[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] Documento [1] Los jurats de la insigne ciutat de València, senyors de la jurisdicció criminal e mer imperi dels lochs de Altura e de les Alcubles, a l'honorable En Gaspar Eximeno, notari, scrivà nostre e del magníffich consell de la ciutat. Saluts e honor. Com, per alguns bons sguarts, havem deliberat trametre lo dit En Gaspar Eximeno per exercitar los actes de nostra jurisdicció, per tant, ab tenor de les presents, diem e cometem a vós, dit En Gaspar Eximeno, que accedixcau personalment als dits lochs de Altura e de les Alcubles per exercitar tota la jurisdicció criminal

e del mer imperi, e per la dita rahó vos fem comissió ampla e largua, ab tots los incidents, dependents, annexos e emergents de aquella, donant e cometent-vos tot nostre loch, poder e veus ab les presents, manant ab les dites nostres letres, a tots e sengles officials dels dits lochs, vil·les penes a l'arbitre nostre reservades, que, circa lo exercici de la jurisdicció criminal del mer imperi, vos obeïxquen axí com a nosaltres mateixs, e us presten e donen tot consell, favor e ajuda, si per vós aquells ne seran requests. En testimoni de les quals coses havem provehit ésser fetes les presents nostres letres patents de comissió, sagellades en lo dos ab nostre sagell, les quals volem que, aprés deguda e opportuna presentació de aquelles cascuna veguada, sien restituhides al presentant. Data en València a huyt de nohembre de l'any de la nativitat de Nostre Senyor ·mil_CCCCLXXXVIIII_o·. [2] Institució e memorial donat per los magnífichs jurats de la insigne ciutat de València, donat a l'honorable En Gaspar Eximeno, notari e scrivà dels dits magnífichs jurats e consell de la dita ciutat, de les coses que, per [co]missió e manament de aquells, deu fer en los lochs de Altura e les Alcubles, exercint la jurisdicció criminal e mer imperi que la dita ciutat té en los dits lochs; e·nseguint lo poder de la comissió que a part li és acomanada, farà les coses següents. Primo, que, aribant als dits lochs, se presenten al justícia e que sàpian del fet del crim de incest que·s diu seria comès per hun germà ab germana; e, si aquells són en la presó, se sàbia si stan ben guardats; e que sia fet protest ab scriptura e intimat al justícia e altres officials que, circa la custòdia de aquells, hi faça tot lo que serà mester, axí ab guardes com ab altres cohercides e maneres, perquè aquells no se fugen de la dita presó, e·ncara se informe de alguns dels dits lochs e vehins que saben en lo dit crim, e que n'stiguen de tot als magníffichs jurats ab correu volant. Més avant, que, si per ventura se n'eren anats los dits jermà e jermana de la dita presó, que se informen ab informació com se·n són anats, e si serà stada culpa, e de qui. E de totes les dites coses los dits magnífichs jurats sien avisats de continent. Item, si són presos, que·s reba en lo entretant, que los magnífichs jurats seran avisats, informació de aquelles persones que mils se poran informar del dit cars; e, si era cars que fosen fugits, axí del cars com de la fuyta se reba informació.

E si los que àn comès lo crim, axí lo jermà com la jermana, sí són persones que tinguen béns, se faça scripció de béns de les cases dels dits jermà e jermana, axí dels sehents com semovents, e que sien mesos hí mala veu los sehents, axí contra lo jermà e jermana com contra qualsevol altres participants, dona[n]ts consell, favor e ajuda en los dits crims. E per tot recort del dit En Gaspar, dien los dits magnífichs jurats que lo cars se és fet en una masada prop Bexix, e ha·l comès hun qui·s diu Enguita. Lo present memorial e instruccions foren spachat en València, per provisió e manament dels dits magnífichs jurats, a VIII de noembre de l'any ·MCCCCLXXXVIIII_o·, e segellat ab lo sagell de la dita ciutat. [3] Die lune, ·VIIII_o· novembris anno ·MCCCCLXXXVIIII_o·, lo honorable En Gaspar Eximeno, comissari dels magnífichs jurats e consell de la insigne ciutat de València, ensemps ab Luys Navarro, notari, scrivà de aquell, accedí personalment al loch de les Alcubles e, essent arribat al dit loch, ans de totes coses, se presentà a l'honorable En Johan Bueno, justícia del dit loch, lo qual atrobà personalment dins la casa sua, e féu legir a aquell per lo dit scrivà la comissió que portava dels dit[s] magnífichs jurats. E, lesta aquella, lo dit honorable justícia dix que rebia aquella ab aquella humil e subjecta reverència que dels dits magnífichs jurats se pertanya, offerint-se present, prompte e aparellat inseguir e complir tot lo que ab la dita comissió li era manat. Et incontinenti lo dit honorable En Gaspar Eximeno dix al dit justícia si eren presos los jermà e jermana que·s deÿa aurien comès crim de incest e altres crims, lo qual respòs que eren presos dins la dita sua casa, en lo cep. E, de fet, lo dit justícia mostrà los dits jermà e jermana, qui·s dien Domingo d'Enguita e Ysabel, al dit comissari, los quals foren atrobats, lo dit Domingo ab cadena al coll e ab les cames en lo cep, e la dita Ysabel solta al costat de aquell. E lo dit honorable En Gaspar Eximeno, comissari qui dessús, manà al dit justícia que metés grillons a la dita Ysabel e, si mester era, en lo cep; e que, circa la custòdia e guàrdia de aquells, si hagués, ab solicitut e gran cura, attès e considerat que los dits Domingo e Ysabel havien comès crim de incest, e encara se deÿa que haurien morta una criatura que hauria parit la dita Ysabel del dit Domingo, e que, si mester era, los metés guardes. E com fos atrobat En Jaume Bertran, misatge del dit loch, en casa del dit justícia, que guardava los dits jermà e jermana, fonch manat personalment a aquell que no·s partís de la casa del dit justícia e guardàs los dits presos; lo qual manament li fonch fet de paraula, axí per lo dit comissari com per lo dit justícia. Lo qual dit justícia respòs que ell guardaria ab tot son sforç e·ls tenria ben ferrats,

emperò que volia li fossen donats diners per a guardes, que ell no volia paguar aquells, com no y fos tengut ni obligat. E lo dit comissari dix que perseverava en lo dit manament. Testimonis, Jaume Serrano, mercader, e Martín del Toro, laurador del loch de les Alcubles. [4] Deinde vero die, intitulata ·XI_a· die mensis novembris anno ·MCCCCLXXXVIIII_o·, inter quartam et quintant horas post meridiem, com per lo dit comissari fossen enviades letres, confesses e informació de testimonis, arribà En Goçalbo Ciulra, laurador, altre dels tramessos al[s] dits magnífichs jurats, ab una letra dels dits magnífichs jurats manant al dit comissari que fes manament al dit justícia dels dits lochs de les Alcubles que, circa la custòdia dels dits Domingo e Ysabel, jermans, se hagués ab diligència e solicitut, la qual letra fonch legida per lo dit scrivà al dit justícia del dit loch. Et incontinenti lo dit comissari féu manament al dit justícia, axí com ab la dita letra li era manat, que tengués ben guardats als dits Domingo e Ysabel, e que·ls tengués guardes, axí que aquells, per culpa e càrech del dit justícia, se n'anassen de la dita presó; altrament, que restàs a tota culpa e càrrech de aquell. E lo dit justícia respòs que ja tenia guardats e ferrats als dits jermà e jermana, e que no tenia altra presó sinó la sua casa, e que li fosen donats diners per a paguar guarde com ell no fos tengut de pagar aquells, e que, si aquells se n'anaven per culpa de no haver-hi guardes, que no us volia ésser tengut ni obligat. E lo dit comissari dix que y perseverava. Testimonis, Jaume Serano, mercader, e En Marco Pérez e Pasqual Palacio, lauradors del dit loch de Altura. [5] Die ·VIIII_o· novembris anno ·MCCCCLXXXVIIII_o·. Domingo Enguita, laurador del loch de les Alcubles, qui jurà, etc. Fonch interogat de qui és fill, e dix que d'En Sancho d'Enguita, laurador del loch de les Alcubles e de Na Pasquala, muller de aquell. Fonch interogat si ell confesant té jermana alguna, e dix que ell confesant té dos jermanes, la una casada, appellada Caterina, e l'altra Ysabel. Fonch interrogat si ell confesant se és jagut carnalment ab nenguna de les dites ses jermanes, e dix que en veritat sta que ell confesant, per quant era stat a soldada en cases strangeres per molt temps, ara darrerament, que pot haver any e

mig, tornà a estar a la casa del dit son pare e, estant ell confesant en aquella, dormí en un lit, ell confesant ensemps ab la dita Ysabel, jermana de ell confesant, e axí per tot lo dit temps dormint; e han dormit los dos a soles en un lit. E may ell confesant, per temps de quatre messos, dix a la dita Ysabel paraula alguna desonesta, ni la scometé de acte algú desonest, ni lo pare de aquells no s'í donava cosa alguna que dormisen los dos, pensant que, puix eren jermans, no havien ha fer res de desonestat, attès e considerat que lo pare ésser pobre no·ls podia fer sinó un lit. E après dels quatre mesos que havia que dormia ab la dita Ysabel, que pot haver un any poch més o menys, una nit, de la qual no és recordant, temptat ell confesant de la luxúria, començà abrasar a la dita Ysabel, afferant de aquella e dihent ab bones paraules que volgués comportar que ell confesant se jagués carnalment ab aquella carnalment. Aquella dita Ysabel deÿa que no u volia. E axí, ell confesant, ab preguàries e streyent aquella, fonch contenta que ell confesant se jagués ab la dita Ysabel carnalment; e ell, dit confesant, se jagué carnalment ab la dita Ysabel e desflorà e corompé la virginitat de aquella. E enaprés se és jagut ab la dita Ysabel, jermana sua, diverses veguades, per temps de un any. Sta, emperò, en veritat, que pot haver un mes que ell confesant e la dita Ysabel staven ab sagrament de no jaure·s carnalment, encara que dormissen en un lit, attès e considerat que era gran peccat. Fonch interogat si ell confesant, en tot lo dit temps que s'és jagut carnalment ab la dita sa jermana, si la enprenyà aquella, e si aquella à parit criatura alguna, e dix que en veritat sta que ell confesant ha enprenyat a la dita Ysabel, e la dita Ysabel és stada prenyada per temps de set mesos e mig a parer de ell confesant. E, a cap del dit temps, ha parit un fill, en la vespra de Tots Sants propassat, en casa del pare de ell testimoni, a les huyt hores de nit. E aprés de ésser nada la dita criatura, ell confesant bategà aquella en aquesta manera: que li lançà aygua damunt lo cap e ab un gra de sal que li meté en la lengua, e li meté nom Domingo. La qual dita criatura vixqué hora e miga poch més o menys. Enaprés de ésser morta aquella, ell confesant la près e la enboliquà en un drap, e la portà al fosar del dit loch e li féu una fosa e la soterrà; e enaprés se·n tornà a la casa del dit son pare sens haver-ne sentiment persona alguna. Fonch interogat si ell confesant matà la dita criatura perquè no s'hagués a descobrir lo dit cars, e dix que no, sinó que la dita criatura se morí per si mateixa. Fonch interogat si lo pare de ell confesant sabia que la dita Ysabel e ell confesant se jaguessen carnalment, e dix que may lo dit son pare ne ha sabut cosa alguna fins que ell confesant és stat pres per lo justícia del dit loch ab la dita Ysabel, que fonch lo dimecres propassat. Fonch interrogat com se és descubert lo dit cars, e dix que es diu seria stada atrobada una criatura en lo fossar soterrada de fresch, e ell confesant és stat pres per sospita. Fonch interogat si s'í és trobat neguna persona al parir de la jermana de ell confesant, e dix que no, sinó ell confesant.

[6] Dictis die et anno. Ysabel Enguita, que jurà, etc. Fonch interrogada si ella confesant és jermana d'En Domingo Enguita, e dix que sí. Fonch interogada que digua com se és seguit lo cars de ella confesant ab lo dit son jermà, ço és, que lo dit son jermà se seria jagut carnalment ab aquella. E fonch-li legida la confessió del dit son jermà, e dix e respòs que tot lo que lo dit son jermà deÿa era veritat, açò, emperò, exceptat que ella confesant may no sentí que lo dit son jermà se jagués ab aquella carnalment la primera volta, sinó que per força lo dit son jermà se jagué ab aquella carnalment, e desflorà e corrompé la virginitat de aquella; emperò, que enaprés, per temps de hun any, lo dit Domingo se és jagut ab ella confesant carnalment diverses veguades, ab voluntat e consentiment de ella confesant. Fonch interrogada si ella confesant ha parit criatura alguna del dit son jermà, e dix que hun fill, lo qual no havia vixcut sinó hora e miga. E fonch-li legida la resposta del dit son jermà, e dix que en aquella stava e perseverava, e lo que deÿa son jermà hera la veritat. Fonch interogada si ella confesant ni lo dit son jermà mataren la dita criatura, e dix que no, sinó que aquella se morí per si mateixa, no sab ella confesant de quin mal morí. Fonch interrogada si li fonch nenguna persona al parir de ella confesant, e dix que no, sinó lo dit son jermà. E foren fets acaraments del dit En Domingo e Ysabel, jermans, e aquells digueren e respongueren que lo que havien dit era la veritat, e que·n allò staven e perseveraven. [7] Die ·VIIII_o· novembris anno ·MCCCCLXXXVIIII_o·. En March Pérez, laurador, testimoni, qui jurà, etc. E dix que lo que sab ell testimoni és lo que·s segueix. Que en la semana propassada, hun dia del qual no és recordant, stant ell testimoni en casa de mossèn Pere Gomis, prevere, vicari del loch de les Alcubles, parlant ab aquell dit mossèn Pere de certs negocis, vengué a aquells hun jove apellat En Miquel de Bona, laurador del dit loch, e dix a ell testimoni e al dit mossèn Pere tals e semblants paraules: "yo vinch ací a vosaltres per dir-vos en via de confessió hun cars que se és sdevengut, hí és que en lo fosar, en certa part trobareu una criatura, de poch temps nada, davall una pedra soterrada; feu que per lo matí hi sían hí s'í

done recapte; e si per ventura se negava que no és de Domingo d'Enguita he de Ysabel, jermana de aquell, yo·ls ho provaré que és sua. E lavors, ell testimoni respòs, dreçant les noves, al dit mossèn Pere: "compare, aquest cars no és per asperar a demà, sinó que prengam alguns dels dotze del consell e que anets a veure si és axí. E axí, el dit testimoni, lo honorable justícia e lo dit mossèn Pere, vicari, lo lochtinent de justícia e En Miquel de Mora e En Pere Manyes, fill de la viuda, e altres que no li acorden, anaren al dit fosar, al loch on se deÿa stava soterrada la dita criatura, e, desfent la pedra e scanpant un poch la terra, trobaren la dita criatura e prengueren aquella, e la portaren a la casa del consell, hon sta de present, e la meteren en una caxa, en la qual sta. Enaprés anaren a la casa del pare dels dits Domingo e Ysabel e li contaren tot lo cars, e lavors lo pare los respòs que no y sabia cosa alguna e que, si tal hagués sabut, aquell dit pare hi hauria provehit. E a la fi ell, dit testimoni, per quant és lo dels jurats del dit loch, fon de parer prenguessen als dits Domingo e Ysabel e portassen aquells a la presó. E, essent aquells a casa del justícia, en presència del dit justícia e de ell e molts altres, confessaren com la dita criatura havia parit la dita Ysabel, e que lo dit Domingo la havia enprenyada e era lo pare de aquella. E açò dix saber. Interrogat de loch, temps e presents, e dix que ja u ha dit. Generaliter etc. Et dixit ad omnia. Iniunctum. LT [8] Dicto die. En Miquel de Bon, laurador de les Alcubles, testimoni, qui jurà. E dix que veritat sta que, per quant era fama en lo loch de les Alcubles que Domingo d'Enguita se jahia carnalment ab Ysabel, jermana de aquell, e, encara, que la dita Ysabel era prenyada, e près al dit Domingo, per quant li és amich e li dix tals e semblants paraules: "Domingo, guarda que és fama per lo loch e que aquella dita Ysabel, ta jermana, és prenyada; axí, si axí [és], tu fas molt mal de no mirar-hi". E lavors lo dit Domingo li respòs que no era veritat. E, per quant la mare de ell confesant és madrina e havia axí mateix hoÿt dir que la dita Ysabel era prenyada, ell testimoni se rahonà ab la dita sa mare e li dix que secretament que sabés si aquella dita Ysabel era prenyada; que si prenyada era, era del dit son jermà; si axí era, que aquells matarien la criatura com agués parit perquè no·s descobrís tan leig acte. E lavors, la mare de ell testimoni anà a parlar ab la dita Ysabel per interogar-la si era veritat lo que deÿa, que era prenyada del dit son jermà, e lavors aquella ó atorgà a la dita mare de ell testimoni e li digué lo quant

havia que hera prenyada. E lavors, la mare de ell testimoni dix que, com volgués parir, que la cridasen, que ella faria per manera que no se·n sentria res, que porien dar orden que la traguessen del loch secretament e que la donarien a criar. E a la fi, lo dimecres propassat, la dita Ysabel e una altra jermana de aquella trameté a cridar a la mare de ell testimoni, e la dita mare anà a veure què volien, e lavors la dita Ysabel e jermana de aquella, apellada Elfa, digueren a la mare de ell testimoni que la dita Ysabel havia parit una criatura lo disapte ans del dit dimecres, e que, aprés de ésser nada una hora, era morta, e la havien soterrada en lo fosar, e li havien posat una losa damunt la fosa. E lavors ell testimoni, aprés de haver hoÿt lo dessús dit de la dita sa mare, anà a casa del vicari, appellat mossèn Pere, e trobà aquell que parlava ab Marquo Pérez, laurador del dit loch, e dix-los tot lo que la mare de ell testimoni li havia dit. E lavors, lo dit vicari e jurat digueren a ell testimoni que anàs ab aquells a veure la dita criatura, e ell testimoni respòs que no y volia anar, que prou havia fet de havisar-los del que·ls havia havisat. E ell testimoni no y anà, ni sab àls del que à dit, salvo qu'él à hoÿt dir que la dita criatura fonch trobada en lo dit fosar e fonch portada a la casa del consell a moltes del dit loch. E açò dix saber. Generaliter ad omnia non. Iniunctum. [9] Die iamdicta. La dona Na Maria de Bon, mare del dit Miquel de Bon, del dit loch de les Alcubles, testimoni, que jurà, etc. E dix que en verita[t] sta que en lo mes de setembre propassat, un dia del qual no és recordant, stant ella testimoni en la casa sua en lo dit loch de les Alcubles, vengué una dona públiqua, lo nom de la qual ignora, a la casa de ella testimoni, e li dix tals o semblants paraules: "diguau, una fadrina que sta ací en lo loch ab una sa jermana, que no ha molt temps són venguts al dit loch, que si era sposada. E lavors, ella testimoni[...]