant
en ell és, tot dampnatge e diminució de la dita vila de Cullera,
per tal com fon menat e estech detengut e pres per lo justícia
de la dita vila de Cullera, de e per què, a diminució de
la dita juredicció de la dita vila de Cullera, diria e ha dit tot
ço que fos profit e utilitat de la part adversa, e ampliació del
loch de Çuequa e juredicció d'aquell.
fort de mala vida, conversació e fama, irritit, inculpat e públicament
difamat de molts diverses e enormes crims e delictes,
e senyaladament de crim de usurpació de juredicció e actes
contra la senyoria reyal, de e per què és estat e és denunciat
e accusat, e penja huy en dia la denunciaçió o accusació contra
ell; de e per què cessa poder deposar,
saltim de facto, vel alias,
ésser atribuïda o donada al dit o deposició d'aquell.
N'Anthoni Terol e d'En Guillem Ferrer, major de dies,
e
alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que
ha dit damunt en general, e per tal encara com, los dits N'Anthoni
Terol e En Guillem Ferrer estants en lo dit loch de Çuequa,
lo justícia de la vila de Cullera una e moltes vegades ha
exercit juredicció criminal e major en lo dit loch de Çuequa,
e fetes exequcions de justícies corporals en lo dit loch e territori
d'aquell, públicament e palesa, e en tal guisa que
N'Anthoni e En Guillem, o altre del dit loch, no poden pretendre
o ignorar lo dit exercici, ne dir en alcuna manera que
ells allò no hajen vist, segons voluntàriament, deposan de fals,
se són esforçats deposar, interrogats sobre lo
de les rahons proposades per la dita part adversa; per què
als dits e deposicions d'aquells fe alcuna no pot ésser attribuïda.
d'En Guillem Roure,
part adversa produït e donat, que a aquell en sa deposició fe
alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que
dit ha damunt en general, com és vehí e habitador del dit loch
de Çuecha, e per ço encara car, si lo dit e deposició d'aquell
és prevista ab diligència, aquell és contrari en son dit e deposició;
per què, axí com a contrari e repugnant a sí mateix, fe
alcuna no li pot ésser donada.
d'En Bernat Matoses,
produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no
pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que dit és en general,
e per ço com lo dit En Bernat, en lo temps de la sua
deposició, ans e aprés, era e és concubinari públich e havia
e ha públicament concubina, de e per què és excomunicat e
rejecte de benefici de la comunió de sancta mare Esgleya,
depositio ipsius carei roboris firmitate
o noure a aquesta part ne approfitar a la altra.
de l'altre En Bernat Matoses,
que als dits e deposicions d'aquells fe alcuna no pot o deu
ésser attribuïda o donada, per ço que ha dit en general, e per
ço encara com los dits En Bernat e En Pere, interrogats sobre
lo
dien e deposen que
fer o reformar per lo síndich de la dita ciutat de València, eren
e foren e són edifficats en e dins terme de Campanar. Emperò,
consta e és notori
són e foren feits fora tot terme del dit loch de Campanar, ans
són en e dins territori del dit loch de Çuecha e terme
de la dita vila de Cullera. Per què consta aquells haver
deposat clarament de fals, d'on se segueix que als lurs dit e
deposició no pot o deu ésser attribuïda o donada fe alcuna.
és hom de fort mala vida, fama e conversació, delinqüent en
greus e diverses delicte[s], e attesses senyaladament que en
temps de la sua deposició, ans e aprés, tenia e ha tengut públicament
concubina, havent muller, e ha haüt de una comare
sua,
què és excomunicat; per què,
e notòria lo dit e deposició de aquell no pot noure e
perjudicar a aquesta part.
Ramon,
ésser tribuïda o donada, e per ço que dit és en general, e per
ço encara com lo dit En Pere Ramon és hom fort vell, e tal,
que ha més de
memòria reduït e tornat a la primera hedat e pueril, e tal, que
desmemorieja e diu sovén una cosa per altra, en tant que alguna
fe a
de fals,
sobre lo primer capítol, diu que son pare, en lo temps de
la primera e general mortaldat, la qual notòriament fon en
l'any
interrogat sobre la segona de les dites rahons, dix e deposà
que
que
era sots senyoria de moros.
regne de València, senyaladament la dita vall, foren conquests
e preses per crestians ja ha
e axí, més de
ans de la dita primera mortaldat; del qual temps de la dita
presó a
e és de present, lo dit rechne e cascun loch de aquell, e la
dita vall de Alfàndech, de senyoria de christians, cessant e
havent superioritat e senyoria de moros.
Curçà,
següents testimonis per la part adversa produïts e donats,
fe alcuna no pot o deu ésser atribuïda e donada, per ço que
damunt és dit en general, e per ço encara com los dits En
Jacme Curçà, En Jacme Bertran e
testimonis per la dita part adversa produïts e donats, han deposat
notòriament e manifesta de fals
actus permanentis et publici.
dels dits testimonis sobre la
dien e deposen que
e construïts,
lo síndich de la dita ciutat de València, de e per los quals se
suscità la present qüestió, són e consistexen e foren fets en
lo terme de Campanar. Emperò, és notòriament e uberta clar
e manifest aquells ésser stats fets e refets en lo territori del
loch de Çuequa, lo que l'altra part appella terme, lo qual, emperò,
segons és veritat, és en e dins terme de la dita vila de
Cullera.
són hòmens de mala vida, e encara En Pere de Blanes;
havents mullers, segons han de present, són públicament e
són estats bagassers e concubinaris, e per la dita
rahó diffamats e imfamis, e excomunicats e vedats, e, per vedats,
publicats per les ecclésies o ecclésia dels dits lochs de
Çuecha e de Fortaleny; e d'açò és fama.
e acostuma cessar de anar a la ecclésia per hoyr l'offici divinal
e de confessar-se cascun any, ans està e ha estat per molts
anys cessant-se confessar e fer orde de christià e manat per
la sancta Ecclésia. E axí, per consegüent, és infami,
fe alcuna.
e mentirós e que acostuma de dir e fer moltes falsies e barats,
axí que alcuna veritat cessa ésser trobada en la sua bocha,
e per aytal és tengut públicament per tots los conexents aquell.
major de dies,
Guerau,
no pot o deu ésser atribuïda e donada, per ço que damunt
ha dit, e per ço com aquells notòriament e uberta deposen
de fals. Com, interrogats sobre los
quals
terme e affronte ab lo loch de Segayrén, dien
ésser veres,
com lo dit loch de Çuequa o territori d'aquell, appellat
terme per la part adversa, cesse affrontar en alcuna part
ab lo dit loch o territori o terme de Fortaleny, ans lo dit loch
o territori de Fortaleny és fora tota afrontació de vicinitat o
contribuïtat del dit loch o territori de Çuequa.
e freqüentador de tavernes, e hom axí mateix que desmemorieja
per vellea, e és ja reduït a seny quasi pueril, en
tant que no sab què s'és testimoni o deposició, e que a totes
informacions creu e descreu tot ço que hom li diga o li lija.
la part adversa, diu e deposa, interrogat sobre la
que En Miquel Requart era e fon justícia de Cullera; lo qual
dit En Miquel cessa e ha cessat tots temps de sa vida, contínuament
o per alcun temps, ésser estat justícia, o encara habitador,
de la dita vila de Cullera, ans és estat e és
d'açò és fama.
raó, diu que N'Anthoni Pérez fo mès e estech en lo costell
de Çuequa, lo que, emperò, és fals, com lo dit N'Anthoni cesse
e ha cessat ésser posat jamés en lo dit costell, ans féu avinença
del delicte de què era acusat e denunciat e per lo qual
se deÿa que devia ésser mès en lo costell; per què al dit e
deposició d'aquell fe alcuna no deu ésser haüda.
e deposició d'En Francesch Guerau,
la part adversa produït, que al dit e deposició d'aquell fe
alcuna no pot o deu ésser attribuïda e donada, per ço que damunt
ha dit en general, e per ço encara com lo dit En Francesch
Guerau és contrari a sí mateix. Car, interrogat sobre alcuns
capítols de la part adversa, diu e deposa que
de Çuequa ha terme atermenat per sí, e enaprés, interrogat
sobre lo
ab terra d'En Guillem Conesa, prop Campanar. E axí és a dir
que sia contrari a sí mateix: com, si prop Campanar affronta
Cullera, axí com aquesta part creu, de necessitat és a dir que
Çuequa sia e és en terme de Cullera, com sia e consistesqua
entre Cullera e Campanar. Per què, axí com a contrari e repugnant
a si mateix, fe alcuna no li pot o deu ésser attribuïda
o donada.
d'En Guillem Coll,
En Ramon Garí,
de Piera,
Badia,
En Vicent Benet,
Esteve,
Lunell,
e altres testimonis per la part adversa produïts del dit loch
de Çuequa e territori d'aquell, que als dits e deposicions
d'aquells fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda e donada,
per ço que damunt ha dit en general, e per ço encara
com los damunt nomenats testimonis e cascun d'aquells són
vassalls e sotsmeses de la part adversa, e a aquella tenguts
de sagrament de feeltat, poblats e domiciliats dins lo loch o
territori de la dita part adversa, en tant que per terror, temor
o reverència de la part adversa, e per menaces, dirien e deposarien
tot ço que fos profit e utilitat de la dita part adversa
e dan d'aquesta, e cessarien dir o deposar alcuna cosa contra
la part adversa per bé que sabessen aquella ésser veritat, e
axí mateix com esperen prou e dan de la present causa o qüestió;
e és versemblant que amen, vullen e desigen, que
loch de Çuequa hagués terme atermenat per sí, fora del terme
de la dita vila de Cullera, per escusar e estalviar los drets
a què loch de Çuequa seria e és tengut a la dita vila estant
dins terme d'aquella.
o officials seus e del reverent maestre de Muntesa o del dit
loch de Çuequa, o altres persones per ells, ans de les deposicions
dels dits testimonis, pregaren, induhiren e manaren, tant
com en ells fon e era, en particular e singular, los dits testimonis
e cascun d'aquells, e encara en públich ajust e consell
del dit loch, que ells dixessen, testificassen e deposassen les
rahons per la part adversa proposades ésser veres, e tot ço
que fos profit de la part adversa e dan d'aquesta en e sobre
la present causa o qüestió, proferín a aquells, tots e cascuns,
ben tractar, fer bones obres e remunerar, e si
deÿen o deposaven, menaçaren e enferiren paor e terror,
a ells e cascun d'ells, de maltractar, punir e fer processes contra
ells, axí de sagrament de feeltat com d'altres; per
què los dits e deposicions dels damunt nomenats testimonis
deposants per la part adversa, axí per propri profit, pregàries,
induccions e menaçes, segons és dit, no valen ne poden approfitar
a la dita part adversa, ne a aquest[a] noure o prejudicar
en res.
Guillem Coll,
attribuïda o donada, per ço que damunt ha dit en general e
en special, e per ço encara com lo dit En Guillem Coll, testimoni
per la dita part adversa produït, en lo temps de la sua
deposició, ans e aprés, és hom [que] públicament era e és estat
gran logrer e usurer, e hom que en frau de usures ha acostumat
e acostume prestar e fer préstechs de blats e de diners
a més de for, e altres contractes a speres e a guany il·lícit e
vedat, ço és, a
e excomunicat. E axí com a infami, excomunicat e usurer
públich, al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu ésser
attribuïda o donada.
o deu ésser attribuïda o donada, per ço que ha dit damunt
en general e en special, e per ço encara com lo dit En Pere
Comella és hom de mala vida, conversació e fama, freqüentador
de tavernes e de jochs e gran embriach, en lo temps de
la dita sua deposició, ans e aprés; e axí, hom fort de vil vida,
e tal que no pot o deu
part.
de la dita sua [deposició], ans e aprés, era e és logrer,
onzener e prestador, comunament e pública, a jochs e
tafureria, e a guany il·lícit de
dits e altres guanys reprovats, de què és públicament e notòria
vedat e excomunicat e infami; per què lo dit e deposició
d'aquell, axí com a excomunicat e infami, res no val, ne aquell
pot o deu ésser attribuïda fe alcuna.
e és estat, axí en lo temps de la sua deposició com ans e aprés,
reboltós, bregós e falsier en los dits jochs e altres faenes, portant
e metent en aquells daus falsos e de melloria per enganar
aquels qui ab ell juguen, e per maneres il·lícites, falses e excogitades,
cometén furt en haver, pendre e exigir la moneda
o peccúnia d'aquells, en quant en ell és; per què al dit e deposició
d'aquest aytal, fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda.
Garí,
fe alcuna no pot ésser attribuïda, per ço que damunt ha dit
en general, e per ço encara com lo dit En Ramon és hom ladre
e públicament difamat de ladronicis e furts, [e] trencador
de cases per pròpria auctoritat. E per sí irruhí e trencà lo graner
del delme del dit loch de Çuequa, e
furtà e contractà deu o dotze cafissos, poch més o menys, de
ordi o civada; de e per lo qual furt fon denunciat, accusat,
e públicament difamat, e se n'avench e composà ab la part
compradora del dit delme, e axí és vist haver confessat lo delicte,
per què és infami. Per què al dit o deposició d'aquell
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada.
és hom de mala vida, fama e conversació, hostaler, e recollidor
en son hostal e casa [de] persones infamis, alcavots, trixadors
e bagasses, e axí és vist ésser participant ab aquells.
És axí mateix hom embriach e que acostuma sovent de
embriagar-se, e freqüentador de tavernes, e pobre, car no ha
béns valents cent
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada.
Item, per ço lo dit En Guillem Lunell deposa notòriament
de fals e és contrari a sí mateix. Car, interrogat sobre la
rahó de la part adversa, diu que véu fer remissió dels delinqüents
en Çuequa al justícia de Cullera ans de la guerra de
Castella, lo qual és veritat notòriament e atorgat per la part
adversa; e enaprés, per gran affecció e inmoderada parcialitat,
diu que
o exercí mer imperi en lo dit loch de Çuequa, lo qual és
et contrarium supradictis.
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda.
dit
ha deposat voluntàriament e de fals. Car, interrogat, sobre
la primera raó e volent retre causa d'aquella, dix "per
lo que era adevinar.
ço que ja ha dit e dejús dirà",
pregat e subornat per la part adversa,
són fites o departiments entre la vila de Cullera e loch
de Çuequa, lo que és expressament fals, com lo dit loch de
Çuequa e son territori no affronte o partesca terme ab mollons
o terme d'Alfàndech; e d'açò és fama.
la sua deposició, ans e aprés, e de present, era e
és hom fort vell e de molts anys, ja constituït en edat decrèpita
e de més de
és estat vist, conegut e hoït dir e parlar e fer
vanes e d'om desmemoriat e no havent enteniment, e contra
tota veritat e raó; per què al dit e deposició d'aquell, per ço
que damunt és dit en general, e per açò en special, fe alcuna
no pot o deu ésser atribuïda o donada.
d'En Johan Esquerri,
produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no
pot e deu ésser attribuïda o donada, e açò per tal car lo dit
En Johan Esquerri, en lo temps de la sua deposició, ans e
aprés, és, era e és estat hom ladre, comunament difamat de
ladronicis, e ha furtades diverses relles, legons, exades e encara
diverses blats de camps, eres e graners, e, per los dits
furts denunciat e públicament difamat, ha composat de e sobre
aquelles. De e per què seria vist aquells confessar e haver
confessats, e ésser infamis, e, per consegüent, no poder effectualment
deposar o testifficar; e d'açò és fama.
la dita part adversa produït e donat, és hom vell e ja en edat
decrèpita, carent e freturant de seny natural, e ja reduït al
pueril e primer seny, e desmemorieja en tots sos dits e fets;
per què al dit e deposició d'aquell, per ço que damunt ha dit,
e per açò, fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada.
per la part adversa
que en lo temps de la sua deposició, e ja enans, ha acostumat
e acostuma de fer, cometre e fabricar crim de fals
en son offici e art de notaria, e per lo dit crim és públicament
e és estat difamat, denunciat e accusat, de e per lo qual crim
s'és composat e avengut. De e per què seria vist haver confessat
lo dit crim e delicte, e, per consegüent, ésser infami, e tal
que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot ésser attribuïda.
sua deposició, ans e aprés, era e és apòstata, ço és, que fon
mès e voluntàriament se mès en la orde dels frares de sent
Agostí, e fon vist, haüt, tengut e conegut profès del dit orde,
e enaprés, apostatan, fon vist renunciar e fugir a dit orde. Per
què, axí com a apòstata, per ço que damunt és dit en general
e en special, al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu
ésser attribuïda e donada; e d'açò és fama.
Bernat Gasarra,
no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que damunt
ha dit en general, e per ço encara com lo dit En Bernat
és hom fort barallós, bregós, mal hom e de poca consciència,
e qui acostuma fer e dir moltes falsies e mentires en tots sos
fets e dits, e és hom fort pobre e freturós de béns temporals,
e, per la dita fretura e pobrea, ha acostumat fer e diria totes
coses per diners, e senyaladament per la part adversa, de qui
és vassall; e d'açò és fama.
Esteve, damunt dit
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda e donada, per ço que
ha dit damunt en general, e per ço encara com lo dit En Guillem
és hom molt familiar del dit honrat claver de Muntesa,
e per la dita familiaritat ha tractat e ginyat,
e contemplació sua s'és fet, que En Bernat Esteve,
fill seu, sia síndich e procurador de la part adversa. E senyaladament
en la present causa e qüestió, del començament de
la qual a ençà contínuament s'és mostrat fort parcial e voluntari
en aquella contra aquesta part, vulla
vulla
Steve, fill seu, qui
presentis litis, et sic videtur
vulla
per què al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot ésser
donada.
Lorenç Baldoví,
alcuna no pot o deu ésser atribuïda, per ço que ha dit dessús
en general, e per ço encara car lo dit En Lorenç és hom embriach
quasi contínuament, e freqüentador de tavernes, e homeyer,
que ha acostumat de matar hòmens
e fon públicament difamat e és veritat que matà sa muller,
e axí mateix diffamat e és cert que
ses comares, per què és versemblant e violenta presumpció
e prova que diria e faria tots falsos testimonis e altres crims,
majorment per la part adversa, de la qual és vassall, almenys
per paor de la punició dels crims sobredits; per què a aquell
fe no deu ésser donada.
Lunell,
fe alcuna no pot ésser attribuïda o donada, per ço que
dit ha dessús en general, e per ço encara car lo dit N'Andreu,
en lo temps de la sua deposició e aprés, és e era hom pobre
e freturós de béns temporals, e qui no ha valents béns cent
digués e faés en ses deposicions, testimonis e altres actes tot
ço que hom li dixés, per diners, majorment per la dita part
adversa, de qui és vassall; e d'açò és fama.
del dit N'Andreu Badia,
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada, per
ço que damunt ha dit en general, e per ço encara car lo dit
N'Andreu és hom barater e trafeguer, e mal christià, cessant
anar a la ecclésia o missa per alcun temps o fort atart, e qui
cessa
per la Ecclésia, no solament un any, mas molts e diverses
contínuament. E axí, per sa mala vida e christianisme, fe
alcuna no li pot ésser attribuïda o donada contra aquesta part.
d'En Simó Pèriç,
e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot
o deu ésser attribuïda o donada, per ço que ha dit en general,
e per ço encara car lo dit En Simó és hom barater, trafeguer
e qui acostuma de prometre moltes coses a complir en cert
temps
trencan públicament e no atenyén los sagraments e promissions
per aquell fets, axí que fe alcuna no és a aquell entre
conexents, ne deu ésser attribuïda o donada en la present
qüestió o causa.
d'En Guillem Bufó,
produït, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu
ésser attribuïda, per ço que ha dit dessús en general, e per
ço encara com lo dit En Guillem és hom de mala vida, fama
e conversació, e és estat tota hora, ans e aprés de la dita sua
deposició, en sa decrepitut, que ha
tant que de sis anys a ençà, poch més o menys, li és estada
tolta la espasa una e moltes vegades per brega o baralla que
aquell, per son poch seny, havia, segons que ell mateix deposa
sobre la
És axí mateix aytal que, per la sua decrepitut, desmemorieja
e diu sovén paraules folles, e cessa haver memòria
e quasi enteniment alcú, ans és tengut per orat, o quasi, per
tots los conexents aquell; e d'açò és fama.
bufó e infami, qui fa e ha fet e acostuma fer
manera faén tots escrimonis de sa persona per guanyar o haver
en públich, en la plaça de la ciutat de Xàtiva. E axí, és infami
e no pot testifficar, segons fur e rahó, per què al dit o deposició
d'aquell fe alcuna no pot ésser donada.
Baldoví, notari, damunt dit
part adversa produït, fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda
o donada, per ço que ha dit damunt en general, e per ço encara
com lo dit En Guillem Baldoví és hom qui en sa art de
notaria, e en altres maneres, fa e ha acostumat fer falsies e
diverses barates, fahent testaments e altres cartes falses. E per
aquelles és estat denunciat, accusat e públicament difamat,
e de aquells s'és convengut, avengut, paccionat e composat,
per què és vist confessar los dits crims e delictes, e, per consegüent,
és infamis, e tal, que al dit e deposició d'aquell no
pot ésser donada fe contra aquesta part.
del dit loch de Çuequa, en lo qual havia jurat e devia fer justícia
egualment a tot hom e no soltar o lexar alcun presoner
sens lo consell, [e], [v]enín expressament contra son sagrament,
lexà, per sa pròpria auctoritat e temeritat, En Bernat Ferri,
notari, e En Guillem Timoneda, denunciats e preses
per la mort e homey feyt per aquells d'En Jacme Çabater;
per què, axí com a perjur, no deu ésser admès o produït en
alcun testimoni.
induïdor e ministrador dels testimonis
part produïts e donats; retén-se fort parcial contra aquesta part
e en ajuda de la part adversa, de la qual és vassall, ha procurats,
subornats, pregats e ministrats, hoc e induïts los dits testimonis
a testifficar e fer testimonis contra aquesta part, per
què la sua deposició no pot en res noure a aquesta part,
ne a aquella pot o deu ésser attribuïda alcuna fe.
Ferrer,
no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que damunt
és dit en general, e per ço com lo dit N'Arnau és hom de mala
vida, conversació e fama, e en lo temps de la sua deposició,
ans e aprés, acostumava e ha acostumat invocar, pregar
e adorar diables, spirits malignes e déus stranys, e spera e
demana respostes d'aquells, de les quals coses és públicament
difamat. E, per consegüent, és eretge e idòlatre e infamis, per
què a aquell fe alcuna no li pot ésser attribuïda o donada.
d'En Berenguer Renart,
produït, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot
o deu ésser attribuïda, per ço que ha dit damunt, e per ço
encara com lo dit En Berenguer és hom bregós, barallós e
barater, e gran bagasser, de mala vida, fama e condició. E
viu comunament, contínua
mortal e excomunicació, car, tenín muller, ha tengut e té
amiga e concubina públicament, e, encara, que hagué
estant col·locat en orde de matrimoni. E
la qual tots jorns e totes festes és cridada e publicada
per les esgleyes
contínuament, per què és donat e reputat per eretge e infami,
axí que
o aprofita a l'altra, majorment on no depòs res
Bernat Coll,
e donat, fe alcuna no pot o deu ésser haüda, per ço que
damunt ha dit en general, e per ço encara com lo dit En Bernat
és hom orat, embriach e gran bagasser, que, estan prevere
e [en] ordes sacres, se acostuma e ha acostumat de gran
temps contínuament enbriagar e torbar de vi e tenir amiga públicament;
e és tal, que en sos dits e affers no té regla o administració
alcuna ne veritat, ne, per consegüent, deu ésser creegut
en lo present negoci, segons fur e rahó.
derrere pus novell d'argamassa, fet últimament per aquesta
part, aquell fon fet públicament e palesa, sabents comunament
tots los de Çuequa, e axí comunament és deposat quasi per
tots los testimonis de la dita part adversa e és veritat; e lo dit
En Bernat Coll, deposan de fals e contra veritat, interrogat
sobre la
la reedifficació d'aquell. E axí, per consegüent, pus ha deposat
de fals, al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu
ésser attribuïda.
Johan Bou,
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda, per ço que damunt
ha dit en general, e per ço com lo dit En Johan és hom
corredor e qui ha fet sagrament de bé e leyalment exercir son
offici, lo qual, emperò,
acostuma e ha acostumat dir e fer en sa corredoria moltes
falsies, enganan de son poder los contrahents, axí que en qualque
manera puxa finar lo contracte e guanyar ses corredures;
e és hom embriach contínuament e freqüentador de tavernes.
Per què al dit o deposició d'aquell, com a perjur, embriach
e infami, fe alcuna no pot e deu ésser attribuïda o donada.
Bernat Guerau,
no deu ésser donada, per ço que damunt ha dit en general,
e per ço encara car lo dit En Bernat és hom fort barallós
e bregós, e hom de fort mala vida e conversació, e tal, que,
per temor o reverència del dit honrat claver, faria e diria tot
ço que a aquell sabés ésser plaent o profitós, o aquell li manàs.
E ja per lo dit claver o part adversa, o paor d'aquella,
ha fet e acostumat fer falsos sagraments e deposicions, per
què, axí com a perjur, al dit e deposició d'aquell no pot o deu
ésser attribuïda fe.
Ramon Bisbal,
no pot o deu ésser attribuïda, per ço que ha dit damunt en
general, e per ço encara car lo dit En Ramon és hom reputat
fort frèvol, defallent de son natural seny, e quasi orat, qui contínuament
és vist variejar e ésser sens fermetat alcuna en sos
dits e fets. E és hom de mala vida, conversació e fama, lunyan-se,
en quant ell pot, de la Ecclésia e de l'offici divinal,
e qui cessa confessar e està sens confessió e altres órdens
manats fer per tot christià, contínuament e per molts anys. Per
què, com a mal christià, excomunicat e infami, no li deu ésser
attribuïda fe alcuna en ses deposicions.
d'En Nicholau Carbonell,
produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna
no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que ha dit dessús
en general, e per ço encara car lo dit En Nicholau, en
lo temps de la sua deposició, ans e aprés, és estat e és gran
embriach, freqüentador de tavernes, e ha acostumat e acostuma
contínuament e fort sovén de embriagar e torbar-se de
vi, e per la dita enbriaguea diu e ha acostumat e acostuma
dir e fer coses folles e contra rahó, e d'om desassenat e que
haja perdut l'enteniment, e contra tota veritat; e d'açò és fama.
truà e de mala vida, e qui acostuma seguir e cercar jochs
e jugadors e tavernes e altres lochs inhonests. E axí, n'és públicament
difamat e infami, per què al dit e deposició d'aquell
no pot ésser attribuïda fe.
jochs e tafureries que fa, comet encerca, e acostuma, en temps
de la sua deposició, ans e aprés, e ha acostumat, portar e metre
scientment daus falsos e de melloria per enganar aquells
qui juguen ab ell. E axí, per enganar e en mala manera e furtívolment
aquells ignorants e no sabents los dits daus
ésser falsos o de melloria, pren, guanya, furta e ha los diners
e coses d'aquells; e d'açò és fama.
públich e públicament difamat d'omeys, e senyaladament matà
o féu matar un hom christià e ferrer d'Algezira en la dita vila;
per què, axí com a homeyer e malfeytor, trencan aquella pau
e fe que per fur, humanytat e raó és entre los hòmens christians,
no li deu ésser fe alcuna atribuïda o donada; e d'açò
és fama.
de la dita sua deposició, ans e aprés, cometén crim de incest
e adulteri, havén muller, ha tengut e tench públicament amiga,
sua, o muller de son compare, appellat En Roures, de e
per la qual raó lo marit d'aquella matà e féu matar o offegar
aquella, dita muller sua. E axí com a veda[t], excomunicat
alias
e deu ésser repuls e foragitat de testifficació; e d'açò és fama.
Comella, damunt dit
produït, fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda e donada,
per ço que dit ha damunt en general, e per ço encara car lo
dit En Martí Comella és hom de fort mala vida, fama e conversació,
que, estant en sacres órdens, ha tengut e té amiga
palesament, pública e contínua, de e per què és excomunicat;
per què,
al dit e deposició d'aquell no pot o deu ésser attribuïda contra
aquesta part.
Coll, prevere,
adversa, fe alcuna no pot o deu ésser donada contra aquesta
part, per ço que ha dit dessús en general, e per ço car lo dit
En Bernat és hom de mala vida, fama e conversació, e gran
bagasser, tenín amiga contínuament e palesa, e gran embriach,
e quasi
per la dita embriaguea; per què, axí com a embriach
e excomunicat, al dit o deposició d'aquell no deu o pot ésser
donada alcuna fe.
e fa actes de hom foll e fora de seny, perquè és vist
dir e fer alcunes coses que saben a fets de hom foll; per què
en alcuna manera al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot
e deu ésser attribuïda o donada, ne a la dita part adversa
approfitar.
Fons,
no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que ha
dit damunt en general, e per ço encara car lo dit En Berthomeu
és hom foll e en contínua demència e follia, axí que no
té regla ni manera en alcuns dits o fets seus o d'altri, e és
gran barater, trafeguer e mentrós; per què al dit o deposició
d'aquell fe no pot ésser donada.
d'En Pasqual Ruvió,
e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot
o deu ésser attribuïda e donada, per ço que ha dit en general,
e per ço encara car lo dit En Pasqual Ruvió és hom gran embriach
e continu freqüentador de tavernes, tafur e barater, e
axí públicament diffamat. E lo qual, axí mateix, contra sagrament
per ell prestat en sa art de corredoria, ha dites e diu
contínuament moltes falsies e mentires en gran dan
dels contrahents. Per què, axí com a perjur, embriach e
infami, al dit e deposició d'aquell fe no deu o pot ésser donada.
d'En Ramon Çaera,
produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no
pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que ha dit en general,
e per ço com lo dit En Ramon és hom pobre que fretura
de béns temporals, axí que cessa haver béns valents cent
en alcuna part del món. Per què, axí com a pobre e
vagabunt, al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu
ésser attribuïda o donada.
d'En Berenguer Cebolla,
En Bernat Toralles,
Cebolla,
Gaçó,
Sanxo,
Roig,
donats, que als dits e deposicions d'aquells fe alcuna no pot
o deu ésser donada o attribuïda contra aquesta part, per ço
que ha dit, e per ço com tots los damunt
són denunciats, accusats e públicament difamats, e és pendent
la denunciació o accusació contra aquells proposada de
crim públich de trencament de térmens e d'alberch. Dels quals
crims condempnats, serien infamis, e, per consegüent, pendent
la dita denunciació, són haüts per infamis, per què als
dits e deposicions d'aquells fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda
o donada.
e hom qui és denunciat e públicament difamat que ha
morta sa muller, del qual crim ha feta composició, e, per consegüent,
és haüt per confés del dit crim, d'on se segueix que
és infami; per què, axí com a infamis, al dit e deposició d'aquell
fe no pot o deu ésser atribuïda o donada.
edat decrèpita, en tant que desmemorieja e
haver alcuna fermetat de seny o de memòria en sos dits e fets.
E, per la dita raó et alias, és mal administrador e vengut a
pobrea e fretura, que no ha béns temporals valents cent
ço [que] hom volgués. E axí, com a hom desasenat e freturós,
al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda
o donada, ne a aquesta part pot noure o prejudicar.
de N'Anthoni Clariana, prevere,
part adversa produït e donat, que al dit e deposició d'aquell
fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que
damunt ha dit en general, e per ço encara car lo dit N'Anthoni
Clariana és hom qui, estant prevere e en ordes sacres, ha
tengut e té contínuament amiga e concubina, per què és concubinari
e excomunicat, segons fur e rahó, e axí
testifficandum;
de N'Apparici Oliver,
produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna
no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que
damunt és dit en general, e per ço encara car lo dit N'Apparici
Oliver és hom de mala vida, fama e conversació. Car, en
lo temps de la sua deposició, ans e aprés, ha acostumat e acostuma
seguir, cercar e freqüentar jochs, jugadors e tafureries,
persones e lochs infamis e desonests, e fer companyia e una
cosa ab aquells, per la qual raó és infami e hom de tal condició
que al dit o deposició d'aquell no pot o deu ésser attribuïda
alcuna fe.
alcavot, rufià e gayol, qui ab fembres públiques e qui públicament
e palesa són bagasses e que fan
de son cos indistinctament e per preu a uns e a altres, e
ab aytals va e cerca lo món, vivín de guany e pecat d'aquelles
e alcavotejan aquelles, en quant en ell és e pot. E axí, n'és
públicament difamat e per aytal haüt e tengut, axí en temps
de la dita sua deposició com ans e aprés. Per què a aquell,
axí com a infami, excomunicat e hom de vil condició e vida,
no pot o deu ésser attribuïda o donada fe alcuna, ne
deposició d'aquell pot aprofitar en res a la dita part adversa,
ne a aquesta noure.
d'En Pere Ferrer,
produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no
pot o deu ésser attribuïda o donada contra aquesta part, per
ço que ha dit damunt en general, e per ço encara com lo dit
En Pere Ferrer és hom barater e trafeguer e monçoneguer,
e qui acostuma fer e dir moltes falsies e coses que
no són veres, e faria e diria tota res contra veritat; per què
al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu ésser attribuïda
o donada.
d'En Nicholau Guardiola,
adversa produït e donat, que al dit e deposició d'aquell fe alcuna
no pot o deu ésser attribuïda o donada, per ço que damunt
ha dit en general, e per ço encara car lo dit En Nicholau,
abans e en lo temps de la sua deposició e aprés, era e
és hom enbriach e qui
e diu tota res contra veritat per la dita enbriaguea. E moltes
e diverses vegades és estat vist e conegut ésser enbriach de
vi e torbat de son enteniment e fora de son seny per la dita
embriaguea; e d'açò és fama.
de la sua deposició era e és vell e de edat passada de
anys e més, e per la dita vellea desmemorieja, d'on moltes
e diverses vegades és estat vist, conegut e hoït dir e parlar
coses vanes e d'om desmemoriat e contra veritat; e d'açò és
fama.
e aprés, era e és hom fort pobre e freturant de béns temporals,
com abvides haja béns valents cent solidos. E, per la
dita pobrea, faria e diria, per diners
contra veritat; e d'açò és fama.
d'En Ramon Blanch,
part adversa produït, que al dit o deposició d'aquell fe alcuna
no pot ne deu ésser haüda contra aquesta part, e açò per tal
com lo dit En Ramon Blanch, axí en temps de sa deposició,
abans e aprés, era e és estat e és gran bagasser, e qui ha acostumat
e acostume tenir públicament amiga e concubina, e és
notòriament vedat; e d'açò és fama.
d'En Bernat Mir, cabiscol,
d'aquell fe alcuna no pot o deu ésser atribuïda, e açò
per tal cor lo dit En Bernat Mir és hom que, axí en temps de
sa deposició, abans e aprés, és estat, era e és gran bagasser,
e qui ha acostumat e acostume tenir e haver contínuament amiga
o concubina, e era e és vedat notòriament; e d'açò és fama.
d'En Guillem Figueres,
que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o deu
ésser attribuïda o donada, e açò per tal cor lo dit En Guillem
Figueres és hom ladre, lo qual, axí en temps de sa deposició,
ans e aprés, ha acostumat e acostume furtar les figues dels
sequers de sos vehins amagadament, contra tota rahó e bona
consciència; e d'açò és fama.
de sa deposició, ans e aprés, ha acostumat e acostume arrabaçar
les vinyes de sos vehins e portar-se
furtívolment los ceps e lenya e altres arbres, per què és
agrorum
e d'açò és fama.
e freturós de béns temporals, com en temps de sa deposició
no hagués ne haja béns valents cent
per diners et alias diria e faria tota res contra veritat;
e d'açò és fama.
d'En Pere d'Oso, prevere,
ésser haüda o donada, e açò per tal car aquell és hom
fort superbiós e bregós, e qui ha acostumat e acostuma moure e
haver ab moltes persones bregues e baralles contra tota raó,
e qui ha acostumat portar armes vedades, e era e és excomunicat;
e d'açò és fama.
d'En Francesch de Santa Eugènia,
o deu ésser haüda o donada, e açò per tal car lo dit En Francesch
de Santa Eugènia, axí en temps de sa deposició com
aprés, era e és hom pobre, freturós de béns temporals, e no
havia ne ha béns valents cent
per diners
e d'açò és fama.
Eugènia és hom fort foll e orat, e qui acostuma e ha acostumat
jurar en và e dir moltes falsies, e a dir contra veritat per
un no res; e d'açò és fama.
d'En Bernat Pellicer, En Pere Frígola, Lorenç Frígola,
Jacme Astruch, Paschual Bertran, Anthoni Martí, fuster,
Andreu Martí, Guillem Puig, Pere Garcia, Ramon Pous, Miquel
Badia, Exemeno Marcho, Guillem Morell, Berthomeu Martí,
Anthoni Requart, Anthoni Oller, Miquel Navarro, Guillem
Conesa, Bernat Leyda e En Guillem Torrella, testimonis dessús,
sobre les rahons per la part adversa sots kalendari de
que a aquells en lurs [dits] e deposicions fe alcuna no
pot ne deu ésser haüda o donada per moltes rahons e objeccions,
specialment per les següents:
Primerament, per tal car los dessús
qui són vint en nombre, han testifficat e deposat fora
dilació ordinària per fur nou introduïda, e, per consegüent,
són nul·les e de nul·la valor e efficàcia, ne han pogut ne poden
ésser admeses a deposar sobre les dites rahons, com per
lo dit fur fos e sia proïbit aquells poder o deure ésser admeses
a prova de les dites rahons.
ésser estats admeses, ço que no són, haurien e han deposat
tant solament de hoïda, e, per consegüent, segons fur, lurs
deposicions no valen res. E si alcun d'aquells és vist deposar
de vista, ha deposat de fals, com diguen que han
vist hoÿt dir, e reten causa e raó solament de hoïda e no
pas de vista, e, per consegüent, hajen deposat de fals notòriament,
com alcú no puxa veure la paraula que hou.
tots vehins del loch de Çuequa e vassalls e sotsmeses de la
part adversa, e, per consegüent, no han pogut ne poden testifficar
en la present causa,
potestatis.
e certifficats per la part adversa que aquells fessen e hajen
fet lurs deposicions e testifficacions en la forma e manera e
per la forma que feta la han en substància.
solament són estats induhits e instruhits, mas encara pregats
e menaçats a fer les dites lurs testifficacions per la dita part
adversa en la forma e manera e per les paraules que aquelles
fetes han substancialment e en acabament; e d'açò és fama.
Çuequa, esperaven e esperen lur prou e dan de lur testifficació
en la present causa, e açò per tal cor volrien ésser lo dit
loch de Çuequa, ab tot son territori, terme per sí mateix e fora
lo terme de la dita vila de Cullera, per raó de peytes, contribucions
e altres càrrechs que han acostumat fer e fan ab
la dita vila axí com a aquells que són poblats e heretats de
e dins terme de la dita vila, dels quals volrien ésser exemptats
e separats per lur profit e exoneració. Per què són vists deposar
en causa pròpria e de la qual esperen prou e dan, per què
la lur testifficació és
és fama.
E en special obicién,
d'En Lorenç Frígola, terç testimoni sobre les dites rahons
de
donat, diu que al dit e deposició d'aquell fe alcuna no pot o
deu ésser attribuïda o donada, e açò per tal car lo dit En Lorenç
Frígola és hom que, axí en temps de sa deposició, ans
e aprés, era embriach e ha acostumat e acostuma de embriagar-se
e torbar-se l'ent[en]iment del vi que beu. E, per la dita enbriaguea,
ha acostumat e acostuma fer e dir coses folles e de
hom qui és desasenat, torbat d'enteniment e embriach, e contra
tota veritat, per què la sua deposició no val; e d'açò és fama.
dit e deposició d'En Jacme Astruch, quart testimoni per la dita
part adversa sobre les dites rahons de
ésser haüda alcuna fe, e açò per tal com lo dit En Jacme Astruch,
abans e en lo temps de sa deposició, e aprés, era e és
malvat hom e de fort malvada vida, e gran homeyer, e qui
havia e ha mort, a tort e sens rahó, En Berenguer Pastor, cosín
germà seu, del qual homey fo e és estat denunciat e condempnat
per sentència; per què és infamis e perjur, e sa deposició
en res no val; e d'açò és fama.
del dit N'Anthoni Oller,
dites rahons de dita
e donat, que a aquell no pot ne deu ésser haüda alcuna
fe, e açò per tal cor lo dit N'Anthoni Oller és hom fort bregós
e superbiós, e lo qual, axí en temps e abans de la sua deposició,
acostumava.e ha acostumat e acostuma furtar de nits les
palles dels pallers de les gents e dels vehins de Çuequa, diverses
vegades e
del dit En Miquel Navarro,
rahons de
que a aquell no pot o deu ésser haüda alcuna fe, e açò
per tal cor lo dit En Miquel és hom de fort mala vida, e qui,
axí en temps de sa deposició, ans e aprés, era e és onzener,
jugador e logrer, e qui presta e ha prestat e acostumat prestar
a usures e en jochs a
e notòria vedat e excomunicat.
e cessa haver béns valents cent
e idiota, e no sab què és religió de sagrament, ne entén què
vol dir testifficar ab sagrament; e d'açò és fama.
d'En Guillem Conesa,
de
e deposició d'aquell fe no pot o deu ésser haüda contra aquesta
part, e açò per tal cor lo dit En Guillem Conesa, axí en temps
de la sua deposició com enaprés, era e és fort pobre e
freturós de béns temporals, en tant que cessava e cessa haver
béns valents trenta
del dit En Guillem Torrella,
de
e deposició d'aquell fe alcuna no pot ésser haüda, e açò per
tal car lo dit En Guillem Torrella és hom fort reboltós e gran
barallador, lo qual acostuma e ha acostumat de jurar en và
e de dir moltes falsies e coses no veres; e d'açò és fama.
dessús per la part adversa produïts, de qualsevol lochs,
que a aquells, lurs dits e deposicions contra aquesta part, fe
alcuna no pot ésser haüda ne donada, no solament per les rahons
e causes ja dessús dites e declarades, mas encara per
tal cor tots e sengles testimonis dessús per la part adversa contra
aquesta part produïts e donats
lurs testificacions, per la dita part adversa e o per altres persones
per aquella, són estats induïts e instruïts, pregats e pagats
ab diners e ab promissions de diners e d'altres coses, e
encara ab menaçes, que fessen lur deposició e testificació en
la forma e manera que feta la han, certifficants e affermants
als dits testimonis que
com havien ja feta en un altre plet o procés que lo dit
loch de Çuequa ha e mena contra la dita ciutat de València
per e sobre les contribucions de murs e de valls de la dita
ciutat, dients e affermant als dits testimonis que la dita part
adversa sabia bé que ells, dits testimonis, havien
testifficat e deposat e provada la intenció de la dita part adversa
en lo dit plet de les dites contribucions, e axí, que per
semblant manera mateixa deposassen, per manera que provassen
la intenció de la dita part adversa en lo present pleyt.
E si no, que si lo contrari deposaven o testifficaven, que serien
vists variejar e contrariar a açò que havien deposat en
lo dit plet de les contribucions, e que per açò la part de la
dita ciutat de València faria turmentar e punir als dits testimonis
que mala y serien venguts; hoc encara menaçan als vehins
de Çuequa qui són estats produïts en testimoni per la part
adversa, que si no deposaven axí com la dita part adversa los
havia instruïts a testifficar, que la senyoria del dit loch de Çuequa
los posaria demandes de comisses de les terres e possessions
qui tenen per la dita senyoria en lo dit loch e territori
de Çuequa. Per què les lurs deposicions són nul·les e no valen
res; e d'açò és fama.
contra aquesta part produïts e donats
e per les dites instruccions e induccions de la dita part adversa
a aquells fetes, han dit e deposat, e són vists dir e deposar,
per la dita part adversa e per provar la intenció d'aquella,
et eundem premeditatum et preexpressum sermonem,
per lectura e inspecció de les deposicions d'aquells
dels dits testimonis, en començament de les lurs deposicions,
interrogats sobre alcuns singulars articles o rahons de la part
adversa per lo notari reebent aquells com sabien
les coses que testifficaven sobre les dites rahons, responien
e han respost e dit que per ço que dit havien e dirien dejús.
D'on se mostre clarament que deposaven e han deposat instruïts
per la part adversa
dels testimonis per la part adversa en lo present plet produïts
e donat[s] contra aquesta part, són hòmens lauradors e il·literats
e fort grossers
ni dir o deposar en les lurs deposicions e dits tals rahons e
causes dels lurs dits com són expressades e apposades en les
dites lurs deposicions, ans se mostra les dites paraules ésser
adabtades fora o ultra ço que los dits testimonis han sabut e
sabien dir en les dites lurs deposicions, mas creu que sia estat
fet per abelliment de bella ordenació e no pas perquè axí
ho hajen dit e testifficat los dits testimonis; per què les deposicions
d'aquells serien nul·les e no valen res, segons fur e raó.
són veres, e d'aquelles e cascuna d'aquelles és fama pública
e comuna dita de gents en la dita ciutat de València e
en la vila de Cullera e en altres lochs circunvehins d'aquella,
majorment entre los conexents dels dits testimonis e de les
dites coses.
Per les quals dites rahons e objeccions clarament se mostra
e manifestament appar los dits testimonis dessús
fer e deposar contra aquesta part e en alcun profit o ajuda
de la dita part adversa, ésser nul·les e no proceir
ne haver loch ni efficàcia alcuna, ans ésser repulses e foragitats.
E axí u requer ésser pronunciat e declarat, donan sentència
per aquesta part e contra la part adversa, condempnan
aquella en les messions.
Protesta, emperò, lo dit Jacme Felemir en lo dit nom, que
per res que haja proposat, dit o al·legat, no entén ni vol haver
res dit, posat o al·legat a injúria de alcun dels dits testimonis
ni de altra persona, mas tant solament en deffensió del dret
de la sua part e en ajuda de la sua intenció.
A les quals objeccions, excepcions e rahons, requer ésser
respost per la dita part adversa
cascuna per si, ab sagrament de veritat a dir, atorgan o negan.
E requer
aquelles, manan a la part,
no li córrega, com per ell no stiga.
1">
1381, agost, 20. València.
Els jurats de la ciutat de València manen al clavari municipal
el pagament de les quantitats degudes als notaris que intervingueren
en la presa de declaracions de testimonis, destinades al
procés de Sueca.
AMV, Claveria Comuna, I-12, f. 10 r. i v.
De nós, etc. Pagats a les persones dejús nomenades les quantitats
dejús escrites, les quals munten a suma de
ab ço que accorregut los hajats, de què no hagués alcun albarà
nostre. A les quals persones la dita quantitat, segons la distribució
dejús escrita, és deguda per treballs e salaris lurs, axí
diürnals com de scriptures, per produir e reebre testimonis,
de manament e comissió verbal de la cort de la governació
d'aquest regne, en los plets possessori e petitori los qual[s]
denant la dita cort se menen entre lo síndich de la dita ciutat,
senyora del castell e vila de Cullera, d'una part, e la senyoria
e síndich del loch de Çuequa, de la part altra, per raó del
terme o territori del dit loch de Çuequa, lo qual la part de
la dita ciutat afferma ésser terme o de terme del dit castell
de Cullera, l'altra part affermant lo contrari. Les quals persones
e quantitats són axí com se segueix:
E primerament, del plet del juhí possessori, en lo primer
viatge, són deguts primerament a
sab molt en aquests affers, per salari diürnal de
que vagà en les parts de la Ribera en cercar e ministrar testimonis
per part de la ciutat, a raó de
per dia:
dies en reebre testimonis en les dites partides a la raó dessús
dita, e per escriptures de
diners.
que ha reebuts en la ciutat, en paga prorata de ço, que munten:
e en altres coses per la producció dels dits testimonis:
Suma d'aquest procés del juhí possessori:
Ço qui
Primerament, són deguts al dit En Bernat Vidal, per
dies del segon viatge a cercar e ministrar testimonis, axí com
dit és, e a la raó dessús dita,
despeses de citacions e messions,
que són
dels dits testimonis, qui són
lo full:
en la ciutat,
Suma d'aquest procés:
diners.
Suma major:
E cobrats d'ells, etc.
Mandato Petri Passadores, Iohannis Andree et Iohannis de
Claromonte.
1381, novembre, 2. València.
Objeccions formulades per Bernat Esteve, procurador de l'Orde
de Montesa en el procés de Sueca, contra alguns testimonis, veïns
de Cullera, que declararen en favor de la ciutat de València.
AMV, Procés de Sueca, vv-5, f. 142 v. - 143 v.
e d'En Guillem Granell,
Blanch,
Guerau,
lo dit En Guillem Comelles és vell desmamoriat,
que canta e balla en bell exut, e és hostal·ler, receptador de
bagasses e de alcavots, e gran embriach, e malparleraç, baraller
e superbiós, e que en altra manera és appellat vulgarment
"Enganamajor".
E lo dit En Guillem Granell és corredor, qui tots temps diu
falsies e
cent
E lo dit En Bernat Colom és pexcador, ydiota e truà o albardà,
qui té la quintana en lo riu a tot hom qui vol junyir
ab ell, axí com a hom desesperat, que us rahona davall l'aygua,
axí com a granota.
E lo dit En Bernat Comte és hom vell desmamoriejat, e los
prohòmens de Cullera, per la dita rahó, en unes festes de Nadal
li feren corona e li meteren un birret al cap, e fehien-lo
anar en una barqua en exut per la vila, ab gonella enfresada
que li vestiren, axí com a hom orat.
E lo dit En Salvador Blanch és homeyer, falsiós,
és justícia de la dita vila de Cullera
En Bernat Comte, En Salvador Blanch, En Bernat Bell,
En Bernat Giner
retre del castell e vila de Cullera, e liuraren aquell e aquella
al rey
sagrament de feeltat, e en special los dits En Salvador
Blanch e En Bernat Bell foren principals en lo dit retiment
dels dits castell e vila; per què, axí com perjurs, deuen ésser
repel·lits.
1381, novembre, 15. València.
Resposta a les objeccions contra Bernat Ferri, testimoni de Sueca
recusat per la part contrària en el procés.
AMV, Procés de Sueca, vv-5, f. 164 v. - 166 r.
notari, testimoni per aquesta part produït e donat, deu e pot
ésser atribuïda plenera fe de les coses per ell testifficades, per
ço com lo dit En Bernat és hom de bona fama, vida e conversació,
notari, e fort discret en son offici hó art de notaria, leal,
verdader e bo, e ha acostumat de fer dir veritat en tots sos
affers e en tots sos contractes, e per aytal és haüd e tengut
entre los conexents; e axí [és] ver e n'és fama.
christià, hou sovent e ha acostumat de hoir, axí com a bon
christià, los divinals officis, e ha acostumat de confesar e conbregar,
axí com a persona bona e honesta e de bona vida;
e axí és ver e n'és fama.
condició, que tracta e ha acostumat de tractar paus e foragitar
bregues e baralles; e axí és ver e n'és fama.
alcunes bregues hó baralles en les quals se sien esdevengudes
naffres o morts, aquelles baralles, naffres o morts cessarien
e han cesat de ésser feytes stades o esdevengudes principalment
per culpa del dit En Bernat Ferri, ans serien stades
feytes per culpa de altres persones tota vegada. E
bregues e baralles lo dit En Bernat fon vist deffenedor
e deffendre sí mateix, e en cars de deffensió haver feyt
ço que
Çabater, si feyt fon per lo dit En Bernat; e axí és ver e n'és
fama.
hó parlament ab alcuns testimonis per aquesta part produïts
e donats,
saber la veritat dels térmens de Çuequa e de Cullera per
informar sí mateix, per ço que mils pogués testifficar veritat.
E en los dits col·loquis e parlaments lo dit En Bernat Ferri
cessa e ha cessat, si alcuns foren, de corompre hó subornar
per diners hó per pregàries los dits testimonis per aquesta part
produïts e donats, com solament hauria dit o parlat ab aquells,
en cas que parlat hi haja, que, si havien a fer testimonis, o
quant lo farien, per part de Çuequa, que y deguessen dir veritat
de ço que y sabien; e axí és ver e n'és fama.
remissió del senyor rey hó del senyor duch, allò auria feyt per
reembre vexacció de messions e treballs e de altres scàndells,
e no pas per ço que fos ver ell haver mort lo dit En Jacme
Çabater, per què cessaria ésser infamis ne confés, com a cascú
sia permès e legut de reembre vexacció de despenssis e
de sanch, segons fur e rahó. E per ço és satisfeyt a la
En Bernat Ferri.
1381, novembre, 15. València.
Rèplica del procurador de l'Orde de Montesa a les objeccions
formulades contra el testimoniatge de Pere Ramon, testimoni
de Sueca.
AMV, Procés de Sueca, vv-5, f. 169 v. - 170 v.
part produït e donat, pot e deu ésser atribuïda plenera fe
de les coses per aquell testifficades, per ço car, jatsesia lo dit
En Pere Ramon sia vell, emperò, encara e
que pot haver
ans e aprés continuadament, e huy en dia de present,
és en son bon seny e enteniment, e dóna respostes a cascun
interrogant aytals com se merexen, e és vist e hoyt dir e parlar
paraules pertanyents a hom havent enteniment. E, finalment,
per persona havén bon seny e bon enteniment és haüda
e tenguda.
deposà verdaderament. Car posible és que
Pere Ramon ans
lo qual temps la vall de Alfàndech era sots senyoria de moros;
e és la rahó car de les mortaldats primeres a
que havia son pare en les mortaldats, tots ajustats, són de
passats podia ésser ver que la vall de Alfàndech fos sots senyoria
de moros. E és possible que lo pare del dit En Pere
Ramon, pus se remenbrava de temps de moros, agués més
anys de
En Pere Ramon stimàs lo seu pare haver
temps de la dita mortaldat primera, emperò, no és tolt que
no pogués haver més anys de
fos de christians passats ha
partides del regne de València enaprés romangueren per gran
temps sots senyoria de moros, e axí és possible que la dita
vall de Alfàndech, aprés que València fon conquestada, per
gran temps fos e romangués sots senyoria de moros. Axí, haüd
esguart a les dites coses, que són en concordància de la deposició
del dit testimoni, aquell dit testimoni cessa haver deposat
de fals, ne pot ésser pròpriament reprès de fals per alcuna
manera. E per ço és satisfeyt a les dites que
objeccions
Ramon.
1381, novembre, 19. València.
Inclusió en les despeses municipals de certes quantitats esmerçades
en el pagament dels serveis de Francesc Urgellès, síndic
de la ciutat, i dels notaris que viatjaren a Cullera i la seua
dels testimonis presentats per la part contrària en el procés de
Sueca.
AMV, Claveria Comuna, I-12, f. 21 r.
De nós, etc. Pagats al discret En Francesch Urgellès, notari,
síndich de la dita ciutat, cinquanta-huyt
li hajats per la raó dejús escrita, de què no us fem alcun
albarà. La qual quantitat, fet e finat compte ab ell per l'onrat
En Miquel Aragonès, racional de la dita ciutat, és deguda al
dit En Francesch, axí per salari diürnal seu com dels dejús
escrits, e per escriptures de les deposicions de testimonis dejús
contengudes; ço és, per dos viatges, lo primer dels quals
lo dit síndich, e ab ell En Bernat Vidal, notari, substituït seu
en lo plet dejús escrit, feren a la vila de Cullera e en alcuns
lochs d'aquelles partides, per haver certificació, e d'aquèn fer
memorial en escrits, de la fama e condició d'alcuns testimonis
produïts per part de la senyoria e universitat del loch de
Çuequa en lo plet que mena contra la dita ciutat per raó del
territori del dit loch, a informar d'aquèn los advocats de la
dita ciutat, en lo qual primer viatge estegren
segon dels dits viatges feren en aquelles matexes partides lo
dit En Bernat Vidal e En Pere Roig e N'Arnau Soler, notaris,
per produir e reebre testimonis sobre les objeccions d'aquèn
proposades per part de la dita ciutat, e estegren-hi
Encloses en la dita quantitat alcunes altres messions fetes per
los dits síndich e substituït per les raons dessús dites, segons
que de totes les dites coses per lo dit racional som estats certificats.
E cobrats d'ell, etc.
Idem.
1381, novembre, 23. València.
Fragment de la contrarèplica de Jacme Felemir, sots-síndic de
la ciutat de València, a la recusació, formulada per la part contrària,
dels testimonis de Cullera, considerats indignes, com a
culpables de la rendició del seu castell al rei Pere el Cruel en
la passada guerra amb Castella.
AMV, Procés de Sueca, vv-5, f. 214 v. - 216 r.
testimonis per aquesta part produïts e donats,
e cascun d'aquells, cessen e han cessat ésser en lo dit castell
de Cullera en e per lo temps que aquell fon assetjat e pres
per lo rey de Castella, per què per lo dit siti e retiment la lur
fe romandria il·lesa, salva e conservada, e no
per alcuna manera; e d'açò és fama.
que alcuns dels testimonis per aquesta part produïts e donats
fossen o sien estats en lo dit castell en lo temps que aquell
fon retut,
en alcuna manera a ells imputat, ne per aquell la lur fe lesa
en alcuna cosa. E a açò provar, diu aquesta part que, en lo
dit castell de Cullera e altres del regne de València, ha, sol
e deu ésser alcayt e comandatari d'aquell, posat e mès per
lo senyor del castell e per defendre aquell; e en lo dit castell
de Cullera, en e per lo dit temps, fo e era alcayt ja cert, constituït
e deputat en lo dit castell, guarda e defensió d'aquell,
per lo reverent maestre de Muntesa, principal de la part adversa,
al qual se pertany defensió de certa part del dit castell,
e per lo noble mossèn N'Eximèn Pérez d'Arenós, ladonchs
senyor de Cullera, e al qual axí mateix s'esperava la defensió
del dit castell; e encara per lo dit noble hi fon mès per guarda
e deffenedor, regidor major e loch de senyor, un hom appellat
Alvero. Los quals alcayt e Alvero, o los dits reverent maestre
e noble que aquells elegiren, eren e foren en culpa e causa
del dit retiment, en cas que colpa hi hagués alcuna, e no los
altres estants dins lo dit castell e sots los dits alcayt e Alvero,
los quals no havien poder o procuració alcuna de retre lo dit
castell, mas de obeir e enseguir los dits alcayt e Alvero en
la defensió d'aquell, per què aquells serien sens màcula o colpa
alcuna del dit retiment; e d'açò és fama.
e devia ésser fornit e establit d'armes, victualles
e jents a messió e sou dels dits reverent maestre e noble, cessava
e cessa haver en e per lo dit temps, o ésser en aquell,
alcun hom a sou, pensió o messió dels dits senyors, e axí mateix
cessava e cessa haver complit forniment d'armes o victualles
e altres arreus per deffensió d'aquell. E lo dit castell
cessava e cessa en e per lo dit temps, e abans, ésser construït,
obrat e fortifficat en e per tal manera com castell de guerra
frontera o que espera setge, e en tal manera que
defendre a gran poder o força de ginys, ballestes o
altra, segons era la del dit rey de Castella, com lo dit castell
notòriament se puxa o pot combatre, ofendre o derrocar ab
pedres de ginys, de bonbardes, pilotes, de ballestes de tro e
passadors, les quals totes armes e altres havia e feya portar
lo dit rey de Castella en los dits seus combatiments e setges;
e d'açò és fama.
per aquesta part produïts e donats fossen vists en alcuna
manera colpables e malmirents en lo retiment del dit castell,
e éntrega ab tota lur fama e béns, drets e accions
per lo molt alt senyor rey de Aragó, senyor lur e de tot lo regne
de València, de son plen poder; la qual restitució tornà
tots delinqüents a fama complida e tal, que màcula alcuna no
pot ésser imputatda
ne poden ésser repulses o foragitats de testificar
e d'altres actes
beneficis o officis, segons fur e raó; e d'açò és fama.
1381, novembre, 23. València.
Rèplica de Jacme Felemir a les objeccions que la part contrària
en el procés formulà contra diversos testimonis, veïns de Cullera,
que havien declarat en favor de la ciutat de València.
AMV, Procés de Sueca, vv-5, f. 231 r. i v.
Comelles,
Colom,
Blanch,
d'En Pere Caldes,
per tal car lo dit En Guillem Cornella
deposició, ans e aprés, era e és hom fort assenat, ab plen seny
e memòria complida, honest en sa vida e actes e fugín tota
desonestat, amesurat en son parlar e fort bon christià, qui eh
e per lo dit temps, e ara de present, cessava e cessa tenir hostal
o receptar o haver privadea alcuna de àvols fembres o alcavots,
ans fugín tota consòrcia d'aquells e dissolució e deshonestat
de vida.
E lo dit En Guillem Granell és hom de bona vida e fama,
leyal, verdader en sa art, offici e tots altres actes, abundós
en béns temporals e havent d'aquells més de
e qui esquiva e fuig, de tot son poder, superfluïtat de menjar
e beure e tots mals nodriments.
E lo dit En Bernat Colom és hom sabent, scient e honest
en sa vida e offici de pescador e tots altres actes, qui sab o
entén què és e vol dir deposar, testifficar e religió de sagrament,
e ha acostumat per lo dit temps e acostuma, en sos dits
e deposicions e altres actes, dir e deposar solament veritat;
e d'açò és fama.
viles e lochs situades e consistents prop riu o mar, segons
és la dita vila de Cullera, és acostumat e s'acostuma que
hòmens e pobles, sien ben richs e de bona fama, per lur plaer,
solaç e exercici, solen, en los dies de festes specialment, solaçar
e donar-se plaer, axí en júnyer en l'aygua sobre barques
e fer quintanes, com en saltar, córrer e fer altres jochs en terra;
per què, si e en cas que
Comte fossen ésser vists [fer] quintana o altres jochs, allò
haurien fet per la dita raó solament, sens alcun premi, loguer
o altra remuneració o guany, e cessan tota nota de infàmia
en aquells o altres usans o exercints semblants festes o solaços,
ans los dits En Bernat Colom e En Bernat Comte són hòmens
fort honests, e eren en temps de lur deposició ben assenats
e ab ferma memòria; e d'açò és fama.
[de] present e
cessa en tots los temps de la sua vida, justícia de la dita vila
de Cullera, ans en lo dit temps e tot aquest any és estat e és
justícia de la dita vila En Bernat Bell, vehí d'aquella; e d'açò
és fama.
1381, desembre, 10. València.
El clavari de la ciutat de València rep l'ordre de pagar certes
quantitats als advocats que confeccionaren el text recusatori dels
testimonis presentats per la part contrària, i a altres persones
Sueca.
AMV, Claveria Comuna, I-12, f. 23 v. - 24 r.
De nós, etc. Pagats a
de la dita ciutat, vint
compliment sobre ço que accoregut li hajats per les raons dejús
contengudes, de què no hagués alcun albarà nostre. La
qual quantitat li és deguda per les raons dejús declarades:
Primerament,
o provisió dels honrats micer Ramon Tolsà, micer Miquel
d'Apiera e micer Domingo Mascó, advocats pensionats de la
dita ciutat, e del dit sotssíndich, e de cavalcadures, e d'alcuns
escuders lurs, per dos dies que foren o estegren la segona
vegada en lo loch de Binalesa per dictar les objeccions e
raons contra los testimonis produïts per la senyoria e universitat
del loch de Çuequa en lo plet que ha ab la dita ciutat
per raó del terme del dit loch, e per salari diürnal del dit sotssíndich,
de
fora la ciutat dessús dita, enclòs en aquells
que
que féu
e síndich de Cullera, e al dit sotssíndich, e a alcuns altres,
que estegren tancats en
les corroboracions dels testimonis produïts per la dita ciutat
en lo dit plet.
escriptures d'En Luís Ratera, notari, e d'En Gil Tarascó,
verguer de la cort de la governació, e per salari diürnal complit
del dit sotssíndich, de
lo qual, per pronunciació e ordenació de la dita cort, feren
a la vila de Sent Matheu, al reverent maestre de Montesa,
per reebre d'aquell les respostes ab sagrament sobre les raons
per part de la dita ciutat posades en lo plet dessús dit.
E cobrats d'ell, etc.
die decembris anno ut proxime.
Mandato ut proxime.
1382, maig, 10. València.
Sentència arbitral sobre la qüestió del terme o territori de Sueca,
pronunciada per Miquel d'Apiera i Ramon Soler, llicenciats
en lleis, encarregats per les parts implicades de posar fi al litigi.
AMV, Notals de Bartomeu de Vilalba, II-7, s. fol. (mà 2a).
compromissum per reverendum et religiosum dominum fratrem
Umbertum de Thous, magistrum militie ordinis beate Marie
de Montesia, cuius est locus de Çuequa, et Bernardum Coyll
ac Iacobum Bertran, vicinos dicti loci de Çuequa, sindicos et
procuratores universitatis ipsius loci, coniunctim et divisim, ex
parte una, et discretum Franciscum Urgellesii, notarium, sindicum
et procuratorem universitatis civitatis Valentie ac singularium
ipsius, ac Bernardum Vitalis, notarium Valentie, substitutum
sindicum universitatis ville Cullarie ac singularium eiusdem,
coniunctim similiter et divisim, ex parte alia, in venerabiles
et prudentes Michaelem de Apiaria et Raimundum Solerii,
licentiatos in legibus, tanquam in compromissarios ac veros
et legi[ti]mos arbitros, arbitratores et amicabiles compositores,
ab ipsis partibus comuniter et concorditer electos, super quadam
lite que inter easdem fuerat diutius in curia gubernationis
regni Valentie, et super omni lite ac controversia quam ipse
ratione termini vel territorii dicti loci de Çuequa, iuribusque
concernentibus terminum vel territorium huiusmodi, ac super
incidentibus et emergentibus ex premissis, super quibus, omnibus
et singulis, dicte partes voluer[u]nt et eisdem compromissariis
plenam potestatem contulerunt sententiandi, pronuntiandi
et arbitrandi de iure vel amicabili compositione ubique partibus
eisdem, presentibus vel absentibus, citatis vel non citatis,
sub certa pena et aliis cautionibus, obligationibus et renuntiationibus,
prout hec omnia et plura alia plenius patent per publicum
dicti compromissi instrumentum, auctoritate, assensu et
decreto serenissimi domini nostri regis, suique sigilli communis
appensione roboratum, clausumque ac signatum manu mei, subscripti
notarii ac scribe,
subscriptorum dictique compromissarii sententiam, pronuntiationem
sive arbitrium ipsorum in vel super premissis ordinassent
tandem intra ipsius compromissi tempus, videlicet, die, hora
et loco declaratis inferius, iidem compromissarii sive arbitri, arbitratores
et amicabiles compositores, in posse mei, eiusdem subscripti
notarii, ac in presentia testium subscriptorum, in absentia
vero omnium predictarum partium, protulerunt eorum sententiam,
pronuntiationem sive arbitrium, in scriptis, sub forma
sequenti:
en leys, àrbitres, arbitradors e amigables composadors qui dessús,
vist lo compromès en nós fet e lo poder en aquell a nós
attribuït per les parts sobredites, e vist lo procés en la cort
de la governació entre les dites parts actitat, e senyaladament
vista la ferma de dret per part de la dita ciutat proposada
die iunii
e vistes les raons per part del dit reverent maestre de Montesa
contra les dites ferma e letra proposades
mensis et anni;
o concernents e concludents propietat e possessió o quasi de
la dita qüestió per cascuna de les dites parts sots diverses dies
promulgades; vistes
cascuna de les dites parts sobre lo dit fet produïts, les quals
foren publicades
vistes enaprés les objeccions e raons per cascuna de les dites
parts contra los testimonis per la part a sí contrària produïts
proposades; vistes encara les respostes per lo dit reverent
maestre fetes a les raons principals en lo dit fet per part
de la dita ciutat proposades; vistes
e raons per cascuna part a sos testimonis fetes e proposades,
e les deposicions dels testimonis d'aquèn per la una e per l'altra
part produïts sobre les dites corroboracions e raons; vistes enaprés
les cartes e actes e altres escriptures públiques denant
nós per part de la dita ciutat produïdes; vistes
renunciacions e conclusions per cascuna de les dites
parts fetes e proposades, e tot ço e quant en lo dit fet fahia
a veure e regonèxer; e haüt acord e plenera deliberació sobre
aquell, e haüts diverses parlaments e tractaments ab les parts
dessús dites, Déu havents denant nostres ulls e los sants Evvangelis
d'aquell denant nós proposat[s], eligents
expediència
pronunciar e arbitrar e amigablement composar en los
dits affers sots la forma següent:
Attenents que clarament e bastant és provat, no tant solament
per los testimonis produïts per part de la dita ciutat, senyora
de la dita vila de Cullera, ans encara per cartes e actes
públichs, lo dit loch de Çuequa e alqueries e territori d'aquell
ésser de e dins terme de la dita vila de Cullera, per tal,
alias,
pronunciam e declaram lo dit loch de Çuequa e alqueries
e territori d'aquell ésser de e dins terme de la dita vila
de Cullera, e aquell per terme d'aquella adjutjam e
condempnam.
imperi haja e haver deja en tots los lochs de son terme,
cases de mort e de mutilació de membre e en altres cases e
coses en furs contengudes, e, segons és dit dessús, lo dit loch
e alqueries e territori de Çuequa sia terme e dins terme de
la dita vila de Cullera, per tal,
sentència, dit, lou e arbitració, pronunciam, dehim e declaram
la dita vila de Cullera, e senyoria e justícia d'aquella, haver
e deure haver e exercir en lo dit loch e alqueries e territori
de Çuequa, e en los habitants e o delinqüents en aquell,
la dita juredicció criminal alta e mer imperi en los dits cases
de mort e de mutilació de membre e en tots altres que per
furs pertanyen o pertànyer poden e deuen als senyors majors
e havents mer imperi de e dins lur terme, sens tot contrast
e embarch de la senyoria e officials e universitat e singulars
del dit loch de Çuequa e de qualssevol altres persones per
aquells; e en açò lo dit reverent maestre e orde de Montesa
e la part del dit loch de Çuequa sentencialment condempnam.
dit loch e alqueries e territori de Çuequa és a pertany egualment
e per mig a la senyoria de la dita vila de Cullera e a
la senyoria del dit loch de Çuequa, per tal,
e pronunciants la una meytat del dit morabatí o monedatge
pertànyer a la dita ciutat, senyora de la dita vila de Cullera,
e l'altra meytat pertànyer al reverent maestre e orde de
Montesa, senyor del dit loch de Çuequa, per la present pronunciam
e arbitram que cascuna vegada o temps que
se deurà levar o collir en lo dit loch, segons que en los
altres del regne de València, lo dit morabatí o monedatge del
dit loch e alqueries e territori de Çuequa sia escrit é collit ensemps
per lo batle de la dita vila de Cullera e per lo batle
del dit loch de Çuequa, o per altra persona que cascuna de
les dites senyories volrà o li plaurà elegir o posar a la escripció
e collita del dit morabatí, en manera que aquell s'escriva
e
que aquell, egualment e per mig, sia partit entre aquelles feelment
e leyal. E en aquestes coses, axí faedores e observadores,
cascuna de les dites parts astrenyem e condempnam.
Viceversa, com sia provat clarament e bastant lo dit reverent
maestre e predecessors seus, e orde de Montesa e lurs
officials del dit loch de Çuequa, haver exercit o usat en lo dit
loch e alqueries e territori de Çuequa, com a senyors d'aquell,
la juredicció civil e mixt imperi, no solament entre lurs vassalls
habitants en lo dit loch e alqueries e territori de Çuequa,
ans encara en los estranys allí contrahents o quasi,
convengut fora son domicili, per tal,
nostra sentència, dit, lou e arbitració, pronunciam, dehim e
declaram que la juredicció civil e mixt imperi, e tot àls que
per fur és donat als senyors dels lochs situats dins terme de
ciutat o de vila, és e pertànyer [deu] de e al dit reverent maestre
e orde de Montesa e officials lurs del dit loch, axí en lurs
vassalls, habitadors o domiciliats en los dits loch, alqueries
e territori de Çuequa, com encara en tots altres estranys, en
los cases que, per furs, estranger pot ésser convengut fora son
domicili, segons és dit, e açò sens tot contrast e embarch de
la senyoria e justícia e hòmens de la dita vila de Cullera
e d'altres en loch d'aquells; e a ells, en aquestes coses, astrenyem
e condempnam.
e loch de Çuequa sia estada e sia controvèrsia e altercació sobre
los cases de contribució, affermant la dita vila e demanant
que
los cases en los quals loch de terme d'altri deu, segons furs,
contribuir ab la vila principal o cap d'aquell terme, lo dit loch
affermant e demanant lo contrari, e açò en esdevenidor pogués
induir sovén matèria de contrasts e d'escàndels entre les
parts sobredites, per tal, a tolre los dits contrasts e escàndels
e a imposar fi a tals e a totes qüestions d'aquesta raó, ab la
present nostra sentència, dit, lou e arbitració, pronunciam, dehim
e declaram que per totes e qualssevol contribucions que
dits lochs, alqueries e territori de Çuequa fossen o sien tenguts
contribuir ab la dita vila de Cullera, axí en murs e valls
d'aquella fets o faedors a defensió o clausura de la dita vila,
com en ponts, camins e altres qualssevol actes o cases de contribució,
per qualque nom o manera sien o puxen ésser dits
o excogitats, la universitat dels dits loch, alqueries e territori
de Çuequa, o jurats, síndich o regidors d'aquell, qui són o
per temps seran, donen e paguen, e donar e pagar sien tenguts
a la universitat de la dita vila de Cullera o síndich o regidors
d'aquella empertotstemps, cascun any en la festa de Paschua
de Resurrecció, aquells obran o no obran, despenén o
no despenén en los dits murs e vaylls o altres actes, treents
per cessació o detardació de la paga annual de la dita quantitat,
la part del dit loch de Çuequa no caja ne sia cayguda en
la pena del dit compromès, mas que en tal cas lo justícia de
la dita vila de Cullera qui per temps serà, encontinent passada
la dita festa de Paschua, cascun any puxa proceir a fer penyores
e execució realment de e en béns de qualsevol singulars
del dit loch o alqueries o territori de Çuequa, allí o en
altra part del terme general de la dita vila, per raó dels dits
fer; e en açò la dita universitat de Çuequa astrenyem e
condempnam.
No és, emperò, intenció nostra que en lo precedent
capítol de nostra pronunciació sia entès o comprès lo fet de
la obra e de la retinença del castell de la dita vila de Cullera,
ne lo fet del vectigal o pontatge per passament del pont del
riu de la dita vila, ans, en aquests
sia e romanga son dret a cascuna part salvu e en l'estament
que és estat e és huy en dia lo dit precedent capítol quant a
açò, en alcuna cosa no contrastant; salvam, emperò, ab la present
nostra sentència, en quant és en nós, a la part del dit
reverent maestre e orde de Montesa, tot dret que
o pertànyer puxa per raó de la evicció, la qual pretenen
haver tant solament contra lo senyor rey, per raó de la venda
que affermen per lo senyor rey al dit maestre e orde ésser
feta de la juredicció criminal e mer imperi del dit loch de Çuequa,
si alcun dret per açò los pertany, contra lo dit senyor
rey tant solament, segons és dit, la present sentència en alcuna
cosa no contrastant.
Sobre totes altres qüestions, demandes, peticions, plets o
contrasts que la una part contra l'altra
haja, o haver pogués o puxa, per les dites raons e qualssevol
d'aquelles e incidents emergents e dependents d'aquelles o
a aquelles annexes o tocants per qualque manera de tot lo
temps passat tro al present dia de huy, a les dites parts e a
cascuna d'aquelles imposam callament perdurable, salves tota
vegada les coses dessús per nós pronunciades e arbitrades.
Volents, pronunciants e declarants que
de Montesa sia tengut fer e curar ab acabament que
de Montesa, legítimament, ab carta pública, loe e approve,
ratifich e conferm lo dit compromès e la present nostra
sentència, pronunciació e arbitració dins
e següent contínuament aprés prelació de la dita sentència.
E totes les dites coses, e cascuna d'aquelles en son cas, volem
e manam deure ésser observades, tengudes e complides
per les dites parts e per cascuna d'aquelles en son cas,
singulis referendo,
apposada.
arbitratores et amicabiles compositores, atque de ipsorum mandato
lecta et publicata per me, subscriptum notarium, in civitate
Valentie, scilicet, in ecclesia beate Marie, dicta de Calatrava,
die sabbati, hora vesperorum, que fuit
Michaelis de Apiaria; sig[+]num Raimundi Solerii, licentiatorum
in legibus, arbitrorum, arbitratorum et amicabilium compositorum
predictorum, qui preinsertam tulerunt sententiam sive
arbitrationem, eamque ac omnia et singula superius in ea
contenta laudarunt, approbarunt, concesserunt et firmarunt.
Testes qui prelatione, lectioni ac publicationi atque laudationi
et firme dicte sententie presentes fuerunt, sunt venerabiles
Ludovicus de Castellvis, habitator, et Raimundus de Solerio,
civis Valentie, discretus Ferdinandus Garsie, notarius, ac Petrus
Arcis, scutifer, vicini eiusdem civitatis.
Lata quidem ac lecta, publicata et firmata dicta sententia
sive arbitratione sicut premittitur, statim, ipsi arbitri, arbitratores
et amicabiles compositores, presentibus eisdem testibus, voluerunt
et mandarunt eandem sententiam sive arbitrationem ac
contenta in ipsa intimari, legi et notificari per me, subscriptum
notarium, omnibus partibus in dicta sententia sive arbitratione,
ac in eius compromisso, nominatis et contentis, necnon etiam
venerabilis et religiosis conventui dicti ordinis de Montesia et
aliquibus ex comendatoribus eiusdem ordinis. Et quod huiusmodi
intimationes, lectiones sive notificationes continuarentur
post sententiam sive arbitrationem prehabitam per me, ipsum
notarium, ut de eis ad conservationem iuris, cuius vel quorum
interesset, posset perpetuo apparere, ob quod, ego idem notarius,
accedens apud plateam vocatam
civitatis prefate, ac inventis ibidem discretis Francisco Urgellesii,
notario, sindico et procuratore universitatis civitatis Valentie,
ac Bemardo Vitalis, notario, substituto sindico et procuratore
universitatis ville Cullarie, necnon Bernardo Coll et Iacobo
Bertran, sindicis et procuratoribus universitatis loci de Çuequa,
nominatis omnibus in compromisso prehabito, in presentia
et audientia Guillelmi Pujades, notarii, ac Petri de Copons,
paratoris pannorum, testium ad hec vocatorum et rogatorum,
intimavi, notificavi et legi, de verbo ad verbum, preinsertam
et procuratoribus, qui, unusquisque ipsorum respondentes,
dixerunt quod ex quo dictis arbitris et arbitratoribus sic placuerat
pronuntiasse et arbitrasse, laudabant, approbabant et amologabant,
laudaruntque, approbarunt et amologarunt ipsam arbitralem
sententiam et omnia et singula contenta in eadem gratis
et scienter, consulte ac etiam deliberate, presentibus testibus supra
proxime nominatis.