32 (Edic.) 1499 (Mallorca) Anton de Rojas EDICTE EPISCOPAL SOBRE LLIBRES DE SORTILEGIS Edicte contra los qui tenen libres, bre[us], etc. de sortilegis. Nós, don Anton de Rojas, p[er] la divina gràcia ý d[e] la Seu ap[ostò]lica bisbe de Ma[llorca], dels potentí[si]mos ý serení[si]mos de Castella ý de Aragó rey e reyna n[ost]res s[eny]ors conseller. Com a notícia ý sebuda del p[ro]cur[ador] ý p[ro]motor fiscal d[e] n[ost]re cort ecl[es]iàstica sia p[ro]vengut que algun[e]s p[er]sones, poch recordants d[e] llur salut e en gran offensa d[e] n[os]tre Señor Déu e de S[en]ta Mare Ygl[é]sia, tindrien libres, bre[us] e altres scripturas en e ab las quals haurien p[er]petrat ý perpetrarien div[er]ses man[er]as de metzines invocant los dimo[n]is, fahents sortilegis, lansants sorts e molt[e]s altres sup[er]stitions, p[er] ço lo dit p[ro]cur[ador] ý p[ro]motor fiscal instant e requirent amonestam gen[er]alme[n]t tot[e]s ý qualsevol p[er]sones de qualsevol grau, condició o stame[n]t sien, e axí ecl[es]iàsticas, religioses com sec[u]lars, qui sàpien, tinguen, amaguen, o altres seber, tenir o amagar sàpien qualsevol man[er]a de libres, breus o altres scriptures de sorts, sortilegis, metzines, invocations de dimonis o altres sup[er]sticions, o hajen comès fets ý p[er]petrats los dits sortilegis, sorts, metzines, invocations d[e] dimonis e qualsevol manera d[e] sup[er]sticions, o sàpien o hagen hoyt altres haver-los fets ý comesos, que dins sis dias primer vinents, dos dels quals p[er] la primera, dos p[er] la segona e los restants dos per la tersa e última trina canònica monició ý terme p[er]emptori los assignam, los dits libres, bre[us] e altres scriptures, encara q[ue] aquellas tinguen principi de orations e las p[er]sones qui los dits sortilegis, sorts, metzines, invocations de dimonis e altres qualsevol man[er]a de sup[er]stitions hauran fets, comesos ý perpetrats, o sabran o hauran hoyt dir altres haver-los fets, comesos ý perpetrats hajen a nós p[er]sonalment denu[n]ciats ý manifestats. En altre man[er]a la dita trina canònica monició precedent s[e]n[tènc]ia de excomunicació major en aquests presents scrits contra aquellas ý cada una d'ellas, p[ro]ferim ý p[ro]mulgam d[e] la qual p[er] qualsevol confesor axí eccl[es]iàstich com religiós absoltes no puixen esser, com la absolució d[e] aq[ue]llas a nós tan solame[n]t reserva[m]. Manant las presents aprés de publicades en las portas de

n[ost]re ygl[és]ia cathedral e d[e] las altres p[ar]roquials ygl[és]ias d[e] la p[rese]nt ciutat esser posades ý affixes p[er]q[uè] p[er] algu[n] ignorància no puixe esser al·legada. Dat en Mallor[ca] en lo palau ep[iscop]al, dissapte a ·XII· del mes d[e] janer any d[e] la Nat[ivitat] d[e] n[ost]re S[eny]or Déu Jh[es]ux[ri]st ·Mil_CCCCLXXXX_nou·.